La_Universitat_24

La

U B

Universitat

UNIVERSITAT DE BARCELONA Any VII Núm. 24 Juny 2003 2,4 ¤

El Claustre aprova el nou Estatut Formació del Professorat: aprendre a ensenyar Neix l’Orquestra de la UB

Salvador Alemany (Econòmiques, 1968)

“La Fundació Bosch i Gimpera és un exemple de pont entre Universitat i empreses”

anuncio_noviembre.QXD

10/6/03

13:55

Página 1

FINANCIACIÓN HASTA

6

MESES

SIN INTERESES El Instituto Oftaláser es Centro colaborador del CARNET JOVE y CARNET + 25”

La

solución de

la miopía

‘a la carta’ … Y OLVÍDESE

GAFAS O LENTES DE CONTACTO

DE

El INSTITUTO OFTALÁSER es un centro médico especializado en el diagnóstico de los defectos de refracción ocular (miopía, hipermetropía y astigmatismo) y su tratamiento mediante cirugía por rayo láser Excímer de última generación: la técnica ZYOPTIX, que diseña un tratamiento personalizado para cada paciente.

El INSTITUTO OFTALÁSER, situado en el CENTRO MEDICO TEKNON, está dirigido por los doctores Manuel Deó y Josep Ramon Soler.

Los doctores Manuel Deó (izquierda) y Josep Ramon Soler, responsables médicos del Instituto Oftaláser del Centro Médico Teknon de Barcelona.

LAS VENTAJAS DEL LÁSER

GW

• La intervención es rápida: unos 20 minutos.

• El láser es indoloro: la anestesia que se emplea es tópica (gotas de colirio).

• El paciente abandona el quirófano por su propio pie y sin gafas.

• Reincorporación laboral inmediata.

CENTRO MEDICO TEKNON CONSULTORIOS VILANA Desp. 109

www.oftalaser.es

VILANA, 12

Tel.: 901 21 33 33

08022 BARCELONA

Fax: 93 318 95 90

Condiciones especiales para los lectores de:

24

Número

Sumari

4 Actualitat

L’Estatut de tots

El Claustre aprova el nou Estatut

E

L’UB Barça guanya la lliga femenina de bàsquet

20 La Universitat avui Formació del Professorat: aprendre a ensenyar Josep Maixenchs, director de l’ESCAC: “Tots els projectes audiovisuals d’envergadura pensats a Catalunya tenen gent formada a l’ESCAC”

24 Formació continuada Estudiar a la UB durant l’estiu

26 Entrevista Salvador Alemany (Econòmiques, 1968): “La Fundació Bosch i Gimpera és un exemple de pont entre Universitat i empreses”

30 Recerca Qualitat i dimensió europea per als ensenyaments de doctorat

40 Diàlegs del Claustre

B

Universitat

Cordialment,

Joan Tugores i Ques Rector

Revista de la Universitat de Barcelona

ECOLÒG PER

IC

U

l passat dimecres 21 de maig, el Claustre de la UB va aprovar per majoria absoluta el nou Estatut de la UB. Es tancava així un període de prop d’un any de treballs fets per una Comissió. Vull destacar l’esperit de col·laboració i de consens que han demostrat totes les persones i els col·lectius de la comunitat universitària que han participat en aquest procés. A tots ells els vull felicitar per la feina feta i els vull expressar el meu agraïment –personal i institucional– per la tasca duta a terme.

Però, com ja es va dir a les sessions del Claustre, aquest Estatut no és un punt d’arribada: és tan sols un punt de sortida. Ens queda ara una llarga feina que haurem de fer un cop el nou text estatutari hagi estat refrendat pel Govern de la Generalitat.

De la “digestió creativa” que vaig prometre que faríem de la LOU, n’ha quedat, com a principal punt a destacar del nou Estatut, la revitalització del paper del Claustre, que es manté com a òrgan de referència de la vida universitària. Però hem aprofitat l’oportunitat que ens oferien la LOU i la Llei d’universitats catalana per anar més enllà i simplificar l’arquitectura organitzativa de la UB potenciant el paper del centres i la descentralització de funcions.

El nou Estatut explicita també el Grup UB, amb la intenció de combinar agilitat i control en la gestió de les diferents entitats que l’integren, alhora que incorpora noves sensibilitats i preocupacions, especialment en matèria de prevenció de riscos, seguretat laboral, preservació del medi ambient, o atenció a les persones amb discapacitats, entre d’altres.

Aquest és un Estatut obert. Un Estatut amb capacitat de resposta perquè els propers anys seran moments de canvis accelerats per a la institució universitària.

Crec que entre tots podem estar orgullosos d’havernos dotat d’una eina que ajudarà la UB a assolir el grau de docència i recerca de qualitat que la societat ens demana.

PA

La qualitat del sistema educatiu a debat. Conversa entre Marta Mata i Miquel Martínez

La

Carta del rector

Imprès en paper ecològic

Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al Rectorat. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística i secretari general. Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent. Àngela Jover, directora de Màrqueting i Finançament Extern.

Editada pel Gabinet de Premsa. Director: Josep Nieto. Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez. Administració: Montse Cenzano.

Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: premsa@premsa.ub.es. Amb la col·laboració de: els Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Fotografies: J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: BPMO Edigrup. Tiratge: 22.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta.

Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de:

Versió digital de la revista: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

3

actualitat

Aprovat el nou Estatut de la UB El Claustre de la UB va aprovar el nou Estatut de la institució el 21 de maig passat per 166 vots a favor, 2 en contra i 16 abstencions, després de gairebé tres jornades de debat. Ara, el nou estatut haurà de ser ratificat pel Govern de la Generalitat de Catalunya i entrarà en vigor l’endemà mateix de la publicació al DOGC

L

a sessió ordinària del Claustre, convocada pel rector per presentar el projecte de nou Estatut i debatre les més de 300 esmenes presentades al text pels claustrals, es va prolongar gairebé tres dies i va ser la culminació d’un procés àmpliament participatiu, des de la constitució de grups de treball oberts a tota la comunitat universitària, fins a la presentació d’esmenes a l’avantprojecte i projecte d’Estatut elaborats per la Comissió.

Entre els trets fonamentals del nou Estatut, el rector Joan Tugores n’ha destacat un per damunt de tots: la revitalització del Claustre, “un resultat molt allunyat del paper secundari que li adjudica la LOU”. A través del desplegament de l’anomenat Bloc Estatutari –que inclou l’Estatut i les diverses normes bàsiques aprovades pel mateix Claustre o pel Consell de Govern– “el Claustre es manté com a òrgan de

referència de la vida universitària”, explica el rector Tugores.

El rector també ha destacat la simplificació i la clarificació de l’arquitectura organitzativa del nou text. Es potencia

El Claustre es manté com a òrgan de referència de la vida universitària el paper dels centres i alhora s’obre la via a una important descentralització de funcions mitjançant, entre d’altres eines, la possibilitat de posar en funcionament àrees acadèmiques integrades per diversos centres. Aquesta nova arquitectura organitzativa va orientada a

4

incrementar l’eficàcia en el funcionament de la institució per tal de desenvolupar tot el potencial de docència i recerca de qualitat.

Una altra novetat de l’Estatut ha estat l’explicitació del Grup UB, amb la intenció de combinar agilitat i control en la gestió de les diferents entitats que l’integren, establint al respecte instàncies de coordinació com ara les agències i la nova Comissió de Política Científica. També incorpora noves sensibilitats i preocupacions, especialment en matèria de prevenció de riscos, seguretat, preservació del medi ambient, polítiques de qualitat, etcètera.

L’elaboració d’un nou Estatut és conseqüència de l’aplicació de la LOU (Llei orgànica d’universitats) i la LUC (Llei d’universitats de Catalunya). L’anterior Estatut de la UB va ser aprovat l’any 1985 i reformat el 1996.

actualitat

Un procés obert i participatiu La Comissió de l’Estatut ha encapçalat el procés d’elaboració del nou Estatut de la UB. Ha estat una tasca llarga i intensa que ha afavorit el debat i la participació de tots

E

l mes d’octubre del 2002 va marcar l’inici del procés d’elaboració del nou Estatut. Es va constituir la Comissió encarregada de coordinar la redacció del text, que estructuraria la feina a fer en tres grans ponències –Activitat Universitària, Comunitat Universitària i Organització Universitària–distribuïdes alhora en set grups de treball –Política Universitària General, Docència, Recerca, Estudiants, Personal d’Administració i Serveis, Personal Acadèmic i Arquitectura Organitzativa–. S’obria així una etapa

intensa marcada, per damunt de tot, per la participació.

El 26 de novembre del 2002 una reunió del Claustre encetava el debat entre els seus membres i perfilava les primeres inquietuds i voluntats que l’elaboració del nou text despertava en el si de la comunitat universitària. A la fi de l’any, la Comissió de l’Estatut va presentar un primer esborrany i durant els mesos següents tant els claustrals com la resta de membres de la comunitat universitària van poder concretar les seves apor-

Membres de la Comissió de l’Estatut ® El rector:

Joan Tugores Ques ® El secretari general:

Jordi Matas Dalmases ® La secretària general adjunta:

Elena Lauroba Lacasa ® Els professors funcionaris

doctors: Joan Antoni Amador Campos Miguel Ángel Aparicio Pérez Josep Carreras Barnés Albert Casas Ponsati Antón Costas Comesaña Josep Maria Fullola Pericot Ignasi Puigdellívol Aguadé M. Dolors Tapias Gil Jaume Trilla Bernet ® Altre professorat:

Eduardo Butragueño Cerviño Agustí Ten Pujol ® Estudiants:

Carme García Yeste Eduard Lorda Torres Lluís Quer Sardañons Eulàlia Reguant Cura Pedro Riera Sagrera Meritxell Valladares Vidiella ® Personal d’Administració

i Serveis: Cristina Boix Serra Santiago Mulet Masip

5 5

tacions i fer el seguiment del procés a través d’un espai específic a la Web de la UB. El 17 de març, la Comissió va aprovar l’avantprojecte d’Estatut; a la fi d’abril es va reunir novament per discutir, adaptar i incorporar les més de 700 esmenes presentades al text i, finalment, el 30 d’abril va fer públic el projecte d’Estatut. Quedava encara la revisió i adaptació de 300 esmenes més que, juntament amb el text del projecte, es van presentar a la valoració del Claustre.

actualitat

F. Xavier Pi-Sunyer, investit doctor honoris causa F. Xavier Pi-Sunyer, director del Centre de Recerca en Obesitat i cap d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició del St. Luke’s-Roosevelt Hospital Center, va ser investit doctor honoris causa l’11 de març en un acte presidit pel rector Joan Tugores al Paranimf de l’Edifici Històric de la UB

E

l professor del Departament de Medicina Ramon Gomis, cap del Servei d’Endocrinologia, Nutrició i Diabetis de l’Hospital Clínic de Barcelona i padrí a l’acte d’investidura, va destacar al seu discurs la trajectòria científica i personal del professor Pi-Sunyer, nascut a Barcelona el 1933 i que va haver de marxar a l’exili amb la seva família arran el cop d’Estat del general Franco i la posterior guerra civil espanyola (1936-39).

Fill de Jaume Pi-Sunyer Bayo i nét d’August Pi i Sunyer, el professor Pi-Sunyer va cursar estudis universitaris a l’Oberlin College (Oberlin, Ohio) i al College of Physicians and Surgeons de la Columbia University (Nova York), on es va

doctorar en Medicina el 1959. És un prestigiós expert en l’estudi del control hormonal i el metabolisme de carbohidrats, la diabetis mellitus, l’obesitat i la regulació de la ingesta alimentària. Des dels anys vuitanta, part de la seva recerca està orientada cap a estudis de nutrició i problemes derivats de la malnutrició, entre els quals hi ha la diabetis mellitus i l’obesitat.

Cal destacar les seves contribucions als estudis de la regulació hormonal de l’eix enteropancreàtic, la relació entre micronutrients i trastorns del metabolisme i, de manera especial, l’estudi dels adipòcits (cèl·lules constituents del teixit adipós) i la relació entre termogènesi i pèrdua de pes.

Al llarg dels anys, la col.laboració del professor Pi-Sunyer amb la UB i l’Hospital Clínic de Barcelona ha contribuït a formar un nucli d’investigadors en el camp de la nutrició, la diabetis i l’obesitat clau per impulsar la projecció internacional de la recerca en aquest camp de la medicina.

Nissaga d’investigadors Autor de prop de 500 publicacions especialitzades, F. Xavier Pi-Sunyer és professor de Medicina a la Facultat de Medicina i Cirurgia a la Columbia University (Nova York).

Al discurs d’investidura, F. Xavier PiSunyer va recordar la llarga tradició investigadora dels Pi i Sunyer, en especial la figura del seu pare, Jaume Pi-Sunyer Bayo, membre del Departament de Fisiologia de la UB; el seu besavi, Jaume Pi Sunyer (catedràtic de Patologia de la Facultat de Medicina de la UB); l’avi, August Pi i Sunyer (catedràtic de Fisiologia, rector i fundador de la Societat de Biologia de l’Institut d’Estudis Catalans), i el germà d’aquest últim, Santiago Pi i Sunyer, també docent al Departament de Fisiologia abans de ser catedràtic de la Universitat de Saragossa.

6

L’eix de la conferència de Pi-Sunyer va ser la diabetis mellitus, una malaltia metabòlica que genera un elevat cost al sistema públic de salut a causa de l’increment de la morbiditat, la mortalitat precoç i les elevades despeses associades.

Segons Pi-Sunyer, “la diabetis condueix a un augment de les taxes de malaltia microvascular (retinopatia, neuropatia i nefropatia), malaltia coronària, malaltia vascular perifèrica, infart cerebral i discapacitat, i a la reducció de l’esperança de vida. Avui és la principal causa de ceguesa i de la necessitat de diàlisi renal als Estats Units i Europa”. A més, “segons les previsions publicades recentment per l’Institut Internacional de la Diabetis i l’OMS, el nombre de diabètics arreu del món passarà dels 151 milions l’any 2000 als 221 milions l’any 2010 i als 300 milions l’any 2025”.

A banda dels avenços en investigació, el professor Pi-Sunyer va recordar altres factors que són clau en la lluita contra la diabetis, com ara les campanyes educatives i d’informació per canviar els hàbits de la població, l’activitat física i la regulació de la ingesta diària.

Durant l’acte també es van lliurar els títols de doctors (any 2000) i el VI Premi Claustre de Doctors, concedit al treball “Epidemiologia clínica i mesures de control de la infecció nosocomial per Acinetobacter baumannii”, tesi doctoral realitzada per Xavier Corbella Virós (sotsdirector mèdic de l’Hospital Universitari de Bellvitge) i dirigida per Javier Ariza Cardenal, del Departament de Medicina.

El professor Pi-Sunyer va impartir la conferència “La patofisiologia de la distribució del greix en el cos”, el dimecres 12 de març a la Facultat de Medicina, dins el marc de l’última edició de la Lliçó August Pi i Sunyer organitzada per la facultat en memòria del prestigiós fisiòleg.

actualitat

La UB per la pau La Universitat de Barcelona ha manifestat en diverses ocasions el seu rebuig a la guerra d’Iraq. Paral·lelament, estudiants de les diferents facultats i escoles han organitzat nombrosos actes abans, durant i després del conflicte. La comunitat universitària ha viscut de manera molt activa aquestes mobilitzacions contra la guerra, que han tingut un ressò tan ampli a la nostra societat

E

ntre les accions institucionals contra la guerra, el 14 de febrer es va celebrar al Paranimf l’acte “Les universitats catalanes per la pau”, durant el qual l’actriu Montserrat Carulla va llegir el manifest “Les universitats catalanes a favor de la pau: raons contra la guerra”. Ja al mes de març es publicava al diari digital Comunicacions un comunicat signat pel rector on s’instava la comunitat universitària catalana a manifestar-se de forma clara i explícita contra la intervenció armada a l’Iraq. Una jornada a favor de la pau convocada pel rectorat el 26 de març va incloure una concentració al migdia de tota la comunitat universitària davant cada centre, i la suspensió de les activitats acadèmiques per donar suport a la iniciativa del col·lectiu d’estudiants.

Un altre exemple de mobilització va ser l’aturada per la Pau que es va fer durant dues hores el 10 d’abril, que se sumava a la iniciativa sindical. La UB també va obrir al seu web l’espai “Contra la guerra.

Fòrum per la pau”, amb els objectius de donar a conèixer les opinions de la comunitat universitària sobre la guerra a l’Iraq, difondre les activitats que es facin a la UB amb motiu d’aquest conflicte, subministrar informació per col·laborar per a una comprensió millor de la crisi i posar a l’abast del públic les eines de coneixement que genera la mateixa UB en relació amb aquest tema.

També els estudiants de la Universitat de Barcelona han dut a terme diversos actes de condemna de la guerra. Gairebé a totes les facultats han tingut lloc iniciatives com ara la suspensió de l’activitat acadèmica regular i la participació en el referèndum sobre la guerra, així com l’organització de tancades, jornades informatives, pàgines web, classes al carrer o manifestacions.

Per exemple, els dies 5, 6 i 7 de març les facultats d’Econòmiques, Filologia,

Matemàtiques, Geologia i el Campus de Bellvitge es van sumar a una tancada per la pau, i del 3 al 6 d’abril ho va fer el Campus Mundet. A les diverses facultats també es van organitzar conferències, videofòrums, tallers, assemblees i concerts.

En alguns centres es van fer les classes lectives fora de les aules. Al Campus Diagonal en alguna ocasió es van fer les classes al metro perquè la pluja els impedia fer-les a l’avinguda Diagonal com estava previst. Durant aquestes classes extraordinàries, els professors incloïen en els seus programes temes especials sobre la guerra.

Les facultats de Dret, Geologia, Farmàcia, Filologia i Matemàtiques, Biblioteconomia i l’Escola d’Empresarials, per exemple, també van organitzar jornades informatives que tractaven àmpliament les causes i les conseqüències d’aquesta guerra.

Després del conflicte El 7 de maig a l'Aula Magna va tenir lloc la taula rodona “La informació en temps de guerra i de postguerra”, amb els periodistes Esteve Soler i Joan Roura de TV3, que han cobert la guerra de l’Iraq, i el reporter de La Vanguardia Bru Rovira. Es tracta d’una activitat dins el programa “La Universitat per la Pau”, que es desenvoluparà fins al mes de juliol.

La taula rodona, organitzada per la Fundació Solidaritat UB i l’Observatori Solidaritat, va estar moderada per Josep Nieto, director del Gabinet de Premsa de la UB. El dijous 29 de maig va tenir lloc la taula rodona “Petroli, Economia i Dret internacional després de la guerra contra Iraq” dins el mateix programa d’activitats de “La Universitat per la Pau”. Hi van intervenir els docents de la UB Mariano Marzo, professor de recursos energètics del Departament d’Estratigrafia i Paleontolo-

7 7

gia, Javier Martínez Peinado, d’Estructura Econòmica Mundial, i Jaume Saura, de Dret Internacional Públic.

Marta Bofill / Patrícia Lainz

actualitat

L’UB Barça guanya la seva primera lliga

L

’equip UB Barça va guanyar per primera vegada en la història la Lliga Femenina de Bàsquet després de vèncer el Ros Casares de Godella el passat 15 de maig. Aquesta era la tercera temporada consecutiva en què el Ros Casares i l’UB Barça s’enfrontaven en la final, però en les altres dues ocasions la victòria havia estat per a les valencianes.

L’equip va celebrar la victòria amb diversos actes. El dissabte 17 de maig va oferir el trofeu a l’afició al Palau Blaugrana i el diumenge 18 al Camp Nou, mentre que el dilluns 19 va ser rebut a l’Ajuntament i la Generalitat.

Dos tirs lliures transformats per la capitana de l’equip, Laia Palau, a falta de només tres segons per al final, van sen-

tenciar un partit molt igualat amb el resultat final de 70 a 72 al pavelló de la Font de Sant Lluís de València. La victòria de l’equip entrenat per Carme Lluveras i dirigit per Joan Gallego s’ha esdevingut al cinquè partit del play-off final de la Lliga.

L’equip oficial de bàsquet femení de la Universitat de Barcelona afrontava la temporada 2002-2003 amb sis nous fitxatges i la signatura d’un conveni de col·laboració amb el FC Barcelona, que va motivar el canvi de nom d’Universitari a UB Barça.

L’Universitari es va inscriure a la Federació Catalana de Bàsquet el 1985. Els bons resultats assolits any rere any i el fitxatge de jugadores de prestigi van possibilitar l’ascens de l’equip a la màxima categoria del bàsquet estatal el 1990.

Acords amb universitats asiàtiques

E

n els darrers mesos la UB ha firmat acords amb diferents universitats asiàtiques: la universitat japonesa de Waseda, la xinesa de Sichuan i les universitats índies Jawaharlal Nehru University i Banaras Hindu University. Aquests acords de cooperació s’emmarquen en la línia estratègica de la UB d’ampliar les relacions acadèmiques amb els països asiàtics.

El conveni amb la universitat Waseda preveu, entre d’altres, visites de professors i estudiants d’ambdues universitats, projectes de recerca comuns, intercanvi de publicacions acadèmiques, conferències, seminaris, simpòsiums i presenta-

versitat de Barcelona i la Casa Àsia a diferents universitats índies. En total es van establir contactes amb cinc de les més prestigioses universitats índies: Jawaharlal Nehru University (Nova Delhi), Jiwaji University (Gwalior), Banaras Hindu University (Benarés), Central Institute of Higher Tibetan Studies (Sarnath) i Bangalore University (Bengaluru). La delegació també va ser rebuda per l’ambaixador espanyol a Índia, Rafael Conde.

Pel que fa a l’acord amb la Universitat de Sichuan, aquesta és una de les més antigues de la Xina, fundada al 1896, i una de les més importants quant a nombre d’estudiants, amb prop de cinquanta mil alumnes.

Disposa de 150 instituts de recerca, té una biblioteca amb més de cinc milions de volums i hi treballen més de quatre mil tres-cents professors. El conveni permet –entre altres qüestions– l’intercanvi de professorat, investigadors i estudiants, així com compartir materials d’investigació, documents científics i publicacions.

El passat mes de novembre una delegació de la UB va visitar també Xina convidada pel govern d’aquell país. Durant l’estada es va firmar un conveni marc amb la Universitat de Llengua i Cultura de Pequin amb l’objectiu de desenvolupar els estudis de xinès i castellà.

cions organitzades per cadascuna de les universitats, així com també facilitar l’admissió d’estudiants qualificats des d’una universitat a l’altra amb la finalitat de matricular-se en cursos acadèmics de pregrau i postgrau.

Els convenis amb la Jawaharlal Nehru University i la Banaras Hindu University també preveuen la col·laboració en àmbits similars. Inicialment, els intercanvis se centraran en el desenvolupament d’estudis indis a la UB i estudis europeus a les dues universitats índies. Els acords van ser signats en el transcurs d’una visita que va realitzar una delegació conjunta de la Uni-

Acte de signatura de l’acord amb la universitat de Sichuan

8 8

actualitat

Èxit del primer concert de l’Orquestra Universitat de Barcelona En un Paranimf ple de gom a gom, la primera orquestra simfònica d’una universitat catalana, l’Orquestra Universitat de Barcelona, es va presentar el dia 8 de maig amb un gran èxit de públic. L’Orquestra està integrada majoritàriament per estudiants universitaris i poseeix una estructura similar a una formació professional

V

an assistir a l’acte el rector, Joan Tugores, els equips rectorals i de gerència, el conseller d’Universitats, Andreu Mas-Colell, l’exrector de la UB Josep Maria Bricall, l’expresident del Consell Social Josep Maria Puig Salellas, així com nombrosos membres de la comunitat universitària.

