antics18

La

U B

Universitat

UNIVERSITAT DE BARCELONA Any V Núm. 18 Desembre 2001 2,4 euros / 400 ptes.

La polèmica Llei Orgànica d’Universitats Opinió: • Civilització islàmica,

Universitas i democràcia • La complexa trama mundial del nou terrorisme

La UB incorpora l’ensenyament de Ciències Ambientals

Nacho Solozábal (Econòmiques, 1994):

“Com a jugador professional, estudiar et dóna un equilibri”

Sumari N ú m e ro

4 Actualitat

18

La Llei orgànica d’universitats centra la inauguració de curs

12 Opinió Civilització islàmica, Universitas i democràcia La complexa trama mundial del nou terrorisme

La Universitat UB Revista de la Universitat de Barcelona

15 Una mica d’història

Consell editorial: Joan Tugores, rector Ramon Alemany, vicerector de Professorat i Organitzaci Gabriel Oliver, vicerector d Edicions i Publicacions Miquel Viñas, vicerector de Promoci Universit ria Olga Lanau, gerent Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander

16 La Universitat avui Ciències Ambientals ja és entre els ensenyaments de la UB

Director: Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa UB Gerent: Susanna Vendrell

22 Entrevista

Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover

A Nacho Solozábal “Com a jugador professional, estudiar et dóna un equilibri”

Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora de la revista), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez (redactora cient fica) Administració: Montse Cenzano Gran Via, 585, 08007 Barcelona Tel.: 93 403 55 44 Fax: 93 403 53 57 A./e.: premsa@premsa.ub.es

27 La Recerca

Fotografies: J. M. Rué i Jordi Franquet

El grup de recerca de virus entèrics, pioner en la certificació de les bones pràctiques de laboratori

Versió digital de la revista: www.ub.es/anticsub Director Antics UB: Pedro Vázquez

34 Col·laboració

Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a 08007 Barcelona Tel.: 93 317 02 53 Fax: 93 317 07 63 A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es

36 Antics UB

Producció gràfica: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60 Disseny original: BPMO Edigrup

40 Formació continuada

Distribució: Interpàs, Associació Ginesta Dipòsit legal: B-19682-97

42 Llibreria UB

ImprŁs en paper ecol gic

3

actualitat

La Llei Orgànica d’Universitats centra la inauguració de curs l passat 20 de setembre, va tenir lloc a la Universitat de Barcelona l’acte oficial d’inauguració de curs de les universitats catalanes, que va comptar amb la presència dels rectors i els presidents dels consells socials respectius, el conseller d’Uni-

E

va servir d’homenatge a la figura del rector Antoni Caparrós, traspassat el mes de maig d’aquest any quan tot just finalitzava el seu mandat de gairebé vuit anys. També s’hi va fer ressò de la polèmica sobre la Llei Orgànica d’Universitats (LOU), especialment en

Taula presidencial durant la cerimònia d’inauguració del curs.

versitats, Recerca i Societat de la Informació Andreu Mas-Colell, i el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol. L’acte

paraules de Joan Tugores, rector de la UB, que la va qualificar d’”injustícia” i d’”error estratègic gravíssim per al país”.

Una llei molt polèmica La Llei Orgànica d’Universitats (LOU), aprovada al Congrés dels Diputats el passat 31 d’octubre, ha creat una gran polèmica durant els últims mesos.

Del posicionament pràcticament unànime de la comunitat universitària espanyola en contra de la seva aprovació se n’han fet ressò tots els mitjans de comunicació. La UB, amb el seu rector al capdavant, ha pres des del principi una clara i inequívoca posició en contra de la Llei, dels articles que la componen i dels terminis i condicions en què ha estat elaborada i aprovada.

Ja durant la inauguració de curs, el passat 20 de setembre, el rector es va manifestar preocupat pel projecte de llei. Pocs dies després, quan la normativa era objecte de debat al Parla-

4

La cerimònia va començar amb la lectura de la memòria del curs acadèmic 2000-2001, a càrrec d’Anna M. Badia, secretària general de la UB, i amb la lliçó magistral del catedràtic emèrit Miguel Siguán “El rector Caparrós i el futur de la Universitat de Barcelona”. Siguán va repassar la trajectòria d’Antoni Caparrós com a docent i historiador de la psicologia, i també com a responsable del govern universitari. Així mateix, va fer un repàs de les diverses etapes de la Universitat de Barcelona des de la seva fundació, al segle XV, per acabar plantejant alguns dels reptes actuals de la institució.

Tot seguit, i com s’acostuma a fer cada començament de curs, es van lliurar els premis extraordinaris de llicenciatura i doctorat i les medalles de la Universitat de Barcelona als professors i membres del PAS jubilats durant el curs 2000-2001.

Després, la vídua del rector Caparrós va recollir la Medalla d’Or de la Universitat, atorgada al seu marit a títol pòstum.

Pedro Fontana, president del Consell Social de la UB, va prosseguir l’acte amb la seva intervenció, durant la qual va afirmar que “vénen temps no fàcils per a les universitats”, i va fer esment, entre els rep-

ment espanyol, el rector Tugores i el rector de la UAB Carles Solà, en representació de tots els rectors de les universitats catalanes amb finançament públic, presentaven a la premsa un dictamen sobre la compatibilitat del projecte de la LOU amb l’autonomia política i universitària garantides per la Constitució Espanyola. El document, encarregat abans de l’estiu als catedràtics de Dret administratiu de la UB Tomàs Font i de la UAB Joaquim Ferret, i al catedràtic de Dret constitucional de la UPF Marc Carrillo, volia ser, segons paraules del rector Tugores, una “contribució rigorosa i constructiva, adreçada a l’opinió pública en general i a la classe política en particular”, i exposava la possible inconstitucionalitat d’alguns dels articles recollits en el projecte.

La LOU ha estat motiu de debat, com el que van mantenir el passat 29 d’octubre, dos dies abans que fos aprovada al Congrés, el rector Joan Tugores i el secretari d’Estat d’Educa-

actualitat

tes que caldrà afrontar, de “la qualitat i la davallada demogràfica”. També va assenyalar el grau de rebuig i oposició existents respecte al Projecte de llei d’universitats.

Dures crítiques Acabada la intervenció del president del Consell Social, va arribar el torn del rector Tugores, que va pronunciar durant el seu discurs dures crítiques contra el projecte de llei. “Les seves conseqüències sobre la capacitat creativa, la qualitat de la formació i la recerca serien devastadores”, va afir-

mar, i va aprofitar per expressar al president Pujol la seva confiança en “la sensibilitat especial dels governants de Catalunya en temes d’ensenyament i recerca”, també pel que fa al tema del projecte de llei.

El president Pujol va cloure l’acte amb un parlament es què es va manifestar “preocupat” per aquest projecte. També va afirmar que la universitat té “un protagonisme creixent” en un país que ha d’aspirar a competir amb nacions com ara Alemanya. En aquest sentit, Jordi Pujol també va assenyalar que cal incrementar la col·laboració de les empreses.

Membres de l’equip de govern i presidents de Divisió en l’acte.

Un record per al rector Caparrós ’acte d’inauguració de curs va servir per retre un sentit homenatge al qui fou rector de la UB, Antoni Caparrós, traspassat el 29 de maig, quan tot just acabava el seu mandat. Abans de l’acte, es va descobrir el retrat del rector Caparrós, instal·lat com els dels seus predecessors a la galeria de quadres del Rectorat. El retrat d’Antoni Caparrós és obra de Miquel Quílez, catedràtic de Pintura i exdegà de Belles Arts.

Més tard, durant l’acte d’inauguració del curs acadèmic de les universitats catalanes, l’actual rector de la UB Joan Tugores va lliurar a la vídua d’Antoni Caparrós, Catalina, i al seu fill, Toni, la Medalla d’Or de

L

la Universitat a títol pòstum i va anunciar que l’edifici de la futura Facultat de Geografia i Història –a la Casa de Caritat– portarà el nom d’Antoni Caparrós.

La figura del rector Caparrós va estar molt present durant la cerimònia d’inauguració de curs. A Antoni Caparrós va estar dedicat el discurs inaugural a càrrec del catedràtic Miguel Siguán “El rector Caparrós i el futur de la Universitat de Barcelona”, i a ell van fer també referència els discursos de Pedro Fontana, president de Consell Social, i de Joan Tugores, rector de la UB, com també les paraules de cloenda de Jordi Pujol, president de la Generalitat.

nosaltres [...] que de manera pacífica i democràtica contribueixi a deixar ben clara la posició de la Universitat”. El seguiment de la vaga a la UB va superar el 80%.

Finalment, el 22 de novembre, el Claustre de la UB, en reunió ordinària, expressava el seu rebuig al projecte de la LOU i en va demanar la retirada, alhora que transmetia a la societat i al país que, en tot cas, “per advers que sigui el marc normatiu, per regressiu que sigui el marc legal i la prioritat que el procés polític transitòriament atorgui a l’ensenyament superior, la comunitat universitària ratifica solemnement el compromís amb la societat, com al llarg de tota la història de la nostra institució. La societat pot tenir l’absoluta seguretat que la comunitat universitària estarà amb escreix a l’alçada de la confiança que el país ens atorga per tal de portar a terme les tasques de docència, estudi i recerca amb voluntat de servei públic”.

ció i Universitats Julio Iglesias de Ussel a “El matí de Catalunya Ràdio”, i han estat moltes les declaracions sobre el tema abocades als mitjans des de les diferents parts implicades (Govern central, Govern català, partits de l’oposició, Conferència de Rectors, etc.). Ha estat motiu també de concentracions de protesta (el mateix dia que va ser aprovada al Congrés) i de vaga (el 7 de novembre per part dels sindicats de PAS i professorat, i el 13 –el 14, fora de Catalunya– per part dels estudiants).

Dies abans, el rector de la UB mostrava un cop més, en una carta oberta a la comunitat universitària, el seu suport explícit a aquestes convocatòries: “En moments en què els interessos de la societat i els de la Universitat estan en joc i amenaçats, no podem deixar de transmetre a l’opinió pública i als poders polítics el posicionament de la comunitat universitària”, i demanava, “dins el respecte a la llibertat individual [...] una resposta a l’alçada de la gravetat de la situació i del compromís de tots

5

actualitat

Homenatge a Antoni Caparrós El programa d’actes va constar de dues parts. La primera, “Som la nostra memò ria”, va comptar amb les intervencions, entre d’altres, de M. Carmen Giménez, degana de la Facultat de Psicologia; Miquel Martínez, vicerector durant el mandat de Caparrós; Gaspar Lorén, president en funcions de la Divisió de Ciències de la Salut; Josep M. Nadal, president de l’Institut Joan Lluís Vives, i Joan Tugores, rector de la UB; a més de la projecció del vídeo Comiat d un company i la participació musical de la Coral de la Facultat de Psicologia. Representants dels alumnes, el PAS i el professorat de Psicologia La degana de Psicologia, M. Carmen Giménez; el rector de la UdG, van voler també, a través Josep M. Nadal; i el rector de la UB, Joan Tugores, durant l’acte dels seus propis records, retre homenatge a la figura de Caparrós. maig últim. Durant l’homenatge, la vídua La vinculació del rector Caparrós amb la d’Antoni Caparrós va rebre la Medalla de Facultat de Psicologia es perllongarà a l’Institut Joan Lluís Vives a títol pòstum. a UB i l’Institut Joan Lluís Vives van organitzar, el 30 de novembre a la Facultat de Psicologia, un acte d’homenatge a Antoni Caparrós, rector de la UB del 1994 al 2001, traspassat el mes de

L

través del llegat de la seva biblioteca personal a aquest centre, com va anunciar el rector Tugores al finalitzar l’acte.

La segona part del programa, “Construir la història”, de caire més acadèmic, va comptar amb la participació de Miguel Siguán, catedràtic emèrit de la UB; M. Carmen Giménez, degana de la Facultat de Psicologia, i els professors Blanca Anguera (UB), José M. Gondra (Universitat del País Basc), Alberto Rosa (UAM) i Heliodoro Carpintero (UCM). Tots ells van reflexionar sobre la història de la psicologia, camp en el qual tant va treballar el rector Caparrós.

Antoni Caparrós (1938-2001) va ser el primer catedràtic de Psicologia a arribar a rector d’una universitat espanyola. Nascut a Saragossa, era llicenciat en Filosofia i Lletres i diplomat en Psicologia.

Docent a la UB des del 1974 i catedràtic des del 1985, va ser cap del Departament de Psicologia General, degà de la Facultat de Psicologia (1984-1988), adjunt al vicerectorat d’Ordenació Acadèmica (19771981), vicerector d’Ensenyaments i Professorat (1986-1994) i, finalment, rector de la UB (1994-2001).

Actes en memòria d’Ernest Lluch l passat 21 de novembre, quan es commemorava el primer aniversari de l'assassinat d’Ernest Lluch, la Facultat d’Econòmiques de la UB i les universitats de València, Saragossa i el País Basc van retre-li homenatge. En un moment determinat dels actes, les quatre universitats organitzadores es van posar en contacte per videoconferència, a través de la qual els assistents van poder seguir des de les diferents institucions les paraules dels respectius rectors i les del premi Nobel de Literatura José Saramago.

La jornada va començar, a la Facultat d’Econòmiques de la UB, amb un debat sobre “Mercado-Estado: ¿qué hemos aprendido en los últimos años?”, amb la participació de l’economista Miguel Ángel Fernández Ordóñez i els professors de València Segundo Bru, de la Universidad Complutense de Madrid José Manuel Fernández Páramo, i de la UB Antón Costas.

E

Al migdia es va celebrar de manera simultània a les quatre universitats organitzadores l’acte en memòria de Lluch “Sapere Aude (Atrévete a pensar)”. Hi van intervenir els respectius rectors, Joan Tugores (UB), Pedro Ruiz Torres (Universitat de València), Felipe Pétriz (Saragossa) i Manuel Montero (País Basc). Tot seguit, l’escriptor José Saramago va llegir un fragment del llibre de Lluch Las Espaæas vencidas, que després, des de Barcelona, va ser llegir en les quatre llengües de l’Estat espanyol per una de les filles d’Ernest Lluch i tres dels seus alumnes. Membres del cos docent, del PAS i de l’alumnat van llegir altres textos d’autors molt valorats per Lluch com Kant, Mill, Camus i Espriu, així com el comunicat de rebuig pel seu assassinat que ara fa un any van redactar els estudiants.

A la tarda, la jornada d’homenatge va continuar amb un segon debat “La eco-

6

nomía ante la crisis: ¿Qué hay que hacer mañana?”, amb la participació del rector Tugores i els professors Francisco Pérez, de la Universitat de València; Julio Segura, de la Complutense de Madrid, i Lluís Argemí, de la UB. La cloenda va anar a càrrec dels catedràtics Jordi Nadal i Fabià Estapé.

Finalment, es va presentar al Cercle d’Economia de Barcelona el llibre de Marçal Sintes QuŁ pensa Ernest Lluch, acte que va comptar amb les intervencions de Carlos Güell i Santiago Carrillo.

actualitat

Emilio Ybarra inaugura el curs de Les Heures - UB El president del BBVA va pronunciar una conferència sobre perspectives de l’economia mundial milio Ybarra, president del BBVA, va afirmar en la inauguració del curs de Les Heures - Universitat de Barcelona que l’economia espanyola tornarà a créixer l’any vinent per damunt de la mitjana de la Unió Europea. Ybarra, que va pronunciar una conferència amb el títol “La economía mundial en 2002: ¿recesión o recuperación?”, va destacar que la confiança en els mercats i les autoritats monetàries nacionals i internacionals és clau en aquests moments de crisi.

Durant l’acte, que va tenir lloc al Palau de les Heures, es van lliurar els títols corresponents a la setena promoció del MBA Interuniversitari organitzat per la UAB, la UPC i la UB. Així mateix, es van

E

atorgar els tercers premis als millors plans d’empresa, dissenyats per alumnes de l’MBA. El primer premi va correspondre a Jaume Barbanoj i Enrique Huguet per donar una nova dimensió a l’escola d’alta competició de tennis Andrés Gimeno. El segon va ser per al projecte d’Eduard Broto i José Félix Luengo sobre una

empresa de producció i comercialització de pintura contemporània, dedicada a la difusió d’obres d’artistes emergents. El

El financer va afirmar que l’economia espanyola tornarà a creixer per damunt la

Primera promoció del MBA Interuniversitari a Distància El dia 26 d’octubre, el Palau de les Heures va acollir l’acte de lliurament de diplomes a la vintena d’alumnes de la primera promoció del Màster Interuniversitari en Administració i Direcció d’Empreses (MBA) a Distància. Enguany comença la cinquena promoció de l’MBA, el primer d’aquest tipus en llengua castellana i que es planteja de cara al futur augmentar encara més la interconnectivitat entre estudiants i professorat, com també millorar i enriquir els continguts.

El màster està organitzat per les universitats UB, UAB, UPC i UOC. És una titulació inclosa en les activitats de l’Escola Virtual d’Empresa (EVE), integrades a l’oferta d’UB Virtual. Una de les millores de contingut que vol introduir el màster per als propers anys és una més gran relació amb l’altra oferta de l’EVE, de manera que cursos d’aquesta Escola puguin esdevenir assignatures optatives per a alumnes del màster. Igualment, es vol reduir alguns continguts del màster, que actualment dura tres anys, i emfatitzar més l’aprenentatge d’habilitats directives. Pel que fa a les eines d’aprenentatge, es pretén incrementar la interconnectivitat entre estudiants i professorat de l’MBA, creant per exemple fòrums per a cada assignatura i altres eines que facin més àgil el campus virtual en què es desenvolupa el màster.

7

mitjana de la UE tercer premi va correspondre a un projecte de gestió de ports esportius i integració de sistemes de navegació i localització sobre PDA, de David Burgués i Maria Rosich.

Al mateix acte es van lliurar també els títols de la primera promoció de l’MBA Interuniversitari d’Andorra, una titulació conjunta de la UB, la UAB, la UPC i la Universitat d’Andorra.

