antics15

La

U B

Universitat

UNIVERSITAT DE BARCELONA Revista dels Antics Alumnes Any V Núm. 15 Abril 2001 400 ptes. / 2,4 euros

Inaugurat el Parc Científic de Barcelona Primers mil carnets d’antic alumne De l’aula al món laboral

Leopoldo Rodés (UB Dret, 1957):

“La ciutat necessita projectes com el Parc Científic de Barcelona”

Sumari N ú m e ro

4 Actualitat

15

Inaugurat el Parc Científic de Barcelona

11 Antics Els primers mil carnets

16 Recerca

La Universitat UB Revista de la Universitat de Barcelona per als antics alumnes.

Programa d'avaluació de la contaminació química dels aliments a Catalunya

Consell editorial: Antoni Caparrós, rector.

Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització.

Josep Mª Pons, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística.

Josep Escolano, gerent.

Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander.

20 Entrevista Leopoldo Rodés "La ciutat necessita projectes com el del Parc Científic de Barcelona"

Director: Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa UB Gerent: Susanna Vendrell

24 La Universitat avui

Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover

ICE: Formació de formadors i recerca en educació

Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez, Susana Herráiz.

Gran Via, 585, 08007 Barcelona Tel. 93 403 55 44 Fax 93 403 53 57 a./e.: premsa@premsa.ub.es

34 Col·laboració

Versió digital de la revista: www.ub.es/anticsub

35 Una mica d’història

Director Antics UB: Pedro Vázquez

Els sis-cents anys de la Facultat de Medicina

Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a 08007 Barcelona Tel. 93 317 02 53 Fax 93 317 07 63 a./e.: anticsub@pu.ges.ub.es

36 Formació continuada Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials: La modernització d'una extensa oferta

Producció gràfica: Primer Segona Edicions. Tel. 93 343 60 60

Dipòsit legal: B-19682-97

38 Llibreria UB

ECOLÒG PER

IC

Distribució: Interpas, Associació Ginesta.

PA

Disseny original: BPMO Edigrup

Imprès en paper ecològic

3

actualitat

Inaugurat el Parc Científic de Barcelona La inauguració oficial del Parc Científic de Barcelona, coincidint amb l’acabament de la construcció de l’edifici modular de laboratoris, va tenir lloc el passat 8 de març amb la presència, entre d’altres, d’Anna Birulés, ministra de Ciència i Tecnologia; Joan Clos, alcalde de Barcelona, i David Serrat, director general de Recerca de la Generalitat. Presidit per Antoni Caparrós, rector de la UB i president de la Fundació Parc Científic de Barcelona, a l’acte van intervenir el recentment nomenat director, Joan J. Guinovart, i l’assessor científic del Parc, Joan Massagué. D’aquesta manera s’inaugurava la primera fase, que ocupa 22.000 m2, dels 60.000 que tindrà aquest complex.

eren presents la resta de rectors de les universitats catalanes.

Simpòsium Científic nna Birulés va destacar que el Parc és un exemple de l’excel·lència de la ciència espanyola en l’àmbit internacional. La ministra va coincidir amb Joan Clos a destacar que després de l’arribada de la democràcia, Espanya s’ha igualat a Europa en el terreny polític, social i econòmic, però que ara ha arribat el moment assolir els nivells europeus en ciència i tecnologia.

El rector Antoni Caparrós va agrair a totes les persones i institucions implicades en el procés de gestació i realització del Parc el seu esforç i la seva confiança “en el que inicialment només era una idea”.

Jaume Pagès, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, que participarà en el Parc en el seu vessant tecnològic, va confiar en els resultats que s’obtindran d’aquesta col·laboració estreta entre institucions i empreses, en un acte en què també

A

El 9 de març, amb motiu de la inauguració del Parc i de l’Institut de Recerca Biomèdica es va celebrar al Palau de Congressos de Catalunya el Simpòsium Científic Inaugural. Organitzat per un comitè presidit per Joan Massagué, assessor científic del Parc, va comptar amb set ponències de científics de l’àrea de la bioquímica i la biomedicina tan prestigiosos com ara Harold Varmus, premi Nobel de Medicina del 1989 pel seu treball sobre la base genètica del càncer, antic director del National Institute of Health (NIH) i director del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center (MSKCC); o sir Philip Cohen, expert escocès en regulació metabòlica.

L’acte, que va comptar amb la presència de més de mil cinc-cents participants vinculats al món de la recerca, va ser inaugurat per Jordi Pujol, president de la Generalitat; Antoni Caparrós, rector de la UB i president de la Fundació Parc Científic de Barcelona; Ramon Marimon, secretari d’Estat de Política Científica i Tecnològica; Andreu Mas-Colell, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació; Rolf Tarrach, president del CSIC; com també Joan J. Guinovart i Joan Massagué.

El director del Parc, Joan J. Guinovart, va destacar la importància de trobar-se

4

en una celebració en la qual “Barcelona, Catalunya i Espanya, a través del Parc Científic de Barcelona, fan un pas endavant en el camí que ens ha de portar a ser una de les ciutats pioneres en tot el món en el camp de la biomedicina”. Guinovart va coincidir amb Massagué a qualificar la inauguració del Parc com un dels fets més importants de la història científica de la ciutat de Barcelona i del país en general.

Per la seva part, Ramon Marimon va subratllar la necessitat d’iniciatives com la del Parc que lliguin la recerca de les institucions públiques amb la del món empresarial per a permetre a Espanya fer un salt qualitatiu i quantitatiu en matèria de ciència i tecnologia. Així mateix, Marimon va recalcar la necessitat d’impulsar també altres iniciatives destinades a potenciar la recerca biomèdica com ara l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) o el Parc de Recerca Biomèdica de la UPF. Antoni Caparrós va agrair el suport que ha rebut el projecte des del començament des de la Generalitat i el Govern central. Aquest suport ha donat a la UB i a altres universitats la possibilitat d’innovar-se i renovar-se per contribuir així al seu compromís de potenciar el desenvolupament del país. Finalment, Jordi Pujol va descriure el Parc com un element clau per a potenciar la creació de noves empreses spin-off i com “un instrument que reuneix els elements necessaris perquè tinguem un lloc rellevant dins l’espai europeu de recerca”.

actualitat

Conferència de Jon Elster En el marc de la inauguració del Parc, es va dur a terme, el 27 de febrer, la conferència de Jon Elster, doctor en lletres i ciències socials de París V, amb el títol “Emotions, society and evolution”, dins una recerca multidisciplinària fonamentalment en l’àrea d’humanitats i ciències socials. Nascut a Oslo el 22 de febrer de 1940, Elster és director de recerca de l’Institute for Social Research de la seva ciutat natal des del 1984 i ocupa el càrrec de Robert K. Merton, professor de Ciències Socials a

la Columbia University des del 1995. Entre les seves obres cal destacar les següents Ulysses Unbound, Strong Feelings: Emo-

tion, Addiction and Human Behaviour i Alchemies of the Mind. Rationality and the emotions.

Joan J. Guinovart. Director del Parc Científic de Barcelona

Incorporar Catalunya a la nova societat de l’alta tecnologia El sector d’alta tecnologia determina quines àrees metropolitanes van tenint èxit i quines s’ensorren. Així ho demostra un estudi publicat recentment per un centre independent, el Milken Institute de Califòrnia. Aquest institut ha trobat que l’activitat d’alta tecnologia pot explicar el 65% de la diferència en creixement econòmic de diverses regions metropolitanes durant els anys noranta. I, continua, les universitats i els centres de recerca són sense cap dubte els factors més importants a l’hora d’incubar indústries d’alta tecnologia.

El Parc Científic de Barcelona (PCBUB) és la resposta de la UB al repte de crear un entorn on es concentri recerca bàsica i recerca aplicada en un ambient que fomenti la transferència de coneixement i tecnologia des del sector acadèmic a l’empresarial. El PCB-UB neix de la visió de futur i de la ferma voluntat de l’actual Equip de Govern de la UB i es constitueix com una fundació en què també participen la Fundació Bosch i Gimpera i la Caixa de Catalunya. El rector de la UB n’és el president. És situat al Portal del Coneixement, l’àrea al voltant de la Diagonal que concentra la màxima activitat universitària, de recerca i econòmica de Catalunya, i on també hi ha emplaçat el campus principal de la Universitat Politècnica de Catalunya, junt amb la qual impulsa el Parc Científic i Tecnològic de Barcelona.

El PCB-UB acull equips d’R+D+I empresarials principalment del sector farmacèutic, noves empreses spin-off, unitats de suport a la recerca que inclouen una part dels Serveis Cientificotècnics de la UB i els seus propis serveis, i grups de recerca acadèmica multidisciplinària. Incorpora també instituts finançats per capital públic, on treballaran investigadors procedents de diverses institucions, el primer dels quals és l’Institut de Recerca Biomèdica. Ja s’ha començat a fer estudis de prospectiva per a la creació d’altres instituts com el de Bioelectrònica i Nanobiociències. La convivència d’aquestes iniciatives al si del PCB-UB va molt més enllà d’una pura operació immobiliària. Entre totes elles es produiran sinergies que provocaran un efecte cooperatiu gràcies al qual cadascuna es veurà potenciada per les interaccions amb les altres.

L’Institut de Recerca Biomèdica del PCB-UB serà finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia del Govern central i pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat. L’atractiu entorn del PCB-UB i les garanties del fet que apunta a esdevenir un centre modèlic, al nivell dels millors del món, han estat determinants perquè aquestes institucions prenguessin aquesta decisió. La figura de l’assessor

5

científic, assumida pel Dr. Joan Massagué, assegura que es mantindrà el rumb correcte. L’Institut permetrà competir amb possibilitats d’èxit pels fons del proper VI Programa de la UE, encaminats al finançament de centres d’alta qualitat, i proporcionarà al PCB-UB un gran atractiu per a empreses biotecnològiques tant catalanes com d’arreu d’Europa. L’Institut mantindrà relacions de col·laboració amb els altres centres de recerca de l’àrea de Barcelona i principalment amb l’IDIBAPS, radicat a l’Hospital Clínic i la Facultat de Medicina de la UB. Plegats contribuiran a definir Barcelona com el gran pol de recerca en biomedicina del sud d’Europa.

El PCB-UB constitueix una iniciativa molt seriosa per a dotar Catalunya d’una institució que li permeti incorporar-se a aquesta nova societat de l’alta tecnologia que serà la que decidirà el benestar dels països al segle XXI. Una iniciativa per a treure Catalunya de la grisor i portar-la a competir amb Califòrnia i Massachusetts, dels EUA, o amb l’àrea de Cambridge, a Europa. Les conseqüències a mitjà termini poden ser tan beneficioses com ho van ser els Jocs Olímpics. Aquests van contribuir a posar Barcelona al mapa. Institucions com el PCB-UB faran que sobresurti en el perfil internacional de la ciència i que sigui un punt de referència visible d’arreu del món.

actualitat

El doctor Carlos Eyzaguirre, investit ‘honoris causa ‘

l passat mes de febrer, la Universitat de Barcelona va conferir el grau de doctor honoris causa al professor de la Universitat d’Utah Carlos Eyzaguirre en un acte acadèmic al Paranimf. La proposta la va fer el professor Arcadi Gual Sala, del Departament de Ciències Fisiològiques I. Carlos Eyzaguirre (Santiago de Xile, 1923) és una figura molt destacada i coneguda a l’entorn científic, especialment en el camp de les neurociències.

L’any 1955, per primera vegada, va descriure amb el professor Kuffler l’existència dels potencials postsinàptics inhibitoris, un element clau per a la comprensió del funcionament de la sinapsi química i la integració d’aquesta com l’element

E

fonamental del funcionament del sistema nerviós. La seva trajectòria científica destaca també per haver fet la primera descripció, l’any 1961, de la viabilitat de les preparacions in vitro del cos carotidi i el seu nervi pel registre de l’activitat quimiosensorial.

El doctor Eyzaguirre, llicenciat per la Universidad Católica de Chile (1947), ha col·laborat diverses vegades amb la UB: des del 1981 manté una estreta relació científica amb professors i investigadors adscrits a l’equip de recerca de Neurofisiologia, dirigit pel doctor Arcadi Gual, ha fet diverses estades a la Facultat de Medicina i ha col·laborat en diferents treballs i articles d’investigació.

Imatge de l’acte d'investidura

El professor Josep M. Paredes, Premi Ciutat de Barcelona 2000 l professor Josep M. Paredes, del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB, va ser distingit el passat mes de febrer amb el Premi Ciutat de Barcelona 2000 d’Investigació Científica, arran de la descoberta del primer

E

El professor Paredes al Saló de Cent, a l’acte de lliurament del guardó

microquàsar emissor de raigs gamma d’alta energia de la nostra galàxia, una fita científica de la qual es va fer ressò la revista Science el juny del 2000.

El jurat, que va posar un èmfasi especial en l’extraordinària qualitat científica del conjunt de recerques que optaven al guardó, va destacar la rellevància de la descoberta del microquàsar, atès que “es tracta d’un objecte estel·lar amb propietats singulars que permeten afegir dades molt rellevants per als models de l’origen de l’univers i la física fonamental de partícules”.

Especialitzat en el camp de l’astronomia i l’astrofísica, Josep M. Paredes ha estat vicedegà de la Facultat de Física de la UB durant el període 1993-1996, i centra la seva activitat investigadora en l’àmbit de la modelització de l’emissió multiespectral de radioestrelles, com també en l’obtenció de dades observacionals, bàsicament amb interferometria de molt llarga base realitzada a través dels equipaments VLBA (Very Long Baseline Array).

6

Quant a la descoberta de l’objecte astronòmic, el juny del 2000 la revista Science es feia ressò del treball investigador coordinat pel professor Josep M. Paredes, en el qual s’identificava l’estrella propera LS 5039 com el primer microquàsar amb emissió de raigs gamma d’alta energia detectat fins ara a la nostra galàxia. Van participar també a la recerca els investigadors Marc Ribó, del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB; Josep Martí, del Departament de Física de la Universidad de Jaén, i Maria Massi, del Max Planck Institut für Radioastronomie de Bonn (Alemanya).

Es tractava de tota una primícia, ja que s’establia una associació entre un microquàsar –un objecte galàctic format per una estrella binària de raigs X, i dels quals n’hi ha uns dotze– i una font de raigs gamma d’alta energia, fet que obria noves vies al coneixement de la naturalesa de bona part de les fonts de radiació gamma no identificades fins ara a la Via Làctia.

actualitat

Noves titulacions a la UB l curs 2001-2002, la UB impartirà les noves titulacions de: Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes, Llicenciatura de Ciències del Treball, Llicenciatura en Ciències Ambientals, Diplomatura en Treball Social (un ensenyament del centre adscrit Escola Universitària de Treball Social, que es reconverteix al sistema públic), i Llicenciatura de Publicitat i Relacions Públiques, impartida al centre adscrit

E

Escola Superior de Relacions Públiques i que es reconverteix de títol propi a títol homologat.

