launiversitat39 by Eloi de Tera

www.ub.edu

UNIVERSITAT DE BARCELONA

abril-juny 2007 Any XI

2,4 ¤

Com s’escriu Bolonya? L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior p. 12

La guerra: vuit claus per entendre els conflictes bèl·lics p. 20

Pasqual Maragall “Al despatx de la Generalitat vaig aprendre el preu de l’ambició”

Sumari

núm.

Editorial Celebrant Europa

Entrevista a Pasqual Maragall “Al despatx de la Generalitat vaig aprendre el preu de l’ambició”.............................................

Com s’escriu Bolonya? La construcció d’un Espai Europeu d’Ensenyament Superior.......................................................................................................................

Aquest nou exemplar de La Universitat apa reix quan acabem de celebrar els cinquanta anys del Tractat de Roma, base de l'actual model de la UE. Tot i que l'educació, i espe cialment l'educació superior, no apareix als textos oficials de la UE fins a l'any 1992 (article 126 del Tractat de Maastricht), els rectors europeus es reuneixen per primera vegada fa una cinquantena d'anys (Cambridge, 1955), quatre anys més tard creen la Conferència Europea de Rectors, i el 1964, finalment, n'aproven la Constitució. Precisament en les primeres etapes de la Conferència Europea de Rectors va jugar-hi un paper important Josep M. Bricall, exrector de la UB (1986-1994) i recentment nomenat membre del Consell d'Administració de l'Agència d'Avaluació de la Recerca i de l'En senyament Superior de França. Bricall, a més, va participar direc tament en l'impuls d'un nou model europeu d'universitat per mitjà de la creació de la Magna Charta Universitatum (Bolonya, 18 de setembre de 1988) de la qual, el proper mes de gener, a la Universitat de Barcelona, es commemorarà el vintè aniversari. A més de celebrar Europa, vull aprofitar aquestes línies per esmen tar dos fets recents i destacats per a la nostra institució: d'una banda, la participació, juntament amb altres universitats catalanes, en la mobilització de la societat civil i el món empresarial català per l’aeroport de Barcelona, ambició global i estructura clau per a l'economia catalana i espanyola; de l'altra, la retirada avançada per motius de salut del president del Consell Social de la UB, Juan José López Burniol, a qui, en nom de tota la comunitat universi tària, vull agrair la seva contínua dedicació i desitjar una ràpida i total recuperació. Màrius Rubiralta Rector

Notícies. La UB a la literatura de ficció........................... Publicacions..................................................................................................... Agenda........................................................................................................................... Som UB..........................................................................................................................

la universitat Revista de la Universitat de Barcelona

20 36 46 47 48

ECOLÒG PER

La guerra: vuit claus per entendre els conflictes bèl·lics .................

Imprès en paper ecològic

Consell editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística; Ernest Trias, cap de comunicació. Editada pel Gabinet de Premsa. Direcció: Ester Colominas; Sotsdirecció: Núria Quintana; Jordi Homs, Rosa Martínez, Xavier Codony i Patrícia Lainz. Admi nistració: Montserrat Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: premsa@ub.edu Amb la col·laboració de: els Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Col·laboració del fotògraf: J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Primer Segona serveis de comunicació. Tiratge: 17.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de: Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

entrevista

“Al despatx de la Generalitat vaig aprendre el preu de l’ambició”

Pasqual Maragall

Text:

Ester Colominas Núria Quintana Fotos:

J.M. Rué

Arribar a Maragall A Maragall, a l’entrevista, no s’hi arriba en línia recta. En un espai provisional, però acollidor, envoltat de fotografies de la seva família, respon les preguntes que li fem traçant meandres d’anècdotes i silencis que utilitza, qui sap si com a refugi o com a petites concessions a la interpretació de qui l’escolta, per acabar, finalment, arribant allà on vol arribar: “Sap què vull dir?” Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941) passarà a la història com l’alcalde dels Jocs Olímpics i com el president de la Generalitat durant el (agitat) mandat del qual es va aprovar un (controvertit) nou Estatut per a Catalunya. Llicenciat en Dret i Econòmiques per la UB, va ser a la Universitat on va iniciar l’activisme polític. A hores d’ara, a la balança de la seva trajectòria pesen, com ell diu, “importants beneficis públics”, però també “importants costos personals”. Dels detalls d’aquesta “comptabilitat” pengen les especulacions sobre si mai escriurà les seves memòries.

entrevista

Comencem, si li sembla, pels seus anys universitaris. Com va ser acadèmicament el seu pas per la UB? Quins professors van influir en vostè especialment? Jo vaig fer Econòmiques i Dret. A Dret vaig tenir grans professors com Àngel la Torre, que donava Dret Romà, i Pérez Vitoria, de Dret Penal. Després vaig començar Eco nòmiques, a les tardes, a l’edi fici històric de plaça Univer sitat. Allí vaig tenir Vicens Vives, Jordi Nadal i el profes sor Linés, d’Anàlisi Matemà tica. Linés era un home molt de dretes, que començava la classe omplint tota la pissarra amb lletra menuda. Era com una classe de lògica matemà tica. La Universitat potser era aleshores més un lloc per entrar en la vida social i políti ca, per als qui hi podien acce dir, que no pas purament un sistema regular d’aprenentat ge dels millors cervells joves, que també ho era. Parlem-ne. El seu despertar polític va ser realment a la Universitat? Quins van ser els seus principals companys de militància? Els meus mestres polítics, al mateix temps que amics i com panys, van ser José Ignacio Urenda, Raimon Obiols i Xavier Folch. Eren de tres partits dife rents: l’Urenda del Front Obrer de Catalunya (FOC), el nostre partit, l’Obiols del Moviment Socialista de Catalunya (MSC), que és el precedent central del Partit Socialista de Cata lunya, i Folch del PSUC. Folch i els qui van acabar sent del PSUC van començar junts amb nosaltres a la Nova Es querra Universitària (NEU). A banda de tot això, la Uni versitat de Barcelona va ser el lloc on l’agitació intel·lectual i

La ciutat on se la juga és en el coneixement

política va marcar tombants decisius, per exemple en la famosa sèrie de conferències a la Facultat de Dret amb Aran guren, Valverde y Sacristán i en un acte posterior contra la repressió, en el qual va parti cipar el meu pare, que va ser jutjat a Madrid i defensat per Ruiz Jiménez, l’exministre d’Educació del franquisme. A banda del paper en la transformació política i social, en alguna ocasió ha definit les universitats com a elements transformadors de les ciutats. Com veu el compromís de la UB en el creixement de l’àrea metropolitana? No sóc qui per jutjar, però em sembla que el paper que té la Universitat en general, i la UB en particular, en el llançament de la marca Barcelona ha es tat bastant important. I potser hauria de ser-ne més; o si voleu, en el futur en serà més. La imatge de Barcelona està actualment molt relacionada amb els Jocs Olímpics, amb el front marítim i amb esdeveni ments de caràcter urbanístic, però, al capdavall, la ciutat, el territori, en general, on se la juga és en el coneixement. El coneixement és el que farà que la gent que vingui a Bar celona hi aporti valor afegit. El Parc Científic de Barcelona, per exemple, és un punt on es

fa recerca internacional de punta, amb en Massagué, en tre d’altres... Confio que aquesta identifica ció entre territori i saber conti nuï avançant.. Com a president de la Ge neralitat va impulsar l’Eu roregió, un pol de desenvolupament sostenible al sud d’Europa i al Mediterrani, basat en la innovació i la inclusió social i territorial. També era president quan es va constituir la Bioregió, un nou model de desenvolupament regional que pretén coordinar la recerca biomèdica i biotecnològica a Catalunya. Establir xarxes,coordinar esforços,pro moure aliances... respon a la imatge que té d’Europa, la d’un sistema de ciutats, una retícula de llums on no es distingeixen fronteres, com ha dit algun cop?

Exactament. Al carrer Avinyó precisament hi ha la seu de la Federació Mundial de Ciutats Unides. Allà tenen aquest mapa que esmenteu de les llums de les ciutats com si fos sin estels i nebuloses. El mapa real del món és aquest, no el que separa el mar de la terra. El mapa real és on viu la gent. Jo crec que en el que hem d’invertir és a fer que aques tes llumetes que hi surten tin guin significació. Normalment, com més dens és el núvol, més dens de punts de llum vull dir, més relació té amb l’excel·lència, amb els conei xements... I sabem que po dem jugar a ser més intel· ligents que el que ens pertoca per la dimensió que tenim. Aquest és el repte. En el projecte Europa Prò xima, on vostè parlava d’aquest mapa de llums, va tenir la col·laboració

entrevista

És hora de desnacionalitzar les universitats i fer-les més competitives

d’Aula Barcelona, una iniciativa que va presentar juntament amb l’aleshores rector de la UB, Antoni Ca parrós, l’any 98. Ara podrà reprendre projectes com aquest? La veritat és que ara em trobo que una part de les inquie tuds d’aquella època mig ca talana mig romana es van materialitzant. Aquesta Eu ropa no sé si és tan pròxima com voldríem, però sí que és

veritat que va tocant vores. I després d’haver solucionat els drames que van provocar dues guerres mundials, la pugna entre França i Ale manya i la relació Est-Oest, ara es pot començar a preocupar del Mediterrani. Com conviu ran moros, cristians i jueus? Els temes més a l’Est son derivats d’aquest. Què passa entre l’Europa rica del nord i l’Àfrica del sud del Medi terrani? Hi haurà la necessitat

Dos anys i mig amb el President Josep Bargalló Jo no coneixia el president Maragall fins que vaig prendre possessió del càrrec de conseller d’Ensenyament, aquell desembre de 2003. Per dir la veritat, el coneixia de lluny. Maria Aurèlia Capmany me n’havia parlat desenes de vegades i, després, havia compartit amb ell escó al Parlament, però des de la distància de president del Grup Socialista, ell, i portaveu adjunt del Grup d’Esquerra Republicana, jo. Podria dir, doncs, que el primer contacte realment personal que vaig tenir amb Pasqual Maragall va ser la nit abans de fer-se oficial el nou Govern de la Generalitat, ell ja president, quan, sopant amb la meva dona i un parell d’amics, em

va trucar al mòbil per comentar el que ens venia a sobre. I, a partir d’aquella trucada, una relació intensa, especialment quan, a partir de mitjan febrer de 2004, vaig passar a ser conseller en cap –conseller primer, més endavant– i de la Presidència. Dinàvem junts cada dilluns, ens vèiem gairebé cada dia al seu despatx o en algun acte, teníem la reunió de Govern cada dimarts, convivíem a Palau... I sumàvem esforços per aconseguir d’aplicar les polítiques progressistes i catalanistes que conformaven el programa de Govern i, també, plantejàvem les nostres discrepàncies. Ens unia la voluntat de construir un país millor

i més lliure i ens separava la nostra pertinença a partits diferents, generacions diferents, formacions culturals diferents, territoris diferents... Per damunt de tot, però, ens va anar unint el que va acabar sent una sincera amistat, malgrat les dificultats, des del meu més absolut respecte a la seva personalitat i a la seva figura institucional. Pasqual Maragall, el president Maragall, és una persona que es fa estimar, així, en la coneixença directa. No pas pel seu ordre metòdic, de segur. Sí per com és, humà i entranyable. Diria que, amb alguns anys més, encara l’hauria tornat independentista.

d’una política del Mediterrani, en l’àmbit de la seguretat, de l’economia, de les migracions, però també pel que fa al saber, al coneixement, i per tant a les universitats. Acabo d’assistir a la Reunió de les Universitats del Mediterrani, a Reus. Crec que tothom entén que és hora de desnacionalit zar les universitats i fer-les més competitives. Si li sembla, canviem una mica de línia i parlem d’ac tualitat política. El desenvolupament de la seva gran aposta com a president de la Generalitat, l’Estatut... Ara és quan comencem a par lar del passat...(riu) ...i del present, perquè sembla que l’Estatut està trobant obstacles. Vostè creu que al capdavall passarà com amb els Jocs Olímpics, la seva gran aposta com a alcalde, que en un primer moment també van rebre importants crítiques i oposicions però que, finalment, han aportat grans rèdits a la ciutat. Està bé el paral·lelisme, no l’havia fet mai ningú però no està malament. En realitat, ara tothom recorda els Jocs Olímpics com una cosa fan tàstica, però de fet van co mençar enmig d’un drama. El dia que es va anunciar el pro jecte, al maig de l’any 1981, el dia de les Fuerzas Armadas, molt poc després del cop d’estat del 23-F, els Jocs

entrevista

Olímpics de Barcelona eren un projecte en el qual molta gent no creia. De fet, fins a l’any 86 en què ens en van fer l’adjudicació, a Lausana, el procés va ser problemàtic. Ara, en el tema de l’Estatut hi ha una cosa que ningú no esperava: el procés, que va ser en alguns moments dramàtic, que ha superat tot tipus de dificultats, es troba en una situació impensable, en què sembla com si hi hagués la possibilitat que l’Estatut no s’aprovi. La veritat és que això estava fora de càlcul. Since rament, jo no m’ho pensava. Ni el PP tampoc! Segur que al PP no es pensaven tenir tant de ressò. No és que hagin tin gut èxit, però sí és veritat que les coses s’han complicat. Jo, però, crec que l’Estatut està predestinat a ser aprovat. Perquè si no s’aprova és més problema per a tothom, i un èxit per a molt pocs... S’haurà de trobar una solució. De fet, però, sobre el tema de l’Estatut, jo puc parlar més dels orígens que del final; la meva visió del final no ha exis tit, perquè no hi he estat. Tot

va començar amb unes con verses amb Francisco Rubio Llorente, la persona a la qual José Luis Rodríguez Zapatero encarrega un estudi de la reforma de la Constitució. Les reformes previstes de la Constitució són el tema de la successió i l’enumeració de les comunitats autònomes, que no hi són detallades amb el seu nom. Si més no, a la Constitució s’ha de dir quines són; i jo crec que a més s’ha dir què són. Les converses amb Rubio Llorente es referien a l’article 2 de la Constitució: allà on diu “la nación española”, s’hauria d’afegir entre come tes: “de la qual formen part les nacionalitats històriques de Catalunya, Euskadi i Galícia”. Aquestes reformes són bàsi ques, i algun dia s’hauran de fer. A veure, és més important viure que no pas escriure i, per tant, si han de trigar, que tri guin però, com a mínim, que se sàpiga que anem cap aquí, perquè si no prendrem mal. Fa justament un any, la vicepresidenta del Govern espanyol, M. Teresa Fernán

dez de la Vega, ens negava, en declaracions a aquesta revista, l’existència del fa mós “problema català”. Se gons deia, el veritable problema és l’oposició... Ah, perquè ella és mig catala na! Te casa a Vilanova i la Geltrú! (riu) I ha viscut i treba llat molts anys com a jutge a Barcelona. Amb ella havíem discutit temps enrere l’aplica ció del principi de proximitat en justícia, que va ser una obsessió per a mi com a alcal de. La insolència dels oficials i la lentitud dels jutges ja era una obsessió per a Hamlet.

Però vostè què en pensa? Existeix aquest problema català, qui el té, a qui perjudica, a qui beneficia? El problema no és Catalunya, en tot cas és un problema espanyol! El problema és que Espanya té regions i té nacio nalitats. Això també li passa al Canadà, i bé que troben soluci ons més sofisticades. Amb una diferència, i és que aquí tot això passa en un escenari que no s’està quiet i que és més gran. I aquest escenari més gran es diu Europa, la nova pàtria. Jo, a més, com econo mista, hi crec molt en això de

La possibilitat que l’Estatut no s’aprovi estava fora de càlcul

entrevista

Inclonable Dr. Josep M. Reniu Professor de Ciència Política i de l’Administració

Parlar de Pasqual Maragall és, certament, fer referència a una de les personalitats polítiques més influents i significatives de la història democràtica recent del nostre país. Tal com succeeix amb d’altres coetanis seus, la seva activitat pública ha mantingut una curiosa relació amb la seva peculiar personalitat, fins al punt que les maragallades han esdevingut una categoria pròpia dins la política catalana. Ha estat precisament aquest estil fresc, sovint desenfadat i una mica de la conya, el que li ha atorgat un carisma que l’ha convertit en un dels escassos polítics conegut i reconegut a bastament. Polític des del primer moment, ha exercit les dues magistratures més rellevants al país: l’alcaldia de Barcelona i la Presidència de la Generalitat. Totes dues sota una mateixa característica: el lideratge d’una coalició de govern que, això

no obstant, ha viscut dinàmiques ben diferenciades. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, Maragall en fou el cap indiscutit durant quinze anys, en els quals gairebé no va haver d’afrontar cap limitació al seu poder. A la Generalitat de l’alternança política, l’escenari fou radicalment diferent: les exigències de coprotagonisme del socis de govern, així com les dificultats per fer encaixar les dinàmiques polítiques del municipalisme en la gestió de la complexitat de l’autogovern van anar minant el seu lideratge dins i fora del Govern. Tot i això, el balanç d’aquest quart de segle de política maragalliana és senzillament irrepetible: els Jocs Olímpics i l’espectacular transformació de la ciutat i, d’altra banda, l’elaboració i aprovació del nou Estatut de Catalunya. Un personatge i una trajectòria que són, sincerament, inclonables.

les economies d’escala. Això no vol dir que no hi hagi una Suïssa, que no hi hagi gent que s’especialitzi tant i ho faci tan bé que continuï existint com a país, però el que hi ha al món ara què és? Els Estats Units, la Xina, l’Índia, la Unió Europea... Són les grans unitats, les que tenen moneda i exèrcit. Sap què vull dir?

L’ascens del catalanisme dins la governació espanyola s’estronca sempre en poc temps

Ha modificat la seva etapa de president de la Genera litat la percepció que tenia de l’encaix Catalunya/Es panya? Abans hi havia allò de “uste des son un poco raritos”, una mica diferents, i per tant els suportem. I Catalunya a això responia, “ustedes son un po co mangantes, pero también les soportamos”. És a dir, som diferents i ens suportem mú tuament, però no pretenem solucionar-ho. Aquest “pacte” té uns costos, i si no que ho

expliqui Narcís Serra, que va arribar a vicepresident del Govern espanyol però va cau re aviat, en part per la pres sió del nacionalisme català. La línia d’ascens del catala nisme dins la governació espanyola, que culmina amb Pi i Margall durant la Primera República, 1871, i amb Narcís Serra després, el 1991, s’es tronca sempre en poc temps. De manera que això no pro gressa i l’únic que continua havent-hi és la “conllevancia”. Amb l’escenari ZapateroMaragall va semblar que podíem trobar la fórmula... canònica, la fórmula consti tucional, estatutària. Però som on som. Aturats. Quina ha estat la raó de ser dels governs de coalició del tripartit i de l’actual govern d’entesa? És mostrar que Catalunya és una nació ideològicament plural, més complexa, més moderna, més interessant. Els

entrevista

I ja que hi som... Què acostuma a portar a les but xaques? L’agenda i el mocador. Quin és el seu tret més “català”? La ironia. Quin itinerari ens proposaria el Maragall ciutadà, no l’alcalde, per passejar per Barcelona? Agafar els ferrocarrils des de Sant Gervasi, baixar a plaça Catalunya i cap avall fins a la plaça Sant Jaume, el meu camí diari durant molts anys. Amb ulls de polític, a quin país ens aconsellaria “enfocar”? A Espanya. Hi estan passant moltes coses ara, a Espanya. I si no sempre ens quedarà Roma, Itàlia.

