antics16 by Eloi de Tera

U B

Universitat

UNIVERSITAT DE BARCELONA Revista dels Antics Alumnes Any V Núm. 16 Juny 2001 400 ptes. / 2,4 euros

Mort sobtada del rector

Antoni Caparrós Joan Tugores, nou rector de la UB Parlen els Antics Pedralbes: la transformació de la gran zona universitària de Barcelona Joaquim Molas (Filosofia i Lletres - 1953):

“En el fons, la meva generació érem la justificació de Riba o de Foix”

Sumari N ú m e ro

4 Actualitat

La Universitat UB

18 Formació continuada

Mort sobtada del rector Antoni Caparrós Joan Tugores, nou rector de la UB

13 Antics Facilitats on-line

Revista de la Universitat de Barcelona per als antics alumnes

Els Juliols de la UB Consell editorial: Antoni Caparrós, rector Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització Josep M. Pons, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística Josep Escolano, gerent Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander

22 Entrevista Joaquim Molas: “En el fons, la meva generació érem la justificació de Riba o de Foix”

Director: Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa UB Gerent: Susanna Vendrell Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover

28 La Universitat avui

Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez, Susana Herráiz Gran Via, 585, 08007 Barcelona Tel.: 93 403 55 44 Fax: 93 403 53 57 A./e.: premsa@premsa.ub.es

Pedrables, la transformació de la gran zona universitària de Barcelona

35 Col·laboració

Fotografies: J. M. Rué, Pepe Irún i BPMOEdigrup Versió digital de la revista: www.ub.es/anticsub

39 Recerca

Director Antics UB: Pedro Vázquez

Nova estratègia de control de la malària

Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a 08007 Barcelona Tel.: 93 317 02 53 Fax: 93 317 07 63 A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es

42 Llibreria UB

Producció gràfica: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60

Dipòsit legal: B-19682-97

ECOLÒG PER

Distribució: Interpas, Associació Ginesta

Disseny original: BPMO Edigrup

Imprès en paper ecològic

Moltes de les notícies publicades en aquest número de la revista van succeir quan Antoni Caparrós encara era rector de la UB. Hem optat per mantenir aquesta presència, trencada per una mort sobtada.

actualitat

Mor el rector

Antoni Caparrós El rector Antoni Caparrós va morir, als 63 anys, d’un infart la matinada del 29 de maig, cinc dies després de les eleccions que havien servit per escollir el seu successor en el càrrec, Joan Tugores. L’enterrament d’Antoni Caparrós va tenir lloc el dia 30 al tanatori de les Corts, i l’endemà la UB li va organitzar un acte d’homenatge a Santa Maria del Mar. a cerimònia al tanatori de les Corts va ser oficiada pel professor de la UB i sacerdot Salvador Reguant. L’espai es va fer petit per acollir tots els que es volien acomiadar d’Antoni Caparrós. De l’àmbit universitari, hi van assistir, a més dels membres de la UB, els rectors de les universitats catalanes i Saturnino de la Plaza, president de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles, entre d’altres. També hi van ser presents Joan Rigol, president del Parlament; Artur Mas, conseller en cap de la Generalitat; els consellers Andreu MasColell, d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i Carme Laura Gil, d’Ensenyament; Ramon Marimon, secretari d’Estat de Política Científica i Tecnològica i Xavier Casas, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament.

L’acte d’homenatge a Santa Maria del Mar es va fer l’endemà, amb l’assistència de més de d’un miler persones. Va constar d’una breu cerimònia religiosa, en la qual van intervenir els cors de la UB i de Ciències de l’Educació. Van pronunciar parlaments Salvador Claramunt, en aquells moments rector en funcions de la Universitat; Eva Inglés, estudiant de la UB; Josep Maria Nadal, rector de la Universitat de Girona i president de l’Institut Joan Lluís Vives; Saturnino de la Plaza, president de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles, i Joan Tugores, actual rector de la UB. Un altre cop van assisitir representants de les institucions universitàries, de les diferents administracions i del món polític. Entre els presents, hi havia Iñaki Urdangarín, duc de Palma; Joan Clos,

alcalde de Barcelona; Andreu Mas-Colell, conseller d’Universitats; Irene Rigau, consellera de Benestar Social, i Guillem Vidal, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Nascut a Saragossa el 1938, Antoni Caparrós es va llicenciar en Filosofia i Lletres i havia fet els seus estudis de postgrau a les universitats de Munic, Tübingen i Viena. Va finalitzar la seva tesi doctoral sobre Erich Fromm el 1974, sota la direcció del professor Miguel Siguan, i era especialista en història de la psicologia, en especial dels orígens alemanys de la psicologia experimental, i en història de la psicoanàlisi. Catedràtic de Psicologia a la UB des del 1985, havia estat cap del Departament de Psicologia General de la UB, degà de la Facultat de Psicologia i vicerector d’Ensenyaments i Professorat, entre altres càrrecs acadèmics. El 21 de gener de 1994, fou elegit rector de la Universitat de Barcelona, i el 21 de gener de 1998, reelegit en el càrrec per quatre anys més. Des del juny del 1998 era vicepresident de la Conferència de Rectors d’Universitats d’Espanya (CRUE), i aquest primer semestre d’enguany ocupava la presidència de l’Institut Joan Lluís Vives. Moltes de les notícies publicades en aquest número de la revista van succeir quan Antoni Caparrós encara era rector de la UB. Hem optat per mantenir aquesta presència, trencada per una mort sobtada.

actualitat

Rector, universitari i amic Poques vegades el fuet de la mort haurà estat tan brutal i injust com amb Antoni Caparrós, rector de la Universitat de Barcelona, que ens ha deixat de manera fulminant i inesperada. A la recta final del seu dilatat i fructífer mandat com a rector, que culminava una llarga trajectòria acadèmica i de govern, continuava sent el de sempre. El seu compromís amb la comunitat universitària tenia –i té per als qui volem prendre’l com a referent– una constant en la reivindicació –intel·ligent, sentida i pragmàtica– de la Universitat pública i de l’autonomia universitària. Ha estat molt rotunda la seva significació en la defensa de les seves idees en un entorn en què el debat social i les iniciatives legislatives han tornat al primer pla la discussió sobre el sentit d’aquesta multicentenària institució que és la Universitat i a la qual ell havia dedicat la seva vida professional amb una lucidesa i una empenta impressionants. Serà difícil trobar un millor defensor –rigorós i amb el millor sentit de la responsabilitat de qui administra recursos públics– de la Universitat, i en nom de la comunitat universitària tots assumim la continuïtat d’aquest repte i aquest compromís que ell ens va transmetre com un dels millors llegats del rector i universitari (amb majúscules) Caparrós. Només hi havia un aspecte en què la personalitat d’Antoni igualava o superava fins i tot la seva dimensió universitària: la seva qualitat humana. Per a tots nosaltres havia estat i era una experiència insòlita –que ens meravellava i que per descomptat consideràvem per complet fora de l’abast de qualsevol que no fos l’Antoni– visitar qualsevol facultat, escola, centre de recerca o de gestió i serveis de la UB, i observar com saludava i coneixia totes les persones, infinitament més enllà del protocol, i que era correspost amb un afecte, un reconeixement i una calidesa infinitament més enllà dels deguts al càrrec. Era un amic i company de tota la comunitat universitària, amb un to que només és a l’abast dels líders d’un col·lectiu. Per a tots nosaltres, Antoni Caparrós era “un dels nostres”, en el sentit més entranyable, i això li donava una autoritat moral que només la “intel·ligència emocional”

(com a ell sovint li agradava dir amb ironia) pot generar. Tal com molts dèiem de broma també, no només era catedràtic de psicologia, sinó un destacat coneixedor de la psique, l’ànima i el cor de la gent del seu entorn, i això l’havia portat

psicologia, sinó l’amor per les matèries que impartia i aquest record que als antics alumnes els evoca una inconfusible sensació de respecte i admiració. Per a la UB, per als universitaris i per al país es tracta d’una pèrdua dolorosa i

a un reconeixement i lideratge des dels temps heroics dels moviments dels PNN fins al rectorat d’una universitat de l’arrelament de la UB, la qual havia contribuït a modernitzar, incorporant noves dimensions de (com ell deia) “el servei públic de la docència i la recerca, de la cultura i la gestió”. Si a algú li són aplicables els mots del poema d’Antonio Machado de ser “en el bon sentit de la paraula, bo”, sense dubte és al nostre rector i amic. En aquestes hores hem rebut molts recordatoris de companys i estudiants: moltes generacions han passat pels seus cursos durant quasi quatre dècades. Hem trobat aquella rara unanimitat que defineix els qui no són només professors, sinó també mestres, i que es reflecteix en el fet de no transmetre només una sèrie de coneixements sobre

sentida. Estem en deute amb ell de moltes maneres. La seva esposa Catalina, mallorquina intel·ligent i discreta, i el seu fill, Toni, del qual tan i tan orgullós se sentia, saben que som al seu costat, que tenen el nostre alè i el nostre suport en aquests moments, perquè som molts els qui ens considerem família i deutors d’Antoni Caparrós. Precisament per això la institució a la qual tan bé va servir i va governar, assumeix el repte i el compromís de recollir el seu llegat de defensa de l’autonomia universitària i de concòrdia i bonhomia.

Enric Canela, Màrius Rubiralta i Joan Tugores (en nom de la comunitat universitària de la UB)

actualitat

Joan Tugores, nou rector de la UB L’elecció va tenir lloc després de la retirada dels altres dos candidats i amb el suport majoritari de docents, PAS i estudiants l passat 24 de maig, el Claustre de la UB va escollir Joan Tugores rector per als propers quatre anys. Va ser en segona volta, amb el suport majoritari dels estudiants i del personal d’administració i serveis (PAS), i després que els altres dos candidats Enric Canela i Màrius Rubiralta es retiressin i demanessin el vot per a una única candidatura. El rector és elegit pel Claustre entre els catedràtics d’universitat que han estat proclamats candidats, per majoria absoluta dels presents a la primera volta o per majoria simple a la segona, i és nomenat per la Generalitat de Catalunya. Joan Tugores, president de la Divisió de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials, va ser elegit el passat 24 de maig

nou rector de la UB. L’elecció va posar fi a un procés iniciat amb la convocatòria d’eleccions anticipades per part del rector Antoni Caparrós i la presentació de les candidatures d’Enric Canela, vicerector d’Economia i Organització en l’equip de govern de Caparrós; de Màrius Rubiralta, vicerector de Recerca en el mateix equip; i de Joan Tugores. El 23 de maig, primera jornada d’eleccions, Tugores ja es va perfilar com a favorit aconseguint 132 dels 381 vots emesos, davant els 93 de Rubiralta i els 75 d’Enric Canela. Però, segons disposen els Estatuts de la UB, per ser elegit rector cal aconseguir la majoria absoluta a la primera volta o la simple a la segona. El 24, amb el suport majoritari del PAS i dels estu-

Els tres candidats: Enric Canela, Joan Tugores i Màrius Rubiralta

diants i la renúncia dels altres dos candidats, Tugores aconseguia per àmplia majoria (el 75% dels vots) el càrrec de rector. El candidat Enric Canela va obrir la sessió del 24 de maig amb l’anunci de la seva retirada per “contribuir a la construcció d’una universitat més forta”, com ho va fer també Màrius Rubiralta després que el col·lectiu d’estudiants i el PAS –que en la primera jornada havien anunciat el vot en blanc– manifestessin la seva intenció de vot a favor de Tugores. El resultat va ser de 266 vots a favor de Joan Tugores, dels 357 emesos pel Claustre; la resta van ser vots en blanc o nuls. El Claustre de la Universitat de Barcelona està integrat per tres-cents representants del professorat, cent cinquanta dels estudiants i cinquanta del personal d’administració i serveis, a més dels membres de l’equip rectoral i els presidents de les cinc divisions. Renovable cada quatre anys, les pròximes eleccions a aquest òrgan es faran el mes de desembre, moment en què el nou rector, segons ja ha manifestat, demanarà novament la seva confiança.

actualitat

Cohesió interna i projecció social, punts clau del programa ocs minuts després de ser proclamat rector, Joan Tugores va comparèixer davant els mitjans de comunicació acompanyat pels altres dos candidats, Enric Canela i Màrius Rubiralta. Era el primer exemple de les “dues idees rotundes” amb les quals el rector electe definia el seu projecte: “cohesió interna, per reforçar la UB, i projecció social, per millorar la seva imatge, dues premisses determinants per recuperar l’orgull de pertànyer a la primera i més important institució docent i científica de Catalunya”. L’autonomia universitària, la defensa de la universitat pública i del seu capital humà com a actiu essencial per a la prosperitat de les societats, i el paper destacat de la recerca van ser referències constants en el programa de la seva candidatura, en les seves intervencions durant el Claustre i en les primeres manifestacions a la premsa. “La raó fonamental de l’autonomia universitària –diu el seu programa– rau precisament en la defensa d’aquesta capacitat d’autoorganització i capacitat de decisions fora de les «urgències» o pressions des d’altres àmbits […] La universitat pública emergeix de la nostra societat com la millor garantia a les inversions imprescindibles en capital humà i coneixement a mitjà i llarg termini, més enllà de les cada vegada més perceptibles demandes a curt termini que tenen […] institucions empresarials o fins i tot polítiques […] Un accés i un funcionament de qualitat i democràtic a l’ensenyament en general i a la universitat en particular és en aquests moments més important que mai. […] Un vessant complementari del nostre argument i del nostre compromís deriva del paper de la recerca […] és una altra manera de fer ressaltar el significat decisiu del coneixement”. Tugores va incidir també especialment en la necessitat de conjugar el lideratge efectiu amb el consens basat en un projecte comú i compartit, punt que encapçala el resum dels “trets bàsics” del seu programa: “impulsar i valoritzar el potencial global de la UB –la UB i el seu «Grup UB»– mitjançant una política liderada de manera efectiva des de Plaça Universitat per un rector i un equip coordinat que recuperi la cohesió interna de la UB i del conjunt del Grup UB, així com la seva presència i pro-

jecció socials”. Impulsor el 1998 de l’anomenat Grup UB, Joan Tugores dóna a aquesta estructura organitzativa un paper destacat per al compliment del seu programa: “Aquesta candidatura considera prioritari reprendre la unitat estratègica del Grup UB, per tal de portar en una mateixa direcció el gran potencial de la UB, internament i externament. Sense perjudici de la necessària agilitat, de la flexibilitat en molts àmbits, només hi haurà una política del Grup i de totes les seves entitats […]”. La demanda d’un nou model de finançament és també un punt destacat del seu programa, en el qual proposa “Reivindicar una definició transparent del marc normatiu i del mapa universitari de Catalunya i del seu finançament objectiu amb criteris de servei públic. […] Fer evident a les administracions públiques i a la societat la rendibilitat dels recursos públics posats a dispo-

sició de la UB, és a dir, millorar substancialment la rendició de comptes (accountability) i la projecció social de la UB”.

