antics14

La

U B

Universitat U N I V E R S I T A T D E B A R C ELONA Revista dels Antics Alumnes Any V Núm. 14 Gener 2001 400 ptes., 2,4 euros

Homenatge a Ernest Lluch Estudiar ‘online’ a la UB La Universitat al bell mig de la trama urbana

Montserrat Carulla (UB-Història de l’Art 1976):

“Estudiar a la universitat em va donar confiança en mi mateixa”

Sumari Número

4 Actualitat

14

La UB ret homenatge a Ernest Lluch

10 La recerca El Parc Científic de Barcelona incorpora Joan Massagué i Juan Carlos Izpisúa

12 L’entrevista

La U B Universitat

Montserrat Carulla: “Estudiar a la Universitat em va donar confiança en mi mateixa”

Revista de la Universitat de Barcelona per als antics alumnes.

Consell editorial: Antoni Caparrós, rector.

Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització.

Josep Mª Pons, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística.

Josep Escolano, gerent.

Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander.

16 Opinió “En la frontera del coneixement”, per Daniel Turbón

Director: Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa UB

18 Una mica d’història

Gerent: Susanna Vendrell

L’herència de la Residència d’Estudiants de Catalunya

Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover

19 Col·laborar amb la UB

Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez, Susana Herráiz.

Gran Via, 585, 08007 Barcelona Tel. 93 403 55 44 Fax 93 403 53 57 c/e: premsa@premsa.ub.es

20 Antics UB 24 La Universitat, avui La universitat al bell mig de la trama urbana

Versió digital de la revista: www.ub.es/anticsub Director Antics UB: Pedro Vázquez

36 Formació continuada

Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2ª 08007 Barcelona Tel. 93 317 02 53 Fax 93 317 07 63 c/e: anticsub@pu.ges.ub.es

38 Llibreria UB

Producció i publicitat: BPMO Edigrup. Tel. 93 363 78 40 Distribució: Interpas, Associació Ginesta.

Imprès en paper ecològic

Dipòsit legal:

3

actualitat

La UB ret homenatge a Ernest Lluch l Paranimf de la Universitat de Barcelona es va quedar petit per acollir la tarda del 22 de novembre milers de persones que van voler retre homenatge al catedràtic Ernest Lluch, assassinat per ETA la nit del dia 21. L’acte, convocat pel rector Antoni Caparrós com un homenatge acadèmic i ciutadà, va reunir familiars i companys de la víctima, representants d’universitats de tot Espanya, una àmplia representació del món polític, estudiants i ciutadans anònims que van voler acomiadar-se així del professor i polític desaparegut.

El rector va obrir l’homenatge expressant el dolor i la ràbia continguda del món acadèmic davant l’assassinat, tot llegint un comunicat de la UB i la nota de condol del Consell Interuniversitari de Catalunya reunit amb caràcter extraordinari, presidit pel conseller Andreu Mas-Colell i amb la presència dels rectors i presidents dels consells socials de les universitats catalanes, que es van sumar també a l’homenatge. El rector va fer una crida a la participació en els actes públics de condemna de l’atemptat i va emplaçar a recuperar “l’amor que l’Ernest sentia per Euskadi, per la racionalitat, el diàleg, la convivència i la pau ciutadana, per la vida i per la llibertat”.

Carles Solà, rector de la UAB, va intervenir per petició expressa de la família destacant el paper de Lluch en la seva etapa valenciana. El catedràtic emèrit Jordi Nadal, professor, mestre i amic d’Ernest Lluch, va assenyalar que aquest tenia la necessitat de mantenir un pensament independent “encara que hagués de fer sacrificis”. “Aquesta va ser la seva lliçó. El seu sacrifici, tan dolorós per a nosaltres, no serà en va”, va destacar Nadal. La intervenció va tancar-se amb un llarg aplaudiment amb el públic dret.

També es van sentir les paraules de l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, i del president de la Generalitat, Jordi Pujol, que va cloure l’acte.

Entre els representants polítics que van voler sumar-se a l’acte, hi havia els ministres d’Educació, Cultura i Esports, Pilar del

E

Representants del món polític, acadèmic i cultural van voler retre homenatge al polític assassinat

Castillo, i Ciència i Tecnologia, Anna Birulés; Pasqual Maragall i José Luis Rodríguez Zapatero, que encapçalaven una representació del PSC i del PSOE, on figurava l’expresident del Govern Felipe González i altres exministres, i el president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes; la Mesa del Parlament de Catalunya, representada pel seu president, Joan Rigol; els dirigents de CiU Xavier Trias, Joaquim Triadú, Josep Antoni Duran i Lleida, Lluís Franco i Pere Esteve; del Partit Popular de Catalunya, Dolors Montserrat; d’ERC, Josep Lluís Carod Rovira; el lehendakari, Juan José Ibarretxe, els presidents d’Aragó i les Illes Balears, Marcelino Iglesias i Francesc Antich; i l’alcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza, amic personal de Lluch, entre molts d’altres.

Paral·lelament a l’acte, molts ciutadans es van apropar al llibre de condol que la Universitat va situar a l’Edifici Històric per manifestar la seva solidaritat amb la família del professor Lluch i la condemna de l’assassinat. Aquests missatges de condol

4

també es van poder fer arribar com a correu electrònic a través d’una pàgina web dissenyada especialment.

Econòmiques Aquests sentiments ja s’havien fet sentir a la comunitat universitària des del matí.

A la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB, on Lluch impartia classes, es va celebrar un homenatge en el qual els que eren els seus companys més propers van voler deixar constància dels seus sentiments. En aquest acte també van intervenir el professor Jordi Nadal i el degà Manuel Artís, el qual va destacar que “Ernest Lluch era abans que tot un extraordinari professor universitari”.

La Junta d’aquesta Facultat ha decidit atorgar el nom d’Ernest Lluch a la sala de graus del centre, crear el Memorial Ernest Lluch, que permetrà cada any portar a la Facultat un investigador en temes d’economia de renom mundial i institucionalitzar la data del 21 de novembre com a Dia en Memòria d’Ernest Lluch.

actualitat

anys de la Una exposició recorre la història de la Universitat de Barcelona ocuments originals del segle XV, incunables, quadres, fotografies i objectes del passat universitari són alguns dels materials que s’han pogut veure en l’exposició sobre la història de la UB que va acollir el vestíbul de l’edifici de la Plaça Universitat del 30 de novembre al 19 de desembre.

Amb l’objectiu de recórrer les principals etapes de la institució en el seu 550 aniversari, la mostra es dividia en quatre apartats: orígens i fundació; desenvolupament (fins al trasllat de tot l’ensenyament universitari català a Cervera el 1717); recuperació; i la Universitat avui.

Dins del primer apartat s’exposava l’original del privilegi reial que Alfons el Magnànim va atorgar el 3 de setembre de 1450 per fundar un Estudi General a Barcelona, data que es considera com la del naixement de la UB. El Servei de Publicacions ha realitzat una edició facsímil d’aquest privilegi amb un tiratge de 1.500 exemplars que estan a la venda per al públic en general al preu de 4.500 pessetes (2.250 per al personal de la universitat). També se’n pot obtenir la versió en PDF a l’adreça http://www.ub.es/spub/privilegi.pdf.

Altres originals exhibits eren diversos registres de la Cancelleria Reial referents a la instauració de l’Estudi General de Medicina a Barcelona, creat per Martí l’Humà.

Entre els objectes que s’hi podien veure hi

D

havia les maces del rector (símbol de la seva autoritat), la reproducció d’un medalló d’Alfons el Magnànim, un retrat de Martí l’Humà i la darrera reedició que s’ha fet dels estatuts de l’Estudi General de Lleida del 1300, el primer fundat a Catalunya.

A l’etapa de desenvolupament es trobaven diversos incunables de l’època i els originals de les ordinacions de la universitat impreses el 1596, així com les manuscrites de 1638. Igualment hi havia l’original del decret de trasllat de la Universitat a Cervera i els estatuts de la Universitat en aquesta població. També es mostraven gravats amb imatges de l’Estudi General ubicat a la Rambla, primera seu de la Universitat a Barcelona, i s’exhibien diversos llibres pertanyents a bibliografia sobre l’època.

A l’etapa de recuperació hi havia plànols originals fets per l’arquitecte Elies Rogent a l’hora de construir l’actual seu de la UB a la Plaça Universitat, així com fotografies de les obres. Entre els objectes, s’hi trobaven un microscopi usat per Ramón y Cajal durant la seva estada a la UB i la toga i les punyetes (uns adorns per col·locar al final de la màniga) del rector Bosch i Gimpera. Hi havia retrats d’Isabel II, sota el mandat de la qual va iniciar-se el trasllat de la Universitat a Barcelona, i d’Alfons XII, que va inaugurar la seu de la Plaça Universitat. Com a

5

l’apartat anterior també s’exhibien llibres vinculats a l’època.

Finalment, a l’apartat de la Universitat avui un vídeo explicava l’estructura i les activitats en múltiples camps de la UB actualment.

L’exposició, comissariada pel vicerector d’Activitats i Promoció Culturals, Salvador Claramunt, amb la col·laboració del professor d’Història Medieval Prim Bertran, va comptar amb el suport d’institucions com l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el Museu d’Història de la Ciutat, l’Arxiu Històric de la Ciutat, la Biblioteca de Catalunya, el Museu Militar de Montjuïc i els serveis de Biblioteca i Patrimoni de la UB.

Privilegi reial que Alfons el Magnànim va atorgar el 3 de setembre de 1450 per fundar un Estudi General a Barcelona

actualitat

El rector anuncia eleccions anticipades E l rector Antoni Caparrós va anunciar davant del Claustre ordinari celebrat el passat 20 de desembre la seva intenció d’avançar les eleccions a rector al proper mes de maig. El rector va insistir que no dimiteix sinó que vol adequar el calendari electoral a l’acadèmic.

El procés electoral es posarà en marxa previsiblement a partir de la Setmana Santa, i d’aquesta forma el nou equip rectoral podrà preparar amb temps el nou curs acadèmic i l’elaboració del pressupost del 2002.

Dins del seu informe, contestat de forma crítica pels claustrals del PAS, el rector va repassar la tasca feta durant els darrers mesos en aspectes com docència, recerca, personal (docent i PAS), cultura i finançament, tema en el qual va afirmar que rau actualment el veritable perill de l’autonomia universitària. El rector Caparrós ja havia denunciat l’oblit actual de les universitats públiques per

part dels poders polítics en l’acte d’inauguració d’aquest curs, el passat octubre.

Per al rector, no n’hi ha prou de crear ministeris i conselleries per a la ciència si els governs “no prioritzen l’activitat científica”. Durant el seu informe al claustre, el rector va tenir també un record per a les víctimes dels darrers atemptats d’ETA, molt en especial per al guàrdia urbà Juan Miguel Gervilla, assassinat aquell mateix dia, i per al catedràtic Ernest Lluch.

Davant el terrorisme, el rector va destacar que les universitats han de mantenir l’espai per a una paraula no manipulada.

L’informe va ser aprovat per 106 vots afirmatius, 46 de negatius i 27 abstencions.

També es va presentar un resum de la feina feta per la Comissió del Claustre que estudia l’informe “Universitat 2000”, que preveu presentar el seu treball en un claustre extraordinari la pròxima primavera, i es va aprovar una declaració en contra del decret de Districte Únic.

Medalla Narcís Monturiol a quatre investigadors de la UB E ls investigadors de la UB Joaquim Molas, Jaume Baguñà, Miquel Bruguera i Ricard Guerrero van ser distingits en un acte el 30 de novembre amb la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, un guardó atorgat pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i que enguany han rebut un total de dotze investigadors per la contribució feta al progrés científic i tecnològic de Catalunya..

Joaquim Molas és un dels màxims especialistes en literatura catalana. Professor de la UAB del 1971 fins al 1982, any en què va ingressar a la UB, on ha romàs fins a la seva jubilació, que s’ha esdevingut tot just enguany. És autor d’un gran nombre de títols fonamentals, entre els quals destaquen Poesia catalana del segle XX (1963, conjuntament amb J M Castellet), editor-coordinador dels volums

corresponents als segles XIX i XX de la Història de la literatura catalana, i cofundador de la revista Els Marges (1973). Va rebre el Premi de les Lletres Catalanes l’any 1998.

Jaume Baguñà és catedràtic del Departament de Genètica i coordina un grup de recerca sobre biologia i genètica del desenvolupament que ha desplegat una recerca d’avantguarda en diferents fronts, com ara l’estudi de les bases cel·lulars, moleculars i genètiques de la regeneració en invertebrats, així com l’estudi de l’origen i radiació evolutiva dels primers organismes metazous amb simetria bilateral mitjançant la comparació de les seqüències de gens ribosomals i fent ús de potents mètodes d’inferència filogenètica.

Especialista en epidemiologia de l’hepatitis vírica, el professor del Departament de Medicina Miquel Bruguera és membre

6

investigador d’un grup de recerca sobre hepatologia clínica, bàsica i experimental.

El seu treball d’investigació se centra sobretot en l’anàlisi dels factors de risc que condueixen a l’aparició de la malaltia, amb un enfocament dirigit cap a l’adequació de les vacunes més eficients i l’establiment d’estratègies preventives.

Investigador del Laboratori UB-Xerox del Parc Científic de Barcelona, Ricard Guerrero és catedràtic del Departament de Microbiologia i coordina un equip investigador que estudia els tapissos microbians del delta de l’Ebre, amb un especial interès en l’estudi dels bacteris magnetotàctics, ara com ara una línia de recerca força innovadora en matèria de microbiologia. L’estudi dels tapissos microbians està aportant dades decisives per aprofundir en el coneixement de les fases més inicials de l’evolució biològica a la Terra.

actualitat

Antonio Gutiérrez, col·laborador de l’Observatori de la Globalització A

ntonio Gutiérrez, exsecretari general de Comissions Obreres, ha formalitzat la seva vinculació amb la Universitat de Barcelona i l’Observatori de la Globalització del Parc Científic de Barcelona, per al qual realitzarà un primer informe sobre el posicionament del moviment sindical davant la globalització. Gutiérrez estarà vinculat a l’àrea de Globalització i Moviments Socials de l’Observatori.

L’Observatori té com a activitats principals la recerca, la formació i la divulgació en l’àmbit de les relacions econòmiques inter-

nacionals i està dirigit per Ramon Torrent, catedràtic d’Economia Política i exdirector de relacions econòmiques internacionals del Servei Jurídic del Consell de la Unió Europea. Creat recentment per la UB dins del Parc Científic de Barcelona, té com a centre principal d’interès els instruments internacionals que emmarquen els processos de globalització de l’economia.

El rector Antoni Caparrós, Antonio Gutiérrez i el catedràtic Ramon Torrent

El catedràtic Rolf Tarrach, nou president del CSIC E

l consell de ministres va nomenar el catedràtic Rolf Tarrach, del Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria, nou president del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) el passat divendres 8 de setembre.