partits polítics ho han d’en tendre. He vist moviments a Iniciativa i a ERC en aquest sentit... Pel que fa al PSC, cal dria veure si en el futur al Congrés hi haurà un grup parlamentari de socialisme català, perquè si no hi és serà prova que no solament Espanya sinó el socialisme català i l’espanyol tampoc no han entès el que hi ha en joc. Amb l’experiència de líder polític i de governant, quina opinió li mereixen les llistes obertes? Jo en sóc partidari, però els partits lògicament no tant. En aquest tema, crec que la di mensió de l’escenari polític pot influir en el com. A veure: quins seran els partits euro peus d’aquí a deu anys? Ara n’hi ha un de conservador, que és el PP, però... Duran Lleida serà al PP?, Convergència serà al PP? A una mida molt gran correspon un tipus de partit diferent. Aquí hi ha la demo

cràcia cristiana, els comunis tes, els liberals... Què hi ha a Amèrica del Nord, que és molt gran? Dos partits, el Demò crata i el Republicà. Com són aquests partits? D’àmplies fronteres! Que hi haurà aquí? El Partit Democràtic d’Europa i el Partit Popular. Aquesta primavera tindran lloc les eleccions franceses amb Ségolène Royal com un dels candidats. Coneguda al país veí com la “zapatera”, també se li poden trobar similituds amb vostè: és una líder carismàtica que desperta polèmica, de vegades fins i tot al seu propi entorn polític. Què en pensa, d’aquesta nova figura política de l’esquerra europea? La relació Ségolène-Maragall potser ve del fet que va ser aquí, a Tarragona, en el nostre congrés socialista, i va dir que se sentia pròxima al Medi terrani i a Maragall. Penso que la Ségolène té possibilitats

reals. A França hi ha, i hi ha hagut, gent molt considerable, com Jospin, que va tenir mala sort –una persona que admi ro– i l’amic Manuel Valls, alcal de d’Evry, fill del pintor Xavier Valls. Bé, a la Ségolène li desit jo tota la sort del món. Diuen que quan es va plantejar d’entrar en la política activa, deixar d’estudiar, d’anar al cinema i al teatre, li feia molta mandra. Les seves, diguem-ne, “vel·leï tats intel·lectuals” han afectat la seva trajectòria, la seva imatge política? Per definició, un intel·lectual ha de ser lliure, mentre que un polític està sotmès a la “cotilla” del partit, del govern, de l’opinió pública... Home, al cine hi pot anar tot hom! Tot i que de vegades vas al cinema i en surts amb la cua entre cames. Heu vist El laberinto del fauno? Són dues històries que no tenen res a veure, una sobre el maquis de

l’any 40 i un guàrdia civil, i una altra sobre una nena que contacta amb una mena de monstre benefactor. Crec que la gent que hi va no entén gaire res! Segons la pel·lícula, els republicans eren unes àni mes de Déu i els altres uns malparits, cadascun, no el col· lectiu!, tots i cadascun d’ells! És d’una ingenuïtat que em va deixar fumut. Quan érem petits, a Tona, amb altres nanos, tiràvem pedres als rodamons que passaven al crit de “maquis! maquis!” En cara tinc gravades a la memò ria les primeres escenes de violència de la meva vida. I ara, després de tants anys... tornar a veure aquest simplis me, però invertit... A vostè, que ha viscut de manera domèstica i quotidiana la història política i cultural d’aquest país (la seva família té un pes destacat en les societats barcelonina i catalana en general), fins a quin

entrevista

“Amb l’aeroport ens juguem les faves!” L’entrevista ja ha acabat i no es pot estar de dir: “No m’heu preguntat per AENA”. És evident que hi dirà la seva, i la seva és: “Amb l’aeroport ens juguem les faves! Per ser referent mundial en coneixement –diu–, l’aeroport és important. Quan una multinacional ha de prendre la decisió d’establir-se a Espanya, sabeu on perd Barcelona? En les comunicacions.” I per a tot té un exemple. “Fa anys, quan American Telegraph and Telephone (AT&T) estudiava d’establir-se a Espanya, els vaig insistir que consideressin l’opció de Barcelona. Mesos més tard, quan ja no hi pensava, vaig rebre el següent telegrama de l’ambaixador americà, Tom Enders: “Han decidit anar a Madrid. Raó principal: inexistència de vol non-stop Barcelona-Nova York.”

punt l’afecta la transcendència, fins a quin punt s’arriba a plantejar, si és que mai ho ha fet, que el seu nom, la seva figura i el seu paper polític queden lligats a la història del país? No hi ha ningú a qui no li agradi que l’estimin. Te n’ado nes amb el canvi espectacular que és viure fora. No et coneix ningú i tens una mena de sensació de solitud i de lliber tat extrema, ningú no et diu absolutament res. Però retro bes l’afecte dels qui t’estimen i t’estimes de debò. En canvi aquí vas pel carrer i tothom et saluda. Què m’agrada més? La veritat és que a tots ens agra da anar canviant! (riu) Però la rellevància pública te un preu: a mi m’han dit de tot caminant pel carrer en un

Entre Catalunya i Espanya l’únic que continua és la conllevància 10

barri de dretes amb el meu fill que tenia 6 anys i us asseguro que em vaig plantejar si tot plegat pagava la pena. Parlant de la relació entre la vida privada i la vida pública, els beneficis són importants, però els costos... Els Jocs Olím pics van ser un bon exemple d’equilibri entre beneficis públics i costos personals. Barcelona era una ciutat artifi cial, poc preparada, sempre que s’hi havien fet coses era per a ocasions molt concretes, les exposicions, per exemple, i d’una manera temporal i escadussera. I la gent aprofita va aquests entrebancs, com els de la inauguració de l’Esta di, per exemple, quan es va inundar, per manifestar el seu enuig. Tant el Palau Nacional com l’Estadi havien estat cons truïts directament sobre el terra, sense fonaments. Hi va haver problemes a la façana de l’estadi i a la claraboia de la sala oval del Palau, que amenaçava d’ensorrar-se. De fet, en uns premis literaris d’Òmnium Cultural havien caigut trossos del sostre sobre la sala. Vam anar a buscar arquitectes i enginyers (Mar

garit i Buxadé) que van con cloure que si s’encerclava la cúpula o claraboia de la sala oval amb una sivella d’estruc tura metàl·lica quedaria sub jecta i no hi hauria més sor preses desagradables. Al mateix temps, es va encarre gar el pilotatge de l’edifici i ara és l’únic del món que ha incorporat els fonaments des prés de construït! Us dic tot això perquè la combinació de responsabilitats públiques i vivències personals té tota mena de registres. Què ocupa ara el seu interès professional i personal? La política euromediterrània. Sembla que al mes de maig es decidirà si es dóna una empenta a la política eurome diterrània, també anomenada Procés Barcelona, producte de les conferències de Bar celona cada deu anys. La pri mera, l’any 2005, va a ser un èxit: àrabs, cristians i jueus es van parlar i entendre per pri mer cop des de 1492. Però el més calent és a l’aigüera. Mentre tot això es decideix a Europa, la meva oficina d’ex president ja està en marxa

amb un petit equip molt sòlid. A banda d’això, tinc contactes amb universitats i empreses. Tracto d’ajudar, com sempre, al llançament de noves iniciati ves. Un dels projectes mes reei xits a Catalunya en els darrers vint anys ha estat el llançament d’Iniciatives, SA i la posterior de Catalana de Capital Risc. Si puc ajudar, ho faré. Hi ha un cara mull d’empreses noves, algu nes llençades per universitats com la Rovira i Virgili i la UB, que mereixen suport. Per acabar, ens pot ara respondre la pregunta que fa uns mesos li feia la periodista Montserrat Besses i que, segons va dir, estaria en condicions de respondre més endavant: què ha après al despatx de la Generalitat? El preu de l’ambició... De quina ambició, de la pròpia o la d’altres? Quan dieu la d’altres a què us referiu? al govern? al partit? a d’altres partits? No ho sé, a d’altres, … Parlava de la meva...

REPORTATGE

Com s’escriu

Bolonya? Les universitats estan fent una reforma radical de la seva docència per construir un únic Espai Europeu d’Ensenyament Superior Text:

Núria Quintana Patrícia Lainz Fotos:

Josep Maria Rué



Juny 1999



Maig 2001

Reunió de més 30 Reunió interministerial ministres d’educació a Praga. superior europeus. Se signa la declaració de  Setembre 2003 Bolonya i s’inicien així Reunió interministerial a Berlín. les reunions bianuals interministerials per  Gener 2005 impulsar l’Espai Euro Reials decrets del Ministeri d’Educació i Ciència (MEC) peu d’Ensenyament pels quals s’estableix l’estructura dels ensenyaments Superior. universitaris i es regulen els estudis oficials de grau i postgrau. Amb aquest decret “s’incia la transformació dels ensenyaments universitaris a Espanya”.

 Maig 2005 Reunió interministerial a Bergen.  Setembre 2006 El Ministeri d’Educació i Ciència fa públic el document d'aquest organisme La organización de las enseñanzas universitarias en España.  Desembre 2006 Directrices para la elaboración de títulos universitarios de grado y másters, del MEC.



2007

Reunió interministerial a Londres.



Abril 2007

El MEC preveu aprovar la Llei orgànica d’universitats.

 Setembre

2007

El MEC preveu aprovar els decrets sobre ensenya ments de grau i postgrau i les directrius per a l’elabo ració de títols.

REPORTATGE

Tres de cada quatre catalans no saben què és l’Espai Euro peu d’Ensenyament Superior. Ho diu una enquesta del Govern de Generalitat on es constata el baix grau de co neixement sobre l’anomenat procés de Bolonya, un nom que fins i tot és víctima de múltiples errors en la seva transcripció en versions com ara Bolonia o Bolònia. Això vol dir que els ciutadans no saben que d’aquí a tres anys, el 2010, ja no hi haurà llicenci atures, que les classes magis trals suposaran només una part (i no la majoritària) del treball de l’alumnat, que els temuts exàmens finals per dran el pes que tenen actual ment en l’avaluació i que un títol universitari tindrà valide sa per anar a buscar feina o prosseguir els estudis en un altre país europeu. També es desconeix la reforma radical que cal fer en la docència i l’estructura de les nostres universitats, amb l’objectiu d’aconseguir un sistema uni versitari comú que impulsi la competitivitat i la qualitat de les universitats europees a escala mundial. En un mo ment en què es parla a basta ment de la societat del conei xement i la importància d’una

Estats que formen part de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior

Maig 2008

El MEC preveu que les universitats ja ofereixin places per a les noves titulaci ons de grau segons el model Bolonya.

16 25 27 39

12 22

37 6 14 11

4326

4 35

33 3 7 28 18

13 21

45 38

8 41 9 29 2 20

24 40

44 10

mà d’obra qualificada, la transformació que estan fent les nostres universitats sem bla prou important perquè estiguem informats de com s’està escrivint Bolonya. La ciutat italiana de Bolonya, seu de la universitat més anti ga d’Europa, va acollir el 1999 una reunió d’una trentena de ministres d’educació superior europeus. En aquesta trobada, que ja tenia els precedents d’altres cimeres anteriors, es va aprovar l’anomenada declaració de Bolonya, consi derada com el punt de partida de l’Espai Europeu d’Ensenya

2010 

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

És l’any emblemàtic que s’ha posat com a fita perquè ja estigui funcionant l’Espai Europeu d’Ensenya ment Superior. En la declaració de Bolonya es marquen un con junt d'objectius per

assolir en “la primera dècada del tercer mil· lenni” i en la reunió interministerial de Pra ga s’estableix el com promís “d ’establir l’àrea d’educació supe rior europea per a 2010”.

ment Superior (EEES). S’esta bleix aleshores que cada dos anys se celebri una d’aquestes reunions ministerials. Ara ja són 45 els estats que formen part de l’Espai Europeu d’Ense nyament Superior, que a més té la col·laboració de la Comis sió Europea (encara que aques ta entitat no sigui, com a tal, membre de l’EEES). Els estats han anat desplegant la seva activitat normativa per anar adequant la legislació dels diferents països a les directrius de l’EEES. En alguns casos, com ara el Regne Unit, Holanda, Finlàndia, Noruega o Suècia, els sistemes d’ense nyament superior ja estaven en la línia de Bolonya. En d’al tres, com ara Espanya, cal fer una reforma radical. I en cadascuna de les universitats també s’ha de fer una tasca d’adaptació: cal canviar la manera de fer docència, que passarà de la passivitat que sovint comporten les classes magistrals a un mètode d’aprenentatge centrat en l’estudiant, en què es donarà molta importància al treball individual i en grup de l’alum ne i que bàsicament emprarà

Azerbaidjan Albània Alemanya Andorra Armènia Àustria Bèlgica Bòsnia i Hercegovina 9. Bulgària 10. Xipre 11. Croàcia 12. Dinamarca 13. Eslovàquia 14. Eslovènia 15. Espanya 16. Estònia 17. Finlàndia 18. França 19. Geòrgia 20. Grècia 21. Hongria 22. Irlanda

23. Islàndia 24. Itàlia 25. Letònia 26. Liechtenstein 27. Lituània 28. Luxemburg 29. Macedònia 30. Malta 31. Moldàvia 32. Noruega 33. Països Baixos 34. Polònia 35. Portugal 36. Regne Unit 37. República Txeca 38. Romania 39. Rússia 40. La Santa Seu 41. Sèrbia i Montenegro 42. Suècia 43. Suïssa 44. Turquia 45. Ucraïna

Ja són 45 els estats que formen part de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior

l’avaluació continuada en comptes d’un únic examen final. També caldrà modificar l’estructura de titulacions i passar a un model de títols oficial igual a tot Europa. I tot això, que comporta canviar la manera de funcionar d’insti tucions amb segles d’història com són les universitats, ha d’estar fet abans de 2010, l’any establert com a límit perquè estigui funcionant el nou sistema.

REPORTATGE

Una nova forma d’aprendre Un dels canvis més significa tius del nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior serà la manera d’estudiar, el nou procés d’aprenentatge. Es pas sarà de la metodologia actual, centrada majoritàriament en classes magistrals, a una altra en què es tindran en compte les hores de treball autònom i de treball dirigit dels estudi ants, en forma de múltiples activitats (seminaris, treballs individuals i en grup, pràcti ques, etc.) que variaran segons les característiques de cada ensenyament. La idea clau és que amb el nou sistema l’es tudiant sigui l’autèntic prota gonista i la tasca del docent consisteixi a tutorar-lo, fer-ne el seguiment, orientar-lo i aju

dar-lo amb l’objectiu d’afavo rir el seu aprenentatge. Tot aquest canvi té com a parà metre normatiu el nou sistema de crèdits que s’esmenta en la declaració de Bolonya: els crè dits ECTS (inicials que corres ponen a European credit trans fer system), definits en el docu ment Directrices para la elaboración de títulos universitarios de grado y másters del Ministeri d’Educació i Ciència com una mesura del treball de l’estudi ant (homogènia en tots els paï sos de l’EEES) que comprèn classes lectives teòriques i pràctiques, hores d’estudi, rea lització de seminaris, treballs, pràctiques o projectes. Amb el nou sistema s’obre un ventall de possibilitats extens i

molt variat a l’hora d’ensenyar. El vicerector de Política Docent de la UB, Artur Parcerisa, explica que la clau de l’èxit rau a saber gestionar bé tots els recursos docents i del tipus més divers, des de l’ús de materials digi tals a la xarxa, fins al treball en aules reduïdes per fer seminaris: “Cada ensenyament necessita uns recursos o uns altres, i no només això, sinó que el profes sorat també té diferents estils.”

L’avaluació continuada pren el protagonisme Una de les principals conse qüències d’aquests canvis en la docència seran els siste mes d’avaluació. Cal buscar nous recursos, instruments, procediments i tècniques

David Ward,

Georg Winckler,

president del Consell Americà d’Educació:

president de l’Associació d’Universitats Europees:

“Bolonya convertirà Europa en una destinació més atractiva per a l’alumnat i el professorat”

“Les institucions amb més autonomia i finançament addicional poden implementar els canvis amb més qualitat”

Des del seu continent, com es valora l’Espai Europeu d’Ense nyament Superior i les reper cussions que pot tenir per al sistema universitari mundial? Als Estats Units, els docents observen els canvis a Europa amb gran interès. La creació d’un Espai Europeu d’Ensenyament Superior és una iniciativa ambiciosa que ha començat a tenir un impacte profund en les

universitats europees. No hi ha dubte que el procés de Bolonya augmentarà la mobilitat i la col·laboració europees i que con vertirà Europa en una destinació més atractiva per a l’alumnat i el professorat extracomunitaris. És evident que la cooperació fa que les institucions siguin més fortes i, en aquest sentit, Europa lidera el procés de col·laboració regional.

Quines són les diferències més importants que subsisteixen encara entre els estats amb relació a la imple mentació del procés de Bolonya? Alguns països van més avançats que altres i això es deu a diversos factors. Les institucions que gaudeixen de més autonomia i disposen de finançament addicional per a la reforma universitària, en general, poden implementar els canvis amb més qualitat. Els països que porten avantatge han establert sovint xarxes nacionals per coordinar diverses iniciatives que expliquin els objec-

que complementin la meto dologia emprada fins ara, centrada a qualificar l’alum ne a partir, bàsicament, de l’assistència a classes magis trals. Tot i que es mantindrà l’opció de fer un únic exa men final de cada assignatu ra, en la gran majoria de ca sos es farà una avaluació continuada en què el profes sor podrà avaluar els conei xements de l’estudiant mit jançant diverses proves escri tes, activitats pràctiques, tre balls en grup o individuals, etcètera. “Cal una avaluació que permeti que l’alumne ob tingui la informació i els me canismes necessaris per auto regular el seu propi procés”, explica Artur Parcerisa.

tius de les reformes i com utilitzar els recursos. També, hi ha la qualitat del diàleg amb els empresaris, que és essencial per a l’èxit del procés de Bolonya. Per acabar, els governs han d’introduir reformes per salvar obstacles legals relatius a la mobilitat del personal i dels estudiants. Alguns països han fet més progressos en relació amb això que d’altres. La nostra associació està elaborant un estudi sobre l’estat de la qüestió del procés de Bolonya que duu per títol Tendències V i que es publicarà el juny vinent.

REPORTATGE

Què s’estudiarà a les universitats? L’organització de les titulacions En la reunió ministerial de Ber lín es precisa que “les titulaci ons de primer cicle conduiran [...] als programes de segon cicle” i “les titulacions de segon cicle conduiran als estudis de doctorat”. És a dir que es pre veuen tres etapes o titulacions oficials en la formació univer sitària: un grau, un màster i un doctorat. El primer títol que pot cursar un estudiant és un grau i aquesta titulació ja li ha de permetre la inserció professio nal. Els estudiants que ho desitgin, podran continuar la seva formació amb un màster, l’objectiu del qual pot ser millorar les competències

específiques per a algun àmbit professional o bé conti nuar el procés de formació amb un doctorat. Veiem, doncs, que l’estructura de titu lacions canvia completament respecte al model actual, on l’habitual és fer una llicencia tura, que permet passar pos teriorment al doctorat. Actual ment, els màsters són títols propis de les universitats, mentre que amb la implanta ció de l’Espai Europeu apareix el màster com a títol oficial reconegut per l’Estat i que dóna accés al doctorat. Val a dir que aquests màsters ofici als (i, per tant, amb uns preus de matriculació públics, esta

Claire M. Morris, presidenta de l’Associació d’Universitats i Colleges del Canadà: “L’economia intensiva en el coneixement i globalment competitiva requereix les habilitats de la formació universitària” Què creu que les societats actu als esperen de les universitats? Els canadencs continuem confiant fermament en les universitats i en la recerca important que duen a terme. Veiem la universitat com una eina clau per garantir l’increment continuat de la productivitat i el manteniment de la competitivitat del país. Sabem que la comunitat universitària canadenca –madura i dinàmica– ofereix uns punts forts envejables, uns beneficis

considerables i la base necessària per a la innovació, que continua sent un factor importantíssim per al futur del país. Els canadencs entenem el valor de l’educació superior perquè sabem que la nostra economia, intensiva en el coneixement i globalment competitiva, continua requerint les habilitats tan valuoses que garanteix la formació universitària: la solució de problemes, el pensament crític i la capacitat de comunicar-se de manera efectiva.

blerts per l’Administració) conviuran amb els màsters que continuaran sent títols propis de les universitats. Fins aquí la nova estructura, però entrem ara en el tema polèmic que els mijtans de comunicació han reflectit tot sovint. Quants anys han de durar els estudis de grau i els de màster? El dilema del 3 + 2 o el 4 + 1 (tres anys de grau i dos de màster o quatre de grau i un de màster) ha estat objecte de dissensions entre el MEC i les universitats, sobretot les catalanes, que han defensat la possibilitat de fer un 3 + 2 en comptes del 4 + 1 postulat per l’Administra ció central. Finalment, el MEC ha optat perquè els graus tin guin 240 crèdits ECTS, és a dir durin quatre anys (ja que el nombre màxim de crèdits ECTS per cada curs acadèmic s’estableix en 60). En defensa d’aquesta estructura s’ha esgrimit que els graus de qua tre anys s’ajusten més a la durada mitjana real que tri guen els alumnes a obtenir una titulació i que amb qua tre cursos s’obtindrà una for mació més adequada per inserir-se laboralment. En contra, s’ha objectat, per exemple, que en la majoria de països la regla són els graus de tres anys, i que els graus de quatre anys resultaran més costosos per a les universitats. En tot cas, la vicerectora de Política Acadèmica i Conver gència Europea, Rosa Nonell, explica que la clau per soluci onar aquesta qüestió és la fle xibilitat i que l’opció òptima pot variar segons l’ensenya ment. La vicerectora explica que a la UB s’estudia la possi

Títols amb suplement Des de 2005, els estudi ants que acaben un en senyament oficial rebran un document anomenat “Suplement europeu al títol”, que dóna de mane ra estandarditzada infor mació sobre la trajectòria acadèmica i professional del titulat, de manera que les institucions i empreses dels diferents països puguin saber, per exemple, els resultats i les capacitats obtinguts per un estudiant. Es trac ta d’una eina per contri buir a un dels objectius principals de Bolonya: “Tenir un sistema de qualificacions fàcilment comprensible i compara ble.”

bilitat que en alguns ensenya ments als tres anys es pugui obtenir un títol propi i des prés hi hagi diverses fórmules per completar els crèdits necessaris per obtenir el títol de grau (per exemple, amb una estada en una universitat estrangera, matriculant-se en

REPORTATGE

Mobilitat o mobilitzacions? preses i membre del Consell de l’alumnat de la UB, denuncia el perill que els màsters oficials (que tenen un preu fixat per l’Administració pública) siguin més cars que les llicenciatures actuals i que, per tant, augmenti “el cost per accedir a l’educació pública per a l’estudiant mitjà”. Aquesta qüestió es relaciona amb la política de beques. La vicerectora de Política Acadèmica i Convergència Europea de la UB Rosa Nonell apunta que Bolonya fa més palesa la necessitat de “redissenyar la política de beques”. Pel que fa a la compatibilitat entre feina i estudis, el vicerector de la UB Artur Parcerisa apunta que el document del Ministeri Directrices para la elaboración

un màster, etcètera). Es tracta del “grau a la carta”, apunta la vicerectora Nonell.

per branques de coneixement. Això suposa un canvi radical respecte al sistema que ha fun cionat fins ara, en què les uni versitats impartien els ense nyaments establerts pel Minis teri en un catàleg. Ara són les universitats les que proposa ran quin ensenyament volen impartir i amb quin pla d’es tudis. Hauran de presentar a l’Administració uns plans d’es tudi on, entre molts altres as pectes, s’establiran els objec tius de l’ensenyament, la pla nificació, els recursos que cal per impartir la titulació o els sistemes de garantia de quali tat. Aquest darrer punt, el de la qualitat, està relacionat amb un altre gran principi del nou sistema: el rendiment de com ptes. Les universitats podran dissenyar aquells ensenya ments que volen impartir i com fer-ho, però després hau ran de passar avaluacions periòdiques (internes i exter

Del BOE a l’autonomia universitària “Passar del BOE a la llibertat d’elecció per configurar els plans”. Així resumeix Rosa No nell, vicerectora de Política Acadèmica i Convergència Europea de la UB, una de les principals conseqüències que tindrà el nou sistema de titu lacions implantat segons el model de Bolonya. En el docu ment La organización de las enseñanzas universitarias en España del MEC s’explica que l’Administració fixarà unes directrius generals dels ense nyaments universitaris (de fet, al desembre passat el Ministe ri va fer púbic el document de treball Directrices para la elaboración de títulos universitarios de grado y másters), així com unes directrius més concretes

Manifestació en contra del Tractat de Bolonya 2006. Foto: Ricard Cugat

de títulos universitarios de grado y másters especifica que “l’organització dels ensenyaments ha de permetre als estudiants optar per cursar els estudis a temps parcial”. Aquests són només alguns dels múltiples punts de debat que obre Bolonya. En el

cas concret de Catalunya, per exemple, n’hi ha d’altres que han aixecat polèmica com ara quin serà el paper de la llengua catalana i el poder de l’Administració autònomica en aquest nou context universitari europeu.

