antics4

La

U B

Universitat UNIVERSITAT DE BARCELONA Revista dels Antics Alumnes Núm. 4 juliol 1998

Perfilen les futures Facultats de la Casa de la Caritat Universitaris cada cop més europeus L’UB Web arriba al milió d’entrades i canvia de cara

Tomàs Molina, home del temps de TV3

“La universitat em va canviar la manera de pensar”

universitaris,

futur

Menys

menys recursos L’evolució demogràfica pot reduir a la meitat la quantitat d’universitaris d’aquí a deu anys

a UB i les altres universitats catalanes estan afrontant en aquest final de segle importants canvis en el seu context social. La generació del baby-boom ja ha passat per les aules universitàries i la massificació està donant pas a una nova situació.

D’aquí a dos cursos hi haurà més oferta que demanda de places universitàries.

Les universitats intenten que aquesta nova etapa vingui acompanyada d’un increment en la qualitat. Per aconseguir-ho defensen un augment de recursos públics i privats, alhora que es plantegen temes com quin percentatge de les despeses han de pagar els estudiants amb les seves matrícules.

Segons estudis encarregats per la Generalitat, els estudiants universitaris a Catalunya passaran dels 110.000 del 1995 a uns 55.000 a partir de l’any 2007. Malgrat la importància que va adquirint la formació continuada, que obre la universitat a un nou tipus d’alumne al llarg de tota la seva vida professional i no només en l’edat dels primers estudis superiors, l’època de massificació dels anys 80 s’ha acabat.

El Consell Interuniversitari de Catalunya, on participen l’administració autonòmica i les universitats públiques catalanes, ja està plantejant una futura reducció de les places universitàries que tingui en compte també l’interès social de les diverses titulacions.

L

La Universitat UB Revista de la Universitat de Barcelona-Edicions UB,SLU per als antics alumnes.

Consell editorial: Antoni Caparrós, rector.

Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització.

Josep Escolano, gerent.

Pedro Fontana, president de Banca Catalana.

Directora Coordinadora: Susanna Vendrell

Alhora caldrà veure com s’organitza més eficaçment el repartiment de les titulacions entre les universitats catalanes existents, el nombre de les quals ha augmentat.

Per poder incrementar l’eficàcia i la qualitat en l’ensenyament i la recerca, els rectors reclamen més recursos. A la Conferència de Rectors d’Universitats d’Espanya celebrada el març passat va denunciar-se que Espanya és el país que destina menys diners a la universitat entre els membres de l’OCDE, exceptuant Grècia. Dins de Catalunya, la UB és la universitat que rep més finançament públic, uns 23.432 milions de pessetes durant l’any 1996, perquè és la que té més alumnes. Aquesta xifra significa un increment sostingut del finançament, que

el 1993 era de 21.670 milions, però no un augment expansiu.

A més del finançament públic, les universitats estan plantejant la necessitat de nous recursos a través d’acords amb empreses privades o mitjançant la matrícula dels alumnes. Des de fa dos cursos la UB facilita a cada estudiant amb el rebut de la matrícula un càlcul de quin percentatge paga la persona matriculada respecte del cost real dels estudis. A l’inici d’aquest curs 1997-98 va calcular-se que l’estudiant de la UB paga de mitjana el 16 % del que realment costa el seu ensenyament. Amb aquesta mesura, la UB vol contribuir al debat sobre quin finançament ha de rebre l’ensenyament superior

Les xifres inclouen centres adscrits. La font és el Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat, excepte en el cas de la Universitat de Vic, on la font és la universitat. Corresponen al curs 1996-97

Director del Gabinet de Premsa de la UB: Xavier Febrés Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover.

Disseny: Quod.

Producció: BPMO Edigrup.

Distribució: Interpas, Associació Ginesta.

Publicitat: BPMO Edigrup. Tel. 93 419 51 52 Dipòsit legal: B-19682-97

Atenció antics alumnes i subscripcions: Susanna Vendrell Edicions UB Balmes, 21, 2n 2a - 08007 Barcelona Telèfon 93 403 55 30 - Fax 93 403 55 31 e-mail: eub-revista@org.ub.es Internet: http://www.ub.es/antics/alumnes.htm

3

història

Engega el projecte

d’Instrumentació Científica La UB ha recuperat més de 300 aparells antics que testimonien l’evolució de la recerca i la docència, una selecció dels quals anirà al futur museu ostrar que els avenços científics han estat possibles en gran part gràcies a l’evolució de les eines utilitzades és l’objectiu del futur Museu d’Instrumentació Científica de la UB. La col·lecció s’ha creat gràcies a la tasca de recuperació i restauració d’aparells científics que s’ha portat a terme a la universitat, fins arribar a tenir actualment més de 300 peces.

Una selecció d’aquest material constituirà l’exposició permanent del museu, que s’ubicarà al Centre d’InnovacióLes Cúpules del futur Parc Científic de Barcelona, al Campus Pedralbes. Entre les facultats on s’ha fet la recuperació més important hi ha les de Farmàcia, Física i Biologia. En aquesta última la professora Mercè Durfort va fundar el 1985 el Museu de la Instrumentació de Biologia.

Alguns dels aparells restaurats fins ara són microscopis construïts des de finals del segle passat fins als anys 50, de marques com ara Winkel, Zeiss, Nachet, Reichert, Leica i Cajal.

Entre les peces hi ha un microscopi electrònic (Hitachi) cedit per la Facultat de Medicina i

M 4

de Museu

comprat el 1973, en època del rector Arturo Caballero i per iniciativa del catedràtic Dídac Ribas Mujal, que ha estat una eina bàsica per a la tesi doctoral de molts metges. Alhora, s’han recuperat aparells de mesura com ara balances de precisió i instruments per a l’astronomia, com per exemple un espectroscopi de cua d’escorpí de 1904, un sextant de 1910 o un teodolit de 1930. També hi ha estris tan curiosos com màquines de càlcul dels anys 30 conservades a la Facultat de Biologia, que són avantpassades dels moderns ordinadors. D’altra banda, la Facultat de Biologia acaba de celebrar el centenari del descobriment de l’aparell de Golgi amb dues conferències del professor de la Universitat de Sevilla Ángel Velasco sobre “Cent anys d’investigació en el Golgi” i del professor Ignacio Sandoval, del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de la Universitat Autònoma de Madrid, sobre “L’aparell de

Golgi: el fascinant funcionament d’una maquinària especialitzada en el transport i separació intracel·lular de proteïnes”.

Des de finals dels anys 80, durant el mandat del rector Josep M. Bricall, la UB destina cada any una quantitat per a la restauració d’instrumental. Però malgrat la tasca feta, la professora Durfort creu que encara hi ha aparells que romanen a la universitat sense ser identificats ni restaurats. “Alguns cops l’instrumental s’ha llençat, perquè les persones que el tenien al seu càrrec no se n’han preocupat”, afirma Durfort. Precisament, el futur museu vol tenir un caire molt didàctic per mostrar la importància de l’instrumental a l’hora de comprendre la història de la ciència.

La professora Durfort fa una crida al personal de la universitat perquè faci arribar al fons del museu tot l’instrumental del qual tinguin notícia, alhora que també seran benvingudes les donacions del públic en general

La professora Mercè Durfort en el Museu de la Instrumentació de Biologia

Casa de la Caritat

Els criteris de distribució de l’edificació i de les zones verdes circumdants combinen l’aprofitament interior dels edificis amb les placetes encadenades al voltant i la viabilitat dels carrers adjacents Ajuntament de Barcelona ha aprovat la modificació urbanística a la zona de davant de la Casa de la Caritat on es construiran les noves Facultats de Geografia i Història i de Filosofia de la UB.

L’

Aquesta mesura permet avançar en el camí de prioritat d’aquesta obra adoptat per la junta de govern de la universitat.

La modificació racionalitza l’espai disponible sense variar la proporció entre els 28.000 metres quadrats d’edificació previstos i la zona verda pública, organitzada en sis placetes al voltant de les noves facultats. Els criteris de distribució de l’edificació i de les zones verdes circumdants cohesionen l’aprofitament interior dels edificis projectats, les placetes encadenades al seu voltant, la recuperació del sentit semi-peatonal del carrer Montalegre i la viabilitat dels altres carrers adjacents. Totes les placetes seran d’accés públic, a través dels porxos dels diferents cossos de l’edifici projectat.

urbanisme

Perfilen les futures Facultats a la

Un cop culminada l’etapa de planejament urbanístic i arquitectònic, les obres començaran pel cantó posterior de l’antic edifici de FECSA al carrer Ramelleres. Han d’estar totalment acabades d’aquí a tres anys, ja que el mes de setembre del 2001 hi començaran el curs els 6.500 estudiants de les dues facultats i els seus 350 professors, a més dels membres del personal d’administració i serveis.

El solar, al qual s’ha afegit un antic edifici venut per FECSA i una part de la Casa de la Misericòrdia, ha estat cedit per l’Ajuntament de Barcelona. El pressupost de construcció de les dues facultats és d’uns 3.000 milions de pessetes, finançats pel Pla d’Inversions de la Generalitat 5

internacional

Universitaris

cop més El programa Erasmus facilita que 700 estudiants estrangers estudiïn a la UB i viceversa. La majoria són italians, francesos i alemanys, mentre que les preferències dels estudiants de la UB que marxen a d’altres universitats europees són el Regne Unit, França i Itàlia

6

a UB va acollir el curs passat 721 estudiants europeus mitjançant els programes d’intercanvi de la Unió Europea Erasmus i Tempus. D’altra banda 658 alumnes de la UB marxaven a universitats europees dins el programa Erasmus, xifra que és la segona més elevada d’Espanya després de la Universidad Complutense de Madrid.

La mateixa matrícula que aquests estudiants paguen a la UB els permet de seguir els seus estudis al centre estranger on es dirigeixen, i viceversa. A més, la Comissió Europea dóna un ajut econòmic que cada facultat i escola distribueix entre els seus alumnes. La UB s’implica així en la tasca europeista que fa la UE envers els seus 11 milions d’estudiants universitaris i que enguany ha inclòs l’Erasmus dins d’un altre programa d’abast més ampli, batejat com a Sòcrates.

L

cada

europeus

Un informe presentat pel professor Jordi Martinell dins del Programa Universitari Internacional d’Autoavaluació i Capacitació en Gestió mostra com el nombre d’estudiants de la UB que marxen amb l’Erasmus ha augmentat des dels 387 del curs 1991-92. Els cursos següents les xifres van ser de 434 (curs 1991-92), 561 (curs 1993-94), 675 (1994-95) i 627 (1995-96). Els destins preferits dels nostres alumnes són el Regne Unit, amb 157 estudiants el curs passat, França (126) i Itàlia (81).

Pel que fa als alumnes que vénen a la UB, la major part són d’universitats italianes (155 el curs passat), seguits pels francesos (128) i els alemanys (109). No només rebem estudiants de l’Europa occidental, sinó també de l’antic bloc de l’Est mitjançant el programa Tempus-Phare. Un cop els estudiants són aquí, la universitat intenta facilitar-los l’estada oferint-los possibilitats d’allotjament, com ara la residència Erasmus de Badalona que utilitzen estudiants i professors estrangers de la UB gràcies a un conveni entre la universitat i els propietaris de l’immoble.

També se’ls ofereixen cursets de castellà i català. En aquest darrer cas s’intenta evitar que hi hagi problemes de comprensió a les classes en català, que són el 62 % a la UB (dades del curs 1995-96). El Servei de Llengua Catalana ha ofert enguany quinze cursos especials per a estudiants estrangers, seguits per 173 alumnes. A més, l’Associació dels Estats Generals d’Estudiants d’Europa (AEGEE) els dóna també diversos serveis com a associació d’estudiants, com per exemple visites culturals i tallers. La Generalitat i el ministeri d’Educació i Cultura atorguen ajuts que es destinen a diversos objectius com ara cursets de llengua i reforçar la infraestructura per acollir els alumnes estrangers.

Val a dir que el programa Sòcrates, dins del qual s’inclou l’Erasmus des d’aquest curs, actua més enllà de la mobilitat dels estudiants, per exemple promovent que els ensenyaments universitaris tinguin un enfocament europeu, incentivant l’aprenentatge de llengües estrangeres i incidint també en l’ensenyament secundari

Un grup d’estudiants estrangeres al claustre de l’Edifici Plaça Universitat

L’Institut de Recerca d’Alta Muntanya de la UB a Vielha acull les pràctiques d’investigadors i estudiants, alhora que disposa d’estació meteorològica, sismògraf i heliport nvestigar a 1.600 metres d’altitud és una possibilitat a la UB gràcies al Centre de Recerca d’Alta Muntanya (CRAM), que pertany a la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques i està situat a la boca sud del túnel de Vielha.

Professors de la UB i d’altres centres superiors catalans i espanyols hi estudien temes com ara problemes de contaminació, canvis climàtics o la dinàmica dels allaus. El Centre, dirigit pel professor d’Ecologia Jordi

I

Catalán, va crear-se el 1983 i va tenir com un dels principals impulsors i primer director el conegut catedràtic d’Ecologia de la UB Ramon Margalef.

Actualment, la tasca del CRAM pot agrupar-se en dos grans àmbits de treball. El primer inclou recerques en canvis ambientals i biodiversitat, amb exemples com el transport de contaminants a llarga distància o la vida en els estanys de muntanya. El segon fa referència a la gestió i l’ús del medi natural, i estudia qüestions com la dinàmica i predicció dels allaus o les plagues d’insectes en boscos de muntanya.

