launiversitat33

UNIVERSITAT DE BARCELONA

setembre 2005 Any IX 2,4 €

33

Les guerres del petroli p. 12

Investigadors del Grup UB a Nature p. 22

El 7 d’octubre, acte d’inauguració de curs p. 28/29

"Les Universitats d'un país són les que la societat vol, finança i valora" Conferència del físic Stephen Hawking a la UB. p. 30

Sumari

33

núm.

Carta del rector La transcendència del nou curs acadèmic Aquest número 33 de la revista LA UNIVERSITAT coincideix amb l’inici d’una nova etapa per a la UB, com a resultat de les recents eleccions al Rectorat que, per primera vegada, han permès la participació de tothom, de tota la comunitat universitària.

Entrevista a Màrius Rubiralta, nou rector de la UB "Les Universitats d'un país són les que la societat vol, finança i valora" ............................................

4

Les guerres del petroli.

12

L’or negre com a font de conflictes ........................................................................................

La nostra Universitat té ara una nova oportunitat de recuperar la posició de lideratge en el sistema universitari, com a institució innovadora i d’excel·lència en l’àmbit docent i com a ens capdavanter en la generació de nous coneixements mitjançant una recerca internacional d’alta qualitat. Aprofitar aquesta oportunitat requereix l’esforç de tots els qui avui treballen a la Universitat, de tots els seus estudiants i de totes aquelles persones que en algun moment n’han format part i que avui, sentint-la seva, representen un important sector de l’anomenada societat civil. El lideratge de la UB, solidari i col·laborador amb totes les universitats i institucions científiques del nostre país, ha de facilitar la millora del desenvolupament econòmic i l’augment i la consolidació tant de l’ocupació com del benestar social.

Aquesta nova etapa, dirigida amb il·lusió i coratge, coincideix amb l’inici d’un curs acadèmic molt transcendent per al nostre futur. És l’hora de disposar d’un nou finançament que ens permeti avançar en la construcció de l’espai europeu d’educació superior i de recerca; és l’hora de dotar el sistema universitari espanyol d’una Llei orgànica d’universitats que miri cap al futur de les institucions universitàries compromeses a escala europea, sense oblidar el seu paper clau com a agent de la nova economia regional.

Màrius Rubiralta, rector

la universitat

22 28 42 45

Investigadors del Grup UB a Nature...............................................................

Més estudiants de nou accés a la UB per al nou curs...............................................

Agenda ........................................................................................

Som UB ........................................................................................

Revista de la Universitat de Barcelona Imprès en paper ecològic

Consell editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals , Comunicació i Política Lingüística; Ernest Trias, cap de comunicació. Editada pel Gabinet de Premsa: Ester Colominas, Núria Quintana, Jordi Homs, Rosa Martínez i Xavier Codony. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A/e: premsa@premsa.ub.es.

Amb la col·laboració dels Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps. Col·laboració del fotògraf: J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: El Tinter. SAL. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Primer Segona Edicions. Maquetació i impressió: El Tinter. SAL (Empresa certificada ISO 14001 i EMAS). Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97.

Amb el patrocini de: Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

3

entrevista

“Necessitem el reconeixement de la feina feta.

Portem moltes iniciatives innovadores sense finançament”

Màrius Rubiralta El passat mes de maig, Màrius Rubiralta era elegit rector en les primeres eleccions per sufragi universal convocades per la Universitat de Barcelona. En aquesta entrevista, el nou rector analitza els reptes que haurà d'afrontar la UB els pròxims anys, planteja el seu concepte de sistema universitari i valora expectatives i perspectives en la constitució del futur Espai Europeu d'Educació Superior.

Químic orgànic dedicat al descobriment de noves molècules amb activitat terapèutica, Màrius Rubiralta i Alcañiz (Manresa, 1952) s’ha sentit sempre recompensat per la tasca investigadora i per la que ha dut a terme en l’àmbit de la gestió de la recerca universitària, com a vicerector durant el període 1994-2001, i com a impulsor i director del Parc Científic de Barcelona. Ara afronta l’etapa de rector convençut que pot aportar una visió diferent de la Universitat i del sistema universitari en general.

Es defineix com a progressista, allunyat de dogmes i sectarismes, i d’esquena sempre als entorns que no valoren les llibertats i que exerceixen pressions gratuïtes contra la cultura i la llengua de Catalunya. Té el cor repartit entre la capital del Bages, on viu la seva família; Berga, on passava els llargs estius de la infantesa i on ara s’escapa sempre que pot; Badalona, la ciutat on resideix; i Barcelona, on sempre ha treballat. Home de muntanya enamorat de la llum del litoral, dedica als fills (dos de més de vint anys, un de deu i un altre de vuit) tot el seu temps lliure, “amb il·lusió”, recalca. Els que el coneixen bé asseguren que és capaç de concentrar-se en les situacions més adverses, fins i tot quan redacta llargs informes a casa, els caps de setmana, amb algun dels fills petits penjat del coll.

De discurs extens i elaborat, combina amb rigor gairebé germànic les cares enfrontades d’una mateixa moneda, distància i calidesa, i no passa desapercebuda la seva habilitat per parar l’orella i prendre nota sense perdre de vista, ni per un moment, l’objectiu fixat.

4

entrevista

TEXT:

Ester Colominas FOTOGRAFIES:

Josep Maria Rué

¿Quines són les raons que porten un home de ciència a deixar la cursa de fons de la recerca per dedicar-se a la direcció política de la Universitat?

Quan has criticat diverses vegades el funcionament de la política científica perquè t’adones que hi ha algunes coses que podrien, que haurien d’anar millor, comença una certa dedicació a la gestió de l’àmbit científic, i aleshores compares i comproves que, tot i que és molt gratificant fer recerca, les millores que es poden aconseguir en aquest camp per mitjà de la gestió són, també, importants. Un salt endavant és quan també constates que tot el sistema, la Universitat en un sentit global, pot tenir una pinzellada diferent en funció de qui la faci, i és aquí quan un comença a pensar que pot aportar aquesta visió diferent que, a més, comparteix tot un seguit de gent que et dóna la confiança per treballar-la, exposar-la i desenvolupar-la.

I ho ha fet plenament convençut que amb la seva elecció com a rector “hi sortirà guanyant Catalunya”…

Quan ho he dit, ha estat perquè estic convençut que a la política universitària del nostre país li ha mancat, en certa manera, la complicitat i cooperació entre les diferents universitats, un caràcter més integrador de les activitats acadèmiques i científiques i un més decidit apropament a la societat civil. Durant els darrers anys, cada universitat ha anat experimentant els seus propis canvis, però d’una manera individualitzada, de

vegades amb un grau de competència no del tot noble ni positiu, finalment, per a Catalunya. Jo crec que hi ha una altra fórmula, i és entendre que el sistema universitari en conjunt és una peça clau per desenvolupar una idea de país en què el coneixement sigui bàsic i, segons jo ho veig, el desenvolupament competitiu de Catalunya és més fàcil d’assolir si el concepte individual d’universitat es reforça en el concepte global. Algú podria dir que aquestes idees corresponen a la Conselleria; jo crec que així serà, que, a la llarga, des de la mateixa Conselleria s’acabarà assumint aquest concepte d’universitats fortes però plenament cooperatives.

Vostè ha insistit en la necessitat de canvi en el si de la UB, en la necessitat de recuperar posicions i lideratge; tanmateix, el seu predecessor —així ho va manifestar en diverses ocasions— el considera un successor en certa manera continuista. ¿Són diferències de percepció, potser?

Podríem dir que hi ha una certa idea de continuació del projecte que neix de la mateixa història de la nostra universitat, de la seva relació amb la societat, que l’empeny a millorar.

Avui tenim grans reptes, alguns del quals estaven començant amb l’anterior equip, i d’altres que tot just despunten i que es veuran en els pròxims temps: el finançament, el concepte d’universitat pública en un moment en què, precisament, tot el sistema té problemes per mantenir l’estat del benestar, el concepte de producció i difusió de coneixement científic d’una institució, i un aspecte molt important, que és la relació entre el sistema universitari, l’economia i l’ocupació. Fins fa molt poc, el sistema universitari anava per un costat i el progrés econòmic per un altre. La constatació d’aquesta situació ha estat integrada en el discurs, però no en els fets. Crec que ara encetem una etapa en què el discurs i els fets aniran en la mateixa línia i reforçaran les condicions bàsiques de competitivitat expressades en l’“Acord estratègic per

A la política universitària catalana li ha mancat complicitat i cooperació

5

entrevista

a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”.

Jo he dit moltes vegades que és difícil que Catalunya pugui tenir un progrés real sense la Universitat de Barcelona. El que també tinc molt clar és que la Universitat de Barcelona no pot participar en el desenvolupament del país d’una manera molt tancada. La meva opinió és que la Universitat de Barce-

La UB ha de recuperar l’orgull d’universitat capdavantera i posar aquest lideratge al servei del sistema universitari català

6

lona ha de recuperar l’orgull d’universitat capdavantera i posar aquest lideratge al servei del sistema universitari català. ¿Quina repercussió pot tenir la seva estreta vinculació amb l’àmbit científic en les expectatives de docents, investigadors i alumnes de l’àrea de les humanitats, que precisament ara no viu el seu millor moment?

Sempre he defensat que l’àmbit de recerca en el camp de les humanitats i les ciències socials hauria de canviar una mica, aprofitant les noves tecnologies, els nous mecanismes de gestió, i creant agrupacions d’interès quan això és possible.

Fa uns quants anys, quan treballàvem per organitzar la recerca en aquests camps, hi va haver la crítica, la matisació, que encara hi ha molta recerca in-

Una de les principals reivindicacions de la UB és un model de finançament que asseguri i potenciï la recerca, que permeti que la Universitat s’impliqui en la creació d’un espai econòmic competitiu. ¿No li demanaran comptes, després, dels recursos destinats a activitats “poc competitives”?

Ningú ens obliga que el cent per cent de la política acadèmica d’una universitat s’enfoqui en termes de rendibilitat immediata. És veritat que cada vegada més una part important dels recursos van a parar a aquells sectors dels quals la societat n’espera un retorn immediat, però això no treu que cada institució tingui el seu grau de llibertat, d’autonomia, amb la qual modela el tipus d’universitat que vol ser. Aquelles universitats que vulguin ser purament difusores de coneixement a entorns productius molt concrets, són lliures de fer-ho; les privades ja ho fan.

A Europa, justament, hi ha institucions d’educació superior privades finançades per entorns industrials. En aquest sentit, la Universitat de Barcelona té un gran avantatge i és que neix d’un camp cultural molt extens, amb una base humanística i social molt consolidada, i alhora ha sabut entrar en el camp científic i tecnològic de forma molt competitiva. Aquesta dualitat és la seva gran riquesa; el que ha de saber fer la Universitat de Barcelona, és conservar aquesta dualitat i difondre-la socialment.

entrevista

dividual en aquest àmbit, una apreciació molt certa que es va tenir en compte. Però també és veritat que els exemples d’agrupacions amb centres, amb instituts, amb àmbits de relació, li han donat una empenta i cada vegada assistim a salts més importants en els indicadors de recerca en humanitats i ciències socials, no només a la Universitat de Barcelona, sinó a les universitats espanyoles i a les europees en general. Crec que el salt a la Universitat de Barcelona encara pot ser més gran en camps com les ciències de l’educació, per exemple, on hi ha un grau de credibilitat molt elevat. També pel que fa a les titulacions som en un moment de canvi. El nou Espai europeu d’educació superior ens portarà una sèrie d’amenaces i oportunitats, especialment pel que fa als postgraus. La “facultat” es veurà sobrepassada per les interaccions entre diferents centres per decidir els ensenyaments de postgrau interdisciplinaris, fins i tot entre universitats i entre universitats de diferents països. Quan s’ha parlat de l’apropament dels ensenyaments de postgrau a l’ocupació, hi ha hagut una certa por que les facultats més humanístiques no en sortissin perjudicades. Jo crec que, en aquells casos en què sigui necessari apropar-se als demandants d’ocupació, caldrà fer-ho, de la mateixa manera que, en els casos en què la formació té un enfocament més generalista, l’haurà de continuar tenint, igual o

millor que fins ara. En cas contrari, ens abocaríem a un nivell cultural molt pobre, i la nostra institució, precisament, ha estat sempre una defensora de la formació humanística, generadora d’un saber de caràcter global. ¿Estan les universitats preparades per destacar com a sectors competitius a Europa?

Estava molt clar en el discurs de la Comissió Europea de l’any 2000 que Europa té una voluntat competitiva en el mercat global molt definida. La Universitat de Barcelona també es va sumar a aquesta voluntat quan es traçava l’horitzó del nou Espai europeu de recerca i d’educació superior en el 2010.

Som en el 2005 i, tot i que continua vigent que la Universitat és una institució clau per al canvi, ens adonem que la situació europea no és tan positiva com havíem pensat. Sigui com sigui, el finançament de les universitats, a Espanya per descomptat, i també a Europa, és en aquests moments molt insuficient perquè puguem assolir els reptes que ens vam marcar. Només cal dir que, si algú ha pogut pensar que podem desenvolupar totalment l’Espai europeu d’educació superior sense cap millora pressupostària, s’equivoca.

Sense més inversió, es farà molt difícil l’actualització de la universitat. Ara bé, cal considerar aquella part de l’actualització que no depèn dels pressupostos, que és més de concepte, de

revisió de model, d’organització, de compromís decidit de tota la comunitat universitària, de definició d’universitat pública, i, en aquest sentit, hi ha una cosa molt clara: que no es pot ser bo en tot i, per tant, haurem de definir les nostres fortaleses i saber-les acoblar a la demanda de cada moment per mantenir-nos en el nivell més alt d’excel·lència docent i de generació de nou coneixement a través de la recerca.

Queda clar que el recorregut cap al nou Espai europeu d’educació superior no serà fàcil (no ens hauria d’estranyar si tenim en compte que Europa ensopega amb la seva pròpia Constitució).

Però ¿on creu que rau el veritable problema? I ¿què creu que s’acabarà aconseguint al final del procés? És veritat que la construcció d’Europa ha tingut un petit obstacle amb l’elaboració de la Constitució, una visió que des de Catalunya ja vèiem una mica forçada des del moment que no reconeix les identitats nacionals com la nostra, i per tant no ha suscitat una gran il·lusió.

A més, aquesta Constitució ha tingut alguns punts de fracàs en determinats aspectes que han provocat una certa frenada.

Tampoc hem d’oblidar que la situació econòmica que està passant Alemanya, un dels puntals d’Europa, no és la millor garantia de l’idealisme que regnava a la Comissió Europea de l’any 2000. Malgrat tot, continua sent

S’equivoca qui pensa que podem entrar a l’Espai Europeu sense canvis pressupostaris

7

entrevista

¿Pot esperar la comunitat universitària, els sectors implicats, la ciutadania barcelonina en general, que amb la mateixa determinació amb què fa uns anys impulsava el projecte del Parc Científic de Barcelona enllesteixi processos que es resisteixen o s’eternitzen com ara l’ordenació de la zona universitària a la Diagonal o el definitiu trasllat de Geografia i Història i Filosofia al cor del Raval?

Al fons, imatge de la facultat de Geografia i Història i Filosofia (en construcció) amb el MACBA a l’esquerra

He volgut traslladar a la comunitat universitària la il·lusió que tot un seguit de projectes que han estat adormits, alguns independentment de les voluntats dels equips rectorals, a partir d’ara faran un salt important. Alguns d’aquests projectes li donaran a la Universitat el paper que no hauria d’haver perdut mai, i segurament aquí hi té especial rellevància la voluntat positiva dels polítics implicats. El trasllat de Geografia i Història i Filosofia a la Casa de Caritat, al centre de Barcelona, serà clau. Entre l’Edifici Històric i el nou edifici Antoni Caparrós s’obre la possibilitat, i així ho volem impulsar amb l’Ajuntament, de traçar un espai urbà que els uneixi, que denoti

8

continuïtat, que mantingui un mateix “color”. Això propiciarà un retorn als temps en què la Universitat era situada a la part alta de la Rambla, un retorn a l’origen, ara que celebrem el 555è aniversari, a un enclavament on la cultura humanística hi té un paper destacat. La Diagonal, per la seva part, un dels campus urbans i científics per excel·lència, va ser des del primer moment un projecte interessant, l’anomenat “portal del coneixement”, però es va quedar a mig camí i ara han passat massa anys per tenir-ne una idea gaire clara. Aquí, Barcelona es va equivocar oblidant aquest campus de la Diagonal, no ajudant a crear un veritable espai integral. Crec

que l’Ajuntament s’ha adonat de la deixadesa que hi ha hagut i que, a partir d’ara, amb la Generalitat i les universitats

tenen la voluntat de desenvolupar-lo d’una manera més coherent. Per això, cal fer-hi una planificació, i no només urbanística, sinó també tenint en compte la mobilitat, les persones, l’entorn veïnal, la imatge i els serveis, de manera que, quan el visitant entri a Barcelona, sigui conscient que ho fa per una de les àrees més importants del país en formació universitària i ciència. En poc temps, com a Universitat de Barcelona, hi concentrarem de forma definitiva deu dels nostres vint centres, tot reforçant el nostre paper i la nostra potència, una concentració que implicarà alguns punts encara pendents de consolidar, com la nova Facultat de Farmàcia, la solució que finalment es doni a Matemàtiques, la millora de la Facultat de Belles Arts, dels Serveis Científico-

Per la Diagonal, el visitant accedeix a “una de les àrees més importants del país en formació universitària i ciència”, diu el rector Màrius Rubiralta

entrevista

tècnics, i on s’integrin també els jardins del Palau Reial, de manera que uneixin realment les facultats d’Econòmiques i Dret, amb importants ampliacions i millores en els edificis i infraestructures que fomentin la transparència de l’espai verd dins l’espai integral. Serà una gran tasca que ha de servir per augmentar el sentiment d’autoestima, i que necessita la complicitat, no només de professors i investigadors, sinó també dels alumnes i del personal d’administració i serveis. No oblidem, tampoc, que tenim un altre gran campus, el de Mundet, amb una visió d’espai verd excel·lent, que hem de millorar conjuntament amb la Diputació, i que necessita una definició no només espacial, sinó de formació, de generació de coneixement, de recerca, de transferència.

Si lliguem totes aquestes accions al potencial biomèdic dels campus hospitalaris, tant a Bellvitge com al Clínic, i hi afegim la qualitat docent i el nivell de producció científica, és prou clar que tenim un potencial d’institució com poques universitats tenen. L’objectiu és que la Universitat torni a ser al lloc que li toca, i crec que el missatge que hem donat és positiu: volem recuperar el lideratge científic i docent, però sempre solidaris amb el sistema global. Aquestes accions no han de despertar cap recança en les altres universitats; ben al contrari, treballarem conjuntament pel creixement, per al disseny d’accions estratègiques, buscant sempre el màxim nivell de relació.

vàlida la tesi que defensa que la modelització de la nova Europa passa per un canvi en el sistema universitari, que, de ser un sistema estatal, passarà a ser un sistema europeu. Aquesta construcció reclama canvis, i el primer és remodelar les titulacions seguint criteris de mobilitat que conduiran a aliances regionals.

Les universitats nòrdiques fa molts anys que hi treballen, tot l’entorn anglès i una part de l’entorn continental està també treballant en projectes de convergència importants; una bona mostra d’aquestes activitats estan descrites al document “Tendències IV”, recentment publicat en català per iniciativa del DURSI. A nosaltres ens toca una zona d’influència, podríem dir-ne natural, el sud d’Europa i la Mediterrània.

Aquesta és una gran oportunitat en la construcció d’Europa.

