launiversitat31 by Eloi de Tera

UNIVERSITAT DE BARCELONA

Març 2005 Any IX

Albert Sánchez Piñol L’últim fenomen editorial de la literatura catalana

2,4 ¤

Com es fa una pel·lícula? p. 12

Predicció de sismes: l’assignatura pendent p. 20

El 18 de maig, eleccions a la UB

“Pot haver-hi llibres bons que no es venguin gens, i ‘xurros’ literaris que es venguin com això, com ‘xurros’” Carta de Josep López a la seva germana Victòria dels Àngels 00_coberta.indd 1

p. 30

p. 43 04/03/2005 13:52:00

02_03_sumari.indd 2

04/03/2005 14:47:25

Sumari

núm.

Carta del rector Nou rector o rectora

Entrevista a Albert Sànchez Piñol "Avui un escriptor esdevé escriptor el dia que ja no necessita escriure llibres".....................................................................

Fàbrica de somnis... i diners Com es fa una pel·lícula? ......................................................

Predicció de sismes: l'assignatura pendent .............................................

4 12 20

Aquest mes de maig la comunitat universitària de la UB elegeix nou rector o nova rectora. Tothom col·laborarà en un procés electoral que novament, estic segur, serà exemplar. El meu darrer i més ferm prec és el de màxima unitat, des del primer dia de mandat, entorn de la persona que triem per liderar aquesta institució de 555 anys. Unitat i cohesió entorn del nou rector o rectora perquè necessitem ser forts davant les administracions, per tal d’obtenir el reconeixement en tots els àmbits, començant pel financer, de la quantitat i la qualitat de la tasca que fem a la UB. Unitat, ateses les amenaces d’un sistema universitari català en què ens perjudiquen les tendències polítiques “transversals” per damunt dels partits que governen, ja que algunes decisions resten marcades per consideracions polítiques que sempre ens perjudiquen: un igualitarisme que no es correspon amb la realitat o, en l’extrem oposat, un elitisme que “desuniversitaritza” activitats en què la UB és especialment forta. Unitat i cohesió entorn del nou rector o rectora perquè la societat i el país ha de percebre una UB unida i forta, més encara ara que tothom parla del coneixement i de la innovació i que, fins i tot en l’Acord estratègic sobre l’economia catalana, signat el febrer de 2005, aquestes qüestions emergeixen com a prioritàries. Unitat i cohesió interna entorn del nou rector o rectora perquè l’espai europeu d’educació superior requereix una capacitat de resposta que només pot garantir un gran sentit institucional, una institució unida, disposada a fer les renovacions que, no ens enganyem, serien igualment necessàries sense “Bolonya”. Només una UB forta entorn d’un rector o rectora que tingui el suport de tothom pot fer tot això amb l’empenta que ens exigeix la nostra societat.

Joan Tugores i Ques Rector

ECOLÒG PER

la universitat Revista de la Universitat de Barcelona

Imprès en paper ecològic

El 18 de maig, eleccions a la UB Tota la informació sobre el nou procés electoral ........................................................................................

Agenda ................................................................................................................. Som UB ...............................................................................................................

30 44 45

Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al Rectorat. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística. Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent. Àngela Jover, directora de Màrqueting, Societat i Empresa. Editada pel Gabinet de Premsa. Director: Albert Roura. Director adjunt: Ernest Trias Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez, Xavier Codony. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: premsa@premsa.ub.es. Amb la col·laboració de: els Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Col·laboració dels fotògrafs: Marta Casellas i J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Primer Segona Edicions. Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de: Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

02_03_sumari.indd 3

04/03/2005 14:47:37

entrevista

“Durant molt de temps la literatura catalana ha volgut ser molt sofisticada, molt enrevessada”

AlbertSánchezPiñol Des de la primera edició, al final de 2002, La pell freda es manté a les llistes dels llibres més venuts, amb 20 edicions en català, 8 en castellà i drets de traducció a 24 països –entre els quals els exigents mercats dels Estats Units i Anglaterra o d’altres de més “exòtics” com ara Sèrbia, Croàcia, Bulgària, Israel o el Japó–. Per aquesta novel·la, primera d’una trilogia de la qual enguany publicarà el segon volum, i on ha tractat la por de l’altre, la lluita aferrissada contra l’enemic, Albert Sánchez Piñol ha estat emparentat amb el corrent literari fantàstic de Conrad, Stevenson i Lovecraft, i considerat una de les grans promeses de la literatura catalana.

Text:

Ester Colominas Fotos:

Marta Casellas

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) Desertor dels estudis de Dret, que diu que va iniciar perquè era una criatura i no s’adonava de res, és llicenciat en Antropologia per la UB on, recorda, va trobar tres professors que li van “canviar la vida”: Ignasi Terradas, Maria Jesús Buxó i Manuel Delgado. A la fi dels anys noranta va viatjar dos cops al Congo per treballar en la seva tesi doctoral sobre els pigmeus. Obligat a abandonar el país a causa de la guerra civil, amb la tesi a mitges, comença a escriure La pell freda: ja no necessita cap metodologia, s’ho pot inventar tot! Ha viscut, diu, de concursos literaris, d’escriure enciclopèdies, de fer

de negre en biografies per encàrrec i, fins i tot, treballant en una companyia d’assegurances. Ha viatjat molt a l’Àfrica, enviat per diverses institucions per controlar l’ús dels fons destinats a les ONG, amb les quals és molt crític: “Estic pensant d’escriure un llibre sobre el tema” –diu. Acaba de reeditar Pallassos i monstres. La història tragicòmica de 8 dictadors africans i és a punt de publicar el segon volum de la trilogia encetada amb La pell freda. També és autor de Les edats d’or (Proa, 2001), un recull d’aquells relats que enviava als concursos literaris, i coautor amb Marcello Fois de Compagnie difficili, publicat a Itàlia el 2000.

04_11_entrevista.indd 4

03/03/2005 18:22:44

entrevista

Una victòria guanyada a pols Isabel Martí, Editorial La Campana Abans que Albert Sánchez Piñol ens portés a l’editorial aquesta novel·la ja estàvem convençuts que seria molt bona. Perquè ja li havíem publicat Pallassos i monstres, que és un llibre molt ben documentat, intencionadament sarcàstic i narrativament brillant. Tres condicions primordials són necessàries per deixar petja, l’una és tenir caràcter i l’altra ofici. I per tenir-les has d’estar tocat pels déus i a més a més treballar. Sánchez Piñol és el “3 en 1”. Va refer l’original unes quantes vegades, amb una exigència incansable que a l’editorial hem viscut molt de prop. I el cas és que, ara, La pell freda arribarà a un tercer Sant Jordi figurant entre els llibres més venuts. Realment un fet insòlit. I a nosaltres, com a editors, ens ha fet i ens fa feliços per molts motius, però també perquè ha desmuntat uns tòpics imposats: que un gran èxit només és possible si un autor és conegut i mediàtic, o si el publica una gran maquinària edito-

Déu n’hi do l’enrenou que ha muntat amb La pell freda! S’ho esperava? És clar que no. Com em podia imaginar una cosa així! Com a molt m’imaginava que sonaria entre quatre lectors, que cridaria l’atenció d’algun crític... Aquestes eren les meves expectatives més optimistes. Però la cosa es va anar disparant, el llibre va anar trobant amics pel camí i, bé, ara ja té un currículum propi. El primer salt important va ser quan li van donar el premi Ojo Crítico, quan es va fer la traducció al castellà, i el segon quan va anar a la Fira de Frankfurt, ja amb les traduccions a l’alemany, francès i anglès. Des

rial i s’hi inverteix molt en màrqueting. La millor inversió és la que fa un bon escriptor en el seu llibre, com també la dels editors, els llibreters i els lectors que hi creuen. Per a nosaltres va ser fàcil veure que a La pell freda hi ha la capacitat de narrar una història que pot ser llegida de maneres diferents segons l’edat dels lectors. Que, a través d’una novel·la d’intriga, planteja un problema de gran abast com l’actitud que tenim davant “l’altre” i la tendència humana, sovint col·lectiva, de bestialitzar-lo i negar així el diàleg. És excessiu considerar que una de les qualitats d’Albert Sánchez Piñol és ser un intel·lectual responsable i, per tant, crític? Crec que l’íntim i sincer compromís d’aquest autor amb la condició humana (davant de tants llibres que només parlen d’un mateix) és la clau –a través del seu tremp narratiu èpic– per entendre que els drets de traducció s’hagin venut a 24 llengües i en editorials de gran crèdit. I sense cap impuls institucional, sinó per un àvid interès dels professionals.

d’aleshores han anat caient editorials de països molt estranys (riu). Realment, el seu propòsit original era tan modest? Els personatges estan molt perfilats, hi ha elements fantàstics (em talla) Les estructures més complexes són les que semblen més simples. Però les meves expectatives no anaven dirigides a l’àmbit comercial, és una cosa que ni tenia al cap; potser sí que el llibre ha arribat a tenir una difusió de best-seller, però no té estructura de best-seller. Mai he planificat un llibre d’aquesta manera, ni ho penso fer. L’èxit comercial és una cosa

I aquí s’ha de reconèixer especialment la feina feta per l’Agència Carmen Balcells. Des dels impenetrables Estats Units fins al Japó, passant per Croàcia, el Brasil o Polònia. Això també permet desmuntar un altre tòpic: el nostre país és petit i per tant la nostra literatura minoritària. Si un llibre és bo, molt bo, si el qui hi ha de creure hi creu i el qui ha de treballar ho fa sense defallir, qualsevol literatura pot ser universal. Per a La Campana és el compliment d’un somni defensat amb tossuderia i tots plegats hem de felicitar-nos-en i agrair a Albert Sánchez Piñol l’orgull i l’estímul que significa per a la nostra llengua. Que prou falta ens fa.

molt aleatòria. Pot haver-hi llibres molt ben escrits, de gran qualitat literària, que no es venguin gens, i “xurros” literaris que es venguin com això, com “xurros”. Jo em referia a la voluntat d’enganxar el lector, d’atrapar-lo. Ah, sí, sí, sí, això és un altre assumpte! És que jo penso que durant molt de temps la literatura catalana ha tingut un dèficit que és haver volgut fer una literatura molt divina, per dir-ho d’alguna manera, molt sofisticada, molt enrevessada. Crec que el subconscient dels escriptors catalans era: “Consolidem una literatura

Escriure un èxit de vendes no implica saber la solució a la guerra de l’Iraq

04_11_entrevista.indd 5

03/03/2005 18:22:57

entrevista

d’elit i així consolidarem una cultura d’elit, amb la qual cosa no tindrem problemes com a país”. I és un recurs fals, em sembla a mi.

Amb pinyol Màrius Serra, escriptor

El dia que vaig conèixer l’Albert Sánchez Piñol estàvem envoltats de gent que ens mirava. Ens havíem citat al Museu d’Art Modern de la Ciutadella per enregistrar una de les entrevistes del programa “Alexandria”. Era una sessió triple, amb l’Albert i dos autors ben veterans: en Josep Maria Espinàs i l’Ana María Matute. Feia gairebé un any que La pell freda trobava lectors a dojo, però el seu autor era un complet desconegut. No només no es prodigava gaire en públic sinó que tenia fama d’esquerp. La novel·la m’havia agradat i encara m’agradava més que, per primera vegada en la història recent, un text català cridés l’atenció del mercat internacional per ell mateix, sense crosses institucionals de cap mena. Vaig trucar la Isabel Martí, l’editora de la novel·la, i després vaig telefonar l’Albert, sense els intermediaris habituals de la pràctica televisiva. Li devia agradar el que vaig dir-li, perquè es va presentar al Museu i vam enregistrar una de les millors entrevistes que recordo. Hi ha dos detalls d’aquell dia que me’l fixen d’una manera inoblidable. El Museu acabava de viure la seva última jornada de vida obert al públic. El fons es traslladaria al MNAC i l’edifici seria engolit pel Parlament. Si normalment

És per això que diuen de vostè que és una rara avis en el panorama literari català i espanyol? O potser perquè han conegut abans la seva obra que no pas la seva imatge? La meva relació amb els mitjans de comunicació sempre ha estat la mateixa, des del primer dia; jo amb els periodistes parlo de literatura, la resta no m’interessa. En aquest món, però, hi ha una mica de trampa. Actualment un escriptor un museu d’art ja té un aire de cementiri, aquell dia el to elegíac era dominant. Quan em canviava de roba per fer l’entrevista amb l’Albert, tot sol en una sala, vaig aixecar la vista un instant i vaig topar amb la pètria mirada del Desconsol de Llimona. En aquells mateixos moments, mentre jo era en calçotets davant aital desconsolada dama, a tocar del Museu, gairebé porta per porta, el Parlament de Catalunya es preparava per celebrar la presa de possessió del president Maragall. Fa poc, doncs, però sembla que hagin passat dècades. Des de llavors he anat coincidint amb l’Albert per aquí per allà, en més d’un continent. Cada cop és menys esquerp, però no per això deixa de dir el que pensa. Sense embuts. M’agrada la seva radicalitat insubornable. Som fills d’un país agònic que no sap què vol ser de gran, però encara ens queda el Piñol. M’agraden els països amb pinyol.

Barcelona té tendència a fer coses perquè ‘fan bonic’

esdevé escriptor el dia que ja no necessita escriure llibres (riu). Si et passes el dia a la ràdio, a la TV o fent cròniques, no pots fer literatura, no tens temps! Per a mi sempre hi ha hagut dos extrems: l’un és en Terenci Moix, i ho puc dir perquè ell mateix ho deia: ”Jo per vendre llibres estic disposat a fer qualsevol cosa!”; l’altra és l’autor que es tanca a la seva torre d’ivori i tracta els periodistes com si tinguessin el tifus, i això és voler posar la literatura per sobre del món. Em sembla que entre aquestes dues postures se’n pot tenir una d’intermèdia. Aquesta és la responsabilitat de l’escriptor. Que consti que els periodistes també tenen una certa responsabilitat en la trivialització de la literatura, precisament perquè tenen tendència a considerar massa l’escriptor. Escriure un èxit de vendes no implica saber quina és la solució a la guerra de l’Iraq! A mi què m’expliquen, si l’únic que faig és literatura! És a dir que, ara que ve Sant Jordi, ningú el podrà titllar d’escriptor mediàtic... Que no tingui certes actituds no vol dir que les condemni. Que cadascú faci el que vulgui! Des de la faceta d’antropòleg en podria parlar molt... La festa de Sant Jordi té molt de ritual, s’entén com un espai sagrat, i la presència de certs elements considerats patògens molesta. Ho sento molt, però tothom té dret d’anar a Sant Jordi. Si no t’agrada no hi vagis, però no ho monopolitzis com si fos teu... Jo no hi vaig, i ja està. No dic a ningú què ha de fer... Mai m’he negat a dedicar un llibre si m’ho demanen, entre altres coses perquè no sóc un mal educat, però estar darrere d’una paradeta amb un boli a la mà tot esperant que vin-

04_11_entrevista.indd 6

03/03/2005 18:22:58

entrevista

guin... I no refuso el contacte amb el lector, ben al contrari, però considero que fer una dedicatòria en 30 segons no aporta res al llibre i no hi ha intercanvi amb ell: o hi ha cua i, per tant, no tens temps per dedicar-l’hi, o no et ve ningú. L’autèntic contacte amb el lector és en d’altres àmbits, per exemple a les biblioteques. A mi m’agrada molt la transformació que està tenint el món bibliotecari. És un espai molt obert, on es fan moltes activitats. Aquí sí que hi vaig, perquè aquí sí que t’hi pots estar una, dues, tres hores xerrant amb algú que ha llegit el teu llibre, li hagi agradat o no. Ara no sé d’on venia tot això...

Des que va acabar el nazisme, els llibres no tenen enemics

Quina opinió li mereix celebrar l’Any del Llibre i la Literatura? No ho sé, caldrà veure-ho... és que no sé ni de què va... De coses dolentes, no en pot aportar, però jo tinc la sospita (riu), la intuïció, perquè ja et dic que no sé com acabarà, que tot això no es fa per afavorir la lectura, sinó perquè fa bonic (riu més encara). Aquesta és una ciutat que té tendència a fer coses perquè fan bonic... Com el Fòrum? O com les Olimpíades. Barcelona vol vendre un camp semàntic, una marca, i els llibres hi entren molt bé. Saps que passa? Que els llibres no tenen enemics, des que va acabar el nazisme no tenen enemics, i tothom es pot lluir, i de ben segur que hi ha algun grup de polítics que en trauran molt de rendiment... al marge que llegeixin o no algun llibre. En el cas del Fòrum, tot i no afegir-se al carro de la crítica punyent, vostè va dir que havia estat una ocasió perduda.

