La_Universitat_25 by Eloi de Tera

U B

Universitat

UNIVERSITAT DE BARCELONA Any VII Núm. 25 Setembre 2003 2,4 ¤

La UB, capdavantera en distincions de la Generalitat de Catalunya a la recerca universitària Cap a l’Espai Europeu d’Educació Superior Historiadors de la UB investiguen la repressió franquista i la transició

Marta Corachán (Infermeria, 1978):

“La Universitat va ser una escola de vida”

anuncio_noviembre.QXD

10/6/03

13:55

Página 1

FINANCIACIÓN HASTA

MESES

SIN INTERESES El Instituto Oftaláser es Centro colaborador del CARNET JOVE y CARNET + 25”

solución de

la miopía

‘a la carta’ … Y OLVÍDESE

GAFAS O LENTES DE CONTACTO

El INSTITUTO OFTALÁSER es un centro médico especializado en el diagnóstico de los defectos de refracción ocular (miopía, hipermetropía y astigmatismo) y su tratamiento mediante cirugía por rayo láser Excímer de última generación: la técnica ZYOPTIX, que diseña un tratamiento personalizado para cada paciente. El INSTITUTO OFTALÁSER, situado en el CENTRO MEDICO TEKNON, está dirigido por los doctores Manuel Deó y Josep Ramon Soler. Los doctores Manuel Deó (izquierda) y Josep Ramon Soler, responsables médicos del Instituto Oftaláser del Centro Médico Teknon de Barcelona.

LAS VENTAJAS DEL LÁSER

• La intervención es rápida: unos 20 minutos. • El láser es indoloro: la anestesia que se emplea es tópica (gotas de colirio). • El paciente abandona el quirófano por su propio pie y sin gafas. • Reincorporación laboral inmediata.

CENTRO MEDICO TEKNON CONSULTORIOS VILANA Desp. 109

www.oftalaser.es

VILANA, 12

Tel.: 901 21 33 33

08022 BARCELONA

Fax: 93 318 95 90

Condiciones especiales para los lectores de:

Número

Sumari

Carta del rector Recerca i docència de qualitat

4 Actualitat La UB, capdavantera en distincions de la Generalitat de Catalunya a la recerca universitària La UB i Casa Àsia impartiran un màster en estudis d’Àsia i el Pacífic

22 Recerca Nou estabulari al Campus Bellvitge El futur del Parc Científic de Barcelona (UB) es clarifica

26 Entrevista Marta Corachán (Infermeria, 1978): “La Universitat va ser una escola de vida”

30 La Universitat avui Cap a l’Espai Europeu d’Educació Superior La fi del silenci. Historiadors de la UB investiguen la repressió franquista i la transició

es darreres setmanes del curs ens han portat dues notícies que ens han de fer sentir orgullosos del nivell assolit pels professors i investigadors de la nostra Universitat. D'una banda, la UB ha aconseguit uns molt bons resultats en la darrera convocatòria d'ajuts a la millora de la qualitat docent, on 28 dels 59 projectes avaluats per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca han rebut subvenció. Aquestes dades milloren considerablement les de convocatòries anteriors i situen la UB al capdavant de les universitats catalanes en aquesta matèria. Aquests bons resultats han d'interpretar-se com a fruit de l'interès i la dedicació a la docència i la innovació docent del professorat de la nostra Universitat, que ha fet un important esforç per a la millora de la qualitat docent en els diversos ensenyaments. Aquest esforç s'ha vist acompanyat en els darrers anys per la política seguida per la nostra universitat de promoure la millora i la innovació docent, mitjançant les convocatòries per a projectes i grups d'innovació docent i la creació de les anomenades unitats de suport a la docència. D'altra banda, la UB ha estat un cop més la universitat amb més guardonats en la VI edició de la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària, una convocatòria anual que premia 30 investigadors del sistema universitari català en les categories d'investigadors reconeguts i joves investigadors. En aquesta ocasió, investigadors de la UB han obtingut la meitat d'aquests premis Crec que aquests dos reconeixements són el testimoni de la qualitat de la docència i la recerca que es duu a terme a la nostra Universitat, així com la millor garantia que la societat catalana pot continuar confiant-nos el desenvolupament del seu capital humà.

Cordialment,

U B

Universitat

Revista de la Universitat de Barcelona

Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD)

ECOLÒG PER

Joan Tugores i Ques Rector

ImprŁs en paper ecol gic

Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al Rectorat. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística i secretari general. Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent. Àngela Jover, directora de Màrqueting i Finançament Extern. Editada pel Gabinet de Premsa. Director: Josep Nieto. Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: premsa@premsa.ub.es. Amb la col·laboració de: els Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Fotografies: J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: BPMO Edigrup. Tiratge: 22.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de:

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

actualitat

Capdavanters en distincions de la Generalitat a la recerca universitària La UB és, un cop més, la universitat amb més guardonats (15) en la VI edició de la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària, una convocatòria anual que premia 30 investigadors del sistema universitari català en les categories d’investigadors reconeguts (10) i joves investigadors (20). Els guardons van ser lliurats pel president Jordi Pujol en un acte institucional el dimecres 23 de juliol, a les 19 hores, a l’Auditori al Palau de la Generalitat de Catalunya

el 2000 al 2003, un total de 120 investigadors de tot Catalunya han rebut aquesta distinció de la Generalitat de Catalunya. La UB és la universitat líder en premiats a tot Catalunya, amb 54 guardonats a les convocatòries –23 com a investigadors reconeguts i 31 joves investigadors– seguida de la UPF (19), la UAB (18) i la UPC (18). En el conjunt d’edicions, el Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria de la UB té el màxim nombre de distincions (7), seguit de Bioquímica i Biologia Molecular de la Divisió III (4), Química Orgànica (4), Química Inorgànica (4) i Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica (4). En l’àmbit dels Centres Especials de Recerca de la UB, destaquen els sis premiats del CER d’Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia (dirigit per Enric

Verdaguer); els cinc guardonats del Centre Especial de Recerca de Química Teòrica-CERQT (dirigit per Francesc Illas al Parc Científic de Barcelona); i els quatre corresponents al CER de Neurociències, liderat per Eduardo Soriano.

Investigadors reconeguts En l’edició del 2003, la UB ha assolit cinc de les deu distincions. Els premiats són: Fernando Albericio Palomera, catedràtic del Departament de Química Orgànica i a l’IRBB-PCB. Horacio Capel Sáez, catedràtic del Departament de Geografia Humana. José Ignacio Latorre, professor del Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria.

Distincions de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària Balanç de resultats per Universitats

UB UAB UPC UPF UdG UdL URV UOC

1a edició (2000) 12 3 4 8 2 1

2a edició (2001) 10 9 3 2 2 1 2 1

3a edició (2002) 17 4 5 3 1

4a edició (2003) 15 2 6 6

TOTAL 54 18 18 19 5 2 3 1

Joan Ramon Morante Lleonart, catedràtic del Departament d’Electrònica. Eduard Tolosa Sarró, catedràtic del Departament de Medicina i a l’IDIBAPS.

Joves investigadors En la categoria de Joves investigadors, 10 dels 20 ara distingits per la Generalitat de Catalunya són investigadors de la UB: Ignasi Xavier Adiego Lajara, professor del Departament de Filologia Llatina. M. Jesús Carro Rossell, catedràtica del Dept. de Matemàtica Aplicada i Anàlisi. Josep M. Esquirol Calaf, professor del Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica. Jordi Llorca Piqué, professor del Departament de Química Inorgànica. Antonio Miguel Pineda Ruiz, investigador del Programa Ramón y Cajal al Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria. José Antonio del Río Fernández, professor del Departament de Biologia Cel·lular i a l’IRBB-PCB. Eduard Roca Abella, professor del Departament de Geodinàmica i Geofísica. M. del Carmen Rovira Virgili, investigadora Ramón y Cajal al Centre Especial de Recerca de Química Teòrica-CERQT del Parc Científic de Barcelona (PCB). Eliseo Ruiz Sabin, professor del Departament de Química Inorgànica i al CERQT del PCB. Jesús Javier Velaza Frías, professor al Departament de Filologia Llatina.

actualitat

Nou màster en estudis d’Àsia i el Pacífic

l director de Casa Àsia, Ion de la Riva, i el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, van signar el 10 de juny un conveni de col·laboració que permetrà, entre d’altres qüestions, impartir aquest curs acadèmic un màster en estudis d’Àsia i el Pacífic. A més, estudiants de la UB podran fer pràctiques a Casa Àsia i les dues institucions facilitaran l’intercanvi de professors, estudiants, investigadors i experts entre el nostre país i els països de l’Àsia i el Pacífic El màster en Estudis d’Àsia i el Pacífic és de tipus semipresencial, té una durada de dos anys i el primer permetrà l’obtenció d’un títol de postgrau. La UB té la voluntat que sigui un dels primers que s’homologuin segons la nova legislació que adapta la Declaració de Bolonya i que en el futur es converteixi en una titulació de segon nivell. El ventall d’assignatures que s’ofereixen comprèn diverses àrees de coneixement: història, llengües, art i literatura, economia, geopolítica, antropologia i filosofia i religions. D’altra banda, l’espai geogràfic que es tractarà s’estén des de l’Àsia Central

fins al Pacífic i inclou Àsia Oriental, Àsia Central, Àsia Meridional i el Pacífic. Els estudis asiàtics van adreçats a totes aquelles persones del món acadèmic i laboral interessades a adquirir una base general sobre el continent asiàtic i la zona del Pacífic, i també n’hi ha de més específics sobre cadascuna de les àrees geogràfiques tractades, o bé sobre alguna de les àrees de coneixements proposades. L’objectiu és familiaritzar l’alumnat amb les diverses cultures asiàtiques per tal que puguin ampliar els seus coneixements i, si escau, aplicar-los en el mercat laboral, on hi ha una manca evident de persones que desenvolupin relacions culturals i econòmiques amb Àsia i el Pacífic. Des de la creació, ara fa quasi dos anys, de Casa Àsia, ambdues institucions han treballat estretament i han col·laborat en diversos projectes i iniciatives que ara es concreten en aquest conveni de col·laboració per als propers cinc anys, que permetrà que estudiants de la UB puguin realitzar pràctiques a Casa Àsia i que experts d’aquesta institució col·laborin en la docència de la UB. Així mateix, les dues institu-

El director de Casa Àsia, Ion de la Riva, i el rector, Joan Tugores en l’acte de signatura

cions facilitaran l’intercanvi de professors, estudiants, investigadors i experts entre el nostre país i els països de l’Àsia i el Pacífic.

Més informació: Vicerectorat de Relacions Internacionals Tel. 93 402 11 87-93 403 55 20 Fax: 93 402 45 96 rinternacionals@rectorat.ub.es

Més demandes per estudiar a la UB com a primera preferència

a UB ha rebut enguany gairebé 13.000 demandes (12.882) com a primera preferència, xifra que supera les rebudes el curs passat (12.730), malgrat que la població de 18 anys a Catalunya ha disminuït un 4,24% respecte a l’any 2002. El total d’alumnes assignats en aquesta primera assignació del mes de juliol ha estat de 10.873 (9.409 corresponen a centres integrats, 990 a centres adscrits i 474 a títols propis). La ràtio global entre oferta i demanda se situa en 1,09, la qual cosa suposa un increment respecte a l’any 2002 en què va ser d’1,05, tenint en compte que per al curs 2003-2004 s’ofereixen 355 places menys, és adir, 11.797 mentre que l’any passat van ser 12.152. A l’hora de fer l’assignació de places, enguany no es diferencia entre els alumnes procedents de Catalunya i els pro-

cedents de districte obert. En termes absoluts, encapçalen la llista dels ensenyaments més sol·licitats com a primera preferència a la UB: Psicologia (amb 893 demandes) i Medicina (amb 876), seguits de Ciències Empresarials (amb 790), Belles Arts (amb 597) i Mestre d’Educació Infantil (amb 564). En termes globals, la major demanda per a les titulacions de la UB continua sent de ciències de la salut: Medicina (876), Infermeria (438), Farmàcia (432) i Odontologia (347). Quant a notes de tall, se situen per sobre de 7 en els ensenyaments de Medicina (7,85), Publicitat i Relacions Públiques (7,16), Odontologia (7,10) i Ciències Ambientals (7,05).

Campanya de benvinguda Com a novetat d’enguany, la UB ha enviat

5 5

prop de 8.000 cartes a tots els estudiants de nou ingrés on el rector els dóna la benvinguda i els dóna a conèixer les sessions informatives que han organitzat tots els centres per orientar aquests alumnes. Aquestes sessions informatives, que van tenir lloc a la segona quinzena de juliol i en alguns casos al setembre, proporcionen informació, entre d’altres qüestions, sobre els tràmits de matriculació, el pla d’estudis de l’ensenyament, els serveis de què disposa la facultat i l’itinerari curricular recomanat. La carta de presentació d’enguany s’ha redactat en tres modalitats. Hi ha una carta per als alumnes procedents dels territoris de parla catalana, una per als prop de 250 estudiants que han accedit a la UB per la via de més grans de 25 anys i una per als alumnes provinents d’altres comunitats autònomes.

actualitat

Els Juliols celebren la setena edició Més de 2.000 alumnes van assistir a un total de 42 cursos impartits per 370 professors en la setena edició d’Els Juliols de la UB que van tenir lloc entre el 7 i el 25 de juliol. Els cursos d’enguany, enquadrats en les àrees d’Art i Humanitats, Dret, Economia i Societat, Ciència i Salut, Formació, Treball i Empresa, van incloure propostes tan diverses com El Tast i els Sentits; La Guerra Civil a Catalunya; Exèrcit Espanyol i Societat; Mirades sobre Euskadi; Malalties mentals a través de la gran pantalla o Innovació i Creació d’Empreses. Aquesta edició va tenir com a acte central un homenatge al catedràtic José María Vidal Villa

a majoria d’estudiants (70%) van ser dones i gairebé un 60% de l’alumnat tenia entre 20 i 30 anys, tot i que més del 16% superava la quarantena. Pel que fa al nivell d’estudis, la meitat dels matriculats (56,32%) provenien de segon cicle i més de la quarta part (28,82%) de primer cicle. El 60% eren universitaris i el principal motiu de matriculació a Els Juliols era l’obtenció dels crèdits de lliure elecció que atorga cada curs. L’acte central d’Els Juliols va ser l’homenatge al desaparegut economista José María Vidal Villa, que va tenir lloc el dimarts 15. A l’apartat d’Art i Humanitats, un dels cursos que va tenir més èxit d’assistència va ser El Tast i els Sentits i acostava l’alumnat a la cultura del tast i dels sentits

aplicada als diferents tipus de begudes que formen part de la nostra gastronomia. La metodologia va ser eminentment pràctica: a partir de l’experiència dels diferents especialistes que hi van participar, els assistents van descobrir l’ampli ventall de sensacions que produeix el tast de les begudes proposades. El curs La Guerra Civil a Catalunya va analitzar el paper de la Generalitat durant el guerra, el conflicte social, la batalla de l’Ebre, l’actuació del Comissariat de Propaganda, la recuperació de la memòria històrica de la guerra i el paper del Vaticà, entre d’altres. D’altres cursos d’aquest apartat van ser: Original, Rèplica, Còpia i Falsificació en les Obres d’Art, La Conservació del Patrimoni: l’Espai i el Temps i La Museografia del Patrimoni. Models i Aplicacions Pràctiques. A l’àrea de Dret, Economia i Societat es van incloure cursos tan diversos com Mirades sobre Euskadi, Exèrcit Espanyol i Societat, El Problema de l’Habitatge, Còmics: Sociologia de la Vida Quotidiana o Com Llegir les Pàgines Econòmiques dels Diaris. L’objectiu del curs Mirades sobre Euskadi era contribuir a enriquir un debat que sovint provoca controvèrsies i analitzar diferents aspectes de la realitat basca, des del tractament informatiu que se’n fa, fins a la mirada des d’Espanya, passant per la via de Lizarra o la treva d’ETA. Amb aquesta voluntat, hi van ser convidades personalitats d’opcions ideològiques variades, entre d’altres, al portaveu del Govern d’Euskadi, Josu Jon Imaz, que va analitzar l’anomenat Pla Ibarretxe. Els cursos sobre Ciència i Salut van emfasitzar temes com l’atenció a les per-

sones al final de la vida i l’atenció social i sanitària en zones urbanes socialment deprimides. Hi va haver cursos com el que va dur per títol Ciències i Arts: Escenes d’un Amor (Im)Possible, Moviments de Població i Malalties Transmissibles o Atenció a les Persones al Final de la Vida

actualitat

Homenatge al catedràtic José María Vidal Villa Universitària Josep Castells”, i el professor del Departament d’Estructura Economia i Política Econòmica Mundial, Javier Martínez Peinado. Durant l’acte es van fer les conferències “José Maria Vidal Villa: economista crítico, maestro universitario y amigo”, a càrrec del rector de la Universitat Complutense de Madrid, Carlos Berzosa, i “La influència de José María Vidal Villa en les noves formes de mobilització i recerca”, per Iolanda Fresnillo, membre de l’Observatori del Deute en la Globlalització i exalumna de Vidal Villa. També es va presentar el llibre Cap a un món més o menys igualitari? (Pòrtic, 2002, col·lecció “Els Juliols Biblioteca Universitària”) que és fruit del curs amb el mateix nom que va coordinar el professor Vidal Villa en Els Juliols del 2001.

L’acte central dels cursos d’estiu Els Juliols va tenir lloc el dimarts 15 de juliol a l’Aula Magna de l’Edifici Històric i va consistir en un homenatge al catedràtic de la UB José Maria Vidal Villa, mort el setembre passat. Aquesta iniciativa s’emmarcava en el curs d’Els Juliols d’enguany Economia Mundial, Globalització i Imperialisme: en Memòria de José María Vidal Villa, també organitzat en homenatge a aquest docent i investigador universitari que va centrar la seva tasca en l’anàlisi de l’actual sistema econòmic i social globalitzat i caracteritzat per les asimetries entre centre i perifèria i entre grups socials. En l’homenatge del dia 15 van participar el vicerector adjunt al Rectorat, Ramon Alemany, el director dels cursos d’estiu Els Juliols, Carles Carreras, el director de la col·lecció “Els Juliols Biblioteca

i d’altres que incideixen en la qualitat de vida de la població com ara Colesterol: Mites i Realitats, Avenços en el Tractament de la Diabetis. Realitats i Perspectives de Futur o Hàbits, Benestar i Salut. El curs Les Malalties Mentals a través de la Gran Pantalla va obrir un espai per reflexionar sobre el tractament dels desordres mentals en la història del cinema. L’Atenció Social i Sanitària en Zones Urbanes Socialment Deprimides es va analitzar en un curs de caràcter eminentment pràctic que va reunir experts d’àmplia experiència en treball de camp en l’atenció social i sanitària. El curs Més Enllà del Genoma va obrir un espai de debat i reflexió sobre l’impacte científic, social i ètic del progrés de la recerca en genòmica. S’hi va exposar l’estat dels coneixements i les controvèrsies que se’n deriven, lligades als avenços més actuals com ara la seqüenciació del genoma humà, les aplicacions biotecnològiques de l’enginyeria genètica (plantes transgèniques, clonació, teràpia gènica), etcètera. Com s’atrapa una molècula de DNA amb pinces òptiques i un microscopi de forces molecular? El món de la investigació a

escala nanomètrica -és a dir, una milionèsima part d’un mil·límetre- va ser el protagonista del curs Nanoeienes per Interactuar amb una Única Molècula o Cèl·lula Biològica. En l’apartat de Formació, Treball i Empresa es van fer cursos com: Mobbing, Burnout, Estrès…els Riscos Psicosocials, un Tema d’Actualitat a l’Empresa o d’altres que van tractar temes com la intel·ligència emocional com a

habilitat directiva, la creació de noves empreses o la gestió de la qualitat total. D’altra banda, el curs Una Visió Crítica del Món del Treball: Atur, Precarització i Desigualtats va ressaltar les realitats de l’atur, la precarietat, la divisió sexual del treball i les desigualtats que caracteritzen els mercats laborals actuals. I Fotos: Iván Giménez Costa

L’expert en capital intel·lectual Leif Edvinsson inaugura les ‘Summer Lectures’ d’Empresarials El professor Leif Edvinsson, pioner en el camp del capital intel·lectual, va inaugurar les Summer Lectures d’Empresarials, amb la conferència en anglès “Corporate Longitude”, el dilluns 14 de juliol, a la Sala de Graus d’Empresarials. El cicle Summer Lectures té per objectiu convidar els exponents més rellevants de la cultura de la direcció d’empreses del món per tal de debatre les qüestions més candents en aquest àmbit.

