antics17

La

U B

Universitat

UNIVERSITAT DE BARCELONA Any V Núm. 17 Setembre 2001 2,4 euros / 400 ptes.

Nou equip de govern a la UB Premis a la innovació i la formació a les empreses CEI: docència i recerca en relacions internacionals

Guillem Vidal (Dret, 1963), president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya:

“Cal més relació entre els estudis de Dret i la carrera judicial”

Sumari N ú m e ro

4 Actualitat

17

Joan Tugores, rector: “Cal reinventar la universitat pública per a aquest principi del segle XXI”

16 Opinió A propòsit de dues novel·les “terrorífiques”, per Javier Tomeo

La Universitat UB Revista de la Universitat de Barcelona

19 Antics UB

Consell editorial: Joan Tugores, rector Ramon Alemany, vicerector de Professorat i Organització Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions Miquel Viñas, vicerector de Promoció Universitària Olga Lanau, gerent Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander

Parlen els Antics Alumnes

22 Entrevista Guillem Vidal: “Cal més relació entre els estudis de Dret i la carrera judicial”

Director: Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa UB

26 La Recerca

Gerent: Susanna Vendrell

Primera constatació experimental de selecció de quiralitat per forces macroscòpies

Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez i Montse Cenzano (administració) Gran Via, 585, 08007 Barcelona Tel.: 93 403 55 44 Fax: 93 403 53 57 A./e.: premsa@premsa.ub.es

32 La Universitat avui 37 Una mica d’història

Fotografies: J. M. Rué, Pepe Irún i BPMOEdigrup

Museu de la Farmàcia Catalana

Versió digital de la revista: www.ub.es/anticsub

38 Col·laboració

Director Antics UB: Pedro Vázquez Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a 08007 Barcelona Tel.: 93 317 02 53 Fax: 93 317 07 63 A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es

40 Formació continuada 42 Llibreria UB

Producció gràfica: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60 Disseny original: BPMO Edigrup Distribució: Interpàs, Associació Ginesta Dipòsit legal: B-19682-97

Imprès en paper ecològic

3

actualitat

Joan Tugores, rector: “Cal reinventar la universitat pública per a aquest principi del segle XXI” El catedràtic de Teoria econòmica Joan Tugores va ser elegit rector de la UB el passat 24 de maig.

Després dels primers mesos d’exercici del càrrec, el professor Tugores explica les seves línies de treball en el govern de la UB i com veu el moment actual de la “Hem posat les bases perquè la gran orquestra que és el Grup UB actuï de forma sincronitzada”, afirma el rector Joan Tugores.

Aquests mesos del seu mandat com a rector han coincidit amb la tramitació del Projecte de llei d’universitats. Quina opinió li mereix?

Clarament no es tracta de la llei que esperava la universitat ni la que necessita la nostra institució. Quan tothom reconeix que som a la societat del coneixement i que el capital humà és l’actiu més rellevant de les societats, esperàvem una llei que s’adeqüés a aquesta realitat del segle XXI. Lluny d’això, ens trobem amb un text que abunda en els tòpics més rancis de tornada a esquemes centralistes de selecció de professorat, desconfiança respecte a l’autonomia universitària, etc. Cap referència seriosa a l’imminent espai europeu d’ensenyament superior ni a l’espai europeu de recerca ni a temes de finançament. En definitiva, un retrocés injustificable i inassumible.

Dificultarà la vida universitària el Projecte de llei?

Malgrat les amenaces de paralitzar la vida universitària amb períodes constituents i debats socials interns i externs, els univer-

sitaris hem de ser més responsables que el Govern i garantir a la societat que continuarem treballant en les tasques de docència, recerca i aprenentatge que la societat ens té encomanades.

Farem un esforç important per mantenir l’activitat normal de la universitat, demostrant que l’autonomia universitària serveix precisament per treballar fora de condicionants a curt termini polítics o econòmics, malgrat que aquest cop ens ho estan posant molt difícil. I alhora reclamarem un pacte d’Estat i societat sobre la universitat, i això significa redactar una llei molt diferent de la que està en curs.

En els darrers mesos s’ha parlat molt del Grup UB. Quines actuacions s’han emprès?

Hem posat les bases perquè la gran orquestra que és el Grup UB actuï de forma sincronitzada, al servei de les tasques que la UB té encomanades per la societat.

Hem començat la renovació dels patronats en un nou clima que combina la necessària agilitat amb la vinculació a la UB. Hem transmès, crec que amb èxit, el mis-

4

universitat pública. satge, per exemple, que la millor garantia per al Parc Científic de Barcelona és el potencial investigador acreditadíssim de la UB. En l’àmbit multimèdia, hem superat el punt de partida negatiu dels darrers mesos, recuperant la confiança dels nostres socis i implicant-hi plenament el que suposa la “marca UB”. I en les relacions amb la societat en general, torna a haverhi un marc de confiança en la UB com a primera institució educativa, cultural i de recerca del país.

El descens demogràfic ha estat molt comentat, especialment els seus efectes sobre la preinscripció. Quines perspectives té la UB?

Les xifres són evidents, pel que fa al sistema universitari en conjunt. La UB manté una posició molt destacada, i fins i tot en alguns àmbits millora de forma notable malgrat l’entorn de reducció de la demografia. Hem de fer un nou esforç per transmetre a la societat la qualitat de la nostra oferta de formació. I no hem de caure en el parany d’identificar passiva-

actualitat

ment la inflexió demogràfica amb reducció de la demanda universitària. Hi ha noves demandes que la societat ens fa arribar, en els àmbits de formació continuada,

“El Projecte de llei d’universitats és un retrocés injustificable i inassumible” estudiants d’altres procedències, tercers cicles, titulacions dobles. Els recursos que la societat posa a la nostra disposició tenen múltiples aplicacions en forma de clàssiques i noves demandes de formació, de provisió de capital humà.

Quin és el marc de relacions de finançament amb la Generalitat?

La Generalitat ha presentat un Pla plurianual d’inversions que és un bon punt de sortida inicial, per a les actuacions més urgents i imprescindibles, des del nou edifici Antoni Caparrós, seu de Geografia i Història i de Filosofia, a les facultats de Física, Química i Biologia, i altres actuacions a Belles Arts, Farmàcia, Bellvitge i Plaça Universitat.

Així mateix, estem en negociacions amb les administracions públiques per a actuacions a Pedralbes Sud i Vall d’Hebron i Bellvitge, i estem perfilant plans addicionals d’inversió que abastaran pràcticament la totalitat de les necessitats pendents de la UB. Des de la perspectiva del finançament corrent, estem esperant un marc de finançament anunciat per la Generalitat que confiem que estigui a l’alçada del que altres comunitats autònomes han assumit ja com a compromisos amb les seves universitats i que permeti mantenir el lideratge de Catalunya en aquest àmbit.

Quines altres prioritats té per al nou curs?

A més dels temes plantejats, bàsicament: iniciar la implantació del Pla de relleu generacional del professorat; començar la revisió en profunditat de l’organització i administració de la UB i del Grup UB, la qual cosa requerirà una administració i serveis de més alt valor afegit, més agilitat i més adequació a les demandes socials, cosa que haurà de tenir la seva tra-

El nou rector assegura que “els recursos financers i sobretot la confiança que la societat té dipositada en la UB estan en bones mans”.

ducció en temes de plantilles i funcions del PAS; liderar el trànsit envers el model europeu d’ensenyament superior, de manera que fem ressaltar el paper dels nostres estudiants com a subjectes actius del procés d’aprenentatge; i tot això en un clima de comunitat universitària, d’altra banda imprescindible per transmetre amb claredat i energia els nostres posicionaments sobre el Projecte de llei d’universitats.

Com veu la situació de la universitat pública a Espanya?

Malgrat les enormes dificultats, legals i financeres, existents, per mi és prioritari enviar a la societat el missatge rotund que els recursos financers i sobretot la confiança que té dipositada en la universitat pública en general, i la UB en particular, estan en bones mans. Catalunya –igual com l’Europa occidental– ha optat per un

5

model d’educació superior mitjançant universitats públiques que considero més útil i intel·ligent que mai, precisament perquè les societats necessiten ara més que mai aquests espais de reflexió, recerca i aprenentatge que són les universitats, fora de les pressions a curt termini de l’economia o la política.

La UB assumeix la seva responsabilitat davant la societat, combinant l’autonomia que reivindiquem no tan sols amb el rendiment de comptes a la mateixa societat, sinó amb la configuració de relacions fluides i cordials amb el teixit social que ens envolta, de manera que siguem una universitat pública, autònoma i oberta. En un context que seria complicat fins i tot sense el Projecte de llei, cal anar “reinventant” la universitat pública per adequar-la a un entorn d’aquest començament del segle XXI, que realment és trepidant.

actualitat

El nou equip per governar la UB El nou equip de govern nomenat pel rector Joan Tugores va prendre possessió el 5 de juny. Aquestes són les persones que conduiran la Universitat els propers anys.

Secretària general Anna Maria Badia Martí (Mollerussa, 1957) es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1982 i va obtenir el grau de doctora el 1988. Va ser contractada com a professora el 1986, i des del 1991 ha estat professora titular de Dret internacional públic. És membre del Departament de Dret i Economia Internacionals.

1995), cap d’estudis de l’ensenyament (1995-1998) i, durant els darrers anys, director del Gabinet d’Orientació Universitària.

Vicerector de Recerca Antonio Juárez Giménez (l’Hospitalet de Llobregat, 1954) es va llicenciar en Biologia per la Universitat de Barcelona el 1976, i és doctor des del 1980. Va realitzar els estudis postdoctorals a la Universitat de Würzburg (Alemanya) i a l’Hospital Universitari de Boston (EUA). Des del 1993 és catedràtic de Microbiologia del Departament de Microbiologia de la Universitat de Barcelona, on també va ocupar el càrrec de director des del 1998. És president del Grup de Microbiologia Molecular de la Societat Espanyola de Microbiologia i membre fundador del Centre de Recerca en Bioelectrònica i Nanobiociència de la Universitat de Barcelona.

Vicerector de Professorat i Organització Ramon Alemany Leira (Barcelona, 1962) es va llicenciar en Ciències Econòmiques el 1986, any des del qual ha estat professor a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Catedràtic d’Economia aplicada, ha estat secretari del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola, i el 1994 va ser elegit cap d’estudis de la Facultat de Ciències Econòmiques. Des del 1998 fins a ara ha estat delegat del president per a Afers Acadèmics a la Divisió de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials.

Vicerector de Política Científica Miquel Moretó Pedragosa (Barcelona, 1950) es va llicenciar en Farmàcia el 1973 a la UB i va obtenir el títol de Doctor el 1976. És catedràtic de Fisiologia des del 1986 a la Facultat de Farmàcia de la UB i és membre del grup de recerca consolidat de Fisiologia i Nutrició experimental i del centre de recerca de Nutrició i ciències dels aliments.

Del 1986 al 1990 va ser cap d’estudis de Farmàcia. Ha estat director del Departament de Fisiologia - Divisió IV (1998-2001) i membre de la Comissió Tècnica d’Ensenyaments, del 1989 al 1994, i del Consell de Qualitat, del 1995 al 2000. Des del 1999 és editor de l’European Journal of Nutrition.

Vicerector d’Ordenació Acadèmica i Docència Manuel Viader Junyent (Mataró, 1959) es va llicenciar en Psicologia a la UB el 1982 amb el premi extraordinari. És doctor en Psicologia des del 1987 i professor titular de Psicologia experimental a l’Àrea de Coneixement de Metodologia de les Ciències del Comportament des de l’any 1988. Va començar les seves tasques de gestió l’any 1993 a la Facultat de Psicologia, i posteriorment en col·laboració amb la Direcció Tècnica de Gestió Docent. Va ser membre del Consell d’Estudis de l’Ensenyament de Psicologia, i vicedegà de la Facultat. Recentment ha estat adjunt d’Afers Acadèmics i Docents, coordinador de les PAAU a la UB, membre de la Comissió Organitzadora de les PAAU en l’àmbit de Catalunya, i responsable de les activitats relatives a centres i estudiants de secundària.

Vicerector de Sistemes d’Informació i Documentació Antoni Sans Martín (Barcelona, 1954) es va diplomar en Magisteri el 1975 a la UB. El 1981 es va llicenciar en Ciències de l’Educació, i es va doctorar l’any 1989. Després de quinze anys al sistema educatiu reglat, l’any 1988 va ingressar a la UB com a professor ajudant, i és professor titular d’universitat del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació (MIDE) des de l’any 1992. Ha ocupat els càrrecs de secretari i vicepresident de la Divisió de Ciències de l’Educació. Ha estat avaluador del Plan Nacional de Calidad del Ministeri d’Educació i Cultura, i actualment és consultor del Servei d’Assessorament Metodològic (SAM) de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB, responsable de l’avaluació de les accions for-

Vicerector d’Estudiants Joan Guàrdia Olmos (Barcelona, 1958) va finalitzar els estudis de Psicologia a la Universitat de Barcelona l’any 1982, i va obtenir el doctorat l’any 1986. El 1987 va esdevenir professor titular de l’Àrea de Metodologia de les Ciències del Comportament, i des d’aleshores desenvolupa les seves tasques docents i de recerca a la Facultat de Psicologia en l’àmbit de l’anàlisi estadística de dades. Ha estat secretari del Consell d’Estudis de l’Ensenyament de Psicologia (1993-

6

actualitat

del 1975 va ser professor agregat numerari d’Història medieval, i del 1978 al 1980 va ser director del Departament d’Història Medieval. És catedràtic des del 1982. Ha estat degà de la Facultat de Geografia i Història i president de la Divisió de Ciències Humanes i Socials. Ha estat també vicerector d’Activitats i Promoció Culturals i vicerector encarregat de Relacions Internacionals. És membre de l’Academia Nacional de Historia de Argentina i acadèmic corresponent de la Real Academia de Historia de España. Ha estat guardonat amb la Gran Creu d’Alfons X el Savi i nomenat commendatore de la República Italiana.

matives d’UB Mèdia, i membre del patronat de la Fundació Bosch i Gimpera, entre altres càrrecs.

Vicerector de Promoció Universitària Miquel Viñas Ciordia (Puigcerdà, 1953) és doctor en Ciències per la Universitat de Barcelona. Ha estat professor a la Universitat de Saragossa, al Baylor College of Medicine a Houston i a la UB. Ha estat secretari del Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries i de la Facultat de Farmàcia. També ha ocupat el càrrec de director de Recerca de l’Institut Universitari de Salut Pública de Catalunya.

Fins ara era coordinador de les Unitats Bàsiques de Bellvitge i director del Centre de Recerca Biomèdica de Bellvitge i del Màster experimental en ciències biomèdiques.

Vicerector de Política i Qualitat Lingüístiques Emili Boix Fuster (Barcelona, 1956). Llicenciat en Filologia Catalana (1978) i Filologia Hispànica (1981), es doctor en Filologia Hispànica des del 1990. Màster en Sociolingüística per la Universitat de Georgetown (1984). És professor titular d’Universitat del Departament de Filologia Catalana de la Divisió de Ciències Humanes i Socials de la UB. La seva trajectòria docent i investigadora es molt àmplia, i destaca la seva participació en un gran nombre de projectes, com també la seva col·laboració en altres tipus d’activitats d’àmbit universitari i social.

Vicerector d’Edicions i Publicacions Gabriel Oliver Coll (Sineu –Mallorca–, 1937) és doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Ha estat professor i és catedràtic de la Universitat de Barcelona. Rector de l’Estudi General Lul·lià, ha ocupat càrrecs de gestió acadèmica en tots els nivells de la UB. Ha estat director de departament, degà de la Facultat de Filologia i president de la Divisió de Ciències Humanes i Socials, vicerector d’Extensió Universitària, president de la Comissió Econòmica i vicepresident de la Comissió de Recerca de la UB. És president de la Cooperativa Universitària Sant Jordi.

Delegat del rector per a Relacions amb la Societat Joan-Francesc Pont Clemente (Barcelona, 1957) és doctor en Dret i diplomat en Ciències Empresarials. És professor de la UB des del 1982, catedràtic de Dret tributari des del 1993, i ha estat director de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials entre el 1992 i el 1998. És un expert en tributació empresarial, fundacions, societats de capital risc, procediment sancionador tributari i mesures fiscals antielusives. L’any 1999 va ingressar a la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras amb un discurs sobre la naturalesa, els membres, el govern i la hisenda de la universitat pública a l’Estat espanyol.

Vicerector de Relacions Internacionals Jordi Martinell Callicó (Sant Feliu de Guíxols, 1948) és paleontòleg. Es va llicenciar en Ciències Geològiques a la Universitat de Barcelona l’any 1971 i s’hi va doctorar el 1976, amb premi extraordinari de doctorat. El 1972 va començar com a professor ajudant al Departament de Paleontologia de la UB, i des del 1986 és catedràtic d’aquesta especialitat. Va ser director de l’aleshores anomenat Departament de Paleontologia i cap d’estudis de Geologia. És responsable d’un grup de recerca consolidat i ha estat membre dels equips directius de diverses societats científiques internacionals.

Durant els darrers tres anys ha treballat amb l’equip rectoral en tasques relacionades amb la gestió universitària i les xarxes de cooperació internacional, coordinant els convenis de cooperació educativa de la UB (FeinaUB).