La ubicació del Centre el converteix en idoni per tractar totes aquestes matèries.

Actualment hi treballen investigadors de quatre departaments de la UB: Ecologia, Biologia Vegetal, Biologia Animal i Geodinàmica i Geofísica.

S’hi desenvolupen diversos projectes d’investigació de la Unió Europea, com el de mesura i modelització de la resposta dinàmica dels ecosistemes lacustres de muntanya al canvi ambiental, el de biodiversitat de

microorganismes en ecosistemes aquàtics i el d’història del clima a través de la reconstrucció del registre sedimentari de llacs àrtics i alpins a Europa. Un dels projectes que té una aplicació més directa és el de cartografia d’allaus, validació de models i sistemes d’alerta.

El CRAM també s’utilitza per fer recerques de caire més puntual de la UB i altres universitats. Les instal·lacions permeten als investigadors de viure-hi, en habitacions de capacitat de fins a setze persones. A l’edifici central, a més de l’allotjament, hi ha dependències per a laboratoris i una aula per a reunions i docència. El segon edifici està situat a 2.240 metres d’altura, al costat del llac Redón, i consta d’una habitació i un petit laboratori de camp.

Entre les instal·lacions del CRAM destaquen una estació meteorològica inclosa en la xarxa del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca gràcies a un conveni entre la UB i l’administració autonòmica; un sismògraf situat a mig camí entre l’estació meteorològica i l’edifici central usat en col·laboració amb el Servei Geològic de la Generalitat; i un heliport que pertany a la Xarxa d’Heliports de la Generalitat de Catalunya i s’utilitza per al transport d’investigadors i material, a més de donar suport a rescats dels bombers de la Generalitat.

No només els especialistes en ciències naturals són usuaris del CRAM. Des de l’any passat hi fan pràctiques els alumnes del curs de Teoria i Pràctica de la Fotografia del Paisatge, que coordina el professor de Disseny i Imatge Enrique Carbó dins del doctorat de Fotografia i Vídeo de la Facultat de Belles Arts. Enguany vol establir-se una col·laboració entre aquest curs i els departaments de ciències naturals, de manera que les imatges recollides pels estudiants també siguin útils per als biòlegs i geòlegs que investiguen al CRAM

El Centre de Recerca d’Alta Muntanya cobert de neu

muntanya

Un centre de recerca als cims

7

cantar

‘Fans’ de la música coral

8 Concert de Nadal de les corals de la UB

Exalumnes participen com a cantaires en les corals de les seves antigues facultats

es onze corals actuals de la UB testimonien l’afició creixent per aquest gènere musical a la universitat. Estan formades bàsicament per estudiants, però la majoria inclouen alhora professors i membres del personal d’administració i serveis. A més, les de Geologia, Biologia i Física i el Cor de la UB també tenen antics alumnes entre els integrants.

L

La coral més antiga és la de Biologia, que va néixer el 1984 i té vint-i-vuit cantaires, la majoria exalumnes del centre. Pel que fa al Cor de la UB, que té uns cinquanta integrants, va néixer l’any 1989 i vol continuar la tradició de la música coral en aquesta universitat, iniciada els anys 40 amb la Schola Cantorum Universitària.

L’augment de l’afició al cant coral ha fet que en els darrers quatre anys naixessin les corals de Geologia, Química, Farmàcia, Física, Matemàtiques i Medicina. Totes són del 1994, menys la de Medicina, que és la més jove i va fundar-se el setembre de 1997.

Manuel Cabero, director de la coral de Ciències de l’Educació, afirma que l’interès pel cant coral a la UB s’explica pel bon moment que viu aquest gènere a tot Catalunya. El professor de Química Física i integrant del Cor de la UB Josep Maria Lucas afegeix que el fet que cada cop hi hagi més facultats amb coral ajuda molt a engrescar-hi els estudiants, que s’hi apunten més fàcilment si tenen una coral al seu mateix centre.

Cada any es fa palès l’interès amb el tradicional Concert de Nadal, on intervenen les diverses facultats de la universitat i que és un dels que té més èxit del Cicle de Música a la UB. L’any passat van participar-hi més de quatre-cents cantaires i es van omplir amb escreix les cinc-centes places de l’aforament del Paranimf

Per posar-s’hi en contacte: Cor de la UB. Coral Universitària de Ciències de l’Educació.

Coro Universitario Galego de Barcelona.

Coral de les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran.

Cor Xàldiga de la Facultat de Geologia.

Coral de la Facultat de Biologia.

Coral de la Facultat de Química.

Coral de la Facultat de Farmàcia.

Coral de la Facultat de Física.

Coral de la Facultat de Matemàtiques.

Coral de la Facultat de Medicina.

Carles Gumí Maria Cateura César del Caño Maria Lluïsa Obiols Raimon Romaní Mercè Durfort Ramon Companyó Conxita Amat Eva Villena Raimon Romaní Andrea Lossius

tel. 93 323 79 42 tel. 93 403 50 07 tel. 93 442 87 58 tel. 93 451 60 40 tel. 93 406 90 21 tel. 93 402 15 36 tel. 93 402 12 77 tel. 93 402 45 05 tel. 93 674 34 51 tel. 93 406 90 21 tel. 93 322 71 16

Catalunya en llibre i CD-ROM

inventari

Una guia de la recerca a

Recull el treball de 6.586 investigadors per divulgar-lo especialment entre els agents econòmics i socials a fi de rendibilitzar la recerca l Paranimf de la UB va acollir el febrer la presentació de l’obra Recerca a Catalunya, on es recullen els 4.196 projectes de recerca més significatius que es duen a terme actualment al país. Publicada per la Direcció General de Recerca de la Generalitat, l’obra es presenta en suport de llibre i de CD-ROM. S’hi descriuen 468 grups i 123 centres de recerca i en la versió CD-ROM també s’hi afegeixen dades de 257 departaments universitaris i 88 serveis cientificotècnics.

Malgrat no ser un recull exhaustiu, l’obra dóna a conèixer l’activitat de recerca que millor respon a les necessitats expressades pel sector productiu i per la societat en general. El conseller de la Presidència Xavier Trias va assistir a l’acte de presentació, durant el qual el director general de Recerca de la Generalitat David Serrat va emfasitzar que el llibre vol divulgar el treball dels investigadors catalans al públic en general i especialment entre els agents econòmics i socials, de manera que contribueixi a rendibilitzar la recerca.

En total, l’obra recull la tasca de 6.586 investigadors, els quals treballen a universitats i altres centres i institucions de recerca.

L’obra en paper té una extensió de 642 pàgines i s’ha editat en català, mentre que el CDROM també té una versió anglesa.

El llibre dóna una fotografia actual dels grups de recerca consolidats, una figura que va crear-se en el marc del primer Pla de Recerca de Catalunya 1993-96 i continua amb el segon Pla 1997-2000. Els grups de

E

9 El conseller de la Presidència Xavier Trias amb el vicerector de Recerca de la UB Màrius Rubiralta el dia de la presentació de l’obra al Paranimf.

recerca consolidats es caracterizen per la qualitat de les seves investigacions, avalades pels fons que aconsegueixen, les seves relacions internacionals, la seva productivitat científica i el seu interès social. N’hi ha en els àmbits d’humanitats, ciències socials, ciències experimentals, ciències de la vida, ciències mèdiques i de la salut, enginyeria i arquitectura.

Avui la UB compta amb un total de 145 d’aquests grups. També dirigeix 29 xarxes temàtiques, que concentren grups de recerca sobre temes afins procedents de diverses institucions, i participa en tres dels quatre centres de referència aprovats fins ara pel govern

de la Generalitat, els quals tenen un màxim nivell d’excel·lència i capacitat de gestió de projectes d’investigació

Portada del llibre ‘Recerca a Catalunya’

commemoració

El premi Nobel

Jean-Marie Lehn a Química Es celebrava el desè aniversari dels Premis Solvay, els més antics de tot Espanya pel que fa a investigació química

E

10

l premi Nobel de Química 1987 JeanMarie Lehn va ser el 30 de març a la Facultat de Química de la UB en el marc de la seva estada a Barcelona amb motiu de la commemoració del desè aniversari dels Premis Solvay d’investigació en ciències químiques.

Guardonat per l’aportació a la determinació de mecanismes de reconeixement molecular, Jean-Marie Lehn va establir les bases del que avui dia es coneix com la química supramolecular, és a dir, l’estudi de les entitats químiques formades per l’associació de molècules amb unions febles. Director dels laboratoris de química supramolecular a la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg, participa activament al programa europeu Chemistry for Life, encaminat a promoure el coneixement de la química i la divulgació de

Jean-Marie Lehn, a l’esquerra, amb el professor Ernest Giralt al seu laboratori de la UB

la ciència entre el públic en general.

El rector de la UB Antoni Caparrós va obrir el programa d’actes organitzats a la Facultat de Química amb motiu del desè aniversari dels Premis Solvay per a la Investigació en Ciències Químiques, dins del qual el professor Lehn va fer una conferència sobre “Perspectives in supramolecular chemistry”

que va donar peu a una taula rodona sobre “La química: una ciència que reacciona”.

El premi és el més antic de tot Espanya pel que fa a investigació química i està vinculat a la història del Grup Solvay i del seu fundador Ernest Solvay, empresari belga que va promoure la creació dels congressos i instituts Solvay de física i química l’any 1911

Investit honoris causa el lingüista Joseph Gulsoy proposta de la Facultat de Filologia i amb la laudatio del professor de Filologia Catalana Joan Veny, el 27 de maig la UB va investir doctor honoris causa el lingüista canadenc d’origen armeni Joseph Gulsoy, tot coincidint amb la seva participació a Barcelona al 20è congrés de la North-American Catalan Society.

Nascut el 1925 a Ordu, al sector armeni de Turquia, Gulsoy és especialista en lexicografia catalana, autor de l’edició i estudi del Diccionari valencià-castellà de Manuel Joaquim Sanelo i col·laborador de Joan Coromines en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l’Onomasticon Cataloniae. Entre 1955 i 1957 va ser deixeble de Coromines a la Universitat de Chicago i el 1958 va ser nomenat professor del Departament

A

Albert Forcadas a Alberta (Edmonton, d’Espanyol i Portuguès de la Universitat de Canadà) Toronto, on ha impartit cursos de lingüística hispànica, inclosa la catalana.

Al mateix moment de la investidura, Joseph Gulsoy participava a Barcelona al col·loqui de la North-American Catalan Society (NACS), impulsada per professors catalans establerts a universitats nord-americanes com ara el mateix Coromines a Chicago, Josep Roca Pons a Indiana, Josep Maria SolàSolé a Washington, Porqueras Mayo a Illinois o Joseph Gulsoy al moment de ser investit

tesis

Canvis i millores en els estudis de doctorat La UB acull anualment una mitjana del 51 % de les lectures de tesis doctorals que es fan a Catalunya es tesis doctorals són un bon indicador de la recerca que es fa a la universitat, alhora que suposen un episodi decisiu en la trajectòria acadèmica d’un investigador. Actualment la UB acull una mitjana de 450 lectures de tesis doctorals cada curs, xifra que suposa el 51 % de les que es defensen a la totalitat d’universitats catalanes. La presentació de les tesis doctorals s’anuncia cada mes als mitjans informatius de la universitat, com l’UB Web i la revista interna Comunicacions.

La UB ha emprès enguany una sèrie d’accions per millorar els estudis de doctorat, tot reformant-ne els programes i introduint el suport CD-ROM per editar totes les tesis defensades a la universitat. Aquest impuls coincideix amb el moment que el Ministeri d’Educació ha introduït un seguit de modificacions en aquests estudis de tercer cicle.

L’any passat van llegir-se a la UB 434 tesis doctorals, de les quals 156 pertanyien a la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques, 132 a la Divisió IV de Ciències de la Salut, 71 a la Divisió I de Ciències Humanes i Socials, 56 a la Divisió II de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials, i 19 a la Divisió V de Ciències de l’Educació. Es tracta de treballs que tracten amb amplitud un tema que el doctorand ha estudiat durant anys, sobre una matèria relacionada amb el camp científic, tècnic o artístic propi del programa de doctorat que segueix.

Aquests programes de doctorat duren dos anys, faculten l’alumne per elaborar la tesi i li atorguen el reconeixement de suficiència investigadora. Enguany s’han introduït criteris de programació a mig termini, tot ade-

L

11

La recerca a la universitat es reflecteix en les tesis doctorals llegides

quant els cursos a la demanda potencial i a la disponibilitat de recursos dels diversos departaments. Arran d’un decret del Ministeri d’Educació del 30 d’abril sobre estudis de tercer cicle, la UB està elaborant fórmules operatives flexibles per adaptar-se al nou marc normatiu. El decret divideix els programes de doctorat en un període de docència, al final del qual s’obtindrà un certificat, i un altre de recerca, que donarà dret a un certificat-diploma.

