antics6

La

U B

Universitat UNIVERSITAT DE BARCELONA Revista dels Antics Alumnes Any III Núm. 6 Gener 1999

Farmàcia Farmàcia en en plena plena renovació renovació Noves Noves “quasiempreses” “quasiempreses” universitàries universitàries La La UB, UB, única única universitat universitat catalana catalana amb amb assignatures assignatures de de basc basc Noves Noves tecnologies tecnologies per per aprendre aprendre història història

Martí Martí de de Riquer, Riquer, romanista: romanista:

“Qui aprèn més a classe és el professor”

L’augment d’alumnes a l’ensenyament superior ha anat acompanyat d’un increment de les diferències entre països rics i pobres

l nombre d’estudiants universitaris en el món ha augmentat de 13 milions el 1960 a 82 milions el 1995, segons unes dades presentades a la Conferència Mundial sobre Ensenyament Superior organitzada a París l’octubre passat per la Unesco. Aquestes xifres indiquen que la segona meitat del segle XX ha estat l’època històrica de creixement més espectacular en l’ensenyament superior. Al mateix temps, però, s’han agu-

E

ditzat les diferències en aquest camp entre països pobres i rics. Un altre tema cabdal de la cimera va ser el del finançament; la Unesco va defensar-ne un de mixt, públic i privat.

L’expresident de la Comissió Europea Jacques Delors va assenyalar en la seva intervenció a la cimera que a l’Àfrica subsahariana hi ha un alumne a l’ensenyament superior per cada mil habitants, mentre que a Amèrica del Nord el percentatge és un de cinquanta. També va afegir que les despeses reals per alumne són deu cops més elevades en els països rics que en els menys desenvolupats.

La manca de recursos provoca que els estats pobres pateixin una greu pèrdua de científics i intel·lectuals, els quals abandonen els seu indret de naixement per treballar on tenen més facilitats. Això dificulta el desenvolupament del país, que queda mancat dels ciutadans amb una preparació més elevada.

Pel que fa a l’accés a l’ensenyament superior, l’esborrany del document de la cimera assenyala que no es tracta d’un dret que es té d’una manera indiscriminada, sinó que ha de basar-se en els mèrits de cada individu. El secretari general de la Unesco Mayor Zaragoza va assenyalar que “no és un dret gratuït”.

En el capítol del finançament va defensarse que cal reforçar la diversificació de les fonts. En el text de la cimera es recorda el paper de l’estat com a garant de l’accés equitatiu a l’educació, i també es reclama l’existència de recursos privats.

Altres preocupacions que van expressar-se a la trobada van ser la necessitat que el procés educatiu es prolongui al llarg de tota la vida i que els professors puguin tornar a ser estudiants periòdicament. També es va tractar la discriminació que pateix en alguns països la dona i l’accés a l’ensenyament superior d’algunes minories

En la segona meitat d’aquest segle han augmentat considerablement els alumnes universitaris

La Universitat UB Revista de la Universitat de Barcelona-Edicions UB,SLU per als antics alumnes.

Consell editorial: Antoni Caparrós, rector.

Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització.

Josep Escolano, gerent.

Pedro Fontana, president de Banca Catalana.

Directora coordinadora: Susanna Vendrell

Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover.

Redacció: Gabinet de Premsa Disseny: Quod.

Producció: BPMO Edigrup.

Distribució: Interpas, Associació Ginesta.

Publicitat: BPMO Edigrup. Tel 93 419 51 52 Dipòsit legal: B-19682-97

Atenció antics alumnes i subscripcions: Susanna Vendrell Edicions UB Balmes, 25, 2n 2a - 08007 Barcelona Telèfon 93 403 55 30 - Fax 93 403 55 31 e-mail: eub-revista@org.ub.es Internet: http://www.ub.es/antics/alumnes.htm

actualitat

Un món amb més de 80 milions d’universitaris

3

facultats

Vida cultural a Medicina El centre té una orquestra, un grup de rock, una tuna, una coral i un grup de teatre

es actuacions d’una orquestra, un grup de rock, una tuna, una coral i un grup de teatre, juntament amb un programa d’exposicions, fan que la Facultat de Medicina sigui una de les més actives en iniciatives culturals.

L’orquestra de la Facultat de Medicina va néixer el 1994 per iniciativa d’un grup d’estudiants. Actualment té uns 15 components, la major part dels quals són alumnes i professors de Medicina, encara que també hi ha algun estudiant d’altres ensenyaments de Ciències de la Salut. Assagen al Conservatori Superior Municipal de Música del carrer del Bruc i tenen un repertori força variat que va de la música clàssica fins a gèneres més moderns com el jazz.

Un grup d’estudiants amants de la música moderna van començar a trobar-se el 1996 per tocar junts, i a partir d’aquesta iniciativa va néixer el gener de 1998 el grup de rock Sweet Music. Actualment està format per sis estudiants del centre. Interpreten des de clàssics del rock com peces dels Dire Straits i els Rolling Stones fins a temes tan comercials com els de Jarabe de Palo o cançons de l’anomenat rock català. Assagen al soterrani de la facultat i habitualment fan un concert al centre per Sant Jordi. Val a dir que l’altra seu de la Facultat de Medicina de la UB, a Bellvitge, també té un grup de rock anomenat The Hoochies, integrat per quatre L’orquestra de la Facultat al pati interior del centre

L

4

estudiants, que es dedica principalment a gèneres com el rhythm and blues i la música dels anys 50 i 60.

La tuna de la Facultat de Medicina va complir l’any passat el 40è aniversari. Integrada per uns 20 membres, també inclou alguns antics alumnes de Medicina i estudiants d’altres ensenyaments, com d’Infermeria, on no hi ha una tuna pròpia. Fan les tradicionals rondes a casa d’algunes noies i sovint actuen també al bar del Campus Bellvitge i hi amenitzen els aperitius.

Pel que fa a la coral, va fer la primera actuació el Nadal de 1997 al vestíbul de la facultat. S’anomena Cor Obert i té actualment uns 60 integrants, la majoria dels quals

són estudiants de Medicina, a més d’un petit grup d’alumnes d’altres centres.

El grup de teatre de la Facultat va néixer fa uns cinc anys i actualment té uns 20 components, incloent-hi exalumnes de Medicina i estudiants d’altres ensenyaments. Entre les obres que han fet fins ara hi ha El malalt imaginari de Molière i Al vostre gust de William Shakespeare.

A més, cal dir que la festa de Sant Jordi suposa cada any una diada cultural al centre, on s’organitza, entre altres activitats, un concurs literari en què participen els membres de la facultat.

Les arts plàstiques també tenen representació a Medicina gràcies a les exposicions que acull el centre. Alguns exemples són la que es va fer l’abril del 97 d’obres de professors i estudiants de Belles Arts, i ja en el curs 1997-98 es va fer la mostra “Ninots i ninotaires de començaments de segle”, en què es recollia una cinquantena de dibuixos humorístics sobre temes mèdics i sanitaris publicats a diferents revistes de l’època. El material formava part de l’arxiu d’art de la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears. La facultat també va acollir la mostra “Patrim 97” amb divuit obres d’alumnes de Belles Arts adquirides recentment per al fons patrimonial de la UB. Entre els projectes hi ha una altra exposició del mateix tipus amb el títol de “Patrim 98”, una mostra de quadres d’un membre del personal d’administració i serveis del centre i una de quadres que la facultat conserva, entre els quals hi ha obres cedides pel Museu del Prado

d’Ecologia amplia la recerca a Port-Cros Membres de la universitat hi duen a terme una tasca semblant a la feta a les Illes Medes

U

n acord entre la UB i el parc marítim i terrestre francès de Port-Cros (Costa Blava) ha permès ampliar, a partir de novembre, el ventall de tasques que fan, des del 1983, investigadors del Departament d’Ecologia de la UB en aquesta àrea protegida.

Els directius de Port-Cros, el parc marítim més antic d’Europa (creat el 1963), estan interessats en els estudis que fan membres del departament sobre l’efecte de les visites d’escafandristes al parc natural de les Illes Medes, i volen dur a terme una recerca semblant al parc francès. El professor d’Ecologia Mikel Zabala, que coordina l’equip de la UB a Port-Cros, explica que fer una tasca similar en els dos indrets donarà importants rendiments a l’hora de comparar resultats.

Els gestors de Port-Cros ja havien reconegut la tasca del Departament d’Ecologia de la UB en nomenar el professor Joandomènec Ros únic investigador estranger entre els 20 membres del comitè científic assessor d’aquest parc francès.

Actualment investigadors de la UB fan estudis a Port-Cros sobre equinoderms (garotes, estrelles de mar) i ara també veuran els efectes que produeix el pas d’escafandristes en els fons marins, concretament en les comunitats coral·lígenes. Sovint els espais protegits són molt atractius per als amants de la natura, i la presència de visitants que volen veure l’entorn és molt abundant. Investigadors del Departament d’Ecologia de la UB estudien, dins un programa promogut pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, l’efecte freqüentació (impacte dels visitants) a les Illes Medes. Part dels investigadors que treballen a les Medes ho faran a Port-Cros, amb l’interès científic de veure resultats en zones on l’índex de visi-

nombre d’espècies i el d’exemplars en algutes és més baix que a les Medes. A Port-Cros nes d’aquestes. podran treballar en parcel·les amb xifres La necessitat de treballar en xarxa dins altes, mitjanes i baixes de visites d’escafanl’ecologia marina va dur el passat mes de dristes. El mes de novembre investigadors maig a iniciar el projecte ECOMARE (Ecodel departament van fer-hi la primera expedilogy of Marine Reserves), finançat per la ció, durant la qual van fer estudis d’equinoUnió Europea. Es tracta d’una xarxa de 14 derms i de comunitats coral·lígenes. grups de recerca, entre els quals hi ha el del Mikel Zabala afirma que des del punt de Departament d’Ecologia de la UB, per posar vista científic és molt interessant treballar en les bases d’un mètode comú de treball als xarxa amb els diversos parcs marítims mediparcs marítims. ECOMARE, coordinat des terranis, comparant les conclusions i seguint de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, va fer els mateixos protocols de treball. el novembre passat la segona reunió sectorial Actualment, membres del Departament de treball d’Ecologia treballen al Parc Natural de Cabrera (Balears), integrats dins el grup de treball del professor Enric Ballesteros del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC). D’altra banda, investigadors del departament van treballar del 1994 al 1996 en el parc marítim de Scandola, a Còrsega. Després van aturar-hi les tasques, però hi ha la voluntat de reprendre-les enguany.

La recerca més important es fa a les Illes Medes, on el Departament d’Ecologia treballa des del 1973 en estudis diversos. Des de 1990 aquests estudis es complementen amb el programa de la Generalitat a les Illes Medes que abans s’esmentava i que el departament espera renovar aviat. A més dels efectes produïts pels escafandristes, s’investiguen altres aspectes com l’evolució d’espècies de peixos en una àrea protegida, en què s’ha comprovat com augmentaven Un investigador del Departament d’Ecologia de la UB durant –i força– la mida, el una de les immersions per a les seves recerques

natura

El Departament

5

llibres

Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de la UB:

“L’important és que la biblioteca estigui viva, i ho està” “En l’aspecte de renovació tecnològica, d’informatització i de posar els llibres a l’abast de tothom de manera ràpida, estem avançantnos a universitats franceses i italianes”

6

uin paper fa la biblioteca d’una universitat?

Els anglosaxons diuen que és el cor d’una universitat. A moltes universitats angleses i nord-americanes, l’edifici central és el de la biblioteca. S’ha aplicat en alguna d’espanyola de nova construcció, com la Universitat Pública de Navarra, projectada pel conegut arquitecte Saenz de Oiza. A la UB, històricament la biblioteca havia tingut molta imporància, com ho prova el fet que se li va reservar la planta noble de l’edifici de Plaça Universitat. Fins que en temps de la República, durant el rectorat de Pere Bosch i Gimpera, es va considerar més modern fragmentar-la en seminaris o departaments especialitzats i autosuficients, a imatge de la tradició universitària alemanya de l’època.

Quan vaig estudiar la carrera en aquest edifici els anys 60, tenia unes biblioteques horribles. Tots els llibres estaven tancats, s’havien de demanar d’una manera complicada i confiar que portessin el volum demanat. Es va començar a modernitzar l’àrea de Química de la biblioteca quan els ensenyaments de ciències encara es trobaven a Plaça Universitat. Amb el procés de descentralització a les noves facultats de Pedralbes, algunes es van dotar de biblioteques de proporcions considerables, com ara la de Dret o Econòmiques, però amb un sistema de funcionament encara antic. A començaments dels 80 es va entendre que valia més tendir al

Q

La directora de la BUB a la Biblioteca de l’Edifici Plaça Universitat

abans era la biblioteca de tots els ensenyaments de la UB, concentrats en aquest edifici. Ara s’especializarà en Lletres i en el valuós fons antic. Tota universitat ha d’estar orgullosa del fons antic de la seva biblioteca. A més a més, la UB va tenir la sort immensa de rebre el segle XIX els fons procedents de la desamortització de molts convents de la ciutat, com també té la sort de rebre donatius privats importants. Un dels últims ha estat el de la biblioteca de gastronomia de Rudolf Grewe. Ja ha induït a altres donacions del mateix tema, com ara tretze caixes de llibres d’un donant de Mallorca o un exemplar antic de la Phisiologue du goût de Brillat-Savarin donat per la congregació dels carmelites,

Quina és aquesta funció que cal aclarir?

Una biblioteca universitària té més d’una missió i cal equilibrarles. La més important és ser la segona casa de l’estudiant, després de la pròpia facultat. L’alumne ve a la Dolors Lamarca universitat a rebre una formació, primer a l’aula amb el professor, i en segon lloc a través del seu treball amb un material i uns recursos que no pot tenir a casa Prop de 25 anys a la BUB i que troba a la biblioteca. Cada vegada més, les biblioteques universitàries són el lloc on Dolors Lamarca va néixer a Granollers el 1943. Es va llicenciar en Filologia Clàssica l’estudiant fa vida, gairebé amb plaça fixa. La a la UB el 1966. Tot seguit va estudiar a l’Escola de Bibliotecàries. El 1974 va ingresbiblioteca és casa seva. No podem arribar a sar per oposició a l’antic Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, alhora l’extrem d’atorgar una cadira fixa a cada un, que a la biblioteca de la UB a la Plaça Universitat. A partir del 1975 va treballar a la naturalment. Algunes petites universitats secció d’aquesta biblioteca a la Facultat d’Econòmiques. El 1966 es va casar amb el modernes de l’estranger assoleixen proporcatedràtic de Literatura de la UB Antoni Comas, desaparegut prematurament l’any cions de 50 % de llocs de treball a la biblio1981. Del 1980 al 1983 va treballar al Servei de Biblioteques de la Conselleria de Culteca en relació amb el total de matriculats. tura de la Generalitat, i el juliol de 1984 es va convertir en directora de la BUB. Les diferents seccions de la biblioteca de la en assabentar-se que acabàvem de constiUB sumen ja prop de 7.000 llocs de treball, l’última revolució per consultar i demanar per tuir aquest fons especialitzat arran de la pantalla des de qualsevol punt del món. Ara per a una mica més de 70.000 matriculats. donació del senyor Grewe.

