antics2

La

U B

Universitat UNIVERSITAT DE BARCELONA Revista dels Antics Alumnes Publicació trimestral Núm. 2 gener 1998

El 80 % dels graduats de la UB hi tornarien Irrupció en el món virtual El vestíbul de Plaça Universitat, sala d’exposicions

Joan Corbella, psiquiatre:

“La medicina ha canviat molt”

graduats a la UB hi tornarien l 80% dels graduats l’any 1994 a la UB tornarien a repetir l’experiència a la mateixa carrera i a la mateixa universitat, segons que es desprèn del seguiment del procés d’inserció laboral d’aquesta promoció que ha elaborat el Gabinet d’Avaluació i Innovació Universitària (GAIU) de la nostra universitat.

L’estudi s’ha fet sobre una mostra de 1.949 exalumnes de Filologia, Geografia i Història, Filosofia, Dret, Econòmiques i Empresarials, Biologia, Física, Química, Medicina, Psicologia, Farmàcia, Pedagogia i Formació del Professorat. Els resultats

E

són molt semblants als que s’extreien del seguiment de la promoció anterior, amb millores en els percentatges d’inserció laboral, que dos anys després d’acabada la carrera no són en cap cas inferiors al 70 %.

Els més alts es donen a Dret, Econòmiques i Empresarials, tot i que Medicina i Farmàcia registren el volum més elevat d’exalumnes que treballen en el camp propi dels seus estudis.

Pel que fa al bagatge teòric aportat pels anys d’universitat, bona part dels enquestats es mostren satisfets. En canvi, consideren insuficient la formació pràctica (a excepció dels

estudis de ciències experimentals o de la salut, on en fan una valoració més positiva), i també el desenvolupament d’habilitats personals com ara el treball en grup o d’utilitzar adequadament la documentació, o bé l’aprenentatge d’informàtica i d’idiomes. La UB ha fet fins ara el seguiment del procés d’inserció professional de quatre promocions, com un dels indicadors de la qualitat de la formació que ofereix, a través d’un qüestionari d’opinió als graduats recents, el seguiment del seu procés d’inserció professional dos anys després d’acabar els estudis i cinc anys després, com a última fase ara en preparació

destinataris

El 80% dels

Aquesta revista

duplica la difusio

Passa a ser trimestral i a enviar-se a 40.000 llicenciats de la nostra universitat a revista d’exalumnes La Universitat UB que el lector té en aquest moment a les mans o en la pantalla de l’ordinador, passa a partir del present número de gener a ser trimestral i a enviar-se gratuïtament a 40.000 llicenciats de la UB. El finançament extern de la iniciativa està encapçalat per Banca Catalana, a la qual es poden afegir altres patrocinadors, a més del producte de la publicitat en les pàgines de la publicació.

De la revista n’havien sortit el dos primers números durant el 1997, amb un tiratge que va augmentar gradualment fins als 20.000

L

La Universitat UB Revista de la Universitat de Barcelona-Edicions UB,SLU per als antics alumnes.

Consell editorial: Antoni Caparrós, rector.

Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització.

Josep Escolano, gerent.

Pedro Fontana, president de Banca Catalana.

Directora Coordinadora: Susanna Vendrell

pli col·lectiu d’antics alumnes que han passat destinataris. A partir d’ara es veuran dupliper les seves aules cats, com també la periodicitat.

La tramesa es fa al domicili particular dels llicenciats gràcies a les dades facilitades pels col·legis professionals als quals estan afiliats, pel Servei de Gestió Acadèmica de la UB i per les sol·licituds directes fetes a través del formulari que apareix a la revista o bé per pantalla a la UB Web. Amb aquesta nova revista la UB vol projectar socialment la seva realitat actual i prenLes portades dels dos primers números d’aquesta revista dre contacte amb un am-

Director del Gabinet de Premsa de la UB: Xavier Febrés Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover.

Disseny: Quod.

Producció: BPMO Edigrup.

Distribució: Interpas, Associació Ginesta.

Publicitat: BPMO Edigrup. Tel (93) 419 51 52 Dipòsit legal: B-19682-97

Atenció antics alumnes i subscripcions: Susanna Vendrell Edicions UB Balmes, 21, 2n 2a - 08007 Barcelona Telèfon 403 55 30 - Fax 403 55 31 e-mail: eub-revista@org.ub.es Internet: http://www.ub.es/antics/alumnes.htm

3

llengües

La universitat,

escola d’idiomes

Tant estudiants com exalumnes o persones de fora de la universitat es matriculen als cursos de llengues estrangeres que la UB ofereix als seus diferents campus

n dels serveis que ofereix la UB al públic en general, inclosos els exalumnes, és l’aprenentatge de llengües a la seva Escola d’Idiomes Moderns (EIM).

Aquest centre té més de 5.300 matriculats i s’hi ensenyen vuit llengües, en cursos que

U

duren tot l’any o bé intensius d’un quadrimestre. També dóna cursos específics sobre aspectes com ara traducció, fluïdesa oral o anglès per a congressos internacionals, a més de cursos d’estiu.

Entre els matriculats, la majoria (més de 4.500) són estudiants de la mateixa UB, que poden utilitzar els cursos d’idiomes com a crèdits de lliure elecció per completar l’expedient acadèmic, a més de les assignatures pròpies dels seus ensenyaments. Més de 600 alumnes no són estudiants universitaris. Entre els idiomes que s’ofereixen, el més demanat és l’anglès amb 3.177 alumnes, seguit per l’alemany amb 1.046 i el francès amb 804. A continuació vénen l’italià (151), el rus (100), el japonès (53), el neerlandès (8) i el suec (7).

Els preus de matrícula per a persones que no estudiïn ni treballin a la universitat van de

les 93.000 pessetes fins a les 37.000, segons el tipus de curs. El 52 % d’inscrits paguen la matrícula mitjançant targeta de crèdit.

L’EIM imparteix cursos als diferents campus de la UB (Edifici Plaça Universitat, Pedralbes, Bellvitge i Vall d’Hebron). També es fan classes al centre Abat Oliva adscrit a la universitat, a la Facultat de Medicina del carrer Casanovas i a l’edifici del carrer Melcior de Palau (Sants) que actualment acull els estudis de Biblioteconomia i Documentació.

A més de les classes, l’EIM ofereix la possibilitat d’usar els seus centres d’autoaprenentage, amb material escrit i audiovisual perquè els alumnes puguin estudiar pel seu compte. Hi ha centres d’autoaprenentatge a l’Edifici Central, la Facultat de Ciències Econòmiques i la biblioteca del Campus Vall d’Hebron

El japonès duplica els alumnes en quatre anys 4

Un dels casos de més èxit és el japonès, que ha duplicat en quatre anys el nombre de matriculats. Ha tingut un increment constant des que aquesta llengua es va oferir per primer cop el curs 1993-94, quan s’hi van apuntar 25 alumnes.

La professora Keiko Kobayashi, nascuda a Tòquio i resident a Barcelona des de fa deu anys, explica que entre els seus alumnes hi ha estudiants que busquen unes millors perspectives laborals i professionals. És el cas, per exemple,

Els matriculats d’enguany, amb la professora del centre

d’advocats o traductors. Un altra motivació és el simple fet d’aprendre un idioma completament diferent als de l’entorn europeu. Un dels alumnes és el professor de Sociologia de la UB Jesús de Miguel, que s’ha matriculat a japonès perquè pot ser-li útil per fer recerca sobre països asiàtics.

Entre els matriculats d’enguany hi ha 33 estudiants de la UB, un membre del Personal d’Administració i Serveis de la universitat, un professor i 18 alumnes de fora de la UB.

el món virtual

Ràpides i encadenades iniciatives d’implantació informàtica estan transformant la vida quotidiana de la universitat

n aquests moments la UB està donant una embranzida molt innovadora a la seva presència en l’anomenat món virtual, que ofereix grans possibilitats en l’àmbit de la informació i la comunicació per pantalla d’ordinador entre interlocutors d’arreu mitEls estudiants, cada vegada més familiaritzats amb l’ordinador jançant la xarxa Internet.

El rector Antoni Caparrós i el president de Banco Sanensenyament de la UB. Es tracta d’una intertander Emilio Botín signaven el passat octu- veure les assignatures que tenen aprovades i fície intuitiva a través de la qual la informabre un conveni gràcies al qual l’entitat finan- les pendents, programes i dates d’examens, ció es genera i s’estructura segons les concera col·labora amb el desplegament dels entre altres informacions del seu interès. sultes efectuades. L’estudiant pot accedir, El gener s’han instal·lat en fase experiserveis informàtics i multimèdia de la unifins i tot des de casa seva, al programa comversitat. L’acord serveix per aprofundir en mental al vestíbul de cada facultat els anoplet de la seva titulació, als horaris de cada diversos projectes de la UB com ara menats Punts d’Autoconsulta Distribuïts, assignatura i d’exàmens, o al seu propi expel’ampliació de l’abast del sistema UB Web a pantalles d’accés públic mitjançant les quals dient. La guia de l’estudiant interactiva té els través d’Internet, el tractament informàtic es estudiants poden informar-se d’un ampli mateixos continguts que la tradicional en llidels processos de matrícula i de gestió ventall de temes i accedir a la UB Web. bre de paper, però amb una estructura disdocent, l’atenció a l’estudiant gràcies a punts Alhora, el sistema UB Web, en funcionasenyada expressament per al sistema web d’informació per pantalla al vestíbul de cada ment des de novembre de 1995, ha reformat que potencia la navegació des dels diferents facultat i a un futur servei d’informació la seva presentació i estructura per facilitar la telefònica, la reestructuració dels serveis d’atenció directa per part de les secretaries de facultat i, finalment, els nous mecanismes Oferta perquè tothom es connecti amb el seu ordinador multimèdia d’ensenyament. personal i fins i tot des de casa als múltiples serveis de Aquesta iniciativa ja ha permès endegar el mes de desembre una campanya per la qual nova concepció a través de la xarxa els estudiants, professors i empleats de la UB podien adquirir a preu d’oferta i amb un components de les planes. Amb aquesta inifinançament especial ordinadors personals i navegació dels diversos tipus d’usuaris: ciativa, la Facultat de Filologia dóna resposestudiants, professors, empleats o visitants. connectar-se a Internet. ta a la necessitat dels alumnes d’obtenir la A tall d’exemple, la Facultat de Filologia També s’ha iniciat un nou servei d’autoinformació més diversa i personalitzada en consulta individual per pantalla a través del acaba de posar a la UB Web la guia de l’estuun ràpid espai de temps, a través d’una qual els alumnes poden entrar al seu expe- diant consultable per Internet, la primera estructura informativa eficaç i dinàmica dient acadèmic, amb contrasenya personal, i amb opcions avançades que incorpora un

informàtica

Irrupció en

E

5

facultats

L’ampliació de Física i Química adjudicada a l’arquitecte

Joan Pascual

També les facultats de Farmàcia i de Biologia es troben en obres per augmentar el seu espai arquitecte barceloní Joan Pascual ha estat el guanyador del concurs de projectes convocat per la UB per ampliar les facultats de Física i Química a la Diagonal. Una sèrie de nous blocs augmentarà en 20.000 metres quadrats els actuals 43.500 que sumen les dues facultats i canviarà l’aspecte de la façana abocada a la Diagonal, que quedarà completada amb una nova edificació.

Dues altres facultats del Campus Pedralbes es troben en obres d’ampliació. Aviat han de quedar enllestides les dissenyades pels arquitectes Ramon Martí i Antoni Miralles per ampliar l’aulari de la Facultat de Farmàcia amb 2.000 metres quadrats suplementaris i 14 noves aules. El mes de maig van començar les del nou edifici projectat per l’arquitecte Víctor Rahola Aguadé per a la Facultat de Biologia, que implica la primera fase del tram central d’una construcció exempta, de cinc pisos més soterrani, amb un total de 5.700 metres quadrats.

L’

6

L’arquitecte guanyador del projecte

Simulació de l’annex que s’afegirà a la façana de la Diagonal

Pel que fa a l’ampliació de Física i Química, la primera fase de les obres arrencarà a començaments del 1998 amb la construcció dels blocs destinats a biblioteca, cafeteria i serveis comuns de les dues facultats, a la zona interior de l’actual ubicació. La segona fase consistirà en l’ampliació de la Facultat de Física amb nous blocs a construir al cantó del carrer Pau Gargallo (a la banda inferior del conjunt, contígua a la plaça utilitzada com a aparcament). La tercera fase beneficiarà la Facultat de Química amb noves edificacions situades a la banda del carrer Pascual i Vila tocant a l’Escola d’Enginyers.

Una quarta fase se centrarà en la reforma de l’edifici originari per tal d’esponjar-ne i modernitzar-ne els espais. L’estructura de patis entre els blocs facilitarà que totes les dependències tinguin finestres a l’exterior i llum natural.