El moment culminant dels estudis de doctorat és la lectura i defensa pública de la tesi davant d’un tribunal format per cinc doctors especialistes en la matèria de la tesi o en una altra que hi tingui afinitat. El nou decret estableix que aquests membres seran escollits per la Comissió de Doctorat de cada universitat entre deu especialistes proposats pel departament on es fa la tesi, un cop escoltat el director de la tesi. Alhora s’han de respectar una sèrie de criteris: per exemple està prohibit que hi hagi més de dos professors del mateix departament i tres de la mateixa universitat. La UB ha augmentat enguany de 30 a 40 milions de pessetes el pressupost

destinat a cobrir les despeses generades per la constitució d’aquests tribunals, sobretot viatges i dietes. De tota manera, el vicerector de Cooperació Experior i Tercer Cicle Joan Tugores opina que els mitjans per a aquest capítol haurien d’augmentar més encara, per donar als estudis de doctorat la importància que els pertoca.

Un cop el doctorant ha defensat la tesi, els membres del tribunal la qualifiquen segons una escala que ha estat modificada pel nou decret ministerial. Fins ara l’opció era declarar l’estudiant apte o no apte i atorgar la qualificació cum laude per a les tesis d’especial qualitat. Ara s’avaluaran amb la puntuació de no apte, aprovat, notable, excel·lent i excel·lent cum laude.

El punt final de tot el procés és la publicació de la tesi. El Servei de Publicacions de la UB ha començat a editar en suport CDROM les llegides a la universitat, substituint el suport microfitxa emprat fins ara. El nou sistema presenta avantatges importants d’emmagatzematge, consulta a través del web i incorporació al document d’il·lustracions, gràfics, imatges i so en vídeo

allotjament

Col·legis majors, convivència de qualitat La UB té tres col·legis majors que a més de l’allotjament ofereixen una sèrie de serveis com cursets i diversos actes culturals i esportius a UB té actualment tres col·legis majors a Barcelona, on ofereix no només allotjament, sinó també una sèrie de serveis que van des d’instal·lacions esportives a activitats com conferències i cursets, tot promovent la convivència i la formació dels residents. Aquests centres formen una xarxa per tot Espanya que permet als estudiants i personal de les universitats gaudir d’uns indrets de qualitat on estar-se mentre treballen, estudien o simplement fan turisme. Ara serà més fàcil utilitzar-los gràcies a una guia que recull els col·legis majors i residències universitàries públiques d’arreu d’Espanya.

Els col·legis que actualment depenen de la UB són el Penyafort-Montserrat (Diagonal, 643), el Ramon Llull (Urgell, 187, recinte de l’Escola Industrial) i el Sant Jordi (Mestre Nicolau, 13). Ofereixen respectivament 420, 270 i 176 places per a estudiants en habitacions individuals, dobles o triples.

El Sant Jordi disposa a més d’un espai a part amb cuina i sala de televisió pròpies per al professorat. El Penyafort-Montserrat també té habitacions per a professors i el passat mes de març va inaugurar una nova modalitat d’allotjament: vuit apartaments amb bany i cuina propis cadascun i destinats fonamentalment a docents, investigadors i estudiants de tercer cicle.

A més de fomentar la convivència, els col·legis ofereixen una sèrie d’instal·lacions com ara biblioteca, sala d’ordinadors, laboratoris d’idiomes o instal·lacions esportives.

Tot això per un preu lleugerament per sobre

de les 700.000 pessetes l’any, que inclou la pensió completa.

Els responsables dels col·legis majors Penyafort-Montserrat i Ramon Llull, que tenen una gestió conjunta amb el professor José Manuel Bermudo com a director, expliquen que les persones que utilitzen els col·legis majors de la UB durant el curs són majoritàriament estudiants provinents de comarques catalanes mentre que a l’estiu predominen els d’altres indrets d’Espanya i

guia de col·legis majors i residències universitàries públiques de tot Espanya. Amb un format semblant a una guia turística, s’hi descriuen un centenar de centres.

La UB ofereix altres possibilitats d’allotjament a més dels col·legis majors. Poden llogar-se estudis al barri de Gràcia, amb els quals la UB té firmat un conveni. El Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària de la UB també busca allotjament en hotels, hostals i aparthotels, alhora que manté un

L 12

El professor suec Lars Hjelmqvist a un dels apartaments del Col·legi Major PenyafortMontserrat

de l’estranger. L’existència d’una xarxa de col·legis majors per tot Espanya converteix aquests centres en una bona possibilitat de conèixer diverses ciutats. En aquesta línia, el col·legi Sant Jordi ha iniciat aquest curs un programa d’intercanvi que permet que durant les setmanes que no hi ha exàmens els residents puguin allotjar-se gratuïtament en altres col·legis majors d’Espanya.

Per ajudar a difondre l’existència d’aquests centres, el director del Sant Jordi, Miquel Serra, també ha elaborat la primera

conveni amb la Generalitat per utilitzar el servei Habitatge Jove. Pel que fa a residències universitàries, la UB té conveni per usar durant tot el curs la residència Erasmus a Badalona i la residència La Ciutat a Gràcia. L’Ajuntament de Barcelona defensa que hi ha un dèficit de residències universitàries i d’aquí a l’any 2000 pensa inaugurar-ne cinc de noves. D’aquesta manera s’augmentarien en mil noves places les 4.400 que hi ha actualment a les residències de la ciutat

teatre

La universitat surt a escena Ricard Salvat va ser, a la UB, el primer catedràtic d’Espanya en Història de les Arts Escèniques i continua desplegant-hi la seva activitat teòrica i pràctica, alhora que sorgeixen més grups universitaris interessats

cions, alhora que edita la revista Assaig de teatre, de la qual aquest estiu es publica el número 10.

L’afició al teatre ha fet néixer dos grups més dins de la UB. Es tracta d’Akelarre a la Facultat de Filologia i el Grup de Teatre de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials. El primer treballa de fa cinc anys i ha escenificat peces d’autors com Harold Pinter o Sam Sheppard. La companyia d’Empresarials ha escenificat fins ara dues obres: Torna-la a tocar, Sam de Woody Allen i Blanca: vídua d’un viu de Nicasi Camps.

Paral·lelament, s’ha arribat a un acord amb l’Institut del Teatre segons el qual les persones vinculades a la UB tindran un 25 % de descompte en tots els espectacles de l’Institut. Alhora, existeix el projecte de destinar una sala per a representacions teatrals a la nova Facultat de Geografia i Història que s’ha d’inaugurar l’any 2001 enfront de la Casa de la Caritat, al Raval

a UB va ser la primera universitat d’Espanya a tenir una càtedra d’Història de les Arts Escèniques, que des que es va crear el 1986 és a càrrec del catedràtic i director teatral Ricard Salvat.

Les primeres classes sobre teatre a la UB les va impartir ell mateix dins la càtedra d’Estètica de José Maria Valverde, des del 1956. A partir del 1970 la docència sobre teatre es va incorporar al Departament d’Història de l’Art. Ara hi ha dues assignatures obligatòries de la llicenciatura d’Història de l’Art sobre Història de les Arts Escèniques i un seguit d’assignatures optatives com Història de la Posada en Escena, Teoria Teatral i Història de l’Art Escènic Català. Les imparteixen Ricard Salvat, Maria Josep Ragué i Enric Ciurans.

Ricard Salvat afirma que la docència del teatre hauria d’assentar-se més a la UB i defensa la creació d’un futur departament de les arts escèniques. Pel que fa a la pràctica del teatre universitari, Salvat va ser en els seus anys d’estudiant un dels fundadors de l’Associació de Teatre Experimental, quan les autoritats franquistes El professor Ricard Salvat davant les maquetes fetes per alumnes de la Facultat de Belles Arts per a l’obra ‘En impedien treballar a la uni- la ardiente oscuridad´

L 14

versitat i havien d’assajar a locals cedits per particulars.

Ja com a professor del Departament d’Història de l’Art de la UB, el 1970 Salvat va fundarl’Institut d’Experimentació Teatral, que va anomenar-se de formes diverses fins esdevenir el 1993 l’actual Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET), vinculada a la seva càtedra d’Història de les Arts Escèniques. Avui l’AIET té uns 100 socis i ha escenificat més de quaranta muntatges teatrals, incloent èxits com La pell de brau i En la ardiente oscuridad, de les quals se’n van fer més de cinquanta representacions i que es van representar a ciutats com Jerusalem, Madrid i Puebla (Mèxic).

Actualment la companyia prepara l’obra La romàntica història d’una monja, de l’autor sud-africà Zakes Mda, en traducció de Carme Serrallonga. A més, l’AIET fa una sèrie de seminaris, conferències i exposi-

professions

Els cossos més artístics La professió poc valorada de model nu és indispensable a la Facultat de Belles Arts, que en té dotze com a membres de la plantilla de personal fix Classe aquest curs a la Facultat de Belles Arts amb un model posant

a UB és l’única universitat d’arreu d’Espanya que manté entre el personal fix de la seva plantilla laboral dotze persones que treballen de manera exclusiva i especialitzada com a models nus a les classes pràctiques de dibuix i escultura de la Facultat de Belles Arts, mentre que altres centres d’ensenyament contracten aquests professionals a empreses externes.

Posen davant els alumnes, en una feina molt clàssica i consubstancial a l’aprenentatge de les belles arts, però sovint poc valorada i que suposa un important desgast físic i psicològic. En una de les últimes convocatòries públiques per concursar a places de personal laboral de la UB, el mes de març, n’apareixia una d’Oficial Model Viu, amb la categoria de Grup IV, el penúltim dels nivells laborals existents.

“Allò que més m’agrada de la meva professió és el fet que el resultat és una obra d’art”, explica el model Sergio Hurtado.

Dolores Pulido, coordinadora de Models Vius de la UB, afirma que darrere un model ha d’haver-hi tota una preparació. Sovint han de mantenir durant molt de temps la mateixa postura, la qual cosa pot dur a un esgotament important. “És aconsellable fer algun tipus d’esport”, recomana Pulido. A més, la universitat prepara esporàdicament cursos de formació per als models destinats a prendre consciència del propi cos.

15

L

Una model posa a la Llotja l’any 1914

El professor Ruíz Ortega explica que amb el pas dels anys els models s’encaminen cap altres vessants professionals, per exemple treballar de bidells. En algun cas fins i tot han esdevingut professors universitaris.

Els models masculins són minoria, tres en l’actualitat. “Quan vaig entrar com a professor a la facultat durant els anys 70, les dones posaven nues mentre que els homes ho feien amb banyador”, explica el professor Ruíz, que va ser justament qui va acabar amb aquesta diferència de tracte.

El professor Ruíz Ortega explica que la figura del model ja existia durant l’Antiguitat i que va ser en el Renaixement quan aquesta feina va agafar un caire més oficial coincidint amb la creació d’acadèmies. El segle XVII trobem referències escrites a la contractació de models a les acadèmies d’art. Dins de la UB, els models també tenen una llarga trajectòria, per exemple en fotos d’arxiu dels anys 10 i 20 a l’escola de belles arts anomenada la Llotja, avantpassada de l’actual Facultat de Belles Arts

mostra

El cuiner Ferran Adrià apadrina l’exposició

“L’herència del Sent Soví” Constava de 180 manuscrits i impresos de la Bibilioteca de la UB, en un itinerari des de la cuina medieval fins a la nova cuina catalana a través dels tractats més representatius

P 16

er Sant Jordi al vestíbul de l’Edifici Plaça Universitat es va inaugurar l’exposició “L’herència del Sent Soví” sobre manuscrits i llibres de temàtica alimentària procedents de la biblioteca d’aquesta universitat i del fons Rudolf Grewe, que es mostraven per primer cop en una exposició pública.

El vernissatge de la mostra va comportar dues iniciatives singulars. La cuinera Rosa M. Esteva Grewe, del restaurant barceloní

L’estudiant

Tragaluz, va oferir als assistents una mostra de plats de cuina medieval extrets de receptes dels llibres exposats, amb vins del celler de Can Ràfols dels Caus, de Carlos Esteva Grewe. Alhora, el cuiner Ferran Adrià va apadrinar la mostra i va obsequiar els assistents amb una sorpresa comestible preparada per ell, que portava per nom la frase de Josep D’esquerra a dreta, Rosa M. Esteve, el cuiner del restaurant Tragaluz Joan Ferré, Antoni Caparrós i Ferran Adrià Pla “L’únic que els falta a les de llibres de cuina i gastronomia conservats roses per ser perfectes és ser comestibles”. a la Biblioteca de la UB. L’enginyosa observació de Josep Pla va L’exposició constava de 180 manuscrits i servir de punt de partida perquè Ferran Adrià impresos seleccionats pel responsable de traduís les roses, el gust de les roses, a un fons antics de la Bibilioteca de la UB Jordi llenguatge gastronòmic actual. Ferran Adrià Torra i pel catedràtic d’història medieval va acceptar fer de padrí de la presentació Antoni Riera, en un itinerari des de la cuina pública del llegat Rudolf Grewe, que gràcies medieval fins a la nova cuina catalana a traa l’interès i a la generositat de Rosa Maria i vés dels tractats més representatius Carlos Esteva Grewe ja forma part del fons

Teresa Carretero

guanya el IV Concurs d’Oratòria L’advocat Emili Cuatrecasas, el professor Alfonso Hernández Moreno, l’actriu Montse Guallart i el periodista Joan Salvat formaven el jurat eresa Carretero, estudiant de segon curs d’Administració i Direcció d’Empreses, va guanyar divendres 24 d’abril el IV Concurs d’Oratòria defensant davant del seu opositor Antoni Ferre, de quart curs de Dret, que el govern no té dret a impedir el pagament d’un segrest.