Nascut a València el 1948, Rolf Tarrach es va llicenciar en Física a la Universitat de València amb premi extraordinari el 1970 i es va doctorar a la UB el 1973. Professor a la Facultat de Física de la UB des del 1971 i catedràtic de Física

Teòrica des del 1986, és autor d’un elevat nombre de treballs en revistes internacionals sobre teoria quàntica de camps i teoria de partícules elementals. Doctor honoris causa per la Universitat de Sant Petersburg, és autor de l’informe sobre la Física Teòrica a Catalunya en el Llibre Blanc de la Recerca editat per la CIRIT el 1990 i ha realitzat estades d’investigació al CERN de Ginebra, el Centre de Physique Theórique de Marsella i altres institucions de recerca de prestigi internacional.

Al llarg de la seva trajectòria investigadora Rolf Tarrach ha estat distingit amb nombrosos premis en reconeixement a les seves aportacions per al progrés del coneixement científic a nivell de docència i recerca dins l’àmbit de la teoria quàntica de camps –sobretot a nivell de la teoria de les interaccions fortes de les partícules elementals– i la seva destacada implicació en iniciatives de formació i divulgació en aquest àmbit del coneixement.

L’ American Physical Society distingeix el catedràtic Javier Tejada l catedràtic Javier Tejada, del Departament de Física Fonamental de la UB, va ser nomenat el passat desembre Fellow de l’American Physical Society en reconeixement a la rellevància dels seus treballs experimentals relacionats amb l’estudi macroscòpic sobre l’efecte túnel quàntic en sistemes magnètics.

L’American Physical Society és una de les entitats científiques més prestigioses en tot l’àmbit internacional i atorga aquest reconeixement a un reduït nombre de científics —de fet, només el 0,5%— del total de 42.000 membres que té arreu del món.

Javier Tejada encapçala l’equip investigador del laboratori de magnetisme de la

E

7

UB i del laboratori UB-Xerox al Parc Científic de Barcelona, un centre que desenvolupa investigació d’alt nivell en el camp de les nanopartícules magnètiques, els ferrofluids i els materials afins. El seu treball aporta una nova perspectiva a la recerca sobre materials magnètics, amb la constatació experimental de l’efecte túnel, una propietat del complex món de la mecànica quàntica amb interessants aplicacions en el futur, com podria ser el desenvolupament de l’ordinador quàntic. La descoberta, feta en col·laboració amb investigadors de la City University of New York i de l’empresa Xerox, va ser publicada en un article a la revista Physical Review Letters.

actualitat

Conferència del premi Nobel Werner Arber a Medicina l professor Werner Arber, premi Nobel de Medicina 1978, va pronunciar la Lliçó Santiago Ramón y Cajal 2000 el dimarts 21 de novembre a l’Aula Ramón y Cajal de la Facultat de Medicina amb el títol “From classical genetics to functional genomics”. La presentació de l’acte va anar a càrrec de Tomàs Pumarola, professor del Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries.

Werner Arber, nascut el 1929 a Suïssa,

E

va rebre el premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 1978 pel descobriment d’enzims de restricció i la seva aplicació als problemes de genètica molecular, fet que ha permès disposar d’un valuós instrument per analitzar l’estructura dels gens i poder establir la seqüència en les cadenes de DNA. És doctor honoris causa per la University of Southern California, per la Université Louis Pasteur i per la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria.

Fòrum internacional sobre homínids i evolució cultural volució cultural: de Pan a Homo” és el títol del col·loqui que es va celebrar els dies 16 i 17 de novembre sota l’organització de la UB i del Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa” i amb l’assistència d’especialistes de projecció internacional en el camp de la recerca

“E

sobre els orígens humans. Va ser coordinat pel catedràtic Josep M. Fullola, director del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) a la UB, i per l’arqueòleg Jordi Serrallonga, responsable del grup de recerca HOMÍNID-Grup d’Orígens Humans amb seu al Parc Cien-

tífic de Barcelona. El fòrum es va emmarcar dins les activitats prèvies al V Congrés Mundial de Paleontologia Humana, que se celebrarà a la ciutat de Barcelona el 2003 sota la coordinació del professor Daniel Turbón, del Departament de Biologia Animal de la UB.

La UB investeix ‘honoris causa’ l’orientalista Miquel Civil l dimarts 14 de novembre a les 12 h al Paranimf de la UB va tenir lloc la sessió acadèmica d’atorgament del grau de doctor honoris causa al catedràtic de sumeriologia de l’Institut Oriental de la Universitat de Chicago Miquel Civil. El catedràtic del Departament de Filologia Semítica Gregorio del Olmo va actuar de padrí.

E

Epigrafia sumèria Miquel Civil (Sabadell, 1926) està considerat una eminència mundial en el camp de l’epigrafia sumèria. Va iniciar el seus estudis al museu del monestir de Montserrat, dotat d’una significativa col·lecció de tauletes cuneïformes, on fou monjo

durant una temporada. Va ampliar els seus estudis a París i a la Universitat de Pennsylvania. Professor de la Universitat de Chicago des de 1963, va ser deixeble d’un dels pares de l’orientalística, el professor Samuel N. Kramer. Les recerques del professor Civil s’han centrat sobretot en l’estudi de la Babilònia Antiga. És autor d’obres ja clàssiques, com la Gramàtica Sumèria o la traducció i transcripció del famós “Poema del Diluvi” . Va ser professor visitant estranger a la UB l’any 1993.

En el decurs d’aquesta cerimònia es va lliurar el premi Iberdrola Ciencia y tecnología corresponent a 1999 al professor David Nualart.

8

David Nualart saluda Miquel Civil

actualitat

Més del 70 % dels titulats de la UB treballen al cap de dos anys de graduar-se és del 70 % dels graduats de la UB treballen al cap de dos anys de titularse, segons l’estudi recentment publicat del Gabinet d’Avaluació i Innovació Universitària (GAIU) i del vicerectorat de Docència i Estudiants “Seguiment del procés d’inserció professional de les graduades i dels graduats” corresponent a la promoció del 95. En total s’han entrevistat telefònicament 1.934 graduats de 18 titulacions (alguns ensenyaments com Filologia, Podologia o Farmàcia no hi figuren perquè no disposen d’una mostra suficient). Cal destacar que s’hi inclouen les primeres promocions dels nous plans d’estudis en Empresarials, Infermeria i Educació Social. Paral·lelament s’ha editat “L’opinió dels graduats i les graduades” de la promoció de 1997 que recull el parer dels que tot just finalitzen els seus estudis a la universitat (s’ha enquestat un total de 3.835 graduats de 48 titulacions).

Odontologia, Infermeria i Medicina (on hi incideix el MIR) són les titulacions amb el percentatge més alt de graduats inserits en camps totalment relacionats amb el contingut de les seves carreres (un 100 % en Odontologia), seguit d’Econòmiques i Educació Social. Pel que fa a les vies d’inserció laboral, predominen l’oferiment directe i l’accés via amics i coneguts, en canvi la inserció a través dels serveis oficials d’ocupació és molt minoritària. Els ja inserits recomanen als que estan estu-

M

Els ja inserits recomanen als que estan estudiant l’esforç personal i que “es moguin” per trobar feina

diant l’esforç personal i que “es moguin” per trobar feina. Els que no troben feina ho atribueixen bàsicament a la situació del mercat laboral.

D’aquest estudi es desprèn que un 85 % dels graduats tornarien a escollir la UB per fer els seus estudis superiors, cosa que confirma la tendència de promocions anteriors pel que fa a satisfacció amb els estudis cursats. Es constata la satisfacció pel que fa a la formació teòrica rebuda, per sobre de la pràctica, amb puntuacions al

voltant de 4 en una escala de valoració d’1 a 7. L’estudi també inclou una pregunta sobre quines habilitats personals han desenvolupat més amb l’experiència universitària, i destaquen com a respostes més usuals el maneig de la informació, el treball en grup, relacionar-se amb els altres més eficientment i analitzar i resoldre problemes. Sobre la vida al campus es valora de forma especialment positiva la vida cultural, així com la comunicació i vida social a la comunitat universitària.

Projecte “Graduats” Els dos estudis s’emmarquen dins l’anomenat projecte “Graduats” del GAIU, una iniciativa pionera a les universitats espanyoles que té com a objectiu conèixer l’opinió dels titulats sobre la qualitat de la formació que han rebut i quina ha estat la seva inserció laboral.

Actualment es disposa d’informació de deu promocions des del curs 1990-1991.

El projecte, a càrrec de les investigadores Pilar Figuera i Mercedes Torrado, vol proporcionar informació sobre la UB des del punt de vista dels seus usuaris, i esdevenir una

eina important per a una política de qualitat. És un estudi descriptiu longitudinal, cosa que suposa un seguiment dels mateixos graduats des del moment de tràmit del títol a partir d’un qüestionari lliurat a les secretaries dels centres (estudi dels recents graduats) fins al cap de dos anys de graduar-se mitjançant una enquesta telefònica (estudi de seguiment d’inserció laboral).

La trajectòria d’aquests estudis ha reforçat la consistència de la metodologia emprada. L’edició i publicació per primera vegada com a llibre d’aquests dos estudis

9

darrers s’ha fet amb la intenció no solament de millorar-ne la presentació, sinó també de posar els materials a l’abast de tota la comunitat.

Aquest tipus d’estudis té com a unitat bàsica la titulació, i dóna importància al context dels graduats i de les peculiaritats de cada ensenyament. Això ha suposat que es confirmin tendències molt constants entre diferents promocions del mateix ensenyament i destaqui l’impacte, en promocions concretes, de mesures d’innovació o canvis de polítiques institucionals del pla d’estudis.

la recerca

El Parc Científic de Barcelona incorpora Joan Massagué i Juan Carlos Izpisúa l Parc Científic de Barcelona (www.pcb.ub.es) ha incorporat dos dels més prestigiosos investigadors espanyols residents a l’estranger: l’investigador català Joan Massagué, com a assessor científic, i Juan Carlos IzpisúaBelmonte, com a futur director de l’Institut de Biologia del Desenvolupament.

Massagué aportarà al Parc Científic de Barcelona un assessorament científic a la direcció que implicarà influenciar en el model organitzatiu, contribuir substancialment a modelar les línies de recerca prioritàries i identificar investigadors de gran talla d’interès per al Parc.

Perquè el Parc Científic de Barcelona esdevingui un pol de recerca modern de gran prestigi internacional, Massagué proposa una estratègia de funcionament similar a la de qualsevol empresa on un director, amb la seva junta d’accionistes i managers, decideix, segons criteris de qualitat i oportunitat, quines línies de recerca potenciar, quines eliminar i com portar-les a terme. Segons Massagué, actualment a Espanya no hi ha cap institut de recerca que s’ajusti a aquesta planificació, ja que fins ara no s’havien donat les condicions necessàries, però el Parc Científic de Barcelona “és un espai perfectament viable per desenvolupar un centre de recerca de gran volada i de nivell internacional.”

Reconegut arreu per la seva recerca sobre elements reguladors de la proliferació cel·lular i la seva alteració en processos cancerosos, Massagué ocupa el segon lloc entre els autors més citats en el món en les àrees de biologia cel·lular i genètica (1994-1998), segons dades publicades per l’Institut per a la Informació Científica (ISI). Així mateix, i com a reconeixement a la seva brillant trajectòria científica –més de 200 articles publicats a les millors revistes–, va ser elegit membre de la National Academy of Sciences, principal institució científica dels Estats Units, el mes de juny passat.

Nascut a Barcelona l’any 1953, Massagué es va doctorar a la UB sota la direc-

E

Juan Carlos Izpisúa i Joan Massagué

ció del bioquímic Joan J. Guinovart, i posteriorment va passar a la Universitat de Brown (Rhode Island), on va descobrir l’estructura del receptor de la insulina. Des de 1989, és director del Departament de Biologia Cel·lular del Memorial Sloan-Kettering Institute de Nova York, un dels centres capdavanters en recerca oncològica.

Són dos dels més prestigiosos investigadors espanyols residents a l’estranger Massagué ja ha iniciat la seva tasca al Parc col·laborant amb el seu vicepresident executiu, Màrius Rubiralta, en el fitxatge de Juan Carlos Izpisúa-Belmonte, que el 27 d’octubre passat va signar un

10

Foto: E. Carreras

preacord mitjançant el qual el Parc Científic de Barcelona es compromet a posar les infraestructures científiques necessàries, amb el suport del govern central i autonòmic, perquè l’any 2003 IzpisúaBelmonte pugui desplaçar-se al Parc amb l’objectiu de dirigir un institut de nova creació en Biologia del Desenvolupament. El futur centre s’emmarcaria dins la política d’instituts de la Generalitat de Catalunya.

Nascut a Hellín (Albacete) el 1960, el bioquímic i farmacèutic Izpisúa-Belmonte lidera actualment un dels grups de recerca més actius i de més alt prestigi internacional en l’especialitat de la Biologia del Desenvolupament al Salk Institue de San Diego, als Estats Units. Entre altres aportacions seves cal destacar el descobriment de la cascada genètica que determina la formació i disposició dels principals òrgans corporals, com ara el cor o els pulmons.

la recerca

Els Serveis Cientificotècnics, en suport de la recerca Els Serveis Cientificotècnics de la UB posen a disposició de la recerca universitària, d’empreses i institucions, uns equipaments d’alta tecnologia i personal especialitzat. Us els presentem al llarg de diversos números d’aquesta revista.

Unitat de Tècniques Especials per a Microscòpia Electrònica de Transmissió Estudiar les característiques de les cèl·lules en microscòpia electrònica amb la mínima distorsió i la màxima conservació dels components, seguir l’evolució i el moviment d’una molècula a escala subcel·lular o localitzar mutacions i expressió gènica in situ són operacions que exigeixen tècniques de laboratori d’alta precisió. Amb aquest objectiu, els Serveis Cientificotècnics disposen d’una Unitat de Criomètodes i Tècniques de Reconeixement Molecular in situ (Tècniques Especials per a Microscòpia Electrònica de Transmissió), sota la coordinació de Carmen López-Iglesias i el suport de diversos especialistes.

En aquesta unitat l’especificitat de les tècniques emprades és molt elevada i hi és necessari l’assessorament i el seguiment continu per part dels responsables. Les prestacions inclouen un ampli ventall de possibilitats dins dels criomètodes, les autoradiografies i les tècniques per al reconeixement molecular in situ, incloent-hi la hibridació per a microscòpia òptica i electrònica

Antoni Padró, tècnic a la Unitat de Plasma d’Inducció Acoblat (ICP), amb un equip d’emissió òptica adquirit darrerament

López Iglesias fent ús de l’equip de criofractura als SCT

i les PCR (Polimerase Chain Reaction) in situ, amb uns equipaments globals valorats en gairebé 50 milions de pessetes. Tot i que inicialment el perfil dels principals usuaris estava dins la biologia cel·lular, la interdisciplinarietat en aquest camp l’ha ampliat al sector de la bioquímica, la biologia molecular i la genètica, preferentment.