Abans d’iniciar-se l’acte, el vicerector d’Activitats i Patrimoni Culturals, Salvador Claramunt, va destacar la importància de l’acte i va agrair a tots el membres de l’orquestra l’esforç realitzat. Sota la direcció de Carles Gumí, l’Orquestra va iniciar el seu primer concert amb l’obertura de L’italiana in Algeri de Rossini, va continuar amb el concert per a flauta, arpa i orquestra de Mozart (amb les solistes Sofía Martínez a la flauta i Laura Boschetti a l’arpa), i a la segona part va oferir la Simfonia núm. 104, “London” de Haydn. Fora de programa va interpretar La santa espina. L’Orquestra oferirà un nou concert el 21 de juny a la Sala Simfònica de l’Auditori de Barcelona.

“Ara tenim una plantilla que encaixa amb la formació típica del final del segle XVIII i principi del XIX; si en el futur creixem, podrem abastar tot tipus d’obres”, explica el director, Carles Gumí. La idea és fer dos o tres repertoris cada any i interpretar-los tant a la UB com a fora, mitjançant acords i intercanvis amb altres universitats.

El vicerector d’Activitats i Patrimoni Culturals, Salvador Claramunt, afirma que el naixement de l’Orquestra de la UB “és un somni finalment acomplert que ens situa al nivell de les universitats centreeuropees i britàniques”. L’Orquestra s’ha creat per iniciativa d’aquest vicerectorat, que ha destinat uns 6.000 euros repartits en el pressupost de dos anys per adquirir diversos materials necessaris per als asssajos i els concerts (timbales, un contrabaix, afinadors, atrils i partitures, etc.). Aquesta

quantitat és poc elevada amb relació al nivell de qualitat assolit per la formació, que es basa en el voluntarisme dels músics els quals aporten ells mateixos els instruments musicals.

El primer que es va fer per iniciar l’orquestra va ser buscar persones interessades a formar-ne part i, en poc temps, es va rebre més d’un centenar de sol·licituds.

D’acord amb l’objectiu d’assolir un determinat nivell, es va organitzar un conjunt d’audicions per seleccionar els futurs membres de l’orquestra, als quals es demana com a mínim un grau mitjà de coneixements de l’instrument que desitgen tocar.

El model que se seguirà és el de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, la qual destaca dins el panorama de formacions universitàries a Espanya, ha actuat en nombrosos auditoris arreu d’Europa i ha obtingut premis per la seva qualitat.

L’estructura de l’Orquestra de la UB és similar a la d’una formació professional: hi ha una comissió artística integrada pel

9 9

director, Carles Gumí, i pel coordinador artístic, Edmon Elgström (professor del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical i Corporal de la UB). De la part no musical se n’encarrega el coordinador tècnic, Xavier Peix, amb la col·laboració del personal del Vicerectorat d’Activitats i Patrimoni Culturals. Els membres de l’orquestra són majoritàriament estudiants universitaris, tant de primer i segon cicle com de tercer, que provenen de múltiples ensenyaments, encara que hi ha una presència més elevada de Mestre Especialitzat en Educació Musical i d’estudiants de les àrees de Ciències de la Salut. També hi ha un professor, antics alumnes de la UB i algunes persones vinculades de maneres diferents a la universitat. L’orquestra no està formada només per músics, sinó que també hi ha un grup de persones responsables de les tasques de regidoria i arxiu. Els projectes se centren en el fet que l’orquestra creixi, i regularment s’aniran convocant audicions per tal d’ampliar-ne la plantilla.

actualitat

Commemoració del centenari del naixement de Francesc de B. Moll

E

l dilluns 28 d’abril, a la Sala de Juntes del Rectorat, va tenir lloc la inauguració de les Jornades en Honor de Francesc de Borja Moll i de l’exposició “Francesc de B. Moll, la paraula que foradà la roca”, amb l’assistència del rector, Joan Tugores, i el conseller d’Educació i Cultura del Govern Balear, Damià Pons.

L’exposició, que prèviament s’ha pogut veure a Palma de Mallorca, forma part d’un extens programa d’activitats que s’ha desenvolupat a les illes Balears amb motiu del centenari del naixement del filòleg menorquí (1903-2003).

Les jornades es van desenvolupar al llarg del dilluns 28 i el dimarts 29 d’abril a la tarda amb un seguit de conferències a càrrec dels professors Aina Moll, Germà Colón, Maria Pilar Perea, Josep Grimalt i Joan Veny sobre diversos aspectes de l’obra de Francesc de Borja Moll. Es van cloure amb una taula rodona dimarts sobre “La unitat i la diversitat de la llengua catalana”, amb la participació d’Antoni Ferrando, Joan Julià i Joan Miralles, moderada per Joaquim Viaplana. Es va presentar també l’edició en CDROM del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, finançat per la Con-

selleria d’Educació i Cultura de les Illes Balears.

Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903 - Palma, 1991), lingüista i editor, va continuar el Diccionari català-valencià-balear (1964) després de la mort de mossèn Antoni M. Alcover, va fundar l’Editorial Moll (1933), la Biblioteca Les Illes d’Or (1934) i la Biblioteca Raixa (1954). Autor, entre d’altres, de la Gramàtica històrica catalana (1952) i Els llinatges catalans (1959), i doctor honoris causa per la UB l’any 1975, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1971) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983).

Cal destacar que el Diccionari AlcoverMoll ja es pot consultar en aquest moment per Internet, després de la tasca feta per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Editorial Moll, amb la participació dels governs de Catalunya, les Illes i d’Andorra, amb l’objectiu de crear recursos lingüístics en noves tecnologies. S’hi pot accedir a través de la pàgina web de l’IEC www.iecat.net, on hi ha un enllaç que permet arribar-hi. El responsable de la digitalització ha estat el professor del Departament de Filologia Catalana Joaquim Rafel.

Aina Moll i Sebastià Bonet en l'acte d'homenatge

10

Els candidats a l’alcadia de Barcelona presenten els seus programes L’Edifici Històric de la UB va acollir les presentacions dels programes electorals dels cinc candidats a l’alcaldia de Barcelona amb representació al Consistori. L’objectiu principal d’aquestes conferències va ser donar a conèixer al món universitari i al públic en general les propostes de cada partit.

La primera conferència programada va ser la d’Imma Mayol (d’IC-V) el 18 de març, que no es va realitzar per manca d’assistents. L’alcaldable d’ERC, Jordi Portabella, va presentar el seu programa el 24 de març i el va seguir el 7 d’abril Alberto Fernández (PP), en un acte en què va ser increpat fortament per grups d’estudiants contraris a la guerra a l’Iraq que van impedir el normal desenvolupament de la presentació del programa.

Finalment, el 5 de maig va ser el torn de l’alcaldable per CiU, Xavier Trias, i la darrera conferència, el 6 de maig, va anar a càrrec de Joan Clos (PSC).

Desena edició del premi Carme Serrallonga El 22 de maig es van lliurar els guardons de la desena edició del premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística, que van obtenir la revista El Triangle i l’estudiant de Filologia Catalana de la UB Josep Maria Gutiérrez. En el mateix acte es va celebrar una taula rodona amb representants de les entitats i empreses guardonades els anys anteriors sobre el tema “La qualitat lingüística a les empreses: un factor de competitivitat i d’atenció a la ciutadania”. El premi Carme Serrallonga, convocat per Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB i la Facultat de Filologia, es destina a una empresa o entitat que, sense estar-hi obligada per llei, faciliti al màxim els intercanvis de comunicació i de coneixement entre els ciutadans. Les organitzacions són proposades per estudiants de les universitats públiques de l’àrea de Barcelona i es premia també l’estudiant o grup d’estudiants que hagi elaborat millor la seva proposta.

actualitat

Quim Monzó i Joan Solà, als actes de Sant Jordi L’escriptor Quim Monzó i el filòleg Joan Solà van parlar sobre l’estat actual del català en un acte el dia 25 d’abril a l’Aula Magna dins les celebracions de Sant Jordi a la UB. Així va començar el cicle “Diàlegs sobre la llengua”, impulsat pel Vicerectorat de Política Lingüística i el Servei de Llengua Catalana

T

ant Monzó com Solà van diagnosticar un mal estat de la llengua catalana.

Entre els problemes que amenacen l’idioma, Solà va esmentar els aspectes demogràfics, la globalització, la manca d’interès per aquest tema entre la joventut i la degradació de la llengua. No obstant això, també va assenyalar aspectes positius com una coneixença àmplia de la llengua, la protecció que es fa de l’idioma, l’existència d’unes eines tècniques bones per a la coneixença de la llengua i un nombre de parlants encara suficient. Amb vista a les accions que cal emprendre, Solà va assenyalar que es podria fer una mena de pluja d’idees des de diferents actors socials i, sobretot, va emfasitzar com a bàsic que el català “guanyi el carrer”. “Es pot anar de baix, del carrer, a dalt, als acadèmics, però no al contrari”, va afirmar.

Quim Monzó va estar d’acord en el fet que el català es troba en un mal moment, i fins i tot va llançar la provocació que “només es pot parlar d’un bon funeral”.

També va denunciar que el nacionalisme ha fet un símbol de la llengua i es va pregun-

tar de què serveix tenir una gran literatura medieval “si no pots lligar en català als bars d’Aribau”. L’escriptor va llegir dos dels seus contes que tracten el tema de la llengua i fins i tot en va improvisar un sobre un home que pretenia viure un dia només en català.

Altres activitats de Sant Jordi La diada de Sant Jordi es va celebrar com és habitual, a diversos centres de la universitat. A Medicina, per exemple, es va fer un concert de l’orquestra i la coral de la Facultat, el lliurament de la IX edició del premi literari que convoca el centre, representacions del grup de teatre de la Facultat, una actuació de la colla castellera universitària Arreplegats i una mostra d’associacions. A Filologia, el dia 24 es va celebrar per segona vegada la Primavera Amaziga, dedicada a la difusió de la llengua i la cultura berber. A la Facultat de Biologia va tenir lloc la conferència “Malta, el melic del món”, a càrrec de Joaquim Monturiol. En aquest mateix centre es va celebrar la jornada “DNA: 50 anys de la Doble Hèlix” per commemorar la descoberta del model estructural del DNA fa cinquanta anys. Del 23 d’abril al 30 de maig es podia veure també a Biologia “Exponatura 2003” (XXIV edició). Enguany el lliurament del premi de literatura Arrelats, que convoca la Xarxa de Dinamització Lingüística, es va avançar a la festivitat de Sant Jordi i va tenir lloc dins de la Jornada per la pau a la Facultat de Dret el dia 9 d’abril. La guanyadora va ser

11

l’estudiant de Dret Laura Macho amb l’obra Son de nit. A Econòmiques el 24 d’abril es van lliurar les anomenades “Ensaïmades lingüístiques” que atorga la Comissió de Dinamització Lingüística del centre per premiar l’esforç en l’ús del català a la Facultat.

Exposició d’ex-libris japonesos La Facultat de Belles Arts va acollir del 8 al 25 d’abril una mostra d’ex-libris japonesos d’autors contemporanis, els quals abastaven temes com la natura i la història d’aquest país asiàtic, els signes del zodíac i l’erotisme, entre d’altres.

La mostra es va inaugurar amb la lectura de poesia que és tradicional celebrar cada any a la Facultat pels voltants de Sant Jordi i que enguany es va dedicar a obres amb contingut antibèl·lic. Es van llegir composicions d’autors catalans (alguns tan coneguts com Pere IV o Martí i Pol) i una selecció de poesies perses a càrrec de la doctoranda Nazamín Amiriam.

Els ex-libris japonesos com a marques de propietat dels llibres daten aproximadament del mateix temps que a Europa, encara que al Japó en comptes d’ex-libris va ser més comú l’ús de l’inkan (una mena de segell que servia per marcar els llibres). La progressiva utilització dels ex-libris a la manera europea va començar a estendre’s en el període Meiji.

La mostra que es va poder veure a Belles Arts estava formada per peces de la col·lecció particular del professor del Departament de Pintura Francesc Orenes, i incloïa obres fetes amb diferents tècniques com ara la xilografia, la serigrafia o la calcografia.

actualitat

‘Antígona’ i ‘Els set contra Tebes’ unides en un espectacle de l’AIET

L

’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET) de la UB va representar els dies 2, 3, 4 i 5 d’abril al Paranimf l’obra Els set contra Tebes i Antígona, que uneix en un sol espectacle aquestes dues tragèdies gregues d’Èsquil i Sòfocles respectivament. El muntatge està dirigit per Hadi Kurich i entre els actors hi ha Francesc Luchetti i altres rostres coneguts de l’escena catalana.

Els arguments d’Els set contra Tebes i Antígona són la continuació l’un de l’altre: la primera acaba amb la mort d’Etèocles i Polinices i a la segona s’explica com la seva germana Antígona vol enterrar els cossos d’ambdós. Partint d’aquesta relació entre les dues tragèdies, el director Hadi Kurich ha creat encara més nexes d’unió entre elles, per exemple fent aparèixer els mateixos personatges en les dues històries. Tot això, però, mantenint les estructures bàsiques de cada obra.

Francesc Lucchetti feia el paper del monarca Creont i els altres intèrprets són Matilda Espluga (Antígona), Ramon Giró (Etèocles), Fèlix Pons (Tirèsies), Elena Codó (Ismene), Sergio Caballero (Hèmon) i Ramon Garrido (en el paper d’un guarda). A més de la seva experiència teatral,

alguns dels actors eren rostres populars per la seva participació en serials de TV3 com El cor de la ciutat.

Hadi Kurich va ser director del Teatre Nacional de Sarajevo fins al 1992 i actualment està al capdavant de la companyia El Teatro de la Resistencia. Ha dirigit al llarg de la seva carrera més de cinquanta muntatges i ha rebut el premi especial de la

crítica de Barcelona.

L’AIET va ser creada el 15 de novembre de 1993 per tal de promoure i difondre activitats de tipus teatral, no només en la vessant estrictament de creació d’espectacles, sinó amb la publicació de la revista Assaig de Teatre i l’organització de conferències, tallers, taules rodones i congressos internacionals.

Guardó pòstum a Rafael Alberti

E

l 8 de maig el vicerector d’Activitats i Patrimoni Culturals, Salvador Claramunt, va fer entrega en presència del director de l’Aula de Poesia de Barcelona, Jordi Virallonga, de la Medalla de Plata de la UB a Rafael Alberti en la persona de la seva vídua, María Asunción Mateo, en el marc de

les IX Jornades de Poesia i Mestissatge que organitza l’Aula de Poesia de la UB i que enguany dedica a la Poesia i exili.

Les jornades, coordinades pel professor de Filologia Espanyola i poeta Jordi Virallonga, es van iniciar amb la conferència "Rafael Alberti: un siglo de poesía viva" a càrrec de la seva vídua.

Després va tenir lloc una taula rodona dedicada a l’exili espanyol moderada per Virallonga mateix, amb la participació del professor de la Universitat Autònoma de Madrid Francisco Caudet, autor entre altres llibres d’Hipótesis sobre el exilio republicano de 1939 (Fundación Universitaria Española, 1997) i El exilio republicano en México (Fundación Banco Exterior, 1992), el professor de la Universitat Complutense Gonzalo Santonja, autor de Los signos de la noche (Ed. Castalia) sobre els intel·lec-

12

tuals republicans exiliats, i l’editor, poeta i assagista, director de la Fundación Jorge Guillén, Antonio Piedra. A la tarda va tenir lloc la taula rodona dedicada a l’exili a Catalunya, moderada pel poeta Gabriel Planella, amb la participació dels escriptors i poetes Montserrat Abelló (Tarragona, 1918), exiliada a França, Anglaterra i Xile, Albert Manent (Premià de Dalt, 1930) i Jordi Sarsanedas (Barcelona, 1924). L’acte va finalitzar amb un recital de poetes exiliats. L’Aula de Poesia va decidir dedicar aquestes IX Jornades de Poesia i Mestissatge a la Poesia i exili en resposta a l’actual ambient bèl·lic, principal causa de tots els exilis existents al món. En aquest sentit, es volia recordar els intel·lectuals i creadors espanyols i catalans que van haver de patir-lo després de la Guerra Civil pel sol fet de ser demòcrates.

actualitat

La UB s’instal·la a Nou Barris

L

’Ajuntament de Barcelona i la UB van signar el 7 de març un conveni pel qual els estudis de Relacions Laborals de la UB es traslladaran a un edifici inclòs en el projecte de reordenació de l’Illa Central Renfe-Meridiana, a Nou Barris. L’edifici, de 2.500 metres quadrats, tindrà accés per l’avinguda Rio de Janeiro, just al costat del complex Heron City i del futur centre d’El Corte Inglès, i està previst iniciar-hi les activitats el curs 2004-05.

La UB participarà en l’elaboració del projecte inicial, la distribució i l’adequació de l’interior de l’espai, tenint en compte les diferents activitats, ensenyaments i serveis que haurà d’acollir, com també en la fase del projecte que tingui a veure amb l’entorn i l’accés al centre. Aquesta futura ins-

tal·lació universitària respon a l’interès d’ambdues institucions, Ajuntament i Universitat, per descentralitzar i estendre l’ensenyament superior a diferents indrets de la ciutat i, en concret, a Nou Barris.

D’aquesta manera es vol aportar als ciutadans d’aquest districte una millor connexió i implicació amb el món educatiu. Els estudis de Relacions Laborals de la UB, actualment amb seu al carrer d’Ortigosa, són una titulació integrada a la Facultat de Dret des del 1994. Els segueixen prop de dos mil estudiants, un alt percentatge dels quals (el 40%) compagina l’estudi amb la vida laboral. El cos docent està format principalment per professors universitaris, magistrats, persones vinculades la patronal o l’Administració i advocats laboralistes.

L’Ajuntament de Badalona cedeix l’edifici de la CACI

L

a UB rehabilitarà i posarà en funcionament l’antic edifici de la Compañía Auxiliar del Comercio y la Industria situat a la façana marítima de la ciutat de Badalona. La rehabilitació i ús de l’edifici és el resultat del conveni de col·laboració entre la UB i l’Ajuntament de Badalona, signat el 5 de maig passat pel rector, Joan Tugores, i l’alcaldessa, M. Teresa Arqué.

L’edifici cedit per l’Ajuntament de Badalona esdevindrà, un cop rehabilitat, un centre de la UB inserit en el conjunt d’altres actuacions academicodocents o de recerca relacionades amb l’educació, el coneixement i la comunicació, especialment pel que fa a l’àmbit de les ciències del mar. L’acord de cessió d’ús respon a l’interès de la ciutat de Badalona de millorar la seva connexió i implicació en el món educatiu, especialment de l’àmbit universi-

tari, i a l’expansió iniciada per la UB a altres termes municipals de l’entorn metropolità de Barcelona, recollint iniciatives innovadores i de millora tecnològica.

L’antic edifici de la Compañía Auxiliar del Comercio y la Industria, situat a primera línia de mar, té una superfície construïda de 5.400 metres quadrats distribuïts en sis plantes. Va ser construït al final del segle XIX per l’arquitecte Jaume Botey i, juntament amb La Farinera i el Palau de Mar del Port Vell de Barcelona, també de Botey, és una de les obres més emblemàtiques de tota una època industrial i arquitectònica. La seva rehabilitació s’inscriu en el projecte de regeneració de la façana marítima que l’Ajuntament de Badalona ha recuperat amb l’objectiu de dotar la ciutat d’una àrea residencial propera al mar.

13

El professor Pere Farrés publica una edició crítica de ‘L’Atlàntida’ El professor de literatura catalana contemporània Pere Farrés ha publicat Jacint Verdaguer, L’Atlàntida, dins l’Obra Completa que editen Eumo Editorial i la Societat Verdaguer tot coincidint amb el 125è aniversari de la primera edició de l’obra i amb la celebració de l’Any Verdaguer.

Es tracta d’una edició crítica que consta d’un extens estudi preliminar que analitza tot el procés d’escriptura, les fonts, la significació de l’obra i l’anàlisi literària. El text ha estat establert a partir de dos manuscrits acabats de l’obra, conservats a la Biblioteca de Catalunya, a més de totes les edicions publicades en vida del poeta (1877, 1878, 1886 i 1897). Aquesta edició s’afegeix a l’editada per Narcís Garolera (Quaderns Crema, 2002), i a la d’Eduard Junyent i Martí de Riquer (Ajuntament de Barcelona, 1946), un dels primers llibres editats en català després de la Guerra Civil.

Un curs analitza el paper dels mitjans de comunicació durant la Transició El Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB va organitzar la cinquena edició del curs “Memòria de la Transició a Espanya i a Catalunya”, dedicat enguany a analitzar el paper dels mitjans de comunicació durant la Transició. Les sessions es van impartir del 25 de febrer al 10 d’abril al Col·legi de Periodistes i van ser conduïdes pels professors Rafael Aracil, Andreu Mayayo i Antoni Segura.

El curs, que va incloure la presència de destacats periodistes protagonistes d’aquells moments històrics com Josep M. Huertas, Xavier Vinader, Manuel Vázquez Montalbán o Pedro Altares, va tractar, entre altres temes, la premsa del Movimiento, la premsa clandestina, la censura, els diaris catalans i els espanyols, el “destape” i la premsa esportiva.

actualitat

La Càtedra Sent Soví estrena consell assessor

L

a Càtedra Sent Soví d’Alimentació i Cuina Mediterrània va constituir el 29 d’abril el seu Consell Assessor, format per vint-i-sis membres de la comunitat universitària i professionals de la restauració i dels mitjans de comunicació, amb l’objectiu de desenvolupar les relacions i la projecció de la UB en l’àmbit de la restauració i la gastronomia.

La UB va signar el mes de febrer un conveni amb la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet per crear el Campus de l’Alimentació al recinte Torribera, amb l’objectiu de potenciar els àmbits de l’alimentació en les seves vessants de docència, recerca i prestació de serveis, conjuntament amb una forta conne-

Consell assessor Membres de la UB ® Joan Tugores, rector ® Gaspar Rosselló, director de la Càtedra Sent Soví ® Josep Boatella, delegat del rector al Campus de l’Alimentació ® Jordi Suriñach, vicerector de Política Científica ® Claudi Mans, director del Centre de Formació Continuada - Les Heures ® Jorge Wagensberg, director del Museu de la Ciència i professor de la Facultat de Física ® Antoni Riera, vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans ® Jesús Contreras, Grup d’Estudis Alimentaris ® Miquel Viñas, Laboratori de la Cuina ® Miquel Martínez, director de l’Institut de Ciències de l’Educació ® Rafael Aracil, membre de la Junta Gestora dels Premis Sent Soví

xió amb els sectors i agents socials vinculats al fet alimentari i gastronòmic.

La Càtedra, guanyadora del Premi Nacional de Gastronomia el 1998, està dirigida des de març de 2002 pel professor de la Facultat de Física i assessor del rector per a la Convergència Europea Gaspar Rosselló, que va substituir el catedràtic d’Història Contemporània Rafael Aracil, que desenvolupava aquest càrrec des de la constitució de la Càtedra el 1998.

