antics7

La

U B

Universitat UNIVERSITAT DE BARCELONA Revista dels Antics Alumnes Any III Núm. 7 Abril 1999

Modernitat i línies de futur a Psicologia Noves pàgines web Universitat-Empresa Més ajuts per a la recerca farmacèutica Javier Tomeo guanya el premi Sent Soví

Jordi Pujol (UB-Medicina 1952):

“Ens manquen uns quants grans equipaments científics”

La iniciativa neix per potenciar la cultura de grup en línia amb les noves demandes de la societat l passat mes de febrer el rectorat de la UB va presentar a la Junta de Govern l’informe que defineix les directrius generals del Grup UB, una iniciativa que, en base a un organigrama senzill, neix per potenciar la cultura de grup dins la UB, en línia amb les noves demandes de la societat.

El Grup no ha estat constituït com a estructura jurídico-administrativa sinó com a concepte estratègic i funcional que integra, sota l’eix vertebrador de la UB, les institucions que hi estan vinculades, instruments del servei públic que representa la universi-

E

tat, com la Fundació Bosch i Gimpera amb el Centre de Formació Continuada-Les Heures i el Centre d’Innovació Les Cúpules, el Parc Científic de Barcelona, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Pi i Sunyer (IDIBAPS), la UB Mèdia, la Fundació Josep Finestres, Edicions UB, i el Centre d’Estudis Internacionals (CEI), entre d’altres.

Liderat pel rector, el dirigirà Antoni Mirambell, vicerector adjunt al Rector, amb la coordinació tècnica de la gerència de la UB. Integren el Consell del grup, a més del rector, el director, el gerent, el president del Consell Social (i el secretari, als efectes de les tasques homònimes), els vicerectors de Recerca, d’Economia i Organització i d’Ordenació Acadèmica i Professorat, i el director general de l’FBG. Així mateix, es poden convocar les persones que ocupin els màxims nivells executius en les fundacions Parc Científic, UB Mèdia, Josep Finestres i l’IDIBAPS (en el cas que no estiguin inclosos entre els

membres permanents) i el director de Formació Continuada-Les Heures.

Entre els objectius bàsics hi ha l’aprofitament de les economies d’escala, l’establiment de polítiques horitzontals, i la creació d’una cultura de marca Els objectius bàsics d’aquest nou concepte són l’aprofitament de les economies d’escala, l’establiment de polítiques horitzontals, i la creació d’una cultura de marca: imatge externa unificada, presència internacional i unitat d’actuació, tot respectant l’autonomia estatutària de les diferents institucions del Grup

El grup ha estat constituït com a concepte estratègic i funcional que integra sota la UB les institucions que hi estan vinculades

La Universitat UB

Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover.

Revista de la Universitat de Barcelona-Edicions UB, Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora), SLU per als antics alumnes.

Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez.

Consell editorial: Antoni Caparrós, rector.

Disseny: Quod.

Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització. Producció: BPMO Edigrup.

Josep Escolano, gerent.

Distribució: Interpas, Associació Ginesta.

Pedro Fontana, president de Banca Catalana.

Publicitat: BPMO Edigrup. Tel 93 363 78 40 Imprès en Directora coordinadora: Susanna Vendrell Dipòsit legal: B-19682-97

paper ecològic

actualitat

Constituït el Grup UB

Atenció antics alumnes i subscripcions: Susanna Vendrell Edicions UB Balmes, 25, 2n 2a - 08007 Barcelona Telèfon 93 403 55 30 - Fax 93 403 55 31 e-mail: eub-revista@org.ub.es Internet: http://www.ub.es/antics/alumnes.htm

3

iniciatives

Nova “quasiempresa” sobre

patrimoni i museologia

Entre les activitats que el grup ha fet fins ara figuren el disseny i coordinació del projecte històric-museogràfic del Museu d’Història de Catalunya

aller de projectes. Patrimoni i Museologia és el nom de la nova “quasiempresa” que se suma a les 10 ja existents en el projecte PRODEM de Promoció d’Empreses de la UB, coordinat per Montserrat Rubí del Centre d’Innovació-Les Cúpules i destinat a formar joves llicenciats com a futurs empresaris i afavorir la transferència de tecnologia des dels diferents departaments. La “quasiempresa” que ara neix es dedica a dissenyar i desenvolupar projectes en temes de presentació del patrimoni histo-

T 4

ricoartístic, adequació i explotació de monuments, dinamització del turisme cultural, intervencions en el paisatge i el medi ambient, i formació de tècnics de patrimoni.

Com en els casos anteriors, la “quasiempresa” es crea a partir d’un grup de recerca en el qual s’ha integrat un recent llicenciat per promoure la viabilitat econòmica dels projectes d’investigació, la diplomada en Ciències Empresarials Anna Andreu. En aquest cas, el grup de recerca està vinculat al Departament de Didàctica de les Ciències Socials i està dirigit per dos dels seus professors, Xavier Hernández i Joan Santacana.

Entre els treballs que fins ara ha dut a terme el grup de recerca figuren el disseny i coordinació del projecte històric-museogràfic del Museu d’Història de Catalunya, el projecte de recerca i musealització de la ciutadella ibèrica de Calafell, la definició del programa de dinamització turística i cultural de la Ruta dels Íbers per encàrrec del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i diverses actuacions en el laboratori d’arquitectura protohistòrica de la UB al Vendrell. Actual-

Construcció d’un hàbitat protohistòric al Vendrell

ment el grup treballa en un projecte de l’Ajuntament de Tivissa (Tarragona) per fer una instal·lació museística que expliqui la batalla de l’Ebre i en la presentació i musealització del poblat ibèric de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet, encarregat per l’ajuntament d’aquesta localitat.

La promotora Anna Andreu destaca que la nova “quasiempresa” pot fer projectes d’utilitat tant per a institucions públiques, principals demandants fins ara, com per a empreses i entitats privades.

El projecte PRODEM ofereix a les “quasiempreses” el suport administratiu i comercial necessari per desenvolupar-se i per això se’ls habilitarà sales i despatxos a la Torre D del futur Parc Científic. Aquest suport no es dóna gratuïtament, sinó que cada grup ha de vigilar el compte de resultats per no endeutar-se. També fomenta la creació d’empreses per part dels llicenciats d’aquesta universitat, allò que en terminologia anglosaxona s’anomena spin-off

serveis

Classes d’idiomes “a mida” Des de la UB es fan cursos de llengües estrangeres adaptats a les necessitats d’empreses i institucions Escola d’Idiomes Moderns de la UB (EIM) està consolidant el que anomena Servei Extern d’Idiomes i que inclou classes fetes “a mida” per a empreses i institucions externes que necessiten un ensenyament de llengües molt adapClasse del Servei Extern d’Idiomes a la productora Diagonal TV tat a les necessitats de cada cas. Es tracta de classes anomenades in company que s’imparteixen nor- de l’EIM, Francesca Mestre, explica que malment a la mateixa seu de l’entitat que les aquestes activitats s’entenen com un servei demana i que s’adapten a l’horari laboral més que ofereix la universitat a la resta de la societat. dels alumnes.

L’

Entre els clients hi ha empreses de telecomunicacions, del sector químic o de transports L’EIM va iniciar aquest servei el curs 1995-96, en el qual es van atendre quatre entitats. El curs passat el nombre de demandes cobertes va arribar a 11. Entre els clients hi havia empreses de telecomunicacions, com ABB, del sector químic, com Jotun Ibérica, o de transports, com Spain Tir. També van adquirir el servei entitats culturals i vinculades al món de la comunicació, com la productora Diagonal TV. En total van participar a les classes del Servei Extern d’Idiomes 374 alumnes repartits en 39 grups.

En cadascun dels casos s’estudia de manera individualitzada la tasca que cal fer i es realitza un pressupost específic. La directora

Val a dir que dins el mateix Servei Extern d’Idiomes també s’inclouen classes per al personal d’administració i serveis en el Centre de Formació Permanent-UB Sants i que l’any passat van tenir uns 100 alumnes.

Un altra activitat de l’EIM és la que s’ofereix des de 1988 amb el nom de Servei d’Assessorament Lingüístic, on professors i investigadors poden demanar la correcció o traducció de textos en un idioma estranger segons uns preus publicats al llibre de tarifes de la universitat. Les demandes, que provenen tant de membres de la UB com d’altres institucions, han pujat des de les 831 de l’any 1989 fins a les 1.488 de l’any 1997. Normalment aquest servei està limitat a membres

5

El txec, nou idioma a l’EIM Des del mes de febrer, l’Escola d’Idiomes Moderns (EIM) imparteix per primer cop classes de txec. Es tracta d’un curs intensiu per a principiants, que segueixen 9 alumnes, amb Judit Boros com a professora. A més, en aquest segon quadrimestre l’EIM ofereix classes d’anglès, alemany, francès, italià, rus i japonès.

del grup UB i a entitats vinculades amb el món universitari com el Consell Superior d’Investigacions Científiques o altres centres d’ensenyament superior d’Espanya. En aquest servei el preu s’adequa al nivell de modificació que s’hagi hagut de fer sobre el text (des de la millora d’aspectes puntuals fins a la reescriptura del document)

ensenyament

Modernitat i línies de futur

a Psicologia

L’ensenyament, que vol oferir més serveis assistencials a la població, es caracteritza actualment per la importància del treball en el laboratori i de les pràctiques

L’

ensenyament de Psicologia, una de les llicenciatures que tradicionalment atrau més joves cada inici de curs, ha evolucionat i s’ha transformat molt durant aquesta dècada. La importància del treball en el laboratori i de les pràctiques i el pes creixent de l’anomenada psicologia social (que

6

Aula d’informàtica a Psicologia

inclou àmbits com les relacions laborals o el treball amb immigrants del tercer món) són alguns trets de l’actual llicenciatura, nascuda el 1983 i hereva de les primeres assignatures de psicologia impartides dins de Filosofia i Lletres i de l’especialització en Psicologia dins de Filosofia i Ciències de l’Educació creada el 1973. Ubicada al campus Vall d’Hebron des de 1994, la Facultat té ara entre les seves directrius de futur progressar en aspectes com oferir més serveis assistencials als ciutadans i crear noves titulacions que responguin a les demandes del mercat laboral.

Actualment cursen la llicenciatura de Psicologia més de 3.200 estudiants, dels quals 617 van accedir-hi l’any passat com a alumnes de nou ingrés. “Psicologia és un ensenyament amb una imatge social atractiva en veure’s com una disciplina amb l’objectiu de comprendre i ajudar la gent”, afirma la degana del centre Maria Carme Giménez.

Els estudiants que entren a l’ensenyament sovint se sorprenen en trobar una llicenciatura amb un component de ciència experimental més elevat del que creien i amb força hores de tasca de laboratori.

L’actual pla d’estudis de Psicologia té com una de les seves característiques la voluntat d’apropar aquests alumnes a la realitat del treball dels psicòlegs. Una eina cabdal per assolir-ho és el practicum, una assignatura obligatòria per a tots els alumnes que consisteix en pràctiques externes o internes. Les primeres es fan en empreses i institucions com ara hospitals, escoles, centres d’educació especial... L’estudiant ha de seguir un programa d’activitats i l’avalua un tutor del centre on fa les pràctiques i un professor-tutor de la Facultat.

Pel que fa a les pràctiques internes, consisteixen en tasques de recerca a la mateixa Facultat.

ensenyament

Dins el pla d’estudis, malgrat ser una titulació de caire generalista, es procura que els alumnes puguin anar creant-se un perfil curricular mitjançant assignatures optatives en tres camps diferents: el més tradicional de la psicologia clínica, el de la psicologia social i la psicologia dins l’àmbit educatiu. Val a dir, pel que fa a la psicologia clínica, que aquest curs serà el primer en què el títol de psicòleg clínic estarà reconegut com una especialitat mèdica i per obtenir-lo caldrà fer el PIR (Psicòleg Intern Resident).

Un dels reptes per al futur Sessió al Laboratori de Neurodinàmica del centre és oferir noves titulacions a més de la llicenciatura. Concretament es treballa per iniciar una diplomatura en teràpia ocupacio- també es col·labora, per exemple, en el docnal durant el curs vinent o en el següent. A torat de Ciència Cognitiva i Llenguatge, on més també es vol modernitzar i millorar també participen els departaments de la UB l’actual pla d’estudis en aspectes de docèn- de Filologia Romànica, Lògica, Història i Filosofia de la Ciència i membres d’altres cia i didàctica.