Delegat del rector per a Projectes de Millora Docent Albert Cornet Calveras (Gironella, 1955) es va llicenciar en Física per la UB el 1997 i es va doctorar per aquesta Universitat el 1982. Docteur d’état ès-sciences per la Université Paul Sabatier de Tolosa de Llenguadoc el 1983. Professor titular d’Electrònica des del 1985 i catedràtic des del 1989. Especialitzat en tècniques de caracterització estructural de materials per a dispositius electrònics i optoelectrònics. Ha estat cap d’estudis d’Enginyeria Electrònica, secretari de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques i president de les comissions Acadèmica i de Doctorat d’aquesta Divisió. Fins ara, adjunt a la presidència per a Afers Acadèmics de la Divisió.

Vicerector d’Activitats Culturals i Patrimoni Salvador Claramunt Rodríguez (Barcelona, 1943) es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona el 1967, on va obtenir premi extraordinari, i es va doctorar a la Universitat de Bolonya el 1969 com a becari del Col·legi d’Espanya, amb la màxima qualificació. Des

7

actualitat

Els Juliols, una oferta consolidada Els cursos d’estiu superen els 2.500 alumnes a cinquena edició dels cursos d’estiu “Els Juliols de la UB”, celebrada del 2 al 20 de juliol a l’edifici Històric de la UB, ha estat l’edició de la consolidació defini-

L

tiva. Les xifres de cursos, alumnes i professors participants han estat molt similars a les de l’any passat (lleugerament superiors), com ho han estat també els

Amb els universitaris bosnians La Joint Summer University, entre Barcelona (al juliol) i Sarajevo (al setembre), congrega alumnes d’una ciutat i l’altra amb l’objectiu de contribuir a l’enfortiment del sistema universitari de Bòsnia i Hercegovina i potenciar l’intercanvi d’estudiants i professorat en un context de solidaritat i cooperació. A Barcelona, hi van assistir un total de 130 alumnes (entre bosnians i catalans), que van seguir els cursos “Environmental problems in a Mediterranean country and scientific approaches to their solution”, “Molecular pathology” i “Regional and local finance: theory and practice in Europe”, tots tres impartits per professors de la UB.

9

indicadors de les iniciatives que despuntaven en edicions passades i que, amb els resultats d’enguany, han demostrat el seu arrelament.

Aquest any, amb el mateix nombre de cursos impartits (44), els Juliols han arribat als 2.580 inscrits, repartits en els diferents blocs d’estudi (Recerca interdisciplinària, Noves àrees i nous temes d’estudi, Actualització de coneixements i Observatori geopolític de la UB), a més de les iniciatives Barcelona European Universities Summer School de Les Heures i Barcelona-Sarajevo Joint Summer University, que des de l’any passat formen part de l’oferta conjunta dels Juliols.

Responent a l’objectiu de fer-se ressò de la realitat social i els temes d’actualitat, els Juliols parlaven de globalització mentre es produïen les mobilitzacions a Barcelona i la cimera de Gènova; també de gestió de crisis humanitàries, de genoma humà, de Puig i Cadafalch, del turisme com a activitat econòmica, de l’envelliment de la població, de la neurociència, de finances i del cosmos. El president del FC Barcelona Joan Gaspart, el cineasta García Berlanga i el geògraf Edward Soja van ser alguns dels ponents més destacats.

actualitat

La UB aposta per la innovació i la creativitat El rector Joan Tugores va afirmar aquesta voluntat en el sopar Universitat-Empresa en què es van lliurar els Premis Les Cúpules d’Innovació i Les Heures de Formació.

tes matèries. L’economista Francesc Santacana (Barcelona, 1943) ha estat degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya entre el 1983 i el 1990, i director general de la Fundació Bosch i Gimpera des de l’any 1986. Des del 1988 és també coordinador general del Pla estratègic, econòmic i social de Barcelona.

Premis

“

a UB està decidida a apostar per la innovació i la creativitat”, va afirmar el rector, el 19 de juliol, en el sopar que anualment ofereix la UB a les empreses i institucions col·laboradores. Aquesta aposta es concreta en el nomenament del fins ara director general de la Fundació Bosch i Gimpera, Francesc Santacana, com a coordinador de Polítiques d’Innovació i Creativitat del Grup UB. En dependència directa del rector i president del Grup Joan Tugores, des del seu nou lloc Santacana s’encarregarà de definir les estratègies i actuacions encaminades a promoure la innovació, la creativitat i l’esperit emprenedor del Grup UB, tot elaborant un Pla estratègic per a aques-

L

En l’acte també es van lliurar els Premis Les Cúpules d’Innovació i Les Heures de Formació. El Premi Les Cúpules d’innovació va ser per a Aleaciones de Metales Sintetizados, SA (AMES), per la seva llarga trajectòria de col·laboració amb grups de recerca tant de la Universitat de Barcelona com d’altres universitats de Catalunya i de la resta d’Espanya. Va tenir una menció honorífica Fabricación Componentes Motocicletas, SA (FACOMSA).

Pel que fa al Premi Les Heures de Formació, el Jurat va decidir deixar-lo desert, tot i que va distingir amb una menció especial el Projecte Universitat Empresa, SL, per posar a l’abast dels estudiants el món de les multinacionals i de la formació que imparteixen.

Diplomes d’agraïment En el transcurs del sopar, celebrat als jardins del Palau de Les Heures, es van lliurar els diplomes d’agraïment a les empreses col·laboradores i als patrocinadors del Grup UB durant l’any 2000. Aquestes empreses i institucions van subscriure convenis de col·laboració amb la UB per un import de 335 milions de pessetes, tramitats a través de la Unitat de Màrqueting i Patrocini de la UB.

PATROCINADORS D’HONOR Airtel Banco Santander Central Hispano Caixa Catalunya La Caixa Estubroker Wall Street Institute.

PATROCINADORS Banco Zaragozano Caja de Ahorros del Mediterráneo.

El Corte Inglés El Periódico EresMás Gas Natural General Óptica Grup Saba Grup Soteras La Vanguardia Layetana Novartis Telefónica Móviles.

AMICS Barcelona Televisió Bayer Mundo Deportivo El País Grup Balañà Indústries Mercury Ona Catalana.

MECENES Pere Pagès Elies (“Víctor Alba”) Família Manuel Sacristán Carles Viladomiu i Comella.

10

actualitat

Xavier Trias clou el Parc de 7 a 9 l Cercle Eqüestre va acollir, el 28 de maig, la darrera tertúlia del cicle d’enguany de “Conferències del Parc de 7 a 9”, que va ser conduïda per Xavier Trias i Vidal de Llobatera, portaveu del Grup Parlamentari Català.

Sota el nom de “Nous reptes per a la Catalunya del segle XXI”, la tertúlia va

E

girar entorn dels punts forts i febles de Catalunya i Espanya. En aquest context, Trias va parlar sobre com fer un país equitatiu i sostenible centrant-se en temàtiques com el canvi demogràfic i la immigració i la necessitat d’apostar per la formació, la recerca i les infraestructures bàsiques.

Coorganitzades per la Fundació Bosch i Gimpera i el Parc Científic de Barcelona, les tertúlies del Parc de 7 a 9 s’adrecen a un públic no entès en les matèries proposades i es fan en un to col·loquial i amb elements de referència trets de la vida quotidiana per posar a l’abast temes científics d’interès general.

Acord entre Kymos Pharma Services i el Parc Científic de Barcelona ’empresa Kymos Pharma Services va signar un contracte, el dia 5 de juny, amb el Parc Científic de Barcelona mitjançant el qual s’instal·larà durant aquest setembre a l’Edifici Modular de laboratoris del Parc per beneficiar-se de les potents infraestructures de suport a la recerca que el Parc ofereix, com també de la possibilitat d’establir contactes amb personal científic d’elevada qualificació.

Nascuda de la iniciativa d’un grup de professionals provinents de la indústria farmacèutica, Kymos Pharma Services és una empresa de nova creació que ofereix serveis cientificotècnics a tercers. Els serveis que ofereix Kymos se centren en les anàlisis de

L

compostos en matrius biològiques, fonamentalment per a estudis de farmacocinètica i metabolisme, així com en una gran varietat d’estudis analítics vinculats a la recerca, el desenvolupament, el control de qualitat i l’estabilitat de principis actius, medicaments i primeres matèries en general.

Una de les necessitats més primordials de la indústria farmacèutica és l’optimització de les diferents etapes de recerca i desenvolupament dels nous principis actius o fàrmacs amb l’objectiu d’accelerar al màxim la seva introducció al mercat, que ha de permetre començar a obtenir-ne beneficis amb anterioritat i rendibilitzar al màxim els temps de protecció de les patents. Paral·lelament, les empreses es veuen obligades a incrementar la quantitat i qualitat dels estudis involucrats en el desenvolupament dels fàrmacs a causa de les creixents exigències en eficàcia i seguretat per part de les administracions.

En aquest context, la indústria farmacèutica espanyola està començant a

adoptar de forma generalitzada l’estratègia de la subcontractació a tercers de les parts del desenvolupament d’un fàrmac que requereixen una elevada especialització tecnològica, deixant temps a l’empresa farmacèutica per concentrar els seus esforços i recursos interns en la cerca de noves dianes terapèutiques, noves indicacions i noves estratègies de mercat per als seus productes.

No obstant això, actualment el nombre d’empreses de serveis existents al nostre país és molt reduït i les empreses farmacèutiques han de dirigir-se a empreses de serveis situades en altres països, principalment de l’entorn europeu. Per aquest motiu, una empresa com Kymos neix amb l’objectiu de cobrir part d’aquest buit, oferint una àmplia gamma de serveis cientificotècnics que incideixin directament en les diferents fases de la recerca i el desenvolupament de nous fàrmacs.

Formació en noves tecnologies per al professorat i l’alumnat de tercer cicle a UB ofereix aquest estiu i tardor una trentena de cursos de formació en noves tecnologies adreçats a professorat i alumnat de tercer cicle de la Universitat.

Són tant de caire virtual com presencials o semipresencials.

L

Els cursos (www.ub.es/ice/formacioub/frame.htm) són coorganitzats per la Fundació UB Mèdia, el Centre de Formació Permanent UB-Sants, el Centre d’Informàtica, el Gabinet d’Avaluació i Innovació Universitària i l’Institut de Ciències de la

11

Educació, amb el finançament del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. L’oferta formativa s’organitza en cinc blocs temàtics: ofimàtica, programació i bases de dades, edició electrònica i multimèdia, eines d’aprenentatge virtual i programari i informàtica.

actualitat

Inaugurada l’escultura homenatge a Ernest Lluch l 21 de juny es va presentar l’escultura Diàleg, de Ricard Vaccaro, realitzada en memòria d’Ernest Lluch. L’obra, donació de l’autor a la Universitat de Barcelona, s’ha instal·lat a l’interior de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, de la qual Lluch era professor.

Manel Artís, degà de la Facultat, va recordar que justament aquell dia feia set mesos de la mort d’Ernest Lluch i va animar els estudiants, actuals i futurs, a seguir el seu mestratge. A l’acte va assistir-hi també el germà del professor assassinat, el geògraf Enric Lluch, que va agrair en nom de la família a Ricard Vaccaro i al recentment desaparegut Antoni Caparrós la col·locació de l’escultura.

El rector Joan Tugores va evocar també les figures d’Ernest Lluch i Antoni Caparrós, tot demanant a la comunitat universitària que recollís el mestratge i el testimoni de tots dos en la lluita pel diàleg i la tolerància com a forma de resolució dels conflictes. Es va tancar l’acte amb la interpretació d’“El cant dels ocells” a càrrec del violoncel·lista Rafael Sala.

L’escultura, de 4,5 metres d’amplada i 2,3 d’alçada, és feta de metacrilat i acer

E

Corten, i la componen onze columnes, una per a cadascuna de les lletres del nom i cognom d’Ernest Lluch. Totes onze estan arrelades a la terra i s’eleven de manera

sinuosa simulant el diàleg que Lluch sempre havia demanat per resoldre el conflicte que viu el País Basc. Només una roman recta, la “H”, la lletra muda.

El violencel·lista Rafael Sala va interpretar “El cant dels ocells” durant l’acte.

Primera tesi del programa de doctorat de la UB a la Universitat de l’Havana a Facultat d’Econòmiques va acollir el mes de juliol la lectura de la primera tesi doctoral llegida dins el programa de Doctorat en Economia Internacional que la UB imparteix a la Universitat de l’Habana. La doctoranda Vilma Elena Hidalgo va defensar la tesi “Elección de regímenes cambiarios: una revisión post-crisis. La experiencia de América Latina. Lecciones para Cuba”.

El programa de doctorat, dirigit pel professor de Política econòmica i estructura econòmica mundial Benjamí Bastida, es va començar a impartir el

L

1997. Professors de la UB s’han anat desplaçant periòdicament a l’Havana per a les classes, que tenen lloc al Centre d’Investigació en Economia Internacional, adscrit a la Universidad de la Habana. A més, s’ha mantingut en contacte amb els estudiants a través de diverses eines informàtiques. El programa, que han seguit 23 alumnes, va adreçat bàsicament a professorat d’aquell Centre d’Investigació i de la Facultat d’Econòmiques de la Universidad de la Habana, a més d’investigadors d’altres centres cubans. Després d’aquesta primera tesi

12 12

doctoral, està previst que en segueixin més durant aquest curs.

La tesi de Vilma Elena Hidalgo, dirigida pel catedràtic de Teoria econòmica Joan Tugores, va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude. El tribunal estava integrat per Joan Hortalà i Josep Maria Vidal, professors de la UB; Joaquín Zamorano, professor de la Universidad Complutense de Madrid; Antonio Romero, director del Centre d’Investigació en Economia Internacional de l’Havana, i Lourdes Tabares, vicerectora de Relacions Internacionals i Tercer Cicle de la Universidad de la Habana.

actualitat

El premi Nobel Arthur Kornberg, a la Facultat de Medicina l dia 28 de juny, a la Facultat de Medicina, Arthur Kornberg –premi Nobel de medicina 1959 conjuntament amb el científic Severo Ochoa per la descoberta del mecanisme de síntesi biològica del DNA i RNA– va impartir la lliçó “Santiago Ramón y Cajal 2001”.

Arthur Kornberg va pronunciar la conferència “Biotechnology: Impact on Medicine, Society and Basic Research” i va ser presentat pel prestigiós bioquímic espanyol Santiago Grisolia, premi Príncep d’Astúries d’investigació científica i tècnica 1990 i president del Comitè de Coordinació Científica de la UNESCO per al Projecte Genoma Humà.

Nascut a Brooklyn (Nova York) el 1918, Arthur Kornberg és tota una autoritat mundial en bioquímica, en especial dins l’enzimologia i l’estudi dels mecanismes

E

de síntesi del DNA (àcid desoxiribonucleic). Avui dia ocupa un lloc privilegiat en la història del coneixement científic i el progrés de la ciència, amb aportacions de caràcter pioner en el món de la genètica, que han estat autèntics pilars per conèixer la química dels àcids nucleics i la transmissió del missatge genètic, mecanismes bioquímics claus per a la química de la vida.

Les recerques de Kornberg i Ochoa han estat cabdals per comprendre i aprofundir sobre els mecanismes moleculars en genètica, amb l’aïllament i estudi de la funció biològica d’enzims clau en la fisiologia cel·lular, autèntics punts de partida de les sofisticades tècniques actuals de seqüenciació i clonació. Esbrinar el procés d’acoblament dels nucleòtids –les unitats que integren els àcids nucleics– i conèixer com

es transmet el material genètic de generació en generació, ha estat una aportació autènticament revolucionària en ciència bàsica, i essencial per ampliar els horitzons de la investigació en genètica molecular, enginyeria genètica, biomedicina i altres escenaris de la ciència d’abast més internacional.

Distinció de la Generalitat de Catalunya per a investigadors de la UB n total d’onze docents i investigadors de la UB de diferents àmbits d’especialització han estat guardonats a la sego-

U

na edició de la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària, una convocatòria

Categoria d’investigadors reconeguts

que enguany ha tornat a reconèixer la tasca científica i investigadora de trenta investigadors de les universitats catalanes.

Categoria de joves investigadors

Montserrat Aguadé, Departament de Genètica

Laura Borràs, Departament de Filologia Romànica

Ernest Giralt, Departament de Química Orgànica

Anna M. Gòmez, Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Divisió III

Francesc Illas, Departament de Química Física

Àngel Jorba, Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi

Robert Rodríguez, Departament de Medicina Javier Tejada, Departament de Física Fonamental

Àngels Ramos, Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria

Antonio Zorzano, Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Divisió III

Fèlix Ritort, Departament de Física Fonamental També han estat guardonats en aquesta categoria Anna Cazurra, Josep Nogués, Jesús David Pérez, Francesc Pérez, Alejandro Pomarol, Mariona Sodupe i Manuel del Valle, de la UAB; Joan Comella, de la UdL; Xavier Pla, de la UdG; Francesc Posas i Enric Vallduví, de la UPF; Jordi Rello, de la URV; Joan M. Rius i Daniel Sempere, de la UPC, i Miquel Solà, de la UdG.

Dins aquesta categoria, han estat distingits també els investigadors Joaquim Bruna i Francisco Rico, de la UAB; Eudald Carbonell, de la URV, i Josep Antoni Planell, de la UPC.

13

actualitat

“Explica’ns la teva vida”, un projecte de TV3 i la UB La iniciativa vol recuperar la història del país, descobrir la vida quotidiana i els processos socials a partir de la memòria i les vivències dels ciutadans.

V3 ha emès, de l’abril al juliol, el programa “Explica’ns la teva vida”, resultat d’un ambiciós projecte de Televisió de Catalunya amb la col·laboració del Departament d’Antropologia de la UB. Aquesta iniciativa ha estat impulsada per l’antropòleg Jesús Contreras i el periodista Fran-

T

Com a conseqüència del concurs de biografies convocat, TV3 va produir una sèrie documental de tretze capítols, sobre una preselecció de cinquanta a setanta documents, onze dels quals són monogràfics i dos es presenten en un to coral. Per la seva banda, Edicions 62, que també va col·laborar en el projecte, preveu l’edició d’un llibre en què s’aplegaran aquestes històries.

