launiversitat27 by Eloi de Tera

U B

Universitat

UNIVERSITAT DE BARCELONA Any VIII Núm. 27 Març 2004 2,4 ¤

Félix Mirabel i Graham R.V.Hughes, investits ‘honoris causa’ Gestió i Administració Pública. L’adaptació al mercat laboral i a un futur europeu Javier Tomeo (Dret, 1954):

“Estudiar dret et dóna un llenguatge clar”

Número

Sumari

Carta del rector

4 Actualitat

Transferir coneixement

Félix Mirabel i Graham R.V. Hughes, investits ‘honoris causa’

es tasques bàsiques de la institució universitària són, òbviament, la docència i la recerca, i, com ja hem manifestat en cartes anteriors, la justificació de l’autonomia universitària és precisament garantir a la societat que tasques tan importants com la creació i la transmissió de coneixement, la conformació del capital humà que necessita la societat, no estan subjectes a visions a curt termini o a vaivens conjunturals. Això és perfectament compatible amb el fet que sempre, al llarg de la història, però especialment ara que la innovació, la creativitat i el capital humà emergeixen com els actius estratègics clau per al futur dels països i de les societats, la Universitat s’impliqui de forma decidida a fer arribar a la societat de manera fluida tot el seu potencial de coneixement, d’innovació i de recerca. Aquesta dimensió –habitualment anomenada transferència de tecnologia, però que seria més adequat qualificar de transferència de coneixement i innovació- és avui una especial responsabilitat addicional de la Universitat com a institució i, evidentment, amb més motiu encara de la UB com a institució més potent del país en l’àmbit de la formació i la recerca. Fins ara, hem tingut la sensació que quan s’ha parlat, en l’àmbit polític o empresarial, de la importància de l’R+D+i i de la necessitat de connectar la creació de coneixements del sistema universitari i de recerca amb la societat, realment es tractava més d’un eslògan políticament correcte que d’una veritable convicció. Ara que alguns episodis recents posen en relleu la necessitat de dotar d’un futur més sòlid el model econòmic del país, tenim l’oportunitat per prendre’ns seriosament aquestes potencialitats. I, per descomptat, la UB –tot el grup UB– està plenament disposada a ser també capdavantera en aquesta dimensió de servei a la societat.

Reordenació de l’equip rectoral

20 Recerca Investigadors de la UB reben la Medalla Narcís Monturiol

26 Entrevista Javier Tomeo (Dret, 1954): “Estudiar dret et dóna un llenguatge clar”

30 La Universitat avui Gestió i Administració Pública: L’adaptació al mercat laboral i a un futur europeu

42 Formació continuada Ciències del mar Planificació Territorial i Desenvolupament Regional

Doctorat en Nutrició i Metabolisme

44 Som UB

Cordialment,

U B

Universitat

Revista de la Universitat de Barcelona

Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD)

ECOLÒG PER

Joan Tugores i Ques Rector PA

Avantatges al Fòrum 2004

Imprès en paper ecològic

Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al Rectorat. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística i secretari general. Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent. Àngela Jover, directora de Màrqueting, Societat i Empresa. Editada pel Gabinet de Premsa. Director: Josep Nieto. Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: premsa@premsa.ub.es. Amb la col·laboració de: els Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Fotografies: J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: BPMO Edigrup. Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de:

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

actualitat

Els científics Félix Mirabel i Graham R.V. Hughes, investits doctors ‘honoris causa’ Félix Mirabel, descobridor dels microquàsars, i Graham R. V. Hughes, autor de la descripció clínica de la síndrome antifosfolipídica, van ser investits doctors honoris causa per la UB en un acte institucional celebrat al Paranimf el 25 de febrer i presidit pel rector, Joan Tugores.

l professor Félix Mirabel va ser apadrinat pel professor del Departament d’Astronomia i Meteorologia Josep M. Paredes, Premi Ciutat de Barcelona 2000 pel descobriment del primer microquàsar que emet raigs gamma d’alta energia. Félix Mirabel (Montevideo, 1944), és director d’Investigacions de la Comissió d’Energia Atòmica de França i expert del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques de l’Argentina. Científic particularment imaginatiu i d’alt prestigi en el món de l’astronomia, és el principal protagonista de la descoberta de tres nous tipus d’objectes a l’univers: les galàxies infraroges ultralluminoses, les galàxies nanes de ma-

rea i els microquàsars. Les galàxies infraroges ultralluminoses, més enllà de la nostra galàxia, sorgeixen de col·lisions còsmiques entre galàxies espirals gegants, com la nebulosa d’Andròmeda i la Via Làctia. Són una fase fonamental en el procés de formació dels quàsars i les galàxies més massives de l’univers. Del col·lapse gravitacional de material ejectat a l’espai intergalàctic neixen les galàxies nanes de marea, per l’acció de marea entre galàxies gegants. Són galàxies en procés de formació, d’interès perquè permeten contrastar mitjançant l’observació les teories sobre la naturalesa i la distribució de la matèria fosca a l’univers. Un microquàsar és un objecte galàctic, una rèplica a petita escala dels quàsars, format per una estrella binària de raigs X (una estrella normal i un forat negre o bé una estrella de neutrons lligats gravitatòriament). Félix Mirabel també va determinar per primer cop la velocitat espacial d’un forat negre a 6.000 anys llum del sistema solar (Nature, 2001). Al seu parlament, Félix Mirabel, va recordar els ponts de col·laboració en el

camp de l’astrofísica sorgits amb la UB i altres institucions de recerca al món, “col·laboració que ha jugat un rol preponderant en astrofísica a nivell internacional per la descoberta i posterior estudi dels objectes còsmics que hem denominat microquàsars”. El professor Mirabel va parlar també dels forats negres a l’univers en una conferència el 27 de febrer a la Sala de Graus de la Facultat de Física.

La síndrome de Hughes En la investidura del professor Graham R. V. Hughes, expert en patologies autoimmunitàries, el padrí va ser Josep Font, professor del Departament de Medicina de la UB, cap de servei i consultor sènior de la Unitat de Malalties Autoimmunes Sistèmiques de l’Hospital Clínic de Barcelona. Graham R.V. Hughes (Liverpool, 1940) és una autoritat mundial en malalties autoimmunitàries, unes patologies d’etiologia força desconeguda que causen respostes immunes contra teixits i òrgans del propi cos. Dirigeix la Lupus Research Unit del Rayne Institute (Saint Thomas’ Hospi-

Reordenació de l’equip rectoral

ls nous membres de l’equip rectoral i aquells que canvien de competències van prendre possessió dels seus càrrecs el 3 de febrer. El rector, Joan Tugores, ha reorganitzat l’equip rectoral pels tal d’afrontar els nous reptes interns i externs de la UB. El nou equip està format pels següents vicerectors: Ramon Alemany, adjunt al Rectorat Núria Casamitjana, de Política Acadèmica Jordi Suriñach, de Recerca (fins ara vicerector de Política Científica) Albert Casas, de Política Científica Jordi Matas, de Relacions Institucionals i Política Lingüística (fins ara també secretari general) Antoni Sans, de Sistemes d’Informació i Documentació Joan Guàrdia, d’Estudiants Jordi Martinell, de Relacions Internacionals Salvador Claramunt, d’Activitats i Patrimoni Culturals

Agustín González, de Projectes Institucionals Gabriel Oliver, d’Edicions i Publicacions Elena Lauroba, secretària general (fins ara secretària general adjunta) Olga Lanau, gerent Amb delegacions del rector per a tasques més específiques: Albert Cornet, Innovació Docent Joan-Francesc Pont, Relacions amb la Societat i vicepresident 2n de la Fundació Bosch i Gimpera Jordi Ortin, Equipaments Científics Josep Sánchez, Convergència Europea Josep Boatella, Campus de l’Alimentació Daniel Sainz, Seguretat i Medi Ambient Gaspar Rosselló, Convergència Europea

Les noves incorporacions a l’equip són: Albert Casas,

vicerector de Política Científica Nascut a Barcelona el 1949, és doctor en Geologia per la Universitat de Barcelona (1980) i catedràtic de l’àrea de coneixement de Prospecció i Investigació Minera des de 1992. Especialitzat en el camp de la prospecció geofísica, particularment en l’aplicació dels mètodes gravimètric, elèctric i electromagnètic a l’exploració del subsòl, ha estat membre del Comitè Executiu (Board) de l’Environmental and Engineering Geophysical Society (1998 a 2001) i vicepresident de la Near Surface Division de l’European Association of Geoscientists and Engineers des de 2001 fins a l’actualitat.

actualitat

tal) de Londres, un centre de referència a tot el món en l’estudi de patologies autoimmunitàries. Té publicats més de 900 treballs científics en reumatologia, en especial patogènia, diagnòstic i tractament del lupus i patologies afins. És doctor honoris causa per la Universitat de Marsella (2001), Medalla d’Or de la Philadelphia Society of Medicine (2002) i Premi International Reumatologia ILAR (1993), entre altres distincions. L’any 1983, Graham R.V. Hughes va fer la primera descripció clínica de la síndrome antifosfolipídica (SAF), una malaltia autoimmunitària lligada al risc d’accidents cardiovasculars. Els trets clínics de la SAF són trombosis (arterials o venoses), avortaments recurrents, trombocitopènia (baix nombre de plaquetes) i presència d’anticossos antifosfolípidics (anticoagulant lúpic-AL i anticossos anticardiolipina-AA). La síndrome també origina, a escala menor, lesions neurològiques (epilèpsia, migranya, etcètera), cutànies, lesió valvular cardíaca i anèmia hemolítica. El professor Hughes es va referir durant l’acte als lligams col·laboradors amb grups d’investigació biomèdica a Londres i Barcelona, i molt especialment, de l’estreta

Agustín González,

vicerector de Projectes Institucionals Natural d’Oviedo, és llicenciat i doctor en Filosofia per la UB i llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. Catedràtic d’Antropologia Filosòfica i Filosofia de la Cultura. Ha estat degà de la Facultat de Filosofia, president de la Divisió de Ciències Humanes i Socials i delegat del rector per a la Planificació Docent. Jordi Ortin,

delegat del rector per a Equipaments Científics Nascut a Barcelona el 1959. Doctorat en Física per la UB l’any 1983 i professor de la UIB en

Els professors Fèlix Mirabel i Graham R. V. Hughes després de l’acte d’investidura

col·laboració sorgida amb equips científics de la UB. Un dels exemples de més relleu científic d’aquesta col·laboració és la celebració anual del Ten Topics in Autoimmune Diseases and Reumatology, un curs de postgrau d’alt prestigi en aquest àmbit de la recerca mèdica, desenvolupat els últims

anys de forma conjunta amb la Facultat de Medicina i l’Hospital Clínic de Barcelona (Aula Clínic). El professor Hughes va impartir la conferència “Síndrome de Hughes: passat, present i futur” el mateix dia 25 de febrer a la Facultat de Medicina. ■

el període 1983-1988, es va incorporar com a docent al Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria el 1988. És catedràtic de Física de la Matèria Condensada des de 2002 i va ser cap d’estudis de l’ensenyament de Física durant el període 1992-97 i coordinador del Grup de Recerca en Física No Lineal.

projecte de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) per a l’elaboració del llibre blanc de la titulació de Biologia. En el mateix acte va prendre possessió del seu càrrec: Anicet Blanch,

Josep Sánchez Carralero,

delegat del rector per a la Convergència Europea Nascut a Barcelona el 1955, és llicenciat en Biologia (1977) i doctor (1986). Adscrit al Departament de Fisiologia de la Facultat de Biologia, va ser cap de la Unitat de Fisiologia del ja desaparegut Departament de Bioquímica i Fisiologia i, des de 1997 a 2001, vicedegà de la Facultat de Biologia, on actualment ocupa el càrrec de degà. Actualment coordina el

director del Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera És professor titular del Departament de Microbiologia a la Facultat de Biologia. Ha participat en l’activitat docent del Departament en diferents àmbits de l’oferta d’assignatures, de manera específica en l’àmbit de la Microbiologia Aplicada i la Biotecnologia Microbiana. Ha estat secretari del Departament de Microbiologia (1995-1998) i vicedegà de la Facultat de Biologia (2001-04). ■

actualitat

Josep Antoni González Casanova, nou Síndic de Greuges de la UB:

“M’he proposat complir el meu deure amb paciència, cordialitat i bon humor” El passat mes de desembre Josep Antoni González Casanova prenia possessió del càrrec de Síndic de Greuges de la UB després d’haver estat nomenat pel Claustre de la Universitat a proposta del rector Tugores. González Casanova substitueix en el càrrec el filòsof Ramon Valls (1998-03), que al seu torn va ser precedit pel també filòsof Artur Juncosa (1993-98) i pel geògraf Lluís Casassas (1988-92).

vetllar pels drets i les llibertats de l’alumnat, el professorat, el personal investigador i el personal d’administració i serveis davant les actuacions dels diferents òrgans i serveis universitaris, com també d’exercir una activitat informativa permanent sobre el funcionament de la Universitat. Les propostes no tindran caràcter vinculant, però ell mateix ha expressat la seva voluntat d’actuar “sense poder, però amb autoritat”. Malgrat que el seu nomenament és molt recent, com veu el seu paper i quins són els objectius que es planteja?

osep Antoni González Casanova (Barcelona, 1935) és catedràtic jubilat de Dret Constitucional i ha tingut una dilatada i rellevant trajectòria professional. És especialment conegut per haver participat en la redacció de la Constitució espanyola de 1978 i dels estatuts d’autonomia de Catalunya, el País Basc i Galícia, el 1979, com també per haver estat elegit membre del Consell Consultiu de la Generalitat pel Parlament de Catalunya en sis ocasions consecutives i per ser autor, entre d’altres publicacions, del Manual de Teoría del Estado y Derecho Constitucional, que coneixen molt bé els universitaris de les àrees del dret i l’economia. Com a Síndic de Greuges de la UB, J.A. González Casanova té ara l’encàrrec de

Al meu entendre el paper del Síndic hauria de ser molt útil per a la convivència universitària i, de retruc, per al millor funcionament de tots els serveis docents i administratius. A més a més, té un gran sentit humà: defensar els drets fonamentals de les persones que treballen a la UB davant les possibles vulneracions per part de la seva administració o de qualsevol membre de la comunitat que formem tots plegats. Cal dir que les lleis generals i els estatuts i reglaments de la Universitat ja garanteixen aquests drets i que permeten els recursos jurisdiccionals corresponents, però, sovint, no es tracta de drets vulnerats, sinó d’atemptats a la dignitat personal, com el famós assetjament moral, o de l’aplicació massa estricta d’una norma en casos que mereixen un tractament d’excepció o una certa flexibilitat equitativa.

En arribar al càrrec, el primer que he fet ha estat estudiar la principal normativa que ens regeix, connectar amb els altres Síndics de Catalunya i de tot Espanya per obtenir una primera orientació –de fet, ja he participat en una trobada europea de defensors universitaris a Madrid– i també he començat a redactar el nou reglament de la Sindicatura, ade-

“Forma part de les meves responsabilitats ser equànim i mantenirme independent” quat a la LOU i al nou Estatut de la UB. En l’àmbit personal, també m’he proposat des d’un bon principi complir el meu deure amb molta paciència, cordialitat i bon humor. Concep la seva figura com la del "mediador" entre parts en conflicte?

La figura institucional del Síndic i les seves funcions concretes encara no estan clarament definides ni a Espanya ni en altres països europeus. Va començar sent un mer transmissor de greuges individuals davant els òrgans de govern,

actualitat

una mena de mitjancer conciliador de conflictes interpersonals, però hi ha problemes que afecten col·lectius sencers o de caràcter estructural en els quals el Síndic intervé suggerint solucions globals, la modificació de certes normes, o simples canvis en la manera d’aplicar-les. Hi ha qui opina que el Síndic també hauria de supervisar el funcionament general de la Universitat, com un auditor, o bé denunciar davant les autoritats competents qualsevol anomalia, com si fos un fiscal. En el cas d’una universitat tan gran i complexa com la nostra, això implicaria tot un equip a temps complet i ben remunerat, i no la modesta sindicatura unipersonal de què disposa, tot i la gran eficiència i dedicació de la seva secretaria. Durant l’acte de la seva presa de possessió, el rector Tugores va destacar la doble responsabilitat que recau en la figura del Síndic: davant la comunitat universitària i davant la societat; quin sentit dóna vostè a aquestes paraules?

La meva responsabilitat davant la comunitat universitària, representada pel Claustre, que és l’òrgan que elegeix el Síndic i que escolta el seu informe anual, és la de qualsevol universitari, amb l’afegit d’haver de representar o fer present amb la meva actitud i actuacions els valors de convivència que es basen en la dignitat personal i en els drets humans de tots i cadascun dels integrants de la nostra comunitat. Per això deia que el Síndic ha de ser pacient, cordial i benhumorat, com a símbol viu de les virtuts que a tots ens són necessàries per conviure feliços i ben avinguts, i per treballar amb esperit de col·laboració i harmonia. A més, forma part de la responsabilitat del Síndic ser equànim, cercar paus i concòrdies i, en tot cas, mantenir-se independent respecte a tota pressió a la llibertat de criteri i actuació. Pel que fa a la responsabilitat davant la societat, representada pel Consell Social de la UB, el Síndic ha d’estar sempre a la seva disposició, col·laborant en el seguiment que aquesta institució fa de les funcions universitàries, amb la finalitat de promoure, per mitjà de les millores que calgui, una major excel·lència. ■

El Claustre de la UB aprova l’informe anual del rector i la normativa electoral dels estudiants El Claustre de la Universitat de Barcelona va aprovar en la sessió ordinària del 26 de novembre l’informe anual del rector, Joan Tugores, i la Normativa Electoral dels Estudiants. En la mateixa sessió es van escollir els 20 representants del Claustre en el Consell de Govern i es va aprovar el nomenament de Josep Antoni González Casanova com a nou Síndic de Greuges de la UB. En el seu informe, el rector Tugores va fer un ampli repàs als punts i accions més destacats de la situació actual de la UB. En primer lloc, va fer referència a la confiança que la societat continua tenint dipositada en aquesta institució, que es tradueix en el nombre d’alumnes que hi sol·liciten l’ingrés i en l’increment del nombre d’estudiants estrangers en formació addicional (tercer cicle, postgraus i doctorats). El rector també va destacar en el seu informe la posició capdavantera de la UB en àmbits molts diversos, com és el cas de la innovació docent (el 44% dels ajuts concedits per la Generalitat en la darrera convocatòria han estat atorgats a la UB), del disseny de nous títols model Bolonya (la UB participa en 12 dels 17 projectes aprovats en la primera convocatòria de l’ANECA), o dels indicadors de recerca, on el volum dels recursos obtinguts per a aquesta àrea en els darrers dos anys ha estat de 62,4 milions d’euros, la qual cosa situa la UB al capdavant de les universitats de l’Estat i entre les de més projecció a escala europea, segons dades oficials de la Unió Europea. En l’apartat del finançament, que s’haurà de negociar amb el nou Govern de la Generalitat, el rector Tugores va expressar el ferm propòsit de treballar per “garantir una interpretació lleial de la disposició final segona de la Llei d’Universitats”, que preveu incrementar el finançament de les universitats públiques catalanes en un 30% en termes reals (per sobre de la inflació) d’aquí al 2010.

Ester Colominas

Altres punts de l’informe van fer referència a la política de recerca –on ja s’han engegat accions per aconseguir un model de gestió més àgil, que afavoreixi la coordinació, la màxima clarificació i la coherència en el si del Grup UB–, i a l’Espai Europeu d’Educació Superior, que suposarà “un canvi de metodologia docent de màxima importància, on el subjecte protagonista serà l’estudiant i on el professor assumirà el paper de tutor en el procés d’aprenentatge”. El rector també va recollir en el seu informe la política de contractació del professorat (15a convocatòria de places, programa Serra Hunter, programa de promoció amb reconeixement de la recerca, i adaptació a les noves categories professionals que requereixen l’avaluació de les agències de qualitat) i el nou model organitzatiu de la UB. Servei Públic Per cloure, el rector Joan Tugores es va remetre al seu discurs d’inauguració de curs, on expressava que “qualsevol actitud corporativa defensiva o reactiva de defensa d’interessos oportunistes o de privilegis ha esdevingut el principal handicap per a la credibilitat del compromís de servei públic de la UB” i que “la posada en marxa de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior és un excel·lent moment per demostrar, com a comunitat universitària, que som capaços –com ja s’està fent– de posar els interessos de la societat per damunt dels interessos corporatius, ara més lesius que mai per al conjunt de la institució”. En la mateixa sessió del Claustre també es va aprovar la Normativa Electoral dels Estudiants, el nomenament del catedràtic de Dret Constitucional Josep Antoni González Casanova com a nou Síndic de Greuges de la UB i es van escollir els 20 representants del Claustre en el Consell de Govern.

actualitat

La UB, l’única universitat catalana entre les 100 millors europees

a Universitat de Barcelona és l’única universitat catalana que figura al rànquing de les 100 millors universitats europees, on també hi ha la Universitat Autònoma de Madrid, segons l’informe “Academic Ranking of World Universities2003” publicat per l’Institute of Higher Education de la Xangai Jiao Tong University (SJTU), Xina. La UB també figura al capdavant de les 13 universitats de l’Estat citades al rànquing de les 500 millors universitats al món. És un rànquing acadèmic d’universitats d’arreu del món que avalua l’activitat acadèmica i investigadora fent ús d’uns indicadors basats en el nombre de Premis Nobel assolits (en Física, Química, Medicina i Economia de 1911 a 2002), els investigadors més citats, articles publicats a les revistes Nature i Science, publicacions científques segons el Science Citation Index i el Social Science Citation, i l’activitat acadèmica de cada facultat. L’informe publica el rànquing de les 500 universitats capdavanteres del món i dels 100 primers centres universitaris americans, europeus i també d’Àsia i el Pacífic. De les 500 millors univer-

sitats del món, les posicions més destacades són per a la Harvard University (Estats Units), Standford University (Estats Units) i California Institute of Technology (Estats Units). Del total de 500 universitats citades al món, només se’n destaquen 13 a Espanya, en un rànquing liderat per la Universitat de Barcelona (dins el rang de les primeres 200 universitats). Més enllà d’aquest valor, se situen la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de València, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Granada, la Universitat de Sevilla, la Universitat de Màlaga, la Universitat d’Oviedo, la Universitat Politècnica de València, la Universitat de Salamanca, la Universitat de Valladolid, i la Universitat de Saragossa. En l’àmbit europeu, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Madrid són els únics centres del país que figuren entre les 100 universitats més destacades, en un rànquing on les posicions líders són per a la Cambridge University (Regne Unit) i l’Oxford University (Regne Unit). Més informació: ed.sjtu.edu.cn/ranking.htm

Exposició sobre Francesc de Borja Moll

l 25 de novembre va tenir lloc la inauguració de l’exposició “Francesc de Borja Moll, la paraula que foradà la roca” al vestíbul de l’Edifici Històric. Van assistir-hi el vicerector d’Activitats Culturals i Patrimoni, Salvador Claramunt, el vicerector d’Edicions i Publicacions, Gabriel Oliver,

els directors generals de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i del Govern Balear, Jordi Roigé i Miquel Melià, i la filla de l’homenatjat, Aina Moll. La mostra, que es va poder veure a la UB fins al 13 de desembre, ha estat promoguda per la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern balear dins el marc de les celebracions de l’Any Francesc de Borja Moll i comissariada per Joan Avellaneda. L’exposició tenia apartats dedicats a les grans tasques que va dur a terme Francesc de Borja Moll: el Diccionari Català-Valencià-Balear, les Rondalles mallorquines, l’Editorial Moll, la resistència cívica durant el franquisme... La UB ja va organitzar unes jornades de commemoració del naixement de Francesc de B. Moll el mes d’abril de l’any passat.