La Unitat, amb el professor Senén Vilaró, del Departament de Biologia Cel·lular Animal i Vegetal, com a assessor científic, ha desplegat una intensa activitat en l’organització de cursos, xerrades i conferències en congressos nacionals i internacionals.

Unitat d’anàlisi de metalls per tècniques espectroscòpiques Els especialistes del Laboratori Químic i de les Unitats d’Absorció Atòmica, Fluorescència de Raigs X i Plasma d’Inducció Acoblat, coordinats per la responsable de la Secció de Medi Ambient i Patrimoni Cultural, Glòria Lacort, duen a terme anàlisis elementals amb rapidesa i precisió, i amb capacitat d’analitzar la pràctica totalitat dels elements de la taula periòdica.

Amb una inversió en tecnologia d’uns 160 2 milions de pessetes i ocupant uns 300 m , el Laboratori Químic prepara les mostres que posteriorment seran analitzades, i disposa de tot tipus de tècniques per posar mostres en solució o destruir matèria orgànica, a més d’una cambra neta classe 1000 per preparar mostres sense conta-

11

minació. La Unitat de Fluorescència de Raigs X té un espectrofotòmetre seqüencial que pot fer anàlisis qualitatives i quantitatives de mostres sòlides. És especialment útil per a mostres difícils de posar en solució i el seu principal camp són les mostres geològiques o refractàries. La Unitat d’Absorció Atòmica treballa amb mostres en solució aquosa o orgàniques i pot detectar elements en concentracions de parts per bilió (ppb). Amb una gran projecció en els sectors agroalimentari i farmacèutic, dins l’àmbit biosanitari destaca per les anàlisis fetes sobre biòpsies d’hospitals de tot Catalunya. La Unitat de Plasma d’Inducció Acoblat (ICP) té dos equips d’emissió òptica i un de detecció per espectrometria de masses. Treballa sobre mostres en solució, fent l’anàlisi de metalls en aigües netes, d’hemodiàlisi, brutes o salines, en mostres geològiques, metal·lúrgiques, material biològic o clínic, residus, etc. A més del suport a institucions, universitats, hospitals i empreses, les unitats estan acreditades per la Junta de Sanejament i la de Residus, del Departament de Medi Ambient, per a l’anàlisi i el control de qualitats d’aigües i residus a Catalunya.

Més informació Serveis Cientificotècnics: Tel. 93 402 16 93 c/e: www@giga.sct.ub.es www.sct.ub.es

l’entrevista

Montserrat Carulla

“Estudiar a la Universitat em va donar confiança en mi mateixa” Text: Núria Quintana

Montserrat Carulla (Barcelona, 1930) va debutar al teatre el 1960 a Barcelona. A partir d’aleshores ha interpretat una llarguíssima llista de personatges al teatre que inclou textos de la literatura clàssica universal i catalana i també autors contemporanis. Va estudiar a l’Institut del Teatre i va cursar Història de l’Art a la UB de 1970 a 1976. Darrerament ha obtingut la popularitat inherent al treball de les sèries televisives –en el seu cas a TV3– i ara representa el musical A little night music, de Stephen Sondheim, al Novetats, recuperat com a teatre amb aquesta obra.

Per què va estudiar Història de l’Art?

La motivació era molt profunda, però el que realment em va fer moure va ser una conversa que vaig tenir amb un arquitecte de 80 anys, el pare del meu actual marit.

Era un home amb una cultura immensa, un gran entès en art. Jo sempre li provocava la conversa perquè m’encantava tot el que m’explicava. Un dia em va dir: “Si ara tingués 40 anys, estudiaria Història de l’Art”.

Jo vaig pensar: “Aquest home té 80 anys; per ell, 40 anys són la meitat de la vida”. En aquell moment jo estava a punt de fer-los, i em vaig dir: “Ara és el teu moment”.

Tenia la sensació de moltes llacunes en la meva formació cultural. Per les circumstàncies de l’època i també per la precarietat econòmica de la meva família, vaig estudiar d’una manera que en podríem dir intermitent. Els estudis primaris van ser molt elementals: Història Sagrada, Història d’Espanya, una mica de Geografia, les quatre regles matemàtiques i para de comptar. Després, ja més grandeta, vaig estudiar peritatge mercantil, per allò de poder treballar en una oficina, que era el que ens tocava a les noies d’aleshores.

Això ho vaig anar simultanejant amb els estudis a l’Institut del Teatre, perquè ja

tenia una mica aquest cuquet de la interpretació. Potser el que em va salvar del desastre va ser la lectura, perquè llegia molt. A partir dels dotze anys, amb els pocs diners que em donaven els meus pares, estalviava i comprava llibres a termini. Això sens dubte em va ajudar a no ser una analfabeta gairebé absoluta. Però, és clar, era una lectura desordenada, sense ningú que m’orientés, sense mètode.

Què li van aportar aquests estudis i com els recorda?

Els estudis a la Universitat em van servir per tenir confiança en mi mateixa. Jo a vegades sentia opinions, comentaris, amb els quals no estava d’acord; però aleshores em deia: “Deu tenir raó: és un llicenciat, i tu no saps res”. Estudiar a la Universitat em va facilitar de poder dir: “Això que dius és una bajanada”, és a dir, saber distingir aquell que té un coneixement profund del qui el té superficial. Pel que fa a la feina d’actriu, sempre ajuda: com més coneixement tens, més capacitat d’anàlisi.

El gran avantatge és que vaig estar en contacte amb allò que m’agradava: l’art, la bellesa. Per mi, les relacions amb tota aquella gent de la Facultat van ser obrirme a un món nou, perquè, a més a més,

13

aquell moment va coincidir bastant amb el final de la dictadura i es va encavalcar ja amb la democràcia. Jo sempre havia viscut una mica dins una campana, conseqüència d’un món entre la pagesia una mica il·lustrada (de la qual venia el meu pare) i el proletariat més absolut de la mare. Hi havia unes consignes de no participació, unes normes que d’alguna manera havien deformat la meva reacció lògica de rebel·lió contra una sèrie de coses que jo no compartia. I la Universitat em va fer retrobar una altra vegada amb la nena de quinze, setze, disset anys que a vegades s’enfrontava fins i tot amb els pares perquè allò que deien no li semblava ni just ni raonable de mantenir.

Em va servir molt, també, per entendre els meus fills, perquè em vaig trobar que els meus companys eren gairebé de la seva edat. Jo vaig començar a entendre’ls una mica perquè vaig tenir aquests companys joves que em van aportar una saba nova.

Recordo que era un moment de molta desorientació a la Facultat... Va haver-hi un pla d’estudis que van canviar mentre jo hi era i això va crear un desgavell tremend. Hi havia uns numeraris que ensenyaven a cop de bibliografia, i això és dur... però també n’hi havia de meravellosos.

l’entrevista

Per exemple?

Sobretot en recordo dos, però n’hi havia més de boníssims. Però aquests dos que per mi van ser extraordinaris eren el senyor Yarza, que ens donava Història de l’Art Gòtic i Romànic, amb un coneixement i un sistema pedagògic tan directe, comprensible, i al mateix temps tan rigorós… i, després, en Art Contemporani, vaig tenir en Cirici Pellicer, que feia una classe molt atractiva. Jo parlava amb ell i li discutia coses, perquè a mi no m’acabaven d’agradar aquelles últimes tendències, ni les entenia ni m’aportaven res. I la manera d’explicar-me ell que no n’hi ha prou de pintar, sinó que s’ha d’anar més endavant, em va obrir molt l’horitzó en aquest aspecte.

També recordo la classe de Teoria de l’Art, amb en Ricard Salvat, que feia Història del Teatre, que era molt enriquidora.

Ho compaginava amb la seva feina d’actriu?

Una part de la llicenciatura em va coincidir amb una gira que feia per Espanya. Em trobava que no podia assistir a classe.

Vaig parlar amb els professors i vam arribar a un acord. Si podia, anava a l’examen.

Però mentrestant presentava uns treballs, segons els llocs on havia d’estar. Quan vam estar al nord vaig fer l’art asturià; a València vaig fer el treball del retaule de Bonifaci Ferrer; a Madrid un sobre la influència del teatre en la pintura de Goya. Després em va saber greu de no haver-ne fet una tesina.

Vaig tenir entrevistes amb gent molt interessant, com ara Buero Vallejo, Alberti…

Com ha estat el seu treball a A little night music, l’obra en què ara treballa?

El treball com a interpretació ha estat rigorós, però no especialment dur, perquè és un personatge d’un bloc: és d’una manera i es desenvolupa durant tota l’obra segons la seva manera de ser. Per mi, la dificultat, afegida i traumàtica, ha estat el fet de cantar en un musical. El meu fort no ha estat mai la cançó, encara que sembla que m’ha perseguit com una maledicció, perquè quan vaig debutar a Madrid cantava una cançoneta, que el meu personatge cantava asseguda en un racó, tota espantada. I com que jo estava realment molt espantada, la cançoneta va anar molt bé.

Però no havia cantat mai en un musical, amb una orquestra, amb una gent que són professionals de la cançó i canten molt bé.

Se’m feia una muntanya. Vaig estar tres

14

mesos dient al Mario Gas, el director, que no. I aleshores el Mario i el Manolo Gas van dir: “Farem una prova”. I van dir que sí, que ho feia tan bé. I vaig pensar: “No hi lluitis més, fes-ho”. Jo tenia terror, pànic a la cançó, potser perquè he estat envoltada de gent que han cantat sempre molt bé. Però en aquest món (això m’ho ha anat ensenyant la vida) allò que et proposes de debò, si hi poses tot l’esforç, és molt difícil que no ho acabis aconseguint. I defenso la feina de cantar amb dignitat.

“Em va saber greu no haver fet una tesina sobre la influència del teatre a la pintura de Goya” L’obra entra una mica pels porus. Jo crec que és el musical del Sondheim més directe. En té de meravellosos, però en aquest els personatges, allò que els passa, és tan proper a tots nosaltres… És una obra que va lliscant, és el cercle de la vida: la il·lusió de la néta que comença a viure, de la filla que està en plena vida, i de l’àvia, la vida de la qual ja declina. La gent s’hi sent com acomboiada, en aquesta obra.

Creu que Mario Gas ha obert nous camins al musical a Barcelona?

El Mario Gas, a part de tenir una gran sensibilitat i ser un boig pel teatre, al costat de la seva dedicació al teatre té tot el vessant musical que li ve de família: el seu pare era cantant, ell devia estar molt acostumat a escoltar música. Això completa molt la seva faceta com a director. Explica les històries i no ho fa pas d’una manera superficial, sinó que aprofundeix en la temàtica i en la conflictivitat dels personatges. El que ell ha aportat al musical ha estat el rigor, el coneixement. I l’entusiasme.

A La reina de la bellesa de Leenane, vostè escenificava una terrible relació mare-filla junt amb Vicky Peña, la seva filla a la vida real. S’hi va trobar còmoda?

Com a actriu no m’hi vaig trobar mai còmoda; com a personatge, va arribar un moment que vaig pensar que l’havíem dominat. Haig de dir que em va ajudar molt el

Rigor sota la suavitat De prop, Montserrat Carulla té unes faccions suaus i uns ulls clars de mirada dolça. Però en la seva veu hi ha matisos greus, fins i tot durs, que sovint apareixen quan recorre a la ironia per parlar d’ella mateixa. O quan anomena exemples del treball rigorós que ha dut a terme durant anys en la interpretació de papers de tota mena.

Sense immutar-se, també explica com als quaranta anys decideix ampliar de manera més sistemàtica la seva formació intel·lectual i entrar a la Universitat, per poder tenir més seguretat a l’hora de detectar falsos erudits sense rigor.

Mario Gas, perquè va arribar un moment que jo vaig dir que no el podia fer. Tot anava contra meu: era un personatge que m’agredia com a persona: la seva manera de ser, de sentir, de manifestar-se, de caminar… Fins i tot vaig haver de canviar la veu, perquè el Mario Gas em deia que era massa civilitzada.

Quan començo una obra la llegeixo, veig per on va, n’entenc el contingut, estudio els personatges, especialment el que haig de fer i, generalment, el veig clar. Però després, quan l’intento reproduir, és com si anés veient un fantasma que vull agafar i ficar-me a dins i que no es deixa. Això m’acostuma a passar una mica, però és que amb la Mag Folan (el meu personatge) no hi havia manera: tot anava contra la meva sensibilitat.

Quan era a l’escenari, no recordava que treballava amb la meva filla. Si no, no ho hauria pogut fer. Si jo sortia del meu personatge, pensava: “Què li passa, a la Vicky, amb aquesta mirada tan horrorosa que m’ha engegat?” I era el personatge que ella interpretava.

Aquesta obra era d’un autor jove. Creu que se’ls ha de potenciar?

És indiscutible que s’ha de donar una importància màxima als autors joves perquè parlen dels problemes d’avui. Jo recordo que fa uns anys parlava amb un autor d’aquí que aleshores era jove, i li vaig dir: “No m’ha agradat la teva obra. M’estàs tornant a parlar d’Isabel la Catòlica; parla’m dels problemes que passen avui, de les relacions entre homes i dones, de la droga… Alguna cosa que ens inquieti.” Aquests autors joves ens parlen dels problemes que tenim al voltant, que és el que fa que es moguin societats.

S’ha d’apostar pels autors novells del país, corrent el risc que no arribin al públic o no agradin, però quan anem triant el gra de la palla segurament veurem que hi ha alguna cosa que val la pena. Al Teatre Nacional hauria d’haver-hi una sala exclusivament per a autors joves, on les obres duressin vuit, deu dies, el mínim..., però on es pogués ensenyar què ens diuen i com ens ho diuen.

I segurament tindríem sorpreses. Han de tenir costum d’escriure teatre, de quina manera s’ha d’escriure, que és un mètode diferent. Fem una escola d’autors, que consisteix a posar la seva obra a l’escenari.

Vostè treballa en les populars telenovel·les de TV3. Què les diferencia d’altres sèries d’aquest tipus en altres indrets?

Jo crec que, primer, la mentalitat del

15

país, la manera de ser, el nostre tarannà. A la nostra història del teatre tenim sainet, però no pas gaire. Després, la capacitat tècnica dels nostres directors, guionistes, que a vegades busquen uns problemes absolutament artificials, com s’ha demostrat, però que no fan les coses de manera barata. Els serials d’aquí no són barats.

Poden ser més o menys encertats, però no són barats. I després hi ha la qualitat dels actors, aquí n’hi ha de molts bons. Si el que fa el càsting no s’equivoca, aquests bons actors, en els personatges que realment poden realitzar, fan que la qualitat en general, més els altres factors que he dit, sigui bona. Jo crec que en els dramàtics de la televisió l’actor ajuda amb la seva bona interpretació, i la televisió el compensa donant-li una popularitat que en molts casos li serveix també per actuar en altres àmbits: en el cinema, en el teatre.

Quin llibre llegeix ara?

El viaje de Baldassare, d’Amin Maalouf.

