launiversitat40

www.ub.edu

UNIVERSITAT DE BARCELONA

juliol-setembre 2007 Any XI

2,4 造

40

s e d a t r o p 0 4 , s y 10 an

Sumari

núm.

40

Editorial Parts de la nostra història

10 anys, 40 portades ............................................................................

Dona i universitat .........................................................................

Joaquim Coello .................................................................................... president del Consell Social de la UB: «El segle xxi és el segle de la Universitat»

Publicacions .................................................................................................

4

18 26 46

La comunitat universitària de la UB, el sistema universitari i la societat catalana en general, commemorem aquests propers mesos diverses efemèrides que, conjuntament, constitueixen una part de la nostra història més recent. Tot just al mes de juny hem celebrat al Paranimf de l’Edifici Històric els 30 anys de creació del Consell Interuniversitari de Catalunya, iniciativa dels tres rectors de les tres universitats existents aleshores (UB, UAB, UPC) i l’acte d’homenatge al rector Josep M. Bricall amb motiu de la seva jubilació en complir els 70 anys.

D’altra banda, el nou curs acadèmic s’inaugurarà amb el reconeixement a l’aprovació del primer Estatut de l’etapa democràtica de la Universitat de Barcelona i amb l’acte d’agraïment de la institució al rector Antoni M. Badia i Margarit i a tota una generació que va lluitar per transformar la Universitat.

Seguint amb aquesta cronologia, a l’inici de curs, tot el sistema universitari català tindrà l’oportunitat de rememorar els 75 anys de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya que va fer possible la redacció i aprovació, al seu torn, del nou Estatut de la que va ser Universitat Autònoma de 1933.

I finalment, aquestes pàgines tenen també el seu propi motiu de celebració. Durant 10 anys la Universitat de Barcelona ha pogut presentar-se puntualment a la societat per mitjà de la seva revista institucional la universitat, creada el 1997 durant el rectorat del malauradament perdut rector Antoni Caparrós. Durant 10 anys, cada número s’ha acostat, ens ha acostat, a una personalitat pública formada a les nostres aules, 40 personatges que, en 10 anys, han contribuït a fer d’aquesta tradició institucional un senyal d’identitat.

Així, doncs, a tothom que ha fet possible la universitat durant tots aquests anys, moltes gràcies!

Màrius Rubiralta Rector

Agenda .......................................................................................................................

Som UB .......................................................................................................................

47 48

ECOLÒG PER

IC

Revista de la Universitat de Barcelona

PA

la universitat Imprès en paper ecològic

Consell editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector de Rela­cions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística; Ernest Trias, cap de comunicació.

Editada pel Gabinet de Premsa. Direcció: Ester Colominas; Sotsdirecció: Núria Quintana; Redacció: Jordi Homs, Rosa Martínez, Patrícia Lainz i Marta Casellas.

Assessoria lingüística: Serveis Lingüístics de la UB. Ad­­mi­nistració: Montserrat Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544. Fax: 934 035 357. premsa@ub.edu Amb la col·laboració de: Serveis de Comu­ni­cació del Parc Científic de Bar­ce­lona, Fundació Bosch i Gimpera i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·labo­ració del fotògraf: J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060. Disseny original: Primer Segona serveis de co­­municació. Tiratge: 17.000 exemplars. Dis­tri­bu­ció: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97.

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

2 0 1 9 0 7 00 9 9 8 9 0 1 1999 2 1 20

10 anys, 4

Set polítics, dos sociòlegs, quatre representants del món universitari, cinc professionals de la salut, un jutge, un gestor cultural, cinc escriptors, dos cineastes, dos actors, quatre comunicadors, tres representants del món de l’esport i quatre de l’econòmic. Quaranta personalitats de rellevància social que han estat en algun moment, com a alumnes o com a professors, vinculats a la Universitat de Barcelona, ens han acompanyat aquests primers deu anys de revista.

Amb ells hem parlat de ciència, de cultura, d’economia, de salut… En les nostres pàgines han

Política N úm. 0.

Abril de 1997

Josep Piqué,

ministre d’Indústria del Govern espanyol

Abril de 1999

Jordi Pujol, president de la Generalitat

«Durant els últims anys

l’entorn internacional no vol

Catalunya ha millorat molt, i

dir que haguem assolit el

«En contra de certes percepci-

nem enfortir les empreses

ara ens trobem en una cruï-

nivell necessari. I sobretot

ons, molt esteses –a més d’in-

que ara estan sota l’òrbita del

lla, i amb un nou repte. Si

trobo que ens manquen uns

teressades–, la política de pri­­

sector públic i que volem

com crec el resolem bé,

quants grans equipaments

vatitzacions és una més de

que passin a disposar d’una estructura accionarial que

d’Indústria i Energia i de ben

superi les seves limitacions.

d’aquí a l’any 2010 Ca­­ talunya farà un nou salt endavant. El creixement de

científics. Durant els propers

les polítiques del Ministeri segur no és la més important.

S’ha de fer amb molt de

la nostra competitivitat en

ralitat.»

Penso, per exemple, en la

compte, ja que cada empresa

política de suport a la inno-

és un cas diferent. [...] estem

vació tecnològica o a la segu-

actuant sobre totes, en un procés molt ambiciós de redefinició del paper del sector públic en una eco­ nomia moderna i cada cop més globalitzada com la nostra.»

retat i qualitat industrials, o de desregularització del sector elèctric, que ja estem enllestint i que tindrà un impacte molt positiu en la nostra economia. [...] Prete-

N úm. 7.

anys, omplir aquest buit serà un dels objectius de la Gene-

En l’entrevista ha Enaquests aquestsdeu deuanys anys l’entrevista ha triplicat l’extensió i ha triplicat l’extensió inicialinicial incorporant incorporat nous com nous apartats, comapartats, ara qüestonaris ara qüestonaris breusdei bitllets breus i bitllets d’opinió diversos d’opinió de diversos autors autors

0 portades

2 0 0 4 0 5 0 2 3 2006 2007 0 0 002 2 Text:

Ester Colominas

manifestat les seves inquietuds sobre els esdeveniments polítics i socials del moment, han valorat drets i responsabilitats de la ciutadania, han revisat el passat i formulat pronòstics de futur i s’han constituït, en definitiva, en la prova més contundent que la Universitat és i es fa en societat.

Els deu anys que ara celebrem ens donen peu a rescatar algunes de les seves declaracions i comprovar que moltes, malgrat el pas del temps, encara són vigents.

 Núm. 19. Març de 2002

Jordi Solé Tura, cappare de la Constitució «Quan ets una de les set persones que es tanquen en una habitació i se’t diu “redacteu la Constitució del país”, saps que si ho fas malament és la catàstrofe històrica. Nosaltres en vam

una mena de pacte que no

Això va funcionar. També vam

està escrit enlloc. Per exemple,

dir que no tenia sentit que

vam dir que no volíem presi-

ens comportéssim com a ene-

dent. Cadascun dels set faria

mics, i això va fer que entrés-

de president un dia. També

sim en una espècie de relació

seria el que parlaria amb la

que nosaltres mateixos, cons-

premsa, i abans de parlar-hi

cientment o inconscientment,

ser conscients i vam fer com

ens posaríem d’acord tots.

anàvem creant.»

N úm. 30.

Desembre de 2004

Josep Bargalló, conseller en cap de la Generalitat

«Si el tripartit no beneficia el país, tampoc no beneficiarà els qui som al Govern. Plantejar-se un benefici polític que no beneficiï el país és estúpid. I la fórmula beneficiarà el país perquè, en primer lloc, és progressista, i el país necessitava un govern progressis-

ho és i necessitava un govern que

ta després de vint-i-tres anys de

ho reflectís. I, en tercer lloc, té sen-

no tenir-lo. En segon lloc, és una

sibilitats molt diferents, igual que

fórmula molt plural perquè el país

el país.»

REPORTATGE

 Núm. 35. Abril de 2006

N úm. 39. Abril de 2007

María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del Govern espanyol «Estem impulsant reformes que con-

converses amb Francisco Rubio Llorente,

polític, que és la Constitució del 78 i

la persona a la qual José Luis Rodríguez

que ens ha permès viure els millors

Zapatero encarrega un estudi de la reforma

trenta anys de la nostra història des

de la Constitució. Les reformes previstes de

del punt de vista de la pau i el benes-

la Constitució són el tema de la successió i

tar dels ciutadans. L’objectiu és conso-

l’enumeració de les comunitats autòno-

lidar el model que hem construït els

mes, que no s’hi detallen amb el seu nom.

espanyols, tots els espanyols. Després

Si més no, a la Constitució s’ha de dir qui-

de trenta anys, és lògic que necessiti

nes són, i jo crec que a més s’ha de dir què

adaptar-se a les coses que han passat,

són. Les converses amb Rubio Llorente es

que han estat moltes. Aquest país ja

referien a l’article 2 de la Constitució: allà

no és el mateix. Avui a Europa es pre-

on diu “la nación española” s’hi hauria

nen moltes decisions, perquè hi ha

d’afegir: “de la qual formen part les nacio-

hagut un fort procés de descentralitals estatuts, a les normes, sense que

rials, només hem dit que havien de complir un seguit de requisits.

per això calgui canviar res del model

Quins eren aquests requisits? Que se

que ens hem donat, i procurant que

situessin en el marc de la Constitució,

aquest model funcioni millor, com a

que no trenquessin el model, que el

mínim durant els pròxims trenta anys.

milloressin, que es fessin per ampli

[...] Sovint en el debat, del soroll es

consens i que donessin resposta als

estem d’acord amb les reformes territo­

interessos dels ciutadans. “Consens,

confonen les coses. Nosaltres

Constitució i ciutadania”.»

La premsa escrita i digital s’ha fet ressò d’algunes de les entrevistes, com les que s’han fet a Joan Laporta o, en el darrer número, a Pasqual Maragall

president de la Generalitat

[Sobre l’Estatut] «Tot va començar amb unes

solidin i millorin el nostre sistema

zació. Cal portar aquestes qüestions

Pasqual Maragall,

nalitats històriques de Catalunya, Euskadi i Galícia”. Aquestes reformes són bàsiques i, algun dia s’hauran de fer. [...] Espanya té regions i té nacionalitats. Això també passa al Canadà, i bé que troben solucions més sofisticades. [A Espanya] Això no progressa i l’únic que continua és la conllevancia. Amb

l’escenari Zapatero-Maragall va sem­ blar que podríem trobar la fórmula… canònica, la fórmula constitucional, estatutària. Però som on som. Aturats.»

REPORTATGE

Societat  Núm. 38. Gener de 2007

 Núm. 9.

Octubre de 1999

Salvador Giner,

Manuel Castells,

sociòleg i president de l’Institut d’Estudis Catalans

sociòleg

no la donen els partits polí-

isme que hi ha en una societat. [...] Aquí hi ha

tics. Els partits polítics, l’opi-

molt de nacionalisme i poc

nió pública lliure i el respec-

patriotisme.»

«La mesura de la democràcia

te a la Constitució (encara que aquesta no ens agradi, que l’haguem de millorar) són crucials per a la demo-

de les desigualtats soci­ als. En una societat on la

cràcia. Però, tot i això, a mi

l’educació és allò que crea la

gran disparitat social es ma­­

unes eleccions generals,

font de treball, que és la font

nifesta entre els que exercei-

autonòmiques o el que sigui,

essencial de productivitat en

xen un treball interessant i

vagi el 55 o el 59 % dels elec-

una economia informacional,

remunerat perquè tenen la

tors a votar. No és aquesta la

on la productivitat depèn de

capacitat professional per

mesura de la democràcia.

la capacitat mental dels tre-

fer-lo i els que no, el fet que

balladors. Al mateix temps,

tothom tingui accés a un alt

l’educació és el principal instrument de correcció

nivell d’educació és absolu-

la veritable mesura [de la de­­ mocràcia] la dóna la quan­ titat i la qualitat d’altru­

«L’essencial és educació, educació i educació, perquè

tament essencial.»

no em preocupa tant que en

Això és fonamental, però

Universitats  Núm. 12. Juliol de 2000

Andreu Mas-Colell, comissionat d’Universitat i Recerca de la Generalitat «És un fet relativament nou a

molt important. A les universi-

nostre país ho necessitem

la història de la universitat, en

tats escoceses hi havia Adam

més això, encara no és prou

els seus mil anys, que aquesta

Smith, Hume… Però els empre-

important. Com es pot incen-

institució s’hagi convertit en

saris escocesos no sortien

tivar? Hi ha diversos procedi-

un motor econòmic. Si un

d’es­­­coltar aquestes classes.

ments: tota l’àrea de transfe-

pensa en la revolució indus-

Això ha canviat, aquests dar-

rència de tecnologia i de cen-

trial, no era aquest el cas. Les

rers anys i a tot arreu la uni­

tres tecnològics. Amb això

universitats eren fonts de

versitat s’ha convertit en un motor econòmic. En el

hem fet algunes coses i n’hem

pensament, de pensament

de fer més.»