Postgrau sobre Política Acadèmica Universitària L’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) organitza enguany, per primer cop, el curs de postgrau sobre Política Acadèmica Universitària, que s’imparteix des de febrer de 2004 a gener de 2005 i està adreçat principalment al professorat universitari implicat o interessat en la gestió i la política universitària o relacionat amb tasques de representació institucional o participació en òrgans col·legiats. El curs s’ha plantejat a partir de la reflexió sobre les tendències de canvi que configuren la nova realitat de la Universitat en el marc de la societat del coneixement. El seu programa prioritzarà els aspectes estratègics i de planificació, sense oblidar els processos que cal conèixer per a la definició de polítiques, i s’estructura al voltant de vuit blocs temàtics: política universitària, models organitzatius, plantejament estratègic i finançament, ordenació acadèmica, política docent, recursos humans, política d’estudiants, recerca, i comunicació i relacions institucionals. El cos docent del curs està format, entre d’altres, per persones que en algun moment de la seva trajectòria professional i en qualsevol dels àmbits temàtics a tractar han exercit responsabilitats directives d’alt nivell.

Curs per a professorat novell La tercera edició del Curs d’Introducció a la Docència Universitària, adreçat a professorat novell de la UB, va ser inaugurada pel rector, Joan Tugores, el 10 de novembre a la finca Pedro Pons. El curs, organitzat per l’ICE d’acord amb el Vicerectorat de Política Acadèmica, esdevé enguany una titulació de postgrau. Es tracta d’un curs semipresencial de 150 hores de durada, on van participar 30 professors novells. Com a primera activitat del curs es van celebrar unes Jornades Inicials, a la finca Pedro Pons, que estaven destinades a donar a conèixer als professors novells el marc institucional de la UB, així com aspectes acadèmics, laborals, sindicals, administratius i de relacions humanes.

actualitat

Commemoració dels 20 anys de la Fundació Bosch i Gimpera-UB La Fundació Bosch i Gimpera va lliurar, el 26 de novembre, al Palau de Les Heures, els VI Premis a la millor iniciativa de col·laboració universitat-empresa-societat, de formació al llarg de la vida, d’innovació i –per primera vegada– d’spin-off. L’acte també va servir per commemorar els 20 anys de la Fundació Bosch i Gimpera-UB, els 10 anys de Les Heures i el 70è aniversari de la proclamació de Pere Bosch i Gimpera com a rector de la llavors Universitat Autònoma de Barcelona.

l jurat –presidit pel conseller de Treball, Comerç, Indústria i Turisme, Antoni Fernández Teixidor– va decidir atorgar el premi Les Heures de Formació al llarg de tota la vida al Centre per a la Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona. El guardó valora especialment la iniciativa de formar i capacitar els tècnics dels ajuntaments que depenen d’aquesta institució en competències per al desenvolupament i la participació ciutadanes. El premi d’Innovació va ser per a l’empresa Semen Cardona, per haver desenvolupat una estratègia d’innovació a llarg termini basada en l’R+D i un alt nivell de col·laboració amb la universitat, que li ha permès arribar a ser una empresa de referència en el sector de la inseminació artificial porcina. Finalment, el jurat va concedir per primera vegada el premi d’Spin-off a eSense Systems per haver-se convertit en un model en l’àmbit de les spin-off, com s’anomenen les empreses sorgides dels grups de recerca universitària, creada a partir dels resultats de recerques pre i postdoctorals al Departament d’Electrònica de la UB. L’empresa és gestionada per joves investigadors que assumeixen el repte d’esdevenir emprenedors. La jove empresa preveu comercialitzar “nassos” electrònics, instruments electrònics d’anàlisi de gasos, olors i substàncies volàtils. Van cloure l’acte les intervencions de Rafael Foguet, president del Consell Assessor de la Fundació; Anna Ros, directora general de l’FBG-UB; i Joan Tugores, rector de la UB i president de la Fundació, que van destacar la feina pionera portada a terme per la Fundació al llarg d’aquests anys en els vessants de la col·laboració universitatempresa i la formació continuada.

D’esquerra a dreta, Rafael Foguet, president del Consell Assessor de la Fundació; Anna Ros, directora general de l’FBG-UB; i Joan Tugores, rector de la UB

Exposicions commemoratives Amb motiu de l’aniversari, es van inaugurar tres exposicions que van estar obertes al Palau de Les Heures fins al 19 de desembre. A les dues primeres es plasmava l’evolució de l’FBG des de la seva creació, fent especial èmfasi en les diferents activitats en matèria de recerca i formació, premis i reconeixements, esdeveniments més significatius, imatge, recull històric, així com les activitats dutes a terme sota el paraigua d’Espai Fundació, creat per commemorar aquest 20è aniversari. La tercera va ser una exposició dedicada a la vida del qui fou rector de la Universitat des de 1933 fins a 1939, Pere Bosch i Gimpera. La mostra va ser comissariada pel catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Josep M.

Fullola i Pericot, i pel professor Francesc Gràcia, i s’hi repassava la vida de Bosch i Gimpera a través de textos i fotografies, la majoria de les quals són inèdites. Hi destacaven tres vitrines amb objectes diversos, com les “punyetes” de la toga del rector Bosch, confeccionades per la seva mare; el document original del seu nomenament com a catedràtic, l’any 1916; o la còpia del permís d’entrada a Mèxic, el 1941, país on va refer la seva vida. El material exposat pertanyia al fons propi de la UB i a diversos arxius, com el Fotogràfic Centelles o l’Històric de la Diputació. Els espais del Palau de les Heures també van acollir una mostra d’escultures de Magels Landete, artista encarregada de la creació de la peça que representa l’FBG i que servirà de premi a partir d’enguany.

actualitat

L’Observatori de Bioètica i Dret fa pública una declaració sobre l’eutanàsia El Grup d’Opinió de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB, amb seu al Parc Científic de Barcelona, va publicar el passat gener el “Document sobre la disposició de la pròpia vida en determinats supòsits: declaració sobre l’eutanàsia”.

l document és fruit del consens de nombrosos especialistes provinents de diferents disciplines i pretén establir les pautes per aclarir alguns punts de confusió i imprecisió terminològica, alhora que presenta conclusions i possibles aspectes que cal matisar en una futura legislació específica. El Grup parteix del fet que el reconeixement progressiu de l’autonomia de les persones, que considera com un element central en el marc de les relacions sanitàries, ha de culminar amb l’acceptació de determinats supòsits de disposició de la pròpia vida i que per regular-los cal una legislació específica. El document subratlla que s’ha d’admetre la possibilitat que el lliure exercici de l’autonomia també es pugui concretar mitjançant la disposició de la pròpia vida en determinats supòsits. És a dir, admetent el que comunament s’anomena eutanàsia activa voluntària. El document aclareix que l’eutanàsia és una acció que inclou dos actes. El primer,

protagonitzat pel malalt que pateix una malaltia greu que el condueix necessàriament a la mort o que li causa patiments permanents i difícils de suportar i que pren la decisió, èticament legítima, de posar fi a la seva vida de manera plàcida i digna. Aquest malalt gaudeix de voluntat lliure, o la va tenir quan va subscriure un document de voluntats anticipades. El segon acte consisteix en la intervenció mèdica que proporciona la mort de manera ràpida, eficaç i indolora, i està mancat de legitimitat si no es pot verificar l’existència del primer. Finalment, el document subratlla que, tenint en compte que la medicina té com a objectiu alleujar el patiment dels malalts amb l’ús dels mitjans més adequats en cada cas, castigar l’eutanàsia és prolongar immoralment el patiment; que es tracta d’una qüestió de solidaritat amb qui la sol·licita; i que l’Estat ha de protegir la vida, però no imposar el deure de viure en condicions penoses i en contra dels desitjos dels pacients. El Grup d’opinió de l’OBD proposa: 1. Que s’introdueixi una legislació específica al nostre país que permeti la pràctica de l’eutanàsia com a acció mèdica a petició seriosa, expressa, inequívoca i reiterada de la persona afectada. 2. La llei ha de precisar amb claredat el paper del metge respecte a tota petició d’eutanàsia que reuneixi els requisits

que la mateixa llei estableixi i a la posada en pràctica de tal petició. S’ha de respectar el dret a exercir l’objecció de consciència per part del metge o d’un altre professional sanitari directament implicat en un procediment eutanàsic. En tot cas, la llei ha de garantir el dret dels malalts a disposar de la pròpia vida en els supòsits instituïts. 3. S’ha d’acceptar la validesa de la petició d’eutanàsia feta mitjançant un document de voluntats anticipades o manifestada per la persona designada com a representant en el mateix document. 4. La llei haurà de respectar l’autonomia dels menors atenent el seu grau de maduresa. 5. Els poders públics hauran d’afavorir l’extensió d’atencions especialitzades específiques a fi que totes les persones hi tinguin accés i el procés de morir es desenvolupi amb dignitat. Això implica afavorir les cures pal·liatives i domiciliàries de manera que siguin una possibilitat real a l’abast de tota la població, atès que és un dret que tenen els pacients. Tot i això, hi continuarà havent peticions d’eutanàsia que hauran de ser ateses. Podeu consultar el document a la web de l’Observatori de Bioètica i Dret:

www.ub.es/fildt/obd.htm

Novena Conferència Fèlix Serratosa

l Parc Científic de Barcelona va inaugurar, el 20 de gener, l’Aula Fèlix

Serratosa, ubicada a l’Edifici Modular, per honrar la figura d’aquest químic orgànic reconegut internacionalment. L’acte s’emmarcava dins de la 9a Conferència Fèlix Serratosa, organitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i va poder visualitzar-se en directe a través de la web. La 9a Conferència Fèlix Serratosa es va celebrar els dies 19 i 20 de gener a la Facultat de Ciències de la UAB i al Parc Científic de Barcelona, respectivament. A la primera jornada, que va tenir lloc a la sala d’actes de la Facultat de Ciències, hi van participar el professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Luis

Castedo, que va parlar sobre l’arquitectura molecular i el desenvolupament de noves tecnologies sintètiques, i el professor de la Universitat de Copenhaguen, Peter E. Nielsen, amb la ponència “Peptide nucleic acids. Implication in chemistry, biology, medicine and the origin of life”. El dimarts 20, la Conferència es va iniciar amb la inauguració de l’Aula Fèlix Serratosa al Parc Científic de Barcelona, a càrrec del rector de la UB i president del Parc Científic de Barcelona, Joan Tugores. A continuació, hi van intervenir el professor de la UB, Josep Xicart, amb la xerrada “Chaos/Chaosbase: sistema informàtic per al disseny de síntesi orgànica”; i el professor Nielsen que, en aquesta ocasió, va dissertar sobre “Gene targeting by PNA antisense”.

actualitat

Exposició sobre la ciutat mauritana de Walata

l valuós llegat històric i cultural de la ciutat mauritana de Walata, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO, està esdevenint un motor de desenvolupament per a la zona amb activitats com el turisme sostenible, en el marc d’un projecte de cooperació de Solidaritat UB i Món 3. Una exposició del 19 de gener al 14 de febrer al vestíbul de l’Edifici Històric va mostrar la llarga història de Walata, centre comercial i punt de contacte entre les civilitzacions àrab, berber i negra, els atractius

actuals de la ciutat per al visitant, com ara l’arquitectura, i la tasca de cooperació que s’hi duu a terme. En l’acte d’inauguració de la mostra van ser presents el rector, Joan Tugores, la regidora de l’Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, la representant de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional, Susana Velázquez, i el president de Món-3, Lorenzo Albardíaz. El projecte de cooperació que la Fundació Solidaritat UB i Món 3 estan duent a terme a Walata des de fa més de dos anys té la participació tant de membres de la població local com de professionals i experts catalans que s’hi desplacen, incloent-hi docents de la UB.

Exposició commemorativa dels cent anys d’‘En Patufet’ Fins al 20 de març també es podrà veure al vestíbul de l’Edifici Històric l’exposició “Patufet tot l’any”. La mostra fa un recorregut per la història i el significat de la publicació En Patufet, que aquest any celebra el centenari del seu primer número. Van assistir a la inauguració el rector Joan Tugores, la consellera de Cultura de la Generalitat, Caterina Mieras, i el vicerector d’Activitats i Patrimoni Culturals, Salvador Claramunt.

El Centre Dona i Literatura codirigirà una Càtedra Unesco

a Càtedra Unesco de nova creació Dones, Desenvolupament i Cultures serà dirigida pel Centre Dona i Literatura de la UB i el Centre d’Estudis Interdisciplinaris sobre la Dona (CEID) de la Universitat de Vic. Aquesta serà la segona càtedra Unesco de la UB, juntament amb la de Medi Ambient i Desenvolupament Durable de la qual és responsable el catedràtic Joandomènec Ros. Aquesta nova càtedra pretén fomentar un sistema integrat d’activitats de recerca, formació, informació i documentació sobre els estudis de dones i gènere per tal de promoure la igualtat d’oportunitats en els diferents àmbits de la vida i contribuir a la

participació lliure, la convivència entre cultures i el desenvolupament que facin possible la construcció de societats més justes i humanes. Els rectors de la UB i la UVic van signar un conveni amb el DURSI, que finançarà les activitats de la Càtedra. Amb aquesta ja són 17 les càtedres Unesco a Catalunya. El 3 de març a la Facultat de Filologia va tenir lloc la presentació de Lectora. Revista de dones i textualitat, a càrrec de la professora d’Ètica de la UAB Victòria Camps i de la periodista Margarita Rivière i organitzada per la Càtedra UNESCO “Dones, desenvolupament i cultures” i el Centre Dona i Literatura de la UB.

Cloenda del Màster en Periodisme-BCNY El passat 9 de febrer va tenir lloc al Palau de les Heures el lliurament de títols de la cinquena edició del Màster en Periodisme-BCNY, organitzat per Les Heures-Fundació Bosch i Gimpera-UB i la Columbia University de Nova York. Lluís Foix, conseller delegat de La Vanguardia Digital, va pronunciar la conferència "Digital versus paper". Va presidir la cerimònia el director acadèmic de Les Heures, Joan Malapeira, i van participar-hi el director del màster, Josep Cuní, el degà acadèmic de l’Escola de Periodisme de Columbia, David Klatell, el degà de Formació Continuada d’aquesta universitat, Paul McNeil, i el director d’Off Campus, Manuel Hurtado.

Publicada la Memòria del curs acadèmic 200203 en format electrònic Ja es troba disponible a l’adreça www.publicacions.ub.es/memoria/ la versió electrònica de la Memòria del curs acadèmic 2002-03 editada el passat mes de desembre. Com en edicions anteriors, aquest document proporciona una visió integrada de l’activitat desenvolupada per la Universitat de Barcelona i les altres entitats del Grup UB en el darrer curs a través dels diferents capítols en què es divideix la publicació. Així, es recull l’activitat docent i d’atenció a l’estudiant, l’activitat de recerca, la internacional, les relacions de la universitat amb l’empresa i amb la societat, i es presenta una síntesi dels resultats econòmics de l'exercici 2002. La versió electrònica introdueix algunes variacions respecte del text editat en paper, tant de formats com de continguts, atès que proporciona una informació numèrica més àmplia en permetre el desplegament d’algunes taules a un nivell més gran de detall. També porta incorporats un seguit d’enllaços a algunes adreces web de la UB que donen la possibilitat d’ampliar la informació.

actualitat

Lliurament de medalles al mèrit esportiu El 10 de desembre el rector, Joan Tugores, l’aleshores secretari general de l’Esport, Josep Maldonado, i el vicerector d’Estudiants, Joan Guàrdia, van lliurar al Paranimf les medalles i diplomes al Mèrit Esportiu a tots aquells esportistes i entitats que han destacat especialment per la seva vinculació a l’esport dins l’àmbit de la comunitat universitària durant la passada temporada.

n total es van atorgar 27 medalles a esportistes i entrenadors que en acabar la seva carrera universitària havien obtingut dos o més diplomes al mèrit esportiu, i 125 diplomes a tots aquells esportistes universitaris i entrenadors de les seleccions de la UB que han obtingut una medalla en el passat Campionat d’Espanya Universitari o en el Campionat de Catalunya Universitari en aquells esports en què no hi ha hagut campionat estatal. D’altra banda, i atesa la notable

participació que va assolir en la competició universitària del passat curs, es va atorgar una medalla al mèrit esportiu a la Facultat de Biologia.

Durant l’acte es va retre un homenatge al cap de la Unitat Tècnica de Competicions des de 1964, Ulpiano Román Sánchez, que s’ha jubilat enguany.

Un projecte del Laboratori de Recerca de Nanobiotecnologia, Premi Ciutat de Barcelona

osep Samitier, Manel Puig i Ignasi Garcia, investigadors del Laboratori de Recerca en Nanobioenginyeria (CREBEC) i membres del Departament d’Electrònica de la UB, i Carole Rossi, investigadora del Laboratoire d’Analyses et Architecture de Systèmes de Toulouse, han estat guardonats amb el Premi Ciutat de Barcelona

2003 a la Investigació Tecnològica pel projecte Microsistema per a la injecció controlada i remota de fàrmacs en impulsos pirotècnics. El jurat ha atorgat aquest premi, que es va lliurar en una cerimònia el passat 11 de febrer, per l’aportació que representa com a alternativa no invasiva en la injecció de medicaments.

D’esquerra dreta, Manel Puig, Josep Samitier, l’alcalde Joan Clos i Ignasi Garcia. Foto cedida per Manel Socias

El concepte més innovador proposat en aquest projecte, finançat per l’Agència Espacial Europea, consisteix a combinar la realització de xips farmacèutics amb la utilització de petits sistemes d’injecció pirotècnics controlats electrònicament per facilitar el subministrament de fàrmacs a pacients en situacions de risc. Una de les aplicacions més directes d’aquests dispositius és la utilització a l’espai com a sistemes de primers auxilis activats remotament per a la reanimació d’astronautes que hagin perdut el coneixement. L’equip d’investigadors, coordinats per Josep Samitier, ha realitzat un prototip de microsistema d’injecció de medicaments basat en dos mòduls principals: un xip amb el microsistema pirotècnic com a sistema impulsor i un sistema microfluídic. El prototip també incorpora una sèrie de sensors de temperatura i pressió per al control del sistema, així com un sistema d’interfície remot per a l’activació del dispositiu.

actualitat

Avança la restauració de les obres cedides pel Prado

l passat mes de novembre es van restaurar dos tapissos ubicats a l’Escala d’Honor del Rectorat, a l’Edifici Històric, unes peces de 5 metres d’alçada i 200 quilos de pes cadascuna. Així concloïa la tasca de restauració de totes les obres emplaçades en aquest espai de l’Edifici Històric. A banda d’aquests dos tapissos, propietat de la UB, la resta de peces ubicades a l’Escala d’Honor del Rectorat són quadres cedits en dipòsit a la Universitat pel Museu del Prado. Actualment, de les 54 obres del fons del Prado ubicades a la UB, ja se n’han restaurat 23, en una iniciativa finançada pel Vicerectorat d’Activitats i Patrimoni Culturals. Per a la restauració dels tapissos, que representen, respectivament, l’escut de la UB i la imatge d’una Immaculada també amb referències a la Universitat, es va haver de donar la volta a les peces en el mateix indret on estaven col·locades mitjançant un sistema de politges. Entre les tasques que es van practicar, es va canviar la barra i

algunes de les anelles que subjectaven el tapís, que estaven deteriorades. Les dues restauradores que van dur a terme el procés, Ana Ordóñez i Mariana Kahlo, expliquen que una de les principals dificultats va ser la grandària i el pes de les obres.

'Acadèmia de Cinema Europeu (EFA), que presideix Wim Wenders, va escollir l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), adscrita a la UB, per realitzar la pel·lícula que va promocionar Barcelona en la cerimònia de lliurament dels Premis de Cinema Europeu el 6 de desembre a Berlín. La pel·lícula, d’un minut i mig de durada, va ser presentada per Pedro Almodóvar. Barcelona serà la seu del lliurament dels Premis de Cinema Europeu d’aquest any, coincidint amb el Fòrum 2004. L’espot, titulat Barcelona is Waiting, mostra, amb una estètica i una ficció originals, un vessant tendre i humà de la capital catalana. La pel·lícula, rodada a Terrassa i Barcelona, ha estat realitzada íntegrament pels alumnes de quart curs de l’Escola, amb direcció de Sergi Pérez i Elena Trapé. D’altra banda, el 2 de desembre, va tenir lloc al Paranimf la cerimònia de graduació

El realitzador i guionista David Trueba va protagonitzar, el 3 de desembre, a l'Auditori del Parc Científic de Barcelona, la tercera edició de la Tribuna del Cinema Espanyol, un espai de debat organitzat pel Centre d'Investigacions Film-Història de la UB ubicat al Parc Científic de Barcelona. D’altra banda el llibre Ignacio F. Iquino, hombre de cine, fruit de la tesi doctoral del periodista Àngel Comas, ha estat seleccionat pel Centre d’Investigacions Film Història de la UB, com a Premi Film-Història 2003 a la millor recerca realitzada en l’àmbit de la història del cinema.