La Càtedra, conjuntament amb Freixenet i RBA, atorga anualment el Premi Sent Soví de Literatura Gastronòmica i el Juan Mari Arzak de Mitjans de Comunicació, únics tots dos a Espanya en el seu gènere. ®

José Barbosa, Departament de Química Analítica ® Àngela Jover, cap de Màrqueting i Patrocini de la UB Membres del sector de la restauració i mitjans de comunicació ® Xavier Mestres, president de l’Institut Català de la Cuina ® Ferran Adrià, restaurador ® Juan Mari Arzak, restaurador ® Ramon Parellada, restaurador ® Josep Monje, restaurador ® Gaspar Espuña, president de la Fundación Gaspar Espuña ® Pep Palau, Club de Gastronomia ® Pepa Aymamí, Institut Català de la Cuina ® Carme Casas, periodista i membre de la Junta Gestora dels Premis Sent Soví ® Tana Collados, periodista ® Llorenç Torrado, periodista ® Toni Massanés, periodista ® Manuel Vázquez Montalbán, escriptor

14

Acord de col·laboració amb Freixenet El 8 d’abril el rector Joan Tugores i el director del Departament d’Empreses de Freixenet, Òscar Boada, van signar un conveni a través del qual les dues entitats col·laboraran en actes acadèmics i socials relacionats amb Austràlia. Hi van assistir el vicerector de Relacions Internacionals i president del Centre d’Estudis Australians de la UB, Jordi Martinell, i la directora del centre, la professora Susan Ballyn.

Freixenet, que ja col·labora amb la UB en el Premi de Literatura Gastronòmica Sent Soví i de Mitjans de Comunicació Juan Mari Arzak, és importador de vins australians i recentment ha adquirit les vinyes de Deakin Estate i Katnook Vineyards a Austràlia. Gràcies a aquest acord de col·laboració, Freixenet presentarà vins australians al Festival Àsia que organitzarà la Casa Àsia l’octubre de 2003 i als cursos UNESCO que organitza anualment el Centre dedicats a l’illa continent.

Donació del fons de la col·lecció Pau Ginés La Biblioteca de la UB va incorporar el febrer passat els fons de la col·lecció del filòleg i activista català Pau Ginés, donats per les seves filles Maria i Anna Ginés Nonell i pel seu nét David Miró. La donació està formada per més de quatre mil llibres escrits en més de vuitanta-cinc llengües d’arreu del món, la gran majoria pròpies de cultures minoritàries o de nacions sense estat.

La Facultat de Filologia, a través de la seva degana, Coloma Lleal, i el vicedegà Josep Gargallo, va mostrar de seguida el seu interès per incorporar la Col·lecció Pau Ginés a la Biblioteca de Lletres. A més de constituir una font inestimable per als estudis de lingüística comparada, la col·lecció és un testimoni històric de les activitats de la resistència cultural als Països Catalans durant el franquisme.

TRAZADO.fh8 3/3/03 09:24 Pagina 1

Compuesta

actualitat

La UB contribueix a l’Any Internacional del Disseny amb un congrés mundial La UB va organitzar del 28 al 30 d’abril el 5è congrés de l’Acadèmia Europea del Disseny, que s’emmarcava dins les activitats de l’Any Internacional del Disseny i constava de conferències, grups de treball i ponències a càrrec d’acadèmics i professionals d’arreu

L

’acte d’inauguració es va celebrar el dilluns 28 d’abril a l’Aula Magna de la UB i va incloure una conferència del prestigiós dissenyador italià Carmelo di Bartolo amb el títol “Da ripensare ancora il Design”.

Carmelo di Bartolo destaca principalment en el camp del disseny basat en la biònica, definida com l’anàlisi de les formes naturals i la seva aplicació en el disseny.

El congrés es va titular Techné: Design Wisdom (concepte aristòtelic per definir un tipus de coneixement vinculat a l’art, a l’expertesa i al domini tècnic) atès que, en

aquesta trobada internacional, es volia centrar precisament l’atenció en el coneixement adquirit mitjançant i durant el procés de dissenyar. Hi havia grups de treball sobre diferents aspectes epistemològics del disseny com ara els nous paradigmes per a la recerca en disseny; dissenyar per a les persones necessitades, o com el disseny interpreta la sostenibilitat, entre molts d’altres. De la mateixa manera es va organitzar un conjunt de workshops (tallers) que van tractar temes com, per exemple, la presentació de l’ONG del disseny radicada a Barcelona Design for the World; Internet aplicat a la difusió de la recerca i els seus resultats per a la pràctica del disseny; l’exhibició i la museografia en el disseny; el disseny vinculat al menjar i la restauració (amb la participació de locals de restauració), i la legislació europea sobre el registre de marques i dissenys.

En total es van presentar en el decurs del congrés unes 160 ponències a càrrec d’acadèmics i professionals de països com Nova Zelanda, Austràlia, Singapur, Índia, Turquia, Grècia, Itàlia, Portugal, França, Regne Unit, Alemanya, Països Escandinaus, Holanda, Estats Units, Mèxic, Brasil i Espanya.

Disseny portuguès També dins les activitats de l’Any Internacional del Disseny, del 7 al 23 d’abril es va poder veure al vestíbul de l’Edifici Històric l’exposició ANIMA. Design ‘03, organitzada pel Centre Português de Design, que recollia les darreres tendències del disseny a Portugal. Paral·lelament a la mostra, el 9 de maig es va celebrar la tercera edició de les Jornades LisboaBarcelona, amb el tema del disseny de l’accessibilitat.

El trànsit del planeta Mercuri, observat des de la Facultat de Física Mercuri, el segon planeta més petit de tot el Sistema Solar, va passar pel davant del Sol el 7 de maig i va donar lloc a un trànsit planetari. La Facultat de Física va posar en marxa tot un dispositiu per observar i divulgar aquest fenomen astronòmic, menys freqüent que els eclipsis de Sol i de Lluna, i observable per mitjà de l’ús d’instruments òptics adients Imatge obtinguda per David Fernández-Barba, de l’equip del Departament d’Astronomia i Meteorologia

E

l trànsit de Mercuri va durar prop de 5 h 20 min, i es va iniciar sobre les 7 h 11 min (hora peninsular) per arribar al màxim apropament al Sol a partir de les 9 h 52 min.

Per facilitar-ne l’observació, al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB els investigadors Eduard Masana, David Fernández-Barba, Ignasi Ribas i Salvador Ribas van desplegar un web

(http://mercuri.am.ub.es) amb informació científica, dades i més propostes per conèixer millor la temàtica, el qual va tenir 25.000 consultes i va oferir imatges en temps real del trànsit, captades el dia 7 mitjançant un telescopi amb càmera CCD al terrat de la Facultat de Física. Totes les fases del procés es van poder seguir en directe en una pantalla a l’edifici de l’aulari de la facultat, i al terrat del centre hi havia diversos telescopis portàtils per al

16

públic interessat a fer observacions directes del fenomen.

L’últim trànsit de Mercuri visible al país va ser el 10 de novembre de 1973 (el 15 de novembre de 1999 en va tenir lloc un de no visible). Les properes cites de trànsits de Mercuri són el 8 de novembre de 2006 (no visible al país) i el 9 de maig de 2016 (visible).

L’observació del trànsit de Mercuri és una activitat prèvia a la cita del 8 de juny de 2004, encara més esperada pels astrònoms: és el pròxim trànsit de Venus, un fenomen extraordinari i inusual (n’hi ha dos cada 115 anys) i base de projectes educatius a escala internacional en els quals participen també els experts de la UB. L’últim trànsit de Venus va tenir lloc el 6 de desembre de 1882; després de la cita del 8 de juny de 2004, Venus no tornarà a passar pel davant del Sol fins al 5 de juny de 2012, però serà un esdeveniment no visible al país.

actualitat

Miquel Lladó i Antonio Franco a l’Espai Fundació

E

l president director general de Bimbo, Miquel Lladó i el director d’El Periódico, Antonio Franco, van impartir dues conferències durant els mesos de març i abril al Palau de Les Heures dins el cicle Espai Fundació.

Miquel Lladó va inaugurar el 22 de març aquest cicle de conferències que, sota el paraigua d’Espai Fundació, tindrà lloc en dissabtes temàtics alterns al Palau de Les Heures. Miquel Lladó va parlar de “Bimbo i el seu model de gestió”. En el mateix acte es van presentar quatre programes de l’oferta formativa de Les Heures: MBA Interuniversitari, MBA en Empreses Agroalimentàries, i Màster en Creació, Gestió i Desenvolupament de Franquícies i Consultoria Interna: la Nova Orientació dels Serveis Centrals.

El 10 de maig Antonio Franco va parlar sobre l’ètica del periodisme en temps de

guerra dins aquest cicle de conferències d’Espai Fundació que tenen lloc al Palau de les Heures. Antonio Franco (Barcelona, 1947) va començar a treballar com a informador d’esports al desaparegut Diario de Barcelona, rotatiu del qual va esdevenir sotsdirector el 1976. El 1978 va rebre l’encàrrec d’elaborar el model de diari d’El Periódico de Catalunya. En va ser director fins al 1982 –per passar després a dirigir l’edició de Barcelona d’El País– i ho tornà a ser des del 1988. Prèviament a la conferència van tenir lloc les sessions informatives del Màster Interuniversitari en Administració i Direcció d’Empreses (UAB, UB i UPC), del Màster en Màrqueting “Global Marketing”, i del Màster en Periodisme BCNY a càrrec dels seus respectius director acadèmic i coordinadors.

La seguretat alimentària i les noves fonts d’energia aplicades al sector de l'automòbil, a debat a Les Heures La Fundació Bosch i Gimpera - Universitat de Barcelona, com a entitat gestora del Centre de Referència en Tecnologia dels Aliments (CERTA), va organitzar, el 27 de març a Les Heures, la Jornada sobre Seguretat Alimentària.

La jornada es va iniciar amb el bloc temàtic dedicat al paper de la genètica, al qual va seguir un sobre l'aplicació de les noves tecnologies i un tercer sobre traçabilitat per a la seguretat. Entre d'altres, es van tractar temes vinculats a l'avaluació de la qualitat, les estratègies de comunicació i la legislació.

La Fundació Bosch i Gimpera va organitzar la II Jornada Tècnica del Sector de l'Automòbil, que va tenir lloc al Palau de les Heures el 23 d'abril.

La jornada va oferir un fòrum de debat entre investigadors, tècnics d'empreses i de l'Administració pública per debatre la generació d'energia a partir de l'hidrogen, i les infraestructures que seran necessàries perquè aquesta tecnologia pugui prosperar. La jornada va incloure la presència de representants del sector de l'automoció, el sector energètic, elèctric i del transport, així com professors de la UB.

Antonio Franco i la directora de la Fundació Bosch i Gimpera, Anna Ros

L’exministre Pío Cabanillas al lliurament de títols del Màster de Periodisme BCNY L’exministre portaveu del Govern Pío Cabanillas va impartir la conferència “Comunicació i llibertat” en l’acte de lliurament dels títols de la IV promoció del Màster de Periodisme BCNY, que va tenir lloc el 21 de febrer a Les Heures. Aquesta va ser la seva primera compareixença pública després d’abandonar el Govern.

Pío Cabanillas (Madrid, 1958) és llicenciat en Dret pel Centre d’Estudis Universitaris, va ser director d’Organització i

Desenvolupament de la divisió de Televisió i Cinema del Grupo Prisa, director general de Sogecable i director de Desenvolupament i Relacions Internacionals de Prisa. Des del 1998 va ser director general del Grupo Radiotelevisión Española, i l’abril del 2000 fou nomenat ministre portaveu del Govern. El Màster en Periodisme BCNY està dirigit per Josep Cuní i l’organitzen conjuntament Les Heures, la Fundació Bosch i Gimpera

17

(Universitat de Barcelona) i la Columbia University de Nova York.

Opinió Adolfo Sotelo Vázquez (Madrid 1953) és catedràtic d'història de la literatura espanyola de la UB, on és director del Departament de Filologia Hispànica. La seva tasca docent i investigadora se centra en la narrativa dels segles XIX i XX i la poesia del segle XX. Té particular interès per l'assaig, la crítica literària i la literatura comparada des de 1868 fins a 1936. En aquest article recorda la figura del professor emèrit José Manuel Blecua, mort el passat 8 de març i al qual la Universitat va retre un homenatge el 22 d'abril a la Facultat de Filologia.

José Manuel Blecua, mestre de la filologia espanyola

“Señas te doy del docto y admirable Hortensio, tales, que callar pudiera el nombre religioso y venerable.”

(Francisco de Quevedo, “Funeral Elogio al Padre Hortensio Félix Paravicino y Arteaga”)

ota la seva fecunda vida en la qual, com en el famós vers, res li va ser aliè en el domini de la literatura espanyola, José Manuel Blecua (1913-2003) va ser un professor entusiasta, afectuós i apassionat fins a la intel·ligència. D’acord amb l’ideari de la Institución Libre de Enseñanza, Blecua, professor d’Institut de batxillerat i catedràtic d’universitat, va ser sempre exemple capdavanter de coneixement i erudició, de fervor i dedicació a la seva passió perfecta: la literatura. Si una deliciosa frase d’Azorín en Los clásicos redivivos retratava el seu benvolgut Lope de Vega com “una immensa societat anònima de productes literaris”, aquesta mateixa frase pot qualificar un dels millors coneixedors del clàssic, Blecua, que convertia els productes en estudis de sorprenent saviesa historicoliterària i en edicions de pulcre i acurat rigor filològic. Blecua estimava la literatura, respectava els textos i s’oferia com a ambaixador dels seus plaers. En els darrers anys, sord, vidu i jubi-

T

lat, solia dir que havia complert el somni de la seva vida: “viure en una biblioteca”.

I a fe que ho havia aconseguit, perquè en l’estupenda biblioteca convivien els llibres del professor i de l’estudiós amb els de l’apassionat i enginyós, agut i penetrant lector de les novetats literàries al llarg de prop de setanta anys, que s’obren en el zenit de l’Edat de Plata de la literatura espanyola, que coneixia com pocs.

Blecua, com tot gran mestre –els seus estimats Pedro Salinas, Dámaso Alonso, José Fernández Montesinos, o els seus companys Martí de Riquer i Antonio Vilanova– va ser un text viu per als seus deixebles, els de l’institut saragossà Goya, on va ensenyar durant vint anys, i els de la Universitat de Barcelona, a partir de 1959 fins a la jubilació i també després. Van ser alumnes seus Fernando Lázaro Carreter, Manuel Alvar, Ricardo Senabre, Francisco Rico, Domingo Yndurain, José Carlos Mainer, Aurora Egido, Guillermo Carnero, Andrés Sánchez Robayna i Rosa Navarro, noms rellevants de les dotzenes de deixebles als quals –com als seus fills José Manuel i Alberto– va ensenyar l’ofici i va contagiar la passió desapassionada del gust, el coneixement i la curiositat intel·lectual.

Blecua, sempre elegant i presumit, sempre impecablement vestit, sempre de tracte exquisit, va ensenyar delectant.

La seva obra com a investigador és admirable. Nascuda del magisteri de Ramón Menéndez Pidal i madurada a la Universitat Menéndez Pelayo del Santander dels temps republicans, té com a espai predilecte l’Edat d’Or i com a eina suficient el treball pacient, honest i útil, que reclama constantment –com volia T.S. Eliot– els drets de l’erudició. Amb el pas

18

dels anys continuen intactes en el suggeriment, irreprotxables en la precisió –“fer precisió” és missió de la universitat segons va deixar dit José Ortega i Gasset– les línies i les notes de Blecua per a les seves edicions de la poesia renaixentista i barroca de Fernando de Herrera, de fray Luis de León, dels germans Argensola, de Lope de Vega, de Francisco de Quevedo, o ja fora de l’àmbit de les lletres daurades, del Cántico (1936) de Jorge Guillén, tasca magistral que ens adverteix del seu altíssim coneixement de la poesia espanyola del segle XX. El mateix que tenia de les lletres medievals castellanes i que es fa patent en els treballs sobre don Juan Manuel o Juan de Mena.

Per a Blecua, el saber i l’erudició literària era vida. Si el seu bon encert crític li va fer sostenir que en Lope de Vega la suprema originalitat procedeix de la fusió de vida i obra, crec que acceptaria que el recordéssim com a exemple màxim d’interdependència entre perfil humà i saviesa literària. Exemple màxim reconegut per diversos guardons: la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi Aragón (1986) i el Premi Internacional Menéndez Pelayo (1993). Per això, mentre la VII edició del Premi Menéndez Pelayo li va ser concedida “pel seu valorat esforç i talent excepcionals per rescatar, durant mig segle, la poesia de l’Edad de Oro”, quan li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi, Salvador Espriu li va dedicar les paraules següents: “El seu tracte personal és exquisit. El seu gust literari inefable. La seva comprensió, il·limitada. La seva tolerància, exemplar.”

Heus aquí l’alçada moral i literària de José Manuel Blecua, mestre de la filologia espanyola.

actualitat

Econòmiques recorda el professor Albert Biayna

E

l 10 d’abril va tenir lloc a l’Aula Magna d’Econòmiques un homenatge al catedràtic Albert Biayna, mort el desembre de 2001. L’acte, presidit pel rector, Joan Tugores, va consistir en una jornada acadèmica titulada “La modelització matemàtica en l’economia” i organitzada pel Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial al qual pertanyia Biayna.

L’homenatge va incloure conferències dels professors de la UB Antoni Alegre i Alfonso Rodríguez, així com del professor de la Universitat de València Ramon Sala.

Albert Biayna era especialista en mate-

màtica econòmica i financera. Les seves línies de recerca eren l’optimització en economia i administració, economia i finances amb programació matemàtica i control òptim, i la teoria dinàmica de la interacció entre agents econòmics. Va ocupar nombrosos càrrecs a la UB, com el de vicepresident i delegat del president del Claustre de Doctors. Va ser membre del Comitè Acadèmic, director del Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial i president de la Divisió de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials. També era acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Doctors.

Homenatge al mecenatge d’Albert Estrada

E

l dijous 24 d’abril va tenir lloc al Paranimf un acte d’homenatge a la figura del mecenes Albert Estrada-Vilarrasa, que durant vint anys ha patrocinat la revista d’estudis orientals Aula Orientalis, única en el seu gènere a Espanya i publicada per l’Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA) de la UB. Hi van assistir el rector, Joan Tugores, el vicerector d’Activitats Culturals i Patrimoni, Salvador Claramunt, el president de la Divisió de Ciències Humanes i Socials, Agustín González, el director de l’IPOA, Joaquín Sanmartín, el catedràtic del Departament de Filologia Semítica Gregorio del Olmo, i l’exdirector d’Estudis Semítics del Collège de France, Xavier Teixidor.

En el decurs de l’acte es va presentar l’obra Colores y palabras. Alberto Estra-

da-Vilarrasa, artista y editor, en ocasió de la publicació del volum XX de la revista Aula Orientalis.

Albert Estrada-Vilarrasa (Vic, 1934) és un personatge polièdric que ha desenvolupat la seva carrera com a industrial de la construcció i la metal·lúrgia, alhora que també com a diplomàtic de vocació. Home fortament vinculat al món de l’art, és també un pintor aquarel·lista reconegut que ha exposat arreu d’Espanya i l’estranger. La seva altra gran dedicació ha estat la d’editor, amb la creació de l’Editorial AUSA el 1980, dedicada a l’edició de qualitat dins l’àmbit de la cultura, l’art i la recerca humanística. Una de les grans vessants de l’editorial ha estat la creació de la col·lecció “Mundo Antiguo”, dedicada als estudis orientalístics i a la divulgació de la recerca dels orígens d’Hispània i les seves cultures antigues.

La revista Aula Orientalis, dirigida pel professor Del Olmo i distribuïda a més de 150 universitats d’Espanya i l’estranger, és l’únic mitjà de projecció dels estudis orientals que existeix a Espanya i acull treballs de recerca d’investigadors d’arreu del món, especialitzats en les diverses branques dels estudis orientals: indoiranística, assiriologia, egiptologia, semitística i arqueologia oriental.

19

Programa “La Universitat de Barcelona al carrer” La Fundació Solidaritat UB, el Sector de Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona, la Casa del Món, el Districte de Ciutat Vella i l’Associació Cultural Hispanopakistanesa, en el marc del programa “La Universitat de Barcelona al carrer”, van organitzar el 7, el 14 i el 21 de maig un Seminari d’Educació Sexual adreçat a la població immigrant pakistanesa. Totes les conferències es van impartir al Centre de Serveis Personals del Raval i van disposar de servei de traducció consecutiva a l’urdú.

El programa “La Universitat de Barcelona al carrer” organitza cursos i activitats formatives adreçades als ciutadans de Barcelona a partir de les demandes de les associacions de Barcelona i dels plans específics sol·licitats per l’Ajuntament de Barcelona i la Casa del Món.

Investigadors de la UB al comitè científic de la SRAS Els professors de la UB Albert Bosch, Antoni Trilla i Antoni Torres formen part del Comitè Científic creat ara pel Ministeri de Sanitat i Consum amb l’objectiu de donar suport a la comissió Interministerial de Seguiment de la Síndrome Respiratòria Aguda Severa (SRAS).

Quant als experts de la UB, Albert Bosch és catedràtic i dirigeix el Departament de Microbiologia la Facultat de Biologia i és l’investigador que coordina el grup de recerca de virus entèrics a la UB. Antoni Torres, expert en pneumologia i malalties de l’aparell respiratori, és professor del Departament de Medicina i dirigeix l’Institut Clínic de Pneumologia i Cirurgia Toràcica a l’Hospital Clínic de Barcelona. Antoni Trilla, especialitzat en medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, és professor del Departament de Salut Pública i dirigeix la Unitat d’Avaluació, Suport i Prevenció de l’Hospital Clínic de Barcelona.

la universitat, avui

Formació del Professorat: Aprendre a ensenyar Amb prop de tres mil alumnes i al voltant de dos-cents professors, la Facultat de Formació del Professorat ve d’una llarga trajectòria. Hereva de l’Escola de Mestres de mitjan segle XIX, el 1985, encara com a escola universitària, crea els seus propis departaments orientats a la tasca específica del centre, la didàctica de les disciplines que conformen el currículum escolar dels 0 als 12 anys. El 1996, amb la incorporació de la llicenciatura de segon cicle en Comunicació Audiovisual, és finalment reconeguda com a facultat.

L’objectiu, però, continua essent el mateix: capacitar els futurs ensenyants per a la transmissió de coneixements

L

a Facultat de Formació del Professorat de la UB està situada al Campus Mundet, on comparteix espais i serveis amb les facultats de Pedagogia i de Psi-

cologia, amb l’Institut de Ciències de l’Educació i amb altres centres adscrits.

Actualment imparteix sis diplomatures (Mestre d’Educació Infantil, d’Educació Primària, de Llengües Estrangeres, d’Educació Física, d’Educació Musical i d’Educació Especial), una llicenciatura de segon cicle en Comunicació Audiovisual, centrada especialment en els nous mitjans multimèdia i Internet, i un ampli ventall d’estudis de postgrau i de doctorat orientats a dinamitzar la recerca en didàctiques específiques.

Prop de vuit-cents alumnes nous hi ingressen cada any per cursar alguna de les seves sis diplomatures. Aquests estudis tenen a la pràctica una troncalitat comuna, però no es tracta d’especialitats, sinó de títols independents, cadascun dels quals capacita l’alumnat per responsabilitzar-se de l’ensenyament en una etapa escolar determinada (de 0 a 6 anys o de 6 a 12 anys) o en una àrea de coneixement en concret.