Un cop acabada la llicenciatura, els titulats universitats: Filologies Romàniques (URV), en Psicologia tenen uns camps de treball molt Psicologia (URV), Filosofia (UAB), Filolodiversificats, alguns dels quals estan adquirint gia (UAB) i Institut Universitari de Lingüísun pes creixent, com és el cas de la geronto- tica Aplicada (IULA) de la UPF. logia. Aquesta varietat d’opcions laborals per als llicenciats fa que el centre tingui una Un dels reptes per al important oferta de postgraus i cursos d’extensió universitària que permeten l’espefutur és oferir noves cialització, com ara Actualització en Psicolotitulacions a més de gia de la Personalitat; Actualització en Psicopatologia Clínica; Anàlisi i Conducció de la llicenciatura Grups en l’Àmbit Clínic i Socioeducatiu; Anàlisi i Conducció de Grups en les OrganitEn l’apartat de la investigació, l’equip de zacions; Anàlisi i Conducció de Grups: Investigació i Intervenció; Atenció Psicològica govern del centre vol facilitar que neixin i es a la Primera Infància; Bases Teòriques en Clí- consolidin més grups de recerca i fomentar nica Psicològica Infantil i Juvenil des de la els intercanvis entre investigadors. ActualPerspectiva Psicoanalítica; Clínica Psicològi- ment funcionen grups de recerca consolidats ca i Psiquiàtrica Infantil i Juvenil: Teoria i (és a dir, amb un nivell de qualitat avalat pel Tècnica des de la Perspectiva Psicoanalítica; govern autonòmic) com els de NeuroDirecció de Recursos Humans i Consultoria psicologia; Tecnologia Informàtica en Ciènen les Organitzacions; Drogodependències; cies del Comportament; Llenguatge i Pertorbacions del Llenguatge; Psicogeriatria Adquisició del Coneixement; DesenvolupaClínica; Salut Mental i Intervencions Psicolò- ment, Interacció i Comunicació en Contexgiques en Immigrants, Refugiats i Minories; tos Educatius.

Val a dir que les infraestructures per a la Teràpia Cognitivo Social, i Diferències de recerca han millorat molt des que la facultat Sexe i Gènere en Psicologia i Salut.

També dins del tercer cicle, s’imparteixen s’ha traslladat a la seva actual seu a l’anomeprogrames de doctorat com ara Discapacitat, nat Edifici de Ponent del Campus Vall Educació i Habilitació; Influència Social: d’Hebron, i ha abandonat el Campus PedralRelacions, Processos i Efectes; Processos bes. L’actual edifici, on treballen 173 doCognitius; Psicologia Clínica i de la Salut; cents i 31 membres del PAS, consta entre Recursos Humans i Organitzacions; Neuro- d’altres instal·lacions de cinc laboratoris per psicologia, i Etologia dels Primats. A més, a la recerca, a més dels que hi ha ubicats en

els espais dels diversos departaments i dels destinats a la docència. Igualment, hi ha un estabulari on l’any passat es van usar 655 animals per a recerca bàsica i 37 per a educació i formació. El centre també disposa d’un servei d’informàtica que col·labora en tasques de docència (per exemple ajudant a elaborar programes que després puguin usarse per impartir assignatures), en la gestió administrativa de la Facultat i fa cursos de formació. Psicologia disposa de quatre aules per a la docència amb 16 ordenadors cadascuna i d’una aula d’informàtica d’usuaris que els alumnes usen per fer els seus treballs.

Una de les infraestructures més importants aconseguides també amb el trasllat al nou campus va ser la Biblioteca, ubicada a l’anomenat Edifici de Llevant i on també té la seu la biblioteca de l’ensenyament de Pedagogia.

El fons de Psicologia consta de 25.000 exemplars de llibres i 650 títols de revistes.

A més, hi ha un servei de préstec de materials de tests.

Junt amb la tasca en docència i recerca, la degana del centre creu fonamental avançar en l’oferta de serveis assistencials oberts a la ciutadania, aspecte en el qual creu que la facultat té un dèficit notable. Actualment hi ha el Servei de Modificació de Conducta i el de Logopèdia, ambdós ubicats en el mateix edifici del centre i als quals assisteixen pacients externs a visitar-se. Aquestes tasques d’assistència es podrien aplicar no només en l’àmbit clínic. Per exemple, es podria fer una feina important en camps com l’assessorament a organitzacions i a empreses. Tot això permetria incrementar el contacte amb la realitat professional i una major obertura envers la societat

7

llibres

Adolfo Marsillach presenta la seva

autobiografia a la UB

La FNAC organitzarà entre quatre i sis d’aquests actes durant el curs a la universitat

L’

8

actor i director teatral Adolfo Marsillach va presentar el passat desembre a l’Aula Magna de l’Edifici Plaça Universitat el seu llibre autobiogràfic Tan cerca, tan lejos. Mi vida, publicat recentment per Tusquets Editores. A l’acte, organitzat per la FNAC, hi van assistir l’actriu Concha Velasco, l’escriptor Terenci Moix, el vicerector d’Activitats i Promoció Culturals de la UB Salvador Claramunt i la directora del Centre d’Estudis Biogràfics de la UB Anna Caballé.

Amb la presentació del llibre de Marsillach s’encetava l’acord signat entre la FNAC i la UB el passat mes de novembre, segons el qual aquesta empresa de productes culturals farà al llarg del curs entre quatre i sis presentacions de llibres, pel·lícules o concerts a l’Aula Magna o al Paranimf.

La universitat posarà a disposició de la FNAC aquests dos espais i els tècnics i ordenances necessaris per al seu ús, mentre que

D’esquerra a dreta, Adolfo Marsillach, Concha Velasco i Terenci Moix el dia de la presentació del llibre a la UB

els magatzems finançaran les despeses d’organització dels actes i la seva promoció.

Dins la UB, el vicerectorat d’Activitats i Promoció Culturals s’encarrega de gestionar aquesta iniciativa.

Com a motius de la FNAC per impulsar aquest acord figuren disposar de nous espais

per a les seves activitats i, com a empresa cultural, el fet que es tracti de locals universitaris és especialment adient. La FNAC té a Espanya seus a Madrid, València i Barcelona, on acaba d’inaugurar un segon establiment a la plaça de Catalunya. A escala internacional, la FNAC està present a França, Bèlgica i Portugal

Augusto Monterroso a Filologia L’autor guatemalenc inicia un cicle de conferències d’autors hispanoamericans a la universitat escriptor Augusto Monterroso (Guatemala, 1921), que venia a Barcelona per presentar el seu últim llibre La Vaca, va impartir una conferència el mes de febrer a l’Aula Magna de la UB iniciant així una sèrie de xerrades que fins el mes de maig tenen de convidats autors hispanoamericans com Ángeles Mastretta, Carlos Fuentes i

L’

Mario Vargas Llosa. Les conferències han estat promogudes per les professores del Departament de Filologia Espanyola María José Sánchez-Cascado i Merche Serra, a partir d’un acord amb l’editorial Alfaguara.

L’obra de Monterroso, exiliat a Mèxic des de 1944, està formada bàsicament per faules amb animals com a protagonistes. Entre els seus guardons figuren el prestigiós premi de literatura llatinoamericana i del Carib Juan Rulfo i el premi nacional de literatura a Guatemala.

El cicle de les conferències d’autors hispanoamericans és d’entrada lliure i compta amb el suport del vicerectorat d’Activitats i Promoció Culturals, la Divisió I, el deganat de Filologia i el Departament de Filologia

Augusto Monterroso a la UB

Espanyola de la UB, i l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana

el Premi Claustre de Doctors Maria Mercè Bergadà exposa en el seu treball l’estudi de nou jaciments arqueològics arqueòloga Maria Mercè Bergadà ha guanyat el segon premi Claustre de Doctors de la UB de tesis doctorals pel seu treball Contribució a l’estudi geoarqueològic dels assentaments prehistòrics del pleistocè superior i l’holocè inicial a Catalunya, dirigit pels catedràtics de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia Josep M. Fullola, i de Geodinàmica i Geofísica David Serrat.

El jurat, format pels doctors Albert Biayna, Jaume Mascaró, Núria Borrell, Jesús González Merlo, Antoni Prevosti i Joan Vilà Valentí, i presidit pel rector Antoni Caparrós, ha decidit també concedir dues mencions a les tesis Aproximacions in vitro a la teràpia gènica de malalties metabòliques emprant adenovirus recombinants, de Susanna Baqué, i Análisis de soluciones para juegos cooperativos de valores medios crecientes respecto a un vector: juegos financieros, de Josep M. Izquierdo.

Després d’acabar la llicenciatura en Geografia i Història a la UB el 1987, Bergadà va iniciar tot seguit els estudis de doctorat a la mateixa universitat. Va presentar la seva tesina l’any 1989, que tenia com a tema un estudi sedimentari i paleoclimàtic de la cova del Parco (a la Noguera). El 96 llegia la seva tesi, amb la qual va obtenir la qualificació de cum laude i la Menció de Doctor Europeu, que s’atorga a persones que poden acreditar haver fet part de la seva tesi en un altre estat de la UE. La tesi comença amb una introducció teòrica i una de metodològica, i fa especial menció a l’aplicació de la micromorfologia als sediments arqueològics. Després ve una part d’experimentació. A continuació s’exposa l’estudi de nou jaciments arqueològics situats a diversos indrets de Catalunya. Per acabar, a les conclusions s’analitzen aspectes com l’origen dels jaciments i la seva estratigrafia sedimentària, el reflex dels canvis climàtics en aquests jaciments i la deducció a partir d’aquests d’alguns aspectes de l’activitat humana en el període estudiat (aproxi-

L’

madament des de fa 6.000 anys fins a 15.000 anys enrere). Per fer tota aquesta recerca, Bergadà destaca l’ajut que va rebre dels seus dos directors de tesi i de l’equip del doctor Jaume Porta a la Universitat de Lleida.

Les línies de treball actuals d’aquesta prehistoriadora són l’estudi sedimentari i paleoambiental del mateix període a tota la vessant mediterrània i també el desenvolupament de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes a la mateixa zona. Docent a la UB des de 1996, Bergadà és actualment professora associada substituta al Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.

El premi que ha obtingut Bergadà està dotat amb 500.000 pessetes. Hi concursaven un total de 61 tesis llegides entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 1996.

El Claustre de Doctors de la UB va crear aquest premi per distingir la tesi doctoral que representés una aportació rellevant en el camp del coneixement humà i per al progrés

recerca

Una tesi doctoral sobre assentaments prehistòrics guanya de la ciència, potenciant els treballs dels joves doctors de la UB, i alhora per col·laborar en la difusió del prestigi social del títol de doctor, màxim grau acadèmic per als estudiants formats dins de la institució universitària. La convocatòria de presentació de tesis doctorals a la tercera edició del premi està oberta fins al 31 de maig

El Claustre de Doctors de la UB va crear aquest premi per distingir la tesi doctoral que representés una aportació rellevant en el camp del coneixement humà i per al progrés de la ciència 9

La guanyadora del premi Maria Mercè Bergadà

guardó

El professor

Joaquim Coll,

premi Ciutat de Barcelona Va obtenir el guardó amb un estudi sobre la figura de Narcís Verdaguer i Callís, pioner del nacionalisme conservador

l professor de l’Escola Universitària de Treball Social adscrita a la UB Joaquim Coll ha estat guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona d’enguany, dins la modalitat d’història de la ciutat, pel seu llibre Narcís Verdaguer i Callís i el catalanisme possibilista (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998) on analitza aquesta figura pionera del nacionalisme conservador.

El jurat d’aquest premi, integrat per Josep Termes, Ramon Alberch, José Luís Martín Ramos, Josep M. Salrach i Josep Maria Huertas, va considerar que l’estudi “permet comprendre millor l’aparició del primer partit polític de masses de la societat contemporània a Catalunya”, en referència a la Lliga Regionalista. Dotat amb un milió de pessetes, el guardó li va ser atorgat juntament amb els de les altres dotze modalitats dels premis Ciutat de Barcelona l’11 de febrer al Saló de Cent de l’Ajuntament.

Joaquim Coll (Barcelona, 1967) és llicenciat i doctor en Història Contemporània per la UB. Precisament, el llibre que li ha valgut el premi és el text de la seva tesi doctoral, llegida el 1997 i amb la qual va obtenir la qualificació unànime de cum laude. Ha esta docent a la UAB i a la UNED i des del 1996 és professor a l’Escola Universitària de Treball Social, on imparteix les assignatures d’Història Social Contemporània i Polítiques Públiques a favor dels Joves. Dins la seva activitat de recerca, elabora actualment un diccionari biogràfic dedicat als El professor Joaquim Coll en l’acte de lliurament dels premis quadres del primer catalanisme

E 10

polític (1882-1900), en col·laboració amb l’historiador Jordi Llorens i Vila. Entre les publicacions que ha editat fins ara figura El catalanisme conservador davant l’afer Dreyfus (Curial, 1994), a més de col·laboracions en revistes especialitzades.

Coll descriu l’obra que li ha valgut el Ciutat de Barcelona com un estudi biogràfic exhaustiu on es reflecteixen els diversos vessants del personatge com a polític, intel·lectual i en la seva vida personal. Lluny de ser una biografia estricta està escrit en clau interpretativa del moment històric que va viure Narcís Verdaguer.