Actuaven de jurat l’advocat Emili Cuatrecasas, el director del Departament de Dret Civil de la UB Alfonso Hernández Moreno, l’actriu Montse Guallart i el periodista Joan

T

El jurat i la guanyadora

Salvat. El Concurs d’Oratòria està organitzat pel Club de Debat de la Facultat d’Econòmiques i la Comissió de Cultura de la Facultat de Dret. Va néixer el 1993 impul-

sat per la necessitat dels alumnes de conèixer les tècniques de l’oratòria i la persuasió.

En aquesta edició s’hi havien presentat 16 alumnes d’Econòmiques i sis de Dret

Biblioteca,

a l’Àrea de Reserva

bibliofília

Les joies de la

Entre els manuscrits que s’hi guarden n’hi ha de tan valuosos com la còpia més antiga que es conserva de la ‘Crònica del Rei Jaume’, del 1343

oies bibliogràfiques de valor incalculable com ara la còpia més antiga que es conserva de la Crònica del Rei Jaume, de 1343, o la traducció catalana de la Regla de Sant Benet, de 1457, o un antíquíssim tractat de patrística llatina del segle X es troben a l’Àrea de Reserva de la Biblioteca de la UB, amb 2.000 altres manuscrits d’importància.

Al costat dels manuscrits, l’Àrea de Reserva consta d’uns 200.000 llibres, que van començar a catalogar-se i a informatitzar-se de forma sistemàtica a partir de 1984, en un procés que encara avui continua. El procés de catalogació d’un llibre antic és força més laboriós que el d’un llibre modern, ja que sovint falten pàgines, no consta l’autor o l’exemplar està deteriorat pel pas dels anys.

En aquests casos, la tasca dels bibliotecaris per reconstruir la fitxa completa del llibre s’assembla força a la dels detectius.

El director de l’Àrea de Reserva Jordi Torra explica: “Poques vegades ens veiem incapaços d’identificar un llibre. La tasca és lenta i feixuga, hem de rastrejar els indicis en els sistemes de catalogació internacionals, però gairebé sempre ens en sortim”. Un altre pas és el de la restauració, que es fa al taller inaugurat el 1997 al Campus Pedralbes, on treballen tres restauradors i deu becaris de la Facultat de Belles Arts i de l’Escola de Restauració de la Generalitat. S’hi reenquadernen els exemplars malmesos, es restaura el paper corcat i es fixen les tintes esborrades, entre altres tècniques.

J

17

El director de l’Àrea de Reserva Jordi Torra amb el llibre d’astronomia i astrologia de l’emperador Carles I

La major part dels fons antics provenen de les biblioteques dels convents de Barcelona desamortitzats l’any 1835. Entre les importants figuren les dels convents de Santa Caterina, Sant Josep, Sant Francesc, Sant Agustí, del Carme i de la Mercè. L’altra part del fons de reserva prové de la biblioteca de l’antiga universitat de Cervera i de donacions i compres diverses al llarg de la història.

Un dels apartats més valuosos de l’Àrea de Reserva és el de manuscrits, amb 2.030 exemplars. El més antic és del segle X, mentre que els segles XVII i XVIII són els més representats. A més dels ja esmentats, alguns dels manuscrits més emblemàtics són el Llibre del Mostaçaf (1337), el Llibre dels àngels de Francesc d’Eiximenis (1445), el Llibre apellat Consueta (del Consell de Cent de Barcelona) del segle XIV, i el cançoner Jardinet d’Orats (1486).

Els incunables (llibres impresos abans de 1500) també estan molt ben representats a la

biblioteca, amb 752 exemplars, molts per duplicat. El més antic correspon al primer llibre imprès a Itàlia, el De Oratore de Ciceró (1465), obra de dos impressors alemanys que viatjaven per Itàlia intentant introduir la impremta de Gutenberg.

Pel que fa als llibres impresos en l’època moderna, l’Àrea de Reserva reuneix aproximadament 9.500 impresos del segle XVI, 46.000 del XVII i 55.000 del XVIII. També és fonamental la col·lecció d’impresos sorgits dels tallers de Barcelona, que permet la reconstrucció de l’activitat impressora de la ciutat des dels seus orígens fins al segle XVIII. A part de les col·leccions ubicades a la biblioteca de l’Edifici de Plaça Universitat, cal destacar els importants fons d’obres de medicina i ciències jurídiques que es conserven a les biblioteques de les respectives facultats

hel·lenisme

Alexis Eudald Solà premiat a

Reconeguda la seva dedicació a l’ensenyament universitari de la llengua i la cultura gregues actuals l professor de llengua i literatura grega moderna de la Facultat de Filologia Alexis Eudald Solà va rebre el 4 de març a l’ajuntament de la capital grega el Premi Atenes de mans de l’alcalde de la ciutat Dimítrios L. Avramòpulos, atorgat a proposta de la Societat Grega de Traductors de Literatura, que presideix l’ambaixador i home de lletres Vassilis Vitsaxís, en reconei-

E 18

Atenes

xement a la seva tasca d’estudiós i promotor de la cultura neohel·lènica a l’exterior. El professor Alexis Eudald Solà, que ja va rebre la Creu d’Or de l’Ordre de l’Honor de la República de Grècia l’any 1996, es també membre corresponent de la Societat d’Escriptors Grecs i cònsol honorari de Xipre a Catalunya i Aragó.

Nascut a Ripoll el 1946, va cursar estudis de Filosofia i Lletres a la UB i s’hi va doctorar amb una tesi sobre Kavafis, dirigida pel professor Josep Alsina, ripollès igual com Solà i secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres al llarg de més de vint-i-cinc anys. En aquesta funció el va succeir Alexis Eudald Solà, que és també acadèmic numerari des de l’any 1988 i que es va fer càrrec de la secretaria d’aquesta corporació fins al 1996.

A més de la feina docent i investigadora a la universitat, on va fundar l’Aula Carles Riba per a la promoció i divulgació de la cultura catalana durant els anys del franquisme, Alexis Eudald Solà ha traduït els poetes i prosistes grecs contemporanis (Kavafis, Seferis, Ritsos, Titos, Patríkios, Kazantzakis) i ha publicat diversos treballs sobre literatura neogorega i sobre Antoni Rubió i Lluch i Carles Riba, de cara a establir les relacions culturals i polítiques entre Grècia i Catalunya. Entre 1980 i 1983 va ser cap de Relacions Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i en l’exercici del seu càrrec va iniciar la tasca de projecció exterior de la cultura catalana.

A propòsit de l’evolució de l’hel·lenisme a la universitat i de la seva trajectòria com a pràcticament únic professor universitari arreu de Catalunya de llengua i cultura gregues actuals, Alexis Eudald Solà manifesta: “Des de fa molts anys, l’estudi de la Grècia moderna –la llengua, la literatura i la cultura en general– m’absorbeix totalment. I no pot ser d’altra manera. La Grècia moderna no és un apèndix de la Grècia clàssica, com molt erròniament alguns pensen. És una continuïtat, sí, però que passa a través de Bizanci (un altre món riquíssim i enlluernador) i sobretot és una realitat que ens arriba transformada, després d’uns segles d’una història molt difícil i turmentada”.

“Em considero admirador i seguidor –més que no pas deixeble, perquè l’estudi del neogrec el vaig emprendre tot sol en acabar els estudis a la facultat– d’Antoni Rubió i Lluch, el nostre primer bizantinista i neohel·lenista que, a més, va introduir l’estudi del grec modern a la nostra universitat, i també de Carles Riba. Al costat d’aquests dos grans noms, hi ha dues figures que recordo especialment: Josep Alsina i Jaume Berenguer, que pertany a aquella gran generació –els Valentí Fiol, Joan Petit, Santiago Olives– que per culpa de la guerra civil no van poder estar a la universitat i van haver de treballar en altres camps. D’aquesta manera, no diria l’hel·lenisme, sinó que l’humanisme català va perdre autèntics mestres” El professor Alexis Eudald Solà a la tribuna de l’Ajuntament d’Atenes durant les seves paraules d’agraïment

entrevista

Tomàs Molina, home del temps de TV3: “La universitat em va canviar la manera de pensar” Tomàs Molina explica com l’ha influït la formació universitària, inclosos els seus actuals estudis de doctorat, i avalua la recerca que fa la UB en meteorologia omàs Molina (Badalona, 1963) va llicenciar-se el 1988 en Físiques, l’ensenyament on s’imparteixen astronomia i meteorologia a nivell universitari.

Des del 1987 treballa a TV3 com un dels populars homes del temps i és cap de meteorologia de Televisió de Catalunya. També és responsable dels canals temàtics Canal Meteo i Teletiempo, que pertanyen a la Corporació Catalana de Radio i Televisió i emeten dins les plataformes de Canal Satélite Digital i Vía Digital. D’altra banda, és un dels vicepresidents de la International Association Broadcast Meteorologist.

A més d’aquest currículum com a meteoròleg, també està col·legiat com a periodista. En aquests moments continua la seva formació a la UB amb el doctorat i prepara la tesi doctoral, centrada en radars meteorològics.

T

20

Quan vas començar els estudis de física ja t’atreia la meteorologia? L’estada a la facultat va influir en com enfocar el teu àmbit de treball?

Quan vaig entrar a la facultat volia ser mestre. Primer volia estudiar Matemàtiques però, com que sóc molt pràctic, vaig pensar que si estudiava allò només podria ser professor de matemàtiques. En canvi, amb Físiques podria fer de professor de matemàtiques, de física i de química. Quan ja estava fent quart curs, sense pensar que seria home del temps, TV3 va fer uns càstings a la Facultat. Jo havia fet teatre i un programa per a nens a Ràdio Ciutat de Badalona, feia titelles i estava en un grup d’animació infantil. Em van dir que m’hi pre-

Tomàs Molina a un pati de la Facultat de Física i Química

sentés, que tenia possibilitats perquè estava més acostumat a aguantar-me els nervis. M’hi vaig presentar i em van agafar.

Anar a la universitat em va canviar la manera de pensar. Físiques et fa canviar l’estructura cerebral. Abans la velocitat era l’espai que recorres en una unitat de temps, mentre que quan arribes a la universitat la velocitat és la derivada del vector posició.

Això és un canvi conceptual. Quan comença a tenir un significat en el teu cap, vol dir que el teu cap ha canviat.

A termodinàmica, per exemple, et fan l’enunciat d’un problema i has de decidir d’entrada com pot anar aquest problema. El resultat està tan allunyat del plantejament inicial que aprens que per resoldre el problema has d’anar més enrere, has de mirar les coses amb més separació de la realitat. No t’has d’enfrontar al problema com una qüestió concreta, sinó sempre des de la generalitat. Això serveix després a la vida en general.

Molts companys d’estudis estan treballant ara en càrrecs directius d’empreses d’allò més diverses.

Va ser complicat aplicar els coneixements teòrics adquirits a la universitat a la divulgació a través dels mitjans de comunicació?

Amb aquest tema tinc un problema de consciència. Sé que estic fent un cert mal a la societat. Sé que m’ha costat entendre les coses, mentre que a la televisió les dono tan mastegades que sembla que no siguin difícils. Realment són molt més difícils. A la televisió tendim a falsejar la realitat. Tot i que jo intento explicar que és més difícil que no sembla, tinc la sensació que estem enganyant la joventut.

La meva obsessió és fer-me entendre.

Sempre he tingut vocació de fer arribar la ciència als mitjans de comunicació. Vaig fer a Ràdio Estel un programa que es deia Converses amb la ciència, quan va començar tot això de les tertúlies als mitjans de comunicació. Allò que no puc suportar és la gent que parla del que no sap. Per contrarestar-ho, vam dir que faríem una tertúlia amb persones de la universitat o tècnics especialitzats en un tema. És possible que fem una cosa semblant a la televisió l’any vinent.

Com és el nivell de la recerca universitària en meteorologia a Catalunya i concretament a la Facultat de Física de la UB? Catalunya, i Barcelona en particular, s’estan convertint en un pol en meteorologia a nivell espanyol i europeu. Els canals temàtics de meteorologia, que molt fàcilment s’haurien pogut fer fora de Barcelona, bàsicament a Madrid, s’estan fent a Barcelona.

Hi ha un model numèric de predicció, aquí, a la universitat. També hi ha el nou radar meteorològic de la UB. Jo tinc l’orgull que des de Televisió de Catalunya hem participat en que això tirés endavant, encara que es fa des de la universitat i el mèrit és seu. Per exemple, una part del radar és de TV3 i hem

participat en totes les inversions que ha calgut. Ara tornarem a fer la convocatòria de beques i agafarem estudiants de Física i de Geografia per a TV3 i Catalunya Ràdio. De cara a l’octubre, amb el professor Jeroni Lorente estem preparant un postgrau, amb voluntat que sigui un màster, sobre comunicació de la informació meteorològica. Serà força multidisciplinar, no només en l’àmbit espanyol sinó en el llatinoamericà, en col·laboració amb altres universitats. Hi participaria gent de Física, Geografia, Periodisme, Oceanografia i Llengua.

