launiversitat26

La

U B

Universitat

UNIVERSITAT DE BARCELONA Any VII Núm. 26 Desembre 2003 2,4 ¤

Inauguració del curs 2003-2004 El director d’orquestra Riccardo Muti, investit doctor honoris causa La UB, universitat líder en productivitat científica Joan Barril (Filosofia i Lletres):

“Estudiar humanitats dóna satisfaccions i ajuda a entendre la vida”

FINANCIACIÓN HASTA

6

MESES

SIN INTERESES El Instituto Oftaláser es Centro colaborador del CARNET JOVE y CARNET + 25”

La

solución de

la miopía

‘a la carta’ … Y OLVÍDESE

GAFAS O LENTES DE CONTACTO

DE

El INSTITUTO OFTALÁSER es un centro médico especializado en el diagnóstico de los defectos de refracción ocular (miopía, hipermetropía y astigmatismo) y su tratamiento mediante cirugía por rayo láser Excímer de última generación: la técnica ZYOPTIX, que diseña un tratamiento personalizado para cada paciente.

El INSTITUTO OFTALÁSER, situado en el CENTRO MEDICO TEKNON, está dirigido por los doctores Manuel Deó y Josep Ramon Soler.

Los doctores Manuel Deó (izquierda) y Josep Ramon Soler, responsables médicos del Instituto Oftaláser del Centro Médico Teknon de Barcelona.

LAS VENTAJAS DEL LÁSER

GW

• La intervención es rápida: unos 20 minutos.

• El láser es indoloro: la anestesia que se emplea es tópica (gotas de colirio).

• El paciente abandona el quirófano por su propio pie y sin gafas.

• Reincorporación laboral inmediata.

CENTRO MEDICO TEKNON CONSULTORIOS VILANA Desp. 109

www.oftalaser.es

VILANA, 12

Tel.: 901 21 33 33

08022 BARCELONA

Fax: 93 318 95 90

Condiciones especiales para los lectores de:

26

Número

Sumari

Carta del rector La Universitat i el nou govern

4 Actualitat Inauguració del curs 2003-2004 Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán Neix Som UB

22 La Universitat avui Fragments d’una conversa amb Juan Marsé

26 Entrevista Joan Barril (Filosofia i Lletres): “Estudiar humanitats dóna satisfaccions i ajuda a entendre la vida”

30 Recerca La UB, universitat líder en productivitat científica

n les properes setmanes es constituirà el nou govern de Catalunya, derivat dels resultats –democràticament complexos– de les eleccions del 16 de novembre. Sugui quin sigui el color polític i la composició, els principals reptes en l’àmbit de la universitat i la recerca estan perfectament definits.

D’entrada, cal assumir de veritat, i no només com a retòrica preelectoral políticament correcta, que ens trobem a la societat del coneixement i la innovació, i que el capital humà és l’actiu essencial per al nostre país. En un món global, el posicionament de Catalunya en la complicada divisió internacional del treball depèn críticament del realisme i el rigor amb què s’afronti aquest repte cabdal. Catalunya necessita infraestructures físiques però també “infraestructures del coneixement”, com el sistema educatiu en general i el de les universitats i la recerca en particular. Molts dels programes electorals han plantejat objectius i compromisos –sovint quantificables– a l’alçada dels quals caldrà estar.

D’altra banda, la Universitat espera –i la societat necessita– un compliment lleial de la disposició final segona de la Llei d’universitats de Catalunya, que fa referència a l’increment d’aquí al 2010 del 30 per cent en termes reals dels recursos de les universitats públiques, eina imprescindible per anar avançant, encara que sigui molt gradualment, en l’acostament als nivells de la Unió Europea.

I la Universitat també espera –i la societat necessita– una política de recerca que, per criteris d’eficiència i de justícia, retorni a un plantejament més raonable que reconegui el paper cabdal –passat, present i futur– de la recerca que es fa a les Universitats, especialment a la UB, capdavantera a la UE.

E

Cordialment,

42 Formació continuada Doctorats amb Menció de Qualitat

B

Universitat

PA

U

Revista de la Universitat de Barcelona

Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD)

ECOLÒG PER

IC

La

Joan Tugores i Ques Rector

Imprès en paper ecològic

Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al Rectorat. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística i secretari general. Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent. Àngela Jover, directora de Màrqueting, Societat i Empresa.

Editada pel Gabinet de Premsa. Director: Josep Nieto. Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez. Administració: Montse Cenzano.

Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: premsa@premsa.ub.es. Amb la col·laboració de: els Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Fotografies: J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: BPMO Edigrup. Tiratge: 22.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta.

Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de:

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

3

actualitat

Inauguració oficial del curs 2003-04 El curs 2003-2004 de la Universitat de Barcelona va ser inaugurat el 6 d’octubre sota la presidència del rector Joan Tugores i amb les intervencions del conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, i del president del Consell Social de la UB, Pedro Fontana.

En el seu discurs, el rector Tugores va fer èmfasi en el rendiment de comptes que la institució universitària ha de fer davant la societat i, alhora, va reclamar als poders públics un major compromís amb les universitats –més enllà de les promeses en temps electorals.

El professor Javier Tejada imparteix la lliçó inaugural

L

’acte d’inauguració del curs 2003-2004 de la UB es va obrir amb la lectura de la memòria del curs anterior per part del secretari general i vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística, Jordi Matas, i amb la lliçó inaugural “Ciència? Sí, física, si us plau”, a càrrec del catedràtic de Física de l’Estat Sòlid de la UB Javier Tejada, que va al·ludir a les preguntes que els científics han de fer sempre a la realitat i va definir la ciència com a “reflexió, gaudir, ambició, frustració i alegria”.

Tot seguit es van lliurar els premis extraordinaris de llicenciatura, diplomatu-

ra i doctorat del curs 2001-2002; les medalles de la Universitat de Barcelona als membres del personal docent i d’administració i serveis jubilats durant el curs 2002-2003; i la Medalla del Claustre de Doctors de la UB, a títol pòstum, a Antoni Caparrós i Benedicto, rector de la UB de 1994 a 2001 i president del Claustre de Doctors, i a Albert Biayna i Mulet, vicepresident del Claustre de Doctors des que es va fundar, l’any 1996 fins a 2001. Les intervencions musicals van anar a càrrec del Cor de la Universitat de Barcelona.

En el seu discurs, el president del Consell Social de la UB, Pedro Fontana, va destacar la importància que tindrà durant aquest curs el desenvolupament del nou Estatut de la UB i la necessitat de coordinació entre les universitats catalanes, i també amb les espanyoles i les europees.

Per la seva banda, en el seu parlament, el conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, va fer un repàs del Pla Serra Húnter de professorat i, en general, del model de carrera universitària adaptat a les noves realitats normatives i al gran repte europeu.

Nou títol oficial d’especialista en Farmàcia Industrial i Galènica

L

a Universitat de Barcelona és l’única universitat pública espanyola que imparteix el títol oficial d’especialista en Farmàcia Industrial i Galènica, expedit pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

L’especialitat, adreçada als farmacèutics i a la qual només es pot accedir a través de l’examen FIR (proves selectives d’àmbit estatal per a l’accés a formació sanitària especialitzada) es va inaugurar el 17 de setembre a l’Aula Magna de la Facultat de Farmàcia.

El programa de formació de l’especialitat en Farmàcia Industrial i Galènica té una durada de dos anys acadèmics i està constituït per tres blocs: programa docent teòric, formació pràctica en planta pilot (a la mateixa Facultat de Farmàcia) i pràctiques en planta industrial farmacèutica, per a la realització de les quals la UB ha signat un conveni de col·laboració amb Farmaindústria. En aquesta primera edició del títol s’han convocat 12 places.

L’acte d’inauguració de l’especialitat va

4

tenir lloc el 17 de setembre, a l’Aula Magna de la Facultat de Farmàcia. Va estar presidit per la degana del centre, Victòria Girona, i pel director del Departament Tècnic de Farmaindústria, Emili Esteve, que va pronunciar la conferència “La indústria farmacèutica en l’àmbit mundial europeu i nacional: factors que hi influeixen, situació actual, perspectives futures”. A part de la UB, aquesta especialitat només es pot cursar a la Universitat de Navarra.

actualitat

La UB obre l’opció de cursar assignatures de lliure elecció en llengua estrangera

El conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, el rector Joan Tugores, el president del Consell Social, Pedro Fontana, i el secretari general Jordi Matas

El rector Joan Tugores va centrar enguany el seu discurs en el compromís que la UB i la institució universitària en general tenen amb la societat i en “la

El rector Tugores va centrar el seu discurs en el compromís entre la institució universitària i la societat necessitat de treure tot el profit del capital intel·lectual”. Segons paraules del rector, aquesta tasca requereix la “revaloració de la docència i l’aprenentatge com

a obligació no subordinable a cap altra en l’activitat universitària”, “una política de recerca que subministri als molts grups de recerca universitaris les eines per continuar desenvolupant la feina que ha portat Catalunya a millorar la seva projecció internacional”, i “un acostament, perfectament compatible amb l’autonomia universitària, al món professional, laboral i empresarial”.

D’altra banda, el rector Tugores va demanar als poders públics “confiança en la UB i confiança en la institució universitària en general” i va acabar dient que “la posada en marxa de l’espai europeu d’ensenyament superior és un excel·lent moment per demostrar, com a comunitat universitària, que som capaços –com ja s’està fent– de posar els interessos de la societat per damunt dels interessos corporatius, ara més lesius que mai per a la institució”. ■

El nou Estatut entra en vigor El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar el 22 d’octubre el Decret 246/2003 pel qual s’aprovava el nou Estatut de la Universitat de Barcelona, que va entrar en vigor el mateix dia.

El nou Estatut va ser aprovat amb

majoria absoluta pel Claustre el passat 21 de maig, després de prop d’un any de treballs portats a terme per una comissió. Posteriorment, l’octubre passat , l’Estatut va ser aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya.

5

La Universitat de Barcelona, a través dels vicerectorats de Relacions Internacionals i de Relacions Institucionals i Política Lingüística, ha posat en marxa aquest curs acadèmic una iniciativa pionera: la possibilitat de cursar assignatures de lliure elecció en llengua estrangera. Es tracta de 13 assignatures de caràcter generalista, valorades amb sis crèdits acadèmics i obertes a alumnes de tots els nivells i procedències.

Impartides en francès o anglès per professorat de la UB, les assignatures de lliure elecció en llengua estrangera convocades enguany són les següents: ➤ 20th Century Catalan Design: Current Trends and Historical Roots. ➤ Spain’s and Catalonia’s Contemporary History. ➤ L’art et le patrimoine du Moyen Âge en Catalogne ➤ Barcelone: les Villes du Modernisme ➤ Mediterranean Environment ➤ European Ethnology ➤ Catalonia and its Culture. An Introduction ➤ Relations entre la littérature européenne et les littératures espagnole et catalane ➤ Barcelona in 20th century Spanish Literature ➤ Intercompréhension des langues romanes et apprentissage simultané de l’italien, français, portugais, espagnol et catalan ➤ Nutrition Basics ➤ Street work with youngsters ➤ Society of Information and Education: Challenges and Oportunities Aquesta iniciativa entronca amb la línia d’obertura i projecció exterior del Vicerectorat de Relacions Internacionals, des del qual també s’han impulsat recentment estudis relacionats amb els països asiàtics i del Pacífic. Les assignatures de lliure elecció en llengües estrangeres poden ser una bona preparació per als alumnes que tenen previst cursar estudis a l’estranger, com també un primer pas en l’objectiu general que els universitaris dominin una tercera llengua.

actualitat

El director d’orquestra italià Riccardo Muti, “honoris causa” La Universitat de Barcelona va investir el 13 d’octubre el director d’orquestra italià Riccardo Muti com a doctor honoris causa en reconeixement a la seva trajectòria musical i a la seva vinculació a la reconstrucció del Liceu. Roger Alier, professor d’Història de la Música de la UB, va ser el padrí de l’investit, acompanyat de Pedro Clavero, degà de Geografia i Història, facultat que va proposar Muti.

Riccardo Muti dirigeix l’Orquestra de la UB durant l’acte d’investidura

R

iccardo Muti ha estat el quart músic, i el primer estranger, a qui la UB concedeix aquesta distinció, després del compositor Frederic Mompou (1979), la soprano Victòria dels Àngels (1987) i el tenor Josep Carreras (1989). Durant els anys noranta, Riccardo Muti es va vincular estretament a la reconstrucció del

Liceu oferint diversos concerts a Barcelona amb l’orquestra i el cor de la Scala de Milà per recaptar fons destinats a reconstruir el teatre, en col·laboració amb la Fundació Grup Set. En la seva lliçó magistral, el músic italià va fer un parlament per agrair l’atorgament de d’aquesta distinció, en què va comparar l’orquestra amb la societat, on totes les sensibilitats i veus han de ser escoltades.

“El director –va destacar Muti– és un primus inter pares, no pas un dictador.” Tot seguit va dirigir un llarg assaig de l’Orquestra Universitat de Barcelona, que havia treballat sobre el primer moviment de la Simfonia número 41, Júpiter, de W.A. Mozart.

Riccardo Muti (Nàpols, 1941), considerat un dels millors directors d’orquestra del món, és el director Musical de La Scala de Milà des de 1986. El 1967 va guanyar el premi Cantelli. De 1968 a 1980 va ser el director musical del Maggio Musicale Fiorentino. Des de 1972 ha dirigit l’Orquestra Filharmònica de Londres, de la qual va ser primer director. De 1980 a 1992 va ser director musical de l’Orquestra de Filadèlfia, que ha dirigit en diverses gires.

Muti ja ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat de Filadèlfia, pel College Mount Holyhoke de Massachusetts, per la Universitat anglesa de Warwick, per l’Institut de la Ciència Weizmann de Tel Aviv i per les universitats italianes de Bolonya, Urbino, Cremona, Lecce i la catòlica del Sagrat Cor de Milà.

L’Orquestra Universitat de Barcelona L’estructura de l’Orquestra de la UB és similar a la d’una formació professional i

6

s’ha creat a partir de la qualitat com a criteri bàsic. Creada per iniciativa del Vicerectorat d’Activitats i Patrimoni Culturals, la formació disposa d’una Comissió Artística integrada pel director, Carles Gumí, i pel coordinador artístic, Edmon Elgström, professor del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical i Corporal de la UB. El coordinador tècnic, Xavier Peix, s’encarrega de la part no musical amb la col·laboració del personal del Vicerectorat d’Activitats i Patrimoni Culturals. Els membres de l’orquestra són majoritàriament estudiants universitaris, tant de primer com de segon i tercer cicles, que provenen de múltiples ensenyaments, encara que hi ha una presència més elevada de mestres especialitzats en Educació Musical i d’estudiants de les àrees de Ciències de la Salut.

També hi ha un professor, antics alumnes de la UB i algunes persones vinculades de diferents maneres a la Universitat.

En total, hi ha una cinquantena de membres als quals es demana com a mínim un grau mitjà de coneixements de l’instrument que desitgen tocar.

La creació d’una orquestra simfònica amateur de qualitat no només respon al vessant de la Universitat com a centre cultural, sinó que també omple un buit en el panorama musical català. Hi ha molta gent amb estudis mitjans o superiors de música que treballen en un altre àmbit professional i que, atesa la manca d’orquestres, no tenen l’oportunitat de tocar en formacions amb un determinat nivell. L’aparició d’una orquestra d’aquestes característiques pot representar un estímul per continuar tocant i mantenir el nivell assolit durant els estudis.

actualitat

Emotiu comiat a Manuel Vázquez Montalbán

E

l passat 21 d’octubre el Paranimf de l’Edifici Històric es va omplir de gom a gom per retre homenatge a l’escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalbán, mort a Bangkok el 17 d’octubre. Van intervenir-hi el rector de la UB, Joan Tugores, el premi Nobel de Literatura José Saramago, l’escriptora Rosa Regàs i el cantant Raimon. El nombrós públic també va poder seguir l’acte a través de pantalles instal·lades a l’Aula Magna, el vestíbul i el jardí de l’Edifici Històric, que va quedar petit per acollir tothom.

Joan Tugores va presentar la figura de l’escriptor destacant “el seu compromís social i polític” i el va definir com un autèntic humanista “amb una gran capacitat polièdrica per fer tantes coses i tan ben fetes”. Per a l’escriptor José Saramago, “Manolo ja no hi és, però som hereus de la seva obra i del seu exemple. La seva obra va tenir l’ambició de retratar tota una època.” José Saramago va afirmar que la seva pròxima publicació anirà dedicada a “Manolo Vázquez Montalbán, ¡vivo!”

Per la seva part, l’escriptora Rosa Regàs, en un discurs combatiu, va recordar que va conèixer Montalbán al Pati de Lletres de la UB l’any 1959 i el va definir com “un dels més grans creadors del nostre temps, el més gran del nostre país”.

L’escriptora catalana va expressar el seu desig que l’exemple idealista de Vázquez

Montalbán no mori amb ell. Regàs va afegir que “de tots els Manolos caldria ressaltar amb més enyorança el que va saber criticar la realitat que ens envolta”.

Raimon va ser l’encarregat de posar el punt final a l’acte, al qual van assistir primeres personalitats del món polític i cutural del país. Raimon va interpretar amb la seva guitarra Cançó al vespre,

una poesia de Salvador Espriu, i va comentar que “Manolo ens va donar molta vida amb la seva obra, però mai no vaig imaginar quanta vida nostra s’emportaria en morir”. Finalment, Anna Sallés i Daniel Vázquez, vídua i fill de l’escriptor, van agrair totes les mostres d’afecte rebudes. Van afegir que “a ell, tímid i introvertit, li hauria agradat l’homenatge”.

Escriptor, periodista, poeta i universitari Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939) va acabar els estudis de Filosofia i Lletres el 1964 a la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de Filologia Romànica. Escriptor, periodista i poeta, era conegut per la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades pel detectiu Pepe Carvalho que es va iniciar l’any 1972 amb Yo maté a Kennedy i que inclou títols com Los Mares del Sur (premi Planeta 1979), Los pájaros de Bangkok o El hombre de mi vida. Dins la seva extensa pro-

ducció hi ha obres com Cuestiones marxistas, Crónica sentimental de España, Mis almuerzos con gente inquietante, El pianista, El estrangulador, El escriba sentado, Los alegres muchachos de Atzavara o Obra poética. Va rebre el Premi Nacional de Literatura el 1991 per Galíndez. El 1995 li va ser concedit el Premio Nacional de las Letras Españolas. Va col·laborar en nombrosos mitjans de comunicació i publicava de forma regular a El País, l’Avui i a Interviú.

7

Montalbán formava part del jurat dels premis de literatura gastronòmica Sent Soví que atorguen la UB, Freixenet i RBA Libros. Estava previst que a la fi d’octubre presentés la seva darrera novel·la Erec y Enide, protagonitzada per un catedràtic de la UB ja jubilat. Manuel Vázquez Montalbán va ser portada del número 20 (juny de 2002) de la revista que esteu llegint, on, en una entrevista, el periodista i escriptor va destacar que “la universitat ha d’imbuir en els professionals un coneixement crític de la societat”.

actualitat

Neix Som UB La Universitat de Barcelona, a través de la Direcció de Màrqueting, Societat i Empresa, posa en marxa enguany Som UB. Es tracta d’una iniciativa que, d’una banda, presenta, difon i promociona els projectes i els serveis de la Universitat de Barcelona i el seu Grup, i de l’altra, permet oferir nombrosos avantatges a tots els col·lectius que hi participen i que s’identifiquen com a tals amb un carnet. Tot això amb la voluntat de posicionar la Universitat de Barcelona i el Grup UB com a primer centre d’excel·lència del coneixement i la recerca i reforçar la seva vinculació a la societat.

S

om UB s’adreça a tots els col·lectius de la Universitat de Barcelona i el Grup UB (Fundació Bosch i Gimpera, Fundació Parc Científic de Barcelona, UB Virtual, Idibaps…), com són: estudiants, personal docent i investigador, personal d’administració i serveis, antics alumnes, així com altres col·lectius vinculats a la UB com ara centres adscrits, personal jubilat, col·legis majors, professors associats, hospitals universitaris, empreses patrocinadores i col·laboradores de la UB i empreses i institucions ciutadanes que aporten valor a la nostra societat. I, finalment, tots aquells que vulguin formar part de Som UB a través d’una quota anual que permeti el finançament de projectes.

Totes aquestes persones rebran el carnet Som UB que les identificarà i els donarà dret a gaudir d’un pla d’avantatges pensat per a elles.

Pel que fa als projectes agrupats dins Som UB, es tracta d’iniciatives que, pel seu valor social i de causa, són prioritàries per a la comunitat universitària i per a la societat en general. Aquests projectes estan estruc-

turats en tres grans capítols: Coneixement, Qualitat de vida i Patrimoni públic de la UB. Els projectes de Coneixement estan vinculats a les funcions de la Universitat pel que fa a la creació, desenvolupament, transmissió i crítica de la ciència, la tècnica i la cultura. S’inclouen sota les categories: Junts acostem la recerca a la societat, Junts difonem més coneixement, Junts potenciem el diàleg científic i Junts fem cultura.

Els projectes Som UB són iniciatives per a la comunitat universitària i la

hauria: Junts fem possible l’ensenyament per a tothom, Junts l’esport universitari no té fronteres i Junts som més solidaris.

Finalment, els projectes de Patrimoni responen al fet que la UB posseeix un patrimoni valorat i reconegut, que està al servei del col·lectiu universitari i de la societat. Cal fer importants inversions per conservar-lo i millorar-lo. Aquí els projectes s’emmarcarien en les categories Junts conservem millor el patrimoni públic i Junts millorem l’equipament científic i docent.

Com participar-hi

societat El projectes Qualitat de vida estan pensats per impulsar la promoció dels valors relacionats amb el respecte als drets humans i que aporten una millor qualitat de vida a la societat. Dins aquest capítol hi

Qui forma part de Som UB? ➤ 94.627 estudiants de la UB ➤ 6.097 estudiants dels centres adscrits ➤ 23.220 estudiants del Grup UB ➤ 4.289 professors i investigadors de la UB ➤ 1.980 membres del personal d'administració i serveis de la UB ➤ 890 membres del personal del Grup UB ➤ 1.064 professors associats ➤ 7.133 becaris ➤ 2.200 Antics UB ➤ 170.000 antics alumnes ➤ 16.229 persones de col·lectius vinculats a la UB ➤ 1.047 empreses

8 8

Hi ha cinc formes de participar en el projecte Som UB: • Patrocini d’algun dels projectes amb causa mitjançant una col·laboració econòmica o en espècies. En funció de la quantia anual aportada, es determinen diverses categories de col·laboradors i les diferents contraprestacions associades: Protectors: empreses que adquireixen el compromís global amb Som UB, mitjançant aportacions anuals superiors a 450.000 euros.