Les altres modalitats del premi van ser atorgades a Arturo San Agustín (mitjans de comunicació), Josep Llinàs (arquitectura i urbanisme), Antoni Tàpies (arts plàstiques), Joan Guinjoan (música), Annie Bats i Ramon Lladó (traducció en llengua catalana), Mario Gas (arts escèniques), Isabel Coixet (audiovisuals), Màrius Serra (literatura catalana), Javier Fernández de Castro (literatura en llengua castellana), grup de recerca de l’Institut de Biologia Fonamental de la UAB (investigació científica), Jordi Romeu, Carles Puente

i Àngel Cardama del grup d’Enginyeria Electromagnètica i Fototònica de la UPC (investigació tecnològica), i Oriol Bohigas (projecció internacional de la ciutat de Barcelona)

Menció especial per al professor Miquel Àngel Cuevas Miquel Àngel Cuevas, catedràtic del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la UB, va ser també distingit en els Premis Ciutat de Barcelona d’enguany, amb una menció especial en l’apartat d’Investigació Tecnològica. Cuevas és el coordinador d’una xarxa temàtica sobre aliatges moleculars que té entre les seves línies de recerca l’elaboració, caracterització i previsió d’aliatges moleculars i aplicacions a l’emmagatzemament d’energia i a la projecció tèrmica.

xarxes

Internet, eina de comunicació entre la universitat i l’empresa L’UB Web ha incorporat noves pàgines destinades a la col·laboració amb el món empresarial i institucions externes asques com la formació de professionals i la recerca científica fan de la UB una institució amb múltiples possibilitats de col·laboració amb el món empresarial. Una xifra indicadora de l’activitat en aquests camps són els més de 20.000 alumnes en cursos de formació continuada a Les Heures i els prop de 8.000 matriculats en ensenyaments de postgrau i extensió universitària. Una altra dada significativa és que durant l’any 1998 van firmar-se a través de la Fundació Bosch i Gimpera més de 500 contractes de transferència de tecnologia i serveis amb empreses i institucions que busquen respondre així a les seves necessitats. Un exemple de prestacions a l’empresa són els Serveis Cientificotècnics (SCT), destinats a donar suport a la recerca i que estan a disposició tant de la UB com d’altres institucions públiques i de l’empresa privada. Els SCT disposen de personal altament especialitzat i d’equips moderns i d’alta tecnologia.

L’UB Web acaba d’incorporar les pàgines Universitat-Empresa amb l’objectiu d’apropar més aquests i altres àmbits d’actuació universitaris a les empreses. Alhora, els membres del Grup UB tenen en aquestes pàgines un indret on presentar tot allò que poden oferir al món empresarial.

Les pagines, creades per la Unitat de Màrqueting i Patrocini, tenen el seu accés en la mateixa home page de l’UB Web. Comencen amb una pàgina introductòria (o pàgina portal) que estructura la informació en dos apartats: què pot oferir el Grup UB als seus membres i què pot oferir a les empreses.

Dins aquest darrer punt es troben, entre d’altres, les subdivisions de recerca i desenvolupament, formació i serveis a empreses.

En el cas de recerca i desenvolupament es tracten aspectes com ara promoció de la innovació, transferència de tecnologia, pro-

T

Pàgina portal de les pàgines web Universitat-Empresa

11

Una de les pàgines Universitat-Empresa

jectes europeus a la universitat, el centre de documentació de patents, subvencions i ajuts per a R+D, el Centre de Referència de la Generalitat de Catalunya, les xarxes temàtiques de recerca i els grups de recerca consolidats de la UB. Dins de formació, es troben els enllaços corresponents a les pàgines web de Formació Continuada Les Heures, Fundació UB Mèdia, cursos de postgrau i màsters, cursos d’estiu, Escola d’Idiomes Moderns i Institut d’Estudis Hispànics.

Altres seccions de les pàgines Universitat-

Empresa corresponen a màrqueting i patrocini, difusió i antics alumnes. Les empreses també trobaran en les pàgines uns formularis electrònics pensats per facilitar i agilitzar els tràmits de contacte amb la universitat.

Les pàgines han estat elaborades amb el patrocini de l’empresa de consultoria informàtica Doxa i amb la col·laboració de l’empresa Nexe, en el disseny de la pàgina introductòria, i de la secció webmaster de la UB, en els aspectes tècnics

societat 12

La protecció de la infància i la joventut,

motiu de recerca

Un grup d’investigadors de la UB elabora metodologies d’intervenció en l’àmbit de protecció i justícia juvenil i avalua diferents programes socioeducatius relacionats amb la intervenció familiar, els acolliments i l’adopció

D’esquerra a dreta, la becària Núria Fuentes, el professor Pere Amorós i la professora Montse Freixa

n dels reptes de la societat actual és respondre a les necessitats de la infància i dels joves, tant des de la perspectiva de l’atenció com de la protecció dels drets més fonamentals. Donar resposta des d’una perspectiva oberta i flexible a la diversitat de situacions conflictives entorn del món de la infància i joventut exigeix una recerca de fons que avali la presa de decisions per part dels agents socials implicats.

Aquest és l’escenari del treball del grup de recerca sobre intervencions socioeducatives a la infància i joventut (GRISIJ) que es va crear el 1996, encapçalat pel professor Pere Amorós i amb la participació d’un nodrit grup d’investigadors del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació i de col·laboradors externs de l’Àrea d’Ensenyament de la Diputació de Barcelona.

Amb un marcat component d’implicació pràctica i d’utilitat social, l’equip va començar a forjar-se el 1992 arran de l’impuls d’un petit nucli de professors del departament, interessats en la temàtica dels drets i la qualitat de vida dels menors. Ara com ara, l’equip se situa a l’avantguarda pel que fa al

U

seu àmbit de treball a tot l’Estat, i està integrat a la xarxa catalana interdisciplinària d’investigadors sobre els drets dels infants i la seva qualitat de vida, coordinada pel catedràtic de la Universitat de Girona Ferran Casas. És dins l’àmbit de la xarxa que els investigadors de la UB treballen en l’elaboració del MAR (Model d’Aspiracions i Realitzacions dels joves). Dins d’aquest marc genèric, el GRISIJ estudia aquest model amb els joves que es troben en risc d’exclusió social.

Aquest seria un marc genèric amb la flexibilitat i adequació adients a la realitat del context socioeconòmic i cultural de cada entorn i de cada subjecte.

A més d’elaborar metodologies d’intervenció en l’àmbit de la protecció i justícia juvenil, avaluen diferents programes socioeducatius relacionats amb la intervenció familiar, els acolliments i l’adopció, que faciliten als nens i joves la possibilitat de continuar vivint a casa seva o d’accedir a un ambient familiar diferent del propi i més adient per al desenvolupament com a persona.

En aquesta línia, del 1997 al 1998 van fer l’avaluació del Programa d’Acolliments

Familiars Especialitzats a Catalunya, amb el suport de la Direcció General d’Atenció a la Infància i tenint com a referència un nucli ben tipificat de 48 nens i joves amb necessitats especials. A més, des de fa anys han iniciat col·laboracions amb diverses comunitats autonòmes en matèria d’estudis sobre mesures integrals d’atenció i protecció a la infància. En opinió del professor Amorós “pel que fa a les intervencions socials sobre nens i joves, és necessari actuar des d’una perspectiva integradora.

S’ha de fomentar el contacte entre tots els agents socials, facilitar la formació i l’intercanvi d’experiència, i consolidar unes polítiques integrals d’actuació que tinguin en consideració el benestar social, la salut, la cultura, la justícia, l’educació i el lleure. En el fons, es tracta també de normalitzar la figura d’aquests nens i joves en el si de la nostra societat”

alumnes

Dues antigues promocions de Dret i Químiques celebren aniversari

Entre els exalumnes figuren personalitats com el científic Joan Oró o el financer Lluís Valls Taberner ues antigues promocions de Dret i Químiques de la UB han celebrat el 50 i 51 aniversari respectivament.

Ambdues mantenen la tradició de reunir-se cada any i entre els seus components hi ha científics com Joan Oró i persones que s’han dedicat al món universitari, al professional, a la recerca o a la política.

La promoció de Dret de 1943-48 s’ha autobatejat com “Cámara 1948”, nom que prové de les reunions de l’antic Sindicato de Estudiantes Universitarios, que s’anomenaven càmeres. Cada any han organitzat trobades i fins i tot tenen un ninot que els serveix de mascota. Entre els seus membres hi ha

D

14

Jordi Carreras, que va ser rector de la UB els anys 73 i 74, una època de grans turbulències en les mobilitzacions antifranquistes.

D’altres antics alumnes de la promoció són el financer Lluís Valls Taberner, president del Banc Popular, l’actual president del Consell Consultiu de la Generalitat Robert Vergés o el diplomàtic Raimon de Bassols. Durant l’any 98 van fer un seguit de celebracions per commemorar les noces d’or de la llicenciatura, com ara viatges a Roma i Andorra.

Les activitats van cloure’s amb un acte a l’Edifici Històric de la UB. Pel que fa a la promoció de Químiques, el mes de desembre van fer la seva tradicional reunió anual en què es van aplegar unes 30 persones. El professor emèrit jubilat del Departament de Química Orgànica de la UB i membre de la promoció Josep Castells va ser el promotor de la trobada. A més dels que es van dedicar a la docència i a la recerca (entre els quals destaca el científic Joan Oró) molts dels integrants de la promoció van dedicar-se a la indústria química i

van donar, en paraules de Castells, un impuls a un sector que aleshores es trobava en un moment força baix

Mascota de la promoció d’antics alumnes de Dret “Cámara 1948”

Més del 13 % dels estudiants de la UB fan

tasques de voluntariat

La UB i l’Ajuntament han signat un conveni perquè la Fundació Solidaritat organitzi cursos de formació dins del programa Voluntaris per Barcelona a Fundació Solidaritat UB acaba de publicar un estudi segons el qual més del 13 % dels estudiants de la UB fa activitats de voluntariat, xifra superior al 9,9 % que va resultar d’un sondeig semblant fet el 1996 per l’Institut Català del Voluntariat a nivell de tota la població catalana. “El voluntariat i els estudiants de la UB”, títol del treball, es va presentar el 2 de febrer a l’Ajuntament de Barcelona, entitat que ha contribuït a finançar la recerca. En el mateix

L

col·laborat de forma desinteressada. També acte l’alcalde Joan Clos i el rector Antoni ha comptat amb el patrocini de la compaCaparrós van signar un conveni perquè la nyia d’assegurances Atlàntida, a més del de Fundació Solidaritat organitzi cursos de forl’Ajuntament de Barcelona mació dins del programa municipal Voluntaris per Barcelona.

L’estudi realitzat per la Fundació Solidaritat es basa en una enquesta a 1.859 estudiants de primer i segon cicle de la UB. Les dades recollides destaquen que un 48,7 % dels universitaris que duen a terme tasques de voluntariat ho fan per la satisfacció d’ajudar i un 25,8 % per fer coses noves i viure noves experiències.

L’elaboració de l’estudi ha anat a càrrec d’investigadors de l’Observatori per a la Recerca en Salut i Benestar i del Departament de Metodologia de les Ciències del ComporEl rector Antoni Caparrós i l’alcalde de Barcelona Joan Clos tament de la UB, que han firmen l’acord

A la universitat es practica des del tir amb arc fins al bàdminton, passant per l’esgrima, el rugbi o el rem oferta del Servei d’Esports de la UB no inclou només els esports més coneguts com el bàsquet, el futbol o el tennis, sinó que també s’ofereix la possibilitat de practicar i competir, per exemple, en bàdminton, escacs, esgrima, rugbi, frontennis, rem o tir amb arc. De fet, aquests esports socialment més minoritaris tenen sovint una bona acollida dins de la comunitat universitària.

En aquest sentit, durant el curs 97-98, 90 persones van seguir pràctiques amb monitor en el cas del tai-chi-chuan, 51 en bàdminton, 42 en tir amb arc, 24 en esgrima i 7 en escacs. També es van fer pràctiques en

L’

Classe d’esgrima

esports més “populars” com l’aeròbic, atletisme, bàsquet, beisbol, gimjazz, judo, manteniment, musculació, natació, rugbi, taekwondo, tennis i tennis taula. Igualment, van fer-se classes de balls de saló, danses africanes i ioga. En total, 3.631 persones, sumant totes les modalitats, van seguir aquestes pràctiques amb monitors.

Ja dins l’àmbit competitiu, sobresurten els bons resultats aconseguits en els Campionats d’Espanya Universitaris (on participen universitats d’arreu de l’Estat en esports de pràctica individual) i Interuniversitaris (igual que els anteriors però per a esports en grup).

En el cas dels Universitaris, els esportistes de la UB van aconseguir 30 medalles, a força distància de la Universitat Complutense que va ocupar el segon lloc amb 21 medalles.

Destaca el nivell assolit en l’esquí alpí, amb 5 medalles d’or i 2 d’argent.

També van aconseguir-se medalles d’or en la modalitat de cros, esquaix, golf, orientació (que consisteix en curses en zones muntanyoses), rugbi, snowboard, tennis, tennis

taula, triatló, voleibol, volei platja i waterpolo. Val a dir que aquestes primeres posicions s’aconsegueixen sovint en la modalitat femenina (és el cas per exemple del rugbi, el volei platja, el voleibol i el waterpolo).

A més d’aquestes competicions en l’àmbit estatal, se’n fan també entre les universitats catalanes. D’altra banda, la UB celebra els Campionats Intrauniversitaris, on competeixen entre si membres de la universitat i que l’any passat van tenir 3.501 participants.

Finalment, hi ha aquells esports en què els equips de la UB estan federats i que formen les diverses seccions dins el Club Esportiu Universitari (CEU). Entre les seccions actuals del CEU hi ha esports com el rugbi (amb 31 practicants), els escacs (23), l’esgrima (18), el rem (14), el frontennis (14), el bàdminton (12) i el tir amb arc (10). Les altres seccions, corresponents a esports més majoritaris, són atletisme, bàsquetbol masculí i femení, futbol, futbol sala, handbol femení, judo, taekwondo, tennis, tennis taula i voleibol

activitat física

Tots els esports a la UB

15

entitats 16

Josefina Cambra:

“L’activitat més demanada pels nostres col·legiats és la formació contínua” Josefina Cambra és llicenciada en Ciències (secció de Biològiques) per la UB l’any 1969. Des del 1993 ocupa el càrrec de degana del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, actualment amb 13.500 col·legiats.