La major part dels participants al concurs tenen prop de seixanta anys cesc Escribano amb la intenció de recuperar la història del país, descobrir la vida quotidiana i els processos socials a partir de la memòria i les vivències dels ciutadans.

Entre les quasi set-centes biografies presentades, destaca que la major part dels participants al concurs tenen prop de seixanta anys i que, en una divisió per sexes, el 52% correspon a homes i el 48% a dones. Pel que fa a la procedència

geogràfica dels textos, la majoria han provingut de Catalunya, encara que s’han rebut escrits d’altres llocs com ara Mallorca, Andorra, Madrid, l’Argentina o els Estats Units.

“La temàtica més tractada a les biografies, la majoria escrites en un to literari, és la guerra civil vista des d’aspectes diferents com l’impacte a la vida quotidiana, la guerra al món rural, la joventut perduda o l’exili”, afirma Jesús Contreras. Les altres biografies s’engloben en temes sobre la vida quotidiana, les relacions humanes, l’escola, les malalties, la correspondència i la presó.

Les biografies han generat uns fons documentals per als interessats en la història contemporània

Històries d’amor El programa s’emet un altre cop enguany. S’estan demanant noves biografies, especialment de persones que vulguin explicar històries d’amor.

També s’inclouen dos capítols, que

de fet pertanyen a la temporada anterior, al voltant de la guerra civil. Són de caràcter coral, fets a base de diverses biografies molt marcades per aquest episodi històric.

Per enviar la vostra biografia: “Explica’ns la teva vida” Apartat de correus 101 • Sant Joan Despí www.tvcatalunya.com/explica

14

Aquests documents han estat processats per un equip del Departament d’Antropologia de la UB i han generat un fons documental, amb l’autorització del 90% dels autors de les biografies presentades, que estarà a disposició dels interessats per la història contemporània.

Segons Contreras, “un cop finalitzat el conveni amb TV3, la UB té ara el repte de continuar amb l’arxiu, reunint més documents, ja siguin en forma de biografies o de testimonis, i amb els recursos necessaris”.

actualitat

Òpera bufa de Domenico Cimarosa al Pati de Lletres ui es vesteix amb coses d’altri, ben aviat es troba nu, de Domenico Cimarosa, és el títol de l’òpera que es va representar, com és tradicional cada estiu, al Pati de Lletres de la UB els dies 27 i 28 de juny. Es tracta d’una òpera bufa, ambientada a la regió de Nàpols, en la qual criats i amos es canvien les identitats i sovintegen les històries d’amor.

El seu autor, Domenico Cimarosa (1749-1801), va conrear a bastament el gènere de l’òpera bufa, encara que també és autor d’altres tipus d’obres. Va desenvolupar part de la seva tasca a Rússia, i entre els fets més destacats de la seva biografia figura haver estat tancat a la presó a Itàlia per haver escrit la música d’un himne republicà. Il matrimonio segreto és considerada la seva obra mestra.

Carmen Bustamante es va fer càrrec de la direcció artística del muntatge; Fernando Marina de la direcció musical, i Pepa Fluvià de la direcció d’escena. Els arranjaments musicals són de Xavier Pagès. Els intèrprets són alumnes de l’Aula de Cant, dirigida per Carmen Bustamante i integrada en el Conservatori del Liceu. La UB, a través del Vicerectorat d’Activitats i Promoció Culturals, és l’única

Q

universitat de l’Estat espanyol que organitza espectacles operístics, en una iniciativa que va començar el 1988 i des d’alesho-

res es duu a terme cada any. El muntatge està coproduït per la UB i el Conservatori Superior de Música del Liceu.

Nou portal a Internet de novetats editorials universitàries es universitats catalanes que formen part de l’Institut Joan Lluís Vives han creat el NEU-e (www.neu-e.com) (Novetats Editorials Universitàries-e), un portal conjunt des del qual s’accedeix al fons de publicacions de les seves editorials. El NEU-e és un portal d’informació i venda electrònica de llibres accessible en català, castellà, anglès i francès. Ha estat una iniciativa conjunta de la Secretaria per a la Societat de la Informació del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat, que ha coordinat la UOC i en la qual també han participat les editorials de la UB, UAB i

L

UPC. L’objectiu del portal és incrementar la difusió i les vendes de les publicacions de les universitats.

El fons editorial del NEU, que es va actualitzant cada quinze dies, conté 3.715 llibres aportats per les editorials de les catorze universitats participants.

A través del NEU-e s’ofereix informació i venda electrònica de les publicacions de les editorials universitàries catalanes. A la pàgina principal hi figuren els darrers llibres publicats, i a l’apartat de “Novetats” es poden consultar, com a mínim, els darrers deu llibres que han

15

sortit al mercat estructurats per àrea temàtica. Per buscar un llibre en concret, es poden fer cerques, tant generals com delimitades. El portal és accessible en català, castellà, anglès i francès. També hi ha enllaços a totes les editorials que participen a la iniciativa.

Opinió Javier Tomeo va estudiar Dret i Criminologia a la Universitat de Barcelona.

No va arribar a exercir la carrera i es va dedicar a la literatura. Avui en dia les seves novel·les estan traduïdes a nombroses idiomes i moltes d'elles han estat adaptades i representades amb gran èxit en els principals teatres europeus. Algunes de les seves obres són El castillo de la carta cifrada, Amado monstruo, Preparativos de viaje, La máquina voladora, Los misterios de la ópera, Diálogo en re mayor, Problemas oculares e Historias mínimas. Va ser el guanyador del Premi Sent Soví de literatura gastronòmica convocat per la UB, l’Editorial Destino i Freixenet, amb el llibre La rebelión de los rábanos.

A propòsit de dues novel·les “terrorífiques” egons Charles Baudelaire, l'encant del que és horrible sols embriaga els forts.

El poeta gal –insuperable traductor de Poe– potser va voler dir-nos amb aquesta reflexió que només els esperits selectes són capaços de sentir aquest especialíssim sentiment que provoca la por.

Com s'entén, no obstant això, que hi hagi persones que puguin gaudir amb aquesta pertorbació angoixosa de l’ànima que provoca un perill que realment ens amenaça? Ho fan només per poder trepitjar després amb alegria el mateix que abans temien, tal com assenyalava Lucreci? Tant plaer produeix la descàrrega d’aquesta hormona anomenada adrenalina, que actua sobre l’aparell circulatori, eleva la tensió arterial, augmenta també el nivell de glucosa i té un efecte estimulant sobre el sistema nerviós? És cert que hi ha molts lectors que se senten fascinats per les anomenades novel·les de por. Pensem, per exemple, en els centenars d’edicions que han aconseguit i continuen aconseguint dues novel·les mítiques: Frankenstein (1831), de Mary Shelley, i Dràcula (1897), de Bram Stoker, que són, amb tota seguretat, els dos títols més populars d’aquest gènere i, sens dubte, les meves novel·les preferides.

La primera que va aparèixer va ser, en efecte, Frankenstein, una tràgica història protagonitzada per un ésser monstruós creat per un científic que va pretendre imitar Déu i convertir-se en un Prometeu modern.

Tot i així, que potser no vam ser nosaltres, i no només el doctor Frankenstein, els qui vam convertir aquella criatura infeliç i solitària en el monstre que després va jurar venjar-se del gènere humà? És que no vam ser nosaltres els qui, horroritzats pel seu aspecte, li vam negar l’amor i la comprensió que tant necessitava?

S

Uns quants anys després de Frankenstein, va aparèixer Dràcula, de Bram Stoker, el vell mite del vampirisme. La sang es considerava com la font de la vida i, al cap i a la fi, com la font d’un salvatge i inextingible amor.

–Així com jo m’apropo a tu –xiuxiueja Dràcula a l’orella de la seva adorable víctima–, tu t’aproparàs als altres i aprendràs l’èxtasi en la crueltat, que és la forma més excelsa de l’amor.

I succeeix, a més, que quan traslladem el comte sinistre al platejat món del cine-

matògraf, el trobem convertit en una espècie de metge psicoanalista que rep passivament les descàrregues que li envien molts espectadors reprimits des de les butaques. D’aquesta manera, Dràcula conserva intacte, fins i tot al cinema, el seu enorme poder de suggestió.

La por i la luxúria, deia Aldous Huxley, són els motius més fàcils de comprendre per tothom. En la sinistra figura del Príncep de les Tenebres coincideixen segurament aquestes dues pertorbacions de l’ànima.

Il·lustració: Montse Cascante, estudiant de Belles Arts

16

SOL·LICITUD DE CARNET D’ANTIC ALUMNE

Setembre 2001

• Formulari per emplenar, signar i enviar, per fax, correu o personalment, a l’adreça anotada al peu.

• Rebreu el vostre carnet, amb validesa per a un any, al cap d'un mes del càrrec bancari.

• El preu del carnet d’Antics UB (4.500 PTA l’any) inclou la subscripció a la revista La Universitat Cognoms

Nom

Adreça Població

Codi postal

DNI

Província

Telèfon

Sexe (h / d)

Data de naixement (dd/mm/aaaa) Any

Titulació Dades bancàries

Signatura entitat

oficina

Com has conegut la possibilitat de fer-te el carnet?

Revista Web Un amic Diari

dígit control

núm. compte corrent

Altres

T’interessaria estar inclòs en un directori d’Antics per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu?

Sí

No

ANTICS UB Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r 2a. 08007 Barcelona. Telèfon: 93 317 02 53. Fax: 93 317 07 63 A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es http// www.ub.edu/anticsub Les dades que ens faciliteu seran incorporades al nostre fitxer automatitzat d’antics alumnes. Si voleu accedir o bé rectificar o cancel·lar aquestes dades, podeu adreçar-vos per escrit a Antics Alumnes. Universitat de Barcelona, en compliment del Reial decret 1332/1994, de 20 de juny.

antics ub

Parlen els Antics Amb l'objectiu de conèixer els Antics UB, anem publicant entrevistes fetes a persones que en teniu el carnet. Així, podeu explicar la vostra relació amb la Universitat i donar la vostra opinió sobre els Antics UB.

Jordi Blasco

(Economia, 2000)

meva tasca és dominar la pràctica professional.

El que m'interessa més és la formació relacionada amb el negoci bancari (borsa, etc.). I, d'altra banda, també la formació respecte a l'ús pràctic de les noves tecnologies. Preferiria que els cursos fossin a distància, pels motius que he dit abans de manca de temps.

Què és el que troba més interessant d'un carnet d'antic alumne?

El que més m'interessa és la facilitat que dóna a l'hora d'establir contacte on-line amb la UB. No utilitzo part dels seus avantatges (odontologia, assegurança sanitària, etc.) perquè ja les tinc cobertes amb

“El que més m’interessa del carnet és la facilitat alhora d’establir contacte on-line amb la UB” Quin record guarda del pas per la UB?

Vaig començar Economia a la Universitat quan ja treballava al banc en què estic actualment, el BBVA, on m'havia incorporat el 1970. El 1980 vaig aturar els estudis, i el 1992 els vaig reprendre, des de tercer curs. En aquell moment estava a punt de casar-me amb la Gemma, i l'any 95 vam ser pares de la Clàudia. O sigui que els meus records personals són els del tràfec travessant els passadissos, anant a les classes…

Després, cap al final dels quadrimestres, a la biblioteca, i també prenent algun tallat de tant en tant. Normalment, tot sempre ple de gom a gom. Però m'ho vaig passar tan bé que ara, potser paradoxalment, me'n recordo amb una certa enyorança.

Com li serveix la formació rebuda a la Universitat per a la vida professional?

La formació rebuda com a llicenciat d'Economia em dóna un punt de suport i unes eines. A partir d'això, el que estic fent és seguir els cursos de formació

“La formació rebuda com a llicenciat d'Economia em dóna un punt de suport i unes eines” a distància, als quals permet apuntar-se la mateixa entitat on estic treballant. Ara, el que necessito per progressar en la

19

anterioritat satisfactòriament. Respecte als idiomes, i també per mediació del banc, vaig cursar tant català com anglès durant uns quants anys.

Quin avantatge li afegiria al carnet que actualment no tingui?

Com a economista, voldria seguir tenint notícies des de Paul Krugman fins als estudis elaborats respecte a la preocupació pels problemes sobre el futur de la Unió Europea o dels països tant subdesenvolupats com en vies de desenvolupament (l'Argentina, etc.). O sigui, no quedarme desfasat.

Tot això, a la UB em venia donat mitjançant les explicacions a les classes, l'elaboració dels treballs coordinats pel professor... Ara les meves fonts de coneixement són els llibres, la premsa en general o Internet.

antics ub

Antics UB, lloc de trobada ntics UB està treballant per ampliar el seu vessant social durant el nou curs que comença. Així, es volen fomentar trobades per al col·lectiu d'antics alumnes, entre els seus membres i amb els espais de la Universitat.

Es tracta de promoure que les persones que han estudiat a la UB no tan sols disposin d'una sèrie de serveis i avantatges, sinó que també mantinguin un contacte

A

amb els altres antics alumnes i s'acostin als edificis actuals de la Universitat. S'està estudiant com canalitzar aquest projecte, si es fa en forma de conferències, activitats lúdiques, trobades informals, invitacions a actes socials…

A través del correu electrònic o el telèfon, us podeu posar en contacte amb l'Oficina d'Antics i enviar els vostres suggeriments sobre el tema.

Facilitats per estudiar aquest curs ls posseïdors del carnet d'antic alumne que vulguin fer alguna activitat de formació continuada a la UB poden utilitzar un crèdit del BSCH expressament elaborat per a ells. Es tracta d'un préstec destinat a finançar les despeses de

E

matrícula i material docent, amb un límit d'1.500.000 pessetes. El termini és de fins a dotze mesos, i el tipus d'interès és d'un 5,25% fix durant la vida del crèdit.

No hi ha comissions excepte la d'obertura, d'un 0,5 %.

Altres productes financers del BSCH per a la formació de l'antic alumne són crèdits per estudiar postgraus i màsters, compra d'equipament informàtic per a l'estudi, aprenentatge d'idiomes i estudis complementaris en universitats estrangeres.

Idiomes i esports e cara a aquest nou curs, els antics alumnes disposen d'importants avantatges a l'hora d'apuntar-se tant a l'aprenentatge dels idiomes com a la pràctica de l'esport.

Els antics alumnes poden matricular-se a l'Escola d'Idiomes Moderns (EIM) gaudint de preus reduïts com si fossin estudiants o personal de la Universitat. L'EIM ofereix classes en dotze llengües, en cursos tant intensius com de durada al llarg de tot l'any acadèmic. També hi ha cursos de caire específic (traducció, fluïdesa oral, preparació d'exàmens, etc.). Igualment n'hi ha de programats expressament per a empreses, com els de curta durada, que es concentren en una setmana amb vuit hores cada dia.

El Servei d'Esports fa un 10% de descompte als posseïdors del carnet sobre el preu que tenen els altres antics membres

D

de la UB. De cara al curs vinent, hi ha l'opció 1, que inclou l'ús de totes les instal·lacions i activitats del SEUB, excepte la piscina coberta i la sala de fitness (43.000 pessetes menys el 10%); i l'opció

20

2, que sí que inclou també aquestes dues instal·lacions (56.000 pessetes menys el 10%). Hi ha altres modalitats d'accés al Servei d'Esports amb ofertes específiques per al col·lectiu d'antics alumnes.

antics ub Els avantatges del carnet d’Antic Informeu-vos dels nous avantatges del carnet en el portal d’Antics: www.ub.es/anticsub/, on trobareu altres serveis a la xarxa.

També podeu informar-vos-en a l'Oficina d'Antics. Tel.: 93 317 02 53. Fax: 93 317 07 63

FORMACIÓ n UB Virtual 10% de descompte en els cursos, que apleguen tota la formació continuada i de postgrau a distància que s'impartia a través de Les Heures, l’Escola Virtual d’Empresa, l'Escola Virtual de Salut i UB Mèdia. n Escola d'Idiomes Moderns Preus reduïts als posseïdors del carnet, com si els alumnes fossin estudiants o personal de la UB. www.eim.ub.es Tel.: 93 403 53 44 Internet: www.eim.ub.es

Per a la formació a la UB, es disposa de les instal·lacions de la Biblioteca de la Universitat, la segona de l'Estat espanyol en nombre de volums, després de la Biblioteca Nacional de Madrid.

n Multicines Aribau Els antics alumnes tindran el descompte del dia de l'espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres als Multicines Aribau, emplaçats als números 5 i 8-10 d'aquest carrer.

SERVEIS n Assegurança sanitària Els posseïdors del carnet d'antic alumne de la UB podran gaudir d'una assegurança d'assistència sanitària de condicions especialment avantatjoses, creada especialment per a ells gràcies a un acord entre SANITAS i UNIPSA. Més informació, al tel.: 93 488 03 27; a./e.: unipsabarna@jet.es n Servei d'Esports 10% de descompte en el Servei d'Esports de la UB. Internet: www.ub.es/esports/ Tel.: 93 333 83 04

n Servei de Llengua Catalana 10% de descompte en els cursos generals i en els específics. www.ub.es /slc. Tel.: 93 403 54 78 n Coneixements d'informàtica La Universitat ofereix com a nou servei als seus antics alumnes, la possibilitat d'acreditar coneixements d'informàtica que posseeixen però dels quals no tenen titulació.