Leif Edvinsson és professor a la Universitat de Lund (Suècia) i vicepresident i director corporatiu d’Intellectual Capital & Skandia Future Centers, la primera empresa de capital intel·lectual al món. Ha supervisat la creació del primer informe anual sobre aquest tema, és coautor de l’obra Intellectual Capital: Realizing Your Company’s True Value by Finding its Hidden Brainpower i l’any 1998 va ser guardonat amb el premi Award Brain of the Year.

actualitat

La Fundació Bosch i Gimpera i la Generalitat de Catalunya organitzen un fòrum sobre sostenibilitat, responsabilitat social i economia

epresentants del món empresarial, sindical, institucional i universitari van participar el 10 i 11 de juliol en el fòrum “Espai Fundació: Sostenibilitat, Responsabilitat Social i Economia”, coorganitzat pel Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Bosch i Gimpera-Universitat de Barcelona, dins els actes del vintè aniversari d’aquesta fundació. El fòrum va ser inaugurat pel rector de la UB, Joan Tugores, el conseller d’Economia i Finances, Francesc Homs, i la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), Anna Ros. El fòrum pretenia afavorir un debat plural sobre les propostes, els avenços, les experiències i els objectius que es plantegen en el marc del “corporate governance”, amb l’objectiu d’incentivar i millorar les praxis respecte a la legislació i el compromís amb les persones i la societat. La primera taula rodona va tractar de la utilització dels consells d’administració com a base del valor de l’empresa. Va ser moderada per Màrius Carol, director de Comunicació del Grup Godó, i hi van participar Ramon Adell, president de l’Associació Espanyola de Directius; Tomás López de la Torre, soci de KPMG; Enrique

Noves conferències Els mesos de maig i juny van tenir lloc al Palau de Les Heures, dins el cicle Espai Fundació, les conferències del soci d’Accenture Lluís Franquesa i d’Alberto Miranda , soci consultor d’Status-Ema Partners Spain. Lluís Franquesa va explicar en la seva conferència, que va tenir lloc el 24 de maig, que les aplicacions que facilita la informàtica, com una de les tecnologies de la informació més importants, són un valor agregat fonamental per a una òptima gestió empresarial. Durant la seva intervenció, Franquesa va destacar que les eines que proporcionen les últimes tecnologies “creen valor” per a la companyia, cosa que es tradueix en

Torres, director corporatiu de Qualitat i Sostenibilitat de Siemens; Elizabeth Trallero, directora de Relacions Exteriors de FAEMME; Carme Rangil, secretària de Política Sindical d’UGT; i Antonio Argandoña, secretari general de l’IESE. La segona taula va girar al voltant de l’auditoria social i l’ètica associada a la competitivitat i els beneficis. Antonio Franco, director d’El Periódico de Catalunya en va ser el moderador, i van participar-hi Anna Ros, directora general de la Fundació Bosch i Gimpera; Josep M. Terricabras, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona; M. Luz Castilla, directora de Responsabilitat Social de Price Waterhouse Coopers; Albert Roca, director del Departament d’Estudis de PIMEC SEFES; Josep Maria Lozano, direc- El conseller d'Economia i Finances, Francesc Homs, tor d’ IPES-Esade; i Pere Galí, secre- el rector de la UB, Joan Tugores, i la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera, Anna Ros. tari de Promoció Econòmica del Departament d’Economia i FinanRozas, sotsdirector de La Vanguardia, i en ces de la Generalitat de Catalunya. la qual van intervenir el rector de la UB, A la sessió de la tarda, es va tractar sobre Joan Tugores; Salvador Alemany, conseller la responsabilitat social de la universitat, en delegat d’Abertis Infraesctructuras; Francisuna taula moderada per Carlos Pérez de co Martín Frías, president d’MRW; i Vicenç Tirado, responsable de Política Educativa de a l’Espai Fundació CC.OO. Catalunya. El divendres 11 es va celebrar una única un avantatge competitiu essencial. taula que va tractar sobre la gestió integraEntre d’altres aspectes, va explicar que da de la responsabilitat social corporativa, cal potenciar els recursos humans per moderada per José Orihuel, delegat optimitzar els objectius de l’empresa. d’Expansión Catalunya i on van participar Per assolir-ho, Franquesa va destacar la Josep M. Esquirol, vicedegà de Filosofia de importància del portal de l’empleat i de la UB; Miquel Solanellas, director territorial l’e-learning. de Catalunya del Departament de Seguretat Alberto Miranda va centrar la seva i Higiene d’ A sepeyo; Antoni Aliana, sotsdiconferència, celebrada el 14 de juny, en rector general de la Fundació “La Caixa”; la cerca de talents per a càrrecs de Joan Corona, director acadèmic de l’Institut direcció i a la seva presència dins de l’Empresa Familiar; i Gabriel Fernández, l’empresa. Miranda va explicar que cal director d’Estratègia de la fundació Empresaber seleccionar el personal i després sa y Sociedad. retenir-lo desenvolupant les capacitats, La cloenda va anar a càrrec del consereforçant el compromís i fomentant ller de Medi Ambient de la Generalitat, l’acció. També va tractar sobre el perfil de Ramon Espadaler, i del rector de la UB, professionals més buscats al segle XXI. Joan Tugores.

actualitat

Inaugurades les noves instal·lacions de l’IDIBAPS a la Facultat de Medicina

l rector de la UB en funcions Ramon Alemany i el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, van inaugurar el 28 de juliol els nous laboratoris de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) a la Facultat de Medicina en un acte on també van estar presents Andreu Mas-Colell, conseller del DURSI, Xavier Pomés, conseller de Sanitat i Seguretat Social, Joan Rodés, director general de la Corporació Sanitària Clínic i director de l’IDIBAPS, Lluís Calvo, coordiFoto: Servei de Comunicacions de l’IDIBAPS nador institucional del CSIC a resta de la Fase 1 de les noves obres, Catalunya, i Joaquim Casal, director general l’espai disponible s’haurà incrementat en de Recerca de la Generalitat de Catalunya i més de 8.000 metres quadrats. president de l’IDIBAPS. Des de la col·locació El cost d’aquestes obres, que continuaran de la primera pedra, l’abril del 2001, les obres fins a abastar més de 8.000 metres quahan avançat fins a la culminació d’aquesta drats de la Facultat, suma un import de més primera fase que comprèn un total de 1.500 de 17 milions d’euros en el període 2001metres quadrats de noves instal·lacions. 2006. L’obra civil ascendeix a més de 13 Investigadors de deu equips de l’IDIBAPS ja milions d’euros, mentre que la inversió en s’han traslladat amb el seu material i el perequipament científic s’estima en uns 4 sonal corresponent als nous laboratoris promilions d’euros. El DURSI hi ha aportat 14,7 pis de l’entitat a la Facultat de Medicina. milions d’euros, dels quals 1,6 corresponen Fins ara, l’IDIBAPS ocupava 2.400 a fons FEDER. Per la seva banda, l’Estat hi metres quadrats de l’edifici de consultes participa amb 0,3 milions d’euros dels externes de l’Hospital Clínic i 400 metres FEDER estatals. També ha avançat 2 quadrats dels laboratoris de recerca de la milions d’euros que haurà de retornar la Fundació Clínic i la Facultat de Medicina Generalitat. de la UB. Quan acabin la Fase 2 i el que

Ajuts a la qualitat docent

a UB ha assolit uns resultats excel·lents en la convocatòria 2003 d'ajuts a la millora de la qualitat docent. Dels 59 projectes presentats per la UB i avaluats per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), han rebut subvenció un total de 28. Aquestes dades milloren considerablement les de convocatòries anteriors (11 projectes subvencionats dels 55 presentats el 2000 i 13 dels 62 presentats el 2002) i

situen la UB al capdavant de les universitats catalanes. Aquests bons resultats poden interpretarse com a fruit de la política seguida per la UB en els darrers anys per promoure la millora i la innovació docent, mitjançant les convocatòries per a projectes i grups d'innovació docent, la creació de les anomenades unitats de suport a la docència i la tasca del professorat per a la millora de la qualitat docent en els diversos ensenyaments.

9 9

David Nualart ingressa a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts El dijous 29 de maig la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona va acollir la cerimònia d’ingrés del catedràtic del Departament d’Estadística David Nualart com a nou acadèmic electe de la institució. David Naluart ha estat distingit al llarg de la seva trajectòria investigadora amb guardons com ara el Premi de la Reial Acadèmia de Ciències de Madrid (1991) i el Premi Iberdrola de Ciència i Tecnologia (1999) –un dels més prestigiosos a tot el país– en reconeixement als seus treballs sobre el càlcul de Malliavin i les equacions diferencials estocàstiques.

Guardons per als catedràtics Ernest Giralt i Santiago Àlvarez Els catedràtics Ernest Giralt (Departament de Química Orgànica) i Santiago Àlvarez (Departament de Química Inorgànica) de la UB han estat distingits en l’última edició dels premis de la Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ). Ernest Giralt, membre de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB-PCB) i investigador principal del grup de recerca en disseny, síntesi i estructura de pèptids i proteïnes, ha rebut el Premi a la Recerca de l’RSEQ, el màxim guardó de la institució. El premi distingeix la tasca investigadora del professor Giralt en el camp de la química de pèptids i les contribucions científiques de l’escola iniciada per l’investigador en aquest àmbit. Santiago Àlvarez, investigador principal del grup de recerca d’estructura electrònica i expert en l’àmbit d’estructura i propietats en compostos de metalls de transició, ha estat guardonat amb el Premi en l’Àrea de Química Inorgànica. Amb la distinció, es premia la seva contribució en el camp de l’estudi quimicoquàntic dels compostos de metalls de transició.

actualitat

Universia celebra la III Junta General d’Accionistes a la UB

El rector, Joan Tugores, i el president d’Universia, Emilio Botín, a l’acte al Paranimf

niversia, el principal portal universitari de en castellà i portuguès, va celebrar el 27 de juny la III Junta General d’Accionistes al Paranimf de la Universitat de Barcelona, presidida per Joan Tugores, rector de la UB i conseller d’Universia, i per Emilio Botín, president d’Universia. Hi van assistir la pràctica totalitat dels accionistes: les 67 universitats espanyoles, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), així com una representació de rectors d’universitats iberoamericanes. En el seu discurs de benvinguda, el rector Joan Tugores va fer un paral·lelisme entre l’Edifici Històric on se celebrava la Junta –el primer que es va construir després d’enderrocar-se les muralles de la ciutat– i el paper que han d’exercir les universitats i el coneixement “en aquest moment que estan caient tantes barreres”. El rector va destacar el paper del coneixement com “un actiu que permet assegurar la cohesió social i, al mateix temps, l’eficàcia de les societats que hi inverteixen”.

Implantació a Iberoamèrica En l'exercici passat, Universia va concloure la fase d’implantació en un total de deu

països de la comunitat iberoamericana i, actualment, 654 universitats iberoamericanes són sòcies d’Universia. Aquesta dimensió supranacional és un dels reptes d’Universia, segons va recordar en la seva intervenció Emilio Botín, president del portal. “L’objectiu últim del portal”, va afegir, “és ser un instrument vàlid per contribuir a la construcció d’un àmbit universitari iberoamericà potent i competitiu, i relacionar-lo amb l’espai europeu de l’educació superior en el qual s’integren Espanya i Portugal.” Des de la creació del portal, al juliol de 2000, el Grupo Santander ha realitzat les aportacions de capital necessàries per sostenir i desenvolupar Universia i ha cedit la major part de la seva participació accionarial a les universitats que s’hi han incorporat com a sòcies. Actualment, les 67 universitats espanyoles ja són accionistes del 70% dels títols de propietat d’Universia Espanya. Andrés Pedreño, conseller delegat d’Universia, ha destacat que projectes com Universia creen un precedent importantíssim en la societat del coneixement. “Els universitaris”, va dir, “estan al capdavant de l’ús d’Internet al nostre país i el fet que en 37 universitats més del 50% de la població universitària estigui registrada a Universia així ho demostra.”

10 10

L’Alexander von Humboldt Foundation premia el catedràtic Miquel Rubí L’Alexander von Humboldt Foundation ha distingit el catedràtic Miquel Rubí, del Departament de Física Fonamental de la UB, amb l’A.v. Humboldt-J.C Mutis Research Award, un guardó amb el qual l’entitat reconeix les seves aportacions científiques i la tasca docent en el camp de la física estadística de sistemes fora d’equilibri. El guardó, dotat amb 50.000 euros, és atorgat per un jurat internacional i contribuirà a potenciar l’intercanvi i la cooperació conjunta amb experts de tot Alemanya per desenvolupar projectes de recerca. Investigador responsable del grup de recerca de física estadística, Miquel Rubí és coordinador del Centre Especial de Recerca de Física dels Sistemes Complexos de la UB. Ha estat distingit darrerament amb la càtedra i medalla Lars Onsager 2003, atorgada cada any per la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNT) de Trondheim i la companyia Norsk Hydro en honor al científic Lars Onsager (19031976), figura destacada de la física del segle XX en el camp de la termodinàmica dels processos irreversibles i Premi Nobel de Física (1968).

Antoni Badia Margarit, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes L’exrector de la UB Antoni Badia Margarit va rebre, el mes de maig passat, en un acte celebrat al Palau de la Música, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes atorgat per Òmnium Cultural. La cerimònia va començar amb un discurs de Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural, seguit per un parlament del professor de la Universitat de Basilea Germà Colón sobre la figura de Francesc de Borja Moll, amb motiu del centenari del seu naixement. Antoni Badia i Margarit va ser el primer rector de la Universitat de Barcelona elegit democràticament després de la mort de Franco. És doctor honoris causa per diverses universitats i l’any 1996 li van atorgar el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca.

UNIVERSITAT BARCELOCajaAGOS.FH8 Mon Sep 08 12:00:42 2003

Pagina 1 C

Composici贸n

CY CMY

actualitat

‘La contadine in corte’ clou el cicle de música

’òpera bufa La contadine in corte, d’Antonio Gaspare Sacchini, es va representar els dies 2 i 3 de juliol al pati de lletres de l’Edifici Històric per cloure el XVI Cicle de Música a la Universitat. L’obra, una història d’embolics amororos entre camperols i nobles, va ser representada com és habitual per alumnes de l’Aula de Cant del Conservatori Superior de Música del Liceu. Ambientada en dos escenaris: un llogaret i un palau de la noblesa a la ciutat, l’obra

està basada en el text d’un poeta desconegut, tot i que en ocasions ha estat atribuïda a Gasparo Gozzi, a Goldoni i a N. Tassi. En el muntatge a la UB va actuar l’Orquestra de Cambra del Conservatori Superior de Música del Liceu. La direcció musical va anar a càrrec de Fernando Marina, l’artística va correspondre a Carmen Bustamante i el director d’escena va ser Joan Anton Sánchez. Els intèrprets van ser Claudia Rodríguez, Xerach Alonso, Janyce Fox, Marta Polo, Jun Park i Francisco Javier Jiménez. Els professors d’aquests intèrprets al Conservatori són Carmen Bustamante, Maria Soler, Eduard Giménez, Enriqueta Tarrés i Meritxell Olaya. La UB, a través del Vicerectorat d’Activitats i Patrimoni Culturals, és l’única universitat d’Espanya que organitza un espectacle operístic. Des de l’any 1986, el Conservatori del Liceu i la Universitat de Barcelona presenten, al Pati de Lletres, produccions d’òpera de cambra.

Primera temporada de ‘Campus 33’

ampus 33, el programa coproduït per Televisió de Catalunya i la xarxa d’universitats Institut Joan Lluís Vives amb l’objectiu d’informar sobre la vida i les activitats de les universitats de parla catalana, ha complert la primera temporada. En total, 256.000 persones han vist Campus 33 després d’aquestes primeres 20 emissions. Presentat per Maria de la Pau Janer, el programa ha tingut una audiència mitjana de 60.000 espectadors setmanals, i un rècord de 166.000, aconseguit el 29 de gener d’aquest any. Aquest èxit ha fet que el programa tingui continuïtat la propera temporada. L’horari d’emissió es va fixar, des del 13 de gener, data del programa inicial, al vol-

tant de les 21.30 h, però a partir del 26 de març va passar a emetre’s a les 21 h, amb reemissions els divendres a la 1.55 h i els diumenges a les 14.10 h. Campus 33 s’adreça a un públic ampli i plural i, segons dades de Sofres, el 35% de l’audiència té entre 25 i 45 anys i el 25% en té entre 14 i 25. Entre altres seccions, el programa inclou informació sobre els treballs de recerca que es fan a les diverses universitats, els records i les vivències de personatges que han passat per la universitat i les publicacions més destacades de les editorials universitàries, a més de cobrir els fets d’actualitat més rellevants.

La Ràdio dels Estudiants de la UB, per Internet La Ràdio dels Estudiants de la UB comença les emissions a través d’Internet aquest curs, gràcies a un conveni signat entre el rector, Joan Tugores, i el director de WorldWide Radio, Josep Adolf Estrader. Aquesta emissora, que emet per Internet des de fa quatre anys, cedirà els seus estudis i les instal·lacions i farà la supervisió tècnica de la nova programació. El conveni també preveu la realització d’estades de pràctiques dels estudiants de Comunicació Audiovisual a l’emissora. Les emissions de la Ràdio dels Estudiants de la UB van començar fa quatre anys, fruit d’un conveni amb el Districte de Gràcia signat l’11 de maig de 1999, el qual va permetre als estudiants de la UB fer ús de Ràdio Gràcia dues hores al dia, de dilluns a divendres, de les 11 de la nit a la una de la matinada.

L’ESCAC entra al món del videoclip El passat dijous 19 de juny es van presentar a la seu de la Societat General d’Autors i Editors de Catalunya (SGAE) els primers 15 videoclips realitzats per alumnes i graduats de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals (ESCAC), adscrita a la UB. A través de la productora Escándalo Films, SL i de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), l’ESCAC realitzarà, en total, 35 videoclips de músics vinculats a empreses discogràfiques catalanes per tal d’emetre’ls posteriorment per televisió. Per a l’emissió d’aquests vídeos ja s’han signat acords amb diverses entitats. D’una banda, Televisió de Catalunya ja ha començat a emetre’n alguns i, de l’altra, tant la Coordinadora de Televisions Locals com la Coordinadora Local i Comarcal de Comunicació s’han compromès a emetre les cintes entre aquest any i el vinent. A més, en la pròxima edició del Mercat de Música Viva de Vic es projectaran en pantalla gegant els videoclips de l’ESCAC realitzats fins aleshores.

TRAZADO.fh8 3/3/03 09:24 Pagina 1

Compuesta

actualitat

Econòmiques endega un Consell Assessor

na trentena d’importants empreses i institucions catalanes i espanyoles integren el nou Consell Assessor Vicens Vives (CAVV) de la Facultat d’Econòmiques, l’objectiu del qual és enfortir els llaços amb el món econòmic així com afavorir la implicació de les titulacions que s’hi imparteixen amb l’entorn laboral. El CAVV es va constituir en un acte celebrat el 21 de maig a l’Aula Magna d’Econòmiques amb la presència del rector Joan Tugores, el conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, el president del Consell Social de la UB, Pere Fontana, la vicedegana d’Econòmiques, Rosa Nonell, Joan Molins, president de la Fundació Cercle d’Economia, i Joan Betriu, gerent de la Fundació Bosch i Gimpera. El Consell Assessor Vicens Vives servirà per ampliar i enfortir les relacions entre la

Facultat i la societat, especialment amb les empreses i organitzacions que ja col·laboren des de fa temps amb el centre. En concret, el CAVV donarà suport a totes les activitats vinculades a l’Espai de Relacions Externes de la Facultat, on s’engloben el Servei de Coordinació de Pràctiques Empresarials, la Borsa de Treball, el Programa EUS (Empresa-Universitat-Societat) i l’Oficina de Relacions Internacionals. El Consell Assessor Vicens Vives rep el seu nom en memòria de l’historiador i professor de la Facultat d’Econòmiques Jaume Vicens Vives (1910-1960), considerat una figura cabdal de les ciències socials a Catalunya i autor d’obres tan influents com Industrials i polítics i Notícia de Catalunya. Els membres del CAVV són: Accenture, Agilent Technologies Spain, Banc Sabadell, Bankinter, Cementos Molins Industrial,

Desè aniversari del CESNID

l passat 2 de juliol va tenir lloc a la masia del recinte Torribera (Santa Coloma de Gramenet) la festa de celebració del desè aniversari del Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica (CESNID) adscrit a la UB. L’acte va ser presidit pel rector de la UB i president de la Fundació CESNID, Joan Tugores, i la directora del centre, Pilar Cervera. El CESNID va iniciar la seva trajectòria l’any 1993, al Palau de les Heures, amb l’impuls del graduat en Dietètica i Alimentació Humana. L’any 1996 es va traslladar al recinte Torribera i el 1999 va obtenir el

reconeixement oficial de la diplomatura que imparteix. Des del febrer d’enguany està integrat en el Campus de l’Alimentació de la UB, projecte que té per objectiu concentrar i dinamitzar l’important potencial de la UB en matèria de nutrició, dietètica i ciència dels aliments, tant pel que fa a la formació com a la recerca, la connexió amb les institucions i les empreses i la projecció social. El CESNID té més de 300 alumnes. Disposa, a més, d’un Laboratori de Dades Nutricionals, un Servei d’Assessoria Externa i una Clínica Dietètica.

Ceneo, Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial, Cetelem Gestión, Col·legi d’Economistes de Catalunya, Consell Social de la UB, Deloitte&Touche, Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat, Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat, Fundació Bosch i Gimpera-UB, Fundació Cercle d’Economia, Fundació Politècnica de Catalunya, General Electric Capital Bank, Hewlett Packard Española, Inmobiliaria Colonial, Institut d’Actuaris de Catalunya, KPMG Recursos, Mutua General de Seguros, Mutua Universal-Mugenat, Retevisión Audiovisual, SEAT, Seguros Catalana Occidente, Siemens, Transports de Barcelona, Editorial Vicens Vives i 22@BCN.

Acord amb Ensenyament per a la millora de la formació del professorat El rector de la UB, Joan Tugores, i la consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Carme-Laura Gil, han signat un conveni de col·laboració per dur a terme millores en la formació del professorat, entre d’altres qüestions relatives al sistema educatiu català. Les activitats implicades en aquest conveni fan referència principalment a les àrees de formació permanent del professorat no universitari, d’especialització i de qualificació pedagògica, de divulgació (destinades a l’alumnat i el professorat d’ESO), d’informació, d’orientació i de transició batxillerat-universitat i de coordinació i col·laboració entre professorat universitari i no universitari. La Universitat de Barcelona organitzarà i desenvoluparà les activitats derivades d’aquest conveni a través dels seus departaments i centres universitaris i de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE). A més, l’ICE s’encarregarà de destinar l’espai físic i l’equipament adequat per dur a terme la gestió de totes les activitats acordades.

actualitat

Un centenar d’estudiants es desplacen a Nicaragua en projectes de cooperació

l dilluns 30 de juny, a l’Aula Magna, el vicerector de Relacions Internacionals, Jordi Martinell, va rebre el centenar d’estudiants que van marxar a Nicaragua al mes de juliol per participar en projectes de cooperació de l’ONG Estudiants de Magisteri i Mestres per a la Cooperació Internacional, sorgida ara fa nou anys a la Facultat de Formació del Professorat Els estudiants, que provenen de diferents ensenyaments, van viure en cases de famílies autòctones i la major part van desenvolupar la seva tasca en escoles o amb grups de nens fora de l’ensenyament reglat. El professor del departament de Didàctica de l’Expressió Musical i Corporal José Manuel Aja, president d’Estudiants i Mestres

Cursos al Centre de Ciències de Benasc

per a la Cooperació Internacional, explica que un dels objectius fonamentals d’aquest projecte és que “els estudiants adquireixin una visió socioeducativa analítica i crítica”. La tasca que duen a terme els alumnes es caracteritza per una forta implicació i el treball conjunt amb les comunitats autòctones. A més d’aquest projecte amb els estudiants, l’ONG organitza estades de professorat universitari a Amèrica Llatina per fer una tasca de “formació de formadors”. En aquest sentit, també es treballa a Bolívia, Perú i, més esporàdicament, a El Salvador. Dins el capítol de formació de formadors, les activitats es distribueixen en els vessants d’educació infantil, educació especial i educació física, tots tres molt importants atès que es tracta d’una àrea geogràfica amb una gran presència de població jove i una gran manca d’infraestructures i recursos per resoldre les necessitats en aquests àmbits educatius. El professor Aja explica que les activitats de l’ONG es duen a terme gràcies al voluntarisme d’ell mateix i de les professores Maria Antònia Pujol i Núria Rosich, així com dels altres docents i estudiants que hi col·laboren.