Mecenes: empreses que prenen un compromís de mecenatge sobre un dels capítols Qualitat de vida, Coneixement o Patrimoni, amb aportacions superiors a 125.000 euros anuals.

Patrocinadors d’honor: empreses que patrocinen un projecte amb aportacions superiors a 100.000 euros anuals.

Amics: organitzacions que col·laboren amb aportacions superiors a 1.000 euros anuals.

Donants: fan aportacions en metàl·lic o en espècie superiors a 50 euros i inferiors a 1.000 euros.

actualitat

cents: es gestiona el lloguer d’espais per a ús particular o d’empreses interessades a realitzar algun congrés, reunió, assemblea, etcètera en els diversos espais institucionals i docents dels diferents centres de la UB i del Grup UB.

Membres Som UB: persones que aporten la quota anual de 27 euros per ser membre de Som UB i que, amb el 50% d’aquesta, col·laboren amb el capítol que ells decideixen.

• Serveis de màrqueting. La Universitat de Barcelona ofereix a les empreses i institucions canals per dur a terme les seves accions comercials de màrqueting, els ingressos de les quals es destinen al finançament dels projectes Som UB. Borsa de Treball UB: en el programa Feina UB es treballa per millorar els serveis i oferir al món empresarial uns candidats amb perfils professionals i humans i amb uns coneixements específics corresponents als ensenyaments que imparteix la UB. La Borsa de Treball de la UB disposa d’una base de dades curriculars dels estudiants i titulats de la Universitat de Barcelona, amb més de 5.000 candidats, que permet oferir a les empreses dades molt acurades.

Contractes de llicència d’ús de la marca: la llicència es concedeix a les empreses per utilitzar la marca UB en les accions de màrqueting i comunicació per a la difusió d’informes o estudis que sobre el seu producte hagi realitzat un departament, un institut, un grup o, en general, una entitat investigadora de la UB. Promocions comercials i/o proves de tipus tast a les diferents facultats i escoles universitàries de la UB: s’ofereix a les empreses la possibilitat de lliurar directament a l’estudiant mostres o informació sobre un producte o servei.

Permisos d’ocupació temporal: es gestiona la contractació per a la

instal·lació de suports publicitaris (tanques, lones, rètols lluminosos, etcètera) en espais de la UB. Els ingressos resultants d’aquests permisos rendibilitzen el patrimoni de la Universitat de Barcelona.

Carpeta de matriculació: és una ocasió per comunicar directament amb els 70.000 estudiants de la Universitat. Un nombre reduït d’empreses poden inserir la seva informació i/o promoció a la carpeta de l’estudiant.

La Universitat de Barcelona ofereix a

• Pla d’Avantatges. Plataforma virtual que poden usar les empreses per oferir avantatges als diferents col·lectius identificats de la Universitat de Barcelona.

El Pla d’Avantatges Som UB s’estructura en tres grans blocs: Avantatges interns (descomptes en l’oferta formativa, accés als serveis i les instal·lacions de la UB i el seu Grup, oferta cultural i institucional, comunicació personalitzada i segmentada als col·lectius Som UB); Avantatges Protectors Som UB; i Avantatges externs (fruit d’acords empresarials per fer arribar ofertes i avantatges als col·lectius Som UB).

• Quota corporativa. Té dues modalitats: que una empresa se sumi a l’oferta corporativa per fer membre de Som UB tot el seu personal com a benefici extraordinari, per tal de participar en el projecte de causa que decideixi; o que l’empresa ofereixi al seu personal, per una quota de 27 euros anuals, la possibilitat de formar part del col·lectiu Som UB per gaudir dels avantatges associats.

les empreses i institucions canals per dur a terme les seves accions comercials de màrqueting Publicitat a la revista La Universitat: possibilitat de contractar espais publicitaris. Amb un tiratge de 22.000 exemplars i freqüència trimestral, és un vehicle per arribar a col·lectius com antics alumnes, personal de la UB i del Grup UB o estudiants d’últim any.

Servei de distribució de cartells als centres de la UB: circuit de 53 vitrines especials per a la comunicació directa de missatges als col·lectius seleccionats.

Aquestes vitrines estan ubicades a totes les Facultats i altres edificis d’ús comú.

Lloguer d’espais institucionals i do-

9

• Programa de Sinergies: possibilita intercanvis en espècie entre la UB i les organitzacions i té com a principal benefici la utilització mútua dels recursos, sense un cost extraordinari. ■

I també a la web Coincidint amb el llançament de Som UB, la web de la Universitat de Barcelona disposa del nou espai Som UB (www.ub.edu/somub) en el qual s'ha aplegat tota la informació sobre el projecte, amb els múltiples serveis i vies de col·laboració que ofereix.

Suma’t a Som UB

actualitat

Un congrés internacional recupera la figura i l’obra de Salvador Espriu Els dies 1, 2 i 3 d’octubre va tenir lloc a l’Aula Magna de l’Edifici i a Arenys de Mar el I Simposi Internacional Salvador Espriu, que amb el nom “Si de nou voleu passar”, és el primer que es fa sobre l’escriptor, amb l’objectiu de donar a conèixer noves aproximacions a la seva obra per tal de defensar la idea que cal considerar-lo un clàssic indiscutible.

Organitzat per la UB, la UAB i el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, coincideix amb el norantè aniversari del seu naixement. Cal recordar que la UB va nomenar Salvador Espriu doctor honoris causa l’any 1980.

L

a finalitat d’aquest simposi va ser afavorir l’intercanvi entre els estudiosos i els escriptors que s’han acostat a l’obra de Salvador Espriu des de diferents vessants i des de perspectives renovades. Diversos especialistes amb un relació molt directa amb Espriu, com ara Ricard Salvat, Joaquim Molas, Rosa Delor o Miquel de Palol, van exposar en les seves intervencions nous punts de vista sobre l’obra del poeta.

Cal destacar l’aparició, l’estiu passat, d’una seixantena de haikús inèdits, donats a conèixer pel nebot del poeta, Sebastià Bonet, professor del Departament de Filologia Catalana de la UB, el qual els va presentar en aquest simposi.

Bonet, que es va fer càrrec del llegat literari de Salvador Espriu després de la seva mort, l’any 1985, va trobar al fons d’un calaix dos rebuts datats el 1970, enmig de les dades i xifres impreses dels quals Espriu havia escrit els haikús.

El lligam temàtic, la mètrica i el fet que, entre altres coincidències, bona part dels haikús mantinguin la norma de l’obra ja publicada Per al llibre de Salms

Pla-Narbona

d’aquests vells cecs de no repetir cap paraula, fan pensar que estaven destinats a completar aquesta obra. Per al llibre de Salms d’aquests vells cecs es basa en el quadre de Pieter Brueghel “el Vell” Paràbola dels cecs, obra que mostra una renglera de cecs que segueixen un altre cec, cosa que els portarà tots a esbalçar-se.

El llibre, publicat l’any 1967, fa referència al destí de la humanitat i també al paper del propi autor dins la cultura catalana.

Coincidint amb el Simposi, l’Edifici Històric va acollir dues exposicions relaciones amb el poeta: “Dos amics de 20 anys (1930-1938)”, situada al vestíbul i organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes i la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, en la qual es mostrava l’etapa universitària de Salvador Espriu a partir de l’amistat amb el seu company de residència, i també escriptor, Bartomeu Rosselló-Pòrcel; l’altra exposició va tenir lloc a la Sala de Reserva de la Biblioteca i s’hi exhibien els principals documents acadèmics i oficials d’Espriu.

10 10

Jornada dedicada a Maria Mercè Marçal L’Aula Magna de l’Edifici Històric va acollir, el 17 d’octubre, una jornada dedicada a l’estudi de l’escriptora Maria Mercè Marçal. Van inaugurar la sessió la degana de la Facultat de Filologia, Coloma Lleal, i la presidenta de l’Institut Català de la Dona, Joana Ortega.

La jornada es va iniciar amb una sessió sobre “Els discursos de la passió: la passió segons Renée Vivien”, amb la participació de Lluïsa Julià (AELC i Xarxa Temàtica Dones i Cultures) i Rosa Cabré (Universitat de Barcelona). La sessió “Poesia i tradició literària” va estar integrada per Joana Sabadell (State University of New York at Albany), Joan-Anton Fernàndez (Queen Mary and Westfield College, Universitat de Londres) i Fina Llorca (Universitat Complutense).

La darrera sessió “Poesia, traducció i pensament”, va tenir la participació de Kathleen McNerney (University of West Virginia) i Rosa Rius (Universitat de Barcelona). A la tarda es va celebrar un recital d’obres de Maria Mercè Marçal a càrrec de l’actriu Carme Sansa i després el poeta Pere Gimferrer va clausurar la jornada. Fins al 31 d’octubre, a les vitrines de la Biblioteca General de la UB, hi va haver una exposició bibliogràfica d’obres de l’escriptora pertanyents al fons de la Biblioteca de la UB.

Jordi Virallonga guanya el premi de literatura Alfons el Magnànim El poeta, professor de Literatura Espanyola i director de l’Aula de Poesia de Barcelona Jordi Virallonga va resultar guanyador del premi de literatura Alfons el Magnànim Valencia 2003 que atorga la Diputació de València, en la modalitat de poesia en castellà amb l’obra Todo parece indicar.

Jordi Virallonga (Barcelona, 1955) és especialista en poesia contemporània, publica regularment articles literaris, així com traduccions de l’italià, portuguès, francès i català.

actualitat

I Simposi Internacional Juan Marsé

D

el 3 al 5 de novembre, la Universitat de Barcelona va acollir el I Simposi Internacional Juan Marsé, organitzat pels departaments de Filologia Hispànica i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UB, amb la col·laboració de l’Obra Social de Caja de Madrid i la FNAC. Va tenir lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric i va congregar experts i estudiosos de l’obra de l’autor barceloní, crítics literaris de la premsa escrita, directors que han adaptat algunes de les seves novel·les al cinema, escriptors i editors.

En el programa de conferències del simposi van participar diversos acadèmics de la UB (Lluís Izquierdo, Antonio Mendoza, Antoni Vilanova, Joaquín Marco, Adolfo Sotelo i Cèlia Romea, també coordinadora del congrés) i d’altres universitats (José Belmonte, de la Universitat de Múrcia, Samuel Amell, de la Universitat d’Ohio, William M. Sherzer, del Brooklin College, Jordi Marí, de la Universitat de North Carolina, i José Abiala, de la Universitat de Berna); crítics literaris (Jordi Gràcia, d’El Periódico, David Castillo, de l’Avui, i Marcos Ordóñez d’El País); i dos dels directors que han adaptat al cinema les obres de Marsé,

Vicente Aranda i Fernando Trueba. Va cloure el simposi una taula rodona en la qual van participar l’editora Beatriz de Moura, l’escriptor Arturo Pérez Reverte, l’autor Juan Marsé, el periodista Joan de Sagarra i l’analista de cinema negre nordamericà Javier Coma (tots ells a la foto).

La mort sobtada de Manuel Vázquez Montalbán va impedir la seva participació, prevista inicialment en el programa.

Coincidint amb el simposi van tenir lloc un cicle de pel·lícules inspirades en les novel·les de Marsé al Fòrum del FNAC, l’exposició fotogràfica “Català-Roca. Barcelona/Madrid anys cinquanta”, a l’Espai per a la Cultura de l’Obra Social Caja Madrid, i la inauguració de la Biblioteca Municipal El Carmel-Juan Marsé, al carrer Murtra de Barcelona.

Vegeu “Fragments d’una conversa amb Juan Marsé” (pàg. 22 i 23).

El seminari “Israel, Palestina” aborda el conflicte de l'Orient Mitjà

E

l Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB va coorganitzar amb la Fundación Tres Culturas del Mediterráneo el seminari Israel, Palestina. Les arrels del conflicte, la cerca de solucions, el 29 i 30 de setembre a l’Aula Magna de l’Edifici Històric. Va estar dirigit pel catedràtic del Departament d’Història Contemporània de la UB, Antoni Segura, el periodista de TV3, Joan Roura, la professora de Sociologia del Món Àrab i Islàmic de la Universitat Autònoma de Madrid, Gema Martín Muñoz, i el coordinador de la Fundación Tres Culturas, Bernardino León. El dia 1 d’octubre va tenir lloc una sessió monogràfica a Sevilla.

Hi van participar, entre d’altres, l’ambaixador de Palestina a Suïssa, Anis El Qaq, el

president de la Federació d’Organitzacions no Governamentals Palestines, Mustafa Barghouti, el negociador israelià a Oslo, Ron Pundak, el conseller de la delegació palestina a Camp David, Jamal Abouali, i el qui va ser ambaixador especial de la Unió Europea per al procés de pau al Pròxim Orient fins al passat juliol, Miguel Ángel Moratinos.

En els darrers anys, la realitat del Pròxim Orient ha evolucionat segons les previsions més pessimistes. L’objectiu del seminari va ser recuperar el clima de reflexió entre els dos protagonistes, no només des de la perspectiva que ofereix l’actualitat, sinó des de l’anàlisi històrica de les realitats dels dos pobles.

Al llarg de les ponències i taules rodones es van oferir les claus del passat contem-

11 11

porani de jueus i palestins per facilitar la cerca de vies de solució al seu enfrontament i a un conflicte regional que ha aconseguit sobreviure a tots els sistemes de repartiment del poder internacional en el decurs de més de cent anys.

Aquest seminari havia de tenir lloc el 25 i 26 de maig d’enguany, però els atemptats que es van produir aleshores en van frustrar la celebració. Partia de l’experiència del curs organitzat pel CEHI “Conflictes i convergències en el món actual. El procés de pau del Pròxim Orient dos anys després de la Conferència de Madrid” (març-maig de 2001) i de les diverses activitats organitzades per la Fundación Tres Culturas del Mediterráneo relacionades amb el procés de pau i el conflicte palestino-israelià.

actualitat

La UB, segona en Mencions de Qualitat a doctorats

E

l Ministeri d'Educació, Cultura i Esports ha resolt favorablement vuit de les al·legacions presentades per coordinadors de programes de doctorat de la UB que havien sol·licitat el passat mes de maig la Menció de Qualitat del Ministeri i no l'havien obtinguda. Com a resultat la UB suma 16 Mencions, sense comptar aquells programes interuniversitaris on la Universitat de Barcelona participa però no coordina.

Aquestes dades converteixen la UB en la segona universitat espanyola amb més Mencions de Qualitat, després de la UAB. Els programes que ja havien obtingut el mes de maig la Menció de Qualitat són Física Avançada; Economia; Biomedicina; Biotecnologia; Planificació Territorial i Desenvolupament Regional; Química Analítica del Medi Ambient i la Pol·lució; Nutrició i Metabolisme; Ciències del Mar; Immunologia; Química Teòrica i Computacional; Explo-

Vuitena edició de la UIMIR La vuitena edició de la Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei (UIMIR) es va celebrar del 9 al 13 de setembre al Claustre del Carme de Maó. En els 10 cursos programats van participar prop de 250 alumnes i 81 professors. La UIMIR és una iniciativa conjunta de la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Jaume I de Castelló (UJI), l'Ajuntament de Maó, el Consell Insular de Menorca i el Govern Balear.

El programa d'enguany va combinar, com és habitual, els temes d'especialització entorn de problemàtiques menorquines (patrimoni històric i arqueològic, turisme i medi ambient) i d'altres de miscel·lanis relacionats amb l'actualitat del món universitari. A més, aprofundint la vinculació menorquina, aquesta edició va estar dedicada a l'any Francesc de Borja Moll, especialment el curs dedicat a la literatura i la historiografia que Moll va conrear.

ració, Anàlisi i Modelització de Conques i Cinturons Orogènics; Ciència Cognitiva i Llenguatge; Història de les Ciències; i Ciència i Tecnologia de Col·loides i Interfícies.

Amb la resolució sobre les al·legacions presentades, ara s'afegeixen a aquesta llista els doctorats de Construcció i Representació d'Identitats; Gestió Ambiental, Paisatge i Geografia; La Realitat Assetjada: Posicionaments Creatius; Lingüística Aplicada; Història i Institucions Econòmiques; Ciències de la Terra; Genètica; i Química Orgànica. Sumant les Mencions atorgades el mes de maig i les al·legacions resoltes ara favorablement, obtenen la Menció de Qualitat un total de 22 titulacions de doctorat de la UB. Aquesta xifra es converteix en 16 si no tenim en compte, entre aquests programes amb Menció, aquells que són de caràcter interuniversitari on la UB hi participa però no els coordina.

Geologia i Treball Social celebren el 50 aniversari

Sortida de camp a les mines de La Camocha, promoció de Geologia 1959-64. Arxiu Lluís Pallí

E

l 17 d’octubre l’Edifici Històric va acollir l’acte institucional per commemorar els 50 anys de la llicenciatura de Geologia de la UB. D’altra banda, l’Escola de Treball Social de la UB també va commemorar el seu 50è aniversari amb un acte celebrat el 10 de novembre al Paranimf. Aquesta celebració coincideix amb la plena integració d’aquesta escola, fins ara centre adscrit, a la Universitat.

L’acte de l’aniversari de Geologia va ser presidit pel rector, Joan Tugores, i hi van participar els antics alumnes Jaume Assens, Antonio Domínguez, Albert Ventayol, Marc Cabrera i l’estudiant Elisenda Costa. La celebració va ser el marc de presentació del llibre Cinquanta anys de Geologia a la Universitat de Barcelona.

Es tracta d’un volum enquadernat de 284 pàgines i més de 200 fotografies i dibuixos, prologat per Pere Santanach, degà de la Facultat, i Monsterrat Liesa, l’editora de l’obra.

En l’acte de celebració de l’aniversari de l’Escola de Treball Social van intervenir el rector, Joan Tugores, la directora de l’Escola, Teresa Rossell, la presidenta de l’Associació Europea d’Escoles de Treball Social, Christine Labonté-Roset, el director general d’Universitats de la Generalitat, Claudi Alsina, i el professor de l’Escola de Treball Social, Jesús Mansilla, que va pronunciar la conferència “Ignorància i saber en Nicolau de Cusa”. També s’han organitzat altres actes commemoratius, com ara un seminari el dimarts 11 de novembre adreçat a professors de les diverses escoles de treball social de l’Estat.

Guardons a la docència El grup d’innovació docent en Òptica Física i Fotònica dirigit pel professor Artur Carnicer al Departament de Física Aplicada i Òptica ha rebut un dels premis Física+Matemàtiques en Acció (Física i Vida) en la IV edició del Concurs Nacional “Física en Acció”, promogut per la Reial Societat Espanyola de Física i la Reial Societat Matemàtica Espanyola.

El grup ha estat premiat en la modalitat de Materials Didàctics Informàtics de Física amb el treball “Curs d’Òptica en Java”, un conjunt de recursos docents multimèdia i simulacions numèriques per a l’ensenyament de l’òptica física a través d’Internet.

D’altra banda, la Generalitat ha atorgat la distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat en docència universitària al grup d’innovació docent Dikasteia del Departament de Dret Mercantil, Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UB.

12 12

actualitat

Medalla d’Or de la Generalitat a Ramon Margalef i Joaquim Molas

E

ls catedràtics de la UB Ramon Margalef i Joaquim Molas van rebre, el passat mes d’octubre, la Medalla d’Or de la Generalitat, màxima distinció del Govern català, que els va lliurar el president Jordi Pujol.

Ramon Margalef va obtenir el guardó en reconeixement a les seves contribucions en l’àmbit de la limnologia (estudi dels llacs i les aigües continentals), l’oceanografia i l’ecologia teòrica. El 1967 va guanyar, a la Universitat de Barcelona, la primera càtedra d’Ecologia del país, i fins a l’any 1974 va compaginar l’activitat a la Universitat i al centre del CSIC. Ha estat professor del Departament d’Ecologia de la UB des de 1967 a 1986 i, posteriorment, emèrit. Amb més de 400 articles sobre planctonlogia, limnologia i ecologia general, és un dels autors més citats en bibliografia científica en aquests àmbits de la recerca, amb articles científics que han estat aportacions cabdals a la teoria dels ecosistemes i llibres de referència obligada per entendre el funcionament de la natura com ara Perspectives in ecological theory (1968), Ecologia

(1974) i Limnologia (1983), i més recentment La biosfera: entre la termodinámica y el juego (1980) Teoría de los sistemas ecológicos (1992) i Our Biosphere (1997).

Entre moltes altres distincions, ha obtingut el premi Huntsmann d’Oceanografia –considerat el “Nobel de la mar”– de l’Institut Bedford de Halifax (Canadà, 1980), el Premi Santiago Ramón y Cajal del Ministeri d’Educació i Ciència (1984) i el premi Fundació Catalana per a la Recerca (1990).

Joaquim Molas va obtenir el guardó en reconeixement a la seva tasca investigadora i divulgadora de la llengua, la literatura i la cultura catalanes. L’escriptor Baltasar Porcel va ser l’encarregat de glossar la figura del guardonat. Joaquim Molas (Barcelona, 1930) va començar com a professor de la UB l’any 1953. Es va jubilar com a catedràtic de literatura catalana l’any 2001 i va esdevenir professor emèrit. Especialitzat en la investigació i la crítica de la història de la literatura catalana contemporània, va entrar a la Facultat de Filosofia i Lletres (secció Romàniques) l’any 1948. En aquella època va travar coneixença amb els poetes Carles Riba, Salvador Espriu, J.V. Foix, Marià Manent i Joan Oliver Pere Quart.

Joaquim Molas ha dirigit els últims volums de la monumental Història de la literatura catalana, iniciada per Martí de Riquer i Antoni Comas, i és autor d’una obra molt extensa.

Ha rebut guardons com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 1998, i la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic, el 2000.

Tres professors de la UB reben la Creu de Sant Jordi

E

l catedràtic de Lingüística General i Teoria de la Comunicació, Sebastià Serrano, la catedràtica de Dret Civil, Encarna Roca, i l’antic professor emèrit de la Facultat de Geografia i Història, Manuel Riu, van rebre, el dimarts 14 d’octubre, en un acte celebrat al Gran Teatre del Liceu, la Creu de Sant Jordi que els va lliurar el president de la Generalitat, Jordi Pujol.

Durant l’acte es va atorgar la Creu de Sant Jordi a 41 personalitats i 15 entitats. El Govern català va crear aquest guardó el 1982 per distingir aquelles persones naturals o jurídiques que pels seus mèrits hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o més generalment en el pla cívic i cultural.