Grau Algunes de les fites que han d’assolir els estudi ants que completen un grau, com ara tenir coneixements en una àrea d’estudi i la capaci tat d’aplicar-los en l’àmbit laboral. El MEC ha marcat la durada en 240 crèdits ECTS.

Màster Ha d’oferir una formació d’alt nivell, tant especi alitzada en un determinat camp com en àrees interdisciplinàries. Entre 60 i 120 crèdits ECTS.

Doctorat Ha de donar comprensió sistemàtica d’un camp d’estudi i el domini de les habilitats i els mèto des de recerca relacionats amb aquest camp. 60 crèdits de formació que es poden obtenir a tra vés d’un màster previ, més un període de recer ca per elaborar una tesi doctoral.

nes) per veure si han complert allò que proposaven quan van presentar el pla d’estudis. La organización de las enseñanzas universitarias en España esta bleix que els criteris de quali

Inserció laboral

Les notícies relacionades amb Bolonya que publiquen els mitjans de comunicació van lligades molt sovint a les protestes de grups d’estudiants. Molts ciutadans perceben l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior com un procés conflictiu, que ha estat acusat per diverses associacions d’estudiants d’afavorir la privatització i les desigualtats socials, entre d’altres crítiques. El preu dels màsters oficials o la possibilitat de compaginar feina i estudis són alguns dels aspectes referents a Bolonya que han estat denunciats per associacions d’estudiants. Santi Miquel, estudiant d’Administració i Direcció d’Em-

tat, els avaluadors externs i les agències seran els elaborats per l’European Network for Quality Assurance (integrada per diverses agències de qua litat europees).

REPORTATGE

L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior a la UB: Bolonya en el dia a dia d’una universitat El lloc on es plasma més bé el procés de Bolonya és la reali tat de les diferents universitats europees. La UB treballa des de fa anys per adaptar-se al nou sistema de l’Espai Euro peu d’Educació Superior. Des del curs 2001-2002, diver sos ensenyaments de la UB s’han incorporat al programa de titulacions pilot impulsat per la Generalitat per anar adaptant assignatures al nou sistema de docència que impli quen els crèdits ECTS. Les titu lacions que hi participen són Mestre en totes les especiali tats, Gestió i Administració Pública, Biblioteconomia i Do cumentació, Turisme (CETT) i Estadística, a les quals s’han afegit altres ensenyaments

que es poden considerar titu lacions pilot de la UB. Paral· lelament, l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB ha impulsat diverses accions for matives, ja sigui amb cursos de formació permanent o de for mació a demanda, d’assessora ment per a aquests ensenya ments pilot d’adaptació a l’EE ES. Pel que fa al postgrau, la UB ofereix 41 màsters oficials per al curs 2006-2007 i el curs vinent duplicarà aquesta ofer ta amb 88 màsters oficials. Es tracta de màsters que ja se gueixen els nous models de Bolonya i que poden ser de recerca avançada i/o mixtos (coneixements avançats i pro fessionalitzadors). Aquests màsters oficials s’organitzen

dins els programes oficials de postgrau, coneguts amb les sigles POP. Cada POP relaciona diverses facultats i màsters que treballen en un àmbit compar tit. Tot i que, segons les direc trius del Ministeri, el concepte de POP no és obligatori, la Uni versitat de Barcelona aposta per aquest model perquè el considera filosòficament cohe rent amb l’EEES i, a més a més, en el cas d’una universitat de mida gran com la UB permet crear sinergies entre els dife rents centres i ensenyaments. La UB treballa, alhora, en tot un conjunt de línies pel que fa a política docent, algunes de les quals s’haurien d’impulsar encara que no existís l’EEES, però, en qualsevol cas, Bolo

El curs vinent la UB oferirà 88 màsters oficials

Un exemple de Bolonya: la diplomatura d’Estadística El professor Ernest Pons im parteix dues assignatures de la diplomatura d’Estadística, un dels ensenyaments pilot que estan incorporant pro gressivament les directrius de Bolonya. Ernest Pons, apunta que l’alumnat, mal grat tenir l’opció d’escollir

lliurement entre seguir una avaluació continuada o bé fer una única prova final, cada vegada opta més per l’avaluació continuada. Una de les assignatures se gons el nou model de Bolo nya és la d’Estadística Des criptiva. En aquest cas concret,

Distribució horària del treball de l’alumne Hores presencials de classe

71 hores

s’empra un mètode docent basat en activitats presencials i un total de tres pràctiques, que els alumnes han de fer de forma individual fora de les hores de classe. Les hores pre sencials es distribueixen en classes de teoria, solució d’exercicis i tallers. Quant a

l’avaluació, es tenen en comp te les tres pràctiques, cadas cuna de les quals té un valor del 10% de la nota final, i dues proves escrites, una de segui ment del curs que té un valor del 20% respecte de la nota final i una prova final que val el 50% de la nota.

La nota final

Treball autònom

90 hores

Pràctica Pràctica 1 2

Pràctica 3

Prova de seguiment

10%

20%

Prova escrita final

total Treball dirigit

15 hores

176 hores

7,5 ects

10%

50% 17

REPORTATGE

nya està servint d’esperó per a la millora de la docència. La Universitat ha elaborat un Pro jecte Institucional de Política Docent que recull els objec tius generals en aquest àmbit. També s’ha establert una nor mativa interna per definir els plans docents de les assig natures, d’aplicació obligatò ria per als ensenyaments de la Universitat de Barcelona que treballin segons les directrius de l’EEES. Per facilitar l’elabo ració d’aquests plans docents, la UB ha desenvolupat una aplicació informàtica, integra da en una aplicació informàti ca més global anomenada GR@D. I també s’ha aprovat una normativa reguladora de l’avaluació i de la qualificació dels aprenentatges. A més, a la UB es treballa en els anomenats contractes progra ma academicodocents, un ins trument que serveix per esta blir cap a on vol avançar cada centre en aspectes acadèmics i docents. Altres mesures han estat la creació d’un coordina dor de formació del professo rat per a cada centre o el funci onament, el curs que ve, d’un nou campus virtual (com ja

hem dit, el nou sistema d’apre nentatge obre la possibilitat d’usar recursos del tipus més divers per a la docència). Bolonya té multitud d’implica cions dins l’organització d’una universitat. També han de can viar la cultura i la forma d’en tendre la docència per part del professorat. Igualment ha de variar la forma com s’avalua tota aquesta tasca feta pel pro fessorat en l’àmbit de docència, atès que fins ara el professorat només veia reconeguts els mèrits del treball de recerca. Els canvis que suposa l’Espai Europeu d’Ensenyament Su perior abasten tota la comuni tat universitària, incloent-hi el personal d’administració i ser veis (PAS). Montserrat López, de la Secretaria de la Facultat de Biblioteconomia i Docu mentació, explica que “ha cal gut planificar campanyes de captació d’alumnnes per a aquestes noves titulacions o treballar amb noves aplica cions informàtiques”. Després de la seva experiència, per afrontar Bolonya amb èxit jut ja cabdal treballar de manera coordinada entre els diferents col·lectius i unitats de la Uni

versitat, comptar amb una transmissió de la informació ràpida i fluïda i tenir capacitat de reacció per donar resposta a situacions imprevistes i pre veu necessari un reforç del nombre de PAS en determi nats llocs. Marta Boada, de la Facultat de Física, posa l’èmfa si en la necessitat de tenir per sonal suficient i disposar d’in formació sobre com seran els nous ensenyaments a mitjà i llarg termini, ja que l’alumnat

ho demana per planificar els seus estudis. Apunta, a més, que sovint la presa de decisi ons no va al ritme adient per resoldre els problemes que genera el dia a dia de la posa da en funcionament d’un nou sistema. En definitiva, diu que, amb tots els canvis, a la secre taria de la seva Facultat “està sent un curs molt dur”, però la seva experiència la fa confiar que en dos o tres cursos “tot s’acabi normalitzant”.

i a la UB... Un portal específic per a temes de la UB i l’EEES www.ub.edu/ub/europa Oferta de màsters oficials a www.ub.edu/masteroficial Inclou notícies relacio nades amb el nou con text de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superi or, informació sobre el que s’està fent a la UB en aquest àmbit i l’oferta de màsters oficials i titu

lacions de grau que s’imparteixen seguint les directrius de l’EEES. També s’hi pot consultar documentació oficial de referència i en relació amb la legislació vigent sobre aquest tema.

Institut de Ciències de l’Educació - Edifici de Migdia Passeig de la Vall d’Hebron, 171 - 08035 Barcelona - Campus Mundet Tel. : 93 403 51 91 - www.ub.edu/ice

Llibre-web Què és l’Espai Europeu d’Educació Superior? El repte de Bolonya. Preguntes i respostes José Antonio García Suárez, profes sor titular del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la UB. Es pot consultar digitalment a l’en llaç: www.publicacions.ub.es/liberweb/eees Editat pel servei de Publicacions i Edi cions de la Universitat de Barcelona.

�

REPORTATGE

La guerra Guerra de l’Iraq, 2004. Iraquià celebrant la destrucció de diversos vehicles Humvee de l’exèrcit nord-americà.

“I Caïm es va aixecar contra el seu germà Abel, i el va matar.” Així ho explica el Gènesi. La violència sembla estar en el relat de l’origen mateix de la civilització humana, i sobretot la seva conseqüència més immediata, la violència organitzada, és a dir, la guerra. Després de la caiguda del mur de Berlín, diversos analistes van fer córrer la brama que la història s’havia acabat i que entràvem en una nova època de democràcia, liberalisme i pau. Només cal obrir un diari o mirar un informatiu per constatar que no ha estat així. La guerra, per més que mirem cap a una altra banda, és part consubstancial del gènere humà. En aquest reportatge intentarem donar-ne les claus.

Text:

Jordi Homs Fotos:

Associated Press

Un fenomen inexorable? Sempre mirem de justificarnos. I per això busquem l’arrel de la nostra violència entre l’agressivitat dels ximpanzés, els nostres parents més pro pers, per disculpar-nos apel· lant a la biologia. L’investiga dor del grup Homínid del Parc Científic de Barcelona Jordi Serrallonga ho té clar: “La pri matòloga Jane Goodall va quedar esfereïda quan va estu diar el comportament dels xim panzés: va comprovar que es barallaven molt. Però cal tenir en compte que aquesta agres sivitat, que pot arribar a l’eli minació física de l’adversari, sempre es relaciona amb epi

sodis que tenen a veure amb la subsistència pròpia o dels seus. Deduir d’aquesta violèn cia l’existència del concepte guerra, crec que és aventurat.” La violència és una caracterís tica de les espècies depreda dores, i tant l’Homo sàpiens –nosaltres– com totes les es pècies d’homínids precedents, portaven una vida depreda dora de plantes i animals, i “–remarca Serrallonga–“ si es trobaven amb un altre indivi du de la mateixa espècie, com petint per un mateix recurs, tal com fan la resta d’animals, segur que hi havia violència”. Per a ell, el concepte de guerra no existeix durant el paleo

lític: “Segur que va haver-hi enfrontaments entre bandes en èpoques d’escassetat d’ali ments, però no guerres.” En les societats caçadores-recol· lectores, si no hi ha una tasca cooperativa comuna entre tots els seus membres, la vida no funciona. La guerra no pot existir perquè en una guerra sempre hi ha l’objectiu d’aconseguir coses que abans no tenies, i aquesta necessitat no existeix durant el paleolí tic. A més –remarca– mai no s’han trobat restes d’objectes que puguin ser qualificats com a armes.” Això no signifi ca que l’home paleolític fos “pacifista”, i que aquella època

REPORTATGE

La guerra neix com a conquesta de la propietat privada d’algú altre

fos una mena d’Arcàdia feliç o de paradís perdut, senzilla ment, no es donaven les con dicions perquè la guerra apa regués.

El gran salt Tot i que no hi ha un únic con sens entre els entrevistats, Gracia i Serrallonga estan d’acord que la guerra neix du rant el neolític, o dit d’una al tra manera, de la creació d’ex cedent i, per tant, del concep te de propietat privada. Arribats en aquest punt, és normal que ens fem la matei xa pregunta:“Havia de ser així? No podia la humanitat haver escollit un altre camí?” Serrallonga és categòric, “jo sóc un determinista ambien tal: per a mi, el neolític és la resposta humana a un canvi climàtic. Després de les glacia cions, el Pròxim Orient es des seca, els boscos es redueixen, el desert augmenta i els caça dors-recol·lectors que hi vivi en van haver d’adaptar-se tot produint els vegetals i els ani mals que anteriorment esta ven en estat salvatge.” Aquest fet, aparentment tan senzill, va ser una autèntica revolució. Potser la Revolució humana amb majúscules, ja que tot el que després s’ha esdevingut prové d’aquesta decisió cabdal de pasturar i conrear. L’home crea excedent i trenca amb les lleis de la selec ció natural que el tenien subju

gat com a la resta d’espècies animals, tot començant a es criure les seves pròpies regles. El professor Francesc Gracia, especialista en protohistòria i història militar, creu que pri mer va sorgir el militar i des prés la guerra. “Què és el pri mer que fa l’individu quan té alguna cosa per protegir? Construir una muralla: Jericó, vers el 9.000 aC. I algú ha de guardar-la, i aquest algú s’es pecialitza en defensa i en atac –precisa– i en el moment en què hi ha el concepte d’individu que protegeix l’estructura social, ja existeix el militar. La seva activitat no és productiva sinó que esta relacionada amb la protecció i l’exercici del poder. És el militar el que ‘’fa’’ la guerra.” Suau, en canvi, opi na que “no totes les comuni tats humanes responen de la mateixa manera davant el mateix estímul”, i posa com a exemple les guerres entre els aborígens americans abans de l’arribada dels colonitza dors occidentals, en un espai geogràfic que havia patit els mateixos canvis que el Pròxim Orient, i que no per això havia desenvolupat els seus models socials . “En el fons –matisa– el que passa és que no hi ha un consens absolut sobre què entenem per guerra”.

Com i per què “Els exèrcits permanents són conseqüència de la creació

Vietnam, 1969. Soldat camuflant-se per a una incursió de reconeixement al sud-oest de Saigon. El guerrer, el militar, de lleva o professional, és sempre l’artífex de la guerra. La seva especialització és la seva raó de ser.

dels primers estats de la Me sopotàmia durant el IV i III mil· lenni aC –afirma Gracia–, en el moment en què els individus són reclutats, no per raons de parentiu o de proximitat san guínia, sinó per la pertinença a un grup social emergent: els especialitzats a preparar-se per a la guerra, els militars.” Quan arribem a aquest punt, Gracia assenyala que “alesho res podem observar dos fenò mens importantíssims: el des envolupament de la tecnolo gia militar, i del ‘’concepte’’ de la guerra, de quines motivaci ons, i quines finalitats té la guerra.” La guerra ja no és només per obtenir recursos alimentaris, el famós excedent, “sinó per imposar unes volun tats de caràcter polític d’unes comunitats sobre unes altres, i pel control territorial de forma

permanent, no de forma cícli ca com podia ser al paleolític, per tal de poder disposar d’una massa de població sub jugada que serveixi per en grandir la base de la prosperi tat econòmica d’un grup.” Gracia precisa “el creixement econòmic i demogràfic dels sistemes polítics del Pròxim Orient fa necessari l’existència d’una cultura, com deien els nazis, del Lebensraum, (‘l’espai vital’). Han d’expansionar-se per continuar obtenint nous recursos econòmics que per metin el desenvolupament de la pròpia estructura social del país, nous territoris que perme tin l’assentament de comuni tats, i mà d’obra esclava. És el mateix que van fer els colons nord-americans amb els indis de les praderies al segle xix, els jueus amb els palestins, i el que

REPORTATGE

Els negocis i la guerra són els dos mecanismes que tenim els éssers humans per aconseguir les coses que volem, i quan falla el primer, actua el segon

Invasió alemanya de Polònia, 1939. Una noia plora la mort de la seva germana arran d’un atac alemany als afores de Varsòvia. Les víctimes civils, sempre innocents, han augmentat espectacularment d’ençà la Segona Guerra Mundial.

volien fer els nazis a l’Europa oriental, on volien organitzar una gran zona de granges, diri gides per alemanys, a la zona d’Ucraïna, després de derrotar l’URSS, pensant que havien d’eliminar uns 30 milions d’in dividus per despoblar la zona.” En aquest sentit, el professor Gracia no s’està de qualificar l’enaltida romanització com un mer extermini:“Sempre es tem parlant de la romanitza ció: de la llengua, la cultura, l’art i el dret. La romanització va ser un genocidi. Es van ex terminar les poblacions de forma continuada, talment com els Sonder-Kommando de les SS. Els indígenes, de romanitzats, poc. La majoria, o exterminats o venuts com a esclaus. Són els colons els que organitzen el territori, l’es pai vital de què parlàvem. Es

El pensament crític El catedràtic i exrector Joan Tugores opina sobre l’aportació universitària a la conflictivitat mundial. Docència, recerca i pensament crític, segons vostè, les tres missions de la Universitat. En un escenari mundial conflictiu i violent, on queda el pensament crític de la universitat? Jo crec que, precisament perquè hi ha conflictes i guerres, i la situació de per plexitat que això genera, la universitat té més sentit que mai. I aquesta perplexitat es genera perquè, d’una banda, la jurisdicció per a les grans decisions de caràcter econò mic l’estableixen els organis mes mundials, i en canvi, les actuacions socials i políti ques, encara continuen sent competències dels estats, i aquesta desconnexió fa que s’origini més perplexitat de la necessària. Costa a l’opinió pública entendre que, pro bablement, les solucions passen per globalitzar les

va eliminar la gent que hi vi via per donar la terra als colo nitzadors.”

L’economia, estúpid! I aquí arribem ja al nus de la qüestió, que roman intacte des del primer conflicte armat: “Les guerres sempre s’han fet per motivacions econòmi ques. Sempre”, diu Gracia. El catedràtic de Teoria Econòmi ca Joan Tugores és encara més precís quan afirma “no és que tinguin un rerefons econòmic, és que la cerca del poder polí tic i de l’accés a mercaderies,

decisions socials i polítiques, i això significa també globa litzar el pensament crític. En un món on l’opinió pública té un pes creixent, les uni versitats tenen la responsa bilitat de ser un lloc de cultiu i de connexió internacional, d’articulació d’aquest pen sament crític que contribu eixi a assolir aquesta glo balització habitable. La universitat té, però, un pro blema de comunicació amb el conjunt de la societat, que percep la seva activitat d’una manera elitista i gai rebé esotèrica, i potser una bona via per millorar la pre sència i l’activitat social de la universitat serien unes po sicions més definides, més compromeses i més ente nedores d’articular un món global on l’economia no estigués renyida amb l’equi tat social.