Joan Tugores Ques

ascut a Palma el 1953, Joan Tugores es va llicenciar en Econòmiques i Dret el 1975 i és catedràtic de Teoria econòmica des del 1986. Especialista en microeconomia i economia internacional i autor d’una vintena de publicacions, ha desenvolupat una activitat important en cursos de postgrau i doctorat i és president del Comitè de Normativa i Ètica Professional del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Al llarg de la seva trajectòria acadèmica, ha estat successivament profes-

sor encarregat de curs, cap d’estudis, vicedegà i degà de la Facultat d’Econòmiques. Del 1994 al 1998, va ser delegat del rector per a la Qualitat Docent, i del 1998 al 1999, vicerector de Cooperació Exterior i Tercer Cicle. Durant aquest darrer període, va ser l’impulsor de l’anomenat Grup UB, una estructura organitzativa destinada a recuperar la cultura de grup i renovar la Universitat vertebrant les diferents fundacions i instituts que la componen. El darrer càrrec que ha ocupat a la UB és el de president de la Divisió de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials. Economista, com alguns dels seus antecessors al capdavant de la primera institució universitària de Catalunya (entre els més recents, Josep M. Bricall i Fabià Estapé), Joan Tugores té entre els seus principals objectius “reclamar un finançament just per a la UB, a l’alçada de la recerca que duu a terme, fent entendre a l’Administració i a la societat en general que els recursos que es destinen a la universitat no són una despesa, sinó una de les millors inversions del país en ell mateix”.

actualitat

Celebrat a l’Auditori l’acte universitari per una cultura de pau Maria del Mar Bonet, Carles Santos i Federico Mayor Zaragoza van participar, el 3 de maig, a l’acte organitzat per les universitats de l’Institut Joan Lluís Vives a l’Auditori de Barcelona a favor d’una cultura de pau. Federico Mayor Zaragoza va pronunciar un parlament, i va seguir la lectura del manifest “Les universitats per una cultura de pau” a càrrec d’Antoni Caparrós, president de l’Institut Joan Lluís Vives i rector de la UB. ’acte es va iniciar amb l’actuació de Maria del Mar Bonet, junt amb la Coral Universitat de les Illes Balears, sota la direcció de Joan Company. A continuació, Federico Mayor Zaragoza va agrair en el seu parlament a les universitats que haguessin organitzat un acte per la cultura de pau “des de l’altura que només poden tenir aquestes entitats, per sobre de vaivens polítics”. Al mateix temps, l’antic director general de la UNESCO va afirmar que les universitats han de servir per “preveure i crear escenaris de futur”. Tot això en un moment en què, segons va denunciar Mayor Zaragoza, “anem més pel camí de la força”, en comptes del de la pau, en comparació a uns mesos enrere. Després dels parlaments, Carles Santos va dirigir l’Orfeó Universitari i l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València

Federico Mayor Zaragoza, Antoni Caparrós i Sergi Mateu en un moment de l’acte

Carles Santos dirigeix la seva cantata L’adéu de Lucrècia Borja

en la interpretació de l’obra L’adéu de Lucrècia Borja, que es va estrenar a Barcelona. Es tracta d’una cantata amb text de Joan F. Mira i orquestració de Pere J. Puértolas. La presentació de l’acte va ser a càrrec de l’actor Sergi Mateu, que va llegir un text de Joan-Anton Benach, mentre que la direcció del muntatge fou de Iago Pericot. A l’entrada de l’Auditori es podia veure l’escultura d’homenatge a Ernest Lluch que l’artista Ricard Vaccaro ha cedit a la Universitat en record d’aquest catedràtic assassinat per ETA el mes de novembre de l’any passat. L’obra serà instal·lada de manera definitiva als jardins de la Facultat d’Econòmiques, on feia classes Ernest Lluch. Entre les personalitats que van assistir a l’acte hi havia Joan Clos, alcalde de Barcelona; Andreu Mas-Colell, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació; Damià Pons, conseller de Cultura del

govern Balear, i Dolors Montserrat, vicepresidenta del Parlament de Catalunya. També hi havia altres autoritats polítiques, com ara representants de diversos partits als parlaments català i espanyol. L’acte tenia com a precedent les Jornades “Universitats per la pau” que l’Institut Joan Lluís Vives (IJLV) va organitzar el desembre passat a la Universitat Jaume I. La trobada va tenir lloc en el marc de la declaració per part de la UNESCO del 2000 com a Any Internacional de la Cultura de Pau, i va servir per reflexionar sobre com les universitats han de treballar en aquest àmbit. La finalitat de l’acte era reconèixer i donar suport a les entitats i les persones que treballen per una cultura de pau, i alhora fer un homenatge solidari a les víctimes de la violència. D’aquesta manera les universitats de l’IJLV mostren la seva adhesió als valors de la cultura de pau i el seu compromís de defensar-los.

actualitat

Visita d’obres a les futures facultats del Raval ntoni Caparrós, rector de la UB, acompanyat d’Artur Mas, conseller en cap de la Generalitat, i Andreu Mas-Colell, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, van visitar, el mes d’abril passat, les obres de les noves facultats de Geografia i Història i de Filosofia, davant la Casa de Caritat, obres finançades per la Generalitat. Hi van assistir també, entre d’altres, Jesús Contreras, president de la Divisió de Ciències Humanes i Socials; Pedro Clavero, degà de la Facultat de Geografia i Història, i Agustín González, degà de la Facultat de Filosofia. La construcció dels edificis, iniciada el setembre del 1999 i que serà enllestida durant el curs 2002-2003, s’estructurarà al voltant d’un passatge interior obert a tots els vianants, que des del carrer Montalegre arribarà al carrer Ramalleres i des del qual s’accedirà a tres places interiors d’ús públic derivades de la disposició dels cossos arquitectònics que integren l’edifi-

cació. L’entrada principal de les dues facultats se situarà al carrer Montalegre. A partir d’aquest accés, els alumnes podran arribar a la biblioteca, dotada de llum natural. Actualment, s’han realitzat ja les fases de fonamentació i fase 1 de l’estructura, i està en execució la fase següent.

En total, hi haurà més de 28.000 m2 de superfície construïda i uns 4.800 m2 d’espai públic, format per la zona del passatge i les places interiors. Uns 500 m2 del passatge correspondran a uns trams coberts amb porxos en els quals hi haurà els accessos a les diferents zones de les facultats.

Primera pedra de l’IDIBAPS l mes d’abril passat es va col·locar la primera pedra de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), consorci que agrupa la Universitat de Barcelona, l’Hospital Clínic de Barcelona, el CSIC i la Generalitat de Catalunya. L’acte va ser presidit per Eduard Rius, conseller de Sanitat; Andreu Mas-Colell,

conseller d’Universitats i Recerca i Societat de la Informació, i Antoni Caparrós, rector de la UB. D’aquesta manera l’IDIBAPS es consolida com a centre de referència en recerca biomèdica d’excel·lència en els àmbits català, espanyol i europeu. La Generalitat de Catalunya ha aportat els 1.475 milions de pessetes necessaris

per dur a terme la rehabilitació d’una part important de l’edifici de la Facultat de Medicina de la UB, situat al carrer Casanova de Barcelona. Aquests espais s’adjudicaran a grups de científics del mateix IDIBAPS per tal de potenciar la recerca en les ciències biomèdiques i estimular la interacció entre la recerca bàsica i la recerca clínica. L’IDIBAPS té, en aquest darrer punt, el seu objectiu fonamental: facilitar la integració de la recerca clínica de qualitat contrastada amb la recerca bàsica d’alt nivell per aconseguir una millor i més ràpida transferència dels avenços científics obtinguts en la prevenció i el tractament dels problemes de salut més prevalents al nostre país. A més, la integració dels dos tipus de recerca permetrà reduir l’interval entre la producció d’un nou coneixement (eficàcia) i la seva recerca real (efectivitat i eficiència) en la pràctica mèdica.

actualitat

Neix UB Virtual El nou projecte agrupa la formació continuada i de postgrau a distància de la Universitat UB Virtual és el nou projecte de la Universitat de Barcelona (UB) que aplega tota la formació continuada i de postgrau a distància que fins ara la Universitat impartia a través de Les Heures, l’Escola Virtual d’Empreses, l’Escola Virtual de Salut i UB Mèdia. Actualment, aquestes iniciatives ofereixen formació on-line i en paper a més de deu mil estudiants, amb una oferta superior als cent vint cursos. Caixa Catalunya i Banco Santander donen suport financer al projecte. B Virtual oferirà cursos tant a través d’Internet com en format multimèdia, adreçats tant a les necessitats formatives dels professionals i postgraduats, com a les de les empreses (formació in-company). Fins ara, aquestes activitats esta-

Metodologia i plataforma tecnològica La metodologia que segueixen els cursos que s’imparteixen a hores d’ara és molt variada, i inclou els que només utilitzen el suport paper, fins als que estan totalment desenvolupats per Internet i amb materials multimèdia. La filosofia d’UB Virtual serà poder impartir els continguts de tots els cursos en qualsevol suport, adaptant-se així a les necessitats dels estudiants i dels professionals que utilitzin els seus serveis. Com a plataforma tecnològica, UB Virtual utilitza Web CT, un campus virtual escalable, personalitzable i d’utilització senzilla que s’està convertint en un estàndard dins l’ensenyament no presencial. Web CT permet la creació de comunitats virtuals, i, entre les eines que utilitza, cal destacar el web mail, els fòrums de discussió o xats i les proves d’autoavaluació.

ven repartides entre Fundació UB Mèdia, dedicada a impartir cursos no presencials destinats al estudiants de pregrau de la UB; Les Heures, centre de formació continuada i de postgrau de la UB; l’Escola Virtual d’Empresa, i l’Escola Virtual de Salut. El rector Antoni Caparrós destaca la qualitat dels cursos, atès que “en aquests nous entorns tecnològics, només el treball ofert amb rigor i qualitat té un reconeixement de la societat”. Martí Parellada, director de Les Heures i conseller delegat d’UB Virtual, explica la funció especial que porten a terme els tutors dels cursos, “un element determinant que cal destacar en el model pedagògic de la UB Virtual”.

fins a poder arribar a

ció de totes aquestes entitats superen actualment els 330 milions de pessetes, i està previst que UB Virtual i les seves societats participades facturin prop de 800 milions enguany. També hi ha prevista una inversió per a l’any 2005 de prop de 1.500 milions de pessetes, tant en creació de continguts com en desenvolupaments tecnològics.

un itinerari complet

Aliances estratègiques

Aquesta figura tutorial constitueix un element clau en l’èxit de la formació online, ja que l’alumne sent que rep suport, que és acompanyat i que obté seguretat durant el seu procés d’aprenentatge, i s’evita la sensació de soledat que pot derivar d’un aprenentatge d’aquesta mena. Els itineraris formatius d’UB Virtual estan dissenyats per facilitar a l’alumne l’accés a un títol corresponent a un programa de llarga durada (màster o postgrau), mitjançant la realització de cursos modulars que es duen a terme de manera progressiva. Aquest plantejament permet que l’alumne vagi obtenint titulacions parcials fins a arribar, si escau, a completar l’itinerari. La concentració de les activitats d’ensenyament no presencial del Grup UB dins UB Virtual dóna lloc, tant pel nombre de cursos com pel nombre d’estudiants matriculats, a la creació d’un dels grups de formació continuada a distància més gran d’Espanya, i el primer impulsat per una universitat presencial. Els ingressos per forma-

S’ha previst que UB Virtual estableixi aliances estratègiques amb altres universitats per distribuir els seus cursos en altres països i per a altres mercats lingüístics, tot col·laborant també en el desenvolupament dels seus continguts. Actualment, UB Virtual té ja signats acords de col·laboració amb universitats llatinoamericanes, que podrien servir de pont per iniciar les seves activitats a Llatinoamèrica. UB Virtual és una societat mercantil, amb participació majoritària del Grup UB (Fundació Bosch i Gimpera i Fundació UB Mèdia) i el suport financer com a accionistes de Banco Santander i Caixa Catalunya, que aporten 300 milions de pessetes cadascun. Presidida pel rector Antoni Caparrós, formen part del seu consell d’administració Francesc Santacana, director general de la Fundació Bosch i Gimpera; Josep Escolano, gerent de la UB, i Miquel Martínez, vicerector de la UB. Martí Parellada, director de Les Heures, ocupa el càrrec de conseller delegat.

L’alumne va obtenint titulacions parcials

actualitat

Universitat de Barcelona - Bàsquet Femení, subcampió de la lliga estatal ’equip Universitat de Barcelona - Bàsquet Femení ha arribat aquesta temporada a la final de la lliga estatal femenina, que va disputar el 12 de maig amb el Ros Casares Godella. El partit va ser extremament disputat i va acabar amb la victòria dels locals per 76 a 72, després que els dos equips anessin molts igualats durant tot l’encontre. A més del primer equip, Universitat de Barcelona - Bàsquet Femení en disposa d’un de sènior, un de júnior, dos de cadets, un d’infantil i un de preinfantil. Juga a les instal·lacions dels Serveis d’Esports de la UB i al pavelló municipal del Guinardó. L’equip té com a patrocinadors El Corte Inglés, Banco Zaragozano, Casademont S.A., Aparcamientos Saba, Indústries Mercury i El Mundo Deportivo, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la coordinació del Servei d’Esports de la UB.

“UB Solidaritat en línia”, nova oferta a través d’Internet ’oferta d’UB en línia per a aquest estiu inclou una iniciativa conjunta amb la Fundació Solidaritat UB i Món-3. Es tracta de quatre cursos no presencials aplegats sota el nom d’UB

Solidaritat en línia (ww.ubmedia.ub.edu/solidaritat/), que s’impartiran on-line els mesos de juny i juliol: Societat civil i estratègies de canvi, Comunicació, migració i desenvolupament, Medi ambient, sostenibilitat i globalització i L’economia mundial i el procés de mundialització.

Els cursos, que equivalen a crèdits de lliure elecció, tenen professorat de la UB i professionals del món de la cooperació. Tots es duran a terme al campus virtual de la UB usant les eines que li són pròpies, com ara fòrums, correu electrònic, tutoria electrònica, etc.

Projecte escultòric amb la participació d’infants et-cents infants d’entre cinc i set anys han participat en un projecte escultòric a Parets del Vallès, coordinat pels professors del Departament d’Escultura Albert Valera i Lluís Donate, conjuntament amb l’antiga alumna de Belles Arts Maria Josep Forcadell. En un terreny poblat d’arbres a l’entrada de la població, s’hi han instal·lat sis taules en acer i bronze creades a partir de dibuixos dels infants, en el marc d’una iniciativa

finançada per l’Ajuntament de Parets del Vallès a través d’un acord gestionat per la Fundació Bosch i Gimpera de la UB. “Es tracta d’una actuació escultòrica diferent”, afirmen els seus autors. Un dels criteris que s’ha tingut més en compte és el fet de presentar una obra oberta a la ciutadania en el context d’una població en creixement. El projecte també es caracteritza per seva continuïtat en el

temps i el fet d’emmarcar-se en un de més general iniciat el 1999 d’acord amb l’Ajuntament. Les taules s’han elaborat a partir dels dibuixos, després d’adaptar-los a les peces escultòriques. “Amb el pas dels anys els nens que han fet els dibuixos podran reconèixer-los”. explica el professor Valera. Per tirar endavant el projecte han participat cinc escoles d’ensenyament primari de Parets.

SOL·LICITUD DE CARNET D’ANTIC ALUMNE

Juny 2001

• Formulari per emplenar, signar i enviar, per fax, correu o personalment, a l’adreça anotada al peu. • Rebreu el vostre carnet, amb validesa per a un any, al cap d'un mes del càrrec bancari. • El preu del carnet d’Antics UB (4.500 PTA l’any) inclou la subscripció a la revista La Universitat Cognoms

Nom

Adreça Població

Codi postal

DNI

Província

Telèfon

Sexe (h / d)

Data de naixement (dd/mm/aaaa) Any

Titulació Dades bancàries

Signatura entitat

oficina

Com has conegut la possibilitat de fer-te el carnet? Revista Web Un amic Diari

dígit control

núm. compte corrent

Altres

T’interessaria estar inclòs en un directori d’Antics per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu?