A més d’Emilio Ybarra, van prendre la paraula Joan Tugores, rector de la UB; Rafael Foguet, president del Consell Assessor de la Fundació Bosch i Gimpera, i Martí Parellada, director de Les Heures - UB, que va presentar la memòria acadèmica del curs passat.

actualitat

El rector de la UNAM inaugura la Càtedra Joaquim Xirau

oan Tugores, rector de la UB, i Juan Ramon de la Fuente, rector de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), van presentar, el 26 d’octubre, la nova Càtedra Joaquim Xirau d’Humanitats i Ciències Socials. Van assistir a l’acte Núria de Gispert, consellera de Governació i Relacions Institucionals; Sealtiel Alatriste, cònsol general de Mèxic a Barcelona; Jordi Martinell, vicerector de Relacions Internacionals, i diverses autoritats acadèmiques de la UNAM, entre les quals des-

J

taca Mari Carmen Serra, néta de Jaume Serra Hunter, rector de la UB entre el 1931 i el 1933, exiliat a Mèxic i professor a la UNAM. La Càtedra Joaquim Xirau estarà ubicada a la UB i serà impartida per professors de la UNAM. El programa acadèmic serà coordinat per un comitè tècnic mixt de les dues universitats i començarà les activitats el mes de febrer de l’any vinent. El seu primer curs es dedicarà a l’indigenisme a l’Amèrica Llatina.

Joaquim Xirau (Figueres, 1895 - Mèxic, 1946) va ser catedràtic i degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB durant la Segona República i la Guerra Civil (19331939). Exiliat a Mèxic, va ser professor de la UNAM. Malgrat que la seva obra no ha gaudit de prou difusió, està considerat un dels principals filòsofs de l’exili espanyol.

Es va interessar primerament per l’obra de Husserl i Sheler, i rebé una gran influència de Manuel B. Cossío i la Institución Libre de Enseñanza. En la seva obra principal Amor y mundo (1940) va intentar superar la separació entre l’ésser i el valor per mitjà d’una determinada concepció de l’amor. Recentment van ser presentades a la UB les seves Obras completas (Anthropos, 2001), editades pel seu fill, el poeta i també filòsof Ramon Xirau (Barcelona, 1924), resident a Mèxic, amb la col·laboració de Fundación Caja Madrid. Estan agrupades en tres volums: “Escritos fundamentales”, “Escritos sobre educación y sobre el humanismo hispánico” i “Escritos sobre historia de la filosofía”.

La UB va signar, el mes d’agost, a la capital mexicana, una renovació del conveni de col·laboració amb la UNAM, el qual datava del 1990.

L’Aulari de la Facultat de Filologia adopta el nom de Josep Carner ’Aulari de la Facultat de Filologia, al carrer Aribau, rep a partir de l’octubre el nom de Josep Carner, destacat poeta català que va néixer, l’any 1884, precisament on ara hi ha ubicades part de les dependències de la Facultat, just damunt dels Cinemes Aribau. L’Aulari va ser projectat pels arquitectes Paloma Bardají i Carles Teixidor. La construcció es va iniciar el maig del 1991, i l’activitat docent va començar el curs acadèmic 1994-1995. Disposa de vinti-cinc aules distribuïdes entre la planta baixa i les quatre plantes superiors. Al soterrani hi ha dues sales d’estudi i la Cooperativa Sant Jordi. L’entrada a l’edifici es pot fer des del

L

carrer Aribau o des del jardí de l’Edifici Històric. Des de l’interior es pot accedir també a les dependències de què disposa la Facultat a les plantes superiors de l’edifici que allotja els Cinemes Aribau.

Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) és conegut com a “príncep dels poetes catalans”. Capdavanter del noucentisme (la seva obra Els fruits saborosos n’és un clar exponent), renovador de la poesia i de la prosa, va exercir també de traductor (Robinson Crusoe, Al cia en terra de meravelles, etc.) i de diplomàtic. Fidel a la República, va morir a l’exili a l’edat de 86 anys.

8

actualitat

Jordi Matas, vicerector de Política i Qualitat Lingüístiques ordi Matas i Dalmases va prendre possessió, el passat mes de setembre, com a nou vicerector de Política i Qualitat Lingüístiques davant del rector Joan Tugores. Matas substitueix en el càrrec a Emili Boix, de qui va ser adjunt en aquest mateix vicerectorat, i que va presentar la dimissió al rector per raons de salut.

La Junta de Govern de la UB va agrair al professor Emili Boix el treball realitzat durant la seva estada en el càrrec i li va desitjar una ràpida recuperació.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (1987) i en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Autò-

J

noma de Barcelona (1989), Jordi Matas (Barcelona, 1962) va esdevenir, l’any 1994, el primer doctor en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Barcelona. L’any 1989, va entrar com a professor de Ciència política i de l’Administració en el Departament de Dret Constitucional i Ciència Política, del qual actualment és professor titular. Ha estat secretari del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política, cap d’estudis de Gestió i Administració Pública, delegat adjunt del president de la Divisió II i membre de la Junta Electoral Permanent de la UB.

Premi Francisco Cobos a Eduardo Soriano i J. Antonio del Río El guardó reconeix les recerques sobre les cel·lules de Cajal-Retzius i de la proteïna reelina imarts 23 d’octubre, va tenir lloc el lliurament de premis de la Fundació Francisco Cobos, que enguany ha distingit els investigadors Eduardo Soriano i José Antonio del Río, del Departament de Biologia Cel·lular i del Centre de Recerca en Neurociències (CERN) de la UB, per les seves decisives aportacions sobre les funcions de les cèl·lules de Cajal-Retzius i de la proteïna reelina, que és un factor essencial en els processos de migració neuronal i creixement axònic.

L’acte es va celebrar a la seu del Consell d’Investigacions Científiques (CSIC) a Madrid, amb la presència de Rolf Tarrach, president del CSIC; Miquel Moretó, vicerector de Política Científica de la UB; Antonio Campos, director de l’Instituto de Salud Car-

D

los III; Francisco Cobos, president del Patronat de la Fundació, i Teresa M. Mendizábal i Carlos Revilla, membres de l’esmentada entitat. El premi està dotat amb quinze milions de pessetes i l’atorga anualment la Fundació Francisco Cobos, una entitat de mecenatge creada l’any 2000 per promoure l’avenç de la investigació biomèdica al país, i compta amb l’assessorament del CSIC. Els professors Eduardo Soriano i José Antonio del Río encapçalen el Grup de Recerca sobre Neurobiologia del Desenvolupament i de la Regeneració Neuronal a la UB. Destacat especialista en el camp de la neurobiologia i les neurociències, el catedràtic Eduardo Soriano és autor d’un elevat nombre de publicacions i articles científics.

Membre de societats científiques de renom internacional, és avaluador de revistes d’alt índex d’impacte en el circuit científic, i ha rebut distincions com ara el Premi Rei Jaume I d’Investigació Científica (2000) i el Premi de la Fundació de Ciències de la Salut a la millor Investigació en Neurobiologia (1998). Pel que fa als estudis sobre la reelina, Eduardo Soriano i els seus col·laboradors van anunciar la participació de la proteïna en els processos de creixement axònic i formació de sinapsis a l’escorça cerebral,

9

tal com publicava la revista Nature el gener del 1997. Més recentment, han presentat nous resultats a la revista Neuron, del grup Cell Press, centrats en circuits sinàptics a la retina i participació de la reelina en la formació dels circuits neuronals al sistema nerviós central. José Antonio del Río, que va fer la tesi doctoral dirigit per Eduardo Soriano, ha desenvolupat la seva recerca a les Universitats de Frankfurt i Friburg (Alemanya) i al Bristol-Myers Squibb a Princeton (EUA), i té publicacions en revistes científiques d’alt prestigi.

José Antonio del Río és coordinador de la nova Xarxa Temàtica sobre Regeneració i Reparació del Sistema Nerviós, integrada per equips altament especialitzats de la UB, la UAB i el CSIC amb l’objectiu de potenciar la recerca, la col·laboració científica i la transferència de coneixements en l’àmbit de la regeneració i la reparació de les connexions neuronals al sistema nerviós central. La primera reunió de la xarxa temàtica es va fer el passat mes d’octubre a la Facultat de Biologia, amb participació de destacats especialistes que van debatre sobre els últims avenços en l’àmbit de les cèl·lules mare neurals i la reparació del sistema nerviós central.

actualitat

L’eix de biomedicina del Parc Científic de Barcelona entra en funcionament amb la incorporació d’onze empreses E

l Parc Científic de Barcelona va acollir, el 16 d’octubre proppassat, la presentació oficial de les onze empreses que han apostat per ubicar-s’hi. D’aquesta manera es feia pública l’entrada en funcionament de l’eix de recerca biomèdica del Parc, que per primera vegada concentra en un mateix entorn recerca acadèmica i recer-

secretari d’Estat de Política Científica i Tecnològica; Andreu Mas-Colell, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, com també els directors de les empreses. Segons va afirmar Ramon Marimon, “el Parc Científic de Barcelona és l’entorn ideal per potenciar les sinergies entres grups de recerca acadèmica i em-

ca empresarial. L’objectiu és crear un marc adequat per a la sinergia entre grups de recerca pública i unitats d’R+D+I empresarials amb la finalitat d’afavorir la innovació tecnològica.

L’acte va coincidir amb l’inici de la incorporació efectiva dels investigadors de qualitat acreditada en l’àmbit de la biomedicina de la UB dins el Parc. Aquests investigadors, que han passat els filtres de qualitat fixats pel Comitè Científic Extern, treballaran a l’edifici modular, que també acull les empreses del sector quimicofarmacèutic presentades el 16 d’octubre.

La presentació va comptar amb la presència de Joan Tugores, rector de la Universitat de Barcelona i president del Parc Científic de Barcelona; Ramon Marimon,

preses per aconseguir que Barcelona esdevingui un focus de referència internacional”.

Merck, Almirall Prodesfarma, Medichem, Prous Science, Salvat, Advancell i Kymos són les empreses que han emplaçat els seus laboratoris d’R+D+I al recentment construït edifici modular, on gaudiran d’un entorn de màxima activitat investigadora i de serveis cientificotècnics d’alt nivell –que ja estan en funcionament des de l’estiu del 2000. Per la seva banda, les empreses Bruker, Micromass, Applied Biosystems i Sani-red van fer pública la seva participació en el projecte mitjançant la instal·lació d’oficines al Parc. Com va dir durant la roda de premsa Jaume Piulats, director de la Unitat d’R+D+I de Merck ubicada al Parc, “el Parc Científic de Barcelona és una plataforma

10

ideal per facilitar l’intercanvi d’idees i de propostes de col·laboració que contribueixin a dinamitzar l’esperit creatiu i innovador dels investigadors”.

Així mateix, durant l’acte es va fer públic el primer acord sorgit entre les empreses Advancell i Kymos, mitjançant el qual integraran els seus serveis d’anàlisis i de models in vitro per a l’estudi del metabolisme i la toxicitat de nous compostos farmacèutics. L’acord sorgeix com a fruit de l’objectiu del Parc Científic de Barcelona d’esdevenir un instrument facilitador de les interconnexions entre diferents grups de recerca.

La UB manté converses amb les administracions públiques encaminades a configurar de manera òptima l’àrea de biomedicina del Parc Científic de Barcelona, tant des del punt de vista jurídic, com científic i pressupostari. Resta oberta la constitució de la Fundació Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB) com una fórmula per garantir els nivells de màxima qualitat científica i homologació internacional a què s’han compromès la UB i les administracions públiques.

Parc Científic i Tecnològic de Barcelona L’inici de les activitats biomèdiques del Parc va coincidir amb la inauguració del Parc Tecnològic de Barcelona, que, impulsat per la Universitat Politècnica de Catalunya, es coordina amb el Parc Científic de Barcelona per constituir el Parc Científic i Tecnològic de Barcelona. Aquest acord té com a objectiu prioritari desenvolupar un entorn de recerca i desenvolupament tecnològic i alhora científic, en el qual investigadors de les dues institucions desenvolupin recerca conjunta, principalment en les àrees de la nanobiotecnologia, biomecànica, bioelectrònica, instrumentació mèdica i biomaterials. Aquesta nova infraestructura constituirà una peça clau del denominat “Portal del Coneixement”.

actualitat

La globalització a debat a Facultat de Dret va acollir, del 3 al 6 d'octubre, unes jornades organitzades per l’Observatori de la Globalització del Parc Científic de Barcelona, les quals van atreure polítics i experts de gran renom d’institucions de la Unió Europea, de l’Organització Mundial del Comerç (WTO), de l’Organització d’Estats Americans (OAS) i de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OECD), entre d’altres.

Durant els dies 3 i 4 d’octubre, les activitats van ser obertes i dirigides al públic universitari i a professionals d’ONG. En aquesta línia, es va fer un debat sota el títol “Com regular la globalització: el veritable repte” que va comptar amb la participació de Joan Tugores, rector de la UB; Miguel A. Aparicio, degà de la Facultat de Dret; Ramon Torrent, director de l’Observatori de la Globalització i catedràtic d’Economia política, i Antoni Gutiérrez,

L

exsecretari de Comissions Obreres i collaborador de l’Observatori de la Globalització.

Paper de la Universitat Durant l’acte, Joan Tugores va afirmar que “la globalització s’ha de dotar d’un contingut polític i social i, en aquest sentit, la universitat, com a lloc de pensament, hi ha de tenir un paper dinamitzador”. El rector va assenyalar que ara cal “trobar de forma progressista els mecanismes d’intervenció que potenciïn la dimensió política, social i cultural d’aquest procés”.

Les jornades van incloure la presentació de la monografia “Mixed agreements as a technique for organising the international relations of the European Community and its Member States”, a càrrec del seu autor, Joni Heliskoski. També es va presentar l’Associació Europea d’Instituts de Recerca i Formació sobre Desenvolupament

(EADI) presidida per la investigadora Sheila Page.

D’altra banda, l’Observatori de la Globalització, en col·laboració amb l’Overseas Development Institute i el Centre de Buenos Aires de la Universitat de Bolonya, va organitzar, els dies 5 i 6 d’octubre, unes jornades finançades per la Comissió Europea sobre el marc regulador de la globalització, amb més de quaranta experts reconeguts internacionalment. Entre les persones que hi van participar, destaquen Manuel Rodríguez, director adjunt de la WTO i exministre de Comerç de Veneçuela; José Manuel Salazar-Xirinachs, director de la Unitat de Comerç de l’OAS i exministre de Comerç de Costa Rica; Pierre Sauvé, expert mundial en regulació internacional en matèries de serveis, i M-H Shin, vicepresident del Banc Asiàtic per al Desenvolupament.

Jornades sobre el paper de les dones en la transformació social ls dies 23 i 24 d'octubre, va tenir lloc a l'auditori del Parc Científic de Barcelona la tercera edició de les Jornades “Canvi educatiu i social”, que van analitzar les transformacions socials en què el paper de les dones és central i, especialment, la importància de les

E

dones sense estudis universitaris en aquests processos. Les jornades estaven organitzades pel Centre de Recerca Social i Educativa, i tenien per objectiu aprofundir en les raons i les problemàtiques que envolten les desigualtats socials.

11

El debat sobre el futur del feminisme, quant a la superació del feminisme de diferència, la immigració, el treball domèstic i el paper de les dones no acadèmiques en la transformació social, van ser els eixos temàtics que es van desenvolupar a les diferents ponències i taules rodones.

Va destacar la participació de tres escriptores de referència internacional en el debat actual sobre el feminisme: la professora Judith Butler, del Departament de Retòrica i Literatura Comparada de la Universitat de Califòrnia (Berkeley); Elisabeth Beck-Gernsheim, professora de Sociologia de la Universitat FriedrichAlexander (Alemanya), i Lídia Puigvert, coordinadora de l’European Multilingual Popular Women and Education. També hi van intervenir representants d’institucions, de moviments socials i de diferents contextos socials i culturals, com per exemple treballadores del servei domèstic i dones gitanes i àrabs.

Opinió Mercè Viladrich Professora titular d'Estudis àrabs i islàmics de la UB Coordinadora de Polítiques Mediterrànies del Grup UB

Civilització islàmica, Universitas i democràcia ls atemptats de l'onze de setembre a Nova York han fet sorgir, a tort i a dret, tota mena de preguntes i comentaris sobre la civilització islàmica. Algú molt proper m’ha fet notar la seva estranyesa davant les imatges d’un grup d’estudiants de l’Alcorà, asseguts en una madrassa pakistanesa, que memoritzaven el text sagrat a còpia d’oscil·lacions de lumbars, fent cintura, i ajudant la ment amb moviments regulars del cos. ¿Com pot ser que aprenguin l’Alcorà de memòria? I ¿com és que l’aprenen de memòria si al Pakistan no parlen àrab, si no entenen gairebé res del text? Les preguntes apunten cap a alguns fils conductors que poden ajudarnos a entendre les relacions entre els termes amb què titulem aquesta plana.

Com a docents, l’aprenentatge de memòria ens sembla una manca de mètode i l’aplicació d’un sistema pedagògic avui obsolet. Cal deixar molt clar que no és l’únic sistema d’aprenentatge vigent als països islàmics de l’Àsia i arreu del món islàmic, i tampoc no és cert que els alumnes estudiïn exclusivament l’Alcorà. Tanmateix, les imatges són colpidores i fan pensar en el pes del sistema docent, entre molts altres factors, per donar raó de la paràlisi científica que afecta la civilització islàmica des de la darreria de l’edat mitjana fins avui dia. Si analitzem un camp científic com ara l’astronomia, constatem com el desenvolupament científic de la civilització islàmica medieval a través de l’obra dels astrònoms orientals i andalusins no fa altra cosa que subratllar la paradoxa del fracàs de les civilitzacions islàmiques en l’avenç de la revolució científica moderna. ¿Com resoldre la paradoxa? La civilització islàmica assumeix que la veritat –i per tant també la veritat científica– és consistent i harmoniosa amb l’islam. La ciència s’incorpora al sistema filosòfic de la civilització islàmica sense autonomia ni protocol de legitimació independents de l’àmbit del pensament religiós. Aquest sistema

E

filosòfic és dominat per l’elit de teòlegs, juristes i filòsofs. De l’activitat d’aquests grups en resulta la negació de la causalitat natural i de la possibilitat humana de descobrir veritats amb la raó, al marge dels textos revelats. Aquesta realitat s’aguditza en el període crític de l’època medieval (segle XIII), concurrent amb el naixement de les universitats a l’entorn cultural occidental.