També manté un vincle amb la UB com a membre del Consell Social d’aquesta universitat

Caixa d’Enginyers i que ha estat un èxit rotund...

Pel que fa als joves col·legiats hi ha hagut una baixada en la tendència a col·legiar-se.

Quan jo vaig acabar la carrera pràcticament el primer que fèiem tots era col·legiar-nos, perquè et senties una mica recolzat en els teus inicis professionals i després ja continuaves en un ambient que t’ajudava. Hi ha una manca d’interès en associar-se, que crec que respon a un problema social. Avui la gent es llança al món laboral i s’espavila enmig d’una mena de camp de batalla on no hi ha gaires suports que t’acompanyin.

Aquest sentiment probablement canviarà, perquè darrerament hi ha hagut una incorporació important de gent jove al col·legi i això pot estar indicant un gir. La preocupació número u d’aquests llicenciats és la recerca de feina. En aquest sentit, tenim la borsa de treball, i també fem cursos ocupacionals amb els quals hem col·locat gent, sobretot en el camp editorial.

Quines titulacions tenen cabuda en el col·legi del qual és degana?

Totes aquelles que deriven de les antigues facultats de Lletres i Ciències. Això significa que tenim un ventall de titulacions molt gran, a diferència d’altres col·legis professionals.

Vam néixer ara fa cent anys a partir d’un col·lectiu de professors, fonamentalment d’ensenyament mitjà i alguns d’universitats.

Avui els nostres titulats també s’han anat buscant altres sortides professionals a més de la docència. Per exemple, tenim entre els col·legiats professionals del món de la cultura, com arqueòlegs, museòlegs, traductors i intèrprets, músics, gent que treballa en el món editorial...

Vostè és antiga alumna i manté un vincle important amb la UB com a membre del Consell Social. Quines diferències subratllaria entre els llicenciats dels anys 60 i els actuals?

Jo vaig estudiar a la Facultat de Ciències. Concretament, Biologia, que era una titulació nova. Érem pocs a les classes, que realment tenien un caire molt artesanal. Seguíem unes pràctiques on no hi havia realment grans utillatges ni equipaments, però humanament estaves molt proper al professor i als companys.

Actualment, veig que la universitat ha millorat enormement en molts sentits.

Per exemple, en equipaments; en laboratoris no es pot comparar el que hi ha actualment i el que teníem en aquell moment. T’adones que hi ha un esforç

Quines són les principals necessitats que han detectat entre aquests llicenciats de procedència tan variada?

La nostra activitat més important és tot allò referent a la formació continuada. És l’activitat reina i la més demanada. En una altra línia, hi ha el desenvolupament dels serveis, com la borsa de treball, molt sol·licitada i un dels atractius fonamentals per al nou col·legiat que està buscant feina. També hi ha serveis jurídics especialitzats, fiscals, de gestoria, una sucursal bancària muntada amb la

“Darrerament hi ha hagut una incorporació important de gent jove al col·legi”

notori en millores per a equipaments i altres aspectes. Ara bé, aquests darrers anys hi ha hagut una gran massificació. Això ara potser canviarà, però ha originat una altra mena de problemes molt diferents. Són molts més alumnes i moltes vegades hi ha un distanciament enorme entre el professor i l’alumne.

Un altre aspecte és que la UB és realment immensa i difícil de gestionar. En aquest sentit, es fan esforços molt importants, i jo crec que en molt bona direcció, per poder-la governar i gestionar

Josefina Cambra a l’Edifici Històric de la UB

Es diu lisinúria amb intolerància a proteïnes i provoca una alteració en el transport d’alguns aminoàcids a lisinúria amb intolerància a proteïnes –una malaltia humana hereditària de caràcter recessiu que provoca una alteració en el transport d’aminoàcids com ara la lisina al ronyó, l’intestí i altres teixits– està originada pel gen SLC7A7 localitzat en el cromosoma 14, segons un article que publica el març últim la prestigiosa revista científica Nature Genetics, en què han participat els equips del professor Manuel Palacín, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB, i de Virgínia Nunes, de l’Institut de Recerca Oncològica (IRO), en col·laboració amb grups de recerca finlandesos. Val a dir que

L

en el conjunt de la recerca destaquen les aportacions fetes per l’investigador David Torrents, que actualment fa la tesi doctoral sobre aquesta temàtica en l’esmentat departament de la UB. Detectada per primer cop el 1965, la lisinúria és una malaltia més aviat rara –uns 200 afectats en tot el món– i la meitat dels casos han estat diagnosticats a Finlàndia. El gen s’expressa en diferents òrgans humans i provoca una deficient absorció d’aminoàcids als ronyons. Com a conseqüència, augmenta la taxa d’eliminació d’aminoàcids catiònics a través de l’orina. A més, els pacients també acumulen amoni, que és un potent agent neurotòxic.

Els afectats presenten una clara aversió a dietes riques en proteïnes, manifestada ja en l’etapa de nadons així que deixen de ser alletats per la mare. Segons cada cas en particular, més endavant poden aparèixer quadres de malnutrició, retard intel·lectual, osteoporosi, hepatomegàlia i dificultats generals en el creixement. Ara com ara, esbrinar les

bases moleculars de la malaltia és un primer pas que en un futur pot ajudar a dissenyar noves estratègies terapèutiques per millorar la qualitat de vida dels afectats.

A tall informatiu, el 1994 l’equip coordinat per Manuel Palacín i la investigadora Virgínia Nunes, de l’IRO, va ser el primer en tot el món a determinar que la cistinúria –una altra malaltia humana hereditària lligada a un deficient transport renal de l’aminoàcid cistin– s’originava per mutacions en el gen rBAT del cromosoma 2, tal com van fer públic a través de la revista Nature Genetics.

D’aleshores ençà, l’equip ha fet destacats avenços en el coneixement de les bases moleculars d’aquesta malaltia. A més, Manuel Palacín és el principal coautor del capítol de revisió dedicat a la cistinúria que serà editat pròximament en The metabolic and molecular basis of inherited diseases, ara per ara una autèntica obra de referència en l’àmbit de malalties hereditàries en què participen prestigiosos especialistes de tot el món

biomedicina

Descobreixen el gen d’una altra malaltia hereditària

17

D’esquerra a dreta, els investigadors Antonio Zorzano, David Torrents, Manuel Palacín, Marta Pineda, Judit Garcia, Núria Reig, Raúl Estévez i Esperanza Fernández

tecnologia

Psicologia a través d’Internet Més de 150 alumnes han fet pràctiques amb pacients imaginaris a través de la xarxa s exagerat, sens dubte, parlar de consultes al psicòleg a través d’Internet, però fins ara i des del curs 1997-98 més de 150 alumnes de l’assignatura de Psicologia Patològica han fet pràctiques amb pacients imaginaris en entrevistes simulades a través d’ordinador. Es tracta d’un complex projecte anomenat “Arquitectura d’un sistema d’aprenentatge assistit per ordinador a través d’Internet”, del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Facultat de Psicologia al Campus Vall d’Hebron, coordinat pel professor José Gutiérrez Maldonado i del qual formen part també els professors Adolfo Jarne, Antoni Grau i Antoni Talarn. La iniciativa s’inclou en el programa Tecnologies Aplicades

É

18

a l’Educació i l’Aprenentatge Multimèdia de la UB (TEAM UB).

L’equip de docents esmentat va realitzar un rigorós treball teòric previ sobre l’aprenentatge assistit per ordinador en què s’analitzaven les repercussions que tindria aquest tipus d’ensenyament en les institucions educatives. Van proposar un projecte dividit en quatre fases d’implementació: de gener a agost de 1998 (disseny i construcció del sistema per a l’assignatura de Psicologia Patològica), de setembre a desembre de 1998 (implementació d’aquest sistema), de gener a agost de 1999 (disseny i construcció del sistema per a l’assignatura de Psicopatologia) i de setembre a desembre de 1999 (implantació d’aquesta assignatura a Internet). En una cinquena fase, a partir del 2000, es podria oferir aquest sistema d’ensenyament a d’altres assignatures de la facultat.

El gran avantatge que presenta aquest sistema és la seva ductilitat. Tal com ens assenyalava el professor Gutiérrez, “hem escollit no

Els professors José Gutiérrez Maldonado i Adolfo Jarne

fer un sistema massa específic per a una assignatura, buscant que sigui aplicable a d’altres sense gaires canvis”. Es tracta, de tota manera, d’un complement a la docència que no suprimeix les classes presencials. L’alumne fa servir aquest recurs educacional de forma voluntària. Això sí, el fet d’utilitzar-lo representa una bonificació en la nota final. Segons Gutiérrez, “aquesta mesura fa que alumnes no massa participatius a classe o bé que no poden assistir-hi per diversos motius, ho facin als debats que hi ha al fòrum virtual”.

Entre altres recursos, una de les àrees del web més utilitzada pels alumnes és la de l’examen, amb què els alumnes poden avaluar-se sobre els continguts de l’assignatura, obtenir-ne la puntuació corresponent i una explicació de les errades comeses.

Hi ha la previsió d’incorporar més endavant recursos d’àudio i vídeo, però l’amplada de banda disponible encara és massa petita per permetre-ho

entrevista

Jordi Pujol, president de la Generalitat: “Ens manquen uns quants grans equipaments científics” J ordi Pujol i Soley (Barcelona 1930) va estudiar a la Facultat de Medicina de la UB del 1946 al 1952 i s’hi va llicenciar.

Quan estava a la universitat ja va vincular-se amb grups de caire democràtic i catalanista.

En aquesta època va participar en moltes actuacions clandestines de signe nacionalista.

Després de l’etapa universitària, el seu compromís públic el va dur a ser detingut el 1960 arran dels fets del Palau de la Música i va complir dos anys i mig de presó. Ja immers dins l’activitat política, el 1974 funda Convergència Democràtica de Catalunya. El 1980 guanya les eleccions autonòmiques i des d’aleshores és president del govern català.

En aquesta entrevista dóna la seva visió de la universitat com a estadista i des de la seva experiència personal com a estudiant.

20

Ja en la seva època d’estudiant va implicar-se en moviments socials i culturals de caire catalanista. Com era la seva època

Jordi Pujol

universitària des del punt de vista ideològic en general?

La Universitat de la segona meitat dels quaranta era, com tota la societat, molt grisa.

La societat catalana estava dominada per la por, el desconcert i una certa decepció.

L’única llumeta que hi havia era l’esperança que la victòria aliada de 1945 modifiqués la situació política espanyola. Però aquesta llumeta d’esperança es va apagar aviat.

De tota manera sempre hi va haver persones que no acceptaven aquella situació. A Medicina jo recordo en Jaume Vigo, l’Antoni Trias... Però en conjunt a Medicina la grisor i la passivitat eren més intenses que enlloc. Potser perquè un o dos anys abans de jo entrar-hi hi havia hagut una actuació repressiva molt intensa.

Per tant, per connectar amb gent amb les mateixes inquietuds que jo el que feia era anar sovint a les Facultats de Dret i de Lletres, a la Plaça Universitat.

El que sí vàrem fer un parell de cops un parell de companys i jo mateix va ser una pintada de “Visca Catalunya” dins la Facultat.

El rectors catalans sostenen que Espanya és el país de l’OCDE que destina menys recursos a les universitats, després de Grècia. Des del govern català, quines línies d’actuació es proposen per millorar els recursos i la qualitat de les universitats catalanes?

Fa pocs dies vaig llegir una crítica concretament d’una universitat. S’expressava en el sentit que vostè diu, però jo li donaré les xifres que acaba de publicar l’OCDE per veure com som realment. Estem al 0,8 % del PIB en la inversió pública, una dècima per sobre de Gran Bretanya i Itàlia, que tenen un 0,7 %, i dues per sota de França i Alemanya, que tenen l’1 %. En tot cas, el mateix escrit reconeixia una cosa molt evident, i és que durant els últims deu o dotze anys la Univer-

sitat a Catalunya ha millorat sensiblement. No crec que ningú ho pugui negar. I crec que seguirem millorant.

En aquest sentit, l’any passat es va crear l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari, que ens farà propostes precises de millora. Però ja des d’ara hi ha indicadors positius. Per exemple els empresaris estrangers fan globalment una valoració positiva dels nostres professionals joves. O bé en els rànquings de les universitats europees molt sovint apareixen Facultats catalanes (Matemàtiques, Arquitectura, etc.). O bé, la presència de treballs científics a les revistes internacionals puja, especialment a Medicina i Economia. D’altra banda, Catalunya és la comunitat de l’Estat amb més estudiants ERASMUS, la qual cosa indica l’alta valoració Jordi Pujol passejant pel Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat que tenen a Europa de les nostres universitats. govern conseller de Sanitat, conseller De tota manera és cert que durant els versitaris catalans són molt competitius dins d’Ensenyament i Comissionat per a Unidarrers dos anys les partides pressupostàries l’estat espanyol i la seva participació en proversitats i Recerca de la Generalitat? destinades a Universitats no han crescut tant grames de recerca europeus creix any rere any.