Alguna vocació no acomplerta?

La que jo tenia era ser actriu, i afortunadament l’he acomplerta.

I els seus autors teatrals de referència?

Valle Inclán, tot el teatre shakespearià, els grecs, una part de teatre francès, Bertolt Brecht...

Opinió Daniel Turbón President del 5è Congrés de l’IASHP Professor del Departament de Biologia Animal

En la frontera del coneixement a segona setmana de juliol de 2003 tindrà lloc a Barcelona el 5è Congrés de l’Associació Internacional per a l’Estudi de la Paleontologia Humana (IASHP), vinculada a l’UNESCO. És la trobada més important de científics d’arreu del món per debatre novetats i qüestions no resoltes sobre els nostres orígens des del vessant de les ciències de la natura. És clar que no tots els nostres contemporanis viuen el mateix tempo històric.

Cada cultura explica la realitat del món i de la nostra existència des de la pròpia cosmovisió. La cita de Barcelona el 2003 és la de les persones que treballen, des de diferents camps de recerca i del pensament, en les novetats més recents i en la integració de dades més capdavantera; és a dir, en la frontera del coneixement de nosaltres mateixos. Tot i que aquesta reflexió queda limitada a l’origen biològic dels humans, és lògic que hi hagi força presència de estudiosos d’altres camps, o senzillament observadors, conscients que la història natural humana és la història dels nostres fonaments: anatòmics, fisiològics i etològics. Les novetats, doncs, són d’òbvia repercussió en la resta de camps del coneixement antropològic i en els mitjans de comunicació.

Els diferents congressos de l’IASHP s’han reunit a Niça (França, 1982), Torí (Itàlia, 1988), Jerusalem (Israel, 1992) i el darrer a Sun City, una ciutat prop de Johannesburg (Sud-àfrica, 1998). Malgrat

L

que Sud-àfrica és lluny d’Europa i dels EUA –àrees que ordinàriament aporten més assistents— i per aquesta raó, i per altres de diferent caire, el darrer congrés no era gaire assequible a la butxaca, algunes dades són reveladores: més de 600 congressistes procedents de 70 països, 11 àrees temàtiques per a comunicacions científiques, 18 col·loquis amb un centenar de ponències invitades, conferències commemoratives d’efemèrides, a més de les tradicionals sessions de posters, i activitats –un ampli ventall d’excursions i visites– abans del congrés i després.

El Comitè Permanent de l’IASHP va aprovar per unanimitat, a Sud-àfrica, la candidatura presentada per la Universitat de Barcelona com a institució convocant del següent congrés, fet ratificat per aclamació a l’Assemblea General. Sense dubte el suport oficial del govern de la

Generalitat de Catalunya a la candidatura va ser tota una garantia.

L’organització del congrés a casa nostra es va posar en marxa el 1999 i es va convocar un conjunt de col·loquis previs a la cita del 2003. Els tres primers –organitzats per la Universitat de Barcelona, el Museu de la Ciència de la Fundació ‘la Caixa’ i la Universitat de les Illes Balears– ja han tingut lloc: “L’alba de la humanitat” (octubre 1999), sobre els nostres orígens més remots; el dedicat a la “Taxonomia del gènere Homo” (febrer 2000), per intentar clarificar i unificar la creixent proliferació d’espècies fòssils que se’ns atribueixen, o el d’”Evolució cultural” (novembre 2000), en relació amb l’emergència dels aspectes més definitoris de l’humà. Per al 2001 s’han anunciat el dels aspectes evolutius de “Genètica molecular humana” (primavera) i el d’”Evolució del cervell i l’origen del llenguatge” (tardor). Finalment hi haurà un sobre “Geologia i Paleocologia, el marc de l’evolució humana”, que tindrà lloc el 2002.

La Universitat de Barcelona compta amb l’ajut d’altres institucions, tant de caire científic com de diferents àmbits de la ciutadania amb l’ànim que el Congrés del 2003 representi la societat catalana.

Un càlcul no gens exagerat preveu aplegar un miler de congressistes a Barcelona.

Mentrestant, s’ha previst editar les ponències dels col·loquis a nivell de divulgació –i així s’ha demanat als autors– per fer possible que el debat en la frontera del coneixement del nostre origen sigui accessible a tothom.

Il·lustració: Carolina Raventós, estudiant de Belles Arts

16

una mica d’història

L’herència de la Residència

d’Estudiants de Catalunya L’historiador Pierre Vilar i el poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel són algunes de les personalitats que van viure un temps en aquesta institució historiador Pierre Vilar i el poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel són algunes de les personalitats que van viure a la Residència d’Estudiants de Catalunya, una entitat amb més de 70 anys d’història que va ser durant els anys trenta l’equivalent a Catalunya de la Residencia de Estudiantes de Madrid. El Col·legi Major Ramon Llull, de la UB, hereu de la tradició de la Residència, va organitzar els mesos de novembre i desembre una exposició sobre la història d’aquesta entitat.

A través de textos i il·lustracions es repassava l’evolució de la Residència a partir del seu naixement el 1921 dins el moviment de renovació pedagògica que es dóna a Europa durant el primer terç del segle XX. Al final de la dictadura de Primo de Rivera es produeix una fusió de la Residència d’Estudiants de Catalunya, situada al carrer de Ríos Rosas, amb la Residencia del Real Politécnico Hispanoamericano, de la Diputació. Com a resultat d’aquest procés, el 1930 la Residència d’Estudiants comença a desplegar la seva activitat a l’edifici de l’antiga Escola d’Agricultura, inclòs en el solar de la desapareguda Fàbrica Batlló i que actualment és la seu del Col·legi Ramon Llull.

L’

García Lorca i Margarida Xirgu La institució viu la seva etapa de màxima esplendor cultural els anys trenta.

Alguns exemples de l’activitat de l’època són una sessió poètica amb García Lorca i Margarida Xirgu o una visita de Pompeu Fabra. Pierre Vilar, que hi va residir el 1931 i 1932 explica que a la Residència “hom s’iniciava […] molt de pressa a la

La capella de la Residència

vida d’alguns òrgans essencials de la Catalunya intel·lectual i hom descobria de seguida la importància quasi exclusiva de la idea catalana com a motor espiritual de tota una col·lectivitat”.

Després de la Guerra Civil, la Residència fou posada sota control de la Diputació en comptes de la Generalitat. El 1989, ja acabat el franquisme i restaurada la democràcia, la Residència va passar a dependre de la Universitat de Barcelo-

18

Font: Diputació de Barcelona

na. A l’exposició hi ha materials sobre la vida quotidiana de l’entitat al llarg de totes aquestes etapes (reglaments, llibres editats per la institució…).

Actualment el Col·legi Major Ramon Llull té 264 places per a estudiants en habitacions individuals, dobles o triples, que ocupen bàsicament alumnes provinents de comarques catalanes i de balears; a l’estiu hi predominen els d’altres indrets d’Espanya i de l’estranger.

col·laborar amb la U B

Nova etapa de Balmes 21 com a Punt UB L a societat mercantil Balmes 21 (amb seu en el carrer i número que indica el seu nom) inicia una nova etapa en convertir-se en el Punt UB, dirigit per la Unitat de Màrqueting i Patrocini.

L’objectiu del Punt U B, centre de coneixement, és, a més de vendre, crear i promoure el valor de marca sobre nous productes i aplicacions per al col·lectiu universitari i la societat en general. La botiga continua essent la central de compres i el centre expositor de tots els

productes i serveis UB per al col·lectiu intern.

El Punt UB presenta un nou catàleg de productes que es distingeixen per les seves línies de prestigi, disseny i bàsica (papereria i impremta) que han estat dissenyades pensant en les necessitats del col·lectiu intern (estudiants, professorat, funcionariat, PAS, grup UB i antics alumnes, que hi tenen uns descomptes especials).

També s’ofereixen serveis d’impremta personalitzada, producció de material

Descomptes als multicines Aribau E ls membres de la comunitat universitària es beneficiaran del descompte del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres als multicines Aribau, situats a les plantes baixes de la nova construcció annexada a l’aulari de Filologia de la plaça Universitat.

El descompte, acordat mitjançant un conveni amb la Unitat de Màrqueting i Patrocini de la UB, s’oferirà a estudiants, docents, PAS, antics alumnes i personal de la Fundació Bosch i Gimpera. Sempre caldrà presentar l’acreditació de pertànyer a algun d’aquests col·lectius, i el descompte serà vàlid només a títol personal (una localitat).

Els multicines Aribau, que consten de cinc sales, recuperen la tradició del

cinema en aquest indret de la ciutat, on el 1912 es va inaugurar el vell Cine Royal. Formen part del grup Balañà, que posseeix una vintena de cinemes a Barcelona, xifra que significa 48 pantalles i més de 23.000 butaques.

Amb l’acord, aquest grup entra a formar part de les entitats col·laboradores de la Universitat de Barcelona, amb la categoria d’Amic de la UB.

Restauració de llibres A nthony Jerrold Gordon, veí de Londres i amant de la cultura i la societat barcelonines, ha donat la quantitat de mil dòlars americans (unes 180.000 pessetes) per a la restauració de dos llibres, de poesia i dansa catalana, del fons de la Biblioteca de la UB. Es tracta de dues obres del segle XVIII: Contradanzas que han de baylar en el theatro de esta ciudad, en los bailes de máscara del carnaval de 1768. Con música y explicación de figuras. Puestas: por Rafael Rivas y Segismundo Torrents alias Mon, maestros y directores de ellas en el mismo theatro” (impressor, Thomás Piferrer) i La Armonia del Parnàs, mes numerosa en las

poesias varias del Atlant del Cel poètic, lo Dr. Vicent Garcia, rector parroquial de Santa Maria de Vallfogona” (impressor, Rafael Figueró).

La donació, efectuada per mitjà de la Unitat de Màrqueting i Patrocini, és una contribució testimonial a la urgent necessitat de la Bibilioteca de la Universitat de Barcelona de restaurar milers de documents, manuscrits i llibres de valor incalculable i molt vinculats a la historia de la ciutat i de Catalunya que actualment corren un veritable perill de desintegrar-se. A. Jerrold Gordon figurarà amb el seu nom a la contraportada d’aquests dos llibres en agraïment a la seva aportació.

19

institucional per a congressos i màsters i material personalitzat per a departaments.

El Punt U B farà promoció dels seus productes en espais interns i externs de la Universitat de Barcelona i els comercialitzarà per conducte de cooperatives i nous punts.

Més informació als telèfons: 93 403 53 78 93 412 42 25; 93 412 40 84 Fax: 93 412 38 97 www.ub.es/puntub

Màrqueting i Patrocini El fet de col·laborar amb la UB suposa beneficis de caire econòmic, de comunicació, d’imatge i de difusió i desgravacions fiscals.

Més informació: Unitat de Màrqueting i Patrocini.

Tel.: 93 402 90 26.

Internet: www.ub.es/ube

Ús de la marca UB L’ Asociación Española de Fabricantes de Chocolates y Derivados del Cacao (CHOCAO) ha firmat amb la Universitat un acord per utilitzar la marca UB en la seva campanya publicitària. Aquest acord es firma paral·lelament a un dels contractes de transferència de tecnologia de la Fundació Bosch i Gimpera. Concretament, el Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB ha elaborat un informe nutricional sobre la xocolata, el cacau i altres productes derivats d’aquesta substància.

Després de la col·laboració entre la Universitat i CHOCAO per elaborar aquest informe, el projecte ha tingut continuïtat amb el contracte per a l’ús de la marca UB, articulat a través de la Unitat de Màrqueting i Patrocini de la Universitat.

antics ub

Millores al portal l portal per als antics alumnes a Internet (www.ub.es/anticsub/) ha innovat el seu aspecte i ampliat els continguts. Els que hi entrin veuran que hi ha més informació d’actualitat en general i d’interès ciutadà, així com enllaços amb webs d’àrees temàtiques d’interès. Tot això en un nou disseny que vol fer més intuïtiva la cerca d’informació.

E

20.000 visitants El portal d’Antics UB ha rebut més de 20.000 visites des que es va crear el passat mes de maig.

Un dels trets que es vol potenciar amb les millores és la interactivitat, de manera que totes les persones que entren al port al hi puguin fer consultes personalitzades o intercanviar-se informació. Està previst de crear un directori d’antics, sempre amb el permís de les persones que hi figurin, i d’ús exclusiu per als posseïdors del carnet.

La pàgina inicial del portal consta d’un apartat de notícies d’actualitat general i d’un altre sobre informació de les novetats dins el món de la Universitat. Hi ha igualment recomanacions culturals, com ara novetats editorials, exposicions o obres de teatre. La informació del temps, un mapa de Barcelona o la programació de cinemes són algunes de les informacions d’utilitat per al públic que hi podreu trobar. També hi ha un enllaç amb l’entrevista de portada d’aquesta mateixa revista, que sempre es dedica a un antic alumne de la UB. Uns índexs a les bandes dreta i esquerra de la pàgina remeten a serveis

de la UB en general i als que estan adreçats especialment als antics.

D’aquesta manera es facilita que els que consultin aquest espai del web puguin estar permanent al dia dels avantatges que es van incorporant al carnet. També hi trobareu una butlleta per sol·licitar el carnet aquells que no el tinguin.

Entre els serveis de la Universitat, el portal té enllaços a pàgines web sobre els diversos ensenyaments, incloent-hi un apartat especial de formació continuada (amb tots els màsters i postgraus que ofereix la UB i el Centre de Formació Continuada-Les Heures de la Universitat de Barcelona). Igualment s’accedeix

20

a documents web d’informació sobre beques i ajuts, així com a la Borsa de treball de la UB i el Servei Català de Col·locació a la Universitat de Barcelona.

Des del portal també s’arriba a les pàgines Universitat-Empresa, on s’explica les oportunitats de col·laboració entre aquestes entitats i la UB. Progressivament s’hi aniran incorporant enllaços d’interès catalogats en els àmbits temàtics d’art, humanitats, ciències de la salut, ciències experimentals, economia i societat.

El portal té un caràcter dinàmic i es caracteritza per anar ampliant i modificant els continguts.

antics ub

Els Antics més joves ntics UB vol obrir-se especialment als llicenciats que tot just han acabat els estudis. No es tracta només d’un projecte adreçat als que volen recuperar el vincle amb la Universitat després d’anys d’haver-s’hi titulat, sinó que també es vol potenciar la presència en el col·lectiu d’aquells que no volen desvincular-se de la U B tot just finalitzats els estudis.

A

encara que fins i tot no hi haguessin estat matriculats mai quan estudiaven.

Víctor Baiget, Empresarials 2000

Cristina Bonet, Bioquímica 2000 “Volia estudiar idiomes i hi havia el descompte. M’interessa el carnet per a temes de formació. Crec que és interessant per conèixer la Universitat, per continuar estant dins la UB. Està bé saber si hi ha canvis a la Universitat, ja que hi has estudiat. A més, no descarto de fer un postgrau més endavant.”