La UB acull el Congrés Internacional d’Estudis Gallecs

l 28 de maig, al Paranimf de la UB, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el conseller d’Educació i Ordenació Universitària de la Xunta de Galícia, Celso Curras, van inaugurar el VII Congrés Internacional d’Estudis Gallecs de l’Associació Internacional d’Estudis Gallecs (AIEG), que va tenir lloc fins al dia 31 i va reunir prop de 200 especialistes en literatura, llengua, història, filosofia, estudis migratoris, arts, geografia i antropologia gallega d’Europa i Amèrica. En aquesta edició es van abordar dos temes encara no prou tractats dins els estudis gallecs: el de les dones a Galícia i Galícia i els altres pobles de la Península. A més, es va celebrar una sessió d’home-

natge a qui va ser president de l’AIEG, Xoán González-Millán. Amb aquest congrés s’ha volgut potenciar el reconeixement de la investigació en estudis peninsulars feta a Catalunya (cal remarcar que els especialistes estrangers en estudis gallecs també s’interessen sovint pels estudis romànics, catalans, hispànics i ibèrics). El congrés es va completar amb dues exposicions: una d’organitzada per la galeria Sargadelos de Barcelona sobre “Art i memòria”, amb fons del Museu Carlos Maside, i l’altra a la Biblioteca General de la UB, sobre traduccions literàries al català i altres publicacions fetes a Catalunya.

15 15

El Centre de Ciències de Benasc (Osca), un espai de discussió i debat científic sobre física i disciplines afins, va iniciar una nova edició de cursos el juny, amb més de 250 experts d’arreu el món. La nova edició, que acabarà el febrer de 2004, va començar amb un curs sobre informació quàntica i comunicació, coordinat per Ignacio Cirac, del Max Planck Institute for Quantum Optics de Garching (Alemanya) i Artur Ekert, de la Universitat d’Oxford (Regne Unit). La teoria de cordes va ser l’eix de les sessions, dirigides per Daniel Z. Freedman, del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Andy Strominger, de la Universitat de Harvard. L’estudi dels RNA des d’una òptica computacional, genòmica i estructural era la proposta dirigida per Elena Rivas, de la Washington University in Saint Louis, i Éric Westhof, de l’IBMC-CNRS d’Estrasburg. Dels fenòmens estudiats sota la perspectiva de la física del noequilibri, se’n parla del 10 d’agost al 4 d’octubre al curs coordinat per Igor Aronson, de l’Argonne National Laboratory d’Illinois i Lorenz Kramer, de la Universitat de Bayreuth, Alemanya. Del 9 al 13 de febrer de 2004, el magnetisme i l’estructura en materials funcionals centraran l’interès del darrer curs, liderat pels professors Antoni Planas i Lluís Mañosa, del Dept. d’Estructura i Constituents de la Matèria de la UB, i Avadh Saxena, de la Theoretical Division del Los Alamos National Laboratory (LANL) d’EEUU. El Centre de Ciències de Benasc va ser fundat el 1994 per iniciativa dels investigadors de la UB Pere Pascual, catedràtic emèrit de Física Teòrica, i José Ignacio Latorre, del Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria, i Manuel Asorey, del Departament de Física Tèorica de la Universitat de Saragossa. La Fundació Centre de Ciències de Benasc (FCCB), creada el 1999, s’encarrega de potenciar la projecció científica del Centre, finançat per l’empresa Iberdrola, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Saragossa, l’Ajuntament de Benasc, la Diputació General d’Aragó i la Diputació Provincial d’Osca.

actualitat

Joseba Achotegui: “Les males condicions de la globalització porten problemes psicològics als immigrants” Diu Joseba Achotegui que emigrar no ha estat mai un procés fàcil i que, en determinades situacions, és extremadament dur, fins i tot insuportable. Achotegui és professor del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la UB, director del Postgrau en Salut Mental i Intervencions Psicològiques amb Immigrants Refugiats i Minories, Premi Solidaritat del Parlament i de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (1997) i fa 10 anys que és al capdavant del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR), on cada vegada arriben més persones afectades pel que ell i el seu equip han anomenat síndrome d’Ulisses El SAPPIR neix ara fa 10 anys per donar suport psicològic als immigrants...

Era l’època en què començava a arribar una nova migració extracomunitària. L’Hospital de Sant Pere Claver, que es va constituir en hospital de beneficència als anys quaranta per atendre els immigrants que arribaven a Barcelona i s’instal·laven a Montjuïc en situacions extremes, va considerar que la nostra proposta entrava dins els seus estatuts i ens va cedir un espai. En un principi, els immigrants eren pocs, el problema social era poc rellevant. Ara, al contrari, hi ha més tensió social i més prevenció per part de la població autòctona, tot i que també es dóna la reacció contrària, és a dir, més sensibilització. Però, el que realment ha marcat i molt la situació dels immigrants ha estat l’última Llei d’estrangeria. A partir del moment en què es barren les possibilitats de regularització, ens trobem amb una "bossa" molt gran de persones amb problemes de papers, a més d’aquells que tenen els papers a mitges i que els poden arribar a perdre. Fins i tot, en els casos en què la regularització és definitiva, l’immigrant pot trobar-se amb situacions ben difícils: pot

viure l’explotació en l’àmbit laboral, tenir greus problemes d’accés a l’habitatge, etcètera. És veritat que hi ha un sector important d’immigrants que va aconseguint objectius, que va progressant, reunint la família... però també n’hi ha molts que es troben en una situació límit. Al SAPPIR els atenem, sense demanar-los papers, sense cobrar-los res. I a molts els detecten una síndrome....

Després d’atendre molta gent amb els mateixos problemes, ens vam adonar que existia una realitat. Es tractava de gent d’altres cultures i això ens va portar a qüestionar una mica la classificació estàndard de la psiquiatria occidental. Més que centrar-nos en els quadres, ens vam fixar en els símptomes i en com s’agrupaven. En la Síndrome de l’Immigrant amb Estrès Crònic i Múltiple (SIECM) es donen, d’una banda, uns determinats factors causants d’estrès: dol per la família que han deixat enrere, dol per l’estatus que han perdut o al qual els costa accedir, dol pels

16 16

riscos que han d’assumir durant tot el procés d’immigració i integració, etcètera. D’altra banda, hi trobem símptomes de diverses àrees de la psicopatologia: de l’àrea depressiva trobem la tristesa i el plor, però sense altres símptomes típics en aquests estats com ara l’apatia, els sentiments de culpa o les idees de mort, és a dir, se senten derrotats però no vençuts; de l’àrea de l’ansietat presenten el nerviosisme, els pensaments recurrents i intrusius, la irritabilitat; de l’àrea de la somatització, l’insomni, el mal de cap, el cansament; i de l’àrea confusional, la desorientació i els problemes de memòria i de concentració. Dins l’anàlisi dels símptomes de la SIECM també tenim en compte la interpretació cultural que ells fan d’allò que els passa: mala sort, bruixeria... També l’anomenen síndrome d’Ulisses...

Sí, perquè ve a ser una mica el mateix que li va passar a l’Ulisses de L’Odissea, que va haver de superar nombrosos obstacles i perills, lluny dels éssers estimats... La sín-

actualitat

drome es dóna quan es posa un ésser humà en una situació límit. És gairebé com fer un experiment pervers per portar algú al final de la seva capacitat de resistència. Com i en quin estat els arriben els pacients?

La meitat ve derivada d’altres serveis mèdics, un 25% ve del servei social i el 25% restant d’associacions o a través de coneguts. En total, podem veure més d’un centenar de casos l’any. L’immigrant acostuma a aguantar un cert temps abans de demanar suport mèdic i psicològic. El procés és acumulatiu. De vegades fins i tot es manifesta quan, després d’haver patit molt i durant molt de temps, la seva situació es normalitza; és llavors, en el moment en què baixa la guàrdia, quan cau en la síndrome. Darrerament hem detectat, i això ens ha cridat l’atenció, que cada vegada desenvolupen el problema amb menys temps d’estada al país, fins i tot quan només fa dos o tres mesos que són aquí, mentre que abans se’ls manifestava després de tres o quatre anys. En aquests moments se’ls tanquen moltes més portes, hi ha més problemes de papers, més rebuig social. És molt dolorós per a ells i no hi veuen sortida. La meva previsió per als pròxims anys és negativa. S’està fent una globalització en males condicions, que facilita que una part important d’aquesta població acabi desenvolupant problemes psicològics. I com afronta el SAPPIR aquest futur?

Amb l’especialització i la recerca. Encara hi ha molt per investigar i intentem fer una recerca en profunditat. Actualment integrem el grup assistencial dos psiquiatres, una psicòloga, una art-terapeuta i diversos col·laboradors en diferents camps. A més del treball assistencial i de recerca, oferim assessorament i docència, i hem posat en marxa una pàgina web i una revista virtual al domini www-migra-salut-mental.org. No fa gaire el Parlament Europeu es va posar en contacte amb nosaltres, interessat a investigar la síndrome d’Ulisses en altres països comunitaris. També fem jornades de formació, entre d’altres, amb Ibn batuta, l’associació de magribins més important de Catalunya i en el programa La Universitat al carrer, des d’on hem participat durant el mes de maig en l’organització d’un seminari sobre educació sexual adreçat al col·lectiu d’immigrants paquistanesos. n Ester Colominas

Programa La Universitat per la Pau

l programa La Universitat per la Pau va continuar al llarg del mes de juny amb dos actes: “L’anàlisi dels fets socials”, que es va celebrar el dia 11, i “L’anàlisi dels fets internacionals”, el dia 25. “L’Anàlisi dels fets socials” va constar de dues conferències a càrrec de la professora de la Universitat del País Basc Gotzone Mora i del professor de la Universitat Pompeu Fabra Francisco Fernández Buey. Pel que fa a “L’anàlisi dels fets internacionals”, hi van intervenir Antoni Segura, vicedirector del Centre d’Estudi Històrics; Anna Maria Badia, professora de Dret Internacional; Rafael Grasa, catedràtic de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Carlos Taibo, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Madrid. Dins el cicle La Universitat per la Pau han tingut lloc anteriorment les taules

rodones “La informació en temps de guerra i de postguerra”, amb els periodistes Esteve Soler, Joan Roura i Bru Rovira, i “Petroli, economia i dret internacional després de la guerra contra Iraq”, amb els professors de la UB Mariano Marzo, Javier Martínez Peinado i Jaume Saura. El programa La Universitat per la Pau s’emmarca en la línia de considerar la institució universitària com un marc de generació i transmissió de coneixements, anàlisi crítica, debat i reflexió. Així es vol contribuir a donar sentit i justificació social a la universitat, alhora que es fa una tasca per enriquir el diàleg social. La Universitat per la Pau té la col·laboració de Fundació Solidaritat UB, l’Observatori Solidaritat, el Centre d’Estudis Històrics Internacionals i Els Juliols de la UB.

Retransmissió en directe de cinc òperes des del Liceu

nguany la UB participa a l’activitat Opera Oberta, una iniciativa adreçada als estudiants universitaris i que preveu la retransmissió en directe de cinc òperes escenificades al Liceu. Gràcies a un conveni entre la Fundació d’aquest teatre líric i la UB, es podrà seguir aquestes obres des de l’Aula Magna d’Econòmiques, tot rebent-se l’audio i vídeo d’alta qualitat a través de la xarxa Internet. S’atorgaran dos crèdits de lliure elecció als estudiants que acreditin la participació en aquesta activitat. La inscripció costa 50 ¤ i es pot fer a través d’internet a www.giga.ub.edu/acad/opera/opera.htm, on també trobareu més informació. Les obres que es podran veure són Hamlet (15 d’octubre), Tosca (18 de novembre), Wintermärchen (11 de desembre), Peter Grimes (22 de gener) i Macbeth (24 de març). La iniciativa Òpera Oberta va endegar-se el curs passat i enguany hi participen 27 universitats de tot l’estat.

Les representacions es transmetran a través de la xarxa mitjançant la tecnologia DVB (Digital Video Broadcasting) i a Catalunya en el context del projecte i2CAT. Participen en la iniciativa el Ministeri de Ciència i Tecnologia, Telefónica, Televisió de Catalunya, Irdeto Access, Cavena, Nextream, Thales, RedIRIS, Cesca, Cesga, Geant i Abilene.

actualitat

Els esportistes de la UB triomfen als campionats esportius universitaris

Esports d’equip

a UB va ser la universitat amb més medalles en els Campionats d’Espanya Universitaris celebrats a Madrid els mesos d’abril i maig. D’altra banda, la Universitat de Barcelona va aconseguir els dos premis als Millors Esportistes Absoluts atorgats en el marc dels Campionats de Catalunya. En aquesta darrera competició la UB també va assolir la victòria en 12 de les 17 modalitats d’esports d’equip. En l’àmbit espanyol, 91 dels 203 esportistes de la UB van aconseguir 35 medalles, 11 de les quals d’or. D’aquesta manera la Universitat de Barcelona va ser el centre que més guardons va assolir, tot i que la Universitat Politècnica de Madrid va guanyar més medalles d’or (13). Els esports en què es va aconseguir algun trofeu en els campionats espanyols, ja sigui or, argent o bronze, van ser: rugbi (masculí i femení), voleibol (femení), atletisme, cross, judo, karate, padel, taekwondo, tennis, tennis taula, triatló i voleiplatja. En l’àmbit català, els equips representants de la UB van assolir el primer lloc en 12 dels 17 campionats d’esports d’equip celebrats amb les altres universitats catalanes. Així van quedar primers els equips masculins i femenins de bàsquet, handbol, rugbi, voleiplatja i tennis; també van quedar campions l’equip masculí de waterpolo i els femenins de voleibol, futbol i futbol sala. En total, pel que fa a esports d’equip, es van aconseguir 17 de

Esport Rugbi Rugbi Voleibol

Home / Dona Homes Dones Dones

Esports individuals

Atletisme

ARGENT 1

BRONZE

TOTAL 1 1 1

Atletisme Cross Judo Karate Padel Taekwondo Tennis Tennis taula Triatló Volieplatja

2 2 1 1 2 3 2

1 1 2

TOTAL

destacar en la modalitat de 1.500 metres i cross en atletisme, i per a Josep Sansa, en els 3.000 metres obstacles i cross, també en la modalitat d’atletisme. D’altra banda, 31 esportistes de la UB van ser escollits com a millors jugadors en les respectives modalitats esportives.

les 45 medalles que estaven en joc, 12 de les quals van ser d’or. En les modalitats d’esports individuals, la UB va guanyar 140 medalles, entre les quals 60 d’or, de les 468 que s’atorgaven. Els equips i els esportistes individuals que es van classificar a la Lliga d’Esport Català Universitari (ECU) van ser els que més tard van participar en el campionat espanyol. Durant l’acte de cloenda d’aquests Campionats de Catalunya 2003, que es va celebrar el passat 30 de maig a Vic, també es van lliurar els premis als Millors Esportistes Catalans Universitaris de cada esport i als dos Millors Absoluts. Aquests darrers van ser per a esportistes de la UB. Concretament per a Rosa Morató, que va

1 11

1 1 2 9

Montse Bofill

Oferta del Servei d’Esports El Servei d'Esports de la Universitat de Barcelona inicia el nou curs 2003-2004 posant les seves instal·lacions esportives a l'abast de tots els membres de la comunitat universitària. El Servei d'Esports disposa de diferents abonaments que permeten accedir a l'oferta d'activitats fisicoesportives programada per al present curs, adreçades a totes aquelles persones vinculades al món universitari i, molt especialment, als estudiants, PDI i PAS de la Universitat de Barcelona per satisfer les seves necessitats esportives, de salut i de lleure.

2 2 2 2 2 6 3 2 1 35

Servei d’Esports de la UB Av. Diagonal, 695-701, 08028 Barcelona Tel.: 93.333.83.04, Fax: 93.333.68.09 www.ub.edu/esports/ 18

actualitat

Projecte per recuperar el patrimoni de Walata

olidaritat UB i Món-3 estan duent a terme un projecte a la ciutat mauritana de Walata, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO, per tal de recuperar i promocionar el seu valuós llegat històric i cultural de manera que també esdevingui un factor de desenvolupament. Tot això amb la participació tant de membres de la població local com de professionals i experts catalans que s’hi desplacen, incloent-hi docents de la UB. El projecte de cooperació que s’està duent a terme a Walata des de fa dos anys té com a objectiu recuperar i promocionar el patrimoni històric i cultural de la població amb la finalitat que esdevingui un factor de

Jornades sobre el català i les noves tecnologies Els dies 6 i 7 de juny, la UB, Softcatalà i l’Institut Joan Lluís Vives (IJLV) van organitzar les Primeres Jornades del Català a les Noves Tecnologies, a l’Edifici Històric de la UB. L’objectiu era presentar les iniciatives més interessants en l’àmbit de les noves tecnologies i reunir els principals responsables d’aquestes, a més d’analitzar l’impacte de les noves tecnologies sobre l’ús del català. Les sessions van ser inaugurades pel rector de la UB, Joan Tugores; el president de l’IJLV i rector de la Universitat de Vic, David Serrat, i el coordinador de les jornades, Marc Belzunces, de Softcatalà. Vicent Partal, director del portal Vilaweb, va impartir la conferència inaugural. Entre d’altres temes, durant les jornades es va tractar sobre Internet en català; comunitats, directoris i cercadors: Internet com a punt de trobada de la comunitat catalanoparlant; traducció i localització de programari: eines i mètodes; tecnologies de la llengua; i actuacions de les administracions públiques dels països de parla catalana en l’àmbit de les noves tecnologies.

desenvolupament econòmic i social, a la vegada que reforçar la identitat i la cohesió de la comunitat autòctona. El projecte s’organitza en quatre àrees: patrimoni arquitectònic, patrimoni escrit, patrimoni oral, i patrimoni arqueològic. A més de totes aquestes àrees d’actuació també es treballa en activitats de capacitació de la població local. Per a totes aquestes actuacions es té el suport de diversos docents i departaments de la UB en tasques d’estudi, assessorament, seguiment tècnic dels resultats i altres col·laboracions puntuals. Per exemple, el juliol es va desplaçar a Walata l’antropòleg i professor de la UB Albert López Bargados, que fa la supervisió científica general del projecte. També hi col·labora la professora Mercè Viladrich (de Filologia Semítica), el professor d’Història Medieval Xavier Ballestín (que ha elaborat un informe preliminar sobre el patrimoni manuscrit de Mauritània), el coordinador dels cursos de postgrau en Gestió Cultural de la UB, Jordi Juan, i la xarxa temàtica Agrupament de Recerca i Docència d’Àfrica (ARDA), coordinada pel professor de la UB Ferran Iniesta. Els responsables del projecte estan fent gestions per tal que s’insereixi en el Fòrum 2004.

Els degans de Belles Arts espanyols recorden l’escultor Jorge Oteiza

Cinquena edició del premi Contradiction l text La suerte de los campeones…, de Susana Hernández (Premià de Mar, Maresme) va resultar guanyador de la cinquena edició del Premi Contradiction de Literatura Personal, fallat el 4 de juny a l’Auditori de Random House Mondadori. L’acta del jurat, format pels escriptors Salvador Pániker i Cristina Peri Rossi, la directora de Marie Claire, Joana Bonet, l’editora de Plaza & Janés, Núria Tey, i la directora de la Unitat d’Estudis Biogràfics i professora de Literatura Espanyola de la UB, Anna Caballé, va destacar-ne l’estil àgil i fresc i la gran ironia per acarar les dificultats de la joventut actual. L’humorista Andreu Buenafuente va presentar i lliurar el guardó que concedeixen la revista Marie Claire, Calvin Klein Cos-

Els degans de Belles Arts espanyols van signar un document comú en el qual van manifestar el seu reconeixement a la figura de l’escultor basc Jorge Oteiza, mort el passat mes d’abril. El text es va acordar en una reunió celebrada al Palau de les Heures el passat 15 de maig, dia en què la Universitat de Barcelona tenia previst investir Jorge Oteiza doctor honoris causa. Signen el text els degans de Belles Arts de la UB i de les universitats Complutense de Madrid, del País Basc, Granada, Politècnica de València, Sevilla, Vigo, La Laguna, Salamanca, Miguel Hernández, Castilla-La Mancha i Múrcia.

metics, Plaza & Janés i la Unitat d’Estudis Biogràfics de la UB. El segon premi va ser atorgat a Mi reloj biológico, presentat amb el pseudònim d’Ariadna; el tercer premi va ser concedit ex aequo a Los Pirineos no existen, de Jon Gutiérrez, i Martes, 15 de febrero del 2000, d’Elena María Palacios. Acabada la cerimònia de lliurament es va presentar el llibre Hombres, material sensible (Plaza & Janés), de Joana Bonet, escrit a partir de 1.300 diaris personals presentats al premi. En aquesta cinquena edició s’han rebut gairebé 2.000 textos rebuts, la qual cosa confirma aquest premi com el de major participació entre els que es convoquen a Espanya.

19 19

actualitat

La UB aposta pels llibres electrònics La UB està fent una important aposta pels e-books o llibres digitals, atès que els avantatges que presenten –per exemple pel que fa al cost, l’emmagatzematge o la cerca d’informació– els fan especialment adequats per a la transmissió de continguts científics. Actualment es poden adquirir fins a un centenar d’aquestes obres des del portal de Publicacions de la Universitat www.publicacions.ub.es

a UB és una de les universitats que està treballant més en el camp dels llibres digitals, juntament amb la UNED. El centenar de llibres que hi ha actualment al portal de Publicacions tenen un preu d’uns 24 cèntims per pàgina, a més d’haver-n’hi alguns de gratuïts, i es poden adquirir a través de la xarxa. Per poder llegir-los cal tenir el programa E-book Reader d’Adobe que es pot descarregar gratuïtament des del mateix portal de Publicacions. Des del portal s’accedeix igualment a una base de dades on es poden localitzar les obres per matèries o autors. Cada publicació té una fitxa que inclou informació tècnica i una petita ressenya. Pel que fa a la compra a través d’Internet amb targeta de crèdit, amb vista a una major seguretat s’ha fet una separació de les dades de manera que les de tipus personal i les estrictament bancàries circulen per vies diferents. Entre els avantatges dels e-books hi ha el fet de tenir un cost d’elaboració més baix i, per tant, un preu més econòmic. Faciliten la col·laboració entre autor i editor i perme-

ten una actualització immediata dels continguts, així com incloure enllaços per accedir a múltiples informacions. A més, la localització de la informació dins l’obra resulta més fàcil gràcies als cercadors que incorporen els programes de lectura dels e-books. Pel que fa a la distribució, els llibres digitals poden aconseguir-se des de qualsevol indret a través de la xarxa i són un tipus d’obra especialment adequat per a la modalitat de subscripció. Pel que fa a l’emmagatzematge, els e-books no ocupen espai físic i, a més, el lector té la possibilitat de “descarregar-se” de la xarxa només aquella part de l’obra que conté la informació que li interessa, en comptes del llibre sencer.