Entre els segles XII i XIII, la història de la civilització europea es caracteritza pel desenvolupament d’un seguit d’institucions legals que culmina amb la formació de jurisdiccions civils autònomes (municipis, gremis, universitats, etc.). La Universitas representa la institucionalització d’una solució prou avançada –i a determinades ciutats realment revolucionària– que protegeix contra el monopoli del poder i l’autoritat, i que promou valors com ara la veritat científica, l’universalisme de la ciència, l’escepticisme metòdic i la gratuïtat del saber. Així, l’àmbit social i cultural europeu fa reeixir la llei natural per damunt de la llei divina i de la llei humana dels prínceps.

En canvi, les institucions culturals islàmiques són dominades per les fundacions pietoses, i els seus membres, abocats a la santificació de l’islam. El procés educatiu sovint es redueix al contacte mestre-deixeble, amb la restricció dels marges del criticisme científic, l’entorpiment de la pluralitat d’opinions i la reducció del debat de les idees a qüestions no científiques.

Heus aquí l’aprenentatge i la repetició de memòria i sense crítica dels textos.

L’ortodòxia religiosa es transmet conjuntament amb els valors comunitaris i d’eficiència social. Vull insistir que la tradició d’aprenentatge a les societats islàmiques no ha romàs arreu un sistema homeostàtic. Històricament s’han assajat altres models, però el dominant és el descrit. Si prenem l’explicació de Thomas Kuhn del progrés de les idees científiques, podríem dir que, sense poder consolidar una massa crítica de científics adient, a la

12

ciència araboislàmica li manca, des de la fi de l’època medieval, la revisió i la substitució periòdiques dels paradigmes científics i del sistema de coneixement general.

A Europa, el projecte humanista i il·lustrat de la civilització occidental culmina –no sense obstacles, persecucions, guerres i llargs segles de patiment– amb un seguit de revolucions que fan nàixer la societat contemporània, finalment dotada del sistema de govern de la democràcia.

La qual no s’entén sense el debat lliure de les idees. La civilització occidental, com a conseqüència de la seva evolució històrica, ha promogut la independència dels àmbits privats de les persones –en què aquestes poden desenvolupar lliurement la seva espiritualitat– dels àmbits públics i socials –en què són tractades com a ciutadans.

Certament, hi ha altres factors històrics que han jugat, i fort, i que han determinat l’endarreriment científic i entorpit el progrés de les societats islàmiques. No oblidem l’activitat colonial europea tot al llarg del segle XIX. No podem negligir la responsabilitat occidental, dels seus poders econòmics i de l’agressivitat amb què s’ha practicat l’explotació colonial on calia promoure el desenvolupament. Tanmateix, la manca d’una comunitat científica com la que simbolitza la nostra Universitas és una cara més que cal destacar en el poliedre que explicaria per què es fa necessari reflexionar sobre el mètode científic a l’hora d’entendre la civilització islàmica.

opinió Joan Jacob Professor del Departament d'Història Contemporània

La complexa trama mundial del nou terrorisme tives) no tan sols la seva punta de llança, sinó també l’element que en la seva acció directa pot –intenta– precipitar tots els altres riscos existents.

Un terrorisme que, perversament, reclama l’islam com a signe d’identitat i que, interpretant l’evolució de la humanitat com una dualitat confrontada, assumeix, des de l’Atlàntic fins al Pacífic, el repte universalista que enfront d’Occident durant la Guerra Freda va representar el comunisme.

Aquest terrorisme s’embolcalla còmodament en l’islam. D’una banda, perquè desitja gestionar l’atractiu creixent que el fonamentalisme té en el món musulmà com a satisfactòria alternativa a uns intents de modernització que han fracassat i que no han aconseguit treure del seu retard unes societats que es troben ara desesperançades i frustrades. D’altra banda, perquè la cobertora religiosa enforteix la seva capacitat d’atac i de defensa, ja que la idea de l’islam atrau individus, aglutina ressentiments del món musulmà contra Occident i arrossega Estats a un decantament forçat cap als seus plantejaments.

Il·lustració: Jordi Clusellas, estudiant de Belles Arts Aquest terrorisme –aprofitant la realitat d’un món obert i interdependent i l’ampli accés als naces –intuïdes abans, però no concreresultats del progrés tecnològic– està en tades fins ara– que han desbaratat els condició d'agredir –amb diferents mitjans, plantejaments existents i que fan impresdurant bastant de temps, de manera molt cindible modificar les polítiques de seguefectiva, materialment i psicològicament– retat i de defensa. societats que, situades en els nivells més alts Les amenaces a la seguretat global del poder econòmic, cientificotècnic i militar, tenen en el terrorisme (un nou terrorisme estan descobrint la seva alta vulnerabilitat i per la seva essència, pel seu sistema la necessitat d’actuar en conseqüència. organitzatiu i per les seves formes operaa fi de la Guerra Freda (durant la qual la confrontació de blocs redundà en una situació d’estabilitat suficient) va obrir una etapa de riscos, no amenaces, fonamentalment no militars, que per la seva diversitat i caràcter reclamaven com a necessari un nou ordre en què la seguretat es concebés com a global i es garantís amb uns mètodes més amplis que no els estrictament militars.

Però de sobte determinats riscos s’han convertit per a bona part del món en ame-

L

13

Avui apressa afrontar l’amenaça existent. El que ara convé és atacar globalment la complexa trama mundial terrorista –no reduïble a unes individualitats concretes ni a un sistema centralitzat– per neutralitzar-la totalment amb el desplegament d’un esforç multidimensional que serà llarg i en el qual s’haurà de saber combinar adequadament la capacitat de l’home i les possibilitats de la tècnica.

Però el que és realment urgent és començar ja a treballar per fer real un futur en què els riscos i les amenaces que aboquen a la violència perdin consistència i efectivitat.

Els plantejaments de seguretat hauran de ser molt amplis i flexibles a tots els nivells, s’hauran d’administrar amb mecanismes i expectatives de resultat de diferent abast temporal, s’hauran de recolzar en la consciència que la resposta a les amenaces no es pot confiar a solucions tecnològiques, i s’hauran d’orientar a: defensar enèrgicament els interessos vitals de les societats amenaçades buscant la màxima implicació dels ciutadans fermament assentats en la convicció dels propis valors; intervenir preventivament i col·lectivament en els conflictes regionals per impedir l’aparició, la perduració o l’ampliació dels focus de tensió i l’encadenament de diversos tipus de crisi; cohesionar tota la comunitat internacional contra activitats que siguin una amenaça a la seguretat global, evitant l’existència d’Estats que hi prestin algun tipus de suport voluntari; canviar, amb un sistema de relacions equilibrat, el substrat que afavoreix la confrontació –i de manera específica el terrorisme– recolzant una reestructuració modernitzadora de les societats afectades –en el cas present les islàmiques– que les assenti, en els seus paràmetres culturals, sobre el desenvolupament econòmic i la democratització.

En última instància, si la manca d’imaginació portés a no saber què cal fer, tanmateix el sentit comú hauria d’indicar el que no s’ha de fer.

opinió

Alexandre Muns (Barcelona, 1969) és llicenciat en Història Contemporània per la UB i hi està fent el doctorat sobre Relacions entre Europa i Rússia. Actualment exerceix de professor a l’Escola Superior de Comerç Internacional, adscrita a la UPF, on imparteix les assignatures Integració europea i Organitzacions econòmiques internacionals. Ha fet de corresponsal per a l’emissora RAC 1 a Alemanya i als Estats Units inclòs el dia dels atemptats contra les Torres Bessones, en què es trobava a Washington.

Alexandre Muns: “Els nord-americans necessiten pensar que el que faran ara no serà una simple venjança, sinó una cosa de més volada” ¿On era el dia de l’atemptat?

Jo era al meu despatx, a dues illes de la Casa Blanca, on treballava per a la consultoria de business development MAPA a Washington. Poc abans de les nou del matí, un dels companys de l’oficina va rebre una trucada informant que un avió –”petit”, es va dir al principi– s’havia estavellat contra una de les torres del WTC. Poc temps després vam rebre una segona trucada dient que hi havia hagut un segon impacte. No teníem ni ràdio ni televisió a l’oficina, així que vam buscar-ho al web de la CNN, i vam veure la foto del primer impacte. Poc després vam rebre la informació que un avió havia caigut al Pentàgon. Això ja ens quedava més a prop, a l’altra banda del riu. A més, com que les informacions indicaven que hi havia més avions que havien estat segrestats i que podien estavellar-se contra objectius prioritaris, i érem tan a prop de la Casa Blanca, vam decidir desallotjar l’edifici. Recordo que estava parlant amb un client de l’estat d’Ohio –ho recordaré sempre. “Ens estan atacant. Millor que deixem la conversa per a un altre dia”, vaig dir-li. Vam sortir al carrer.

La gent estava angoixada i feia trucades per telèfon, amb la sensació que passava alguna cosa grossa. Però a Washington no va existir la sensació de pànic de Nova York.

S’ha parlat de “patriotisme constitucional”. ¿Fins a quin punt és un concepte ad hoc creat pels mèdia? ¿O respon a una realitat concreta?

És una pregunta interessant, difícil de contestar. Sempre he cregut que hi ha un vessant de la política exterior dels EUA, que

no sempre ha predominat, i l’exemple seria l’època del president Wilson, que creu que el país té una missió dins el món, portadora de la democràcia, el lliure comerç i les llibertats polítiques. Hi ha membres de l’stablishment polític i econòmic que pensen que els EUA han portat a terme aquesta missió amb més o menys èxit fins ara, amb bona voluntat, i que han de continuar fent-ho. Evidentment, els polítics han fet servir aquest argument per motivar l’opinió pública davant els sacrificis que sembla que han de venir en aquesta llarga lluita contra el terrorisme que es planteja.

Des del punt de vista del carrer, crec que la gent ho necessitava. Davant d’un impacte tan fort contra la seva manera de viure, i d’una sensació de vulnerabilitat i de pèrdua de seguretat, necessiten pensar que el que faran ara no serà una simple venjança, sinó una cosa de més volada. ¿Fins a quin punt els mitjans dels EUA fan seguidisme de la política del seu Govern, no mostrant les imatges més impactants?

Vaig tenir la sensació que durant el primer dia les coses s’improvisaven molt, tant la resposta militar, com la d’emergència, com els rescats, i també la resposta dels mitjans de comunicació. Per tant, no sé fins a quin punt va ser una decisió conscient i col·lectiva dels mitjans, no imposada, de no ferir la sensibilitat de l’opinió pública. No sé si va haver-hi alguna insinuació per part de les autoritats, però no m’estranyaria que davant el clima de consternació absoluta, els mitjans haguessin decidit lliurement de no emetre aquestes imatges.

14 14

Voldria afegir que la reacció patriòtica dels americans cal entendre-la després d’una llarga sèrie d’atemptats contra instal·lacions militars dels EUA a l’Orient Mitjà durant els anys noranta, en què es va incrementar cada cop més el nombre de víctimes. La sensació era que els EUA no havien fet res, i que aquest cop no podia ser. La reacció emotiva del meu company de despatx va ser: “Han despertat un gegant”, i hi havia constants comparacions amb Pearl Harbour. ¿Com es valora des dels EUA l’aportació d’Europa a la crisi?

Vaig arribar als EUA el passat mes de maig i vaig tractar algunes persones de l’àmbit de les relacions internacionals. Vaig copsar un ambient que em va decebre força: “Ja no tenim interès en Europa”, deien. Un ambient de menyspreu, arrogància i decepció envers Europa, tot focalitzant l’interès en els acords de lliure comerç amb l’Amèrica Llatina i el Pacífic. Ens certs sectors de l’Administració Bush hi havia l’opinió que Europa érem una colla de desagraïts que criticàvem constantment els EUA i que no sabíem resoldre els nostres problemes de defensa i seguretat. Per tant, s’estava imposant el criteri de tractar només amb la gent que els interessava: Berlusconi, Blair i Aznar. “I els altres ja s’ho faran”.

Pot ser que només fos inexperiència del nou equip presidencial, però crec que el que ha passat reforçarà els llaços atlàntics. Han demanat ajut a l’OTAN per vigilar l’espai aeri dels EUA. Crec que en aquest sentit es pot fer un discurs en clau optimista, ja que la tendència unilateral ha estat bandejada.

Text: Jordi Homs

una mica d’història

Els discursos inaugurals de la UB repassen la història de Catalunya

21 discursos inaugurals 1836-1931 17x24 cm 22 volums ISBN: 84-475-2594-5 Preu: 5.500 Pta

Entre els autors dels textos hi ha personalitats com ara Manuel Milà i Fontanals, Manuel Duran i Bas, Bartomeu Robert, Antoni Rubió i Lluch o Josep Domènech i Estapà. l Servei de Publicacions, dins les celebracions del 550è aniversari de la UB, ha editat Vint-i-un discursos inaugurals 1836-1931, una selecció de discursos pronunciats en les cerimònies d’inauguració de curs a la UB des de la seva restauració i fins la Segona República.

La publicació s’obre amb un estudi introductori del període elaborat per Jordi Cassassas, catedràtic d’Història contemporània. Els discursos són reproduïts en forma de facsímil i van precedits per una presentació per a cadascun fetes per professors actuals de diverses àrees de coneixement.

La iniciativa i l’edició han anat a càrrec de Josep M. Pons, exvicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística, i Carles Carreras, director d’Activitats Insti-

tucionals. La tasca de recerca bibliogràfica ha estat duta a terme per Jordi Torra, arxiver de la Biblioteca de la UB. S’han triat els discursos més significatius de l’època, tant per les persones que els van llegir, com ara Manuel Milà i Fontanals, Manuel Duran i Bas, Bartomeu Robert, Antoni Rubió i Lluch o Josep Domènech i Estapà, com pels continguts mateixos dels textos, entre els quals destaquen l’estat de la medicina, les causes del

retard científic espanyol, l’evolució del socialisme europeu, i el caràcter de la literatura catalana.

En conjunt, aquests discursos constitueixen un retrat fidel de la societat catalana del seu temps, com també un bon exemple de la vitalitat universitària, entesa no tan sols com una institució acadèmica i burocràtica, sinó com una continuació dels afanys i les preocupacions de Catalunya.

E

Discursos publicats ä Albert ä Antoni

Pujol i Gurena (1836) Bergnes de las Casas

(1851) ä Francesc Xavier

Llorens i Barba (1854) ä Joan Agell i Torrents (1863) ä Manuel Milà i Fontanals (1865) ä F. Pérez de los Nueros y Lewerfeld (1869) ä Gaietà Vidal i de Valenciano (1876) ä Manuel Duran i Bas (1877) ä J. de Letamendi i de Manjarrés (1878) ä Josep Balarí i Jovany (1881)

15

ä Bartomeu

Robert (1893) Casares Gil (1900) ä Antoni Rubió i Lluch (1901) ä Josep M. Planas i Casals (1902) ä Josep Domènech i Estapà (1904) ä Odón de Buen y del Cos (1909) ä Eduard Alcobé i Arenas (1914) ä Lluís Segalà i Estalella (1916) ä Antonio de la Torre y del Cerro (1926) ä J. Sánchez Diezma y Bachiller (1927) ä Eduard Fontserè i Riba (1929) ä José

la universitat, avui

Ciències Ambientals ja és entre els ensenyaments de la UB La Universitat de Barcelona comença a impartir enguany aquesta titulació, que consta d’uns continguts científics aplicats a la resolució dels problemes creats per la intervenció de l’home en el seu entorn. quest curs, la UB comença a impartir la Llicenciatura de Ciències Ambientals, una titulació que té per objectiu formar científics que responguin als problemes que genera la intervenció de l’home en el seu entorn. De moment ja hi ha hagut una gran demanda per matricularse en aquest ensenyament, de caràcter transversal i amb una presència preponderant de la biologia, la geologia i la química, com també amb nocions de física, de geografia física i, fins i tot, de dret i de sociologia.

Les titulacions de Ciències Ambientals es van començar a impartir a Europa, ara fa uns vint anys, a països com Holanda i el Regne Unit. Tradicionalment s’ensenyen a facultats de ciències o a universitats politècniques. A Catalunya, abans que a la UB, ja s’impartia aquest ensenyament a la UAB i la Universitat de Girona.

En el cas de la UB, serà la Facultat de Biologia la que acollirà aquests estudis, que seran una llicenciatura de dos cicles amb un total de tres-cents crèdits. Dins la llicenciatura, es posa èmfasi en els àmbits en què la UB té una trajectòria de treball especialment sòlida. Seguint aquest criteri, s’han creat tres itineraris: Gestió i qualitat de l’aigua, Ordenació i gestió del medi natural i Gestió de residus. A més de tractar-se de camps amb una important tradició dins la recerca a la UB, figuren entre els que tenen més demanda per part de la societat catalana.

A

Dos investigadors fan un inventari de la vegetació de ribera seguint el gradient fluvial

Entre els continguts de l’ensenyament, predominen els de biologia (animal i vegetal, ecologia, etc.), geologia (planificació i

Es realitzaran pràctiques en àmbits molt diversos, com gabinets tècnics o parcs naturals gestió de recursos, geoquímica, etc.), i els de química i enginyeria química, amb un èmfasi especial en enginyeria ambiental.

“Es tracta de formar professionals que siguin prou competitius, per exemple, da-

16

vant d’un enginyer perquè en comparació amb els enginyers han de tenir la mateixa capacitat de resolució sobre determinades qüestions específiques”, explica el professor d’Ecologia Francesc Sabater, cap d’estudis de la llicenciatura.