A Espanya, un lloc amb uns estudis de física de l’atmosfera a un nivell tan fort només existeix a Barcelona. A Madrid hi ha l’Institut Nacional de Meteorologia, però és més tancat i per accedir-hi cal fer unes oposicions. Ho estem fent tan bé que ha pogut néixer el Servei de Meteorologia de Catalunya. Tot això gràcies al fet que tenim gent capacitada, eines i equipament. Per exemple, el model MASS (Sistema de Simulació Atmosfèrica de Mesoescala) està funcionant bé; hi ha el llançament cada dia d’un globus sonda del Servei Català de Meteorologia... Cada cop tenim més eines per fer estudis, els quals moltes vegades es basen en tenir les eines que permetin investigar. Entre tots estem fent una feina ben feta. La universitat ha de treballar amb les empreses, amb la societat. La bona investigació és la que es lliga a les coses que passen. Hi ha aspectes de la investigació que s’han de pagar per se, perquè s’han d’investigar sols. Però per als altres, com que estan involucrats en la socie-

tat, acaba sortint finançament. Crec que amb la meteorologia això s’està fent molt bé, amb l’administració pública, la universitat, la televisió i les empreses.

Catalunya és un país especialment difícil per a les prediccions meteorològiques per culpa de les seves característiques físiques, com ara el relleu?

Tot arreu del món és complicat. És veritat que Catalunya resulta complicada, però per exemple a Anglaterra no n’hi ha prou de dir que plourà, sinó que cal dir quin tipus de pluja farà i si caldrà paraigua. A cada lloc la gent necessita un cert nivell de detall complicat.

La predicció avui per al sisè dia és més bona que la predicció que es feia l’any 1982 per a l’endemà. Ha canviat tant la tècnica que la meteorologia de fa quinze anys no té res a veure amb la d’ara pel que fa als procediments. Fallar ara la predicció vol dir fallar en un marge de sis o dotze hores. Si dic que demà al matí plourà i plou a la tarda, he fallat, però hem fallat per un marge d’hores.

Les queixes grans són sempre pel temps que fa. Per exemple, l’última Setmana Santa va fer exactament el temps que vam dir que faria, però es van queixar perquè era un temps lleig.

D’altra banda, fa anys a Andorra s’hi podien desplaçar mil, deu mil persones. Avui una nevada als Pirineus pot enganxar mig milió o un milió de persones. Qualsevol cosa que passa es multiplica. És imprescindible la predicció

Tomàs Molina al terrat de la Facultat de Física i Química

entrevista

Què t’ha mogut a fer el doctorat? Què en penses del que s’anomena formació continuada, del fet de continuar estudiant quan ja ets dins del món professional?

Continua al meu cervell la idea de ser professor. No sé quan podré acabar el doctorat, però algun dia seré doctor. El que he fet ara és capacitar-me per a la investigació, formarme dins de la universitat. M’agrada per diversos motius. Primer, perquè la universitat em fa sentir jove, la facultat m’agrada, seguir en contacte amb la gent, amb els companys de classe... La feina, vulguis o no vulguis, et separa de la gent. Després resulta que sóc molt xafarder, per dues bandes, perquè també sóc periodista. Ho he estat des de petit, quan tenia el vici de llegir. La feina que estic fent em dóna l’oportunitat d’accedir a coses diferents.

21

estiu

Els Juliols dupliquen També han ofert cursos d’estiu Formació Continuada-Les Heures, l’Escola d’Idiomes Moderns i l’Institut d’Estudis Hispànics, entre d’altres ls cursos d’estiu Els Juliols de la UB estrenats l’any passat han duplicat l’oferta en la seva segona edició i volen duplicar igualment, fins arribar als 2.000 estudiants, els resultats de la primera convocatòria. Els 37 cursos programats es fan del 6 al 24 de juliol a l’Edifici Plaça Universitat, com també les activitats culturals paral·leles.

Els Juliols de la UB tenen un pressupost de 74 milions de pessetes, amb un objectiu d’autofinançament del 66 %. La resta es cobreix gràcies al patrocini de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona i empreses privades com ara Enciclopèdia Catalana, Picking Pack, Coca Cola, Don Algodón i Ibèria.

D’altra banda, Els Juliols de la UB organitzen del 7 al 13 de setembre vuit cursos d’estiu en anglès a Sarajevo, en col·laboració amb la Universitat de Sarajevo i el Comissionat d’Universitats i Recerca de la Generalitat, i també participen del 14 al 19 de setembre als cursos d’estiu de la Universitat Internacional Illa del Rei (UIMIR) a Maó.

Alhora, la cinquena edició anual de la European Universities Summer School que convoca Formació Continuadales Heures ha tingut lloc del 6 al 31 de juliol al Palau de les Heures, amb 24 cursos que concentraven els esforços organitzatius en cinc àrees consolidades: direcció d’empreses, medi ambient, gerontologia, recursos humans, les universitats davant del segle XXI i for-

E 22

mació continuada universitària. La majoria de cursos els imparteixen en anglès professors de diferents països.

L’Escola d’Idiomes Moderns ha ofert enguany sis cursos d’estiu nous, entre els quals hi ha anglès a Internet, anglès al cinema, preparació per a l’examen d’anglès TOEFL (Test of English as a Foreign Language) i un per a professors no nadius d’anglès de primària i secundària.

El Servei de Llengua Catalana ha introduït enguany com a novetat en la seva oferta per a l’estiu un curs sobre redacció i elaboració de pàgines web. Les classes seran pràctiques i tenen com a objectiu dominar els recursos d’Internet i aprendre els criteris de redacció i adaptació de textos per a aquest mitjà d’informació. El curs tindrà valor de crèdits de lliure elecció, igual que el de tècniques de redacció i el taller d’escriptura creativa.

També s’ofereixen els cursos especialitzats de correcció fonètica i de grup de conversa. D’altra banda, s’impartiran 15 cursos de llengua general per a no catalanoparlants i catalanoparlants, repartits en sis nivells de coneixement.

L’any passat van impartirse tretze cursos corresponents també a sis nivells, que van seguir 251 alumnes de les procedències més variades.

L’Institut d’Estudis Hispànics ofereix com cada estiu cursos intensius d’espanyol per a estrangers en diferents edicions del 6 de juliol al 10 de setembre. L’any passat van seguir aquestes classes un total de 200 estudiants.

La Càtedra Ramon Llull, dirigida pel professor de Filologia Romànica de la UB Gabriel Oliver, celebra els seus cursos d’estiu a la seu de l’Estudi General Lul·lià de Palma de Mallorca, en la 47a edició del curs d’espanyol per a estrangers i la 21a edició dels Cursos Francesc de B. Moll de Filologia Espanyola i Catalana, entre d’altres.

L’any passat 1.500 alumnes van seguir els cursos de la càtedra, la majoria impartits per professors de la UB

Il·lustració corresponent al cartell d’Els Juliols de la UB

internet La nova portada de l’UB Web

23

L’UB Web arriba al milió d’entrades i canvia de cara Ja té 18.000 pàgines i s’ha convertit en un dels més importants mitjans de comunicació interna i externa de la universitat l mateix moment d’arribar a un milió d’entrades d’usuaris a través de la portada de l’UB Web després de la seva implantació el novembre de 1995, aquesta primera pàgina d’accés dissenyada gràficament per l’agència Quod va canviar a partir del 23 d’abril per donar lloc a una nova imatge més estructurada, en funció de l’ampli desplegament que ha conegut en poc

A

temps i coneixerà encara els mesos vinents el nou mitjà informàtic de comunicació interna i externa. La seva adreça electrònica és http://www.ub.es.

El primer milió d’entrades registrades a través de la portada no representa el total d’usuaris que havien accedit a la UB en aquest període, molt superior si es té compte que una part de les consultes s’adreça directament a alguna de les 18.000 pàgines sense passar per la portada.

L’estructura del contingut de l’UB Web ja es va posar al dia el mes de gener de 1998 sobre la base de l’experiència adquirida pel sistema, amb el criteri de facilitar els itineraris de navegació de cada tipus d’usuari intern i extern. Ara, els diferents botons de la nova

portada recullen aquesta estructura de presentació general de la UB, Infos, Divisions, Cerca, Estudiants, Personal docent i investigador, Personal d’administració i serveis, Fundacions i Universitat-empresa.

A les barres de navegació que figuren al capdamunt i al peu de cada pàgina interior, s’hi troben els botons que remeten a la portada, a la Biblioteca, a les Infos, a la pàgina de les diferents modalitats de Cerca, a Estudiants, a PDI i a PAS. L’UB Web és un dels elements bàsics del conjunt d’accions de la Fundació UB Mèdia per implantar les noves tecnologies en els diferents aspectes de la vida d’aquesta universitat, amb el finançament de Banc Santander

política

El president Aznar a El cap del govern volia conèixer de prop un centre hospitalari amb un alt component de recerca d’excel·lència l president del govern espanyol José María Aznar va fer una visita a l’Hospital Clínic i a la Facultat de Medicina de la UB el dilluns 20 d’abril en el marc d’una estada a Barcelona, acompanyat pel conseller de Sanitat de la Generalitat Eduard Rius, la delegada del Govern a Catalunya Julia GarcíaValdecasas, el rector Antoni Caparrós, el degà de la Facultat de Medicina Josep A. Bombí i el director científic de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer Joan Rodés, entre d’altres personalitats.

La visita responia a la voluntat del president Aznar de conèixer de prop les característiques d’un centre hospitalari amb un alt component de recerca d’excel·lència. Enguany la unitat mixta de recerca formada per l’Hospital Clínic de Barcelona i la Facultat de Medicina

Medicina

E

24

El president Aznar al laboratori de Biologia Cel·lular de la Facultat de Medicina acompanyat pel degà Josep A. Bombí i pel rector Antoni Caparrós

de la UB ha tornat a ser la primera dins la xarxa d’unitats d’investigacions (REUNI) del Sistema Nacional de Salut, en una classificació que té en compte tant la rellevància científica i sociosanitària de la recerca com la producció científica duta a terme pels centres.

El president Aznar també va visitar el laboratori de Biologia Cel·lular de la Facultat de Medicina de la UB, inaugurat juntament amb altres instal·lacions l’octubre de 1996 amb motiu de la remodelació de 14.000 metres quadrats de l’ala nord de la facultat

L’estat de la ciència a Espanya analitzat a‘Nature’ La contractació dels joves investigadors és el principal problema de l’actual sistema de ciència i tecnologia espanyol, segons la prestigiosa revista científica a contractació dels joves investigadors constitueix el principal problema per resoldre de l’actual sistema de ciència i tecnologia espanyol, segons la prestigiosa revista científica anglesa Nature. El mes d’abril va publicar un suplement dedicat íntegrament a la recerca a Espanya sota el títol “Science in Spain: A guide to scientific opportunities”, en el qual la periodista Alison Abbott presentava el resultat del seu examen del panorama científic actual.

L

El suplement incloïa entrevistes amb personalitats del món de la ciència i de la política, opinions d’investigadors espanyols i un índex de diferents centres, universitats i institucions de recerca. De la UB s’esmentaven departaments com el de Biologia i Bioquímica Molecular, recentment guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona d’investigació científica, o el Laboratori de Genètica Molecular de la Facultat de Medicina; instituts com l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer) de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica; i el Parc Científic de Barcelona, únic representat en la secció de parcs científics espanyols.

Malgrat un increment notable de finançament a principis dels anys 80, el govern espanyol dedica avui només un 0,8 % del PIB a recerca, enfront d’una mitjana europea de l’1,9 %. Tanmateix, l’editora de la revista destaca la qualitat dels científics espanyols, que sovint treballen amb ajuts europeus. Les recomamacions de Nature al govern espanyol eren prendre’s seriosament el pro-

Portada del suplement de la revista

blema dels joves investigadors que passen sovint a engruixir la “fugida de cervells”, i mostrar més transparència pel que fa a les decisions en política científica

per primer cop

L’ensorrament d’habitatges a causa d’aquest problema ha motivat l’acceleració de recerques sobre les propietats i les carències del controvertit material

coquímica al llarg d’un procés de caràcter irreversible que depèn principalment de factors com ara la humitat i la temperatura. Com a resultat, esdevé un altre material (l’anomenada fase cúbica), que es caracteritza perquè presenta una pèrdua de resistència mecànica excessiva, un augment de porositat i permeabilitat i una marcada vulnerabilitat enfront de possibles agents externs, que determinarien el col·lapse final de l’estructura construïda amb el ciment aluminós.

La recerca ha aportat dades totalment noves sobre l’estructura, el contingut en aigua i l’estabilitat de la fase hexagonal. Tot

i que no té una aplicació directa sobre els edificis que ja pateixen aluminosi, apunta informació de base sobre les característiques d’aquest material controvertit.

Especialista en l’àrea de cristal·lografia i amb nombrosos treballs publicats en temes de ciències dels materials, Salvador Galí va engegar fa anys una sèrie d’estudis sobre estructura cristal·lina i estabilitat dels components del ciment en general. És el director de la primera tesi doctoral a tot Espanya sobre estructura del ciment aluminós, que va llegir el 29 d’abril a la Facultat de Geologia de la UB el seu col·laborador Francesc Guirado

a primera caracterització completa de l’estructura del ciment aluminós ha estat aconseguida per un equip d’investigadors coordinat pel catedràtic Salvador Des de l’ensorrament el 1990 d’un habitatge sencer a Galí, del Departament de Cristal·lografia, Barcelona a causa de l’aluminosi, a Catalunya s’han Mineralogia i Dipòsits Minerals de la UB. L’estudi ha estat publicat en l’edició interdedicat molts esforços a l’estudi de les patologies en nacional de la revista alemanya Angewandte edificis provocades pel ciment aluminós Chemie i hi han participat els investigadors Servando Chinchón de la Universitat d’Alacant, Jordi Rius de l’Institut de Ciències de Materials de Barcelona i Francesc Guirado de la Universitat Rovira i Virgili.