Hàbits culturals Experts en aquest camp afirmen que encara hi ha uns hàbits culturals que dificulten l’extensió de l’e-book malgrat la racionalitat que presenta. En aquest sentit, el treball amb llibres digitals ja és habitual en països com els Estats Units o la Gran Bretanya. La pràctica quotidiana posa de manifest que el llibre es pot entendre de dues maneres: com a objecte o com a font d’informació, i en aquest segon cas els avantatges de l’ebook esdevenen evidents. En el cas dels llibres per a la recerca, que són usats com a font d’informació, els avantatges dels ebooks són palesos. Un exemple clar del doble vessant del llibre com a objecte i com a font d’informació és la miscel·lània d’homenatge al catedràtic Joaquim Molas publicada recentment per la UB en suport paper i en format e-book. Es tracta de dos volums curosament editats que poden comprar-se per l’interès de tenir-los a la biblioteca o per oferir-los com a regal. Alhora recullen una sèrie important de textos d’estudiosos de la literatura, bàsicament contemporània, que poden ser d’utilitat per als investigadors. Aquests darrers poden accedir a la informació concreta que necessiten per a les seves recerques des de l’e-book sense necessitat d’adquirir els dos volums en paper.

20 20

Acord amb la SEPI La UB ha signat un conveni marc amb la Fundación SEPI, entitat vinculada a la Societat Estatal de Participacions Industrials del Ministeri d’Hisenda. Els objectius són endegar col·laboracions en els àmbits de la recerca (bàsicament en camp de l’economia), de la formació especialitzada, així com facilitar l’accés dels investigadors a ajuts econòmics. El conveni, signat pel rector de la UB, Joan Tugores, i el director general de la Fundación SEPI, Ángel Luis López Roa, ha estat impulsat pel Vicerectorat de Política Científica. Els objectius són establir acords per endegar futurs programes de col·laboració específics en recerca; cooperació per a assessorament mutu o a tercers; formació especialitzada; i facilitar l’accés dels investigadors a beques i al finançament de recerques. En el conveni també s’estableix una Comissió Mixta de Coordinació entre ambdues institucions, la qual exercirà les funcions que li atribueixin el futurs acords específics.

El professor Remesal reunirà totes les inscripcions llatines de les àmfores de l’Imperi romà La Unió Acadèmica Internacional (UAI) va acordar, en la reunió anual celebrada enguany a Lisboa del 3 al 8 de juny, encarregar al catedràtic d’Història Antiga José Remesal la direcció de la secció llatina del projecte Timbres amphoriques, que vol reunir tant les inscripcions de les àmfores gregues (projecte encomanat al professor Yvon Garlan) com les llatines que s’hagin trobat en tota la geografia de l’Imperi romà. El professor Remesal dirigeix el Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial en l’Antiguitat Clàssica CEIPAC, que té com a objectiu l’estudi de la producció i el comerç d’aliments durant l’Imperi i la influència d’aquests aspectes en la seva evolució política i social, utilitzant com a punts de referència les inscripcions sobre els envasos (les àmfores) d’aquests productes.

actualitat

La Fundació Vila Casas porta l’exposició “Llistes d’Espera” a la UB

’Edifici Històric i la Facultat de Medicina van acollir, durant el mes de juny, dues exposicions incloses en la mostra “Llistes d’Espera”, organitzada per la Fundació Vila Casas, que constava d’activitats en diferents indrets de la ciutat. Del 4 al 20 de juny es va poder visitar a l’Edifici Històric la mostra amb obres dels fotògrafs Flaminia Pelazzi i Unai Sasuategui, alumnes del centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC, que han estat coordinats pel professor Joan Pastor. Les imatges exhibides giraven al voltant del concepte d’espera com a interludis de temps comuns en la vida quotidiana. L’exposició de Medicina, que es va poder veure del 2 de juny al 7 de juliol, portava com a títol “Teoria de catàstrofes” i tenia com a autor el professor de Belles Arts de la UB Salvador Juanpere. S’hi abordaven idees com l’espera, l’esperança i el perill, tot això a partir de la poesia Esperant els bàrbars, de Konstandinos P.

Kavafis, i d’un treball sobre elements químics altament perillosos que paradoxalment poden ser usats en la indústria farmacèutica per guarir. Uns quaranta artistes van participar a “Llistes d’espera”, sempre amb el fil conductor de la reflexió sobre el concepte d’espera des de múltiples punts de vista. Va estar comissariada per Glòria Bosch i Susanna Portell, que ja havien treballat conjuntament a les exposicions “Cegueses”, “Una cambra pròpia” i “M’escriuràs una carta?”. La mostra es repartia en diferents seus: l’Espai Volart (on entre d’altres elements es reproduïa la sala d’espera d’un ambulatori), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i la UB, a més de la mostra virtual a la pàgina web www.gironartcontemporani.com. “Llistes d’espera” també

incloïa activitats com el cicle de xerrades En què penses quan esperes? o el projecte Standby, dut a terme pel grup artístic La Plataforma. La Fundació Vila Casas, que va signar un conveni de col·laboració amb la UB l’any passat, és una entitat privada que centra la seva activitat en els àmbits de la comunicació de la salut i la difusió de l’art.

la recerca

Nou estabulari al Campus Bellvitge El Campus Bellvitge disposa d’un nou estabulari, un edifici independent de 1.690 m2 de nova construcció i 1.465 m2 útils, dividit en dues plantes de 780 i 755 m2, més una planta tècnica de maquinària de 155 m2. En conjunt, el nou edifici té 525 m2 per a laboratoris, 280 m2 per a serveis múltiples, 302 m2 per a àrees de connexions, 175 m2 per a sales d’animals i 137 m2 per a instal·lacions

ls estabularis són centres de suport a la docència i a la recerca experimental, amb equipaments i personal especialment format per vetllar pel benestar dels animals en estudis preclínics. Són centres bàsics per a la innovació tecnològica en biomedicina, que és clau en l’avenç dels coneixements per abordar amb més èxit la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties, donar resposta als nous requisits de la pràctica mèdica, millorar-ne l’efectivitat i reduir les complicacions i el risc per als pacients. A la primera planta del nou edifici hi ha 11 sales experimentals destinades a les línies de recerca amb rosegadores i lagomorfs i dues sales d’operacions experimentals amb capacitat per a 12 taules que poden treballar de forma simultània. En tot moment, els investigadors treballen en línies de recerca independents per sala i espècie animal. La planta també està dotada d’una sala aïllada per al treball amb isòtops radioactius i controls radiològics. El nou estabulari disposa d’una zona "sota barrera", és a dir una àrea lliure de patògens específics (72 m2) i amb ambient controlat al màxim (ultrafiltració de l’aire mitjançant filtres HEPA absoluts), cinc laboratoris experimentals, que se centraran

en protocols amb animals immunodeprimits, atímics i tots els que requereixen aquestes condicions ambientals especials. Està equipada amb un autoclau de doble porta i una zona SAS o vestíbul de trànsit, a més d’una dutxa d’ús obligatori.

Control informàtic i centralitzat A la planta baixa, la zona d’estabulació per a grans animals té les condicions necessàries per garantir les màximes mesures en higiene i benestar dels animals. També està dotada de la corresponent sala d’operacions experimental (50 m2), així com instrumental i equipaments moderns per treballar de forma simultània en tres taules quirúrgiques. Les zones de quarantena se situen prop de la zona de recepció d’animals i també hi ha dues sales independents per treballar amb peixos i amfibis. A la planta tècnica de maquinària hi ha els grans equipaments tècnics i les infraestructures de la nova instal·lació, d’acord amb la normativa per a la conservació del medi ambient i de l’entorn de la UB. A l’edifici, el sistema de climatització d’aire primari –amb climatitzadors independents i centralitzats a la planta coberta, humidificació sectoritzada i filtratge absolut HEPA

del 99,99%– garanteix les necessitats ambientals pròpies d’un estabulari. A la zona de rentat, hi ha maquinària per a la neteja i desinfecció del material d’estabulari, connectada a un generador de vapor situat a la planta coberta. Com a innovació, el nou estabulari està dotat de control informàtic i centralitzat dels paràmetres ambientals (climatització, llum, temperatura, humitat, gasos, etcètera) de cada espai i servei de l’edifici. Així, es podrà accedir al recull històric dels paràmetres ambientals de cada estudi experimental, i es disposarà de dades de control d’interès potencial per a publicacions científiques en estudis preclínics. El nou estabulari del Campus Bellvitge donarà servei als investigadors de l’àrea de recerca biomèdica al Campus Bellvitge i del conjunt de la UB, sempre amb l’objectiu de millorar l’eficiència i aprofitar al màxim els recursos dels centres d’estabulació de tots els campus a la UB. A més dels usuaris interns, té línies de col·laboració obertes amb laboratoris farmacèutics, empreses diverses, etcètera. L’experimentació animal s’utilitza quan no hi ha tècniques alternatives amb validesa científica. Totes les línies d’investigació amb animals són aprovades pel Comitè Ètic d’Experimentació Animal (CEEA) i notificades segons la legislació vigent a la Comissió d’Experimentació Animal de la Generalitat de Catalunya. El CEEA, creat el 1998, vetlla per la cura i el benestar dels animals d’experimentació d’acord amb la normativa sobre animals d’experimentació i recerca en centres usuaris. És l’òrgan que assessora els investigadors sobre els protocols experimentals més adequats (basats en les anomenades tres R, reemplaçament, reducció i refinament), avalua la idoneïtat dels procediments, elimina els que no s’ajusten als requeriments legals i potencia l’ús de mètodes alternatius amb validesa científica.

la recerca

El Parc Científic de Barcelona-UB clarifica el seu futur desenvolupament El passat 19 de juny es van signar convenis amb el Ministeri de Ciència i Tecnologia, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI)

a Universitat de Barcelona i el Parc Científic de Barcelona (PCB-UB) van signar, el 19 de juny, dos convenis de col·laboració per al període 2003-2005, l’un amb el Ministeri de Ciència i Tecnologia i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’altre amb el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya. La signatura d’aquests convenis va estar precedida per la d’una declaració d’intencions conjunta que permetrà el desenvolupament i la consolidació del projecte del PCB-UB per tal de situar-lo entre les millors estructures de recerca i innovació en el marc de l’espai europeu de recerca. La signatura dels acords va tenir lloc al Parc Científic de Barcelona amb l’assistència del ministre de Ciència i Tecnologia, Josep Piqué, el conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, Andreu MasColell, el president del CSIC, Emilio LoraTamayo, el rector de la Universitat de Barcelona (UB) i president de la Fundació Parc Científic de Barcelona, Joan Tugores, i el director del PCB-UB, Màrius Rubiralta. El conveni signat amb el Ministeri de Ciència i Tecnologia i el CSIC reflecteix la voluntat de donar suport al projecte del Parc

Científic de Barcelona com a estructura innovadora d’interrelació entre la universitat i l’empresa dins el Sistema Espanyol d’Innovació. En aquest sentit, el Ministeri impulsarà la incorporació al PCB -UB d’investigadors de la UB, de la Institució Catalana de Recerca d’Estudis Avançats (ICREA) i del CSIC, que conjuntament amb les empreses ubicades a l’Edifici Modular i l’oferta tecnològica del PCB-UB potenciaran una nova estructura de recerca i innovació tecnològica en el camp de la recerca farmacèutica, la biomedicina i la biotecnologia. Amb aquest conveni, el Ministeri assigna una dotació FEDER de 9 milions d’euros.

Consolidació del projecte Per la seva part, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació facilitarà un finançament de 9,6 milions d’euros per a la consolidació del projecte del PCB-UB, especialment de l’agrupació de la recerca biomèdica pública de qualitat, en el marc de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB-PCB). En aquest sentit, s’afavorirà el desenvolupament del programa ICREA, garantint-ne la perfecta incorporació als laboratoris del PCB-UB i facilitant els recursos econòmics necessaris perquè es desenvolupin nous equips de recerca competitius integrats en el projecte de PCB-UB.

D’esquerra a dreta el president del CSIC, Emilio Lora-Tamayo; el ministre de Ciència i Tecnologia, Josep Piqué; el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Tugores; el conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, i el director del PCB-UB, Màrius Rubiralta.

Com a complement a les motivacions expressades per les diferents entitats en la signatura dels acords, la Universitat de Barcelona i el Parc Científic de Barcelona –d’acord amb els altres patrons, Caixa Catalunya i Fundació Bosch i Gimpera– han convidat les dues administracions i el CSIC a ser presents en el Patronat de la Fundació Parc Científic de Barcelona com a institucions. Aquests convenis s’emmarquen en la política del Grup UB de col·laborar amb totes les institucions i entitats públiques i privades i d’estar present en tots els mecanismes a fi d’obtenir els recursos necessaris per potenciar l’acreditada recerca dels grups de la UB

Reforçats els vincles amb la Cité de la Biotech del Quebec Amb l’objectiu de potenciar els vincles amb entorns internacionals relacionats amb la innovació i el foment de la transferència de tecnologia, el Parc Científic de Barcelona (PCB) va inaugurar, el 27 de maig, la Sala Laval, un espai de trobada ubicat a l’Edifici Modular. El nom de la nova sala fa referència al Laval Technopole del Quebec (Canadà), del

qual forma part la Cité de la Biotech, un projecte que té un model de funcionament molt proper al del PCB-UB. La finalitat d’aquesta iniciativa és situar el PCB-UB en el mapa de bioclústers internacionals. Laval Technopole és un centre econòmic responsable de la promoció i el desenvolupament de l’illa de Laval,

que té, entre altres àrees d’excel·lència, la biomedicina, per a la qual ha creat una estructura anomenada Biopôle, que concentra centres de recerca, laboratoris i empreses d’aquest sector. A partir de la massa crítica del Laval Biopôle es va crear la Cité de la Biotech, el primer centre científic i empresarial del Canadà.

la recerca

Catorze programes de doctorat de la UB obtenen la Menció de Qualitat

n total de catorze programes de doctorat de la UB han aconseguit la Menció de Qualitat que atorga el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. Els darrers vuit programes de doctorat de la llista del requadre són de caràcter interuniversitari. En total, la UB va sol·licitar la Menció de Qualitat per a 49 programes i l’han obtinguda pràcticament el 30%. Excloent-ne els programes interuniversitaris, la UB ha aconseguit sis Mencions, el mateix nombre que la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Salamanca i la Universitat de València. Per davant se situen la UAB amb 20, la UPC amb nou i la Universitat de Saragossa i la Universitat Politècnica de València amb set. Pel que fa a la distribució dels programes amb Menció de Qualitat dins la UB, tres pertanyen a la Divisió de Ciències Humanes i Socials; un a Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials; nou a Ciències Experimentals i Matemàtiques; i un a Ciències de la Salut. El 44% de departaments de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques participen en doctorats que han obtingut la Menció de Qualitat, mentre que a la Divisió II de

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials aquesta xifra és d’un 29%, a la Divisió I de Ciències Humanes i Socials el 13 % i a la Divisió IV de Ciències de la Salut el 4%. Si, en cada divisió, comparem el nombre de programes que van sol·licitar la Menció amb els que efectivament l’han assolida veiem que el percentatge d’obtenció ha estat del 50% a la Divisió II; del 33% a la Divisió IV; 31% a la Divisió III i 21% a la Divisió I. Segons el Vicerectorat de Política Científica, aquests resultats responen a les diferents estratègies en cada divisió. Per exemple, la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques ha aconseguit la xifra més elevada de Mencions en nombres absoluts; en canvi, la Divisió de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials ha optat per amplis programes interdepartamentals, cosa que s’ha reflectit en la presentació de poques titulacions per sol·licitar la Menció, però el percentatge d’obtenció ha estat molt elevat. Finalment, cal assenyalar que, atesa la cerca de qualitat que realitza la UB per als seus ensenyaments, a més de les avaluacions externes com ara les dutes a terme

per obtenir la Menció de Qualitat, la UB ha emprès un procés d’avaluació interna dels programes de doctorat, que està preparant la Comissió de Doctorat de Consell de Govern. Segons la resolució del Ministeri, feta pública el 28 de maig, els programes de la UB que han obtingut la Menció són: Física avançada Economia Biomedicina Biotecnologia Planificació territorial i desenvolupament regional Química analítica del medi ambient i la pol·lució Nutrició i metabolisme Ciències del mar Immunologia Química teòrica i computacional Exploració, anàlisi i modelització de conques i cinturons orogènics Ciència cognitiva i llenguatge Història de les ciències Ciència i tecnologia de col·loides i interfícies

Assaig clínic d’una possible vacuna contra la malària a Moçambic

l primer assaig clínic en fase II de la possible vacuna contra la malària, l’RTS, S/AS02A, estudiarà la seguretat i l’eficàcia del fàrmac en nens moçambiquesos. Segons el Ministeri de Salut de Moçambic, la malària és el problema de salut més greu del país i és la malaltia que causa més mortalitat entre els nens africans menors de cinc anys. Així, aquesta vacuna experimental s’administra a partir del passat juliol a 2.000 nens d’entre un i quatre anys i se n’observarà l’evolució durant 18 mesos. Metges i científics del Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM) de l’IDIBAPS coordinaran l’assaig seguint les principals normes internacionals. L’RTS,S

/AS02A té el suport de Glaxo SmithKline Biologicals, el Ministeri de Salut de Moçambic i la Malaria Vaccine Initiative (MVI) del Program for Appropiate Technology in Health (PATH), que comparteixen els riscs financers i tècnics inherents al desenvolupament de vacunes i esperen obtenir resultats de l’assaig en aproximadament dos anys. Aquesta vacuna ja va demostrar ser segura i capaç de generar resposta immunològica en adults de Bèlgica, Kènia, Gàmbia i els Estats Units, i en nens de Gàmbia i Moçambic. A més, va protegir de la infecció adults d’Estats Units i Gàmbia durant, aproximadament, dos mesos. Tot i que no hi ha garanties d’èxit, s’espera que

la protecció sigui més prolongada en nens.

Foto: Servei de Comunicació de l’IDIBAPS

l’entrevista

Marta Corachán (Infermeria, 1978)

“La Universitat va ser una escola de vida”

Text: Núria Quintana Fotos: J.M. Rué

l’entrevista

Marta Corachán Cuyàs (Barcelona, 1936) es va titular en Infermeria a la UB el 1978, quan ja era mare de tres fills i estava treballant a la clínica fundada pel seu avi. També és diplomada en Dietètica i Gestió Gerencial Hospitalària. En els darrers vuit anys ha estat presidenta de la Creu Roja a Catalunya, càrrec que acaba de deixar. L’any passat va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria en el món sanitari i assistencial i, especialment, per la tasca en aquesta entitat. Què la va fer estudiar Infermeria? Vaig fer la carrera en els anys setanta. Em vaig decidir a emprendre aquests estudis arran del meu treball en un equip a la Clínica Corachán, fundada pel meu avi. Per circumstàncies familiars vaig haver de començar a treballar-hi als 18 anys amb l’altre avi, Cuyàs, que era l’administrador de la Clínica. Va morir d’una malaltia molt greu en només dos mesos i es donava la circumstància que qui sabia com es portava tot, des del punt de vista administratiu, del personal, de les obres que s’hi feien… era jo. Vaig haver d’agafar la responsabilitat del centre, amb la confiança dels metges. Després d’un temps de prova, em van nomenar consellera delegada de la clínica. Què va passar aleshores? Em vaig trobar que tenia una responsabilitat en un àmbit en el qual em faltava preparació. A tot això, em vaig casar i vaig tenir fills. La meva il·lusió havia estat sempre estudiar medicina però les circumstàncies van fer que comencés a poc a poc, amb infermeria. Després vaig seguir un curs de gestió gerencial hospitalària i un en nutrició i alimentació, que era la branca que més m’agradava dins la infermeria. Quin record té d’aquells estudis? La dedicació a la carrera no va poder ser total. En aquells moments el que m’interessava era anar ràpid i treure el màxim profit de l’ensenyament. Jo vaig anar a la supervivència i feia el que podia. Anava a classe cada dia, feia pràctiques, mentre treballava de 8 a 3 a la clínica, i tenia tres fills. A més, quan feia tercer curs el meu marit va patir una malaltia molt greu, de la qual després se’n va sortir. Jo vaig arribar a un moment dels estudis en què no sabia com fer-m’ho. Aquestes situacions et fan valorar coses com ara que t’ajudin: la famí-

lia, per exemple, em va ajudar moltíssim, a la Facultat moltes vegades les companyes em passaven apunts… Vaig aprendre molt sobre convivència. Coneixes molt les persones i veus el vessant humanitari de les coses. De manera que la Universitat va ser una escola de vida. En aquest sentit d’escola de vida, recordo les pràctiques que em van tocar a la planta de malalts oncològics, que era el lloc més dur. D’aquella època recordo molt bé una mare i una filla. Jo pensava que aquesta darrera feia companyia a la mare i era a l’inrevés, era la filla la malalta. També recordo que una vegada estava

“Hem d’esforçarnos més a tractar la persona, que se senti defensada” punxant per primer cop a la vena un malalt. Ell em va preguntar com em deia, jo li vaig dir Corachán, i va respondre “que bé, quina tranquil·litat que sigui vostè”. I jo pensava, si aquesta persona sabés que és la primera vegada que ho faig… El que vaig trobar a faltar durant els meus estudis va ser una cosa que he vist després amb els meus fills: la figura del tutor, de l’autèntic tutor, que he vist que existeix en països anglosaxons i que en la meva època no hi era.