Les noves titulacions van ser aprovades a la reunió del mes de febrer de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, integrada pels rectors i els presidents dels consells socials de les universitats públiques catalanes, dins la proposta de Programació universitària

de Catalunya 2000-2004. L'objectiu és configurar una estructura d'estudis equilibrada en el territori que respongui a la demanda social i a criteris d'eficiència pel que fa a l'ús dels recursos públics.

També com a novetat, la UB incorpora com a títols propis per al curs vinent Pedagogia social, Formació de les organitzacions i Arqueologia.

ls professors de la UB Joan J. Guinovart, Marià Alemany, Joandomènec Ros, Josep M. Gatell i Salvador Reguant són els docents de la UB que han participat fins ara en el cicle “La ciència al carrer”, que ha organitzat la Regidoria de Ciutat del Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona. Les conferències, que tenen lloc a l’Ateneu Barcelonès, posseeixen l’objectiu d’apropar el món de la ciència i

E

la recerca al conjunt de la ciutadania.

Joan J. Guinovart va titular la seva intervenció “Entendre la diabetis”; Marià Alemany va parlar del tema “Es pot guarir l’obesitat?”; Joandomènec Ros, sobre “Uns mol·luscs cleptòmans i l’origen de la simbiosi animal-algues”, Josep M. Gatell va intervenir amb “Sida vint anys després: control o curació” i Salvador Reguant amb “Fòssils i estrats: coneixements i interès aplicats”.

Aprovat el pressupost per a l’any 2001 compliment d’un 95,2% dels objectius marcats. De manera aproximada, del compliment de cadascun dels més de setanta indicadors d’aquest contracte programa depèn un finançament addicional de més de sis milions de pessetes de mitjana.

Segons Enric Canela, vicerector d’Economia i Organització, el pressupost aprovat posa una atenció especial a destinar recursos per a augmentar la qualitat dels programes de doctorat, preveu el finançament de l’ampliació dels Serveis Cientificotècnics dins el Parc Científic de Barcelona, i alhora garanteix la continuïtat de les obres de les facultats de Filosofia i de Geografia i Història, davant la Casa de Caritat.

l Consell Social de la UB va aprovar el mes de desembre el pressupost per a l’any 2001, per un import de 40.996 milions de pessetes (246,34 milions d’euros) amb una disminució del pressupost d’un 3,03% respecte al del 2000.

Malgrat la disminució global, si s’elimina l’efecte de la càrrega financera i de les inversions finançades enguany anticipadament per endeutaments, el pressupost creix 1.547 milions de pessetes (un 4,1%).

Aquest pressupost consolida el vigent contracte programa 1999-2002 entre la UB i la Generalitat de Catalunya, que a l’exercici del 1999 va representar uns ingressos afegits de més de quatre-cents milions de pessetes, gràcies al

E

7

Il·lustració: Fernando Krahn

Investigadors de la UB al cicle “La ciència al carrer”

ANUNCI LA VANGUARDIA

actualitat

La UB presideix l’Institut Joan Lluís Vives l febrer passat, el Consell General de l’Institut Joan Lluís Vives (IJLV) va escollir Antoni Caparrós, rector de la Universitat de Barcelona, com a nou president per als propers sis mesos.

Durant la reunió del Consell, el president sortint, Fernando Romero, rector de la Universitat Jaume I, va destacar el conveni de col·laboració signat amb la Conselleria de Cultura de les Illes i el que properament se signarà amb la Generalitat de Catalunya. Romero també va anunciar que el pressupost d’enguany serà de 110 milions de pes-

E

setes, xifra que duplica la del pressupost del 2000.

El mes de febrer, va tenir lloc igualment, en el marc de l’Institut, el VI Debat Universitari sota el títol de “La universitat a l’Estat de les autonomies. La distribució de competències universitàries en formació i recerca després de disset anys de LRU”.

Antoni Caparrós va anunciar, durant el Consell General, les principals activitats d’aquest primer semestre, com ara el VII Debat Universitari. Aquesta trobada es va dur a terme el mes de març a l’edifici

històric de la UB i es va dedicar a la convergència europea del sistema universitari. El rector de la UB també va anunciar unes jornades esportives; el III Fòrum Arc Mediterrani, dedicat a “Universitat i medi ambient”; un acte per la Cultura de la Pau a l’Auditori de Barcelona el 3 de maig, i l’inici d’un congrés d’estudiants de l’IJLV. L’Institut Joan Vives és una xarxa d’universitats de parla catalana que potencia les relacions entre aquestes universitats a fi de coordinar la docència, la recerca i les activitats culturals, així com promoure l’ús de la llengua catalana.

Neix el Business-Lab usiness Laboratori (B-LAB) és el nom de l’ens destinat a la reflexió en el marc de la nova economia i creat el desembre passat en el marc del Parc Científic i Tecnològic de Barcelona. És promogut per la UPC, dins el Programa Innova; la UB, a través de la Fundació Bosch i Gimpera, i l’empresa Coverling, destinada a serveis professionals a Internet i presidida per Ana Patricia Botín.

B-LAB neix amb la missió d’introduir la cultura empresarial i estimular l’esperit emprenedor en l’àmbit universitari i serà la base per a la creació d’un centre d’empre-

B

ses al Parc Científic i Tecnològic de Barcelona, que ha nascut de la cooperació del Parc Científic de Barcelona amb diver-

sos centres de recerca i desenvolupament tecnològics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Els rectors de les universitats, en defensa de la llibertat l rector de la UB Antoni Caparrós va assistir el passat 15 de febrer a l’acte universitari en defensa de la llibertat al campus de Leioa de la Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea (UPB/EHU), convocat pel Comitè Permanent de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).

E

Saturnino de la Plaza, president de la CRUE i rector de la Universidad Politécnica de Madrid, va llegir una declaració, que van signar els rectors de les universitats espanyoles, en un gest de crida a la col·laboració i al consens de tota la ciutadania per la defensa ferma de la vida, la llibertat i la democràcia. Amb aquesta

9

convocatòria, la CRUE va voler traslladar a la comunitat universitària i a la societat en general la denúncia de la utilització de la violència contra persones i béns com a mètode per a la consecució d’objectius polítics. L’acte va comptar també amb la intervenció de Manuel Montero, rector de la UPB/EHU.

actualitat

COU versus LOGSE

Un estudi de la UB analitza el rendiment comparat dels alumnes universitaris provinents dels dos sistemes de batxillerat o hi ha diferències destacables en el rendiment dels estudiants a la Universitat segons provinguin d’un batxillerat d’acord amb el model de la LOGSE o bé de l’antic COU. Aquesta és una de les conclusions que s’extreu d’un estudi elaborat per la UB en les promocions del curs 1998-1999 i 1999-2000 en el qual s’analitza el rendiment dels alumnes a través del percentatge de crèdits superats sobre els matriculats.

Miquel Martínez, vicerector de Docència i Estudiants de la UB, afirma que d’aquest treball fet per la Universitat “no

N

es conclou que un col·lectiu sigui millor a l’altre, sinó que tenen característiques diferents”. Els estudiants de LOGSE semblen posseir una millor capacitat per organitzar-se el treball, aprendre, seleccionar la informació i emprar tecnologies, mentre que els de COU semblen disposar de més continguts informatius i més coneixements.

En la promoció del 1998-1999 es detecten algunes diferències durant el primer any a favor del estudiants provinents de l’antic COU, però aquest lleuger avantatge disminueix en el segon curs a la Universitat.

De fet, la principal dada determinant del rendiment acadèmic és la nota d’accés a la Universitat, molt per sobre de la procedència (COU o LOGSE). Com més alta és aquesta qualificació d’accés, més alt és també el rendiment un cop ja dins la Universitat.

Igualment hi ha diferències per gènere, amb una superioritat global en el rendiment de les noies respecte dels nois. La Divisió on les xifres estan més igualades

10

(i en alguns ensenyaments fins i tot a favor dels nois) és la de Ciències Experimentals i Matemàtiques. En molts casos les diferències entre nois i noies són més importants que les observades en funció de la procedència dels estudiants segons vinguin de COU o de LOGSE. Per elaborar aquest estudi s’han tingut en compte només els ensenyaments en els quals el percentatge dels dos tipus d’alumnes (LOGSE i COU) és prou representatiu. En total, s’ha analitzat una vintena de titulacions, aplegant totes les filologies com un sol ensenyament i fent el mateix amb les titulacions de magisteri.

Entre altres conclusions, l’estudi confirma la necessitat d’intensificar la relació entre el professorat de secundària i primers anys d’universitat, com ja ha anat fent la UB al llarg dels últims cursos, i la de considerar el primer any d’estudis universitaris com un any clau per al rendiment i l’aprofitament acadèmic. Les accions tutorials que es pugui engegar aquest primer curs, són estratègiques per a un bon rendiment.

antics ub

Els primers mil carnets a són mil les persones que han sol·licitat el carnet d’antic alumne de la UB, una xifra que mostra la resposta que ha tingut aquesta iniciativa llançada per la Universitat de Barcelona l’abril passat.

“El carnet significa una obertura de la Universitat a la resta de la societat justament en el curs que la UB fa el seu 550è aniversari”, afirma Pedro Vázquez, director del projecte. Els posseïdors del carnet gaudeixen d’un ampli ventall de serveis i avantatges tant dins la Universitat com fora.

Actualment hi ha descomptes en cursos d’idiomes, de català, proves d’informàtica,

J

Dins les iniciatives pensades per a aquest col·lectiu d’Antics, actualment hi ha el portal a Internet (www.ub.es/anticsub/) amb serveis i informació universitària, cultural, laboral i d’interès general.

El portal avui El portal, en contínua evolució, posseeix un apartat actualitzat periòdicament sobre els

també de l’activitat a Barcelona, sobretot en el camp cultural, amb enllaços a webs sobre cinema, teatre, música, etc. Dins l’apartat “Formació”, hi trobareu

“El carnet significa una obertura de la Universitat a la resta de la societat justament en el curs que la UB fa el seu 550è aniversari” compra de productes de la Universitat, etc.

Fora de l’àmbit estrictament universitari, Banco Santander ofereix als posseïdors del carnet unes condicions especials en productes financers pensats per a l’antic alumne en tant que particular, professional o en l’àmbit de formació continuada. Hi ha tot de descomptes en el món de la cultura; en cinemes, teatres o representacions musicals. Igualment els antics alumnes tenen avantatges en el Club de Subscriptors de La Vanguardia i s’ha dissenyat una assegurança sanitària de condicions especialment econòmiques, creada mitjançant un acord entre les companyies SANITAS i UNIPSA. El carnet s’inclou en el projecte més ampli d’Antics iniciat el 1997 amb aquesta revista La Universitat UB.

www.ub.es/anticsub/ és el portal d’Antics a Internet, amb serveis i tota la informació universitària, cultural, laboral i d’interès per a vosaltres avantatges del carnet antic UB i la forma de sol·licitar-lo. Les pàgines d’agenda posen al dia no tan sols de la vida universitària, sinó

11

notícies d’actualitat i enllaços a diverses pàgines amb l’oferta de la UB en formació continuada (màsters, postgraus, idiomes, beques i ajuts, etc.).

Entre la informació d’interès general es pot consultar, per exemple, la previsió meteorològica del dia. Actualment s’estan preparant unes àrees temàtiques al voltant dels temes següents: “Art”, “Ciències experimentals”, “Ciències de la salut”, “Economia i societat” i “Humanitats”.

“Món laboral” i “Premsa” (amb informacions sobre el dia a dia de la Universitat) són altres seccions que ara per ara completen el portal.

antics ub Els avantatges del carnet d’Antic Informeu-vos dels nous avantatges del carnet en el portal d’Antics: www.ub.es/anticsub/, on trobareu altres serveis a la xarxa.

ESCOLA D’IDIOMES MODERNS (EIM) Els titulars del carnet d’antic alumne gaudiran de preus reduïts, com si fossin estudiants o personal de la UB. L’EIM imparteix actualment formació en idiomes a 6.500 estudiants. S’hi ofereixen cursos de diversa durada en dotze llengües: anglès, alemany, francès, italià, rus, japonès, àrab, neerlandès, portuguès, suec, noruec i grec.

Així mateix hi ha cursos de caire molt específic (expressió oral i escrita, lectura, traducció, preparació d’exàmens oficials, etc.) o els organitzats expressament per a empreses, com els de curta durada, que es concentren en una sola setmana amb vuit hores cada dia. Informeu-vosen segons les vostres necessitats Tel.: 93 403 53 44 www.eim.ub.es

SERVEI DE LLENGUA CATALANA

AVANTATGES FINANCERS Amb el Banco Santander els Antics UB es poden beneficiar de les millors condicions de productes i serveis bancaris. Aquestes condicions preferents, especialment dissenyades per cobrir les necessitats de l’Antic, es complementen amb una gestió i assessorament personalitzats.

Com a particular: Comptes corrents i d’estalvis Mitjans de pagament

ODONTOLOGIA I PODOLOGIA Condicions especials a les Clíniques Odontològica i Podològica de la UB, gestionades per la Fundació Josep Finestres.

Clínica Odontològica Tel.: 93 335 80 54 www.ub.es/ORL/cbas1.htm Clínica Podològica Tel.: 93 336 26 52 - 93 336 26 60 www.ub.es/ORL/cbas1.htm

10% de descompte en els cursos S’ofereixen cursos equivalents als nivells B, C i D de la Junta Permanent de Català i preparació per al nivell K (correcció). Cursos de llenguatges d’especialitat, d’elaboració de pàgines web, de redacció, i de creació literària.

Accés gratuït als centres d’autoaprenentatge de llengua catalana de la UB. Consultes lingüístiques i terminològiques (tel. 93 402 10 26 i 93 403 58 47) Més informació a www.ub.es/slc Tel.: 93 403 54 78

SERVEI D’ESPORTS El Servei d’Esports de la UB s’ha obert als antics alumnes de la Universitat. www.ub.es/esports/ Tel.: 93 333 83 04

Superhipoteques Supercrèdit personal Bestreta de nòmina Supercrèdit cotxe Com a professional: Comptes corrents i d’estalvis professionals Comptes de crèdit professional

PUNT UB La botiga Punt UB, al carrer Balmes número 21, ofereix preus reduïts als poseïdors del carnet d’Antics. Hi trobareu productes de la Universitat, des de materials de llibreria i escriptori fins a diferents objectes de regal.