14

Record per al professor Jaume Colomer El professor de la Facultat d’Econòmiques Jaume Colomer, mort ara fa dos anys, va rebre un homenatge el passat setembre a la cerimònia de graduació dels 23 alumnes del postgrau d’Administració i Gestió Pública i Règim Jurídic de l’Autonomia de la Universidad de las Regiones Autónomas de la Costa Caribe Nicaragüense i la Bluefields Indian & Caribbean University que porta el seu nom.

Durant l’acte van intervenir el professor de Dret Constitucional Joan Vintró, coordinador del postgrau, i el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat, Enric Fossas.

El professor Jaume Colomer (Barcelona, 1952-2001) va ser el promotor del postgrau en aquestes universitats de Nicaragua. Llicenciat en Història per la UB el 1975, va ampliar la seva formació a l’Institut d’Estudis Polítics de París i va iniciar la trajectòria professional dins la UB a la càtedra de Jordi Solé Tura.

Homenatge a José Ramón Lasuén El 23 d’octubre es va celebrar a Econòmiques un homenatge al catedràtic José Ramón Lasuén en record a l’empremta que va deixar durant la seva docència a la UB al començament dels anys seixanta. Lasuén, actualment catedràtic de Teoria Econòmica a la Universitat Autònoma de Madrid, és considerat per investigadors de la UB com l’introductor del pensament keynesià en aquesta universitat.

L’acte del dia 23, que va ser organitzat per antics alumnes del catedràtic, va començar amb una conferència del mateix José Ramón Lasuén. El professor Lasuén es va referir tant a qüestions axiomàtiques de fons, com a qüestions aplicades. Per exemple, va defensar que Espanya, amb Catalunya al capdavant, hauria de plantejar-se una aposta forta d’exportació de serveis culturals mobilitzant el millor dels nostres recursos intel·lectuals.

Abans, el professor Lasuén havia rebut, durant el matí, un homenatge al Cercle d’Economia.

s t n a i d u t s e l a i c ✈ Espe

E T P I G ✈E A B U C ✈

A I U Q R ✈ TU

tges

ència de Via g A va se la a s e rv se e R Informació i

actualitat

Ferran Adrià inaugura el curs a Les Heures

L

es Heures, Fundació Bosch i GimperaUB, va inaugurar el curs acadèmic 2003-2004 amb la conferència del cuiner d’El Bulli, Ferran Adrià, “Ensenyament i recerca en la gastronomia del futur”, el 8 d’octubre, a la Sala d’Actes del Palau de les Heures. Van presidir l’acte el rector de la UB, Joan Tugores; la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera-UB, Anna Ros; el president del Consell Assessor de l’FBG, Rafael Foguet; el director de Les Heures, Joan M. Malapeira; i el Conseller de Treball,

Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, Antoni Fernández Teixidó.

L’any del seu desè aniversari, Les Heures va inaugurar el curs acadèmic amb una persona que és emblema d’innovació i creativitat al món gastronòmic, Ferran Adrià, per establir així un paral·lelisme amb la que ha estat des dels inicis la seva línia d’actuació.

Ferran Adrià Acosta (1962) va néixer a l’Hospitalet de Llobregat. L’any 1981 va entrar al restaurant Finisterre de Barcelona i es va matricular en un stage organitzat pel

restaurant El Bulli. El director, Juli Soler Lobo, el va fer primer cap de cuina. Juli Soler i Ferran Adrià es van comprometre a crear una restauració diferenciada dels estàndards coneguts. A la fi dels anys vuitanta van obtenir la segona Estrella Michelin i l’any 1997 van ser reconeguts amb la tercera.

L’any 1995, el Bulli va obrir a Barcelona un nou centre, El Bulli Catering, i es va iniciar el disseny d’El Bulli Taller, projecte que l’any 2000 va obrir les portes al carrer Portaferrissa. L’objectiu principal del Taller és la recerca, l’assaig i la creació de nous conceptes, tècniques i receptes que, després, es presentaran al restaurant de cala Montjoi.

Ferran Adrià ha publicat Cocinar en 10 minutos, Celebrando el Milenio con Arzak y Adrià, Las 50 Nuevas Tapas, 70 Nuevos Platos y Ligeros para el Verano, El Bulli: el sabor del Mediterráneo, Los secretos de El Bulli, Los postres de El Bulli. Actualment, estan en preparació tres volums sobre els darrers 20 anys del restaurant El Bulli.

Joan M. Malapeira, nou director de Les Heures El rector de la UB i president de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), Joan Tugores, d’acord amb la directora general de l’FBG, Anna Ros, ha nomenat el professor Joan M. Malapeira com a director de Les Heures, Fundació Bosch i Gimpera-Universitat de Barcelona.

Claudi Mans, fins ara director acadèmic, s’incorpora al Comitè de Formació de Les Heures per tal de potenciar l’àmbit de les Ciències Experimentals. El professor Malapeira també s’incorpora al grup de treball creat pel rector en el si de l’Equip

Rectoral i de les entitats del Grup UB per coordinar la formació no reglada de tot el grup UB i preparar les tasques de l’Agència de Postgraus.

Joan M. Malapeira (Reus, 1951) es va llicenciar en Filosofia i Lletres, secció de Psicologia, l’any 1973, a la UB. Des del mateix any és professor de Psicologia Experimental i Dissenys Experimentals a la Facultat de Psicologia de la UB. Entre altres càrrecs, va ser vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat entre 1994 i 2002.

Noves conferències a l’Espai Fundació Durant els mesos de setembre i octubre han tingut lloc al Palau de Les Heures diverses conferències dins el cicle Espai Fundació.

El dia 20 de setembre hi va intervenir Luis Miguel García, director del Departament de Recursos Humans de Nestlé Espanya, que va dedicar la seva conferència al paper que exerceixen la cultura d’empresa i la formació a

Nestlé i com contribueixen a una alta rendibilitat en unitats de negoci i fàbriques instal·lades en diferents països.

El 9 d’octubre, Josep Maria Vilà, director general de Catalunya d’Indra, companyia de tecnologies de la informació, va dedicar la seva conferència a la democràcia electrònica.

El 25 d’octubre hi va intervenir Sixte Cambra, exvicepresident del Futbol

16 16

Club Barcelona, senador per Convergència i Unió i soci fundador de la consultora Seeliger y Conde, que va titular la seva conferència “L’evolució de la gestió empresarial”.

actualitat

Acord de col·laboració amb la universitat xinesa Renmin

C

onvidada pel rector Joan Tugores, una delegació de la universitat xinesa Renmin, encapçalada pel rector Ji Baocheng, va visitar la Universitat de Barcelona i va signar un acord de col·laboració entre ambdues universitats el mes d’octubre passat. L’acord s’emmarca en la línia estratègica de la UB d’ampliar les relacions acadèmiques amb els països asiàtics, concretada en els darrers mesos amb diferents convenis amb universitats. Amb col·laboració amb Casa Àsia, aquest curs s’ha endegat un màster en estudis d’Àsia i el Pacífic.

La Universitat Renmin de Pequín és la més destacada en estudis d’economia

i dret de tota la Xina, i bona part del procés d’obertura econòmica d’aquest país durant els darrers 25 anys ha estat conduït per acadèmics d’aquesta universitat. El conveni signat amb la universitat xinesa permet, entre d’altres qüestions, l’intercanvi de professorat, investigadors i estudiants, així com compartir materials d’investigació, documents científics i publicacions.

L’acord de cooperació s’emmarca en la línia estratègica de la UB d’ampliar les relacions acadèmiques amb els països asiàtics. Així, en els darrers mesos –i després de diversos viatges de delegacions de la UB a la zona– s’han signat acords amb la universitat japonesa de Waseda, les xineses de Sichuan i de Llengua i Cultura de Pequín, i les universitats índies Jawaharlal Nehru i Banaras Hindu.

Aquesta línia estratègica també s’ha traduït en la posada en marxa del màster d’Estudis d’Àsia i el Pacífic, en col·laboració amb Casa Àsia, i la voluntat d’oferir estudis interdisciplinaris sobre l’espai geogràfic d’Àsia i el Pacífic.

Jornada sobre els reptes de futur de les caixes d’estalvis

A

nalitzar i discutir les qüestions clau que condicionaran el futur immediat de les caixes d’estalvis va ser l’objectiu de la jornada Les Caixes d’Estalvis: Reptes de Futur, que l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) va organitzar el 2 d’octubre a l’Auditori del Parc Científic de Barcelona amb el suport de la Divisió II de la Universitat de Barcelona i de la Fundació de les Caixes d’Estalvis Confederades per a la Investigació Econòmica i Social (FUNCAS).

En el context dels canvis en la legislació generats per la Llei financera, entre d’altres normes, i les transformacions en el negoci financer que s’estan produint en els darrers anys, les caixes d’estalvis han de fer front a un conjunt de reptes específics com ara trobar vies eficients de capitalització, millorar la transparència dels seus òrgans de

govern o definir amb precisió les destinacions preferents de l’obra social.

Per parlar d’aquests temes, l’IEB va reunir en aquesta jornada el president de la Confederació de Caixes d’Estalvi (CECA), Juan R. Quintás, el president de Caixa Catalunya, Antoni Serra, i el director general de ”la Caixa”, Isidre Fainé, a més dels professors del Departament de Comptabilitat i Organització d’Empreses de la Universitat Autònoma de Madrid, Emilio Ontiveros, del Departament d’Economia i Direcció d’Empreses de la Universitat de Saragossa, Vicente Salas, i del Departament d’Economia de l’Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona, Miguel Ángel García Cestona. El director de FUNCAS, Victorio Valle, va fer la conferència de cloenda de la jornada.

17

Nou horari de Campus 33 Campus 33 s’emet aquesta temporada en un nou horari: els dilluns a les 22 h i en redifusió pel Canal Internacional els dilluns a la 1.35 h.

Campus 33 és un programa coproduït per Televisió de Catalunya i la xarxa d’universitats Institut Joan Lluís Vives amb l’objectiu d’informar sobre la vida i les activitats de les universitats de parla catalana.

Congrés sobre el Camí de Sant Jaume L’Aula Magna de l’Edifici Històric va acollir, el 16 d’octubre, el Congrés Internacional El Camí de Sant Jaume i Catalunya, on es va fer un repàs a la història, l’art i la cultura del camí. El Congrés es va traslladar els dies 17, 18 i 19 d’octubre a les ciutats de Cervera i Lleida.

El vicerector d’Activitats Culturals i Patrimoni, Salvador Claramunt, va obrir el Congrés. Tot seguit es van impartir les ponències “Los peregrinos italianos del Camino de Santiago en Cataluña”, a càrrec de Giovanni Cherubini, i “Las impresiones de algunos peregrinos de Santiago de paso por Cataluña”, a càrrec de Klaus Herbers.

Quatre estudiants de la UB, Premis Nacionals Fi de Carrera Quatre estudiants de la UB han estat guardonats amb el Premi Nacional Fi de Carrera 2001-2002 que va atorgar el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. Juan José Lacort va obtenir el segon premi com a enginyer electrònic, Adelina Geyer Traver va guanyar un tercer premi en l’àrea de Ciències Experimentals i de Salut i Alfredo Berges Tarilonte i Carlos Antonio Segarra van aconseguir una menció honorífica en els camps de Filosofia i Belles Arts, respectivament.

actualitat

Sisena edició dels premis Sent Soví i Juan Mari Arzak

El guanyador del premi Sent Soví de literatura gastronòmica, Joan de Déu Domènech (a l'esquerra), i Jorge Wagensberg, guanyador del Juan Mari Arzak de mitjans de comunicació

L

a sisena convocatòria dels Premis Sent Soví de literatura gastronòmica i Juan Mari Arzak de mitjans de comunicació –organitzats conjuntament per la Universitat de Barcelona, Freixenet i l’editorial RBA– han recaigut enguany en Joan de Déu Domènech, pel títol A taula amb el baró de Maldà, i Jorge Wagensberg, professor de Física de la UB i director del Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”, per l’article “Aproximación a una copa de vino tinto”. Els premis es van lliurar el 2 d’octubre, en el transcurs d’un sopar d’homenatge a Juan Mari Arzak que va tenir lloc a les caves Freixenet de Sant Sadurní d’Anoia.

A través dels 71 volums que componen el diari Calaix de sastre, escrit al llarg de 50 anys per Rafael d’Amat (1746-1819), baró de Maldà, Joan de Déu Domènech, autor d’A taula amb el Baró de Maldà, fa un profund estudi –a cavall entre la ficció i la realitat– de l’època des del punt de vista gastronòmic, social i cultural. El premi li va ser lliurat pel rector Joan Tugores.

El jurat que va atorgar el premi va estar format, com en edicions anteriors, pel professor de la UB Rafael Aracil, el poeta i escriptor Narcís Comadira, l’editor Oriol Castanys, l’escriptora i exministra Carmen Alborch, la crítica gastronòmica Carme Casas i l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán. El Premi Sent Soví de Literatura Gastronòmica té per objectiu fomentar la creació i divulgació d’obres literàries en què la cultura gastronòmica sigui el factor substancial, a fi que sorgeixin nous autors en la matèria. El premi pren el nom del llibre del Sent Soví, un

receptari català del principi del segle XIV i d’autor desconegut, considerat un dels primers llibres de cuina europea, el manuscrit del qual es conserva a la biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Per la seva banda, Jorge Wagensberg, professor de Física de la UB i director del Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa”, va ser el guanyador del Juan Mari Arzak de periodisme gastronòmic per l’article “Aproximación a una copa de vino tinto”, publicat al diari El País.

El premi, que porta el nom d’aquest innovador cuiner basc, està destinat als mitjans de comunicació –premsa, revistes especialitzades, ràdio, televisió i Internet– i té per objectiu fomentar i estimular la qualitat literària i conceptual del periodisme en el camp de la gastronomia.

Homenatge sorpresa Precisament, Juan Mari Arzak va ser objecte durant l’acte de lliurament dels premis d’un homenatge sorpresa en el qual van intervenir un nombre important de cuiners bascos –capitanejats per Karlos Arguiñano–, que van fundar amb Juan Mari Arzak la “nova cuina basca”, i catalans. Aquests últims, representats per Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Joan Roca i Jean Louis Neichel, van oferir a Arzak un sopar tradicional català constituït per sopa de farigola, suquet de peix, fricandó i crema, servit pels alumnes de l’Escola d’Hoteleria CETT –adscrita a la UB–, que es va convertir en una reivindicació de la cuina tradicional que es va acabar de concretar en la lectura d’un manifest.

18 18

Diàleg amb l’escriptor Jorge Semprún El 28 d’octubre, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, va tenir lloc el col·loqui “La escritura de la memoria”, amb l’escriptor Jorge Semprún, i els professors Jordi Gracia, del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de Barcelona, i Xavier Pla, de Literatura Catalana de la Universitat de Girona.

Jorge Semprún (Madrid, 1923) acaba de publicar la seva primera novel·la escrita directament en castellà Veinte años y un día (Tusquets, 2003) en què narra la història d’un fet ocorregut durant l’inici de la Guerra Civil. Escriptor originalment en francès, les seves obres més destacades són El largo viaje (1963), El desvanecimiento (1967), La segunda muerte de Ramón Mercader (1969, premi Fémina), Autobiografía de Federico Sánchez (1977, premi Planeta) y Federico Sánchez se despide de ustedes (1993). També és autor dels guions cinematogràfics de La guerre est finie i Stavisky d’Alain Resnais, Z, La confesión i Séction Spéciale, de Costa-Gavras, i Las rutas del sur, de Joseph Losey. Així mateix, també és autor dels assaigs La escritura o la vida (1994) i Adiós luz de veranos (1998).

L’UB Barça juga enguany al Palau Blaugrana L’UB Barça ha debutat aquesta temporada a la competició de l’Eurolliga.

Això succeeix després que l’any passat l’equip guanyés per primer cop la Lliga Femenina de Bàsquet en vèncer el Ros Casares de Godella a la final.

Enguany l’UB Barça s’entrena i juga al Palau Blaugrana 2 com a resultat del conveni de col·laboració signat la temporada passada entre la Universitat de Barcelona i el FC Barcelona. Fruit d’aquest acord, l’equip duu la samarreta blaugrana i va canviar de nom per passar a anomenarse UB Barça.

tractaments d’aigua Gaudiu de la tecnologia més avançada en el tractament d’aigua per a la vostra llar Protegiu de la calç la vostra caldera, calefacció i electrodomèstics a la vostra llar Descobriu un gran estalvi en energia i productes de neteja, amb aigua descalcificada

Osmosi inversa d’última generació

Obteniu uns cabells sedosos i una pell molt més suau per a tota la vostra família

Oblideu-vos de les ampolles d’aigua!

Beveu i cuineu amb aigua pura i saludable d’alta qualitat

Descompte especial: Informació:

10%

93 593 51 99

actualitat

El president Jordi Pujol inaugura el curs del CEI

E

l president de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar el nou curs del Centre d’Estudis Internacionals (CEI) de la UB, el dijous 16 d’octubre, en un acte celebrat a la seu del centre, a la finca Pedro Pons, al qual també van assistir representants de les tres entitats fundadores del CEI: el Ministeri d’Assumptes Exteriors, la UB i “la Caixa”. La lliçó inaugural va anar a càrrec del responsable de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Josep Maria Ribot, amb el títol “Una experiència en la funció pública europea”.

Jaume Pagès al CETT El 13 d’octubre, a l’Hotel Alimara, va tenir lloc la sessió d’inauguració del curs acadèmic 2003-2004 de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme-CETT, adscrita a la UB. La conferència inaugural va anar a càrrec del conseller delegat del Consorci Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, Jaume Pagès, que va parlar de “Cultura i turisme: Fòrum Barcelona 2004”. Hi van assistir el rector, Joan Tugores, i el president del Grup CETT, Gaspar Espuña.

Jordi Pujol durant l’acte d’inauguració amb Antoni Millet, director del CEI

L’artista Evru a Belles Arts El 29 d’octubre es va inaugurar el curs de Belles Arts, a la sala d’actes del centre, amb una acció a càrrec de l’artista Evru, en la qual es va reflexionar sobre conceptes com la ment humana i la creació artística, entrant fins i tot en l’àmbit de la psiquiatria.

Evru és com es coneix en el món artístic Albert Porta (Barcelona, 1946), que anteriorment havia utilitzat el nom de Zush. L’any 2001 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d’arts plàstiques i entre els nombrosos indrets on ha exhibit la seva obra hi ha el MACBA i una exposició retrospectiva al Museu Reina Sofia.

Acte a favor de la sobirania alimentària dels pobles

E

l 16 d’octubre, a la sala d’actes del Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica (Cesnid), adscrit a la UB, i coincidint amb el Dia Mundial de l’Alimentació, va tenir lloc la presentació de l’exposició “Xarxa de Consum Solidari”, dins la Campanya Sobirania Alimentària, organitzada per l’Oficina Promotora del Campus de l’Alimentació Torribera (OPCAT).

Amb aquest motiu, el president de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Alfons Sancho, va ser convidat a oferir una xerrada sobre “Sobirania alimentària. Un dret dels pobles: l’accés a la terra”, dins l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2003-2004 del Cesnid, que

també va acollir la graduació de la vuitena promoció de l’ensenyament.

Van intervenir en l’acte el tinent d’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Joan Carles Mas, el vicepresident de la Diputació de Barcelona, Joan Rangel, el delegat del rector per al Campus de l’Alimentació, Josep Boatella, i la directora del CESNID, Pilar Cervera.

L’exposició, va ser organitzada per l’Oficina Promotora del Campus de l’Alimentació Torribera (OPCAT, formada per l’Ajuntament de Santa Coloma, la Diputació de Barcelona i la Universitat de Barcelona) amb la col·laboració de Solidaritat UB i la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament.

20 20

Jornades sobre les guerres de l’Afganistan i l’Iraq L’Edifici Històric va acollir, el 17 i 18 d’octubre, les jornades De Afganistán a Irak: ¿un nuevo modelo de intervención militar? La trobada, organitzada per l’associació Globalitaria i el Fòrum Barcelona 2004, va ser inaugurada amb l’assistència del rector de la UB, Joan Tugores, i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos.

Les jornades estaven codirigides per María Ángeles Siemens, secretària general del comitè espanyol de l’ACNUR, i José Luis Herrero, director del Toledo Peace Project. Durant la trobada també es va retre homenatge al representant de l’ONU a l’Iraq Sergio Viera de Mello, mort el passat agost.

Conferències de Ramon Xirau sobre l’exili mexicà El poeta i filòsof Ramon Xirau va oferir, el 30 de setembre, a Filosofia, la conferència “La filosofia catalana a l’exili de Mèxic”. El 6 d’octubre va continuar amb “La poesia catalana a l’exili de Mèxic”, el cicle organitzat per les càtedres Joaquim Xirau i José María Valverde de la UB i la Facultat de Filosofia.

La Càtedra Joaquim Xirau d’Humanitats i Ciències Socials va ser creada conjuntament per la UB i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic l’any 2001, en record de Joaquim Xirau, catedràtic i degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB.

Prop de 10.000 entrades al web de l’eclipsi lunar Deu mil és el nombre de visites del web (http://serviastro.am.ub.es/eclipsi2003), dissenyat per Guillem Anglada, Josep Manel Carrasco, Salvador Ribas i Francesc Vilardell (Dpt. d’Astronomia i Meteorologia) sobre l’eclipsi total de lluna del passat 8 de novembre.

Va ser el web més visitat del sistema Nedstat en l’apartat "Física i Astronomia" en espanyol i el tercer de tot el món. El portal ServiAstro (http://serviastro.am.ub.es), també actiu amb motiu de l’eclipsi, ha estat el 12è de les pàgines de física i astronomia en espanyol.

la universitat, avui

Fragments d’una conversa amb Juan Marsé Gairebé 40 anys després que Juan Marsé enviés la protagonista de Las últimas tardes con Teresa a la Universitat de Barcelona a defensar la llibertat i els drets dels obrers, aquesta institució ha acollit el primer simposi internacional dedicat a l'autor. Va tenir lloc del 3 al 5 de novembre a l'Aula Magna de l'Edifici Històric, sota l'organització dels departaments de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de Filologia Hispànica, la col·laboració de la FNAC i l'Obra Social de Caja Madrid, i la participació d'acadèmics, escriptors, crítics i periodistes, cineastes i editors.

(Vegeu pàg. 11.)

Per mitjà de la coordinadora del Simposi, Cèlia Romea, que ja fa deu anys projectava dedicar un gran congrés a l’escriptor “d’aventis”, vam poder parlar amb Marsé.