Després de la primera missió de procurar a servim molts llibres, articles o informacions l’estudiant, al professor i a l’investigador la que ens demanen per correu electrònic. En La construcció de modernes biblioteques informació que necessiten, la biblioteca ha aquest aspecte de renovació tecnològica, públiques al centre d’algunes ciutats ha de ser el seu lloc de treball per excel·lència, d’informatització i de posar els llibres a l’abast representat un fenomen urbà de dinamitsobretot de l’estudiant, més enllà de la con- de tothom de manera ràpida, estem avançantzació en casos com la nova Bibliothèque sulta bibliogràfica estricta. És clar que aquest nos a universitats franceses i italianes.

Nationale de París o la nova British Ha estat important formar aquest catàleg servei ha de ser per als membres de la uniLibrary a Londres. I a Barcelona? versitat. Si s’obre a tots els ciutadans, com és comú de totes les universitats públiques cataAquestes no són biblioteques d’una ciutat, el cas a la biblioteca de la UB, és més difícil lanes. Permet optimitzar els recursos, que no sinó d’un estat, amb una clara missió. A Bargarantir la mateixa qualitat del servei. són gaire elevats. Ha rebaixat els costos de celona, a més de la Biblioteca de Catalunya, Aquesta particularitat prové del temps en catalogació, que ara es fa de forma comparhi ha d’haver la Biblioteca de Barcelona, com què la nostra biblioteca era alhora biblioteca tida, i sobretot representa l’oportunitat per a la tenen les altres ciutats d’Espanya i d’Eurol’usuari d’utilitzar de manera senzilla els pública provincial. pa. Vaig defensar que aquesta concepció fons de totes les universitats públiques. Cada moderna de biblioteca de la ciutat, dotada de Què ha significat la irrupció de la universitat tramet diàriament a través d’una vitalitat actual, es fes als grans magatzems de empresa de missatgeria la seva maleta amb informàtica?

Can Jorba, un cop van plegar l’activitat. Era Una enorme millora. L’any 1981 es va els llibres demanats des de les altres. el lloc ideal per fer-la, com ho han fet a començar a informatitzar el catàleg, amb uns l’Haia, a Rotterdam, a Poitiers o a Copenhaprimers intents des del 1979 en col·laboració La Biblioteca de l’edifici de la Plaça Uniguen. La proposta costava un cert esforç de amb La Caixa i la UPC. Ara totes les bibliote- versitat es troba en plena renovació de les negociació. Les autoritats van optar per la ques de les universitats públiques de Catalu- instal·lacions, patrocinada en part per solució més fàcil de construir-la a l’edifici del nya tenim un catàleg informatitzat comú. Es Caixa de Catalunya. Quin és l’objectiu Born, que no s’utilitzava. Però mai la bibliopot consultar la fitxa i demanar qualsevol llibre d’aquesta reforma? teca al Born podrà tenir la mateixa vitalitat Bàsicament, recuperar i posar al dia des de qualsevol biblioteca universitària de la que hauria tingut a Can Jorba. Què hi farem! xarxa i que te’l serveixin en préstec allà on es l’espai que aquesta mateixa biblioteca tenia La qüestió és que es faci i que rutlli troba l’usuari. L’arribada d’Internet ha estat abans de la fragmentació del 1931. Però

llibres

lliure accés als llibres, reunir fons dispersos i afavorir grans sales de treball.

L’arribada de la informàtica ha facilitat molt les coses a l’hora de reunir els llibres per grans especialitats i simplificar l’accés a la consulta. Ara la biblioteca de la UB és una cosa viva i en creixement, malgrat que en alguns moments no se n’apreciï prou el valor o no se n’aclareixi prou la funció. Però l’important és que estigui viva, i ho està.

7

llegat

L’actualitat de l’herència de

Pedro Pons a la UB El prestigiós metge va donar a la universitat una finca a Vallvidrera on actualment s’ubiquen el Centre d’Estudis Internacionals i Aula Barcelona l prestigiós metge i catedràtic de Medicina Agustí Pedro Pons (1898-1971), del qual es va commemorar l’octubre el centenari del naixement amb un acte a la Facultat de Medicina al qual va assistir el president de la Generalitat Jordi Pujol, va deixar a la UB una herència que actualment dóna els seus fruits.

D’una banda hi ha la Fundació Pedro Pons, que atorga beques per a estudis de postgrau. D’una altra, a l’edifici conegut com a Finca Pedro Pons a Vallvidrera hi tenen les instal·lacions el Centre d’Estudis Internacionals (CEI) i el centre Aula Barcelona.

Uns 25 estudiants de Belles Arts de la UB estan restaurant des de l’octubre un conjunt de pintures que pertanyen a la finca, una masia del segle XVI amb valor històric i artístic. Les peces, que s’han dut de la finca a la Facultat de Belles Arts per restaurarles, són quatre quadres que van des del segle XVII fins al segle XX, dues taules de fusta del segle XVI, un gravat del segle XVIII, tres litografies i alguns diplomes d’estudis d’Agustí Pedro Pons. A més, s’estudiarà quin és l’estat global de la finca per establirne possibles mesures de conservació.

L’edifici, catalogat per l’Ajuntament com a peça d’interès històric i arquitectònic, és una antiga masia coneguda també com Can Mestres, l’antiguitat de la qual no s’ha determinat amb exactitud. Els dibuixos d’uns esgrafiats a l’exterior donen personalitat a l’edifici, envoltat d’una horta i un jardí inclosos en la finca.

La UB va heretar-la a la mort del doctor Pedro Pons i només l’usava esporàdicament per a algunes reunions, fins que l’any 1987 va instal·lar-s’hi el grup de recerca en Lingüística

E 8

La Finca Pedro Pons

Estudiants de Belles Arts estan restaurant des de l’octubre un conjunt de pintures que pertanyen a la finca

Computacional dirigit pel professor de Filologia Romànica Ramon Cerdà, que el setembre passat va deixar la Finca Pedro Pons per traslladar-se a l’edifici Florensa del Campus Pedralbes. El professor Cerdà recorda que la seva arribada a la Finca Pedro Pons va suposar acondicionar una casa que de tant en tant donava sorpreses, com els aparells de raigs x que el doctor Pedro Pons hi havia deixat.

A partir del 1992 la Finca Pedro Pons acull també el Centre d’Estudis Internacionals (CEI). Fruit d’un acord entre el Ministeri d’Afers Exteriors, la Fundació Bosch i Gimpera de la UB i la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, el CEI prepara futurs diplomàtics i experts en diversos àmbits de les relacions internacionals. Dotze dels seus antics alumnes han aconseguit ingressar al cos diplomàtic espanyol i disset a institucions internacionals com les Nacions

Unides, el Consell d’Europa i la Unió Europea. A més de l’àrea docent, el centre també estimula el debat i la recerca en les relacions internacionals.

El darrer abril va presentar-se oficialment l’altra institució actualment ubicada a la Finca Pedro Pons, el centre d’estudis sobre gestió de les ciutats Aula Barcelona, creat a partir d’un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera de la UB, i dirigit per Pasqual Maragall.

Pel que fa la Fundació Universitària Agustí Pedro Pons, fins ara ha aportat 114 milions de pessetes en 248 beques per a llicenciats en diferents disciplines de la UB i graduats pel Conservatori Superior de Música del Liceu i el Conservatori Municipal de Música de Barcelona. La fundació també ha donat més de 15 milions per a material a diverses facultats de la UB i als dos conservatoris

l’entrada al mercat laboral

El nou servei Feina UB oferirà formació als estudiants i incentivarà la coordinació amb la Fundació Bosch i Gimpera per als contactes amb el món empresarial

també a qualsevol altra que ho sol·liciti.

D’aquesta manera, la innovació del servei Feina UB és que garantirà a les empreses i institucions unes ofertes molt detallades sobre el perfil dels estudiants que opten a cada lloc de treball.

El perfil no es basarà únicament en l’expedient acadèmic, sinó en les habilitats complementàries adquirides durant el curs i en un estudi previ de la concordança entre demanda i oferta en cada cas particular.

Continuarà actuant simultàniament la Borsa de Treball habitual del Centre de For-

treball

La universitat facilita

ta novetat es presentava tot coincidint amb el dia de la inauguració de la fira organitzada pel Departament de Treball de la Generalitat Interocupació 98, el certamen sobre ocupació més important de Catalunya, on la UB va tenir per primer cop un estand.

Els qui vulguin entrar a la Borsa de Treball de la UB, oberta a tots els membres de la universitat inclosos antics alumnes, trobaran el formulari corresponent a les pàgines web del Centre de Formació Permanent UBSants. Un cop s’hagi omplert el formulari a la pantalla, només cal enviar per correu pos-

mb l’inici del segon semestre d’aquest curs, el mes de febrer iniciarà les activitats el servei Feina UB, que obre una nova línia en la política d’aquesta universitat per afavorir la inserció dels seus estudiants en el mercat de treball.

El Gabinet d‘Orientació Universitària coordinarà les activitats de Feina UB, començant per un curs de lliure elecció a cada facultat que s’estendrà al llarg de tot el segon semestre amb diferents fases. Les diferents facultats hi participaran activament al costat del Gabinet d’Orientació Universitària, la Fundació Bosch i Gimpera, el Centre de Formació PerEnrique Garcia, del Centre de Formació Permanent de Sants, amb el conseller de Treball Ignasi Farreras a manent de la UB o bé entitats l’estand de la UB a Interocupació 98 externes. A més d’oferir a l’estudiant una formació tal al centre de Sants un currículum i fotocòcomplementària que afavoreixi la seva inserció mació de Sants, en connexió amb el Servei pies del DNI, del full de matrícula de laboral, Feina UB incentivarà la coordinació Català de Col·locació de la Generalitat, a la l’ensenyament que se segueix o del títol si ja amb la Fundació Bosch i Gimpera pel que fa al qual es pot inscriure qualsevol membre de la s’ha acabat, i altres acreditacions acadèmiuniversitat. D’altra banda, els serveis de contacte amb el món empresarial. ques i professionals. Els que prefereixin fer A més de transmetre als alumnes una sèrie Feina UB se centraran en els alumnes que la inscripció personalment hauran de seguir de recursos en matèria de recerca de feina, el hagin seguit el curs de lliure elecció sobre el mateix mètode com fins ara i anar a les curs servirà per traçar un perfil concret de recerca de feina. oficines del centre de Sants o a diversos La Borsa de Treball de la UB va iniciar el cadascun i facilitar-lo a les empreses o instipunts d’atenció al públic, com ara algunes tucions interessades d’entre les més de 500 22 d’octubre un nou sistema d’inscripció a secretaries de centres que ja col·laboren amb la UB en matèria de través d’un formulari electrònic a Internet, pràctiques reglades dels estudiants, com que permet apuntar-s’hi a distància. Aques-

A

9

economia

Jordi Nadal: “La industrialització espanyola té unes arrels molt llargues”

El catedràtic de la UB Jordi Nadal (Cassà de la Selva, 1929) és un dels principals especialistes espanyols en història econòmica, concretament en història industrial

ordi Nadal és una gran autoritat en el tema de la industrialització a Catalunya i a la resta d’Espanya. La seva obra El fracaso de la revolución industrial en España és un text cabdal dins d’aquest àmbit. Altres llibres seus són Moler, tejer y fundir. Estudios de historia industrial i Catalunya, la fàbrica d’Espanya, que correspon al catàleg d’una gran exposició a l’antic mercat del Born l’any 1985. El novembre passat l’Ajuntament de Barcelona va lliurar-li la Medalla d’Or al Mèrit Científic, guardó que se suma a altres distincions que ja posseïa, com el Premi Fundació Catalana per a la Recerca i la Medalla d’Honor de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo.

Va llicenciar-se a la UB en Filosofia i Lletres (branca d’Història) el 1951 i en Dret el 1952. Del 1952 al 1967 va exercir, primer, com a professor de les facultats de Filosofía i Lletres i de Ciències Econòmiques, després, d’aquesta universitat. El 1968 va accedir a la càtedra d’Història Econòmica de la Universitat de València, i del 1970 fins al 1981 va ser catedràtic de la mateixa matèria a la UAB. La darrera data és la del seu retorn a la UB, en la qual ocupa des de fa anys la direcció del Departament d’Història i Institucions Econòmiques.

J

10

A què es deu la seva preferència per la història industrial?

Abans de dedicar-me a la història industrial ho havia fet a la història de la població; així la meva tesi va tenir per tema la immigració francesa a Catalunya els segles XVI i XVII i donà lloc a un llibre publicat a París sota el patrocini de Fernand Braudel. Uns

Jordi Nadal als despatxos del departament que dirigeix

anys després, el 1966, vaig publicar una història de la població espanyola del segle XVI al XX. Aquests treballs em valgueren un reconeixement internacional que, tanmateix, servia de poc per a la meva promoció acadèmica. Dit en poques paraules, els temes de demografia i història de la població despertaven poc interès a la Facultat d’Econòmiques, en la qual exercia de professor. Les primeres oposicions, a la càtedra d’història econòmica de la universitat de Bilbao, el 1961, m’ho deixaren ben palès. Em vaig veure obligat a canviar l’orientació de la meva recerca. Vaig optar per la història

industrial per ser la que havia donat la identitat a la Catalunya contemporània. La recomanació de Fabià Estapé i de l’escriptor Josep Pla va fer que el SECEA, que era el nom del servei comercial dels cotoners catalans, m’encarregués una història d’aquest sector tan important. Després d’un temps de recerca, vaig adonar-me que em faltava un marc més general en el qual inserir-la. Vaig haver de canviar d’objectiu: en lloc de continuar estudiant el cotó vaig passar a reconstruir el procés de la industrialització espanyola en general. D’aquí va sortir el llibre El fracaso de la revolución industrial en España.

Com va arribar finalment a la càtedra i quina es l’orientació que li ha donat?

A València vaig arribar-hi de catedràtic a començaments de 1968. El meu desterrament en aquella ciutat va durar dos anys.

Vaig treballar-hi molt a gust. Tanmateix, no vaig desaprofitar l’ocasió de tornar a Catalunya en produir-se la creació de la UAB. Del 1970 al 1981 vaig passar uns anys molt bons a Bellaterra, on vaig tenir l’oportunitat de crear un departament de nova planta,

sense rèmores ni llasts. Quan no ho esperava, ni en sentia la necessitat, va sorgir l’ocasió de tornar a la UB. En principi, el canvi no semblava gaire abellidor. El Departament d’Història Econòmica de la UB havia perdut el pes i el prestigi dels seus inicis. Em va costar molt de retornar-los-hi. Del 1981 al 1987 vaig lluitar aferrissadament amb l’ajut de Carles Sudrià i Albert Carreras, vinguts com jo mateix de Bellaterra. La primera preocupació va ser restablir el nivell de la docència.

La segona, endegar una recerca ambiciosa i en equip. Aquests objectius es van assolir cap al 1987. Des d’aleshores el nostre departament és un dels més prestigiosos de la facultat, àmpliament reconegut pel seu esforç docent i per les seves línies de recerca.

D’entre les darreres, la més destacada és –no podia ser menys– la història industrial.

Aquesta història industrial, en la qual vostè posa tant d’èmfasi, quin interès té per a la societat?