Descomptes en idiomes Entre els avantatges del carnet n’hi ha que poden interessar especialment els titulats recents, com ara els descomptes en idiomes (tindran el mateix preu a l’Escola d’Idiomes Moderns que quan estaven matriculats) i altres ofertes formatives de la Universitat o l’acreditació de coneixements d’informàtica. A més, els antics alumnes poden apuntar-se al Serveis d’Esports

“Em va decidir el fet que a l’hora d’estudiar idiomes tinc el mateix preu de quan era alumne de la Universitat.

Una de les coses que espero d’un carnet així és poder accedir a les instal·lacions de la UB com quan eres estudiant. Crec que és fonamental mantenir el vincle amb la universitat on has estudiat.”

Un any més de correu electrònic Els llicenciats recents que demanin el carnet Antic UB podran mantenir més temps l’adreça de correu electrònic que la UB dóna

a tots els seus estudiants. Concretament la poden conservar un any més a partir de la sol·licitud del carnet.

✄ SOL·LICITUD DE CARNET D’ANTIC ALUMNE Formulari per emplenar, signar i enviar, per fax, correu o personalment, a l’adreça indicada al peu.

Rebreu el vostre carnet, amb validesa per un any, el mes següent al càrrec bancari. ● El preu del carnet d’Antic UB (4.500 PTA l’any) inclou la subscripció a la revista “LA U NIVERSITAT UB.” ● ●

Cognoms Adreça Població DNI Titulació Dades bancàries

Nom Codi postal Sexe (h/d)

entitat

oficina

Província Telèfon Data de naixement (dd/mm/aaaa) Any

dígit control

nº compte corrent

Signatura

Com has conegut la possibilitat de fer-te el Carnet?

Revista Web Per un amic Diari

Altres:

T’interessaria estar inclòs en un directori d’antics alumnes per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu?

Sí No ANTICS UB Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r 2ª. 08007 Barcelona Telèfon: 93 317 02 53. Fax: 93 317 07 63 E-mail: anticsub@pu.ges.es http://www.ub.edu/anticsub Les dades que ens faciliteu seran incorporades al nostre fitxer automatitzat d’Antics Alumnes. Si voleu accedir, rectificar o cancel·lar aquestes dades podeu adreçar-vos per escrit a Antics Alumnes Universitat de Barcelona, en compliment del Reial Decret 13322/94 de 20 de juny.

21

antics ub Els avantatges del carnet d’Antic Informeu-vos dels nous avantatges del carnet en el portal d’Antics: www.ub.es/anticsub/, on trobareu altres serveis a la xarxa.

ESCOLA D’IDIOMES MODERNS (EIM) Els titulars del carnet d’antic alumne gaudiran de preus reduïts, com si fossin estudiants o personal de la UB. L’EIM imparteix actualment formació en idiomes a 6.500 estudiants. S’hi ofereixen cursos de diversa durada en 12 llengües: anglès, alemany, francès, italià, rus, japonès, àrab, neerlandès, portuguès, suec, noruec i grec.

Així mateix, hi ha cursos de caire molt específic (expressió oral i escrita, lectura, traducció, preparació d’exàmens oficials, etc.) o els organitzats expressament per a empreses, com els de curta durada, que es concentren en una sola setmana amb vuit hores cada dia.

Tel.: 93 403 53 44 www.eim.ub.es BIBLIOTEQUES Accés i préstec a la Biblioteca de la Universitat, la segona d’Espanya en nombre de volums, després de la Biblioteca Nacional de Madrid.

ODONTOLOGIA I PODOLOGIA Condicions especials a les Clíniques Odontològica i Podològica de la UB, gestionades per la Fundació Josep Finestres.

Clínica Odontològica Tel.: 93 335 80 54 Clínica Podològica Tel.: 93 336 26 52 -93 336 26 60 Internet:www.ub.es/ORL/cbas1.htm SERVEI D’ESPORTS El Servei d’Esports de la UB s’ha obert als antics alumnes de la Universitat. www.ub.es/esports/ Tel.: 93 333 83 04 MULTICINES ARIBAU Els antics alumnes tindran el descompte del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres als Multicines Aribau, ubicats en els números 8-10 i 5 d’aquest carrer.

ASSEGURANÇA SANITÀRIA Els posseïdors del carnet d’antic alumne de la UB podran gaudir d’una assegurança d’assistència sanitària de condicions especialment avantatjoses creada específicament per a ells gràcies a un acord entre les companyies SANITAS i UNIPSA. Més informació: tel. 94 488 03 27; c/e unipsabarna@jet.es PUNT UB La botiga Punt UB, al carrer Balmes número 21, ofereix preus reduïts als poseïdors del carnet d’Antics. Hi trobareu productes de la Universitat, des de materials de llibreria i escriptori fins a diferents objectes de regal. Telèfon: 93 403 53 78

AVANTATGES FINANCERS Amb el Banco Santander els Antics UB es poden beneficiar de les millors condicions de productes i serveis bancaris. Aquestes condicions preferents, especialment dissenyades per cobrir les necessitats de l’Antic, es complementen amb una gestió i assessorament personalitzats.

Com a particular: Comptes corrents i d’estalvis Mitjans de pagament Superhipoteques Supercrèdit personal Bestreta de nòmina Supercrèdit cotxe Com a professional: Comptes corrents i d’estalvis professionals Comptes de crèdit professional Supercrèdit equipament professional Credilocal Lísing mobiliari Renting Formació continuada. Crèdits de: Postgrau-màster Matrícula i material docent Ordinador Idiomes a l’estranger Intercanvi universitats estrangeres I a més la possibilitat d’establir estudis a la mida d’estalvis, fons d’inversió, plans de pensions, inversions borsàries… Un gestor us ampliarà la informació per telèfon o personalment.

Contacte: Nacho Viayna Cardona Anabel Fuentes Gallego Tel.: 93 401 11 00/93 401 13 39 c/e: ifuentes@grupo.bsch.es

22

“LA VANGUARDIA” Els nous subscriptors de La Vanguardia que ho sol·licitin i contractin una subscripció anual al diari tindran gratuïtament durant un any el carnet d’antic alumne.

D’altra banda, els que ja pertanyin al club de subscriptors de La Vanguardia i ara sol·licitin el carnet rebran un regal de prestigi de la Universitat. A més, els posseïdors del carnet d’Antics UB gaudiran d’uns avantatges dissenyats en exclusiva per La Vanguardia Viajes i el Club de Compra La Vanguardia.

SERVEI DE LLENGUA CATALANA 10 % de descompte en els cursos S’ofereixen cursos equivalents als nivells B, C i D de la Junta Permanent de Català de la Generalitat i preparació per al nivell K (correcció). Cursos de llenguatges d’especialitat, d’elaboració de pàgines web, de redacció, i de creació literària.

Accés gratuït als centres d’autoaprenentatge de llengua catalana de la UB. Consultes lingüístiques i terminològiques (tel. 93 402 10 26 i 93 403 58 47) Més inf. a www.ub.es/slc Tel. 93 403 54 78 CONEIXEMENTS D’INFORMÀTICA La Universitat ofereix com a nou servei als seus antics alumnes la possibilitat d’acreditar els coneixements d’informàtica que posseeixen, però dels quals no tenen titulació. Cal pagar la inscripció a l’examen, més econòmica per als antics alumnes que per al públic en general, i després realitzar la prova corresponent.

Per a més informació: Departament de Formació Externa-Borsa de Treball de la UB Tel.: 93 4035873 www.ub.es/ofor/cfpweb/aptitud/aptitud.html

TEATRE I AUDITORI El Teatre Nacional de Catalunya i l’Auditori de Barcelona fan el 20% de descompte sobre el preu de taquilla en les entrades fins a final de temporada. Cada carnet donarà dret a dues entrades i el descompte no és acumulable amb d’altres.

A l’Auditori les entrades s’adquiriran a les taquilles, on caldrà presentar el carnet.

Al TNC les entrades també es poden adquirir a taquilles presentant al carnet o bé trucant al telèfon 93 306 57 06 i fent la compra a través de targeta de crèdit.

A l’hora de recollir les entrades s’haurà d’ensenyar el carnet d’Antic UB.

la universitat, avui

La Universitat al bell El campus centre ciutat aplega construccions de tipus molt divers imbricades en diferents barris de Barcelona anomenat campus centre ciutat aplega construccions de tipus molt divers imbricades en el tramat urbà de diferents barris de Barcelona. És el cas de l’Edifici Històric, que destaca en l’entorn de la plaça Universitat i al qual dediquem aquest reportatge juntament amb altres seus de la UB a la ciutat. En el proper número continuarem amb altres edificis emblemàtics d’aquest campus, com la Facultat de Medicina del carrer Casanova, unida a l’hospital universitari Clínic.

L’Edifici Històric és actualment el marc de la vida universitària de les facultats de Filologia i de Matemàtiques, tot i que aquesta darrera és previst de traslladar-la en el futur al campus Pedralbes. A més, hi ha una part important dels serveis generals per a tota la Universitat i els òrgans de govern.

Un espai de l’edifici pensat per a la visita dels ciutadans són els jardins Ferran Soldevilla, situats dins el recinte de la Universitat però oberts al públic, bé sigui des de l’entrada de la Gran Via els dies laborables o per la d’Enric Granados-Diputació dissabtes i festius. Són hereus de l’antic jardí botànic de Barcelona i estan catalogats entre els dotze primers espais d’interès de la ciutat.

El fet de mantenir viu un edifici com el de la plaça Universitat, on van començar les classes el 1871 i que té la categoria de monument historicoartísitic, suposa tota una tasca de manteniment. Igualment implica la gestió d’un espai molt usat per a la celebració d’actes de diversa mena, vinculats o no amb l’activitat acadèmica, però en tot cas amb una forta repercussió social.

Dins la tasca de rehabilitació de l’edifici, l’any passat es va restaurar el vestíbul, un ampli espai situat en el cos central de la construcció i on sovint se celebren exposicions i altres activitats culturals i institucionals. Les obres van incloure la instal·lació d’un nou sistema d’il·luminació que ressalta els valors arquitectònics de l’indret.

Els treballs de millora i actualització continuen, de forma coordinada a través

L’

de l’administració del campus i amb la intervenció dels centres i unitats de l’edifici. Encara s’hi ha de fer molta feina, des de posar al dia les instal·lacions elèctriques a la rehabilitació de la façana i les parets dels claustres, incloent-hi elements com les columnes o els enteixinats que presenten les galeries.

Paral·lelament, es realitzen altres obres de gran abast incloses en el Pla plurianual d’inversions de la Universitat, entre les quals destaca la important rehabilitació de la Biblioteca. Aquesta restauració es duu a terme en diverses etapes i implica la coordinació amb el procés de trasllat de diversos departaments, emplaçats ara en espais que es destinaran a la biblioteca.

De moment, s’han enllestit les obres del dipòsit i de la sala de lectura, amb un imposant vestíbul.

El fet de ser un espai atractiu i especialment adient per acollir actes públics (conferències, seminaris, presentacions de llibres…) ajuda financerament la tasca de rehabilitació duta a terme per l’administració del campus. Són moltes les institucions, empreses i diverses entitats que trien per a les seves activitats sales de l’edifici, com el Paranimf o l’Aula Magna, i accepten unes tarifes de lloguer que reverteixen en la reforma d’aquesta seu universitària. A més a més, es busca patrocini per tirar endavant aquesta tasca.

El campus es troba en un procés d’expansió i redefinició dels seus espais L’Edifici Històric contrasta amb els nous locals que s’han aixecat al carrer Aribau, destinats a la Facultat de Filologia i annexats a la construcció antiga. A més, la UB té dependències en pisos dels voltants de

24

la plaça Universitat, bàsicament al carrer Balmes, ja que s’ha hagut d’expandir per raons d’espai. És el cas del Punt UB de Balmes 21, que inclou una botiga oberta al públic de venda de productes de la Universitat i on al mateix temps s’ofereixen serveis, per exemple d’impremta personalitzada i de producció de material institucional per a congressos i màsters.

Una de les característiques del campus centre ciutat és el fet de trobar-se en un procés d’expansió i redefinició dels seus espais. Les obres de construcció de les facultats de Filosofia i Geografia i Història, davant el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, suposen un element fonamental en la regeneració i millora urbanística i social de Ciutat Vella.

Ja s’ha acabat la fase de fonamentació dels murs pantalla i l’obra estarà enllestida per al curs 2002-2003.

la universitat, avui

mig de la

trama urbana

Dos campanars laics

Vallvidrera i Sant Gervasi Altres edificis del campus, situats en diferents barris de la ciutat, són la Finca Pedro Pons a Vallvidrera, on hi ha la seu del Centre d’Estudis Internacionals (CEI) i on es troben regularment equips de govern i de treball de la Universitat. Catalogada per l’Ajuntament de peça d’interès històric i arquitectònic, és una antiga masia coneguda també per Can Mestres. Els esgrafiats de l’exterior donen personalitat a l’edifici, voltat d’un hort i un jardí inclosos en la finca. La Universitat va heretar la construcció a la mort del catedràtic de la UB, i figura emblemàtica de la ciència i la cultura catalanes, Agustí Pedro Pons.

També una antiga masia és l’origen de l’edifici de la UB al carrer Brusi, al barri de Sant Gervasi, actualment seu de la Fundació UB Mèdia, al qual s’han començat a incorpo-

Els vianants que passen per la plaça Universitat es troben en primer pla l’edifici de la UB. Es tracta d’una obra amb empremtes del Rundbogenstil, un estil alemany del segle XIX que incorpora al neoclassicisme d’aquest país elements romànics, bizantins i de l’arquitectura alemanya del primer renaixement. A l’edifici de la UB, també hi tenen un pes decisiu el romànic i el gòtic catalans, com també el mudèjar, el califal i el nassarita hispànics. L’arquitecte, Elies Rogent, va tenir molt en compte el llibre de finals del segle XVIII Principii d’Architectura Civile de l’autor italià Francesco Milizia. Si llegim aquesta obra, hi trobem importants elements presents després en el projecte de Rogent, com el fet que els espais de l’edifici s’organitzin entorn de patis amb porxos.

La disposició de l’edifici, les obres del qual van començar el 1863, ha donat lloc a diverses interpretacions, com la que veu en les dues torres un símbol d’espiritualitat, una mena de campanars laics de la ciutat.

rar, però, dependències del Centre de Formació Continuada-Les Heures. Es tracta d’una construcció del 1909-1910 amb una

25

façana principal de connotacions noucentistes flanquejada per dues gàrgoles que reprodueixen faccions d’animals fantasmagòrics.

la universitat, avui

Estudiar ‘online’ a L’oferta formativa de la UB inclou actualment tot de possibilitats per seguir cursos a distància amb les noves tecnologies de la informació oferta formativa de la UB inclou actualment tot un ventall de possibilitats per estudiar a distància usant les noves tecnologies de la informació. Al costat de l’assistència a classe habitual, es pot seguir una formació de caràcter no presencial o semipresencial gràcies a l’ús de fonts d’informació i recursos online, tant en la formació continuada com en les titulacions de primer i segon cicle (com diplomatures o llicenciatures). “Anem a un model d’universitat semipresencial”, afirma el vicerector de Docència i Estudiants, Miquel Martínez.

