launiversitat35 by Eloi de Tera

UNIVERSITAT DE BARCELONA

abril 2006 Any X 2,4 €

La BioRegió: ciència i qualitat de vida per a Catalunya p. 12

Guia particular de lectura d’aquest Sant Jordi p. 20

“Amb l’alto el foc permanent d’ETA s’obre una porta a l’esperança”

Fins a 41 màsters oficials UB segons el nou model europeu per al 2006-07 p. 27

Sumari

núm.

Carta del rector Projectes centenaris, projectes de futur

María Teresa Fernández de la Vega “Si féssim un debat més assossegat, als ciutadans no els preocuparia que augmenti l’autogovern d’una comunitat autònoma”......................

La BioRegió de Catalunya: el gran pol de la recerca biomèdica i sanitària La BioRegió de Catalunya és un nou model de desenvolupament regional que millorarà la qualitat de vida dels ciutadans i consolidarà la biotecnologia com a motor de l’economia de Catalunya ............................

De debò us agrada llegir? Una guia particular de lectura per a aquest Sant Jordi ............................................

La UB oferirà quaranta-un màsters oficials el curs 2006-2007 dins del procés d’adaptació a l’Espai Europeu...................................................................................... Agenda ........................................................................................ Som UB ........................................................................................

El proppassat febrer, vam iniciar els actes commemoratius del centenari (1906-2006) de la Facultat de Medicina de la UB i l’Hospital Clínic de Barcelona, institucions capdavanteres al país en docència, recerca i assistència sanitària. És aquest un bon moment per mirar enrere i comprovar el camí llarg i complex que han recorregut l’assistència hospitalària, la docència i la recerca catalanes en el darrer segle, i un bon motiu, també, per mirar endavant i constatar que s’obren noves oportunitats. El 1906, enmig d’una gran repercussió social i política, la Facultat de Medicina de la UB es va traslladar del vell recinte de l’Hospital de la Santa Creu al carrer del Carme, a la seu del carrer de Casanova, juntament amb l’avui Hospital Clínic de Barcelona. Amb el pas dels anys, a la unitat funcional Facultat/Clínic, s’hi ha afegit un segon campus al voltant de l’Hospital de Bellvitge, i l’àrea biomèdica de la UB es complementa amb les activitats del Recinte de la Maternitat i l’aliança amb Sant Joan de Déu al campus Diagonal, el “Portal del coneixement”. Han canviat moltes coses des del primer embrió de la Facultat fins als campus actuals; i queda encara molt camí per recórrer. Una de les prioritats per als pròxims anys és, precisament, impulsar un nou concepte de campus universitari que incorpori una nova imatge de qualitat de vida, que atorgui una atenció especial a les persones que hi viuen i hi conviuen, com també a la docència i a la recerca, a la gestió i a les accions socials, i a la seva difusió. L’anomenat “Pla d’organització territorial de la UB. Horitzó 2020” serà la base de les negociacions amb el DURSI en el marc del nou Pla d’inversions de les universitats catalanes, que es va presentar als mitjans de comunicació el passat 3 de març a la futura seu de les Facultats de Geografia i Història i Filosofia de la UB. S’obre, per tant, un nou projecte, un nou model que reclamarà la implicació i el màxim consens de tota la comunitat universitària. Màrius Rubiralta, rector

la universitat Revista de la Universitat de Barcelona Imprès en paper ecològic

27 45 46

Consell editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística; Ernest Trias, cap de comunicació. Editada pel Gabinet de Premsa: Ester Colominas direcció, Núria Quintana sotsdirecció, Jordi Homs, Rosa Martínez i Xavier Codony. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A/e: premsa@premsa.ub.es. Amb la col·laboració dels Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps. Col·laboració del fotògraf: J.M. Rué. Producció gràfica i publicitat: El Tinter. SAL. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Primer Segona Edicions. Maquetació i impressió: El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 14001 i EMAS). Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de: Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

entrevista

María Teresa Fernández de la Vega “Si féssim un debat més assossegat, als ciutadans no els preocuparia que augmenti l’autogovern d’una comunitat autònoma” TEXT:

Ester Colominas Núria Quintana FOTOGRAFIES:

Josep Maria Rué

Un pas rellevant De María Teresa Fernández de la Vega (València, 1949) en destaca especialment que és la primera dona que ocupa el càrrec de vicepresidenta del Govern espanyol, com també la primera que ha presidit un Consell de Ministres. Ella mateixa qualifica de molt rellevant aquest fet. De marcat tarannà progressista i arrelats principis feministes, recalca que “cada vegada que una dona fa un pas endavant, totes avancem”. Amb més de vint anys d’activisme polític, ja havia ocupat càrrecs en anteriors governs del PSOE, com ara el de secretària d’Estat de Justícia amb el ministre Juan Alberto Belloch i, del 1990 al 1995, el de vocal general del Consell General del Poder Judicial per elecció del Senat. Llicenciada en dret i magistrada des del 1989, no és tan conegut, però, el seu vessant acadèmic. Amb una tesi doctoral començada però que no ha tingut temps d’acabar, la seva formació se centra en el dret del treball, concretament en els aspectes processals, un àmbit en què no sovintegen els experts. Justament sobre aquesta matèria va impartir classes a la UB al principi dels setanta, alhora que exercia com a secretària judicial del Jutjat Social número 1 de Barcelona. “M’ho vaig passar formidablement bé!”, assegura quan recorda la seva etapa de professora universitària. “És una professió molt dura, però també molt gratificant. No hi ha res com poder transmetre la teva experiència, i d’aquesta transmissió n’aprens.” Els seus companys d’aleshores a la UB la recorden com una persona “treballadora”, “segura de les seves conviccions” i “combativa”.

entrevista

Entre les seves funcions figura la de transmetre a la ciutadania els detalls de l’acció del Govern. Creu que es perceben correctament les accions que s’han engegat? Quines en destacaria? La meva funció de portaveu del Govern és una de les més boniques, perquè tracta d’explicar què estem fent, que no és altra cosa que el que ens havíem compromès a fer. Aquest Govern compleix la seva paraula, per això el primer dia vam retirar les tropes de l’Iraq, per això hem aprovat una Llei contra la violència de gènere, per això hem posat en funcionament tot un conjunt de polítiques socials per millorar la vida dels ciutadans, com són l’augment del salari mínim interprofessional, l’increment de les pensions mínimes, i el salari d’inserció social per a les dones maltractades; per això ara hem anunciat la Llei d’igualtat d’oportunitats i la Llei d’autonomia personal i dependència. Estem intentant ampliar la cobertura dels drets dels ciutadans fent-los extensius a col·lectius que fins ara no els tenien o eren molt limitats, com les dones o els homosexuals. Alhora estem impulsant reformes que consolidin i millorin el nostre sistema polític, que és a la Constitució del 78 i que ens ha permès viure els millors trenta anys de la nostra història des del punt de vista de la pau i el benestar dels ciutadans. L’objectiu és consolidar el model que hem construït els espanyols, tots els espanyols. Després de trenta anys, és lògic que necessiti adaptar-se a les coses que han passat, que han estat moltes. Aquest país ja no és el mateix. Avui, a Europa es prenen moltes més decisions, perquè hi ha hagut un fort procés de

descentralització. Cal portar aquestes qüestions als Estatuts, a les normes, sense que per això calgui canviar res del model que ens hem donat, i procurant que aquest model funcioni millor, com a mínim durant els pròxims trenta anys. El caràcter progressista d’aquest executiu ha aixecat un autèntic corrent d’enfrontament amb alguns sectors polítics i socials. Creu que, al contrari del que diu el tòpic, la legislació, en aquest cas, va per davant de la societat espanyola? Més d’onze milions d’espanyols van votar pel canvi i van decidir, a més, que aquest canvi el féssim nosaltres. És evident que cada vegada que des d’un govern s’impulsen canvis hi ha resistències; són les resistències dels sectors més conservadors, els que s’hi oposen fent molt de soroll. Si féssim un debat més assossegat del que podem fer en moltes ocasions, probablement els ciutadans estarien d’acord que el fet que hi hagi més autogovern en una comunitat autònoma no només no els ha de preocupar, sinó que fins i tot els ha de satisfer. Està demostrat que determinats serveis, si es donen des de l’Administració més propera, són més eficaços. La majoria de la gent està d’acord que augmentem l’autogovern, en la mesura que ho permeti el nostre model constitucional. Qui hi pot estar en contra? Volem impulsar, també, l’Europa política perquè creiem que és la regió amb més benestar del món. I ara tenim el privilegi d’estar en aquest projecte polític, d’impulsar-lo. La major part dels espanyols són profundament europeistes. Vam ser el

“A Barcelona vaig passar els millors vuit anys de la meva vida”, diu sense dubtar Maria Teresa Fernández de la Vega. L’arribada a aquesta ciutat, als vint-i-tres anys, coincideix amb la seva emancipació econòmica i amb un temps d’intensos canvis polítics i socials. “A Barcelona vaig viure el final de la dictadura, hi vaig viure la mort de Franco, i la transició. La veritat és que la transició a Catalunya va ser apassionant. Érem conscients que estàvem construint alguna cosa nova i ho fèiem amb molt d’entusiasme, amb moltíssima il·lusió, amb moltíssima passió. En l’àmbit de la judicatura hi havia un grup de gent molt compromesa. Hi teníem una cèl·lula clandestina integrada per jutges, fiscals i secretaris judicials. Era al final de Justícia Democràtica. Jo, aleshores, militava en el PSUC, i allí hi eren José Maria Mena, Carlos Jiménez Villarejo, Enrique Molina, Cesáreo Rodríguez Aguilera, el jutge Pere Raulí, de qui tinc un record absolutament meravellós… Era un grup de gent excepcional, des del punt de vista polític i des del punt de vista humà. Gent meravellosa que va marcar la meva vida.”

primer país a donar suport a la Constitució, a impulsar-la, i hem d’adaptar- nos, i millorar, i actualitzar- nos. Això és el que li ha tocat fer a aquest Govern, i això és el que fa, evidentment amb l’oposició, com passa sempre, dels sectors més conservadors, més immobilistes, que no només no volen avançar, sinó que de vegades sembla que el que volen és retrocedir. Però això no és el que vol la majoria d’aquest país, n’estic convençuda. Evitar el “pensament únic” ha provocat que, a més de les veus contràries de l’oposició, també sorgeixin veus discrepants en el si del partit socialista i del mateix

entrevista

Es vol tapar tota una gestió de govern molt favorable als interessos dels ciutadans

Govern, fins al punt que algunes qüestions, com és el cas de l’Estatut català, han provocat importants nivells de tensió. Com s’arriba a l’equilibri entre el pensament únic i la constant manifestació de la discrepància? Estic en contra del pensament únic. Em sembla terrible. El Consens de Washington, que propiciava aquest tipus de societat monocord, ha fracassat. Al PSOE, partit al qual jo pertanyo, hi ha, afortunadament, llibertat d’expressió, diferents punts de vista, però unitat d’acció. És a dir, quan sobre un tema concret sorgeix el debat, hi ha diferents posicionaments, diferents línies de pensament; però, quan es pren una decisió, tots anem en la mateixa direcció, perquè som demòcra-

El seu compromís i consciència política li vénen “de tota la vida, de ben joveneta”. “I és ben lògic que fos així perquè pertanyo a la generació del Seixantavuit, una generació que des del primer moment va tenir una gran consciència política, acompanyada, a més, en el meu cas, d’una gran consciència feminista. Són dues actituds davant la vida molt condicionades per la vivència d’una determinada etapa del país, mancat de les més mínimes llibertats. Pel fet de ser dona, la manca de llibertats tenia una doble sanció, un doble pes. Calia lluitar primer per la llibertat, com tothom, i després, amb aquesta llibertat, aconseguir també la igualtat.” Amb aquestes conviccions, viu “amb il·lusió, amb molt d’honor” el fet de ser la primera dona vicepresidenta del Govern, però també “amb una enorme responsabilitat”. “No és un mèrit personal, sinó col·lectiu. Com vaig dir el primer cop que vaig presidir el Consell de Ministres, en substitució del president Zapatero, quan una dona fa un pas endavant, totes avancem. És una història col·lectiva, i no puc fallar. Tampoc no puc fallar a la gent jove, perquè ha de saber que la lluita no ha acabat. Malauradament, encara ens queda molt camí per recórrer.”

tes. La compatibilitat està garantida, els ciutadans saben que empenyem en la mateixa direcció. El que ens agradaria és que al final del debat, també des del punt de vista democràtic, s’empenyés en la direcció que han decidit els ciutadans. I els ciutadans van decidir el març de fa dos anys que hi hagués un canvi; aquest canvi el representem nosaltres, i estem treballant per acomplir aquest mandat. Comprenc que en una democràcia hi ha d’haver algú que representi l’alternança, però sabent que qui governa en aquests moments és una majoria progressista. En aquests moments el Govern espanyol s’ha trobat amb el “problema” de l’Estatut, els papers de Salamanca… No, no, no, no ens hem trobat amb el problema de l’Estatut… D’acord, però deixi que… ¡No, no, que això m’importa molt! Ni ens hem trobat amb el problema de l’Estatut, ni ens hem trobat amb els papers de Salamanca. No ens hem trobat amb cap d’aquestes coses. Totes dues coses formaven part del que nosaltres ens havíem compromès a fer. Sovint, en el debat del soroll es confonen les coses. Nosaltres estem d’acord amb les reformes territorials, només hem dit que havien de complir un seguit de requisits. Quins eren aquests requisits? Que es situessin en el marc de la Constitució, que no trenquessin el model, que el milloressin, que es fessin per ampli consens i que donessin resposta als interessos dels ciutadans. “Consens, Constitució, Ciutadania”, m’ho hauran sentit dir moltes vegades. Estem d’acord amb totes les reformes que vagin acomplint aquests requisits, perquè

creiem que són bones per als ciutadans. Amb el que ens hem trobat és amb una oposició que s’enfronta amb tot. No hi ha una sola qüestió en què digui: “Aquí estem d’acord, això no està malament.” Em sembla molt poc creïble. Dic jo que alguna cosa devem fer bé… Bé, doncs segons l’oposició no fem res bé, tot està malament, tot és una catàstrofe. Resulta poc creïble. I a més, quan aquest “res no està bé, tot és una catàstrofe” afecta qüestions especialment sensibles, que mouen sentiments profunds dels ciutadans, com són les qüestions territorials o com pot ser la lluita antiterrorista, ja no ens trobem amb una oposició que no sap fer bé la seva feina, sinó que, a més, és irresponsable. Com a oposició s’ha de saber jugar el paper que toca, per tal d’exercir l’alternança i plantejar alternatives diferents en algunes qüestions, i en d’altres, quan es tracta de qüestions d’Estat, donar suport al Govern. Per exemple, el pacte antiterrorista diu clarament que la política antiterrorista la fa el Govern, i l’oposició hi dóna suport. Ens hem trobat amb una oposició que per guanyar uns quants vots està disposada a tot, i jo crec que, en democràcia, no s’hi val tot. No s’hi val, doncs, això que diu en Rajoy: “Faig el que em dóna la gana.” Doncs vostè faci el que li doni la gana, però no és raonable. Ni crec que sigui el missatge més positiu, ni el més pedagògic, ni per als joves, ni per a ningú. El que li volíem preguntar quan anomenàvem aquestes qüestions era si, segons vostè, existeix “el problema català”… ¡El problema és l’oposició que tenim! ¡Aquí és on rau el problema!

entrevista

A Catalunya, Govern i oposició coincideixen que més allà de l’Estatut cal governar. Espera el Govern espanyol que en la segona part de la legislatura la qüestió territorial deixi de monopolitzar l’agenda política? Quins creu que haurien de ser els principals assumptes de la segona etapa? És veritat que la qüestió territorial, des del punt de vista mediàtic, és la que ha predominat; però, si volen, els faig un balanç de totes les decisions que hem adoptat en aquests vint mesos i que no hi fan referència. Hem aprovat al Parlament quarantatres lleis. ¡Quaranta-tres! I n’hi ha seixanta i escaig en tramitació que veuran la llum en qualsevol moment. Aquesta setmana [1317 de febrer] s’aprovarà la Llei de monts, que afecta una cosa tan important com és la qüestió mediambiental, la lluita contra els incendis, la creació d’una fisca-

lia especial en matèria de medi ambient. Per no parlar de la Llei de reproducció assistida, que també s’aprova aquest dijous [16 de febrer] al Parlament i que el que fa és desencallar el que havia encallat la dreta en els darrers vuit anys, i que és poder investigar i obrir un camí d’esperança a tants ciutadans d’aquest país que només poden tenir esperança per la via de la recerca. Hem seguit treballant. ¡Sense parar! I hem obert totes aquelles línies que els he dit en l’àmbit so-

cial, en l’àmbit econòmic, en l’àmbit polític, en l’àmbit dels drets… S’ha aprovat la Llei del divorci, la reforma del matrimoni civil. ¡Si és que no hem parat! Que ara se’n parla poc? Doncs sí, perquè permanentment es parla d’allò que, fonamentalment, la dreta i els sectors més conservadors han volgut utilitzar per tapar tota una gestió de govern molt favorable als interessos i a les qüestions que de veritat importen als ciutadans: habitatge, educació, la LOE que és aquí, set

Fer política és fer pedagogia Jordi Matas i Dalmases, Professor de Ciència Política i vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística de la UB Maria Teresa Fernández de la Vega actualment exerceix dos papers fonamentals a Espanya, l’un Govern endins, i l’altre, Govern enfora: d’una banda, ocupar el càrrec de vicepresidenta del Govern espanyol amb l’objectiu de coordinar la gestió política de l’executiu i, de l’altra, tenir la funció de portaveu. Aquests dos papers la converteixen en una persona absolutament clau per garantir una bona acció de govern. Govern endins, l’acció de govern demana que la vicepresidència, com a segona autoritat política i com a figura políticament preeminent en re-

lació amb la resta de ministres, sigui capaç de coordinar persones i polítiques. I això no és fàcil quan es tracta de persones com els ministres, amb profundes conviccions i criteris sòlids, i de polítiques d’ampli abast i que afecten interessos contraposats. La vicepresidència, malgrat que la Constitució espanyola diu que és potestativa, pot arribar a ser un bona peça per millorar el funcionament del poder executiu sempre que qui l’ocupi tingui la polivalència política necessària per poder exercir amb eficàcia el plus de responsabilitat col·legiada que li correspon.

Un bon govern també necessita una bona explicació, Govern enfora, de la seva activitat i de les seves polítiques. Per ser portaveu del Govern, no només cal dominar l’art de la política, sinó, més específicament, les tècniques comunicatives de la política: fer-se entendre, persuadir i convèncer. La complexitat de la majoria de les decisions governamentals s’ha de traduir en missatges entenedors, creïbles i ben acceptats pels receptors. La vicepresidenta Fernández de la Vega, a més, porta la veu del Govern amb la serenitat dels bons dirigents, amb el respecte a la diferència dels bons de-

mòcrates, amb l’elegància dels bons personatges públics i amb un profund sentiment de servei a la societat. Entén l’exercici del càrrec i les funcions que té encomanades com un compromís més, que suma a un cursus honorum farcit d’activisme polític, de dedicació a l’enfortiment dels valors democràtics i, en definitiva, de lluita personal per assolir reivindicacions col·lectives. Certament, amb la seva manera de fer política ens vol transmetre que, com va escriure durant la Segona República el socialista català Rafael Campalans, política vol dir pedagogia.

entrevista

mil milions més d’euros per finançar la reforma educativa, recerca, que sé que és una qüestió que interessa especialment a les universitats… ¡I tota aquesta feina l’hem feta en vint mesos! Crec que els ciutadans comencen a percebre-ho. O es que els treballadors beneficiats pel salari mínim no ho saben? O és que potser els pensionistes amb pensions mínimes, quan reben la nòmina a final de mes, no ho saben? Ho veuen, i ho seguiran veient perquè seguirem en aquesta línia. En els pròxims mesos s’executaran dues línies molt i molt importants, que són la Llei d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones, que establirà la igualtat en la negociació col·lectiva, i la Llei d’autonomia personal i de dependència, una llei revolucionària perquè establirà les bases de la fisonomia de la nostra societat en els pròxims vint anys. De la mateixa manera que vam ser els socialistes els qui vam universalitzar la sanitat, l’educació i les pensions, ara anem a aquest quart puntal, el de l’ajut, el suport, l’autonomia personal, el dels ciutadans que tenen càrregues, que suporten situacions de forta dependència, a una llei que afectarà molt, per cert, les dones, que segueixen sent puntals d’aquest país. D’aquesta llei se’n parlarà. Vostè ha manifestat davant de magistrats del Tribunal Constitucional la necessitat de reformar alguns aspectes concrets de la Constitució espanyola. És aquesta una reforma ur-

gent, ineludible? El Govern ja s’ha proposat treballar-hi. Després de trenta anys, creiem que hi ha el consens majoritari per reformar, per millorar, determinades qüestions. Hem proposat una reforma concreta i limitada a quatre aspectes: successió de la Corona, Europa, enumeració de les comunitats autònomes, i reforma del Senat. Crec que tothom està d’acord que cal reformar aquests quatre punts. La primera fase és a punt de concloure, i a continuació tenim tot un any per obrir el debat. Espero que la sensatesa del Partit Popular entri per la via de la Constitució. Segons dades d’estudis en diferents sectors, sembla necessari avançar en el procés d’equiparació amb Europa. En quins àmbits caldria centralitzar l’esforç per assolir la convergència? Hem presentat un pla de reformes nacionals molt important que respon a l’objectiu de donar cobertura a l’Agenda de Lisboa, la qual està propiciant una societat europea de més benestar, més productivitat, on el treball sigui estable i la seva qualitat sigui millor. I on hi hagi una inversió fonamental en innovació, en coneixement i en desenvolupament. Aquí som una mica a la cua i hem d’avançar, hem de fer un salt qualitatiu. I ho hem començat a fer establint com un dels objectius prioritaris el Programa Nacional de Reformas, que a més ha estat molt ben valorat per la Comissió Europea, sobretot la política del Govern

en relació amb l’R+D+i. Aquí tenim molt per fer i hem de fer actuacions com ara l’augment molt important en la inversió; era un compromís nostre incrementar la inversió dels Pressupostos generals de l’Estat en recerca, desenvolupament i innovació. Com es portarà a terme aquest augment de la inversió? Aquest any, el pressupost del 2006 porta un increment del 25%. Crec que això ja s’està notant. Però, a més, hem seguit treballant perquè hi hagi més recursos. A més del que hi ha en els Pressupostos generals de l’Estat, en els propers cinc anys hi haurà 11.000 milions d’euros procedents dels 2.000 milions del Fons Tecnològic que va aconseguir el president del Govern en la darrera cimera europea, 5.000 milions que aportarem dins el Plan Ingenio 2010, més els 4.000 milions del Programa marc de la UE que ens correspondran si treballem amb l’oportunitat que hi hagi un retorn del 8%, i crec que estem en condicions de poder fer-ho. Per tant, més inversió i millor gestió. Per poder-nos gastar bé els diners, hem d’eliminar traves burocràtiques, facilitar que la societat, no només les grans empreses que estan en millors condicions de fer una aposta per la innovació i el desenvolupament, sinó que les petites i mitjanes empreses facin un salt, perquè, si no, quedaran fora. Aquí hi ha la clau. Tenim també, per exemple, el pla per a les llars connec-