Sí, sí, va ser una ocasió perduda. Jo pensava que aquesta ciutat seria capaç de superar els desastres de les exposicions del 1888 i el 1929. És lògic que a la fi del segle XIX i al començament del XX es tingués una concepció determinada sobre el que era una fira internacional, una exposició universal, però ara estàvem en condicions de superar-ho i, en canvi, les simetries entre els tres esdeveniments són impressionants. Tots tres són “danses i vestits regionals”! Com hem pogut caure en una cosa així i en la prepotència de dir que això canviarà el món? Pot ser bonic de veure per a qui

tingui una visió folklòrica de la vida, però que no em vulguin vendre segons quines motos. Aquesta arrel perversa, ridícula, grotesca, és el comú denominador de gairebé tots els esdeveniments que ha organitzat Barcelona en els últims dos segles. Espero que algú trenqui aquesta dinàmica. Ja ho veurem. Aquest és un país molt estrany, que s’agafa a recursos que no ofenen. Per això et deia que, com que els llibres no tenen enemics... a qui li pot molestar fer un any del llibre? Fes un any dedicat a altres coses! Ara que estan amb tot això del nou Estatut, en lloc de

promocionar el llibre in abstracto que en facin conèixer un, el nou Estatut aquest, a veure si... Jo et contesto el que em preguntis, ja veu que... Ja ho veig, ja ho veig... Bé, tot i que abans ja m’ha advertit que no li escau que li preguntin sobre temes com la guerra de l’Iraq, no me’n puc estar: com a antropòleg i com a escriptor que se n’ha sortit molt bé reflectint la por de l’altre, què en pensa de l’Espanya plural o del conflicte Israel-Palestina? A mi el que m’interessa és la Catalunya plural, que és la que

04_11_entrevista.indd 7

03/03/2005 18:23:01

entrevista

Antropologia i lucidesa Manuel Delgado, professor d’Antropologia Cultural de la UB En un moment en què inquieta el futur acadèmic de l’antropologia, en què prenem consciència de fins a quin punt ens urgeix posar de manifest per a què serveix la seva forma de trobar les coses, un antropòleg, Albert Sánchez Piñol, està demostrant com aquest saber pot ser font d’una certa lucidesa. D’una banda, Albert ha posat de manifest, per mitjà del seu recentment reeditat Pallassos i monstres, la capacitat de denúncia de l’antropologia, la seva capacitat de posar de manifest, en el seu cas, en què ha consistit l’herència del colonialisme a l’Àfrica, com ha sembrat aquell continent de dictadors cruels i ridículs als quals encarregar la garantia o la vigilància dels seus interessos econòmics i geoestratègics un cop concedida una falsa emancipació. De l’altra, més enllà o abans

de la seva faceta d’etnòleg africanista, Albert adverteix com la reflexió a propòsit de les formes radicals d’alteritat –característica singularitzadora de l’antropologia– pot adoptar l’aspecte d’una obra de ficció com La pell freda, l’extraordinari èxit de la qual –cal remarcar-ho– ha estat el resultat d’una gairebé insòlita tècnica de màrqueting basada, a parts iguals, en la qualitat de l’obra i en l’honestedat i la discreció del seu autor. Una prova més –que tant de bo arribi a comptar al costat de totes les altres adduïdes– de la capacitat de la perspectiva antropològica de resultar, quan vol i quan li’n donen l’oportunitat, al mateix temps crítica i lírica, poètica i inquietant.

he estat vivint i practicant des que tinc ús de consciència! Tot això de l’Espanya plural és un invent que no es creu ningú. S’han de trencar els tabús: si tens un país, has de tenir un estat, i un estat propi no es basa en la idea del segle XIX, amb una frontera estàtica, un exèrcit, una bandera. No, és una altra cosa. Per a mi, és la maquinària més gran que hi ha dins una comunitat per crear imaginaris i realitats. I això no ho tenim! Mai no hem estat tan espanyolitzats! Com que aquest és un nacionalisme que sempre ha tingut la cultura com a referent i, amb la cultura, l’idioma, jo, com a escriptor, sóc a la primera trinxera, i veig moltes coses que potser no veuen els estrategs de saló: que quan intento fer alguna cosa narrativament parlant amb determinats registres m’és impossible perquè han estat totalment col·lapsats per l’espanyol. Tampoc no vull fer un català tant purista que no l’entengui ningú; jo escric en català, no en esperanto! Vull que em pugui llegir tothom, no només una minoria il·lustrada. Fixa’t, fa uns mesos em van convidar a una fira del llibre a França. Comencem bé: país convidat, Espanya. Creus que ni que fos durant un

segon, en qualsevol de les activitats, de les exposicions, hi va haver la menor possibilitat de fer saber que dins Espanya hi ha alguna cosa que no és literatura castellana? Quan parles amb arguments, ja sigui a França o a Espanya, i dius “aquí hi ha sis convidats i tres som catalans, i a Catalunya hi ha un idioma i una indústria editorial, uns clàssics i una literatura pròpia”, et contesten amb actituds com ara “tot això no és important, l’idioma tant és”. Mentida! No és que els idiomes no importin, és que hi ha alguns idiomes que no importen. Perquè, si els idiomes no són importants, per què no ho fem tot en català? Ah, no, això no, amic meu! Com quan el president Maragall diu que la independència no arreglaria el tema del català... És que pensa que fa dos mil anys tot Europa occidental parlava en llatí perquè els romans eren molt simpàtics? Que avui dia l’anglès sigui l’idioma de penetració més gran a escala universal no té res a veure amb el fet que darrere hi hagi la potència econòmica, política i militar més gran que ha conegut el món? Surt, surt al carrer... has de fer un esforç heroic per parlar en català! Sembla que estiguis insultant

No és que els idiomes no importin, és que alguns idiomes no importen

04_11_entrevista.indd 8

03/03/2005 18:23:08

entrevista

algú! Durant tot el dia ens trobem en situacions de conflicte que evitem perquè hi ha renúncia. I tot això venia... De... Ah, sí! Em fa molta il·lusió que La pell freda s’editi a Israel. Trobo que el tema és molt adequat, no només pel conflicte, sinó per molts aspectes secundaris que hi ha al llibre, com aquesta visió d’animalitzar l’enemic. Fa poc llegia una en trevista a un director de cinema israelià que havia fet un documental sobre un camp de refugiats palestins, i explicava que algun espectador sortia del cinema dient “si els seus fills pateixen com els nostres!” I és que el procés de d’animalització de l’enemic és present en tots els conflictes. Això ho fa la guerra; quan hi ha pau, aquest discurs es desmembra. Pel que fa a La pell freda, vaig procurar que tots els elements del conflicte fossin prou simbòlics perquè es poguessin referir a tots els conflictes, però no fins al punt que el lector no entengués res. Això que em preguntaves al començament és veritat, està dissenyat. Jo escric de cara al lector, no de cara a la paret, i conec les pautes tècniques que hi ha dins un relat per enganxar algú. El que jo deia d’atrapar el lector. Doncs sí mira, ara que dius això, hi ha un moment al llibre que és un gir narratiu. Si aconsegueixes que el lector arribi a aquest punt, ja no el podrà deixar, perquè de sobte tot el que ha llegit no és veritat, és diferent d’allò que s’imaginava. A partir d’aquest punt concret sembla que sigui una novel·la de monstres, però no ho és. Fins i tot hi va haver algun editor que no va voler publicar-la perquè es pensava que anava

Jo escric de cara al lector, no de cara a la paret d’això, de monstres, i no, no és una pel·li de sèrie B. Qui ho vulgui, pot llegir una novel·la d’aventures, que no passa res, però hi ha altres nivells de lectura, molt fragmentats, per a qui els vulgui trobar. Ara que diu això de les pel·lis de sèrie B, i a risc que ho consideri una bestiesa, què va inspirar els monstres de La pell freda, que molt descriptivament anomena “granotots”? Cada vegada que em pregunten això tinc problemes per contestar. No és un moment, una il·luminació, és un procés molt llarg que es va perfilant a poc a poc. El màxim que recordo és que quan estudiava antropologia m’inventava tribus, i ve a ser això, una humanitat subaquàtica... Anem a una altra cosa. Quan escrivia La pell freda ja pensava en una trilogia. Correcte? Sí... I segons sembla fa mesos que té enllestit el segon volum. És així? Sí, sí, hi estic fent petits retocs. S’ho pot prendre com una pregunta o com una recriminació: per què no l’ha publicat encara? No sóc jo qui publica, és l’editorial (riu). Ells gestionen la publicació dels llibres perquè en saben més. La meva feina s’acaba amb l’última paraula que poso al llibre; de la resta no és

A Sánchez Piñol li agrada la festa dels toros, però no és només per afecció personal que la defensa “Jo puc entendre moltes de les crítiques que se’n fan, és clar que sí, però és que el gran argument és que hi ha un patiment animal injustificable. Escolti, qui crea el gran patiment als animals és la indústria alimentària. Hi ha milions i milions de gallines que no poden estendre les ales en tota la seva existència! Que tenen una bombeta, allí, com en una txeca, que no se’ls apaga mai, perquè vagin ponent ous més

ràpidament! El que realment molesta no és el patiment dels animals, sinó que aquest patiment sigui públic. Es poden fer les matances més grans entre animals, entre persones, sempre que no es vegin. El que importa és amagar el dolor, perquè no podem suportar-lo. Però els dolors es mouen per vasos comunicants, no farem res per evitar-los, taparem una cosa i ens en sortirà una altra.”

04_11_entrevista.indd 9

03/03/2005 18:23:12

entrevista

Què hi ha de l’adaptació cinematogràfica de La pell freda? S’està negociant. Hi ha unes quantes productores interessades... A mi em fan gràcia els qui diuen: no deixis que facin la pel·li que t’espatllaran el llibre! A mi què m’expliquen! Jo he de pagar un lloguer! Com em van dir a l’agència literària que ho porta, Carmen Balcells, la millor que hi ha, al món literari hi ha molt de glamour però pocs diners [...] Generalment les productores

t’ofereixen la possibilitat d’implicar-t’hi com a guionista. Però jo no hi tinc gaire interès. Si em demanen una ajuda ho faré, però són mons totalment diferents. Els novel·listes som molt individualistes i el món audiovisual és just el contrari [...] És veritat que La fura dels Baus està interessada a participar en la pel·lícula, és molt el seu rotllo. Però això tampoc depèn de mi...

que no pugui ocupar-me’n, és que no vull! Com menys hi interfereixi, millor. Publicar no té res a veure amb escriure. I pot mantenir-se al marge de l’expectació que genera en el lector? Hi ha un truc: que no t’amoïnin el factors que no pots controlar. No sé si el segon volum de la trilogia tindrà el mateix èxit que el primer. Potser no agradarà ningú, potser trobaran que l’estructura és més sofisticada, o que és igualment fàcil de llegir. Si va bé me n’alegraré molt, i si no... Una crítica dolenta no agrada a ningú, ara bé quan fas una cosa pública t’arrisques a rebre crítiques públiques, i un

llibre és una de les coses més públiques que hi ha. El segon volum de la trilogia es publicarà molt probablement la tardor d’enguany. Sánchez Piñol ha situat la trama al Congo de començament del segle XX, on els protagonistes anhelen una mina, d’on de sobte comença a sortir gent... No desvetlla res més, però sí deixa clar que no serà una continuació de La pell freda, ni pel que fa a personatges ni a arguments. Avança també que abans del tercer volum segurament escriurà una altra novel·la que ja té al cap. Com ell mateix diu, “els llibres van com van”.

04_11_entrevista.indd 10

03/03/2005 18:23:16

04_11_entrevista.indd 11

03/03/2005 18:23:22

reportatge

Fàbrica de somnis... iComdiners es fa una pel·lícula?

El director Jaume Balagueró, durant els últims consells als actors durant el rodatge de Darknes

Una pel·lícula pot ser moltes coses: des d’un artefacte pensat al mil·límetre per recaptar diners, fins a la posada en imatges de les neurosis del director. Però hi ha una sèrie de passos previs compartits per gairebé tots els films. Text:

Jordi Homs Fotos:

Marta Casellas

Pagar un tiquet d’entrada i arrepapar-se a la butaca d’una sala fosca per veure una pel·lícula és un acte tan quotidià com rentar-se les dents o prendre un cafè en un bar. Quotidià i universal: tothom va al cinema. Gairebé podríem afirmar que el gènere humà té una neces-

sitat –gairebé física– de consumir ficcions filmades. Però darrere aquest acte, normalment plaent, d’emocionar-se veient una pel·lícula, no hi ha només una indústria, sinó un complex procés humà i tècnic que va des d’una idea inicial fins als rotlles que es projecten a les sales.

La genial idea Algú, un dia, té una idea. Així de senzill, però també així de complicat. El director Cesc Gay (A la ciutat, 2003) va dirigir la seva primera pel·lícula a Nova York (Hotel room, 1997) a la sala

12_18_reportatge_cine.indd 12

04/03/2005 9:13:12

reportatge

d’estar del pis d’un amic seu, on va recrear l’habitació d’un hotel: Va tenir la sort que la productora Marta Esteban, de Messidor, va veure la seva pellícula i li va encarregar l’adaptació cinematogràfica del gran èxit teatral de Jordi Sánchez, Krámpack. A partir d’aquí, la seva carrera ha anat lligada a la d’aquesta productora, que s’ha arriscat a produir-li dos treballs molt més personals.“El petit cinema independent –explica– es perd entre l’amalgama de l’oferta multinacional, ofegada per la publicitat i el màrqueting, però sempre hi haurà una gran diferència entre els grans productes perfectament dissenyats i les petites produccions. Avui amb una càmera digital i un programa de muntatge fas una pel·lícula.”

que fàcilment pot arribar a tenir fins a vuit versions.” Per a Fernández, el concepte d’autor no és tan absolut. “La productora ha de fornir a l’autor una estructura empresarial que potenciï al màxim la seva feina, raó per la qual –assenyala– la integració de totes les àrees del negoci és bàsica: cal controlar també la distribució i l’exhibició. Si no tens assegurada la venda del producte... és com si no fessis la pel·lícula.” Explicar històries que funcionin, aquest és el repte. Per al guionista Joan Barbero, autor de l’èxit de Ventura Pons Què t’hi jugues, Mari Pili?, “és un tòpic dir que no hi ha guionistes i bones històries. El que no hi ha són productors que inverteixin en guions. El problema

és que potser aquesta és una indústria massa petita...”. “El que determina si es fa o no una pel·lícula –continua– són les subvencions i els drets d’antena, bàsicament. Ningú no hi posa diners. Els posen les cadenes i el Ministeri de Cultura o la Generalitat. El que generalment es fa són projectes que agradin a aquesta gent que posa els diners, per això es fa el cinema que es fa, ha d’agradar primer al Ministeri que no pas al públic. Les cadenes aposten per productes clarament comercials… A l’altra banda de la pantalla, l’actor Eduard Fernández, guanyador de dos Goyas (Fausto 5.0, 2001 i A la ciutat, 2003) creu que “la quantitat de bones pel·lícules que es fa a cada país deu ser similar.

Cap mecanisme et garantitza que la idea escollida serà la bona. Hi ha indicatius, però són això, indicatius…

Gràcies a Déu, no se sap quins són els temes que interessen. No hi ha cap fórmula. De vegades amb un bon guió, uns bons actors i un bon director, no surten”.

El cinema, un negoci Aquesta és una part de la història, però no tota, i molt menys encara la més usual. El cinema anomenat “independent”, té llarga tradició a Europa, molt lligat a la visió del cinema com a expressió cultural. Però és evident que el cinema no és això, o no és sobretot això. El cinema és, per sobre de tot, un gran negoci. A les antípodes d’aquest plantejament, la productora del país que funciona amb una visió del negoci més a l’americana, Filmax, opera d’una manera radicalment diferent. Les seves pellícules són productes de consum cultural fetes i pensades per entretenir i guanyar diners. Julio Fernández, el president i alma mater, reconeix que no és fàcil: “Cap mecanisme et garanteix que la idea escollida serà la bona. Hi ha indicadors, però són això, indicadors… Tenim un equip de desenvolupament de projectes que detecta idees potents. Amb això fem el guió,

Joan Barbero (El Prat de Llobregat, 1966) Llicenciat en Biologia per la UB, es va donar a conèixer amb el guió de Què t’hi jugues, Mari Pili?, de Ventura Pons, amb qui va continuar col·laborant en Aquesta nit o mai i Rosita, please. De formació autodidacta, a partir de llavors va començar a col·laborar amb Joaquim Oristrell a la productora Boca a Boca, a la sèrie de TV3 Xènia ara què, i més tard va treballar un any a Nissaga de poder. Posteriorment es va traslladar a Madrid amb el programa de TVE El destino en sus manos. També amb Oristrell, va coordinar els guionistes de la sèrie de Telecinco Todos los hombres sois iguales. Actualment fa sis anys que treballa en l’equip de guionistes de la sèrie El comisario, també a Telecinco.

12_18_reportatge_cine.indd 13

04/03/2005 9:13:25

reportatge

(Barcelona, 1964) Format a l’Institut del Teatre, va formar part d’Els Joglars. Guanyador de dos Goyas (Fausto 5.0, 2001 i A la ciutat, 2003), es va donar a conèixer el 1999 amb Los lobos de Washington, de Mariano Barroso. Des d’aleshores ha intervingut en deu pellícules, entre les quals destaquen Son de mar (2001), de J.J. Bigas Luna, El Embrujo de Shanghai (2001), de Fernando Trueba i El misterio Galíndez (2003), de Gerardo Herrero. Estrenarà tres pel·lícules enguany (Hormigas en la boca, El método Gronhölm i Obaba) i al març comença a rodar El capitán Alatriste, dirigida per Agustín Díaz-Yanes, amb Viggo Mortensen com a protagonista.

escriure el que ells diuen. Has de visualitzar; jo sóc la càmera en aquell moment. És com si fes la pel·lícula mentalment”.

Un cop clara la idea, cal escriurela. Això vol dir desenvolupar el tractament inicial, que no passa de les cinc pàgines, vers un guió: 90 pàgines si és un telefilm i un mínim de 120 si és un llargmetratge per al cinema.

Gay ho té molt clar “si no hi ha guió, no hi ha pel·lícula. Però després, a partir del guió, canvio coses. Sóc especialista a canviar coses fins i tot durant la mateixa presa. És un procés d’anar polint i polint”.

Joan Barbero sempre ha escrit per encàrrec i reconeix que és molt difícil entrar en el sector audiovisual sense les coneixences adequades. “Jo vaig tenir molta sort. Ventura Pons va veure una obra que havia escrit l’any 1986, Vint per vint, i li va agradar. En aquells moments ell volia fer una comèdia de joves amb final feliç i em va encarregar el guió. Jo em vaig inspirar en tres amigues que compartien un pis al Raval, la vida de les quals envejava molt… D’aquí va sortir Què t’hi jugues, Mari Pili?”

Un equip d’escriptors

De formació autodidacta, va aprendre l’ofici fent dues pel·lícules més amb Pons, fins que va entrar a formar part de l’equip de Joaquim Oristrell i va fer el pas a la televisió. “Treballo en una organització industrial: fer una sèrie amb episodis de 70 minuts, amb escenes d’acció, vol dir lliurar cada 15 dies un guió de 70 pàgines. Amb 20 pàgines més ja tenim un telefilm. No tinc temps de fer més coses, ja m’agradaria.” Pel que fa al mètode de treball afirma que “està molt bé la inspiració, però cal que et vingui davant de l’ordinador. L’Oristrell diu una cosa i té molta raó: quan escrius has d’apagar el conscient i deixar que treballi l’inconscient. Tu no pots pensar el que diuen els personatges, els personatges han de parlar i tu

En una pel·lícula d’autor, en aquesta fase de la producció, el director sol treballar en estreta col·laboració amb un guionista, sovint de la seva confiança. En un estudi gran hi ha tot un equip de desenvolupament que treballa per esprémer la història fins als més mínims detalls. “Produïm històries que puguin interessar tothom –explica Julio Fernández– perquè treballem per al mercat mundial. Darkness, de Jaume Balagueró, n’és l’exemple més recent. S’ha estrenat en més de 1.700 sales dels Estats Units i ha recaptat més de 24 milions de dòlars. Mai cap film espanyol havia aconseguit una fita com aquesta. Un cop tenim el guió, seleccionem un director que l’interpreti i se’l pugui fer seu.” En els dos casos, però, el diàleg i l’equilibri entre productor, director i guionista, són imprescindibles. En aquest aspecte, Cesc Gay ho veu d’una altra manera: “El guió tancat és una qüestió de poder. Si un productor posa el segell a un guió, no li canviïs. ‘Això és el que jo signo perquè els meus inversors signen això’, les teles signen això i per tant… A Hollywood no pretenguis canviar gaires coses. És una manifestació de poder. Jo, per sort, tinc una productora que em permet treballar d’una altra manera.”

Eduard Fernández

Escriure, escriure i reescriure

La vida és un càsting Abans d’entrar al cinema amb la pel·lícula Los lobos de Washington (Mariano Barroso, 1999), l’actor Eduard Fernández es va passar la vida al pont aeri per anar a fer càstings a Madrid. Des d’aleshores no ha parat. Deu pel·lícules en cinc anys i tres més a punt d’estrenar enguany. “Des d’aleshores ja no n’he fet més. He tingut sort”, ens explica. “Jo era un actor de teatre i no em coneixia ningú, però volia fer cinema. A mi el que m’agradava era treballar durant els càstings; quan em demanaven que digués el text davant d’una càmera, em posava malalt. N’hi havia per engegar-los i marxar. En els càstings, quan són ben fets, el director treballa amb tu una estona, et valora i intenta treure el màxim de tu.” Gay reconeix que és la part de la pel·lícula que menys li agra-

12_18_reportatge_cine.indd 14

04/03/2005 9:13:29

reportatge

El rodatge potser és el moment menys creatiu del procés de creació d’una pel·lícula

Rodar i rodar Jaume Balagueró amb l’actriu Anna Paquin preparant el rodatge d’una escena a Darkness.