Crec que l’ensenyament que vaig rebre a Aquest creixement de la nostra competiticom fa uns anys (és a dir, han crescut, però no la Facultat de Medicina era bo. I tinc un bon tant). Però si per l’any 1999 es confirma una vitat en l’entorn internacional no vol dir que record dels meus mestres: Soriano, Ramos, millora en el nostre finançament (tot i ser haguem assolit el nivell necessari. I sobretot Vilanova, Pascual, Polit, García Valdecasas, modesta i que no invalida la proposta de refor- trobo que ens manquen uns quants grans etc. En Laporte era adjunt d’en García Valma a fons que plantegem pel 2001) confio que equipaments científics. Durant els propers decasas. D’ell, i de l’altre adjunt, en Salvà, anys, omplir aquest buit serà un dels objecl’any que ve la universitat se’n beneficiarà. en conservo molt bon record.

La millora de 1999 l’hem hagut de dedicar tius de la Generalitat.

El que passa és que aleshores hi havia S’ha creat fa poc el Consell Assessor de la a la LOGSE, sobretot. I crec que això la gent molt pocs mitjans. El servei que recordo més Ciència i la Tecnologia. Entre altres coses de la universitat ho pot entendre. és el de Farmacologia, perquè hi hagué un ens ha d’ajudar a definir les opcions que en temps que jo volia ser farmacòleg. El laboraQuina imatge té dels joves que ara es for- aquest sentit hem de prendre. tori d’aleshores era d’una extrema modèstia.

Al mateix temps que es treballa per augmen i que conduiran el país?

Res a veure amb el d’avui. Afortunadament La tinc bona. Treballen i són seriosos. I mentar el nivell de qualitat de la recerca uniels professors eren molt bons. versitària, hem de treballar per tal que la sobretot tenen més mitjans que abans. És important que els joves en general (no societat catalana es beneficiï d’aquesta recerVostè incideix en la necessitat de fer país, només els universitaris) s’adonin que tenen ca de qualitat. Bàsicament, les nostres de construir junts Catalunya. En aquesta futur i que, en tot cas, per reeixir després dels empreses, per ser competitives, necessiten tasca, quina creu que és la funció de les estudis cal haver fet de l’exigència personal i els coneixements, l’experiència i la tecnolouniversitats? de l’esforç continuat una disciplina bàsica. gia que genera la recerca.

Durant tot el segle XIX i gran part del XX Per tal de facilitar aquest intercanvi uniDurant els últims 20 anys Catalunya ha de la Universitat se n’ha esperat una gran millorat molt, i ara ens trobem en una cruïlla, versitat-empresa, i molt recentment, el contribució a l’elaboració del pensament i i amb un nou repte. Si com crec el resolem CIDEM i la CIRIT han constituït la Xarxa de dels objectius d’un país. Crec que ara se bé, d’aquí a l’any 2010 Catalunya farà un Centres de suport a la innovació tecnològica, n’espera menys en aquest sentit. De tota que permetrà a les empreses buscar solunou salt endavant. manera segueix essent un factor essencial cions als problemes d’innovació tecnològica per al progrés intel·lectual i moral d’un país.

En política científica, concretament en en l’entorn universitari.

I se n’espera molt des del punt de vista de recerca universitària, quines són les direcformació de la gent.

Vostè va estudiar una llicenciatura que trius que té plantejades el seu govern?

A propòsit d’això deixi’m dir que a les També aquí la millora ha estat important. després no va exercir. Tot i així, què li van universitats caldria reforçar la cultura humaLes universitats han estat les grans benefi- aportar els estudis universitaris? Quin nística i millorar la transmissió del que fan a ciàries del Pla de Recerca de Catalunya, ja record té de la docència que va rebre, per la societat que són les institucions de recerca més exemple del seu antic professor Josep importants en el país. Els investigadors uni- Laporte, que després va ser en el seu

21

testimonis

“El violinista d’Auschwitz” en unes jornades a Filologia Jacques Stroumsa, supervivent dels camps de concentració nazis, va inaugurar unes jornades a la UB sobre persecucions a minories en el III Reich a conferència de Jacques Stroumsa, supervivent dels camps de concentració nazis i autor de l’obra recentment traduïda per Editorial Columna Tria la vida.Violinista d’Auschwitz, va inaugurar el passat desembre a l’aula capella de l’Edifici Plaça Universitat les jornades Nit i Boira, organitzades pel Departament de Filologia Hebrea i l’associació d’estudiants SEM Estudiants de Filologia Hebrea i que van tractar les persecucions que van patir diverses minories ètniques durant el III Reich alemany.

Stroumsa va sobreviure al camp de concentració d’Auschwitz gràcies al fet que toca-

L

22

Una de les fotografies exposades durant les jornades

va el violí i va ser escollit membre de l’orquestra que conduïa els condemnats a mort i marcava el pas dels presoners quan anaven a treballar. Després d’Auschwitz va ser presoner a Mauthausen, d’on finalment va ser alliberat.

Durant les jornades, el passadís del Paranimf de l’Edifici Plaça Universitat va acollir una

exposició sobre el tema de les deportacions a la Segona Guerra Mundial, amb fotografies i altre material gràfic. L’organització de les activitats va comptar amb la col·laboració de l’Amical Mauthausen i l’Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (ARCCI)

Els jardins de l’Edifici Històric, patrimoni de la ciutat L’espai està obert al públic tots els dies de la setmana des de les entrades de la Gran Via o a través del portal d’Enric Granados-Diputació Ajuntament de Barcelona ha inclòs el jardí de l’Edifici Històric de la UB entre els 12 primers espais d’interès que s’han catalogat recentment d’acord amb l’Ordenança de zones naturals i espais verds d’abril de 1997. La inclusió en aquest catàleg ve motivada per característiques com la bellesa, antiguitat, història o raresa de l’indret.

El jardí està obert al públic tots els dies de

L’

rehabilitats i s’hi va construir l’hivernacle. El la setmana des de les entrades de la Gran Via 1970 es van dur a terme unes accions per al o a través del portal d’Enric Granados-Dipuseu embelliment tació. A més del reconeixement de la vàlua de l’indret, la seva inclusió en el catàleg municipal suposa que qualsevol actuació pública o privada sobre els arbres o plantacions catalogats requerirà l’autorització municipal.

La seu de plaça Universitat, inaugurada el 1871, ja comportava de bon començament un entorn de jardins dissenyat pel mateix arquitecte autor de l’edifici, Elias Rogent. Inicialment els jardins van servir per als exercicis de botànica de la Facultat de Ciències. El 1933 van ser objecte d’una primera i important remodelació per part de l’arquitecte Josep Domènech Imatge dels jardins Mansana i el 1965 van tornar a ser

tercer cicle

Els alumnes del Màster en Periodòncia, a la Columbia University Els estudiants d’aquest ensenyament participen cada any en seminaris, conferències i pràctiques clíniques en el prestigiós centre nordamericà n cop més la School of Dental & Oral Surgery (SDOS) de Alumnes del màster fent pràctiques la Columbia University de Nova York (Estats Units) va tornar a acollir el gener passat els alumnes del Màster de Periodòncia, institucions del màxim prestigi als Estats de la Divisió IV de la UB, creat el 1991 i Units, considera que “aquesta és una oportudirigit pel professor del Departament de nitat única perquè els nostres alumnes coneCiències Morfològiques i Odontoestomato- guin de prop un centre reconegut internacionalment per l’excel·lència en diferents logia Carles Mendieta.

L’estada és el resultat d’un conveni pioner camps de la recerca bàsica i clínica en malalen l’àmbit universitari de tot l’Estat, promo- tia periodontal, i que a més compta amb el gut des del 1996 pel professor Carles Men- programa acadèmic de postgrau en periodòndieta, el director de Periodòncia d’aquella cia més antic de tots els Estats Units”.

U

L’estada és el resultat d’un conveni pioner en l’àmbit universitari de tot l’Estat universitat, Ira Lamster, i el degà de la SDOS, Allan Formicola, a fi de promoure l’intercanvi acadèmic entre estudiants i professors d’ambdues institucions.

Arran de l’acord, tots els alumnes del màster participen cada any en seminaris, conferències i pràctiques clíniques dins el programa acadèmic de la Columbia University, i al seu torn professors d’aquesta institució americana imparteixen cursos a la UB. Carles Mendieta, que ha estat docent i investigador a la Columbia University i altres

El Màster de Periodòncia de la UB dura tres anys acadèmics i s’adreça a llicenciats en Odontologia i metges especialistes en estomatologia, amb un especial èmfasi en l’adquisició de coneixements pràctics a través dels intercanvis amb la Columbia University i del tractament de pacients amb malaltia periodontal a la Clínica Odontològica Universitària de la UB, al Campus Bellvitge.

La malaltia periodontal (és a dir aquella que afecta el conjunt de teixits que envolten

23

i suporten les dents) és la causa número u de pèrdua de dents després dels 35 anys d’edat i afecta en les seves formes moderada i avançada un 30 % de la població. El màster té per objectiu fonamental la formació de professionals amb coneixements avançats en periodòncia per al tractament d’aquesta malaltia i per a la capacitació clínica en el diagnòstic, pla de tractament, selecció de casos i aspectes quirúrgics de la implantologia oral. Dins les seves assignatures es tracten matèries com estructura, fisiologia i fisiopatologia del periodonci; malalties periodontals; diagnòstic i tractament periodontal; pla de tractament periodontal; revisió de literatura periodontal actual; histologia oral; anatomia funcional de cap i coll; pràctica clínica de la periodòncia; microbiologia oral; oclusió i articulació temporomandibular; bioestadística; cirurgia periodontal; patologia bucal; implantologia oral; biomaterials i periodòncia, i ortodòncia en la malatia periodontal

col·laboració

Més ajuts

per a la recerca farmacèutica de la UB Els professors Joan Tomàs, Joan Bosch i Ernest Giralt analitzen la seva col·laboració amb empreses en el marc d’una nova convocatòria del Pla Nacional n total de vuit projectes de recerca coordinats per professors de la UB rebran en conjunt prop de 145 milions de pessetes procedents de la convocatòria del Pla Nacional d’Investigació Científica i Desenvolupament Tecnològic, engegada l’agost del 1997 per facilitar l’articulació de l’entorn cientificotècnic amb els sectors empresarials a les comunitats autònomes de

U 24

Joan Tomàs

Catalunya, Aragó, Madrid, Navarra, País Basc i La Rioja. L’acció preveu l’ús de fons estructurals del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) amb la doble finalitat de rendibilitzar les anteriors inversions en infraestructures cientificotècniques i, d’altra banda, fomentar les activitats d’R+D a través d’una convocatòria pública.

Com a denominador comú, compten amb la participació d’una empresa com a mínim i són projectes de transferència de resultats d’investigació, demostració o noves tecnologies. La convocatòria acaba el 31 de juliol de 1999 i les resolucions es comuniquen de manera periòdica en funció del nombre de sol·licituds rebudes.

A data d’avui, la CICYT ha aprovat un total de 39 projectes en tot l’àmbit estatal i n’ha denegat 20. Pel que fa a la UB, han estat avaluats 10 projectes del conjunt de 19 presentats fins ara, i se n’han aprovat un total de vuit, coordinats pels professors Marià Alemany del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular; Ernest Giralt del Departament de Química Orgànica; Joan Tomàs del Departament de Microbiologia; Màrius Rubiralta, Joan Bosch i Mercedes Àlvarez del Departament de Farmacologia i Química Terapèutica; Ferran Espiell del Departament d’Enginyeria Química i Metal·lúrgia i, finalment, M. Carmen de la Torre del Departament de Nutrició i Bromatologia.

Cal destacar que la inversió prevista per a Catalunya dins d’aquesta convocatòria oberta és de 1.020 milions de pessetes. Tot seguit, els professors Joan Tomàs, Joan Bosch i Ernest Giralt analitzen la seva col·laboració amb em-

preses en el marc d’aquesta nova convocatòria del Pla Nacional.

Joan Tomàs, del Departament de Microbiologia: “Ha d’existir confiança entre la universitat i l’empresa” “El nostre projecte s’allargarà tres anys i se centra en l’estudi de la membrana externa de bactèries Gram-negatives per tal de desenvolupar possibles tractaments contra infeccions en aus de granja, en col·laboració amb l’empresa catalana Laboratoris Calier S.A, una de les capdavanteres en l’àmbit zoosanitari, amb producció de vacunes i medicaments. Hi col·laboraran professors dels departaments de Microbiologia i de Microbiologia i Parasitologia Sanitàries, i de la UIB i la UCM.

“Aquest nou ajut significa per a nosaltres que la recerca bàsica feta durant molts anys té una aplicació”

Hem de dir que tot això no sorgeix de la casualitat sinó d’uns projectes d’investigació bàsica sobre mecanismes de patogenicitat bacteriana, els projectes amb l’empresa des de fa tres anys, i també de l’experiència adquirida a través de contractes via Fundació Bosch i Gimpera.

Aquest nou ajut significa per a nosaltres que la recerca bàsica feta durant molts anys té una aplicació, i l’empresa podrà accedir al seu torn a una tecnologia per fer una producció controlada de compostos ben definits, i així ampliar el ventall de productes al mercat a mig i llarg termini. Ara bé, a més de la base de la recerca bàsica de qualitat, ha d’existir confiança entre la universitat i l’empresa.

Està clar que si no fos així cap empresari s’hi jugaria els diners.”

col·laboració

Joan Bosch

Joan Bosch, del Departament de Farmacologia i Química Terapèutica: “És necessari potenciar la interrelació entre els investigadors” “Col·laborem amb Laboratoris SALVAT des de fa uns quatre anys i aquest ajut servirà per finalitzar el projecte de recerca, que se centra en la síntesi d’inhibidors de la ciclooxigenasa-2, un enzim que intervé en els processos relacionats amb la inflamació i el dolor. L’equip d’investigadors del Laboratori de Química Orgànica del Departament de Farmacologia i Química Terapèutica s’encarregarà de preparar nous compostos –una de les fases més lentes de la recerca– i l’empresa durà a terme posteriorment les proves biològiques.