Els alumnes de nou ingrés trien aquests estudis en primera preferència

20 20

“Contràriament al que sovint es diu –comenta la degana del centre, Gemma Tribó–, els alumnes de nou ingrés de gairebé totes les diplomatures han triat aquests estudis en primera preferència. El curs 2001-02, per exemple, el nombre de sol·licituds en primera preferència superava en pràcticament totes les titulacions les 130 places ofertes per a cadascuna. Per cursar Educació Infantil van arribar més de 500 sol·licituds, 280 per accedir a Educació Física, 232 per a Educació Especial, 193 per a Educació Primària, i 120 sol·licituds per a les 80 places de Llengua Estrangera de l’especialitat d’anglès. Els índexs més baixos es van donar a Educació Musical (86 sol·licituds en primera opció) i Llengua Estrangera en l’especialitat de francès (14 primeres opcions per a 50 places).”

La degana insisteix a desfer malentesos: “Es parla també de la facilitat d’accés a aquests estudis, quan la nota de tall no és pas de les més baixes: es necessita un 6,44

la universitat, avui

És important la formació de mestres generalistes, capacitats per fer tasques globals

per accedir a Infantil, un 6,25 per a Educació Física, un 6,04 per a Primària, un 5,92 per a Educació Especial, un 5,89 per a Llengua Estrangera, i un 5,32 per a Educació Musical.” El que sí confirma Gemma Tribó és que en l’alumnat predominen les noies: “Especialment a Educació Infantil (14 nois i 477 noies, segons dades del 2001) i Educació Especial (25 nois i 447 noies). A Educació Física i Educació Musical els percentatges estan més equilibrats.”

Repassant xifres arribem a un dels temes que més poden preocupar l’alumnat de qualsevol ensenyament: la inserció laboral. “Excepte els mestres d’Educació Primària que s’han vist afectats per la prioritat que en els darrers anys s’ha donat als especialistes, i que poden trigar una mica més, els nostres diplomats troben feina de seguida. Fins i tot rebem cada any la visita de professionals anglesos interessats a captar alumnes per exercir al Regne Unit” –comenta Gemma Tribó.

Un punt destacat en la formació dels futurs mestres són les pràctiques, que equivalen a 32 crèdits dels 219 totals.

“Tenim relació amb sis-centes escoles de primària –ens explica la degana– i un programa informàtic dissenyat especialment per gestionar les pràctiques. Ara per ara

es fan només a tercer curs, però amb els plans d’estudis reformats, que entraran en vigor el curs vinent, es faran fraccionades en dues estades a segon i tercer curs.”

Segons Gemma Tribó, l’aplicació dels plans d’estudis reformats els facilitarà el procés d’adequació de títols per a la convergència europea: “Hem millorat la seqüenciació dels continguts, de manera

El curs vinent entren en vigor els plans d’estudis reformats que s’eviten reiteracions innecessàries, i ens hem adequat al perfil real d’una diplomatura rebaixant el nombre de crèdits fins a 190. Això ens facilitarà la coordinació docent i la tutoria individual, en definitiva, tot el que comporta el canvi de cultura docent del sistema de crèdits europeu (crèdits ECTS).” “Però la implantació dels crèdits ECTS –afegeix– vol dir trencar amb l’estructura de classe tradicional, canviar la distribució de l’espai i el temps, i tot això no es fa en només dos dies. De

21 21

moment, incorporarem a partir del curs vinent els crèdits ECTS a la titulació de Mestre de Llengua Estrangera. Serà una de les primeres titulacions de la UB a aplicar aquests canvis.”

Parlar de nous plans d’estudis i de convergència europea desperta l’optimisme de la degana pel que fa al reconeixement de la tasca dels mestres, la millora en la formació i l’activitat professional, i l’impuls de la recerca en l’àmbit didàctic: “Crec que tot plegat equilibrarà el desfasament ara existent entre el mestre de primària (generalista) i els mestres especialitzats. Les especialitzacions van resoldre un dèficit històric, però ara ens trobem amb el cas contrari: els especialistes no sempre se senten preparats per fer tasques, diguem-ne, més globals. Si sabem que les especialitzacions són necessàries, hem de saber també que els mestres generalistes són bàsics. La convergència europea ens portarà a una, màxim dues, titulacions de mestre generalista, amb una preparació de base forta i completa, i a diversos perfils d’especialitzacions de segon grau, capaços d’assumir les necessitats específiques de certes disciplines i contextos educatius.” I Ester Colominas

la universitat, avui

Josep Maixenchs: “Tots els projectes audiovisuals d’envergadura pensats a Catalunya tenen gent formada a l’ESCAC” L’ESCAC va començar a impartir les seves classes al nou edifici de La Farinera de Terrassa el 10 de febrer passat, deixant enrere definitivament la vella seu de l’Escola Pia de Sarrià al carrer Immaculada de Barcelona. Es tracta d’un novíssim edifici de quatre mil metres quadrats, construït especialment com a escola de cinema.

Josep Maixenchs, director de l’ESCAC, ens explica el moment actual del centre

Com valora el trasllat de l’Escola de Barcelona a Terrassa?

S

ituada enmig del campus universitari terrassenc, l’ESCAC té com a veïnes l’escola superior d’Enginyeria Industrial i les escoles tècniques d’Òptica, Fotografia, Multimèdia, Empresarials, Art Dramàtic, Tècniques de l’Espectacle, Infermeria i Turisme. Un campus tècnic i humanístic amb més de vuit mil estudiants presencials (que arriben a setze mil si se sumen els virtuals de la UNED i la UOC) que agrupa la UPC, la UAB, la UdG i la UB. L’ESCAC, amb menys de deu anys d’existència, ja està situada entre les millors d’Europa, amb una presència important d’alumnes estrangers (sobretot d’Amèrica Llatina) atrets per la qualitat del seu ensenyament. L’alt índex d’inserció laboral dels seus alumnes (gairebé el 90%) és un dels indicadors que el sector cinematogràfic i audiovisual viu un moment d’ebullició tot i que molts parlin de crisi.

Hi hem sortit guanyant clarament. De 1.800 metres quadrats hem passat a 4.000, concebuts explícitament com a escola de cinema. En segon lloc, hem guanyat en independència. I en tercer lloc, hem passat a formar part d’un campus universitari urbà que fins ara estava dominat per la UPC i que ara acaba d’obrir-se a la UB, la UAB, la UOC i la UdG. Si comptem l’alumnat presencial, aquest campus arriba als vuit mil alumnes, la qual cosa no està gens malament.

Hi ha altres qüestions, com el fet de venir fins aquí… però és un fet que només afecta els alumnes de Barcelona. A la resta tant els fa. Ara estem en fase d’adaptació.

Quina relació té l’Escola amb la UB?

Una escola de cinema és quelcom molt atípic, difícilment ajustable als paràmetres d’una universitat clàssica, i la bona solució és la que hem trobat: que la UB reconegui la titulació sense implicar-se estructuralment. Per a nosaltres és vital la presència del professional com a professor visitant, això implica una flexibilitat molt alta, no compatible amb una estructura universitària.

Creu que l’ESCAC ja té prou perspectiva per dir si ha assolit els objectius que es va marcar en la seva fundació?

Sí, jo penso que els hem assolit, encara

22

que això no vol dir que n’hàgim d’estar satisfets. Tots els projectes audiovisuals d’envergadura pensats a Catalunya tenen gent formada a l’ESCAC. Per exemple Els sense nom, Darkness, Lisístrata, Mortadelo y Filemón, i en tv-movies per exemple Nines russes. Els de so i fotografia treballen molt a Madrid. L’objectiu de l’Escola és aconseguir que cada tres o quatre anys surti un col·lectiu de gent important, que són els que necessita realment el mercat.

Aleshores què li falta al cinema català per acabar de funcionar?

El cinema català i l’espanyol tenen el mateix problema, malgrat que aquí, a Catalunya, això s’ha magnificat: no hi ha una xarxa industrial seriosa. A Madrid, per més que diguin, tampoc la tenen, i a Catalunya ara estem més ben posicionats en aquest sentit, malgrat que sembli el contrari. A Madrid es fan moltes pel·lícules i hi ha el rovell de l’ou del que en diuen “la indústria”, que no és tal. Però és que d’empreses, també n’hi ha aquí.

Aquí n’hi ha dues que s’hauran de seguir molt de aprop: Filmax, de Julio Fernández, que té molts detractors però que no para de produir (cinema, vídeo, televisió, animació), i on treballa moltíssima gent contractada. A la que hi hagi un criteri mínimament raonable, aconseguirà consolidar-se. L’altra és Mediapro, amb Jaume Roures, que ha creat una estructura molecular de petites empreses controlades i especialitzades cadascuna en un camp concret, amb personal provinent d’alts càrrecs de TV3 i força “polititzats”, però que està fent una tasca bona incorporant gent com Elías Querejeta (i això vol dir Madrid), la qual cosa és important. Los lunes al sol n’és un exemple, així com La espalda del mundo, i estic convençut que en sortiran més. Jo m’ho miro amb interès i simpatia.

Jordi Homs

Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya

18 ANIVE

RSAR

IO

CURSOS PARA LA FORMACIÓN DE:

Director cinematográfico Guionista cinematográfico Director de fotografía y Operador de cámara Montaje y sonido Interpretación cinematográfica 18 años de experiencia en la formación cinematográfica Equipos de rodaje 35 mm.,16 mm., Betacam y video digital Sala de post-producción lineal Broadcast, salas de post-producción digital (EDIT, AVID, PREMIERE, IMAC, FINAL CUT PRO), Estudio profesional de post-producción de sonido con escuchas Dolby 5 largometrajes 35 mm. realizados íntegramente por los alumnos del centro Más de 140 cortometrajes filmados (35 mm. y 16 mm.) por los alumnos del centro 11 largometrajes realizados por los profesores del centro con la participación del alumnado Participación de 80 cortometrajes, realizados por los alumnos, en Festivales Internacionales Departamento para el asesoramiento y la promoción del alumno en su relación con la indústria Director: HÉCTOR FAVER INFORMACIÓN De lunes a viernes de 10,30 a 14 y de 16,30 a 20,30 h.

MÁS DE 2000 m2. A DISPOSICIÓN DE NUESTROS ALUMNOS SEDE CENTRAL: Torre Velez, 33 (junto hospital de San Pablo) - 08041 Barcelona. Tel. 93 433 55 01 (8 lineas) - Fax 93 450 42 83 www.cecc.es info@cecc.es ub_A4.p65

23

11/06/03, 16:10

formació continuada

Estudiar a la UB durant l’estiu

E

nguany se celebrarà la setena edició dels cursos d’estiu de la UB, Els Juliols. Del 7 al 25 de juliol es faran més de 50 cursos que es presenten classificats en nous epígrafs indicadors de la varietat de l’oferta: Art i Humanitats; Dret, Economia i Societat; Ciència i Salut; Formació, Treball i Empresa.

L’any passat més de 2.400 estudiants van seguir 47 cursos. Els Juliols són impartits per docents de la UB i d’altres universitats i per professionals de diferents àmbits. Amb una mitjana de 10 pro-

fessors per curs, tenen una durada de 20 hores lectives i s’organitzen en sessions de matí o tarda, de dilluns a divendres.

Cada curs atorga dos crèdits de lliure elecció i un tercer crèdit si l’alumne fa un treball d’acord amb el professor.

Els Juliols estan oberts a estudiants universitaris, diplomats, llicenciats, professionals de tots els àmbits i, en general, a tots els qui estiguin interessats en algun dels temes que s’hi tracten. Hi ha un preu reduït si es fa la matrícula abans del 6 de juny. També obtindran descomptes no

acumulables aquells que es matriculin a través d’Internet, els estudiants, PAS i PDI de la UB, els titulars de la targeta Som UB, els socis d’Antics UB i els antics alumnes d’Els Juliols.

La major part dels cursos s’impartiran a l’edifici de la plaça Universitat, i la resta es faran al Palau de les Heures i a la seu de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme, CETT-UB. A més d'Els Juliols la Universitat de Barcelona acull altres activitats acadèmiques durant l'estiu. Per exemple, el Servei de Llengua Catalana organitza cursos de Nivells inicials; de Comprensió del català parlat i escrit; de Nivells avançats i Cursos específics (www.ub.edu/slc/ffll/incal.htm).

Estudios Hispánicos també organtiza cursos intensius de llengua espanyola (http://www.ub.es/ieh/hisp_c.htm). Igualment, dins l'oferta d'UB Virtual s'ofereixen cursos inclosos en el Campus Virtual de Formació Complementària aplegats en les àrees temàtiques de solidaritat i informàtica (www.ubenlinia.ub.edu/solidaritat/index.htm)

La UIMIR per al mes de setembre Del 9 al 13 de setembre se celebrarà la Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei (UIMIR). A continuació us donem la llista de cursos que componen la seva oferta: ® Literatura i historiografia entre la

il·lustració i el romanticisme ® L’illa: espai real, espai de ficció ® El descobriment de la diversitat:

entre la por i la solidaritat ® Acostar el patrimoni a la ciutada-

nia. Divulgar, educar i interpretar ® La ciutadania davant dels proble-

mes de la justícia ® Algunes qüestions clau del sector

del turisme. Preguntes sense resposta? ® Transformacions familiars al segle

XXI ® La gestió d'aigües residuals i la

qualitat de les aigües costaneres

Més informació: Oficina d’Atenció al Públic Vestíbul central de l’Edifici Històric (Gran Via, 585).

Internet: www.ub.edu/juliols/ • c/e: juliols@pu.ges.ub.es • Tel.: (34) 93 403 58 80 Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres de 10 h a 13 h i de 16 h a 19 h.

24

® La sostenibilitat del bosc mediter-

rani ® Innovació i creació d'empreses

formació continuada

Art i Humanitats

Les noves famílies Xavier Roigé, Universitat de Barcelona

El tast i els sentits Nan Ferreres, Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme del CETT-UB

Marc jurídic i institucional de tractament dels conflictes internacionals: anàlisi de casos concrets Anna Badia, Universitat de Barcelona

Escriptores, política i interculturalitat en el món actual Àngels Carabí i Marta Segarra, Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona

Mirades sobre Euskadi Antoni Segura, Universitat de Barcelona

Interiors de Barcelona a l'època de la industrialització Teresa M. Sala, Universitat de Barcelona

Peritatge mèdic i processos judicials Carlos Villagrasa, Universitat de Barcelona

Joves directors i directores del cinema català actual Palmira González, Universitat de Barcelona

Política: raons d'un canvi Jordi Sánchez, Fundació Jaume Bofill

L'Índia mil·lenària i contemporània Kathleen Firth i Susan Ballyn, Universitat de Barcelona

Ciència i Salut

L'oposició al franquisme a través del cinema Josep Maria Caparrós, director del Centre d'Investigacions Film-Història de la Universitat de Barcelona

Atenció a les persones al final de la vida Anna Albó, Hospital de la Santa Creu de Vic i Xavier Gómez-Batiste, Institut Català d'Oncologia

La conservació del patrimoni: l'espai i el temps Núria Flos i Salvador Garcia, Universitat de Barcelona

Atenció social i sanitària en zones urbanes socialment deprimides Jordi Delás, Universitat de Barcelona

La Guerra Civil a Catalunya Josep M. Figueres, Universitat Autònoma de Barcelona

Avenços en el tractament de la diabetis. Realitats i perspectives de futur Ramon Gomis i Belén Nadal, Universitat de Barcelona

La museografia del patrimoni. Models i aplicacions pràctiques Xavier Hernández, Ester Prat i Armadans i Joan Santacana, Universitat de Barcelona

Ciències i arts: escenes d'un amor (im)possible Josep Perelló, Universitat de Barcelona

La percepció dels sentits i la seva interrelació amb les diverses branques del coneixement Núria Bàguena i Helena Puig, Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme del CETT-UB

Colesterol: mites i realitats Rosa M. Sànchez i Marta Alegret, Universitat de Barcelona Hàbits, benestar i salut Bruna Mola, Universitat de Barcelona

Les malalties mentals a través de la gran pantalla Òscar Blanch, psicòleg, crític de cinema i president de l'associació L'Escenari Original, rèplica, còpia i falsificació en les obres d'art José Francisco García, Àngels Miquel, Anna Vila, Universitat de Barcelona

L'alimentació del futur: les claus que la condicionen i les que la lliguen al passat M. Carmen Vidal i Abel Mariné, Universitat de Barcelona i Jaume Serra, Generalitat de Catalunya

Sistema d'informació de l'art públic a Barcelona Toni Remesar, Universitat de Barcelona

Malalties neurodegeneratives: del laboratori a la clínica Jordi Camarasa i Elena Escubedo, Universitat de Barcelona Més enllà del genoma Joan J. Guinovart i Josep M. Fernàndez, Universitat de Barcelona

Dret, Economia i Societat

Moviments de població i malalties transmissibles Joaquim Gascón, Hospital Clínic de Barcelona

80 anys d'independentisme català: l'evolució de les organitzacions Roger Buch, Universitat Ramon Llull

Nanoeines per interactuar amb una única molècula o cèl·lula biològica Fausto Sanz, Universitat de Barcelona

Borsa per a no experts Antonio Garrido, Universitat de Barcelona Ciutadania i participació política Àngels Martínez i Raül Digón, Universitat de Barcelona

Formació, Treball i Empresa Cap a un nou espai d'educació superior Núria Casamitjana, Universitat de Barcelona

Com llegir les pàgines econòmiques dels diaris Joan Tugores, Universitat de Barcelona

Com fer un pla de màrqueting: una eina estratègica Josep R. Robinat Rivadulla, consultor i formador en màrqueting

Còmics: sociologia de la vida quotidiana Antoni Guiral, tècnic editorial, escriptor i guionista

Direcció eficaç de reunions Xavier Montero, consultor en recursos humans

Dret del turisme o dret turístic?

Ramon Arcarons, Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme del CETT-UB

Gestió de la qualitat total Patrícia Gill, consultora de gestió de la qualitat total

Economia mundial, globalització i imperialisme: en memòria de José María Vidal Villa Javier Martínez Peinado, Universitat de Barcelona

Innovació i creació d'empreses Xavier Testar i M. Carme Verdaguer, Fundació Bosch i Gimpera

El problema de l'habitatge Anna Alabart, Universitat de Barcelona i Cristina Sànchez, Universitat de Girona

Introducció al comerç electrònic Maria Rosich, consultora en gestió i tecnologies de la informació i Gonzalo Solernou, consultor en e-màrqueting

El sistema constitucional, 25 anys després Miguel Ángel Aparicio, Universitat de Barcelona

La gestió de la informació com a eina per millorar la recerca Maite Comalat, Universitat de Barcelona

Exèrcit espanyol i societat Rafael Martínez, Universitat de Barcelona

La intel·ligència emocional com a habilitat directiva Cris Bolívar, consultora en psicologia del treball i de la comunicació

Immigració, gènere i espais urbans: els reptes de la diversitat Mary Nash, Universitat de Barcelona

La negociació eficaç a l'empresa Francesc Beltri, consultor en desenvolupament organitzacional

L'aigua, factor de pau o font de conflictes? Gestió dels recursos hídrics Jordi Cortés, Fundació Solidaritat UB

Mobbing, burnout, estrès, etcètera. Els riscos psicosocials, un tema d'actualitat a l'empresa Pedro Moreno, OSSMA, Universitat de Barcelona

La dimensió ambiental del desenvolupament sostenible.

Una perspectiva jurídica internacional Mar Campins, Universitat de Barcelona

Una visió crítica del món del treball: atur, precarització i desigualtats Maribel Mayordomo i Agustí Colom, Universitat de Barcelona

Més informació: www.ub.edu/juliols/ 25

l’entrevista

Salvador Alemany (Econòmiques, 1968)

“La Fundació Bosch i Gimpera és un exemple de pont entre Universitat i empreses” Text: Núria Quintana Fotos: J.M. Rué

l’entrevista

Salvador Alemany (Barcelona, 1944) és llicenciat en Econòmiques per la UB (1968) i diplomat per l’IESE. Actualment ocupa el càrrec de conseller-delegat d’Abertis Infraestructuras, resutat de la fusió AcesaAurea. Des del passat desembre és membre del Patronat de la Fundació Bosch i Gimpera. Salvador Alemany també és conseller delegat de Saba Aparcaments, Conseller d’Aucat i vicepresident d’Ibèrica d’Autopistes i del Parc Logístic de la Zona Franca. És expresident de la Creu Roja de Barcelona i exvicepresident de la Creu Roja de Catalunya. Des de fa 15 anys presideix la secció de bàsquet del Barça, que acaba de guanyar l’Eurolliga. Enguany aquest club franquicia l’equip de bàsquet femení UB-FC Barcelona, l’històric Universitari, que ha guanyat per primer cop la lliga femenina de bàsquet Què creu que va aportar la Universitat a la seva formació i com la recorda?

Durant l’etapa universitària jo vaig combinar el treball i l’estudi: treballava durant el dia, al vespre assistia a classes i algunes matèries les seguia més per apunts. Durant els últims cursos sí que vaig anar bastant a classe. Per les circumstàncies polítiques del moment, la meva generació va tenir una universitat permanent mobilitzada. Avui dia, en canvi, es mobilitza en uns moments determinats per alguns fets concrets.

Del pas per la Universitat el que valoro com a més important és l’aspecte humanístic, de les relacions humanes que vaig fer amb els professors i companys d’estudis; el contacte amb la gent de la teva generació i amb persones amb les teves inquietuds.

Penso que moltes de les coses que s’aprenen es poden adquirir amb llibres i petits esforços de consulta, però en canvi el que em va marcar més de la Universitat són les relacions personals que hi vaig fer.

I els professors?

Hi ha algunes classes de les quals conservo bon record. En especial, les del professor Nadal, d’Història Econòmica. També vaig tenir classes de teoria econòmica amb Joan Hortalà, amb Joan Angelet, persones que més tard han esdevingut amics meus.

També tinc record d’algunes assignatures “dures” com ara l’Econometria, que a hores

d’ara encara no m’he assabentat gaire bé de què anava.

Pel seu contacte amb el món universitari, quines diferències més importants troba entre la universitat de quan vostè estudiava i l’actual?

Crec que avui el bon estudiant persegueix més el coneixement, mentre que en el meu temps potser perseguíem més aprovar. Són famoses –no sé si ara succeeixen– les històries al voltant de la simpatina i altres fàrmacs que aleshores la gent prenia per no dormir les últimes nits abans dels exàmens. Ara crec que els sistemes per passar l’assignatura són molt més diversos: hi ha crèdits per a seminaris, l’assistència a les classes, els contactes amb els professors, els parcials (aleshores molt poques assignatures en tenien i totes gairebé funcionaven amb exàmens finals).

Això feia que l’alumnat orientés l’esforç a aquells moments decisius en què en una tarda t’ho jugaves gairebé tot. Jo tinc la idea, que no sé si és certa, que l’estudiant conscient avui té una manera d’acostar-se a les diverses matèries més aviat a través del propi coneixement, que l’estructura està més orientada a l’adquisició de coneixement, mentre que abans gairebé tot era a través de l’examen. Ho he vist en les meves filles com a estudiants.

En les relacions Universitat-empresa, cap a on creu que cadria tendir?

El concepte Universitat-empresa no és nadó. Alguns fa anys que hi pensem i hi

27

treballem i això fa que ja estiguem en una etapa d’un cert desenvolupament. Hem detectat una necessitat d’aproximació, d’establir ponts. La Fundació Bosch i Gimpera, que ara fa vint anys, és un exemple de pont entre Universitat i empreses.