També es donen coneixements de geografia (sobretot en l’ús de sistemes d’informació geogràfica), així com nocions de dret ambiental i de societat i medi ambient. Es pretén que els titulats puguin treballar en equips pluridisciplinaris amb juristes o economistes.

Els continguts propis de matèries com les matemàtiques, la biologia, la química, la geologia o la física s’imparteixen d’acord amb un enfocament i un programa especialment pensats per a la titulació en Ciències Ambientals. En aquesta

la universitat, avui

línia, hi ha aspectes que no s’expliquen a classe perquè es considera que l’alumne els pot aprendre fàcilment de manera autodidacta. Francesc Sabater reconeix que el nivell és alt, cosa necessària sobretot de cara a la Futura inserció en el mercat laboral.

Les pràctiques són presents a la gran majoria de les assignatures en una proporció que acostuma a ser d’aproximadament el 25% d’hores de classe. A més, durant el segon cicle es faran pràctiques a

La demanda social per a aquest ensenyament es reflecteix en una bona inserció laboral empreses i administracions que equivaldran a crèdits de lliure elecció. Podrà haver-hi llocs de pràctiques en àmbits ben diferents: des de gabinets de caràcter tècnic o jurídic, fins a llocs de control, o seguiment d’espècies en parcs naturals.

Encara s’han de perfilar els acords amb les entitats que acolliran els estudiants, atès que la llicenciatura tot just comença i, per tant, no hi haurà estudiants de segon cicle fins d’aquí a dos anys. Malgrat això, ja hi ha hagut entitats que s’han mostrat interessades a col·laborar-hi oferint llocs de pràctiques.

Aquest interès es relaciona amb la forta demanda social d’aquest ensenyament, un fenomen que es correspon amb el fet que cada vegada “augmenta l’activitat humana que produeix un impacte en el medi ambient”, segons el cap d’estudis de la llicenciatura. Aquesta realitat es comprova, per exemple, en el nombre d’alumnes que han escollit Ciències Ambientals com una de les seves primeres opcions a l’hora de triar la carrera universitària. La demanda ha superat amb escreix la seixantena de places ofertes aquest primer any. Això ha motivat una nota de tall de 6,78, una de les més elevades d’aquest curs acadèmic.

D’altra banda, la demanda social per aquest ensenyament també es reflecteix en una bona inserció laboral dels titulats un cop han acabat els estudis, com es pot comprovar en els professionals d’aquest camp que ja són al mercat de treball. Dins les sortides professionals, per exemple en l’itinerari Gestió i qualitat de l’aigua, figuren l’anàlisi qualitativa i quantitativa dels ecosistemes aquàtics; el control i tractament de la pol·lució i de les aigües residuals; la gestió d’usos en ecosistemes costaners marins; els tractaments específics contra contaminants; el desenvolupament de mètodes per millorar la reutilització; l’ecotoxicologia, la planificació i gestió dels recursos en situacions extremes, i la biomanipulació en ecosistemes aquàtics.

Dins l’itinerari Ordenació i gestió del medi natural, algunes sortides professionals poden ser la planificació i gestió d’espais naturals i ordenació territorial; la restauració

Analítica de seguiment de dades químiques i biològiques en un laboratori del Departament d’Ecologia.

17

Mostrejador automàtic per estudiar respostes hidrològiques en sistemes fluvials.

ambiental i la identificació i minimització d’impactes; la creació de bases per establir normatives per a espais protegits; el control i seguiment d’espècies introduïdes i/o invasores; la gestió i seguiment d’espècies protegides; el control i regulació de la caça i pesca; el control de plagues; el seguiment i control de les poblacions naturals, i les reconstruccions de problemes ambientals.

En l’itinerari Gestió de residus, hi ha, entre altres possibilitats professionals, les tecnologies de tractament i eliminació de residus; el control i tractament de substàncies perilloses i/o tòxiques; l’avaluació de riscos ambientals; els aspectes legals en la gestió i l’emmagatzematge; la biotecnologia ambiental; el control de pol·luents; la utilització de processos biològics en tractaments industrials; l’harmonització de processos industrials i medi ambient, i les auditories en el control i transport de substàncies.

la universitat, avui

Maria del Pilar Fernández-Viader: “El Saló de Cent va acollir la primera escola per a sords de Catalunya” a professora Maria del Pilar Fernández-Viader va organitzar el passat novembre, amb col·legues d’arreu, un congrés per analitzar l’aprenentatge de llengües europees en les persones sordes i sordcegues, durant el qual va presentarar el DILSCAT, el primer diccionari de la llengua de signes catalana, amb 1.500 signes utilitzats en la instrucció de nens i nenes sords d'educació infantil i primària. Mentrestant, continua treballant en les diferents línies de recerca que coordina des del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la UB.

L

I ara, dos segles després, ens toca recuperar aquests llenguatges?

Sí, perquè el 1880, durant un congrés celebrat a Milà, es va decidir prohibir l’ús de la llengua de signes a les escoles. Creien que obstaculitzava l’aprenentatge de la llengua oral. Alguns països, com va ser el

El llenguatge de signes que utilitza un sord és diferent segons el seu lloc de procedència, com succeeix amb els diferents idiomes orals, i a Catalunya en tenim un de propi creat com a llengua estructurada fa més de dos segles…

Exactament el 1800. Gràcies a la iniciativa de mossèn Albert Martí i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, que li va cedir el Saló de Cent sempre que no s’hi hagués de celebrar cap acte institucional, Barcelona esdevenia el primer municipi del món a tenir una escola per a nens sords. Paral·lelament, s’instituïa a Madrid el Real Colegio Nacional de Sordomudos, promogut pel Govern central.

nentatge del llenguatge de signes en nens sords és tan natural i ràpid com el de la llengua oral en els nens oïdors. Una de les nostres línies de treball és precisament estudiar com es produeix aquest procés i com evoluciona en el context de la llengua oral; en aquest apartat treballem també en nens sordcecs, a través del llenguatge tàctil. No podem fer que el sord hi senti, però sí que aprengui a comunicar-se segons les seves facultats, accedeixi a l’educació, i assoleixi una total autonomia, combinant, segons les seves possibilitats, el llenguatge de signes, l’escrit i l’oral.

Un primer pas en aquesta recuperació ha estat el recull dels signes propis de la llengua de signes catalana (LSC) per anomenar els animals, publicat fa pocs mesos i del qual n’és coautora.

cas d’Espanya, hi van estar d’acord; d’altres, com els Estats Units, s’hi van oposar… i ara tenen, entre altres coses, una prestigiosa universitat per a sords. L’apre-

La comunitat sorda catalana La professora Fernández-Viader està treballant en projectes com ara la recopilació de manifestacions i trets culturals propis de la comunitat sorda de Catalunya on, entre altres coses, s’inclouran les distàncies adequades per comunicar, les festes més freqüentades, les adaptacions teatrals o els acudits més comuns.

A Catalunya hi ha actualment 10.000 sords profunds, i arriben als 20.000 els usuaris de la llengua de signes. Són 959 els nens i nenes afectats de sordesa, 200 dels quals assisteixen als tres centres bilingües que hi ha a Catalunya. La resta segueixen altres mètodes, segons les preferències de les famílies o la informació que han rebut. En tot cas, fórmules molt diverses.

18

Efectivament, és un primer pas i ha estat un èxit. Hi ha publicats, però, altres materials didàctics d’educació bilingüe (llengua de signes i llengua oral), d’aprenentatge per a les famílies per exemple. Dins una altra línia de recerca, ens interessem també en com ensenyar a escriure a un nen sord. Hem observat, fins i tot entre els que han finalitzat l’etapa d’escolarització, problemes importants d’alfabetització. Per a un sord, l’aprenentatge del llenguatge escrit tal com el fan els oïdors també comporta problemes. Des d’esbrinar el so de les grafies, fins a arribar a entendre els accents o els signes de puntuació que tradueixen les inflexions que fem quan parlem. I mentre parlem de nens i nenes escolaritzats, estem de sort. El problema el tenim amb els joves majors d’edat no autònoms, sense una educació escolar mínima. Com els podem recuperar? En aquest punt, tot i que ja estem fent coses, ens seria imprescindible el suport de l’Administració.

Text: Ester Colominas

la universitat, avui

Miquel Bruguera,

president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona: “El major motiu d’insatisfacció del col·lectiu mèdic és la falta d’autonomia professional” Miquel Bruguera és va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la UB el 1965. Després, va seguir formació de postgrau a l’Hôpital de Saint-Antoine de París i al Royal Free Hospital de Londres, i es va doctorar en Medicina a la UB el 1979. Des del 1985, és professor titular de la Universitat de Barcelona, i les seves àrees preferents de recerca són les hepatitis víriques i la histopatologia hepàtica. És consultor de l’OMS en hepatitis víriques i membre de les “Sociedades Españolas de Medicina Interna, de Patología Digestiva, de Anatomía Patológica i de Hepatología”.

Des del 1994, presideix el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Com s’està duent a terme la col·laboració entre el Col·legi i les facultats de medicina?

En aquest moment, hi ha una comissió integrada pels degans de les facultats de medicina de tot Catalunya, el president de l’Institut d’Estudis de la Salut i jo mateix, que en vaig ser l’impulsor. La finalitat d’aquest “club” permanent és una reflexió sobre les relacions entre professió i facultats de medicina. Els metges han d’opinar sobre com creuen que els estudiants haurien de ser formats; això no vol dir que s’hagi d’imposar aquest criteri, però sí que cal que puguem manifestar-lo. I ha d’haver-hi un espai on això es pugui produir amb comoditat. Volem tenir un espai de reflexió, de diàleg i de comunicació. Si considerem que la vida d’un metge comença ja a la facultat, molts elements propis de l’exercici professional, no únicament els tècnics, de coneixements, sinó també els d’actituds i condicions morals, s’haurien d’haver adquirit al més aviat possible.

Els objectius a llarg termini són molts, com ara introduir canvis en els currículums de les facultats de medicina. Hi ha una inèrcia que dificulta a vegades aquests canvis, però ens sembla que la professió és molt dinàmica.

Com repercuteix això en la formació dels metges?

Hem de fabricar metges a les facultats de medicina que serveixin per a les necessitats dels ciutadans d’ara, no de fa trenta anys. A més, hem de tenir en compte que la pràctica de la medicina avui dia es fa d’una manera diferent de com es feia en el passat. Ja no és una professió lliberal; ens agradi o no, és una professió que s’exercita en el marc d’organitzacions professionals complexes, moltes de les quals estan sota la tutela de l’Estat o de les seves institucions. I, per tant, s’ha de formar metges amb una altra dimensió. Potser avui dia hem de formar metges que tinguin en compte que el cas individual és essencial, però que al mateix temps no es

20

pot deixar de pensar que el malalt és un element més d’un complex molt més ampli i que tenim uns recursos limitats que hem de repartir bé.

Des del Col·legi també es fan activitats de formació.

No es fan cursos de temes mèdics, perquè ens sembla que competiríem amb altres organitzacions que tenen aquestes

“La medicina ja no és una professió lliberal, s’exercita dins d’organitzacions complexes” responsabilitats. Nosaltres, a través del Centre d’Estudis Col·legials, però, fem moltes activitats formatives de cara als metges i no restringides a ells (en algu-

la universitat, avui

nes hi poden participar altres universitaris com psicòlegs, biòlegs, farmacèutics…). Són en temes no atesos per altres organitzacions: per exemple, cursos de gestió, informàtica, parlar en públic, millorar la teva comunicació, gestionar una consulta privada… Molts d’aquests temes es poden fer a distància. Amb aquests cursos, hi ha acords amb la Universitat en aspectes com el reconeixement en crèdits de lliure elecció per als estudiants.

Què és la web mèdica acreditada?

El Col·legi va pretendre oferir una marca de garantia per als professionals o institucions que tenen una pàgina web. Tothom

“La falta d’expectatives i de reconeixement frustra als metges” pot parlar de qualsevol tema a Internet, i volíem donar garanties als lectors d’aquestes pàgines web que els continguts han estat examinats des del punt de vista ètic, no de qualitat dels continguts, perquè no és la competència del Col·legi.

Cada vegada hi ha un nombre més alt de persones i institucions que ens demanen que acreditem una web, i estem relacionats amb un moviment a tota Europa que pretén el mateix.

Quina política segueix el Col·legi en serveis als col·legiats?

Ens vam plantejar una finalitat doble. D’una banda, oferir als col·legiats uns serveis que fossin de més qualitat, o més barats, o més fàcils d’obtenir que els equivalents que es puguin trobar al carrer. D’altra banda, obtenir recursos econòmics que no gravin la totalitat de la col·legialització. A més, tampoc no es grava els col·legiats que paguen per determinats serveis, perquè els obtenen al mateix preu que al carrer o més barats.

Entre els serveis tenim una corredoria d’assegurances, serveis bancaris, una agència de viatges… I una cosa que els metges valoren: l’assegurança de responsabilitat civil professional.

Els metges veuen amb molta preocupació les demandes que pacients insatisfets presentin als tribunals.

Quins són actualment els principals motius de preocupació dels professionals de la medicina?

Fem periòdicament una enquesta de satisfacció dels professionals.

D’aquesta es desprèn que el major motiu d’insatisfacció és la falta d’autonomia professional. És a dir, que algú els fixi com han de fer la seva feina, quant a horaris, a temps de dedicació als malalts, la possibi-

Ablació i àntrax Quin paper han de tenir els metges davant el delicte de l’ablació?

Nosaltres recomanem una postura bel·ligerant en contra, militant en contra; estem tractant d’aconseguir que els metges pressionin els pares que volen practicar-la a les seves filles. Els metges no només han de curar els malalts, sinó protegir les persones sanes perquè no agafin una malaltia.

I quin paper tenen aquests professionals davant casos d’alarma social com el de l’àntrax?

Un paper molt important. Són els estan en contacte amb la població. I, perquè els metges reaccionin com han de fer-ho, els hem d’ajudar des d’aquí, el Col·legi, però també des de l’Administració sanitària, que ha de comunicar amb agilitat quin ha de ser el missatge que convé en cada circumstància.

21

litat de tenir iniciativa… Una altra font d’insatisfacció és l’excessiva burocratització de la medicina quan un treballa al sector públic. Un té la sensació que fer de metge no és passar-se la vida omplint papers de tota mena. El tercer aspecte que frustra molt els metges, és la falta d’expectatives, de reconeixement, i una possibilitat molt limitada de promoció professional. I no només es tracta del vessant econòmic. No et reconeixen els mèrits.

Abans, si els malalts continuaven venint a la consulta, si captaves més clients, volia dir que et trobaven bo. Això et gratificava moralment, i després també hi havia una repercussió econòmica. Ara ningú no et diu si ho fas bé. Penso que és un problema d’organització i filosofia. En el sector públic el pes de la direcció no està en els metges. L’únic que se sap mesurar és el que gastem. No es tenen en compte altres elements: el progrés, la satisfacció…

l’entrevista

Nacho Solozábal “Com a jugador professional, estudiar et dóna un equilibri”

Text: Núria Quintana Fotos: Josep M. Rué

l’entrevista Nacho Solozábal (Barcelona, 1958) va entrar al Barça el 1974 i va ser el base de l’equip de bàsquet des del 1979 al 1992, en plena època del dream team, en la qual va tenir com a companys Epi i Sibilio. Amb el Barça va conquistar set títols de Lliga, nou de Copa del Rei, un de Copa Korac, dos de Recopa i un de Mundial de Clubs. És un dels vint-i-cinc únics jugadors que han jugat més de cent partits amb la selecció espanyola; concretament, ha estat internacional 142 vegades. Va participar en tres edicions dels Jocs Olímpics, inclosos els de Los Angeles el 1984, quan l’equip espanyol va obtenir la medalla de plata.

Actualment fa tasques de comentarista per a TV3 i des del 1993 dirigeix la seva pròpia escola de bàsquet. Va llicenciar-se en Econòmiques a la UB el 1994.

¿Com va ser la teva trajectòria universitària?

Vaig entrar a la Universitat cap allà l’any 75, a Econòmiques. No podia dir que era una vocació des de petit, però m’agradava.

Aleshores jo tenia disset anys i eren els inicis de la meva carrera professional. La meva trajectòria a la Universitat va ser bastant atípica. Tret del primer any en què vaig poder-ho compaginar bastant bé, després la meva activitat al bàsquet feia que viatgés molt entre setmana. Uns dies podia anar a classe, altres no... Era difícil de seguir el dia a dia de la Facultat; quan no viatjàvem, entrenàvem i igual podia anar a la Universitat de vuit a deu del matí, i després havia d’anar a entrenar. Ho tenia molt a prop, perquè entrenàvem al Palau, que és allà al costat, cosa que m’anava força bé. I el que jo no podia fer... doncs a través dels apunts dels companys. ¿Com recordes la vida universitària?

Al començament, els primers anys sí que vaig viure la Universitat. Jo havia estudiat als maristes, que tret del COU no era un col·legi mixt. Tot era més tancat que als col·legis d’ara, i entrar a la Universitat va suposar fer coses noves, tenir més responsabilitat personal. A la Universitat t’has de buscar una mica la vida. D’altra banda, eren èpoques encara post Franco. Les manifestacions eren més contundents que

les d’ara. Jo no és que estigués polititzat, però vivies aquestes coses.

Entre els professors d’aquella època, amb un que ens va donar política econòmica, que es diu Manel Liáñez, ara ens veiem sovint perquè és un gran amic meu.

I aquesta amistat va néixer allà a Econòmiques. ¿Com ha estat la teva trajectòria professional després del bàsquet? Casos com el de Jordan semblen indicar que no es fàcil retirar-se.