REPORTATGE

 Núm. 33. Setembre de 2005

 Núm. 16. Juny de 2001

Màrius Rubiralta,

Joaquim Molas,

rector de la Universitat de Barcelona

filòleg, catedràtic de la UB

manca de vocacions científiques que

«El docent és una peça d’un engra­ natge, per més personalitat que tin­ gui. A mi uns senyors m’han ense­ nyat, i jo ensenyo uns altres. [...] Sobre

s’estava detectant, no només en l’àmbit

el nivell actual dels estudiants cal dir que

català, sinó a tot Europa. Aquesta manca

en el meu curs, quan hi havia el districte

de vocacions té una raó de ser: d’una

universitari de Balears i Catalunya amb

banda, la sobrevaloració que fan els

una sola universitat i una sola facultat de

joves de cert tipus de progrés social en

filosofia i lletres, érem uns noranta. Entre

què sembla que de seguida es faran

aquests noranta, n’hi havia cinc o deu

«En un congrés que va tenir lloc aquí a Barcelona es va posar de manifest la

milionaris i, de l’altra, que tot es pot

que eren bons, i els altres, normalets. Ara la proporció és la mateixa, però el que

ants de secundària no triïn segons qui-

que a la so­cietat li convé mantenir per arribar a un sistema econòmic, de coneixement i de ciència equilibrats.

nes carreres. Només hi haurà un crit

Si això no es fa, no sé pas quins seran els

comporta una baixa de qualitat.»

d’alerta quan arribi la “sequera de voca-

efectes. [...] Aquelles societats que ho

cions”, com ha passat ara, que tothom

sàpiguen valorar i promoure com cal,

s’alarma, mentre que, quan calia fer una

seran més riques, més avançades; la resta

gestió correcta de l’aigua, ningú se’n

acabaran sent, simplement, societats

recordava. [...] Cal fer un senyal d’aten­

de serveis. Catalunya pot escollir si vol

ció sobre la gestió de les vocacions

ser un país avançat o no.»

aconseguir sense gaire esforç. Aquesta situació està provocant que els estudi-

mana és la gran massa; abans la minoria dominava el conjunt. Tota la massificació

 Núm. 6. Gener de 1999

Martí de Riquer,

romanista, catedràtic de la UB

cassat seré jo. Perquè la

pre el mestre fos superior als alum­ nes, encara seríem al temps d’Aristòtil. Qui

docència no és una

aprèn més a classe és

cosa que resti aturada,

el professor perquè ha

té un dinamisme. Això

d’ordenar matèries,

«La meva reflexió interna el

és evident en físiques,

estructurar uns ense-

primer dia de classe era la

en químiques, però

nyaments, posar al dia

següent: si d’aquí a deu

també en matèries humanístiques hi ha un progrés. Si sem­

una bibliografia... La

escoltar-me no coneixen l’assignatura millor que jo, qui haurà fra-

anys, quatre o cinc d’aquests nois que ara comencen a

docència t’obliga a una investigació constant.»

Els entrevistats afirmen tenir bons records de la seva època universitària

REPORTATGE

Ciència i salut  Núm. 2. Gener de 1998

Joan Corbella, psiquiatre

«En l’àmbit de les relacions home-dona encara hi ha problemes, més conflictes dels que s’acostuma a reconèixer. [...] L’altra àrea de conflictes és l’adaptació a aquest món competitiu, exigent. [...]

Finalment hi ha el problema de l’envelliment de

de la població, que canvia moltes coses. És un fet del qual encara no en sabem les conseqüències, però que tindrà un efecte molt important.» l’edat

 Núm. 13. Octubre de 2000

Santiago Dexeus,

director del Departament d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Institut Universitari Dexeus «En el futur, la clonació serà inte­ ressantíssima. Es pretén veure si podem ampliar les possibilitats d’èxit de la reproducció assistida amb la clonació. Hi ha potser un moment en què s’obrirà la mà per a la investigació en preembrions i començarem a investigar coses que tinguin interès extraordinari amb vista al

 Núm. 8. Juliol de 1999

futur. Aquí estem en un nivell ètic que

Jorge Wagensberg,

potser és discutible, però quan puguis

director del Museu de la Ciència de la Fundació “La Caixa”

dir-li a una persona que aquell Alzheimer es curarà o es podria curar si sabéssim o poguéssim reformar certes cèl·lules del teixit neuronal, potser

«La ciència és segurament la forma de coneixement que més impacte té en la vida de cada dia i en el nostre futur i la que menys estímuls provoca en el ciutadà. Això és una contradicció d’ordre democràtic: com és possible que el que més influeix en el futur sigui al ma­­

ens dirà que no està en desacord amb segons quines investigacions. Són investigacions summament complexes, però jo estic molt animat amb el potencial del nostre país, el canvi qualitatiu de la medicina...»

teix temps el que menys coneixem?»

 Núm. 23. Març de 2003

Eduard Estivill, pediatre i neurofisiòleg

«Espanya és encara un país curt de son. Hem fet un estudi molt seriós sobre aquest tema i hem comparat la situació amb Alemanya, França i Anglaterra. Els hàbits socials fan que ens n’anem a dormir més tard però ens llevem a la mateixa hora que, per exemple, els alemanys. És a dir, que dormim una mitjana de qua­

si quaranta minuts menys que la resta d’Europa.»

REPORTATGE

 Núm. 25. Setembre de 2003

Marta Corachán, presidenta de la Creu Roja a Catalunya «Cada dia hi ha 30.000

Però, qui va dir que

persones que es mo­­

aquell mateix dia se

ren per problemes que

n’estaven morint 30.000

serien evitables i això

de gana? [...]

Justícia  Núm. 17. Setembre de 2001

Guillem Vidal,

president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

és una mala herència que deixarem als nostres fills. Es tracta d’una responsabilitat dels governs. Els atemptats de l’11 de setembre van ser horrorosos, hi van morir 3.000 persones.

Si el món no s’igua­ la, no parlem d’un món global. La glo­ balització ha de ser que tots tinguem cobertes les necessi­ tats mínimes.»

«Els assumptes han de començar en una primera instància en una justícia molt propera al ciutadà, molt “de barri”.

Després han de tenir una segona instància a les audiències provincials, i després ha d’haver-hi el recurs de cassació autonòmic. Crec que el pacte per a la justícia entre PP i PSOE és bastant sensible envers aquesta idea, però és

 Núm. 34. Gener de 2006

Moisès Broggi, cirurgià «A la vida, el tracte amb les persones és fonamental en tot. En medicina, encara molt més. Si

el malalt té confiança en el metge, té molt de guanyat perquè la mentalitat té influèn­ cia en totes les coses materials, i, en molts casos, les malalties estan mediades per l’aspecte mental. Avui la medicina és més eficaç: es cura molt més que abans. En canvi, la relació amb el metge s’ha anat perdent. El metge, més que del tracte, es refia dels resultats de les proves, les anàlisis, les radiografies, etc. Tot això l’aparta de la relació amb el pacient.»

10

un punt de sortida, no d’arribada. [...]

Em sembla molt important el fet que s’hagin assegut en una taula els dos partits polítics amb capaci­ tat de governar i hagin dit aquí tenim un problema: la justícia; com ho podem arreglar? La idea és important; ara bé, s’ha de desenvolupar. És un pacte de línies bàsiques i a partir d’aquí ha d’haver-hi els “subpactes” i comença la responsabilitat dels partits.»

REPORTATGE

Cultura Art  Núm. 21. Setembre de 2002

Daniel Giralt-Miracle, comissari general de l’Any Internacional Gaudí «Gaudí és el pare de les arts modernes a Catalunya. No

Gaudí és la llibertat que va

en els metalls, en la fusta…

adquirint en el moment de dis-

Incorpora el pòrtland, els vidres

era conscient que estava fent

senyar. No se sent deutor

de Murano per recobrir els

unes noves arts, ell estava expe-

d’unes solucions preexistents,

pinacles de la Sagrada Família,

rimentant unes formes de fer.

sinó que cada vegada es va fent

el ciment armat… perd la por

Crec que una de les caracterís-

més agosarat, més atrevit, més

tiques més interessants de

capaç d’experimentar-ho tot,

a la tradició i agafa el corat­ ge de la innovació.»

Literatura N úm. 5. Octubre de 1998

Rosa Regàs, escriptora «La gent s’ha desentès en general del que és el seu propi criteri tot pensant que hi ha uns se­­nyors més importants que els ho di­­ran, sense adonar-se que la vertadera cultura l’hem de fer tots. [...] Qualsevol persona que vagi a la universitat té més possibilitats de tenir una actitud crítica enfront d’allò que rep.»

 Núm. 20.

Juny de 2002

Manuel Vázquez Montalbán, escriptor

«Així com en el cinema hi ha hagut dues grans pel·lícules [al voltant de la gastronomia] La grande bouffe o El festí de

que aquesta cuina té en l’he-

la literatura espa­ nyola crec que el primer cas d’utilització sistemàtica de la cuina com a ingredi­ ent literari és la sèrie Carvalho. Et pots trobar excepci-

gemonia de la burgesia prus-

ons magnífiques però, en

siana. Como agua para choco-

general, hi ha una certa pru-

late ja té un aspecte diferent,

dència quan es topa [la litera-

un element lúdic molt impor-

tura] amb la gastronomia.»

Babette, en literatura ens n’hem d’anar a El Rodaballo, de Günter Grass, que més que un llibre de gastronomia és una visió simbòlica del paper

En aquests deu anys, la revista ha tingut en portada vuit dones i trenta-dos homes

tant. En

11

REPORTATGE

Espectacles

 Núm. 22. Desembre de 2002

Josep Maria Espinàs,

 Núm. 10. Gener de 2000

escriptor

Rosa Vergés,

«M’agrada l’ofici d’escriptor perquè el trobo

directora de cinema

molt democràtic. Jo faig un llibre i depenc que hi hagi 1.000, 2.000 persones desconegudes

els últims vint anys el cinema ha estat la ven­ tafocs de la cultura catalana.

«Lamentablement

que cadascuna pel seu compte entri en una llibreria i triï entre 3.000 llibres el meu. I tu no saps qui és. La carrera literària depèn que hi hagi

Probablement perquè les sales esta-

un senyor desconegut que es gasti 2.000 pessetes en el teu llibre i un altre faci el mateix, i un altre… He de donar les gràcies a

ven en mans de les multinacionals americanes i es va donar per perduda la batalla. La indústria s’ha debili-

tot de desconeguts que no sé qui són.»

tat tant que ha anat desapareixent i en queda una mena d’illetes que

 Núm. 27. Març de 2004

Javier Tomeo, escriptor «Ser retòric és el gran defecte de la literatura espanyola. Cal fer una literatura que digui coses, si no se’ns morirà. Una novel·la més

 Núm. 31. Març de 2005

Albert Sánchez Piñol, escriptor

indústria i que són més aviat una mena de fets culturals. Si no hi ha una política cultural que a cada país doni suport a la seva pròpia expressió i la seva identitat a través del cinema i l’audiovisual, aquest país no es dóna a conèixer. No és una qüestió de protegir una cosa per-

concisa, practicar l’economia del llen-

què no desaparegui, sinó que la

guatge, dir les coses, no paraules. I

qüestió és que quan un administra

aconseguir que la paraula tingui un

un país també ha d’administrar els

valor en si mateixa, que sigui transpa-

drets culturals que tenen tots els ciu-

rent, que suggereixi mons.»

tadans.»

«Durant molt de temps la literatura catalana ha tingut un dèficit que és haver volgut fer una literatura molt divina, per dir-ho d’alguna manera, molt sofisticada, molt enrevessada. Crec que

el subconscient dels escriptors cata­ lans era:“Consolidem una literatura d’elit i així consolidarem una cultu­ ra d’elit, amb la qual cosa no tindrem problemes com a país”. I és un recurs fals, em sembla a mi.»