Departament de Formació Externa - Borsa de Treball de la UB. Tel.: 93 403 58 73 www.ub.es/ofor/cfpweb/aptitud/aptitud.html AVANTATGES FINANCERS Amb el Banco Santander, els Antics UB es poden beneficiar de les millors condicions de productes i serveis bancaris.

Aquestes condicions preferents, especialment dissenyades per cobrir les necessitats de l'Antic UB, es complementen amb una gestió i un assessorament personalitzats.

Com a particular: Comptes corrents i d'estalvis Mitjans de pagament Superhipoteques Supercrèdit personal

n Odontologia i podologia Condicions especials a les clíniques Odontològica i Podològica de la UB, gestionades per la Fundació Josep Finestres.

Clínica Odontològica Tel.: 93 335 80 54 Internet:www.ub.es/ORL/cbas1.htm Clínica Podològica Tel.: 93 336 26 52 93 336 26 60 Internet: www.ub.es/ORL/cbas1.htm

Bestreta de nòmina Supercrèdit cotxe Com a professional: Comptes corrents i d'estalvis professionals Comptes de crèdit professional Supercrèdit equipament professional Credilocal Lísing mobiliari Rènting

21

n Punt UB La botiga Punt UB, al carrer Balmes núm. 21, ofereix preus reduïts als posseïdors del carnet d'Antics. Hi trobareu productes de la Universitat, des de materials de llibreria i escriptori fins a diferents objectes de regal.

Balmes, 21. Tel.: 93 403 53 78 n Teatre Nacional 20% de descompte sobre el preu de taquilla al Teatre Nacional de Catalunya. Cada carnet dóna dret a dues localitats.

Formació continuada. Crèdits de: Postgrau-màster Matrícula i material docent Ordinador Idiomes a l'estranger Intercanvi universitats estrangeres I, a més, la possibilitat d'establir estudis a la mida d'estalvis, fons d'inversió, plans de pensions, inversions borsàries… Un gestor us ampliarà la informació per telèfon o personalment.

Contacte: Anabel Fuentes Gallego Tel.: 93 401 11 00/93 401 13 39 A./e.: ifuentes@grupo.bsch.es

l’entrevista

Guillem Vidal

“Cal més relació entre els estudis de Dret i la carrera judicial”

l’entrevista Guillem Vidal (Palma, 1941) es va llicenciar en Dret per la UB el 1963. El 1966 va aprovar les oposicions de judicatura amb el número u. Va ser jutge de Maó, de Sabadell i magistrat jutge de Palma, i del 1987 al 1994 va presidir l'Audiència Provincial de Palma. Des del 1994 és president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Entre les activitats universitàries que ha desenvolupat, figuren les de professor ajudant de Dret romà a la UB, professor auxiliar de Dret penal a la UAB, professor de pràctiques a la Universitat de les Illes Balears.

Actualment és professor de l'Escola Universitària Abat Oliba, adscrita a la UB, i professor visitant de la UPC. Com va ser la decisió de decantar-se pel dret?

Jo sóc el fill gran d'un magistrat de Barcelona. El meu pare va arribar destinat a Barcelona l'any cinquanta. Ve, doncs, de tradició familiar, tot i que dels quatre fills només dos van fer Dret i l'únic que exerceixo sóc jo. El meu pare era molt d'aquell temps de patriarcat, i imposava molt les seves idees, encara que de manera molt liberal. Una mica vaig anar dirigit.

La vocació judicial va sortir per allà quart, cinquè curs de Dret. Jo estava entre la judicatura i la carrera diplomàtica, però em faltava algun “de” entre els cognoms.

Si hagués estat Guillem de Vidal, potser hauria pogut anar més dirigit a la carrera diplomàtica, que en aquell moment era un cos més tancat. I vaig optar per judicatura.

Quins records guarda de professors de la Universitat?

N'hi ha molts sobre els quals guardo record.

A la meva època no hi havia la massificació universitària actual. Érem grups reduïts i teníem un contacte molt personal amb els professors. Recordo per tant molts mestres, alguns dels quals viuen, com el Pérez-Vitoria o el Manuel Jiménez de Parga, Font Rius, Albadalejo, Entrena... i d'altres que han desaparegut, com l'Ángel Latorre o el Ballbé. Són gent dels quals guardes un record perquè t'han impactat en un moment determinat, sobretot en aquell temps, que era de molta relació amb el professor.

I de companys de promoció?

Nosaltres vam ser la primera promoció que va anar a Pedralbes, la que va inaugu-

rar la Facultat. Era una promoció de poca gent: al cinquè curs vam arribar uns vuitanta, tot i que érem la Facultat de Dret de Catalunya i Balears. Ens coneixíem tots i de fet continuem fent un sopar cada any tots els de la promoció, en el qual quedem entre trenta i quaranta cada vegada.

Com era l'ambient a la Facultat?

Quan jo estudiava s'acostumava a dir una frase molt emblemàtica: que el nostre era l'únic bar de Barcelona que tenia annexa una facultat. Ens passàvem molta estona al bar. Era el nostre lloc de reunió, de reflexió…

Es vivia molt l'ambient universitari: participàvem a la tuna, en el teatre de la Universitat, en activitats de tipus cultural, lúdic. Jo veig que els meus fills ara van a la Universitat, prenen els apunts i tornen a casa, mentre que nosaltres a la tarda ens reuníem.

L'ambient d'aquell temps no era gaire obert, sinó força tancat en el sentit cultural, polític i social. Dins d'aquest context, la Universitat semblava que era un oasi de llibertat i de possibilitat d'expressió, i en aquest sentit era interessant. Però els moviments socials i polítics que es van produir a partir del 63, nosaltres no els vam tenir. Políticament era dictadura pura i dura. Quan sentíem el Manuel Giménez de Parga que ens parlava dels sistemes polítics contemporanis i dels partits i el pluralisme polítics, de la democràcia… ho vèiem com coses d'altres països.

23

Com han evolucionat els estudis de Dret, als quals ha continuat vinculat com a professor?

Sempre m'ha agradat molt el món universitari i el contacte amb la gent i l'ambient universitaris. Respecte a quan estudiava, per mi hi ha el canvi que dèiem abans sobre la massificació universitària. La relació no pot ser tan personalitzada com abans, ha de ser diferent.

A més, crec que hi ha hagut un retrocés dins l'ensenyament a les facultats de Dret: el nombre d'assignatures del pla del 1953 era molt reduït, crec que unes vint-i-cinc a tota la carrera. Això et donava una base absolutament suficient per exercir, mentre que en aquest moment el nombre d'assignatures entre optatives, troncals, etc. provoca una dispersió intel·lectual absoluta. Com a base jurídica, la preparació dels que surten ara de la Facultat és pitjor. Crec que avui per avui, quan acabes la carrera d'advocat, dubto que puguis portar un plet del principi al final, cosa que no passa en altres professions. Avui la carrera de Dret requereix un període d'adaptació, de passantia.

Quan jo estudiava, el que no hi havia i ara sí que hi és, són les pràctiques. En programes, però, per mi hem anat enrere.

En el tema de l'ús del català a la justícia, vostè ha defensat el paper de la Universitat.

Aquí hi ha dos temes per mi essencials per

l’entrevista

a la justícia des del vessant de servei públic, de servei al ciutadà: primer, la manca d'una cultura d'accés a la judicatura. Catalunya no en té una tradició, com no en té d'accés a la funció pública. En segon lloc, hi ha la utilització normal de la llengua. Una cosa porta l'altra. La Universitat hi pot tenir un paper important i sobretot els cursos de postgrau, és a dir la tutela, l'orientació en els darrers cursos. De la mateixa manera que hi ha un curs d'accés que fa de pont entre el batxillerat i la Universitat, n'hi hauria d'haver un envers les professions que s'han d'exercir.

Això faria que tinguéssim més gent arrelada a Catalunya que es decantés per la judicatura, i per tant més jutges catalans que usessin normalment la llengua catalana.

Jutja com a èxit l'Escola Judicial a Barcelona?

Per mi és un èxit importantíssim que tots els jutges d'Espanya es formin dos anys a Barcelona després d'un període teòric i un de pràctic. Això és un dels fets que estan produint un cert arrelament, encara que no molt, dels jutges. És important el fet que vegin que tot això del problema de la llengua és un fantasma, que la societat accepta perfectament el bilingüisme, i que som una societat oberta. Ara bé, una de les mancances greus que veig respecte a

l'Escola Judicial és la seva relació amb les universitats.

Hi tenen contacte, però no hi ha el pont d'unió entre la carrera de Dret i l'Escola Judicial, la carrera judicial. S'hauria de fer en l'últim curs de carrera a través de visites, seminaris conjunts… És a dir, ha d'haver-hi una relació íntima entre les facultats de Dret i l'Escola Judicial.

Vostè ha defensat públicament un augment de facultats dels tribunals superiors de Justícia.

Com beneficiaria això el ciutadà en tant que usuari de la justícia?

El ciutadà augmenta les seves possibilitats i el beneficia absolutament. Si sap que el seu assumpte no ha d'acabar a Madrid, sinó que pot acabar a Catalunya, estàs apropant la justícia al ciutadà i al mateix temps la fas més econòmica. Els assumptes han d'acabar als tribunals superiors de Justícia com a òrgans màxims dins cadascuna de les comunitats autònomes. El Tribunal Suprem per mi, i així crec que està dissenyat a la Constitució, és l'òrgan màxim que serveix d'unificació de criteris entre els diversos tribunals superiors de les comunitats autònomes.

Per tant, per mi els assumptes han de començar en una primera instància en una justícia molt propera al ciutadà, molt

“Els assumptes han d'acabar als tribunals superiors de Justícia com a òrgans màxims dins cadascuna de les comunitats autònomes” “de barri”. Després han de tenir una segona instància a les audiències provincials, i després ha d'haver-hi el recurs de cassació autonòmic. Crec que el pacte per a la justícia entre PP i PSOE és bastant sensible en aquesta idea, però és un punt de sortida, no d'arribada. Ara és quan s'ha de començar a treballar.

Què espera d'aquest pacte?

El pacte ha generat una certa expectació, però es tracta de línies generals. Per mi el

24

més important del pacte és el pacte mateix. Em sembla molt important el fet que s'hagin assegut a una taula els dos partits polítics amb capacitat de governar i hagin dit aquí tenim un problema: la justícia; com ho podem arreglar? La idea és important; ara bé, s'ha de desenvolupar. És un pacte de línies bàsiques i a partir d'aquí han d'haver-hi els “subpactes” i comença la responsabilitat dels partits.

Dins el pacte es parlava de la informatització dels jutjats.

El primer que hem de fer als jutjats és posar-nos al dia; és una aposta que hem de guanyar. Una eina avui absolutament imprescindible és l'ús de l'ordinador, la intranet, la xarxa entre jutjats… A Catalunya està molt avançat, som pioners en moltes coses. El que fa tres o quatre anys era impensable, avui és una eina de treball no diria comuna, però sí que es pot posar en marxa d'aquí a poc temps. Es tracta, per exemple, del cas de la signatura electrònica, l'entrada en els jutjats dels escrits o demandes directament des dels despatxos de procuradors o advocats (cosa que està ja a les portes). És a dir, eines que permetin que els operadors jurídics tinguin una comunicació fàcil i ràpida amb els jutjats.

No arribo a pensar en jutjats virtuals però sí, per exemple, a fer quasi innecessaris els horaris de matí i tarda amb un bon ús de la informàtica. Podries entrar els escrits sense moure't del despatx o rebre la resposta del jutjat sense desplaçaments ni intermediaris.

Això serà a pocs anys vista.

I la ciutat judicial que es construirà a Barcelona també facilitarà l'administració de justícia?

La ciutat judicial és una idea bona tant per a l'usuari com per als operadors de la justícia. Es tracta de tenir tots els serveis concentrats, i això per a la informàtica també és molt positiu. Una altra cosa és que per a la ciutat sigui bo o dolent; és a dir, cal veure si el fet de tenir diversos òrgans judicials a diferents parts de Barcelona fa que la població hi estigui més a prop. En tot cas, des del punt de vista judicial, crec que és molt bona idea.

Com creu que el ciutadà està percebent la figura del jurat?

Jo tinc un especial afecte a aquesta institució. Crec que hi ha una cosa absolutament incontestable, i és que el jurat està

l’entrevista

normalitzat. Si no se sent res del jurat i la premsa no toca el tema, vol dir que està funcionant amb força normalitat. El jurat que jo conec, que és el de Catalunya, està funcionant amb normalitat. És un jurat pur, que malgrat els seus problemes, jo prefereixo el jurat mixt (que crec que suma els inconvenients del jurat amb el sistema tradicional).

El mateix ciutadà està reconeixent que és un exercici de responsabilitat que li agrada. En les enquestes pràcticament la majoria diuen que estan contents de l'exercici de responsabilitat que han fet, tot i que hi anaven amb un cert neguit (també és veritat que si els demanes si hi tornarien, diuen que no). Sóc partidari que continuï igual, tot i que es podrien millorar coses de la llei. Per exemple, introduir determinats delictes que tenen un contingut social com els sexuals, o els que van contra l'honor. D'altra banda, es podrien treure del jurat delictes que no tenen raó de ser-hi, com la violació de la morada o les amenaces, que són delictes petits.

Com veu des del seu càrrec l'augment de victimació a Barcelona? Què pot fer-s'hi des del vessant de l’Administració de justícia?

Estadístiques absolutament fiables de la delinqüència, no en tinc. A més, hi ha estadístiques diferents de la fiscalia, de la policia, del jutjat de guàrdia… Distingiria entre la inseguretat ciutadana i el sentiment d'inseguretat ciutadana, que són dues coses diferents. En el segon cas hi influeixen molts factors que no reflecteixen sovint la realitat, és a dir, els índexs de delinqüència. Crec que Barcelona es pot considerar una ciutat segura dins el conjunt de les grans ciutats. Una altra cosa és que hi hagi unes zones determinades on hagi d'haver-hi més o menys vigilància.

I des de la Justícia poca cosa es pot fer: aplicació estricta de la legalitat, aplicacions de penes segons el que diu la llei, mesures cautelars d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional, ponderant la llibertat dels ciutadans d'una banda i les garanties del presumpte delinqüent per l'altra.

En aquest sentit, quina utilitat tenen els judicis ràpids?

A Barcelona és el lloc on es practica més la justícia ràpida. Fem més de tres mil judicis ràpids en un any, des de fa temps. El

La seguretat de les paraules que passa és que tenen un àmbit limitat: alcoholèmies, petits robatoris, conformitat de l'acusat a qui s'ha trobat amb proves indubtables… Aquests judicis es fan en quinze dies. En aquest punt, el pacte per a la justícia té una cosa important: la delimitació del temps del procés. De tota manera, crec que la justícia penal no és lenta, ni al conjunt d'Espanya ni a Catalunya. És raonablement ràpida i amb moltes dosis d'immediació. És difícil que una persona acusada d'un delicte important pugui dir que no ha vist el jutge. Quan parlem d'una justícia lenta i fosca, pensem més en la justícia civil i el contenciós administratiu.

Com valora la decisió de la sala del TSJC de permetre la manifestació antiglobalització després dels disturbis?

És difícil que jo comenti una sentència del TSJC. És una sentència de la sala del contenciós administratiu. Per deferència del president d'aquesta sala, jo he tingut l'expedient i em sembla que és una sentència raonada que pondera, d'una banda, els informes de la delegació de govern i, d'altra banda, el dret fonamental de reunió. Es va donar una preferència a aquest segon dret, tot dient que si es preveien incidents, es posessin els mitjans necessaris. Pot ser criticada, però és una sentència motivada.

La democratització de la justícia mitjançant el jurat i la condemna de la pena de mort són algunes conviccions que Guillem Vidal defensa amb un llenguatge concís i ordenat, recolzant-se en una veu gruixuda i segura. Les dosis d'amabilitat que confereix al seu tracte personal fan que aquesta seguretat no esdevingui duresa.

La capacitat d'emprar amb eficàcia els mots és probablement fruit dels anys que ha treballat amb textos jurídics, a més de la literatura que, segons explica, llegeix per vacances. En canvi, confessa que no veu gairebé pel·lícules, i a l'hora de posar per a les fotografies no se'l nota igual de còmode davant la càmera que quan s'explica amb paraules.

goig i alegria quan a aquest senyor se li va eliminar la pena de mort. Tota la resta em va deixar bastant indiferent. Deixo a part el muntatge que s'ha fet. El fet que a una persona se li hagi tret la pena de mort és cent per cent positiu.

El darrer llibre que ha llegit?

Virginia quiere morir, de Paolo Cohelo, i el que tinc preparat per a les vacances (que és quan puc llegir), La fiesta del chivo, de Vargas Llosa.

Quina reacció va tenir quan Joaquín José Martínez es va lliurar de la pena de mort?

Si no hagués estudiat Dret, què hauria fet?

Vaig tenir una reacció absolutament de

Medicina.

25

la recerca

Primera constatació experimental de selecció de quiralitat per forces macroscòpiques a majoria de les estructures que hi ha a la natura són quirals. És a dir, en un mirall generen una imatge especular no idèntica, i aquesta és una propietat de gran rellevància de la matèria que es manifesta tant a escala microscòpica com macroscòpica, i a diferents àmbits del món físic, químic i biològic. Ara, un equip investigador de la UB ha constatat que el sentit d’agitació del medi on té lloc un determinat procés d’agregació és capaç d’induir el signe de quiralitat de l’estructura supramolecular que se n’obté. Aquest fet havia estat conjecturat en el camp teòric, però la primera evidència experimental s’ha publicat a la revista Science el dia 15 de juny d’aquest any.