és la causa comuna de l’eco nomia, dels negocis, i per extensió, de la guerra.” Tugores sosté que “els negocis i la guerra són els dos meca nismes que tenim els éssers humans per aconseguir les coses que volem, i quan falla el primer, actua el segon”, i no falten tractadistes que cre uen que “La guerra és una for ma alternativa dels negocis”. La realitat sembla corroborarho: “la Gran Guerra va ser un intent de les potències que havien arribat tard al reparti ment colonial per garantir el

REPORTATGE

Congo, 1964. Àfrica, per causa dels seus recursos naturals, és un continent devastat per les guerres i els enfrontaments, sobretot arran de la descolonització.

seu accés a les matèries pri meres, per reclamar el seu dret a un tros del pastís. Actu alment hi ha la cursa entre els EUA, la UE i la Xina per garan tir-se el subministrament de determinats recursos naturals estratègics (petroli, gas), i aquí hi caben totes les interpretaci ons possibles sobre la guerra de l’Iraq i el conflicte de l’Ori ent Mitjà.” El professor d’His tòria Contemporània Jaume Suau, especialista en conflictes, en canvi, opina que les guerres no s’originen sempre per raons exclusivament econòmiques, i posa els exemples de Kosovo, Afganistan i Rwanda. Quins interessos econòmics expli quen aquestes guerres? Els motius identitaris, ideològics i ètnics tenen un pes molt im portant. Gracia també passa llista: “La guerra contra la Con venció francesa, a partir de 1792, no tracta d’impedir només l’expansió dels ideals de la Revolució francesa, sinó la caiguda d’un sistema eco nòmic: l’Antic Règim. La socie tat de caràcter agrari és subs tituïda per una de caràcter

industrial”, i continua, “la guer ra del Vietnam, per molt que la gent es pensi, va ser una guerra econòmica. Tractar d’impedir l’expansió del siste ma econòmic comunista a l’àrea de l’Extrem Orient. I la lluita pels alts del Golan, per exemple, no és altra cosa que la lluita pel control de les fonts del riu Jordà. Sense aigua no hi ha agricultura i sense agri cultura no hi ha país.” Però tot no és depredació i conquesta, sovint la relació amb guerra i economia no és tan evident. Segons Suau “la necessitat de competir en l’es cena internacional és un dels motors que ha desenvolupat l’Estat modern. Encara que no exclusivament, la competència entre els estats –la guerra entre ells– ha estat un element dina mitzador de l’economia i del desenvolupament tecnològic.

El factor humà La victòria militar busca l’ocu pació física del territori i l’ex termini de l’enemic, però tam bé un fet molt més insidiós: la supremacía ideològica sobre

el vençut. Els exemples, aquí, són inesgotables. Francesc Gracia n’explica l’origen: “Els primers imperis del Pròxim Orient s’enduien totes les divi nitats de les ciutats vençudes –el seu sistema religiós–, i les adoptaven com a divinitats menors del seu propi panteó, tot proclamant no només la seva supremacia militar, sinó també espiritual.” Avui, per exemple, quan es menysprea l’Alcorà a Guantánamo, “l’ob jectiu és el mateix: trencar ide ològicament l’individu.” Però una cosa és parlar dels motius de les guerres i una altra de per què lluita l’indivi du. Segons Gràcia, “ho fa per motius molt diferents: bàsica ment per protegir el seu terri tori i les seves creences.” I en posa un exemple entenedor: “Quan els aliats acorden, a Ca sablanca i a Teheran, no accep tar altra cosa que la rendició total per part dels alemanys, el que fan és perllongar la guerra tres anys. Els alemanys alesho res ja no lluitaven per Hitler, lluitaven pel seu país. I és el que està passant ara a l’Iraq, on

Encara que no exclusivament, la competència entre els estats –la guerra entre ells– ha estat un element dinamitzador de l’economia i del desenvolupament tecnològic

REPORTATGE

La barbàrie en tant que progrés Excedents, propietat privada o fins i tot un desenvolupament tecnològic incipient (amb el descobriment d’artefactes capaços de matar a distància), són condicions certament necessàries però no suficients per entendre el fet de la guerra. Es diria que –per seguir amb un llenguatge antic– no només es requereixen condicions objectives, sinó també subjectives. En altres paraules: cal valorar d’una determinada manera la vida d’altre (que prèviament ha quedat tipificat com a enemic) per considerar que la seva aniquilació constitueix un mitjà lícit per arribar als propis fins. Curiosa paradoxa: fa falta riquesa material i

de coneixement perquè una determinada forma de barbàrie emergeixi. De la paradoxa podria extreure’s una conclusió sens dubte inquie tant: hi ha hagut alguna cosa malaltissa, patològica, en la nostra manera de créixer com a societat que ens ha abocat a aquest desenllaç monstruós, en el qual som virtuosos en l’art de matar i perfectes incompetents –rematadament inútils– en l’art de construir un món mínimament just?

Manuel Cruz Catedràtic del Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura

la gent no tenia ganes de llui tar per Saddam, però ha resul tat que els EUA no tenien un pla per a la postguerra: retirarse a temps amb una solució de recanvi ben mesurada i ràpida, quan l’impacte de la suprema cia americana encara continu ava vigent. Ara la gent lluita per ser lliure.”

La primera víctima És una vella dita: Quan hi ha una guerra, la primera víctima és la informació.” El professor Suau assenteix. Acostumat a manegar munts d’informació per als seus cursos no presen cials sobre conflictes, avisa que “un dels grans drames d’avui és el bombardeig d’in formació. Tenim molta més informació, però quina infor mació ens arriba? Quina és significativa, fiable i objectiva. És més, qui controla la infor mació que ens arriba?” I afe geix un fet culpabilitzador: “Per quins conflictes ens inte ressem?” Segons ell, “hi ha conflictes oblidats i conflictes

ignorats. La gent s’oblida dels conflictes perquè se’n cansa. Ningú no sap ara què passa a Rwanda o a l’antiga Iugos làvia. Dels ignorats no inte ressa que n’arribi informació, com la República Democràti ca del Congo, per exemple, o Txetxènia.” De totes maneres, una dada per a l’esperança: tot i que sembli que actualment hi ha molts més conflictes que abans, és cert que des del final de la Guerra Freda, la conflictivitat mundial ha descendit lleugera ment.

El complex militar industrial Ja des del IV milenni aC es comencen a perfilar els exèr cits amb quadres professio nals perfectament enquadrats, amb unitats diferenciades: carros de guerra, infanteria pesant, lleugera, arquers, sub ministres, intendència..., tot això ho podem veure ja a l’im peri Nou a Egipte, amb les grans campanyes cap a l’àrea

És cert que des del final de la Guerra Freda, la conflictivitat mundial ha descendit lleugerament

Irak, 2004. Soldats del 303 batalló de la Guardia Nacional Iraquiana patrullant per Bagdad.

REPORTATGE

del Pròxim Orient i el Tigris; i en la gran expansió del món hittita cap al nord de Síria; i també en l’imperi neoassiri, a partir del II segle aC, que són els que inventen l’exèrcit com plex: torres de setge, ariets, suport de la marina, diferenci ació i quantificació de les uni tats militars, etc. El model expansionista durant el món antic té una continuïtat histò rica impertorbable: Alexandre, Cartago, Roma. L’imperi romà representa la culminació ab soluta d’aquest model. Per a Gracia “les guerres civils que assolen Roma des del segle II aC, d’una banda impossibili ten la reconstrucció del terri tori, i provoquen una crisi eco nòmica davant la necessitat d’alimentar a baix preu la po blació, i de l’altra, creen una formidable maquinària politi comilitar que intentarà solu cionar aquesta crisi de l’única manera que sap fer-ho: l’ex pansió territorial per aconse guir l’aportació continuada de gra (el petroli de l’antiguitat), i alhora intentar frenar la possi bilitat d’eclosió de qualsevol altre imperi. Per això ataca i destrueix Macedònia i Carta go. Són “atacs preventius”, que diríem ara.” Els militars han estat, doncs, al llarg de la història, el braç executor de la violència exer cida per l’Estat, i tal com asse nyala Suau, “no responen als

Energies per a la pau Els hidrocarburs (petroli, gas natural i carbó) representen més del 80 % del còctel energètic mundial. Si considerem que el 60 % de les reserves provades de petroli convencional es concentren a l’Aràbia Saudita, l’Iran, l’Iraq, Veneçuela, la Unió dels Emirats Àrabs i Rússia (per aquest ordre), i que el 58 % de les de gas natural es troben a Rússia, l’Iran i Qatar, convindreu que la preocupació per la seguretat del subministrament dels grans països consumidors està justificada. La distribució geogràfica de les reserves de carbó (molt més

interessos d’una sola classe social, és molt més complex, i, en principi, com més demo cràtic és un Estat, més con trolat està l’exèrcit”. Tot i això, Suau adverteix que “la de mocratització d’un Estat no és garantia que actuï com a fre de la guerra.” És cert que

abundants que les de petroli i gas natural), com també les d’urani, constitueix un matalàs de seguretat i un element de distensió geopolítica. Però els efectes negatius de la combustió del carbó sobre l’escalfament global i el rebuig social a l’energia nuclear afebleixen ambdues opcions. Així que, mentre confiem que cap a mitjan de segle la fusió nuclear i la producció d’hidrogen a partir de fonts no contaminants s’hagin convertit en una realitat, la recerca d’un nou model energètic que afavoreixi la pau mundial passa per la millora de l’efi

ciència (fer més amb menys) i l’ús massiu de les energies renovables. Però no ens enganyem, això últim suposa revisar el dogma del creixement econòmic il·limitat i un canvi radical de l’estil de vida dels països desenvolupats. Hi estem disposats?

Mariano Marzo Catedràtic del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines

Economia global, govern global?

des de la Segona Guerra Mundial, les democràcies no s’han fet la guerra entre si, però no és menys cert que la primera potència democràti ca del món, els EUA, és una potència agressora. “La de mocràcia no és garantia de res”, conclou.

Regió dels Balcans Sèrbia-Montenegro Macedònia Albània Bòsnia-Herzegovina Croàcia Kosovo

Jaume Suau és taxatiu: “La globalització és el resultat –en part i especialment a l’edat moderna i una part de la contemporània– de la vio lència, no només del lliure mercat”. I aquesta globalitza

Península coreana Xina-Taiwan Tibet (Xina)

Txetxènia Pais Basc Xipre

Àsia Central i de l’Est Europa

Amèrica Llatina

Pròxim Orient Àfrica

Colòmbia Guatemala El Salvador Veneçuela

Costa d’Ivori Libèria

Israel Palestina

Sud-Àsia Caixmir Paquistan Índia Sri Lanka Nepal Sierra Leone Sudan Etiòpia

Sud-est d’Àsia Timor de l’est Indonèsia Myanmar (Birmània) Cambodja Filipines Tailàndia

La democratització d’un Estat no és garantia que actuï com a fre de la guerra

REPORTATGE

Vietnam, 1967. Helicòpters de l’exèrcit nordamericà aterrant prop de Phonc Vinh.

ció, que representa conquerir territoris i comunitats, ha tin gut un vessant econòmic extraordinari per a alguns estats i metròpolis. “Hauria estat possible l’expansió i el progrés europeu sense con querir el món? –es pregunta– més que difícil”. Però alhora ha estat generadora de tre mendes desigualtats. “La his tòria dels processos globalit zadors, que es van iniciar en l’edat mitjana, ha tingut un cost humà i social brutal. Les societats no s’han integrat lliurement, sinó a partir de

cohesions militars, expansi ons imperials i colonials.” Tugores, per la seva banda, opina que “malgrat que el capitalisme està basat en l’egoisme de l’ésser humà i que els sistemes de mercat no són perfectes, en els dar rers dos-cents anys cada país ha buscat fórmules per com pensar o corregir aquestes imperfeccions, i l’assignatura pendent avui és traslladar aquests mecanismes correc tius a escala global.” I afegeix escèptic que, “evidentment això seria més fàcil amb un

poder polític mundial, però és evident que la principal potència mundial dificulta l’emergència d’iniciatives multilaterals”. Suau, tot i reconèixer-se tam bé escèptic, opina que “les coses hagin estat així en el passat, no vol dir que hagin de seguir així per sempre. La seqüència de conflicte, con flicte armat, guerra es pot trencar. No tots els conflictes han d’acabar en guerra, hi ha mecanismes per controlarlos”, i advoca per unes Nacions Unides modificades que ga

ranteixin la lluita eficaç con tra la conflictivitat en el món. I s’atreveix a aventurar una solució: “Això s’aconseguirà des del poder, o des d’una pressió de base de la socie tat? Cal reforçar la demanda global per un món més just, més enllà de manifestacions puntuals massives, que des prés d’un esclat inicial, s’esva eixen. Els problemes globals requereixen solucions glo bals. Ni els EUA són capaços de mantenir actualment dos fronts militars oberts simultà niament.”

i a la UB... A continuació us presentem els centres de la UB viculats al tema d’aquest reportatge: Facultat de Geografia i Història Montalegre, 6-8 • 08001 Barcelona www.ub.edu/facgh/gh.htm Tel. 934 021 090 • fax 934 037 733

Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Diagonal, 690 • 08034 Barcelona www.ub.edu/economiq Tel. 934 024 301 / 934 024 302 / 934 024 303 • fax 934 021 989

•C ursos presencials: “Conflictes i convergències en el món actual”, dirigit per Antoni Segura, Rafael Aracil i Joan Oliver. www.ub.es/solidaritat/observatori/conflictesiconvergencies.pdf • Cursos virtuals: “Crisis i conflictes actuals”, coordinat per Jaume Suau. www.ub.es/conflictes/index/tematic/indextema.htm • Observetori Solidaritat. Fundació Solidaritat UB www.ub.edu/solidaritat/observatori

OPINIÓ

El 26 d’abril es compleix el setantè aniversari del bombardeig de Gernika

El ‘Guernica’ de Picasso: Un al·legat contra la guerra

Reproduccio fotografica del Gernika al Centre d’Estudis Històrics Internacionals

El dia 26 d’abril d’enguany es compleix el setantè aniversari del bombardeig de la població de Gernika. El resultat de les més de 500 bombes i més de 3.000 projectils incendiaris fou d’unes 116 víctimes documentades –si bé algunes fonts sobrepassen amb escreix el miler de morts– i, tot plegat, enmig del dantesc espectacle que durà tres dies i tres nits. Fou la primera gran massacre civil de la història. Segons Goëring, ministre alemany d’aviació i successor eventual de Hit ler, fou com una mena d’assaig del que s’esdevindria en la II Guerra Mundial de 1939-1945. Fins aquí, el fet objectiu. Al començament de 1937, Pablo Picasso, nomenat director del Museu del Prado i exiliat a París, havia rebut l’encàrrec per part del Front Popular, guanyador de les eleccions del 16 de febrer de 1936, de pintar un quadre per al pavelló de la República espanyola a l’exposició de París de 1937. De fet, però, Picasso no posà mans a l’obra fins al començament de maig quan, impres sionat per la visió de les imatges fotogràfiques del bombardeig de Gernika al diari parisenc Ce Soir del dia 1 de maig de 1937, s’adonà realment de la magnitud de la tragèdia. Així doncs, Picasso començà a fer desenes d’esbossos i l’11 de maig inicià pròpiament la pintura de la tela que durà un mes i escaig. El resultat final del Guernica de Picasso, materialment parlant, fou una obra de gran format –3,49 metres d’alçada per 7,76 metres d’amplada– realitzada amb pintura mat vinílica de tipus industrial, dins l’escala dels grisos entre el blanc i el negre, amb la renúncia gairebé total al color fora d’uns tocs de blau i d’ocre. Conceptual ment parlant, es tracta d’una obra amb una gran càrrega emocio nal i simbòlica que ultrapassa els límits de l’estètica, és a dir, una obra amb tanta vida que no deixa impassible ningú gràcies al mis satge clar i contundent que conté: no a l’horror de la guerra!

Francesc Orenes i Navarro Professor jubilat de Belles Arts

L’arquitecte Josep Lluís Sert, que juntament amb Luis Lacasa havia estat creador del pavelló, deixà escrites les seves impressi ons al respecte: “La gent desfilava davant l’obra en silenci, com si s’adonessin que, a més del seu valor pictòric, era una premo nició del que després fou la Guerra Mundial. Un crit de protesta contra la barbàrie de tota guerra i més de les dels nostres dies. Un crit, doncs, d’un poble que lluita per la seva llibertat, per la seva dignitat i pels seus drets.” Després de l’exhibició del Guernica a París, al juliol de 1937, Picasso viatjà a Amèrica amb el quadre per recaptar fons per als refugiats republicans i el deixà sota custòdia al Museu d’Art Modern de Nova York (MOMA), des d’on itinerà, per espai de quaranta quatre anys, per diferents països americans i europeus convertit en una icona de l’exili. Des del silenci eloqüent de les seves imatges, el quadre també fou objecte de debat amb clares repercussions polítiques ja que, per explícita voluntat de Picasso, el Guernica no arribà a l’Estat espanyol fins a 1981, és a dir, després de la mort del dictador i un cop restablertes les institucions i les llibertats democràtiques. Fins aquí, el naixement i les vicissituds del quadre pintat per Picasso. Tanmateix, encara hi ha una precisió a fer sobre el Guernica que l’omple de significat, tot i ser considerat pels nazis un art degenerat: Picasso no datà ni signà l’obra i la convertí així en un al·legat contra la guerra amb valor d’universalitat i d’atem poralitat, és a dir, un al·legat contra les guerres de tot arreu i de tots els temps. Es tracta, doncs, d’un valor afegit que fa que no sigui només un crit de denúncia, sinó un instrument a favor de la pau, més encara actualment en què hi ha gairebé una vintena de guerres actives a tot el món. És conegut de tots que mentre la fam –que és un dels proble mes més greus de la humanitat–, afecta 842 milions de perso nes que viuen en la pobresa i provoca cada dia la mort de 35.000 éssers humans, la despesa diària en armament es calcula en 2.800 milions de dòlars i els subsidis agrícoles dels Estats Units i de la Unió Europea suposen prop de 800 milions de dòlars al dia, segons dades recents de la FAO. Davant d’aquest fet tan escandalós, no podem deixar de pre guntar-nos per què havent-hi recursos suficients al món per a tothom, no hi ha voluntat política de solucionar el problema de la fam. Aquesta és la qüestió i, atès que un gran nombre de guerres tenen origen en la pobresa, és important reconèixer que per solucionar els problemes cal anar a les causes de fons que els provoquen. Per manca de justícia i de solidaritat, avui la pobresa és una bomba de rellotgeria activada sobre la humani tat i el Guernica, enmig de l’esclat real de les bombes que cauen en qualsevol indret del món, continua clamant, una vegada més, que un altre món és possible.

notícies

Impuls al portal del coneixement L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, acompanyat dels rec tors de la UB, Màrius Rubiral ta, i la UPC, Antoni Giró, va visitar al mes de gener el campus de Diagonal per conèixer de primera mà els projectes de reorganització d’ambdues universitats per al desenvolupament del Portal del Coneixement. La troba da va posar de manifest l’in terès i l’acord conjunt per desenvolupar el projecte i impulsar les actuacions urba nístiques necessàries. El recorregut, que va comen çar amb una breu visita al Parc Científic de Barcelona, va continuar per les facultats de Física i Química de la UB, des del setè pis de les quals es va poder veure una àmplia pa noràmica a banda i banda de la Diagonal i molt especial ment de l’espai central del campus Sud, lloc on s’ha d’ubicar la futura plaça de Bederrida, que ha d’aglutinar diversos edificis de serveis d’ús compartit per les dues universitats, com també de les diverses actuacions que permetran a la UB portar a terme els projectes pendents de Farmàcia, Matemàtiques, Belles Arts, l’edifici tecnològic dels Serveis Cientificotècnics i la reorganització dels espais lliures dels campus, totalment abandonats a hores d’ara. L’acord entre l’Ajuntament i les universitats és total pel que fa al model urbà d’aques ta zona, que preveu l’obertura d’un nou carrer paral·lel a la Diagonal, com a prolongació de Menéndez y Pelayo fins a Gregorio Marañón, i que con vertirà en carrers de vianants les vies secundàries, com també la urbanització del car

rer de Martí i Franquès. A l’al tra banda de la Diagonal, al campus Nord, es preveu inte grar visualment el recinte del Palau de Pedralbes en l’entorn format per l’Escola d’Empresa rials, la Facultat d’Econòmi ques i la Facultat de Dret amb la creació d’un recorregut que uneixi els edificis. El trajecte va continuar pels edificis Nexus i Nexus II i va acabar al Rectorat de la UPC, on es van tractar els projectes d’urbanització de Torre Girona, entre altres edificacions.