L’arquitecte guanyador ha estat seleccionat entre 25 equips que es van presentar al concurs d’idees llançat per la UB, dels quals el rector Antoni Ca-

parrós va triar-ne sis perquè elaboressin un avantprojecte. El sis equips seleccionats van ser els de Martorell–Bohigas-Mackay, Carles Buxadé–Norman Cinnamond–Joan Margarit, Miquel Espinet–Antoni Ubach, Agustí Mateos–Bernat Fernández-Isabel Pascual– Enric Rello, Robert Terradas–Esteve Terradas, i el finalment guanyador Joan Pascual.

La taula de contractació que elevava les propostes a la decisió del rector estava encapçalada pel vicerector d’Economia i Organització Enric Canela i va comptar amb la col·laboració d’un consell assessor integrat pel delegat d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona Borja de Carerras, per l’arquitecte Josep Llinàs i pel degà de la Facultat de Belles Arts Joan Hernández Pijuan.

L’arquitecte guanyador Joan Pascual Argenté va néixer a Barcelona el 1948, és professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i ha projectat múltiples obres destacades en l’àmbit d’edificis públics i privats.

Va obtenir el premi FAD d’Arquitectura l’any 1990 per una nau industrial a Riudellots de la Selva. Les seves vivendes a Montigalà (Badalona) han estat premiades el 1997 com un dels vint-i-quatre millors edificis de l’arquitectura espanyola per la IV Biennal d’Arquitectura Espanyola organitzada pel Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes

la ‘shopping line’ La dinàmica i la vitalitat de les renovacions de la ciutat s’estudien des de la perspectiva dels investigadors

l professor del Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts Antoni Remesar coordina un ambiciós programa d’investigació de tres anys de durada sobre la transformació urbana del front de mar de Barcelona per tal d’estudiar com la innovació tecnològica en el món dels transports marítims ha provocat un alliberament d’espais en aquests water front de les ciutats portuàries i com aquests espais es transformen en dinamitzadors de l’urbanisme i de l’oferta lúdica de la ciutat.

E

El professor Remesar té la intenció de convertir Barcelona en un centre de referència internacional sobre aquest tema, de preparar un curs de postgrau sobre “Interacció entre port i ciutat” i d’oferir a través d’Internet els resultats de les investigacions.

L’equip d’investigadors ha signat convenis de col·laboració amb l’Autoritat Portuària i amb l’Ajuntament de Sant Adrià del Besós. Compta amb obtenir els primers resultats ben aviat, quan els departaments de la Facultat d’Econòmiques hauran finalitzat l’informe sobre l’alliberament d’espais els últims anys des del Besòs fins al Port Vell de Barcelona, el Departament d’Escultura tindrà a punt un inventari complet de tot l’art públic, edificis i mobiliari urbà existent a primera línia de mar, i els departaments de la Facultat de Psicologia hauran enllestit un estudi sobre la percepció social de la Vila Olímpica.

Carles Carreras (a l’esquerra) i Antoni Remesar al Maremagnum de Barcelona

En una línia semblant de recerca, el Grup d’Estudis Territorials i Urbans que dirigeix el professor Carles Carerras al Departament de Geografia Humana va lliurar a l’Ajuntament de Barcelona l’informe que li havia estat encarregat sobre els eixos comercials metropolitans durant el període 1990-97.

Analitza les característiques del comerç en aquesta zona durant el període en qüestió i arriba a la conclusió que ara s’imposa un pla estratègic del comerç a la ciutat.

Les conclusions de l’estudi subratllen la vitalitat i la dinàmica del comerç durant aquest període i la seva capacitat d’adaptació. Els autors també posen l’accent en la zona que anomenen la shopping line de la ciutat (un itinerari que aniria del Maremagnum fins al Corte Inglés de la Diagonal). De cara al futur consideren que l’època de creixement que han estudiat s’ha d’aprofitar per emprendre un pla estratègic del comerç a Barcelona

transformacions

Estudisdelurbans ‘water front’ i

7

campus

Llars Mundet, d’antic internat

a modern campus

El recinte i l’entorn han conegut una forta renovació, amb la incorporació de 10.000 universitaris

actual Campus Vall d’Hebron de la UB, ubicat a les antigues Llars Mundet, significa una etapa més en la història d’un indret de la ciutat que ha estat escenari excepcional dels canvis del món educatiu dels darrers 40 anys. Les velles Llars Mundet, una àrea de més de 30 hectàrees entre el barri de Montbau i el Parc del Laberint, han passat d’acollir un internat emblemàtic de la Barcelona dels anys 60 a ser avui un indret ocupat primordialment per la nostra universitat, al costat d’escoles, residències geriàtriques i altres institucions.

Les Llars Mundet han deixat de ser una mena de món a part dins Barcelona per esdevenir una comunitat diversificada i oberta a la societat.

L’ 8

La UB té ara 10.000 estudiants al Campus Vall d’Hebron, dels ensenyaments de Psicologia, Pedagogia i l’Escola de Professorat d’EGB. També hi té l’Institut de Ciències de l’Educació i el centre Formació ContinuadaLes Heures, situat en un edifici amb una història diferent dels altres. Es tracta d’un palau que la família Gallart va encarregar el 1893 a l’arquitecte August Font com a residència d’estiu. Durant la Guerra Civil aquesta família va abandonar el palau, que va servir com a refugi durant els bombardeigs. Finalment va passar a mans de la Diputació el 1958 i es va cedir a la universitat el 1991.

La història de les Llars Mundet es remunta al 1954, quan el matrimoni benestant Mundet fa una donació de 40 milions de pessetes a la Diputació de Barcelona per construir un conjunt d’edificis destinats a tasques socials, on poder traslladar els estadants de la vella Casa de la Caritat del Raval. El projecte es va encarregar a l’arquitecte Manuel Baldrich, el qual va dissenyar un conjunt d’edificis de caire funcionalista i de bona qualitat, inaugurat el 1957.

Palau de les Heures

“En aquell moment les instal·lacions ens van semblar un hotel de cinc estrelles comparades amb les que hi havia a l’antiga Casa de la Caritat”, explica l’exgerent de Llars Mundet Joan Palau. En aquesta institució van arribar a viure-hi 1.000 nens i nenes interns, amb problemes de caire social, tot sovint provinents de famlies desestructurades. Aquests infants hi feien tota la vida.

“Hi havia nens que només coneixien el pa tallat que trobaven cada dia a la taula. Com que no sortien del recinte, no havien vist mai un forn ni una barra de pa sencera”, afirma la cap de secció d’Ensenyament de la Diputació Margarida Canadell. A més de l’internat, les Llars Mundet també acollien la residència per a gent gran Anna Gironella de Mundet. En totes dues institucions es feia una rígida separació per sexes, fins i tot en el cas de matrimonis de persones grans. Les congregacions religioses dels salesians i de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paul s’encarregaven de regir les dues entitats. El 1971 es va afegir a aquest conjunt l’Institut Psicopedagògic, destinat a persones amb disminucions.

Psicologia

Guillermo Bella: tota una vida Va incorporar-se a l’internat de les Llars Mundet al mateix moment de la fundació, quan era un nen d’onze anys que provenia de la Casa de la Caritat. S’hi ha passat tota la vida i encara hi treballa com a funcionari de la Diputació.

Guillermo Bella recorda la seva infància amb dormitoris de 60 places i una convivència constant amb els companys.

“Compartíem les vint-i-quatre hores del dia. Sempre estàvem junts, incloent festes com el Nadal, que celebràvem entre Guillermo Bella nosaltres amb obres de teatre i altres espectacles”, recorda. És de les poques persones que queden a les antigues Llars Mundet que n’ha viscut totes les etapes, “inclosa la cerimònia d’inauguració, amb l’assistència del matrimoni Franco”. Se’l coneix com “l’home del teatre” perquè ha treballat gairebé sempre en l’edifici d’aquest nom, un auditori cedit a la UB i que es vol transformar en centre de convencions.

Quan només li queden tres anys per jubilar-se, assegura des de la seva llarga experiència que els estudiants de la UB han fet bé traslladant-se a la Vall d’Hebron: “Han guanyat, encara que només sigui perquè han escapat de l’enrenou d’enmig de la ciutat i s’han envoltat de natura”.

Les antigues Llars Mundet també acullen la seu del Centre de Recursos Infància i Família de la Diputació, on participa la Divisió V de Ciències de l’Educació de la UB, que hi duu a terme una tasca de recerca i experimentació de projectes al voltant de la infància.

Tots aquests col·lectius que ara ocupen el recinte volen estimular la col·laboració

Biblioteca, despatxos i serveis

entre ells. La convivència en un mateix espai ja ha fet néixer noves relacions, per exemple entre la gent gran de la residència i estudiants de la UB, tot creant-se casos d’amistat entre persones de diferents generacions. A partir d’ara s’intentarà programar una sèrie d’activitats comunes entre les diverses entitats

Pedagogia, Magisteri i ICE

campus

Aquesta situació va durar fins als anys 80, quan les Llars Mundet van viure un procés de canvi cap a la modernització i la fi dels internats, tenint com a moment significatiu la marxa dels salesians el 1982. Aquesta transició va comportar el traspàs d‘alguns edificis a institucions com l’Ajuntament i la UB. Així va començar a traçar-se el mapa actual de la zona.

Avui hi ha un seguit de centres d’ensenyament de la Diputació i de l’Ajuntament, que acullen nens i joves des dels pocs mesos d’edat fins als 18 anys. Es tracta de l’escola bressol L’Arboç, que funciona des del 1987 i té 58 infants; de l’escola Els Pins, amb 196 alumnes i nascuda el 1982, i del Centre d’Ensenyament Secundari Llars Mundet, amb 454 alumnes i que existeix des del 1991.

La residència de gent gran va començar el 1992 una nova etapa, estructurant-se en set petites unitats residencials. Actualment acullen 300 persones i definitivament s’ha acabat la separació entre homes i dones.

L’Institut Psicopedagògic es va començar a reorganitzar el 1980, per dividir-se en una residència i en l’actual Centre d’Educació Especial Psicopedagògic Llars Mundet, que té uns 42 alumnes amb disminucions psíquiques. Pel que fa a la residència, s’ha reconvertit en un centre de dia i un centre de curta estada per a disminuts psíquics, amb 24 places cadascun.

A totes aquestes entitats cal afegir les instal·lacions del Complex Esportiu Municipal Llars Mundet, que consta d’una piscina i una pista poliesportiva cobertes, saunes i hidromassatge, piscina descoberta, quatre camps de futbol, frontó descobert, dues pistes de esquaix i pista poliesportiva descoberta.

9

actualitat

Un nou taller de restauració per a documents antics

Experts i estudiants en pràctiques participen en la preservació del patrimoni de la biblioteca universitària

a UB té un nou taller de restauració dedicat a conservar i preservar els llibres i documents de la universitat, fonamentalment els prop de 250.000 volums del fons antic de la biblioteca, que inclouen des de manuscrits del segle X fins a llibres del segle XVIII. La universitat s’equipara així amb prestigiosos centres bibliotecaris com ara l’Arxiu de la Corona d’Aragó, la Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu d’Història de la Ciutat pel que fa a la cura del patrimoni i s’adapta a la filosofia de la International Federation of Library Associations (IFLA) en aquesta matèria. A més, les tasques de restauració es combinen amb la formació

L 10

nuscrits sobre pergamí que fins ara romanien sense catalogar en un magatzem ubicat sobre la biblioteca de l’Edifici Plaça Universitat.

Aquests documents són majoritàriament actes notarials dels segles XII al XIV i aporten informació sobre la vida econòmica i social a la Catalunya medieval. A més de la feina actual de restauració de pergamins, llibres i tasques d’enquadernació, en un futur vol ampliar-se l’activitat al tractament de gravats i altres peces gràfiques.

Les instal·lacions del taller consisteixen en un espai de 136 metres quadrats ubicat a la planta soterrani de la Biblioteca del Campus Pedralbes. Depèn del responsable de la Secció de Reserva de la Biblioteca de la UB, Jordi Torra, i el seu cap és Domènec Palau. En total hi treballen tres persones de manera fixa, més els onze Al taller, d’esquerra a dreta, el professor Salvador estudiants que hi fan pràctiClaramunt, el cap del taller Domènec Palau, el rector Antoni ques Caparrós i el professor Joan Sentís

en pràctiques d’alumnes de la Facultat de Belles Arts i de l’Escola de Conservació i Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.

La feina feta fins ara ha permès la restauració d’obres com el llibre Leonardii Plukenety Phytographia, una obra de finals del segle XVII amb un estat del paper molt dolent.

També s’ha iniciat la restauració de 300 ma-

dones Duoda estrena seu a Pedralbes

El centre de

El seu màster en estudis de dones va per la sisena edició i edita una revista semestral especialitzada l Centre de Recerca de Dones Duoda, que pren el nom d’una comtessa barcelonina del segle IX, ha estrenat la seva nova seu, després d’abandonar l’edifici de la UB al carrer Brusi (Sant Gervasi) per traslladar-se a un pavelló de la Facultat de Filosofia al Campus Pedralbes.

Des del 1995 Duoda és un centre de docèn-

E La professora Milagros Rivera, directora de Duoda, a la nova seu

cia i recerca de la UB i imparteix des de 1988 un màster interdisciplinar en estudis de dones, que enguany va per la sisena edició.

