launiversitat37

www.ub.edu

UNIVERSITAT DE BARCELONA

novembre-desembre 2006 Any X 2,4

37

Por dels punts: La lluita contra els accidents de trànsit p. 12

Rapa Nui: Recerca al melic del món p. 20

“Afortunadament, la política econòmica està per sobre els partits” La UB crea l'Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI)

p. 30

Sumari

37

núm.

Editorial Més recursos, més objectius, més qualitat

Josep Oliu

4

“Afortunadament, la política econòmica està per sobre els partits” ......

Por dels punts:

12

La lluita contra els accidents de trànsit ........................................................................................

L’any 2006 ha comportat situacions polítiques inesperades i que difícilment es podien preveure quan tot just començava. A l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya van seguir la convocatòria avançada d’eleccions i, de manera provisional, la fusió del DURSI amb el Departament d’Educació. Tot i reconèixer l’alt nivell de responsabilitat i de dedicació de la direcció d’aquest òrgan, anhelem recuperar el nostre Departament d’Universitats i de Recerca, i, un cop desapareguda la Societat de la Informació, caldria incorporar-hi la Transferència de Coneixement, o el que és el mateix, la part de la innovació influenciada per l’activitat de transferència dels resultats de l’R+D acadèmics, que constitueix la tercera missió de la Universitat pública actual.

Malgrat que els canvis continuats en l’àmbit de les universitats en els diferents nivells de l’Administració, estatal o autonòmica, han comportat un cert descens de l’eficàcia i una pèrdua de prestigi social de l’activitat universitària, també s’han viscut fets positius, com ara la consolidació de la voluntat de crear un veritable sistema universitari de Catalunya fort, obert a Europa i capaç de donar resposta a les preocupacions actuals de la societat. En aquest procés s’ha de destacar la participació clau de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), que cada cop és més present en la vida pública de les nostres universitats.

Però si d’alguna cosa ens hem de sentir satisfets és de la feina que hem fet els darrers mesos les universitats públiques i els departaments d’Economia i Finances i d’Educació i Universitats, que ens ha permès signar un Pla de millora del finançament per al pròxim període 2007-2010, gràcies al qual les universitats públiques catalanes rebrem 455 milions d’euros més fins al 2010, 40 dels quals fixos cada any i la resta relacionats a l’assoliment dels objectius prèviament acordats per cadascuna de les universitats. Una fórmula que implica, en definitiva, una gran responsabilitat i que ens ha de permetre avançar en la qualitat de la docència, la recerca i la transferència del coneixement, així com en les relacions que mantenim amb la societat.

Màrius Rubiralta, rector

Rapa Nui:

20

Recerca al melic del món ......................................

La UB crea l'Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI) .................

30 45 47

Agenda ........................................................................................

Som UB ........................................................................................

la universitat Revista de la Universitat de Barcelona Imprès en paper ecològic

Consell editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística; Ernest Trias, cap de comunicació. Editada pel Gabinet de Premsa: Ester Colominas, direcció; Núria Quintana sotsdirecció; Jordi Homs, Rosa Martínez, Xavier Codony i Patrícia Lainz. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A/e: premsa@premsa.ub.es. Amb la col·laboració dels Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps. Col·laboració del fotògraf: J.M. Rué. Producció gràfica i publicitat: El Tinter.

SAL. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Primer Segona Edicions. Maquetació i impressió: El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 14001 i EMAS). Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de: Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

3

ENTREVISTA

“Afortunadament, la política econòmica està per sobre els partits”

Josep Oliu

Text:

Núria Quintana i Jordi Homs Fotografies:

J.M. Rué

Entusiasme i finances Josep Oliu presideix el Banc Sabadell, que sota el seu lideratge ha passat de ser una entitat financera petita al quart banc de l’Estat. Si se li pregunta pel secret de l’èxit, afirma que es tracta “d’una gran dosi d’entusiasme i una gran dosi de coneixement per poder canalitzar l’entusiasme”. Potser això explica per què no només va obtenir una llicenciatura en Ciències Econòmiques i Empresarials a la UB amb una qualificació d’excel·lent i premi extraordinari de llicenciatura, sinó que va continuar amb un doctorat a la Universitat de Minnesota i va obtenir una càtedra a la Universitat d’Oviedo. Un perfil que no es fa estrany a allò que ell ha dit en alguna ocasió: “Hi ha els casos que acaben bé i els que acaben malament. Els que acaben malament són molt didàctics, però sembla que les coses estan sortint bé.”

Nascut fa cinquanta-set anys a Sabadell, ha estat assessor al Banc Mundial, al Ministeri d’Economia i a la Generalitat de Catalunya, i ha ocupat una direcció general de l’Institut Nacional d’Indústria. No obstant això, el que més destaca és la seva trajectòria durant la presidència del Banc Sabadell, al qual ha posicionat entre els primers de l’Estat juntament amb el SCH, el BBVA i el Banc Popular. Ara, per les finestres del seu despatx a Barcelona (que alterna amb el de Sant Cugat del Vallès o el de Madrid), Oliu pot veure tota la ciutat, des del mar fins a la muntanya, i des d’aquí observar el panorama financer estatal i mundial per detectar on hi ha “les oportunitats” que convenen a la seva entitat per continuar creixent.

Davant tota aquesta activitat, quan vol combatre l’estrès li agrada muntar a cavall, encara que siguin uns animals que “de tant en tant tirin alguna guitza”.

4

ENTREVISTA

Vostè va estudiar econòmiques per vocació o per tradició familiar? Quin record té de la UB d’aquells anys?

Vaig començar a estudiar Econòmiques a la UB, i Administració i Direcció d’Empreses a ESADE, i després d’uns mesos em vaig decantar per econòmiques. En aquella edat no sabia ben bé què volia estudiar, havia estat dubtant entre arquitectura i econòmiques. Em vaig decidir per econòmiques per eliminació d’altres coses i perquè em semblava que era la formació bàsica per després estar en el món dels negocis i l’economia, que m’atreia per tradició familiar. De la Facultat d’Econòmiques, on vaig estudiar en una època bastant “moguda”, en tinc un gran record de cinc professors: l’Hortalà, l’Estapé, el Nadal, el Martín-Retortillo i el Jané Solà. A aquests professors els recordo amb molt de “carinyo”; el fet d’haver-los tin-

gut em va incentivar a seguir una carrera acadèmica. Quan vaig acabar, vaig buscar beques i vaig anar a fer un doctorat als Estats Units. La conclusió lògica era, després, fer el recorregut de la carrera acadèmica. Vaig aconseguir una càtedra vitalícia a la Universitat d’Oviedo, quan era molt jove: tenia trenta-quatre anys. La meva tradició familiar no era gens acadèmica, era molt pràctica i molt lligada al món dels negocis. Això al final és el que queda més.

Quan vaig aconseguir la fita de la càtedra i vaig estar un any exercint com a cap de Departament de la Universitat d’Oviedo, vaig decidir acceptar una feina a l’Institut Nacional d’Indústria (INI). L’INI va ser una experiència molt enriquidora perquè va ser un instrument fonamental per al desenvolupament de les grans empreses espanyoles. Quan jo vaig ser-hi, era el moment perquè aques-

tes empreses passessin de ser “paraestatals” a empreses privades i competitives. Va ser una època molt excitant d’entrada en el sector no privat però quasi: es tractava de privatitzar.

Quan em van cridar a venir al Banc Sabadell, ja era director general a l’INI. Venir o no al Banc va ser una decisió difícil, però la vaig prendre i n’estic molt satisfet.

La banca és un dels negocis en què l’ètica és més important

Per què un banc que no tenia cap altra motivació que ser independent, petit, local i de poble, ha arribat a situar-se entre els principals

Pas a pas Joaquim Perramon, president honorari de l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica de Catalunya (APIEC) El 31 de desembre vinent, el Banc Sabadell complirà 125 anys. Els accionistes fundadors van ser fabricants, comerciants i propietaris sabadellencs. Les primeres activitats es van encaminar a la compravenda de llanes i la provisió de primeres matèries per a la indústria tèxtil local.

El sistema bancari espanyol ha patit profundes crisis financeres. Són el pa de cada dia els tancaments, vendes, fusions i absorcions entre les empreses del sector, i s’ha produït una extraordinària concentració d’empreses.

El Sabadell ha travessat les cri-

sis com a banca comercial sense trasbalsos, tot operant primerament en la dimensió local, i passant després a la demarcació comarcal, i d’aquí a l’àrea metropolitana. Més enllà, quan es va suprimir l’statu quo bancari i ho van permetre noves disposicions de l’autoritat monetària, la xarxa d’oficines del Sabadell es va expandir per tot Catalunya i el territori de l’Estat. El Sabadell, avui, ocupa el quart lloc en el rànquing bancari espanyol.

Quan Josep Oliu va ser nomenat president del Sabadell, posseïa les condicions per serho. Tenia una formació sòlida,

originalment universitària.

Coneixia l’Administració pública per serveis prestats. Havia adquirit una bona experiència del negoci des que, l’any 1986, en va ser designat secretari general tècnic, seguint l’exemple del seu pare, Joan Oliu, banquer de conducta irreprotxable que va portar a bon port el Sabadell en moments difícils. La prova de foc en la presidència ha estat la sortida a Borsa del grup l’any 2001, mesura imprescindible per harmonitzar la base accionarial amb el creixement del grup, tant pel seu desenvolupament orgànic com per les

adquisicions que ha portat a terme.

El nou Sabadell ha expandit les seves activitats. A més de banca comercial, opera com a banc d’empreses, banc d’assegurances, i està present en la gestió d’actius i en l’activitat immobiliària. Oliu ha d’afrontar les servituds que planteja el creixement del grup i preservar la seva identitat tot consolidant el que s’anomena nucli dur en l’accionariat. De feina i maldecaps, no en faltaran...

5

ENTREVISTA

grups bancaris del l’Estat?

Atzar, combinat amb bona gestió?

Atzar, atzar, no. El Banc Sabadell era un banc petit, però amb molta solidesa econòmica. Això li va permetre superar la crisi dels anys vuitanta. A mitjan anys vuitanta, el Banc Sabadell era molt conservador i molt sòlid. Tenia també un concepte molt sòlid de l’ètica en la manera de fer el negoci i el servei als seus clients. Això és el més important. A partir d’aleshores i fins ara, el Banc ha sabut aprofitar les oportunitats que se li anaven oferint per anar trencant barreres sobre la base d’aquells fonaments sòlids que havia adquirit al llarg de la seva història. Crec que els fonaments sòlids són un gran conservadorisme i una gran professionalitat en tota la qüestió dels riscos; i, per altra banda, una concepció ètica absoluta que en el Banc hi és des de sempre. La banca és un dels negocis en què l’ètica és més important. El Banc Sabadell ha desenvolupat molt, també, l’esperit comercial, el que nosaltres en diem l’esperit de servei als nostres clients. Nosaltres estem perquè els nostres clients puguin fer els seus negocis adequadament. L’essència ha estat això: hem aprofitat les oportunitats que hi ha hagut. Potser n’hi havia més de les que hem pogut aprofitar, però Déu n’hi do les que hem aprofitat.

6

La darrera etapa del BS, amb vostè al capdavant, ha estat marcada per l’expansió i la modernització. Sabent que vostè segueix la màxima de “cap endavant o cap enrere, però que quiets i aturats no pot ser”, quin és el pas següent?

El proper pas, no l’hi puc dir. No se sap mai. Un té una idea del que és el projecte de l’empresa, però aquesta idea després es va modulant amb el pas del temps i en la mesura que van sortint possibilitats. Aquest any hem comprat el Banco Urquijo. Havia intentat comprar-lo fa vuit anys, tenia pràcticament el contracte acabat, i en aquell moment no va sortir; se’l van quedar uns belgues, que ara ens l’han venut a nosaltres. En aquell moment ja els vaig dir que no se’n sortirien, que només se’n podia sortir un banc espanyol. El Banco Urquijo era un element que faltava en el nostre puzle d’anar fent un banc nacional important. Nosaltres avui tenim el projecte de ser un banc important a l’Estat (ja en som). Tenim un programa d’obertura d’oficines, que no es poden obrir totes de cop; s’ha de mantenir un equilibri amb el compte de resultats, el creixement ha de ser balancejat. Tenim mil cent i escaig d’oficines i ens agradaria tenir-ne mil vuit-centes pel que hem definit que nosaltres podem arribar a ser a Espanya: un banc capdevanter, un banc

d’empreses i de la part mitjanaalta de l’espectre de clientela particular... En el cas de la banca de detall, que és la que fan les caixes, nosaltres hi som però de manera menys intensa. Hem aconseguit ser líders en banca d’empreses i banca privada, i aquesta darrera l’anirem “baixant” perquè pugui ser accessible a segments de rendes més mitjanes. De cara al futur, estudiarem si una oportunitat encaixa dins el nostre puzle i és rendible dins un termini relativament curt, perquè tampoc pots pensar en una inversió per d’aquí a deu anys.

Sempre seria comprant bancs espanyols? És que ja no hi ha bancs espanyols a la venda, ja no existeix aquesta possibilitat, i jo no veig que en els propers anys n’hi pugui haver algun. Si n’hi ha, ens ho estudiarem, però de totes maneres cada vegada té menys interès per a nosaltres fer una adquisició addicional. De cara al futur, o aquesta adquisició és molt important en tant que canviï el perfil econòmic del banc, o no crec que es produeixi. Ara tot just estem començant a parlar del nostre procés d’internacionalització. Per anar mantenint el ritme dels nostres resultats i del nostre volum, potser en algun moment farem alguna inversió fora d’Espanya, en algun país on els rendiments siguin més alts que no pas aquí.

Evidentment, encara no ha arri-

ENTREVISTA

Els catalans també poden ser banquers Antón Costas, catedràtic de Política Econòmica Universitat de Barcelona Estic segur que la figura de Josep Oliu lluirà amb llum pròpia en la història del capitalisme espanyol del final del segle XX i inici del XXI. Ha contribuït més que cap altre banquer a trencar una certa imatge de falta d’aptituds financeres dels catalans.

Una imatge creada després de sonats fracassos bancaris al llarg dels dos últims segles, l’últim dels quals va ser el de Banca Catalana, a la fi del segle passat.

L’èxit d’Oliu ha consistit a ser

bat el moment, perquè ara com ara la nostra prioritat és seguir invertint els nostres recursos propis a Espanya. És inevitable que parlem dels temes bancaris que més preocupen els ciutadans: hipoteques i comissions. Sembla que el Sabadell no està fent gaire soroll respecte a l’oferta de noves “solucions imaginatives” per facilitar la contractació d’hipoteques (ampliar terminis de pagament, diferir imports...).

Estem creixent el 25% en hipoteques cada any; per tant, no cal que hi fem gran cosa més.

El que sí que tenim són uns criteris de risc molt clars. I, davant una possible situació de risc en el mercat hipotecari, estem molt assegurats. Amb una política de riscos ortodoxa, nosaltres creiem que no només fem un servei a la nostra pròpia solvència, i per tant als nostres accionistes, sinó al mateix hipotecat. Un hipotecat ha d’haver fet una mica d’estalvi per comprar la casa, i, si no, que es mantingui de lloguer. Sí que hem allargat molt els terminis

capaç de transformar un banc local, amb un règim de govern quasi familiar, basat en negoci estrictament bancari i en un creixement raonable del valor comptable de l’acció i del dividend, en una societat anònima que cotitza amb èxit entre les principals empreses espanyoles de l’íbex. Tot això, sense perdre el control del banc. Ha renovat i obert el Consell, abans tancat i localista; ha modernitzat l’estructura directiva, el model de

de les hipoteques, perquè és l’única manera. Vol dir que la diferència entre hipoteca i lloguer és petita i, per tant, el mateix mercat anirà dirigint la gent cap al lloguer. La hipoteca permanent és un lloguer.

I les comissions?

Les comissions són el més impopular. Sempre havia passat que hi havia un marge molt gran d’intermediació. Amb la baixada dels tipus d’interès i la competència interbancària això ha anat baixant, i ara aquest marge és tan petit que no cobreix el que són les despeses. El Banc dóna una multiplicitat de serveis molt gran, un sistema de pagament amb els caixers... Això és una externalitat global que té un cost brutal, el de la tecnologia i les inversions que fan falta. Abans, tots aquests serveis no es cobraven perquè qui pagava era el que tenia un crèdit, a causa del marge: i també el que posava un dipòsit pel qual li pagaven poc interès. A més, s’ha anat avançant en el coneixement dels costos de cadascun d’aquests serveis; ara tenim

gestió; i ha canviat l’estratègia de creixement del banc. Del creixement basat en “la taca d’oli”, ha passat a créixer mitjançant compres, com les del Banc Atlàntic i del Banc Urquijo. I, el que és més important amb vista al futur, la seva ambició no sembla satisfeta amb l’absorció reeixida d’aquests dos bancs, sinó que està obert a la incorporació de nous bancs. Qui sap si no més grans que el mateix Banc Sabadell.

Potser a Josep Oliu encara li falta un cert reconeixement social i professional, especialment dins de l’establishment empresarial i polític català, cosa que sí que té ja a Espanya i Europa. Però, ja se sap, ningú no és profeta (fàcil) a casa seva.

una comptabilitat per la qual pots saber què costa un servei i repartir aquest cost entre els usuaris del servei.

En el cas del Banc Sabadell, l’existència d’un nucli dur d’accionistes, més les participacions de La Caixa i el Banc Comercial Portuguès, garanteixen un escut suficient contra possibles OPA? No hi ha mai cap escut suficient contra cap OPA, i, si no, vagi a mirar això d’Endesa... Quan n’hi ha un que fa una OPA, després en vénen cinc! De moment, només anem per la tercera... [riu].

L’única cosa dels “escuts protectors” és que als possibles interessats a fer una OPA els resulti més difícil, perquè s’ho pensin bé, perquè el risc de fracàs sigui elevat. Però si hi ha algú decidit a pagar una xifra desorbitada per alguna cosa, no hi ha barreres possibles. L’única barrera és tenir socis que comparteixin el projecte; però, de totes maneres, davant algú que tingui un projecte superior, no hi ha nucli dur que valgui. Els nuclis durs existeixen en funció d’uns preus i d’uns projectes. No garanteix,

No hi ha mai cap escut suficient contra cap OPA

7

ENTREVISTA

rats per estar a la nostra economia, que és la de l’Estat espanyol. Hi estem perfectament posicionats i dimensionats.

però ho fa més difícil. Desincentiva. Crea un més gran risc de fracàs. Ara ja ens estem acostumant que fracassin. Per tant, com més agrupats i controlats estiguin els accionistes, més improbable és que es produeixin les OPA. El procés d’expansió del BS ha sortit molt bé. ¿Tenen ja el gruix suficient per competir en l’economia global al mateix nivell que els grans?

Nosaltres hem crescut molt i som un banc important, però per competir en l’economia global de cap manera no tenim cap possibilitat si no ens associem amb grups més importants, o contribuint a formar-ne un de caire més multinacional.

La qüestió de grandària, o de concentració de recursos propis, és molt important a l’hora de competir en l’economia global. L’economia global s’està construint amb bancs com el Citibank o l’HSBC, i alguns altres de molta grandària. Els altres estem buscant la manera de ser competitius en aquest món. Nosaltres estem prepa-

8

Quina opinió té dels altres processos d’expansió de les empreses catalanes Gas Natural i Abertis?

Bé, les concentracions d’empreses industrials em semblen positives. Són positives si també ho són per als seus accionistes. En el cas d’Abertis, la concentració de recursos que representa aquesta OPA segurament els donarà accés a presentar-se a noves licitacions d’explotació d’autopistes d’altres països. És una via normal d’anar creixent. En el cas d’Abertis, em sembla molt positiva, i en el de Gas Natural, també. I esperem que tingui èxit en el seu procés d’expansió.

Per què la banca catalana no ha arribat mai a tenir la quota del 20% que li correspondria per la seva contribució al producte nacional brut?

No ho sé, però tampoc la banca madrilenya hi ha arribat mai.

Que jo sàpiga, els grans bancs d’aquest país tenen la seva seu a Bilbao, Santander i Barcelona, i em refereixo a ‘La Caixa’.

Per què ens costa als catalans fer el salt d’una empresa familiar a una gran empresa i una multinacional?

Vostè treia ferro a la concentració de poder econòmic de Madrid enfront de Barcelona, argumentant que es tractava més aviat de manca de dinamisme en les empreses i societats...

Jo crec que a Barcelona i a Catalunya hi ha el mateix —potser més— que hi havia fa trenta anys; el que passa és que nosaltres estàvem acostumats que Espanya fos un país relati-

vament endarrerit. Només hi havia dues zones —dues i mitja—, que eren el País Basc, Catalunya i una mica Astúries.

Afortunadament per a tots, aquest dinamisme avui és grandiós a totes les zones d’Espanya. Sobretot a Madrid, però també a València, a Andalusia i a Castella. I passa que a vegades aquest dinamisme sovint té una ambició superior a la d’altres petits i mitjans empresaris catalans. Avui estem en una economia dinàmica on, a diferència del passat, les altres regions d’Espanya són tan dinàmiques o més que Catalunya.

En tot cas, creu que el futur de la nostra economia depèn bàsicament del dinamisme del mateixos catalans?

Evidentment, del nostre dinamisme i el de la competència.

Per molt dinàmics que siguem, si els altres ho fan millor, no farem res. En el món hi ha molta gent molt dinàmica que intenta fer les coses cada vegada amb més qualitat i més ambició, i amb gran determinació, i, evidentment, a Espanya, també. Nosaltres estem en una economia global, i la banca, que té un alt component local, donem servei a les empreses en el seu moviment global. I el fet que siguin globals depèn exclusivament del dinamisme de la nostra gent i d’un altre factor: del fet que tinguin la llibertat, la flexibilitat, els ajuts i la infraestructura per poder desenvolupar la seva activitat sense traves.