Ana María Moix, Premi ‘Honoris Causa’ de l’Aula de Poesia de Barcelona

L’ESCAC realitza l’espot de Barcelona per als Premis de Cinema Europeu

David Trueba a la Tribuna del Cinema Espanyol

de la sisena promoció de l’ESCAC. Van ser presents a l’acte el rector, Joan Tugores, l’aleshores conseller de Cultura de la Generalitat, Jordi Vilajoana, i el director de l’Escola, Josep Maixenchs. Va actuar com a padrí de la promoció el productor, exhibidor i distribuïdor Enrique González Macho. En el marc de l’acte, el rector Joan Tugores i el delegat general de la Societat General d’Autors i Editors a Catalunya, Ramon Muntaner, van signar el protocol de patronatge de l’SGAE a la Fundació ESCAC. Una altra activitat de l’Escola va consistir en una classe magistral del dissenyador d’efectes especials Craig Hayes dins les activitats de la secció “Anima’t” del Festival de Sitges, el passat novembre. Craig Hayes, guanyador d’un Oscar per Jurassic Park (Steven Spielberg, 1991), és un dels creadors d’efectes especials més valorats de Hollywood.

L’escriptora Ana María Moix ha estat guardonada amb el Premi Honoris Causa que atorga l’Aula de Poesia de Barcelona amb un jurat presidit pel poeta i professor de Literatura Espanyola Jordi Virallonga, i compost per Eduard Sanahuja, Sergio Gaspar, Anna Aguilar-Amat i José Jiménez. El premi es lliurarà en un acte públic a les Jornades Poesia i Mestissatge 2004 que l’Aula de Poesia organitzarà el proper mes de maig i que estaran emmarcades dins la celebració dels Set Dies de Poesia a Barcelona. Consistirà en una obra artística inèdita del pintor i poeta Narcís Comadira i en l’edició d’una sèrie d’articles i poemes inèdits d’Ana María Moix.

Sergi Pàmies i Jordi Porta debaten sobre el futur del català L’escriptor Sergi Pàmies, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, la catedràtica de la UPF Maria Teresa Cabré, i el catedràtic de la URV Jaume Vernet, van debatre sobre “El català, en perill?” el 5 de novembre a Econòmiques. L’acte estava organitzat per la Comissió de Dinamització Lingüística d’Econòmiques i el Servei de Llengua Catalana de la UB.

actualitat

Ferran Adrià imparteix un curs de cuina al CETT

Foto: Jordi Ribot

el 12 de novembre al 29 de gener el cuiner Ferran Adrià i el seu equip del restaurant elBulli van oferir el curs elBullirestaurant: Elaboracions Característiques,

a l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme-CETT, adscrita a la UB, adreçat als professionals del món de la restauració amb inquietuds i creativitat. El curs va estar dirigit pel director de l’EUHT-CETT i de la Càtedra Sent Soví de la UB, Gaspar Rosselló. El programa del curs, que va aprofundir en la cuina creativa i d’autor, va facilitar alguns conceptes teòrics com ara el coneixement dels estris adequats o de les diferents metodologies posant-les en pràctica a la mateixa cuina. Entre les elaboracions previstes hi havia gelatines a base de cues de peix, caramels i crocants, snacks, raviolis o gelats. El curs es va dividir en quatre apartats bàsics: història i filosofia de la cuina, la cuina contemporània d’avantguarda, la tècnica en l’alta gastronomia i les elaboracions concretes i va acabar amb una visita a elBullitaller.

Un llibre recull l’experiència del TEAM

ls professors del Departament d’Història Contemporània, Jaume Suau, i del Departament de Teoria i Història de l’Educació, José L. Rodríguez Illera, van publicar el passat novembre el llibre Tecnologías multimedia para la enseñanza y aprendizaje en la universidad (Edicions UB, 2003), que recull l’experiència del projecte Tecnologies per a l’ensenyament i aprenentatge multimèdia (TEAM) de la UB. El TEAM es va desenvolupar a partir de 1997 i fins a 2001. Durant aquest temps va reunir un total de 41 equips de totes les divisions de la Universitat, dels quals 32 van produir materials interactius (en CDROM, entorns web, materials didàctics en xarxa local o bases de dades multimèdia). A part d’això, el projecte va originar la col·lecció “TEAM”, editada per Edicions UB i coordinada pels professors Suau i Rodríguez, a través de la qual es va donant sortida, encara avui, als materials elaborats pels diferents projectes. Fins avui n’han aparegut un total de nou, entre els

quals destaquen, entre d’altres, El cráneo, del professor Celestino Barastegui, i La Moleta del Remei, dels professors Franciso Gracia i Gloria Munilla. El llibre que acaba d’aparèixer recull les opinions dels professors que han realitzat projectes TEAM, escollits de manera que representin una àmplia mostra dels diferents continguts i tipologies de projectes. També inclou unes reflexions sobre l’experiència a càrrec del catedràtic de Teoria de l’Educació, vicerector de Docència i Estudiants (1994-2001) i actual director de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE), Miquel Martínez. També hi ha un CD-ROM amb entrevistes a diversos professors i alumnes que van estudiar la seva assignatura amb aquest projecte, així com al catedràtic Miquel Martínez. En paraules del professor Jaume Suau “el TEAM va ser absolutament pioner en l’àmbit universitari espanyol i va situar la UB al capdavant en la utilització de les noves tecnologies en l’àmbit educatiu”.

Statmedia, nova eina d’innovació docent en estadística aplicada Facilitar l'experimentació amb conceptes estadístics i aportar un conjunt de coneixements, tant teòrics com de casos pràctics, complementaris a les classes presencials en estadística aplicada . Aquest és l'objectiu d'Statmedia, una nova eina d'innovació docent en CD-ROM multimèdia, editat ara pel Servei de Publicacions de la UB i dirigit a estudiants i investigadors de llicenciatures experimentals (biologia, geologia, química) i de l’àrea de ciències de la vida (medicina , farmàcia, psicologia, etcètera). Statmedia és una iniciativa dels professors titulars del Departament d’Estadística Miquel Calvo, Antoni Arcas, Antoni Miñarro, Àngel Villarroya i Sergi Vives, reconeguts com a grup d'innovació docent de la UB des del 2000. És una eina d’innovació pedagògica que aplega material docent multimèdia en format CD, amb programes interactius en Java i apunts electrònics en format HTML i PDF. Statmedia va ser finançat per la UB en la convocatòria d’innovació docent dels cursos 2001-03. Més informació: www.ub.es/stat/docencia/Software/ Statmedia/Welcome.html

Debat sobre la situació de les dones en el sistema de ciència i tecnologia Debatre la situació de les dones i les diferències de gènere en el món de la ciència i la tecnologia era l’objectiu del seminari Dones i Ciència, celebrat el 12 de novembre a la Facultat de Biologia, dins les activitats de la Setmana de la Ciència 03 a la UB. Dones i Ciència va ser una iniciativa coordinada per Roser González, catedràtica i directora del Departament de Genètica de la UB, i el van inaugurar els rectors de les universitats catalanes i el coordinador institucional del CSIC a Catalunya, Lluís Calvo.

actualitat

Acord amb la Fundació Ulls del Món

a UB i la Fundació Ulls del Món, dedicada a la prevenció i el tractament de malalties oculars en països en desenvolupament, han firmat un conveni marc de cooperació. El rector, Joan Tugores, i el president de la Fundació, Rafael Ribó, van signar el 19 de gener l’acord, en el qual s’estipula que les dues entitats organitzaran conjuntament activitats de formació i programes de pràctiques per a estudiants universitaris, entre d’altres col·laboracions.

Pel que fa a l’àmbit de la formació, es podran organitzar programes en format presencial o a distància. D’altra banda, la Fundació Ulls del Món podrà col·laborar en activitats formatives de la UB i el seu grup. Pel que fa a les pràctiques per a estudiants de la UB, la Fundació Ulls del Món establirà una llista d’àrees on es poden fer pràctiques i el nombre de places per a cadascuna. Les dues entitats també col·laboraran en el foment del

voluntariat i s’estudiarà la creació de grups de recerca mixtos per a projectes d’interès comú. La UB canalitzarà la participació en totes aquestes activitats principalment a través de la Fundació Solidaritat UB. El conveni estableix la creació d’una comissió mixta entre les dues entitats, alhora que preveu la signatura de futurs acords específics per a les activitats sorgides arran d’aquest conveni marc.

Conveni amb l’Abadia de Montserrat

l rector de UB, Joan Tugores, i l’abat del Monestir de Montserrat, Josep Maria Soler, van firmar el dimecres 3 de desembre un conveni marc destinat a iniciar intercanvis científics, acadèmics i tècnics, especialment en les àrees d’humanitats, entre les dues institucions. La signatura es va fer en el marc d’un acte

al Paranimf de la Universitat, el qual va incloure les actuacions de l’Escolania de Montserrat i l’Orquestra de la UB. El conveni estableix que les dues institucions cooperaran en activitats acadèmiques, de recerca i de restauració de documents i obres d’art de l’Abadia. Entre les de tipus acadèmic hi ha la realització

de cursos, conferències, seminaris i jornades. Es tracta d’activitats que equivaldran a crèdits de lliure elecció i que es faran en espais oferts per l’Abadia. Respecte a la recerca, es promourà l’intercanvi d’especialistes i les dues entitats podran crear grups d’investigadors conjunts. L’Abadia també facilitarà l’accés als seus espais i documents a professors i especialistes de les dues institucions per tal que portin a terme tasques investigadores. Pel que fa la restauració de documents i obres d’art de l’Abadia, les dues entitats crearan grups de treball. Es podrà acordar la participació en aquests grups d’estudiants de la UB, per exemple de Belles Arts o de Biblioteconomia, en forma de pràctiques d’estudiants en empreses i institucions externes a la UB. Per part de l’Abadia, va firmar el conveni la Fundació Abadia de Montserrat 2025, institució de caràcter cultural que articula, organitza i sosté activitats per a la promoció i difusió de la cultura que es genera a l’entorn de l’Abadia de Montserrat.

La Biblioteca obre al públic el fons de l’Editorial Mateu

l dijous 6 de novembre va tenir lloc a la Biblioteca d’Humanitats l’acte de recepció del fons complet de l’Editorial Mateu dins la Biblioteca de la UB. D’aquesta manera, i per primera vegada, la BUB podrà oferir a tothom el catàleg sencer d’una editorial. El fons es compon de més d’un miler de títols. Ara fa un any, la BUB va rebre de la vídua de l’editor Mateu el fons de l’editorial, fundada el 1945. El llegat constitueix el fons

sencer d’una editorial barcelonina que va existir durant més de trenta anys i amb una vida intensa. A més dels llibres publicats, el fons conté tota la documentació que va generar aquesta editorial: originals publicats i altres que mai no es van editar, exemplars censurats, fotografies i gravacions, contractes, correspondència, retalls de premsa, ressenyes i crítiques, així com originals de les il·lustracions. Un material imprescindible per poder estudiar millor la

història de l’edició, de la impremta, del disseny gràfic, de la difusió del llibre, de la cultura a Catalunya i a Espanya durant la postguerra i de la repressió i la censura franquista En ocasió de l’acte d’obertura d’aquest fons s’ha preparat una publicació en la qual es recopilen uns articles com a punts obligats de partida dels diversos estudis que caldrà fer sobre aquesta col·lecció i sobre la suggestiva i polifacètica personalitat de l’editor Francesc Mateu.

actualitat

Primer concert de la Camerata de l’Orquestra Universitat de Barcelona

l 29 de gener va tenir lloc al Paranimf el primer concert de la Camerata de l’Orquestra Universitat de Barcelona (OUB), una secció creada per un grup d’intèrprets d’instruments de corda de l’OUB. El programa del concert va incloure obres d’A. Corelli, S. Barber, A. Vivaldi i A. Borodin. Els integrants de la Camerata són Beatriz Bello, Sheila Puig i Carlos

Serna (primers violins), Susana Vervelló, Carlos Montfort i Ariel Vila (segons violins), Albert Flores, Eugènia Iborra, Lorena López (violes) i Daniel Fígols i Alena Tryhubkina (violoncels). El director de l’OUB, Carles Gumí, explica que l’Orquestra potencia la creació de seccions com aquesta Camerata, que puguin actuar al llarg del Cicle de Música a la Universitat.

Nova web sobre Ramon Llull

ls professors del Departament de Filologia Catalana Lola Badia i Albert Soler, amb el suport tècnic de la Unitat de Suport a la Docència de la UB, han desenvolupat una pàgina web divulgativa sobre Ramon Llull. La nova web de lliure accés Qui és Ramon Llull? ofereix diverses possibilitats d’adquisició d’informació sobre el gran pensador mallorquí: des d’una presentació molt succinta del personatge, fins a una selecció de 19 de les seves obres més representatives, passant per diverses pàgines relatives al context cultural que li és coetani, sobre els falsos Llulls que han circulat al llarg de la història i una selecció iconogràfica representativa. Per l’amplitud i qualitat dels continguts que s’hi presenten, aquesta web està cridada a ser la pàgina divulgativa de referència sobre Ramon Llull a la xarxa. Està concebuda com un complement de la Base de

Dades Ramon Llull de la UB, amb voluntat de difondre informació rigorosa entre els seus usuaris no-especialistes. Cal tenir en compte que, des de febrer de 2002, la Llull DB ha rebut 30.000 visites. La Llull DB és un instrument bibliogràfic electrònic concebut per ordenar, sistematitzar i facilitar la consulta exhaustiva de tota la informació referent a l’extensa producció del beat mallorquí o a l’encara més extensa obra que li ha estat atribuïda al llarg del temps. La concepció i el disseny de la web Qui és Ramon Llull? faran que esdevingui una eina docent molt útil per als cursos de literatura medieval que ofereix el Departament de Filologia Catalana, com també en altres àmbits.

web: http://estel.bib.ub.es/ ramonllull/index.htm

Màster en Agricultura Biològica pioner a l'Estat El Màster en Agricultura Biològica de la UB, dirigit pel professor Francesc X. Sans, del Departament de Biologia Vegetal, pioner i únic en tot el panorama universitari de l'Estat, arriba enguany a la cinquena edició. Les seves línies estratègiques són dissenyar models de gestió agrària més respectuosos amb el medi ambient amb l'objectiu d'harmonitzar la producció agrària, la conservació dels recursos naturals, el desenvolupament del món rural, la qualitat dels productes agrícoles i la seguretat alimentària. El màster està organitzat amb la col·laboració de la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica i l’Associació Vida Sana i s’estructura en un programa semipresencial. L’agricultura biològica és un sector amb una ràpida evolució al país. Actualment, hi ha prop de 700.000 hectàrees i 17.000 productors. L’agricultura ecològica té com a base l’agroecologia, una disciplina científica nascuda a mitjan segle XX. A Catalunya , el passat mes de novembre es va constituir la Xarxa Temàtica en Agricultura Ecològica, dirigida pel professor Francesc X. Sans, en la qual participen experts de la UB, la UAB, la UPC, el CSIC, la UdL, l’IRTA, el CREAF i la UIB.

El Campus de l’Alimentació col·labora amb Ona Catalana Des del principi d’aquest curs, el Campus de l’Alimentació de la UB ha obert una col·laboració setmanal amb el programa "Accents" d’Ona Catalana, que dirigeix i presenta la periodista Neus Bonet. Tots els dilluns, especialistes dels diferents grups de recerca de la UB que formen part de la xarxa tenen una intervenció davant dels micròfons d’Ona Catalana per parlar d’un tema relacionat amb la seva especialitat a l’entorn de la nutrició. El programa "Accents" es pot seguir tots els matins, entre 8 i 12 hores, a la xarxa d’emissores d’Ona Catalana.

actualitat

La història d’un poblat ibèric en una exposició

ls mesos de novembre i desembre es va poder visitar, al vestíbul de la Facultat de Geografia i Història, l’exposició “Ara fa 2.600 anys…”, que va tenir com a comissari Francisco Gracia, professor del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, amb la col·laboració de David Garcia i Isabel Moreno, membres del Grup de Recerques en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la UB.

Es tractava d’un recorregut, al llarg de 13 plafons, per la història d’un petit enclavament comercial fortificat a Sant Jaume d’Alcanar, que dominava la desembocadura del riu de la Sénia durant la primera edat del ferro. L’exposició, finançada totalment per la Facultat de Geografia i Història, vol ser la divulgació didàctica de set anys de campanyes d’excavació dirigides per la UB. L’excavació del poblat ibèric de la Moleta del Remei, també situat dins el terme municipal d’Alcanar i dirigida pel professor Gracia, ha representat en el darrer any més de 10.000 visitants al poble. Es tracta del jaciment d’aquella època més important de Catalunya, i les restes trobades, per la quantitat i la qualitat, han estat sorprenents. Destaquen gairebé 500 pesos de telers, que corroboren el fet que es tractava d’una autèntica “colònia fabril” protohistòrica, dedicada a la producció tèxtil de manera gairebé industrial. Així mateix, les peces d’origen fenici representen més del 20% del total (mentre que en la majoria de jaciments no depassa el 2%), fet que ens evidencia la importància que tenia l’intercanvi comercial. Després de la UB, l’exposició es podrà veure a la Universitat de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona.

Homenatge a Ramon Sugranyes de Franch

l 24 de novembre el Paranimf de la Universitat de Barcelona va acollir un homenatge cívic i institucional al professor Ramon Sugranyes de Franch (Capellades, Anoia, 1911), difusor des de l’exili de la llengua i la cultura catalanes i també un dels seglars que més ha participat en els debats de l’Església catòlica actual. En l’acte, convocat per 14 entitats i que va rebre més de 40 adhesions personals i d’entitats, hi van intervenir, entre altres, Joan Tugores, rector de la Universitat de Barcelona, Joan Rigol, l’aleshores president en funcions del Parlament de Catalunya, Joan Carrera, bisbe auxiliar de Barcelona, i l’historiador Hilari Raguer. L’acte es va cloure amb un parlament del mateix professor Sugranyes i una actuació de la coral de la seva localitat

natal, Capellades. Les catorze entitats que van convocar l’acte són l’Abadia de Montserrat, l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, Foc Nou, l’Editorial Claret, la Fundació Joan Maragall, l’Institut Internacional Jacques Maritain, Justícia i Pau, el Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians de Catalunya i les Illes (MUEC), Qüestions de Vida Cristiana, Pax Romana Internacional i els seus membres de Catalunya, Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, Grup de Juristes Roda Ventura i Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona. En l’acte, també hi van col·laborar la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, i es van rebre adhesions de diverses personalitats civils i eclesiàstiques i d’entitats civils.

La Facultat de Belles Arts mostra l'obra dels seus estudiants La Facultat de Belles Arts es va transformar del 6 al 20 de novembre en un espai expositiu per a obres d'alumnes de quart curs del centre. Es tractava de la mostra que, amb el nom de “Sense títol 2003”, celebrava la segona edició, amb la voluntat de ser una plataforma de comunicació dels joves creadors amb el món artístic i professional. Durant el període de l’exposició es van celebrar diversos actes, com la conferència de Josep Manuel Rueda, director del Museu d’Art de Girona, i la presentació, el 20 de novembre, de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya.

Els professors Ricard Vinyes i Manel Riques, comissaris de la mostra “Les presons de Franco” El Museu d’Història de Catalunya ofereix fins al 12 d’abril l’exposició “Les presons de Franco”, els comissaris de la qual són Ricard Vinyes i Manel Risques, professors del Departament d’Història Contemporània. L’exposició mostra per primera vegada a l’Estat espanyol la cara més fosca del franquisme: la presó com a destí final dels opositors al règim i com a instrument de control social, i el drama humà dels presos i de les seves famílies. Entre els anys 1939 i 1977 el règim franquista va fer de la presó una peça clau de la repressió de la ciutadania i va aplicar de manera sistemàtica el càstig i la tortura contra la discrepància política. Prop de 300.000 persones –homes, dones i els seus fills– omplien les presons espanyoles. Les presons de Franco van tenir una finalitat: doblegar els dissidents capturats i transformar-los la vida, desposseint-los de tot i negant la seva condició de presos polítics, especialment en el cas de les dones. Els comissaris de l’exposició l’han dividida en sis eixos: “La victòria”, “Els camins de la presó”, “La tortura”, “L’univers penitenciari”, “Extramurs” i “Amnistia, memòria, història”.

actualitat Cóm Cómfunciona funcionaelel món món Pascual Segura Director de Centre de Patents (UB)

Aquest article ha estat publicat a El Periódico de Catalunya el dia 2 de novembre de 2003.

“¡Això ho has de patentar!” Les patents només protegeixen les invencions i els seus models d’utilitat 10 o 20 anys, però no la propietat intel·lectual o industrial, i, segons les circumstàncies, poden reportar beneficis o pèrdues

ISMAEL CARRILLO

uan a algú se li acut alguna cosa que sembla nova i útil, sempre surt aquell que li aconsella: “¡Això ho has de patentar!” I possiblement també sortirà aquell que li digui: “¡No ho patentis! Després vindria una altra persona que ho canviaria una mica i et copiaria sense que la patent et serveixi per a res”. I els dos punts de vista són certs, depenent de les circumstàncies: patentar tant pot significar un benefici econòmic com una pèrdua de temps i diners. Per molts el terme patent és sinònim de propietat intel·lectual i industrial, la qual cosa és incorrecta. Les patents –i els models d’utilitat, que concedeixen els mateixos drets però durant 10 anys en comptes de 20– únicament protegeixen invencions, és a dir, solucions tècniques amb aplicació industrial, que es defineixen (en les anomenades reivindicacions) com a entitats o productes (electromecànics, químics, farmacèutics, alimentaris, biològics...), o com a activitats, procediments o mètodes.

