launiversitat21 by Eloi de Tera

U B

Universitat

UNIVERSITAT DE BARCELONA Any VI Núm. 21 Setembre 2002 2,4 ¤

Estiu a la Universitat La UB, capdavantera en productivitat científica en biomedicina i ciències de la salut La Biblioteca, centre de coneixement

Daniel Giralt-Miracle (comissari general de l’Any Gaudí):

“El paper de les universitats a l’Any Gaudí és essencial”

juan21x29,7

13/6/02

12:56

Página 1

´ ABANS DE DESCOBRIR LA TEVA VOCACIO, ´ JA TENIEM EL MILLOR POSTGRAU PER A TU.

* FERRATER,CAMPINS,MORALES

1976: En Joan descobreix la seva vocació. 2002: En Joan estudia un postgrau de la UB.

A “LA UNIVERSITAT” TROBARÀS LA MAJOR OFERTA EN MÀSTERS, POSTGRAUS I DOCTORATS. JA POTS ESCOLLIR LA TEVA VOCACIÓ. MÀSTERS, POSTGRAUS I DOCTORATS - 2002/2003 CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS 15 Màsters, 20 Postgraus i 29 Doctorats CIÈNCIES JURÍDIQUES, ECONÒMIQUES I SOCIALS 71 Màsters, 86 Postgraus i 7 Doctorats CIÈNCIES EXPERIMENTALS I MATEMÀTIQUES 17 Màsters, 28 Postgraus i 27 Doctorats CIÈNCIES DE LA SALUT 45 Màsters, 91 Postgraus i 22 Doctorats CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ 8 Màsters, 32 Postgraus i 8 Doctorats

Més informació: www.ub.edu/acad/postgrau.htm www.ub.edu/acad/doctorat.htm

U UNIVERSITAT DE BARCELONA

B www.ub.edu

Número

Sumari

Editorial

6 Actualitat

Capdavanters en recerca

El Premi Nobel Joseph Stiglitz, honoris causa

em deixat enrere l’estiu, i amb aquest totes les activitats que la UB hi programa. El balanç no pot ser més positiu: Els Juliols de la UB s’han consolidat com la millor i més extensa oferta de cursos d’estiu de la nostra ciutat, sense oblidar les sessions de la UIMIR que han tingut lloc a Maó i els cursos de la Barcelona-Sarajevo Joint Summer University, que enguany han arribat a la quarta edició. Però avui voldria destacar dues dades importants, relacionades amb la qualitat de la recerca que es fa a la nostra universitat. D’un costat, la Generalitat de Catalunya va premiar 17 investigadors de la UB –d’un total de 30 premiats– en les distincions a la Promoció de la Recerca Universitària, destinades a investigadors reconeguts i a joves investigadors. L’altra dada és d’un estudi recent del Ministeri de Sanitat i Consum, en què la UB lidera el rànquing dels centres de recerca amb major productivitat científica de tot l’Estat en biomedicina i ciències de la salut i l’Hospital Clínic és el primer centre sanitari en productivitat científica de tot el país i la quarta institució. La Ciutat Sanitària de Bellvitge és la sisena en l’àmbit català. Aquest lideratge en matèria de recerca té molt a veure amb l’interès dels estudiants catalans i espanyols per venir a estudiar a la UB. Malgrat el descens demogràfic, les dades d’assignació de places d’enguany presenten uns indicadors positius i favorables, en consonància amb la nostra capacitat d’adaptar l’oferta a les demandes socials. Així mateix, prop de dos mil estudiants estrangers van triar la UB per cursar els seus estudis de postgrau i doctorat, xifra que representa un 20 per cent del total d’estudiants matriculats a tercer cicle, molt per sobre de la mitjana espanyola que és el 12 per cent. Un fet que demostra que la internacionalització del tercer cicle de la UB es consolida. Unes dades que ens han de fer sentir orgullosos però que, alhora, ens han d’esperonar per continuar treballant a fi de mantenir aquest lideratge dins el sistema universitari català i espanyol.

Homenatge de les universitats catalanes a Miquel Batllori

16 La Universitat avui La Biblioteca, centre de coneixement Títols de la UB arreu del món

30 Entrevista Daniel Giralt-Miracle (comissari general de l’Any Gaudí): “El paper de les universitats a l’Any Gaudí és essencial”

34 Recerca La UB, capdavantera en productivitat científica en biomedicina i ciències de la salut

56 Formació continuada

U B

Universitat

Revista de la Universitat de Barcelona

ECOLÒG PER

Joan Tugores i Ques Rector PA

Doctorats en Ciències Experimentals i Matemàtiques

Imprès en paper ecològic

Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al Rectorat. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística i Secretari General, Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent. Àngela Jover, directora de Màrqueting i Finançament Extern. Editada pel Gabinet de Premsa. Director: Josep Nieto. Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: premsa@premsa.ub.es. Amb la col·laboració de: Àrea de Comunicació del Parc Científic de Barcelona i el Servei de Comunicació de la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Fotografies: J. M. Rué. Producció gràfica i Publicitat: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: BPMO Edigrup. Tiratge: 22.000 exemplars. Sol·licitat control OJD. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de:

Versió digital de la revista: www.ub.edu/launiversitat

actualitat

Reorganització de l’equip rectoral El rector Joan Tugores va reorganitzar el passat mes juliol l’equip rectoral, per tal d’afrontar els nous reptes –interns i externs– de la UB a partir d’ara Aquesta és la nova estructura: • Ramon Alemany, vicerector adjunt al Rectorat • Núria Casamitjana, vicerectora de Política Acadèmica • Antoni Juárez, vicerector de Recerca • Jordi Suriñach, vicerector de Política Cíentífica • Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística i Secretari General • Antoni Sans, vicerector de Sistemes d’Informació i Documentació • Joan Guardia, vicerector d’Estudiants

• Jordi Martinell, vicerector de Relacions Internacionals • Salvador Claramunt, vicerector d’Activitats Culturals i Patrimoni • Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions • Olga Lanau, gerent Delegacions del rector per a tasques més específiques: • Albert Cornet, delegat del rector per a Innovació Docent • Joan Francesc Pont, delegat del rector per a Relacions amb la Societat i vicepresident 2n de la Fundació Bosch i Gimpera

• Carles Müller, delegat del rector per als Serveis Cientificotècnics • Josep Boatella, delegat del rector per al Campus d’Alimentació • Elena Lauroba, secretària general adjunta Durant l’acte de presa de possessió dels nous càrrecs, celebrat el 25 de juliol, el rector Joan Tugores va destacar la bona tasca desenvolupada per les persones que deixaven l’equip (doctors Viader, Moretó, Viñas i Badia) i la necessitat de comptar amb ells en el futur per a les complexes tasques de govern i gestió de la nostra institució.

Les noves incorporacions a l’equip Jordi Suriñach (Barcelona, 1961) és catedràtic d’Economia Aplicada des de 1993 i codirector, juntament amb Manuel Artís, del Grup de Recerca Consolidat d’Anàlisi Quantitativa Regional. També és chairman de l’Acció Cost A-17 de la Unió Europea dedicada al paper de les pimes en el creixement regional. Autor del llibre Anàlisi Econòmica Regional (Editorial Bosch), s’ha dedicat fonamentalment a la predicció conjuntural econòmica i a l’estudi del creixement regional, matèries sobre les quals ha publicat nombrosos articles en revistes de referència internacionals (Papers in Regional Science, Annals in Regional Science, Springer-Verlag). Des de juny de l’any passat ha estat president de la Divisió II de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials.

Núria Casamitjana (Barcelona, 1956) és doctora en Farmàcia i professora titular de Química Orgànica al Departament de Farmacologia i Química Terapèutica. En el camp de la recerca, treballa en síntesi orgànica, concretament en la síntesi d’alcaloides i de peptidomimètics. Ha estat vicepresidenta de la Divisió IV i anteriorment n’havia presidit la Comissió de Seguretat i Salut i havia estat adjunta al deganat de la Facultat de Farmàcia. Des del novembre de l’any passat ha estat presidenta de la Divisió de Ciències de la Salut. Josep Boatella (Barcelona, 1948) es va llicenciar en Farmàcia per la Universitat de Barcelona l’any 1971. Va ser professor agregat a la Universitat de Santiago de Compostel·la l’any 1981 i a la de Barcelona l’any 1982. Catedràtic de Nutrició i Bromatologia, ha estat vicedegà de la Facultat en dues ocasions, així com vicepresident i president en funcions de la Divisió de Ciències de la Salut. Ha estat degà de Farmàcia de 1995 a 2000. Ha orientat la seva recerca envers el camp de la composició lipídica dels aliments i és coordinador del Grup de Recerca Consolidat de Qualitat Nutricional i Tecnològica dels Lípids. Ha publicat més de 90 treballs.

Elena Lauroba (Barcelona, 1964) és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (1987) . Des de 1988 ha exercit com a docent en aquesta universitat, on és professora titular a partir de 2001. Entre els càrrecs que ha ocupat figuren els de secretària del Departament de Dret Civil i copresidenta de la Comissió de Cultura de la Facultat de Dret. En l’àmbit del Dret Civil és especialista en drets reals.

actualitat

Onze universitats catalanes investeixen conjuntament ‘honoris causa’ Miquel Batllori La basílica de Santa Maria del Mar va acollir el 23 de maig l’acte conjunt d’investidura del pare Miquel Batllori com a doctor honoris causa per les universitats d’Alacant, Autònoma de Barcelona, Barcelona, Girona, Jaume I de Castelló, Lleida, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili, i Vic. A l’acte, s’hi van adherir la Universitat d’Andorra i la Universitat Oberta de Catalunya, com també les universitats de les Illes Balears, la Politècnica de València i la de València, que ja l’havien investit honoris causa amb anterioritat. l catedràtic de Filologia Romànica de la UB Martí de Riquer va fer la laudatio al pare Batllori, la lliçó magistral del qual va ser Onze temes per a onze doctorats honoris causa. El rector de la Universitat d’Alacant, en aquests moments president de l’Institut Joan Lluís Vives, va

parlar en nom de totes les universitats presents. Aquest acte d’investidura va servir també de marc per a l’homenatge que l’Institut Internacional d’Estudis Borgians va retre al reconegut teòleg i historiador amb motiu de l’aparició del primer volum del Diplomatari Borja. També va fer un parlament el pare Miquel Navarro, sobre les investigacions borgianes dutes a terme per Miquel Batllori. Igualment van intervenir durant l’acte l’arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles i el cardenal Jorge María Mejía, arxiver i bibliotecari de la Santa Església Romana. L’acte també va incloure les actuacions musicals a càrrec de diverses corals universitàries i dels conjunts Capella del Misteri d’Elx, Victoria Musicae, que va interpretar el Cant de la coronació d'Alexandre VI (que no s’havia fet des de 510 anys), i Capella de Ministrers, la qual va interpretar melodies cortesanes de l’època dels papes Borja.

Fotos: Jordi Play, El Temps

Perfil biogràfic Miquel Batllori va néixer a Barcelona l’any 1909. Va fer els estudis universitaris dels quinze als dinou anys. Es va llicenciar en Història i Dret a la UB, l’any 1928, amb premi extraordinari. El mateix any va ingressar a la Companyia de Jesús. Quan aquesta companyia es va dissoldre a l’Estat espanyol, Miquel Batllori es va exiliar a Avigliana, prop de Torí. El 1946 va obtenir la llicenciatura en Filosofia i del 1936 al 1939 va cursar estudis Teologia a la Facultat dels jesuïtes catalans a San Remo. Va consolidar la seva tasca d’investigador en la seva època a Roma, del 1947 al 1980. També va donar classes d’Història Moderna a la Universitat Gregoriana de Roma, de la qual és professor emèrit. Des del 1997 viu a la residència de jesuïtes del carrer Casp de Barcelona. La seva obra supera els dos-cents títols, la major part dels quals se centren en Ramon Llull i el lul·lisme a Europa, Arnau de Vilanova, l’Humanisme i el Renaixement, i la cultura dels jesuïtes al segle XVIII, i hi destaca especialment l’estudi de la família valenciana dels Borja. Ha estat mereixedor de la Creu de Sant Jordi (1982) i de la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio (1984); del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1990); de la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, categoria d’or (2001); i del Premi Príncipe de Asturias de ciències socials (1995).

actualitat

El Premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz, doctor ‘honoris causa’ per la UB

El rector Joan Tugores investeix honoris causa Joseph Stiglitz

L’economista nord-americà Joseph Stiglitz, Premi Nobel d’Economia del 2001, va ser investit doctor honoris causa per la UB en un acte que es va fer el 28 de maig al Paranimf de l’Edifici Històric. Durant el seu discurs, Stiglitz va remarcar “el paper central de les universitats a les societats actuals” i el fet que la llibertat acadèmica permet els docents de ser crítics amb els governs i amb altres agents socials.

esprés de la investidura de Stiglitz es van lliurar els títols de doctor de l’any 2000 i el V Premi Claustre de doctors a Maria Esperança Ginebra Molins pel seu treball L’aplicació del dret civil de Catalunya: la qualitat jurídica de català. L’acte es va cloure amb un parlament del rector Joan Tugores. Stiglitz va remuntar-se en el discurs als seus inicis en la ciència econòmica. Segons va explicar, els problemes econòmics i socials que constatava a la seva ciutat de naixement (Gary, a l’Estat d’Indiana) no semblaven encaixar amb determinades teories econòmiques que defensaven l’existència de “la mà invisible del mercat”. En un to didàctic, Stiglitz va continuar el seu discurs afirmant que aleshores va començar a tre-

ballar en la teoria de la informació imperfecta i asimètrica per explicar problemes com ara el de l’atur. Precisament, Stiglitz va obtenir el Premi Nobel per la rellevància dels seus treballs en l’anàlisi dels mercats amb informació asimètrica, juntament amb George A. Akerlof i A. Michael Spence. L’economista nord-americà va fer en el discurs un ràpid repàs de la seva tasca en països en desenvolupament i sobre com li ha interessat investigar el paper de l’Estat. El premi Nobel va defensar, d’altra banda, la idea que “els processos polítics també poden ser afectats per una informació imperfecta”. Prèviament al discurs de l’honoris causa, va intervenir el seu padrí, el catedràtic Anton Costas, qui va emfasitzar “la confluència de la capacitat d’anàlisi i d’actitud compromesa” de Joseph Stiglitz. El professor Costas va tractar cinc aspectes de la figura de l’economista nord-americà: les principals aportacions científiques que havia fet, les seves publicacions, l’activitat docent, la seva participació activa en la formació de les polítiques públiques i la seva presència en el debat els principals problemes de les societats actuals.

L’economia de la informació Joseph Stiglitz (Gary, Indiana, 1943) ha contribuït de forma decisiva a la creació

de l’economia de la informació com a branca de la ciència econòmica. És creador d’alguns conceptes bàsics de les teories del risc moral i de la selecció adversa, fonamentals per a la interpretació del funcionament dels mercats. Igualment és capdavantera la seva aportació en l’economia del sector públic. Són coneguts els seus pronunciaments crítics en relació amb les directrius del Fons Monetari Internacional envers els països en desenvolupament i amb dificultats econòmiques. El seu darrer llibre, La gran desilusión, ha estat qualificat com una denúncia de determinades polítiques de l’FMI. És defensor de la idea d’atribuir a l’Estat un paper decisiu en les àrees on el mercat no pot assolir resultats eficients. La seva preocupació política l’ha dut a col·laborar amb països de l’antic bloc comunista en la seva transició envers la democràcia i l’economia de mercat, de manera destacada a la República Txeca. Va ser vicepresident del Banc Mundial per al Desenvolupament Econòmic entre 1997 i 1999 i va presidir el Consell d’Assessors Econòmics en el govern de Clinton. Com a docent, Stiglitz exerceix actualment a la Universitat de Colúmbia. També ho ha estat a les Universitats de Yale, Stanford, el Brookings Institute, la Universitat de Princeton i l’All Souls College d’Oxford. Ha publicat més de 300 treballs a les principals revistes professionals i una dotzena de llibres traduïts a nombrosos idiomes en els darrers trenta-cinc anys. Les seves obres serveixen de referència en un ventall de camps molt ampli, com és el cas del seu conegut manual sobre economia del sector públic. Ha fet aportacions en nombrosos àmbits com l’economia del canvi tecnològic, el creixement, l’economia de la discriminació, les finances empresarials, la incertesa, la competència monopolística o l’economia de l’educació. En aquest darrer cas, se situa entre els defensors de la importància de l’educació i el coneixement com a factors clau per al creixement i el desenvolupament econòmic.

actualitat

Investigadors de la UB distingits per la Generalitat de Catalunya n total de 17 investigadors de la UB han estat premiats a la III Edició de la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària, una iniciativa per promoure l’activitat investigadora d’alt nivell a Catalunya que enguany ha distingit la trajectòria científica de 30 professors investigadors de tot el sistema universitari català, amb 10 distincions a la categoria d’investigador reconegut i 20 més a joves investigadors. L’acte de lliurament dels guardons es va celebrar el 24 de juliol a l’Auditori del Palau de la Generalitat de Catalunya, i hi van participar el president Jordi Pujol, el conseller del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), Andreu Mas-Colell, i l’investigador Pere Pascual, que presideix el jurat que ha atorgat les distincions. A la categoria d’investigadors reconeguts, la UB ha assolit 5 de les 10 distincions atorgades per la Generalitat de Catalunya, les quals corresponen als professors: • Joan Bosch (Dept. de Farmacologia i Química Terapèutica) • Elies Campo (Dept. de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica) • Manuel García-Carpintero (Dept. de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència) • Josep Antoni Muñoz de la Fuente (Dept. de Geodinàmica i Geofísica) • Antoni Planes (Dept. d’Estructura i Constituents de la Matèria).

A la resta d’universitats, els investigadors premiats són: Fàtima Bosch, Jordi Castellanos i Borja de Riquer (UAB), Josep Díaz (UPC) i Xavier Freixas (UPF).

Joves investigadors Pel que fa als joves investigadors, la UB és també la universitat amb un major nombre de distincions en la categoria, amb 12 de les 20 atorgades enguany pel jurat. En concret, els investigadors de la UB premiats són: • Pere Alemany (Dept. de Química Física) • Carme Caelles (Dept. de Bioquímica i Biologia Molecular de la Divisió IV) • Gustavo Egea (Dept. de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica) • Jordi García-Fernández (Dept. de Genètica) • Jaume Garriga (Dept. de Física Fonamental) • Montserrat Gómez (Dept. de Química Inorgànica) • M. Rosa Lloret (Dept. de Filologia Catalana) • Francesc Xavier Luque (Dept. de Fisicoquímica) • Alberto Maydeu (Dept. de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic) • M. Pilar Ruiz-Lapuente (Dept. d’Astronomia i Meteorologia) • Francesc Ventura (Dept. de Ciències Fisiològiques II) • Francesc Xavier Verdaguer (Dept. de Química Orgànica).

També han estat distingits els investigadors de la UPC Jordi Boronat, Adriano José Camps, Jordi Martorell, F. Javier Sánchez, així com Antonio Cabrales i Vicent Caselles (UPF), August Rafanell (UdG) i M. José Vega (UAB). Enguany cal destacar un increment molt significatiu en el nombre de joves investigadors guardonats, que ha triplicat la quantitat de premis obtinguts en la convocatòria de l’any passat. Aquest reconeixement a la qualitat dels investigadors de la UB, juntament amb l’èxit assolit en la primera convocatòria del Programa Ramón y Cajal que va permetre incorporar 51 investigadors dels 800 previstos a tot l’Estat espanyol, configura la UB com un lloc idoni on poder formar-se com a investigador i desenvolupar una recerca de qualitat.

Investigadors de la UB guardonats

Josep M. Font i Rius, Premi Fundació Catalana per a la Recerca l professor emèrit de la Facultat de Dret de la UB Josep M. Font i Rius ha estat guardonat amb el Premi Fundació Catalana per a la Recerca d’enguany, atorgat ex aequo amb la professora emèrita de la UAB Creu Casas. L’acte de lliurament del premi tindrà lloc al mes de novembre, en el marc de la setena Setmana de la Ciència.

Josep M. Font i Rius (Barcelona, 1915) va ser professor en diverses universitats espanyoles fins que es va incorporar a la UB el 1954. El seu àmbit de recerca s’ha dedicat fonamentalment a l’estudi del dret i les institucions medievals de Catalunya i és l’autor d’obres com Orígenes del régimen municipal en Cataluña i Cartas de población y franquicia de Cataluña. És

membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i de l’Acadèmia de Doctors, i doctor honoris causa per les universitats de Burdeus i Montpeller. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1983) i la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona (1994).

actualitat

Gaudí, cinema i literatura, sostenibilitat i globalització centren els cursos d’Els Juliols a sisena edició d’Els Juliols de la UB ha estat seguida enguany per uns 2.400 estudiants. En total van tenir lloc 47 cursos impartits per més de 370 professors. Alguns dels temes que van ser el centre de les sessions van ser l’evolució humana, les relacions entre cinema i literatura, la sostenibilitat, Antoni Gaudí, el poder del periodisme, la cuina, la salut i la medicina, la globalització i el futur de la UE. La secció afegida en l’edició anterior Les Heures - BEUSS (Barcelona European University Summer School) va tenir

lloc al Palau de les Heures i va consistir en cursos entorn de les finances, el màrqueting, la gestió i les tecnologies. El perfil de l’alumnat va ser majoritàriament dona (un 68,75%) entre 20 i 24 anys (un 31,08%), seguit pel grup d’edat d’entre 25 i 29 anys (un 20,19%). Amb una mitjana de deu professors per curs i una durada de vint hores lectives, els cursos d’Els Juliols tenen el valor de dos i tres crèdits acadèmics de lliure elecció. L’obtenció d’aquests crèdits és un dels principals motius de matriculació als cursos, igual que l’interès personal i el professional.

Les relacions entre la universitat i la societat, a debat Reflexionar sobre l’estat actual de les universitats i el que s’espera que podria ser la universitat del segle XXI va ser l’objectiu del curs d’Els Juliols Universitat i Societat que, coordinat pel rector Joan Tugores, va tenir lloc del 8 al 12 de juliol. En el curs van participar Julio Iglesias de Ussel, secretari d’estat d’Educació; Carme Chacón, diputada del PSOE al Congrés dels Diputats; Ignacio Berdugo, rector de la Universitat de Salaman-

ca; Carles Solà, exrector de la Universitat Autònoma de Barcelona; Raúl Villar, exrector de la Universitat Autònoma de Madrid; Joan Guitart, president del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra; Joan Saura, president d’Iniciativa per Catalunya Verds; i Carles Bonet, diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de Catalunya. El curs es va cloure amb la intervenció del director general d’Universitats, Antoni Giró.

Foto: Ivan Giménez Costa

Sobre la figura de Gaudí

El rector Joan Tugores i el secretari d’estat d'Educació Julio Iglesias de Ussel

La figura d’Antoni Gaudí va centrar tres dels cursos d’estiu d’Els Juliols. Tots tres van estar coordinats pel comissari de l’any Gaudí, Daniel Giralt-Miracle, conjuntament amb les professores de la UB Mireia Freixa i Teresa M. Sala. Els títols dels cursos eren Gaudí, Arquitectura i Disseny, Introducció a la Figura i a l’Obra Arquitectònica d’Antoni Gaudí i Antoni Gaudí, l’Arquitecte d’una Nova Barcelona. Els dos primers tenien un caràcter complementari. Introducció a la Figura i a

actualitat

l’Obra Arquitectònica d’Antoni Gaudí era de caràcter generalista, mentre que en l’altre cas les sessions tractaven l’aspecte més concret de Gaudí com a dissenyador. Aquest primer curs va incloure una taula rodona sobre Les Exposicions de l’Any Gaudí. En el cas de Gaudí, Arquitectura i Disseny, el curs va promoure la contrastació entre l’obra de Gaudí i el disseny que es fa avui. Antoni Gaudí, l’Arquitecte d’una Nova Barcelona es va fer en anglès i estava pensat tant per a gent d’altres països interessada en l’obra de Gaudí com en el públic català que volgués seguir un curs en anglès. Altres cursos van ser per exemple els dedicats a la ciència i la recerca. Migració i salut internacional, bioterrorisme, evolució cultural en l’espècie humana, consum abusiu de medicaments i desenvolupament sostenible en l’entorn urbà són exemples de les propostes que van ser debatudes. En l’àmbit de cinema i literatura, van tenir lloc cursos dedicats a analitzar-les

des de diverses vessants, per exemple: Literatura i cinema: lectures comparades i didàctica, coordinat per les professores de Didàctica de la Llengua i la Literatura Cèlia Romea i Gemma Pujals; El cinema, del document a l’assaig, dirigit pel catedràtic emèrit Miquel Porter; Un escriptor, una ciutat, coordinat pel professor de Literatura espanyola Adolfo Sotelo; i Escriptores i cultures, coordinat per les directores del Centre Dona i Literatura Marta Segarra i Àngels Carabí. Els mitjans de comunicació van ser objecte d’estudi en dos cursos d’Els Juliols. Sota el títol Científics i periodistes, l’estranya parella, el primer curs pretenia apropar els móns dels periodistes i dels científics. El segon, Radiografia del Quart Poder volia fer una aproximació al funcionament dels mitjans de comunicació. El curs Cuina, química i gust va incloure la presència del cuiner Ferran Adrià que va impartir una classe. El curs, dirigit per Nan Ferreres i Helena Puig, va tenir lloc a l’Escola de Turisme CETT i tenia com a

Col·lecció de llibres de divulgació científica a Universitat de Barcelona i l’Editorial Pòrtic, del Grup Enciclopèdia Catalana, han creat la col·lecció “Els Juliols Biblioteca Universitària”, una col·lecció de llibres d’assaig científic, en català, a l’abast de tothom i amb un marcat caràcter interdisciplinari. Els textos es basen en els continguts d’alguns dels cursos d’Els Juliols. Els sis primers títols de la col·lecció corresponen a sis cursos de l’edició 2001 d’Els Juliols, que ja es poden comprar a les llibreries o per Internet. De l’edició d’Els Juliols d’enguany es preveu la publicació de vuit nous títols, d’entre els 47 cursos que s’han organitzat. Els títols apareguts fins ara són els següents: Cap a un món més o menys igualitari. Globalització, desenvolupament i cooperació internacional, coordinat per José María Vidal Villa, catedràtic

d’Economia Mundial a la UB; Sociologia de la sexualitat. Una aproximació a la diversitat sexual, coordinat per Òscar Guasch, professor del Departament de Sociologia a la UB; Espais públics. Mirades multidisciplinàries, coordinat per Rosa Tello, professora al Departament de Geografia Humana de la UB; Aproximació a la neurociència. Per entendre les malalties del segle XXI, coordinat per Antoni Camins i Mercè Pallàs, professors del Departament de Farmacologia i Química Terapèutica de la UB; Lluís Companys i la seva època, coordinat per Jordi Casassas, catedràtic d’Història Contemporània al Departament d’Història Contemporània de la UB; La vida quotidiana a través dels segles, coordinat per Maria dels Àngels Pérez Samper, catedràtica d’Història Moderna a la UB.

Foto: Ivan Giménez Costa

objectiu endinsar-se en l’interior dels aliments per tal de fer-ne una anàlisi tècnica, química i sensorial. També comptava amb la participació dels cuiners Carles Gaig (Restaurant Gaig, Barcelona) i Miquel Sánchez (Restaurant l’Esguard, Sant Andreu de Llavaneres), així com de dietistes, antropòlegs i metges.