tades a Internet. Aquí hi ha un programa molt i molt ambiciós que suposarà que la societat espanyola, en cinc anys, ha de fer un tomb radical. Aquests 11.000 milions s’han de convertir en el doble o el triple, perquè també fomentarem la inversió privada; això ha de tenir una anada i una tornada. Sense oblidar en absolut i prioritzant sempre la recerca bàsica i la inversió en coneixement. El capital humà és el nostre capital, i per tant hem d’invertir-hi. I pel que fa a les universitats? En aquest aspecte, el paper de la universitat és bàsic. No es tracta només que es registrin més patents, que també s’ha de fer, sinó que hi hagi una recerca que vagi creant pòsit, que vagi creant escola, apostant pels nostres investigadors de manera constant i permanent amb una retribució tranquil·litzadora; que no hagin d’anar a un altre lloc i que, a més, els doni oportunitats. Hi ha projectes també referents a la gestió, com la possibilitat de convertir el CSIC en una agència en el termini d’uns mesos. Quins canvis legislatius, com ara la reforma de la LOU, es planteja el Govern dins aquesta política? La reforma de la LOU és cabdal també en aquesta qüestió. Hem fet ja alguns ajustos legals en la Llei de contractes de les administracions públiques. Tenim un “paquetet” legislatiu de coses que cal retocar. No es tracta tant d’una gran llei, no és el que necessitem; el que necessitem és

entrevista

Amb ella revifa la llegenda Anna Grau, periodista “... I avui que et puc fer una cançó, recordo quan vas arribar, amb el misteri dels senzills, els ulls inquiets, el cos altiu...” La cançó de Lluís Llach es diu Laura i no Maritere, que és com molts periodistes ens hem acostumat a anomenar la primera i flamant vicepresidenta d’un govern espanyol; però a ella li escau força, el que la cançó diu. S’ha de ser del PP per no veure que aquesta dona només és implacable amb ella mateixa. En la

que el que hi ha funcioni, funcioni millor i amb més eficàcia. Cal retocar algunes lleis i, per descomptat, la llei clau en tot el que fa referència a recerca bàsica, és la Llei orgànica d’universitats, en la qual ja estem treballant i que abordarem en els pròxims mesos. Hi ha, a més, moltes altres reformes, algunes ja s’estan fent, pendents. Tenim una comissió que es reuneix cada quinze dies i que treballa de manera constant amb tots els ministeris implicats. Hem aprovat en el Consell de Ministres una cosa que em sembla fonamental per solucionar el problema de la manca d’informació; sovint el que succeeix amb aquesta qüestió és que ni els joves saben on poden sol·licitar una beca, ni les petites empre-

passada legislatura, se la veia córrer amunt i avall del Congrés, flagel·lant adversaris i coreligionaris més tranquils que ella, o més ganduls. Però el que demana als altres sempre és una engruna insignificant del que s’exigeix a ella mateixa: és estrany que surti del Palau de la Moncloa abans de la una de la matinada. Parlar amb ella és com tocar amb la punta dels dits el PSOE mític, el dels temps políticament

ses on adreçar-se. Hem aprovat, per tant, la creació d’una espècie de finestreta única per a R+D+i que donarà informació de manera presencial, per Internet i per telèfon. Muntarem una oficina d’aquesta naturalesa en cada capital de província perquè la gent sàpiga on adreçarse, on hi hagi persones canalitzant la informació, facilitant que els expedients es puguin presentar per Internet. Tenim el DNI electrònic, el Plan Avanza de l’Administració, Consolider. Tenim moltíssims projectes engegats en aquests moments; el que hem de fer és que funcionin bé i estar-hi al damunt per ser eficaços i seguir avançant, i, quan hi hagi algun problema, detectar-lo i solucionar-lo de manera immediata.

gegants, quan tot era transcendent. Aquell PSOE amb pedigrí antifranquista (ella se’n va guanyar els galons militant al PSUC) que va encarnar el vertigen de milions de ciutadans pujant per primer cop a la muntanya russa de la democràcia. Diuen les males llengües que Zapatero, conscient que havia de compensar la joventut i inexperiència de part del seu equip recorrent a talents de la vella guàrdia, només ha confiat en

Les associacions empresarials, però, han rebut amb recel la proposta de reforma fiscal del Govern, atès que consideren que penalitza la inversió en innovació, en investigació i en internacionalització... La reforma fiscal ha començat a caminar, i per tant s’ha obert un debat. Sé que hi ha sectors empresarials que el que volen és que no se suprimeixin les exempcions. Aquestes exempcions funcionaven i el model existent, on ens ha dut? A no res... Perquè som a la cua. Cal analitzar la qüestió des de la perspectiva que ara hi ha alternatives. Això requereix un procés de debat i d’anàlisi. Com es pot pensar que volem perjudicar les empreses? El que volem

històrics més coneguts per la seva dedicació que no pas per l’ambició personal. “I si l’atzar et porta lluny, que els déus et guardin el camí...” N’hi ha que no demanen res més, i això els fa políticament —i insòlitament— entranyables.

En cinc anys, hem de fer un tomb radical en R+D+i

entrevista

La Universitat ha de liderar la reflexió intel·lectual, aquesta ha estat sempre la seva funció

és, evidentment, que les empreses tinguin beneficis. És clar que el model existent no ens ha dut ni més beneficis per a les empreses ni a avançar en matèria d’R+D+i; així doncs, potser no és aquest el model, potser el model és que a tra-vés de les subvencions que poden derivar-se de tots aquests programes que hem posat en funcionament puguin obtenir-se molts més beneficis dels que han obtingut fins ara. En tot cas, aquesta és una qüestió que ara s’està debatent i ho farem com fem sempre totes les coses en aquest Govern, amb diàleg, parlant amb els sectors implicats. Estic convençuda que finalment el model que impulsarem millorarà la situació de l’R+D+i al nostre país, que passa, per descomptat, pel fet que les nostres empreses millorin. La universitat a Espanya s’afanya en aquests moments per equiparar-se a Europa i acomplir els acords de Bolonya en la data establerta, el 2010. A més d’acomplir terminis, seran capaços polítics, universitaris i societat en ge-

neral d’anar més enllà i encaixar definitivament amb l’educació superior i la recerca europees? N’estic convençuda. Hem fet coses molt més difícils. És veritat que aquesta és una qüestió complicada, que s’ha obert amb molt de debat perquè suposa posar en qüestió tot un sistema molt paralitzat des de fa molts anys. Però en poc temps aquesta qüestió s’anirà assumint perquè la mateixa universitat és un centre d’absorció de canvis. Estic absolutament convençuda que farem tot el procés que la universitat requereix avui d’actualització, d’integració, d’homologació, perquè els nostres joves es puguin moure per tot Europa i els joves europeus puguin moure’s en la universitat d’aquí sense tenir cap mena de problema. Tal com deia Ortega, aquest país no tindrà solució fins que els nostres joves puguin circular sabent una altra llengua. Crec que això, ja avui, ha canviat radicalment. Avui els nostres joves viatgen per tot Europa. Per exemple, el programa Erasmus ha estat un programa d’obertura fantàstic. Estic absolutament

Aquesta entrevista va tenir lloc al Palau de la Moncloa el 13 de febrer. Després del comunicat d’ETA del 22 de març d’alto el foc permanent, hores abans del tancament d’aquesta edició la vicepresidenta accedeix a respondre una darrera pregunta. Veu ara més proper, més factible, el desig de poder anunciar abans que acabi la legislatura que ha desaparegut el terrorisme? La notícia de l’alto el foc permanent és una bona notícia. No obstant això, la nostra obligació com a Govern és ser cautelosos i prudents. És indubtable que s’ha obert una porta a l’esperança i, ara, el que compta és que els fets acompanyin les paraules i puguem certificar de manera inequívoca la desaparició de la violència. I també és fonamental que el llarg i difícil camí que tenim encara el recorrem tots junts, des de la unitat democràtica. Ens hi juguem molt i ho devem a les víctimes, la memòria de les quals tindrem sempre present.

convençuda que amb el procés que hem iniciat ara, estarem, abans del 2010, integrats, i liderant, perquè crec que tenim capacitat per fer-ho. Per descomptat, des d’aquest Govern hi donarem impuls, i crec que, els rectors al capdavant, els professors, tothom, té ganes que les coses es facin millor ara. Sempre hi ha debat, com per exemple el debat famós sobre història de l’art. Ja està arreglat. Si és que no volem perjudicar a ningú! Si el que volem és que els nostres títols siguin homologats i homologables. Que els nostres estudiants estiguin en la mateixa situació de poder competir, que no hagin de suportar processos de menor coneixement o més feixucs. De la mateixa manera que estic convençuda que hem de fer un esforç per tornar a col·locar la universitat en el lloc de lideratge de la reflexió intel·lectual. No podem seguir amb una universitat limitada a l’expedició de títols. La universitat ha de liderar, perquè aquesta ha estat sempre la seva funció, i és el que ha de fer, impulsar la reflexió intel·lectual. I això ha de sortir de la Universitat. Tot el que fem contribuirà sens dubte a aconseguir que la Universitat ocupi el lloc que està cridada a ocupar en la societat: ser el centre de producció de les idees. Què li agradaria poder anunciar abans que acabi aquesta legislatura? Se m’acudeixen moltíssimes coses, no creguin que és només una, però... M’agradaria, per exemple, acabar aquesta legislatura dient que han disminuït o han desaparegut les víctimes de la violència de gènere. De la mateixa manera que també m’agradaria anunciar que ha desaparegut el terrorisme.

reportatge

Rosa Martínez Susana Herráiz Fotos:

Raimon Solà (PCB) i J.M. Rué

L’economia mundial del segle XXI depèn cada cop més de l’ús del coneixement científic i de les tecnologies més avançades. A la Unió Europea, una de les prioritats de l’agenda política és impulsar el canvi cap a una nova economia basada en el coneixement. La idea d’una economia i una societat basades en el coneixement és la base de la futura competitivitat i de l’estratègi-

ca europea en el marc de la investigació i el progrés tecnològic. Tenim al davant un nou escenari que obre múltiples possibilitats als països comunitaris i que, també, planteja un gran desafiament als científics i als agents polítics. En aquest context internacional, la biomedicina i la biotecnologia han mostrat la seva capacitat de generar riquesa en diversos sectors eco-

nòmics i productius. Amb el nou mapa europeu de recerca i innovació, delimitat per l’Espai Europeu de Recerca (ERA) i l’economia basada en el coneixement, la majoria de països han desenvolupat estratègies per impulsar l’evolució de sectors industrials basats en biomedicina i biotecnologia: és l’Europa de les bioregions o clústers, uns entorns innovadors i dinàmics ba-

sats en polítiques locals on participen tots els agents i actors relacionats amb la biomedicina, la biotecnologia i altres activitats afins a la salut. L’experiència europea ha posat de manifest que les bioregions són l’instrument més adequat per transformar les idees innovadores en realitats socials i per facilitar una interacció dinàmica, efectiva i sinèrgica entre tots els

reportatge

Henry Etzkowitz a la UB agents. Quins avantatges té un clúster? Múltiples pel que fa a investigació, tecnologia i progrés econòmic: són noves estructures organitzatives d’un elevat potencial científic que potencien un increment de la competitivitat tecnològica, la creació de noves empreses i xarxes locals, la transferència de tecnologia i coneixements i la mobilitat de recursos humans qualificats, i actuen com a pol d’atracció d’inversió local i estrangera al país.

La BioRegió, per què a Catalunya? Catalunya és un àrea capdavantera en el creixement econòmic de la zona mediterrània. En l’escenari internacional de la ciència i la innovació, Catalunya aporta una sòlida base científica i tecnològica en biociències, grups de recerca competitius a escala internacional, un sistema universitari potent (amb dotze universitats i més de trenta-dos mil estudiants en carreres de ciències de la vida), hospitals de qualitat científica i assistencial (amb els sis amb més producció científica d’Espanya: Hospital Clínic de Barcelona, Hospital Vall d’Hebron, Hospital de Sant Pau, Hospital de Bellvitge, IMIM-Hos-

pital del Mar i Hospital de Can Ruti de Badalona), plataformes i grans infraestructures cientificotecnològiques, xarxa de parcs catalans de ciència i tecnologia, escoles de negoci de renom internacional, un teixit empresarial competitiu (multinacionals, pimes, etc.) i amb tradició en el sector farmacèutic i químic, programes d’incorporació de recursos humans per a la captació de talents (p. ex., ICREA), etc. A tot això, cal sumar-hi un caràcter emprenedor i incentivador de la competitivitat del sector empresarial i una voluntat de suport polític a estratègies sectorials en biotecnologia. Catalunya, líder al país en productivitat científica en biomedicina i ciències de la vida, té una llarga tradició de recerca clínica d’excel·lència i disposa del nucli més important de recerca en salut pública d’Espanya. En el sector privat, la indústria farmacèutica i de química fina ubicada a Catalunya són sectors forts en la producció científica. En territori català es localitzen el 50% de les companyies farmacèutiques de tot Espanya, uns 163 laboratoris i el 38% de les empreses de productes i tecnologies sanitàries. Quant a les empreses biotecnològiques, s’ubiquen el

Henry Etzkowitz, un dels impulsors del model de la triple hèlix, es va reunir el dilluns 27 de febrer amb el rector Màrius Rubiralta per conèixer detalls de l’aplicació d’aquest model al Grup UB i al Parc Científic de Barcelona. Director del Science Policy Institute i professor associat de sociologia a l’State University de Nova York a Purchase, Etzkowitz defensa l’aliança estratègica entre Administració, universitats i institucions d’R+D de l’entorn públic com a base per impulsar una cultura innovadora i d’emprenedoria en el context de la societat del coneixement. A la ses-

30% de les espanyoles dedicades parcialment a aquest àmbit encara que representen el 65% del total de la inversió en biotecnologia.

L’Aliança Biomèdica de Barcelona La BioRegió Catalana està recollida en les línies prioritàries del Pla de recerca i innovació 200508 del Govern de la Generalitat de Catalunya. Un primer pas per vertebrar el sistema públic de biomedicina –vinculat, sobretot, a parcs biomèdics i institucions de recerca– va ser l’Aliança Bio-

sió també van assistir-hi Joan Bellavista, professor del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions i director comercial del Parc Científic de Barcelona, i Josep Miquel Piqué, director de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya.

mèdica de Barcelona (ABB), que va ser creada el 3 de setembre del 2003. L’ABB, un embrió del procés per a la creació de la bioregió, està constituïda pel Parc Científic de Barcelona, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). Basada en un model multicèntric i altament coordinat, l’ABB és una iniciativa promoguda pel DURSI, i ha contribuït a estructurar la recerca biomèdica pública a Barcelona i el seu entorn i a construir-hi un potent pol biomèdic i biotecnològic, d’acord amb la nova políti-

Importar talent en biomedicina Enric Banda, Director de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) Fa unes quantes setmanes, a la presentació a Brussel·les de l’Euroscience Open Forum del 2008 de Barcelona, un esdeveniment científic, tecnològic i social de gran envergadura, sota la coordinació de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), ho vaig recalcar públicament da-

vant els meus interlocutors europeus: Barcelona i Catalunya despunten en biomedicina. En recerca, i al nostre país, el futur passa per la medicina i la biotecnologia, i la BioRegió tindrà molt a dir en aquest aspecte. Les grans descobertes científiques, però, es fan a les fronteres de les disciplines, i és

en aquests camps frontera on Catalunya necessita ser més forta si vol competir en primera línia. El capital humà que nodreix la recerca en biomedicina cal reclutar-lo allà on sigui. ICREA serà un canal d’importació de talent científic per a la BioRegió de Catalunya, com ja ho és per a tot

el Sistema Català de Recerca i Innovació. Dos de cada tres investigadors contractats per ICREA treballaven abans a l’estranger. Un de cada tres investiga en ciències de la vida i medicina. No dubto que en breu, i com a efecte de la BioRegió, aquest percentatge augmentarà considerablement en quantitat i qualitat.

reportatge

Objectius estratègics i organigrama Patronat Generalitat i Aj. Barcelona Sector R+D pública Sector empresarial

President Conseller primer

Fòrum BioRegió de Catalunya • Òrgan de participació i assessorament • Nomena patrons • Govern no en forma part

Comissió Executiva (tres sectors)

President: Joan Cornet

Director BioRegió Gerard McGettigan

Personal Fundació BioRegió de Catalunya

• Consolidar una recerca biotecnològica i biomèdica de qualitat tant privada com pública a escala internacional • Millorar la valoració i la comercialització de la recerca biomèdica • Augmentar la competitivitat de les empreses existents • Consolidar un nou teixit empresarial • Fomentar una formació de qualitat en ciències de la vida • Potenciar una millor percepció pública de la biotecnologia • Fer de Catalunya un entorn de relleu internacional en biotecnologia i biomedicina

ca europea de crear entorns regionals d’excel·lència científica i tecnològica.

El model de la triple hèlix El projecte de BioRegió de Catalunya va néixer oficialment el 17 de novembre del 2004, dia de la presentació pública al Palau de la Generalitat. La BioRegió gira al voltant dels tres eixos d’una triple hèlix: Administració, universitats i institucions d’R+D de l’entorn públic i empreses. La BioRegió coordinarà al seu entorn universitats, centres públics de recerca, grans infraestructures tecnològiques, hospitals universitaris, parcs científics, empreses i entitats de capital risc, entre altres agents. Per assolir els objectius estratègics, el 14 de febrer del 2006 es va constituir la Fundació Privada BioRegió de Catalunya, l’entitat amb què es doten les empre-

ses, les entitats públiques d’R+D+i i l’Administració pública per potenciar el sector biotecnològic a Catalunya, tant en termes de recerca i innovació, com de creació d’empreses i llocs de treball. L’acte de constitució de la Fundació, al Palau de la Generalitat de Catalunya, va estar presidit pel conseller primer i president del Patronat, Josep Bargalló; i els patrons nats: el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells; el conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI), Carles Solà; el conseller de Treball i Indústria, Josep M. Rañé, i la consellera de Salut, Marina Geli. En representació de l’Ajuntament de Barcelona, va assistir-hi el tinent d’alcalde Jordi Portabella. Els òrgans de govern de la BioRegió són el Patronat, la Comissió Executiva, el “Fòrum BioRegió” de Catalunya i la direcció. Al capdavant del projecte,

El mapa de la BioRegió de Catalunya Recerca competitiva i oferta tecnològica: Sòlida base científica i tecnològica 5,5 investigadors per cada 1000 habitants Xarxa d’hospitals de prestigi Xarxa de centres de recerca d’excel·lència Programes d’incorporació de científics altament qualificats Xarxa de plataformes tecnològiques Grans infraestructures tecnològiques Caràcter emprenedor: Sistema de transferència de tecnologia Xarxa de trampolins tecnològics Incubadores d’empreses spin-off Empreses de capital risc 12 parcs científics (3 biomèdics, 3 agroalimentaris) Indústria innovadora: 40 empreses biotecnològiques Seu del 50% de la indústria farmacèutica d’Espanya 60% de la producció farmacèutica d’Espanya Potent sector químic Formació: Sistema universitari de prestigi 12 universitats amb especialització en ciències de la vida 187.000 estudiants (32.000 en ciències de la vida) Escoles de negoci de renom internacional Diàleg ciència-societat: Percepció social favorable als avenços de la biotecnologia Especialització de professionals en divulgació científica Activitats de difusió de la ciència Suport institucional: L’Administració considera que la biotecnologia és un sector clau La BioRegió té el suport de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona

reportatge

hi ha Joan Cornet, president de la comissió executiva de la Fundació, i Gerard McGettigan, que és el director de la BioRegió de Catalunya.

Els protagonistes opinen

La biotecnologia, motor de l’economia Un dels objectius de la Fundació és estimular l’associacionisme i la cooperació entre el diferents actors del món de la biotecnologia. El Fòrum BioRegió de Catalunya, un òrgan assessor i de participació de les entitats col·laboradores amb la Fundació, designarà de forma democràtica els representants al patronat del món empresarial i d’institucions públiques d’R+D+i. Inspirat en models d’associacions d’altres bioregions, com ara la Medicon Valley Academy (Dinamarca i Suècia), el Fòrum contribuirà a dinamitzar l’activitat quant a la generació de coneixement, transferència i explotació, relació entre les diferents entitats i projecció de la BioRegió de Catalunya. La BioRegió serà clau per promoure el sector estratègic de la biotecnologia, millorar la competitivitat del sector empresarial, impulsar l’economia, generar riquesa i atreure talent i nous investigadors. Amb voluntat integradora i vocació d’internacionalització, la BioRegió catalana vol ser el referent biomèdic del sud d’Europa: un entorn estratègic de transferència de coneixement i tecnologia a Catalunya per generar noves idees i transformar-les en valor i oportunitats de negoci. Per això, la BioRegió treballarà conjuntament amb universitats, Administració i sector empresarial perquè les entitats generadores de coneixement en ciències de la vida obtinguin un retorn just de la seva recerca.

n Marta Aymerich, directora del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT)

n Montserrat Vendrell, sotsdirectora del Parc Científic de Barcelona

n Antoni Esteve, president d’Esteve

n Joan Cornet, president de la Comissió Executiva de la BioRegió de Catalunya

Quin és el paper d’estructures com la BioRegió dins el PRI? I què aporten al sistema de recerca i innovació català? L’acord entre els sectors de la triple hèlix que la BioRegió ha propiciat és una fita important, ja que s’implementa un projecte comú que vol generar coneixement i, alhora, creixement econòmic i benestar. Aquesta interacció trihelicoïdal és essencial per convertir Europa en “l’economia basada en el coneixement més competitiva del món” (UE Lisboa, 2000), objectiu que inspira la missió del PRI, en el qual la biomedicina i la biotecnologia són prioritats.

Com pot potenciar la BioRegió la creació de noves empreses? La creació d’empreses en biotecnologia requereix la coexistència d’una bona recerca bàsica, motor del coneixement; d’una capacitat d’identificar aquest valor i transformar-lo en potencial econòmic; i finalment, dels instruments facilitadors perquè aquest valor arribi a materialitzar-se: finançament, incentius fiscals i econòmics, etc. La BioRegió vetllarà per la coordinació de tots aquests elements i per un entorn facilitador que elimini al màxim les barreres.

Com s’hauria d’impulsar l’R+D+i a les empreses? Les empreses, igual que les universitats i entitats públiques, formem part d’un sistema interrelacionat. La clau de l’èxit en la recerca de nous productes i processos es troba en la interacció i l’aprofitament d’oportunitats que presenta l’entorn, però sobretot en les persones que en formen part. És per això que l’empresa necessita nodrir-se de persones amb alts nivells de qualificació professional i amb una actitud personal compromesa que aporti inquietud, curiositat i passió per la recerca. La BioRegió representarà un òptim catalitzador d’oportunitats per a la consolidació d’una plataforma competitiva en recerca biomèdica.