Tot això ens permet dir que, des del punt de vista de la formació continuada, hauríem de buscar el desenvolupament de seminaris o actes de formació col·lectius, dins de les empreses. És a dir, fer conviure dins les empreses (en forma de debats, de classes, de conferències) les persones de les empreses i les de la Universitat.

També penso que les assignatures haurien d’incorporar especialistes de les empreses d’una manera sistemàtica. I sobretot que aquests especialistes se sotmetessin al que per a mi és més enriquidor i no es pot substituir pel que dóna un llibre, és a dir el debat, posar en qüestió algunes coses.

I pel que fa a la transferència de tecnologia?

Des de punt de vista de la recerca crec que és d’una gran eficiència i d’una bona ràtio rendiment-cost el fet que grups conjunts formats per gent de l’empresa i gent de la Universitat desenvolupin encàrrecs de les empreses. Atès que no es pot treballar tot dins l’empresa, la meva experiència és que aquesta tasca conjunta Universitat-empresa és d’una gran eficiència i d’un gran nivell d’investigació. Per a mi aquesta és una bona manera d’aconseguir la transferència de tecnologia.

l’entrevista

Vostè participa en el projecte del Parc Logístic de la Zona Franca. Quin paper estan exercint àrees com aquesta dins de Barcelona?

Penso que darrerament Barcelona ha sortit de la formula d’oficina situada dins el propi nucli urbà i ha anat desenvolupant zones de negocis a la perifèria, zones d’activitat logística i projectes industrials a la zona metropolitana. Crec que la connexió entre aquestes zones i el centre de la ciutat dóna a Barcelona una bona estructura. La Zona Franca i el Parc Logístic, la zona d’activitats logístiques del port de Barcelona, el 22 @, la zona de les Glòries i també àrees ja fora de la ciutat… tot això té una bona infraestructura, unes bones capacitats.

Quines són les infraestructures que s’han de millorar prioritàriament a Barcelona? Òbviament, si s’hagués fet més inversió pública estaríem millor, però penso que el conjunt d’infraestructures, de serveis públics i de mobilitat de la ciutat no està en mala situació. Barcelona té un port potent, una xarxa viària també bastant potent… Sí, hi ha alguns punts objecte de crítica. Pel que fa a la qüestió ferroviària, encara que amb un retard d’un any o dos anys, ara tot-

hom visualitza que tindrem la connexió del tren de gran velocitat (TGV) amb Madrid i França. La xarxa del TGV, però, no serveix per al transport de mercaderies pesants i la xarxa ferroviària convencional no està connectada a l’ampli de via europeu.

Penso que el TGV no hauria de “tapar” aquest dèficit, aquesta necessitat de desenvolupar l’ampli de via internacional de ferrocarril, necessari per donar sortida a la capacitat operativa que té el port de Barcelona. Avui aquest és un dels principals ports d’Europa, però la connexió que es fa després amb la resta del continent és a través de la xarxa viària, de les carreteres i autopistes. Aproximadament un 80% del trànsit de mercaderies l’estem fent així. Les carreteres no tindran opció de continuar creixent prou i per tant hem de pensar en una xarxa ferroviària alternativa.

Un altre dels aspectes que em preocupa és que no tenim resolt, no tenim solucions estructurals, per al problema de l’aigua.

Per què?

Anem justets i podem tenir problemes si hi ha períodes de sequera, a més dels efectes del canvi climàtic. Crec que hi ha dos camins, l’un és la cultura de l’aigua orientada a l’estalvi i l’altre és el del trans-

“No tenim solucions estructurals per al problema de l’aigua”, afirma Salvador Alemany

28

vasament de l’aigua del Roine. Penso que les dues coses s’hauran de treballar en els propers anys per resoldre aquesta qüestió.

Finalment, no es pot deixar d’esmentar la temàtica de l’aeroport, que és de solució política. En definitiva, la qüestió se centra en qui decideix quin ha de ser el paper de l’aeroport de Barcelona: si ha de ser una part d’una xarxa d’aeroports estatals o ha de ser un aeroport que es gestiona individualitzadament per donar sortida a la força econòmica de Catalunya.

Darrerament ha estat notícia la fusió d’ACESA amb Aurea. Tindrà avantatges per als usuaris? És evident que si es produeix una concentració hauria de donar una optimització del servei quant a la tecnologia dels sistemes de pagament, a la millora dels sistemes de manteniment i a la seguretat. Penso que és bo que a la llarga empreses sòlides gestionin aquests tipus de serveis públics. Un dels grans problemes en països subdesenvolupats és que no tenen empreses capaces de finançar i després gestionar eficientment infraestructures complexes. El fet que hi hagi empreses sòlides que tinguin la seu aquí és un patrimoni per a aquest país, i no només per als milers

l’entrevista

Quins criteris ha de seguir la futura junta directiva del Barça?

Avui, al Barça, hem de donar prioritat a la institució, que vol dir valors, que vol dir economia, per davant dels resultats esportius. Els resultats esportius ja vindran, però avui hem de repensar el que significa el Barça i buscar l’estabilitat econòmica de la institució.

Des d’un flamant edifici d’oficines El despatx de Salvador Alemany al Parc Logístic de la Zona Franca està en un flamant edifici d’oficines que fa sensació d’ordre.

El mateix criteri que deu regir l’agenda d’algú pendent del mòbil per rebre trucades sobre la gestió d’una de les corporacions empresarials més importants del país o sobre el futur del Barça. És difícil llegir entrevistes que li hagin fet perquè en concedeix poques. Ara bé, un cop hi és procura dur-les amb correcció.

Mostra un somriure discret i sovint mira un punt fix mentre es concentra per trobar les respostes que considera més oportunes.

Com creu que s’ha de contemplar el debat sobre vies gratuïtes i de pagament?

En primer lloc s’ha de contemplar amb una perspectiva estatal, però també a mitjà termini amb una perspectiva europea. Acabarem vivint en un sistema pressupostari i econòmic comú i la gent no deixarà de contemplar un greuge comparatiu mentre no visualitzi que a igualtat de servei, igualtat de tarifa. Penso que no hi haurà vies de gran capacitat gratuïtes, una altra cosa és que la mobilitat sí que ha d’estar garantida amb carreteres sense pagament. Però les vies de gran velocitat, en què es pugui transitar amb una previsió de temps certa, una seguretat alta i un confort hauran de ser vies de pagament.

d’accionistes que participem en aquestes companyies. Des del punt de vista de l’usuari, el fet de tenir a l’abast companyies capaces de finançar allò que el país necessita, d’acord amb les administracions, constitueix un plus per a la ciutadania.

Les empreses importants amb seu a Catalunya són un privilegi del qual hem de tenir consciència. No per discriminar políticament, ni fer-los favors des de les administracions, sinó per donar a aquestes empreses el que podríem dir “presumpció de bondat”. És a dir que allò que fan, en principi, s’admet que és bo i que ho fan bé.

Si no és així, després critiquem-ho. Si aquestes empreses volen estar integrades en el país, exigim que també estiguin al servei del país, que hi inverteixin, que hi creïn llocs de treball. Tot això ha de constituir globalment un patrimoni col·lectiu.

Quan l’equip de Barça de bàsquet va guanyar la copa d’Europa vostè va dir que era un “punt i a part”. Com notarem aquest punt i a part?

Crec que notarem un punt i a part en la mesura que s’ha perdut una obsessió.

Després de tants anys d’estar lluitant, arribant molt amunt, disputant més finals que ningú, després de tot això, semblava que guanyar ens estava vetat. Era una obsessió que pesava sobre jugadors i directius.

Ara l’any que ve tornarem a ser-hi, tornarem a disputar la competició, però el pes de no haver guanyat mai ja no hi serà. La pilota i les cames dels jugadors no seran tan pesants. Ja no hi haurà una estricta necessitat de guanyar, sinó que hi haurà una il·lusió per guanyar. Qui ha viscut el món de l’esport per dins veu clarament aquesta distinció entre la il·lusió i la necessitat de guanyar.

29

Quines són les expectatives de l’equip UB Barça després de guanyar per primer cop la lliga?

Guanyar la lliga constitueix una fita sensacional per a aquest equip. El fet d’arribar a la final de la copa d’Espanya ja és un èxit impressionant, tant de les jugadores com de la tècnica, Carme Lluveras. A més han guanyat amb molt menys pressupost que el seu rival, el Ros Casares, que té una gran qualitat.

Per tant, crec que es pot continuar treballant amb il·lusió. Però hauríem d’aconseguir que tota la Universitat de Barcelona tingués més consciència de l’existència d’aquest equip. No sé què hauria de fer-se, però jo he assistit a partits d’incògnit i observo que no es dóna la identificació que hi ha, per exemple, a les universitats americanes.

En aquest sentit, els uns i els altres hauríem de fer un esforç per tenir més consciència de la pertinença a aquest equip. Aquesta victòria a la lliga pot ajudar, però sempre que enviem un missatge intern dins la Universitat. Crec que això no es farà només a través de les pàgines dels diaris esportius, s’hauria de buscar que les pròpies protagonistes de la victòria s’acostessin molt a la Universitat i es promogués que el món universitari visqui aquest èxit.

Té temps per practicar la seva afició, els escacs?

Els practico des de l’època escolar. He estat molts anys gairebé sense jugar-hi i fent només els problemes dels diaris.

Després van venir els ordinadors i vaig començar a jugar-hi amb aquest sistema.

Actualment estic jugant partides amb algun amic per correu electrònic.

Darrera pel·lícula que ha vist?

Chicago.

Darrer llibre que ha llegit?

Estic acabant Soldados de Salamina. I

la recerca

Qualitat i dimensió europea per als ensenyaments de doctorat L’ensenyament de doctorat constitueix una part fonamental de la tasca en formació de capital humà que realitza la UB, la universitat catalana d’on cada any surten més doctors. La UB dóna suport a aquests estudis a través de diverses vies, per exemple amb les beques i ajuts que atorga als doctorands. Alhora s’està duent a terme tota una tasca per vetllar per la qualitat dels programes de doctorat i per potenciar la immersió completa d’aquests ensenyaments en l’espai universitari europeu

E

l curs 2000-01 es van llegir a la UB 467 tesis doctorals, xifra seguida per 294 en el cas de la UAB i de 149 a la UPC. A més, a la UB hi estan matriculats gairebé un 30 % dels doctorands del principat.

El curs passat, la UB va tenir un total de 2.781 estudiants de doctorat, dels quals

un 23% eren estrangers. La major part dels estudiants (880) seguien programes de la Divisió de Ciències Humanes i Socials, a continuació hi havia els de la Divisió de Ciències de la Salut (671), i després els de Ciències Experimentals i Matemàtiques (531), Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials (485) i Ciències de l’Educació (214).

Des del Vicerectorat de Política Científica s’observa que els estudiants sovint conceben de manera diferent el fet de realitzar el doctorat segons l’àrea de coneixement. Això es reflecteix, per exemple, en el temps que transcorre des que es fa la matrícula en un programa fins que es llegeix la tesi. Segons dades del darrer curs, en les divisions de Ciències Experimentals i Matemàtiques i de Ciències de la Salut es triga una mitjana de temps d’aproximadament 6 i 5 anys respectivament. Aquesta mitjana s’eleva a 7 anys en Ciències Humanes i Socials, a 8 anys en Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials, i a 11 en Ciències de l’Educació, sempre en xifres aproximades. Aquestes disparitats podrien tenir una causa en el fet que en determinades especialitats el doctorat sovint va acompanyat de la realització d’un projecte de recerca a temps complet, mentre que en d’altres àmbits el període s’allarga perquè el doctorat es compagina amb una ocupació. En aquests darrers casos, el doctorat contribuiria a millorar la formació de professionals ja en actiu.

Pel que fa a la presència d’estrangers entre els doctorands, 635 estudiants de diversos països van seguir a la UB ensenyaments de doctorat en el curs 2001-02.

Respecte a la seva procedència, un cen-

30

tenar eren europeus i dels Estats Units i la majoria, uns 500, de països d’Amèrica Llatina, a més d’altres procedències.

La UB destina al doctorat diversos apartats del seu pressupost, com ara les despeses ordinàries d’aquests ensenyaments i dels tribunals de tesi, així com els fons que provenen de diferents projectes

La UB ha potenciat la creació de programes interdepartamentals i interuniversitaris de recerca. També caldria tenir en compte la part corresponent a les remuneracions de membres del PDI i PAS i les despeses pròpies del manteniment general de la Universitat.

La UB inverteix de la mateixa manera en ajuts i beques a doctorands. Com a resultat, durant el bienni 2000-2002 rebien beques de la UB 126 estudiants de primer any i 118 de segon any. La UB també va oferir en el mateix bienni un total de 77 ajuts de matrícula a estudiants de primer curs i 70 a estudiants de segon any. D’altra banda també es donen ajuts per a borses de viatge que permeten realitzar estades formatives a centres estrangers o espanyols, des de treballs en laboratoris fins a la consulta de fons bibliogràfics o documentació.

Programes interuniversitaris La UB ha potenciat els darrers cursos la creació de programes de doctorat interdepartamentals (representen un 27% del

la recerca

En un futur la UB vol oferir programes interuniversitaris que comportin una doble titulació amb altres centres europeus

total d’oferts en el bienni 2001-2003) i també interuniversitaris. En aquests darrers casos s’estableix la col·laboració amb diversos centres espanyols o estrangers a través de convenis que permeten, per exemple, la visita de professorat d’altres universitats. En el bienni 2002-2004 a la UB funcionen 21 programes interuniversitaris, 16 dels quals són amb centres espanyols i la resta amb estrangers.

Un dels aspectes que la UB vol potenciar en els estudis de doctorat és la seva dimensió europea. D’acord amb aquesta idea, en un futur la UB vol oferir programes interuniversitaris que comportin una doble titulació amb altres centres europeus. En aquesta línia, el Consell de Govern provisional va aprovar, a proposta de la seva Comissió de Doctorat, el passat abril la normativa reguladora de la cotutela de tesis doctorals, un procediment que permetrà, en el marc dels estudis de doctorat, la col·laboració científica entre els equips de recerca d’una o diverses universitats europees i la Universitat de Barcelona, i que facilitarà també la mobilitat dels doctorands de les diferents procedències.

La cotutela es desenvoluparà en el marc

d’un conveni específic entre les universitats interessades, implicarà una regulació concreta per a cada doctorand, i es regirà per la normativa legal de cotutela i per les normes complementàries de la Universitat de Barcelona. En el conveni de cotutela s’especificaran els requisits per optar a aquest procediment, la durada de les estades del doctorand i el nom del director de la tesi en cadascuna de les univer-

La cotutela fomenta la col·laboració científica i la mobilitat dels doctorands sitats signants, la temàtica sobre la qual versarà el treball, els procediments de presentació i lectura, i la llengua en què es presentaran la tesi, el resum de la tesi i les conclusions.

Doctor Europeu També en la línia d’aquesta dimensió europea del doctorat, val a dir que des de l’any 1999, quan la Conferència de Rec-

31

tors Europeus va començar a atorgar la Menció de Doctor Europeu, aquesta distinció s’ha concedit a un total de 87 tesis llegides a la UB. Per aconseguir aquesta Menció les tesis han de complir un conjunt de requisits, com ara obtenir informes favorables de dos professors de dues institucions d’ensenyament superior de països europeus diferents o que el doctorand hagi fet una estada mínima de tres mesos en un altre país europeu per preparar la tesi, entre d’altres.

A més de la projecció europea, la qualitat és una de les directrius de la política en doctorat a la UB. Aquesta qualitat es busca tant amb mecanismes interns com a través d’institucions externes. En aquest darrer sentit, la UB ha presentat enguany 43 programes de doctorat a la convocatòria per obtenir la Mención de Calidad del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. En un àmbit més intern, el Vicerectorat de Política Científica, juntament amb la Unitat d’Avaluació, Planificació i Informació, estan preparant un model d’avaluació de la qualitat del doctorat que incorporarà diversos indicadors i enquestes, i per al qual s’estan tenint en compte models ja existents en altres institucions. I

la recerca

Primera trobada d’investigadors del Programa Ramón y Cajal A la segona edició del Programa Ramón y Cajal, la UB és un cop més la universitat amb més investigadors contractats (35) en l’àmbit de tot l’Estat, seguida de la UAM (25), la UAB (20) i la UPC (19), en un rànquing encapçalat al país pel CSIC (128). Si se sumen els resultats de les convocatòries 2001 i 2002, la UB és la universitat capdavantera en contractes signats a tot el país (84) i la institució de recerca amb més investigadors contractats en l’àmbit català

M

és de dos-cents investigadors de tot Catalunya, contractats pel Programa Ramón y Cajal del Ministeri de Ciència i Tecnologia, van participar en la trobada organitzada pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) el passat mes de maig a l’Auditori del Palau de la Generalitat.

La trobada d’investigadors, una iniciativa de la Direcció General de Recerca del DURSI, tenia l’objectiu d’informar els científics contractats pel Programa Ramón y Cajal de la situació actual de la recerca a Catalunya, a més de conèixer més de prop les expectatives i els problemes que afecten el col·lectiu investigador.

La sessió va ser oberta pel conseller del DURSI, Andreu Mas-Colell, i el director

general d’Universitats, Claudi Alsina. Entre els ponents, representants de l’entorn universitari català, el vicerector de Política Científica, Jordi Suriñach, i la vicerectora de Política Acadèmica, Núria Casamitjana, de la UB, van analitzar l’impacte i els resultats de les convocatòries del Programa Ramón y Cajal a les universitats catalanes, i van subratllar l’interès per impulsar la creació d’una convocatòria específica per a investigadors finançada externament que pugui ajudar a consolidar els contractats pel Programa Ramón y Cajal i també altres investigadors. Aquesta convocatòria hauria de ser complementària de la prevista al Programa Serra Hunter, impulsat per la Generalitat de Catalunya.

Iniciat el 2001 pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, el Programa Ramón y Cajal té per objectiu incorporar doctors al sistema estatal de ciència i tecnologia afavorint la contractació laboral per a un màxim de cinc anys, mitjançant fórmules de cofinançament gradual amb institucions d’R+D i administracions públiques. La iniciativa preveu una xifra de dos mil contractes en un període de tres anys, en el marc de les convocatòries del 2001 (800 contractes), la del 2002 (500), i la del 2003 (700), ara en curs. En la tercera edició, la UB convoca 21 noves places de personal investigador en el marc del Programa, i en

32

Convocatòries en l’àmbit català En l’àmbit català, el balanç final de les dues convocatòries del Programa Ramón y Cajal és de 354 contractes (el 30% del total de contractes oferts).

Amb més investigadors contractats, les institucions líders són la UB (84), el CSIC (67), la UAB (46), la UPC (41), la UPF (26) i la URV (18). En xifres generals, el 65% dels contractes corresponen a universitats, el 18% al CSIC, el 16% a altres organismes públics de recerca, i l’1% a hospitals.

Quant a àrees de coneixement, destaquen Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica (el 15% del total) i Biologia Vegetal i Animal i Ecologia (el 10%).

conjunt la UB sumaria un total de 105 contractes nous a les tres convocatòries.

Compensant àrees temàtiques A la convocatòria del 2002, la UB ha incorporat tots els candidats que havien estat prioritzats pel Ministeri de Ciència i Tecnologia i volien continuar l’activitat investigadora a la UB, mitjançant una acció del Vicerectorat de Política Científica dirigida a compensar el nombre de places entre àrees temàtiques que presentaven vacants i altres àrees amb excés de candidats.

Seguint les àrees temàtiques del programa, la distribució dels investigadors contractats a la UB és la següent: Àrea de Física i Ciències de l’Espai (4); Ciències de la Terra (2); Ciència i Tecnologia de Materials (1); Química (4); Biologia Vegetal i Animal - Ecologia (6); Ciència i Tecnologia dels Aliments (1); Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica (6); Fisiologia i Farmacologia (4); Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica (1); Matemàtiques (1); Tecnologia Electrònica i de les Comunicacions (1); Psicologia i Ciències de l’Educació (2); i Filologia i Filosofia (2). Al seu torn, el Parc Científic de Barcelona incorpora dos contractes nous i cinc l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

la recerca

La UB participa en un projecte de genòmica i proteòmica del primer vegetal amb el genoma seqüenciat El projecte de recerca més ambiciós en l’àmbit estatal en biologia vegetal, finançat dins l’Acció Estratègica de Genòmica i Proteòmica del Pla Nacional d’I+D+I (200003), comptarà amb la participació dels equips de la UB coordinats pels professors Antoni Fernàndez-Tiburcio (grup de recerca en Poliamines) i Albert Boronat i Albert Ferrer (grup de Bioquímica i Biologia Molecular de Plantes)

F

inançat amb 2.300.000 euros, és un projecte integrat sobre genòmica funcional en Arabidopsis thaliana, el model vegetal de referència en estudis de biologia cel·lular i molecular de plantes. Impulsarà set línies de recerca, amb més de setanta experts de centres i universitats de tot el país, coordinats per Javier PazAres del Centre Nacional de Biotecnologia de Madrid.

Del 2002 al 2005, el projecte té l’objectiu d’implantar infraestructures, recursos i serveis per facilitar una aproximació genòmica en Arabidopsis al país, avançar en el coneixement sobre biologia vegetal i garantir un ús racional i sostenible dels recursos agrícoles i alimentaris. La idea és crear una plataforma tecnològica d’àmbit estatal centrada en la recerca en Arabidopsis, que generi una base de coneixements científics i noves tecnologies d’accés en un futur a la comunitat científica del país i de tot l’àmbit internacional.

A tot el món, Arabidopsis és el model de referència en recerca en el món vegetal (en concret, plantes dicotiledònies).

Amb un genoma petit (5 cromosomes i 25.000 gens), és el primer vegetal amb el seu genoma completament seqüenciat, i del seu estudi s’obtenen dades extrapolables a vegetals d’interès agrícola i comercial. La millor forma de comprendre la funció d’un gen és obtenir un mutant d’aquest gen i estudiar-lo. Al projecte, els experts de la UB –destacats per una alta productivitat científica en publicacions

especialitzades– participen en una acció centrada en l’obtenció de mutants per inserció i seqüenciació del lloc d’inserció.

La finalitat del projecte és generar 26.000 línies d’inserció en Arabidopsis, amb el lloc d’inserció genòmic caracteritzat, de les quals 6.000 es generaran i es caracteritzaran a la UB. Aplicant l’enginyeria genètica, i aprofitant la capacitat d’infecció del bacteri Agrobacterium tumefaciens, són transferits petits fragments de DNA (T-DNAs o transferred DNA), els quals s’integren de forma aleatòria en el genoma d’Arabidopsis, i donen lloc a les línies mutants.

El DNA recuperat de la planta mutant és seqüenciat per detectar el punt concret d’inserció del material genètic exogen.

Per generar una col·lecció de mutants en la qual s’hagin afectat tots el gens de la planta calen prop de 500.000 insercions independents. En l’actualitat només hi ha unes 20.000 línies mutants per inserció –amb el lloc d’inserció seqüenciat– disponibles en Arabidopsis. Ara l’objectiu dels experts és obtenir 26.000 línies transgèniques noves, tot posant a punt protocols de transformació i caracterització de les línies mutagenitzades, i generar dades científiques que més endavant seran accessibles a tot el col·lectiu investigador.

A la UB, els cultius d’Arabidopsis es realitzaran al Servei de Camps Experimentals de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques, en cambres de cultiu controlades. Una destacada part del projecte es desplegarà gràcies al suport logístic i els equipaments tècnics de les Unitats de Genòmica i Transcriptòmica dels Serveis Cientificotècnics de la UB, al Parc Científic de Barcelona.