Visita del conseller Josep Huguet El conseller d’Innovació, Uni versitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyat d’una delegació d’aquest Departa ment de la Generalitat, va visitar al mes gener la Uni versitat de Barcelona per reunir-se amb l’equip de govern de la UB, encapçalat pel rector, Màrius Rubiralta, a les Facultats de Física i Química. Durant aquesta trobada el rector va fer un repàs de les dades més des tacades de la UB i els mem

bres d’ambdós equips van poder mantenir un diàleg obert. En declaracions als mitjans, el rector, Màrius Rubiralta, va voler destacar el fet que la reunió hagués tingut lloc al campus de Dia gonal, on s’ha de dur a ter me tota una tasca per millo rar la imatge de la zona i convertir-la en una “àrea d’excel·lència”, el Portal del Coneixement de la ciutat. La jornada va concloure amb una presentació de la política

de transferència del coneixe ment i la tecnologia, en espe cial del Parc Científic de Bar celona, a càrrec del director del centre, Fernando Alberi cio, i un recorregut a peu per les instal·lacions del Parc.

Reestructuració de l’equip de direcció de la UB L’equip de direcció de la UB va ser objecte el passat gener d’una reestructuració limitada. Els canvis pretenen reforçar la cohesió i l’actuació del Consell de Direcció de la UB durant els propers dos anys i escaig que resten de mandat. Dins l’àrea d’Acció de RecercaPolítica Científica neix un nou Vicerectorat d’Innovació i Pro grames Internacionals de Re

cerca. Al capdavant, es nomena com a vicerector el catedràtic d’Electrònica Josep Samitier, fins ara vicerector de Política Internacional. En els darrers anys ha exercit funcions de sotsdirector del Parc Científic de Barcelona i és expert en metodologia d’avaluació de la qualitat universitària. És mem bre de nombroses comissions d’avaluació del Consell d’Uni

versitats i de diferents agènci es autonòmiques com l’AQU i l’ACUA. La professora de Dret Internacional Públic (Dret Co munitari Europeu) Mar Cam pins, fins ara adjunta per a Mo bilitat i Convergència Europea, ha estat designada vicerectora de Política Internacional i Mo bilitat. Mar Campins ha estat adjunta al Degà de la Facultat de Dret (2002-2004) i vicede

notícies

Nous equipaments del campus de Bellvitge El passat 15 de gener, el rector Màrius Rubiralta es va reunir amb el Consell de Direcció del campus de Bellvitge i va tenir ocasió de visitar diverses instal· lacions i equipaments. Durant la jornada, en la qual també van participar la vicerectora de Política Acadèmica i Con vergència Europea, Rosa No nell, i la vicerectora de Profes sorat, Victòria Girona, el rector va visitar les noves instal·la cions del Laboratori de Fisiolo gia de l’Exercici i de la Unitat de Biologia de Bellvitge dels Serveis Cientificotècnics de la UB, com també la Clínica Podo lògica –ara remodelada– i la Clínica Odontològica. Tant la Clínica Podològica com l’Odontològica s’integren en una proposta de pla d’inversi ons per traslladar-les a un edifici de nova contrucció en el futur campus de la Salut de la UB a Bellvitge. Els nous espais del Laborato ri de Fisiologia de l’Exercici disposen dels equipaments tècnics necessaris –analitza dors de gasos, ergòmetres, etcètera– per dur a terme avaluacions funcionals, tant de diferents pacients com

Mar Campins

Josep Samitier

gana de Relacions Internacionals i de Recerca de la Facultat de Dret. El seu treball de recerca

d’individus sans, en el marc de diversos protocols de recerca. El Laboratori manté una activa línia de col·labo ració amb altres entitats, com ara el Centre d’Ensenya ment Superior de Nutrició i Dietètica, l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalu nya i altres institucions naci onals i internacionals. La Unitat de Biologia de Bell vitge dels Serveis Cientifico tècnics de la UB (SCT-UB) dis posa ara d’una superfície de prop de 200 m2, dóna suport als equips investigadors de la UB, de l’Institut d’Investigaci ons Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) i d’altres instituci ons públiques i de l’empresa privada, en el marc de conve nis, concerts o acords que estableix la UB. En conjunt, la Unitat disposa actualment d’equipaments tècnics com ara un citòmetre de flux ana litzador, un separador cel·lular magnètic, un lector de micro plaques per fluorescència, luminescència i absorbància, microscopis de fluorescència, un microscopi confocal i PCR quantitatives. A més, també s’hi ubiquen els nous aparells

Carme Muñoz

s’ha orientat vers l’estudi de les Comunitats Europees i el dret comunitari europeu, així com a

de l’IDIBELL, concretament, el bioanalitzador Agilent 2100, RT-PCR 7900HT i, ben aviat, també, un separador magnè tic per a biologia molecular. Cal destacar que el campus de Bellvitge és un actiu pol de recerca biomèdica de Cata lunya en recerca bàsica, clíni ca, epidemiològica i de serveis sanitaris. El 2003 s’hi va cons truir, com a fundació privada, l’Institut d’Investigacions Bio mèdiques de Bellvitge-IDI BELL, que integra la recerca de la UB, l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB-ICS), l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Ins titut de Recerca Oncològica (IRO), l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) i el Centre de Transfusions i Banc de Tei xits (CTBT). Així mateix, el passat mes d’octubre es va signar un conveni per a la creació del BioPol L’H, un nou complex de 300.000 metres quadrats que potenciarà els resultats de la recerca clínica i biomè dica. La creació del BioPoL L’H també preveu l’ampliació del campus de la Salut de la Uni versitat de Barcelona amb la construcció de 37.000 m 2

la protecció jurídica del medi ambient, tant en el vessant internacional com en el comunitari. La catedràtica de Filologia Anglesa Carme Muñoz, fins ara adjunta per a la Promo ció i Avaluació de la Recerca en Humanitats i Ciències Socials, esdevé la nova vice rectora de Política Científica. És la coordinadora del Grup de Recerca en Segones Llen gües (Projecte BAF: Barce

d’edificis, els quals acolliran centres de recerca com ara l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) o el mateix IDIBELL. D’altra banda, el pro jecte també es proposa l’am pliació de l’Hospital Universi tari de Bellvitge amb 56.000 m2 de nova construcció.

lona Age Factor Project) i ha coordinat el programa de doctorat Lingüística Aplica da amb menció de qualitat de l’ANECA. Va ser secretària de l’Escola d’Idiomes Mo derns de la UB (1988-89) i cap d’estudis (1989-1997). Des de setembre de 2001 fins a abril de 2002 va ser vicepresidenta de la Divisió de Ciències Humanes i Soci als, amb competències en doctorat i recerca.

notícies

El psicòleg Risto Näätänen, doctor honoris causa per la UB Risto Näätänen, expert en psi cofisiologia i neurociència cog nitiva, va ser investit doctor honoris causa el 23 de març al Paranimf de la UB, en un acte presidit pel rector Màrius Ru biralta i en el qual va actuar de padrí el professor Carles Escera, del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica. El psicòleg Risto Näätänen (Hèl sinki, 1939) és un expert de pro jecció internacional pels treballs pioners sobre el potencial de disparitat (MMN, mismatch negativity), un registre electro fisiològic de l’activitat del cer vell que es genera quan hi ha algun canvi discernible en una seqüència d’estímuls repetitius,

independentment de l’atenció del pacient. Professor de l’Aca dèmia de Finlàndia a la Univer sitat de Hèlsinki (Finlàndia), Ris to Näätänen és considerat una autoritat mundial en neuroci ència cognitiva i en l’estudi dels potencials evocats, unes respos tes electrofisiològiques del cer vell davant estímuls sensorials o processos cognitius que són indicadors fiables i potents de la funció cerebral i poden ser un valuós element de diagnòstic en neurologia i psiquatria. Un d’aquests registres, el potencial de disparitat (MMN, mismatch negativity) és un indicador objectiu de la representació central del so i està relacional

El jardins de les facultats del Raval, batejats amb el nom de Victoria de los Ángeles El jardins situats al pati interior de les noves facultats de Filo sofia i de Geografia i Història del barri del Raval han estat batejats amb el nom de Vic toria de los Ángeles en record d’aquesta soprano de prestigi mundial, filla d’un bidell de la UB i que va viure durant la seva infantesa a l’Edifici Històric de la Universitat.

Els jardins van ser batejats amb el nom de Victoria de los Ánge les en un acte que va tenir lloc el 3 de febrer amb participació de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, el rector de la Universi tat de Barcelona, Màrius Ru biralta, el regidor de Ciutat Vella, Carles Martí, i la directora general del Gran Teatre del Liceu, Rosa Cullell.

també amb els circuits cerebrals del control exogen de l’atenció. Autor de més de 400 publi cacions científiques en revis tes d’alt impacte, Risto Nää tänen ha mostrat una gran capacitat per revisar crítica ment el coneixement prece dent i proposar-ne avenços paradigmàtics. A la seva tesi doctoral (1986), ja va propo sar un nou disseny metodo

lògic –encara vigent avui dia– per a l’estudi de l’atenció selectiva. Entre altres distinci ons, el 1995 Risto Näätänen va rebre el premi concedit anualment per la Society for Psychophysiological Research (SPR), i dos anys després va guanyar la primera edició del Scientific Award instaurat pel Ministeri d’Educació i Ciència de Finlàndia.

Nova estació meteorològica a la Facultat de Geografia i Història El rector de la UB, Màrius Rubiralta, i el director del Ser vei Meteorològic de Catalu nya, David Rodríguez, han sig nat un conveni de col·labo ració per integrar un total de tres estacions meteorològi ques automàtiques (EMA), que seran gestionades pel Servei Meteorològic de Cata lunya, en la Xarxa d’Equipa ments Meteorològics de la Generalitat. En el marc del conveni també es va inaugu rar la nova estació meteorolò gica automàtica BarcelonaRaval al terrat de la nova Facultat de Geografia i Histò ria de la UB, al barri del Raval de Barcelona, que ofereix un emplaçament òptim per aportar les dades més signifi catives del temps en aquesta àrea de la ciutat.

Arran del conveni, s’instal· laran un total de dues esta cions en espais cedits per la UB, l’una a la Facultat de Geografia i Història i l’altra a les instal·lacions esporti ves del campus de Diago nal. Quant a la tercera esta ció, operativa des de 1999 i ubicada a la zona d’alta muntanya del llac Redon, a la Vall d’Aran, la UB n’ha cedit la propietat al Servei Meteorològic de Catalunya.

notícies

Nova sala de computació al Centre de Recerca en Química Teòrica El Centre de Recerca en Quí mica Teòrica (CeRQT) disposa d’una nova sala de computació amb una màquina formada per 320 processadors Opteron de Hewlett Packard, adquirits mitjançant concurs públic pels diferents grups que formen el CeRQT i amb ajuts d’infraes tructures del MEC i de la Direc ció General de Recerca de la Generalitat. Per instal·lar-lo s’ha habilitat una nova sala al soterrani de l’edifici de la Facultat de Química. El rector de la UB, Màrius Ru biralta, va inaugurar la nova sala al gener, en un acte amb participació dels catedràtics de

Química Física Francesc Illas, director del CeRQT, i Juan José Novoa. El CeRQT, creat al 1999 sota la direcció de l’Investigador San tiago Olivella, està constituït per set grups consolidats de la Ge neralitat de Catalunya basats en diversos departaments de la UB i grups del PCB. El CeRQT, ara en procés de transformació en Ins titut de Química Teòrica i Com putacional de la UB, disposa d’uns equipaments tècnics, entre els quals 16 processa dors Pentium (Clúster Dell, 2001), 222 processadors Xeon (Clúster SUN, 2003) i 320 pro cessadors Opteron (Clúster HP,

2006). L’Institut de Química Teòrica i Computacional de la UB, amb el suport de l’Àrea de Tecnologia de la UB, per metrà consolidar i potenciar encara més la recerca en quí mica teòrica en l’entorn uni versitari, com també coordinar aquest àmbit del coneixement amb la resta d’universitats i centres de recerca –com el CESCA, entre d’altres–. En aquesta línia, la UB impulsarà el suport en equipaments i ser veis informàtics a la recerca a la UB amb la incorporació de la figura de responsable de la unitat d’Informàtica de Recerca dins l’Àrea de Tecnologia.

Inauguració de les noves instal·lacions del Col·legi Major Sant Jordi El rector de la UB, Màrius Rubiralta, i l’alcalde de Barce lona, Jordi Hereu, han signat un conveni per a l’ús públic d’es pais del Col·legi Major Sant Jordi. La signatura es va fer en el marc de l’acte d’inauguració de les noves instal·lacions del Col·legi Major, al passatge de Ricard Zamora, 4-8. El Col·legi, un edifici modern d’estètica

avantguardista amb més de 8.100 m² de superfície, suposa una autèntica revolució pel que fa al tipus d’equipaments. Dissenyat per l’arquitecte Jo sep Lluís Mateo, director de l’estudi barceloní MAP Arqui tectes (seguint el programa de funcionament intern i de prestació de serveis establert pel Director del Col·legi Major

Miquel Serra, i el director del Ple Plurianual de la UB, Andrés Lezcano), es compon d’un ele ment alt, continuació dels ja existents i que acull les zones privades, i d’un altre de més baix, que divideix en dos l’es pai públic. El conveni entre l’Ajuntament i la UB permet l’ús públic de de terminats serveis de les noves dependències, com ara una sala d’estudi oberta al públic general en horari nocturn i en èpoques d’exàmens; una aula o sala de reunions (a disposició d’entitats i associacions de veïns del barri amb un règim d’ús determinat); les instal· lacions esportives (la pista poli esportiva estàra oberta al públic en règim de lloguer), i la sala d’actes del centre, que s’oferirà dos cops l’any gratuï tament a l’Ajuntament.

Exposició d’homenatge a José M. Valverde L’exposició d’homenatge a José M. Valverde “Imatges i paraules”, organitzada per la Delegació d’Activitats i Pa trimoni Culturals de la UB, la Càtedra José María Valverde, el Col·legi Major PenyafortMontserrat-Llull, i la col·labo ració de la Junta d’Extrema dura, continua les seves exhi bicions itinerants. Al mes de febrer es va poder veure a l’Edifici Històric de la UB i al març ha viatjat a Extremadura, la terra natal de José M. Val verde, escriptor i catedràtic d’estètica de la UB. Els materials exposats proce deixen del fons familiar, la Galeria Costa, l’Editorial Pla neta i el Centre d’Estudis His tòrics Internacionals (CEHI) del Pavelló de la República, al qual la vídua de José M. Valverde, Pilar Gefaell, va fer donació de la biblioteca per sonal d’aquest l’any 2001.

notícies

Albert Pol, Premi Ciutat de Barcelona 2006 El Premi Ciutat de Barcelona 2006 de recerca científica ha estat atorgat a Albert Pol, investigador de l’IDIBAPS i membre del Grup de Recerca d’Endocitosi, Tràfic i Senya lització, que dirigeix el catedrà tic Carles Enrich a la Facultat de Medicina de la UB. El guar dó, atorgat per unanimitat pel jurat, destaca “la seva contribu ció al coneixement dels meca

nismes moleculars implicats en la regeneració hepàtica”. Albert Pol és investigador contractat per l’IDIBAPS i duu a terme la seva tasca investi gadora en el marc del grup de recerca dirigit pel catedrà tic Carles Enrich, del Depar tament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica a la Fa cultat de Medicina de la UB, i a l’IDIBAPS. Com a investiga

dor, Albert Pol centra la seva recerca en l’estudi de la rege neració hepàtica i de la cave olina, una proteïna bàsica per al metabolisme intracel·lular dels lípids. El passat mes de setembre, Albert Pol va lide rar un article a la prestigiosa revista Science sobre el paper essencial de la caveolina-1 en la regeneració hepàtica, un procés força desconegut a

escala molecular però essen cial per al bon funcionament del fetge i per disposar d’al gunes estratègies terapèuti ques com ara el trasplanta ment de donant viu.

Guardó a la divulgació de la recerca

Cesc Múrria i altres experts en un mostreig de tricòpters al riu Nakhla, a la zona del Rift marroquí. Copyright: Núria Bonada (Dept. Ecologia UB).

El relat Buscant dinosaures pels rius mediterranis, del doc torand Cesc Múrria, del Depar tament d’Ecologia de la UB, ha guanyat la III edició del Premi Joan Oró a la divulga ció de la recerca científica, convocat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i patrocinat pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Cesc Múrria (Molins de Rei, 1977) estudia els ecosistemes fluvials mediterranis afectats

per pertorbacions humanes, sota la direcció de Núria Bonada i Narcís Prat, i forma part del grup de recerca Freshwater, Ecology and Management (FEM) dirigit per Narcís Prat. El relat premiat narra la tasca investigadora de l’autor per estudiar la diversitat de tricòp ters a la zona del Rift marro quí i a la península Ibèrica, i conèixer, de manera més apro fundida, la història evolutiva d’aquestes espècies a la zona mediterrània.

El professor Antoni Torres, Premi Fundació Lilly de Recerca Biomèdica Clínica La Fundació Lilly ha atorgat aquest any el Premi de Recerca Biomèdica Clínica, dotat amb 150.000 euros, a Antoni Torres, cap del Servei de Pneumologia i Al·lèrgia Respiratòria de l’Institut Clínic del Tòrax, cap de l’equip IDIBAPS Maneig i Prevenció de les Malalties Infeccioses, Intersticials i Tumorals Pul monars, i professor del De partament de Medicina de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Amb aquest guardó, el jurat

ha volgut reconèixer les seves aportacions al desenvolupa ment d’un programa integrat de recerca en pneumònia i de guies d’actuació per a l’aten ció a pacients crítics amb ventilació mecànica. El profes sor Torres treballa des de 1985 en el camp de la recerca biomèdica en l’àrea de la pneumologia i ha exercit la seva activitat en centres reco neguts internacionalment com el Massachusetts General Hospital de la Universitat de Harvard. És investigador prin

cipal d’un dels grups del CIBER de malalties Respi ratòries del Institut de Salut Carles III i membre de la xarxa europea Grace per a l’estudi de les infeccions respiratòries i de la comissió catalana d’es pecialitats. Els Premis Fundació Lilly de Recerca Biomèdica, en les dues categories Bàsica i Clí nica, van néixer el 2002 amb la vocació de reconèixer la trajectòria investigadora de científics espanyols de refe rència en el camp de la bio

D’esquerra a dreta, Juan Tamargo (Premi de Recerca Preclínica), Antonio Torres i José Antonio Gutiérrez, direc tor de la Fundació Lilly.

medicina i d’afavorir-ne la continuïtat a través del finan çament dels seus projectes.

notícies

La UB i el sindicat UGT orga Premis del Consell Social 2007 nitzen un postgrau dins el seu Fins al 31 de maig és obert el publicat en una revista recone termini de presentació als Pre guda derivat de tesis doctorals conveni marc de col·laboració mis del Consell Social de la llegides a la Universitat de Bar A partir del curs 2007-2008, s’impartirà el curs de post grau Gestió de la Negocia ció Col·lectiva en l’Àmbit de les Relacions Laborals, en virtut d’un conveni de col· laboració signat pel rector de la UB, Màrius Rubiralta, i el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Ma ria Àlvarez. Aquesta iniciati va és una activitat duta a ter me en el context del conve ni marc, en vigor des de

1994, entre la Universitat i el sindicat. El postgrau s’impartirà a la seu de l’Institut per al Desenvolu pament de la Formació i l’Ocu pació (IDFO) de la UGT de Cata lunya i serà una titulació de la Facultat de Dret, amb la parti cipació de professors de la UB com a docents. Segons la for mació prèvia dels matriculats, els que segueixin el curs obtin dran el títol de postgrau o de curs d’extensió universitària.

Universitat de Barcelona als millors treballs científics deri vats d’una tesi doctoral llegida a la UB. Hi ha dues modalitats, amb una dotació de 3.000 euros per a cada premi: el Premi José Manuel Blecua, que guardona el millor article publicat en una revista recone guda derivat de tesis doctorals llegides a la Universitat de Barcelona en l’àmbit de les humanitats i les ciències soci als, i el Premi Ramon Margalef, que distingeix el millor article

Medalla d’Or al Mèrit Científic per a l’Hospital Clínic El Plenari del Consell Municipal de Barcelona ha atorgat la Medalla d’Or al Mèrit Científic de la Ciutat a l’Hospital Clínic en reconeixement a la tasca assis

tencial, investigadora i docent de l’Hospital i de l’entramat ins titucional que representa. Amb la Medalla d’Or al Mèrit Científic, la ciutat de Barcelona

i l’Ajuntament s’afegeixen a la cloenda dels actes de celebració del Centenari de l’Hospital Clínic i la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

celona en l’àmbit de les ciènci es experimentals i de la salut. En les dues edicions anteriors també es va convocar el Premi Antoni Caparrós al millor tre ball de retorn a la societat de transferència de coneixements, però en aquesta edició, inicial ment, es convoquen els premis José Manuel Blecua i Ramon Margalef, atès que la convoca tòria del premi Antoni Capar rós s’ha previst per a més endavant i amb algunes modi ficacions pel que fa a les bases, juntament amb la d’un altre premi de nova creació dedicat a promoure el caràcter empre sarial i que s’anomenarà Premi Senén Vilaró. Per ampliar la informació sobre el Premis del Consell Social, consulteu el web: http://www. ub.edu/cs/premis/

El catedràtic Joan Bosch, nou vicepresident de l’Associació Claustre de Doctors Joan Bosch, catedràtic del Departament de Farmacolo gia i Química Terapèutica, és el nou vicepresident de l’As sociació Claustre de Doctors de la UB en substitució de José-Gaspar Lorén. Joan Bosch és el coordinador del Grup de Recerca Consoli dat Síntesi de Compostos Ni trogenats Bioactius, ha publi cat més de 250 articles cientí fics en revistes de química i ha dirigit 35 tesis doctorals. L’any 2002, com a investigador reco negut, va rebre la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca

Universitària per les seves con tribucions en el camp de la sín tesi orgànica. Recentment, la revista científica ARKIVOC li ha dedicat un número comme moratiu en reconeixement a la seva trajectòria amb motiu del seu seixantè aniversari. Així mateix, la junta directiva de l’Associació ha presentat la proposta de nomenar pre sident honorari del Claustre de Doctors el catedràtic jubi lat de la UB Antoni M. Badia i Margarit. Aquesta proposta queda pendent de ratificació per part de l’Assemblea abans de l’estiu.