Les Heures (entitat de la Fundació Bosch i Gimpera de la UB dedicada a la formació continuada) ofereix actualment 4.600 hores d’ensenyament online consistents en màsters, postgraus i altres cursos en els àmbits de: Ciències experimentals, Ciències socials, Educació, i Processos i recursos humans.

També trobem l’oferta de l’Escola Virtual d’Empresa (EVE), una iniciativa de Les Heures i d’Ediciones Deusto, S.L. del Grup Planeta que inclou 43 programes de durada curta i mitjana i 14 de llarga durada.

Les àrees de coneixement en què es divideix l’oferta de l’EVE són Administració i finances, Management, Recursos humans, Producció a l’empresa, Màrqueting i Àmbit jurídic i fiscal. Entre els programes de llarga durada s’inclou el primer MBA interuniversitari en llengua castellana del món, un programa Executive per a professionals, vuit màsters i quatre postgraus. El MBA és fruit de l’experiència adquirida per la versió presencial d’aquest mateix MBA, que organitzen conjuntament des del 1995 les universitats Autònoma de Barcelona, Politècnica de Catalunya, Oberta de Catalunya i la UB. Només es requereix l’assistència física uns quatre o cinc dies per curs, destinats sobretot a alguns exàmens d’avaluació, sessions de simulació i reforç d’algunes matèries.

Com a projecte de futur, Les Heures ha començat a endegar, juntament amb el Consorci Hospitalari de Catalunya, l’Esco-

L’

Pantalla dels cursos UB en línia. Trobareu informació sobre les activitats d’UB Mèdia a www.ubmedia.ub.edu

la Virtual de Salut, dedicada a oferir una ampli ventall formatiu en aquest camp.

Creixement accelerat El director acadèmic de Les Heures, Àngel Font, explica que tota aquesta oferta online ha tingut un creixement accelerat per la possibilitat de traspassar l’àmbit geogràfic o adequar-se a la disponibilitat d’horaris de cada alumne. Afegeix que “en una classe presencial és més fàcil improvisar, mentre que a distància és imprescindible organitzar didàcticament els continguts”, així com defensa que en la docència online hi ha més possibilitats d’incrementar la participació dels alumnes i l’atenció personalitzada que se’ls dedica.

A més de l’oferta de Les Heures, entre les titulacions de les diferents divisions de la Universitat també augmenta el nombre de màsters i postgraus de caràcter més o menys no presencial que usa tecnologies ‘online’. De fet, entre la formació que hem vist que gestiona Les Heures hi ha tot un seguit de màsters i postgraus, que són alhora títols de diversos departaments de la Universitat de Barcelona.

Una de les experiències de formació

26

continuada que existeix a la UB amb més tradició d’ús de diversos recursos interactius és el Màster en Comerç i Finances Internacionals de la Facultat d’Econòmiques, dirigit per la professora Susanna Gordillo. La seva metodologia combina les classes presencials amb altres inputs de formació (sincrònics i asincrònics) perquè

Augmenta el nombre de màsters i postgraus més o menys no presencials amb tecnologies ‘online’ els alumnes assoleixin els mateixos objectius d’aprenentatge independentment de l’assistència a classe presencial. Els inputs asincrònics estan continguts en dos servidors de web (un als EUA i l’altre a la UB) que agrupen aplicacions habituals en l’aprenentatge no presencial per Internet.

Entre els sincrònics (d’aprenentatge en

la universitat, avui

la UB temps real) hi ha text-conferències mitjançant mIRC, en el canal MasterUB de la xarxa Uninet, i transmissions de televisió en directe per la xarxa de l’Asociación de Televisión Educativa Iberoamericana.

Cada curs s’incorporen nous ensenyaments online de tercer cicle. DUODA, Centre de Recerca de Dones, organitza per primera vegada aquest gener un Màster online en Estudis de la Diferència Sexual des de la perspectiva històrica, social i cultural. Aquest mateix centre ja tenia l’experiència d’un Màster en Estudis de les Dones que es pot cursar en règim no presencial.

També és una novetat el Màster online Democràcia i educació en valors a Iberoamèrica, de l’Institut de Ciències de l’Edu-

Formació continuada ‘online’ de Les Heures Postgrau en Assegurament de la qualitat als laboratoris Màster en Gestió cultural Màster en Bioètica i Dret Curs d’Intervenció en situacions d’abús sexual i altres maltractaments infantils Postgrau en Orientació professional i inserció laboral Màster per a Professors d’espanyol com a llengua estrangera (semipresencial) Màster en Direcció de centres educatius Postgrau en Direcció de recursos humans Postgrau de Gestió de la formació contínua Màster en Dret del treball i seguretat social Màster en Comunicació a les organitzacions Màster en Gestió atenció primària Postgrau en Direcció i gestió de residències geriàtriques Màster en Drogodependències Màster en Medicina avaluadora i salut laboral. www.heures.ub.es/ca/index.html, www.evdn.com/html i www.evs.ub.es.

A més, hi ha tot un seguit de cursos a distància en suport paper que també es poden oferir online i d’altres cursos online en fase de preparació.

cació, amb els professors Maria Rosa Buxarrais i Miquel Martínez com a responsables i que comença aquest mes de gener. La iniciativa neix després de l’experiència del Postgrau en Educació en Valors del mateix ICE, titulació (aquest curs transformada en màster) adreçada a professionals de diversos nivells educatius i que ara vol completar el seu caràcter presencial amb continguts online.

Seguint en l’àrea de les Ciències de l’Educació hi ha el Màster Multimèdia Educatiu, que té entre els seus objectius donar a conèixer els fonaments i les possibilitats pedagògics del multimèdia, així com dominar els elements conceptuals i les eines tècniques per dissenyar multimèdia des d’una perspectiva pedagògica. El màster consta de dos cursos, el primer dels quals es realitza completament a distància i el segon consta d’una fase presencial optativa. Podeu consultar l’oferta de doctorats i postgraus de la UB a www.ub.es/acad/tercer/3index.htm.

Dins els cursos d’extensió universitària, s’ha signat un acord entre la Fundació UB Mèdia (entitat patrocinada pel Banco de Santander i que promou l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació aplicades a l’ensenyament) i Ensenyament Obert (Grup Enciclopèdia Catalana). Arran d’aquesta col·laboració s’ofereixen els cursos online Educació Bàsica d’Adults, Impacte de la Contaminació sobre l’Ambient i la Salut i Nutrició, Alimentació i Salut.

També en primer i segon cicle Els exemples en formació continuada no esgoten tota l’oferta de la UB en docència online, sinó que també hi ha projectes d’aquest tipus en ensenyaments de primer i segon cicle. Així, 3.000 alumnes de la UB s’han matriculat en els cursos a través d’Internet “UB en línia” de la Fundació UB Mèdia el primer any de funcionament. Actualment hi ha l’oferta d’una quinzena de cursos que s’anirà renovant i ampliant, tant per al primer semestre de l’any 2001 com per a edicions posteriors.

Els cursos, que equivalen a crèdits de lliure elecció, comprenen les àrees temàtiques de coneixements transversals a tots els ensenyaments, coneixements instru-

27

Pantalla de Formació Continuada-Les Heures

mentals com informàtica o idiomes, i habilitats per a la vida universitària i laboral.

L’experiència ha tingut un fort component d’innovació docent i s’ha fet un important esforç en formació del professorat.

A UB Mèdia també es treballa en altres projectes, com el suport a la docència presencial, que s’engloba sota el nom d’UB Ensenyaments, i on es col·labora amb professors de la Universitat que usen noves tecnologies com a complement de les classes presencials. També s’han dut a terme cursos com ara el de Transició a la UB per als estudiants que arriben del batxillerat i per a l’accés dels majors de 25 anys, a més d’altres projectes.

A la UB existeix des del 1998 el projecte institucional Tecnologies Aplicades a l’Educació i l’Aprenentatge Multimèdia (TEAM UB), amb 38 projectes de diferents àrees de coneixement que es plasmen en diverses assignatures, el qual integra l’experiència desenvolupada al llarg dels darrers vuit anys. Dins aquest projecte uns 12 grups d’alumnes segueixen actualment una docència semipresencial online. De fet, una part de les experiències integrades en el TEAM ha servit a l’hora d’endegar posteriorment els cursos “UB en línia”.

Un altre exemple de semipresencialitat és el títol de segon cicle en Comunicació Audiovisual, dins la divisió V de Ciències de l’Educació. Es tracta d’un ensenyament organitzat de manera semipresencial i on es treballa activament a través d’Internet. És una llicenciatura on es fa especial èmfasi en la formació de professionals de les àrees de creació de multimèdies o programes de ràdio i televisió amb finalitat pedagògica.

la universitat, avui

Units a l’empresa

L’Escola d’Empresarials ofereix actualment tot un ventall de màsters i postgraus Escola Universitària d’Estudis Empresarials, que celebra aquest curs el 150è aniversari, recull l’herència d’una formació que sempre ha estat estretament vinculada al món de l’empresa. Avui, aquesta característica és present en la seva oferta que inclou una catorzena de màsters i postgraus. A l’Escola s’estudia igualment la Diplomatura en Ciències Empresarials i els títols propis de Graduatura en Empresa Internacional i Graduatura Superior i Màster en Auditoria-censura jurada de comptes. Tot això en un centre que dedica importants esforços a la seva projecció social.

Uns 4.900 estudiants segueixen aquest curs la Diplomatura, dins la qual s’ha de triar entre cinc especialitzacions a través dels anomenats blocs configuradors: Comptabilitat i Auditoria de Comptes, Tributació, Finances, Política Sociolaboral de l’Empresa, i Comerç Exterior i Mercat Únic Europeu.

Molts dels alumnes d’Empresarials ja estan en el món laboral i compaginen l’activitat professional amb els estudis.

Això ha motivat que la diplomatura es pugui cursar a temps complert o parcial.

La Graduatura en Empresa Internacional, que té actualment uns 550 alumnes, vol respondre a la necessitat de professionals per a empreses amb projecció inter-

L’

nacional, i incideix especialment en els mètodes de gestió de màrqueting i en les tècniques de comerç exterior. En el pla d’estudis, tenen un gran pes les llengües (l’anglès i el francès com a obligatoris, i l’alemany i l’italià amb caràcter optatiu).

La titulació en Auditoria-Censura Jurada de Comptes, amb 41 estudiants, es va dissenyar conjuntament amb el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya i amb l’Instituto de Auditores-Censores Jurados de Cuentas de España davant la demanda de professionals en aquest sector.

Aquest ensenyament inclou un període de docència i un de pràctiques obligatòries. Els alumnes acaben l’ensenyament amb dues titulacions: graduat superior i màster.

Una de les característiques de la docència a Empresarials és el gran pes que hi tenen les pràctiques. L’Escola té el seu propi programa de pràctiques, amb més de 500 empreses i institucions col·laboradores. Actualment, fins i tot hi ha més oferta de places de pràctiques que estudiants per ocupar-les.

“Actualment hi ha un projecte d’importància cabdal per al centre: començar el curs vinent el segon cicle de la llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques amb un pla d’estudis dissenyat posant l’accent en el vessant empresarial. Aquest ensenyament, que permetria oferir de continuar

28

CELEBRACIÓ DELS 150 ANYS AMB ELS ANTICS ALUMNES

L’Escola celebra aquest curs el 150è aniversari. Entre les activitats que s’han anat organitzant per commemorar aquest fet destaca una trobada, a final d’aquest curs, d’antics alumnes de l’Escola que s’hi hagin graduat fa més de 25 anys. La direcció del centre explica que de moment la proposta ha tingut una gran acceptació.

De fet, els antecedents de l’Escola són anteriors. Durant la segona meitat del segle XVIII, diferents sectors de la burgesia ja van sol·licitar a la Junta de Comerç la creació d’un centre d’ensenyament en tècniques mercantils i el 1787 va obrir les portes l’Acadèmia de Comerç. A partir del 1850, els ensenyaments de la Junta de Comerç s’integren dins l’organigrama escolar, tècnic i professional (fins aleshores havien passat un quant temps sota control de la Diputació). Després de períodes successius, el capítol actual s’obre la dècada dels setanta amb la integració a la Universitat.

Per participar en la trobada d’antics alumnes podeu trucar al 93 402 44 61.

la universitat, avui

els estudis a un important nombre de graduats a l’Escola especialitzats en màrqueting, s’integra en el procés de transformació del centre en facultat, que actualment està en fase de tramitació”, explica el director de l’Escola, Alfred Rocafort.

“D’aquesta manera obriríem el ventall de la nostra oferta a la societat. Els nostres professors podrien finalitzar la carrera al centre i s’hi podrien impartir cursos de doctorat”, argumenta.

Dins l’oferta de formació continuada, actualment a Empresarials es poden cursar deu màsters i quatre postgraus, a més de set cursos d’extensió universitària.

Entre les línies que es volen potenciar hi ha, d’una banda, els continguts vinculats amb les noves tecnologies i, de l’altra, els de caire humanista, sobretot en els cursos d’extensió universitària.

Moltes vegades els alumnes de màsters i postgraus provenen d’altres centres i acudeixen a l’Escola per adquirir formació en algun àmbit del món de l’empresa, a més dels coneixements de la seva àrea específica. Així, per exemple, el curs 1999-2000 el 22% d’aquests matriculats provenien de Dret, i el 7% de diverses enginyeries.

Pel que fa a la política de millora de la qualitat, l’Escola ha participat amb els programes institucionals que s’han establert els darrers anys. En aquest sentit, ja el 1994 es va iniciar un projecte de gestió de la qualitat total com a centre, basat en els models europeus de l’EFQM, i l’any següent es va participar activament en l’avaluació transversal de l’ensenyament de Ciències Empresarials a Catalunya, experiència pionera en aquest àmbit.

Dins l’apartat de la recerca, les línies d’investigació en les quals participa activament el professorat de l’Escola són ben diverses, i van des de les recerques en història econòmica (història industrial i de l’empresa, economia preindustrial o història del pensament econòmic) fins a les de l’àmbit de les matemàtiques de l’empresa (aplicacions financeres dels mètodes

d’anàlisi dinàmica discreta, etc.), passant per investigacions en comptabilitat (nous models de gestió integral dels costos a l’empresa), fiscalitat (tributació empresarial, etc.) o llengües aplicades (nous mètodes per a l’aprenentatge d’idiomes amb objectius específics, etc.).

A l’hora de parlar de la projecció social del centre, Alfred Rocafort en destaca la política de publicacions. L’Escola té actualment una vintena de llibres editats i 25 números de la revista Management & Empresa, dedicada a qüestions del món empresarial, però adreçada a la societat en general.