Ha afirmat que per competir a Europa cal primer ser fort a Espanya. Indefectiblement és l’únic camí?

Home, Europa són moltes coses. És un conjunt de països molt diversificats. Potser sí, es pot saltar directament a l’Europa de l’Est. Pel que fa a l’ordre,

ENTREVISTA

cada empresa té les seves possibilitats. Nosaltres som originaris de la província de Barcelona i encara ara no estem presents a tot Espanya. Tenim encara un cert gap entre la província de Barcelona i la resta d’Espanya, però les oportunitats i les fórmules que puguin tenir les empreses privades vénen sempre fonamentades pel que es busca, per les oportunitats que sorgeixen, i perquè siguin rendibles per als seus accionistes.

Per què va afirmar que el Govern de Zapatero havia de tenir en compte la política econòmica del PP? Sembla que li han fet cas, perquè aquest estiu The Economist qualificava Espanya com a més liberalitzadora que França, Alemanya i Itàlia...

Espanya ha tingut una gran sort amb la política econòmica, que ha estat sempre la mateixa, a grans trets, independentment que governessin els uns o els altres. La política ha estat aconseguir els equilibris macroeconòmics. Això s’ha aconseguit, i s’ha fet dins el marc regulador de la Unió Europea. La política monetària ha desaparegut del mapa; la canviària també. La política econòmica d’avui en dia és només la de la despesa i l’ingrés públics, la política pressupostària emmarcada dins uns objectius. I això s’ha fet bé.

El primer Govern socialista va haver de fer el canvi d’una economia desequilibrada a una d’equilibrada, va viure l’entrada a la Unió Europea, i el PP ho ha continuat perfectament bé, de forma impecable, i el PSOE també està seguint el mateix nivell. Altres països han tingut alternances entre centredreta i centreesquerra i han fet una política econòmica inadequada; per tant, nosaltres hem tingut sort. Crec que a l’Estat hi ha

“Avui el mercat ja comença a distingir els organismes de recerca universitaris que tenen un bagatge, unes credencials” Quin paper creu que té la universitat en l’economia actual, en l’anomenada “societat del coneixement”?

Jo crec que la universitat és clau. És un dels elements més importants per al futur de la nostra societat. Nosaltres hem de ser competitius, i no ho serem si la universitat no ho és.

Imagini’s que tinguéssim molt males universitats, o que es degradessin; possiblement podríem tirar quatre o cinc anys, però a vint anys vista estaríem perduts, perquè la nostra competitivitat aniria per terra. A la universitat espanyola hi ha una mica de tot: hi ha zones de gran excel·lència i zones de gran mediocritat [riu].

Però això passa també als Estats Units; no es pot parlar mai de categòrics. Els categòrics no serveixen per a res. I, si agafes universitat per universitat, cadascuna és bona en alguna cosa. I cada vegada més el mercat sap diferenciar aques-

ta procedència. Abans, quan jo estudiava, era el mateix ferho a la UAB que a la UB. El mercat de treball no reconeixia les diferències. Avui, sí. No hi ha competència d’oferta, però sí que hi ha diferents oportunitats per als diferents productes de cadascun dels departaments de les universitats. Al sector privat, sabem perfectament d’on surten els bons de cada especialitat.

La vicepresidenta Fernández de la Vega ens insistia, en l’entrevista que li vam fer fa uns quants mesos, que Espanya ha de millorar força en el capítol d’innovació. Com poden les universitats augmentar i agilitzar el finançament de les seves iniciatives empresarials, les spin-off?

S’ha desenvolupat molt el mercat de capitals per a la creació de noves empreses; hi ha molt capital risc. Avui

encara no hi ha societats financeres especialitzades en començaments d’empreses, n’hi ha de mixtes —públiques i privades. Però, en canvi, una vegada està iniciat un projecte i l’empresa ha començat un primer nivell, sí que hi ha moltes empreses de capital risc. Crec que s’han d’anar desenvolupant més iniciatives, i aquestes hi són en llocs on el mercat de capital risc reconeix una excel·lència des del punt de vista de “practicitat” d’allò que s’està fent. A la vida un arrossega la credibilitat que té. Avui el mercat ja comença a distingir els organismes de recerca universitaris que tenen un bagatge, unes credencials, que fan que valgui la pena escoltar i participar en els projectes empresarials que poden generar. En això el difícil sempre és trencar el glaç, és començar; però després el projecte ja roda sol.

9

ENTREVISTA

un pensament econòmic amb suficient pes perquè les ideologies esbojarrades hagin quedat periclitades. L’economia va bé i enguany tindrem superàvit, entorn de l’1%. Possiblement l’any vinent tindrem dèficit perquè els polítics de seguida s’apunten a gastar diners, perquè de ganes no els en falten. La política econòmica està per sobre dels partits, afortunadament.

Tothom té la percepció de l’existència de forts lligams entre les finances i la política.

Com es produeixen aquestes relacions? Concretament, què beneficia més el sector bancari català: que el Govern de l’Estat i el de la Generalitat comparteixin colors, o bé que els combinin?

Jo no sé quins lligams hi ha.

Amb qui sí que tenim un lligam molt fort és amb el Banc d’Espanya, que és una entitat independent del Govern. Els lligams del poder polític amb les entitats financeres, en el cas de les caixes és clar: els òrgans tutelars de les caixes són les comunitats autònomes. Però en el cas dels bancs l’òrgan tutelar és el mercat, que és lliure i global. Amb tot, les nostres relacions amb les autoritats són de cortesia i enteniment... Aquí s’acaba.

No hi ha pressions polítiques?

[Riu] Que jo sàpiga, no. Ni en un sentit ni en l’altre. Mai anem a demanar res. El que sí que hi ha són diàlegs. Quan el poder polític ha de fer coses, lògicament pregunta als que en saben.

Quan han de reglamentar sobre impostos o mercats financers, doncs pregunten. I en aquest sentit sí que hi ha una relació fluida, perquè l’activitat bancària és bastant global. No són més privilegiades les relacions entre el sector financer i el poder pú-

10

blic que les de qualsevol altre sector.

Quin balanç fa del tripartit i del president Maragall? Quina valoració fa del moment polític que viu Catalunya com a país i en la seva relació amb Espanya?

Com li ho diria? No és que hagi estat una de les etapes més brillants del país, vist a posteriori el gran garbuix d’aquests darrers anys. Hem tingut un període difícil, perquè entendre’s entre tres de tan diferents ha de ser realment complicat.

Entendre’s per legislar potser pot ser més fàcil, però per governar ha de ser realment difícil. Jo no he estat mai en cap govern, però imagini’s si jo hagués de pactar cada dia el que faig amb altres dos que pensen el contrari... De totes maneres, crec que s’han fet coses prou brillants a nivell d’administració que han quedat tapades per tot aquest enrenou de l’Estatut i del tripartit. Hi ha departaments de la Generalitat que han avançat moltíssim pel que fa a bona administració, però han quedat tapats per tot el soroll, i és una llàstima perquè el balanç ha estat francament positiu.

Li mereix cap comentari la notícia de la quantitat de milions que es gastaran en infraestructures a Catalunya segons ha afirmat el Govern central? És tan grossa la quantitat destinada a infraestructures a Catalunya que espero i desitjo que siguem capaços d’invertirla... Perquè, per poder-la invertir, fa falta unitat de criteri i fa falta capacitat de decisió.

I creu que això existeix?

Espero que existeixi [riu]. En el futur.

n

Qüestionari breu: Els diners fan la felicitat?

Els diners només treuen alguna font d’infelicitat.

Com s’emociona un banquer?

En la seva feina s’emociona quan les coses van bé, i això es veu en el fet que els beneficis van amunt. Però quan un no es dedica a la feina, s’emociona amb moltes coses.

Les vertaderes claus de l’èxit personal?

En clau individual, el secret de l’èxit és una gran dosi d’entusiasme i una gran dosi de coneixement per poder canalitzar l’entusiasme.

Tal com deia Francesc Pujols, els catalans ho tindrem tot pagat algun dia?

Desgraciadament, no. Fa poc he estat a Singapur, i allà sí que ho tenen tot pagat. Han acabat totes les infraestructures. És com si aquí tinguéssim tots aquests trens que potser no tindrem mai, totes aquestes carreteres que no sé si hi seran mai, i aquestes comunicacions per cable que no hi seran, almenys mentre nosaltres visquem. A Singapur han acabat tot això i cada any tenen un gran superàvit pressupostari que augmenta les reserves; el problema és com invertir aquestes reserves per no perdre riquesa. En aquesta situació jo no m’hi veig; esperem que els fills o els néts potser hi arribin.

A vegades es diu que l’autonomia que ens cal és la de Portugal, i des d’allà es diu que ja els agradaria tenir la situació de Catalunya...

No canviaria la situació de Catalunya per Portugal, per res del món, pel que fa a l’economia. El que sí que canviaria (i a la llarga això els donarà un bon rèdit) és l’ambició i l’esperit de globalització que tenen els portuguesos, i els catalans, no.

S’entén millor amb els cavalls que amb les persones?

Evidentment, amb els cavalls és més fàcil d’entendre’s. Però no es pensi: també de tant en tant tiren alguna guitza.

REPORTATGE

Por dels punts La guerra de les institucions contra la sinistralitat a les carreteres ha agafat des de fa uns mesos una nova embranzida, la derivada de l’entrada en vigor del nou carnet per punts. Es tracta d’un esglaó més en una lluita perpètua en la qual s’estan demostrant tan decisives les mesures preventives com les punitives, la conscienciació dels mateixos conductors i els avenços en matèria de seguretat que aporta la tecnologia.

Text

Xavier Codony Fotos

Josep Maria Rué Agraïments

Reial Automòbil Club de Catalunya

12

Molt s’ha escrit i se seguirà fent sobre els resultats, reflectits en les fredes estadístiques, de l’aplicació del carnet per punts des del proppassat 1 de juliol. Les primeres conclusions parlen d’una davallada de prop del 20% sobre el nombre de víctimes cobrades per l’asfalt en relació amb les mateixes dates de l’any 2005.

El fenomen repeteix la pauta viscuda en altres països en el moment en què va entrar en vigor la nova normativa, segons expliquen els experts consultats del Grup de Recerca de Risc en Finances i Assegurances (RFAIREA) de la UB. El quadre de la pàgina següent destaca les principals diferències i similituds entre els sistemes de punts aplicats en distints indrets d’Europa, així

com la seva data d’implantació.

En tots els casos, la disminució dels accidents va ser immediata, amb xifres molt semblants a les que s’han obtingut al nostre país, però pocs mesos després la tendència va començar a invertir-se; els nostres veïns francesos van reconduir aquesta situació amb una mesura dràstica, que sembla que també aterrarà pròximament a l’Estat espanyol: l’increment substancial del nombre de radars a la infraestructura viària.

Quins són els factors que han provocat aquesta sobtada reducció dels sinistres? Segons el parer de David Gallardo-Pujol, professor del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic, l’allau mediàtica que s’ha registrat envers l’entrada en funcionament del carnet per punts ha acabat desencadenant en el conductor una pressió com mai no havia viscut.

“Des de les administracions s’ha insistit molt, juntament amb els mitjans de comunicació, perquè el nou sistema generi por, i aquesta imatge és la que ha augmentat l’ansietat en tot el qui s’asseu davant el volant”, diu Gallardo. En el cas que ens ocu-

pa, aquesta ansietat es pot traduir en un augment de la tensió, de l’atenció o de l’activació, la qual cosa és positiva, com veurem més endavant, quan parlem de les distraccions; però “hi ha una llei en psicologia que equipara el grau d’ansietat amb el rendiment en una tasca, és a dir, que, com més ansietat, rendim millor, fins a arribar a un límit dins del qual aquesta angoixa és capaç de perjudicar-nos”.

Per això, conclou Gallardo-Pujol, “és previsible que, quan els diaris, la ràdio i la televisió deixin de fer-se tant ressò del carnet per punts, es produirà una certa relaxació entre els conductors, perquè canviar hàbits costa molt, i el que hem vist fins ara són modificacions puntuals de comportament que no arrelen només amb mesures punitives”.

Prova d’això és que el mes de setembre va marcar un inici del canvi de tendència, i la taxa de mortalitat es va reduir en només un 8%. Així doncs, la pregunta que ens aclapara resulta òbvia: quins mecanismes són els adequats per aconseguir que arrelin noves dinàmiques i nous costums entre els conductors?

“Les mesures educatives del car-

REPORTATGE

Foto: Josep Loaso

El permís per punts: Una eina necessària Alfons Perona. Secretari executiu de la Fundació RACC Poques vegades des de la nostra democràcia un canvi legislatiu pot tenir tanta capacitat de transformar els hàbits de la societat com el permís per punts, un sistema complex que al final ha trobat una Administració amb la valentia suficient per posar-lo en funcionament, i que arriba precedit de la seva eficàcia als països del nostre entorn. El seu principal encert és que únicament s’actua contundentment sobre la part de la població responsable de la majoria dels accidents de trànsit, tal com posa en relleu el fet que han perdut ja els seus dotze punts alguns centenars de persones que representen aquella minoria que posa en perill el gros de bons conductors. La principal infracció castigada des de l’i-

net per punts vénen a posteriori, o sigui, quan ja t’han tret els punts i, per tant, el permís de conduir —diu Gallardo-Pujol— . La veritable prevenció educativa s’hauria de fer en el moment en què et prepares per obtenir la llicència, i no podem negar que hi ha persones que no estan capacitades per conduir i a les quals, per tant, no s’hauria de permetre fer-ho, si tenim en compte que un cotxe és una eina de treball i d’oci, però també una arma mortal en segons quines mans. Si tu vols tenir una arma de foc, si vols ser policia, has de fer un test psicotècnic i superar-lo; per tant, les persones que es posen a conduir havent consumit droga o alcohol, per exemple, són tan irresponsables que haurien d’estar inhabilitades per posar-se al volant.” I és que només en el decurs dels tres primers mesos des de l’entrada en funcionament del nou sistema, al voltant de tres-cents infractors ja van esgotar el seu saldo de dotze punts. Tota una fita.

nici de la implantació del carnet per punts ha estat conduir sense el cinturó de seguretat o sense el casc (24%) i, en segon lloc, l’excés de velocitat (20%).

La societat, en general, està acostumada a les normes. En l’àmbit del trànsit la norma regula el comportament de les persones amb la intenció de preservar el dret a la vida del mateix subjecte i la dels altres. Tanmateix, en el trànsit, com en altres aspectes de la vida, per a algun tipus peculiar de “gent” saltar-se la norma pot convertir-se en un al·licient afegit al dia a dia, sense entendre que es tracta d’un exercici malentès de la seva llibertat.

D’altra banda, també cal tenir en compte que l’incompliment de la normativa no s’ha d’atribuir

únicament a una despreocupació per la llei, sinó que de vegades es deu a una manca d’informació o a una mala informació per part dels usuaris.

Només amb una informació fluida i constant, amb els clubs de l’automòbil fent el paper d’agitadors de l’Administració, el nou permís per punts es convertirà en una eina més d’un pla global per lluitar contra les morts a la carretera. Un pla amb una ambició sense límit, on s’impliquin per complet tots els estaments administratius, des de l’Estat fins al municipi més petit, i que inclogui inversions considerables en la millora i el manteniment de la xarxa viària, que encara presenta massa punts negres. Igualment és necessari destinar im-

portants recursos al transport públic i fomentar entre els fabricants d’automòbils la producció de vehicles amb equipaments de seguretat més eficients i més assequibles.

En tot cas, el permís per punts constitueix un primer pas importantíssim i imprescindible. El fet que la comunitat dipositi en cadascuna de les persones que condueixen un crèdit de confiança suposa una petita revolució. L’esforç ben paga la pena: reduir la xacra d’accidents de trànsit i de vides perdudes a les nostres ciutats i carreteres.

El sistema de penalització per punts està implantat en molts països del món. En el quadre adjunt es poden apreciar les diferències d’aplicació en alguns indrets d’Europa. Als EUA, per contra, el Driver Violation Point System suposa la pèrdua del permís per als conductors que hagin comès tres infraccions greus d’excés de velocitat en un any i mig, o que hagin perdut onze o més punts en el mateix període. El Canadà, Austràlia i el Japó empren sistemes similars al nord-americà.

PAÍS ENTRADA EN VIGOR

SALDO DE SANCIONS PUNTS INICIAL (sancions més greus)

PÈRDUA DELS PUNTS

Espanya 7/jul./06

12

Entre 2 i 6 punts (alcoholèmia o excés de velocitat)

El permís es pot recuperar al cap de 6 mesos fent un curs de reeducació vial i passant unes proves

Itàlia 7/jul./03

20

Entre 1 i 10 punts (alcoholè- El conductor ha de tornar a mia) examinar-se per recuperar el permís en el termini d’un mes. Si suspèn, el perd indefinidament.

França 7/jul./92

12

Entre 1 i 6 punts (excés de El conductor ha de tornar a velocitat i no prestació d’aju- examinar-se per recuperar el da en un accident) permís

0 d’entrada. Se’n poden acumular 18 sense retirada del permís

Entre 1 i 7 punts (excés de velocitat)

L’any 2002 guanya credibilitat amb la instal·lació d’un gran nombre de radars

Alemanya 5/maig/74

El conductor ha de tornar a examinar-se per recuperar el permís

Font: Grup d’investigació RFA-IREA de la UB

13

REPORTATGE

L’era dels entorns intel·ligents

Microsistema per al control d’un mòdul de porta d’automòbil

Els vint-i-dos milions de conductors censats actualment a l’Estat espanyol compten amb els avenços que la indústria tecnològica posa constantment al seu abast. Encara que n’hi ha de destinats simplement al confort i a l’oci, la majoria tenen l’objectiu de reforçar la seguretat dels ocupants dels vehicles. Enginys que ja formen part de la història, com ara el cinturó de seguretat, el sis-

Components, sistemes i circuits RF

La intervenció del conductor pot arribar a reduir-se fins gairebé desapareixer

14

tema de frenada ABS o el coixí de seguretat o airbag, semblen nimietats si els comparem amb allò que els vehicles incorporen avui i incorporaran en un futur no gens llunyà.

La comunicació de curt abast, també coneguda com a PAN (Personal Area Networks) treballa, mitjançant comandaments, en distàncies d’uns 10 metres.

Els dispositius basats en aquesta tecnologia constituiran el cor del que ja s’anomena “entorns intel·ligents”, que, aplicats en l’àmbit de l’automòbil, pretenen reduir la intervenció de l’u-

suari fins al punt que aquesta pugui arribar a desaparèixer; incrementar l’autonomia d’aquests sistemes per fer que depenguin cada cop menys d’una alimentació externa, i aconseguir la total transparència dels aparells, és a dir, fer que ens passin desapercebuts (als EUA en diuen intelligent dust, ‘brossa intel·ligent’).

Tots aquests ingredients, que existeixen ja en una mesura o altra, auguren, segons explica el professor del Departament d’Electrònica de la UB, José M. López Villegas, que entre els anys 2010 i 2015 l’àmbit de l’automoció oferirà diferents escenaris d’intel·ligència ambiental, que enguany ja serien perfectament recreables, però difícilment comercialitzables atès el seu elevat cost; estem parlant de possibilitats de personalització i d’interacció amb la via i amb la resta de vehicles.

Quines serien, a la pràctica, aquestes aplicacions? Doncs pel que fa a la personalització, imaginem, per començar, que el nostre cotxe reconeix el seu propietari bé per mitjans biomètrics (lectura d’empremtes o de l’iris de l’ull, per exemple) o bé electrònics (seria el cas d’una targeta identificativa), sense els quals el vehicle no s’obriria o no s’engegaria. Un cop a dins, els seients, els miralls, el volant, el climatitzador, la ràdio i altres elements habituals s’ajusten automàticament al nostre perfil. Fins i tot és possible que tinguem prohibit l’accés a certes funcions o que actuïn alguns dispositius limitadors, per exemple, de velocitat; que el cotxe reconegui el nostre estat anímic i operi en conseqüència, o que sigui capaç de detectar si hem begut una copa de més

utilitzant sensors de gasos que ens analitzin l’alè. D’altra banda, el capítol de les interaccions fa que ens movem en uns paràmetres encara més “fantàstics”, per dir-ne d’alguna manera: pensem en els automòbils dotats de radars de curt abast que mantinguin constantment les distàncies de seguretat amb la resta de vehicles, que “llegeixin” i apliquin els límits de velocitat de la via per la qual circulen o que, directament, permetin prescindir de la figura del conductor. D’aquesta última frivolitat se n’estan fent proves pilot al Japó (podeu veure un exemple de cotxe autoguiat a: http://ieeexplore.ieee.org/iel5/ 7068/19061/00881036.pdf), encara que costi de creure, i la direcció que prenen tots aquests avenços ens porta a plantejar-nos l’etern dilema entre el control automàtic i la llibertat personal, i de fins a quin punt serem capaços de confiar les nostres vides a la tecnologia.

La veritat és que els equipaments més moderns que podem trobar actualment en vehicles de gamma alta es redueixen a incorporar sistemes de navegació i de monitorització, càmeres de vídeo i detectors anticol·lisió per al control de l’aparcament, sistemes de seguretat activa i passiva (frens ABS i coixins de seguretat, respectivament), etc., per no parlar d’un sofisticat sistema de visió nocturna per rajos infrarojos que, segons el parer dels experts, té data de caducitat: si el dispositiu arriba a generalitzar-se, els vehicles que incorporin l’enginy s’enlluernaran mútuament quan es creuin. Així que haurem d’anar amb compte abans d’invertir una fortuna en un d’aquests cridaners i llaminers “gadgets”.