De les altres modalitats de la propietat intel·lectual i industrial, les més importants són: els drets d’autor i relacionats, que protegeixen durant molts anys les obres de creació (obres literàries o artístiques, programes d’ordinador, pàgines web, documentació publicitària...) sense que calgui registrar-les; les marques i els noms comercials, que, mentre es facin servir, protegeixen la distintivitat dels productes i serveis; els dissenys industrials, que protegeixen l’aparença o forma externa dels productes durant 20 o 25 anys; la protecció davant la competència deslleial, que protegeix automàticament dels actes contraris a la bona fe (engany, imitació de la presentació comercial, aprofitament de l’esforç aliè...), i els secrets industrials (know-how), que duren sempre que es mantinguin confidencials. A qualsevol persona que vulgui investigar o innovar, i especialment a qualsevol persona que fabriqui o vengui alguna cosa, li interessa tenir uns mínims coneixements sobre el tema de la propietat intel·lectual i industrial. I això per tres raons. En primer lloc, perquè la seva activitat industrial o comercial pot representar una infracció de drets anteriors de propietat intel·lectual i industrial d’altres persones, infracció que acostuma a implicar grans responsabilitats econòmiques i la paralització de l’activitat. En segon lloc, perquè, tenint cura d’evitar la infracció, pot treure molt profit imitant o inspirant-se en la propietat intel·lectual i industrial creada per altres persones, per exemple, trobant forats d’activitat no protegida i accedint a les patents per disposar de la millor informació tècnica existent, i fins i tot copiant directament una tecnologia patenta-

da o un disseny registrat un cop n’hagi caducat la protecció. I finalment, perquè la protecció de la seva pròpia propietat intel·lectual i industrial li permetrà gaudir d’avantatges competitius en el mercat, explotant-la en exclusiva o transferint- la a algú altre mitjançant la venda o una llicència. En relació amb la pròpia protecció, i per prendre la millor decisió respecte a la disjuntiva plantejada al principi, recomanem que tot allò que es pugui explotar en secret no es patenti i que es mantingui confidencial. Així mateix, que tampoc es patenti allò que, un cop patentat, no es pugui detectar que se n’està infringint la patent. Per obtenir una patent vàlida, la invenció no pot ser ni coneguda ni òbvia, per la qual cosa cal buscar prèviament els antecedents en bases de dades. Per obtenir una protecció eficaç contra la imitació, cal que la sol·licitud –memòria i reivindicacions– la redacti un expert en col·laboració amb els inventors. Per adquirir el dret de prioritat mundial, n’hi ha prou de presentar una primera sol·licitud espanyola (82 euros en concepte de taxes). Al cap d’un any es pot presentar una sol·licitud internacional o PCT (uns 2.000 euros de taxes) que permet esperar un altre any i mig abans de sol·licitar patents nacionals (EUA, Japó, Canadà...) o una patent europea. D’aquesta manera, amb únicament una inversió inicial relativament modesta, un individu o una petita empresa disposarà de dos anys i mig per avaluar les expectatives de negoci de la invenció i, si els interessa, buscar una transferència de tecnologia rendible. Per obtenir més informarció sobre el tema es pot consultar la pàgina web del Cidem de la Generalitat de Catalunya (www10.gencat.net/cidem/cat/serveisempreses/innoveu/patents) o la pàgina de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (www.oepm.es).

U Una col·laboració de:

UNIVERSITAT DE BARCELONA

la recerca

Inauguració del CREBEC, que incorpora el Laboratori de Nanobioenginyeria UB-UPC

a complexitat dels nous reptes de la recerca biomèdica ha dut a la necessitat de crear projectes enfocats de manera multidisciplinària, on físics, químics, informàtics i enginyers treballen juntament amb metges i biòlegs en un camp de recerca anomenat enginyeria biomèdica o bioenginyeria, que actualment condueix a un extraordinari progrés en els coneixements mèdics. En aquest context, el 15 de desembre es va inaugurar el Centre de Referència de Bioenginyeria de Catalunya (CREBEC), impulsat per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de coordinar les activitats de recerca multidisciplinària en enginyeria biomèdica que es duen a terme a Catalunya. L’acte, que va tenir lloc a l’Auditori del Parc Científic de Barcelona (PCB), va ser presidit pel conseller en funcions del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu MasColell. També hi van assistir el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Tugores, el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Josep Ferrer, i el director del CREBEC, Josep A. Planell. L’acte d’inauguració va comptar, a més, amb una ponència a càrrec del director de l’Institut de Bioenginyeria i Nanociència en Medicina Avançada de la Northwestern University, Samuel I. Stupp, que va

exposar el paper de la bioenginyeria i la nanotecnologia en la societat actual. Un dels camps de recerca que potencia el CREBEC és l’aplicació de les nanotecnologies a la biomedicina, una àrea d’estudi multidisciplinària coneguda com a nanobiotecnologia. La recerca en nanobioenginyeria del CREBEC se centralitza al Laboratori de Nanobioenginyeria UB-UPC, amb seu al PCB, que està cridat a ser un centre de recerca pioner en enginyeria biomèdica a escala nanomètrica. Nascut de la col·laboració entre la UB i la UPC, el Laboratori disposa de 20 investigadors i té com a finalitat promoure la recerca interdisciplinària des d’una òptica integradora dels aspectes de recerca bàsica i les aplicacions clíniques i industrials. Els seus objectius comprenen l’estudi de les estructures i les funcions molecular i cel·lular mitjançant micro i nanotecnologies i el desenvolupament de micro i nanosistemes. Dirigit pel catedràtic d’electrònica Josep Samitier, el Laboratori incorpora investigadors provinents del Centre Especial de Recerca en Bioelectrònica i Nanobiociència (CBEN) de la UB, de l’IDIBAPS i del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC, com també d’altres universitats o bé contractats mitjançant programes de reincorporació de doctors o de tècnics de recerca.

El PCB impulsa la recerca en neurocognició a Sant Joan de Déu El Parc Científic de Barcelona ha ampliat els seus àmbits d’investigació amb la ubicació, dins l’Edifici Docent de l’Hospital de Sant Joan de Déu, del Grup de Recerca de Neurociència Cognitiva (GRNC) –abans Speech Perception Production Bilinguism, SPPB– de la Universitat de Barcelona. La nova situació del GRNC és fruit d’un conveni de col·laboració signat entre el PCB i l’Hospital de Sant Joan de Déu amb l’objectiu de potenciar la connexió entre la recerca bàsica que es desenvolupa al PCB i la recerca assistencial de l’Hospital. En un futur, les accions de recerca entre els dos àmbits seran coordinades també amb l’IDIBAPS. Dirigit per la professora i investigadora Núria Sebastián, el GRNC és un grup de recerca del Departament de Psicologia Bàsica que treballa en el camp de la neurocognició. Les seves línies de recerca estan orientades als processos implicats en la percepció i la producció del llenguatge, amb especial èmfasi en la població bilingüe.

Acte d’inauguració del CREBEC amb l’aleshores conseller del DURSI Andreu Mas-Colell, flanquejat pel rector Joan Tugores i el rector de la UPC Josep Ferrer

20 20

la recerca

Investigadors de la UB reben la Medalla Narcís Monturiol El catedràtics de la UB Marià Alemany, Isidre Ferrer, Màrius Rubiralta i Joan Solà van rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic en un acte institucional celebrat l’1 de desembre al Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Premis Narcís Monturiol, instituïts el 1982 per distingir persones i entitats que han contribuït al progrés científic i tecnològic de Catalunya, van premiar 12 personalitats i dues institucions de tot l’àmbit català.

arià Alemany és catedràtic del Departament de Nutrició i Bromatologia i dirigeix el grup de recerca Nitrogen-Obesitat (NO), el qual desplega diferents línies d’estudi sobre l’obesitat, un greu problema de salut pública en molts països i amb una incidència cada cop més gran en la població infantil i adulta. Isidre Ferrer és catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Pa-

tològica i un destacat especialista en malalties neurodegeneratives, un ampli conjunt de patologies cada vegada més freqüents a les societats més avançades i que generen un alt cost sanitari, social i econòmic. És membre del grup de Neurobiologia Cel·lular i Molecular i del Centre Especial de Recerca de Neurociències de la UB. Màrius Rubiralta és catedràtic del Departament de Farmacologia i Química Terapèutica de la UB i director general del Parc Científic de Barcelona (PCB). És l’investigador principal del Grup de Peptidomimètics i Heterocicles Bioactius (BIOSYNER), amb seu al PCB. El premi reconeix la seva tasca docent i científica, especialment en l’àmbit de la síntesi de productes naturals i fàrmacs piperidínics, i l’esforç en el desenvolupament de polítiques innovadores i en l’estructuració i la coordinació de la recerca universitària. Joan Solà, que no va poder assistir a la cerimònia, és catedràtic del Departament

Els catedràtics Isidre Ferrer, Marià Alemany i Màrius Rubiralta.

de Filologia Catalana, i ha estat reconegut per la seva tasca de recerca sincrònica i diacrònica en la llengua catalana, per una persistent labor social de divulgació dels coneixements sobre aquesta llengua i, particularment, per la trajectòria en la direcció de projectes de recerca en equip.

La Marató de TV3 finança noves recerques en malalties inflamatòries La Marató de TV3 destinarà un total de 3.772.303 euros al finançament de 20 projectes de recerca biomèdica en l'àmbit de les malalties inflamatòries cròniques (la malaltia de Crohn, per exemple). A l'edició de la Marató 2002, s'hi van presentar 80 projectes, que han estat avaluats per 32 científics especialistes d'arreu del món. La gestió de l'avaluació l'ha dut a terme l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques. Pel que fa als grups de recerca de la UB i dels hospitals universitaris vinculats, els investigadors i projectes finançats a la Marató 2002 són els següents: ➤ Juan Aguilar Piera

Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, Facultat de Farmàcia Regulació dels nivells del factor activador de plaquetes com a factor etiològic en la malaltia inflamatòria intestinal 141.950 euros ➤ Fernando Albericio Palomera Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona-Parc Científic de Barcelona (IRBB-PCB) Disseny i síntesi de pèptids i peptidomimètics com a agents terapèutics amb capacitat antiinflamatòria. 179.750 euros ➤ Carme Caelles Franch Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, Facultat de Farmàcia Mecanismes d'interferència dels glucocorticoides amb les rutes de MAPK com a base de la seva acció antiinflamatòria. Potenciació de l'acció antiinflamatòria dels glucocorticoides actuals. 180.000 euros ➤ José Carlos Perales Losa Departament de Ciències Fisiològiques II, Facultat de Medicina

Noves estratègies de teràpia gènica per al tractament de la malaltia inflamatòria intestinal: la silenciació de l'expressió de TNF-alfa i la sobreexpressió d'interleuquina-10 359.744 euros (projecte compartit) ➤ Montserrat Núñez Juárez Hospital Clínic de Barcelona Qualitat de vida relacionada amb la salut en pacients amb artritis reumatoide en l'àmbit de Catalunya. 65.000 euros ➤ Josep M. Piqué Badia Departament de Medicina, Facultat de Medicina, IDIBAPSHospital Clínic de Barcelona Efectes dels antiinflamatoris no esteroïdals sobre el curs de la malaltia inflamatòria intestinal. Estudi dels mecanismes de susceptibilitat i desenvolupament d'eines diagnòstiques 358.534 euros (projecte compartit) ➤ Raimon Sanmartí Sala IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona Anticossos contra pèptids citrul·linats en l'artritis reumatoide de curta evolució: significació diagnòstica i pronòstica 244.080 euros (projecte compartit)

la recerca

Editat el ‘Mapa digital dels hàbitats d’Andorra’ El passat mes de desembre es va editar el Mapa digital dels hàbitats d’Andorra, un CD-ROM en format MiraMon amb mapes a escala 1:25.000, com a resultat del projecte finançat pel Centre de Biodiversitat de l'Institut d'Estudis Andorrans i dut a terme per l'equip coordinat per Josep M. Ninot del Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació del Departament de Biologia Vegetal de la UB.

s fonamenta en la llista d'hàbitats establerta al manual CORINE de la Unió Europea, i mostra la superfície andorrana repartida en 175 hàbitats diferents, catalogats en 103 unitats de llegenda o categories. Aquesta llista d’hàbitats andorrans inclou unitats de dimensions molt diverses, des de boscos i prats de superfícies extenses fins a comunitats d’herbes petites o hàbitats d’ambients rocallosos (roca nua, fissures, etc.). El mapa d’hàbitats d’Andorra és una eina bàsica per abordar la diagnosi, la gestió del territori i un millor coneixement del patrimoni natural d’Andorra. És un nou recurs de caràcter científic, tècnic i divulgatiu, del

màxim interès per a investigadors, gestors del medi natural i altres professionals relacionats amb l’estudi del territori, i facilitarà futurs treballs sobre biodiversitat del territori, distribució d’hàbitats, ecologia del paisatge, gestió del medi natural, impacte ambiental per l’acció humana, etc. Cal recordar que avui dia la primera causa d’extinció d’espècies al planeta és la pèrdua del seu hàbitat per la destrucció o l’espoliació econòmica; en aquest sentit, un bon nivell de coneixement de la riquesa dels hàbitats naturals és un primer pas per garantir-ne la preservació. Per editar el mapa, els experts han fet ús de documents cartogràfics i botànics sobre patrimoni natural d’Andorra, mapes geològics i forestals, i ortofotoimatges (fotografies aèries digitalment rectificades i georeferenciades), tant en color com en infraroig (IRC). En concret, l’ús de la fotointerpretació ha facilitat la compartimentació de la superfície en parcel·les homogènies o polígons. Cal afegir a tot això el treball de camp de l’equip, en les campanyes de 2000 a 2001, per identificar de forma precisa al camp els hàbitats que ocupa cadascun dels polígons. El CD-ROM, accessible també des de la xarxa (www.sigma.ad), inclou un glossari per facilitar la lectura dels textos, amb la terminologia específica relativa a territoris, formacions i comunitats, ambients, caràcters ecològics i zones biogeogràfiques. A més, es completa amb una sèrie de documents annexos per poder interpretar més fàcilment les dades (memòria explicativa, descripció dels hàbitats cartografiats, etc.). El mapa digital dels hàbitats andorrans forma part d’un marc més ampli de treball dels investigadors en l’àmbit de tot Catalunya, finançat per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu cobrir la cartografia dels hàbitats en el territori català. Tota aquesta línia de recerca en cartografia botànica la realitzen experts del Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació, dirigit pel professor Ramon M. Masalles del Departament de Biologia Vegetal i integrat al Centre Especial de Recerca de Biodiversitat Vegetal (CERBIV), al capdavant del qual hi ha el professor Josep Vigo.

Premi Claustre de Doctors Enrique González García, que signa com Enrique del Barco els articles científics, ha estat el guanyador del Premi Claustre de Doctors a la millor tesi doctoral per Efecto túnel resonante y coherencia cuántica en materiales mesoscópicos, dirigit pel catedràtic de Física Fonamental Javier Tejada. A més del primer premi, valorat en 4.000 euros, el jurat integrat pel rector Joan Tugores i els doctors J. Gaspar Lorén, Jaume Mascaró, Jesús González Merlo, Miquel Martínez, Joan-Francesc Pont, Lluís Revert, Joan Aguilar i José Manuel Parra, ha atorgat un accèssit valorat en 2.000 euros a la tesi Estudio teórico de nucleobases: implicaciones estructurales en ácidos nucleicos, d’Elena Cubero. El jurat també lliurarà un diploma de reconeixement als treballs de Luis Andrés Bredlow (El poema de Parménides, un ensayo de interpretación), Begoña Martínez (VIH y gestación. Prevalencia, factores asociados, evolución temporal de la epidemia y transmisión vertical) i Francesc Mitjans (Efecte dels antagonistes de la integrina α Vβ 3 en la progressió del melanoma i en l’angiogènesi tumoral).

‘Omnis cellula’, revista de divulgació científica La revista de divulgació científica en català Omnis cellula arriba ara a la quarta edició. És una iniciativa d’un grup d’estudiants de la Facultat de Biologia de la UB. És dirigida per Héctor Ruiz, doctorand del Grup de Virus Entèrics a la UB, la sotsdirectora és Begoña Vendrell, investigadora de l’ICM-CSIC, i l’equip editorial està constituït per estudiants de diversos ensenyaments i universitats dels Països Catalans (UB, UAB, UPF, UIB, UdG, UdL, URV). La versió digital de la publicació és consultable a (www.omniscellula.net/) D’altra banda, l’associació d’estudiants de la UB el Club de la Ciència va organitzar el novembre passat el I Simposi de Biologia. web: perso.wanadoo.es/tursiops

la recerca

Més de 8.800 milles nàutiques a bord del trencaglaç ‘Polarstern’

és de 8.800 milles nàutiques en aigües de l’Atlàntic Sud i del Mar de Weddell, a l’est de la península Antàrtica: aquest és l’itinerari del viatge del Polarstern, un trencaglaç de 118 metres d’eslora i 11.823 tones equipat per a la recerca en latituds polars, que va tornar el mes de gener passat a Ciutat del Cap (Sud-àfrica) després de dos mesos d’investigació en aigües del continent antàrtic. Un dels experts de l’expedició, dirigida per Wolf E. Arntz, de l’Institut per a la Recerca Polar i Marina de Bremerhaven (Alemanya), és Manuel Ballesteros, professor del Departament de Biologia Animal i expert en invertebrats marins (nudibranquis i opistobranquis), que ha participat amb Casey Debenham, de la Universitat de Fairbanks, Alaska, en un projecte d’ecologia química coordinat per Conxita Àvila, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, CSIC. Al començament del viatge, a l’illa Bouvet, al sud-oest del cap de Bona Espe-

rança, els experts van descobrir dues espècies noves d’opistobranquis (molluscs de la classe dels gasteròpodes). És una troballa de gran interès científic en la fauna bentònica –no gaire coneguda fins ara– de l’illa Bouvet, ben aïllada enmig de l’oceà, a 4.000 km de l’illa més pròxima. Es tracta d’un exemplar d’una nova espècie del gènere Doto, i de 12 individus del gènere Tritonia. Cal sumar a aquests resultats dues noves espècies d’opistobranquis, descobertes més endavant al mar de Weddell. En total, s’han obtingut unes 1.200 mostres biològiques de fauna bentònica de tots els punts de mostreig de la campanya, en profunditats de 100 fins a 1.500 metres. L’interval òptim per a l’estudi del bentos és la franja 200-400 metres. A l’oceà Antàrtic, l’ecosistema de més riquesa i biodiversitat en fauna bentònica es va trobar a 80 metres de profunditat, en un cim submarí (hilltop) estudiat per mitjà d’un robot submarí autònom. Durant la

Assaig de la professora Isabel Soler sobre l’imperi marítim portuguès

a professora de la Facultat de Filologia Isabel Soler ha publicat un extens assaig, El nudo y la esfera. El navegante como artífice del mundo moderno (El Acantilado, 2003), en el qual rememora la cursa marítima portuguesa dels segles XV i XVII i reflexiona sobre les seves conseqüències en la concepció del món construïda pels occidentals. Entre aquests segles, el món passa de ser un lloc ordenat a un univers indefinit i sense límits. Portugal sintetitza de manera absoluta aquest recorregut: des de la primerenca energia viatgera i expansionista del segle XV, fins a la decadència de l’època barroca al segle XVII. El nus i l’esfera són els dos símbols que l’autora tria per representar l’experiència marítima renaixentista portuguesa: el nus mariner, integrat com a

element decoratiu en l’estil arquitectònic del renaixement lusità, i l’esfera armil·lar, que neix d’aquestes navegacions i alhora les fa possibles. L’assaig reuneix en un tot la història, l’art, la literatura i l’antropologia per proporcionar una visió de conjunt dels viatges marítims d’exploració i descobriment del Renaixement, i les seves repercussions culturals i ideològiques. Isabel Soler (Barcelona, 1964) és traductora, entre altres, de Jorge Amado, Manuel Rui i Vergílio Ferreira. Ha dedicat diversos estudis a les lletres portugueses del Renaixement i actualment prepara l’edició i la traducció de quatre relats de naufragis extrets de la Historia trágicomarítima. A més, és col·laboradora de diferents revistes literàries, com ara Cuadernos Hispanoamericanos.

El Polarstern a la banquissa de gel. Foto: Manuel Ballesteros

campanya, part de les mostres es congelen per practicar estudis d’ecologia química, mentre que les altres, conservades en formol o alcohol, són el material dels estudis taxonòmics. A més del treball de camp a bord, durant l’expedició científica el Polarstern també va proveir d’equipaments i material la Neumayer Station, una base científica de bandera alemanya, soterrada dins la banquisa a l’àrea nordoriental del mar de Weddell.

Congrés sobre teoria de cordes i supergravetat Més de 200 experts van participar al Congrés sobre Teoria de Cordes, Supergravetat i Camps Gauge, el mes de gener, a la Facultat de Física, amb el suport de la UB, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i el programa Research Training Networks (RTN) de la Comissió Europea. Va ser una iniciativa de la xarxa europea Estructura quàntica de l’espai-temps i naturalesa geomètrica d’interaccions fonamentals del Research Training Networks, en què participava el Grup de Física d’Altes Energies, dirigit a la UB pel catedràtic Joaquim Gomis. La teoria de cordes és l’única opció per dissenyar una teoria unificada per descriure tots els fenòmens originats per les quatre forces fonamentals de la natura (gravitacional, electromagnètica, interacció forta i dèbil).

la recerca

El correu electrònic revela l’estructura informal de les organitzacions socials

cles entre individus, els quals donen lloc a ’anàlisi del flux del correu electrònic comunitats informals, superposades a les aporta informació útil per identificar els formals, i que són clau en totes les organivells organitzatius d’un col·lectiu social nitzacions. –comunitats, grups i fins i tot individus– i també és una eina per millorar-ne la gestió, ja que facilita la reorganització d’unitats i el L’algoritme de Girvan-Newman seguiment dinàmic de l’evolució de canvis En la investigació per triar el flux d’informaestructurals. Aquestes són algunes de les ció d’interès per a l’organització s’eliminen conclusions de la recerca en el camp d’anàels missatges unidireccionals, les llistes de lisi de xarxes socials, publicada a Physical distribució, les trameses publicitàries i Review E per Albert Díaz-Guilera i Leon l’spam o junk-mail, i s’hi aplica l’algoritme Danon, del Grup de Física de Girvan-Newman per dels Sistemes Complexos identificar comunitats, el (UB), i Francesc Giralt, qual permet esbrinar rutes Roger Guimerà i Àlex Area través dels milers de nas, del Grup de Fenòmens nodes. Fent ús d’un softde Transport (URV). ware de visualització de L’estudi presenta un progràfics s’obté un arbre Figura de la xarxa de correu cediment nou per monid’estructura binària –amb de la URV torar el flux de correu un nucli de 1.133 nodes–, electrònic en una organitque és una imatge del flux zació social. Més concretade la comunicació a la ment, se centra en l’anàlisi URV. Cada node és un de la xarxa de correus usuari de la xarxa i cada electrònics de la URV, amb enllaç un intercanvi efectiu 1.700 usuaris, que són prode correus; els colors fessors, tècnics, personal representen afiliacions a administratiu i estudiants diferents unitats de la UniFigura de la xarxa un cop de màster i doctorat. En versitat. aplicat l’algoritme conjunt, els autors han reviCom a resultat d’això, la sat el flux de correu durant figura és un reflex de els tres primers mesos de 2002, en què hi l’estructura formal de la Universitat i també va haver 1.135.818 missatges enviats. revela de quina manera s’estableixen els lliAvui dia, l’intercanvi de missatges gams que donen lloc a les comunitats consielectrònics és un valuós indicador de la derades informals (departaments, grups de comunicació entre els treballadors a recerca, etcètera). l’empresa. La xarxa de correu electrònic L’estudi empra una metodologia innovadoes construeix partint del conjunt de nodes ra, aplicable a anàlisis més àmplies de xar(usuaris), entre els quals apareix un enllaç xes en general, i més eficient per detectar i quan s’intercanvien un missatge (comuniobtenir informació de l’estructura organitzacació bidireccional). A totes les xarxes tiva informal en tot tipus d’organització. socials hi ha comunitats, és a dir, grups Segons els autors, les estructures informals d’individus amb un major grau de cohesió. també podrien seguir un patró d’optimització En el cas del correu electrònic, això es tradels recursos al sistema, una hipòtesi que dueix en un grup d’usuaris amb més flux obre nous horitzons per comprovar si és un d’informació. Amb tot, la idea de comunitat comportament de caràcter universal i per va més enllà de l’estructura de grups conèixer l’evolució autoorganitzada dels sisaïllats i té un important component d’escatemes al llarg del temps. la. A la universitat, les comunitats s’identiMés informació: fiquen pels nivells organitzatius en què galadriel.ffn.ub.es/catala.html s’estructuren, però també hi ha altres vin-

24 24

Publicat l’últim volum sobre el Mont Testaccio S’ha publicat el tercer volum d’estudis sobre el Mont Testaccio dins la col·lecció “Instrumenta” del Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial en l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC), obra del catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB José Remesal i del professor emèrit de la Universidad Complutense José M. Bláquez. Es tracta del catorzè volum d’aquesta col·lecció, iniciada ara fa deu anys i única en l’àmbit universitari espanyol. Oberta a totes les llengües, té previst publicar aviat una monografia en francès, mirant d’arribar als setze volums abans que acabi l’any. En paraules del professor Remesal, “en aquests deu anys hem aconseguit ser l’única col·lecció espanyola de referència internacional; ara el nostre objectiu és assolir l’autofinançament”. El Mont Testaccio és un turó artificial situat als afores de l’antiga Roma, format per deixalles d’àmfores que hi van ser abocades durant el període d’August i fins a la meitat del segle III dC.