La industrialització és la meta de totes les societats en vies de desenvolupament. En el cas d’Espanya, l’èxit de la industrialització és recent, havent començat els anys 1960.

Aquesta cronologia ha dut molta gent a presentar la industrialització com un èxit del franquisme, que és l’època en què es consolida. També ha contribuït a sobrevalorar el paper que hi ha tingut l’empresa pública, representada per l’INI. Aquesta visió té l’inconvenient d’ocultar la tradició industrial de Catalunya i el País Basc, forjada molt abans, en el segle XIX, quan l’empresa pública era pràcticament inexistent. La tesi que nosaltres defensem és que la industrialització espanyola té unes arrels molt llargues, sense les quals l’èxit dels últims 40 anys no hauria estat possible, i que la iniciativa privada o particular hi ha tingut el paper més important.

Podem dir amb satisfacció que els vents actuals són cada cop més propicis a les nos-

tres idees. En relació en aquest canvi voldria esmentar una gran enquesta sobre el finançament de la indústria catalana amb el període comprès entre el 1815 i el 1866, que ens ha pagat el Ministeri d’Educació i es troba en curs de publicació, així com l’encàrrec d’un atles d’història industrial d’Espanya, de les darreries del segle XVIII fins al 2000, que constitueix ara el centre de les nostres preocupacions.

Quina és la situació de la indústria espanyola en el si de la UE? Hem entrat en la UE amb retard (només el 1986!) però amb bona marxa. Actualment, quan es tracta de passar a la fase de la unió monetària, sembla que podrem fer-ho amb millors condicions de les previstes, és dir, no pel furgó de cua sinó en un vagó de primera.

Tot això és positiu i ha contribuït a la recuperació de l’autoestima dels espanyols, que tradicionalment tenien una mala opinió del seu país i de si mateixos. Tanmateix, aquesta millora no ha d’ocultar que en molts aspectes continuem sense arribar als nivells europeus i que en el cas de la indústria en concret la productivitat i la competitivitat són sovint inferiors a les que haurien de ser. El franquisme ens va deixar una herència molt negativa; l’excés de regulació i de protecció va treure incentius a l’empresariat. La formació del personal (el que s’anomena el “capital humà”) presenta encara moltes deficiències. Per bé que molts empresaris i tècnics s’han espavilat i han innovat, la dependència tecnològica d’Espanya respecte a l’estranger és encara excessiva.

Les relacions econòmiques CatalunyaEspanya, fins a quin punt han estat i són d’enfrontament o de complementarietat?

La polèmica, tan de moda, sobre el balanç fiscal entre Catalunya i Espanya, ve de lluny. Els catalans no hem deixat de queixarnos que el fisc ens demana massa. Els espanyols repliquen que la nostra riquesa recolza damunt la reserva del mercat interior. Avui, amb la lliure circulació de les mercaderies, els espanyols han perdut el més important dels seus arguments. Tot i això, malgrat la desaparició de l’obstacle econòmic, a mi em costa d’imaginar-me una Catalunya independent, perquè a conseqüència del fet immigratori –volgut o no– la societat catalana presenta, ara, uns vincles de sang estretíssims amb les altres societats espanyoles

economia

Vostè és un dels deixebles directes de l’historiador Jaume Vicens Vives. Com recorda el seu mestratge i la universitat d’aleshores?

Jaume Vicens Vives tenia una personalitat abassegadora. Malgrat haver mort 38 anys enrere, la seva estela continua viva, vivíssima: aquest mateix any 1998 ha vist la publicació d’una antologia de textos vicentins per part del pedagog Jordi Galí i d’un segon volum de la seva correspondència a cura d’un grup de joves historiadors gironins.

Aquestes publicacions, a tanta distància de la seva mort, volen dir que el seu missatge continua vigent. Per als que vam tenir la sort de ser els seus deixebles la petja és inesborrable. En el context de la universitat primofranquista la irrupció de Jaume Vicens com a catedràtic va ser com un terratrèmol.

Era extremadament intel·ligent, ambiciós i agosarat. Per als joves tenia un poder d’atracció, un magnetisme especial. Jo estudiava Dret perquè el meu pare volia que fos notari. El mateix dia que vaig conèixer Vicens Vives vaig saber que no seria notari i que el seguiria pels camins de la història.

Malauradament, va morir jove, als 50 anys. Els seus deixebles ens vam quedar orfes. Els anys que seguiren el 1960 van ser per a molts de nosaltres extremadament difícils. A mi el seu exemple em va proporcionar el coratJordi Nadal ge necessari per continuar una doble tasca, la de docent i la d’investigador, en un context no gens favorable; l’exemple del meu mestre, però també el recolzament d’unes lleves d’alumnes per primera vegada polititzades, amb ganes de canviar les coses. En la dècada dels 60 la Facultat d’Econòmiques era el centre de la bullida universitària, una olla sempre a punt d’esclatar. Els alumnes dels quals guardo el millor record són d’aquella època: l’Alfred Pastor, en Narcís Serra, en Pasqual Maragall, en Ricard Pérez Casado, la Mercè Sala i tants d’altres.

11

tercera edat

Les Aules de la Gent Gran comencen el curs al Paranimf Aquesta entitat fa cada any una enquesta entre els seus alumnes es Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Barcelona van celebrar l’octubre l’acte d’inici de curs amb una conferència sobre “La sang i l’home, un petit recorregut per la història” del metge hematòleg Enric Contreras, el professor de les Aules més valorat segons una enquesta entre els assistents.

L’enquesta, que es fa cada any des del 1988, permet als organitzadors de les Aules fer el seguiment de l’acceptació de les diverses conferències i professors. El doctor Enric Contreras, professor a l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili, ha rebut en els últims resultats de l’enquesta 1995-96 una puntuació de 4,76 sobre 5, la més alta, per tercer any consecutiu, dels 66 docents de les aules. El professor Contreras és conferenciant de les Aules des de fa vuit anys i en destaca el gran desig

L

12

d’aprendre que tenen els alumnes. A més de ser professor universitari, treballa a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i la seva especialitat és l’hematologia.

Com cada any, les Aules consten d’un conjunt de conferències a centres de la UB i altres activitats culturals seguides pels seus 3.000 membres. Actualment tenen unes 300 persones en llista d’espera, perquè no es pot augmentar la inscripció per la limitació d’espais disponibles a la UB. La majoria de conferències i activitats es repeteixen actualment set vegades per als set grups en què es dividideixen els nombrosos inscrits.

El primer trimestre va incloure conferències sobre les conseqüències de la pèrdua de les colònies espanyoles el 98, la filmografia de Fred Astaire i la predicció de terratrèmols, entre d’altres. A més, hi havia programades excursions a la Selva i al Tarragonès, com també visites comentades al Teatre Nacional de Catalunya, a l’Auditori de Barcelona i al jaciment de l’antiga Barcino romana.

A més dels locals, la UB facilita, a través del vicerectorat d’Activitats i Promoció Culturals i del Servei de Protocol i Relacions, els

Alumnes de les Aules en un moment de l’acte d’inauguració del curs al Paranimf

mitjans tècnics necessaris perquè es puguin fer les conferències, com ara projectors de vídeo, pantalles o megafonia.

Pel que fa a l’enquesta d’avaluació entre els assistents, els dos docents que segueixen el doctor Contreras en puntuació són el professor jubilat de Geologia de la UB Joaquim Montoriol i l’expert en història de la música i locutor i guionista de la cadena de ràdio Catalunya Música Joan Vives, ambdós amb 4,64 punts.

Altres professors que han aconseguit una puntuació elevada en l’enquesta són Manuel Naranjo (especialista en ciències de la informació), Maruja Ballber (geriatra), Joan Bassegoda (director de la càtedra Gaudí de la UPC), Segimon Verdaguer (notari), Salvador Claramunt (vicerector d’Activitats i Promoció Culturals de la UB), Olga Farràs (infermera), Albert Ventayol (expert en geologia), Mercè Durfort (professora de Biologia de la UB), Isabel Pijoan (professora de Literatura de la UAB), Francesc Lozano (professor de la càtedra Unesco de la UPC), Josep M. Fullola (professor de Prehistòria de la UB), Joan Vilà-Valentí (professor emèrit jubilat de Geografia de la UB) i Rosa Navarro (professora de Literatura de la UB)

ensenyaments

Farmàcia en plena renovació La facultat rehabilita i amplia la seva seu alhora que planteja innovacions en l’ensenyament per augmentar la competitivitat dels llicenciats

ple de la utilització dels serveis comuns per als diversos departaments de la facultat. El degà Josep Boatella afirma que la biblioteca ha de ser una mena d’extensió virtual dels diversos departaments, que hi aportaran els seus fons. Serà una biblioteca especialitzada en farmàcia, al servei dels universitaris i de tots els professionals. I solucionarà una de les carències més importants de l’edifici, on fins ara només es destinava a biblioteca un espai insuficient de 100 metres quadrats.

Un altre dèficit que se soluciona amb les noves obres és l’aula d’informàtica. S’ha inaugurat amb l’inici del curs i és al mateix annex que la biblioteca. Consta de dos espais, un per a consulta i un altre per fer-hi classes, amb un total de 45 ordinadors. Fins ara s’utilitzava com a aula d’informàtica un espai del Col·legi Major Penyafort-Montserrat, situat davant del centre.

El mateix edifici B també acollirà dues plantes amb un total d’onze laboratoris dedicats a la docència, de manera que els dels departaments quedaran lliures per a la recerca.

a Facultat de Farmàcia, l’única a Catalunya que imparteix aquesta disciplina i la més antiga del Campus de Pedralbes, ha començat el curs 1998-99 amb la rehabilitació i ampliació de la seva seu amb nous espais de biblioteca, d’aulari i de laboratoris.

Aquest desplegament d’instal·lacions respon alhora a una nova filosofia de gestió que posa l’accent en la polivalència i la racionalització per aprofitar els recursos, tot plegat per acollir un ensenyament incorporat des del 1845 a la UB i que ara es planteja la renovació per incidir en aquells àmbits que facin els seus titulats més competitius en el món laboral dels farmacèutics del segle XXI. Entre els reptes de futur hi ha adequar els plans d’estudi a les exigències actuals, així com augmentar la col·laboració amb el món industrial i professional de cara al tercer cicle i a la recerca.

La Facultat de Farmàcia és un edifici inaugurat el 1957. Actualment acull uns 250 professors, 80 membres del PAS i 3.500 alumnes, un centenar dels quals hi cursen l’ensenyament de Ciència i Tecnologia dels Aliments, que s’imparteix a la seu d’aquesta facultat. El centre s’està renovant amb criteris d’optimització dels recursos i separació d’espais de doEl degà Josep Boatella i la vicedegana Victòria Girona davant d’un ordinador del Punt d’Informació i Atenció a l’Estudiant de la facultat cència i recerca.

L 14

La part de docència s’ha concentrat en l’anomenat Edifici B. Així s’han alliberat espais per tal d’augmentar els locals destinats a recerca i despatxos del professorat en els departaments. L’espai per a docència s’ha multiplicat gràcies a un nou aulari que s’estrena aquest curs. Ha significat la construcció de 14 aules equipades amb les noves tecnologies d’ensenyament. L’aulari s’ha aixecat sobre una antiga planta baixa que ara és un gran vestíbul amb serveis com la consergeria, la llibreria, la copisteria i un Punt d’Informació i Atenció a l’Estudiant (PIAE), dotat amb una part d’atenció personalitzada i una altra d’autoconsulta amb nou ordinadors connectats a l’UB Web. Aquest PIAE respon a una filosofia innovadora en l’atenció a l’estudiant a la Facultat de Farmàcia, pionera junt amb Dret, Filologia i Química en el pla de reforma de secretaries.

Aquest Edifici B acull des de principis de 1998 la nova biblioteca de 1.400 metres quadrats amb 400 punts de lectura, un exem-

ensenyaments

Detall del nou aulari

El novembre ja es va inaugurar una d’aquestes plantes i l’altra estarà llesta l’estiu vinent.

Totes dues es fan amb la filosofia de compartir-les entre tots els departaments, d’acord amb un nou model organitzatiu gestionat des del centre.

Paral·lelament, s’ha iniciat un procés de renovació dels espais i instal·lacions de departaments a l’Edifici A, entre els quals hi ha el de Toxicologia i el de Fisicoquímica, que a l’inici del curs 1998-99 ja estaven rehabilitats. Aquest Edifici A, concebut com a col·legi major i no com a facultat, té actualment mancances de conservació i es troba en procés de rehabilitació. El Servei d’Obres i Manteniment de la UB treballa en el projecte de dur a terme una restauració de la teulada, cornises i canalons per un import de 101 milions de pessetes. En aquest edifici també s’ha construït una nova consergeria central.

La renovació que es fa en les instal·lacions també s’aplica en el terreny de la docència. Fins ara l’ensenyament de Farmàcia ha estat vist sempre com una formació molt polivalent. Actualment, en canvi, hi ha ensenyaments que ja estan especialitzats en aquests àmbits en què els farmacèutics tradicionalment tenien sortida, com ara ciència i tecnologia dels aliments, nutrició humana, òptica, medi ambient, etc. Per respondre a aquesta situació, la Facultat de Farmàcia va iniciar el curs passat un procés per modificar els

plans d’estudis i analitzar els dèficits de l’ensenyament. El centre es va sotmetre a un procés d’avaluació dins el Pla de Qualitat del Consejo de Universidades, va muntar les primeres Jornades de Reflexió i d’Innovació Docent a Farmàcia i va constituir, sota la coordinació de la vicedegana Victòria Girona, un grup de dinamització pedagògica encarregat d’obrir el debat amb la participació dels docents de la facultat.

L’objectiu és tendir a un ensenyament en què l’alumne pugui triar entre diferents itineraris, que respondrien als àmbits en què els farmacèutics del futur tindran més sortida.

Per exemple, hi hauria el camp de la farmàcia assistencial amb matèries com ara salut pública, farmacologia, farmàcia clínica, atenció farmacèutica i comunicació amb el pacient. Un altre vessant seria l’industrial i donaria cabuda a l’aprenentatge en biotecnologia, bioquímica, desenvolupament de fàrmacs, síntesi orgànica o normatives de qualitat, entre altres.

Una altra de les inquietuds de l’actual equip de govern de la Facultat és que al llarg de la llicenciatura l’estudiant entri en contacte amb el món laboral. Amb aquest objectiu, des de fa dos anys s’ofereixen com a matèries de lliure elecció una sèrie d’assignatures impartides per especialistes del món professional.

Pel que fa al tercer cicle, el centre ofereix un màster experimental en ciències farmacèutiques, un altre en gestió empresarial

per a la indústria farmacèutica i afins, i un en dermofarmàcia i cosmetologia. També s’hi fan tres postgraus: un d’informàtica i telemàtica per a la indústria i la investigació farmacèutica, un en contactologia i optometria superior i un d’aspectes legals i tècnics dels assaigs clínics. L’objectiu és que també la formació continuada estigui més en relació amb el món professional, un aspecte en el qual l’equip de govern creu que encara s’ha de fer un gran esforç atesa la importància que aquests ensenyaments estan prenent.