Retirar-se no és fàcil; és el que has viscut matí, tarda i nit, i arrela dins teu. Quan vaig acabar de jugar l’any 92, vaig començar a buscar-me una mica la vida, vaig estar en una empresa de recursos humans, en una

23

gestora de patrimonis... Però de mica en mica, no sé ben bé perquè, sense jo volerho, vaig tornar-me a liar molt amb el tema del bàsquet a través de la Federació Catalana, dels mitjans de comunicació... Vaig crear aquesta escola i ara, vulguis o no, tenim 330 nanos aquí. A part d’altres col·laboracions amb la Federació Catalana. La meva vida s’ha tornat a interrelacionar moltíssim amb aquest esport. Suposo que no és estrany, però això no havia estat un desig meu quan vaig acabar la meva carrera professional. ¿Quin tipus d’escola estàs dirigint?

No és cap escola d’elit; absolutament al contrari. Les portes estan obertes a qualsevol noi o noia que vulgui practicar

l’entrevista

un pavelló, el Fòrum de Los Angeles, que és una de les pistes mítiques de l’NBA de tots els temps.

En aquella època van haver-hi fites importants, com qualsevol dels títols guanyats amb el Barça. La primera lliga contra el Madrid a partit únic, un play-off amb el Madrid al Palau al cinquè partit, copes del Rei com la final de Valladolid també amb el Reial Madrid…

Per cert, ¿mantens el contacte amb jugadors d’aquell moment com Sibilio o De la Cruz?

aquest esport. Els dividim per edats i nivells. Comencem amb nanos de sis, set anys. Un cop arriben als tretze anys, s’acaba aquesta etapa i, si volen seguir jugant a bàsquet, els busquem altres possibilitats, altres equips. En aquesta edat es veu la possibilitat d’allò que pot fer un nano. La meva idea és que practiquin aquest esport. Dalt de tot hi arriben molt pocs, però el que sí que poden fer és practicar esport. Estan en època d’estudiar, i la compenetració entre la matèria de les classes i l’esport crec que és boníssima. El fet de practicar un joc col·lectiu aporta esperit d’equip, de sacrifici en el bon sentit de la paraula. I en l’àmbit individual el bàsquet implica que els nanos comencen a coordinar-se. És un esport en què fas servir gairebé totes les parts del cos. ¿T’ha estat útil la teva formació universitària en les teves activitats després de retirar-te?

No només per a aquestes activitats, sinó per a la mateixa professió de jugador de bàsquet. Va haver-hi un entrenador que va dir que es notava molt la gent (no ho deia només per mi) que havia estudiat una carrera o s’havia dedicat a una altra activitat d’aquest tipus. Deia que tenen una altra manera d’enfocar les coses. I és possible. L’adquisició de coneixement no està mai renyida amb altres activitats.

Crec que seria bo que els nanos que comencen i els professionals que estan jugant al bàsquet es dediquessin a altres activitats que no fossin aquest esport.

Penso que estudiar enriqueix i et serveix d’equilibri personal quan ets jugador professional.

Tu vas formar part del boom mediàtic del bàsquet. ¿Com s’arriba a aquest fenomen?

Una mica va ser que es van ajuntar en un moment determinat una sèrie de jugadors importants. No només al Barça, sinó al Madrid, el Joventut, l’Estudiantes… S’hauria d’afegir que en aquella època, tant pel

“Per a un nano la compenetració entre les classes i l’esport és boníssima” que fa als clubs com a la selecció, es van aconseguir determinats èxits. És evident que la gent moltes vegades es guia pels èxits. Ara tothom segueix el Gasol, evidentment perquè és un gran jugador, però també perquè ha obtingut un èxit que és anar a l’NBA. Tothom desitja ídols i triomfs.

En aquella època vas jugar contra el Jordan a la final olímpica de Los Ángeles.

Quan vaig jugar contra ell a Los Angeles, ell ja era conegut; no evidentment tant com ho ha estat després, però dins aquell equip era una de les figures. I tenim un record d’ell i de tot l’equip com una fita insuperable, inabastable. Era jugar contra un equip que sabies que no podries guanyar mai, però evidentment la recompensa ja la tenies per disputar la final. A més en

24

Amb Sibilio mantinc menys el contacte, perquè està a República Dominicana.

Però amb de la Cruz, que està a Palma per raons professionals, ens truquem i ens veiem. Amb Andrés Jiménez el veig gairebé cada setmana perquè fem entrenaments per mantenir-nos. Entre molts d’altres, em veig amb Iturriaga, Fernando Arcega, Quim Costa i Joan Creus. Amb alguns érem rivals en aquell moment.

Molts d’ells mantenen la relació amb el món del bàsquet.

Ara que ets comentarista, i que has de comunicar sobre temes de bàsquet, ¿com es capta públic per a aquest esport?

Estic a TV3 i fent coses al diari Sport. El bàsquet té intensitat i espectacularitat. És un joc que no s’atura mai: el pas de la defensa a l’atac és immediat. Hi ha poc espai per a l’avorriment. És un joc ràpid i molt plàstic, pel que fa a la capacitat del jugador de fer coses. Com que l’esport és molt ràpid, la transmissió és molt ràpida i no pots “enrotllar-te” gaire. Si m’allargo massa, ja han passat tres accions i dues cistelles. En un mitjà de comunicació no has de transmetre massa dades tècniques, sinó explicar coses molt bàsiques, què està fent l’equip, què podrien fer, posar-te a la pell del jugador…

En l’aspecte dels mitjans comunicació, crec que estem bastant bé. És interessantíssim el tema del Gasol i del Jordan.

Els clubs, també crec que treballen força bé. S’hauria d’intentar anar una mica al que és la base de tot, que són les escoles. Cal fomentar el bàsquet des de petits: si des de baix els nanos tenen la possibilitat de jugar a bàsquet, això incrementarà si més no els seguidors d’aquest esport.

l’entrevista

El cas Pau Gasol, ¿és un símptoma d’un bon moment del bàsquet?

El bàsquet està evolucionant molt bé. Hi ha jugadors que cada vegada físicament són més complets i a més tècnicament són molt bons. No sé si podem parlar que ens estem apropant una mica al que és el bàsquet NBA... Les diferències encara són molt grans, no ens enganyem. Però sí que és cert que cada vegada hi ha més jugadors europeus que són capaços d’arribar a jugar a l’NBA. Fa quinze anys era impensable.

En el cas de l’Epi, s’havia parlat del tema però encara no s’havia donat aquesta connexió entre l’NBA i Europa. Ha estat una miqueta més tard que els mànagers i els entrenadors de l’NBA han posat els ulls sobre els jugadors europeus i han vist que hi havia possibilitats que certs jugadors

“L’NBA ha crescut en equips i necessita més jugadors” poguessin anar-hi. L’NBA ha crescut en equips, necessiten més jugadors. Hi ha llocs específics on veuen que hi ha gent d’aquí que pot suplir perfectament qualsevol jugador americà. Un cop han vist que això és possible, tenen gent que controla el bàsquet d’aquí i ho segueixen encara més. Ha estat una roda. Va haver-hi un moment que ells se sentien autosuficients i, per tant, no necessitaven ningú. Després van veure aquesta possibilitat, que de fet per a ells és obrir el ventall d’opcions per tenir més jugadors.

Com a comentarista, ¿com veus el Barça aquesta temporada?

El Barça va acabar la temporada passada a un nivell altíssim i ara hem patit la marxa de jugadors importants: Gasol, Elson o Savic.

Són jugadors molt vinculats a unes posicions específiques, els homes alts de l’equip, i això ha estat difícil de suplir. El Barça ha començat una mica irregular i una mica amb el dubte, en boca de tothom, de si cal fer algun fitxatge d’home gran per acompanyar Roberto Dueñas. D’altra banda, el Barça sempre comença més fluix

Confiar el teu fill a Nacho Solozábal perquè les seves fites no són immediates.

Ha de millorar perquè part dels darrers resultats no són els que podem esperar. ¿Per què no ha guanyat mai la copa d’Europa?

El tema està entre la mala sort i la pressió que en molts casos suposa el fet de no haver-la guanyat. I aquesta és una pressió que cada vegada augmenta una mica més. És evident que això es trencarà.

A la nostra època vam tenir grans equips. Vam tenir mala sort, i després s’ha de reconèixer que en diferents ocasions ens vam enfrontar a la Iugoplàstica d’Splitz, on hi havia jugadors de gran qualitat. ¿I el teu homenatge al Barça?

S’ha de buscar el moment oportú en què tothom se senti còmode fent aquest homenatge. Crec que algun dia el trobarem, aquest moment. Això, però, no vol dir que ho estiguem buscant. Els astres han de confluir en el moment oportú.

25

Encara que Nacho Solozábal diu que no tenia intenció de portar una escola de bàsquet quan es va retirar, la veritat és que la seva presència inspira confiança a qualsevol pare per tenir-lo com a mestre del seu fill. El seu rostre sembla que només pugui estar associat a unes maneres afables i la prudència a l’hora d’opinar.

En el cas dels nens al seu càrrec, però, és difícil que es facin una idea que tenen al davant un membre de la generació mítica d’aquest esport a Catalunya. Només quan sentin parlar d’ell als més grans, seran conscients que aquest personatge que es passeja en xandall i recull pilotes com un més a la pista va guanyar una medalla de plata als Jocs Olímpics i forma part de les llegendes vives d’aquest esport, de les quals parla com d’un grup d'amics.

la recerca

El Grup de Recerca de Virus Entèrics, pioner en la certificació de les bones pràctiques de laboratori arantir la qualitat en estudis no clínics de seguretat sanitària i mediambiental, estudis que són fonamentals per protegir la salut humana i l’entorn natural, és una temàtica d’alt interès i prioritat per a administracions, institucions de recerca i indústries del sector, recollida a més dins el marc jurídic europeu i internacional. Enguany, el Grup de Recerca de Virus Entèrics de la UB ha estat reconegut amb la certificació de bones pràctiques de laboratori (BPL), un reconeixement que ara com ara és pioner i únic a les universitats públiques a tot el país.

La certificació s’adequa a les directrius europees i ha estat publicada al Diari Oficial de les Comunitats Europees, i se centra en les determinacions virològiques en estudis de validació de seguretat viral, duts a terme pel grup de recerca que coordina el catedràtic Albert Bosch al Departament de Microbiologia.

L’equip dirigeix preferentment la seva activitat cap a estudis de patogenicitat de virus entèrics i tècniques moleculars de diagnòstic, amb altres línies d’investigació en el camp dels virus entèrics com a contaminants en mostres ambientals, aliments o bé en hemoderivats. Des de fa anys, col·laboren de forma habitual amb empreses del sector dels hemoderivats, aplicant sempre els principis de les BPL en estudis de seguretat vírica en productes hemoderivats, tant d’origen humà com animal, que seran finalment administrats a persones.

La certificació de les BPL, que està atorgada per la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, garanteix la qualitat dels estudis del grup de recerca en seguretat vírica, oferint

G

així un valor afegit a la qualitat dels serveis que s’ofereixen a l’empresa privada.

Unitat de Garantia de la Qualitat “Tradicionalment –comenta el catedràtic Albert Bosch– es pensava que la certificació de les BPL quedava fora de l’abast dels grups investigadors dins una universitat.

Ara, sabem que la fita es pot assolir, però cal però disposar d’unes condicions que són fonamentals: comptar amb una Unitat de Garantia de la Qualitat i, d’altra banda,

disposar de personal altament especialitat i format per al compliment de la normativa.”

La certificació avala tot un sistema de qualitat al voltant de l’equip investigador, tant als processos organitzatius i els protocols de planificació, realització i control dels estudis, com també a l’estructura i el personal altament especialitzat del laboratori. Per assolir la certificació, un dels pilars fonamentals és el programa de garantia de qualitat documentat, que consisteix en un sistema definit –amb personal inclòs– que avala el compliment de la normativa, i que està portat a terme per personal indepen-

27 27

dent del que fa els estudis. El programa ha estat impulsat per la Unitat de Garantia de Qualitat (UGQ) dels Serveis Cientificotècnics de la UB, dirigida per Carme Navarro i amb seu al Parc Científic de Barcelona.

La direcció dels estudis fets sota normativa de BPL, que és clau també dins els requeriments de la certificació, és a càrrec de Francesc Xavier Abad, amb una formació altament especialitzada, i responsable del control global dels protocols, procediments i elaboració d’informes sobre seguretat vírica. Les instal·lacions on s’ubica l’activitat investigadora del grup han de complir també uns requisits de condicions de mida, construcció i ubicació adequades, i també disposar dels espais i els procediments adients per recollir i eliminar els possibles residus. Cal apuntar que els grups reconeguts amb la certificació de BPL són inspeccionats periòdicament pels agents de control, a fi de comprovar l’aplicació de la normativa en el conjunt de processos duts a terme.

A títol informatiu, les directrius de les BPL es basen en les pràctiques i l’experiència científica i de gestió comunes a institucions de països de tot Europa, punt clau per comparar i acceptar la validesa dels resultats en l’escenari europeu i internacional.

Ara com ara, són aplicades a tots els estudis no clínics de seguretat sanitària i ambiental, destinats al registre o autorització de productes farmacèutics, plaguicides, cosmètics, medicaments veterinaris, additius per a alimentació humana i animal i productes afins, i també per a la regulació de substàncies químiques industrials, en què s’inclouen compostos químics sintètics, d’origen natural o biològic, i també organismes vius.

la recerca

Nova patent en l’àmbit de la quimioteràpia del càncer

Marçal Pastor (esquerra) i el seu equip investigador

na de les incògnites més freqüents en quimioteràpia és conèixer la resposta d’un malalt davant un fàrmac determinat.

Avui dia la nova recerca en farmacogenòmica està aportant noves eines per seleccionar els tractaments amb més possibilitats d’èxit i per dissenyar teràpies segons el perfil genètic del malalt. Ara, investigadors de la UB i l’empresa d’anàlisi de referència Balagué Center, SA han patentat un protocol per determinar el fàrmac més efectiu en el tractament del càncer, una innovació de gran interès clínic per millorar l’acció terapèutica contra la malaltia i evitar tractaments innecessaris i quadres de resistència a medicaments en els afectats. I, alhora, el desenvolupament de la nova invenció podria comportar una millor gestió dels recursos sanitaris.

La invenció se centra en els fàrmacs derivats de nucleòsids, unes molècules formades per una pentosa i una base nitrogenada i precursores dels àcids nucleics, i ha estat desenvolupada pel Grup de Recerca de Regulació dels Sistemes de Transport, dirigit pels investigadors Marçal PastorAnglada i F. Javier Casado, al Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Divisió III. La patent ha estat gestionada pel Centre de Patents de la UB, que diri-

U

geix Pascual Segura al Parc Científic de Barcelona.

Ara com ara, són molts els fàrmacs derivats de nucleòsids que s’utilitzen amb èxit en quimioteràpia com a agents antitumorals i antivírics. Per ser eficients terapèuticament, els fàrmacs han de travessar la membrana cel·lular i arribar al citoplasma, procés en què fan servir els sistemes de transport dels nucleòsids naturals, que són capaços també de transportar substàncies d’estructura química semblant als nucleòsids. Fins ara, s’han descrit cinc tipus de transportadors de nucleòsids en humans, i tots presenten un perfil farmacològic concret –és a dir, una afinitat determinada envers un tipus de fàrmac– que constitueix la base de la metodologia ara patentada per l’equip de la UB.

Triar el fàrmac més efectiu La patent se centra en una metodologia in vitro que permetria predir la resposta d’un tumor davant l’ús de fàrmacs derivats de nucleòsids, i aporta una innovadora eina per triar la millor opció terapèutica en un pacient determinat. Segons el protocol, i fent ús de tècniques immunohistoquímiques, es posa en contacte una mostra de teixits del pacient amb una bateria d’anticossos monoclonals o policlonals

28

–anti hCNT1, anti hCNT2, anti hCNT3, anti hENT1 i anti hENT2– que reconeixen de forma específica un tipus de transportador de nucleòsids. A continuació, es determina de manera qualitativa o quantitativa el patró d’expressió dels transportadors de nucleòsids del malalt, que és comparat amb els patrons de referència de resistència o sensibilitat a la malaltia, i així es pot determinar quin dels fàrmacs considerats a priori pels especialistes és el més adient per a cada pacient.

La nova metodologia està sent desenvolupada pel Grup de Regulació dels Sistemes de Transport, i les primeres evidències de la futura utilitat d’aquesta tecnologia han estat recentment publicades a la revista Molecular Pharmacology, òrgan de l’American Society of Pharmacology and Experimental Therapeutics. Aquesta és una novetat de potencial interès comercial dins l’àmbit clínic i assistencial que previsiblement serà aplicable en el futur a tots els fàrmacs derivats de nucleòsids de nova aparició en el mercat. Pel que fa al tema de la patent, cal destacar que l’acord entre la UB i Balagué Center inclou l’extensió de la protecció de patent als Estats Units, Suïssa, el Canadà, Austràlia, Alemanya, la Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya.

la recerca

Descobriment per tractar l’obesitat en humans n equip d'investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona i la Universitat de Barcelona, dirigits per Ramon Gomis, cap de la Unitat d'Endocrinologia i Diabetis del centre, i Joan Guinovart, director del Parc Científic de Barcelona, han demostrat l’efectivitat del tungstat sòdic en el tractament de l’obesitat, la qual cosa ha obert la possibilitat de desenvolupar un nou fàrmac per tractar l’esmentada malaltia. Aquest revolucionari descobriment científic demostra l’eficàcia del tungstat sòdic en la pèrdua de pes sense reduir els hàbits alimentaris. El mes d’octubre passat, es va firmar la cessió-venda de la patent per part de la Universitat de Barcelona a l’empresa farmacèutica Bayer.

L’estudi ha reflectit tant el seu efecte profilàctic, terapèutic i/o cosmètic, com altres considerables avantatges: l’eficàcia i la manca de toxicitat d’aquesta substància salina, a més del seu preu relativament baix d’ús.

La patent registrada per a l’ús del tungstat sòdic (sal blanca i inodora, de textura fina, cristal·lina i fàcilment soluble en l’aigua) en el tractament de l’obesitat, representa una autèntica revolució si algun dia es pot aplicar als éssers humans no diabètics. El tungstat sòdic permet l’administració oral, essent el comprimit la forma preferida. La dosis diària oscil·la entre els 0,5 i els 50 mg/kg.