Segurament, les velocitats en tot aquest procés de convergència europea no s’han acoblat gaire bé, i no sé si el missatge que van donar inicialment els responsables polítics espanyols va ser l’adequat. No estic segur que tothom tingui clar el que s’està fent i cap a on anem. Nosaltres, a més, tenim un problema afegit: venim d’un gran canvi en el sistema universitari, la LUC, la LOU, l’Estatut de la UB, i ara ens en demanen un altre. Probablement, la Universitat de Barcelona necessita el reconeixement de la feina que ha fet i, d’altra banda, dir que tot aquest nou procés s’ha de fer sense finançament, per a nosaltres que portem moltes iniciatives innovadores sense finançament, resulta una mica fort. No obstant això, crec que hi ha algunes universitats importants, i la Universitat de Barcelona ho és, que són fonamentals per a la consecució d’una Europa unida i cohesionada.

Actualment, se’ns fa estrany recordar la Barcelona d’abans dels Jocs Olímpics, la que vivia d’esquena al mar. ¿Què ha de passar perquè la societat catalana i l’espanyola deixin de girar l’esquena als seus investigadors, deixin de creure que “els grans cervells” es fan a l’estranger?

Aquí, hi té una part de responsabilitat la mateixa societat, que ha valorat o està valorant l’aspecte més… ¿com ho diria?... la part més “hortera” de la cultura.

Fa unes quantes setmanes en un congrés, aquí, a Barcelona, es va posar de manifest la manca de vocacions científiques que estaven sortint, no només en l’àmbit català, sinó a tot Europa.

Aquesta manca de vocacions té una raó de ser: d’una banda, la sobrevaloració que fan els joves de cert tipus de progrés social en què sembla que de seguida es faran milionaris, i, de l’altra, que tot es pot aconseguir sense gaire esforç. Aquesta situació està provocant que els estudiants de secundària no triïn segons quines carreres. Només hi haurà un crit d’alerta quan arribi la “sequera de vocacions”, com ha passat ara, que tothom s’alarma, mentre que, quan calia fer una gestió correcta de l’aigua, ningú se’n recordava.

Doncs aquí passa el mateix. Cal fer un senyal d’atenció sobre la gestió de les vocacions que a la societat li convé mantenir per arribar a un sistema econòmic, de coneixement i de ciència equilibrats. Si això no es fa, no sé pas quins seran els efectes. I ens ho hauríem de plantejar perquè una part molt important de la nostra força investigadora està suportada per les noves entrades de persones amb vocació científica que en el futur hauran de seguir els estudis de grau, després els màsters, i accedir fi-

La força investigadora està suportada per les noves entrades de persones amb vocació científica

9

entrevista

Les institucions generadores de coneixement s’han d’avaluar, però també protegir convenientment

nalment al doctorat. Si mai aquestes persones falten, tindrem un greu problema. Aquelles societats que ho sàpiguen valorar i promoure com cal, seran més riques, més avançades; la resta acabaran sent, simplement, societats de serveis. Catalunya pot escollir si vol ser un país avançat o no. ¿Qui ha de llançar aquest missatge? En primer lloc, els polítics; el primer que ha de donar un missatge clar de què vol per al seu país és el mateix Parlament, i, per tant, les polítiques educatives han d’anar enfocades en aquest sentit. Les universitats d’un país són les que la societat vol, finança i valora. S’ha parlat molt de la importància del coneixement, però també s’ha de tenir molt clar que aquest coneixement el generen determinades institucions que han d’estar avaluades, però també protegides, convenientment. ¿Fins i tot quan es financen organismes científics no vinculats a les universitats?

Aquesta qüestió, en principi, em preocupa menys. Evidentment, si això no es controlés, compor-

taria problemes. Com a país teníem, al principi de l’any 2000, un nombre molt insuficient d’institucions científiques amb una certa independència financera, i, com que el país és el que és, se n’han hagut de crear a partir de compartir una part de recursos de personal i d’infraestructures dels que tenien les mateixes institucions universitàries.

El problema és que s’ha fet sense gaires explicacions, sense haver estat discutit a la base de les universitats i una mica seguint la política dels fets consumats. I això sap greu, perquè no té cap sentit que aquelles universitats que hi han estat posant l’esforç, que fan una feina constant per aixecar el nivell, tinguin dificultats financeres i que, en canvi, quan es tracta d’impulsar estructures d’aquest estil, sigui tot molt més fàcil. En molts països europeus, la relació entre el nombre d’universitats i el nombre de centres d’excel·lència és molt més equilibrada. Segurament, aquí això ha passat per una qüestió política; el CSIC té en el sistema de ciència catalana una posició més feble que en altres entorns, i aquesta situació

s’ha hagut de superar, d’alguna manera, per mitjà d’iniciatives de la Generalitat. En aquests moments som en un punt més coherent. Hi ha una clara acceptació que es necessiten estructures consolidades de recerca competitives amb Europa; però, atès que aquestes estructures es creen a partir dels recursos humans de les institucions, les institucions han d’estar implicades també amb el seu govern i amb els retorns que aquestes estructures siguin capaces de generar. ¿És la Bioregió una bona iniciativa respecte a això? * La Bioregió és una gran oportunitat per a Catalunya, per visualitzar un camp amb un gran potencial. En aquesta iniciativa, hi incideixen diferents aspectes: el primer és la important experiència en el camp de les titulacions lligades a les ciències en general, i més concretament a la salut, des de la medicina, amb un prestigi molt gran, fins a l’odontologia, la infermeria, la farmàcia, les biologies, les bioquímiques o l’alimentació; en definitiva, un àmbit formatiu de primer ordre. Es dóna, també, un entorn assistencial, problemes financers a part, de gran nivell.

I tot això, coincidint amb dues realitats econòmiques destacables: un teixit empresarial suficientment integrat en aquest

* La Bioregió catalana és una iniciativa que pretén coordinar l’activitat d’investigadors de recerca bàsica i clínica, emprenedors i empreses que treballen en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia. Reuneix diferents actors de la societat catalana, com són les administracions i diferents entitats públiques i privades, entre les quals hi ha el Parc Científic de Barcelona.

10

entrevista

camp, i una molt important generació de coneixement. Comptar amb el màxim de recursos de les diferents universitats, és una gran oportunitat a l’hora de lligar projectes de postgrau d’excel·lència. Els camps biomèdic i agroalimentari ens permetran generar un model de titulacions de postgrau molt interessant.

Som, en definitiva, davant d’un bon exemple d’iniciativa del tipus “triple hèlix”: acadèmica, de l’Administració i de l’empresa.

Al final del franquisme, i durant la transició, la Universitat era la punta de llança del debat crític, els universitaris eren considerats una elit social. ¿Quin és o ha de ser el distintiu, el paper, de la Universitat actual? És un dels punts que espero desenvolupar en aquesta revisió que volem fer de la universitat: recuperar el debat, les idees, la juxtaposició de visions des d’àrees molt diferents. Segurament l’ordenació dels campus hi ajudarà. Han passat massa anys de dispersió, de provisionalitat molt elevada. El que passa és que aquests ideals, avui, els hem de situar en un altre context, més europeu i més global. La nostra societat ja no és la mateixa, ja no estem tan tancats. Ara el camp de visió és molt més ampli. Es parla molt de la mobilitat entre universitats, conseqüència de la globalització, però això, a la vegada, també té l’efecte de moure cultures, de moure grups amb condicions diferents. La Universitat ha de ser oberta i donar exemple d’integració de cultures dins aquesta olla que bull de les idees i que al final acabarà igual que Catalunya, que en la immigració dels anys seixanta va ser un alambí de cultures diferents, les quals van ajudar a crear la idea de país mixt que tenim.

n

El seu programa electoral dibuixava l’horitzó en el 2020. ¿Quina Universitat imagina per d’aquí a quinze anys?

La Universitat del 2020 serà la que el 2010 haguem sigut capaços de renovar, amb l’experiència de la gent que fins ara ha fet la feina i amb la il·lusió dels que vénen, els joves que l’hauran de tirar endavant. Les dues generacions han de construir aquesta nova etapa, hi ha l’obligació de fer-ho. El 2010 hauríem de tenir les regles del joc sobre la taula, i això passa per redefinir el concepte d’universitat pública, establir el fi-

nançament adequat perquè pugui subsistir, i a partir d’aquí desenvolupar les pròpies identitats, amb l’autonomia que fan les institucions i cadascuna de les persones que tenen il·lusió per fer funcionar les institucions. És un error pensar que la Universitat del 2020 és només una universitat de professors i investigadors. Segurament, jo tampoc ho he sabut explicar prou bé, però la Universitat del futur, el futur de la Uni-

versitat, passa per la implicació de professors, investigadors i personal d’administració i serveis, que ocupen un paper fonamental en molts elements d’aquesta universitat nova i moderna. Tampoc els estudiants d’avui són com els d’abans, que els teníem cinc o sis anys i després desapareixien per donar pas a d’altres de nous, sinó que es planteja un sistema educatiu al llarg de tota la vida, en què els estudiants no es casaran amb una sola institució, podran anar canviant en funció de la qualitat, de l’oferta, de com haguem sabut fidelitzarlos, i això ens crea una complicació addicional. Caldrà meditar sobre la sostenibilitat del sistema universitari en general posant la mirada en l’horitzó 2020; si el sistema públic no pot augmentar el seu nivell de finançament d’una manera important, caldrà regular el creixement desmesurat que va experimentar en un moment de vaques molt grasses. Aquesta regulació crea tensions, i no són tensions fàcils per als polítics. Aquí, no només hem de canviar cadascuna de les universitats, posant-nos d’acord, sinó que també hi hauria d’haver un pla estratègic del sistema universitari català per al 2020. ¿Qui l’hauria de fer? Evidentment, el Parlament hi hauria de treballar, i una part important està lligada a l’obtenció del nou Estatut, que li donarà garanties d’un sistema de finançament important per a aquest futur.

Ens hi juguem molt.

11

reportatge

Les guerres del petroli

Power is power, energia és poder, diuen els anglesos. El que és en si mateix font de vida ha estat, és i serà inevitablement font de conflictes entre països i continents. El petroli n’és l’exemple més clar, i la de l’Iraq, la guerra més recent originada, en part, pels afanys d’apoderar-se del control de l’anomenat “or negre”. Però mentre que es qüestiona quants anys podrem continuar gaudint d’aquest recurs natural, l’escenari geopolític mundial que descriuen els experts per a les pròximes dècades és ple d’inestabilitat.

La invasió de l’Iraq: excuses i pretextos

Text:

Xavier Codony Jordi Homs Rosa Martínez Agraïments:

Mariano Marzo

12

Tothom ha sentit a parlar fins a l’extenuació de les represàlies nord-americanes per l’11S i de la recerca de les armes de destrucció massiva que suposadament allotjava el territori governat per Saddam Hussein com a principals “motius” de la invasió armada que

va patir l’Iraq el 20 de març del 2003. Però els analistes veuen altres clares intencions en la decisió del Govern Bush, dirigides, sobretot, a situar-se geoestratègicament per obtenir un accés privilegiat en el futur al cor de la regió que té grans reserves durant aquesta segona part de l’era del petroli. El raonament, el fa Mariano Marzo, catedràtic d’Estratigrafia de

la UB, tenint en compte que “estem assistint a un increment demesurat de la demanda de cru, ja que els preus creixen de forma imparable des de fa cinc anys i que, des de la dècada dels vuitanta, els nous descobriments no han estat capaços de reposar el petroli que consumim”. Aquesta premissa ha portat a sobreexplotar les reserves i els camps coneguts, que declinen cada any a un ritme que oscil·la entre el 4 i l’11%, fins al punt que els entesos pronostiquen que d’aquí al 2030 assistirem al moment en què la demanda superarà l’oferta.

I és que l’actual model de creixement econòmic fa que incrementem la riquesa a força d’augmentar el consum energètic. El petroli representa el 36% de la despesa energètica

reportatge

Cap a un escenari energètic internacional més segur?

Aurèlia Mañé-Estrada, professora titular de Política econòmica (UB) El resultat de l’aplicació de les polítiques energètiques basades en un enfocament neoliberal (privatització i desregulació del sector energètic, així com l’obertura dels territoris rics en hidrocarburs a la inversió estrangera) ha comportat que un nombre cada vegada menor d’empreses tendeixi a controlar verticalment —les fases de la indústria petroliera— i horitzontalment —arreu del planeta— la producció d’energia mundial.

Qüestió que no només és indicativa que aquestes empreses augmenten encara més el seu grau de monopoli, sinó que també pot arribar a significar que desaparegui —amb totes les imperfeccions que pugui tenir— el mercat dels hidrocar-

burs, ja que les mateixes empreses que controlen els jaciments són les que també demanen el seu producte.

Aquesta situació es concreta en la proliferació d’uns acords de producció compartida que impliquen la transferència de l’excedent petrolier des dels Estats productors cap a les empreses privades del sector. Aquesta situació pot dur a una creixent “lluita” pel control i apropiació d’aquest excedent que pot incrementar la inestabilitat en els territoris productors, incrementar els preus —com ja hem observat— i, per tant, incrementar, també, la sensació d’inseguretat energètica. Així, semblaria que les polítiques energètiques aplicades els darrers anys no

condueixen a un escenari energètic més segur, però sí a un augment del poder de les grans empreses privades del sector i a una lluita per una més gran participació en l’excedent energètic, que ara com ara es correspon amb el fort increment de preus del petroli que anem experimentant aquests darrers anys.

Enfront d’això, seria injust negar que en les darreres dècades del segle xx es va produir una “revolució tecnològica” que ha dut a la creació d’un mercat del cru tècnicament unificat, ja que diferents tipus de cru podrien ser refinats indistintament a Amèrica, Europa o Àsia, tant perquè hi ha la tecnologia per fer-ho, com perquè les diferències del cost de transport cada

Reserves de petroli al món

cop són menors —una altra qüestió és quan parlem de gas natural.

Amb tot plegat, el resultat en termes de seguretat energètica és ambivalent: si bé s’ha afavorit l’expansió i la diversificació geogràfica de la producció d’hidrocarburs, també s’ha propiciat la concentració de la propietat industrial. Aquesta darrera qüestió és important, ja que implica que, al capdavall, el grau de dependència (i, per tant, de vulnerabilitat) dels consumidors ha deixat —si alguna vegada ha estat així— d’obeir al comportament dels països productors, per acabar estant en funció de les estratègies i aliances de les empreses transnacionals privades del sector.

Milions de barrils l’any 2001

Europa de l’est 66.790

Amèrica del Nord 33.346

Europa occidental 18.128

Àfrica 92.797

Orient Mitjà 696.261

Àsia i Pacífic 44.980

Llatinoamèrica 123.896

Font: Agencia Internacional d’Energia, US Energy Information Administration i OPEP

13

reportatge Evolució de la producció de petroli a l’Iraq (milions de barrils per dia) 3,0 2,5 2,0

mundial i és present al 90% del transport, i no hi ha ara mateix cap potència que pugui prescindir del seu abastiment. Les grans demografies com ara la Xina o l’Índia han multiplicat per dos el consum de petroli en els últims deu anys, i, a aquest ritme, és molt probable que els xinesos el tornin a duplicar en set o vuit anys, i no en deu, com havia passat fins ara. Per la seva banda, els EUA ja en necessiten el doble per habitant i dia que Europa; el Departament d’Energia nord-americà calcula que en aquest decenni, per cobrir l’augment de la demanda mundial i la davallada de la producció, caldrà posar a punt una nova capacitat extractiva de seixanta milions de barrils diaris, és a dir, més del 70% del consum actual. Davant d’aquesta evidència, és imprescindible tenir en compte que l’Orient Mitjà aplega actualment el 65% del total de

14

les reserves que queden al món, algunes encara no explotades, i d’altres, poc aprofitades.

Abans de començar el conflicte, tres països s’havien posicionat a l’Iraq: la Xina, Rússia i companyies franceses, a més d’altres d’europees. Els EUA i el Regne Unit es van veure “forçats”, segons Mariano Marzo, “a saltar-se l’ONU perquè es veien fora d’un joc que els és vital, atès que l’Aràbia Saudita té problemes fins i tot geològics (les reserves poden ser menors del que es deia) i l’Iraq havia de ser el seu substitut natural. Si les companyies americanes i occidentals hi prenien bones posicions, feien una gran inversió i posaven a punt aquesta indústria per obrir al “lliure mercat” tot l’Orient Mitjà (ara, l’Aràbia Saudita no deixa operar companyies de fora), l’Iraq encara podria actuar d’obrellaunes per a la inversió exterior i per facilitar

1,5 1,0 0,5 0,0 1980

1984

1988

que l’Orient Mitjà dupliqui d’aquí al 2030 la seva capacitat de producció actual”.

En l’actualitat, el petroli de l’Iraq està explotat per companyies del mateix país, però amb acords amb companyies de serveis o el cos d’enginyers dels EUA, que són els qui mantenen els pous en funcionament. Les grans empreses internacionals hi estan interessades, però no hi han desembarcat perquè no poden fer-ho fins que hi hagi l’esperada llei d’hidrocarburs. La incògnita rau a saber què es farà amb els contractes signats amb companyies de països que

1992

1996

2000

2004

s’havien oposat a la guerra (Xina, Rússia i França). Segons el parer de Mariano Marzo, “se suposa que no es privatitzarà el petroli, però que es farà un tipus de contracte que afavoreixi l’entrada de capital i tecnologia estrangera”.

Una gota en un mar de petroli El cru que produeix actualment l’Iraq, dos milions de barrils diaris, és “una gota en un mar de petroli”, en paraules de Mariano Marzo, si es té en compte que el món en consumeix 84 milions al dia. Després

reportatge

de la guerra, les xifres han caigut en comparació dels grans pics (prop de tres milions de barrils per dia) dels anys 19881989 i 1999-2000. L’explicació és que els camps estan molt malmesos, tant al nord com al sud, sense oblidar que, al nord, els atemptats contra explotacions petrolieres i conduccions són continus durant la postguerra, i al sud, els informes recents diuen que els jaciments van resultar molt perjudicats per les pràctiques d’extracció que es feien servir en època de Saddam durant l’embargament, que permetien treure el petroli amb tècniques d’injecció d’aigua, que van inutilitzar molts camps.

“No és que els nord-americans anessin a la guerra amb l’Iraq per robar-hi uns quants barrils,

sinó que el joc consisteix que hi hagi un govern controlat per ells i que dicti una llei d’hidrocarburs que estigui feta a mida de les grans companyies dels EUA i dels seus aliats.

Ara mateix, l’Iraq és una guardiola en temps de crisi, i es poden permetre el luxe d’esperar fins a l’aprovació de l’esmentada llei del petroli, que s’espera cap al 2006”, explica Mariano Marzo. “De totes maneres —afegeix—, es necessitarà començar pràcticament de zero i rehabilitar la indústria. Si no és mitjançant una gran inversió, amb una gran capacitat tecnològica i amb un elevat nivell de seguretat, l’Iraq continuarà sent una ombra del que havia estat, i el seu potencial futur està amenaçat.”

L’Iran, pròxima font de conflicte?

A ningú no se li escapa que l’Iran és la peça que resta per encaixar en el trencaclosques que suposa el desplegament de les bases militars nord-americanes. Per Mariano Marzo, “no és únicament un país fonamental per al futur del subministrament energètic del món (té les segones reserves mundials de gas darrere de Rússia i és la quarta o cinquena en petroli), sinó que està forjant aliances estratègiques amb el gran competidor dels EUA, la Xina”. “És inevitable, per tant, alguna mena de conflicte a la zona a curt termini, però s’haurà de veure si això es pot estendre més enllà i acabar involucrant, per exemple, els asiàtics. La Xina, en concret, no podria suportar que se l’estrangulés o se l’aïllés energèticament, i la seva intervenció podria portar a un conflicte de dimensions que no havíem considerat fins ara.”