Dins de l’àmbit de la recerca, cal destacar la tasca dels diferents grups ubicats a la facultat, els quals el darrer curs disposaven globalment d’aproximadament uns 800 milions de pessetes provinents de projectes i contractes amb la indústria. Cal assenyalar que el 1996 es va crear el Servei de Desenvolupament del Medicament, que aplega representants de la universitat i del món de la indústria. Gestionat administrativament per la Fundació Bosch i Gimpera, l’SDM està destinat a l’assaig i desenvolupament de noves formes farmacèutiques. Una de les principals qüestions que es planteja pel que fa a la recerca a Farmàcia és la implicació de la potent indústria del sector. De cara al futur es vol fer una feina de divulgació per incentivar les empreses, institucions i associacions professionals perquè col·laborin amb la universitat i amb la facultat en particular

15

personalitats

Odón de Buen: cent anys de ciències del mar

El catedràtic de la UB va protagonitzar a finals del segle passat una important història de col·laboració científica amb l’investigador de la Sorbona Henri de Lacaze-Duthiers

l bust en bronze llegat a la Sorbona que Marià Benlliure va esculpir de l’investigador francès i fundador del Laboratori Oceanogràfic de Banyuls de la Marenda Henri de Lacaze-Duthiers recorda una història de cooperació científica entre dos pioners de les ciències del mar: concretament entre aquest científic francès i el catedràtic d’Història Natural de la UB i impulsor de l’oceanografia moderna al nostre país Odón de Buen.

Nascut el 1863 en un poble de Saragossa, Odón de Buen ha deixat empremta com a científic en línia amb les idees que irrompien en l’Europa de finals del segle XIX. Després d’estudiar a la Universitat de Saragossa i de fer el doctorat a Madrid, el científic aragonès es converteix en titular de la càtedra de Zoologia de la UB el 1889, quan l’ensenyament universitari de matèries científiques patia deficiències pedagògiques i les pràctiques de recerca gairebé no existien.

Amb esperit innovador, va lluitar contra la situació introduint les pràctiques de laboratori i les sortides al camp amb alumnes, perquè “estudiar la història natural Odón de Buen a la seva època de professor a la UB

E 16

als museus és com estudiar la literatura als diccionaris”. Va esdevenir el paladí del pensament darwinista a les aules universitàries, actitud que topa amb el dogma catòlic de l’època i que fa que el 1895 se l’aparti de la càtedra durant dos mesos, arran d’un article de la Llei Moyano. Un any després publica la Historia Natural, obra pionera en divulgació científica, en la qual subratlla el compromís de la ciència amb el progrés de la història i de les societats, com també l’actitud inflexible de l’Església catòlica davant alguns avenços científics.

La primavera del 1893, una de les seves famoses excursions científiques el porta al Laboratori Oceanogràfic Aragó, un dels puntals de l’oceanografia a França, creat pel catedràtic de Zoologia de la Sorbona Henri de Lacaze-Duthiers. Arran de la primera

visita s’inicia una etapa d’intenses col·laboracions entre professors i estudiants de la UB i el laboratori de Banyuls.

L’agraïment i l’admiració d’Odón de Buen i de la UB cap a l’investigador francès fan que s’encarregui una escultura de bronze de Lacaze-Duthiers a l’escultor valencià Marià Benlliure. El bust es va lliurar a l’investigador francès l’1 de juliol de 1900 en un homenatge institucional al Gran Saló de l’Acadèmia a la Sorbona. Durant l’acte, el ministre francès Georges Leygues va aprofitar per fer una lloança de l’esperit de la UB per estrènyer lligams científics entre els dos països veïns arran de les iniciatives del professor Odón de Buen.

Fins avui mateix s’ha mantingut la col·laboració de la UB amb el Laboratori Aragó, concretada a partir del 1996 amb el Laboratori Europeu Associat de Ciències del Mar (LEA) de Banyuls de la Marenda, que aplega grups de recerca de la UB i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CISC) en un dels centres europeus més importants dins d’aquesta àrea, integrat en el CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique).

El novembre de 1911 Odón de Buen prenia possessió de la càtedra d’Història Natural de la Universitat de Madrid i poc després fundava l’Institut Espanyol d’Oceanografia, a més de promoure la creació de diferents centres de recerca de biologia marina a tot Espanya. S’exilia a Mèxic amb motiu de la Guerra Civil i hi mor el 1967. Encara és recordat com un dels investigadors espanyols més innovadors i pròxims a una nova manera de fer ciència –l’anomenada big science– que ja despuntava als països més desenvolupats

UNIVERSITAT DE BARCELONA

UNIVERSITAT DE BARCELONA

UNIVERSITAT DE BARCELONA

símbols

UNIVERSITAT DE BARCELONA

UNIVERSITAT DE BARCELONA

UNIVERSITAT DE BARCELONA

UNIVERSITAT DE BARCELONA UNIVERSITAT DE BARCELONA

UNIVERSITAT DE BARCELONA

Nou logo, nova imatge El Servei de Publicacions acaba d’editar un nou manual de normes gràfiques d’identificació visual

E

l Servei de Publicacions de la UB acaba d’editar el nou manual de normes gràfiques d’identificació visual de la universitat. Suposa un pas més en la consolidació de la imatge corporativa que distingeix gràficament aquesta universitat, tot coincidint amb el desè aniversari de la creació de l‘actual logotip de la UB, fita que va engegar tota una política d’imatge gràfica.

Les accions en imatge corporativa d’una comunitat tan extensa com és la UB són un dels elements bàsics per promoure el sentiment de pertinença entre els seus integrants i per donar una imatge reconeixible a la resta de la societat. El nou manual adapta els materials existents als canvis en el logotip.

Fins ara aquest símbol consistia en la silueta esquemàtica de l’edifici de Plaça Universitat, junt amb el text “Universitat de Barcelona”. Ara s’hi han afegit les dues boles identi-

ficatives de la universitat, que porten a l’interior les inicials UB. En el manual es descriuen les caràcteristiques del logotip modificat (dimensions, color, composició entre els seus elements) i es dóna una sèrie de normes per introduir-lo en material de papereria (cartes, targetes, sobres, dossiers) i en altres àmbits com ara anuncis a la premsa, carpetes o samarretes. També indica com harmonitzar el logotip amb els d’entitats depenents o vinculades amb la universitat que tenen el seu propi símbol.

S’ha fet un tiratge d’uns 500 exemplars del manual. Uns 150 s’han tramès a càrrecs de la universitat com ara caps de departaments, de serveis i d’unitats, presidents de divisió, directors tècnics, degans i directors de centres, secretaries tècniques, instituts i fundacions vinculats amb la UB. Tots aquests exemplars s’han enviat amb una carta del vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística Josep Maria Pons, el qual subratlla que cal “aconseguir que la Universitat assoleixi una aplicació correcta i generalitzada dels elements d’identitat corporativa”.

El nou manual substitueix el de 1989, que explicava com adaptar el nou logotip dissenyat l’any anterior pel Servei de Publicacions per reemplaçar l’escut com a símbol

identificatiu de la UB, més modern i més fàcil de reconèixer pel públic. El director del Servei de Publicacions Joan Duran opina que hi ha moltes entitats amb un escut propi i de vegades es fa difícil diferenciar un escut de l’altre. A més, els logotips acostumen a tenir un disseny més simple que es reconeix més ràpidament.

El logotip no és l’únic element per crear una identitat i una imatge corporativa de la institució. En aquest sentit, el Servei de Publicacions també va editar el 1989 un manual de senyalització interior on s’uniformaven les característiques de materials com ara plafons, rètols i pictogrames. L’any següent el mateix Servei va publicar un altre manual de característiques similars destinat específicament a plafons informatius de les zones en obres.

Tots dos manuals són encara vigents.

Finalment, cal afegir que des de la creació de l’UB Web el 1995 s’ha hagut de resoldre la ubicació dels símbols distintius de la UB i unificar la imatge de les pàgines web de la UB en aquest nou mitjà de suport electrònic. Tots aquests esforços són bàsics perquè la universitat tingui “una cara pròpia”, segons que apunta Joan Duran. “Si no tens una imatge, els altres no poden veure’t i per tant no existeixes”, afirma

17

tecnologia

La història com a xarxa informàtica El professor Jaume Suau ha promogut la creació de sistemes d’aprenentatge amb tutorials interactius multimèdia

a història pot contemplar-se com un enorme devessall de dades, d’informacions que cal gestionar, és a dir seleccionar, comparar i organitzar. Vist des d’aquesta perspectiva, té molts punts en comú amb la informàtica i amb xarxes com ara Internet. El professor del Departament d’Història Contemporània i un dels dos coordinadors de tot el projecte TEAM UB (Tecnologies Aplicades a l’Educació i l’Aprenentatge Multimèdia) Jaume Suau és un dels pioners en la introducció de noves tecnologies de la comunicació en l’ensenyament de la història a la UB. Ha promogut la creació d’uns sistemes d’aprenentatge amb tutorials interactius multimèdia on professors i alumnes construeixen conjuntament hipertextos per explicar i interrelacionar diversos fets històrics.

Jaume Suau, coordinador del projecte TEAM UB Suau va començar a treballar amb els antics programes anomenats METODE l’any 1992, establint un sistema d’apre- què professor i alumnes elaboren conjuntanentatge basat en la idea que l’estudiant, ment un hipertext que plasma la tasca feta amb el professor de tutor, aprèn simulant la durant el curs. L’any següent es recupera presa de decisions com a investigador histò- l’hipertext com a instrument de treball per a ric del tema que estudia. El cas concret esco- nous grups d’alumnes, que el modifiquen i llit va ser el de la Revolució Francesa. Les l’enriqueixen.

El mètode ha estat seguit pels professors peces bàsiques d’aquest sistema eren una sèrie d’hipertextos subministrats a l’alumne, del Departament d’Història Contemporània

L 18

que contenien la informació essencial necessària. Durant aquests sis anys uns cinccents alumnes s’han beneficiat d’aquest sistema d’ensenyament.

L’experiència acumulada va fer decidir els professors a fer un segon pas l’any 1995. Van modificar el sistema d’aprenentatge i van començar a estudiar les possibilitats que oferien d’altres recursos informàtics, per exemple els tutorials interactius multimèdia, en

Cristina Borderías, Llorenç Ferrer, Jaume Suau i Ricard Vinyes en una assignatura de lliure elecció (El Present en Clau Històrica) i en diverses assignatures troncals, com a part de les pràctiques del curs. Les temàtiques estudiades han estat “Els processos revolucionaris”, “Ciutadania i gènere”, “Historiografia catalana” i “Les crisis actuals en clau històrica” (desintegració del món comunista, l’ex-Iugoslàvia i el Kosovo).

L’estudiant aprèn simulant la presa de decisions com a investigador històric

L’experiència ha permès l’elaboració d’un CD-ROM sobre la Revolució Francesa, presentat en el XIII Congrés Internacional d’Historing & Computing. El CD-ROM incorpora un tutorial interactiu que guia l’usuari a través de la informació d’hipertextos i bases de dades d’Internet a partir dels recorreguts que el mateix alumne decideix.

El tutorial també permet l’autoavaluació constant per part de l’alumne i l’avaluació final a càrrec del professor.

Un dels grups d’alumnes de l’assignatura troncal obligatòria de segon cicle Món Actual iniciarà a partir del febrer vinent una nova línia d’innovació docent. Consistirà a penjar mòduls d’aprenentatge a Internet (en aquest cas no intervé cap CD-ROM) que reuneixin la informació necessària per als alumnes.

Segons el professor Suau, el pla de treball fixat de cara als propers anys contempla quatre línies: “la millora de la interactivitat dels productes generats per la innovació docent, la potenciació del caràcter ‘intel·ligent’ dels tutorials, la millora de la connexió entre els tutorials i Internet, i l’augment del nombre d’hipertextos”

entrevista

Martí de Riquer: “Qui aprèn més a classe

és el professor”

El conegut romanista fa una ullada a l’evolució de la universitat que ha viscut durant gairebé mig segle l catedràtic jubilat de la UB Martí de Riquer (Barcelona 1914) és considerat el principal romanista de Catalunya.

Aquesta disciplina inclou l’estudi de llengües i literatures com la francesa, la italiana, la catalana, la castellana i l’occitana. Especialista en literatura medieval catalana i el Segle d’Or espanyol, Martí de Riquer és conegut per seguir una metodologia molt rigorosa de recerca, que ha aplicat per exemple a la literatura comparada. Va començar la seva extensíssima producció als 20 anys amb el llibre L’humanisme català. És autor d’una vasta i reconeguda obra, en la qual destaquen les edicions del Tirant lo Banc i de El Quijote i les seves recerques sobre els trobadors. És membre de la Reial Acadèmia Espanyola, de la Reial Acadèmia de la Història, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l’Institut de France i de la British Academy. Va ser senador per designació reial el 1977. Nét del dibuixant i pintor Alexandre de Riquer, va reconstruir la història de la seva pròpia nissaga en l’obra Quinze generacions d’una família catalana, reeditada recentment per Quaderns Crema.

Es va llicenciar a la UB, on va entrar l’any 1942 com a professor auxiliar. Va obtenir el títol de doctor el 1945 per la Universitat de Madrid, l’única que aleshores atorgava aquest títol, i va esdevenir el primer catedràtic d’Història de les Literatures Romàniques el 1950, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 1984. Des de 1987 fins a 1990 va ser professor emèrit de la Facultat de Filologia. L’any 90 es va retirar com a professor.

Entre els seus nombrosos deixebles hi ha l’historiador Antoni Comas, el cervantista Francisco Rico, l’editor Jaume Vallcorba, i els professors de la UB Joaquim Molas, Victòria Cirlot, Anna Maria Mussons i Anton Maria Espadaler. El seu fill Borja de Riquer és catedràtic d’Història a la UAB i les

E 20

Martí de Riquer al seu domicili de Barcelona

seves filles Isabel i Alexandra de Riquer són professores de Filologia Romànica i de Filologia Llatina, respectivament, a la UB. Vostè ha estat lligat gairebé durant tota la seva trajectòria a la docència universitària. Què l’ha motivat més d’aquesta tasca i quin record en guarda?

Qui aprèn més a classe és el professor perquè ha d’ordenar matèries, estructurar uns ensenyaments, posar al dia una bibliografia... La docència t’obliga a una investigació constant. Per tant, això dóna com a resultat que, per a molts de nosaltres, els estudis que hem publicat són fruit de les classes. Quan exposes oralment unes notes que has pres, t’interesses per uns detalls nimis dels quals altrament no t’hauries adonat. D’altra banda, els estudiants van veient camins on es pot treballar.

El primer dia de classe, davant d’un curs nou, el professor veu un seguit d’alumnes que desconeix, no sap quina preparació tenen ni quina vocació. La meva reflexió interna el primer dia de classe era la següent: si d’aquí a deu anys, quatre o cinc d’aquests nois que ara comencen a escoltar-me no coneixen l’assignatura millor que jo, qui haurà fracassat seré jo. Perquè la docència no és una cosa que resti aturada, té un dinamisme. Això és evident en físiques, en quí-

miques, però també en matèries humanístiques hi ha un progrés. Si sempre el mestre fos superior als alumnes, encara seríem al temps d’Aristòtil.

Jo he tingut la sort, a la universitat, de tenir com a col·legues historiadors com Jaume Vicens Vives, Lluís Pericot o Alberto del Castillo. He conviscut amb un semitista de primera categoria com Millàs i Vallicrosa.