“Aquesta convocatòria estimula que els investigadors treballin en temes que responguin a les necessitats reals de l’entorn” Aquesta convocatòria estimula que els investigadors treballin en temes que responguin a les necessitats reals de l’entorn. Per la

Ernest Giralt

nostra part, podem posar a punt mètodes i obrir noves vies per sintetitzar molècules, fins i tot complexes, d’interès terapèutic. La indústria, al seu torn, coneix la nostra experiència i l’aprofita per resoldre problemes de síntesi que ells no podrien solucionar sense sobredimensionar l’àrea de química en detriment d’altres seccions.

No obstant això, per abordar tots aquests reptes són necessaris grups de recerca amb una grandària suficient, i a nivell de les universitats de tot l’Estat hi ha una tendència excessiva a la fragmentació. És ben cert que treballar conjuntament és més difícil que treballar aïllat, però cara al futur s’hauria de potenciar la interrelació entre els investigadors.”

Ernest Giralt, del Departament de Química Orgànica: “Hem de fer ciència bàsica sense deixar d’estar atents a les oportunitats d’aplicar-la” “L’equip d’investigadors del Departament de Química Orgànica se centrarà en el disseny, síntesi i avaluació de pèptids –concretament, uns inhibidors de l’agregació de les proteïnes amiloides– per a la malaltia d’Alzheimer. Treballarem amb l’empresa catalana LIPOTEC, que té línies de producció de molècules peptídiques per a la indústria farmacèutica i de liposomes per al sector cosmètic. Tenim una relació molt fluïda des de la seva creació, de fet bona part del seu

equip tècnic ha fet la tesi doctoral al nostre departament.

25

“Amb aquest projecte podrem explorar la resolució d’un problema concret en base a uns coneixements de recerca bàsica” Amb aquest projecte podrem explorar la resolució d’un problema concret en base a uns coneixements de recerca bàsica que hem acumulat al llarg de més de vint anys d’experiència com a grup de recerca. Per a l’empresa, això pot significar l’entrada al mercat d’un producte nou, cosa que és bastant difícil pel que fa a aquesta malaltia.

Considero que la convocatòria del Pla Nacional facilita l’ús de diners europeus en projectes de recerca sense l’obligació de col·laborar amb grups d’altres països. És compatible amb la participació en altres projectes de recerca bàsica i representa una eina valuosa per incentivar la relació amb les empreses de l’entorn. Ara bé, la ciència bàsica d’avui serà la base dels projectes de recerca del 2010, i aixó vol dir que hem de fer ciència bàsica sense deixar d’estar atents a les oportunitats d’aplicar-la.”

inauguració

Joaquim M. Puyal presenta la nova llicenciatura de Comunicació Audiovisual L’ensenyament està orientat a l’àmbit educatiu, amb un especial èmfasi en les àrees de creació de multimèdies o de programes de ràdio i televisió amb finalitat pedagògica l periodista i antic alumne de la UB Joaquim M. Puyal va impartir un seminari sobre “Viure en una societat audiovisual”, el passat mes de febrer al Saló de Graus de l’edifici de Migdia al Campus Vall d’Hebron, amb motiu de la inauguració dels nous ensenyaments de Comunicació Audiovisual de la Facultat de Formació de Professorat de la UB.

E 26

El passat mes de febrer va començar el curs pont de la llicenciatura per a futurs alumnes que no tenen coneixements previs de la matèria i l’any acadèmic 1999-2000 s’iniciaran les classes del primer curs de la llicenciatura. L’ensenyament de comunicació audiovisual és ara com ara impartit a Catalunya com a ensenyament de primer i segon cicle a la UAB, la UPF i la URL. La nova llicenciatura està orientada a l’àmbit educatiu, amb un especial èmfasi en la formació de professionals de les àrees de creació de multimèdies o de programes de ràdio i televisió amb finalitat pedagògica. El professor del Departament de Didàctica i Organització Educativa i especialista en el disseny i desenvolupament de programes multimèdia per a l’aprenentatge Antonio R. Bartolomé n’és el cap d’estudis.

Pot accedir-se a la llicenciatura sense cap mena de complement de formació des del primer cicle de les llicenciatures en Periodisme, Publicitat i Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual. En el cas dels altres

Buscar feina a Més del 50% de les inscripcions a la Borsa de Treball es fan per Internet n 53 % de les inscripcions a la Borsa de Treball de la UB s’han tramitat a través d’un formulari electrònic a Internet en el primer mes de funcionament d’aquest nou sistema. El formulari electrònic va posar-se en marxa el passat gener, després d’una primera etapa de prova pilot el mes de novembre. Fins a finals de febrer va servir per tramitar 191 inscripcions davant de les 169 fetes a través del procés manual, és a dir desplaçant-se fins a les oficines del Centre de Formació Permanent UB-Sants, encarregat de gestionar la Borsa, o a diversos punts d’atenció al públic com ara algunes secretaries de centre.

U

Joaquim M. Puyal

ensenyaments, pot accedir-s’hi fent complements de formació des del primer cicle de qualsevol llicenciatura i des de qualsevol diplomatura

la xarxa

Aquestes dades han fet decidir als responsables de la Borsa d’instaurar la inscripció electrònica com a únic mètode en el curs 1999-2000. De tota manera, es donarà suport a aquells alumnes que tinguin algun problema a l’hora de fer el tràmit via Internet. En el primer mes, s’ha comprovat que les inscripcions arriLa inscripció electrònica serà l’únic mètode en el curs 1999-2000 ben des d’ordinadors particulars, des dels alumnes, es pot fer des de la pàgina pertanyents a la xarxa de biblioteques de la http://www.ub.es/ofor. Actualment la Borsa UB, i des dels de les aules d’informàtica de té més de 3.000 inscrits i està en contacte la universitat. amb prop de 1.800 empreses Per accedir a informació sobre la Borsa de Treball de la UB, oberta també a antics

literatura

L’escriptor Javier Tomeo guanya la primera edició del Premi Sent Soví L’obra finalista va ser un assaig sobre les limitacions en el menjar imposades per la religió escriptor Javier Tomeo va ser el guanyador de la primera edició dels Premis Sent Soví de Literatura Gastronòmica, convocats per la Càtedra d’Alimentació i Cuina Mediterrània de la UB que porta el mateix nom, el grup Freixenet i Editorial Destino i fallats durant un sopar literari a les caves Freixenet el mes de març, amb La rebelión de D’esquerra a dreta, el president del Grup Freixenet, Josep Ferrer, amb el guanyador del premi, Javier Tomeo los rábanos, una novel·la en clau d’al·legoria que narra la revolta d’aquesta senzilla categoria de millor article periodístic per documenta les limitacions en el menjar hortalissa davant menjars més sofisticats.

“Tanatorio”, publicat al diari El País; la Javier Tomeo és antic alumne de la UB, on imposades per la religió, va resultar finalista. periodista de TV3 Tana Collados en la va llicenciar-se en Dret i Criminologia. El tercer premi va ser atorgat als escriptors categoria de millor programa de televisió Durant els anys vuitanta s’ha confirmat com Blas López Checa i Antoni Hurtado amb El pel seu treball “En tots els sentits”; i els un dels millors narradors espanyols. Entre condimento de París, una novel·la d’aventuperiodistes Pilar Bueno i Raimundo Ortega les seves obres hi ha Amado monstruo, El res que transcorre en diversos paratges a la en la categoria de millor article de revista cazador de leones i el llibre de relats curts recerca d’un condiment que fa bons tots els especialitzada per “De la fonda a la nueva Problemas oculares. El jurat que va atorgar- menjars. Les tres obres premiades seran edicocina. La evolución del gusto culinario en li el premi estava constituït pels escriptors tades per Destino.

España durante los siglos XIX y XX”, apaJosé Luis de Vilallonga, Narcís Comadira i regut a Revista de Libros, editada per Caja Manuel Vázquez Montalbán, la periodista Madrid. El premi al millor programa de gastronòmica Carme Casas, l’editor Andreu ‘La rebelión de los ràdio es va declarar desert.

Teixidor, el psiquiatre Jordi Teixidor i el El termini de presentació d’obres per a la director de la càtedra Sent Soví i catedràtic rabanos’ narra la segona edició d’aquests Premis Sent Soví d’Història Contemporània, Rafael Aracil. El revolta d’aquesta es clourà el 30 de juny i es decidiran el 28 premi, al qual s’havien presentat un total de de setembre, tot coincidint amb la verema, 43 obres, està dotat amb un milió i mig de senzilla hortalissa per exprés desig del Grup Freixenet, que pessetes, la publicació de l’obra guanyadora n’és el patrocinador a l’Editorial Destino i un viatge per a dues El mateix acte va acollir el lliurament persones al restaurant del món que el guadels Premis Juan Mari Arzak als Mitjans de nyador esculli.

L’assaig de Jacinto García Gómez Comer Comunicació. En van ser guanyadors el como Dios manda. Religión y comida, que periodista i escriptor Manuel Vicent en la

L’

27

infraestructura

Nou impuls a la recerca biomèdica Creen el nou Banc de Teixits Neurològics i la Unitat de Fase I a recerca biomèdica tindrà un nou impuls amb la creació de la Unitat del Banc de Teixits Neurològics de la UB i de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, i de la Unitat de Fase I al si de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). Ambdues instal·lacions van presentar-se el mes de març en un acte on van assistir, entre d’altres, el director general de Recerca, David Serrat, el conseller de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, Eduard Rius, la delegada del Govern a Catalunya, Julia García-Valdecasas, el vicerector de Recerca, Màrius Rubiralta, el director científic de l’IDIBAPS, Joan Rodés, i la directora dels Serveis Cientificotècnics de la UB, Montserrat Baucells.

L

28

Banc de Teixits El Banc de Teixits Neurològics és un element cabdal per conèixer els mecanismes que originen les malalties neurològiques i per poder desenvolupar noves estratègies terapèutiques en un futur. Creat el 1990 per la Divisió IV de Ciències de la Salut de la UB i l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, ara enceta una nova etapa amb la constitució d’un comitè científic, l’augment de la plantilla, l’ampliació i reubicació de les instal·lacions i una nova direcció a càrrec dels Serveis Cientificotècnics de la UB. El nou comitè científic està format pel professor del Departament de Medicina de la UB Eduard Tolosa, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Clínic i director del banc des del 1990, i pels professors del Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica de la UB Isidre Ferrer, cap de la Unitat de Neuropatologia de l’Hospital de Bellvitge, i

Teresa Ribalta, Isidre Ferrer i Eduard Tolosa a la Unitat del Banc de Teixits Neurològics

Teresa Ribalta, cap de secció al Servei d’Anatomia Patològica a l’Hospital Clínic.

La plantilla també s’ha ampliat amb la contractació de les tècniques superiors M. Jesús Rey i Concepció Marín.

Instal·lat provisionalment a l’Hospital Clínic, va ser el primer Banc de Cervells constituït a tot l’Estat i compta actualment amb prop de 380 cervells humans de donants malalts i sans que es conserven per a l’estudi de diferents malaties neurodegeneratives, com ara l’Alzheimer, el Parkinson, l’escleorosi múltiple, l’esclerosi lateral miotròfica o la corea de Huntington, que són cròniques, altament incapacitants i, en conseqüència, generen un elevat cost humà, social i sanitari. A tall d’exemple, ara com ara a Catalunya hi ha prop de 16.000 malalts de Parkinson i 100.000 d’Alzheimer, i tot indica que la taxa d’incidència d’aquestes patologies serà cada cop més elevada a causa de l’augment de

infraestructura

l’esperança de vida de la població, entre d’altres factors. És per això que un dels reptes que cal acomplir en aquesta nova etapa és augmentar el nombre de donacions, que ara són una cinquantena per any per terme mitjà. En aquesta línia, els investigadors volen enfortir els lligams de col·laboració amb associacions d’afectats de tot Catalunya a través de reunions i xerrades informatives.

El Banc és l’únic que compta amb l’acreditació de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya i està consolidat com un dels principals centres europeus de recerca neurològica. A més, ha estat coordinador d’un projecte europeu per crear una xarxa de bancs de cervells en què han participat nou països. A més de col·laborar amb el conjunt d’investigadors de la UB, l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), el Banc també ofereix els seus serveis a investigadors nacionals i estrangers amb línies de recerca acreditades en l’àmbit de les neurociències.

Unitat Fase I Millorar la integració entre investigació bàsica i clínica dins l’àmbit de la farmacologia és un dels objectius principals de la Unitat de Fase I, promoguda per l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), una entitat de recerca biomèdica integrada per l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, la UB, el CSIC i la Generalitat de Catalunya. L’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona és capdavanter pel que fa al nombre d’assaigs clínics en l’àmbit estatal, i juntament amb la Facultat de Medicina de la UB conforma ara com ara la primera unitat mixta d’investigació de la xarxa d’unitats d’investigació (REUNI) del Sistema Nacional de Salut.