Quin és el paper de les administracions públiques a la BioRegió de Catalunya? En el complex món que vivim, les iniciatives econòmiques i la sostenibilitat dels projectes empresarials necessiten un gran suport tant del món de les finances com de l’Administració pública. D’altra banda, la complexitat de les ciències de la salut i els llargs processos per aconseguir resultats científics obliguen a un gran compromís per part de l’Administració amb la recerca i la creació de noves empreses. Aquest suport no és només un fenomen necessari per la BioRegió de Catalunya, sinó que es dóna arreu del món.

reportatge

Gerard McGettigan, director de la BioRegió de Catalunya

“Les universitats han de veure els beneficis de patentar idees innovadores” Gerard McGettigan (Glasgow, 1961), director de la BioRegió de Catalunya, és biòleg molecular i llicenciat en història i polítiques. La seva carrera professional s’ha centrat en el desenvolupament de productes biofarmacèutics i com a responsable de regulatory affairs. Aquest científic i emprenedor ha treballat en empreses farmacèutiques, com Almirall, a Barcelona, i Glaxo R&D, a Londres, i biotecnològiques, com The Liposome Company; i va fundar la seva pròpia empresa, GMG Business, especialitzada en el desenvolupament de productes i en el suport en qüestions de regulatory affairs per a empreses del sector. L’any 2004, aquesta empresa va obtenir una facturació de dos milions d’euros i una cartera d’unes setanta empreses europees i nord-ameri-

canes. Un any després, GMG BioBusiness va ser adquirida per PRA International. Des de la seva experiència, per què les empreses del país encara no aposten prou per la investigació? En el cas de la indústria biofarmacèutica, les raons depenen de diferents factors. Entre aquests, hi ha una aversió, de tradició local, al risc en una indústria en què els riscos associats a la inversió en nous productes són grans, i on els beneficis potencials poden venir deu o quinze anys després que s’assumeixi el risc. D’altra banda, la recerca en aquest àmbit està esdevenint cada cop més especialitzada i cara, encara que hi ha opcions de menys risc i menys cares (però també poc innovadores), com

la llicència de productes desenvolupats per altres empreses o activitats de desenvolupament de noves fórmules o, fins i tot, de productes genèrics. I, finalment, però no per això menys important, hi influeix també l’actual situació sobre els preus dels fàrmacs, que no hi ajuda. Quant a les empreses de capital de risc, no hi ha una tradició inversora en el sector biotecnològic i, per tant, hi ha una manca de coneixement d’aquest sector emergent. Sense la massa crítica empresarial per atreure l’atenció dels inversors i mancant el coneixement sobre les característiques del sector, sobretot pel que fa referència als riscos i possibles beneficis, és difícil aconseguir que les empreses de capital de risc inverteixin. O sigui, tot un cercle viciós.

Les economies modernes depenen cada cop més de la tecnologia i el coneixement científic. És la BioRegió la fórmula òptima per explotar el potencial de la biotecnologia a Catalunya? Malgrat els indicadors d’èxit relativament baixos del sector biotecnològic i biomèdic català fins avui, ja hi ha una gran quantitat de feina preliminar feta. D’una banda, les universitats són importants productores de recerca, encara que aquesta no sempre està enfocada cap a aplicacions pràctiques per a les empreses biofarmacèutiques. Tenim, a més, parcs científics amb empreses biotecnològiques petites, algunes de les quals tenen un futur prometedor; i els hospitals catalans porten a terme recerca clínica de qualitat, però un cop més aquesta no s’explota en un sentit social i comercial. Així mateix, i malgrat els comentaris que he fet abans sobre l’aversió al risc, la indústria farmacèutica local té la capacitat d’invertir amb precaució en recerca innovadora. I, finalment, els governs autonòmic i local han mostrat que hi ha un desig polític per impulsar la biotecnologia i la biomedicina, encara que seria millor si hi hagués un suport a través de subvencions o altres instruments financers, especialment per ajudar la inversió interna. En aquest context, el paper de la BioRegió és centrar aquests esforços, promoure la interdependència entre cada un dels actors i sectors que he comentat, consolidar el treball de qualitat que ja s’està portant a terme i promoure més la recerca. Com a organització paraigua, la BioRegió de Catalunya hauria de situar-se per millorar i aprofitar el potencial del sector biotecnològic i biomèdic; per tenir èxit necessitarem, però, el suport de tots els

reportatge

agents dels sectors treballant conjuntament amb un esperit de cooperació i com un equip. En l’entorn internacional, els indicadors assenyalen que no hi ha prou transferència de coneixement al teixit industrial. Quines actuacions caldria seguir per superar-la? S’han d’eliminar els obstacles institucionals i d’infraestructures, en alguns casos canviant les lleis i reglaments del país. És un tema complicat per si mateix, i quan s’hi afegeix el factor cultural, és a dir, la resistència o la por de molts investigadors a assumir riscos, es converteix en una qüestió encara més complexa. A més, la resistència i la por per part dels investigadors s’entenen: hi ha hagut molt poc suport institucional o empresarial fins ara per poder assumir aquests riscos. Els inversors del món acadèmic necessiten tenir la capacitat d’iniciar el desenvolupament de productes i serveis innovadors en un entorn comercial sense perdre la seva posició a la universitat i sense sentir que els seus col·legues consideren les seves aventures comercials amb menys valor que la seva recerca. L’èxit dels bioclústers és el resultat de la cooperació d’agents científics, polítics, econòmics i socials. Som davant una nova visió de la innovació i la producció del coneixement? No és ben bé nova, encara que sí a Catalunya. Hi ha moltes altres bioregions al món. Una de les nostres tasques és aprendre sobre el que han fet altres regions, agafar d’elles els millors elements i les actuacions més rellevants i implantar-les aquí, i, a més, afegir-ne d’altres que són imprescindibles per tenir èxit localment. No hauríem d’assumir

que podem simplement copiar el que altres han fet. Totes les regions són diferents quant a la seva història industrial i les seves característiques socials i econòmiques, i això s’ha de tenir en compte. Treballant molt i amb una mica de sort, potser al cap d’uns quants anys podrem parlar, fins a cert punt, d’una nova visió de la innovació i producció del coneixement aquí a Catalunya. Però no podem oblidar que els actors d’altres bioregions del món també continuaran cercant noves innovacions. Així que, per no perdre el tren, haurem d’accelerar els nostres esforços respecte a les activitats de la resta. Convertir el coneixement en riquesa i motor de progrés econòmic és un repte de futur. Quin és el paper de la universitat en el nou context de la innovació a la regió europea? És una qüestió complexa. D’una banda, les universitats han de continuar fent el bon treball que fan, constantment esforçantse per aconseguir una gran excel·lència. Necessiten veure, però, els beneficis de patentar idees innovadores, en lloc de l’objectiu tradicional de publicar resultats. Cal que aprengui del sector industrial i de les empreses d’inversió de capital sobre com fer una recerca més enfocada a la comercialització; ara bé, això no ha de repercutir en la capacitat dels investigadors de ser “pensadors lliures”. La innovació ha de ser aplaudida quan produeix un resultat social o comercial, però sempre ha de començar com una idea brillant en la ment d’un científic “inde-

L’emprenedor ha de ser persistent, adaptable al canvi, capaç de gaudir els bons moments i de treballar en els més baixos

pendent”. Una millora de les interaccions amb altres universitats ajudarà a estimular la innovació, però crec que això s’ha de fer a escala global, no només a escala europea. De fet, ja hi ha bastants relacions bilaterals entre organitzacions catalanes i d’altres ubicades en altres bioregions, o hauríem d’aprendre dels seus esforços per repetir i, fins i tot, potser millorar-los. A la BioRegió, tenim com a objectiu ajudar a identificar recerques amb aplicació social i comercial i, en aquest sentit, les universitats i instituts de recerca poden contribuir facilitant-nos informació sobre els treballs que s’estan duent a terme dins les seves pròpies entitats.

és el que ha de promoure la BioRegió de Catalunya. D’altra banda, s’haurien de donar a conèixer, també, les experiències amb èxit que ja s’han donat, com és el cas d’empreses com Oryzon i Advancell, que estan destacant com a exemples de l’èxit que es pot aconseguir.

Vostè ha estat un científic emprenedor. En la relació entre ciència i emprenedoria, quines actuacions s’haurien de promoure per augmentar l’emprenedoria entre els nostres científics? Hi ha d’haver inicialment una predisposició a assumir el risc, que, per descomptat, significa a la vegada que l’emprenedor en potència ha de creure el 100% en la seva idea. Es diu que l’èxit és un 99% transpiració i un 1% inspiració, cosa que és absolutament certa: l’emprenedor ha d’estar preparat per sacrificar-se, igual que, molt probablement, la seva família. L’emprenedor ha de ser persistent, adaptable al canvi, capaç de gaudir dels bons moments i de treballar en els més baixos. En canvi, tot això és més fàcil si el possible emprenedor es troba en un entorn en què pot conèixer altres persones que assumeixen riscos, i això és el que fa falta a Catalunya. Això

Quin paper tindrà la BioRegió de Catalunya en relació amb altres bioregions i en concret amb el metaclúster d’Europa del Sud? Des de la BioRegió de Catalunya treballarem de manera decisiva per promoure el clúster de l’Europa del sud. Ens facilitarà la nostra visibilitat a escala internacional, i, treballant amb les altres regions d’aquest metaclúster, tindrem una massa crítica més gran. D’altra banda, Barcelona és, evidentment, l’àrea metropolitana més gran de la regió, i té sentit que la ciutat i Catalunya agafin el lideratge en l’impuls del metaclúster. Cal que estiguem presents a totes les grans fires i congressos internacionals i cal col·laborar amb cambres de comerç i altres entitats oficials per establir relacions amb empreses d’altres països i continents amb l’objectiu d’atreure inversions.

reportatge

La biotecnologia, motor de l’economia i la competitivitat a Europa

Bio-Dundee Biotech Scotland Dundee BioNorthem Ireland

Oxford

A Europa destaquen diverses iniciatives regionals i nacionals per desenvolupar bioregions amb l’objectiu de potenciar les sinergies entre l’Administració, la recerca pública i les empreses. És el cas de Suècia, on la biotecnologia és un dels sectors que creix més ràpidament. Dues de les seves bioregions, BioRegion Stockholm-Uppsala (120 empreses, 7.000 investigadors, 10.000 estudiants) i Medicon Valley (5.000 investigadors, 12 universitats, 26 hospitals), figuren entre els sis clústers de referència a Europa.

Turku Bio Valley Stockholm-Uppsala Turku BioRegion Estocolm

BioTech Manchester Manchester

Medicon Valley Region Skåne Copenhagen

Cambridge londres

BioTop Berlin-Brandenburg Berlín Life Science Austria Vienna Region Viena Heidelberg

París

Gènova Lió

BioValley FrançaSuïssaAlemanya

Munic BioTech-Region München

Grenoble Rhône Alpes Bio-Cluster

BioRegió de Catalunya

Barcelona

Els parcs científics, proofs of concept de la BioRegió de Catalunya Fernando Albericio, director general del Parc Científic de Barcelona La BioRegió de Catalunya neix amb l’objectiu de coordinar la recerca biotecnològica i biomèdica que s’està duent a terme als centres acadèmics, hospitals i empreses de Catalunya amb la finalitat de crear un nou model de transferència de coneixement i, per tant, d’empresa. En aquest context, els parcs científics, i en concret el Parc Científic de Barcelona de la Universitat de Barcelona (PCB-UB), seran instruments clau per obtenir

els objectius que es pretenen. La primera etapa en tot procés de coordinació és aconseguir que hi hagi un coneixement i un respecte mutu entre els diferents protagonistes del sistema. Des de la seva creació, el PCB-UB ha centrat la seva activitat en la creació d’un espai únic de recerca on coexisteixen investigadors del món acadèmic i empresarials amb la idea de reduir la distància entre aquests dos àmbits i de dotar-los d’un llenguatge

comú i d’uns objectius més propers. Fruit d’aquest treball ha estat la creació d’un bon nombre de noves empreses, així com de l’establiment d’aliances i col·laboracions entre empreses i grups de recerca que es visualitzen, entre altres formes, amb la presentació conjunta de patents. Si parlem en termes de recerca, el PCB-UB i la resta de parcs científics associats a la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya

(XPCAT) estan esdevenint els laboratoris on s’està aconseguint la proof of concept que és possible arribar als objectius proposats per la BioRegió de Catalunya i que han de conduir, sens dubte, cap a un país més culte, un millor desenvolupament econòmic i una millora de la qualitat de vida de la població.

reportatge

Punts febles del teixit empresarial farma-químic Rafael Foguet, membre de la Comissió preparatòria de la BioRegió de Catalunya i ex-vicepresident del Grup Ferrer Internacional, SA Hom pot pensar que hi ha pocs problemes al sector farmacèutic a Catalunya, però la realitat no és exactament així, per bé que ens els darrers vint-i-cinc anys un grup reduït, però significatiu,

d’empreses han fet un gran esforç en recerca (intramurs i extramurs); en integració vertical (producció de primeres matèries i especialitats); en internacionalització (unes companyies

més que d’altres); en inversions considerables en fàbriques i instal·lacions, i en formació d’equips humans d’alt nivell. Internament, el sector ha pres decisions importants per adaptar-se a les exigències del mercat exterior, si bé encara falta temps per adquirir massa crítica i consolidar posicions. Bona part de les febleses vénen de fora del sector. Fins fa poc, el fet que l’entorn de suport i de recerca oficial (extramurs) orientada a la indústria fos molt poc significatiu, comportava que l’estructura interna de les empreses havia de ser molt autònoma i costosa, lluny del que hi havia a la majoria de capitals de Centreeuropa. A escala d’Estat espanyol, ha sobrat temor polític o hi ha hagut

falta d’imaginació per fer una política farmacèutica industrial, econòmica i regulatòria de suport a les iniciatives empresarials contrastades. Durant anys a la UB s’ha treballat en la transferència de tecnologia i coneixement al món empresarial (FBG, formació continuada, Parc Científic de Barcelona, etc.), al mateix temps que es manifestava la necessitat d’unir recursos i projectes amb altres institucions en un camp tan reeixit com el “Bio”. Per això, penso que la BioRegió amb la presència de tots els agents: Govern, universitats i centres de recerca, i empreses, hauria de ser un element clau per eliminar febleses empresarials per la via d’una bona política industrial.

L’instrument per facilitar que les idees innovadores es transformin en realitats socials Jordi Carbonell, secretari d’Indústria del Dept. de Treball i Indústria de la Generalitat La ciència i la tecnologia ens mostren el camí de la transformació social i econòmica de Catalunya del segle XXI. Aquest impuls, amb el foment de la innovació i la millora de les infraestructures, és la raó de ser de la política d’innovació de Catalunya, les nostres grans prioritats. Els tres grans components de la BioRegió són una concentració elevada de coneixement tecnològic, molt talent innovador i una simbiosi entre

l’Administració pública, els centres de recerca i la indústria. Les tres condicions es donen a Catalunya. Perquè la Bioregió sigui capaç de generar riquesa és indispensable la col·laboració de les empreses. A Catalunya hi ha el 44% dels laboratoris farmacèutics, el 75% de les empreses de química fina i el 60% de la producció farmacèutica d’Espanya. Els principals laboratoris espanyols es troben a Catalunya, i tres de les principals multina-

cionals tenen la seva seu també a Barcelona. Però no totes tenen la dimensió que els permeti participar en grans projectes de recerca. Els nous centres públics haurien de motivar les empreses a establir aquí els seus centres d’R+D. El Govern de la Generalitat de Catalunya està afavorint la inversió privada d’R+D a través de diverses línies d’ajut a projectes d’R+D+i. També s’està treballant per agilitar la creació de petites empreses de base tecnolò-

gica on es posen a prova idees originals i per crear estructures que permetin als investigadors participar en aquestes iniciatives sense abandonar el seu paper. Tot això ha de fer que el clima de comunicació entre investigadors i emprenedors sigui un dels motors de la BioRegió. En definitiva, Catalunya disposa de tots els elements necessaris per convertir-se en un referent europeu i mundial, la BioRegió pot ser el gran projecte empresarial del nostre país.

reportatge

De debò us agrada llegir? Una guia particular de lectura per a aquest Sant Jordi Docents de deu filologies ens recomanen un seguit de llibres en una tria que, malgrat que no reuneix totes les especialitats de la UB, vol ser representativa. D’una banda, les literatures peninsulars, i de l’altra, les grans literatures europees: francesa, alemanya, italiana i anglosaxona, sense oblidar la russa. Els únics criteris han estat l’absoluta independència dels professors/es alhora de proposar les seves preferències, ampliar el concepte temporal de novetat editorial, i que el llibre estigui traduït al castellà i/o català.

Text:

Jordi Homs Fotos:

J.M. Rué

Bon jazz Una discreta venjança, de Jordi Sarsanedas (Edicions 62, 2005), és un aplec de divuit textos breus, que són un híbrid entre la narració breu de ficció i una mena de fragments de memòries no realistes, passades per molts filtres. El públic que coneix Sarsanedas sap que forma part del deganat greu de les lletres catalanes, de la gent que era criatura durant la República —va néixer el 1924— i que ara depassa els vuitanta anys. És un escriptor de poca producció, i

Marina Gustà (Barcelona, 1956), va estudiar Filologia Catalana a la UAB i es va doctorar amb una tesi sobre Pla: Els orígens ideològics i literaris de Josep Pla (Curial, 1995). Professora de la UB des del 1982, especialitzada en literatura catalana contemporània, actualment treballa en la poesia de Mercè Rodoreda.

conegut sobretot per Mites, un recull de contes que va publicar el 1953. Autor, també, d’un bon gruix de poesia, d’algunes novel·les francament estimables i d’algun altre recull de contes. Aquest que ens ocupa està relacionat amb Mites en més d’un sentit. Utilitza el mateix procediment de barrejar realitat amb ficció, entesa aquesta en un sentit ampli: somnis, especulacions, imatges de procedència molt diversa. Mites correspon a la joventut, i aquest, a la vellesa. És la mateixa barreja de materials, però des de la perspectiva d’una llarga vida passada, i quan hi apareix un record, sovint és d’infantesa, adolescència o primera joventut, el record d’un temps vagament ideal. Alguns altres contes corresponen als anys quaranta i primers cinquanta i fan referència a una postguerra especialment sòrdida. Té un pròleg, titulat “Jam session” — Sarsanedas és especialment afeccionat al jazz—, afecció que es nota en la composició del llibre, fet de materials diversos, amb entrades i sortides, amb peces curtes i altres de més llargues, amb un joc, a vegades molt musical, de temes que es llencen i sobre els quals més tard es van construint variacions, suggereix la idea de jam session i del que ell en diu “May I join it?” (‘M’hi deixeu participar?’). Té aquesta voluntat modesta de “no voldria pas molestar”. És un valor indiscutible de la literatura catalana, amb un gruix de cultura i literatura molt important. No escriu res gratuït.

reportatge

Dones de l’Atlàntic

Estació Horror, destí Esperança Bahía de los Tigres (Ediciones del Bronce, 2001), de Pedro Rosa Mendes. És un llibre que no està pensat com a tal. No és una novel·la, no és un llibre de viatges, no és una crònica periodística d’autor, tot i que l’autor és periodista de guerra. Reconstrueix el viatge que el periodista del diari Público Pedro Rosa va fer el 1997 seguint el mateix itinerari que van fer els exploradors Capello i Ivens (segle XIX), des d’Angola fins a Moçambic, des de l’Atlàntic fins a l’Índic. Deu mil quilòmetres a peu, tres mesos i mig caminant seguint una via que creua tot el continent i per sobre de la qual, en una paradoxa típicament africana, mai no hi ha corregut cap tren. El llibre recull el cúmul d’experiències durant el camí: moments de meditació, moment per recollir històries inver-

semblants i esborronadores de gent que es va trobant, moments de tensió i perill de la vida, etc. És una metàfora de l’essència africana, un continent polifònic, oral... i descosit, com són alhora descosits i fragmentaris l’estructura i l’estil del llibre, una de les troballes no menors de l’autor. T’atrapa indefectiblement, i cada capítol et descobreix un continent absolutament desconegut per a nosaltres. Rosa Mendes explica que aquest viatge és un anar des del capvespre fins a l’albada, des d’Angola, un país completament desfet després tretze anys de guerra colonial contra els portuguesos i vint-i-cinc de guerra civil, amb tres milions de mines antipersona escampades i actives per tot el seu territori, fins a Moçambic, que malgrat ser un dels països més pobres de l’Àfrica, ha iniciat des de fa uns quants anys un procés vers la reconstrucció i l’esperança.

Herba moura (Editorial Xerais, 2005), de Teresa Moure, va ser el llibre de més èxit l’any passat en la literatura gallega. A la tardor sortiran les traduccions catalana, publicada per La Campana, i castellana, publicada per Lumen. “Moura” vol dir ‘fosca’, i fa referència a un tipus d’herba que sembla una tomaquera i que es fa servir per calmar el dolor. Teresa Moure és una professora de lingüística a la Universitat de Santiago molt coneguda pels seus assajos, i des de fa dos anys ha començat a publicar ficció amb gran èxit, i la prova és que aquesta novel·la va guanyar el Premi Xerais, un dels més importants en llengua gallega. És el gran fenomen de les lletres gallegues en aquest moment. De les dues novel·les que ha publicat fins ara, la primera es pot qualificar de més autobiogràfica, i aquesta segona l’autora la

defineix com un “patchwork de vides”. És una biografia novel·lada de Cristina de Suècia, una dona que va decidir no ser reina perquè no s’avenia a les normes que li imposaven: casarse, tenir fills, etc. La novel·la narra el particular triangle epistolar que s’estableix entre Cristina, el filòsof Descartes i una meiga, Helene Hans, que viu a Amsterdam. Evidentment, es tracta d’una novel·la històrica, no pas d’his-tòria. El que l’autora vol mostrar és que sempre hi ha gent que no està d’acord amb les normes imposades, tot fent una gran defensa dels dos personatges femenins, dues dones sàvies que gaudeixen de tenir coneixements i capacitat de decisió. Tot i que l’autora té la intel·ligència de presentar els seus personatges amb clarobscurs, amb contradiccions, trencant amb la idea d’escriure personatges femenins d’una peça, militants. Els personatges són creïbles, reals.

Helena González Fernández (Vigo, 1967) és professora titular de literatura gallega i investigadora del Centre Dona i Literatura a la UB. Entre els seus treballs destaquen Elas e o paraugas totalizador. Escritoras, xénero e nación (Xerais, 2005); i l’edició d’una antologia trilingüe (gallec-castellà-anglès) de la poesia gallega dels anys noranta, A tribo das baleas (Xerais, 2001).