Convocat l’XI Premi per a tesis doctorals del Claustre de Doctors El 31 de maig conclou el ter mini per presentar-se a l’XI Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona, que pretén distingir una tesi doctoral que suposi una aportació rellevant al camp del coneixement humà i per al progrés de la ciència. Podran ser candidats a aquest Premi els autors de tesis doc torals llegides i defensades públicament des de l’1 de gener fins al 31 de desembre de 2005 a la Universitat de

Barcelona i que hagin obtin gut la màxima qualificació del tribunal (excel·lent cum laude). El Premi té una dotació de 4.000 euros i el jurat pot pro posar l’atorgament d’un ac cèssit a la tesi finalista, fins a la quantitat de 2.000 euros. Trobareu tota la informació referent a les bases d’aquesta convocatòria a http://www.ub.es/cdub

notícies

Acord amb “la Caixa” “la Caixa” i la Universitat de Bar celona han subscrit un acord de col·laboració pel qual l’enti tat financera es compromet, entre moltes altres qüestions, a fomentar el desenvolupament de projectes científics i empre nedors i a col·laborar en la po sada en marxa del Parc Científic de Santa Coloma, al campus de l’Alimentació de Torribera, un dels projectes clau de la institu ció acadèmica per reforçar el seu paper com a centre de coneixement. L’acord, que ha estat rubricat pel president de “la Caixa”, Ricard Fornesa, i el rector de la Universitat de Barcelona, Màrius Rubiralta, reforça encara més l’estreta vin culació que ja hi ha entre les dues entitats des de fa més de dues dècades.

“la Caixa” col·laborarà amb la Fundació Parc Científic de Bar celona i s’incorporarà al seu Patronat per promoure iniciati ves d’interès comú, entre les quals figuren un programa pioner de nanobiomedicina (plataforma de NANOBIOENGI NYERIA) i altres projectes de recerca en els camps de la in dústria farmacoalimentària. També oferirà serveis financers, comercials i d’assessorament a les empreses que ja estiguin instal·lades en l’entorn de parcs científics o que decidei xin fer-ho en un futur. La UB desenvoluparà, entre altres iniciatives recollides en l’acord, un programa anual de beques predoctorals “la Caixa” per a la recerca en els camps de medi ambient, l’alimentació

Impuls a noves col·labora cions amb el Govern francès L’intercanvi d’estudiants, la creació d’una escola de nego cis amb doble titulació o la col·laboració en àmbits clau de la recerca com la biomedi cina són alguns dels temes tractats en una reunió cele brada per una delegació fran cesa, presidida per l’ambaixa dor de França a Espanya, Claude Blanchemaison, i re presentants de la UB i el Parc Científic de Barcelona al mes de gener. En la reunió es van plantejar diverses línies de cooperació en camps com ara l’intercanvi d’estudiants, a través del pro grama Erasmus-Picasso; la col·laboració entre universi tats en l’Espai Europeu d’En senyament Superior, o la cre ació d’una escola de negocis que atorgui una doble titula

ció francoespanyola sobre gestió econòmica per formar professionals que dinamitzin les relacions econòmiques entre França i Espanya, així com amb el nord d’Àfrica i Amèrica del Sud. En l’àmbit de la recerca, es va destacar la cooperació exis tent a través de projectes eu ropeus com ara New Ap proaches and Tools for Incu bated Biotech SME (NATIBS), Nanodialogue o el Consell de BioRegions Europees, així com la intenció d’enfortir la col·laboració en àmbits clau per als dos països com ara la biomedicina i, en particular, la recerca en càncer, la nanotec nologia, la nanociència i la creació de dos nous instituts de recerca amb seu als dos països.

El president de “la Caixa” Ricard Fornesa i el rector de la UB Màrius Rubiralta en l’acte de signatura.

i les ciències de la salut. A més a més, “la Caixa” impulsarà el llançament del Portal Co marca, de creació d’empreses amb continguts del seu portal Emprenedor XXI. També es preveu la col·laboració amb el Centre d’Estudis Internacionals. D’altra banda, s’ha previst la col·laboració en dos màsters que impartirà l’Institut de For mació Contínua de la UB (IL3UB): un per a la formació d’es

pecialistes en tutelatge per a persones que han estat inca pacitades judicialment i l’altre per a la formació en gerontolo gia social aplicada, dirigit al personal sanitari. L’acord amb “la Caixa” també s’estén a l’as sociació d’antics alumnes de la Universitat de Barcelona. “la Caixa” facilitarà igualment unes línies específiques de produc tes i serveis per a la comunitat universitària.

Col·laboració per formar especialistes en epidemio logia al Marroc L’Obra Social ”la Caixa” i la Fundació Clínic, junta ment amb la UB, la UPF, l’Agència de Salut Pública i l’INAS, formaran especia listes en epidemiologia al Marroc. Gràcies a la signa tura d’un acord entre les sis institucions, es posarà en marxa un projecte de cooperació internacional mitjançant la creació d’un programa de formació d’es pecialistes en epidemiolo gia i bioestadística a l’Ins titut Nacional d’Adminis tració Sanitària (INAS) del Ministeri de Salut del Regne del Marroc. L’Obra Social ”la Caixa” es farà càrrec del cost total

del projecte, 200.000 euros el primer any, que impulsa la Fundació Clínic, especia litzada en cooperació sani tària internacional. La Uni versitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, l’Agència de Salut Pública de Barcelona i l’INAS s’en carregaran de la formació i tutela acadèmica dels pro fessionals. L’epidemiologia, branca de la medicina que estu dia els factors del medi ambient, individuals o d’altra mena que afecten la salut de la població, és una eina fonamental per a la formulació de polítiques sanitàries.

notícies

La UB en la literatura de ficció A la ciutat de Barcelona transcorren moltes de les històries que recull la literatura contemporània de ficció. Alguns dels seus indrets més coneguts, alguns dels seus barris i dels seus carrers han servit als nostres escriptors per viure i fer-nos viure el seu imaginari. La Universitat de Barcelona és un dels elements emblemàtics de la ciutat de Barcelona amb una llarga trajectòria de figurant a l’escena literària. Us n’oferim alguns exemples i us animem que ens en feu conèixer d’altres (podeu enviar-les a l’adreça de correu comunicacio@ub.edu, amb “Universitat i literatura” com a tema del missatge). Amb motiu de la Setmana de Sant Jordi a la UB publicarem a l’UBWeb les vostres aportacions.

Text:

Ester Colominas Fotos:

Josep Maria Rué

“El coche dio la vuelta a la Plaza de la Universidad y recuerdo que el bello edificio me conmovió como un grave saludo de bienvenida”. L’An drea, de Nada, l’obra que va valer a Carmen Laforet el Premi Nadal de 1944, comen ça el seu periple a la Barcelona dels anys quaranta commo guda per una visió que a molts se’ns fa quotidiana: la de l’edifici d’Elies Rogent, la primera construcció a la ciu tat de Barcelona fora de les muralles. “Me gustaba pasear [...] por los claustros de la Universi dad” —diu Andrea en un altre paràgraf, potser rememorant els anys que la seva autora va

passar realment estudiant-hi. “Llegamos a la Plaza de la Universidad cuando el reloj del edificio daba las doce y media” —explica en un altre passatge. “Un animado oleaje de gente se encontraba bajando desde la solidez ele gante de la Diagonal contra el que subía del movido mundo de la Plaza de la Universi dad”—descriu en un tercer. De la Universitat de Barcelona, l’Edifici Històric és el que apa reix més habitualment a les pàgines literàries. Vist des de fora, des de la plaça que li pren el nom, com des de dins, des dels claustres, les galeries, i les aules, des del bar o la biblioteca, el vell edifici s’eri

geix en escenari familiar, fins i tot per a un autor que no va passar els seus anys universi taris a la UB. Carlos Ruiz Zafón, conegut i reconegut especial ment pel seu èxit de vendes La sombra del viento compara la façana de l’Edifici Històric amb “un buque ocre varado en la noche” i aprofita l’encàr rec que ha de fer l’adolescent protagonista del seu best seller per descriure’n alguns dels racons: “Mi padre había quedado en entregar un pe dido a las once de la mañana al profesor Javier Velázquez en su despacho de la facultad en la Plaza Universidad. [...] tenía el despacho en el se gundo piso de la Facultad de

Letras, al fondo de una galería con embaldosado ajedrecísti co y luz en polvo que daba al claustro sur […].” Ruiz Zafón insisteix, més endavant, en la descripció de l’edifici, concretament de l’ambient que s’hi respirava a l’època: “El portero de la Facultad de Letras leía en su garita a las plumas más influyentes de la España del momento en la edición de tarde de El Mundo deportivo. Apenas parecían quedar ya estudiantes en el recinto.” Un ambient molt diferent al que recrea Biel Mesquida, aquest sí exalumne de la UB, en L’adolescent de sal, premi Prudenci Bertrana de 1973.

notícies

...al fondo de una galería con embaldosado ajedrecístico y luz en polvo que daba al claustro sur […].” “La sombra del viento”, Carlos Ruiz Zafón

Triem, entre uns quants, un passatge: “Les inscripcions fetes amb esprai eren recobertes de pin tura blanca. Vora l’escala del bar i davant la capella hi havia quatre grisos, dos més a la porta que dóna al jardí [...]. La plaça de la Universitat parei xia un quarter: jeeps pertot, trànsit interromput, corregu des, policies a rompre [...]. En Tià m’ha explicat (asseguts tots dos en un banc del pati de lletres; amb un sol malaltís que queia damunt el xiprer de cada dia més tort grups d’estudiants dispersos: vora el safareig, estalonats a les colum nes, sortint de les classes, un rondineig especial, llegint els

efímers cartells que, com a flors d’unes poques hores, són cohesió entre nosaltres i molta por per plantar cara a aquest rompre la nostra única forma d’expressió escrita) el que volen ésser les Reunions d’Estudiants de ses Illes.” Però és que no cal haver pas sat per la Universitat ni haver viscut en les seves aules la llui ta antifranquista, per rescatarne l’ambient. Ho fa Juan Marsé en les seves Últimas tardes con Teresa quan la Teresa, una noia de casa bona, assaja les prime res emocions contestatàries del col·lectiu universitari: “En el mes de octubre de aquel año de 1956 se pro dujeron en la Universidad de Barcelona algunos desórde nes y manifestaciones entre el estudiantado […]. Teresa dijo que a lo mejor la expulsaban de la universidad, ¡y lo dijo tan fresca! [...]. Pero justamente por esas fechas, tan calenturi entas en la Universidad de Barcelona, tan preñadas de sublimes y heroicas decisio nes –que sin embargo no con

seguirían todavía cambiar el vergonzoso curso de la histo ria ni aun sacrificando por el pueblo lo mejor de nuestra juventud, según la propia Teresa Serrat le confesaría un día a su compañero en la lucha– había de darse aún otra circunstancia fortuita para que aquella recién estre nada imagen de una Teresa distinta, todavía extraña y leja na pero ya vulnerable en algún aspecto, volviera a cobrar relie ve inesperadamente y se mos trara con todo su sentido.” Durant els anys vuitanta i noranta, en què la tensió polí tica entre els universitaris comença a davallar, la Univer sitat també troba un lloc en la novel·lística. Així veu, si més no, Lluís Maria Todó, l’alum nat femení d’aleshores i les angoixes d’un candidat a la carrera docent en El joc del mentider, finalista del Premi Sant Jordi de 1993: “L’endemà, amb una desgana que cada dia semblava nova i més intensa, a tres quarts de sis de la tarda em vaig aturar

al semàfor de la Gran Via, davant de la Universitat. Com sempre, allà davant, compri mides, en grups de dues o tres, s’amuntegaven les meves alumnes de Crítica Literària [...]. I allò eren futures filòlo gues, persones suposada ment interessades en la litera tura! [...]. El semàfor va posarse verd, el ramat de rínxols foscos es va posar en movi ment, pujant i baixant, i la massa fosca de cuiros negres i cames paquidèrmiques va avançar compacta i va ser engolida per la boca d’ombra i fum dibuixada per Elies Rogent [...]. Tenia classe a les vuit i des d’aquella torre, a mig camí de Vallvidrera fins a la Plaça Universitat havia de comptar ben bé una hora de camí. [...] em venia la por de ser un ignorant tenyit de pedante ria i esnobisme, un tastaolletes pretensiós, i, encara pitjor, la por de no ser prou intel·ligent (biològicament intel·ligent) per ocupar un lloc a la Univer sitat, per ser un investigador del text, per elaborar una tesi

notícies

Tantes discussions, tanta feina, tants afanys, tant gatejar per la teulada de la Universitat “Incerta glòria”, Joan Sales

sobre Teoria Literària que fos alhora una peça d’escriptura.” Un darrer exemple per il·lustrar la participació de la Universitat de Barcelona en la ficció dels nostres autors és el d’Incerta glòria, única novel·la de Joan Sales, on hem trobat la descrip ció, magnífica, d’un episodi de rebel·lió estudiantil: “I corria el desembre de 1930, si no em falla la memòria, quan vam armar aquella for midable saragata, ¿te’n recor des? La Trini venia amb nosal tres; tu feia poc que la conei xies, ens vam enfilar per la teulada de la Universitat a his sar aquella bandera, la bande ra republicana federal [...]. ¿Te’n recordes Lluís, de com caminàvem a gatameus per les teules que sorollaven, tu al davant, després la Trini i jo al darrere? Tantes discussions, tanta feina, tants afanys, tant gatejar per la teulada de la Universitat, tot per aconseguir que els passants, que ho mira ven des de la plaça, comen tessin estranyats: ¿Què els agafa ara als estudiants? ¿Per

què hissen la bandera nordamericana? –Això deien els passants? ¡La primera notí cia!– Sempre bades, pobre Lluís. Doncs ¿quin comentari volies que fessin? ¿Què et penses que se’n treu, d’hissar banderes que no coneix ni la mare que les va parir? –Jo el que recordo perfectament és que tu havies trobat, no sé on, un bidó de petroli i volies de totes passades calar foc a la biblioteca. Vaig ser jo qui te’n va privar. –Sempre has estat per la cultura, tu ¿Creus de de bò que s’hauria perdut gaire cosa si hagués flamejat tota la biblioteca universitària?” L’Edifici Històric de la Univer sitat ha servit, doncs, d’esce nari a un munt de personat ges literaris que coneixem (també a la Mundeta de la novel·la Ramona, adéu, de Montserrat Roig). I això només pel que fa a les obres de fic ció; si obríssim el capítol de memòries, articles periodís tics, o assajos sobre la ciutat, la llista de referències es mul tiplicaria. El catedràtic de Filo

logia Catalana Josep Mur gadas fa anys que anota en una llibreta les referències a la Universitat de Barcelona que va trobant en les obres literà ries que llegeix. “Un dia em plantejaré fer un article, un recull...”, comenta. Com a pos sible explicació d’aquesta presència universitària en la literatura, el catedràtic Mur gadas apunta que no totes les ciutats tenen un edifici uni versitari com el de plaça Uni versitat on a més hi hagi acti vitat quotidiana. I és que la Universitat de Bar celona no només ha traspas sat la novel·la contemporània com a escenari, sinó que tam bé s’hi han infiltrat alguns dels seus docents. Carmen Martín Gaite a Lo raro es vivir, una de les seves darreres obres, “pica l’ullet” a la cate dràtica de Filologia Hispànica, Emma Martinell: “Alrededor del mediodía, lle gué con la cabeza hecha un bombo a la terraza del Bellas Artes, pedí un granizado de café y abrí el sobre amarillo

de Magda. “Te acompaño”, decía, “esa fotocopia enviada por mi amiga Emma, la pro fesora de la Universidad de Barcelona de que te hablé, y que espero entretenga tu estancia en cama”. [...] Había también una fecha manuscri ta sujeta a la fotocopia con un clip. La caligrafía era diferente, más apaisada. Decía: “Del libro Vuit segles de cultura catalana a Europa, Ed. Biblioteca Selec ta, Barcelona, 1958, pág. 159166. Siento haberme retrasa do en mandártelo pero es que ando loca de trabajo. Ojalá le sirva a tu amiga. Afec tuosamente, Emma”. Martinell, especialista en la narrativa de Martín Gaite i res ponsable d’una pàgina web sobre l’autora recorda que l’escriptora li va trucar per de manar-li la informació que menciona al llibre. No va sa ber però que s’havia convertit en personatge literari fins que va llegir la novel·la. Vázquez Montalbán, al seu torn, convida membres del cos docent de la UB a la seva narra

notícies

tiva. A Erec y Enide (2002) debu ten Martí de Riquer, la seva filla, Isabel de Riquer, Victòria Cirlot i el recentment traspassat Gabriel Oliver, en el seu paper real de vicerector de la UB: “Solo recuerdo la voluntad de avanzar y mi escasa tendencia a vivir de recuerdos o en el recuerdo y la memoria que he cultivado sin duda está muy trucada porque comienza con mi obtención de la cátedra en 1958 y el momento en que Martín de Riquer me felicita como un colega en pleno Patio de Letras de la universi dad [...]. O como cuando sor prendí a mi padre escondido detrás de unas columnas del zaguán central de la universi dad en mi primer día de clase, tratando de ahogarme en su sensiblera participación en mi victoria y consiguiendo que yo me sintiera turbado y algo culpable por no acercarme a él para darle las gracias [...]. Desciendo solo por la escali nata principal y veo una pri mera concentración de cole gas en la recepción, me detec

tan algunos, suenan aplausos festivos, tal vez burlones, pero ahí están Alvar, la Cirlot, la Riquer... [...]. Isabel de Riquer me entrega una nota de puño y letra de su padre, disculpa su inasistencia por un proble ma de salud y debo disculpar le, mi viejo profesor todavía está conmocionado por la pérdida de su esposa. [...] y allí me siento en primera fila, flanqueado, de momento, por el presidente de la Real Aca demia y por el vicerrector de la Universidad de Barcelona, y también experto en materia artúrica, Gabriel Oliver.” La UB i el seu Edifici Històric, però, no els trobem només a la narrativa. També han estat motiu i objecte de diversos poemes, com ara Universitat, de Josep Carner, nascut tot just a tocar de l’aulari que ara porta el seu nom o La Universitat, de Francesc Vallverdú. Nosaltres n’hem triat un d’especial per tancar aquestes pàgines, el poema, inèdit, que el catedràtic Lluís Izquierdo ha dedicat a l’aula 103 de Filologia:

notícies

Homenatge a Antoni Comas El 15 de febrer, a l’Aula Mag na de l’Edifici Històric, va tenir lloc un acte d’home natge al catedràtic de Llen gua i Literatura Catalanes Antoni Comas, amb motiu del 45è aniversari de la crea ció dels estudis de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Durant l’acte es va presentar l’obra Antoni Comas i Pujol (1931-1981). Ara que fa vint-i-cinc anys. Antoni Comas i Pujol (19311981), professor universitari i lingüista, va iniciar la seva tasca cultural i de defensa de la llengua catalana l’any 1949 amb la creació de la revista literària en català Curial. Al final del franquis me, Antoni Comas va tenir un paper actiu en l’accés de la llengua catalana a l’escola i en l’aprovació oficial dels títols de pro fessor de català. Es va dedicar, sobretot, a l’estudi de l’ús i la difusió de la llengua durant el segle XVIII, l’anomenada decadència. Comas va de mostrar que en aquesta època la producció literà ria catalana va ser més fructífera del que fins lla vors s’havia cregut .