Més oferta L'Escola d’Idiomes Moderns ha ofert aquest estiu un total de 41 cursos amb més de 700 alumnes. Hi ha hagut cursos de dues modalitats: els intensius d’anglès, francès, alemany i italià de l’1 de juliol a l’1 d’agost; i els cursos específics d’introducció a una llengua o de fluïdesa, per exemple, que inclouen els idiomes mencionats, a més del grec, danès, suec, rus, neerlandès, noruec i portuguès. A Estudis Hispànics es poden seguir durant la temporada d’estiu, de juny a setembre incloent-hi el mes d’agost, una dotzena de cursos de llengua i cultura espanyola per a estrangers. El Servei de Llengua Catalana també ha organitzat 17 cursos d’estiu els mesos de juliol i setembre seguits per més de 300 alumnes. Es tracta de cursos dels nivells inicials, avançats, i específics, com ara redacció, correcció de textos, escriptura creativa i elaboració de pàgines web. Dins les activitats d’estiu també s’inclou durant el setembre la Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei (UIMIR) i la quarta edició de la Barcelona-Sarajevo Joint Summer University

actualitat

Homenatge al psicòleg Jesús Garanto El 13 de juny es va celebrar a l’Edifici del Teatre del Campus Mundet un acte d’homenatge al catedràtic Jesús Garanto, traspassat el passat mes de novembre de 2001. Companys, deixebles i estudiants van voler recordar així la figura de qui fou director de l’ICE. ’homenatge estava organitzat pel Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació (MIDE) i l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la

UB i va ser presidit pel rector Joan Tugores, el director de l’ICE Miquel Martínez i el cap del MIDE Àngel Forner. Psicòleg de formació i especialista en temes relacionats amb l’educació especial i específicament l’autisme, Jesús Garanto va ser cap del MIDE, vicepresident de la Divisió de Ciències de l’Educació i des de l’any 1997 director de l’ICE. A continuació reproduïm un article sobre la seva figura a càrrec d’Iñaki Echebarría, un dels seus col·laboradors a l’ICE.

Persona, mestre, universitari esús Garanto Alós, després d’una malaltia molt agressiva portada d’una manera que va ser una autèntica lliçó de la seva categoria com a persona, ens va deixar el novembre de 2001. No és fàcil resumir en un document curt la riquesa de la persona que ha estat Jesús. En algun sentit, la proximitat tan intensa en el treball pot facilitar aquesta tasca però també pot representar certs inconvenients per la càrrega afectiva que això comporta. Vam treballar junts, dia a dia, durant quatre anys. En aquestes ratlles em permetré intercalar (entre cometes) paraules o frases que han estat reproduïdes en el llibre que recull els parlaments del dia de l’homenatge i altres escrits que provenen de diferents persones o col·lectius. Si alguna característica pot definir Jesús és que feia la vida més fàcil a tots els que estaven al seu voltant. Una frase típica i freqüent seva era “no te preocupes, no pasa nada”. I ho vivia des d’una profunda “responsabilitat en l’exercici de les funcions de govern”, tal com ho reconeixia el rector en el seu parlament durant l’homenatge. Miquel Martínez, actual director de l’Institut de Ciències de l’Educació, confessava “estem parlant d’una persona que feia fàcil allò complicat”.

I això era així perquè Jesús tenia una gran capacitat per escoltar, per interessar-se per l’interlocutor, per empatitzar, per generar autoestima, per oblidar els seus interessos personals, per.... Tinc el convenciment que Jesús creia en la persona, incloent-hi la que patia dèficits de qualsevol tipus, i no dubtava a dedicar temps i coneixement per apuntar una sortida, donar un consell amb delicadesa o intervenir amb fermesa, si ho considerava oportú. La seva sòlida formació humanista la combinava exquisidament amb el compromís amb la persona i amb aquelles causes que considerava justes. En revisar la documentació escrita amb motiu de l’homenatge he trobat, i he de confessar que no ha estat una sorpresa, una constatació molt generalitzada per part de tothom: Jesús va ser un mestre. Un mestre en el sentit més profund del terme. Ha estat un mestre com a bon professor que era i ha estat un mestre en l’art de viure i donar sentit a la vida. El doctor Meler proclamava que era “el mestre. Que és un referent més que pel que sap, pel que és; més que pel que diu, pel que fa; més que per la metodologia emprada, pel seu viure”. El doctor Sureda, que el va acompanyar durant tota la malaltia, també em va

manifestar que a la seva vida havia tingut dos mestres... i un, evidentment, havia estat Jesús Garanto. Encara que la seva activitat professional el va portar a col·laborar amb diverses institucions i iniciatives relacionades fonamentalment amb el camp de l’educació especial, va ser a la pròpia Universitat de Barcelona on va dedicar prioritàriament el seu temps i esforços. La seva honestedat personal i vàlua acadèmica el van situar en càrrecs de responsabilitat. I ho va fer amb tacte i eficàcia, valorant els seus col·laboradors i reconeixent agraïdament els seus petits èxits. Estimava la Universitat i la seva tasca i, per això, va ser generós en el seu esforç i dedicació.

Iñaki Echebarría, director adjunt de l’ICE

actualitat

L’òpera bufa Clementina, de Luigi Boccherini, clou el Cicle de Música ’òpera bufa Clementina, de Luigi Boccherini, es va representar els dies 27 i 28 de juny al Pati de Lletres de l’Edifici Històric de la UB. L’obra, amb text de Ramón de la Cruz, és una peça híbrida entre òpera i sarsuela on s’expliquen les tribulacions amoroses de dues germanes. Boccherini (Lucca, 1743-Madrid, 1805) va compondre l’obra el 1786 en forma de sarsuela, just en un moment de decliu del gènere. Després de restar anys en l’oblit, a mitjan segle XX es recupera la peça, però traduïda a l’italià com a òpera bufa. En les representacions que es van fer a la UB, la direcció musical va anar a càrrec de Fernando Marina, la direcció d’escena

de Joan Antón Sánchez i l’artística de Carmen Bustamente. Com en edicions anteriors, va actuar l’Orquestra de Cambra del Conservatori Superior de Música del Liceu, mentre que els cantants van ser alumnes de l’Aula de Cant dirigida per Carmen Bustamante i integrada en el Conservatori del Liceu. Com a novetat, enguany també van intervenir a la representació membres del grup de teatre de la Universitat AIET (Associació d’Investigació i Experimentació Teatral), com també de l’Estudi de Nancy Tuñón, dedicat a les arts interpretatives. El muntatge, que cloïa el XV cicle de Música a la UB, estava coproduït per la UB i el Conservatori Superior de Música del Liceu.

Conveni entre la UB i la Cambra de Comerç La Universitat de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona han signat un acord de col·laboració per facilitar la realització de pràctiques en empreses per part dels estudiants. Per a la UB, l’acord suposa ampliar el ventall d’empreses a les quals adreçar els estudiants que vulguin realitzar un període de formació pràctica en el món empresarial. Per a la Cambra, dóna resposta a una creixent demanda de les empreses interessades a acollir estudiants en règim de pràctiques. El Servei d’Informació i Atenció als Estudiants (SIAE) actuarà de coordinador entre la Cambra i les facultats a l’hora de gestionar aquests convenis de pràctiques. Durant aquest curs, prop de 6.000 estudiants han realitzat pràctiques en empreses, un 75% dels quals ho han fet mitjançant la signatura d’un Conveni de Cooperació Educativa, fórmula objecte del conveni amb la Cambra de Comerç.

La UB col·labora a la Casa del Món

Acord amb la Fundació Vila Casas per divulgar l’art contemporani oan Tugores, rector de la UB, i Antoni Vila Casas, president de la Fundació Vila Casas, van signar el 9 de juliol un conveni per promoure i impulsar el coneixement de l’art contemporani entre alumnes de 6 a 16 anys a Catalunya. Entre les activitats que es duran a terme destaca un curs d’extensió universitària sobre Art Contemporani adreçat fonamentalment a professorat de primària i secundària. Els docents que segueixin aquest curs conduiran després en els seus centres d’ensenyament tot un seguit d’activitats

d’aproximació a l’art i la cultura per als més joves. Tot el projecte estarà dirigit per un grup de treball de docents de la UB. Des de la seva creació, l’any 1988, la Fundació Vila Casas ha impulsat tot un seguit d’accions destinades a la difusió de l’art contemporani, entre les quals s’emmarca aquest conveni de col·laboració promogut ara. El conveni també preveu la col·laboració entre ambdues entitats per usar l’espai Volart de la Fundació amb l’objectiu d’exposar-hi obres realitzades per membres de la Universitat.

El regidor de participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, Pere Alcober, i el rector de la UB, Joan Tugores, van presentar el 10 de juny un conveni de col·laboració entre les dues entitats a la seu de La Casa del Món. L’acord consisteix precisament en la participació de la Fundació Solidaritat UB a La Casa del Món, una iniciativa municipal que té vocació de ser centre de referència per al desenvolupament de projectes de solidaritat i cooperació internacional. L’acord estableix que s’incorporarà a la Casa del Món l’espai d’Internet Observatori Solidaritat, elaborat per la Fundació Solidaritat UB i dedicat a temes com ara conflictes internacionals, drets humans i pau. També es treballarà conjuntament en temes de formació i sensibilització.

la universitat, avui

Títols de la UB arreu del món L’activitat docent de la UB té una projecció internacional a través de diferents vies: amb desplaçaments de professors a altres països per impartir cursos o seminaris concrets, estades d’alumnes estrangers als centres de la UB i a la inversa, etc. Una de les principals formes que pren aquesta presència internacional de la Universitat és la d’impartir títols de tercer cicle a l’estranger. ixí doncs, en països com Argentina, Nicaragua o Cuba és possible seguir màsters, postgraus i doctorats atorgats per la Universitat de Barcelona, que acredita la qualitat de les titulacions. L’experiència personal que representa per als professors desplaçar-se per fer classes i el fet de contribuir al sorgiment d’iniciatives docents pròpies en els països destinataris són alguns dels aspectes més rellevants d’aquestes iniciatives. “Les titulacions a l’estranger formen part d’una tendència a augmentar l’activitat acadèmica en altres països”, afirma el vicerector de Relacions Internacionals, Jordi Martinell. És una manera que alumnes d’arreu puguin seguir la formació de la UB sense els costos del desplaçament. Aquests cursos es donen normalment en el marc d’un conveni de col·laboració entre dues universitats, amb el qual es garanteix la qualitat dels continguts i del professorat. Tot sovint aquests acords entre universitats de diversos països provenen de coneixences prèvies entre investigadors en l’àmbit personal. Actualment tots els ensenyaments de tercer cicle de la UB fora de l’Estat tenen lloc a Llatinoamèrica, una àrea amb la qual hi ha, evidentment, el lligam de l’idioma. No obstant això, Jordi Martinell emfasitza que la Universitat està treballant per impulsar la seva presència en altres zones on és molt probable que cada cop s’incrementi més la demanda de professionals. Pel que fa als àmbits de coneixement en els quals la UB és més “exportadora”, corresponen a titulacions de la divisió de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials i de Ciències de l’Educació, encara que també hi ha ensenyaments inclo-

sos en la de Ciències Humanes i Socials o, fins i tot, en la de Ciències de la Salut. En el cas de les Ciències Experimentals i de la Salut hi ha el problema de “traslladar” la part experimental tenint en compte

Les titulacions a l’estranger permeten a alumnes d’arreu seguir la formació de la UB sense costos de desplaçament tot l’equipament que es requereix. Malgrat aquesta dificultat, es vol treballar en noves titulacions ofertes a l’estranger també en aquests camps. Entre els motius per potenciar aquesta mena d’ensenyaments hi ha el fet que són un enriquiment tant personal com acadèmic per als professors de la UB, que entren en contacte amb una societat i un sistema edu-

catiu diferents. “Des del vicerectorat volem animar els docents a implicar-se en aquest tipus d’iniciatives”, afirma Jordi Martinell. Cal recordar que a més de les titulacions que s’imparteixen a altres països, la UB també té tota una oferta on-line que poden seguir estudiants d’arreu. Un camí que es va obrir amb el Màster en Comerç i Finances Internacionals de la Facultat d’Econòmiques, dirigit per la professora Susanna Gordillo. La metodologia d’aquests cursos combina les classes presencials amb altres inputs de formació (sincrònics i asincrònics) perquè els alumnes assoleixin els mateixos objectius d’aprenentatge independentment de l’assistència a classe presencial. Tornant a les titulacions presencials a l’estranger, el professor José Luis Luzón, de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regionals, ha coordinat dues edicions del doctorat en Planificació Territorial i Desenvolupament Regional a la Universidad e Facultades de Salvador, al Brasil. Aquest doctorat actualment només s’imparteix a Barcelona, malgrat que el professor Luzón emfasitza que es mantenen les relacions amb Brasil i, en general, amb Amèrica Llatina. De fet, dels 35 estudiants matriculats en l’edició actual del doctorat, 31 provenen de països llatinoamericans. José Luis Luzón afirma que l’interès d’aquest tipus d’experiències és crear un nucli d’investigadors en el país en qüestió que en una etapa posterior sigui capaç de respondre a les demandes formatives al seu propi territori. Pel que fa a la seva experiència personal com a professor a Amèrica, aquest docent destaca l’alt grau de madu-

Alumnes de postgrau d’educació especial a la Universidad Nacional Autónoma de Nicaragua (León)

la universitat, avui

El vicerector Jordi Martinell en la seva intervenció en la cloenda d’un dels cursos a l’Havana

resa i de participació que ha trobat entre els alumnes brasilers del doctorat. Les formes d’organitzar els períodes lectius a l’hora d’impartir titulacions en altres països varia en cada cas. Per exemple, en el cas d’aquest doctorat en Planificació Territorial i Desenvolupament Regional es van anar desplaçant a Amèrica Llatina els diversos docents en períodes de quinze dies cadascun, de manera que les sessions es van repartir al llarg de tot l’any acadèmic. En altres titulacions l’activitat de classes es concentra en determinats dies a l’any, sovint anomenats encuentros, durant els quals es desplaça fins al país en qüestió tot un conjunt de docents.

Demanda de coneixements És el cas, per exemple, del doctorat en Dret Mercantil i Financer que coordina el professor Antoni Font a la Universitat de l’Havana (Cuba). Aquest curs han finalitzat els dos primers anys de docència. A partir d’ara, i amb vista a l’elaboració de la tesi, es mantindrà el contacte entre directors i doctorands a través de viatges de les dues parts, a més de l’ús d’eines com el correu electrònic. El professor Antoni Font explica que, en el cas del Dret Mercantil, a Cuba hi ha una demanda especialment important de coneixements. Es tracta d’un país on fins ara no s’han impartit aquestes matèries, de manera que “quan ha començat una tímida obertura a l’exterior, els professionals s’han trobat en desavantatge

en comparació amb els d’altres països”, explica Antoni Font. De fet, els alumnes que té el doctorat són normalment persones que treballen en organismes que mantenen un contacte amb l’exterior. El professor Antoni Font, que també dirigeix dos màsters a Nicaragua, remarca que per als docents participar en aquestes titulacions a Amèrica Llatina representa un contacte “amb cultures pròximes i alhora molt diferents”. Igualment, dins l’àmbit del Dret, però concretament en Dret Local, existeix el màster que coordina el professor Tomàs Font a la Universidad Nacional Autónoma de Nicaragua-León (Nicaragua). En aquest ensenyament, els mecanismes d’avaluació consisteixen en exàmens i una memòria final que es discuteix davant d’un tribunal, aprofitant alguns dels encuentros o mitjançant un desplaçament exprés dels docents. El professor Font explica que entre l’alumnat que segueix el màster hi ha una forta presència de funcionaris i que són estudiants molt preocupats per vincular de forma immediata els continguts amb la solució dels problemes que es troben en la seva tasca diària. Tomàs Font afegeix que en el cas del Dret la formació que es pot oferir a Amèrica Llatina té l’al·licient que el sistema jurídic d’aquests països procedeix en gran part de la tradició espanyola. A més, el funcionament de la Unió Europea interessa tant en l’àmbit polític com en l’econòmic donada l’existència d’entitats

com el MERCOSUR i d’altres projectes d’integració regional al continent americà. Pel que fa als docents, Tomàs Font assenyala l’enriquiment que suposen aquestes experiències no només des del punt de vista personal sinó també acadèmic, ja que es tracta de matèries que sovint poden ser estudiades de manera comparada. Quant al naixement d’aquestes titulacions a l’estranger, de vegades hi tenen un paper important determinades associacions i ONG. Hi ha un grup d’ensenyaments en concret de la divisió de Ciències de l’Educació, que actualment es fan en el marc de l’ONG Professorat Solidari. El professor Imbernon, del Departament de Didàctica i Organització Educativa, explica que hi ha, per exemple, col·laboracions amb la UNAN de León (Nicaragua) i amb Santo Domingo. “En aquests països l’educació és un tema prioritari, estan en reforma educativa i volen canviar una mentalitat molt clàssica que es troba entre els docents”, afirma. Dins l’àmbit de l’educació, una de les titulacions que actualment s’ofereix és el docto-

Les classes arreu suposen una experiencia personal i acadèmica per als docents rat en Desenvolupament Professional i Institucional per a la Qualitat Educativa a la Universidad Metropolitana de Ciencias de la Educación de Santiago de Xile. “És molt important l’enriquiment personal que suposa el fet d’impartir aquestes titulacions en el cas dels professors de la UB”, afirma Imbernon, que té una llarga experiència de col·laboració docent amb Amèrica Llatina, la qual es remunta als anys vuitanta. A més d’aquests exemples, s’estan impartint titulacions de la UB en molts altres àmbits. Per exemple, hi ha doctorats en filosofia, fisiopatologia, o economia internacional en països com Argentina, Xile o Cuba. Hi ha també màsters i postgraus en Dret Penal, Dret Internacional Públic, Economia del Desenvolupament, Pedagogia (perspectives de gènere i desenvolupament), Gestió Pública, Psicologia (dificultats en la infantesa i l’adolescència) o en Gestió i Organització de biblioteques universitàries. I

la universitat, avui

Prop de dos mil estudiants estrangers als cursos de tercer cicle rop de dos mil estudiants estrangers han triat la UB per cursar els estudis de postgrau i doctorat, xifra que representa un 20 per cent del total d'estudiants matriculats a tercer cicle, molt per sobre de la mitjana espanyola que és el 12%. El nom-

bre d'aquests estudiants estrangers a la Universitat de Barcelona ha registrat una evolució ascendent en els darrers anys, fet que demostra la presència internacional de la UB en matèria de tercer cicle. De la xifra global, aproximadament

Mari Carmen Cortés, (Mèxic)

1.300 estudiants estan matriculats en cursos de postgrau, dels quals un 80% són iberoamericans i un 10% europeus; dels 700 restants, que segueixen cursos de doctorat, un 68% són iberoamericans i un 14 % de la Unió Europea.

El que va trobar més atractiu d’aquest màster de la UB, i que va ser el motiu d’escollir-lo, va ser que el primer curs és més general i interdisciplinari i el segon s’especialitza bé en dret comunitari europeu o en organitzacions internacionals i cooperació internacional per al desenvolupament. Hi havia ofertes acadèmiques similars a Alemanya, però Melanie estava molt decidida a fer uns estudis de postgrau en un altre país. “Estic contenta de fer aquest màster perquè penso que em servirà molt en el meu desenvolupament tant professional com personal “, afirma.

“Vull tornar al meu país i treballar en la transformació de la gestió de centres educatius”

Mari Carmen Cortés està cursant el màster en Direcció i Gestió de Centres Educatius. La primera informació que va rebre sobre la UB va ser a través d’una entitat on treballa al seu país com a assessora del projecte de recerca i innovació “La gestió en l’Escola primària”, que es desenvolupa a Mèxic. “Per a aquest projecte tenim la valuosa col·laboració del professor Serafí Antúnez, de la UB, i més tard vaig tenir també l’oportunitat de conèixer un professor de Mèxic que aleshores estudiava aquest màster”, explica Mari Carmen. Deprés d’aquests contactes previs, Mari Carmen va fer una revisió dels màsters al seu país però no en va trobar cap amb l’orientació que buscava per enfortir la seva formació en aquesta àrea i va venir a Barcelona. Un cop acabi els seus estudis a la UB, vol tornar al seu país i seguir desenvolupant tasques com a assessora en temes de transformació de la gestió de centres educatius. “En especial m’agradaria treballar capacitant directius d’educació bàsica per proporcionar-los eines i enfortir la seva funció acadèmica perquè puguin donar suport a les escoles en el compliment de la seva missió”.

Rodrigo Moore, (Xile) “M’agrada molt el sistema de treball i l’ambient que es viu a la UB”

L’estada de Rodrigo Moore a la UB neix arran d’una beca que se li va concedir el darrer any acadèmic de la llicenciatura al seu país (beca Abate Molina de la Universidad de Talca, Chile) per realitzar una estada de quatre mesos en una universitat estrangera. La seva decisió va ser el grup de Genètica Molecular que dirigeix el professor Albert Boronat del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB. Aquesta estada va servir-li per conèixer els programes de doctorat i especialment el de Biomedicina. “Al meu país hi ha ofertes similars i de molt bon nivell però m’agradava la idea de fer el doctorat en un altre país, a més en tornar a Xile es valora molt el fet de realitzar el doctorat a l’estranger i més si és en un país com Espanya”, explica Rodrigo. “D’altra banda, m’agrada molt el sistema de treball i l’ambient que es viu a la UB”, afegeix. A més va acabar d’influir en la seva decisió el fet que se li concedís una beca doctoral en la convocatòria NATURE. El programa de beques al qual pertany preveu que durant el primer any es facin rotacions en diferents laboratoris per finalment decidir en quin es vol fer la tesi. En aquests moments, Rodrigo està realitzant la tesi en el grup de Bioquímica i Biologia Molecular del Càncer que dirigeix el professor Argilés i està investigant els mecanismes moleculars implicats en la pèrdua de massa muscular que s’observa en el càncer.

Melanie Loos, (Alemanya) “Aquest màster em servirà molt en el meu desenvolupament tant professional com personal”

Melanie Loos està cursant el màster en Estudis Internacionals amb l’especialitat en Dret Comunitari. Després d’acabar els seus estudis de traducció a Alemanya volia fer un postgrau a l’estranger, i concretament en Barcelona. “Així, em vaig informar de les possibilitats en el ámbit d’estudis internacionals i europeus a les universitats i centres de Barcelona”.

PREMIS DE LA FUNDACIÓ EPSON curs 200203 V PREMIS ROSINA RIBALTA Als millors projectes de tesi doctoral en l’àmbit de les tecnologies de la informació i de les comunicacions

IV PREMIS JOSÉ CANTERO Als millors treballs de Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior en l’àmbit de les tecnologies i els seus impactes socials

III PREMI D’ASSAIG EUSEBI COLOMER Al millor assaig sobre aspectes socials, filosòfics o ètics relacionats amb la nova societat tecnològica

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS T +93 237 34 00 www.fundacion-epson.es

Fundació EPSON IBÈRICA Av. Diagonal. 468, 8è A 08006 Barcelona, Espanya T +34 93 237 34 00 F +34 93 237 34 19 E-mail funepson@fundacion-epson.es

la universitat, avui

La Biblioteca, centre de coneixement Internet ha universalitzat l’accés a la BUB i al mateix temps les sales a les diferents facultats i escoles fan cada cop més funcions de llocs d’estudi i de cerca d’informació.

ctualment la Biblioteca de la UB (BUB) té l’objectiu no només de satisfer necessitats d’informació de la comunitat universitària, sinó també de ser un centre de creació de coneixement. Amb un fons d’un milió set-cents mil volums, entre els quals hi ha autèntics tresors bibliogràfics, ha desenvolupat tota una sèrie de serveis a través d’Internet per a la docència i la recerca. Dins d’aquest procés no solament s’ha universalitzat, mitjançant la xarxa, l’accés a la Biblioteca, sinó que les sales de la BUB a les diverses facultats i escoles estan adquirint cada cop més funcions com a llocs d’estudi i de cerca de tot tipus d’informació. Un exemple de com les funcions i els serveis de la Biblioteca es diversifiquen, en aquest cas per donar suport a la docència, són els Dossiers Electrònics. Es tracta d’uns espais que hi ha en el web on els professors poden dipositar per a la consulta dels alumnes tot un seguit de materials, des de bibliografia a diapositives, documents en Power Point, etc. A més, cada dossier inclou un fòrum a

Els Dossiers Electrònics són espais en la web on els professors poden dipositar material per a la consulta dels alumnes través del qual els estudiants que en són usuaris poden comunicar-se entre ells i amb els docents. L’ús que fan els estudiants d’aquests dossiers ha crescut espectacularment: si el febrer del 2001 hi havia hagut unes 21.000 sessions de consulta, el febrer d’enguany arribaven a 110.200. Actualment estan disponibles al web uns 4.690 dossiers electrònics i han

participat en la seva elaboració més de 1.300 docents. Dins el que es coneix com a biblioteca digital hi ha, a més d’aquests dossiers, tot d’altres prestacions. Es poden consultar, per exemple, els sumaris de 4.918 revistes del fons de la Biblioteca. En total la BUB rep uns sis mil títols de revistes, dels quals 4.000 són en versió digital. De fet, la Biblioteca té com a norma optar pel suport digital en comptes del paper en tots els casos on es pugui fer aquesta tria. També és possible consultar a través del web de la UB gairebé tres-centes bases de dades d’arreu del món. Algunes han estat creades per la mateixa BUB a partir del seu fons. És el cas d’IMAGO, que conté les imatges digitalitzades de les diapositives de la secció d’Art de la BUB i del Departament d’Història de l’Art. Es poden veure indexades 130.000 imatges d’obres d’art de tots els períodes. Un altre exemple de base de dades elaborada a la BUB és la de marques d’impressors, pensada per facilitar la recerca en obres antigues on sovint només figuren aquests dibuixos o marques per identificar l’impressor, en comptes del nom.

Des del Fons de Reserva s’ha iniciat un projecte de digitalització de les seves obres. En concret s’ha començat per algunes peces de la col·lecció Grewe, formada per llibres de cuina, alguns dels quals són dels segles XVI al XVIII. Així es garanteix la conservació de les obres mitjançant la creació d’imatges digitals per al seu accés futur, alhora que es difon el seu contingut a través del web. La iniciativa també ha servit per estudiar el procés per tal d’establir les pautes i la metodologia de treball amb vista a futurs projectes de digitalització dels Fons de Reserva.

Concessió a Internet Tota la tasca que s’està fent a la biblioteca digital també es reflecteix a l’activitat de les sales de la BUB a les diverses Facultats i Escoles. La directora de la Biblioteca, Dolors Lamarca, constata el fenomen que a mesura que augmenten els serveis a través de la xarxa curiosament la gent es desplaça més a les sales de la Biblioteca. Entre els motius pot haver-hi que les connexions des del domicili siguin massa deficients o cares. En tot cas, en un informe sobre els serveis de

la universitat, avui

biblioteca de les universitats públiques catalanes editat el desembre passat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari, s’afirma que “l’augment de l’accessibilitat remota dels serveis bibliotecaris ha fet aparèixer amb més rellevància el valor d’aquestes [de les biblioteques] com a espai per a l’estudi, la socialització i la descoberta”. Ara per ara, les diverses seccions de la Biblioteca inclouen una vintena de sales emplaçades a les diferents Facultats i

Diverses sales estan obertes en caps de setmana i festius Escoles de la UB i en total es disposa de fins a uns 6.400 llocs de lectura i unes 210 places en aules d’informàtica. Diverses sales estan obertes en caps de setmana i festius, seguint la tendència a ampliar tant com sigui possible l’horari de servei al públic. Actualment l’accés a la Biblioteca és per a tothom, mentre que només es pot sol·licitar el servei de préstec si es disposa del carnet d’usuari. Entre els objectius que té la BUB per a aquest any 2002 hi ha elevar el coneixement entre els usuaris dels recursos que se’ls ofereixen, cosa que inclou augmentar el nombre de sales d’informàtica i d’ordinadors a les diverses seccions de la BUB. Amb vista a les futures facultats de Geografia i Història i de Filosofia, emplaçades a l’Edifici Antoni

Caparrós que es construeix davant la Casa de la Caritat, es vol que les sales de la Biblioteca tinguin tots els equipaments necessaris per respondre a les necessitats de les noves tecnologies digitals. Uns altres objectius són milllorar la comunicació i facilitar l’ús dels fons i serveis de la Biblioteca, donar una atenció especial als docents perquè se sentin còmodes amb la utilització de les tecnologies de la informació, millorar l’organització mateixa i potenciar els serveis a les altres biblioteques i a la societat.