“El rodatge potser és el moment menys creatiu del procés de realització d’una pel·lícula –afirma Gay.Hi ha massa gent concentrada en una sola cosa. On realment fas coses és als assaigs, o en les primeres xerrades que tens.

da,“és el moment més incòmode, però fonamental alhora: si no l’encertes, engegues a rodar la pel·lícula”. Penso que és millor tirar endavant sense tenir ningú al cap, perquè el personatge pren més força per si mateix que si ja has pensat en una cara. És delicat. Abans de dir OK has de veure si t’hi entendràs, si hi ha feeling i humor. Si no és així, és millor no treballar. ” En aquest aspecte, ens explica que deu dies abans de començar a rodar Krámpack va decidir canviar un dels dos actors protagonistes i apostar pel desconegut Jordi Vilches,“vaig tenir l’instint de canviar-ho tot a l’últim moment. Aleshores va ser una decisió molt suïcida i que em va generar molta tensió amb l’actor descartat i personalment amb mi mateix”. Julio Fernández és més taxatiu: “Jo deixo triar l’actor o actriu al director, però li dic: escriu-me el nom que vulguis i, al costat, me n’escrius dos més que també ho puguin interpretar. La decisió final la pren l’estudi.

Un actor necessita entendre tota l’estona perquè està fent el que està fent. Si no és capaç de confiar en el director, és difícil. Aquí és potser on hi ha les típiques coses dels divos.”

Cesc Gay Cesc Gay (Barcelona, 1967)

Cesc Gay, al despatx on està acabant el guió de la seva propera pel·lícula, encara sense títol.

Ha dirigit Hotel room (1997), Krámpack (2000) i A la ciutat (2003). Format a l’Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV) de l’Ajuntament de Barcelona, actualment està acabant el guió de la seva quarta pel·lícula, produïda per Marta Esteban (Messidor), encara sense títol definitiu, que es començarà a rodar al setembre i que protagonitzarà Eduard Fernández.

12_18_reportatge_cine.indd 15

04/03/2005 9:13:58

reportatge

Cesc Gay, en un moment del rodatge d’A la ciutat.

Eduard Fernández té una sòlida formació com a actor de teatre i veu diferències en la forma d’afrontar la feina al cinema:“La feina de l’actor és bàsicament la mateixa, però en cine hi ha la dificultat de rodar a trossos. És com fer un trencaclosques: com estic aquí, com estaré allà. Els cabells, els ulls, si estàs trist, si estàs alegre, has de calcular moltes coses perquè després hi hagi continuïtat. En gaudeixo molt. En cinema no pots construir el personatge com al teatre,durant els assaigs,perquè no tens temps.Ho has de fer amb el director. Has de ser molt obert, no tancar-te, i seguir el director a mesura que vas rodant”. Julio Fernández explica que les produccions del seu segell, Fantastic Factory, necessiten un gran treball de preproducció a causa dels efectes especials i les escenes d’acció.“Es tracta d’arribar al rodatge i tenir-ho tot mil·limetrat. Si hem calculat sis setmanes de rodatge, han de ser sis. Allargarho una setmana més significa augmentar el cost pressupostat de la pel·lícula.”

La sala de màquines La postproducció i l’editatge de les pel·lícules és una fase de recolliment, de feina ordenada, gairebé d’oficina, d’hores i hores de visionar i de muntar, d’afegir l’àudio i la banda sonora. Per a Gay,“cada part del procés té tots els colors. Des que tens la idea, fins que ja tens el guió, comences a fer localitzacions, triar els actors, rodes, el muntatge, el so. A mi m’agrada perquè tot té moments molt diferents. El millor del cinema és aquesta varietat. Després d’estar mesos treballant en equip, tornar a la intimitat de la sala de muntatge amb el muntador és un plaer”. Julio Fernández també ho veu de la mateixa manera: “El cine és una feina d’inspiració col·lectiva. Depenem que el muntador tingui un bon dia perquè la seqüència funcioni. I conclou, portant ràpidament

l’argumentació cap al seu terreny: “Per tant, el productor ha de ser un líder nat que conjumini correctament tot aquest gran procés creatiu que és una pel·lícula.”

La màgia de l’estrena El cinema és glamour, flaixos, premis, estrenes, festivals i catifes vermelles. Viu d’això. En això, “els americans són els mestres. A Europa encara n’estem aprenent”, afirma categòric el més americà dels productors espanyols, Julio Fernández. Cesc Gay ho considera “part de la feina. Jo no en gaudeixo especialment, més aviat em posa nerviós tot això de les estrenes. Intento trobar la manera de sentir-m’hi més o menys còmode i no donar-li més importància”. L’actor Eduard Fernández, tot i haver guanyat dos Goyas continua sent una cara desconeguda

per al gran públic.“De vegades veig gent de la professió que ha de viure una mica com en una bombolla, però no és el meu cas. Forma part del negoci i ho admeto; però em molestaria que em reconeguessin a tot arreu”. De totes maneres, és força escèptic sobre tot el relacionat amb la “fama”: “És veritat que hi ha actors que acaben sent garantia d’una bona pel·lícula perquè escullen bé, però no sé si en tot el cinema espanyol hi ha un sol actor que porti gent al cine. Potser només un.”

Si no tens assegurada la venda del producte... és com si no fessis la pel·lícula

12_18_reportatge_cine.indd 16

04/03/2005 9:14:10

reportatge

El negoci: faves comptades? Ser vist, aquesta és la qüestió. Ser present en el màxim nombre de sales possible durant el màxim temps possible, cosa que només s’assoleix amb el favor del públic. Però el públic, el gran públic, és influenciable. Qui més promociona, és qui segurament serà més vist per tothom. I les grans campanyes de màrqueting només poden ser assumides per grans empreses, per la indústria, en definitiva. “En el cinema espanyol –afirma Julio Fernández–, vivim un moment interessant, en què comprovem que les fórmules que havien estat funcionant fins ara –els drets d’antena i les subvencions–, ja

no funcionen. Això ens obligarà a buscar noves fórmules.” Per a ell no hi ha dubte: Catalunya té la possibilitat de convertir-se en un centre de referència en el sector de l’audiovisual. Si el sector evoluciona, es crearan les condicions perquè la indústria es desenvolupi.” En aquest camp, confia que d’una vegada per totes els poders públics s’adonin de la importància i les possibilitats del sector audiovisual: “El futur Parc de l’Audiovisual de Terrassa pot actuar com a revulsiu perquè això succeeixi. Necessitem més indústria, hi hauria d’haver, a part de nosaltres, tres empreses més amb la nostra capacitat de producció. Els poders públics haurien de vetllar per repartir els papers.” Fernández és visionari: “L’alian-

ça entre empresa audiovisual i universitat pot donar molt de si. El model a seguir seria si fa no fa el que ha desenvolupat Robert Redford amb el Festival de Sundance. Per què Terrassa no pot esdevenir un entorn que permeti l’aparició de nous talents i projectes a l’europea? Filmax aposta per això.” Cesc Gay no té una visió tan global del tema, la pràctica el converteix en una mena de franctirador: “La veritat és que no reflexiono gairebé mai sobre tot això perquè se m’escapa bastant. La gent veu cada vegada més el cine a casa i les sales aniran desapareixent a poc a poc. És clar que aquest és un país petit i que estem absolutament dominats per un imperi.” Sigui una expressió cultural o un producte de consum cultural, fer pel·lícules és una feina molt complexa i amb uns components d’atzar força elevats, molt més que en qualsevol altra activitat empresarial. Amb tot, l’argamassa que lliga tot el procés es pot resumir en una paraula: empatia. Julio Fernández hi creu fermament. El que distingeix aquesta indústria

de la resta és el gran pes de les relacions humanes.” Cesc Gay, malgrat que reconeix la importància de les relacions humanes, té un punt de distanciament irònic. “La determinació i la voluntat són molt importants. Jo hi he arribat per pesat. “ Eduard Fernández és rotund en aquest aspecte. Com millor és la relació que es crea amb l’equip, millor surt el producte. Es poden fer pel·lícules bones des del mal rotllo, però a mi no m’interessa. El recorregut és més llarg i més profund si hi ha bon rotllo.”

Julio Fernández (A Fonsagrada, Lugo, 1947) Productor de cinema i president de Filmax, és un dels artífexs de la renovació dels sectors audiovisuals català i espanyol. Guanyador de tres Goyas, és membre de l’Acadèmia de les Arts i de les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, vicepresident de la Federació d’Associacions de Productors Audiovisuals Espanyols (FAPAE), conseller de la Junta Directiva de l’Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals (EGEDA), patró de la Fundació Privada Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya (ESCAC), centre adscrit a la UB, i president de l’Associació d’Empresaris Gallecs de Catalunya. Filmax, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat, va ser fundada com a distribuïdora el 1953 i ha estat transformada en la productora cinematogràfica espanyola amb més projecció internacional. Julio Fernandez a la terrassa del seu despatx, a Filmax.

12_18_reportatge_cine.indd 17

04/03/2005 9:14:40

reportatge

U UNIVERSITAT DE BARCELONA

i a la UB... Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), Terrassa Centre adscrit a la UB i dirigit per Josep Maixenchs. Enguany, l’Escac celebra el seu desè aniversari.

Transports Des de l’estació de RENFE es pot arribar a l’Escola amb l’autobús núm. 7 i des de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat amb les línies 3 i 6.

www.escac.es Colom, 84-90. 08222 Terrassa Telèfon: 937 361 555

Alguns dels ensenyaments i grups de la UB relacionat amb el reportatge són:

Graduat Superior en Cinema i Audiovisuals

Centre d’Investigacions Film-Història,

Títol propi. Ensenyament de primer i segon cicle Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) Continguts bàsics Teoria de la imatge, tecnologia, història del cinema, introducció a la plàstica, introducció a l’expressió sonora, introducció a la narrativa, introducció a la indústria audiovisual, fonaments per a l’anàlisi fílmica, pràctiques, anàlisi fílmica, teoria i pràctica de la direcció, teoria i pràctica de la imatge, teoria i pràctica del muntatge, teoria i pràctica del so, teoria i pràctica de la direcció d’art, teoria i pràctica del guió, teoria i pràctica de la producció, història del cinema, tecnologia, anàlisi fílmica.

Història del Cinema

al Parc Científic de Barcelona

Departament d’Història de l’Art, Facultat de Geografia i Història, a càrrec de la professora Palmira González.

www.pcb.ub.es/filmhistoria/ Baldiri Reixac, 10-12 08028 Barcelona Tel.: 934 029 060

Baldiri Reixac, 10-12 08028 Barcelona

Fundat el 1983 pel professor de la Facultat de Geografia i Història Josep M. Caparrós Lera, té l’objectiu d’estudiar les relacions existents entre cinema i història, utilitzant el film com a font d’investigació i mitjà didàctic de les ciències humanes i socials, tot considerant la pel·lícula com a testimoni de la societat, reflex de mentalitats i retrat de l’evolució del món contemporani, aprofundint en el seu context sociohistòric en la línia iniciada pels països anglosaxons denominada cinematic contextual history.

La seva tasca d’investigació s’ha centrat sobretot en la història del cinema clàssic espanyol i català, com també en la recuperació, catalogació i anàlisi del patrimoni fílmic. Actualment és responsable d’un equip d’investigació encarregat de catalogar el fons de fotografia fixa de cinema espanyol de la Filmoteca de la Generalitat. Línia 3 del metro, parada Palau Reial Bus Línies 7, 33, 54, 60, 67, 68, 74 i 75. Tramvia, línies T1,T2 i T3, parades Avinguda de Xile i Zona Universitària.

Descompte als cinemes Verdi Si doneu aquest val a les taquilles dels cinemes Verdi tindreu una entrada per només 3 euros per a una de les pel·lícules següents: Seven times lucky (estrena 18 de març) Sevigné (estrena 1 d’abril) Othello (estrena 1 d’abril) Exils (estrena 8 d’abril) Esperando la carroza (estrena 15 d’abril) Las canciones de Rosa (estrena 6 de maig) The actors (estrena 13 de maig) Bridge man (estrena 3 de juny)

Cine Verdi: c. Verdi, 32 Verdi Park: c. Torrijos, 49

Aquest descompte és vàlid per a qualsevol dia i sessió excepte dissabtes i festius. Podeu trobar més informació sobre aquestes pel·lícules i sobre els cinemes Verdi a la web www.cines-verdi.com

12_18_reportatge_cine.indd 18

04/03/2005 9:14:54

12_18_reportatge_cine.indd 19

04/03/2005 9:15:17

reportatge

Predicció de sismes: l’assignatura pendent Text:

Xavier Codony Infografia:

Josep Pulido Agraïments a:

Pere Santanach, catedràtic de Geodinàmica i Geofísica Eulàlia Masana, professora de Geodinàmica de la UB Josep Vila, investigador del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB i del Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè, Institut d’Estudis Catalans María del Carmen Llasat, directora del Grup GAMA del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB Institut Cartogràfic de Catalunya

Imatge presa per un videoaficionat dels efectes del tsunami a Phuket (Tailàndia) el 26 de desembre de 2004.

Aviat farà tres mesos del devastador tsunami que el 26 de desembre es va endur més de 300.000 vides humanes i que va arrasar tot el que va trobar al seu camí en arribar a diverses zones del sud-est asiàtic. El sagnant episodi ha redistribuït les forces de tensió entre les plataformes continentals índia

i borneana. Això vol dir que en algunes zones augmentarà la possibilitat de nous terratrèmols, mentre que en d’altres disminuirà. En quines i quan? No ho sabem. Caldrà elaborar un nou mapa de risc per poder avaluar aquests canvis. Tot i així, la ciència encara no ha estat capaç de pronosticar amb

exactitud l’aparició d’aquests capritxosos i terrorífics moviments tel·lúrics. En el decurs dels últims mesos hem pogut conèixer a bastament tots els detalls sobre la tragèdia asiàtica, però potser no s’ha incidit tant en la manera com els investigadors tracten d’avançar-se als badalls de la terra.

La ciència encara no ha estat capaç de pronosticar amb exactitud aquests moviments tel·lúrics

20_28_terratremol.indd 20

04/03/2005 8:40:19

reportatge

Els terratrèmols: alliberaments sobtats d’energia Dels més d’un milió de terratrèmols de magnitud superior a 2 que es registren de mitjana cada any al món, només una petita part provoca conseqüències greus. A tall d’exemple,

l’any passat se’n van produir 1.623 de magnitud superior a 5. El balanç de víctimes mortals va sumar 136.142, sense comptar les del tsunami del 26 de desembre. El sisme més devas-

tador conegut va passar el 1556 a Shaanxi, a la Xina. Hi van morir 830.000 persones; el de major magnitud es va produir a Xile el 22 de maig del 1960, amb un valor de 9,5. El primer terratrèmol

del qual es tenen referències va succeir l’any 1177 (a.C.), també a la Xina. Un terratrèmol no és res més que l’alliberament sobtat de

20_28_terratremol.indd 21

04/03/2005 8:40:25

reportatge

Terratrèmols amb més víctimes mortals des del 800 fins ara Data

Lloc

Morts

Magnitud

23/01/1556

Xina, Shaanxi

830.000

n/a

27/07/1976

Xina, Tangstan

650.000

8,0

26/12/2004

Sud-est asiàtic

+300.000

8,9

11/10/1737

Índia, Calcuta

300.000

n/a

09/08/1138

Síria, Alep

230.000

n/a

22/05/1927

Xina, Xining

200.000

8,3

22/12/ 856 +

Iran, Damghan

200.000

n/a

16/12/1920

Xina, Gansu

200.000

8,6

23/03/ 893 +

Iran, Ardabil

150.000

n/a

01/09/1923

Japó, Kwanto

143.000

8,3

L’etern equívoc entre intensitat i magnitud Sovint es confonen les habituals variables de magnitud i intensitat d’un terratrèmol. La magnitud és indicativa de l’energia alliberada al focus i no té res a veure amb la distància a l’epicentre. La intensitat, en canvi, és una escala de danys. Actualment, a Europa, l’escala d’intensitat més utilitzada és l’European Macroseismic Scale EMS98.

l’energia acumulada, provocat pel moviment d’una falla, en l’escorça de la Terra; aquest sotrac produeix ones que es propaguen en totes direccions. Són fenòmens que poden succeir en qualsevol punt del món, però la majoria tenen lloc als límits de les plaques tectòniques, és a dir, de les planxes rígides de roca sòlida que componen la superfície del planeta (litosfera) i que suren sobre la roca parcialment fosa que conforma l’astenosfera. Fins ara s’han identificat 15 grans plaques, que es mouen les unes vers les altres amb velocitats variables. Les falles o límits de les plaques poden ser de diversos tipus en funció del moviment relatiu entre

elles: divergents, convergents o transformants. Els terratrèmols ocorren més sovint allà on l’acumulació d’esforç és més gran. Això és màxim a les vores de placa (on la velocitat pot ser d’uns quants centímetres, fins a 12 o 13 anuals). També és on hi ha els plans de falla més grans que poden, doncs, trencar-se i generar els terratrèmols més grans. Tot i així no són les úniques zones on hi ha falles actives. La deformació es pot transmetre cap a parts internes de les plaques, on la velocitat és menor. Encara que més a poc a poc, les falles actives d’aquestes zones també es carreguen, superen periòdicament el fregament del pla i donen lloc a sismes.

Vista aèria de la devastació provocada pel tsunami del 26 de desembre de 2004 a Banda Aceh (Indonèsia).

Graus d’intensitat sísmica (EMS98 abreujada) I

Imperceptible excepte en algunes condicions favorables molt excepcionals. II Només el noten les persones en estat de repòs, especialment les que es troben a les plantes superiors d’edificis alts. III El senten força les persones que es troben a l’interior d’edificis. IV El nota pràcticament tothom a l’interior dels edificis i també algunes persones a l’exterior. V El nota gairebé tothom. Si és de nit, molta gent es desperta. Alguns objectes inestables cauen. VI Tothom el nota i causa pànic en algunes circumstàncies. Alguns mobles pesants es poden moure. VII Produeix danys considerables en estructures i edificis de baixa qualitat. VIII Produeix danys majors en estructures i edificis de baixa qualitat. Es mouen o cauen els mobles pesants, les xemeneies, les columnes, els monuments i els murs. IX Produeix danys importants en alguns edificis i estructures de bona qualitat i danys majors a la resta d’estructures. Provoca moviments dels edificis respecte als seus fonaments. X Destrueix la major part de les construccions de maçoneria amb fonaments. Hi ha desplaçaments de vies de trens i carrils. XI Destrueix gairebé la totalitat de construccions, ponts i viaductes. Aixeca les vies del tren. XII Ho destrueix tot. Distorsiona les línies de nivell, s’observen ones sobre el terreny i volen objectes per l’aire.