Flora, remeis i cultura popular del Montseny i de l’Alta Vall del Ter L’ús popular de les plantes, tradicionalment transmès de generació en generació, és un saber en perill de desaparició als països industrialitzats, fet encara més agreujat pel gran despoblament de les zones rurals. El llibre Plantes, remeis i cultura popular del Montseny. Etnobotànica d’una reserva de la biosfera (Brau Edicions), del qual són autors els investiga dors M. Àngels Bonet i Joan Vallès, de la Facultat de Far màcia de la UB, parla dels usos populars de la flora del Montseny. El llibre recull da des sobre els usos populars de la flora montsenyenca i

s’inscriu en la línia de recerca d’etnobotànica catalana del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la UB. Les eines bàsiques de treball són les enquestes a 180 infor madors locals, la recol·lecció i la identificació de les plantes, i la comparació dels resultats amb l’abundant bibliografia internacional sobre usos de plantes. Es basa en la tesi doctoral de M. Àngels Bonet (2001), dirigida pels profes sors Cèsar Blanché i Joan Vallès, del Laboratori de Bo tànica de la Facultat de Far màcia. El volum és un número especial de la col·lecció “Tre

balls del Museu de Granollers - Ciències Naturals”. En aquesta línia de treball de l’etnobotànica també s’ha publicat Plantes i gent. Estudi etnobotànic de l’Alta Vall del Ter, dels autors Montserrat Rigat, Teresa Garnatje i Joan Vallès i editat pel Centre d’Es tudis Comarcals del Ripollès. L’estudi comprèn un territori d’aproximadament 294 quilò metres quadrats amb moltes espècies d’alta muntanya (gencianes, tora, etcètera) i es basa en entrevistes a infor madors de tots els municipis i nuclis poblacionals. La infor mació es presenta agrupada en dos catàlegs: el de plantes amb usos medicinals, alimen taris, accions tòxiques i altres casos, que conté la fitxa de cadascuna de les plantes uti litzades (nom científic i po pular, part de la planta utilitza da, tipus d’ús, caràcter tòxic, etcètera), i el de les barreges de plantes. El llibre està patro cinat per la Diputació de Giro na, la Vall de Camprodon, el Consell Comarcal del Ripollès i el Grup Menarini.

La UB, en tots els Centres de Recerca Biomèdica en Xarxa La UB participarà en totes les àrees temàtiques de re cerca de la convocatòria de les accions Centres de Re cerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), una iniciativa del Mi nisteri de Sanitat i Consum destinada a potenciar la re cerca en biomedicina i cièn

cies de la salut a tot l’Estat mitjançant el desenvolu pament i la potenciació d’estructures de recerca en xarxa. Els CIBER són consorcis dotats de personalitat jurídica prò pia que es dediquen a la recerca monogràfica sobre

una patologia o un problema de salut determinat. Estan finançats, en part, per l’Insti tut Carles III –organisme pú blic de recerca adscrit al Mi nisteri de Sanitat i Consum– i es proposen potenciar la recerca en set àrees temàti ques d’interès per al Sistema

Nacional de Salut: bioen ginyeria, biomaterials i nano medicina; epidemiologia i salut pública; fisiopatologia de l’obesitat i nutrició; malal ties respiratòries; malalties hepàtiques i digestives; ma lalties neurodegeneratives i, finalment, malalties rares.

notícies

Begudes enriquides amb fructosa i metabolisme hepàtic Un equip de la UB publica a la revista Hepatology un estu di sobre el mecanisme mole cular pel qual la fructosa de les begudes podria alterar el metabolisme energètic lipídic i provocar el fetge gras i la síndrome metabòlica. L’estudi està dirigit pel professor Juan Carlos Laguna, del Departa ment de Farmacologia i Quí mica Terapèutica de la Facul tat de Farmàcia, director del Grup de Recerca de Receptors Nuclears Reguladors del Me tabolisme Energètic com a Dianes Farmacològiques, i hi participen Núria Roglans, Laia Vilà, Mireia Farré, Marta Ale gret, Rosa M. Sánchez i Ma nuel Vázquez-Carrera. L’estudi preclínic publicat a Hepatology s’ha dut a terme en rates de laboratori que ingerien líquids –no aliments sòlids– enriquits amb fructo sa o bé amb glucosa. “La fruc tosa de la fruita i dels ali ments no té res a veure amb l’estudi científic”, diu el pro fessor Laguna. “La fruita és un aliment de consum molt re comanable i a l’estudi parlem d’una ingesta líquida de fruc

tosa que és una aportació extra a la dieta habitual.” La fructosa es metabolitza majoritàriament al fetge, òr gan diana de les alteracions metabòliques pel consum d’aquest sucre. A l’estudi, les rates que ingerien líquids amb fructosa mostraven una pato logia similar a la síndrome metabòlica, que a curt termini produeix una acumulació de lípids (hipertrigliceridèmia) i fetge gras, i més endavant, hipertensió, resistència a la insulina, diabetis i obesitat. La fructosa que enriqueix les begudes altera el metabolis me lipídic al fetge i segons els autors, representa una sobre ingesta calòrica que el cos no pot compensar en el seu còm put metabòlic. Augmenta la síntesi de greixos al fetge i en redueix la degradació, a través de l’acció sobre un receptor nuclear específic (PPARa), que controla la ß-oxidació dels àcids grassos. El mecanisme molecular està vinculat a un dèficit de senyalització de la leptina, una hormona amb un paper important en el control energètic al cos.

L’efecte ‘terroir’: el sòl influ eix en les propietats del vi En el món del vi, el terme terroir descriu tot un entorn vití cola (sòl, topografia, climatolo gia, geologia, etcètera) que imprimeix una qualitat i un caràcter propis al producte. De l’efecte terroir en el vi se’n parla des de fa anys, però cap estudi científic no l’havia ava luat de manera experimental. Un article al Journal of Agricul tural and Food Chemistry –la revista científica amb més impacte en l’àmbit de l’agri cultura i els aliments– analitza ara per primer cop com influ eix l’efecte terroir en l’expres sió de les propietats del vi. Participen en el treball les investigadores Rosa M. La muela i Cristina Andrés-La cueva, del Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB, i Ruth de Andrés-de Prado, María Yuste-Rojas, Xavier Sort i Mireia Torres, de l’empresa Bodegas Miguel Torres, SA. L’estudi revela diferències significatives en els indica dors sobre la qualitat final del vi (avaluació sensorial, com posició fenòlica i concentra ció de resveratrol). En concor dança amb estudis previs, els millors indicadors de qualitat del vi són els de les vinyes

més pobres en matèria orgà nica i de sòls més secs, que també són, segons els autors, els vins que envelleixen més bé amb el temps. L’article es basa en el treball de la tesi doctoral que fa Ruth de Andrés-de Prado sota la coordinació de la professora Rosa M. Lamuela, del Grup de Recerca Consolidat sobre Antioxidants Naturals, Vins i Caves, i Aspectes Nutricionals i Bromatològics dels Lípids, així com en els estudis de sòl i clima portats a terme per Bodegas Miguel Torres, SA, i utilitza els recursos enològics i vitícoles d’aquest celler.

Un llibre glossa la figura de Josep Salvador Jassans L’Aula Magna de l’Edifici His tòric de la Universitat de Bar celona va acollir, el 15 de març, l’acte d’homenatge que, orga nitzat pel Departament d’Es cultura de la UB, es va retre a qui fou catedràtic d’Escultura de la UB i reconegut artista, Josep Salvador Jassans, quan es compleix el primer aniversa

ri del seu traspàs. En el curs de l’acte es va presentar el llibre Jassans, una vida dedicada a l’art de modelar, editat pel Departament d’Escultura de la UB, que ha estat elaborat pels companys i amics del desapa regut escultor i que recull tant reflexions al voltant de la seva figura a partir de vivències

compartides com una antolo gia dels seus escrits, compilada pel professor del departament, Sergi Oliva. Jassans (l’Alforja, Tarragona, 1938), catedràtic d’Escultura des de l’any 1987, va ocupar el càr rec de vicedegà del departa ment. Autor de prestigi recone gut, va guanyar el primer premi

del Concurs Nacional de Petita Escultura (Valladolid, 1972). Moltes de les seves obres són presents a l’espai públic en diversos indrets del país. En podem destacar, entre d’altres, el Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya i el Monument a Lluís Millet del Palau de la Música Catalana.

notícies

Estudiants de secundària a les facultats de Física i Química La UB organitza nombroses activitats adreçades a alum nes de batxillerat i destina des, principalment, a la capta ció de nous estudiants. Com apunta el vicerector d’Estudi ants, Antoni Vallès, “les activi tats es programen sempre amb l’objectiu que una vivèn cia relacionada amb la pràcti ca professional acosti l’alum ne al món de l’estudi i la re cerca d’un àrea determinada”. Enguany, 1.400 estudiants de més de seixanta centres pú blics i privats de secundària d’arreu de Catalunya han participat en la sisena edició

del curs “Fem Química al Laboratori”, una activitat que organitza la Facultat de Quí mica amb l’objectiu de mos trar als joves el món de la ciència i de l’experimentació en química, com també de fomentar les vocacions cien tífiques. D’altra banda, més de 400 estudiants d’una vintena de centres de secundària de Ca talunya han participat a la quarta edició dels “Experi ments de Física”. Aquesta ini ciativa, organitzada per la Facultat de Física amb el suport de la Unitat d’Orienta

ció i Atenció a Nous Estudi ants de l’Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa de la UB, posa a l’abast dels joves un conjunt d’experiments inno vadors presentats de manera atractiva. Des del Vicerectorat d’Estudi ants s’apunta que “aquestes dues activitats resulten molt atractives per a l’estudiant perquè les pràctiques al labo ratori deixen una empremta indiscutible en l’estudiant mínimament motivat i afavo reixen el desig d’immersió en l’estudi d’aquestes àrees de coneixement”.

Programa de ràdio dedicat a la Facultat de Química El passat mes de gener, el programa de COMRÀ DIO “La Malla Ràdio” va dedicar una edició espe cial a la Facultat de Quí mica que es va enregis trar a la mateixa Facul tat. Presentat per la pe riodista Mònica Lòpez, “La Malla Ràdio” s’emet de dilluns a divendres, de 12 a la 1 de la nit, i se centra principalment en les descobertes del món de la ciència i la tecnolo gia, amb entrevistes, notícies, reportatges, curiositats, etcètera. Du rant el programa es van posar els micròfons a l’abast dels joves estudi ants de secundària que formaven part del curs “Fem Química al Labora tori”.

Assaig sobre les trobades d’intel·lectuals franquistes i catalans als anys cinquanta L’investigador de la Unitat d’Estudis Biogràfics de la Facultat de Filologia, Jordi Amat (Barcelona, 1978) ha publicat Las voces del diálogo (Península, 2007) sobre la rela ció entre intel·lectuals vincu lats al franquisme amb autors catalans en els congressos de poesia de Segòvia (1952), Salamanca (1953) i Santiago de Compostel·la (1954).

Explica, per primer cop, aquest capítol essencial de la història cultural del franquisme. En efecte, aquests congressos de poesia, promoguts per Rafael Santos Torroella, que va ser professor de la Facultat de Belles Arts de la UB, tenien el propòsit d’incorporar el cata lanisme a un relat multipolar de la història d’Espanya. Amb aquesta finalitat va reunir una

àmplia nòmina catalana: Carles Riba, Josep M. Castellet, Marià i Albert Manent, Guillermo DíazPlaja, Tomàs Garcès, etc. I força notables de la intelligentsia franquista que s’havien anat desafectant, de manera gradu al i variable: Pedro Laín Entral go, Antonio Tovar, Luis Rosales, Leopoldo Panero, etc. Les trobades van trencar mot lles i van representar una ale

nada d’aire fresc en el resclo sit ambient del franquisme. Hi va haver monogràfics de revistes importants dedicats a la literatura catalana i l’edi torial Selecta va poder re prendre amb certa normalitat la publicació de llibres en català. El règim va acabar pro hibint-ho tot, i el tímid inici de diàleg entre les cultures hispàniques va finir.

tractaments d’aigua Gaudiu de la tecnologia més avançada en el tractament d’aigua per a la vostra llar Protegiu de la calç la vostra caldera, calefacció i electrodomèstics a la vostra llar Descobriu un gran estalvi en energia i productes de neteja, amb aigua descalcificada

Osmosi inversa d’última generació

Obteniu uns cabells sedosos i una pell molt més suau per a tota la vostra família

Oblideu-vos de les ampolles d’aigua! Beveu i cuineu amb aigua pura i saludable d’alta qualitat

Descompte especial: Atenció al client: 902

10%

232 444

www.aquaprojects.es

notícies

A l’ombra dels grans científics

Diu la llegenda que la caiguda d’una poma va inspirar a Isaac Newton la llei de la gravitació universal. L’astrònom anglès és una figura que reposa en un arbre en actitud reflexiva a A l’ombra dels grans científics, el mural que Vicente Ivorra va començar a pintar al gener de 2006 al pati de l’atri solar de les Facultats de Física i Quími ca de la UB. El projecte del mural va ser una iniciativa de l’Assemblea d’Estu diants de Física i Química –en el marc de l’Any Mundial de la Física 2005– que va tenir el suport de les Facultats de Física i Química i el Vicerectorat d’Es tudiants. Té uns trenta metres

quadrats de superfície, dividits en onze plafons, i planteja una mena d’itinerari de coneixe ments científics de la mà de pri meres figures del món de la físi ca i la ciència.“Tots els personat ges estan definits pel seu treball científic” explica Vicente Ivorra, format com a il·lustrador de còmics en el batxillerat artístic. Fa tot el treball amb pintura acrílica de base aquosa i abans de començar a pintar va haver de preparar els materials de suport del mural. En el seu tre ball trobem Arquimedes i Pità gores de Samos, Galileu Galilei –”E puor si muove”– i Issac Newton, pensatiu, sota l’arbre bíblic de la ciència. Desafiant un

cel ple de llamps, Benjamin Franklin i un ajudant estudien l’electricitat. Quina relació hi ha entre un dimoni al·legòric, un gos, un poema i el físic Max well? Dimitri Mendelejev juga un solitari amb les cartes dels elements químics. Marie Curie, Premi Nobel de Química 1911, testimonia la lluita de les dones en el món de la recerca. Wil helm Röntgen mostra una radiografia del tòrax. Albert Einstein, apareix a prop del gat d’Schrödinger –amenaçat per una misteriosa pistola– i uns daus. Stephen Hakwing, destaca a la part final del tre ball, a prop de la classe magis tral de Richard Feynman (Premi

Més de 40.000 visites al portal Serviastro a l’eclipsi de Lluna El portal Serviastro del Departament d’Astrono mia i Meteorologia de la UB va tenir més de 40.000 visites directes i 900.000 descàrregues de la imatge de l’eclipsi total de Lluna del 3 de març. Serviastro va emetre imatges a temps real del fenomen astronò mic per mitjà d’una càme ra reflex digital acoblada a un telescopi refractor, d’una obertura de 6,6 cen tímetres, instal·lat al terrat de la Facultat de Física de la UB.

Nobel Física 1965) amb els estu diants,“que són també els grans protagonistes del mural”, diu Ivorra. A l’autor li queden més de 200 hores de feina, un treball en què l’han ajudat joves estu diants (Ausías, Eduard, Astrid) i professors de la Facultat de Físi ca (Luis Navarro, Emma Sallent, entre d’altres), que l’han as sessorat en matèria científica (fórmules, símbols, llenguatge matemàtic, etcètera).

Estudi sobre longevitat i dependència a Espanya Realitzat pel Grup de Recerca de Risc en Finances i Assegurances, en el marc de l’Institut de Recer ca en Economia Aplicada de la UB, l’estudi Longevidad y dependencia en España: consecuencias sociales y económicas és el pri mer al nostre país que avalua el cost previsible de la cobertura de la dependència per a cada franja d’edat de la població. Les primeres proves de la in vestigació, dirigida per Mont serrat Guillén, catedràtica del

Departament d’Econometria, Estadística i Economia Espanyo la de la UB, indiquen que una tercera part dels anys de vida restants de les persones de 65 anys transcorrerà en situació de dependència, tenint en compte l’increment registrat darrera ment en les xifres referides a l’esperança de vida d’homes i dones. Aquestes anàlisis també por ten a la conclusió que, a mitjan aquest segle, la població espa

nyola serà una de les més envellides del món, atès que més del 34% superarà els 65 anys, una realitat que farà que es produeixin increments sig nificatius de la despesa –més grans que el creixement del producte interior brut (PIB)– pel que fa a l’atenció de llarga durada a les persones discapa citades. L’atenció indispensa ble per a cadascuna d’elles suposarà una despesa mitjana de gairebé 10.500 euros anuals.

A Catalunya, la xifra de persones dependents de més de 65 anys se situa enguany en aproxima dament 320.000. L’estudi s’ha fet després que l’1 de gener de 2007 entrés en vigor l’anomenada Llei de dependència, que està pen dent de ser aplicada de mane ra esglaonada en el decurs d’aquest any, i que pretén garantir l’atenció a les perso nes que no es poden valer per elles mateixes.

notícies

Sabíeu que...? La primera traducció autoritzada d’un document del consorci World Wide Web (entitat que regula els aspectes tècnics del desenvolupament del web a escala mundial) s’ha fet en català i l’ha realitzada un grup d’investigadors de la UB. Fins ara, aquests documents només existien en anglès, però l’any 2005 el W3C va establir una política de traduccions autoritzades per evitar la segmentació normativa. La primera d’aquestes traduccions a escala mundial l’ha feta un grup d’investigadors adscrits a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona: Mireia Ribera, Andreu Sulé i Miquel Térmens. La tra ducció ha tingut el suport de l’oficina espanyola del World Wide Web Consortium, la Fundació ONCE, la Fundació SIDAR, la Fun dació de Cecs Manuel Caragol, l’Associació Interacció PersonaOrdinador i el TERMCAT, amb la revisió lingüística dels Serveis Lingüístics de la UB. El document resultant, Directrius per a l’accessibilitat al contingut web (WCAG), versió 1.0, es pot consultar a www.w3.org/2006/11/WCAG_ca/

El bilinguïsime millora la capacitat d’atenció, segons revela un estudi del Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (GRNC) de la UB, adscrit al Parc Científic de Barcelona i al Departament de Psicologia Bàsica de la UB. El treball, dirigit per l’investigador Albert Costa i publicat en l’edició electrònica de la revista Cognition, explica com els joves bilingües mostren un rendiment supe rior als monolingües en tasques d’atenció executiva, com ara saber seleccionar la informació rellevant per dur a terme una tasca. “Eludir interferències és un procés que els bilingües fan més ràpidament, perquè són més eficients a ignorar estímuls distractors irrellevants”, explica Albert Costa.

Una recerca sobre el cinema com a vehicle de propaganda i identitat nacional durant la Guerra Civil ha obtingut el Premi Film-Història, concedit pel Centre d’Investigacions Film-Història del Departament d’Història Contemporània de la UB. Concretament, ha obtingut el guardó el treball Tierra sin paz. Guerra civil, cine y propaganda en el País Vasco, del catedràtic Santiago de Pablo. A través de les seves recerques, dutes a terme en arxius i filmoteques de tot Europa, Estats Units i Mèxic, Santiago de Pablo estudia exhaustivament els noticiaris i les pel·lícules de ficció sobre Euskadi produïdes per la Segona República i l’Espanya franquista. Així mateix, l’au tor es fixa especialment en el cinema promogut durant aquella època pel mateix Govern basc, que donava a conèixer el món de l’imaginari nacionalista i l’existència d’una Euskadi en pau i har monia social, agredida per un invasor exterior.

Un article sobre el vi de les àmfores funeràries de la tomba de Tutankamon publicat al Journal of Archaeological Science ha estat un dels deu articles més consultats a la xarxa de ScienceDirect el 2006. L’estudi revela que les tres àmfores trobades a la cambra funerària del faraó contenien tres varietats de vi: negre, blanc i l’anomenat shedeh, un vi més elaborat i més folç. Està signat per Rosa Maria Lamuela-Raventós (directora de la recerca), Cristina Andrés-Lacueva i Maria Rosa Guasch-Jané de la Facultat de Far màcia, i Olga Jáuregui dels Serveis Cientificotècnics de la UB.

Daniel Rubio Arauna, alumne de segon curs de la Facultat de Belles Arts, ha estat guardonat amb el Premi al millor cartell i tríptic per a la promoció d’ajuts de mobilitat ERASMUS i d’altres, dotat amb 1.000 euros i un diploma acreditatiu. Un total de quaran ta projectes es van presentar al concurs i, a banda del guar dó per a Daniel Rubio, també es van concedir tres accès sits, que van rebre un certificat acredi tatiu de la distinció, un dels quals a Anna Maria Rodera, estudiant del doc torat en Educació Física i Esport del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical i Corporal, adscrit a la Facultat de Formació del Pro fessorat.

publicacions

Els arbres dels carrers de Barcelona Jaume Llistosella / Antoni SànchezCuxart Aquest llibre és una nova eina que pretén fomentar el coneixement dels arbres de la ciutat i vol ser un estímul perquè els ciutadans els estimin encara més. Es tracta d’una obra eminentment visual, que inclou la reproducció en forma de làmina, com si fossin plecs d’herbari, de les 81 espècies d’arbres més freqüents a Barcelona. La ciutat està íntimament lligada al seu patrimoni arbori. Als carrers de Barcelona hi ha prop de 153.000 arbres de 119 espècies diferents, la majoria de fulla caduca.

La acción exterior de la Generalitat en el nuevo Estatuto de autonomía de Cataluña Francesc Xavier Pons/Eduard Sagarra Aquest estudi analitza les disposicions que, en el nou Estatut d’autonomia de Catalunya, s’ocupen de l’acció exterior de la Generalitat. És, per tant, un treball que, encara que d’abast limitat, té el valor afegit de la immediatesa, atès que el nou Estatut va entrar en vigor el 9 d’agost de 2006. Els seus autors, professors de Dret Inter nacional Públic, analitzen les disposicions estatutàries corresponents des de la perspectiva jurídica i en el context tant del marc constitucional espanyol com del que estableix el sistema jurídic internacional amb relació a entitats subestatals com les comunitats autònomes espanyoles.