Taller de restauració La Biblioteca posseeix un taller de restauració amb tot l’equipament necessari per conservar el seu fons d’obres. Entre la maquinària de la qual es disposa hi ha una reintegradora per reomplir les zones perdudes de paper, una rentadora, una laminadora (per donar suport als papers fràgils), el material necessari per a l’enquadernació i una càmera d’envelliment per experimentar nous productes o el resultat de determinades restauracions. L’any 2001 aquest taller va restaurar un manuscrit, dos incunables, vuit llibres impresos, setanta gravats, un mapa, sis cartells, tres auques i set còdexs. També es van fer tot un seguit de reparacions i noves enquadernacions, entre d’altres tasques. El taller té a més del personal fix la col·laboració de becaris i estudiants de la UB (Belles Arts i de Biblioteconomia i Documentació) i de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Catalunya. I

Fons de reserva Un dels patrimonis més emblemàtics de la Biblioteca de la UB és el seu Fons de reserva, que disposa d’exemplars tan valuosos com la còpia més antiga que es conserva de la Crònica del Rei Jaume (1343) o la traducció catalana de la Regla de Sant Benet (1457). El Fons disposa de més de 2.000 manuscrits i uns 200.000 llibres, dels quals més de 700 són incunables (impresos abans del 1500). El Fons també gestiona les anomenades “col·leccions especials”. Una és la de Rudolf Grewe integrada per llibres de cuina, dels quals n’hi ha 128 d’antics (des del segle XVI al 1820) i gairebé 1.000 de moderns. També existeix la Biblioteca Salvador, que formava part del Museu Salvador i és producte de la labor botànica i científica que aquesta nissaga va anar recopilant al llarg de la seva història, des del segle XVII fins al segle XIX. A la col·lecció lul·liana es troben representades l’evolució i la història de la difusió de les obres de Ramon Llull i del lul·lisme des del segle XV, especialment pel que fa a les edicions. Inclou set incunables i una cinquantena d’edicions dels segles XVI al XVIII, i també tres manuscrits. Precisament la Biblioteca ha participat, amb el Departament de Filologia Catalana, en l’elaboració de la Base de Dades Ramon Llull a Internet. Ha estat creada pel doctor honoris causa per la UB Anthony Bonner i l’objectiu és ordenar, sistematitzar i facilitar la consulta exhaustiva de tota la informació referent a l’extensa producció de l’autor o a l’encara més extensa obra que li ha estat atribuïda. Recentment la UB també ha incorporat al seu fons una sèrie de documents personals de Joan SalvatPapasseit adquirits a la família Ramos Salvat, nebots i néts del poeta. La col·lecció inclou cartes, fotografies i llibres que formaven la biblioteca personal de l’autor.

la universitat, avui

Miquel Martínez, director de l’ICE: “Les polítiques educatives acostumen a abordar els problemes urgents oblidant els importants” Des del mes de març, Miquel Martínez, catedràtic de Teoria de l’Educació, dirigeix l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UB. Amb un ampli bagatge acadèmic i de recerca (especialment en l’àmbit de l’educació en valors) i una experiència prou intensa i recent com a gestor (va ser degà de Pedagogia del 1986 al 1991 i vicerector de Docència i Estudiants del 1994 al 2001), arriba a l’ICE en un moment en què el sistema educatiu i el paper de les escoles i dels educadors centren el debat de l’opinió pública i la classe política. D’aquest context, del qual ja parla en la seva darrera publicació Un lugar llamado escuela en la sociedad de la información y la diversidad (ed. Ariel), i de les noves necessitats de formació inicial i permanent del professorat parlem amb ell en aquesta entrevista.

En moments com l’actual, de temes per al debat no ens en falten: fracàs escolar, Llei de qualitat, el paper del professorat, immigració... com ho viu tot això la “ciència de l’educació”?

L’ICE té l’avantatge que aglutina l’estudi i la sistematització de l’educació amb la pràctica pedagògica. Aquí conflueixen professors d’infantil, primària i secundària, i professorat d’universitat; una convivència interessant que alhora permet un espai singular per a la reflexió. Des d’aquí, aquests temes, el debat que susciten, es veuen amb una certa preocupació, sobretot per la lleugeresa amb què es tracten per part dels polítics. Davant d’això haurem de pronunciar-nos. De fet ja hi ha qui des de fora o des de l’interior de l’ICE, gent de l’àmbit pedagògic, per descomptat, s’ha pronunciat i ho continuarà fent. El que també s’observa des de l’ICE, i també amb preocupació, és que ni les administracions, amb les

dament per a tots, i no només al nostre país, les polítiques educatives acostumen a abordar els problemes urgents oblidant els problemes importants. Quina opinió té de la Llei de qualitat?

El projecte de la Llei de qualitat arriba en un moment en què la majoria de persones està d’acord que cal reformar el sistema educatiu. És normal que en tots els sistemes educatius hi hagi un procés de reforma, de revisió, continuat. El problema és que s’aprofita l’ambient favorable al canvi, a la millora, per promoure una llei que, des del meu punt de vista, no resoldrà fàcilment els problemes reals del sistema. Aborda diverses qüestions, algunes d’importants, però d’altres no gaire adients. Coincidir en la identificació dels problemes no implica estar d’acord en les propostes de solució.

seves propostes de formació permanent, ni les universitats, en la formació inicial, atenen prou bé les necessitats del professorat. S’han de fer més coses de les que es fan. Com ara?

El reconeixement social de la tasca del professorat és un tema clau. La professionalitat i la il·lusió per resoldre els problemes que es donen a l’aula, com per exemple afrontar el tema de la immigració, el fracàs escolar, les necessitats educatives especials, van lligades al fet que el professorat estigui còmode i es trobi a gust amb allò que fa. En aquest moment hi ha un important malestar entre el professorat per la falta de reconeixement a la seva tasca i l’excés d’encàrrecs socials. Si no arreglem aquest problema bàsic difícilment podrem afrontar amb èxit la resta de problemes en l’àmbit de l’educació. Malaura-

S’acusa la Llei d’intentar solucionar el fracàs escolar amb la segregació dels alumnes partint dels resultats acadèmics...

No estic d’acord a seleccionar els alumnes en funció dels seus rendiments o capacitats des d’edats molt primerenques. Es pot argumentar que no és així, que els itineraris plantejats pel projecte de llei no han de portar necessàriament a un model educatiu segregador, però si des de petits se’ls comença a organitzar, a classificar, en funció del seu rendiment, de les seves capacitats, com podria ser en funció dels recursos econòmics o d’altres paràmetres, els serà molt més difícil entendre que el món és plural. Dotant les escoles de més recursos humans, valorant i donant suport a la tasca del professor, es podrien fer les agrupacions flexibles necessàries per potenciar el desenvolupament educatiu de cadascun dels alumnes sense que perdin el sentit que pertanyen a un mateix món. I per a això no fa falta una nova llei.

la universitat, avui

Quina és l’aportació de l’ICE a les necessitats canviants del sistema educatiu i de la nostra societat?

L’ICE té una trajectòria àmplia i molt rica en formació permanent de professorat d’infantil, primària, secundària i formació professional, i en aquest àmbit va afegint constantment noves ofertes. Durant els pròxims anys, la dimensió del professor com a tutor serà un dels eixos al voltant del qual l’ICE promourà accions de formació permanent. D’altra banda, no volem avançar d’esquena a la realitat. La formació dels professionals de l’educació està superant els marcs de l’escola i, per tant, ja hem començat, amb un fort impuls, a treballar en l’àmbit de l’educació de persones adultes i la intervenció sociocomunitària. El passat mes de juliol, per posar un exemple, l’ICE va organitzar, en col·laboració amb la Conselleria de Benestar Social, la primera escola d’estiu de formadors d’adults, amb més de 500 inscrits. Un tercer àmbit d’actuació, que ocuparà un lloc destacat en el programa dels pròxims anys, és la formació del professorat universitari. En els darrers dos anys hem afegit al programa de l’ICE tasques de formació inicial d’aquest professorat i ara ens centrem en la creació de grups de treball sobre aspectes fona-

mentals de la seva formació acadèmica, per exemple la convergència europea, les tutories, la formació en noves tecnologies, la formació del professorat novell i, més endavant, en col·laboració amb els vicerectorats cor-

“El reconeixement social de la tasca del professorat és un tema clau” responents, en programes formatius sobre innovació i docència universitària, i sobre gestió i política universitària. Altres objectius que ens plantegem des de l’ICE, en l’àmbit de la recerca, són potenciar diverses àrees com ara llengües, educació i diversitat; aprenentatge universitari; aprenentatge virtual; sistemes d’avaluació i rendiment en l’aprenentatge; i finalment,

establir un àmbit d’anàlisi sobre els models de formació del professorat. Pel que fa al professorat universitari, cap a on ha d’anar la seva formació?

Hauria d’adreçar-se no tan sols a la formació docent sinó també a la d’iniciació a la recerca i a la gestió. Aquestes tres tasques són difícils de separar en l’àmbit universitari i, actualment, amb els processos d’avaluació del professorat i el reconeixement de l’activitat docent, les ofertes formatives en aquest aspecte són una necessitat real. L’ICE ho està afrontant amb la col·laboració de totes les Divisions de la UB. Hem de ser conscients que la manera de ser i les funcions del professorat universitari estan canviant, com estan canviant el sentit i les funcions de la Universitat. I Ester Colominas

Més opinions… Sobre la immigració a les aules

“Els recursos humans i el suport al professorat són indispensables en un tema que afecta el conjunt de l’escola i el mapa escolar de la ciutat. Si el problema no s’afronta com cal derivarem en l’aïllament i en els problemes d’integració i de reconeixement d’una nova manera d’entendre la ciutadania, molt més plural i heterogènia.” Sobre l’escola pública i l’escola privada

“La política educativa hauria d’afrontar el tema amb unes perspectives noves, amb la voluntat d’anar cap a l’escola plural, incentivant i, si cal exigint, que aquelles escoles que reben fons públics, siguin públiques o concertades, realment responguin als criteris pels quals la societat les finança. Si el finançament no fos suficient s’hauria d’incrementar, com s’hauria de justificar també el cobrament d’un tipus de quotes que dificulten de facto l’accés de tothom. És l’única manera de superar la dicotomia entre escola de titularitat pública i escola de titularitat privada.” Sobre el fracàs escolar i la importància de l’esforç

“Quan un país allarga l’escolaritat obligatòria és normal que vegi augmentat l’índex de fracàs escolar, però no hem d’oblidar que també veu incrementat el nivell educatiu global de la població.” Sobre l’educació en valors

“És un tema central en el procés educatiu. Els valors que recollirem dependran del model d’escola que dissenyem. Si només perseguim resultats i alt rendiment potser ens deixarem moltes coses pel camí.” Sobre la conflictivitat i la permissivitat a l’escola

En molts centres hi ha hagut una concepció de l’autoritat equivocada; una cosa és que el professorat imposi la seva autoritat sense més i una altra que es perdin els sistemes de referència. El professorat que treballa en centres conflictius sap que el conflicte també és una oportunitat educativa. La seva resolució sovint depèn més del lideratge natural del professor que de l’existència o no d’un reglament.”

la universitat, avui

Tradició i novetats en el màster en Drogodependències El màster en Drogodependències de la UB, que ja fa 16 anys que s'imparteix, és una titulació capdavantera no solament dins de l’Estat espanyol sinó també a la Unió Europea. Està emmarcat dins l’oferta de Cursos de Postgrau del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Divisió de Ciències de la Salut. El màster ha tingut sempre un enfocament multidisciplinari i multiprofessional, seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Ara, en el curs 2001-2002, la titulació ha obert una nova etapa oferint una versió on-line.

l director del màster, el catedràtic de psicobiologia Miquel Sánchez-Turet, explica que el fet que el màster fos el primer en aquest tema a Espanya en l’àmbit universitari va propiciar, des dels inicis, la participació en fòrums mundials, per exemple en el Comitè de l’OMS sobre formació de professionals en l’àmbit de les drogodependències. Seguint precisament les recomanacions de l’OMS, el màster persegueix una formació multidisciplinària i enfocada al treball en equip de professionals de diferents àmbits. Els continguts s’estructuren d’acord amb un model biopsicosocial, també segons les indicacions de l’OMS. El professorat està compost per investigadors i professionals de diverses entitats. A més, els aspectes de més actualitat es tracten mitjançant conferències de ponents que vénen a impartir una sessió puntual. Els estudiants segueixen un total de 410 hores pràctiques i 290 de teòriques, repartides en dos cursos acadèmics. Les pràctiques del primer any consisteixen en un rotatori pels centres

reconeguts dins la Xarxa de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya (centres d’atenció a toxicòmans, comunitats terapèutiques, hospitals, fundacions privades, etc.). El segon any l’estudiant tria a quin centre concret vol fer l’estada en pràctiques. Pel que fa a les sessions teòriques, el primer any són comunes per a tots els estudiants i abasten temes com els aspectes generals de les drogues, les mesures preventives i les substàncies: patologia i terapèutica. En el segon curs es pot triar entre un conjunt de seminaris, de manera que es pot aconseguir una certa especialització que no és mai total, perquè es vol mantenir el criteri de formació multidisciplinària i multiprofessional abans esmentat. Durant tot aquest temps en què s’ha impartit el màster s’han viscut els canvis que ha anat experimentant el món d’atenció a les drogodependències. Per exemple, pel que fa a la inserció laboral, cada cop hi ha més titulats d’aquest ensenyament que treballen en l’àmbit privat, en

ONG i en tasques de prevenció, a més de les tradicionals d’assistència i recerca. “Quan vam començar era força inaudit pensar que algú pogués dedicar-se professionalment al camp de la prevenció”, explica el professor Sánchez-Turet. El màster, que és una titulació gestionada per Les Heures, té el suport de diverses entitats, com ara el Departament de Santitat i Seguretat Social de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació. A més, el grup de recerca en Drogodependències en el marc en què s’imparteix aquest ensenyament està integrat en el Parc Científic de Barcelona així

com en la Xarxa Temàtica Interregional de Drogodependències (XTI-CTP 2001-2003), dins el III Pla de Recerca de Catalunya de la Generalitat.

On-line La primera edició on-line del màster s’inclou dins l’oferta de l’Escola Virtual de Salut, d’UB Virtual. La iniciativa va néixer a partir del diàleg establert amb professionals i investigadors de països llatinoamericans, encara que també s’han matriculat en aquesta primera edició persones de la resta de l’Estat. Entre els plans de futur figura establir un grup de docents que coordinin les pràctiques en cada país on hi hagi estudiants de l’edició on-line. La majoria del professorat és el mateix que en l’edició presencial i els continguts s’estan adaptant a l’ensenyament a distància.

la universitat, avui

UB a la xarx@ En aquesta pàgina anirem presentant algunes de les informacions i serveis d’interès que podeu trobar a la web de la UB.

Oferta de Tercer cicle les pàgines web de la UB és possible trobar informació de les diferents titulacions de màster, postgrau i doctorat que ofereix la Universitat de Barcelona.

A la mateixa pàgina principal de la Universitat hi ha l’apartat Estudiar a la UB, dins el qual trobeu els apartats de Doctorats; Postgraus i Màsters; Formació Continuada; i Formació a Distància. Si entreu al primer podreu consultar els programes de doctorat existents de tres formes: segons l’àrea de coneixement que us interessa, segons la titulació d’accés o amb un formulari que permet fer la tria pel departament o la facultat on s’imparteix el doctorat. També hi ha enllaços que contenen la normativa vigent en programes de doctorat,

informació sobre la matrícula, o les darreres guies de doctorat que ha editat la UB en arxius PDF. A l’apartat de Postgraus i Màsters hi ha una primera divisió de les titulacions per àrees de coneixement: Ciències Humanes i Socials; Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials; Ciències Experimentals i Matemàtiques; Ciències de la Salut; i Ciències de l’Educació. També existeix un enllaç per consultar la normativa que regeix aquests ensenyaments. L’apartat de Formació Continuada porta a les pàgines web de Les Heures, a l’espai on figura l’oferta formativa del centre. Finalment, a Formació a Distància trobeu enllaços a UB Virtual.

www.ub.edu/acad/postgrau.htm

Espai Professorat ’enllaç Espai Professorat, a la pàgina web principal de la UB, permet accedir de forma estructurada a les notícies del web de la Universitat (i a pàgines externes) que poden ser d’interès per al col·lectiu de docents i investigadors de la UB.

En entrar a Espai Professorat trobem el Tauler d’Anuncis, que recull tot d’informacions útils de tipus divers (com ara convocatòries de beques, cursos, activitats culturals, etcètera). A la franja esquerra de la pantalla hi ha tot d’enllaços vinculats amb l’actualitat, per exemple la revista digital de la Universitat Comunicacions UB, l’agenda d’actes a la Universitat, el recull de premsa diari, etcètera. A la banda dreta de la pàgina web es troben els cercadors de personal de la Universitat, els usats per localitzar pàgines dins el web de la UB i algunes web suggerides. A la part superior de la pantalla hi ha una barra

de navegació amb els principals apartats: Recursos (que inclou, per exemple, enllaços a la Biblioteca, diferents normatives que afecten el professorat, pàgines del centre d’informàtica, etcètera); Docència (activitats d’innovació docent, beques per al professorat…); Recerca (estructura de la recerca a la UB, suport a la recerca, programes…); Treballar a la UB (concursos i oposicions per al professorat, representació sindical, avantatges per al col·lectiu…); Serveis (principals unitats i serveis d’utilitat per al desenvolupament de la tasca del professorat, com OSSMA, SCT, CIUB, etcètera) i la UB (conté informació institucional i l’estructura organitzativa de la UB i el seu grup).

www.ub.edu/spers/pdi/espaiprof/

la universitat, avui

Rafael Entrena, catedràtic de Dret Administratiu:

“Els drets fonamentals depenen molt de l’eficàcia de l’Administració” El catedràtic Rafael Entrena, un dels especialistes més importants en la doctrina del Dret Administratiu a Espanya, s’ha jubilat enguany després d’haver exercit com a docent a la UB durant més de 40 anys. La seva obra Curs de Dret Administratiu, que ara està actualitzant per a una nova edició, és un text de referència per a la docència en aquest camp. A més de la seva tasca com a catedràtic, exerceix com a advocat i ha ocupat càrrecs en entitats com l’Asociación Española de Ciencias Administrativas o l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. És membre del consell de redacció de la Revista de Administración Pública i recentment ha estat nomenat membre del Consell Tributari de Barcelona. Com ha estat la relació entre la tasca de docent i l’exercici del dret?

Crec que és molt important, sobretot per als que ensenyem assignatures pràctiques, tenir aquesta visió de l’exercici del dret. Per descomptat, per a la meva actuació professional com a advocat ha estat fonamental la tasca que he realitzat com a catedràtic. No oblidem que un vessant qualificat de l’exercici de l’advocacia és l’emissió de dictàmens; fins ara he emès uns 280 dictàmens, que en si ja són una forma d’investigació. D’altra banda, penso que els meus alumnes s’han beneficiat de la meva experiència com a advocat. La vida del jurista no pot estar aïllada del món. Amb quins criteris creu que s’haurien de regir de les grans ciutats com Barcelona?

Jo sostinc que en el cas de les grans ciutats es dictin unes bases distintes a les que s’apliquen normalment, ja que hi ha una problemàtica singular. Em sembla que potser seria bo superar el sistema tradicional d’organització dels municipis a Espanya, i fer ús d’una possibilitat que es troba a l’article 140 de la Constitució i que consisteix a elegir directament l’alcalde i

Aquí es va seguir la solució de crear diverses entitats de caràcter metropolità de tipus vertical. És una qüestió de tanta entitat que s’hauria d’haver fet per consens i no va ser així. Què comporta això a la llarga? El ciutadà de Barcelona té sobre les seves espatlles, i sobre les seves butxaques, un seguit d’organismes públics. Tot això cal replantejar-ho. Com estan incidint les directives de la UE en la regulació de contractes públics?

que aquest nomeni el seu govern. Que s’elegeixi, alhora, el Ple de l’Ajuntament perquè exerceixi una funció de control, de legislació i de programació de l’activitat municipal. També seria positiu que hi hagués òrgans especialitzats; un regidor pot representar molt bé un districte però

“En les grans ciutats seria bo elegir directament l’alcalde” no té per què tenir la formació tècnica que li permeti dirigir un servei. Barcelona té una problemàtica singular perquè té només uns 90 km2 de terme municipal i això augmenta els problemes. Quan una ciutat com Madrid té una gran extensió disposa de més marge per abordar la regulació i la prestació dels serveis. En els anys seixanta es dicten les lleis del gran Madrid, la gran València, el gran Bilbao, en totes les quals es permetia la incorporació d’altres municipis. En canvi, en el cas de Barcelona, es diu que es faci una comissió d’urbanisme i serveis comuns de Barcelona i altres municipis, els quals subsisteixen, potser perquè tenen una tradició històrica.

22 22

A la UE li preocupa que hi hagi una “netedat” en l’adjudicació dels contractes per vetllar pels principis de publicitat, de concurrència, de competència, etc. Què passa? Es busquen formes per fugir de l’aplicació de les seves directives. Les administracions creen societats privades de capital públic i, mitjançant aquestes, es produeix la prestació dels serveis i l’administració dels fons sense sotmetre’s als controls que comportaria l’aplicació rigorosa de la Llei de contractes. En aquest sentit, és exemplar el cas de l’Administració de correus. Es diu “estem estipulant un contracte privat” i el particular s’ho creu. Però en les clàusules s’insereix tota la part lleonina a favor de l’Administració, la qual es reserva la facultat de modificar, d’interpretar, de resoldre... No es reconeix, però, l’altra cara del dret administratiu: la garantia del particular. Com caldria millorar l’aplicació del dret administratiu?

Segons la llei, l’administració serveix, amb objectivitat, els interessos generals. El punt de partida és aquest: fer arribar a l’Administració la cultura de servei. Cultura que, entre altres coses, suposa per exemple resoldre les peticions que s’adrecen a l’Administració. Segons la Constitució la missió de l’Administració és eliminar els obstacles que impedeixen que els drets d’igualtat, d’oportunitat, siguin reals i efectius. És a dir, que en gran mesura la sort dels drets fonamentals dels ciutadans depèn de l’eficàcia de l’Administració.

diàlegs al claustre

Bioètica i dret: preguntes per al segle XXI Conversa entre

Josep Egozcue i Maria Casado El catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Egozcue i la professora de Filosofia del Dret, Moral i Política Maria Casado pertanyen a l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB, situat al Parc Científic de Barcelona. Està dedicat a una línia de recerca pluridisciplinària que analitza científicament les implicacions ètiques, socials i jurídiques de la biotecnologia per proposar, posteriorment, actuacions concretes. En aquesta conversa Josep Egozcue i Maria Casado passen revista a temes com el paper de l’Observatori en el context polític actual, la recerca amb embrions i cèl·lules mare, o les normatives en què ha d’emmarcar-se la recerca en aquest segle XXI.

EGOZCUE: Podríem dir que l’Observatori té un determinat tipus de plantejament. I és tan civilitzat que fins i tot les persones més conservadores diuen, en privat, que estan d’acord amb tu, encara que en públic no ho puguin dir. Estic parlant del Govern i, naturalment, de l’Església, que també ho diu. Algunes de les iniciatives de l’Observatori potser han tingut menys efectes pràctics dels que s’esperaven a causa de la situació política, però alhora això els ha donat un major ressò social, precisament perquè estaven en contra de les posicions oficials. CASADO: L ‘Observatori té com a base el grup que es va anar aglutinant a partir de la creació del Màster en Bioètica i Dret. Ja fa bastants anys d’això, perquè a hores d’ara tenim cinc promocions fetes, de dos anys cadascuna. Ha estat la manera d’incorporar investigadors de disciplines molt diferents, ens ha unit l’interès profes-

sional per divulgar el treball que fem, per establir una relació societat-universitat més intensa i de major reciprocitat. Volíem que el treball que es feia en el camp de la investigació transcendís l’àmbit social i també mirar de tenir una incidència política. Nosaltres, com a grup, sempre hem partit d’aquest plantejament pluridisciplinari i laic, naturalment, que intentava donar resposta als problemes dins del marc de l’estat de dret, entenent que la societat, tant l’espanyola com la catalana, són plurals i que les respostes dins de marcs de creences són insuficients ja que hi ha un pluralisme bàsic que, a més a més d’un fet, és un valor que cal potenciar. A partir d’aquí s’ha anat formant el grup i s’han unit a aquest repte d’ajuntar la bioètica amb el dret i els drets humans persones d’orígens culturals, de professions i d’ideologies diferents, que han cristal·litzat en la creació d’aquest centre d’investigació de la Univer-

Josep Egozcue és catedràtic de Biologia Cel·lular de la UAB, cap del Laboratori de Citogenètica de l’Institut de Biologia Fonamental Vicent Villar Palasí i responsable del Grup d’Investigacions en Embrions Preimplantacionals Humans de la UAB. També és responsable de la Xarxa Temàtica sobre Reproducció i del Grup de Recerca Consolidat en Biologia Cel·lular de la Generalitat de Catalunya. Entre altres distincions posseeix la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca. És professor del Màster en Bioètica y Dret de la UB i membre de la Junta Directiva de l’Observatori de Bioètica i Dret, al Parc Científic de Barcelona. És assessor de nombroses entitats nacionals i internacionals.