Estudiants de batxillerat fan pràctiques als laboratoris de física i química La tercera edició de les jornades Fem Química al Laboratori es va celebrar a la Facultat de Química els passats gener i febrer. Provinents de 54 centres de batxillerat, 1.200 alumnes van participar-hi, i van treballar diversos aspectes de la Química fent ús de recursos no sempre al seu abast als centres de secundària. També durant el mes de gener, la Facultat de Física va organitzar la primera edició dels Experiments de Física per a Estudiants de Secundària. Hi van participar 150 alumnes de cinc centres de batxillerat: en grups reduïts, manipulen directament els materials, sempre a partir de les indicacions dels professors. Els cursos per a estudiants a Química i Física són una iniciativa de l’equip deganal de cada facultat amb el suport del Vicerectorat d’Estudiants.

la recerca

Editat el primer catàleg de motllos de dents d’homínids d’Europa i Àfrica S'acaba de publicar la primera edició del Catàleg de motllos de dents d'homínids de la UB, editat pel professor Alejandro PérezPérez, del Departament de Biologia Animal, expert en l'estudi de les microestriacions dentàries en homínids fòssils. Les dents són les estructures anatòmiques més abundants i més ben conservades del registre fòssil, i moltes recerques actuals aborden l'estudi de l'evolució biològica i social dels homínids mitjançant l'anàlisi de les peces dentals del registre paleontològic.

l catàleg és el resultat del treball d'un ampli equip investigador i recopila més de 5.000 motllos de dents d'homínids plioplistocènics d'Europa i Àfrica, dipositats a la UB. Es tracta d'una col·lecció única a tot Europa: són motllos de dents a escala real, fets amb resines epoxi d'alta resolució a partir de peces originals de col·leccions d'arreu del món, procedents de museus i institucions de prestigi, com l'American Museum of Natural History i la Smithsonian Institution (Estats Units), The National Museums of Kenya (Kenya), The Natural History Museum (Regne Unit), etc. La col·lecció, que inclou "Homínids i pri-

mats antropoides", és una eina al servei de tota la comunitat científica que estudia els orígens humans, i recull la gran variabilitat morfològica de les peces dentàries a fi d'aproximar-se a la biologia dels avantpassats de l'espècie humana. En el cas dels homínids fòssils, a més de l'ampli registre de peces d'Homo habilis, Homo erectus, Australopithecus boisei, Australopithecus afarensis, Australopithecus africanus, Homo sapiens sapiens, etc., al catàleg hi ha dades sobre geologia, estratigrafia i datacions de jaciments que són emblemàtics en la història de les descobertes en paleontologia humana. L'esmalt dentari és el teixit més mineralitzat del cos humà, i és un material de gran resistència i duresa. L'estudi de les peces dentals és un indicador d'interès taxonòmic i especialment del tipus de dieta, els patrons de conducta (adquisició d'aliments, caça, etc.) i l'estat de salut dels grups socials. Quant a l'origen i l'evolució de l'espècie humana, estudiar la dentició és cabdal per conèixer millor l'adaptació ecològica i cultural, la reconstrucció de paleodietes, l'estudi dels canvis de patró econòmic caçadorrecol·lector a agricultor, etc.

En l’elaboració del catàleg també han participat Daniel Turbon, catedràtic del Departament de Biologia Animal, i Jordi Galbany, Laura Mònica Martínez, Olga Hiraldo,Vanesa Espurz, Ferran Estebaranz, María Sousa, Helena Martínez, Àngel María Medina, Mireia Farrés, Anna Bonnín i Cristina Bernis. El volum s’ha publicat amb el suport de la UB i el Centre Especial de Recerca en Primats. Estudis en Evolució Morfològica, Molecular i Conducta Adaptativa.

Millora de la productivitat de la recerca en ciència regional

a UB s’ha situat durant els darrers anys entre les 50 primeres institucions mundials en la disciplina de la ciència regional, segons un estudi del Grup d'Anàlisi Quantitativa Regional (AQR) de la UB, dirigit pels professors M. Artís i J. Suriñach. Segons els investigadors d’AQR, aquesta dada cal relacionar-la amb les publicades a la revista Papers in Regional Science, dins un especial amb motiu del 50è aniversari de la Regional Science Association International, que indiquen que Barcelona és la ciutat amb institucions amb un nombre més elevat de publicacions en ciència regional. En l’estudi d’AQR, signat pels investigadors Jordi Suriñach, Juan Carlos Duque,

Raúl Ramos i Vicente Royuela, s’examinen els autors, les institucions i els països més productius en recerca en ciència regional i urbana des de 1991 fins a 2000, fent servir com a dades els articles publicats a nou revistes de reconegut prestigi en aquest àmbit. En els resultats de l’estudi del grup AQR, s’observa que la UB ha passat a situar-se entre les 50 primeres institucions en productivitat científica en ciència regional, d’un total de més de 1.000 centres d’investigació a escala mundial. Si s’utilitza, per exemple, com a criteri el nombre de pàgines publicades (després d’un procés d’estandardització de les

mides d’una pàgina en les diferents publicacions), la UB ocupa la posició 38. La Universitat de Barcelona és la que ha experimentat en el període 1996-2000 un increment més elevat de productivitat juntament amb la de Hong Kong i la de Saragossa. Les universitats que ocupen les primeres posicions en recerca regional i urbana són la Universitat de Glasgow, la Universitat d’Illinois, la Free University d’Amsterdam i la Universitat de Gal·les. La ciència regional es pot definir com la confluència de diferents disciplines (com per exemple l’economia o la geografia) per a l’estudi d’un territori i per al seu desenvolupament harmònic i equilibrat.

l’entrevista

Javier Tomeo

(Dret, 1954)

“Estudiar Dret et dóna un llenguatge clar” Text: Núria Quintana Fotos: J.M. Rué

l’entrevista

Javier Tomeo Estallo (Quincena, Hosca, 1932) va cursar Dret a la UB de 1949 a 1954 i després va estudiar a l'Escola de Criminologia d'aquesta universitat. És un dels escriptors espanyols més traduïts i amb una major projecció internacional. Entre els seus títols figuren El castillo de la carta cifrada, Amado monstruo, Preparativos de viaje, El cazador de leones, La ciudad de las palomas, El crimen del cine Oriente, Historias mínimas, Cuentos perversos o La mirada de la muñeca hinchable. Va ser el guanyador, el 1999, de la primera edició del Premi Sent Soví de literatura gastronòmica, convocat per la UB i Freixenet, amb l’obra La rebelión de los rábanos.

Els textos de Javier Tomeo han estat adaptats i portats als escenaris per actors i directors de primera línia, com és el cas, per exemple, de les representacions a càrrec de Josep Maria Pou d’Amado monstruo, El gallitigre o El cazador de leones. S’han estrenat textos seus en diferents països. Per exemple, al Théâtre de l’Odéon, a La Comédie i al Théâtre de la Colline de París. Per què va estudiar Dret? Dret és una carrera meravellosa, que serveix per a moltes coses, encara que no arribis a exercir com a advocat. Serveix per a tot; és una base de partida, un punt de llançament. Crec que un llicenciat en Dret és una persona capacitada, si s’aplica i té talent, per escollir qualsevol camí professional a la vida: dirigir una empresa, escriure un llibre, fer cinema… el que sigui. Dóna una base cultural molt àmplia. Des del punt de vista de l’escriptor, la lectura de textos jurídics et dóna un llenguatge clar, t’ensenya a conèixer el valor de la paraula. A partir d’un adjectiu pot prosperar una demanda. Quan jo vaig estudiar, la Universitat, en el fons, encara estava reservada a poca gent. I era molt difícil obrir-se camí exercint la carrera de Dret. Era un problema de resistència; quan no eres fill d’un advocat, no pertanyies a una família de juristes, havies d’aguantar uns anys durs, difícils, per poder fer carrera.

Recorda alguns dels seus professors? D’alguns, en tinc un record inesborrable. Entre tots recordo Juan Iglesias Santos, catedràtic de Dret Romà. Hi havia Enrique Luño Peña, que era una persona afable, Octavio Pérez-Vitoria, de Dret Penal i director de l’Escola de Criminologia. També hi havia professors que no tinc el menor desig de recordar, perquè eren uns presumptuosos, uns classistes. Abominables des del punt de vista pedagògic. En tot aquest temps els arbres dels patis de Lletres i Ciències han crescut molt, s’han fet molt poderosos, i en canvi els homes han desaparegut o han envellit. I la vida fora de l’aula? Fora de l’aula hi havia el bar, on passàvem hores i hores i s’hi aprenien moltes coses. Per a mi era més entranyable que el bar d’avui, hi havia menys gent, un cambrer simpatiquíssim que es deia Juanito… Era un temps en què no es podia entrar sense corbata a l’aula, no es podia fer manetes als bancs del jardí o t’exposaves que t’esbronquessin o t’expulsessin. Ens refugiàvem a la Universitat de les persecucions de la policia quan hi havia manifestacions. Les coses que han passat des d’aleshores en aquest país i en aquesta universitat són positives en un percentatge aclaparador. Però tampoc podem renegar absolutament d’aquells temps encara que només sigui perquè érem joves. Per què va continuar els estudis amb Criminologia? Jo aleshores començava a escriure, tenia a dins el rosec de la literatura. Vaig pensar que aquesta carrera em podia ajudar a escriure, perquè són uns ensenyaments

“A mi, la criminologia em va obrir les portes d’un món màgic” que tracten de descobrir els ressorts més profunds del comportament humà. A mi, la criminologia em va obrir les portes d’un món màgic. Recordo l’increïble i meravellós doctor Sarró, catedràtic de Psiquiatria Forense. El doctor Pérez-Vitoria era

extraordinari i s’aprenia molt amb ell; a part d’aprendre ciència, s’aprenia com explicar-la. Quin tipus de literatura li interessa? Ser retòric és el gran defecte de la literatura espanyola. Cal fer una literatura que digui coses, si no se’ns morirà. Una novel·la més concisa, practicar l’economia del llenguatge, dir coses, no paraules. I aconseguir que la paraula tingui un valor en si mateixa, que sigui transparent, que suggereixi móns. Un crític francès deia que els escriptors espanyols eren oradors que escriuen. Donem massa importància al so. I també crec que seria hora que deixéssim de recolzar-nos sempre en la Guerra Civil i la postguerra. Abans parlaven els mateixos combatents, després els fills, ara ja són els néts. S’ha d’anar a una literatura essencial. A mi el que m’interessa és l’home. Sobretot m’interessa el territori de

l’entrevista

l’home, que també és una mica producte de la circumstància. Hi ha uns problemes socials recurrents a les seves obres, com la incomunicació. Avui dia és molt difícil dialogar, comunicarse. Això en una època en què la tecnologia ens permet comunicar-nos amb tot el món per videoconferències, satèl·lit… I després hi ha aquesta lluita per passar

“La literatura ens ha

Això és el que jo intento reflectir, d’una forma una mica arquetípica, en les meves novel·les i personatges. Per això les entenen a Polònia, Alemanya, Suècia, Estats Units… Jo plantejo la situació d’un home enfrontat a una sèrie de problemes que ens són comuns. Aquesta és la meva pretensió. Els meus llibres no són fàcilment accessibles al lector, però tinc bons lectors. Jo crec que la literatura ha de servir per a alguna cosa més que per passar l’estona. La literatura ens ha de conscienciar i no tots els lectors estan en condicions de sentir-se motivats o conscienciats.

de conscienciar i no tots els lectors estan en condicions de sentir-se motivats” davant de l’altre. Vivim en un règim de competència, som molts nàufrags i hi ha pocs salvavides. Aquest lluita sobre qui té més diners, qui té el millor cotxe… Tot això va generant molts traumes. Hem fomentat una societat dividida entre triomfadors i aspirants o fracassats.

Com va començar l’adaptació dels seus textos al teatre? Va haver-hi un periodista de Libération que llegint Amado monstruo va fer una crítica on deia que la veia com una novel·la adaptable al teatre. Vaig tenir la sort que ho va llegir el director del Centre Dramatique National Languedoc-RoussillonMontpellier, Jacques Nichet, li va interessar i ho va posar en marxa. Va contractar uns actors meravellosos i el muntatge va ser un gran èxit. Com a autor, quan veus el text a l’escenari et sorprèn. Primerament no em preo-

El salt de Javier Tomeo Quan Javier Tomeo era un jove estudiant, li agradava fer servir les llargues cames per saltar per sobre de l’estany que hi ha al mig del Claustre de Lletres, a l’edifici de la plaça de la Universitat. Ara és un senyor de més de seixanta anys que es mira el mateix estany i fa un gest com si hagués de tornar-lo a saltar, preguntant-se potser si els anys acumulats encara li permetrien superar d’un bot aquell metre i escaig d’aigua. És un dels salts de Javier Tomeo, com el de renunciar a la feina en una multinacional per dedicar-se a la literatura, el de deixar Barcelona per anar a “fer de prehippy un temporada a Londres”. O com el salt dels pantalons grisos a uns mitjons de color viu.

cupava gaire el que podia passar, però quan vaig veure l’assaig final em vaig quedar fascinat. Em vaig sentir important, una mica com un demiürg que havia donat vida a dos personatges, dos éssers de carn i ossos. No en totes les adaptacions, però, es produeix aquesta simbiosi. I l’adaptació al cine en el cas d’El crimen del cine Oriente? Les meves novel·les succeeixen en un espai tancat, gairebé en un temps real, no hi ha acció, sinó que tenen molt de diàleg. Això fa que els directors de teatre s’hi sentin provocats. El cinema és una altra història. En el cas d’El crimen del cine Oriente, Pedro Costa em va convidar a fer un guió. Jo no sé fer guions i vaig escriure un diàleg. Al final, es va fer una pel·lícula que està molt bé, però no s’assembla gens a la meva novel·la. Tinc una novel·la, Preparativos de viaje, que casualment ha interessat ara dos directors de cinema, l’un a França i l’altre a Espanya. Veurem què passa. Potser avui amb la tecnologia avançadíssima que tenen els cineastes poden fer el que jo proposo al llibre. Però fa uns anys era impossible, una ciutat plena de coloms que van caminant pel carrer, sense volar… En tot cas, les adaptacions del seus textos al teatre l’han fet popular Vivim una època de civilització audiovisual. Avui dia el que transcendeix a la massa és allò que es veu o s’escolta. A Espanya hi ha grandíssims lectors, però són pocs. Llegir exigeix cert esforç intel·lectual i hi ha molta gent que no està per la feina. En passar els meus textos al teatre, la gent va començar a sentir una gran curiositat. Va ser una mica com a la ventafocs: la vareta màgica del teatre va convertir la carbassa de la literatura (per cert, la carbasssa no deixa de ser una fruita esplèndida) en una “carrossa”. He estrenat en els millor teatres d’Europa dins aquest teatre intimista, de diàleg. El teatre és fascinant, però un teatre de diàleg, un teatre intel·ligent. No un de gran espectacle pensat per guanyar diners, sinó un teatre intimista. I la televisió? La televisió és un problema general, que és a tot arreu. És una font d’ingressos que s’ha convertit en un instrument tan vil, tan oportunista, tan brut…

l’entrevista “El teatre és fascinant, però un teatre de diàleg, un teatre intel·ligent” Menjar és important, preocupa molt la gent, sobretot els qui no tenen ni un rosegó per distreure la gana. I també és una via d’accés a l’ésser humà. Quins són els seus escriptors de referència? Jo m’assemblava a Kafka abans d’haverlo llegit, com deia el novel·lista i crític Julio Manegat. Poe m’agrada molt, el norueg Hamsun… La llista seria llarga.

Vostè va guanyar la primera edició del Premi Sent Soví de literatura gastronòmica. Com va anar aquella experiència? D’una banda, a mi sempre m’ha interessat molt la vida i miracles dels animals, dels vegetals, que en definitiva són éssers vius. I de l’altra, amb... La rebelión de los rábanos

també vaig voler fer una paròdia de l’Espanya autonòmica. Els vegetals s’agrupen per proclamar-se independents o autonòmics. Estan buscant una constitució que els representi tots, i que en el seu cas no és més que una recepta de cuina. Cadascun proposa la seva recepta i hi ha molts problemes.

Una pel·lícula? Les de Buñuel. Un plat? La carn d’olla. Una ciutat per viure? Barcelona. ■

la universitat, avui

Gestió i Administració Pública L’adaptació al mercat laboral i a un futur europeu La diplomatura en Gestió i Administració Pública (GAP), creada el curs 1991-92, ofereix una formació especialment adequada per cobrir llocs de gestió de grau mitjà en el sector públic o per treballar en empreses i institucions amb una relació important amb les administracions públiques. Es tracta d’una titulació multidisciplinària, amb continguts d’economia, dret i altres matèries, que està fent tota una tasca d’adaptació al nou Espai Europeu d’Educació Superior.

ctualment cursen Gestió i Administració Pública a la UB uns 400 estudiants. La cap d’estudis de l’ensenyament, la professora d’Economia Política i Hisenda Pública Marina Solé, explica que es tracta d’una titulació amb una demanda “força consolidada” que cobreix les 120 places que s’ofereixen cada any per a primer curs. Un dels trets diferencials de l’ensenyament és que un 35 per cent dels que s’hi matriculen són persones ja incorporades al món laboral. La professora Solé dóna com una raó d’aquest elevat percentatge el fet que un dels objectius de GAP és proporcionar possibilitats de promocio-

nar-se a persones que ja treballen en l’Administració pública. L’ensenyament de Gestió i Administració Pública segueix un pla d’estudis reformat recentment, que va entrar en vigència el curs 2000-01. A l’hora de fer la reforma es va procurar adaptar els continguts de GAP al perfil professional que requereixen les tasques de gestió a l’administració pública i a allò que es demana en els programes de les oposicions. També es va dur a terme una tasca de racionalització, de manera que la docència es concentrés en aquelles matèries més necessàries.

30 30

Actualment, les assignatures que conformen l’ensenyament pertanyen a l’àmbit del dret (Dret Administratiu, Dret Constitucional, Dret Pressupostari, Dret Tributari, Dret del Treball i de la Seguretat Social, Dret Internacional Públic i de la UE i Dret Empresarial), economia (Activitat Econòmica, Anàlisi de Mercats, Finançament de l’Economia, Hisenda Pública), gestió pública (Gestió Pressupostària, Gestió de l’Organització dels Serveis Públics, Funció Pública) i també hi ha algunes matèries de ciències polítiques i socials i altres de caràcter més instrumental (Estadística, Informació i

la universitat, avui

Documentació Administrativa, Informàtica de Gestió…). Es tracta, doncs, d’una titulació amb un marcat caràcter interdisciplinari. Actualment imparteixen classes dins l’ensenyament de GAP 47docents, dels quals aproximadament una vintena són professors ajudants i associats que sovint treballen en l’Administració pública i que poden aportar l’experiència en el seu camp d’activitat. Els estudiants també tenen la possibilitat d’acostar-se al món laboral mitjançant les pràctiques, en el cas d’aquells que encara no estan treballant.

Pràctiques curriculars Des de segon curs es poden seguir les anomenades pràctiques curriculars de 120 hores, que els estudiants poden fer dins les àrees d’Informació i Estadística, Gestió Administrativa, General i Especialitzada en Àmbits Sectorials, Gestió Pressupostària i Comptable, Gestió Tributària i Recaptació i Gestió de Personal. Cada curs se signen convenis amb una vintena d’institucions que acullen aquests estudiants en pràctiques. Es tracta bàsicament d’administracions locals, però també hi ha acords amb altres organismes púbics, com ara la Diputació de Barcelona, l’Organisme de Gestió Tributària i la Direcció General de Tresoreria de la Seguretat Social. El fet que les classes de GAP s’imparteixin a la tarda facilita la realització de les pràctiques, alhora que permet l’assistència a classe del nombrós percentatge d’alumnes que ja estan treballant. La sortida professional més “natural” dels titulats de GAP és la de treballar en l’Administració pública, com a funcionaris o com a personal contractat. Un dels objectius de la titulació és formar tècnics generalistes de nivell B i, de fet, la formació de GAP permet partir d’una bona base per preparar unes oposicions a l’Administració. En aquest sentit, però, la professora Solé explica que una de les reivindacions dels graduats en GAP és que el fet de posseir aquesta titulació comporti algun avantatge específic respecte a altres graduats a l’hora d’optar a llocs de treball de l’Administració pública. Els titulats de GAP també han rebut una formació adequada per inserir-se en el sector privat, per exemple en fundacions, ONG, consultories i empreses que

per la seva activitat hagin de mantenir una relació freqüent amb les administracions públiques. En general, la professora Solé explica que els titulats de GAP tenen una bona inserció laboral i són habituals els casos d’estudiants que troben feina abans d’acabar els estudis.