REPORTATGE

La investigació en el Departament d’Electrònica de la Universitat de Barcelona es desenvolupa en dos Grups de Recerca Consolidats que participen en el Centre d’Enginyeria de Microsistemes per a Instrumentació i Control (CEMIC), membre de la Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tecnològica (Xarxa IT) del CIDEM (vegeu-ne informació complementària a la pàgina 19): Enginyeria i Materials Electrònics (EME): la recerca que fa aquest grup comprèn la síntesi i la caracterització de materials per a aplicacions electròniques, i el disseny i l’anàlisi de dispositius semiconductors tot posant un èmfasi especial en la compatibilitat amb la tecnologia electrònica, en el desenvolupament i la validació de les microtecnologies i nanotecnologies, i en les energies renovables, com també el disseny de sensors, actuadors i microsistemes.

Sistemes d’Instrumentació i Comunicacions (SIC): la recerca que fa aquest grup s’engloba dins el camp de la mesura i la instrumentació, tot posant una atenció preferent en el desenvolupament de microsistemes. Aquest és un camp de recerca interdisciplinari, que combina tecnologies, estructures, dispositius i algorismes per obtenir nous subsistemes intel·ligents miniaturitzats.

Alguns dels projectes en els quals es treballa estan relacionats directament amb la indústria de l’automòbil; entre altres iniciatives, s’ha fet un estudi de viabilitat d’un sistema intel·ligent de frenada

electrònica que incorpora sensors que detecten el pla d’inclinació en què està aturat el cotxe, i un dispositiu de seguretat que evita que s’accioni accidentalment; s’ha desenvolupat i està en vies de comercialització un sistema de control dels elevavidres de les finestres que atura el mecanisme en el cas de topar amb un obstacle; i sortirà aviat al mercat en cotxes d’alta gamma un mesurador de l’estat de càrrega i de salut de la bateria, que ha donat lloc a dues patents que estan en fase de producció. Un altre dels exemples més il·lustratius de les activitats del Departament és un sensor ano-

menat “sonda lambda”, en el qual es va començar a treballar el 1998 i que avui incorporen tots els vehicles, que detecta i optimitza la combustió del motor. Aquest enginy ha donat lloc, posteriorment, a un prototip que actualment està en vies de fabricació: sensors per a la determinació de la qualitat d’aire en l’habitacle d’un vehicle, especialment útils quan l’aire condicionat o un embús a l’interior d’un túnel propicien una acumulació de monòxid de carboni i una disminució de la concentració d’oxigen, que poden provocar sensació de cansament i sopor al conductor.

Sonda lambda desenvolupada per l’empresa FAE en col·laboració amb la Universitat de Barcelona.

15

REPORTATGE

Els efectes secundaris de la tecnologia

Les lleis van molt per darrere de la realitat tecnològica

Acabem de veure exemples de la contribució de la tecnologia a la millora de la conducció. El dilema se’ns presenta, de vegades, quan la seva aplicació ens fa dubtar sobre si pot ser pitjor el remei que la malaltia. Segons explica Ricardo Blasco, professor del De-

partament de Psicologia Social de la UB, “la tecnologia més adequada és aquella que complementa les capacitats humanes, més que aquella que s’hi combina, atès que hi ha el risc que els dispositius electrònics esdevinguin un element distractor per al con-

Un reproductor de DVD sense una fixació segura pot produir danys greus als ocupants en cas de col·lisió. Foto: RACC.

16

ductor perquè se li acumulen les tasques a realitzar”. La proliferació al mercat de consum destinat a l’automòbil de reproductors de música i vídeo, navegadors GPS o mans lliures de telèfons mòbils ens obliga a plantejar-nos les contradiccions existents entre el que diuen les normatives vigents i el que ens indica el sentit comú.

Les lleis acostumen a anar per darrere de la realitat tecnològica. Així, podem topar-nos amb contrasentits com, per exemple, el fet que un accessori que sota l’epígraf “aparell de ràdio” incorpori una pantalla de vídeo que distregui clarament l’atenció del conductor; o que no estigui permès utilitzar al cotxe un dispositiu Bluetooth amb auricular que necessita menys manipulació que un aparell de mans lliures homologat. També pot reclamar molta més atenció canviar les emissores d’un receptor de ràdio (que mai no ha es-

REPORTATGE

tat qüestionat) que contestar una trucada del telèfon mòbil.

“Les coses no són bones o dolentes —afirma Blasco— sinó homologades o no homologades, i això contrasta en ocasions amb el fet que l’ús d’un determinat aparell sigui o no raonable o apropiat.” El cas dels navegadors és punt i a part: el GPS és una guia que dóna instruccions per veu, però està comprovat que el seu usuari necessita ratificar de manera visual les orientacions de l’aparell. Ricardo Blasco ho veu així: “Estem parlant d’una interacció més a l’interior d’un vehicle que pot produir distorsions en l’atenció, i que és, a més, imperativa. Un altre aspecte que cal destacar és que, quan una persona s’acostuma a ser guiada mecànicament, no construeix el mapa cognitiu corresponent a la ruta que recorre, i ni tan sols la planifica. L’habitual coneixement de l’entorn, de vegades, ens dóna recursos per afrontar imprevistos; però d’aquesta manera la conducció es converteix en una pràctica menys proactiva, quan estem tots d’acord que la proactivitat es considera un factor de seguretat.” L’interrogant es planteja, doncs, quan ens exposem a les errades tecnològiques, que n’hi ha (navegadors no actualitzats, defectuós funcionament d’un aparell, etc.), i quan deleguem la nostra seguretat en la tècnica.

El problema de fons és que l’automòbil esdevé actualment un territori propi on es fan moltes més coses que conduir, i ho demostra el fet que almenys el 35% d’accidents succeïts en autopistes són deguts a distraccions del conductor. “La prohibició de fumar al volant arribarà immediatament —assegura Blas-

Conduir sense permís serà considerat delicte en una futura reforma del Codi Penal. Quines altres coses desconeixem del carnet per punts?

1

Si un acompanyant del conductor comet una infracció (no portar cordat el cinturó, llençar una burilla per la finestra, etc.), a qui li retiraran els punts que pertoquin?

El conductor del vehicle és el responsable últim de la seguretat dels ocupants. En aquest cas, la sanció econòmica anirà a càrrec del conductor, mentre que no s’aplicarà, a priori, una retirada dels punts ni a ell ni a l’infractor, malgrat que aquest pugui disposar també de permís de conduir.

2

La penalització de punts traspassa fronteres?

No, avui dia no hi ha un sistema internacional o europeu de punts. És a dir, que, si es disposa d’un carnet de conduir internacional i es comet alguna infracció que és penalitzada pel sistema espanyol, no se’n retiren els punts corresponents. I, si a França es comet una infracció tipificada pel sistema espanyol, per exemple, tampoc no es retiren punts.

3

Què suposa que et trobin conduint quan has perdut tots els punts?

Si et troben conduint quan has perdut tots els punts i, per tant, també el permís de conducció, la infracció equival a una multa de 301 a 1.500 ?, la retirada del permís per punts i la impossibilitat d’obtenir el permís de nou durant dos anys. Un cop recuperat el permís, el conductor partirà de vuit punts, en comptes de dotze. Es preveu, en una futura reforma del Codi Penal, que conduir sense permís de conduir serà considerat delicte.

4 5

Quants punts em retiraran si no porto l’assegurança del vehicle en regla?

Aquest supòsit no es considera com una infracció que es penalitzi amb una retirada de punts.

6 7 8

9

Si no cometem infraccions, podem acumular més de dotze punts?

Si durant tres anys no s’ha perdut cap punt, els dotze inicials s’incrementen fins a catorze, i si tres anys més tard s’ha mantingut aquesta xifra, es premiarà el conductor amb un altre punt, fins a arribar als quinze.

En el mateix moment que cometo la infracció ja em retiren els punts i/o em retiren el permís de conduir?

La retirada no és efectiva fins que la sanció no és ferma. Si fem un recurs a la sanció, no es farà efectiva la retirada de punts i/o retirada de permís fins que no es rebi la resolució del recurs. És obligatori fer un curs per recuperar els punts perduts?

Si el conductor ha comès una infracció que li resta punts, podrà recuperar el seu crèdit inicial si no comet cap altra infracció durant dos anys, sempre que no aquella no fos greu, ja que en aquest cas haurà d’esperar un termini de tres anys. Malgrat tot, si així ho vol, pot fer un curs de sensibilització i reeducació viària cada dos anys (els professionals, un cada any), amb la qual cosa podrà recuperar fins a un màxim de quatre punts, i mai més dels que ha perdut. Aquest curs té una durada de dotze hores, i el seu import (170 ?) va a càrrec de l’interessat.

Com puc conèixer l’estat de comptes de punts?

Es pot conèixer via Internet mitjançant el DNI i la data d’expedició del permís de conduir i amb un codi identificador que només coneix el titular (aquesta mesura l’aplica la DGT per salvaguardar la confidencialitat de les dades).

17

REPORTATGE

co—, i fins i tot alguns agents ja et recomanen apagar la cigarreta, però hi ha gent que, mentre condueix, menja, beu, es pinta els llavis, es maquilla, discuteix acaloradament amb els passatgers... Cadascuna d’aquestes conductes és més perillosa com més atenció demana, i són precisament les distraccions internes les que suposen més risc que les externes.” Però, dins de les desfocalitzacions internes, les més importants són les vinculades normalment a pensaments que tenen un alt component emotiu, atès que mantenen ocupat en una gran part el canal atencional. Per Ricardo Blasco, “és recomanable que, quan es condueix, el pensament no derivi en coses gaire intenses, però per a això fa falta una bona dosi d’entrenament o tenir una gran consciència d’un mateix”.

Segons han conclòs diferents estudis, l’atenció del conductor s’absenta de l’activitat en si cada 10 o 15 segons, bé per la introspecció de què parlàvem abans, bé per factors ex-

La prohibició de fumar al volant arribarà immediatament

18

terns. Per exemple, la nostra visió perifèrica acostuma a representar una entrada d’informació de proporcions importants, i té també un fort poder d’atracció de la mirada. Igualment es produeixen situacions de sobrecàrrega, és a dir, amb més de dos estímuls simultanis i incoherents entre si.

Blasco ho veu així: “És quan ens arriben massa inputs i s’ha d’escollir a què fem cas, cosa que ens pot situar en el llindar del que ens és possible assumir. El cervell humà difícilment pot practicar l’atenció distribuïda, i, per tant, el que acostuma a passar és que es va fent salts de manera alterna entre un focus i un altre, i aquest fet pot ocasionar que reaccionem tard a l’estímul principal.” De fet, cada persona té la seva pròpia predisposició a distreure’s i, sobretot, a abstreure’s del que està fent (és el que es coneix per posar el “pilot automàtic” i arribar al punt final del nostre recorregut sense adonar-nos o sense recordar exactament per on hem passat). Un altre aspecte

que cal tenir en compte i no menys important és la desactivació de la capacitat atencional, és a dir, l’aparició de la son al volant. “Si tots els conductors aprenguessin a detectarne els signes previs, s’evitarien molts disgustos”, assenyala Ricardo Blasco.

Si bé la xifra de víctimes mortals en carretera manifesta una progressió decreixent des de l’any 1995 a l’Estat espanyol, alguns experts creuen que s’ha arribat a un moment en què perquè aquesta tònica continuï fan falta grans mesures i grans esforços. “Encara que es produeixen molts accidents, realment no són tants si tenim en compte el gran volum de circulació i les enormes dimensions del nostre parc mòbil. Fins i tot no resulta agosarat dir que la possibilitat que tinguem un accident és molt baixa estadísticament. Després, a la pràctica, el repartiment va com va.” Certament, els imprudents i els irresponsables acaparen els números —no pas els punts— en la tómbola de l’asfalt.

n

REPORTATGE

i a la UB...

Aquests són els centres i ensenyaments de la UB vinculats amb el reportatge:

FACULTAT DE PSICOLOGIA Departament de Psicologia Social Campus Mundet Edifici Ponent, 4a planta Passeig de la Vall d’Hebron, 171 08035 Barcelona http://www.ub.edu/dppss/modelc.htm dep-psicologiasocial@ub.edu

FACULTAT DE FÍSICA Departament d’electrònica Campus Diagonal “Portal del Coneixement” c/ Martí i Franquès, 1, 2a planta 08028 Barcelona http://www.el.ub.es/ dep-electronica@ub.edu Títols homologats: Ensenyament de 1r i 2n cicle: Física i Enginyeria Electrònica.

Més informació a: www.ub.edu/queoferim/fisica/futurs_grau.htm El CEMIC-Centre d’Enginyeria de Microsistemes per a Instrumentació i Control pertany a la Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tecnològica (Xarxa IT) del CIDEM de la Generalitat de Catalunya.

El CEMIC, mitjançant la participació conjunta dels Grups de Recerca Consolidats EME i SIC del Departament d’Electrònica de la Universitat de Barcelona, orienta les activitats d’R+D per tal de cobrir les necessitats presents i futures del teixit productiu i incrementar la capacitat d’innovació de les empreses.

L’objectiu del CEMIC és la investigació de nous principis i propietats de materials per microsistemes, noves maneres de fabricació i ensamblatge, nous algoritmes per integrar el processament de la informació al mateix nivell dels elements que la produeixen o la utilitzen i cercar noves aplicacions dels microsistemes en microinstrumentació i control de processos.

FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIAL Departament d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola Campus Diagonal “Portal del Coneixement” Edifici Principal, 3a planta. Av. Diagonal 690 08034 Barcelona http://www.ub.edu/dpees/ dep-econometria@ub.edu El grup d’investigació RFA-IREA, els membres del qual pertanyen majoritàriament al Departament d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola de la UB (Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials), té una gran experiència en el tractament de dades relacionades amb el trànsit i la seguretat viària, fonamentalment de l’àrea metropolitana de Barcelona. Recentment ha signat un conveni marc de col·laboració amb la Direcció General de Trànsit.

El grup és especialista en el disseny de perfils de risc, tot aplicant mètodes economètrics a l’estudi dels factors que expliquen el comportament dels individus davant de diferents situacions o l’aparició de successos distints.

Més informació del grup, disponible a www.ub.edu/dpees/risk.

19

REPORTATGE

Rapa Nui: Fer recerca al melic del món

En la cultura polinèsia, aquesta illa del Pacífic sud rep el nom de Te Pito o Te Henua (‘el melic del món’), i arreu del món és coneguda pels seus moais, unes enigmàtiques figures de pedra que vigilen l’horitzó. Però la ciència també ha trobat el seu espai a Rapa Nui, més enllà de l’arqueologia i dels mites que encara envolten les illes del Pacífic.

Autores:

Rosa Martínez i Patrícia Lainz Fotografies:

Josep M. Rué i M. Eugènia Santa Coloma (imatges de Rapa Nui)

20

El 5 d’abril del 1722, diumenge de Pasqua, l’almirall Jacob Roggeween va descobrir una illa enmig del Pacífic a 27º 9’ de latitud sud. Es tractava d’una expedició de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals en cerca de la mítica Terra Australis. Rapa Nui (‘illa grossa’), coneguda també pels nadius com Te Pito o Te Henua (‘el melic del món’) o Mata Kiterage (‘els ulls que miren al cel’), va rebre el seu primer nom europeu: Paas Eiland (‘illa de Pasqua’ en holandès). Però sembla que va ser un filibuster anglès, Edward Davis, qui va tenir l’ho-

nor d’albirar per primer cop, el 1687, la línia de costa de l’illa, que erròniament va ser registrada com la “Terra de Davis”.

Rapa Nui és a 3.700 quilòmetres de les costes de Xile, país al qual pertany, i a 2.075 quilòmetres de les illes Pitcairn. És el punt geogràfic poblat més aïllat de tot el planeta. Amb una superfície de 166 km2, té origen volcànic i una curiosa forma triangular, amb tres volcans als vèrtexs, el Poike —el més antic de l’illa— el Terevaka i el Rano Kau. La més oriental de les illes de la Polinèsia, que va ser habitada al segle IV per nave-

gants procedents de la mateixa Polinèsia, té una rica cultura pròpia que ha estat bastida durant generacions. Però Rapa Nui es coneix arreu del món, sobretot, pels seus enigmàtics moais, unes estàtues gegants que són el símbol del seu misteriós passat i que, sense que ningú no en conegui la raó, es van deixar d’esculpir de sobte.

Declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco el 1995, l’illa de Pasqua és un destí exòtic per al turisme internacional, i per a molts és el museu a l’aire lliure més gran del món. Però la història de l’illa no està lliure de conflictes ni de contradiccions per la seva singular ubicació geogràfica al Pacífic sud. Ben al contrari. I és per això que uns quants experts ens aporten ara una mirada actual sobre aspectes no gaire coneguts de la recerca que es fa a l’illa que presumeix de ser “el melic del món”.

REPORTATGE

Pedro Moral Expert en genètica i epidemiologia de poblacions humanes

“La genètica té una dimensió d’explicació històrica de la realitat” L’origen dels primers pobladors de la Polinèsia és un tema de debat que encara és obert.

Dels primers habitants de l’illa de Pasqua i del procés de poblament humà de la Polinèsia, en parlava un article recent a la revista Annals of Human Genetics. Dirigia l’estudi el professor Pedro Moral, del Departament de Biologia Animal, cap del Grup de Recerca de Biologia de les Poblacions Humanes, i autor d’estudis sobre estructura i caracterització genètiques de la població rapanui.

Quin interès científic té l’estudi genètic de la població rapanui?

Per raons geogràfiques, l’illa era de difícil accés i hi havia pocs estudis previs de genètica poblacional amb marcadors genètics clàssics (sistema HLA, etc.). El punt de partida dels estudis de la Unitat d’Antropologia de la UB a Rapa Nui va ser l’any 1996, amb un projecte de la professora Clara García-Moro per estudiar la biodemografia i l’evolució de la població els darrers cent anys a l’illa. García-Moro i el professor Miquel Hernàndez van estudiar tota la part de biodemografia, i la part de caracterització genètica de la població la coordinava jo. Teníem la col·laboració de les autoritats xilenes i de l’hospital de la capital, Hanga Roa. Quant a la gent, la col·laboració va ser totalment voluntària, i sempre hi ha gent més o menys oberta a participar-hi. En tot cas, cada cop és més important el marc polític i legal per fer aquests estudis.

Què fa de l’illa un excel·lent camp d’estudi en genètica?

La ubicació geogràfica de l’illa fa més controlable l’arribada de nous immigrants. A més, el fet de disposar de registres amb informació demogràfica concreta ens ha ajudat a fer una reconstrucció genealògica molt útil per interpretar resultats genètics poblacionals. La història d’una població és la suma de les històries reflectides en les diferents parts del seu genoma. Però no totes les parts hi aporten la mateixa informació. Als estudis, hem treballat amb diversos marcadors de regions genòmiques, d’interès fins i tot epidemiològic: la variació genètica en apolipoproteïnes (SNPs, microsatèl·lits, etc.), marcadors clàssics amb filogeografia coneguda (immu-

noglobulines), ADN mitocondrial, marcadors del cromosoma Y i insercions polimòrfiques Alu. Els resultats han sorprès els investigadors?

L’alta diversitat genètica entre la població que hi havia a Rapa Nui a l’inici del segle XX, després d’una gran crisi demogràfica que va reduir la població a 111 habitants, era una dada no esperable. Això lliga amb l’alta diversitat genètica de les poblacions polinèsies, i la història recent ens ajuda a interpretarla. Després del “coll d’ampolla” de la crisi demogràfica, i a causa de l’alliberament d’esclaus del Perú al final del segle XIX, l’illa va incorporar individus d’altres illes de la Polinèsia. No eren gaires, però estaven immunitzats i van sobreviure a malalties que van delmar la població de l’illa. La genètica té una dimensió d’explicació històrica de la realitat i de l’evolu-

ció de les poblacions a llarg termini. De vegades, també és capaç d’explicar històries de fa un centenar d’anys, com ara a Rapa Nui. A l’illa, el punt geogràfic més aïllat del planeta, hi ha una població polinèsia amb un procés de canvi genètic que s’ha accelerat els darrers anys.

Però el científic que estudia les poblacions humanes no ha de ser intervencionista. El que ha de fer és enriquir la societat amb noves dades i coneixements sobre la realitat.

Una illa que s’obre al món Clara García-Moro i Miquel Hernández, professors del Departament de Biologia Animal Com més interés general hi ha pels problemes de població a escala mundial, més necessitat tenim de fer estudis demogràfics en poblacions ben delimitades per integrar la varietat de factors que actuen en la conformació de les poblacions humanes, i així donar resposta als interrrogants que plantegen les relacions d’un grup humà amb l’entorn.

No hi ha gaires oportunitats d’analitzar la dinàmica poblacional en comunitats singulars com la de l’illa de Pasqua, localitzades en un únic context social, demogràfic i ecològic, amb condicions externes homogènies per als seus individus. L’anàlisi demogràfica en aquestes societats ajuda a comprendre les nombroses i complexes variables –biològiques i ambientals– que intervenen en la configuració demogràfica d’una població.

Fins al 1996, quan comencen els nostres treballs, l’evolució demogràfica de Rapa Nui no s’havia analitzat en profunditat. Constaven només alguns antecedents poblacionals o recopi-

lacions genealògiques, sense intencionalitat demogràfica. Estudiar aquesta matèria podria ser, per tant, una contribució d’interès al coneixement de la població geogràficament més aïllada del planeta, i al de la demografia global de la població xilena, que estudiem des de fa més de vint anys.