El nou espai, de més de 130 metres quadrats, consta d’una biblioteca amb més de 2.000 volums, una sala de reunions, un despatx i una aula per a la docència, compartida amb la Facultat de Filosofia. Des del centre s’afirma que la nova ubicació farà que els nombrosos estudiants del Campus Pedralbes coneguin i s’interessin per les activitats de Duoda. El centre preveu incorporar-se a un futur al Parc Científic de Barcelona.

Paral·lelament, ha publicat el número 13 de la seva revista semestral, dedicat al tema de les dones en l’estat del benestar

Facultat de Biblioteconomia

L’antiga escola s’integra a la universitat per ampliar la seva especialitat i oferir una nova llicenciatura

nent del Personal d’Administració Serveis de la UB (3.880 m2) i la seu del CREI-Sants (Centre de Recursos Educatius i d’Investigació del barri de Sants, 370 m2), més una zona d’aparcament i jardins (1.380 m2).

Condicionar l’espai per a Biblioteconomia ha tingut un cost de 136,5 milions de pessetes. Les dependències de la facultat es

Escola Jordi Rubió i Balaguer, dedicada a la formació de bibliotecàries des del 1915, s’ha integrat a la UB per convertir-se en la nova Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Fins ara depenia de la Diputació i al mateix temps era una escola adscrita a la UB, fet que li permetia impartir la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació sota l’autorització i el control de la universitat. Ara que és una facultat, el centre continuarà amb aquesta diplomatura i a partir del curs vinent oferirà també la llicenciatura en Documentació, un ensenyament pioner a Catalunya i molt esperat pels La directora Concepció Miralpeix a l’actual seu especialistes d’aquest àmbit.

L’antiga escola, nascuda segons un projecte d’Eugeni d’Ors per formar el personal femení de les reparteixen en tres plantes i un soterrani.

Biblioteques Populars, començarà aquesta Entre els espais reformats hi ha les deu etapa com a Facultat deixant la seu de la aules per a la docència i les dues aules Travessera de les Corts (recinte de la Mater- d’informàtica, com també les oficines de nitat) per l’edifici de la UB al carrer Mel- secretaria, direcció i despatxos del profescior de Palau del barri de Sants, un espai sorat. El soterrani acull la biblioteca, que que s’ha remodelat gairebé completament. ara passa a formar part de la xarxa de biEl local va ser la seu de l’Escola de Forma- blioteques de la UB. És un dels espais més ció del Professorat fins que aquest centre va emblemàtics del centre i, amb els seus traslladar-se al Campus Vall d’Hebron. 18.000 volums, un dels principals indrets Acull des d’aquest curs els 600 alumnes i per a l’aprenentatge dels estudiants.

42 professors de Biblioteconomia i DocuPel que fa a la llicenciatura en Documenmentació. tació, la directora del centre Concepció És un espai de 8.680 metres quadrats, dels Miralpeix confirma que és “una titulació quals la nova facultat n’ocupa 4.430. La molt esperada i demanada pel col·lectiu resta és per al Centre de Formació Perma- professional”. Es tracta d’una llicenciatura

incorporació

D’escola de bibliotecàries a

només de segon cicle, on podran accedir els diplomats en Biblioteconomia i Documentació i els que han acabat qualsevol altra carrera de primer cicle. En el cas del professorat, el nou ensenyament implicarà també una adaptació. Hi ha matèries que podran impartir els docents actuals, mentre que d’altres assignatures, com estadística o

L’

11

ciències de la computació, requeriran nous professors. Malgrat ser una novetat a Catalunya, a Espanya ja ofereixen aquesta llicenciatura la Universidad Complutense, la Carlos III de Madrid, la Universidad de Alcalá, les d’Extremadura, Granada i Salamanca i la Universitat Politècnica de València.

L’Escola Jordi Rubió i Balaguer va pertànyer des del seu naixement a la Mancomunitat, fins que aquesta va ser abolida el 1925, moment en què va passar a dependre de la Diputació de Barcelona. Durant el període 1931-39 va quedar en mans la Generalitat i després de la guerra va tornar a ser un centre de la Diputació, fins que va esdevenir una escola adscrita a la UB el 1982

orígens

Experts d’arreu

del món homenatgen

Sabater Pi

El catedràtic emèrit està considerat com una autoritat mundial en matèria de primats l Paranimf va tenir lloc el mes d’octubre l’obertura del cicle de conferències organitzat com a homenatge institucioEl cartell de l’exposició nal al catedràtic emèrit de la UB Jordi Sabater Pi, considerat com un dels col·laborar en la recuperació i anàlisi de Lucy primers autors d’articles científics en matèria –l’exemplar d’Australophitecus afarensis més d’etologia de primats. Sota el títol “Origen i complet del món, descobert a Etiòpia el evolució del comportament humà”, les im- 1974– que va determinar-ne la posició bípeda. partien els prestigiosos especialistes en oriL’investigador de la Facultat de Ciències gen i evolució humana John Desmond Clark, de la Universitat de Kyoto (Japó) Juichi Owen Lovejoy, Jonathan Kingdon, Frank E. Yamagiwa és autor de diferents estudis sobre Poirier, Juichi Yamagiwa i el mateix Jordi densitat poblacional, estructura social, comSabater Pi. portament reproductor i hàbits alimentaris de El professor Owen Lovejoy està considerat les comunitats de primats africans. un dels màxims especialistes en bipedisme i John Desmond Clark és una autoritat en locomoció en els primers homínids i va Paleolític Inferior i ha estat reconegut inter-

A 12

nacionalment amb nombrosos guardons per la seva contribució a l’estudi de la prehistòria a l’Àfrica i Índia.

Frank E. Poirier, professor a la Ohio State University (EE.UU.), és especialista en paleoantropologia, ecologia i comportament social de primats no humans així com en l’anàlisi dels mecanismes d’aprenentatge i socialització i l’evolució biocultural.

L’investigador Jonathan Kingdon, nascut a Tanzània i amb un gran coneixement sobre biologia dels primats i fauna africana, és un destacat investigador i il·lustrador científic reconegut internacionalment per obres com ara East African Mammals –un autèntic atlas sobre ecologia a l’Àfrica– o bé Island Africa, un llibre sobre evolució i biogeografia d’espècies poc conegudes.

A més, es va inaugurar al vestíbul de l’Edifici Plaça Universitat l’exposició de seixanta dibuixos naturalistes i objectes africans de la col·lecció personal del professor Sabater Pi. Els actes havien estat organitzats per HOMÍNID, grup interdisciplinar sobre origen i evolució humana creat ara fa un any a la UB D’esquerra a dreta, Frank E. Poirier, Jonathan Kingdon, Jordi Sabater Pi, John Desmond Clark i Daniel Turbon

honoris causa 13

El pintor Joan Miró en el moment de ser investit l’any 1979

Al llarg dels últims trenta anys, la UB ha investit 81 doctors honoris causa. Són els següents amb la seva nacionalitat, especialitat i data d’investidura: Arthur Stoll, suís, Medicina, 24-01-1967 Jean Giroux, francès, Farmàcia, 24-01-1967 Jean Delay, francès, Medicina, 29-03-1967 Bernard B. Brodie, britànic, Medicina, 29-03-1967 Jacobo L. Moreno, austríac, Medicina, 14-10-1968 Arthur Kornberg, nord-americà, Medicina, 16-03-1970 Hermenegild Arruga Liró, espanyol, Medicina, 16-04-1970 Arturo Fernández-Cruz, espanyol, Dret, 08-10-1970

Jean Piaget, suís, Filosofia i Lletres, 12-11-1970 Michele Federico M. Sciacca, italià, Filosofia i Lletres, 16-03-1972 François Perroux, francès, Ciències Econòmiques, 16-03-1972 Santiago Grisolía, espanyol, Ciència, 16-03-1972 Johannes Vincke, alemany, Filosofia i Lletres, 31-05-1972 Henry Ey, francès, Medicina, 31-05-1972 Ramon M. Roca Sastre, espanyol, Dret, 31-05-1972 Francesc de B. de Moll, espanyol, Filologia, 29-11-1975 Jean Cheymol, francès, Medicina, 21-01-1976 Joan Miró, espanyol, Geografia i Història, 02-10-1979 Frederic Mompou, espanyol, Filologia, 02-10-1979

Pierre Vilar, francès, Geografia i Història, 02-10-1979 Salvador Espriu, espanyol, Filologia, 09-10-1980 Juan Negrín, espanyol, Medicina, 26-11-1980 Antonio Domínguez Ortiz, espanyol, Geografia i Història, 14-01-1981 François Jacob, francès, Medicina, 10-03-1982 Francisco Orts, mexicà, Medicina, 28-04-1982 Roman Perpiñá Grau, espanyol, Econòmiques i Empresarials, 09-06-1982 Alfred Sauvy, francès, Econòmiques i Empresarials, 09-06-1982 Wilhelm Goenerbach, alemany, Filologia, 01-12-1982 Julián de Ajuriaguerra, espa-

nyol, Filosofia i Ciències de l’Educació, 2-3-1983 Joseph Larner, polac, Farmàcia, 28-09-1983 Alberto Sols Garcia, espanyol, Medicina, 28-09-1983 Alberto Bóscolo, italià, Filologia, 14-12-1983 Josep Gudiol i Ricart, espanyol, Geografia i Història, 14-12-1983 Ignasi Ponseti i Vives, espanyol, Medicina, 07-03-1984 J.V. Foix, espanyol, Belles Arts, 01-10-1984 Joan Fuster i Ortells, espanyol, Filologia, 31-10-1984 Theodor Hauschild, alemany, Filosofia i Lletres, 03-12-1984 Pere Grases, espanyol, Filosofia i Ciències de l’Educació, 24-04-1985

actualitat Al llarg dels últims trenta anys, la UB ha investit vuitanta un doctors honoris causa entre professors, polítics o artistes que hagin destacat per la vàlua de la seva aportació

14

ls Estatuts de la UB estableixen que la universitat pot conferir el doctorat honoris causa a persones rellevats en els àmbits acadèmic, científic i cultural. Investigadors, artistes i polítics han rebut aquest títol, considerat com la major distinció que pot concedir una universitat. Quan la UB atorga un doctorat honoris causa està reconeixent la vàlua professional de l’investit, com també la projecció del seu magisteri i les bones relacions que manté amb la universitat. També significa que ha respectat i defensat els principis de la UB, com els de llibertat, democràcia, justícia i igualtat.

Tots els doctors honoris causa, que passen a ser membres de la comunitat universitària, són investits en un solemne acte acadèmic ple de simbologia. El guardonat rep distintius com uns guants blancs que signifiquen puresa o un anell que indica el magisteri que exerceix en el seu àmbit professional.

En el llistat que donem a continuació, veiem que els darrers trenta anys han estat doctors honoris causa de la UB des de prestigiosos experts àmpliament reconeguts en el seu àmbit de treball fins a personalitats com la soprano Victòria dels Àngels, filla d’un bidell de la universitat, o el tenor Josep Carreras, investit per la seva tasca contra la leucèmia. En el camp artístic trobem Joan Miró o Antoni Tàpies i en el de la literatura autors com J.V. Foix o Salvador Espriu

actualitat

Francisco J. Ayala, espanyol, Biologia, 0407-1986 Bruce Merrifield, americà, Química, 29-091986 Raymond Barre, francès, Econòmiques, 1505-1987 John B. West, australià, Medicina, 08-101987 Victòria dels Àngels López, espanyola, Geografia i Història, 23-12-1987 Paulo Freire, brasiler, Pedagogia, 02-021988 Josep Ferraté Mora, espanyol, Filosofia, 13-05-1988 Antoni Tàpies Puig, espanyol, Geografia i Història, 22-06-1988 Roger Guillermin, franco-americà, Medicina, 28-06-1988 Hans Günter Schlegel, alemany, Biologia, 28-06-1988 Josep Carreras, espanyol, Medicina, 01-121989 Fabio A. Roversi-Monaco, italià, Dret, 1212-1989 Francesco Giunta, italià, Geografia i Història, 15-05-1990 Peter Ludwig, alemany, Belles Arts, 05-101990 Evry Schatzman, francès, Física, 29-111990 Ferdinando Bologna, italià, Geografia i Història, 29-11-1990 Giuseppe E. Sansone, italià, Filologia, 15-031991 Fanz Wieacker, alemany, Dret, 15-03-1991 Francesco Cossiga, italià, Dret, 15-11-1991 Federico Mayor Zaragoza, espanyol, Farmàcia, 13-01-1992 Roald Hoffmann, americà, Química, 13-01-1992 Giuseppe Tavani, italià, Filologia, 13-011992 Antoni Clavé, espanyol, Belles Arts, 19-101992 Mohr Ulrich, alemany, Medicina, 05-111992 Edmond Benqué, francès, Odontologia, 0511-1992 André Gouron, francès, Dret, 05-11-1992 Pierre Pichot, francès, Medicina, 18-021993

Rodolfo R. Llinás, americà, Medicina, 1802-1993 John Elliot, britànic, Geografia i Història, 01-02-1994 John Holbrook, americà, Química, 01-021994 Donald Thomas, americà, Medicina, 31-051994 Klaus Roxin, alemany, Dret, 15-06-1994 Guido L. Weis, americà, Matemàtiques, 15-061994 Emanuel Rubin, americà, Medicina, 18-101994 Calyampudi Radhakrishna Rao, indi, Matemàtiques, 13-03-1995 Anthony Bonner, britànic, Filologia, 13-051995 Valentí Fuster, americà, Medicina, 30-01-1996 Steven Weinberg, alemany, Física, 29-05-1996 Milton Santos, brasiler, Geografia i Història, 13-11-1996 Jordi Cervós, alemany, Medicina, 13-11-1996 Marghuerita Morreale, italiana, Filologia, 1703-1997 Philip V. Tobias, sud-africà, Biologia, 30-101997 Antonio García-Bellido, espanyol, Biologia, 30-10-97

15

salut

L’ensenyament de la medicina té nous plans

olem que la capçalera del llit del malalt sigui el lloc on es formin els metges”, afirma el degà de la Facultat de Medicina de la UB Josep Antoni Bombí per descriure la importància de les pràctiques en el nou pla d’estudis, que està renovant l’aprenentatge dels futurs metges a la universitat.