He estat col·lega de persones tan importants com el doctor Carreras i Artau en filosofia i he tingut una gran amistat amb el doctor Mariano Bassols, la sintaxi llatina del qual encara és fonamental per als estudis universitaris. Podria esmentar molts més noms. El mestratge d’aquestes persones segueix, perquè han publicat coses a les quals encara hem de recórrer.

Vostè va ser el primer catedràtic en Història de les Literatures Romàniques. Què va aportar aquesta càtedra als estudis universitaris?

La idea inicial era d’una assignatura que ensenyés als alumnes de totes les branques de romàniques la literatura de l’Edat Mitjana fins al Renaixement, perquè les literatures medievals estan totes enllaçades entre elles. És impossible entendre El Cantar del Mío Cid sense haver conegut la Chanson de Roland o conèixer el marquès de Santillana

Podria parlar de docència i transmissió de coneixement, però a l’Edat Mitjana? Un dels seus avantpassats ja va ser professor universitari el segle XV. Els primers Riquer coneguts van ser catedràtics de Dret a la Universitat de Lleida.

Això es diu en el llibre Quinze generacions d’una família catalana, que al meu entendre és el menys dolent dels meus i del qual n’he preparat una reedició ampliada a Quaderns Crema. Si fem una comparació entre el nombre d’habitants del país i d’universitaris, a l’Edat Mitjana la proporció d’estudiants universitaris era molt més gran que avui. L’any 1399 Bernat Metge va escriure Lo somni, suposo que ningú no es recordarà de commemorar aquest aniversari de la peça màxima de la prosa catalana i de la modernitat de la literatura catalana. Ara bé, si busques prosistes, poetes, pensadors catalans i compares amb la població total, hi havia aleshores més intel·lectuals que no pas ara. De la primera edició del Tirant lo Blanc (València, 1490) se’n van fer 715 exemplars. Si la població de parla catalana era aleshores de 650.000 habitants, resulta un índex de 910 habitants per

exemplar. A les darreres edicions de Tirant lo Blanc no s’hi arriba.

Els mecanismes de transmissió de cultura eren fonamentalment el llibre i el joglar. El joglar feia fins al segle XVI la transmissió de notícies a base de romanços. Si hi ha una persona que té un fill a la guerra de Granada, li interessa molt que li expliquin que hi ha hagut una batalla, una presa, una bona campanya... Els joglars són, com deia Ramon Llull, reportadors de novelles, els que porten notícies, vol dir periodistes. Van desaparèixer amb la invenció de la impremta, perquè els van substituir per plecs, fulls que donaven notícies de les coses que acabaven d’esdevenir.

El llibre era car, s’havia de copiar a mà.

Per tant, els textos van canviant molt, perquè cada vegada que s’ha de copiar un llibre en certa manera es refà, sobretot pel que fa a la llengua. El copista era un professional i volia satisfer el client, que havia de llegir bé el text que comprava. Un client del segle XIV o XV que vol un text del segle XIII, vol que li ajornin una mica la llengua. Això, amb l’edició de la impremta desapareixerà, com també la mobilitat de l’escriptor. Un poeta del segle XIII, cada vegada que ha de tornar a copiar la seva poesia té la temptació de millorar-la, i per tant la canvia. D’aquí vénen les grans variants de la literatura medieval. Això també ha passat en literatura moderna, però no en còpies sinó en edicions. Tots sabem que Juan Ramón Jiménez cada edició que feia canviava les poesies. A l’Edat Mitjana es feia amb un exemplar. Ara han d’esperar que se’n venguin 3.000 o 5.000 per fer una nova versió.

S’ha mitificat o falsejat massa l’Edat Mitjana?

Cada vegada que sento que hom parla de vandalisme penso: pobres vàndals, si eren més bons que molta gent d’ara! Hi ha tres mentides medievals que circulen amb gran difusió. Primera, el terror de l’any 1000, que ara suposo que la gent en tornarà a parlar. No va passar res, entre altres raons perquè la gent no sabia que era a l’any 1000, sabia que era a l’any tal de l’emperador tal. Segona, el dret de cuixa o ius prime noctis era segurament una quantitat que pagava el vassall al senyor quan es casava. Això del senyor abusant de la núvia, és mentida. I tercer, el cinturó de castedat. Sembla una invenció italiana del segle XVI, però si hagués existit el cinturó de castedat apareixeria en algun conte de Boccaccio. En totes les històries dels països s’han mitificat i falsejat aspectes de l’Edat Mitjana, sobretot a partir del Romanticisme.

A un especialista com vostè en història de la literatura de segles anteriors, com l’han ajudat les noves tecnologies?

He viscut dues gran invencions. La primera, la xerocòpia. Quan no existia, per publicar un text medieval el manuscrit del qual fos a la Biblioteca de Catalunya, s’havia d’anar a la biblioteca, on no et deixaven portar màquines d’escriure. Havies d’estar hores i hores copiant a mà, arribar a casa i passarho a màquina, i després tornar a la biblioteca a comprovar-ho. Quan arribava el moment de la publicació, les proves d’impremta, havies d’anar a la biblioteca amb un acarador i un anava llegint i l’altre comprovant. És a dir, un treball incòmode i amb risc d’error. Ara et donen unes xerocòpies i treballes a casa teva. L’altre avantatge de la xerocòpia és que abans estaves fent un treball i trobaves que hi havia una tesi doctoral a Hannover del 1874 sobre el tema. Et deies que no la veuries mai: “Aquest treball no el puc fer perquè no puc llegir aquest estudi”. Ara, amb la xerocòpia, en quinze dies o una setmana tens aquest llibre a casa.

I després, l’ordinador. Parlant dels escriptors creadors, crec que es guanyarà en l’estil de la prosa.

El fet que allò que escrius ho vegis davant teu, puguis esmenar, canviar, corregir, evitar repeticions...

Em faig creus que els tres toms de la Història de la literatura catalana els hagi escrit amb una Hispano Olivetti... Si els hagués escrit amb l’ordinador, en comptes de tres Martí de Riquer al Pati de Lletres de l’Edifici Plaça Universitat amb el també professor emèrit jubilat foren deu...

Miquel Siguan

entrevista

sense la poesia dels trobadors. Aquest curs era d’abast general, com una introducció a les literatures de cada llengua.

També vaig ser el primer a fer cursos de literatura catalana a la universitat, concretament un curs regular a la Facultat de Lletres el 1954. La literatura catalana era molt poc estudiada i m’hi vaig dedicar amb tanta assiduïtat que els tres volums que he publicat d’Història de la literatura catalana van sortir de notes de classe.

21

documental

Els

refugis antiaeris, objecte de recerca

Quatre exalumnes d’Història han fet un vídeo sobre el tema amb el títol de ‘La ciutat foradada’

uatre antics alumnes d’Història van presentar l’octubre al Saló de Graus de la Facultat de Geografia i Història el documental que recull la seva tasca de recerca sobre els refugis antiaeris construïts a Barcelona arran dels bombardejos que va patir la ciutat durant la Guerra Civil. Duu el títol de La ciutat foradada i s’hi exposen testimonis de persones que van viure a refu-

Q

gis i imatges d’arxiu de l’època, algunes de les quals són inèdites. Entre els refugis documentats figura el situat als soterranis del Palau de les Heures de la UB, que va usar el president de la Generalitat Lluís Companys quan durant la Guerra Civil tot l’edifici va passar a dependre del govern català.

Els autors del treball són Pilar Frutos, Judit Pujadó, Empar Fernández i Pep Hernández. El 1997 van obtenir el premi Serra i Moret que atorga el Departament de Benestar de la Generalitat a guions audiovisuals sobre temes de caire cívic. De la recerca també n’ha resultat el llibre Oblits de reraguarda per Judit Pujadó (Publicacions de l’Abadia de Montserrat). Pilar Frutos prepara actualment un segon llibre sobre el mateix tema

L’antic refugi antiaeri del Palau de les Heures

g r u p gs s o t e r a s Més de 30 anys avalen el nostre servei de restaur ació a col·lectivitats

RESTAURANTS HOTELS CATERING COL·LECTIVITATS BARS I CAFETERIES

PER

A MÉS INFORMACIO:

PASSEIG DE LA MARINA, 212 TEL. 93 665 19 00 FAX 93 636 08 32 08860 CASTELLDEFELS (BARCELONA)

aniversari

La Facultat de Dret

Cicle de lliçons magistrals a Dret Antics professors i alumnes de la facultat hi faran un seguit de conferències per commemorar el 40è aniversari del centre ins els actes commemoratius del quarantè aniversari de l’actual edifici de la Facultat de Dret, s’organitza des de l’octubre un cicle de lliçons magistrals a càrrec de persones vinculades al centre com a professors o antics alumnes. Aquestes sessions s’organitzen des del passat octubre i fins al mes de maig cada quinze dies, sempre amb convidats vinculats com a professors o com a alumnes a la Facultat de Dret de la UB. Les conferències han tingut fins ara ponents com el catedràtic jubilat de Dret

D

Internacional Manuel Díez de Velasco, el professor de la Universitat de les Illes Balears Gonzalo Quintero, l’antic professor de la facultat i actual catedràtic de Dret Financer i Tributari de la UPF Jordi Sopena, el catedràtic jubilat de Dret Tributari i exdirector del Centre d’Estudis Internacionals Josep Lluís Sureda, el catedràtic de Dret Constitucional de la UB i parlamentari Jordi Solé Tura.

D’aquí a final de curs estan previstes les sessions del catedràtic d’Història del Dret Josep Maria Font, que parlarà sobre el trasllat de la Facultat de Dret de la Gran Via a Pedralbes, el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Complutense i magistrat del tribunal constitucional Manuel Giménez de Parga (constitució i dret constitucional), el catedràtic de Dret Processal de la UPF Francisco Ramos, sobre el paper del dret processal a les facultats, el catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Saragossa Joan Rivero (amb el tema del dret del treball davant les noves empreses i les noves formes d’ocupació), la

catedràtica de Filosofia del Dret de la UAB Francesca Puigpelat (feminisme i bioètica), l’antic rector de la UB i antic degà de la Facultat de Dret Manuel Albaladejo (amb el títol “De Duran i Bas a la codificació del Dret Civil Català”, l’antiga professora de Dret Mercantil de la UB i actualment catedràtica de la UNED Mercedes Vérgez (que ha titulat la seva intervenció “Entorn del règim jurídic de les societats professionals”) i el catedràtic de Dret Administratiu i exestudiant de la UB Eduardo García de Enterría (perspectives de les justícies administratives nacionals en l’àmbit de la UE).

Al final del curs es recolliran totes les intervencions en un llibre commemoratiu, al qual s’afegiran les aportacions dels professors del centre que vulguin sumar-s’hi.

Durant el mes d’abril està prevista la celebració de diverses activitats lúdiques (festes, campionats esportius) i un cicle de conferències d’antics estudiants de Dret que no hagin exercit mai la professió d’advocat i que en canvi hagin excel·lit en el camp cultural (pintors, músics, escriptors)

23

infraestructures

Primers passos de les

obres pendents a Medicina Continuen les obres que han de permetre la remodelació de tot l’edifici històric, i que tenen un pressupost previst de 4.500 milions de pessetes a segona meitat pendent de les obres de rehabilitació de l’edifici de la Facultat de Medicina va conèixer de febrer a juliol una primera fase de reforçament dels fonaments de l’ala implicada, amb un pressupost de 75 milions de pessetes. El mes d’agost va començar la següent fase amb treballs sobre l’estructura general d’aquesta part de l’edifici i la instal·lació d’un envà de 46 metres de llargària al llarg del perímetre afectat, amb un pressupost de 163 milions i un termini d’execució de vuit mesos. Es dedicaran a reforçar l’estructura d’aquesta part de l’edifici amb pilars, a refer la teulada i a col·locar sostres intermedis per poder habilitar nous laboratoris i despatxos, tal com es va fer a la primera meitat ja reformada.

Així continua el procés que ha de remodelar tot l’edifici històric, un cop completades durant els últims anys l’ampliació de les tres plantes superiors al voltant del pati central i la remodelació dels 14.250 metres quadrats de l’ala nord.

Aquesta etapa que ara comença és simètrica a la de l’ala nord i significa rehabilitar també uns altres 14.250 metres quadrats.

Forma part del projecte global redactat pels arquitectes Antoni Ubach i Miquel Espinet. El llarg envà que s’ha aixecat es troba en el passadís que va de l’entrada de la facultat fins al bar, tot aïllant aquest recorregut públic de la zona d’obres. El material del mur, que simula el color i la textura de les altres parets, permet que pugui treure’s fàcilment quan sigui necessari. Pel que fa a les obres, s’està treballant fonamentalment en les bigues de l’edifici.

Un cop s’enllesteixi la rehabilitació de tota l’ala sud, quedarà pendent la de la zona noble

de 3.600 metres quadrats al cos central, integrada pel paranimf, l’escalinata i el vestíbul.

En total, es calcula que el cost de les obres pendents pot ser de 4.500 milions de pessetes i el calendari d’execució de dos a quatre anys, supeditats al ritme de finançament per part del Pla d’Inversions de la Generalitat.

La Facultat de Medicina, inaugurada conjuntament amb l’Hospital Clínic el 1906, acull actualment uns 1.500 alumnes d’aquest ensenyament. Els estudiants de Medicina de la UB no es concentren només en aquesta

Una unió temporal d’empreses formada per SABA i l’Hospital Clínic ha encarregat el projecte a l’enginyeria INDUS. Un cop adjudicades, les obres s’iniciaran immediatament i tindran una durada prevista d’un any.

El túnel donarà resposta a un conjunt de necessitats de pas existents entre l’hospital, la facultat i el nou edifici de consultes externes.

Aquest últim acull també l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) format des del 1996 per la Gene-

L 24

La Facultat de Medicina del carrer Casanova

facultat del carrer Casanova, sinó que uns 500 es troben al Campus Bellvitge i en menor mesura a l’Hospital Sant Joan de Déu.

Un túnel de vianants connectarà els dos costats del Campus Casanova Un passsatge subterrani connectarà les dependències de la Facultat de Medicina del carrer Casanova i de l’Hospital Clínic amb l’edifici de consultes externes acabat de construir al davant, dins del projecte de remodelació de la plaça Dr. Ferrer i Cajigal acordat per l’Ajuntament, el Clínic, la UB i la concessionària d’aparcaments SABA.

ralitat de Catalunya, la UB, el CSIC i la Corporació Sanitària Clínic per desplegar una recerca biomèdica d’excel·lència, tot integrant les vessants clínica i bàsica de la biomedicina i afavorint una aplicació més ràpida dels avenços científics.

Els investigadors de l’IDIBAPS, entre els quals hi ha grups del CSIC que s’hi traslladaran des de les seves actuals instal·lacions de Pedralbes, necessiten disposar d’un passatge fluid i constant amb les dependències de l’hospital i de la facultat, que quedarà assegurat amb el túnel de vianants. Per la seva banda, SABA obtindrà una millora dels accessos a les places d’aparcament subterrànies

música

Els concerts programats al Paranimf El cicle de música a la UB finalitza amb l’escenificació d’una òpera es de fa dotze anys, la UB celebra cada curs al Paranimf de l’Edifici Plaça Universitat un cicle de música amb 15 concerts gratuïts, que finalitza el mes de juny amb l’escenificació d’una òpera. Es tracta de l’única universitat d’Espanya que ofereix aquest últim aspecte de muntatge operístic.