¿Petroli = conflictes?

Marc Gil, professor UB Virtual i investigador de l’IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) de la UOC. Albert Sasot, professor IES, professor UB Virtual i consultor UOC. La primavera de l’any 2003, els carrers de la ciutat de Barcelona van omplir-se de manifestants que s’oposaven a la tot just iniciada guerra a l’Iraq. Entre les moltes pancartes que podien llegir-s’hi, n’hi havia algunes que cridaven poderosament l’atenció per la rotunditat dels seus eslògans: “Prou sang per petroli”, “El petroli no val una guerra”, etc. A partir d’aquest moment, es va poder copsar en diferents mitjans de comunicació la proliferació d’enfocaments del conflicte que establien una relació directa i unívoca entre els recursos petroliers de l’Orient Mitjà i l’esclat del conflicte bèl·lic. És més, en alguns casos, mediàticament, va prendre una carta de

naturalesa poderosa la tendència, ja existent des dels anys setanta, a l’associació petroli = conflictes, mercès a la presència de l’or negre en diferents zones calentes del planeta com ara Nigèria, Angola, Indonèsia o Veneçuela, entre d’altres. Els científics socials, en el nostre treball quotidià, modelem la realitat per tal de fer-la intel·ligible. Ara bé, una cosa és generar models, fet que sempre obliga a simplificar la riquesa de la vida social, i una altra de ben diferent deixar-se portar per raonaments reduccionistes, fàcilment transmissibles pels mèdia. ¿Petroli = conflictes? ¿Algú s’imagina els marines envaint les costes de Noruega per tal de controlar els ja-

ciments de la mar del Nord? ¿Algú veu factible una expedició del Mossad per tal de sabotejar els oleoductes d’Alaska? ¿O una revolta dels fonamentalistes cristians nord-americans encarada a ocupar els camps petrolífers de Texas? Primera realitat: els conflictes en els quals el petroli té algun paper rellevant sempre són ubicats en la grisor del que s’anomena “el Sud”, en països que presenten greus problemes de repartiment de la riquesa, amb règims polítics que en el millor dels casos apareixen com a democràcies formals d’escassa qualitat, on la corrupció i la mala gestió dels migrats recursos públics existents són normatius, assetjats per les pressions del deu-

te extern i per la poderosa influència de poders poc transparents, amb seu a les principals metròpolis d’Occident. Segona realitat: qualsevol analista experimentat en l’estudi de la conflictivitat internacional, sap que l’error més greu i perillós que pot cometre és reduir la gènesi d’un cas determinat a un sol factor explicatiu. Per desgràcia, els conflictes armats actuals són molt complexos i no admeten aquesta mena de sobresimplificacions, que ni ajuden la ciutadania a entendre aquest tipus de processos ni contribueixen a canalitzar la seva capacitat d’influir democràticament sobre els cercles en els quals es prenen les decisions polítiques.

15

reportatge

Conflictes locals d’un problema global Des del final de la Segona Guerra Mundial fins avui, el món s’ha vist sacsejat per una multitud de conflictes regionals, molts dels quals estan relacionats directament o indirecta amb el control de jaciments petroliers o de les seves xarxes de distribució. Tot i que les causes dels conflictes són sempre molt més complexes del que aparenten, oferim un breu retrat de quatre conflictes actuals amb el petroli (o el gas, l’altra gran font d’energia) de fons.

Tropes russes marxant vers el centre de Grozni, l’any 2000 (AP Photo)

Txetxènia: la guerra salvatge de l’antiga superpotència Txetxènia és important per a Rússia per diverses raons, però aquella que afecta aquest reportatge és el fet que hi passen els oleoductes provinents dels jaciments de la mar Càspia (les segones reserves de cru més importants del món), que travessen el Caucas cap a la mar Negra. Es tracta, doncs, d’un enclavament geoestratègic important. Després de la implosió de l’URSS, Rússia ha deixat de controlar l’extracció d’aquest petroli, i, si Txetxènia s’independitza, perdrà també el control de la distribució, a part que la independència podria causar un efecte dominó en un territori ja per si mateix força conflictiu (el Daguestan, les dues Ossèties, etc.). Rússia no està disposada a continuar perdent poder i influència a la zona, i més quan Occident (Europa i EUA) està im-

16

pulsant la construcció d’un nou oleoducte que, provinent de la mar Càspia, passaria per l’Azerbaidjan i Geòrgia i desembocaria a la Mediterrània per Turquia.

La primera guerra de Txetxènia va ser impulsada per Boris Ieltsin, amb la mobilització més gran després de la guerra de l’Afganistan, amb trenta mil homes i mig miler de blindats, que va acabar en un gran fracàs. Putin, en canvi, n’ha tret uns rèdits polítics molt més elevats en presentar aquesta guerra en clau patriòtica a l’interior (fet que, de retop, li serveix per mantenir ocupat fora el díscol exèrcit rus), i en clau islamista a l’exterior, fet que li ha permès guanyar un ampli suport internacional, tot i que l’islamisme txetxè no és fonamentalista. Malgrat això, un dels factors que ha “radicalitzat” la guerra ha estat la presència dels “afgans”, autèntics “professionals de la guerra santa” veterans de guerra de l’Afganistan.

Aquesta radicalització de deter-

minats clans de la resistència txetxena és clau per entendre accions com les del teatre de Moscou i de l’escola de Beslan, i serveix a Putin per equiparar-los als atacs terroristes d’Al-Qaida.

Txetxènia és, des del 1994 fins al 2005, un dels territoris més devastats del món, i a la capital, Grozni, no hi ha ni un sol edifici dret. Per part de la UE i els EUA, ha estat sempre un conflicte oblidat, ja que a tots dos els interessa incorporar Geòrgia a l’OTAN (és un dels territoris per on passarà el futur oleoducte), i per això mateix cal mantenir bones relacions amb Rússia.

Algèria: l’islamisme vol el seu tros de pastís Algèria és un productor de gas (situat al desert del sud del país i al nord-oest) i de petroli (jaciments situats a la costa), que, des de la independència de França, ha estat governada per la mateixa elit econòmico-militar, beneficiària dels enormes rèdits dels seus jaciments, amb fortes influències polítiques de l’antiga metròpoli (règim presidencialista, laïcisme, etc.). Es tracta d’un règim de partit únic corrupte, que no ha materialitzat el canvi que havia de suposar la in-

dependència. El procés de modernització del país ha resultat un fracàs, i la democratització, nul·la, ja que s’han reprimit tots i cadascun dels tímids intents de creació de partits democràtics opositors. Això ha generat un ampli descontentament social, fet que ha estat ocupat pel fonamentalisme wahhabita provinent de l’Aràbia Saudita, el qual, no només ha predicat el seu islamisme radical, sinó que també ha fornit la població dels serveis socials (madrasses, hospitals, etc.) que l’Estat no proveïa, de manera que ha aconseguit un gran nombre de seguidors.

En aquest context, el règim va celebrar, el 1991, unes eleccions que pretenia controlades, però que van ser guanyades per sorpresa pel Front Islàmic de Salvació (FIS). Davant aquest fet, l’exèrcit va anul·lar els comicis adduint el perill fonamentalista, però en realitat el que no podien tolerar era un canvi d’elit política que no fos controlat per ells. Això va provocar una guerra que es va allargar fins al 1999, any en què l’exèrcit algerià va començar a controlar la situació, i es va arribar a un cert compromís de pacte entre els sectors moderats del FIS per aturar els radicals.

Els actors internacionals princi-

Planta processadora de gas a Tin Fouye Tabankort, a Algèria, al desert del Sàhara (© Radial Press)

reportatge

pals d’aquest procés han estat França, Itàlia i Espanya (amb amplis interessos gasistes i petroliers al país), que van advocar des del primer moment pel restabliment del control governamental per garantir els seus interessos, i pel no-reconeixement del resultat de les eleccions.

En definitiva, el conflicte algerià ha estat el clàssic procés d’ampliació d’elits, en la qual l’elit governant ha controlat l’accés als beneficis dels sectors més moderats de la facció contrària, davant la impossibilitat de derrotar-los per complet.

Bolívia: populisme versus elit, l’etern Sísif És un dels països més pobres de l’Amèrica del Sud i amb un dels índexs més elevats de desigualtat. Perfectament regimentat, el país es divideix en tres grups de població, de trets ètnics ben diferenciats: l’elit criolla que governa el país, formada per descendents dels colonitzadors espanyols que només es relacionen entre ells o amb estrangers; els mestissos, que fan les feines administratives, i els indígenes, que fan la feina restant. L’economia del país ha estat sempre basada en la depredació dels recursos naturals: l’or i la plata en l’època de la Conquista, les mines d’estany després, i recentment els jaciments de gas trobats a la regió de Santa Cruz, al sud.

Les classes dirigents van pactar amb les companyies estrangeres que un 18% del gas es quedava i el restant 82% era per als intermediaris. Malgrat tot, aquest acord no va servir per modernitzar el país, ja que la totalitat dels beneficis es dedicaven a pagar el deute extern, en un país on tres mil persones xuclen el 10% de l’import total de

reportatge

les pensions.

Fets com la privatització de l’aigua l’any 2000, van provocar a la regió seca de Santa Cruz (però productora de gas) grans descontentaments i corrents d’opinió favorables a la secessió; i la pressió sobre l’agricultura de la coca (que presenta més beneficis que l’agricultura tradicional) va provocar un augment de la conflictivitat social. A això, cal sumar-hi un fet decisiu: Repsol va projectar un oleoducte que anava des de Bolívia fins a l’oceà Pacífic, passant pel desert d’Atacama, a Xile, un territori on Bolívia va perdre la seva única sortida al mar en la guerra del Chaco, que la va enfrontar amb els xilens a mitjan segle XIX. El Movimiento al Socialismo d’Evo Morales ha galvanitzat en els últims temps grans masses de camperols que han bloquejat la situació política boliviana, tot provocant la dimissió del president Carlos Mesa, però que sembla incapaç de prendre les regnes del país per governar-lo.

Davant l’augment de la conflictivitat, la mediació de l’Argentina i el Brasil i la implicació del Mercosur han estat decisives per pacificar la situació (l’oleoducte actual passa pel Brasil i desemboca a l’Atlàntic per l’Argentina).

Nigèria: el Cor de les tenebres es queda curt Nigèria neix com a país el 1960, d’un territori colonitzat pels britànics, amb més de dues-centes cinquanta ètnies. Poc després de la seva fundació, va patir una de les guerres africanes més terribles, la de Biafra, del 1967 al 1970. El nord és de religió islàmica des del segle XIV, i el sud és cristià i animista. És una república federal que es va fundar amb tres Estats, tot i que actualment en té trenta-sis, la qual cosa im-

plica que el poder central sigui molt feble. Amb un total de 120 milions d’habitants, la seva capital, Lagos, amb un mínim de 13 milions, és considerada la ciutat més perillosa del món.

Els jaciments de petroli són al delta del riu Níger, al sud del país. És el sisè exportador de petroli mundial i, en canvi, ha d’importar gasolina. La debilitat endèmica i l’alt grau de corrupció del poder central han fet créixer i desenvolupar diversos “senyors de la guerra”, que es financen fent contraban del petroli que roben dels oleoductes, el qual és comprat per multinacionals a través d’empreses subcontractades. El petroli és, doncs, una font constant de lluites i violència per obtenir-ne el control.

El Govern central té el suport de les multinacionals petrolieres i dels EUA, als quals els interessa tenir una forta presència geoestratègica a la zona, en competència amb britànics i francesos, els tradicionals colonitzadors de l’Àfrica, que es baten en retirada, sobretot França.

Manifestants bolivians marxen cap al Congrés Nacional a La Paz, el juny del 2005 (© Radial Press)

El president nigerià Olusegun Obasanjo el 1999 (Brennan Linsley)

n

17

reportatge

A la recerca de nous jaciments petrolífers L’or negre o petroli està format per una barreja no homogènia de molècules d’hidrocarburs —compostos d’hidrogen i carboni— amb petites quantitats d’elements com ara el nitrogen, el sofre i l’oxigen. El petroli (del llatí petroleum ‘oli de pedra’) és present en moltes cultures i civilitzacions de l’antiguitat. Amb pedres i betum, diu la Bíblia, es va construir la Torre de Babel.

Els reis de Sodoma i Gomorra, quan fugien, van caure en pous d’asfalt a la vall de Siddim. Babilonis i assiris l’usaven com a combustible, i romans i grecs, en les arts de la guerra, per impregnar dards i fletxes.

Més de tres mil productes d’ús quotidià tenen de base el petroli o els seus derivats. És el

puntal del 36% de l’energia primària consumida al món, i, en el cas del transport, del

Buscant petroli en el subsòl

Foto: Drake Well Museum-Pennsylvania State Archives

El 1859, el coronel Edwin Drake perfora a prop d’Oil Creek, a Pennsilvània (Estats Units), el primer pou petrolífer amb finalitats empresarials. És l’inici de la “febre de l’or negre” i de la moderna indústria petroliera. Avui dia, cada any són perforats seixanta-cinc mil pous: 130.000 km, que és vint vegades el radi de la Terra

18

90%. El petroli és el resultat de complexos processos geològics i fisicoquímics: la transformació, sota elevades pressions i temperatures, de la matèria orgànica (fitoplàncton, zooplàncton, etc.) originàriament dispera en el si de sediments acumulats en fons anòxics de mars i grans llacs. Posteriorment, durant un procés lentíssim de centenars de milers a milions d’anys, va ser progressivament enterrada en el subsòl de conques sedimentàries. Això és el que explica la teoria biogènica, la més acceptada. Una altra teoria, l’abiogènica, diu que el petroli es forma a l’interior de la Terra a partir de la interacció entre els carburs metàl·lics del mantell i l’aigua. De fuites d’hidrocarburs abiogènics, n’hi ha en diferents punts del planeta, com ara al llarg de falles molt profundes, però són minoritàries. Tot el petroli que s’explota comercialment avui dia és d’origen orgànic.

El petroli és un líquid més viscós i menys dens que l’aigua.

En el subsòl, no sol trobar-se al lloc d’origen, és a dir, a la “roca mare”, inicialment rica en matèria orgànica. És més habitual que, un cop format, el petroli “migri” des de la roca mare, a molts quilòmetres de fondària en el subsòl, en un moviment vertical o lateral a través de fractures i microfractures, fins a trobar una sortida a la superficie o bé una barrera geològica (plecs, falles, etc.), o una roca no porosa i impermeable que li barri el pas. Contràriament a la idea popular, el petroli no es troba en bosses líquides en el subsòl, sinó impregnant els espais porosos d’un roca denominada “magatzem”. Les fuites de petroli en superfície (seepings) són un indici directe de l’existència de jaciments en el subsòl. Però les coses no són tan fàcils. Cada cop costa més localitzar nous jaciments petrolífers. I els que es troben, són més petits i de més mala qualitat. En teoria, per trobar nous jaciments, els geòlegs van darrere la pista del que es coneix

reportatge

Satèl·lit, avió i radar Trobar petroli no és fàcil. En el món de la prospecció petrolífera, les tecnologies són cada cop més sofisticades: teledetecció per satèl·lit, fotografies aèries, radar, mètodes geofísics (gravimetria, magnetometria, sismografia, etc.), tècniques geoquímiques, etc. Però l’èxit en sondejos d’exploració no arriba al 50%. Un cop descoberts, no hi ha cap garantia de poder explotar-los de forma immediata.

Abans, tot un llarg procés de càlculs i decisions tècniques determinaran el rendiment econòmic del nou camp petrolífer. Cal valorar el volum de reserva petrolífera, el cost econòmic de l’explotació (infraestructures, tecnologia, pous de producció, equip humà, etc.), i un factor que és fonamental: la viabilitat i el preu del transport de l’hidrocarbur a les àrees de consum. El petroli original in situ (OOIP) és la quantitat d’hidrocarbur total que hi ha al jaciment, i depèn del volum de roca mare, porositat, saturació d’aigua, pressió i temperatura, etc. No es pot recupe-

rar tot el petroli d’un jaciment. El factor de recuperació varia en cada cas, i va del 15 al 60% del volum total de cru present al jaciment. En tots els estudis sobre reserves petrolíferes, el grau d’incertesa tècnica és molt alt.

Fins i tot si ens referim a les reserves d’un jaciment, el llenguatge és també probabilístic: es parla de reserves provades (P) si hi ha un 95% de possibilitats d’explotar-les comercialment en un futur pròxim; a les reserves probables (2P), el valor és del 50%, i en la categoria de les que són possibles (3P), és un 5%.

La política també importa Si tots els indicadors tècnics i econòmics del jaciment són favorables, la maquinària de l’explotació petrolífera es posa en funcionament. La primera perforació en un àrea geològicament inexplorada, la fa el pou exploratori (wildcut), i és el que té el gran repte: trobar petroli en profunditat. Si el jaciment té energia pròpia, generada pel gas i l’aigua subterrània a alta pressió, el petroli sortirà disparat a la superfície. Si no hi ha prou pressió, hi ha tècniques de recuperació millorada que complementen l’energia natural del reservori i faciliten la recuperació final: injecció d’aigua (waterflooding) o de vapor, mètodes tèrmics o químics, fluids de desplaçament, etc. En tot cas, quan el cost de producció d’una explotació petrolífera activa supera les vendes, el jaciment perd viabilitat econòmica i s’atura la producció. Però hi ha altres factors tan determinants com el de l’economia. La política i els conflictes polítics, per descomptat, són decisius en les jugades mestres del joc d’escacs internacional del món petrolífer.

Un futur no convencional “Potser el futur està en l’explotació dels petrolis no convencionals: les sorres asfàltiques del Canadà i els petrolis pesants de Veneçuela”, explica Mariano Marzo, catedràtic del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB. “Estem parlant de més de 580.000 milions de barrils recuperables, superiors a les reserves de cru convencional d’Orient Mitjà.

Són petrolis molt viscosos, l’extracció és més cara i complicada, i no són tan competitius en el mercat mundial. A més de l’alt cost econòmic, s’hi afegeix una elevada factura mediambiental per al planeta.” Al Canadà, les sorres im-

Petroli al fons del mar La tecnologia de perforació i explotació petrolífera al mar és un dels grans triomfs de l’enginyeria del segle xx. Avui es treballa al límit del talús continental, a més de 2.500 metres sota l’aigua, i en perforacions per sota dels 6.000 metres del sòl oceànic.

Per què hi ha petroli a l’Orient Mitjà?

Foto: © http://es.wikipedia.org

com un sistema petrolier: una estructura geològica amb els cinc requisits indispensables per facilitar l’acumulació d’hidrocarburs en el subsòl: existència d’una roca mare amb sediments rics en matèria orgànica i que hagi madurat sota les condicions necessàries de pressió i temperatura, presència d’una roca magatzem (porosa i permeable) i d’una roca impermeable (generalment argilosa) per segellar el jaciment, i, com a últim element, una disposició espacial mútua entre roca magatzem i roca segelladora, coneguda com a trampa geològica, que impedeix que el petroli s’escapi a la superfície.

Durant el Mesozoic, les grans masses continentals del planeta van dividir-se en dues parts: Lauràsia al Nord i Gondwana al Sud, i al mig, un oceà circumequatorial, el Tethys. Era un mar càlid i tropical que acumularà sediments d’origen orgànic durant milions d’anys, i que explica la riquesa petrolífera dels jaciments de l’Orient Mitjà.

19

reportatge

Què paguem per la gasolina a Europa?