Sí

ANTICS UB Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r 2a. 08007 Barcelona. Telèfon: 93 317 02 53. Fax: 93 317 07 63 A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es http// www.ub.edu/anticsub Les dades que ens faciliteu seran incorporades al nostre fitxer automatitzat d’antics alumnes. Si voleu accedir o bé rectificar o cancel·lar aquestes dades, podeu adreçar-vos per escrit a Antics Alumnes. Universitat de Barcelona, en compliment del Reial decret 1332/1994, de 20 de juny.

antics ub

Facilitats on-line enviar cartes al director, tot això per Internet. L’objectiu és facilitar els tràmits i poder-los fer sense limitacions de temps ni d’espai. Un servei que els antics alumnes poden utilitzar també a través d’Internet és la inscripció a la Borsa de Treball. Oberta als alumnes i titulats de la UB, va gestionar durant el curs passat 3.100 currículums i 4.500 ofertes de treball. La inscripció, l’actualització del currículum i els altres tràmits es poden fer a través d’Internet.

Cursos d’estiu quest estiu, els posseïdors del

l carnet d’antic alumne ha incorporat un important avantatge per a la formació on-line. Es tracta d’oferir un 10% de descompte en tots els cursos d’UB Virtual, el nou projecte de la Universitat de Barcelona que aplega tota la formació continuada i de postgrau a distància que fins ara s’impartia a través de Les Heures, l’Escola Virtual d’Empreses, l’Escola Virtual de Salut i UB Mèdia. Actualment, aquestes iniciatives ofereixen formació on-line i en paper a més de deu mil estudiants, amb una oferta de més de cent vint cursos. UB Virtual impartirà cursos tant a

través d’Internet com en format multimèdia, adreçats tant a les necessitats formatives dels professionals i postgraduats com de les empreses (formació in-company). El descompte té un límit de fins a 50.000 pessetes.

carnet d’antic alumne tenen

avantatges per dur a terme diverses activitats formatives. Així, gaudeixen d’un 10% de descompte en els trentacinc cursos d’estiu inclosos en “Els Juliols de la UB”. Com expliquem a les

Oficina i borsa de treball a Internet

pàgines de formació continuada

Un altre avantatge dels antics alumnes a la xarxa és la recent creació d’una oficina virtual, de tal manera que ara poden demanar de subscriure’s al carnet i a la revista, actualitzar les seves dades o

aplegats en els àmbits de Recerca

d’aquesta revista, els cursos estan interdisciplinària, Actualització de coneixements, Noves àrees i temes d’estudi i Observatori geopolític. Els antics també tenen descompte en l’oferta formativa d’aquest

Nous avantatges al Servei d’Esports

estiu de l’Escola d’Idiomes Moderns i del Servei de Llengua Catalana, tal

l Servei d’Esports de la UB ofereix un nou avantatge per als posseïdors del carnet

com us recordem en les pàgines

Antic UB, que consisteix en un descompte del 10% sobre els preus dels abona-

següents dedicades als avantatges

ments anuals del curs 2001-2002: l’opció 1, que inclou totes les instal·lacions i activi-

del carnet.

tats del Servei excepte la piscina coberta i la sala de fitness, i l’opció 2, que sí que inclou aquests dos equipaments. De cara a l’estiu, el Servei d’Esports ofereix una nova tarifa d’abonament anomevei durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre. El cost d’aquesta tarifa per als

Podeu accedir a tots aquests serveis a la xarxa a través del portal dels Antics UB:

antics membres de la UB és de 16.000 ptes.

www.ub.es/anticsub/

nada UB4, que dóna dret a l’ús per a lliure pràctica de totes les instal·lacions del Ser-

antics ub

Parlen els Antics Amb l’objectiu de conèixer els Antics UB, comencem en aquest número una sèrie d’entrevistes a persones que teniu el carnet. Així, podeu explicar la vostra relació amb la Universitat i donar la vostra opinió sobre Antics UB.

Elena Arrufat

(Biologia-1990)

Quin record guardes de la Universitat?

Van ser uns anys molt agradables. El record que en tinc és molt bo; pels companys, el professorat, l’espai… La Facultat de Biologia és potser una de les més maques de la UB, encara que en algunes assignatures érem massa persones a l’aula. També és llàstima que els estudis no s’acabessin d’adequar a la realitat professional. Ah, i m’agradava tenir un Servei d’Esports no gaire lluny de la Facultat. Vaig aprofitar-lo tots els anys. Professionalment has exercit de biòloga?

Primer vaig treballar al Museu de la Ciència uns quants mesos, i després al Col·legi Oficial de Biòlegs. Allà la feina era de biòloga, encara que potser no es corresponia amb la idea que en tenia quan estudiava. Després vaig començar a treballar a l’Hospital Clínic, on estic ara, curiosament dins el grup UB. El fet de ser llicenciada universitària m’ha servit, encara que la feina que faig actualment no sigui de biòloga. Estic treballant com a secretària, i com a llicenciada puc aportar molt més a la feina. Puc abastar més feina de la que tindria possibilitat de fer si només tingués formació d’administrativa. D’altra banda, el que m’ha estat molt útil a les feines que he tingut han estat els idiomes. T’has mantingut vinculada a la Universitat a través de la formació continuada, sigui a distància o presencial?

He fet cursos d’idiomes i d’informàtica, però fora de la Universitat. He mirat les facilitats del carnet en temes de formació, i potser el que més m’interessaria serien els idiomes. En tot cas, m’estimo més anar a classe que estudiar a distància. Com et vas assabentar del carnet i per què te’l vas treure?

Me’n vaig assabentar per aquesta revista. Em va semblar molt bona idea. Si vaig pen-

sar a treure-me’l va ser per una raó sentimental; era una forma de pensar que encara podia estar vinculada d’alguna manera a la UB. Això de passar a la Universitat cinc anys i que de cop i volta t’hagis d’acomiadar de tot el que era el teu món… No volia acabar de tallar del tot. Encara no he utilitzat el carnet per a cap avantatge. Què et semblaria més interessant del carnet?

Potser més endavant usaré el Servei d’Esports, però ara el fet de tenir una nena petita, treballar… provoca que no tingui temps. Seria interessant mirar d’incloure l’entrada a museus. No només per als d’aquí, sinó també per als de fora. Ara que tindrem l’euro, estaria bé que quan anessis a Itàlia, a França… de la mateixa manera que es

pot presentar el carnet d’estudiant internacional, es pogués usar el d’antic alumne. Una altra idea seria fer algun sopar, una trobada… Per exemple, a la mateixa facultat on has estudiat. No cal que sigui una cosa molt formal, però estaria bé tenir l’oportunitat de veure antics companys. També us volia proposar de cara al Fòrum 2004 que tinguéssim alguna prioritat en entrades, o que hi hagués algun tipus d’abonament. O fins i tot, si es necessités algun voluntariat, es podria mirar de trobar-ho dins els Antics UB. Encara que tothom està més ocupat i té més responsabilitats que quan era estudiant, si en algun moment es necessitessin voluntaris en el Fòrum, o en alguna activitat de la UB, es podria sondejar si alguns antics hi estarien interessats.

antics ub Els avantatges del carnet d’Antic Informeu-vos dels nous avantatges del carnet en el portal d’Antics: www.ub.es/anticsub/, on trobareu altres serveis a la xarxa. ESCOLA D’IDIOMES MODERNS Els titulars del carnet d’antic alumne gaudiran de preus reduïts, com si fossin estudiants o personal de la UB. L’EIM imparteix actualment formació en idiomes a 6.500 estudiants. S’hi ofereixen cursos de diversa durada en dotze llengües: anglès, alemany, francès, italià, rus, japonès, àrab, neerlandès, portuguès, suec, noruec i grec. Aquest estiu s’ofereixen cursos intensius, durant el mes de juliol, d’alemany, anglès, francès i italià. Al mateix temps hi ha cursos de seixanta o quaranta hores en temàtiques com ara: introducció i activació d’una llengua, fluïdesa oral, comprensió i vocabulari. L’EIM ofereix durant tot l’any cursos de caire molt específic i els organitzats expressament per a empreses, com els de curta durada, que es concentren en una sola setmana amb vuit hores cada dia. Informeu-vos-en segons les vostres necessitats. Tel.: 93 403 53 44 www.eim.ub.es

AVANTATGES FINANCERS Amb el Banco Santander els Antics UB es poden beneficiar de les millors condicions de productes i serveis bancaris. Aquestes condicions preferents, especialment dissenyades per cobrir les necessitats de l’Antic, es complementen amb una gestió i assessorament personalitzats. Com a particular: Comptes corrents i d’estalvis Mitjans de pagament Superhipoteques Supercrèdit personal Bestreta de nòmina Supercrèdit cotxe

ODONTOLOGIA I PODOLOGIA Condicions especials a les clíniques Odontològica i Podològica de la UB, gestionades per la Fundació Josep Finestres. Clínica Odontològica Tel.: 93 335 80 54 www.ub.es/ORL/cbas1.htm Clínica Podològica Tel.: 93 336 26 52 - 93 336 26 60 www.ub.es/ORL/cbas1.htm BIBLIOTEQUES Accés i préstec a la biblioteca de la Universitat, la segona de l’Estat espanyol en nombre de volums, després de la Biblioteca Nacional de Madrid.

Com a professional: Comptes corrents i d’estalvis professionals Comptes de crèdit professional Supercrèdit equipament professional Credilocal Lising mobiliari Renting Formació continuada. Crèdits de: Postgrau-màster

ASSEGURANÇA SANITÀRIA Els posseïdors del carnet d’antic alumne de la UB podran gaudir d’una assegurança d’assistència sanitària de condicions especialment avantatjoses, creada específicament per a ells gràcies a un acord entre les companyies SANITAS i UNIPSA. Tel.: 93 488 03 27 A./e.: unipsabarna@jet.es MULTICINES ARIBAU Els antics alumnes tindran el descompte del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres als Multicines Aribau, situats als números 5 i 8-10 d’aquest carrer.

Matrícula i material docent Ordinador Idiomes a l’estranger Intercanvi universitats estrangeres I a més la possibilitat d’establir estudis a la mida d’estalvis, fons d’inversió, plans de pensions, inversions borsàries… Un gestor us ampliarà la informació per telèfon o personalment. Contacte: Anabel Fuentes Gallego Tel.: 93 401 11 00/93 401 13 39 A./e.: ifuentes@grupo.bsch.es

SERVEI DE LLENGUA CATALANA Deu per cent de descompte en els cursos generals de llengua catalana i en els cursos específics. Els cursos de nivell elemental, de suficiència i de proficiència permeten consolidar la llengua escrita i els registres parlats més formals. Les titulacions d’aquests nivells són equivalents a les de la Junta Permanent de Català de la Generalitat i, per tant, tenen el mateix valor a l’hora d’acreditar coneixements de llengua en les convocatòries d’accés a la funció pública. A més a més, aquest estiu s’ofereixen cursos de redacció, elaboració de pàgines web, tallers d’escriptura literària i cursos de correcció de textos de preparació per al nivell K de la JPC. Accés gratuït als centres d’autoaprenentatge de la UB. Consultes lingüístiques i terminològiques (tel.: 93 402 10 26 / 93 403 58 47). Més informació a: www.ub.es/slc Tel.: 93 403 54 78 PUNT UB La botiga Punt UB, al carrer Balmes número 21, ofereix preus reduïts als posseïdors del carnet d’Antic UB. Tel.: 93 403 53 78 TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA Un 20% de descompte sobre el preu d'entrada al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Cada carnet de soci tindrà dret a dues localitats i es podran adquirir de dues maneres: directament, presentant el carnet a les taquilles del teatre; o bé trucant per telèfon al 93 306 57 06 i fent la compra a través de la targeta de crèdit (a l'hora de recollir les entrades s'haurà d'ensenyar el carnet d'Antic UB). Condicions vàlides fins el desembre del 2001. AUDITORI NACIONAL Actualment s'estan negociant nous avantatges amb l'Auditori XXI de cara a la temporada 2001-2002. CONEIXEMENTS D’INFORMÀTICA La Universitat ofereix com a nou servei als seus antics alumnes la possibilitat d’acreditar coneixements d’informàtica que posseeixen però dels quals no tenen titulació. Per a més informació: Departament de Formació Externa - Borsa de Treball de la UB. Tel.: 93 403 58 73 www.ub.es/ofor/cfpweb/aptitud/ aptitud.html

Opinió Nora Catelli Professora titular del Departament de Filologia Romànica guanyadora del darrer Premi Anagrama d’assaig

Convidats de pedra: tenen alguna cosa a veure la universitat i la cultura? es van convertir, va dir la professora, en convidats de pedra. En... –hi insisteix, perquè sent quasi físicament la incomprensió dels seus oients– convidats de pedra... –I segueix la pregunta inevitable:– Sap algú de vostès què és un “convidat de pedra”? Vuitanta ulls molt oberts i quaranta caps d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra opten per la negativa inapel·lable. La professora no es fa enrere. –Ha llegit algú de vostès El burlador de Sevilla? El Don Juan de Zorrilla? El de Corneille? Coneix algú de vostès l’òpera de Mozart, el llibret de Da Ponte? La pel·lícula de Gonzalo Suárez? La professora compon un apressat i grotesc “cadàver exquisit”, alternant els dolços i memorables rebles de Zorrilla amb la seva pròpia versió –horrible– d’una ària de Mozart que suposa recognoscible. Res no li indica que, malgrat aquests intents, el reconeixement s’hagi produït. Tanca els ulls, admet l’evidència i comença pel començament. –Quan diem d’algú que és un “don Joan”, a què ens referim? Des del fons de l’amfiteatre li arriba una resposta encoratjadora, atès que un “don Joan” és, segons el portador de la bona nova, un conquistador de dones. Entusiasmada per, almenys, aquesta resposta tímida, la professora explica la història completa, dramatitzant molt, al final, l’arribada del comanador en qualsevol de les seves versions. Comença a desconfiar de les paraules i, malgrat de les seves conviccions, decideix recórrer a l’audiovisual. Els diu que a les botigues de vídeo potser puguin trobar el Don Giovanni de Joseph Losey. –L’òpera porta subtítols –els diu–, per descomptat. Ja deuen haver vist altres òperes o obres clàssiques amb subtítols –afegeix de passada–. Bé, dono per fet que vostès només van a veure pel·lícules subtitulades.

–

I aleshores, per a la seva vergonya, recorda. Recorda que en el noble edifici de la Universitat, al carrer Aribau, una empresa ha muntat cinc sales de cinema comercial i doblat. Recorda que ho ha fet en els terrenys mateixos de la Universitat, i que aquesta ni tan sols ha exigit una (una, només una) de les sales per a filmoteca, per a cinema d’art i assaig, per a cinema, senzillament cinema, no sotmès a

l’exigència –de vergonyós origen mussolinià i franquista– del doblatge universal. –Convidada de pedra –es diu a si mateixa la professora mentre els estudiants se’n van de l’amfiteatre–, la cultura és una cosa que ara ni tan sols la Universitat és capaç de reconèixer. Què es pot demanar aleshores als qui comencen la seva carrera? I passa per davant, entre avergonyida i ofesa, dels cinemes nous, rutilants, inútils.