Isabel Soler (Barcelona, 1964) és professora de literatura portuguesa a la UB. Es va doctorar l’any 2000 amb una tesi sobre el paper del viatge marítim portuguès en el pensament i la cultura renaixentistes. És autora de El nudo y la esfera (Acantilado, 2003) i Los mares náufragos (Acantilado, 2004).

reportatge

Una vida s’apaga Un tramvia a SP (Proa, 2003), d’Unai Elorriaga. L’edició original SP rako tranbia (Elkar) és del 2001, i la traducció catalana és de Pau Joan Hernández. Elorriaga és molt jove, va néixer el 1973, i amb aquest llibre va aconseguir guanyar el Premio Nacional de Literatura el 2002 i situar-se a l’alçada dels millors escriptors bascos: Atxaga, Lertxundi, Uribe o Sarrionandia. És una novel·la que sedueix, que fa que t’oblidis del temps i de l’espai. Et porta, la vius, la sents. És la història del procés de degeneració d’un home gran, Lucas, que surt de l’hospital i torna cap a casa seva. Malgrat el dramatisme del tema, fa somriure constantment, ja que és plena d’ironia. No és una novel·la de gran

Superar els prejudicis Mira por donde. Autobiografia razonada (Taurus, 2003), de Fernando Savater. La frase inicial és: “En el comienzo, estaba mi propósito de no trabajar”, que ens introdueix en un to inequívocament burlesc, amb una prosa molt fluida i lúcida, tot defugint de forma obsessiva la solemnitat i sent capaç de dir coses intel·ligents a la manera humil del pare de l’assaig modern: Michel de Montaigne. El lector va descobrint com, al llarg de la seva vida, va forjant un pensament propi i independent, capaç de repensar tot el que sembla ja pensat o decidit, o comunament acceptat. Allò a què Savater es resisteix quasi biològicament és al catastrofisme, als tons apocalíptics, a totes les actituds que

trama, no hi passen gaires coses. La història està narrada a base de fragments, no contats linealment, i de motius recurrents que ocupen la ment del protagonista. Un d’aquests és el que dóna títol al llibre: SP fa referència al Shisha Parma, un cim de més de vuit mil metres de l’Himàlaia al qual Lucas voldria ascendir, i l’altre tema és el record de la seva dona, ja morta, a qui va conèixer dalt d’un tramvia. Viu amb la germana, i més tard acullen a casa un noi del carrer que toca la guitarra. El llibre recull retalls de conversa, a vegades en primera persona i d’altres en tercera, anècdotes diàries, programes de televisió i l’addicció a la xocolata. La degeneració del personatge està narrada així, de mica en mica, imperceptiblement, però

donen per suposada la fatalitat de les coses. Surt tot el que fa referència al seu present protagonisme públic, el conflicte que hi ha al País Basc, el nacionalisme armat, el no armat, els partits es-

irreversiblement. A vegades, pot semblar un cert to naïf, simple, però en realitat es tracta d’un llenguatge i uns diàlegs molt treballats. L’aparença de senzillesa és sempre el més difícil.

El fet que no parli ni directament ni obliquament de la situació del País Basc, el veig com un mèrit més del llibre. Tota llengua implica una visió del món determinada, i Elorriaga demostra que en basc es pot fer literatura de qualsevol classe i gènere, i, a més, la joventut de l’autor i el seu ampli món referencial, que ens evoca Rulfo, Borges i Cortázar, ens informa que la literatura basca, malgrat que siguem tres milions d’habitants i només set-cents mil parlants, té esdevenidor.

Itziar Adúriz (Donostia, 1965) va estudiar Filologia Basca a la Universitat de Deusto i es va doctorar a la Universitat del País Basc (EHU). És professora de Llengua basca a la UB des del 1999. Especialista en lingüística computacional, forma part d’una xarxa de recerca basca en processament del llenguatge natural (http://ixa.si.ehu.es).

panyols, i els seus comportaments molt independents i complicats des del punt de vista del mapa polític de l’Espanya contemporània. Savater és una figura intel·lectual que està molt per sobre, pels seus mèrits, aportacions, intel·ligència i creativitat, del que la imatge recent ha fet d’ell. Un lector intel·ligent

aspira que el facin pensar, d’una manera honesta i provocadora, i no es creu en possessió de la veritat i està en disposició d’acceptar la intel·ligència aliena com a estímul; i, si a més té ganes de somriure i veure des d’una perspectiva irònica, humorística i desacomplexada allò que han estat els últims quaranta anys de la història d’Espanya, s’ho passarà d’allò més bé.

Jordi Gracia (Barcelona, 1965) és professor de Literatura espanyola a la UB, i crític literàri. És autor de nombrosa bibliografia al voltant de la història intel·lectual d’Espanya en el segle XX, entre la qual destaca Hijos de la razón (Edhasa, 2001). És coautor, amb Joaquín Marco, de La llegada de los bárbaros. La recepción de la narrativa hispanoamericana en España, 1960-1981 (Edhasa, 2004). Va guanyar el Premi Anagrama d’Assaig amb La resistencia silenciosa. Fascismo y cultura en España (2004). L’any 2005 ha publicat Materiales para una biografía (Fundación Santander Central Hispano), sobre Dionisio Ridruejo.

reportatge

Buzzati, el Calders italià Seixanta contes (Edicions de 1984, 2006), de Dino Buzzati. La primera raó per llegir aquest llibre és que enguany se celebra el centenari del naixement de l’autor, originari del Vèneto, malgrat que va viure tota la vida a Milà, on va morir el 1972. La segona és que aquest llibre, que es publica per primer cop en català, és l’antologia que ell mateix va fer dels seus contes: era el que Buzzati volia que quedés de la seva obra. I la tercera és la forta relació que Buzzati té, tot i que de manera indirecta, amb les lletres catalanes. A Catalunya, tot i que no s’ha estudiat mai gaire, sempre s’ha posat Buzzati al costat de Pere Calders. Sempre surt el seu nom quan es parla de Calders o d’altres escriptors de l’element anomenat “fantàstic”. Buzzati a Itàlia està pràcticament oblidat, però a França, Espanya i Catalunya ha tingut força èxitBuzzati és l’exemple d’escriptor “contaminat”; feia una mica de tot: era pintor i alhora crític d’art; alhora músic i crític musical; també periodista, i totes aquestes coses es retroben en la seva literatura. És un llibre de contes

Sense homes durs

molt diversos, que pot agradar tothom i de lectura molt plaent. El qualificaria d’una mena de “surrealisme a la italiana”. Hi trobem relats en context urbà, que recorden Montebelli, i d’altres de rurals, que oscil·len entre la superstició i l’inexplicable, i que ens evoquen el Calders més conegut. Francesco Ardolino (Roma, 1966) va estudiar Filologia Catalana a Roma La Sapienza i es va doctorar amb una tesi sobre l’obra narrativa de Jordi Sarsanedas. És professor lector a la UB des del 1996. Acaba de publicar Estudi sobre el dogma i l’heretgia (Cruïlla, 2006), un estudi sobre la influència de Dant en Joan Maragall, i va ser autor, juntament amb Sam Abrams, de la polèmica Imparables. Una antologia (Proa, 2004).

Eppur si muove Julià Guillamon, crític i escriptor En els darrers anys, la diada de Sant Jordi ha estat envoltada de les polèmiques entre els anomenats mediàtics i els escriptors que es qualifiquen ells mateixos —per oposició— de seriosos, puntuada amb algun gest de gran diva (com quan Jordi Coca va fer passar els lectors per casa seva per signar-los els llibres). Tot això, en lloc de reforçar els que es queixen, contribueix a augmentar la sensació —per desgràcia, massa comuna— que la literatura catalana és un guirigall. El que compta de debò són els bons llibres, i aquest any, per sort, n’hi ha una colla. Les meves recomanacions: El metall impur, de Julià de Jòdar, premi Sant Jordi, que tanca la seva ambiciosa trilogia; Terres de lloguer, d’Antoni Pladevall, i La força de la gravetat, de Francesc Serés.

Mejor que bien (Diagonal, 2002), de George P. Pelecanos, que viu i escriu des de Washington. La novel·la negra clàssica de Chandler, Hammett, Macdonald, etc. va crear uns models de masculinitat molt concrets i quasi canònics: Spade, Marlowe i Archer. Són models durs, masclistes, racistes i homòfobs, malgrat que no ho semblin en una primera lectura. Els anys noranta del segle XX van significar el canvi d’aquest model hard boiled, tot certificant el fracàs d’aquest model masculí: ja no “aguanten” la beguda, els protagonistes són directament alcohòlics; ja no són solitaris, ara tenen problemes per trobar parella; l’investigador principal no és un wasp, sinó que pertany a minories racials o és una dona, i sovint no té ni llicència. Pelecanos, que juntament amb Walter Mosley, Michael Connelly i James Lee Burke, forma part d’una generació d’escriptors nord-americans renovadors del gènere, ha creat un parell d’arquetips en dues sèries de novel·les diferents: Nick Stefanos, d’origen grec com el mateix autor, i Dereck Strange, un negre ex-policia de mitjana edat. Les trames sovint es basen a ajudar els seus amics, a buscar gent perduda, etc. El protagonista de Mejor que bien és Derek Strange, i en aquesta novel·la intenta aclarir la innocència del seu company, acusat d’assassinat. Strange intenta oferir solucions

a aquest model de masculinitat en fallida i que ja no pot enfrontar-se amb una societat —la nord-americana— desbordada per gravíssims problemes de desestructuració. Representa una possibilitat de conviure millor. ¿Com ho fa? Rebutja la violència —és un home gran—, que presenta sempre com un problema i mai com una solució; ajuda els pobres del barri, i és entrenador de l’equip de futbol dels nens. La novel·la negra és, segurament, el gènere més popular que existeix; però, en l’evolució que ha patit, ha deixat de ser pràcticament “negra”. Actualment és un gènere que parla de moltes coses més perquè el detectiu és el personatge perfecte per tenir accés a tots els nivells de la societat.

Bill Philips (Heathfield, Sussex, 1960) va estudiar literatura anglesa a la Universitat de Lancaster, i és professor de la UB des del 1991. És autor d’antologies, guies i reculls de poesia anglesa, i forma part del projecte d’investigació: “Representacions de la masculinitat en la literatura nord-americana”, del Centre Dona i Literatura de la Facultat de Filologia.

reportatge

L’àcrata rus

La meva infantesa a Algèria Las ensoñaciones de la mujer salvaje. Escenas primitivas (Horas y Horas, 2003), d’Hélène Cixous, autora francesa nascuda a Algèria, de família jueva sefardita per part de pare, i d’ascendència també jueva hongaresa i alemanya per part de mare. És a dir que, per una banda, tenim una multiplicitat d’arrels i, per l’altra, una forta vinculació a la identitat jueva. Cixous va néixer l’any 1937 i ha viscut tant la Segona Guerra Mundial com la traumàtica descolonització del seu país. El llibre és una novel·la que narra les seves experiències d’infantesa, i del sentiment d’exclusió, de l’exclusió d’unes persones i d’una comunitat que estaven en un país colonitzat per França, on la majoria musulmana es trobava en ple procés de lluita per la independència, i on la minoria jueva —procedent en la seva majoria de la península Ibèrica— es trobava enmig de dues exclusions: la dels francesos que no els acceptaven perquè no eren cristians i perquè els veien com a originaris del país (on vivien des de feia segles), i la dels musulmans, que tampoc no els acceptaven per raons de religió, llengua i costums i els veien com a forasters. És parti-

cularment colpidora l’escena en què el seu pare, metge, desclava la placa de l’entrada de casa seva perquè les lleis de Vichy que imposen els nazis no li permeten exercir la seva professió, i la família sencera queda exposada a la misèria. Cixous narra totes aquestes experiències no pas des del punt de vista del testimoni, sinó del de la ficció. És un llibre que no només es llegeix per l’interès de la trama, sinó pel llenguatge i l’estil, curull de jocs de paraules i ple d’imatges. És una escriptura molt metafòrica, molt literària, i cal destacar la magnífica traducció del poeta Arnau Pons i de Yael Langella, poetessa jueva que hi aporta tot el seu bagatge cultural. Hélène Cixous és una autora molt coneguda i respectada a França, i aquí se la coneixia sobretot pel seu vessant teòric i acadèmic com a catedràtica de Literatura comparada a Paris VIII, i creadora del primer centre d’estudis sobre dones a Europa. Des de fa un parell d’anys es comença a traduir la seva obra literària, després d’una bona recepció de les seves obres de ficció, editades per editorials molt petites. En aquests moments és una autora a l’alça, i ja hi ha quatre o cinc editorials mitjanes i grans interessades a traduir-la.

Marta Segarra (Barcelona, 1963) va estudiar Filologia Romànica a la UB, de la qual és professora de Literatura francesa. És directora del Centre Dona i Literatura, professora associada del Centre d’Estudis Femenins de Paris VIII, i coautora d’Historia de las literaturas francófonas (Cátedra, 2004).

El compromiso (Ikusager, 2005), de Serguei Dovlàtov. Aquest autor, nascut el 1941, va morir als Estats Units el 1990 i no va poder gaudir en vida del gran èxit que van tenir els seus llibres amb l’arribada de la Perestroika. Se’l va obligar a marxar del seu país, i, com la majoria dels escriptors emigrants, escriu sobre el que deixa enrere. És un narrador que intenta allunyarse de la parafernàlia dels grans escriptors russos, que ensenyen a viure els altres. Dovlàtov narra el que veu. Té una vida atzarosa. És enviat als anys seixanta com a vigilant a un camp de concentració, com a escriptor jovençà (pertanyia al grup de joves escriptors de Sant Petersburg, entre els quals hi ha el futur Nobel Joseph Brodsky), va començar a escriure un cicle de relats anomenat Zona, en què evoca el camp de concentració com la representació metafòrica de tota la vida soviètica. Té un altre llibre, La maleta, en què narra la seva marxa de l’URSS i les quatre coses que precipitadament fica dins una maleta abans de marxar. Ja als Estats Units, un quant temps després, un dia, obre la maleta i retroba els vells objectes, els quals el remeten al passat. Cada relat és el relat de la història de l’objecte retrobat. A Els nostres, fa un recorregut per la seva genealogia russa, i acaba en el naixement del seu fill als Estats Units, que amb prou feines parlarà ja rus. A El compromís, el títol és equívoc: significa ‘concessió’. Les concessions que cadascú ha de fer al Poder per poder

sobreviure. El llibre narra les abaixades de pantalons que s’han de fer constantment per poder sobreviure a l’URSS. Per exemple, en una narració, un periodista ha de cobrir el naixement del primer nadó de l’any, i resulta que el primer no pot ser perquè és jueu, l’altre és un discapacitat, i així successivament. I, finalment, ha d’arribar a un compromís amb l’autoritat per poder publicar una notícia, i alhora poder mantenir un mínim de dignitat personal, i tot això escrit en forma de sàtira, la qual té gran tradició en la literatura russa des de Gogol. Dovlàtov és un autor consagrat arreu del món que tot just ara arriba a Espanya. Ricard San Vicente (Moscou, 1948), d’origen basc, és fill d’un “nen de la guerra”. Tornat a Espanya el 1956, va cursar Filosofia i Lletres a la UB i s’hi va llicenciar en Filosofia. Traductor dels principals clàssics russos: Txèjov, Tolstoi, Puixkin, etc., és professor de Literatura russa a la UB des del 1989.

reportatge

Una noia de Viena El espejo ciego (Acantilado, 2005), de Joseph Roth. El llibre va ser publicat originalment l’any 1924, i la traducció actual és de Berta Vias Mahou. És una esplèndida novel·la curta, d’una considerable densitat. Narra una història trista, com la majoria d’obres literàries, malenconiosa però sense ser melodramàtica. Josep Roth va néixer a la Galitzia, lloc d’on van emigrar molts jueus, l’any 1894 i va morir a París el 1939. Va ser un escriptor de la monarquia austrohongaresa. Va treballar com a reporter a Berlín i a Viena i va combatre a la Primera Guerra Mundial. Quan va començar a escriure, es va centrar, sobretot, en la vida de la gent ordinària, de com l’enfonsament de la monarquia imperial centreeuropea va afectar la vida dels petits empleats, de la gent modesta, de com van tornar els ex-combatents absolutament destrossats per la guerra. Aquesta novel·la concretament, ambientada a Viena, se centra en la vida d’una adolescent que treballa com a noia dels encàrrecs. Narra la seva vida, el seu despertar a la vida i a l’amor. És una narració molt ben escrita, i ho fa des de la perspectiva d’algú que ho

observés, però que no sap més del que sap la mateixa protagonista. Expressa la realitat des dels ulls de la noia, amb un llenguatge extraordinàriament poètic, evocador i metafòric, i això, contraposat a la realitat sòrdida i miserable on viu, amb el pare ex-combatent, mutilat i traumatitzat, vivint enmig de grans estretors, és impressionant. La literatura de Roth té a veure amb la tradició de l’expressionisme, però molt tamisada. És, també, una història de com les dones han de fer front a la vida amb uns homes inutilitzats per la guerra al seu cos-

tat, de com se sobreposen i tiren endavant. Roth és un dels grans escriptors en llengua alemanya del segle XX, el problema és que va escriure en una època de grandíssims escriptors: Kafka, Musil, Mann i

Broch. Estava envoltat de genis, que, potser, li van fer una mica d’ombra. Va ser, també, una mica víctima de la seva vida: va ser periodista i, quan es va posar a escriure, va tenir molt èxit, però va tenir una vida difícil, la seva dona va morir boja, i ell no se’n va recuperar mai, i va morir completament alcoholitzat a París. Així com en altres autors aquest fet contribuiria a crear-li una aura de maleïdisme, en Roth va ser un demèrit. La llegenda del sant bevedor va ser, de fet, una prefiguració del que acabarà sent la seva vida. L’ascens del nazisme va ser l’altre factor determinant que va contribuir a enfonsar-lo definitivament. Roth no era un militant comunista, ni un radical polític. Era més aviat un humanista, tradicional, un cas una mica semblant al d’Stefan Sweig, de gent que veu com s’ensorra el seu món.

Marisa Siguan (Madrid, 1954) va estudiar a la UB, on es va doctorar amb una tesi sobre La recepción de Ibsen en el modernismo catalán (PPU, 1990). Catedràtica de Literatura alemanya, està especialitzada en la literatura del tombant de segle fins a la segona postguerra, i en qüestions de comparatística alemany-català/castellà. És coautora, amb Hans Gerd Roetzer, d’una Historia de la literatura alemana (2 vols.) (Ariel, 1990-1993), i ha editat, amb Karl Wagner, Transkulturelle Beziehungen. Spanien und Österreich im 19. und 20. (Rodopi, 2004).

Roses cares i llibres barats Miquel Colomer, Llibreria Catalònia Ja s’acosta el 23 d’abril, Diada de Sant Jordi i del Llibre, que és aquell dia en què les roses es venen més cares, i els llibres, més barats. Les roses són efímeres i, en canvi, els nostres avis imaginaven els llibres com a objectes perennes. Cada cop més els

llibres van absorbint la caducitat de les flors. De fet, cada vegada més coses es marceixen ràpidament: des dels mitjons a les pel·lícules, o des dels ordinadors domèstics a les cançons... Potser tornarà aquella falsa polèmica que enfronta els au-

tors literaris amb els autors mediàtics, sense adonar-nos que els llibres dels uns i dels altres es convertiran en pols d’aquí a pocs decennis. Només algun llibre escollit podrà sobreviure la voràgine de paper i tinta, perquè la clau és que es publiquen molt més llibres

dels que la ciutadania lectora pot llegir i, fins i tot, comprar. Per això el Dia del Llibre és aquell en què les roses es venen més cares, i els llibres, més barats.

reportatge

i a la UB... El contingut d’aquest reportatge ha estat elaborat íntegrament als diversos ensenyaments de la Facultat de Filologia de la UB.

Facultat de Filologia Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona Telèfons: 934 035 580 934 035 581 934 035 582 934 035 583 934 035 584 Transports: Metro: L1 i L2 (estació Universitat) Bus: 9, 14, 50, 54, 56, 58, 59 i 66 www.ub.edu/filologia/

Ensenyaments de1r i 2n cicle: Filologia Anglesa Filologia Alemanya Filologia Àrab Filologia Catalana Filologia Clàssica (grec i llatí) Filologia Eslava Filologia Francesa Filologia Hebrea Filologia Hispànica Filologia Italiana Filologia Romànica

Ensenyaments de 2n cicle: Filologia Gallega Filologia Portuguesa Lingüística Teoria de la Literatura i Literatura Comparada

Màsters i postgraus: “Assiriologia” “Escriptura narrativa” “Estudis de gènere: dones, desenvolupament i cultures” “Expressió-comunicació i llenguatges en la pràctica educativa. Creació de projectes” “Geografies literàries de l’Amèrica Llatina” “Immigració, religions i identitat. Perspectiva antropològica. Històrica i pràctica” Participació de la Facultat en el Programa Oficial de Postgrau “Espanyol com a Llengua Extrangera”

Parada virtual per Sant Jordi El Servei de Publicacions i Edicions de la UB recomana per a aquest Sant Jordi els títols següents, que formen la parada virtual d’enguany i que trobareu a l’adreça www.publicacions.ub.es/santjordi/: • Más allá de Espulgas City, de Rafael de España i Salvador Juan • L’herbari, Jaime Llistosella i Antoni Sánchez • Plantas medicinales, Lidia Osuna • Dictadura y Transición I i II, Bernat Muniesa • Turquía, Grecia y Chipre, Isabel de Cabo • Límits del dibuix, Àlex Nogué • A imatge de la contracultura, Genís Cano • Tras la biología, Joan Bestard • Adopción y el acogimiento, Diana Marre (ed.) i Joan Bestard • Des de la frontera, Eloi Biosca, Xavier Xortó i Maria Teresa Vinyoles • Història agrària I i II, volum I: Josep Guitart (coord.), Josep M. Salrach i Emili Giralt; volum II: Josep M. Salrach i Emili Giralt • La Universidad de Barcelona en el siglo XVI, Antonio Fernández • Wuthering Heights. A novel by Emily Brontë, Jacqueline Anne Hurtley (ed.), Anna Sofia Moya (ed.) i Gemma López (ed.)

notícies

La UB oferirà quaranta-un màsters oficials el curs 2006-2007 dins del procés d’adaptació a l’Espai Europeu La Universitat de Barcelona oferirà, el curs 2006-2007, 41 màsters emmarcats en vint programes oficials de postgrau (POP). N’hi haurà trenta-cinc de coordinats per la UB (quinze seran interuniversitaris i compartits amb universitats catalanes, de la resta de l’Estat espanyol i europees), i altres sis estaran coordinats per altres centres.

oferta, ha programat un 50% de màsters interuniversitaris, dels quals en coordina el 75%, cosa que, sens dubte, posa novament de manifest la seva voluntat de liderar aquest procés”. Trobareu més informació sobre

els objectius docents, les competències genèriques i transversals a adquirir per part de l’estudiant i els criteris d’admissió i selecció d’aquestes titulacions, al web de la UB: www.ub.edu.