Vam dirigir-nos a estudiar el procés de transformació de la forma de vida tradicional d’un grup indígena en integrar-se, al llarg del segle XX, en un règim demogràfic modern. Cap al 1965, va haber-hi una ruptura important de l’endogàmia parental. Mentre la població estava aïllada, va haver-hi un rebuig important dels encreuaments consanguinis. Amb l’obertura de l’illa al món, van sorgir parelles mixtes. Rapa Nui és per això un model de barreja i rebuig de la consanguinitat. Una sobremortalitat a edats molt joves marca la història demogràfica recent, però això no ha impedit un continu creixement per l’elevada fecunditat, segurament només limitat per les dimensions de l’illa.

21

REPORTATGE

Albert Sáez Estudi del canvi climàtic dels darrers milers d’anys a Rapa Nui

“Els primers habitants de Rapanui potser no van desforestar completament l’illa”

Durant més de trenta mil anys, una vegetació molt abundant cobria Rapa Nui. Però fa uns mil anys l’illa es va desforestar.

Era el final de la cultura moai, que tradicionalment s’ha lligat a un col·lapse mediambiental a causa de la superpoblació i de l’explotació dels recursos forestals. Va influir el canvi climàtic en la crisi mediambiental a Rapa Nui? El professor Albert Sáez, de la Facultat de Geologia, estudia amb altres experts les traces d’El Niño (El Niño Southern Oscillation, ENSO) a l’illa. En una primera fase, el març passat, amb l’ajut d’una torre de perforació sobre una plataforma flotant d’un tona de pes, es van recollir sediments i aigua dels llacs Rano Raraku i Rano Aroi per analitzar-los i reconstruir la paleoclimatologia de l’Amèrica del Sud i de l’oceà Pacífic de fa trenta mil anys. Més enllà de la geologia i de la paleoclimatologia, els resultats podrien obrir noves interpretacions en la història i l’arqueologia de Rapa Nui. Per què s’estudia El Niño a l’illa de Pasqua?

Estudiem el registre lacustre a Rapa Nui perquè aquest fenomen té aquí una màxima influència en el clima. A l’illa, podem estudiar-hi el registre dels diferents senyals paleo-

22

ambientals en els sediments lacustres sense trobar-hi les interferències derivades de l’altitud, els cicles solars, les erupcions volcàniques, etc. que són freqüents en registres lacustres dels Andes (llac Chungará, etc.). El fet d’obtenir uns senyals molt més purs, més específics, ens ajudarà a entendre millor la paleoclimatologia i la dinàmica climàtica a l’àrea de l’oceà Pacífic on l’efecte d’El Niño és important. Tot això forma part d’un projecte més ampli sobre paleoclimatologia a l’Amèrica del Sud i el Pacífic, en el qual també participa el professor Juan José Pueyo (UB) i experts del CSIC i d’altres universitats espanyoles.

Què ens diuen els llacs del registre paleoclimàtic?

Els llacs són uns bons sensors climàtics i ambientals i concentren en els seus sediments les variacions ambientals de grans àrees geogràfiques del seu voltant. En conjunt, als dos llacs estudiats s’han recuperat deu testimonis de fins a setze metres de profunditat, amb els quals s’estudiarà el registre sedimentari. A més, també s’han pres mostres d’aigua per estudiar les característiques hidrològiques actuals. Els sediments dels llacs, si tenen determinades característiques favorables (laminació fina, etc.), són clau per conèixer millor el clima i la seva variabilitat a diverses escales temporals, des d’estacions anuals fins a desenes de milers d’anys.

Ara, analitzarem tot el material recollit a Rapa Nui per identificar els senyals paleoambientals i entendre quins són els canvis que han afectat el fenomen d’El Niño durant el Plistocè superior i l’Holocè. No és el primer cop que s’estudien variacions climàtiques a Rapa Nui. Uns altres experts ja havien seguit els efectes d’El Niño en els coralls marins a l’illa, però els resultats no anaven més enllà dels cent anys.

Això no és suficient. Per conèixer bé la variació climàtica, calen sèries de dades molt

més llargues en el temps que aportin informació sobre diferents cicles d’alta freqüència i de baixa freqüència i on es detecti amb més o menys intensitat el fenomen d’El Niño. Històricament, la desaparició de la cultura moai està lligada a un col·lapse paleoambiental per la superpoblació i l’explotació de recursos forestals.

Però aquesta visió no té en compte si va haver-hi canvis climàtics relacionats amb tot això. Els primers habitants de Rapa Nui potser no van desforestar completament l’illa.

REPORTATGE

M. Eugènia Santa Coloma Doctorada amb una tesi sobre la transició demogràfica i social a Rapa Nui

“Em preocupa que a l’illa li quedi poc temps per ser especial” Acaba de publicar Guardianes de la tradición, un llibre que el juliol passat es va presentar al Museu d’Illa de Pasqua. Biòloga i doctorada a la UB, M. Eugènia Santa Coloma va trepitjar per primer cop l’illa el 1994. Sempre li havien cridat l’atenció les cultures llunyanes, envoltades de misteri, i volia fer-hi un treball de camp, que va acabar en tesi doctoral el 2002. Diu que ella no va arribar a Rapa Nui; “va ser l’illa que va arribar fins a mi”.

Com és la societat rapanui en l’actualitat?

Ha canviat molt els últims anys.

El 1994, era ja una societat moderna, pràcticament no hi havia classes socials, i el grup familiar estava molt cohesionat.

Ara el patró familiar ha canviat: hi ha moltes famílies monoparentals, els matrimonis han caigut en picat, i cada cop hi ha més forans aparellats amb rapanuis. És una societat més

oberta, totalment modernitzada, amb classes socials, i amb rapanuis amb noms i cognoms que són considerats “rics” i altres que viuen discretament en un segon pla. Hi ha Internet i televisió en directe des del 1999, i la telefonia mòbil hi va entrar l’agost del 2004. Ara la gent es truca pel mòbil a 200 m de distància i tothom et diu: “Encara no tens mòbil?” Però no hi ha la cohesió grupal d’abans. Ara són més materialistes, i el poble rapanui no ha estat mai així. Per a ells, la terra era com la vida.

L’heretaven dels pares i era un valor molt preuat, com les arrels a l’illa. Ara, lloguen molts terrenys a gent de fora per treure’n diners. El juliol passat, que era ple hivern a l’illa, quan va arribar el vaixell de subministrament, la gent acaparava les bombones de gas sense pensar en els altres veïns. Això era impensable fa anys. Em preocupa que a l’illa li quedi poc temps

per ser especial. Hi vaig cada sis mesos, i cada cop hi veig canvis més accentuats: més botigues, bars, restaurants, cotxes, etc., i això per mi és preocupant.

Com és la convivència entre els rapanuis i els continentals?

A partir de mitjan anys seixanta, amb l’arribada en massa dels continentals, la vida va canviar molt. Parlo de canvis culturals i socials, i d’un cert rebuig, que és típic de les societats colonitzades. Ara la població és d’uns quatre mil habitants i creix més per immigració que per natalitat. A l’últim cens de l’any 2002, hi havia un 60% de rapanuis i un 40% de continentals. Però el canvi més fort l’he vist amb l’augment del turisme. Per mi, és el gran promotor de les diferències socials a l’illa. En sis anys, s’ha duplicat el nombre de visitants a l’illa. El 2005, la van visitar uns 42.000 turistes, i per a

una comunitat tan petita això té un gran impacte social, econòmic i ecològic.

Quin és el rol de la dona a la societat?

Fins a mitjan anys seixanta, el seu paper era sobretot reproductor. Ara és més important com a factor productiu en l’economia. Tot això està lligat als canvis en l’educació. Els pares valoren més donar una bona formació universitària als fills.

Però no tothom pot anar a estudiar al continent, i el futur a l’illa el veuen difícil. Els rapanuis, a més, són considerats “indígenes” al continent i són víctimes d’exclusió social. Molts joves treballen ara per recuperar els valors tradicionals i culturals a través de la música i el folklore, però d’altres són víctimes de l’alcoholisme. Per sort, molts joves són esportistes, i s’està potenciant l’esport perquè creixin en un ambient més sa.

David Bondia Garcia La situació política actual de l’illa de Pasqua

“El Govern xilè està a punt d’aprovar l’Estatut d’autonomia de l’Illa de Pasqua” David Bondia és professor del Departament de Dret i Economia Internacionals de la Facultat de Dret de la UB i és expert en dret i relacions internacionals, així com en tot el que afecta els drets humans. També és el director de l’Institut de Drets Hu-

mans de Catalunya. El professor Bondia, salvant les distàncies, sobretot pel que fa a les competències, equipara la situació política de l’illa de Rapa Nui amb la de Catalunya perquè el Govern xilè està a punt d’aprovar l’Estatut d’Autonomia (Estatut Espe-

cial d’Administració per a l’Illa de Pasqua) que els habitants de l’illa han estat elaborant durant anys.

L’illa de Pasqua encara pertany a la Cinquena Província de Xile, amb capital a Valparaíso.

23

REPORTATGE

Efectivament, des del 1881. Va ser aleshores quan es van reunir els principals líders de l’illa amb representants del Govern xilè i van signar un tractat internacional del qual, però, encara avui en dia se’n qüestiona la validesa perquè en el moment de l’elaboració del text els indígenes no sabien llegir i mai no va ser ratificat per Xile.

En quin moment i per què comencen els illencs a plantejarse la possibilitat d’assolir un Estatut d’autonomia i passar a dependre directament del Govern central de Xile?

Ja en època de la dictadura de

Pinochet, a l’illa de Pasqua es van perfilar dos moviments polítics diferenciats. D’una banda, un sector de la població reivindica la independència i, de l’altra, un grup més moderat treballa per assolir una autonomia més gran i dependre del Govern central en comptes de pertànyer a la província de Valparaíso. Aquest segon moviment pren força, i l’objectiu d’aconseguir una autonomia més gran comença a transformar-se en la redacció d’un Estatut.

Com ha estat el procés d’elaboració de l’Estatut?

No és fins al 2003 que es no-

mena un consell d’experts perquè treballi el text de l’Estatut juntament amb un representant del Govern xilè. Els continguts de l’Estatut obliguen a modificar la Constitució xilena, però aquesta circumstància no ha suposat cap impediment. Ja s’ha aprovat la modificació de la Constitució al Senat, i ara només falta el tràmit al Congrés i l’aprovació de l’Estatut d’autonomia.

A grans trets, en quins aspectes es notarà més l’autonomia de Rapa Nui? Principalment, des de l’illa de Pasqua s’ha lluitat per assolir una

autonomia més gran quant al reconeixement de la cultura pròpia, els tributs, l’àmbit del turisme i les terres. Pel que fa a la identitat de l’illa, conscients que s’està reduint la població nativa, es vol fixar una quota de turisme per impedir que s’ompli de xilens i de gent de fora que hi vagin a viure. En el cas de les terres, per exemple, que fins ara pertanyien a la fiscalitat xilena, la nova regulació preveu que les gestionin ells mateixos. En definitiva, el que volen és veure reconeguda la seva condició d’indígenes i poder conservar les seves particularitats. I de moment ho estan aconseguint.

Eva Monrós Marín Una aproximació al rapanui, la llengua de l’illa de Pasqua

“Actualment parlen el rapanui unes dues mil persones de l’illa de Pasqua” viuen encara a Xile. L’aïllament ha permès a la llengua sobreviure amb molta vitalitat fins a les darreres dècades del segle XX, quan el castellà es va introduir a l’illa amb molta força.

Eva Monrós Marín, investigadora del Departament de Lingüística General de la UB, coneix molt bé les especificitats de la llengua rapanui, anomenada, també, pascuense en el castellà de Xile. Única llengua parlada a l’illa de Pasqua fins a l’arribada dels europeus al segle XVIII, actualment comparteix el territori amb l’espanyol i és una de les sis llengües indígenes que sobre-

24

És una llengua en perill d’extinció?

Actualment, parlen el rapanui uns dos mil habitants de l’illa de Pasqua i mig miler d’illencs que viuen al continent. En xifres aproximades, un terç de la població de l’illa de Pasqua no és competent en la llengua autòctona del territori, i els dos terços restants són bilingües. L’ús social de la llengua és bàsicament oral. Els habitants més joves usen cada vegada més l’espanyol, única llengua viable en les comunicacions amb la resta de Xile, l’única que els infants senten a la televisió i l’única que els adults llegeixen a la premsa. En-

tre el 1975 i el 2000, el rapanui va ser assignatura obligatòria a l’ensenyament primari (quatre hores setmanals). No obstant això, l’abandonament en l’ús social de la llengua i la transmissió intergeneracional no es va aturar, i cap a l’any 2000 es va implantar un programa d’immersió lingüística que garanteix la formació dels infants exclusiva-

ment en rapanui des de la llar d’infants. La política de preservació lingüística passa per la promoció d’activitats culturals, la publicació de literatura en la llengua de l’illa i els estudis lingüístics a la Universidad Católica de Valparaíso. Els experts disposen de gramàtiques rapanui, diccionaris monolingües, etimològics i bilingües, i estudis

REPORTATGE

científics sobre la fonologia, la morfologia i la sintaxi de la llengua.

Quines són les principals característiques de la llengua?

Pertany al subgrup malaiopolinesi de la gran família austronèsica, que s’estén per una àmplia zona del Pacífic Sud. Aquesta afiliació genètica el converteix en una de les poques —si no l’única— llengua d’un país sud-americà que no forma part de la família ameríndia. Més concretament, el rapanui està emparentat directament amb

el tahitià, el marquesà, el hawaià o el maori, totes llengües del subgrup polinesi oriental. En el nivell fonològic, l’inventari rapanui està integrat per deu fonemes vocàlics i deu de consonàntics. Des del punt de vista sintàctic l’ordre oracional bàsic és VSO, és a dir, encapçala la frase el verb, seguit del subjecte i l’objecte. Històricament, el rapanui era l’única llengua polinèsia que tenia un sistema d’escriptura, el rogo-rogo (‘tauleta parlant’), de base jeroglífica. Ara el rapanui s’escriu mitjançant l’alfabet llatí, adaptat a partir del castellà.

Damià Serrano El turisme a Rapa Nui: Un factor important de creixement econòmic per a la població autòctona

“El misteri dels moais i les llegendes de l’illa són un reclam turístic” teixa Amèrica del Sud (50%), sobretot Xile i l’Argentina; de l’Amèrica del Nord (25%), i d’Europa (25%), bàsicament espanyols i alemanys.

Damià Serrano és professor i coordinador dels màsters i postgraus de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme (CETT), centre adscrit a la Universitat de Barcelona. Coneix molt bé l’illa de Pasqua i, sobretot, les característiques de l’activitat turística a l’illa. Rapa Nui rep una mitjana d’entre vint-i-quatre mil i vint-i-cinc mil turistes l’any (malgrat que la xifra s’ha disparat en l’últim exercici) procedents de la ma-

Quan comença l’activitat turística a Rapa Nui? Fa relativament poc temps, perquè fins a mitjan segle XX Rapa Nui estava absolutament aïllada. Només s’hi podia arribar amb grans creuers que anaven cap a les mars del Sud o la Polinèsia. Quan la companyia aèria Lanchile comença a fer vols regulars a l’illa amb avions de reacció, el turisme s’activa, i l’illa és declarada Patrimoni Mundial per la Unesco i Parc Nacional Oceànic pel Govern xilè.

Quines infraestructures turístiques tenen?

Ara hi ha entre quatre i dotze vols setmanals. Pel que fa a l’a-

llotjament, l’oferta és variada: disposen de deu hotels; el que ells anomenen els residenciales, que són similars a les nostres cases rurals; i també han habilitat cabanes i coves per allotjar-s’hi. És recomanable dormir com més a prop de la població autòctona millor, per poder apreciar tots i cadascun dels matisos de la societat rapanui. Els preus oscil·len entre els 30 i els 50 dòlars per una nit d’allotjament. La gastronomia és molt rica a causa de la influència tant de la cuina oriental (polinèsia) com de l’occidental. Pots menjar-hi carn, peix i productes agrícoles, i no és car. És una societat hospitalària amb el visitant?

Sí, afalaguen molt el turista i tenen molta cura amb tots els detalls. Els interessa que els turistes hi deixin el màxim d’in-

gressos possibles, i saben que el principal atractiu, a part dels moais, és la seva cultura. No obstant això, són conscients que un excés de turisme pot posar en risc la seva identitat i les seves tradicions. Han de decidir fins on volen créixer, i per això fa anys que estudien la capacitat de càrrega turística.

Quins interessos mouen els turistes a desplaçar-se fins a Rapa Nui? La gent que es desplaça a l’illa, normalment coneix la història del moais, ha sentit a parlar de les llegendes i els misteris que envolten el lloc i sap quines restes arqueològiques hi ha. La millor època per anarhi és durant els mesos de gener i febrer. L’època més plujosa és el mes el maig (que és la seva tardor), i la més freda, el juliol i l’agost (amb 12 i 14 graus de mínima).

25

REPORTATGE

Rapa Nui a la gran pantalla Rafael de España Director adjunt del Centre d’Investigacions Film-Història del PCB-UB No es pot dir que el cinema —almenys el comercial, el de ficció— hagi dedicat gaire atenció a l’illa de Pasqua, però també és veritat que, fins a la visita de Thor Heyerdahl, era un lloc remot del qual el gran públic en sabia més aviat poc. Un mostra d’aquest desconeixement la trobem en una coproducció germanofrancesa del 1927 (no estrenada a Espanya) que a Alemanya es va titular Der goldene Abgrund, i a França, Rapa Nui, com la novel·la d’André Armandy a partir de la qual es va redactar el guió de la pel·lícula (encara que avui ningú no se’n recordi, Armandy era en aquella època un autor força llegit).

El director era l’italià Mario Bonnard, i el repartiment mantenia la tònica cosmopolita de la producció.

Seguint la font literària, l’acció de la pel·lícula està situada als mars del Sud, concretament en una illa que rep el nom de Rapa Nui, on un grup d’aventurers internacionals busca un tresor amagat. La galeria de personatges inclou unes germanes bes-

26

sones que es van separar de petites: l’una viu a l’illa i en té cura un missioner, i l’altra —ves quina casualitat!— havia donat carabassa a Europa a un dels cercadors de tresors, el qual pot satisfer els seus desitjos amb la doble… El clímax de la narració arriba amb una erupció volcànica que enfonsa l’illa en l’oceà (i és per això que a Itàlia el film es va titular Atlantis). Com pot veure’s, la referència a l’illa de Pasqua és més aviat gratuïta, merament eufònica i sense cap pretensió etnogràfica. A tall de curiositat: els exteriors es van rodar a l’illa de Rügen, a la mar Bàltica, un lloc tradicional de l’estiueig germànic, però sense el look polinesi, que diguem. Per si algú hi té interès, l’any 1994 es va fer una bella restauració de la versió francesa, i s’ha projectat en alguns festivals.

El 1957, Heyerdahl va muntar un documental excel·lent amb el material que havia rodat a l’illa de Pasqua, i el va presentar amb el títol Aku-Aku. Pensava repetir l’èxit del film anterior, Kon-Tiki (1952) —exhibit

arreu del món, guanyador d’un Oscar i disponible actualment en DVD—, però no ho va aconseguir: el nou documental va tenir una difusió ben escassa en aquell moment i després s’ha vist molt poc. Tot i això, el seu mestratge va acabar tenint repercussió en la gran pantalla: sens dubte, és l’única pel·lícula d’envergadura que hi ha dedicada a l’illa dels moai, titulada —aquesta vegada amb justícia— Rapa Nui (1994).

Avisem que es tracta d’un producte típicament hollywoodià —amb tot el que això comporta—, produït per l’actor Kevin Costner —animat per la seva afortunada incursió en els temes “ètnics” amb Ballant amb llops (1990)— i dirigit pel seu amic Kevin Reynolds. Això vol dir que les situacions i els ambients que es coneixen de l’illa de Pasqua han estat reelaborats per al públic contemporani, de manera que hi tenim una “lluita de classes” (la tribu dels Orelles Llargues explota la dels Orelles Curtes), una història d’amor interclassista i un avís so-

bre les agressions ecològiques (la desforestació derivada dels mecanismes de transport dels moai). Els actors, bàsicament neozelandesos d’origen maori —tret dels protagonistes: un sinoamericà (Jason Scott Lee), un hispà (Esai Morales) i una canadenca (Sandrine Holt)—, parlen en un anglès neutre — l’opció d’un argot a l’estil Tarzan es va descartar, cosa que és d’agrair. La recreació de costums està treballada, tot i que no plenament aconseguida, però cal reconèixer que en una pel·lícula comercial estàndard no es podia aspirar a gaire cosa més. Malgrat tot això, aquest intent de barrejar l’etnografia amb la taquilla no va ser gaire ben acollit per la crítica, i encara menys pel públic, cosa que va dissipar el futur de l’illa de Pasqua com a escenari cinematogràfic, almenys de moment.

REPORTATGE

i a la UB...

Aquests són els centres i ensenyaments de la UB vinculats amb el reportatge:

Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT (EUHT CETT) Centre adscrit a la UB que imparteix la Diplomatura en Turisme.