20_28_terratremol.indd 22

04/03/2005 8:40:28

reportatge

Predicció de sismes. La paleosismologia Els científics coincideixen: és possible predir on i com es produirà un terratrèmol, però el “quan” possiblement continuarà sent una incògnita a curt, mitjà i, fins i tot, llarg termini. Això explica l’especialització d’alguns investigadors en paleosismologia, la ciència que caracteritza els paràmetres sísmics d’una falla a partir dels efectes que el seu moviment brusc (terratrèmols) produeix en el registre rocós. L’objectiu final és interpretar l’ocurrència de terratrèmols antics i descriure’n les característiques. Això contribueix a fer més realistes els càlculs de perillositat

sísmica. La paleosismologia parteix de la certesa que en algunes zones els catàlegs de terratrèmols antics, a partir dels quals es calcula la probabilitat de terratrèmols futurs, no són suficients per descriure el comportament sísmic d’una falla perquè no són complets. Hi ha la creença que les falles acumulen esforç durant llargs períodes de temps (períodes intersísmics) i que finalment, en superar-se el fregament entre els dos blocs al llarg de la falla, aquesta es trenca i genera un terratrèmol (període cosísmic). La durada d’aquest cicle depèn de la velocitat amb què s’acumula l’esforç en una falla i del context tectònic. Així, en un límit de plaques, la velocitat pot ser d’uns quants centímetres l’any, mentre que en falles allunyades, com les de Catalunya, pot ser de 0,01 mm de mitjana cada any. Per comprendre el funcionament d’una falla convé tenir-ne dades d’almenys un parell de cicles sísmics. Així, hi ha dos supòsits en què les dades històriques no són suficients: allà on el cicle és més llarg (Catalunya) i allà on el cicle és curt però les dades històriques disponibles són d’un període de temps també curt (Nova Zelanda o Califòrnia, per exemple). En aquests casos la paleosismologia pot contribuir a omplir el buit d’informació estudiant els terratrèmols prehistòrics enregistrats al terreny. El primer pas en un estudi paleosísmic és la detecció de les falles que són capaces de generar terratrèmols grans. Això es fa sobretot analitzant amb fotografies aèries i des de satèllits la forma del paisatge, atès que les falles tenen unes ca-

Tasques d’anàlisi paleosísmica en una rasa.

racterístiques morfològiques molt determinades. El treball de camp també és imprescindible per establir si les falles estan afectant els sediments més recents. En un segon estadi els estudis se centren en la morfologia de detall de la zona de les falles que es consideren actives. Això es fa aixecant mapes microtopogràfics que permeten quantificar els desplaçaments recurrents de la falla sobre formes del relleu conegudes.

Una de les parts més emocionants de la paleosismologia és quan es poden excavar rases. Això consisteix a obrir afloraments artificials a través de la falla per poder analitzar en detall els processos d’erosió de l’escarpament i d’acumulació de sediments al peu. Així es poden detectar dislocacions consecutives de la falla que poden estar relacionades amb terratrèmols del passat. La datació dels sediments, sempre difícil, permet acotar el moment en què es van produir aquests sismes.

20_28_terratremol.indd 23

04/03/2005 8:40:31

reportatge

Uns operaris treballen en les destrosses ocasionades per un terratrèmol de 7,1 graus en l’escala de Richter el 19 d’octubre de 1989 a Oakland (EUA).

Amb la por al cos. Terratrèmols a curt termini Presentem tres exemples de llocs on se sap que la falla té moltes possibilitats de produir un terratrèmol a curt termini. Els experts no poden precisar exactament quan, però, segons els models de funcionament de les falles, hauria de ser aviat.

1 La de San Andrés, a Califòrnia, és una falla direccional molt activa que ha generat terratrèmols devastadors. Conté un tram on en el passat s’han succeït diversos terratrèmols de magnitud 6 amb una periodicitat força regular: cada 20 o 30 anys (1857, 1881,

2 1

1901, 1922, 1934 i 1966). L’últim va tenir lloc el 1966, de manera que el pròxim ja s’hauria d’haver produït, seguint aquesta lògica. 2 Al sud d’Itàlia, el cinturó de terratrèmols que afecta la cadena dels Apenins des de l’Aquila fins a Calàbria està generat per falles normals de 30 o 40 quilòmetres de llarg i d’orientació NNE-SSE, que actuen amb una certa independència entre si perquè es troben separades per falles transversals (orientades NE-SO) que les limiten. La majoria d’aquestes falles han tingut un terratrèmol en el període històric. El més recent és el que va afectar la zona d’Irpinia, el 1980, amb una magnitud de 6,9 i gran quantitat de danys. Són, doncs, falles que s’han relaxat recentment alliberant l’energia que acumulaven. N’hi ha alguna, però, que no ha ex-

perimentat aquesta relaxació i que, per tant, és candidata a la pròxima ruptura. N’és un exemple la zona situada just al sud de la falla que va generar el terratrèmol d’Irpinia. 3 La falla del nord d’Anatòlia, a Turquia. S’han anat trencant diferents parts de la falla consecutivament, sempre en direcció preferent cap a l’oest. Això resulta del fet que, quan una part de la falla supera el fregament entre els dos blocs que limita i es trenca, la part central del tram es relaxa, augmenten els esforços als extrems i es precipita la ruptura del tram veí. Així, es va poder preveure l’ocurrència del terratrèmol d’Izmit de 1999, tot i que no el moment exacte. Aquesta seqüència de ruptures ens permet pensar que el proper tram que es trencarà serà el que hi ha just al sud d‘Istanbul.

20_28_terratremol.indd 24

04/03/2005 8:40:33

reportatge

Història sísmica i falles actives a la península Ibèrica Afortunadament, la península Ibèrica no és una zona de gran risc sísmic constant, malgrat haver viscut en la seva història recent, de forma localitzada, terratrèmols importants. El límit entre les plaques europea i africana passa per una línia que uneix les illes Açores i l’estret de Gibraltar. L’acostament de les plaques africana i europea a la Mediterrània occidental (4 mm/any) és més lent que a la Mediterrània oriental (7 mm/ any), la qual cosa fa que les falles de la Mediterrània oriental siguin més actives i produeixin sismes catastròfics amb recurrències més petites que a la Mediterrània occidental. Malgrat la lenta aproximació d’aquestes plaques a la Mediterrània occidental, a la península Ibèrica han tingut lloc terratrèmols amb conseqüències devastadores en els temps en què es té registre històric i se n’han detectat alguns per mètodes paleosísmics. Concretament, hi ha registrats històricament

una desena de terratrèmols catastròfics, a raó d’un per segle, aproximadament. El darrer gran sisme a la península Ibèrica es va produir a Andalusia, concretament a la localitat granadina d’Arenas del Rey, el dia de Nadal de 1884. Amb una intensitat X (10), va destruir totalment aquesta població, a més de causar danys en d’altres de properes, i va ocasionar gairebé 1.000 víctimes mortals. El de Torrevella, a la província d’Alacant, també d’intensitat X (10), va ensorrar 534 cases en aquesta localitat, 388 a Almoradí i va causar nombrosos desperfectes a les poblacions del voltant de la comarca del Baix Segura. Hi va haver 400 morts. I no hem d’oblidar que l’1 de novembre de 1755 Lisboa va patir un terratrèmol que va fer trontollar els fonaments del pensament i la cultura occidentals. El sisme, que va destruir la ciutat, es va originar davant de les costes de Faro i Cadis i, com a conseqüència, es van formar tres ona-

Terratrèmols d’intensitat igual o superior a IX, d’acord amb el catàleg de l’lnstitut Geogràfic Nacional (Madrid) Data

Lloc

Intensitat

25/12/1884

Arenas del Rey (Andalusia)

21/03/1829

Torrevella (País Valencià)

25/08/1804

Dalias (Andalusia)

23/03/1748

Enguera (País Valencià)

09/10/1680

Alhaurín el Grande (Andalusia)

20/10/1654

Alaior (Menorca)

1645

Alcoi (País Valencià)

22/09/1522

Almeria (Andalusia)

09/11/1508

Vera (Andalusia)

09/11/1505

Carmona (Andalusia)

24/04/1431

Atarfe (Andalusia)

02/02/1428

Queralbs (Catalunya)

Efectes en el terreny del sisme del 25 de desembre de 1884. Arenas del Rey (Granada). Font: Académie des Sciences de l’institut National de la France.

des gegantines –tsunamis– que van escombrar les costes portugueses, gaditanes i nord-africanes. A Lisboa, aquestes onades gegantines van arribar a fer 15 metres d’alçada, van penetrar fins al cor de la ciutat i van arrossegar cap a la mar runes, vaixells i cadàvers. Per si no n’hi hagués prou, les flames de les espelmes de les esglésies i de les cuines de les cases van provocar un gran incendi que va durar tres dies. Només a la ciutat de Lisboa van morir unes 75.000 persones. A la costa gaditana les onades gegantines van trencar les muralles de la ciutat de Cadis i, fins i tot, la ciutat d’Alger, situada a més de 2.500 quilòmetres de Lisboa, va ser durament castigada. Les falles actives actualment a la península Ibèrica es troben majoritàriament a Andalusia, al llarg de la costa mediterrània i al Pirineu. És en aquestes regions on s’han produït els grans terratrèmols històrics i on hi ha falles que, encara que no n’ha-

gin originat fins ara, presenten característiques geològiques que fan pensar que poden arribar a produir-ne. Precisament en aquestes falles se centra la investigació de l’Equip de Tectònica Activa i Paleosiosmologia de la UB integrat dins el grup de recerca RISKNAT (Grup de Riscos Naturals).

Els sismes a Catalunya: relativa tranquil·litat des de fa 500 anys La història sísmica recent del nostre país és pràcticament intranscendent. El 2004, sense anar més lluny, les diferents estacions de l’Institut Cartogràfic de Catalunya van registrar 488 moviments minúsculs la majoria dels quals van ser imperceptibles per a la població i no van superar els dos graus de magnitud. El terratrèmol més fort del segle XX va ser el succeït a Vielha el 19 de novembre de 1923, amb una intensitat de VIII (8), que va provocar danys notoris a l’Artiga de Lin, Vielha i Escunhau.

20_28_terratremol.indd 25

04/03/2005 8:40:42

reportatge

Terratrèmols històrics a Catalunya

Mapa de sismes de Catalunya. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Si ens remuntem uns segles enrere, toparem amb el sisme per excel·lència al nostre territori: la crisi olotina del segle XV, que va començar el febrer de 1427. El març d’aquell any va tenir lloc el terratrèmol d’Amer (intensitat VIII-IX) i el maig es va produir el d’Olot (intensitat VIII-IX), que va destruir totalment aquesta ciutat. L’episodi va culminar amb el terratrèmol de la Candelera, el 2 de febrer de 1428, d’intensitat IX. Aquest és el més fort ocorregut a Catalunya en temps històrics i, a més de devastar, entre molts altres llocs, Castellfollit, la vall d’en Bas, Girona, Puigcerdà, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Queralbs, Camprodon, Besalú, Banyoles i Castelló d’Empúries, va arribar a fer destrosses a Barcelona, Lleida i Cervera.

Cadascun d’aquests grans sismes ha estat produït per una falla diferent, atès que la baixa velocitat de moviment de les falles existents a Catalunya, al voltant de 0,01mm/any de mitjana, fa que les recurrències entre els grans terratrèmols causats per una falla siguin d’uns quants milers d’anys (des de pocs milers, per a les més ràpides, fins a desenes de milers per a les més lentes). Si es té en compte que el registre històric es va iniciar, amb un cert rigor, al segle XIV (fa uns 700 anys), això vol dir que el cicle sísmic dels grans terratrèmols de les nostres falles és més llarg que aquest temps i que n’hi pot haver que, tot i no presentar actualment activitat sísmica, siguin vives i, per tant, capaces de produir un gran

Entrevista a Santi Parés, coordinador general d’emergències de la Generalitat de Catalunya Hem pogut aprendre alguna cosa, aquí, a Catalunya, de la tragèdia que ha suposat el tsunami del sud-est asiàtic? Cada vegada que es registra una incidència o una catàstrofe es poden aprendre coses. La reflexió davant el que ha passat amb el tsunami és obligada i permet treure conclusions a tots aquells que estem vinculats a sistemes d’emergència. En aquest cas concret, veiem que els sistemes d’avisos a la població per fenòmens propis de la zona són imprescindibles. A Catalunya no cal una detecció de tsunamis atès que el risc és ínfim, però hem de valorar els sistemes d’avisos per a fenòmens que ens són més propers.

En el cas improbable que un fenomen similar afectés algun dia la Mediterrània, quins punts de la nostra costa serien els més vulnerables? La nostra costa té un perfil orogràfic molt irregular i marcat per elevacions del terreny ben a prop de l’aigua. Les zones del país que tenen un baix desnivell a prop de la costa són la plana de l’Empordà i el delta de l’Ebre. De fet, en aquestes zones, quan hi ha temporals de llevant, ja tenen problemes localitzats a causa de l’entrada d’aigua del mar. Partint de la base que el risc de sismes importants a Catalunya és baix, en quin estat ens trobem pel que fa a prevenció? En

general, les normatives d’edificacions a Catalunya preveuen el perill sísmic? La prevenció per afrontar sismes a Catalunya té dos eixos fonamentals. En primer lloc, hi ha una norma sismoresistent que obliga a dissenyar les estructures per tal que puguin suportar els moviments sísmics possibles en aquesta àrea. L’altre instrument per prevenir els efectes dels sismes és el mateix pla d’emergències SISMICAT. La previsió de terratrèmols és impossible, per la qual cosa les eines per reduir el risc sísmic es basen en els sistemes de detecció que permeten localitzar en temps real qualsevol petit terratrèmol. D’altra banda, l’anàlisi estadística de fenò-

mens passats és el que permet conèixer la possibilitat de nous tremolors en cada punt de la geografia catalana. Quin mecanismes s’engegarien si es produís un terratrèmol rellevant? En cas d’un terratrèmol rellevant les intervencions estarien marcades pel rescat de persones, si arribés el cas, i per la verificació dels efectes dels tremolaments, perquè les vibracions d’un sisme poden provocar deteriorament de les estructures que es detecten a partir d’anàlisis en detall.

20_28_terratremol.indd 26

04/03/2005 8:40:45

reportatge

terratrèmol. A la península Ibèrica, el més probable és que el proper gran terratrèmol l’origini una falla que no n’ha produït cap en temps històrics.

Temps per a la ciènciaficció Encara que pugui resultar inimaginable pensar en els efectes que un gran terratrèmol provocaria avui al nostre territori, hi ha qui s’ha pres la molèstia d’intentar fer-ne una aproximació. El projecte RiskUE, en el qual participen l’Institut Cartogràfic de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, desenvolupa metodologies avançades per a l’avaluació del risc sísmic en set ciutats europees. Pel que fa a Barcelona, s’ha conclòs

que l’escenari de danys per al conjunt de la ciutat en cas d’un terratrèmol d’intensitat moderada significaria la possibilitat que un important nombre d’edificis resultessin inhabitables (uns quants milers), com també un nombre considerable de víctimes humanes. Els danys materials suposarien pèrdues econòmiques significatives per al PIB del país. El conjunt de l’edificació de Barcelona està compost per un 79 per cent d’edificis d’obra de fàbrica i un 18 per cent de formigó. L’avaluació de la vulnerabilitat sísmica mostra que els primers són més vulnerables al fenomen sísmic. La participació en el projecte Risk-UE ha permès constatar que malgrat que la perillosi-

tat sísmica que afecta la ciutat de Barcelona és moderada, la vulnerabilitat dels seus edificis, monuments i sistema urbà fa que el risc esdevingui considerable. Aquesta condició de risc requereix que es tingui en compte l’ amenaça sísmica en els plans d’emergència de la ciutat. Un altre estudi fet per l’Institut Cartogràfic de Catalunya va mirar de traslladar el gran sisme de 1428 a l’any 2000 amb l’objectiu d’obtenir dades enfocades cap a la prevenció de desastres en zones de baixa o moderada activitat sísmica, on no es disposa d’informació detallada de danys provocats per terratrèmols antics. L’estimació va oferir resultats gairebé esfereïdors:

el 43 per cent dels edificis de Catalunya experimentarien algun tipus de danys i un miler s’esfondrarien; 23.000 immobles quedarien inhabitables i 140.000 persones es trobarien sense casa; les víctimes mortals superarien amb escreix el miler i els ferits els 25.000; les pèrdues econòmiques serien d’uns 800.000 milions de pessetes, que en termes del producte interior brut (PIB) representarien al voltant del 8 per cent d’aquest. La inversió necessària per reconstruir els edificis afectats s’acostaria a 176.000 milions de pessetes. Totes aquestes dades, insistim, s’han de prendre amb la deguda distància que suposa, com esmentem al títol d’aquest apartat, nedar en el negre mar de la ciència-ficció.

Altres tremolors: la sismologia forense La utilitat dels sismògrafs no es limita a la detecció de terratrèmols. Un sensor sísmic enregistra el moviment del terreny, és a dir, qualsevol pertorbació que generi ones sísmiques, sigui quin sigui el seu origen. Així, els moviments que s’enregistren poden ser produïts pel moviment de persones, vehicles, vibracions dels arbres i edificis a causa del vent, impactes de les onades a la costa, etcètera. Una ona elàstica generada per qualsevol font energètica és potencialment detectable. És aquí on entra en joc l’anomenada “sismologia forense”, terme que prové de la medicina encara que avui dia s’aplica a molts altres oficis. La sismologia forense té com a funció esbrinar les característiques de les fonts que han provocat les pertorbacions registrades i, al mateix temps, com hi ha influït el mitjà de transport (les característiques del terreny). Un sensor sísmic no és més que una orella que escolta el terra, tal com feien els indis que vèiem no fa gaires anys al cinema quan

volien saber si hi havia una estampida o si s’acostava el tren. Cada sensor té un rang auditiu de treball que, actualment, pot percebre des d’oscil·lacions de 50 cicles per segon (50 Hz) fins a una oscil·lació cada 100 segons (0.01 Hz), és a dir, pot arribar a enregistrar la marxa d’una persona a 25 o 50 metres. Per tot això la sismologia ha tingut un paper molt important històricament. En temps de la guerra freda que van mantenir els Estats Units i l’antiga Unió Soviètica (amb els respectius aliats) després de la Segona Guerra Mundial, es va produir un gran avenç en la investigació sismològica. Diuen que la millor manera de saber què fa el veí és posar l’orella a la paret; per tant, aquesta es va convertir en la solució quan un bàndol estava interessat a saber si l’altre experimentava explosions nuclears, per exemple. El poder auditiu dels sismògrafs, permet, d’altra banda, mantenir el control d’una zona sense necessitat de cap presència física. El conflicte del Yom Kippur de 1973 entre Egipte i Israel es va poder

Sismògraf de l’Observatori Fabra de Barcelona.

tancar perquè els mediadors americans del conflicte van proposar un compromís de monitoratge remot de la península del Sinaí per part d’Israel, però mantenint les forces israelianes fora de la zona d’ocupació, i això es va poder fer gràcies a la sismologia. Pel que fa a la vida quotidiana, s’acostumen a instal·lar sensors en llocs determinats amb l’objectiu d’analitzar o bé detectar comportaments anòmals, per exemple, en un edifici que presenta vibracions, és a dir, en aplicacions relacionades amb el món de l’enginyeria.

20_28_terratremol.indd 27

04/03/2005 8:40:48

reportatge

U UNIVERSITAT DE BARCELONA

i a la UB...