13% refinatge i distribució

18% cost del petroli

69% impostos

pregnades per hidrocarburs s’obtenen per mineria. En el futur pròxim, la producció podria ser d’1,2 milions de barrils diaris, i de 3,2 cap al 2030. A Veneçuela, el petroli no convencional ve de la franja de l’Orinoco. És un petroli dens i viscós. Emulsionat amb aigua, forma un combustible líquid conegut com a “orimulsió”, que es pot reconvertir en petroli sintètic o substituir el carbó per generar calor i electricitat. La producció podria créixer a un milió de barrils diaris el 2010, i a 2,9 milions el 2030.

Recursos a la frontera Què són els hidrats de gas? Són substàncies químiques cris-

tal·lines, d’estructura similar al gel, que atrapen molècules de gas d’hidrocarburs. A més, podrien ser una potencial font de recursos energètics en el futur.

Els més comuns sóns els hidrats de metà (gas generat per degradació biològica de la matèria orgànica). Es formen en condicions d’altes pressions i baixes temperatures, en el marge continental extern, de l’Àrtic a l’Antàrtida, i en regions septentrionals amb permafrost (Alaska, Canadà, Sibèria, etc.).

Quin és el potencial productiu dels hidrats de gas? Les dades són encara incertes i especulatives: es pensa que n’hi ha grans quantitats als fons marins que podrien superar les de les reserves convencionals de gas. Però hi ha un greu risc

afegit en el cas dels hidrats de gas: són estructures inestables, i els canvis de pressió i temperatura hi poden desencadenar una dissociació explosiva. Cal afinar la tecnologia d’explotació per fer-la més eficient i més segura. ¿Està tot dit en el mercat mundial dels recursos energètics? Potser caldria deixar la porta oberta a noves opcions.

“No tot el petroli està obert al mercat internacional”, comenta Mariano Marzo. “I una altra solució seria tenir accés a les reserves conegudes de països als quals ara no podem accedir. La clau no està exclusivament en les àrees que considerem inexplorades, sinó també en els territoris coneguts que, per diverses raons, són fora del mercat actual.”

La corba de Hubbert i el zenit de l’extracció mundial de cru Mariano Marzo, catedràtic del Departament d’Estratigrafia, Paleontología i Geociències Marines King Hubbert va ser un geòleg nord-americà que, després de treballar per a la Shell, es va dedicar a la docència i la investigació en diverses institucions, algunes tan prestigioses com el MIT. Hubbert va observar que, en una província petroliera, després de bombar a bon ritme el cru més accessible i barat, l’extracció es feia cada cop més difícil tècnicament i més cara, i inevitablement dequeia. Després d’estudiar molts camps, Hubbert va concloure que la història de l’extracció s’ajusta a una corba en forma de campana, el punt d’inflexió (peak oil) de la qual coincideix aproximadament amb el moment en què la meitat del cru recuperable ha estat ja bombat.

20

Òbviament, les decisions polítiques i econòmiques, així com els avenços científics i tecnològics, poden alterar la forma de l’esmentada campana, en la mesura que poden accelerar o alentir els volums extrets en diferents moments.

En la dècada dels cinquanta, Hubbert va aplicar el seu mètode al conjunt dels EUA, i va arribar a la conclusió que el mencionat punt d’inflexió es produiria cap al 1970. Aquestes conclusions van fer somriure economistes i polítics: no en va els EUA eren en aquells moments el primer productor mundial de cru. No obstant això, això va ser exactament el que va succeir. Un cop passat el 1970, l’extracció va entrar en declivi i mai no ha pogut rea-

nimar-se, malgrat les enormes sumes invertides i els espectaculars avenços tècnics experimentats des d’aleshores. De fet, l’extracció actual dels EUA se situa en uns nivells pròxims als del 1940.

El mètode de Hubbert també pot aplicar-se per predir en quin moment s’arribarà al zenit mundial de l’extracció. Certament, aquesta predicció presenta grans incerteses, entre altres raons perquè molts països i companyies tenen interessos polítics o econòmics que els porten a falsejar les seves dades de volum de reserves. Malgrat això, diversos estudis s’han arriscat a posar data a aquest moment.

Per exemple, l’Association for the Study of Peak Oil & Gas

(ASPO) el situa pels volts del 2010. Altres prediccions més optimistes solen prendre com a base de les seves anàlisis les estimacions de recursos i reserves del Servei Geològic dels Estats Units, que calcula en tres bilions de barrils la quantitat total de petroli que finalment podrà ser recuperada del subsòl del planeta. Una xifra que excedeix en un bilió de barrils la mitjana de seixanta-dues estimacions realitzades des del 1942 i la utilitzada en els seus models per l’ASPO, que afirma que ja hem cremat la meitat dels subministraments possibles. Sobre la base de càlcul dels tres bilions, el Departament d’Energia dels EUA argumenta que el zenit no tindrà lloc abans del 2030.

reportatge

i a la UB...

El contingut d’aquest reportatge és susceptible de ser analitzat des de diferents vessants, i per tant, des de diversos centres i ensenyaments de la UB. A continuació n’apuntem alguns:

Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Av. Diagonal, 690 08034 Barcelona Tel.: 934 024 301 www.ub.edu/economiq/ Transports: Autobusos: 3, 7, 33, 54, 60, 67, 68, 74, 75,164, 213 i N12 Metro: línia 3 (Palau Reial i Zona Universitària) Trambaix: línies T1, T2 i T3

Heus aquí alguns dels ensenyaments relacionats amb aquest reportatge:

Economia Títol homologat.

Ensenyament de primer i segon cicles.

Continguts bàsics: Comptabilitat financera i analítica, Matemàtiques, Economia aplicada, Economia espanyola i mundial, Economia del sector públic, Estadística, Microeconomia, Econometria, Economia de l’empresa, Macroeconomia.

Sociologia Títol homologat.

Ensenyament de primer i segon cicles.

Continguts bàsics: Sociologia (teoria, estructura social, canvi social i sociologies específiques), Metodologia de les ciències socials, Tècniques d’investigació social, Economia política, Història política i social, Ciència política i de l’Administració.

Ciències Actuarials i Financeres Títol homologat Ensenyament només de segon cicle

Continguts bàsics: Matèries fonamentalment quantitatives amb bona base en estadística matemàtica i actuarial.

Geologia Títol homologat.

Ensenyament de primer i segon cicles.

Continguts bàsics: Cristal·lografia, Petrologia, Dinàmica global, Geologia estructural i geomorfologia, Química, Geofísica, Geoquímica, Estratigrafia i sedimentologia, Geologia regional i aplicada, Física, Treball de camp, Matemàtiques, Paleontologia.

Enginyeria Geològica Títol homologat compartit amb la UPC. Ensenyament de primer i segon cicles.

Continguts bàsics Els propis de qualsevol enginyeria superior (càlcul, àlgebra, estructures, etc.) i els específics de l’enginyeria del terreny i de l’enginyeria dels recursos geològics (mecànica de sòls, enginyeria geoambiental, etc.), geologia (mineralogia, petrologia, geodinàmica, etc.) i geologia

aplicada (hidrogeologia, prospecció geològica, riscos geològics, etc.).

Facultat de Geologia Martí i Franquès, s/n 08028 Barcelona Tel.: 93 402 13 36 www.ub.edu/geologia/

Història Títol homologat.

Ensenyament de primer i segon cicles.

Continguts bàsics: Història antiga, Mètodes i tècniques d’investigació històrica, Història contemporània, Història medieval, Història moderna, Paleografia i diplomàtica, Prehistòria, Arqueologia, Epigrafia i numismàtica, El món actual, Història d’Amèrica, Tendències historiogràfiques actuals Facultat de Geografia i Història Baldiri Reixac, s/n 08028 Barcelona Tels.: 933 346 462 i 934 409 200 Fax: 933 330 614 www.ub.edu/facgh/gh.htm

21

reportatge

Investigadors del

Grup UB a Nature Aquest estiu, diverses investigacions del Grup UB han coincidit a les pàgines de la revista Nature, publicació multidisciplinària que difon articles de la ciència més competitiva a escala internacional i de més influència en la comunitat científica. La publicació forma part del Nature Publishing Group, que també inclou vuit títols mensuals d’àrees específiques de la recerca (Nature Genetics, Nature Immunology, Nature Biotechnology, etc.). Els factors d’impacte de les revistes Nature són dels més elevats de les publicacions científiques interna-

Bloquejar tumors malignes en el càncer colorectal El càncer colorectal és la segona causa de mort derivada del càncer. Només en aquest darrer any, més de mig milió de persones d’arreu del món van morir a causa d’aquesta ma-

Eduard Batlle i Elena Sancho, investigadors principals del grup de Recerca del "Càncer colorectal i biologia de l'epiteli intestinal" de l'IRB-PCB

22

cionals (segons el Journal Citation Report 2004, el factor d’impacte de la revista Nature és de 32,182). Val a dir que, abans de ser publicats, tots els articles han superat un exigent procés de revisió (peer review) realitzat per experts en la matèria. Les recerques d’investigadors del Grup UB publicades a Nature en aquests darrers mesos pertanyen a camps tan diversos, que van des de la recerca contra el càncer i les malalties neurodegeneratives, fins a la predicció de brots epidèmics del còlera, passant pel col·lapse de les plataformes de gel a l’Antàrtida. laltia, que s’inicia amb l’aparició de petits tumors a l’epiteli del còlon (pòlips adematosos), que progressen cap a la formació de tumors malignes o carcinomes. Però la progressió de lessions benignes cap a tumors malignes queda bloquejada per l’activitat d’uns receptors de la família de les proteïnes Eph, que controlen l’estructura de l’epiteli intestinal, segons l’article publicat a Nature el 27 de juny. L’estudi demostra que, per tal que aquesta progressió es produeixi, és necessari que el tumor aprengui a bloquejar la funció d’aquests receptors.

L’estudi està codirigit per Eduard Batlle, investigador principal del grup de recerca Càncer Colorectal i Biologia de l’Epiteli Intestinal, de l’Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona (IRB-PCB), i per Hans Clever, investigador principal del WNT signaling and Cancer

Group, de l’Institut Holandès de Biologia del Desenvolupament (NIOB). També hi participen les investigadores Elena Sancho, de l’IRB-PCB, i Núria Malats, de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, així com el grup dirigit per l’investigador Anthony Pawson, del Samuel Lunnefeld Research Institute (Canadà).

La gran majoria de tumors colorectals malignes estan formats per cèl·lules que són Eph negatives, fet que indica que la pèrdua d’aquest receptor suposa un avantatge per al creixement del tumor.

L’equip ha demostrat que l’expressió dels receptors Eph s’ha de tornar a silenciar perquè les lesions inicials benignes esdevinguin malignes. Els resultats de l’estudi contradiuen treballs previs en què els receptors Eph es perfilaven com a dianes terapèutiques per al tractament d’aquest tipus de càncer. A més,

reportatge

segons els autors, cal avaluar amb molta cura potencials dianes terapèutiques identificades pel fet d’estar sobreexpressades en mostres de càncer de còlon en comparació de mostres de teixit normal.

L’investigador ICREA Eduard Batlle afirma que: “Sabíem que l’expressió dels receptors Eph es manifesta en tumors intestinals benignes com a resultat de les mutacions del gen de la poliposi adenomatosa familiar, que són molt freqüents en el càncer de còlon. El mecanisme pel qual aquests receptors suprimeixen el càncer colorectal no es coneix. Nosaltres creiem que, en presència d’aquests receptors, els tumors colorectals estan fortament compartimentats, i això en bloqueja l’expansió.”

Per una millor predicció de les epidèmies de còlera

Contra el càncer: evitar la metàstasi Joan Massagué, actual assessor científic del PCB que properament liderarà una nova línia de recerca oncològica sobre la metàstasi a l’Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona, ha identificat un grup de gens que controla la metàstasi o expansió de les cèl·lules tumorals del càncer de mama cap al pulmó. Els resultats d’aquest estudi, dut a terme per investigadors del SloanKettering Cancer Centre de Nova York, liderats per Joan Massagué, van ser publicats, també, a la revista Nature el 28 de juny.

anuals, i alhora presenten una variació interanual: hi ha anys en què la malaltia té una incidència més elevada i desenvolupa epidèmies, i d’altres en què les incidències són in-

Aquest descobriment obre noves possibilitats de millora en la diagnosi del càncer de mama, com també noves línies de recerca per al desenvolupament de fàrmacs.

Un altre equip de l’Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona (IRB-PCB) ha publicat darrerament un estudi que suggereix que l’origen d’alguns tumors es podria trobar en la divisió de les cèl·lules mare. El treball, dirigit per l’investigador ICREA i responsable del grup de recerca de Divisió Cel·lular de l’IRBPCB Cayetano González, se

feriors a les habituals. Aquestes dinàmiques temporals de les malalties infeccioses depenen tant de factors interns (com ara l’evolució demogràfica de la població, les seves

centra en l’estudi de la divisió cel·lular del neuroblast, la cèl·lula que derivarà en neurona, en models de la mosca Drosophila. Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Nature Genetics, mostren que la pèrdua de funció d’alguns gens que controlen el destí de les cèl·lules que surten de la divisió de les cèl·lules mare embrionàries pot ocasionar una proliferació descontrolada i desencadenar una sèrie d’accions que trastoquin l’equilibri cel·lular en sentit general i esdevinguin un tumor cancerigen.

Imatge de la zona de Matlab, amb les dades de la qual s'ha fet l'estudi.

Foto: Mercedes Pasqual, de la Universitat de Michigan

Evidenciar la relació que hi ha entre les variacions climàtiques i la dinàmica de les malalties infeccioses és un dels objectius de la recerca duta a terme per un equip internacional d’investigadors, entre els quals hi ha l’investigador ICREA Xavier Rodó, cap del Laboratori de Recerca del Clima del Parc Científic de Barcelona, i publicada a Nature el 4 d’agost, com també desenvolupar un model matemàtic que permet descriure la dinàmica del còlera. L’estudi obre perspectives per millorar la predicció de possibles brots epidèmics del còlera .

Moltes malalties infeccioses com ara el còlera, la malària i el dengue segueixen cicles

23

reportatge

Aquest model incorpora el clima com a factor determinant en les malalties infeccioses

Estructura atòmica i imatge microscòpica de la fibril·la amiloide (autors: E. Giralt, S. Madruga i D. Grillo)

24

característiques socials, la proporció d’individus immunes o les polítiques sanitàries i les campanyes de vacunació), així com de factors externs ambientals, per exemple els climàtics. En aquest estudi es presenten els resultats d’integrar els dos factors, la variabilitat climàtica i les variacions de la immunitat de la població, en una sola equació que permet explicar tant la dinàmica habitual de malalties com el còlera, és a dir el seu cicle anual, com les variacions interanuals d’aquestes. El model s’ha desenvolupat a partir d’una equació anterior elaborada per descriure la dinàmica del còlera al subcontinent indi, però que és extrapolable a altres regions i malalties de dinàmiques similars. L’estudi s’ha dut a terme amb una sèrie temporal de dades climàtiques recopilades durant els darrers quaranta anys a la població de Matlab (Bangla Desh).

Els resultats obtinguts han estat una elevada correlació entre les variacions interanuals de la transmissió de la malaltia i els patrons climàtics de les pluges monsòniques, el

cabal del riu Brahmaputra, les inundacions a Bangla Desh i la temperatura superficial al golf de Bengala, com també el fenomen atmosfèric conegut com “El Niño” (ENSO, “El Niño” Southern Oscillation), que regeix la dinàmica climàtica interanual. Així mateix, demostra que, per al cas del còlera, és incorrecta la idea existent fins ara que el control climàtic de la malaltia era exercit des dels ambients costaners. D’aquests resultats obtinguts, els investigadors conclouen que l’efecte climàtic va lligat a les situacions extremes. Els anys massa secs i massa càlids provoquen la concentració de persones prop de les escasses masses d’aigua, mentre que la combinació de pluges torrencials i rius desbordats provoca inundacions que destrueixen o alteren els sistemes de distribució d’aigua potable. En totes dues circumstàncies, es donaria una proliferació bacteriana significativa i augmentaria, per tant, la probabilitat que el patogen i les poblacions humanes, sotmeses ja a un estrès considerable, estiguin en contacte.

Malalties neurodegeneratives: nous resultats Les fibril·les amiloides són estructures relacionades amb la mort cel·lular i amb greus patologies neurodegeneratives. En l’Alzheimer, les fibril·les amiloides formen unes plaques als punts de connexió entre neurones, que impedeixen el pas d’informació neuronal i desconnecten àrees del cervell que normalment treballen conjuntament. Un estudi publicat a Nature el 28 de juliol mostra per primer cop la naturalesa dinàmica de les fibril·les amiloides i la possibilitat d’establir els paràmetres que caracteritzen aquesta propietat. Hi participen el grup de Disseny, Síntesi i Estructura de Pèptids i Proteïnes de l’Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona (IRB-PCB), dirigit per l’investigador i professor del Departament de Química Orgànica de la UB

reportatge

Ernest Giralt, i els grups de recerca de Carol V. Robinson i Christopher M. Dobson, del Departament de Química de la University of Cambridge.

Fins ara no se sabia si, una vegada formades, les fibril·les amiloides eran estructures estàtiques o dinàmiques.

“Amb aquest estudi hem vist que les molècules de proteïna que constitueixen les fibril·les presenten un moviment que podríem nomenar «de reciclatge». Hem comprovat que determinades molècules que formaven part de la fibril·la en alguns moments, deixaven de fer-ho en d’altres, i després s’hi tornaven a incorporar. Aquest funcionament ens ha fet pensar en la possibilitat de dissenyar un fàrmac que es pugui adherir a les molècules de proteïna que deixen de formar part de la fibril·la, de manera que no els permeti tornar-s’hi a incorporar i es provoqui la dissolució d’aquestes estructures. Així, es podria actuar en la curació de les malalties en què es veuen implicades”, comenta Ernest Giralt. La descoberta permetrà obrir noves vies d’investigació per trobar nous fàrmacs que intervinguin en la curació d’aquestes malalties.

El nou estudi parteix de la recerca feta per la investigadora de l’IRB-PCB Natàlia Carulla. En la recerca, s’ha estudiat una proteïna model amb tècniques com ara l’espectrometria de masses i la ressonància magnètica nuclear. És en aquesta darrera tècnica on ha col·laborat, també, Miguel Feliz i Margarida Gairí, de la Unitat de Ressonància Magnètica Nuclear dels Serveis Científico-tècnics de la UB, ubicada també al Parc Científic de Barcelona.

L’article reforça la hipòtesi que assenyala l’escalfament climàtic a escala regional com la causa del col·lapse de la plataforma de gel

Imatges: David Amblàs (GRC Geociències Marines)

Col·lapse a la gran plataforma antàrtica L’alarma va saltar el març del 2002: una immensa plataforma de gel de més de 3.250 km2 de superfície i 720 km3 de volum es col·lapsava dramàticament en aigües antàrtiques. Era la plataforma de gel Larsen B, formada fa més de 10.500 anys a la costa est de la península Antàrtica. No hi ha hagut precedents de col·lapses similars al llarg de la història d’aquesta plataforma de gel: és la conclusió de l’article publicat el 4 d’agost a Nature, liderat per Eugene Domack (Hamilton College, Nova York) i en el qual participa el geòleg David Amblàs, del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB amb espais al PCB i a la Facultat de Geologia.

“La localització geogràfica de l’Antàrtida, al límit entre condi-

cions polars i subpolars, condiciona que els sistemes glacials siguin especialment dinàmics i sensibles. Això fa que aquesta regió hagi esdevingut un excel·lent laboratori natural”, explica David Amblàs. L’article reforça la hipòtesi que assenyala l’escalfament climàtic a escala regional com la causa del col·lapse de la plataforma Larsen B. “Les grans plataformes de gel han experimentat canvis destacables quant a grandària al llarg de l’Holocè, és a dir, dels darrers onze mil anys fins a l’actualitat, a causa de la variabilitat climàtica pròpia d’aquesta època”, explica David Amblàs. Però un col·lapse com el del març del 2002 “no s’havia produït mai a la plataforma Larsen B. L’episodi d’escalfament regional al qual està sotmesa la península Antàrtica hauria sobrepassat, per tant, la magnitud i la durada d’episodis d’escalfament anteriors”.