A més d’augmentar les pràctiques, Medicina està incorporant altres innovacions com ara l’ensenyament integrat de les diferents disciplines, en comptes d’estar rígidament compartimentades, o bé la creació de tutors personals per orientar els alumnes acadèmicament i professionalment. Per altra banda, una millor organització de la recerca i les obres que estan rehabilitant la Facultat són altres exemples de com Medicina es renova.

La facultat va començar a aplicar el nou pla d’estudis el curs 1994-95, després d’haEl president Pujol imposa la Medalla Vicens Vives a l’anterior degà Cristobal Mezquita ver fet una important tasca de consens entre els col·lectius de docents i d’estudiants. La gués un tutor personal entre els professors del modernització a Medicina ha significat im- subratlla la importància d’aquests centres centre. Actualment participen en aquesta iniportants canvis pel que fa a la concepció de d’atenció primària perquè formen els alumciativa 180 professors, cadascun dels quals és l’ensenyament. Per exemple, la formació pràc- nes en l’anomenada medicina extrahospitutor d’un o dos alumnes de cada curs. La tica s’ha incrementat fins representar actual- talària, que esdevindrà cada cop més rellemajor part de consultes que els estudiants ment el 70 % de les classes dels alumnes de vant en la professió. adrecen al tutor són sobre temes burocràtics i La Facultat de Medicina, que té actualment segon cicle i un 50 % de les de primer cicle. dubtes al voltant de les diverses assignatures.

Aquestes pràctiques, i també part de l’ensenya- 1.500 estudiants, va decidir al moment d’apliEl doctor Bombí creu que l’interès de les tutoment teòric, es fan a l’Hospital Clínic de la car el nou pla d’estudis que cada alumne tinUB, a la Ciutat Sanitària Prínceps d’Espanya de Bellvitge i a l’HosEntre les innovacions promogudes per l’anterior degà, pital Universitari Sant Joan de Déu. Alhora, es fan pràctiques clíCristòbal Mezquita, hi ha les referents a la docència de la niques en sis hospitals i vint-i-un fisiologia humana i la biologia molecular del càncer, on va centres d’atenció primària associats. El cap d’estudis Jordi Palés introduir l’ús de mitjans informàtics multimèdia

“V 16

Foto del Servei de Reproducció d’Imatge de la Universitat de Lleida

L’increment de les pràctiques, la figura del tutor i la formació extrahospitalària són algunes de les caracterítiques del nou pla d’estudis dels metges del segle XXI

Un dels nous laboratoris de la facultat

salut

ries anirà creixent a mida que els alumnes del pla nou arribin a cursos de segon cicle, on l’estudiant està menys dirigit en els estudis. Per altra banda, el sistema tutorial ha permès que els professors tinguin un contacte personal amb els alumnes i coneguin a fons com funciona el plau nou, la qual cosa ha tingut un impacte positiu en la docència.

Tota aquesta renovació en la docència, que s’ha culminat durant l’actual deganat del doctor Bombí, va iniciar-se durant el mandat de l’antic degà Cristòbal Mezquita, que va ocupar el càrrec del 1991 al 1995. La El degà Josep Antoni Bombí a l’aula d’informàtica de la facultat seva tasca modernitzadora a Medicina va ser reconeguda precisament el passat setembre quan el preA més d’augmentar les pràctiques, Medicina està sident de la Generalitat Jordi Pujol va lliuincorporant altres innovacions com ara rar-li la medalla Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària. Entre les innol’ensenyament integrat de les diferents vacions promogudes per Mezquita hi ha les disciplines, en comptes d’estar rígidament referents a la docència de la fisiologia humana i la biologia molecular del càncer, on va compartimentades introduir l’ús de mitjans informàtics multimèdia. Catedràtic de Fisiologia des de Una altra mostra d’innovació són les obres A més del treball per innovar la docència, 1983, també ha dut a terme una important que s’estan portant a terme per renovar gaireactivitat de recerca i ha investigat l’expressió Medicina ha modernitzat també la recerca bé completament l’edifici de la facultat. Fins gènica en la línia germinal per aclarir els millorant-ne la gestió amb l’Institut d’Invesara s’ha ampliat amb tres noves plantes i s’ha mecanismes rellevants de diverses malalties tigació Biomèdica August Pi i Sunyer, un remodelat l’ala corresponent al carrer Còrsecom ara els processos cancerígens. Al llarg consorci creat el 1996 i format per la Genega. Entre els espais nous cal destacar la sala de tota la seva trajectòria a la universitat, ralitat, l’Hospital Clínic, el CSIC i la UB. de dissecció i l’estabulari, amb una tecnologia Mezquita s’ha preocupat especialment de la S’hi agrupen el 80 % de grups d’investigació i un disseny moderns de gran qualitat. Encara importància del factor humà dins del procés ubicats a la Facultat. Per altra banda, la Funs’ha de rehabilitar la part de l’edifici que dóna educatiu i la necessitat que els alumnes de dació Pi i Sunyer fa el mateix amb els grups al carrer Provença i el cos central, integrat pel Medicina rebin una formació humanística d’investigació del Campus Bellvitge des de paranimf, l’escalinata i el vestíbul 1989. que els ajudi en el tracte amb els pacients.

17

Estrictes normes de

l’experimentació amb animals Un nou Comitè Ètic d’Experimentació Animal reforça encara més la normativa que regula aquestes pràctiques de laboratori

revisar procediments ja avaluats, garantir la formació del personal que treballa als estabularis i vetllar per les condicions dels animals emprats al laboratori. Està presidit pel vicerector de Recerca Màrius Rubiralta i en formen part el conjunt d’assessors en benestar dels animals dels estabularis de la UB, el veterinari de la UB Álvaro Gimeno, la cap de la Unitat de la Gestió de

protocols d’experimentació en casos d’urgència.

La normativa vigent obliga els investigadors a notificar prèviament al Comitè Ètic els protocols d’experimentació al laboratori, amb una memòria descriptiva del procediment dissenyat. Per unificar criteris, el nou Comitè ha desenvolupat un model estandaritzat de memòria que a par-

acord amb la nova legislació promoguda pel govern català, pionera a Espanya en matèria de regulació de l’experimentació animal, la UB ha creat el seu Comitè Ètic d’Experimentació Animal (CEEA) per supervisar l’experimentació amb animals vius als laboratoris de docència i de recerca.

La UB ja comptava des del 1996 amb una Comissió d’Estabularis per unificar els procediments legals i els criteris de treball amb animals d’experimentació als estabularis de la Divisió III de Ciències Experimentals (sobretot Biologia) i de la Divisió IV de Ciències de la Salut (sobretot Medicina).

Amb una plantilla formada per tretze persones, els cinc estabularis de la UB estan repartits entre diferents facultats de les diviEl veterinari de la UB Álvaro Gimeno al quiròfan d’animals del Campus Bellvitge, preparat per fer pràctiques amb un porc sions III i IV al Campus Pedralbes, Campus Vall d’Hebron, Facultat de Medicina del carrer Casanovas i Campus Bellvitge. la Qualitat als Serveis Cientificocotècnics tir d’ara serà utilitzat pels investigadors Allotgen diferents animals d’experimentació Carmen Navarro, un representant de la de la UB. Després de ser aprovat pel Cocom ratolí, rata, conill, conill porquí, porc i Comissió d’Usuaris de cada campus i una mitè, aquest document s’envia a la Comisgos, amb colònia pròpia de cria en alguns persona externa a la UB amb ampli coneisió d’Experimentació Animal de la Genecasos. xement en aquest camp. Per agilitar-ne el ralitat per a l’aprovació definitiva que, un Ara, la funció del nou Comitè és informar funcionament, s’han creat igualment una cop obtinguda, té vigència durant un sobre la idoneïtat dels procediments d’ex- sèrie de comissions delegades a cada cammàxim de dos anys si no hi canvis relleperimentació presentats pels investigadors, pus, que tindran capacitat per aprovar els vants

D’

entrevista

Joan Corbella: “La medicina

ha canviat molt”

El popular psiquiatre, deixeble del primer catedràtic de Psiquiatria a la Facultat de Medicina de la UB, compara els estudis d’aleshores amb els de la seva filla, acabada de llicenciar a la mateixa facultat

mesos, Sarró se’m va emportar al seu despatx particular per fer les històries clíniques.

En arribar a tercer curs vaig deixar de ser intern, però em vaig quedar al seu despatx fins que vaig finalitzar la carrera. Un cop acabada, el fet d’haver estat treballant amb el doctor Sarró em va fer decidir a continuar amb l’especialitat de psiquiatria. El contacte amb ell m’havia donat uns certs coneixements i m’havia apropat a la psiquiatria.

Quins records té de l’època universitària i com veu els estudis de Medicina d’aleshores en comparació als actuals, que ha pogut seguir a través de la seva filla?

En tot aquest temps la medicina ha canviat molt. Jo miro els apunts de la meva filla Bàrbara, que ha acabat Medicina el 1997, i me n’adono que no sé res. Ens fem especialistes d’alguna àrea i anem oblidant altres coses.

Quan jo estudiava no se sabia què era una ressonància magnètica o una ecografia. A més, la filosofia dels estudiants també era una altra: si un no treia la carrera en sis anys, ho feia en set o vuit i no importava obtenir bones notes. La majoria, en les assignatures que no eren les nostres preferides, anàvem a l’aprovadet, mentre que en allò que ens interessava trèiem bona nota. Ara tot interessa que sigui el millor possible, perquè això redunda en la nota final

oan Corbella, llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Facultat de Medicina de la UB l’any 1971, amb matrícula d’honor en l’assignatura de Psiquiatria inclosa aleshores en el sisè i penúltim curs de carrera, ha combinat l’exercici de la psiquiatria amb la divulgació, i s’ha convertit en un personatge de gran popularitat. Entre les seves col·laboracions a mitjans de comunicació figuren les que ha fet a la ràdio i la televisió, on destaquen les seves populars intervencions al programa de TV3 No sé què em passa. Actualment publica articles regularment al diari Avui. Entre els seus llibres es troben Por del silenci, Viure en parella, Pensar o viure i D’avui a demà, el darrer que ha publicat i amb el qual va guanyar el premi Ramon Llull de 1997.

J

20

Vostè ha esdevingut molt popular com a psiquiatre, però de fet va entrar a Medicina sense intenció de fer aquesta especialitat.

Com va influir-lo el pas per la universitat i concretament el seu mestre Ramon Sarró, deixeble de Sigmund Freud, que va ocupar la primera càtedra de psiquiatria a Barcelona, a la Facultat de Medicina de la UB? Jo soc metge abans que psiquiatre. Quan vaig començar la carrera encara no sabia per quina especialitat em decantaria. A mi el que m’agradava era la medicina interna, estava clar que no era un home de laboratori. Així doncs vaig buscar un lloc on es poguessin veure malalts i per això vaig entrar com a intern a la càtedra de Ramon Sarró, fet que va ser decisiu. Quan hi portava dos o tres

Els sis anys que vaig passar al Clínic són inesborrables. En aquella època, des de segon ja et posaves bata i tothom et deia doctor. Hi havia un ambient entranyable. Es pot dir que jo vivia al Clínic. No es tractava només d’anar a classe, de vegades això era el que fèiem menys. Hi havia moltes coses: el Sindicat d’Estudiants d’aquella època, on s’aplegaven els que d’alguna manera no estaven d’acord amb el franquisme i era com una alternativa al Sindicato Español Universitario (SEU); la il·lusió de fer la carrera; la trobada d’amistats, enamoraments, passions, il·lusions, de tot... De vegades, quan ho explico als meus fills, sé que els provoco una certa enveja perquè en aquells anys la universitat era molt divertida, molt apassionant.

malèfica del MIR. Per altra banda, el nivell mitjà del professorat crec que ha millorat molt, perquè tota la nostra societat s’ha tornat més exigent. També haig de dir que la meva filla ha trobat a la facultat un professorat disposat a ajudar, a fer activitats extracadèmiques i que proporciona un caliu humà.