12

funcionen independentment de la

REPORTATGE

 Núm. 28. Juny de 2004

 Núm. 11. Abril de 2000

Isabel Coixet,

Adolfo Marsillach, actor i director de teatre

directora de cinema

«Crec que anar a la universitat em va enriquir profundament; em va donar

«Jo sempre dic que un director de cinema

un rigor, un sentit de la disciplina que

ha de tenir una formació humanística

després he usat en la meva professió

important. Ha de saber qui és, en quin món

teatral. [...] A mi em passa una cosa

es troba, quin és el pes de la història darre-

molt curiosa, que en part està bé i en

re de moltes pel·lícules. És una cosa molt

part no. No sé per què els meus col·

intangible, però penso que aprofitar els

legues i la gent que m’ha de contractar

anys de la universitat per aprofundir en

han decidit que tinc aspecte d’intel·

una sèrie de qüestions és una cosa que

lectual. Suposo que en això hi ha con-

t’ajuda a la vida. [...]

Jo formo part d’allò que s’anomena la

A tots ens preocu­ pen [les xifres d’espectadors], fins i tot als directors que diuen que passen d’això. El que sí que trobo és que quan

intel·lectualitat espanyola. Quan

vaig començar en el món del cinema, les

tribuït la meva interpretació de Cajal i també la meva formació universitària.

hi ha un professor, un savi, un investiga­ dor, un conferenciant… en una obra de teatre immediatament es pensa en mi.»

recaptacions i el nombre d’espectadors eren coses completament secundàries. En canvi, ara, hi ha una obsessió pel nombre d’espectadors, si tal pel·lícula el primer cap de setmana ha fet no sé quants milions de dòlars als Estats Units… Encara que aquí sigui a una escala més petita, sembla que

 Núm. 14. Gener de 2001

Montserrat Carulla, actriu

ja no n’hi ha prou que als crítics i a determinats espectadors els agradi la teva pel· lícula, sinó que ha d’agradar a molta gent, perquè si no la teva continuïtat com a director no està assegurada.»

«S’ha d’apostar pels autors novells del país, corrent el risc que no arribin al públic o no agradin, però quan anem destriant el gra de la palla segurament veurem que hi ha alguna cosa que val la pena. Al

Teatre Nacional hauria d’haver-hi una sala exclusivament per a autors joves, on les obres duressin vuit, deu dies, com a mínim… però on es pogués ensenyar què ens diuen i com ens ho diuen. I

segura­

ment tindríem sorpreses.»

13

REPORTATGE

Mitjans de comunicació  Núm. 1. Octubre de 1997

Joaquim M. Puyal, filòleg i periodista

 Núm. 26. Desembre de 2003

Joan Barril, periodista «La universitat i el coneixe-

ris, com fer ràdio, televisió, i

ment han de sortir cap

aleshores es prenen una

enfora. Potser s’ha arribat

certa revenja dient: “Vine

una mica tard i en un

aquí, però amb les meves

moment en què els mitjans

visió. Aquests de segona

normes”. [Entre la univer­ sitat i els mitjans de co­­ municació] No hi ha ha­­ gut la fusió que sí que es produeix en altres països,

dors, gent que sap coses i

divisió tenien, però, l’avan-

com ara França: és a dir,

que disposa de tècniques

tatge de saber com fer dia-

l’existència de comunica-

suficients per divulgar-les.»

estaven “colonitzats” pels periodistes, que sempre s’havien sentit de segona di­­

 Núm. 4. Juliol de 1998 «La universitat no ha arribat encara al

Tomàs Molina, físic i home del temps de TV3

punt d’incidència que li pertoca en el

«Sempre he tingut voca-

ballar amb les empreses,

conjunt de la societat. La institució i

ció de fer arribar la cièn-

amb la societat. La bona

els seus símbols haurien de ser més

cia als mitjans de comu-

investigació és la que es

presents en l’activitat social i civil. Per

nicació. [...] Catalunya, i Bar­ce­lona en particu­ lar, s’estan convertint en un pol en meteoro­ logia en l’àmbit es­­ panyol i europeu. [...]

vincula a les coses que

La universitat ha de tre-

les empreses.»

prestigi i [...] perquè s’hauria de posar en certa manera “de moda”. [...] El que

diu el rector o un professor desta­ cat és important i aquesta veu s’ha de sentir més sovint i amb més força als mitjans i als fòrums d’opinió. A més, quan dic que s’hauria de posar de moda, vull dir que aquesta incidència en la societat hauria de seguir un camí semblant al que ha fet el Barça, per exemple. Ja sé que la comparació pot semblar-li inadequada a algú, però per més títols que guanyin els Celtics de Boston tothom sap què és la Universitat de Harvard. Oi que m’entén?»

 Núm. 29. Setembre de 2004

Júlia Otero, filòloga i periodista «La primera matèria de la

que crec que és molt difí-

comunicació és gent que

cil, sempre és un repte.

parla, explica o fa coses.

Hi ha un petit enfron­ tament entre dues per­ sones, una que vol pro­ tegir-se i una altra que vol arribar tan lluny com pugui.»

[...] M’agrada parlar amb gent de la qual pugui aprendre alguna cosa.

Entrevistar , que és un gènere que m’agrada i

14

passen. [...] Crec que amb la meteorologia això s’està fent molt bé, amb l’Administració pública, la universitat, la televisió i

REPORTATGE

Esports N úm. 18.

 Núm. 32. Juny de 2005

Desembre de 2001

Ángel, Pichi, Alonso,

Nacho Solozábal,

entrenador de la selecció catalana de futbol «Als jugadors catalans no

exjugador de bàsquet del Futbol Club Barcelona

els pots posar entre l’espa-

El dia que Catalunya pugui compe­ tir oficialment serà el moment per dir-li al juga­ dor: farem una federació

sa i la paret.

que tingui una selecció que «Va haver-hi un entrenador

altres activitats. Crec que se­­

sigui molt competitiva [...],

que va dir que es notava

ria bo que els nanos que co­­

en aquell moment sí que és

molt la gent (no ho deia

mencen i els professionals

quan els has de preguntar si

només per mi) que havia

que estan jugant a bàsquet

volen jugar amb Catalunya

estudiat una carrera o s’havia

es dediquessin a altres activi-

o amb Espanya.»

dedicat a una altra activitat

tats que no fossin aquest

d’aquest tipus. Deia que

esport. Penso que

tenen una altra manera d’enfocar les coses. I és possible.

L’adquisició de coneixement no està mai renyida amb

estudiar enriqueix i et serveix per assolir un equilibri perso­ nal quan ets jugador pro­ fessional.»

N úm. 36.

Juliol de 2006

Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona

El fet que la UB sigui la Universitat més antiga de Catalunya fa que el seu planter d’antics alumnes i, per tant «d’entrevistables», sigui molt ampli «El Barça i la UB som veïns. En

d’aconseguir que sigui una

el Pla director de les Corts, tant

actuació urbanística de refe­

el Barça com la UB tenim la capacitat per liderar la transformació urbanística de les Corts, que pot ser la transformació més im­­ portant de Bar­ce­lona des­ prés dels Jocs Olímpics i del Fòrum, i, per tant, conjunta-

rència mundial. […] Crec que

ment amb els veïns, hem

els interessos de tots.»

l’Ajuntament té clar que es tracta d’una actuació important, de gran magnitud, i que tots –Ajuntament, veïns, UB i Barça– farem els possibles per tal que es dugui a terme d’una manera harmonitzada i que beneficiï

15

REPORTATGE

Economia  Núm. 24. Juny de 2003

 Núm. 15. Abril de 2001

Leopoldo Rodés,

president de Media Planning Group

«El problema que hi ha empreses que instal·len

Salvador Alemany, conseller delegat d’Abertis Infraestructuras

la seu a Ma­­drid i no a Bar­ce­lona [...] és real, basat en xifres. No es

litat: cal resituar Barcelona,

«Barcelona té un port potent, una

que torni a ser capdavan-

xarxa viària també bastant potent…

tera en molts terrenys,

Sí, hi ha alguns punts objecte de

pot negar que existeix, ni

entre els quals l’econò-

crítica. Pel que fa a la qüestió ferro-

dir que els que pensem

mic. [...] Això es relaciona-

viària, encara que amb un retard

així som uns provincians i

ria també amb tot el tema

d’un o dos anys, ara tothom visualit-

uns malaltissos com algú

de l’aeroport i la necessi-

za que tindrem la connexió del tren

ha dit. Es tracta d’una rea-

tat d’ampliar-lo.»

de gran velocitat (TGV) amb Madrid i França. [...] Un altre dels aspectes que em preocupa és que no tenim

 Núm. 3. Abril de 1998

resolt, no tenim solucions estructu-

Anna Birulés,

rals per al tema de l’aigua. [...] Finalment, no es pot deixar d’esmentar

directora general de Retevisión «L’estructura universitària encara és massa rígi-

en aquest sentit, és en­­

rents actors que hi parti-

cara una illa amb unes

encara està massa allunyada de la

regles de joc massa dife-

cipen,

la qüestió se centra en qui deci­ deix quin ha de ser el paper de l’aeroport de Barcelona: si ha de ser una part d’una xarxa d’aeroports estatals o ha de ser un aeroport que es gestiona individualitzadament per donar sor­tida a la força econòmica de Catalunya.» solució política. En definitiva,

dinàmica i la ma­­nera de funcionar del món empresarial, laboral, professional… Avui,

L’estructura i el funcionament de la universitat, dels difeda.

la temàtica de l’aeroport, que és de

rents.»

 Núm. 37. Novembre de 2006

Josep Oliu, president del Banc Sabadell «Espanya ha tingut una

de l’1%. Possiblement

gran sort amb la política

l’any vinent tindrem

econòmica, que ha estat

dèficit perquè els polí-

sempre la mateixa, a

tics de seguida s’apun-

grans trets, indepen-

ten a gastar diners, per-

dentment que gover-

què de ganes, no els en

nessin els uns o els

falten. La

L’economia va bé i enguany tinaltres. [...]

drem superàvit entorn

16

política eco­ nòmica està per damunt dels partits, afortunadament.»

REPORTATGE

Dona i univers Text:

Núria Quintana Rosa Martínez Fotos:

Marta Casellas Josep M. Rué

El comissari de Ciència i Recerca de la UE Janez Potočnik ha manifestat que «no hi ha lloc per a la discriminació de gènere» si Europa vol assolir la fita del 3 % del PIB destinat a re­­cerca i desenvolupament.

Aquest objectiu significarà in­­ crementar en 700.000 el nom­ bre d’investigadors en el continent, una «massa crítica» difícil d’assolir sense la participació de la meitat de la població femenina, aproximadament un 53 %. Davant d’aquesta realitat, les administracions han començat a aplicar mesures per pal·liar la discriminació de gènere als centres de recerca i a les universitats; la Generalitat de Ca­­ta­lu­ nya, per exemple, recull aquesta perspectiva de gènere en les directrius del Pla de recerca i innovació 2005-2008. Aquesta preocupació dels governs palesa, si més no, que institu­ cions en què ha de prevaler l’objectivitat i la promoció per mèrits, com ara les universitats,

18

semblen patir de sexisme, i que es tracta d’un problema que afecta negativament el desenvolupament i la innovació de la nostra societat.

Si seguim amb dades del context europeu, les dones representen el 29 % de la comunitat científica del continent, segons s’extreu de l’informe She figures 2006 (un estudi estadístic im­­ pulsat pel Grup de Hèlsinki sobre Dones i Ciència, creat per la Comissió Europea consultable a http://ec.europa.eu/research/science-society/pdf/she_ figures_2006_en.pdf ). De fet, aquest percentatge del 29 % de dones en aquest sector és força inferior al de la presència de dones en el conjunt de la força de treball europea, en què la població femenina re­­ pre­senta un 44 %.

En el cas concret d’una universitat pública, com ara la Universitat de Barcelona, el percentatge sembla estar més equilibrat. El conjunt del personal docent i investigador

està integrat per un 41,3 % de dones (dades de l’any 2006), encara que val a dir que aquesta xifra varia molt segons el centre: des de gairebé un 80 % de dones en el PDI d’Infermeria, fins a menys d’un 20 % a Física. De tota manera, aquest percentatge global del 41,3 % femení no mostra la realitat de la situació de les dones en la comunitat acadèmica de la Universitat.

El veritable biaix per temes de gènere és el que denota la infografia d’aquestes pàgines.

Veiem que les dones representen una majoria important en començar la llicenciatura, posició que mantenen fins a acabar aquests estudis de primer i segon cicles (67 % de titu­­ lades). Ara bé, quan comença l’etapa de doc­torat i s’inicia la carrera d’investigador amb les primeres beques de recerca, aquestes xifres varien fins a igualar-se al 50 % el percentatge entre homes i dones. I a partir del doctorat, l’evolució

En la categoria de catedràtic, a la UB els homes representen un 80 %

ja comença a assumir la tendència inversa: a mesura que analitzem categories més altes de personal docent i investigador els homes esdevenen majoria. Quan s’arriba al nivell de catedràtic, el major grau dins la carrera acadèmica, constatem que a la UB els homes representen aproximadament un 80 %. Concretament hi ha 102 catedràtiques, enfront de 476 catedràtics; és a dir, que la situació de

REPORTATGE

sitat l’inici, de l’accés a la Universitat, s’ha capgirat amb escreix a favor del sexe masculí.