Els estudis li van ser útils en la tasca a la Clínica Corachán? Quines conclusions va extreure d’aquella època pel que fa a la gestió d’un centre sanitari? Evidentment, els estudis em van aportar una preparació. En la meva feina jo sempre he intentat donar molta responsabilitat a la gent, que proposin, que diguin. Si tu estàs al mateix nivell que ells, entens les propostes que et fan i pots ajudar a una bona organització. Després dels 12 anys que vaig estar a la Clínica, penso que el més important és la part humana. Hem d’esforçar-nos més a tractar la persona, que se senti defensada i no usar només el criteri que cada visita ha de tenir una durada de tres minuts o de quatre. Una persona no és un número i necessita que la informin. També cal que no hi hagi tant de temps d’espera, però sobretot crec que el malalt necessita estar “defensat”. Si no és així, es troba amb una malaltia greu que no sap què és, li fan fer proves i no sap per què. Necessita un diagnòstic sincer i clar, però també un suport humà. Després, també entenc que el metges han de tenir una major llibertat, la sensació que ells tampoc són un número. Un persona està fent guàrdies, un horari molt dur... i necessita descans, repòs, estudiar… Una sèrie de coses que potser ara els metges no tenen. Un metge que s’està en un hospital hauria de tenir la llibertat i l’economia suficient per dedicar-s’hi de

l’entrevista

ple. Crec que hi ha molts metges que estan passant un estrès. Potser això és molt idíl·lic però si parlem de millores aquesta n’és una. Quins han estat els principals canvis viscuts a la Creu Roja de Catalunya durant la seva presidència? Durant aquesta etapa hem dut a terme una feina molt important: hem marxat de l’àmbit sanitari. Això ho hem fet per indicació de la nostra Assemblea General i per altres motius. Per exemple, en transport sanitari, a Catalunya, nosaltres fèiem el 50% de tot el transport d’ambulàncies del Servei Català de la Salut. Doncs bé, va sortir una llei que no permet fer aquest tipus de transport a entitats no mercantils. També hem deixat els hospitals. En aquests vuit anys hem aconseguit acords amb l’Administració i els hem traspassat, tancant-los, venent-los o constituint consorcis de gestió. En canvi, hem treballat més en el vessant social. La Creu Roja ha treballat molt, en els darrers anys, en els àmbits de la immigració, de la gent gran, hem donat serveis a la població que no existien, com ara l’atenció a les platges. Es tracta d’una institució que quan hi ha una situació

emergent, no coberta per ningú, s’hi posa. Després, quan està coberta per l’Administració, nosaltres ens retirem. Com s’apropa la Creu Roja al fenomen de la immigració? És una situació molt nova i que a la gent li fa molta por. Les ONG anem amb molt de compte per fer la nostra feina de manera callada i que no ens impliquin en segons quines coses. Les organitzacions que treballem en qüestions relacionades amb la immigració donem atenció a la precarietat, a la part humana; a aquella persona que necessita menjar cada dia i una higiene, una petita formació. I, sobretot, una informació. Això és el que fem nosaltres i moltes altres organitzacions: explicar a una persona si és un refugiat o no, quins passos ha de fer si ve a buscar feina… Després també es dóna una formació, per exemple, en matèria de llengua, en castellà o català. I pel que fa a la tasca en cooperació internacional? Pel que fa a la cooperació internacional, cal dir que hi ha 180 organitzacions de Creu Roja a tot el món. Les de països desenvo-

lupats ajuden les de països no desenvolupats de manera que aquest ajut va directament a la institució, la qual detecta quines són les necessitats al seu país. Hi ha l’ajuda humanitària, la cooperació al desenvolupament i el desenvolupament institucional. No es tracta de donar, no és paternalisme, sinó de veure què es necessita i també què poden aportar les persones de països en desenvolupament. Hi ha una cosa que jo sempre dic, i aquí entra la meva formació en nutrició: crec que no hi ha dret que la gent es mori de fam. Això no pot continuar. Cada dia hi ha 30.000 persones que es moren per problemes que serien evitables i això és una mala herència que deixarem als nostres fills. Es tracta d’una responsabilitat dels governs. Els atemptats de l’11 de setembre van ser horrorosos, hi van morir 3.000 persones. Però, qui va dir que aquell mateix dia se n’estaven morint 30.000 de gana? I això s’ha de dir. En el cas concret de la Creu Roja, la cooperació internacional es fa a través de l’oficina central. Entenc que, malgrat que m’hauria agradat fer una gestió més directa, no és possible, perquè si tu et fas càrrec d’un projecte a Colòmbia i també ho fa la Creu Roja de Galícia, o la del País Basc, és un poti-poti on ningú s’entén. Actualment hi ha una cartera de projectes i cada comunitat autònoma assumeix aquells que creu que podrà fer, canalitzats a través de la Creu Roja espanyola. A la gent d’aquí li agradaria fer un projecte directament, però per a això, de moment, no hem trobat la fórmula. Com veu el món de la cooperació a Catalunya, tenint en compte les mobilitzacions de la gent jove en els darrers mesos? S’ha demostrat que Catalunya és una societat molt solidària. Diria que més que des del punt de vista econòmic, del de l’aportació personal. La societat catalana està molt disposada a unir-se, a formar associacions, grups. La Federació Catalana d’ONG està fent una feina importantíssima de coordinació i n’és la prova la relació que hem tingut amb organitzacions com Intermón, Caritas, Metges Sense Fronteres, Mans Unides, Ajuda en Acció, Unicef o Amnistia Internacional… Ara s’inicien moltes ONG impulsades per la bona voluntat d’un grup d’amics, però s’ha d’entendre que s’han

l’entrevista

L’equilibri i el moviment Marta Corachán manté un cos flexible i esvelt. A més, ara que ha deixat la presidència de la Creu Roja a Catalunya explica que té més temps lliure per fer esport. Aquesta és una de les seves aficions i inquietuds, les quals es distribueixen equilibradament entre les activitats sedentàries i les que la motiven a moure’s. Com ara la cooperació internacional. Amb un ritme reposat, explica que en alguns viatges ha vist persones morir al carrer a Haití i que ha arribat a zones gairebé inaccessibles d’Amèrica Central. I amb el mateix to pausat expressa la seva convicció que cal moure’s per acabar amb les grans desigualtats, els desequilibris, mundials.

d’unir grups més forts perquè si no és així, no hi ha continuïtat. Fa uns anys, la gent deia que els joves restaven quiets. Penso que aquestes mobilitzacions últimes, del darrer any, són molt positives. Crec que la societat civil, que és allò que d’alguna manera les ONG representen, s’està movent. Molts joves s’apunten a ONG, veig que tenen consciència social i que una part molt important de la societat pateix per l’exclusió social. Això és una cosa molt positiva que s’està iniciant. La societat civil ha de dir “nosaltres volem fer un altre món”. L’altre dia, el president dels Estats Units deia que les ONG es ficaven molt amb la globalització i que aquesta no és la nostra feina. Hi ha ONG que fan més denúncia que altres, però en tot cas aquesta denúncia és una tasca que cal fer.

Com han de ser les relacions entre les ONG i els poders públics? Jo he fet el possible per entendre’m amb tothom i crec que per a això el més fàcil és demostrar la teva independència. Que la gent sàpiga que no pertanys a ningú… És la clau d’una bona entesa amb els poders públics. Com creu que es pot entrar en el món de la cooperació des de les universitats? Des de la Creu Roja hem treballat amb la universitat des d’un vessant que crec que és molt interessant, el del voluntariat. És a dir, s’ofereix a una persona jove que està treballant a la universitat la possibilitat de veure què està passant en altres països i com pot ajudar. Aquesta és una bona fórmula. Un cop allà, la persona comença a veure què és un projecte sobre el paper i com es desenvolupa. S’interessa pel país en qüestió. Això ho he vist en la pràctica. Una persona que, per exemple, s’ha format com a economista, es planteja per què no fer una estada en un país en desenvolupament: aprendre ell i fer que els altres aprenguin. Crec que la cooperació sempre ha de ser un intercanvi, no ha de ser mai paternalista. Aquesta vivència de la cooperació també l’ha tinguda vostè? Jo, amb allò que fa referència a la cooperació, m’hi he trobat molt bé. De fet el president de Creu Roja espanyola m’ha demanat que ara, mentre estigui més tranquil·la, l’ajudi en l’àmbit de la cooperació.

He tingut l’oportunitat, durant aquests anys, de visitar projectes en diversos països, a l’Àfrica, Amèrica Llatina, el Carib… i el que hi veus és esfereïdor. Hi ha països en situacions que realment clamen al cel. Fa uns mesos vaig ser a l’Equador en el marc d’un projecte per fer pous d’aigua. Anàvem als pobles fent quatre hores de camí amb un quatre per quatre, baixant del cotxe i empenyent-lo perquè hi havia fang i no podies continuar. Per arribar a un indret on no passa ningú, amb quatre famílies disperses que no tenen aigua corrent. Recordo, per exemple, haver estat a Haití, un país com no n’he vist cap altre. Caminar per un carrer amb aigües fecals on els nens estan jugant i veure algú tombat a terra, amb un tret a l’esquena, i que la gent va fent com si res… No s’hi valora la vida humana, hi ha unes diferències enormes entre la població… Ha tret alguna conclusió d’aquestes experiències? Si el món no s’iguala, no parlem d’un món global. La globalització ha de ser que tots tinguem cobertes les necessitats mínimes. Crec que moltes vegades cal fer canvis en la cooperació. Nosaltres hem d’obrir no només les fronteres a les persones, evidentment amb un control migratori, sinó també les duanes. Si no obrim les duanes els països en desenvolupament no són competitius. També hem de formar gent, però procurant que aquestes persones que es formen tornin al seu país, on podran, al seu torn, formar altres persones. És així com va creixent un país. Des del meu punt de vista, no s’ha d’anar a un lloc i dir “ara us fem un hospital”. En cooperació, el que hem de fer és donar oportunitats. Els projectes per al futur? La veritat és que en deixar la Creu Roja he tingut la intenció de fer un canvi de vida. Aquests últims anys no he tingut gaire temps per a mi. Ara estic gaudint de moltes coses meves. No sé si amb vista al futur trobaré una cosa que m’emocioni, que em motivi molt. Però ara necessito temps. I quines són les seves aficions per a aquest temps que ara té? A mi m’agraden moltes coses a la vida, tinc molta curiositat. M’agrada molt l’esport, llegir, viatjar, anar a un concert, a una obra de teatre…I

la universitat, avui

Cap a l’Espai Europeu d’Educació Superior Aproximació a un nou concepte L’any 1999, una trentena de països europeus signaven a la ciutat italiana de Bolonya un acord per a l’harmonització dels estudis superiors a Europa. Amb la Declaració de Bolonya es donava impuls a les voluntats expressades en anteriors reunions (Lisboa-97, la Sorbona-98) i s’establien les bases d’un nou sistema educatiu, el principal objectiu del qual és arribar a un sistema universitari europeu comprensible i comparable, que apliqui els mateixos criteris de valoració, certificació i acreditació, i fomenti la mobilitat entre els països signants Aquest article i els que apareixeran en pròximes edicions de la revista pretenen explicar què suposarà aquest camí ja encetat cap a un nou Espai Europeu d’Educació Superior, quins són els seus conceptes o elements prioritaris, els processos que haurà de seguir i els objectius finals arribats a la frontera del 2010

l panorama universitari europeu, segons recullen els diferents documents publicats sobre el procés de construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), està organitzat actualment a escala nacional i regional i el caracteritza una important diversitat organitzativa, de gestió i de condicions de funcionament. Amb aquesta situació de partida les universitats han d’afrontar tot un seguit de canvis profunds, com ara l’augment de la demanda de formació superior, la internacionalització de l’educació i la recerca (accelerada per l’acció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació), la necessitat de desenvolupar una cooperació estreta i eficaç entre les universitats i la indústria, la multiplicació dels llocs de producció de coneixements, la reorganització dels coneixements (especialització i interdisciplinarietat, recerca bàsica i aplicada) i l’aparició de noves expectatives (més ensenyament científic i tècnic, més competències transversals i més possibilitats d’aprenentatge permanent).

El procés de canvi, l’anomenada “convergència europea”, ja s’ha iniciat. Ja hi ha moltes universitats, entre les quals la UB, que tenen engegades experiències pilot en diverses titulacions, i per a totes la data límit és la mateixa: l’any 2010. D’aquí a set anys, el nostre concepte de sistema universitari haurà canviat força. Els sistemes ara en vigència als diferents països hauran derivat en un espai comú. Però, què és l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES)? L’EEES és una nova concepció que pretén dotar Europa d’un sistema universitari homogeni, competitiu i de qualitat i que persegueix: 1) Un sistema de titulacions comprensible i comparable, orientat a promoure les oportunitats de treball i la competitivitat internacional. 2) L’establiment d’un sistema de titulacions basat en dos nivells principals (de grau i de postgrau) i un sistema comú de crèdits. 3) Fomentar la mobilitat entre tots els cen-

30 30

tres universitaris dels països signants. 4) Desenvolupar sistemes de garantia de la qualitat i mecanismes de certificació i acreditació. 5) Promoure el desenvolupament curricular, la cooperació institucional, els esquemes de mobilitat i els programes integrats d’estudis, formació i recerca. La materialització de l’EEES pressuposarà diversos canvis de conceptes i de metodologies. Vegem-ne els principals:

El Sistema de Crèdits Europeus Aprovat al Consell de Ministres de setembre, el crèdit europeu (ECTS-European Credit Transfer System) és la unitat de valoració de l’activitat acadèmica. Integra ensenyaments teòrics i pràctics, altres activitats acadèmiques dirigides i el volum de treball que l’estudiant ha de fer per assolir els objectius educatius previstos (incloent-hi la preparació i realització d’exàmens). Amb el crèdit europeu, el

la universitat, avui

Participació activa de la UB La UB ha manifestat, des dels inicis, un alt grau d’implicació en el procés de convergència europea. Amb una participació molt activa i continuada en les trobades i sessions de treball organitzades, tant en l’àmbit internacional com estatal, ha estat també una de les primeres universitats espanyoles a engegar experiències pilot per a l’adaptació al nou sistema i participa en el disseny d’11 plans d’estudi i títols de grau –que han rebut recentment finançament de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA)– de dos del quals (Geologia i Biblioteconomia i Documentació) n’és coordinadora. Diversos ensenyaments de la UB han posat ja en marxa l’adaptació dels seus estudis als nous cànons, els uns amb la remodelació dels plans docents (Psicologia, Educació Social) o l’anàlisi i valoració de la futura dedicació dels estu-

volum de treball s’expressa en hores de treball de l’alumne i no en el nombre de classes impartides pel professor, com es feia fins ara.

Els títols oficials L’EEES també reforma les titulacions actuals (diplomatura, llicenciatura, enginyeria tècnica i enginyeria, arquitectura tècnica i arquitectura) i només estableix dos nivells: el títol de grau i el de postgrau. • El títol de grau (o primer nivell) haurà de proporcionar a l’alumne les competències genèriques bàsiques dels estudis triats i aquelles que li permetin integrar-se en el mercat laboral (employability). També inclourà competències transversals (formació integral) i específiques (orientació professional), però no així les especialitats Atorgarà el títol de llicenciat, enginyer o arquitecte i es valorarà, depenent dels casos, entre 180 i 240 crèdits europeus (tres o quatre cursos acadèmics). • El títol de postgrau (o segon nivell) tindrà com a requisit haver obtingut prèviament el títol de grau i conduirà a l’obtenció dels títols de màster i/o doctor. Seran ensenyaments més específics, orientats a l’aprofundiment i l’espe-

diants a les respectives carreres (Ciència i Tecnologia dels Aliments i Enginyeria Electrònica); d’altres amb la implantació dels crèdits ECTS a determinades assignatures o cicles (Estadística, Biologia, Biblioteconomia i Documentació) o a l’ensenyament complet (Gestió i Administració Pública i el centre adscrit Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT). Paral·lelament al desenvolupament d’experiències pilot en els diversos ensenyaments, i dins l’objectiu general de donar a conèixer i facilitar l’adaptació als canvis de concepte i metodologia que comportarà l’Espai Europeu d’Educació Superior, la UB ha promogut altres accions formatives i informatives. El passat mes de juliol, per exemple, en el marc dels cursos d’estiu Els Juliols de la UB, es va celebrar el curs Cap a un Nou Espai Europeu d’Educació Superior per

cialització. Els màsters (que a diferència dels actuals seran de caràcter oficial) tindran una càrrega lectiva de 60 a 120 crèdits europeus (un o dos cursos acadèmics). El títol de doctor serà considerat, com ho és ara, el màxim grau a què pot arribar l’estudiant i consistirà en l’elaboració i defensa d’una tesi doctoral que haurà de contenir resultats originals de recerca.

El suplement europeu al títol Aprovat al Consell de Ministres de l’agost, té la funció de fer comprensibles i comparables els títols universitaris a Europa, mitjançant un model d’informació unificat i personalitzat que reculli tots els estudis cursats pel seu titular, el context nacional i les competències i capacitats professionals. És concebut com un document obert, per anar-hi incorporant l’aprenentatge al llarg de tota la vida (Longlife Learning) en qualsevol de les institucions europees d’educació superior. Tot procés de canvi comporta una etapa de transició que, segons el document marc sobre La Integració del Sistema Universitari Espanyol en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior fet públic pel Govern espanyol el febrer d’enguany, ha

31 31

difondre els principals trets del procés i el seu grau d’incidència en els diferents col·lectius que conformen la comunitat universitària. Per la seva part, l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UB ha emprès un pla d’actuacions formatives en Espai Europeu, adreçat al personal de la UB, programat en forma de tallers participatius. De moment se n’han celebrat tres, els passats mesos de maig, juny i juliol, que es van centrar en el concepte de treball de l’alumne com a eix de l’organització de l’activitat docent dins l’EEES; la redacció d’objectius docents incorporant-hi la noció de coneixements i destreses; i les alternatives per a l’avaluació dels nous plans docents. El pla de l’ICE preveu la celebració d’aquests i d’altres tallers i activitats sobre el tema durant els pròxims mesos, com també la publicació de fullets informatius.

d’estar presidida per dos criteris bàsics, flexibilitat i simplificació, i durant la qual es fan recomanables les experiències pilot de caràcter interuniversitari en titulacions específiques. Mentre es continuaran impartint les actuals titulacions de diplomat, enginyer tècnic, arquitecte tècnic, llicenciat, enginyer i arquitecte, com també els actuals programes de doctorat, però el seu moment d’extinció no haurà d’anar més enllà del 2010. Què passarà llavors amb aquests títols? D’una banda mantindran de forma indefinida el seu reconeixement acadèmic i professional; de l’altra, un sistema de passarel·les permetrà també la transformació dels títols antics en els de nova implantació. Una reconversió semblant afectarà els llicenciats, enginyers o arquitectes actuals que vulguin convalidar les seves titulacions amb els nous títols de màster, com també els actuals alumnes de doctorat, que podran continuar els estudis de tercer cicle amb el sistema amb què els havien iniciat, tot i que els tribunals i la defensa de les tesis podran ser sotmesos a regulació. I Ester Colominas

Més informació: www.ub.edu/ub/europa

la universitat, avui

Biblioteconomia i Documentació El paper destacat de les tecnologies La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB està instal·lada a l’edifici UB-Sants del carrer Melcior de Palau. Actualment acull prop de 900 estudiants i una seixantena de professors. Imparteix la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació, la llicenciatura en Documentació i cursos de postgrau i doctorat. Si a hores d’ara n’haguéssim de destacar un tret característic, aquest seria sens dubte el marcat èmfasi en les tecnologies

uan la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació es va implantar a l’Estat espanyol, l’any 1981, l’escola de Barcelona va ser la primera que va adquirir el rang universitari. Va quedar adscrita a la UB amb el nom d’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació. El 1999, l’Escola va posar en marxa la llicenciatura en Documentació i va esdevenir Facultat. Va ser el darrer pas d’una llarga trajectòria, iniciada el 1915 amb aquella Escola Superior de Bibliotecàries creada per formar el personal de la Xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya i que es va anar forjant sota la guia d’un gran nombre de noms il·lustres: Eugeni d’Ors, Jordi Rubió i Balaguer,

Carles Riba, Pompeu Fabra, Joaquim Xirau, Pere Bohigas, Eduard Toda, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Molas... “L’any 1915 –ens explica la degana de l’actual Facultat, Assumpció Estivill– l’Escola va adoptar el model britànic i americà, de concepció molt moderna, molt diferent del de les biblioteques d’Espanya, on els catàlegs eren tancats, els llibres estaven en magatzems i, en molts casos, el préstec estava prohibit; les biblioteques catalanes, ben al contrari, estaven abocades a la població.” “Des del primer moment –continua la degana– l’Escola perseguia una cosa que ara volen recuperar els plans de biblioteques de la Diputació i l’Ajuntament: el triple

32 32

paper de formar, informar i potenciar la cultura i el lleure. Els llibres eren molt ben escollits, es partia d’un catàleg bàsic per nodrir els nous centres, hi havia serveis centralitzats i el personal era tècnic amb vessant cultural. Fins i tot Maria Moliner, bibliotecària durant la República, va dissenyar per a Espanya un pla de biblioteques que en molts punts copiava el model català.”