A més de la quinzena de concerts programats, s’hi van afegint al llarg del curs els concerts La majoria de concerts tenen lloc al Paranimf anomenats extraordinaris, derivats d’ofertes que rep la universitat d’intèrprets que desitgen participar en el cicle un cop tancada la pro- ta del cicle, que el Vicerectorat d’Activitats i Promoció Culturals subvenciona amb tres gramació.

L’assistència a totes les actuacions és gra- milions de pessetes anuals, a més de 2,6 tuïta i normalment se superen amb escreix milions per a l’òpera. En aquest darrer cas, les 500 localitats del Paranimf o les 600 del des de fa tres cursos les despeses de l’òpera Pati de Lletres, amb cues a l’entrada de l’edi- es comparteixen amb la Universitat de Lleifici per agafar lloc. Orquestres, grups d’ins- da, que també acull una representació del trumentistes, corals i solistes integren l’ofer- muntatge.

D

25

El vicerectorat també destina anualment 1,9 milions de pessetes a les diverses corals de la UB i, ja fora de l’àmbit musical, tres milions a l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, vinculada a la Càtedra d’Història de les Arts Escèniques de la UB

L’oferta del XII Cicle de Música per a aquest curs a partir del gener és la següent ● Dijous 21 de gener Quintet de cordes Boccherini. Obres de: L. Boccherini, A. Dvorák ● Dijous 4 de febrer Carles Prieto, baríton, i José M. Aparicio, piano. Obres d’òpera, sarsuela i cançó melòdica ● Dijous 18 de febrer Schola Cantorum de Barcelona.

Director: Joan M. Aragonés. Cant gregorià

● Dijous 4 de març David Ballesteros, violí, i Jaume Torrent, guitarra. Obres de: F. Molino, M. Guiliani, J. Torrent i M. de Falla ● Dijous 25 de març. Ángel Jesús García, violí, i Gerardo López Laguna, piano.

Obres de Sarasate ● Dijous 22 d’abril. Concert de Sant Jordi. Cor de la Universitat de Barcelona. Director: Carles Gumí

● Dijous 6 de maig. Orquestra de Cambra de Lleida. Director: Josep Maria Sauret. Obres de Mozart, Haydn i Rossini ● Dijous 20 de maig. Cor Xàldiga de la Facultat de Geologia. Director: Daniel Antolí ● Dijous 17 de juny. Orquestra de la Western Illinois University ● Finals de juny: Òpera al Pati de Lletres

medi ambient

Ramon Margalef:

l’ecologia com a passió de vida

El professor jubilat de la UB, que va ser el primer catedràtic d’Ecologia a Catalunya i Espanya, passa revista amb gran realisme als actuals avatars d’aquesta ciència l professor jubilat de la UB Ramon Margalef (Barcelona, 1919) és un dels principals ecòlegs a nivell mundial i està reconegut com el precursor d’aquesta disciplina a Catalunya i Espanya. De ben jove va mostrar la seva inquietud per l’estudi de la natura i els mecanismes de la vida, participant activament en centres excursionistes i en la Societat Catalana d’Història Natural.

Va llicenciar-se en Ciències Naturals per la UB amb premi extraordinari el 1949 i va doctorar-se a la Universitat de Madrid el 1951 amb una tesi sobre “Temperatura i morfologia en els éssers vius”. Entre els anys 1952 i 1979 va treballar com a investigador de l’Institut de Recerques Pesqueres, actualment Institut de Ciències del Mar. El 1967 va obtenir a la UB la primera càtedra d’Ecologia a Espanya. El 1987 va ser nomenat professor emèrit d’aquesta universitat, càrrec que va ocupar fins al 1992.

Entre el llistat de distincions que ha rebut figuren el premi Huntsman d’oceanografia, considerat el “Nobel de la mar”, que concedeix l’Institut Bedford de Halifax (Canadà), el premi Ramón y Cajal, la Medalla Príncep Albert de l’Institut Oceanogràfic de París i el premi de la Fundació Catalana per a la Recerca el 1990. És doctor honoris causa per les universitats de Laval (Canadà), d’AixMarsella (França), de l’Institut Químic de Sarrià i de la Universitat de Luján (Argentina). Autor d’un gran nombre de llibres i estudis, la seva obra Ecologia és un monumental text de referència per a tots els qui vulguin endinsar-se en la ciència ecològica.

E 26

Què va suposar per a vostè l’entrada al món universitari?

Vaig anar a la guerra, on vaig perdre una

Ramon Margalef al Departament d’Ecologia de la UB

colla d’anys, i vaig entrar a la universitat tard, ja amb una certa afició i formació.

D’altra banda, vaig haver de treballar al mateix temps que estudiava. En la meva formació, la influència la vaig rebre més aviat directament de fora: tenia relacions amb els Estats Units, amb la universitat de Chicago, la de Califòrnia... Aquí a la universitat hi havia el professor Francesc García del Cid de zoologia, però no era específicament del meu tema. Després del doctorat vaig treballar primer a l’Institut de Recerques Pesqueres i més endavant com a catedràtic a la UB. El problema més greu va ser que la meva recerca en ecologia marina era aigües enfora i vaig haver d’acontentar-me amb les possibilitats molt migrades que hi havia a la universitat.

Des d’aquell temps fins ara, la situació de la recerca ha canviat? Quines són les perspectives de futur?

No ha canviat tant. L’ecologia marina produeix moltes despeses i no hi ha una possibilitat de fer veritable oceanografia. En ecologia anem amb retard perquè aquesta ciència s’ha degradat més que en altres llocs d’Europa. L’ecologia, des del punt de vista de disciplina científica, està morint d’èxit. La part realment científica de l’ecologia s’està afeblint. Això és un problema bastant global,

però la feblesa general de la ciència espanyola fa que aquí encara es doni més. Hi ha hagut una allau molt gran de propaganda, de parlar d’ecologia, que ha estat una cosa desorientadora. He procurat mantenir el nivell científic, però és molt difícil. La culpa la tenen els governs, els diaris i sobretot la falta d’una tradició científica seriosa al país.

Les pressions a les quals estan sotmesos els meus antics alumnes són molt grans. Això et debilita el contingut d’exploració dins l’ecologia, que sembla que sigui una ciència malastruga que només tracta de desgràcies, quan és una ciència amb unes perspectives molt engrescadores. Això queda esberlat davant de la societat, cosa que no deixa de manifestar-se aquí a la universitat. Actualment, a Catalunya i a Espanya, en recerca en ecologia anem en el vagó del mig, tirant cap a la cua.

De cara al futur, hi ha allò que hom desitjaria i el que anirà passant. Hi ha aspectes que fan una mica de por, com l’econòmic.

L’economia, el diner, és gairebé una expressió del sentit del territori que tenen molts mamífers, una competició entre diferents individus. Hi ha una jerarquia entre països, entre grups. Es fan reunions on es ven o es compra el dret a contaminar. D’aquí a quatre dies suposo que s’acceptarà d’abocar de manera generalitzada residus a la mar. En

venidor del planeta, es veuen d’una manera esbiaixada. L’ecologia no s’acaba d’assimilar com una ciència, sinó com una mena de catàleg de conducta. No hi ha interès a conèixer l’ecologia com un funcionament d’un sistema viu que està connectat amb la realitat.

Com explicaria a un profà la connexió de tots els elements de la biosfera, inclòs l’home? És com si habitéssim diferents barris d’una gran ciutat. No hi una estructura orga- Aquí a Catalunya, quins serien els aspecnitzada que sigui uniforme. La uniformitat tes més interessants que encara resten per només existeix en la mort. La Terra té conti- estudiar en temes ecològics?

Hi ha moltes coses. En el que seria ecolonents, té mars, diferents latituds, però el conjunt s’aguanta per la interacció entre els dife- gia marina, el tema que veig més interessant rents elements encara que estiguin segregats és aprofundir en les raons de la major proen l’espai i en el temps. La nostra vida forma ductivitat d’aquest angle nord-oest de la part de tot això. L’heterogeneïtat de climes i Mediterrània i els mecanismes que hi peraltres elements ha estat una de les caracterís- menten la vida d’una població molt sedentàtiques de conservació del sistema unitari que ria i molt gran de balenes. També ha estat formem entre tots. Tots som veïns dins d’un una via d’accés de tonyines, etc. Ha estat una bloc de cases. Estem vinculats a l’entorn àrea realment privilegiada. Aquesta recerca geogràfic i també amb el passat, hi ha una marina seria molt interessant perquè un dels història llarguíssima de l’evolució que no aspectes del clima aquí, en relació amb el deixa de reflectir-se en la situació present. qual els homes del temps fallen moltes vegaLamento que aquesta visió no surti mai quan des, és la pèrdua durant la tardor de calor es parla de les desgràcies que passen, algu- acumulada a l’aigua de mar. Això causa nes de les quals són per deixadesa, però no aiguats, és a dir que el clima de Barcelona és totes. D’altres passen perquè la Terra va can- una mica “monsònic”, entre cometes. Això demanaria un programa de treball intens viant.

La vida està lligada amb la vida anterior, i sobre tota aquesta àrea. Estudiar el clima aquesta amb l’anterior, i successivament. Hi ha un procés continuat mitjançant el qual tot el metabolisme de la Terra ha fet que pugui anar augmentant la informació sobre tots els elements de la biosfera. Es veu com a negatiu que destruïm massa aquest tresor passat, però en certa manera l’adquisició de més informació a nivell humà també es paga destruint alguna cosa.

Pel que fa a l’home, la nostra societat, espanyola i catalana, no ha assimilat les teories biològiques de l’evolució. La intel·lectualitat no ha assimilat la inserció molt fonda de l’home dins la natura. La nostra cultureta no ho admet. La naturalesa i l’home es veuen molt diferents. Dir que l’home no està relacionat amb la resta de la vida sembla que sigui una mena de defensa. Això és una dificultat bàsica per entrar a fons en els problemes ecològics. Els problemes més urgents, com la relació entre economia i ecologia, l’esdeRamon Margalef

juntament amb la producció, perquè el clima està vinculat a la producció. Aquesta recerca probablement també hauria d’incidir d’una manera pràctica en la forma d’actuar de la pesca, fer més pesca d’alçada i menys de costa.

En ecologia terrestre hi ha el tema de la vegetació, amb qüestions que estan d’actualitat, com ara els incendis de boscos. Hi ha moltes coses interessants per fer encara, estudis sobre temperatures màximes, evitar la proliferació de plantes que afavoreixen els incendis com el pi blanc... Es podria estudiar també les limitacions de productivitat dels nostres sòls. Tant el vi com l’oli són productes que indiquen terres pobres, nosaltres no som terres de palla i blat. Hi ha poques anàlisis de sòls i disponibilitats de nutrients, com ara el fòsfor...

Quins avenços ha viscut vostè en la recerca en ecologia i com veu l’evolució d’aquesta ciència en un futur?

Ara hi ha gran quantitat de tècniques que ens permeten l’anàlisi d’un passat proper i llunyà dels entorns, l’estudi de sistemes genètics. És molt important l’ús d’isòtops per seguir les vies dels elements de la natura.

El que trobaria a faltar és la síntesi, situar aquesta informació en una visió clàssica de la biosfera que conserva una validesa. Aquesta paraula de biosfera ja té més d’un segle d’ús i potser no hi hagut ocasió d’unir-hi tota aquesta informació complementària que s’ha anat obtenint. L’ecologia no té una teoria ecològica, és una sèrie de conceptes, de caixes amb paquets que hi hem anat posant.

Però aquesta manca de teoria general en certa manera la fa interessant. D’altra banda, com que aquesta unificació s’ha pretès fer sota pressions polítiques i d’altres tipus, no ha estat una discussió totalment lliure i relaxada per configurar una ciència com correspon a l’època actual, quan en el domini tècnic tenim una quantitat de recursos fabulosos.

Allò que més greu em sap és aquesta pressió sobre l’ecologia per intervenir en discusions de coses absolutament trivials, la qual cosa és un element que distreu. La pressió social converteix l’ecologia en quelcom monstruós com a ciència

medi ambient

ecologia sap greu que predomini l’aspecte de competició entre éssers humans sobre l’actitud d’informar-se’n més.

27

història

Mor la primera model contractada a Belles Arts Pepa Melendres va treballar amb escultors com Joan Rebull, Josep Clarà, Josep Llimona i Frederic Marès epa Melendres, la primera model de l’Escola de Belles Arts que va ser contractada oficialment com a tal, va morir el 19 d’octubre als 84 anys. Havia estat una figura emblemàtica dins la seva professió i va treballar per a artistes com els escultors Joan Rebull, Josep Clarà, Josep Llimona i Frederic Marés.

Pel que fa a la seva tasca dins la UB, va ser nomenada funcionària el 1941 per fer de

P

model a l’antiga Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi, antecessora de l’actual Facultat de Belles Arts. Molts dels antics alumnes de Belles Arts l’han tinguda com a model, inclosos professors actuals del centre com Josep Salvadó Jassans o el degà Pere Falcó.

La professionalitat a l’hora de posar i el carisma personal de Pepa Melendres són característiques molt recordades pels que havien treballat amb ella. Pepa Melendres va treballar a la Facultat de Belles Arts fins l’any 1969.

El precedent d’aquesta model va donar fruits i avui la UB és l’única universitat d’arreu d’Espanya que manté com a personal fix de la seva plantilla laboral dotze persones que treballen de manera exclusiva i especialitzada com a models nus a les classes pràctiques de dibuix i escultura de la Facultat de Belles Arts

Pepa Melendres a l’època en què treballava de model

lingüística computacional

Actualment hi ha a la UB 10 “quasiempreses” constituïdes per grups de recerca amb un recent llicenciat que en promou la viabilitat econòmica

moni UB, la geòloga llicenciada recentment Laura Megías serà l’encarregada de promoure econòmicament els projectes de recerca del grup dins d’àrees com ara la museística i la rehabilitació d’edificis.

Pel que fa al Centre de Lingüística i Computació (CLIC), sorgeix del Laboratori de Recerca de Lingüística Computacional que dirigeix la professora Mª Antònia Martí del Departament de Filologia Romànica. El

iniciatives

Noves “quasiempreses” sobre patrimoni cultural i col·laboracions amb cercles empresarials de la traducció automàtica i del sector editorial, entre d’altres. Amb la incorporació de la recent llicenciada en Dret Elena López, la nova “quasiempresa” CLIC se centrarà en definir nous perfils professionals dins l’àmbit de la filologia, generar nous recursos per a la recerca bàsica i afavorir la inserció laboral dels especialistes en aquesta temàtica.

atrimoni UB i CLIC són les dues “quasiempreses” que es van incorporar el novembre al projecte PRODEM de Promoció d’Empreses de la UB, coordinat per Montserrat Rubí del Centre d’Innovació-Les Cúpules i destinat a formar joves llicenciats com a futurs empresaris i afavorir la transferència de tecnologia des dels diferents departaments.