FACULTAT DE FÍSICA

FACUTAT DE GEOLOGIA Marí i Franquès, s/n 08028 Barcelona Telèfon: 93 402 13 36

Transports Metro Palau Reial, línia 3 Trambaix, línies T1, T2, i T3 Bus 7, 33, 60, 63, 67, 68, 74, 75, 78, 113 i 167

Av. Diagonal, 647 08028 Barcelona Telèfon: 93 402 11 16

Transports Metro Palau Reial, línia 3 Trambaix, línies T1, T2 i T3 Bus 7, 33, 60, 63, 67, 68, 74, 75, 78, 113 i 167

Titulacions de la UB relacionades amb el contingut del reportatge: Geologia Títol homologat. Ensenyament de primer i segon cicle. Facultat de Geologia. Alguns dels continguts bàsics Cristal·lografia, petrologia, dinàmica global, geologia estructural i geomorfologia, química, física, geoquímica, estratigrafia i sedimentologia, geologia regional i aplicada, física, treball de camp, matemàtiques, paleontologia.

Enginyeria Geològica Títol homologat compartit amb la UPC. Ensenyament de 1r i 2n cicle. Facultat de Geologia. Continguts bàsics A més dels propis de qualsevol enginyeria superior (càlcul, àlgebra, estructures...) els específics de l’enginyeria del terreny i de l’enginyeria dels recursos geològics (mecànica de sòls, enginyeria geoambiental...); els bàsics de geologia (mineralogia, petrologia, geodinàmica...), i els

propis de la geologia aplicada (hidrogeologia, prospecció geològica, riscos geològics...).

Física Títol homologat. Ensenyament de primer i segon cicle. Facultat de Física. Alguns dels continguts bàsics Electromagnetisme, física d’estat sòlid, física quàntica i atòmica, mecànica i ones, física estadística, mètodes matemàtics, física nuclear i de partícules, òptica, termodinàmica, mecànica quàntica, electrodinàmica, mecànica teòrica, electrònica, astronomia i astrofísica, meteorologia, geofísica.

Per a més informació Podeu trobar més informació relativa als terratrèmols i, en concret, al tsunami del sud-est asiàtic en aquests webs de la UB: http://www.ub.edu/geologia/sumatra.htm http://gama.am.ub.es/catalan/catala. htm

Campanya de recollida de fons per a les víctimes del tsunami La Fundació Solidaritat UB ha endegat una campanya de recaptació de fons per a projectes de reconstrucció de zones afectades pel tsunami del 26 de desembre al sud-est asiàtic. Concretament, els diners recollits s’empraran en tasques de reconstrucció del patrimoni, a través de Solidaritat UB i el Programa de gestió cultural de la UB, que abans del tsunami estava treballant en un projecte per al desenvolupament turístic responsable del sud-est asiàtic. Les aportacions econòmiques a la campanya es poden fer al compte de Caixa de Catalunya: 2013-0088-61-0200913350. També es pot obtenir més informació sobre el tsunami i els seus efectes a l’Observatori Solidaritat: www.ub.es/solidaritat/observatori/som.htm

20_28_terratremol.indd 28

04/03/2005 8:40:50

20_28_terratremol.indd 29

04/03/2005 8:40:55

notícies

El 18 de maig, eleccions a la UB El proper 18 de maig, la comunitat universitària elegirà el rector o rectora de la UB a través del sufragi universal del personal docent i investigador, els estudiants i el personal d’administració i serveis. Més de 60.000 persones tenen dret a votar seguint un procés que es posa en pràctica per primer cop en aquesta Universitat. Per poder exercir el dret de vot cal estar inscrit en el cens que es farà públic a partir del dia 1 d’abril. Fins al dia 12 d’abril es poden presentar reclamacions referents a omissions o inexactituds en aquest cens. Qui pot presentar-se? Per presentar-se cal pertànyer al cos de catedràtics de la UB en actiu a temps complet. Els candidats seran proclamats per la Junta Electoral, de manera definitiva, el 3 de maig.

Qui pot votar en aquestes eleccions? Hi ha quatre col·lectius, també anomenats sectors, d’electors: El professorat doctor dels cossos docents universitaris (catedràtics, professors titulars...). Aproximadament 2.500 persones. L’altre personal docent i investigador (bàsicament professorat contractat temporal i professorat titular d’escola universitària no-doctor). Aproximadament 1.900 persones. L’alumnat matriculat en en senyaments de primer i segon cicle i de doctorat. Aproximadament 57.000 persones. El personal d’administració i serveis. Aproximadament 2.000 persones.

Quan i com serà la campanya electoral? La campanya electoral durarà des de l’endemà fins a les 12 de la nit del dia 16 de maig. Durant la campanya, els candidats poden participar en reunions, debats i altres actes per presentar els seus programes, com també publicar propaganda en els diversos recintes de la Universitat. També tenen a la seva disposició un espai a la web de la UB. Quan són les eleccions? Les eleccions són –en primera volta– el dimecres 18 de maig, des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre, sense interrupció. La segona volta, si es cal, tindrà lloc el dimarts 24 de maig amb el mateix horari. On i com es vota? Cada elector ha de votar a la facultat o escola que li correspongui. Inicialment, al cens electoral s’estableix el centre al qual està assignat cadascú, que és aquell on està vinculat

administrativament. El personal d’administració i serveis que treballa en àrees transversals disposarà d’unes urnes específiques que es repartiran entre els diferents centres de la UB, procurant en la mida del possible que cadascú pugui votar a prop del seu lloc de treball. A la facultat o escola que els pertoqui, els electors trobaran una mesa electoral que tindrà una urna per a cadascun dels quatre col·lectius amb dret a vot. Els electors trobaran a les meses electorals un únic model de sobre i papereta electoral. En aquesta figuraran els noms de tots els candidats en un ordre establert per sorteig. L’elector haurà de marcar amb una creu el candidat escollit i introduir la papereta dins el sobre electoral. Per votar caldrà identificar-se amb el DNI o el passaport. Es pot votar per correu? Sí. Els electors que prevegin que no podran acudir a votar el dia 18 de maig poden fer-ho per correu. Han de sol·licitar a les mateixes facultats o escoles, una certificació d’inscripció en el cens electoral. Juntament amb la certificació es lliuraran a l’elector paperetes i sobres electorals. La votació per correu es pot fer fins a les 3 de la tarda del dia 17 de maig, dipositant la documentació en la secretaria del centre assignat a l’elector.

El rector Joan Tugores no es presenta a la reelecció L’actual rector de la UB, Joan Tugores, no es presentarà com a candidat en aquestes eleccions segons un comunicat emès el dia 28 de febrer en el qual s’expliquen els motius d’aquesta decisió i es fa una valoració d’alguns aspectes del mandat que acaba.

Qui forma les meses electorals? Cada mesa estarà integrada per un representant de cadascun dels col·lectius d’electors, el qual serà triat per sorteig entre els membres d’aquell sector d’electors que estiguin assignats al centre. Els membres de les meses electorals hauran de garantir la transparència del procés de votació i escrutini, mantenir l’ordre en la votació, portar a terme l’escrutini i fer públics els resultats electorals. Les meses estaran presidides pel representant del professorat doctor. Els candidats també poden proposar el nomenament d’un interventor per a cadascuna de les meses electorals, el qual haurà de pertanyer al centre corresponent. Núria Quintana Podeu consultar el calendari electoral, el reglament de les eleccions a rector i més informació a www.ub.edu/eleccionsrectorat2005

30_31_noticies2.indd 30

04/03/2005 14:32:43

notícies

Com es compten els vots? Els vots dels diversos collectius d’electors tenen diferent valor a l’hora de calcular el resultat dels comicis. El conjunt del vot del professorat doctor dels cossos docents universitaris té un valor equivalent al 51 per cent del total. El vot de l’altre personal docent i investigador té un valor equivalent al 9 per cent del total. El vot de l’alumnat té un valor equivalent al 30 per cent del total. El vot del personal d’administració i serveis té un valor

equivalent al 10 per cent del total. D’acord amb aquests percentatges, un cop sumats els vots s’ha de calcular el coeficient de ponderació que cal aplicar al total de vots de cada collectiu. Com s’indica en el gràfic inclòs en aquesta pàgina, per saber el resultat que obté un candidat en un sector determinat d’electors s’ha de multiplicar el nombre de vots que ha rebut en aquest col·lectiu pel coeficient de ponderació en el sector. Els resultats es publicaran la mateixa nit de les eleccions. Es proclama guanyador el candidat que ha obtingut la majoria absoluta

d’aquests vots ponderats. Si ningú no aconsegueix la majoria absoluta es procedeix tal com preveu la normativa, en els sis dies hàbils següents, a una segona votació entre les candidatures que han obtingut més vots ponderats. En aquesta segona votació es

proclama guanyador el candidat que obtingui la majoria simple dels vots ponderats. En unes eleccions on es presenten els candidats A, B i C, per calcular els vots del candidat A s’han de fer les operacions següents:

Vots ponderats del candidat A en el sector de personal doctor dels cossos docents universitaris 51 (atès que els vots d’aquest sector d’electors han de tenir el valor d’un 51% del total) Total de vots vàlids emesos per tots els electors d’aquest sector a les diferents candidatures (*)

rebuts pel candidat A x Vots en aquest sector d’electors =

Vots ponderats del candidat A en el sector de personal doctor dels cossos docents universitaris

(1)

Vots ponderats del candidat A en el sector de l’altre personal docent i investigador 9 (atès que els vots d’aquest sector d’electors han de tenir el valor d’un 9% del total) Total de vots vàlids emesos per tots els electors d’aquest sector a les diferents candidatures (*)

rebuts pel candidat A x Vots en aquest sector d’electors =

Vots ponderats del candidat A en el sector de l’altre personal docent i investigador

(2)

Vots ponderats del candidat A en el sector de l’alumnat 30 (atès que els vots d’aquest sector d’electors han de tenir el valor d’un 30% del total) Total de vots vàlids emesos per tots els electors d’aquest sector a les diferents candidatures (*)

rebuts pel candidat A x Vots en aquest sector d’electors =

Vots ponderats del candidat A en el sector de l’alumnat

(3)

Vots ponderats del candidat A en el sector del personal d’administració i serveis 10 (atès que els vots d’aquest sector d’electors han de tenir el valor d’un 10% del total) Total de vots vàlids emesos per tots els electors d’aquest sector a les diferents candidatures (*)

rebuts pel candidat A x Vots en aquest sector d’electors =

Vots ponderats del candidat A en el sector del personal d’administració i serveis

(4)

Si sumem 1 + 2 + 3 + 4 tindrem el total de vots ponderats que obté el candidat A. S’ha de repetir el mateix procés per als candidats B i C. (*) Atès que la LOU diu que es tracta dels vots a les diferents candidatures, no es compten els vots en blanc.

30_31_noticies2.indd 31

04/03/2005 14:32:47

notícies

Parcs científics, espais per a la recerca i la innovació

Foto: © PCB, Raimon Solà

Concentrar en un sol espai físic grups capdavanters de recerca d’entitats públiques, empreses privades que aposten per la innovació i infraestructures tecnològiques capdavanteres és la fórmula en què es basa un parc científic. Es tracta d’institucions que tenen com a objectiu la transferència de coneixements i tecnologia; són indrets on la recerca es transforma en iniciatives empresarials i en productes concrets que milloren la qualitat de vida de la població. L’exemple del Parc Científic de Barcelona (PCB), desenvolupat per la UB, ajuda a entendre el funcionament i les característiques d’aquestes entitats.

El PCB acull actualment més de 50 grups de recerca i 25 empreses, majoritàriament dels sectors farmacèutic i biotecnològic. Es tracta d’un entorn on la proximitat entre empreses i

grups d’investigadors d’entitats públiques facilita que els coneixements generats des d’institucions com ara la universitat arribin al conjunt de la societat.

Aquesta transferència de coneixement es pot fer, per exemple, creant empreses noves a partir d’innovacions tecnològiques o investigant conjuntament amb firmes ja consolidades, fins i tot creant unitats mixtes de recerca amb personal de la universitat i d’una empresa determinada. Un exemple d’empresa “jove” creada al PCB a partir d’una innovació tecnològica és Advancell, que neix a partir de la tasca del Grup de Recerca Biologia Cel·lular de la UB i d’investigadors de l’Hospital la Fe de la Universitat de València. Aquests dos grups havien creat uns cultius cellulars per usar-los en la seva recerca i es van adonar que eren útils per a diferents sectors empresarials, com ara la indústria dermatològica, que podia utilitzar-los per fer proves de cosmètics i reduir així l’ús d’animals de laboratori. Al PCB hi ha un entorn on es dóna suport a aquestes empreses “nounades” durant els tres pri-

mers anys d’existència, és l’anomenada Bioincubadora CIDEM-PCB, que els facilita una infraestructura cientificotecnològica, com també serveis de gestió empresarial i suport financer. Al PCB es troben, d’altra banda, empreses ja consolidades en els seus sectors, com ara Merck Farma y Química, Esteve o Uriach. Són firmes que porten a terme recerques conjuntes amb equips del sector públic al Parc. De vegades, aquesta col·laboració es formalitza amb unitats mixtes de recerca, com ara Almirall Prodesfarma-PCB que treballa en la cerca de nous principis actius per a futurs medicaments.

Grups de recerca capdavanters Entre els grups de recerca pertanyents a entitats públiques localitzats al PCB, el més important és l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB-PCB), que té com a assessor científic l’investigador Joan Massagué, del Memorial

32_35_noticies2.indd 32

04/03/2005 13:55:10

notícies

Foto: © PCB, Raimon Solà

Sloan-Kettering Institute. L’IRBPCB ampliarà durant el propers anys els seus programes actuals amb un de recerca oncològica sobre la metàstasi liderat per Joan Massagué, que treballarà en col·laboració amb els investigadors del Programa de Biologia i Genètica del Càncer que dirigeix al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, com també amb investigadors de la xarxa d’hospitals universitaris de Catalunya. Per tal de facilitar la qualitat de tota aquesta recerca, un dels elements pels quals ha de

vetllar un parc científic és la tecnologia que ofereix als seus usuaris. En el cas del PCB hi ha 5.000 m2 destinats a plataformes tecnològiques, una de les quals, la de nanotecnologia, ha estat inaugurada darrerament i constitueix un espai aïllat de l’exterior i equipat per minimitzar al màxim la presència de partícules de pols. S’hi treballa a escala nanomètrica, és a dir amb objectes de mides d’una milionèsima part de mil·límetre. El primer pas per impulsar aquesta plataforma va ser desenvolupar nanoeines per poder treballar a aques-

ta escala, des de nanopinces fins a la tecnologia més complexa per a la detecció i observació d’àtoms i mol·lècules.

La futura ampliació Durant aquest any, el Parc Científic de Barcelona em prendrà el projecte d’ampliació definitiu que es preveu que estigui operatiu a la fi de 2008. Amb el nom de 2a Fase, aquestes obres suposaran passar de 26.200 m2 a 85.000 m2 i inclouran la remodelació de les dues torres que actualment ocupen les facultats de Geografia i Història i Filosofia de la UB, cen-

tres que es traslladaran al nou edifici que s’està construint davant la Casa de la Caritat. Entre d’altres infraestructures, l’ampliació permetrà el creixement de l’Edifici Modular de Laboratoris i la creació d’una incubadora tecnològica per fomentar la creació de noves empreses de base tecnològica, que s’impulsa en coordinació amb el Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera.

Els parcs científics, una realitat internacional El PCB forma part de la Xarxa de Parc Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCat), que comprèn 11 entitats. A escala estatal, l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya té 51 membres i, mundialment, l’Associació Internacional de Parcs Científics i Tecnològics està integrada per 277 organismes. Rosina Malagrida

Joan Massagué, assessor científic del PCB i Premi Princep d’Astúries:

Foto: PCB

“Catalunya pot arribar a un lideratge mundial de la recerca en un grapat d’àrees”

Joan Massagué, Premi Príncep d’Astúries 2004 i un dels científics més citats del camp de la biologia cel·lular, és actualment el director del Programa de Biologia i Genètica del Càncer del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, càrrec que compagina amb el d’assessor científic del Parc Científic de Barcelona. Creu que la recerca que es duu a terme al PCB i a Catalunya en general és competitiva a escala internacional?

A Catalunya hi ha recerca competitiva a escala internacional, però no de forma general sinó només en certes disciplines concretes i en certs moments. Però hi ha potencial per fer recerca de primera línia de manera més uniforme. Si aquest potencial es cultiva, Catalunya podria arribar a acollir un lideratge mundial en un grapat d’àrees i una recerca competitiva en moltes més. Per què creu que el PCB és l’entorn adequat per a la cre-

ació d’un programa de recerca en oncologia? Perquè ja disposa d’investigadors i infraestructures adequats, connexions institucionals amb diversos centres mèdics de Barcelona i connexions personals significatives amb oncòlegs dels principals centres de la Unió Europea i dels Estats Units. En quines àrees de recerca està treballant actualment? Pel que fa a principis biològics bàsics, estem esbrinant

els senyals de comunicació entre les cèl·lules dels nostres teixits i com es comporten les cèl·lules en resposta a aquests senyals i arriben a decisions de proliferació, organització o autoeliminació. Quant a problemes pròpiament oncològics, estem identificant els gens i mecanismes que transformen les cèl·lules d’un tumor primari en cèl·lules metastàtiques que s’escampen a òrgans vitals i poden acabar amb la vida del pacient.

32_35_noticies2.indd 33

04/03/2005 13:55:17

notícies

La reincorporació d’investigadors d’elit recerca en diverses universitats del Regne Unit, entre les quals l’Imperial College de Londres. Ara, al PCB, lidera un grup de recerca centrat en l’estudi dels mecanismes de divisió de les cèl·lules, una línia d’investigació que està aportant informació de gran interès en el camp de l’oncologia. El seu ingrés a l’IRB-PCB es va produir gràcies al programa ICREA, impulsat per la Generalitat i destinat a la incorporació d’investigadors.

Superfície total (2004) Superfície total que tindrà el 2008

26.200 m² 85.000 m²

Persones que hi treballen (2003-2004) • en R+D • en altres activitats

1.214 1.085 129

Creació de llocs de treball nous en el període 2003-2004

250

Recerca sector privat • empreses i spin-offs • unitats mixtes de recerca entre entitats públiques i privades

Foto: PCB

Cayetano González és un dels investigadors d’elit que estan treballant al PCB i que han estat “recuperats” després d’anys de treball en altres països europeus. Ha vingut a Barcelona procedent del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) de Madrid, després de passar pel prestigiós centre de recerca europeu EMBL ubicat a Heidelberg, Alemanya, on dirigia el laboratori de divisió cel·lular, càrrec que va assolir després d’haver-se dedicat a la

El PCB en xifres

Recerca multidisciplinària • instituts, centres, grups i observatoris

Serveis d’oferta tecnològica (Serveis Científics PCB, SCT-UB, IDIBAPS, CSIC, Genoma España)

23 unitats

Serveis de suport (Centre de Patents, Centre d’InnovacióFBG, centres de documentació, restauració, sales d’actes, etc.)

11 unitats

director del Laboratori de Bioinvestigació de Merck:

“Els principals avantatges d’investigar al PCB són les possibilitats de cooperació” Foto: PCB

“Els principals avantatges d’investigar al PCB rauen en les possibilitats de cooperació, en l’ús

compartit d’equipaments i serveis comuns i en el manteniment d’una formació continuada. [...] En realitat, si parlem de beneficis hauríem d’afirmar que teníem altres opcions més econòmiques per construir un nou centre d’investigació. No obstant això, vam optar per situar-nos al costat de la Universitat com a aposta per la innovació i la creativitat.