L’efecte antiobesitat d’aquest element químic s’ha determinat i comprovat en ratolins en un model d’obesitat induïda per l’anomenada “dieta de cafeteria”. Aquests rosegadors obesos són un bon model per a humans amb excés de pes no diabètics.

L’obesitat o excés de pes és un desordre metabòlic crònic que provoca o augmenta el risc de patir problemes de salut en les persones. En particular, s’associa amb la malaltia cardíaca coronària, el desenvolupament de certes formes de càncer, problemes respiratoris i colelitiasi (pedres a la bufeta biliar). Es tracta d’un desordre complex determinat per interaccions entre factors genètics, ambientals i psicosocials que afecten l’equilibri entre la ingesta i el consum d’energia.

L’obesitat humana, definida com un índex de massa corporal de 30 kg/m2, és una

U

malaltia important i costosa als països desenvolupats, amb una prevalença aproximada del 15 al 20% a Europa i del 20 al 25% als EUA. No obstant això, també està present i creix a l’Amèrica Llatina, el Sudest Asiàtic i l’Orient Mitjà. Malgrat la seva gravetat com a problema mèdic i social,

L’administració del tungstat va disminuir significativament l’increment de pes en ratolins amb alimentació estàndard i en dieta de cafeteria avui en dia no existeix cap tractament totalment efectiu. Es coneixen bé els intents de resoldre el problema de l’obesitat / excés de pes mitjançant la reducció de la ingestió d’aliments, amb teràpia o sense, o per mitjà de l’exercici físic. Però també es coneixen les dificultats, limitacions i manca d’èxit en general d’aquestes accions.

Acte de signatura de la patent

29

El primer pas de l’estudi va consistir a desenvolupar l’obesitat induïda en ratolins alimentats amb l’anomenada “dieta de cafeteria”, consistent en l’oferta d’aliments frescos i gustosos amb un alt contingut en greix i/o carbohidrats, juntament amb el pinso estàndard.

Després d’un període de trenta dies, la majoria d’aquests ratolins van mostrar un augment significatiu de pes, per comparació amb els ratolins alimentats de manera estàndard. Posteriorment es va fer el tractament amb tungstat durant uns altres trenta-dos dies. L’administració del tungstat va reduir significativament l’increment de pes corporal tant en els ratolins alimentats de manera estàndard com en els alimentats amb la dieta de cafeteria.

Finalment, es va portar a terme un període de recuperació de trenta-quatre dies. El propòsit era investigar la reversibilitat del tractament amb tungstat. Quan es va suprimir el tractament, tots els ratolins van començar a guanyar pes corporal ràpidament, però a la fi de l’estudi la diferència en l’increment de pes corporal entre els ratolins de cafeteria tractats i els no tractats era molt important. Això demostra que, molt temps després d’haver-se acabat del tractament, el tungstat havia causat un efecte permanent d’aprimament que era més gran en els ratolins que patien obesitat o excés de pes, que no en els ratolins estàndard.

la recerca

Noves vies en la lluita contra la diabetis Sciences, que s’edita als Estats Units, per un equip de la UB liderat per Antonio Zorzano i Marta Camps, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Divisió III, i amb el suport dels Serveis Científicotècnics de la UB. La glucosa és la principal font d’energia en la majoria de les cèl·lules, i el seu nivell en sang està controlat per l’hormona insulina, que estimula la captació i el metabolisme glucídic a les cèl·lules. Per poder entrar a la cèl·lula, la glucosa ha de travessar, però, la membrana cel·lular mitjançant unes proteïnes especialitzades, que són els transportadors de glucosa. L’article ara publicat es basa en estudis amb cèllules adiposes de rata i ratolí, i té com a protagonista el GLUT-4, el transportador de glucosa més comú en cèl·lules amb elevada taxa metabòlica, localitzat tant a la membrana Els investigadors Antonio Zorzano, Anna Ros-Baró i Marta Camps cel·lular –on és actiu i facia captació de glucosa per les cèl·lules, un procés essencial per al metabolisme que està alterat en malalties com ara la diabetis, podria ser modulada per l’acció de les caveoles, que són petites invaginacions de la membrana cel·lular que han estat relacionades amb transducció de senyals intracel·lulars.

Aquesta és la principal conclusió de l’article publicat el 9 d’octubre a la revista Proceedings of the National Academy of

L

lita el pas de glucosa–, com al citoplasma de la cèl·lula, on el transportador no presenta activitat fisiològica.

A títol de primícia, els autors han constatat que les caveoles poden mobilitzar cap a l’interior de la cèl·lula els transportadors de glucosa GLUT-4 que hi ha a la membrana, reduint així de forma significativa l’eficiència de la cèl·lula en el procés de captació del sucre. “La conclusió més rellevant del treball –subratlla Antonio Zorzano– és que les caveoles podrien ser dianes terapèutiques contra la diabetis. Això vol dir que en situacions de dèficit en la captació de glucosa, com és el cas de la diabetis, l’ús d’inhibidors específics de la formació de les caveoles podria afavorir la presència de transportadors actius a la membrana cel·lular i, per tant, facilitar l’entrada de glucosa i el metabolisme cel·lular”.

Les recerques s’han dut a terme en el si de la quasiempresa anomenada GeneArtis, liderada pels professors Antonio Zorzano i Manuel Palacín, i promoguda pel Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera, que és ubicat al Parc Científic de Barcelona.

Un estudi apunta una manera més eficaç per millorar la supervivència dels malalts amb leucèmia n estudi dut a terme al Servei d’Hematologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, adscrit a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), obre la possibilitat d’optimitzar el procediment utilitzat fins ara en el tractament de la leucèmia. En el treball publicat a Blood, la revista oficial de la Societat Americana d’Hematologia, aquest equip defineix la quantitat idònia de progenitors hematopoètics que s’han d’administrar als pacients per obtenir els millors resultats clínics després d’un trasplantament al·logènic de moll de l’os.

U

En aquest article, per primera vegada en la literatura mundial, es demostra que l’administració d’una gran quantitat de progenitors hematopoètics no solament no millora els resultats del trasplantament, sinó que fins i tot els empitjora. El procediment terapèutic més utilitzat per combatre la leucèmia consisteix a substituir el moll de l’os malalt per un altre de sa. Per aconseguir-ho s’infonen, després d’un tractament eradicatiu del moll de l’os malalt, progenitors hematopoètics obtinguts d’un germà histocompatible. Fins ara es creia que els resultats eren millors com més gran fos el nombre que d’aquestes cèl·lules s’administressin.

30 30

Basant-se en l’observació clínica, l’equip d’investigadors de l’Institut Clínic de Malalties Hematooncològiques (ICMHO) va percebre que, malgrat les grans quantitats de CD34 rebudes, no tots els pacients milloraven, sinó que aparentment passava el contrari. L’estudi té aplicacions clíniques immediates, atès que possibilita al metge optimitzar el tractament i obtenir així més bons resultats. A més, les conclusions apunten nous coneixements respecte de les funcions de les cèl·lules CD34, abans conegudes com a elements limitats a la generació de cèl·lules sanguínies.

la recerca

Tercera enquesta sobre l’euro i les empreses catalanes pocs mesos de l’entrada en circulació de l’euro, prop del 75% de les empreses catalanes han adaptat la seva comptabilitat a la nova moneda, i un 35% en fa un ús majoritari amb els seus proveïdors i clients internacionals. Són dades de la tercera enquesta sobre la introducció de l’euro a les empreses catalanes que ha fet el Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional (AQR) de la UB en el marc d’un conveni amb el Departament d’Economia i Finances i el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) de la Generalitat.

L’enquesta, que enguany arriba a la tercera edició, es va presentar públicament el 24 d’octubre al Palau de la Generalitat.

L’estudi ha estat dirigit per Manuel Artís i Jordi Suriñach, coordinadors del Grup AQR, i hi han participat els investigadors Juan Carlos Duque, Montserrat Guillén, Juan Luis Ollero i Raúl Ramos, del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola de la UB.

A

Centrada en una mostra de 1.056 empreses, l’enquesta té per objectiu facilitar el màxim d’informació per planificar i avaluar les actuacions específiques que han de dur a terme les administracions públiques a fi de facilitar la transició de les empreses cap a la nova moneda. Segons les conclusions, i pel que fa als beneficis derivats de l’euro, les empreses catalanes en fan una valoració més aviat positiva i ja han iniciat actuacions encaminades a augmentar la seva quota de mercat en altres països europeus. L’estudi també subratlla que la dimensió ha estat un factor clau en el procés d’adaptació, de manera que les grans empreses han estat les primeres a iniciar el procés i han exercit una gran influència sobre la resta.

Tot i els resultats força optimistes amb relació a l’escenari europeu, l’estudi detecta un nivell reduït d’ús de l’euro amb els proveïdors i clients del mercat espanyol. Si considerem el sector d’activitat, tot indica que les empreses dels sectors fabril, transportis-

ta i majorista són les que usen l’euro dins l’àmbit internacional en una proporció més gran. Des de l’òptica del grau d’obertura de les empreses, les que empren l’euro en una proporció més gran en les operacions amb clients internacionals són les que tradicionalment han estat més obertes a l’exterior.

Pel que fa als efectes de l’euro sobre l’activitat empresarial, els resultats de l’enquesta mostren que un 49% de les empreses pensa que la implantació de l’euro tindrà un efecte neutre sobre la seva activitat; un 33% creu que els aportarà avantatges, i un 18%, que els representarà inconvenients.

També a títol de conclusió general, l’estudi posa èmfasi en la importància de continuar avançant durant els darrers mesos del 2001 en la línia ja iniciada en el sector empresarial, tot valorant que hi ha un percentatge significatiu d’empreses que encara no s’ha adaptat totalment a l’euro, i considerant la situació de les empreses d’altres països europeus.

Una tesi doctoral estudia el canvi social del Raval a tesi doctoral El retorn al centre de la ciutat. La reestructuraci del Raval entre la renovaci i la gentrificaci , de Sergi Martínez Fiol, ha estudiat al llarg de dos anys de quina manera els canvis urbanístics al Raval durant la dècada dels noranta estan produint profunds canvis demogràfics i de composició social al barri.

La tesi, dirigida pel catedràtic de Geografia humana Carles Carreras, estudia el canvi social humà que està patint el barri del Raval provocat per la renovació i rehabilitació de cases velles i l’obertura de nous comerços, restaurants i galeries d’art. Segons Martínez aquest canvi social, poc estudiat a Catalunya però sí als països de l’àrea anglosaxona, és la gentrificaci : el desplaçament de les classes socials baixes o obreres dels centres urbans degradats, per noves classes mitjanes o altes paral·lelament a la renovació urbanística del barri.

L

La tesi s’ha basat en l’estudi de les dades censals i padronals, i en entrevistes a nous residents.

L’estudi de Martínez incideix especialment en la identificació dels agents gentrificadors com a veritables catalitzadors del procés: la centralitat urbana del barri, el teixit social existent, els assequibles preus dels habitatges i les recents actuacions de reforma i millora de l’espai públic.

Segons el parer del professor Martínez, l’únic símptoma preocupant del procés és la manca de reacció de la població resident antiga.

El concepte gentrificaci (de la paraula anglesa gentry, ‘classe mitjana acomoda-

31

da’) va ser encunyat per la sociòloga anglesa Ruth Glass l’any 1964, en veure que la població obrera del barri londinenc dels Docklands era substituïda per una altra de més benestant.

la recerca

L’autor del còmic “Paracuellos”, motiu d'una tesi doctoral er primer cop a Espanya, una tesi doctoral utilitza el còmic com a font d'investigació històrica. Es tracta d’El aguij n del artista. Las historias

P

de Carlos GimØnez, de Sergio Casulleras, que va obtenir la qualificació cum laude el passat mes de juliol, atorgat per un jurat format per Antoni Segura (UB), Imma Julian (UB), Carles Santacana (UB), Josep Sànchez Cervelló (URV) i Jaume Guillamet (UPF). La tesi va ser dirigida pel professor d’Història contemporània Andreu Mayayo.

Carlos Giménez (Lavapiés, Madrid, 1941) va passar la seva infantesa en un orfenat dels Hogares de Auxilio Social situat a la població de Paracuellos del Jarama, experiència que va reflectir posteriorment en la seva sèrie d’àlbums Paracuellos. Aprenent de dibuixant amb Manuel López Blanco l’any 1958, va publicar la seva primera obra important l’any 1963: Gringo, a la qual van seguir Delta 99 (1967), Dani Futuro (1969, amb guió de Víctor Mora), HOM (1975), Para-

cuellos (1976), de les quals en farà una continuació els anys 1981, 1997 i 2001, Barrio (1977) i Los profesionales (1982).

Giménez ha estat també un dels pioners en el reconeixement professional i sindical dels dibuixants i guionistes.

La tesi de Sergio Casulleras (Cornellà, 1975) estudia els aspectes artístics, professionals i polítics de l’obra de Giménez, tot enquadrant-lo en el moment més important de la història d’Espanya (conjuntament amb la Guerra Civil): la Transició del franquisme a la democràcia. A més de la intencionalitat políticament combativa de l’obra de Giménez, cal afegir-hi l’aspecte concret de recuperació i testimoni quasi únic de la vida infantil als col·legis-internats falangistes, de la qual n’hi ha escassos testimonis. Per a la confecció de la seva tesi, Casulleras ha utilitzat informació de primera mà incloent-hi la col·laboració desinteressada de Giménez, davant la carència a Espanya i Catalunya d’arxius i centres documentals dedicats al còmic tal com n’hi ha a Itàlia, França i els Estats Units.

Una recerca analitza l’accés a escoles concertades l finan ament dels centres concertats és el tema de la tesi doctoral llegida a la UB per Anna Villarroya el març del 2000 i que ha obtingut el primer Premio Nacional de Investigación Educativa del Ministeri d’Educació en la darrera edició del guardó. Una de les seves conclusions és que el sistema de concerts amb escoles privades ha tingut un abast limitat a l’hora d’augmentar les possibilitats d’elecció d’escola en el cas de les famílies d’ingressos més baixos. La despesa pública destinada a concerts amb centres privats i l’evolució dels costos de l’ensenyament són altres factors analitzats en la recerca de Villarroya, actualment professora ajudant en el departament d’Econo-

E

mia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari de la UB. “Els grups de rendes més baixes tenen unes barreres econòmiques per accedir a centres concertats que, de fet, són barreres d’informació”, explica l’autora de la tesi. Amb això, Villarroya es refereix al fet que, per exemple, els centres concertats cobren sovint als pares una sèrie d’activitats complementàries no obligatòries sense que els progenitors siguin del tot conscients que es tracta d’una despesa optativa. D’altra banda, es donen també mecanismes més o menys encoberts per part d’escoles privades amb l’objectiu de triar un alumnat proper a “l’esperit del centre”, juntament amb altres factors

32 32

que determinen l’accés a un centre determinat.

Villarroya destaca que no es poden posar totes les escoles privades “en el mateix sac; és molt diferent el paper que fa un centre concertat al Raval, que a la zona alta de la ciutat”.

La tesi, a més de la part empírica (que recull tant dades quantitatives com qualitatives per mitjà d’entrevistes amb inspectors d’escoles), també inclou el context teòric dels anomenats “quasimercats”: una reestructuració dels serveis de l’Estat segons els criteris del mercat, per augmentar la capacitat d’elecció de l’usuari. Igualment es proporciona un recull de la legislació sobre el tema a Espanya.

Formem professionals amb capacidad d’innovar

ÀREA DE CIÈNCIES DE LA SALUT

LES HEURES - UNIVERSITAT DE BARCELONA

TRAUMATOLOGIA DE L'ESPORT 300 HORES GENER 2002

Impartir els coneixements necessaris per al diagnòstic, la prevenció i el tractament de les lesions traumàtiques que puguin donar-se en la pràctica de l'esport.

OBJECTIUS:

Llicenciats en Medicina i Cirurgia, especialistes en Medicina de l'Educació Física i de l'Esport, especialistes en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.

DIRECTOR: Domingo Ruano DESTINATARIS:

ORTESI I PRÒTESI DE L’APARELL LOCOMOTOR 60 HORES GENER 2002

Donar una visió moderna i actualitzada dels principals conceptes bàsics utilitzats en l'ortesi i pròtesi de l'aparell locomotor.

DESTINATARIS: Ortopedes DIRECTOR: Domingo Ruano

OBJECTIUS:

TÈCNICA ORTOPÈDICA 200 HORES GENER 2002

Donar una visió actualitzada dels principals conceptes de la tècnica ortopèdica.

DESTINATARIS: Ortopedes DIRECTOR: Domingo Ruano

OBJECTIUS:

BIOMECÀNICA DE L'APARELL LOCOMOTOR 190 HORES

MASTER EN SALUT LABORAL I MEDICINA AVALUADORA 220 HORES

DIPLOMA EN I+D, REGISTRES I GMP/QA EN LA INDÚSTRIA FARMACÈUTICA 100 HORES

FEBRER 2002

GENER 2002

Familiaritzar-se amb tot allò relacionat amb l'organització preventiva i amb l'actuació de les mútues, així com amb l’actuació de les entitats gestores de la seguretat social i del servei públic de salut.

OBJECTIUS: L'objectiu d'aquest curs és donar a conèixer el funcionament de les indústries farmacèutiques i afins, tenint en compte aquells departaments que els són més característics.

DESTINATARIS: Titulats universitaris i titulats d'escoles tècniques DIRECTOR: Josep Maria Suñé

OBJECTIUS:

Va adreçat especialment a metges que realitzen la seva tasca diària en l'ámbit de la valoració del dany corporal, la salut laboral i la prevenció dels riscos en l'empresa.

DIRECTOR: Dr. Gabriel Martí DESTINATARIS:

Llicenciats en Medicina i Cirurgia DIRECTOR: Domingo Ruano DESTINATARIS:

CURS SUPERIOR DE QUIROMASSATGE 50 HORES FEBRER 2002

800 HORES

DESTINATARIS: Metges amb coneixements previs de la matèria, tant per als que ja treballen dins de l'àmbit de la valoració del dany corporal com per a aquells que vulguin iniciar-se en el tema.