Av. Can Marcet, 36-38 08035 Barcelona Tel.: 93 428 07 77 http://www.cett.es

Facultat de Filologia Gran Via de les Corts Catalanes, 585 08007 Barcelona Tel.: 934 035 580 / 81 /82 http://www.ub.edu/ filologia

Facultat de Dret Campus Diagonal “Portal del Coneixement” Av. Diagonal, 684 08034 Barcelona Tel.: 93 402 43 46 http://www.ub.edu/facdt

Facultat de Geologia Campus Diagonal “Portal del Coneixement” Marí i Franquès, s/n. 08028 Barcelona Tel.: 93 402 13 36 http://www.ub.edu/geologia

Facultat de Biologia Campus Diagonal “Portal del Coneixement” Av. Diagonal, 645. Barcelona 08028 Tel.: 93 402 10 86 http://www.ub.edu/biologia

27

NOTÍCIES

“Gens, gènere i ciència”, lliçò inaugural del curs 2006-2007 La catedràtica de Genètica de la UB Roser Gonzàlez i Duarte va ser la responsable d’impartir la lliçó inaugural del curs acadèmic 2006-2007 amb el títol “Gens, gènere i ciència”. L’acte, presidit pel rector Màrius Rubiralta, va tenir lloc el passat 27 de setembre al Paranimf de l’Edifici Històric, i hi van intervenir Joan Manuel del Pozo, conseller d’Educació i Universitats, i Juan-José López Burniol, president del Consell Social de la UB. El discurs del rector Màrius Rubiralta es va centrar en la igualtat de gènere en el si de la comunitat universitària, les desigualtats en el finançament i la

preocupació existent en relació amb l’espai europeu d’educació superior.

Roser Gonzàlez va iniciar el Grup de Recerca de Genètica Molecular i l’ensenyament de la genètica molecular a la Facultat de Biologia. En l’actualitat, dirigeix un grup de recerca que estudia les bases genètiques de la retinosi pigmentària i la síndrome de Down. Ha publicat un centenar llarg d’articles científics en revistes internacionals i ha estat directora del Departament de Genètica (1986-1994 i 1999-2002) i del Màster de biotecnologia de la UB (1995-2005). n

S’estableixen les línies de política docent per als propers anys La UB ha aprovat un Projecte institucional de política docent que es desenvoluparà a partir d’aquest curs i fins a l’any 2009.

Artur Parcerisa, vicerector de Política Docent, explica que es tracta d’una iniciativa que persegueix “fer millores de fons” en la docència a la UB i en què han col·laborat els centres, departaments, grups d’innovació docent i professorat de la UB a títol individual en un debat al llarg de vuit mesos. L’objectiu és promoure una docència de qualitat, en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

El Projecte s’estructura en set gran àmbits: Acció tutorial i orientació a l’estudiant (tant pel que fa a grau com a postgrau); Ensenyaments amb les directrius de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), un àmbit en què es vol donar suport a les noves titulacions i a experiències de grups de titulacions que estan en la línia de l’EEES, i es preveu implantar un campus virtual de la UB per al curs 20072008; Metodologia, materials didàctics, avaluació dels aprenentatges i innovació docent, respecte al qual s’ha manifestat

la necessitat de definir què s’entén a la UB pel concepte semipresencialitat; Avaluació de la docència i reconeixement dels mètric docents (s’ha acordat elaborar un model d’avaluació per al conjunt de professorat de la UB, no només per al funcionari com fins ara); Suport a la docència (amb el projecte d’establir un punt d’informació únic per vincular tots els diferents tipus de suport a la docència); Formació, assessorament i fòrums d’intercanvi del professorat (s’ha posat en funcionament la figura del coordinador de centre per a aquestes qüestions i es farà un procés d’intercanvi entre el professorat de diferents centres de la UB), i Comunicació en l’àmbit de la política docent (concretament es vol potenciar la difusió d’experiències i treballs de qualitat docent a través de la xarxa, i es crea una oficina per assessorar sobre qüestions de propietat intel·lectual). Aquests són uns quants exemples de les accions acordades en el Projecte, que podeu consultar íntegrament a www.ub.edu/comint/projdocent/index.html. n

Nova oferta de màsters oficials segons el model europeu La UB imparteix aquest curs 2006-2007 un total de quarantaun màsters oficials que segueixen el model de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Entre els quaranta-un màsters —que s’emmarquen en vint programes oficials de postgrau—, n’hi ha trenta-cinc de coordinats per la UB (entre interuniversitaris i compartits amb altres universitats de l’Estat espanyol i europees), i sis de coordinats per altres universitats. Dins l’oferta dels màsters, n’hi ha d’especialització professional, en la recerca i mixtos. Podeu trobar més informació i la llista completa de màsters a www.ub.edu/acad/eees/.

28

NOTÍCIES

Les facultats de Filosofia i de Geografia i Història comencen la seva activitat a la seu del Raval Les noves facultats de Filosofia i de Geografia i Història al Raval han començat el curs a la seva nova seu al barri del Raval. Prop de sis mil persones, entre estudiants, professors i investigadors, i personal d’administració i serveis, van iniciar el passat setembre les seves activitats a les noves facultats. A l’edifici, de

28.000 m2, s’hi accedeix pels carrers de Montalegre i de Ramalleres, connectats per un interior d’illa de 4.500 m2. La biblioteca, de 4.548 m2, s’erigeix en tres plantes on s’han emplaçat uns set-cents punts de lectura.

A l’altre gran bloc de la construcció s’hi han habilitat prop de cinquanta-una aules, que ocu-

El Cicle de Música arrenca a les noves facultats La cantata Carmina burana, de Carl Orff, va inaugurar el XX Cicle de Música a la Universitat a les noves facultats de Filosofia i de Geografia i Història. El concert va anar a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota les ordres de José Antonio Sainz Alfaro, i de la Coral Cantiga, dirigida per Josep Prats. Es tractava d’una iniciativa dins el cicle de concerts simfònics a les universitats catalanes de l’Obra Social de La Caixa.

La UB va editar el mes de setembre un número especial de la seva revista dedicat íntegrament a les noves Facultats del Raval. La publicació repassa la relació històrica de la UB amb el Raval, els principals trets de l’edifici i l’impacte en el teixit cultural i social del barri.

pen 4.000 m2 útils, i uns 6.200 m2 per a espais destinats a departaments i laboratoris. Altres 3.100 m2 s’han distribuït entre les dependències de l’administració, els deganats, les secretaries, els serveis generals i la cafeteria. L’edifici obre un nou espai en l’entorn urbanístic i cultural del nord del Raval, a Ciutat Vella. Entre els veïns més immediats hi ha el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). L’arribada d’una comunitat acadèmica de milers de persones dedicades a les disciplines de les lletres i les humanitats, potenciarà encara més la ja important densitat cultural del barri, la més elevada de tota la ciutat. Així mateix suposarà el retrobament dels dos centres, Filosofia, i Geografia i Història, amb la Facultat de Filologia, emplaçada a l’Edifici Històric de la UB. Entre un edifici i l’altre, hi

ha menys de cinc minuts a peu i dues places: Universitat i Castella. Tots aquests elements tracen un corredor urbanístic que mantindrà l’estil i el color propis d’un campus urbà. De la proximitat de les tres facultats de Lletres de la UB s’esperen importants fruits, especialment per la transversalitat que el model de l’Espai Europeu d’Educació Superior comporta.

El nou edifici va inaugurar-se oficialment el 3 d’octubre amb un acte presidit pel rector de la UB, Màrius Rubiralta; el conseller d’Educació i Universitats, Joan Manuel del Pozo; l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el degà de la Facultat de Filosofia, Jordi Sales; i la degana de la Facultat de Geografia i Història, M. Ángeles del Rincón. El filòsof i polític Xavier Rubert de Ventós i l’escriptor i periodista Josep Maria Huertas Claveria van ser els encarregats d’impartir les lliçons inaugurals. n

El Col·legi Major Sant Jordi també estrena instal·lacions El nou Col·legi Major Sant Jordi, dissenyat per l’estudi barceloní d’arquitectura MAP Arquitectes i promogut per la Universitat de Barcelona, va entrar en funcionament el proppassat mes de setembre. La nova instal·lació, que té 8.110 m2 de superfície, i que és situat a la confluència de l’avinguda de Sarrià amb el carrer de Can Ràbia, suposa una autèntica revolució constructiva pel que fa a aquest tipus d’equipaments.

L’equipament ha estat dissenyat com la peça final d’una urbanització residencial unitària, amb una estructura composta per un ele-

ment alt, continuació dels ja existents, i un altre de més baix que divideix en dos l’espai públic. Aquest últim bloc és translúcid, lleuger i colorista, mentre que l’edifici alt és una cinta continua que es plega de manera que la coberta es construeix en un dels seus plecs.

El desenvolupament cromàtic de l’edificació, que contribueix a dotar-la del caràcter obert i vitalista propi d’un centre universitari, és obra de l’artista Sílvia Horrig. El projecte té un cost total de 8.658.695 euros, i va obtenir el primer premi del concurs públic celebrat a l’efecte l’any 2001. n

29

NOTÍCIES

En marxa l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació La UB, com a universitat pionera en producció científica i transferència de coneixement, ha creat l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI) amb l’objectiu d’impulsar noves fórmules que coordinin i potenciïn la transferència de coneixement i de tecnologia i, en especial, que incentivin la creació de valor en les diferents cadenes de coneixement. En aquest sentit, l’AVCRI és l’agència responsable de la gestió estratègica i operativa de la valorització i comercialització dels resultats de la recerca amb la finalitat de promoure que els nous coneixements i les noves tecnologies que desenvolupen les diferents entitats del Grup UB arribin a la societat i, en concret, a l’entorn empresarial, en forma d’innovació.

L’AVCRI, dirigida per José María Palacios, farà un seguiment del procés de transferència en què intervenen els diferents agents del sistema d’innovació del Grup

UB, com ara el Centre de Patents, el Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera, el Parc Científic de Barcelona o els Serveis Cientificotècnics, i proposarà convenis de col·laboració amb les fundacions IDIBAPS i IDIBELL. Aquesta tasca de transferència de coneixement també tindrà el suport d’entitats com el Santander, amb el qual la UB ha firmat recentment un acord del qual s’informa en aquestes pàgines.

L’Agència donarà suport als investigadors del Grup UB durant les diferents fases que comporta el procés de transferència, per mitjà de serveis d’assessorament i de gestió comercial de la seva recerca. En concret, l’AVCRI farà un seguiment del procés a partir de la identificació i la definició del projecte i, posteriorment, de la valorització corresponent. Un cop superades aquestes etapes, l’AVCRI fomentarà, en coordinació amb els altres agents del sistema d’innovació del Grup UB,

la protecció d’aquests resultats de recerca i la transferència posterior a través de la comercialit-

zació, mitjançant llicències, contractes de recerca i assajos clínics, o la creació d’empreses. n

Nou portal a Internet Coincidint amb la creació de l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI), la UB presenta el Portal de transferència de coneixement i tecnologia (www.ub.edu/portaltransferencia) amb l’objectiu de donar a conèixer i promoure de manera integrada l’activitat que, en aquest àmbit, es duu a terme a les diferents entitats del Grup Universitat de Barcelona i en altres entitats relacionades associades per conveni. El portal, gestionat per l’AVCRI, és una finestra única que centralitza els temes d’identificació, de valorització, de protecció i de comercialització de la propietat industrial i intel·lectual generada pels investigadors del Grup Universitat de Barcelona, amb la finalitat d’impulsar noves fórmules de coordinació del procés de transferència i de creació de valor a través de cadenes de coneixement, a més de fomentar la relació amb el sector empresarial.

BioPol L’H, un nou clúster per a l’R+D+I en ciències de la salut La Universitat de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, i la BioRegió de Catalunya han signat un conveni per a la creació del BioPol L’H, un nou complex de 300.000 m2 on confluirà una àmplia diversitat d’agents dedicats a les ciències de la salut. L’objectiu és potenciar que els resultats de la recerca clínica i biomèdica que es duu a terme en l’entorn clínic, de recerca i de docència de Bellvitge esdevinguin innovacions per millorar la salut de les persones.

Amb la creació de BioPol L’H, es pretén fomentar les intercon-

30

nexions entre els diferents agents de la cadena de valor mitjançant la ubicació en un mateix entorn de centres de recerca tant de l’entorn públic com de l’empresarial, que centrin la seva activitat en la investigació bàsica i clínica, conjuntament amb hospitals de referència, centres universitaris i empreses. La transferència de coneixement i tecnologia entre tots aquests agents es dinamitzarà a través de la creació d’un Parc Científic de la Salut de L’Hospitalet i d’un parc Empresarial, que s’impulsaran des del consorci creat entre les institu-

cions signants i es desenvoluparan a través de l’experiència i el lideratge del PCB. El Parc Científic de la Salut de l’Hospitalet, que centrarà la seva activitat en la recerca biomèdica bàsica i clínica en àrees de la biomedicina, la bioenginyeria i la biotecnologia, constituirà, a més, un entorn de creació de noves empreses de base tecnològica i unitats mixtes de col·laboració entre ambdós pols, el públic i el privat. Així mateix, facilitarà la recerca d’excel·lència al voltant de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL), centre en què con-

flueixen els investigadors de l’Hospital Universitari de Bellvitge, de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

La creació del BioPol L’H preveu, també, l’ampliació del campus de la Salut de la UB amb la construcció de 37.000 m2 d’edificis, els quals acolliran centres de recerca com ara l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) o el mateix IDIBELL. D’altra banda, el projecte també es proposa l’ampliació de l’Hospital Universitari de Bellvitge amb 56.000 m2 de nova construcció. n

NOTÍCIES

Acord amb el Santander per fomentar la transferència de coneixement Màrius Rubiralta, rector de la Universitat de Barcelona (UB) i president de la Fundació Parc Científic de Barcelona, i Emilio Botín, president de Santander, van signar el passat octubre un acord que promou el desenvolupament d’iniciatives per al foment de l’esperit emprenedor i la transferència de resultats d’investigació a la societat, especialment un programa innovador de valorització i comercialització de la recerca, amb voluntat d’extensió a universitats d’Iberoamèrica. El conveni reforça i amplia la col·laboració que les dues institucions mantenen des del 1997.

Les dues entitats col·laboraran en la promoció i desenvolupament d’una bioincubadora que tindrà la seva seu al Parc Científic de Barcelona, amb l’objectiu de promoure el desenvolupament de noves empreses de base tecnològica. La instal·lació formarà part d’una xarxa iberoamericana d’incubadores tecnològiques d’empreses que Santander està impulsant.

S’impulsarà una càtedra que ajudarà a la promoció de l’esperit emprenedor entre els universitaris i a l’estudi de l’empresa familiar. Santander promourà, a més, el desenvolupament de programes que reforcin la inter-

nacionalització de la Universitat, especialment, aquells que afavoreixin la presència de la UB a Iberoamèrica i la seva cooperació amb centres d’ensenyament d’aquella regió. La Universitat comptarà, també, amb el patrocini de Santander per crear i impartir el seu nou Màster de gestió universitària. El Banc proporcionarà també cada any fins a vint places de pràctiques professionals remunerades per a alumnes de la UB que cursin els seus últims anys de carrera. Estaran vinculades a l’activitat financera

i es desenvoluparan durant el període estival.

Santander Universitats, el programa que vertebra el Pla de responsabilitat social corporativa de Santander, permet al Banc mantenir una aliança estable amb el món universitari. El 2005, l’entitat bancària va destinar l’1,6% del seu benefici net atribuït —66 milions d’euros—al patrocini de projectes acadèmics, d’investigació i tecnològics en suport de l’educació superior a Espanya, Portugal i Iberoamèrica. n

Primera universitat estatal en el rànquing de producció científica dels països iberoamericans La UB és la primera universitat estatal que figura en el rànquing de producció científica als països iberoamericans que ha presentat aquest setembre SCImago Research Group, un equip investigador dirigit pel catedràtic Félix de Moya de la Universitat de Granada i integrat per investigadors de les universitats Carles III i Alcalá de Madrid, d’Extremadura i de Granada.

El treball analitza la producció científica d’universitats i centres de recerca dels nou països iberoamericans amb més producció científica durant el període 1990-2004, que són: l’Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, Cuba, Espanya, Mèxic, Portugal i Veneçuela. Els indicadors bibliomètrics de l’ISI són utilitzats tant per analitzar la producció científica com per orientar la presa de decisions en les polítiques públiques en matèria de ciència i tecnologia.

Els primers llocs en l’indicador de producció general del rànquing als països iberoamericans els ocupen el Consell Superior d’Investigacions Científiques (59.595 publicacions), la Universitat de São Paulo (38.539), la Universitat de Barcelona (25.503), la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (24.565), la Universitat Complutense de Madrid (22.069), la Universitat de Buenos Aires (16.625), la Universitat Estatal de Campinas (15.173), la Universitat Autòno-

ma de Barcelona (14.690), la Universitat de València (14.115) i la Universitat Federal de Rio de Janeiro (13.471).

Els diferents indicadors que es fan servir per associar una determinada producció o factor d’impacte a cada institució es basen en el nombre de documents recollits en les revistes índex de les bases de dades Thomson Scientific-ISI. Els resultats de l’estudi, que és consultable a través d’Internet (http://investigacion.universia.net/isi/isi.html), recullen com a indicadors científics la producció total, la producció citable o producció primària, la producció ponderada o potencial investigador, i el factor d’impacte mitjà ponderat.

El treball forma part del projecte “Atles de la Ciència”, de l’SCImago Research Group, i va ser presentat al Centre Mediterrani de la Universitat de Granada en el marc d’un curs sobre avaluació de la ciència organitzat per l’Agència Espanyola d’Avaluació de la Qualitat i amb participació d’experts de l’àmbit iberoamericà. Aquest instrument d’avaluació de la productivitat científica de les universitats i institucions de recerca llatinoamericanes es va presentar, així mateix, en una reunió sobre investigació i política científica a la Universitat de São Paulo (Brasil), a la qual van assistir diversos rectors d’universitats de l’Amèrica Llatina. n

31

NOTÍCIES

Neix el Centre de Recerca de Salut Internacional de Barcelona El nou Centre de Recerca de Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), que es va presentar el juliol passat, està impulsat per la UB, l’Hospital Clínic de Barcelona (HCB), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i els departaments de Salut i el d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, amb els objectius prioritaris de potenciar la recerca biomèdica i la seva aplicació en el camp de la salut internacional, com a factor clau per al desenvolupament i per al benestar de tota la ciutadania.

El CRESIB consolidarà un nou centre dedicat a la recerca i a la formació en l’àmbit de la salut internacional, amb espais, infraestructures, personal i recursos adients per desenvolupar els seus objectius en un marc competitiu a escala mundial, tot afavorint la participació dels experts en fòrums internacionals. Avui dia, la recerca en salut internacional és una de les línies prioritàries en els plans

d’R+D+I dels països més desenvolupats. A més, la salut internacional abasta, també, els problemes sanitaris derivats de la immigració i altres moviments de població, així com de les malalties emergents i reemergents, que poden condicionar situacions de risc o de crisi epidèmica (SARS, grip aviària, etc.) en un món globalitzat.

El nucli cristal·litzador del projecte CRESIB el constitueix l’equip del Centre de Salut Internacional de la UB-Hospital Clínic de Barcelona, capdavanter a tot l’Estat espanyol quant a experiència, implantació i reconeixement a escala internacional. El projecte del CRESIB està dirigit per Pedro L. Alonso, professor del Departament de Salut Pública de la UB i director del Centre de Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona. La directora tècnica és Núria Casamitjana, professora del Departament de Farmacologia i Química Terapèutica i directora de l’Observatori de Salut In-

Acte de presentació del Centre de Recerca de Salut Internacional de Barcelona

ternacional de la UB, i la direcció econòmico-financera va a càrrec de Joan Vives. El CRESIB, inclòs en el Programa de centres de recerca de la Generalitat, serà gestionat per una fundació privada constituida el 12 de juliol i tutelada per les institucions públiques que la financen. El CRESIB impulsarà la recerca biomèdica per millorar la salut i el desenvolupament i vetllar per la salut a escala global, tot posant un èmfasi especial, també, en els aspectes de

formació de nous experts i professionals en salut internacional.

Els objectius més immediats del CRESIB es dirigiran a impulsar el desenvolupament institucional i l’estructura científica de l’entitat i a potenciar la recerca al voltant de les malalties relacionades amb la pobresa, com ara la malària, la infecció respiratòria aguda (IRA), diarrees i sida, a més d’obrir futures línies d’investigació en salut internacional. n

La Universitat de Barcelona al Patronat de la BioRegió de Catalunya La UB consolida la seva participació en la BioRegió de Catalunya a través de la incorporació, el passat mes de juny, del rector Màrius Rubiralta en el Patronat i el Comitè Executiu d’aquesta entitat. Amb l’objectiu d’incorporar a la seva estructura diferents representats de les institucions d’R+D+I i les empreses que actuen en el sector de la biotecnologia, la BioRegió de Catalunya ha constituït el mes de juny el seu Fòrum. Aquest ens és l’òrgan assessor i de participació de les entitats que col·laboren amb aquest projecte, entre les quals, a més de la UB i d’altres, s’hi inclouen el Parc Científic de Barcelona i l’Hospital Clínic.

La BioRegió de Catalunya, a través de la seva Fundació, pretén coordinar l’activitat en biotecnologia amb la finalitat de contribuir a la millora de la vida dels ciutadans, impulsar aquest sector estratègic com a motor

32

de l’economia catalana i consolidar Catalunya com a referent internacional en aquest àmbit. Així doncs, amb aquest propòsit de coordinació, el Fòrum acull diferents representants d’universitats, centres de

recerca, hospitals universitaris, parcs científics i tecnològics, empreses i organitzacions públiques i privades relacionades amb aquest sector. A través d’aquest organisme el mes de juny es van elegir les persones que, juntament amb els representants de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, conformen el Patronat de la Fundació BioRegió de Catalunya.