Cap a l’Espai Europeu GAP ha estat un dels primers ensenyaments de la UB a implantar els sistema de crèdits ECTS (European Credit Transfer System), unitat de valoració de l’activitat acadèmica acordada en el marc del nou Espai Europeu d’Educació Superior. L’ECTS suposa importants canvis, com ara la integració en el crèdit dels ensenyaments teòrics i pràctics, altres activitats acadèmiques dirigides i el volum de treball que l’estudiant ha de fer per assolir els objectius educatius previstos. Amb el nou sistema, el volum de treball s’expressa en hores de treball de l’alumne i no en el nombre de classes impartides pel professor. Gestió i Administració Pública va iniciar el procés d’introducció de l’ECTS en set assignatures l’any passat i enguany l’ha ampliat a tot l’ensenyament. “Nosaltres ens hem plantejat la introducció de l’ECTS com una oportunitat per millorar la qualitat de l’ensenyament”, afirma la cap d’estudis

31 31

Marina Solé. La implantació del nou sistema de crèdits ha suposat l’elaboració de noves eines com ara els dossiers electrònics i la definició de plans docents detallats d’acord amb l’esquema proposat per la UB. També està comportant canvis en la metodologia docent i un major compromís amb l’avaluació continuada. Les transformacions que s’estan produint requereixen disposar d’un suport tecnològic adequat i de més aules per acollir grups reduïts. I tan important com els aspectes assenyalats és repensar l’organització de la docència des dels departaments per promoure el treball en equip a fi que les tasques que cal abordar (tutorització dels estudiants, elaboració de materials, etcètera) es reparteixin de manera equitativa entre els docents. “El professorat ha hagut de fer un esforç en formació i en dedicació a la docència i atenció als estudiants, tot i que en endegar el nou sistema hem vist que hi havia docents que, pel seu compte, ja havien començat a introduir canvis a les assignatures que, sense proposar-s’ho explícitament, anaven en la direcció de l’ECTS”, explica la professora Solé. “Pel que fa als alumnes, afirmen que treballen més, però que també aprenen més”, conclou. ■ Més informació: www.ub.es/facdt/mtit02.html

la universitat, avui

Teresa Rossell, (professora de l’ensenyament de Treball Social):

“El fet d’entrar a la Universitat enforteix l’ensenyament de treball social” L’ensenyament de treball social compleix enguany 50 anys, un esdeveniment que s’ha celebrat amb diverses iniciatives, com ara un acte al Paranimf de la UB el passat mes d’octubre, el seminari sobre Perspectives dels Estudis de Treball Social en el Marc de la Convergència Europea o el projecte de fer una monografia sobre la història de l’Escola de Treball Social. A més, aquest curs l’ensenyament s’integra plenament a la Universitat, a la Facultat de Pedagogia. Com podem definir la tasca d’un treballador social?

El Comitè de Ministres del Consell d’Europa afirma, en la seva definició de treball social, que aquest “promou el benestar dels individus, els grups i les comunitats”, és a dir, que realitza una tasca d’assistència, però també de detecció de factors de risc, de prevenció i de promoció de capacitats personals i socials que portin a una millor convivència i responsabilitat de tothom. La mateixa definició afegeix, així mateix, que el treball social “afavoreix la cohesió en temps de canvi i ajuda a protegir els membres vulnerables de la comunitat amb la col·laboració dels usuaris dels serveis, les comunitats i les professions”. Això vol dir que el treball social essencialment promou sempre les capacitats de la gent, no tan sols facilita uns recursos, i en tot cas és per mitjà de la gestió de recursos socials que incideix a despertar i promoure o reforçar recursos personals, relacionals i socials. Quins són els principals àmbits de treball dels titulats?

Si ho considerem per temes o nivells d’atenció, els serveis socials, de salut i especialitzats d’atenció primària constitueixen el primer camp d’ocupació; a més, creixen les ofertes de treball en el sector de l’atenció a la gent gran, i també en el

de la immigració i les relacions interculturals, l’atenció comunitària i la mediació en diferents àmbits de la vida social. Passa el mateix en els programes d’atenció a persones i familiars amb problemes de salut mental, i de discapacitats en general, i en els programes d’inserció en la vida laboral i social de molts col·lectius. Un altre camp important d’interès i d’ocupació per als treballadors socials és el de l’atenció a persones maltractades: dones, gent gran, infants i totes les situacions de mancança i conflicte que els envolten. En els serveis de salut, continua sent important la participació dels treballadors socials, i dins d’aquest sector hi ha programes i serveis molt especialitzats en què el treballador social és un membre indiscutible de l’equip. És una professió amb una bona inserció laboral?

És interessant destacar que en iniciar-se la nova etapa democràtica els serveis i programes socials van experimentar un desenvolupament notable i que fins als anys 1992-93 en aquesta professió no hi havia atur. Es van crear moltes places de treball social en serveis públics dels ajun-

“En la formació dels treballadors socials les pràctiques són bàsiques” taments, Generalitat i diputacions, cosa que representava un camp d’ocupació per als diplomats que finalitzaven els estudis. A partir de l’inici dels anys 90 les administracions públiques van començar a contractar serveis a organitzacions amb afany lucratiu o sense. En aquest sentit, es va produir un canvi en els titulats de la

promoció i l’oferta de treball. També s’ofereix ocupació als treballadors socials des dels sindicats i des de les associacions de persones afectades per una determinada dificultat o pels seus familiars. I encara altres vies d’ocupació són la creació de gabinets de recerca i assessorament, el treball autònom com a expert en temes socials i la participació en programes europeus. Quines són les principals matèries que s’imparteixen en l’ensenyament avui dia?

L’eix de la formació el constitueixen les assignatures de l’Àrea de Treball Social i Serveis Socials, a què corresponen, també, els Pràcticum d’Intervenció, Pràcticum de Recerca, Supervisió, Política

la universitat, avui

Social i les matèries optatives pròpies de l’Àrea. A més, sempre s’han considerat molt importants els coneixements de psicologia –general, evolutiva i de la relació assistencial–, la sociologia, l’antropologia, el dret i l’economia. Finalment, hi ha optatives per aprofundir en el coneixement dels diversos aspectes del treball social o bé per introduir l’estudiant en diferents camps (drogodependències, delinqüència, atenció primària, salut…). Des de sempre, en la metodologia del treball social les pràctiques han estat bàsiques en la formació. Les pràctiques tenen un programa general per a tots els estudiants que després es va concretant segons quin sigui el centre on les fa. Es porta a terme un seguiment individual de l’estudiant per part del tutor del centre i des de l’assignatura de supervisió, organitzada en grups reduïts d’alumnes que fan les pràctiques en diferents centres.

Quan va començar a impartir-se aquest ensenyament a Catalunya?

A França, a Holanda, als Estats Units o Alemanya les primeres escoles daten dels últims anys del segle XIX. A partir d’aleshores es van crear les primeres escoles a diferents països d’Europa. El 1928 s’organitzà la Conferència Internacional de Treball Social a París, a partir de la qual van sorgir tres organitzacions: la International

“L’Espai Europeu ens pot fer renovar molts aspectes de metodologia pedagògica”

L’existència d’un Espai Europeu d’Educació Superior pot afectar positivament aquest ensenyament, ja que podria representar l’acompliment d’una aspiració del treball social des de fa molts anys: assolir el nivell de llicenciatura en treball social. Un altre avantatge seria que el nou Espai Europeu d’Educació Superior ens pot fer renovar molts aspectes de metodologia pedagògica. La possibilitat de canvi s’ha de prendre sempre des de les possibilitats de millora que ofereix el model. En aquest cas, la major autonomia i responsabilitat que l’estudiant haurà d’adoptar en el seu aprenentatge, i en el del canvi, per part del professor, que va d’ensenyar a ensenyar a aprendre. Tot i que hi haurà dificultats, ens ho hem de prendre seriosament i amb optimisme.

Association of Schools of Social Work, la International Federation of Social Workers i la International Council for Social Welfare, representatives, respectivament, de les escoles, els professionals i les organitzacions de benestar social. Aquell congrés va estimular el creixement del treball social. L’ensenyament a Catalunya comença amb la creació de L’Escola d’Estudis Socials per a la Dona, l’any 1932. No és fins ben entrats els anys 50 i amb l’inici de l’expansió econòmica quan a Espanya s’arriben a crear 40 escoles de treball social. La nostra va ser inaugurada l’any 1953, per iniciativa del catedràtic de psiquiatria Ramon Sarró i Burbano, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. En aquell moment les escoles tenien pocs alumnes, els quals en acabar trobaven feina; de tota manera, socialment la professió no era gaire coneguda.

Quines perspectives de futur té l’ensenyament amb la integració a la Universitat?

L’ensenyament era molt diferent del que es fa en l’actualitat?

Ser dins la Universitat dóna a l’ensenyament un assentament més robust. És millor des del punt de vista del reconeixement de l’ensenyament, per fer programes conjunts amb altres departaments i facultats o per reforçar aspectes de recerca. També serà més possible treballar juntament amb universitats europees en programes de màster i doctorat. Entrar a la Universitat enforteix l’ensenyament i li dóna més possibilitats de ser conegut i considerat.

Era, naturalment, diferent, però els components bàsics de la professió es coneixien perfectament, com també la metodologia i els aspectes conceptuals i ètics que la definien. Cap als anys 60 les Nacions Unides van enviar experts en treball social a Europa i l’Amèrica Llatina, que van donar un gran impuls a la formació. La diferència, de fet, era que fins que no va tenir lloc la recuperació de la democràcia, aquí hi havia una pràctica de treball

L’Espai Europeu d’Educació Superior, com pot afectar l’ensenyament?

33 33

social força important però en el context d’unes lleis i unes institucions que anaven contra allò que el mateix treball social proposava. Les primeres promocions de l’antiga Escola de Treball Social tenien professionals destacats que van haver de treballar lluitant contra els elements. Durant la transició política, a més, els treballadors socials van tenir un paper molt important en la promoció d’associacions, ja que a més del vessant professional, també hi havia un testimoniatge ideològic i polític. Amb la democràcia, el que es reforça molt és la creació de serveis socials dins d’un estat de dret, on el treball social pot desenvolupar i diversificar amb més amplitud les seves funcions. En aquest moment les publicacions sobre treball social i serveis socials han augmentat considerablement; des dels col·legis professionals, des de les comunitats autònomes hi ha publicacions periòdiques que, de la mateixa manera que les publicacions europees, presenten les recerques i les reflexions més avançades sobre noves temàtiques socials i el seu possible tractament. Així, doncs, estem al davant d’un camp immens de possibilitats i reptes. ■

la universitat, avui

Cap a l’Espai Europeu d’Educació Superior Iniciatives de la UB per al curs 2003-04 El passat mes de setembre publicàvem en aquestes pàgines un article general sobre què és i com es preveu el procés de convergència europea en l’ensenyament superior. L’article recollia com i quan es va començar a gestar el que ha de ser aquest “espai comú”, el primer gran impuls a partir de la Declaració de Bolonya, signada per una trentena de països l’any 1999, els objectius principals que se’n van derivar, i els conceptes clau que hi intervenen. Ara reprenem el tema per donar a conèixer els últims avenços en aquest procés i les accions que s’estan duent a terme a la UB.

ot i que els dos nivells sobre els quals s’estructurarà el nou sistema de titulacions europeu –grau i postgrau– estan pendents de regulació per part del Govern central, el procés de convergència europea va avançant. De moment, l’estiu passat van ser aprovats dos decrets que regu-

len respectivament el sistema de crèdits europeus i el suplement europeu al títol, dos elements determinants en la reconversió cap a una Europa universitària més homogènia i en els quals la Universitat de Barcelona ja està treballant. Tots els ensenyaments universitaris s’hauran d’adaptar a la nova estructura i al nou sistema de crèdits europeus (ECTS) abans de l’1 d’octubre del 2010. Aquest sistema integra ensenyaments teòrics i pràctics, altres activitats acadèmiques dirigides i el volum de treball que l’estudiant haurà d’acumular per assolir els objectius educatius previstos, que equival a les hores de treball de l’alumne i no al nombre d’hores de classes presencials impartides pel professor com es feia fins ara. Com s’està produint el canvi d’un sistema a l’altre? Des de fa temps, com ja esmentàvem en l’anterior reportatge, diversos ensenyaments de la UB tenen en funcionament experiències pilot de remodelació dels seus plans docents, de valoració de la dedicació que ha de tenir l’estudiant, o d’implantació dels nous crè-

dits en determinades assignatures, cicles o ensenyaments complets, que serviran com a model de posteriors accions en aquest àmbit. Paral·lelament, la convocatòria, per part de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), d’ajuts a projectes de disseny de plans d’estudi i títols de grau, als quals poden optar totes les universitats de l’Estat, ha obert altres vies de progrés en aquest àmbit. Dels 42 projectes aprovats per l’Agència en les dues primeres convocatòries (juliol 2003 i gener 2004), la UB participa en un total de 28 i en coordina set: Biblioteconomia i Documentació, Geologia, Belles Arts, Psicologia, Biologia, Podologia, Ciència i Tecnologia dels Aliments-Nutrició Humana i Dietètica. L’objectiu d’aquestes convocatòries és potenciar la col·laboració entre universitats a l’hora d’establir el disseny de títols oficials. El desenvolupament dels projectes de disseny implica que les universitats que participin en cadascun hauran d’analitzar la situació de l’estudi en concret a Europa,

Els crèdits ECTS comptabilitzen teoria i pràctica, altres activitats acadèmiques dirigides, i les hores de treball de l’alumne

la universitat, avui

De Berlín 2003 a Bergen 2005 El 19 de setembre de 2003, els ministres responsables de l’Educació Superior de 33 països europeus es van reunir a Berlín per revisar els progressos que s’havien assolit a partir de les reunions precedents (1998 a La Sorbona, 1999 a Bolonya i 2001 a Praga) i establir prioritats i nous objectius per als propers anys. Entre les consideracions, principis i prioritats que van debatre en destaquem, per tractar-se d’innovacions o fites més immediates, les següents: • Abans de 2005, els sistemes per garantir la qualitat nacional de l’ensenyament superior hauran de comprendre: – una definició de les responsabilitats dels òrgans i institucions implicats; – l’avaluació de programes o institucions, que englobarà avaluació interna, revisió externa, participació dels estudiants i publicació de resultats; – un sistema d’acreditació, certificació o altres procediments comparables;

– la participació, cooperació i interconnexió internacional. • Abans de 2005 haurà d’haver començat la implementació del sistema de dos cicles (grau i postgrau). • A partir de 2005, tots els graduats haurien de rebre de forma automàtica i gratuïta el suplement al títol, que estarà redactat en una llengua europea majoritària. • Es considera que cal anar més enllà de l’actual proposta centrada en els dos cicles principals d’ensenyament superior i incloure l’àmbit del doctorat dins el procés de Bolonya com a tercer cicle. Es recalca la importància de la recerca, de la formació dels investigadors i de la promoció de la interdisciplinarietat per mantenir i millorar la qualitat de l’ensenyament superior europeu en general. Es demana un increment de la mobilitat en l’àmbit doctoral i postdoctoral i l’augment de la cooperació de les institucions implicades en els estudis doctorals i en la formació de joves investigadors.

• S’encarrega al Grup de Seguiment (on hi ha una representació del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes per part de l’Estat español) l’organització i el balanç dels progressos que hauran d’estar preparats per a la cimera de l’any 2005, com també l’elaboració d’informes detallats sobre el progrés i la implementació de les prioritats més immediates que s’han fixat per als propers dos anys: garantia de qualitat, sistema de dos cicles i reconeixement de les titulacions i els períodes d’estudis. • Es decideix acceptar les sol·licituds d’admissió d’Albània, Andorra, Bòsnia i Hercegovina, el Vaticà, Rússia, Sèrbia i Montenegro i l’antiga República Iugoslava de Macedònia, amb la qual cosa el procés s’amplia a 40 països. • Es decideix que la propera conferència de ministres tindrà lloc a la ciutat de Bergen (Noruega) el mes de maig de 2005.

considerar la demanda i la inserció laboral dels titulats, definir els perfils professionals, valorar les competències transversals i específiques, establir els objectius i l’estructura del títol, distribuir els continguts en hores de treball de l’estudiant i assignar els crèdits ECTS corresponents i els indicadors del procés d’avaluació més rellevants per garantir la qualitat dels estudis. Els resultats se sotmetran a la valoració i modificació, si escau, per part de l’ANECA, amb participació dels rectors, i posteriorment es recolliran en un llibre blanc de cada titulació que serà tramès al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (MECD) per tal que els consideri. Aquests llibres blancs haurien de servir com a base per establir les directrius generals pròpies de cada titulació.

europeu al títol, concebut per fer comprensibles i comparables els títols universitaris arreu d’Europa. Aquest document podrà acompanyar, en aquesta fase transitòria, cadascun dels títols universitaris de caràcter oficial i amb validesa a tot el territori espanyol, amb la informació unificada, per-

brada a Berlín el setembre passat, és que tots els estudiants que es graduïn a partir del 2005 rebin de forma automàtica i gratuïta el suplement europeu al títol. Aquest document haurà d’estar redactat en la llengua oficial de l’Estat, la llengua pròpia de la comunitat autònoma, en els casos en què escaigui, i en una tercera llengua oficial de la Unió Europea.

Suplement europeu al títol Un altre dels elements del futur Espai Europeu, ja aprovat pel Consell de Ministres (agost de 2003), és el suplement

La UB participa en 28 projectes subvencionats per l’ANECA sonalitzada per a cada titulat universitari, sobre els estudis cursats, els resultats obtinguts, les capacitats professionals adquirides i el nivell de la titulació en el sistema nacional d’educació superior. Un dels compromisos resultants de la Conferència de Ministres Responsables d’Ensenyament Superior a Europa, cele-

35 35

Altres iniciatives La UB ha posat en marxa tot un seguit d’iniciatives de coordinació interna, suport tècnic, formació i informació per facilitar al màxim el procés d’adaptació al nou sistema de crèdits, la incorporació de documents i models comuns i, en definitiva, l’assoliment d’una plena convergència europea. D’una banda, ha elaborat un Model de Pla Docent en crèdits ECTS que podria començar a implementar-se de manera voluntària en els ensenyaments actuals a partir del pròxim curs 2004-05. El Model de Pla Docent té com a objectiu

la universitat, avui

definir els continguts i l’organització interna de les assignatures i facilitar el nou sistema de valoració del treball de l’alumne; per tant, considera els conceptes de valoració específics del crèdit europeu que l’alumne haurà d’assolir per superar l’assignatura (coneixements, competències, habilitats i destreses) i incideix de forma destacada en el càlcul de les diferents activitats que comporta cada assignatura (teoria, pràctica, estudi i examen). Per a l’elaboració del Pla Docent també s’han habilitat diferents recursos, com ara una aplicació informàtica ad hoc basada en un model de registre que recull tota la informació relacionada amb l’assignatura (descripció, objectius, metodologia, avaluació, blocs temàtics, assignatures prèvies recomanades, distribució dels crèdits en hores, fonts d’informació, etcètera), un manual d’ús per al professor i l’assessorament tècnic corresponent. El nomenament d’un coordinador per centre, que assumeixi les responsabilitats de seguiment del procés i actuï com a interlocutor entre el cos docent i els màxims responsables de la UB, és una altra de les mesures adoptades en aquest marc de convergència europea. Finalment, cal esmentar les accions de formació i informació que es vénen desenvolupant durant el curs 2003-2004.

El passat 25 de novembre, per exemple, tenia lloc a l'Edifici Històric una jornada especialment adreçada als representants dels estudiants al Claustre, al Consell de Govern, a les Juntes de Facultat o Escola, i al Consell d’Estudis. Altres convocatòries centrades en l’Espai Europeu han estat la III Jornada de Docència del Departament

i Formadores organitzada per l’ICE el 16 de febrer, en la qual es va tractar la política institucional de la UB en relació a la incorporació a l’Espai Europeu d’Educació Superior, el canvi de cultura docent, el nou pla docent de la UB, i el model de formació de formadors i formadores per a l’adequació dels ensenyaments al nou context.

Jornades de docència

El Model de Pla Docent en crèdits ECTS podria començar a implementar-se el curs 2004-05 de Didàctica de la Llengua i la Literatura, celebrada el 4 de febrer i dedicada íntegrament a la preparació i aplicació dels nous plans docents; la convocada a l’Escola Universitària d’Infermeria, en col·laboració amb l’ICE, el passat 12 de febrer, que va tractar els crèdits europeus i els sistemes alternatius d’avaluació, el portafoli de l’estudiant i experiències en la seva utilització; i la Jornada de Formadors

Les 8es Jornades de Docència a Medicina van tractar el procés de convergència europea

La més recent de les jornades convocades ha estat la celebrada a la Facultat de Medicina amb motiu de les 8es Jornades de Docència del centre. Va tenir lloc el 20 i 27 de febrer i el 5 de març i va consistir en diverses conferències sobre com iniciar el procés de convergència, el nou model d’avaluació docent del professorat, el futur de la formació mèdica especialitzada en l’entorn comunitari, i les noves oportunitats en la formació especialitzada en la llei d’ordenació de les professions sanitàries. Aquestes jornades també van incloure tallers pràctics sobre el portafoli docent i sobre l’ús del sistema transferible de crèdits europeus i el pla docent de la UB. ■ Més informació: www.ub.edu/ub/europa Ester Colominas

3 nits ¤ IVA inclòs d hotel per a 2 persones

Compreu el vostre Val Holiday i podreu gaudir dues persones, per només 49 ¤ (IVA inclòs, més despeses d enviament), de tres nits en un hotel o balneari de tres, quatre o cinc estrelles. A l hotel únicament pagareu els àpats.

Juntament amb el Val, rebreu la guia d hotels Holiday amb tota la informació necessària per triar la vostra destinació preferida: fotografies i descripció de l establiment i els seus voltants; els preus de l esmorzar, del dinar o del sopar, i les dates de temporades amb disponibilitat de cada hotel. Amb total transparència, sense sorpreses.