Il·lustració: Ruth Rodríguez-Belza estudiant de Belles Arts Foto: Cristina Rivarola

formació continuada

L’estiu a la UB “

ls Juliols de la UB” presenten enguany la seva cinquena edició oferint 36 cursos aplegats en els àmbits de Recerca interdisciplinària, Actualització de coneixements, Noves àrees i temes d’estudi i Observatori geopolític. Aquests cursos d’estiu, que l’any passat van tenir més de 2.500 matriculats, són impartits per docents de la UB, amb una mitjana de deu professors per curs. Tenen generalment una durada de vint hores lectives, atorguen dos crèdits acadèmics de lliure elecció i s’organitzen en sessions de matí o de tarda, de dilluns a divendres. Els Juliols estan oberts a estudiants universitaris, diplomats, llicenciats, professionals de tots els àmbits i en general a tots els que estiguin interessats en algun dels temes que s’hi aborden. Els posseïdors del carnet d’antic alumne gaudeixen d’un 10% de descompte en la matrícula. Enguany hi ha, com a novetat, tres cursos en llengua anglesa inclosos en el projecte Barcelona-Sarajevo Joint Summer University. Es tracta d’una iniciativa de col·laboració amb la Universitat de Sarajevo, dins la qual i durant els dos darrers anys s’han dut a terme diverses activitats acadèmiques. Aquest estiu, professorat de la UB impartirà cursos que compartiran alumnes de Barcelona amb estudiants de la Universitat de Sarajevo i d’altres centres europeus. A aquesta oferta dels Juliols, cal sumar-hi també la inclosa en la Barcelona European Summer School, que tindrà lloc, com a cada any, al Palau de les Heures (més informació a: www.heures.ub.es).

formació continuada

PROGRAMA Del 2 al 6 de juliol - de 16.00 a 20.30 h

Del 2 al 6 de juliol - de 9.30 a 14.00 h

Coordinador

Coordinador “El cosmos: dels mites antics a la moderna cosmologia”

Mercè Viladrich

“Medi ambient i salut”

Amalia Lafuente Joan M. Llobet “Dinàmiques electorals: estabilitat i canvi” Jordi Capo

“Assaigs clínics: eina de recerca de medicaments i salut”

Eduardo L. Mariño

“El turisme: primera activitat econòmica del país”

Helena Puig

“Genoma: DNA i DNI”

Rafael Franco

“Aproximació al món de la neurociència”

Antoni Camins Mercè Pallàs

“L’efecte túnel en la física dels sòlids”

Javier Tejada Xavier Martínez

“Estudiar poesia, ensenyar poesia”

Glòria Bordons Anna Díaz-Plaja

“Valors i societat: la Catalunya del 2001 en el marc europeu mediterrani”

Maria-Àngels Roque

José María Vidal

“Mig segle de literatura espanyola (1950-2000)”

Adolfo Sotelo

“Cap a un món més o menys igualitari? Globalització, desenvolupament i cooperació internacional

“Finances per a no financers”

Òscar Llaudet

“Introducció al comerç electrònic”

Maria Isabel Bellot

“La intel·ligència emocional com a habilitat clau aplicada al treball”

Cris Bolívar

“Màrqueting bàsic”

Josep Isern

Del 9 al 13 de juliol - de 16.00 a 20.30 h

Del 9 al 13 de juliol - de 9.30 a 14.00 h “La reconversió d’espais portuaris: el port Vell de Barcelona. Impactes socioeconòmics i urbanístics”

Joan Alemany

“Reflexions interdisciplinàries sobre un món tecnificat”

Josep M. Esquirol

“La seguretat en la societat del risc”

Amadeu Recasens Josep Lluís Domínguez Òscar Guasch

“Diner, política i poder en un món globalitzat”

Joan Tugores

“Interaccions en els aliments: entre els seus components i amb els medicaments”

Abel Mariné, Jaume Serra, M. Carmen Vidal

“Josep Puig i Cadafalch: renovació arquitectònica i pensament a la recerca d’una identitat”

Mireia Freixa Rossend Casanova

“La Corona d’Aragó a l’edat moderna”

Ernest Belenguer Àngel Casals

“Sociologia de la sexualitat. Una aproximació a les tendències contemporànies en estudis de la diversitat sexual” “El cinema de la transició del franquisme a la democràcia (una revisió històrica)”

Palmira González

“La revolució cultural de les biomolècules”

Joan Josep Guinovart Josep M. Fernàndez

“Ubica’t a mates! Còctel de mates 2001”

Antoni Benseny

“El pla de màrqueting com a eina estratègica”

Josep Isern

“La postmodernitat i l’últim art del segle XX”

Anna Maria Guasch

“Gestió de la qualitat total”

Patricia Gill Joaquim Ordóñez

“Lluís Companys i la seva època”

Jordi Casassas

“La norma ISO 14000 com a eina de gestió mediambiental a l’empresa”

Pere Martra

“Present i futur del sector farmacèutic”

Josep Darbà

“Noves tecnologies, noves solucions”

Del 16 al 20 de juliol - de 9.30 a 14.00 h “Nous territoris entre l’art i les ciències socials: els estudis sobre la cultura visual”

Del 16 al 20 de juliol - de 16.00 a 20.30 h

Fernando Hernández Aïda Sánchez de Serdio

“La vida quotidiana a través dels segles”

María Ángeles Pérez

“Els reptes de l’envelliment de la població i la qualitat en els sistemes sanitaris”

Joan Costa

“Sòls contaminats:

Gemma Rauret

“Grans escriptores del segle XX”

problemes i solucions”

Miquel Vidal

Àngels Carabí, Marta Segarra

“I tu, emprens o busques feina?”

Xavier Testar Montserrat Rubí

“Estils de vida i factors ambientals”

Catalina Salas Maria Rosa Girbau

“Environmental problems in a Mediterranean country and scientific approaches to their solution”

Joandomènec Ros

“L’Espanya de Franco vista pel cinema del seu temps”

Josep Maria Caparrós

Joan Josep Guinovart Josep M. Fernàndez

“L’herència literària: paraules i personatges”

Rosa Navarro

“Molecular pathology”

Joaquim Solé Vilanova

“Gestió de crisis humanitàries”

Catalina Jerez

“Regional and local finances: theory and practice in Europe”

Més Informació a: Oficina d’Activitats Institucionals, emplaçada al vestíbul central de l’edifici de la plaça Universitat. Internet: www.ub.edu/juliols/, juliols@pu.ges.ub.es - Tel.: (34) 93 403 58 80 - Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres d’11.00 a 14.00 h i de 16.00 a 19.00 h 10% de descompte per als Antics

formació continuada

Nova oferta formativa de Les Heures - Universitat de Barcelona

CURSOS DE LES HEURES

es Heures - Universitat de Barcelona acaba de presentar un nou catàleg que recull tota l’oferta formativa per al curs 20012002. L’oferta d’enguany inclou, com en edicions anteriors, cursos màster, postgraus i cursos d’especialització adreçats bàsicament a professionals que volen completar la seva formació i perfeccionar les seves competències i habilitats amb l’objectiu final de formar professionals amb capacitat d’innovar. En el catàleg hi ha classificats els programes en funció de l’àrea de coneixement a què pertanyen i la titulació que s’hi obté (màster, postgrau o especialització), facilitant la seva localització. Les àrees de coneixement són les següents: Escola de negocis, Processos i recursos humans, Ciències de la salut, Ciències humanes i socials i Ciències experimentals. A més dels cursos que ja s’han fet en edicions anteriors, hi ha les novetats que es presenten per al proper curs acadèmic. A tall d’exemple, en formació presencial destaquen, entre d’altres, els següents: Màster en marketing, Màster en disseny i gestió de continguts a Internet, Postgrau en fisioteràpia pediàtrica, Postgrau en psiquiatria forense i criminal, Curs d’auditoria de riscos laborals i Curs de formació de formadors. En formació a distància destaquen, com a novetats: Màster en gestió de serveis sanitaris, Curs autoformatiu per a l’atenció primària de salut, Màster en l’aplicació de les noves tecnologies en educació, Màster en museografia i un curs d’e-business: Nous models de negoci a la xarxa.

ESCOLA DE NEGOCIS l

MBA interuniversitari (full time / part time / a distància)

MBA en empreses agroalimentàries

Màster en direcció asseguradora (MDA)

Màster en logística integral i gestió de transports

Màster en direcció fiscal de l’empresa

Postgrau d’especialització en auditoria de comptes (accés al ROAC)

CIÈNCIES EXPERIMENTALS l

Postgrau en assegurament de la qualitat en els laboratoris

Màster en tecnologia de pintures

Postgrau en tècniques avançades de formulació

PROCESSOS I RECURSOS HUMANS

El catàleg és un instrument per ajudar el potencial alumne a trobar el curs que més s’ajusta a les seves necessitats formatives El catàleg esdevé una guia completa de tots els cursos que es poden fer de manera presencial o a distància a la UB Virtual (vegeu la pàg. 9) o a través de les seves escoles virtuals (Escola Virtual d’Empresa i Empresa Virtual de Salut). Al Punt d’Informació de Les Heures Universitat de Barcelona, podeu sol·licitar gratuïtament un exemplar del catàleg (tel.: 93 567 74 00; fax: 93 428 62 31; a./e.: heures@fbg.ub.es).

Màster en direcció de recursos humans i consultoria a les organitzacions

Màster en prevenció de riscos laborals

Màster en dret del treball i Seguretat Social (presencial i a distància)

Postgrau de gestió de formació contínua a les organitzacions

CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS l

Màster en periodisme (BCNY)

Màster en especialització en dret penal i ciències penals

Màster en gestió cultural (presencial i a distància)

CIÈNCIES DE LA SALUT l

Màster en gestió de serveis d’infermeria

Màster en ortopodologia

Màster en gerontologia social

Màster i postgrau en atenció farmacèutica (a distància)

Postgrau en direcció i gestió de residències geriàtriques (presencial i a distància)

Més informació www.heures.ub.es Tel.: 93 428 37 10 93 428 45 85

l’entrevista

Joaquim Molas “En el fons, la meva generació érem la justificació de Riba o de Foix”

Text: Núria Quintana

l’entrevista Joaquim Molas (Barcelona, 1930) acaba de jubilar-se com a catedràtic de literatura catalana de la UB, Universitat on va començar com a professor el 1953. Especialitzat en la investigació i la crítica de la història de la literatura catalana contemporània, va entrar a la Facultat de Filosofia i Lletres (Secció Romàniques) de la UB l’any 1948. En aquella època va fer ja coneixença amb els poetes Riba, Espriu, Foix, Manent o Pere Quart. Deixeble de professors com Martí de Riquer, Antoni Badia i Vicens Vives, va estudiar paral·lelament als clandestins Estudis Universitaris Catalans, on va tenir el mestratge de Ferran Soldevila, Ramon Aramon i Jordi Rubió. Lector de català i castellà a la Universitat de Liverpool l’any 1959, també ha estat docent a la UAB, en la qual va impartir classes de llengua i literatura catalanes del 1969 al 1982, any en què va retornar a la UB. Entre les seves nombroses obres, ha dirigit els últims volums de la monumental Història de la literatura catalana, iniciada per Martí de Riquer i Antoni Comas. Ha rebut guardons com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1998, i la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic el 2000.

La seva època d’estudiant era un moment de forta repressió franquista. Com ho recorda?

La situació era relativament complexa. Quan jo entro a la Universitat, la situació encara era molt dura, però ja no ho era tant com la del 39 fins al 45 o 46. Els aliats havien guanyat la guerra i el règim s’havia hagut de resituar. La vida de les classes era normal i corrent; nosaltres vam intentar crear-ne una altra al marge. Fora de les classes hi havia el Sindicato Español Universitario, que feia una revista anomenada Estilo, i després estàvem uns altres que teníem patent d’antifranquistes i ens espavilàvem com podíem. Vam fer l’Antologia poètica universitària i vam començar a Lletres una revista clandestina ciclostilada que es deia Curial, la qual en va generar d’altres sempre en català: una de Dret que es deia Fòrum, una altra a l’Escola Industrial, Ictini... Fins que ens va agafar la policia, arran d’una denúncia. A més, vam crear un espai de cultura que va consistir en la revista i un cicle de conferències al Seminari de Llengua i Literatura Espanyoles protegits pel Badia i Mar-

garit. Això va durar un curs; hi havia una pressió oficial molt forta i, per més que tu fessis, et “tallaven” en el moment “oportú”. Nosaltres vam obrir un camí que després van seguir promocions més joves i que va esclatar amb la tancada del Paranimf, el Sindicat Democràtic d’Estudiants, la caputxinada, etc. En aquesta època d’estudiant ja va conèixer grans figures de la literatura catalana.

De jove em van influir molt Riba, Foix, Espriu, Pere Quart, Marià Manent, Pla... De més gran, la Rodoreda, el Villalonga... En aquest sentit, la gent de la meva edat hem estat uns privilegiats. Els quaranta i els cinquanta era un món tancat. L’única manera de conèixer els autors era anar-los a veure, ja que els llibres sortien amb comptagotes i la premsa o la ràdio no en parlava. Era gent que vivia obligadament molt tancada i, quan hi anava un jove, es desfeien, deixaven la feina. Hi havia unes condicions que permetien aquest contacte. Es donava una cosa fonamental: per a ells la guerra va ser un tall ferotge. Neces-

sitaven justificar-se ells mateixos en el fet que hi havia una gent jove que feia el mateix. Exagero, però jo era la justificació del Riba, o del Foix. En el fons, la gent de la meva generació érem la justificació de Riba o de Foix. La nostra existència volia dir que la posició que ells havien pres era la correcta. Després jo, quan vaig començar a fer classes als Estudis Universitaris Catalans i em venia gent jove (alumnes com Montserrat Roig, Benet i Jornet, Xavier Fàbregues, Jordi Castellanos...), aquesta gent em justificaven a mi. En el moment en què tot es normalitza, aquestes relacions psicològiques ja no existeixen. Per això Foix o Espriu donen col·laboracions a Curial, una revista ciclostilada d’uns estudiants. Vostè va conèixer els Estudis Universitaris Catalans clandestins tant en la seva etapa d’estudiant, com de professor.

Els Estudis Universitaris Catalans es van incorporar a la Universitat Autònoma i van desaparèixer amb ells. El 1942, es van recuperar en la clandestinitat. Provenien

l’entrevista

del Primer Congrés Universitari Català, on es va prendre com a punt de partida el fet que la universitat estatal no ensenyava el context català. Es creen una sèrie de càtedres específicament de literatura, història i llengua catalanes. La diferència entre la Universitat pública i aquests Estudis Universitaris, ja establerta pel Rubió i Lluch, és que la primera consisteix generalment, al començament de segle, en grans lliçons magistrals i en el manual. En canvi, els Estudis es plantegen com a seminaris, a la manera sobretot alemanya. Són molt pocs estudiants. Quan jo començo a impartir-hi classes, ja es poden fer en un mínim local, el de l’Òmnium. Fins que també es prohibeix. El fet que es realitzessin en un local i que jo hi fes literatura contemporània, cosa que no s’havia fet mai, va provocar que vingués molta gent. Eren els anys seixanta, quan la literatura contemporània pretén respondre a la situació en què es viu, i aquelles classes tenien un cert èxit. Això va acabar quan van començar les classes de literatura catalana a la Universitat. Ja no hi havia la necessitat dels Estudis perquè la seva tasca ja es feia a la Universitat.

Com a investigador de la literatura, quins considera que han estat els principals tòpics que s’han dit al voltant de la Renaixença?

Tots els tòpics. El fenomen de la Renaixença, per mi, no ha estat estudiat fins ara d’una manera científica. Com sol passar sempre, els que preparen el tinglado decideixen que són els bons i que els d’abans són dolents: la decadència. Això és el primer tòpic. Estudiem a veure si eren o no una decadència.