Perfils diferenciats Aquest perfil tècnic i innovador es va prolongar en el temps i va trobar un gran impuls a partir dels anys vuitanta quan, iniciat el pla d’estudis oficial, les tecnologies comencen a adquirir un paper destacat al centre. “Actualment –comenta A. Estivill–

la universitat, avui

són presents a totes les assignatures. Els continguts més tradicionals (organització de biblioteques, catalogació i classificació, bases d’arxivística, etcètera) incorporen les tecnologies i s’imparteixen assignatures pròpiament de tecnologies (disseny de bases de dades, automatització d’unitats d’informació...). Ara, fins i tot, estem impulsant assignatures relacionades amb programació perquè creiem que els nostres titulats han de tenir clares habilitats en aquest sentit.” Les diferents titulacions que s’imparteixen a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació tenen perfils molt diferenciats. La diplomatura en Biblioteconomia i Documentació respon a una concepció generalista, eminentment tècnica. Al contrari, la llicenciatura en Documentació dóna una preparació adreçada a dos perfils concrets: el tecnològic i el de gestió. Com a llicenciatura de segon cicle, l’ensenyament de Documentació dóna capacitació com a documentalistes especialitzats a titulats en altres ensenyaments aliens a la Facultat. “Aquest últim perfil –remarca la degana– respon a les demandes dels diferents sectors de la nostra societat. Cada vegada són més necessaris especialistes en documentació en àrees concretes; les empreses químiques o les farmacèutiques i, per extensió, totes les vinculades a les ciències, en són un dels millors exemples.” El ventall de llocs de treball per als titulats de la Facultat s’ha vist molt ampliat en els darrers anys. En són prova les nombro-

ses peticions de convenis de cooperació en pràctiques que rep el centre: “Cada any signem al voltant de 170 convenis de cooperació educativa –ens explica la degana. La demanda és encara més elevada, però hem de tenir en compte que els nostres alumnes només poden accedir a aquestes pràctiques quan tenen cursats la meitat dels crèdits de la titulació.” “D’aquests convenis –especifica– un 50% són acordats amb l’empresa privada. N’hi ha de tota mena: amb bufets d’advo-

Les pràctiques són determinants en el pla d’estudis cats, empreses d’alimentació, despatxos d’arquitectes, empreses d’Internet, editorials, llibreries, etcètera. Per descomptat, hi ha una gran oportunitat laboral a les biblioteques públiques. La nova Llei de biblioteques del sistema bibliotecari català preveu i planifica molt més la biblioteca pública i està posant molts recursos per millorar l’estructura bibliotecària del país.” Assumpció Estivill també ens dóna una dada important: “Comparats amb els d’altres centres universitaris, els nostres convenis en pràctiques tenen una bona dotació econòmica.” Les pràctiques són determinants en el pla d’estudis dels diferents ensenyaments de la Facultat. “Actualment consten de 240 hores al sisè semestre, 210 de treball en

33 33

empreses o biblioteques i 30 de visites sota guió a aquests centres.” El procés de Convergència Europea ha estat sempre vist amb bons ulls a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: “Aquest curs –diu la degana– la llicenciatura ja ha funcionat com un dels ensenyaments pilot per a l’aplicació del crèdit europeu (ECTS) i el curs 2003-2004 la diplomatura, molt pràctica i en la línia dels canvis que suposarà l’Espai Europeu d’Educació Superior, també adoptarà els ECTS.” “Començarem amb la feina més senzilla –puntualitza– calculant el treball que està fent l’alumne, per veure l’equivalència en crèdits i, paral·lelament, els professors aniran analitzant les competències (continguts i habilitats) que ha de desenvolupar l’alumne en cada assignatura.” El passat 17 de juliol l’ANECA (Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació) va fer públic el resultat de la convocatòria d’ajuts a les universitats espanyoles per al disseny de plans d’estudi i títols de grau adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Una de les 17 propostes seleccionades (se’n van presentar 63) va ser la dels estudis de Biblioteconomia i Documentació. El projecte, en el qual col·laboren 16 universitats, rebrà un finançament de 37.000 euros i estarà coordinat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. n

Ester Colominas

la universitat, avui

La fi del silenci Historiadors de la UB investiguen la repressió franquista durant la postguerra i els aspectes menys coneguts de la transició amb l’objectiu que la història esdevingui un autèntic dret civil

investigat profusament els efectes de la derrota i la repressió; Carles Santacana (Barcelona, 1961) que s’ha dedicat, amb El franquisme i els catalans (Afers, 2000), a investigar els lligams de la societat civil

’emissió del reportatge “Els nens perduts del franquisme” al programa 30 minuts de TV3, al gener de 2002, va sacsejar moltes consciències. Per primer cop es donaven a conèixer a través de la televisió, i en horari de màxima audiència, les històries i les imatges de la ferotge repressió franquista durant la postguerra espanyola: presons en condicions infrahumanes, nens apartats de les seves mares, desapareguts i adoptats per famílies del bàndol vencedor, horrors que pocs sospitaven i que la majoria associava a les dictadures sud-americanes de la dècada dels setanta del segle passat. Descobrir que aquestes monstruositats havien estat organitzades i legalitzades des de l’administració de l’Estat –i amb la connivència de l’Església Catòlica– va causar un ampli trasbals social i va actuar com a catalitzador d’un estat d’ànim que fins ara havia romàs pràcticament en l’àmbit de la historiografia i dels estrictament afectats. El silenci a l’entorn de la violència de la repressió franquista començava a esquerdar-se definitivament. Un grup de professors del Departament d’Història Contemporània es dedica des de fa anys a aquest tema, a través de múltiples investigacions, publicacions, conferències i col·laboracions. Sense ser cap grup estructurat, comparteixen interessos comuns i –en solitari o compartint feina amb companys de departament i d’altres universitats– han publicat un seguit de llibres esclaridors i amb punts de vista innovadors sobre qüestions gens conegudes, o bé conegudes però deficientment estudiades i divulgades. Així, trobem Ricard Vinyes (Barcelona, 1952), autor d’Irredentas (Temas de Hoy, 2002) i Els nens perduts del franquisme (Proa, 2002), que va donar peu al reportatge de TV3; Mary Nash (Limerick, 1947) que va obrir el camí amb Rojas (Taurus, 1999), reivindicant la memòria de la participació de les dones del bàndol republicà en la Guerra Civil; Joan Villarroya (Badalona, 1953), autor de 1939, derrota i exili (Generalitat de Catalunya, 2000), que ha

amb la dictadura; Manuel Risques (Barcelona, 1952), estudiós tant de la immediata postguerra –comissariant conjuntament amb Ricard Vinyes l’exposició al Museu d’Història de la Ciutat “1939. Barcelona,

A la fotografia de dalt, Andreu Mayayo i Manuel Risques a la confluència de Diagonal i passeig de Sant Joan, lloc emblemàtic de les manifestacions del 77 arran de la fotografia presa per Manel Armengol que va fer la volta al món (fotografia de baix). Avui dia aquest espai és un parc infantil

34 34

la universitat, avui

Any Zero”, l’abril de 1999–, com del període de la transició, amb llibres com Temps d’amnistia (Edicions 62, 2001) i El triomf de la memòria (amb Jaume Sobrequés) (Base, 2002); Antoni Segura (Barcelona, 1952), coorganitzador amb Rafael Aracil, a través del CEHI, de les cinc edicions del curs Memòria de la Transició a Espanya i Catalunya; i Andreu Mayayo (Samper de Calanda, 1959), autor de La ruptura catalana (Afers, 2002), que posa en qüestió molts dels tòpics sobre aquest període recent de la història espanyola.

Un deure cívic D’entrada, tots argumenten que en la motivació per l’estudi d’aquest període se sumen el deure cívic, l’interès professional com a historiadors i la implicació personal. Vinyes declara que “mai he destriat entre preocupació acadèmica i preocupació civil, ho he sentit sempre com una cosa natural, probablement a causa de l’ambient al qual em vaig vincular en els anys d’estudiant”. Nash, tot i que considera “la memòria històrica com un dret civil i una cosa imprescindible, tant des de la perspectiva acadèmica com cívica, per assentar els fonaments de la societat”, afirma que va decidir dedicar-se a l’estudi de la Guerra Civil en constatar “el desconeixement del passat, la censura i la distorsió historiogràfica del règim franquista” que va viure i patir al principi dels anys setanta. Pel que fa a l’actual esclat mediàtic, la majoria destaquen el gran treball historiogràfic fet des de fa anys com un element essencial per comprendre l’actual situació, però difereixen pel que fa a l’auge del tema. Joan Villarroya afirma que un dels motius pels quals ara se’n parla més és que “ja han passat seixanta anys dels fets i la majoria dels protagonistes directes han mort, tant els d’una banda com els de l’altra”. Vinyes, després de reconèixer que no té una resposta unívoca al perquè d’aquest trencament del silenci mediàtic, remarca un fenomen curiós: “Ha resultat que els néts s’han interessat més pel que havia passat als avis que no pas els seus pares”. Santacana, després de remarcar que “la visió des de Catalunya és molt diferent que des del conjunt d’Espanya”, destaca sobretot “d’una banda, la recuperació de temes i trajectòries personals marcades pel contin-

gut èpic i tràgic i, de l’altra, el govern del PP, amb les seves vinculacions personals i simbòliques amb el franquisme i la seva incapacitat per assumir el conjunt del passat històric, ha fet rebrotar l’interès pel període”. Manuel Risques valora sobretot que “el pacte de la transició, que ha tingut un cost pervers, comença a superar-se”, i no s’està de qualificar el cas d’Alfonso Guerra “com especialment sagnant, que arriba a ferir”, perquè “després de governar durant molts anys, ara apareix com el màxim valedor dels exiliats muntant una exposició, ja que si ell es va comprometre amb aquell pacte, n’és deutor”. Tant Risques com Vinyes creuen, en aquest sentit, que la història és un dret civil que ha d’estar a l’abast de tots els ciutadans que vulguin exercir-lo i advoquen per la creació de sengles “memorials democrà- Ricard Vinyes i Mary Nash a la porta de la presó Model tics” per part de les administra- de Barcelona, on van estar tancats molts dels cions. Aquest, en part, va ser represaliats pel franquisme l’objectiu de la declaració feta pública durant el Congrés sobre me i de molts àmbits de la jerarquia ecleels Camps de Concentració i el Món siàstica”, com assenyala Risques, o bé, Penitenciari a Espanya durant la Guerra com indica Vinyes, que “totes les organitCivil i el Franquisme, que va tenir lloc a zacions polítiques sense excepció se sentien incòmodes i temoroses alhora de Els historiadors difondre el passat de la dictadura”. Joan argumenten que en Villarroya és, en canvi, molt més radical en afirmar que “estem parlant d’una guerra l’estudi d’aquest civil i els hereus del guanyadors continuen molt presents en tots els àmbits de poder període se sumen de l’Estat. I no només al PP, que quedi el deure cívic, clar”. Santacana, per la seva banda, apunta que “és curiós que mentre a l’ensenyal’interès professional ment reglat les explicacions de la Guerra Civil i el franquisme són molt correctes, en i la implicació canvi la difusió que en fan molts mitjans personal de comunicació encara és massa tendenciosa”, i que “sense un consens polític mínim sobre la història recent, és impossiBarcelona l’octubre de 2002, però de ble que la història esdevingui un dret civil”. moment, reconeixen que les institucions “si bé han estat receptives –com remarca Ricard Vinyes– no han estat gens actiLa reivindicació de l’espai públic ves”. Risques reconeix, però, que “fa quinRecentment, la inauguració del monument ze anys ni tan sols hauríem pogut anar a commemoratiu dels bombardeigs de presentar la declaració”. Barcelona per part de l’aviació feixista l’any Sobre aquestes dificultats, tots remar1938, a la Gran Via entre Balmes i rambla quen que la transició va significar un pacte de Catalunya, ha tornat a posar de manifest de silenci que en l’actualitat ha acabat les contradiccions de les institucions a generant un problema de “cultura demol’hora de recuperar aquesta memòria cràtica per part dels hereus del franquisoculta.

35 35

la universitat, avui

municipal, que inaugura un monument als bombardeigs d’una banda i fa desaparèixer el dedicat als afusellats al Camp de la Bóta per l’altra, “que ha desaparegut del mapa, en la nova àrea de Diagonal Mar”. Això, al seu parer, “reflecteix la manca de plantejament de base per part de les institucions, que normalment responen tard i malament a les demandes socials”.

El silenci de la transició

Carles Santacana als Fossats avui enjardinats del Castell de Montjuïc, on va ser afusellat el president Companys

Tot i que els nostres historiadors estan bàsicament d’acord a vincular l’espai públic al record d’allò que va passar, Joan Villarroya i Manuel Risques són especialment crítics: “No vull opinar sobre la tipologia o l’estètica del monument –diu Villar-

roya– però tinc molt clar que no expressa de forma clara i contundent allò que representa, tant per als barcelonins com per a la quantitat de gent que visita la ciutat.” Risques, per la seva banda, palesa les contradiccions de l’actual administració

Bibliografia essencial ® Mayayo,

Andreu La ruptura catalana. Catarroja, Afers, 2002

® Nash,

Mary Rojas. Madrid, Taurus, 1999

® Risques,

Manuel Temps d’amnistia. Barcelona, Edicions 62, 2001 El triomf de la memòria (amb Jaume Sobrequés i David Ballester). Barcelona, Base, 2002 Les ruptures de l’any 39 (amb Ricard Vinyes i Francesc Vilanova). Barcelona, Abadia de Montserrat, 2000

® Santacana,

Carles Col·lectivitzacions al Baix Llobregat (1936-1939). Barcelona, Abadia de Montserrat, 1989 Victoriosos i derrotats. El franquisme a l’Hospitalet, 1939-1951. Barcelona, Abadia de Montserrat, 1994 Atles de la transició. Barcelona, Edicions 62, 1997 El franquisme i els catalans. Els informes del Consejo Nacional del Movimiento, 1962-1971. Catarroja, Afers, 2000

® Segura,

Antoni Memòria de la Transició a Espanya i Catalunya (amb Rafael Aracil) (5 vol.). Edicions de la Universitat de Barcelona, 1999

® Villarroya,

Joan 1939, Derrota i exili. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2000

® Vinyes,

Ricard Irredentas. Madrid, Temas de Hoy, 2002 Els nens perduts del franquisme. Barcelona, Proa, 2002

El pacte de la transició ha estat qüestionat sovint com una de les causes més directes de l’existència d’aquest silenci que ha ocultat la memòria dels vençuts de la Guerra Civil. És lògic, per tant, que els historiadors hagin començat a ocupar-se d’aquesta particular etapa de la nostra història -tan glorificada fins no fa gaireper desmuntar-ne els tòpics i els mites. Antoni Segura és taxatiu: “La transició no fou modèlica ni premeditada, malgrat que es va intentar imposar el missatge que tot estava previst i calculat. L’oposició no es va veure amb prou força per imposar una ruptura, i els sectors més evolucionats del franquisme sabien que no tenien prou força per imposar una evolució política que fos creïble sense l’oposició.” Aprofundint en aquest aspecte, Andreu Mayayo rebla el clau: “La transició va liquidar jurídicament la dictadura i va obrir les portes a un Estat de dret. El problema, però, no és jurídic sinó de cultura política i, en aquest sentit, el pecat original de la nostra societat democràtica és l’herència franquista que ho impregna tot. El preu pagat ha estat la derrota dels valors de l’antifranquisme”. Risques és partidari d’una visió una mica més difusa i desvertebrada: “La transició va ser una cosa molt improvisada, que es va anar fent en funció d’una correlació de forces molt favorable a qui tenia el poder. Una correlació que afectava l’interior del règim i el mateix monarca, molt interessat a esdevenir un rei legítim i democràtic… Continuen havent-hi moltes incògnites, com ho prova el mateix 23 de febrer de 1981, en què va anar de poc que no hi hagués una involució.” En aquest context, la Llei d’amnistia de 1977, que amnistiava igualment els activistes antifranquistes i els torturadors del règim, és vista com un dels fets clau que han determinat amb més força la cultura política espanyola. Mayayo és taxatiu en afirmar: “La impunitat penal atorgada als

la universitat, avui

franquistes no hauria d’haver implicat la renúncia a la seva condemna moral. La Llei d’amnistia fou un triomf de l’antifranquisme i la renúncia de la condemna moral dels col·laboradors del franquisme, la seva derrota. Mentre el rei no condemni el franquisme, ningú –l’exèrcit, l’Església, Samaranch…– estarà obligat a fer autocrítica i demanar perdó. No és una qüestió personal, sinó d’higiene i de cultura democràtiques.” Risques apunta en la mateixa direcció: “Si el 1977 no es va poder fer un Nuremberg, ara, el 2003, s’ha de fer amb unes altres bases, amb un sentit molt més simbòlic i moral. Per això és clar que les institucions s’han d’implicar en la creació de memorials democràtics.” En aquest sentit, Segura és clarivident en dir que “els pobles que no revisen la seva història deixen les noves generacions sense identitat ni referències històriques, i això les afebleix davant els nous embats autoritaris o feixistes, que no necessàriament prenen les mateixes formes d’ahir: potser ja han tornat en forma de governs que sense escoltar l’opinió de la gent decideixen participar en una guerra que tothom rebutja”.

El carrer, factor clau Les manifestacions –el guany del carrer per part de la ciutadania– van ser un dels elements claus en el desenvolupament de la transició espanyola, i de la catalana,

Joan Villaroya davant el monument recentment inaugurat a la Gran Via davant el cinema Coliseum, en record als bombardejos que va patir Barcelona durant la guerra

sobretot. Les grans mobilitzacions de febrer de 1976 i de setembre de 1977 a Barcelona per l’amnistia i l’autonomia van ser autèntics generadors de canvi. Preguntats sobre les semblances i diferències d’aquelles amb les manifestacions contra la guerra de 2003, mantenen

El professor Antoni Segura davant de la rèplica del Guernica de Picasso al Pavelló de la Repúbica, seu del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB

opinions complementàries. Per a Segura “el debat intel·lectual de fons no és guerra sí o guerra no, es tracta de la reivindicació d’una nova remodelació del poder mundial que sorgirà de la dicotomia imperi o govern mundial”. Mayayo sosté, premonitori, que “els canvis es produeixen primerament al carrer, tot i que la translació a les institucions no sempre és immediata. Per això m’interessa estudiar molt més els senyals lluminosos del carrer que no pas les xifres fossilitzades d’un mercat electoral cada vegada més reduït als sectors benestants”. Risques, en canvi creu que “no són comparables perquè la situació aleshores era molt diferent de l’actual”, creu que les actuals mobilitzacions “poden obrir el camí cap a un nou tipus de democràcia participativa, molt crítica amb el poder. Aquest és un horitzó que els moviments socials i polítics que hi estan implicats han de vertebrar”. La tasca d’aquests investigadors malda per convertir el coneixement històric, com manifesta Ricard Vinyes, en “un dret civil garantit per les institucions públiques, que han d’estar obligades a promoure’l i difondre’l, ja que el seu ús ens fa civilment més savis, i per tant, més lliures”. I Jordi Homs

la universitat, avui

El taller de restauració de la UB ció dels cartells de l’Exposició Universal del 1888, tasca que s’ha iniciat recentment. S’hi treballarà fins que se n’acabi la restauració. Fa uns mesos es va digitalitzar un conjunt de 1.500 cartells de la Guerra Civil i alhora se’ls va sotmetre a una intervenció de conservació. Segons el propi Palau “és molt agraït poder començar i acabar col·leccions que són limitades, perquè almenys així et fa la sensació que has tancat un cicle”. Els llibres són una constant de la tasca diària del taller. “N’hi ha tants per restaurar -comenta Domènec Palau- que cal escollir primer els més rars, els que no estan duplicats i els més consultats.”

El taller de restauració de la Universitat de Barcelona fa set anys que treballa amb dos objectius fonamentals: d’una banda, fer front a la necessitat de restauració de l’important fons històric de la Biblioteca i, de l’altra, crear un espai per a la formació de futurs professionals

l taller està emplaçat a la Biblioteca d’Humanitats al carrer Baldiri Reixach. La seva construcció va ser finançada conjuntament per la UB i pel Govern central. Hi treballen els tècnics Domènec Palau i Tana Andrades que tenen, a més, l’ajut de tres becaris que hi estan un any, i d’estudiants que hi fan pràctiques de quatre mesos (renovables a l’estiu). Són alumnes de les facultats de Belles Arts i de Biblioteconomia, i de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Catalunya. Fruit de les beques Erasmus, pel taller han passat estudiants d’arreu d’Europa.

El material per restaurar El responsable del Taller de Restauració, Domènec Palau, explica que “hi ha tant

Alta tecnologia material per restaurar que el concepte de prioritat és molt relatiu”. Hi ha un programa a curt termini, un a llarg termini i un de prioritats. La prioritat d’una peça, ens explica Palau, està relacionada amb la importància i la raresa de les obres o amb els préstecs a exposicions i la consulta constant per part dels investigadors. El taller també es marca uns objectius a curt termini com, per exemple, la restaura-

38 38

Abans de l’existència de les noves instal·lacions, van ser restauradors de la biblioteca Rafel Anglès, que treballava de forma precària sense espai i sense instruments, i Rosa Guitián, que el va succeir i que es va dedicar bàsicament a la catalogació de les peces i a fer feines d’inventari, més que de conservació o restauració. Actualment, el taller està dotat de prou tecnologia moderna perquè entre el temps

la universitat, avui

disseny de l’època, és una documentació històrica que ens serveix per conèixer-ne les preferències. S’ha de tenir en compte el valor simbòlic de la peça, i no tant el seu valor real”, puntualitza el responsable. Durant la tasca diària al taller “succeeixen anècdotes molt divertides”, afirmen els professionals que hi treballen. És habitual trobar fragments manuscrits a l’interior de les cobertes dels llibres, perquè l’aprofitament de materials i el reciclatge és un costum de fa molts segles; ja durant el Renaixement els pergamins obsolets s’utilitzaven per enquadernar. La majoria dels pergamins que s’han trobat a l’interior de cobertes de llibres no tenen gaire rellevància, de fet gairebé tots són fragmentaris. Això no obstant, fa uns mesos s’hi va trobar un títol de la Facultat d’Arts i Filosofia de la Universitat de Barcelona, del segle XVI.

Un espai de formació

emprat en la restauració d’una peça molt complexa i una de senzilla no hi hagi gaire diferència. Avui dia gran part del procés de restauració és mecànic. Així, gràcies a una reintegradora per reomplir les zones on s’ha perdut paper i una laminadora per donar suport als papers fràgils, els estrips i els forats, el procés de restauració és relativament ràpid. El més lent és tot el procés de neteja. Com diu Domènec Palau, “si el procés de la màquina té una durada de mig minut, a la màquina tant li fa que hagi d’omplir un forat petit o vint de grans”. Antigament, per dur a terme el que actualment es fa en vint dies, s’hauria tardat almenys sis mesos. Aquesta moderna maquinària ha permès la restauració, des de la inauguració del taller fins ara, de més d’un centenar de llibres, una setantena de pergamins, 200 gravats, 30 cartells, gairebé 80 enquadernacions d’interès, una desena de còdexs, més de 3.500 reparacions, mig miler d’encapsulats i 14 incunables (és a dir, llibres impresos abans de 1501) entre d’altres. Entre les obres més importants restaurades al taller podem destacar l’incunable de Hartmann Schedel, Liber Chronicarum, Nuremberg, 1493, conegut per la gran quantitat de gravats xilogràfics representant ciutats i personatges; un manuscrit àrab del segle XIII; unes Dècades de Titus Livi, manuscrit important per la deco-

ració i per la tradició del text; unes Decretals, impreses a Basilea el 1494; el tractat d’arquitectura I qvattro Libri dell Architecttvra d’Andrea Palladio, Venècia, 1570; i l’obra de medicina de J.L. Maygrier Nuevas demostraciones de los partos, París, 1828, amb gran quantitat de gravats.