Valverde. Imatges i paraules Montse Lavado Fau (editora) / Nemrod Carrasco (editor)

Narcotráfico: Europa, EEUU, América Latina Álvaro Camacho, editor Aquest llibre ha nascut a Colòmbia i critica en profunditat l’enfocament dominant sobre el narcotràfic i les seves conseqüències. Recull textos de diferents autors que donen diverses visions de la problemàtica des de les Nacions Unides, Europa i els Estats Units. Defensa la construcció d’una poderosa aliança reformista que surti de la simple lògica prohibicionista i repressiva i que inclogui no només amplis sectors d’Amèrica Llatina i Eu ropa, sinó que fins i tot s’estengui a sectors significatius dels Estats Units.

Recull de textos i documents gràfics de l’exposició del mateix nom que, amb motiu del desè aniversari de la mort de José María Valverde, es va poder veure al col·legi major Penyafort-Montserrat-Llull de la UB, a l’Edifici Històric de la UB i al Centro Cultural San Jorge de Cáceres. Alguns apartats de l’obra porten com a títol “Por nosotros los poetas”, “Entro en el aula”, “El tiempo atardece”, “Mi diálogo, mi gente”, “Ser de palabra”, “Otros pueden seguir” o “El día del perdón”.

d’aquestes èpoques històriques pertanyents a totes les àrees del que avui anomenem ciència (medicina humana i veterinària, ciències naturals, astronomia, geografia, agronomia, aritmètica, etcètera) i n’incorpora d’altres de relacionades que aleshores tenien una consideració ben diferent de l’actual (astrologia, alquímia, màgia, endevinació). Aquesta segona edició revisada i ampliada actualitza els continguts de l’obra amb noves dades, nous textos i la bibliografia més recent i il·lustra des d’una nova perspectiva el marc cultural on s’inscriuen l’opus lul·lià i la seva tradició en els països de l’antiga Corona d’Aragó.

Repúblicas y ciudadanos: modelos de participación cívica en el mundo antiguo Francisco Marco, Francisco Pina, José Remesal Aquesta obra recull les aportacions fetes en el III Col·loqui Internacional d’Història Antiga Universitat de Saragossa, organitzat conjuntament pel Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial en l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC) de la UB i l’Àrea d’Història Antiga del Departament de Ciències de l’Antiguitat de la Universitat de Saragossa. Com s’afirma en la introducció de l’obra, entre les fites que han suposat avenços decisius per a la humanitat resulta “d’extraordinària importància el moment en què un grup d’individus es van entendre ells mateixos com a membres de ple dret d’una comunitat”, moment que va significar “el trànsit d’unes societats governades per reis a d’altres administrades per conciutadans, que podem denominar de manera genèrica com repúbliques”.

La ciència en català a l’edat mitjana i el Renaixement (2a edició revisada i ampliada) Lluís Cifuentes Aquest llibre ofereix, per primera vegada, un recorregut complet per les realitzacions en català

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Agenda Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre juliol i octubre, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d'agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 93 403 53 57.

Sant Jordi i la Primavera de la Llengua a la UB La Primavera de la Llengua, que enguany celebra la tercera edició, és una activitat lúdica orientada a sensibilitzar l’alumnat respecte de la importància de l’ús del català a les universitats. L’organitzen conjuntament la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya hi col·laboren organitzacions, entitats i institucions que treballen en favor de la llengua catalana. La jornada central es farà davant el Palau Reial, com és costum, entre les 12.30 i les 21 h del dijous 26 d’abril.Tindran lloc, entre múltiples activitats, el tercer concurs de grups de música universitaris, exposicions i lliuraments de premis, com el Premi Arrelats, de narrativa breu, el Premi de poesia Maria-Mercè Marçal, o el Premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüísitca. Diverses facultats de la UB organitzaran, a més, al llarg dels mesos d’abril i de maig, múltiples activitats pels volts de Sant Jordi i amb motiu de la Primavera de la Llengua, des de certàmens literaris fins a concursos de fotografia o concerts.

ABRIL Del dilluns 23 d’abril al divendres 27 d’abril • Exposició “Recull de premsa, 1965-2005”. Al vestíbul princi pal de l’Edifici Històric (Gran Via, 585).

Dimecres 25 • Concert de Primavera. Al Pa ranimf de l’Edifici Històric, de 12 h a 14 h.

Dijous 26 • Lliurament dels Premis 1r de Maig (Fundació Rafael Campalans i Fundació Josep Comaposada). Al Paranimf de l’Edifici Històric, a les 17.30 h.

Equilibrio Internacional?”. Coorganitzat per la UB i l’Asso ciació Hispana d’Universitats (HACU). A l’Aula Magna.

Alier. Obres de: G. Donizetti, G. Verdi, W.A. Mozart, F. Cilèa, C. Gounod. Al Paranimf de l’Edifici Històric, a les 20 h.

Dimarts 8 de maig

Dijous 31

• Jornades de Poesia i Mes tissatge (Aula de Poesia de Bar celona). A l’Aula Magna.

• A les 13 h acaba el termini per presentar-se al Premi a tesis doctorals del Claustre de Doctors de la UB (més infor mació a la pàgina 34 d’aquesta revista). • Acaba el termini de presenta ció als Premis del Consell Social de la Universitat de Barcelona als millor treballs científics derivats d’una tesi doctoral lle gida a la UB (més informació a la pàgina 34 d’aquesta revista). • Concert XX Cicle de Música de la Universitat de Barcelona. OUB. Orquestra de la UB. Di recció: Carles Gumí. Estrena de l’obra Descripcions, de J. Ferré, música de pel·lícules. Al

Del dimecres 9 al divendres 11 de maig • 31a edició del Congrés de l’Eu ropean Library Automation Group (ELAG).

MAIG Dijous 3 • Concert de l’Schola Cantorum. Direcció: Carles Gumí. Obres de: J. Brudieu, W. A. Mozart. Al Paranimf de l’Edifici Històric, a les 20 h.

Del dijous 3 de maig al dissabte 5 de maig • Poetae Latini Minores. I Col·loqui Internacional (Depar tament de Filologia Llatina). A l’Aula Ramón y Cajal, el dijous a la tarda, el divendres tot el dia i el dissabte al matí.

Dijous 10 • Cor UB i Cor Argentum de la Facultat de Química. Direcció: Jordi-Lluís Rigol; piano i orgue, Carme Albors. Obres de: J. L. Rigol i G. Fauré. Al Paranimf de l’Edifici Històric, a les 20 h.

Dissabte 19 de maig • VI Concurs Bíblic Universitari/ Trobada de Corals i Orquestres Universitàries. Al Paranimf de l’Edifici Històric, de 9 h a 14 h.

Dijous 24 Dilluns 7 de maig • Simposi “Multilingüismo y Globalización: ¿Un Nuevo

• Concert XX Cicle de Música de la Universitat de Barcelona. Petites Òperes. Direcció: Roger

Paranimf de l’Edifici Històric, a les 20 h.

Dimecres 27 i dijous 28 • Òpera a la Universitat. Le Docteur Miracle, de Georges Bizet. Direcció d’escena: Isabel Franco. Direcció musical: Daniel Mestre. Al Pati de Lletres de la Facultat de Filologia, a les 22 h.

• Durant tot aquest any es pot visitar, al Museu de Ciències Naturals del parc de la Ciutadella, l’exposició ORÍGENS. UniversTerra-Vida-Humanitat, comis sariada per l’arqueòleg Jordi Serrallonga, coordinador del grup de recerca HOMÍNID-Grup d’Orígens Humans de la UB, que té seu al Parc Científic de Barcelona. L’exposició, celebra da en el marc de les activitats de “Barcelona Ciència 2007”, és un espai de reflexió sobre l’estat de la qüestió de les investigacions científiques més actuals amb relació a l’origen de l’univers, la Terra, la vida i la humanitat.

JUNY Dimarts 5 de juny • Simposi sobre docència en el marc del Pla Estratègic de la UB. A l’Aula Magna de l’Edifici

Històric, de 10 h a 14 h. Dimecres 6 de juny • Cloenda del Curs de les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran AUGG 2006-2007. Al

Paranimf de l’Edifici Històric, de 16.30 h a 18.45 h.

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

SOM ub

Nova web d’Antics UB Antics UB disposa d’una nova pàgina web (www.ub.edu/anticsub/) que incorpora millores tant de contingut com de disseny amb l’objectiu de presentar la informació de manera més clara i simplificada, alhora que s’hi afegeixen nous apartats per donar més informació i serveis als socis d’Antics UB. La nova web, que s’adapta a les pautes de disseny establertes per al conjunt de la web de la Universitat, suposa una simplifi cació pel que fa a la manera de presentar els continguts. Un menú situat a l’esquerra de la pantalla distribueix la informa ció de la web en els apartats se güents: Presentació; Associa

cions; Serveis; Com associar-se; L’espai dels socis; Oferta formati va; Institucional. En el primer dels apartats s’ha ampliat la informació sobre què és i quins objectius té Antics UB. A Associ acions es presenta informació de les associacions d’antics alumnes constituïdes als centres. En l’apartat d’avantatges es pot

entrar, per exemple, al compte de correu electrònic que s’ofereix a cada membre d’Antics UB i s’especifiquen els avantatges per als titulars del carnet d’Antic UB. L’espai dels socis inclou una de les novetats d’aquesta web, el d’Intercanvis, en el qual mem bres d’Antics UB comparteixen experiències, organitzen troba

des, posen en marxa grups d’estudi i donen a conèixer pro ductes o serveis als altres socis d’Antics UB. Finalment, des de la web d’Antics UB hi ha enllaços per accedir a diverses pàgines d’Internet de la Universitat de Barcelona, amb un especial atenció a l’oferta formativa d’aquesta institució.

L’oferta educativa del Grup UB, al Saló de l’Ensenyament La Universitat de Barcelona i les institucions del Grup UB van presentar, un any més, la seva oferta educativa a Estudia-Saló de l’Ensenyament, celebrat els passats dies 21 a 25 de març al recinte firal de Montjuïc. Aquest any, la UB va estrenar una nova ubicació, al pavelló 2 del recinte firal, i va presentar un nou estand que, sota l’es lògan UBICA’T i inspirat en la ciutat de Barcelona com a en torn urbà, oferia un espai més obert i dinàmic, estructurat per àmbits de coneixement, per tal de facilitar l’atenció i l’orienta ció als visitants. La UB va presentar l’oferta edu cativa de primer i segon cicles i els seus serveis i va posar a l’abast dels visitants informació sobre la tria d’estudis universi taris i sobre els ensenyaments, recursos i activitats de la insti tució. Les consultes dels futurs estudiants es van atendre de manera personalitzada. La UB i el seu Grup també van ser presents al saló dels màs ters i postgraus Futura, que va tenir lloc els dies 24 i 25 de

març al pavelló 5 del mateix re cinte firal, amb un espai on es va facilitar informació de l’ofer ta docent de tercer cicle de la UB i de l’Institut de Formació Contínua IL3-UB.

Materials de difusió Amb motiu del saló es van editar diversos materials de difusió, suport i informació als visitants. L’oferta formativa de primer i segon cicles de la UB es va presentar en cinc llibrets, que es corresponen amb els cinc àmbits del coneixement (Ciències de l’Educació, Cièn cies de la Salut, Humanitats i Ciències Socials, Ciències Expe rimentals i Enginyeries). Aques tes guies disposen de fitxes descriptives amb informació completa dels ensenyaments: habilitats necessàries i pla d’es

tudis, aspectes diferencials, sor tides professionals, etcètera. Els estudis de postgrau 2007-2008 també es presentaven en una guia, amb tota la informació sobre l’oferta de màsters i post graus propis, màsters oficials i programes de doctorat de la UB i l’IL3-UB. D’altra banda, el diari La Vanguardia va dedicar un suple ment a la UB, l’especial UBICA’T, que va ser distribuït el dia 16 de març amb el diari i que recollia les diverses activitats de la Uni versitat, amb informació sobre la institució, la seva oferta aca dèmica i altres serveis específics.

L’especial UB, editat en el marc d’un conveni de col·laboració entre La Vanguardia i la UB, tam bé es va repartir a l’estand de la UB al saló Estudia. També amb motiu del Saló de l’Ensenyament, s’ha editat un número especial de la revista que teniu a les mans, La Universitat. Es tracta d’un número adreçat a l’alumnat de secundà ria amb continguts com ara suggeriments a l’hora de decidir en quin ensenyament matricu lar-se, com integrar-se més fàcil ment a les facultats i escoles, o quins recursos posa la UB a dis posició del seu alumnat.

Acord amb Porta 22 Fruit de la signatura d’un conveni entre la UB i Porta22, Espai de Noves Ocupacions, la UB va tenir la col·laboració d’aquesta entitat en el saló Estudia, que es va concretar en la partici pació a l’estand de la UB, un punt d’informació i la inclusió d’una llista de noves sortides professionals en els llibrets de l’oferta formativa de primer i segon cicles. Porta 22 ofereix informació, orientació i formació sobre les noves tendències del món laboral, les ocupacions del futur i les noves cultures del treball, i disposa d’un espai amb les eines necessàries per orientar el futur professional o millorar laboralment.

Pla d’avantatges

Som UB

El carnet Som UB permet accedir a un interessant Pla d'avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i Som UB de Societat. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’Avantatges Som UB. CAIXA I ASSEGURANCES Caixa Catalunya Caixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix avantatges financers en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l’entitat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.). Col·lectius: estudiants i personal UB. Santander Central Hispano Protector Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments informàtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb assessorament personalitzat. Col·lectius: estudiants i personal UB. La Caixa Ofereix múltiples productes financers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etcètera. Col·lectius: estudiants i personal UB. SANITAT Clínica dental Davos Aquesta clínica, amb més de vint anys d’experiència, ofereix gratuïtat en la primera visita, 50% de descompte en neteges bucals i 20% en la resta de tractaments (ortodòncia, endodòncia, fundes, ponts, etc.). Col·lectius: estudiants i personal UB i Grup UB – Antics UB – Societat. ÒPTIQUES BOIRA Òptiques amb la màxima qualitat professional. 40% de descompte en muntures i vidres graduats i 20% en audífons digitals, ulleres

de sol, protecció laboral i lents de contacte. Col·lectius: estudiants i personal UB i Grup UB – Antics UB – Societat. INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS Aquest grup, amb vint clíniques pròpies, ofereix serveis gratuïts (consultes i revisions, fluoritzacions, radiografies intrabucals, etc.), un preu fix de 20 euros en extraccions simples i el 20% de descompte en la resta de tractaments. Col·lectiu: Antics UB. LLEURE I VIATGES EL JOU HOTEL RESTAURANT Situat a Guardiola de Berguedà, en una masia restaurada del segle XVIII, disposa de 21 habitacions. 10% de descompte en allotjament i manutenció i 5% en programacions especials de lleure. Aplicació de tarifa de grup i 50 euros de descompte en sales i equipaments (de dilluns a divendres) per a reunions de treball. Col·lectius: estudiants i personal UB i Grup UB – Antics UB. CAIXA FÒRUM 50% de descompte en les seves activitats (cicles de conferències, jornades socials, lectures de poesia, jornades d’art multimèdia, tallers educatius infantils,etc.) i visites guiades gratuïtes a les exposicions i a l’edifici modernista de Josep Puig i Cadalfalch (divendres de 16 a 17 h, amb inscripció prèvia). Col·lectius: estudiants i personal UB – Antics UB. VIATGES BARCELÓ Descompte del 7% en paquets turístics de majoristes propis (TravelPlan i Costa Creuers) i del 5% en paquets de la resta de majoristes preferents, tant catàlegs com ofertes. Col·lectiu: personal UB.

CAPITÀ MISSON Empresa de lloguer de velers amb patró, manteniment i assessorament de compres, que també funciona com a acadèmia nàutica. 10% de descompte en el programa de navegacions i sortides per a grups a preus avantatjosos. Col·lectius: estudiants i personal UB i Grup UB - Antics UB. SELF TRADE BANK Banc del Grup Société Générale especialitzat en inversions, amb operativa online. Fent un ingrés de 3.000 euros o un traspàs de cartera de valors per aquest import, regal de 300 euros en comissions gratis durant tres mesos. Col·lectiu: Antics UB CENTRE MUNICIPAL DE VELA La Federació Catalana de Vela, que gestiona el Centre Municipal de Vela de Barcelona, ofereix descomptes en cursos sèniors de vela lleugera, windsurfing, catamarà i creuer, així com en cursos de titulacions nàutiques per al govern d’embarcacions i en la quota de l’abonament (sèniors i juvenils) al centre. Col·lectius: estudiants i personal UB i Grup UB - Antics UB. SKYEUROPE SkyEurope, principal aerolínia de baix cost d’Europa Central, ofereix vols directes des de Barcelona a Praga, Salzburg, Budapest, Cracòvia, Bratislava i Viena. Preu garantit de 25 euros per trajecte en vols a Salzburg, Cracòvia i Praga (més taxes d’aeroport). Col·lectius: estudiants i personal UB.

BCD TRAVEL Descomptes en paquets de vacances del 5% al 12% (segons la destinació). Col·lectius: estudiants i personal UB i Grup UB – Antics UB – Societat.

DIVERSOS TASTOLLETUM Ofereix cursos de tast de productes (vins, xocolates, cerveses, formatges…) i distribueix productes seleccionats (vins, olis, melmelades, patés…). Descomptes en els cursos i en la compra de productes. Col·lectiu: Antics UB.

Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web www.ub.edu/somub

SOM ub

Suma’t a Som UB Totes aquelles persones, empreses i institucions que vulguin compartir els objectius comuns de millora del coneixement, conservació del patrimoni públic i enriquiment de la qualitat de vida de la societat poden sumar-se al projecte Som UB de cinc maneres diferents: • Patrocini d’algun dels projectes amb causa. En funció de la quantia anual aportada, es determinen les categories de col· laboradors i les diferents contraprestacions associades. • S erveis de màrqueting UB. Canals per dur a terme les se-

ves accions de màrqueting: promocions i publicitat als centres, mitjans de comunicació interns, presentacions a estudiants i borsa de treball, etcètera. • Mitjançant la quota corpo rativa: – Oferta per fer membre de Som UB tot el personal de l’empresa, com a benefici extraordinari, per tal que aquest gaudeixi del pla d’avantatges associat i participi en el projecte de causa que decideixi. L’empresa passarà a formar

part de les empreses patrocinadores de Som UB. – Oferir al personal de l’empresa la possibilitat de formar part del col·lectiu Som UB i gaudir dels avantatges associats. L’empresa passarà a formar part del col·lectiu d’empreses ciutadanes. • Donacions: les empreses, persones i institucions interessades a col·laborar amb els projectes Som UB també es poden afegir a la iniciativa fent una donació en línia, mitjançant la pàgina web de Som UB (www.ub.edu/

somub). Aquestes aportacions comporten la desgravació fiscal corresponent. • El pla d’avantatges permet a les empreses oferir avantatges als col·lectius identificats de la UB i el seu Grup: estudiants, docents i investigadors, personal d’administració i serveis, antics alumnes, societat, etcètera. • E l programa de sinergies possibilita fer intercanvis en espècies –de recursos– entre la UB i les organitzacions, sense un cost extraordinari.



...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Demaneu el vostre carnet Antics UB Fes-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o bé personalment. Rebràs en el teu domicili el carnet Antics UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual: 27 euros. Inclou la subscripció a la revista La Universitat. Dades PERSONALS Cognoms: .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Nom: ............................................................................................. DNI: .................................................................................................................................................................... Data de naixement (dd/mm/aaaa): ................................................. Sexe (h/d): ............................................................................ Adreça: . ........................................................................................................................................................ Població: .................................................................................................................................. CP: .................................................................................................... Província: . ................................................................................................................................................. Adreça electrònica: .................................................................................................. Telèfon: . .................................................................................... Estudis: ......................................................................................................................................................... Any: .................................................................................................................................................

Dades LABORALS Nom de l’empresa: ........................................................................................................................................................................................................................................................................................ Càrrec: ......................................................................................... Adreça: . ........................................................................................................................................................ CP: . .................................................................................................................................................... Població: ................................................................................. Província: . ................................................................................................................................................. Telèfon: ....................................................................................................................................... Fax: ................................................................................................... Adreça electrònica: ....................................................................................................................

Dades BANCÀRIES Entitat: .......................................................................................................................................................... Oficina: ....................................................................................................................................... Dígit control: ..................................................................... Núm. compte corrent: ..........................................................................................................

Com t’has assabentat de com fer-te soci d’Antics UB? Revista

Web

Un amic

Un soci

Diari

Altres

Marca si vols aparèixer al directori electrònic d’Antics UB

Antics UB Universitat de Barcelona Fidelització - Antics UB Balmes, 21, principal - 08007 Barcelona Tel. 934 024 290 - Fax 934 035 917 anticsub@ub.edu - www.ub.edu/anticsub

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

��