Des de l’ensorrament el 1990 d’un habitatge sencer a Barcelona a causa de l’aluminosi, a Catalunya s’han dedicat molts esforços a l’estudi de les patologies en edificis provocades pel ciment aluminós, del qual hi havia un gran desconeixement pel que fa a l’estructura, l’estabilitat i les propietats mecàniques. Fent servir la tècnica de difracció de pols, els investigadors han pogut determinar l’estructura molecular de l’anomenada fase hexagonal, és a dir, del material que es fa servir a peu d’obra després de barrejar el ciment que arriba de fàbrica amb l’aigua, i que constitueix l’autèntic punt de partida del ciment aluminós.

Aquest material experimenta una transformació fisi- Salvador Galí al seu despatx de la universitat amb un antic difractòmetre de pols

L

materials

Elcaracteritzat ciment aluminós,

25

innovació

Les noves tecnologies, en concret Presentem tres mostres d’una sèrie d’experiències de docència amb noves tecnologies englobades dins del programa de la UB batejat amb el nom de TEAM (Tecnologies Aplicades a l’Educació i l’Aprenentatge Multimèdia)

26

Pràctiques d’anatomia en CD-ROM

personal i la presa de decisions. A més, està en cinc idiomes per facilitar l’aprenentatge de futurs estudiants estrangers i incorpora el so per sentir-lo en la llengua original.

Durant el curs els alumnes han de resoldre un cas que ells mateixos escullen. Primer estableixen els objectius, i amb el professor estructuren els continguts i els recursos (bibliografia, mitjans informàtics, models anatòmics, radiografies i disseccions). Després formen els grups de treball i fan l’aprenentatge a través de l’itinerari guiat pel CDROM i les activitats amb el professor. Cada mòdul d’aprenentatge del CD-ROM presenta uns continguts bàsics en llenguatge, conceptes i informació especialitzats, a més d’autoavaluació, i finalitza amb l’adquisició d’una habilitat concreta. Al capdavall, el professor valora els coneixements adquirits pels alumnes.

“Fins ara només hem pogut fer un CDROM sobre l’estructura òssia del crani. La meva idea és obtenir recursos suficients per construir-ne un altre de semblant que

Des del Laboratori Hipermedia d’Anatomia, situat a la Facultat de Medicina del Campus de Bellvitge, el professor Barastegui imparteix les pràctiques de l’assignatura d’Anatomia als alumnes de primer i com a assignatura optativa a 44 alumnes de segon i tercer. El mètode pedagògic té una aparença molt senzilla. Una taula, una pantalla d’ordinador, bibliografia convencional a l’abast i una sèrie de plaques radiogràfiques. La novetat és el CD-ROM que s’utilitza.

El professor Barastegui ha trigat sis anys a desenvolupar-lo del tot, abocant-hi la seva experiència. El CD tracta de l’anatomia òssia del crani i està estructurat de manera que l’alumne assimila molts conceptes de forma gairebé subliminal, guanyant les clàssiques hores d’estudi memorístic en favor de potenciar habilitats com ara el treball en grup, la llibertat El doctor Barastegui amb els seus alumnes

inclogui tota l’anatomia del cos humà, i fins i tot construir una intranet on els alumnes puguin trobar tots els recursos necessaris a la xarxa”, manifesta el professor Barastegui.

L’entusiasme d’alguns alumnes que han passat per aquesta experiència d’aprenentatge amb noves tecnologies ha fet que sis d’ells, un cop cursada l’assignatura, hagin decidit continuar treballant amb el doctor Barastegui en el desplegament informàtic del mètode innovador.

Tot el món ibèric dins d’un CD El segon exemple que presentem exposa un projecte avançat en el camp de les humanitats.

Els professors del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia Francesc Gràcia i Glòria Munilla estan enllestint un exhaustiu CD-ROM sobre el món dels ibers, amb el qual impartiran l’assignatura Cultura Ibèrica a partir del curs vinent.

com ara la millor manera de finançar un crèdit per comprar un cotxe o un pis, calcular operacions d’inversió o saber quin tipus d’interès els afavoreix més per demanar una hipoteca.

El catedràtic del Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial Antonio Alegre presentava a tota la comunitat universitària el 14 de maig a la Facultat d’Econòmiques aquest primer curs interactiu conegut arreu del món sobre matemàtica financera. Es tracta d’una publicació multimèdia (llibret d’instruccions i CDROM), coeditada entre Edicions UB i McGraw Hill, amb tot un nou enfocament pedagògic.

El curs s’adapta a un programa clàssic de la matèria pel que fa al temari, però la metodologia d’exposició i la tutoria de l’aprenentatge aprofiten el potencial de les eines informàtiques per a la transmissió d’informació i el control dels nivells de coneixements assolits per l’estudiant. El projecte s’inscriu dins del conjunt d’iniciatives del programa de la UB batejat amb el nom de TEAM (Tecnologies Aplicades a l’Educació i l’Aprenentatge Multimèdia).

A mig termini el professor Alegre compta poder fer els exàmens de l’assignatura per ordinador –“l’alumne sabria el resultat de la prova al mateix moment de finalitzar-la”, assenyala– i també poder fer les tutories a través del correu electrònic. “L’ideal és reduir la massificació a les classes, tot combinant ensenyament presencial i virtual”, afegeix.

L’assignatura de Matemàtica Financera va ser una de les primeres a formar part de la iniciativa d’ensenyament a través de les noves tecnologies propiciada pel GAIU a partir del 1993, amb els antics METODE. El CD-ROM presentat el dia 14 és el resultat de cinc anys de recerca i millora en aquest aspecte.

De moment, ja s’han interessat per la publicació la Universitat d’Illinois, als Estats Units, i la UOC. Una comissió del Centre for Information Systems Technology de la universitat americana ha visitat el departament de la UB per conèixer el funcionament i aplicacions del CD de cara a una possible traducció. La UOC ja ha manifestat la intenció d’incorporar aquest CD dins del material escolar dels alumnes d’Empresarials, tot fent una edició especial entre Edicions UB, McGraw Hill i la UOC

innovació

L’assignatura, optativa de segon cicle, tindrà un màxim de 30 alumnes. Les classes comptaran amb la presència constant del professor, el qual introduirà la matèria i farà indicacions a fons sobre el funcionament a principi del curs. En aquest cas, a diferència de l’anterior exemple, l’alumne trobarà la major part de recursos en el CD-ROM i treballarà una gran part de l’assignatura amb l’ordinador. El professor marcarà el ritme de treball, farà les classes teòriques complementàries, atendrà les consultes i avaluarà el progrés dels alumnes, tot potenciant la vessant de la tutoria.

El CD inclou dos grans apartats: l’hipertext i un tutorial interactiu multimèdia. En l’hipertext es troba la matèria de l’assignatura, pensada i dissenyada per estimular la navegació i l’interès. Es divideix en quatre temes principals: cronògraf (amplíssima cronologia dels fets contemporanis a la cultura ibèrica a la resta del món), jaciments (caracterització i Antonio Alegre catalogació dels 350 jaciments ibèrics excavats fins avui a Andalusia i a la Cultura Ibèrica, amb la publicació del textfaçana mediterrània fins al Llenguadoc, guia de l’assignatura Protohistòria Medisituats sobre fotografies reals fetes via terrània, la realització del programa d’autosatèl·lit), cultura material (amb un banc de avaluació Magister el 1996 i la publicació prop de 2.000 imatges –dibuixos, fotogra- l’any passat del manual de protohistòria fies, esquemes i infografies– sobre ceràmica, mediterrània (coedició amb Editorial eines, objectes metàl·lics i atuells diversos Columna).

El CD es va presentar a Barcelona dins del que configuraven la vida diària dels íbers), i cultura ibèrica (estructurada mitjançant tres 26è congrés Computer Applications in entrades de societat, economia i religió, i Archaeology, del qual la professora Munilla incloent una bibliografia de referència actua- era coordinadora, i al XIII Congrés Internacional de l’Association for History and Comlitzada).

El tutorial interactiu multimèdia és l’eina puting el mes de juliol. Els professors Gràcia que permet a l’alumne autoavaluar el seu i Munilla han fet també un CD sobre el progrés amb proves objectives. Ofereix poblat ibèric de La Moleta del Remei (Alcaimmediatament la puntuació obtinguda i, en nar) i el poblament ibèric al Montsià, que es cas de dubte, remet al tema objecte de la pre- coordina amb la tasca de consolidació d’aquest parc arqueològic finançada amb gunta.

En paraules del professor Gràcia, “un dels fons FEDER de la Unió Europea, inauguraprincipals avantatges d’aquest CD multimè- da el mes de juny. dia és l’aprenentatge a través d’interrelació de conceptes, de forma àgil i mimètica, molt Matemàtica financera, més ràpida que a les classes normals. L’altra aprenent tot decidint sobre és la quantitat d’imatges de què disposa el la marxa CD. Una gran part de la matèria s’assimila senzillament per via visual”.

A partir del curs vinent els 600 alumnes de Aquest CD-ROM, únic en les seves l’assignatura troncal de la Facultat d’Econòcaracterístiques a Espanya, és l’eina que miques Matemàtiques Empresarials II aprenculmina una sèrie d’iniciatives encetades el dran tota la matèria a través d’un CD-ROM, 1995 pels professors Gràcia i Munilla a les amb la novetat que ja des del primer dia de assignatures de Protohistòria Mediterrània i classe hauran de resoldre exemples pràctics

27

ordinadors

Batejat el monstre informàtic

Hidra a Matemàtiques

Un grup de professors de matemàtica aplicada ha instal·lat un sistema de tretze ordinadors que treballen en paral·lel per formar una potent màquina que fa 2.000 milions d’operacions elementals per segon

lacions de sistemes dinàmics discrets i continus, estudis paramètrics, bifurcacions, càlculs simbòlics típics en sistemes dinàmics, etc. Es tracta d’un grup consolidat de recerca, en el qual també participen docents de la UPC i la UAB. Rep finançament del Ministeri d’Educació i Cultura, de la Generalitat i de projectes europeus. Pel que fa a l’Hidra, ha estat subvencionada principalment pel Ministeri d’Educació i Cultura, encara que també hi han contribuït la Generalitat, la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques de la UB, el Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi, i el Centre d’Informàtica de la UB

l Grup de Sistemes Dinàmics del Departament de Matemàtica Aplicada Els professors de i Anàlisi de la UB ha engegat un sistematemàtica aplicada Carles ma de tretze ordinadors que treballen en paral·lel i que formen una potent màquina de Simó, Àngel Jorba, Joaquim càlcul per a la recerca, que s’ha batejat com Font i Jaume Timoneda han a Hidra, el monstre mitològic de múltiples caps. estat els principals artífexs El sistema permet obtenir les mateixes del sistema prestacions que un macroordinador a un preu cinc vegades més barat.

Els professors de matemàtica aplicada Carles Simó, Àngel Jorba, Joaquim Font i Jaume Timoneda han estat els principals artífexs del sistema, el primer d’aquestes característiques a la UB i un dels pioners a Catalunya. Les màquines de procés en paral·lel com ara aquesta Hidra s’estan utilitzant internacionalment per a la recerca i altres tipus de tasques. Fins i tot se’n va fer servir una per als efectes especials del film Titànic, amb 160 ordinadors treballant en paral·lel, per simular les escenes de navegació i enfonsament del transatlàntic.

L’Hidra està formada per tretze pèntiums 266 MHz amb dos processadors cadascun per fer càlculs matemàtics mitjançant programes D’esquerra a dreta, els professors Àngel Jorba, Joaquim Font, Jaume Timoneda i Carles Simó

E 28

elaborats pel grup i amb sistema operatiu Linux. Es comuniquen entre si mitjançant un sistema de cablatge i un software anomenat Parallel Virtual Machine (PVM). Un dels ordinadors, anomenat màster, reparteix les tasques que han de fer els altres perquè puguin treballar simultàniament.

L’Hidra fa en un segon 2.000 milions d’operacions elementals (suma, resta i multiplicació) de manera sostinguda, amb una punta teòrica tres vegades superior. Un altre dels seus avantatges és que pot ampliar-se amb nous ordinadors: hi ha l’objectiu que en un futur pròxim n’arribi a tenir fins a vint-iquatre.

Les màquines de procés en paral·lel, conegudes com Beowulf clusters, s’utilitzen en diverses universitats dels Estats Units, com ara el California Institute of Technology, i en centres de recerca com Los Alamos, el NASA Jet Propulsion Laboratory i el NASA Goddard Space Flight Center.

El Grup de Sistemes Dinàmics de la UB fa recerca en àmbits que necessiten màquines amb gran capacitat de càlcul, com ara simu-

en castellà

tercer cicle

Primera distància MBA del món Quatre universitats catalanes aprofiten l’experiència de la versió presencial del mateix màster interuniversitari en administració d’empreses l 15 d’octubre comencen les classes del primer màster universitari totalment a distància del món via Internet en llengua castellana sobre administració d’empreses, fruit de l’experiència adquirida per la ver- Xavier Llinàs, a l’esquerra, amb Marc Eguiguren sió presencial d’aquest mateix MBA (Master in La durada dels estudis al llarg dels tres curBusiness Administration), que organitzen des del 1995 a Formació Continuada-Les sos equival a unes 1.200 hores lectives. No Heures tres universitats barcelonines, la totes haurà de fer-les l’alumne davant del seu UAB, la UPC i la UB, a les quals s’afegeix ordinador, ja que una part del temps es destina a exercicis escrits procedents del mateix ara la UOC. Els alumnes matriculats seguiran els estu- programa informàtic o a lectura de bibliogradis des de casa seva o des de l’empresa, amb fia. El curs inclou treballs individuals on line l’ordinador personal i a l’hora que desitgin. amb tutoria via correu electrònic i treballs en La durada del màster és de tres anys i el preu grup via xat igualment tutoritzats.