Balmes, 21 Tel.: 93 403 53 78

Supercrèdit equipament professional ASSEGURANÇA SANITÀRIA Els posseïdors del carnet d’antic alumne de la UB podran gaudir d’una assegurança d’assistència sanitària de condicions especialment avantatjoses creada específicament per a ells gràcies a un acord entre les companyies SANITAS i UNIPSA. Més informació: tel. 93 488 03 27; a./e. unipsabarna@jet.es

Credilocal Lísing mobiliari Renting Formació continuada. Crèdits de: Postgrau-màster Matrícula i material docent Ordinador

LA VANGUARDIA Els nous subscriptors de La Vanguardia que ho sol·licitin i contractin una subscripció anual al diari tindran gratuïtament durant un any el carnet d’antic alumne. D’altra banda, els que ja pertanyin al Club de Subscriptors de La Vanguardia i ara sol·licitin el carnet rebran un regal de prestigi de la Universitat. A més, els posseïdors del carnet d’Antics UB gaudiran d’uns avantatges dissenyats en exclusiva per La Vanguardia Viajes i el Club de Compra La Vanguardia.

Idiomes a l’estranger Intercanvi universitats estrangeres I a més la possibilitat d’establir estudis a la mida d’estalvis, fons d’inversió, plans de pensions, inversions borsàries… Un gestor us ampliarà la informació per telèfon o personalment.

Contacte: Anabel Fuentes Gallego Tel.: 93 401 11 00/93 401 13 39 a./e.: ifuentes@grupo.bsch.es

12

CONEIXEMENTS D’INFORMÀTICA La Universitat ofereix com a nou servei als seus antics alumnes la possibilitat d’acreditar coneixements d’informàtica que posseeixen però dels quals no tenen titulació. Cal pagar la inscripció a l’examen, més econòmica per als antics alumnes que per al públic en general, i després realitzar la prova corresponent.

Per a més informació: Departament de Formació Externa - Borsa de Treball de la UB Tel.: 93 403 58 73 www.ub.es/ofor/cfpweb/aptitud/aptitud.htm

AUDITORI 20% de descompte sobre el preu de taquilla en les entrades. Cada carnet dóna dret a dues entrades i el descompte no és acumulable amb d’altres. Les entrades s’adquiriran a les taquilles, on caldrà presentar el carnet. També un 5% addicional de descompte en els abonaments.

antics ub MULTICINES ARIBAU Els antics alumnes tindran el descompte del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres als Multicines Aribau, ubicats en els números 8-10 i 5 d’aquest carrer.

ANTICS ALUMNES AL TEATRE Els posseïdors del carnet d’antic alumne tenen descomptes per a assistir a les representacions del Teatre Nacional. A partir del 15 de març i fins el 20 de maig, podran veure a la sala gran del TNC Lulú, una peça fonamental del teatre alemany contemporani i que dirigirà precisament un antic alumne de la UB, concretament de Dret, Mario Gas. Lulú. La capsa de Pandora és la història d’una femme fatale amb una tràgica fi escrita per Frank Wedkind (Hannover, 1864-1918), un dramaturg crític amb la societat burgesa. El seu personatge Lulú va inspirar una òpera

del mateix nom a Alban Berg. Al Nacional, el paper de Lulú anirà a càrrec de Laia Marull, coneguda pels seus papers al cinema (Fugitivas o Mensaka), serials de televisió i obres teatrals.

El Teatre Nacional de Catalunya fa el 20% de descompte als posseïdors del carnet Antics UB sobre el preu de taquilla en les entrades fins a final de temporada. Cada carnet donarà dret a dues entrades i el descompte no és acumulable amb d'altres. Les entrades es poden adquirir a taquilles presentant el carnet o bé trucant al telèfon 93 306 57 06 i fent la compra a través de tarjeta de crèdit. A l’hora de recollir les entrades s’haurà d’ensenyar el carnet d’Antic UB.

BIBLIOTEQUES Accés i préstec a la Biblioteca de la Universitat, la segona d’Espanya en nombre de volums, després de la Biblioteca Nacional de Madrid.

Quins avantatges afegiries al carnet?

Anna Maria Solduga, 66 anys Llicenciada en Geografia i Història (Història de l’Art). Graduada social i bibliotecària

Josep Maria Valls, 57 anys Llicenciat en Química

Un accés millor als museus científics d’Europa. Jo sóc professor i, quan vaig a ciutats com ara París o Tolosa de Llenguadoc, m’agradaria que un carnet així em facilités les coses als museus. Tant pel que fa a facilitats econòmiques, com d’accés a serveis de la institució. Actualment el carnet ja té una sèrie d’avantatges que trobo vàlids.

Crec que seria molt interessant que poguéssim accedir a les mateixes fonts d’informació que un alumne. Per exemple, a tota la sèrie de documents digitals de la Biblioteca. Jo he treballat molt amb ordinadors, a casa tinc tarifa plana a Internet i per a mi seria molt interessant, perquè buscar informació amb l’ordinador per a mi és un hobby.

Pere Feliz, 30 anys Llicenciat en Química

Marisa Moyano, 30 anys Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials

El més important seria reprendre el contacte amb antics companys, organitzar trobades que potser ara podrem fer a partir del fòrum, i fins i tot preparar visites a les nostres antigues facultats. Una mena de “jornades de portes obertes” per als antics alumnes. També sempre són interessants nous descomptes en cursos, formació a distància. Igualment es podrien ampliar els cinemes que ofereixen descompte i donar també algun avantatge en el camp dels telèfons mòbils.

Per a mi seria interessant coses vinculades a l’esport. Per exemple, descomptes en algun d’aquests grans gimnasos que avui dia existeixen.

També voldria que s’augmentés el descompte a més teatres i activitats culturals: òpera, música, ballet, etc. Com en el cas dels cinemes Aribau, amb el preu del dia de l’espectador.

13

antics ub

Vinyet Panyella, directora de

la Biblioteca de Catalunya “Cal ensenyar als estudiants com usar els recursos d’informació” Vinyet Panyella (Sitges, 1954) és llicenciada en Filologia Catalana per la UB (1977) i diplomada en Biblioteconomia i Documentació per l'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer (1975), ara Facultat de Bilbioteconomia i Documentació de la UB. Actualment és la directora de la Biblioteca de Catalunya, amb un fons de tres milions de documents i on anualment s’ingressen més de cent mil documents nous. També ha estat directora de l’Arxiu Històric de Sitges, cap del Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya i diputada en aquesta cambra. Paral·lelament desenvolupa una tasca com a escriptora, i va guanyar el Premi Ferran Soldevila de biografies i memòries la Nit de Santa Llúcia del 1999 per l’obra Josep Carbonell i Gener.

Entre les avantguardes i l’humanisme.

Com va ser la seva trajectòria acadèmica, amb dues titulacions, filologia i biblioteconomia?

Vaig fer les dues carreres simultàniament.

Tenia molt clar que volia ser bibliotecària, m’han agradat sempre els llibres i aquesta professió. Molt ben aconsellada, precisament per bibliotecàries de la UB, em van dir que fes una carrera universitària "completa" (biblioteconomia era grau mitjà). Em van induir a matricular-me en el que era Filosofia i Lletres.

Jo sóc de l’última generació del Pla d’estudis Maluquer, que va ser extraordinari perquè vam tenir l’oportunitat de fer un ensenyament molt interdisciplinari, cosa que t’enriquia els coneixements base.

Vaig començar als barracons del capdamunt de la Diagonal. Hi venien sovint els “grisos”; recordo les corregudes, vagues... Aleshores a la universitat no

existia la noció de servei universitari (era una mica “campi qui pugui”), encara que jo vaig tenir molta sort.

L’ambient a Biblioteconomia era radicalment diferent: es tractava d’una escola entre tolerada i mantinguda per la Diputació de Barcelona, una escola femenina, de numerus clausus. D’aquest centre vull esmentar especialment el doctor Pere Bohigas.

A tercer, quan ja havia acabat Biblioteconomia i feia l’especialitat a l’altra carrera, vaig anar a estudiar a la plaça Universitat en el que per a mi va ser la trobada real amb la Universitat. El pati de Lletres del

14

75-77 era únic. Recordo el dia que va venir l’Alberti, l’edició clandestina de la poesia completa de Joan Salvat-Papasseit, que encara tinc a casa… Un gran professor d’aleshores, del qual em sento molt deixeble, era l’Antoni Comas, a qui dec en aquells anys el meu fonament literari, junt amb Joan Alegret, amb qui érem amics.

Com veu l’actualitat dels estudis sobre biblioteconomia i documentació?

Crec que és una professió que s’ha de reciclar contínuament perquè està molt

antics ub

fonamentada en la tecnologia, absolutament canviant. I això és bo. Però també té un handicap: sembla que allò que no entra plenament en aquest món tecnològic resta en segon terme. Crec que hi ha una gran necessitat d’aplicar la tecnologia a tot tipus de materials, els més “convencionals” (llibres, revistes, documents digitals…) i els que formen part del patrimoni (manuscrits…).

Entre un llicenciat en Filologia Catalana, i un que ho sigui en aquest ensenyament i també en Biblioteconomia, el segon sap aprofitar els recursos d’informació d’una manera molt més rica. Respecte a això ens hem de plantejar el perfil curricular de la Universitat en aquest sentit: ensenyar als estudiants com usar els recursos d’informació és un requeriment bàsic.

Em sembla fonamental articular la formació dels professionals bibliotecaris i documentalistes amb àmplies bandes de coneixements, no tan sols en tecnologia de la informació. Veig també com a fonamental la recent creació el segon cicle. El gran handicap que tenia la nostra carrera era que acabaves amb una diplomatura.

La immensa majoria de professionals buscava una segona carrera, que ens havia d’ajudar a accedir en tant que titulació superior a moltes més possibilitats de feina. La titulació superior és un aval molt important en tant que, almenys teòricament, garanteix que el teu fonament va més enllà de la tècnica. Adquirir coneixements de fons, crec que és el fonamental en qualsevol tipus de formació acadèmica.

En quines fites treballa actualment la Biblioteca de Catalunya?

De cara a l’usuari, bàsicament es tracta de proporcionar accés. I fer prevaler la tecnologia com a mitjà de crear i proporcionar aquest accés. D’altra banda, hi ha l’adquisició de patrimoni per fer-lo accessible i promoure indirectament l’estudi i la investigació.

En els darrers temps l’usuari pot veure com s’ha millorat en comoditat física a les sales de lectura (s’ha acabat la calor tremenda que hi feia a l’estiu). També s’ha treballat en la creació d’accés en igualtat de condicions per a tothom, per a investigadors, la qual cosa suposa un treball de posar en xarxa i en catàleg tots els fons de la Biblioteca (això té moltes graduacions i nivells). Paral·lelament tractem de difondre molt què va fent la Biblioteca, perquè

l’espai cultural que la Biblioteca ha de cobrir és molt important.

El que passa ara és que l’usuari cada vegada és més remot. Des del moment en què la Biblioteca és a la xarxa i els catàlegs també, les possibilitats d’expansionar la Biblioteca són immenses; no té frontera ni horari. Quan es va aplicar la màquina d’escriure per a fer fitxes, va ser un canvi que va durar vint-i-cinc o trenta anys. Des que va entrar la primera pantalla i el primer teclat hem canviat d’equipaments quatre vegades.

I també hem canviat de perfil tecnològic molts cops i encara ho farem més.

Amb la nova web que pensem posar en marxa a la primavera, hi ha un seguit de possibilitats d’interlocució entre l’usuari i la Biblioteca; es creen unes possibilitats d’actuació directa sobre un usuari que no se sap qui és. A més, cal tenir en compte que l’usuari d’una biblioteca nacional és sempre incert i difús; és l’investigador però té molts perfils, és molt polièdric.

Què ens passarà? Això és molt esperonador. Vol dir que la Biblioteca s’estén i és més accessible.

sona que no disposa de temps i que a més té la necessitat d’informació amb una gran rapidesa i immediatesa. Normalment el personal del grup parlamentari és l’usuari real, i a part la biblioteca fa la funció de suport al procés d’informació que necessiten els diferents serveis del Parlament.

Quan entres a legislar temes nous: bioètica, fecundació artificial… o aspectes com el nudisme a les platges, es planteja quina és la situació en altres països, si està tolerat, regulat. Tenir aquests recursos d’informació vol dir posseir una gran agilitat mental, una xarxa de recursos i coneixements de base. De tota manera, des que vaig deixar la Biblioteca del Parlament, tot el sistema d’accés a la informació jurídica és un dels canvis més radicals que he vist. Hi ha eines molt diferents.

DE MÉS A PROP Navega a Internet per a recerques personals?

Com a mínim dos cops al dia.

Què està llegint ara?

Vostè també va dirigir una biblioteca parlamentària. Quin ús té?

En el cas d’una biblioteca especialitzada, com la parlamentària, l’usuari encara és més divers. El diputat, en tant que usuari, té un perfil molt característic: és una per-

15

Recherches sur le dessin, d’Yves Bonnefoy, i L'emperador o l'ocell del vent, de Baltasar Porcel.

Un llibre de capçalera

Sempre hi tinc les poesies de Rilke.

la recerca

Programa d’avaluació de la contaminació química dels aliments a Catalunya L’estudi està promogut pel Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, amb el suport científic de la UB i la URV. onèixer el nivell actual de contaminació química dels aliments més habituals consumits a Catalunya i aportar noves eines davant de situacions de risc alimentari, és l’objectiu del programa promogut pel Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, amb el suport científic de grups investigadors de la UB i la URV. Iniciat l’any 2000, l’estudi tindrà una durada de tres anys i està liderat pels catedràtics de toxicologia Joan M. Llobet, del Departament de Salut Pública de la UB, i José L. Domingo, de la URV, que encapçalen el Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental integrat per les Unitats de Toxicologia de les facultats de Farmàcia de la UB i de la URV. L’estudi arrenca de l’experiència investigadora que han assolit els equips del laboratori en aquest àmbit, en què destaquen els estudis elaborats anteriorment sobre impacte mediambiental d’incineradores de residus sòlids urbans i residus especials –tòxics i perillosos– duts a terme en diverses localitats catalanes.

Entre altres conclusions, els treballs han aportat dades actualitzades sobre l’estat de salut de la població local, de gran interès davant l’acció de possibles contaminants químics en el futur.

Quant al nou programa ara en marxa, es basa en l’anàlisi d’una àmplia franja de molècules orgàniques persistents –dioxines, furans, PCB, hexaclorbenzè, naftalens policlorats, etc.– i metalls pesants que poden arribar a l’aliment a través del medi ambient, i que formen part de la dieta més habitual dels ciutadans. Els investigadors podran avaluar així el risc associat davant els nivells d’ingesta d’ali-

C

El professor Joan M. Llobet a la Facultat de Farmàcia

ments, mitjançant la valoració del contingut total de contaminant aportat per la dieta i la comparació posterior amb valors de referència toxicològics. Es tracta d’una iniciativa força innovadora en l’àmbit de la salut pública, sobretot pel que fa al seguiment de contaminants de recent aparició en el camp de la toxicologia i dels quals encara no hi ha gaire bibliografia científica en relació amb l’alimentació, com és el cas dels naftalens policlorats (PCN).