Si ho analitzem des de la perspectiva europea, el She figures 2006 mostra que en el continent només hi ha un 15 % d’investigadores en les escales més altes de la carrera acadèmica. Aquesta preeminència masculina en els llocs principals de la comunitat acadèmica, l’anomenat sostre de vidre que pateixen les dones, es reflecteix en molts altres as­­

Les administracions estan prenent mesures per evitar la discriminació de gènere a les universitats. Sembla que en aquestes institucions, on ha de prevaler l’objectivitat i la promoció per mèrits, també existeix el sexisme i això dificulta que la societat pugui disposar plenament del capital humà femení en tasques de desenvolupament i innovació.

pectes. La catedràtica de Dret Civil de la UB Encarna Roca –primera dona que esdevé magistrada de la sala primera (civil) del Tribunal Su­­prem– assenyalava en una conferència sobre la situació de la dona a la UE que va im­­partir, convidada pel Colegio de España, que «l’accés a fons de recerca és majoritàriament masculí; a Catalunya per exemple solament el 16 % dels grups consolidats tenen com a investigadora responsable una dona».

D’altra banda, afegeix que les investigadores són les que tenen majoritàriament contractes de curta durada. Es pot concloure, doncs, que la comunitat acadèmica és masculina i que la dona és considerada massa sovint «com una intrusa», i existeix un problema de reconeixement de la seva con­tribució al coneixement científic, en paraules de la catedràtica d’Història Contemporània Mary Nash. La in­­ ves­tigadora planteja que l’in-

forme ETAN de la UE va de­­ mos­trar que hi ha una infrautilització de les dones en la recerca en general i en especial en Ciència i Tecnologia mentre que les investigadores tenen un accés molt menor als recuros d’R+D. Quines són les causes que la comunitat acadèmica tingui aquest caràcter majoritàriament masculí? Una primera evidència és que, en el gràfic de les tisores, el punt d’inflexió en què els homes investi-

Aquest gràfic, conegut per la comunitat científica com l’estadística de les tisores, es repeteix en el conjunt d’universitats. Mostra com les dones són majoria a l’hora de començar estudis superiors, peró que en arribar als llocs més alts de la carrera acadèmica han esdevingut minoria.

Les tisores del gènere a la Universitat

Dones

Distribució en les posicions de la carrera acadèmica. Dades UB, 2005 100%

Homes

82,4 %

80 % 67,1 %

63,7 %

59,3 %

60 %

51,3 %

48,7 %

50,1 % 49,9 % 40,7 %

40 %

36,3 %

32,9 %

17,6 %

20 %

0% Estudiants 1r i 2n cicles

Titulats

Beques predoctorats FI, FPI i FPU

Títols doctor

Professors TU i CEU*

Catedràtic d’universitat

* TU: titulars d’universitat. CEU: catedràtics d’escola universitària.

19

REPORTATGE

gadors passen per davant de les seves col·legues femenines coincideix amb el mo­­ ment biològic de la maternitat i l’establiment d’una família. «Les dones triguen més temps a desenvolupar una carrera investigadora; són les que tenen cura no només dels fills sinó d’altres membres de la família», apunta la professora de Filosofia de la UB Fina Birulès. En concordança amb aquests arguments, la catedràtica Encarna Roca assenyala: «Les dificultats en l’assistència en les tasques relacionades amb fills parents, ancians, etc., són tradicionalment i culturalment assignades a les dones i això no millora, atesa la feblesa d’un estat del benestar obtingut a Espanya molt tardanament». Ara bé, aquest problema de la conciliació entre la vida personal i la carrera acadèmica no sembla, ni molt menys, ser l’únic factor. Fins i tot, la catedràtica Mary Nash apunta que «no és tan important com habitualment s’ha dit.»

Mary Nash creu que les principals dificultats de les dones

per accedir i promocionar-se en la comunitat científica pertanyen a «un àmbit cultural».

Recorda que fins al final del segle xix no es considerava necessari que la dona s’instruís «fins i tot es veia com una amenaça». Progressivament les dones comencen a rebre una formació sobretot en aquells camps vistos com a més femenins, com ara educadores o cuidadores de malalts. Com a dades, es pot assenyalar que fins al 1910 les dones no podien anar a la universitat i fins al 1947 no van poder ingressar a Cambridge. «De fet, fins als anys seixanta-setanta les dones no accedeixen a la universitat a Espanya de manera majoritària», afirma Mary Nash.

Fina Birulès considera que «hi ha un masclisme en els hàbits de selecció dels investigadors», mentre que la catedràtica Nash fa referència a «la composició de tribunals desequilibrada», amb majoria masculina. Continua dient que «hi ha mecanismes més o menys inconscients que menystenen la recerca feta per dones en un tribunal d’homes». Fins i tot en un camp tan «objectiu» com és el de la recerca sembla que hi hagi lloc per als prejudicis i la subjectivitat. Aquests mecanismes més o menys soterrats de discriminació de gènere són objecte de reflexió a la guia elaborada per l’Institut Català de les Dones per al dis-

1. Les discriminacions per raó de gènere apareixen en la majoria de col·lectivitats, encara que no sempre se’n tingui consciència, i les empreses no en són una excepció. La discriminació, quan és visible, es combat mitjançant lleis i normatives que intenten defensar totes les persones per igual, però moltes vegades la discriminació no és visible: unes vegades per manca de sensibilitat de qui discrimina i per resignació de la persona discriminada, d’altres perquè la discriminació s’amaga sota formes subtils, en processos que en aparença semblen neutres però que acaben produint un resultat negatiu i perjudicial en un col·lectiu. En aquests darrers casos, el més habitual és que ni la persona que discrimina ni la que és discriminada en siguin conscients.

Guia per al disseny i la implementació d’un pla d’igualtat d’oportunitats a les empreses.

Institut Català de les Dones, 2006.

20

«Falta tècnica» Representen el 75,62 % dels futurs metges, el 78,31 % dels futurs farmacèutics i el 74,25 % dels futurs odontò­ legs. Són el 60,90 % dels futurs advocats i el 52,73 % dels que administraran i dirigiran les nostres empreses. Seran més del 90 % dels mestres –excepte en l’especialitat d’Educació Física– i més del 67 % dels filòlegs, el 77,78 % dels arqueòlegs i el 73,83 % dels antropòlegs. Arribaran a més de la meitat, o la meitat, dels biòlegs (68,62 %), bioquí­ mics (66,67 %) i geòlegs (50 %).

I és que les dones constituei­ xen el 62 % de l’alumnat de primer i segon cicles a la UB, i, una mica més, el 66,6 % del que s’arriba a llicenciar.

En paraules d’Antoni Vallès, vicerector d’Estudiants «les noies són majoria en 41 dels 75 ensenyaments de la UB i també obtenen els millors resultats.» En aquest sentit, afegeix: «Tradicionalment en tots els nivells educatius, les alumnes acostumen a ser

seny i la implementació d’un pla d’igualtat d’oportunitats a les empreses.1 Un estudi que va il·lustrar davant la comunitat científica internacional la subjectivitat a l’hora d’avaluar el treball de recerca d’homes i dones és el que Christine Wenneras i Agnes Wold van publicar a Nature. Concretament les autores analitzaven els mecanismes d’avaluació del Swedish Medical Research Council (una de les principals agències sueques per a la recerca en biomedicina). Després de dur a terme una recerca estadísti-

qualificades com a més estu­ dioses, disciplinades i cons­ tants. Tradicionalment, també, s’han decantat pels estudis de les àrees d’humanitats, salut i educació, mentre que han demostrat menys predisposi­ ció a accedir a carreres pura­ ment tècniques.»

I és en aquest àmbit on hi ha més diferències. En Enginyeria Electrònica, Enginyeria Geo­ lògica, i en Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Sistemes, les alumnes no assoleixen el 10, el 15 i el 25 %, respectivament, i a Física tot just freguen el 30 %.

Amb percentatges més ele­ vats, però encara per sota del 50 %, se situen les que cursen Ciències Actuarials i Finance­ res; Estudis Immobiliaris i de la Construcció; Enginyeria Química; Estadística, i Mate­ màtiques, però també estudis de caràcter no tècnic com ara Filosofia, l’anteriorment esmentada titulació de Mes­ tre-especialitat d’Educació Física, Geografia, Història i Investigació Privada.

La conciliació entre la vida personal i la carrera acadèmica no sembla, ni molt menys, ser l’únic factor de discriminació

continua a la pàgina 24 >>

REPORTATGE

Juliana Morell (Barcelona, 1594-Avinyó, 1653)

Maria Elena Maseras Ribera

és nomenada professora de Biologia Infantil de la secció de Pedagogia de la UB. Les professo­ res i investigadores, a la Facultat de Pedagogia actual, representen un 61,43 %. Les estudiants i lli­ cenciades assoleixen el 87,15 % i el 89,92 %.

(Vila-seca, 1853-Maó, 1905) Primera dona que accedeix a les aules universitàries per estudiar Medicina. Amb un permís espe­ cial del rei Amadeu de Saboia, emprèn estudis de segon ense­ nyament i el 1872 ingressa a la Facultat de Medicina de la UB. Es va llicenciar el 25 d’octubre de 1882, però no li van permetre fer el doctorat. Els jardins Elena Maseras, situats en una illa de l’Eixample a prop de l’Hospi­ tal Clínic de Barcelona, són un homenatge al seu caràcter pio­ ner en el món universitari. A

És l’única dona que apareix cita­ da al Paranimf de la Universitat de Barcelona, el seu nom està inscrit en el fris superior, entre els personatges destacats per les diferents facultats. Als set anys coneixia el llatí, el grec i l’he­ breu. Als disset, parlava, llegia i escrivia en catorze idiomes (àrab, sirià, italià, francès, etc.).

Amb una excepcional capacitat d’aprenentatge, Juliana obté el grau de doctora en Lleis l’agost del 1608, però el seu pare li pre­ parava un casament amb un home de bona nissaga. Als 14 anys, Juliana ingressa al mones­ tir de les monges dominiques de Santa Pràxedes a Avinyó per dedicar-se exclusivament a l’es­ tudi i al món del coneixement.

Formada en dret civil i canò­ nic, filosofia i ciència, és un cas excepcional en l’Europa de l’època. Fins i tot, Lope de Vega li va dedicar uns versos en el seu tractat Laurel de Apolo.

cies dels estaments per estudiar a la Facultat de Medicina de la UB i poder exercir com a metgessa.

El professor Joan Giné i Partagàs, un dels principals modernitza­ dors de la medicina a Espanya, va resultar clau en aquest procés.

Si Dolors Aleu s’hagués llicenciat el curs anterior a la Facultat de Medicina de la UB, formaria part del 70,28 % de les estudiants que van superar els crèdits per obte­ nir la titulació.

Margarida Comas i Camps (Alaior, 1892-Exeter, 1973)

la Facultat on va estudiar, avui dia les dones representen prop del 20 % del personal docent i investigador i el percentatge d’estudiants de 1r i 2n cicles és del 74,67 %.

Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 1857-Barcelona, 1913) És la primera dona que fa l’exa­ men de grau per obtenir una llicenciatura (1882) –seguida per Martina Castells i M. Elena Maseras– i la primera doctora a tot l’Estat espanyol (1882). Va haver de superar fortes reticèn­

Primera professora de la Facultat de Pedagogia de la UB, defenso­ ra de la innovació pedagògica, la igualtat social i els drets de les dones. El 1925 acaba la lli­ cenciatura en Ciències a la UB, i del 1931 al 1933 dirigeix l’Es­ cola Normal de la Generalitat durant el nou règim republicà.

Participa com a científica i peda­ goga activament en el Seminari de Pedagogia de la UB, i el 1933

Creu Casas i Sicart (Barcelona, 1913-Barcelona, 2007)

Foto: IEC

Pioneres a la Universitat

Hi ha dones que van ser pioneres en els seus àmbits de coneixement trencant motlles en la seva època. En aquesta pàgina proposem alguns exemples històrics d’investigadores i acadèmiques, totes elles relacionades, d’una manera o altra, amb la UB.

Primera dona que es va incor­ porar com a membre de ple dret a l’Institut d’Estudis Ca­­ talans a través de la Secció de Ciències Biològiques (1978).