El nou MBA a distància via Internet està per al conjunt dels estudis al voltant de 1.700.000 pessetes. Com qualsevol altre dirigit per Marc Eguiguren i el director màster, els alumnes han de ser llicenciats acadèmic és el mateix de l’MBA presencial, universitaris i rebran el títol propi d’aquest el professor Xavier Llinàs. Per muntar MBA, lliurat per les quatre universitats orga- aquesta iniciativa han estudiat disset experiències d’MBA actualment impartits a nitzadores.

El màster s’adreça primordialment a les distància arreu del món en llengua anglesa, persones que no disposen del temps necessa- entre les quals hi ha el de la Henley Management School (Regne Unit), el de l’Open ri o de possibilitat de desplaçament per seguir els mateixos estudis de forma presen- University (Regne Unit), el de la Duke Unicial. La nova versió a distància només reque- versity (Estats Units) i el de la North Western University (Estats Units). La seva matricularirà l’assistència física uns quatre o cinc dies per curs, destinats sobretot a alguns dels exa- ció oscil·la actualment entre 2.000 i 8.000 mens d’avaluació, sessions de simulació i alumnes, una part dels quals es troba a Espanya mateix. reforç d’algunes matèries.

E

29

A més d’aquesta experiència interuniversitària catalana del nou MBA a distància en castellà, Formació Continuada-les Heures està reforçant tota la seva oferta d’estudis no presencials, gràcies al ràpid desplegament de les tècniques informàtiques. Des del setembre de 1996 comercialitza a través d’Ediciones Deusto un curs superior a distància en administració d’empreses (de molt més curta durada que l’MBA), al qual s’han afegit un curs superior en direcció financera i comptable i un tercer en direcció comercial i de màrqueting. A més, prop de deu cursos en màteries molt diverses que es feien a Les Heures de forma tradicional han passat a oferir-se també en versió a distància per ampliar-ne l’abast

llengües

Filologia també escriu en ciríl·lic Es llicencia la primera promoció d’estudiants de Filologia Eslava a l’única universitat de Catalunya que l’imparteix, després que el rus s’hi comencés a ensenyar l’any 1978 quest final de curs es llicencia la primera promoció d’uns trenta alumnes de Filologia Eslava que sortirà de la UB, l’única universitat catalana que imparteix aquesta llicenciatura.

Després de quatre anys d’implantada, 164 estudiants segueixen aquests estudis, amb l’al·licient d’introduir-se en una cultura pràcticament desconeguda i les possibilitats laborals d’un mercat fins fa poc tancat als països occidentals. Així continua el procés iniciat a la UB el 1978, quan el rus va introduir-se a la universitat gràcies a persones que personalment o ideològicament tenien forts lligams amb l’antiga Unió Soviètica.

Les primeres classes de rus va impartir-les en aquesta universitat com a assignatures aïllades la professora Helena Vidal. El 1982 van començar també a fer classes els professors Ricard Sant Vicente i Teresa Eminowicz i el 1994 es va iniciar l’ensenyament de Filologia Eslava com a llicenciatura global de quatre anys de durada, que inclou matèries de llengua russa i polonesa i literatura d’aquests i altres idiomes eslaus.

Helena Vidal continua com a professora de la secció de Filologia Eslava de la UB junt amb Ricard Sant Vicente, Joan Castellví i Miquel Dés. Explica que els estudiosos del rus els anys 60 i 70 tenien gairebé tots una implicació personal amb aquell país. “Érem fills dels emigrats de la Guerra Civil o gent que tenia una forta motivació ideològica”, afirma. Ella mateixa va néixer a Moscou el 1946, filla de pares republicans que havien emigrat a l’antiga Unió Soviètica. Va romandre-hi fins als 11 anys i després la seva família va mantenir sempre un contacte regular amb Rússia.

Avui, en canvi, els alumnes que inicien els estudis d’eslaves tenen altres motivacions. A alguns els atreu la curiositat d’estudiar una

A

31

La professora Helena Vidal

llengua diferent a les més properes. D‘altres creuen que el coneixement del rus pot facilitar-los les sortides professionals, per exemple en el sector turístic.

“Crec que hi ha una demanda de gent que sàpiga la llengua russa i que també pugui moure’s bé en el món rus”, afirma Helena Vidal. Val a dir que per complementar la formació dels estudiants, la Secció d’Eslau organitza intercanvis d’alumnes amb les uni-

versitats de Moscou i Sant Petersburg, on cada curs hi fan estades deu estudiants de la UB. Pel que fa a la recerca, Vidal espera que s’incrementi a mesura que surtin promocions de llicenciats. Ella mateixa és autora de la primera gramàtica de rus en català de la qual es té constància, publicada el novembre passat per Edicions UB

jubilats

Les Aules de la Gent Gran se’n van de viatge Les visites no es queden en el típic recorregut turístic, sinó que aprofundeixen en la cultura i la història de cada indret es Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Barcelona són un dels col·lectius més viatgers de la universitat. Els 3.000 membres de les Aules segueixen durant tot l’any als locals de la UB conferències de professors universitaris sobre temes diversos, però també surten de classe cada mes per fer excursions a comarques, arreu d’Espanya i a l’estranger, amb el nom d’Aula Itinerant. No es queden en la típica visita turística sinó que aprofundeixen en la cultura i la història de cada indret.

Praga i Viena, Sicília i l’Expo de Lisboa són les tres destinacions internacionals de la gent de les Aules per a aquest estiu, coincidint amb la cloenda del curs. Alguns exemples dels viatges que han fet durant l’any dins d’Espanya són el museu Guggenheim de Bilbao i la comunitat autònoma de Múrcia. Pel que fa als desplaçaments per Catalunya, han estat per exemple al Pla de l’Estany, al Vallès Occidental, a l’Alt Penedès, a l’Osona, a la Garrotxa i al call jueu de Girona. La porta de l’Edifici Central de Plaça Universitat és el lloc de trobada des d’on parteixen tots els grups cap a aquestes destinacions.

En molts casos els viatges els guien professors de la UB: per exemple, en el viatge a Sicília ho va fer el vicerector d’Activitats i

L 32

Promoció Cultural Salvador Claramunt. Si cap docent no acompanya els grups, es contracten els serveis de guies locals. “Sovint els guies ens han dit que és agradable treballar amb nosaltres perquè som gent que els escoltem i amb qui poden utilitzar un cert nivell a l’hora de les explicacions”, afirma Josep Maria Merino, coordinador de l’Aula Itinerant.

El coordinador general de les Aules, Valentí Costa, explica que el pioner dels viatges va ser el professor de sociologia de la UB Emili Boix, que en impartir conferències per als membres de les Aules sobre la reali-

tat catalana va trobar necessari complementar-les amb visites sobre el terreny. Tots els viatges que organitzen les Aules estan precedits per conferències de professors universitaris sobre allò que aniran a veure.

Quan les Aules preparen totes aquestes sortides, molt sovint hi ha més demanda que places. “A més de l’interès del viatge en si, es tracta d’una gran oportunitat per conviure en un grup i es creen forts lligams d’amistat”, explica Merino com una de les raons d’aquest afany viatger entre els membres de les Aules

Per posar-se en contacte amb les Aules Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Barcelona Casanova, 36, 1r 2a, 08011 Tel. 93 451 60 40

Un grup de membres de les Aules inicien un dels seus viatges davant de l’Edifici Plaça Universitat

Un CD-ROM i un disc compacte recullen les cançons i la trajectòria d’aquesta institució, que amb més de cent trentacinc anys d’història és una de les més antigues de la universitat

Santa. La formaven estudiants que no tenien beca per estudiar i havien de guanyarse la vida tocant, d’aquí que els emblemes de la tuna siguin una cullera i una forquilla.

La tuna ha fet actuacions recordades al llarg de la seva història, com per exemple ara fa cent anys a París, recollint fons per als soldats catalans que tornaven de Cuba i Filipines. O una altra, que va La tuna en una actuació el passat mes de novembre a merèixer la portada de La l’Aula-capella de la UB, en memòria de l’antic cap de la Vanguardia l’any 1950, da- Tuna Universitària Mario Corés vant del papa Pius XII al Vapremsa de l’època, però molt comentat pels ticà, aixecant la prohibició de fer-hi actuacarrers de Barcelona. Un altre episodi que es cions musicals ordenada els anys 30 per recorda és que tres membres de la tuna van Pius X. haver d’acabar els estudis de medicina a la Al llarg de la seva història la tuna sempre Universitat de Friburg perquè havien estat ha defensat un caràcter apolític. Hi ha nomexpedientats i expulsats per participar a la broses anècdotes en aquest sentit, com per Caputxinada. Aquestes i altres històries forexemple la batalla en plena Rambla el dia de maran part del llibre en preparació sobre la Sant Tomàs de 1963 entre la tuna i un grup trajectòria de la tuna de falangistes que volien obligar-los a cantar el “Cara al Sol”. El fet va ser silenciat per la

l 18 de maig es va fer al Paranimf la presentació del CD-ROM Romances del Mediterráneo de la Tuna Universitària de Barcelona, que va interpretar alguns dels temes inclosos al compacte. La tuna és una de les institucions universitàries més antigues, amb cent trenta-cinc anys d’història. Va treure el seu primer disc l’any 1947 i ara feia dotze anys que no n’editava cap. Aquest CD, amb una portada dissenyada per l’artista Jordi Alomà, inclou catorze temes musicals tradicionals com ara “Clavelitos”, “La santa espina” o “Yo te diré”, i a més un CD-ROM amb la història de la Tuna Universitària, les lletres de les cançons, intèrprets i material gràfic. L’octubre vinent sortirà un llibre sobre la seva llarga història.

La Tuna Universitària de Barcelona està formada actualment per trenta-quatre persones, tots alumnes de les diverses facultats i escoles universitàries de la ciutat de Barcelona, encara que per motius històrics manté una forta vinculació amb la UB en particular. L’origen de l’Estudiantina (nom originari d’on prové la paraula ‘tuna’) es remunta a l’Edat Mitjana.

Ja en els reglaments de fundació de la Universitat de Lleida, fa set-cents anys, el rei Joan II autoritzava la tuna a tocar i cantar pels carrers La tuna en un viatge a París el 1898 per recollir fons per als soldats catalans que arribaven de Cuba i els dies de Nadal i Setmana Filipines

E

música

La història de la tuna en imatges i cançons

33

medi ambient 34

Joandomènec Ros, catedràtic d’Ecologia: “El desastre de Doñana és la punta d’un enorme iceberg” Deixeble a la UB de Ramon Margalef, el primer catedràtic d’Ecologia que hi va haver a Espanya, forma part d’un departament que porta a terme nombrosos estudis del medi natural a escala local, regional, nacional i internacional ecòleg Joandomènec Ros (Barcelona, 1946) és professor de la UB des del 1970. El 1981 es va traslladar a la Universitat de Múrcia per dirigir-hi el Departament d’Ecologia fins al 1986, any en què va tornar a la UB. Aquí ha dirigit el Departament d’Ecologia del 1988 al 1993, i actualment hi duu a terme tasques com a catedràtic i investigador. El seu àmbit principal de treball és l’ecologia marina, especialment a la Mediterrània.

El mes d’abril va arribar d’una expedició a l’Antàrtida. A més de la docència i la recerca, també fa tasques de divulgació sobre temes d’ecologia i medi ambient en diversos mitjans de comunicació.

L’

Podria fer una fotografia actual de la recerca en ecologia marina al Departament d’Ecologia de la UB? Quina empremta ha deixat en aquest treball el profes-

sor d’aquesta universitat Ramon Margalef, que va ser el primer catedràtic d’ecologia a Espanya?

El doctor Margalef, que està jubilat, continua treballant al nostre departament. Concretament estudia fitoplàncton de diversos mars del món, bàsicament del Mediterrani i del Carib. L’esquer perquè jo em dediqués a l’ecologia me’l va posar ell. Abans d’acabar la carrera, ja havia col·laborat amb el doctor Margalef en alguna recerca oceanogràfica mediterrània. Em considero un dels tants hereus de la disciplina ecològica del professor Margalef. Va ser un dels primers a adonar-se que els cicles de la matèria i l’energia són globals, que el que fem en una part del món acaba reflectint-se en una altra. I sobretot, que depenem molt més del que ens sembla d’un entorn que estem malmetent a tots els nivells.

Al departament estem fent projectes d’abast local, regional, estatal i internacional.

Joandomènec Ros davant la Facultat de Biologia

Alguns tenen a veure amb la recerca pura, per exemple com funcionen des del punt de vista alimentari i de dinàmica de poblacions alguns organismes filtradors, com les gorgònies.

Altres tenen un vessant més aplicat, per exemple l’evolució els darrers deu anys dels organismes i les comunitats a l’espai protegit de les Illes Medes en resposta a aquesta protecció.

Hi ha un grup que treballa en els alguers de Posidonia oceanica, una planta marina de la qual gairebé n’estudien tots els aspectes.