Recerca sector públic • grups de recerca biomèdica i biotecnològica

Jaume Piulats,

Merck va ser la primera empresa que va firmar un contracte amb el PCB, l’any 1999. El director del Laboratori de Bioinvestigació (LBI), Jaume Piulats, explica què ha trobat aquesta firma al Parc Científic de Barcelona:

El nostre laboratori al PCB, l’LBI, investiga noves dianes i agents terapèutics en l’àrea de l’oncologia. La investigació actual de l’LBI se centra en la modulació farmacològica de l’angiogènesi tumoral, és a dir, al bloqueig de la formació dels nous vasos sanguinis que alimenten els tumors.”

Com contactar amb el PCB Des del PCB s’oferten múltiples serveis a investigadors, empreses i institucions (subcontractació de recerca; creació d’unitats mixtes de recerca; comercialització de patents; creació d’empreses de base tecnològica –spinoffs– dins la Bioincubadora CIDEM-PCB; plataformes i serveis tecnològics: consultoria, subcontractació i accés en règim d’autoservei, etcètera).

Per obtenir més informació: Administració PCB, Direcció Comercial Tel. 93 403 72 82

32_35_noticies2.indd 34

04/03/2005 13:55:18

opinió

Potenciar la innovació docent Cada vegada és més necessari introduir la innovació en els processos educatius. Es tracta d’adaptar la formació universitària a les exigències de la societat actual, on a part de donar coneixement s’ha de formar l’estudiant en la gestió i utilització de la gran quantitat d’informació disponible; també cal tenir en compte els canvis en el perfil dels nous estudiants universitaris i les novetats introduïdes pels avenços científics, com també l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Albert Cornet, Delegat del rector per a Projectes de Millora Docent

Sense treure importància al paper cabdal de la docència magistral, cal endegar experiències d’innovació docent que facilitin la transició a un nou model educatiu centrat en el procés d’aprenentatge de l’alumne i el progressiu desenvolupament d’aptituds i competències tant genèriques com específiques. La introducció de noves metodologies i tecnologies facilita tot aquest procés. Per exemple, el desenvolupament de la plataforma tecnològica dels dossiers electrònics ha permès que cada professor pugui interactuar amb els seus alumnes a través de la xarxa posant a la seva disposició una “prestatgeria” virtual de materials docents, eines de correu, fòrum o qüestionaris d’autoavaluació. Conscient des de fa alguns anys de la necessitat de poten-

ciar la innovació docent, la UB ha estat pionera i capdavantera en la posada en marxa d’actuacions en aquest sentit. Al principi dels noranta es va crear el Gabinet d’Avaluació i Innovació Universitària. Paral·lelament es van iniciar les convocatòries de Projectes d’Innovació Docent i el 2000 es va fer la primera convocatòria de Grups d’Innovació Docent (GID). En els darrers anys s’ha produït un punt d’inflexió en tota aquesta estratègia institucional. El 2002, va néixer el Programa de millora i innovació docent (PMID-UB) com a línia estratègica d’actuació del Vicerectorat de Política Acadèmica. El canvi consisteix a passar de la potenciació de projectes individuals i aïllats a una estruc tura organitzativa estable orientada a estendre

les noves metodologies i tecnologies a tot el professorat.

Projectes d’innovació docent inclosos en convocatòries internes de la UB i externes de la Generalitat, el Ministeri o la UE 92 253

Nombre de consultes fetes per alumnes als dossiers electrònics

207

120

2001

Actualment, doncs, els docents de la UB disposen d’una estructura que els dóna suport i formació tant en l’aspecte tècnic com en el metodològic. Per exemple, pel que fa a la producció de material docent, la col·laboració amb el professorat va des de les tasques més simples, com la digitalització d’imatges, fins a l’elaboració de material multimèdia com ara vídeos educatius, material interactiu, simulacions... Aquests materials faciliten les tasques d’autoavaluació i ajuden a impartir continguts de forma semipresencial. En col·laboració amb l’ICE de la UB, s’ofereix assessorament per endegar iniciatives d’aprenentatge basat en la resolució de problemes o per usar pla-

180.000 520.000

1.940.000

2002

taformes que permetin treballar de forma cooperativa entre els estudiants. Aquestes metodologies permeten un seguiment més tutorat de l’evolució de l’estudiant. A més, hi ha d’altres actuacions que faciliten la participació del professorat en els actuals processos de canvi. N’és un exemple el disseny de la plataforma tecnològica que dóna suport al pla docent en crèdits ECTS (European Credit Transfer System). Un altre és la implementació, en col·laboració amb Publicacions UB, dels mecanismes necessaris per assegurar l’ús correcte del material docent creat pel professorat de la UB dotant-lo de les identificacions i llicències necessàries a través del Digital Object Identifier (DOI) i llicències Creative Commons.

Nombre de professors de la UB que participen en projectes i grups d’innovació docent

1.150.000

2003

460

1.140

600

870

2004

32_35_noticies2.indd 35

04/03/2005 13:55:20

notícies

La UB, líder en producció científica en biomedicina i ciències de la salut La UB lidera, un cop més, el rànquing dels centres universitaris més productius en biomedicina i ciències de la salut, segons el Mapa bibliomètric d’Espanya 1994-2002: biomedicina i ciències de la salut, un informe bibliomètric basat en l’anàlisi d’indicadors de la producció científica espanyola en biomedicina i ciències de la salut. Dels 146 centres universitaris identificats al Mapa, la UB és la universitat capdavantera al

país pel que fa a productivitat científica en biomedicina i ciències de la salut, amb 6.872 documents publicats i 66.084 cites. A més, la UB és un dels centres més destacats per la mitjana de cites rebudes per document i pel baix percentatge de documents que no han rebut cites. Quant al sector sanitari, amb 356 centres identificats a tot el país, l’Hospital Clínic de Barcelona –un dels hospitals uni-

Centres universitaris més productius d’Espanya (1994-2002) Nombre de documents

Nombre de cites

Cites per document

Universitat de Barcelona

6.872

66.084

9,62

Universitat Complutense de Madrid

5.221

41.676

7,98

Universitat Autònoma de Madrid

4.800

55.242

11,51

U. Autònoma de Barcelona

3.570

28.389

7,95

Universitat de València

3.523

25.061

7,11

U. de Santiago de Compostela

2.198

12.867

5,85

Universitat de Granada

2.148

13.891

6,47

versitaris de l’entorn investigador de la UB– es desmarca de la resta d’hospitals i de la majoria d’universitats espanyoles, tant per l’elevat nombre de publicacions (4.070) com pel de cites rebudes (42.564). L’Hospital Universitari de Bellvitge, també de l’àmbit investi-

gador de la UB, és a la setena posició del rànquing nacional. Pel que fa a la recerca per països, Espanya ocupa l’onzena posició entre els vint països més productius del món en biomedicina i és el setè entre els europeus.

Els resultats del mapa es basen en el subconjunt de documents citables classificats temàticament en 70 disciplines segons el Journal Citation Reports (JCR) de 1996. Més informació: Mapa bibliomètric d’Espanya 1994-2002: Biomedicina i ciències de la salut (http://193.147.240.216/webs/mapabiomedico2002/index.htm) dirigit per Jordi Camí (IMIM-UPF).

Centres sanitaris més productius d’Espanya (1994-2002) Nombre de documents

Nombre de cites

Cites per document

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona

4.070

42.564

10,46

Hospital Vall d’Hebron

1.995

17.789

8,92

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

1.742

14.833

8,51

Hospital Ramón y Cajal

1.698

13.630

8 03

Hospital La Paz

1.643

8.996

5,48

Hospital 12 de Octubre

1.594

13.329

8,36

Hospital de Bellvitge

1.339

12.498

9,33

Pedro Alonso, premi Ciutat de Barcelona 2004 d’investigació científica Pedro Alonso, professor del Departament de Salut Pública de la UB i director del Centre de Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona, va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2004 d’investigació científica pel desenvolupament clínic d’una vacuna contra la malària. Els Premis Ciutat

de Barcelona van ser lliurats per l’alcalde de la ciutat, Joan Clos, el 10 de febrer, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Pedro Alonso, director del Grup de Recerca en Epidemiologia i Salut Internacional (GRESI) de l’IDIBAPS, va ser entrevistat

en el darrer número de La Universitat, dins el reportatge “Setge a la malària”.

36_37_noticies2.indd 36

04/03/2005 13:55:55

notícies

La UB participa en la Comissió que coordina les activitats a Catalunya de l’Any Mundial de la Física declarat per a la Unesco

2005, Any Mundial de la Física Una oportunitat Joan Àngel Padró, degà de la Facultat de Física La proclamació de l’Any Mundial de la Física es percep des de la Facultat de Física de la UB com una molt bona oportunitat per donar a conèixer el paper bàsic de la física en tots els avenços

científics i tecnològics. Som conscients que, malgrat les conseqüències que té per a la societat, el coneixement científic està restringit a un conjunt minoritari de persones. Ens agradaria que l’Any de la Física servis d’element dinamitzador de la cultura científica en el conjunt de la societat. Així, les activitats que es proposen des de la Facultat no es limiten als imprescindibles cicles de conferències dins del món uni-

versitari, sinó que també inclouen iniciatives diverses en collaboració amb altres entitats del nostre entorn. Per exemple, citarem la presentació de l’Any de la Física en el marc del Parlament de Catalunya, la promoció d’una exposició itinerant de fotografies espectaculars d’objectes de la física, unes jornades sobre astronomia i navegació o la campanya de cartells al metro de Barcelona que il·lustren els fonaments físics de diferents fenò-

mens i aplicacions tecnològiques. Les futures vocacions científiques seran objecte preferent d’atenció i s’han programat activitats per a alumnes de secundària que inclouen unes sessions d’experiments sobre noves tecnologies i materials, una jornada de portes obertes i una masterclass d’introducció al món de la física d’altes energies durant la qual es farà una videoconferència en connexió amb diversos grups europeus.

Els físics de la UB opinen Josep Maria Pons,

Santiago Vallmitjana,

Eduard Vives,

Àngels Ramos,

Especialista en Física Teòrica

Vicedegà

Especialista en Física Atòmica i Nuclear

Per què cal difondre la física entre el públic en general? “Per ser més conscients del poder que la ciència posa a les mans de la societat i, per tant, de com usar-lo adequadament. En una societat democràtica és necessari, encara que no suficient, que les decisions es prenguin des de bases de coneixement i no des de la ignorància. Aquest coneixement és, a més a més, una font d’intens plaer estètic i intel·lectual.”

Què té la física per atreure un adolescent i fer que li dediqui la seva vida professional? “La física actualment té poc atractiu per a l’adolescent. Creiem que la millor manera de despertar el seu interès és aconseguir un contacte directe mitjançant una experimentació suggerent, sobre tecnologies d’actualitat. Diuen que una imatge val per mil paraules..., jo crec que un bon experiment val per mil imatges.”

El món empresarial és prou conscient de les possibilitats professionals dels físics? “La inserció laboral es dóna en molts camps, sempre amb el comú denominador de treballar en innovació, recerca i desenvolupament. Val a dir que les empreses del nostre país no inverteixen prou en recursos humans amb una formació bàsica de qualitat i amb capacitat de reciclar-se. Aquesta és, potser, la diferència que separa Catalunya dels països líders en innovació.”

Quins són els al·licients i les dificultats per a un investigador que es vol dedicar a la física? “El que motiva l’investigador és el fet de poder contribuir a la comprensió de les lleis fonamentals de la natura. Els investigadors joves, però que disposen d’una sòlida formació, troben moltes dificultats per incorporar-se de forma estable als centres de recerca. L’Any de la Física és una bona oportunitat per acostar la recerca en física al públic, especialment als joves, a Catalunya.“

Informació sobre les activitats de l’Any de la Física a Catalunya: www.amf2005.org

36_37_noticies2.indd 37

04/03/2005 13:56:01

notícies

El Palau de les Heures, un château francès al peu de Collserola Al peu del parc de Collserola hi ha un edifici que crida l’atenció per la seva forma de château francès. Es tracta del Palau de les Heures, construït el 1895 i que ha viscut diferents vicissituds: des de ser la segona residència d’un indià, a acollir el president Companys durant la Guerra Civil o estar a punt de ser enderrocat en els anys setanta, fins que actualment ha passat a acollir estudis universitaris de formació continuada i postgrau de la UB.

Es tracta d’un edifici d’inspiració noucentista, construït per encàrrec de José Gallart Forgas, un industrial barceloní que va fer fortuna a Puerto Rico. Gallart volia una segona residència i la va encarregar a l’arquitecte August Font, autor de la plaça de toros Monumental i els Banys Orientals. El lloc escollit va ser la finca can Duran, que constava d’unes trenta hectàrees i incloïa un bosc impressionant. Gallart desitjava una segona residència tranquil·la i àmplia; un “oasi de pau per recuperar la meva malmesa salut”,segons les seves paraules.

El jardins, obra d’Adrià Piera, van ser una peça clau del projecte. Mentre que la residència es va inspirar en els castells francesos, els jardins unien les tradicions francesa i italiana. Aquests van acollir diverses escultures creades per Josep Campeny, com l’allegoria Les heures –una dona amb un nen a coll, envoltada per aquesta planta–, ubicada a la façana principal i que dóna nom a l’edifici. José Gallart va morir quan encara no havia viscut el seu tercer estiu a la luxosa residèn-

38_39_noticies2.indd 38

08/03/2005 12:32:37

notícies

Un “indianu” sense mentalitat provinciana

Les Heures, avui Avui el Palau de les Heures és un espai destinat a la formació continuada de postgrau: màsters, postgraus, càpsules de coneixement en petit format, seminaris, itineraris formatius... Per dur a terme aquesta tasca, al Palau s’han habilitat 14 aules polivalents, un auditori amb capacitat per a 141 persones, tres aules d’informàtica amb més de 60 or-

cia. Després d’una temporada d’abandonament per problemes d’herència, la Generalitat de Catalunya va requisar el palau durant la Guerra Civil. Va ser aleshores quan l’edifici va ser escollit com a residència pel president Companys, ja que era un indret força complicat d’atacar des de l’aire. Fins i tot, s’hi va construir un refugi subterrani perquè s’hi protegís el llavors president de la Generalitat. L’any 1939 el fill de José Gallart va tornar de la guerra i va recuperar la residència. L’hereu va guarnir l’interior del palau,en va

dinadors connectats a Internet, una sala d’estudi, un centre de documentació i altres serveis. Actualment hi treballen prop de 3.500 professors que provenen tant de l’àmbit acadèmic com de l’empresarial i hi segueixen estudis uns 7.000 alumnes cada any.

restaurar les zones malmeses i el va tornar a decorar íntegrament. Ja en els anys cinquanta, el Palau de les Heures es va vendre, però no va ser habitat per ningú. Així va començar un període de degradació en què va patir nombrosos robatoris i espolis. El 1958, la Diputació de Barcelona el va adquirir. El 1972, la Diputació es va proposar enderrocar el Palau, però una campanya de protestes ciutadanes va neutralitzar l’amenaça. Des del principi dels anys vuitanta van començar a plantejar-se diferents desti-

nacions per a la finca, des de ser la seu d’un organisme de les Nacions Unides fins a establir-hi el consolat de l’ URSS. Finalment, el 1992, la Diputació va signar un contracte amb la Fundació Bosch i Gimpera, la qual es comprometia a restaurar el Palau (encàrrec fet a l’arquitecte Norman Cinnamond) per tal de convertir-lo en el que és avui, la seu dels estudis de formació continuada de Les Heures, Fundació Bosch i Gimpera - UB.

Lluís Permanyer, periodista El Palau de les Heures és l’obra d’un “indianu”. En aquest sentit arreplega algunes de les característiques pròpies de la mentalitat d’aquells homes senzills i sense gaire categoria, que es van enriquir en quatre dies i van guanyar fortunes realment astronòmiques. En tornar volien integrar-se en els graons més alts de la classe social i sempre es feien bastir una gran casa. El cas de Les Heures és, però, diferent i aporta algunes innovacions. El lloc triat és insòlit, ja que era tan lluny i tan solitari que no permetia al propietari de presumir ni de lluir; no era, doncs, aquest el seu propòsit, que sembla, en canvi, més pròxim a l’estil dels nobles francesos i anglesos que sempre han volgut viure al camp; aquest és, tal vegada, l’aspecte més sorprenent, la qual cosa vol dir que el propietari no tenia una mentalitat provinciana. La dimensió tampoc no té precedent, tant pel que fa a la grandària de la casa com a la del parc, que són d’una immensitat fora de mida en aquesta rodalia. No cal dir que l’interior fou decorat amb la categoria antiquària que exigia la magnificència externa. És llàstima que arquitectònicament no aporti res perquè és una imitació sense personalitat dels models estrangers. En aquest sentit lamento que, atesa la influència del modernisme que regnava en l’època, no hagués estat projectada una gran obra en aquest estil.

Déborah Pugach

38_39_noticies2.indd 39

04/03/2005 13:56:48

notícies

Joan Vernet, arabista i mestre d’historiadors:

“L’entusiasme és fonamental per a l’ensenyament” Diu la tradició corànica que un cavall veloç ha de galopar més de cent anys per travessar l’ombra d’un arbre al paradís. I que el Tubà, l’arbre celestial, recita eternament les sures de l’Alcorà. Un dels erudits més insignes sobre el món de l’islam és Joan Vernet (Barcelona, 1923), catedràtic emèrit del Departament de Filologia Semítica de la UB. Arabista i mestre d’historiadors, Premi Sharjah de Cultura Àrab 2004, és traductor de l’Alcorà i de “Les mil i una nits”, i un expert en l’immens llegat cultural que ens ha deixat la ciència àrab, medieval i renaixentista. És autor de Literatura árabe, Astrología y astronomía en el Renacimiento: la revolución copernicana, Los orígenes del Islam, Mahoma i Lo que Europa debe al Islam de España, entre altres títols. Tota una obra dedicada a bastir ponts culturals i reduir distàncies –i prejudicis– entre Orient i Occident. La passió de Joan Vernet pels sabers de l’antiguitat neix amb la cultura sumerobabilònica, la de les riberes del Tigris i l’Eufrates. Quan, per primer cop, la paraula és escrita. A Mesopotàmia, l’home té una mirada científica sobre el món. És la cultura del Poema de Gilgamesh, el mite babilònic... A l’inici de la ciència, parlem de cultura mesopotàmica, egípcia i, també, xinesa. De la mesopotàmica li diré que és més antiga, fins i tot, que l’egípcia. El que passa és que l’egípcia es va descobrir molt abans, amb l’arribada de Napoleó a Egipte. A més, van tenir la sort de trobar la pedra Rosetta. Per

això, el Poema de Gilgamesh, una de les primeres reflexions escrites sobre la condició humana, i tot el conjunt de la cultura cuneïforme no són tan coneguts.... El Bagdad del segle IX és el centre de traducció de textos perses, grecs i llatins. Sí, Bagdad era el centre de saviesa del món civilitzat al segle IX, però tots aquests sabers hi arriben després de passar per una sèrie de filtres determinats. El que més sorprèn de tot és que des del segle VII al segle IX, els àrabs, que eren beduïns, es fan amb tota la ciència de l’època, la integren, i és aquí quan comencem a parlar de Bagdad. I després, serà la ciutat de Còrdova, però potser una mica abans del que pensàvem fins ara perquè s’han trobat textos que justifiquen que la ciència coneguda a Bagdad ja era present a la Còrdova de 822. Ara bé, no tota la ciència, només una part.