Potenciar la innovació en la recerca i dissenyar noves tecnologies és també un dels objectius del projecte del Pla Nacional en Arabidopsis. “Al projecte estatal –comenta Alejandro Ferrando, del grup de recerca en Poliamines– es vol fer servir un vector de T-DNA modificat: seria una eina que a posteriori també podria contribuir a

33

Els investigadors Alejandro Ferrando, Antoni Fernàndez-Tiburcio, Albert Ferrer i Albert Boronat

generar deleccions genòmiques grans en els organismes transformants.”

El grup de Bioquímica i Biologia Molecular de Plantes de la UB, coordinat per Albert Boronat al Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Divisió III, és un dels equips pioners al país en estudis sobre Arabidopsis. Des del 1985 aborden estudis del metabolisme d’isoprenoides, unes molècules que resulten del metabolisme secundari i amb interès potencial per a la industria farmacèutica i alimentària.

Al Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia, Antoni Fernàndez-Tiburcio lidera un grup de recerca de Poliamines, que aborda l’estudi dels mecanismes d’acció de les poliamines i altres fitohormones en els vegetals.

Considerades un nou grup de substàncies reguladores del creixement, les poliamines són compostos nitrogenats que participen en processos de divisió cel·lular, diferenciació, estrès, etc.

A la recerca finançada pel Pla Nacional, els experts de la UB col·laboren amb l’equip de Miguel Ángel Blázquez (CSICValència).

la recerca

Els professors Encarna Roca i Claudi Esteva, medalles Narcís Monturiol

E

ncarna Roca, catedràtica del Departament de Dret Civil, i Claudi Esteva, catedràtic emèrit del Departament d’Antropologia Cultural, Història d’Amèrica i Àfrica de la UB, van rebre la Medalla Narcís Monturiol de mans del president de la Generalitat, Jordi Pujol, en un acte el 26 de maig al Palau de la Generalitat.

Aquests guardons són atorgats per la Generalitat de Catalunya a proposta del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació en reconeixement a la seva contribució al progrés científic i tecnològic de Catalunya.

Encarna Roca és experta en Dret Civil català i en especial en dret de família, i dirigeix a la UB el Grup de recerca de la llei constitucional privada i la llei civil catalana, constituït per experts que treballen en l’àmbit del Dret Civil. La metodologia es basa en l’ús d’un mètode mixt sobre la base dels Socio Legal Studies, que considera l’estudi del dret de família com un camp interdisciplinari i que inclou la sociologia per identificar les problemàtiques que es plantegen i establir la legislació necessària per resoldre-les. Encarna Roca és membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya.

Fundador del Departament d’Antropologia Cultural de la UB l’any 1972, Claudi Esteva és considerat l’introductor de l’antropologia a Catalunya, i va obtenir la primera càtedra de la disciplina a Espanya el 1971.

Professor al Lehman College de Nova York i a la Universitat d’Arizona, ha estat distingit amb el Sigillo specialle del Premi Pitré-Salomone Marino (1998) –un dels premis més importants del món de l’Antropologia– com a reconeixement a la seva dilatada i prestigiosa carrera en el camp de l’antropologia.

El 1994 va guanyar el Premi Malinowski, que concedeix la Society for Applied Anthropology (SfAA) dels Estats Units, considerat el Nobel de l’Antropologia. Cal destacar les contribucions científiques del professor Esteva en el camp dels estudis sobre mestissatge, comunitats indígenes i drets humans, etnocentrisme, migració, bilingüisme i biculturalisme, antropologia, folklore i identitat cultural i altres camps afins.

En l’actual edició han estat distingits també els investigadors Ramon Albajes (UdL), Lourdes Benería (Universitat de Cornell), Manuel Castells (UOC), Josep Fontana (UPF), Marcial Moreno (UAB), Ramon Pallàs (UPC) i Carles Perelló (UAB). L’Agrupació Astronòmica de Sabadell i la Societat Catalana de Biologia són les entitats distingides.

34 34

Més guardons per a la UB Els professors Jordi Llorca, del Departament de Química Inorgànica, i Lourdes Chamorro, del Departament de Biologia Vegetal, han estat guardonats al passat mes de març a l’última edició de premis de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

Jordi Llorca, membre del grup de recerca de materials inorgànics avançats i catàlisi de la UB, ha guanyat la XXI edició del Premi Humbert Torres de Divulgació Científica, convocada per Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Ilerdencs. L’obra premiada, amb el títol “Pedres que cauen del cel”, serà editada per Pagès Editorial, i s’estructura al voltant d’històries reals relacionades amb la caiguda de meteorits, des de temps remots fins a l’actualitat.

Especialista en malherbologia, Lourdes Chamorro ha rebut el XIX Premi d’Investigació Botànica Pius Font i Quer, pel seu treball sobre biologia de poblacions de l’espècie Erucastrum nasturtiifolium, coneguda popularment com la ravenissa groga, una herba de la família de les crucíferes, d’interès científic per la seva potencial interacció i competència amb els conreus.

Premi al Congrés INFARMA Un treball de detecció de problemes relacionats amb medicaments (PRM) en pacients hipertensos, presentat per alumnes de l’assignatura de Pràctiques Tutelades de la Facultat de Farmàcia, ha rebut ex aequo el premi del congrés estatal INFARMA 2003, el Congrés d’Oficina de Farmàcia, Mostra d’Especialitats Farmacèutiques i Parafarmàcia celebrat el març.

L’estudi “Actuació davant la hipertensió des de l’oficina de farmàcia”, fet per 22 alumnes de l’últim curs de Farmàcia, va ser presentat a la INFARMA com a pòster coordinat pels estudiants Jordi Casasús i Ana Amal. Constata que el 14 % dels PRM són detectats i resolts en l’atenció farmacèutica, un element clau en l’educació sanitària de la societat. La recerca s’ha dut a terme a la Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia, dins un marc d’innovació docent d’acord amb la normativa europea i sota la coordinació dels professors Eduardo L. Mariño, Mª Antònia March i Mª Pilar Gascón.

la recerca

Biologia commemora el 50è aniversari de la descoberta de l’estructura del DNA “

D

NA: 50 anys de la doble hèlix” és el títol de la jornada que va acollir la Facultat de Biologia el 25 d’abril per commemorar la descoberta del model estructural del DNA fa cinquanta anys, publicada a l’article “Molecular structure of nucleic acids”, a Nature, el 25 d’abril del 1953 per James Watson i Francis Crick del Cavendish Laboratory a Cambridge (Regne Unit).

La jornada científica “DNA: 50 anys de la doble hèlix” va ser inaugurada pel rector, Joan Tugores, a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia. L’acte va ser presentat pel degà, Josep Sànchez Carralero, i la directora del Departament de Genètica, Roser Gonzàlez-Duarte. Després van tenir lloc les ponències següents: “50 anys de DNA: una visió personal”, per Joan Antoni Subirana (UPC); “DNA i computació”, per Roderic Guigó, del Centre de Recerca Genòmica (UPF); “Polimorfismes de DNA: ahir, avui, demà”, per Julio Rozas, del Departament de Genètica (UB); “El DNA i la biomedicina”, per Gemma Marfany, del Departament de Genètica (UB); “DNA i filogènia”, per Marta Riutort, del Departament de Genètica (UB); “DNA, Evo i Devo”, per Jordi García-Fernàndez, del Departament de Genètica (UB); “Del DNA a la biologia de

sistemes”, per Jaume Baguñà, del Departament de Genètica (UB). Finalment es va projectar la pel·lícula The race for the Double Helix (1987), de Mick Jackson.

Crick i J. Watson, juntament amb Erwin Chargaff, Maurice Wilkins, Rosalind Franklin i Linus Pauling, van protagonitzar una autèntica cursa científica a partir dels anys quaranta per determinar quina era l’estructura del DNA, una polèmica que es va resoldre amb la publicació del famós article a Nature i l’establiment del model tridimensional de la doble hèlix del DNA. Fent ús de les anàlisis de la composició de bases de mostres hidrolitzades de DNA (aportades per Erwin Chargaff) i dels estudis de difracció de raigs X (per Rosalind Franklin i Maurice Wilkins), Watson i Crick presentaven l’abril de 1953 a Nature el model tridimensional del DNA, constituït per dues cadenes polinucleòtides antiparal·leles, que formen una doble hèlix dextrogira (que gira cap a la dreta) de 20 àngstroms de diàmetre. A l’estructura espacial de la molècula, un punt clau era la complementarietat o afinitat específica de bases nitrogenades –adenina amb timina i citosina amb guanina– entre les dues cadenes polinucleòtides.

El model de Watson i Crick va tenir un efecte immediat en genètica i en l’emer-

Joan Antoni Subirana en la seva intervenció

gent disciplina de la biologia molecular.

Dos mesos més tard, Watson i Crick ampliaven la idea en un segon article a Nature, en què presentaven un model específic de replicació del DNA, el model semiconservatiu, una hipòtesi que coincidia plenament amb les evidències experimentals. El 1962 Watson i Crick compartien amb Maurice Wilkins el Premi Nobel de Medicina per la seva descoberta. Rosalind Franklin, experta en tècniques cristal·logràfiques, que va aportar dades concloents i definitives al model de la doble hèlix, havia mort el 1958.

La fira “Viu la Ciència Contemporània” apropa el mètode científic a la ciutadania

E

ls dies 8 i 9 de maig més de 1.500 persones van visitar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans la Fira “Viu la Ciència Contemporània 2003” (Fira

VCC03), organitzada pel Parc Científic de Barcelona i la Societat Catalana de Biologia, amb el suport del Ministeri de Ciència i Tecnologia, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología i l’Institut d’Estudis Catalans. La Fira VCC03 tenia com a objectiu contribuir a la millora de la cultura científica de la nostra societat obrint al públic la recerca que s’està desenvolupant actualment a Barcelona.

En concret, la Fira VCC03 volia fer arribar a la població els trets característics del mètode científic per mitjà dels mateixos investigadors, i mostrar així al públic aquella part del coneixement científic que correspon a les etapes controvertides durant

35

les quals el coneixement encara s’està consolidant i no ha estat consensuat per la comunitat científica. Així, els visitants van poder interactuar directament amb els aparells amb què s’estan duent a terme importants projectes de recerca, a més de conversar amb els científics i preguntar-los tot allò que despertava la seva curiositat.

Alhora, la Fira VCC03 va voler mostrar la recerca barcelonina de manera coordinada, exhibint dotze projectes de recerca de diferents centres i instituts d’R+D de Barcelona, que abasten àmbits tan diversos com la biomedicina, la genòmica, la bioinformàtica, els transgènics, el mar, el cos humà, l’ecologia, els superconductors o l’energia solar.

la recerca

Es constitueix el CREB de Catalunya

A

mb l’objectiu de coordinar les activitats vinculades amb la recerca multidisciplinària en enginyeria biomèdica que es duu a terme a Catalunya, la Generalitat va aprovar el mes d’abril la creació del Centre de Referència de Bioenginyeria de Catalunya (CREBEC), que té entre les seves finalitats la promoció del Laboratori de Nanobioenginyeria, ubicat al PCB i cridat a ser un centre de recerca pioner en enginyeria biomèdica a escala nanomètrica.

Nascut de la col·laboració entre la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en el marc del Parc Científic i Tecnològic de Barcelona, el Laboratori de Recerca en Nanobioenginyeria és un centre multidisciplinari on es desenvolupa una activitat de recerca de manera conjunta entre investigadors provinents del Centre Especial de Recerca en Bioelectrònica i Nanobiociència (CBEN) de la UB, de l’IDIBAPS, del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC i investigadors provinents d’altres universitats o contractats mitjançant programes de reincorporació de doctors o de tècnics de recerca.

La seva ubicació dins el Parc Científic de Barcelona permet als investigadors d’aquest Laboratori desenvolupar la seva recerca en un entorn d’activitat de recerca biomèdica amb entitats del sector públic i empresarial que ja han mostrat el seu interès per les aplicacions que les nanotec-

Una doctorand de la UB, premi de comunicació científica Joan Lluís Vives La doctoranda de la UB Yolanda Blasco ha guanyat el premi de comunicació científica Joan Lluís Vives amb el seu article “Els orígens de la banca a Espanya: el Banc de Barcelona 18441874”, que es publicarà a El Temps Universitari. El guardó ha estat compartit amb Josep Mouriño de la UPC per “Una finestra al món”. Ambdós guanyadors competien amb estudiants de dotze universitats diferents que van presentar un total de 57 escrits, la majoria dels quals (un 21,05 %) eren d’investigadors de la UB. Durant l’atorgament de premis es va fer un menció especial dels articles “Incidència de grans erupcions volcàniques en el clima”, del doctorand de la UB Marc Jaume Prohom, i “Genètica comparada: l’evolució humana a partir del nostre genoma”, de la doctoranda de la UPF Aida Andrés.

nologies poden tenir en l’àmbit biomèdic.

Així mateix, el Laboratori també té a la seva disposició una potent oferta tecnològica, que inclou, a més dels serveis científics comuns del PCB (sales de cultius, serveis de caracterització, etc.) i dels serveis cientificotècnics de la UB, la recentment creada Plataforma de Nanotecnologia, des d’on s’ofereixen serveis de nanofabricació, nanomanipulació i anàlisi i caracterització de nanotecnologies.

Les seves línies prioritàries de recerca són la nanotecnologia cel·lular i molecular, l’enginyeria de teixits i cultius cel·lulars, la caracterització de teixits i/o cultius cel·lulars, el disseny de dispositius per a la manipulació i el processament de cèl·lules i molècules en un xip, i l’adquisició i tractament de senyals i imatges biomèdiques.

Gestionat pel Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera, el nou Centre de Referència de Bioenginyeria de Catalunya també té entre els seus objectius el suport de la Xarxa Temàtica en Enginyeria Biomèdica, que promou l’intercanvi d’informació i el treball en coordinació dels grups de recerca que treballen en aquest àmbit a Catalunya, i que alhora promourà la participació del CREBEC en projectes de recerca i altres iniciatives de caràcter nacional i internacional.

Finalment el CREBEC també impulsarà una Oficina de Promoció i Transferència Tecnològica en Bioenginyeria.

Descobertes restes prehistòriques al Garraf Els arqueòlegs del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB, Joan Daura i Montse Sanz, van detectar el mes d’octubre passat, gràcies a un esllavissament causat per les riuades que van assolar la ciutat, restes d’ossos d’animals fòssils a Ca N’Aymeric, una pedrera abandonada de Castelldefels.

El jaciment, únic a Catalunya d’aquestes característiques, ja ha estat batejat com a Cova del Rinoceront per una mandíbula molt sencera d’aquest animal que ha estat recuperada. Els ossos van ser determinats com d’espècies desaparegudes i amb una cronologia entre els 65.000 i els 500.000 anys. El catedràtic de prehistòria i director del SERP, Josep M. Fullola, va certificar que dues de les pedres trobades eren treballades per la mà humana: un sílex i un còdol de quarsita, però “es fa quasi impossible donar una cronologia cultural”. El SERP ha signat un conveni amb l’Ajuntament de Castelldefels que assegura el finançament de l’excavació i el seu estudi científic.

Experiment d’espectroscopia d’impedància amb bacteris E. coli modificats genèticament

36 36

37_cajastur_nou_UB.fh9 12/6/03 11:34 Pagina 1 C

Compuesta

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

la recerca

Proposta per crear àrees de protecció de cetacis a la Mediterrània Experts del Grup de Biologia de la Conservació (gBC) de la UB i de la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Madrid han proposat crear setze àrees de protecció de cetacis a la Mediterrània, a l’estudi presentat l’abril passat al Ministeri de Medi Ambient per identificar zones d’interès ecològic per a la conservació dels mamífers marins a les costes mediterrànies

P

rop de la tercera part de les 27 espècies de cetacis de les costes espanyoles estan catalogades amb diferents amenaces per a la conservació. L’estudi, d’àmbit nacional i impulsat pel Ministeri de Medi Ambient (2000-02), aportarà noves eines estratègiques per conèixer els factors socioeconòmics que més impacten en l’hàbitat natural dels cetacis.

El gBC, dirigit per Àlex Aguilar i ubicat al Parc Científic de Barcelona, ha estat responsable de l’àrea d’estudi de les costes de Catalunya i les Illes Balears al projecte estatal. És l’únic grup que ha fet censos aeris de mamífers marins al projecte –a més de les campanyes en vaixells– i ha cobert més de 191.800 quilòmetres quadrats amb vols en avioneta a les costes catalanobalears. A l’estudi, els experts del gBC constaten una significativa reducció del dofí mular (Tur-

siops truncatus), amb uns 1.500 exemplars censats a l’àrea d’estudi, en una població molt fragmentada en diversos nuclis i per tant més vulnerable als riscos i amenaces per a la supervivència. Pel que fa al dofí llistat (Stenella coeruleoalba), al sector nord hi ha prop de trenta mil exemplars.

A l’estudi global es proposa la creació de setze àrees de protecció de cetacis al litoral mediterrani espanyol: onze es corresponen amb Llocs d’Interès Comunitari (LIC), per als quals es demana ampliar l’extensió; dues són àrees de protecció oceàniques, més lluny de la costa, i finalment tres serien Zones Especialment Protegides d’Importància per al Mediterrani (ZEPIM), que dependrien dels acords del Conveni de Barcelona (Conveni per a la Protecció del Medi Marí i la Regió Costanera del Mediterrani), on s’inclou el corredor de migració de Cetacis,

des d’Eivissa fins a la frontera francesa, d’especial interès per la balena d’aleta o rorqual comú, que enllaçaria amb el Santuari Internacional de Cetacis al Mar de Ligúria, l’únic a la Mediterrània, creat el 1992 entre França, Mònaco i Itàlia.

Per protegir les poblacions de cetacis a les àrees proposades, també es proposen mesures per regular el tràfic marítim, el fondeig d’embarcacions, la introducció d’espècies foranes, el control de pesca i captura i d’activitats esportives i turístiques, i l’abocament de residus o contaminants a les aigües. Han participat en el projecte els equips de Juan Antonio Raga (Universitat de València), a les costes de l’àrea de les comunitats valenciana i murciana, i Ana Cañadas (Universitat Autònoma de Madrid - entitat ecologista Altinak), a les costes mediterrània i atlàntica d’Andalusia.

Estudi de la tortuga babaua amb transmissors via satèl·lit La tortuga babaua (Caretta caretta), espècie protegida a tot el món, és estudiada amb telemetria per satèl·lit, en un projecte pioner al Mediterrani occidental que fa el gBC i el Centre de Recuperació de Tortugues Marines Vellmarí de Formentera per investigar l’origen, les rutes migratòries, l’ecologia i el comportament de les tortugues marines a les costes balears. Aquesta actuació forma part d’un projecte LIFE per a la protecció de les praderies de Posidònia de la UE concedit al Govern de les Illes Balears.

Els transmissors són fixats amb fibra de vidre a la closca dels quelonis, i estan connectats a la xarxa de satèl·lits del sistema ARGOS. Segons Lluís Cardona (responsable del programa de teledetecció al gBC), se n’han col·locat a cinc exemplars alliberats al mar a la costa

balear, i el juliol se n’instal·laran a deu més. Cada cop que la tortuga surt a respirar a superfície, l’aparell envia un senyal als satèl·lits, i és recollit per estacions a terra. Es localitza el punt on és la tortuga (latitud i longitud), el temps mitjà que és a la superfície, la data i l’hora de l’emissió, i es delimita la ruta per la qual ha viatjat cada exemplar, de manera que s’estableixen els mapes de migració per l’oceà. Segons estudis genètics fets el 2002 per Carles Carreras (gBC) i Marta Pascual (Departament de Genètica de la UB), les tortugues de les illes Balears –on no hi ha àrees de cria– provindrien majoritàriament de poblacions de platges de cria al Carib (Mèxic, Florida, Carolina, etc.), sense descartar una contribució de les àrees de nidificació del Mediterrani oriental (Grècia, Turquia i Líbia).

38 38

Ara, la tecnologia via satèl·lit ajudarà a complementar les dades genètiques indicant la ruta de retorn de les tortugues al lloc d’origen.

Carles Carreras (gBC) fixant un transmissor Fotografia: gBC-UB

la recerca

Presentat el “Document sobre selecció de sexe” de l’Observatori de Bioètica i Dret

E

l dimecres 12 de març es va presentar al Parc Científic de Barcelona (PCB) el “Document sobre selecció de sexe”, elaborat pel Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la UB, amb seu al PCB. El document propugna una modificació de la legislació actual per la qual s’admeti “satisfer un desig legítim però no crucial” com és la selecció del sexe per raons no terapèutiques, en determinades circumstàncies, sempre que no sigui utilitzada com a sistema de discriminació i sempre que els mitjans que s’utilitzin per efectuar-la siguin proporcionats El text subratlla que “la prohibició contundent de l’Estat sobre la selecció de sexe constitueix una barrera que limita la decisió ciutadana, mentre que, al mateix temps, resulta ineficaç per evitar el fantasma dels ‘fills a la carta’, i no es justifica en el nostre context per raons reals de perill, ni tan sols de tipus demogràfic”.

D’entre els motius que justificarien una selecció de sexe, l’interès del fill i l’evitació d’un possible avortament terapèutic són arguments que l’OBD considera de pes, per davant de la mera justificació d’"equilibri familiar", tot i que aquesta justificació pugui ser el motiu més freqüent.

Els mitjans proporcionats que l’OBD defensa com a tècnica apropiada per seleccionar el sexe consisteixen en l’anomenada selecció d’espermatozoides, que és una tècnica que el document qualifica de “senzilla i innòcua”, i que actualment ja s’utilitza en alguns països per a la selecció del sexe per motius diagnòstics o terapèutics.

Per altra banda, el document considera que la tècnica de selecció d’embrions és un mitjà desproporcionat per ser utilitzat com a tècnica de selecció del sexe, però defensa que es podria acceptar en el cas que la parella autoritzi utilitzar o donar els embrions del sexe no desitjat per a la reproducció atès que hi ha moltes parelles esperant. Així mateix, en aquells casos en què aquesta tècnica sigui utilitzada per raons diagnòstiques, el criteri d’elecció serà sempre el criteri científic que tingui més garantia reproductiva, i, en el cas que hi hagi embrions igualment sans i viables de sexe diferent, se n’informarà a la parella perquè decideixi. Actualment en aquests casos la informació existeix però no es transmet a les parelles.

El Document és fruit d’un debat pluridisciplinari que, coordinat per la directora

Acte de presentació del “Document sobre selecció de sexe”. A la taula, la directora de l’OBD, Maria Casado, el sotsdirector general del PCB, Josep Samitier, i el catedràtic Josep Egozcue

de l’OBD, Maria Casado, i pel catedràtic de Biologia Cel·lular de la UAB Josep Egozcue, ha comptat amb l’aportació d’especialistes en biologia cel·lular i embriologia, medicina, infermeria, filosofia, demografia, antropologia i dret, a més de la col·laboració d’“Opinió Quiral”, de la Fundació Privada Vila Casas.

Un estudi analitza l’impacte econòmic del turisme a Barcelona

E

l turisme a Barcelona dóna feina a més de 35.000 persones, un 7% de la població activa, i aporta 2.711 euros anuals, un 9% del VAB de la ciutat.

Aquestes són algunes de les dades de L’estudi sobre l’impacte econòmic del turisme a la ciutat de Barcelona presentat el passat abril, que ha estat realitzat pel Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional de la UB i impulsat per la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona Van assistir a l’acte de presentació Jordi Portabella (regidor de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona), Joan Gaspart (president de Turisme de Barcelona), Pere Duran (director general de Turisme de Barcelona), Ignasi de Delás (sotsdirector de Turisme de Barcelona) i Jordi Suriñach (director de l’estudi).