El Fòrum de la BioRegió de Catalunya té com a objectius principals dinamitzar l’activitat en aquest àmbit en qüestions cabdals relacionades amb la

generació de coneixement, transferència i explotació; la potenciació de la relació entre les diferents entitats i la col·laboració en la projecció de la BioRegió de Catalunya, entre d’altres. Presidit per Jorge Gallardo, president d’Almirall Prodesfarma, el Fòrum s’articula mitjançant una Junta de Govern en què figuren com a vicepresidents Fernando Albericio, director general del Parc Científic de Barcelona; Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra, i Belén Garijo, directora general a Espanya de Sanofi-Aventis. n

NOTÍCIES

Pedro Solbes presenta una miscel·lània d’homenatge a Ernest Lluch El vicepresident segon del Govern espanyol i ministre d’Economia i Hisenda Pedro Solbes va presentar al mes d’octubre al Paranimf de la UB el primer volum de la Miscel·lània acadèmica en homenatge a Ernest Lluch, en un acte presidit pel rector Rubiralta, en què també va participar el vicepresident de la Fundació Ernest Lluch, Enric Lluch. “Llibertat, debat, cultura, respecte i amor a la veritat són principis que va defensar tota la seva vida”, va afirmar Solbes sobre Ernest Lluch, de qui va fer una semblança com a universitari i polític compromès. Pedro Solbes va pronunciar, així mateix, a l’Aula Magna de la Facultat d’Econòmiques, la lliçó inaugural del curs d’aquest centre amb el títol “La economía española: Una visión de largo plazo”. Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances i catedràtic d’Hisenda Pública de la UB, va fer la presentació de Solbes. L’acte va ser presidit pel rector Màrius Rubiralta i van intervenir-hi també el degà del centre Antoni Alegre i la secretària Maite Vilalta. n

La UB participarà en el desenvolupament al 22@ d’un parc empresarial dedicat a la biotecnologia i d’activitats de formació continuada Segons un conveni de col·laboració signat el mes de juny entre Màrius Rubiralta, rector de la UB; Joan Clos, l’aleshores alcalde de Barcelona, i Miquel Barceló, president de 22@ Barcelona, la UB participarà en el desenvolupament al 22@ d’un parc empresarial dedicat a la biotecnologia i d’activitats de formació continuada.

La UB impulsarà, a través del Parc Científic de Barcelona (PCB), el projecte 22@Bioempresa, gràcies al qual es potenciarà la ubicació en aquesta àrea de la ciutat d’empreses del sector biotecnològic que han superat la fase d’incubació als parcs científics. Aquest parc empresarial es desenvoluparà dins el marc de coope-

ració de la BioRegió, de manera conjunta amb el CIDEM, 22@Barcelona, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i la UPF. Paral·lelament, la UB integrarà les activitats de l’IL3, el centre de formació continuada de la UB, dins les iniciatives del projecte Espai de Relació 22@Barcelona, que promou la interrelació entre les persones i les organitzacions a través de nous canals d’intercanvi de comunicació que afavoreixin la qualificació professional i la innovació empresarial. A més, l’Ajuntament de Barcelona posarà a disposició de la UB un total de 4.800 m2 d’equipaments al costat de l’actual seu de l’IL3. La Universitat desti-

narà aquest espai a activitats de recerca, docència i transferència de tecnologia vinculades al sector de les tecnologies de la informació i al sector mèdia. n

33

NOTÍCIES

Un nou Institut potenciarà la Nanociència i la Nanotecnologia

34

nobiosensors; xips d’ADN i proteïnes; lab-on-chip); nanofarmacoteràpia (nanoencapsulació, biodisponibilitat, farmacogenòmica i nutrigenòmica, etc.); nanomagnetisme, nanoelectrònica i nanofotònica (nanopartícules magnètiques i imants unimoleculars, magnetoelectrònica, nanodispositius, etc.); materials nanoestructurats (síntesi, nanofabricació, nanopartícules, materials nanocompostos, nanopatrons), i nanoenergia: producció, emmagatzematge i medi ambient (piles de combustible, emmagatzematge d’energia, nanosensors de pol·lució i detecció de gasos, etc.). n

Foto: © PCB , Raimon Solà

La UB ha creat el nou Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB), el qual concentrarà un gran nombre d’investigadors de l’àrea de la nanotecnologia dels departaments de les facultats de Física, Química, Farmàcia, Biologia i Medicina i del Parc Científic de Barcelona. Amb voluntat integradora, el nou Institut proporcionarà cohesió als grups i les infraestructures de recerca en nanociència i nanotecnologia, i els dotarà de l’organització i visibilitat exterior adequades. Així mateix, permetrà millorar la col·laboració amb els grups d’altres universitats i, especialment, amb l’Institut Català de Nanotecnologia. A més, facilitarà la relació amb el sector industrial interessat en aplicacions de les nanotecnologies i contribuirà a construir un projecte global que ajudi a vertebrar tot el potencial en recerca en nanotecnologies a Catalunya.

La nanociència i la nanotecnologia són noves àrees de recerca i desenvolupament que tenen com a objectiu el coneixement i control del comportament i de l’estructura fonamental de la matèria a nanoescala (és a dir, per sota dels 100 nm). Es tracta de disciplines amb capacitat d’aplicar-se en gairebé tots els sectors tecnològics.

L’activitat científica de l’Institut cobrirà diferents àmbits del coneixement, que en línies generals són: modelització i simulació de sistemes i propietats de la matèria a nanoescala (fenòmens vinculats al confinament, transport i conducció, condensats de Bose-Einstein, gasos quàntics confinats, etc.); nanobiotecnologia (biomecànica cel·lular i molecular, sistemes biomimètics, nanorobòtica, nanomotors, diagnosi en nanomedicina, na-

Les aplicacions de la nanotecnologia en medicina L’ús de la nanotecnologia en el camp de la medicina pot tenir aplicacions directes en la millora de la salut i la qualitat de vida de les persones i aconseguir, a més, un cost sanitari més reduït, segons la Plataforma Española de Nanomedicina i l’European Technology Platform on Nanomedicine.

Aquestes entitats van presentar el passat setembre, al Parc Científic de Barcelona, dos documents que situen el present i el futur de la nanomedicina a escala espanyola i a escala europea, respectivament. El document espanyol, a més, preveu que els avenços que s’estan desenvolupant en aquest àmbit puguin arribar al sistema sanitari en els propers quinze anys.

Les dues plataformes sobre nanomedicina coincideixen a assenyalar tres eixos d’aplicació de la nanomedicina: el diag-

nòstic, l’administració de fàrmacs i la medicina regenerativa. En el primer camp, s’explica que es desenvoluparan dispositius o biosensors que permetran fer un diagnòstic de manera més ràpida i fiable, en fases inicials de la malaltia i a un cost més baix en casos, per exemple, de càncer.

Quant a l’administració de fàrmacs, els avenços en nanotecnologia permetran la implantació efectiva de l’anomenada “teràpia individualitzada”, com també l’administració al pacient de menys dosis del medicament per obtenir el mateix efecte; la reducció dels efectes secundaris a través de medicaments que actuïn només en la diana terapèutica; o crear noves vies d’administració més efectives i còmodes per al pacient, com ara l’administració d’insulina per via

nasal. En aquest sentit, es podran dissenyar per als pacients de càncer sistemes d’administració de fàrmacs que els dirigeixin només a les cèl·lules canceroses, per evitar en la mesura del que sigui possible els efectes secundaris de la quimioteràpia actual.

Un altre camp d’aplicació de la nanotecnologia en aquest àmbit és la medicina regenerativa, en què es podria permetre la substitució de cèl·lules o teixits que no funcionen per equivalents funcionals, per exemple per a casos de pacients amb malalties degeneratives; així com la regeneració de teixits.

En el cas de les malalties cardiovasculars, la nanotecnologia ofereix la possibilitat de desenvolupar nanobiomaterials intel·ligents per a la regeneració de teixit en cas, per exemple, d’infart miocardíac.

Per potenciar la presència de la UB en projectes nacionals i internacionals en recerca i tecnologia espacial en astrofísica, física de partícules, cosmologia i física nuclear, i amb l’objectiu de millorar la projecció internacional dels equips investigadors, aquest juliol la UB ha aprovat la creació del nou Institut de Ciències del Cosmos (ICC).

El nou Institut recull la llarga tradició docent i investigadora de la UB en física i astronomia i ampliarà la participació institucional en xarxes i projectes espacials de primera línia mundial. Amb vocació multidisciplinària i interdepartamental, l’integraran experts dels grups de recerca d’Astronomia i Astrofísica; Física d’Altes Energies; Gravitació i Cosmologia Relativistes i Sistemes

Estocàstics, i Física Nuclear i de Molts Cossos Teòrica.

A més de ser el vehicle de participació de la UB en la nova estructura de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l’ICC col·laborarà en projectes de l’agenda espacial a Catalunya, com és el desenvolupament científic, tècnic i docent de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAM).

El nou Institut té com a precursor el CER en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia, constitueix també una unitat associada de l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC, integrat també a l’IEEC. Així mateix, l’ICC impulsarà les tasques de formació i consolidarà el Màster en astrofísica, física de partícules i cosmologia en l’Espai Europeu d’Educació Superior. Potenciar la recerca experimental i la col·labo-

ració en recerca i en desenvolupament tecnològic amb empreses del sector aeroespacial són, també, objectius estratègics que van en la mateixa direcció.

L’ICC continuarà amb les activitats impulsades per l’anterior CER i donarà suport a la UB en el camp de la recerca espacial: missió Gaia, heliofísica i meteorologia espacial, estudis de missió, meteorits i sistema solar. Mantindrà l’ús de dades provinents de diferents satèl·lits (XMMNewton, INTEGRAL, Chandra, ST, ACE, WIND i ULYSSES) i potenciarà l’activitat dels equips de recerca en astrofísica teòrica i observacional: formació i evolució de galàxies, astrofísica d’altes energies, cosmologia (massa fosca i energia fosca) i exoplanetes. En les àrees més teòriques, l’ICC impulsarà l’estudi de les te-

Foto: NASA, ESA, S. Beckwith (STScI) and The Hubble Heritage Team (STScI AURA)

Impuls a la recerca de les ciències del cosmos

NOTÍCIES

ories efectives i la cromodinàmica quàntica en el camp de la física de partícules, les teories de cordes i branes i la gravetat quàntica, l’origen i la naturalesa de la matèria i de l’energia fosques en la cosmologia, els nuclis exòtics i la física de neutrins en el camp de l’astrofísica nuclear, i també els estudis relatius a la informació quàntica. També donarà suport a estudis relatius l’astrofísica computacional, i a línies de treball sobre simulació i modelització astrofísica per aprofitar les oportunitats sorgides per la instal·lació a Barcelona del supercomputador Mare Nostrum i la incorporació de l’Estat espanyol a l’European Southern Observatory (ESO). En el camp de la física de partícules, l’ICC contribuirà als treballs de recerca en el detector LHCb del Large Hadron Collider del CERN i en l’experiment BaBar del col·lisionador PEP-II de SLAC (EUA), rellevants a l’hora de determinar la violació de la simetria CP. També ajudarà a desenvolupar la infraestructura per al projecte Data GRID, que es proposa l’anàlisi de dades del LHC del CERN (amb potencials aplicacions tant a la física de partícules com a la mineria i l’anàlisi de dades en astrofísica). n

Un llibre recopila els coneixements actuals sobre evolució humana La evolución humana (Ed. Ariel) és el títol del llibre que ha publicat el catedràtic Daniel Turbón, del Departament de Biologia Animal, expert en evolució humana i membre del Grup d’Estudis d’Evolució dels Homínids i d’Altres Primats.

L’evolució humana és una matèria multidisciplinària i conté coneixements sobre geologia, biologia, història i psicologia.

L’autor, que ha impartit l’assignatura d’Evolució humana durant més de vint anys a la Facul-

tat de Biologia, presenta una visió actualitzada sobre els coneixements de diferents disciplines acadèmiques que aborden l’estudi de l’evolució humana, incloent-hi els avenços més recents en els camps de la neuro-

logia, l’etologia i la genètica molecular. L’expansió del gènere Homo, el procés d’encefalització, el bidepisme, els models de conducta en primats, els grans simis, els primers homínids, l’evolució del canal del part, els orígens del comportament humà i la neandertalització són alguns dels continguts del llibre.

“Aquesta matèria és semblant a un organisme que va can-

viant de forma i creix”, comenta el catedràtic Daniel Turbón.

“Cada troballa de fòssils o de remotes cultures prehistòriques, els canvis de datació d’aquests, els nous enfocaments i les noves tècniques —com ara l’ADN antic— obliguen a la renovació constant, a l’actualització permanent, a la flexibilitat de criteri davant el flux d’evidències.” n

35

NOTÍCIES

Records de Gabriel Oliver Incisiu i amable Montserrat Camps, degana de la Facultat de Filologia El record més viu de l’amic Gabriel Oliver és el seu sentit de l’humor. L’he vist sempre en càrrecs de gestió, incansable. A la Facultat, com a degà, als orígens de la Universitat democràtica, a la comissió del Claustre Constitucional del 1985, a la Divisió acabada de crear, al Vicerectorat... Pels passadissos, al bar i a la Junta de Facultat, passés el que passés, sempre tenia una paraula que definia encertadament la situació, per enrevessada que fos. S’ho prenia tot amb distanciament i amb bonhomia i mai no va negar la paraula a ningú, baldament no fos de la mateixa corda ideològica. Llest, incisiu i alhora amable, sovint profeta de malastrugances acadèmiques, el seu diagnòstic lapidari de molts mals universitaris m’ha servit de gran mestratge polític i trobaré a faltar la seva fina ironia davant els canvis que tenim a sobre. S’hauria jubilat aquest curs; no hem arribat a poder-lo acomiadar amb el caliu que es mereixia. Enyorarem el seu consell i la capacitat que tenia de fer-nos somriure.

Un home de la Universitat de Barcelona Pere Quetglas, catedràtic de Filologia Llatina

El catedràtic de filologia romànica Gabriel Oliver (Sineu, Mallorca, 1937) va morir el passat estiu.

En aquesta pàgina, tres professors de la UB recorden la seva figura i el seu pas per la Universitat, on va ocupar càrrecs acadèmics en tots els nivells possibles (des de director de departament i divisió a degà i vicerector).

36

Gabriel Oliver ha estat un home d’universitat i, a més i molt especialment, un home de la Universitat de Barcelona. En aquesta Universitat ha dedicat pràcticament tota la seva vida exercint càrrecs de responsabilitat i compromís: ha estat vicerector en diferents etapes, president de la Divisió de Ciències Humanes i Socials, degà de la Facultat de Filologia durant nou anys, director del Departament de Filologia Romànica i, apart d’això, que ja és molt, ha estat un dinamitzador cultural i acadèmic extraordinari. I és en l’àmbit d’aquesta activitat que m’agrada recordar-lo, en el moment en què li va donar la volta a una Facultat de Filologia immersa en el desencís arran de la imposició de l’anomenat Pla Suárez del 1974, que substituïa l’innovador Pla Maluquer. La veritat és que ens va embarcar a tots en una reforma que acabaria en l’anomenat Pla Oliver-Bastardas o Pla 81. No voldria pecar d’exagerat, però vint-i-cinc anys després encara vivim a l’aixopluc de la filosofia i de les directrius bàsiques d’un pla que, tècnicament, no passà mai de ser una reforma.

L’agraïment a un professor Francisco Lafarga, director del Departament de Filologia Romànica Ara mateix no estaria escrivint aquestes línies si el Gabriel Oliver no m’hagués proposat, un dia de setembre del 1970, de ser ajudant. Va ser una oportunitat d’or que en aquell moment potser no vaig ser capaç d’apreciar en el seu just valor però que ara, trenta-sis anys més tard, veig com la porta que em va permetre d’accedir a allò que sóc i a allò que he fet. La meva vinculació amb el Gabriel ha estat, doncs, llarga i ha passat per diferents camins: va ser professor meu de literatura francesa del segle XIX, va ser el meu director de tesi, el vaig substituir a les classes quan les seves oposicions a càtedra a Madrid l’any 1974, vaig ser uns anys secretari de la Facultat quan ell n’era el degà, hem compartit despatx als inicis (quan, de fet, només n’hi havia un per a tots els de francès i romàniques; però, això sí: ell i jo teníem taula “pròpia”) i en els últims anys.

Altres companys de departament, o de facultat, han estat units al Gabriel per llaços més antics o més íntims, però penso —des de la tristor de la seva absència— que potser n’hi hagi pocs que tinguin tantes coses com jo per agrair-li.

NOTÍCIES

Segona edició dels premis del Consell Social de la UB El professor d’Economia Política i Hisenda Pública, Alejandro Esteller, l’investigador del Departament de Química Física, Sergio Alonso, i l’investigador del Centro de Investigaciones Biol ó g i c a s d e l N o r o e s t e ( M è x i c ) , J o s é M a nu e l M a z ó n S u á s t e g u i , han estat proclamats guanyadors per unanimitat de la II Edició dels premis del Consell Social de la Universitat de Barcelon a, q u e e s c o n c e d e i x e n a l s m i l l o r s t r e b a l l s c i e n t í f i c s d e r i v a t s d’una tesi doctoral llegida a la UB. El Premi José Manuel Blecua, al millor article publicat en una revista reconeguda en l’àmbit de les Humanitats i les

Ciències Socials, ha estat per a Alejandro Esteller More, per l’article “Is There a Connection Between the Tax Administra-

tion and the Political Power?”, publicat a la revista International Tax and Public Finance. El Premi Ramon Margalef, que designa el millor article publicat en una revista reconeguda en l’àmbit de les Ciències Experimentals i de la Salut, l’ha guanyat Sergio Alonso Muñoz, per l’article “Taming Ninfree Turbulence of Scroll Waves in Excitable Media”, publicat a la revista Science. El

Projecte “dret al Dret” La Facultat de Dret ha engegat un projecte per afavorir l’accés als recursos jurídico-socials de les persones i els col·lectius més vulnerables, i millorar l’aprenentatge i la formació dels estudiants. Amb el nom de “dret al Dret”, la iniciativa consisteix que els estudiants, tutelats pel professorat responsable del projecte, facin una part de la seva formació en entitats que donen suport a grups socialment desfavorits. El projecte pretén reforçar la dimensió de servei públic d’aquest centre universitari, al mateix temps que contribueix a la formació dels futurs operadors jurídics (advocats, jutges, etc.) seguint les directrius de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Per tirar endavant el projecte es compta amb la col·laboració de tot un seguit d’entitats socials i professionals i amb el suport financer de l’Ajuntament de Barcelona (Regidoria de Dona i Drets Civils) i de la Generalitat de Catalunya (Departament de Justícia) i amb el ple suport del Rectorat.

Els estudiants de la Llicenciatura de Dret que vulguin col·laborar amb aquest projecte podran donar suport i assessorament jurídic a entitats que treballen per a la defensa dels drets humans o per a la protecció dels menors; col·laborar en l’elaboració de guies de recursos jurídico-socials per a col·lectius com ara els immigrants, o participar en seminaris i assignatures sobre els drets de les dones o els drets socials, com ara el dret a l’habitatge. Aquests són només alguns exemples d’un am-

pli ventall d’activitats que s’oferiran als estudiants i que seran susceptibles de ser convalidats per crèdits dins el nou model de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

El projecte “dret al Dret” tindrà una seu i oficines a la Facultat de Dret, però es tracta d’un projecte coral —amb pretensió de xarxa— en què participen entitats com ara l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, la Fundació Marianao, Solidaritat UB, SOS Racisme, l’Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, la Fundació Arrels, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, la Fundació Comtal, l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, el Casal dels Infants del Raval, la Fundació Ficat, Dones Juristes, i Juristes Sense Fronteres; així com les entitats professionals Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya i Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, entitats amb què ja s’està col·laborant. n

Premi Antoni Caparrós, que es concedeix al millor treball de retorn a la societat de transferència de coneixement, s’ha concedit a José Manuel Mazón Suástegui, pel treball d’investigació “Producción de Semilla de Moluscos y Cultivos en el Mar”, desenvolupat pel Centro de Investigaciones Biológicas del Noroeste, S.E. (CIBNOR) de la Paz, Baja California Sur, Mèxic.

Joan Rodés, premi nacional d’investigació 2006 El Ministeri d’Educació i Ciència ha atorgat el Premio Nacional de Investigación Gregorio Marañón en Medicina a Joan Rodés, director de l’IDIBAPS-Hospital Clínic, doctor i catedràtic de Medicina de la Universitat de Barcelona i actual president del Consell Assessor de la ministra de Sanitat. Amb aquest guardó el Ministeri ha volgut reconèixer “les seves contribucions en el camp de l´hepatologia, que han modificat substancialment la pràctica clínica, així com per la influència i l’impacte de les seves publicacions en la comunitat científica nacional i internacional”. n

Nova temporada i horari del programa Campus El programa Campus ha començat enguany la temporada amb nous horaris.

S’emet el dissabte a les 20.30 h pel Canal 33 i se'n fa una redifusió el diumenge a les 15.30 h al 3/24, i el divendres a les 0.30, a TVC Internacional. El programa és una producció de TVC i l'Institut Joan Lluís Vives. El vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística de la UB, Jordi Matas, exerceix de coordinador executiu. Rep el suport del Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya i de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. n

37

APUNTS DE CIÈNCIA

El canvi genètic en Drosophila subobscura és paral·lel a l’escalfament global del planeta En la mosca Drosophila subobscura hi han canvis genètics paral·lels al fenomen d’escalfament global del planeta, segons un estudi publicat a la prestigiosa revista Science el passat agost.

L’article, “Global genetic change tracks global climate warming in Drosophila subobscura”, està signat pels investigadors Joan Balanyà i Lluís Serra, del Departament de Genètica, i Josep M. Oller, del Departament d’Estadística de la UB, en col·laboració amb Raymond B. Huey (University of Washington) i George W. Gilchrist (The College of William and Mary), dels Estats Units.