Maria Casado és directora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB, ublicat al Parc Científic de Barcelona, i dirigeix el Màster de Bioètica i Dret de la UB. És professora de Filosofia del Dret, Moral i Política, secretària del Comitè de Bioètica de la UB, membre del Comitè d’Ètica de l’Hospital de Barcelona, del Comitè Ètic d’Assaigs Clínics de l’Hospital Clínic de Barcelona i del Comitè de Bioètica de Catalunya. És membre fundadora de la Associació Europea de Bioètica Racional, presideix l’Associació de Bioètica i Dret i dirigeix el grup de recerca consolidat de Bioètica, Dret i Societat. També és responsable de la Xarxa Temàtica sobre Bioètica i Drets Humans de la CIRIT.

diàlegs al claustre

sitat de Barcelona que és l’Observatori de Bioètica i Dret. A més a més, vam tenir la sort que es creés al Parc Científic de Barcelona i vam poder venir a treballar aquí com a grup pluridisciplinari. També ha servit el fet de constituir-nos en una xarxa, de primer informal i després amb alguns ajuts oficials, com ara la xarxa temàtica de la CIRIT amb universitats d’altres llocs del país i de l’Estat. I també hem establert contactes internacionals en l’àmbit de la Unió Europea i d’Amèrica Llatina. E: A Europa, tots els aspectes de la medicina que nosaltres hem tractat principalment són els relacionats amb la reproducció assistida, amb les cèl·lules mare, etcètera, que a la Unió Europea han estat obstaculitzats enormement pels grups democratacristians, els quals normalment són cristians molt poc demòcrates. Aquí el canvi s’ha vist no amb el pas del govern socialista al del PP, sinó ja en la segona legislatura del PP. En la primera hi va haver una continuïtat, sense més problemes; ha estat en la segona quan jo crec que hi ha hagut un canvi qualitatiu molt important. S’aprecia una notable diferència entre les tendències que es donen als països conservadors respecte als més socialdemòcrates. L’exemple d’Itàlia és brutal. Itàlia mai no ha tingut una llei ben definida sobre tots aquests temes i ara, amb les eleccions de Berlusconi i companyia, han presentat un projecte de llei que espanta, sembla medieval, i l’aprovaran. Hem estat parlant aquests dies amb diferents investigadors que treballen en aquest camp i estan segurs que l’aprovaran pràcticament sense esmenes. C: Hi ha una sèrie de paradoxes als països molt curioses. Per exemple, respecte a la legislació sobre l’avortament. Al Parlament Europeu, ara mateix està en discussió un informe del Grup de No-Discriminació, crec que s’anomena així, que planteja la necessitat d’uniformitzar en l’àmbit europeu la legislació sobre la matèria. S’estan donant casos, com ara els de l’Europa de l’est, que tenen una realitat i una legislació bastant diferents, i entre els mateixos països de la UE tampoc no hi ha uniformitat. També es posa de manifest que legislacions semblants es poden aplicar d’una manera molt diferent, com pot ser el cas d’Espanya i Portugal. En aquests països tenim un sistema d’avortament per indicacions semblant, però a Espanya la pràctica

en la medicina privada és bastant permissiva. De fet, s’està passant a la indicació socioeconòmica com a supòsit de salut de la mare, cosa que no és certa; jo crec que s’hauria d’acceptar aquest supòsit clarament en la llei, en lloc de fer aquesta espècie de política de tapar-se els ulls. En canvi, a Portugal són molt estrictes en l’aplicació. La pràctica d’una llei semblant és diferent i això fa que hi hagi portugueses que vénen a avortar a Espanya. E: I els italians començaran a anar a altres països, el mateix que està passant amb l’anonimat a Suècia. Com que a Suècia no s’admet l’anonimat dels donants d’esperma i d’oòcits, les dones van a fer-se inseminacions a Noruega. La situació no és bona, però, de totes maneres, crec que s’està notant darrerament la influència de les opinions de la Comissió Europea, perquè el fet que Prodi volgués presentar l’últim informe de la Comissió d’Ètica sobre cèl·lules mare, la proposta d’ara sobre la legislació comunitària de l’avortament, que és una iniciativa que a mi gairebé em va sorprendre... C: Crec que s’està notant la influència dels diversos grups que hem treballat en aquest sentit, sense tenir la mateixa ideologia, que és el que passava abans. Quan un govern o qualsevol òrgan de l’Administració demanava un informe sobre com calia legislar això, sempre sortien els mateixos grups d’un caràcter tremendament conservador. Ara hi ha grups més plurals que també posen el resultat dels seus projectes a disposició de les administracions o del parlament. Potser no hem tingut prou repercussió perquè sempre ens facin cas, però sí que s’han

generat diverses preguntes parlamentàries, proposicions no de llei, etcètera. És evident, per tant, que movem el debat, i d’una manera que em sembla molt interessant i necessària que és subministrant informació fiable de les persones que estan treballant en aquests temes. Aleshores, la gent ja no discuteix sobre fantasmes i ciència ficció sinó sobre coses molt més concretes. Jo, això ho detecto moltes vegades quan vaig a segons quins llocs on no hi ha grups d’aquest tipus i veig que les preguntes que fa la gent són molt de ciència ficció. Per exemple, pel que fa a les voluntats anticipades penso que sí que hi hem influït. El procés és el següent. Primerament el Conveni de drets humans i biomedicina inclou en un dels articles que cal donar validesa a les voluntats anticipades. A Espanya, aquest era l’únic punt que no estava desenvolupat per llei. Aleshores, la comunitat catalana és la primera que fa una llei, la Llei 21/00 que entra en vigor l’any 2000 i que surt a la fi de 1999 per donar validesa a aquestes voluntats. Però, és clar, el fet que la llei digui “seran acceptades les voluntats anticipades i es consideraran...”, que tampoc no diu en quina mesura són vinculants, no subministra al ciutadà una eina per poder manifestar la seva voluntat. Perquè, és clar, que algú hagi de començar a pensar davant un full en blanc què vol que li facin i què no és difícil. Així doncs, el que el nostre Document sobre voluntats anticipades va intentar fer era aportar una base perquè cadascú, segons la seva diferent ideologia, pogués emplenar el document i posar-hi creus, de manera que s’obrís o es tanqués en funció del seu plantejament vital. Al país hi havia dos documents anteriors: un era de l’associació Dret a Morir Dignament i l’altre dels

diàlegs al claustre

bisbes, de la Conferència Episcopal. Nosaltres el que vam intentar va ser elaborar un document vàlid per a tota la ciutadania. Per exemple, ara mateix estem treballant en el Document de la salut sexual i reproductiva de l’adolescent. Doncs bé, jo crec que és una ocasió de primera magnitud perquè la gent sàpiga que en determinats llocs no s’atén els adolescents si no hi acudeixen amb els pares; o que hi ha una sèrie d’instruccions, no sabem ben bé amb quin valor, que diuen que aquests necessiten el consentiment patern per a la recepta d’anticonceptius, per exemple. E: Crec que és molt important una de les accions que porta a terme l’Observatori: fer pedagogia, perquè en els darrers deu, quinze o vint anys hi ha hagut un canvi enorme en la manera de pensar de la societat. I això és gràcies, bàsicament, als mitjans de comunicació i a Internet, perquè abans la gent no disposava de cap informació. Com que la gent no llegeix, tenia la informació que li donava el capellà als pobles, el mestre o qui fos, i absolutament res més. I arriba un moment en què la gent pot accedir a informació, però el cas és que no sap quina és bona i quina és dolenta, i per això et trobes tants cops aquest primer esglaó de tabús o d’idees estranyes perquè un senyor ha anat a informar-se sobre cèl·lules mare i li ha sortit una pàgina de no sé què...

Recerca amb embrions i cèl·lules mare E: És obvi que actualment hi ha una sèrie de línies en biomedicina que són importantíssimes i on segurament es poden trobar resultats investigant amb embrions. Els models animals no serveixen, i això està demostradíssim. Quan nosaltres vam fer el Document sobre investigació amb embrions

humans, vam arribar, fins i tot, a limitar el tipus d’embrió a utilitzar d’una manera enormement respectuosa amb les creences d’altres persones. Però el que és evident és que hi ha desenes i centenars de milers de milions d’embrions i n’hi continuarà havent, perquè si es vol tenir un èxit raonable en una transferència sempre es produiran més embrions que els que es transferiran, i per això hi haurà embrions que seran en un cannister d’un contenidor de nitrogen líquid i que s’aniran morint dignament, com diuen els que estan en contra de l’ús d’embrions en investigacions... No sé què vol dir “morirse dignament” en aquestes condicions, oi? Per tant, aquests embrions que ningú no vol i que no naixeran mai és importantíssim utilitzar-los en investigació. Vam començar a treballar en aquest document d’investigació en embrions i, lògicament, d’aquí va sortir el segon, que va ser el de les cèl·lules mare. C: És important mostrar a la gent que estem parlant d’unes cèl·lules sobre una placa de vidre, raó per la qual sempre il·lustrem la portada dels nostres documents amb allò de què parlem. Aquests embrions no estan implantats i el seu únic destí és ser investigats o destruïts, s’entén amb “embrions sobrants” que el termini per a la destinació reproductiva ja ha passat, o també pot ser que els donants dels quals procedia el material dels embrions ja no els vulguin per a la seva reproducció. Aleshores establim un arbre de decisions que és important que s’inclogui, fins i tot, en els consentiments informats de la gent que se sotmet a processos de reproducció assistida, on se’ls plantegi, per exemple, la pregunta de què volen fer amb els embrions sobrers. Ells poden triar que siguin per a la seva pròpia reproducció, per donar-los a altres parelles o dones que necessiten reproducció assistida, per a investigació o per ser destruïts. La voluntat de les persones de qui procedeix aquest material genètic és el primer requisit que cal tenir en compte. El primer requisit té a veure amb el principi d’autonomia del subjecte i nosaltres, quan treballàvem en això, dubtàvem sobre si era convenient establir una jerarquització prèvia. I vam decidir que no; era millor que cadascú digués per a què el preferia. Però també vam considerar que no n’hi havia prou amb aquesta autonomia dels subjectes, sinó que potser la societat hauria d’establir uns requisits que podien anar més enllà. Calia

tenir en compte el sentit social, és a dir, la idoneïtat del projecte d’investigació per al qual s’utilitzaven aquells embrions. E: Hi ha una imatge que no és adequada però que la gent utilitza molt en les discussions ètiques, que és que l’embrió congelat i abandonat és com una persona en coma, i no és un bon argument perquè és donar a l’embrió el mateix nivell que a una persona. Però en realitat no és el mateix nivell; l’embrió és una bola de cèl·lules i la persona, encara que estigui morta i mantinguda amb vida artificialment, és una persona. Són dues coses diferents. Per tant, la comparació és dolenta, però s’ha dit que de la mateixa manera que, d’aquesta persona, se’n poden utilitzar els òrgans per a trasplantaments, doncs es poden fer servir aquests embrions per obtenir cèl·lules mare. Però pot arribar un moment en què es decideixi que, en el cas d’aquestes persones i a causa de l’escassetat d’òrgans, la donació sigui obligatòria. Tampoc no seria tan absurd dir que és obligatori que qualsevol embrió que no s’hagi d’utilitzar per a la reproducció pugui ser utilitzat per a la investigació. De fet, si vols, això limita l’autonomia de les persones, però pensa que hi ha centres on no accepten les parelles per a la reproducció assistida si no signen un document dient que donaran els embrions sobrants per a altres parelles. Això és una limitació a l’autonomia de les persones. És clar que hi ha un dret a acceptar o no els pacients, ja que estic parlant de medicina privada, però en el fons s’està limitant les persones.

Trasplantaments C: Bé, de limitacions als drets de les persones se’n poden establir sempre que sigui

diàlegs al claustre

amb la garantia de la norma de rang legal suficient, i aleshores no hi ha problema, perquè el que tu proposes sobre la llei de trasplantaments, de fet, la decisió legal que siguem donants universalment, excepte que hàgim manifestat el contrari, penso que és una decisió política important, forta i que fomenta els trasplantaments. Crec que cal discutir aquest tema seriosament. E: Sí, sobretot tenint en compte que aquí hi ha dos aspectes. D’una banda, si és un membre de la família, hi ha un “xantatge” moral molt important. És com si tu demanes la donació d’embrions per a investigació a una família que té una determinada malaltia. Evidentment, la resposta serà al cent per cent que sí. Però quan s’apel·la a l’altruisme també és una forma, com tu deies, de forçar les persones perquè penso que en aquests moments hi ha una moda de solidaritat. No dic que no hi hagi gent solidària però n’hi ha molta que s’hi afegeix simplement perquè està de moda. I, en el fons, la persona se sent més pressionada per aquesta moda de la “marca” solidaritat. I això canviarà i, al cap d’un temps, desapareixerà.

Informació C: Crec que en tots aquests terrenys cal demanar informació i transparència, i a més és un element de democratització de la societat. En aquesta societat, donar informació i fomentar la transparència és una decisió gairebé política a favor de la democratització real. I, almenys, des del meu punt de vista és un dels objectius del grup: la lluita contra el prejudici. E: A més a més, crec que el que més ha canviat la societat ha estat l’accés a la

informació, perquè la gent sap coses i si li criden l’atenció pregunta. I si encara li criden més l’atenció, no li costa gens anar a un cercador i trobar desenes o centenars o milers de fonts d’informació. I molts cops aquestes fonts són equivocades. C: De totes maneres, també sabem que encara que hi hagi molta informació això no és una garantia perquè les persones l’hagin de processar o assimilar tota. En el cas que hem esmentat abans, per exemple, sobre informació d’anticoncepció, Barcelona i Espanya són societats amb un nivell d’alfabetització més que correcte, i resulta que a Barcelona, Catalunya, Espanya i la Unió Europea l’índex d’avortaments d’adolescents ha pujat. Doncs bé, alguna cosa falla: potser no donem bé la informació, no la donem en el lloc adequat, no està realment accessible, els mitjans no estan a l’abast... Penso que aquestes preguntes són fonamentals. E: És molt negatiu que hagi augmentat la xifra d’avortaments d’adolescents perquè això vol dir que els nois i les noies no tenen prou informació sobre les possibles conseqüències de les relacions sexuals, no utilitzen els mètodes adequats, no se’ls atén adequadament, l’ús de la píndola de l’endemà ha de ser mínim, etcètera. Al mateix temps hi ha l’actitud de grups que en el moment en què es fa una proposta totalment raonable com és la de tenir màquines de preservatius als instituts o l’accés a altres mitjans anticonceptius, salten dient que això promou l’abús del sexe. I això és una estupidesa perquè la gent mantindrà relacions sexuals quan li vingui de gust i amb qui vulgui, si pot i té un lloc adequat, és clar.

Normes i recerca E: El fet de prohibir no aturarà la investigació, però n’alentirà el ritme perquè no és el mateix que tothom qui vulgui treballar en cèl·lules mare ho pugui fer, que no que hagi de ser una persona molt coneguda que s’aliï amb una sèrie de grups. I no és gaire difícil, eh?, perquè tots els qui hem pogut participar en projectes europeus sabem que no és difícil trobar partners. Però que es necessiti un grup d’aquí perquè allà es pugui fer tal cosa, i després un altre d’anglès perquè allà es pot fer una cosa que no es pot fer a Espanya ni a França, i un altre d’alemany...

Bé, aquestes coses ja es fan per compartir tècniques, però no s’haurien de fer per evitar lleis antiquades i retrògrades. Això no vol dir que aquí tot s’hagi de fer a l’inrevés. Ens trobem en un moment d’una complexitat tan gran que tothom està estudiant posar en contacte, per a grans línies d’investigació, diferents centres de diversos països perquè és molt més fàcil enviar una mostra d’ADN d’aquí a un altre lloc perquè hi facin un procés determinat, i després que t’enviïn aquí alguna altra cosa per a un altre procés. Si tot es fes al mateix lloc, seria molt més car. El que passa és que si això s’ha de fer simplement perquè hi ha una prohibició taxativa, repercutirà clarament en la rapidesa amb què avança la investigació. C: De totes maneres, en un món cada cop més globalitzat, com diem d’una manera tòpica, i nosaltres, com a país, estem inserits en entorns normatius més amplis com el de la Unió Europea, on les prohibicions funcionen de manera regular. Més aviat fomenten el turisme en aquest sentit. El que sí que funciona és el fet de no donar fons o establir controls d’una altra manera. Penso, com a jurista, que en aquests terrenys les lleis soles funcionen poc; són territoris en els quals la legislació estableix marcs, però s’han de completar amb altres sistemes de normes, com ara criteris deontològics, l’ètica dels investigadors, dels metges, dels diferents professionals implicats, la protocol·lització de les actuacions, etcètera. És a dir, hi ha d’haver un entramat normatiu si realment volem incidir en la realitat, però hem de tenir en compte que per incidir-hi hi ha molts instruments i que ens trobem en entorns més amplis. I Conversa recollida per Rosina Malagrida. Àrea de Comunicació Parc Científic de Barcelona

Opinió Joan Solà Catedràtic de Filologia Catalana de la UB Director, juntament amb Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya, de la Gramàtica del Català Contemporani

Què és la Gramàtica del català contemporani l lector que hagi fullejat la Gramàtica del català contemporani (Gcc) potser quedarà sorprès de l’enorme extensió (comparativa) de l’obra i es preguntarà quina diferència hi ha entre aquesta gramàtica i les altres del mercat. Intentaré explicar-ho tot seguit. Parlo en nom de tota la direcció: Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró, Manuel Pérez Saldanya i jo mateix. Com que una obra com aquesta no la pot fer una persona sola, ni tan sols un equip gaire reduït, vam optar per la solució més segura i ràpida: un equip selecte de 58 autors i una direcció de quatre persones capaces de controlar i orientar tots els aspectes, fonètic, morfològic, sintàctic; la bilbliografia i fins l’ortotipografia. Els manuals que teníem en català responien gairebé tots a necessitats d’orientació ràpida i resumida sobre els aspectes considerats més immediatament útils a l’hora d’usar la llengua, oral o escrita. Es tractava pràcticament sempre de detalls considerats corromputs o influïts per una altra llengua. A part el lèxic, que ara no ens afecta,

Els quatre directors de l’obra

aquests aspectes han sigut, des de sempre, sobretot els ortogràfics i els morfològics; la sintaxi es trobava en general de manera encara més esquemàtica. Recentment s’hi han afegit detalls de fonètica, a causa dels mitjans de comunicació orals i audiovisuals. D’ençà que el català s’estudia i s’investiga a les universitats (fa només qua-

La Gcc pretén eixamplar sistemàticament i fonamentar la fonètica i fonologia, la morfologia i la sintaxi. ranta anys), s’han produït nombroses monografies, en forma de llibres o d’articles, on ja es va molt més enllà d’aquestes necessitats al·ludides: s’eixampla i es fonamenta el coneixement del sistema de la llengua. La Gcc pretén això: eixamplar sistemàticament i fonamentar les tres parts més pròpiament lingüístiques, la fonètica i fonologia, la morfologia i la sintaxi. Per això en diem gramàtica descriptiva i prescindim de l’ortografia (que és més pròpiament convencional). Cada autor no parla pas només per ell, sinó que intenta recollir tota la bibliografia important referida al català o a d’altres llengües, i treballa d’acord amb la metodologia i la perspectiva a què la lingüística general ens ha acostumat durant el segle XX. Aquest és un aspecte fonamental de l’obra. Un altre aspecte és que ens adrecem a un públic culte però ampli, no pas d’especialistes, i això es tradueix en una redacció pretesament unitària i clara. Es tracta, doncs, d’una obra complexa; i com que

l’han escrita molts autors per separat, l’equip de direcció hi ha exercit una tenaç labor tendent a aconseguir un producte màximament equilibrat, documentat, complet i homogeni. Hem realitzat aquesta funció, dia a dia, els cinc anys que ha durat la difícil però enlluernadora aventura. Una de les satisfaccions més impagables que hem tingut els directors ha sigut que ens hem entès meravellosament bé entre nosaltres, que hi hem posat tots quatre el màxim i el millor de nosaltres mateixos i que hem aconseguit que tot l’equip d’autors treballés il·lusionat a la nostra vora i sota les nostres orientacions. Hem tingut la sensació de fer una feina realment universitària. I això en un

país i en unes institucions on es perd tant de temps en reunions i en discussions vàcues. Els manuals del mercat al·ludits són, per antonomàsia, normatius, és a dir, selectius. En fonètica ens diuen si gràcia té dues síl·labes o tres; si la vocal neutra del dialecte oriental és o no preceptiva en una ràdio d’Alacant; si és o no recomanable de

pronunciar quixal o siquiatria en lloc de queixal i psiquiatria; si cal o no pronunciar la primera r d’arbre i prendre. La Gcc dedica tot un capítol a la descripció minuciosa de cada vocal i cada consonant de la llengua. Un altre capítol detalla la "reducció vocàlica" (els canvis que experimenten les vocals tòniques a, e, o, u quan esdevenen àtones: de mare, mareta; de poma, pometa): quins sistemes té el català en aquest aspecte, i quins casos "especials"; per exemple, la primera a del compost camatrencar no es redueix pas a vocal neutra. S’estudia sistemàticament l’estructura de les síl·labes catalanes: a part de psiquiatria, hi ha pneumàtic, gnom, etc. (que, incomprensiblement, no consten als codis normatius); s’aclareix per què en català no tenim stop (síl·labes començades amb conjunts com st), però també es recull que el baleàric i l’alguerès sí que poden pronunciar la primera persona de l’indicatiu alegr i obr (síl·labes acabades amb conjunts com gr, br), on altres dialectes no podem i diem alegro, alegre; obro, obri. També es detalla sistemàticament el fenomen de les assimilacions de consonants: só [k p]aleta, só[g m]ecànic; a set li passa això: se[k k]amps, se[p p]ams, etc. I, gran novetat absoluta: per primera vegada trobaran aquí descrita sistemàticament i admirablement (70 pàgines) l’entonació de les seqüències enunciatives, interrogatives i imperatives. En morfologia aquells manuals donen sobretot detalls de gènere i nombre i de conjugació i ofereixen llistes més o menys exemplificades de prefixos i sufixos. La Gcc dedica un capítol als compostos, un altre als derivats, un altre a les unitats superiors a la paraula (tant per tant, bon dia, la llei de l’embut, aixecar la camisa, para el

carro, etc.). Però en dedica també un a aclarir els "altres sistemes de formació de mots" (observin que són sistemes; és a dir, no casos esporàdics, exemples "curiosos"):

Ha sigut una operació llarga i feixuga, però enormement estimulant, i estem convençuts que influirà decisivament en tots els professionals de la llengua els hipocorístics (Quim, en valencià Ximo; Tina; Montse o Rat, corresponents tots dos a Montserrat, el primer amb reducció final, el segon amb reducció inicial: dos "sistemes" diferents, doncs), onomatopeies (xino-xano), sigles (DOGC), manlleus adaptats totalment (futbol) o parcialment (la salsa italiana pesto amb la o final no reduïda a u; jefe). En sintaxi fan breus observacions sobre les perífrasis d’obligació, sobre el gerundi de posterioritat o la caiguda de preposicions; ens donen un esquema elemental dels relatius, insisteixen una mica en combinacions pronominals (li’n o n’hi, etc.) i desaconsellen les duplicacions amb pronoms febles. Fabra, a més a més, va descobrir el "tipus IV" d’oració (Ha arribat un parent meu) i hi va dedicar mitja pàgina. La Gcc dedica a aquest últim detall una llarga i reveladora secció; i la duplicació pronominal s’il·lumina poderosament des de quatre o cinc capítols. Per primer cop s’estudien una a una les preposicions semànticament i sintàcticament (unes 100 pàgines), l’ordre de mots, les el·lipsis; el temps, el mode i l’aspecte verbal; els connectors (per tant, ara bé) i el comportament sintàctic dels quantificadors (gaire, bastant). Ha sigut una operació llarga i feixuga, però enormement estimulant, i estem convençuts que influirà decisivament en tots els professionals de la llengua. I

l’entrevista

Daniel Giralt-Miracle (comissari general de l’any Gaudí): Text: Núria Quintana Fotos: J.M. Rué

“El paper de les universitats a l’Any Gaudí és essencial”

l’entrevista

Daniel Giralt-Miracle (Barcelona, 1944) va estudiar Filosofia i Lletres a la UB, en l’especialitat de Filosofia. També és llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB, on a més ha exercit com a docent, i diplomat en disseny i comunicació per la Hochschule für Gestaltung d’Ulm (Alemanya). Ha estat responsable del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat, director gerent de la Fundació Caixa de Catalunya, director del MACBA (1989-1994) i de l’Espai Gaudí del Centre Cultural Caixa Catalunya (19952000). Fins ara ha comissariat més d’un centenar d’exposicions d’art, disseny i arquitectura. Actualment és el comissari general de l’Any Internacional Gaudí.

Vostè venia d’un context familiar proper al disseny, a l’art. Com va anar la tria de la Filosofia? Allò que sempre m’ha motivat és el coneixement, el pensament, tant si és en el camp de les lletres, les arts o la plàstica… Inicialment, m’hauria agradat ser filòsof, però com que no en tenia la dimensió, ni la profunditat, vaig divagar pel món de la filosofia. El context familiar era netament artístic; visito exposicions des que tinc sis o set anys. El meu pare era l’impressor de la revista Dau al set, per tant, per simple relació familiar, jo coneixia Tàpies, Cuixart, Tharrats, Cirlot… També llegia molta premsa. I crec que la barreja de pensament, cultura artística i comunicació, m’ha fet esdevenir transversal. Mai no he pogut fer una carrera acadèmica gaire regularitzada, de tan tastaolletes com sóc. Finalment vaig prendre l’opció de dedicar-me a l’organització d’esdeveniments artístics. Quins records conserva de la Universitat, de companys i de professors? Vaig arribar a la Universitat en l’última època del franquisme. Els meus companys de curs eren delegats del Sindicat Democràtic d’Estudiants i jo els donava un suport passiu. Vaig portar entrepans a la Caputxinada; no era a dins, però hi prestava suport logístic. Era un moment fascinant, des de la Universitat es va entendre que es podia fer una certa lluita que era

“La UB és la primera universitat que va prendre la iniciativa de fer un curs explicant la història del disseny industrial”, recorda Giralt-Miracle

rebuda per part de la societat. Vam estudiar molt caòticament. Jo ja era caòtic perquè compaginava els estudis amb el treball al taller d’arts gràfiques del meu pare. Recordo els discursos a les assemblees i, sobretot, el suport passiu de professors com Valverde, les classes del qual eren com la continuació de les assemblees per transmetre’ns sensibilitat civil. Assistir a les classes de Blecua, Vilanova… significava un enriquiment i obrir horitzons. Com va ser la relació amb la UB posterior a l’etapa d’estudiant? En el meu contacte amb la UB hi ha un moment clau. Quan jo em dedicava a escriure sobre art i disseny a Destino hi vaig organitzar diverses exposicions i em vaig relacionar amb un professor pel qual conservo una gran simpatia: el professor Alcolea, que era el catedràtic titular d’Història de l’Art. Ell em convidà a fer un curs d’Història del Disseny. Aquella va ser la primera vegada que s’ensenyà disseny industrial a Espanya en una universitat. Em vaig dedicar a explicar la Bauhaus, els William Morris, però també els dissenyadors de

mobles de l’època de la República, el disseny industrial a Catalunya (Moragas, Milà…). Hi van assistir alumnes que després han estat professors, directors de museus… Va ser molt important perquè la UB és la primera universitat que va prendre la iniciativa de fer un curs explicant la història del disseny industrial. Això passava als primers anys setanta. Després, el professor Alcolea m’ha donat molt de suport en les diferents exposicions que he anat muntant, sobretot en la de disseny industrial a Espanya, per al Museu Reina Sofía, i en tot el treball sobre Gaudí i el disseny. Quin va ser l’altre moment decisiu? L’altre és quan la Facultat de Belles Arts em va contractar, arran de la baixa d’un professor, i em van demanar si em podia ocupar d’un curs d’idees estètiques. Durant dos anys, de manera informal, molt com a “universitat experimental”, ens vam dedicar a estudiar les relacions del món de les arts amb l’economia, la política, la religió, la màgia, el mite… Va ser un dels cursos més apassionants que he impartit en la meva vida.

l’entrevista

Sento que el meu lligam amb la UB ha estat estimulant, que m’ha donat oportunitats d’estudiar, de pensar… Com va començar la seva relació amb l’obra de Gaudí? La meva relació amb Gaudí era la pròpia d’un barceloní d’una família que estima el patrimoni. Jo anava a una escola a tocar del Park Güell. Per osmosi anava penetrant en el meu subconscient. La segona etapa és a la cripta de la Colònia Güell, on anàvem a fer esport. Jo era poc de la pilota i més de l’arquitectura, i passejava amb els ulls molt oberts descobrint la màgia del que jo considero l’edifici més interessant de Gaudí. També teníem l’estudi del meu pare al costat de la Casa Vicens. Per tant, geogràficament, jo era un home immers en la rosa dels vents gaudiniana. Però crec que la passió per Gaudí ve d’Alexandre Cirici, que no va ser professor meu a la Universitat, però sí un gran mentor meu, un gran tutor i un home amb el qual vaig tenir el privilegi de treballar els últims quinze anys de la seva vida, sobretot en el món del disseny industrial. Ell em va transmetre la passió pel modernisme.