Per a més informació i compra de vals

902 667 123 www.valeholiday.com

La manera més intel·ligent de gaudir

la universitat, avui

L’Institut Universitari del Pròxim Orient Antic compleix deu anys Ara fa deu anys, es va crear l’Institut Universitari del Pròxim Orient Antic (IPOA), dirigit pel catedràtic de Filologia Semítica Gregorio del Olmo. De caràcter pioner i interuniversitari, hi van participar com a membres fundadors, a més de la UB, les universitats Autònoma de Barcelona, Múrcia i Salamanca, amb l’objectiu d’obrir el camp d’estudi de l’orientalística (indoiranística, egiptologia i assiriologia), fins aleshores desconegut a les universitats espanyoles.

eu anys després de la creació de l’IPOA es pot fet un balanç de la seva activitat i, sobretot, de la projecció internacional assolida. L’IPOA ha format un total d’onze investigadors, provinents de diferents programes de formació, i també ha rebut quatre visiting professors, un dels quals, Miquel Civil, va ser seleccionat en la primera convocatòria com a “professor investigador visitant altament qualificat” (1992-93) i, posteriorment, va ser nomenat doctor honoris causa (2000).

L’activitat de l’Institut ha generat un total de 14 tesis doctorals, la majoria dirigides per professors de l’IPOA, com també per professors d’universitats estrangeres (Heidelberg, Tübingen, París i Roma). La política constant ha estat la d’enviar els alumnes a centres amb tradició en aquests estudis per tal de completar-ne la formació. Quatre d’aquestes tesis han vist la llum de manera completa, altres han estat publicades en forma d’articles i la resta estan a l’espera de ser publicades. Dues d’aquestes tesis van ser defensades

en universitats estrangeres (Heidelberg i París) i una tercera, sota la modalitat de “tesi europea”, ho va ser en alemany. Professors de l’Institut han intervingut assíduament en congressos i seminaris d’orientalística a l’estranger, alhora que organitzaven un total de tres simposis especialitzats. Tres membres de l’Institut han obtingut diversos premis i distincions: Premio a la mejor traducción de las editoriales universitarias (J. Sanmartín, 2000), Premio Nacional de Investigación Juan Carlos I en Humanidades y Ciencias Sociales, per a joves investigadors (M. Molina, 2000), i Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la promoció de la recerca universitària (I.X. Adiego, 2003). S’ha creat una biblioteca especialitzada amb prop de 5.500 volums, 75 revistes especialitzades i 6.000 documents (llibres

S’ha creat una biblioteca especialitzada amb prop de 5.500 volums, 75 revistes i 6.000 documents en suport electrònic i articles) en suport electrònic. Aquest fons bibliogràfic, en constant procés d’actualització, és únic a Espanya. D’altra banda, s’ha endegat la publicació de la revista Aula Orientalis, amb 21 volums fins avui, i també 19 volums de Suplements i 10 volums de la col·lecció

Els membres de la campanya d’excavació de 1994 a Qara Quzaq.

38 38

la universitat, avui

S’ha desenvolupat una intensa activitat arqueològica als jaciments de Qara Quzaq, Tell Khamis (Síria) i Oxirrhinc (Egipte) “Estudios Orientales”, traduït algun d’ells a l’anglès i el francès. En aquest sentit, cal esmentar el Diccionario de la lengua ugarítica, la traducció anglesa del qual es va esgotar en un any. També s’ha desenvolupat una intensa activitat arqueològica als jaciments de Qara Quzaq, Tell Khamis (Síria) i Oxirrhinc (Egipte). Sobre aquestes excavacions s’han publicat nombrosos estudis i tres volums d’informes definitius. L’Institut espera poder continuar aquestes tasques de camp quan la situació geopolítica de la zona ho torni a permetre. S’ha participat en un total de 10 projectes d’investigació centrats bàsicament en l’arqueologia, la lexicografia oriental i l’edi-

Manuel Molina del CSIC, Gregorio del Olmo i l’arqueòleg, ja traspassat, Emilio Olavarri a Qara Quzaq el 1989.

ció de textos cuneïformes, entre els quals hi ha els conservats al Museu Bíblic de l’Abadia de Montserrat. Així mateix, un equip de l’IPOA ha participat en el Programa Manumed, finançat per la Unió Europea, dedicat a la conservació i la catalogació de manuscrits, àrabs i siríacs, dipositats en arxius i biblioteques

Gregorio del Olmo, director de l’IPOA

“La universitat continua ignorant l’orientalística” Què el va motivar a dedicar-se a l’orientalística?

En principi, assolir un millor i més fonamentat coneixement de la cultura hebrea antiga. Aquesta motivació inicial subsidiària es va transformar progressivament en un interès directe per la cultura semítica antiga com a font de la nostra pròpia. Per què Espanya no tenia tradició orientalística?

Per la deficient situació política i social d’Espanya en el segle XIX i la primera meitat del XX, per la manca de presència colonial a l’Orient Mitjà i per la deficient i endarrerida programació acadèmica de les nostres universitats.

Els països més reconeguts i amb més tradició en aquests estudis són les potències colonials del moment: Anglaterra, Alemanya, França i, en un nivell inferior, també Itàlia. A partir de l’any 1900 s’hi incorporen els Estats Units i, més tard, l’URSS. Ens trobem en el camí d’equiparar-nos amb ells? El finançament públic de moltes activitats de l’Institut ha estat una necessitat o una voluntat inspirada en models universitaris anglosaxons?

En l’àmbit personal podem respondre de manera afirmativa en el sentit que ens podem equiparar amb aquests països més reconeguts i amb més tradició en algunes àrees de l’orientalística. En

39 39

del Pròxim Orient, molts d’ells en perill de desaparició imminent. El dos primers volums d’aquests catàlegs estan a punt d’aparèixer, publicats per l’Editoral Ludwig Reichert de Wiesbaden. ■

Jordi Homs

l’àmbit institucional, decididament no. La nostra universitat continua ignorant-la en la seva ordenació acadèmica. El recurs a tot tipus de fonts de finançament és requerit simplement per la necessitat de complementar les unes amb les altres, per causa del caràcter d’investigació pura i no lucrativa del nostre treball. Hem tingut la sort, al marge de qualsevol model, de poder comptar amb elements de la societat civil sensibilitzats amb la investigació humanística que ens han prestat la seva ajuda de forma generosa. Quins són els reptes marcats per al futur més proper?

Els nostres plans immediats passen per fomentar el cultiu d’aquest espai cultural entre un alumnat selecte, culminar els projectes filològics i textuals en curs i, si les circumstàncies ho permeten, programar un doctorat interuniversitari de qualitat i reiniciar l’activitat arqueològica a Síria i l’Iraq.

la universitat, avui

Ricard Salvat,

catedràtic d’Arts Escèniques:

“El teatre és un lloc on s’expressa el pensament filosòfic”

’any 1960 va fundar amb Maria Aurèlia Capmany l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i, el 1975, l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet de Llobregat. Va ser director del Festival Internacional de Teatre de Sitges de 1977 a 1986, i actualment és president de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET), vinculada a la Càtedra d’Història de les Arts Escèniques de la UB. Entre les distincions que ha rebut al llarg de la seva trajectòria destaquen el Premi Lorca, el Premi Imre Madach d’Hongria, el Premi ADB, el Premi Nacional de Teatre i la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona.

Com era la Universitat que vostè va conèixer com a estudiant?

Ricard Salvat (Tortosa, 1934) és catedràtic d’Arts Escèniques de la UB. És considerat una figura clau en la renovació de les arts escèniques a Catalunya i ha dirigit més d’un centenar d’obres, concretament 163. Entre elles cal esmentar Ronda de mort a Sinera, basada en textos de Salvador Espriu, la temporada passada al Teatre Lliure, un muntatge emblemàtic dins la trajectòria de Ricard Salvat, que va portar l’obra a escena per primer cop el 1965. Fins al passat mes d’octubre es va poder veure al Palau de la Virreina l’exposició sobre la seva figura “Ricard Salvat i la seva època”. Ara acaba de muntar a Madrid Noche de guerra en el Museo del Prado, de Rafael Alberti.

Quan vaig començar a la Universitat volia estudiar art, però aleshores les assignatures d’art estaven dins d’història, on hi havia uns professors molt particulars, que t’obligaven a aprendre les coses més absurdes de memòria. Com que m’agradava molt l’estètica, vaig decidir de fer filosofia. A banda dels casos d’alguns professors, com els doctors Font i Puig o Jaume Bofill, els estudiants estàvem molt cansats de la filosofia que se’ns ensenyava. Ens parlaven només de sant Tomàs d’Aquino. En aquest panorama, una personalitat com la de José María Valverde va ser com obrir una finestra perquè entrés aire fresc. Després de la llicenciatura vaig anar un quant temps a estudiar a Alemanya –Heidelberg i Colònia–, i en tornar-ne vaig ser el seu ajudant, fins que ell va deixar la Universitat per solidaritat amb el doctor Aranguren i jo també vaig anar al carrer. Al cap d’uns tres anys d’aquesta marxa de José María Valverde, Antoni Comas, que va ser molt valent i generós, m’hi va fer entrar una altra vegada com a ajudant seu. D’estudiant ja va començar a fer teatre a la Universitat.

Primer, l’any 1953, hi va haver l’Agrupació de Teatre Experimental. No podíem assajar

dins la Universitat: el SEU ens ho impedia perquè nosaltres no volíem ser el Teatro Español Universitario, sinó fer teatre en català. A l’ATE hi havia Feliu Formosa, Marcel Plans, la seva germana Maria Plans, Salvador Giner, Joaquín Marco, Josep Maria Carandell... i s’hi afegien dos o tres professionals, com Maria Assumpció Forns o Narcís Ribas. No teníem lloc on assajar ni actuar, fins que una companya, Roser Berdaguer, ens va deixar la llibreria Prolibris. Com passava amb les coses i els actes clandestins, va córrer la veu sobre nosaltres. Un dia Esteve Albert, familiar de Caterina Albert, em va venir a trobar a la Universitat perquè dirigís una adaptació de Solitud. I això ja fou venent entrades, no de manera clandestina, al Capsa. En dèiem amb “taquilla oberta al públic”. A la vegada, amb Miquel Porter i Helena Estellés vam fundar el Teatre Viu, l’any 1956, amb la intenció de fer una cosa més arriscada. Fèiem un teatre improvisat, o bé sobre temes a soggetto o bé dèiem a la gent que ens proposessin temes i els representàvem sobre la marxa. A més, vam crear una secció de pantomima. La primera actuació del Teatre Viu va tenir lloc a casa del pare de Miquel Porter. José María Valverde ho va venir a veure i ens va dedicar un llarg article al setmanari Revista. En aquells anys el teatre era una mena de catalitzador i de gresolador. Només que tinguessis diners per a fotocòpies, en aquella època ciclostils, ja en podies fer. Es tractava d’un teatre d’urgència, sense mitjans. Què li ha aportat compaginar sempre la docència i la investigació universitària amb el treball de director teatral?

No ha estat fàcil d’alternar-ho. Una de les meves obsessions ha estat crear una facultat de ciències teatrals, posar l’ensenyament del teatre a un nivell paral·lel al d’Alemanya, on té un gran rigor intel·lectual. A la Universitat he aconseguit la creació de la càtedra, unes quantes assignatures i l’AIET, que ara celebra el desè aniversari.

la universitat, avui

Ricard Salvat: “Espriu i jo en part vam vibrar pel fet que ell, en el fons, era també un universitari que feia de poeta”.

Jo crec que el teatre és un lloc on s’expressa el pensament filosòfic, encara que això aquí no passi gaire. Si algú munta obres amb una preparació o una pretensió intel·lectual forta les pot entendre millor. El públic, però, no està gaire disposat a pensar quan va al teatre i no hi ha tradició d’un teatre filosòfic. Malgrat això, aquest tipus de teatre és el que vam intentar fer a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i a la Companyia Adrià Gual, on vam muntar Sartre, Pirandello, Brecht, Handke… Ara es parla de recuperar la memòria històrica del franquisme i la transició. S’està fent també en l’àmbit cultural?

Ha estat escandalós el silenci que hi ha hagut sobre tota una generació que vam lluitar contra el franquisme. Crec que això canvia quan uns nois joves decideixen furgar el terra per trobar les despulles dels seus avis, fa tres estius. Ara la gent es queda parada quan coneix la feina que es duia a terme en aquells anys del franquisme, en teatre, en cinema... En l’àmbit del teatre ara no es fan temporades tan rigoroses com les d’aquells moments (en sols una temporada un Pirandello, un Sartre, un Espriu...). Espriu i jo en part vam vibrar pel fet que ell, en el fons, era també un

universitari que feia de poeta. Per raons polítiques no ho va poder ser, però ell havia volgut ser catedràtic d’història antiga.

coses bones de la Universitat és que estàs en contacte amb la gent jove. Quin teatre li interessa avui?

Com es va plantejar tornar a fer la temporada passada un muntatge emblemàtic com Ronda de mort a Sinera?

Vaig considerar que si feia l’obra igual que l’any 65 d’una banda potser seria important perquè la gent veuria què es feia aleshores, però, de l’altra, potser la trobarien passada de moda. Aleshores vaig

“En el darrer muntatge de Ronda

de mort a Sinera vaig voler eliminar l’operació nostàlgia” pensar d’agafar-ne allò que és essencial i posar-ho d’acord amb la sensibilitat d’avui dia: des dels decorats, figurins, música... Tampoc no vaig voler repetir pràcticament cap actor, una mica per eliminar l’operació nostàlgia. A mi, m’agrada mirar cap al futur, possiblement perquè una de les

41 41

Tinc ganes de muntar un monòleg d’un gran escriptor grec, Thanasis Valtinos, que estic obsessionat a fer conèixer aquí. També hi ha un possible gran projecte, amb unes tragèdies gregues. El teatre més interessant sol ser el de les sales alternatives, encara que darrerament han baixat d’exigència i de risc. D’altra banda, jo continuo mirant molt cap al teatre que es fa als països de l’Est. Sorprenentment, s’està fent molt bon teatre a Estònia, Lituània i Letònia. Moscou encara és un lloc important d’avantguarda. I després hi ha el mal anomenat teatre del Tercer Món, o més ben dit món revolucionari, com deia Julio Cortázar: Sud-amèrica, l’Índia..., un teatre que jo segueixo bastant des del festival del Caire. Passen coses molt interessants en països com, per exemple, Qatar, hi ha sorpreses allà on menys les esperes. Ara volem fer un festival de teatre àrab a Tortosa, a veure si així donem a conèixer unes altres veus diferents. ■ Núria Quintana

formació continuada

En aquestes pàgines anirem presentant alguns dels màsters, postgraus i doctorats de la UB. En aquest cas es tracta de doctorats amb la Menció de Qualitat del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports.

Ciències del Mar

l doctorat en Ciències del Mar, impartit per la UB, la UPC i el CSIC, té com a tret distintiu el caràcter multidisciplinari, cosa que permet una formació àmplia i alhora l’especialització en àrees com l’oceanografia física, química o biològica, l’enginyeria costanera, la geologia marina i, a partir del curs vinent, la gestió costanera. El coordinador del programa, el professor del Departament d’Ecologia Felipe Fernández, explica que el fet de ser interuniversitari permet seguir especialitats de caràcter eminentment científic, ofertes per la UB, o de tipus més tècnic, pròpies de la UPC. D’altra banda, la col·laboració del CSIC es canalitza per mitjà de l’Institut de Ciències del Mar, l’Institut d’Investigació i Desenvolupament i l’Institut d’Estudis Avançats de Blanes. L’alumnat prové tant de llicenciatures com biologia, ciències del mar i geologia, com d’enginyeries tècniques. Des del seu inici, el curs 1985-86, el doctorat ha tingut una important presència d’estudiants estran-

gers, que han oscil·lat entre un 20% i un 60% i que, majoritàriament, provenen de països llatinoamericans. Els alumnes matriculats al doctorat segueixen tots dues assignatures comunes en començar el programa, i després s’especialitzen. El professorat està format sobretot per docents de la UB i la UPC, amb una col·laboració important d’investigadors del CSIC. En aquest curs 2003-04, el programa comptarà amb una desena de professors convidats procedents d’universitats o centres de recerca, com l’Institut Alfred Wegener (Alemanya), la Universitat de Leuven (Bèlgica), la Universitat de Laval (Canadà), la Universitat de Delf (Holanda), l’Instituto Nazionale di Oceanografia e Geofísica Sperimentale (Itàlia), el Southampton Oceanography Centre i la Universitat de Middlesex (Regne Unit), la Universitat de Wisconsin i la Universitat de Massachusetts (EUA). Pel que fa a la tasca d’investigació, hi ha una dotzena de grups de recerca que participen en el programa. La major part dels doctorands fan els treballs de recerca i les tesis en el marc d’aquests grups. Els estudiants realitzen la seva tasca tant en labora-

toris com en petites embarcacions, o bé participant en grans expedicions en vaixells oceanogràfics com l’Hespérides, el García del Cid, etcètera. Un cop finalitzat el doctorat, els titulats tenen com a sectors per a la inserció laboral, a més de la tasca investigadora, l’assessoria ambiental sobretot en zones costaneres, l’enginyeria costanera (ports, emissaris submarins, dragatges...), la gestió de cultius marins, els laboratoris d’anàlisi de contaminants i la gestió de residus, entre altres.

Més informació: Telèfon: 93 402 15 14 fefernan@porthos.bio.ub.es

Planificació Territorial i Desenvolupament Regional

l doctorat en Planificació Territorial i Desenvolupament Regional es caracteritza per donar una visió integral d’aquest àmbit d’estudi, tot emfasitzant els aspectes de desenvolupament social. Estretament vinculat des dels seus inicis a la xarxa temàtica MEDAMÉRICA, es tracta d’un programa amb una forta projecció internacional, concretament envers l’Amèrica Llatina. Les llicenciatures d’accés al programa són geografia, antropologia, administració i direcció d’empreses, humanitats, ciències polítiques i de l’administració, economia, investigació i tècniques de mercat, periodisme, sociologia, enginyeria de camins, canals i ports, i arquitectura. Actualment un 80% dels estudiants que hi estan matriculats provenen de l’Amèrica Llatina, amb una destacada participació de brasilers, a més d’altres nacionalitats, com bolivians, xilens i mexicans. En les darreres

edicions, però, ha augmentat el percentatge de doctorands europeus. El programa ha rebut el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per estimular la participació d’estudiants i professors bolivians; així mateix, es va signar un conveni amb UNIFACS (Universitat de Salvador, Bahía) per fer classes en aquest centre llatinoamericà.

Inserció al món laboral La major part d’estudiants que es matriculen en aquest programa són persones ja inserides en el món laboral. El coordinador del doctorat, el professor d’Anàlisi Geogràfica Regional de la UB José Luis Luzón, explica que hi ha una important presència de docents universitaris, professionals de l’Administració pública i consultories privades. Durant el període docent, els doctorands segueixen assignatures ben diver-

42 42

ses que apleguen coneixements de diferents disciplines (geografia, sociologia, economia, ecologia, etc.). Les línies de recerca dels treballs tutelats de segon any del programa, en el bienni 2002-04, són organització i gestió dels districtes de regadiu i comunitats; anàlisi i avaluació del pla estratègic urbà o territorial; anàlisi del pla de desenvolupament local; aplicació d’un sistema d’informació geogràfica per a l’anàlisi del territori; gestió i planificació territorial del turisme; anàlisi de variables demogràfiques en la planificació territorial; ciutats mitjanes andines i brasileres, pols de desenvolupament; efectes territorials dels siste-

formació continuada

Nutrició i Metabolisme

l doctorat en Nutrició i Metabolisme té com a objectiu proporcionar una visió àmplia i completa d’aquest àmbit científic mitjançant la participació d’investigadors de diferents camps que possibiliten un enfocament interdisciplinari, des de disciplines com la bioquímica i la biologia molecular, la nutrició i la bromatologia o la medicina, entre altres. El caràcter interuniversitari (amb la participació de la UB, la URV, la Universitat de les Illes Balears, la de Còrdova i la de Granada) i l’ús d’una metodologia semipresencial són altres trets del programa. Entre les persones que es matriculen al programa, aproximadament la meitat són professionals de la medicina i l’educació que volen millorar i posar al dia la seva formació. L’altra meitat són nous llicenciats en ensenyaments com biologia, bioquímica o medicina. La docència del programa té un caràcter semipresencial, de manera que la major part es realitza per mitjà d’Internet.

Això ajuda a solucionar els problemes originats per la distància geogràfica entre les cinc universitats que participen en el programa. També hi contribueixen els ajuts a la mobilitat que facilita el fet d’haver obtingut la “Menció de qualitat” del Ministeri. Els estudiants poden triar tant la universitat en què es matriculen, entre les cinc que participen en el programa, com l’indret on volen desenvolupar els seus treballs de recerca. Actualment, participen en el programa 12 grups de recerca pertanyents a les cinc universitats. La majoria dels doctorands fan els seus treballs de recerca en el marc d’aquests grups, però també n’hi ha que els porten a terme en altres entitats si ho troben més adient per a la seva investigació.

Treballs tutelats Entre les línies de recerca dels treballs tutelats del segon any del programa hi ha, per exemple, aliments funcionals, efectes ambientals de la maduració sobre la composició del vi, efectes metabòlics dels components del vi, factors hormonals de la llet, mecanismes de desenvolupament del teixit adipós, metabolisme nitrogenat i dieta, obesitat, termogènesi i la seva regulació.

Cal dir que hi ha contactes amb empreses privades que subvencionen alguns dels cursos del programa i col·laboracions de caràcter més informal. Pel que fa al professorat, a més dels docents provinents dels diversos grups de recerca que participen en el programa, de manera puntual també són convidats especialistes per a determinats temes que interessa desenvolupar. Si bé és un programa molt recent, que va començar a impartir-se el 2001, i encara no se sap, per tant, en quins sectors es produirà la inserció laboral dels titulats, els responsables del doctorat apunten que es tracta de formar professionals de la nutrició per a tasques de recerca i per al treball en empreses del ram de l’alimentació. El coordinador del programa, el professor del Departament de Nutrició i Bromatologia José Antonio Fernández López, explica que “la nutrició, i especialment la seva interrelació amb el metabolisme, és un camp d’especialització científica i professional important per a la nostra societat, atès que una bona part de les patologies significatives tenen una base en problemes nutricionals; a banda d’això, cal considerar la transcendència que té la indústria de l’alimentació”.

Més informació: Telèfon: 93 402 15 46 - josfernandez@ub.edu

mes de transport; estratègies per a la millora ambiental; turisme cultural. D’acord amb la dimensió internacional del programa, alguns d’aquests treballs de recerca es desenvolupen a la localitat de Fortaleza, al nord-est del Brasil, a Bolívia, Mèxic i Xile, entre altres, per a la qual cosa s’hi desplacen docents del doctorat. Entre el professorat que imparteix el doctorat, a més dels docents de la UB, hi ha professors convidats d’altres universitats, com la URV, la UPC, la UAB o la Universitat de San Andrés de Bolívia. Pel que fa a la vinculació d’equips de recerca al programa de doctorat, destaca la de la xarxa temàtica MEDAMÉRICA, que té com a objectiu l’estudi del desenvolupament sostenible, centrat principalment en les àrees rurals llatinoamericanes.