Un altre tòpic: els Jocs Florals, que van ser una institució politicocultural i no una escola de poesia. Una institució que va intentar posar en relació la societat catalana amb un producte literari al principi no ben vist socialment, donar una “oficialitat” a la llengua, programar la creació cultural, etcètera. Quan ja s’ha aconseguit això, els Jocs Florals es perpetuen però ja no tenen sentit. Per això, en els Jocs Florals hi ha romàntics purs, modernistes purs, noucentistes purs… És una plataforma on hi ha gent de tota mena.

“No hi ha literatura escrita de consum popular en català” S’ha considerat com una renaixença de tipus lingüisticonacional. És i no és veritat; per mi és un moviment politicocultural que conviu amb d’altres i es converteix en hegemònic. Converteix en motor de la política cultural d’aquest país la idea de Renaixença, però al final de segle surt una altra idea, la de modernitat, i desapareix la de Renaixença. Això és una idea meva molt personal i evidentment va en contra de tots els tòpics que hi puguin haver.

Actualment, quina seria la principal mancança de la indústria editorial catalana?

Allò que és més pop. És a dir, la literatura rosa. No hi ha cap Hola, ni cap Semana. No hi ha un star system rosa. No hi ha un tipus de literatura escrita de consum popular, i en canvi això sí que hi és en l’audiovisual. Pel que fa a les novel·les, en el sentit més ampli de la paraula, es fan tiratges altíssims (tant de novel·la rigorosament culta, com de la més de tipus best-seller). En poesia, s’ha fet una baixada a tot arreu dels països occidentals; hi ha tiratges molt baixos en poesia nova, encara que no en vella. Hi ha, però, poetes com el Gimferrer o el Martí Pol que venen molt.

l’entrevista

El cas del teatre és molt peculiar. Quan es pot tornar a fer teatre al Paral·lel (els anys 46, 47), es fa un teatre popular que es va mantenint. Després vénen les grans lluites teatrals dels seixanta (renovació de mètodes, el teatre com a espectacle i no com a text…). Avui tenim el doble vessant: hi ha el teatre espectacle (Comediants, Fura dels Baus, Joglars o Tricicle) i teatre de text, que és el Benet i el Belbel. Això fa quinze anys hauria estat impensable, mentre que actualment existeix i amb gran projecció. Durant els seixanta i els setanta es va treballar, investigar molt en teatre, i això ha desembocat en aquesta situació. Vostè ha fet docència en tota la seva trajectòria professional. Com valora la preparació de les noves generacions que li arriben?

La docència m’ha agradat sempre. El docent és una peça d’un engranatge, per més personalitat que tingui. A mi uns senyors m’han ensenyat, i jo ensenyo uns altres. Sobre el nivell actual dels estudiants cal dir que en el meu curs, quan hi havia el districte universitari de Balears i Catalunya amb una sola universitat i una sola facultat de Filosofia i Lletres, érem uns noranta. Sobre aquests noranta, n’hi havia cinc o deu que eren bons, i els altres, normalets. Ara la proporció és la mateixa, però el que mana és la gran massa; abans la minoria dominava el conjunt. Tota massificació comporta una baixa de qualitat.

La història en directe

vagi a una cultura molt més simplificada, estereotipada. No és el mateix tenir deu llibres a casa i empollar-te’ls, que anar a Internet, tocar un botó, i que et surti la informació. Algú ha simplificat els deu llibres i, si tu només et quedes amb aquesta simplificació, la cultura baixa. Abans, però, també hi havia gent molt burra i molt superficial.

“El docent és una peça d’un engranatge per més personalitat que tingui” Hi ha altres qüestions, com els plans d’estudi. Jo vaig tenir un batxillerat i un examen d’estat molt rígid. Suspeníem molt, però tots ho acceptàvem. No hi havia cap papa ni cap mama que anés a protestar perquè havien suspès el nen. Per això el professor ara va tan estressat, perquè hi ha els pares que protesten, els fills que planten cara... Una altra raó és el sistema de vida actual. La televisió, les ràdios... fan que es

Com es planteja la seva activitat a partir d’ara amb la jubilació com a catedràtic?

Estic dirigint algunes tesis. Jo m’he dedicat molt a les classes, i això vol dir que tinc una quantitat de carpetes i caixes de papers per convertir en articles i llibres. Abans no tenia temps perquè em dedicava a ensenyar. Voldria publicar tot el dietari. I si visqués noranta anys, i fossin els noranta anys de Moisès Broggi, faria unes memòries. Quin és el gran novel·lista català a partir del 39?

Per mi, els dos grans novel·listes, ja morts, són el Llorenç Villalonga i la Mercè Rodoreda. N’hi ha més de vius, però, que no cal esmentar.

Creador d’una escola, punt de referència fonamental dels estudis de literatura catalana, element nuclear d’un projecte de modernització d’aquesta literatura. Totes aquestes definicions s’han aplicat a Joaquim Molas per part de deixebles seus, acumulats al llarg d’anys de mestratge i de docència. Tant de temps de fer classe es traspua en la forma com Molas emfasitza les explicacions movent un llapis o el seu conegut cigarret, enganxat als llavis. Així, explica que als seus anys d’estudi s’ha sumat el fet de conèixer directament els autors motius de recerca, una impressionat sèrie de clàssics com Rodoreda (que el va “seduir”), Espriu o Carles Riba. I mentre l’interlocutor l’escolta, pensa que parlar amb Molas també significa conèixer directament un dels noms propis de la cultura catalana del segle XX.

Quin autor d’una altra època li hauria agradat conèixer?

Ramon Llull, Verdaguer, Ausiàs March, Joanot Martorell... Sobretot el Llull, per qui he estat fascinat tota la vida. Altes passions culturals, a part de la literatura?

Dins la cultura entesa tradicionalment, com jo ho faig, sobretot la pintura. I el futbol, que avui també s’entén com a cultura.

la universitat, avui

El reptes actuals de ns alumnes que sovint tenen molt clara la tria de la seva carrera universitària i un important grau de dificultat, considerat com un repte, són trets diferencials de la llicenciatura de Física. La Facultat de Física acull, a més, la titulació de segon cicle d’Enginyeria Electrònica, i el títol propi de Meteorologia i Climatologia (impartit conjuntament amb la Facultat de Geografia). Enguany el centre té 1.536 estudiants, i el darrer curs van titular-s’hi 271 alumnes, alguns d’ells amb les dues llicenciatures de Física i Enginyeria Electrònica. Els titulats de la Facultat de Física presenten uns del millors percentatges d’inserció laboral i de satisfacció amb la feina, en camps ben diversos. “No es pot negar que la llicenciatura de Física és un ensenyament dur i que hi ha un important grau d’abandonament, sobretot en els dos primers semestres”, afirma Blai Sanahuja, degà del centre. Els ensenyaments de Física i d’Enginyeria Electrònica van reformar el seus plans d’estudis fa dos anys, per adaptar-se millor a les necessitats del seus estudiants, tenint en compte les característiques de la titulació i determinades disfuncions existents en la programació, tot procurant anar cap una docència menys presencial i més experimental. L’any passat es va implantar la semestralització completa de les assignatures obligatòries i d’unes quantes d’optatives. S’han programat de manera que els alumnes que suspenen, han de tornar a matricular-s’hi en el semestre següent i poden tornar assistir a

classe. “Això és especialment necessari en un ensenyament com la física, on per avançar cal haver consolidat i madurat coneixements anteriors”, emfasitza el degà. També s’ofereix als nous alumnes que ho desitgin l’opció de fer un semestre preparatori, “semestre 0”, per refermar coneixements de matemàtiques i física del batxillerat, i convalidable per crèdits de lliure elecció. Aquestes propostes i d’altres són discutides al Consell d’Estudis, el qual col·labora activament en la millora dels ensenyaments i activitats docents. El degà explica que els qui comencen la llicenciatura de Física sovint tenen una forta motivació per aquesta disciplina, “són ambiciosos i impacients: volen conèixer en pro-

funditat i ràpid com funciona l’univers, de les escales més petites a les més grans”, i no busquen receptes, sinó explicacions. A la llicenciatura de Física hi ha un important nombre d’hores de treball de laboratori, que

Un cop acabada la llicenciatura, els físics tenen una bona inserció laboral ha anat en augment. Arran de la reforma del pla d’estudis, la major part de les matèries experimentals han esdevingut assignatures independents, no un afegit a les classes teòriques, i només pot matricular-s’hi qui ja ha aprovat els corresponents coneixements teòrics necessaris. Actualment s’està preparant l’oferta de noves assignatures optatives, com ara Física mèdica o Didàctica de la física, pensant en les possibles sortides professionals dels estudiants. Un cop acabada la llicenciatura, els físics acostumen a tenir una bona inserció laboral. Molts estudiants comencen la carrera atrets pel món de la recerca, “encara que després només pot dedicar-s’hi una part petita”, afirma el degà. L’ensenyament al batxillerat és una sortida habitual, prop del 45%, per als llicenciats. Un altre 45% s’incorpora a llocs diversos, a empreses i indústries, i és la informàtica un dels sectors més freqüents. La “versatilitat” i un “cap ben moblat per

la universitat, avui

la Facultat de Física pensar”, segon el professor Sanahuja, ajuden a una bona inserció laboral. Part dels alumnes que cursen el primer cicle de Física, i d’altres que vénen d’ensenyaments tècnics, segueixen els estudis d’Enginyeria Electrònica. Enguany són uns 260. Aquest ensenyament s’imparteix a la Facultat des de fa uns vuit anys. La demanda del mercat pels enginyers ha obligat a prendre mesures per empènyer-los a acabar el projecte de fi de carrera (sense el qual no són titulats) abans d’inserir-se al món laboral. La demanda supera amb escreix el nombre d’estudiants que acaben, i això fa que molts comencin a treballar sense enllestir el projecte. Una part dels alumnes de la Facultat combinen totes dues titulacions. L’ensenyament propi de Meteorologia i Climatologia va començar a impartir-se el curs passat, i actualment té uns vint-i-cinc estudiants. Hi ha una demanda creixent d’especialistes en aquest camp. Es tracta d’una titulació que complementa els estudis de Física, i el seu objectiu és ampliar els coneixements en el camp de la meteorologia, amb aplicacions i tècniques que demanen les empreses, incloent-hi pràctiques en algunes

Grups de recerca consolidats Astronomia i astrofísica Capes fines i enginyeria de superfícies Grup de dinàmica no lineal Enginyeria i materials electrònics Física d’altes energies Física estadística Física nuclear teòrica i de molts cossos en interacció Gravitació i cosmologia relativistes i sistemes estocàstics Laboratori d’òptica Grup de Magnetisme Física i enginyeria de materials amorfs i nanoestructures (FEMAN) Materials: transicions de fase i propietats magnètiques i de transport Grup de Meteorologia Sistemes d’instrumentació i comunicacions (SIC)

d’aquestes. Hi poden accedir estudiants de primer cicle de Física i d’altres determinades titulacions de ciències i d’enginyeria. A la Facultat hi té un gran pes el doctorat. Bona part dels llicenciats que decideixen ser investigadors, acostumen a integrar-se en els grups de recerca que hi ha en els cinc departaments de la Facultat. Actualment hi ha els programes de doctorat d’Astronomia i meteorologia, Enginyeria i tecnologia electròniques, Física avançada i Tècniques instrumentals de la física i la ciència de materials. S’està treballant per oferir un màster o cursos de postgrau que facilitin el contacte amb el món de l’empresa i trobar la primera feina. Als departaments de la Facultat hi ha grups de recerca que treballen en nombroses línies d’investigació. En aquestes pàgines us donem una llista de grups de recerca consolidats emplaçats a la Facultat de Física.

Nou edifici Actualment s’està construint un nou edifici de set plantes, al bel mig de la Facultat (se’n pot seguir l’evolució a la web del centre). Aquest procés d’obres respon “a una mancança d’espais per a recerca i per docència”, explica el degà. “Així el centre podrà desenvolupar les seves activitats sense les limitacions d’espai”, continua el professor Sanahuja. El projecte representa ampliar els espais en més de 4.500 m2 útils, més de la meitat de la superfície de què ara es disposa, sense comptar els espais de serveis comuns amb la Facultat de Química: sales d’estudi i la biblioteca, copisteria, cooperativa, bar, aparcament, etc. A la fase actual, s’està aixecant l’estructura, que es preveu que estigui enllestida al final del 2002; aleshores es disposarà de divuit nous laboratoris de docència, quatre aules grans i sis de petites. Aquestes instal·lacions estan en gran part motivades per les necessitats creades pels nous ensenyaments i la forta dinàmica de recerca dels departaments de la Facultat. Els nous espais impliquen també la remodelació i racionalització de l’ús dels espais actuals: plantes separades per docència i recerca, expansió de departaments amb forta mancança d’espai i posada al dia en condicions de seguretat adequades

a cada entorn. El degà “agraeix la forma en què els que estudien i treballen a la Facultat estan suportant els inconvenients de les obres en la vida quotidiana del centre”. L’espai comú amb la facultat de Química inclourà un atri cobert que serà punt de trobada en la vida quotidiana dels dos centres; per a aquest sostre, d’uns 1.000 m2, s’ha preparat un projecte d’una coberta fotovoltaica que s’espera que sigui cofinançada pel 5è Programa marc de la Comunitat Europea. D’aquesta manera, la Facultat vol fer arribar a la societat barcelonina el missatge que cal avançar en la implantació de les energies renovables i l’arquitectura sostenible. “Els alumnes de Física acostumen a tenir una forta preocupació social, cultural i científica”, afirma el degà. Segons Sanahuja, això es reflecteix en el dia a dia de la Facultat, en què actuen diverses associacions molt actives: Físics pel Desenvolupament, Grup Galileu, la Coral de Física, etc. Des del deganat, es dóna suport a les seves iniciatives i se n’impulsen d’altres –per a professors i estudiants–, com ara conferències sobre els premis Nobel, els “Oscars” de la Ciència o recents descobriments en física, sobre les noves tecnologies aplicades a l’ensenyament, o la metodologia de l’estudi.