• Un altre arquitecte que no sigui Gaudí Josep Lluís Sert

Més tard va venir l’Espai Gaudí... Fa quinze anys se’m va encomanar de posar en marxa el projecte del Centre Cultural de la Pedrera. Durant aquests anys, estudio Gaudí, penetro Gaudí, amb l’obsessió de transformar la mansarda i el terrat en un centre d’interpretació de Gaudí. L’Espai Gaudí no és ni més ni menys que situar la gent en el món de Gaudí, en les obres, en els punts més rellevants que s’expliquen fotogràficament, en les maquetes…. De manera que tant allò que expliquem com l’edifici (els arcs parabòlics de la mansarda, la pujada al terrat), ja provoca un impacte d’entrada i, després, motiva per anar a visitar la resta d’obres de Gaudí. Sense adonar-me’n, em transformo en un especialista en Gaudí, perquè m’apassiona, i perquè l’arquitectura és la meva especialitat preferida. Crec que, per als qui ens dediquem a la divulgació i l’ensenyament del fet artístic, l’arquitectura era la ciència que costava més d’entendre. La pintura, l’escultura, els arts i oficis, tenen un accés fàcil. Hi havia un apriorisme que deia que l’arquitectura és complicada, que no la pot entendre tothom. En part, l’exposició del Tinell “Gaudí, la recerca de la forma”, dins l’any Gaudí, és un intent de fer entendre que l’arquitectura no és complicada, que es pot veure amb els ulls. Gaudí era essencialment un arquitecte que treballava amb això, amb les mans i els ulls, no tant amb els projectes dibuixats sobre la taula. Es tracta d’allò que estan fent la professora de la UB

• Una peça de mobiliari feta per Gaudí La cadira de la Casa Batlló • Una vocació frustrada Arquitecte, no en sóc per la meva incapacitat matemàtica

Mireia Freixa i el Grup de Recerca d’Art Català del Modernisme al Noucentisme: crear una nova aproximació a l’arquitectura no com una ciència inabastable o difícil d’arribar-hi, sinó com una art que es pot estudiar i entendre tan bé com les altres. Quin paper creu que tenen les institucions acadèmiques i de recerca com les universitats en una efemèride com l’Any Gaudí? És un paper essencial. No hauríem pogut fer l’Any Gaudí si no haguéssim tingut la complicitat de molta gent: les administracions, les fundacions, els centres culturals, el món de les escoles, però sobretot el món de la universitat. Els grups de recerca ens han assessorat en la redacció de fascicles, en la configuració d’exposicions, hem treballat junts en l’exposició del Tinell, en la de la

“El meu lligam amb la UB ha estat estimulant, i m’ha donat oportunitats d’estudiar, de pensar...” Pedrera “Gaudí. Art i disseny”, han col·laborat en les publicacions oficials de l’Any Gaudí... Molts investigadors han treballat, per exemple, en Gaudí 2002. Miscel·lània, el llibre institucional del 2002. Molts treballs de divulgació s’han fet gràcies a la UPC i els estudis que els departaments d’Estructures i de Composició han fet tant a la Cripta de la Colònia Güell com a la Sagrada Família. També puc dir el mateix de la Universitat Internacional. Part del saber i de l’alt nivell de divulgació de l’Any Gaudí es deu a la complicitat de les universitats. I què ha aportat l’Any Gaudí al món acadèmic? Gaudí estava confinat a una visió molt reclosa dins la llegenda de la seva vida: si era misogin, si només estava tancat al seu estudi i no tenia vida pública, si només li interessava la vida de santedat… Una imatge poc lligada a tots els altres vessants d’aportació artística, d’investigació tècnica, d’interpretació del món des d’una filosofia naturalista… Jo crec que l’Any Gaudí ha obert els horitzons a totes les teories serioses, creïbles i, sobretot, ha portat aire fresc i nou a la lectura de Gaudí. De Gaudí se

l’entrevista

tor d’unes solucions preexistents, sinó que cada vegada es va fent més agosarat, més atrevit, més capaç d’experimentar-ho tot, en els metalls, en la fusta… Incorpora el pòrtland, els vidres de Murano per recobrir els pinacles de la Sagrada Família, el ciment armat… Perd la por a la tradició i agafa el coratge de la innovació.

Complementaris Daniel Giralt-Miracle es mou amb destresa davant de periodistes i càmeres tot desplegant unes generoses dosis d’energia per comunicar els seus missatges. Les frases li brollen fàcilment en un discurs de gran exuberància de paraules. Tota aquesta agilitat comunicativa és especialment adequada per a algú que s’ha marcat entre els seus objectius treure Gaudí d’una visió “reclosa” que el presenta com un geni aïllat del món, en paraules del mateix Giralt-Miracle. Semblen, doncs, complementar-se les figures del geni a qui cal treure de certa “clausura” i la del comissari de l’Any Gaudí.

n’havia de fer una lectura moderna. En els anys quaranta i cinquanta tot era molt tendenciós; se’n feia una lectura d’avantguarda, d’església o nacionalista… Crec que Gaudí és tan polifacètic, tan prismàtic, que cal obrir-lo a totes les mirades i escoltar els raonaments més seriosos. Nosaltres hem aportat idees, però sobretot hem escoltat les idees que el món de la universitat, els especialistes, la historiografia i la crítica han aportat en els darrers anys. Crec que el mèrit de l’Any Gaudí ha estat obrir l’arena a tots els experts i fer-los confluir durant uns mesos en una pluralitat d’activitats, perquè això s’ha transformat immediatament en una gran riquesa de perspectives i activitats i tothom s’hi ha sentit identificat, fins i tot si eren visions contraposades. Per quins camins ha arribat la influència de Gaudí al disseny que es fa ara a Catalunya? Una de les aportacions de l’Any Gaudí és l’exposició del Tinell, que busca Gaudí com a home de les tecnologies, el seu

vessant més científic; una altra és la del CCCB, l’”Univers Gaudí”, sobre els contextos artístics i arquitectònics europeus; una altra la de la Fundació Godia, dedicada als artistes pròxims al cercle de Gaudí; i, finalment, l’exposició de la Pedrera, “Gaudí. Art i disseny”. Aquesta darrera tracta d’explicar com Gaudí transita des del món dels oficis i de les arts cap al concepte de disseny industrial. La tesi que defenso en les exposicions de les quals sóc comissari, la del Tinell i la de la Pedrera, és explicar com en Gaudí sempre hi ha latent la racionalitat, la cerca de formes lògiques. En aquesta evolució de desfer-se de les morfologies estilístiques per buscar solucions pràctiques i utilitàries s’explica el pas dels mobles d’estil del segle XIX als mobles de disseny del segle XX. És on queda més clara l’ergonomia, el càlcul de les escales, les proporcions, els braços, l’esquena, les lumbars, els seients, l’alçada de les cames, l’empenta per aixecar-te… Tot això, Gaudí ho va solucionar en els mobles que fa ja al segle XX, particularment els mobles per a Can Calvet, que perfecciona a Can Batlló i culmina a la Pedrera. És el Gaudí més dissenyador, el Gaudí al costat de la modernitat. Un Gaudí que crec que ja no és modernista sinó preracionalista i que camina cap a una recerca de la forma, un Gaudí que tant en el gran edifici com en el petit objecte mostra una total coherència. Per a Barcelona és una figura precursora de l’art i el disseny que es fa a la ciutat? Gaudí és el pare de les arts modernes a Catalunya. No era conscient que estava fent unes noves arts, ell estava experimentant unes formes de fer. Crec que una de les característiques més interessants de Gaudí és la llibertat que va adquirint en el moment de dissenyar. No se sent deu-

A mitjan Any Gaudí què valora més positivament i què ha d’acabar d’acomplir-se en el que queda de 2002? L’Any Gaudí ha estat programat perquè al llarg de l’any es vagin produint esdeveniments i es vagin renovant l’interès, la motivació… I també per afavorir que la gent de la ciutat, del país i del món sempre trobin algunes activitats. Volíem que en els mesos de juliol, agost i setembre, que en el món turístic s’anomenen temporada alta, el més important estigués a disposició dels visitants. Hem treballat molt a través de Turisme de Barcelona, Turisme de la Generalitat i Turespaña de manera que hi hagués una

“Gaudí perd la por a la tradició i agafa el coratge de la innovació” gran penetració en els tour operadors i en el món del turisme en general. Queden algunes conferències i inauguracions per després de l’estiu que són una mica la rematada, seran activitats vinculades amb el món acadèmic, no tant amb el món turístic. Però la resposta que més em gratifica, a mi, és la de Catalunya. Quan els nens diuen als pares “porta’m a Bellesguard, a la Colònia Güell, puja’m a les torres de la Sagrada Família”. O els treballs manuals amb nens usant catenàries, miralls, sorres, projecció d’ossos, fulles… El treball que hem fet amb els mestres en els dos últims anys era iniciar-los en un món “gaudíglobal”, de manera que donava per a l’anatomia, la biologia, el coneixement del territori català, una iniciació a l’arquitectura… I, sobretot, el que potser era l’objectiu primer de l’Any Gaudí, no quedar-se a les façanes, penetrar a l’interior dels edificis, viure’ls. Perquè Gaudí no és una experiència visual, sinó sensorial. Així, s’ha aconseguit que els edificis de sempre obrin més espais, que els edificis tancats s’obrin a la visita pública. I

la recerca

La UB, capdavantera en productivitat científica en biomedicina i ciències de la salut La UB lidera el rànquing dels centres de recerca amb major productivitat científica a tot l’Estat en biomedicina i ciències de la salut, seguida de la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Autònoma de Madrid, l’Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i les universitats de València, Santiago de Compostel·la i Granada, segons el mapa de la recerca biomèdica i en ciències de la salut a Espanya, fet públic recentment. mb 5.049 publicacions registrades entre 1994 i 2000, la UB és la institució capdavantera al país en productivitat científica en biomedicina i ciències de la salut, segons l’anàlisi dels paràmetres bibliomètrics dels 30 centres d’investigació més actius en recerca biomèdica al país, que són 16 universitats, 12 hospitals i 2 centres del CSIC, en concret el Centre de Biologia Molecular (el 15è al llistat) i el Centre d’Investigacions Biològiques (el 28è). L’Hospital Clínic de Barcelona, amb prop de 3.000 documents citables, és el primer centre sanitari en productivitat científica a tot el país, i en el rànquing general d’institucions se situa després de la UB, la UCM i la UAM. En el conjunt de centres de tot Catalunya, la Ciutat Sanitària de BellvitgePrínceps d’Espanya és la sisena institució en nombre de documents publicats en biomedicina i ciències de la salut i la quarta en publicacions de recerca bàsica. Les universitats espanyoles generen el 62,1% de la producció científica en biomedicina i ciències de la salut, els centres sanitaris el 46,9% % i el CSIC el 12,9%. Amb relació a les cites, les universitats n’acumulen el 63,5%, els centres sanitaris el 43% i el CSIC el 21,7% . El major índex de citació del CSIC, segons l’informe, seria un reflex del caràcter més bàsic de la seva recerca, en comparació amb la investigació clínica que es fa als centres hospitalaris. Per comunitats autònomes, Madrid i Catalunya són capdavanteres en nombre de documents i cites acumulades en la majoria de disciplines estudiades, amb més del

50% dels documents i el 60% de les cites registrades. A Madrid, amb una elevada concentració d’organismes públics d’investigació com ara el CSIC, les àrees més afavorides són les ciències de la vida –àrees de recerca bàsica– i, en especial, bioquímica i biologia cel·lular, neurociències, microbiologia, immunologia i biologia cel·lular, biofísica, virologia, química mèdica, parasitologia i biologia del desenvolupament.

Recerca clínica a Catalunya A Catalunya destaca la recerca biomèdica de caràcter predominantment clínic, en especial les àrees de medicina clínica com ara gastroenterologia i hepatologia, hematologia, sistema respiratori, neurologia clínica, salut pública, mediambiental i laboral, malaltia vascular perifèrica, obstetrícia i ginecologia, reumatologia, tecnologia de laboratoris mèdics, medicina intensiva i d’urgència, serveis i política sanitària. En l’àrea de gastroenterologia i hepatologia, salut pública i serveis i política sanitària, Catalunya acumula més de la meitat de totes les cites registrades a l’Estat. Segons l’estudi, només el 9,1% de les publicacions està signat per experts de comunitats autònomes diferents: a Catalunya, per exemple, es dóna el menor índex de col·laboració interregional del país i la taxa més elevada quant a les de l’àmbit internacional (superior a la mitjana estatal en nombre de publicacions i cites acumulades). Les col·laboracions internacionals són la base del 23,4% de la producció científica, apartat en què el CSIC és capdavanter (33,8%), seguit de les universitats (24,2%).

La productivitat científica a l’Estat s’ha incrementat de forma molt significativa. Mentre que la producció científica mundial augmentava un 14% de 1986 a 1999 i la taxa de creixement anual era de l’1%, a Espanya la producció científica en biomedicina i ciències de la salut creixia un 12% anual (un 18,9% quant a cites registrades) durant el període 1981-2000. Més recentment, de 1994 a 1999, la taxa de creixement interanual es va reduir al 8,3% (documents citables) i al 12,8% (cites acumulades). Desplegat per l’Institut de Salut Carlos III-Fons d’Investigació Sanitària, el mapa de la investigació biomèdica és un dels objectius del Pla Nacional d’I+D+I 2000-2003 i ha estat dirigit per Jordi Camí, de l’IMIM i la UPF. Un dels primers resultats és l’informe de la producció bibliomètrica en biomedicina al país (1994-2000), basat en les dades de l’ISI (Index Science Institut) i amb una anàlisi segmentada per àrees temàtiques i grups d’investigació, centres del sistema nacional de salut i altres institutcions amb activitats d’I+D+I en biomedicina i ciències de la salut. La base de dades primària de l’informe conté 283.657 documents publicats en tots els àmbits de la ciència de 1981 a 2000, dels quals 130.117 (45,9%) són de biomedicina i ciències de la salut (el 47% dels documents citats).

Per a més informació: www.isciii.es/fis/mapa/index.htm Rosa Martínez

la recerca

Centre especial de recerca en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia:

Nous reptes de la investigació sobre l’origen i evolució de l’Univers mpulsar el potencial científic, la col·laboració interdisciplinària i la projecció internacional de la recerca sobre l’origen i l’evolució de l’Univers són els objectius del nou Centre Especial de Recerca en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia (CER) de la UB, al capdavant del qual està el catedràtic Enric Verdaguer del Departament de Física Fonamental. Al CER conflueixen diverses àrees d’expertesa, tant teòriques com experimentals i observacionals, lligades tradicionalment a la recerca en astrofísica (física atòmica i nuclear, astronomia, cosmologia, relativitat general, física de partícules i d’altes energies, etc.), en les quals participen experts dels grups de recerca consolidats d’Astronomia i Astrofísica al Dept. d’Astronomia i Meteorologia; de Gravitació i Cosmologia Relativistes i Sistemes Estocàstics al Dept. de Física Fonamental, i de Física d’Altes Energies al Dept. d’Estructura i Constituents de la Matèria. “En la investigació en Física –comenta el catedràtic Domènec Espriu, del Dept. d’Estructura i Constituents de la Matèria– la UB ha assolit un molt bon nivell, tal com ho demostra l’índex d’impacte superior a la mitjana internacional en aquest camp. En general, al país hi ha molts bons grups teòrics, però falta una certa tradició en física experimental, sobretot en temes del hardware, equipaments, etc. El nou CER concentra el potencial i l’expertesa d’investigadors de la UB en astrofísica, física teòrica, relativitat, etc., i vol afavorir la col·laboració en fronts diferents del coneixement que conflueixen en un mateix objecte d’estudi, l’Univers”.

te GAIA de l’European Space Agency (ESA), un projecte de referència en l’astrometria i l’astrofísica del futur, en el qual també participen el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) i el Grupo Mecánica de Vuelo (GMV)”. Els avenços tecnològics aplicats a la recerca astrofísica són també la base per millorar les dades observacionals, que són contrastades amb els postulats teòrics per obrir pas a les noves visions científiques de l’Univers. La revista Science anunciava el juny del 2000 una fita de la recerca astrofísica a la UB: la descoberta del primer microquàsar amb emissió de raigs gamma d’alta energia a la Via Làctia per l’equip del professor Josep M. Paredes. Amb una visió dirigida a les investigacions futures, “la detecció d’ones gravitacionals –explica Enric Verdaguer, responsable del nou CER– serà un dels camps on es preveu un major impacte científic i tecnològic a l’Astrofísica els pròxims anys”. Aquest és l’objectiu del Projecte LISA (Laser Interferometer Space Antena), impulsat per l’ESA i la NASA i en el qual també participen la UB i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). La raó de l’expansió accelerada de l’Univers (descoberta recentment per dos equips internacionals on participa Pilar RuízLapuente del Dept. d’Astronomia i Meteorologia) i la composició de la massa fosca són algunes de les grans incògnites de la física

actual. Un altre gran desafiament per a la ciència és arribar a comprendre l’origen de la violació de CP (simetria de càrrega i paritat) en mesons B. L’experiment LHCb, on participen també experts de la UB, avança en aquesta direcció, i està destinat al nou accelerador LHC que s’instal·larà el 2007 al CERN per analitzar la violació de CP, un exòtic procés del món de la física relacionat amb la asimetria bariònica de l’univers, la naturalesa de l’antimatèria, etc. Actuar com un autèntic pol de referència de la recerca astrofísica a tot Catalunya és una altra prioritat del nou CER, que vol potenciar les iniciatives de recerca dins l’IEEC, consorci format per la UB, la UPC, la UAB, el CSIC i la FCR. Dins l’àmbit de Catalunya, la UB ha liderat els estudis sobre la contaminació lumínica, abordats per l’equip de Jordi Torra i David Fernández-Barba a la UB i experts de la UPC, i base de la Llei sobre contaminació lumínica aprovada pel Parlament de Catalunya. La construcció del futur observatori astronòmic català al Montsec és un projecte en el qual participen experts de la UB. Finalment, una altra línia estratègica és impulsar la presència institucional de la UB en projectes científics amb empreses tecnològicament avançades de tot l’àmbit internacional com ja es fa en projectes com ara el telescopi mil·limètric ALMA (Atacama Large Millimeter Array).

Tecnologia i accés a les dades La major part dels avenços dels conceptes teòrics en Astrofísica es basen en modelitzacions semianalítiques i simulacions numèriques que requereixen càlculs intensius i que maneguen nombres ingents de dades empíriques. “Cal destacar –comenta Eduard Salvador, catedràtic i director del Dept. d’Astronomia i Meteorologia– que el professor Jordi Torra de la UB coordina l’equip que està dissenyant la base de dades astromètriques del projec-

Domènec Espriu, Enric Verdaguer i Eduard Salvador a la Facultat de Física

la recerca

La Generalitat instal·la al Parc Científic de Barcelona la primera bioincubadora de l’Estat La Generalitat de Catalunya i la UB han inaugurat la primera bioincubadora de l’Estat espanyol que, ubicada al Parc Científic de Barcelona (PCB), té com a objectiu principal proporcionar infraestructura cientificotecnològica de suport a nous projectes d’empreses del sector de la biotecnologia sorgits en un entorn acadèmic o empresarial (spin-off). Durant l’acte, que va tenir lloc al PCB el 5 de juliol, es van presentar també les tres primeres empreses seleccionades per incorporar-s’hi. El conseller Antoni Subirà, la directora dels Serveis Cientificotècnics, Montserrat Baucells, el director general del PCB, Màrius Rubiralta, i el rector Joan Tugores, durant l’acte

questa iniciativa ha estat impulsada per la Generalitat de Catalunya, a través del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), adscrit al Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat, i la UB, a través del Parc Científic de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera (FBG). Aquesta actuació forma part del programa de foment de creació d’empreses de base tecnològica i s’emmarca en el I Pla d’Innovació de Catalunya i en el III Pla de Recerca de Catalunya. El PCB, que ha estat escollit pel CIDEM com a seu de la Bioincubadora CIDEMPCB, disposa actualment de centres i instituts de recerca pública, potents infraestructures cientificotecnològiques de suport a la recerca, i també d’un nodrit grup d’empreses farmacèutiques i biotecnològiques. A més, l’existència del Centre d’Innovació de l’FBG, que actua com a trampolí tecnològic de la UB al Parc, permet oferir a les empreses serveis d’assessorament en gestió empresarial. La ubicació de tots aquests equipaments al PCB representa importants avantatges per a les empreses de biotecnologia en fase llavor que s’incorporin a la Bioincubadora CIDEM-PCB. Les empreses s’estalviaran costos de primer establiment –aproximadament uns 150.000 euros–, així com costos d’adquisició i accés a equipament, ja que els usuaris de la Bioincubadora podran gaudir dels serveis de suport a la recerca

centralitzats al PCB, fet que suposarà una mitjana d’estalvi per empresa superior als 300.000 euros en tres anys. En aquests beneficis cal incloure l’estalvi, per part de les empreses, de temps i permisos en la instal·lació d’alguns equipaments, ja que la Bioincubadora CIDEM-PCB, a més de facilitar serveis centralitzats, ja disposa d’espais de laboratori totalment condicionats. Paralel·lament, la presència al Parc de 12 empreses del sector farmacèutic i biotecnològic, com també dels centres i els instituts de recerca pública, facilitarà a les noves empreses la creació de sinergies. Amb una capacitat per acollir fins a set empreses biotecnològiques, la Bioincubadora CIDEM-PCB ocupa en una primera fase uns 500 m2 del PCB, distribuïts en set laboratoris de 50-75 m2 cadascun i 4-6 despatxos de 10-15 m2. L’estada màxima a la Bioincubadora serà de tres anys durant els quals les empreses rebran suport econòmic per part del CIDEM i el PCB. CrystaX Pharmaceuticals, Oryzon genomics i Oleoyl Estrone Developments (OED) són les tres noves empreses que s’incorporen ara a la Bioincubadora CIDEM-PCB, i que han estat impulsades a través del Centre d’Innovació de l’FBG, trampolí tecnològic de la UB. CrystaX Pharmaceuticals és una empresa de tecnologia punta, dedicada al descobriment i desenvolupament de nous fàrmacs. Fundada per dos investigadors pro-

cedents de la UPC i del CSIC, CrystaX treballa en l’actualitat en el desenvolupament de fàrmacs anticancerígens a través de la tecnologia de difracció de raigs X, que permet reduir enormement el temps de recerca de l’objecte investigat. CrystaX Pharmaceuticals ocupa al PCB un espai de 110 m2, que inclou laboratoris i despatxos. Sorgida de la UB i del CSIC, Oryzon genomics és la primera empresa espanyola dedicada a l’aplicació de tècniques de genòmica en plantes. En l’actualitat, Oryzon ha creat una nova tècnica, fent servir xips de DNA, per generar en poc temps col·leccions completes de mutacions genètiques en arròs a través de la modificació del seu codi genètic amb l’objectiu d’augmentar la producció anual i la qualitat de l’arròs per satisfer la demanda de consum actual. Aquests resultats podran ser extrapolats a altres cereals de consum humà. OED és una nova empresa sorgida com a spin-off de la UB amb l’ajut del trampolí tecnològic de la UB, dedicada a la recerca de fàrmacs per al tractament de l’obesitat i les malalties associades. Juntament amb una empresa financera nord-americana especialitzada en el sector farmacèutic i biotecnològic, OED ha creat una nova companyia amb seu a Nova York –Manhattan Pharmaceuticals– amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament i la comercialització mundial d’un nou fàrmac contra l’obesitat, basat en l’Oleoyl Estrona.

la recerca

Nova direcció al Centre de Recerca d’Alta Muntanya rancesc Sabater, professor del Dept. d’Ecologia i cap d’estudis de la llicenciatura en Ciències Ambientals, és el nou director del Centre de Recerca d’Alta Muntanya (CRAM) de la UB, creat el 1983 en el terme municipal de Vielha a la Vall d’Aran i dirigit fins ara pel professor Jordi Catalán, recentment incorporat com a professor d’investigació al CSIC. A més, la Unitat de Limnologia del CRAM ha estat reconeguda com a Unitat Associada al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC, una iniciativa que té l’objectiu comú de potenciar la col·laboració científica d’ambdues institucions en els camps afins de la recerca en limnologia d’alta muntanya i canvi ambiental global. Constituïda per investigadors de la UB i del CSIC, la nova Unitat Associada està encapçalada per Jordi Catalán, i neix arran d’un conveni de col·laboració entre institucions per facilitar un ús òptim dels equips humans, infraestructures i instal·lacions del CRAM, un centre amb una localització privilegiada als Pirineus, a prop del Parc Nacional d’Aigüestortes i de l’Estany de Sant

Maurici, i molt adient per aprofitar al màxim el potencial científic de l’entorn natural i enllestir estudis multidisciplinaris d’interès mediambiental a escala local i global. Arran de la nova etapa iniciada ara al CRAM, “un dels objectius més immediats –comenta el seu director Francesc Sabater, especialista en biogeoquímica dels sistemes fluvials– és fomentar les activitats de recerca a llarg termini, és a dir, facilitar l’estada permanent dels investigadors per establir estacions experimentals de recerca en continu. Avui dia, cal tenir una perspectiva temporal suficient per abordar estudis ecològics i paleolimnològics sobre reconstrucció ambiental i la idea principal és fer extensiva la metologia dels estudis ecològics a llarg termini en el CRAM”. Des de la seva creació l’any 1983, amb l’impuls del Dept. d’Ecologia aleshores dirigit per Ramon Margalerf, el CRAM ha estat un nucli de referència per impulsar múltiples recerques en la vessant teòrica i pràctica al medi natural als Pirineus, i en àmbits com són els sistemes aquàtics, registre de fluctuacions ambientals i biodi-

Centre de Recerca d’Alta Muntanya

versitat, gestió i ús del medi natural, sismologia i riscos geològics, etc. I sempre potenciant al màxim el grau associatiu entre els experts i el caràcter interdisciplinari de les recerques, amb equips de departaments de diferents facultats de la UB i d’altres institucions de recerca amb les quals hi ha convenis en marxa (Servei Geològic de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, etc.) i de xarxes d’investigació de tot l’àmbit internacional.