Del que ens va dir en aquella conversa, n’hem extret aquests fragments:

Parlant de les seves obres...

“No m’agrada gaire parlar de la feina, la veritat. Ja ho va dir Faulkner una vegada que li demanaven de parlar sobre el llibre

que estava escrivint: “Miri no, si el llibre està bé no cal que en parli perquè ell parlarà per mi molt millor que no pas jo, i si no està bé el millor que puc fer es seure i continuar treballant.” L’autor és la persona menys indicada per parlar de la seva obra. Jo podria parlar durant hores d’Stevenson, de Dickens, sobre les novel·les de Sherlock Holmes, però parlar de mi no em resulta precisament divertit.”

“Tinc preferències estranyes que tenen poc a veure amb les qualitats o virtuts que se’ls puguin atribuir. Tinc debilitat per la primera novel·la (Encerrados con un solo juguete) perquè està lligada a una època de la meva vida molt important –un assumpte que no interessa ningú tret de mi mateix. També per Últimas tardes con Teresa, una vegada més per raons extraliteràries. Ara bé, aplicar el criteri d’un crític literari per dir aquesta és la millor, això no ho sabria fer.”

del seu estil literari...

“He dit molts cops que el meu ideal seria aconseguir que el lector, llegint els meus llibres, no s’adonés que està llegint; que la història que li estic explicant el tingui tan atrapat que no pensi en com li estic explicant. Amb això vull dir que, per a mi, la manera ideal de dir les coses, d’utilitzar una llengua, és fer-ho sense jocs artificials, sense retòriques, sense voler-me distingir ni brillar massa. Quan sento a dir d’un escriptor que la seva prosa és extraordinària, brillant, em poso en guàrdia.

Kafka, per exemple, et té atrapat sense recordar-te contínuament que escriu bé.

La qualitat de la seva prosa està tan amagada que no te n’adones.”

dels escenaris on transcorren les seves històries...

“L’escenografia dels meus llibres és gairebé tota real. El mapa és una barreja de la part alta del barri de Gràcia, el barri de la Salut, el Guinardó i part del Carmel.

Dins d’aquesta parcel·la jo he mogut els carrers a la meva manera, els he allunyat i aproximat si m’ha convingut. En Un día volveré, per exemple, he fet coincidir un

22

bar del carrer Torrent de les Flors amb una torre situada en realitat més enllà de la plaça Sanllehy, Guinardó endins. Jo volia aquell bar i aquella torre i els vaig aproximar falsejant el territori. A part d’això, els recorreguts acostumen a ser molt fidels, com en el cas de Ronda del Guinardó on els carrers són els que són, i la capella de les Ànimes és on és, però ara es diu parròquia de Sant Miquel dels Sants.”

dels seus personatges...

“El personatge del perdedor no l’he inventat jo. D’entrada guanyador i perdedor, èxit i fracàs són les dues cares de la mateixa moneda. En el fons, tant se val una cosa com l’altra. Des del punt de vista estrictament literari, el perdedor té més interès perquè d’alguna manera simbolitza la condició humana, abocada al fracàs, a la mort.”

“Tinc una relació afectiva amb gairebé tots els meus personatges, però procuro mantenir-hi una distància. He d’escriure les seves històries i per tant no m’hi puc deixar portar. No sé fins a quin punt

la universitat, avui

poden ser representatius de la situació social de la ciutat, del temps en què viuen... això són coses que les han de dir els crítics. A mi em serveixen per explicar una història i aconseguir que tinguin vida pròpia o almenys que ho sembli, que siguin versemblants, reals.”

dels “assumptes” recurrents...

No treballo sempre la mateixa història; si fos així m’estaria plagiant a mi mateix. El que hi ha a les meves novel·les són unes constants, unes tendències determinades.

Cada autor té tendència a anar cap a uns determinats assumptes –m’agrada més parlar d’assumptes que de temes o arguments.

del seu escàs sentit moralista...

“Tinc el meu propi codi ètic, les meves idees en matèria de política, de religió, però procuro que no s’introdueixin d’una manera explícita en el que escric. El tema de la marginació, dels immigrants, que és present a Últimas tardes con Teresa, a Si te dicen que caí, són experiències viscudes al meu barri, i no diguem al Carmel!... però jo no vull escriure sobre immigració, ni sobre la moral com a temes en si.”

“D’una de les meves novel·les, La oscura historia de la prima Montse, se’n pot treure una lliçó moral: ens han enga-

nyat els capellans, els bisbes, l’Església, les autoritats... aquest és el concepte que se’n pot extreure, però jo només volia explicar la història d’una noia a la qual li passen certes coses, jo volia una història concreta, amb pèls i senyals... En qualsevol cas, si ets una mica fidel a allò que estàs explicant, a la teva pròpia experiència, a la teva època, a la teva ciutat, als teus carrers... en surt una conseqüència sociològica, religiosa, moral, el que sigui, però surt. No vaig escriure aquesta història per demostrar que aquella educació era una merda, sinó per aixecar un personatge, fer que es bellugués, que provoqués en el lector algun tipus d’emoció, de sentiment, de reflexió si es vol... No estic disposat a fer discursos sobre com de nefasta pot arribar a ser l’educació catòlica; això que ho facin els filòsofs, els sociòlegs, o qui sigui que s’ocupi d’aquestes coses.”

de les interpretacions i anàlisis de les seves novel·les...

“Un cop, parlant sobre Últimas tardes con Teresa, em van dir que l’havia escrita per “retratar” la burgesia catalana. Doncs miri, no, mai a la vida vaig tenir aquesta intenció. M’importa un rave la burgesia catalana! A mi el que m’interessava era el somni que representava la Teresa i el seu món per a un xaval marginal. També recordo el

(D’esquerra a dreta) Jordi Marí (North Carolina State University), Cèlia Romea (coordinadora del Simposi), Samuel Amell (Ohio State University), José Belmonte –al fons– (Universidad de Múrcia), i Juan Marsé

23 23

cas d’una estudiant que em va dir que un professor li havia estat explicant Si te dicen que caí i que, al final, havia concebut una idea. Al començament de la novel·la hi ha un passatge on es parla d’un cotxe que s’estimba a les costes del Garraf; hi ha dos nanos bessons que mentre el cotxe cau al mar queden amb les cares enganxades al vidre. La idea d’aquesta noia era que jo hi havia volgut reflectir les dues Espanyes. El cert és que aquesta imatge dels bessons jo l’havia vista a la pel·lícula Isadora, interpretada per Vanessa Redgrave. A mi m’havia impressionat i necessitava una imatge semblant perquè el lector recordés aquest cotxe que cau. De cap manera pensava en les dues Espanyes de Machado! De totes maneres li vaig dir que podia desenvolupar una idea sobre el tema. Per què no?

De vegades, però, m’ha sorprès gratament trobar una càrrega de significacions en allò que havia escrit. Sovint, no dónes importància a certs significants, i hi són... et treballa el subconscient.”

del que passa quan la novel·la es porta al cinema...

“Les meves històries han passat al cinema per raons estrictament crematístiques.

Amb la venda dels drets d’una novel·la l’autor sap que perd tot control o autoritat sobre el guió i el resultat final. Per part meva no hi ha hagut mai cap més motivació, ja sigui de caràcter artístic o estètic, tret del cas de Víctor Erice amb El embrujo de Shanghai, que malauradament no va cristal·litzar per falta d’entesa entre director i productor –d’Erice, en continuo pensant que és el millor director que ha tingut el cinema espanyol. En els altres casos, vaig poder comprovar des del principi que el guió era dolent i, després del resultat de les adaptacions que s’han fet, estic poc inclinat a cedir res més... La imatge literària no té res a veure amb la imatge cinematogràfica, la fidelitat narrativa i argumental no garanteix la bondat d’una pel·lícula. Quan l’adaptació d’un text literari al cinema és bona ho és per si mateixa, no pel text original.”

“Ara tinc entre mans un guió amb argument pensat expressament per al cinema.

Estic en tractes amb Fernando Trueba, que de segur proposarà alguns canvis.” ■ Ester Colominas

la universitat, avui

La UB, amb la secundària La gran majoria dels nous universitaris que s’incorporen cada any a la Universitat de Barcelona provenen de l’ensenyament de secundària. La Universitat duu a terme tot un conjunt d’accions per acostar-se a aquest nivell educatiu, sigui a través d’accions adreçades directament als alumnes o al professorat.

E

nguany s’ha creat l’anomenat Espai UB Secundària que aplega totes les activitats dirigides a docents i a estudiants de centres de batxillerat. Dins d’aquest marc es va fer la jornada d’intercanvi que va tenir lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric el passat 28 d’octubre. L’objectiu va ser compartir coneixements amb aquest professorat i definir conjuntament unes línies d’orientació i informació específiques per al seu alumnat, alhora que explicar la posició de la UB davant l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Pel que fa a les iniciatives que es dirigeixen directament als estudiants de secundària hi ha, per exemple, les visites a centres de secundària de professors de la UB per explicar tant els diferents ensenyaments que imparteix la Universitat de Barcelona com els serveis dels quals poden gaudir els seus alumnes. En total,

el curs passat es van fer 106 d’aquestes visites, sempre a petició dels centres de batxillerat.

D’altra banda, també hi ha iniciatives en què els estudiants de secundària són els qui es desplacen a les facultats i escoles universitàries. Es tracta de les jornades de portes obertes i d’activitats específiques en diferents centres de la UB, que l’any passat van tenir la participació de prop de 3.000 alumnes.

En la línia d’establir contacte amb els estudiants de secundària, es va convocar el curs passat el premi Comunica’t Hi ha nombrosos exemples d’aquestes activitats específiques de les diferents facultats i escoles. A Biologia es fan propostes de treballs de recerca perquè els docents de secundària les ofereixin al seu alumnat. A Farmàcia es fa un taller que

24

inclou la visita al Servei de Desenvolupament del Medicament. A Geologia s’ofereixen un conjunt d’excursions geològiques que fan conjuntament docents de la Universitat i professorat de secundària amb els seus alumnes. A Química s’organitza el curs Fem Química al Laboratori, que consisteix en diverses activitats per part d’estudiants de secundària als laboratoris de la Facultat, en el qual, a l’última edició, hi van participar uns 700 estudiants. Una altra iniciativa és el curs d’iniciació a la bioquímica i la biologia molecular per a alumnes de secundària I tu? Jo, Bioquímica, que enguany assoleix la setena edició.

A Matemàtiques s’organitza la Matefest, oberta també a estudiants de secundària, així com diverses xerrades i tallers pensats per a ells. I hi ha molts més exemples.

També en la línia d’establir contacte amb els estudiants de secundària, la UB va convocar el curs passat, per primer cop, la primera edició del premi Comunica’t, adreçat a alumnes de segon de batxillerat de Catalunya. En total s’hi van presentar més de 50 treballs, els quals havien de centrar-se en el tema “Què vol dir estudiar humanitats?”. L’objectiu de la iniciativa és incentivar les habilitats de comunicació escrita dels alumnes i acostar-los a l’àmbit de les humanitats.

la universitat, avui

Una altra forma d’aproximar-se als futurs alumnes universitaris és a través de fires i certàmens com ara el Saló de l’Ensenyament, on la UB participa cada any. Per a l’edició passada es van editar 30.000 CD i llibres bilingües catalàcastellà amb l’oferta formativa de la Universitat, que a més de l’ús al Saló es van utilitzar posteriorment per fer difusió de la UB en múltiples indrets.

La formació permanent, on s’inclou l’oferta de tercer cicle, és una de les vies de contacte entre la UB i el professorat de secundària. En aquest sentit, el juliol passat la Universitat va signar un conveni de col·laboració amb la Generalitat per dur a terme activitats per a professorat no universitari, d’especialització i de qualificació pedagògica, de divulgació, de transició batxillerat-universitat i de coordinació entre docents universitaris i no universitaris.

També en l’àmbit formatiu, hi ha les activitats que porta a terme l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE). Per exemple, un programa d’actualizació científica mitjançant cicles de conferències en diferents matèries (geologia, biologia, química, llengua…). L’ICE també organitza, bàsicament en forma d’assessorament, unes 200 activitats anuals en centres de secundària de diferents comarques. Al mateix temps, existeix l’oferta formativa pròpia de l’ICE a través de cursos de tardor i hivern per a professorat de primària i secundària, dels quals durant el curs 2002-2003 se’n van fer un total de 79. Respecte al Certificat d’Aptitud Pedagògica, l’ICE va atendre l’any passat més d’un miler de persones que volen exercir com a docents en 14 especialitats.

Una altra via de contacte entre el professorat de secundària i la UB és Internet, a través de l’espai Centres de Secundària al qual es pot accedir des de la pàgina principal del web de la Universitat. En aquest apartat d’Internet es troba informació sobre les activitats que la Universitat programa per al professorat de secundària, així com una bústia electrònica perquè docents i alumnes de secundària puguin posarse en contacte directament amb la UB. Un altre canal d’informació és aquesta revista que teniu a les mans, La Universitat, que s’envia a tots els instituts de Catalunya. ■

Maria de Bolós (fundadora del Servei Cientificotècnic de Gestió i Evolució del Paisatge):

“Cal frenar l’egoisme d’alguns grups promotors” tit dels conceptes bàsics, s’ha elaborat una carta manifest en consonància amb el Conveni Europeu del Paisatge de l’any 2000, per a la qual espero la màxima aprovació. És sostenible el nivell actual d’intervenció humana en el paisatge?

Maria de Bolós, va obtenir la càtedra de Geografia a la UB l’any 1978 i va crear el Servei Cientificotècnic de Gestió i Evolució del Paisatge (SGEP) el 1986, del qual va ser directora fins al 2000. Del 15 al 17 d’octubre, el SGEP va organitzar el IV Congrés de Ciència del Paisatge.

Quin va ser el tema principal del congrés?

Tots el congressos que s’han celebrat des de 1980 ha tingut un tema central. En aquests moments es plantegen problemes molt greus en relació amb la rapidesa i la importància de canvis d’usos del territori que afecten acusadament el paisatge. Per aquest motiu, el congrés es dedica a estudiar i analitzar intervencions en el paisatge ja realitzades. Un altre punt important és que, donada la difusió que el mot paisatge ha experimentat recentment i la freqüència amb què apareix, no solament en els mitjans de comunicació sinó també entre els científics i tècnics, cal arribar a un acord sobre els conceptes fonamentals, ja que s’usa moltes vegades de forma parcial, poc precisa o amb interpretacions diverses, cosa que pot incidir en les intervencions en el territori. Amb la voluntat d’arribar al màxim consens en la interpretació i resposta als canvis, i en el sen-

25 25

En primer lloc, hem de dir que a les paraules sostenible o sostenibilitat se’ls dóna un significat general de manteniment per a les generacions futures dels béns de què ara disposem.

Inicialment, aquesta paraula es va aplicar concretament a la conservació de la natura, més tard al desenvolupament sostenible amb clar significat socioeconòmic, i actualment s’aplica de forma generalitzada al paisatge amb un significat més confús encara. El paisatge és un sistema obert que es desenvolupa a la superfície de la terra, en el qual es poden distingir dos aspectes principals: primerament el joc dels elements (abiòtics, biòtics i antròpics) i les energies (naturals o antròpiques) així com les complexes interrelacions entre aquests factors i amb l’entorn, que en constitueix l’estructura i defineix la dinàmica del sistema; i en segon lloc, el conjunt de manifestacions externes, perceptibles directament pels nostres sentits i que, valorades d’acord amb les diferents cultures, influeixen en la forma de ser dels pobles.

D’acord amb aquests concepte, el paisatge és sempre canviant, en relació amb el seu funcionament vinculat a les energies. És el moment, però, que la intel·ligència humana sàpiga frenar l’egoisme de determinats grups promotors, que els porta a un excés de construccions i canvis d’ús que a vegades alteren profundament el paisatge.

Aquest fet està vinculat a la necessitat de paisatge no antropitzat que té actualment la població de les ciutats, el qual n’augmenta el valor sense pensar en les conseqüències negatives. Cal frenar i ordenar les intervencions immediatament perquè el territori és limitat i els seus paisatges ja estan en bona part en fase de degradació i destrucció.

l’entrevista

Joan Barril (Filosofia ii Lletres) Lletres) (Filosofia

Text: Josep Nieto/ Núria Quintana Fotos: J.M. Rué

“Estudiar humanitats dóna satisfaccions i ajuda a entendre la vida”

l’entrevista

Joan Barril Cuixart (Barcelona, 1952) va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Amb una llarga trajectòria periodística, ha dirigit el setmanari El Món i ha treballat a El País, La Vanguardia i El Periódico, on col·labora actualment. Té al seu càrrec els programes “La República”, de COM Ràdio i “L'entrevista” de Barcelona Televisió. Ha obtingut el premi Ciutat de Barcelona de mitjans de comunicació i és autor de llibres com Álbum de cromos, Un submarí a les estovalles (premi Pere Quart d'humor i sàtira), Condició de pare, Parada obligatòria (premi Ramon Llull), Tots els ports es diuen Helena, Gairebé una parella i Certes mentides. Acaba de publicar un recull dels contes que escriu cada diumenge a la contraportada d’El Periódico.

Quins estudis va fer a la Universitat i per què?

Jo vaig anar al col·legi alemany i tots els meus companys feien ciències. Era un col·legi mixt, cosa no gaire habitual en aquella època. Vaig dir que seria químic, suposo que perquè la física i les matemàtiques no les entenia i perquè semblava bonic fer experiments. Vaig aprovar cinquè i sisè de batxillerat amb bones notes en totes les assignatures menys en matemàtiques, física i química. Tot allò que tenia a veure amb ciències, suspès. Per això vaig rectificar i vaig tornar a començar llatí i grec.

Després d'aquests estudis de batxillerat, volia anar a l'escola de periodisme, però tancaven la matrícula abans que jo acabés l'últim dels exàmens i per la tonteria de les dates no podia matricular-m'hi. Així que vaig entrar a Filosofia i Lletres.

Quin ambient s’hi va trobar?

Jo venia amb un cert bagatge d'activisme del batxillerat, durant el qual havia estat a les comissions d'estudiants. Recordo que havíem anat a fer el que ara es diria “una acció”: tirar pedres al cinema Urgell perquè feien una pel·lícula de John Wayne que es deia Boinas verdes, en plena guerra del Vietnam. A la Universitat ja em vaig trobar una cosa més organitzada.

Quan hi entres amb 17 anys la diferència d'edat amb els dels últims cursos et sembla enorme. Veus una persona de 20 anys com un avi, no en el sentit protector, sinó perquè sap moltes més coses que tu, sap què s'ha

de fer dins aquell recinte amb una gran biblioteca emocionant, un bar… La Universitat em va fer la sensació d'entrar en el món adult. I, a més, entrar dins un àmbit que era el teu, l'àmbit de la revolució antiautoritària.

Per exemple, hi havia una certa promiscuïtat sexual; podies començar a cremar “etapes” més de pressa amb les noies. I elles també, és clar. Hi havia una sensació que la vida era més fàcil dins la Universitat que fora.

“La Universitat em va fer la sensació d'entrar en el món adult. I, a més, entrar dins un àmbit que era el teu, l'àmbit de la revolució antiautoritària” Alguns records de la militància política en aquella època?

Va ser en aquest primer curs del Pla Maluquer quan es va dir aquella frase que “el català era la llengua de la burgesia”, una de les bestieses que es diuen a les assemblees.

27

Hi havia els grups organitzats, el PSUC per exemple, i jo em vaig ficar de seguida dins Bandera Roja, que crèiem que era “l'aristocràcia” del comunisme… Després existien uns grups, els “comités de huelga obrera” i els “comités de huelga estudiantiles”, anomenats també “chechos”, que anaven a l'acció directa. Tenien uns fulls volants que semblava que sempre els escrivís el mateix.

També hi havia la policia, que hi entrava i en sortia amb tota tranquil·litat.

Recordo un personatge al qual dèiem Olmedo, que era el cap dels “grisos”.

Sempre he dubtat que es digués Olmedo i aquest no fos un nom de guerra com els que teníem nosaltres. Aquest Olmedo era un personatge amb aspecte sinistre, que duia sempre ulleres fosques i portava a la mà una mena de fuet petit, com d'aquests de muntar. Generalment l'entrada de la policia acabava amb la clausura de la Universitat durant un parell de dies o una mica més.

Recorda professors o companys?

El primer any de la Universitat em vaig matricular de dues carreres, Dret i Filosofia. A Dret vaig assistir a classes de Manuel Jiménez de Parga, de Jordi Solé Tura, d'Isidre Molas i d'un individu molt curiós que era el professor Enrique Luño Peña, que donava Dret Natural. Una perso-

l’entrevista

na que em va fascinar era Ángel Latorre, que donava Dret Romà i m'agradava molt.

Acabades les classes anàvem a la Facultat d'Econòmiques a fer bullir l'olla.

Hi vaig conèixer gent que encara són molt amics meus, com el catedràtic Joan Subirats, el director adjunt d'El País Xavier Vidal Folch… Tots els que encara són la vella guàrdia dels meus amics. Hi havia la sensació que la vida era fàcil i que ens havíem trobat per selecció natural les persones que estàvem destinades a arreglar aquest país. Ens vam equivocar, perquè qui va manar van ser els de la generació anterior a nosaltres.

Entre els professors, a Econòmiques hi havia Joan Hortalà, que anava amb texans i era el degà. Professors que em van deixar empremta, ja a Filosofia i Lletres, van ser per exemple Emili Lledó, que donava Història de la Filosofia, Pedro Cerezo, que donava Antropologia Filosòfica. També feia crítica literària amb Antoni Vilanova, cosa que era un luxe.

De què li va servir la formació que va rebre a la Universitat per a la seva tasca posterior als mitjans de comunicació?

Filosofia i Lletres em serveix per a la meva vida professional perquè si em fa millor a

mi, suposo que la meva feina també és una mica millor. Puc aplicar un hàbit de lectura, de síntesi, d'anàlisi, de connexions entre les coses. Per exemple, sé geografia, que és una cosa que canviarà poc durant la meva esperança de vida i que m'és útil per situar els llocs on passen coses, sobretot a mesura que el món es va eixamplant. Sé història gràcies als anys de la universitat i això fa que situï les coses allà on han succeït. El dia que et trobes en una cosa tan ràpida com el periodisme t'adones que aquells anys de formació personal han servit perquè puguis fer millor la teva feina i no hagis d'anar a l'enciclopèdia cada dos per tres.

Quin tipus de formació recomana als joves periodistes?