Del llibre al segell Al taller de la UB, quan es restaura una peça no s’hi afegeix mai res per presentarho després com a original. Palau discrepa de la “reconstrucció” del material i la titlla de “falsificació”. Defensa que un text té noms concrets, té dates, i ningú no pot inventar-se la part que hi falta, perquè això implicaria una alteració documental. En paraules seves, “quan el que es vol és reconstruir o recompondre una part perduda, es tracta d’especulació econòmica, perquè, evidentment, un llibre incomplet no val ni una desena part del que te’n donarien al mercat de l’art per un de complet”. Cal pensar que a la Biblioteca no només hi ha llibres, de manera que al taller es restauren diversos tipus de material. “A diferència del que la gent pensa, com que és una biblioteca històrica, hi ha gravats, cartells, segells, pamflets de propaganda, cromos, postals, auques, manuscrits sobre pergamí, pòsters…”, assegura Palau. “No podem oblidar que una cosa tan insignificant com una postal marca els gustos del

39 39

El taller va néixer amb vocació de ser també un centre de formació de futurs professionals de la restauració, cosa que, segons explica el responsable, alenteix el procés del treball donat que cal atendre les necessitats formatives dels becaris i els estudiants en pràctiques. Les peces acabades no surten del taller sense que hagin estat validades i comentades, se n’hagin corregit els possibles errors i s’hagin exposat alternatives o altres sistemes que es podien haver utilitzat. Els becaris es preparen per fer front a les dificultats quotidianes de la tasca de restaurador, com, per exemple, prendre decisions. Els professionals del taller consideren que l’estada del becari és un pas crucial entre el món acadèmic i el real. El procediment sol ser el següent: els becaris exposen el tipus de restauració que farien. Domènec Palau i Tana Andrades analitzen la decisió i la corregeixen en allò que calgui. Aleshores els becaris han de restaurar la peça seguint la línia que s’hagi estipulat. La responsabilitat de la peça en endavant serà del becari. A més a més, s’exigeixen terminis per tal que els aprenents tinguin present la concepció temps/cost. El resultat d’aquesta formació és molt satisfactori i l’experiència dels darrers anys demostra que, cada curs, un dels becaris que surt del taller s’estableix pel seu compte, com a autònom. n Patrícia Lainz Fotos: Taller de Restauració

la universitat, avui

Miquel Siguan: “Ens acostem a situacions de guerra no declarada on moltes garanties ciutadanes van camí de perdre’s” Miquel Siguan (Barcelona, 1918) és psicolingüista i està considerat l'introductor a Espanya de la moderna psicologia industrial i social. Actualment és professor emèrit de la Facultat de Psicologia. Acaba de publicar La guerra als vint anys (La Campana, 2003) on narra la seva experiència com a combatent en el bàndol republicà des de 1938 fins al final de la guerra. Siguan, aleshores estudiant de filosofia i secretari de la FNEC, va renunciar al seu càrrec quan van cridar la seva lleva i es va incorporar al front en una unitat d'origen anarquista que havia combatut a la batalla de Terol

La narració adopta el to d’un diari personal on l’autor relata la vida a primera línia amb una mirada lúcida, irònica i compassiva. Hi desfila una àmplia galeria de tipus humans –el metge llibertari i vegetarià vestit amb calça curta de blanc immaculat, l’infermer homosexual anomenat la Paquita per tot el regiment, el comandant anarquista que aspira a tornar a fer de barber després de la guerra, etcètera. L’autor va escriure aquesta experiència poc temps després d’acabada la guerra i el text no havia estat mai publicat i només era conegut per uns quants afortunats del cercle més íntim del professor. En l’obra es distingeix el mateix to antièpic i antiheroic molt propi de la narrativa catalana. És una reacció contra la derrota?

Certament, no és un llibre partidista i és possible que hi hagi raons generacionals. Jo era, per decisió pròpia, combatent en una guerra civil i és evident, per tant, de quina banda estava. Però jo, un noi demòcrata i catalanista, havia anat a parar a una unitat anarquista que no sols estava molt lluny de la meva ideologia sinó que la gent

de la FAI havia cobert de sang Barcelona i s’havia enfrontat al Govern de la Generalitat. I al mateix temps advertia la força cada vegada més gran dels comunistes i com construïen un exèrcit en el qual Catalunya no pintava res. Molts catalans van tenir experiències semblants. Però en el meu cas hi havia, a més, raons personals. Sempre m’han interessat en primer lloc les persones i les seves situacions concretes i no per casualitat m’he dedicat a l’ensenyament de la psicologia . Tal com dic en el pròleg, la guerra, amb les seves situacions límit, posa en relleu el pitjor i també el millor de la naturalesa humana. I es això el que més m’impressionava i m’afectava de les situacions que vaig viure. Malgrat la tragèdia que ens narra, el relat és ple d’humor i de situacions esperpèntiques, amb un aire certament “fellinià” . És per desdramatitzar?

Certament, no només la guerra sinó tota la vida és plena de situacions absurdes i pintoresques i potser jo tinc una especial sensibilitat per advertir-les i recordar-les. Però el que a mi m’agrada més del llibre són les situacions en què uns homes revelen el més autèntic de la seva personalitat: el noi escapat de l’hospici que quan ja no pot més carrega amb la meva maleta; el vell anarquista que ja està de tornada de tot i que per no defraudar els qui estan amb ell continua a la trinxera esperant un atac que sap perdut per endavant; el comissari que caminant sota la neu entre les línies m’aclareix que, guanyi qui guanyi la guerra, ell continuarà fent de barber i que un moment desprès es preocupa per si Déu existeix... Existeixen les guerres preventives i necessàries?

Una guerra preventiva pot molt bé no ser necessària i a la inversa. La guerra en què jo vaig participar era, per part nostra, necessària però no preven-

tiva sinó defensiva. És clar que més enllà de les distincions subtils sobre el caràcter d’una guerra el que importa és preguntarse si no és possible establir una societat ideal que bandegi definitivament les guerres. No sols els anarquistes ho pretenien, de fet ha estat l’objectiu del progressisme en tota l’edat moderna, i Kant ho va formular explícitament a La pau perpètua. Però, prop de dos segles després, no sembla que haguem avançat gaire en aquesta direcció, més aviat al contrari. Els esforços per limitar i humanitzar les guerres imposant certes regles als combatents s’estan oblidant i ens acostem a situacions de guerra no declarada, però generalitzada, en què moltes garanties ciutadanes guanyades amb un llarg esforç s’estan perdent. O sigui, que caldrà continuar lluitant contra corrent, la qual cosa no és fàcil ni còmoda. Però cal fer-ho. I, per tant, temo que el meu llibre i la meva experiència continuaran sent actuals durant molt de temps. Jordi Homs

la universitat, avui

La Cartoteca, una eina científica indispensable Una cartoteca és, per definició, una col·lecció de mapes organitzada sistemàticament segons les tècniques de la Biblioteconomia. La UB en té una a la Biblioteca d'Humanitats des de la creació del Departament de Geografia que va fundar el professor Joan Vilà i Valentí, l'any 1969.

rimerament va estar associada a la biblioteca de Geografia i, amb els anys, el seu fons de materials cartogràfics va experimentar un creixement important, fet que va comportar l'adquisició de mobiliari específic per a la conservació i la consulta de mapes, visualització estereoscòpica dels fotogrames, etcètera. En l'actualitat, coordinada pel professor Josep M. Rabella, conté més de 1.500 mapes i plànols, prop de 25.000 fulls cartogràfics, més de 6.000 fotogrames aeris verticals, gairebé 1.200 atles, uns 300 llibres d'història de la cartografia i 300 manuals tècnics de cartografia, fotografia aèria i teledetecció, sistemes d'informació geogràfica, etcètera. A més, en els darrers anys s'ha iniciat l'adquisició de bases cartogràfiques digitals de diferents àmbits, formats i continguts. També cal remarcar que, des de 1987, la cartoteca es beneficia d'un conveni signat amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya -el primer d'aquest tipus establert amb una universitat catalana- segons el qual li cedeix

en dipòsit la major part de la seva cartografia editada. A part d'aquest nucli cartogràfic central, la Cartoteca també disposa d'una important secció especialitzada en geologia i ubicada dins la Biblioteca de la Facultat de Geologia, a més d'altres materials cartogràfics específics localitzats en diversos àmbits d'especialització, com ara la Facultat de Biologia. També cal destacar que la UB conserva, formant part del seu valuós patrimoni històric, un rellevant fons cartogràfic d'obres antigues guardades a l'Àrea de Reserva de la Biblioteca. Es tracta de plànols, mapes i atles d'un gran interès documental i artístic.

Moment d’auge Actualment, a causa de l'alça del valor estratègic i econòmic del territori, la cartografia (la ciència que es dedica a la confecció de mapes) es troba en un moment d'auge creixent. Així, la nova cartografia digital i els sofisticats sistemes d'informació geogràfica han revolucionat de forma sobtada tota la metodologia de treball i d'investigació. Actualment, la formació cartogràfica dels geògrafs resulta, cada cop més, una peça clau de la seva especialització, decisiva sobretot amb vista a les sortides professionals. Per aquest motiu la Llicenciatura de Geografia ha iniciat un procés de desplegament i millora de les infraestructures cartogràfiques docents -aules informatitzades amb els requeriments propis de la geografia, aules

41 41

amb els equips i programes especials per a sistemes d'informació geogràfica d'alt nivell, aules per a fotointerpretació i imatge digital de satèl·lit, etcètera. També s'ha endegat un pla de reciclatge per al professorat, amb l'organització simultània de postgraus i màsters en Cartografia Digital i Sistemes d'Informació Geogràfica, juntament amb altres mesures complementàries per millorar i potenciar la qualitat dels estudis d'aquesta llicenciatura. Concretament, el passat 28 de maig va finalitzar el primer curs del postgrau Introducció a la Cartografia Digital i els Sistemes d'Informació Geogràfica, coordinat pel professor Josep M. Rabella i seguit per un total de 14 matriculats. L'èxit ha fet que ja s'estigui preparant la segona edició per al mes de febrer. Per aconseguir aquest objectiu cal potenciar, actualitzar i institucionalitzar l'actual cartoteca, fins ara una simple secció especial de la Biblioteca. En opinió del professor Rabella: “La inauguració de la nova cartoteca a la futura Facultat de Geografia i Història del Raval representarà, de ben segur, una millora substancial en l'equipament de la Universitat de Barcelona.” La nova cartoteca continuarà prioritzant l’adquisició de cartografia d’escales grans i mitjanes en format digital, preferentment d’àmbits geogràfics propers, amb la instal·lació dels corresponents equips i programes informàtics destinats a possibilitar-ne la consulta i l’ús.

formació continuada

En aquestes pàgines us anirem presentant alguns dels màsters, postgraus i doctorats de les divisions de la Universitat de Barcelona, en aquest cas de la de Ciències de la Salut

Màster d’Odontopediatria

l màster d’Odontopediatria que imparteix la UB es caracteritza pel fet d’oferir una experiència clínica en tots els àmbits de l’especialitat. Aquesta titulació, que només admet sis alumnes per curs, ofereix un ensenyament especialitzat que facilita a l’estudiant l’entrada en el saturat mercat laboral. El nombre de places d’aquest màster s’estableix en funció del nombre previst d’infants i de la quantitat d’equips dentals de què disposa la Clínica Odontològica de la Fundació Josep Finestres, centre on s’imparteixen les classes del primer curs i part del segon. El fet que les places siguin tan escasses i que l’avaluació sigui contínua permet que els professors facin un ensenyament molt personalitzat i que es dugui a terme un seguiment acurat de l’evolució, els coneixements i els camps en què necessita millorar cada estudiant. Des del principi, els alumnes compaginen la teoria i la pràctica, que el segon any s’imparteix a l’Hospital de Sant Joan de Déu, de manera que l’alumne adquireix coneixements hospitalaris que li seran molt útils en la seva professió. Durant el

primer curs s’imparteixen les assignatures de: Biodinàmica del Creixement i de l’Erupció Dentària; Control de la Conducta del Nen; Odontopediatria Preventiva; Pròtesis en Odontopediatria; i Tècniques Clíniques en Odontopediatria I. En el segon any es cursen Biodinàmica dels Factors Etiològics de les Maloclusions; Sedació i Anestèsia General; Cirurgia en Odontopediatria; Patologia Mèdica i Oral en Odontopediatria; i Tècniques Clíniques en Odontopediatria II. El tercer i últim curs del màster dóna tot el protagonisme a una sola assignatura: Tècniques Clíniques en Odontopediatria III i prioritza la pràctica per tal d’assumir els coneixements assolits en els dos cursos anteriors. El màster està dirigit pel catedràtic Joan Ramon Boj i el segon any també el coordinen la Dra. Carmen Casal, com a responsable del Servei de l’Hospital de Sant Joan de Déu, i el Dr. Abel Cahuana, responsable de les àrees d’alumnes i de tot l’equip hospitalari. És un ensenyament destinat a odontòlegs i metges estomatòlegs que provenen de diversos llocs de l’Estat, de tot Europa i d’Iberoamèrica.

42 42

Aquesta titulació es diferencia d’altres programes similars pel fet d’oferir una experiència clínica en tots els àmbits: hospitalari, clínic, sedació i anestèsia general. L’estudiant, un cop ha completat el programa, pot orientar la seva carrera cap a la docència o cap a la investigació. El màster es va iniciar fa deu anys, tot i que anteriorment ja s’impartia com a diploma de postgrau, i té una durada de 2.240 hores lectives. Els criteris d’avaluació dels alumnes es basen en la superació d’un seguit de proves teoricopràctiques, la realització d’un nombre de tractaments odontopediàtrics i la presentació d’un treball final sobre un tema de l’especialitat, per tal de publicar-lo posteriorment en una revista científica. La preinscripció es va obrir el passat 1 de juliol i acabarà el dimarts 4 de novembre.

Més informació: jrboj@bell.ub.es, jalbella@ub.edu, mromero@ub.edu Telèfons: 93 4024269 / 93 4024270

formació continuada

Màster en Patologia Mamària i Sinologia

l màster en Patologia Mamària i Sinologia té l’objectiu de proporcionar una formació rigorosa i extensa que inclogui les diferents disciplines vinculades a aquest àmbit, com la cirurgia, la ginecologia, la radiologia, l’oncologia, l’anatomia patològica, la investigació bàsica, la psicologia, etcètera. Es tracta d’una titulació nascuda l’any 1989 com a diploma i que es va ampliar a màster l’any 1992 per respondre a la demanda d’una formació més completa. Amb vista al futur, s’està preparant una versió semipresencial que començarà el curs 2003-04. El màster s’estructura en dos blocs. El primer, que equival al Diploma, és de tipus bàsicament teòric. En total consta de 150 hores lectives impartides per més de 60 professors. La ràpida evolució dels coneixements en patologia mamària fa necessària una actualització dels continguts en cada curs.

Els alumnes reben dos volums d’apunts de més de 400 pàgines, els quals es preveu reconvertir per a la propera edició en un CD amb el material encara més ampliat. El segon any del màster consta de seminaris d’actualització de coneixements i de pràctiques en unitats de mama multidisciplinàries. L’alumne duu a terme un quadern de pràctiques on recull alguns casos clínics d’interès als quals ha tingut accés. Cada curs, en la darrera jornada del màster, es discuteixen aquests casos en una sessió amb el presitigiós professor Bruno Salvadori de Milà. Un cop acabat el màster, el professor Prats explica que la inserció laboral dels titulats està lligada a la “inevitable acceptació de la patologia mamària com una nova branca de la medicina i com una àrea de capacitació específica de moltes especialitats”. El professor Prats afirma que la major part d’alumnes que comencen el màster ja

estan especialitzats en alguna de les branques relacionades amb la patologia mamària i “volen adquirir un enfocament global i integrador”. La meitat dels matriculats són estrangers i també hi ha una important presència d’alumnes de la resta de l’Estat. Aquesta elevada presència d’estudiants que s’han de desplaçar per seguir les sessions ha motivat la iniciativa d’endegar una nova versió semipresencial que s’afegirà a l’actual. Aquest nou mètode semipresencial s’aplicaria al primer any del màster, de caràcter teòric. Els responsables de la titulació emfasitzen que la nova versió tindrà criteris idèntics de rigor i que l’alumnat farà els mateixos treballs i se sotmetrà a avaluacions iguals a les de la versió presencial.

Més informació: Telèfon: 93 488 01 99 / Fax: 93 488 01 23 mprats@medicina.ub.es

Doctorat en Biopatologia

’objectiu del doctorat en Biopatologia és la posada al dia pel que fa al coneixement de les bases moleculars, la fisiopatologia i el tractament de les malalties, tot potenciant el nou concepte de “recerca translacional”, en paraules dels responsables de la titulació. El programa destaca per la participació de professors i investigadors integrats en equips de recerca de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), constituït per la Facultat de Medicina, l’Hospital Clínic,

l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (CSIC) i la Generalitat. El doctorat, que s’imparteix en l’actual format interdepartamental des del curs 20012002, té com a coordinador general el catedràtic de Medicina Robert Rodríguez Roisín, a més dels coordinadors Jaume Bosch Genover, catedràtic de Medicina del Departament de Medicina, i Domènech Ros Puig, professor titular de Fisiologia del Departament de Ciències Fisiològiques I. El programa, orientat a la formació d’investigadors en recerca biomèdica tant en el vessant clínic com bàsic, pretén potenciar l’interdisciplinarietat i aprofitar els recursos actuals docents i de professorat. Els alumnes que es matriculen al doctorat provenen, majoritàriament, de Catalunya, tot i que també n’hi ha d’Amèrica del Sud i alguns de l’Europa de l’est. Un cop acabat el període lectiu, els doctorands fan el treball de recerca en grups d’investigació de la Facultat de Medicina i de l’Hospital Clínic, integrats dins el marc de l’IDIBAPS. En el marc d’aquesta entitat, al llarg del doctorat es duen a terme visites

d’intercanvi científic i conferències conduïdes per investigadors destacats provinents de diversos centres de recerca, ja siguin espanyols o estrangers. Els grups d’investigació que participen en el doctorat són els de Biofísica i Bioenginyeria, Bioquímica Clínica, Genètica Molecular i Genètica Humana, Neurofisiologia i Biomembranes, Neuroquímica, Regulació Metabòlica i Patologia Molecular. També hi participen tots els equips de recerca de les àrees clíniques de l’Hospital. Les sortides professionals que ofereix el doctorat se centren en la pràctica clínica, la integració en grups de recerca clínica i bàsica i la incorporació a empreses relacionades amb la tecnologia i els equips mèdics. El pròxim bienni s’iniciarà el dimecres 1 d’octubre i les classes es faran a les instal·lacions de la Facultat de Medicina del carrer Casanova.

Més informació: Telèfon: 93 323 76 68 / Fax: 93 451 95 54 dep08-0@med.ub.es

Consulteu tota l’oferta de doctorats i postgraus de la UB a: www.ub.edu/acad/postgrau.htm

col·laboració

Xavier Vidal-Folch, director adjunt d’ ‘El País’:

“El nostre públic és sobretot l’universitari” El País, com a diari de referència, té entre els seus objectius la difusió de la informació cultural, de la ciència, de la tecnologia, de la salut, del món universitari... i aspira a ampliar aquesta difusió especialment entre les comunitats del coneixement. Així, aquest projecte encaixa perfectament tant en els nostres plantejaments com en els de la UB i és un al·licient per dur-los a terme. No és només que el públic universitari ens interessi, és que el nostre públic és sobretot l’universitari, com ens indiquen reiteradament les nostres enquestes i la relació diària amb els lectors. Com contribueix El País a Som UB?

El director adjunt d’El País, Xavier VidalFolch, antic alumne de la UB on va llicenciar-se en Dret i Història Contemporània, explica en aquesta entrevista la nova col·laboració entre el diari i la Universitat de Barcelona. Com va sorgir la iniciativa d’establir una col·laboració entre El País i la UB?

El País sempre ha tingut la vocació d’estar a prop del món universitari. Des de fa anys fem promocions per potenciar la lectura de premsa entre els universitaris. Som conscients que la informació general diària i també l’específica de seccions com ara educació, sanitat, noves tecnologies, etcètera, així com els articles de fons, poden contribuir a la formació intel·lectual de les generacions que en un futur proper ocuparan llocs de responsabilitat. En conseqüència, ens vam aproximar a la UB i durant el procés inicial de l’anàlisi de projectes de col·laboració se’ns va plantejar la definició SOM UB. Vam concloure que El País podia i havia de donar-hi suport.

El País serà un vehicle per difondre les activitats vinculades a l’àrea de coneixement tant en la societat catalana, des de l’edició de Catalunya, com en el conjunt d’Espanya, des de les altres edicions. Aquesta possibilitat de difusió més extensa que la que pot fer cap altre diari dels editats a Catalunya incorpora un valor afegit al projecte Som UB, a través del qual la UB pot posicionarse com a punta de llança i impulsora d’estratègies innovadores en el sector universitari a Catalunya i a tot Espanya. A més, compleix un dels objectius fonamentals de la Universitat: la vinculació del món acadèmic a la societat mitjançant la difusió de distints projectes d’interès social. En què es diferencia l’oferta informativa d’El País de la d’altres diaris de Catalunya?

A Catalunya, la premsa mostra en general un bon nivell de qualitat i estem encantats de competir amb aquest tipus de col·legues. Nosaltres creiem que entre els nostres punts forts figura una informació internacional que destaca entre les de millor qualitat de tot Europa, amb la xarxa de corresponsals fixos més nombrosa del sector; una informació econòmica indepen-

dent dels lobbyes, sense aquell tipus de patrocini que restringeix la llibertat de l’informador; una informació cultural i científica d’ampli espectre; una opinió sòlida i plural; una informació autonòmica, local i esportiva on només manen els periodistes i els lectors. De tot això, n’estem orgullosos, però sense cap mena de vanitat: sabem que cada dia correm el risc d’equivocar-nos, ens obliguem a matisar o rectificar quan això succeeix; i ens esforcem per tal de millorar el diari. Són els lectors els qui han de jutjar en quina mesura fem realitat, cada dia, aquesta aspiració.

‘El País’ col·labora amb Som UB Gràcies a un conveni signat amb la Universitat, el diari El País col·laborarà estretament amb el projecte Som UB a través de diverses accions per promocionar la marca, el llançament i la comunicació de Som UB. Així el diari passa a ser mecenes de Som UB dins el capítol de Coneixement, del qual formarà part de forma exclusiva com a mitjà de comunicació. D’altra banda, El País difondrà mitjançant les carpetes de matriculació dels estudiants una oferta adreçada als alumnes de la UB per subscriure’s al diari a un preu més econòmic. Per cada subscripció feta a través d’aquest sistema, El País premiarà l’estudiant amb 30 euros i donarà a la Universitat una quantitat que es destinarà a un projecte amb causa de Som UB. Igualment, s’oferiran descomptes per a la subscripció al diari adreçats al personal docent, investigador i d’administració i serveis de la Universitat i del Grup UB.