Tres projectes de la UB, finançats per la Fundació Ramon Areces ls investigadors de la UB Marçal Pastor-Anglada, Miquel A. Pericàs i Modesto Orozco han rebut prop de la meitat dels ajuts concedits a tot Catalunya a l’última convocatòria de suport a la recerca científica i tècnica de la Fundació Ramon Areces, una iniciativa d’àmbit nacional que en conjunt ha destinat 2,3 milions d’euros a 35 projectes investigadors a tot el país, seleccionats entre més de 200. Pel que fa a Catalunya, la nova edició dels ajuts ha atorgat 456.000 euros a un total de set projectes de recerca, destinats a potenciar l’avenç dels coneixements en genòmica, proteòmica i farmacogenètica, química combinatòria, protecció del medi ambient, física de baixes temperatures i bioinformàtica. En el marc de la UB, el professor Marçal Pastor-Anglada, coordinador del grup de recerca de regulació de sistemes de trans-

port (RST), ha rebut un ajut de 84.100 euros –la màxima quantitat atorgada a un equip a Catalunya– que es destinarà a potenciar noves recerques en l’àmbit de la genòmica, proteòmica i farmacogenètica, dirigides més en concret a la detecció de gens implicats en la resposta davant de fàrmacs i a la identificació de dianes terapèutiques d’interès per a la generació de nous fàrmacs. Miquel A. Pericàs, catedràtic del Departament de Química Orgànica i director del grup de recerca Tecnoquiral de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBBPCB) al Parc Científic de Barcelona, destinarà l’ajut de 63.101 euros a potenciar una línia de recerca que té com a base la química combinatòria aplicada a la catàlisi enantioselectiva. El projecte que dirigeix el professor Pericàs impulsarà l’aplicació dels

37 37

mètodes combinatoris en catàlisi asimètrica per tal d’optimitzar el procés per seleccionar el catalitzador més adequat a cada reacció química en concret. Modesto Orozco, catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Divisió III i director del grup de reconeixement molecular de la UB adscrit a l’IRBBPCB, ha estat finançat amb 60.101 euros, que impulsaran un projecte de recerca sobre bioinformàtica estructural, centrat en l’estudi de les mutacions patològiques en general, mitjançant l’anàlisi comparativa entre seqüències genètiques, estructura de proteïnes i patologies. L’objectiu final és crear una base de dades i desplegar tot un sistema expert per confrontar informació sobre mutacions genètiques i malalties, destinat a innovar i millorar les metodologies actuals en l’àmbit del diagnòstic mèdic.

la recerca

Les Tardes UB de Recerca Europea urant el curs passat, de febrer a juliol, es va portar a terme el cicle de conferències Les tardes UB de la recerca europea amb l’objectiu de conèixer els projectes de recerca de la UB que s’ads-

® La gestió i la qualitat dels siste-

mes fluvials Presentació del projecte STREAMES, coordinat pel professor de la UB Francesc Sabater. S’investiga el desenvolupament de l’anomenat Sistema Expert, una aplicació informàtica que dóna suport a criteris de gestió destinats a potenciar la capacitat autodepuradora dels sistemes fluvials. ® El paper de les metròpolis eu-

ropees Presentació del projecte Competition Metropolis. Economic Transformation. Labour Market and Competition in European Agglomerations (COMET), coordinat pel professor de la UB José Luis Luzón. ® L’estudi de la cohesió social a

Europa i el paper de les minories ètniques Presentació del projecte Workaló, que, coordinat pel Centre de Recerca Social i Educativa (CREA) de la UB, ubicat al PCB, té com a objectiu definir estratègies innovadores de desenvolupament social i econòmic orientades a la cohesió social, tenint en compte les minories ètniques i, en particular, la comunitat gitana. ® L’etiquetatge ecològic i social

com a instrument del desenvolupament sostenible Presentació del projecte Sustainability Labelling and Certification: Towards an integrated legal, economic, ecological and social approach, coordinat per l’Àrea de Dret Internacional del Departament de Dret i Economia Internacionals de la UB. ® El paper de les tecnologies de la

informació en el sistema sanitari Debat amb el títol “Cap a un nou

criuen al V Programa Marc de la UE. Organitzat per l’Oficina de Projectes Europeus de Recerca, del vicerectorat de Recerca de la UB, el cicle es va celebrar alternativament a l’auditori del Parc Científic de

Barcelona (PCB) i a la seu de la Comissió Europea en aquesta ciutat. Les sessions del cicle, on van participar científics d’arreu d’Europa, han estat les següents:

model sanitari: el paper de les tecnologies de la informació”, coordinat pel doctor de la Corporació Sanitària Clínic Josep Roca. ® Els sistemes d’habitatge euro-

peus i el seu paper en la cohesió social europea Presentació del projecte La importància dels sistemes d’habitatge com a preservadors de la cohesió social a Europa (SOCOHO). L’estudi té la participació del Centre de Recerca en Economia del Benestar (CREB) de la UB, ubicat al PCB.

Imatge d’una de les sessions

el coordinador d’àmbit estatal del projecte CATCHWATER.

® Gestió de la informació

Presentació del projecte People and Knowledge Cross Lingual Information Gathering (PEKING), en què participa el Grup d’Investigació en Lingüística Computacional de la Universitat de Barcelona ubicat al PCB. PEKING té com a objectiu desenvolupar un sistema automàtic de gestió del coneixement independent de la llengua. ® Llibre sobre polítiques públiques

europees contra la pobresa Presentació del llibre Social assistance dynamics in Western Europe (Bristol, Ed. Policy Press, 2002). Aquesta publicació és el resultat d’un treball de recerca fet en el marc de l’estudi Evaluation of Social Policies Against Social Exclusion at the Local Urban Level, en què ha participat la professora de la UB Marisol Garcia.

® El paper de la UE en la gover-

nabilitat de la globalització Debat amb el títol Es pot governar la globalització? Una visió des d’Amèrica Llatina, organitzat per l’Observatori de la Globalització de la UB amb seu al PCB. ® L’educació del futur

Presentació del projecte School+. Més que un sistema per construir l’escola de demà. La sessió va ser moderada per la professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la UB Juana M. Sancho. ® La geofísica aplicada

Presentació dels projectes europeus de geofísica aplicada en què ha participat el grup de Geologia Econòmica i Ambiental de la UB. ® Les conseqüències dels acci-

® L’aigua residual com un nou re-

curs hídric Presentació del projecte Enhancement of integrated water management strategies with water reuse at catchment scale (CATCHWATER). Miquel Salgot, professor de la UB, és

dents nuclears sobre els cultius Presentació del projecte Bioavailability of Radionuclides in Soils (BORIS) que té com a objectiu millorar el coneixement dels mecanismes que governen la transferència de radionúclids a les plantes.

la recerca

Noves vies de recerca en malalties relacionades amb alteracions del transport intracel·lular Científics de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, adscrits a l'Institut d'Investigacions August Pi i Sunyer (IDIBAPS), han dut a terme un estudi publicat el mes de juny a Molecular Biology of the Cell, sobre la relació de la calmodulina i el trànsit intracel·lular, una descoberta científica que podria aportar importants dades per engegar noves teràpies per a malalties amb una incidència important en la nostra societat, com són la fibrosi quística, l'Alzheimer, la leucèmia mieloide, la diabetis i la hipercolesterolèmia familiar.

ls mecanismes implicats en el trànsit intracel·lular són molt complexos i resulten fonamentals per al funcionament de la cèl·lula, de manera que alteracions en aquest procés poden generar disfuncions que estan implicades en les malalties esmentades i fins a 80 patologies més. L’anàlisi del genoma humà ha ensenyat que les línies de recerca no han de limitarse als gens, sinó que també haurien d’estar encaminades a l’estudi de les proteïnes que aquests gens expressen, conegut com a proteòmica, i com aquestes interaccionen entre si, anomenat proteòmica funcional. La calmodulina, com moltes altres proteïnes, no es pot associar a una sola funció. Segons amb quina molècula interaccioni pot produir efectes tan diversos com moviment, creixement cel·lular o divisió cel·lular, entre d’altres.

col·laboradors han centrat l’estudi en el paper de la calmodulina en el trànsit intracel·lular. Aquest treball recolza aquesta hipòtesi i aporta moltes més dades al coneixement de la proteïna. L’estudi se centra en la inhibició de la calmodulina pel W13. En cultius cel·lulars que contenen aquest inhibidor s’observa com el transport intracel·lular queda bloquejat, per tant, es dedueix que la calmodulina regula part d’aquest procés tan important per a la fisiologia cel·lular. El transport intracel·lular és l’encarregat, entre altres funcions, de portar una molècula d’on aquesta és sintetitzada fins al lloc on ha de produir el seu efecte. En concret, en aquest treball, la molècula transportada és el factor de creixement, EGF. Aquest se sintetitza fora de la cèl·lula i interacciona amb l’EGFR, el seu receptor, localitzat en la membrana de la cèl·lula. Mitjançant el procés de transport intracel·lular podrà arribar al lloc diana i interaccionar amb les molècules que li

pertoquin segons la resposta que hagi de donar. Una de les tècniques utilitzades per a l’anàlisi d’aquesta interacció és la transferència d’energia que es produeix in vivo, entre dues molècules pròximes (1-10 nm)

La tècnica usada permet observar el moviment i la interacció de les molècules in vivo, i en temps real (FRET, fluorescence resonance energy transfer). És la primera vegada a Espanya que es publica un article on s’ha utilitzat aquesta tècnica. La innovació de la tècnica rau en el fet que es pot observar el moviment i la interacció de les molècules in vivo, i en temps real.

Estudi de la calmodulina La calmodulina és una proteïna present en tots els éssers vius, que unida amb el calci i a diferents proteïnes pot realitzar múltiples funcions i ha estat un dels objectius principals de la recerca al Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica els darrers 15 anys. Per aquest motiu, els investigadors C. Enrich, F. Tebar, N. Agell i

L’investigador Carles Enrich (assegut) amb els components del seu equip de recerca

relat

Un Babaganuch Existencial Antonio Prata Premi Francisco Marsà de Estudios Hispánicos de la Universitat de Barcelona

Aquest relat és el text guanyador del primer premi de prosa Francisco Marsá organitzat per Estudios Hispánicos de la UB. El seu autor, Antonio Prata, va néixer a São Paulo el 1977. És escriptor i té dos llibres publicats en portuguès: Cabras - Caderno de Viagem i Douglas e outras histórias. Al Brasil és estudiant de Ciències Socials

Preámbulo s posible que uno haga todo el camino desde la cuna hasta el ataúd sin jamás observar atentamente una berenjena. Hay tanto que hacer en el mundo, tantas son las incumbencias de la vida que están jerárquicamente antes de la berenjena hay que aprender a caminar, a manejar los cubiertos, a hablar nuestra propia lengua y la lengua propia de los estadounidenses; hay que hacer los deberes y gimnasia, hay que disminuir los gastos y el colesterol, hay que encontrar un empleo, un cardiólogo y una mesa para tres (“no fumadores, por favor”), hay que combatir el crimen y la alopecia, hay que tener pasta, hijos y suerte que, cuando queremos darnos cuenta, ya no nos damos cuenta de nada más, nos encontramos siete palmos bajo tierra, no somos más que proteína en el buche de los gusanos y nunca hemos mirado atentamente una berenjena. ¡Hombre! Si la mayoría de nosotros aún no hemos encontrado el gran amor, ni hemos conocido las pirámides de Egipto, ni siquiera hemos probado una copa de piña colada en una playa del Caribe, ¡¿por qué perder tiempo contemplando una verdura?! Pues... No lo sé. Lo que sí sé es que mi vida, que hasta entonces había transcurrido muy bien lejos de las berenjenas (y de las pirámides de Egipto, y de la piña colada...), fue súbitamente invadida, una hermosa tarde de marzo, por este intrigante fruto de la naturaleza. Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, he de recordar aquella tarde remota en que el destino me llevó a conocer la berenjena. Y puesto que el encuentro con esta brillante hortaliza me ha causado tan fuertes emociones, y

me ha traído ideas, creo yo, revolucionarias, tengo la obligación de describirlo.

Ahora sí, el texto Por haber venido a vivir con Fefa, mi novia, al otro lado del Atlántico y por no tener mucho dinero, tuve que aprender a cocinar. Es sabido que los que cocinan suelen frecuentar los mercados y otros puntos de venta donde, a menudo, se encuentran verduras y legumbres. Total, que no tardé en descubrir, maravillado, que tenía en mis manos esa joya de la naturaleza, conocida por los persas como badnjan, por los ingleses como egg plant, por los árabes como badinjanâ, por los franceses como aubergine, por los brasileños como berinjela y finalmente, por los hispánicos, como berenjena. No pienses que fue un encuentro fácil para mí. Estoy seguro de que hoy, ya pasados algunos días desde aquel primer contacto visual y táctil –olfativo no, porque ella no huele a nada, y auditivo tampoco, puesto que es un fruto completamente mudo (¿o terriblemente tímido, quizás?)– aún no soy capaz de evitar la taquicardia al saber que hay berenjenas cerca. El primer choque fue estético. Frente a la belleza negra de su superficie lisa, a la genialidad formal de sus líneas, nadie diría que se trataba de una hortaliza. Si no fuera por algunas débiles y marchitas hojas en una de las extremidades, yo, delante de la pregunta “¿Qué es esto?” en un examen tipo test, podría haber contestado: A) Objeto Surrealista IV, sin título, de M. Duchamp. B) Balón inflable, en látex y pigmento negro.

C) Mamushkas (aquellas muñecas rusas que se ponen unas dentro de las otras, ¿sabes?), aún sin pintura. D) Huevo de dinosaurio. Pero yo jamás contestaría... ... E) f. Planta solanácea, de fruto aovado de piel morada, comestible. Y como yo estaba, pues, en la más profunda ignorancia acerca de las funciones, los orígenes, el nombre o las intenciones del enigmático objeto, no tuve otra alternativa que preguntarle a Fefa, mi novia, que observaba todo a pocos metros: “¿Cariño, qué es esto?” Fefa, que por tener un cromosoma X ha nacido mujer y, por eso, por razones históricas que no hay espacio aquí para desarrollar, conoce más las verduras que yo, contestó: “¡Qué sé yo! Quizá sea una berenjena...” Estaba hechizado por aquel cómico objeto. Era como si fuera un pepino con las mejillas infladas, o un calabacín que se quedó por mucho tiempo sin respiración. No sé exactamente cuánto tiempo me quedé inmóvil, contemplando mi reflejo en aquella superficie oscura. Muchas horas, creo, pues el día se hizo noche y mi brazo, extendido como el de Hamlet con la calavera, empezó a dolerme mucho. Estaba absorto en esas elucubraciones estéticofilosóficas cuando la voz de Fefa me trajo de vuelta al mundo: “¿Vamos a cocinar la berenjena?” Lo que sentí, frente a esas palabras, fue un horror repentino, como si ella hubiera dicho algo surrealista y terrible, como: “¿Ya es la hora de condimentar el perro?” o “el acuario ya está hirviendo, ¿ponemos los pescaditos dorados?” El terror, sin embargo, se fue muy pronto, y, luego, empecé a ver a la berenjena como una mera verdura, y cualquier vínculo afectivo que hubiese fue rebanado en

relat

rodajas de dos centímetros cada una por el preciso cuchillo de Fefa. Pusimos todo en una cazuela con agua hirviendo y fue, entonces, al constatar que la berenjena flota, que tuve la gran idea de mi vida. Quizás en el futuro, muchos años después de haberme convertido en proteínas en el buche de los gusanos seré por esa idea recordado y estudiado. Lo que comprendí, mirando las rebanadas flotantes de berenjena, fueron las maravillas que se harán posibles con la aplicación de nuestro fruto morado en la ingeniería (e

industria) náutica, una rama donde nunca ha sido utilizado. En pocos minutos yo estaba en la bañera con todo el aparato científico necesario: nuestra ración semanal de berenjenas (tres), boli, papel y algunos pesos (tres botes de yogur, de 125 gramos cada uno). Las experiencias sólo contribuyeron a confirmar mis expectativas: la berenjena no sólo flota, sino que puede sostener un peso de 270 gramos, aproximadamente, sin hundirse–una berenjena mediana, de 19 cm de largo, y perímetros de 23 cm y

Il·lustració: Jairo Betbesé, estudiant de Belles Arts

15 cm, en los puntos más y menos anchos, respectivamente. Esto significa que, para hacer flotar un bebé (de 3 kg), son necesarias apenas once berenjenas. Para un niño de dos años (u 8 kg), son necesarias 37 berenjenas y, para hacernos una embarcación capaz de sostener un adulto de 70 kilos, hay que tener 260 berenjenas medianas. ¿Ves lo que estoy viendo? ¿Comprendes la magnitud de estos experimentos? ¡Buques de berenjena! ¡Balsas de berenjena! ¡Veleros de berenjena! ¡Tablas de surf, colchones y asientos flotantes de berenjena! ¡Y todo hecho sin residuos tóxicos, biodegradable y, además, comestible! Sin hablar de todo lo que será posible cuando los japoneses empiecen a hacer las gigantes berenjenas transgénicas: portaaviones de berenjena, ciudades flotantes de berenjena, ¡yo que sé! Es posible que uno haga todo el camino desde la cuna hasta el ataúd sin observar nunca atentamente las oportunidades que la vida nos ofrece. Pero conmigo no será así. Llevaré mis estudios adelante, haré proyectos y buscaré patrocinios. (Agradezco desde ya a los miembros del noble jurado de este bienvenido Premio Literario donde, por primera vez, puedo exponer mis ideas huertonáuticas). Quizás, en el comienzo de mi búsqueda, encuentre dificultad frente a la incredulidad de la mayoría. (A lo mejor, lo mismo pasó con Magalhães, Colón, Monturiol y otros tantos). Creo, sin embargo, que el tiempo hará que mi descubrimiento convenza a todos. Si el hombre fue hasta la luna en una caja de hierro, ¿por qué no cruzará los océanos sobre unas berenjenas? Son tantas las cosas del mundo y tantas las tareas de la vida que presuponen riesgos, que si fuéramos a desistir a cada una de ellas por miedo, no lograríamos hacer absolutamente nada: ni llegaríamos a conocer una berenjena. ¿Qué decir entonces sobre el gran amor, las pirámides de Egipto y la piña colada en la playa del Caribe? I

col·laboració

Trobada amb el món empresarial En un acte al Palau de Les Heures es van lliurar els premis de la Fundació Bosch i Gimpera a la innovació i la formació i els guardons de la UB als seus patrocinadors i mecenes. Durant les jornades el rector va destacar el valor del triangle “format per la universitat, les empreses i les administracions públiques”. er tal de reconèixer la col·laboració del món empresarial amb la Universitat, la UB i la Fundació Bosch i Gimpera van lliurar els seus premis a les millors iniciatives en matèria d’Innovació i de Formació, en el transcurs del sopar universitat-empresa, celebrat el dijous 18 de juliol als jardins del Palau de Les Heures. L’empresa Pharma Mar va obtenir el Premi FBG a la millor iniciativa d’Innovació; Laboratoris del Dr. Esteve, la menció honorífica d’aquest premi; Dianova International, el premi FBG a la millor iniciativa de Formació; la Caixa d’Estalvis “Sa Nostra”, l’accèssit d’aquest premi; i, com a novetat d’enguany, es va concedir una distinció especial a una empresa spin-off, atorgat a Advancell. Els premis van ser lliurats pel rector, Joan Tugores, la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera, Anna Ros, i

El rector Joan Tugores, la gerent Olga Lanau i la directora de Màrqueting i Finançament Extern, Àngela Jover, amb els patrocinadors i mecenes del Grup UB

el director general d’Ocupació, Andreu Cruañas. El rector va fer la presentació d’Anna Ros, que va ocupar el càrrec fa pocs mesos, i tots dos van destacar en els seu discursos els avenços que s’han produït en els darrers anys en la col·laboració entre la universitat i les empreses. El rector va parlar del valor del triangle “format per la universitat, les empreses i les administracions públiques” a l’hora de fer avançar

Diplomes d’agraïment Enguany, els diplomes d’agraïment han estat per a: ®

Patrocinadors d’Honor: Banco Santander Central Hispano, Caixa Catalunya, “la Caixa”, Estubroker i Wall Street Institute.

Patrocinadors: ACE Insurance, Banco Zaragozano, Casademont, Citricus.com, El Corte Inglés, El Periódico de Catalunya, Grup Soteras, La Vanguardia, Layetana, Metro News, SL, Rucker Ibérica, Saba Aparcaments i Freixenet.

Amics: El Mundo Deportivo, Grup Balañá, Iberia, Industrias Mercury, Medigrup Digital, Novartis i Postalfree.

Mecenes: Anthony Bonner, Assumpció Raventós, Cassandra Mestre, Editorial Mateu, Carlos Viladomiu, Jordi Sabater Pi, Curtis Bennet, Jaume Vivó Carreras i Jorge Baell.

la recerca i la innovació. Per la seva banda, el director general d’Ocupació, Andreu Cruañas, va animar els empresaris a continuar el camí de col·laboració emprès. En el mateix acte, el rector de la UB, Joan Tugores, acompanyat de la gerent, Olga Lanau, i la directora de Màrqueting i Finançament Extern, Àngela Jover, van lliurar els diplomes d’agraïment als patrocinadors i mecenes del Grup UB durant l’any 2001, que consisteixen en uns gravats originals de l’artista i exdegà de Belles Arts, Joan Hernández Pijuan. L’acte es va cloure amb unes paraules del rector, Joan Tugores, i del president del Consell Assessor de la Fundació Bosch i Gimpera, Rafael Foguet. En el transcurs del sopar d’enguany –amb el patrocini d’El Periódico, el Grup Soteras, Caixa Catalunya i l’Espai Escènic Joan Brossa– van tenir lloc diverses actuacions de mim i màgia a càrrec de Xavi Vila i Jesús Julve “Hauson”, presentats per Lali Feliu i Mercè Rovira, tots ells sota la direcció de Hermann Bonnin i vinculats a l’Espai Escènic Joan Brossa.

Màrqueting i Finançament Extern Col·laborar amb la UB suposa beneficis de caràcter econòmic, de comunicació, d’imatge, de difusió i desgravacions fiscals. Més informació: Direcció de Màrqueting i Finançament Extern. Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.edu/ube

col·laboració

Jordi Pintó, director de Relacions Externes d’El Corte Inglés:

“Esport i ciència són els dos eixos de la nostra vinculació amb la UB” Quins són els àmbits de col·laboració entre El Corte Inglés i la Universitat de Barcelona?

Els vincles que ha establert El Corte Inglés amb la Universitat de Barcelona vénen de lluny i es fonamenten en una sòlida convicció per part de l’empresa que represento de treballar conjuntament amb una de les institucions més representatives a casa nostra del món universitari. Aquesta relació, sincera i continuada, ha permès que les dues entitats mantinguin un diàleg permanent que facilita l’assumpció de nous projectes que beneficien els diversos col·lectius que conformen la gran família acadèmica de la UB. Hi ha dos àmbits d’actuació que es nodreixen de la sensibilitat que té El Corte Inglés per mantenir una línia de patrocini i mecenatge estable amb la UB. El primer fa referència al nostre suport permanent a l’equip de bàsquet femení, que tantes bones estones ens fa passar al llarg de l’any i que crec que dóna prestigi a la universitat que l’acull: l’equip Universitat de Barcelona-Bàsquet Femení. El segon, i evidentment no menys important, té a veure amb la política de suport a la investigació científica que manté la fundació vinculada al nostre grup d’empreses, la Fundación Ramón Areces, i que anualment es concreta en ajudes puntuals a diversos equips d’investigadors que sovint pertanyen a la Universitat de Barcelona. Per què a El Corte Inglés li interessa apropar-se al públic universitari?

El món universitari no està, ni ho ha d’estar, aïllat de la resta de la societat. Retornar una part dels nostres beneficis a la societat que els ha possibilitat és la filo-

sofia que sustenta la nostra política de mecenatge. El món universitari, com a mirall de futur de la nostra societat, ha de rebre una part important d’aquests ajuts. Què ofereix El Corte Inglés a la comunitat universitària?

Pretenem que els nostres establiments siguin punts de referència per al món universitari i que els estudiants hi trobin la satisfacció de totes les seves necessitats. D’un temps ençà, per tant, hem potenciat la nostra oferta de productes culturals, amb la implantació de serveis complementaris, com ara departaments de reprografia avançada o sales que acullen diàriament activitats culturals gratuïtes, per exemple la que hi ha instal·lada a la nostra botiga especialitzada del Portal de l’Àngel, i també hem reforçat els nostres patrocinis de totes aquelles accions que són d’interès per als estudiants universitaris i que els faciliten la pràctica esportiva o les aficions culturals en el seu temps d’esbarjo. Un bon exemple d’això, potser el més emblemàtic, és la popular Cursa El Corte Inglés, que té una participació majoritària d’estudiants universitaris i, més concretament, de la Universitat de Barcelona, i que precisament l’any vinent farà vint-i-cinc anys. Quin és el futur de la relació amb la Universitat?

Més enllà de les pures vinculacions professionals, al llarg dels anys de col·labora-

ció ha anat creixent un corrent de simpatia mutu que ha permès, també, una estreta relació personal entre els representants de la Universitat de Barcelona i els d’El Corte Inglés. Esport i ciència són dos dels eixos d’aquesta vinculació entre el món acadèmic i l’empresa privada que nosaltres representem. D’ara endavant, com diu la famosa frase, els únics límits que hem de tenir ambdues parts són els que ens marqui la nostra imaginació. El que sí que puc assegurar és que la Universitat de Barcelona i els col·lectius que la configuren tenen en El Corte Inglés, ara i en el futur, una empresa fidel i sensible a les seves inquietuds i als seus interessos.

nuria21x29,7

13/6/02

12:52

Página 1

´ ABANS DE DESCOBRIR LA TEVA VOCACIO, ´ JA TENIEM EL MILLOR DOCTORAT PER A TU.

FERRATER,CAMPINS,MORALES

1968: La Núria descobreix la seva vocació. 2002: La Núria estudia un doctorat de la UB.