La nova instal·lació està destinada a desenvolupar els assaigs clínics en Fase I, que consisteix a administrar un producte farmacològic a un grup de voluntaris sans, un cop finalitzada la fase preclínica duta a terme amb animals de laboratori i assaigs in vitro. En síntesi, es tracta de valorar per primer cop la tolerabilitat del producte en humans –és a dir, descartar possibles efectes tòxics–, analitzar la relació dosi-resposta i fer estudis de caire farmacocinètic, que se centren en els processos d’absorció, distribució, metabolisme i excreció de la substància valorada. Està ubicada a les instal·lacions de l’Hospital Clínic i inclou una sala d’utillatge –amb diferents equipaments tècnics–, un despatx mèdic, la sala d’oci per als participants, l’àrea de control d’infermeria, una sala amb capacitat per a

29

Neus Riba i Xavier Carné a la Unitat de Fase I

sis llits –ampliables a vuit–, l’arxiu, el lavabo i unes dependències privades per al personal sanitari.

Millorar la integració entre investigació bàsica i clínica dins l’àmbit de la farmacologia és un dels objectius principals de la Unitat de Fase I El conjunt d’activitats que es desenvolupen al si d’aquesta unitat d’assaig clínic estan perfectament regulades per una sèrie de postulats de la pràctica mèdica –les Normes de Bona Pràctica Clínica– que asseguren tant la confidencialitat i el respecte als drets dels participants, com la fiabilitat dels resultats obtinguts. En aquest sentit, la col·laboració amb els voluntaris sans està tipificada a través d’un contracte legal i tot el procés de treball està supervisat per un

comitè ètic, integrat per un conjunt de professionals de l’àmbit de la sanitat, en què també participen un advocat i un observador de caràcter extern.

La creació d’una Unitat de Fase I està en línia amb les prioritats del Govern central en matèria de legislació en Sanitat, amb una clara política de reducció de la despesa sanitària i d’incentivació de les anomenades especialitats farmacèutiques genèriques (EFG), més conegudes com els compostos genèrics. A tall de resum, un genèric és un producte amb idèntiques forma farmacèutica i composició que l’especialitat de referència, i terapèuticament és totalment intercanviable amb aquesta última. Segons la normativa vigent, per autoritzar els compostos genèrics és necessari realitzar estudis de bioequivalència amb grups reduïts de voluntaris sans, tal com està previst fer en aquesta nova unitat.

Al capdavant de la sala hi haurà el cap de la Unitat de Farmacologia Clínica de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, Xavier Carné, i la responsable de la nova Unitat, Neus Riba

a Egipte

El professor Josep Padró ha localitzat la ciutat de l’època romana ‘Spania’, ubicada al nord d’Oixirrinc l professor d’Egiptologia Josep Padró va arribar el mes de gener de la seva campanya de prospecció arqueològica a la ciutat d’Oixirrinc (Egipte) amb un descobriment inesperat i espectacular: el de la petita ciutat de Spania, una localitat d’època romana citada en els papirs grecs trobats a Oixirrinc i que no havia estat mai localitzada. Les investigacions portades a terme per l’equip del professor Padró han permès trobar finalment aquesta ciutat 25 quilòmetres al nord d’Oixirrinc, cosa que ha donat evidència

E

Imatge de les restes de la ciutat

arqueològica a les fonts literàries. El nom de la ciutat –Spania– continua sent un misteri.

Hom suposa que es podia tractar d’un enclavament d’antics legionaris hispans, però Josep Padró prefereix no pronunciar-se fins que les investigacions no es trobin més avançades.

La campanya arqueològica d’enguany tenia dos objectius bàsics: la fotografia aèria de la ciutat d’Oixirrinc i les prospeccions geofísiques de la necròpolis descoberta l’any passat. Ambdós objectius s’han acomplert. Per fer les fotografies aèries l’equip de Josep Padró ha comptat amb la col·laboració de l’investigador del CNRS francès Yves Guichard, que mitjançant la tècnica d’un estel amb càmera fotogràfica (utilitzada a bastament per missions arqueològiques franceses i britàniques), ha pogut fotografiar tota la superfície de la ciutat, la qual cosa permetrà el traçat de la trama urbana d’Oixirrinc.

Pel que fa a les prospeccions, mitjançant la tècnica del georadar, s’ha descobert en un primer nivell d’excavacions una sèrie de tombes i capelles funeràries d’època copta (segles IV-VII dC) i, en un nivell més profund, tres o quatre tombes d’època saita (VIIVI aC) construïdes amb pedra i volta de canó.

En opinió del professor Padró “encara és aventurat dir si es tracta de tombes inviolades, però en cas de no ser-ho, haurien d’haver estat saquejades en l’antiguitat, en cap cas en l’època contemporània. Pel que fa a les tombes d’època copta hi ha la possibilitat que hi trobem pintures, i en aquest sentit l’estudi podria ser molt interessant. Sempre s’ha especulat que l’origen de la pintura romànica podria trobar-se en la pintura copta”.

En aquests moments Josep Padró espera les conclusions de l’informe tècnic de l’empresa Arqueoradar, encarregada de la prospecció geofísica

arqueologia

Descobreixen una nova ciutat

31

publicacions

Els verins, tema de recerca La història de la toxicologia, nova publicació del professor Jacint Corbella ls verins més coneguts a les cultures de l’antiguitat, l’alquímia i els tòxics, els episodis d’enverinament a la França del segle XVII i l’estat actual de la toxicologia són alguns dels aspectes que amplia el llibre Historia de la toxicología. Del escorpión a las dioxinas del catedràtic del Departament de Salut Pública i Legislació Sanitària Jacint Corbella.

El llibre acaba de ser publicat pel Seminari Pere

E

32

Jacint Corbella

Mata de les unitats de Medicina Legal i Laboral, Toxicologia, i Història de la Medicina de la Facultat de Medicina a la Divisió IV, creat el 1977 per tal de facilitar l’edició de llibres i la difusió de l’activitat científica.

A més de fer una completa revisió del catàleg de verins i dels coneixements sobre intoxicacions al llarg de la història de la humanitat, l’obra també aporta un gran nombre de dades sobre els grans protagonistes de la toxicologia, les aproximacions terapèutiques i la dimensió social en l’ús de determinades substàncies, amb una acurada bibliografia al final de cada capítol.

Antic degà de la Facultat de Medicina i actual cap del Servei de Toxicologia de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, el professor Corbella és autor de nombroses publicacions científiques i de llibres com ara Història de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1843-1985 i Antecedentes históricos de la Medicina Legal en España, entre d’altres

Debat sobre el futur de

les humanitats La periodista Margarita Rivière, l’escriptor Ignasi Riera i el director de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament, Ferran Mascarell, entre els participants a les jornades l mes de gener van tenir lloc a l’Aula Magna de la UB les jornades Humanitats i Societat al Segle XXI, dedicades a debatre els dos aspectes fonamentals que afecten les humanitats en aquest tombant de segle: la seva funció social i la relació amb la universitat.

E

En la sessió de cloenda, el professor Les jornades es van desenvolupar a partir Sebastià Serrano va presentar les conclude dues ponències a càrrec del filòsof i prosions de les jornades fessor de la UB Jaume Mascaró i del director de l’Institut de Cultura de Barcelona, Ferran Mascarell, seguides de sengles taules rodones, en les quals van participar, entre d’altres, l’arquitecte i vicerector de la UPC Elio Piñón, l’editora Beatriz de Moura, l’escriptor José Antonio Millán, l’escriptor i parlamentari Ignasi Riera i la periodista MargariD’esquerra a dreta, Sebastià Serrano, Ferran Mascarell, Antoni Caparrós i Ignasi Riera ta Rivière.

món política la UB

personatges

Protagonistes del

Comença el curs Memòria de la transició a Espanya i Catalunya l curs Memòria de la transició a Espanya i Catalunya, que organitza el Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB i que portarà a la universitat primeres figures de la política catalana i espanyola, ha tingut durant els mesos de febrer i març les seves primeres jornades.

Jordi Solé Tura i Miquel Roca van ser els encarregats d’inaugurar el curs el febrer passat a l’Aula Magna de l’edifici històric amb una taula rodona sobre “Els 20 anys de la Constitució”, moderada pel director general de Recerca de la Generalitat i professor de la Facultat de Geologia de la UB, David Serrat, en què els ponents constitucionals van glossar el paper de la Carta Magna com a instrument de recuperació de la democràcia a Espanya.

En la segona sessió, celebrada també el febrer, l’exdirigent del PCE Santiago Carrillo va oferir la seva visió de la transició espanyola i la contribució del partit comunista al desmantellament de l’Estat franquista.

El professor del Departament d’Història Contemporània Andreu Mayayo va ser

E

Santiago Carrillo

Miquel Roca i Jordi Solé Tura

l’encarregat d’introduir la figura del veterà dirigent comunista.

El març van celebrar-se tres taules rodones: una sobre les nacionalitats, amb Jose Egibar, Xosé Manuel Beiras, Francesc de P. Burguera, Pere Esteve i Sebastià Serra; una altra sobre 20 anys de l’Estatut, amb Macià

33

Santiago Carrillo va oferir la seva visió de la contribució del partit comunista en el desmantellament de l’Estat franquista Alavedra, Jordi Carbonell, Ramon Espasa i Lluís Armet, i una darrera de commemoració dels 20 anys d’ajuntaments democràtics, amb la participació de l’alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, l’alcalde de l’Escala i vicepresident de l’Associació Catalana de Municipis, Josep Maria Guinart, l’alcalde de Mataró i president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Mas, l’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i l’alcalde de Manresa, Jordi Valls, moderada pel catedràtic de la UB i exconseller de Governació de la Generalitat de Catalunya Josep M. Bricall. La darrera sessió del mes va ser una conferència de l’expolític i historiador Josep Benet. Alguns del conferenciants que han de participar més endavant en el cicle són Antoni Gutiérrez Díaz, Joan Raventós i Jordi Pujol, i també hi està prevista la intervenció de Felipe González

història

Rafael Aracil, destapar tabús

del nostre passat

El professor de la UB repassa en l’entrevista algunes de les claus de la transició espanyola i el franquisme l catedràtic d’Història Contemporània Rafael Aracil, nascut a Alcoi el 1941, prové d’una família dedicada al tèxtil.

Especialitzat en història econòmica de la postguerra espanyola, industrialització i moviment obrer, és també director de la Càtedra Sent Soví d’Alimentació i Cuina Mediterrània. Va ser degà de la Facultat de Geografia i Història durant sis anys. Actualment és director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), que organitza del Rafael Aracil davant l’edifici del CEHI febrer al juny el curs Memòria de la transició a Espanya i Catalunya, que dirigeix juntament amb el professor Com que la transició va ser borrón y cuenta d’Història Contemporània Antoni Segura i nueva, jo estic d’acord que sigui així; no que està portant a la UB els principals pro- s’ha de demanar comptes a ningú. Però cal tagonistes de la transició espanyola. Al llarg saber què ha passat. Si els polítics estan d’aquesta entrevista repassem les claus de d’acord a no parlar-ne, doncs que no en parla transició espanyola i altres temes que lin, però els historiadors sí que han de parconformen l’activitat del professor Aracil lar-ne. És precisament per això que al CEHI hem constituït un grup de 12 persones amb com a historiador. gent de la UPF, de la URV i d’UV, per fer recerca sobre això.

E 34

“En aquests primers anys de franquisme, d’escassetat, el que tenia un cupó es feia ric en tres mesos”

Creu que en l’àmbit dels especialistes la transició i la història contemporània espanyola encara s’han d’escriure? Hi ha tabús?

Hi ha tabús no només en la transició, sobretot abans. N’hi ha molts, de tabús.

Vostè està duent a terme una recerca als arxius de la Cambra de Comerç, que porta a terme amb el professor Antoni Segura.

En quin estat es troben les investigacions?

Aquest tema es troba en una fase final. No es tardarà gaire a fer-ne una publicació. Ja hem ordenat l’arxiu i ara hem de realitzar una introducció que lligui els diferents temes del llibre i publicar-ho en una coedició amb la Cambra de Comerç i Edicions de la UB. Encara és prematur avançar-ne les conclusions, però bàsicament el llibre tracta d’un període curt, del 39 al 41, en què tot allò col·lectivitzat es retorna als antics amos, i on es veu –contràriament al que alguns perso-

natges han afirmat– com no es va destruir l’economia, i que en alguns casos fins i tot es va augmentar la productivitat.

No va haver-hi amiguismes estranys? Deia el professor Antoni Segura que aquest era un dels períodes del franquisme més foscos... És el que dèiem abans, la gent té amnèsia.

Però per què hem de tenir-ne els historiadors? En aquests primers anys de franquisme, d’escassetat, manca de primeres matèries i maquinària, el que tenia un cupó es feia ric en tres mesos. Envers Catalunya, hi ha una desconfiança brutal, durant aquest període, i es produeix un fet cabdal: la descapitalització del país. Tot els bancs i institucions financeres van a Madrid. És evident que hi ha un greuge comparatiu important.

Aquesta situació d’‘enxufisme’ constant amb el Govern va marcar una certa cultura empresarial? És evident. L’empresari català sempre vol pactar, amb qualsevol govern, això és obvi.

Sigui un govern de dretes o d’esquerres,

“S’ha de refer la concepció totalitzadora de la cultura i la humanitat” Les universitats van tenir un paper protagonista durant la transició, creu que jornades com les del curs Memòria de la transició a Espanya i Catalunya fan que la universitat pugui tornar a tenir un paper preponderant a la societat?