L’article ara publicat es basa en l’estudi de testimonis de sediment obtinguts del fons marí davant de la plataforma de gel Larsen B al gener de l’any 2002, a bord del trencaglaç Nathaniel B. Palmer, abans del col·lapse. David Amblàs va processar i analitzar les dades de batimetria d’alta resolució adquirides per ecosondes multifeix per reconstruir i caracteritzar l’episodi glacial previ a la formació de la plataforma de gel, que es veu reflectit en la morfologia del fons marí. En aigües antàrtiques, però, també hi havia altres sorpreses: la revista americana EOS, de l’American Geophysical Union, anunciava que sota el gel antàrtic hi havia comunitats marines desconegudes fins ara. Ha participat en la descoberta Verònica Willmott, també investigadora del GRC Geociències Marines, que dirigeix el catedràtic Miquel Canals a la UB.

n

25

entrevista

i a la UB...

El contingut d’aquest reportatge és susceptible de ser analitzat des de diferents vessants i, per tant, des de diversos centres i ensenyaments de la UB. A continuació n’indiquem uns quants:

Facultat de Biologia Av. Diagonal, 645 08028 Barcelona Tel.: 93 402 10 86 www.ub.edu/bio

Transports: Autobusos: 7, 33, 63, 67, 68, 74 i 78 Metro: línia 3 (Palau Reial) Trambaix: línies T1, T2 i T3

Heus aquí alguns dels ensenyaments relacionats amb aquest reportatge:

26

Biologia

Medicina

Facultat de Medicina

Títol homologat Ensenyament de primer i segon cicles

Títol homologat Ensenyament de primer i segon cicles

www. ub.edu/medicina Casanova, 143 Tel.: 93 403 52 51

Continguts bàsics: • Bioestadística • Bioquímica • Botànica • Citologia i histologia vegetal i animal • Ecologia • Física dels processos biològics • Fisiologia animal i vegetal • Genètica • Matemàtiques • Química • Zoologia • Microbiologia • Antropologia

Continguts bàsics: • Bases psicològiques dels estats de salut i malaltia • Estat de salut dels aparells i sistemes corporals • Epidemiologia general i demografia sanitària • Morfologia, estructura i funcions de l’organisme humà • Patologia • Medicina legal i toxicologia • Medicina preventiva • Salut pública • Medicina i cirurgia d’aparells i sistemes • Obstetrícia i ginecologia • Pediatria • Psiquiatria

Bellvitge Feixa Llarga, s/n, l’Hospitalet de Llobregat Tel.: 93 403 47 52 Sant Joan de Déu Pg. Sant Joan de Déu, 2, Esplugues de Llobregat Tel.: 93 253 21 30

notícies

El nombre d’estudiants de nou accés augmenta a la UB Els que entren a la Universitat amb millor nota són majoritàriament dones (70%) i trien en primer lloc Medicina, Física i Farmàcia

Els dos estudiants que arriben a la UB amb una millor nota (en els dos casos, un 9,78) han triat en primera opció els ensenyaments de Filologia Catalana i Llengua i Cultura Romànica El nombre de nous estudiants universitaris assignats a la UB en aquest curs 2005-2006 augmenta, i això, malgrat el descens de la població de divuit anys (en concret 10.972 estudiants han estat assignats a la UB el mes juliol, davant els 10.726 de l’any passat). La nota mitjana d’accés a la Universitat dels alumnes que han fet el COU i la selectivitat és de 6,39, si bé hi ha un grup d’uns 135 estudiants que inicien la seva formació superior amb uns precedents especialment brillants: amb una nota d’accés superior a nou.

En aquest grup de 135 estudiants amb millors notes, set de cada deu són dones. Més de la meitat, el 52%, provenen de centres públics, i la resta, de concertats o privats (la mateixa proporció que s’observa en el conjunt de nous estudiants assignats enguany a la UB). Els alum-

28

nes que accedeixen a la UB amb una nota superior a nou (i que òbviament poden triar estudiar allò que desitgin) han optat per Medicina (42), Física (17) i Farmàcia (13). Després vénen altres titulacions com ara Química (8), Biologia (6), Filosofia (5), Matemàtiques (4) i Odontologia (4).

Aquest grup d’estudiants excel·lents s’acaben de repartir entre un ampli ventall d’ensenyaments. Val a dir que els dos estudiants que arriben a la UB amb una millor nota (en els dos casos, un 9,78) han triat en primera opció els ensenyaments de Filologia Catalana i Llengua i Cultura Romànica, respectivament.

Si observem les preferències del conjunt dels deu mil estudiants assignats a la UB el mes de juliol, veurem que l’ensenyament més demanat en primera opció és, també, Medicina (1.054 sol·licituds, enfront dels 876 de l’any

passat), seguit per Psicologia, amb 876 (i que l’any passat era el primer, amb 890). n Núria Quintana

Saben idiomes els joves universitaris?

Més de la meitat (un 58,25%) dels nous universitaris que comencen a la UB diuen que tenen una bona comprensió escrita de l’idioma anglès; un 39%, regular, i només un 2% reconeixen tenirne una comprensió nul·la. Gairebé tots, un 94%, han estudiat anglès en el batxillerat, i un 44% també ho han fet en un centre d’aprenentatge d’idiomes. Un 12,39% diuen tenir una bona comprensió escrita del francès, i només un 2%, de l’alemany. Els nous universitaris afirmen, d’altra banda, la gran majoria (més del 93%), tenir una bona comprensió del català tant oral com escrita.

La xifra baixa al 86,5% quan se’ls pregunta si s’expressen bé en català per escrit.

Dins un altre capítol, el de les noves tecnologies, un 31% dels nous universitaris no tenen cap adreça personal de correu electrònic. En aquest sentit, cal dir que en matricular-se tots rebran una adreça de correu electrònic com a estudiants de la UB.

notícies

Joan Solà imparteix la lliçó d’inici del nou curs L’acte oficial d’inici de curs 2005-2006 tindrà lloc el divendres 7 d’octubre a les 12.00 h, al Paranimf. El catedràtic de Filologia catalana Joan Solà, que ha estat guardonat recentment amb la Creu de Sant Jordi, impartirà la lliçó inaugural que portarà per títol “Joan Coromines com a exemple”.

L’acte serà presidit pel rector Màrius Rubiralta i comptarà amb la participació del conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà i del president del Consell Social de la UB, JuanJosé López Burniol. Com ja és habitual, durant l’acte d’inici de curs es llegirà la memòria

del curs acadèmic que ara finalitza i es lliuraran els premis extraordinaris de llicenciatura, diplomatura i doctorat i les medalles de la Universitat de Barcelona als membres del personal docent i d’administració i serveis que es van jubilar durant el curs 2004-2005. n

J.S.: “Mentre el català no sigui necessari i útil, no s’hi interessaran ni els immigrants ni la gent d’aquí” Quan diu, en el títol de la seva lliçó d’inici de curs, “Joan Coromines com a exemple”, ¿a quins aspectes es refereix de la figura d’aquest lingüista?

Negativament, Coromines ens ensenya que cal tenir més consideració envers els col·legues. En sentit positiu, ens és un exemple excepcional en diversos aspectes: la dedicació total a la ciència; el fet d’anar als orígens de la matèria que estudia (en el seu cas, el país real i els documents des de l’origen de la llengua fins a l’actualitat); el fet d’anar més enllà d’on s’havia arribat fins al moment (d’afrontar el risc d’opinar personalment); i el compromís amb l’objecte de la seva dedicació (compromís amb la llengua i amb el país que la parla), aspecte que dóna als seus diccionaris una dimensió introbable en altres erudits: l’atractiu, el plaer.

El Govern de la Generalitat li acaba d’atorgar la Creu de

Sant Jordi. ¿Pot donar algun consell al Govern tripartit pel que fa a política lingüística?

La feina diària del polític depèn de la convicció amb què treballa i de la intensitat de la dedicació. Almenys des de la Transició, ens ha fallat clarament la convicció: no hem volgut anar més enllà, hem preferit arrecerar-nos en una posició no conflictiva, i això ha fet que una part important de l’acció no hagi tingut efectes positius. La nostra història ens permet de tenir una voluntat política més ambiciosa i una voluntat de mantenir la llengua també molt més clara.

Avui la defensa de la llengua és una qüestió molt difícil, i, si no en tenim una voluntat clara (enfora de qualsevol ombra de folklore i de sentimentalisme), no ens en sortirem. Percebo que avui no hi ha, en general, entre els polítics, ni la convicció que el català s’ha de salvar, ni la voluntat inequívoca de posar en l’empresa els mitjans necessa-

ris per aconseguir-ho. Mentre el català no sigui una llengua necessària i útil en els aspectes crucials de la nostra societat, no s’hi interessaran ni els immigrants ni la gent d’aquí. ¿Creu que el reconeixement del català com a llengua oficial de la UE té efectes positius per a la “salut” del nostre idioma, o, com deia en un debat amb Quim Monzó fa tres anys al Paranimf de la UB, si no guanyem el carrer la batalla del català està perduda?

Aquest reconeixement és positiu però poc important, perquè és un reconeixement molt feble. Ara: no podem pas esperar que sigui més efectiu mentre això no es produeixi a dins de l’Estat i a dins de la nostra pròpia comunitat. Que les llengües se salven al carrer és una evidència primària: ¿com ens pensem que es van catalanitzar tots els nouvinguts al país durant els segles passats i fins i tot durant els primers anys del franquisme?

Després del debat que hi ha hagut als mitjans sobre el paper de la filologia catalana a les universitats, ¿com jutja el moment que viu aquesta disciplina dins la universitat com a matèria de recerca i docència?

Aquí hi ha, simplement, l’etern problema de l’Estat al qual pertanyem per força: aquest Estat només reconeix una llengua (una cultura) i una manera d’organització política. Si a hores d’ara les altres llengües i cultures no han desaparegut (com a França) ha sigut per la voluntat nostra, en uns moments més passiva, i en uns altres més activa. Avui s’hi suma un altre problema important: l’encarament dels estudis universitaris amb criteris econòmics. Cal que les nostres autoritats polítiques i acadèmiques ho tinguin clar i mirin com es pot construir el nostre futur sense perdre bous i esquelles: sense desaparèixer com a poble.

29

crònica

El físic Stephen Hawking a la UB: “L’univers no perd informació” “Sento desil·lusionar els seguidors de la ciència-ficció; però, si la informació es conserva, no hi ha possibilitat de fer servir els forats negres per viatjar a altres universos.” Aquest missatge és un dels que va llançar el físic teòric Stephen Hawking al públic el dimarts 5 de juliol a la Facultat de Física de la UB. A l’aula 105, plena de gom a gom, prop de quatre-cents professors i estudiants havien esperat amb expectació el seminari “Informació perduda en els forats negres”, d’un dels físics més reconeguts arreu el món. Jaume Garriga, catedràtic de Física fonamental i antic deixeble de Hawking, va obrir la sessió amb unes paraules d’homenatge al físic anglès. “La influència d’Stephen Hawking s’estén als camps de la gravitació, la cosmologia i les teories de les interaccions fonamentals”, deia Garriga. “El seu llegat s’evidencia en el mateix alfabet que empren avui dia centenars d’investigadors a tot el món. Aquest és l’alfabet dels teoremes de la singularitat, l’estructural global de l’espaitemps i de les lleis físiques dels forats negres.” Amb la pregunta “Can you hear me?”, Stephen Hawking obria un seminari científic en els espais de la UB, en el marc d’una visita de caràcter privat a la Facultat de Física promoguda pel Centre Especial de Recerca en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia de la UB, que dirigeix el catedràtic Enric Verdaguer. A l’acte, també van assistir-hi el vicerector de Política Internacional, Josep Samitier, i l’equip deganal de la Facultat.

Considerat un dels físics teòrics de més prestigi científic arreu del món, premi Príncep d’Astúries

30

1989 a la Concòrdia, Stephen Hawking va referir-se un cop més a la paradoxa sobre la informació perduda dels forats negres, controvèrsia científica oberta des del 1967. La pregunta clau era: la informació en un forat negre, es perd o bé queda oculta? Hawking va recordar als investigadors de la UB que el 1979, ell i Kip Thorne van apostar amb el científic John Preskill que la informació es perdia en els forats negres. I també va dir que l’havien perdut, l’aposta.

Això ho va recòneixer Hawking el 21 de juliol del 2004, a la conferència sobre relativitat general i gravitació a Dublín, quan va dir públicament que el guanyador d’una de les apostes més famoses de la física moderna era Preskill. A l’aula 105 de Física, Hawking encara va ampliar la tesi amb nous arguments matemàtics. “No existeix un Univers menor ramificant-se, com jo vaig arribar a pensar algun cop”, insistia Stephen Hawking a la UB. “La informació roman fermament en el nostre univers.” Nascut el 8 de gener del 1942 a Oxford, tot just tres-cents anys després de la mort de Galileu, Hawking està afectat des de fa anys per una esclerosi lateral amiotròfica, una greu malaltia neuromuscular. Cavaller de l’Imperi Britànic (1982) i premi Albert Einstein 1978, el guardó més ho-

norífic que hi ha en física teòrica, des del 1979 és titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques, que va ocupar també el físic Isaac Newton el 1669. L’autor del títol Una breu història del temps, tot un best-seller en el

món de la física, va cloure el seminari a la UB tocades les sis, després de donar pas a dues consultes del públic, i va acomiadar-se enmig dels aplaudiments de tots els assistents. n Rosa Martínez

Seminari amb el premi Nobel Eric A. Cornell El professor Eric A. Cornell (1961, Palo Alto, Califòrnia), coguardonat amb el Premi Nobel de física el 2001 pels treballs sobre el condensat de Bose-Einstein, va participar en el seminari “Spinor and Multi-Component Bose-Einstein Condensates”, que es va dur a terme a l’Aula Magna de la Facultat de Física de la UB el 8 i el 9 de setembre.

notícies

Les Aules de la Gent Gran fan els vint-i-cinc anys Les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de la UB acaben de complir el quart de segle de funcionament amb la participació de 4.100 socis-alumnes aquest curs i amb una llista d’espera que continua augmentant: ja supera les sis-centes persones.

“Mentre tinguem il·lusió i capacitat d’aprendre, mai serem vells.” És la reflexió de la Núria Coll, una llevadora jubilada que des de fa onze anys omple part de la seva vida a les Aules de la Gent Gran de la UB. En arribar als seixanta-cinc, la Núria es va proposar fer totes les coses que li venien de gust i per a les quals no havia tingut temps. El boca-orella va propiciar que s’assabentés de l’existència de les Aules.

Des de llavors, les tardes dels dimecres i els divendres les dedica a assistir a les conferències sobre medicina, astronomia, literatura o música que pronuncien una vuitantena de professors universitaris, la meitat dels quals són jubilats i l’altre 50% estan en actiu. La progressiva demanda d’inscripcions ha obligat els organitzadors a dividir els participants en grups i a repetir les sessions diverses vegades en els diferents espais que la UB els reserva.

Prescripció facultativa En aquests vint-i-cinc anys d’història, el coordinador general de les Aules, Valentí Costa, ha vist de tot entre els set mil cinccents alumnes que hi han passat. Des del seu punt de vista, “moltes persones s’hi apunten gairebé per prescripció facultativa, ja que, després de jubilar-

se, necessiten el caliu de sentirse útils, acompanyats i integrats dins d’una societat activa”. En aquest sentit, les activitats paral·leles que s’hi fan, com ara la coral, el taller de teatre, la revista Aules i les excursions i viatges culturals, esdevenen una gran font de relació social entre els socis, fins al punt que les Aules han vist néixer noves parelles o s’han convertit en un element de suport per a participants que pateixen malalties o que, de la nit al dia, passen a ser vidus o vídues. En el pla estrictament acadèmic, en Valentí recorda amb especial afecte l’assistència a les Aules el 1992 del llavors alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, i la manera com “va definir la Barcelona que ell somniava per a després dels Jocs Olímpics”.

El moviment de formació de gent gran té el seu origen el 1972, a la Universitat de Ciències de Tolosa de Llenguadoc, a càrrec del sociòleg Pierre Velhas.

A casa nostra, i amb posteriori-

La Coral de les Aules de la Gent Gran està formada per seixanta cantaires, i aquest any ha fet més de cent vuitanta concerts arreu de Catalunya

Fotografia del viatge a l’Índia que va fer un dels grups de les Aules el curs 2004-2005

Assitents a un acte d’inauguració de curs al Paranimf de l’Edifici Històric

tat, es van crear petites associacions aïllades fins a fundar l’Associació Coordinadora de l’Ancianitat (ACA). L’any 1980, va ser Antoni Maria Badia i Margarit, aleshores rector de la Universitat de Barcelona, qui va decidir

que la Capella fos el lloc que acollís el primer grup del que enguany són les Aules de la Gent Gran de la UB, presidides actualment per Francesc Pons i Catchot. n Xavier Codony

Inauguració del curs 2005-2006 El curs 2005-2006 s’obrirà al Paranimf de l’Edifici Històric l’11 d’octubre, a dos quarts de cinc de la tarda, amb la conferència que pronunciarà el catedràtic de Lingüística general Sebastià Serrano, i que portarà per títol “La comunicació als inicis del tercer mil·lenni”. Per celebrar els vint-i-cinc anys de l’entitat, el curs passat es van fer mitja dotzena d’actes a diferents emplaçaments, com ara una missa al monestir de Montserrat, una altra a Santa Maria del Mar, un dinar de germanor a Castelldefels i l’assistència a diferents espectacles al Gran Teatre del Liceu i a l’Auditori Nacional de Catalunya. La cloenda del curs passat va tenir lloc al Paranimf i va anar a càrrec de Salvador Claramunt, delegat d’Activitats i Patrimoni Cultural.

31

notícies

Les tasques del nou equip de govern El nou equip de govern de la UB ja ha iniciat la seva tasca al capdavant de la Universitat. Aquesta és la distribució de competències entre els vicerectors i el secretari general.

32

Vicerectora de Professorat VICTÒRIA GIRONA Professora titular de Química-física. En l’actualitat avaluadora externa de l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA). Degana de la Facultat de Farmàcia des de l’any 2000 fins al 2005.

Àrees competencials: Professorat; dedicació acadèmica del professorat; control i avaluació de la dedicació del professorat; seguiment del Reglament de règim intern del personal acadèmic; plantilla de professorat; plantilla de personal investigador (en coordinació amb el Vicerectorat de Recerca).

Vicerector de Política Docent ARTUR PARCERISA Professor titular de Didàctica i organització escolar. Forma part de la Junta de la Facultat de Pedagogia. Ha participat i dirigit diversos projectes d’innovació docent i té una llarga trajectòria com a formador de professorat. Fins ara era director del Departament de Didàctica i Organització Educativa.

Àrees competencials: Programes de millora i innovació docent (adjunt de Formació, Innovació i Avaluació Docent); innovació i espai europeu d’educació superior; polítiques de formació del professorat; suport a la docència; avaluació i reconeixement de la docència; plans d’acció tutorial (en coordinació amb el Vicerectorat d’Estudiants); biblioteques i publicacions docents (adjunt de Sistemes d’Informació i Comunicació).

Vicerectora de Política Acadèmica i Convergència Europea ROSA M. NONELL Professora titular d’Economia aplicada. Darrerament ha estat directora del Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial,i vicedegana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (2001-2004). Postgrau en Política Académica i Universitària de l’ICE UB (2004-2005).