www.ub.es/fisica/ Tel.: 93 402 11 16

la universitat, avui

Pedralbes: la transfor zona universitària de a zona universitària de Pedralbes és la més gran de Barcelona i constitueix el principal pol de recerca de Catalunya. Conté part de les instal·lacions de dues universitats, la UB i la UPC, i acull uns 62.000 alumnes. Aquesta important àrea de la ciutat és objecte de projectes de futur, com ara la transformació en el Portal del Coneixement, una iniciativa proposada per les dues universitats a l’Ajuntament de Barcelona. Començarem explicant en aquest reportatge la presència de la UB a Pedralbes, que representa una superfície construïda d’uns 260.000 m2, per continuar amb un segon article en el proper número de la revista. Pedralbes va néixer com a zona universitària l’any 1957, quan s’hi va instal·lar la primera Facultat, la de Farmàcia. El nou campus sorgia arran de la necessitat d’expansió de la Universitat. Després de considerar la possibilitat d’emplaçar-la en un altre indret de la ciutat, a l’àrea de Montjuïc, les autoritats van optar finalment per la zona de Pedralbes, urbanísticament marcada pel pas de l’avinguda Diagonal. A Pedralbes hi són presents la Divisió I de Ciències Humanes i Socials, amb les facultats de Geografia i Història, de Filosofia i de Belles Arts i la Biblioteca d’Humanitats; la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques, amb Física, Química, Biologia i Geologia; la Divisió II, de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials, amb Econòmiques, Empresarials i Dret; i la Divisió IV, de Ciències de la Salut, amb la Facultat de Farmàcia. "Les facultats de la Divisió III es caracteritzen per un moviment constant, normalment fruit de la tasca de recerca que s’hi fa i que implica una renovació periòdica de materials i equipaments", explica el vicegerent d’aquesta Divisió, Víctor Gómez. Actualment hi ha engegats dos grans processos d’obres als centres de la Divisió III. D’una banda, a la Facultat de Biologia s’estan edificant noves instal·lacions que abasten 20.000 m2 destinats a laboratoris, despatxos i biblioteca. Aquesta facultat, construïda el 1975, és una de les del cam-

pus que presenten un més gran interès arquitectònic, amb un aspecte caracteritzat per finestres de vidres de forma prismàtica i cossos corbats en quart de cercle que allotgen les aules. El conjunt arquitectònic on hi ha les facultats de Física i Química es troba també actualment en un procés d’obres que suposa 28.000 m2. Ja s’ha acabat una primera fase dels treballs, que va representar, entre altres espais, la creació d’una nova biblioteca per a les dues facultats. A més de la part destinada a recerca i docència de cada centre, es crearà un espai comú per a les dues facultats que inclourà un pati cobert on podran estar-s’hi els alumnes i el personal dels dos centres. Junt amb les instal·lacions pròpies de cada facultat de la Divisió III, hi ha els vinti-dos serveis de suport a la recerca propis de la Divisió i que són comuns a les facultats que la integren. Hi ha, per exemple, laboratoris, un estabulari o els anomenats camps experimentals, que disposen dels materials i els serveis necessaris per dur a bon terme experiments en plantes. Les facultats de la Divisió I a Pedralbes es troben en una fase de transició atès que les de Geografia i Història i de Filosofia s’han de traslladar a l’edifici situat a Ciutat Vella, al carrer Montalegre, davant del Centre de Cultura Contemporània, que estarà enllestit

El Parc Científic de Barcelona El Parc Científic de Barcelona és un centre de recerca d'excel·lència que concentra grups científics provinents de diferents entorns: universitaris, empresarials i d'organismes públics d'investigació. Mitjançant el seu apropament i interconnexió en un espai dotat dels serveis de suport a la recerca més potents, el Parc potencia la recerca interdisciplinària d'excel·lència, principalment en el camp de la biomedicina. El Parc Científic de Barcelona, que ja disposa de 22.000 m2 operatius del total de 60.000 m2 previstos, també té com a objectiu prioritari potenciar la transferència de coneixement i tecnologia cap a les empreses dels sectors implicats amb el propòsit d'impulsar la innovació. Per assolir els seus objectius, el Parc Científic de Barcelona s'estructura entorn de cinc pilars bàsics: Institut de Recerca Biomèdica i altres unitats d'R+D, unitats d'R+D empresarials, Centre d'Innovació i Dinamització de l'Activitat Empresarial, infraestructures de suport a la recerca d'alta qualitat, i grups de recerca multidisciplinaris.

la universitat, avui

mació de la gran Barcelona (I)

durant el curs 2002-2003. Així, l’única presència que restarà de la Divisió I a Pedrables serà la Facultat de Belles Arts. Precisament aquest centre té dos projectes de nous equipaments: l’un és la creació d’un laboratori MÈDIA per a alumnes que treballen amb suports com ara el vídeo, i l’altre és la reforma d’uns espais per tal de construir una aula tipus de característiques especialment adients per a la docència en aquesta Facultat, amb amplis espais que es poden distribuir de forma diferent segons les activitats que s’hi desenvolupen i amb armaris i magatzems d’obra annexos a les mateixes aules. En el proper número de la revista tractarem de la resta de facultats de Pedralbes, una zona que també acull serveis generals

de la Universitat com l’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient o els menjadors universitaris. En el camp de la recerca, Pedral-

bes acull instal·lacions tan importants com els Serveis Cientificotècnics i el Parc Científic de Barcelona.

Els Serveis Cientificotècnics Els Serveis Cientificotècnics de la Universitat de Barcelona estan destinats a donar suport a la recerca i es troben a disposició del mateix organisme, d'altres institucions públiques i de l'empresa privada. Disposen de personal altament especialitzat, format per una plantilla d'un centenar de persones, de les quals la meitat aproximadament són doctors o titulats superiors. Igualment posseeix infraestructura científica formada per equips moderns i d'alta tecnologia, la major part dels quals han estat adquirits durant els tres o quatre últims anys, i que en conjunt tenen un valor aproximat de 3.000 milions de pessetes. Actualment hi ha tres àrees: Tecnologia de la producció, Qualitat de vida i recursos naturals, i Biomedicina. Les dues primeres són emplaçades a la zona universitària de Pedrables.

la universitat, avui

Portal personal a Internet per als estudiants de la UB l web de la UB ha incorporat un nou espai per als estudiants: mónUB (monub.ub.edu), un portal per als alumnes que permet accedir fàcilment a informacions i serveis personalitzats d'acord amb el perfil de cadascú. L'espai mónUB neix a partir de l’evolució del fins ara apartat Estudiants de la pàgina principal del web de la UB. La primera pàgina disposa d’uns apartats de lliure accés per a tothom: Novetats, Món universitari, Activitat acadèmica i Campus. Al costat d’aquests espais hi ha una àrea personalitzada –La teva UB–, a la qual s’accedeix amb l’identificador i la contrasenya que fins ara utilitzaven els estudiants per accedir al seu correu personal. Amb aquest nou portal personalitzat s’ha simplificat l’accés a diverses aplicacions diferents (expedient acadèmic, correu, etc.) que requerien identificadors i contrasenyes diferents. En aquest apartat, l’estudiant de pregrau i doctorat hi trobarà l’entrada al correu electrònic que li proporciona la UB

en matricular-se, informacions que li envien diverses unitats i serveis de la Universitat en funció del seu perfil individual, i un menú d’enllaços personal a través del qual podrà, per exemple, consultar el seu expedient acadèmic, la preinscripció a assignatures per a crèdits de lliure elecció o accedir a pàgines web seleccionades per a ell. L’espai mónUB està basat en el criteri de la personalització, entesa com una més bona qualitat de la informació. Es tracta d’un sistema centrat en l’usuari de manera que només calgui identificar-se una sola vegada per accedir als diversos serveis o intranets que requereixen un password. Així s’evita que aquest usuari hagi d’usar diversos identificadors i habituar-se a interfícies diferents. També s’ha volgut relacionar aquest sistema centrat en l’usuari amb el concepte de "desintermediació", de manera que es tendeix per exemple a l’autogestió de les dades personals o a l’automatrícula.

A més, mónUB ofereix un marc i una infraestructura que faciliten la progressiva integració de més informació i serveis ja existents i, al mateix temps, provoquen l’ocasió i el repte d’engegar nous desenvolupaments orientats a l’estudiant. El projecte mónUB és una iniciativa de la Fundació UB Mèdia i està dirigit per Miquel Dalmau i desenvolupat pel Centre d’Informàtica de la UB en col·laboració amb UB Mèdia.

Nou espai a Internet per als professors tutors La web de la UB ha incorporat un espai destinat a donar suport als docents de la UB que desenvolupen una tasca de tutoria, vinculada a un Pla d'acció tutorial (www.ub.es/tutorsub/). Aquests professors tutors poden trobar-hi informació i recursos que els faciliten la seva activitat. Entre els documents hi ha un manual del tutor, que ha estat elaborat per docents de la mateixa UB que han investigat al voltant del tema, i coordinat pel professor Sebastián Rodríguez, de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació. Actualment, hi ha a la UB 26 ensenyaments amb un programa d'acció tutorial. De fet, la potenciació de la tutoria universitària s'inclou com un element destacat de millora tant en el Programa de qualitat de la UB com en el Contracte programa de la Universitat amb la Generalitat. En aquesta línia s'ha d'entendre la creació d'aquest nou espai a Internet, elaborat pel Gabinet d'Orientació Universitària i dins les actuacions del Vicerectorat de Docència i Estudiants.

la universitat, avui

Al costat de l’estudiant La UB duu a terme diverses accions d’orientació i acompanyament a l’estudiant, que comencen des d’abans que accedeixi a la Universitat i van fins a la seva incorporació al món laboral un cop ha obtingut la titulació.

es reformes en el sistema educatiu, la creixent oferta d’ensenyaments, l’heterogeneïtat de l’alumnat i els canvis en el mercat laboral són algunes de les raons perquè la UB ha engegat aquestes iniciatives. Abans que els alumnes entrin a la Universitat, es desenvolupa una sèrie de línies de treball per orientar l’alumne, una de les quals és la tasca en fires i mostres com ara el Saló de l’Ensenyament. Aquest any, l’estand de la UB ha tingut un gran nombre de consultes, fins al punt d’exhaurir les 25.000 carpetes preparades per respondre a les demandes d’informació. La Universitat va estructurar el seu estand amb cinc taulells, corresponents a les cinc divisions de la UB, i un sisè estand per als centres adscrits. N’hi havia també un altre d’específic per a doctorat i per a màsters i postgraus.

PUBLICITAT

Quan els alumnes ingressen a la UB, es prepara tota una sèrie d’accions per afavorir la seva adaptació al nou entorn

la universitat, avui

Consultes a l’estand de la UB al Saló de l’Ensenyament

A més d’aquesta tasca centrada en l’atenció personal, es van instal·lar cinc ordinadors en els quals els futurs alumnes podien registrar les seves consultes i rebre resposta per correu electrònic o ordinari. En total, es van formular mil consultes per aquest sistema. Junt amb la informació

Les Jornades de portes obertes permeten als futurs estudiants veure les instal·lacions i els entorns universitaris de tipus acadèmic, es va detectar un important nombre de consultes sobre col·legis majors i qüestions d’allotjament. La UB també ha participat durant aquest curs en altres mostres com ara el Saló Aprèn III (saló de l’ensenyament del Vallès), o la Fira de l’Estudiant del Bages. La UB també organitza cada any unes jornades de portes obertes als seus centres, a les quals poden demanar d’assistir-hi els estudiants de secundària. Així, veuen les instal·lacions i l’entorn universitari i alho-

ra se’ls fa una xerrada sobre els ensenyaments que s’imparteixen a la facultat o escola. Aquest curs, les jornades han tingut uns set mil inscripcions. D’altra banda, docents de la UB es desplacen als centres de secundària d’arreu de Catalunya que ho sol·liciten. Enguany s’han celebrat més d’un centenar d’aquestes conferències sobre els ensenyaments de la UB en general o referides a àrees concretes de la Universitat. A més d’aquestes conferències, també se’n fan d’altres de divulgació dedicades a temàtiques relacionades amb el contingut de les diverses titulacions universitàries. Aquest any, la més sol·licitada pels centres de secundària ha estat la titulada “Entre els gens i la televisió”, a càrrec del professor Antonio Andrés Pueyo, del Departament de Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic. Com a novetat, aquest curs ha començat a funcionar l’anomenada bústia de secundària (sao@siae.ub.es), a la qual es poden adreçar consultes per correu electrònic. Ara per ara, se n’han rebut més de dues-centes, a més de les efectuades des dels ordenadors instal·lats al Saló de l’Ensenyament. Igualment es fan altres iniciatives de caràcter més específic. Aquest curs s’han dut a terme, per exemple, excursions geològiques guiades per professorat de la UB, una

trobada de docents de ciències de la terra i medi ambient, una taula rodona sobre la importància de l’expressió escrita o el Dia de la Relació Sol-Terra, entre d’altres.

Dins la Universitat Quan els alumnes ingressen a la UB, es prepara tota una sèrie d’accions per afavorir la seva adaptació al nou entorn. En primer lloc, reben una trucada telefònica feta per estudiants de la UB que col·laboren amb la Universitat en aquesta iniciativa, per comunicar-los que han estat admesos a la Universitat de Barcelona i resoldre els dubtes més immediats. També a l’inici de curs es

Aquest curs s’ha iniciat la “bústia de secundària” per adreçar consultes per correu electrònic fan unes sessions informatives a càrrec dels responsables dels centres, que contribueixen a explicar i facilitar el procés de matriculació, durant el qual els nous alumnes són també assessorats per estudiants que ja estan fent l’ensenyament. Un cop ha co-

la universitat, avui

mençat el curs, es duu a terme un programa d’acollida, realitzat gràcies a la col·laboració dels professors dels mateixos centres. L’objectiu és donar a conèixer als nous universitaris les assignatures que faran i l’organització del primer curs, com s’estructura el seu nou centre d’estudis, i les activitats i serveis que estan a la seva disposició. A la Divisió V, hi ha un programa d’acollida específicament per als que comencen la Universitat a través de les proves d’accés per a més grans de vint-i-cinc anys. Els alumnes reben la col·laboració de companys que també han esdevingut alumnes universitaris mitjançant aquesta forma d’accés. Quan els alumnes ja estan cursant l’ensenyament, la UB té actualment en funcionament, en 26 titulacions, un programa d’acció tutorial. Professorat de la UB fa una tasca de caràcter formatiu i d’orientació que té com a finalitat afavorir la formació integral de l’alumne potenciant el seu desenvolupament acadèmic, professional i fins i tot personal. El programa és de caràcter flexible, de manera que pugui adaptar-se a les necessitats de cada ensenyament. El tutor fa bàsicament unes funcions de tipus informatiu (sobre la UB, qüestions acadèmiques, relacions universitat-empresa, etc.),

una funció de seguiment acadèmic i una funció d’orientació, ajudant l’alumne a planificar el seu itinerari curricular i informant-lo de les possibilitats a l’acabament dels ensenyaments. La Universitat posa a disposició del professor tutor un material i una formació útils per a la seva tasca. Recentment s’ha elaborat un manual digital per a l’ús de tots aquests professors.

A la UB s’organitzen cursos per facilitar l’entrada en el món del treball A més de la formació estrictament acadèmica, l’estudiant de la UB pot fer un seguit de cursets complementaris que serveixen per desenvolupar habilitats com ara tècniques d’estudi, d’organització del treball, etc. De cara al curs vinent, s’estan preparant una quinzena d’aquests cursos de caràcter presencial.