Les noves entitats se sumen així a les vuit “quasiempreses” creades el passat mes de juliol, constituïdes per grups de recerca que han incorporat un llicenciat recent amb l’objectiu de promoure la viabilitat ecoInvestigadors de la “quasiempresa” Patrimoni UB treballen a la torre inclinada de Pisa nòmica dels projectes d’investigació.

Patrimoni UB neix del El projecte PRODEM ofereix a aquestes grup de recerca aplicada al patrimoni cultu- grup és especialista en recerca sobre pro“quasiempreses” i a les vuit ja existents el ral que coordina el director del Departament cessament del llenguatge natural, en espesuport administratiu i comercial necessari de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits cial pel que fa a la lexicografia computacioper desenvolupar-se, per a la qual cosa se’ls Minerals Màrius Vendrell. Les línies de nal i l’extracció d’informació, i manté habilitarà sales i despatxos a la Torre D del recerca d’aquest grup se centren prioritàriafutur Parc Científic. Aquest suport no es ment en l’anàlisi i comportament de matedóna gratuïtament, sinó que cada grup ha de rials i la diagnosi de patologies en material La iniciativa vol formar vigilar el compte de resultats per no endeuarqueològic i arquitectònic, com ara obres joves llicenciats com a tar-se. En segon lloc, el projecte fomenta la pictòriques i escultures. Amb un especial creació d’empreses per part dels llicenciats èmfasi en la transferència dels resultats futurs empresaris i d’aquesta universitat, allò que en terminoloobtinguts cap als sectors productius, el grup afavorir la transferència gia anglosaxona s’anomena spin-off té convenis vigents amb entitats com ara la Fundació Miró i el MACBA (Museu d’Art de tecnologia Contemporani de Barcelona). Dins de Patri-

P

29

societat

La promoció del 68

de Filosofia i Lletres munta un sopar a la seva antiga facultat

L’escriptora Montserrat Roig era una de les integrants del grup

és de 90 integrants de la promoció de Filosofia i Lletres que va llicenciarse a la UB l’any 1968 van fer un sopar el 15 d’octubre al Pati de Lletres de l’Edifici Plaça Universitat on havien estudiat, gràcies a l’interès d’un grup d’antics alumnes que va organitzar-lo.

A la festa es van retrobar persones que havien estudiat juntes per després seguir camins professionals ben diversos, com ara el director de la Biblioteca de Catalunya Manuel Jorba, el sotsdirector del diari La Vanguardia Josep Maria Sòria, el director d’Edicions La Magrana Carles-Jordi Guardiola, o bé antics estudiants que ara són professors de la UB com el de Filologia Catalana Joaquim Viaplana, el de Filosofia Jaume Mascaró, el d’Història Joan Oliver, la professora de Pedagogia Maria Pla i la de Psicologia Carme Triadó; de la Universitat Autònoma de Barcelona com els professors de Filologia Pedro Luis Cano, Montserrat Cots o Ana Ramfpott, la de Psicologia Rosa Raich i el de Pedagogia Pere Solà; de la Universitat Pompeu Fabra com la professora de Literatura Dolors Oller; o de la Universitat de Girona com el professor de Ciències de l’Educació Joaquim Pelach.

El sopar, que va tenir absències com la de l’escriptora i integrant de la promoció Montserrat Roig, traspassada el 1991, va servir per recordar uns anys en què les activitats acadèmiques convivien amb una forta activitat política. NoImatge del sopar

M 30

saltres vam viure esdeveniments com el Sindicat Democràtic d’Estudiants, la Caputxinada... i ens vam llicenciar en un any com el 1968 en què es van produir una sèrie d’esdeveniments a escala mundial.

Crec que tot això ha fet que els membres de la nostra promoció ens sentim molt junts”, afirma Rosa Raich, una de les antigues alumnes organitzadores de la trobada. Un altre antic alumne i actualment empresari Ferran Borràs recordava com en aquella època llançaven diccionaris de llatí contra les forces d’ordre franquistes.

Els antics estudiants també van convidar els professors que van tenir en aquella època, de manera que en el sopar hi havia els catedràtics emèrits jubilats de la UB Martí de Riquer, Miquel Siguan, Antoni Vilanova i Joan Bastardas. Una de les casualitats de la trobada era justament la coincidència de Martí de Riquer com a mestre i del seu fill Borja de Riquer, actualment catedràtic d’Història a la UAB i que va ser antic alumne de la promoció, malgrat que no van coincidir mai pare i fill a la mateixa classe.

El catedràtic emèrit jubilat i exrector de la UB Antoni Maria Badia i Margarit, que també hi estava convidat, no va poder assistir-hi, però va fer una carta, que va llegir l’aleshores degana de la Facultat de Filologia (abans Filosofia i Lletres) Ester Artigas, substituïda en el càrrec per Javier Orduña el novembre passat. Badia i Margarit feia referència en el seu text a com els membres d’aquella promoció havien alternat els estudis amb les persecucions dels “grisos”.

Ara fa deu anys que aquesta promoció va fer un sopar semblant en un restaurant, però aquest cop la celebració va ser al mateix edifici on havia estudiat. A més, amb motiu del sopar van col·locar-se a una paret del pati unes vint-i-cinc fotografies d’alguns dels reunits, en la seva època d’estudiants. Eren imatges de festes i excursions que havien fet, en les quals es podia veure per exemple una Montserrat Roig jove amb un banyador dels anys 60.

De cara al futur, la intenció és repetir cada cinc anys la trobada i, si pot ser, en el mateix escenari que enguany

“Cal treballar en xarxa”

El prestigiós investigador contra el càncer i exalumne de la UB, instal·lat als Estats Units, opina que cada universitat ha d’identificar els seus punts forts i evitar la dispersió

exalumne de la UB Joan Massagué (Barcelona 1953) és actualment un dels primers científics a escala mundial en la recerca contra el càncer i treballa com a director del departament de biologia cel·lular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York. Va llicenciar-se en Farmàcia el 1975 a la UB, i el 1978 es va doctorar en aquesta mateixa universitat amb una tesi dirigida pel catedràtic Joan Josep Guinovart.

Malgrat viure als Estats Units, Massagué manté el contacte amb la recerca que es fa al nostre país, on és assessor científic de l’Institut de Recerca Oncològica de Barcelona (IRO).

L’

La teràpia contra el càncer és un projecte de 10 a 20 anys Com troba la recerca a la seva universitat i al seu país d’origen?

A la UB hi ha unes línies naturals amb força de fa molts anys i altres de més noves.

També hi ha excel·lents investigadors, per exemple en bioquímica de plantes, com el doctor Albert Boronat. Igualment es fa una feina excel·lent en l’àrea tradicional en enzimologia i implicacions en malaties metabòliques, representada pel doctor Joan Josep Guinovart a Química, pel doctor Garcia

Hegardt i els seus deixebles a Farmàcia i per d’altres.

La feblesa principal, no només a la UB, és la falta de força conjunta, a causa de la dispersió. No es tracta només d’allò que diem sempre sobre més recursos, una existència més assossegada per a l’investigador, que la seva càrrega de tasques administratives, docents o polítiques sigui més racional... També és qüestió de tenir un network fort.

Un dels elements que em dóna força a mi com a usuari de la recerca als Estats Units és tenir una xarxa molt forta de col·laboradors i col·legues, dins i fora de la meva entitat. No tinc una perspectiva general per fer-me càrrec exactament de com són les coses aquí. Però qualsevol actitud orientada així seria positiva; és a dir, fer esforços de convergència.

recerca

Joan Massagué:

31

L’exalumne Joan Massagué

Quines són les seves actuals línies de treball en la recerca contra el càncer? Podem ser optimistes pel que fa a la curació de la malaltia?

Hem de ser tremendament optimistes, però hem d’entendre de què parlem. La teràpia és un projecte de 10 a 20 anys, des que hi ha una idea que sorgeix d’una recerca bàsica fins que aquests fruits s’arriben a plasmar en un medicament o en un assaig de diagnòstic.

La biologia és molt complexa, els processos tarden molt més que en l’electrònica o en les comunicacions. La física de principis de segle també anava a uns passos més lents.

La meva trajectòria de fa molts anys ha estat la recerca dels mecanismes que governen la divisió cel·lular, més específicament aquells mecanismes que la frenen i que sempre fallen en tot tumor. Els últims mesos hem

assolit per primera vegada la capacitat de descriure tota una cadena de reaccions bioquímiques, des dels receptors de la membrana que reben factors hormonals d’inhibició de divisió fins al nucli amb els gens que han de ser activats per aquests senyals que s’originen a la membrana. Més enllà, sabem que aquests gens codifiquen proteïnes, la funció especialitzada de les quals és inhibir els enzims que empenyen la cèl·lula a dividir-se. És més, a través de l’obtenció d’estructures cristal·lines de raigs x amb col·laboradors del centre hem obtingut l’estructura cristal·lina de sis d’aquestes proteïnes. Això ens permet començar a albirar maneres d’intervenir terapèuticament. Ara, en principi es poden dissenyar fàrmacs o fer un screening de fàrmacs que modulin, interfereixin a voluntat en aquests processos

nomenaments

Ramon Valls, nou síndic de greuges de la La UB va ser la primera universitat espanyola a crear aquesta figura l catedràtic de Filosofia Ramon Valls va ser elegit el novembre passat pel plenari del Consell Social de la UB nou síndic de greuges d’aquesta universitat.

La UB va ser la primera d’Espanya que va crear la figura del síndic de greuges. El càrrec el va ocupar el catedràtic Lluís Casassas i Simó des del 1988 fins a la seva mort sobrevinguda el juny de 1992. Tot seguit el va exercir el catedràtic Artur Juncosa, des del 1993 fins a finals de maig de 1998. Els Estatuts de la UB estableixen que la funció del síndic de greuges és canalitzar les queixes i observacions que se li formulin sobre el funcionament de la universitat i fer propostes de resolució dels assumptes que li hagin estat sotmesos.

E

32

Ramon Valls ha desenvolupat la major part de la seva activitat professional com a docent de la Universitat de Barcelona, primer com a professor d’Història de la Filosofia i posteriorment com a professor de Filosofia del Dret. El 1979 es va incorporar com a catedràtic a la UB, on ha ocupat els càrrecs de director de departament, secretari general (1980-81), degà de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació (1985), vicerector de Docència i Estudi (1986-88), membre del Consell Social (1986-90) i vicerector d’Afers Universitaris (1988-90). El mes de setembre passat va jubilar-se com a professor d’aquesta universitat.

Ha destacat pel seu coneixement de Hegel i del pensament idealista alemany. Fa pocs mesos va publicar a Alianza Universidad la seva traducció de l’Enciclopèdia de Hegel, amb una presentació (925 notes i vocabularis) molt ben rebuda en els ambients acadèmics

UB

Ramon Valls

Esther Mitjans,

presidenta de l’Associació d’Estudis Canadencs a Espanya

L’entitat es dedica a promoure investigacions científiques multidisciplinars a l’entorn d’aquest país nord-americà a vicedegana de la Facultat de Dret i professora de Dret Constitucional Esther Mitjans va ser nomenada l’octubre passat presidenta de l’Associació d’Estudis Canadencs a Espanya, entitat finançada pel govern canadenc per promoure investiga-

L

cions científiques multidisciplinars a l’entorn del Canadà.

Aquesta associació, que enguany celebra el desè aniversari, està integrada per acadèmics de diverses universitats espanyoles. El 1995 l’associació va crear conjuntament amb la UB el Centre d’Estudis Canadencs, amb seu a la Facultat de Dret, dedicat a la recerca sobre temes vinculats amb aquest país nord-americà. Val a dir que la Fundació la Caixa ha creat dins el seu programa de beques per a ampliació d’estudis a l’estranger 10 ajuts per a cursos de postgrau en universitats canadenques gràcies a un acord signat l’octubre amb la Fundació d’Estudis Canadencs, entitat creada per l’Associació d’Estudis Canadencs i l’ambaixada del Canadà a Espanya

Esther Mitjans al Centre d’Estudis Canadencs, a la Facultat de Dret

l’Amazònia andina

Amèrica

Recuperen la història més recent de El Taller d’Estudis i Investigacions Andinoamazònics estudia els processos econòmics i socials de la zona des d’una perspectiva històrica ot i que al llarg dels últims anys l’Amazònia ha estat objecte de moltes recerques de caire antropològic i mediambiental, és sorprenent descobrir el gran desconeixement que hi ha sobre la història d’aquests territoris. Apropar-se als processos politicoeconòmics i socials de l’Amazònia andina des d’una perspectiva històrica és des de fa temps l’eix de la recerca del Taller d’Estudis i Investigacions Andinoamazònics (TEIAA) de la UB, creat el 1991 i dirigit per la catedràtica Pilar García Jordán, coordinadora de la secció departamental d’Història d’Amèrica i Àfrica al Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Centrat bàsicament en l’estudi del procés de conquesta i ocupació de l’Amazònia andina des del segle XVIII fins al segle XX, aquest grup ha aportat una nova llum sobre temàtiques no gaire explorades com és el cas del paper dels grups de poder locals en l’ordenació del territori, o l’ampliació de la frontera interna i la defensa de l’externa en el procés de construcció sociopolítica dels estats nació a Equador, Bolívia i Perú. En el grup, integrat inicialment per la investigadora Núria Sala Vila –ara a la UdG–, les antropòlogues peruanes Lissie Wohl i Frederica Barclay i la becària Natàlia Esvertit, ara hi participen també la professora Ascensión Martínez Riaza de la Universitat Complutense de Madrid i Miquel Àngel Gonzàlez de l’esmentat departament de la UB. Dins del context de l’anàlisi de la construcció de les societats amazòniques, han incidit sobre punts com ara la influència dels factors econòmics i geopolítics en l’articulació de les fronteres en aquests països sud-americans.

La recerca també s’ha estès a l’estudi en pro-

T

33

Imatge d’un mercat de Cuzco, agafada en el marc de les recerques del Taller

funditat del paper de l’església catòlica, una institució particularment interessada a presentar-se com un element dinamitzador en el procés de formació dels estats nació i en la definició dels espais regionals.

Des del Taller d’Estudis i Investigacions Andinoamazònics s’han organitzat diferents simposis i congressos internacionals com els celebrats des del 1994 a Estocolm (Suècia), Liverpool (Regne Unit) i Quito (Equador).

D’altra banda, la secció departamental d’Història d’Amèrica, on s’inscriu el TEIAA, edita des del 1959 amb caràcter anual el Boletín americanista –un excel·lent

vehicle de difusió de la recerca feta entorn de l’Amèrica Llatina– i cada dos anys organitza a Barcelona el fòrum de trobada “Amèrica Llatina, ahir i avui”, que el novembre del 1997 va fer la sisena convocatòria.

Els resultats aportats fins ara per aquesta línia de recerca són del màxim interès per al conjunt d’autoritats polítiques i acadèmiques, organitzacions no governamentals i altres agents socials implicats en el debat generat entorn de la construcció nacional i la vertebració politicoadministrativa, particularment intens pel que fa a la regió andina de l’Amazònia

llengües

La UB és l’única universitat catalana amb

assignatures de basc Uns 150 alumnes segueixen classes d’èuscar a Filologia

a UB és l’única universitat catalana on s’imparteixen classes de llengua basca, concretament a uns 150 alumnes que segueixen tres assignatures optatives d’èuscar dins l’ensenyament de Filologia Romànica.