També tenen una important presència en el doctorat docents del grup de recerca d’Anàlisi Territorial i Desenvolupament Regional de la UB.

Més informació: Telèfon: 93 333 30 62 ext. 3172 luzon@trivium.gh.ub.es

Consulteu tota l’oferta de doctorats i postgraus a: www.ub.edu/acad/postgrau.htm

som ub

Som UB al Fòrum

Acord amb el Grup Soteras

ls posseïdors del carnet Som UB tindran una tarifa avantatjosa en les entrades per al Fòrum Barcelona 2004, gràcies a un acord entre l’organització d’aquest esdeveniment i la Universitat. El Fòrum, que tindrà lloc del 9 de maig al 26 de setembre d’enguany, és un esdeveniment internacional amb l’objectiu de convertir-se en un espai per dialogar i reflexionar sobre els principals reptes i problemes culturals i socials que es planteja el món del segle XXI. Es configura com una gran trobada per avançar –mitjançant el diàleg, la reflexió i diverses activitats culturals i de lleure– cap a noves formes de convivència que respectin la diversitat cultural, el

desenvolupament sostenible i les condicions necessàries per la pau. Podeu obtenir més informació i sol·licitar les vostres entrades amb descompte a les pàgines web de Som UB (www.ub.edu/somub), antics alumnes (www.ub.edu/anticsub), o als corrresponents portals del vostre col·lectiu (món ub, espaipdi o infopas).

Col·laboració amb el Punt UB Mòbil

Els patrocinadors renoven el suport a l’UB Barça

’empresa Layetana, SA ha signat un conveni que amplia la seva col·laboració amb la UB a través del patrocini de la botiga Punt UB Mòbil. La companyia, dedicada a la promoció immobiliària, ha estat l’encarregada del disseny i la construcció d’aquest singular punt de venda. Punt UB Mòbil és una botiga itinerant que permet acostar els productes i serveis de la marca Universitat de Barcelona als diversos col·lectius de la UB i a la societat en general.

Els antics alumnes de Formació del Professorat homenatgen la pedagoga Rosa Roig

’Associació d’Antics Alumnes de la Facultat de Formació del Professorat va retre homenatge, el 13 de febrer, al Campus Mundet, a la figura de Rosa Roig, pedagoga formada en els ideals de l’institucionisme i depurada pel règim franquista. L’homenatge a Rosa Roig tenia el suport de la Facultat de Pedagogia i l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE). En va fer la presentació el catedràtic de Teoria i Història de l’Educació de la UB, Josep González

La UB i el Grup Soteras han firmat un acord segons el qual aquesta empresa del sector de l’hoteleria i la restauració renova la col·laboració en diversos esdeveniments socials de la vida universitària. El Grup Soteras facilitarà el sopar de la trobada anual Universitat-Societat-Empresa, així com els còctels de Nadal que organitzen anualment el Rectorat i la Divisió II. L’empresa es farà càrrec, així mateix, d’instal·lar la carpa que acull un servei de cafeteria als jardins de l’Edifici Històric durant la celebració dels cursos d’estiu Els Juliols de la UB. El Grup Soteras col·labora estretament amb la Universitat de Barcelona des de l’any 1997.

Agàpito, i també hi van intervenir la degana de la Facultat de Formació del Professorat, Gemma Tribó, la presidenta de l’Associació d’Antics Alumnes, Montserrat Blanch, les pedagogues Francesca Comas (UIB) i Isabel Miró (URV), autores del llibre Rosa Roig. Biografia d’una pedagoga (18901969), Melcior Rosselló, un dels mestres formats per l’homenatjada, i Raquel Martori, neboda de Rosa Roig, que va parlar de la pedagoga en l’entorn familiar.

Les companyies SABA, Banco Zaragozano-Grupo Barclays, Casademont i El Mundo Deportivo fan costat un any més a l’esport universitari renovant els seus acords de col·laboració amb l’UB Barça, l’equip de bàsquet femení de la Universitat de Barcelona. L’UB Barça juga des de 1990 a la màxima categoria del bàsquet estatal i l’any passat va ser campió de lliga. Des del 2002, l’UB Barça també té el suport del Futbol Club Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona.

Descomptes en cinema El grup Balañá ha firmat un acord amb la UB que suposa avantatges per a tot el col·lectiu Som UB. Concretament, els posseïdors del carnet Som UB gaudiran del preu del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres a les sales de cinema del Grup Balañá. Aquest avantatge és vàlid per a les multisales Aribau, Bosque, Glòries, Gran Sarrià i Palau Balañá, així com per als cinemes Alcázar, Coliseum, Club Coliseum, Club Doré, Niza, París, Rex i Urgell.

som ub

Esther Giménez, patrona de la Fundación Privada Renta Corporación:

“Col·laborem amb la Universitat per difondre valors com la solidaritat i la participació social” Suport als estudiants discapacitats La Fundación Privada Renta Corporación desenvolupa la seva vinculació a la UB i el col·lectiu Som UB amb la signatura d’un acord pel qual renova el finançament al programa Fem Via per a estudiants amb alguna discapacitat física o sensorial. Aquest programa inclou un servei d’orientació acadèmica i de suport tècnic a l’estudi personalitzat, així com millores d’accés, senyalització i climatització d’espais de la Universitat de Barcelona. Què és i en quin sector econòmic treballa l’empresa Renta Corporación?

Renta Corporación, abans anomenada Renta Antigua, és una companyia amb més de 10 anys d’experiència en el sector immobiliari, dins el qual ha centrat la seva activitat en l’adquisició d’immobles o lots d’edificis majoritàriament arrendats, per tal de rehabilitar-los i vendre’ls posteriorment unitat per unitat. Actualment, Renta Corporación ha iniciat una fase d’expansió ampliant l’activitat i centrant el negoci en l’adquisició i transformació de grans edificis. La Fundación Privada Renta Corporación amb quin objectiu es crea? Quins són els principals àmbits on desplega la seva activitat?

La Fundación Privada Renta Corporación es va crear amb l’objectiu de col·laborar

amb diferents entitats i organitzacions no governamentals, totes òbviament sense ànim de lucre, que tenen com a objectiu comú incidir en els problemes més greus que actualment colpegen la nostra societat mitjançant l’ajut social. La Fundación Privada Renta Corporación col·labora amb moltes entitats a fi de diversificar al màxim l’ajut social que intenta prestar, raó per la qual participa en projectes de caràcter molt diferent: ajut a persones discapacitades, projectes de microcrèdit, acords de col·laboració permanent amb Intermón i Unicef... En què consisteix la col·laboració entre la Fundación Privada Renta Corporación i la Universitat de Barcelona?

Fundación Renta Corporación col·labora amb la Universitat de Barcelona en el programa Fem Via per a estudiants que

presenten problemes auditius, visuals i de mobilitat restringida, que inclou millores d’accés i senyalització, així com climatització d’espais. Dins els objectius de la Universitat de Barcelona es troben els de difondre valors de solidaritat, promoure la participació social i canalitzar accions per al desenvolupament i per a la defensa dels drets humans. En aquest sentit, Renta Corporación vol contribuir a fomentar aquests valors, per la qual cosa considera molt interessant col·laborar amb la UB.

Màrqueting, Societat i Empresa Col·laborar amb la UB suposa beneficis de caràcter econòmic, de comunicació, d’imatge, de difusió i desgravacions fiscals. Més informació: Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa. Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.edu/ube

som ub

En aquestes pàgines us presentem els projectes de la UB i Grup UB que, pel seu valor social i de causa són prioritaris per a la comunitat universitària i per la societat en general i en els quals poden col·laborar les empreses, institucions i persones interessades a compartir l'objectiu comú de millora de la societat. Els projectes Som UB s'agrupen en tres capítols: qualitat de vida, coneixement i patrimoni públic. En aquest cas, els dos projectes descrits pertanyen al capítol de qualitat de vida. A l'espai web de Som UB (www.ub.edu/somub) trobareu la llista completa dels projectes per als quals cerquem patrocini i podreu votar per aquells que, segons la vostra opinió, mereixen que s'hi destinin més recursos.

Voluntari/ària en Acció Voluntari/ària en Acció és un servei de la Fundació Solidaritat UB gestionat per un grup d’educadors i documentalistes que, juntament amb d’altres organitzacions i els seus voluntaris, duu a terme un programa de vinculació entre la Universitat i el moviment associatiu.

questa associació, mitjançant atenció personalitzada, vol facilitar la participació dels diferents col·lectius de la Universitat de Barcelona en tasques de voluntariat que donin suport a entitats i programes compromesos en la construcció d’una societat més justa i respectuosa amb les persones i amb l’entorn natural. El 1997 es van obrir les portes del punt d’informació de Voluntari/ària en Acció. Des d’aleshores, les activitats promogu-

des per aquest servei han estat molt diverses: – Desenvolupament d’un important nombre de recursos informatius implementats des de la seu social i la pàgina web, orientats a fomentar la participació en col·lectius, campanyes de solidaritat, ecologia, pacifisme, interculturalitat, etcètera. – Sessions d’informació setmanal sobre les diferents possibilitats de participació. – Cursos de formació: l’Escola de Formació al Voluntariat (reconeguda oficialment per la Generalitat de Catalunya), imparteix anualment una dotzena de cursos relacionats amb l’àmbit del voluntariat i la solidaritat. – Campanyes de sensibilització i participació en campanyes de mobilització del moviment associatiu (solidaritat, justícia i participació).

– Organització de diversos grups de treball sobre participació ciutadana per concretar així la vinculació al món associatiu. La Fundació Solidaritat UB és una institució creada el 1996 per la Universitat de Barcelona i per les seves associacions d’estudiants amb l’objectiu de fomentar entre la comunitat universitària actituds i valors de solidaritat i tolerància, promoure el voluntariat social i canalitzar accions de cooperació per al desenvolupament i per a la defensa dels drets humans.

Projecte Fem Via La Universitat de Barcelona, a través del programa Necessitat Educativa Especial / Fem Via, vol aconseguir la plena integració dels estudiants amb alguna discapacitat física o sensorial, per tal que la seva activitat acadèmica es desenvolupi amb total normalitat.

quest programa, dirigit per l’Àrea Acadèmica i d’Estudiants de la UB i gestionat per Serveis de Programes per a l’Estudiant-Programes d’Integració, preveu diverses accions, orientades tant als estudiants discapacitats com als alumnes interessats a col·laborar en la plena integració d’altres companys:

– Col·laboració amb l’oficina de selectivitat per tal de donar suport als alumnes discapacitats. – Atenció personalitzada per tal que les activitats d’aquests estudiants es desenvolupin de la manera més eficaç possible (assessorament, informació sobre ajuts per fer estudis a l’estranger...). – Recerca d’alumnes de suport que col·laborin en l’elaboració d’apunts, tasques de cura personal i facilitin els desplaçaments dins les facultats. – Suport tècnic a l’estudi: adaptacions tècniques i de mobiliari. El programa Fem Via col·labora amb la Unitat de Tècniques Augmentatives de Comunicació i Habilitació (UTAC) de la Generalitat de Catalunya,

que ofereix mitjans tècnics adreçats a les persones amb discapacitats motrius que requereixen formes augmentatives i alternatives de comunicació. – Revisió de les barreres arquitectòniques de les facultats per tal d’aconseguir un accés i una estada més adaptats a les necessitats dels estudiants. Els estudiants discapacitats també es poden posar en contacte amb el programa Fem Via abans d’acabar els estudis per tal d’establir una línia d’accés al món del treball.

Pla d’avantatges Avantatges Protectors Som UB: són protectors de Som UB les entitats financeres Santander Central Hispano i Caixa Catalunya. Els seus avantatges consisteixen en: avantatges per al client vinculat a l’entitat financera; avantatges per al client no vinculat; i avantatges per a tot el col·lectiu Som UB. Avantatges Externs: són fruit d’acords comercials amb diverses empreses i entitats. En aquestes pàgines enumerem alguns dels avantatges incorporats en el darrer trimestre.

El carnet Som UB permet identificar i dotar d’un conjunt d’avantatges els diversos col·lectius de la UB i el Grup UB: estudiants, PAS/PDI, Antics Alumnes i Societat. El Pla d’Avantatges s’estructura en tres grans blocs: Avantatges Interns: descomptes en l’oferta formativa, accés als serveis i instal·lacions de la UB i el seu Grup; oferta cultural i institucional; comunicació personalitzada i segmentada als col·lectius Som UB.

• Caixa Catalunya. Com a entitat financera Protector de Som UB ofereix a tota la comunitat universitària ofertes i avantatges preferents en productes com: el carnet Som UB, crèdits, hipoteques, allotjament per a estudiants, crèdits per a la compra d’ordinadors i equipaments informàtics, comptes bancaris preferents, etcètera. • Santander Central Hispano. Com a entitat financera Protector de Som UB ofereix a tota la comunitat universitària ofertes i avantatges preferents en productes com: el carnet Som UB, crèdits, hipoteques, allotjament per a estudiants, crèdits per a la compra d’ordinadors i equipaments informàtics, comptes bancaris preferents, etcètera. • “la Caixa” ofereix múltiples serveis i productes financers: Línia Oberta. Programa e-jove. Adreçat a tot el col·lectiu Som UB. Pla de pensions de la Caixa Vidacaixa. Adreçat a tot el col·lectiu Som UB. Credicurs obert. Adreçat a estudiants. Préstec Estrella per finançar matrícules o cursos. Adreçat a estudiants. Préstec Estrella-Express. Operació de crèdit a curt termini. Adreçat a PAS, PDI, estudiants i Antics UB. Préstecs universitaris per a estudis de postgrau. Adreçats a estudiants. Oferta d’equips informàtics en renting per a la comunitat universitària. • Subscripció al diari El País. Per als col·lectius de PAS i PDI, per la subscripció d’un any de dilluns a diumenge s’obté un xec de 100 euros per utilitzarlo a les botigues Punt UB. En el cas dels estudiants, El País els finança amb 30 euros la matrícula per cada subscriptor que aconsegueixin i, a més, entren directament en el sorteig d’una

•

matrícula gratis per als curs 20032004. El País també donarà, per cadascuna de les subscripcions, 17 euros destinats a finançar projectes de la UB i el Grup UB. D’aquests subscriptors, aquells que no pertanyin a cap col·lectiu de la UB rebran gratuïtament el carnet Som UB i, a més, revertiran 17 euros per carnet a la UB. Viajes El Corte Inglés ofereix al PAS i PDI el 5% de descompte en tots els productes de Tourmundial i del 3% al 5% de descompte en altres majoristes. En el catàleg especial de vacances per a la UB, descomptes de fins al 33% en la programació pròpia. General Óptica. Graduació de la vista i visites de manteniment gratuïtes. Preus especials en vidres graduats i lents de contacte. Fins a un 35% de descompte en alguns models de muntures. Ulleres graduades amb assegurança a tot risc, servei completament gratuït durant un any. Adreçat a tot el col·lectiu Som UB, incloent-hi el cònjuge i els fills del titular del carnet. Sports Teens, SL - INTERSPORTS TEENS (botiga multiesports especialitzada en esquí, tennis, golf i esport escolar). 12% de descompte a tots els titulars de la targeta Som UB. Descomptes a La Roca Village, un centre outlet de primeres firmes nacionals i internacionals en moda, esport, complements i articles per a la llar. Llibreta VIP amb descomptes per a les botigues de La Roca Village. Adreçat a tot el col·lectiu Som UB. Liberty Insurance Group ofereix descomptes del 10% i avantatges en la contractació de l’assegurança d’automòbil i descomptes del 10% en la contractació de l’assegurança de la llar. Adreçat a PAS i PDI.

• Teatre Nacional de Catalunya. Durant la temporada 2003-2004, i per als espectacles de teatre de les tres sales, tots els titulars del carnet Som UB podran beneficiar-se de fins al 20% de descompte en l’adquisició d’una o dues localitats per representació. • Viajes Barceló. 7% de descompte en paquets turístics de majoristes propis, Turavia, Hoteljet, Iberojet i Travelplan. 5% de descompte en paquets turístics de majoristes preferents de Viatges Barceló i 3% a afegir als descomptes dels catàlegs especials “Vacaciones Barceló”. Adreçat a PAS i PDI. • Institut Català de la Retina. Ofereix condicions especials en cirurgia refractiva, cirurgia de cataractes, visites i urgències oftalmològiques 24 hores. Adreçat a tot el col·lectiu Som UB. • Firstream-OFUP. Empresa especialitzada en el món universitari dedicada a la comercialització de revistes de formació i oci per a universitaris, ofereix descomptes especials que van del 20% al 80%. Adreçat a estudiants. • Grup Balañá. Preu del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres a les sales de cinema del Grup Balañá. Adreçat a tot el col·lectiu Som UB. • Forum 2004. Els posseïdors del carnet Som UB tindran una tarifa avantatjosa en les entrades per al Fòrum Barcelona 2004, amb descomptes sobre les tarifes oficials en totes les modalitats i addicionalment a l’existent per compra anticipada i per pertinença a un col·lectiu especial.

Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi cal consultar la pàgina web de Som UB: www.ub.edu/somub

Suma’ t a Som UB T

otes aquelles persones, empreses i institucions que vulguin compartir els objectius comuns de millora del coneixement, conservació del patrimoni públic i enriquiment de la qualitat de vida de la societat poden sumar-se al projecte Som UB de cinc maneres diferents. • Patrocini d’algun dels projectes amb causa. En funció de la quantia anual aportada, es determinen les categories de col·laboradors i les diferents contraprestacions associades. Aquestes categories són les de Protector, Mecenes, Patrocinador, Patrocinador d’Honor, Amic, Donant i Membre Som UB (persones que aporten la quota anual de 27 euros per

ser membres de Som UB i que, amb el 50% d’aquesta, col·laboren amb el capítol que decideixen). • Serveis de màrqueting UB. Canals per dur a terme les seves accions de màrqueting: Borsa de Treball, promocions a les facultats i centres, estudis d’investigació, publicitat als centres i mitjans de comunicació interns, presentacions a estudiants, etcètera. • Mitjançant la quota corporativa: – Oferta per fer membre de Som UB tot el personal de la seva empresa, com a benefici extraordinari, per tal que gaudeixi del pla d’avantatges associat i participi en el projecte amb causa que decideixi. L’empresa passarà a formar part de les

empreses patrocinadores de Som UB. – Oferir al personal de la seva empresa, per una quota de 27 euros anuals, la possibilitat de formar part del col·lectiu Som UB i gaudir dels avantatges associats. L’empresa passarà a formar part del col·lectiu d’empreses ciutadanes. • El pla d’avantatges permet a les empreses oferir avantatges als col·lectius identificats de la UB i el seu Grup: estudiants, docents i investigadors, personal d’administració i serveis, antics alumnes, societat SOM UB, etc. • El programa de sinergies possibilita fer intercanvis en espècies –de recursos– entre la UB i les organitzacions, sense un cost extraordinari.

..............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Demaneu el vostre carnet Som UB Feu-nos arribar omplert i signat aquest formulari. Rebreu el vostre carnet Som UB, amb validesa per a un any, al cap d’un mes del càrrec bancari. Quota anual 35 ¤ (27 ¤ si sou Antic Som UB) DADES PERSONALS

1r. cognom: Nom: Data de naixement (dd/mm/aaaa): Adreça: Població: Província:

2n. cognom: DNI: Sexe (h/d): Codi postal: Telèfon:

E-mail: DADES LABORALS

Nom de l’empresa: Adreça: Població: Província: Telèfon:

Càrrec: Codi postal: País: Fax:

E-mail:

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents:

Titulat en:

Any:

Indiqueu si voleu estar inclòs en el directori d’Antics DADES BANCÀRIES

Entitat: Dígit control:

Oficina: Núm. compte corrent:

Som UB Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa UNIVERSITAT DE BARCELONA

Signatura del sol·licitant

Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona Telèfon 93 317 02 53 - Fax 93 317 07 63 E-mail: marqueting@marqueting.ub.edu - www.ub.edu/somub

............

de ............................... de 20......

Digueu-nos com heu sabut com fer-vos el carnet Revista

Web

Un amic

Diari

Mitjançant un soci d’Antics

Altres

En cas que estigueu interessats a participar en Som UB mitjançant alguna de les altres vies de col·laboració, ompliu les vostres dades i seleccioneu l'apartat que us interessa. Us contactarem en breu. Patrocini i donacions

Serveis de màrqueting

Quota corporativa

Pla d'Avantatges

Pla de Sinergies

D'acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d'un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB i rebre informació sobre el mateix.En els termes previstos en l'esmentada norma, teniu el dret a exercitar els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

botiga ub

Llibres

DRET D’OBLIGACIONS Maluquer de Motes Bernet, C. J. (coord.) Col·lecció UB, 74 Edicions de la Universitat de Barcelona 17 x 24 / 179 pàg. ISBN: 84-8338-454-X

MORIR EN FEMENINO Mujeres, ideología y prácticas funerarias desde la Prehistoria hasta la Edad Media Molas Font, M. D. y Guerra López, S. (editoras) Breviaris, 7 Edicions de la Universitat de Barcelona 15 x 21 / 266 pàg. ISBN: 84-8338-435-3

LA MUJER Y EL CABALLERO Martín, J-L. Textos y comentarios, 2 Edicions de la Universitat de Barcelona 15 x 21 / 191 pàg. ISBN: 84-8338-451-5

LA RESIDÈNCIA D’ESTUDIANTS DE CATALUNYA Lavado Fau, M. (editora) Publicacions de la Universitat de Barcelona 22 x 22 / 141 pàg. ISBN: 84-475-2768-9

LOS “TRILEMAS” DE LA GLOBALIZACION Mascarilla Miró, O. Tribuna Internacional, 6 Publicacions de la Universitat de Barcelona 15 x 21 / 140 pàg. ISBN: 84-475-2611-9

Podeu adquirir aquestes obres al Punt UB www.ub.edu/puntub i a través del portal de publicacions de la UB: www.publicacions.ub.es

Productes Som UB

Bolígraf telescòpic

Maleta de niló

Clauers “Som UB”

Rellotge de polsera

Llibreta ecològica DIN A4

Al Punt UB trobareu tot tipus de productes, com ara material de papereria o objectes de regal. Per a més informació, consulteu la pàgina web www.ub.edu/puntub o bé truqueu al telèfon 93 403 53 78