Farmacèutica, experta en cripto­ gàmia i briologia, havia es­tat pro­ fessora adjunta de Fanerogàmia a la Facultat de Farmàcia de la UB del 1949 al 1967, i agregada de Fitogeografia a la Facultat de Biologia des del 1967 fins al 1971. Va exercir com a catedrà­ tica de Botànica a la Facultat de Ciències de la UAB durant el període 1971-1983, d’on n’era professora emèrita. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya el 1983, el Premi Fundació Ca­­ talana per a la Recerca 2002 i el Premi Crítica Serra d’Or. El 2006, a Farmàcia i Biologia a la UB, les dones docents i investi­ gadores arriben al 58,49 % i el 38,23 %, i les estudiants repre­ senten un 78,59 % i un 67,45 %, respectivament.

21

REPORTATGE

Visions sobre el món de la ciència i la dona Carmina Virgili i Isabel Cacho són dues geòlogues i representen dues generacions diferents de dones que han fet front a diferents obstacles en el món de la recerca. En l’entrevista, analitzen amb perspectiva de gènere diverses qüestions clau al voltant de la discriminació de la dona en el món de la ciència i la tecnologia.

22

Carmina Virgili (Barcelona, 1927)

Isabel Cacho (Barbastro, 1969)

Doctora en Geologia per la UB, ha estat una de les primeres dones catedràtiques de tot l’Estat (Universitat d’Oviedo, 1963). Degana de la Facultat de Geologia de la Universitat Complutense de Madrid, secretària d’Estat d’Universitats i Recerca i directora del Col·legi d’Espanya a París. Presidenta de la Fundació Pablo Iglesias (1977-87) i senadora per Barcelona (1996-2000). Membre de la Comissió d’Estratigrafia del Permià i presidenta de la del Triàsic de la Unió Geològica Internacional. És, així mateix, membre del Programa Internacional de Correlació Geològica de la IUGS-UNESCO. Ha estat distingida amb el grau oficial de l’Orde Nacional de la Legió d’Honor a França, l’Orde Civil d’Alfons X el Savi, Medalla Narcís Monturiol i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Investigadora Ramón y Cajal del Grup de Recerca consolidat de Geociències Marines de la Facultat de Geologia, és experta en l’estudi dels canvis climàtics del passat mitjançant l’anà­ lisi de sediments marins profunds. Llicenciada i doctorada a la UB, va treballar tres anys com a investigadora postdoctoral a la Universitat de Cambridge (Anglaterra) i ha fet estades en centres dels Estats Units i Alemanya. És mem­ bre del comitè científic de SOLAS (Surface Ocean and Lower Atmosphere Study), un dels projectes centrals del World Climate Research Programma (WCRP), i ha participat en vint campanyes en vaixells oceanogràfics i en vint-inou projectes de recerca –n’ha coordinat set– a més de publicar trenta-quatre articles cientí­ fics sobre paleoclimatologia. Forma part de la Comissió per la Igualtat de Gènere de la UB.

Per què el món de la recerca és sobretot masculí?

Carmina Virgili: No és un problema exclusiu del món de la recerca. El poder, des de sempre, ha estat dels homes. Les dones som actualment el 50 % de la humanitat, però som com «la cara oculta de la lluna». Cal prendre-hi mesures actives, ja que no s’arreglarà només amb el pas del temps. És com el canvi climàtic: cal compensarne els efectes negatius al pla­ neta, aprendre a viure amb menys coses i repartir millor els recursos. Recordo que de les tres primeres catedràtiques d’Espanya, una era de Pedagogia i les altres dues érem de Geologia, una nova especialitat que es va crear aleshores. Érem pioneres, ens van «colar» per les escletxes del sistema. Ens miraven amb simpatia, potser, amb benevolència, com si fos quelcom excepcional, i les excepcions sempre juguen amb avantatge. La generació actual de dones ho té més difícil: no són una excepció, són una majoria, i volen entrar al món de la recerca per la porta, no pas per una escletxa!

Isabel Cacho: Avui dia, el nombre de dones estudiants supera el d’homes. En alguns casos, hi ha més dones fent el doctorat que homes. Pero és en el pas següent, en les estades postdoctorals, on es co­­mencen a marcar les diferències. Aquestes estades impliquen un des-

REPORTATGE

plaçament a un país estranger i les circumstàncies personals et condicionen. És freqüent el cas d’homes que es desplacen acompanyats de la parella, però en el cas de les dones, és més excepcional que aquestes arrosseguin l’home en la seva decisió professional. Potser això són barreres educacionals, culturals, de la relació home-dona, entre d’altres, perquè en teoria l’accés a les beques o als contractes postdoctorals és igual per a homes que per a dones.

Conciliació familiar i laboral Carmina Virgili: És un problema bàsic pendent de resoldre.

Caldria disposar d’ajudes socials, com ara més llars d’infants i assistència als malalts i fer ho­­ raris compatibles amb la família, repartir entre la parella les responsabilitats i que l’home acceptés que la carrera de la dona és tan important com la seva. Cal que la maternitat es vegi com a servei a la comunitat, perquè ho és. En el currículum professional, s’hauria de tenir en compte el temps que una dona dedica al permís de maternitat, i hauria d’haver-hi ajuts per recuperar-lo un cop es reincorporés a la feina. A Espanya, hem viscut un problema de regressió social després de la Guerra Civil: la meva mare, per exemple, va estudiar a l’es-

Isabel Cacho:

En tribunals, comitès, etc., potser no hi ha un sexisme conscient, però inconscientment és real tranger als anys vint, però ferho als anys quaranta era im­­ pensable. La meva mare va estudiar Farmàcia, en canvi per a les dones de la meva generació, accedir al món universitari era gairebé absurd. S’entenia molt bé que una dona sortís al camp amb un cistell per portar el dinar als segadors, però no amb un martell de geòloga.

Això ni tan sols es plantejava!

Isabel Cacho: Actualment, està ben vist que la dona estudiï a la universitat però quan acaba la carrera, no té tantes possibilitats de professionalitzar-se. Per a la societat, el treball de la dona és secundari. La feina principal és normalment la de l’home, i aquest factor cultural té pes encara avui dia. Són punts on cal actuar amb mesures actives.

En el context espanyol, el temps

dedicat a la maternitat no es valora, i això influeix negativament en la teva carrera. Quan et presentes a beques, contractes, etc., no està contemplat el temps de maternitat, i això és com una discriminació indirecta. Els ho­mes han de fer canvis culturals per assumir tasques do­­mèstiques i donar su­­port a la carrera de la dona. El paper de la dona en la so­cietat, la flexibilitat horària, el fet de poder atendre els fills quan es posen malalts, etc., tot això ho ha d’entendre la societat i donar-hi solucions.

Discriminar en positiu?

Carmina Virgili: Als tribunals, on els homes són majoria, hi ha una certa inèrcia de «clan» i la visió que tenen és una mica esbiaixada. No es tracta que hi hagi paritat de catedràtics i catedràtiques, però sí d’equilibrar millor els òrgans de decisió.

Potser és hora de començar a fer les coses d’una altra manera.

Per a molta gent, una discri­ minació positiva vol dir crear una desigualtat, i en canvi és una recerca en pro de la igualtat, és donar-li més possibilitats a qui en té menys. No es tracta de regalar res, sinó de donar suport a les dones per superar les situacions de discriminació.

Isabel Cacho: En tribunals, comitès, etc., potser no hi ha un sexisme conscient, però inconscientment és real. Per això, les institucions i estructures de govern han de promoure composicions més mixtes. La discriminació positiva no és la millor via però de vegades és una eina per mo­­ di­ficar actituds de «clan».

Sovint, la paritat s’entén com un problema d’igualar estadístiques i això és només una simplificació del problema

Carmina Virgili:

La generació actual de dones ho té més difícil: no són una excepció, són una majoria, i volen entrar al món de la recerca per la porta, no pas per una escletxa!

23

REPORTATGE

sibilitats i ser conscients de les obligacions reals i els límits que s’han de marcar.

real. El que cal és activar me­­ sures per garantir un volum suficient de dones ben preparades i amb capacitat d’assumir càrrecs de responsabilitat en universitats, governs, em­­ preses, etc., si no podríem arribar a fer polítiques que van en

>> ve de la pàgina 20

ca, van arribar a la conclusió que una dona havia de tenir una productivitat científica 2,5 vegades superior a la mitjana masculina per rebre la mateixa puntuació pel que fa a la seva competència. (C. Wenneras i A. Wold, Nature 387: pàg. 342-343, 1997).

Birulès també apunta que la discriminació es reflecteix sovint en el fet de menystenir àrees de recerca en què habitualment investiguen les do­­ nes. Destaca que «les línies de recerca transmeten una cultura determinada, la qual deixa a banda l’element femení» i posa com a exemple la discriminació que sovint pateix la recerca en temes de gènere. Birulès creu que un percentatge més elevat d’incorporació de les dones a la investigació enriquiria el tipus de recerca, ja que s’obriria a investigar àmbits que històricament s’han deixat de banda perquè no han interessat als homes.

24

contra de les mateixes do­­nes.

Amb polítiques molt radicals, podríem també deixar de banda homes molt capaços, i això no és convenient. En el cas de les dones, cal també molta autoeducació i conèixer bé quines són les nostres pos-

Amb més dones en el món de la ciència, canviarien els valors socials o acadèmics?

Carmina Virgili: La incorporació de les dones a la societat comporta una nova visió de les coses. Tot grup uniforme acaba esgotant-se ell mateix: el mestissatge sempre és positiu i representa una riquesa per al grup. La presència de la dona en les esferes de decisió és un element de guany per a tots, però això no sempre s’ha entès així. A més, diria que la dona accepta molt més fàcilment «l’altre», i aquesta acti-

tud és un valor fonamental en el món d’avui.

Isabel Cacho: La dona és més adaptable a situacions noves, canviants i pot ser molt innovadora pel que fa a plantejar solucions. Tradicionalment hem acceptat rols potser no tan lluents, no destacats, perquè ens adaptem o acceptem millor les circumstàncies tal com vénen.

Estem parlant d’una qualitat que també hi juga en contra: per exemple, si de vegades ens fa acceptar situacions que no ens beneficien i perdem l’esperit de lluitadores. Amb això, també perd tot el sistema, perquè no s’enriqueix amb les nostres aportacions.

L’altra carrera universitària «La funció pública és per a la dona» –constata Dolors Baena, cap de la Unitat d’In­ formació, Avaluació i Pros­ pectiva, davant un escampall de xifres i taules. I ho explica: «Dels 2.130 membres del PAS, 1.387, més de la meitat, són dones. Aquesta majoria és es­ pecialment accentuada entre el PAS funcionari, en què 81 de cada 100 treballadors són dones.» Són moltes! però, ar­ riben a càrrecs de responsabi­ litat? Sembla que sí. «A la UB podríem parlar d’una plantilla de PAS ocupada majoritària­ ment per dones –afirma Marta Bo­­rau, directora de Personal i Formació Corporativa– i ocu­­pem càrrecs en tots els ni­ vells.» Bo­rau posa l’exemple de la mateixa Gerència «on hi ha el mateix nombre de dones i homes que hi ocupen un càr­ rec» i les administracions de centre, «gairebé totes ocupa­ des per dones.» Baena, a més,

destaca una dada significativa: «la major part de funcio­nàries amb càrrec tenen entre 55 i 59 anys. I és que la carrera del PAS funcionari és de llarg recorre­ gut: pot iniciar-se a la joventut des dels nivells més inicials, per exemple, com a auxiliar administratiu interí i anar su­ perant les diferents oposicions a administratiu, gestió, i tèc­ nic, fins arribar als nivells més elevats.»

El PAS laboral no segueix la mateixa progressió: «En aquest col·lectiu –compara- l’ascens en l’escala laboral és més limitat per les especiali­ tats de les places: arquitectes, advocats, economistes, perio­ distes, etc. que accedeixen ja a la funció pública a partir d’un cert nivell i registren, per tant, variacions menys significati­ ves al llarg de la seva trajectò­ ria.» En aquest cas, la majoria de dones del grup 1(nivell més alt en l’escala laboral) tenen

entre 40 i 44 anys que és, d’al­ tra banda, la franja d’edat que més representa les dones del PAS durant el 2007.

Que les dones són majoria al PAS de la UB també es reflec­ teix en els òrgans de repre­ sentació sindical: les dones doblen els homes, tant en la Junta del PAS Funcionari (14 dones i 7 homes) com al Co­ mitè d’Empresa del PAS La­ boral (36 dones i 17 homes).

Raons demogràfiques, canvis de rol dins la societat, condici­ ons de treball, proporció de ti­ tulades universitàries..., poden ser algunes de les raons que en determinats moments o casos han incentivat l’accés de la dona a la funció pública; i al fet que s’hi mantingui, ajuden potser els horaris i el compli­ ment de mesures de concilia­ ció de la vida laboral i familiar, una responsabilitat que social­ ment, ara per ara, recau també majoritàriament en les dones.