Jo aconsello als joves que si volen estudiar periodisme facin també una carrera humanística, que t'ajuda a entendre la vida i et dóna satisfaccions. Crec que el periodisme hauria de ser una disciplina de segon cicle. En tot cas, jo no demanaria mai el títol de periodista. Aquesta carrera es fa amb ofici, no a les aules. Per exemple, amb el conflicte de l'Afganistan, a COM Ràdio no hi havia diners per enviarhi ningú. Vam fer unes trucades i un dia va

28

despenjar el telèfon l'agregat comercial de l'ambaixada espanyola a l'Afganistan. Li vam dir que mirés per la finestra i expliqués el que veia. Doncs vam descobrir que aquesta persona era un talent, que explicava molt bé les coses encara que ell no sabia que estava fent de periodista.

Com creu, doncs, que cal transmetre el coneixement, la cultura?

Probablement els joves hauran de treballar en quatre o cinc coses diferents al llarg de la vida. Hauràs d'estar autoformant-te constantment i, ja que això és així, anem cap a les experiències del plaer intel·lectual. Hi ha un gruix relativament important de la població alemanya que llegeix només pel plaer de llegir; aquí el gruix de gent que ho fa és molt menor. Potser perquè hem insistit molt que es llegeixi per fer un comentari de text, perquè s'ha barrejat llengua i literatura… No es pensa que el llibre és una eina de plaer.

Què li aporta i com s'alimenta mútuament la feina en els diferents tipus de mitjans, premsa, ràdio i televisió?

He tingut la sort de divertir-me a tot arreu on he treballat. Ara tinc la creu que m'he de llevar al matí per fer el programa a la ràdio, però a canvi d'això em resulta apas-

l’entrevista

“La universitat i el coneixement han de sortir cap enfora” sionant la sensació d'enlairar cada matí “un avió”, el programa. Potser on s'aplica més l'entrenament humanístic és en el reconeixement de les coses en aquesta feina; en el fet d'estar constantment alerta de qui és l'un, l'altre, què ha fet, què ha dit… Pel que fa al diari, jo faig la cirereta del pastís, però els diaris es venen pel pastís, perquè hi ha informació ben tractada i ben treballada. Els columnistes hi som per fer bonic, però no som l'essencial. A la televisió, el programa d'entrevistes té l'avantatge del silenci i d'una concentració més gran que la ràdio. Aconseguir un grau d'intimitat entre persones que no ens coneixem i que al cap de deu minuts sembla que ens coneguem des de fa molt de temps… Crec que això ja no és professionalitat, sinó que forma part de la curiositat per l'altre i dels petits recursos que tens per aconseguir que una persona se t'obri més o menys.

Creu que el món de la Universitat té prou accés als mitjans de comunicació?

En el món universitari hi ha hagut una actitud, que ve del començament de la televisió, de dir: “Això és la caixa tonta, aquí no hi anem; nosaltres som el parnàs, la torre d'ivori de la intel·lectualitat, i no ens barregem amb certes coses.” Tard o d'hora els mitjans han començat a ser temptadors, perquè la gent s'ha adonat que amb aquesta endogàmia de dir jo només escric, jo només parlo per als

meus, al final ningú et llegeix i no serveix de res. La universitat i el coneixement han de sortir cap enfora. Potser s'ha arribat una mica tard i en un moment en què els mitjans estaven “colonitzats” pels periodistes, que sempre s'havien sentit de segona divisió. Aquests de segona divisió tenien, però, l'avantatge de saber com fer diaris, com fer ràdio, televisió, i aleshores es prenen una certa revenja dient: “Vine aquí però amb les meves normes.” No hi hagut la fusió que sí es produeix en altres països, com França: és a dir l'existència de comunicadors, gent que sap coses i que disposa de tècniques suficients per divulgar-les. Em sembla que això s'està fent, per exemple, a BTV, amb “Saló de lectura” o “Einstein a la platja”.

Crec que hi ha hagut una fractura entre universitat i món. N'és una prova, per exemple, la indústria editorial. No hi ha un element d'intermediació entre lector i autor. La crítica ha desaparegut, és una cosa que acostuma a estar mediatitzada pels grups multimèdia. I la universitat hi és absent.

En un article recent a El Periódico parlava d'una Catalunya “en calaixos”, és un dels principals problemes de la nostra societat?

La idea de l'article era que aquí les idees no es jutgen per si mateixes, sinó que s'accepten o es rebutgen en funció de qui les diu. Crec que això li està passant no només a Catalunya, sinó a Espanya. Això s'exagera sobretot en campanyes electorals: “Digues el que vulguis, que no et vull escoltar.”

Coses més grosses, però, hi són.

Aquelles que afecten el benestar de la gent i allò que ha estat una retallada pro-

29

funda de la despesa social. Aquí no tenim fam, però hi ha altres qüestions importants i que et deixen en una situació de fragilitat. En certes edats serà molt complicat el dia que tinguis una malaltia, que no tinguis feina. Avui dia, als 35 anys encara pots rebre ajuts oficials per a alguna cosa, per exemple l'habitatge, i als 42 o 43 pots acollir-te a plans per a aturats de més de 40 anys.

Plantejar-se que als 40 anys pots estar aturat, i que això pot significar mantenir una feina de tipus “aquí caic allà m'aixeco” és un problema estructural important, que afecta la felicitat de les persones, les seves ganes de viure, de llegir, de veure paisatges o de menjar bé.

Li agrada tant Tintín perquè també és periodista?

Hergé va fer que Tintín fos periodista perquè és una professió que et permet entrar a tot arreu. Les grans novel·les d'aventures o de misteri tenen com a personatges fonamentals l'investigador privat i el periodista, els quals busquen la veritat.

Tintín, doncs, només podia ser periodista.

Però cal destacar que és el pitjor periodista del món. Té la notícia més important de la història de la humanitat, que és la fi del món, a L'estel misteriós. Sap el moment, el dia i l'hora en què s'acabarà el món i en comptes d'anar a un mitjà de comunicació se'n va a casa. I es posa a dormir! ■

Els plaers íntims Quan Joan Barril marxa de la ràdio és possible que ho faci per anar directe a la televisió, i un cop a casa reserva temps per escriure els articles que publica al diari. Amb veu pausada, explica que la manera d'abastar totes aquestes coses és, senzillament, fer-les l'una darrere l'altra.

Passa tota una jornada comunicant, parlant dels temes més diferents. Però és hermètic i no diu res del que considera privat, com ara el gust per la bona taula: “No explico com menjo o si cuino, de la mateixa manera que no parlo de si faig l'amor.”

la recerca

La UB, universitat líder en productivitat científica La UB és, un cop més, la primera universitat al país en nombre de publicacions (9.678) i de citacions (33.705), i la segona institució en activitat científica després del CSIC, segons publica enguany el Third European Report

on Science&Technology Indicators 2003. Quant a l’índex d’impacte per universitats, l’indicador té un valor del 0,84 a la UB, només superat per la UAM (0,99), la UV (0,91) i la UPC (0,85) al marge dels valors assolits per institucions de recerca no universitàries

L

’informe, una eina estratègica i de coneixement que elabora la Comissió Europea, fa una anàlisi del panorama actual de l’R+D d’institucions i centres de recerca de tot l’àmbit europeu i aporta informació de potencial interès per a la gestió de la política científica als països membres. A l’informe anterior –Second European Report on Science and Technology Indicators (ERSTI), 1997– la UB també era la universitat capdavantera en productivitat científica del país. Entre altres indicadors sobre productivitat científica, el Third European Report on Science&Technology Indicators 2003 fa públic el nombre total de citacions (període 1993-1997), de publicacions (19931999) i l’índex d’impacte en més de 20 disciplines, segons dades de l’Institut for Scientific Information (Filadèlfia). Així, la UB ocupa l’onzena posició en el rànquing de publicacions i de citacions de les universitats europees amb més productivitat científica (considerant exclusivament

una institució per país). A escala europea, la institució líder és la University College London, amb 85.182 publicacions i 550.278 citacions. Quant a l’índex d’impacte, el més elevat correspon a la Universitat de Cambridge (1,55).

Les conclusions més destacades publicades per la Comissió Europea són recollides ara a “La recerca a la Universitat de Barcelona: reflexions sobre qualitat i finançament”, un informe del Vicerectorat de Recerca per analitzar els principals indicadors de recerca i avaluar l’activitat investigadora a la UB que revela, entre altres dades d’interès, que un total de 1.745 professors de la UB participen actualment en projectes de recerca competitius vigents. El nombre de grups de recerca consolidats a la UB és de 192, dels quals 168 són de la Generalitat de Catalunya. En conjunt, el nombre total de grups de recerca reconeguts per la Generalitat de Catalunya és de 475, i la UB representa el 35% del total.

Quant al capítol econòmic, l’any 2002 es van obtenir 7.910 milers d’euros de recursos europeus i 14.946,33 milers d’euros en projectes i accions especials de recerca del Ministeri de Ciència i Tecnologia. És una quantitat que correspon a projectes plurianuals, de forma que anualment es gestionen 11 milions d’euros procedents de projectes competitius del Ministeri de Ciència i Tecnologia.

Pel que fa al Vè Programa Marc de la Unió Europea, amb dades de participació dels organismes públics de recerca de l’Estat, la UB ocupa un lloc destacat tant en l’obtenció de recursos (retorn) com en el nombre de grups que hi han participat.

Quant a l’obtenció de recursos, la UB és la tercera universitat (la primera de les universitats no politècniques), només superada per la UPM i la UPC. En nombre de grups, la UB és la segona universitat (la primera de Catalunya) en un rànquing que inicia la UPM. Considerant els àmbits de participació, la UB és la primera universitat en els programes de Qualitat de Vida i Medi Ambient. Del total de retorn de l’Estat espanyol, Catalunya n’ha obtingut un 30,2% i Madrid un 27,3%. En l’àmbit català, un 30% del total correspon a la UB. Quant al Ministeri de Ciència i Tecnologia, en la convocatòria de projectes d’investigació del 2002, la UB és la primera universitat en nombre total de projectes i en finançament, fet que també va succeir l’any 2001. El 2002, la UB ha obtingut un 40% més de recursos que la UPC i la UAM, les universitats que ocupen el segon i tercer lloc respectivament. Pel que fa a les dades comparatives de les universitats catalanes, la UB va obtenir el 35% del total de recursos.

Rosa Martínez

30

la recerca

Neix l’Observatori de l’Aigua

La professora María Jesús Montoro en l’acte de presentació de l’Observatori de l’Aigua

L

a Universitat de Barcelona ha creat l’Observatori de l’Aigua, integrat per 12 grups de recerca i més de 60 investigadors de diferents disciplines amb la voluntat de participar en el debat social i mediambiental sobre l’aigua, a més d’oferir assessorament tècnic a institucions i empreses. Entre els primers temes sobre els quals es posicionarà properament la nova entitat hi ha l’aigua i el principi de cautela, ètiques de l’aigua, la informació a l’usuari i els recursos hídrics. L’Observatori es va presentar el 13 de novembre en un

acte a l’Aula Magna de l’Edifici Històric.

Durant la presentació van intervenir el rector de la UB, Joan Tugores, la directora de l’Observatori i catedràtica de Dret Administratiu, María Jesús Montoro, el professor d’Edafologia i Química Agrícola, Miquel Salgot i el professor de la Facultat de Geologia Albert Casas.

La professora Montoro, especialista en legislació mediambiental, explica que l’Observatori neix amb la voluntat de ser una entitat oberta que vagi incorporant nous estudiosos del “bé constitucional

El CER en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia constitueix una unitat associada al CSIC El Centre Especial de Recerca en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia de la UB ha estat reconegut com a Unitat Associada a l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC que dirigeix l’investigador Jordi Isern. La nova Unitat Associada, l’objectiu de la qual és potenciar la col·laboració científica de les dues institucions en aquest àmbit del coneixement, té com a responsable Eduard Salvador, catedràtic del Departament d’Astronomia i Meteorologia.

El Centre, dirigit pel catedràtic Enric Verdaguer, del Departament de Física Fonamental, té com a finalitat potenciar la competitivitat científica dels equips de la UB a escala internacional, la

col·laboració interdisciplinària i el desenvolupament de projectes en l’àmbit de l’astrofísica, la física de partícules i la cosmologia des d’una perspectiva integradora del treball investigador en els vessants teòric i pràctic. El centre és un nucli de referència del conjunt d’activitats a la UB en aquestes disciplines i està constituït per experts dels grups de recerca d’Astronomia i Meteorologia (Departament d’Astronomia i Meteorologia); Gravitació i Cosmologia Relativistes i Sistemes Estocàstics (Departament de Física Fonamental); i, finalment, Física d’Altes Energies i Física Nuclear i de Molts Cossos Teòrica (Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria).

31 31

que constitueix l’aigua”. Els grups de recerca i els investigadors que integren actualment l’Observatori provenen de diferents disciplines com la química, la biologia, la farmàcia, la geologia, la geografia, el dret o l’economia.

Alguns dels seus àmbits de recerca són la qualitat de l’aigua, aspectes vinculats a la salut, recursos hídrics no convencionals, ecologia de les reserves d’aigua, economia de la gestió de l’aigua, qualitat de l’aigua a les zones de bany o legislació sobre l’aigua. Es tracta de grups i d’investigadors que sovint col·laboren amb diverses institucions públiques i empreses. En total, els membres de l’Observatori participen en més d’una vintena de projectes finançats per la Comissió Europea.

El Projecte Boscan es presenta a la III Setmana de la Llengua Italiana al Món El Projecte Boscan va ser presentat a Barcelona i València en el decurs de la I I I Setmana de la Llengua Italiana al Món, que es va celebrar del 20 al 25 d’octubre a cinc ciutats catalanes i espanyoles (Barcelona, Girona , València , Saragossa i Múrcia) i que, organitzada per l’Institut Italià de Cultura, enguany va estar dedicada a la traducció i a la informàtica.

El Projecte Boscan, dirigit per la catedràtica de Filologia María de las Nieves Muñiz, és un catàleg historicocrític on-line de les traduccions d’obres literàries italianes al castellà i català des del segle XIII fins a 1939.

El nom honora la figura del poeta barceloní Joan Boscan, traductor l’any 1534 d’El Cortesano de Castaglione, que va suposar l’entrada de la cultura renaixentista a Espanya.

Així mateix, es va presentar el prototip de la “Biblioteca telemàtica”, encara en fase experimental, però que ja permet la lectura en català, castellà i italià de La divina comèdia de Dant.

la recerca

La UB ha contractat 94 investigadors a les tres edicions del Programa Ramón y Cajal La UB ha contractat un total de 94 investigadors a les tres edicions del Programa Ramón y Cajal, iniciat el 2001 pel Ministeri de Ciència i Tecnologia (MCYT) per incorporar doctors al sistema espanyol de ciència i tecnologia i reforçar la capacitat investigadora dels grups i institucions d’R+D públics i privats.

E

n l’edició de 2003, el Programa Ramón y Cajal incorporarà un màxim de 700 investigadors a centres de tot el país, amb contractes de cinc anys de durada. En total, universitats i centres de recerca han ofert 1.898 places, per a les quals el MCYT ha rebut 3.370 sol·licituds d’investigadors, en 24 àrees cientificotècniques. El Programa es basa en la concessió d’ajuts del MCYT per contractar els investigadors, amb fórmules de cofinançament gradual i progressiu de les entitats receptores. Cada centre identifica i defineix les opcions estratègiques per àrees temàtiques i ofereix el nombre màxim de contractes a finançar, amb indicació de les àrees d’aplicació. Fent balanç a la UB, es van contractar 40 doctors en la primera edició del Programa, 33 a la segona i 21 a l’última, els quals són incorporats com a recursos humans disponibles per a la docència i la investigació. En la convocatòria de 2003, un elevat percentatge dels candidats elegibles que havien triat la UB com a opció prioritària han estat contractats per la institució.Per àrees temàtiques els resultats són: • ÀREA 1. Física i Ciències de l’Espai (5 contractats) • ÀREA 2. Ciències de la Terra (1) • ÀREA 4. Química (5) • ÀREA 6. Biologia Vegetal i Animal. Ecologia (3) • ÀREA 9. Ciència i Tecnologia d’Aliments (2) • ÀREA 10. Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica (2) • ÀREA 16. Matemàtiques (2) • ÀREA 23. Filologia i Filosofia (1) En l’edició de 2003, dins les àrees temàtiques de Ciències de la Terra, Ciència i Tecnologia dels Aliments, Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica, Matemàtiques i Filologia i Filosofia, tots els candidats que optaven a la UB en primera opció s’han incorporat a l’entorn investigador de la institució. A Biologia Vegetal i Animal-Ecologia hi ha tres contractes finals (hi havia cinc candidats en primera opció). A l’àrea de Física i Ciències de l’Espai, amb nou candidats en primera opció, se n’han contractat cinc. I a Química,

BALANÇ DEL PROGRAMA RAMON Y CAJAL A LA UB Edicions 2001, 2002 i 2003 ÀREES TEMÀTIQUES

2001

2002

2003

TOTAL

1. Física i Ciències de l’Espai

5

3

5

13

2. Ciències de la Terra

4

2

1

7

3. Ciència i Tecnologia de Materials

1

1

4. Química

6

4

5

15

3

5

3

11

9. Ciència i Tecnologia d’Aliments

2

1

2

5

10. Biologia Molecular, Cel.lular i Genètica

10

6

2

18

11. Fisiologia i Farmacologia

3

4

7

2

1

3

1

5. Tecnologia Química 6. Biologia Vegetal i Animal. Ecologia 7. Agricultura 8. Ramaderia i Pesca

12. Medicina 13. Enginyeria Mecànica, Naval i Aeronàutica 14. Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica 15. Enginyeria Civil i Arquitectura 16. Matemàtiques

1

2

3

17. Ciències de la Computació i Tecn. Informàtica 18. Tecnologia Electrònica i de les Comunicacions

1

1

19. Economia 20. Dret 21. Ciències Socials 22. Psicologia i Ciències de l’Educació

3

23. Filologia i Filosofia 24. Història i Art

2

5

2

1

3

33

21

94

2003

TOTAL

4

9

1

5

2

TOTAL

40

2

Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) 2001

2002

10. Biologia Molecular, Cel.lular i Genètica

3

2

11. Fisiologia i Farmacologia

4

12. Medicina

1

3

5

9

8

5

10

23

2001

2002

2003

TOTAL

2

1

2

5

3

3

1

1

TOTAL Parc Científic de Barcelona (PCB) 4. Química 10. Biologia Molecular, Cel.lular i Genètica 13. Enginyeria Mecànica, Naval i Aeronàutica 14. Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica

1

17. Ciències de la Computació i Tecn. Informàtica TOTAL

2

32

2

1 1

1

7

11

la recerca

amb sis candidats en primera opció, hi ha cinc contractes. Cal advertir, però, que en aquestes àrees la UB ja tenia un nombre elevat de contractats Ramón y Cajal procedents d’anteriors convocatòries. En concret, sumant resultats de les tres convocatòries, les àrees temàtiques amb més contractats a la UB són Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica (18 places), Química (15), Física i Ciències de l’Espai (13) i Biologia Vegetal i Animal-Ecologia (11).

Ramón i Cajal (2003) Distribució per departaments • • • • • • • • • • • • • • • •

Estructura i Constituents de la Matèria(3) Química Orgànica (2) Física Fonamental (2) Àlgebra i Geometria (2) Lògica, Història i Filosofia de la Ciència (1) Biologia Vegetal (1) Microbiologia (1) Ecologia (1) Química Física (1) Química Analítica (1) Geodinàmica i Geofísica (1) Bioquímica i Biologia Molecular (1) Fisiologia (1) Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica (1) Farmacologia i Química Terapèutica (1) Nutrició i Bromatologia (1)

Ramón i Cajal (2001-03) Distribució per departaments • Bioquímica i Biologia Molecular (12) • Química Física (7) • Física Fonamental (7) • Biologia Animal (6) • Estructura i Constituents de la Matèria (6) • Química Inorgànica (4) • Electrònica (4) • Nutrició i Bromatologia (4) • Ecologia (3) • Biologia Cel·lular (3) • Astronomia i Meteorologia (3) • Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica (3) • Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia (2) • Química Orgànica (2) • Química Analítica (2) • Àlgebra i Geometria (2) • Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines (2) • Geodinàmica i Geofísica (2) • Fisiologia (2) • Farmacologia i Química Terapèutica (2) • Psicologia Bàsica (2) • Ciències Fisiològiques-II (2) • Filologia Semítica (1 contracte)

• Filologia Catalana (1) • Lògica, Història i Filosofia de la Ciència (1) • Biologia Vegetal (1) • Microbiologia (1) • Matemàtica Aplicada i Anàlisi (1) • Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia (1) • Psiquiatria i Psicobiologia Clínica (1) • Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic (1) • Psicologia Evolutiva i de l’Educació (1) • Fisiologia-Divisió IV (1) • Físicoquímica (1)

Nova seu de l’Institut de Matemàtica de la UB

E

l 17 de setembre es va inaugurar la nova seu de l’Institut de Matemàtica de la UB (IMUB), un institut universitari adreçat a potenciar la recerca multidisciplinària, la col·laboració entre experts i l’avenç de nous coneixements i aplicacions tecnològiques en diferents camps de la matemàtica i disciplines afins. Les noves instal·lacions, situades a la segona planta de l’Edifici Històric de la UB, ocupen una superfície de 108 metres quadrats.

L’acte es va celebrar una vegada inaugurat el curs acadèmic de la Facultat de Matemàtiques, i hi van assistir el rector Joan Tugores, el degà Joaquim M. Ortega i Rosa M. MiróRoig, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria i directora en funcions de l’IMUB, entre altres autoritats acadèmiques.

Aprovat per Junta de Govern l’any 2000, l’IMUB va ser promogut amb el suport de l’anterior equip deganal i els Departaments d’Àlgebra i Geometria, Estadística, Matemàtica Aplicada i Anàlisi i Lògica, Història i Filosofia de la Ciència. El passat mes de gener, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya es feia ressò de la creació de l’IMUB com a institut universitari de recerca propi de la UB. Les principals àrees d’activitat científica a l’IMUB són àlgebra commutativa, anàlisi, càlcul estocàstic, geometria algebraica, geometria diferencial, lògica matemàtica, sistemes dinàmics, teoria de nombres i topologia. Actualment, la direcció

33

de l’IMUB està encapçalada pel catedràtic del Departament d’Estadística David Nualart i per Rosa M. Miró-Roig, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria.