L’espècie D. subobscura, originària del continent europeu, va iniciar la colonització del continent americà el 1978 a través de Xile. En l’estudi, s’han fet servir poblacions de D. subobscura corresponents a vint-i-sis localitats geogràfiques mostrejades en dos períodes —actual i antic— separats per una diferència mit-

D’esquerra a dreta, els investigadors Lluís Serra, Josep M. Oller i Joan Balanyà

jana de vint-i-quatre anys. En concret, hi ha tretze poblacions europees, set de nord-americanes i sis de sud-americanes.

“L’objectiu era comparar les freqüències d’inversions cromosòmiques en mostres antigues i recents —comenta el catedràtic Lluís Serra— i determinar si els canvis genètics es corresponien amb els canvis de temperatura en les poblacions naturals.”

Tal com explica el professor Joan Balanyà, primer signant de l’article, “El que estem veient és com actua l’evolució en D. sub-

obscura, una espècie amb un temps de generació curt, que pot adaptar-se als canvis ambientals de manera ràpida. El planeta pot anar-se escalfant; però, dintre d’uns límits, això no vol dir que aquestes espècies s’hagin d’extingir”.

En el futur, l’equip impulsarà noves recerques per detectar quins són els gens que potencien l’adaptació ambiental en D. subobscura. La velocitat en el canvi evolutiu i els mecanismes adaptatius en aquesta espècie sumen ara nous elements a la reflexió

sobre la conservació de la biodiversitat al planeta. “Podríem interpretar aquests resultats com un toc d’atenció”, comenta Lluís Serra. “Allò que nosaltres detectem a nivell genètic podria interpretar-se com un avís sobre els efectes que pot tenir l’acció humana sobre l’entorn natural.

D. subobscura pot anar adaptant el seu genoma a condicions més càlides, però no totes les espècies ho podran fer. I encara menys si afegim més factors externs que degraden el seu hàbitat natural.” n

Nova recerca sobre els processos de regeneració hepàtica L’equip de recerca que dirigeix l’investigador Albert Pol i està format per membres de l’IDIBAPS, la UB i la Universitat de Queensland (Austràlia), han descobert en un treball publicat a Science el paper essencial de la proteïna caveolina-1 en un procés fonamental per a la curació del fetge després d’una lesió o d’un trasplantament. Els resultats també han revelat que hi han mecanismes cel·lulars a través dels quals l’acumulació excessiva de greix al fetge representa un factor de risc per a l’aparició de tumors hepàtics.

La recerca ha estat dirigida per Albert Pol, un dels primers investigadors de l’Estat espanyol amb un contracte Ramón y Cajal, i Carles Enrich, del Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina UB. Els

38

primers signants de l’article són Manuel A. Fernández i Cecilia Albor.

En resum, aquest treball fa dues aportacions importants. D’una banda, dóna a conèixer la primera funció vital dels cossos lipídics i la caveolina. Aquesta és

una proteïna vinculada a l’emmagatzematge de lípids i el cicle cel·lular, però mai no s’havia descrit una situació en la qual la seva presència fos imprescindible per a la supervivència dels animals experimentals. D’altra banda, l’article publicat a Science demostra que els lípids poden ser el combustible per a la divisió cel·lular. Fins avui s’assumia que la glucosa n’era la principal font energètica. Aquest descobriment podria explicar per què l’esteatosi, una malaltia en la qual apareix una acumulació excessiva de lípids al fetge, es considera un factor de

risc per a l’aparició de tumors hepatocel·lulars. L’acumulació excessiva de greix a l’interior de l’hepatòcit, que té lloc com a conseqüència del consum excessiu de nutrients, l’obesitat, la diabetis de tipus 2, o a causa d’un mal funcionament hepàtic, afecta en diferents graus fins a dues terceres parts de la població en països desenvolupats.

Els investigadors postulen que l’excés de greix podria representar per a aquestes cèl·lules una font energètica suficient per proliferar inadequadament i, per tant, desenvolupar tumors hepàtics. n

APUNTS DE CIÈNCIA

Com s’originen les estrelles massives a l’Univers? Són el resultat de processos de col·lapse gravitacional i d’acreció de gas i pols estel·lar? La descoberta d’un col·lapse a prop de l’estrella massiva i lluminosa G24.78+0.08 A1, publicat al setembre a la revista Nature per un equip internacional, dóna un nou impuls a les prediccions teòriques sobre formació d’estrelles massives per acreció a través d’un disc o torus, tal com fan les estrelles de baixa massa.

L’estudi és un pas endavant per restringir els models teòrics sobre formació d’estrelles massives i el signa un equip internacional liderat per la investigadora del programa Juan de la Cierva, Maria Teresa Beltran, del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB. També hi participen Riccardo Cesaroni, Claudio Codella, Leonardo Testi i Luca Olmi, de l’Osservatorio Astrofisico di Arcetri (Itàlia), i Ray Furuya, del Subaru Telescope del National Astronomical Observatory of Japan (Japó).

Alguns treballs teòrics recents havien proposat un procés d’acreció no esfèrica (és a dir, a través d’un disc o torus) com un possible escenari de formació d’estrelles massives. A l’article, es presenten importants evidències de col·lapse en un torus circumestel·lar en rotació al voltant de l’estrella G24.78+0.08 A1, que és vint vegades més massiva que el Sol. La descoberta, de caràcter únic en el món de l’astronomia, és una de les poques deteccions directes de col·lapse en una estrella jove d’alta massa registrades fins avui, i revela per primer cop l’existència simultània d’un torus en rotació i col·lapse, un flux molecular bipolar impulsat per l’estrella, i una regió ionitzada ultracompacta al voltant de l’estrella. La troballa s’ha fet per mitjà d’observacions de la molècula d’amoníac en longitud d’ona d’1,3 cm, dutes a terme amb la xarxa de vint-i-set antenes del Very Large Array del National Radio Astronomy Observatory (Estats Units). n

Imatge: M. Beltran i L. Carbonaro

Col·lapse de gas com a mecanisme de formació d’estrelles més massives que el Sol

Imatge artística de l’àrea estudiada a l’article

Els científics de l’IDIBELL descobreixen el primer gen antioxidant preventiu del càncer Els científics de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge - Universitat de Barcelona (IDIBELL-UB) i del Beatson Institute for Cancer Research de Glasgow han descobert per primera vegada un gen que fa clarament una funció antioxi-

dant en el funcionament cel·lular relacionada amb la prevenció de la formació de tumors.

L’estudi que descriu aquest gen, titulat “TIGAR, a p-53-inducible regulator of glycolysis and apoptosis”, el va publicar el juliol passat la prestigiosa re-

vista científica Cell, una de les vint amb més factor d’impacte del món.

L’autoria de l’estudi és a càrrec del grup de la Unitat de Bioquímica i Biologia Molecular de l’IDIBELL-UB, dirigit per Ramon Bartrons, i del grup del Beatson

Institute for Cancer Research de Glasgow, dirigit per Karen H. Vousden. L’IDIBELL, ubicat al campus universitari de Bellvitge, és una institució que depèn de l’Hospital de Bellvitge (Institut Català de la Salut) i la Universitat de Barcelona. n

39

NOTÍCIES

Diàleg transatlàntic L'Edifici Històric de la UB va acollir el sopar de clausura de la desena edició del Transatlantic Dialogue, que aplega l'Associació d'Universitats Europees (EUA), el Consell Americà d'Educació (ACE) i l'Associació d'Universitats i Colleges del Canadà (AUCC). En aquesta ocasió, el lema de la trobada va ser “Access, Funding and Affordability”. En l’acte a la UB van participar 32 rectors (5 canadencs, 13 dels Estats Units i 13 europeus).

El Transatlantic Dialogue té una periodicitat bianual i en aquesta ocasió, les cúpules directives de les tres associacions es van reunir a porta tancada a la Casa de Convalescència (UAB) durant quatre dies per debatre l'actual situació financera de les universitats, en el marc d'una disminució del finançament públic a l'educació superior, en un moment que augmenta el cost de l'ensenyament i la recerca.n

Col·laboració entre els síndics de Greuges de Catalunya i el de la UB Rafael Ribó, síndic de Greuges de Catalunya, i Antoni Mirambell, síndic de Greuges de la UB, van signar un conveni de col·laboració, el juliol passat, que recull com un dels principis la col·laboració entre les dues institucions en tots els seus àmbits d’actuació, a fi de donar més força al síndic de la UB i millorar, alhora, les actuacions de proximitat del síndic de Catalunya. Així doncs, l’acord farà possible que les persones que presentin una queixa d’àmbit universitari al síndic de Greuges de Catalunya siguin informades de la possibilitat de presentar-la al defensor del centre, i viceversa. En total, sis universitats catalanes participen en aquesta iniciativa. n

Atles de la Guerra Civil espanyola Sota la direcció dels professors de la UB Joan Villaroya, Rafael Aracil i Antoni Segura, i del tècnic en cartografia Víctor Hurtado, el Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) - Pavelló de la República està confeccionant un atles de la Guerra Civil a Catalunya que contindrà més de cinc-cents mapes i més de dos-cents gràfics explicatius que abasten tant els aspectes pròpiament militars com els que es relacionen amb els més diversos àmbits socials a la rereguarda. L’objectiu és crear un document original i inèdit, que estigui a disposició de tota la comunitat investigadora interessada en la Guerra Civil i, alhora, que proporcioni a la ciutadania eines de recuperació de la memòria d’una fase de la nostra història recent.

L’atles de la Guerra Civil és una de la vuitantena d’activitats, exposicions, actes i projectes de recerca impulsats pel Govern de la Generalitat, a través del Programa per al Memorial Democràtic, per tal de commemorar el 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, el 18 de juliol del 1936. El projecte va ser encarregat al CEHI mitjançant la signatura d’un conveni amb el Programa per al Memorial Democràtic, que és l’instrument designat per la Generalitat per executar les polítiques públiques de recuperació de la memòria democràtica. Trobareu més informació sobre el projecte al web del CEHI. www.ub.es/cehi n

La Unitat d’Estudis Biogràfics rep el llegat epistolar de Guillermo Díaz-Plaja La Unitat d’Estudis Biogràfics de la UB rebrà el llegat epistolar de Guillermo Díaz-Plaja gràcies a un conveni signat amb la família, representada per la filla i professora del Departament de Didàctica de la Llengua i Literatura de la Facultat de Formació del Professorat, Ana Díaz-Plaja.

Aquest corpus epistolar, constituït per més de dues mil cinccentes cartes, dirigides i rebudes per les personalitats més reconegudes de l'època (Azorín, Dámaso Alonso, Eugeni d’Ors, Alfonsina Storni, etc.) entre 1929 i 1984, passarà a formar part del fons de la Unitat d'Es-

40

tudis Biogràfics de la UB, que dirigeix la professora Anna Caballé, del Departament de Filologia Hispànica.

Guillermo Díaz-Plaja (Manresa, 1909 - Barcelona, 1984) va ser una de les figures més destacades de la història cultural contemporània tant de Catalunya com de la resta de l’Estat. Historiador de la literatura, assagista, crític, prosista i poeta, la petja de Díaz-Plaja en l’ensenyament i els estudis literaris ha estat sempre i justament valorada.

La UEB ha col·laborat amb la família Díaz-Plaja des de l’any

2001 en el procés d’ordenació i catalogació de la correspondència (egodocuments, en la terminologia pròpia dels investigadors en literatura biogràfica). Dos becaris de la UEB, Jordi Amat Fusté i Blanca Bravo Cela s’han desplaçat al domicili de la vídua de Díaz-Plaja setmanalment durant dos anys per tal de fer la catalogació in situ del material esmentat. Fruit d'aquesta feina és el projecte d'edició del llibre Querido amigo, estimado maestro. Cartas que recibió Guillermo Díaz-Plaja (19291984) que reproduirà 118 car-

Les filles de G. Díaz-Plaja i la professora A. Caballé, a la dreta

tes anotades que pertanyen al llegat descrit. L’Acadèmia de Bones Lletres, institució que va acollir la donació de la biblioteca de Guillermo DíazPlaja i que rebrà en un futur proper altres documents personals, es farà càrrec de l'edició d’aquest llibre, prevista per a enguany. n

NOTÍCIES

Un llibre sobre l’emigració catalana a Amèrica guanya el II Premi Eurostars Hotels de narrativa de viatges L’obra Crónicas de ida y vuelta, d’Hèctor Oliva Camps, ha guanyat el Premi Eurostars Hotels de narrativa de viatges. El jurat, format pels escriptors Ana María Moix i Eduardo Mendicutti, la directora d’Hotusa Hotels Ana Sanjurjo, el catedràtic de Filologia Hispànica de la UB Adolfo Sotelo i el conseller delegat de RBA Oriol Castanys, la van destacar per sobre les sis obres finalistes, d’un total de cinquanta-quatre manuscrits rebuts, procedents de països com ara Alemanya, l’Argentina, Colòmbia, Cuba, Grècia, Mèxic i els Estats Units.

Crónicas de ida y vuelta narra tres històries de l’emigració catalana a Amèrica: la del sitgetà Facundo Bacardí a Cuba, la del descobridor de Califòrnia Gaspar de Portolà, i la del fins ara desconegut explorador de la selva veneçolana Fèlix Cardona. L’autor ha fet un gran treball de recerca i ens explica la trajectòria d’aquests tres personatges, tot ambientant-nos en el context històric, polític i social, així com la situació actual dels territoris i els seus descendents.

El Premi, convocat per la UB, Hotusa Hotels i RBA Llibres, està dotat amb 18.000 euros, i l’o-

bra, editada per RBA, serà distribuïda gratuïtament a totes les habitacions dels trenta-quatre hotels de la cadena Eurostars a Europa i Llatinoamèrica. n

Xavier Moret, guanya el Premi Sent Soví amb una biografia de Ferran Adrià L’escriptor i periodista Xavier Moret és el guanyador de la novena edició del Premi Sent Soví de literatura gastronòmica amb l’obra El millor cuiner del món, una biografia de Ferran Adrià. El guardó, concedit per la UB, el Grup Freixenet i l’editorial RBA, està dotat amb 24.000 euros i es va donar a conèixer en el decurs d’un sopar que va tenir lloc a les caves Freixenet a Sant Sadurní d’Anoia i va ser elaborat per la prestigiosa restauradora francesa d’origen marroquí Fatema Hal, propietària del restaurant Mansouria, de París.

En aquesta convocatòria, es van presentar un total de trenta-una obres procedents de diferents països. El Jurat estava compost pel catedràtic d’història contemporània Rafael Aracil, que va fer de portaveu, Carmen Alborch, Carme Casas, Oriol Castanys, Narcís Comadira, Jordi Teixidor de Ventós i Rosa Regàs.

Així mateix, el Premi Juan Mari Arzak al millors treballs de temàtica alimen-

tària i gastronòmica en mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió i Internet) el va guanyar el programa A vivir, que son dos días (Cadena SER), d’Àngels Barceló. El Jurat, format pel catedràtic d’antropologia Jesús Contreras i els periodistes Concha García Campoy, Cristino Álvarez, Màrius Carol, Jesús Ruiz Mantilla, Joan Tàpia i Gonzalo Sol, que va actuar com a portaveu, va destacar-ne la frescor, la participació dels oients i la combinació de problemes quotidians i cuina, a més de les propostes elaborades pel cuiner Sergi Arola. Enguany es van presentar un total de catorze treballs, entre els quals predominaven els publicats en revistes i mitjans especialitzats, com també en diaris, webs i programes de ràdio. Aquest premi es va crear l’any 1997 per la UB i Freixenet amb l’objectiu de fomentar i estimular la qualitat del periodisme gastronòmic. n

41

NOTÍCIES

Sabíeu que...?

S’HA CREAT LA PRIMERA XARXA INTERUNIVERSITÀRIA DE BUSINESS ANGELS A EUROPA. La UB, la UAB, la UdG, la UPC i la URL han creat la xarxa UniBA, una plataforma per posar en contacte, d’una banda, empreses emergents amb base tecnològica i perfil innovador que cerquen capital i, de l’altra, possibles inversors privats (business angels) disposats a oferir coneixement empresarial, experiència i suport financer. La UniBA és la primera xarxa interuniversitària d’inversors privats d’Europa i, a partir del novembre, col·laborarà estretament amb el Keiretsu Forum, la xarxa d inversors privats més gran dels EUA. Aquesta connexió permetrà que projectes empresarials de les universitats catalanes puguin ser rebuts, també, per inversors de Silicon Valley o San Francisco, i vicerversa.

VLADIMIR J. WUKMIR (KORENICA, 1896 – BARCELONA, 1976), PIONER AL NOSTRE PAÍS EN L’ESTUDI DEL QUE AVUI S’ANOMENA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL, va mantenir una important relació amb la Universitat de Barcelona. Recentment, Wukmir ha estat homenatjat a l’Aula Magna de l’Edifici Històric en un acte organitzat per la catedràtica del Departament de Psicologia Social Pilar González, i en què van participar alguns dels seus coneguts i deixebles com el catedràtic emèrit de Psicologia Miquel Siguan i el catedràtic emèrit de Medicina Carles Ballús. Wukmir, exiliat de Iugoslàvia l’any 1947, es va establir a Barcelona, on va fundar l’Equip Orexis de recerca i consulta, tot reivindicant, en ple auge de l’escola conductista, la importància de les emocions en el comportament humà.

PROP DE SETANTA MIL PERSONES HAN VISITAT FINS A MITJAN SETEMBRE L’EXPOSICIÓ “REPÚBLICA! CARTELLS I CARTELLISTES (1931-1939)” AL MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA, QUE HA ESTAT PRORROGADA FINS AL 29 D’OCTUBRE. Val a dir que en l’exposició prorrogada hi falten quatre dels cent trenta cartells perquè s’han traslladat a Nova York per ser exposats en el marc de la mostra “Barcelona & Modernity: Gaudí to Dalí (1868-1939)”. Paral·lelament, les reproduccions d’alguns cartells han estat exposades en diferents sales de Catalunya, el País Basc i França durant tot l’estiu, i està previst que continuïn aquesta itinerància fins al mes de maig del 2007.

Comissariada pels catedràtics d’història contemporània i directors del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) Antoni Segura i Rafael Araceli, la mostra inclou cartells originals de la col·lecció de la Biblioteca del Pavelló de la República de la UB, composta per les aportacions de la Fundació Figueras i el CEHI.

42

HA ESTAT INSTAL·LAT A L P A R C D E C O LL S E ROLA UN ITINERARI A TRA VÉ S D E MÉ S DE TRENTA INTERVEN CI ON S ESCUL TÒR I Q UES AM B UN DIS SEN Y QU E AJUDA A LES PERSONES INVIDENTS I ELS INFANTS A COMPRENDRE LA CONFIGURACIÓ DEL PAISATGE. En la realització del projecte, hi han participat persones a l’atur i amb llicenciatures relacionades amb l’art i l’arquitectura i vinculades al medi ambient i la natura; la iniciativa s’ha dut a terme en el marc del projecte OUROBOROS, de la Fundació Bosch i Gimpera (UB), en col·laboració amb el Taller d’Escultura Ambiental de la Fundació Politècnica de Catalunya. Al llarg de l’itinerari s’han col·locat plànols tridimensionals tàctils i senyalitzacions que guien el visitant i que remarquen la situació dels elements singulars en l’entorn i el reconeixement del paisatge mitjançant el tacte i el llenguatge braille. El projecte ha estat avalat pel Consorci del Parc de Collserola i patrocinat i finançat pel Servei d’Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat i el Fons Europeu de la UE.

L A CA TE DRÀ T IC A DE Q UÍ M I CA ANALÍTICA DE LA UB GEMMA RAURET HA ESTAT NOMENADA DIREC TO R A DE L’ A GÈN CI A NA C IO N A L D’ AV ALUACIÓ DE LA QUALITAT I ACREDITACIÓ (ANECA). Gemma Rauret ocupa el nou càrrec després d’haver estat durant vuit anys directora de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) de Catalunya. En la seva etapa al capdavant de l’AQU, ha col·laborat per impulsar la qualitat del sistema universitari català i ha treballat en el Pla nacional d’avaluació de les universitats del Ministeri d’Educació. Ha participat en nombrosos projectes europeus i és membre de les xarxes europea i internacional d’agències per a la qualitat universitària.

U N TOT AL DE DOS- CENTS QU ARANT A ALU MNES, ESC OLLIT S D’ENTRE MÉS DE CINC MIL SOL·LICITUDS PRESENTADES, HAN SEG U I T E L C U R S “ I T U ? J O , B IO Q U Í M I C A ” A L L L A R G D E L E S S E V E S DEU PRIMERES EDICIONS. Més del 25% d’aquests estudiants han acabat optant per la carrera de Biologia, seguits de prop pels qui s’han decantat per Medicina i Bioquímica, i en un percentatge menor han escollit Farmàcia i Química. El curs, que enguany ha celebrat el seu desè aniversari, és una iniciativa del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona. Introduir l’alumnat de secundària en els diferents camps de la bioquímica i biologia molecular, biologia cel·lular i biotecnologia i inculcar-los el pensament crític i el raonament científic són alguns dels objectius del curs.

PUBLICACIONS

Història agrària dels Països Catalans (volum 4). Segles XIX-XX. Emili Giralt (coord.), Josep M. Salrach (coord.) i Ramon Garrabou (Coord. del volum)

Anatomía interactiva del sistema locomotor. Volumen I: Generalidades y miembro superior (CD-ROM + Fullet).