DIRECTOR: Dr. Gabriel Martí

GENER 2002

Facilitar la incorporació al món laboral i/o millorar la promoció interna del lloc de treball dins de l'empresa farmacèutica, així com ampliar el ventall a les empreses afins.

Desenvolupar els comportaments i aptituts directives corresponents per moure’s amb èxit dins d'una organització empresarial.

OBJECTIUS:

Tècnics de 1er. i 2n. Cicle (diplomats, graduats, llicenciats i escoles tècniques).

Preferentment titulacions relacionades amb el sector empresarial farmacèutic i afins.

DIRECTOR: José Maria Suñé DESTINATARIS:

DIPLOMA EN MÀRQUETING FARMACÈUTIC 100 HORES GENER 2002

Donar als participants, els fonaments de màrqueting en el seu aspecte més general, que esdevindran la base d’una posterior especialització en màrqueting farmacèutic. Sensibilitzar el participant, sobre el paper que el directiu de màrqueting juga en l'empresa.

Tècnics de la indústria farmacèutica així com a llicenciats i diplomats amb interès per la indústria farmacèutica.

DIRECTORS: Claudi Fauli, Joan Mundet, J. M. Suñé

Quiromassatgistes, terapeutes manuals i professionals sanitaris.

DIRECTOR: Domingo Ruano

MASTER EN PSIQUIATRIA FORENSE 150 HORES

GENER 2002

Ensenyament a Llicenciats en Medicina i Cirurgia, dels detalls bàsics teòrics i pràctics de la medicina de l'educació física i de l'esport.

OBJECTIUS:

Llicenciats en Medicina i Cirurgia Domingo Ruano

DESTINATARIS: DIRECTOR:

VALIDACIÓ INDUSTRIAL: APLICACIÓ A LA INDÚSTRIA FARMACÈUTICA I AFINS 40 HORES FEBRER 2002 OBJECTIUS: Ampliació i actualització dels coneixements generals assolits a través de les assignatures de l'àrea de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica, per poder aconsseguir, amb la seva aplicació, medicaments amb millor productivitat i qualitat.

DESTINATARIS: Llicenciats en Farmàcia, Ciències Químiques i Afins.

DIRECTOR: Ramón Salazar

OBJECTIUS:

Donar als professors de quiromassatge i als professors sanitaris els conceptes neurològics fonamentals per a l'aplicació de les tècniques de quiromassatge i teràpia manual, així com les tècniques neuromusculars.

INTRODUCCIÓ A LA MEDICINA FÍSICA DE L'ESPORT 150 HORES

Formar a fons els alumnes en la valoració del dany corporal.

OBJECTIUS:

OBJECTIUS:

DESTINATARIS:

ABRIL 2002

MÀSTER EN GESTIÓ EMPRESARIAL PER A LA INDÚSTRIA FARMACÈUTICA I AFINS

GENER 2002 OBJECTIUS: Ensenyança a llicenciats en Medicina i Cirurgia dels detalls bàsics teòrics i pràctics de la biomecànica aplicada a l'aparell locomotor.

MASTER EN VALORACIÓ DEL DANY CORPORAL 710 HORES

DESTINATARIS:

MARÇ 2002

Proporcionar una visió completa i sistematitzada dels aspectes psicològics, psiquiàtrics i psicopatològics d'aplicació mèdicolegal psiquiàtrica.

DESTINATARIS: Metges forenses, metges especialistes en Medicina Legal i Forense, metges especialistes en Psiquiatria, professors universitaris de Medicina Legal i Forense, investigadors en camps relacionats en camps de psiquiatria forense.

DIRECTOR: Dr. Gabriel Martí

OBJECTIUS:

LES HEURES - UNIVERSITAT DE BARCELONA • PALAU DE LES HEURES PG. DE LA VALL D’HEBRON, 171 • 08035 BARCELONA • TEL: 93 567 74 17

DIPLOMA DE POSTGRAU EN ANATOMIA QUIRÚRGICA PER A METGES INTERNS RESIDENTS D'ESPECIALITATS QUIRÚRGIQUES 250 HORES MARÇ 2002

Ensenyança a metges interns residents d'especialitats quirúrgiques, dels detalls pràctics i de la dissecció de les diferents regions del cos humà

OBJECTIUS:

Metges interns residents d'especialitats quirúrgiques DIRECTOR: Domingo Ruano DESTINATARIS:

Les Heures Universitat de Barcelona Àrea de Ciències de la Salut

www.heures.ub.es

col·laboració

Miquel Perdiguer, sotsdirector de Caixa Catalunya: “Molts dels avenços impulsats per la Universitat s’acaben convertint en oportunitats de mercat” ¿A quan es remunta la col·laboració entre Caixa Catalunya i la UB?

Ara fa més de vint anys que hi ha una estreta relació entre la Universitat de Barcelona i Caixa Catalunya, que s’ha estès a molts àmbits, des dels serveis financers com l’abonament de nòmines, passant pel patrocini i la col·laboració en projectes d’interès comú. La participació de Caixa Catalunya en projectes emblemàtics de la Universitat s’ha anat intensificant des de fa uns sis anys.

Un projecte rellevant va començar el 1995, arran de la signatura d’un conveni de col·laboració entre totes dues institucions pel qual es va participar en la rehabilitació i modernització de la Biblioteca de l’Edifici Històric de la Universitat que la van convertir en una de les millors d’Europa. En aquell mateix moment, també es va participar en el finançament de la rehabilitació del Palau de Congressos de la Vall d’Hebron i es va començar a treballar en l’emissió del carnet universitari, tasca que encara estem desenvolupant.

També hem participat activament en el naixement i desenvolupament del Parc Científic de Barcelona. ¿Per què creu que és bo relacionar la imatge de la seva entitat amb la de la UB?

Totes dues institucions tenim en comú el compromís amb la societat i el progrés.

Vull dir que, tant Caixa Catalunya com la Universitat de Barcelona, estem fortament implicats amb la societat catalana, amb la comunitat estudiantil i, també, a impulsar i donar suport al desenvolupament de projectes de futur.

El marc de relació que s’ha establert entre les dues institucions ens permet canalitzar la sensibilitat especial que té Caixa Catalunya envers el món universita-

ri amb la participació en projectes de la Universitat que d’altra manera seria més difícil de desenvolupar. Creiem que, a la fi, molts dels avenços impulsats per la Universitat s’acaben convertint en oportunitats de mercat. I, des d’un punt de vista estrictament de negoci, ens permet oferir els serveis i productes de Caixa Catalunya als estudiants, professors i personal d’administració i serveis, de manera que se’ls dota cada cop de més valor per a tot el col·lectiu. ¿En quins àmbits està actualment més consolidada la col·laboració amb la Universitat?

A més dels ja esmentats com ara el Parc Científic de Barcelona o la Biblioteca, potser cal esmentar la importància que donem al carnet UB, que s’emet conjuntament per a tots els membres del col·lectiu universitari. Enguany ja som al sisè curs en què els estudiants, professors i personal administratiu i de serveis de la Universitat de Barcelona i de gairebé tots els seus centres adscrits, disposen del carnet universitari. En els gairebé set anys que fa que treballem en aquest projecte, devem haver emès més de cent trenta mil carnets UB. Aquest carnet porta associats un ventall de productes i serveis preferents que amplien les prestacions acadèmiques i fan que aquesta targeta intel·ligent pugui ser utilitzada per a la gestió, informació i transaccions econòmiques d’una manera integrada, tant dins de la Universitat com fora. ¿Quines perspectives de futur veu en aquesta col·laboració?

La col·laboració amb la UB de ben segur que continuarà. Crec que hi ha una bona sintonia entre els equips de gestió de les dues institucions. En aquest període

34

estem enfocant els nostres esforços cap a la creació, a totes les facultats, de les aules d’informàtica, i també volem fer un nou esforç per transmetre als professors i personal administratiu i de serveis la qualitat de la nostra oferta de productes i serveis vinculada al carnet. Des d’un enfocament més social, de cooperació i voluntariat, mitjançant donacions de l’Obra Social es col·labora, i es continuarà fent, amb la Fundació Solidaritat UB. Paral·lelament, en l’àmbit multimèdia i la formació on line, la participació de Caixa Catalunya com a empresa associada al projecte UB Virtual denota el nostre suport als projectes que impulsa la Universitat de Barcelona.

En aquest context, cal anar readaptant i redissenyant la col·laboració entre Caixa Catalunya i la Universitat de Barcelona per adequar-la a les noves necessitats i demandes de la comunitat universitària.

col·laboració

L’artista Assumpció Raventós dóna a la UB dos quadres en homenatge a Antoni Gaudí ’artista Assumpció Raventós ha donat a la UB dues de les seves obres, concretament dos aiguaforts en color, inclosos en una col·lecció d’aquesta autora anomenada “En homenatge a Gaudí”.

Les peces, inspirades en l’obra de l’arquitecte català, volen ser, segons l’autora, “una contribució a l’any Gaudí”. Les obres estan dedicades als edificis Casa Batlló i Casa Milà, respectivament. Assumpció Raventós explica que amb la donació vol fer també una difusió del seu treball dins l’entorn universitari. Tots dos quadres s’exhibiran en dependències de la Universitat.

Assumpció Raventós (Barcelona, 1930) va obtenir la Creu de Sant Jordi el 1991 i ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives a Catalunya, com també en altres països, com ara Veneçuela.

L

Myrurgia usa la marca UB ’empresa Myrurgia ha signat, a través de la Fundació Bosch i Gimpera, un contracte de transferència de tecnologia amb el Departament de Biologia Cel·lular de la UB pel qual aquest Departament avaluarà científicament la línia cosmètica de tractament facial per a pells normals i pells seques multiactive.

L

Fruit d’aquest acord, i per a la difusió d’aquest estudi, Myrurgia ha signat un contracte llicència de marca amb la Universitat de Barcelona, pel qual podrà utilitzar la marca i la imatge UB en l’embalatge dels productes d’aquesta línia de cosmètics.

Guanyador del sorteig de productes Punt UB ’estudiant d’Econòmiques Ivan Gonzàlez Ferreiro ha estat el guanyador d’un conjunt de productes UB de la botiga Punt UB en el sorteig que va tenir lloc el passat dia 1 d’octubre.

Aquest sorteig forma part de la promoció “Fem UB”, duta a terme amb la

L

col·laboració de l’empresa Estubroker i que tenia per objectiu renovar les carpetes en mal estat dels nostres estudiants per altres de noves, només amb la presentació pels interessats del carnet d’estudiant de la UB.

Descomptes al teatre La UB i l’empresa Alianza del Grup Balañà han firmat un acord pel qual els clients de la botiga Punt UB (Balmes, 21) poden gaudir de descomptes en tota una sèrie d’espectacles teatrals a Barcelona. Gràcies a aquest acord podran obtenir un val dos per un (dues entrades pel preu d’una) per a algun muntatge en una de les sales del Grup Balañà.

Entre les obres que fins ara han entrat en aquesta promoció figuren Arcipreste, a càrrec de Rafael Álvarez “El Brujo”, i Mort accidental d un anarquista, de Dario Fo, la qual es pot veure al Teatre Club Capítol.

Punt UB, com a centre gestor del producte amb imatge UB i les marques i activitats del Grup UB, disposa de més de dos-cents productes dividits en tres grans línies: de prestigi, disseny i bàsica (papereria i impremta).

El Grup Balañà, amb uns seixanta anys de trajectòria, inclou en la seva oferta a Barcelona tota una sèrie de sales tant de teatre com de cinema.

Màrqueting i patrocini El fet de col·laborar amb la UB suposa beneficis de caire econòmic, de comunicació, d’imatge i de difusió i desgravacions fiscals. Més informació: Unitat de Màrqueting i Patrocini. Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.es/ube

35

antics ub

Un portal més personalitzat L’espai web incorpora una àrea reservada només als posseïdors del carnet d’antic alumne l portal d’antics alumnes de la UB (www.ub.es/anticsub) es renova aquest mes de desembre incorporant, entre altres canvis, una àrea reservada només als posseïdors del carnet d’antic

E

Els antics expliquen les seves activitats Entre les millores que incorpora el portal, figura també un apartat en què s’inclouran les activitats que estan duent a terme actualment els antics alumnes, sobretot en l’àmbit professional. Per tant, tots els que vulgueu donar a conèixer en què esteu treballant (publicació d’un llibre, inici d’un projecte empresarial, treball en una recerca, etc.), podeu fer-ho saber a l’oficina d’Antics per correu electrònic o telèfon (antics@pu.ges.ub.es o 93 317 02 53).

En aquesta línia, també hi ha el projecte d’editar anualment un directori professional d’Antics en què figurarà una fitxa amb les dades dels que ho desitgin.

alumne de la Universitat.

En aquest apartat del web hi haurà, per exemple, un directori amb els antics alumnes que vulguin figurar-hi i que els permetrà posar-se en contacte entre ells. També s’hi podran trobar diverses utilitats informàtiques, com ara programes per actualitzar els antivirus de l’ordinador, i altres arxius que es podran baixar des del portal.

El portal continuarà oferint, a més d’aquestes pàgines reservades als titulars

El portal continua oferint actualitat general, informació sobre la universitat i molts altres temes del carnet, tota la informació i serveis que ja té ara. Així, hi trobareu actualitat general, enllaços amb web d’àrees temàtiques

Assistència informatica En la línia d’oferir assistència informàtica, Antics UB ha arribat a un acord amb l’empresa Sosmatic. Aquesta companyia atendrà consultes gratuïtes en línia des del portal als titulars del carnet d’antic. A més, aquest col·lectiu obtindrà un 15% de descompte en la quota de client d’aquesta empresa, que dóna dret a serveis com ara reparacions d’avaries i atenció personalitzada.

Telèfons: 902 22 00 66 i 93 446 23 61

36

d’interès, informació sobre ensenyaments i serveis de la UB, beques i ajuts, avantatges del carnet, etc.

www.ub.es/anticsub/ Atenció personalitzada en temes bancaris El Santander Central Hispano ha desenvolupat un nou concepte per a clients com els Antics UB. Un estil d'atenció personalitzada per a tots els socis d'Antics UB que es basa en el tracte personalitzat i en l'oferta de productes exclusius, en condicions preferents, fruit de l'acord de col·laboració entre Antics UB i Santander Central Hispano.

A partir d'ara, una professional qualificada posarà al vostre servei tota la seva experiència financera per donar un assessorament personal, ampliar informació i atendre qualsevol dubte: Laia Villahoz Fernández

Telèfons: 93 401 11 00 93 401 12 58 Lvillahoz@bancosantander.bsch.es

antics ub

Parlen els Antics Amb l’objectiu de conèixer els Antics UB, anem publicant entrevistes fetes a persones que en teniu el carnet. Així, podeu explicar la vostra relació amb la Universitat i donar la vostra opinió sobre els Antics UB.

Maria Dolors Bofill (Biblioteconomia i Documentació - 1988)

Vaig entrar a catalogar en un Departament de la Generalitat. Aleshores tot just hi havia un programa informàtic pensat per al Departament, i una biblioteca molt petitona. De mica en mica es van anar comprant llibres, va venir més gent i es va anar obrint. Vaig estar dotze anys catalo-

“A l’Escola de Biblioteconomia ens coneixíem tots” gant, i em va servir el que m’havia ensenyat la professora que vaig tenir en aquesta matèria, l’Assumpció Estivill, que em va deixar les idees molt clares. Jo veia la diferència amb altra gent que catalogava i que no l’havia tingut a ella de professora.

Quan ja feia quatre o cinc anys que estava treballant, va haver-hi el boom informàtic, que va dur la necessitat de

“Potser el que m’interessa més del carnet és el referent a la formació per a antics alumnes” tenir més recursos d’aquest tipus. Avui, però, dins la mateixa feina ja et faciliten que et formis en això.

Quin record tens dels estudis universitaris?

Vaig fer la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació a l’Escola Jordi Rubió i Balaguer, ara una Facultat de la UB. A més, tinc fets alguns cursos de la Llicenciatura d’Història.

Vaig trobar l’Escola molt diferent de tot: no era com el batxillerat, ni com la Facultat d’Història, on la gent no es coneixia. A Biblioteconomia només hi havia el grup

de matí i el de tarda i et coneixies amb tothom. Era més familiar. Guardo uns records molt bons, i amb algunes companyes encara ens veiem.

Com va ser la teva entrada al món laboral? T’hi va ajudar la formació universitària?

Vaig començar a treballar abans d’acabar, a meitat del tercer curs. A mi, el que vaig aprendre a l’Escola em va servir, i de molt.

37

Què et va motivar a treure’t el carnet d’antic alumne?

Crec que s’ha d’ajudar la Universitat. No he utilitzat encara cap avantatge del carnet. M’agradaria aprofitar el del Servei d’Esports, però no puc anar-hi per qüestions de temps. Potser el que més m’interessa d’un carnet així és el referent a la formació pensada per a antics alumnes.

antics ub Els avantatges del carnet d’Antic Informeu-vos dels nous avantatges del carnet en el portal d’Antics: www.ub.es/anticsub/, on trobareu altres serveis a la xarxa.