Els àrabs són els grans recopiladors de la ciència antiga. Com es transmet tot aquest saber? Sí, els àrabs són els grans recopiladors de la ciència antiga. Però també inventen noves ciències. Cal destacar això amb molta cura, perquè hi ha matèries –per exemple, la trigonometria– que no hi eren a la ciència antiga i després sí que ho són, a partir dels àrabs. No fan només de recopiladors. També inventen. El procés de recopilació es fa sobretot a través de les traduccions fetes a Bagdad. Les invencions, en canvi, són de Bagdad, com d’aquí, com d’altres llocs, perquè l’home és creatiu per se. Els traductors també eren crítics amb els textos, corregien idees dels textos antics. Sense el saber transmès pel món islàmic, el desenvolupament de la filosofia i el pensament medieval, la ciència al Renaixement... tot això hauria costat molt més.

Quan un rei cristià volia un metge, un arquitecte, un astrònom, el buscava a la cort musulmana..... Sí, és cert, a l’època es deia que per tenir una biblioteca científica calia anar a Còrdova. Per tenir-ne una de música, la ciutat era Sevilla. Amb els àrabs també arriben a la Península els jocs d’escacs i de polo, el paper, la seda, la pólvora... L’àrab és més concís i flexible per a la ciència que el llatí i el grec? Caldria conèixer molt bé el llatí i el grec per poder contestar això. L’àrab, però, sí que el conec prou bé. Per tant, no els puc comparar. El que sí puc dir és que l’àrab és una llengua que té unes possibilitats extraordinàries i és adaptable a qualsevol tipus de ciència. Els àrabs no van inventar les xifres, potser van ensenyar a utilitzar-les? A l’època babilònica, les xifres ja estaven inventades, tot i

40_41_noticies.indd 40

04/03/2005 13:59:53

notícies

que no amb les formes actuals. Dels babilònics passen als pitagòrics i després arriben a l’edat mitjana a través dels àrabs. Però el que és important no és la descoberta de les xifres, sinó la del sistema de numeració de posició. I si parlem d’astronomia... La ciència islàmica medieval és la primera que qüestiona el model de Ptolemeu. Les idees ptolomeiques sobre l’univers van ser criticades per l’astrònom andalusí Azarquiel (segle XI) i Averrois (segle XII). I no oblidem la part més tècnica i els aparells d’estudi astronòmic (assafees, etcètera) inventats pels àrabs. Del llegat mèdic del món àrab, què en destacaria? Si més no, la part de farmacologia. En especial, el que fa referència a intervencions externes i anestèsies, que es va perdre. És curiós perquè a l’edat mitjana no hi havia anestèsies profundes com ara sinó que eren bastant superficials, i els àrabs les feien servir. Mentre als vaixells cristians, els ferits eren anestesiats bevent conyac, emborratxant-se, els àrabs tenien haixix i molts fàrmacs d’efectes anestèsics. I tot això ho sabien segles abans que a Occident. En concret, des de l’època del profeta Mahoma. Hi ha un text que narra la història d’un home ferit en una batalla. Li han de tallar la cama i li pregunten si vol ser anestesiat. I ell diu que no, que la hi tallin en sec i el portin al cementiri dels musulmans.... Moltes innovacions en la navegació d’altura són d’origen àrab... Un dels primers mapes de les costes del Mediterrani i l’Atlàntic és àrab. I a través dels àrabs ens arriba bona part del saber

dels marins de l’Índic. Les cartes nàutiques, probablement, es van fer servir primer a l’Índic i després aquí, gràcies als àrabs. Com el timó de codast i la determinació de coordenades per navegar. A més, els àrabs són els primers que van tenir una línia regular de passatgers des de la Xina fins al golf Pèrsic al segle VI. A l’estiu, venien cap aquí, i a l’hivern feien el viatge de tornada a l’Orient. I les fonts àrabs en la literatura medieval d’Occident? Si ens referim a la literatura, més que obres, és millor parlar d’idees. La Divina Comèdia de Dante, per exemple, recull idees de llibres àrabs, com la de l’infern

fred. El Decameró té influències de l’obra de Les mil i una nits. Quines són les principals confusions sobre l’islam? És evident que per motius polítics, religiosos, o pel que sigui, no s’ha avançat gaire per millorar tot això. En especial, des dels segles XIV-XV. Per la part que em toca, i coincidint amb altres orientalistes, he de reconèixer un fet: les notes que he posat a peu de pàgina a l’Alcorà corresponien a opinions dels savis musulmans dels segles X, XI i XII. Això s’hauria pogut fer d’altra manera. Per exemple, havent posat les sentències de jutges musulmans actuals per donar-li una visió

més actual. Per als musulmans, l’Alcorà és la paraula de Déu, “eterna i increada”.També penso que Mahoma no era tan inculte ni tan illetrat com diu la tradició popular. Què diria als joves estudiants i investigadors? Que l’entusiasme és fonamental per a l’ensenyament. El professor no té perquè saber-ho tot. Però ha de tenir empenta i el que explica ha de tenir qualitat. En la formació superior, l’ensenyament sovint no està molt lligat a seguir un llibre de text, sinó que t’escapes per aquí o bé per allí. És una altra cosa. Rosa Martínez

Un mestre? Sens dubte Dolors Bramon, professora del Departament de Filologia Semítica “Per parlar de la faceta humana del Dr. Vernet, amb deu ratlles no n’hi ha ni per començar. Un mestre? Sens dubte, i els seus nombrosos deixebles en donem fe. Amb una intel·ligència privilegiada i un fi sen-

tit de l’humor, ens ha transmès la inquietud pel saber en els vessants més variats: l’Alcorà i el naixement de l’islam, la ciència i la literatura àrabs, l’estudi del nostre passat islàmic, les seves influències, etcètera. Però no només s’ha preocupat

pels coneixements i per fer-nos-hi aficionar, sinó que sempre ha estat amatent a la nostra vida personal. Quantes vegades ha patit pels problemes o per la salut de qualsevol de nosaltres! No sé si tots haurem sabut respondre a la seva generositat”

40_41_noticies.indd 41

04/03/2005 14:00:06

notícies

El jugador del Barça Demetrio Albertini presenta la guia italiàcatalà

El jugador italià del FC Barcelona, Demetrio Albertini, va presentar el 28 de febrer, la Guia de conversa universitària italià-català, editada pel Servei de Llengua Catalana de la UB. L’obra forma part d’una collecció de guies de conversa en diversos idiomes. Més informació: www.intercat.gencat. es/guia/index.html)

Frei Betto obre el Fòrum Social per l’Educació a Catalunya La reivindicació de l’ensenyament públic com a eix d’un canvi de model educatiu va ser una de les principals conclusions del Fòrum Social per l’Educació a Catalunya, celebrat a la UB del 25 al 27 de febrer i que va ser inaugurat per Carlo Alberto Libânio Cristo, Frei Betto, escriptor i ex assessor del govern del president brasiler Lula da Silva.

La UB fa el 555 aniversari La UB celebra enguany el 555 aniversari. Amb aquest motiu s’ha dissenyat un logo commemoratiu, es publicarà un llibre sobre la història de la Universitat i s’organitzaran actes de celebració. Salvador Claramunt, vicerector d’Activitats i Patrimoni Culturals i catedràtic d’Història Medieval, ens comenta alguns aspectes de la llarga trajectòria de la institució. Per què el Consell de Cent es va oposar en un primer moment a la Universitat de Barcelona? Les ciutats pròsperes de l’edat mitjana, com Milà o Florència, veien problemes en el fet de tenir uns estudis generals (nom que rebien les universitats a l’edat mitjana), per exemple, els aldarulls i les vagues dels estudiants. A més a més, les universitats eren institucions autònomes respecte als altres poders i, d’altra banda, calia mantenir-les. Les elits d’aquestes ciutats sense estudis generals acudien als estudis d’altres poblacions, com Bolonya o París, que eren molt famosos. La ciutat de Barcelona però, en una època de crisi, a mitjan segle XV, s’adona que un estudi general (universitat) li pot proporcionar uns beneficis econòmics i de coneixement i passa per alt els problemes que la institució pogués generar. Quinstretsperdurend’aquella universitat medieval en la institució d’avui dia?

Salvador Claramunt

La universitat ha tingut uns problemes que s’han mantingut constants al llarg dels segles: les dificultats econòmiques; el fet que en tots els temps ha estat complicat trobar professors idonis, amb vocació; i la supèrbia i l’enveja a l’interior de la institució. D’altra banda, el tret positiu que sempre han tingut les universitats és que en totes les èpoques han aportat novetats a la societat en els àmbits de la ciència i el pensament.

Guia d’experts UB per als mitjans de comunicació La UB presentarà aquest mes d’abril una guia d’experts en les més diverses àrees de coneixement per distribuir-la als mitjans de comunicació de tot l’Estat i facilitar així el contacte mutu entre periodistes i professors universitaris. La iniciativa ha estat valorada molt positivament pel collectiu de periodistes, que la considera una eina molt útil en la seva feina quotidiana, com també pel rector de la UB que hi veu una contribució a la consecució dels objectius fonamentals que recull l’Estatut de la UB, entre els quals hi ha la creació, transmissió i difusió de la cultura i els coneixements científics, tècnics i professionals.

La UB i REPSOLYPF impulsen beques a Geologia Daniel Adolfo Bello, Marc Rubinat Cabanas i Mireia Garreta Simó són els estudiants becats en la primera edició de la convocatòria de beques impulsada per la UB i REPSOLYPF amb l’objectiu de potenciar els estudis de tercer cicle en l’àmbit de les Ciències de la Terra i les aplicacions en l’exploració de recursos energètics. El programa preveu atorgar tres beques per curs a estudiants de doctorat o màster a la Facultat de Geologia.

42_43_noticies.indd 42

03/03/2005 18:27:31

opinió

Carta a Victòria dels Àngels El mes de gener passat va morir la soprano Victòria dels Àngels, nascuda a l’Edifici Històric de la UB i filla del bidell de la Universitat Bernardo López. El germà de la cantant, Josep López, li escriu una carta pòstuma recordant els anys viscuts a la Universitat. Els pares de Victòria dels Àngels (segona des de l’esquerra) amb els seus fills a l’Edifici Històric de la UB. Josep López en braços del seu pare.

Victòria, M’han demanat que parli de tu i de la teva relació amb la Universitat. Què puc dir de la teva relació, més ben dit del teu amor per la Universitat? Va ser la nostra llar durant molts anys. El nostre palau durant els anys de la guerra, sense classes. Silenciosa i còmplice dels nostres jocs i aixopluc de les nostres alegries i tristeses. Els patis eren nostres. També ho eren els jardins. Recordes que entràvem al Paranimf a través de les portes i passadissos només coneguts per nosaltres, malgrat que la porta principal d’entrada fos tancada? Allí hi havia aquell primer piano vertical que vas tocar per primer cop i que seria teu durant alguns anys a casa nostra. Aquell piano que tapaves amb una manta perquè no es mullés si plovia ja que les vidrieres que cobrien el Paranimf estaven trencades. Aquella Universitat els jardins de la qual tenien més arbres i parterres plens de rosers que ara. I, després de la guerra, l’alegre Universitat plena d’estudiants. Allí va començar la que després seria una carrera d’èxits per a tu i d’alegries per a la teva família. Però sobretot, quan encara érem petits, almenys per a mi, i suposo que per als tres germans, va ser una felicitat conviure amb els alumnes i amb els catedràtics. Recordes el Dr. Pascual? I el Dr. Febrer? Quan ens convidava que l’acompanyéssim amb els seus alumnes d’Astronomia a veure les estrelles a través del telescopi de l’Observatori que ocupava una cantonada del pati de Ciències, on vivíem? I de la bona relació que vas tenir amb els rectors com Eusebio Díaz, Buscarons, Alcobé i Bricall, així com amb catedràtics i professors que en aquests moments no em vénen a la memòria.

queda el temps passat! Des d’aleshores tot han estat enyorances i nostàlgia d’una vida feliç i especial. La Universitat ens va donar aixopluc, felicitat... i el seu record sempre ens acompanyarà. Qui ens havia de dir que, amb els anys, series investida doctora honoris causa en aquell Paranimf de la Universitat ple de personalitats i de públic que era feliç i estava orgullós d’aquell premi a la teva trajectòria. Paranimf que tantes vegades va ser testimoni de la teva presència quan només el silenci l’omplia. Certament, sempre has dit que la teva vinculació al Palau de la Música ha estat molt especial, però no és menys cert que la teva relació i el teu amor a la Universitat de Barcelona ha estat entranyable i que la teva trajectòria no es comprendria sense la presència d’aquell edifici noble i singular en la teva vida. Finalment, cal recordar la unió especial que sempre vas tenir amb el nostre pare, aquell bidell de la Universitat de Barcelona que sempre va creure en tu i que, per la seva manera de ser senzilla i cordial, va ser apreciat per catedràtics, professors i alumnes. És possible que m’oblidi de molts records i que si fossis aquí em diguessis: t’oblides de quan va passar allò o allò altre. I començaries a parlar-me del que jo no recordo en aquests moments. Perdona, Victòria, si és així. Però espero que comprenguis que aquestes línies han estat escrites amb molt bona intenció i amb l’afecte que sempre t’he tingut. Però ara, Victòria estimada, quan ja no ets entre nosaltres, només ens queda el teu record, la teva veu i aquell fado d’E. Halffter que cantaves i que deia:“Tot són tristeses per al meu amor.”

Recordo que, després d’una gira per Amèrica Llatina, em parlaves de la visita que vas fer, a Mèxic, al Dr. Bosch Gimpera, que havia estat rector de la Universitat en temps de guerra. I que tal visita va ser molt feliç per a tu perquè tots dos vau recordar amb enyorança aquells temps. Fa pocs dies, en una de les nostres converses em deies:“Aquells anys a la Universitat van ser els més feliços de les nostres vides.” Que llunyà

Josep López, germà de Victòria dels Àngels

42_43_noticies.indd 43

03/03/2005 18:27:38

l’agenda

Agenda Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre juny i setembre, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d'agenda. Envieu-nos les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 93 403 53 57.

Eleccions a la UB El dimecres 18 de maig se celebraran eleccions a rector o rectora de la Universitat de Barcelona. Aniran a votar més de 60.000 persones, el personal docent i investigador, els estudiants i el personal d’administració. Les urnes estaran obertes des de les 10 h fins a les 20 h sense interrupció als diferents centres de la Universitat. Més informació i calendari electoral: www.ub.edu/eleccionsrectorat2005

ABRIL Dijous 7 d’abril • Matefest A través d’activitats lúdiques es dóna a conèixer el món de les matemàtiques a tots els que hi estiguin interessats. Edifici Històric (Gran Via, 585).

Dimecres 20 d’abril

Dijous 12 de maig

• Concert de Sant Jordi a càrrec de les corals de la UB A les 19.30 h, al Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via, 585)

• Concert de L.O.M. Piano Trio Daniel Ligorio, piano; José Mor, violoncel; Joan Orpella, violí A les 20 h, al Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via, 585)

Dissabte 14 de maig • Simulació de la sessió de constitució del Parlament i investidura del president del Govern Paranimf. Edifici Històric (Gran Via, 585) Només és oberta al púbic la sessió inaugural.

Dimecres 13 d’abril • S’inaugurarà al vestíbul de l’Edifici Històric (Gran Via, 585) l’exposició “Les llengües a Catalunya”, dins els actes de la diada de Sant Jordi. Estarà oberta fins al 15 de maig i inclourà materials com ara documentals, jocs interactius, fotos, textos o enregistraments sonors que recolliran les diferents llengües que es parlen a Catalunya actualment. L’organitzen el Grup de Recerca, el Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades i el Departament de Lingüística General.

Dimarts 26 d’abril • Lliurament del premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística.

Dimecres 27 d’abril • Concert de Primavera A les 12 h, al Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via, 585)

Dimecres 18 de maig • Comença l’exposició “Pirandello i el teatre sicilià”. Fins al 25 de maig Edifici Històric (Gran Via, 585)

Dimecres 25 de maig • Acte commemoratiu del centenari de Puccini Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via, 585)

Dijous 26 de maig • Concert del Cor de la UB Director Jordi-Lluís Rigol A les 20 h, al Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via, 585)

Dimarts 31 de maig Dijous 14 d’abril • Concert de l’Orquestra Universitat de Barcelona Director Carles Gumí A les 20 h, al Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via, 585)

44_49_som_ub2.indd 44

MAIG Dissabte 7 de maig • Concert SAFOR A les 11,30 h, al Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via, 585)

• Acaba el termini per presentar-se al premi de narrativa de viatges Eurostars Hotels convocat per la UB, HOTUSA Hotels i RBA Libros. Dotat amb 18.000 euros. Hi poden optar obres inèdites i originals escrites en castellà que tinguin entre 80 i 150 pàgines d’extensió

i incloguin un màxim de tres relats. Els textos s’han de presentar al Gabinet de Rectorat de la UB (Gran Via, 585). Més informació: www.ub.edu • A les 13 h acaba el termini per presentar-se al IX Premi Claustre de Doctors de la UB. Les sollicituds s’han de lliurar, personalment o per correu, a les diverses seus del Registre General de la Universitat de Barcelona. Hi poden optar les tesis presentades a la UB durant l’any 2003. El VIII premi va ser guanyat per Ana Moreno Caballud amb el treball Registro del aporte de polvo de origen sahariano y de la productividad oceánica en la cuenca del norte de Canarias y en el mar de Alborán. • Més informació: http://www. ub.edu/cdub/

JUNY Divendres 3 de juny • Acte final d’estudis de la Unitat de Llevadores A les 12 h, al Paranimf. Edifici Històric (Gran Via, 585)

Dimecres 29 de juny al divendres 1 de juliol • V Congrés Multimèdia Educatiu Més informació a: www. ub.edu/multimedia/. Fòrum Nord de la Tecnologia (Marie Curie, s/n)

Dimecres 6 i dijous 7 de juliol • Òpera a la Universitat: La lettera anonima, de G. Donizetti Pati de Lletres de l’Edifici Històric (Gran Via, 585)

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

04/03/2005 14:31:59

Som UB

Els pavellons de la Finca Güell s’incorporen a la Ruta del Modernisme Els dos pavellons de la Finca Güell, situats al campus Diagonal i propietat de la UB, s’incorporaran a la Ruta del Modernisme que organitza l’Institut del Paisatge Urbà gràcies a un acord signat entre les dues institucions. L’Institut es farà càrrec de l’habilitació del jardí del recinte que envolta les dues construccions i de la rehabilitació d’una part de les antigues cavallerisses que s’ubicaven en aquests pavellons. Més endavant es farà la rehabili-

tació general dels dos pavellons en un projecte conjunt entre ambdues entitats. En un futur, com a part de la Ruta del Modernisme, els pavellons oferiran informació sobre la Ruta del Modernisme i s’hi vendran articles relacionats amb aquest moviment artístic, les Rutes del Paisatge, dins les quals s’inclou la Ruta del Modernisme, i la ciutat de Barcelona en general.