Crec que això és bastant difícil. Les condicions –les de la transició i les d’ara– són molt diferents. Ara no sé si hi ha gaire il·lusió política en cap sentit.

Les coses ja estan fetes, hi ha un atur important... És difícil mobilitzar la gent al voltant d’aquest tipus d’activitats.

Una altra cosa és que la universitat hagi de dur a terme activitats per connectar amb la societat, això és evident que sí.

El que passa és que poc podrà fer si el primer que treu protagonisme a la universitat és el Govern, l’Estat. Mireu, si no, el que ha passat a l’Autònoma, com es pot ser protagonista a la societat quan es reacciona d’aquesta manera?

Sembla que l’única manera de connectar amb la societat que tenen les universitats és unir-se per protestar d’alguna cosa.

Ara fa un any del seu nomenament com a director del CEHI. Aquestes jornades dedicades a la transició són la posada en escena d’una nova etapa del centre?

En realitat es tractava d’aprofitar el 50è aniversari de la fundació del CEHI per commemorar fets importants de la nostra història. Ara mateix fa 60 anys de la caiguda de Barcelona, de l’acabament de la Guerra Civil, 20 anys de la Constitució. Ens va semblar que reunir els protagonistes d’alt nivell de la transició era el més adequat. El març hem fet una sessió de commemoració dels 20 anys d’ajuntaments democràtics i l’any vinent tenim previst organitzar un curs sobre els anomenats “fontaners” de la transició, els quadres intermedis que, de vegades, saben moltes més coses que no pas els grans personatges.

Totes aquestes coses interessen la gent i si organitzant-les podem pagar

altres recerques crec que fins i tot ens podríem autofinançar.

és allò que no es pot realitzar en poc temps.

Cal una carrera.

Va ser degà de la Facultat de Geografia i Història durant sis anys. El gener passat van tenir lloc a la UB unes jornades sobre el futur de les humanitats. És de l’opinió que cal tornar a l’antiga Filosofia i Lletres?

Jo no diria que cal tornar-hi, diria que s’ha de refer, no tant el pla d’estudis, sinó la concepció que se’n tenia, totalitzadora de la cultura i la humanitat. Encara que després t’especialitzis, hi ha tot un món que has de tenir al cap i comprendre. Això és fonamental, no només per estudiar les humanitats, sinó per dirigir una empresa. Cal donar les eines per ser capaç d’analitzar el món. Això és el que s’hauria de fer, perquè precisament

Hi ha un altre aspecte en la seva trajectòria que és l’estudi de la cuina. Com va sorgir?

Home, és que jo vinc d’una postguerra de racionament. En el moment que vaig tenir ús de raó i quatre peles, vaig dir: “això s’ha acabat!”

De fet, a mi m’ha agradat sempre menjar i cuinar, i em vaig prendre seriosament el fet de l’alimentació com a cultura. I he estat sempre molt a prop de gent com en Jesús Contreras d’antropologia i en Toni Riera d’història medieval, que estaven igualment interessats en aquest tema des de la seva perspectiva. D’aquí va sortir la iniciativa de la Càtedra Sent Soví

Rafael Aracil a l’interior del CEHI

història

millor si és de dretes. El que passa és que hi ha un moment en què no pot, no el deixen pactar. Entre un empresari català i un del règim, l’elecció és clara.

35

personalitat

El llegat científic i humà de

Fèlix Serratosa

La figura del prestigiós investigador es commemora amb una conferència anual que porta el seu nom èlix Serratosa (1925-1995) va ser un dels professors de la UB que ha deixat un mestratge més important, no només en el seu àmbit de la química, sinó també pel que fa a una concepció àmplia de la ciència, incloent-hi una perspectiva humanista. Actualment, la UB participa en el record de la seva figura coorganitzant la Conferència Fèlix Serratosa, que se celebra anualment, junt amb dues institucions en què el científic va exercir també la seva tasca docent i de recerca: la Fèlix Serratosa UAB i el Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Serratosa, llicenciat per la UB en Químiques el 1949, va ser professor de la post per després unir aquestes parts en la UB del 1968 al 1990, i abans hi havia impar- pràctica al laboratori. Va ser un dels pioners tit un curs monogràfic de doctorat del 1962 a Espanya de l’ús de l’ordinador en la receral 1965. Dins l’àmbit de la recerca, va intro- ca en el camp de la química. En concret, va duir una nova mentalitat en el treball de sín- treballar en cinc àmbits fonamentals de tesi dins la química orgànica, on seguia recerca: ortoesters; acetilens (per exemple l’anàlisi retrosintètica, que consisteix a es- dièters i oxocarbonis); diazocetones; cisquarterar mentalment cada part d’un com- decalines i poliquinans.

F 36

En la seva tasca com a docent a la UB, on va començar a treballar reclamat pel professor Josep Castells, va ser professor de molts docents que actualment exerceixen a la universitat. Entre d’altres hi ha l’actual vicerector de Recerca de la UB Màrius Rubiralta, els professors del Departament de Química Orgànica Miquel Àngel Pericàs i Albert Moyano, vicedegà del centre, i la professora Núria Casamitjana, de Farmacologia i Química Terapèutica. Pericàs destaca que com a mestre Serratosa era ambiciós a l’hora de plantejar objectius i que sabia transmetre el repte que això suposava.

Moyano afirma que Serratosa tenia un sentit “estètic” en els seus objectius científics, tot buscant, per exemple, la bellesa en les molècules que sintetitzava.

Pel que fa a Casamitjana, emfasitza el fet que Serratosa sabia relacionar l’àmbit de coneixement científic amb el de tipus humanístic.

Fèlix Serratosa va tenir una inclinació important envers la filosofia i la sociologia de la ciència. Considerava que tant la ciència com l’art tenien en comú la important característica de néixer d’un fet creatiu

Quarta edició de la Conferència Fèlix Serratosa La Facultat de Química va acollir el gener la celebració de la quarta edició de la Conferència Fèlix Serratosa. L’acte, presentat pel vicerector de Recerca, Màrius Rubiralta, incloïa les conferències “Descubrimiento, predicción y creación: aproximaciones a la estética molecular”, a càrrec del catedràtic de Química Orgànica de la Universitat Autònoma de Madrid Javier de Mendoza, i “Recent studies on enantioselective synthesis”, per l’investigador James Elias Corey, de la Universitat de Harvard (Estats Units), distingit el 1990 amb el Premi Nobel de Química pel desenvolupament de la

teoria i la metodologia de la síntesi orgànica. Entre d’altres fites, el professor Corey ha fet destacables aportacions al camp de la síntesi de terpens, uns hidrocarburs insaturats d’origen vegetal que actuen com a precursors de molècules de gran importància biològica. També destaquen els treballs fets en el camp de la síntesi d’hormones i d’una substància de gran interès terapèutic en patologies circulatòries i respiratòries obtinguda a partir del Ginkgo biloba, un arbre originari de la Xina oriental i representant d’un grup primitiu de més de 150 milions d’anys d’antiguitat.

interferències en l’ús del català i el castellà

lingüística

Recerques sobre

La investigació suposa una aposta totalment innovadora en l’àmbit dels estudis sobre contacte de llengües

C

onèixer el tipus i la quantitat d’interferències lingüístiques entre el català i el castellà que apareixen en col·lectius d’estudiants catalanoparlants i castellanoparlants, tant pel que fa a la llengua oral com a l’escrita, conforma una de les línies de treball més destacades del Grup de Recerca per a l’Estudi del Repertori Lingüístic, que coordina, en el marc de l’Institut de Ciències de Liliana Tolchinsky, Melina Aparici, Noemí Argerich i Joan Perera comenten algunes dades de la recerca l’Educació (ICE), el professor Joan Perera, del Departament de Didàctica de la Llengua i la Litegües en contacte dins l’àmbit escolar. ratura. Hi participen també Liliana Tol- ten a Catalunya suposa una aposta totalment Aquesta línia d’investigació està vinculada chinsky, investigadora de l’ICE i coordina- innovadora en l’àmbit dels estudis sobre condora d’altres projectes del grup, diversos professors i investigadors de la Divisió V i les becàries Melina Aparici i Noemí ArgeAquesta recerca s’inscriu en la llarga tradició de l’ICE rich, a més de professors de batxillerat. en estudis sobre llengües i educació Aquesta recerca s’inscriu en la llarga tradició de l’ICE en estudis sobre llengües i educació. Cal destacar que ja el 1970, proamb un projecte internacional finançat per la mogut pel professor emèrit Miquel Siguan, tacte de llengües, entre altres motius perquè Fundació Spencer dels Estats Units, que l’ICE va engegar un primer estudi empíric es fa des d’una perspectiva evolutiva i a parcompta amb la participació de cinc centres sobre la situació de l’educació bilingüe a tir d’individus competents en la pròpia llenuniversitaris més d’Europa, Amèrica del Nord Catalunya, que va obrir camí per celebrar a gua. Per al treball s’han recollit textos narrai el Pròxim Orient. Coordinat internacionalpartir del 1974 els Seminaris sobre Llengües tius i expositius, orals i escrits, d’un conjunt ment per la professora Ruth Berman, de la i Educació de Sitges, autèntics punts de d’estudiants agrupats en cinc blocs d’edat Universitat de Tel-Aviv, i a escala nacional per referència en l’àmbit estatal pel que fa als –des de primària fins al nivell universitari–, a la investigadora Tolchinsky, té per objectiu sistemes d’ensenyament de diverses llen- més de professors de llengua de batxillerat, analitzar la variació dels recursos lingüístics gües. Des de fa dos anys, el professor Perera tots ells de la ciutat de Barcelona. A més dels dels parlants en funció de paràmetres com ara ha reprès aquesta línia de recerca, principal- fenòmens d’interferència, s’hi estudia també l’edat, el nivell educatiu i la llengua utilitzada. ment com a nou coordinador dels esmentats com canvien unes determinades categories Es tracta d’una recerca d’abast molt ampli, ja seminaris i a través de projectes centrats en lingüístiques i retòriques en funció del nivell que aplica una mateixa metodologia i compatemàtiques del màxim interès social i cultu- de formació escolar, de la tipologia textual i ra uns mateixos aspectes en sis llengües ral que afavoreixen la interrelació entre dife- del nivell de formalitat. Un altre aspecte que tipològicament molt diferenciades (romànical subratllar de la recerca és l’aportació de rents equips d’investigadors i de docents. ques, anglogermàniques i semítiques) La recerca sobre els fenòmens d’inter- noves estratègies i recursos didàctics encamiferència en l’ús de dues llengües que cohabi- nats a millorar l’ensenyament de dues llen-

37

equipaments

Enllestides les obres de

la piscina coberta Els treballs també inclouen la construcció d’un nou vestidor, un gimnàs cardiovascular, la reforma del frontó i la construcció d’un solàrium es obres per cobrir la nova piscina del Servei d’Esports de la UB, a càrrec de l’empresa especialitzada Toldos Vallirana, s’han enllestit durant el mes de gener, ultimant així les àmplies reformes per millorar el servei iniciades la passada primavera amb la construcció de la nova piscina i el vestidor de tres plantes i 2.100 metres quadrats, un gimnàs cardiovascular al soterrani del nou vestidor, la reforma del frontó, la construcció d’un solàrium i l’enjardinament de l’entorn. Amb la coberta, la piscina del Servei d’Esports podrà seguir oferint els seus serveis durant els mesos d’hivern. Enguany, i atès que en un principi s’esperava poder enllestir abans les obres, el Servei d’Esports proposarà diverses mesures a la Comissió Econòmica per compensar els socis que havien escollit l’opció 2 de l’abonament, amb dret a l’ús de la piscina i del gimnàs cardiovascular (equipat amb aparells de fitness i en funcionament des del novembre passat).

En paraules del director del Servei d’Esports, Pere Andreu, “el nou abona-

Usuaris del Servei d’Esports gaudint de la nova piscina

ment d’hivern per utilitzar la piscina i la sala cardiovascular ens ha permès augmentar l’oferta de serveis. Pagant per sota de la quota de mercat en aquests tipus d’ofertes, es pot gaudir de la piscina durant tot l’any”.

Els antics alumnes, junt amb els seus cònjuges i fills menors de 18 anys, poden ser socis del Servei d’Esports sempre que ja ho fossin quan estudiaven i no estiguin més

d’un any sense renovar-ne la inscripció. Els que s’hagin llicenciat abans de l’any 1994 i els seus familiars han de pagar 56.000 pessetes per l’anomenada opció 2 i 42.000 pessetes per la més senzilla; per als que s’han llicenciat amb posterioritat, els preus són de 49.000 i 35.000 pessetes respectivament en cada una de les opcions

Podeu utilitzar aquesta butlleta per modificar les vostres dades Cognoms D.N.I. Entitat* Adreça Població Província Llicenciat en

Nom Data de naixement Departament* Codi postal Telèfon Any

* Empleneu-ho només en el cas que es tracti d’una subscripció per a una entitat o empresa

Envieu aquesta butlleta degudament emplenada a La Universitat UB UNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 25, 2n 2a, 08007 Barcelona Fax 403 55 31 Telèfon 403 55 30 Trobareu aquesta butlleta a Internet: http://www.ub.es/antics/alumnes.htm i allí mateix podreu emplenar-la

Teniu el dret d’accés a la informació que us afecta del nostre arxiu de dades (utilitzat per a la distribució de la revista La Universitat UB) i a cancel·lar-la o rectificar-la.

Revista dels Antics Alumnes

B

La

U

38

Universitat

L