MÀSTERS OFICIALS PER AL CURS 2006-2007

Aquestes dades pertanyen a la nova programació del DURSI per al curs vinent i actualitzada dins el procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). El Departament d’Universitats ha previst al respecte la implantació de 153 màsters oficials als centres del sistema universitari de Catalunya. En paraules de la vicerectora de Política Acadèmica i Convergència Europea, Rosa Nonell, “ens trobem davant d’un canvi significatiu del concepte que fins ara teníem dels plans d’estudis, concebuts com una oferta estructurada i coherent d’assignatures agrupades en matèries valorades en termes d’un nombre determinat de crèdits docents”. L’oferta de la UB comprén màsters d’especialització professio-

nal, en la recerca i mixtos. Per Rosa Nonell, “l’aposta de la UB és que un 45% d’aquesta oferta que es posa en marxa tingui un fort contingut de transversalitat, és a dir, de coneixement multidisciplinari”. “Representa”, afegeix Nonell, “una fortalesa de la UB per als nostres futurs estudiants, atesa la qualitat pel que fa a la recerca i l’excel·lència docent i pedagògica.” Alhora, els estudis de doctorat programats es converteixen en la sortida natural dels màsters de recerca i garanteixen l’excel·lència, gràcies al conjunt de mencions de qualitat atorgades pel MEC que acumulen les seves línies de recerca. La vicerectora expressa el seu convenciment que “cal apostar per l’espai català de postgraus; la Universitat de Barcelona, del total de la seva

Aigua: anàlisi interdisciplinària i gestió sostenible Aqüicultura1 Arqueologia Astrofísica, física de partícules i cosmologia Atenció al malalt crític i emergències Biodiversitat animal Biodiversitat: evolució i conservació Biofísica Bioinformàtica2 Biologia humana1 Biomedicina Biotecnologia molecular Ciència cognitiva i llenguatge1 Comunitat sorda i educació i llengua de signes1 Enginyeria biomèdica1 Enginyeria electrònica Enginyeria física Expert en espanyol, llengua estrangera en àmbits professionals Filosofia i estudis clàssics Física computacional i aplicada2 Formació de professors d’espanyol com a llengua estrangera1 Gestió cultural Gestió de continguts digitals1 Gestió del patrimoni cultural Història de la ciència2 Història i cultura de l’alimentació1 Immunologia1 Intel·ligència artificial2 Intervenció psicosocial1 Lògica pura i aplicada1 Matemàtica avançada i professional Meteorologia Nanociència i nanotecnologia1 Neurociències1 Nutrició i metabolisme2 Planificació territorial i gestió ambiental Primatologia Produccions artístiques i recerca Psicologia de l’educació1 Psicologia del treball, les organitzacions i els Recursos Humans2 Recerca, desenvolupament i control de medicaments 1. Interuniversitari coordinat per la UB 2. Interuniversitari en què participa la UB

notícies

Premis a la recerca Els premis als investigadors són una forma de distingir i reconèixer els esforços i la dedicació a la recerca i promouen la projecció social de les persones i les entitats que es dediquen a la ciència. Investigadors i institucions del Grup UB han rebut recentment diversos premis, i alhora la Universitat ha concedit els seus propis guardons. EDICIÓ DEL PREMI INICIATIVA QUE ATORGA BMW. El guardó reconeix el PCB per “ser un instrument de referència pioner en la transferència de coneixement i tecnologia a la societat, per fomentar noves formes d’associació entre el sector públic i el privat, i per facilitar la creació de noves empreses de base tecnològica”. El jurat del Premi Iniciativa BMW ha destacat el PCB per la seva ac-

tèrmica: disseny de materials, caracterització d’estructures i propietats, avaluació de capes, i cursos de formació. La protecció i la modificació de superfícies té una rellevància especial en l’enginyeria moderna, ja que és concretament a la superfície on tenen lloc processos com ara la corrosió, el desgast, l’impacte, etc. Hi ha diferents procediments per dipositar un material a la superfície d’un altre, però les tècniques de projecció tèrmica presenten com a avantatges una gran versatilitat i una àmplia gamma de materials i substrats (ceràmiques, metalls, aliatges, polímers, etc.). Com a resultat, hi ha una varietat il·limitada de recobriments i sistemes compostos recobriment-substat que s’adapten a les necessitats de les indústries actuals per millorar la vida operativa de les peces, la seguretat, el cost i les condicions de treball. EL PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA (PCB) HA ESTAT EL GUANYADOR DE LA SEGONA

Moment de recollida del Premi Ciutat de Barcelona per part dels investigadors de la UB.

tivitat en la promoció de la innovació en l’entorn empresarial, l’impuls de la cultura emprenedora i l’estímul per a la creació d’spin-offs sorgits en l’entorn universitari. El guardó està dotat amb 30.000 €, que es destinaran al desenvolupament d’un projecte que reverteixi en la societat. El Premi Iniciativa BMW s’emmarca dins el programa d’activitats cíviques i culturals relacio-

Paul K. Dayton, guanyador del I Premi Ramon Margalef, a la UB

Foto: Manel Socias (Ajuntament de Barcelona)

PREMI CIUTAT DE BARCELONA ALS IMPULSORS DEL CENTRE DE PROJECCIÓ TÈRMICA (CPT) DE LA UB. Els investigadors del CPT Josep M. Guilemany, Javier Fernández i Joan Ramon Miguel (tots ells, del Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica) han obtingut el Premi en la categoria d’Investigació Tecnològica pels seus treballs “en ciència i enginyeria de superfícies, i l’aplicació de recobriments per a la modificació de les propietats dels materials en els camps de l’aeronàutica, astronàutica, automoció, biomedicina i medi ambient”. El jurat ha destacat, també, la importància de la recerca en els camps de la ciència i la tecnologia de materials, cosa que situa Barcelona en la primera línia internacional en aquest àmbit. L’activitat del CPT és pionera a tot l’Estat espanyol pel que fa al desenvolupament d’aquestes tècniques d’obtenció de recobriments, i està especialitzat en tota classe de serveis relacionats amb la projecció

El gener passat, a la Facultat de Biologia de la UB, Paul K. Dayton, un dels ecòlegs més prestigiosos a escala mundial i premi Ramon Margalef d’Ecologia i Ciències Ambientals 2005, va pronunciar la conferència “Observacions d’història natural a El Pinacate, un camp de lava desèrtic de Sonora”. Paul Dayton (Arizona, 1941) és l’únic científic reconegut amb el prestigiós premi Cooper de l’Associació Americana per a l’Avenç de la Ciència i la Societat Ecològica d’Amèrica (ESA). Actualment és professor de l’Scripss Institution of Oceanography de la Universitat de Califòrnia a San Diego (Estats Units). El treball científic de Paul K. Dayton ha marcat les línies d’investigació internacionals sobre ecologia i medi ambient de

cada dècada: per exemple, els estudis de l’ecologia de la costa rocosa (anys setanta), l’Antàrtida (anys vuitanta), la vinculació de l’oceanografia amb l’ecologia bentònica (anys noranta) i l’impacte de la pesca. El premi Ramon Margalef d’Ecologia i Ciències Ambientals va ser creat per la Generalitat de Catalunya en memòria de l’il·lustre científic català, catedràtic d’Ecologia a la UB, mort el maig del 2004.

notícies

nat amb l’àmbit de la innovació que la companyia automobilística va engegar el novembre del 2004. L’objectiu d’aquest és impulsar projectes multidisciplinaris basats en valors d’innovació i creativitat compartits amb Catalunya, en general, i amb la ciutat de Barcelona, en particular. EL PREMI CLAUSTRE DE DOCTORS DE LA UB DISTINGEIX UNA TESI SOBRE LA PINTURA MURAL CATALANA MEDIEVAL. Redactada per Carles Mancho Suàrez i dirigida per la professora del departament d’Història de l’Art Milagros Guardia, la tesi estudia la pintura realitzada a Catalunya durant els segles IX i X. El treball intenta determinar de quina manera comença la producció artística medieval, una de les més característiques del nostre país. S’hi estudien els conjunts de Sant Cristòfol de Campdevànol, Sant Quirze de Pedret, Barcelona i, especialment, Sant Pere de Terrassa. El jurat del Claustre de Doctors ha decidit, també, atorgar un accèssit a la tesi Abelian varieties

EL CONSELL DE TREBALL ECONÒMIC I SOCIAL DE CATALUNYA PREMIA UNA TESI DE LA UB SOBRE INNOVACIÓ TECNOLÒGICA A LES EMPRESES, obra de la doctora Natalia Ortega, realitzada a la UB i dirigida pel catedràtic Jacint Ros Ombravella. La tesi posa en relleu que determinades característiques de la indústria espanyola, l’escassa especialització en les branques de més complexitat tecnològica, l’absència de grans multinacionals de capital espanyol i l’elevada presència de capital estranger en els sectors més innovadors, ha condicionat la situació desfavorable de la innovació tecnològica a Espanya. A més, per l’efecte d’aquests factors, Espanya no es podrà situar a mitjà o llarg termini entre els països

Joan Massagué, primer científic nomenat “Català de l’Any” L’investigador Joan Massagué, director adjunt de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) ubicat al Parc Científic de Barcelona, ha estat guardonat amb el Premi Català de l’Any 2005 que convoca el diari El Periódico de Cataluña. És la primera vegada que aquest reconeixement, de caràcter popular, distingeix un científic. Joan Massagué és líder en el camp de la regulació de la divisió cel·lular i de la metàstasi del càncer, amb una producció científica de més de dos-cents cinquanta articles sobre aquests temes. A més, és un dels cinquanta investigadors més citats en totes les àrees científiques

durant els darrers vint anys. La recerca que ha dut a terme ha permès identificar els gens que controlen la metàstasi de les cèl·lules tumorals del càncer de mama cap a altres òrgans, una fita que obre noves possibilitats de recerca sobre el càncer. Massagué dirigeix el Programa de Biologia i Genètica del Càncer del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center i és investigador, també, en l’Institut Mèdic Howard Hughes, a Nova York. Així mateix, el científic liderarà dins l’IRB un nou programa de recerca oncològica sobre la metàstasi, que inclourà el Laboratori per a la Recerca en Metàstasis Tumorals (METLAB). Foto: El Periódico

El director del PCB, Fernando Albericio, en l’acte de lliurament del Premi Iniciativa BMW.

with quaternionic multiplication and their moduli, de Víctor Rotger Cerdà, que ha dirigit Pilar Bayer, catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria. La tesi se centra en l’estudi de les varietats abelianes amb multiplicació quaterniònica i en els seus espais de Moduli, donats per varietats de Shimura. Les varietats de Shimura apareixen en la resolució actual de nombrosos problemes de la teoria de nombres.

més avançats en tecnologia. Per altra banda, el treball també posa en relleu que la política tec-

nològica a Espanya no ha tingut prou en compte els trets del teixit industrial espanyol.

Nova convocatòria dels premis del Consell Social i Claustre de Doctors Fins al 31 de maig resta obert el termini de presentació de sol·licituds per als premis del Consell Social de la UB als millors treballs científics derivats de tesis doctorals llegides en aquesta Universitat. Els guardons tenen tres modalitats. El Premi José Manuel Blecua, en l’àmbit d’Humanitats i Ciències Socials, i el Pre-

mi Ramon Margalef, en Ciències Experimentals i de la Salut, es concedeixen als millors articles publicats en una revista reconeguda derivats d’una tesi doctoral llegida a la UB. La tercera modalitat és el Premi Antoni Caparrós, al millor projecte de retorn a la societat de transferència de coneixement desenvolupat per un doctor.

El guardó a cada modalitat està dotat amb 3.000 €. Podeu trobar més informació i els impresos de sol·licitud a: www.ub.edu/cs/premis. També fins al 31 de maig (a les 13 h) estarà obert el termini de presentació de tesis doctorals al Xè Premi Claustre de Doctors de la UB. Enguany es valoraran les tesis presentades

a la UB durant l’any 2004 que hagin obtingut la màxima qualificació del tribunal. Dotat amb 4.000 euros, el Premi Claustre de Doctors té l’objectiu de donar a conèixer i potenciar els treballs dels joves doctorats per la UB i difondre el valor social del títol de doctor. Més informació: www.ub.es/cdub

notícies

Antoni Mirambell, síndic de Greuges de la UB: “Els nostres objectius són organització, eficiència, informació i auditoria” Vostè arriba al càrrec després que s’hagi acordat incrementar els recursos humans i materials de l’Oficina de la Sindicatura de Greuges de la Universitat i canviar-ne l’estructura. Efectivament, les funcions que tenim encomanades es refereixen a tres grans aspectes: vetllar pels drets i les llibertats de les persones de la nostra comunitat, exercir una activitat informativa permanent sobre el funcionament de la UB i contribuir a la millora de la qualitat. Aquestes funcions i l’experiència dels síndics anteriors aconsellaven la creació del que se’n pot dir una “oficina” del Síndic, amb el suport tècnic corresponent i amb una nova ubicació. Amb relació al suport tècnic, caldrà tenir en compte, a més dels aspectes

administratius, que es pugui dotar la Sindicatura de persones expertes en l’àmbit jurídic i en el de la mediació i, pel que fa a la nova ubicació, les disponibilitats d’espais fan pensar que la instal·lació, potser no definitiva, es farà a la finca Pedro Pons, degudament condicionada. ¿Tot plegat vol dir que, després de divuit anys de la seva creació, som davant d’una nova etapa de la Sindicatura? La Sindicatura de la UB, que va ser una de les primeres universitats a dotar-se de la figura, té, afortunadament, un llarg recorregut, però de ben segur que es pot parlar d’una nova etapa pel fet que el càrrec de síndic s’estructura, avui, com un òrgan independent i autò-

nom que no està sotmès a cap instància universitària. Aquesta nova etapa presenta, certament, els reptes de la seva consolidació i, dins de les competències que no són executives, de la seva actuació eficaç. ¿Quins són els principals objectius que es planteja al capdavant del nou càrrec? Els objectius no poden ser ni més, però ni menys, que l’organització de l’“oficina” i l’actuació ràpida i eficient. Això no obstant, una qüestió que en el poc temps que fa que ens ocupem de la Sindicatura s’observa com a important, és la manca d’informació que les persones tenen dels canals o procediments d’exercici dels seus drets. Sovint, més que no pas un greuge derivat de l’actuació dels òrgans o serveis uni-

versitaris, es tracta de no haver cursat la reclamació o el recurs pertinent davant l’òrgan competent. Tot i que la Sindicatura no ha de ser una oficina d’informació, caldrà, juntament amb altres òrgans, saber trobar la manera de proporcionar aquesta informació o de facilitar que els interessats sàpiguen i vulguin trobar-la. D’altra banda, una altra funció complexa és oferir informació permanent sobre el funcionament de la universitat, precisament pel seu caràcter general i per la dimensió de la UB; però, malgrat tot, haurem de saber mostrar, en els informes anuals, els resultats d’aquesta mena d’auditoria. En conseqüència, els objectius es podrien sintetitzar en quatre punts: organització, eficiència, informació i auditoria.

Roser Artal i Rocafort, nova gerent del Parc Científic de Barcelona Roser Artal (la Pobla de Segur, 1957) és, des de l’1 de març, la nova gerent del Parc Científic de Barcelona. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empersarials per la Universitat de Barcelona, ha exercit, durant més de vint anys, diferents càrrecs de responsabilitat dins el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i ha desenvolupat

durant el darrer període 2000-2004 la direcció del Programa d’Implantació de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions del Servei Català de Salut. L’any 2005, Artal va treballar com a directora gerent del centre sanitari USP Institut Universitari Dexeus. En relació amb els seus càrrecs dins el Departament de

Salut, Roser Artal va participar en consells de govern i altres òrgans directius, entre els quals destaquen: membre del Patronat de la Fundació Hospital General de Manresa (1991-2002), membre del Consell de Govern del Consorci Hospitalari de Vic (19932005) i membre del Consell de Govern del Consorci Sanitari de la Selva (1993-2005).

notícies

La Fundació Esther Koplowitz finança a l’IDIBAPS la construcció d’un edifici per a recerca La Fundació Esther Koplowitz finançarà a l’IDIBAPS la construcció del Centre de Recerca Biomèdica Esther Koplowitz, on treballaran més de dos-cents investigadors. L’edifici serà gestionat per la Fundació Clínic i donarà resposta a les actuals necessitats de creixement de l’IDIBAPS. La construcció del nou edifici es finançarà amb quinze milions d’euros donats per l’empresària. L’edifici s’aixecarà en un solar del carrer Rosselló, proper a l’hospital, i tindrà una façana de 40 metres, sis plantes sobre rasant i tres de soterrani amb pàrquing inclòs. Els nous espais es destinaran a laboratoris experi-

mentals, plataformes de suport a la recerca, oficines administratives i sales de juntes, entre d’altres. En total disposarà de 9.500 metres quadrats de superfície i aspira a convertir-se en una icona representativa de la recerca nacional. Segons les previsions inicials, el nou centre podrà estar operatiu l’any 2008. El donatiu de quinze milions d’euros de la Fundació Esther Koplowitz que farà possible aquest nou edifici, suposa el mecenatge privat de més relleu a la investigació científica fet a Espanya per part d’un particular. El Centre de Recerca Esther Koplowitz s’especialitzarà en

l’estudi de les malalties més prevalents al nostre país. Seguint la filosofia de l’IDIBAPS, el nou edifici es destinarà a treballar en la denominada recerca

de transferència. És a dir, els seus esforços se centraran a facilitar la comunicació i la col·laboració entre la recerca bàsica i la investigació clínica.

El físic Peter Hänggi, nomenat doctor honoris causa Peter Hänggi (Bärschwil, 1950), destacat expert en teoria i aplicacions dels processos estocàstics en diferents camps, va ser investit el 17 de març doctor honoris causa al Paranimf de la UB, en un acte institucional presidit pel rector Màrius Rubiralta. Durant la cerimònia, el professor

Hänggi va ser apadrinat per Miquel Rubí, catedràtic del Departament de Física Fonamental i cap del Centre de Recerca de Física de Sistemes Complexos. Peter Hänggi és el tercer científic del sistema alemany de més anomenada i figura a la llista dels físics més citats publicada

per l’ISI (els seus articles han rebut fins ara més de catorze mil citacions), la qual cosa el situa com un dels més destacats experts en física de la matèria condensada. Bona part de la física avui dia se centra en els fenòmens clàssics i quàntics que tenen lloc a es-

cala mesoscòpica (entre la macroscòpica i la microscòpica). Aquest interès ha superat l’àmbit de la física i ha arribat a àrees de la química i la biologia (cinètica química, catàlisi, motors moleculars, transport actiu en membranes biològiques, etc.). Les teories clàssiques proposades no són suficients per descriure situacions més enllà de l’àmbit de la física, i per aquest motiu cal trobar nous marcs teòrics. Peter Hänggi, professor de Física teòrica a la Universitat d’Augsburg (Alemanya), és un destacat representant d’una nova línia de pensament en física, que vol establir un llenguatge comú per tractar fenòmens mesoscòpics que tenen lloc en sistemes diversos amb l’ús de la metodologia de la teoria dels processos estocàstics.

notícies

La Facultat de Medicina i l’Hospital Clínic de Barcelona commemoren el seu centenari La Facultat de Medicina de la UB i l’Hospital Clínic de Barcelona compleixen enguany cent anys. L’acte inaugural de les celebracions d’aquest aniversari va tenir lloc el 27 de febrer al Palau de la Música Catalana, i va ser presidit per Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, amb la presència de Joan Rangel, delegat del Govern central a Catalunya i president del Patronat de l’Hospital Clínic de Barcelona; Màrius Rubiralta, rector de la UB i vicepresident del Patronat del Clínic; Marina Geli, consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya; Joan Rodés, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona; M. Teresa Estrach, degana de la Facultat de Medicina de la UB, i Joan Clos, alcalde de Barcelona. El professor Moisès Broggi, president d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina i portada del darrer número d’aquesta revista, va pronunciar la conferència “L’Hospital Clínic que vaig conèixer”. L’ensenyament oficial de la Me-

dicina a Barcelona data de l’any 1401, i els orígens de la Facultat de Medicina de la UB es remunten al 1760, amb la creació del Col·legi de Cirurgia per Pere Virgili. Fins al 1843, però, no es va constituir el que va ser el primer embrió de la Facultat, al carrer del Carme. Enmig d’una gran repercussió social, mediàtica i política, el 1906 es va produir el trasllat de la Facultat de Medicina a la seu actual del carrer de Casanova, una edificació de l’arquitecte Domènec i Estapà. Amb més de cinc-cents professors i mil quatre-cents alumnes, la Facultat de Medicina de la UB és avui capdavantera en l’àmbit de docència i formació de metges. A més de la seu central al costat de l’Hospital Clínic de Barcelona, amb el qual forma una unitat funcional, l’altra seu de la Facultat es localitza al campus de Bellvitge, on s’ubica l’Hospital de Bellvitge. L’Hospital de Sant Joan de Déu és el tercer gran hospital universitari de la Facultat. També hi ha un seguit

d’hospitals associats i diversos centres d’assistència primària que participen en l’ensenyament clínic. En l’àmbit de la recerca, la UB, l’Hospital Clínic de Barcelona i l’IDIBAPS són institucions líders en productivitat científica a tot l’Estat espanyol. L’activitat investigadora està organitzada en grups de recerca al si d’aquests i al voltant d’estructures creades amb aquesta finalitat, com són, fonamentalment, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) a Casanova, i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) al campus de Bellvitge.

L’Hospital Clínic de Barcelona —una institució de primer nivell científic i assistencial— ha viscut diferents etapes: del 1906 al 1939 és un hospital bàsicament de beneficència i amb predomini de la cirurgia. La segona etapa, fins al 1972, marca el canvi de la beneficència a la concertació, i amb el pas a un primer pla de la medicina interna per damunt de la cirurgia. El tercer període, que arriba a l’actualitat, marca la transformació professional, amb un paper destacat de l’activitat de recerca, juntament amb un alt nivell assistencial.

Nous laboratoris de l’IDIBAPS a la Facultat de Medicina L’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) disposa de nous laboratoris a la Facultat de Medicina. Els equipaments es van inaugurar el 13 de març en un acte que va comptar amb l’assistència de Màrius Rubiralta, rector de la UB; Carles Solà, conseller del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació; Rafael Rodrigo Montero, vicepresident d’or-

ganització i relacions institucionals del CSIC; Joan Rodés, director de l’IDIBAPS i director general de l’Hospital Clínic, i Maria Teresa Estrach, degana de la Facultat de Medicina. Les noves instal·lacions donaran cabuda a cent cinquanta investigadors de l’IDIBAPS i als nous espais dels Serveis Cientificotècnics de la UB. Creat el 1996, l’IDIBAPS és una institució integrada per la Fa-

cultat de Medicina de la UB, l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques i el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat. La inauguració dels nous espais a l’edifici de la Facultat de Medicina,

que coincideix amb el centenari de la Facultat i de l’Hospital Clínic, representa la continuació del procés d’ampliació iniciat el 2003, finançat, ara com ara, pel DURSI amb més d’onze milions d’euros.