Àrees competencials: Coordinació acadèmica; espai europeu d’educació superior; planificació de l’oferta docent i desenvolupament del GRAD; ordenació acadèmica de 1r, 2n i 3r cicles (màsters i postgraus) (adjunta de Planificació i Ordenació Acadèmica); programes de pràctiques; centres adscrits; qualitat, avaluació institucional i acreditació; coordinació amb l’Agència de Postgrau.

Vicerector d’Estudiants ANTONI VALLÈS Professor titular de Medicina preventiva i salut pública. Membre del Consell d’Estudis de l’Ensenyament de Medicina des de la seva formació l’any 1986, fins a l’any 2004. Ha estat professor col·laborador del Gabinet d’Orientació Universitària i del Servei d’Informació i Atenció a l’Estudiant. Darrerament ha ocupat el càrrec de vicedegà d’Afers Acadèmics de la Facultat de Medicina.

Àrees competencials: Accés derivat de la preinscripció universitària; transició dels estudis de secundària a la universitat; beques de 1r i 2n cicles i beques de col·laboració; espai europeu d’educació superior; plans d’acció tutorial (en coordinació amb el Vicerectorat de Política Docent); programes d’atenció, inserció laboral i altres serveis adreçats als estudiants; associacions d’estudiants i promoció de la participació de l’estudiant; Servei d’Esports; col·legis majors.

notícies

Vicerector de Política Internacional JOSEP SAMITIER Catedràtic d’Electrònica. En els darrers anys ha desenvolupat funcions de sotsdirector del Parc Científic de Barcelona. Expert en metodologia d’avaluació de la qualitat universitària i membre de nombroses comissions d’avaluació pel Consell d’Universitats i per diferents agències autonòmiques com l’AQU i l’ACUA.

Àrees competencials: Relacions internacionals i de col·laboració amb altres universitats estrangeres; programes internacionals per donar suport a les polítiques acadèmiques i de recerca de la UB; projectes europeus i espai europeu de recerca; mobilitat i espai europeu d’educació superior (adjunt de Mobilitat i Convergència Europea); coordinació OPER; coordinació ORI.

Vicerector de Recerca MARÇAL PASTOR Catedràtic de Bioquímica i biologia molecular. Avaluador per a diferents agències i institucions de recerca, també participa en programes de qualitat en el context del II Plan Nacional de la Calidad de las Universidades, de la UCUA (Junta de Andalucía) i, actualment, de l’ANECA.

Àrees competencials: Coordinació de la política de recerca; centres, instituts de recerca i convenis (en coordinació amb el vicerectorat de Política Científica); promoció i avaluació de la recerca (en col·laboració amb l’adjunt per a la Promoció i Avaluació de la Recerca en Humanitats i Ciències Socials); Serveis Cientificotècnics i Servei d’Experimentació Animal (adjunt d’Infraestructures Científiques); informàtica de recerca (adjunt d’Infraestructures Científiques); personal investigador (en coordinació amb el Vicerectorat de Professorat); doctorat; beques predoctorals i postdoctorals; convocatòries d’infraestructura.

Vicerector de Política Científica ISIDRE FERRER Catedràtic d’Anatomia patològica. Director de l’Institut de Neuropatologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Membre del Comitè Científic del Banc de Teixits Neurològics de la Universitat de Barcelona - Hospital Clínic. Coordinador de la Xarxa de Neurociències.

Àrees competencials: Coordinació de la política de recerca i transferència de tecnologia amb les entitats del Grup UB i relacionades; seguiment, desenvolupament i avaluació del Pla estratègic de recerca de la UB 2005-2008; interlocució amb les institucions; convenis de recerca i centre i instituts de recerca (en coordinació amb el Vicerectorat de Recerca); coordinació amb l’Agència de Comercialització de la Recerca del Grup UB.

Vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística JORDI MATAS Professor titular de Ciència política i de l’Administració. Ha ocupat els càrrecs de Secretari General i vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística, president de la Comissió d’Activitats d’Estiu i de la Comissió de Comunicació i Imatge de la Xarxa d’Universitats Joan Lluís Vives.

Àrees competencials: Relacions amb institucions polítiques, administratives i altres entitats; relacions institucionals amb l’Institut Joan Lluís Vives; activitats institucionals; política de comunicació; política lingüística i Escola d’Idiomes Moderns; publicacions i edicions UB; relacions institucionals esportives.

Secretari General XAVIER PONS Catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals. Entre altres càrrecs, ha estat Adjunt al President de la Divisió (desembre 2000-juny 2001), Vicepresident (juny 2001-juliol 2002) i, finalment, President en funcions de la Divisió de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials (juliol 2002-desembre 2003). Membre del Claustre de la UB (1997-2003).

Àrees competencials: Garantir la publicitat dels acords de la Universitat; Dirigir i organitzar el Registre de la Universitat; Dirigir i custodiar l’Arxiu General de la Universitat; Dirigir i coordinar els serveis jurídics de la Universitat; Normatives i reglaments generals de la UB; Organització d’eleccions i renovacions de la Junta de Govern i de les comissions; Coordinació de l’equip rectoral; Impuls i coordinació de les accions de participació del personal de la UB en el funcionament de l’equip de govern; Seguiment del compliment d’acords de l’equip de govern.

33

notícies

Nous nomenaments a les Joan-Francesc Pont, director general de Les Heures Joan-Francesc Pont, catedràtic de Dret financer i tributari de la UB, ha estat nomenat nou director general del Centre de Formació Continuada Les Heures, de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), per decisió del Patronat d’aquesta Fundació. Paral·lelament, Joan Maria Malapeira, professor de Psicologia experimental i dissenys experimentals a la Facultat de Psicologia de la UB, continuarà dirigint de manera exclusiva l’Agència de Postgrau de la UB Joan-Francesc Pont Clemente (Barcelona, 1957) ha estat en dues ocasions (1992-1998, i des de l’any passat fins ara) di-

rector de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la UB. Expert en tributació empresarial, fundacions, incentius fiscals al patrocini i mecenatge, societats de capital risc, procediment sancionador tributari i mesures fiscals antielusives. Durant el mandat del rector Tugores, ha estat delegat del rector per a les Relacions amb la Societat i vicepresident segon de la Fundació Bosch Gimpera.

El nou director de Les Heures afirma: “S’ha d’implicar un nombre elevat del personal docent i investigador de la Universitat en el govern, la direcció i l’assessorament de les activitats acadè-

miques de Les Heures. Es tracta, concretament, de comprometre els acadèmics de més prestigi en el disseny i desenvolupament de les activitats de formació continuada.” Respecte a l’Espai europeu d’educació superior, diu que “per a la Fundació és un repte i una oportunitat. Treballarem perquè l’esperit de Bolonya impregni no només el conjunt de màsters homologats, sinó tota l’oferta formativa del Grup UB, de manera que es posi l’èmfasi, no en l’alumne com a receptor passiu de lliçons, sinó en l’estudiant protagonista actiu del seu treball, assessorat a través d’una relació personal estreta amb els seus professors”.

Maria Carme Verdaguer, directora del Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera M. Carme Verdaguer, enginyera química, és la nova directora del Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), després d’haver estat més de tres anys al capdavant de l’Àrea Centre d’Empreses d’aquesta Fundació.

M. Carme Verdaguer (Barcelona, 1960) és enginyera química per l’Institut Químic de Sarrià (Universitat Ramon Llull) i màster en Direcció i Administració d’Empreses (MBA) per la University of California at Los Angeles (UCLA).

Ha desenvolupat la seva experiència professional en el camp de la transferència de tecnologia, en la relació universitat-empresa, i en la gestió d’una insti-

34

tució universitària. Ha treballat fent recerca al Departament de Química Biològica de la Facultat de Medicina de l’UCLA i al Departament de Síntesi d’una empresa de productes intermedis per a la indústria farmacèutica a Catalunya.

Al capdavant del Centre d’Innovació de la FBG, M. Carme Verdaguer assegura que, entre els seus objectius principals, té “el suport actiu als investigadors i investigadores de la UB en totes les modalitats de transferència de coneixement i tecnologia, des de la recerca per contracte fins a la llicència de patents o la creació d’empreses de base tecnològica; l’augment de sensibi-

lització del professorat i dels investigadors de la UB envers la transferència de coneixement i tecnologia, tot millorant-ne la comunicació i contribuint a desenvolupar la cultura emprenedora; i el treball conjunt amb el PCB, aprofitant sinergies i experteses”. En aquesta nova etapa, M. Carme Verdaguer es proposa, també, comptar i potenciar l’equip humà del Centre d’Innovació i contribuir a situar la UB com a universitat capdavantera en la “tercera missió que avui la societat demana a les universitats: tranferència de coneixement i tecnologia, de manera que es consolidi com a universitat emprenedora”.

notícies

institucions del Grup UB Fernando Albericio, director general del Parc Científic de Barcelona El catedràtic de Química orgànica de la UB, Fernando Albericio, ha estat nomenat nou director general del Parc Científic de Barcelona (PCB), en substitució de Màrius Rubiralta, actual rector de la UB. Fernando Albericio (Barcelona, 1953) ha estat director del Centre d’Investigacions de Pèptids de l’empresa Millipore-Waters de Boston. En els darrers anys ha combinat la tasca docent a la Facultat de Química amb la direcció d’un dels grups de l’Institut de Recerca Biomèdica del PCB (IRB-PCB), en què ha estat responsable del Laboratori de Química Combinatòria. L’any 1994, va ser guardonat amb el premi Leonidas Zervas, que atorga la Societat Europea de Pèptids, i el 2003 va rebre la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària.

Albericio no dubta que el PCB “és una realitat plenament consolidada”, però afegeix que, “quan parlem de recerca, mai no

podem estar satisfets del que tenim i sempre hem d’anar una mica més enllà”. El seu primer objectiu és “potenciar el desenvolupament dels instituts i laboratoris de recerca del PCB”.

Concretament, en l’àrea biomèdica, vol “facilitar la creació del programa de càncer dissenyat i liderat per Joan Massagué”.

També afirma que es dedicaran “tots els esforços que calguin” per consolidar el “camp emergent de les nanotecnologies, on estem magníficament situats”, i així mateix assenyala “el nombre important d’investigadors i investigadores dedicats a la bioinformàtica i a la quimioinformàtica, així com a la química teòrica, aquests últims en el CeRQT (Centre de Recerca en Química Teòrica)”. En aquest camp, es proposa “catalitzar” el nombre màxim de col·laboracions. En una de les àrees característiques del PCB, la recerca en les àrees humanístiques i socials, s’han “d’explotar les sinergies que sens dubte han d’aflorar”. D’al-

tra banda, s’estudiarà la creació de nous instituts de recerca en àrees en què tant la nostra Universitat com el país es trobin ben situats. “Possiblement, una de les primeres accions anirà encaminada cap a l’alimentació i la nutrició, amb una importància estratègica tant acadèmica com empresarial”, assenyala Albericio.

També es vol enfortir la presència d’empreses al PCB i potenciar les col·laboracions entre aquestes i amb els investigadors del sector acadèmic. Es treballarà conjuntament amb el Centre d’Innovació de la FBG i el CIDEM per tal d’impulsar la creació de noves empreses i per desenvolupar la bioincubadora CIDEMPCB. Respecte al futur del PCB, Albericio recorda que s’està començant la segon fase d’ampliació del PCB, amb la qual el Parc serà “un dels centres de recerca més importants d’Europa”.

Respecte a la Bioregió catalana, una iniciativa que pretén coordinar l’activitat d’investigadors

de recerca bàsica i clínica, emprenedors i empreses que treballen en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia, Albericio no dubta que “el PCB, conjuntament amb la Universitat de Barcelona, hi tindrà un important paper” i afirma que, “a escala microscòpica”, el PCB té els mateixos objectius que la Bioregió, atès que el “el fet diferenciador del Parc és la coexistència en el mateix entorn de recerca acadèmica i empresarial amb un fort component tant biològic com químic i amb una clara vocació de fomentar la transferència de coneixement i tecnologia”. n

Montserrat Vendrell, sotsdirectora general del PCB Montserrat Vendrell, fins ara directora de l’Àrea Científica del PCB, ha esta nomenada nova sotsdirectora general del Parc. Montserrat Vendrell (Barcelona, 1964) és doctora en Ciències Biològiques per la UB i té una experiència de més de deu anys en recerca biomèdica i biotecnològica. Com a investigadora postdoctoral, va desenvolupar la seva recerca al Roche Institute of Molecular Biology de Nova Jersey (EUA) i, després, a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC. Des de l’any 2002, Vendrell ha portat a terme, entre altres tasques, el disseny i la direcció dels serveis científics i les plataformes biotecnològiques, a més de les relacions internacionals del PCB en xarxes relacionades amb la biotecnologia. D’altra banda, ha estat la persona del PCB que ha participat en l’equip de direcció de la Bioincubadora CIDEM-PCB, i ha col·laborat amb la Generalitat de Catalunya en el llançament i el desenvolupament de la Bioregió catalana.

35

notícies

Professionals de diferents àmbits omplen les aules en els cursos d’estiu “Els Juliols” La calor del mes de juliol i les ganes de marxar de vacances no van influir en les gairebé dues mil persones que es van matricular en els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona, “Els Juliols”. Des de l’enginyeria forense fins al món de l’esport, els trenta-vuit cursos oferts, en què van impartir classe més de tres-cents cinquanta professors, presentaven temàtiques molt diferents, relacionades amb l’art i les humanitats, la ciència i la salut, o el dret, l’economia i la societat.

L’hispanista Henry Kamen, catedràtic de la Universitat de Warwick (Regne Unit) i autor de llibres com ara La Inquisi-

“Els Juliols”, la Universitat per a tothom Agustín González Gallego Director d’“Els Juliols”

Un cop finalitzada la novena edició dels Juliols, podem constatar que una vegada més els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona han acomplert el seu principal objectiu: ser la Universitat per a tothom.

L’edifici històric de la plaça Universitat ha estat, durant el més de juliol, un mes tradicionalment sense activitat acadèmica, fòrum de discussió per a alumnes i professors. Els claustres, les aules, els passadissos, el bar i, en general, tots els espais de l’edifici han estat punt de contacte entre la societat i el

36

coneixement. Professors provinents del món acadèmic, de l’Administració o del món professional han impartit les seves lliçons als alumnes que, per interès acadèmic, professional, o fins i tot per simple curiositat, provinents d’àmbits universitaris o de la societat en general, han participat en els Juliols. Enguany els cursos han acollit prop de dos mil alumnes, i han comptat amb la participació de més de tres-cents cinquanta professors. A més, els Juliols han arribat a altres instal·lacions de la ciutat, com

ara el CosmoCaixa, el barri del Raval o el CETT, i també a altres municipis, com ara Rubí, Viladecans o Alella.

Tot això ens anima a continuar en aquesta línia, oferint cursos que, des de perspectives multidisciplinàries, tracten temàtiques d’interès general, problemes o qüestions sobre els quals la Universitat té coses a dir. Tot això, anant més enllà dels límits físics de la Universitat per arribar a altres llocs, però sense perdre mai la centralitat de les instal·lacions de la plaça Universitat.

notícies

ción española i El Gran Duque de Alba, va participar en el curs “Catalunya després de 1714: el paper de Barcelona”. Sobre política internacional va tractar el curs “Hegemonia, poder mundial, conflicte i política”, en què va intervenir Bernardino León, secretari d’Estat d’Assumptes Exteriors per a Iberoamèrica. “Quins interessos defensen els mass media? Quins criteris determinen què és notícia?” Directius dels principals grups de comunicació de l’Estat espanyol com Juan Luis Cebrián (conseller delegat del Grup Prisa) i Juan Manuel Lara (president del Grup Planeta) van respondre a aquestes i altres preguntes en el curs “Els mitjans de comunicació i poder a l’Estat espanyol”. “L’alfabetització mediàtica” va ser el tema central d’un altre curs, que abogava per la necessitat de promoure uns mitjans de comunicació que respectin els interessos i els drets de l’audiència, en especial els que tenen a veure amb la infància.

Els Juliols també van tenir un vessant artístic. Joan Font, director de Comediants, i Pep Gatell i Jürgen Müller, directors artístics de La Fura dels Baus, van participar en el curs “La ciutat i el teatre”, que se centrava en les repercussions urbanístiques, econòmiques i culturals en ciutats que tenen el teatre com a referència. El curs “Eines per a l’audició musical: creació, gestió i difusió de la música”, feia una aproximació a la indústria musical i en feia una reflexió. Van participar-hi Joan Matabosch, director artístic del Gran Teatre del Liceu, i Ramon Muntaner, director de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), que va parlar dels problemes derivats de la pirateria. Els Juliols també es van endinsar en el

món dels museus, de la mà de Louise Bélanger, directora del Servei de Museografia del Musée de Civilisation del Quebec, entre altres personalitats, en el curs “Interactivitat i museus”.

L’esport també va gaudir del seu propi espai, amb professors com Rafael Niubò, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, i Sandro Rosell, ex-vicepresident del Futbol Club Barcelona i ex-directiu de l’empresa multinacional Nike, que va respondre amb un “Paso pa labra” quan els periodistes li preguntaven a l’inici de la ponència per temes relacionats amb el president del Barça,

Joan Laporta, en un curs que se centrava en la manera de fer la informació esportiva.

El curs “El Raval camaleònic” pretenia ser un espai de trobada entre la Universitat i aquest barri, on s’ubicarà la nova seu de les Facultats de Geografia i Història i de Filosofia de la UB, i que és un indret de Barcelona que ha experimentat uns canvis destacables en qüestions com ara la immigració, l’habitatge, l’urbanisme o els moviments socials.

Un curs que va obtenir un gran nombre de matriculats va ser el que tractava sobre l’educació emocional. També hi va haver cursos relacionats

amb els hàbits alimentaris, emmarcats en l’Any de l’Alimentació, la Cuina i la Gastronomia, així com la conferència “Nuclis de creativitat en el món de la gastronomia avui”, a càrrec del reconegut cuiner català Ferran Adrià, que va inaugurar la novena edició dels Juliols de la UB. Altres cursos van dedicar-se a la violència en totes les seves formes, l’obesitat, les adopcions i acolliments d’infants, i els pactes i les coalicions a escala local, estatal i europea. n

Text i fotos: Marta Casellas

Aprenents de CSI Els alumnes matriculats en el curs dels Juliols “Enginyeria forense” van haver de trobar les causes i els mètodes de resolució de casos, com ara l’accident del pilot de fórmula 1 Ayrton Senna, l’accident del transbordador espacial Columbia o l’atemptat de l’Onze de Març a Madrid. Segons Fernando García Colina, professor associat d’Enginyeria química de la UB i coordinador del curs, “a l’enginyeria forense només li interessa la tècnica, no la política, i el que ha de fer l’investigador és descobrir les causes i explicar-les davant un jutge, que serà qui en traurà les conclusions”. Aquest curs va despertar gran interès i curiositat, a causa, sobretot, segons va dir el mateix coordinador, de l’ èxit de la sèrie americana CSI, que ha donat a conèixer com treballen els investigadors forenses.

El curs “Enginyeria forense” va atreure l’interès dels mitjans de comunicació

37

notícies

Els catedràtics Joan Solà i Mercè Vilanova, distingits amb la Creu de Sant Jordi La Generalitat de Catalunya ha atorgat la Creu de Sant Jordi al catedràtic de Llengua i literatura catalanes de la UB Joan Solà i a la catedràtica d’Història contemporània, també d’aquesta Universitat, Mercè Vilanova.