REPORTATGE

Davant de tota aquesta situació desequilibrada que mostren les xifres i l’avaluació de catedràtiques amb una llarga trajectòria, s’obre el debat sobre si cal emprendre les mesures anomenades de discriminació positiva envers les dones i quines serien les po­­ lítiques més adients. Les ad­­ ministracions han aprovat di­ferents normatives i estan ela­ borant i implementant plans d’actuació per pal·liar la dis­ criminació de gènere. En l’àmbit estrictament universitari, la Llei orgànica 4/2007 –que mo­­ difica la LOU– incorpora una sèrie de mesures per superar la discriminació, com ara la par­ ticipació equilibrada d’homes i dones en els òrgans de go­­ vern, la composició equilibrada de les comissions d’acreditació o de selecció de places, i la creació d’unitats d’igualtat. 2 En tot cas, en aquest àmbit apareix un ampli ventall de possibilitats, des de fixar una paritat en tribunals d’avaluació i comitès universitaris, a

mesures per facilitar la conciliació entre la vida familiar i la carrera investigadora (la catedràtica Mary Nash defensa per exemple el concepte d’edat acadèmica que suposa no comptabilitzar en el currículum investigador els anys dedicats a la cura dels fills o a altres assumptes familiars).

Amb vista al futur, ens podem formular la pregunta de si

2. A una escala més general, s’ha de esmentar la Llei orgànica per a la igualtat efectiva entre homes i dones de 2007 i les tasques del Departament d’Acció Social i Ciutadania adreçades a elaborar una llei integral d’igualtat d’oportunitats, tenint presents els treballs duts a terme en la legislatura anterior. Precisament, el Govern de la Generalitat en la relació d’acords de 5 de juny d’enguany analitza l’assoliment dels objectius del Pla 2005-2007, assigna determinades quanties i explicita les línies d’actuació pendets (http://www.gencat.net/acordsdegovern/20070605/index.htm).

una major presència de do­­ nes en la comunitat universitària canviaria també els me­­ canismes i els mètodes de treball en aquestes institu­ cions, i aportaria alhora nous valors (en les enquestes sembla, per exemple, que les do­­ nes valoren especialment una relació satisfactòria amb el seu alumnat). Fins i tot l’Institut Català de les Dones apun-

ta que una universitat amb més igualtat d’oportunitats és més capaç d’assolir l’excel· lència acadè­mica.3 En tot cas, del fet que s’aconsegueixi incorporar plenament les dones a la comunitat cientí­ fica depèn que la societat pugui gaudir de les aporta­ cions d’aquesta meitat de la població en temes de recerca i en el món acadèmic.

3. Una universitat que sàpiga garantir una situació d’igualtat d’oportunitats per a tothom on no hi hagi obstacles ni limitacions al desenvolupament professional de cap dels seus membres ni col·lectius és, sense dubte, més capaç d’assolir l’excel·lència acadèmica, tant en la recerca com en la docència.

Guia per al disseny i la implantació d’un pla d’igualtat d’oportunitats a les universitats.

Institut Català de les Dones, 2006.

i a la UB...

El març del 2007 es va constituir a la Universitat de Barcelona la Comissió de la Igualtat de Gènere, presidida per Elena Lauroba, i integrada per Josefina Birulès, Núria Casamitjana, Isabel Cacho, M. Carme Giménez i Mercè Adell, amb l’encàrrec d’elaborar el Pla d’acció per la igualtat entre homes i dones de la Universitat de Barcelona. Aquesta tasca s’inscriu en el compromís assolit per les universitats catalanes d’elaborar plans d’acció per la igualtat abans del 31 de desembre de 2007 i també es vincula a l’entrada en vigor de la Llei orgànica per a la igualtat efectiva entre homes i dones.

L’elaboració del Pla s’ordena en dues etapes. La primera se centra en la recollida de dades i d’indicadors desagregats per gènere i s’està duent a terme amb el suport de la Secretaria General, de la Unitat d’Informació, Avaluació i Prospectiva i del Vicerectorat de Professorat. Es pretén, doncs, obtenir una radiografia de la situació

real de la UB. La segona etapa, un cop analitzades les dades i estadístiques, s’adreça a formular el Pla amb una relació de mesures per fomentar la igualtat efectiva d’oportunitats i per sensibilitzar la comunitat universitària.

La Comissió també pot fer i està fent propostes per a qüestions específiques i sobre la possible configuració de la futura Unitat d’Igualtat (disposició addicional dotzena de la Llei orgànica 4/2007, que modifica la LOU). * Si voleu adreçar-vos a la Comissió de la Igualtat de Gènere, envieu un correu electrònic a: comissio.igualtat@ub.edu Actualment està en construcció un espai d’aquesta Comissió al web de la UB.

25

notícies

Joaquim Coello Brufau, president del Consell Social de la UB: Text:

Ester Colominas

«El segle xxi és el segle de la universitat» Joaquim Coello i Brufau (Salamanca, 1949) és des del passat 9 de maig president del Consell Social de la Universitat de Barcelona. Enginyer naval per l’Escola Tècnica de Madrid, ha estat director tècnic i comercial de l’Empresa Nacional Bazán; conseller director general d’ITP, empresa especialitzada en la fabricació de turbines aeronàutiques; director general de Gamesa Eólica; president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, i, des de gener d’enguany, conseller delegat d’Applus+, companyia internacional de serveis tecnològics i de certificació. En el seu currículum hi consten, a més, dues creus al Mèrit Naval, una al Mèrit Aeronàutic, la Gran Creu de l’Orde d’Alfons X el Savi, i el reconeixement com a millor esportista nàutic l’any 1978. És membre numerari de la Reial Acadèmia d’Enginyeria i Arquitectura.

L’entrevista té lloc justament el dia que els diaris fan pública la intenció del president de Caixa de Catalunya, Narcís Serra, d’aglutinar un grup català per comprar Applus+.

Demanar-li què n’opina és obligat, i la resposta és clara i concisa: «A banda de dir que crec que el procés de venda serà ràpid i que per a l’empresa és important, no tinc res a comentar. Jo no sóc el venedor; els venedors són els accionistes. Jo el que faig és ajudar els accionistes a estructurar la documentació, a fer-la entenedora i sistematitzar-la. Naturalment,

26

quan arribi el moment, acabarem parlant amb el o els possibles compradors, però a mi no em pertoca comentar els moviments accionarials o empresarials que hi pugui haver en aquests moments. Sí que puc dir que Applus+ és una empresa que té un llarg recorregut i un gran projecte.»

En el discurs de presa de possessió com a nou president del Consell Social de la UB va manifestar l’obsessió per fer el màxim amb el mínim, per l’eficiència.

Tots els empresaris, i més si són enginyers, tenim la mateixa

obsessió. Miri, l’enginyeria són dues coses: una, tenir idees i transformar-les en coses; l’altra, millorar l’eficiència dels processos per aconseguir-ho. És a dir, «el màxim amb el mínim», o fer el que es pot fer amb el mínim de despesa. Aquest és l’objectiu. Evidentment, jo sé que a la universitat hi ha valors molt més importants que no pas, únicament, l’eficiència eco­nòmica, però l’eficiència eco­nòmica n’és un, i no té per què estar renyit amb l’eficiència universitària.

Hi ha universitats absolutament prestigioses que aconsegueixen ser-ho, i situar-se a primera fila a escala mundial, i

alhora aconsegueixen ser eficients. Una cosa és clara: el més important per al país és l’educació i, per tant, no podem malmetre, en absolut, l’eficàcia de la nostra Universitat per una qüestió purament econòmica.

Tot i entenent això, que la universitat ha de proporcionar un servei social, el paràmetre econòmic sempre és important, perquè és una mesura de la bona gestió de les institucions.

El preocupa aquesta qüestió?

Sí, però que una institució com la universitat, o com qual­ sevol altra institució pública o

notícies

privada, societat anònima o ens administratiu, tingui un problema de dèficit que hagi de resoldre, a mi em sembla altament estimulant. Hi havia un empresari que deia: «Això del compte de resultats, que cruel, però que pràctic!». I jo crec que és veritat. El fet que en aquests moments tinguem un problema de finançament ens ofereix la possibilitat de millorar. Òbviament, no vull dir amb això que nosaltres puguem arreglar aquest dèficit, perquè una part del dèficit que s’ha de reduir és estructural, però sí que hem d’establir les mesures adients per resoldre allò que està a les nostres mans, a les mans de la UB. I és això el que em sembla estimulant, i no crec que per aconseguir-ho haguem de degradar el servei que ofereix la Universitat, o bé reduir-lo, o rebaixar el nivell de la docència o de la recerca, de cap manera. Em sembla perfectament compatible una cosa amb l’altra. Diguem-ho així: nosaltres tenim un examen, i aquest examen l’hem d’aprovar, de la mateixa manera que l’estudiant treballa i s’esforça per superar la prova que té al davant. Com ho farem? Hi ha tres grans vectors: el primer, què és allò que es pot reduir de la despesa sense afectar el bon funcionament de la institució?; el segon, què és el que podem reduir de la despesa variant molt lleugerament els serveis que proporciona? Per exemple, si hi ha determinades llicenciatures en el sistema català que tenen molts pocs alumnes i ens surt molt car, per què no intentem agrupar-les en una sola universitat i tenim una massa crítica? I el tercer vector, que afecta qüestions més institucionals, com, per exemple, el

Servei d’Esports, els Men­ja­ dors Universitaris, la Biblio­ teca, l’Edifici Històric… Si la UB ofereix aquests serveis, una de dues, o bé es contracta algú en règim de concessió o bé es comparteixen els costos amb altres universitats que també se’n beneficiïn. Si un lloc com l’Edifici Històric de la UB és significatiu, em­­ blemàtic, de referència per a la ciutat, vol dir que té un cost complementari que algú ha de pagar, i que segurament en una estructura de restricció de la despesa implicarà buscar alternatives. És obvi que la Universitat ha de fer un esforç, i estic segur que el pot fer. És això el que m’estimula, perquè em sembla que aquesta situació pot donar lloc a determinades mesures, des de la mateixa Universitat, que redueixin la despesa i millorin el servei.

Vostè afirma: «El client de la universitat és la societat, no pas l’alumne.» És el que crec. La universitat produeix professionals per a la societat, per a l’empresa, per a la cultura, per al servei de salut públic i privat, per als serveis públics, per al que vostè vulgui. El que la universitat produeix és l’alumne, però el client, que és el que «compra» el producte –i en­­ tengui aquest compra en el sentit més ampli de la paraula–, és la societat. I per tant la universitat es deu a la societat, n’és una eina fonamental, per a la llibertat de l’individu, per a l’eficàcia econòmica, per a la convivència… La universitat és, en definitiva, un pilar fonamental per al bon funcionament de la societat.

Deixi’m que li plantegi les coses d’una altra manera. A les meves filles els dic: «El

Els anteriors presidents del Consell Social El jurista i notari Josep M. Puig Salellas (Girona, 1924-Barcelona 2007) va ser el primer president del Consell Social de la Universitat de Barcelona, càrrec que va començar a exercir al final del mandat del rector Antoni M. Badia i Margarit el desembre de 1985 i que va deixar durant el mandat d’Antoni Caparrós el 1999.

L’empresari i banquer Pedro Fontana (Bar­ celona, 1952) va exercir el càrrec de president del Consell Social de la UB des del juliol de 1999 fins al maig de 2004.

El notari Juan-José López Burniol (Alcanar, Tarragona, 1945) accedeix a la presidència del Consell Social de la UB el 5 de maig de 2004 i hi roman fins al maig de 2007, en què es veu obligat a deixar el càrrec per motius de salut.

El Consell Social és l’òrgan de participació de la societat en la Universitat i l’òrgan de relació de la Universitat amb la societat. D’acord amb la legislació vigent, li correspon, entre altres funcions, supervisar les activitats de caràcter econòmic i el rendiment dels serveis de la Universitat, i promoure la col·laboració de la societat en el seu finançament.

El Consell Social està format per nou membres representatius de la societat catalana i per sis membres representants de la comunitat universitària. La representació de la comunitat universitària en el Consell Social està constituïda pel rector o la rectora, el secretari o la secretària general, i el o la gerent, com a membres nats, i per un representant del professorat, un membre de l’estudiantat i un membre del personal d’administració i serveis, elegits pel Consell de Govern entre els seus membres per un període màxim de quatre anys.

més difícil a la vida és saber què vols ser quan siguis gran.