“També organitzem activitats, com ara jornades d’estudi, conjuntament amb entitats externes”, explica el director de l’Escola. A més, és un centre que manté la tradició d’actes festius, com les cerimònies de graduació, on els professors i els alumnes vesteixen robes acadèmiques expressament per a l’ocasió.

L’edifici La seu de l’Escola on es desplega tota aquesta activitat és una construcció del 1961 (projecte dels arquitectes Javier Carvajal i Rafael García) considerada en aquell moment un edifici d’avantguarda i actualment declarat Bé Cultural d’Interès Local. És una composició de volums independents molt remarcats, amb un predomini absolut de la línia recta. Un bloc transversal de cinc pisos, quasi al centre de l’edifici, accentua l’horitzontalitat de la construcció. Les façanes son amplament obertes, segons una estructura de verticals i horitzontals que dissenya uns espais quadrats tancats per vidres. Actualment l’edifici es troba immers en un pla plurianual de reforma integral, que inclou la rehabilitació i el condicionament de la façana. Per finançar la rehabilitació s’ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa Twicetrade, S.A. (que gestiona el portal estuweb.com), segons el qual es fa una cessió temporal d’ocupació de la façana amb finalitats publicitàries durant les obres.

29

Màsters Màster en Gestió i tècniques superiors de l’empresa-executive MBA (vuitena edició) ● Màster en Assessoria fiscal (vuitena edició) ● Màster en Economia social i direcció de les entitats sense ànim de lucre (cinquena edició) ● Màster en Gestió i administració del personal a l’empresa (sisena edició) ● Màster en Comunicació a l’empresa (quarta edició) ● Màster en Dret empresarial (segona edició) ● Màster en Màrqueting, distribució i consum (segona edició) ● Màster en Empresa internacional i comerç exterior (segona edició) ● Màster en Comerç electrònic (primera edició) ● Màster en Empreses de comunicació, informació i audiovisuals (primera edició) ●

Postgraus Postgrau d’Especialització en comptabilitat i auditoria (segona edició) ● Postgrau internacional en Gestió de l’empresa europea (onzena edició) ● Tècniques de gestió empresarial (novena edició) ● Curs de Direcció, organització i negociació comercial (primera edició) ●

Més informació: www.ub.es/empresarials/ Tel.: 93 402 44 64/93 402 44 69

la universitat, avui

Cinc anys de

Solidaritat UB

Col·laboració de la Fundació Solidaritat UB en un projecte a El Salvador

a Fundació Solidaritat UB compleix enguany el cinquè aniversari. Des de la seva creació ha consolidat unes línies de treball en camps com la formació del voluntariat, l’anàlisi de conflictes i la cooperació internacional. “Actualment la universitat és un agent dins la cooperació al desenvolupament i la societat ha d’atorgar a aquest àmbit el mateix prestigi que a altres activitats universitàries”, afirma el director de Solidaritat UB, Xavier López.

Com un d’aquests agents, la Universitat pot fer una aportació important en recursos humans, en persones que poden teoritzar o trobar solucions tècniques als problemes. En l’àmbit de la formació, Solidaritat UB es va plantejar en el seu inici preparar persones per adreçar-les després a entitats en les quals puguin participar com a voluntaris. Per a la consolidació d’aquest àmbit va ser molt important l’Escola de la Formació del Voluntariat, que el curs passat va impartir 24 cursos, equivalents a més de 1.000 hores de docència, que van ser seguits per uns 700

L

estudiants. Entre els cursos de la Fundació també n’hi ha d’organitzats conjuntament amb Món-3, normalment al voltant de la interculturalitat. L’activitat realitzada en altres àmbits de Solidaritat UB (com ara en cooperació) ha donat lloc igualment a una oferta formativa en temes vinculats a la tasca feta en el terreny.

Cooperació En l’àmbit de la cooperació, primer de tot es van dedicar molts esforços a definir quina metodologia emprar. Pel que fa al tipus d’actuació no es vol ser una ONG, sinó un agent que treballa sobretot en aspectes com ara definir les intervencions, veure la viabilitat dels projectes o enfortir el paper de les contraparts. És a dir, es tracta d’una tasca complementària a la de les ONG i altres agents de cooperació internacional. S’ha treballat bàsicament en el Magrib, per bé que un recent acord amb Món-3 significarà ampliar l’àmbit geogràfic a altres indrets de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina. També es volen

31

potenciar col·laboracions com la duta a terme amb l’Ajuntament de Barcelona a Kosovo dins un projecte sobre els serveis municipals en aquesta població.

Un altre camp de treball és el de l’Observatori Solidaritat, un espai d’Internet que dóna accés a tota una sèrie de recursos a la xarxa sobre conflictes internacionals (Chiapas, Palestina, Sahara Occidental, la regió dels Grans Llacs, etc.).

També s’hi tracten conceptes que són presents en aquestes realitats concretes, com l’indigenisme o el neoliberalisme. La intenció és evolucionar fins a arribar a un portal d’Internet especialitzat. En el marc de l’Observatori s’imparteix, en col·laboració amb la Fundació UB Mèdia, el curs a distància La Protecció dels Drets Humans; perspectives, accions i reptes.

Solidaritat UB: Telèfon: 93 403 55 38 www.ub.es/solidaritat

la universitat, avui

Basilio Losada:

“L’Edat Mitjana és el misteri” Basilio Losada (Lugo, 1930) va ser el primer catedràtic de Filologia Gallega i Portuguesa a Barcelona i ha estat autor de nombrosos estudis crítics sobre la literatura del Brasil. Ha traduït 150 llibres en set llengües, incloent-hi autors com Jorge Amado, Saramago, Rosalía de Catro, Pere Gimferrer… . Entre els guardons que ha rebut hi ha el Premi Nacional de Traducció, la Creu de Sant Jordi, la Comenda da Ordem do Infante Dom Henrique, que atorga el Govern portuguès, l’Orden do Cruceiro do Sul, del Brasil, i la Medalla Castelao de la Junta de Galícia. Aquest curs s’ha jubilat com a catedràtic, encara que continua impartint classes, per exemple en els programes a la UB de diverses universitats nord-americanes. A 70 anys ha publicat el primer treball de ficció, la novel·la La peregrina, ambientada en l’Edat Mitjana, període del qual és un gran expert.

Què ens fascina tant de l’Edat Mitjana?

És el misteri. Els darrers 300 anys hem viscut en una cultura de preteses coherències absolutes. És la física de Newton enfront de la d’Enstein, que demostra que hi pot haver hores de 10 minuts i de 2.000 minuts, quilòmetres de 20.000 metres... Estem cansats de la lògica i la ciència formal. Volem tornar a sentir el misteri, que és allò més bell que pot sentir un home.

L’Edat Mitjana és un món del misteri en el qual ningú intenta explicar res. El romànic és un art del misteri perquè són símbols, la llengua del misteri.

El lector de la meva novel·la La peregrina generalment no s’adona que tot el que hi ha és el fruit de molts anys d’estudiar i explicar l’Edat Mitjana. Per exemple, quan parlo de com és una boda càtara està documentat; el que passa és que és una novel·la i no hi poso notes a peu de pàgina. Ara m’han contractat tres novel·les més. Totes quatre formaran la sèrie basada en una cantiga d’Alfons X el Savi, que jo deformo molt perquè la cantiga d’aquest rei sempre acaba en un miracle. I jo dic que en el món no hi ha miracles, l’únic miracle és el de la solidaritat humana. La propera serà sobre uns jueus de Toledo, una altra serà sobre un monjo del Cister...

Ara que es jubila de catedràtic, què li ha aportat la docència en relació amb totes les seves altres activitats?

La docència em fascina, el fet de parlar i que hi hagi cent persones escoltant, a més amb interès. He estat 40 anys de la meva vida fent un treball que m’encanta. M’ha

32

la universitat, avui DE MÉS A PROP Una afició

enriquit enormement, perquè donar una classe és posar-se en el lloc del que escolta, saber com se’l pot interessar. El professor ha d’estar molt atent a les reaccions dels alumnes, a veure si estan pendents del que un diu. Ha de canviar de registre freqüentment. A la docència hi ha sempre un contingut d’actor que és molt important.

Vull dir que en gallec i portuguès, tenim pocs llicenciats però molts alumnes. Les meves classes les tancaven sempre amb cent alumnes, no n’hi permetien més i hi havia llistes d’espera.

Quines motivacions hi ha al darrere de la seva vastíssima tasca de traducció?

Al començament era un treball alimentari. Durant una època traduïa per diners. Jo m’assabentava per exemple que hi havia un cicle de concerts interessants a Salzburg i aleshores demanava per traduir un llibre a un amic editor i així poder-hi anar. Ara també, però el fonamental és el plaer de la lectura, perquè traduir és la millor manera de llegir, haig d’anar paraula per paraula, no puc lliscar sobre el text. Molts cops haig de reconstruir-lo si és en una llengua llunyana com l’alemany. Per això m’agrada més traduir de l’alemany que del portuguès; en l’alemany haig de llegir-me tres vegades el paràgraf i després reconstruir-lo. M’ho passo molt bé perquè ara escullo jo els llibres que vull traduir. En el cas de Saramago, del qual he traduït quasi tota l’obra, vaig llegir una novel·la, Memorial del convento, em va agradar molt i vaig anar d’editor en editor oferint-la.

Vostè és un expert en el Camí de Santiago. Què troba la gent d’avui en aquesta experiència?

Vaig fer el Camí de Santiago en dues ocasions: la primera el 1947 des de Roncesvalles -800 quilòmetres en 40 dies-, i la segona el 1948 des de París –1.600 quilòmetres en 90 dies. Ara fan el Camí de Santiago alumnes meus americans i és fascinant veure com reaccionen.

M’escriuen unes cartes impressionants.

Una noia va escriure al seu pare, un milionari dels Estats Units, que anava a fer, caminant, 800 quilòmetres des dels Pirineus fins a Santiago. El pare li va enviar un xec perquè es comprés un cotxe. Després ella em va escriure unes cartes impressionants: em deia que per primer cop sabia què és la set, la gana, dormir a

La música, ara molt més que la literatura.

Un plat de cuina gallega

La cuina gallega en realitat són productes de primeríssima qualitat.

Per exemple, un lluç amb allada .

Menjar caldo gallec o lacón con grelos ja són actes de militància.

Una vocació

Quan jo era estudiant, tota la meva il·lusió era ser catedràtic d’institut.

terra... És recuperar la dimensió espaitemps humana: cinc quilòmetres en una hora. El Camí és com la vida, la gent hi apareix i desapareix, un s’hi queda, un altre en marxa, n’hi apareixen de nous... La gent diu que ara en el Camí roben, però a l’Edat Mitjana també passava això.

Quin és el diagnòstic de la salut de l’idioma gallec?

El gallec va ser una llengua rural i es manté encara molt viva en el món pagès.

Encara avui el gallec és la llengua normal del 70 % de la població. Hi ha almenys un 40 % que no en saben d’altra. Però avui el món pagès ha quedat destruït, la gent marxa a les ciutats, on la castellanització va ser a vegades molt profunda. En la mesura que la gent que se n’ha anat del camp mantingui la seva llengua a la ciutat, el gallec se salvarà; si no, morirà. Com moriran totes les petites llengües, tard o d’hora. Hi ha un altre fet molt important, des del Neolític fins fa 10 anys Galícia era un país d’emigració i avui és un país receptor d’immigrants. En la mesura que el país tingui una salut cultural prou forta per fer que els magribins o els senegalesos l’adoptin, el gallec sobreviurà. Després hi ha el fet que avui el gallec s’ensenya a les universitats, a les escoles, cosa que ha permès superar el complex d’inferioritat lingüística. També el fet que els polítics el parlin (encara que sigui un gallec detestable)...

Afortunadament el gallec té feta la seva terminologia científica en el portuguès, però s’ha comès l’error de renunciar a aquesta llengua com a referent.

Pronostico per al gallec 200 anys més de vida, després morirà. El català encara durarà 400 anys, però que tampoc no es facin il·lusions. Els que tenim una perspectiva

històrica sabem quantes llengües es parlaven a Galícia abans del gallec. Van desaparèixer i no ha passat res, el país continua vivint. Magnificar excessivament la llengua és perillós. Moltes vegades se sent la temptació d’usar la llengua com un instrument d’agressió contra algú i l’agressió cultural es fa sempre contra el més dèbil. Jo a Catalunya no he patit mai aquesta agressió cultural. En aquest sentit és un país molt obert, potser el més obert d’Europa.

Il·lustració cedida per Siro López

33

la universitat, avui

L’atractiu universitari

de Barcelona arcelona és una ciutat atractiva per als estudiants estrangers. Així sembla provar-ho el fet que cada any en ve un nombre major a cursar-hi ensenyaments universitaris. En el cas de la UB, durant un curs s’hi matriculen aproximadament uns 2.000 alumnes d’altres països. Aplegar esforços a l’hora d’acollir aquests estudiants d’arreu és l’objectiu de Barcelona Centre Universitari (BCU), que va néixer el 1997 arran d’un conveni entre les universitats de la ciutat i les administracions local i autonòmica. Tenint com a base les diferents polítiques internacionals que segueix cada universitat, es treballa en camps com ara facilitar l’habitatge, afavorir la integració ciutadana i cultural i difondre internacionalment les possibilitats de Barcelona com a indret per venir a estudiar.

“El curs passat vam comptabilitzar aproximadament uns 6.500 estudiants estrangers que van venir a les universitats de Barcelona”, explica el gerent del BCU, Miquel Solé. Per atendre les necessitats d’aquest col·lectiu, el BCU intenta fer fàcil una cosa tan important com és l’habitatge, de manera que l’alumne ja pugui fer la reserva des del seu país de procedència.

Mitjançant Internet, l’alumne pot veure imatges de les opcions d’habitatge que se li ofereixen, rebre’n informació, i fins i

B

La difusió de Barcelona com a ciutat universitària es duu a terme en gran part a través d’Internet tot demanar que li gestionin la reserva.

Tota aquesta tasca es fa en col·laboració amb el Servei d’Habitatge Jove i els serveis d’acollida de les diferents universitats. L’any passat 1.500 estudiants van acudir al BCU per solucionar el tema de

l’allotjament i el primer quadrimestre d’aquest curs han estat 720. A més d’aquest suport a l’alumne, també s’hi fa una tasca encaminada a disposar d’una oferta suficient de places d’allotjament mitjançant el reciclatge d’edificis vells per a estudiants.

Pel que fa a la integració a la vida barcelonina, s’ha buscat la col·laboració d’associacions d’estudiants que ja treballaven en aquest camp. El BCU els proporciona material logístic i coordina esforços. Així, es gestionen entrades per a diversos actes (espectacles, esports…) a preus especials, s’organitzen festes i fins i tot es tramita un carnet per a estudiants estrangers (Univers Internacional) que dóna dret a descomptes en diversos serveis. Quan els estudiants arriben se’ls facilita una carpeta amb tota una sèrie de materials sobre possibilitats per gaudir de Barcelona, i també tot d’informació, com ara un mapa i guies de transports públics.