La presa de mostres es fa a través de la compra al detall de productes a l’abast del consumidor, i en localitats escollides a l’atzar entre poblacions catalanes de més de cent mil habitants, per tal d’assegurar la diversitat quant a procedència, tipus d’establiment i localitat d’obtenció dels aliments.

Un cop obtingudes les mostres, el procediment més general consisteix a homo-

16

geneïtzar-les, congelar-les i a continuació enviar-ne una part als laboratoris de Salut Pública del Departament de Sanitat i Seguretat Social, on es determinaran els metalls. La resta serà liofilitzada a les instal·lacions de l’empresa QCA, que col·labora habitualment amb els investigadors.

En els liofilitzats seran analitzats els compostos orgànics persistents, tot reservant-ne mostra suficient per poder fer estudis retrospectius en el futur, és a dir, per analitzar la presència d’un nou espècimen químic no estimat en els protocols inicials. “Aquest procediment –comenta el professor Joan M. Llobet– ens permetrà dur a terme estudis cap endarrere amb compostos químics que ara no són analitzats, però que en el futur poden ser focus d’interès pel seu impacte en la salut pública.”

la recerca

IV Premi Claustre de Doctors “El tungstat: una nova aproximació a la terapèutica de la diabetis” és el títol de la tesi elaborada per Albert Barberà i que va ser distingida el passat desembre amb el IV Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona a tesis doctorals, un guardó creat el 1997 per a potenciar els treballs investigadors dels joves doctors per la Universitat de Barcelona i contribuir així a projectar el prestigi social del títol del doctor. irigida pel catedràtic Joan J. Guinovart al Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Divisió III, la tesi doctoral d’Albert Barberà analitza l’acció del tungstat com a agent substitut de la insulina en diferents models animals de

D

diabetis i és una aproximació terapèutica per al desenvolupament de futurs fàrmacs orals contra la malaltia. Ara com ara, les injeccions amb insulina constitueixen el principal tractament en la diabetis del tipus I (insulinodependent o d’aparició juvenil) i en determinats casos del tipus II (no insulinodependent o d’aparició adulta). Per això, el fet de poder comptar amb futurs fàrmacs orals per a tractar la diabetis contribuirà tant a millorar la qualitat de vida del pacient, com a facilitar el control dels nivells de glucosa en sang.

La nova edició del Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona va designar com a finalistes les tesis doctorals següents: “Paper dels receptors 5-HT 1A presinàptics i postsinàptics en el control del sistema serotoninèrgic al cervell de rata”, de Josep M. Casanovas, amb la direcció de Francesc Artigas, del CSIC, i la tutoria de Jordi Alberch i Joan Blasi, del Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica de la UB; i “Didàctica multisensorial de les ciències: un nou

Albert Barberà

mètode per a alumnes cecs, deficients visuals i sense problemes de visió”, elaborada per Miquel-Albert Soler i dirigida per M. Immaculada Bordas, del Departament de Didàctica i Organització Educativa.

Les tesis llegides i defensades a la UB durant 1999 es poden presentar a la convocatòria del V Premi. Les sol·licituds s’han de presentar a les diverses seus del Registre General de la UB abans de les 13.00 h del 31 de maig. Per a més informació, tel. 93 403 72 14.

Seqüenciat el primer genoma mitocondrial complet en espècies extingides P er primer cop ha estat seqüenciat en la seva totalitat el primer genoma mitocondrial en una espècie extingida: el moa, un au gegantí autòcton de Nova Zelanda i present encara a la mitologia maori. Aquesta fita científica s’anunciava a la revista Nature el passat mes de febrer arran del treball liderat per Alan Cooper, de la Universitat d’Oxford, en el qual participen els investigadors Carles LaluezaFox, de la Facultat de Biologia de la UB; Jeremy Austin, del Natural History Museum de Londres, i altres especialistes.

L’equip aporta com a primícia científica les primeres seqüencies completes del genoma mitocondrial de dues espècies de moes (Emeus crassus i Dinornis giganteus), que es van extingir fa més de cinccents anys.

El treball investigador es basa en l’anàlisi del DNA mitocondrial (mtDNA), que és el material genètic que hi ha a les mitocòndries, uns orgànuls cel·lulars localitzats al citoplasma i que proporcionen energia per al metabolisme de la cèl·lula. A diferència del material genètic dels cromosomes que hi ha al nucli cel·lular, l’mtDNA és una petita molècula formada per una doble hèlix circular, amb uns 16.500 parells de bases, que és prop del 0,0005% de tota la informació genètica que conté el nucli (uns tres mil milions de nuclèotids). Amb tot, és una peça clau per a la reconstrucció de la història de les poblacions, i la major part dels estudis sobre DNA antic se centren avui dia en l’anàlisi de l’mtDNA. Carles Lalueza-Fox, que és professor associat a la Secció d’Antropologia del

17

Departament de Biologia Animal i especialista en estudis de DNA antic, subratlla: “Tot i que algun investigador tingués prou mitjans i paciència per a recuperar tot un genoma nuclear, no seria possible reconstruir un organisme extingit a partir únicament de la seqüència del DNA. Ens mancaria informació bàsica sobre la variació genètica dins de l’espècie, i potser tampoc no disposaríem actualment ni de l’hàbitat ni de la dieta naturals d’aquests organismes. La principal conclusió de l’estudi és que l’extinció d’una espècie és un procés irreversible. Si volem conservar la biodiversitat del nostre planeta, la millor estratègia és sens dubte evitar la desaparició de noves espècies, tot protegint les que encara són existents.”

la recerca

Els Serveis Cientificotècnics: en suport de la recerca Aquest article pertany a una sèrie sobre els Serveis Cientificotècnics de la UB, que posen a disposició de la recerca universitària, d’empreses i institucions uns equipaments d’alta tecnologia i personal especialitzat.

Unitats per a la caracterització de materials Xavier Llovet a la Unitat de Microsonda Electrònica

L’estudi morfològic, ultraestructural i analític de mostres amb tècniques de difracció de raigs X i microscòpia electrònica és un element bàsic en àrees com ara les ciències de materials, la biomedicina, l’arqueologia, la restauració o la gestió ambiental. Aquest és l’àmbit de treball de les quatre unitats de la Secció de Caracterització de Materials, coordinades per Ramon Fontarnau i amb equipaments valorats en més de vuit-cents milions de pessetes.

La Unitat de Microscòpia Electrònica de Rastreig facilita els estudis de microtopografia, les imatges de composició i anàlisi elemental dels espècimens. De l’equipament, destaquen els quatre microscopis electrònics de rastreig, que estudien mostres de diversa naturalesa des dels deu augments fins als cent mil. La Unitat d’Anàlisi de Superfícies i Microscòpia Electrònica d’Alta Resolució complementa l’estudi de la mostra analitzada prèviament amb altres tècniques. L’equipament d’anàlisi de superfícies (amb l’espectòmetre AUGER i l’espectròmetre de fotoelectrons o ESCA) treballa en condicions d’ultra alt buit, altament exigents, i aporta dades químiques de les capes més superficials de la mostra. En microscòpia d’alta resolució destaca el microscopi electrònic de transmissió de 300 kV. La Unitat de Difracció de Raigs X analitza l’estructura cristal·lina de materials sòlids. Disposa d’equips de difracció de monocristall per a la determinació d’estructures de productes de nova síntesi, i d’equips per a mostres policristal·lines on es fan operacions com ara l’anàlisi de fases.

Un equipament multitasca amb òptica

d’alta resolució i goniòmetre de textura per a aplicacions no convencionals. La Unitat de Microsonda Electrònica estudia la composició i la concentració dels elements (del beril·li fins a l’urani) presents a la mostra.

Disposa d’una microsonda amb quatre espectròmetres WDS i un sistema EDS.

La Unitat de Ressonància Magnètica Nuclear d’Alt Camp El Parc Científic de Barcelona compta amb un espectròmetre de ressonància magnètica nuclear (RMN) de 800 MHz –actualment el més potent a tot el país–, que va ser adquirit amb el finançament del Fons per a Infraestructures de Recerca del Gover cen-

tral i de la Generalitat de Catalunya. També es disposa d’un altre espectròmetre RMN de 600 MHz. Els espectròmetres RMN de molt alt camp estan cridats a ampliar l’extensa franja de prestacions de la Unitat d’RMN dels SCT, que disposa d’uns altres vuit aparells de menor camp instal·lats a les facultats de Química i de Farmàcia. La ressonància magnètica nuclear és una de les tècniques fonamentals en la determinació estructural de compostos orgànics i inorgànics, i de manera especial en el camp de la síntesi de molècules o aïllament de productes naturals. És de gran utilitat en la detecció d’impureses, el seguiment de reaccions i l’estudi detallat de l’estructura final.

La Unitat compta amb tècnics altament qualificats i l’assessorament científic dels docents Ernest Giralt i Miquel Pons, del Departament de Química Orgànica. Inclou laboratoris humits per a preparar o condicionar les mostres o introduir modificacions puntuals sobre el material analitzat, i equipament informàtic amb programaris adients per al processament i estudi de les dades.

Els equipaments d’RMN estan destinats a grups amb un perfil de recerca centrat en biomolècules i polímers d’alta complexitat, i sempre en funció d’una acurada gestió dels recursos en infraestructura de la Unitat.

Més informació

L’espectròmetre d'RMN de 800 MHz és situat al Parc Científic de Barcelona

18

Serveis Cientificotècnics: Tel.: 93 402 16 93 www.sct.ub.es a./e: www@giga.sct.ub.es

la recerca

Noves dades sobre epidemiologia de càncer de còlon E l fet de presentar una mutació específica al gen NQO1 –que codifica un enzim amb acció protectora enfront d’alguns carcinògens– eleva fins a deu vegades el risc de patir un tipus de càncer de còlon, segons un estudi publicat a la revista Carcinogénesis per l’equip d’investigadors format per Amàlia Lafuente, Mª José Lafuente, Xavier Casterad, Manel Trias, Núria Ascaso, Rafael Molina i Antonio Ballesta, de la Facultat de Medicina de la UB, i el grup de l’investigador John K. Wiencke, de la Universitat de Califòrnia (Estats Units).

La recerca ha estat realitzada amb una mostra de 247 pacients d’ambdós sexes de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona durant el període 1996-1997, amb l’objectiu d’analitzar les característiques genètiques del NQO1, un gen que codifica l’enzim quinona reductasa. L’enzim està implicat en la metabolització de carcinògens d’origen exogen o endogen i amb estructura de quinona: una deficiència en

la seva activitat metabòlica pot originar una desprotecció de l’individu enfront de determinats agents cancerígens, de manera que s’afavoreix el desenvolupament de patologies tumorals.

Relació amb l’oncogèn K-ras Els investigadors han detectat que les persones amb una mutació congènita en aquest gen –prop del 3% de la població general– estarien significativament més desprotegides enfront de l’acció de mutàgens potencials. Els carcinògens no metabolitzats actuarien sobre l’oncogèn K-ras de les cèl·lules de la mucosa colònica, mutantlo i provocant un subtipus de tipologia maligna, que apareix en prop del 30% del total de casos clínics de càncer de colon.

Es tracta del primer treball en epidemiologia del càncer en què hi ha una clara associació entre el gen NQO1 i les mutacions en K-ras, un dels oncogens que apareixen mutats amb més freqüència en càncers humans.

Amélia Lafuente (centre) i membres del seu equip de recerca

Descrit un nou fenomen de la física a escala mesoscòpica l soroll pot arribar a ser suprimit pel mateix soroll, i això contribuiria a millorar l’eficiència i l’organització dels sistemes físics, segons un innovador treball de recerca sobre aspectes constructius del soroll publicat ara a Physical Review Letters pels investigadors Miquel Rubí, del Departament de Física Fonamental de la UB, i José Manuel G. Vilar, de la Universitat de Princeton (Estats Units), i del qual també s’han fet ressò darrerament la revista Nature i el diari The New York Times.

L’article està basat en una predicció de caràcter teòric, constatada fins ara amb simulacions amb models per ordinador, i descriu per primer cop un nou fenomen de la física mesoscòpica (en la frontera entre el món macroscòpic i el microscò-

E

pic), conegut a partir d’ara per noise suppression by noise.

“El que nosaltres acabem de constatar –comenta el doctor Rubí– és que, de manera paradoxal, en sistemes no lineals i a escala mesoscòpica, el soroll que s’afegeix de forma externa ajuda a suprimir el soroll ja existent, i això és una idea fortament antiintuïtiva. El soroll ja no seria, per tant, una mera molèstia, un factor de distorsió o desordre, que és la visió més clàssica: ben al contrari, seria un element per afavorir l’ordre i l’organització dels sistemes.”

Corroboracions experimentals A l’article, els investigadors complementen la constatació teòrica amb un parell de models físics en què es podria corroborar

19

aquest fenomen: els conductors quàntics i els canals iònics cel·lulars, uns sistemes de diferent naturalesa però amb una sèrie de característiques físiques comunes, com són les dimensions d’ordre similar i una alta susceptibilitat a la influència pel soroll, entre altres propietats.

“Fins ara –explica Miquel Rubí– havia estat descrit el fenomen de la ressonància estocàstica, que possibilita l’amplificació de senyals febles quan hi apliquem forces periòdiques externes. Un cop descrit aquest nou comportament, el que convé ara és avançar les recerques per poder implementar de forma experimental una troballa que fins ara només té caràcter teòric, tal com sovint ha esdevingut en la història de les descobertes en el món de la física.”

l’entrevista

Leopoldo Rodés

“La ciutat necessita projectes com el del Parc Científic de Barcelona”

l’entrevista

Leopoldo Rodés (Barcelona, 1935) es va llicenciar en Dret a la UB el 1957. És president de Media Planning Group, la segona agència publicitària especialitzada en mitjans de comunicació del món i integrada en el grup de comunicació Havas. Entre els seus càrrecs hi ha el de vicepresident del Banco Urquijo, president d’ASEPEYO i president honorari de l’Institut d’Empresa Familiar. És membre del consell d’administració de diverses companyies, entre les quals hi ha Sogecable. A més del seu vessant com a empresari, també és conegut per la seva tasca de patrocini. Així, és president de la Fundació MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona), membre de la comissió delegada de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música i del Comitè de Mecenatge del Liceu. També és membre del Patronat de la Fundació Bosch i Gimpera de la UB.

Com recorda la seva formació universitària i com li ha servit?

Vaig fer Dret perquè pertanyo a una família de juristes. Aleshores s’havia d’estudiar una carrera i es tractava de seguir la tradició de la família. En general, els pares tenien encara en aquella època una capacitat determinant perquè els fills estudiessin allò que ells volien. Això ha canviat força: ara els pares poden aconsellar, informar… però la decisió és sempre del fill. A més, en aquell moment hi havia poques carreres; no com ara, que n’hi ha un ventall amplíssim.