Màrqueting i Finançament Extern Col·laborar amb la UB suposa beneficis de caràcter econòmic, de comunicació, d’imatge, de difusió i desgravacions fiscals. Més informació: Direcció de Màrqueting i Finançament Extern. Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.edu/ube

col·laboració

Conveni amb ‘20 minutos’

a UB ha arribat a un acord amb l’empresa editora de la publicació gratuïta 20 minutos, segons el qual la UB autoritza i facilita la distribució d’aquest diari a les seves facultats i escoles. L’empresa serà responsable de la distribució, acollida i correcta col·locació del diari als expositors que la UB té ubicats als seus centres de manera que la distribució es faci de forma

ordenada. Alhora, el conveni estipula el nombre màxim de publicacions que podran distribuir-se per centre. D’altra banda, la Universitat podrà inserir en aquest diari onze pàgines anuals amb finalitat publicitària. Així mateix, 20 minutos es compromet a oferir un tracte preferent a la UB en futures accions comercials i publicitàries.

Col·laboració per a la revista ‘La Universitat’

a UB ha arribat a un acord de col·laboració amb l’empresa Primer Segona Publicitat, encarregada de la producció gràfica i la publicitat de la revista La Universitat que ara esteu llegint. Segons el conveni, l’empresa fa un descompte en la producció de cada número

de la revista i duu a terme gratuïtament la gestió de l’OJD per a la publicació. Primer Segona fa paral·lelament una altra tasca en col·laboració amb la Universitat, concretament la gestió de la publicitat de la UB en els mitjans de comunicació.

Acord amb Oportuna, Consultoria Creativa

En primer terme, d’esquerra a dreta, Raúl Terrades, director general de Castle CRM, Javier Sierra, soci fundador d’Oportuna, Joan Tugores, rector de la UB, i Jordi Salvadó, director d’Oportuna a Barcelona

a UB ha signat un conveni de col·laboració amb la consultoria Oportuna a través de la Direcció de Màrqueting i Finançament Extern de la Universitat. Gràcies a l’acord, Oportuna ha realitzat la implementació a la UB d’un sistema CRM (Costumer Relationship Management) de

la marca Saleslogix que permet gestionar i administrar de forma lògica i proactiva les bases de dades de clients i que s’utilitzarà per dur a terme el projecte Som UB. Oportuna és una consultoria espanyola que té com a objectiu la millora de les operacions empresarials mitjançant la tecnologia. Ofereix, amb un fort caràcter d’optimització i integritat, solucions tecnològiques globals que inclouen sistemes per a l’optimització del servei al client (CRM), per a la gestió de recursos empresarials (ERP), sistemes d’Intel·ligència de negocis (reporting, anàlisis i projeccions de dades) , així com diversos desenvolupaments i operacions tecnològiques en l’actual món d’Internet. El software de CRM, SalesLogix, és líder mundial per al mercat de l’empresa mitjana. Sage CRM Solutions és el fabricant del producte Saleslogix. L’acord amb Oportuna té una durada de quatre anys. Durant aquest temps, l’empresa també es compromet a mantenir el sistema per accedir a les noves versions del producte i incorporar els service pack que Sage CRM Solucions pugui editar durant el període de vigència del conveni.

45 45

Homenatge als col·laboradors i patrocinadors del Grup UB Durant el mes de setembre es retrà homenatge al col·laboradors i patrocinadors del Grup UB al llarg de l’any 2002 durant la trobada Universitat-Empresa. Enguany els Patrocinadors d’Honor són Banco Santander Central Hispano, Caixa de Catalunya i Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. Els Patrocinadors són: Ajuntament de Barcelona, Banco Zaragozano, Diputació de Barcelona, El Corte Inglés, Grupo Zeta, Emagister, Generalitat de Catalunya. Secretaria General de l’Esport, Grup Soteras, La Vanguardia, Metro News, SL, Mundo Deportivo i Primer Segona Publicitat. Pel que fa als Amics són: ACE Insurance, Amics del Liceu, Casademont, Grup Balañá, Grup SABA, Espai Brossa, Institut Novartis de Comunicació en Biomedicina, Postalfree, Promoteatre i Telepolis.

Promoció a la carpeta de matrícula Les carpetes de matriculació d’enguany per als estudiants inclouran una mostra promocional del producte Nescafé Mix com a resultat d’un acord signat amb la firma Euro Briefing. L’empresa, per la seva banda, contribuirà al finançament d’aquestes carpetes de matrícula. Paral·lelament, a la carpeta de matriculació, l’estudiant de la UB també trobarà un tríptic de presentació del projecte Som UB i una oferta de subscripció a El País.

Fomento de Construcciones y Contratas amb Som UB Fomento de Construcciones y Contratas ha firmat un acord amb la UB segons el qual aquesta empresa col·laborarà en el projecte Som UB. Concretament, la firma contribuirà a la millora del patrimoni públic de la Universitat de Barcelona.

antics ub

Els Antics UB mantenen la seva fidelitat

uan ja fa tres anys que es va iniciar el projecte Antics UB, els més de 2.100 socis mantenen un grau de fidelitat considerable que es reflecteix en un alt percentatge de renovacions anuals. Per exemple, entre els posseïdors del carnet durant el 2002, el 67% eren socis que ja el tenien l’any anterior i l’havien renovat. Els responsables d’Antics UB consideren que la fidelitat dels socis és un dels indicadors fonamentals per comprovar la validesa d’una iniciativa d’aquest tipus i que sobretot és fonamental amb vista a consolidar-la. Les dades indiquen que el nombre de socis d’Antics ha tingut l’evolució següent en els darrers tres anys: 872 l’any 2000; 1.557 el 2001; i 2.042 el 2002). En el segon any un 52% dels carnets eren renovacions i la resta altes de noves persones que s’apuntaven al projecte. L’any següent aquesta xifra es va elevar al 67%.

Evolució “Antics UB” 2.500

2.042

2.000

1.557

1.500

1.375

1.000

872 753

a VII Trobada Nacional d’Associacions d’Antics Alumnes i Amics de les Universitats Espanyoles, a la qual va assistir Antics UB, va tenir lloc el 23 i 24 de juny a Alacant. Durant les jornades es van aprovar els estatuts de la Federació d’Associacions d’Antics Alumnes i Amics de les Universitats Espanyoles. Un total de nou entitats van signar l’acta fundacional de la Federació, alhora que designaven una Junta Gestora.

804 667

500

2000

2001

ALTES

2002

RENOVACIONS

VII Trobada Nacional d’Associacions d’Antics Alumnes i Amics de les Universitats Espanyoles

els tres darrers anys es reparteixen de forma bastant homogènia: el 35,5% van tenir lloc l’any 2000, el 32% el 2001 i el 32,4% el 2002.

Pel que fa a la incorporació de nous socis, les dades indiquen que es va fent de forma força constant. Així, les altes de nous posseïdors del carnet produïdes en

Al llarg de la trobada també es va debatre sobre la nova Llei d’associacions i va ser presentada l’oferta de col·laboració i patrocini del Banco Santander Central Hispano i una oferta de Telefónica sobre productes vinculats amb les línies de serveis ADSL. Igualment, es va convidar una representant de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles per tractar de la integració en aquesta entitat de les associacions i entitats d’antics alumnes com a òrgans consultius.

TOTAL

Estudiar a l’Escola Virtual d’Idiomes per a Universitaris Els membres d’Antics UB poden inscriure’s amb les mateixes condicions que els estudiants en actiu a l’Escola Virtual d’Idiomes per a Universitaris (EVIU). L’EVIU, promoguda pel Consell Interuniversitari de Catalunya, va dirigida exclusivament a la comunitat universitària. Permet aprendre anglès totalment per Internet, al ritme de cadascú i de forma compatible amb altres activitats laborals, acadèmiques i personals. En el primer any, prop de 500 persones ja estudien un dels dos nivells que actualment es poden cursar a l’EVIU, tercer i quart (equivalents als mateixos nivells de l’Escola Oficial d’Idiomes i al B1 i B2.1 del Consell d’Europa). El cinquè nivell (B2.2 del Consell d’Europa) estarà disponible aquest curs, a l’octubre d’aquest any.

Més informació: http://www.eviu.com/

antics ub

Parlen els Antics

Isidre Pastor i Batalla

(Arqueòleg)

“La formació permanent és un referent principal per assolir el millor rendiment professional” Quins estudis vas fer a la UB?

Vaig iniciar la formació universitària a la UB l’any 1982 i em vaig llicenciar en Geografia i Història, especialitat Història de l’Art, l’any 1987. Posteriorment amb Grau en Geografia i Història, especialitat Història Medieval, l’any 1993. D’altra banda, els meus estudis universitaris a la UB, a més de les dues llicenciatures, han estat la diplomatura en Arqueologia Hispànica (1991) i els estudis de doctorat al Departament d’Història Medieval, entre els anys 1994-96. Així mateix he fet diversos cursos d’especialització, el postgrau d’Arqueologia Medieval del Departament d’Història Medieval (1994) i el postgrau de Ceràmica Medieval i Postmedieval del Departament d’Història Medieval (1996). Sens dubte, tot i que de passada, allò que es diu mitja vida. Quin record tens, del punt de vista personal, d’aquella etapa d’estudiant?

El període de la meva formació universitària ha estat una etapa molt dilatada i intensa, per tant, són molts el records que guardo tant de companys com de professors i personal laboral de la Universitat. Però, sens dubte, els records personals més entranyables són els dels primers anys, quan cursava els estudis en el desaparegut horari nocturn. Era diferent. L’activitat d’aquells anys va ser frenètica, havia de compaginar la feina amb els estudis i, a la vegada, fer esport de competició i participar activament de la moguda cultural del moment. Amb la perspectiva del temps, canviaries o afegiries res a la formació rebuda a la UB?

Els estudis universitaris han estat la base de la meva formació com a historiador, però, sens dubte, l’activitat laboral és la que m’ha format professionalment com a arqueòleg. No en va, la disciplina d’arqueologia requereix un títol universitari propi i específic (llicenciatura) dins les àrees del coneixement de la història. L’aprovació i homologació

d’aquesta titulació és una fita que, des de fa anys, reivindiquem els arqueòlegs i arqueòlogues professionals des de tots els camps d’activitat que ens són propis, com la docència, la gestió, la divulgació, el treball de camp, etcètera. Objectiu que no sols afavoriria la formació acadèmica de les noves generacions sinó que constituiria un pas fonamental per al ple desenvolupament de l’arqueologia com a disciplina universitària. Actualment, estàs treballant en un àmbit relacionat amb els teus estudis?

Des de ja fa uns quants anys, la meva activitat laboral està centrada únicament i exclusivament en l’exercici professional com a arqueòleg i tècnic en patrimoni. Sens dubte, el desenvolupament que ha experimentat l’arqueologia com a activitat professional en el decurs dels últims anys ha

“Seria interessant que el carnet inclogués més

Com vas conèixer el carnet d’Antic UB?

Durant la campanya promocional del carnet. Com que vaig considerar la iniciativa força interessant i suggestiva, m’hi vaig subscriure immediatament. Reconec que tot i les moltes prestacions que ofereix el carnet, l’ús que en faig es limita a la compra de llibres i material divers a la cooperativa universitària.

aspectes de caràcter cultural” estat el detonant perquè noves generacions d’arqueòlegs i arqueòlogues puguem tenir la disciplina arqueològica com la base de la nostra activitat laboral. Estàs cursant actualment, o penses ferho en el futur, algun curs de formació continuada a la Universitat?

La voluntat hi és. En el camp del patrimoni cultural, com en qualsevol professió, la formació permanent ha de ser un dels principals referents per tal d’assolir el millor rendiment professional. És per això que estic interessat a cursar estudis relacionats amb les disciplines afins a l’arqueologia i el patrimoni i, a la vegada, si el temps m’ho permet, poder presentar la tesi doctoral.

Quines prestacions creus que ha de tenir un carnet d’antic alumne, què afegiries o canviaries a les de l’actual carnet Antic UB?

Tot i que la línia de prestacions és prou àmplia, considero que seria interessant que el carnet d’Antic UB inclogués altres aspectes més de caràcter cultural, com ara exposicions, cinema i teatre, entre d’altres. A la vegada, els Antics hauríem de gaudir de les mateixes prestacions que els estudiants en actiu en tots els cursos, congressos i d’altres certàmens científics vinculats a la UB. Així mateix, caldria aprofitar la infraestructura de què gaudeix Antics UB per fomentar el diàleg i l’intercanvi d’experiències, tant personals com professionals, entre les noves generacions d’estudiants, el professorat i els antics alumnes de la Universitat de Barcelona.

Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a - 08007 Barcelona - Tel.: 93 317 02 53 - Fax: 93 317 07 63 - A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es 47 47

antics ub Els avantatges del carnet d’Antic Informeu-vos dels nous avantatges del carnet al portal d’Antics: www.ub.edu/anticsub/, on trobareu altres serveis a la xarxa.

FORMACIÓ

BIBLIOTECA

n Les Heures Descompte del 10% sobre el preu de la matrícula, amb un límit de 450 ¤, als cursos propis que ofereix Les Heures, Fundació Bosch i Gimpera-Universitat de Barcelona

Els posseïdors del carnet d’Antic tenen dret al préstec de fins a dues obres del fons de la Biblioteca de la UB per un termini de set dies. www.bib.ub.es

n UB Virtual 10% de descompte en els cursos que apleguen tota la formació continuada i de postgrau a distància que s’impartia a través de Les Heures, l’Escola Virtual d’Empresa, l’Escola Virtual de Salut i UB Mèdia. www.ubvirtual.com

n Els Juliols 10% de descompte en els cursos d’estiu de la UB Els Juliols. www.ub.edu/juliols/ n Escola d’Idiomes Moderns Preus reduïts als posseïdors del carnet, com si els alumnes fossin estudiants o personal de la UB. www.eim.ub.es Tel.: 93 403 53 44 Internet: www.eim.ub.es

SERVEIS Assegurança sanitària Els posseïdors del carnet d’antic alumne de la UB podran gaudir d’una assegurança d’assistència sanitària de condicions especialment avantatjoses, creada específicament per a ells gràcies a un acord entre SANITAS i UNIPSA. Més informació al tel.: 93 488 03 27; a./e.: unipsabarna@jet.es d’Esports 10% de descompte en el Servei d'Esports de la UB. Internet: www.ub.edu/esports Tel.: 93 333 83 04

Internet:www.ub.edu/ORL/cbas1.htm Clínica Podològica. Tel.: 93 336 26 52 93 336 26 60 Internet: www.ub.edu/ORL/cbas1.htm Assistència informàtica L’empresa Sosmatic atén consultes gratuïtes en línia des del portal als titulars del carnet d’Antic. A més, aquest col·lectiu obtindrà un 15% de descompte en la quota de client d’aquesta empresa, que dóna dret a serveis com ara reparacions d’avaries i atenció personalitzada. n

Multicines Aribau Els antics alumnes tindran el descompte del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres als Multicines Aribau, Bosque Multicines, Glòries Multicines i Gran Sarrià. n

n Servei

Punt UB La botiga Punt UB, al carrer Balmes núm. 21, ofereix preus reduïts als posseïdors del carnet d’Antics. Hi trobareu productes de la Universitat, des de materials de llibreria i escriptori fins a diferents objectes de regal. Balmes, 21. Tel.: 93 403 53 78 n

n Avantatge

Odontologia i podologia Condicions especials a les clíniques Odontològica i Podològica de la UB, gestionades per la Fundació Josep Finestres. Clínica Odontològica Tel.: 93 335 80 54 n

Servei de Llengua Catalana 10% de descompte en els cursos generals i en els específics. www.ub.edu /slc. Tel.: 93 403 54 78 n

ATENCIÓ PERSONALITZADA EN SERVEIS FINANCERS El Santander Central Hispano ha desenvolupat un nou concepte per a clients com els Antics UB. Un estil d’atenció personalitzada per a tots els socis d’Antics UB que es basa en el tracte personalitzat i en l’oferta de productes exclusius, en condicions preferents, fruit de l’acord de col·laboració entre Antics UB i Santander Central Hispano. OFERTA DE PRODUCTES Com a particular: Comptes corrents i d’estalvi Mitjans de pagament

Superhipoteques Supercrèdit personal Bestreta de nòmina Supercrèdit cotxe Com a professional: Pòlisses de crèdit Supercrèdit equipament Credilocal Renting Formació continuada. Crèdits de: Postgrau-màster

en l’Espai Brossa Descompte del dia de l’espectador (9 ¤) en totes les funcions de la setmana dels espectacles de l’Espai Brossa.

Matrícula i material docent Ordinador Idiomes a l’estranger Intercanvi a l’estranger

A partir d’ara, una professional qualificada posarà al vostre servei tota la seva experiència financera per donar-vos un assessorament personal, ampliar informació i atendre qualsevol dubte: Laia Villahoz Fernández Telèfon: 93 316 69 71 / Fax: 93 316 69 88 lvillahoz@red.gruposantander.com

Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a - 08007 Barcelona - Tel.: 93 317 02 53 - Fax: 93 317 07 63 - A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es 48

Sol·licitud de carnet d’Antic Alumne Per tal de poder sol·licitar el carnet d’Antics UB cal haver finalitzat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona. Rebreu el vostre carnet, amb validesa per a un any, al mes del càrrec bancari. Quota anual 27,05 eur

DADES PERSONALS

Cognoms

Nom

Adreça

Població

Telèfon

DNI

Codi postal Sexe (h/d)

Província Data de naixement (dd/mm/aaaa)

Titulació

Any

DADES BANCÀRIES

Entitat

Oficina

Dígit control

Núm. compte corrent

Diguen’s com has sabut com fer-te el carnet Revista

Web

Un amic

Diari

Altres

Mitjançant un soci d’Antics

Indica si vols estar inclòs en el directori d’antics per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu SÍ Signatura

NO Antics Alumnes Gran Vía de les Corts Catalanes, 606, 3r 2a. • 08007 Barcelona • Tel. 933 170 253 Fax 933 170 763 anticsub@pu.ges.ub.es • www.ub.edu/anticsub

Les dades que ens faciliteu seran incorporades al nostre fitxer automatitzat d’antics alumnes. Si voleu accedir o bé rectificar o cancel·lar aquestes dades podeu adreçar-vos per escrit a Antics Alumnes, Universitat de Barcelona. Reial Decret 1332/1994, de 20 de juny.

llibreria ub La Guerra Civil i la primera postguerra, a estudi

EBRE 38 Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), núm. 1 Publicacions de la Universitat de Barcelona 19,5 x 26 / 166 pàg. ISSN: 1696-2672

a UB acaba d’editar el primer número d’Ebre 38, Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), especialitzada en l’anàlisi d’aquest conflicte i la primera postguerra. Amb l’ambició que aquest estudi arribi més enllà de l’àmbit universita-

PIERT: TUTORIAL MULTIMEDIA PARA EL DISEÑO DE PRUEBAS DE RENDIMIENTO (versión con herramientas) Renom Pinsach, J. (coord.); Solanas Pérez, A.; Doval Diéguez, E.; Núñez Peña, M. I. Col·lecció UB, 60 Edicions de la Universitat de Barcelona 17 x 24 / 31 pàg. + CD-ROM ISBN: 84-8338-283-0

ri espanyol, a més de la versió impresa també se n’ha fet una edició electrònica on es publicaran els articles en format e-book. La revista, dirigida pels professors de la UB Pelai Pagès i Francesc Xavier Hernàndez, va sorgir com a iniciativa del Taller de Projectes, Patrimoni i Museologia del Departament de Didàctica de les Ciències Socials. La publicació tindrà una periodicitat anual i orientarà la seva temàtica a estudis relacionats amb la història, la didàctica de les ciències socials, el patrimoni i el turisme cultural. En el seu consell assessor destaquen Paul Preston, historiador i professor de la London School of Economics and Political Science; Gabriel Jackson, historiador i professor jubilat de la Universitat de Califòrnia; Josep Massot, historiador, escriptor i membre de l’Institut d’Estudis Catalans; i Víctor Alba, escriptor, periodista i exprofessor de la Universitat de Kent (Ohio), traspassat recentment. Integren Ebre 38 articles inèdits de professors i investigadors de diverses nacionalitats especialitzats en la història, la didàctica, el patrimoni i la divulgació de la

GEOMETRIA DIFERENCIAL: VARIETATS DIFERENCIABLES I VARIETATS DE RIEMANN Currás Bosch, C. Col·lecció UB, 63 Edicions de la Universitat de Barcelona 17 x 24 / 272 pàg. ISBN: 84-8338-377-2

MANUAL BÀSIC DEL SISTEMA FISCAL ESPANYOL Pedrós Abelló, A. Col·lecció UB, 48 (2a edició) Edicions de la Universitat de Barcelona 17 x 24 / 443 pàg. ISBN: 84-8338-403-5

Guerra Civil espanyola i la immediata postguerra. Està dividida en tres grans blocs. En el primer, dedicat a temes d’història i historiografia, es presenten estudis relacionats amb diversos aspectes polítics, socials, culturals i militars de la Guerra Civil. El segon bloc recull estudis de caràcter didàctic sobre la recuperació i difusió del patrimoni històric i cultural de la Guerra Civil. Finalment, el darrer bloc és un recull de diversos textos d’opinió, cronologies i ressenyes bibliogràfiques que complementen els estudis anteriors amb una voluntat més informativa i pràctica. A l’editorial s’afirma que una revista internacional sobre una guerra local ha de ser “oberta i crítica tant pel que fa a àmbits temàtics com a orientacions historiogràfiques” per tal de provocar l’interès de totes aquelles persones sensibles a la història d’aquesta guerra. Aquest estudi pretén transmetre la violència i l’angoixa que es va viure en un conflicte que en cap cas és aliè a la nostra societat actual. Per tant, Ebre 38 pretén convertir-se en “un referent per a moltes reflexions del present”.

AURORA. PAPELES DEL SEMINARIO MARÍA ZAMBRANO, NÚM. 5 Publicacions de la Universitat de Barcelona 21 x 29,7 / 143 pàg. ISSN: 1575-5045

BOLETÍN AMERICANISTA Any LII, núm. 53 Publicacions de la Universitat de Barcelona 17 x 14 / 263 pàg. ISSN: 0520-4100

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei UB, i del Servei d’Informació i Publicacions: www.edicionsub.com i www.ub.es/spub/sipub.htm Un altre lloc on podeu adquirir-les és el Punt UB ubicat al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també trobareu tot tipus de productes de la UB, com ara material de llibreria o objectes de regal