D’ençà que es va constituir, l’IMUB ha desplegat diverses iniciatives per potenciar la recerca i difusió de l’activitat investigadora en matemàtiques. Així, amb el suport de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques i de l’equip rectoral, ha organitzat sis congressos internacionals i un col·loqui trimestral, ha renovat la revista Collectanea Mathematica –la més antiga del país en el camp de les matemàtiques–, a més d’oferir estades de visitants nacionals i estrangers, així com una plaça postdoctoral en matemàtiques. Un dels fronts de treball més actuals de l’IMUB és l’adreçat a obrir noves vies de recerca en connexió amb àrees del coneixement altament competitives i frontereres amb la matemàtica (finances, genòmica, computació clàssica i quàntica, etcètera).

la recerca

Aliança entre tres institucions de recerca biomèdica de Barcelona

D’esquerra a dreta, l’exministre Josep Piqué, el rector Joan Tugores i el conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, en l’acte de signatura

L

’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), el Parc Científic de Barcelona (PCB) i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) van signar, el 3 de setembre, l’Aliança Biomèdica de Barcelona, una iniciativa que pretén estructurar i potenciar la qualitat i la capacitat de la recerca biomèdica pública que es desenvolupa a la Ciutat Comtal i la seva àrea metropolitana, alhora que la projecta com una marca d’excel·lència en l’àmbit de la recerca biomèdica. L’acte de signatura va tenir lloc a la Sala Ramon y Cajal de la Facultat de Medicina.

Oberta a d’altres incorporacions i basada en un model multicèntric i altament coordinat, aquesta nova entitat s’emmarca plenament dins els objectius de la nova política

de l’Espai Europeu de Recerca i Innovació de crear entorns regionals d’excel·lència científica i tecnològica, especialment en l’àrea de biomedicina i biotecnologia.

L’Aliança Biomèdica de Barcelona, pretén estructurar i potenciar la qualitat i la capacitat de la recerca biomèdica pública L’Aliança té com a missió actuar com a ens d’interrelació entre les institucions d’investigació biomèdica signatàries, així com participar, amb altres agents i actors públics i

privats, en la construcció d’un potent pol biomèdic i biotecnològic a l’àrea de Barcelona (biocluster BCN). L’Aliança representa així un pas endavant quant a gestió eficient i sostenible dels recursos cientificotecnològics existents i vertebració dels grups i programes de recerca, que facilita la competitivitat internacional de la recerca biomèdica desenvolupada a la nostra ciutat.

Posteriorment a la signatura del conveni de l’Aliança, Joaquim Casal, president del Consorci Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i director general de Recerca de la Generalitat, Joan Tugores, president de la Fundació Parc Científic de Barcelona (PCB-UB) i rector de la Universitat de Barcelona, Josep Piqué, aleshores ministre de Ciència i Tecnologia, i Andreu Mas-Colell, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i president de la Fundació Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), van signar un segon conveni per donar suport al desenvolupament de l’Aliança.

En aquest segon conveni, les institucions biomèdiques de recerca signatàries s’han compromès a redactar un Pla de Viabilitat i d’Objectius (2003-2005) que reculli el procés estratègic d’integració conjunta i les dues Administracions garanteixen l’aportació d’accions especials específiques de caràcter finalista i quantitats anuals suficients per cobrir els objectius de l’Aliança.

Conveni per a la Bioincubadora CIDEM-PCB La Bioincubadora CIDEM-PCB del Parc Científic de Barcelona (PCB) i la incubadora d’empreses Québec Biotechnology Innovation Centre (QBIC), situada a la Biotech City de l’illa de Laval (Québec), van signar el 12 de setembre un acord marc de col·laboració amb l’objectiu de potenciar noves formes de cooperació en el suport a la creació de noves empreses.

A l’acte de la signatura, celebrat a la Sala Laval del PCB, hi van participar l’alcalde de la ciutat de Laval, Gilles Vaillancourt; el director del QBIC Normand de Montigny; el president i CEO de la Biotech City, Pierre Bélanger; el vicepresident segon del PCB i vicerector de recerca de la Universitat de Barcelona (UB), Antoni

Juárez; el Director general d’Indústria del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), Antoni Gurguí; el Director del Parc Científic de Barcelona, Màrius Rubiralta; i el Director de la CIRIT i representant del Departament d’Universitats Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, Antoni Oliva.

Aquest conveni s’emmarca en la voluntat de les dues bioincubadores d’establir vincles internacionals relacionats amb la innovació i el foment de la transferència de tecnologia.

L’acord neix com a resultat dels vincles establerts a partir dels primers contactes entre el projecte de la Biotech

34 34

City i el PCB, a través d’un programa de visites que el Parc va fer a la ciutat de Québec, que posteriorment van ser reforçats amb la inauguració, el passat mes de maig, d’una de les sales del Parc amb el nom de Sala Laval. La similitud dels dos projectes ha facilitat la signatura d’aquest conveni, que pretén proporcionar un vessant internacional al naixement de noves empreses biotecnològiques sorgides de l’entorn acadèmic, a fi d’assegurar el desenvolupament i la transferència de tecnologia, donar lloc a laboratoris públics i privats i a grans centres d’ensenyament, i contribuir així al desenvolupament socioeconòmic dels dos països.

la recerca

Aprovat l’estatut dels becaris de recerca de la UB

E

l Consell de Govern del 3 d’octubre passat va aprovar l’Estatut dels Becaris de Recerca de la UB, un document que regula de forma consensuada el marc general dels drets i els deures d’aquest ampli col·lectiu a la UB. El procés per crear l’Estatut es va iniciar l’octubre del 2002, amb la comissió per elaborar l’estatut dels becaris –que cobria un ampli marc d’interessos i sensibilitats– integrada pel vicerector de Política Científica, Jordi Suriñach; el president de la Divisió II, Francesc Xavier Pons; el vicepresident de la Divisió de Ciències IV, Gustavo Egea; el catedràtic Enrique Pedroso, aleshores director del Dep. de Química Orgànica; Miquel Tuson del Departament de Genètica i membre del col·lectiu D-Recerca (Associació de doctorands i becaris de recerca a Catalunya); i Fernando Postigo, del Dep. de Bioquímica i Biologia Molecular de la Divisió III i membre de l’Associació de Becaris de Formació en la Recerca i Docència (BRD-FPI) a la UB. També van participar en el procés la Comissió de Política Científica (CPC), l’Assessoria Jurídica, la Secció de Beques i altres serveis, per tal de dotar l’Estatut del marc legal i els continguts més adequats.

L’Estatut ara aprovat substitueix qualsevol disposició anterior de la UB que reguli el règim dels becaris de recerca i s’adequa a la Llei Orgànica d’Universitats i la Llei d’Universitats de Catalunya. El principal objectiu del nou Estatut, que cobreix un espai que hi havia a la UB, és regular el marc dels drets i deures dels becaris de recerca amb un alt grau de consens entre totes les parts.

Un altre punt rellevant de l’Estatut és la creació d’una comissió per resoldre conflictes i controvèrsies derivats de la seva interpretació o aplicació, la qual és de caràcter permanent i està integrada per dos professors doctors i dos membres de les associacions més representatives dels becaris de recerca de la UB. L’Estatut també estableix un registre general de becaris de recerca, viu i actualitzat, que serà la base per poder obtenir la corresponent credencial de becari de recerca de la UB. A la credencial es farà constar el grup de recerca de cada becari, el departament, l’institut universitari de recerca o centre al qual s’adscriu, el tipus de beca i la durada inicial, amb indicació de les possibles renovacions previstes en la convocatòria.

Més participació Pel que fa a l’article dels drets, l’Estatut estableix que els becaris de recerca de la UB tenen dret a participar en els òrgans de govern i representació de la UB, disposar dels mitjans necessaris per dur a terme la recerca i si escau docència, desenvolupar la seva activitat en condiciones adequades de seguretat i salut i rebre formació en matèria de prevenció de riscos, rebre del director o tutor de la beca un seguiment rigorós i personalitzat, així com obtenir una certificació oficial de l’activitat de recerca i docència durant el període de gaudiment de la beca, entre altres punts que han estat consensuats en el document.

Quant als deures, l’Estatut defineix que els becaris de recerca de la UB han de complir adequadament les obligacions de la convocatòria de la beca i participar en les activitats del grup de recerca, departament o centre de recerca al qual estan adscrits, informar el director o tutor de la beca sobre les activitats de recerca dutes a terme, informar el grup de recerca, departament o centre al qual estan adscrits tot tipus d’incidències en el desenvolupament de la beca, en especial de la sol·licitud o realització d’estades en altres centres de recerca i complir l’Estatut de la UB i la normativa infraestatutària, especialment els reglaments de funcionament intern, entre altres disposicions.

Més informació: www.ub.edu/comint/pdi

36

El catedràtic Enric Pol, premi Atlas 2002 Enric Pol, catedràtic del Departament de Psicologia Social, ha rebut el premi Atlas 2002 en reconeixement a la trajectòria exemplar en l'àmbit mediambiental. Creats el 1998, els premis Atlas són fruit d'un protocol de col·laboració entre la Unió General de Treballadors de Catalunya i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a fi de reconèixer les iniciatives de millora mediambiental més destacades en l'àmbit sociolaboral i productiu.

Enric Pol és expert en gestió ambiental com a gestió de comportament humà i social, director del màster en Intervenció Ambiental: Persona, Societat i Gestió, creat el 1988 a la UB i centrat en l'estudi del comportament individual i social amb relació a la temàtica ambiental, i coordinador del Programa d'Ambientalització de la Gestió al Campus Mundet de la UB, així com autor de diverses publicacions i articles sobre psicologia ambiental i social.

La UB, a l’European Plant Science Organisation La UB ha estat acceptada com a nou membre de l’European Plant Science Organisation (EPSO), una plataforma multinacional d’àmbit europeu fundada l’any 2000 amb la finalitat d’impulsar diversos àmbits de la recerca més capdavantera i altament competitiva en biologia vegetal. Es tracta d’un reconeixement al potencial investigador dels grups de la UB en aquest àmbit del coneixement. La incorporació de la UB a l’EPSO es va aprovar a la IV reunió general de l’entitat, durant el VI Iè Congrés Internacional de Biologia Molecular de Plantes celebrat el mes d’octubre a Barcelona.

Actualment, la UB i el CSIC són les úniques institucions del país membres de l’EPSO, en la qual figuren més de 50 organismes de recerca de països de tot l’àmbit europeu.

la recerca

Un nou còctel de fàrmacs facilita el tractament de la sida n treball publicat al New England Journal of Medicine, coordinat per l’equip IDIBAPS Malalties infeccioses i sida que dirigeix el Dr. Josep Maria Gatell, presenta una combinació de fàrmacs que simplifica el tractament antiretroviral i en redueix els efectes secundaris, el nombre de fracassos i, en conseqüència, l’aparició de resistències. L’estudi multicèntric es va realitzar en col·laboració amb diferents hospitals de Barcelona, l’Hospitalet, Terrassa, Granollers, Mataró, Calella, Sabadell, Viladecans, Tarragona i Palma de Mallorca. És un dels primers que s’emmarca en la Xarxa de Recerca en Sida, creada recentment amb fons del Ministeri de Sanitat i coordinada pel mateix IDIBAPS. Un total de 460 pacients sotmesos a un tractament complex van participar en els 15 centres hospitalaris. Tots ells prenien almenys un inhibidor de la proteasa, que impedeix que es processin les proteïnes

U

codificades pel virus, i dos inhibidors de la transcriptasa inversa anàlegs de nucleòsid (ITIN), que competeixen amb els elements que la transcriptasa inversa empra per convertir l’ARN del virus en ADN. A aquests pacients se’ls van substituir els inhibidors de la proteasa per un tercer ITIN (Abacavir) o bé per un inhibidor de la transcriptasa inversa no-anàleg de nucleòsid (ITINN) (Efavirenz o Nevirapine), que bloqueja la transcriptasa inversa unint-s’hi directament.

Aquesta combinació de fàrmacs va permetre reduir el nombre de comprimits diaris, alhora que minvaven els efectes secundaris derivats de la teràpia antiretroviral de gran activitat (TARGA) i augmentava l’efectivitat del tractament. Tot i que cal tenir en compte la situació específica de cada malalt, l’estudi mostra que la combinació amb Abacavir és la que presenta amb menor freqüència efectes secundaris, mentre que la combinació tant amb Efavirenz com amb Nevirapine és

Pistes sobre els primers pobladors d’Amèrica

L

a hipòtesi que suggereix un origen diferent per als primers colonitzadors del continent americà (paleoamericans) i els grups amerindis moderns cobra protagonisme en l’estudi publicat el setembre a Nature, on participen Rolando GonzálezJosé i Miquel Hernández del Departament de Biologia Animal, Secció d’Antropologia, de la UB. L’estudi fa ús de metodologia de morfometria clàssica i geomètrica per analitzar un total de 33 cranis del grup etnogràfic Pericú, dipositats al Museu Regional de La Paz i al Museu Nacional d’Antropologia i Història (Mèxic). Es tracta d’una població de caçadors-recol·lectors de l’holocè tardà (datació inferior a 2.700 anys). També participen la Universitat Autònoma de l’Estat d’Hidalgo (Mèxic), la Universitat Nacional de La Plata, Argentina, l’Institut Nacional d’Antropologia i Història, Mèxic, i la Unitat de Zoologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Una de les hipòtesis tradicionals sobre els primers assentaments al continent americà apunta que els primers colonitzadors van ser grups mongoloides originaris

d’Àsia, els quals van travessar l’estret de Bering fa uns 13.000 anys. Ara bé, treballs més recents sobre els orígens humans al continent americà suggereixen un possible origen alternatiu per a alguns grups.

A la llum de la nova hipòtesi, paleoamericans i australians podrien compartir un ancestre comú, probablement originari del sud-est asiàtic, el qual hauria arribat a Austràlia fa uns 40.000 anys i més tard al continent americà (13.500 anys). Els amerindis moderns, un grup morfològicament diferenciat dels paleoamericans, serien descendents dels mongoloides. Segons Rolando González-José, que acaba la tesi doctoral sota la direcció de Miquel Hernández: “Amb les dades actuals, al continent americà potser seria més adequat referir-se a processos de diferenciació morfològica que no a migracions.”

Segons els autors, els canvis climàtics durant l’holocè mitjà podrien haver causat l’aïllament del continent i creat una barrera geogràfica que hauria restringit l’intercanvi genètic entre grups i mantingut la continuïtat temporal del patró morfològic palaeoamericà fins a l’actualitat.

37 37

lleugerament més eficaç contra el VIH. Tot i que per ara no es pot eradicar la infecció, amb aportacions com la del present treball queda ben palès que la sida es pot tractar de forma senzilla i preservar millor la qualitat de vida del pacient mentre es manté controlada la malaltia.

El Dr. Esteban Martínez i el Dr. Josep Maria Gatell durant la roda de premsa de presentació de la combinació de fàrmacs

El catedràtic Santiago Àlvarez, Premi Solvay Santiago Àlvarez, catedràtic del Departament de Química Inorgànica i del Centre Especial de Recerca de Química Teòrica (CeRQT), ha rebut el Premi Solvay 2003 per a la recerca en ciències químiques, contribució al desenvolupament de models teòrics per a l’estudi de processos químics, en especial dels sòlids moleculars i no moleculars.

Els Premis Solvay són atorgats per la Fundació Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials, amb el patrocini de l’empresa Solvay Ibérica.

Santiago Àlvarez és expert en l’estructura i propietats en compostos de metalls de transició. Membre del consell directiu del CeRQT, amb seu al PCB, el juliol rebia el Premi de l’Àrea de Química Inorgànica de la Reial Societat Espanyola de Química. El Premi Solvay 2002 en ciències químiques va distingir Santiago Olivella, un dels impulsors i primer director del CeRQT de la UB, director del grup de recerca en química teòrica i computacional del Centre d’Investigació i Desenvolupament (CSIC).

la recerca

Nou dispositiu per a l’avaluació domiciliària del grau d’obstrucció pulmonar

Un pacient prova el nou aparell per a la mesura domiciliària del grau d’obstrucció pulmonar

I

nvestigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) han dissenyat i experimentat un dispositiu portàtil de control respiratori basat en la tècnica d’oscil·lació forçada (TOF).

En una nova mostra de la recerca translacional que es duu a terme en aquesta institució, l’estudi ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’equip Biofísica respiratòria i bioenginyeria, al qual pertany el Dr. Ramon Farré, de la Unitat de Biofísica i Bioenginyeria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, i l’equip Mecanismes fisiopatològics de les malalties respiratòries, que dirigeix el Dr. Josep Roca, del

Servei de Pneumologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.

La tècnica TOF s’utilitza per a la recerca clínica en medi hospitalari des dels anys cinquanta. L’equip del Dr. Ramon Farré ha adaptat el sistema a l’ús domiciliari mitjançant el desenvolupament d’un aparell petit, la utilització del qual és molt senzilla. A diferència de l’espirometria, la tècnica TOF requereix un esforç mínim per part del pacient. En el present treball, publicat a l’European Respiratory Journal, es va experimentar el dispositiu mitjançant un estudi pilot amb nou pacients asmàtics (sis homes i tres dones).

Es va poder comprovar la fiabilitat de la tècnica en observar poca variabilitat en les mesures fetes pel pacient al seu domicili. Al mateix temps, es va comprovar que la reproductibilitat era la mateixa que l’obtinguda per un tècnic expert a l’hospital, la qual cosa demostra que els resultats són fiables.

El nou sistema augmenta la implicació del pacient en el maneig domiciliari de la seva malaltia crònica. A més, encara queden per implementar algunes prestacions de l’aparell com, per exemple, el control remot del pacient mitjançant la transmissió de les dades per via telefònica. Des de la perspectiva clínica, l’objectiu és incloure en l’estudi un major nombre de malalts i fer una anàlisi sistemàtica de validació del nou mètode.

Recerca sobre l’arxiu del Banc de Barcelona

E

l conseller d’Economia i Finances, Francesc Homs; el director territorial per a Catalunya del Santander Central Hispano, Pablo Cigüela; i la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera-UB, Anna Ros, van signar el setembre un conveni de col·laboració per finançar un estudi sobre l’arxiu històric de l’antic Banc de Barcelona. La recerca serà dirigida pels professors de la UB Carles Sudrià i Pere Pasqual i els historiadors Francesc Cabana i Yolanda Blasco, la qual va localitzar els arxius del Banc de Barcelona, que ara són

la base de la recerca, en el curs dels seus estudis de doctorat a la UB. La investigació té un pressupost global de 224.000 euros, aportats a parts iguals per la Generalitat i el BSCH. Actualment, l'arxiu històric del Banc de Barcelona es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. El conseller Homs i el president del Santander Central Hispano, Emilio Botín, han signat un conveni de cessió a través del qual la Generalitat adquireix de forma gratuïta aquest fons documental.

38

Presentació de l’estudi “Condicions de l’empresonament a Catalunya” L’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB va presentar, el 15 d’octubre, l’informe “Condicions de l’empresonament a Catalunya”, elaborat després de dos anys de recerca. El treball, dut a terme per un equip multidisciplinari d’investigadors, assenyala importants mancances del sistema penitenciari català en aspectes com la massificació dels centres, la falta de professionals per atendre les poblacions recluses, les deficients condicions de vida, la indefensió legal dels presos i, fins i tot, l’existència de maltractaments, entre d’altres.

Per a l’elaboració de l’estudi s’han utilitzat informes preexistents, dades institucionals, investigacions prèvies, qüestionaris, entrevistes obertes, etcètera. Els investigadors denuncien que l’Administració de la Generalitat (única comunitat autònoma que té traspassada l’execució de la legislació penitenciària) els va prohibir l’accés a l’interior de les presons catalanes. Aquest fet va motivar la presentació, per part dels grups parlamentaris d’ERC, PSC i IC, d’una proposició no de llei que instava el Govern autònom a permetre l’entrada dels investigadors dins els centres penitenciaris, proposició que va ser rebutjada. A l’informe es defineixen 14 problemàtiques característiques de l’actual sistema penitenciari català. Algunes d’aquestes problemàtiques són: increment constant de reclusos i massificació; manca de professionals penitenciaris; vulneració de drets fonamentals; predomini de la disciplina per damunt de les tasques resocialitzadores; fracàs resocialitzador; degradació de determinades condicions de vida; deteriorament de la salut i psicològic i familiar; discriminacions, per exemple, respecte a les dones i la població estrangera; precarietat laboral; indefensió jurídica; i política d’opacitat del sistema penitenciari.Les activitats de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, i dirigit pel professor de Dret Penal i Ciències Penals Iñaki Rivera, s’emmarquen en la xarxa Observatori Europeu del Sistema Penal i Penitenciari, integrat per universitats i ONG del Regne Unit, Itàlia, Grècia, Portugal i Espanya.

la recerca

Rosa Navarro: “Més enllà de cap dubte, l’autor del Lazarillo és Alfonso de Valdés”

E

l secretari de cartes llatines de l’emperador Carles V, l’erasmista Alfonso de Valdés és, segons les investigacions de la catedràtica de Filologia Hispànica Rosa Navarro, l’autèntic autor del Lazarillo de Tormes, una de les peces literàries més reconegudes de la literatura espanyola que fins avui era considerada d’autor anònim. La professora Navarro, que ha dedicat els tres darrers anys a investigar el misteri de l’autoria, va iniciar la seva recerca en adonar-se que mancava una pàgina en el pròleg de l’obra.

Com és que mai s’havia investigat la identitat de l’autor?

L’autoria del Lazarillo ha estat sempre un dels “misteris” que tot filòleg ha somiat resoldre; no oblidem que, després del Quixot, és l’obra més genial i més popular de la literatura castellana. En totes les edicions del relat de Lázaro hi ha un llarg apartat dedicat a les atribucions de l’autoria; no es pot, per tant, parlar de manca d’interès per dibuixar el perfil d’aquest esplèndid escriptor, sinó de manca de proves convincents perquè un dels candidats pogués destacar-se entre els probables i passar a ser l’únic possible.

El que passa és que la meva investigació va començar en un altre lloc, sense la pretensió de desvetllar res; va començar quan vaig adonar-me d’una cosa òbvia, d’una cosa que durant més de trenta anys d’investigadora i professora de la literatura de l’Edat d’Or no havia sabut veure: que l’últim paràgraf del que es considerava fins ara el suposat pròleg de Lázaro al seu relat, en la carta que dirigeix a “Vuestra Merced”, no en formava part. I és així perquè hi ha un canvi radical d’interlocutor: l’autor es dirigeix als lectors i, de cop, sense trànsit, una veu que només aleshores és inconfusiblement la de Lázaro, el personatge, es dirigeix al destinatari de la seva carta. A partir d’aquest moment, em vaig situar en un altre lloc per llegir l’obra i vaig poder anar veient, molt lentament, una sèrie d’elements que m’han portat a provar més enllà de qualsevol dubte que Alfonso de Valdés, el millor prosista de la primera meitat del segle XVI, és l’autor del Lazarillo.