Més informació: www.ub.edu/acad/postgrau.htm www.ub.edu/acad/doctorat.htm

U UNIVERSITAT DE BARCELONA

B www.ub.edu

relat

EL Nord Andreu Navarra I Premi Arrelats de narrativa breu

¡Ah, en la fosca, pel guiatge de la sola il·lusió, caminar sense sendera i varar sense timó, estimar sense estimada i servir sense senyor! Josep Carner

Aquest relat va guanyar el I Premi Arrelats de narrativa breu, convocat per la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB. El seu autor, Andreu Navarra (Barcelona, 1981) és estudiant de Filologia a la UB. En el cas d'El Nord, l'autor explica dues històries paral·leles que conflueixen al final del text. El disseny d'aquestes pàgines segueix l'estructura dual del relat a bella Li Dan és alta i blanca, té el cos com una cullera, tota ella fa olor com una enorme flor de lotus. Li Dan la bella s’extasia del món, curiosa, observa el cortinam vermell que penja del sostre. Els homes hi entren i surten, tots satisfets, tots ells cenyint-se la sivella dels cinturons. Li Dan observa i estira els braços: Li Dan espera el seu torn, estarrufada sobre els coixins. La gata s’acosta. La gata ja s’ha acostat i miola. Li Dan la bella, entendrida, l’amoixa: somriu i descriu tot el plaer, ha reflectit l’expressió del felí, tancats els ulls, fregada la testa contra la seda, de sobte la criden i aixeca el cap. La maula s’espanta, s’eriça i, corrents, dedica a la noia un últim i accentuat miol. Li Dan s’aixeca. Ja s’ha aixecat. Mira la porta i veu la mestressa. Que vinguis de pressa, o no cobraràs. Arriben els homes, homes de veritat. Alguns amb bigoti, d’altres amb turbant. Vénen de lluny i estan cansats. Tu agafa aquell, el més jove de tots, vull que procuris tractar-me’l molt bé, tu aquell me l’has de satisfer tan bé com sàpigues, mostra’t amable i complaent, però ara bé, no intentis amanyagar-lo gaire, és jove i pur i acabarà saciat. El que has de fer és encendre’l, fer que perduri el seu desig. Si el satisfàs massa de pressa, es pensarà que som el que no som, i no tornarà. Li Dan s’acosta al rebedor. Li Dan observa els nouvinguts. N’hi ha un que brilla amb llum pròpia, un noi salvatge, verge i pur, i li tremolen les mans. I tot panxut i cridaner, son pare és ja dins de la sala. S’ha endut les seves noies, la companyia que ha desitjat durant mesos. Els altres homes, tres germans de Po, són ja rere les portes, tancats amb la rude pressa d’aquell que sap on ha d’anar, perduda la idea de divertir-se, perduda la idea d’un gran plaer, sorrut i lent, esgarrapat a les cendres d’una cruel i sostinguda desesperació. Li Dan el deixa i s’asseu al llit. Mira Li Po i somriu, després s’ajau amb molta estratègia. Ella ha notat com li tremola la mà, al passadís, abans que entressin a l’habitació. És baronívol i amable: li ha obert la porta. Un pobre noi. No sabrà res. Em tocarà a mi conduir-lo. Oh, mira-te’l. Està vermell. Commovedor. Em trec la roba. La part de dalt. Es treu la roba. La part de dalt. Ja se l’ha treta, els dos pits nus, tots dos rodons i punxeguts i cap amunt. I les espatlles, belles i blanques com una plana al matí, i perfumades com una landa mullada, no sap què fer, no sap què dir, aquest noiet tot desmuntat. Potser està massa avergonyit, què hi farem, que no es preocupi ni es pensi que Li Dan desfà, mirada fixa en el xicot, el nus de l’ample pantaló, translúcid, lent. Li Po l’observa davallar, camí als peus sense

i Po camina, nadó en l’ànima, rostre de nen, camina i observa, aprenent de jutge, observa l’esquena, tots tres germans, tots germans seus, i la del seu pare, un home gros i corpulent, escandalós i destructor d’omòplats, anima’t nen, que no serà res: seràs feliç, descobriràs la bellesa. Una femella és el que et convé. Seràs un home com els altres nois, que no dubtaren i foren feliços. La vida és vida, petit Li Po. Tens ja bigoti i te n’hauràs d’anar de la ciutat. Prou temps tindràs per estudiar, allà on te’n vas. Aquesta nit toca disbauxa. Li Po amaga les mans, que li tremolen com els cabells de sa mare. És que la nit l’ha convidat a la por, a aquell estat en què els avets, matolls i herbes sembla que saludin amb un somriure tot malaltís. Li Po observa, tot seguit, el firmament. Demana als cels que no l’obliguin a beure: li agrada el mam, però no pas vomitar. Recorda l’última vegada que son pare el va portar a la fonda. La seva mare els renyà tots dos (tots dos embriacs, tots dos abraçats, cridant i ballant, tots dos al jardí, vermells com el pebre), embriacs com l’últim avi de la família, que morí al llit interpretant La parrala. Tots cinc arriben, en fila índia, a la luxosa cabana. A fora cremen dues torxes, poden llegir en la foscor. El pare truca amb l’extensió de la mà (sembla un assalt, no pas visita), els obre una dona, de suradors teixits, la porta grinyola tal com Li Po havia temut. Greixosos bigotis besen la tendra mà. Greixosos bigotis ja l’han besada. Entreu, entreu. Aneu de pressa nois, després haurem de treballar. Oh, si em veiés un company d’infància. Ara ja sé què hi vinc a fer, aquí. Li Po és l’últim que entra al vestíbul. El ve a trobar la bella Li Dan, tan alta i fresca com un jonc al matí. Li agafa una mà, ella camina davant seu. Li Po l’observa, la pendular estructura de l’angulosa acompanyant. Li Po ha obert i li ha aguantat la porta. Rítmic assalt de la circulació del seu cos. I s’ha quedat palplantat, confós i esquerp davant la porta. Ha decidit tancar-la, poca obediència a les mans. La tanca i mira. Ja l’ha tancada. El cortinam i el llit. Li Dan s’ha estirat a una banda del llit, allargassada, repenjada tota sobre un dels laterals del cos. Els pits caiguts aixequen la seda. L’aixella es mescla amb els cabells escampats per la flassada. Li Dan somriu i aixeca la panxa. Com els felins. El fil. Aixeca un braç i se’l mira. Després es tapa el front amb ell, què faig què dic, dec estar tot vermell. Ja deu haver vist que jo no

Li Dan s’aixeca i es treu la roba. Moment. Moment. Fou el moment que estremí els cels. Li Po s’adona que la bellesa es desitja, que morirà una mica si no la pot posseir. Li Dan s’afluixa

relat

gosar alçar la mirada. Li Dan avança cap a ell i l’embolcalla amb l’olor calenta del seu cos despullat. S’arrapa al seu pit, se li penja del coll, els avantbraços al clatell. Li respira la nou del coll. Besa la pell, la llengua esgarrapa les incipients agulles de la seva barba i, de cop, Li Dan ja nota les dues mans que l’estrenyen, per darrere, amb els dits entre les costelles. L’han agafat amb força. Ja ha triomfat. Li Dan obre els ulls de sobte. Somriu per dins. Ja ha triomfat. Ara els seus ulls se n’aniran a una altra banda. La tremolor. Passen les mans. Palpen l’esquena. Li han dibuixat tots els ossos a la pell i s’han aturat en una vèrtebra, en una línia transversal del cos, ara a la base (tota la columna). Li agafa els cabells, la prem amb força. Amb l’altra mà li ha agafat un maluc. Li Dan mira la paret entre els braços. Tangent mirada, no és present, sinó en una altra banda fins que decideix començar a despullar l’home. Aquesta part, la que més li agrada, la del contacte estremidor dels cels, ja hauria d’haver conclòs. Li Dan es desperta, s’aixeca de pressa i volta per la cambra (encara és de nit). No pot dormir. Plora una mica i sap per què, i observa, com sempre, el cortinam vermell. Després surt de la seva cambra, va al passadís i s’asseu a terra. Pensa a pensar, es mossega una ungla i es torna a aixecar. Se’n va al vestíbul, i agafa un coixí. Entreobre la porta, s’asseu on és i es repenja a la paret. L’aire de gel no tarda a emblanquir el seu escot. S’adorm narcotitzada per la brisa. No tarda gaire a adormir-se. Ha vist entre ombres un carro, enmig de la plaça.

el nus de la cintura. Els peus. Els peus. No sé on mirar. Ja s’ha desprès, ja tota nua. Ella no ho sap, però ha vençut. I se li acosta, envolta el cap com un fort vi, els seus vapors, en nota l’alè. Li besa el coll i li parla en una llengua estranya, aliena a ell, però que entén. Li Po ara nota un ínfim rastre d’humitat a la pell. Camí de saliva, li desmantella els fonaments. Llenguatge tàctil. Ja s’ha rendit a la pressió del cos i de les peces de roba. El món li pesa com un enorme greu. Comença i acaba de treure’s la roba. Primer les cames. Després els braços. Ho fa de pressa, no gens eròtic. Ja l’ha agafada. En tastarà el nèctar. És ample i fort com aquell arbre que sosté els rius. Rodó i geomètric com un enorme còdol, Li Dan s’hi fon, calenta cambra, de pell aspra i seca, tota plaent i triomfant. Tots dos es maregen. Plaer i l’instant, mai cap dels dos no s’havia tastat. Cap altra vida. Establiment del cosmos. Li Po, de bon matí, s’aixeca i surt de la seva cambra. El seu farcell reposa ja davant la porta. Sortida, anar-se’n. La porta. Neva. Sa mare arriba, ara de fora, sagrada i trista com les grans pedres, té els ulls de plorar, llàgrima endins, llàgrima seca, i du un cabàs: la roba neta, perquè l’ha anada a rentar al riu, activa abans que les abelles i tot. Li ha somrigut amb tendresa. Li Po se la mira. Li fa un homenatge. S’abracen, ploren fluixet per procurar que l’altre no el senti. Però és inútil. Ho han sentit, s’ho han dit així, sense paraules. Han fet l’esforç i l’han comprès, i aquest error els ha mostrat la veritat. Es donen la mà, caminaran junts fins a la plaça del poble. La boira, el marge ennuvolat. La neu llepada pel vapor. Diamants, muntanya a l’horitzó. I caminen agafats de la mà, passen davant de la casa, la casa d’ahir: la nit, la fosca, la plaça oberta on se celebren els mercats cada deu dies. – Fill meu, ton pare diu que estudiïs, que et facis jutge i vagis a la Cort. No perdis els diners que t’ha donat. Ell, que està treballant al bosc, no ha pogut venir avui. M’ha dit que et digui que et desitja sort. En tot, a la vida, recorda la mare, que t’estima i pateix a la casa que et va veure néixer. Hi ha un home vell, l’home del carro i un llenyataire. El conductor carrega llenya. El monjo observa la porta d’una de les cases, amb el seu rostre de mostela. El llenyataire es renta les mans amb neu. La mare abraça el seu fill. El besa i plora. – Adéu, mare. Creu-me que tornaré. – Això està bé, fill meu. Torna aviat, que tinguis sort. Pugen i agita la mà. La mare observa com s’allunya el vehicle. La boira llepa les rodes del carro, més tard l’engoleix. Ja l’ha engolit. La ruta és fosca.

Li Dan ara obre els ulls. Veu cinc persones enmig de la plaça. Tremola de fred i es vol cobrir, però de sobte ha conegut la llum autònoma. S’està abraçant amb la seva mare (però ella es pensa que és la seva dona). Perquè plora, gemega, des d’aquí no la veu, no sap que és vella, ben bella i noble, i que l’està besant perquè el creà i parí. Li Dan tremola, deixa el seu cap contra la paret. Ha acabat tancant els ulls. Plorant, la neu. Se li han gelat les galtes, més blanca que abans. No sortirà ni intentarà abraçar el noi. S’aixecarà, se’n tornarà a la seva cambra i plorarà en silenci, fins que un altre home vingui a la seva porta per recordar-li que és una prostituta. – Què tens, Li Dan? Penses dormir tot el dia? Obren la porta i la troben al llit. Despentinada i esquerpa, fa fora totes les dones de la seva cambra. Elles se’n riuen i fan murmuris. La casa s’omple de veus vibrants. Minuts després truca a la porta la mestressa. – Li Dan, entraré. Passa si vols. Què vols que hi faci. Entra la dona. Tanca la porta. S’asseu al llit. La mira amb falsa bondat. Gestos de mare. Sermons a esclava. – Ja vas fer ahir tot el que et vaig demanar? I els cels tornen a estremir-se. - Sí, sí. Vaig fer el que tu em vas demanar. Però aquell noi no

– I doncs, noi, jovenet, què hi fas tu aquí embarcat, sent tan bell i noble com els rierols de la Manxúria? – Surto de casa meva, venerable, per anar a Pei-king i fer carrera. – Per fer carrera, doncs, viatges? – Sí, venerable, per ser un bon jutge i exercir les lleis tot obeint Sa Majestat i la Cort. El monjo, tot savi i llest com la mostela, arrufa el nas i fa que no. – Creus que Pei-king és el teu lloc, jove i bell infant de la terra? – I per què no? On creus si no, oh venerable, que trobaré el meu futur? L’oh venerable riu. Agita el bastó amb les dues mans. Se’n riu i ensenya les quatre dents que li queden.

46 46

relat

Il·lustració: Jairo Betbesé, estudiant de Belles Arts vindrà més. Se n’ha anat avui, fa poques hores. Anava al carro, el de la plaça. Potser ja no tornarà. Llàstima, pensa. Molt profitós, noi inexpert. No gaires verges per la contrada, impressionables, plaer carnal. Es fa de nit i arriben els primers clients. La dona que els rep els fa passar al rebedor. Desfilen totes i són escollides. Avui Li Dan s’ha quedat a l’habitació. S’acosta un home gros, truca a la porta i es frega les mans. Fa molt de fred. S’està congelant. Obren de dins, hi entra amb pressa. Vull una dona per escalfar-me. La mestressa les fa desfilar. L’home es rasca el cap i pregunta per una en especial. Aquella que té els cabells tan llargs, que és bella i blanca com la lluna. La mestressa fa entrar les noies a una sala, agafa la mà de l’home i l’introdueix al passadís. Truca a la porta de Li Dan amb dos dits. – Li Dan, tens feina. Obre la porta. Li Dan sent ploure. No penso obrir. La mestressa demana calma a l’homenot. I a aquesta dona, què coi li passa. Que obris t’he dit. No vull, aneu-vos-en. I l’homenot que perd la calma. Li Dan fa un bot del llit quan la porta és esbotzada. Ha dit que vol la del cabell llarg. Li Dan s’amaga sota uns coixins. L’home els retira amb el peu. Li Dan tremola. La mestressa s’ho mira, aixeca la porta i l’encaixa al marc. Se’n va tranquil·la a comentar-ho amb les noies. L’home agafa Li Dan pels canells, li separa els braços i la tira a terra d’una bufetada. Li Dan fa un xiscle i intenta arribar a la porta, però l’home l’ha agafada pels cabells i la trepitja amb son enorme peu. Li Dan s’aixeca i obre la porta. L’home la fa retrocedir estirant. Li Dan fa xiscles i plora. L’home li treu la roba esgarrapant-la, torna cap a la porta i observa la dona. Li Dan s’allunya,

– Fill meu, el teu futur, ja l’has trobat. Ara només has d’acomplir el teu camí. Més aviat se’t farà sol. Però ara bé: si tu no deixes que se t’acompleixi el camí, no arribaràs enlloc, només allà on mai no podràs ser feliç. Li Po l’escolta. És bell i noble i va a la Cort. I de vegades mira el cel i altres vegades la cara del vell. Aquest somriu, no deixa mai de fer-ho. Ha voltat molt i sap què diu. El carro tremola, i el monjo no es queixa de cap dolor. El llenyataire xerra amb el conductor. Parlen de neu i de llenya. I del bestiar i de l’estat dels camins. Quan s’ha fet fosc s’aturen, fan un bon foc, sopen la sampa que ha preparat el conductor. Les flames mouen les seves cares. El monjo riu amb gratitud. Per equipatge tan sols un bol i un ganivet per afaitar-se el cap. Li Po l’ajuda a buscar-li un bon lloc, prepara un jaç improvisat amb fulles. El monjo insisteix que el deixi en pau. S’enfada i riu a la vegada. No vol la manta que li ofereix Li Po. Aquest el tapa mentre dorm. El llenyataire apaga el foc i se’n va a dormir al carro. El conductor l’acompanya. Li Po té fred i no pot dormir. Ha decidit caminar, fer moltes voltes per escalfar-se. Podrà dormir durant el dia, dalt del carro, tombat a la llenya. La nit és negra i xiula. La silueta sarcàstica de l’arbre juga a Li Po males passades. I és que el Nord se li va fent ombrívol. Perdut al bosc, no troba pas la muntanya. No ve a buscar-lo ningú. Ha de trobar el camí per si mateix. L’ha de fer seu i escoltar-lo. Li Po sent un soroll i s’atura, com un murmuri de flauta mullada. Aixeca un peu i fa un pas. Trepitja tou. Se sent un crit. És el vell monjo que dormia.

relat

tapant-se els pits i el pubis amb les mans i els avantbraços. Toca la paret. S’ajup a plorar. I l’home avança i la força. I ella l’escup i li desfà la cara amb les ungles. L’homenot crida i s’enfurisma. La maleeix i la colpeja. La mestressa treu el cap per la porta i observa, silenciosa, l’escena final. L’home abraça el cos inert de Li Dan, li llepa la pell, els pits, els cabells. S’ha adonat que l’observen. La mestressa fuig pel passadís. L’homenot surt a l’exterior amb el cos de Li Dan. Les noies l’observen amb temor. Homes a mig vestir també s’ho miren, encuriosits. S’alleuja la cara amb neu i torna a entrar. Ara la porta és tancada. La nit, silenci a tots els racons de la plaça. Li Dan tremola i recupera el sentit. I fuig del poble i corre, despullada i ferida, pel mig del bosc. S’ha obert camí fins a una clariana. Ha olorat el bosc. Ara respira la nit. S’asseu a la neu i contempla el cel. Una de tantes li ha d’indicar el camí. Sent moltes veus, llums conegudes. La mestressa l’embolcalla amb una manta, li diu que s’ha portat molt malament i, per això, l’endemà la vendrà al mercader Zhuang, que ha demanat una concubina. Li Dan es desperta un dia, tres anys després, tota sorpresa en una cambra luxosa. Hi ha un cadàver al seu costat, ficat al llit, calent de sang. Li Dan se n’adona, du un ganivet a la mà. El llança lluny, s’escapoleix de les flassades. Porta la roba tota amarada de sang. S’aixeca de pressa. No sap on és, a la mansió de Zhuang. Li Dan, nerviosa, ordena el present, observa on es troba: és una cambra espaiosa. Hi ha una finestra, un bagul i un mirall. Mira el cadàver, el reconeix de pressa: és el seu amo, que ha mort al llit assassinat. Li Dan es calma. Ha recordat el ganivet i ha decidit anar-lo a recollir. Perd els estreps, i l’ha llançat per la finestra. Se’n penedeix i surt a mirar. Un gran jardí, una columna de soldats que el travessa i assenyalen Li Dan. La bella i blanca no sap què fer. Obre el bagul, tot i saber que no servirà pas per a res. Arriben els homes, botes de metall. Al moble hi ha robes toves i algun paper. L’obscuritat és absoluta. Sent alguns crits, també alguns planys. Té l’esperança que no la descobreixin, però la llum l’il·lumina, li encega els ulls. No comprèn res i cau a terra quan un soldat la colpeja amb el mànec de la llança. Quan torna en si, està lligada amb els braços oberts. Un escriba prendrà notes del que li diguin que digui. Ve un magistrat i l’acompanya el botxí. La sala és alta i grisa i densa com una tomba. La fuetegen fins que confessa el crim. En acabat la deslliguen. Juguen amb ella i li diuen que aquest matí serà jutjada i condemnada a mort. Li Dan respira, no diu pas res. Ja no comprèn ni veu les persones, només veu ombres i llums i boires, sense perfils ni vocables. La reanimen amb un cubell d’aigua. La condueixen a la Cambra Suprema, per una enorme porta lateral. Ha vist la dona del mercader Zhuang entre la gentada. Quan ella ha entrat ha deixat de plorar i l’ha mirada com la gata del seu poble natal.

Li Po s’ha obert camí fins a una clariana. Ha olorat el bosc. Ara respira la nit. S’asseu a la neu i contempla el cel. Una de tantes li ha d’indicar el camí.

Li Po estudia durant la nit. Té un rotlle obert i en llegeix els símbols. Avui mateix ha obtingut el permís de Sa Majestat per exercir l’ofici de jutge. Així ho acrediten els símbols que llegeix. Un vestit nou, tot net i buit, reposa sobre el seu llit. Demà mateix, davant d’il·lustres magistrats de la Cort, ha d’aplicar la llei per primer cop. I per això no podrà dormir. Prefereix meditar fins que surti el sol. Cal mantenir les facultats en ordre. Quan ja es fa de dia, pren el vestit i es canvia. Repassa unes lleis i abandona la seva cel·la. Passeja tot sol pel recinte imperial, que brilla i s’apaga segons els núvols, i passa un quart a l’altar circular, orant amb devoció. Després, s’aixeca i recorda la mare. La mare i el poble. S’ha deixat créixer barbeta. En acabat, tot retornant al pla físic, Li Po camina i es dirigeix al palau de justícia. Els guardes l’observen, retiren les llances i el deixen passar. Allà l’esperen els magistrats. Es dirigeixen al fons de la sala, la sala enorme, la més gran i suprema de tot el palau, que s’ha omplert de persones de tota mena, totes cridant, reclamant, informant. Li Po se situa per sobre de tots i imposa el silenci amb autoritat. A veure. Que entri el primer cas del dia. S’obre una porta lateral. Entren soldats, seriosos, sorruts, i acompanyen una dona esparracada i moixa. Ha estat fuetejada durant tota la nit. La sang del cos així ho indica a Li Po. Ha confessat ser una assassina. Que li aixequin la cara, ha dit Li Po. Vull veure qui és, sentir allò que digui. I els soldats l’han obeït amb prestesa. Brutalitat. Han estirat els cabells de Li Dan, que era caiguda i agenollada davant del jutge. Els magistrats es freguen les mans, es toquen els dits. Miren Li Po amb un somriure sota els bigotis. Aquesta dona és innocent, ha dit el jutge. Els magistrats es miren sorpresos. Li Dan s’aixeca. Li Po ja ho ha fet.

Li Dan espera Li Po davant la porta de la muralla. Aquest arriba unes hores després, amb el farcell a l’esquena. No va vestit com un jutge, sinó tal com el va veure per primer cop. El veu llunyà, mentre l’està buscant entre la multitud de mercaders i pelegrins que s’acumulen al voltant dels murs. Li Po la veu i intenta acostar-s’hi. Li Dan s’obre pas entre la gentada. De sobte es troben en una clariana. Així s’indiquen el camí. Han decidit fer-se una casa al Nord, encara més que abans, ja tornaran d’aquí a uns quants anys quan l’esperit els ho indiqui. No gaire lluny d’allí, el blanc i noble cadàver d’un monjo sura sobre les cristal·lines aigües del Huang He. És el de l’home que mai no parlà del futur. I

TRAZADO.FH9 16/9/02 10:02 Pagina 1 C

Compuesta

CY CMY

antics ub

Dos anys d’Antics UB Enguany és el segon aniversari de la creació del carnet d’Antics UB. En aquest temps s’ha arribat als 1.800 socis actuals i s’hi han anat incorporant avantatges de diversos tipus, en els àmbits de formació, cultura, salut i altres. A més, s’ha consolidat l’espai d’Antics UB a Internet amb un portal que aplega informació d’actualitat, serveis i una àrea més personalitzada d’accés restringit als qui tenen el carnet d’Antic UB. n aquestes pàgines podeu veure l’evolució de la demanda de carnets d’Antics UB. Ara ja comencen a tenir lloc casos en què són els mateixos socis els que donen a conèixer l’existència del carnet a les persones que coneixen i que hi puguin estar interessades. Un dels serveis que primer es va incorporar al carnet, i també un dels que té més èxit, és l’estudi d’idiomes. Els posseïdors del carnet tenen un preu reduït per als cursos que fa durant tot l’any l’Escola d’Idiomes Moderns. Concretament, paguen el mateix que si fossin personal de la Universitat o encara estudiants. Un altre dels serveis que durant aquest temps s’ha comprovat que és dels més atractius per als socis és el de l’assegurança sanitària creada especialment per a aquest col·lectiu mitjançant un acord entre SANITAS i UNIPSA. També són habituals els casos de socis nous que decideixen fer-se el carnet per als serveis financers que els ofereix el Santander Central His-

Primer Informatiu Antics El passat juny es va publicar el primer número de l’Informatiu Antics, un butlletí trimestral que inclou notícies sobre avantatges per als Antics UB i actes acadèmics o culturals, entre d’altres coses. Les informacions s’apleguen en els apartats d’Oci i cultura, Esports i Formació.

pano, el qual posa l’èmfasi a donar una atenció personalitzada als Antics UB. Durant aquests dos anys el carnet ha anat incorporant d’altres serveis, com ara descomptes en l’àmbit de formació (concretament en els cursos a distància d’UB Virtual), un 10% en les inscripcions al Servei d’Esports, condicions especials a les clíniques odontològica i podològica gestionades per la Fundació Josep Finestres, avantatges en assistència informàtica a càrrec de l’empresa Sosmatic, descompte a la botiga Punt UB o als multicines Aribau i el Teatre Nacional. La intenció amb vista al futur més immediat és consolidar i millorar, sobretot qualitativament, els serveis existents. Entre les línies de treball cal destacar tots els temes vinculats amb el mercat laboral.

Idiomes per al nou curs L’EIM ofereix, com cada any, cursos de diferents nivells i durada per als idiomes alemany, anglès, àrab, francès, italià, japonès i rus. També hi ha cursos específics d’expressió oral i escrita, traducció, preparació per a alguns exàmens oficials, fluïdesa oral i introducció a llengües com l’italià, el portuguès, el rus o el suec. Els posseïdors del carnet d’Antics UB gaudiu d’un preu especial, igual que el del personal i els estudiants de la UB. Per exemple, un curs ordinari de 110-120 hores té un preu de 518 euros en comptes dels 708 euros que costa per a aquelles persones que no són membres de la UB ni tenen el carnet d’Antics.

El portal Un dels pilars bàsics d’Antics UB ha estat el desenvolupament d’un espai a Internet des que es va crear la primera pàgina web el maig del 2000. Actualment, en aquest portal trobeu notícies d’actualitat, enllaços amb àrees temàtiques d’interès, informació sobre ensenyaments i serveis de la UB, beques i ajuts, avantatges del carnet, etc. Dins l’apartat reservat només als posseïdors del carnet, hi ha un directori amb els Antics UB que vulguin figurar-hi i diverses utilitats informàtiques com ara programes per actualitzar els antivirus de l’ordinador i altres arxius que es podran baixar des del portal. En un gràfic d’aquesta pàgina es pot comprovar quin és l’ús

Accessos al Portal Web

per part dels Antics UB dels serveis d’Internet, entre els quals destaca l’èxit de les newsletters.

Utilització dels serveis internet pels socis (%)

5.000 4.500

Correu Accés Newletters Antics

4.000 3.500 3.000 2.500 1

2.000 1.500 1.000 500 0 Jul-01 Ago-01 Sep-01

Oct-01 Nov-01 Des-01 Gen-02 Feb-02 Mar-02 Abr-02 Mai-02 Jun-02 Jul-02

Font: “NetStat”

100

Font: Base de dades Àntics UB

Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a - 08007 Barcelona - Tel.: 93 317 02 53 - Fax: 93 317 07 63 - A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es

antics ub

Apunta’t a l’Orquestra de la UB La Universitat busca membres per formar l’Orquestra de la UB i vol incorporar-hi també els antics alumnes. Si teniu estudis d’algun instrument d’orquestra poseu-vos en contacte amb el Vicerectorat d’Activitats Culturals i Patrimoni (93 403 53 43) o doneu les vostres dades a través de la pàgina web www.ub.es/aclt/ orquestraub.htm.

Trobada a Psicologia La Facultat de Psicologia va organitzar el 27 de juny un acte de retrobada amb el seus antics alumnes, especialment amb els qui feia 25 anys o més que s’havien llicenciat. En total hi van assistir unes 300 persones i els organitzadors van calcular que hi havia uns 120 antics alumnes. La degana de la Facultat, Montserrat Feixa, explica que la trobada “va anar molt bé, força antics alumnes ens han demanat que la repetim i encara rebo correus electrònics d’alguns d’ells”. L’acte va consistir en una visita a la Facultat, seguida d’un conjunt de parlaments de benvinguda i la lliçó magistral La unitat i la diversitat de la psicologia, a càrrec de l’antic degà Josep Maria Tous. Després es va donar un record als titulats fa 25 anys o més i als professors que han impartit classes durant tot aquest temps al centre. Va cloure l’acte una actuació de la Coral de Psicologia.

Antics va a les facultats Antics UB iniciarà aquest curs 200203 un servei d’informació presencial a les diferents facultats i escoles de la Universitat. Un estudiant visitarà de forma rotativa els diversos centres de la UB per explicar als alumnes que estiguin a punt de titular-se els avantatges del carnet d’Antic UB.

Parlen els Antics Amb l’objectiu de conèixer els Antics UB, anem publicant entrevistes fetes a persones que en teniu el carnet.

Miriam Moreno

(Dret, 2001)

Un cop has acabat els estudis, com els valores?

Valoro positivament la formació que he rebut. No obstant això, considero que durant la carrera es donen massa coneixements teòrics i massa generals. Es tracta d’una carrera molt àmplia en la qual es toquen una gran diversitat d’assumptes. En qualsevol àrea professional podem trobar un apartat que tingui relació amb aspectes jurídics, per la qual cosa és molt difícil que l’ensenyament pugui incloure-ho tot. Però segueixo pensant que el pla d’estudis hauria de reformar-se i introduir més hores de pràctiques reals. Reconec que s’ha fet un esforç per part de la Universitat perquè els estudiants facin més pràctiques, però bé sigui per la manca de pressupost o per la massificació, el cert és que s’ha quedat només en l’intent. Estàs treballant en l’àmbit dels teus estudis?