Inserció laboral Quant a la inserció laboral dels titulats, hi ha el Programa feina UB. Així, s’organitzen

cursos per facilitar l’entrada al món del treball, tant presencials com on-line. En aquest darrer apartat, es poden seguir cursos a distància, per exemple sobre la comunicació com a eina de treball o tècniques de recerca de feina (www.ubmedia.ub.edu /index3.html). D’altra banda, hi ha els convenis de cooperació educativa firmats amb empreses i institucions, en què els alumnes fan pràctiques durant els seus estudis per aconseguir, així, un primer contacte amb el món laboral. El curs 1999-2000, es van firmar més de 2.700 d’aquests tipus d’acord. Hi ha ensenyaments en els quals les pràctiques són obligatòries dins els plans d’estudi. Igualment, hi ha una borsa de treball per als alumnes i titulats de la Universitat de Barcelona. Durant el curs passat va gestionar 3.100 currículums i 4.500 ofertes de treball. En tot el procés d’orientació i acompanyament a l’estudiant, hi participen diversos organismes de la Universitat, com ara el Vicerectorat de Docència i Estudiants, la Direcció d’Afers Acadèmics, la Coordinació d’Accés, el Gabinet d’Orientació Universitària, el Servei d’Informació i Atenció a l’Estudiant i l’Oficina de Formació Externa.

la universitat, avui

Campions universitaris Els estudiants de la UB són els que han obtingut una millor posició en les competicions universitàries estatals ada any se celebren campionats esportius universitaris en diversos àmbits: català, estatal i fins i tot mundial. Els estudiants de la UB són els que han obtingut una millor posició en aquestes convocatòries estatals en els darrers sis anys. Un estudi elaborat per Ulpiano Román, cap de Competicions del Servei d’Esports, mostra que la UB ha tingut la millor qualificació en els Campionats d’Espanya Universitaris del 1995 al 2000, amb 63 universitats participants en cada edició. En aquests sis anys, la UB ha aconseguit les medalles d’or següents: quinze el 1995, catorze el 1996, catorze el 1997, divuit el 1998, disset el 1999 i quinze el 2000. Altres universitats normalment amb bones classificacions són la Complutense, la d’Oviedo, la de Granada, la Politècnica de Madrid i la Universitat del País Basc. Els esportistes que aconsegueixen les millors fites per a la UB normalment ja practicaven l’esport abans d’entrar a la Universitat. És, per exemple, el cas de

Sandra Gallego, estudiant d’INEFC i jugadora de bàsquet. A més de participar en els campionats universitaris (va ser membre de l’equip que va obtenir la medalla d’or en aquest esport en la Universíada del 1999), també forma part actualment de l’equip Universitat de Barcelona - Bàsquet Femení (que enguany ha quedat subcampió a la lliga nacional femenina). Sandra explica que participa en els campionats universitaris bàsicament “per diversió” i que cada cop se li fa més difícil compaginar-ho amb altres ocupacions com la seva tasca dins la competició de la lliga o els seus estudis. “Si puc, vull continuar vinculada al món del bàsquet després dels estudis”, afirma. Aquest desig de mantenir una pràctica de l’esport no sempre és un objectiu fàcil. Laia Sants, estudiant de Medicina i jugadora d’esquaix, no creu que pugui continuar amb la competició quan hagi de fer la residència. Per ella, el fet de jugar li és “necessari” per tirar endavant les seves

Xavier Sabaté, Judith Pla i Laia Sants a les pistes del Servei d’Esports

altres activitats, sobretot l’estudi. A diferència del bàsquet, la Laia s’ha trobat que l’esquaix era poc popular a la Universitat. “A excepció de la meva classe, on tothom ja el coneix”, explica. Xavier Sabaté, membre de l’equip d’handbol que ha estat subcampió en els campionats universitaris d’Espanya els dos darrers anys, coincideix que el seu esport tampoc no és excessivament popular. Espera continuar jugant després dels estudis (actualment cursa INEFC) i es planteja el futur professional en algun àmbit relacionat amb l’activitat física. Judith Pla, alumna de Pedagogia, voldria concentrar-se uns quants anys en l’atletisme després dels estudis. Durant la carrera se li fa difícil compaginar la pràctica de l’esport en períodes d’exàmens o de preparació de treballs. “No obstant això, no podria dedicar-me només a la llicenciatura; fer esport t’ajuda per després poder concentrar-te hores seguides en l’estudi”, assegura.

col·laboració

Patrocinen la revista d’Infermeria E

l portal financer a Internet Estubroker ha firmat un acord de col·laboració amb la Universitat segons el qual contribuirà a finançar la revista Àgora, de l’Escola Universitària d’Infermeria de la UB. Aquesta publicació, de caràcter trimestral, va començar a editar-se el 1996 com a revista de l’Escola d’Infermeria de la UB,

Acord amb l’empresa de comunicació Medigrup ’empresa de comunicació Medigrup Digital S.A., editora, entre altres publicacions, de la revista d’actualitat universitària Medicampus, ha signat un acord de col·laboració amb la UB. Segons aquest acord, Medigrup farà la distribució gratuïta de material informatiu de la Universitat a través de la revista Preuni-

versitaris, dirigida a centres de secundària. Gràcies al mailing de Medigrup, es faran arribar informacions de la UB a directors, tutors i caps d’estudis d’aquests centres de secundària. També s’atorgaran espais d’informació i publicitat a la revista Medicampus per fomentar el coneixement de serveis universitaris com ara la botiga Punt UB.

i actualment s’hi han inscrit catorze de les setze escoles que hi ha Catalunya. El seu objectiu és donar a conèixer l’actualitat en docència i recerca en aquest àmbit i s’adreça tant a públic universitari com a professionals. Gràcies a la col·laboració amb Estubroker, es podrà ampliar el nombre de pàgines i el d’exemplars.

Postalfree i la UB L

a Universitat ha arribat a un acord amb l’empresa Postalfree, dedicada a produir i distribuir postals gratuïtes en les quals es difonen serveis normalment dels àmbits de la cultura i l’oci. La collaboració consisteix que Postalfree produirà i distribuirà gratuïtament 60.000 postals per difondre projectes de la Universitat. Aquestes postals es podran trobar, per exemple, a restaurants, cinemes, teatres o cafès. La UB es compromet, al seu torn, a emplaçar expositors de postals d’aquesta empresa a diversos espais universitaris, com ara la botiga PuntUB.

Servei de restauració anta Marta de Cocinados, empresa dedicada al càtering i pertanyent al Grup Soteras del sector de la restauració, ha renovat un acord de patrocini amb la UB. Concretament, oferirà els seus serveis en diversos actes universitaris oficials. Per exemple, durant els dies 5 i 6 de maig va servir dos dinars per a dues-centes persones en el marc de la XIV Olimpíada de la Química, un certamen anual que rep

l’ajut del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, la Real Sociedad Española de Química i l’Asociación Nacional de Químicos de España, i que enguany va celebrar-se amb el suport de la UB i del Parc Científic de Barcelona. El Grup Soteras és una àmplia cadena del camp de l’hostaleria i la restauració que fou creada el 1917. Inclou hotels, restaurants, bars-cafeteries i serveis a collectivitats i de càtering.

Màrqueting i patrocini El fet de col·laborar amb la UB suposa beneficis de caire econòmic, de comunicació, d’imatge i de difusió i desgravacions fiscals. Més informació: Unitat de Màrqueting i Patrocini. Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.es/ube

la recerca

Àlex Aguilar Premi Pew Marine Conservation 2001

“La conservació del medi marí és encara una assignatura pendent al país” És especialista en biologia i gestió d’espècies amenaçades, i l’únic científic espanyol guardonat amb el premi Pew Marine Conservation, la distinció internacional més prestigiosa en l’àmbit de la conservació dels oceans, atorgada cada any per The Pew Charitable Trusts i el New England Aquarium de Boston (Estats Units) a deu investigadors de tot el món. Àlex Aguilar coordina el Grup de Biologia de la Conservació (GBC) al Parc Científic de Barcelona, i arran del premi ha impulsat la creació del Banc Mediambiental de Teixits Biològics (BMA), un centre de projecció internacional dirigit a conservar la riquesa i la biodiversitat animal al nostre planeta. Què aportarà el nou Banc Mediambiental de Teixits Biològics?

Un banc de teixits té una funció similar a un banc tradicional, on dipositem diners i coses de valor per poder recuperar-les després. El Banc Mediambiental de Teixits Biològics (BMA) servirà per obtenir i conservar material genètic d’espècies amenaçades i en risc d’extinció: és a dir, emmagatzemarà una variabilitat genètica molt valuosa que s’està perdent progressivament, amb l’objectiu de disposar d’aquesta

informació i potenciar-ne les aplicacions en un futur, com pot ser la reproducció assistida, etc. Comptarà amb el suport del Parc Científic de Barcelona i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i se centrarà en problemàtiques sobre conservació que afecten el planeta a escala global. Al BMA també s’hi farà recerca en ecotoxicologia: les mostres biològiques serviran per seguir la pista d’un contaminant al llarg del temps, i saber en quin moment apareix al medi ambient, etc. I tot això només es pot fer si tenim sèries històriques de teixits ben conservats. Hem de tenir present que cada any entren al mercat uns 2.000 productes químics nous, dels quals un cert percentatge acaba sent un contaminant ambiental. Només l’1% dels productes químics patentats són analitzats com a possibles contaminants

mediambientals, i aquests que s’analitzen solen ser compostos farmacèutics o cosmètics, que són els de menor possibilitat de contaminar el medi. En canvi, del 99% restant, que són productes industrials i d’ús agrícola, no se’n valora la toxicitat mediambiental. Tenim el cas del DDT, introduït a escala massiva després de la Segona Guerra Mundial. Ningú no sospitava que era tòxic, però es va haver de prohibir al començament dels anys setanta, i avui dia encara és un problema en molts ecosistemes. Per protegir la biodiversitat al planeta, el primer pas és conèixer-la bé, investigar. Hi ha prou suport de les institucions?

Encara no. En aquests moments hi ha censats 1,5 milions d’espècies al planeta, i es

la recerca

calcula que pot haver-hi prop de 10 milions d’espècies en total. Això vol dir que els científics coneixem en realitat només un 15 o 20% de la biodiversitat al planeta. Paral·lelament, avui dia tenim estudis sociològics sobre el perfil dels investigadors, i s’ha vist que el nombre de taxònoms –especialistes a estudiar i sistematitzar les espècies, és a dir, la biodiversitat– està disminuint en xifres absolutes i relatives entre un 5 i un 8% anual. A més, l’edat mitjana dels taxònoms va en augment, i tot això ens indica que tant les prioritats de finançament de les institucions com els interessos en recerca es dirigeixen cap a altres camps. Encara s’hi afegeix un altre factor de desequilibri: el 85% dels taxònoms actuals està localitzat als països desenvolupats, i la gran massa de biodiversitat no coneguda es concentra als tròpics, que són àrees no desenvolupades. En conseqüència, la capacitat que tenim els científics per conèixer la biodiversitat està disminuint progressivament. També hi ha una certa desinformació sobre quines són les espècies més amenaçades al planeta…

D’entrada, hi ha una aproximació molt antropocèntrica en la problemàtica de la protecció d’espècies. L’home sempre ha contemplat amb millors ulls tot allò que li és més pròxim, i en termes de conservació això vol dir que no valorem igual un mamífer, una au o un amfibi. És a dir, a mesura que ens allunyem de la nostra pròpia escala evolutiva, el grau de preocupació sobre certs animals es va reduint. Tradicionalment, totes les espècies amenaçades i considerades més emblemàtiques, són mamífers, de vegades també aus, i generalment són animals de grans dimensions. Sens dubte, aquest fet ha produït una certa distorsió en la percepció sobre les espècies amenaçades, perquè a part de les balenes, el linx i l’ós panda, hi ha moltes espècies que estan sobreexplotades al planeta, i en canvi no s’hi para gaire atenció. Per exemple, avui dia s’han detectat greus problemes de conservació en molts amfibis i en espècies de peixos, sobretot els taurons, un grup que ara està patint una greu regressió, amb espècies en situació d’alt risc d’extinció. Si parlem de conservació, cal protegir només les espècies més amenaçades?

Foto: Jaume Forcada (UB)

L’espècie sempre s’ha fet servir com a símbol per poder conservar els ecosistemes. I si això es fa de manera intel·ligent, podem obtenir-ne molts bons resultats: és el cas de l’Índia, un país on s’hi han aconseguit moltes reserves naturals gràcies a l’existència del tigre, un animal simbòlic i mitològic al país. Sense aquest animal, realment hauria estat molt més dificultós per a les autoritats el fet de poder crear espais de conservació natural. Per això, l’ús d’espècies bandera és positiu, però no podem caure en la simplificació. Hem de tenir molt clar que tots els éssers vius viuen en un hàbitat determinat, i, per tant, no es tracta de protegir només una espècie en concret,

sinó més aviat de conservar tot un entorn natural on viuen moltes espècies que es relacionen entre si. El deteriorament de la riquesa biològica afecta l’home i també les generacions futures. En som prou conscients?

No, i això es veu clarament si analitzem que la gran pèrdua de biodiversitat s’està produint en països en vies de desenvolupament, i a un ritme vertiginós. Als països més industrialitzats, en canvi, la situació sembla més controlada. Tot aquest procés està relacionat amb el creixement demogràfic, que és un dels principals factors de destrucció de la biodiversitat. El

la recerca

ritme de creixement actual de la població al planeta és de 1.000 milions de persones per dècada, i cada individu necessita cobrir noves necessitats, créixer, nodrir-se, etc. I tot això s’aconsegueix a expenses de l’espai i dels recursos naturals. Aquest creixement demogràfic no té lloc a les nostres latituds, sinó que en un 99% es produeix als països en vies de desenvolupament. Els països més industrialitzats tenen la capacitat i les eines adients per fer un diagnòstic de la situació, però no els afecta directament, i els que realment ho estan patint, no disposen de coneixements ni mitjans tècnics per solucionar els problemes. Per exemple, Espanya és un país amb una població pràcticament estabilitzada, i tenim 1.300 tècnics per cada 10.000 habitants. A Sierra Leone, un dels països més pobres del planeta, la població augmenta un 2,5% anualment, i només hi ha un tècnic per cada 10.000 habitants. Això pot donar una idea de les greus dificultats dels països no desenvolupats per harmonitzar el creixement poblacional amb l’equilibri mediambiental.

En aquest escenari, l’ecologisme és encara l’agitador de consciències?

El medi ambient també és motiu de preocupació política. Són efectives les cimeres internacionals sobre conservació?

En termes de biodiversitat, el medi marí és tan important com el terrestre, però és molt menys conegut. L’home té una percepció molt més clara de tot allò que passa al medi terrestre perquè hi viu, i qualsevol impacte és detectat amb molta més facilitat. En canvi, la relació de l’home amb el mar ha estat bàsicament per extreure’n coses i llençar-ne o bé per desplaçar-s’hi. Els científics no hem aprofundit gaire en el coneixement sobre el mar, i la nostra percepció és encara molt limitada. A la pràctica, tot el que es refereix a conservació marina està endarrerit unes dècades en relació amb els ambients terrestres. A Espanya, la major part de les àrees protegides són terrestres, i les àrees marines són normalment àrees costaneres o d’influència terrestre. Des del punt de vista científic, el país ha assolit un bon nivell en investigació marina, perquè tenim molts quilòmetres de costa i sempre hem viscut bastant de cara al mar. Al país s’hi ha fet molta recerca en tot el que està relacionat amb recursos pesquers, biologia d’espècies marines, etc., però sempre amb estudis purament científics i acadèmics, o bé enfocats a aspectes relacionats amb la pesca. En canvi, la conservació del medi marí és encara una assignatura pendent al país.

La preocupació política pel medi ambient és força recent; de fet, la primera reunió internacional sobre temes de conservació va ser la Conferència d’Estocolm, organitzada per l’ONU el 1972. Si analitzem les últimes convencions, els compromisos adquirits sovint no han estat mantinguts, però això no vol dir que no siguin positives. La Convenció sobre Diversitat Biològica celebrada a Rio de Janeiro el 1992, per exemple, va ser molt ambiciosa, però ara sembla que els països més potents han fet marxa enrere en alguns punts de consens. Ara bé, no podem dir que la Cimera de Rio hagi estat una pèrdua de temps, perquè va contribuir a establir precedents, madurar conceptes i plantejar idees i problemes que mai no havien estat discutits fins llavors, i és el primer fòrum on s’hi ha tractat de forma específica la problemàtica de la conservació de la biodiversitat. Per tant, tot i que molts objectius no s’han assolit, el fet és que aquestes iniciatives han generat un moviment d’interès al voltant dels problemes mediambientals que encara es manté, i això és molt positiu.