Tu, què vols fer a la vida? Vols passar-t’ho bé? Vols tenir una bona professió? Vols centrarte en un àmbit professional específic?» Costa molt saber realment què es vol fer a la vida. Aquests conceptes tan

bàsics, tant de principi sempre són els més difícils. I com més bàsics i més de principi són, més difícils es tornen.

Per això em sembla que és molt important que tinguem aquest debat, si és que l’hem de tenir. Estic convençut que la universitat està al servei de

27

notícies

L’antitertúlia de l’enginyer Al pare de William F. Gibbs, enginyer naval responsable del disseny del transatlàntic SS United States, no li agradava gaire la vo­­cació del seu fill perquè considerava els enginyers persones «quadrades» amb un incert futur econòmic. El temps ha demostrat que, de vegades, la incertesa davant el futur és només un neguit passatger; pel que fa a la «quadratura» dels professionals de l’enginyeria, Coello no hi està gaire d’acord: primer la nega, després la posa en dubte i, finalment, en treu profit: «la capacitat de simplificar els problemes és important.» El suposat quadrat s’arrodoneix durant l’entrevista i es transforma en una el·lipse fantàstica quan deriva en una conversa sobre el paper cabdal de la imaginació en el progrés de

La universitat és fonamental per al bon funcionament de la societat

la societat i, per descomptat, dels alumnes com a part que són de la societat. Però la universitat és, fonamentalment, un ens cabdal per a l’èxit de la societat, des de tots els punts de vista, no en tinc cap dubte.

Quin paper creu que té la universitat en la presa de decisions clau per al país?

La universitat, en els debats socials, hi ha de ser com a

28

referència. I és que la recerca i el desenvolupament en aquest país estan bàsicament a la universitat, i això és fonamental. I, per tant, què és el que hem de fer? Doncs que aquesta recerca i aquest desenvolupament s’estructurin millor, siguin més coneguts i accessibles per a les empreses i per a la societat. Som al segle de la informació i del coneixement; ja hem passat la Revolució Industrial, això va ser al segle xix i al xx ! Ara estem vivint la revolució del coneixement i, què és la universitat sinó coneixement? El segle xxi és el segle de la universitat, sens dubte. En aquest sentit, la satisfacció del client de la universitat, que és la so­­ cietat, és una satisfacció complexa perquè no ha de respondre al primer impuls sinó a un impuls a mitjà termini, i, en aquest sentit, es requereix una certa dosi d’autoritat per part de la universitat per, si

les societats. Malgrat tot, Joaquim Coello no és gaire amant de tertúlies: «Tertúlia vol dir parlar sense massa dades, sense rigor, i això està bé per passar l’estona, però no en determinades qüestions, profundament tècniques. No es pot parlar a la ràdio, per exemple, de si la MAT –la línia de molt alta tensió– s’ha de fer per un lloc o per un altre perquè, permeti’m l’expressió “me lo pide el cuerpo”. Les opinions, totes, són acceptables, però en determinats ambients hi ha d’haver una base de coneixement. La tertúlia està bé per passar l’estona, però no per crear opinió. El que pot fer la universitat és “l’antitertúlia”, és a dir, presentar idees profundes, assenyades, documentades, i actuar com a referència en els debats socials.»

vostè vol, educar la societat, que de vegades pot demanar certes coses que no són realment les que necessita.

Quin és, per acabar, el seu màxim objectiu al capdavant del Consell Social de la UB? Col·laborar en la millora de la Universitat. Des del Consell Social creiem que és el nostre deure, i també és la nostra il·lusió. No em sembla que hi hagi d’haver grans revolucions, però sí que hi hauria d’haver evolucions, i, si en aquest sentit podem anar cap a una síntesi de les decisions i a as­­ solir més eficàcia econòmica, que serà la mesura de la qualitat del sistema, doncs fantàstic! Reconec que ocuparse de les «lleis físiques», aconseguir una cosa que dóna servei al menor preu possible, és molt més senzill que tractar amb el client, amb el mercat, perquè ja no es trac-

ta amb un objecte físic sinó amb una persona, que pensa i que té la gran virtut de ser imprevisible. I així succeeix a la universitat. La universitat no és una cadena de producció en sèrie, no és una fàbrica de procés continu, és molt més complexa perquè al da­­ vant hi ha gent que pensa. I és per això que crec que perquè aquesta contribució del Consell Social sigui positiva és molt important que l’actitud de les persones sigui positiva i que vegin o almenys pressuposin que tenim la bona vo­­ luntat d’intentar-ho. D’ini­ ciatives en tindrem moltes, algunes de positives, d’altres potser no tant, però el punt de partida sempre serà ajudar. Al capdavall, la universitat perdurarà i nosaltres hi estem de pas. Si durant aquesta etapa podem avançar, haurà pagat la pena. El més important de l’horitzó és aproximars’hi cada dia una mica.

notícies

Canvis en la direcció de l’IL3 i la Fundació Bosch i Gimpera El catedràtic d’Economia Apli­cada Ramon Alemany ha estat nomenat director ge­­neral de l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona, IL3-UB, en substitució del catedràtic de Dret Financer i Tribu­ tari Joan Fran­cesc Pont.

Paral·lela­ment, Car­me Verdaguer ha estat no­­ menada directora general de la Fundació Bosch i Gimpera.

Amb aquests nomenaments, i la constitució el passat mes d’abril de la Fundació Institut de Formació Contínua de la Universitat de Bar­ce­lona IL3-UB, culmina un procés de reestructuració del Grup UB. Les Heures ha deixat de pertànyer a la Fundació Bosch i Gimpera per crear, juntament amb UB Virtual, l’Institut de Formació Contínua de la Uni­ versitat de Bar­celona, ara ja amb personalitat jurí­dica pròpia. La Fundació Bosch i Gim­pera, per la seva banda, centrarà la seva activitat en la promoció i gestió de l a t ra n s fe r è n c i a d e coneixement i tecnologia generat en el conjunt de la UB.

30

El Campus Virtual de la UB entra en funcionament el setembre

El proper mes de setembre entrarà en funcionament el Campus Virtual de la UB, una eina destinada a transformar i millorar la qualitat de l’ense­ nyament a la Universitat. Pos­ sibilitarà la docència semipresencial i no presencial, millo-

rarà la implicació de l’estudiant, i permetrà, així mateix, el treball en equip i l’avaluació continuada, la utilització d’eines i recursos pedagògics in­­novadors, la creació de co­­ munitats virtuals, i una gran adap­tació als reptes plante-

jats per l’espai europeu d’edu­ cació superior.

El Pla pilot del Campus Vir­ tual de la UB ha estat funcionant durant aquest darrer any, i s’hi han impartit 230 cursos. Aplega 260 professors i 9.000 estudiants, i s’hi han dut a terme 726 fòrums.

Està format, a més, per 5.600 objectes publicats. S’espera que al llarg del 2007 s’assoleixin les ràtios següents: 1.000 professors formats, 2.000 cursos i 20.000 estudiants. Es preveu que que l’any vinent l’Institut de For­mació Con­tí­ nua, IL3-UB s’incorpori al Cam­­pus Virtual.

La tecnologia que s’utilitza al Campus Virtual està present a hores d’ara en més de 20.000 centres educatius d’arreu del món (entre els quals, quatre universitats catalanes), i permet una gran adaptabilitat, el desenvolupament d’entorns multilingües i una àmplia autonomia del professorat.

La Casa Sagnier esdevé equipament públic de barri La Casa Sagnier (Brusi, 51), que va ser cedida a la UB en la dècada dels setanta, ha esdevingut ara un equipament públic del barri. El dijous 29 de març es va celebrar l’acte d’inauguració de les obres de rehabilitació de l’edifici amb vista al seu nou ús.

L’antiga casa senyorial de Sant Gervasi, que encara manté l’estètica del segle xix , era usada per la família Sagnier com a residència d’estiueig.

Està envoltada de jardins i va ser renovada per l’arquitecte

Sagnier l’any 1894. Després de la Guerra Civil va ser ocupada per la Secció Femenina fins als anys setanta, en què va ser cedida a la UB. Ha estat seu del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB i d’UB Virtual, entre d’altres. Arran d’un conveni en­­tre l’Ajuntament i la Uni­ver­sitat signat el 2006, actualment la Casa Sagnier ha esdevingut un equipament públic amb serveis, com ara un casal infantil, un punt d’in­formació per a joves, un punt d’informació i

atenció a les dones, a més d’aules d’informàtica, audiovisuals, espais per a tallers, exposicions, etc. L’acord del 2006 ha permès alhora que la Universitat disposi del solar on s’han edificat les noves instal·lacions del Col·legi Major Sant Jordi (Ri­­card Zamora, 48). El nou edifici del Col·legi Major també està ubicat a Sarrià-Sant Gervasi, de manera que es manté la presència i la col·laboració de la Universitat amb aquest districte de la ciutat.

notícies

Oficina d’atenció al públic i pàgina web per informar sobre els màsters oficials europeus La Universitat de Barcelona ha engegat un seguit d’iniciatives per tal de difondre la informació sobre els màsters oficials que ofereix la UB d’acord amb el model de Bolonya. Con­ cretament, s’ha posat en mar­ xa la nova pàgina web i l’Oficina d’Informació dels Màsters Oficials (www.ub.edu/masteroficial/), que atendrà les consultes tant de manera personal com telefònicament o per correu electrònic.

La nova Oficina d’Informació dels Màsters Oficials s’ubica al Pavelló Rosa, al Recinte de la Maternitat (Travessera de les Corts, 131-159), en el marc de la Unitat d’Organització i Atenció a Estudiants i

Centres. El telèfon que s’ha habilitat per a consultes és el 934 034 400, i també es po­­ den fer per correu electrònic (master.oficial@ub.edu).

Pel que fa al nou web, també es preveu activar un formulari que permetrà d’obtenir més informació i, així mateix, actuarà com a portal d’entrada per efectuar tràmits administratius relacionats amb els màsters oficials, com per ex­­ emple, el procés de preinscripció. A més, el web conté diversos apartats amb respostes a dubtes freqüents sobre les noves titulacions universitàries en el marc de l’espai europeu d’ensenyament superior.

Acord amb la Diputació per actualitzar i ampliar les relacions patrimonials entre ambdues entitats Un conveni signat pel rector de la UB Màrius Rubiralta, i el president de la Diputació de Barcelona Celestino Cor­ba­ cho, actualitza i amplia les diverses relacions patrimonials entre ambdues entitats.

L’acord, firmat el passat abril, fa referència als equipaments de la UB del Palau de les Heures (al campus de Mundet); el recinte de l’Escola Industrial, al carrer d’Urgell, i els espais de Tor­ri­bera, a Santa Coloma de Gra­menet. El conveni es va signar a la seu de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gra­ menet, ciutat en què la UB està desenvolupant actualment un dels seus projectes capdavanters, el campus de

l’Alimentació de Torribera, i amb la presència de l’alcalde de la població, Bartomeu Muñoz.

Amb la finalitat de construir el campus de l’Alimentació de Torribera, la UB rep el dret d’usdefruit sobre un conjunt d’edificacions del recinte (pa­­ vellons Verdaguer, Gaudí i Ma­­rina, i l’hivernacle) i, alhora, continua gaudint dels es­­ pais que actualment ocupa la Fundació CESNID a la Masia Torribera. A més, el conveni obre la possibilitat de construir en el recinte nous edificis de caràcter acadèmic, docent, de recerca o de trans­ ferència de coneixement, tecnologia i innovació. La

Diputació, així mateix, es compromet a redactar un pla especial en què es definiran els criteris d’ordre urbanístic, paisatgístic i ambiental per tal d’orientar la reordenació de l’espai i col·laborarà econòmicament amb la Uni­ver­ sitat per a la construcció i/o rehabilitació d’edificis a la seu de Torribera.

En el cas del Palau de les Heu­ res, al campus de Mun­det, l’edifici continuarà arrendat a la Universitat de Bar­ce­lona fins al 2019, si bé canvien algunes de les condicions d’aquest arrendament. En aquest sentit, la UB es compromet a invertir 300.000 euros per a l’adequació i el

manteniment de l’edifici, per la qual cosa no haurà d’abonar el preu de l’arrendament fins al 2010. L’acord estableix igualment que la UB podrà dur a terme una nova edificació al campus de Mun­det, que completaria les necessitats del Campus.

Pel que fa al recinte de l’Escola Industrial, on actualment s’ubica el Col·legi Major Ramon Llull, s’avança al se­­tembre de 2010 la data d’extinció de l’usdefruit de l’espai a favor de la UB (que segons un acord anterior no s’havia d’extingir fins al 2019). Com a contrapartida a aquest canvi de data, la Dipu­ tació farà una aportació econòmica a la UB.