La recerca, de marcat caràcter interdisciplinari, ha estat el resultat de la

L

col·laboració del grup d’investigació del Departament de Química Orgànica format per Josep M. Ribó, Joaquim Crusats i Raimon Rubires, i el grup del Departament de Química Física integrat per Francesc Sagués i Josep Claret. El treball ha constituït una part important de la tesi doctoral de Raimon Rubires, que ha dirigit el professor Ribó.

Els investigadors centren l’estudi en una sèrie de derivats de porfirines no quirals d’interès biològic i en ciència de materials. En medi àcid, aquestes porfirines s’associen entre si per un procés d’autoensamblatge “clúster a clúster” i originen unes estructures supramoleculars de geometria definida a nivell molecular. A partir d’un estadi avançat en el procés d’autoensamblatge, es trenca la simetria del siste-

D’esquerra a dreta, els investigadors Francesc Sagués, Josep Maria Ribó, Raimon Rubires, Josep Claret i Joaquim Crusats

26

ma per donar pas a l’aparició de sistemes quirals o asimètrics, els quals són òpticament actius, desvien el pla de la llum polaritzada i es detecten mitjançant tècniques de dicroisme circular i dispersió òptica rotatòria. D’acord amb els autors, el trencament de la simetria és un fenomen que es pot interpretar a través de la teoria de les bifurcacions dins el context de sistemes lluny de l’equilibri.

El resultat més rellevant de l’estudi és, però, que l’aparició de compostos d’una determinada quiralitat es pot seleccionar per efecte de la direcció del vòrtex d’agitació del fluid durant el procés d’agregació. Es tracta del primer treball experimental publicat sobre els efectes directes d’una força quiral de caràcter macroscòpic –la direcció del vòrtex– en la selecció del signe de quiralitat, i aporta un dels pocs exemples no teòrics sobre intercanvi d’informació entre els nivells d’escala molecular i macroscòpica.

Els resultats publicats ara a Science aporten dades significatives per al disseny de sistemes supramoleculars amb característiques similars a les que presenta l’article, i també per a altres camps de la ciència, com ara la manipulació o enginyeria de materials soft i la preparació de catalitzadors quirals.

Els resultats podrien ser també especialment significatius en relació amb l’estudi dels primers estadis de l’evolució prebiòtica sota pressió selectiva. Els sistemes moleculars biològics –àcids nucleics, proteïnes, glúcids, etc.– estan formats per unitats de la mateixa quiralitat (homoquiralitat), i aquesta característica ha estat decisiva en l’origen i l’evolució de la vida al nostre planeta. L’article que presenta ara Science permetria considerar l’efecte Coriollis –originat per la rotació terrestre i determinant del sentit de gir dels vòrtexs d’origen natural– com un dels possibles factors que intervindrien en la selecció quiral en fluids prebiòtics, és a dir, en la selecció homoquiral dels elements que formen els biopolímers del sistemes biològics actuals.

la recerca

Reunió anual del Supernova Cosmology Project specialistes en astrofísica i cosmologia d’arreu del món van participar, del 18 al 21 de juny, a la reunió anual del Supernova Cosmology Project, que va tenir lloc al Parc Científic de Barcelona. El Supernova Cosmology Project sorgeix d’una col·laboració científica internacional i té com a objectiu mesurar la densitat de matèria i energia de l’univers i determinar la història i el futur de l’expansió còsmica.

El projecte ha obtingut resultats inesperats i molt espectaculars, que estan revolucionant la cosmologia i estan tenint un gran ressò, com és el resultat que es va publicar a la revista Nature el gener de 1998, en el qual s’enunciava que la densi-

E

tat de matèria de l’univers és massa petita per aturar-ne l’expansió. Però el resultat més inesperat ha estat veure que l’expansió no solament no es frena, sinó que s’accelera. Això vol dir que hi ha a l’univers una forma desconeguda d’energia –l’anomenada pels investigadors “energia fosca”– amb una pressió negativa que domina l’expansió des de fa uns cinc mil milions d’anys.

Explicar-ho és un gran repte, no tan sols per a l’astrofísica i la cosmologia, sinó també per a la física en general.

Per dur a terme aquesta recerca, els científics estan observant explosions d’estels, altrament anomenades supernoves, tan lluminoses que es veuen des de

distàncies de molts milers de milions d’anys llum. Mesurant la seva brillantor, els investigadors obtenen informació de com s’ha anat expandint l’univers.

La reunió d’enguany va ser organitzada per la professora del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB Pilar Ruiz-Lapuente, que és alhora cap del grup del Supernova Cosmology Project que observa supernoves amb els telescopis de La Palma (Canàries).

Durant la reunió, els científics van repassar els principals progressos del darrer any i van planificar les activitats futures, ara centrades a determinar la naturalesa de “l’energia fosca”.

Recerca i nova legislació sobre contaminació lumínica a Catalunya

n equip d'investigadors del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB ha participat en el disseny del Pla pilot per a l’avaluació i la reducció de la contaminació lumínica a Catalunya, que ha estat el punt de referència per a la nova Llei d’ordenació ambiental de la il·luminació exterior per a la protecció del medi nocturn, aprovada el maig proppassat pel Parlament de Catalunya i publicada al DOG el 12 de juny.

Amb la nova Llei, Catalunya esdevé la primera comunitat autònoma a tot l’Estat espanyol amb una legislació específica en matèria de contaminació lumínica. Dins aquest escenari, el disseny de l’esmentat Pla pilot s’ha fet en el marc del conveni signat enguany entre la UB, la UPC i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, arran de la preocu-

U

pació sorgida davant el notable increment de la contaminació lumínica al país.

Aquest és un fenomen caracteritzat per l’excessiva brillantor del cel nocturn produïda per la difusió de la llum de fonts d’enllumenat artificial a la nit, cada cop més freqüent a les grans urbs i agreujat per l’estat de contaminació de l’atmosfera.

L’equip de la UB que participa en l’elaboració i disseny del Pla pilot està format pels professors Jordi Torra i David FernándezBarba i els investigadors M. Dolores Balaguer, Josep Colomé i Salvador Ribas, del Departament d’Astronomia i Meteorologia.

En una primera fase, l’equip de la UB ha desenvolupat tota la metodologia observacional i el software necessari per dur a terme mesures de la brillantor del fons del cel en una sèrie de localitats catalanes, i els especialistes de la UPC han analitzat les

27

característiques i el funcionament de les instal·lacions d’enllumenat artificial, que són la font d’origen de la contaminació lumínica.

Ara, els investigadors de la UB centraran els esforços per optimitzar les tècniques observacionals i de reducció de dades. Hi ha previst també definir una xarxa de punts a l’àrea de la serra del Montsec a Lleida –una zona de gran interès per a la recerca astronòmica–, des d’on es faran mesures del fons de cel. Els especialistes de la UB i la UPC també assessoraran el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya durant l’elaboració del reglament de desenvolupament de la Llei recentment aprovada, tenint en compte que s’ha previst dividir el territori en una sèrie de zones amb diferent nivell de protecció en funció de la seva vulnerabilitat pel que fa a la contaminació lumínica.

la recerca

Reunió del Centre de Referència en Biotecnologia ’auditori del Parc Científic de Barcelona va acollir el 13 de juliol la 7a Reunió Científica del Centre de Referència en Biotecnologia de la Generalitat de Catalunya (CeRBa). La síntesi de pèptids antitumorals d’origen marí, l’anàlisi estructural de macromolècules o la descripció d’una estratègia genètica per retardar la mort cel·lular per apoptosi van ser alguns dels temes tractats en la jornada. La cloenda va consistir en una conferència magistral pronunciada per Ingo Potrykus, professor emèrit de l’Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric.

La conferència, que va dur per títol “El llarg camí de l’arròs daurat cap a l’agricul-

L

tura de subsistència”, va girar entorn de la recerca desenvolupada recentment pel grup del professor Potrykus en col·laboració amb l’investigador Peter Beyer de la Universitat de Friburg de Brisgòvia. La seva tasca els ha dut a desenvolupar l’anomenat “arròs daurat”. Aquesta varietat d’arròs ha estat modificada genèticament per produir provitamina A i podria ser molt ben rebuda en més de 26 països d’àrees altament poblades d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina on la deficiència de vitamina A és motiu de ceguesa irreversible. S’estima que actualment 124 milions d’infants tenen una dieta deficient en vitamina A. La tecnologia de l’ADN recombinat ha

permès als científics millorar la qualitat nutricional de l’arròs mitjançant la introducció d’una combinació adequada de gens de la ruta de biosíntesi del betacarotè.

El Centre de Referència en Biotecnologia és constituït per set unitats pertanyents a diferents institucions científiques: la UB, la UAB, el CSIC i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries. Les seves missions principals són el desenvolupament de projectes comuns, la potenciació de les infraestructures d’R+D en biotecnologia i la difusió dels resultats de la recerca, com també l’assessorament al Govern de la Generalitat.

Submarinisme i conservació del medi ambient marí

Imatge submarina d’un espirògraf

es costes de Catalunya, riques en fons marins de gran bellesa i valor ecològic, atreuen cada cop més persones per practicar el submarinisme i esports d’aventura, activitats que poden afectar la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural marí. Per potenciar la conservació del medi ambient marí i el desenvolupament respectuós amb l’entorn, el Club d’Immersió Biologia (CIB) i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya han promogut aquest estiu l’exposició itinerant “Biodiversitat i medi marí”, dins la campanya “Catalunya, Mediterrània viva”.

L

Foto: Jordi Sánchez, CIB

Coordinada per Manel Gazo, Andreu Llamas, Àlex Lorente i Jordi Sànchez, biòlegs i submarinistes del CIB, la mostra es va instal·lar inicialment a l’Ambibús del Departament de Medi Ambient a l’Estartit, dins la celebració dels deu anys de la creació de la reserva marina de les illes Medes, i es va completar amb visites guiades per Maria Valls i Jordi Galbe. L’exposició promou l’educació mediambiental des de la pràctica del submarinisme, i durant l’estiu ha estat a diferents poblacions de la costa catalana, oferint també seminaris científics per al públic. El CIB també ha col·laborat en els tríptics informatius dispo-

28

nibles a l’exposició, amb pautes per conservar el medi marí per als usuaris de platges, embarcacions i escafandristes. Els submarinistes són cada cop més nombrosos a les costes catalanes, “i han d’aprendre a gaudir de la immersió com espectadors passius –comenta Manel Gazo, president del CIB–, sense generar cap impacte sobre el medi o la vida marina. Per això, ja fa temps que el CIB potencia diferents iniciatives per orientar la pràctica del busseig i aconseguir un perfil de submarinista més conscienciat i respectuós amb l’entorn”.

El CIB és avui dia una entitat destacada en el món de les activitats subaquàtiques, amb iniciatives capdavanteres en el vessant de la conservació del medi natural, la immersió respectuosa amb el medi i la divulgació de la biologia marina. Creat el 1983 i amb seu a la Facultat de Biologia de la UB, el CIB aplega més de 1.200 escafandristes de tot l’Estat espanyol, i té un ampli programa de formació de submarinistes de diferents nivells, seminaris científics, sortides col·lectives, neteges de platges, entre altres iniciatives.

CIB. Tel.: 93 330 05 30 mailto: cib@cibsub.com http: //www.cibsub.com

la recerca

Els Serveis Cientificotècnics: en suport de la recerca Aquest article pertany a una sèrie sobre els Serveis Científicotècnics (SCT) de la UB, que posen a disposició de la recerca universitària, d’empreses i d’institucions uns equipaments d’alta tecnologia i personal especialitzat.

La Unitat d'Espectroscòpia Molecular Coordinada per Núria Ferrer, la Unitat d’Espectroscòpia Molecular dels SCT disposa de diversos equipaments per a l’anàlisi qualitativa i quantitativa de molècules orgàniques i inorgàniques dins un ampli rang de l’espectre electromagnètic de la llum, que inclou la franja de l’ultraviolat, el visible i l’infraroig, i que es completa amb l’equip Raman. L’espectroscòpia d’ultraviolat i visible fa possible l’anàlisi de quantitats mínimes de matèria.

Una esfera integradora –accessori d’alta sensibilitat no gaire freqüent a les instal·lacions de recerca– analitza mostres que no permeten altres procediments d’anàlisi. Els rangs espectrals de la zona de l’infraroig són analitzats amb equipaments d’espectroscòpia específics que caracteritzen les molècules amb un elevat grau d’especificitat. Hi destaca un espectròmetre d’infraroig, amb un microscopi

Teresa Ribalta, Isidre Ferrer i Eduard Tolosa, a la Unitat del Banc de Teixits Neurològics dels SCT

acoblat i dotat de condensador de feix, que permet obtenir l’espectre de mostres en concentracions baixes. Un segon equipament consta de tot un conjunt de detectors, divisors de feix i fonts adients per treballar en un ampli rang espectral, que a més possibilita les condicions de treball amb buit i alta resolució. Finalment, els equipaments de Dicroisme Circular i Dispersió Òptica Rotatòria faciliten l’anàlisi conformacional de les substàncies òpticament actives. Les tècniques espectroscòpiques són habituals en disciplines com ara la biologia, la química, la farmàcia, la geologia, la física, la gemmologia o les humanitats. Se’n fa una demanda creixent per a l’anàlisi d’aliments, contaminants, impureses i compliment de normatives, a més de l’ús en camps com l’anàlisi forense.

El Banc de Teixits Neurològics

Núria Ferrer, amb un dels espectròmetres d’infraroig de la unitat

El 1999 es van inaugurar les noves instal·lacions de la unitat del Banc de Teixits Neurològics (BTN) de la UB, emplaçades a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, sota la direcció dels SCT. Creat amb el suport de la Divisió de Ciències de la Salut i de l’Hospital Clínic, al BTN s’han registrat més de quatre-cents casos, i va ser el primer a tot l’Estat destinat a conservar amb caràcter postmortem i en òptimes condicions teixits nerviosos aportats pels donants, afectats o no per malalties neurològiques. Compta amb un

29

comitè científic integrat pel professor del Departament de Medicina Eduard Tolosa –cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Clínic i coordinador del Banc– i pels professors del Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica Isidre Ferrer –cap de la Unitat de Neuropatologia de l’Hospital de Bellvitge– i Teresa Ribalta, cap de secció al Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Clínic. Completen l’equip M. Jesús Rey i Adriana Cardozo.

L’equip del BTN elabora un diagnòstic anatomopatòlogic del teixit nerviós, dades que són contrastades amb la història mèdica del donant per així establir un diagnòstic definitiu de la patologia. Els teixits són classificats en seccions protocol·litzades segons diferents àrees anatòmiques a fi de facilitar l’estudi sistematizat i exhaustiu del material sol·licitat per equips investigadors de tot l’Estat espanyol que rebin la conformitat del comitè científic. El BTN disposa d’un espai amb cambra de flux laminar; sala amb tres congeladors a –80 ºC, un laboratori per al processament tècnic del material biològic, a més del microscopi òptic i l’equip fotogràfic per al diagnòstic neuropatològic.

Més informació Serveis Cientificotècnics Tel.: 93 402 16 93 www.sct.ub.es A./e.: www@giga.sct.ub.es

la recerca

Documents de l’Observatori de Bioètica sobre voluntats anticipades i donació d’oòcits L’Observatori de Bioètica i Dret del Parc Científic de Barcelona, que dirigeix la professora Maria Casado, ha presentat recentment dos documents: el de voluntats anticipades i el de donació d’oòcits. l primer es va presentar el 25 de juny a l’auditori del Parc Científic de Barcelona, seguit de la conferència “Intimitat i dades personals”, pronunciada per Ramon Espasa, metge i senador. Elaborat per l’Observatori de Bioètica i Dret, el document recull les conclusions obtingudes d’un seguit de reunions en què s’han debatut els aspectes ètics i protocol·laris que giren entorn de l’expressió de les voluntats anticipades, concretament pel que fa referència a l’acció terapèutica a rebre si en el futur esdevenim pacients i no ens trobem en condicions de decidir. El document ha estat elaborat per un grup d’especialistes en medicina, infermeria, filosofia, biologia, antropologia i dret, sota la coordinació del professor d’Ètica mèdica de la Facultat de Medicina de la UB, Albert Royes.

Sorgit de la voluntat de trencar amb les relacions sanitàries dominades pel paternalisme mèdic, el document es va plantejar arran de la publicació de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica. L’article 8 d’aquesta llei concreta la possibilitat que els ciutadans puguin atorgar un document de voluntats anticipades d’acord amb el que es diu en el Conveni sobre drets humans i biomedicina del Consell d’Europa.

En aquest context, i amb l’objectiu de promoure entre els ciutadans i els professionals de l’àmbit sanitari l’expressió de les voluntats anticipades, el document inclou un full d’instruccions en el qual es donen orientacions a les persones inte-

E

ressades a signar un document d’aquest tipus i un formulari per ser degudament emplenat i signat. Així mateix, el document inclou recomanacions perquè siguin tingudes en compte en una possible modificació de l’esmentada llei.

Donació d’oòcits El 24 de maig, va tenir lloc al Saló de Cròniques de l’Ajuntament la presentació del Document sobre donació d’oòcits. El treball és fruit del consens de nombrosos especialistes d’àrees multidisciplinàries coordinats per Maria Casado, directora de l’Observatori i professora de la UB, i Josep Egozcue, catedràtic de Biologia cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona, i aporta informació i diferents punts de vista sobre problemes ètics i jurídics que sorgeixen de la donació d’oòcits. L’acte va ser presidit per Vladimir de Semir, regidor ponent de Ciutat del Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona, i Joan Guinovart, director general del Parc Científic de Barcelona, i va comptar amb la presència de metges, investigadors i personalitats del món polític.