Anar a la Universitat va ser una experiència enormement interessant i m’ha estat molt útil. Encara que no he fet mai d’advocat, els coneixements bàsics de Dret els he usat després a la vida, al món de l’empresa.

De professors, recordo per exemple Luño Peña, Pérez-Vitoria, Fenech, Villavicencio, Pi-Suñer, el professor Estapé, d’Història del Dret (en aquell moment encara no ensenyava economia) i al qual després he anat veient, el doctor Iglesia, de Dret Romà, el doctor Sureda, d’Hisenda Pública...

Com veu el debat sobre impulsar l’esperit emprenedor entre els estudiants i la col·laboració universitat-empresa?

Crec que som en el bon camí. Conec el que s’està fent des de la Fundació Bosch i Gimpera i penso que el seu director general, Francesc Santacana, està fent una tasca extraordinària. En la meva època d’estudiant, d’aquests temes ni se’n parlava, i el que això ha canviat en els darrers deu o dotze anys és veritablement espectacular. Fomentar l’esperit emprenedor és imprescindible.

Des de l’Institut de l’Empresa Familiar també s’han fomentat càtedres en aquesta línia. Crec que cada cop més hi ha una consciència que el matrimoni universitatempresa és útil, cosa que ja està passant fa molts anys en tots els països avançats. En general, penso que s’hauria de divulgar més la relació universitat-empresa en tots dos sentits. Potser hem de donar a conèixer els avenços.

La ciutat necessita projectes com el Parc Científic de Barcelona. El primer dia que

21

vaig visitar-lo em vaig quedar sorprès. Jo veig molt clar que aquests projectes ens donen prestigi, atreuen empreses i persones. És una contribució de gran importància per a Barcelona i per a Catalunya, i, si no tiren endavant aquesta mena d’iniciatives, ens anirem endarrerint.

Són iniciatives que poden solucionar la manca de pes de Barcelona que vostè mateix ha expressat?

Crec que el problema que hi ha empreses que instal·len la seu a Madrid i no a Barcelona no millora, però sí que començo a veure una certa presa de consciència de la pèrdua de pes de Catalunya i Barcelona. Hi ha una inquietud en els mitjans de comunicació i entre els empresaris amb els quals jo parlo. No veig un canvi, però sí que se’n comença a parlar.

Aquest és un tema real, basat en xifres.

No es pot negar que existeix, ni dir que els que pensem així som uns provincians i uns malaltissos com algú ha dit. Es tracta d’una realitat: cal resituar Barcelona, que torni a

l’entrevista

ser capdavantera en molts terrenys, entre els quals l’econòmic. I també en el terreny de la cultura. Perquè al capdavall aquests temes no són només una qüestió que afecti l’entorn de l’empresa. El PIB, d’altra banda molt satisfactori a Catalunya, d’un país i el seu pes són dues coses diferents.

Aquesta problemàtica es concreta –per exemple– en la demanda de professionals, que a Madrid és molt més elevada. Hi ha un fort èxode de professionals magnífics. Crec que les universitats de Catalunya són les millors d’Espanya, però és una llàstima que el sostre dels professionals formats en aquesta universitat sigui més baix si després es queden aquí. Ara mateix la universitat prepara moltíssims alumnes el destí dels quals no podrà ser mai Catalunya.

De qui ha estat responsabilitat aquesta pèrdua de pes?

No vull acusar ningú, però hi ha molts responsables aquí i fora d’aquí d’aquesta pèrdua de poder de Barcelona i de Catalunya en els darrers deu o dotze anys. A mi, com a ningú, la decadència no m’ha agradat mai i crec que els catalans hi hem de fer alguna cosa.

I a més, vinculat amb tot això, hi ha la relació amb l’Amèrica Llatina. És una part del món que està canviant per millorar en tots els terrenys, i que constitueix una gran oportunitat per a Espanya i per a Catalunya. Això es relacionaria també amb tot el tema de l’aeroport i la necessitat de la seva ampliació.

Què ha significat l’acord entre la seva empresa Media Planning i el grup Havas?

Mentre feia la meva carrera universitària, vaig crear l’agència de publicitat Tiempo, que encara existeix i és la segona d’Espanya. El 78 vam engegar Mediaplanning, dedicada exclusivament a l’anàlisi, planificació i compra d’espais publicitaris en mit-

“Començo a veure una certa presa de consciència de la pèrdua de pes de Catalunya i Barcelona” jans de comunicació, abandonant per tant tota la part creativa. Vam començar a Espanya, després a Portugal, a l’Amèrica Llatina…

Fa un parell d’anys vam arribar a un acord amb el grup Havas. Nosaltres no estàvem gaire presents a la resta d’Europa ni als Estats Units, i en canvi ells sí: ens complementàvem. Havas tenia com a soci de referència el grup Vivendi. Aquest grup ha comprat la Universal, en la qual s’està concentrant, i va vendre la seva participació a Havas, que es va quedar sense soci de referència. Nosaltres no podíem deixar

passar aquesta oportunitat i vam canviar accions nostres per accions pertanyents a Havas. Amb això ens hem convertit en els primers accionistes del grup, el quart del món. Haig de dir que hem mantingut la seu de Mediaplanning a Barcelona, on continua fent la seva feina i segueix sent la segona agència del món especialitzada en mitjans.

Havas és un gran grup, amb quasi el 50% de la seva activitat als Estats Units, presència a setanta països, 240 oficines, 20.000 treballadors… A mi, que tota la vida m’he llevat d’hora i he anat a un despatx on podia veure i tocar el que controlava, aquest món global confesso que em fa una mica d’angoixa. Afortunadament els meus fills ho entenen millor i m’ajuden molt.

Està el panorama dels grups mediàtics a Espanya més clar que en èpoques anteriors?

Hi ha la mateixa claredat que abans, però potser hi ha una mica menys d’agressivitat, una agressivitat, per cert, que aquí a Catalunya ens vam estalviar força. Existeixen uns grups bastant definits (Prisa, Godó, Zeta, Correo, Moll, Recoletos…), amb algunes aliances per temes concrets entre ells. No crec que aquest panorama canviï gaire. Jo, com a lector, el que vull, el que em preocupa, és l’objectivitat, i en aquest sentit crec que anem pel bon camí.

Com segueix Banco Urquijo els processos d’expansionar-se i especialitzar-se?

El Banco Urquijo era tradicionalment un banc industrial, un merchant bank en terminologia anglosaxona. Després, per una sèrie d’esdeveniments històrics, fonamentalment la fusió amb Bankunión, es va transformar i va voler dur a terme una banca semblant a la de les gran entitats generalistes.

Crec que això va ser un error i crec també que hem tornat al que havia estat: el primer banc espanyol en banca privada i de negocis. Estem fent una banca especialitzada, que és com està treballant la banca a escala mundial. Urquijo ha tornat als seus orígens, recollint tot el seu prestigi.

I, a més, hem fet el salt a l’Argentina com a primera experiència a l’Amèrica Llatina aprofitant una onada econòmica favorable. Com jo sempre dic als empresaris, aquest és el nostre destí lògic. És una regió del món que ha canviat enormement i per millorar.

22

l’entrevista

Després de dos anys de la seva presidència executiva de la Fundació MACBA. Com veu ara el museu?

El MACBA és un projecte que va néixer amb molta il·lusió i ha estat molt important històricament. Barcelona havia perdut un segle en el món de l’art. Si no hagués estat perquè el senyor Miró i el senyor Prats, el senyor Picasso i el senyor Sabartès, i el senyor Tàpies, van fer la seva i van muntar els seus museus aquí, l’art del segle XX no hauria estat representat al nostre país.

L’activitat de Leopoldo Rodés

“A Catalunya estem acostumats que sempre tot ho ha fet la societat civil” Aquesta situació s’havia d’intentar redreçar i es va crear el MACBA amb un matrimoni privat-públic. Ha estat un bon plantejament que crec que està anant bé. Evidentment, van haver-hi molts problemes i crítiques, algunes injustes, però afortunadament aquestes tempestes ja han passat.

El museu té un gran prestigi arreu del món i, curiosament, la seva defensa molts cops ha vingut d’altres indrets. Penso que també aquí la gent s’ha adonat que és un tema important per a Barcelona. No obstant això, el tema de l’art és molt opinable.

El MACBA és un museu molt avançat, l’únic d’una ciutat important que està fent art veritablement i exclusivament de final del segle XX i del segle XXI, sense "arrossegar" res de l’art art més tradicional i convencional. Crec que això és molt atractiu i connecta força bé amb el que és Barcelona. Aquesta és l’aposta en què tothom està d’acord: Fundació, Ajuntament i Generalitat.

Com estan els recursos per a la cultura a Barcelona?

Malauradament, vénen poquíssims recursos públics per a la cultura a Barcelona, sobretot per a l’art. A Catalunya, l’aportació privada en el terreny de la cultura ve bàsicament d’uns empresaris familiars que es treuen els diners de la butxaca, i per tant patim el tema de la desubicació de les grans empreses del qual parlàvem abans.

A Barcelona les empreses són més petites i demanar diners és molt més difícil.

Aquí tenim La Caixa, que fa una aportació extraordinària a la cultura del nostre país,

però a Madrid entitats de la mida de La Caixa n’hi ha moltes. I això es nota.

Dit això, cal assenyalar que l’escenari català està responent com sempre ho ha fet, encara que amb menys mitjans que abans. S’ha refet el Liceu i al Palau hi estem fent unes temporades magnífiques amb pocs ajuts. L’esperit de consciència ciutadana continua, malgrat que els empresaris que hi contribueixen sempre són els mateixos.

Com es poden facilitar les coses en el cas del mecenatge?

Els avantatges fiscals que es tenen, per exemple, als Estats Units són molt més grans i imaginatius que a Espanya, on s’hauria de millorar sensiblement en aquest terreny. Però sóc bastant optimista i crec que el Govern en aquest moment ho està estudiant i pot fer alguna cosa ben aviat en forma de llei. Això ajudaria i beneficiaria a tothom, però no tot és fiscalitat.

Evidentment que la predisposició de les persones i les empreses és diferent si et tornen més o menys diners a través de la política d’impostos, però abans cal posar els diners sobre la taula. Per tant, és molt important que hi hagi empreses amb capacitat de fer-ho. A Catalunya estem acostumats que al llarg de la història tot ho ha fet la societat civil: el Palau, el Liceu, els ateneus, el Barça i la base de la major part de museus… I en aquest moment això costa perquè hi ha menys possibilitats econòmiques i financeres.

23

Leopoldo Rodés manté entrevistes i reunions a casa seva, entre parets que exhibeixen peces de la seva col·lecció particular d’art contemporani. Vestit de la mateixa manera en què podria arreglar-se per anar al despatx, es redreça en un ampli sofà per parlar dels temes que el mantenen actiu i que en gran part giren al voltant de Barcelona i el seu pes com a gran ciutat.

Rodés afirma que tota la vida s’ha llevat d’hora per anar a l’oficina. En un moment en què els seus fills ja han agafat responsabilitats en la gestió dels negocis familiars, continua desplegant la seva activitat, incloent-hi molts viatges a Madrid, tot seguint amb la idea de “fer alguna cosa” per les societats catalana i barcelonina.

Un pintor català del segle XX?

Per a mi és fàcil: Tàpies.

D’arreu?

Picasso.

La darrera òpera que ha vist?

I puritani, de Vincenzo Bellini.

I el darrer concert?

Un de Loreen Mazel, a Madrid.

Com ha viscut l’entrada de dones al Cercle del Liceu?

Jo vaig votar a favor de l’entrada de les dones sense cap mena de dubte. I estic bastant decebut que tants socis hi haguessin estat en contra.

la universitat, avui

Els estudiants de la UB en xifres l percentatge d’ estudiants de la UB que afirmen tenir coneixements d’informàtica ha pujat d’un 63 a un 71% en quatre cursos. Aquesta és una de les xifres que es desprenen del llibre Estadística d’estudiants de la Universitat de Barcelona 1995-1999, un volum de 673 pàgines elaborat per l’oficina de gestió de la base de dades del servei de gestió acadèmica, en què es recullen les dades acadèmiques i sociològiques de tots els estudiants de la UB en el període del 1995 al 1999. El llibre continua la tasca empresa amb la publicació dels corresponents als períodes 19891992 i 1992-1995, i entre els seus objectius hi ha donar la informació de manera estructurada i permetre de fer estudis en el temps sobre el col·lectiu d’estudiants.

Pel que fa al nivell de coneixements d’idiomes, en el cas de l’anglès el curs 1998-1999 un 35,5% afirmaven entendre’l bé, un 36% escriure’l bé i un 26,4% parlarlo. En el cas del francès, els percentatges eren de l’11,5%, el 7,9% i el 8,1%, i en el de l’alemany, l’1,9%, l’1,8% i l’1,7%.

Entre les dades de caire demogràfic, la ràtio home/dona continua sent favorable a aquest darrer sexe, com en cursos anteriors. Concretament, el curs 1998-1999 les dones representaven un 63,45%. Respecte a la procedència dels estudiants de la UB, en el curs 1998-1999 un 2% eren estrangers, un 8,5% havien nascut a altres zones de l’Estat espanyol, i més d’un 88,7% a Catalunya. Entre aquests darrers, una gran majoria, prop del 92,2%, havien nascut a la província de Barcelona. Dins el col·lectiu d’estrangers, aproximadament la meitat provenen d’Europa, un 5,5 % d’Àfrica, un 39,4% d’Amèrica, un 4,5% d’Àsia i un 0,25% d’Austràlia, Oceania i altres territoris. El nombre d’estudiants estrangers varia molt quan ens referim a titulacions de tercer cicle, arribant a un 15,8% en doctorat i un 9,1 % en postgraus, màsters i cursos d’extensió universitària.

El tipus de residència que utilitzen tots aquests estudiants de la UB és en un 64,7% el domicili patern, un 6,6% un pis propi, un 2% un domicili familiar, un 2,5%

E

La ràtio homes/dones continua sent favorable a aquest darrer sexe, com en cursos anteriors

un col·legi major o residència universitària, i un 4,7% un pis d’estudiants.

Si observem el nivell socioeconòmic de les famílies dels estudiants, les situacions laborals més habituals en els pares són, segons dades del curs 1998-1999, treballador fix (un 32,5%), i empresari, professional o treballador autònom amb personal empleat (un 20%). Pel que fa a les mares, el percentatge més alt el constitueixen les dedicades a les tasques de la llar (37,6%), seguides per les treballadores fixes (14,1 %).