Joan Solà (Bell-lloc d’Urgell, Pla d’Urgell, 1940) ha publicat nombrosos articles i estudis, preferentment sobre temes de sintaxi i d’història de la llengua catalana. Des del 1999 és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El 2002 es va publicar la seva destacada Gramàtica del català contemporani, obra de la qual és director.

Nous instituts de recerca sobre: Nutrició i Seguretat Alimentària, l’Aigua, i Economia Aplicada Regional i Pública

Mercè Vilanova (Barcelona, 1936) ha dut a terme estades a les universitats americanes de Boston, Massachusetts i Harvard. Entre els temes de la seva recerca figuren les fonts orals de la història, la Catalunya dels anys trenta, el món industrial al nostre país o l’evolució de l’analfabetisme a l’Estat espanyol.

A més, també s’ha concedit la Creu de Sant Jordi a Gaspar Espuña, director del Grup CETT, que inclou l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT adscrita a la UB. En total s’ha concedit enguany el guardó a trentadues persones i a quinze entitats. n

La UB ha constituït tres nous instituts de recerca: l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA), l’Institut d’Economia Aplicada Regional i Pública, i l’Institut de Recerca de l’Aigua.

Els instituts de recerca estan dedicats a fomentar i dur a terme activitats de recerca de caire interdisciplinari i/o d’especialització en diferents camps de la ciència, la tècnica i les arts, alhora que poden proporcionar assessorament científic i tècnic en l’àmbit de la seva competència.

Els tres nous instituts de recerca de la UB impulsaran l’avenç de la ciència i el coneixement, la millora de la qualitat de vida en la societat, i el progrés de la innovació i la competitivitat empresarial. n

Ramon Gomis, premi Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació Ramon Gomis, professor del Departament de Medicina, ha guanyat el XVI Premi Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), en reconeixement al seu treball de recerca bàsica i clínica en diabetis.

Concretament, les seves investigacions han versat sobre la identificació de dianes moleculars (substàncies localitzades en qualsevol part d’una cèl·lula capaces de reconèixer un fàrmac i produir una resposta cel·lular) amb possible aplica-

Presentada la Plataforma Tecnològica Espanyola de Nanomedicina

Foto: ©PCB, Raimon Solà

Universitats, centres de recerca i tecnològics, empreses farmacèutiques i biotecnològiques, OPIs i hospitals, entre altres entitats, participen en la NanoMed Spain, la Plataforma Tecnològica Espanyola de Nanomedicina. Aquesta iniciativa, coordinada per la UB a través del PCB, té com a objectiu impulsar la recerca en nanomedicina, que comprèn les pràctiques mèdiques que requereixen tecnologies basades en dispositius a escala nanomètrica, és a dir, amb mides d’una milionèsima part de mil·límetre. n

38

ció terapèutica en la diabetis mellitus de tipus 2 associada a l’obesitat i les seves complicacions. Actualment és director de Recerca de l’Hospital Clínic de Barcelona i director de Projectes de l’IDIBAPS. n

Tomàs Font, president de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat Tomàs Font i Llovet, catedràtic de Dret administratiu de la UB, ha estat nomenat nou president de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, l’alt òrgan consultiu que exerceix a Catalunya les funcions pròpies del Consell d’Estat. Segons el Decret 119/2005, també passen a ser membres d’aquest òrgan Ferran Badosa i Coll, catedràtic de Dret civil de la UB; Anna Maria Casanovas Mussons, catedràtica de Dret civil de la UB; Maria Jesús Montoro i Chiner, catedràtica de Dret administratiu de la UB, i Susana Sartorio Albalat, catedràtica de Dret financer i tributari de la UB. n

notícies

Els misteris dels coralls profunds a l’Atlàntic

Fràgils i de creixement molt lent, els coralls d’aigua freda són més abundants del que es pensava, constitueixen un refugi d’una gran diversitat d’éssers vius i el seu paper en el medi ambient marí és vital.

Ara que són amenaçats per l’activitat humana, mostren també les cicatrius de l’impacte de les arts de pesca, el cablatge submarí i les extraccions mineres i petrolíferes.

El geòleg Ben De Mol explica que han treballat en “una enorme formació coral·lina fòssil de fins a 200 m d’altura. Per evitar l’impacte mediambiental, en el projecte no treballem sobre coralls vius. El que hem fet són perforacions al Challenger Mound, un monticle de 150 m d’altura, recobert de restes coral·lines”.

Gràcies a les campanyes ante-

riors, així com als perfils sísmics d’alta resolució, a la batimetria multifeix i als robots submarins, es coneixia prou bé l’estratigrafia, l’estructura i la morfologia de l’àmplia zona del Challenger Mound. “El que no s’havia fet mai fins ara és perforar una muntanya de corall, molt més gran que altres estructures coral·lines profundes d’aigües tropicals, del cim fins a la base de tota l’estructura”, comenta Miquel Canals, catedràtic del Departament d’Estatigrafia, Paleontologia i Geociències Marines i director del GRC Geociències Marines a la UB. L’estudi s’ha dut a terme dins una campanya oceanogràfica a bord del JOIDES Resolution, i forma part de l’Integrated Ocean Drilling Program, que impulsen els Estats Units, el Japó i la Unió

Foto: IFREMER

Els coralls d’aigua freda, que formen esculls gegants a gran profunditat en mars i oceans de tot el món, són encara un misteri per als científics. Ara, el geòleg Ben De Mol, del GRC Geociències Marines de la UB, ha participat en la primera perforació d’un escull coral·lí fòssil a 1.000 m de profunditat a l’oceà Atlàntic, a la costa oest d’Irlanda.

El geòleg Ben De Mol durant la campanya

Europea amb l’objectiu d’investigar el fons oceànic, els sediments marins i el canvi climàtic.

D’altra banda, entre les tasques del GCR Geociències Marines, també podem destacar un article sobre estabilitat dels fons marins i marges continentals,

publicat el desembre del 2004 a la revista Marine Geology, que figura en el rànquing dels vint-icinc treballs científics més citats entre l’abril i el març del 2005 per l’esmentada publicació de l’àmbit de la geologia marina, la geoquímica i la geofísica. n

Premi per al Mapa del relleu submarí de Catalunya El Comitè Oficial de l’Associació Cartogràfica Internacional (ICA/ACI) ha premiat l’Institut Cartogràfic de Catalunya pel Mapa del relleu submarí de Catalunya, que va ser editat el 2004 i que es va anunciar en primícia en el número d’aquesta revista del setembre d’aquell any. El Mapa es va realitzar amb la col·laboració del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines, de la UB, que dirigeix el catedràtic Miquel Canals, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB. El primer mapa del relleu submarí de Catalunya, a escala 1:250.000, cobreix més de 46.000 km2. El mapa és a l’abast del públic a través de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de les llibreries de la Generalitat de Catalunya.

39

notícies

L’UB Barça aposta per la continuïtat Després de conquerir el segon títol de Lliga de la seva història, l’UB Barça està a punt d’inaugurar la temporada oficial 2005-2006 amb quatre fronts oberts: la Lliga Femenina, la Copa de la Reina, la Supercopa i la Lliga Catalana. La plantilla només ha necessitat petits retocs per encarar aquests reptes amb garanties.

La base és bona, tal com va quedar demostrat la passada temporada amb la conquesta de la seva segona Lliga Femenina davant l’etern rival, el Ros Casares.

Però això no vol dir que l’UB Barça no s’hagi reforçat; el primer repte era recuperar els centímetres perduts per la retirada de la competició oficial de Betty Cebrián, la pivot amb més internacionalitats de la història del bàsquet femení espanyol. Per aquest motiu s’ha repescat la bosniana Razija Mujanovic (abans Brcaninovic), una de les jugadores més determinants d’Europa, en part gràcies als seus 2,02 metres d’alçada, i que acaba de guanyar la Lliga croata amb el ZKK Zagreb. Les altres incorporacions són la també pivot, sèrbia, Milena Vukicevic, i l’alera gironina Elsa Donaire, procedent del Burgos, que ha signat per una temporada amb opció a una altra. La tasca principal de l’equip directiu, doncs, s’ha centrat a garantir la columna vertebral de l’equip: la capitana Sandra Gallego ha renovat per dos anys més, i per una temporada ho han fet Ingrid Pons, Helen Luz i Erika de Souza. Marta Fernández, Cristina García i Laura Antoja completen una prometedora plantilla, de la qual s’ab-

Imatge d’un dels primers entrenaments de la temporada

Les cares noves de l’UB Barça

senten Delisha Milton-Jones, Paula Seguí i Anna Cruz (cedida al Burgos).

Un cop més, però, l’Eurolliga no serà un dels objectius de la temporada. Malgrat tenir dret a participar-hi per haver guanyat la Lliga, no s’ha trobat un patrocinador per fer front a la complexa despesa econòmica que suposa jugar la màxima competició continental. “Disputar l’Eurolliga seria extraordinàriament car i també una temeritat”, explica el president de l’UB Barça, Joan Guàrdia, que afegeix que “anar a Europa demanava incrementar el pressupost d’un 30 o 35%, i hauria representat embolicar-se en una aventura de forma innecessària”.

Feina a l’ombra Sens dubte, una de les claus dels recents èxits del combinat uni-

L’espectacle del bàsquet femení, de franc L’UB Barça disputa els seus partits de lliga els dissabtes a la tarda, concretament a les 17.30 h, al Palau Blaugrana 2, i l’entrada és gratuïta. El debut a la temporada 2005-2006 tindrà lloc a Burgos contra l’Arranz Jopisa el 8 d’octubre, i el primer partit a casa serà el dia 12 davant del Mann Filter Zaragoza.

40

versitari l’hem de buscar en el treball de planter. L’UB Barça, en col·laboració amb el FC Martinenc, desenvolupen des de fa cinc anys la tasca de formació de jugadors i jugadores de bàsquet dins l’Escola UB-Martinenc, que té la seva seu al pavelló del Guinardó-Torrent d’en Melis, al carrer Telègraf núm. 39-43 de Barcelona. Els seus objectius es fonamenten a desenvolupar les habilitats motrius i coordinatives dels nois i noies de cinc a dotze anys, entenent l’esport d’una manera lúdica i divertida i sense oblidar la seva educació integral com a esportistes i com a persones. Al darrere hi ha un important grup de persones que de forma altruista esmercen unes grans dosis d’esforç i de temps en la formació dels infants. Totes les jugadores del primer equip són estudiants de la UB o hi realitzen alguna activitat acadèmica, i que, fins i tot, l’entrenadora Sílvia Font va ser professora de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme (CETT), centre adscrit a la Universitat de Barcelona. n Xavier Codony

Razija Mujanovic Pivot 38 anys 2,02 metres Procedència: ZKK Zagreb

Milena Vukicevic Pivot 25 anys 1,88 metres Procedència: ZKK Zagreb

Elsa Donaire Alera-pivot 26 anys 1,83 metres Procedència: Arranz Jopisa Burgos

notícies

Foto: Àlex Lorente - CIB

Sabíeu que...?

MÉS DE CINC-CENTS QUILOGRAMS DE BRUTÍCIA DELS FONS MARINS: és el balanç de les neteges de platja que han dut a terme fins ara els submarinistes del Club d’Immersió Biologia (CIB) de la UB durant el 2005, dins la campanya “Fons marins”, finançada per la Fundació Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient.

UNA VELOCITAT D’UNS 61.000 km/h ÉS LA QUE PORTAVA EL METEORIT QUE VA CAURE A LA PENÍNSULA IBÈRICA el gener del 2004 quan va entrar a l’atmósfera, després d’haver estat vagant per l’espai durant uns quaranta-vuit milions d’anys. Aquestes dades són algunes de les que ha apor-

UN 55% DE DIRECTORS D’AUTOESCOLES CATALANES CREUEN QUE EL FUTUR CARNET DE CONDUIR PER PUNTS SERÀ LA MILLOR MESURA PER REDUIR ELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT, mentre que el 41% de conductors joves consideren més efectiva la suspensió de la llicència de conduir.

Aquestes són algunes dades de l’estudi “La formació del con-

ductor jove responsable”, dut a terme pel Grup d’Investigació sobre Envelliment de la UB al PCB. Experts en seguretat viària, enquestats també en aquest estudi, afirmen que els accidents es reduiran un 15% amb el nou carnet per punts, encara que aquesta nova modalitat de permís de conduir serà molt eficaç a l’inici de la seva implantació, però minvarà amb el temps.

EL MEDICAMENT TUNGSTAT SÒDIC S’HA MOSTRAT EFECTIU PER OBTENIR UNA PÈRDUA DE PES EN RATES OBESES. Així ho mostren nous estudis, que igualment indiquen que les rates tractades prevenien l’augment de pes augmentant la despesa energètica, l’oxidació de lípids en el teixit adipós, sense toxicitat ni efectes adversos com la diarrea. Les recerques, que detallen el possible mecanisme d’acció del fàrmac i identifiquen les proteïnes afectades pel medicament, són realitzades per investigadors de l’IDIBAPS-Clínic, compten amb la col·laboració del director de l’Institut de Recerca Biomèdica del PCB, Joan Guinovart, i han estat en part finançades per la Fundació Marató de TV3.

GAIREBÉ LA MEITAT DELS DOCTORATS DE LA UB, EN CONCRET QUARANTA-VUIT, SÓN ELS QUE HAN OBTINGUT LA MENCIÓ DE QUALITAT QUE ATORGA EL MINISTERI D’EDUCACIÓ I CIÈNCIA. La majoria són doctorats als qual s’havia concedit la menció en una convocatòria anterior i que han aconseguit renovar aquesta distinció, i a més s’han atorgat onze mencions de qualitat noves. tat un estudi que ha liderat un grup d’investigadors entre els quals hi ha el professor de la UB Jordi Llorca. És la primera vegada que al nostre país s’ha pogut calcular la trajectòria atmosfèrica, l’òrbita i el lloc de procedència en el sistema solar d’un meteorit, a més de les seves propietats físiques i químiques.

NOVES PISTES SOBRE ELS EFECTES BENEFICIOSOS DEL VI SÓN DESCRITS EN UN ESTUDI publicat a Analytical Chemistry.

Concretament, la recerca descriu com el resveratrol, un potent antioxidant natural que es troba en el raïm i el vi, s’uneix amb les lipoproteïnes de baixa densitat humanes (LDL) després d’un consum moderat de vi. És el primer treball que identifica les LDL com a estructures diana per al resveratrol, i l’equip científic que anuncia la descoberta està format per Cristina Andrés-Lacueva, Mireia Urpí Sardà i Rosa M. Lamuela Raventós, del Grup de Recerca d’Antioxidants Naturals i Polifenols del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la UB, i per Olga Jàuregui, dels Serveis Científico-tècnics de la UB, amb la col·laboració d’experts de l’IMIM a Barcelona i de la Universitat de Viena (Àustria).

41

l’agenda

Agenda Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre el gener i el març, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d'agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda, o per fax al 93 403 53 57.

NOVEMBRE

Acte d’inici de curs

Dilluns 7 i dimarts 8 • Simposi “Barcelona y los libros”, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric. Cal inscriures’hi prèviament

7 d’octubre a les 12.00 h Lliçó inaugural a càrrec del catedràtic Joan Solà, amb el títol “Joan Coromines com a exemple”. Al Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585)

OCTUBRE Dilluns 10 a les 19 h • Acte de celebració dels Vinti-cinc Anys de l’Àmbit Maria Corral, entitat que té com a objectiu la recerca interdisciplinària i la promoció i difusió de valors humans. A l’Aula Magna de l’Edifici Històric

Del dimecres 9 al diumenge 13

Dimarts 11 a les 16.30 h • Inauguració de curs Aules de la Gent Gran. Conferència de Sebastià Serrano: “La comunicació als inicis del tercer mil·lenni”. Al Paranimf de l’Edifici Històric

Del dimecres 9 al divendres 11 • Congrés “Investigació en conservació-restauració”. Al Paranimf de l’Edifici Històric.

Cal inscriure-s’hi prèviament.

Més informació: www.ge-iic.org/

Dijous 13 • Presentació de l’Associació d’Antics Alumnes de Psicologia. Al Paranimf de l’Edifici Històric Dilluns 17 a les 18 h • Acte final d’estudis del CESNID. Al Paranimf de l’Edifici Històric Del dimecres 19 al divendres 21 • IV Congreso de la Sociedad de Literatura Española del siglo XIX. A l’Aula Magna de l’Edifici Històric Dijous 20 a les 20 h • Concert d’homenatge a Victòria dels Àngels. Al

42

Paranimf de l’Edifici Històric

• Exposició “Bolets, fongs i líquens”. Vestíbul de l’Edifici Històric

Del divendres 11 al diumenge 13

Dissabte 22 Jornada de la Societat Espanyola d’Epidemiologia i Salut Pública Oral i presentació del llibre Odontología preventiva y comunitaria (d’Emili Cuenca i Pilar Baca). A l’Aula Magna de l’Edifici Històric.

L’assistència és lliure, però es recomana inscriure-s’hi. Més informació: www.infomed.es/sespo/otor eunion/index.html

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

• III Congrés Estatal de Psicomotricitat. Organitza el Departament MIDE de la UB i la Federació d’Associacions de Psicomotricistes de l’Estat Espanyol. Cal inscriure-s’hi prèviament. Al Paranimf de l’Edifici Històric. Més informació: www.terra.es/personal6/fape e1/congreso.html Dijous 10 a les 20 h • Concert del quartet de corda Drago. Al Paranimf de l’Edifici Històric

l’agenda

La foto de l’estiu Dilluns 14 • Tretzena edició del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (Club 13): “L’argumentació” a l’Aula Magna de l’Edifici Històric. Cal inscripció prèvia a la adreça nnogue@ub.edu Dimarts 15 • Graduació de l’ESCAC al Paranimf de l’Edifici Històric

Del dimecres 30 de novembre al dissabte 17 de desembre • Exposició “Ingeborg Bachmann”. Al vestíbul de l’Edifici Històric

DESEMBRE Dijous 1 a les 20.00 h • Concert extraoridnari del 555è Aniversari de la UB. “Nit en tango”. Meli Tango Quintet

Dijous 17

Dimarts 13 a les 19.00 h

• Xerrades i tallers de la Facultat de Matemàtiques a l’Aula Magna de l’Edifici Històric

• Lliurament de diplomes de la Facultat de Matemàtiques. Al Paranimf de l’Edifici Històric

Dijous 24

Dijous 15 i divendres 16 a les 20.00 h

• Concert de violí i piano a les 20.00 h. Al Paranimf de l’Edifici Històric.

Dijous 25 • Seminari Internacional en Trastorns de l’Alimentació. A l’Aula Magna de l’Edifici Històric Per a inscripcions i més informació: 93 362 44 91 (Laia Martín), adreça electrònica: laia.martin@mizar-travel.com

Aquesta és la imatge guanyadora del concurs “La foto de l’estiu”, que es va convocar en el darrer número d’aquesta revista. L’autor és l’estudiant de Química Benet Medina, i ell mateix ens explica com i on va fer la fotografia:

• Concert de Nadal i extraordinari del 555è Aniversari de la Universitat de Barcelona. Orquestra de la Universitat de Barcelona. Cor de la UB. Al Paranimf de l’Edifici Històric. En aquests dos concerts acturà un cor format per gent de la comunitat universitària. Es convida a tots els membres que formen part de la UB, que tinguin experiència coral o orquestral, a participar-hi. Els interessats podeu posar-vos en contacte amb els organitzadors a través de l’adreça d’Internet www.ub.edu/comint/persub/n otis/2005/not050810.htm, o de la adreça electrònica aculturals@ub.edu, o del telèfon mòbil 646 588 503

“Aquest estiu he anat a passar uns dies per Galícia. La foto està feta a la immensa platja de Porto de Santa Cruz, una petita localitat molt propera a la Corunya.