Quins són avui els principals problemes psicològics comuns entre els estudiants universitaris?

Respecte a la meva època, ha canviat el patró de l’estudiant. Abans un estudiant podia divertir-se molt, fins i tot fer algunes trapelleries, i alhora sortir-se’n. Avui, ja en l’ensenyament secundari, el problema de la selectivitat ha condicionat que un noi o una

noia que vulguin fer una carrera pràcticament des dels 14 anys estiguin pressionats per obtenir una sèrie de qualificacions. Per altra banda, quan jo vaig acabar la carrera pràcticament estàvem a les últimes assignatures i ja teníem feina. Avui quan acaben la carrera han de fer el MIR i després s’han de basquejar per trobar una feina.

L’estrès és doncs un problema per als estudiants. Tots plegats anem molt pressionats.

Però quan més jove ets, més camí has d’obrir-te i més pressió has de suportar. Ja estem veient estrès en nens a principis de secundària, al BUP i no cal dir al COU.

entrevista

Una altra generació Corbella acaba Medicina Bàrbara Corbella va llicenciar-se el 1997 en Medicina a la UB. Ara es prepara per al MIR i, si les qualificacions li ho permeten, vol fer psiquiatria, com el seu pare. De tota manera, Joan Corbella assegura que encara que no fes aquesta especialitat “la Bàrbara seria feliç exercint en qualsevol altre àmbit de la medicina, excepte en els més quirúrgics, que no li agraden”.

Malgrat admetre que l’ambient familiar pot haver-la influït, Joan Corbella assegura que la seva filla ja tenia vocació per la medicina des de ben petita, quan “era addicta a programes de televisió com Curar-se en salut o A cor obert”.

Bàrbara Corbella el dia de la graduació

Hi ha estadístiques, per exemple, que posen de manifest que un nombre considerable d’alumnes de COU ha necessitat assistència psiquiàtrica.

El seu darrer llibre D’avui a demà tracta dels desafiaments que hem d’afrontar de cara al segle vinent. Quins són els problemes psicològics que caracteritzen la societat actual i la dels propers anys? Quines són les millors actituds que podem adoptar des del punt de vista psicològic davant les noves realitats?

En aquest llibre parlo també de la universitat, de la seva feminització. Quan jo estudiava primer de Medicina, la proporció de dones en el meu curs no arribaria al 20 %. Quan va començar la meva filla la carrera, eren els homes els que no arribaven al 20 %.

Gairebé tota la universitat s’ha feminitzat, al marge d’algunes carreres específiques tècniques. Significa un canvi de paper en la dona. A la meva generació encara hi ha dones que són mestresses de casa, mentre que avui si algú no treballa és perquè està a l’atur. La dona està fent un tipus de vida diferent al que ha fet durant segles.

Això ha descol·locat l’home. En l’àmbit privat es creen uns conflictes que a nivell públic es van resolent.

Cada vegada s’entén més que una senyora sigui catedràtica i que una altra sigui directora general. En canvi a nivell de les rela-

cions home-dona encara hi ha problemes, per exemple si la dona guanya més diners que l’home. Hi ha més conflictes dels que s’acostuma a reconèixer. En l’home una cosa són les idees i una altra les actituds emocionals.

Avui pocs homes es confessaran masclistes, però en canvi a l’hora de la veritat tots ho som d’una manera o altra. Pel que fa a la dona, s’està produïnt una certa pèrdua de sensibilitat, una masculinització del rol femení que porta a algunes “dimissions”. Hi ha dones joves que diuen que no volen ser com les seves mares, fer una jornada doble i anar traient la llengua fora. En el cas de l’home sembla que està una mica temorós d’assumir l’aspecte emocional. Tant l’home com la dona tenen, doncs, el repte de cercar un equilibri entre el seu món afectiu i el món laboral.

L’altra àrea de conflictes és l’adaptació a aquest món competitiu, exigent, del qual parlàvem abans. És una societat on tot va molt de pressa i els avenços fan que allò que aprens avui ja no serveixi demà. S’ha perdut aquella idea de quelcom definitiu. Recordo que el meu pare em deia que estudiés la carrera per després tenir una vida segura, com si després no s’hagués de continuar estudiant.

Ara estudies al vespre una cosa que la pots fer servir, com a molt, fins l’endemà al migdia. Això, des d’un punt de vista psicològic, ve a desmuntar la idea d’assolir una fita per després estar ja tranquil. No deixa de ser engrescador, no és negatiu, però representa un canvi i cal que ens hi adaptem.

Finalment hi ha el tema de l’envelliment de l’edat de la població, que canvia moltes coses. Per exemple, es parla de l’increment d’Alzheimer i el que ha augmentat no és la malaltia sinó el nombre de persones grans.

D’altra banda, d’aquí a uns anys hi haurà pupitres buits a la universitat. És un fet del qual encara no en sabem les conseqüències, però que tindrà un efecte molt important

21

indicadors

Tres metges,

els científics catalans

amb més publicacions

Professors de la UB acaparen els primers llocs de l’estudi elaborat per l’Institut per a la Informació Científica de Filadèlfia ls professors de la Facultat de Medicina de la UB Joan Rodés, Jaume Bosch i Ciril Rozman són, en aquest ordre, els tres primers investigadors catalans més citats en les publicacions científiques internacionals, segons l’estudi elaborat per l’Institut per a la Informació Científica (ISI) de Filadèlfia sobre articles científics arreu del món, entès com a indicador de la capacitat de recerca científica de cada país.

El mateix estudi certifica que la producció d’articles de recerca a Catalunya ha Joan Rodés conegut una forta multiplicació per 5,84 durant els últims quinze anys i per 4,53 a la resta d’Espanya. Això significa una posada a nivell en relació amb la resta d’Europa, que ha multiplicat per 1,8 la publicació d’expe-

L’estudi nord-americà pren en consideració un centenar d’àmbits de coneixement en ciències, humanitats, economia o enginyeries, entre els quals destaca en primer lloc la medicina i més en concret la recerca biomèdica.

D’altra banda, la UB ha estat una de les universitats europees triades per contribuir amb les seves dades al II Informe Europeu de Ciència i Tecnologia, dirigit per la Comis-

Tecnologia (CICYT) del govern espanyol, va publicar el 1997 com a tema central d’un dels números un informe dels responsables de l’Oficina de Gestió de la Recerca de la UB, Luis Escribano i Carles Viladiu, sobre el mètode que ha de seguir l’avaluació de la recerca en les institucions superiors, a través de l’experiència que ha portat a terme la UB en els últims anys. L’article destacava que la implantació de criteris

E 22

Ciril Rozman

sió Europea, que es fa ressò dels resultats obtinguts en recerca per les millors universitats i centres d’investigació dels països comunitaris. L’informe es basa en l’anàlisi del

La producció d’articles de recerca a Catalunya ha conegut una forta multiplicació per 5,84 durant els últims quinze anys riències científiques durant el mateix període. Per països, se situen en primer lloc Gran Bretanya, Alemanya i França, encara a forta distància del segon grup on figuren Espanya i Itàlia, tot i que és aquest segon grup el que ha registrat l’increment més gran.

nombre de publicacions del personal acadèmic investigador des del 1992 fins a l’actualitat en l’àmbit de les ciències experimentals i de les ciències socials.

Finalment, la revista Política Científica, de la Comissió Interministerial de Ciència i

Jaume Bosch

i metodologies d’avaluació de la recerca –camp en què la UB ha estat pionera– no respon només a l’objectiu de racionalitzar el procés d’establir prioritats en l’àmbit de la gestió de la recerca, sinó també a aclarir els retorns que la recerca genera al conjunt de la societat

El Grup d’Estudis Alimentaris i la càtedra Sent Soví apleguen esforços per ensenyar i investigar en aquest camp uina i universitat són dos conceptes que no solen anar plegats. La cuina sol associar-se als plaers de la taula i la universitat al coneixement i a la investigació, lluny de vel·leitats sensorials. La UB sembla haver trobat el camí per conjuminar aquestes dues coses. Ha creat la càtedra Sent Soví d’Alimentació i Cuina Mediterrània, única en el seu gènere a Europa, fruit d’un acord entre la nostra universitat i la Fundació Institut Català de la Cuina (FICC), que presideix el cuiner Joan Pedrell, del restaurant Can Gatell de Cambrils.

La càtedra adopta el nom del llibre català de cuina d’època medieval Sent Soví, un dels més antics coneguts a Europa. Per començar, posarà en funcionament aquest mes de gener un curs d’extensió universitària amb el nom “Alimentació i cuina mediterrània”, on cuiners com Ferran Adrià d’El Bulli de Roses, Josep Piqué del restaurant del mateix nom a Castell d’Aro o Xavier Mestres de l’Avi Pau de Cunit, entre d’altres, impartiran classes al costat de coneguts periodistes i gastrònoms com Manuel Vázquez Montalbán i Llorenç Torrado. Es tracta d’un curs de 120 hores de durada, que es desenvolupa des de gener fins a principis de maig a la Facultat de Geografia i Història, dirigit pel catedràtic d’Història Contemporània Rafael Aracil. Combina, amb mentalitat multidisciplinar, tots els aspectes que convergeixen en el fet culinari, des de la història fins a la química de l’alimentació, des de l’antropologia fins a la literatura culinària, i des de l’estètica del gust fins al turisme.

Les línies mestres d’aquesta nova càtedra seran impulsar la cuina del país tot recuperant-ne la història i productes singulars, contribuint així al desenvolupament agrícola d’alta qualitat i a la defensa de la diversitat i

C

etc.), radiografiant alhora el seu comportariquesa de productes que caracteritzen la ment alimentari (ritmes temporals dels cuina catalana i mediterrània. Aquest ambimenjars, transmissió general dels coneixeciós objectiu es traduirà en una sèrie d’iniments culinaris, contrast entre menjars ordiciatives com ara la realització de tallers de naris i festius, etc.). El resultat de tota cuina, la creació d’una biblioteca especialitaquesta investigació, que es preveu finalitzada, la celebració de conferències i la conzar el 1999, serà una amplíssima base de vocatòria d’un premi a obres de recerca i dades de gran utilitat per als investigadors i divulgació culinàries. per a les empreses del sector alimentari. Un El curs i l’existència mateixa de la càtedra cop enllestida, el professor Contreras Sent Soví són possibles, a banda de l’acord compta amb disposar d’elements suficients de col·laboració signat entre la UB i la per jutjar l’existència o no d’una cuina cataFICC, gràcies al bagatge acumulat des de lana diferenciada de la resta de cuines l’any 1994 pel Grup d’Estudis Alimentaris mediterrànies.

(GEA), que dirigeix el professor d’antropoPer la seva banda, l’Institut Català de logia Jesús Contreras, un dels pioners al Cuina, creat l’any 1996 arran del II Congrés nostre país en l’estudi de l’alimentació com Català de la Cuina, aporta a la càtedra el a fet cultural. Aquest grup vincula nombrorecolzament de les empreses del sector i sos investigadors que estudien el fet alimenl’experiència, prestigi i bon ofici d’un total tari des d’àrees molt diverses com la històde 114 cuiners d’arreu del país entre els ria, la medicina, la dietètica o la filologia. quals es troben alguns dels restaurants amb Un dels seus últims treballs ha estat la publimés fama com Via Veneto o Ca l’Isidre de cació del llibre La cuina del Berguedà (Ed. Barcelona, Hotel Empordà de Figueres i La Columna-Anglí), obra del cuiner i membre Xicra de Palafrugell. Un maridatge entre fer del GEA Toni Massanés, que ha agrupat 170 i saber que es preveu d’èxit receptes típiques al voltant d’una anàlisi històrica, dietètica i gastronòmica molt documentada. Aquesta és la primera d’una sèrie de monografies que combinaran receptari tradicional i estudi interpretatiu, que el GEA pensa editar sobre les comarques del Priorat, Empordà, Pallars, Penedès, Baix Llobregat i Barcelonès, recollint més de 1.500 receptes. El rerefons d’aquestes obres és un immens treball de camp d’inventari de la cuina catalana dut a terme pel GEA des de 1995. Un total de dotze investigadors, antropòlegs, historiadors i cuiners, han recorregut la geografia del país tot classificant i caracteritzant el productes alimentaris i receptes de diferents comarques (la botifarra dolça de l’Empordà, les peres de PuigEl professor Jesús Contreras, director del Grup d’Estudis cerdà, els calçots de Valls, Alimentaris

menjar

Una càtedra per a la cuina

23

bateig 24

Els cappares

de l’economia donen nom a les aules d’Econòmiques Aquesta facultat disposa avui d‘un total de cinquanta-set aules amb un aforament global de 5.625 places i es tracta d’una de les més denses de tota la UB, amb vuit ensenyaments diferents i 10.000 estudiants Estudiants a l’entrada d’una de les aules recentment batejades

a Facultat d’Econòmiques ha donat a tretze de les seves aules el nom d’economistes il·lustres, dins d’una acció gradual de personalització d’aquests espais de les classes. Disposa actualment de 57 aules, amb un aforament total de 5.625 places, i es tracta d’una de les facultats més denses de tota la UB, amb vuit ensenyaments diferents i 10.000 estudiants que hi assisteixen en horaris diferents al llarg del dia.