Cal tenir en compte que aquestes dades sociològiques només s’han d’emplenar obli-

gatòriament el primer cop que l’alumne es matricula a la UB o quan hi ha hagut canvis, cosa que fa que aquestes informacions s’actualitzin a la realitat en molt poques ocasions. Això s’està redreçant actualment amb un nou sistema de captació de dades.

El llibre també conté tot un seguit de dades de tipus acadèmic com ara xifres sobre l’ingrés a la Universitat. També es desglossen les dades per ítems com ara els tipus d’ensenyament i de matrícula o els tipus i vies d’accés dels nous alumnes.

Igualment s’inclouen estadístiques sobre alumnes de tercer cicle, títols i tesis, així com altres cursos de la UB.

L'ús del català es manté estable L’índex de presència del català a les classes de la UB es manté estable respecte a cursos anteriors, segons un estudi elaborat pel Servei de Llengua Catalana. Les últimes dades obtingudes mostren que, durant el segon semestre del curs 1998-1999, aquest índex ha estat d'un 62,4%. Aquest estudi ha estat elaborat amb un nou sistema d'obtenció de dades, fet en col·laboració amb el Gabinet Tècnic de Programació i Estudis. S'han aprofitat circuits institucionals existents per a l'obtenció d'altres indicadors de l'activitat universitària.

D'altra banda, el Servei de la Llengua Catalana ha publicat un estudi sobre l'evolució de la llengua a les tesis doctorals des del curs 1989-1990 fins al 1999-2000. Les dades, obtingudes a partir del buidatge de les memòries acadèmiques de la UB, demostren també una estabilitat pel que fa a l'ús del català en aquest àmbit. L'índex més elevat de tesis en català es va donar en el curs 1995-1996, amb un 39,1%, mentre que el percentatge menor va ser el 27,8% del curs 1990-1991. L'anglès és la tercera llengua més utilitzada.

24

la universitat, avui

ICE: Formació de L’Institut de Ciències de l’Educació de la UB va donar el curs passat servei a tretze mil professionals de l’ensenyament a formació permanent del professorat, així com la recerca i l’assessorament en l’àmbit educatiu, són les principals tasques de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB (ICE). Aquest institut universitari, integrat a la Divisió de Ciències de l’Educació, va donar el curs passat servei a tretze mil professionals de l’ensenyament.

Es dedica de manera prioritària a la recerca educativa, a la formació i el perfeccionament del professorat de tots els nivells educatius, a la innovació docent i a la informació i difusió d’experiències d’interès pedagògic, com també a l’assessorament de professors i centres. Actualment treballa per obrir noves línies de recerca que s’afegeixin a les consolidades (com la ja tradicional d’adquisició del llenguatge i bilingüisme) i per buscar una major difusió i diversificació dels seus serveis adreçats a la UB i a la societat.

L’ICE va ser creat arran de la promulgació de la Llei general d’educació del 1970, que instaurava arreu de l’Estat espanyol aquest tipus d’instituts, vinculats a les universitats i amb els objectius d’atendre la formació inicial i permanent del professorat, així com d’obrir i potenciar línies de recerca educativa.

Actualment, la formació permanent del professorat d’educació infantil, primària i secundària representa una part important de la tasca que desenvolupa l’Institut, amb uns 7.500 matriculats l’any passat. S’inclou tant cursos plantejats a iniciativa del mateix ICE, com accions formatives elaborades en funció de les demandes formulades des dels centres educatius de les diferents poblacions i que constitueixen els Plans de Formació de Zona. En aquests casos, tècnics de l’ICE col·laboren per resoldre les demandes en el mateix lloc on han sorgit, a

L

través de diferents modalitats formatives (seminaris, cursos, assessoraments, grups de treball, etc.). El curs passat l’ICE va actuar en aquesta línia a Barcelona ciutat i en una bona part de les comarques de la província. Aquesta formació permanent, feta en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, s’estruc-

Es dedica de manera prioritària a la recerca educativa, a la formació i el perfeccionament, a la innovació docent i a la informació i difusió d’experiències d’interès pedagògic tura en vint-i-tres programes segons les temàtiques, des de les matemàtiques o les ciències socials, a l’educació en valors o el tractament de la diversitat.

Dins la formació permanent també hi ha una secció corresponent a llengua i cultura catalanes per tal de garantir el procés de normalització lingüística en els diferents nivells de l’ensenyament no universi-

26

tari. Igualment es duu a terme un programa d’actualització cientificodidàctica que serveix perquè el professorat treballi temes nous del currículum i es posi al dia respecte a continguts concrets; i també es desenvolupa un programa de transició batxillerat-universitat que l’ICE fa en col·laboració amb els instituts d’ensenyament secundari i diversos òrgans de la mateixa UB. Una altra activitat docent de l’ICE és la formació inicial del futur professorat d’educació secundària mitjançant els cursos teoricopràctics per a obtenir el certificat d’aptitud pedagògica, que tenen l’objectiu de completar la formació dels llicenciats en aspectes educatius (procés d’ensenyament-aprenentatge i domini de tècniques i estratègies didàctiques). L’any passat aquests cursos van tenir 1.460 matriculats.

Ara s’està desenvolupant també la formació adreçada al mateix professorat universitari, funció que l’Institut tenia en el moment de la seva creació i que es recupera després de no haver-hi incidit durant una època. Els objectius són la millora de la qualitat docent mitjançant activitats de formació a través d’una anàlisi crítica de la pràctica docent, la identificació d’objectius de l’aprenentatge, i la integració de les tecnologies actuals en els processos d’aprenentatge i docència. Tota aquesta tasca està pensada en estreta col·laboració amb altres òrgans de la UB com el Gabinet d’A-

la universitat, avui

formadors i recerca en educació valuació i Innovació Universitària i el vicerectorat de Docència i Estudiants.

La recerca educativa té un paper fonamental a l’Institut, ja que l’ICE pretén donar impuls i suport a la investigació del professorat dels diferents departaments i nivells educatius, afavorir l’anàlisi de la mateixa pràctica docent i, en últim terme, col·laborar en la millora de la qualitat de l’educació. Aquest és l’objectiu de la Secció d’Investigació que compta amb el Servei d’Assessorament Metodològic (SAM).

Poden utilitzar el SAM docents de dins i fora de la universitat, els quals tenen possibilitat de fer consultes a experts en temes com ara els següents: recerca documental, plantejament i disseny d’una investigació, elaboració d’instruments, recollida de dades, tractament de la infor-

mació, anàlisis de dades, assessorament informàtic, etc.

L’ICE posseeix com a línia de treball especialment consolidada la que fa referència a l’adquisició de llengües i el bilingüisme. El professor Miquel Siguan, antic director de l’ICE, és una figura de referència en aquest àmbit. Va ser el creador del Seminari Llengües i Educació, que l’any passat va celebrar el seu 25è aniversari.

Altres camps en els quals s’està treba-

llant és l’ensenyament i l’aprenentatge multimèdia, o l’aplicació de les noves tecnologies en la formació del professorat.

Una de les línies d’actuació que prioritza actualment l’ICE és accentuar-ne la projecció social, una tasca a la qual contribueixen les seves publicacions. L’objectiu és oferir el més actual en l’àmbit educatiu i materials que siguin valuosos pel que fa a la formació de professionals, i hi ha veritables best-sellers que han superat les deu edicions. L’oferta de publicacions arriba actualment al mercat llatinoamericà, fins i tot amb edicions especials per a aquests països. Actualment existeixen les col·leccions de Cuadernos de Educación, que ja porta trenta-dos títols (en coedició amb Horsori), Cuadernos de Formación del Profesorado - Educación Secundaria

(també amb Horsori), Materials per a la Innovació Educativa (coeditada amb Graó) i Quaderns de Formació Professional.

També, com a fet de projecció social, s’atorga cada dos anys el Premi Pau Vila, creat en memòria d’aquest geògraf i pedagog català mort el 1980. Concedit conjuntament amb la Fundació Congrés de Cultura Catalana i el Departament d’Ensenyament, es destina a iniciatives i treballs fets en l’àmbit educatiu que contribueixin al coneixement i respecte al medi natural. El

27

curs passat va obtenir el guardó el treball “Reus, capital del Baix Camp”, presentat per l’institut d’ensenyament secundari Joan Guinjoan de Riudoms.

Una de les característiques de les activitats de l’ICE és la progressiva diversificació

Una de les línies d’actuació que prioritza actualment l’ICE és accentuar-ne la projecció social, una tasca a la qual contribueixen les seves publicacions del nombre d’institucions amb les quals treballa, col·laboracions fonamentals per a l’organització de tot tipus d’activitats relacionades amb el món de l’educació. Així, hi ha acords amb el Departament de Benestar Social per a la formació de formadors que treballen en educació per a adults, amb la Diputació, l’Ajuntament, i amb l’Organització d’Estats Iberoamericans. En aquest darrer cas, professorat llatinoamericà es desplaça cada any a Barcelona per assistir a un seguit d’activitats de formació dins la temàtica d’educació en valors, i professorat de la UB desenvolupa tasques docents a diferents països llatinoamericans.

El treball que s’ha fet en el web de l’Institut també s’inscriu en la línia de la projecció a la societat. Actualment s’hi pot trobar informació de les activitats de l’ICE en els àmbits de formació, recerca o publicacions, així com notícies d’actualitat i enllaços a webs de diverses entitats vinculades al camp de l’educació.

www.ub.es/ice Tel.: 93 403 51 91

la universitat, avui

De l’aula al món laboral Les pràctiques incideixen favorablement en la inserció posterior dels estudiants al món del treball a Universitat de Barcelona té en funcionament tot un programa de pràctiques a través d’uns convenis de cooperació educativa firmats amb empreses i institucions. El curs passat es van signar un total de 2.732 d’aquests convenis, amb l’objectiu de formar els alumnes en el vessant de les seves competències professionals. A més, hi ha un grup d’ensenyaments que tenen pràctiques dins el seu pla d’estudis normalment com a assignatures obligatòries. Tots aquests primers contactes amb el món del treball incideixen favorablement en la inserció laboral dels estudiants, dels quals aproximadament un 60% es queden a l’empresa o institució després del període de pràctiques.

Totes les pràctiques es fan amb tutors, tant a la UB com a l’empresa o institució en què es desenvolupen, i es regeixen per normatives que marquen aspectes com ara el nombre d’hores, l’avaluació de l’activitat, etc. De cara al futur es vol incrementar el nombre de convenis i millorar-ne la gestió creant un punt únic al qual es puguin adreçar els empresaris interessats a firmar acords de pràctiques.

L

Convenis de cooperació educativa L’activitat dins els convenis de cooperació educativa (coordinats pel Gabinet d’Orientació Universitària) és susceptible de ser reconeguda com a crèdits de lliure elecció.

Dins els ensenyaments amb pràctiques als seus plans d’estudi, hi ha Dret, Psicologia, Farmàcia, Formació del professorat, Pedagogia, Educació social, Biblioteconomia i documentació, Psicopedagogia i Relacions laborals.

A Dret hi ha pràctiques de caràcter intern i extern. Aquestes darreres es fan en diverses institucions públiques, per exemple oficines judicials, el registre de la propietat mercantil o el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. El curs passat hi havia prop de 290 d’aquestes places de pràctiques externes.

Total d’alumnes en convenis de Pràctiques en empreses i institucions Curs 1999-2000 1157

204

232 696

Divisió I de Ciències Humanes i Socials Divisió II de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques Divisió IV de Ciències de la Salut Divisió V de Ciències de l’Educació Altres

608

364

A Pedagogia, el primer curs es fa una iniciació al pràcticum (unes quantes sessions a la Facultat sobre la vida professional), i a quart curs, l’anomenat pràcticum d’implicació. El curs passat van participar en aquest pràcticum més de dos-cents alumnes en unes cent vuitanta institucions i empreses. Es tracta d’entitats dels àmbits sociocultural, empresarial i d’educació escolar.

A Psicologia, les pràctiques es fan en cinc àmbits: psicologia clínica, de l’educació, en l’àmbit laboral, investigació, i social i comunitària. Hi col·laboren 164 centres, que ofereixen un total de 976 places.

Les pràctiques de la Facultat de Formació del Professorat es realitzen en escoles (unes cinc-centes al llarg d’un curs) i hi participen uns nou-cents alumnes de les diverses especialitats.

A Farmàcia van participar a les pràctiques tutelades de l’ensenyament durant el curs 1999-2000 un total de 703 centres, tant oficines de Farmàcia com serveis de Farmàcia Hospitalària, i van fer-les 467 estudiants. És habitual aquesta tendència d’una oferta de places més gran que la demanda.

El pràcticum de Psicopedagogia es fa a entitats com ara centres escolars, serveis públics d’assessorament pedagògic, gabi-

28

nets privats d’assessorament, centres d’educació especial, escoles d’adults, oficines d’inserció laboral, etc. Hi ha conveni amb 56 institucions, i durant un any hi fan les pràctiques prop d’un centenar d’estudiants.

A Educació social participen a les pràctiques durant un curs uns tres-cents vint alumnes distribuïts en prop de cent cinquanta centres de tipus divers (per exemple d’educació especialitzada, d’animació sociocultural o d’educació d’adults). També es poden fer les pràctiques a través de tasques de cooperació en altres països, amb ONG o altres universitats.

En el cas de Relacions laborals, uns cent noranta alumnes van fer pràctiques a 117 empreses durant el curs 1999-2000.

D’una mostra de 82 d’aquests estudiants, 47 s’han quedat a l’empresa, 8 d’ells amb contracte indefinit. Les activitats que desenvolupen van des de l’assessorament a empreses i treballadors, a la confecció de contractes de treball o nòmines, etc.

Els indrets de pràctiques a Biblioteconomia i Documentació van des de biblioteques de grans institucions com la Diputació o la Generalitat, a centres de documentació d’empreses, mitjans de comunicació, etc.

En un any hi participen més de noranta entitats i uns cent vint alumnes.

SOL·LICITUD DE CARNET D’ANTIC ALUMNE

Abril 2001

• Formulari per emplenar, signar i enviar, per fax, correu o personalment, a l’adreça anotada al peu.

• Rebreu el vostre carnet, amb validesa per a un any, el mes següent al càrrec bancari.

• El preu del carnet d’Antics UB (4.500 PTA l’any) inclou la subscripció a la revista La Universitat Cognoms

Nom

Adreça Població

Codi postal

DNI

Província

Telèfon

Sexe (h / d)

Data de naixement (dd/mm/aaaa) Any

Titulació Dades bancàries

Signatura entitat

oficina

Com has conegut la possibilitat de fer-te el carnet?

Revista Web Un amic Diari

dígit control

núm. compte corrent

Altres

T’interessaria estar inclòs en un directori d’antics per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu?