Aquest volum examina la “via particular” d’implantació de l’agricultura capitalista als Països Catalans, des de la revolució liberal fins a l’inici del segle XXI, amb les conseqüències de la integració de l’Estat espanyol a la Unió Europea.

Introducció a la metodologia de la matemàtica Josep Pla

Begoña Torres Aquesta publicació resol les limitacions dels manuals en format paper en aquesta mena d’obres. L’aplicació informàtica del cd-rom està estructurada en pantalles amb text i imatge a color totalment interactius. El lector pot veure fàcilment detalls de les imatges, muntar regions topogràfiques complexes per capes o visualitzar informacions textuals. A més, l’usuari pot avaluar en tot moment els seus coneixements. Es tracta d’una obra de referència en l’ensenyament de l’anatomia per a estudiants de medicina i professionals de l’àmbit de les ciències de la salut.

Aquesta obra mostra que la matemàtica és el llenguatge bàsic de les ciències de la naturalesa, alhora que és l’eina que permet fer prediccions i elaborar conjectures, una cosa bàsica en la forma de procedir del coneixement científic humà; ajuda a comprendre i fer avançar les tècniques de la computació; proporciona les eines de l’encriptació; les lleis que regulen, tanmateix, el caos i la fractalitat; finalment, ultra la lògica clàssica, permet d’aprofundir altres lògiques, com ara la lògica difusa (o borrosa), que és a la base de la robòtica.

La Casa Busquets. Una història del moble i la decoració del modernisme al déco a Barcelona Teresa M. Sala En aquest llibre es traça, mitjançant la història del taller de mobiliari i decoració Busquets, una crònica de la construcció de la Barcelona interior, dels escenaris privats on transcorre la vida quotidiana, en una cronologia que va des de la seva fundació, l’any 1840, fins a l’Exposició Internacional del 1929.

Guia de conversa universitària.

Neerlandès-català Guia de conversa universitària.

Polonès-català Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona

El Fòrum Barcelona 2004. Una oportunitat desaprofitada?

Miquel Botella L’autor, que va participar en el Fòrum Universal de les Cultures, fa en aquesta obra un balanç de l’esdeveniment i els seus resultats. En el llibre es fa un repàs dels diferents àmbits de l’oferta del Fòrum i de l’estratègia de comunicació utilitzada, i també es presenten els grans trets del procés de gestació.

44

La col·lecció Guies de Conversa posa a l’abast dels que arriben per primera vegada a la UB des de diferents països una recopilació de frases i vocabulari per ajudar-los en els primers contactes i per facilitar-los les relacions personals, perquè la seva estada i la seva convivència amb els diferents àmbits universitaris els siguin còmodes i senzilles des del primer moment.

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Agenda Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre el gener i el març, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d'agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda, o per fax al 93 403 53 57.

Setmana de la Ciència, del 10 al 19 de novembre La Universitat de Barcelona organitza una sèrie d’activitats dins del marc de la Setmana de la Ciència des de la seva implantació ara fa ja onze anys (coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació). En el decurs d’aquest temps, algunes activitats s’han arrelat en la vida ciutadana amb un gran èxit de públic i es programen any rere any, mentre que d’altres es van substituint per altres de noves, amb l’objectiu de mantenir un elevat nivell de qualitat. En aquesta pàgina esmentem algunes de les activitats que es fan a la UB, però podeu trobar més informació a www.setmanaciencia.org.

NOVEMBRE Dilluns 6 J or n a d a d e P r e s e n t a c ió d e l a Mobilitat a França a l’Aula Magna de l’Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) de les 9.00 a les 19.00 h Del dilluns 6 al divendres 24 Exposicions multimèdia “La inv est iga ci ó a l es un iv er sita t s” , dins les activitats de la Setmana de la Ciència. En diversos instituts de secundària Dimecres 8 Acte de cloenda de les Jornades Doctorals 2006 a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de les 9.00 a les 15.00 h Dijous 9 Acte d’investidura del grau de d oct or Honori s Causa pe r l a U ni ve rsi tat de Barc e lona al p r o f e s s o r Ca r l o s C o r dó n - C a r dó al Paranimf de l’Edifici Històric a les 12.00 h

Dilluns 13 XIV Col·loqui Lingüístic Universitat de Barcelona a l’Aula Magna de l’Edifici Històric Del dilluns 13 al diumenge 19 Caracterització de ceràmiques arq ueològiques per a repro duccions de qualitat. Dins les activitats de la Setmana de la Ciència. A la Facultat de Geografia i Història (carrer Montalegre, 6-8) Dimarts 14 i dijous 16 Jornades de Cine i Vídeo Científics. Dins les activitats de la Setmana de la Ciència. A la Facultat de Biologia (av. Diagonal, 645) Jornada de portes obertes al Parc Científic de Barcelona. Dins les activitats de la Setmana de la Ciència Del dimecres 15 al diumenge 19

Del dimarts 21 al diumenge 26 Exposició “Pau i Drets Humans” al vestíbul de l’Edifici Històric de 10.00 a 20.00 h Dimarts 21 i dimecres 22 Jornades “La química i el vi”.

Dins les activitats de la Setmana de la Ciència. A la Facultat de Química (Martí i Franquès, 1-11) Dijous 23 Concert del Cicle de Música.

Concert de presentació del disc Seda. Música composta i interpretada per Jordi-Lluís Rigol, director del Cor de la UB. Piano i quintet de corda. Paranimf de l’Edifici Històric a les 20.00 h Dijous 23, divendres 24 i dissabte 25 Jornades sobre Pau i Drets Humans a l’Aula Magna de l’Edifici Històric

Exposició de bolets, fongs i líquens al vestíbul de l’Edifici Històric. Dins les activitats de la Setmana de la Ciència Del dimecres 15 al divendres 17

C onc e rt de l Ci cl e de M úsi ca.

Cor del Seminari del Teatro San Martín - Grupo Magüey; Cor de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Córdoba (Argentina). Director: Hugo César de la Vega. Al Paranimf de l’Edifici Històric a les 20.00 Diumenge 12 Itinerari ambiental a través del t em ps i l ’es pai a l a ser ra de Collserola. Dins les activitats de la Setmana de la Ciència

Estudi arqueomètric de la tecnologia de les ceràmiques antigues: la terra Sigillata i la Majòlica. Dins les activitats de la Setmana de la Ciència. A la Facultat de Geografia i Història Divendres 17 H o men atg e a l c ate drà tic G a briel Oliver. Al paranimf de l’Edifici Històric.

Dijous 16, divendres 17 i dissabte 18 Col·loqui Internacional “Llucià de Samòsata, escriptor grec i ciutadà romà” a l’Aula Magna de l’Edifici Històric

Dilluns 27 Acte d’investidura de doctor honoris causa a Jordi Savall al Paranimf de l’Edifici Històric de l’Edifici Històric a les 12.00 h Dijous 30 g Acte de raduació de la 9a promoció de l’Escola Superior de C inema i Audiovisuals de Catalunya al Paranimf de l’Edifici Històric a les 18.00 h

DESEMBRE Divendres 1 Clausura Congrés Associació de Lusitanistes de l’Estat espanyol a l’Aula Magna de l’Edifici Històric a les 17.00 h

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

Dimarts 12 Acte de lliurament de diplomes del curs 2006-2007 de la Facultat de Matemàtiques a l’Aula Magna de l’Edifici Històric a les 19.00 h Divendres 15 Finalitza el termini d’inscripcions al Campus de Nadal, que potenciarà especialment les activitats esportives i de lleure i que està adreçat a infants d’entre 6 i 12 anys. Aquest és el segon any que el Servei d’Esports de la UB organitza el Campus de Nadal, que es realitza sota cobert i tindrà lloc del 27 de desembre al 7 de gener. www.ub.es/esports/ Cloenda del Màster d’odontologia a l’Aula Magna de l’Edifici Històric a les 12.00 h Clausura de l’exposició “Més petit que petit. La nanotecnologia a debat. Tu què en penses?”, inaugurada al mes de setembre. A les Facultats de Física i Química (av. Diagonal, 647) Dimecres 20 i dijous 21 Concert de Nadal en Homenatge a Oriol Martorell al Paranimf de l’Edifici Històric a les 20.00 h.

Orquestra Universitat de Barcelona, Cor del 555è Aniversari de la UB. Director: Carles Gumí I a més…

Durant tot aquest curs es podrà visitar l’exposició “Cent anys del tercer principi de la termodinàmica: 1906-2006” al Fons Històric de la Biblioteca de les facultats de Física i Química Al llarg de tot aquest curs es programarà el nou cicle de conferències de recerca a la Facultat de Farmàcia, un punt de trobada del col·lectiu d’investigadors, alumnat i persones del món acadèmic i industrial. Més informació, www.farmacia.ub.edu/ recerca/conferencies.htm

45

SOM UB

Formació per a la inserció laboral i per al desenvolupament de competències professionals Feina UB, dins de les polítiques d’inserció i orientació laboral promogudes des del Vicerectorat d’Estudiants, ha presentat la nova oferta formativa destinada a l’alumnat i a les persones titulades de la UB per al primer semestre del curs acadèmic 2006-2007. Aquesta oferta complementa la formació específica de les diferents titulacions universitàries i pretén afavorir una òptima transició al mercat laboral, com també millorar les habilitats dins l’entorn de treball.

L’oferta formativa s’estructura a partir d’una tipologia de cursos molt variada, entre els quals cal destacar els que es fan sobre competències professionals, que són pioners a l’Estat espanyol.

Programes de formació Formació general

Tècniques de recerca de feina (virtual)

Curs semestral que s’imparteix a través del campus virtual de la Universitat de Barcelona i que té com a objectiu dotar l’alumnat d’un conjunt d’eines i recursos per buscar feina.

Formació per ensenyaments

Jornades d’Orientació Professional (centres UB)

Conferències i taules rodones que compten amb la participació d’agents de diferents sectors laborals, són organitzades pels centres UB, conjuntament amb FeinaUB, i tenen la finalitat de donar a conèixer les sortides professionals dels ensenyaments i els processos de selecció més habituals.

Autoconeixement: Descobreix les teves competències professionals

Experts en formació en les organitzacions planifiquen aquest curs amb l’objectiu que l’alumnat conegui les pròpies competències i recursos professionals que afavoreixen una ràpida i òptima adaptació al món de l’empresa.

Com desenvolupar competències profes sionals

Curs pràctic, dinamitzat per professionals dels recursos humans, que té com a objectiu aproximar la identitat personal i professional de l’alumnat a la realitat social del treball, tot fomentant el desenvolupament de les actituds i el creixement personal, tan valorat per les empreses.

Com superar entrevistes de selecció de personal

Taller pràctic adreçat a dotar l’alumnat de les competències necessàries per superar diferents tipus d’entrevistes de selecció de personal.

Com parlar en públic

Taller que té com a objectiu dotar l’alumnat de les competències suficients per preparar i afrontar, amb èxit, l’exposició oral d’un treball, un informe d’empresa o una tesi doctoral.

Formació específica (Consulteu l’oferta cada semestre)

Les persones interessades poden consultar el web www.ub.edu/feinaub, o bé informar-se als mateixos centres de la resta d’iniciatives per a la inserció laboral que s’estan duent a terme.

En el segon semestre d’aquest curs acadèmic, Feina UB presentarà una nova oferta de cursos per a tot l’alumnat i per a les persones titulades de la UB que estiguin interessades a preparar la seva incorporació al mercat laboral de manera òptima.

47

SOM UB

Campanya de difusió dels màsters oficials 2006-2007 La Universitat de Barcelona ha dut a terme una campanya institucional encaminada a la difusió de l’oferta dels nous màsters oficials adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Amb l’eslògan “Amb la UB arribaràs lluny”, l’anunci comunica la idea d’uns ensenyaments que, amb la garantia de qualitat de la UB, faciliten la mobilitat dels estudiants i la seva integració professional en el mercat laboral europeu.

La campanya, que es va engegar el passat mes de juny, amb motiu de l’inici del període de preinscripció dels màsters, i es va reforçar durant el mes de setembre, ha esta difosa en mitjans de premsa escrita col·laboradors de la UB (La Vanguardia, Metro News, Revista Hoy, L’Hiperbòlic, Club Màster i Revista Salir), com també en diverses emissores de ràdio (RAC1, RAC 105, Cuarenta Principales, FlaixBac, etc.), mitjançant Internet i en mitjans de publicitat exterior (campanya de cartells en autobusos i metro de Barcelona). La difusió s’ha completat amb la producció de postals publicitàries.

Paral·lelament, la publicació universitària Gaceta Universitària va dedicar un suplement especial de vuit pàgines a la UB, amb informació de l’oferta de màsters oficials i de programes de doc-

torat de la institució, i que incloïa dades d’utilitat per als estudiants (objectius, llicenciatures d’accés; nombre de crèdits, places ofertes, etc.). L’especial UB, editat en el marc d’un conveni de col·laboració entre Recoletos Grupo de Comunicación i la UB, va ser distribuït el dia 19 de juny, juntament amb l’edició “Catalunya” del diari.

La difusió se suma a altres campanyes institucionals que durant el 2006 es destinen a donar a conèixer projectes, serveis i activitats de la UB, com és el cas de la campanya institucional UB, el concurs de maquetes musicals SonaUB i l’oferta de cursos i activitats d’estiu. n

Renovació d’un contracte de llicència per a l’ús de la marca UB L’empresa Brita, fabricant de filtres d’aigua, i la Universitat de Barcelona han renovat durant un any l’acord per a l’ús de la marca UB, que identificarà els resultats de l’anàlisi

48

sensorial d’aigües d’abastament públic no filtrades i filtrades amb productes Brita, realitzat per l’equip investigador dirigit per la professora Elvira Tamames, de la UB.

La marca UB figurarà en els seus embalatges i en les campanyes de difusió.

El contracte llicència per a l’ús de la marca UB és un mitjà important en la col·labora-

ció entre la Universitat i l’empresa, ja que potencia la transferència de tecnologia i de coneixement cap al món productiu i cap a la societat en general. n

Pla d’avantatges

Som UB El carnet Som UB permet accedir a un interessant Pla d’avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i Som UB Societat. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB:

CAIXES I ASSEGURANCES CAIXA CATALUNYA Caixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix avantatges financers en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l’entitat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.).

SANTANDER CENTRAL HISPANO Protector Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments informàtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb assessorament personalitzat.

LA CAIXA Ofereix múltiples productes financers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etc.

REGAL Regal, empresa asseguradora de l’automòbil i de la llar, posa a disposició del col·lectius PAS i PDI els avantatges següents: Regal Auto: 10% de descompte, indemnització de fins a 450 ? per robatori d’equipatge en el vehicle assegurat (assegurances amb modalitat de robatori) i primers 750 ? en accessoris assegurats sense sobreprima. Descompte addicional del 7% en contractació en línia.

Regal Hogar: 10% de descompte.

I 20% de descompte promocional per a clients de Regal Auto.

SANITAT CLÍNICA DENTAL DAVOS Aquesta clínica, amb més de vint anys d’experiència, ofereix al tot el col·lectiu Som UB gratuïtat en la

primera visita, el 50% de descompte en neteges bucals i el 20% de descompte en la resta de tractaments (ortodòncia, endodòncia, extraccions, fundes, ponts, odontologia infantil, etc.). Horari continuat de 9.00 a 20.00 hores, i servei d’urgències les vint-i-quatre hores.

CLÍNICA BAVIERA (INSTITUTO OFTALMOLÓGICO EUROPEO) Ofereix condicions especials per als membres de la UB i els seus familiars directes en la correcció visual amb làser, com també un 20% de descompte en altres tractaments i serveis. Promoció especial de correcció visual amb làser: 875 ? cada ull (del juliol a l’octubre del 2006).

VIATGES BCD TRAVEL BCD Travel ofereix un servei d’agència de viatges de vacances per al col·lectiu Som UB: vols, hotels i paquets vacacionals. En els paquets vacacionals s’ofereixen descomptes des d’un 5% a un 12% en determinades destinacions. Servei personalitzat amb un alt nivell de professionalitat i molts anys d’experiència en el sector. L’usuari pot consultar la web de Bookingfax, trobar l’oferta que l’interessa i sol·licitar-la per telèfon o correu electrònic. www.travelofertas.com

OCI CAIXAFORUM Ofereix un 50% de descompte en totes les seves activitats (cicles de conferències, jornades socials, lectures de poesia, jornades d’art multimèdia, tallers educatius infantils, etc.), com també visites guiades gratuïtes a les exposicions i a l’edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (els divendres de 16.00 a 17.00 h, amb inscripció prèvia).

VARIS VIRGOLA MILANO L’empresa ofereix un 20% de descompte sobre tots els serveis de perruqueria i bellesa, incloses les extensions i el servei a domicili.

Els salons a Barcelona són a: Pau Claris, 77; Tuset, 38; i Muntaner, 519.

AUTOESCOLA FREEDOM Autoescola Freedom ofereix, en el moment de matricular-se, un xec regal de 135 ? a per a cinc classes pràctiques. Si s’aprova la teòrica abans dels tres mesos des de la inscripció, premi a la motivació amb un altre xec regal de 215 ?, a bescanviar per vuit classes pràctiques.

VIATGES BARCELÓ L’objecte d’aquesta oferta és oferir unes bones condicions i serveis als empleats i professors de la UB. • Descomptes en paquets turístics de majoristes propis, TravelPlan i Costa Creuers, del 7%.* • Descomptes en paquets turístics de la resta de majoristes preferents de Barceló Viatges, tant catàlegs com ofertes, del 5%. * A més, fins al 31 d’octubre, el 7% de descompte addicional pagant amb la nova Visa Barceló, de manera que es pot aconseguir fins a un 14% de descompte.

VIAJES EL CORTE INGLÉS Viajes El Corte Inglés ofereix al personal de la Universitat de Barcelona preus especials sobre tots els productes vacacionals que s’ofereixen.

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA (TNC) Durant la temporada 2006-2007 i per als espectacles de les tarifes B i C, els titulars del carnet Som UB podran beneficiar-se d’un 15% de descompte en l’adquisició de fins a dues localitats per representació, tots els dies.

Les localitats es poden adquirir directament a les taquilles del TNC o mitjançant trucada telefònica a Tel Entrada (902 10 12 12).

Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web www.ub.edu/somub.

49

SOM UB

Suma’t a Som UB Totes les persones, empreses i institucions que vulguin compartir els objectius comuns de millora del coneixement, conservació del patrimoni públic i enriquiment de la qualitat de vida de la societat, poden sumar-se al projecte Som UB de sis maneres diferents: • Patrocini d’algun dels projectes amb causa. En funció de la quantia anual aportada, es determinen les categories de col·laboradors i les diferents contraprestacions associades.

• Serveis de màrqueting UB.

Canals per dur a terme les seves accions de màrqueting: promocions i publicitat als centres, mitjans de comunicació interns, presentacions a estudiants, borsa de treball, etcètera.

• Mitjançant la quota corporativa: – Oferta per fer membre de Som UB a tot el personal de l’empresa, com a benefici extraordinari, per tal que aquest gaudeixi del pla d’avantatges associat i participi en el projecte de causa que decideixi. L’empresa passarà

a formar part de les empreses patrocinadores de Som UB. – Oferir al personal de l’empresa la possibilitat de formar part del col·lectiu Som UB i gaudir dels avantatges associats. L’empresa passarà a formar part del col·lectiu d’empreses ciutadanes.

• Donacions: les empreses, persones i institucions interessades a col·laborar amb els projectes Som UB també es poden afegir a la iniciativa fent una donació en línia, mitjançant la pàgina web de Som UB

(www.ub.edu/somub). Aquestes aportacions comporten la desgravació fiscal corresponent.

• El Pla d’avantatges permet a les empreses oferir avantatges als col·lectius identificats de la UB i el seu Grup: estudiants, docents i investigadors, personal d’administració i serveis, antics alumnes, societat, etcètera.

• El programa de sinergies possibilita fer intercanvis en espècies —de recursos— entre la UB i les organitzacions, sense un cost extraordinari.

Demaneu el vostre carnet Som UB Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 ¤ (27 ¤ si sou antic alumne*). Inclou la subscripció a la revista La Universitat. * Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.

DADES PERSONALS Cognoms:..............................................................................................................................................................................................................................................Nom: .........................................................................................................

DNI: ..............................................................................................................Data de naixement (dd/mm/aaaa): ...................................................Sexe (h/d):...........................................................................................

Adreça: ...........................................................................................................................................Població: .................................................................................Codi postal: .......................................................................................

Província:................................................................................................Telèfon: .............................................................................Adreça electrònica: .................................................................................................................

DADES LABORALS Nom de l’empresa: ..................................................................................................................................................................................................................Càrrec: .........................................................................................................

Adreça: ..............................................................................................................................................Població: .......................................................................................................................................Codi postal: ..............................

Província: ...............................................................Telèfon: .................................................................Fax: ............................................................................Adreça electrònica: ...................................................................

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: n n Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB

Titulat en:..........................................Any: ........................

DADES BANCÀRIES Entitat:.........................................................Oficina:..........................................................................................................................................................................................................

Dígit control:.............................................Núm. compte corrent:.............................................................................................................................................................................

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa UNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 934 035 917 A/e: marquetingub@ub.edu - www.ub.edu/somub

Signatura de la persona sol·licitant

........................................., .............. d ............................... del

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet: n Revista n n n n n n Web n Un amic n Premsa n Mitjançant un soci d’Antics UB

20.............

n n Altres ....................................................................................................

Indiqueu si esteu interessat/ada a rebre el butlletí electrònic Som UB n Sí n n No Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB: n

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Contactarem amb vosaltres en breu. n n Patrocini i donacions

n n Serveis de màrqueting

n n Quota corporativa

n Pla d’avantatges n

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

50