34

La difusió de Barcelona com a ciutat universitària es duu a terme en gran part a través d’Internet. La web del BCU (www.bcu.cesca.es) va rebre l’estiu passat, de juny a setembre, unes 5.000 visites.

S’hi pot trobar informació sobre ensenyaments a cursar a Barcelona, beques, borsa de treball o un tauler d’anuncis on es pot comprar i vendre tota mena d’objectes o fer intercanvis d’idiomes.

També s’hi inclouen fòrums on els alumnes estrangers intercanvien informacions.

A més, des del BCU es participa en fires internacionals i actualment es prepara un vídeo de promoció de la ciutat. En la difusió també funciona molt positivament, segons Miquel Solé, el testimoni personal. “Un estudiant que hagi tingut a Barcelona una experiència acadèmica positiva, se l’hagi ajudat a resoldre els problemes pràctics per instal·lar-s’hi, i a més s’ho hagi passat bé, farà promoció de la ciutat en el seu país”, afirma.

la universitat, avui

Ajudar-se

entre companys

Estudiants amb alguna discapacitat compten amb la col·laboració d’altres alumnes a través del Programa de Matrícula Paral·lela Judith Viladot amb les estudiants que l’ajuden, Maria Dolors Rega i Sílvia Fernández

quest és el segon curs que la Universitat de Barcelona posa en pràctica el Programa de Matrícula Paral·lela amb l’objectiu que estudiants amb alguna discapacitat comptin amb la col·laboració de companys per desenvolupar la seva vida acadèmica. Els alumnes que els donen suport reben en contraprestació un ajut que pot oscil·lar entre l’equivalent a l’import de la matrícula i el doble d’aquesta quantitat.

“El gran avantatge d’aquest programa és que estàs tot el dia amb el company que t’ajuda. No es tracta només d’empènyer la cadira de rodes, també et pot donar suport en activitats com fer fotocòpies i moltes més”, explica l’alumna de Filologia Anglesa Judith Viladot. La Judith ha tornat a demanar enguany d’entrar en aquest programa després d’haver-lo utilitzat el curs passat.

El curs 1999-2000 van sol·licitar l’ajut del Programa de Matrícula en Paral·lel un total de 16 estudiants que presentaven diverses menes de discapacitat i graus d’autonomia, incloent-hi persones que cal ajudar gairebé tot el temps i en tota classe d’activitats.

A

A l’hora d’assignar les parelles d’estudiants (la persona amb discapacitat més el company que l’ajuda) es tenen en compte els itineraris curriculars de cadascun. Es busca la coincidència d’horaris i classes per fer més fàcil la col·laboració. “És molt important el fet que realitzis les mateixes activitats que la persona que t’ajuda”, apunta la Judith.

Pel que fa a la quantitat que rep l’estudiant en contraprestació a la seva tasca, es calcula en funció del grau de discapacitat

de l’alumne a qui ajuda, el nombre d’hores diàries dedicades a l’acompanyament, el tipus de suport i el període de dedicació.

El programa està organitzat a través de l’Oficina d’Integració Universitària i Social de la UB i els alumnes poden apuntar-s’hi durant tot el curs, de manera que els que tenen alguna discapacitat poden demanar l’ajut en qualsevol moment. El full de sol·licitud per participar-hi s’inclou dins la carpeta de la matrícula i també es pot recollir a l’Oficina.

La UB en xifres

Estudiants de postgrau

3.000

curs 1999-2000 2.784

2.500 2.000

2.106

1.500 1.000 500

1.080 848 548

0 Divisió V de Ciències de l’Educació

35

Divisió IV de Ciències de la Salut

Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques

Divisió II Divisió I de Ciències Jurídiques, de Ciències Econòmiques i Socials Humanes i Socials

formació continuada

Ciències Experimentals i Matemàtiques:

Una formació vinculada a la recerca i la Postgraus: divulgació científica Genòmica, Proteòmica i Bioinformàtica: desenvolupament d’estratègies terapèutiques per al nou mil·lenni Rafael Franco Fernández Gestió de la qualitat a l’empresa agroalimentària Miquel Salicrú Radicals lliures en Biologia i Medicina: bases fisiològiques i models experimentals Maria Teresa Mitjavila

Màsters: Soldadura: ciència i tècnica Pedro Molera Biologia experimental Dolors Vidal Bioquímica experimental Dolors Vidal Enginyeria química Santiago Esplugas Agricultura biològica Francisco J. Sans Màster Universitat-empresa en Biotecnologia Roser González Màster en immunologia Antonio Celada Màster en monitorització d’assaigs clínics Ramon Rama Química experimental Albert Moyano Geologia experimental Alberto Sáez Enginyeria química experimental Juan Mata Gestió integral del litoral.

Condicionants i perspectives de desenvolupament del litoral de Catalunya Jordi Serra

a importància del doctorat és un del trets bàsics de l’oferta formativa en tercer cicle dels centres de la divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques, a més de màsters i postgraus sobre temes de gran actualitat. Igualment es fa tota una tasca de divulgació científica a través d’un ampli ventall de cursos d’extensió universitària En els postgraus i màsters es tracten temes com la genòmica, l’agricultura biològica i el medi ambient. Un dels objectius que es volen potenciar en la Divisió és una relació més gran amb la indústria i la innovació tecnològica, que també incideix en aquesta formació continuada.

Pel que fa als cursos d’extensió universitària, aquests cursos permeten a persones sense cap titulació prèvia de seguir classes amb l’aval de qualitat de la Universitat. Enguany s’ofereixen 39 cursos de temes tan diversos com observació astronòmica amateur, minerals preciosos, fòssils, elaboració de col·leccions zoològiques, o el paisatge vegetal dels Països Catalans. També n’hi ha d’extensió universitària de caire molt més instrumental, des de programes d’informàtica a noves tècniques de

L

laboratori. L’any passat van apuntar-se als cursos d’extensió universitària de la divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques 675 alumnes.

Doctorat Quant al doctorat, actualment hi ha 25 programes amb uns 500 alumnes matriculats. La importància de la recerca en els ensenyaments d’aquesta Divisió ha contribuït al paper rellevant del doctorat com a oferta formativa. A més, el pes tradicional d’aquest tipus de formació és susceptible d’augmentar amb la reforma acadèmica del doctorat. La possibilitat d’obtenir un títol després del primer any del programa de doctorat, independentment de continuar o no després, fa que moltes persones puguin decidir-se per aquesta formació sense la perspectiva d’haver-hi d’esmerçar forçosament tots els anys de preparació d’una tesi.

La professora Marta Sanz, presidenta de la comissió de doctorat i postgrau de la Divisió, afirma que “cal dedicar esforços i recursos a vincular encara més amb el món de l’empresa la recerca i la formació en tercer cicle, concretament en el doctorat”.

Consulteu tota l’oferta de doctorats i postgraus de la UB a: www.ub.es/acad/tercer/3index.htm

36

formació continuada

Premis a estudiants de l’MBA Interuniversitari per a projectes d’elaboració d’empreses l passat dia 3 de novembre va tenir lloc el lliurament dels segons premis Pla d’Empreses als millors projectes elaborats per les promocions Part-Time 1998-2000 i Full-Time 1999-2000 del Màster Interuniversitari en Administració i Direcció d’Empreses de Les Heures (Universitat de Barcelona), patrocinats pel Banco Central Hispano.

El lliurament de premis va tenir lloc després de la cerimònia de lliurament de títols als graduats de la sisena promoció de l’MBA Interuniversitari, en la qual es va comptar amb la presència de Joaquim Agut, president de Terra Lycos, que va pronunciar la conferència “Les empreses d’Internet en el món de la globalització”. També van assistir-hi representants d’universitats organitzadores de l’MBA Interuniversitari: Martí Parellada, de Les Heures (UB), Montserrat Sansalvadó, de la UPC, Carles Grau, de la UB i Carles Perelló, de la UAB. El primer guardó va ser per al projecte de creació d’una consultoria a Internet titulada Dat@ware, realitzat per Francisco José Lisbona Lecina, estudiant del Full-Time 19992000.

Els finalistes van ser Marc Frigola Sancho i Jesús Martínez García, amb el projecte L’Empordanet; i David Benet Ferrús i Antoni Millás Guillem, amb la proposta Laboratorios BENSAN, S. A. També es van atorgar dos accèssits: un per al projecte EUROEDI (de comercialització del software d’usuari

E

Els premiats amb el president de Terra Lycos, Joaquim Agut

EDI), dissenyat per Rafael Jiménez Arechar; i un altre per a Farmanet Soc. Coop. (xarxa virtual de farmàcies independents), de Xavier Alegre Sala i Joan Ramon Barcelona Pedret.

PROGRAMES DE PERFECCIONAMENT ESCOLA DE NEGOCIS: ●

Els projectes premiats Dat@ware, S. L. neix com una consultoria especialitzada en el tractament de les noves tecnologies per aconseguir un avantatge competitiu per a les empreses clients, ofereix tot tipus de serveis especialitzats en el tractament de la informació interna de l’empresa i de la seva explotació, així com disseny i assessorament d’aplicacions d’e@bussines. La principal activitat de Dat@ware és la gestió de la intel·ligència corporativa dels seus clients mitjançant l’aplicació de tècniques de gestió de la informació anomenades “Datawarehousing”, i la seva integració amb Internet i xarxes corporatives.

L’Empordanet és el resultat de la rehabilitació d’una finca, que té elements arquitectònics del segle XIV, a la localitat de Peratallada, per crear un hotel-restaurant que funcionarà com a dues unitats de negoci independents. L’hotel serà de quatre estrelles i tindrà set habitacions, i el restaurant s’entendrà com un lloc on es va a “gaudir del menjar”, és a dir, serà un lloc per degustar els millors productes de l’Empordà cuinats, servits i presentats de la forma més exquisida.

Laboratorios BENSAN, S. A. és un pla d’empresa per a la creació d’un laboratori que es dediqui únicament i exclusivament a la comercialització de productes farmacèutics de segones marques. L’estratègia de producte, el posicionament de seguretat, eficàcia i confiança del producte davant la competència i el desenvolupament de l’estratègia comercial, permeten obtenir avantatges competitius de relleu per rendibilitzar la inversió inicial en un període de temps relativament curt. L’aplicació de les noves tecnologies i sistemes d’informació permet el seguiment i l’anàlisi de l’estratègia de l’empresa i les necessitats corporatives, tant a nivell global com per unitats de negoci.

37

Claus de l’èxit en la gestió financera

Curs superior en Administració d’empreses ●

● Curs superior en Direcció comercial i de màrqueting ●

Solucions de màrqueting per al segle XXI

Tècnic especialista en prevenció de riscos laborals ●

CIÈNCIES DE LA SALUT: ● Curs superior internacional en Coordinació de transplantaments ● Transplant Procurement Management TPM ●

Farmàcia homeopàtica

SEMINARIS ESCOLA DE NEGOCIS: ● Programa de seminaris de Formació empresarial ● Programa superior de Formació farmacèutica

CIÈNCIES EXPERIMENTALS: ● Mòdul III: Eines i metodologia per a l’assegurament de la qualitat ● Mòdul IV: La qualitat en el procés de mesura: validacions, calibracions, plantejaments i incertesa ● Mòdul V: Sistemes d’experimentació biològica

CIÈNCIES DE LA SALUT: ● Programa superior de Formació farmacèutica

Més informació www.heures.ub.es Tel.: 93 428 37 10

llibreria ub

LA COMUNIDAD SORDA

L’E SCOLA NOR MAL BARCELONA 1845-1972

Torres Gallardo, B Col·leccions vàries, 5, v ISEP Editorial 15 x 21/ 128 pàg.

ISBN: 84-8338-150-8

DE

Monés i Pujol-Busquets, J. 24 x 17/582 pàg.

ISBN: 84-475-2452-3

El llibre ens mostra la comunitat sorda des d’un ventall de perspectives: en primer lloc, ens situa en el concepte i la tipologia de la sordesa. A continuació, la autora ens porta a través del temps perquè coneguem la història, la cultura i la llengua de les persones sordes, amb una descripció dels principals sistemes pedagògics dins l’educació del nen sord.

Aquesta publicació veu la llum amb motiu de la commemoració dels 150 anys de l’Escola Normal de Barcelona. L’estudi històric que ara es presenta s’ha fet des d’una perspectiva eminentment política. Comprèn des dels precedents de l’establiment de les escoles normals, passant per l’etapa prèvia a la proclamació de la República, fins als períodes republicà i franquista.

FEM PSICOLOGIA

READING ON-LINE

Una orientació per als futurs psicòlegs Gómez, B.; Peró Cebollero, M.; Serra, J.; Vidal, T. Textos de transició Batxillerat-UB, 401 21 x 15/142 pàg.

ISBN: 84-8338-204-0

Tècniques d’aproximació al text en anglès Escola d’Idiomes Moderns Textos de transició Batxillerat-UB, 002 21 x 15/150 pàg.

ISBN: 84-8338-202-4

Aquest llibre pretén ajudar el lector a aclarir quins són els eixos en què s’emmarca la psicologia. Es vol donar una visió global que serveixi per orientar l’alumne de nou ingrés en la seva formació i, alhora, facilitar-li el desenvolupament de les habilitats i del sentit crític que necessita per enfrontar-se a les assignatures que cursarà.

Aquest llibre ofereix un mínim indispensable de coneixements d’anglès que permetrà als estudiants que han d’accedir a la Universitat consolidar o millorar el nivell adquirit en etapes educatives anteriors, focalitzar-lo cap a la comprensió lectora necessària per a la consulta de bibliografia i desenvolupar una actitud positiva amb vista a la lectura en una llengua estrangera.

DE MITOS Y MILAGROS. EL INSTITUTO NACIONAL D E AUTARQU IA (19411963)

MANIA

Revista de pensamiento Núm. 7, julio 2000 20,5 x 23 - 96 pàg.

ISSN: 1576-5113

Gómez Mendoza, A. (Ed.) Monografías de Historia Industrial, 3 24 x 17/ 218 pàg.

ISBN: 84-8338-225-3

Aquest número marca una etapa diferent en la trajectòria d’aquesta publicació, que va néixer la primavera de 1995. Es defineix com a revista de pensament en el sentit més ampli de la paraula, tot intentant trencar les barreres entre àrees d’especialització. Cada número inclourà un tema monogràfic, que en aquest cas porta per títol “Ciencia, sociedad, realidad”.

El Instituto Nacional de Autarquía va passar a dir-se Instituto Nacional de Industria (INI) i a convertir-se en l’emblema de la política econòmica del règim de Franco. De mitos y milagros contradiu la versió oficial segons la qual l’I N I donava assistència a l’empresa i a la iniciativa privada per enfrontar-se als grans plans de desenvolupament.

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei UB i del Servei d’Informació i publicacions: www.ub.es/edicions/eub.htm i www.ub.es/spub/sipub.htm .

Un altre lloc on podeu adquirir-les és al Punt UB ubicat al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també trobareu tot de productes de la UB com ara material de llibreria o objectes de regal.

38