Les aules on es fan la major part dels seminaris, màsters i postgraus han estat batejades com a Adam Smith, Keynes, Schumpeter i Marshall, per evocar el creador de

L

l’escola clàssica del pensament econòmic europeu, el teòric amb més influència sobre els economistes contemporanis, el deixeble dels marginalistes vienesos o l’introductor del factor temps en l’anàlisi econòmica, respectivament.

La iniciativa del degà Joan Tugores també ha recaigut fins ara en el teòric del capitalisme liberal D. Ricardo i en tres representants catalans, Jaume Vicens Vives (autor amb el professor en actiu Jordi Nadal de la Historia Económica de España); Joan Sardà, impulsor de la modernització de l’economia espanyola durant el franquisme; i Manuel Sacristán, recordat

Les aules on es fan la major part dels seminaris, màsters i postgraus han estat batejades com a Adam Smith, Keynes, Schumpeter i Marshall

filòsof i professor d’aquesta Facultat. En aquest cas són aules amb capacitat de 25 a 50 alumnes i distribució multifuncional (en forma d’u o d’aula clàssica, segons les necessitats).

La Facultat d’Econòmiques disposa d’altres aules numerades, amb usos i capacitats diferents. Vint-i-vuit són aules per a la docència habitual, amb dimensions que van des dels 90 als 280 seients, deu es destinen a informàtica (amb capacitat de 12 a 30 alumnes i un total de 160 ordinadors) i sis s’utilitzen per acollir actes diversos com ara l’Aula Magna o la Sala de Juntes, on es troben els retrats de tots els degans que ha tingut la Facultat

Quatre anys després d’inaugurat, el centre de formació continuada ha quedat petit per acollir la ràpida expansió de la seva activitat l sopar organitzat l’estiu passat als jardins del Palau de les Heures amb el president Jordi Pujol i un centenar de representants de les empreses i institucions col·laboradores va servir perquè el rector i president de la Fundació Bosch i Gimpera Antoni Caparrós i el director de Formació Continuada-Les Heures Martí Parellada presentessin un balanç del curs amb 30.000 hores d’estudi impartides, 1.500 milions de pessetes

E

facturats i 130 cursos programats, gairebé la meitat en l’àrea de ciències de la salut.

Quatre anys després de ser inaugurat pels reis Joan Carles i Sofia, el Palau de les Heures, al Campus Vall d’Hebron, ha quedat petit per a l’expansió de l’activitat de formació continuada de la UB i ha projectat un segon edifici d’aulari en el mateix recinte.

Tindrà 2.180 metres quadrats de superfície construïda en quatre plantes i un pressupost de 200 milions de pessetes. Serà dissenyat per l’arquitecte Norman Cinnamond, el mateix que va portar a terme l’última rehabilitació del Palau de les Heures per encàrrec de la UB. Els dos edificis estaran units per una passarel·la.

Durant la reunió del consell assessor i el sopar posterior també es van presentar les perspectives per a aquest curs de Formació Continuada-Les Heures i algunes innovacions ja introduïdes, com ara el servei

d’inserció laboral, el centre de documentació o les noves pàgines web a Internet.

Entre molts altres assistents al sopar, s’hi comptaven el Comissionat d’Universitats i Recerca de la Generalitat Joan Albaigés, el conseller de la Generalitat Ignasi Farreras, el president del Consell Social de la UB Josep M. Puig Salellas, el president de Banca Catalana Pedro Fontana, el conseller delegat dels Laboratoris Ferrer Internacional Rafael Foguet, el president d’Ercros Antoni Zabalza, la consellera delegada de Casademont SA Adriana Casademont, el president de Laboratoris Uriach Joan Uriach, el director general de Nestlé Espanya Josep Arcas, el director general adjunt de Caixa de Catalunya Sadurní Anfosso, el director de l’Institut d’Empresa Familiar Ferran Casado, el delegat de la Comissió Europea a Barcelona Miquel A. Argimon i el director de relacions institucionals del Banc Central Hispano Jordi Alcover

Simulació de la maqueta del segon edifici d’aulari a Les Heures projectat per l’arquitecte Norman Cinnamod

palau

Lesprojecta Heures un segon edifici

25

iniciatives

Pasqual Maragall

dirigeix Aula Barcelona

El centre sobre estudis urbans ha quedat instal·lat a la finca Pedro Pons amb abundant documentació

alcalde Joan Clos i el rector Antoni Caparrós han signat el conveni de creació del nou centre d’estudis Aula Barcelona dedicat a la gestió de coneixements sobre la ciutat, dirigit per Pasqual Maragall, amb la col·laboració d’algunes empreses i institucions. El centre estarà ads-

L’

Pasqual Maragall condecorant el professor de la UB Josep Lluís Sureda l’any passat al Saló de Cent

crit a la Fundació Bosch i Gimpera de la UB i tindrà la seu a la finca Pedro Pons.

Pasqual Maragall ja ha participat a la finca

Pedro Pons en diverses reunions amb professors universitaris experts en estudis urbans per preparar el programa d’activitats d’Aula Barcelona, que engloba accions de documentació, de recerca i de convocatòria de cursos.

El nou centre disposa de personal especialitzat a la finca Pedro Pons de la UB, una torre de l’avinguda de Vallvidrera llegada a la universitat l’any 1969 pel professor i eminent metge Agustí Pedro Pons, que actualment acull el Centre d’Estudis Internacionals de la UB i altres activitats d’aquesta universitat. L’Ajuntament de Barcelona ha cedit a Aula Barcelona documentació sobre la gestió de la ciutat durant els últims quinze anys, que s’ha dipositat a la finca Pedro Pons i està sent classificada per una documentalista

Cadena humana

26

al Campus Bellvitge

contra la sida

La iniciativa de solidaritat aplegava els estudiants, professors i personal clínic que conviuen al voltant de l’hospital mb motiu del dia mundial de la lluita contra la sida, l’1 de desembre el Campus de Bellvitge va acollir un seguit d’actes encaminats a promoure la solidaritat envers els afectats d’aquesta malaltia, entre els quals hi havia una cadena humana des de la porta de l’aulari fins a l’hospital Prínceps d’Espanya.

També es va poder visitar a la planta baixa de l’aulari una exposició sobre mètodes anticonceptius Per tenir més dades sobre la malaltia, es va fer el debat “Tot allò que t’agradaria saber sobre la sida i que no

A

Estudiants a la cadena humana

t’has atrevit a preguntar”, amb la participació de diferents professors. En l’organització d’aquests actes hi van participar associacions de professors, d’empleats, personal sanitari i alumnes de Bellvitge i l’Ajuntament de

l’Hospitalet. El Campus Bellvitge de la UB, especialitzat en ensenyaments de salut, aplega una part dels estudis de la Facultat de Medicina i els d’Infermeria, Odontologia i Podologia

de Plaça Universitat,

sala d’exposicions

Un nombrós públic desfila per aquest punt d’accés a la seu més emblemàtica de la universitat, en ple centre de la ciutat

dia suïssa de Sankt Gallen, un dels centres culturals més importants d’Europa durant l’Edat Mitjana, declarada per la UNESCO patrimoni de la humanitat.

El catedràtic emèrit de la UB Jordi Sabater Pi va ser objecte de dues exposicions al llarg de 1997. La primera contenia tot un conjunt de dibuixos botànics d’aquest eminent etòleg

ampli vestíbul de l’Edifici de Plaça Universitat esdevé sovint al llarg de l’any un espai per a exposicions de temes molt diversos i d’entrada sempre gratuïta. Durant el curs 1996-97 van celebrar-s’hi nou exhibicions sobre aspectes com els orígens de l’home o la cultura medieval, i els tres primers mesos d’aquest curs ja se n’hi han organitzat tres més.

Tot sovint s’anuncien amb una banderola de grans dimensions penjada a la façana abocada a la Gran Via. Entre les mostres del curs passat va destacar per l’èxit de públic la titulada A la recerca dels primers humans.

Natron’96, que va arribar a tenir uns 5.000 visitants.

Tres eines de pedra elaborades probablement per l’Homo erectus fa dos milions Visitants davant les vitrines d’una de les exposicions d’anys i una sèrie de rèpliques de cranis dels gèneres Australopithecus i Homo centraven l’interès i es complementava amb llibres de botànica de gran part dels visitants. L’exposició, que del fons bibliogràfic de la UB, incloses obres va tenir lloc el febrer, recollia material de la dels segles XVI i XVII. L’altra, titulada primera expedició íntegrament espanyola a Dibuixar, observar, conèixer, estimar, protela zona de Peninj (Tanzània), amb investiga- gir: el llegat naturalista de Jordi Sabater Pi, dors de la UB. Igualment es donava informa- constava de 60 dibuixos que recollien la seva ció sobre la cultura dels massais, amb qui els tasca a Guinea Equatorial, al zoològic de expedicionaris van entrar en contacte durant Barcelona i una sèrie d’imatges de Floquet de Neu. la seva estada africana.

Entre les darreres exposicions celebrades A continuació, el vestíbul d’accés a l’edifici central de la UB va acollir tot un seguit hi ha El Mont Testaccio a Roma, que va tenir de fotografies, còpies d’ivori, mostres d’es- lloc el passat desembre per presentar els trecrits i textos medievals provinents de l’aba- balls fets en aquest turó romà per un equip

mostres

El vestíbul

d’investigadors hispanoitalians, entre els quals hi ha professors de la UB. El Mont Testaccio era un abocador d’àmfores, les quals en el món antic eren equiparables als nostres envasos sense retorn. El seu estudi aporta moltes dades sobre productors, intermediaris i sobre el comerç romà en general.

L’

27

D’altres exposicions han portat a l’Edifici Plaça Universitat obres d’artistes andorrans contemporanis i han il·lustrat temes com el risc de les allaus de neu i la seva previsió, la biodiversitat del planeta Terra o la història de l’aspirina

economia

El catedràtic Gil Aluja rep el seu setè doctorat honoris causa Estudia l’economia de la incertesa en col·laboració amb grups de recerca de nombrosos països

aume Gil Aluja, catedràtic d’Economia i Organització d’Empreses de la UB i un dels pioners mundials en l’aplicació de l’economia de la incertesa al món empresarial, rebia el seu setè doctorat honoris causa el 18 de novembre a la Universitat d’Oriente de Santiago de Cuba.

Els últims quatre anys Gil Jaume Gil Aluja a classe Aluja ha estat investit honoris causa per altres sis universitats: el 1993 per la Universitat de Sofia (Bulgària), l’any se- gams amb investigadors de diversos contigüent per la Universitat Estatal Econòmica nents. Nascut a Reus l’any 1936, va iniciar la de Bielorrúsia a Minsk, el 1996 per la Uni- seva trajectòria de recerca col·laborant amb versitat de Buenos Aires, i el 1997 per la el prestigiós professor francès Arnold KauffUniversitat Rovira i Virgili, la Universitat de man i s’ha centrat bàsicament en l’estudi

J 28

Un dels seus últims treballs ha estat la creació del model dels grafos neuronals, pel qual els fenòmens econòmics s’interrelacionen d’una manera molt semblant a les neurones del cervell humà Vigo i la de Reggio Calabria (Itàlia).

Enguany està prevista també la investidura per la Universitat de Melbourne (Austràlia).

El reconegut catedràtic explica aquest ampli llistat de reconeixements internacionals per la presència en nombrosos països de grups que estudien l’economia de la incertesa, fet que li ha permès de tenir lli-

d’una lògica i d’una matemàtica que serveixin per a situacions en les quals no es pot parlar de certesa absoluta sinó de probabilitat, especialment útils en la presa de decisions econòmiques.

Un dels seus últims treballs ha estat la creació del model dels grafos neuronals, pel qual els fenòmens econòmics s’interrelacio-

nen d’una manera molt semblant a les neurones del cervell humà. Gestió interactiva dels recursos humans en l’àmbit de la incertesa és el títol del seu darrer llibre, publicat en anglès per l’editorial Kluvver i en castellà per Piràmide. És membre, entre altres, de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, cavaller de l’Ordre Nacional del Mèrit de França, i ha estat guardonat amb la Medalla de la Universitat de Barcelona

UBX

a UB i la multinacional Xerox han convingut una primícia d’ampli abast, batejada amb la sigla UBX. Es tracta del laboratori conjunt establert per l’empresa amb l’equip del professor Javier Tejada, que s’instal·larà provisionalment a la Facultat de Física i a partir de finals d’any al Parc Científic de Barcelona, en construcció al Campus Pedralbes. Desplegarà les investigacions iniciades en el terreny del magnetisme i les seves múltiples aplicacions possibles en camps tan importants com el futur ordinador quàntic, la clonació de partícules o la recerca medicofarmacèutica.

Gràcies a l’acord, l’investigador nordamericà de l’empresa Xerox Ron Ziolo pas-

L

donat lloc a quatre patents.

El professor Tejada va insistir en la intenció que les patents sobre els seus descobriments puguin ser accessibles a les empreses espanyoles i europees a través de llicències.