L’estudi del basc es va introduir a la UB el 1975, moment en què va despertar el recel de les autoritats franquistes. Permet als alumnes de Filologia analitzar l’única llengua no indoeuropea del nostre entorn geogràfic. La principal motivació dels alumnes que La simpatia envers l’estudien, però, sol ser la simpatia i l’atracció envers la cultura d’Euskadi.

Euskadi, motivació El professor que ha introduït el basc a la dels estudiants UB és Ibon Sarasola. Nascut a Sant Sebastià, va llicenciar-se en Filosofia i Lletres a la UB el 1975. El curs 1975-76 ja donava les primeres classes d’èuscar en aquesta universitat com a professor ajudant. D’aquella època recorda que la policia va fer indagacions sobre com s’impartiria l’ensenyament de llengua basca, perquè les autoritats del règim se’n malfiaven.

“El professor Sebastià Serrano va fer que el projecte tirés endavant i va responsabilitzar-se’n davant els poders de l’època”, explica Sarasola. En aquell moment van fer-se dues assignatures, Llengua Basca I i II, però només van impartir-se durant dos cursos perquè Sarasola va marxar a la Universitat de Vitòria.

Les classes no es van reprendre fins que el 1987 ell va retornar a la UB, on actualment és professor titular. Ara hi ha tres assignaEl professor Ibon Sarasola

L

34

tures a Filologia Romànica: Basc com a Segona Llengua, Llengua Basca i Lingüística Basca, totes de primer cicle. Les tres són optatives i també poden cursar-les com a crèdits de lliure elecció alumnes d’altres ensenyaments.

Deixant de banda la Universitat del País Basc i la Universitat de Deusto a Bilbao, en les quals s’imparteix l’ensenyament de Filologia Basca, l’èuscar s’ensenya com a assignatura dins una llicenciatura, a més de la UB, a la Universidad de Salamanca, la Complutense de Madrid i la UNED.

Sarasola afirma que els alumnes que es matriculen a les assignatures de basc són persones atretes per la cultura d’Euskadi i que els agrada la seva llengua. Molts dels seus estudiants provenen dels ensenyaments de filologia anglesa, espanyola o catalana, i fins i tot n’hi ha de provinents de facultats de ciències.

“Em plantejo la docència del basc com si fos llatí, impartint un coneixement passiu de l’idioma i ensenyant com analitzar-lo”, explica Sarasola, que dóna a les seves assignatures un caràcter exclusivament lingüístic sense entrar en temes de literatura o de cultura basca.

Entre els avantatges d’estudiar l’èuscar hi ha el fet de conèixer l’estructura d’una llengua d’arrel completament diferent a les que ens són més properes. Això permet comparar-la amb les llengües romàniques del nostre entorn i veure, per exemple, la influència que ha rebut la llengua basca després de 2.000 anys de contacte amb altres idiomes com el llatí, l’occità o el castellà

La incorporació de nous models anatòmics de simulació millora la preparació del metge abans del contacte amb el malalt

assignatures d’Oftalmologia, Otorrinolaringologia i Malalties del Sistema Renal, mentre que els models d’obstetrícia i ginecologia estan reservats als alumnes de sisè curs.

Per bé que el material està repartit entre diferents laboratoris de la Facultat de Medicina, segons el cap d’estudis Jorge Luis Palés la idea és que en un futur pugui habilitar-se un espai que aplegui tot el material disponible per tal que els alumnes de la Facultat de Medicina en puguin fer ús de manera independent.

La utilització de metodologia informàtica multimèdia en els ensenyaments de Medicina ha estat també una de les iniciatives més ben acollides per l’alumnat de la llicenciatura i fins i tot pels postgraduats. El catedràtic

eure alumnes fent pràctiques de reanimació cardíaca amb maniquins o detectant tumoracions en mames artificials és una imatge cada cop més freqüent a la Facultat de Medicina de la UB, gràcies a la incorporació de nous models anatòmics de simulació per millorar la preparació del metge en l’atenció clínica i l’aprenentatge de les habilitats abans del contacte amb el malalt.

Es tracta d’una col·lecció de maniquins, caps, mames, braços artificials i altres elements fets amb materials plàstics que imiten la textura natural. Han estat adquirits al llarg dels últims tres anys amb un cost de prop de 4,5 milions de pessetes.

Ara com ara, els alumnes de segon curs fan servir uns braços de plàstic a escala real, especialment dissenyats per simular l’extracció de sang venosa en malalts. Els de tercer curs practiquen sutures amb un altre model de braç i utilitzen els maniquins per a pràctiques d’anestèsia, intubació i reanimació cardíaca dins l’assignatura de Fonaments de la Cirurgia, tal i com fan també els alumnes de formació contínua d’Infermeria. Els de quart fan ús de les rèpliques de mames i aixelles per estudiar les patologies i detectar possibles nòduls tumorals. Els de cinquè disposaran pròximament de nous Alumnes fent pràctiques amb un maniquí models de simulació per a les

V

de fisiologia i exdegà Cristóbal Mezquita ha estat pioner en la creació i aplicació de programes informàtics multimèdia, desenvolupats amb el suport del Gabinet d’Avaluació i Innovació Universitària.

Per la seva banda, el 1997 la professora Carme Gomar del Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques va promoure la introducció d’un programa informàtic destinat a alumnes de postgraus i de quart curs amb l’optativa d’Anestesiologia, que permet la familiarització de l’estudiant amb un ampli ventall de situacions clíniques i, per tant, amb la presa de decisions, entre d’altres prestacions.

Igualment, des del curs 1996-97 els alumnes d’Anatomia Patològica de tercer curs poden consultar a la sala d’informàtica de la facultat un CD-ROM interactiu, format per un banc d’imatges digitalitzades –macro i microscòpiques– amb exemples típics de diferents tipus de patologies, desenvolupat per Jaume Ordi i altres professors del Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica. A més, el professor d’Anatomia Humana Celestino Barastegui lidera des del 1992 un projecte pioner a Europa anomenat Anatomia Interactiva dins el programa de la UB Tecnologies Aplicades a l’Educació i l’Aprenentatge Multimèdia (TEAM UB). El professor Barastegui ha desenvolupat un CD-ROM que tracta de l’anatomia òssia del crani i està estructurat de manera que l’alumne assimila molts conceptes de manera gairebé subliminal

innovació

Les pràctiques es posen al dia a Medicina

35

tercer cicle

Els llicenciats més becats per la Caixa a l’estranger

són de la UB

Al llarg de les setze edicions de la convocatòria dels ajuts, 246 llicenciats de la UB han fet màsters, postgraus o doctorats gràcies a aquest programa

nivell de les qualificacions acadèmiques dels becaris. Per exemple, en la darrera edició 26 dels llicenciats que amplien estudis als Estats Units tenen una nota mitjana superior al 8,5.

La Fundació la Caixa costeja el preu dels estudis i el desplaçament fins al país on se

Les beques s’han estès a tot Espanya des de la novena edició, després d’una primera etapa en la qual l’àmbit es limitava a Catalunya i Balears

ls antics alumnes de la UB han estat fins ara els més nombrosos dins del total de llicenciats que han rebut beques d’ampliació d’estudis a l’estranger de la Fundació la Caixa. Al llarg de les setze edicions de la convocatòria, 246 llicenciats de la UB sobre un total de 930 d’arreu d’Espanya han fet màsters, postgraus o doctorats a diversos països gràcies a aquestes beques.

En la setzena edició, la darrera, han estat becats 10 antics alumnes de la UB sobre un total de 100, xifra només superada en aquesta edició per la Universidad Complutense de Madrid, amb 13 llicenciats. Entre la desena de titulats de la UB hi ha tres exalumnes d’Econòmiques, tres de Filologia, dos de Dret, un de Medicina i un de Belles Arts.

Pel que fa a les destinacions dels becats, 50 van marxar el mes d’agost passat a centres dels Estats Al llarg de les diverses convocatòries dels ajuts, s’ha vist un augment del nivell acadèmic dels becats Units, 25 ho han fet el mes segueixen, i aporta una quantitat per a la de setembre a la Gran Bretanya i 25 s’han un increment de demandes per beneficiarmanutenció de l’alumne. A més, el becari dirigit durant l’octubre a Alemanya. Entre se’n. Actualment es presenten uns 10 candirep assessorament des del moment en el qual els llicenciats de la UB, quatre se’n van anar dats per cada beca que es concedeix. Des de la és seleccionat fins al seu retorn a Espanya. a centres del Regne Unit, tres als Estats Units novena edició, les beques s’han estès al conNormalment cada convocatòria s’obre a inijunt d’Espanya, després d’una primera etapa i tres a Alemanya. cis d’any, el mes de gener o febrer, i es poden Pel que fa a la dissetena edició, ja s’ha en la qual l’àmbit es limitava a Catalunya i presentar les demandes fins al maig o juny esgotat el termini per presentar les deman- Balears. També s’ha produït un augment del

E 36

des. Les places s’han ampliat fins a un total de 110, afegint-n’hi 10 per a França. De cara a l’edició número 18 també s’inclouran 10 beques per a centres canadencs gràcies a un acord signat el mes d’octubre entre la Fundació la Caixa i la Fundació d’Estudis Canadencs, creada per l’Associació Espanyola d’Estudis Canadencs i l’ambaixada del Canadà a Espanya.

A l’hora de fer la selecció es té en compte el currículum acadèmic de l’estudiant i el coneixement de la llengua del país on es dirigeix. També és un requisit que no hagin passat més de cinc anys des de l’obtenció del títol de llicenciatura.

Des que va començar el programa, el més important d’aquest tipus a càrrec d’una institució privada a la Unió Europea, hi ha hagut

edificis

Dret i Empresarials al nou catàleg del patrimoni arquitectònic

El reconeixement de l’interès d’ambdós edificis per a la ciutat suposa l’aplicació de mesures incentivadores de la seva conservació a Facultat de Dret i l’Escola d’Empresarials formen part de la proposta del nou catàleg del patrimoni arquitectònic i historicoartístic de Barcelona elaborada per l’Ajuntament per posar al dia l’actual, de l’any 1979.

El reconeixement de l’interès d’ambdós edificis per a la ciutat suposa l’aplicació de mesures protectores i incentivadores de la seva conservació. La proposta del nou catàleg, que divideix els edificis en els nivells A, B, C i D (de major a menor interès de la construcció), ha atorgat el nivell B a tots dos

L

37

L’Escola Universitària d’Empresarials

L’edifici de Dret és un projecte de 1958, que va guanyar el premi FAD d’arquitectura del mateix any edificis. L’edifici de Dret és un projecte de 1958 que va guanyar el premi FAD d’arquitectura del mateix any, i que va renovar els esquemes de l’arquitectura pública a Barcelona després de la Guerra Civil. És obra dels arquitectes Guillermo Giráldez, Pedro López i Xavier Subias i es tracta d’un conjunt d’edificis d’alçada desigual, constituït per una estructura de pòrtics de ferro ben visibles a les façanes. Sobre la porta principal hi ha l’obra Les taules de la llei de l’escultor Josep M. Subirachs i del ceramista Antoni Cumella. La Facultat de Dret ha organitzat enguany diversos actes commemoratius del 40è aniversari de la inauguració de la seva actual seu.

L’Escola d’Empresarials, inaugurada el 1961, va ser considerada en aquell moment com a edifici d’avantguarda. És una composició de volums independents molt remarcats, amb un predomini absolut de la línia recta. Un bloc transversal de cinc pisos, gairebé al centre de l’edifici, accentua l’horitzontalitat de la construcció. Les nombroses obertures de les façanes es distribueixen segons una estructura de verticals i horitzontals que dissenya uns espais quadrats tancats per vidres. Va ser un projecte dels arquitectes Javier Carvajal i Rafael García.

Al districte de les Corts, on es troben tots dos centres, també s’inclou com a novetat

en la proposta de nou catàleg els col·legis majors de la UB Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat, classificats en el nivell C. Altres construccions propietat de la UB a les Corts ja eren al catàleg de 1979 i es mantenen en l’actual proposta. Es tracta de les dues portes d’accés a l’antiga Finca Güell que es troben davant la Facultat de Biologia i de Farmàcia i que estan classificades amb un nivell B. També s’inclouen al catàleg els Pavellons Gaudí de la UB a l’avinguda Pedralbes, limítrofs amb la Facultat de Dret La inscripció en el nou catàleg, pendent de les aprovacions de les administracions local i autonòmica, significa que les obres de rehabilitació dels edificis tindran mecanismes de tutela. Alhora l’administració dóna ajuts especials i incentius fiscals per a la conservació

esports

Cinc patrocinadors renoven el seu suport al Grup Esportiu

Universitari

L’equip també ha iniciat un acord de col·laboració amb el Club de Bàsquet Martinenc per impulsar una escola mixta d’aquest esport

d’aquesta temporada Joan Carles Pie. També hi van assistir algunes jugadores, entre les quals hi havia la capitana de l’equip Sandra Gallego i les dues pivots fitxades aquesta temporada, la canadenca Joy McNichol i la nord-americana Monique Latrice Morehouse.

El CEU va quedar tercer en la lliga nacional femenina la temporada passada i quart

l rector Antoni Caparrós va signar el novembre passat el conveni de patrocini que renova per setè any consecutiu el suport a l’equip Universitari de bàsquet femení, que juga la lliga nacional femenina, per part de l’Ajuntament de Barcelona, El Mundo Deportivo, El Corte Inglés, Banco Zaragozano i SABA. L’equip, que és una secció del Club Esportiu Universitari (CEU) i està dins el Grup Esportiu Universitari, ha iniciat també un acord de col·laboració amb el Club de Bàsquet Martinenc per impulsar una escola mixta conjunta de bàsquet entre els nens i nenes del barri.

En l’acte van participar el regidor d’Esports de l’Ajuntament Albert Batlle, representants de les entitats signatàries, el president de l’equip Joan Gallego, el director tècnic Oriol Villà i el nou entrenador

L’equip Universitari de bàsquet femení, de color vermell

finalista a la copa de la Reina. A més del primer equip, el CEU Bàsquet Femení disposa de dos altres equips sèniors, un equip júnior, dos de cadets i un d’infantil. Juga a les instal·lacions de les Pistes Universitàries del Servei d’Esports de la UB i al Pavelló Municipal del Guinardó

Podeu utilitzar aquesta butlleta per modificar les vostres dades Cognoms D.N.I. Entitat* Adreça Població Província Llicenciat en

Nom Data de naixement Departament* Codi postal Telèfon Any

* Empleneu-ho només en el cas que es tracti d’una subscripció per a una entitat o empresa

Envieu aquesta butlleta degudament emplenada a La Universitat UB UNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 25, 2n 2a, 08007 Barcelona Fax 403 55 31 Telèfon 403 55 30 Trobareu aquesta butlleta a Internet: http://www.ub.es./antics/alumnes.htm i allí mateix podreu emplenar-la

Teniu el dret d’accés a la informació que us afecta del nostre arxiu de dades (utilitzat per a la distribució de la revista La Universitat UB) i a cancel·lar-la o rectificar-la.

Revista dels Antics Alumnes

B

La

U

38

Universitat

E