Valdés era un erasmista. És aquesta la raó última de l’anonimat de l’obra?

En efecte, Alfonso de Valdés va ser el millor valedor d’Erasme a Espanya. Només la seva posició privilegiada al costat de l’Emperador –era el seu secretari de cartes llatines– el va salvar d’un procés inquisitorial per haver escrit el Diálogo de las cosas acaecidas en Roma, on veia el saqueig de Roma per les tropes de Carles V com un fet providencial amb el qual Déu castigava la corrupció de la jerarquia eclesiàstica i en què atacava directament el Papa, Climent VII. No oblidem que Erasme havia estat preceptor del jove príncep Carles i que, mentre va viure el canceller Gattinara, protector d’Alfonso de Valdés, van bufar vents progressistes a la cort. No s’ha d’oblidar tampoc que el traductor de l’Enquiridion d’Erasme al castellà, l’ardiaca de l’Alcor, el dedica, el 1526, a l’inquisidor general, l’arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique.

39 39

Alfonso de Valdés no publica en vida ni el seu primer diàleg, el citat sobre el saqueig de Roma, ni la seva segona obra, el Diálogo de Mercurio y Carón (una còpia manuscrita que havia donat al seu germà canonge Diego, va caure en mans de la Inquisició); i, per descomptat, sabia molt bé que tampoc podia publicar ni posar el seu nom en aquesta obra molt més transgressora que és La vida de Lazarillo de Tormes. Va morir de pesta l’octubre de 1532 a Viena i va escriure el Lazarillo poc temps abans. També es van editar com a anònims els seus dos Diálogos, probablement a Itàlia, i van ser atribuïts al seu germà Juan, malgrat que era Alfonso, el secretari de l’emperador, qui podia tenir accés a tots els documents utilitzats en les dues obres.

Hem après el Lazarillo com l’origen del gènere picaresc, quan en realitat amaga un propòsit molt més crític i moral.

Aquest error va ser provocat per una mutilació del text, atès que algú va arrencar un foli on s’exposava breument l’argument de l’obra, és a dir, la clau de lectura. Així, la mirada del lector es va dirigir a Lázaro, quan s’hauria d’haver fixat en allò que descrivia: el comportament dels seus amos (que no tenen nom propi), mesquins, cruels, hipòcrites; cinc d’ells pertanyen a l’església (el clergue, el frare mercedari, el butller, el capellà i l’arxipreste de San Salvador); el cec viu de resar oracions, i l’altre és un escuder, un cortesà, els quals també ataca l’esmolada sàtira de Valdés en el Diálogo de Mercurio y Carón. Lázaro no diu res dels dos únics amos que no tenen res a veure amb aquests dos estaments –l’església i la cort–, el mestre de pintar panderos i l’agutzil, perquè no interessaven al seu autor, només són personatges per omplir.

El problema no rau en l’errada d’interpretació, sinó en la resistència a acceptar qualsevol altra lectura que no sigui l’establerta a través d’una tradició historiogràfica. La historia de la literatura tendeix a ensenyar-se com si fos la Bíblia i té moltes imprecisions que s’han d’anar llimant lentament; només així té sentit investigar.

Jordi Homs

Opinió

actualitat

Santiago Riera i Tuèbols És professor d'Història de la Ciència i la Tècnica del Departament d'Història Contemporània de la UB. Entre la seva producció cal destacar les obres Història de la ciència a la Catalunya moderna (2003), Ciència i tècnica a la il·lustració: Francesc Salvà i Camillo (1751-1828) (premi Lluís Sayé, 1985), Narcís Monturiol (1986), els estudis sobre la Maquinista Terrestre i Marítima, així com una trilogia que versa sobre la ciència, el primer volum de la qual, Més enllà de la cultura tecnocientífica (1994), va ser guardonat en l'àmbit d'assaig dels premis a la Creació i a la Investigació. També ha escrit una novel·la històrica La ciutat del canvi, primera d'una trilogia en la qual està treballant. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

El primer vol, ara fa cent anys lle, de 63 quilos i 16 cavalls, amb quatre aramago, en la seva novel·la Memorial cilindres i refrigerat per aigua. Després de del convento, relata –com només ell diversos intents, l’aeroplà va recórrer una pot fer-ho– l’aventura, real, de Bartholodistància de 300 metres en un minut a una meu Lourenço de Gusmão, un frare que altura oscil·lant de tres a cinc metres sobre el construeix una aeronau –no cal dir que al sòl. A aquest èxit el va seguir un perfeccionarelat no li manca fantasia–, amb la qual vola conjuntament amb la parella protagonista de la novel·la.

D’intents com el de Gusmão, la història en va plena. No cal dir que tots van acabar en fracàs. Fins que els germans Montgolfier (1783) van enlairar els primers globus.

Els aeròstats, però, només ascendien i descendien, sotmesos a més a més als vents que bufaven. Amb tot, van permetre abandonar la terra ferma. Era el començament d’una aventura apassionant.

Els globus donarien pas als dirigibles, naus de forma allargada plenes d’un gas més lleuger que l’aire, els quals van ser dotats de motors que els permetien desplaçar-se per l’atmosfera. Tanmateix, l’hidrogen és un gas inflamable i tots sabem com va acabar el “Hindenburg”.

Un personatge ignorat per molts, però ben conegut en la Ana Pluvins, estudiant de Belles Arts

S

història de la tècnica, Lilienthal, va aplicar, durant el segle XIX, la ciència de l’aerodinàmica als planadors i va aconseguir models gairebé perfectes. Quan estava a punt d’equipar-los amb un motor lleuger i potent, és a dir, amb un motor de gasolina, va estimbar-se amb el planador en què volava i va morir.

Els qui, finalment, van aconseguir ajuntar els dos elements, el biplà aerodinàmic de Lilienthal i el motor de gasolina, en un sol conjunt, van ser els germans Wright, Wilbur i Orville. El dia 17 de desembre de 1903 van fer el primer vol sostingut i dirigit de la història. Van fer servir un biplà de 12 metres d’envergadura i un motor, construït per Orvi-

ment continu que va permetre ampliar el temps de vol i la distància recorreguda.

A partir d’aleshores van començar les gestes que palesaven la rapidesa amb què progressava l’aviació. El 25 de juliol de 1909 el francès Louis Blériot travessa el canal de la Mànega; el 1919, Alcock i Brown salten d’una tirada l’Atlàntic (Terranova-Irlanda, 3.000 quilòmetres); el 1925, Roald Amundsen arriba a 150 quilòmetres del pol Nord amb un hidro (l’any següent sobrevolarà el pol amb el dirigible “Norge”); dos anys més tard, Charles Lindbergh fa el vol Nova YorkParís, més de 6.000 quilòmetres, amb l’”Spirit of Saint Louis”...

40 40

És indubtable que la Primera Guerra Mundial havia servit de camp de proves per a l’aviació. Els progressos tècnics van ser considerables i el nombre d’avions va créixer espectacularment. D’altra banda, s’havia creat una poderosa indústria que, el 1918, va generar una pregunta: què en fem, de tot plegat? I així va néixer l’aviació civil. El primer vol internacional regular data de 1919 (entre Londres i París), i les grans companyies privades (KLM, Airways, Lufthansa, etcètera) van aparèixer a partir del començament de la dècada dels anys vint.

Així doncs, en l’important sector del transport apareix un nou mitjà que ha de competir amb els ja establerts (el terrestre i el marítim); l’aviació, per tant, intenta fer-se un espai en el transport de mercaderies i de viatgers, però de fet només reïx plenament en el de viatgers, en especial en les llargues distàncies.

Més tard, la Segona Guerra Mundial va contemplar l’aparició dels avions a reacció i el transport aeri (especialment de viatgers) es va incrementar notablement a partir d’aleshores.

Amb tot, i com totes les tecnologies que apareixen i desapareixen al llarg de la història, l’aviació planteja, al costat d’avantatges indiscutibles, problemes i dificultats, tant propis (com ara la pol·lució atmosfèrica i, a l’enlairament i a l’aterratge, l’acústica...) com derivats de la infraestructura que requereix (aeroports cada dia més grans, comunicacions amb les gran ciutats, densitat de trànsit a l’espai aeri...). Com sempre, res no és perfecte, malgrat que tot, en especial la tecnologia, va darrere de la perfecció.

Sempre darrere.

formació continuada

En aquestes pàgines anirem presentant alguns dels màsters, postgraus i doctorats de la UB. En aquest cas es tracta de doctorats amb la Menció de Qualitat del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports.

Biotecnologia

L

a biotecnologia ha experimentat en els darrers anys una expansió espectacular en àmbits com el farmacèutic, l’ambiental o el de l’agronomia. Es tracta d’una disciplina que integra les ciències de la vida i les de l’enginyeria per aconseguir l’ús d’organismes, cèl·lules i molècules en la producció de béns i serveis. El doctorat en Biotecnologia de la UB ofereix una formació amb àmplies perspectives de futur i desplega esforços constants per estar al dia de les darreres innovacions en aquesta àrea de recerca que experimenta una evolució ràpida i constant.

En el programa, que va començar a impartir-se en el bienni 1999-2000, hi participen els grups de recerca dels departaments implicats en el doctorat: Bioquímica i Biologia Molecular-Divisió IV, Bioquímica i Biologia Molecular-Divisió III i Química Física-Divisió III. Els doctorands poden fer els treballs de recerca i les tesis en el marc

Economia

Seminari a l’Espai de Recerca en Economia

E

l doctorat en Economia de la UB, iniciat el curs 1999-2000, té entre les seves característiques la d’oferir una important formació de base en aquelles matèries comunes a qualsevol camp de l’economia, per tal de poder continuar posteriorment l’especialització que es desitgi dins el programa. Tot això, a diferència d’altres titulacions semblants, amb una important incidència en aspectes d’economia aplicada.

Econòmiques va començar aquest doctorat amb l’objectiu d’aplegar l’esforç de dife-

d’aquests grups de recerca o en altres centres com el CSIC, el Parc Científic de Barcelona o indústries farmacèutiques.

El programa, que ha rebut ajuts de la Generalitat dins el programa IGSOC-2003, gaudeix d’altra banda de la col·laboració d’empreses que faciliten als estudiants la visita in situ a instal·lacions per a l’ús de les tecnologies més modernes en la fabricació de kits de diagnòstic, fàrmacs, enzims industrials, proteïnes d’ús terapèutic, etcètera.

Estar al dia en les noves tecnologies és una de les principals preocupacions dels responsables d’aquest programa de doctorat. Per aconseguir-ho, moltes de les classes són impartides per especialistes en una matèria determinada. Entre els docents del curs hi ha investigadors procedents dels serveis cientificotècnics de la UB, del CNB de Madrid, del CSIC i d’altres universitats espanyoles i estrangeres. Al mateix temps, els departaments que participen en el programa desenvolupen línies de recerca molt

actuals, cosa que facilita l’accés a les darreres innovacions.

El programa, que té un 25% d’estudiants estrangers, es caracteritza per la multidisciplinarietat. “La medicina, la biologia, la física, la química i les enginyeries estan aportant nous descobriments a la biotecnologia”, explica la coordinadora del programa, la professora Josefa Badia. A més, aquest doctorat té un caràcter força complementari amb el de Biomedicina.

Pel que fa a la inserció laboral dels titulats, molts continuen la formació a l’estranger i cada dia augmenta el nombre dels que s’incorporen a empreses privades. “Els avenços espectaculars de la biotecnologia en els darrers anys i els que es preveu que es produeixin en el futur fan suposar que les perspectives de les persones formades en aquesta àrea poden ser molt bones”, afirma la professora Badia.

rents departaments en un sol programa.

Concretament, hi participen els departaments d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola; Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari; Història i Institucions Econòmiques; Matemàtica Econòmica Financera i Actuarial; Teoria Econòmica; Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial; i Dret i Economia Internacionals.

També estan implicats en el programa de doctorat set grups de recerca. Quatre són grups de recerca consolidats per la Generalitat: Anàlisi quantitativa regional; Federalisme fiscal i economia regional: Economia del benestar; i Història industrial i de l’empresa.

Els altres tres són grups consolidats per la Universitat: Reproducció econòmica; Polítiques públiques i regulació econòmica; i Risc en finances i assegurances.

Entre els estudiants que es matriculen en aquest programa de doctorat hi ha una forta presència d’estrangers, més del 40 per cent, bàsicament provinents de països d’Amèrica Llatina. Cada curs es programa un seminari amb professors convidats d’altres universitats, en el qual l’any passat van participar quatre investigadors d’universitats de diversos indrets de l’Estat i cinc d’altres països.

A més, els programes de doctorat de la

Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials participen en l’European Ph. D. in Socio-Economic and Statistical Studies, amb les universitats de Roma “La Sapienza”, Humboldt, Universitat Lliure de Brussel·les, Lille, Southampton i Tampere. Per conseqüent, els doctorands cursen un conjunt de matèries comunes amb aquestes universitats i poden fer dos semestres d’estada en algun dels centres.

Amb relació al treball a la UB, la inauguració, l’any 2001, de l’Espai de Recerca en Economia a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials ha influït positivament en els treballs de recerca i les tesis dels doctorands, atès que els grups de recerca disposen de millors mitjans així com d’un espai per a la interacció entre investigadors de diferents camps.

Pel que fa a la inserció laboral dels titulats d’aquest doctorat, “O bé continuen amb una carrera universitària o bé s’insereixen laboralment en empreses i institucions que facin estudis econòmics, o en l’Administració pública”, explica la coordinadora del programa, Núria Bosch.

42 42

Més informació: Telèfon: 93 403 44 96 - palaciu@farmacia.ub.es

Més informació: Telèfon: 93 402 18 12 -nbosch@ub.edu

formació continuada

Exploració, Anàlisi i Modelització de Conques i Sistemes Orogènics

Treball de Camp a Muro de Roda, La Fueva, Sobrarb (Osca)

A

quest curs es comença a impartir el doctorat en Exploració, Anàlisi i Modelització de Conques i Sistemes Orogènics. Es tracta d’una titulació interuniversitària, oferta conjuntament amb la Universitat d’Oviedo, que neix amb l’objectiu d’aglutinar grups de recerca capdavanters a Europa en l’estudi i la caracterització geològica i geofísica de les conques sedimentàries i els orogens i l’aplicació a l’exploració i gestió de recursos

Física Avançada

E

l doctorat en Física Avançada ofereix als estudiants tant la possibilitat de rebre uns coneixements especialitzats com una formació generalista. Nascut a partir de la fusió de diferents programes, té un caràcter multidisiciplinari que contribueix a “una major cultura científica i unes mentalitats més obertes i flexibles” dels doctorands, segons els organitzadors del programa.

El doctorat es va començar a impartir el 1998 com a resultat de la fusió de tres programes: Partícules, Camps i Fenòmens Quàntics Col·lectius; Física de la Matèria Condensada (del Departament Estructura i Constituents de la Matèria); i Mètodes Estadístics de la Física (Departament de Física Fonamental). En el programa s’engloben les àrees de coneixement de física teòrica, física atòmica molecular i

geològics. Tot això posant a disposició de l’estudiant tècniques i eines capdavanteres.

Hi ha diversos grups de recerca implicats en el programa en els àmbits de la geodinàmica, la geofísica, l’estratigrafia i la sedimentologia. Els grups principals, on els doctorands desenvolupen els seus treballs de recerca, són Geodinàmica i Anàlisi de Conques de la UB, Geofísica i Tectònica (Institut Jaume Almera-CSIC), Tectònica i Geofísica de la Universitat d’Oviedo i Fault Dynamics Group del Royal Holloway, Universitat de Londres.

El programa té una participació molt important d’investigadors convidats de diverses entitats nacionals i estrangeres.

Així, en aquesta primera edició, el doctorat tindrà docents del Royal Holloway de la Universitat de Londres, la Universitat de Bergen (Noruega), la Universitat de Bayreuth (Alemanya), la Universitat de les Illes Balears, la UAB i l’Institut Superior de l’Energia (Repsol-Ypf). També col·laboren en el programa diverses empreses i institucions que participen en els cursos o que financen investigacions i beques per als estudiants. Es tracta fonamentalment d’empreses d’hidrocarburs, però també de gestió de residus, d’enginyeria i de mineria.

El fet de ser un programa interuniversitari afavoreix la mobilitat dels estudiants i que aquests coneguin grups de recerca d’entitats diferents. Alhora, cadascun dels diferents grups de recerca que participen en el doctorat aporta recursos que són complementaris. Per exemple, la Universitat d’Oviedo posa a disposició dels doctorands un equip d’adquisició de dades de sísmica de reflexió únic a l’Estat, mentre que la UB i l’Institut Jaume Almenara (CSIC) tenen un software també únic que permet tractar aquestes dades. Els doctorands utilitzen un equipament informàtic capdavanter entre els emprats a les universitats europees per construir models geològics tridimensionals amb dades de superfícies, de subsòl i dels models analògics i numèrics.

Un cop han acabat els estudis, els titulats d’aquest doctorat s’insereixen laboralment en l’exploració i gestió dels recursos geològics.

Altres camps de treball són la caracterització de reservoris per a l’emmagatzematge de qualsevol substància d’interès o de rebuig i l’anàlisi i prevenció de riscos geològics.

nuclear i física de la matèria condensada.

Hi col·laboren la trentena d’equips de recerca dels dos departaments que participen en el programa.

Durant el doctorat, els estudiants fan treballs de recerca en Relativitat i Cosmologia, Partícules i Camps, Física Atòmica i Nuclear, Teoria Quàntica d’N-cossos, Física de l’Estat Sòlid i Física Estadística i no Lineal.

Respecte a la metodologia, els doctorands es troben amb grups d’investigadors que treballen en física teòrica i computacional, mentre que d’altres ho fan en física experimental, de manera que poden optar per la via que prefereixin. Un dels trets característics dels doctorands mentre segueixen el programa és la flexibilitat de què disposen a l’hora de confegir el seu currículum, gràcies a la multidisciplinarietat pròpia d’aquest doctorat.

El coordinador del programa, el professor Jesús González, explica que s’ha

detectat un increment de demandes per matricular-se a aquest doctorat. El programa rep estudiants de diversos països i l’any vinent hi haurà doctorands provinents de Corea, el Regne Unit, Mèxic, Argentina i el Marroc. És habitual la presència de professors visitants i de cara als propers cursos es vol augmentar la presència d’aquests investigadors, de manera que imparteixin parts substancials de les assignatures i fins i tot matèries completes del doctorat, el qual ha rebut finançament de la Generalitat dins el programa IGSOC. Un cop han acabat els estudis, la recerca en entitats públiques és la principal sortida laboral dels titulats, encara que en alguns casos han trobat feina en empreses d’informàtica, instrumentació o finances.

Més informació: Telèfon: 93 402 13 76 dep-gg@d3.ub.es/ josep@geo.ub.es

Més informació: Telèfon: 93 402 11 63 - jgm@ffn.ub.es

Consulteu tota l’oferta de doctorats i postgraus a: www.ub.edu/acad/postgrau.htm

43

som ub

Trobada Universitat-Societat-Empresa

Moment de la Trobada amb els patrocinadors i mecenes del Grup UB

L

’Edifici Històric va acollir la nit del 23 de setembre la Trobada Universitat-Societat-Empresa, dirigida i gestionada, com a interlocutor institucional, per la Direcció de Màrqueting, Societat i Empresa. Durant l’acte es va retre homenatge als col·laboradors i patrocinadors de la UB i el seu Grup al llarg de 2002. L’acte va estar presidit pel rector, Joan Tugores, acompanyat pel president del Consell Social, Pedro Fontana, i el president del Consell Assessor de la Fundació Bosch i Gimpera, Rafael Foguet. La trobada, que neix amb el desig de reforçar les sinergies i les bones relacions existents entre la UB i la societat empresarial, també va ser l’ocasió per presentar el nou projecte Som UB que emprèn aquest any la Universitat de Barcelona.

L’acte, presentat pel periodista Jordi Llompart, va començar amb la visita a una exposició, al vestíbul de l’Edifici Històric, dedicada als projectes que s’han desenvolupat gràcies a les empreses patrocinadores de l’any 2002 així com les propostes que s’engloben en el nou projecte Som UB. Després va tenir lloc al Paranimf el lliurament dels V Diplomes d’agraïment a les empreses patrocinadores de 2002, consistents en uns gravats de

l’artista i antic degà de Belles Arts, Joan Hernández Pijuan. Tot seguit va començar el sopar, que va tenir lloc al Claustre i va incloure l’actuació de la soprano Paula Nogueira i el guitarrista Edwin Guevara. La trobada va estar patrocinada pel Grup Soteras, Amics del Liceu i El Periódico.

• Enguany els Patrocinadors d’Honor han estat Santander Central Hispano; Caixa de Catalunya; i Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

• Els Patrocinadors: Ajuntament de Barcelona; Banco Zaragozano; Diputació de Barcelona; El Corte Inglés; El Periódico de Catalunya-Grupo Zeta; EmagisterGrup Intercom; Generalitat de Catalunya.

Secretaria General de l’Esport; Grup Soteras; La Vanguardia; Mundo Deportivo; Primer Segona Publicitat; i Metro News.

• Pel que fa als Amics: ACE Insurance; Amics del Liceu; Casademont; Espai Brossa; Futbol Club Barcelona; Grup Balañá; Grup SABA; Institut Novartis; Media Planning Group; Postalfree-Indoor Media; i Club del Teatre-Promoteatre.

Gràcies a la col·laboració d’aquestes empreses, s’han pogut dur a terme iniciatives com l’equipament d’aules d’informàti-

44

ca, projectes per al desenvolupament de l’activitat docent i investigadora o per a la millora de la qualitat, entre d’altres. Durant l’any passat es van signar prop de 50 convenis i contractes, amb una aportació total valorada en més de 2,46 milions d’euros.

A més un 76 per cent del patrocinadors ja ho eren anteriorment i han repetit durant l’any 2002.

Durant la trobada es va presentar el projecte Som UB, que neix amb la voluntat de posicionar la Universitat de Barcelona i el Grup UB com a primer centre d’excel·lència del coneixement i la recerca i aconseguir la vinculació de la societat a la UB. Alhora, Som UB serveix per presentar, difondre i promocionar tots els projectes de la Universitat de Barcelona i el Grup UB que pel seu valor social i de causa, són prioritaris per a la Universitat i la societat en general.