Als actes de presentació hi van assistir el director de Xerox Research Centre Europe Hervé Gallaire, el diEl professor Tejada durant l’acte de presentació de l’acord rector general del Pla Nacional d’R+D Fernando Aldana, el comissionat d’Universitats i Recerca sarà a treballar plenament a Barcelona al de la Generalitat Joan Albaigés i el rector Ancostat del professor Tejada. Els treballs toni Caparrós d’aquest equip durant els últims anys ja han

Alpinistes i xerpes

comparats per primer cop

l metge Eduardo Garrido ha defensat a la Facultat de Medicina de la UB una tesi doctoral en la qual estudia com els xerpes que participen en expedicions d’èlit a l’Himàlaia a cotes que superen els 8.000 metres presenten, en comparació amb alpi-

E

recerca

Atenció a la sigla d’una primícia:

nistes europeus, unes adaptacions fisiològiques específiques que milloren la seva resistència a grans altituds.

Es tracta de la primera tesi doctoral a Espanya en aquest àmbit i el seu treball preparatori va donar lloc a set publicacions cien-

El metge Eduardo Garrido amb unes noies de l’ètnia xerpa

tífiques en revistes de prestigi internacional.

Presenta les primeres imatges cerebrals per ressonància magnètica d’alguns membres d’aquesta ètnia nepalesa, obtingudes per l’equip de l’investigador Antoni Capdevila, del Centre Diagnòstic de Pedralbes.

Tot i haver-se centrat en els alpinistes, el treball pot ser una eina molt eficaç per a l’estudi de diferents patologies cardiorespiratòries que afecten la població de les ciutats actuals. La tesi ha estat dirigida pel metge Josep Lluís Ventura, del Servei de Cures Intensives de l’Hospital de Bellvitge i pel catedràtic del Departament de Ciències Fisiològiques i de la Nutrició de la UB Ramon Segura, amb el suport de la secció Sandoz Sports Research dels laboratoris Sandoz (actualment Novartis).

Una de les xifres que mostren el nivell de recerca a la UB són les 450 tesis doctorals que es llegeixen anualment en aquesta universitat.

Tracten els temes amb profunditat i amplitud, però molts cops resulten massa especialitzades per captar l’atenció del públic en general, malgrat l’interès de les qüestions investigades

29

la comunicació

científica

projecció

Acord per potenciar

Les set universitats públiques de Catalunya es coordinen per divulgar conjuntament la feina que fan en el camp de la recerca El logotip de la campanya comuna

vançar cap a la incorporació de l’actualitat científica universitària en els mitjans de comunicació és la primera de les tretze decisions anunciades pels vicerectors de Recerca i de Política Científica en la cloenda de les jornades de comunicació científica organitzades el novembre a Sitges per les set universitats públiques de Catalunya.

Hi van participar més d’un centenar de professors i investigadors, com també els responsables dels gabinets de premsa de les universitats i periodistes especializats. En la cloenda hi van intervenir el director general de Recerca de la Generalitat David Serrat i la delegada del Pla Nacional d’R+D Elisa Navas.

A

Les altres dotze decisions, presentades a Sitges pel vicerector de Recerca de la UB Màrius Rubiralta en nom de les set universitats, són les següents: 1) recomanar als equips rectorals que incorporin la necessitat de la comunicació científica als seus programes electorals; 2) potenciar la nova figura de l’investigador corresponsal científic del vicerectorat i del gabinet de premsa a les facultats (amb disponibilitat vinculada a incentius, ja siguin econòmics o de reconeixement curricular); 3) potenciar la difusió escrita o informàtica d’extractes de premsa sobre l’activitat dels investigadors; 4) elaborar durant els propers mesos una declaració programàtica

Els resultats de la recerca universitària volen ser coneguts

sobre objectius de comunicació científica envers els mitjans de comunicació i envers les empreses; 5) crear un premi de periodisme científic de les universitats públiques de Catalunya concedit anualment de manera consecutiva en cada universitat a una persona o programa; 6) establir una coordinació dels gabinets de premsa d’aquestes universitats perquè facin el seguiment de les accions endegades pels vicerectors de Recerca; 7) editar cada dos anys un informe sobre l’estat de la comunicació científica de les universitats, amb la col·laboració de les administracions públiques del sector; 8) estabilitzar la convocatòria de les jornades de comunicació científica de les universitats públiques de Catalunya; 9) programar exposicions en col·laboració amb les diferents xarxes de museus sobre la campanya d’aquestes universitats que porta per lema “La recerca, més a prop de tots”; 10) plantejar a la Direcció General de Recerca de la Generalitat la necessitat de dedicar més recursos a la comunicació científica; 11) potenciar els coneixements sobre comunicació científica en els estudis de formació del personal investigador, com ara els programes de doctorat, i 12) demanar als professors i investigadors la comprensió necessària en el període de consolidació d’aquestes noves accions.

En aquests moments, les set universitats públiques ja col·laboren en aquest terreny de divulgació de la seva recerca amb el programa Més enllà del 2000 de TV3 i Canal 33, amb l’espai “Universitat activa” d’Els matins amb Josep Cuní a COM Ràdio i amb L’observatori a Ràdio 4

31

seguidors

Culers itambé periquitos a les aules Estudiants i antics alumnes de la universitat formen una penya del Barça i una altra de l’Espanyol

l futbol és tot sovint un motiu de reunió entre la gent i això també succeeix dins del món universitari. Estudiants i antics alumnes tenen actualment a la UB una penya de culers i una altra de periquitos. La primera s’anomena Unibarçataris i té 300 socis, mentre que la Penya Universitària Blanc i Blava compta amb uns 50 integrants. Totes dues fan conferències, debats, cinefòrums, publiquen fanzines i, en el cas dels Unibarçataris, tenen el seu propi espai a les grades del gol nord del Camp Nou. Víctor Manuel Rodríguez, president dels Unibarçataris, explica que per una banda fan les activitats pròpies de qualsevol penya, com anar a l’estadi i preparar viatges per seguir els desplaçaments de l’equip, i per una altra organitzen actes com a associació universitària. Dins d’aquest darrer capítol

E 32

han ofert xerrades i cinefòrums sobre temes com la violència en l’esport i van aconseguir que una edició de la tertúlia sobre futbol de TV2 La barberia s’emetés des de la Facultat de Dret. Han portat a la universitat jugadors com Víctor Bahía i Albert Celades o càrrecs del Barça com Oriol Tort, coordinador del futbol base a l’equip blaugrana.

Unibarçataris té la majoria de socis a la UB, en total uns 200; a la UPC n’hi ha 35, i a la Pompeu Fabra uns 20. Els altres membres es reparteixen en universitats de la resta d’Espanya, incloses les madrilenyes, on n’hi ha uns 60.

Entre els integrants de la penya també n’hi ha uns 30 que són antics alumnes de la UB. “Molta gent trenca aquesta relació quan acaben els estudis, però alguns es queden amb nosaltres”, explica Rodríguez.

El president d’Unibarçataris explica que la penya és “una manera de donar vida a una universitat, on actualment no hi ha tanta moguda d’associacions com en èpoques anteriors”. El mes d’abril preparen una gran festa per celebrar tots els membres de la penya el sisè aniversari del grup, creat el 1992.

D’altra banda, la Penya Universitària Blanc i Blava va ser anterior a la del Barça i

va crear-se el 1991. Actualment són uns 50 socis, dels quals uns 20 es concentren a la UB i uns altres 20 a la UAB, mentre que els restants es reparteixen entre la Pompeu Fabra i la Ramon Llull. Entre els integrants hi ha uns 10 antics alumnes, tots de la UB. El president Sergi Fidalgo diu que l’existència d’una penya espanyolista a la universitat és molt coherent amb la història del club, que va néixer el 1900 a partir d’un grup format fonamentalment per estudiants de la UB i va tenir com a primer president Ángel Rodríguez, també un alumne de la universitat.

A diferència dels Unibarçataris, no van al camp ni organitzen desplaçaments com a penya, sinó que concentren els seus esforços en la presència a les facultats. “Molts cops la nostra feina és trencar estereotips que hi ha a la universitat sobre els seguidors de l’Espanyol”, explica Sergi Fidalgo, president de la penya des de la seva fundació. “Cal mostrar que som una afició plural com la de qualsevol altre equip”, afegeix.

Els seus actes moltes vegades compten amb l’assistència d’un públic culer que s’hi acosta per curiositat, fet que no crea cap problema. En realitat, els presidents dels dos clubs estan d’acord que les relacions entre els membres respectius són força bones

Víctor Manuel Rodríguez, a la dreta, i Sergi Fidalgo, a l’esquerra, al nou aulari de Dret, amb els distintius dels clubs

rem

La regata universitària al port de Barcelona

L’equip de remers de la UB el dia de la competició 33

Aquesta vegada la UPC es va imposar en la tradicional competició de rem que l’enfronta cada desembre a la UB, en la línia de l’històric enfrontament entre els equips d’Oxford i Cambridge a UPC va guanyar la setena edició de la regata de rem universitari que cada any l’enfronta a la UB en aigües del Port de Barcelona. El “vuit” de la UPC va ser el millor en les tres sèries de 500 metres disputades entre el Moll de Pescadors i la Rambla de Mar. Amb aquesta ja són tres les vegades que la UPC ha conquerit el títol (1991, 1993 i 1997), per quatre de la UB. Pel que fa a la categoria femenina, formada per un bot de quatre tripulants, va resultar guanyadora la UB. La competició va ser retransmesa dins la programació de La Marató de TV3.

L

L’equip femení guanyador

Els components de l’equip masculí de la UB eren Carles Milla (INEFC), Marc Oría (Biologia), Ignacio Hidalgo (Econòmiques), Xavi García (INEFC), Oriol Gaspà (Físiques), Juan Manuel del Llano (Biologia), Ricard Feixa (Magisteri) i Daniel Romaní (INEFC).

La popularitat d’aquesta competició, inspirada en el centenari enfrontament que mantenen Oxford i Cambridge al riu Tàmesi, ha

arribat a la setena edició amb l’ambició de convertir-se en un clàssic dins del calendari esportiu de la ciutat. La UB, que s’havia imposat en tres ocasions (1992, 1994 i 1995) va resultar guanyadora també l’any passat en una competició molt disputada, i va aconseguir així la primera copa, que s’obté després de tres victòries consecutives o guanyant cinc anys no seguits

opcions

Augmenten els alumnes

que ingressen en

primera preferència La tasca portada a terme pel Servei d’Orientació Universitària de la UB és una de les causes d’aquesta tendència beneficiosa

34

ls alumnes de COU que ingressen a la UB com a primera de les Accés a un dels edificis del Campus Vall d’Hebron seves preferències entre el conjunt d’universitats i en la carrera que també han escollit en primera Percentatge d’assignacions d’estudiants en opció entre el total de l’oferta d’ensenyaals ensenyaments de la UB ments, ha conegut un fort increment durant 1995 els últims tres anys, segons el detallat informe presentat pel vicerector de Docència i Filologia 39,36 % Estudiants de la nostra universitat Miquel Belles Arts 95,75 % Martínez.

Geografia 41,38 % Aquest beneficiós increment dels estuHistòria 55,75 % diants que poden estudiar allò que desitgen a la universitat que han triat ha estat atribuït, Història de l’Art 76,76 % entre altres causes, a la tasca portada a Filologia Catalana 70,81 % terme durant els últims anys pel Servei Dret 70,92 % d’Orientació Universitària de la UB prop Economia 80,81 % dels instituts on estudien els futurs universiEmpresarials 71,26 % taris.

Admin. i Direcció d’Empreses 72,48 % D’altra banda, la nota de tall que necessiten els estudiants per ingressar a la UB Biologia 78,05 % també ha crescut en comparació amb les Física 83,90 % altres universitats i en igualtat de condicions Matemàtiques 58,31 % del càlcul pel nombre d’admesos a cada Química 66,43 % titulació, segons els estudis portats a terme Psicologia 74,50 % pel Servei de Gestió Acadèmica de la UB, presentats pel vicerector Miquel Martínez al Farmàcia 75,15 % Consell Social Medicina 100 %

E

• • • • • • • • • • • • • • • • • • Infermeria • Pedagogia • Mestre d’Educació Infantil

67,40 % 40,07 % 68,67 %

primera preferència 1997 70,14 % 98,53 % 54,91 % 70,05 % 87,80% 78,75 % 82,44 % 81,11 % 84,30 % 81,48 % 80,57 % 79,55 % 68,42 % 73,66 % 84,09 % 82,73 % 100 % 79,74 % 47,30 % 87,50 %

pedrera barcelonina de diplomàtics Únic centre universitari espanyol que imparteix el curs prepararatori de les oposicions d’ingrés al cos diplomàtic

l Centre d’Estudis Internacionals (CEI), creat el 1987 per un acord entre el ministeri d’Afers Estrangers, la Fundació Bosch i Gimpera de la UB i la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, porta deu anys preparant futurs diplomàtics i experts en diversos àmbits de les relacions internacionals.