La vaig fer a l’hora de la posta de sol i amb marea baixa, amb una gran superfície de sorra encara mullada”.

Benet Medina ha guanyat un cap de setmana a l’hotel El Montanyà (Seva), al Preparc Natural del Montseny.

A més de la fotografia guanyadora, hi ha també aquestes dues obres finalistes: Autora: Mercè Carbonell, estudiant de Biblioteconomia i Documentació.

Fotografia feta al Grand Canyon del Colorado

Autor: Àlex Caballero, estudiant de Belles Arts

43

som UB

Nova campanya de difusió

Acord per a la producció i gestió publicitària de la revista La Universitat

La Universitat de Barcelona va dur a terme, durant el passat mes de juny, una nova campanya de comunicació, amb l’objectiu de difondre els màsters de l’Espai europeu d’educació superior impartits per la institució.

La campanya consta de tretze postals publicitàries i un cartell, amb informació sobre aquests ensenyaments, que han estat distribuïts com a material de suport en els centres organitzadors.

Aquests màsters pilot de la UB, adaptats a l’espai europeu, aborden, entre d’altres, matèries com l’enginyeria biomèdica, la gestió de continguts digitals, la història i la cultura de l’alimentació o la biotecnologia molecular.

La difusió se suma a altres campanyes institucionals que, durant el 2005, han estat desenvolupades per tal de donar a conèixer projectes, serveis i activitats de la UB, com és el cas del FeinaUB Fòrum i de l’oferta de cursos i activitats d’estiu. n

La Universitat de Barcelona ha adjudicat a l’empresa El Tinter el contracte de serveis per a la producció de la revista LA UNIVERSITAT, així com de la seva promoció i gestió publicitària.

Aquesta empresa d’arts gràfiques, edicions i produccions gestionarà fins al març del 2006 la cerca d’empreses o institucions interessades a anunciarse a la revista, previ vistiplau de l’Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa de la UB. n

Aldees Infantils SOS de Catalunya, amb l’alfabetització mediàtica El passat mes de juliol, la Fundació Aldees Infantils SOS de Catalunya, a través d’un conveni de col·laboració amb la UB, va donar suport al curs d’estiu “El repte dels mitjans de comunicació: l’alfabetització mediàtica”. Un dels objectius del curs era trobar l’equilibri

entre formació, educació i entreteniment per aconseguir una millor televisió, que, segons Valentí Gómez, president de l’Observatori Europeu de la TV, és possible i necessari.

Al llarg de les sessions, van intervenir diferents professionals del món de l’educació, la

lingüística i la comunicació, com ara Joaquim Maria Puyal, el professor del Departament de Lingüística de la UB Sebastià Serrano, o els professors del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la UB. La Fundació Aldees Infantils SOS de Catalunya presta aten-

ció a la infància i l’adolescència en situació de risc a través de diferents llars, residències per a menors i pisos assistits.

També a menors normalitzats en horari extraescolar a través de diferents activitats organitzades al Centre Obert de Sant Adrià de Besòs.n

Presentació de l’Associació d’Antics Alumnes i Amics de Psicologia Per celebrar la creació de l’Associació d’Antics Alumnes i Amics de la Facultat de Psicologia de la UB, el proper dijous 13 d’octubre del 2005, a les 19 h, tindrà lloc l’acte inaugural al Paranimf (Edifici Històric de la plaça Universitat). En aquest acte participaran representants tant de la Facultat com d’altres àmbits professionals i institucionals de la psicologia a Catalunya.

Per assistir a l’acte és necessari confirmar l’assistència per correu

electrònic a l’adreça anticspsicologia@ub.edu o al telèfon 93 312 50 14 (horari d’atenció al públic: dilluns i dimecres de 12 a 14 h i dimarts i dijous de 16 a 18 h).

Web d’Antics UB, on hi ha la web de l’Associació d’Antics Psicologia: www.ub.edu/anticsub/.

Web plànol Edifici Històric de la plaça Universitat: www.ub.es/mapes/cpu.htm. n

45

som UB

FeinaUB actualitza els seus serveis potenciant la inserció i l’orientació laborals Indicadors de FeinaUB

El servei de FeinaUB de la Universitat de Barcelona promou nous instruments i serveis per tal de potenciar la inserció i orientació laboral, i facilitar les gestions als seus usuaris: centres (facultats o escoles universitàries), estudiants, titulats i empreses.

La novetat més destacable és la creació d’una aplicació informàtica que, sota configuració web (www.ub.edu/feinaub), posa a l’abast dels usuaris la gestió automatitzada de demandes i ofertes de treball i de pràctiques en empreses d’una manera més fàcil i operativa, unificant en un suport tots els serveis. Aquesta nova aplicació permet, tant a l’estudiant com a l’empresa, introduir de forma

automàtica les seves dades i facilita l’anàlisi de les polítiques d’inserció laboral per part de la UB. Una altra activitat que es potencia durant aquest curs són les Jornades d’Orientació Professional, que, promogudes pels mateixos centres, incorporen activitats dirigides als estudiants i titulats de la UB. Aquestes jornades analitzen la inserció laboral des del punt de vista de cada un dels ensenyaments amb informació i orientació de les seves sortides professionals i els instruments de cerca de feina. Compten amb la col·laboració dels responsables docents de la Facultat, de tècnics especialitzats, de professionals de diversos sectors eco-

1. Serveis d’intermediació de treball i pràctiques en empreses. Amb la finalitat de gestionar les ofertes i les demandes de treball i de pràctiques en empreses, donant resposta a empreses, estudiants i titulats UB. L’any 2004 s’han tramitat 4.924 ofertes de treball, 2.249 convenis de cooperació educativa, i 7.656 convenis de pràctiques curriculars.

2. Serveis d’Orientació Laboral i Professional. Aporten als estudiants i als titulats recursos i instruments per afrontar l’accés al mercat de treball amb una millor preparació.

Anualment s’ofereixen diversos serveis, com ara cursos i jornades d’orientació professional, espais tutoritzats sobre instruments de cerca de feina, nòmics i de representats de col·legis professionals. n Més informació a: FeinaUB - Serveis d’Inserció i Orientació Laboral

entrevistes personalitzades per al seguiment curricular professional, etc.

4.588 estudiants de la UB han participat en activitats de formació i assessorament organitzades per FeinaUB i les facultats, amb una dedicació en crèdits de 9.368.

3. Serveis FeinaUB - Empreses.

Permeten accedir a un espai de relació entre les diferents parts implicades en el mercat de treball (empreses, estudiants i titulats), amb la finalitat d’establirhi vincles i conèixer més de prop la realitat laboral i empresarial.

En aquest àmbit s’engloben les presentacions d’empreses i les fires de treball com el FeinaUBFòrum El FeinaUB-Fòrum ha comptat amb la participació de quaranta-sis empreses de diferents sectors econòmics, i amb l’assistència d’uns quatre mil estudiants. Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa Balmes, 21, principal 08007 Barcelona Tel.: 93 403 54 27 www.ub.edu/feinaub

La Universitat de Barcelona participa en la Setmana Aeronàutica i de l’Espai a Barcelona La ciutat de Barcelona va acollir, del 24 de setembre al 3 d’octubre, la primera Setmana Aeronàutica i de l’Espai. Aquesta iniciativa, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, tenia com a principal objectiu posicionar Barcelona com una ciutat de referència dins el sector aeroespacial europeu. Les activitats s’estructuraven al voltant de tres grans eixos: la Festa al Cel, la Nit de l’Aviació i la Mostra Aeronàutica i de l’Espai a Barcelona.

La Universitat de Barcelona va participar en la Mostra amb un estand, des d’on es van desenvolupar diverses iniciatives promogudes pel Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Facultat de Fí-

46

sica i amb el suport dels vicerectorats de Política Científica i d’Estudiants. S’hi van dur a terme activitats de recerca i demostracions de caire científic relacionades amb l’aeronàutica i l’espai, i s’hi va ubicar un servei d’atenció i informació general de la UB. La Mostra, que va tenir lloc a la plaça del Fòrum del 29 de setembre al 2 d’octubre, vol potenciar la formació com un element bàsic del sector aeronàutic, amb una àmplia oferta d’activitats de caràcter empresarial, educatiu i lúdic, com ara l’exposició d’avions històrics, workshops, xerrades, conferències, tallers experimentals, concursos, etc. n

som UB

Josep Maria Artells, director adjunt d’El Mundo Deportivo: “Els diaris esportius han d’estar al costat de les universitats” El Mundo Deportivo acaba de renovar el conveni de col·laboració amb la UB. ¿Això vol dir que el balanç de la tasca feta fins ara ha estat positiu?

El conveni ha estat molt positiu. A El Mundo Deportivo pensem que els diaris esportius han d’estar al costat de les universitats perquè és essencial la interrelació amb els estudiants i les universitats. A més, creiem que és important per al diari vincular-se a l’esport femení d’elit, com és el cas de l’universitari.

Després del títol de Lliga guanyat per l’UB Barça la darrera temporada, com veu el futur de l’equip?

Amb alegria i amb tristesa. Per una banda, per la consolidació de l’equip i per la seva gran actuació a la Lliga, amb l’assoliment del campionat a València; i, per altra, pel desencís de no poder competir a Europa. ¿Quina importància té per a El Mundo Deportivo les informacions sobre el bàsquet a Catalunya?

Actualment, la tirada d’El Mundo Deportivo es reparteix un 50% a fora de Catalunya i la resta a Catalunya, i la informació sobre el món del bàsquet a Catalunya hi aporta un valor afegit. Volem arribar, a més de l’UB, a altres clubs de base del territori. ¿Creu que la col·laboració entre El Mundo Deportivo i la UB té bones perspectives de fu-

tur, que es pot ampliar a més àmbits?

Les perspectives són bones i s’ha de treballar perquè l’UB

Barça pugui tornar a pujar aquest esglaó qualitatiu que és Europa sense restriccions.

Això serà un avanç. El Mundo

Deportivo està disposat a estudiar, també, la col·laboració amb altres àmbits de l’esport dins de la Universitat. n

La UB renova el seu conveni amb El Mundo Deportivo La publicació esportiva El Mundo Deportivo ha renovat el seu acord de col·laboració amb la UB. Mitjançant aquest acord, el diari passa a formar part, per cinquè any consecutiu, del grup de patrocinadors de l’equip de bàsquet femení de la UB, UB Barça, constituït per ZaragozanoGrupo Barclays, Grup Saba,

Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Fundació F.C. Barcelona.

La publicació contribuirà, des de les seves pàgines, a la difusió i promoció de l’esport universitari i de campanyes i projectes de la UB, mitjançant la cessió gratuïta de diversos espais publicita-

ris al llarg de l’any.

El suport d’El Mundo Deportivo, juntament amb el de la resta de patrocinadors de l’equip, possibilita la participació de l’UB Barça a la Lliga Femenina de Bàsquet, màxima categoria de competició del bàsquet estatal, en la qual l’equip de la UB ha assolit diverses victòries.

47

som UB

Pla d’avantatges Som UB El carnet Som UB permet accedir a un interessant Pla d'avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i Som UB societat.

Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més.

Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etcètera.

A continuació, una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB. Caixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix avantatges financers en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l’entitat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc).

Santander Central Hispano, protector Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments informàtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb assessorament personalitzat.

La Caixa ofereix múltiples productes financers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etcètera.

Amics del Liceu. En col·laboració amb el Gran Teatre del Li-

48

ceu, ofereix als menors de vint-i-sis anys una promoció especial per a la temporada 2005-2006. Grup de tres espectacles amb un 70% de descompte: Tosca en cinema (1-1-06); La ciutat morta (Die tote Stadt) (8-5-06) i Madama Butterfly: (10-7-06). Preus amb descompte dels tres espectacles: de 15,50 a 101 €. La promoció es pot sol·licitar per Internet a partir del 6 de juny del 2005.

Toshiba Espanya - Apalan Infor. La comunitat universitària de la UB es pot beneficiar de la tecnologia Toshiba amb una configuració ajustada a les seves necessitats, a uns preus avantatjosos i en condicions especials de finançament, gràcies a la col·laboració del Santander Central Hispano.

Portàtil Toshiba Satellite A80 Campus. 999 euros (IVA inclòs). Portàtil Toshiba Satellite M-40 X-Campus. 1.149 euros (IVA inclòs).

Grup Balañá. Preu del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres a les sales de cinema del Grup Balañá (Aribau, Bosque, Glòries, Gran Sarrià, Alcázar, Club Coliseum, Club Doré, Coliseum, Niza, Palau Balañá, París, Rex i Urgell). Adreçat a tot el col·lectiu Som UB.

Grimaldi Logística España, líder en el sector del transport marítim de passatgers, ofereix el servei de la línia BarcelonaRoma, amb el ferri Eurostar Roma, des de 29 € i amb sortides diàries. Amb la possibilitat de concertar també hotel, bus i visites guiades a diferents ciutats d’Itàlia. Interessants descomptes per a grups.

Restaurant La Masia del Tibidabo. Situat davant del parc d’atraccions del Tibidabo, amb vistes espectaculars de Barcelona i cuina especialitzada en receptes catalanes.

Descompte del 10% a tot el col·lectiu Som UB (promoció de dimarts a divendres).

Restaurant Diagonal. Especialitzat en arrossos, cargols i cuina catalana. Descompte

del 10% a tot el col·lectiu Som UB. Restaurant Tres Molinos. Especialitzat en esdeveniments privats i d’empresa. Descompte del 10% a tot el col·lectiu Som UB. Gran Hotel Don Jaime (4*), en un marc incomparable, amb vistes al mar. Restaurant, piscines interiors i exterior, àrea esportiva, centre de negocis i galeria d’art. Hotel Playafels (4*). Situat davant el mar. Restaurant i piscina exterior amb jardí. Hotel Ciutat de Castelldefels (3*), amb jardí, terrassa, piscina exterior, restaurant i aparcament privat. Oferta en tarifa de cap de setmana (de divendres a diumenge) en aquests tres hotels per a tot el col·lectiu Som UB: des de 30 € + IVA per persona i nit en habitació doble estàndard (inclou esmorzar bufet).

Acer Computer Ibérica posa a la vostra disposició dos equips informàtics a preus avantatjosos. Acer Aspire T140 - 949,00 euros (IVA inclòs); Acer Aspire T620 - 1.199 euros (IVA inclòs). Amb un finançament a partir de 43,31 euros/mes.

Punt UB, gestor de la marca de la Universitat de Barcelona, us ofereix tots els productes UB amb un 10% de descompte. Per a més informació: www.ub.edu/puntub.

som UB

Suma’t a Som UB Totes les persones, empreses i institucions que vulguin compartir els objectius comuns de millora del coneixement, conservació del patrimoni públic i enriquiment de la qualitat de vida de la societat, poden sumar-se al projecte Som UB de cinc maneres diferents:

• Mitjançant la quota corporativa:

les empreses patrocinadores de Som UB. – Oferir al personal de l’empresa la possibilitat de formar part del col·lectiu Som UB i gaudir dels avantatges associats. L’empresa passarà a formar part del col·lectiu d’empreses ciutadanes.

• Patrocini d’algun dels projectes amb causa. En funció de la quantia anual aportada, es determinen les categories de col·laboradors i les diferents contraprestacions associades.

• Serveis de màrqueting UB. Canals per dur a terme les se-

– Oferta per fer membre de Som UB a tot el personal de l’empresa, com a benefici extraordinari, per tal que aquest gaudeixi del pla d’avantatges associat i participi en el projecte de causa que decideixi. L’empresa passarà a formar part de

• Donacions: les empreses, persones i institucions interessades a col·laborar amb els projectes Som UB també es poden afegir a la iniciativa fent una donació en línia, mitjançant la pàgina web de Som UB (www.ub.edu/somub). Aques-

ves accions de màrqueting: promocions i publicitat als centres, mitjans de comunicació interns, presentacions a estudiants, borsa de treball, etcètera.

tes aportacions comporten la desgravació fiscal corresponent.

• El Pla d’avantatges permet a les empreses oferir avantatges als col·lectius identificats de la UB i el seu Grup: estudiants, docents i investigadors, personal d’administració i serveis, antics alumnes, societat, etcètera.

• El programa de sinergies possibilita fer intercanvis en espècies –de recursos– entre la UB i les organitzacions, sense un cost extraordinari.

Demaneu el vostre carnet Som UB Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 € (27 € si sou antic alumne*). Inclou la subscripció a la revista La Universitat. * Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.

DADES PERSONALS Cognoms:..............................................................................................................................................................................................................................................Nom: .........................................................................................................

DNI: ..............................................................................................................Data de naixement (dd/mm/aaaa): ...................................................Sexe (h/d):...........................................................................................

Adreça: ...........................................................................................................................................Població: .................................................................................Codi postal: .......................................................................................

Província:................................................................................................Telèfon: .............................................................................Adreça electrònica: .................................................................................................................

DADES LABORALS Nom de l’empresa: ..................................................................................................................................................................................................................Càrrec: .........................................................................................................

Adreça: ..............................................................................................................................................Població: .......................................................................................................................................Codi postal: ..............................

Província: ...............................................................Telèfon: .................................................................Fax: ............................................................................Adreça electrònica: ...................................................................

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: n Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB n

Titulat en:..........................................Any: ........................

DADES BANCÀRIES Entitat:.........................................................Oficina:..........................................................................................................................................................................................................

Dígit control:.............................................Núm. compte corrent:.............................................................................................................................................................................

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa UNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 933 170 763 A/e: marquetingub@ub.edu - www.ub.edu/somub

Signatura de la persona sol·licitant

........................................., .............. d ............................... del

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet: n n n n n n Revista n Web n Un amic n Premsa n Mitjançant un soci d’Antics UB

20.............

n n Altres ....................................................................................................

Indiqueu si esteu interessat/ada a rebre el butlletí electrònic Som UB n Sí n n No Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB: n

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Contactarem amb vosaltres en breu. n n Patrocini i donacions

n n Serveis de màrqueting

n Quota corporativa n

n Pla d’avantatges n

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

49

botiga UB

Llibres

LA FINANCIACIÓN DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS: Políticas tributarias y solidaridad interterritorial

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ESPANYOLA (19751982) Documents, material gràfic i protagonistes

Direcció: N. Bosch i J. M. Durán Transformacions, 1.1 17 x 24 / 285 pàg.

ISBN: 84-475-2945-2

R. Aracil, L. Harana, A. Mayayo, J. M. Rúa, C. Santacana i A. Segura Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) DVD Vídeo ISBN: 84-475-2879-0

HCR-20: GUÍA PARA LA VALORACIÓN DEL RIESGO DE COMPORTAMIENTOS VIOLENTOS CH. D. Webster, K. S. Douglas, D. Eaves i S. Hart Adaptació: E. Hilterman i A. Andrés Pueyo (Grup d’Estudis Avançats en Violència – GEAV/UB) 14 x 21,5 cm / 122 pàg.

ISBN: 84-475-2892-8

SALVADOR DALÍ I LES ARTS Historiografia i crítica al segle XXI Coordinació: L. Cirlot i M. Vidal 19,5 x 26 cm / 182 pàg.

ISBN: 84-475-2938-X

EL GRABADO NO TÓXICO: Las técnicas acrílicas, el grabado electrolítico y el film de fotopolímero Direcció i guió: E. Figueras DVD ISBN: 84-475-2928-2

Podeu adquirir aquestes obres a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Productes UB

Samarreta escut

Cartera de pell

Bolígraf i portamines

Clauer de plata Tasa Som UB

Al Punt UB i a les botigues de les facultats trobareu tots els productes UB, com ara material de papereria o objectes de regal. Per a més informació, consulteu la pàgina web www.ub.edu/puntub o bé truqueu al telèfon 93 403 53 78.

50