Aquests projectes s’han aplegat en els àmbits de Coneixement, Qualitat de vida i Patrimoni públic de la UB. Som UB també pretén aglutinar col·lectius tant de l’entorn UB com de la societat en general per identificar-los a través d’un carnet i dotar-los dels avantatges tant interns com externs que aquest porta associats.

som ub

Nou carnet universitari i conveni amb Santander Central Hispano

E

l Santander Central Hispano amplia la seva col·laboració amb la UB com a Protector del projecte Som UB fins al 2007.

La Universitat de Barcelona ha arribat a un acord amb el Santander Central Hispano, pel qual aquesta entitat financera emetrà els nous carnets Som UB per als col·lectius d’estudiants del Grup UB, personal del Grup UB, antics alumnes de la UB i els col·lectius socials vinculats a Som UB.

Aquests nous carnets, que disposaran d’una identificació personalitzada per als diferents col·lectius de la UB i el seu Grup, tindran associat un pla d’avantatges especial per a cadascun dels col·lectius, amb avantatges interns de la Universitat de Barcelona i de les empreses patrocinadores, així com els avantatges dels protectors i ofertes específiques.

Paral·lelament, i en el marc del Projecte Som UB, el Santander Central Hispano continua col·laborant amb la Universitat de Barcelona en projectes per al desenvolupament de l’activitat docent i investigadora de la UB, Antics Alumnes i UB Virtual.

Per la seva banda, la UB i el Santander Central Hispano estudiaran conjuntament la promoció de serveis i productes a mida i en condicions preferents per a cadascun dels col·lectius Som UB.

Neix l’Associació d’Antics Alumnes de la Facultat de Formació del Professorat

E

l passat 25 de novembre va tenir lloc al Paranimf de la UB la presentació de l’Associació d’Antics Alumnes de la Facultat de Formació del Professorat. L’acte va ser presidit pel rector Joan Tugores, i van comptar amb les intervencions de la degana de Formació del Professorat Gemma Tribó, del director general d’Ordenació i Innovació Pedagògica Pere Solà, i de la presidenta de l’Associació Montserrat Blanch.

L’Associació d’Antics Alumnes de la Facultat de Formació del Professorat neix amb la voluntat de prestigiar i dignificar la figura del mestre i de la professió en general. Entre les seves accions prioritàries hi figuren l’establiment de mecanismes de

participació i comunicació entre la Facultat i els seus antics alumnes i professors, promoure tot tipus d’activitats culturals encaminades al foment i desenvolupament de l’ensenyament escolar a Catalunya (conferències, cursos, col·loquis, etc...) i l’edició d’una revista semestral sobre la professió, el primer número de la qual va ser lliurat durant el mateix acte.

Les condicions per pertànyer a aquesta associació, que ja compta amb una seixantena d’associats, són haver estat docent dels cicles escolars de primària i/o secundària. En projecte està també la incorporació dels formadors d’escoles bressol.

Myrurgia amplia el contracte de llicència per a l’ús de la marca UB Myrurgia ha ampliat el seu contracte de llicència per a l’ús de la marca UB en les accions de comunicació i difusió de l’avaluació dermatològica, realitzada pel Dept. de Biologia Cel·lular de la UB, en diversos productes de la línia cosmètica UNICA d’Adolfo Domínguez. Myrurgia podrà inserir la marca de la UB en l’embalatge d’aquests productes i en les campanyes publicitàries, les quals hauran de tenir el vistiplau de la Universitat a través de la Direcció de Màrqueting, Societat i Empresa.

Suport a la coral de Farmàcia La Fundació Salvat Inquifarma ha signat amb la UB un acord pel qual col·laborarà econòmicament amb la Coral de Farmàcia de la UB. En el conveni s’estableix una Comissió de Seguiment per tal de vetllar per la marxa del conveni i estudiar els futurs interessos i col·laboracions entre les institucions signants. Aquesta formació musical, que va néixer el 1997, està integrada per 35 cantaires. Participa de forma habitual en concerts i diversos tipus d’actes com ara concerts de Nadal, de Sant Jordi, trobades de corals, etcètera.

Nou butlletí “Som UB” La consultoria en tecnologies de la informació i comunicació e-Mascaró Consulting desenvoluparà i posarà en marxa el butlletí Som UB. Aquest butlletí, que gestionarà la Direcció de Màrqueting, Societat i Empresa s’adreçarà a les empreses patrocinadores de Som UB, als Antics UB i a tots aquells que s’hi subscriguin a través de la web de Som UB (www.ub.edu/somub). Tindrà una periodicitat trimestral i constarà de diversos apartats, com un recull de notícies, agenda d’activitats, les novetats en avantatges per als col·lectius Som UB, i altres seccions sobre les formes de participar a Som UB o la presentació de productes i serveis de la Universitat.

Màrqueting, Societat i Empresa Col·laborar amb la UB suposa beneficis de caràcter econòmic, de comunicació, d’imatge, de difusió i desgravacions fiscals.

Més informació: Direcció de Màrqueting, Societat i Empresa. Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.edu/ube

45

som ub

Els projectes Som UB

E

n aquestes pàgines de la revista us presentem els projectes de la UB i el Grup UB que, pel seu valor social i de causa, són prioritaris per a la comunitat universitària i per la societat en general i en els quals poden col·laborar les empreses, institucions i/o persones físiques interessades a compartir l'objectiu comú de millora de la societat.

Els projectes Som UB s'apleguen en tres grans capítols: Projectes de Qualitat de Vida: orientats a impulsar la promoció dels valors relacionats amb el respecte als drets humans i aportar una millor qualitat de vida a la societat:

• Junts fem possible l'ensenyament per a tothom • Junts l'esport universitari no té fronteres • Junts som més solidaris Projectes de Coneixement: encaminats a potenciar la creació, el desenvolupament, la transmissió i la crítica de la ciència, de la tècnica i de la cultura: • Junts acostem la recerca a la societat • Junts difonem més coneixement • Junts potenciem el diàleg científic • Junts fem cultura Projectes de Patrimoni Públic: la UB posseeix un patrimoni valorat i reconegut que posa al servei del col·lectiu universi-

tari i de la societat. S'agrupen en dos capítols: • Junts conservem millor el patrimoni públic • Junts millorem l'equipament científic i docent Els interessats a col·laborar en els projectes Som UB ho poden fer amb aportacions a partir de 1.000 euros.

A l'espai web de Som UB (www.ub.edu/ somub) trobareu la llista completa dels projectes Som UB per als quals cerquem patrocini. I fins i tot podreu votar per aquells que, segons la vostra opinió, mereixen que s'hi destinin més recursos.

Segons les votacions recollides fins ara, els tres projectes més votats de cadascun dels capítols han estat els següents.

Programes de cooperació internacional (Capítol Qualitat de Vida)

L

a Fundació Solidaritat UB és una institució creada el 1996 per la Universitat de Barcelona i les seves associacions d'estudiants, amb l'objectiu de fomentar entre la comunitat universitària actituds i valors de solidaritat i tolerància, promoure el voluntariat social i canalitzar accions de cooperació per al desenvolupament i per

a la defensa dels drets humans. Treballa al voltant de tres grans àrees: l'Observatori Solidaritat, Voluntari/ària en acció i l'Àrea de Cooperació Internacional.

L’Àrea de Cooperació Internacional fa activitats de planificació, recerca i assistència tècnica al desenvolupament local i regional i promou la implicació acti-

46

va dels col·lectius universitaris en aquests projectes, per tal de crear bases durables per a un desenvolupament sostenible. Els seus projectes de desenvolupament se centren en dues àrees prioritàries: el Magrib i la Mediterrània i Amèrica Llatina.

Un exemple de projecte desenvolupat per Solidaritat UB és el que té lloc a la ciutat mauritana de Walata, declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat per la rellevància històrica i la singularitat artística que presenta.

El projecte, que es porta a terme des de fa dos anys, té com a objectiu recuperar i promocionar el valuós patrimoni històric i cultural de la ciutat amb la finalitat que esdevingui un factor de desenvolupament econòmic i social, a la vegada que reforci la identitat de la comunitat autòctona. Les accions desenvolupades a Walata se centren en el seu patrimoni arquitectònic, escrit, oral i arqueològic. Hi participen membres de la població local i professionals i experts catalans, incloenthi docents i departaments de la UB en tasques d'estudi, assessorament, seguiment tècnic dels resultats i altres col·laboracions específiques.

som ub

Cicle de Música i Òpera (Capítol Coneixement)

L

a Universitat de Barcelona promou, a través del Vicerectorat d'Activitats i Patrimoni Culturals, diversos projectes i activitats culturals, amb un programa propi d'activitats i donant suport a les propostes fetes pels diversos col·lectius universitaris (facultats, escoles, associacions estudiantils, grups experimentals...) com ara corals, grups de teatre, tallers de poesia, etcètera.

Des de fa 17 anys, la Universitat de Barcelona organitza, amb el títol "Cicle de Música a la Universitat" un seguit de 15 concerts repartits al llarg del curs acadèmic.

Orquestres, grups instrumentals, corals i solistes integren l'oferta del cicle, que se celebra al Paranimf situat a l'Edifici Històric i s'adreça a tota la comunitat universitària i la societat en general. La capacitat és de 500 a 600 persones, l'entrada és gratuïta i l'assistència supera habitualment les localitats del Paranimf.

Aquesta activitat musical acaba el mes de juliol amb l'escenificació d'una òpera al Pati de Ciències durant dos dies, representada per alumnes del darrer curs de l'Aula de Cant del Conservatori del Liceu. La crí-

és el cas del tenor Carles Cosías– han tingut una de les primeres oportunitats en el Cicle de Música de la UB, de manera que la Universitat porta a terme una tasca veritablement divulgativa.

tica musical ha elogiat aquest cicle, especialment per la representació d'òperes poc conegudes entre el públic, així com per la possibilitat d'oferir concerts de qualitat a l'abast de tothom. Les veus del futur –com

Atri Solar UB-UnivERsol (Capítol Patrimoni Públic)

L

a Universitat de Barcelona, dins el projecte europeu UnivERsol, ha iniciat la construcció d'un sistema fotovoltaic a les Facultats de Física i Química. Es tracta d'una única estructura aèria integrada en un edifici, que serà la més gran i més potent de la seva classe a Barcelona i, possiblement, d'Espanya.

Tindrà una potència de 52 kWp, es preveu que generi uns 60 MWh/any i evitarà l'emissió d'una important quantitat de CO2 a l'atmosfera.

L'estructura fotovoltaica s'enlairarà sobre l'Atri Solar UB de la Universitat de Barcelona, un ampli espai semicobert que aconsegueix conjugar i plasmar visualment les idees d'innovació tecnològica i desenvolupament sostenible. Es tracta d'un espai emblemàtic per a les Facultats de Física i Química de la Universitat de Barcelona, per a la mateixa Universitat i també per a la ciutat de Barcelona.

Ubicat a l'entrada sud de Barcelona –al costat del Palau Reial de Pedralbes– i amb accés directe des de l'exterior per l'avinguda

panells fotovoltaics que s'eleva a l'alçada d'un quart pis i que cobreix una superfície de 500 m², ampliable fins a gairebé el doble.

L'Atri Solar UB s'integra dins el projecte europeu UnivERsol (Universitats, Energies Renovables, Solar), impulsat per la Universitat de Barcelona i coordinat pel professor Antoni Lloret, del Departament de Física Aplicada i Òptica. Els tres objectius bàsics del projecte són: col·laborar activament en la campanya de la UE per doblar el nombre d'estructures productores d'energies renovables abans de l'any 2010; promoure els conceptes de “campus verds” i “municipis verds”; permetre l'estudi a través d'Internet del comportament del sistema fotovoltaic a estudiants, investigadors i professionals, per tal de poder perfeccionar la tecnologia fotovoltaica; així com aspectes d'integració arquitectònica i urbanística.

Diagonal, l'espai de l'Atri Solar UB queda definit per un pati de més de 1.000 m², a la zona central dels nous edificis de les Facultats de Física i Química, amb una coberta de

Podeu votar pels projectes que vulgueu a www.ub.edu/somub

Vista aèria i atri interior de la instal·lació

47 47

som ub

Pla d’avantatges El carnet Som UB permet identificar i dotar d’un conjunt d’avantatges els diversos col·lectius de la UB i el Grup UB: estudiants, PAS/PDI, Antics Alumnes i Societat.

El Pla d’Avantatges s’estructura en tres grans blocs: Avantatges Interns: descomptes en l’oferta formativa, accés als serveis i instal·lacions de la UB i el seu Grup; oferta cultural i institucional; comunicació personalitzada i segmentada als col·lectius Som UB. Avantatges Protectors Som UB: són protectors de Som UB les entitats financeres Santander Central Hispano i Caixa Catalunya. Els seus avantatges consisteixen en: avantatges per al client vinculat a l’entitat financera; avantatges per al client no vinculat; i avantatges per a tot el col·lectiu Som UB. Avantatges Externs: són fruit d’acords comercials amb diverses empreses i entitats.

En aquestes pàgines enumerem alguns dels avantatges incorporats en el darrer trimestre.

• Caixa Catalunya. Com a entitat financera Protector de Som UB ofereix a tota la comunitat universitària ofertes i avantatges preferents en productes com: el carnet Som UB, crèdits, hipoteques, allotjament per a estudiants, crèdits per a la compra d’ordinadors i equipaments informàtics, comptes bancaris preferents, etcètera.

• Santander Central Hispano. Com a entitat financera Protector de Som UB ofereix a tota la comunitat universitària ofertes i avantatges preferents en productes com: el carnet Som UB, crèdits, hipoteques, allotjament per a estudiants, crèdits per a la compra d’ordinadors i equipaments informàtics, comptes bancaris preferents, etcètera.

• “la Caixa” ofereix múltiples serveis i productes financers: Línia Oberta. Programa e-jove. Adreçat a tot el col·lectiu Som UB. Pla de pensions de la Caixa Vidacaixa.

Adreçat a tot el col·lectiu Som UB. Credicurs obert. Adreçat a estudiants.

Préstec Estrella per finançar matrícules o cursos. Adreçat a estudiants.

Préstec Estrella-Express. Operació de crèdit a curt termini. Adreçat a PAS, PDI, estudiants i Antics UB. Préstecs universitaris per a estudis de postgrau. Adreçat a estudiants.

Oferta d’equips informàtics en renting per a la comunitat universitària.

• Subscripció al diari El País. Per als col·lectius de PAS i PDI, per la subscripció d’un any de dilluns a diumenge s’obté un xec de 100 euros per utilitzar-lo a les botigues Punt UB. En el cas dels estudiants, El País els finança amb 30 euros

•

•

•

•

la matrícula per cada subscriptor que aconsegueixin i, a més, entren directament en el sorteig d’una matrícula gratis per als curs 2003-2004. El País també donarà, per cadascuna de les subscripcions, 17 euros destinats a finançar projectes de la UB i el Grup UB. D’aquests subscriptors, aquells que no pertanyin a cap col·lectiu de la UB rebran gratuïtament el carnet Som UB i, a més, revertiran 17 euros per carnet a la UB. Viajes El Corte Inglés ofereix al PAS i PDI el 5% de descompte en tots els productes de Tourmundial i del 3% al 5% de descompte en altres majoristes.

En el catàleg especial de vacances per a la UB, descomptes de fins al 33% en la programació pròpia.

General Óptica. Graduació de la vista i visites de manteniment gratuïtes.

Preus especials en vidres graduats i lents de contacte. Fins a un 35% de descompte en alguns models de muntures.

Ulleres graduades amb assegurança a tot risc, servei completament gratuït durant un any. Adreçat a tot el col·lectiu Som UB, incloent-hi el cònjuge i els fills del titular del carnet.

Sports Teens, SL - INTERSPORTS TEENS (botiga multiesports especialitzada en esquí, tennis, golf i esport escolar). 12% de descompte a tots els titulars de la targeta Som UB. Descomptes a La Roca Village, un centre outlet de primeres firmes nacionals i internacionals en moda, esport, complements i articles per a la llar. Llibreta VIP amb descomptes per a les botigues de La Roca Village. Adreçat a tot el col·lectiu Som UB.

48

• Liberty Insurance Group ofereix descomptes del 10% i avantatges en la contractació de l’assegurança d’automòbil i descomptes del 10% en la contractació de l’assegurança de la llar.

Adreçat a PAS i PDI. • Teatre Nacional de Catalunya.

Durant la temporada 2003-2004, i per als espectacles de teatre de les tres sales, tots els titulars del carnet Som UB podran beneficiar-se de fins al 20% de descompte en l’adquisició d’una o dues localitats per representació.

• Viajes Barceló. 7% de descompte en paquets turístics de majoristes propis, Turavia, Hoteljet, Iberojet i Travelplan.

5% de descompte en paquets turístics de majoristes preferents de Viatges Barceló i 3% a afegir als descomptes dels catàlegs especials “Vacaciones Barceló”. Adreçat a PAS i PDI. • Institut Català de la Retina. Ofereix condicions especials en cirurgia refractiva, cirurgia de cataractes, visites i urgències oftalmològiques 24 hores.

Adreçat a tot el col·lectiu Som UB. • Firstream-OFUP. Empresa especialitzada en el món universitari dedicada a la comercialització de revistes de formació i oci per a universitaris, ofereix descomptes especials que van del 20% al 80%. Adreçat a estudiants.

Per comprovar les condicions exactes de l'avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi cal consultar la pàgina web de Som UB: www.ub.edu/somub

Suma’ t a Som UB T

otes aquelles persones, empreses i institucions que vulguin compartir els objectius comuns de millora del coneixement, conservació del patrimoni públic i enriquiment de la qualitat de vida de la societat poden sumar-se al projecte Som UB de cinc maneres diferents.

• Patrocini d’algun dels projectes amb causa. En funció de la quantia anual aportada, es determinen les categories de col·laboradors i les diferents contraprestacions associades. Aquestes categories són les de Protector, Mecenes, Patrocinador, Patrocinador d’Honor, Amic, Donant i Membre Som UB (persones que aporten la quota anual de 27 euros per ser membres de Som UB i que, amb

el 50% d’aquesta, col·laboren amb el capítol que decideixen).

• Serveis de màrqueting UB. Canals per dur a terme les seves accions de màrqueting: Borsa de Treball, promocions a les facultats i centres, estudis d’investigació, publicitat als centres i mitjans de comunicació interns, presentacions a estudiants, etcètera.

• Mitjançant la quota corporativa, amb dues modalitats: – Oferta corporativa per fer membre de Som UB tot el personal de la seva empresa, com a benefici extraordinari, per tal que gaudeixi del pla d’avantatges associat i participi en el projecte de causa que decideixi. L’empresa passarà a formar part de les empreses patrocinadores de Som UB.

– Oferir al personal de la seva empresa, per una quota de 27 euros anuals, la possibilitat de formar part del col·lectiu Som UB i gaudir dels avantatges associats. L’empresa passarà a formar part del col·lectiu d’empreses ciutadanes.

• El p la d ’avantatges permet a les empreses oferir avantatges als col·lectius identificats de la UB i el seu Grup: estudiants, personal docent i investigador, personal d’administració i serveis, antics alumnes, societat Som UB, etcètera.

• El programa de sinergies possibilita fer intercanvis en espècies –de recursos– entre la Universitat de Barcelona i les organitzacions, sense un cost extraordinari.

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Demaneu el vostre carnet Som UB Feu-nos arribar omplert i signat aquest formulari. Rebreu el vostre carnet Som UB, amb validesa per a un any, al cap d’un mes del càrrec bancari. Quota anual 27 ¤ DADES PERSONALS

1r. Cognom: Nom: Data de naixement (dd/mm/aaaa): Adreça: Població: Província:

2n. Cognom: DNI: Sexe (h/d): Codi Postal: Telèfon:

E-Mail:

DADES LABORALS

Nom de l’empresa: Adreça: Població: Província: Telèfon:

Càrrec: Codi Postal: País: Fax:

E-Mail:

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents:

Titulat en:

Any:

DADES BANCÀRIES

Entitat: Dígit control:

Oficina: Núm. compte corrent:

Som UB Direcció de Màrqueting, Societat i Empresa UNIVERSITAT DE BARCELONA

Signatura del sol·licitant

Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona Telèfon 93 402.90.26/27 - Fax 93 403.53.32 E-mail: marqueting@marqueting.ub.edu www.ub.edu/somub

............

de ............................... de 20......

En cas que estigueu interessats a participar amb Som UB mitjançant alguna de les altres vies de col·laboració, ompliu les vostres dades i seleccioneu l'apartat que us interessa. Us contactarem en breu.

ALTRES VIES DE COL·LABORACIÓ Patrocini i donacions

Serveis de màrqueting

Quota corporativa

Pla d'Avantatges

Pla de Sinergies

botiga ub

Llibres

CULTURA Y GENOCIDIO Frigolé Reixach, J. Estudis d'Antropologia Social i Cultural, 8 Dept. d'Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i Àfrica Publicacions de la Universitat de Barcelona 15 x 21 / 127 pàg.

ISBN: 84-475-2761-1

TRANSFORMACIONES REGIONALES Y URBANAS EN EUROPA Y AMÉRICA LATINA Luzón, J.L.; Stadel, C.; Borges, C. (coordinadors) Publicacions de la Universitat de Barcelona 17 x 24 / 211 pàg.

ISBN: 84-475-2757-3

GENÉTICA MÉDICA Oliva, R.; Ballesta, F.; Oriola, J.; Clària, J. Col·lecció UB, 71 Edicions de la Universitat de Barcelona 21 x 29,7 / 305 pàg.

ISBN: 84-8338-431-0

EL PENSAMENT I L'ACTIVITAT LITERÀRIA DEL SETCENTS CATALÀ Volum II: Manifestacions literàries en llengua catalana (1700-1823) Campabadal i Bertran, M. Textos i Comentaris, 5 Edicions de la Universitat de Barcelona 15 x 21 / 293 pàg.

ISBN: 84-8338-425-6

DESENVOLUPAMENT DE RECURSOS HUMANS Casas Romeo, A. Escola Universitària d'Estudis Empresarials Col·lecció UB, 67 Edicions de la Universitat de Barcelona 17 x 24 / 260 pàg.

ISBN: 84-8338-399-3

Podeu adquirir aquestes obres al Punt UB i a través del portal de publicacions de la UB: www.publicacions.ub.es i també a www.edicionsub.com

Productes UB

Corbata de seda amb escut UB

Tassa blava Som UB

Samarreta Som UB (Talles: XL-L-M-12) També en altres colors

Llibreta Som UB (50 fulls blancs, mida: 160x150)

Carpeta “Transfiguració del paisatge” Al Punt UB, ubicat al carrer Balmes 21, hi trobareu tot tipus de productes, com ara material de llibreria o objetes de regal.

50