Creació de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya La Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Generalitat de Catalunya, a través dels Departaments de Salut i d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, han creat la Fundació Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). L’objectiu és impulsar el desenvolupament de la recerca multidisiciplinària, a més de la docència, en enginyeria biomèdica fent que aquest institut esdevingui un referent internacional de primera línia en aquest camp. El primer patronat de l’entitat va nomenar el professor de la UPC Antoni Planell director de l’IBEC. El nou institut es crea sobre la base científica del Laboratori de Recerca en Nanobioenginyeria. La seva ubicació dins el Parc Científic de Barcelona, que permet a aquests investigadors desenvolupar la seva recerca en un entorn d’activitat en l’àmbit de les ciències de la vida. Així mateix, té a la seva disposició una potent oferta tecnològica, que inclou, a més dels serveis científics comuns del PCB i dels Serveis Cientificotècnics de la UB, la Plataforma de Nanotecnologia. L’IBEC centrarà la seva recerca bàsica i aplicada en àrees de coneixement pioneres com és la nanotecnologia cel·lular i molecular; l’enginyeria de teixits i cultius cel·lulars; la caracterització de teixits i cultius cel·lulars; el disseny de dispositius per a la manipulació i processament de cèl·lules i molècules en un xip, i l’adquisició i el tractament de senyals i imatges biomèdiques, entre d’altres. En el futur, impulsarà a més nous laboratoris, desenvoluparà programes específics de recerca en l’entorn de les nanotecnologies aplicades a la biomedicina i augmentarà el ventall de serveis de transferència de tecnologia, que es posaran a l’abast tant de les empreses com del sistema sanitari.

Fotografia: G. Balbo

notícies

Joan Hernández Pijuan: l’art com a via de coneixement Anna Maria Guasch, Professora d’Història de l’art de la Universitat de Barcelona

Joan Hernández Pijuan, com ell mateix va dir en més d’una ocasió, va començar a pintar per intuïció, essent conscient que la pintura d’habilitat i de pinzellada sàvia no era cosa seva. I es pot dir, també, que va arribar tard a la docència universitària. Quan, el 1977, va trepitjar per primera vegada com a professor les aules de l’aleshores encara Escola de Belles Arts de Sant Jordi (uns anys més tard, Facultat de Belles Arts) on havia estudiat al principi dels anys cinquanta, ja tenia un llenguatge creatiu personal consolidat dins les “maneres informalistes”. Però el cert és que el seu pas per la Facultat de Belles Arts com a catedràtic de Pintura dialogant, il·luminador de camins, incisiu, provocador a voltes, i sempre qüestionador, i des de la seva jubilació com professor emèrit, va deixar darrere seu un llarg reguitzell de bons pintors, que sempre li han reconegut el seu magisteri. No ha deixat deixebles directes d’afinitats formals fàcilment identificables, sinó deixebles que han après de la seva actitud cap a la pintura i de la seva manera d’entendre i explicar l’acte de crear: entendre la creació artística més com una via de coneixement, que no pas de comunicació. La seva profunda dedicació a la vida universitària el va portar, també, a dirigir el destí de la Facultat en el llarg període del 1992 al 1997, tot emprenent-hi tasques importants. Entre moltes altres, l’aprovació

d’un nou pla d’estudis que unís les matèries en els departaments de pintura, escultura, dibuix i disseny-imatge. I mentre això passava, importants centres nacionals i internacionals reconeixien a bastament la seva obra i li organitzaven importants exposicions monogràfiques de caràcter retrospectiu, com ara el Museo Nacional Reina Sofía, la Fundación Marcelino Botín, el Frankfurter Kunsveriein o el MACBA. Com a artista, de la seva condició de “solitari” ja se’n va adonar el jove Hernández Pijuan als anys cinquanta en veure que els seus guaixos sobre paper de “maneres informalistes” no podien anar més enllà. El seu camí no estava en el seguidisme dels altres, sinó en la recerca d’un univers propi. De la retrospectiva que el MACBA li va dedicar i en la qual, a través de quaranta-vuit teles del període 1972-2002, es buscava manifestar certes densitats i tensions plàstiques en una trajectòria sense canvis excessius ni evolucions lineals, sinó més aviat retorns i retrobades, voldríem recordar una original experiència que creiem que defineix molt bé el tarannà personal i la vocació pictòrica de l’artista: Joan Hernández Pijuan es va reservar una de les sales del museu per revelar-nos des de la immediatesa la sensualitat i la mínima solemnitat del dibuix, i també, des del temps de repòs del gravat, la nuesa del seu procés de treball, la seva “cuina”. En aquella sala

podíem apreciar on naixien els colors dels seus paisatges o els solcs que siluetejaven les imatges, d’on les formes orgàniques de les seves pintures i tots els elements que conformaven el seu “univers” pictòric: un univers extens i tensionat entre la figuració i l’abstracció que sempre tenia un punt de referència en la realitat (“Tot el que hi ha en la meva pintura ho he viscut”, va afirmar el pintor en una ocasió), sigui la realitat dels seus interioritzats paisatges, miralls de paisatges familiars com els de la Segarra; la dels paisatges que descobreix en els seus viatges, o sigui la realitat de les flors, els perfils curvilinis dels quals dibuixen-ratllen (que es com dir solquen-llauren) les seves superfícies pictòriques. Però, també, és una realitat atrapada en el color i en les formes de l’arquitectura nassarita de l’Alhambra o en les peces de la ceràmica popular. Tot, a la vegada és realitat i essencialisme o abstracció. Però potser el que crida més l’atenció d’una tan dilatada, austera, autocrítica i plena trajectòria d’Hernández Pijuan fins que una mort massa precipitada se’l va emportar als setanta-quatre anys, va ser la seva capacitat de “viure” i “fer viure” el seu art. El seu art, com revela el filòsof i crític Danto citant Heidegger, no és, tanmateix, una “cosa viscuda”, sinó un tot aglutinador on la vida i l’experiència van ser possibles com a camins a través de “l’espai”, però també camins a través del “ser”.

notícies

En record del Dr. Pere de Palol, mestre de l’arqueologia cristiana Rosario Navarro i Francesc Tuset El passat dia 4 de desembre, va morir a Barcelona el Dr. Pere de Palol Salellas, eminent catedràtic de la nostra Universitat que es va distingir per impartir, per primer cop en una universitat espanyola, la docència d’una nova disciplina: l’Arqueologia cristiana. Va néixer a Girona el 25 de gener del 1923 en el si d’una família intel·lectual, que aviat

sembraria en ell la curiositat per l’arqueologia. La seva formació va transcórrer entre la UB i els museus arqueològics de Barcelona, Girona i Empúries, institucions amb les quals va col·laborar de manera continuada. Van ser anys d’aprenentatge que encara incrementà, en entrar a formar part de l’anomenada Escola de Barcelona, fundada pel Dr. Pere Bosch Gimpera. Després de llegir la tesi doctoral a Madrid ( 1950), Palol va entrar a formar part del quadre de professors de la UB fins a l’any 1956, en què va guanyar la càtedra d’Arqueologia de la Universitat de Valladolid. Des d’allí, va dirigir nombroses excavacions, sobretot a la ciutat romana de Clunia, a Peñalba de Castro, Burgos, on va fer més de trenta-vuit campanyes seguides d’excavació, estiu darrere estiu, en què, gràcies a l’esforç dels homes de Peñalba, i a la participació i col·laboració de desenes d’estudiants i arqueò-

legs de les universitats, primerament de Valladolid i després de Barcelona, i d’altres de l’Estat, van sortir a la llum les restes impressionants del fòrum, termes i cases. La seva docència a la Universitat de Valladolid, finalitzà l’any 1970, en què es va fer càrrec, a la Universitat de Barcelona, de l’acabada de crear càtedra d’Arqueologia cristiana i medieval. Des d’aquesta tribuna va saber transmetre amb passió i força l’ensenyament d’una nova especialitat, i traçar les línies generals de la recerca del que anys després s’acabaria anomenant Antiguitat tardana. En aquesta última etapa acadèmica (jubilat el 1988, emèrit fins al 1995), el seu ritme de treball (direcció de tesis i excavacions) i la seva capacitat organitzativa (6 Reunions d’Arqueologia Cristiana Hispànica) van continuar essent enormes1. El seu currículum es nodreix de més de dos-cents vuitanta títols entre llibres, ar-

ticles i ponències internacionals, que plasmen en grans síntesis la transformació i continuïtat entre el món romà i tardoantic (romanisme i germanisme), el món visigòtic, la cristianització de l’aristocràcia, els conjunts episcopals, i la iconografia romana i medieval i els bronzes litúrgics i profans. Sortosament el lleu llegat encara continua viu a través d’un equip d’investigadors propers. El professor Palol va ser membre, entre altres institucions, de l’Institut d’Estudis Catalans, i va ser objecte de nombrosos reconeixements acadèmics, tant aquí com a l’estranger. De caràcter fort, però franc, brillant i apassionat, va treballar fins a l’últim moment en la seva obra escrita, i ens va deixar tot un exemple de vocació i entusiasme. Dr. Palol, els seus deixebles i col·laboradors sempre el recordarem.

1. Vegeu Revista Pyrenae, 36,2 2005

Les Plataformes Biotecnològiques Mixtes, primera iniciativa per impulsar l’oferta tecnològica del Grup UB Les Plataformes Biotecnològiques Mixtes neixen a partir de la coordinació de les plataformes de Proteòmica, de Transcriptòmica i de Química Fina ubicades a les instal·lacions dels Serveis Cientificotècnics de la Universitat de Barcelona (SCT-UB), el Parc Científic de Barcelona (PCB) i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), en un esforç de cohesió entre aquestes institucions del Grup UB i amb l’objectiu de potenciar l’oferta tecnològica.

El projecte, que es va iniciar el 2005 amb la signatura d’un conveni entre les tres institucions, permet que tots els investigadors puguin utilitzar aquestes infraestructures en igualtat de condicions i amb unes tarifes ajustades gràcies a la important inversió en recursos que s’està fent. Aquesta acció és una aposta estratègica de les institucions per afavorir les sinergies entre el Grup UB, optimitzar els recursos i desenvolupar projectes comuns. En aquest context, recentment s’han incorporat uns nous espais per als SCT a la planta cinquena de la Facultat de

Medicina, en el marc de les obres dutes a terme per l’IDIBAPS a partir de l’acord subscrit l’any 2001 entre la UB, la Fundació Clínic per la Recerca Biomèdica i l’IDIBAPS, on s’ubicarà una de les unitats de la plataforma de Proteòmica. Després d’una etapa de transició, les Plataformes Biotecnològiques Mixtes es desenvolupen ara sota les directrius d’un òrgan rector. Amb l’objectiu d’iniciar actuacions conjuntes, el passat 14 de febrer va tenir lloc la primera reunió dels comitès científics de les tres plataformes. En aquest

sentit, s’ha creat un web per impulsar una millor visualització de l’oferta tecnològica del Grup UB amb vista, també, a les institucions externes. Les plataformes tecnològiques són unitats de suport a la recerca que, equipades amb tecnologia capdavantera i un personal altament especialitzat, tenen com a principal activitat el desenvolupament tecnològic, la participació en projectes de recerca i la prestació de serveis a la comunitat científica. www.pcb.ub.es/plataformesmixtes.

notícies

Desena edició d’Els Juliols Enguany, els cursos d’estiu de la UB “Els Juliols” arriben a la desena edició. Com sempre, s’ofereixen cursos de temes molt diversos oberts a tothom, amb un plantejament interdisciplinari i amb la qualitat i el rigor de la Universitat, que obre les portes del seu espai històric, situat al bell mig de Barcelona, a tota la ciutadania. El professorat dels cursos està format, a més de professors universitaris, per experts procedents de l’àmbit de l’empresa, de l’Administració pública o d’altres àmbits de la societat. Els cursos , d’una semana de durada, es desenvoluparan entre el 3 i el 21 de juliol, i són susceptibles de ser convalidats per crèdits de lliure elecció La matrícula s’obre el 4 de maig, i fins al 16 de juny podreu gaudir d’un preu reduït. A més a més, hi ha descomptes previstos per a tots els titulars del carnet Som UB i per als antics alumnes d’Els Juliols. D’altra banda, el Vicerectorat d’Estudiants de la UB convoca, com cada any, 75 ajuts de 80 € per als estudiants de la Universitat de Barcelona (més informació a partir del 24 d’abril, a www.ub.edu/acad/beques/ajuts o al tel. 934 021 751).

Art i humanitats n Barcelona sota les bombes (1936-1939) n Dels superherois als manga: el llenguatge en els còmics n El cinema d’avantguarda i la seva relació amb les arts plàstiques n El dibuix com a eina especulativa. Els límits de l’insòlit n Els “grafitti”: Un art revolucionari urbà n Història i vida quotidiana n L’art de navegar n La Guerra Civil espanyola en la literatura d’arreu del món n Les dones i l’islam n Maquis contra Franco: la lluita per la llibertat n Memòria històrica: la Segona República n Noves mirades sobre el flamenc Ciència, natura i medi ambient n De la papiroflèxia als jocs d’atzar: sorpreses matemàtiques n El paisatge del vi: la construcció del no urbanitzable n Els riscos i les catàstrofes naturals: causes, impacte i gestió n Energia i sostenibilitat n La reutilització d’aigües residuals n Plantes, pobles i cultures: 10.000 anys d’usos de les plantes n Relativitat, física quàntica i cosmologia Recursos i creixement personal n Com parlar bé en públic n Fas vacances? Guia pràctica per sortir de viatge n I tu, emprens o busques feina? n Millora la teva vida. Entrena’t en competències emocionals n Noves vides, noves cuines A més dels Juliols, a la UB es poden fer altres activitats per als mesos d’estiu, com són els cursos d’espanyol per a estrangers d’Estudios Hispánicos, les activitats d’Esports UB, els cursos d’idiomes a l’Escola d’Idiomes Moderns, els de llengua catalana dels Serveis Lingüístics, i els cursos en línia de l’IL3. Podeu trobar tota aquesta oferta per a l’estiu a www.ub.edu/estiu/.

Salut n Cirurgia plàstica, estètica i reparadora a la societat del segle XXI n Com i per què omplim el cistell quan comprem aliments n El tractament amb cèl·lules mare. Realitat o ficció? n Joves, risc i salut: unes relacions ineludibles? n La delinqüència violenta: tipologies, prevenció i tractament n La salut global: reptes internacionals Societat, política i comunicació n Democràcia electrònica, participació política i societat de la informació i del coneixement

n Els futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d’Estat n Els homes i la perspectiva de gènere. Teories i experiències de discriminació

n Els valors formatius dels mitjans de comunicació. De la fotografia a Internet

n La bioètica avui: qüestions no resoltes n La construcció social del cos, la imatge i el desig en els mitjans de comunicació

n La humiliació. Tècniques i retòriques de l’exclusió social n La redefinició de la família en el segle XXI n La regió euromediterrània en l’era de la globalització n La Xina als inicis del segle XXI: una superpotència emergent? n Turisme i esport: un binomi estratègic n Un viatge a través del món del vi Per a més informació, podeu consultar la pàgina web www.ub.edu/juliols, o bé escriure a l’adreça electrònica juliols@ub.edu, i a partir del 4 de maig podeu adreçar-vos a l’Oficina d’Atenció al Públic que hi ha a l’Edifici Històric, o bé telefonar al 934 035 880.

notícies

Dieta mediterrània a la Germània romana

Canvis al programa Campus 33

L’estudi de la producció i la comercialització d’aliments implica, en primer lloc, analitzar els envasos, és a dir, les àmfores, de les quals hi ha molts models, de diferent origen geogràfic i adaptades a la mercaderia que transportaven. L’estudi epigràfic Colònia Ulpia Traiana (Xanten). En primer pla, la reconstrucció de l’amfitei arqueomètric de les res- atre, al fons, la muralla i una de les seves torres. set anys que s’ha dedicat a excavar al Mont tes és fonamental. Així, cada àmfora porTestaccio, a Roma, l’abocador d’escomtava imprès un segell que indica la zona braries més gran de l’antiguitat, amb resde producció (a partir de la qual es poden tes que van des de l’època d’August fins al deduir xarxes comercials) i una etiqueta segle III. Així mateix, manté una base de dapintada (de les quals, malauradament, ens n’han arribat poques), amb el nom del codes d’epigrafia amfòrica considerada com merciant i informació del control duaner una de les millors del món. El professor Rei fiscal. mesal té previst seguir a Xanten fins a l’any El CEIPAC ha esdevingut una autoritat 2007, ja que en aquests moments té promundial en l’estudi amfòric (forma part del jectes d’investigació pendents a Líbia (a les programa d’epigrafia amfòrica de la Unió restes de la ciutat romana de Leptis MagAcadèmica Internacional) gràcies als disna), Albània i Tunísia.

Foto: Archäologister Park/Xanten

L’oli d’oliva, el vi i les conserves de peix procedents, principalment, d’Hispània van conformar la dieta alimentària dels germànics mentre van estar sota l’òrbita de l’Imperi. Això es dedueix de les investigacions que el Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial de l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC), de la Facultat de Geografia i Història, duu a terme al jaciment arqueològic de Xanten (Alemanya) des del 2001. Aquest grup de recerca, que dirigeix el catedràtic José Remesal, estudia les àmfores que s’hi han trobat (el material està emmagatzemat en 55.000 caixes) per poder establir les relacions comercials que mantenia la colònia romana d’Ulpia Traiana (Germània inferior) amb la resta de l’Imperi romà.

El programa d’actualitat universitària Campus 33 ha començat una nova temporada amb canvis a l’horari: s’emetrà cada dimarts a les deu del matí, i es reposarà cada dimecres a les 3.30 h de la matinada. A més, s’hi introduiran progressivament alguns canvis, com la incorporació d’una secció d’informacions breus, dedicada a cobrir notícies, com ara exposicions, campanyes de sensibilització de la comunitat universitària, conferències destacades o congressos i seminaris. El programa és una producció de TVC i l’Institut Joan Lluís Vives. Compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística de la UB, exerceix de coordinador executiu del projecte. Estudiants de la UB al programa Contrapunt de Barcelona TV Estudiants de quart de la UB han inaugurat la nova etapa del programa Contrapunt, de Barcelona TV, que s’ha obert a la participació d’alumnat universitari de diferents centres d’ensenyament superior de Barcelona. Contrapunt és un programa de debat i entrevistes d’actualitat.

Estudi químic dels fertilitzants sintètics a Catalunya Un equip de la UB ha caracteritzat químicament i isotòpicament els elements majoritaris, les traces i les terres rares de vinti-set fertilitzants que es fan servir àmpliament en zones agrícoles de Catalunya. L’equip forma part del Grup de Mineralogia Aplicada i Medi Ambient del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la UB, que coordina el professor Albert Soler, i els resultats del treball s’han publicat a les revistes Environmental Science & Technology (2004) i Applied Geochemistry (2005).

Identificar l’origen dels contaminants de fonts agrícoles i fomentar les bones pràctiques agràries són aspectes bàsics per protegir els recursos naturals de l’entorn i també la salut humana. A partir d’una exhaustiva caracterització isotòpica, els autors determinen l’origen dels diferents components dels fertilitzants. Segons l’estudi, els elements majoritaris poden utilitzar-se com un primer traçador de contaminació. A més dels clàssics (presència de nitrats o fosfats), l’estudi de la relació sodi-potassi

o clor-brom, o les relacions isotòpiques de nitrogen, sofre, carboni, oxigen o estronci podrien ajudar a distingir entre fertilitzants i altres contaminants. Entre altres resultats, s’ha vist que les concentracions en urani, arsènic i crom són de deu a cinquanta vegades superiors a les del cadmi, però no hi ha cap legislació actual sobre aquests elements, encara que l’urani sigui radioactiu. Aquests continguts elevats, amb el temps, podrien produir una acumulació en els sòls,

cosa que ja s’ha demostrat en el cas del cadmi. Segons els autors, “caldria regular la composició dels fertilitzants per tal d’assolir una protecció per als sòls i les aigües”. La problemàtica d’aquests elements, tan radioactius com els metalls pesants, pot ser més gran si es considera que amb el fosfat de les carbonatites i fosforites també es fabriquen pinsos animals. De fet, en estudis recents (Vitòria, 2004) s’ha posat de manifest la presència de continguts d’urani i tori en els purins.

notícies

Exposició amb motiu del centenari de la concessió del Premi Nobel de Medicina a Santiago Ramón y Cajal

Detectar rajos gamma a l’univers

El 1906, l’històleg Santiago Ramón y Cajal va compartir el Premi Nobel de Medicina amb l’italià Camillo Golgi “en reconeixement del treball sobre l’estructura del sistema nerviós”. Amb motiu del centenari de la concessió del guardó, el vestíbul de la Facultat de Biologia de la UB acull tot aquest any una exposició amb bibliografia i altres documents referents a Ramón y Cajal (bitllets, segells, medalles, etc.), en una mostra, comissariada per Mercè Durfort, catedràtica del Departament de Biologia Cel·lular.

A l’univers hi ha moltes fonts d’emissió de radiació d’alta energia totalment desconegudes i encara per descobrir. L’astronomia gamma, que explora un rang d’altes energies abans inabastables, està obrint noves finestres observacionals en l’estudi de l’univers que ens envolta. Ara, els astrofísics del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB Josep M. Paredes, Pol Bordas, Valentí BoschRamon i Marc Ribó col·laboraran amb el Major Atmospheric Gamma-ray Imaging Cherenkov Telescope (MAGIC), un ambiciós projecte de recerca astronòmica internacional que detecta la llum que produeix la radiació gamma que penetra a l’atmosfera. El professor Josep M. Paredes, a més, ha estat nomenat representant de l’Institut d’Astrofísica de les Canàries (IAC) en l’òrgan superior de presa de decisions de MAGIC, arran d’una reunió de l’entitat que va tenir lloc el febrer passat al Max-Planck Institut für Physik de Munic (Alemanya). El projecte MAGIC és fruit de la col·laboració de diverses universitats i instituts de recerca d’àmbit internacional i fa referència al telescopi de Txerenkov més gran del món en la detecció de rajos gamma d’origen galàctic o extragalàctic. Té un mirall de 17 metres de diàmetre i una àrea de 240 metres quadrats. Inaugurat el 2003, està instal·lat a l’Observatori del Roque de los Muchachos a Garafia (La Palma). És un telescopi d’alta tecnologia per a l’observació de rajos gamma d’alta energia i radiació còsmica en un rang d’energies que abans no era possible. S’ha previst que el 2007 entri en funcionament el MAGIC-II, un telescopi bessó ubicat a un centenar de metres del primer. Aquests telescopis de radiació de Txerenkov, que detecten la llum produïda per la radiació gamma d’alta energia, ajuden a estudiar els fenòmens més violents i energètics de l’univers i donen informació complementària als telescopis gamma en satèl·lits.

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, 1852 - Madrid, 1934), va ingressar el 1887 a la UB com a catedràtic d’His-tologia i anatomia patològica. Ramón y Cajal va desenvolupar mètodes de tinció propis, exclusius per a neu-

Ramón y Cajal en una classe d’anatomia.

rones i nervis, cabdals per establir que la neurona és el constituent fonamental del teixit nerviós. Després de llargues investigacions, va començar a defensar la teoria de la transmissió de l’impuls nerviós per continuïtat entre cèl·lules independents (teoria de la neurona).