Per les seves aules de la finca Pedro Pons de la UB, a l’avinguda Vallvidrera, han passat com a alumnes diplomàtics espanyols que avui exerceixen en ambaixades arreu del món. Organitza el curs de preparació per a l’ingrés a la carrera diplomàtica i a organismes internacionals, l’únic d’Espanya vinculat a una universitat. Enguany compta amb 52 estudiants. L’objectiu és preparar els alumnes perquè superin l’oposició d’ingrés a la carrera diplomàtica o les diverses proves d’ingrés que estableixen institucions com les Nacions Unides o la Unió Europea.

Fins ara, deu antics estudiants del CEI han accedit al cos diplomàtic i ocupen càrrecs a les ambaixades d’Alger, Bogotà, Sofia, Puerto Príncipe, Libreville i a la representació espanyola a la seu de les Nacions Unides a Nova York. Uns altres cinc exalumnes treballen per a les Nacions Unides, dos per al Consell d’Europa i tres per a la Unió Europea. D’altres estan a organismes com el COPCA o l’ICEX. El conseller de Presidència de la Generalitat Xavier Trias va presidir el passat mes de novembre l’acte d’inauguració del curs 1997-98, on va avaluar-se la tasca feta fins ara i les perspectives de futur del centre. El director del centre Antoni Millet va emfasitzar la descentralització que suposa per a la carrera diplomàtica tenir un centre com el CEI a Barcelona. Per altra banda, Lluís Cuesta, exalumne del CEI i diplomàtic es-

panyol que treballa a la seu de les Nacions Unides a Nova York, va destacar que en el CEI conflueixen institucions acadèmiques, econòmiques i governamentals, la qual cosa és positiva per a la formació dels estudiants.

A més del curs d’ingrés a la carrera diplomàtica, el CEI n’ofereix un altre sobre Economia i Mercats a Llatinoamèrica i un tercer sobre Premsa i Mitjans de Comunica-

internacional

El CEI,

A més de l’àrea docent, el centre està estimulant el seu vessant de fòrum de comunicació, amb la creació de l’Aula Internacional CEI, una plataforma de debat a través d’un cicle de conferències coordinat per la professora de Dret i Economia Internacional Anna Maria Badia. Es va encetar el passat octubre amb la conferència de l’ambaixador d’Espanya al Regne Unit Alberto Aza i hi

E

35

Una recepció amb estudiants i professors del CEI a la finca Pedro Pons

ció Iberoamericans. En el primer, que comença aquest any la tercera edició, es procura proporcionar als alumnes pràctiques a empreses a Amèrica Llatina per complementar la formació teòrica rebuda a les classes.

Fins el moment, el 40 % d’alumnes que han fet aquestes pràctiques s’han quedat treballant a les empreses que els acollien. El curs sobre mitjans de comunicació també comença enguany la tercera edició i per a la primavera vinent es prepara un curs sobre relacions internacionals centrat en l’àrea del Magreb. Paral·lelament, s’ofereixen cursos de curta durada, que enguany tractaran temes com la moneda única, la reforma de les Nacions Unides i de l’OTAN o la política exterior de la Unió Europea.

han passat el cònsol general d’Espanya a Portugal Màximo Cajal, durant molts anys ambaixador a França, l’ambaixador d’Espanya a Alemanya José Pedro Sebastián de Erice i el ministre d’Estat alemany Werner Hoyer.

En el camp de la recerca, organitza cèl·lules d’investigació sobre les perspectives empresarials a diversos països d’Amèrica Llatina, el Magreb i la Unió Europea. També es preparen altres projectes, com la formació d’un grup de líders polítics, empresaris i pensadors que analitzin les relacions entre Espanya i Amèrica Llatina

pensament

Norbert Bilbeny, una ètica per a la

societat de la informació

Entre una estada a Berkeley i una altra a Harvard, el professor de la Facultat de Filosofia i guanyador de l’últim premi Anagrama d’assaig opina que no hi ha hagut mai tants estudiants de filosofia com ara

orbert Bilbeny, professor d’ètica de la UB, ha guanyat el darrer premi Anagrama d’assaig amb el seu llibre La revolución en la ética. Hábitos y creencias en la sociedad digital, on planteja els reptes ètics davant l’anomenada societat de la informació. Norbert Bilbeny imparteix classes a la universitat des de 1980 tot combinant la seva tasca docent i de recerca amb la publicació de llibres sobre el pensament contemporani o la moral i la política en els nostres dies. Entre les seves obres figuren Humana dignidad, L’ombra de Maquiavel,

N 36

ètica i política i Europa después de Sarajevo. Claves éticas y políticas de la ciudadanía europea. Ha col·laborat regularment als diaris Avui, Diari de Barcelona i actualment a La Vanguardia. El curs passat va ser investigador convidat a la universitat californiana de Berkeley i el proper estiu ho serà en el departament de filosofia de la universitat de Harvard.

A La revolución en la ética fa referència als canvis que suposa l’anomenada societat de la informació, amb noves tecnologies de comunicació cada cop més ràpides i potents. Quins són els barems bàsics per mantenir una ètica vàlida en aquest nou context?

Jo proposo una ètica d’un mínim comú moral centrada en el coneixement i el desenvolupament d’aquest coneixement. Es tracta d’una ètica basada en tres principis provinents de la filosofia kantiana: pensar per un mateix, intentar posar-se en el lloc de l’altre a l’hora de pensar i ser conseqüent amb allò que es pensa. No són principis nous, però sí aplicables a la societat actual.

No obstant això, la revolució no està en recuperar aquests principis. La veritable revolució que travessa l’ètica és la de l’impac-

El professor Bilbeny al seu despatx de la UB, amb els retrats d’il·lustres filòsofs

te de la informació sobre les nostres creences i els nostres hàbits. Els principis que acabo de dir són vàlids, però no suficients. Cal un canvi radical. En aquest sentit la meva proposta forta és la de recuperar la sensibilitat, els principis sensitius ignorats fins ara. La societat basada en les tecnologies de la informació està imposant una mutació en l’ús dels nostres sentits corporals pel que fa al contacte humà, sobretot el tacte i la mirada. S’està produint un empobriment, una crisi de l’ús d’aquests sentits. L’ètica s’ha basat fins ara en el contacte humà i per tal de recuperar aquesta ètica per a una conducta moral caldrà recuperar també l’ús dels sentits corporals.

En el seu darrer llibre vostè també defensa una ètica laica. Creu que anem en aquesta direcció malgrat fenòmens com el dels integrismes, que proposen una visió religiosa de la política i la societat?

Ens apropem a una societat cada cop més secularitzada. Això demana que l’ètica hi estigui a l’alçada i sigui laica però no laïcista. És a dir, que s’entenguin els motius de les religions. Mantenir una ètica laica no és incompatible amb el respecte a la religió.

Encara que les religions avancessin en el

pensament

camp dels afers públics, una ètica laica és allò que mantindrà el contacte entre aquestes religions. En aquest tema no veig motius per al pessimisme. Crec en un concepte del coneixement humà, és a dir de les facultats i dels principis anomenats cognitius, que englobi la nostra dimensió racional amb la sensible, que reuneixi la visió universalista amb l’interès per recollir allò particular. La sensibilitat també forma part del nostre coneixement.

Dins l’àmbit de Catalunya, quins creu que són els principals problemes ètics que tenim plantejats com a societat?

El principal problema ètic de Catalunya és assuDavant l’edifici de la biblioteca de la Facultat de Filosofia mir i donar vies de diàleg a la pluralitat. No només en l’àmbit de política, on actualment ja ho fem, sinó pel que fa a una plu- s’ha de ser tolerant, sinó obert i dialogant ralitat cultural. Cal correspondre a l’augment amb els altres. real de la pluralitat de les creences al nostre país. Si volem una Espanya i una Europa Creu que la societat dels ordinadors i les pluralistes, hem d’aplicar-ho també de portes telecomunicacions és un bon moment endins. Encara som molt uniformes en les històric per al desenvolupament i ensecreences. La nostra principal comesa actual nyament de la filosofia? Com ha viscut la és continuar la integració, però respectant seva experiència de docent i com l’ha més la pluralitat. A més, els moments més influït en la tasca de pensador?

Crec que la societat de la informació, brillants de Catalunya són aquells en què s’ha produït la integració respectant la plura- preocupada pel coneixement malgrat el dèficit i el mal ús que sovint se’n fa, potencia litat. com mai la filosofia. No hi ha hagut en cap La societat de la informació representa en moment tants estudiants de filosofia com ara. aquest sentit un increment del pluralisme.

“El principal problema ètic de Catalunya és assumir i donar vies de diàleg a la pluralitat. No només en l’àmbit de política, on actualment ja ho fem, sinó pel que fa a una pluralitat cultural” La nostra ètica ha de ser intercultural, perquè la nostra societat serà cada cop més multicultural. L’ètica del mínim comú moral a què jo em referia abans s’ajusta precisament a una ètica intercultural. La interculturalitat exigeix un mínim comú moral tant en l’àmbit racional com en el sensitiu. Això no és gens fàcil. Per desenvolupar-ho caldrà creure en una ètica basada en la virtut de la tolerància i en les virtuts deliberatives, és a dir les del diàleg i del respecte. No només

Nosaltres hem de saber fer front a aquest repte. Cada vegada hauria de ser més alta l’exigència de professors i alumnes, que haurien d’estar informats i veritablement preocupats per la recerca. Això és bo per la filosofia. És el respecte per al principi de la il·lustració i l’abandonament del principi del dogmatisme.

Per mi és necessari donar classes i trobarme amb gent més jove. És imprescindible, no sabria ser un investigador pur. Més que

una acció vertical, la que mantinc amb els meus alumnes és de caràcter recíproc. També m’agrada intercanviar informació amb els meus col·legues de la universitat. Cal dir que la societat de la informació està decantant cada vegada més els professors que fan recerca dels que no. Són aquest darrers els que permeten que el valor prioritari a la universitat catalana encara sigui el de l’antiguitat, la permanència en un grup.

Pel que fa a la preparació dels estudiants que arriben a la universitat, s’ha de pensar que l’ensenyament de la filosofia a la secundària ha de millorar, no tant amb més hores sinó amb aspectes qualitatius. Ha de ser una disciplina menys memorística i que, en canvi, ensenyi a discutir i a reflexionar.

D’altra banda, la meva experiència em diu que la preparació dels estudiants actuals és força acceptable. He notat una menor dedicació i concentració en la lectura que en generacions anteriors, però tenen més coneixements. Es tracta d’una percepció meva, paradoxal, que encara he de resoldre

37

cruïlla

Traslladat el bar de la Facultat de Dret

l bar de Dret, concorreguda cruïlla de la facultat més populosa de tota la UB amb 10.000 matriculats, s’ha traslladat aquest curs al nou aulari Tomás y Valiente, on disposa de noves instal·lacions i d’un entorn totalment exterior abocat a l’espai enjardinat.

Compta amb la mateixa superfície de 270 metres quadrats (200 de sala, més la cuina i el magatzem) que tenia en l’anterior ubicació a l’edifici central de la facultat. El canvi de lloc ha estat imposat per les futures obres d’ampliació de la biblioteca.

El recinte de l’antic bar es convertirà en el vestíbul de catàlegs i despatxos que unirà els dos cossos de la biblioteca i l’hemeroteca.

El bar continua regentat pel mateix concessionari, la societat Jogro SL, des de l’any 1979. Calcula que actualment té una mitjana de 1.350 clients per dia. Ofereix un menú de dinar a 700 pessetes. El

Revista dels Antics Alumnes

dels arquitectes Guillem Giráldez, Pedro López Iñigo i Xavier Subies. El nou aulari Tomás y Valiente (amb el nom del jurista assassinat per ETA a la Universitat Autònoma de Madrid el 1996) ha estat dissenyat per l’arquitecte Josep Llinàs i va ser inaugurat el 1996 en l’espai disponible entre l’edifici principal i l’annex de l’antic col·legi major Ilerdenc

Un aspecte de les actuals instal·lacions del bar a l’aulari nou

Butlleta per modificar o actualitzar les vostres dades Dades personals

Cognoms Adreça particular Codi postal Telèfon

Nom Població Província

Dades acadèmiques

Llicenciatura

Data

B

La

U

38

Universitat

E

mateix concessionari dirigeix el restaurant reservat a professors que es troba a l’edifici Ilerdenc, amb una capacitat de 36 comensals.

L’edifici de la Facultat de Dret va ser el segon (després de Farmàcia) obert a la zona universitària de Pedralbes l’any 1958 i va rebre el premi FAD d’arquitectura per l’innovador caràcter racionalista. És obra

Envieu aquesta butlleta degudament emplenada a La Universitat UB UNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 21, 2n 2a, 08007 Barcelona Fax 403 55 31 Telèfon 403 55 30 Trobareu aquesta butlleta a Internet: http://www.ub.es./antics/alumnes.htm i allí mateix podreu emplenar-la

Teniu el dret d’accés a la informació que us afecta del nostre arxiu de dades (utilitzat per a la distribució de la revista La Universitat UB) i a cancel·lar-la o rectificar-la.

El concessionari calcula que atén cada dia prop d’un miler i mig de clients