Sí

No

ANTICS UB Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r 2a. 08007 Barcelona. Telèfon: 93 317 02 53. Fax: 93 317 07 63 A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es http// www.ub.edu/anticsub Les dades que ens faciliteu seran incorporades al nostre fitxer automatitzat d’antics alumnes. Si voleu accedir o bé rectificar o cancel·lar aquestes dades, podeu adreçar-vos per escrit a Antics Alumnes. Universitat de Barcelona, en compliment del Reial decret 13322/1994, de 20 de juny.

la universitat, avui

Campus Centre Ciutat, de la trama urbana: Aquest reportatge és el segon dedicat al campus Centre Ciutat després que en el número anterior tractéssim d’alguns dels seus espais com l’edifici històric de la plaça Universitat. Ara ens centrem en la Facultat de Medicina al carrer Casanova i l’edifici de la UB al barri de Sants. a Facultat de Medicina, que està integrada arquitectònicament amb l’Hospital Clínic, és un edifici neoclàssic inaugurat el 1906 i ubicat entre els carrers Còrsega i Sardenya per una banda, i Villarroel i Casanova per l’altra. Aquesta històrica seu universitària es troba en un exhaustiu i llarg procés de millora de les instal·lacions, tot fent una important aposta per acollir una recerca d’excel·lència.

La seu del carrer Casanova és la que concentra un major nombre d’alumnat de Medicina (uns mil dos-cents estudiants), encara que aquest ensenyament també s’imparteix al campus Bellvitge i a l’Hospital Universitari Sant Joan de Déu.

La reforma de la Facultat del carrer Casanova va iniciar-se als anys vuitanta, ampliant l’edifici amb tres plantes superiors al voltant del pati central dedicades a biblioteca i aules. Durant la dècada dels noranta es va fer una segona fase, que va consistir en la rehabilitació de l’ala corresponent al carrer Còrsega. Aquest any s’ha iniciat la fase següent, és a dir, la reforma de l’altra ala (la del carrer Sardenya), i encara restarà la rehabilitació de la part de la zona noble del cos central, integrada pel Paranimf, l’escalinata i el vestíbul. Es calcula que els treballs pendents poden tenir

L

un cost d’uns 4.500 milions de pessetes.

En acabat està previst de disposar de 36.000 metres quadrats, 6.000 dels quals es destinaran a docència, 20.000 a recerca i 3.000 a biblioteca.

La importància de la tasca de recerca en aquest campus queda palesa en l’aportació que farà per a la fase actual de les obres la Generalitat a través de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), concretament 1.475 milions de pessetes. Com a resultat, alguns dels espais remodelats s’adjudicaran a grups de recerca de l’IDIBAPS, consorci creat entre la UB, l’Hospital Clínic, la Generalitat i amb el CSIC com a unitat associada.

Facultat reformada Les obres que s’han realitzat fins ara han provocat un canvi important en l’aspecte de l’edifici respecte al de fa dues dècades.

“Un antic alumne que no hagi vist la Facultat reformada, ara trobaria un espai molt més lluminós i, sobretot, amb una major part d’espais destinats a recerca”, afirma Josep A. Bombí, degà de Medicina. De

30

cara als vianants, l’edifici del carrer Casanova destaca per la seva façana, centrada per un pòrtic i una escalinata que li donen tot un caràcter monumental. L’accés a aquesta façana s’ha vist millorat per la recent rehabilitació de la plaça pública que té just al davant i que porta el nom d’un antic degà del centre, Àngel Ferrer i Cajigal.

La vida universitària a Casanova es caracteritza pel fet de ser un espai destinat a un sol ensenyament (amb l’excepció d’uns quants alumnes d’Infermeria que van a cursar-hi determinades assignatures) i per una total imbricació amb l’Hospital Clínic. Cal esmentar que, a més dels hospitals universitaris Clínic, Bellvitge i Sant Joan de Déu, la docència de Medicina a la UB disposa de set hospitals associats i vint àrees bàsiques de salut.

A més de tota l’activitat acadèmica i científica, aquesta seu universitària també té una important vida cultural potenciada pel Deganat. Així, es fan exposicions de pintura, recitals de poesia, concerts, etc.

La Facultat posseeix una coral i una orquestra pròpia, a més de dos grups de

la universitat, avui

la Universitat al bell mig de Casanova a Sants

teatre. També es duu a terme des del 1998 una campanya antitabac que cada curs es reprèn amb cartells i un acte institucional al qual es convida algun personatge popular (com ara Andreu Buenafuente o els dibuixants d’El Jueves Òscar Nebreda, José Luis Martín, Fer i Manuel Fondevila). Igualment s’ha organitzat una experiència pionera d’un cicle d’humanitats mèdiques en què s’han tractat temes com "L’estructura narrativa de la relació entre el malalt i el seu metge" o "La revelació del cos". Fins i tot ara es treballa per organitzar unes sessions de tast de vins per a estudiants i professorat.

Sants L’edifici de la UB del carrer Melcior de Palau, al barri de Sants, va ser construït en un principi per ser una presó, encara que mai no va arribar a tenir aquesta finalitat.

Des del seu inici es va destinar a la docència, de manera que l’any 1964 l’Escola de Magisteri (coneguda per la Normal) estrenava la construcció.

L’Escola de Magisteri de la UB va desenvolupar-hi la seva activitat durant més de trenta anys, encara que l’edifici no era propietat de la Universitat, sinó del Ministeri d’Educació i Ciència. Aquesta situació va perdurar fins que l’Escola (actualment transformada en Facultat de Formació del Professorat) es va traslladar, el curs 1996-1997, a l’actual seu del campus Vall d’Hebron. Aleshores, Sants (ja com a edifici de la Universitat) va ser la seu de diversos serveis de la UB i, un any més tard, de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, hereva de l’Escola Jordi Rubió i Balaguer. Així, acull actualment més de siscents estudiants, i el fons de la biblioteca del centre aplega uns divuit mil volums.

Entre els serveis a la comunitat universitària ubicats a Sants cal destacar el Centre de Formació Permanent, tant en formació externa com interna. L’última està destinada al personal de la UB, i el curs passat la seva activitat va representar l’organització de 193 cursos per al personal d’administració i serveis, amb 2.427 matrícules. Un 90% d’aquesta activitat es

31

va desenvolupar al mateix edifici de Sants, i la resta en altres espais de la UB. En el cas dels docents, es van fer 19 cursos, amb 290 participants, i també un 90% de les sessions es van dur a terme a Sants. Pel que fa a la formació externa, un centenar de persones van passar per Sants per fer les proves que donen dret a una acreditació de coneixements d’informàtica atorgada per la Universitat. A més, des de Sants es gestiona la Borsa de treball de la UB, que en dades del curs passat tenia 3.274 inscrits.

L’edifici també acull altres serveis com ara el CREI-Sants (Centre de Recursos Educatius i d’Investigació del barri de Sants). La seu universitària, de 8.500 metres quadrats distribuïts en cinc plantes més soterrani, es troba franquejada per l’Institut d’Ensenyament Secundari Emperador Carles i l’escola de primària Ramon Pané, com ha estat gairebé des dels inicis de l’espai.

“Aquesta construcció té grans possibilitats per la seva ubicació, a prop d’una gran estació, de diversos hotels i de l’aeroport”, afirma José Manuel Brunet, director del Centre de Formació Permanent.

la universitat, avui

Solidaritat UB a Kosovo Dos antics alumnes han treballat en un informe sobre el context sociopolític de la zona i la proposta d’un projecte d’assessorament per a reconstruir el sistema de control dels recursos hídrics l treball de la Fundació Solidaritat UB a Kosovo, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, ha inclòs una missió al terreny realitzada al final de l’any 2000 i de la qual ha sorgit un informe sobre el context sociopolític de la zona i la proposta d’un projecte d’assessorament per a reconstruir el sistema de control dels recursos hídrics. En la missió han intervingut de manera important dos antics alumnes de la UB, actualment tècnics de Solidaritat UB, per als quals aquesta experiència als Balcans ha comportat un important enriquiment en el pla professional i personal.

“Anar a Kosovo hauria de ser una pràctica obligatòria per a tots els estudiants de Ciències Polítiques”, diu mig en broma Jordi Cortès, llicenciat en aquest ensenyament per la UB. Ell és un dels autors de l’informe sociopolític que s’ha elaborat, “necessari per a pensar en projectes a llarg termini” i que també s’inclourà com a document dins l’Observatori Solidaritat (un espai web de la Fundació amb accés a tota una sèrie de recursos sobre conflictes

E

“Anar a Kosovo hauria de ser una pràctica obligatòria per a tots els estudiants de Ciències Polítiques” internacionals). Cortès afirma que el problema principal reflectit a l’informe és la indefinició de l’estatus jurídic de la província. La presència de minories dificulta igualment la feina: “Has de mirar a cada municipi quina és la situació, quin és el percentatge dels diferents grups de població a determinat

indret (si són minoria els serbis, els albanesos…).”

L’enginyer químic Santi Sarraute, un altre antic alumne de la UB, està d’acord que “treballar allà és molt complicat”. Tot i així, ha participat en l’elaboració d’una proposta d’assessorament per a reconstruir el sistema de control de recursos hídrics a Kosovo que significaria donar suport al personal d’un antic institut d’hidrometeorologia, així com a diferents departaments del Govern de Kosovo, com ara Agricultura, Indústria o Medi Ambient.

Manca d’inversions “Actualment, per exemple, no sembla que hi hagi cap control sobre les aigües subterrànies”, explica Sarraute. El conflicte i, abans, la manca d’inversions del govern de Belgrad en el territori han contribuït a tota una sèrie de mancances.

Per resoldre-ho es col·laboraria amb personal de l’antic institut i es treballaria amb els departaments de Medi Ambient i Reconstrucció de la UNMIK (Missió de les

32

Nacions Unides per a l’Administració Interina de Kosovo).

Solidaritat UB fa la seva tasca a Kosovo en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona a través del seu Districte XI Cooperació. Concretament, es tracta d’enviar a diferents zones de Kosovo missions d’experts que facin diagnòstics sobre problemes i possibles vies de solució (sobretot pel que fa a la gestió de residus sòlids urbans i gestió d’aigua potable i d’aigua residual).

L’Ajuntament ha tingut en compte l’experiència de la Fundació en tasques semblants a països com el Marroc o El Salvador.

D’altra banda, personal de Solidaritat UB havia estat sobre el terreny a Kosovo en el marc de projectes de cooperació universitària de l’Institut Joan Lluís Vives.

Solidaritat UB: Telèfon: 93 403 55 38 www.ub.es/solidaritat

Anunci Claustre Doctors

col·laboració

La Universitat, un espai també per al màrqueting empresarial a Unitat de Màrqueting i Patrocini de la UB, d’acord a unes tarifes i convenis establerts, és la responsable d’oferir a les empreses els serveis següents. Al mateix temps, la Unitat vetlla per les empreses col·laboradores de la Universitat.

L

Contractes de llicència per a l'ús de la marca UB Des de la Unitat es gestionen aquests contractes per a la utilització publicitària de la marca UB per part de les empreses, fruit d'estudis i projectes realitzats per grups de recerca de la UB i promoguts conjuntament amb la Fundació Bosch i Gimpera.

Permisos d'ocupació temporal Des de la Unitat de Màrqueting i Patrocini es gestiona l'atorgament d'aquests permisos per emplaçar lones publicitàries en edificis en obres i tanques exteriors, amb la finalitat

de rendibilitzar el patrimoni de la UB i contribuir mitjançant els ingressos que es derivin d'aquest ús, a la seva conservació.

Concessions per a la realització de promocions i proves tast L'interès de les empreses en els estudiants universitaris com a públic potencial ha portat a la creixent i ja consolidada realització de promocions comercials i proves tast als campus de totes les universitats.

La Unitat de Màrqueting i Patrocini gestiona la demanda de les autoritzacions corresponents, coordina la realització de l'activitat amb l'empresa promotora i les facultats i/o campus on aquella es realitza i gestiona el cobrament i la transferència de preu a les facultats i/o campus respectius. Els ingressos recollits d'aquestes promocions s'han adreçat a cada una de les facultats o campus on tenen lloc, per a

Casademont i Indústries Mercury, nous patrocinadors de l’equip Universitat de Barcelona - Bàsquet Femení ’empresa d’alimentació Casademont, SA i la de roba esportiva Indústries Mercury s’afegeixen enguany com a nous patrocinadors de l’equip Universitat de Barcelona - Bàsquet Femení. Casademont aportarà un milió de pessetes a l’equip, i l’empresa Indústries Mercury el proveirà gratuïtament de roba i materials esportius per un valor 560.000 pessetes. En tots dos casos la col·laboració ha estat tramitada a través de la Unitat de Màrqueting i Patrocini de la UB. A banda d’aquestes noves incorporacions, són patrocinadors El Corte Inglés, Banco Zaragozano, Aparcamientos Saba i El Mundo Deportivo, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la coordinació del Servei d’Esports de la UB.

L

Resum de resultats Any 2000 Convenis signats Facturació de l’any 2000

55 330 MPTA

Projectes patrocinats

24

Mecenes (donacions de patrimoni)

27

Proves de tipus test i promocions realitzades

9

Persones, empreses i institucions col·laboradores del grup Universitat de Barcelona 80 Total distribuït al Grup UB

288 MPTA

contribuir a finançar els seus projectes pels quals resulta difícil trobar patrocini.

Nou acord d’ús de la marca UB ’empresa d’alimentació Casademont, SA ha firmat un acord per a utilitzar la marca UB a través de la Unitat de Màrqueting i Patrocini. Aquest contracte es firma paral·lelament a un de transferència de tecnologia de la Fundació Bosch i Gimpera. Ha estat possible gràcies a l’estudi del Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB, que va fer una avaluació del text promocional dels productes Bioyork i Biopavo.

Arran de la col·laboració per a elaborar aquest informe, ara Casademont aportarà dos milions a la UB per usar la marca de la Universitat en els embalatges de Bioyork i Biopavo, així com en les campanyes publicitàries d’aquests productes.

L

Universitat de Barcelona - Bàsquet Femení va quedar sisè a la Liga Nacional Femenina espanyola de la temporada passada, va arribar a quarts de final a la Copa de la Reina i va guanyar la Lliga Catalana Femenina.

Màrqueting i patrocini El fet de col·laborar amb la UB suposa beneficis de caire econòmic, de comunicació, d’imatge i de difusió i desgravacions fiscals. Més informació: Unitat de Màrqueting i Patrocini. Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.es/ube

34

una mica d’història

Els sis-cents anys de la Facultat de Medicina Se celebra enguany l’aniversari de la fundació per Martí l’Humà de l’Estudi General de Medicina i Arts de Barcelona a Facultat de Medicina celebra enguany el sis-centè aniversari de la fundació per Martí l’Humà de l’Estudi General de Medicina i Arts de Barcelona, antecedent de l’actual centre de la UB. El monarca volia establir un Estudi General complet, però va desistir-hi davant l’oposició del poderós Consell de Cent i va haver de cenyir-se només a l’àmbit de la Medicina. L’ensenyament es duia a terme a l’Hospital de la Santa Creu, creat com l’Estudi General el 1401 a l’actual carrer Hospital per respondre a les necessitats de la ciutat. L’edifici de l’antic hospital acull actualment dependències de la Biblioteca de Catalunya i l’Escola Massana.