Ampliat l’acord de col·laboració amb Indoor Media La Universitat de Barcelona ha renovat i ampliat el conveni de col·laboració amb l’empresa Indoor Media, de manera que aquesta companyia, que passa a ser patrocinador de Som UB, destinarà part dels seus espais publicitaris a la difusió de les activitats de la UB i el seu Grup. Indoor Media, una empresa de mitjans publicitaris d’interior present a 35 ciutats, assumeix la producció de material promocional destinat a la comunicació

de les activitats i els serveis de la Universitat de Barcelona, com també la difusió d’aquest material a través dels circuits comercials i de lleure que gestiona. Indoor Media cedirà a la Universitat espai publicitari a la revista Salir i ubicarà als edificis de la UB diversos expositors destinats a la col·locació de publicacions gratuïtes. Així mateix l’empresa es farà càrrec del manteniment d’aquests expositors i de la correcta distribució de les publicacions que s’hi exhibeixin.

Tres ajuntaments donen suport a cursos d’estiu d’Els Juliols e-Mascaró renova el seu suport al butlletí electrònic “Som UB” La consultoria en tecnologies de la informació i comunicació e-Mascaró Consulting ha renovat el seu acord amb la UB per a la publicació del butlletí Som UB que es distribueix a través d’Internet. La publicació s’adreça a les empreses patrocinadores de la UB, als Antics UB i a tots aquells que s’hi subscriguin a través de la web www. ub.edu/somub. El butlletí consta de notícies i agenda d’activitats de la institució, informació sobre els serveis de la UB i els projectes amb causa de Som UB, així com novetats en avantatges per als diferents col·lectius Som UB.

Enguany, alguns cursos d’Els Juliols es faran a Viladecans, Alella i Rubí, en una iniciativa que té el suport dels ajuntaments d’aquestes poblacions, que han signat acords de collaboració amb la Universitat. Viladecans acollirà el curs La Ciutat i el Teatre, Alella el de Cultura del Vi i Rubí el d’Activitat Econòmica, Planificació i Gestió de Serveis d’Atenció a la Gent Gran. Els Juliols de la UB assoliran enguany la novena edició. El programa de cursos 2005 engloba 43 cursos emmarcats en tres àrees temàtiques: Art i humanitat, Ciència i salut i Economia, dret i societat. L’objectiu principal d’aquests cursos és obrir la Universitat de Barcelona a nous públics, temes i escenaris per a la transmissió del coneixement. Més informació a partir del 8 d’abril: http:// www.ub.edu/juliols/

Beques per a estudiants de Farmàcia L’empresa farmacèutica Laboratoris Almirall ha finançat unes beques destinades a estudiants de la Facultat de Farmàcia,concretament els ajuts han estat per a alumnes que segueixen l’ensenyament de Farmacèutic Espe-

cialista en Farmàcia Industrial i Galènica. Les beques han servit perquè els estudiants assistissin al XXIV Simposi AEFI “Innovació farmacèutica en la nova Europa”, que es va celebrar a Còrdova el passat novembre.

44_49_som_ub2.indd 45

04/03/2005 14:10:56

som UB

Suport a la coral de Farmàcia El grup farmacèutic Salvat Inquifarma ha fet una donació econòmica per promoure la coral de Farmàcia de la UB. Fundada el 1994-95, la coral fa actuacions de forma habitual i participa en diversos tipus d’actes com ara concerts de Nadal, de Sant Jordi, trobades de corals, etcètera.

Conferència sobre viatges a zones polars

L’oferta La revista ‘Secundèria’ educativa dedica un especial a la UB del Grup UB, La revista Secundèria, publica- d’estiu, esports UB...). També s’hi inclouen entrevistes a anció adreçada als estudiants de al Saló de tics alumnes de la Universitat, secundària, ha editat un espel’Ensenyament cial dedicat a la UB que recull que donen testimoni del seu La Universitat de Barcelona i totes les institucions del Grup UB van presentar la seva oferta educativa al Saló de l’Ensenyament i la formació contínua, que va celebrar la quinzena edició del 9 al 13 de març a la Fira de Barcelona. L’estand de la institució va presentar l’oferta educativa de primer i segon cicles i els serveis de la UB, amb el suport de diversos materials de difusió que van posar a l’abast dels visitants informació útil sobre la tria d’estudis universitaris, com també detalls sobre l’oferta acadèmica de la UB i altres activitats i serveis (jornades de portes obertes, oferta docent d’estiu, esports UB...).

les diverses activitats de la Universitat amb l’objectiu d’orientar els futurs universitaris en el moment d’escollir els seus ensenyaments.

En aquest especial es proporciona informació sobre la institució, així com detalls sobre l’oferta acadèmica, les jornades de portes obertes de les diverses facultats i altres serveis específics (oferta docent

pas per la institució i de les seves motivacions i experiències personals.

Amb una tirada de 60.000 exemplars, l’Especial UB serà distribuït entre més de 1.000 centres de secundària d’arreu de Catalunya, en el marc d’una col·laboració entre la UB i les companyies Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament (Edicat) i PAU Education.

Activitats de l’Associació d’Antics Alumnes de la Facultat de Formació del Professorat El proper 12 de maig, l’Associació d’Antics Alumnes de la Facultat de Formació del Professorat organitzarà, a les 19 h, a l’Ateneu de Barcelona, la conferència concert “Història del jazz”, a càrrec del quintet de Tòful Trepat. Els qui desitgin assistir-hi cal que es posin en contacte amb l’Associació.

Dolors Moncerdà a càrrec de Núria Borrell, professora de la Facultat de Pedagogia. L’1 de desembre també va tenir lloc una conferència sobre “Noves tècniques per a discapacitats auditius” a càrrec de Pere Salesa i sota la presidència de Gemma Tribó, degana de la Facultat de Formació del Professorat de la UB.

L’Associació Paleoalumnes de Geologia va dur a terme el passat mes de gener, dins el Cicle de Conferències i Activitats Geoturístiques, la conferència “Viatges a zones polars”, a càrrec d’Albert Ventayol, antic alumne de la facultat i membre de l’Associació.

La UB i el seu Grup també van ser presents al saló Futura, que va tenir lloc els dies 11 i 12 de març i que va presentar l’oferta de màsters i postgraus, amb un espai on es facilitava informació de l’oferta docent de tercer cicle, tant de la UB com dels ensenyaments de Les Heures FBGUB i UB Virtual.

Aquesta xerrada va oferir una incitació al viatge de descoberta, fet a partir de tres visites als mons polars: la península Antàrtica, l’illa de Baffin, i l’arxipèlag de les Svalbard, en ple oceà Àrtic, al nord de Noruega.

Next Consultans col·labora amb la Borsa de Treball de la UB

Més informació sobre les activitats de l’Associació de Paleoalumnes a: www.ub.edu/anticsub

L’empresa Next Consultans, dedicada al desenvolupament de software informàtic, ha signat un acord de col·laboració amb la UB. Com a resultat del conveni, aquesta companyia posa gratuïtament a disposi-

L’Associació va organitzar, el passat dia 19 de gener, una conferència debat sobre l’escriptora

Més informació: www.ub.edu/ anticsub; Tel.: 93 317 67 23

ció de la Universitat el software CV Tools, una eina creada específicament per a la gestió de borses de treball i que passarà a ser la base programàtica de la borsa de treball de la institució.

44_49_som_ub2.indd 46

04/03/2005 14:11:18

Som UB

Els antics alumnes opinen Els antics alumnes són un col·lectiu de Som UB molt ampli i divers. A continuació demanem a tres d’ells, tots ells llicenciats el 2004, que recordin la seva experiència com a estudiants universitaris i de quina forma els han servit els anys passats a la UB per a la seva trajectòria professional posterior.

1 Perquè vas a triar la UB? 2 Que recordes de la teva etapa inicial com a estudiant universitari? 3 Consideres important la formació complementària durant els estudis universitaris? 4 Com es el món després d’haver-te llicenciat, a què et dediques actualment? 5 Un cop acabada la Universitat, consideres que s’han complert les teves expectatives? 6 Com valores la teva experiència universitària?

Lolica Cabral,

Òscar Cano,

Belles Arts

Dret

Noemí Garrido Pérez, Farmàcia

“Cal aprofitar les oportunitats que dóna la Universitat” 1 Em vaig decidir per la UB perquè els tallers de gravat estaven molt ben equipats pel que fa a infraestructures. 2 Hi vaig acudir amb força disciplina i amb un ritme de treball adequat a la dedicació necessària per a les arts gràfiques, on s’ha de treballar molt per obtenir bons resultats. 3 És important formar-se i aprofitar les oportunitats que t’ofereixen a la Universitat i a la ciutat. La formació contínua és de per vida. Els idiomes resulten de gran ajut, hi ha molts llibres que només s’editen en anglès, francès o alemany. 4 Estic fent un monogràfic de litografia a la Llotja i treballo en un taller d’estampació tèxtil. Tinc unes litografies en una galeria i exposo quan puc. En la feina aplico el que he après, encara que el suport és diferent i cada material és un món. 5 Sí, tot i que m’hauria agradat que l’accés als tallers no es restringís a les hores de classe obligatòries. També crec que a Belles Arts s’haurien d’establir més els vincles amb el món laboral. 6 Molt positiva, He conegut molta gent que m’ha donat molt i m’he trobat a mi mateixa.

“A la Universitat de seguida em vaig adonar que m’agradava el dret” 1 En vaig valorar la proximitat i les bones comunicacions, com també el prestigi i la història. 2 Em vaig adonar ràpidament que m’agradava el dret i que havia encertat totalment en l’elecció de la carrera. Això em va donar empenta per continuar. 3 La informàtica és imprescindible avui dia per no estar fora del mercat laboral. També és molt important l’anglès; sense aquest idioma perds moltes opcions. 4 He tingut sort perquè tinc feina al despatx Rovira & Llor Advocats, SL. Això és un privilegi i, si ho aprofito, la meva formació pot ser molt bona. 5 Totalment. Em considero privilegiat perquè no és fàcil i penso que jo tinc la sort de ser al millor lloc possible. 6 Molt positiva. Vaig fer el que m’agradava i vaig créixer com a persona. Dret és una carrera que t’enriqueix molt. De vegades el dret permet fer justícia i això és fantàstic, sobretot al món on avui vivim.

“Els meus estudis requereixen una formació continuada” 1 La UB és l’única universitat que imparteix farmàcia a Catalunya. 2 Estava una mica perduda. Tenia assignatures molt dures i poc temps per portar les classes al dia. A més, havíem de fer moltes pràctiques als laboratoris de la Facultat. 3 Sí, a la feina es valora molt la formació complementària. Un bon nivell d’idiomes i coneixements d’informàtica són valors afegits a la formació universitaria. 4 Fa pocs mesos que sóc llicenciada i estic treballant en una farmàcia on faig les tasques pròpies d’aquest lloc, des de dispensar medicaments fins a rebre les comandes. Aplico tot el que vaig aprendre i, fins i tot, consulto apunts de la carrera. 5 Sí, he aconseguit acabar els estudis que volia fer, tot i que encara em queda molt per aprendre, perquè aquest tipus d’estudis requereix una formació continuada. Ara he de relacionar tot el que he après per tal d’exercir la meva activitat professional. 6 Positiva, he après moltes coses i he adquirit recursos per saber on i com he d’anar a buscar la informació que necessito al món laboral.

44_49_som_ub2.indd 47

04/03/2005 14:11:37

som UB

Pla d’avantatges Som UB El carnet Som UB permet accedir a un interessant pla d'avantatges (estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i membres Som UB de societat). Beneficis interns: en l'oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, teatres, assegurances, compres, productes financers en condicions preferents, etcètera.

productes UB amb un 10 per cent de descompte. Per a més informació: www.ub.edu/ puntub. Institut Català de la Retina. Aquest centre, especialitzat en oftalmologia integral, ofereix als membres de Som UB condicions especials en cirurgia refractiva, cirurgia de cataractes i visites i urgències oftalmològiques. Sports Teens - Intersports teen. Aquesta botiga multies-

Aquesta és una selecció dels beneficis del Pla d’Avantatges Som UB.

Caixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix un conjunt d'avantatges financers en condicions preferents als membres de Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l'entitat (Llibreta Total, Crèdit Total, Crèdit Estudis, Préstec Personal, Préstec Ordinador, Multipla de Pensions Total...). Santander Central Hispano, com a entitat protectora Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula d'estudis i per a la compra d'equipaments infor-

màtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions...) en condicions preferents i amb un assessorament personalitzat. "La Caixa". Ofereix múltiples productes financers als membres de Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, Pla de Pensions VidaCaixa, etcètera. Punt UB. Punt UB, gestor de la marca de la Universitat de Barcelona, us ofereix tots els

ports especialitzada en esquí, tennis, golf i esport escolar, ofereix un 12% de descompte a tots els titulars de la targeta Som UB. Grup Balañá. Preu del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres a les sales de cinema del Grup Balañá (Aribau Multicines, Bosque Multicines, Glòries Multicines i Gran Sarrià). Adreçat a tot el col·lectiu Som UB.

Quadis, líder en distribució d’automoció a Espanya, amb una setantena de punts d’atenció al client a Catalunya. Avantatges exclusius per a tots els membres Som UB en l’adquisició de vehicles nous, vehicles seminous, lloguer de vehicles, reparacions de planxa i pintura, assegurances i altres serveis. Grimaldi Logística España, líder en el sector del transport marítim de passatgers, ofereix el servei de la línia BarcelonaRoma, amb el ferri Eurostar Roma, des de 29 euros i amb sortides diàries. Amb la possibilitat de concertar també hotel i bus, així com visites guiades a diferents ciutats d’Itàlia. Interessants descomptes per a grups. Escola Virtual d’Idiomes per a Universitaris (EVIU). Aquesta escola, creada pel Consell Interuniversitari de Catalunya i adreçada a la comunitat universitària catalana, ofereix cursos d’anglès per internet a preus especials. Nivells 1 a 5 de l’Escola Oficial d’Idiomes i A1 a B2 del Consell d’Europa, amb un total de 10 cursos de 16 setmanes de durada. Pista Cero, companyia informàtica amb 16 anys d’experiència i quatre punts de venda. Aplica un descompte garantit als membres del col·lectiu Som UB. El preu resultant és el més econòmic del mercat, sense perdre la qualitat d’atenció i servei de Pista Cero.

Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi cal consultar la pàgina web de Som UB: www.ub.edu/somub

44_49_som_ub2.indd 48

04/03/2005 14:11:43

......

Som UB

Suma’t a Som UB Totes aquelles persones, empreses i institucions que vulguin compartir els objectius comuns de millora del coneixement, conservació del patrimoni públic i enriquiment de la qualitat de vida de la societat poden sumar-se al projecte Som UB de cinc maneres diferents: • Patrocini d’algun dels projectes amb causa. En funció de la quantia anual aportada, es determinen les categories de col·laboradors i les diferents contraprestacions associades. • Serveis de màrqueting UB. Canals per dur a terme les seves

accions de màrqueting: promocions i publicitat als centres, mitjans de comunicació interns, presentacions a estudiants i borsa de treball, etcètera. • Mitjançant la quota corporativa: – Oferta per fer membre de Som UB tot el personal de l’empresa, com a benefici extraordinari, per tal que aquest gaudeixi del pla d’avantatges associat i participi en el projecte de causa que decideixi. L’empresa passarà a formar part de les

empreses patrocinadores de Som UB. – Oferir al personal de l’empresa la possibilitat de formar part del col·lectiu Som UB i gaudir dels avantatges associats. L’empresa passarà a formar part del col·lectiu d’empreses ciutadanes. • Donacions: les empreses, persones i institucions interessades a col·laborar amb els projectes Som UB també es poden afegir a la iniciativa fent una donació en línia, mitjançant la pàgina web de Som UB (www.ub.edu/somub).

Aquestes aportacions comporten la desgravació fiscal corresponent. • El pla d’avantatges permet a les empreses oferir avantatges als col·lectius identificats de la UB i el seu Grup: estudiants, docents i investigadors, personal d’administració i serveis, antics alumnes, societat, etcétera. • El programa de sinergies possibilita fer intercanvis en espècies –de recursos– entre la UB i les organitzacions, sense un cost extraordinari.

.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Demaneu el vostre carnet Som UB Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 ¤ (27 ¤ si sou antic alumne*). Inclou la subscripció a la revista La Universitat. * Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.

DADES PERSONALS Cognoms: DNI: Adreça: Província:

Data de naixement (dd/mm/aaaa): Població: Telèfon:

Nom: Sexe (h/d): Codi postal: Adreça electrònica:

DADES LABORALS Nom de l’empresa: Adreça: Província:

Càrrec: Població: Fax:

Telèfon:

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents:

Codi postal: Adreça electrònica: Titulat en:

Any:

Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB

DADES BANCÀRIES Entitat: Dígit control:

Oficina: Núm. compte corrent:

Signatura de la persona sol·licitant

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa UNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 933 170 763 E-mail: marquetingub@ub.edu - www.ub.edu/somub Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet: Revista Web Un amic Premsa Mitjançant un soci d’Antics UB

........................................., ..............

de ............................... de 20.............

Altres

Indiqueu si esteu interessat/ada a rebre el butlletí electrònic Som UB Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB:

Sí

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Us contactarem en breu. Patrocini i donacions

Serveis de màrqueting

Quota corporativa

Pla d’Avantatges

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

44_49_som_ub2.indd 49

08/03/2005 12:41:27

botiga UB

Llibres

TÉCNICAS DE EVALUACIÓN ECONÓMICA EN EL CAMPO SANITARIO Moreno Serrano, R.; Murillo Viu, J.; Suriñach Caralt, J. 21 x 29,7 / 86 pàg. ISBN: 84-475-213-8

GARABATOS Y ZARPAZOS. Libro para colorear Carlos Pazos Cuchillo Foix, M. (ed.) Les Arts i els Artistes, 10 13,5 x 19,5 / 301 pàg. ISBN: 84-475-2849-9

L’AGRICULTURA MODERNA: DE L’ALIMENTACIÓ AL MEDI AMBIENT Argemí d’Abadal, L. i Rodríguez RodríguezZúñiga, M. (coord.) Biblioteca UB. Els Juliols 14 x 21 / 286 pàg. ISBN: 84-475-2791-3

TRAS LA BIOLOGÍA: la moralidad del parentesco y las nuevas tecnologías de reproducción Bestard Camps, J. Estudis d’Antropologia Social i Cultural, 12 15 x 21 / 157 pàg. ISBN: 4-475-2855-3

LA ADOPCIÓN Y EL ACOGIMIENTO Presente y perspectivas Marre, D.; Bestard, J. Estudis d’Antropologia Social i Cultural, 13 15 x 21 / 343 pàg. ISBN: 4-475-2864-2

Podeu adquirir aquestes obres a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Productes UB

Bolígraf telescòpic Llibreta ecològica

Mocador de seda

Joc de cafè

Ninots de paper maixé

Al Punt UB i en diversos indrets de venda de centres de la Universitat trobareu tot tipus de productes UB, com ara material de papereria o objectes de regal. Per a més informació, consulteu la pàgina web www.ub.edu/puntub o bé truqueu al telèfon 93 403 53 78.

50_llibres.indd 50

03/03/2005 18:25:09

50_llibres.indd 51

03/03/2005 18:25:22

50_llibres.indd 52

03/03/2005 18:25:25