També fem recerca sobre la qualitat de les aigües litorals, com també un seguiment de la dinàmica del plàncton animal de les aigües mediterrànies.

Alhora, fem recerca geogràficament ben allunyada d’aquí. El mes d’abril vaig arribar d’una campanya oceànica que, entre altres coses, intenta estudiar el paper dels filtradors en la dinàmica de l’oceà Antàrtic i en el que anomenem acoblament plàncton-bentos, és a

medi ambient

dir, com passa la matèria orgànica, els nodriments, del plàncton al bentos i quin paper té això en la dinàmica general del funcionament de l’oceà.

Diu que malmetem el nostre entorn. El desastre de Doñana ho ha posat de molta actualitat. Què en pensa?

L’administració pública responsable no sap com funciona la natura. Els polítics que es dediquen a aquests temes, excepte en comptades excepcions, no tenen una experiència directa en aquest camp. Són polítics que tant poden estar a medi ambient com a indústria o a cultura. El funcionament de la natura és molt complex, els que som experts del tema amb prou feines podem dir com funciona en alguns aspectes, però sabem coses de sentit comú. Per exemple, el desastre de Doñana i d’altres són coses que s’haurien pogut preveure. No s’hi ha dedicat l’esforç que caldria i aquests desastres són la punta d’un enorme iceberg que en qualsevol moment pot explotar. També vull dir que hi ha excepcions, gairebé sempre degudes a l’interès d’alguns polítics, d’alguns gestors del medi ambient, que tot sovint ens encarreguen estudis. Una altra cosa és si, un cop fet l’estudi, el tenen en compte o no. Alguns estudis que he fet, com els de molts altres col·legues, normalment acaben tancats en un calaix, decorant la biblioteca del ministre o del càrrec equivalent. Rarament se’ls fa cas.

El desconeixement sobre el medi ambient es troba també en alguns moviments ecologistes?

Fa uns anys el moviment ecologista era sobretot visceral. La gent sortia al carrer espantada per les nuclears o la degradació ambiental, per proclamar que no volia allò.

Avui també passa, però sortosament hi ha hagut una certa evolució. Diuen que no volen tal cosa, però també que hi ha solucions alternatives: no volem el riu contaminat perquè hi ha una tecnologia més neta per conrear la terra, fer anar la indústria, etc.

Molt sovint el problema bàsic és que aquestes reclamacions ecologistes volen resoldre coses puntuals, per exemple un riu net. Però el riu és brut perquè hi ha uns processos industrials o agrícoles que l’embruten. Aquests processos funcionen perquè l’Estat necessita exportar, per exemple, un determinat producte. El cas de la mina de Doñana és el mateix. La mineria a Espanya sempre ha estat d’interès nacional, de manera que els desastres que pugui causar aquest sector estan assumits. I això és molt greu.

Però estem vivint en aquesta estructura i no hi ha manera de canviar-la. No vull dir que no puguem canviar-la: els programes dels

35

El professor Joandomènec Ros a la coberta del ‘Polarstern’, en ple mar de Weddell, durant la seva darrera expedició a l’Antàrtida

partits polítics ens diuen què en pensen, del medi ambient, i els continuem votant.

Com a expert en ecologia marina, quin diagnòstic faria de les costes catalanes?

Si parlem de les costes el diagnòstic és fatal, terrible. La situació està malament i ho estarà cada cop més. Hi ha una migració demogràfica, des de sempre, de l’interior cap a les costes i hi ha una indústria turística centrada en el coster. Tots volem sol, platja, embarcacions. Això vol dir espigons, ports esportius i degradació. És molt difícil d’aturar si no canviem una mica el xip. I a més les solucions que ens donen més aviat són coartades: protegir el Cap de Creus, el Delta de l’Ebre... Això són illes de protecció, protecció només parcial dins d’un mar de degradació.

En canvi, al mar, a pocs quilòmetres del litoral, els efectes de l’home són mínims.

Gairebé no és possible trobar cap indicador físic, químic ni biològic que demostri cap canvi degut a l’activitat de l’home. En una escala d’alguns segles aquesta situació continuarà igual. S’explica perquè la costa és unidimensional en relació a la superfície del mar (bidimensional) o al seu volum (tridimensional)

institut

L’esport com a autèntica carrera L’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya és un centre adscrit a la UB des del 1985 que imparteix una llicenciatura cursada per prop de mil alumnes, cursos de doctorat i d’extensió universitària, a més de les activitats de recerca especialitzada

36

s’ofereixen sis cursos d’extensió universitària sobre temes com l’activitat física adreçada a la gent gran o la construcció i gestió dels equipaments esportius.

Tota aquesta activitat de docència i recerca es fa en un edifici intel·ligent de 32.675 metres quadrats, en el qual hi ha diverses instal·lacions esportives que per al personal del centre són en realitat aules i laboratoris d’investigació de l’esport. Poliesportius, gimnasos, pistes d’atletisme i laboratoris d’idiomes són alguns dels equipaments de l’edifici, que durant els Jocs Olímpics va ser la seu dels campionats de lluita i en els Paralímpics va acollir les competicions de judo per a invidents i d’esgrima per a disminuïts.

ormar professionals de l’esport per a camps tan diversos com la docència, la salut o la millora del rendiment durant les competicions és l’objectiu de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), centre adscrit a la UB des de 1985.

Instal·lat, des dels jocs del 92, en un modern edifici de l’arquitecte Ricard Bofill a l’Anella Olímpica de Montjuïc, hi ofereix la llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.

Actualment segueixen aquesta carrera 915 alumnes, entre els quals hi ha esportistes coneguts com el corredor de marxa Dani Plaza, el jugador de bàsquet José Antonio Montero o el futbolista Roger Garcia. Enguany aquest ensenyament s’ha modernitzat amb un nou pla d’estudis que Un grup de joves davant l’edifici de l’INEFC a Montjuïc redueix la llicenciatura a quatre Una de les instal·lacions destacades del anys i hi estableix cinc itineraris curriculars: docència, rendiment esportiu, salut, gestió centre és la cambra hipobàrica usada, entre d’altres finalitats, per a tests de resistència a esportiva, i activitats i turisme. la hipòxia (disminució de l’oxigen respiraEl centre, dirigit per José Antonio Sancha ble) que pateixen sovint els alpinistes i per de Prada, ofereix la possibilitat de continuar especialitzant-se un cop acabada la llicen- determinar els possibles beneficis de l’expociatura, amb l’oferta de tercer cicle. Actual- sició intermitent a hipòxia com a alternativa ment s’hi imparteix el curs de doctorat a l’entrenament d’altitud. A més, la cambra Recerca en Activitat Física i l’Esport, un hipobàrica també és una eina per a investimàster sobre Activitats Físiques Adaptades i gadors d’altres centres de la UB, com és el un sobre Activitat Física i Salut. A més cas del Grup de Recerca de Fisiologia de

l’Exercici i Hipòxia del Departament de Fisiologia de la Facultat de Biologia. Precisament, investigadors d’aquest grup han fet estudis que revelen l’eficàcia de la cambra en l’aclimatació dels participants en expedicions d’alta muntanya i en alguns protocols de caire mèdic.

Pel que fa a la projecció internacional, l’INEFC és actualment la seu de la Secretaria Administrativa de la Xarxa Europea d’Instituts de Ciències de l’Esport, que aplega més de 300 instituts, departaments, facultats i escoles de l’esport d’arreu d’Europa

F

Enguany aquest ensenyament s’ha modernitzat amb un nou pla d’estudis que redueix la llicenciatura a quatre anys

d’Agustí Pedro Pons

personatge

Comencen els actes del centenari

El 16 d’octubre la Facultat de Medicina farà un acte en memòria d’un dels metges catalans més prestigiosos d’aquest segle l passat 9 de maig es van complir cent anys del naixement a Barcelona del prestigiós metge Agustí Pedro Pons, i amb aquest motiu la Facultat de Medicina de la UB, la Reial Acadèmia de Medicina, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona organitzen un acte acadèmic commemoratiu el 16 d’octubre a la facultat. Aquest acte comptarà amb la presència del president de la Generalitat Jordi Pujol, i inclourà una exposició, el mateix mes d’octubre, al Col·legi de Metges amb el fons bibliogràfic de la Fundació Pedro Pons i un acte a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el mes de novembre.

Figura emblemàtica de la ciència i la cultura catalanes, Agustí Pedro Pons va conjugar la passió per la medicina amb la música i les arts escèniques. Considerat un dels especialistes en medicina interna de més prestigi de tot Catalunya, va llicenciar-se en medicina i cirurgia per la UB el 1919 i el 1927 va guanyar la càtedra de Clínica Mèdica de la Facultat de Medicina de la UB, de la qual va ser degà del 1954 al 1957.

La seva formació com a científic coincideix amb un moment històric d’intens debat entorn de la pràctica mèdica i de les noves bases del coneixement científic de les malalties, en plena transformació conceptual i metodològica durant la primera part del segle XX. Agustí Pedro Pons va voler mantenir-se sempre en línia amb els coneixements mèdics més nous que irrompien en el panorama universitari de l’època. Es va avançar en molts aspectes de l’ensenyament mèdic i va crear una autèntica escola de medicina catalana: “Els anys de la vida universitària”, va escriure, “són els de contingut més greu i aquells que imprimeixen un caràcter més fondo en la

E

37

Pedro Pons a la càtedra de la Facultat de Medicina

formació de la personalitat. És l’edat de la subordinació i de la crítica; de la crítica continguda en els límits que suposa la primera”. Va fundar les revistes Medicina Clínica i Revista Española de Reumatismo y Enfermedades Osteoarticulares, i són nombroses les generacions de metges que s’han format al redós del seu famós Tratado de patología y clínica médica. Participant destacat de tertúlies i fòrums literaris, la vida de Pedro Pons era una clara constatació de les seves paraules: “S’han d’aconseguir metges cultes abans que erudits. La cultura és un coneixement profund i conscient que està format per vivències.”

Traspassat el 17 de març de 1971, va donar gran part de la seva fortuna personal a la Fundació Universitària Agustí Pedro Pons, adscrita a la UB i creada seguint la seva última voluntat. L’entitat va establir la seva seu a la Facultat de Medicina, i ara com ara ha aportat més de 115 milions de pessetes en 249 beques per a estudiants de diferents disciplines científiques i artístiques. Seguint també el testament, la casa que tenia a Vallvidrera és ara propietat de la UB, mentre que els seus llibres de medicina són a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i el seu magnífic fons bibliogràfic a la Biblioteca de Catalunya

Aula Barcelona

Diverses empreses col·laboren en el nou centre d’estudis sobre gestió de ciutats, dirigit per Pasqual Maragall l 17 d’abril es va fer a la finca Pedro Pons de la UB la presentació dels objectius del centre d’estudis sobre gestió de les ciutats Aula Barcelona, a càrrec

E

de l’alcalde Joan Clos, el rector Antoni Caparrós i el director del projecte Pasqual Maragall.

Hi van assistir el president del Consell Social de la UB Josep M. Puig Salellas i Francesc Santacana, director de la Fundació Bosch i Gimpera de la UB, a la qual s’adscriu el nou centre. Amb la col·laboració de diverses empreses, Aula Barcelona impulsa la creació d’un banc de dades i activitats de recerca i de formació d’alt nivell en l’àmbit de la gestió de les ciutats, en un espai comú

38

B

La

U

Revista dels Antics Alumnes

Universitat

Durant la presentació, el rector Antoni Caparrós, l’alcalde Joan Clos, Pasqual Maragall i el president del Consell Social Josep M. Puig Salellas

de reflexió entre universitat, empresa i administració.

Es va crear a partir del conveni signat entre l’Ajuntament i la Fundació Bosch i Gimpera de la UB per al dipòsit de l’arxiu personal de Pasqual Maragall, resultat dels seus quinze anys com a alcalde, amb l’actualització adient per part de l’Ajuntament. Aquest projecte enllaça amb els programes Europa Prossima a la universitat de Roma Terza i Cities and Urban Knowledge a la Universitat de Nova York, en els quals intervé Pasqual Maragall. La UB ha cedit diversos espais de la finca Pedro Pons per a la instal·lació de la seu d’Aula Barcelona.

Les empreses que col·laboren en el finançament del projecte són: Aigües de Barcelona, Banca Catalana, Caixa de Catalunya, Círculo de Lectores, Derby Hotels, Ercros, Fomento de Construcciones y Contratas, Freixenet, Fundació Catalana de Gas, Media Planning i Reial Automòbil Club de Catalunya

Aquest projecte enllaça amb els programes Europa Prossima a la universitat de Roma Terza i Cities and Urban Knowledge a la Universitat de Nova York

Podeu utilitzar aquesta butlleta per modificar les vostres dades Cognoms D.N.I. Entitat* Adreça Població Província Llicenciat en

Nom Data de naixement Departament* Codi postal Telèfon Any

* Empleneu-ho només en el cas que es tracti d’una subscripció per a una entitat o empresa

Envieu aquesta butlleta degudament emplenada a La Universitat UB UNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 21, 2n 2a, 08007 Barcelona Fax 93 403 55 31 Telèfon 93 403 55 30 Trobareu aquesta butlleta a Internet: http://www.ub.es./antics/alumnes.htm i allí mateix podreu emplenar-la

Teniu el dret d’accés a la informació que us afecta del nostre arxiu de dades (utilitzat per a la distribució de la revista La Universitat UB) i a cancel·lar-la o rectificar-la.

formació

Es presenta