El 1450 es va crear l’Estudi General complet a Barcelona, l’inici del qual era el tema d’un reportatge en aquesta mateixa revista fa dos números. L’ensenyament de la medicina s’incorporava a aquest Estudi General el 1539, i s’integrava, doncs, a la resta d’ensenyaments universitaris. El Decret de nova planta de l’any 1717, que

L

Durant un cert període, a Barcelona només es van poder fer els estudis de Cirurgia, i per a ser metge calia completar-los a Cervera va comportar l’abolició de les universitats catalanes i la creació de la nova Universitat de Cervera que aglutinés l’ensenyament superior, també va significar una nova etapa per a l’ensenyament de la medicina. Cerve-

Imatge actual de l’antic amfiteatre anatòmic, avui seu de l’Acadèmia de Medicina

ra, però, presentava importants dificultats com a seu de l’ensenyament de la medicina, atès que no disposava d’una institució sanitària com l’Hospital de la Santa Creu per a l’ensenyament pràctic, element imprescindible per a aquests estudis. Així doncs, es continuava impartint a la pràctica la docència de la medicina a Barcelona, encara que en una difícil situació legal.

Reial Col·legi de Cirurgia Aquest context va començar a canviar amb la creació, el 1760, del Reial Col·legi de Cirurgia. Situat en el recinte de l’Hospital de la Santa Creu, l’edifici del nou Col·legi constava d’un gran amfiteatre acabat amb una cúpula per donar-li lluminositat i en el qual un corredor circular i uns miradors al pis de dalt permetien als estudiants d’assistir a les sessions d’anatomia. Durant un cert període, a Barcelona només es van poder fer els estudis de Cirurgia, i per a ser metge calia completar-los a Cervera.

35

Els canvis polítics van permetre que el 1843 es restaurés una Facultat de Medicina a Barcelona. El catedràtic de Medicina Legal Jacint Corbella explica que aleshores es va aplicar “un pla d’estudis revolucionari, fet per Pere Mata”, que “va reformar profundament l’estructura dels estudis de Medicina”. El retorn a Barcelona es va fer a la seu del Col·legi de Cirurgia (que desapareixia en unir-se aquesta professió a la de metge).

L’edifici, però, va quedar petit, sobretot després de l’època d’esplendor de la medicina catalana iniciada a la dècada dels anys 1870. Així, i després de tota una sèrie de dificultats per a arribar un acord sobre la seva ubicació, van començar les obres de l’actual Facultat de Medicina i l’Hospital Clínic al carrer Casanova, a l’Eixample que aleshores estava servint per a expansionar la ciutat. Pel que fa a l’antic edifici de la Facultat, avui dia es conserva com a seu de l’Acadèmia de Medicina.

formació continuada

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials:

La modernització d’una extensa oferta a Divisió de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials ofereix un gran nombre de màsters i postgraus, que arriben aquest curs a un centenar. A més, actualment es treballa per incrementar l’agilitat en crear nous cursos que responguin a la demanda social de cada moment.

D’altra banda, els doctorats també s’han reestructurat recentment per aprofitar al màxim les possibilitats de la normativa del 1998, que permet obtenir, al cap de dos anys de cursar aquests ensenyaments, una titulació universitària sense necessitat de continuar fent la tesi doctoral.

“Després d’un primer any teòric i d’un segon en què es fan treballs pràctics, els alumnes de doctorat obtenen el Diploma d’Estudis Avançats, un títol homologat que

L

Després d’un primer any teòric i d’un segon en què es fan treballs pràctics, els alumnes de doctorat obtenen el Diploma d’Estudis Avançats cada vegada esdevindrà més una alternativa a màsters i postgraus”, explica el vicepresident de la Divisió, Jordi Suriñach. Per a aprofitar aquest canvi normatiu i contribuir a fer més atractiva l’oferta de màsters i postgraus, la Divisió presenta actualment un programa de doctorat per a cada ensenyament de segon cicle, tot incentivant la multidisciplinarietat i la possibilitat d’especialització dins cada programa.

L’oferta de màsters i postgraus de la Divisió, a més dels prop de noranta cursos d’extensió universitària, atreu no tan sols a titulats d’ensenyaments d’aquesta divisió, sinó també a professionals d’altres camps

que necessiten, per exemple, una formació jurídica o econòmica per a aplicar-la al seu àmbit laboral. Així, la diversificació temàtica dels màsters i postgraus és molt àmplia (des de les diverses branques del dret a la gestió en turisme o en el sector cultural, als mercats financers, etc.). “Volem que cada vegada sigui més ràpida l’adaptació de l’oferta a la demanda social, de manera que si ara, per exemple, es demana formació en qüestions de dret d’estrangeria arran de la nova llei, puguem organitzar el curs sense demores”, afirma el secretari de la Divisió Joan Manuel Trayter.

Un altre vessant que es vol potenciar és el d’una major presència de la formació no presencial on-line, tot incrementant l’ús de les noves tecnologies. A més de la docència, també es pretén que les xarxes informàtiques serveixin cada cop més per a tràmits administratius com ara la matriculació.

Diploma d’Estudis Avançats en: l

Ciència política

l

Dret

l

Dret penal

l

Economia

l

Estudis empresarials (ADE, Ciències actuarials i financeres, Investigació i tècniques de mercat)

l

Història econòmica

l

Seguretat i prevenció

l

Sociologia

Més informació a: www.ub.es/div2

Consulteu tota l’oferta de doctorats i postgraus de la UB a: www.es/acad/tercer/3index.htm

36

formació continuada

Conferències a Les Heures Universitat de Barcelona es Heures - Universitat de Barcelona, a través de les seves àrees i/o associacions ofereix periòdicament conferències i jornades sobre temes d’actualitat, cercant ponents que aporten a cadascun dels temes el seu propi valor afegit. Les conferències esdevenen una plataforma relacional, d’intercanvi d’experiències i de posada al dia de coneixements, i alhora permeten conèixer exemples concrets explicats per cadascun dels personatges que presenten els seus temes d’excel·lència.

Aquest últim mes de febrer, les conferències han estat: “Banners: com incrementar més d’un 1.000% el resultat d’una campanya” i “L’estratègia d’una empresa del sector de les masses congelades”.

L

Banners Lleugers, concrets i amb grapa són els requisits que ha de complir tot banner per a aconseguir una més gran eficàcia. Així ho va explicar el passat dia 20 de febrer al Palau de les Heures Francisco Segura, especialista en màrqueting on-line i director de l’empresa marketing-eficaz.com, en el decurs de la seva conferència organitzada per l’associació de l’MBA Interuniversitari i l’Escola de Negocis de les Heures Universitat de Barcelona.

Els banners, que són la fórmula publicitària preferida pels anunciants a Internet, tenen un índex de resposta d’un 1%. Per entendre’ns, de cada cent persones que veuen un anunci en una pàgina web, una accedeix a la informació sobre el producte que es vol vendre. Per augmentar l’efectivitat a un 10%, Segura afirma que el banner ha de tenir un pes aproximat de 8 K i llançar un missatge concret que convidi a l’acció amb frases del tipus “Cliqui aquí”.

De la mateixa manera, aconsella que el banner estigui situat a la part superior de la pantalla i que no sigui massa cridaner.

Més enllà de l’efecte immediat que persegueix una campanya, cal no oblidar els efectes secundaris d’aquesta publicitat, que, segons Segura, són summament importants. “Hi ha gent que no compra però que es queda amb tu i, quan vagi a la botiga, comprarà el teu producte.”

CURSOS DE L’ESCOLA DE NEGOCIS DE LES HEURES - UNIVERSITAT DE BARCELONA

Pa i pastes Jordi Gallés, director de vendes de FRIPAN, va exposar dijous dia 22 de febrer, a la conferència organitzada per l’Associació d’Alumnes del Màster en empreses agroalimentàries de Les Heures - Universitat de Barcelona, els processos mitjançant els quals restaurants i dispensadors de pa i pastes poden oferir una àmplia gamma de productes acabats de fer, cruixents i calents en qualsevol moment del dia.

Aquesta tècnica, a més d’abaratir les parts més cares de l’elaboració de productes, permet una distribució molt controlada segons la demanda, evitant així els riscos. D’aquesta manera, el concepte tradicional de tasques del forn de pa, que es desenvolupaven en un mateix edifici, comença a desaparèixer.

La tècnica del pa precuinat, de la qual FRIPAN és pionera a escala europea, es comença a realitzar el 1987, quan l’empresa disposava ja de més de cent punts de venda (Molí Vell) i perseguia assegurar una qualitat homogènia i regular en tots aquells punts.

l

MBA Interuniversitari. Màster en administració i direcció d’empreses (full time/part time)

l

MBA en empreses agroalimentàries

l

Màster en direcció asseguradora

l

Màster en direcció fiscal de l’empresa

l

Màster en màrqueting

l

Màster en e-logistics (logistics and supply chain management)

l

Màster en advocacia

l

Màster en advocacia internacional

l

Màster d’especialització en auditoria de comptes (accés al Roac)

l

Màster en direcció i gestió en l’Administració local (a distància)

l

Programes d’especialització en negocis internacionals

l

Programes d’especialització en e-business

l

Curs d’innovació i creació d’empreses

l

Programa superior de formació empresarial (seminaris de curta durada) CURSOS EN COL·LABORACIÓ AMB L’ESCOLA D’EMPRESARIALS

l

l

l

l

l l l

l l

Postgrau en tècniques de gestió empresarial Màster en gestió i administració de personal a l’empresa Màster en empresa internacional i comerç exterior Màster en empreses de comunicació, informació i audiovisuals Màster en dret empresarial Màster en màrqueting, distribució i consum Màster en gestió i tècniques superiors de l’empresa Màster en assessoria fiscal Màster en comerç electrònic

Més informació www.heures.ub.es Tel.: 93 428 37 10 93 428 45 85

37

llibreria ub

LA EVALUACION EDUCATIVA, SU PRÁCTICA Y OTRAS METÁFORAS

VIURE EN UN CASTELL DE LA FRONTERA: PASSEIG VIRTUAL PELS SEGLES XI i XII

Joan Mateo Cuadernos de Educación ICE / Editorial Horsori ISBN: 84-85840-86-0

E. Biosca i Frontera, M. Sancho i Planas i T. Vinyoles i Vidal. Team, 4 Cd-rom. Edicions de la Universitat de Barcelona. ISBN: 84-8338-238-5

El text de Joan Mateo, catedràtic del Departament de Mètodes de Recerca i Diagnosi en Educació i actual director del Gabinet d’Avaluació i Innovació de la UB, fa una aproximació al tema de l’avaluació, una de les bases de la gestió de la qualitat educativa. Com diu el mateix autor, “l’avaluació suposa una forma específica de conèixer i relacionar-se amb la realitat per tractar d’afavorir canvis optimitzadors en aquesta”.

Reconstrucció virtual del castell de Mur (Pallars Jussà). L’obra permet: 1) Passejar lliurement a temps real per les estances del castell; 2) Trobar informació històrica, documental i iconogràfica de prop de quatre-cents objectes que es troben als principals museus d’art romànic; 3) Escoltar la veu d’un guia que dóna una breu informació sobre les estances; 4) Accedir a la investigació arqueològica; i, 5) Dur a terme activitats pedagògiques i de recerca històrica.

ASPECTOS JURÍDICOS DE LA INTRODUCCIÓN DEL EURO

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT: ADOLESCÈNCIA, MADURESA I SENECTUT

X. Fernàndez Tribuna Internacional, 1 Publicacions de la Universitat de Barcelona 15 × 21 cm / 148 pàg.

ISBN: 84-475-2501-5

C. Triadó Tur, G. Martínez Criado i F. Villar Posada. UB, 43. Edicions de la Universitat de Barcelona 17 × 24 cm / 284 pàg.

ISBN: 84-8338-201-6

Aquest estudi examina alguns dels principals aspectes jurídics plantejats per la introducció de l’euro, tenint en compte les normes comunitàries i l’específica regulació espanyola sobre aquesta matèria. La publicació s’estructura en quatre parts: “Previsions comunitàries sobre el marc jurídic de l’euro”, “Mesures espanyoles relatives a la introducció de l’euro”, “Principis rectors i regles complementàries” i “Regulació de qüestions específiques”.

Aquest llibre comprèn els temes més propers a la psicologia del desenvolupament a l’adolescència, la maduresa i la senectut. La publicació va dirigida als estudiants de Psicologia i Ciències de l’Educació i als professionals que treballen amb persones d’aquestes edats, en l’àmbit familiar, escolar o de la comunitat. Els autors han procurat incloure-hi dades de recerques fetes al nostre país, a fi de copsar la realitat, especialment de l’àmbit psicosocial.

LA RESIDÈNCIA D’ESTUDIANTS NORMALISTES

SUNZI L’ART DE LA GUERRA

M.L. Gutiérrez Medina Publicacions de la Universitat de Barcelona 17 × 24 cm / 98 pàg.

ISBN: 84-475-2485-X

S. Golden i M. Presas (trad. del xinès i introducció). Proa. Clàssics Orientals, 1. Ed. Proa, Servei d’Edicions de la UAB, Ed. de la Universitat de Barcelona. 13 × 19,5 cm / 111 pàg.

ISBN: 84-8256-841-8

Amb aquesta publicació sobre la Residència d’Estudiants Normalistes de l’Escola Normal de Barcelona s’inicia, per part de la Facultat de Formació del Professorat, una proposta de divulgació institucional que pretén recuperar i donar a conèixer els seus antecedents. La Residència –segons planteja la seva autora en aquest treball inèdit– va representar en aquells anys (1932-1934) una experiència innovadora i pionera a Catalunya.

Amb L’art de la guerra –el primer tractat d’estratègia militar conegut (segle V aC)– s’inicia la col·lecció Clàssics Orientals. De l’actualitat i la funcionalitat d’aquest llibre, en poden parlar els tractadistes i estrategs militars d’arreu del món i, sobretot, els empresaris que apliquen la filosofia de Sunzi en la formació dels seus directius, tal com va fer el Japó per esdevenir una potència econòmica durant la segona meitat del segle XX.

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei UB i del Servei d’Informació i Publicacions: www.ub.es/edicions/eub.htm i www.ub.es/spub/sipub.htm Un altre lloc on podeu adquirir-les és al Punt UB ubicat al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també trobareu tot de productes de la UB, com ara material de llibreria o objectes de regal

38

Anunci Banco Santander.

"Multifons"

Anunci Banco Santander col路labora amb Antics Alumnes