Què menjava el primat Dryopithecus laietanus fa dotze milions d’anys? Dryopithecus laietanus, un primat Hominoidea fòssil del Miocè (12-9,5 milions d’anys) descobert a Can Llobateres (Sabadell) i en altres punts de Catalunya, tenia una dieta basada principalment en vegetals durs. Aquesta és una de les conclusions de l’article publicat el 2005 a la revista científica internacional Folia Primatologica pels investigadors Jordi Galbany i Alejandro Pérez-Pérez, de la Secció d’Antropologia Física del Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia de la UB, i Salvador Moyà-Solà, de l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell. Quan masteguem, les partícules abrasives —fitòlits— que abunden en aliments durs i fibrosos (vegetals, etc.) causen un desgast microscòpic de les dents en forma de petites estries. Els primats actuals mostren una gran diversitat de die-

tes, que origina diferents patrons de microdesgast dental a l’esmalt de les dents. Aquesta diversitat ha estat analitzada i utilitzada com a model de referència per comparar els primats fòssils i determinar, així, com era la dieta d’aquests antropoides en el passat. L’estudi ha comptat amb el suport dels Serveis Cientificotècnics de la UB. Segons l’estudi ara publicat, el Dryophitecus tenia una dieta més abrasiva del que s’esperava. És a dir, que podria menjar fruits, però també es nodria d’aliments més durs, de manera que explotava els recursos de l’ambient millor que un frugívor. Un dels objectius prioritaris del grup de Microdesgast Dental és completar un patró de microestriació dentària en primats vius i aplicar-lo posteriorment a estudis comparatius amb primats fòssils i també homínids.

Conveni amb la Fundació Ernest Lluch La Universitat de Barcelona i la Fundació Ernest Lluch han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu d’organitzar activitats que recordin la memòria, el pensament i l’obra del desaparegut polític i catedràtic d’Economia de la UB. El conveni, que té una durada de cinc anys, preveu establir una programació d’actes que s’elaborarà de comú acord entre les dues parts. La Fundació treballa actualment en la creació d’una memòria personal que pretén abastar tot el que es refereix a la figura i el pensament d’Ernest Lluch, i desenvolupa una tasca de continuïtat del que va ser la seva reflexió intel·lectual, la seva activitat acadèmica, els seus compromisos cívics i les seves aspiracions socials, culturals i esportives.

notícies

De l’ESCAC a Hollywood, via Sundance Un treball de final de carrera a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), centre adscrit a la UB, s’ha convertit en l’aval que ha catapultat Àlex Pastor fins a les mateixes portes de Hollywood. La ruta natural és el nom del curtmetratge que va ser guardonat al Festival de Cinema Independent de Sundance, el més prestigiós dels EUA. Des que va ser estrenada el 2004 als cinemes Verdi de Barcelona, la cinta va obtenir prop de noranta premis, i un any després va ser nominada als Goya. Ara, Paramount Classic, branca independent dels grans estudis nord-americans, ha encarregat a l’Àlex i al seu germà David un llargmetratge que produirà la companyia responsable de l’oscaritzada Brokeback Mountain. No vol sentir a parlar d’Almodóvar, d’Amenábar ni d’Álex de la Iglesia. Àlex Pastor s’ha agafat tot aquest enrenou amb una tranquil·litat esbalaïdora... Tot el que vull és viure d’això: pagar el lloguer a força de fer pel·lícules i no haver de fitxar en una oficina. Tot el que ha passat amb La ruta natural estava encarat a una fita concreta, que era aconseguir fer el meu primer llargmetratge; tota la resta, m’ho prenc amb pinces. L’aparent glamur del món del cinema és totalment mentida, demana molta feina i dedicació, pensant que és el teu ofici. Has de complir com a mínim els horaris de la gent normal, i més, i això d’esperar que et vingui la inspiració és erroni. I jo, com més gaudeixo, és amb les parts més solitàries de la feina de director: l’escriptura del guió, la planificació

Àlex Pastor. “Tot el que vull és pagar el lloguer a força de fer pel·lícules i no haver de fitxar en una oficina” i el muntatge. El rodatge, de vegades, és més estressant i, per a mi, és un període d’execució de les idees pensades. Sundance ha tingut il·lustres guardonats, com és el cas d’Steven Soderbergh, que uns quants anys després es va endur un Oscar per Traffic... ¿S’ha de aprendre a fer curts abans d’endinsar-se en l’aventura dels llargmetratges? Suposo que es pot fer sense passar pel curt, però sóc bastant incapaç de recordar-ne cap cas concret. Et serveix com a mètode d’aprenentatge per posar en pràctica totes les idees que tens al cap i per poder mostrar la teva feina. Si no tens un producte acabat que et permeti demostrar a les productores el que ets capaç de fer, és poc probable que ningú et posi a les mans els diners per fer una pel·lícula, que són molts. Aquesta és una forma d’art que requereix molts diners... Ja m’agradaria que fos tan fàcil com la literatura. Aquí han de fer un acte de fe i comprar-te la pel·lícula prèviament, com feliçment acaba de succeir amb Paramount Classic.

¿Els premis sempre impliquen alguna cosa més que el què són? Serveixen per cridar una mica l’atenció. Aquest curt no és ni millor ni pitjor que abans d’haver rebut el reconeixement a Sundance, però ara tenim l’atenció de tothom. El món dels curts és molt reduït, una mica endogàmic fins i tot. M’ho agafo com una eina per posar-me en contacte amb gent que no hauria conegut si no m’haguessin donat el premi. ¿Com es va gestar la idea de fer La ruta natural? Jo vaig estudiar guió a l’ESCAC, i el meu amic Martí Roca, estudiant de muntatge, se’m va acostar amb la idea base del curt: explicar la vida d’un personatge al revés. Vam pensar que el que s’acostumava a veure era la vessant més positiva d’aquesta possibilitat, com era la de recuperar la joventut i la infantesa; però això no és exactament així, perquè hi ha coses que no podem evitar i per les quals hem de passar, i el temps ho acaba destruint tot. En anar marxa enrere, totes les coses positives es converteixen en negatives, per-

Nous projectes

n Joyride (títol inicial, però en fase de canvi). Llargmetratge en ann n

glès, amb guió d’Àlex Pastor i David Pastor, que rodaran per a la Paramount Classic, amb 7,5 milions d’euros de pressupost. Peacemaker. Curtmetratge ja rodat a Almeria. Adaptació a llargmetratge de la novel·la d’Andrés Trapiello Los amigos del crimen perfecto, amb guió d’Àlex Pastor i David Pastor.

què perdem la memòria i els rastres que deixem a la vida. Això, en definitiva, és el que marca la diferència.

La ruta natural Director: Àlex Pastor. Producció: Irene Puig. Productora: Escándalo Films. Guió: Àlex Pastor i Martí Roca. Fotografia: Eduard Grau. Muntatge: Eloi Tomàs. Música: Joan Villarroya. So: Marc Montañès. Direcció artística: Silvia Suárez Intèrprets: Pere Ventura, Albert López, Albert Capdevila, Lucas Zamora, Silvia Servan, Carlota Ribes, Begoña Guillén, Alada Vila i Víctor López. Any: 2004 Durada: 11 minuts Sinopsi: Divad es desperta a la banyera després de patir un estrany accident i és incapaç de recordar res, ni tan sols el seu propi nom.

notícies

¿Què hi ha en el curtmetratge del teu pas per l’ESCAC? Per a alguns grans directors no ha estat imprescindible passar per una escola de cinema, però per a mi sí que ha estat necessari. D’una banda, m’ha donat la possibilitat de posar-me en contacte amb una sèrie de gent de la meva edat, amb les mateixes ganes que jo de fer cinema, i m’ha permès formar un equip; de l’altra, desenvolupar un guió de llargmetratge tu sol és bastant complicat. Necessites una rutina de treball, una disciplina i una manera d’estructurar el cap que no és gaire espontània ni gaire intuïtiva. Així doncs, tenir al costat una persona que ha passat per tot això i que et guia en la teva primera experiència desenvolupant un llarg ha estat fonamental. Per això vaig preferir estudiar abans guió que direcció. Podeu veure o descarregar el curt a http://62.37.234.3/encorto2/sala/video.asp?corto=1482331319#.

Text: Xavier Codony Fotografies: J.M. Rué

El medievalista Prim Bertran assessora el retorn del Capitán Trueno Prim Bertran, professor del Departament d’Història Medieval, ha assessorat el dibuixant de còmics Alfons López en la reaparició d’un dels herois més populars i mítics del còmic espanyol, el Capitán Trueno, del qual enguany se celebra el 50è aniversari. El nou àlbum, que es titula Silencios: La juventud del Capitán Trueno, l’editarà Ediciones B i es preveu que sortirà aquesta primavera. S’hi explica la primera aventura de l’heroi, i narra un viatge de cabotatge entre Castelló d’Empúries, Tortosa i el nord d’Àfrica l’any 1184. Alfons López reconeix que sense la col·laboració del professor Bertran “no hauria pogut fer res. El seu ajut va ser cabdal, em va donar una visió global del que passava a la Catalunya del final del segle XII: com era el model de societat, quines eren les figures que detenien el poder, com eren les moreries i els calls, i la marginació a la qual estava sot-

mesa la minoria musulmana, com eren les espases i com vestien. Tot, en definitiva.” La intenció de López ha estat fer una “revisitació” del personatge tot respectant-ne l’esperit (l’autor de l’original, Víctor Mora, li va donar el vistiplau), muntant una trama amb menys èpica i més misteri (ha comptat amb la col·laboració del guionista Pepe Gálvez). Alfons López és periodista i dibuixant de llarga trajectòria. Va treballar a El Papus i El Jueves, i les seves últimes publicacions són Políticamente incorrecto (Icària, 2005), Paula (amb Xavier Roca. Planeta de Agostini, 2005) i La saga de Chaves (Glenat, 2004). Prim Bertran (Bellcaire d’Urgell, La Noguera, 1948) es va doctorar a la Universitat de Bolonya, becat al Col·legi d’Espanya (1974-76), on va estudiar la pre-

sència dels estudiants espanyols (del sgle XIV fins al XIX), la organització del Col·legi i la seva evolució institucional. Ha treballat a l’Arxiu Secret Vaticà, i s’ha dedicat a la història de l’alimentació durant l’Edat Mitjana, sobretot l’alimentació de la cort pontifícia. Tambe ha investigat la fiscalitat eclesiàstica, de manera especial en temps del papat d’Avinyó (segle XIV), l’orde religioso-militar de l’Hospital i la de Malta, i les figures d’alguns bisbes urgellencs del segle XI, concretament el bisbe Sal·la i el seu nebot sant Ermengol, dels quals n’ha fet la biografia.

tats catalanes i el Departament de Salut per concretar alguns aspectes específics de la Llei i la seva aplicació a l’àmbit universitari. Creació d’un grup de seguiment del grau de compliment de la Llei als centres de la UB. Properament es disposarà d’una pàgina web a l’OSSMA amb informació específica sobre aquesta temàtica. Reforç de les mesures d’ajuda a la cessació tabàquica mitjançant: la imminent incorporació al campus de Diagonal d’un punt d’atenció als

treballadors i estudiants interessats a deixar l’hàbit de fumar, mitjançant l’atenció mèdica/farmacològica, que se sumi a l’actualment existent a Bellvitge i la propera implantació d’una altra metodologia per abordar la qüestió que comprèn la teràpia psicològica, alternativa i/o complementària de l’anterior. D’acord amb l’evolució de la situació, hi ha un grup de seguiment que pot considerar la instauració d’altres mesures complementàries a les anteriors.

La UB actua enfront del tabaquisme La Universitat, atesa la seva població majoritàriament jove i en etapa formativa, és un lloc on la incidència de la llei de mesures sanitàries enfront del tabaquisme (Llei 28/2005, de 26 de desembre) és important i alhora és complex el control per fer que es compleixi. Cal dir que en la gran majoria de centres, un cop incorporats els estudiants del període de vacances, poden considerar-se espais lliures de fum i es respecta bàsicament la Llei; hi ha, però, llocs específics on cal millorar la situació. Des de la promulgació de la Llei, la UB té

l’objectiu d’anar millorant-ne progressivament el compliment i disposar dels mitjans necessaris per ajudar els membres de la comunitat universitària a abandonar el tabaquisme. En aquest sentit, des de la promulgació de la Llei s’han dut a terme una sèrie d’actuacions:

n n

n Retolació de totes les portes n n

exteriors dels edificis amb la prohibició de fumar d’acord amb el que indica la Llei. Retirada dels cendrers de tots els centres. Converses entre les universi-

notícies

Un procediment per caracteritzar i discriminar gravats artístics serveix, també, per descobrir bitllets d’euro falsos. El procediment parteix de la determinació de la composició química dels materials constitutius; es tracta d’adquirir l’espectre d’infraroig de diferents parts del bitllet i comparar-la amb la dels espectres corresponents obtinguts de bitllets autèntics. La principal utilitat de la tècnica, però, continua sent en els gravats artístics, on la informació que s’obté complementa la de l’estudi estilístic. Per desenvolupar aquesta tècnica, investigadors del Dept. de Pintura (Conservació-Restauració) de Belles Arts, amb el suport del Dept. de Química Analítica han col·laborat amb la Policia Científica del Cuerpo Nacional de Policía. Concretament, dins la UB, han treballat en aquesta recerca el professor José F. García, Anna Vila, que actualment prepara la seva tesi doctoral sobre aquesta qüestió, i Núria Ferrer, dels Serveis Cientificotècnics de la UB.

Nou avenç sobre els gens que causen l’osteoporosi L’osteoporosi és una patologia amb una base genètica poligènica, és a dir, causada per múltiples gens. Per aquest motiu, un dels reptes dels científics és identificar quins són aquests gens que marquen la predisposició a patir-la. Ara, un equip científic ha identificat una nova variació —un polimorfisme del DNA— en un dels gens de susceptibilitat de l’osteoporosi. La descoberta és una nova peça en el complex mapa genètic de la malaltia, i ara la revista Bone se’n fa ressò en un article signat pels investigadors Daniel Grinberg i Susana Balcells, del grup de Genètica Molecular Humana del Departament de Genètica a la Facultat de Biologia de la UB, i al-

tres experts de l’Hospital del Mar (IMAS) - Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM) - Unitat de Recerca en Fisiopatologia Òssia i Articular (URFOA). Els polimorfismes, petites variacions en la seqüència genètica del DNA, són la base del risc individual per desenvolupar la malaltia. En l’estudi, els experts han identificat un polimorfisme del gen CYP19A1, que codifica per a la proteïna citocrom P450 aromatasa. Aquesta proteïna transforma hormones sexuals —concretament, andrògens en estrògens— en els teixits perifèrics (fora de l’aparell reproductor). Els estrògens sintetitzats fora de l’ovari tenen un paper protector davant les fractures

òssies i són decisius per determinar la densitat mineral òssia (BMD) en dones postmenopàusiques i, per tant, en l’origen de l’osteoporosi. L’equip investigador participa, també, en el projecte GENOMOS (Genetic Markers for Osteoporosis), de la Comissió Europea. GENOMOS, que es va iniciar el 2003, és una de les plataformes més ambicioses en aquesta modalitat d’investigació genètica. Es coordinen des de la Universitat de Rotterdam (Països Baixos), i els únics equips científics del país que hi participen són els de la UB i de l’Hospital del Mar - IMIM (grup liderat pels professors Adolfo Díez i Xavier Nogués).

Un article sobre l’aplicació bioinformàtica DnaSP, entre els més citats en l’àmbit internacional Un article científic sobre el DnaSP (DNA Sequence Polymorhism) —una aplicació bioinformàtica d’anàlisi de la diversitat genètica— signat pel professor Julio Rozas, del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia de la UB, i per Ricardo Rozas, expert en programari informàtic, és el segon dels articles més citats internacionalment que han estat publicats per autors de tot l’Estat espanyol durant la darrera dècada. Aquesta és una de les referències al creixement de l’impacte i la productivitat científica a l’Estat que assenyala “Sketches of Spain Show Gain”, un article publicat per ScienceWatch (The Thomson Corporation, novembre-desembre del 2004). Segons el text, durant els últims vint anys l’Estat espanyol ha incrementat substancialment la presència en el món de la ciència, i de manera molt més pronunciada que altres països de l’entorn europeu. Més informació, a: www.sciencewatch.com/ nov-dec2004/sw_novdec2004_page1.htm.

notícies

Sabíeu que...?

PODEU CONSULTAR UN NOU PORTAL D’INTERNET ESPECIALMENT DEDICAT ALS RISCOS RELACIONATS AMB LA METEO ROLOGIA (INUNDACIONS, ONADES DE FRED, ETC.). El seu nom és EDRINA (Educació en Riscos Naturals), amb l’adreça gama.am.ub.es/edrina/, i pretén donar a conèixer els riscos naturals als quals estem exposats, informar dels avenços en el món de la recerca, recuperar la memòria històrica en el capítol de les catàstrofes naturals i mostrar les actituds més adients davant situacions de risc. Està impulsat pel Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB.

HA ESTAT DESCOBERTA UNA NOVA ESPÈCIE DE TRITÓ DE MUNTANYA A CATALUNYA Un equip investigador ha descrit una nova espècie de tritó de muntanya al Parc Natural del Montseny, que ha estat batejada amb el nom científic de Calotriton arnoldi. Es tracta de l’única espècie endèmica de vertebrat actual (no fòssil) a Catalunya, i la descoberta ha estat publicada a l’edició del desembre de la prestigiosa revista Zoological Journal of the Linnean Society pels autors Salvador Carranza, investigador Ramón y Cajal del Departament de Biologia Animal a la Facultat de Biologia de la UB, i Fèlix Amat, col·laborador de l’àrea d’Herpetologia del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Els estudis de recerca, iniciats fa més de tres anys, s’emmarquen en el Pla de seguiment de paràmetres ecològics del Parc Natural. El tritó del Montseny és, també, l’única espècie d’urodel endèmica de tot el territori de l’Estat espanyol i presenta tot un seguit de característiques genètiques, morfològiques i osteològiques que el fan únic i el diferencien del seu parent més proper, el tritó pirinenc. El C. arnoldi, rep aquest nom en reconeixement a l’herpetòleg britànic E.N. Arnold (The Natural History Museum, Londres)

UN SEMINARI CELEBRAT A PETRA (JORDÀNIA) HA TINGUT PER OBJECTIU FACILITAR QUE EL LLENGUATGE DE LA CIÈNCIA PROPICIÉS LA COL·LABORACIÓ ENTRE JOVES INVESTIGADORS D’UN TERRITORI AMB TANTS CONFLICTES COM L’ORIENT MITJÀ. La trobada, amb el títol “Estructura electrònica de molècules“, va tenir lloc el passat gener i va aplegar joves doctors o persones a punt d’acabar el doctorat. Hi van assistir joves investigadors de l’Aràbia Saudita, Palestina, Jordània, Israel, Síria i l’Iran. Aquesta iniciativa, impulsada per Roald Hoffmann, premi Nobel de Química del 1981, i en la qual ha participat el professor Pere Alemany, del Departament de Química Física i del Centre de Recerca en Química Teòrica (CeRQT), tindrà continuïtat amb nous seminaris científics sobre el món de la nanotecnologia i la química bioinorgànica previstos a Egipte i a Qatar.

Foto: Eduardo Mateos (Dept. Biologia Animal UB).

ELS CONDUCTORS NO SABEN AFRONTAR UNA SITUACIÓ DE RISC DINS D’UN TÚNEL, segons un estudi fet per investigadors de la UB. La investigació, duta a terme a petició de l’empresa Geoconsult, determina que, en veure’s immersos en un compàs d’espera prolongat dins d’un túnel, el 61,5% dels conductors enquestats apagarien el motor i esperarien dins el vehicle —El 5,9% intentarien tornar cap enrere, i només l’1,8% sortirien del cotxe. El 14% confessen que no saben com s’haurien de comportar. “A la gent li costa massa deixar el cotxe”, afirmen els autors. “I el que s’hauria de fer en un primer moment d’incertesa és allunyar-se a peu en la direcció contrària cap a on es conduïa.” L’estudi és obra dels professors de Psicologia Social de la UB Ricardo D. Blasco i José Manuel Cornejo.

Terratrèmol a Oakland (EUA).

A L’ADREÇA D’INTERNET WWW.UB.EDU/RCEUE/INDEX.HTM, TROBAREU EL NOU PORTAL DE LA XARXA DE COMITÈS D’ÈTICA DE LES UNIVERSITATS ESPANYOLES, QUE POSA A L’ABAST DE LA COMUNITAT CIENTÍFICA MÚLTIPLES INFORMACIONS I ESPAIS DE DEBAT AL VOLTANT DEL VESSANT ÈTIC DE LA RECERCA. Al portal, administrat per la Comissió de Bioètica de la UB, hi ha informació rellevant per a protocols, normatives, documents, notícies, convocatòries, enllaços d’interès, fòrums de discussió i altres continguts per donar resposta als reptes de la investigació actual.

SI ANEU AQUESTA PRIMAVERA A PARÍS, HI PODEU VEURE UNA EXPOSICIÓ D’OBRES D’ESTUDIANTS DE BELLES ARTS DE LA UB A LA MAISON DE LA CATALOGNE (4-8, COUR DU COMMERCE SAINT-ANDRÉ), QUE ROMANDRÀ OBERTA FINS AL 30 DE MAIG. Es tracta d’onze creadors que treballen amb suports que van des de la pintura fins al vídeo o la fotografia, i les seves obres havien estat ja seleccionades anteriorment per exhibir-se dins la Facultat i formar part del patrimoni artístic de la UB. L’alumnat s’endinsa en problemàtiques relacionals dels espais urbans (Enric Gili), en narratives sobre l’estrangeria (Liz.K Peñuela i Juanita Ríos), en fusions d’autoria (Momu & No es), en mirades lànguides als espais d’oci de les perifèries urbanes (Esther Ribot), en poètiques psíquiques traslladades al cos humà (Teresa Valverde), en les relacions autor-espectador (Marcel Pié), en el concepte de realitat ficcionada (Col·lectiu Chroma), en la desconstrucció de les estratègies publicitàries (Jordi Bassa), en el desig en les relacions obra-espectador (Alejandra Andrés), en els espais transitats per la pròpia existència (Jordi Morell), o en les mutacions urbanístiques fruit dels processos de migració (Tomás Méndez).

publicacions

DICTADURA Y TRANSICIÓN. LA ESPAÑA LAMPEDUSIANA

MEMÒRIA DE LA TRANSICIÓ A ESPANYA I A CATALUNYA.

I: La dictadura franquista 1939-1975 II: La monarquía parlamentaria B. Muniesa

Ensenyament, cultura, justícia Vol. VI i VII R. Aracil, A. Mayayo i A. Segura (editors)

Aquesta obra agrupa en dos volums els períodes crucials de la història de l’Estat espanyol: la dictadura franquista i la monarquia parlamentària nascuda de la transició. El llibre va més enllà de la seva funció com a manual per adoptar una perspectiva interpretativa crítica. El lector també hi trobarà dades inèdites fins ara en altres treballs sobre aquesta temàtica.

En aquest doble volum s’apleguen ponències i intervencions que van fer tant estudiosos com personalitats del món de la política, la cultura o la justícia, en el marc dels cursos “Memòria de la Transició a Espanya i Catalunya”, que organitza el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB en col·laboració amb la Generalitat i diverses entitats. En concret es recullen les edicions sisena i setena d’aquests cursos, les quals portaven per títol “Educació, cultura i política” i “L’Administració de justícia i la transició política”.