També podeu informar-vos-en a l’Oficina d’Antics. Tel.: 93 317 02 53. Fax: 93 317 07 63

FORMACIÓ

BIBLIOTECA

n UB Virtual 10% de descompte en els cursos, que apleguen tota la formació continuada i de postgrau a distància que s’impartia a través de Les Heures, l’Escola Virtual d’Empresa, l’Escola Virtual de Salut i UB Mèdia. www.ubvirtual.com

Per a la formació a la UB, es disposa de les instal·lacions de la Biblioteca de la Universitat, la segona de l’Estat espanyol en nombre de volums, després de la Biblioteca Nacional de Madrid.

n Escola d’Idiomes Moderns Preus reduïts als posseïdors del carnet, com si els alumnes fossin estudiants o personal de la UB. www.eim.ub.es Tel.: 93 403 53 44 Internet: www.eim.ub.es

SERVEIS n Assegurança sanitària Els posseïdors del carnet d’antic alumne de la UB podran gaudir d’una assegurança d’assistència sanitària de condicions especialment avantatjoses, creada especialment per a ells gràcies a un acord entre SANITAS i UNIPSA. Més informació, al tel.: 93 488 03 27; a./e.: unipsabarna@jet.es n Servei d’Esports 10% de descompte en el Servei d’Esports de la UB. Internet: www.ub.es/esports/ Tel.: 93 333 83 04

n Servei de Llengua Catalana 10% de descompte en els cursos generals i en els específics. www.ub.es /slc. Tel.: 93 403 54 78 n Coneixements d’informàtica La Universitat ofereix com a servei als seus antics alumnes, la possibilitat d’acreditar coneixements d’informàtica que posseeixen però dels quals no tenen titulació.

Departament de Formació Externa - Borsa de Treball de la UB. Tel.: 93 403 58 73 www.ub.es/ofor/cfpweb/aptitud/aptitud.html ATENCIÓ PERSONALITZADA EN SERVEIS FINANCERS El Santander Central Hispano ha desenvolupat un nou concepte per a clients com els Antics UB. Un estil d’atenció personalitzada per a tots els socis d'Antics UB que es basa en el tracte personalitzat i en l’oferta de productes exclusius, en condicions preferents, fruit de l’acord de col·laboració entre Antics UB i Santander Central Hispano.

OFERTA DE PRODUCTES Com a particular: Comptes corrents i d’estalvis Mitjans de pagament

n Odontologia i podologia Condicions especials a les clíniques Odontològica i Podològica de la UB, gestionades per la Fundació Josep Finestres.

Clínica Odontològica Tel.: 93 335 80 54 Internet:www.ub.es/ORL/cbas1.htm Clínica Podològica Tel.: 93 336 26 52 93 336 26 60 Internet: www.ub.es/ORL/cbas1.htm Superhipoteques Supercrèdit personal Bestreta de nòmina Supercrèdit cotxe Com a professional: Pòlisses de crèdit Supercrèdit equipament Credilocal Renting Formació continuada. Crèdits de: Postgrau-màster

38

n Multicines Aribau Els antics alumnes tindran el descompte del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres als Multicines Aribau, emplaçats als números 5 i 8-10 d’aquest carrer. n Punt UB La botiga Punt UB, al carrer Balmes núm. 21, ofereix preus reduïts als posseïdors del carnet d’Antics.

Hi trobareu productes de la Universitat, des de materials de llibreria i escriptori fins a diferents objectes de regal.

Balmes, 21. Tel.: 93 403 53 78 n Teatre Nacional 20% de descompte sobre el preu de taquilla al Teatre Nacional de Catalunya durant aquesta temporada 20012002. Cada carnet dóna dret a dues localitats.

Matrícula i material docent Ordinador Idiomes a l’estranger Intercanvi a l’estranger

A partir d’ara, una professional qualificada posarà al vostre servei tota la seva experiència financera per donar un assessorament personal, ampliar informació i atendre qualsevol dubte: Laia Villahoz Fernández Telèfons: 93 401 11 00 / 93 401 12 58 Lvillahoz@bancosantander.bsch.es

SOL·LICITUD DE CARNET D’ANTIC ALUMNE

Desembre 2001

• Formulari per emplenar, signar i enviar, per fax, correu o personalment, a l’adreça anotada al peu.

• Rebreu el vostre carnet, amb validesa per a un any, al cap d'un mes del càrrec bancari.

• El preu del carnet d’Antics UB, 27,05 (4.500 PTA) l’any, inclou la subscripció a la revista La Universitat Cognoms

Nom

Adreça Població

Codi postal

DNI

Província

Telèfon

Sexe (h / d)

Data de naixement (dd/mm/aaaa) Any

Titulació Dades bancàries

Signatura entitat

oficina

Com has conegut la possibilitat de fer-te el carnet?

Revista Web Un amic Diari

dígit control

núm. compte corrent

Altres

T’interessaria estar inclòs en un directori d’Antics per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu?

Sí

No

ANTICS UB Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r 2a. 08007 Barcelona. Telèfon: 93 317 02 53. Fax: 93 317 07 63 A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es http// www.ub.edu/anticsub Les dades que ens faciliteu seran incorporades al nostre fitxer automatitzat d’antics alumnes. Si voleu accedir o bé rectificar o cancel·lar aquestes dades, podeu adreçar-vos per escrit a Antics Alumnes. Universitat de Barcelona, en compliment del Reial decret 1332/1994, de 20 de juny.

formació continuada

Les Ciències de l’Educació en la societat del coneixement a voluntat d’avançar vers la interdisciplinarietat i el fet de posar èmfasi en les noves tecnologies com a eina i com a tema d’estudi, són dues de les característiques de la formació continuada de la Divisió V de Ciències de l’Educació. Dins l’oferta d’aquesta àrea, hi trobem màsters i postgraus de forta tradició. També en el doctorat hi ha programes amb una llarga trajectòria al darrere, al mateix temps que s’està ampliant l’oferta a camps on fins ara no es feien programes de doctorat.

“Tenim la possibilitat d’impartir una formació continuada amb un grau molt important d’interdisciplinarietat, incorporant especialistes d’àrees diverses”, explica la professora Cèlia Romea, presidenta de la Comissió de Postgrau. “Es tracta de formar professionals que puguin gestionar l’educació en la nova societat del coneixement”, afirma.

Alguns dels màsters i postgraus que tenen més tradició són els corresponents al programa d’Espanyol com a llengua estrangera, el de Direcció i gestió de centres educatius i el d’Informàtica per a ensenyants, entre molts d’altres. També es fan cursos en col·laboració amb l’INEFC, tant de postgrau com d’extensió universitària. La formació continuada d’aquesta divisió, que comprèn programes d’ensenyament presencial i a distància, abasta igualment àmbits com ara la biblioteconomia i la comunicació audiovisual. Una altra línia de treball és el futur Curs de Qualificació Pedagògica per a la formació del professorat d’ensenyament secundari, que farà les funcions de l’actual Certificat d’Aptitud Pedagògica.

Artur Parcerisa, president de la Comissió de Doctorat, explica que darrerament s’ha estès l’oferta de programes de doctorat a departaments que fins ara no en tenien tradició. Així, s’ha previst que el mes de gener es llegeixi la primera tesi del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical i Corporal. També s’està treballant per iniciar nous programes de doctorat al Departa-

L

ment de Didàctica de l’Expressió Visual i Plàstica, i enguany comença el segon curs del primer programa de doctorat de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Així mateix, hi ha departaments amb una extensa trajectòria en programes de doctorat. El professor Artur Parcerisa destaca que la nova organització acadèmica del doctorat que la UB aplica des del 1999 “proporciona un títol a les persones que s’interessen pel programa de doctorat en si, encara que després no realitzin la tesi”. “Tot i que la lectura de la tesi és la fita més important, la nova configuració del doctorat”, continua, “ha servit de desencadenant a la Divisió per fer una aposta forta per aquests estudis de tercer cicle”. Entre les

característiques del doctorat a la Divisió, hi ha la integració dels estudiants en grups de recerca de la Universitat durant el segon any del programa de doctorat. D’altra banda, en els ensenyaments de Ciències de l’Educació, on hi ha una vinculació especialment forta entre docència i recerca, les característiques de l’alumnat de doctorat permeten desenvolupar iniciatives didàctiques noves més difícils d’introduir en llicenciatures i diplomatures. Com a línies de futur s’està treballant per fer propostes de programes de doctorat interdepartamentals, i respecte a l’ús de les noves tecnologies s’estan fent accions conjuntes entre tots els programes de doctorat de la Divisió, bàsicament l’organització de seminaris.

Màsters i postgraus (primera convocatòria del curs 2001-2002) ä Direcció

i gestió de centres educatius

ä Educació

en el lleure: direcció i gestió

ä Educació

i conflicte, la mediació com

a recurs

ä El

ä Formació

de professors de català per

a adults

ä Informàtica

per a ensenyants

ä Mediació

cos en el llenguatge

ä Especialització

en audició i llenguatge (pertorbacions del llenguatge i l’audició) (conjuntament amb la Divisió IV)

ä Formació

de professors d’espanyol com a llengua estrangera

corporal, especialitat psicomotricitat

ä Metodologia

de l’espanyol com a llengua estrangera

ä Model

sistèmic d’intervenció en famílies i institucions

ä Multimèdia

Consulteu tota l’oferta de doctorats i postgraus de la UB a: www.ub.es/acad/tercer 40 40

educatiu

formació continuada

Ciències Humanes, socials i experimentals ’àrea de Les Heures - UB destinada a les ciències humanes, socials i experimentals, inclou temàtiques d’educació, periodisme i ciències de la comunicació, societat i culturalitat, medi ambient o ciències penals. Un tret comú en tot aquest ventall de matèries és el fet de posar èmfasi en les noves tecnologies com a eines de treball i com a desencadenants de noves professions per a les quals cal una formació específica.

En les ciències de l’educació hi ha tota una oferta formativa en col·laboració amb la Divisió V de la UB, la qual posseeix les activitats en formació continuada que s’expliquen a la pàgina anterior. Així, hi ha titulacions adreçades als professionals del món de l’educació, com ara el Màster en Direcció de Centres Educatius, que va per la XIII edi-

L

també necessitin formar-se en temes de comunicació.

Dins les ciències experimentals, cal destacar programes com ara Microbiologia dels fangs activats, Eliminació biològica de nutrients, així com la sisena edició del programa de Tècniques avançades de formulació, o la quarta del Curs d’assegurament de la qualitat als laboratoris, que, com s’informa en aquesta mateixa pàgina, també s’ofereix en versió a distància.

Respecte als temes de societat i culturalitat, s’ofereix el Màster “La ciutat: polítiques, projectes i gestió”, on participen entitats com ara: Ajuntament de Barcelona, Aula Barcelona, Cambra de Comerç de Barcelona, Diputació de Barcelona, Fundació RACC, CIDEU, Associació Pla Estratègic de Barcelona i Fundació Barcelona Promoció.

En medi ambient, hi ha la XIII edició del Màster en Intervenció Ambiental, amb un èmfasi especial en els vessants sociològic i de gestió.

Dins el camp del dret, hi ha un Màster en Dret Penal en part-time i en full-time.

Properament s’engegarà un programa de Dret penal a l’empresa.

També s’està treballant per satisfer les necessitats de tota una sèrie de nous àmbits professionals creats a partir de l’ús de les noves tecnologies. En aquest sentit, hi ha tot de cursos que s’impartiran aquest proper any 2002.

ció, i el programa d’Espanyol com a llengua estrangera, també de gran tradició i amb un alumnat que inclou una important presència d’estudiants de diversos països. Hi ha altres titulacions pensades més específicament per a professors, entre les quals trobem exemples de formació presencial, com ara el Postgrau sobre Problemes del Comportament en el Context Escolar, i a distància, com el programa de Noves tecnologies aplicades a la formació, que té lloc al Campus Virtual d’Educació de la UB Virtual, com s’explica en aquesta mateixa pàgina.

En l’àmbit de les ciències de la comunicació, hi ha el Màster de Periodisme organitzat entre la UB i la Columbia University i dirigit per Josep Cuní. S’està treballant per oferir noves titulacions a professionals d’àmbits diferents del periodisme però que

També a distància La Universitat de Barcelona Virtual (UB Virtual) ofereix un ampli ventall de programes formatius a distància en les àrees de ciències humanes i socials i de ciències experimentals que se segueixen al Campus Virtual d’Educació (CVE), el Campus Virtual de Ciències Experimentals (CVCE) i el Campus Virtual de Ciències Humanes i Socials (CVCS).

El CVE, creat conjuntament amb Edebé Digital, és un espai de trobada, participació i intercanvi que ofereix programes formatius de diferent durada (màsters, postgraus, cursos d’especialització), amb un èmfasi especial en el disseny dels materials, els continguts i la metodologia.

En aquest Campus hi destaca el Màster en Aplicació de les Noves Tecnologies a l’Educació. És un curs totalment on line, fet per a educadors i en el qual la metodologia fa que l’alumne pugui aprendre a partir del seu propi treball i l’intercanvi amb els altres alumnes del curs, sempre sota la supervisió d’un tutor expert.

L’Escola Virtual de Ciències Experimentals ofereix actualment tres cursos: el Màster en Corrosió i Protecció de Materials, el Màster en Tecnologia de Pintures i el Postgrau en Assegurament de la Qualitat en els Laboratoris. Es tracta de cursos que provenen de la formació presencial i que, atesa la demanda que tenien des de diversos indrets geogràfics, es va decidir fer l’adaptació i oferir-los també a distància.

A l’Escola de Ciències Humanes i Socials, hi destaquen programes de nova creació adreçats a professionals de museus, responsables de l’Administració pública en les àrees d’educació i turisme, i professors de primària i secundària. El Màster en Museografia Didàctica és el primer màster on line en aquesta matèria.

Un altre programa dins aquesta àrea és el Màster en Gestió Cultural. El programa era inicialment presencial i s’ha adaptat per oferir-lo a distància. Està adreçat a responsables de projectes i gestió culturals i el seu objectiu és proporcionar elements, eines i recursos per millorar la gestió cultural.

CURSOS PER AL GENER DEL 2002 l l l

l

l

l l

Més informació: www.heures.ub.es Tel.: 93 428 37 10/ 93 428 45 85

Més informació: www.ubvirtual.com 41 41

La ciutat: polítiques, projectes i gestió Dret penal a l’empresa Disseny i desenvolupament de materials multimèdia Anàlisi bioenergètica per abordar l’estrès professional i els esforços de vida Problemes de comportament en el context escolar: diagnòstic i tractament El cos en el llenguatge Microbiologia dels fangs activats

llibreria ub COSMOLOGÍA, TEOLOGÍA Y RELIGIÓN EN LA OBRA Y EN EL PROCESO DE GIORDANO BRUNO

ESTADÍSTICA ACTUARIAL VIDA M. Ayuso, H. Corrales, M. Guillén, A.M. Pérez-Marín i J.L. Rojo Col·lecció UB, 51 Edicions de la Universitat de Barcelona 17 × 24 cm / 345 pàg.

ISBN: 84-8338-293-8

M.A. Granada (ed.)

Publicacions de la Universitat de Barcelona 17 × 24 cm / 264 pàg.

ISBN: 84-475-2595-3

Recull de la majoria de les ponències presentades al Congrés internacional que es va celebrar a la Universitat de Barcelona amb motiu del 400 aniversari de la mort a la foguera inquisitorial del filòsof Giordano Bruno. Els ponents van analitzar l’audaç i original desenvolupament brunià de la cosmologia copernicana, el seu fonament metafisicoteològic i les implicacions religioses i antropològiques del seu pensament.

L’Estad stica actuarial vida aporta la metodologia per al càlcul de probabilitats i tècniques d’ajustament que intervenen en el disseny de productes asseguradors de vida i de pensions. El manual s’adreça tant a l’estudiant de Ciències Actuarials i Financeres, com als actuaris que vulguin posar-se al dia. El text conté problemes resolts i exemples per donar a conèixer la pràctica de la disciplina.

LA CARTA DE LOS DERECHOS FUNDAMENTALES DE LA UNIÓN EUROPEA

CULTURA IBÉRICA (Hipertexto multimedia) F. Gracia Alonso i G. Munilla Cabrillana Team, 7 (cd-rom) Edicions de la Universitat de Barcelona ISBN: 84-8338-291-1

M. Pi Llorens Tribuna Internacional, 2 Publicacions de la Universitat de Barcelona 15 × 21 cm / 132 pàg.

ISBN: 84-475-2604-6

L’obra analitza el procés d’elaboració, el contingut i l’abast jurídic de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, proclamada pel Parlament Europeu, la Comissió i el Consell de la Unió Europea. La Carta posa plenament de manifest que la salvaguarda dels drets fonamentals és un dels principis bàsics de la Unió Europea i una condició indispensable per a la seva legitimitat.

“Cultura ibèrica” és la denominació historiogràfica que es dóna als processos de poblament, socials, econòmics, ideològics i polítics desenvolupats a les àrees del sud, sud-est, llevant i nord-est de la península Ibèrica, i al sudoest de França entre els segles VI i I aC. Aquestes estructures responen a la formació i evolució d’uns sistemes organitzatius jerarquitzats complexos.

CANADÁ

ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA BÁSICA

Introducción al sistema político y jurídico E. Mitjans i J.M. Castellà (coord.)

Canadiana, 1 Publicacions de la Universitat de Barcelona 17 × 24 cm / 426 pàg.

ISBN: 84-475-2528-7

M. Torrado (coord. del projecte) Team, 8 (cd-rom) Edicions de la Universitat de Barcelona ISBN: 84-8338-292-X

Aquesta publicació recull estudis de diversos professors i investigadors d’universitats canadenques i catalanes sobre diferents aspectes del sistema polític i jurídic del Canadà. Es tracta de la primera obra col·lectiva en llengua castellana d’aquest tipus, cosa que demostra tant l’interès que desperta aquest model d’Estat entre l’opinió pública i els acadèmics espanyols, com el nivell dels estudis doctrinals sobre aquesta matèria.

Aquest cd-rom ofereix als universitaris, especialment als de primer cicle, un material que els faciliti un accés fàcil i ordenat als coneixements bàsics i a les tècniques estadístiques comunes a la majoria de les assignatures que utilitzen mètodes estadístics. El contingut és el resultat d’un treball de consens de professors de diferents disciplines: estadística, sociologia, biologia, psicologia, medicina, infermeria i pedagogia.

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei UB i del Servei d’Informació i Publicacions: www.ub.es/edicions/eub.htm i www.ub.es/spub/sipub.htm Un altre lloc on podeu adquirir-les és al Punt UB ubicat al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també trobareu tot de productes de la UB, com ara material de llibreria o objectes de regal

42

U UNIVERSITAT DE BARCELONA

B

Santander Central Hispano col路labora amb Antics Alumnes