Quan va sorgir, fa més de vint anys, l’ecologisme era una alternativa innovadora, revolucionària. Amb el temps, moltes de les idees de l’ecologisme han estat assimilades per part de la societat civil, l’Administració, els partits polítics, etc., i sembla que avui l’ecologisme ha perdut aquest punt d’innovació i de provocació. Però a la societat actual l’ecologisme continua sent de gran utilitat en molts casos, en el sentit que ajuda a identificar i denunciar l’aparició de nous problemes a l’escenari mediambiental. Aquesta actitud ajuda a generar una major sensibilitat social davant les agressions a l’entorn natural i, de forma indirecta, també afavoreix que les administracions i institucions dediquin més finançament a la conservació del medi natural i a la investigació mediambiental. Els oceans són un gran reservori de riquesa biològica. Hi trobarem futures respostes a qüestions sobre nutrició, fàrmacs, etc.?

Text: Rosa Martínez

DE MÉS A PROP Sempre ha estat molt vinculat al medi marí, i fa anys que estudia els mamífers marins per mars i oceans de tot el món. “Són animals poc abundants i difícils de veure, i has d’invertir moltes hores, recursos econòmics i equips per trobar respostes.” La vocació, diu, és un element totalment imprescindible en la recerca diària. I, des d’un punt de vista pràctic, opina que cal acostar posicions entre gestors i científics sobre decisions que ens afecten a tots. A Mauritània, va estudiar durant nou anys la demografia de l’última colònia que hi ha al planeta de vell marí, una espècie en perill d’extinció. Una marea tòxica d’algues microscòpiques va estar a punt de fer desaparèixer aquesta colònia de foques l’estiu del 1997. “Va ser el moment més crític i decisiu que he viscut com a científic”, recorda. Ara, busca nous horitzons a l’Índia, on investiga els efectes de la sobreexplotació pesquera del tauró balena i espècies afins.

la recerca

Nova estratègia de control de la malària Investigadors de l’IDIBAPS han ideat el tractament

Foto cedida pel servei de comunicació de l’Hospital Clínic

nvestigadors de la Unitat d’Epidemiologia de la Hospital Clínic de Barcelona, adscrits a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), han ideat una nova estratègia de control contra una de les malalties més importants del segle XXI com és la malària. El nou tractament intermitent consisteix a administrar una profilaxi basada en un fàrmac ja conegut com és la sulfadoxina-pirimetamina, que segons els investigadors s’hauria de facilitar a partir d’ara als nens i nenes de menys d’un any seguint el programa ampliat d’immunització de la Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta nova metodologia, que implica tractaments intermitents als dos, tres i nou mesos d’edat, ha aconseguit resultats molt optimistes amb una reducció de la incidència de la malària en un 59% i en un 50% de l’anèmia, i una reducció en un 30% del nombre d’admissions als hospitals per aquesta

causa. El descobriment, descrit en un article publicat a la prestigiosa revista The Lancet, es pot considerar l’única nova estratègia de

La malària continua sent una de les majors causes d’hospitalització pediàtrica i de mort a moltes zones de l’Àfrica subsahariana i tropical tractament de la malària des de fa deu anys, quan es va començar a parlar de les mosquiteres impregnades d’insecticida. L’estudi, que compta amb la col·laboració de l’OMS, el Fons d’Investigació Sa-

nitària i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), s’ha realitzat en un treball de camp aleatoritzat i randomitzat a 701 infants en una zona rural de Tanzània. L’Hospital Clínic per a la Recerca Biomèdica treballa en aquesta àrea a l’Ifakara Health Researchand Development Center. L’estudi ha demostrat que el tractament intermitent amb sulfadoxinapirimetamina és ben tolerat i no té efectes secundaris adversos. La malària continua sent, amb una estimació d’un milió de morts per any, una de les majors causes d’hospitalització pediàtrica i de mort a moltes zones de l’Àfrica subsahariana i tropical on la malària és endèmica. En l’absència d’una vacuna efectiva i a l’abast de tothom, els programes de control, com el proposat en aquest article, són la millor arma per reduir l’impacte d’aquesta malaltia infecciosa.

la recerca

Inaugurat l’Institut d’Economia de Barcelona ’Auditori del Parc Científic de Barcelona va acollir, el 9 de maig, la inauguració de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), amb una conferència a càrrec de Guillermo de la Dehesa, exsecretari d’Estat d’Economia del Govern central i actual president del Comitè Executiu del Center for Economic Policy Research de Londres. Emplaçat al Parc Científic de Barcelona, l’IEB és un centre especialitzat en la recerca en economia aplicada, especialment en els camps de l’economia pública i l’economia industrial, que, a més de la seva tasca investigadora, ofereix la seva experiència acadèmica i professional per desenvolupar tasques d’assessorament i consultoria en el camp de l’economia aplicada a entitats públiques i privades. Paral·lelament, l’Institut d’Economia de Barcelona organitza regularment con-

Guillermo de la Dehesa, el conseller Andreu Mas-Colell i el director de l’IEB Antoni Castells, a l’acte d’inauguració

ferències i seminaris sobre temes d’interès i d’actualitat econòmica, com també seminaris de treball entorn dels

seus projectes de recerca, activitats que estan obertes a qui pugui estar-hi interessat.

Dos projectes de la UB dins el programa Trampolins Tecnològics os projectes de la UB han estat aprovats dins el programa Trampolins Tecnològics que gestiona el CIDEM (Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial de la Generalitat). Dos més corresponen a la UPC, un a la UAB i un a la UdG. Els dos projectes aprovats de la UB són Advancell i e-sense. Advancell és una empresa constituïda pel grup de recerca dirigit pels professors Vilaró i Reina, del Departament de Biologia Cel·lular, que ha obtingut un finançament de 16,2 milions

de pessetes. Aquest grup ha aconseguit desenvolupar una nova metodologia que pot ajudar a reduir, fins al 50%, el cost de les proves clíniques inicials necessàries per al llançament d’un nou fàrmac. El projecte e-sense ha estat presentat per tres investigadors del Departament d’Electrònica (Antoni Pardo, Alexandre Perera i Teodor Sundic) i ha aconseguit 14,1 milions de pessetes. Aquest grup ha desenvolupat un mesurador d’olors i gasos portàtil, molt versàtil i amb connec-

tivitat a Internet, que permet una mesura eficaç de qualsevol tipologia de gasos gràcies a la convergència de la química, la física i l’enginyeria. El propòsit del programa Trampolins Tecnològics és aconseguir que cap projecte amb una bona base científica o tecnològica –i amb possibilitats empresarials– no es quedi sense sortir al mercat per manca de finançament. La Fundació Bosch i Gimpera és l’òrgan gestor del programa per part de UB.

Xcellsyz, primera spin-off biotecnològica de la UB l passat mes de març, es va presentar a l’auditori del Parc Científic de Barcelona la nova empresa de base biotecnològica sorgida de la Universitat de Barcelona: Xcellsyz. És una iniciativa angloespanyola que ofereix una nova tecnologia per immortalitzar cèl·lules de teixits humans, i presenta importants aplicacions en estudis de nous fàrmacs i concretament en recerques contra la diabetis i l’obesitat.

Xcellsyz Ltd. sorgeix de la col·laboració de tres grups de recerca liderats pels investigadors Antonio Zorzano, de la Universitat de Barcelona; Steve Yeaman, de la University of Newcastle, i Peter Shepherd, del University College of London i director d’Xcellsyz. En vista del potencial econòmic del seu camp d’estudi, aquests tres investigadors emprenedors van decidir transformar els fruits de la seva recer-

ca en una empresa biotecnològica. Aquesta iniciativa va ser possible gràcies a la inversió de l’empresa anglesa de capital risc Bloomsbury Bioseed Fund, que havia obtingut fons del Govern britànic per invertir-los en projectes biotecnològics, i l’empresa espanyola Barcelona Emprèn, que han escollit Xcellsyz per dur a terme la seva primera inversió en biotecnologia.

la recerca

Els Serveis Cientificotècnics: en suport de la recerca Aquest article pertany a una sèrie sobre els Serveis Científicotècnics (SCT) de la UB, que posen a disposició de la recerca universitària, d’empreses i d’institucions uns equipaments d’alta tecnologia i personal especialitzat.

Espectroscòpia Raman L’espectroscòpia Raman és una tècnica que permet identificar i quantificar espècies químiques en estat de gas, líquid i sòlid, i proporciona informació a nivell molecular tot incloent-hi l’anàlisi vibracional i rotacional de les molècules. El 1993, els SCT van ser pioners a incorporar l’espectroscòpia Raman com una tècnica habitual en el si d’una institució de suport a la recerca, sota la coordinació de l’especialista Tariq Jawhari-Colin i dins del conjunt de tècniques que integren la Unitat d’Espectroscòpia Molecular. Entre les possibilitats d’aplicació destaquen la identificació i determinació quantitativa de molècules en els tres estats de la matèria, diferenciació d’estructures cristal·lines, localització d’inhomogeneïtats i contaminants a escala microscòpica i obtenció d’informació microestructural. L’equipament inclou un làser d’argó per a la franja del visible i un de titani-safir per a freqüències pròximes a l’infraroig; un microscopi òptic, un sistema de dispersió integrat per tres monocromadors d’alta resolució espectral i un detector CCD ultrasensible refredat amb nitrogen líquid. L’alta resolució espacial de l’espectroscòpia Raman, de l’ordre d’una micra, permet fer mapes de superfícies i analitzar la distribució de tensions, concentracions polimòrfiques, de defectes, etc. en microzones. Necessita quantitats mínimes de mostra, sense preparació prèvia, i és de gran utilitat en treballs sobre superfícies i capes primes, polímers i materials compostos, microelectrònica, superconductors, etc., com també en geologia, química orgànica i inorgànica, biologia cel·lular i molecular i altres disciplines.

Elisenda Coll al capdavant del microscopi electrònic de rastreig, a la Secció

L’espectroscòpia Raman no és habitual als laboratoris industrials, cosa que fa que empreses del sector dels polímers i del sector farmacèutic en facin un ús cada cop més freqüent a les instal·lacions dels SCT. L’anàlisi de pigments i materials per espectroscòpia Raman ha aportat una nova eina a la investigació en belles arts i en l’àmbit de les humanitats.

Secció d’imatges del SCT a la Facultat de Medicina Amb una superfície de prop de 100 m2, aquesta Secció està integrada per la Unitat de Microscòpia Electrònica de Transmissió, Confocal i Microscòpia Elec-

trònica de Rastreig i ha estat remodelada sota la coordinació del professor Carles Enrich del Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica. “S’adreça bàsicament a equips investigadors de la Facultat de Medicina, l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, l’IDIBAPS, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del CSIC, com també a altres equips d’institucions, com poden ser l’Institut de Recerca Oncològica (IRO) o l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM)”, explica el professor Enrich. La Secció consta d’un microscopi electrònic de transmissió i un ultramicròtom amb unitat de fred, un dels models més innovadors existents actualment. Els nous aparells se sumen al microscopi confocal i al microscopi electrònic de rastreig, cedit per l’Hospital Clínic. Els equipaments tècnics de la Secció donen suport a recerques centrades preferentment en l’àmbit de la biomedicina. Hi ha un projecte d’ampliació de la Secció que culminarà amb l’habilitació de 750 metres quadrats per als SCT a la Facultat de Medicina.

Més informació

Tariq Jawhari-Colin treballant amb l’espectòmetre Raman

Serveis Cientificotècnics: Tel.: 93 402 16 93 www.sct.ub.es A./e.: www@giga.sct.ub.es

llibreria ub LECTURAS DE INTEGRACIÓN ECONÓMICA. LA UNIÓN EUROPEA

MANUAL BÀSIC DEL SISTEMA FISCAL ESPANYOL

J. Muns (ed.) Col·lecció UB, 47 Edicions de la Universitat de Barcelona 17 × 24 / 547 pàg. ISBN: 84-8338-249-0

A. Pedrós Abelló. Col·lecció UB, 48 Edicions de la Universitat de Barcelona 17 × 24 / 338 pàg. ISBN: 84-8338-248-2

Aquest manual recull de forma sistemàtica els principals aspectes històrics i institucionals, així com el conjunt de polítiques que modelen la Unió Europea. El llibre ofereix una visió plenament actualitzada del procés d’integració europea amb l’objectiu bàsic que pugui servir de referència als estudiosos de la matèria, especialment en l’àmbit universitari.

Aquest manual bàsic vol facilitar als estudiants universitaris l’accés al coneixement superior dels temes fiscals. Constitueix una breu síntesi, posada al dia, de tot el sistema fiscal espanyol. És el primer text en llengua catalana que s’ha fet mai sobre aquesta matèria i pretén ajudar a superar una certa diglòssia i donar un impuls a la normalització lingüística.

SISTEMAS Y SERVICIOS DE INFORMACIÓN DIGITAL

DR. JOSEP TRUETA, ESBÓS D’UNA OBRA EXEMPLAR

E. Abadal Falgueras Biblioteconomía y Administración Cultural, 47 Edicions de la Universitat de Barcelona 16 × 22 / 147 pàg. ISBN: 84-95178-98-2 (Ediciones Trea) 84-8338-265-2 (Edicions UB)

J.A. Bombí (coord.) Claustre de Doctors de la UB Publicacions de la Universitat de Barcelona 17 × 24 / 59 pàg. ISBN: 84-475-2489-2 En aquesta monografia hi col·laboren: la seva filla Amèlia, que recorda la renúncia parcial a l’aspecte familiar en favor de la defensa d’unes idees; el doctor Alfons Fernàndez Sabater, que presenta una breu biografia; i els doctors Oriol Casassas, Rafael Esteve de Miguel i Cristóbal Pera, que aporten els diferents aspectes de la seva activitat patriòtica, científica i assistencial com a cirurgià ortopedista. La publicació inclou en facsímil dibuixos de Trueta.

El propòsit d’aquest llibre és explicar de forma clara l’estructura i les característiques del sector de la informació digital, un àmbit que sorgeix a partir dels avenços en la tecnologia informàtica, les telecomunicacions i l’emmagatzematge de la informació, i que percebem directament en productes (bases de dades, llibres, revistes, premsa digital) i serveis (que es distribueixen per mitjà del web o en suport òptic).

COLLECTANEA MATHEMATICA

CANADÁ. INTRODUCCIÓN AL SISTEMA POLÍTICO Y JURÍDICO

Vol. 52, 1 (2001) J. Cerdà, R.M. Miró-Roig, J. Soria (eds.) 21 × 29,7 / 100 pàg. ISSN: 0010-0757

E. Mitjans y J.M. Castellà (coord.) Canadiana, 1. Publicacions de la Universitat de Barcelona 17 × 24 / 426 pàg. ISBN: 84-475-2528-7

Collectanea Mathematica, la revista de matemàtiques més antiga d’Espanya, fundada el 1848 per José M. Orts, estrena un format nou. La publicació presenta articles originals de recerca en matemàtica pura i aplicada. Amb una periodicitat triennal que s’aplega en un volum, es pot trobar a les biblioteques universitàries més importants i és ressenyada per les revistes de matemàtiques.

Aquesta publicació recull estudis de diversos professors i investigadors d’universitats canadenques i catalanes sobre diferents aspectes del sistema polític i jurídic del Canadà. Es tracta de la primera obra col·lectiva en llengua castellana d’aquest tipus, cosa que demostra tant l’interès que desperta aquest model d’Estat entre l’opinió pública i els acadèmics espanyols, com el nivell dels estudis doctrinals sobre aquesta matèria.

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei UB i del Servei d’Informació i Publicacions: www.ub.es/edicions/eub.htm i www.ub.es/spub/sipub.htm Un altre lloc on podeu adquirir-les és al Punt UB ubicat al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també trobareu tot de productes de la UB, com ara material de llibreria o objectes de regal

Anunci Banco Santander. "Multifons"

Anunci Banco Santander col路labora amb Antics Alumnes