L’estudi evidencia la importància que tenen els més de tres milions i mig de turistes que cada any visiten la ciutat.

El càlcul dels 2.711 milions d’euros anuals generats per l’activitat turística es basa en el nombre de pernoctacions que es generen a Barcelona –al voltant de 8 milions anuals– i no té en compte el volum de riquesa dels milions de persones que cada any visiten Barcelona sense fer-hi nit ni tampoc els efectes induïts del turisme.

L’activitat del sector turístic també aporta ingressos a les finances municipals, concretament s’han estimat en 15 milions d’euros en concepte d’IAE, un 10% del total de la recaptació municipal per aquest impost. Segons revela l’estudi, el 40% de l’impacte indirecte del turisme a Barcelona es reparteix entre la resta de l’àrea

39

metropolitana, Catalunya i fins i tot la resta de l’Estat espanyol. En total, el turisme de Barcelona genera fora de la ciutat uns 372 milions d’euros anuals. Això es produeix perquè en el sector del turisme intervenen diversos agents que actuen com a proveïdors dels sectors directament implicats, proveïdors que es poden localitzar fora de Barcelona. Aquests efectes es reparteixen en tots els sectors de l’activitat econòmica.

L’estudi conclou que Barcelona és pionera, no només en la consolidació d’un model de desenvolupament turístic, sinó també en la sistematització i l’estudi del sector. Es tracta de la primera anàlisi que realitza una ciutat per tal de conèixer quina és la rendibilitat real de la seva activitat turística.

diàlegs al claustre

La qualitat del sistema educatiu a debat Conversa entre

Marta Mata i Miquel Martínez

Qüestió de forma

mal”, que si “el fracaso”, que ara llegeixen menys, que els nens fan faltes d’ortografia..., tot plegat una caricatura. Després d’aquestes notícies recollint tots els aspectes negatius de la llei anterior, ens vam trobar, de sobte, amb un avantprojecte. Encara guardo els preàmbuls; es podria fer un estudi de com expliquen l’escola espanyola.

Fixa’t que Villar Palasí hi apareix com la persona més important de tota la història de l’Escola. I parlen del segle XIX sense esmentar la Institución Libre de Enseñanza!

Després de rebre l’últim preàmbul vaig enviar la meva esmena a la totalitat de l’avantprojecte, demanant que es retornés i que es presentés al Consell Escolar amb tota la informació necessària. En la reunió del 4 de juny de 2002 hi havia sis o set esmenes en aquest sentit, de les quals només es van poder presentar les que tenien un text alternatiu, i no era el meu cas.

Marta Mata: Vaig dimitir el 4 de juny de 2002 en acabar la sessió plenària del Consell Escolar de l’Estat. Feia només una setmana o dues que ens havien tramès l’avantprojecte sense cap mena de documentació.

Recordo molt bé com es va discutir al Consell Escolar la LOGSE (Llei d’ordenació general del sistema educatiu). Aquell va ser un procés realment participatiu. L’avantprojecte de la Llei de qualitat (LOCE), al contrari, arrenca amb un seguit de notícies inconnexes als diaris: que si “la secundaria va

Miquel Martínez: Així com la LOGSE va seguir tot un procés de construcció d’una proposta, viscuda de manera participada i compartida, si no per tothom sí per un ampli sector, aquesta llei ha estat promulgada no com a construcció de res sinó com a reacció a suposats errors de la llei anterior. Aquest és el primer problema, de forma i de fons , que ja vam criticar al seu moment. Després s’hi afegeixen els errors en la dinàmica dels òrgans que haurien d’haver tingut un paper cabdal en un procés com aquest que afec-

Marta Mata, coneguda i reconeguda per la seva tasca de renovació pedagògica i per la seva participació política en matèria d’educació, i Miquel Martínez, director de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UB, van encetar la conversa parlant de la Llei de qualitat, una llei que ara fa un any provocava la dimissió de Marta Mata del Consell Escolar de l’Estat i sobre la qual, ara fa també un any, Miquel Martínez es mostrava crític en aquestes pàgines. Són moltes les qüestions (punts a aclarir, a discutir, a tractar) que van anar apareixent durant el diàleg. El resultat ha estat un breu repàs a alguns dels aspectes més febles del sistema educatiu actual a Espanya

ta aspectes fonamentals per a un país.

També es produeix un efecte preocupant que es pot constatar en el contacte amb el professorat i amb els pares i mares; és la percepció social, molt confusa, sobre què vol dir qualitat. La llei identifica qualitat amb homogeneïtat, amb l’esforç per l’esforç, amb l’èxit individual. Vull dir que provoca, en alguns casos, una lectura simplista del que la llei pretén que pot despertar fins i tot simpaties, especialment entre aquells que desconeixen la situació en conjunt, les raons que hi ha al darrere.

Qüestió de concepte Marta Mata: Fixa’t en una cosa. En català, com en altres llengües romàniques, el terme “qualitat” és únic. La qualitas llatina passa a qualitat, a qualidade, a qualité, a qualità... Dins d’aquest terme hi ha totes les accepcions: la primera, la bàsica, és allò que fa que una persona o cosa sigui com és, els seus trets característics. Una altra de les accepcions fa referència a un nivell alt, d’excel·lència. En castellà, en canvi, la cosa és clara. La paraula “cualidad” té una accepció i “calidad” en té una altra. No hi ha confusió. “Calidad” vol dir nivell alt, excel·lència, vol dir pensar en l’educació com una cosa per arribar a un lloc determinat, no com allò en què, il·lusos de nosaltres, creiem: el cultiu de les qualitats dels nens i les nenes.

Marta Mata (Barcelona, 1926). Pedagoga. Impulsora del moviment de renovació pedagògica a Espanya. Ha estat diputada del PSC al Congrés i al Parlament català, senadora, regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i membre del Consell Escolar de l’Estat des que es va fundar fins al juny de 2002.

Miquel Martínez (Barcelona, 1951). Catedràtic de Teoria de l’Educació a la UB. És membre del GREM, Grup de recerca en educació en valors i desenvolupament moral, de la mateixa universitat. Actualment és director de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UB i amb anterioritat ha estat degà de la Facultat de Pedagogia (1986 a 1991) i vicerector de Docència i Estudiants (1994 a 2001).

40

diàlegs al claustre

Una educació de qualitat és aquella que s’adapta a com és el nen, i s’hi adapta no per deixar-lo allí on és, sinó perquè sigui ell mateix el que es multipliqui, el que creixi. En aquest sentit, la “calidad” serà el resultat de la “cualidad”. La confusió “calidad/cualidad” és especialment perillosa en anglès. El terme quality ha estat absorbit pel mercat i les normes de quality són les normes del mercat. La quality anglesa s’assembla molt a aquesta “calidad”. S’està utilitzant el terme “calidad” en sentit quantitatiu, més propi del mercat que dels drets.

Miquel Martínez: Aquesta llei, de la mateixa manera que no ha viscut un procés d’elaboració compartit, no està vivint tampoc un procés d’aplicació compartit. La seva concepció de qualitat i d’excel·lència se centra en els resultats i no tant en els processos. És una concepció restrictiva que generarà problemes. Cerca l’excel·lència, però potser només per a aquells que ja són excel·lents o que estan en excel·lents condicions de tota mena.

Qüestió d’autonomia Marta Mata: És estirar cap a un nivell, però uniformement. Ergo, d’una manera o de l’altra, es carregaran les autonomies, perquè les autonomies cultiven la diversitat del sistema educatiu, l’adequació al territori. “Que les normes de ‘calidad’ valguin per a tots”, “tots som iguals”... i no és així. Cadascun de nosaltres té les seves pròpies “qualitats”, i això es veu, i les autonomies amb una mica de consciència es queixen.

Miquel Martínez: I es queixen amb una raó afegida, perquè molts pensem que aquest nivell de diversitat i de coneixement de la realitat ha d’estar descentralitzat més enllà del nivell de la comunitat autònoma, tan a prop com sigui possible del municipi, de l’entorn habitual més immediat. Si ara ve una llei que xucla cap amunt i treu competències a la comunitat autònoma no només es queixaran les autonomies, sinó que a més dificultarà i allunyarà encara més l’espai on es prenen les decisions de la comunitat i l’entorn on té lloc l’educació.

Qüestió de matisos Miquel Martínez: Una cosa de la qual probablement la llei s’ha aprofitat molt és el malestar d’un sector del professorat. Jo diria que, en general, el tractament que

s’ha donat en els darrers anys al professorat, tant en formació com en recursos humans, no ha arribat als nivells desitjats i, per tant, la seva tasca no ha estat tampoc ni tan eficaç ni tan atractiva com hauria pogut ser. S’ha aprofitat, i molt, la inquietud d’un sector del professorat que, per les raons que sigui, està vivint la seva professió molt malament. Això ha fet que aquest sector sigui identificat una mica amb “aquells que realment viuen la pràctica a l’aula”, i es minimitzin els arguments i les propostes dels qui intentem estudiar i investigar en educació, que opinem de forma diferent de les propostes oficials, o els arguments dels moviments de renovació pedagògica, que preferentment són de primària i que no coneixen tan de prop les situacions de conflictivitat a l’aula. Tot aquest conjunt de factors genera una mena d’acceptació, de “comprensió social” sobre l’oportunitat de la llei que ha estat utilitzada sense cap mena de rigor.

Marta Mata: Aquest discurs es basa en una concepció de sistema educatiu parcel·lada, és a dir, una cosa és la primària; una altra, que no sabem si existeix, és el parvulari; una altra, que no existeix en absolut, és l’educació infantil; i una altra, que és la més important perquè és la que condueix a la universitat, és l’ensenyament secundari. És obvi que estic fent una caricatura negativa.

Què vull dir? Que en tota aquesta discussió només s’ha sentit la veu dels descontents de secundària. No hem sentit els de l’escola bressol, per exemple; el parvulari s’ha tornat a omplir de fitxes, com en temps de

41

Villar Palasí o pitjor; la primària no es toca, perquè com que no es queixen doncs deixem-los estar....

Miquel Martínez: No toquen la primària i en realitat molts dels problemes que han generat aquesta sensació de desencant d’una part del professorat, de malviure la professió, es donen perquè mai no s’ha tingut suficientment en compte el professorat d’aquesta etapa. Els recursos amb què s’hauria de dotar la primària haurien de ser molt més elevats que no pas els objectius que s’han d’assolir durant tot el període, perquè són objectius que s’acompleixen a mitjà o llarg termini.

Qüestió d’avançar Marta Mata: Temo que a la primària, en els últims anys i per qüestions econòmiques, s’ha afavorit la dotació d’especialistes, en comptes de la de generalistes. I una altra cosa: no s’han aprofitat les circumstàncies per introduir les noves tecnologies i posarles al mateix nivell que els llibres. En lloc de limitar-se a fer “classe d’ordinadors” s’hauria hagut d’aprofitar la situació per fer mediateques, amb ordinadors, vídeos, CD...

I és baratíssim.

Miquel Martínez: Això que estàs dient és també important perquè, des de la primària, s’han de saber entomar les noves formes d’expressió que arriben a través d’aquestes noves tecnologies. No es tracta només d’entendre el missatge, sinó de saber expressar-se utilitzant els nous codis.

diàlegs al claustre

Qüestió d’escola pública/escola privada Miquel Martínez: En aquest moment, el concepte d’escola pública requereix una reflexió i també un cert grau de valentia per part d’aquells que l’han identificada en excés amb l’escola de titularitat pública.

La nova llei, aprofitant aquest possible error, pot presentar un discurs salvador de la situació, però amb el clar convenciment que l’escola pública no sortirà mai d’on és en aquells llocs on està en males condicions. No sé com ho veus...

Marta Mata: Tots estem d’acord que la lectoescriptura és un codi fantàstic i el més econòmic fins ara, però també existeixen el codi de la imatge, el codi de la màquina.

Miquel Martínez: Els nois i noies d’ara podrien acabar sent grans “alfabets” pel que fa a comprendre diferents llenguatges, però totalment analfabets en capacitat d’expressió en aquests diferents llenguatges.

Marta Mata: I tant! No saps passejar per Internet si no saps també el que costa construir una pàgina web. S’ha d’aprendre de llegir i d’escriure.

Miquel Martínez: Aquest és un exemple que fa que alguns pensin que aquesta és precisament una llei de reacció, que intenta donar resposta a aspectes problemàtics però sense una perspectiva global, a excepció feta de l’enfocament ideològic que hi ha al darrere. No està acompanyada d’un compromís pressupostari, ni d’un model de formació del professorat que expliciti la necessitat del treball en equip i d’ubicar la formació en el lloc de treball, tendències avui més que presents en el món de les organitzacions. O és que l’escola no és una organització que pot i ha d’aprendre molt? O és que per a tot això de la qualitat no cal compromís econòmic i exigència de resultats?

Marta Mata: Aquesta llei no recull el concepte d’escola adequada a la comunitat.

Tampoc recull el concepte d’escola pública, i això farà que la part bona de la llei es compleixi molt més bé a l’escola privada que a la pública.

Marta Mata: Jo hi veig dos temes bàsics: l’un és l’adequació de l’escola a la realitat, la territorialització de l’escola; l’altra és la formació que ha de tenir tota persona que es posa davant d’una altra per ajudar-la en la seva educació, sigui del nivell que sigui.

Anant a la territorialització, entenc per escola de servei públic aquella que dóna resposta a tota la població del territori. En aquest país està establerta constitucionalment, i amb unes condicions especificades, l’existència d’escoles mantingudes amb fons públics; les unes són de gestió pública i les altres de gestió privada. I és aquí on entra la territorialitat. És en cada territori on s’ha de fer el repartiment de feina. De vegades, però, es parla de la necessitat d’un pacte entre l’escola pública i l’escola privada, i aquest pacte ja està fet! La Constitució ja el defineix.

Només cal complir, al territori, allò que diu la Constitució, i això només ho poden supervisar les autoritats locals. Una cosa és fer-ho a Matadepera i una altra, de ben diferent, a Terrassa.

Miquel Martínez: Caldria acostar les decisions sobre les condicions de matriculació, sobre les condicions d’accés, i fins i tot sobre els costos, que han de ser tan transparents a l’escola concertada com a l’escola pública, i que han de ser els necessaris en funció del context. I aquest és un altre problema. Resulta molt difícil acceptar el cost públic d’una plaça escolar teòrica, perquè poden ser molt diferents els recursos necessaris per afrontar la diversitat en un territori o en un altre. Aquest tipus de decisions és important que es produeixin a un nivell molt proper, de municipi.

Malgrat tot, en ciutats grans hi ha un altre factor que no arregla precisament el problema. Cal considerar el territori en la mesura que vol dir atendre la qualitat, però

42

quan el territori no representa un context d’aprenentatge social suficientment plural i divers, que pot passar perquè les ciutats s’organitzen per criteris econòmics, pot comportar també problemes. L’existència d’aquest tipus de centres pot atreure persones d’altres zones que volen una escola més “homogènia”, i això pot generar problemes de constitució de guetos en els sectors on és més nombrosa la població immigrant. Aquest no és un tema fàcil, ho sé, però és important. Té efectes a llarg termini. Per exemple, l’homogeneïtat en la tipologia dels estudiants no afavoreix l’educació en valors per a una societat plural, perquè no genera espais d’aprenentatge informal plurals.

Marta Mata: Hi estic d’acord. Sempre hem d’estar experimentant, en el bon sentit de la paraula, oi? Perquè quan dius la paraula experimentar sovint la reacció és “no, els meus fills no són conillets”. Però, per favor! Si a l’escola on no s’experimenta són tots conillets de granja! Per a tots el mateix pinso! Tant de bo tots els nens fossin conillets d’experimentació, voldria dir que se’ls miren un per un, proven i en veuen el resultat. En pedagogia hi hauria d’haver una gran llibertat i un gran sentit comú. La pedagogia, deia Alexandre Galí, és bàsicament sentit comú elevat a ciència, però bàsicament sentit comú.

diàlegs al claustre

Qüestió d’esforç Miquel Martínez: Un discurs especialment molest de la LOCE és el de l’esforç i el rendiment. Hi ha molta gent que fa anys que treballa perquè l’educació faci que la persona s’interessi per saber i per la superació personal. Confonen el valor pedagògic de l’esforç, que cal fomentar, amb l’exigència de resultats sense més, al marge de l’estat inicial d’aquell que s’està esforçant i del context on aprèn i viu.

Marta Mata: Hem treballat molt a l’escola, no cal que vingui una ministra des del seu “castillo” a dir que hem d’esforçar-nos. Els grups escolars i les escoles que d’una manera o l’altra han volgut fer renovació pedagògica s’han basat en el treball dels nens.

Miquel Martínez: I amb això es recupera el discurs dels problemes de la secundària. I com que és una etapa heterogènia i d’interessos dispars, el discurs surt més elaborat. Diuen: “Hi ha nois i noies que s’avorreixen a classe. Com ho fem perquè realment s’interessin, perquè s’esforcin?

Separem-los per grups!”

Marta Mata: Jo crec que és un problema de desfasament. Sempre hi ha hagut un desfasament entre allò que una societat fa per avançar i allò que es fa a l’escola. De vegades els retards han estat de quatre segles. Fixa’t si no en la impremta, que no

va entrar a l’escola fins a Freinet. Fem un repàs? Als anys vint comença el cinema, i no entra a l’escola fins...; als anys trenta comença la ràdio, i no entra a l’escola fins... Als anys quaranta ...bé, als anys quaranta van sortir moltes persones i coses de l’escola, i se n’hi van imposar moltes altres; als anys seixanta comença la TV, i tampoc entra a l’escola; als setanta comença l’ordinador, i aquest sí que entra a l’escola, als anys vuitanta, però de mala manera. Cada vegada els punts crítics del desfasament entre escola i societat es produeixen en un interval més curt i, és clar, els adolescents no ho aguanten perquè a fora passen coses, la realitat és una altra. En qualsevol cas, el desfasament l’hem de superar els professionals. Els ministres que es preocupin de donar garanties perquè ho puguem fer!

Miquel Martínez: Aquesta imatge de l’escola endarrerida és certa, però també hi ha l’escola que ho veu, ho sap i des de dins fa esforços, callats però molt potents, per avançar. Passa també que la feina del professor avui dia no es veu afectada només per problemes de desfasament, sinó també per d’altres derivats de condicions desafectives de la família, socioculturals, laborals... En tot cas, en lloc de dotar de més recursos les escoles amb percentatges elevats de població diversa, per raons d’immigració, socioeconòmiques, o per altres causes..., en lloc d’adaptar-se a les seves característiques i qualitats i valorar la feina i estimular socialment el professorat..., en lloc de fer res d’això, la nova llei surt plantejant una diversificació en funció del nivell de cadascú.

Marta Mata: No fa gaire em van dir que a Formació de Professorat hi anaven bastants segones opcions. Si fos així em semblaria fatal. I entre el professorat de secundària malauradament també es dóna una gran majoria de segones opcions: l’alumne tria l’ensenyament que més li agrada, després no troba feina i pren l’opció de ser professor.

Aquí la universitat hauria de fer alguna cosa.

El professor de secundària amb Curs d’Adaptació Pedagògica (CAP) no pot ser.

Miquel Martínez: Quan la famosa discussió dels títols, des de la universitat, concretament des de la UB, va sortir una proposta molt forta perquè el professorat de secundària fos un segon cicle, i no un

43

segon cicle per a diplomats sinó perquè, un cop feta una carrera determinada, si el llicenciat volia exercir la docència, hagués de cursar un segon cicle de preparació específica. Després es va dir que el CAP canviaria qualitativament i es transformaria en el Curs de Qualificació Pedagògica (CQP); no va passar res. I ara el canvi ha estat de nom: del CAP al Títol d’Especialització Didàctica (TED), un eufemisme que separa la formació teòrica de la formació pràctica i que ha estat dissenyat des del Ministeri sense cap participació de les universitats. Realment, el model no és bo. La substitució del CAP s’hauria de fer bé. Però el problema no és només de formació. Cal afegir-hi un reconeixement social, i no parlo estrictament de salari, que doni prestigi a la professió, que la faci atractiva. La convergència europea en matèria de titulacions universitàries en educació pot permetre abordar seriosament la revisió dels plans d’estudis actuals i, si ho fem bé i amb la participació de tots, la situació millorarà a tots nivells. Una darrera reflexió: la situació, malauradament, no permet més que aquest tipus d’anàlisi critica. Però, en tot cas, i al marge que el partit del Govern vulgui i sigui o no capaç de crear les condicions adequades, els qui treballem en educació hem de tornar a engegar accions de renovació pedagògica. Tu saps molt bé com es fa això. Hem de defensar més autonomia, treballar en equip i apostar per un model de formació inicial i permanent del professorat amb més complicitat entre tots els implicats.

Ester Colominas

col·laboració

Nou carnet universitari i conveni amb Caixa Catalunya

C

El rector Joan Tugores i el director general de Caixa Catalunya Josep Maria Loza en la signatura del conveni

aixa Catalunya renova i amplia la seva col·laboració amb la UB com a protector del projecte Som UB fins al 2007.

Per la seva banda, la Universitat de Barcelona renova la confiança en Caixa Catalunya com a entitat financera de la UB, a més a més de crear un nou carnet dirigit als estudiants de la UB, el PAS i el PDI. Aquests nous carnets tindran associades totes les contraprestacions d’altres anys millorades, més els avantatges de totes les empreses col·laboradores de la UB i les ofertes específiques dirigides a

cada col·lectiu; i disposaran d’una identificació personalitzada per als diferents col·lectius de la UB. Aquest carnet Som UB sumarà i vincularà la resta de col·lectius de l’entorn universitari.

Paral·lelament, i en el marc del Projecte Som UB, Caixa Catalunya continua col·laborant en diversos projectes de la Universitat de Barcelona, com l’equipament d’aules i laboratoris de les facultats i escoles de la UB i la participació en activitats socials i de cooperació al desenvolupament a través de la solidaritat universitària.

Acord amb “la Caixa”

L

a Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, “la Caixa”, ha renovat el conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona per als tres propers anys.

Gràcies a aquest acord, “la Caixa” oferirà un conjunt de nous serveis per a la gestió econòmica de la UB, així com el manteniment i/o la remodelació dels espais dedicats a oficines actualment existents, així com l’adequació i la instal·lació en aquests espais de tots els mitjans necessaris per tal d’adaptar-se a les necessitats que sorgeixin i donar el millor servei a la comunitat universitària.

Paral·lelament, “la Caixa”, a través de la Fundació “la Caixa”, està interessada a col·laborar amb la Universitat de Barcelona en el desenvolupament de la seva mis-

sió, raó per la qual durà a terme un seguit d’aportacions financeres, des d’enguany fins al 2005, per al finançament de tots aquells aspectes relacionats amb el desenvolupament de la cultura, el progrés i la tècnica.

Al mateix temps, i en el marc del projecte Som UB, “la Caixa” col·laborarà en el projecte adreçat a potenciar el diàleg científic mitjançant congressos, seminaris, conferències i altres activitats de caràcter cientificodocent i professional.