Com s’ha de dur a terme la selecció de les donants? Quin control cal dur de l’ano-

30

nimat? Quina informació se’ls ha de subministrar? Quins paràmetres del tractament cal controlar? Quina compensació han de rebre les donants? És necessari protegir-les amb assegurances durant el procés de donació? Aquestes qüestions i d’altres són analitzades en el document, que té com a objectiu propugnar la revisió de la llei actual de reproducció assistida, que va ser pionera a Europa al seu moment, però que a hores d’ara corre el perill de quedar obsoleta si no s’adequa segons els avenços científics produïts durant els darrers anys. Amb aquest propòsit, el document s’ha enviat als ministeris de Sanitat i de Ciència i Tecnologia del Govern central, al Senat i al Congrés de Diputats, com també al Parlament català i al Comitè Assessor de Bioètica del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, perquè es prengui en consideració en les futures modificacions de la llei que regula la donació d’oòcits.

Més informació Observatori de Bioètica i Dret www.ub.es/fildt/bioetica.htm

la recerca

Els consellers de la Generalitat, antics alumnes de la UB a UB és la Universitat en què s’han format la gran majoria dels consellers de la Generalitat de Catalunya (un 80%), segons l’estudi elaborat pel professor de Ciència Política i de l’Administració Jordi Matas Dalmases sobre la figura d’aquests càrrecs del Govern autonòmic. La recerca abasta el període 1980-2000 i recull dades sobre aspectes diversos, com ara el perfil sociològic, polític i professional dels consellers, les seves funcions i l’agenda de treball, o la percepció que tenen de l’Administració on treballen.

L

L’agenda dels consellers* Reunions amb: Caps de gabinet Secretaris generals Directors generals President de la Generalitat Periodistes Consellers d’altres departaments Ministres de l’Administració central Dirigents de partits polítics Dirigents de sindicats Dirigents de la patronal Consellers d’altres comunitats autònomes

1,1 1,3 2,3 2,7 3,2 3,5 5,0 5,3 5,4 5,5 5,8

* Cada dia = 1; més d’un cop per setmana = 2; un cop per setmana = 3; més d’un cop al mes = 4; un cop al mes = 5; més d’un cop a l’any = 6; mai = 7.

El perfil més estàndard d’un conseller respon a un home barceloní de quasi cinquanta anys, casat, amb tres fills i que viu a Sarrià - Sant Gervasi. El 82% van fer el batxillerat en un centre privat, i el 57%, en una escola religiosa. Els escolapis, seguits pels jesuïtes, són els ordes religiosos predominants dels centres de batxillerat on van estudiar els consellers. Les titulacions universitàries més comunes són la de Dret i la de Ciències Econòmiques. Sobre aquesta qüestió, Matas considera que d’aquí a pocs anys pot predominar la carrera de Ciències Polítiques, ja que “és, sense cap dubte, la llicenciatura més adient per a la formació de càrrecs de responsabilitat política: s’hi ensenya dret, economia i, evidentment, ciència política i ciència de l’Administració”.

Pel que fa a l’activitat professional, just abans d’entrar a l’Administració la majoria eren càrrecs públics electius (el 32%), sobretot regidors i diputats al Congrés. Un cop deixen el càrrec, és habitual que passin un primer període també com a càrrecs públics. “Es tracta d’una mena de coixí que tenen de forma immediata, perquè després molts d’ells passen al sector privat”, explica el professor Matas.

De la seva activitat com a consellers, l’estudi analitza, entre altres aspectes, els criteris que segueixen a l’hora d’escollir els alts càrrecs del seu departament, les persones de confiança. En destaca la importància que té la sintonia personal, que és el segon criteri que es té en compte després dels coneixements necessaris per a la tasca que s’ha de desenvolupar.

Pel que fa a la visió que tenen els consellers de la mateixa Administració autonòmica, Matas destaca que cap dels entrevistats qualifica de molt bona l’estructura actual (el 46% la considera bona, i el 40%, ni bona ni dolenta). A més, dos terços dels consellers afirmen que estan d’acord amb l’afirmació que “durant els anys vuitanta es va perdre l’oportunitat de fer una Administració catalana moderna i diferent”, i la majoria reconeixen que “el funcionament de l’Administració catalana era millor durant la dècada dels vuitanta, que no durant la dècada dels noranta”.

El professor Matas explica que la importància de la figura del president de la Generalitat en el funcionament del Govern es detecta en diversos indicadors de l’estudi. Així, la majoria dels consellers tenen a l’agenda reunions amb el president més d’un cop per setmana (una freqüència força superior a la de les reunions que tenen amb els altres consellers). La major part (el 54%) consideren que el president influeix molt en les polítiques que impulsen les seves conselleries (influència que és fins i tot superior a la dels alts càrrecs), quasi el 60% afirmen que el president influeix molt en la distribució de les partides pressupostàries (és, segons els consellers, qui té més poder en aquesta distribució), i gairebé el 40% reconeixen que també influeix molt o bastant en el nomenament dels secretaris generals i directors generals.

31

L’autor de l’estudi també destaca els barems que reflecteixen el paper dels mitjans de comunicació. Malgrat que el 42% dels consellers creuen que els mitjans de comunicació influeixen poc en les polítiques que impulsen els seus departaments, gairebé el 90% pensen que hi influeixen molt o bastant quan la pregunta es trasllada al Govern en general i no al seu departament en particular. D’altra banda, la major part dels consellers es reuneixen amb periodistes un cop per setmana.

Estudis universitaris dels consellers* Llicenciatures Dret Ciències Econòmiques Enginyeries Medicina Altres N

Percentatge 32 25 19 8 21 53

* N’hi ha que tenen dues llicenciatures Jordi Matas, que ja fa molts anys que es dedica a investigar les elits polítiques catalanes, ha esmerçat dos anys a elaborar aquest estudi, per al qual ha comptat amb l’ajut de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació Jaume Bofill. Ha recollit les dades a partir d’entrevistes personals (basades en un qüestionari d’unes 160 preguntes) amb el 100% de les persones que han estat consellers des del 1980 fins al 2000. Té com a projecte editar la recerca en forma de llibre.

la universitat, avui

Pedralbes: la transfor zona universitària de edralbes és la zona universitària més gran de Barcelona, amb 260.000 metres quadrats i més de seixanta mil estudiants, si sumem les xifres de les dues universitats que hi són presents: la UB i la UPC. Aquest és el segon reportatge que dediquem a aquesta important àrea de la ciutat i en el qual s’esmenten els projectes de futur per a la zona i l’actualitat d’alguns dels centres i serveis de la UB que hi són emplaçats.

L’any 2000, la UB i la UPC van proposar conjuntament a l’Ajuntament de Barcelona la conversió de la zona d’entrada a la ciutat per la Diagonal en el Portal del Coneixement. Es tracta d’un replantejament urbanístic de Pedralbes per dignificar aquesta àrea. L’objectiu de les dues universitats és millorar la comunicació entre els seus centres i incrementar la identificació de la

P

zona i la seva integració a la ciutat, un fet que permetria coordinar serveis com ara la restauració, la seguretat, la jardineria o les biblioteques.

Aquesta iniciativa va concretar-se en un encàrrec: l’elaboració d’un pla director de la zona, impulsat des de gerència d’Urbanisme i coordinat pel seu arquitecte en cap Josep Antoni Acebillo. Els resultats seran valorats per una comissió d’experts, entre els quals hi ha els arquitectes Oriol Bohigas, Dominique Perrault, Richard Rogers, Eduard Bru (UPC) i Enric Serra (UPC), i l’economista Martí Parellada i el geògraf Carles Carreras per part de la UB. Aquest pla director abasta 80 hectàrees que són delimitades per la Ronda de Dalt i la Travessera de les Corts, l’avinguda de Pedralbes i la Maternitat, i pels termes municipals d’Esplugues i l’Hospitalet

Servei d’Esports El Servei d’Esports de la UB ofereix als seus usuaris (més de 9.700) unes instal·lacions que ocupen 129.000 metres quadrats i a les quals la Universitat hi ha dedicat un important esforç de millora. Entre les obres més recents figuren la cobertura de la piscina durant els mesos d’hivern, el nou edifici del vestidor de la piscina i de les pistes de tennis, que inclou una sala de fitness, i la remodelació de vestidors i les grades de la pista d’atletisme. També s’ha fet la pavimentació nova del vial que uneix diferents instal·lacions del Servei, i s’ha fet una nova xarxa de canalització d’aigua, de llum i de gas, com també el cablatge de fibra òptica. S’ha inaugurat també recentment un parc infantil i s’ha completat l’enjardinament de diverses zones.

Igualment, hi ha com a instal·lació complementària el Centre de Valoració Funcional i Assistencial de l’Escola Catalana de Medicina de l’Educació Física i l’Esport, que ofereix assistència sanitària i un ampli ventall de revisions mèdiques.

Instal·lacions del Serveis d’Esports Piscina coberta de l’octubre al maig, i descoberta del juny al setembre Solàrium 10 pistes de tennis Sala de gimnàstica Sala de fitness Gimnàs de musculació 2 camps de futbol 4 poliesportius descoberts Pista d’atletisme Frontó

Pavelló poliesportiu Camp de rugbi Rocòdrom de tipus boulder Camp de llançaments Camp de tir amb arc Centre de Valoració Funcional i Assistencial Zona de jocs infantils Bar-restaurant Bar d’estiu Pàrquing gratuït

32

de Llobregat. S’hi englobarien les infraestructures del Futbol Club Barcelona, el Parc Científic i Tecnològic de Barcelona, les àrees esportives del Polo i el Turó, els jardins de Torre Girona i Cervantes, i altres zones encara pendents d’urbanització.

Connectar amb les Corts El projecte servirà per connectar aquesta zona amb el districte de les Corts, per la qual cosa les universitats demanen que es creïn carrils bici, transport entre centres, espais per passejar amb mobiliari urbà i la prolongació de la línia 7 d’autobusos fins a les instal·lacions esportives, com també rebatejar l’estació de metro Zona Universitària amb el nom de Campus Diagonal, amb la qual cosa el viatger identificaria perfectament que ha arribat al campus universitari.

En l’anterior reportatge dedicat a aquesta àrea universitària, vam parlar dels centres de la UB de la Divisió de Ciències Humanes i Socials i de Ciències Experimentals i Matemàtiques emplaçats a Pedralbes. En aquesta mateixa zona hi ha els centres de la Divisió de Ciències Jurídiques Econòmiques i Socials (Facultats de Dret i Econòmiques i Escola d’Empresarials) i la Facultat de Farmàcia, de la Divisió de Ciències de la Salut.

El president de la Divisió de Ciències Jurídiques Econòmiques i Socials, Jordi Suriñach, assenyala com a tret característic d’aquesta Divisió el gran nombre d’estudiants i professorat que aplega. El curs passat, dels aproximadament 56.000 alumnes de tota la UB, els de la Divisió sumaven uns 23.000. Aquestes magnituds impliquen “la necessitat d’ampliar l’espai actual”, assenyala Suriñach. Aquesta expansió permetria traslladar a Pedralbes ensenyaments com el de Relacions laborals, adscrit a la Facultat de Dret i que s’està gestionant que aquest curs deixi la seva seu actual al carrer Ortigosa. L’edifici de la Facultat de Dret, un projecte del 1958, va guanyar el premi FAD d’arquitectura del mateix any. La construcció va sig-

la universitat, avui

mació de la gran Barcelona (II)

nificar la renovació dels esquemes de l’arquitectura pública a Barcelona després de la Guerra Civil. L’obra, un projecte dels arquitectes Guillermo Giráldez, Pedro López i Xavier Subias, és un conjunt d’edificis d’alçada desigual constituït per una estructura de pòrtics de ferro ben visibles a les façanes. Actualment aquesta seu es complementa amb l’anomenat edifici Ilerdense, amb aules i despatxos per al professorat. De cara al futur, es vol aixecar una nova construcció al terreny que ara ocupa l’edifici Ilerdense, el qual seria enderrocat.

Econòmiques i Empresarials La Facultat d’Econòmiques, construïda els anys 1967 i 1968, va viure una important ampliació el 1993 amb la inauguració dels edificis annexos de 16.048 metres quadrats de superfície. Actualment, aquests espais allotgen, entre altres dependències, la seu de la Divisió II. Ara es projecta fer una tercera construcció annexa que s’edificaria la llarg del carrer Tinent Coronel

Valenzuela. Com a novetat, de cara a aquest curs s’integrarà a la Facultat l’ensenyament de Treball social, encara que físicament es continuarà impartint a la seva seu del carrer Còrsega.

L’Escola d’Empresarials va ser inaugurada el 1961, i en aquell moment va ser un edifici de plena avantguarda. És una composició de volums independents molt remarcats, amb un predomini absolut de la línia recta en la composició. Un bloc transversal de cinc pisos quasi al centre de l’edifici accentua l’horitzontalitat de la construcció, que va ser un projecte dels arquitectes Javier Carvajal i Rafael García.

Dins les obres que s’estan fent per mantenir al dia aquesta infraestructura, enguany ha culminat el pla plurianual de reforma integral, que ha inclòs la rehabilitació i condicionament de la façana. És habitual que el professorat de tots aquests centres faci classes en més d’un i que alguns departaments es reparteixin entre els diferents edificis. Pel que fa a les instal·lacions, cada centre té una bibliote-

33

ca pròpia, i al mateix temps n’hi ha una de comuna per a tota la Divisió.

La Divisió de Ciències de la Salut és present a Pedrables amb la Facultat de Farmàcia, la primera construcció universitària inaugurada a la zona el 1957. El centre s’estructura a l’anomenat edifici A, l’històric, i l’edifici B. Aquest segon concentra la major part de l’activitat docent, amb catorze aules que tenen l’equipament necessari per aplicar totes les eines tecnològiques actuals, dues plantes de laboratori de caràcter químic i biològic, quatre aules d’informàtica i una biblioteca de 369 places de lectura. S’iniciarà un procés de renovació dels espais i instal·lacions a l’Edifici A (on s’emplacen departaments, serveis generals i administratius).

Altres instal·lacions presents a Pedralbes són el Parc Científic de Barcelona i els Serveis Cientificotècnics, dels quals parlàvem al reportatge anterior. També hi ha emplaçat el col·legi major de la UB Penyafort-Montserrat.

la universitat, avui

CEI: formació i recerca en relacions internacionals El Centre d’Estudis Internacionals ofereix l’únic curs de preparació per a l’ingrés a la carrera diplomàtica vinculat a una universitat.

l Ministeri d’Afers Exteriors, la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i la UB són les tres entitats fundadores del Centre d’Estudis Internacional (CEI), el qual ha tingut com a oferta formativa emblemàtica, des de la seva constitució el 1987, el curs de preparació per a l’ingrés en la carrera diplomàtica, l’únic d’aquest tipus a l’Estat espanyol. Actualment, el CEI ha ampliat i diversificat les seves activitats tant en l’àmbit de la formació com

E

en el de la recerca i la difusió al voltant del dret, l’economia i les relacions internacionals.

La preparació per a l’examen per a l’ingrés a la carrera diplomàtica té un elevat grau de dificultat i normalment es duu a terme en acadèmies privades i amb preparadors particulars. El CEI és l’únic centre adscrit a una Universitat pública que ofereix aquesta formació. Els alumnes que volen fer aquest curs al CEI han de posseir un bon nivell d’anglès i francès i superar una entrevista. La formació s’estructura en dos anys i els estudiants disposen del temari de l’oposició elaborat per professors i diplomàtics en actiu. A partir de la segona meitat del primer any, la formació s’orienta cada cop més a la preparació de l’examen i la simulació de les proves.

L’examen d’ingrés a la carrera diplomàtica es fa a Madrid i consta de cinc proves amb què es mesuren els coneixements i altres

34

aspectes de la personalitat de l’opositor, com ara la seva maduresa. Concretament, s’ha de superar un test, una prova d’idiomes, un comentari de text, l’exposició oral de quatre temes del programa de la convocatòria i la resolució d’un supòsit de caràcter pràctic. Els que passen aquest examen, fan un any de formació a l’Escola Diplomàtica de Madrid, per després començar a desenvolupar les seves funcions.

Entre els antics alumnes del CEI, actualment n’hi ha setze que estan exercint com a diplomàtics. El director del centre, Antoni Millet, explica que, encara que no s’aconsegueixi superar l’examen, la formació rebuda serveix sovint per aprovar altres oposicions a diverses organitzacions internacionals. Així, hi ha vint-i-nou estudiants del CEI que són funcionaris a la UE i les Nacions Unides. “Des del mateix CEI orientem l’alumne vers les oposicions que poden ser més adients per a ell

la universitat, avui

en funció del seu perfil”, explica Antoni Millet. D’altra banda, la superació del primer any del curs equival al Postgrau en Estudis Internacionals que imparteix també el CEI i que pot continuar-se amb un segon any que dóna lloc a una titulació de màster en aquest àmbit. Així, els alumnes obtenen un títol independentment de la superació de l’examen d’ingrés a la carrera diplomàtica.

El Màster en Estudis Internacionals és un exemple de com el CEI ha diversificat la seva oferta formativa, a més del curs de preparació per a l’examen d’ingrés a la carrera diplomàtica. També s’imparteix el Màster en economia i empresa a l’Amèrica Llatina. El primer any se segueixen matèries agrupades en els mòduls Economia i mercats llatinoamericans, L’empresa internacional i Empreses i entorn. Després d’aquest primer curs, equivalent a un postgrau, es fa un segon any de pràctiques en empreses emplaçades a l’estranger, bàsicament a l’Amèrica Llatina. Enguany aquesta titulació s’obre a estudiants llatinoamericans. La raó és que aquests alumnes tenen més fàcil d’establir-se de manera definitiva a l’Amèrica del Sud en el cas de les empreses que volen contractar els estudiants després del període de pràctiques.