Doncs sí i no. En acabar la carrera vaig trobar feina en una gestoria mitjançant un anunci al taulell d’anuncis de la Facultat. Havia de realitzar les gestions als registres de la propietat. Al principi em va semblar bé perquè em va permetre conèixer el funcionament dels registres, però aviat vaig veure que el contingut de la meva feina era el d’un missatger i poc més. A través d’un anunci em va sorgir l’oportunitat de treballar en un despatx d’advocats, on vaig veure clarament que la carrera no m’havia preparat per ser advocat. Durant la carrera no et preparen per ser advocat, sinó que surts com a llicenciada en Dret. Vaig veure clarament que l’única solució era passar per l’Escola de Pràctica Jurídica, perquè al despatx vaig poder tocar més l’àmbit legal, però la meva tasca principal seguia sent la d’atendre el telèfon i amb poc sou. Actualment treballo al Registre de la Propietat de Barcelona, però haig de ser molt crítica amb les

empreses i amb tota institució que permet que joves que han cursat una carrera estiguin treballant tant o més que qualsevol treballador amb sous que no arriben ni al mínim legal. Veuries interessant que des d’Antics UB s’organitzessin activitats per ajudar a la inserció laboral, de quin tipus?

Ho veuria molt interessant, ho trobo necessari. En acabar la carrera et sents una mica desemparat, no saps bé on dirigir-te, per on començar, etcètera. Seria de gran ajuda. Per què vas treure’t el carnet?

Principalment perquè en sortir de la Facultat i entrar en el món laboral desconnectes de la vida d’estudiant i deixes de rebre molta informació que abans t’arribava per via boca orella, per exemple, cursos, beques, etcètera…Ser sòcia d’antics em permet seguir informada del que succeeix a la Universitat. I la informació sempre és bona. De fet encara no he usat cap prestació perquè fa molt poc temps que en sóc sòcia, però ja estic pensant en algun curs de postgrau, o cursos d’idiomes. Crec que avui és necessària la formació continuada a causa de la rapidesa amb què evolucionen les coses. Estar al dia et dóna més oportunitats en l’àmbit laboral.

Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a - 08007 Barcelona - Tel.: 93 317 02 53 - Fax: 93 317 07 63 - A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es

antics ub Els avantatges del carnet d’Antic Informeu-vos dels nous avantatges del carnet en el portal d’Antics: www.ub.edu/anticsub/, on trobareu altres serveis a la xarxa.

FORMACIÓ

SERVEIS

Assegurança

Virtual 10% de descompte en els cursos, que apleguen tota la formació continuada i de postgrau a distància que s’impartia a través de Les Heures, l’Escola Virtual d’Empresa, l’Escola Virtual de Salut i UB Mèdia. www.ubvirtual.com

sanitària Els posseïdors del carnet d’antic alumne de la UB podran gaudir d’una assegurança d’assistència sanitària de condicions especialment avantatjoses, creada especialment per a ells gràcies a un acord entre SANITAS i UNIPSA. Més informació al tel.: 93 488 03 27; a./e.: unipsabarna@jet.es

del carnet d’Antic. A més, aquest col·lectiu obtindrà un 15% de descompte en la quota de client d’aquesta empresa, que dóna dret a serveis com ara reparacions d’avaries i atenció personalitzada. Multicines Aribau Els antics alumnes tindran el descompte del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres als Multicines Aribau, Bosque Multicines, Glòries Multicines i Gran Sarrià.

Servei Escola d’Idiomes Moderns Preus reduïts als posseïdors del carnet, com si els alumnes fossin estudiants o personal de la UB. www.eim.ub.es Tel.: 93 403 53 44 Internet: www.eim.ub.es

Servei de Llengua Catalana 10% de descompte en els cursos generals i en els específics. www.ub.edu /slc. Tel.: 93 403 54 78

BIBLIOTECA Els posseïdors del carnet d’Antic tenen dret al préstec dels llibres del fons de la Biblioteca de la UB. www.bib.ub.es

ATENCIÓ PERSONALITZADA EN SERVEIS FINANCERS El Santander Central Hispano ha desenvolupat un nou concepte per a clients com els Antics UB. Un estil d’atenció personalitzada per a tots els socis d’Antics UB que es basa en el tracte personalitzat i en l’oferta de productes exclusius, en condicions preferents, fruit de l’acord de col·laboració entre Antics UB i Santander Central Hispano. OFERTA DE PRODUCTES Com a particular: Comptes corrents i d’estalvi Mitjans de pagament

d’Esports 10% de descompte en el Servei d’Esports de la UB. Internet: www.ub.edu/esports/ Tel.: 93 333 83 04

Odontologia i podologia Condicions especials a les clíniques Odontològica i Podològica de la UB, gestionades per la Fundació Josep Finestres. Clínica Odontològica Tel.: 93 335 80 54 Internet:www.ub.edu/ORL/cbas1.htm Clínica Podològica. Tel.: 93 336 26 52 93 336 26 60 Internet: www.ub.edu/ORL/cbas1.htm Assistència

informàtica L’empresa Sosmatic atén consultes gratuïtes en línia des del portal als titulars Superhipoteques Supercrèdit personal Bestreta de nòmina Supercrèdit cotxe Com a professional: Pòlisses de crèdit Supercrèdit equipament Credilocal Renting Formació continuada. Crèdits de: Postgrau-màster

Punt UB La botiga Punt UB, al carrer Balmes núm. 21, ofereix preus reduïts als posseïdors del carnet d’Antics. Hi trobareu productes de la Universitat, des de materials de llibreria i escriptori fins a diferents objectes de regal. Balmes, 21. Tel.: 93 403 53 78 Teatre

Nacional 20% de descompte sobre el preu de taquilla al Teatre Nacional de Catalunya durant aquesta temporada 2001-2002. Cada carnet dóna dret a dues localitats.

Matrícula i material docent Ordinador Idiomes a l’estranger Intercanvi a l’estranger

A partir d’ara, una professional qualificada posarà al vostre servei tota la seva experiència financera per donar un assessorament personal, ampliar informació i atendre qualsevol dubte: Laia Villahoz Fernández Telèfons: 93 401 11 00 / 93 401 12 58 Lvillahoz@bancosantander.bsch.es

Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a - 08007 Barcelona - Tel.: 93 317 02 53 - Fax: 93 317 07 63 - A./e.: anticsub@pu.ges.ub.es 52

51_52_butlleta.qxd

13/06/02

11:49

PĂ&#x2020;gina 51

51_52_butlleta.qxd

13/06/02

11:49

PÆgina 52

Sol·licitud de carnet d’Antic Alumne Per tal de poder sol·licitar el carnet d’Antics UB cal haver finalitzat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona. Rebreu el vostre carnet, amb validesa per a un any, al mes del càrrec bancari. Quota anual 27,05 eur

DADES PERSONALS

Cognoms Nom Adreça Població Codi postal

Província

DNI

Sexe (h/d)

Telèfon Data de naixement (dd/mm/aaaa)

Titulació

Any

DADES BANCÀRIES

Entitat

Oficina

Dígit control

Núm. compte corrent

Diguen’s com has sabut com fer-te el carnet

Revista

Web

Mitjançant un soci d’Antics

Un amic

Diari

Altres

(posa-hi el seu nom i li enviarem l’obsequi)

Indica si vols estar inclòs en el directori d’antics per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu

Signatura

Antics Alumnes Gran Vía de les Corts Catalanes, 606, 3r 2a. 08007 Barcelona Tel. 933 170 253 Fax 933 170 763 anticsub@pu.ges.ub.es www.ub.edu/anticsub

Les dades que ens faciliteu seran incorporades al nostre fitxer automatitzat d’antics alumnes. Si voleu accedir o bé rectificar o cancel·lar aquestes dades podeu adreçar-vos per escrit a Antics Alumnes, Universitat de Barcelona. Reial Decret 1332/1994, de 20 de juny.

Visita la nostra web!

www.ub.edu/anticsub

Opinió Rosa Navarro i Durán Catedràtica del Departament de Filologia Hispànica. Membre del jurat del Premi Príncep d’Astúries, va proposar Woody Allen per rebre aquest guardó que finalment li va ser atorgat

El poder de la imaginació: Woody Allen mb el pas del temps, allò que es recorda o el que se sap no és el que succeeix, sinó el que s'explica que va passar. Per més que els historiadors intentin acostar-se a la realitat que va desencadenar la destrucció de Troia, ningú no ens convencerà que no fou la bonica Helena la causa d'aquest enfrontament a mort entre grecs i troians, o, més ben dit, el fet que Paris l'hagués raptada. Qui ens esborrarà amb la veritat d'uns fets la història d'aquest moment de bellesa terrible en què el jove príncep troià va decidir escollir Venus en lloc de Juno o Minerva? Perquè aquest fou el començament real de la destrucció de Troia: l'elecció de la bellesa per damunt del poder, fins i tot per damunt de la saviesa. L'obra literària és molt més bonica, més autèntica, i alhora més real que la realitat. El Quixot sabia molt bé tot això perquè va donar vida a les seves lectures, va fer realitat el que deien els fantàstics llibres de cavalleries que ompliren la seva vida retirada d'hidalgo manxec ociós. I va fer bé: avui el món sencer reconeix que la història de les seves aventures al costat del seu fidel Sancho és un dels llegats més universals que un escriptor va saber deixar. Això fins i tot ho diuen les enquestes més recents! I nosaltres sabem molt bé, a més, que va ser a la platja de Barcelona on el cavaller errant i el seu escuder van veure el mar, i que va ser un barceloní, el senyor Antonio Moreno, qui primer es va adonar del gran desastre que s'havia produït en aquest lloc quan el cavaller de la Blanca Lluna va vèncer el Quixot. Segurament deuen haver succeït molts fets en aquesta platja, i n'hi passaran molts més, però aquest combat que mai no va tenir lloc sobreviurà a les tones de realitat que s'acumularan a la sorra d'aquesta platja. El 1994 les pantalles dels cinemes ens van explicar una història corrent, de cada dia: la d'un dramaturg que no aconseguia que es representés la seva obra. Com succeïa en els anys vint a Nova York, a nosaltres –bons coneixedors de l'època– no ens va estranyar gaire que aparegués un gàngs-

ter disposat a finançar la representació a canvi que la seva amiga fos la primera actriu. No cal que us retrati la noia: tots sabem molt bé com són les amigues dels gàngsters. I perquè ella és de la manera com ens la imaginem, té un perdonavides que la vigila, no fos cas que en els seus moments d'actriu algú se li acosti massa. El que no podem suposar és que aquest guardaespatlles començarà a adonar-se del que ens va ensenyar el Quixot: que l’important és la ficció. Quan assisteix als assajos de l'obra, comença a entrar-hi, a veure com podria funcionar millor, a retocar-la i a aconsellar el mateix autor. El que passa és que és molt difícil de posar-la en funcionament, que agafi volada, perquè li falta… una bona actriu. L'amiga del gàngster és com esperem que sigui, i entre les seves qualitats no hi ha la de saber viure una altra existència, la de mimar paraules heretades, la de convertir en carn, en sang, en vida, el que diu aquest text que l'autor va imaginar per a un personatge. I el perdonavides intervé: cal salvar l'obra. I només es pot aconseguir d'una manera: substituint l'actriu. Però, com? Només cal pensar en quin és l'ofici de l'assassí a sou. Al perdonavides només li falta canviar d'amo i de diana. El seu senyor és la creació literària, i la seva obligació és protegir-la, salvar-la de qui l'està matant.

Il·lustració: Glòria Pandis, estudiant de Belles Arts

Woody Allen va imaginar, va crear, va dirigir, va donar vida a Bales sobre Broadway. No hi ha un homenatge millor al teatre, a la creació literària que aquesta comèdia deliciosa. Com no hi ha tampoc un còmic més lliure, ni un director més genialment rebel que aquest grandíssim home baixet que any rere any ens regala aquest espectacle immens i impagable del seu cine. Sap treure suc de la ironia més ferotge, més intel·ligent, i burlar-se en primer lloc de si mateix, i després de tot el que necessita la llima de la rialla. Recordeu l'escena de la gavardina a La maledicció de l'escorpí de jade? No és un exhibicionista el que fa aquest gest que tots reconeixem, sinó una dama esplèndida; i la mirada és la d'un home lleig, baixet, d'uns quants anys, calb i que porta ulleres. Recordeu el que li va passar a aquest home quan va voler atracar un banc i tímidament va donar a la caixera una nota en què li deia que això era un atracament…? Recordeu l'home desenfocat? Aquests records que ja són carn de la nostra vida són la realitat autèntica, la realitat de la ficció, la que perdurarà sempre. Woody Allen ens en regala uns quants cada any. És just reconèixer-li-ho. La concessió del Premi Príncep d'Astúries de les Arts 2002 al gran cineasta nord-americà Woody Allen és el reconeixement públic a la intel·ligència d'un gran creador. Al nostre país, tots els admiradors de l'obra d'aquesta figura essencial de la història del cine han aplaudit la decisió del jurat amb entusiasme. I sumen set vegades set, són infinits. La seva creació ens ha regalat i ens regala hores de ficció immarcescibles. La seva ironia destructora, el seu art de provocar la rialla, de crear diàlegs esplèndids, espurnejants, el seu domini de la tècnica dramàtica, la seva assumpció de la fonda tradició cinematogràfica i musical nord-americana i la seva intel·ligència s'uneixen a la seva passió pel cinema, i el resultat és història pura de la humanitat. Perquè el poder de la imaginació artística és tan gran que esborra els actes reals sense ànima dels éssers humans i roman al llarg dels segles.

formació continuada

Doctorats de Ciències Experimentals i Matemàtiques El Medi Ambient des de la Química Analítica a 15 anys que s’imparteix a la UB el doctorat en Química Analítica del Medi Ambient i la Pol·lució. Té com a tret característic que és l’únic doctorat d’àmbit estatal que aplega la recerca vinculada a aquests dos camps, de manera que es possibilita l’estudi des de la química analítica de problemes mediambientals. Cada any segueixen el programa de 10 a 20 alumnes que poden provenir de les llicenciatures de Química, Física, Geologia, Biologia, Farmàcia, Bioquímica i Enginyeries Superiors (especialitat en química). En cada edició acostuma a haver-hi d’un 10% a un 20% d’estudiants procedents de programes de doctorat d’altres universitats de Catalunya i de fora. Durant el doctorat els estudiants realitzen els seus treballs tutelats i les seves tesis en un dels vuit grups de recerca que hi ha actualment en el Departament de

Nous avenços en Biomedicina l programa de doctorat en Biomedicina de la UB, actualment en la seva segona edició, abasta un camp de recerca en el qual s’estan produint alguns dels avenços més rellevants dels darrers temps. La seva coordinadora, la professora Marta Giralt, explica que ha estat creat per respondre a una demanda des de dins i des de fora de la Universitat, per exemple per part de professionals del món sanitari. Un dels objectius fonamentals del programa és assolir la màxima interdisciplinarietat possible. Així, estudiants que treballen en recerques molt diverses poden enriquir-se mútuament amb les aportacions de cadascú, per exemple amb les tècniques que assagen. Aprofitant ajuts institucionals, hi ha també l’objectiu d’ampliar més la participació d’alumnes de la comunitat internacional.

Química Analítica. Es tracta dels grups de bioanàlisi; cromatografia, electroforesi capil·lar i espectrometria de masses (CECEM); determinació i estudi del comportament de radionúclids en el medi; electroanàlisi; especiació d’elements traça en matrius ambientals i biològiques; espectroscòpia molecular i cromatografia de líquids; anàlisi de contaminants; química en solució: interaccions solut-solvent; equilibris en solució i quimiometria. Un dels trets dels estudis de Química, també en aquest programa de doctorat, és la vinculació amb empreses privades i diverses entitats de recerca del sector. El coordinador del programa, el professor Romà Tauler, explica que alguns alumnes d’aquest doctorat treballen i realitzen la seva recerca en empreses i entitats com el Laboratori Agroalimentari de la Generalitat, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques, el CSIC, etc. Un cop finalitzat el doctorat, els titulats tenen diverses possibilitats de sortida professional. A més de la recerca, a universitats

o centres del CSIC, una part important dels titulats del programa troben feina en laboratoris analítics, bioanalítics i mediambientals, tant de l’Administració pública com de les empreses privades químiques i farmacèutiques, així com en el sistema educatiu i en el món comercial. Per a més informació: 93 402 12 76

Pel que fa a la procedència d’aquests doctorands (uns 50 cada any), a més dels que hi accedeixen des de la mateixa UB, n’hi ha de centres de recerca i sanitaris com l’Hospital de la Vall d’Hebron, Hospital Clínic, Hospital de Sant Pau, ICO, IDIBAPS, IRO, CSIC, Merk Eurolab, com també becaris de diferents països. Entre els que provenen de la UB, n’hi ha dels tres departaments que imparteixen conjuntament el doctorat: Bioquímica i Biologia Molecular de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques; Bioquímica i Biologia Molecular de la Divisió de Ciències de la Salut; i Ciències Fisiològiques II. Aquest caràcter interdepartamental del programa incideix en el fet que l’activitat docent i de recerca es reparteixi en diverses facultats dels campus de Diagonal i Bellvitge. També és heterogènia la procedència del professorat que imparteix el programa, que està integrat per docents dels tres departaments dels quals depèn el doctorat, com també d’altres, i n’hi ha que provenen

d’entitats externes. Igualment, s’imparteixen classes a càrrec de personal del Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera per apropar els alumnes al món empresarial. Val a dir que els continguts del programa són complementaris amb els del doctorat en Biotecnologia de la UB, de manera que entre els dos títols s’abasta l’àrea de recerca en biologia molecular. Els dos programes són coordinats conjuntament per una Comissió Interdepartamental de Doctorat formada per set professors. Marta Giralt explica que entre les sortides professionals dels doctorats en Biomedicina hi ha evidentment la recerca en centres nacionals i a l’estranger, però també altres tasques dins la indústria, com la cerca de “noves molècules”en les quals treballin grups d’investigadors i que tinguin possibilitats de comercialització o la difusió i comercialització de grans equipaments de recerca en institucions hospitalàries. Per a més informació: 93 402 15 23

formació continuada

L’actualitat de la recerca en Genètica l programa de doctorat en Genètica persegueix la qualitat mitjançant, per exemple, una acurada tasca de tutoria durant l’elaboració de la tesi, i també promovent que els estudiants interactuïn amb investigadors d’arreu que condueixen avui dia la recerca en aquest camp. Les persones que es matriculen en aquest doctorat, que té una important tradició a la Universitat, ho fan normalment després d’un contacte previ amb algun investigador del Departament de Genètica que treballi una línia de recerca d’interès per al doctorand. Pel que fa a la presència d’estudiants estrangers, s’admeten els que obtinguin una beca i normalment es tracta de persones que no preveuen elaborar una tesi sinó obtenir el Diploma d’Estudis Avançats després dels dos primers anys del programa.

Química Orgànica, més a prop de l'empresa l programa de doctorat en Química Orgànica, un dels que té més tradició dins la Universitat, té actualment com a objectiu potenciar els vincles ja existents amb el món empresarial tot responent a un moment de demanda d’aquests titulats en la indústria europea. Cada any accedeixen a aquest programa de doctorat unes 15 a 20 persones de lli-

Durant el període de docència, es procura que les classes siguin o bé de caràcter pràctic o bé lliçons en les quals els doctorands puguin interactuar amb investigadors d’arreu que presenten les seves línies de treball actuals. Per exemple, en el Seminari de Recerca en Genètica d’enguany, una de les activitats més emblemàtiques del programa, hi participen, a més de docents de la UB, altres entitats com ara School of Biosciences University of Birmingham; Institut Biologie. Universitat Tübingen; Centre de Biologie et Gestion des Populations. Baillarguet. Montferrier; Zoological Institute. Darmstadt University of Technology; Institut de Biologia Molecular e Celular de Porto. També hi participen investigadors de diferents centres de l’Estat espanyol (UAB, UPF, Institut de Neurociències del CSIC, Centro de Investigaciones Biológicas del CSIC, Complutense de Madrid). Els doctorands poden fer la seva recerca a les instal·lacions del mateix Departament o en altres entitats com ara hospi-

tals o centres del CSIC. En ambdós casos les tutories són molt acurades, de manera que si la recerca es fa fora del Departament hi ha un director (que treballa al centre on l’estudiant investiga) i un tutor en el Departament de Genètica. Les línies de recerca dels treballs tutelats en el segon any del programa són les pròpies del Departament, que abasten els camps de la genètica del desenvolupament evolutiu, la genètica molecular, la biotecnologia i la genètica molecular humana. També és possible dedicar-se a la recerca dins la genètica vegetal, un àmbit en el qual el programa disposa de la col·laboració de grups d’investigació del CSIC. El director del programa, Daniel Grinberg, atribueix a la qualitat de la recerca un dels punts decisius a l’hora de determinar el valor d’aquest doctorat, que va rebre la qualificació d’excel·lència per part del Ministeri l’any 1998-99 i, dins la UB, va ser catalogat com a doctorat de qualitat el curs passat. Per a més informació: 93 402 15 01

cenciatures com Química, Farmàcia, Bioquímica o Enginyeria Química. El programa acull regularment estudiants d’altres universitats i d’altres països d’Europa, del Magrib, d’Amèrica del nord o del sud... Després del primer any de caire docent, en el segon curs es treballa amb les línies de recerca que corresponen a les existents al Departament: síntesi, estructura i aplicacions de pèptids i proteïnes; síntesi estereoselectiva d’antibiòtics i antivírics; pigments pirròlics; síntesi asimètrica; síntesi, estructura i aplicacions d’àcids nucleics; química macromolecular i supramolecular, química teòrica i computacional; teràpia fotodinàmica; i química orgànica industrial i aplicada. El coordinador del programa, el professor Miquel Pons, afirma que la qualitat de la recerca feta al Departament de Química Orgànica és un dels principals atractius del programa. El prestigi del Departament atrau conferenciants de primera línia que participen en un extens programa de seminaris, organitzat conjuntament amb el Departa-

ment de Química Inorgànica, en el qual es pretén donar als estudiants una visió àmplia i multidisciplinària. Des de la coordinació del programa es fomenta també la col·laboració amb les empreses en la formació dels futurs doctors. El passat mes de juliol es van organitzar unes jornades de tercer cicle en les quals els doctorands van poder presentar els seus treballs de recerca, discutir-los amb representants d’empreses químiques i conversar amb joves doctors que ja s’han inserit en el món laboral. Els titulats acostumen a inserir-se en els següents sectors, segons les enquestes realitzades els darrers 5 anys pels coordinadors del doctorat : 53% a la indústria, 32% en centres de recerca nacionals (incloent-hi la UB), 7,5% realitzen estades postdoctorals i un 5,6% exerceixen la docència a l’estranger. El professor Pons remarca que s’està vivint un moment d’una demanda considerable de doctorats en Química Orgànica a la indústria a escala europea. Per a més informació: 93 402 12 46

En aquestes pàgines us anirem presentant alguns dels màsters, postgraus i doctorats de la Universitat de Barcelona. Consulteu tota l’oferta de doctorats i postgraus de la UB a: www.ub.edu/acad/tercer

llibreria ub

El paper de l’exèrcit en la transició espanyola

MEMÒRIA DE LA TRANSICIÓ A ESPANYA I A CATALUNYA, VOLUM III La reforma de l'exèrcit i de l'administració local Aracil, R. i Segura, A. (editors) Edicions de la Universitat de Barcelona 17 x 24 / 298 pàg. ISBN: 84-8338-329-2

quest llibre recull les intervencions realitzades entre els mesos de febrer i abril del 2001 a la UB en el curs de lliu-

LA LEGISLACIÓN SOBRE EXTRANJERÍA E INMIGRACIÓN: UNA LECTURA Los derechos fundamentales y las libertades públicas de los extranjeros en España Sagarra Trias, E. Publicacions de la Universitat de Barcelona 17 x 24 / 302 pàg. ISBN: 84-475-2722-0

re elecció La reforma de l'exèrcit i de l'administració local, que correspon a la tercerca edició del cicle Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. Les intervencions recollides són: El ejército, sostén del régimen, a càrrec de Gabriel Cardona, Contraideología militar i associacionisme clandestí dins les forces armades durant el franquisme (Juli Busquets), Las fuerzas armadas y los gobiernos de UCD (Alberto Oliart), La reforma militar i la transició espanyola a la democràcia (Narcís Serra), La transición militar española (Francisco Laguna), L'Administració local durant el franquisme (Carles Santacana), L'Administració local durant la transició (Vicenç Capdevila), Las primeras elecciones municipales democráticas: instituciones, territorios y partidos (Joan Botella), La reforma dels ajuntaments democràtics, inici de la proposta federal (Pasqual Maragall), Les diputacions en el canvi democràtic municipal (Josep Gomis). El llibre també inclou les dues taules rodones que es van fer en el curs: De la Torna al 23-F i Les relacions entre els ajuntaments i el moviment veïnal. Els cursos Memòria de la Transició estan organitzats pel Centre d'Estudis

HACIA UNA NUEVA ORIENTACIÓN UNIVERSITARIA Modelos integrados de acción tutorial, orientación curricular y construcción del proyecto profesional Rodríguez Moreno, M. L. Col·lecció UB, 57 Edicions de la Universitat de Barcelona 17 x 24 / 236 pàg. ISBN: 84-8338-328-4

VIVIR EN FEMENINO Estudios de mujeres en la antigüedad Molas Font, M. D. (editora) Col·lecció Breviaris, 3 Edicions de la Universitat de Barcelona 15 x 21 / 180 pàg. ISBN: 84-8338-320-9

Històrics Internacionals (CEHI) i el llibre està editat pel director i pel vicedirector d'aquest Centre: els professors Rafael Aracil i Antoni Segura respectivament. L'objectiu dels cursos és donar als estudiants un marc de reflexió que els ajudi a completar la seva formació política, social, professional i cívica a través dels testimonis dels participants en el procés de tran-

El llibre inclou les taules rodones De la Torna al 23-F i Les relacions entre els ajuntaments i el moviment veïnal sició. Els cursos es fan en col·laboració amb els vicerectorats d'Ordenació Acadèmica i d'Activitats Culturals i Patrimoni. També tenen el suport de l'Institut de Cultura, Arxiu Històric de la Ciutat (Ajuntament de Barcelona) i de la Direcció General de Recerca de la Generalitat.

LOS NUEVOS RETOS A LA SEGURIDAD Y DEFENSA EN EL ESPACIO EUROATLÁNTICO Conferencia Internacional Tribuna Internacional, 3 Publicacions de la Universitat de Barcelona 15 x 21 / 176 pàg. ISBN: 84-475-2721-2

CONFLICTO Y VIOLENCIA EN AMÉRICA Dalla Corte, G., García Jordán, P., Izard, M., Laviña, J., Piqueras, R., Tous, M., Zubiri, Mª T. (coordinadors) VIII Trobada-Debat Amèrica Llatina ahir i avui Publicacions de la Universitat de Barcelona 17 x 24 / 352 pàg. ISBN: 84-475-2694-1

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei de Publicacions: www.edicionsub.com i www.ub.edu/spub/sipub.htm Un altre lloc on podeu adquirir-les és el Punt UB ubicat al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també trobareu tot tipus de productes de la UB, com ara material de llibreria o objectes de regal