A la foto, es recull un moment de l’acte de signatura del conveni amb (d’esquerra a dreta) el sotsdirector general de ‘la Caixa’ Joan Fàbrega, la directora de la Fundació Bosch i Gimpera, Anna Ros, la directora de Màrqueting i Finançament Extern de la UB,

Àngela Jover, la gerent de la UB, Olga Lanau, el rector de la UB, Joan Tugores, el director general de ‘la Caixa’ Isidre Fainé, el director general adjunt exectiu Antoni Massanell, el sotsdirector general Àngel Pes i el director de Mercat Institucional de Barcelona i província Pere Guardiola.

Nou nom per a l’Espai Brossa

Ajut als estudiants amb problemes auditius, visuals i de mobilitat La fundació privada Renta Antigua, membre de la Corporació Renta Antigua, empresa líder en el sector de la compra i rehabilitació d’edificis, ha col·laborat, en el marc del projecte Som UB, al finançament del Programa per a estudiants amb problemes auditius, visuals o amb mobilitat restringida, que inclou millores d’accés, senyalització i climatització d’espais.

La fundació Renta Antigua col·labora activament en nombrosos projectes socials, de desenvolupament i d’ajuda humanitària.

E

spai Brossa és el nou nom de l’antic Espai Escènic Joan Brossa. Gràcies a un acord amb la Universitat, els estudiants de la UB tenen un 50% de descompte en els muntatges de l’Espai Brossa tots els dies de la setmana. Els membres del PDI, del PAS i els posseïdors del carnet d’Antic UB gaudeixen del descompte del “dia de l’espectador” en totes les funcions.

44

col·laboració

Francisco Lastra, director general de Soportes Mediterráneo:

“La Universitat és la base dels futurs professionals i disposa de grans recursos tècnics i humans” edificis. Aquesta especialitat ha estat traslladada en diverses ocasions a projectes de patrocini duts a terme conjuntament amb alguns ajuntaments, com el de Barcelona, intervenint en la restauració de monuments i edificis singulars, com el monument a Colom, les torres del telefèric, el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, el Seminari de Barcelona, el Col·legi d’Enginyers, etcètera.

Així mateix, Soportes ha dissenyat i desenvolupat el Programa de recuperació arquitectònica de parets mitgeres a Barcelona (PRAM), que permet subvencionar la restauració d’aquestes parets escollides mitjançant la publicitat.

suports de què disposa. La iniciativa de col·laboració ha sorgit a través de moltes converses amb la Direcció de Màrqueting i Finançament Extern de la UB, analitzant les diferents oportunitats i possibilitats existents per tal de consolidar una continuïtat.

Pensem que, per a una empresa com la nostra, col·laborar amb la Universitat presenta molts avantatges, ja que aquesta és la base de futurs professionals i a més disposa de grans recursos tècnics i humans per al desenvolupament de nous projectes, algun dels quals podria ser conjunt. Considerem summament interessant poder assolir aquesta continuïtat de cooperació en el futur.

Cap a on va el futur de l’empresa?

Quins són els camps d’activitat de Soportes Mediterráneo?

Soportes Mediterráneo, SL radica a Barcelona i la seva activitat principal és la publicitat exterior de gran format. Soportes es dedica principalment a la fabricació i implantació de tanques del tipus monopal de diverses grandàries i formats en règim d’explotació publicitària i venda.

Els monopals són adequats per a campanyes publicitàries, imatge corporativa, senyalística etcètera. Pot dir-se que Soportes és capdavanter en aquesta especialitat a escala nacional. Actualment s’estan concloent les especificacions comunitàries per poder iniciar els plans d’exportació.

Soportes també ha estat pioner en publicitat mitjançant lones gegants en

La implantació de Soportes Mediterráneo és a Barcelona, amb societats independents pertanyents al grup existents en altres ciutats com Madrid, Sevilla, Màlaga, València i corresponsals en altres poblacions.

No obstant això, Soportes Mediterráneo de Barcelona ha creat una aliança internacional amb 15 països, incloent-hi els EUA, amb vista a l’intercanvi tecnològic i comercial. La línia estratègica per a un futur és fonamentalment el desenvolupament de noves tecnologies aplicades a la publicitat exterior com poden ser les pantalles dinàmiques per LEDS, etcètera.

En què consisteix l’acord amb la UB i quines expectatives té?

L’acord amb la UB consisteix en un marc obert de col·laboració i patrocini en el qual Soportes intentarà completar les necessitats de comunicació exterior de la UB mitjançant les tècniques i els

Suport en les campanyes de difusió de la UB L’empresa Soportes ha arribat a un acord amb la UB pel qual aquesta firma realitzarà gratuïtament el primer disseny i producció dels diversos suports publicitaris destinats a la difusió del projecte Som UB. Alhora, Soportes oferirà a la UB la possibilitat d’inserir publicitat en suports a diversos punts de Barcelona i la rodalia. També es compromet a aplicar el preu de cost al disseny i producció dels anuncis i suports publicitaris per a les campanyes de comunicació i difusió de la UB. Paral·lelament, Soportes ha firmat un contracte d’ocupació temporal amb la UB per a la col·locació d’un monopal publicitari a les instal·lacions del Servei d’Esports.

Màrqueting i Finançament Extern Col·laborar amb la UB suposa beneficis de caràcter econòmic, de comunicació, d’imatge, de difusió i desgravacions fiscals.

Més informació: Direcció de Màrqueting i Finançament Extern. Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.edu/ube

45

antics ub

Millor accés a la Biblioteca de la UB

Els socis d’Antics UB van poder assistir, el 8 de maig, a la conferència “L’entrevista de selecció de personal”, que va impartir el cap de Serveis de Seforlab 6 i consultor en recursos humans José Julio Hernández Vidal.

Aquesta conferència es va fer dins les activitats del Club de Feina, un espai de trobada organitzat pel Servei d’Informació i Atenció a l’Estudiant per desenvolupar accions dirigides al foment de la incorporació i el contacte amb el món del treball.

A

partir d’ara els posseïdors del carnet d’Antics tindran un accés en millors condicions al fons de la Biblioteca de la UB (BUB). En concret podran demanar en préstec fins a dues obres per un termini de set dies.

Així es dóna resposta a l’interès mostrat per nombrosos Antics de poder disposar més fàcilment de l’importat fons de la BUB. La Biblioteca de la UB és la segona d’Espanya en nombre de volums, després de la Biblioteca Nacional de Madrid. El seu fons està format aproximadament per un milió set-cents mil volums i es troba físicament distribuït en una vintena de biblioteques. En total es disposa d’uns 6.116 llocs de lectura i unes 303 places en aules d’informàtica.

L’anomenat fons modern abasta tot tipus de material: impresos, microformes, enregistraments vídeo, fitxers

informàtics, material cartogràfic, documents gràfics, enregistraments sonors, multimèdia, diapositives i, cada cop més en nombre més gran, recursos electrònics. Junt amb el fons modern hi ha l’antic o de reserva, que és un dels patrimonis més emblemàtics de la BUB i que disposa d’autèntics tresors bibliogràfics.

Explica’ns els teus inicis en el món laboral

A

ntics UB vol obrir una nova via de comunicació entre els posseïdors del carnet, en aquest cas al voltant del món laboral. Concretament, vol recollir les experiències d’inserció laboral dels titulats per la UB i difondre-les perquè les coneguin els membres més joves del col·lectiu d’Antics que ara estan buscant la primera feina.

Des d’Antics, doncs, es demana a tots els titulats que enviïn per correu electrònic, fax o correu postal un text no superior a dos folis on expliquin les seves primeres experiències d’entrada al món laboral, quines van ser les principals dificultats que es van tro-

Xerrada sobre entrevistes de selecció de personal

bar, què els va ajudar més, quins mecanismes van utilitzar per establir els primers contactes dins el món laboral, etcètera. Els escrits es publicaran en el portal d’Antics a Internet (www.ub.edu/anticsub/) i també se n’editarà una selecció en aquesta mateixa revista.

L’objectiu és que els Antics UB que ja treballen ajudin els titulats recentment i els ofereixin la seva experiència en inserció laboral.

A més, si voleu que els lectors es comuniquin amb vosaltres, només heu d’indicar el vostre e-mail. Si esteu interessats que hi aparegui la vostra foto, només cal que l’adjunteu en suport digital a la nostra adreça de e-mail.

Podeu enviar els vostres escrits a: anticsub@pu.ges.ub.es Telèfon: 93 317 02 53 • Fax: 93 317 07 63 Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a, 08007 Barcelona

46

Estiu al Servei d’Esports Per a aquest estiu, el Servei d’Esports ha organitzat un seguit d’activitats adreçades a nens i joves de 3 a 15 anys. Els membres de la comunitat universitària, com el PAS, el PDI i els Antics UB poden apuntar-hi els seus fills i gaudir de tarifes especials. Concretament, es fan activitats amb el nom de Mainada UB, Vailets UB i Jovent UB, a més del II Campus de Tennis UB. Ja per als adults i majors de 16 anys, el Servei d’Esports també ofereix l’Abonament UB 4 que permet fer ús de totes les instal·lacions i activitats del Servei d’Esports durant els quatre mesos d’estiu: juny, juliol, agost i setembre. També és possible apuntar-se al Juliol Esportiu, que ofereix l’ús de totes les instal·lacions del Servei d’Esports incloses en l’abonament UB4 per a pràctica lliure i un ampli ventall d’activitats dirigides durant el mes de juliol.

Més informació: www.ub.edu/esports/Activitats Estiu.pdf

Cursos d’estiu Els Juliols Els posseïdors del carnet d’Antics UB tenen el 10 % de descompte en els cursos d'estiu de la UB Els Juliols.

En aquesta mateixa revista us oferim a la secció de Formació continuada el programa d’Els Juliols d’enguany.

Més informació: www.ub.edu/juliols/

antics ub

Parlen els Antics Amb l’objectiu de conèixer els Antics UB, anem publicant entrevistes fetes a persones que en teniu el carnet.

Sandra Vidal Com valores la formació que vas rebre a la UB?

Valoro aquella formació molt positivament.

Pel que fa a Magisteri, considero que vaig rebre una formació de qualitat i que intentava, en la mesura del possible, integrar la part més teòrica de l’educació amb el vessant pràctic, amb el dia a dia de la professió de mestra. Pel que fa a la formació que vaig rebre a Pedagogia, he de reconèixer que va ser eminentment teòrica i que, en aquest cas, potser sí que hi afegiria un practicum més extens, perquè considero que és fonamental per a una formació completa.

(Magisteri 1997- Pedagogia 1999)

em vaig trobar va ser la por d’enfrontarme a la pràctica docent. De fet, més que de por jo parlaria d’un autèntic pànic! No tenia experiència –únicament el Practicum de la Facultat– i estava convençuda que no estava preparada. Però crec que

“En començar a treballar la dificultat més gran va ser la por d’enfrontar-me a la pràctica docent”

Quins records tens de la Universitat en un aspecte més personal, dels companys, de l’ambient...?

Penso que va ser una època molt maca.

Recordo especialment quan elaboràvem treballs grupals, quan quedàvem el grup de companyes els caps de setmana i fèiem sessions maratonianes per poder tenir-los enllestits en les dates sol·licitades. També enyoro com vivíem de bé a la Facultat (tret de les èpoques d’exàmens), les estones al bar del campus, etcètera. Va ser una època de la qual tinc molt bon record...

Estàs treballant en un àmbit vinculat als teus estudis?

Sí, actualment estic treballant en una escola de Sant Joan Despí. És una escola ordinària i treballo com a mestra d’educació especial a l’ESO tot i que també dono classes a primària.

Com va ser la teva primera incorporació al món laboral?

Vaig començar a treballar a l’escola on estic actualment el setembre següent d’acabar Pedagogia. He de reconèixer que vaig tenir molta sort. En començar a treballar, la dificultat més gran amb què

justament aquesta situació és la que em va ajudar a tirar endavant; la il·lusió, les ganes d’aprendre i la motivació van ser els aspectes que més em van ajudar a anar “aprenent a fer de mestra”.

A la feina t’han servit els coneixements que vas adquirir a la Universitat?

Penso que evidentment cal tenir una formació teòrica, però crec que l’experiència i el treball diari són els que et permeten integrar allò que vam aprendre a la universitat amb la realitat educativa, amb aquell alumne amb problemes (que no és hipotètic sinó ben real) que et “planten” al davant i que tu has d’ajudar que progressi.

Com vas conèixer el carnet d’Antic UB i per què te’l vas treure?

El vaig conèixer per mitjà d’una companya de feina. Em va explicar la utilitat que tenia i així és com l’any passat em vaig decidir a fer-me el carnet d’Antic UB. Bàsicament em vaig fer sòcia per tal de poder gaudir del descompte en la matrícula per als cursos d’idiomes de l’EIM.

Quins serveis del carnet estàs utilitzant, quins serveis hi afegiries?

Actualment estic utilitzant el carnet quan vaig al cinemes Aribau entre setmana per obtenir els descomptes i també, de tant en tant, mantenim contacte amb companyes de la Universitat a partir del portal d’Antics UB. Penses que tornaràs a la Universitat en un futur pròxim per fer alguna activitat de formació, d’esports...?

Sí, almenys és un dels objectius que tinc a curt termini. M’agradaria estudiar Psicologia, però em plantejo fer-ho com a hobby, sense presses.

Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a - 08007 Barcelona - Tel.: 93 317 02 53 - Fax: 93 317 07 63 - A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es 47 47

antics ub Els avantatges del carnet d’Antic Informeu-vos dels nous avantatges del carnet al portal d’Antics: www.ub.edu/anticsub/, on trobareu altres serveis a la xarxa.

FORMACIÓ

BIBLIOTECA

Les Heures Descompte del 10% sobre el preu de la matrícula, amb un límit de 450 ¤, als cursos propis que ofereix Les Heures, Fundació Bosch i Gimpera-Universitat de Barcelona

Els posseïdors del carnet d’Antic tenen dret al préstec de fins a dues obres del fons de la Biblioteca de la UB per un termini de set dies. www.bib.ub.es

UB Virtual 10% de descompte en els cursos que apleguen tota la formació continuada i de postgrau a distància que s’impartia a través de Les Heures, l’Escola Virtual d’Empresa, l’Escola Virtual de Salut i UB Mèdia. www.ubvirtual.com

Assegurança sanitària Els posseïdors del carnet d’antic alumne de la UB podran gaudir d’una assegurança d’assistència sanitària de condicions especialment avantatjoses, creada especialment per a ells gràcies a un acord entre SANITAS i UNIPSA. Més informació al tel.: 93 488 03 27; a./e.: unipsabarna@jet.es

Els Juliols 10% de descompte en els cursos d’estiu de la UB Els Juliols. www.ub.edu/juliols/ Escola d’Idiomes Moderns Preus reduïts als posseïdors del carnet, com si els alumnes fossin estudiants o personal de la UB. www.eim.ub.es Tel.: 93 403 53 44 Internet: www.eim.ub.es

SERVEIS

Servei

d’Esports 10% de descompte en el Servei d'Esports de la UB. El Servei d'Esports acaba de posar en funcionament el nou abonament UB8 per al període febrer-setembre. Té dues modalitats: L'Opció 1, que inclou l'ús de totes les instal·lacions i activitats excepte la piscina coberta i la sala de fitnes; i la Opció 2, que inclou l'ús de totes les instal·lacions i activitats del Servei d'Esports.

Internet: www.ub.edu/esports Tel.: 93 333 83 04

tionades per la Fundació Josep Finestres.

Clínica Odontològica Tel.: 93 335 80 54 Internet:www.ub.edu/ORL/cbas1.htm Clínica Podològica. Tel.: 93 336 26 52 93 336 26 60 Internet: www.ub.edu/ORL/cbas1.htm Assistència informàtica L’empresa Sosmatic atén consultes gratuïtes en línia des del portal als titulars del carnet d’Antic. A més, aquest col·lectiu obtindrà un 15% de descompte en la quota de client d’aquesta empresa, que dóna dret a serveis com ara reparacions d’avaries i atenció personalitzada.

Multicines Aribau Els antics alumnes tindran el descompte del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres als Multicines Aribau, Bosque Multicines, Glòries Multicines i Gran Sarrià.

Punt UB La botiga Punt UB, al carrer Balmes núm. 21, ofereix preus reduïts als posseïdors del carnet d’Antics. Hi trobareu productes de la Universitat, des de materials de llibreria i escriptori fins a diferents objectes de regal.

Balmes, 21. Tel.: 93 403 53 78

Servei de Llengua Catalana 10% de descompte en els cursos generals i en els específics. www.ub.edu /slc. Tel.: 93 403 54 78

ATENCIÓ PERSONALITZADA EN SERVEIS FINANCERS El Santander Central Hispano ha desenvolupat un nou concepte per a clients com els Antics UB. Un estil d’atenció personalitzada per a tots els socis d’Antics UB que es basa en el tracte personalitzat i en l’oferta de productes exclusius, en condicions preferents, fruit de l’acord de col·laboració entre Antics UB i Santander Central Hispano.

OFERTA DE PRODUCTES Com a particular: Comptes corrents i d’estalvi Mitjans de pagament

Odontologia i podologia Condicions especials a les clíniques Odontològica i Podològica de la UB, ges-

Superhipoteques Supercrèdit personal Bestreta de nòmina Supercrèdit cotxe Com a professional: Pòlisses de crèdit Supercrèdit equipament Credilocal Renting Formació continuada. Crèdits de: Postgrau-màster

Avantatge en l’Espai Escènic Joan Brossa Descompte del dia de l’espectador (9 ¤) en totes les funcions de la setmana dels espectacles de l’Espai Escènic Joan Brossa.

Matrícula i material docent Ordinador Idiomes a l’estranger Intercanvi a l’estranger

A partir d’ara, una professional qualificada posarà al vostre servei tota la seva experiència financera per donar un assessorament personal, ampliar informació i atendre qualsevol dubte: Laia Villahoz Fernández Telèfon: 93 316 69 71 / Fax: 93 316 69 88 lvillahoz@red.gruposantander.com

Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a - 08007 Barcelona - Tel.: 93 317 02 53 - Fax: 93 317 07 63 - A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es 48 48

Sol·licitud de carnet d’Antic Alumne Per tal de poder sol·licitar el carnet d’Antics UB cal haver finalitzat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.

Rebreu el vostre carnet, amb validesa per a un any, al mes del càrrec bancari. Quota anual 27,05 eur

DADES PERSONALS

Cognoms

Nom

Adreça

Població

Telèfon

DNI

Codi postal Sexe (h/d)

Província Data de naixement (dd/mm/aaaa)

Titulació

Any

DADES BANCÀRIES

Entitat

Oficina

Dígit control

Núm. compte corrent

Diguen’s com has sabut com fer-te el carnet Revista

Web

Un amic

Diari

Altres

Mitjançant un soci d’Antics

Indica si vols estar inclòs en el directori d’antics per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu SÍ Signatura

NO Antics Alumnes Gran Vía de les Corts Catalanes, 606, 3r 2a. • 08007 Barcelona • Tel. 933 170 253 Fax 933 170 763 anticsub@pu.ges.ub.es • www.ub.edu/anticsub

Les dades que ens faciliteu seran incorporades al nostre fitxer automatitzat d’antics alumnes. Si voleu accedir o bé rectificar o cancel·lar aquestes dades podeu adreçar-vos per escrit a Antics Alumnes, Universitat de Barcelona. Reial Decret 1332/1994, de 20 de juny.

llibreria ub

Col·legues i deixebles reten homenatge a Joaquim Molas

PROFESSOR JOAQUIM MOLAS Memòria, escriptura, història. Volum I Publicacions de la Universitat de Barcelona 17 x 24 / 1260 pàg. (2 volums) ISSN: 84-2657-7 (obra completa) ISSN: 84-2654-2 (volum 1) ISSN: 84-475-2656-9 (volum 2)

L

a UB ha publicat amb el títol Professor Joaquim Molas. Memòria, Escriptura, Història, una miscel·lània editada tant en paper com en format d’e-book, de manera que des d’Internet es pot adquirir tota l’obra o bé només alguns dels 70 textos que la integren. Ha tingut cura de l’obra la Comissió Organitzadora de

APRENDRE AMB JOAN BROSSA Bordons, G. (coordinadora) Edicions de la Universitat de Barcelona 17 x 24 / 222 pàg.

ISBN: 84-8338-380-2

l’Homenatge a Joaquim Molas, formada per professors de literatura catalana de la UB, i ha estat editada amb motiu de la jubilació del catedràtic pel Servei de Publicacions de la Universitat.

Al llarg de més de 1.200 pàgines publicades en dos volums s’apleguen textos que tracten els temes més diversos al voltant de la literatura bàsicament contemporània, amb una especial incidència en la catalana. Així, es fa referència a fenòmens com la Renaixença o les avantguardes, a la recepció a Catalunya d’importants autors estrangers, a figures com Joan Maragall, Mercè Rodoreda o Espriu, entre molts d’altres. Dins la setantena de col·laboradors en aquesta obra d’homenatge predominen professors d’universitats catalanes, així com del País Valencià i les Balears, encara que també hi ha textos d’investigadors d’altres centres europeus.

L’obra conclou amb una bibliografia de Joaquim Molas.

Joaquim Molas (Barcelona, 1930), especialitzat en la investigació i la crítica de la literatura catalana contemporània, va entrar a la Facultat de Filosofia i Lletres (Secció Romàniques) de la UB l’any 1948.

En aquella època ja va fer coneixença

A-RE-HA. ANÁLISIS DEL RETRASO DEL HABLA Protocolos para el análisis de la fonética y la fonología infantil Aguilar Mediavilla, E. M.; Serra Raventós, M. Edicions de la Universitat de Barcelona 21 x 29,7 / 325 pàg.

ISBN: 84-8338-338-1

HEALTH AND HEIGHT Proceedings of the Vth World Congress on Mountain Medicine and High Altitude Physiology Viscor, G., Ricart de Mesones, A., i Leal, C. (ed.)

Publicacions de la Universitat de Barcelona 16 x 22 / 335 pàg.

ISBN: 84-475-2733-6

amb els poetes Riba, Espriu, Foix, Manent o Pere Quart. Va ser docent a la UAB de 1969 a 1982, any en què va retornar a la UB. A més de ser autor d’un gran nombre d’obres, ha dirigit els últims volums de la monumental Història de la literatura catalana, iniciada per Martí de Riquer i

L’obra s’ha editat tant en paper com en format d’e-book Antoni Comas. Ha rebut guardons com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1998 i la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic l’any 2000.

L’obra es va presentar en un acte a l’Aula Magna de l’Edifici Històric el 26 de maig al qual va assistir el mateix Joaquim Molas. Van intervenir-hi el vicerector d’Edicions i Publicacions Gabriel Oliver, el vicerector d’Activitats i Patrimoni Culturals, Salvador Claramunt, el catedràtic Martí de Riquer, el coordinador de literatura catalana del Departament de Filologia Catalana Josep Murgades i el director d’aquest Departament Sebastià Bonet.

IDEAS Y FORMAS EN LA REPRESENTACIÓN PICTÓRICA Furió V. Col·lecció UB, 59 Edicions de la Universitat de Barcelona 15 x 22 / 270 pàg.

ISBN: 84-8338-365-9

VIRTUAL LEARNING ENVIRONMENTS IN HIGHER EDUCATION: A EUROPEAN VIEW Barajas, M. (ed.)

Future Learning, 1 Publicacions de la Universitat de Barcelona 21 x 29,7 / 143 pàg.

ISBN: 84-475-2732-8

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través del portal de publicacions de la UB: www.publicacions.ub.es i també a www.edicionsub.com Un altre lloc on podeu adquirir-les és el Punt UB ubicat al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també trobareu tot tipus de productes de la UB, com ara material de llibreria o objectes de regal

50