També s’està treballant per oferir en el futur immediat un curs en col·laboració amb l’Escola Diplomàtica sobre política exterior, amb professorat d’aquesta Escola.

Fòrum de debat Dins l’activitat de debat sobre les relacions internacionals, el centre organitza l’anomenada Aula Internacional CEI, que consta d’un seguit de conferències a càrrec de

diplomàtics i alts càrrecs d’empreses i institucions sobre qüestions d’actualitat. Es tracta de sessions reduïdes, adreçades a representants de les institucions i empreses col·laboradores del CEI. Per exemple, les dues darreres sessions de l’Aula van ser a càrrec de l’ambaixador espanyol a Egipte i del president d’Aigües de Barcelona. També s’organitzen seminaris de caire obert. El darrer ha estat sobre la política de defensa i seguretat a l’àrea euroatlàntica, i per al proper octubre se’n prepara un sobre la situació actual de l’Amèrica Central.

Dins l’apartat de recerca, recentment s’ha tirat endavant la iniciativa de la Tribuna Internacional CEI, una col·lecció d’obres que vol consolidar el centre com a lloc de recerca i difondre la tasca del seus

Una seu amb història El CEI està instal·lat des del 1992 a l'edifici conegut per finca Pedro Pons, a Vallvidrera. La construcció, catalogada per l'Ajuntament com peça d'interès històric i arquitectònic, és una antiga masia coneguda també per can Mestres, l'antiguitat de la qual no està determinada amb exactitud. Els dibuixos d'uns esgrafiats a l'exterior donen personalitat a l'edifici, voltat d'un hort i un jardí inclosos a la finca.

La UB va heretar la finca a la mort del prestigiós metge i catedràtic de Medicina Agustí Pedro Pons (1898-1971). La Universitat només usava l'indret esporàdicament per a algunes reunions, fins que l'any 1987 s'hi va instal·lar el Grup de Recerca en Lingüística Computacional, que el 1998 va deixar la finca Pedro Pons per traslladarse a l'edifici Florensa del campus de Pedralbes. La instal·lació d'aquest grup va representar haver de condicionar una casa pensada exclusivament com a residència i que de tant en tant donava sorpreses, com ara trobar aparells de raigs X que el doctor Pedro Pons hi havia deixat.

35

investigadors. El primer número publicat ha estat Aspectos jurídicos de la introducción del euro, de Xavier Fernàndez, i el segon, La carta de los derechos fundamentales de la Unión Europea, de Montserrat Pi Llorens.

Entitats col·laboradores Tota aquesta activitat del CEI és possible per la confluència des del seu inici des de tres àmbits diferents: l’acadèmic (UB), el diplomàtic (el Ministeri) i l’empresarial (a més de la presència com a soci fundador de La Caixa, actualment hi ha unes quinze empreses i institucions que col·laboren amb el CEI).

L’any passat es va signar un acord de col·laboració entre la UB, el Ministeri i La Caixa que renovava el fundacional del 1987.

Segons Antoni Millet, això es tradueix, per exemple en el cas de la Universitat, en una més gran col·laboració de manera que el CEI es converteix en “el catalitzador” de les activitats en l’àmbit dels estudis internacionals que es duen a terme a la UB. De forma més concreta, s’ha facilitat que part de la formació que imparteix el CEI doni lloc a titulacions de màsters i postgraus de la UB. Per part dels altres dos socis fundadors, la nova etapa també significa una aportació més gran de recursos humans i econòmics al projecte. En el cas del Ministeri, es possibilitarà que dos nous diplomàtics s’incorporin a la tasca docent del centre, i La Caixa liderarà un augment d’aportacions econòmiques i del nombre d’empreses que estan implicades en el projecte.

la universitat, avui

Castells universitaris ijous al migdia és habitual veure una colla castellera assajar davant l’Escola d’Empresarials. Són els Arreplegats, una colla formada íntegrament per universitaris. Malgrat que aquesta composició implica la manca de nens per als pisos superiors dels castells, els Arreplegats han anat assolint noves fites al llarg dels cinc anys que porten de trajectòria.

“El maig passat vam descarregar un tres de set, un castell que fins aquell moment no havia fet mai cap colla universitària”, expliquen els membres de la colla com a exemple dels seus avenços. A més, també han assolit el quatre de set i el pilar de cinc. En les exhibicions més importants (el desembre, per l’aniversari de creació de la colla, i el maig, per fi de curs), poden arribar a ser un centenar de persones. De moment només hi participen estudiants, però els agradaria que també s’hi animés algun docent o algun membre del PAS. A més, afegeixen, els aniria bé tenir cossos de pesos diversos per als castells.

La colla assaja de manera periòdica cada dijous durant el curs, davant l’Escola d’Empresarials i al migdia, i també fan altres assajos esporàdics davant altres centres “per donar-se a conèixer i animar la gent que

D

s’hi apunti”. Per a ells, renovar els integrants del grup és molt important, perquè quan un casteller es titula ha d’abandonar la colla, si deixa de ser universitari.

Actualment la colla està formada bàsicament per estudiants de la UB i de la UPC, i també n’hi ha algun de la UAB, la Pompeu Fabra i la Ramon Llull.

Fora de Barcelona, han nascut colles castelleres en altres universitats com la de Girona i la de Lleida.

“Aquests grups tenen, a més de la seva activitat com a

36

colles, la funció de promocionar els castells en el món universitari”, explica Hebert Parodi, membre del Arreplegats. En aquesta línia, el Arreplegats van organitzar una exposició fotogràfica amb motiu del seu cinquè aniversari, que es va poder veure a diverses facultats des de l’octubre de l’any passat fins al març d’enguany.

“Tenim un vessant de promoció de la cultura catalana; voldríem que les nostres activitats es reconeguin com a crèdits de lliure elecció per als estudiants”, afirma Sergi Udina, el cap de colla.

Les motivacions per apuntar-se a la colla són ben diverses. En el cas del Sergi Udina, va ser a través d’un amic; l’Hebert el va portar la xicota, i al Manel Mendoza, el secretari de la colla, va ser un cosí seu qui l’hi va posar en contacte.

Sovint, quan duen un temps com a Arreplegats, els seus membres s’apunten a alguna altra colla castellera fora de l’àmbit universitari. “Quan vas a altres colles, t’adones que moltes de les formacions convencionals voldrien tenir el nostre nivell”, afirma el Sergi.

una mica d’història

Museu de la Farmàcia Catalana l Museu de la Farmàcia Catalana, emplaçat a la Facultat de Farmàcia, té un patrimoni que inclou des de peces d’elevat valor històric i artístic, com una farmàcia del segle XVIII o instruments dels segles XIX i XX per mesurar constants físiques, fins a d’altres d’interès netament didàctic, que permeten fer-hi tant l’estudi de la història de les ciències aplicades que han anat conformant la farmàcia, com copsar l’evolució de la professió farmacèutica.

E

Albarells, ceràmica catalana del segle XVII.

Els fons del Museu apleguen més de dos mil objectes, sense comptar dues de les col·leccions emblemàtiques de l’entitat: la de cartells de publicitat de medicaments i cosmètics, motiu d’un catàleg editat l’any 1988 per la Universitat, i la d’especialitats farmacèutiques, que està a hores d’ara en procés de catalogació.

El mobiliari de la farmàcia del segle XVIII, de fusta policromada, es compon de tres peces: un cordialer, un armari i una taula de molta grandària. Microscopis, estetoscopis, aeròmetres o un aparell de destil·lació del segle XVIII són alguns dels aparells de

laboratori que conté, als quals se’n sumen d’altres d’ús mèdic i farmacèutic.

Pel que fa a la ceràmica farmacèutica, s’hi exposen exemplars dels segles XVII al XX, principalment de ceràmica catalana: albarells decorats en blanc i blau d’inspiració francesa, albarells d’Escornalbou, els policromats de Banyoles o els de pisa, i porcellana de les farmàcies europees dels segles XIX i XX. També hi ha peces de la vida acadèmica de la Facultat recollides al llarg dels anys, algunes molt interessants, com ara una orla del curs 1890-1891, i objectes curiosos com les urnes antigues de fusta d’on s’extreien les boles amb els temes dels exàmens o on els professors posaven les boles blanques o negres de les qualificacions finals.

El Museu va ser fundat el 1957 per Jesús Isamat, i han estat els professors de la Unitat d’Història, Legislació i Gestió Farmacèutica els que s’han fet càrrec de mantenir la seva integritat al llarg dels anys. El fons inicial s’ha enriquit amb adquisicions o donatius. “Hi ha farmàcies particulars que ens fan arribar material que han anat conservant”, explica la professora Iris Figuerola, directora del Museu.

El Museu té la voluntat de contribuir a la formació dels estudiants tant de la mateixa Facultat com de la Universitat i, paral·lelament, demostra una clara vocació d’obertura a la societat. La professora Figuerola emfasitza l’esforç que es fa per tal que el Museu no es converteixi en una entitat tancada i estàtica, sinó que esdevingui una eina per a la docència. En

Espectrògraf, Carl Zeiss (Jena), final del segle XIX - començament del XX.

aquest sentit el Museu, dins la Unitat docent que l’acull, ofereix anualment dues assignatures optatives: Patrimoni històric farmacèutic i Treball pràctic.

En col·laboració amb la Facultat, el museu ha dut a terme en els darrers cinc anys tota una sèrie d’exposicions relacionades amb la història de la Facultat, història de la vacunació antivariolosa, exposicions de cartells publicitaris i de col·leccionisme farmacèutic, i va contribuir amb materials propis a l’exposició organitzada per la UB i la Residència d’Investigadors del CSIC “La salut en la història d’Europa”, que es va exhibir al vestíbul central de la Universitat els mesos d’abril i maig del 1999.

La projecció exterior del Museu es manifesta per mitjà de col·laboracions puntuals amb diverses institucions. Darrerament, al final de l’any passat, va aportar materials per a l’exposició sobre Palau i Fabre al Centre d’Art Santa Mònica i, el març d’aquest any, va participar, prestant una col·lecció d’especialitats i cartells, en el darrer Saló Internacional de l’Embalatge, HISPAK, dins la Fira de Mostres de Barcelona. I el passat mes de juny va col·laborar amb la Fundació Tàpies en la mostra de l’artista sevillà Federico Guzmán.

Més informació: www.ub.es/museufar/princip.htm

La història de les especialitats farmacèutiques informació proporcionada pel prospecte (composició, indicacions, etc.)

Si bé s’admeten donatius d’especialitats actuals, com ara medicaments per al tractament de la sida, la professora Figuerola expressa un gran interès per enriquir la col·lecció amb especialitats que en el seu moment van revolucionar la terapèutica, per exemple les sulfamides i la penicil·lina. Molt conscient de les dificultats que representa obtenir un exemplar de penicil·lina dels anys quaranta, no perd, tanmateix, les esperances d’aconseguir-ho.

La col·lecció d’especialitats farmacèutiques del museu reuneix medicaments registrats a l’Estat espanyol a partir de la segona dècada del segle XX, quan es va crear el Registre d’especialitats farmacèutiques. Actualment, la professora Figuerola està duent a terme una tasca de documentació i elaboració d’una base de dades informatitzada de les especialitats del museu gràcies a una beca de col·laboració de la Universitat. Els resultats, editats en paper i en suport informàtic amb un programa creat ad hoc, permeten conèixer tant la imatge de l’especialitat com la

37

col·laboració

Uniforme institucional per a les seleccions esportives de la UB ’empresa ACE Insurance ha fet una donació a la Universitat de Barcelona per equipar amb uniforme institucional les seleccions esportives que representen la Universitat. Aquesta iniciativa es coordi-

L

narà a través de la Unitat de Màrqueting i patrocini, que serà responsable del disseny del material. Punt UB esdevindrà el lloc de comercialització d’aquests productes de marca UB. ACE Insurance, conjuntament amb la corredoria d’assegurances UNIPSA – Grupo March, col·labora amb la UB des del 1986. Concretament ofereix assegurances voluntàries als estudiants, entre les quals hi ha l’anomenada “Cum laude”.

Aquesta assegurança ha donat un important servei al col·lectiu d’estudiants, i s’ha

Els estudiants rebran amb la matrícula un val per a productes institucionals UB

tramès un gran nombre d’incidents garantits per les cobertures d’aquesta pòlissa.

Entre les cobertures que comprèn l’assegurança, hi ha la defunció per accident, la invalidesa permanent per accident, despeses mèdiques per accident, pèrdua de classes o matrícula, accident dins de pràctiques d’empresa, infortuni familiar per accident en transport públic o privat, o assistència en viatge per malaltia o accident.

La Companyia ACE Insurance és una de les líders mundials en el sector de les assegurances.

Entrades per al teatre ràcies a un conveni de col·laboració

G

amb el Grup Balañá, per la compra

de 2000 PTA en producte de marxandatge a Punt UB, la botiga institucional de la

ots els alumnes que es matriculin aquest nou curs a la UB, trobaran a la carpeta d’estudiant un val de 400 pessetes per comprar productes institucionals a la botiga Punt UB, situada a Balmes, 21. Això és possible arran de la col·laboració amb la Universitat de cinc

T

empreses. En concret, han fet possible aquesta iniciativa Caixa de Catalunya, Estubroker, Fujitsu.siemens, Telefònica i Wall Street Institute.

Així es pretén que els alumnes puguin recuperar amb el val de compra l’import que els costa adquirir la carpeta de matriculació. Igualment, dins la carpeta s’inclouran avantatges adreçats als estudiants per part de les empreses que col·laboren amb la iniciativa.

Universitat de Barcelona (C/ Balmes, 21), obtindràs un val 2 x 1 que et permetrà obtenir una entrada gratuïta als següents espectacles: Arcipreste, basat en el Corbacho de Alfonso Martínez Toledo, al Teatre Borràs. ¡Ay, Carmela! de José Sanchis Sinisterra al Teatre Club Capitol.

Els estudiants becats per Wall Street han cursat la meitat dels seus estudis ls setanta estudiants de la UB becats aquest any per Wall Street Institute amb aproximadament 250.000 pessetes per a formació en els seus centres d’aprenentatge d’anglès han arribat ja a la meitat dels seus estudis. Aquest acord entre

E

la UB i Wall Street es renova de cara a l’any vinent amb setanta noves beques a disposició de la UB per al 2002.

L’any passat 1.500 estudiants van sol·licitar aquestes beques. Tots els estudiantes que vulguin demanar-les de cara a

l’any vinent podran fer arribar les seves sol·licituds per correu, telèfon o Internet (www.ub.wsi.es). Anteriorment, aquest centre d’anglès ja havia firmat altres convenis de col·laboració amb la Universitat de Barcelona.

Màrqueting i patrocini El fet de col·laborar amb la UB suposa beneficis de caire econòmic, de comunicació, d’imatge i de difusió i desgravacions fiscals. Més informació: Unitat de Màrqueting i Patrocini. Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.es/ube

38

Les Heures - Universitat de Barcelona

Formamos profesionales con capacidad de innovar CALIDAD EN LA FORMACIÓN DICIEMBRE 2001 OBJETIVOS:

MÁSTER EN DIRECCIÓN Y GESTIÓN DE CENTROS EDUCATIVOS

MÁSTER EN INMIGRACIÓN Y EDUCACIÓN INTERCULTURAL

MODALIDAD PRESENCIAL / DISTANCIA

ENERO 2002

Valorar la importancia que tiene la calidad para los centros de formación, como organizaciones que prestan servicios al cliente.

Identificar los conceptos, los modelos y los procedimientos implicados en la gestión de la calidad.

Interpretar las especificaciones contenidas en la Norma ISO 9000 aplicables al campo de la formación.

Traducir y aplicar el modelo ISO de gestión de la calidad en el campo de la formación.

Llevar a cabo auditorías internas de la calidad.

Comprender el proceso de certificación de la calidad.

OCTUBRE 2001

DESTINATARIOS:

DESTINATARIOS:

Directivos y responsables de centros o departamentos de formación implicados en un proceso de certificación.

Técnicos de formación interesados en especializarse profesionalmente en evaluación de la calidad.

Licenciados y diplomados vinculados profesionalmente a la educación, tanto formal como no formal, en centros no universitarios.

DIRECTOR/ES: Núria Borrell / Serafí Antunez / Rosa Laffitte HORAS: 350 PRECIOS: 340.000 PTA (2.043,44 Euros). Los dos años en la modalidad a distancia. 195.000 PTA (1.171,97 Euros) (1r año) y 195.000 PTA (1.171,97 euros) (2º año) LUGAR: Palau de les Heures

M. Dolors Millán / M. Assumpta Aneas 150 PRECIOS: 140.000 PTA (841,44 Euros) LUGAR: Palau de les Heures DIRECTOR/ES: HORAS:

MEDIACIÓN CORPORAL. ESPECIALISTA EN PSICOMOTRICIDAD

OBJETIVOS: OBJETIVOS:

Analizar y evaluar desde un punto de vista crítico el marco normativo y las directrices administrativas que regulan el funcionamiento de las instituciones educativas. Utilizar eficazmente los procedimientos y las herramientas propias de la función directiva en organizaciones educativas. Diseñar y desarrollar planes y programas de innovación y de mejora en centros educativos. Evaluar la organización y el funcionamiento de centros educativos.