DICCIONARIO DE QUÍMICA FÍSICA J.M. Costa Díaz de Santos Ediciones - Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona Aquesta obra recull vuit mill entrades i revisa la nova terminologia impulsada pel desenvolupament continu i ràpid d’aquest camp del coneixement científic. S’adreça sobretot a professionals i alumnat de Química i Enginyeria Química, i en general a un ampli sector de científics i tècnics que necessiten una font d’informació de la química física actual.

GENOMA HUMANO. Nuevos avances en investigación, diagnóstico y tratamiento R. Oliva Virgili i J.M. Vidal-Taboada Les disciplines de l’àmbit de la biomedicina viuen avenços constants. Per això no són freqüents els llibres com aquest, que combina un llenguatge no excessivament tècnic amb una visió actualitzada de les disciplines científiques d’aquest camp.

SVR-20. Manual de valoración del riesgo de violencia sexual. SARA. Manual para la valoración del riesgo de violencia contra la pareja. HCR-20. Guía para la valoración del riesgo de comportamientos violentos Diversos autors / Adaptació: E. Hilterman i A. AndrésPueyo. Grup d’Estudis Avançats en Violència (GEAV) La violència de qualsevol mena és un problema social de la més gran rellevància. Aquests llibres recullen tres protocols perquè els professionals puguin avaluar i predir la possibiltat que hi hagi violència en relació amb una situació i unes persones determinades.

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL G. Feliu i C. Sudrià Universitat de València - Universitat de Barcelona El coneixement de la història econòmica és fonamental per comprendre l’economia del món actual i és, per tant, imprescindible no solament per als economistes professionals, sinó per a qualsevol persona interessada a entendre les claus econòmiques del segle XXI.

EL INGENIOSO HIDALGO DON QUIJOTE DE LA MANCHA Facsímil de la segona edició del llibre editada a la impremta d’Antonio Bergnes y Compañía l’any 1840. Bergnes va ser rector de la UB del 1868 al 1875 i l’original de l’obra es conserva a la Biblioteca de la UB.

QUÈ ÉS L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR? / ¿QUÉ ES EL ESPACIO EUROPEO DE EDUCACIÓN SUPERIOR? J.A. García Suárez En un centenar de pàgines s’apleguen tot d’informacions útils per a la comunitat universitària i en general per a tots els interessats en l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Podeu adquirir aquestes obres a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Agenda Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre el juliol i el setembre, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d'agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda, o per fax al 93 403 53 57. una extensió d’entre 80 i 150 pàgines a doble espai i redactades per una sola cara. Han d’estar escrites en castellà, i l’autor pot cenyir-se a un sol relat o, com a màxim, a tres. Més informació, a http://www.eurostarshotels. com/es/noticias-34.html.

Sant Jordi i Primavera de la Llengua a la UB Els mesos d’abril i maig acullen cada any diversos actes amb motiu de la festivitat de Sant Jordi. El 25 d’abril, les Facultats de formació del Professorat i Pedagogia celebren la Festa de la Primavera; el 26, es lliurarà el Premi Carme Serrallonga i el Paranimf serà l’escenari del Concert de primavera; el 27, tindrà lloc als jardins del davant del Palau Reial l’acte central de la Primavera de la Llengua; i al mes de maig, l’exposició de pòsters Masterquímica i el lliurament del III Premi Emili Mira, entre d’altres esdeveniments que podeu consultar a www.ub.edu/xdl/actuacions.htm.

ABRIL Dilluns 3 a les 19 h Presentació del llibre Gordo, guanyador del darrer premi Sent Soví. Aula Magna de l’Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585). Divendres 7 Finalitza el termini per presentar-se al 13è Premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística. L’estudiant o el grup d’estudiants que faci la millor proposta d’organisme, entitat o establement que sigui exemplar en la seva política comunicativa rebrà un val per l’import de 750 euros per a l’adquisició de llibres i material discent. També es premiarà amb un diploma i es farà publicitat del nom de l’empresa o entitat guanyadora. Més informació: www.ub.edu/xdl/ premis/serrallonga. Del dimart 18 al divendres 21 VII Congrés de Lingüística General. Aula Magna, Paranimf i Facultat de Filologia (Gran Via de les Corts Catalanes, 585). Dijous 20 S’obre al públic l’exposició “De l’Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: Una mirada retrospectiva en el seu no-rantè aniversari (1915-2005)”, dins les activitats del 90è aniversari del centre. A la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: Melcior de Palau, 140. Més informació a l’adreça d’Internet bd.ub.es/90anys/

Dijous 27 a les 20.00 h Concert de Sant Jordi Schola Cantorum de la UB Orquestra de Cambra de l’Orquestra Universitat de Barcelona Director: Carles Gumí Obres: C. Monteverdi, J.S. Bach Al Paranimf de la UB Diumenge 30 d’abril Acaba el termini per presentarse al Concurs de Maquetes Musicals Sona UB - La Vanguardia. Més informació, a la pagina 47 de la present revista i a la web www.sonaub-lavanguardia.com

JUNY

i la Sala de Graus de la Facultat de Filologia. Més informació: www.ub.edu/lettere/congres_2006. Dimarts 23 a les 19.00 h Acte acadèmic de final de curs de Biblioteconomia i Documentació, inclòs dins les activitats del 90è aniversari del centre (més informació, a l’adreça d’Internet bd.ub.es/90anys/) al Paranimf de la UB. Dijous 25 a les 20.00 h Cor de la UB Director Jordi-Luís Rigol Obres: R. Schumann, F. Vila, G. Rossini i A. Lotti Al Paranimf de la UB

MAIG Divendres 12 a les 20.00 h Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. Celebració del desè aniversari. Director: Cristóbal Soler Obres: L. van Beethoven, J.B. Cabanilles, Salvador Giner i Leopoldo Magenti Al Paranimf de la UB Dilluns 15 Jornada Poesia i mestissatge. Organitza Aula de Poesia de Barcelona. Aula Magna. Edifici Històric. Del dimarts 16 al divendres 19 Congrés internacional “Traducció i intercanvi cultural en l’època de la globalització” A l’Aula Magna de l’Edifici Històric

Dimecres 31 de maig Acaba el termini per presentarse als Premis del Consell Social de la UB als millors treballs científics derivats de tesis doctorals llegides en aquesta Universitat i al Premi Claustre de Doctors. Podeu trobar més informació a les pàgines 28 i 29 de la present revista.

Dimecres 7 Investidura com a doctor “honoris causa” de Jean Guilaine. Paraninf de la UB. Dimarts 27 i dimecres 28 I Jornades del Professorat Universitari d’Educació Social: “Recerca, innovació docent i integració a l’Espai Europeu”. A la Sala de Graus de la Facultat de Pedagogia, campus Mundet. Del dimecres 28 al divendres 30 I Congrés Internacional d’Educació Superior en Ciències Farmacèutiques. La trobada, oberta a la participació de tota la comunitat universitària, se centrarà a conèixer els nous paradigmes i objectius en educació superior farmacèutica, i analitzar les experiències docents i els canvis que comportarà l’Espai Europeu d’Educació Superior. Més informació, a www.pacificomettings.com/edusfarm2006. A la Facultat de Farmàcia, av. Joan XXIII, s/n. Dimecres 28 i dijous 29 a les 22.00 h La bella Galatea De Franz von Suppé Jove companyia d’òpera del Conservatori del Liceu. Pati de Lletres de l’Edifici Històric.

Acaba el termini per presentarse al Premi Eurostar Hotels de narrativa de viatges, que atorguen conjuntament el grup Hotusa la UB i RBA Libros, i està dotat amb 18.000 euros. Les obres que es presenten han de ser obligatòriament inèdites, amb

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

som UB

Noves Jornades d’Orientació Professional

Especial Universitat de Barcelona a La Vanguardia El diari La Vanguardia va dedicar un suplement especial a la UB, amb l’objectiu d’orientar als futurs universitaris en el moment d’escollir els seus ensenyaments. Les dotze pàgines d’aquesta publicació recollien les diverses activitats de la Universitat, amb informació sobre la institució,

Els passats mesos de febrer i març, van tenir lloc tres noves jornades d’orientació professional, en aquesta ocasió adreçades als estudiants i titulats universitaris de les facultats de Formació de Professorat, de Geologia i de l’ensenyament de Relacions Laborals. En el cas dels ensenyaments de Geologia, l’activitat va ser organitzada dins el marc de la Trobada d’Estudiants de Geologia-Empresa (TEGE). Aquestes jornades, fruit de la col·laboració entre els centres implicats i el servei FeinaUB, van oferir als 365 estudiants participants recursos per a una millor incorporació al mercat laboral, mitjançant l’orientació professional: xerrades especialitzades sobre tècniques de recerca de feina, orientació sobre les sortides professionals dels estudiants i la seva relació amb els sectors econòmics vincu-

la seva oferta acadèmica i altres serveis específics de la UB. L’especial UB, editat en el marc d’un conveni de col·laboració entre La Vanguardia i la UB, a més de ser distribuït el dia 17 de març juntament amb el diari, es va repartir a l’estand de la UB en el Saló de l’Ensenyament - Estudia 2006.

lats, experiències d’antics alumnes i professionals, informació dels col·legis professionals, així com la participació d’empreses. Els estudiants de la UB disposen, també, de diversos recursos complementaris en aquest àmbit, com ara el servei FeinaUB de cada facultat, des d’on es gestionen ofertes i demandes de treball i de pràctiques. També hi ha una oferta de cursos sobre competències professionals, amb reconeixement de crèdits, que aporta als estudiants coneixements d’habilitats professionals molt valorades per les empreses. I, com sempre, els alumnes disposen de les orientacions professionals del Club Feina i de les entrevistes d’orientació professional. Per a més informació: www.ub.edu/feinaub.

Distribució de la revista ECO als centres de la UB La UB i Ediciones Conciencia han arribat a un acord per a la distribució de la publicació gratuïta ECO en els exposi-

tors ubicats als seus centres. Aquesta nova revista neix amb l’objectiu d’apropar la informació mediambiental als ciu-

tadans, així com d’estimular la seva participació en l’anomenada ecologia domèstica. Dins aquest mateix conveni, la

Universitat disposarà d’espais publicitaris sense cost en la publicació, per a la difusió dels seus serveis i activitats.

som UB

Oberta la convocatòria per al concurs Sona UB - La Vanguardia de maquetes musicals És obert fins al 30 d’abril el termini per presentar-se al concurs Sona UB-La Vanguardia de maquetes musicals que convoquen La Universitat de Barcelona i La Vanguardia i que està adreçat a tot el col·lectiu universitari. S’hi poden presentar grups musicals amb composicions originals i de creació pròpia. El concurs té dues modalitats, la categoria “Vinil”, oberta a professorat, investigadors i personal de la UB, Grup UB i centres adscrits; i la categoria “Digital” adreçada a l’alumnat d’aquests mateixos col·lectius. És requisit indispensable que, com a mínim, un dels membres de cada formació formi part d’algun dels grups esmentats. Un jurat format per membres de la UB, La Vanguardia i Sinnamon Promotions escollirà els guanyadors. La categoria

“Digital” compta amb tres premis. El primer premi està dotat amb 4.000 euros per grup i una subscripció anual a La Vanguardia per a tots els seus membres. El segon i tercer finalistes rebran, respectivament, 2.000 euros, més una subscripció semestral al diari i 1.000 euros, amb una subscripció trimestral. El grup guanyador de la categoria “Vinil” serà premiat amb 2.000 euros i la subscripció de caràcter anual. Els primers classificats d’ambdues categories actuaran en la festa de cloenda SonaUB - La Vanguardia, que se celebrarà el dia 18 de maig a la sala Razzmatazz de Barcelona, com a teloners d’un grup de prestigi. Per consultar les bases del concurs, obtenir més informació i fer les inscripcions al concurs, podeu consultar www.sonaublavanguardia.com.

‘La Vanguardia’ renova i amplia la col·laboració amb la UB El rector de la UB, Màrius Rubiralta, i el director general de La Vanguardia, Pere Caba, van signar, el passat febrer, dos convenis de col·laboració entre ambdues entitats. D’una banda, es renova l’acord per difondre les activitats i els serveis de la Universitat, i de l’altra es convoca el concurs Sona UB - La Vanguardia de maquetes musicals. La difusió de les activitats de la UB es concreta amb la cessió per part de La Vanguardia d’espais publicitaris en el diari, l’edició de tríptics d’Antics UB i amb l’encartament d’un suplement amb l’oferta formativa, els serveis i les activitats de la Universitat de Barcelona, que s’editarà el proper mes de març. Com a resultat d’aquests acords de col·laboració, La Vanguardia esdevé mecenes de la Universitat de Barcelona.

som UB

Més antics alumnes se sumen a Som UB

L’oferta educativa del Grup UB, al Saló de l’Ensenyament La Universitat de Barcelona i totes les institucions del Grup UB van presentar, un any més, la seva oferta educativa al Saló Estudia de l’Ensenyament, que celebrà, del 22 al 26 de març, la seva dissetena edició al recinte firal de Montjuïc. L’estand de la UB va posar a l’abast dels visitants informació detallada sobre la tria d’estudis universitaris, la seva oferta educativa de primer i segon cicles, i altres activitats i serveis de la institució (jornades de portes obertes, oferta docent d’estiu, esports UB, etc.). Com a novetat, cal destacar tot un seguit d’activitats programades per diferents centres de la UB orientades a facilitar una presentació atractiva dels estudis que s’hi ofereixen. També el Saló Futura, que tingué lloc els dies 24 i 25 de març, va comptar amb la presència de la UB i el seu Grup, amb informació de l’oferta docent de tercer cicle, tant de la UB com d’IL3 (Institute for Long Life Learning, que suma l’oferta de Les Heures i UBVirtual). Cal destacar la difusió, per primer cop, d’informació sobre els primers quaranta-un màsters oficials adaptats a les directrius europees marcades pel decret de postgrau.

Número especial de la revista La Universitat

Actualment més de 2.800 antics alumnes de la Universitat de Barcelona han demanat el carnet d’Antics UB, una forma de mantenir-se vinculat a la comunitat universitària un cop acabats els estudis i tenir un conjunt d’avantatges, entre elles rebre la revista que teniu a les mans. Aquesta xifra significa que el col·lectiu d’antics alumnes va augmentant (gairebé en sis-center persones els darrers dos anys). L’increment es deu en gran part als nous titulats que, quan acaben la seva llicenciatura o diplomatura, demanen el carnet Som UB-Antic Alumne per continuar en contacte amb la Universitat. Al començament d’aquest any hi havia exactament 2.852 antics alumnes associats (al final del 2003 n’hi havia 2.274). En aquesta pàgina trobareu la distribució dels socis per centres; les facultats amb un més alt nombre d’Antics UB són Filologia (365), Geografia i Història (324) i Dret i Econòmiques (304 cadascun). En el segon requadre es reflecteix, també per centres, els titulats 2004-2005 que han demanat el carnet, gratuït el primer any després de finalitzar els estudis. Les xifres més elevades són a Filologia (18), Psicologia (14), Econòmiques (12) i Biblioteconomia i Documentació (12). En total, 112 persones acabades de titular s’han acollit a l’última campanya de carnet gratuït, que va finalitzar el passat 31 de gener, i ja gaudeixen del pla d’avantatges per als posseïdors d’aquest carnet.

També amb motiu del Saló de l’Ensenyament, s’ha editat un número especial de la revista que teniu a les mans, La Universitat. Es tracta d’un número adreçat a l’alumnat de secundària amb continguts com ara suggeriments a l’hora de decidir a quin ensenyament matricular-se, com integrar-se més fàcilment a les facultats i escoles, o quins recursos posa la UB a disposició del seu alumnat. Així mateix, hi ha articles d’opinió de docents de la UB; entrevistes a estudiants de secundària que expliquen les seves inquietuds i expectatives en tant que futurs universitaris; i informació sobre l’oferta acadèmica i serveis de la Universitat de Barcelona. Podeu consultar la versió digital de la revista a: www2.ub. es/comunicacions/revista_launiversitat/.

som UB

Pla d’avantatges Som UB CaixaForum, ofereix un 50% de descompte en totes les seves activitats (cicles de conferències, jornades socials, lectures de poesia, jornades d’art multimèdia, tallers educatius infantils, etc), així com visites guiades gratuïtes a les exposicions i a l’edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (divendres de 16 a 17 h amb inscripció prèvia).

El carnet Som UB permet accedir a un interessant Pla d'avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i Som UB Societat. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etcètera. A continuació, una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB. Caixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix avantatges financers en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l’entitat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.). Santander Central Hispano, protector Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments informàtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb assessorament personalitzat. La Caixa ofereix múltiples productes financers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etcètera. Amics del Liceu. En col·laboració amb el Gran Teatre del Liceu, ofereix als menors de vint-i-sis anys una promoció especial per

a la temporada 2005-2006. Grup de tres espectacles amb un 70% de descompte: Tosca en cinema (1-1-06); La ciutat morta (Die tote Stadt) (8-5-06) i Madama Butterfly: (10-7-06). Preus amb descompte dels tres espectacles: de 15,50 a 101 €. La promoció es pot sol·licitar per Internet a partir del 6 de juny del 2005. Toshiba Espanya - Apalan Infor. La comunitat universitària de la UB es pot beneficiar de la tecnologia Toshiba amb una configuració ajustada a les seves necessitats, a uns preus avantatjosos i en condicions especials de finançament, gràcies a la col·laboració del Santander Central Hispano. Portàtil Toshiba Satellite A80 Campus. 999 euros (IVA inclòs). Portàtil Toshiba Satellite M-40 XCampus. 1.149 euros (IVA inclòs). Grup Balañá. Preu del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres a les sales de cinema del Grup Balañá (Aribau, Bosque, Glòries, Gran Sarrià, Alcázar, Club Coliseum, Club Doré, Coliseum, Niza, Palau Balañá, París, Rex i Urgell). Adreçat a tot el col·lectiu Som UB.

Grimaldi Logística España, líder en el sector del transport marítim de passatgers, ofereix el servei de la línia Barcelona-Roma, amb el ferri Eurostar Roma, des de 29 € i amb sortides diàries. Amb la possibilitat de concertar també hotel, bus i visites guiades a diferents ciutats d’Itàlia. Interessants descomptes per a grups. Restaurant La Masia del Tibidabo. Situat davant del parc d’atraccions del Tibidabo, amb vistes espectaculars de Barcelona i cuina especialitzada en receptes catalanes. Descompte del 10% a tot el col·lectiu Som UB (promoció de dimarts a divendres). Restaurant Diagonal. Especialitzat en arrossos, cargols i cuina catalana. Descompte del 10% a tot el col·lectiu Som UB. Restaurant Tres Molinos. Especialitzat en esdeveniments privats i d’empresa. Descompte del 10% a tot el col·lectiu Som UB. Punt UB, gestor de la marca de la Universitat de Barcelona, us ofereix tots els productes UB amb un 10% de descompte. Per a més informació: www.ub.edu/puntub.

Clínica Dental Davos. Aquesta clínica, amb més de vint anys d’experiència, ofereix al tot el col·lectiu SomUB gratuïtat en la primera visita, 50% de descompte en neteges bucals i 20% de descompte en la resta de tractaments (ortodòncia, endodòncia, extraccions, fundes, ponts, odontologia infantil, etc). Horari continuat de 9 a 20 hores i servei d’urgències les vint-i-quatre hores. Regal, empresa asseguradora de l’automòbil i de la llar, posa a disposició del col·lectius PAS i PDI els avantatges següents: Regal Auto: 10% de descompte, indemnització de fins a 450€ per robatori d’equipatge en el vehicle assegurat (assegurances amb modalitat de robatori) i primers 750€ en accessoris assegurats sense sobreprima. Descompte addicional del 7% en contractació en línia. Regal Hogar: 10% de descompte. I 20% de descompte promocional per a clients de Regal Auto. Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web: www.ub.edu/somub

som UB

Suma’t a Som UB Totes les persones, empreses i institucions que vulguin compartir els objectius comuns de millora del coneixement, conservació del patrimoni públic i enriquiment de la qualitat de vida de la societat, poden sumar-se al projecte Som UB de sis maneres diferents: • Patrocini d’algun dels projectes amb causa. En funció de la quantia anual aportada, es determinen les categories de col·laboradors i les diferents contraprestacions associades. • Serveis de màrqueting UB. Canals per dur a terme les se-

ves accions de màrqueting: promocions i publicitat als centres, mitjans de comunicació interns, presentacions a estudiants, borsa de treball, etcètera. • Mitjançant la quota corporativa: – Oferta per fer membre de Som UB a tot el personal de l’empresa, com a benefici extraordinari, per tal que aquest gaudeixi del pla d’avantatges associat i participi en el projecte de causa que decideixi. L’empresa passarà a formar part de les empre-

ses patrocinadores de Som UB. – Oferir al personal de l’empresa la possibilitat de formar part del col·lectiu Som UB i gaudir dels avantatges associats. L’empresa passarà a formar part del col·lectiu d’empreses ciutadanes. • Donacions: les empreses, persones i institucions interessades a col·laborar amb els projectes Som UB també es poden afegir a la iniciativa fent una donació en línia, mitjançant la pàgina web de Som UB (www.ub.edu/somub). Aques-

tes aportacions comporten la desgravació fiscal corresponent. • El Pla d’avantatges permet a les empreses oferir avantatges als col·lectius identificats de la UB i el seu Grup: estudiants, docents i investigadors, personal d’administració i serveis, antics alumnes, societat, etcètera. • El programa de sinergies possibilita fer intercanvis en espècies –de recursos– entre la UB i les organitzacions, sense un cost extraordinari.

Demaneu el vostre carnet Som UB Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 € (27 € si sou antic alumne*). Inclou la subscripció a la revista La Universitat. * Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.

DADES PERSONALS Cognoms:..............................................................................................................................................................................................................................................Nom: ......................................................................................................... DNI: ..............................................................................................................Data de naixement (dd/mm/aaaa): ...................................................Sexe (h/d):........................................................................................... Adreça: ...........................................................................................................................................Població: .................................................................................Codi postal: ....................................................................................... Província:................................................................................................Telèfon: .............................................................................Adreça electrònica: .................................................................................................................

DADES LABORALS Nom de l’empresa: ..................................................................................................................................................................................................................Càrrec: ......................................................................................................... Adreça: ..............................................................................................................................................Població: .......................................................................................................................................Codi postal: .............................. Província: ...............................................................Telèfon: .................................................................Fax: ............................................................................Adreça electrònica: ................................................................... Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB

Titulat en:..........................................Any: ........................

DADES BANCÀRIES Entitat:.........................................................Oficina:.......................................................................................................................................................................................................... Dígit control:.............................................Núm. compte corrent:.............................................................................................................................................................................

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa UNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 934 035 917 A/e: marquetingub@ub.edu - www.ub.edu/somub

Signatura de la persona sol·licitant

........................................., .............. d ............................... del

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet: Revista Web Un amic Premsa Mitjançant un soci d’Antics UB

20.............

n Altres ....................................................................................................

Indiqueu si esteu interessat/ada a rebre el butlletí electrònic Som UB Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB:

n Sí n No

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Contactarem amb vosaltres en breu.

n Patrocini i donacions

n Serveis de màrqueting

n Quota corporativa

n Pla d’avantatges

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.