Dotar a los profesionales de criterios, instrumentos y recursos que favorezcan su trabajo mediante la intervención psicomotriz.

PSICOMOTRICIDAD ESCOLAR DICIEMBRE 2001 OBJETIVOS:

NOVIEMBRE 2001

Proporcionar a los profesionales de la educación, una formación específica en psicomotricidad, mediante un trabajo interdisciplinar y atendiendo a las nuevas demandas sociales.

Formar a los maestros en una nueva perspectiva del desarrollo madurativo del niño en la que el cuerpo, la acción y el movimiento adquieren otro significado.

Capacitar a todos los maestros participantes en el curso, en la utilización de las competencias necesarias para desarrollar con eficacia un Proyecto de Educación Psicomotriz en las Etapas de Educación Infantil y Primaria.

Detectar dificultades y/o pequeños conflictos, que acostumbran a aparecer en la escuela, mediatizando su canalización e intervención preventiva por parte del maestro, como facilitador de situaciones de evolución e integración social, mediante la psicomotricidad.

OBJETIVOS:

DESTINATARIOS:

El objetivo del curso es facilitar al alumno la adquisición de los conocimientos indispensables para ser un buen profesional de la lengua catalana, así como el desarrollo de las capacidades y actitudes necesarias.

Licenciados en Psicología, Pedagogía, Psicopedagogía, Educación Física, etc., así como a diplomados en Magisterio en cualquiera de sus especialidades (Educación Especial, Infantil, Educación Física, Primaria y Musical); al igual que licenciados en Enfermería, Fisioterapia, Terapia ocupacional, Educación Social y Trabajo Social, etc. También nos dirigimos a todos aquellos profesionales con experiencia que pretendan desarrollarla en este ámbito de trabajo.

DESTINATARIOS:

Licenciados en Psicología, Pedagogía, Psicopedagogía, Educación Física; diplomados en Magisterio, Enfermería, Fisioterapia, Educación Social y Trabajo Social.

Montserrat Costa /Concha Menéndez 500 (250 horas por año académico) PRECIOS: 200.000 PTA (1.202,02 Euros), el 1r Curso; 220.000 PTA (1.322,22 Euros), el 2º Curso.

LUGAR: Divisió de Ciències de l’Educació (UB) DIRECTOR/ES: HORAS:

FORMACIÓN DE PROFESORES DE CATALÁN PARA ADULTOS

DESTINATARIOS:

Licenciados o maestros con conocimientos superiores de lengua catalana (nivel D de la JPC o equivalente, o bien superación de una prueba de nivel).

Glòria Bordons / Montserrat Gimeno 180 PRECIOS: 180.000 PTA (1.081,82 Euros) LUGAR: Divisió de Ciències de l’Educació (UB)

DESTINATARIOS:

Personal y especialistas relacionados con este ámbito.

Norbert Bilbeny 310 PRECIO: 275.000 PTA. (1.652,78 Euros) LUGAR: Centre d’Estudis i Recursos Culturals Pati Manning DIRECTOR/ES: HORAS:

FORMACIÓN DE PROFESORES DE ESPAÑOL COMO LENGUA EXTRANJERA (E/LE) MODALIDAD SEMIPRESENCIAL OCTUBRE 2001 OBJETIVOS:

Ofrecer una formación amplia y actualizada en la enseñanza del español como lengua extranjera.

DESTINATARIOS:

OCTUBRE 2001 OBJETIVOS:

Formar expertos en el conocimiento y tratamiento de la diversidad cultural en sociedades urbanas desarrolladas y muy especialmente ante el hecho migratorio en Cataluña y España.

Montse Costa / Concha Menéndez 150 horas PRECIO: a determinar LUGAR: Divisió de Ciències de l’Educació (UB)

DIRECTOR/ES:

DIRECTOR/ES:

HORAS:

HORAS:

Licenciados o titulados superiores (Licence, Ba, etc.) con o sin experiencia en la enseñanza del español como lengua extranjera o licenciados que hayan realizado el curso de postgrado en Formación de Profesores, de la Universitat de Barcelona.

Miquel Llobera 500 (estimadas) PRECIOS: Máster Semipresencial: 730.000 PTA (4.387,38 Euros); Máster Presencial: 600.000 PTA (3.606,07 Euros). Se puede cursar la modalidad de postgrado o bien cursar sólo primer módulo.

LUGAR SESIONES PRESENCIALES: Campus Vall d'Hebron. Edificio Levante (UB).

DIRECTOR/ES: HORAS:

Les Heures Universitat de Barcelona Área de Ciencias Humanas y Sociales Formamos profesionales con capacidad de innovar

www.heures.ub.es LES HEURES - UNIVERSITAT DE BARCELONA P A L A U

D E

L E S

H E U R E S

PASSEIG DE LA VALL D’HEBRON, 171 0 8 0 3 5

B A R C E L O N A

Tel.: 93 567 74 17 / 93 428 37 10 Fax: 93 428 63 70 / E-mail: ajulia@fbg.ub.es

formació continuada

Ciències de la Salut, rigor en una oferta nombrosa a Divisió IV de Ciències de la Salut té una oferta molt nombrosa de màsters i postgraus que vol respondre a la forta demanda dels professionals per estar al dia en la seva tasca diària. Igualment, la importància de la recerca en àrees com ara la biomedicina, dóna un gran pes als programes de doctorat. Tot això, en una formació que busca el màxim rigor.

“Entre els nostres estudiants de màsters i postgraus hi ha dos perfils: els dels recents llicenciats que hi persegueixen una inserció laboral, i el del professional en actiu que vol mantenir-se al dia dels avenços en el seu camp”, explica el president de la Comissió de Postgrau de la Divisió, el professor Ricardo Pérez. El caràcter pràctic dels programes (amb visites a pacients i estudis dels casos clínics) és una de les característiques de la formació continuada en aquesta Divisió. Les mateixes instal·lacions de la UB i dels hospitals i altres centres de salut universitaris són l'indret on s'imparteixen les matèries.

En el cas del doctorat, la Divisió de Ciències de la Salut també té una oferta extensa (actualment hi ha prop de vint programes). “Treballem per aconseguir uns pro-

L

grames atractius, del segle XXI, en els quals sigui un tret característic el rigor en la feina”, afirma el professor Josep M. Grau, president de la Comissió de Doctorat de la Divisió.

Actualment es pretén racionalitzar el nombre de programes i es recomana que siguin interdepartamentals, col·laborant amb altres

divisions. Pel que fa als estudiants que es matriculen en aquests estudis, tres quartes parts són llicenciats de nou que volen treballar en el món de la recerca. La resta són professionals que en un moment determinat de la seva trajectòria laboral volen iniciar també una tasca de recerca.

Màsters de la Divisió IV (primera convocatòria) Anàlisi i conducció de grups: investigació i intervenció

Experimental en ciències farmacèutiques

Medicina tropical i salut internacional

Avaluació i gestió de tecnologia mèdica internacional

Gestió de serveis d'infermeria

Neuropsicologia clínica

Gestió empresarial per a la indústria farmacèutica i afins

Oclusió i rehabilitació oral

Cirurgia ginecològica endoscòpica Cirurgia i implantologia bucal Ciències experimentals biomèdiques Direcció de recursos humans i consultoria a les organitzacions (edició no presencial)

Gestió hospitalària i de serveis sanitaris Infermeria de salut pública i comunitària Infermeria gerontogeriàtrica

Direcció de recursos humans i consultoria a les organitzacions

Infermeria pediàtrica

Endodòncia, operatòria i estètica dental

Intervenció ambiental: persona, societat i gestió

Odontopediatria Ortodòncia Patologia mamària - sinologia Pertorbacions del llenguatge i l'audició Psiquiatria i psicologia clínica de la infància i l'adolescència Sida Teràpia cognitivosocial

Consulteu tota l’oferta de doctorats i postgraus de la UB a: www.ub.es/acad/tercer 40 40

formació continuada

Formació en Processos i Recursos Humans a consultoria de recursos humans, la formació continuada, el dret del treball, l’auditoria de sistemes humans, la comunicació a les organitzacions o els sistemes de mediació i resolució de conflictes són àmbits que comprèn l’oferta formativa de l’Àrea de Processos i Recursos Humans de Les Heures - UB. Tot això, a través de

L

Postgrau en gestió de la formació continuada a les organitzacions Màster en comunicació a les organitzacions

Màster en direcció de recursos humans

Curs d'especialització de Tècnic superior de prevenció de riscos laborals

Experiències d'empresa

Programa de formació en gestió i resolució de conflictes: Mediació Màster en gestió i administració de personal d'empresa

Curs d'auditoria del sistema de gestió de prevenció de riscos laborals Màster en dret del treball i de la Seguretat Social

màsters, postgraus i altres titulacions amb un alt grau de complementarietat entre si, tot permetent l’especialització i l’elaboració d’itineraris en gran part personalitzats.

Per exemple, el Màster de direcció de recursos humans es divideix en dues parts que es poden cursar separadament com a postgraus: un de consultoria en les organitzacions i un altre de direcció de recursos humans. En aquest darrer i en el Postgrau en Gestió de la formació continuada es demana experiència laboral als alumnes.

Un dels àmbits de formació amb més demanda és el de prevenció de riscos laborals, arran de l’aprovació de la nova Llei 31/1995 sobre aquest tema. Hi ha un Màster en prevenció de riscos laborals, integrat per dos cursos, un de nivell inter-

medi i un de superior. Els titulats de Tècnic superior poden fer un Curs d’auditoria en prevenció de riscos laborals, l’únic enfocat a la gestió de la prevenció a Catalunya.

Altres ofertes formatives són el màster en Dret del treball i de la seguretat social, normalment seguit per advocats en exercici i professionals de les relacions laborals. Els llicenciats que tot just s’incorporen al món laboral, normalment trien el curs en Gestió i administració de personal, àmbit en què normalment s’ocupen càrrecs de tipus tècnic.

La major part d’aquestes titulacions es poden seguir de forma presencial o a distància. Hi ha, però, el cas del màster en Comunicació a les organitzacions, que només s’imparteix a distància. Un exemple contrari són els cursos del Programa de formació i resolució de conflictes, en el qual, per les característiques de la matèria, ha de ser presencial. Les Heures ha creat el Centre de Mediació en col·laboració amb l’Institut Universitaire Kurt Bösch (Suïssa). Es pot accedir a la titulació en màster europeu de mediació gràcies a la col·laboració amb aquest Institut.

Els alumnes de tots aquests cursos poden fer part de la seva formació en altres països europeus a través del programa d’intercanvi Euresform.

CURSOS DE LES HEURES LES PROPERES SESSIONS DE LES “EXPERIÈNCIES D’EMPRESA” SERAN LES SEGÜENTS: l

l

l

l

l

l

l

l

l

l

Seminaris oberts

l

Una altra oferta d’aquesta àrea de Les Heures és l’organització al llarg de l’any de tota una sèrie de seminaris als quals poden assistir els alumnes (a vegades com a part del mateix programa d’un màster o postgrau) i on també es pot matricular el públic en general que vulgui reciclar-se en un tema concret. També és oberta la inscripció a les sessions agrupades amb el nom d’“Experiències d’empresa”, en què directius en exercici expliquen les darreres experiències en recursos humans que s’estan duent a terme a les seves organitzacions.

l

l

l

l

24-10-2001 "El conflicte en la successió de la gerència a l'empresa familiar. Què hi pot fer la mediació?". Manel Canyameres, Grup Cade Consultors 7-11-2001 "La planificació dels recursos humans en la internacionalització".

Lluís Llibre, Divisió d'Aigües i Sanejament, Grup AGBAR 14-11-2001 "Els canvis en la funció de recursos humans. El paper de la consultoria interna". Alberto Soria, La Caixa 21-11-2001 "La gestió de les competències.

Aportació a la tasca. El cas de RICOH España S.A.". Alejandro Giménez, RICOH España S.A. 9-1-2002 "El pla integral de formació". Rafael Gaso, Laboratoris Almirall 23-1-2002 "Com dissenyar un pla de comunicació interna". Jaime Pereira, Sanitas, S.A. de Seguros 30-1-2002 "Plans i fons de pensions". Pere Carrera Bonadona, La Caixa 13-2-2002 "Anàlisi i estudi dels plans d'emergència en el sector de l'hostaleria. L'experiència d'NH Hoteles". Javier Mas, NH Hoteles 6-3-2002 "Comitè d'empresa europeu". José Tortajada Girbes, Ferro Enamel Española S.A. 3-4-2002 "Reclutament i selecció. El trasllat del Gran Casino de Barcelona".

Manuel Ginés Bielsa, Inverama S.A. 17-4-2002 "La gestió del coneixement: moda o realitat?". Mercè Sala, Fundació Politècnica de Catalunya 8-5-2002 "L'evolució de l'empresa química cap a la seguretat integrada".

Agustín Martín, Basf Curtex S.A. 22-5-2002 "De la formació a la gestió del coneixement". Alberto Izaguirre, Danone S.A. 29-5-2002 "Valoració i desenvolupament a Winterthur". Miguel Labarta, Francesc Ventura i Tana Cores, Winterthur 12-6-2002 "Compensació i beneficis. Més enllà de l'atracció, la retenció i la motivació, o més del mateix?".

Pablo Tovar, Boëringer-Ingelheim España S.A.; Ramón Prat, Ficosa International S.A.

Màster en direcció i gestió de centres educatius De cara a aquest curs que comença, i ja fora de l’Àrea de Processos i Recursos Humans, entre la nombrosa oferta de Les Heures - UB destaca el Màster en direc-

ció i gestió de centres educatius. Dirigit per Núria Borrell, Serafí Antúnez i Rosa Laffitte, aquest màster arriba enguany a la seva 13a edició.

Més informació: www.heures.ub.es Tel.: 93 428 37 10 93 428 45 85 41

41

llibreria ub EUROPA: EL DEBATE SOBRE DEFENSA Y SEGURIDAD

LES BIBLIOTEQUES POPULARS A CATALUNYA A TRAVÉS DELS SEUS ANUARIS (1922-1936)

P. Vilanova i N. Fernández (coord.)

Publicacions de la Universitat de Barcelona.

17 × 24/ 111 pàg.

ISBN: 84-475-2596-1

T. Mañá Terré. Quaderns de Treball, 16. Publicacions de la Universitat de Barcelona.

17 × 24 / 122 pàg.

ISBN: 84-475-2500-7

Publicació de les principals aportacions al II Coloquio sobre Políticas de Defensa y Seguridad, organitzat pel Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb l’Instituto Español de Estudios Estratégicos del Ministeri de Defensa. El tema central del col·loqui va ser el de la seguretat europea i la possibilitat d’una política de defensa comuna.

Els anuaris de les biblioteques populars són les publicacions de la Direcció Tècnica de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Aquests anuaris es van començar a publicar l’any 1922 –cinc anys després d’iniciar-se el Pla de Biblioteques de la Mancomunitat. Amb el pas dels anys, s’han convertit en un instrument per conèixer la història de les primeres biblioteques públiques a Catalunya.

21 DISCURSOS INAUGURALS 1836-1931

PESETA Y PROTECCIÓN Comercio exterior, moneda y crecimiento económico en la España de la Restauración C. Sudrià i D.A. Tirado (ed.)

Col·lecció Biblioteca Universitària 17 × 24/ 336 pàg.

ISBN: 84-8338-259-8

Publicacions de la Universitat de Barcelona 17 × 24 / 22 volums ISBN: 84-475-2594-5 Selecció de vint-i-un discursos pronunciats a la cerimònia d’inauguració de curs a la Universitat de Barcelona des de la seva restauració fins a la Segona República. La publicació s’obre amb un estudi introductori del període. Els discursos són reproduïts en forma de facsímil i compten amb una presentació de cada un d’ells feta per professors actuals d’àrees de coneixement diverses.

Amb la finalitat d’aconseguir una aproximació innovadora i ordenada de l’economia espanyola durant el període clau dels quaranta anys de la Restauració, el Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona ha reunit en aquesta publicació un grup d’especialistes que, en els últims anys, han realitzat aportacions fonamentals sobre aquest tema.

ELABORACIÓN Y PRESENTACIÓN DE UN PROYECTO DE INVESTIGACIÓN Y UNA TESINA

TEORÍA POLÍTICA (Siglos XVI al XIX) J. Antón Mellón Col·lecció Team, 6 cd-rom Edicions de la Universitat de Barcelona ISBN: 84-8338-252-0

M.T. Icart Isern; C. Fuentelsaz Gallego; A.M. Pulpón Segura Metodologia, 1. Edicions de la Universitat de Barcelona 21 × 29,7/150 pàg.

ISBN: 84-8338-271-7

Aquest hipertext permet comprendre i interrelacionar didàcticament els elements més rellevants de la teoria i del pensament polític des de Maquiavel fins a Marx. S’han volgut analitzar uns mateixos conceptes clau de la teoria política en quatre paràmetres interconnectats: autors, corrents, segles i conceptes.

Aquest text vol ajudar l’estudiant universitari en l’elaboració i presentació d’un projecte d’investigació i d’una tesina. També intenta ser una guia per als tutors o directors que han d’orientar l’alumne en les activitats que tenen per finalitat la planificació, execució, redacció i exposició d’aquests documents en el context d’un diploma de postgrau o màster.

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei UB i del Servei d’Informació i Publicacions: www.ub.es/edicions/eub.htm i www.ub.es/spub/sipub.htm Un altre lloc on podeu adquirir-les és al Punt UB ubicat al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també trobareu tot de productes de la UB, com ara material de llibreria o objectes de regal

42

Anunci Banco Santander.

"Multifons"

Anunci Banco Santander col路labora amb Antics Alumnes