31

notícies

La Universitat i el món polític reten homenatge a Josep Maria Bricall El Paranimf de la UB va acollir el 19 de juny l’homenatge a l’antic rector de la Universitat de Barcelona Josep Maria Bri­ call amb motiu de la seva jubi­ lació, en un acte en què van intervenir el rector Mà­­rius Ru­­ biralta; el catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid, Juan Manuel Rojo; l’ex­president de l’Associació Europea d’Universitats, Eric Froment; el conseller d’Econo­ mia i Finances, Antoni Cas­ tells; l’expresident del Consell Social de la UB, Juan-José López Burniol, i el president de la Generalitat, José Mon­ tilla, que va fer la cloenda dels parlaments. Després que tots ells glossessin la figura de Bricall com a rector i artífex del sistema universitari, com a professor i mestre, i en ge­­ neral com a personalitat pú­­ blica, Bricall va rememorar la tasca feta al capdavant del govern de la Universitat i va enunciar algunes idees per als anys propers, que va qualificar de «decisius», i per als quals cal «constància» i evitar «les improvisacions.»

Bricall va recordar episodis que va viure en el seu mandat com a rector, per exemple, la Llei de reforma universitària o

l’ampliació de la Universitat als nous campus. Va tenir, així mateix, un agraïment especial per a l’equip de persones que el van acompanyar en la gestió d’aquesta institució, «persones més eficaces que jo mateix.» Va assegurar que en aquell moment la Universitat sortia d’haver estat «empantanegats per la dictadura, i havíem d’anar cap a altres horitzons.» D’aquesta experiència al capdavant de la Universitat, Bricall explica haver extret la lliçó que «cal trobar els projectes fora i després implantarlos aquí.» Durant la seva intervenció, Bricall va mantenir la fina ironia que sovint el caracteritza, tot afirmant, per exemple, que pertany a un país que sembla, a tall de paradoxa, «trobar satisfacció en les seves insatisfaccions.»

Al final de l’acte Bricall va rebre un bust d’Ernest Lluch, obra del professor de la Facultat de Belles Arts Jordi Colldeforns, de mans del rector. Un cop es va cloure l’acte al Paranimf, Bricall va continuar saludant antics col·legues i deixebles de manera més informal en el decurs d’un refrigeri ofert al jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric.

Informe d’una trajectòria Josep M. Bricall (Barcelona, 1936), polític i economista, és doctor en Dret (1968) i Ciències Econòmiques (1975) per la UB. Ca­­ tedràtic d’Economia Política a la Facultat de Ciències Eco­ nòmiques i Empresarials, va ser rector de la UB des del 1986 fins al 1992, i, al llarg de la seva carrera, ha estat investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili; la Universitat de Soka (Japó); la Universitat de Marne la Vallée i la Un­­i­ versitat de París XII (França); la Universitat Babes-Bolyai de Cluj-Napoca (Romania) i la Universitat de Bolonya (Itàlia).

Va ser, així mateix, secretari general de la Presidència (19771979) i conseller de Governació (1979-1980) de la Generalitat de Catalunya durant el mandat del president Tarradellas. Bricall ha desenvolupat una àmplia trajectòria en organismes internacionals d’educació superior. És autor, així mateix, del conegut Informe Universidad 2000, conegut pel públic com a Informe Bricall, per encàrrec de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), com també del projecte del Consell de les Arts i la Cultura, per encàrrec de la Generalitat de Catalunya (2004). A part dels estudis i anàlisis sobre el món universitari, també ha aprofundit en temes com ara l’economia de Catalunya durant la Guerra Civil i el creixement, la industrialització i l’economia postkeynesiana.

Podeu accedir al vídeo de l’acte a: mms://vod.com.ub.es/uav/ActeBricall.wmv

32

notícies

María Casado rep la Càtedra Antoni Maria Badia i UNESCO de Bioètica de la UB Margarit, president d’honor del Claustre de Doctors cions ètiques, so­cials i jurídi-

María Casado, directora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Bar­ celona (UB), ubicat al Parc Científic de Barcelona, ha estat distingida per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) amb la con­ cessió de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB. La creació d’aquesta Càtedra suposa un reconeixement internacional tant a María Casado com a l’activitat que desenvolupa l’Observatori de Bioètica i Dret, que duu a terme una línia de recerca i transferència de coneixement pluridisciplinària entorn de les implica­

ques de la biotecnologia i la biomedicina.

La finalitat de les càtedres UNESCO és enfortir la cooperació interuniversitària. Se­­ gons consta en el conveni signat entre la UNESCO i la UB, la Càtedra de Bioètica de la UB té com a finalitat contribuir –en l’àmbit de la reflexió universal sobre els drets hu­­mans– a un debat global, plural i pluridisciplinari sobre els principis i camps d’estudi de la bioètica, fo­­mentar un sistema integrat d’activitats d’investigació, formació i di­­ vulgació en l’àmbit de la bioètica, com també facilitar la col·laboració entre in­­ves­ti­ gadors d’alt nivell i professors de reconegut prestigi d’universitats i institucions d’ensenyament superior. Un altre dels objectius és afavorir la transferència a països en desenvolupament de l’experiència adquirida per l’Observatori.

L’Assemblea del Claustre de Doctors de la UB ha acordat el nomenament del catedràtic Antoni Maria Badia i Mar­ garit com a president honorari del Claustre de Doctors.

Amb aquesta distinció, que s’atorga per primera vegada, es pretén reconèixer la contribució a la Universitat per part d’aquest catedràtic, primer rector de la UB en l’etapa democràtica.

Antoni Maria Badia i Margarit ha exercit com a catedràtic de Gramàtica His­tòrica de la Llengua Es­­pa­nyola i de Llen­ gua Catalana. Va ser rector de la UB del 1978 al 1986. Ha fet recerca en lingüística històrica i dialectologia. Així mateix, és autor, entre altres obres, de Gramática histórica catalana (1951, traduïda al català el 1981), Gramática catalana (1962), Llengua i cultura als Països Catalans (1964), La llengua dels barcelonins (1969),

Gramàtica de la llengua catalana (1994) i Les regles d’esquivar vocables i la «qüestió de la llengua» (1999). Ha rebut els Premis d’Honor de la Fun­ dació Jaume I (1995) i de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996), la Medalla al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1999) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003).

rència Anual Ernest Lluch, or­­ ganitzada per la Fundació que duu els seu nom i Caixa

Catalunya, amb la col·la­bo­ ració de la UB i la Generalitat de Catalunya.

El governador del Banc d’Espanya analitza a la UB els desequilibris econòmics «Les famílies no pregunten tant sobre el tipus d’interès, que només afecta un 30 o 40 %, sinó sobre si els seus fills, els seus parents o els seus amics estan treballant raonablement», va declarar el go­­ vernador del Banc d’Espanya, Miguel Fernández Or­­doñez, en una conferència que va tenir lloc al Paranimf de l’Edifici Històric el passat 17 de maig. També va fer referència

a la salut de l’economia mundial, «que està vivint el mo­­ ment més dolç que pot somiar un economista», però que pateix alguns desequilibris, entre els quals, el fet de so­­bre­ valorar en ocasions els actius financers, especialment de les borses.

El col·loqui, que portava per títol «El contexto exterior de la economía española», era l’acte central de la I Con­fe­

33

notícies

Jack Steinberger, Premi Nobel de Física 1988, i l’astrofísic Félix Mirabel a la presentació de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB Jack Steinberger, Premi Nobel de Física 1988 pels treballs que van conduir al descobriment del neutrí muònic, i l’astrofísic Félix Mirabel, director científic i representant de l’Observatori Europeu Austral (ESO) de Xile, van participar en l’acte de presentació del nou Institut de Ciències del Cosmos de la UB que va tenir lloc el passat mes de maig a l’Aula Magna de les facultats de Física i Química. Van assistir-hi també els vicerectors de Recerca, Marçal Pastor-An­­gla­ da, i d’Innovació i Programes Internacionals de Recerca, Josep Samitier, i el director i subdirector del nou Institut, que, són, respectivament, el professor Domènec Espriu i el professor Jordi Torra de la Facultat de Física.

L’Institut de Ciències del Cos­ mos (ICC) és un centre de re­­ cerca d’àmbit universitari

creat en el si de la UB per po­­ tenciar el protagonisme dels equips investigadors davant dels reptes científics del futur en l’estudi de la física del cosmos i per dotar-los d’una ma­­ jor visibilitat i projecció internacionals en projectes d’avantguarda científica. L’Institut abasta dues seccions: As­­tro­fí­ sica i Ciències de l’Espai i Física Nuclear, de Partícules i Gra­ vitació, i agrupa bona part dels professors i investigadors del departaments d’Astronomia i Meteo­rologia; d’Estructura i Cons­tituents de la Matèria, i de Física Fonamental, adscrits a la Facultat de Física, a més de personal investigador d’altres facultats. L’ICC, que actualment és una unitat associada del CSIC, pretén ser l’instrument que reforci la presència de la UB a l’Institut d’Estudis Espacials de Ca­­ta­lunya (IEEC) i que potenciï alhora la

participació de la Universitat en grans projectes europeus en el marc de la física del microcosmos i l’astrofísica, en especial, els que requereixen l’ús de grans infraestructures cien­

tífiques o instal·lacions singulars nacionals o internacionals (Gran Telescopi de Ca­­nà­ries, CERN, GSI, ESA, ESO, La­­boratori Subterrani de Can­­franc, Ob­­ser­ vatori del Montsec, etc.).

Jornades de reflexió estratègica universitària El programa de les Jornades de Reflexió Estratègica Horitzó 2020, emmarcades en l’àmbit universitari, va incloure el mes de juny una taula rodona sobre equips docents, i una sessió sobre gestió i desenvolupament de polítiques de recerca i docència.

El dia 5 de juny es va dur a terme la taula rodona «Equips docents: una forma diferent de

34

fer docència», moderada pel coordinador de la ponència sobre docència d’Horitzó 2020, Miquel Martínez, en la qual van participar Heather Fry (Centre for Educational Development, Imperial Colle­ge, Londres), Lynn Mc­­Alpine (Universitat Mcgill, el Canadà) i Francisco Micha­vila (Càtedra UNESCO de Gestió i Política Universitària de la Universitat Politècnica de

Madrid). L’en­demà, dia 6 de juny, va tenir lloc la sessió «Recerca i do­­cència a la Uni­ versitat. Les dues cares de la mateixa mo­­neda», presentada pel rector Màrius Rubiralta. Des de la perspectiva de la docència, Heather Fry va oferir la po­­ nència «Connecting Worlds: the Convergence of Goals of University Professors, Faculty Development and Insti­tu­tio­nal

Educational Policy», i des de la perspectiva de la recerca, Sybille Reichert (Reichert Consulting, Zuric) va intervenir -hi amb la conferència «Re­­ search Strategy Development and Management at Euro­pean Universities: Challenges and opportunities», presentada pel coordinador de la ponència sobre recerca d’UB Horitzó 2020, Enrique Pedroso.

notícies

Primera Junta de la Xarxa Internacional d’Incubadores Universitàries El rector Màrius Rubiralta va participar el passat mes de maig a Santander en la primera Junta de la Xarxa In­­terna­ cional d’Incubadores Uni­ver­ sitàries, fundada el passat mes de desembre a iniciativa de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de San­tia­ go de Compostel·la (USC) i Banco Santander i actualment integrada pels centres se­­güents: Universitat de San­ tiago de Compostel·la, Uni­­ver­ sitat de Barcelona, Universitat Autò­no­ma de Madrid, Uni­ver­ sitat Complutense de Madrid, Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, Universitat Federal de São Paulo, Universitat Na­­cio­ nal Autònoma de Mèxic i Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors de Monterrey. La Junta va no­­menar el rector Màrius Rubi­ralta president de

la Comissió Directiva de la Xarxa.

El nucli inicial de la Xarxa d’Incubadores Universitàries està format per la bioincubadora que la UB desenvolupa al Parc Científic, i Uninova, la incubadora d’empreses de la USC, les quals, amb el suport de Banco Santander, tenen com a objectiu principal formar equips multidisciplinaris per tal de facilitar la transferència dels resultats de la re­­cerca, en es­­pe­ cial en ciències de la vida.

Així mateix, es posaran en mar­xa projectes conjunts que permetran la creació de 500 em­­preses derivades universitàries (spinoffs) els propers cinc anys.

Per a més infomació, visiteu: www.pcb.ub.es/homePCB/ live/ct/o190.asp?nid=1604.

Trenta anys de Consell Interuniversitari de Catalunya El 13 de juny al Paranimf de la UB va tenir lloc l’acte de ce­lebració dels trenta anys de la constitució del Consell Interuniversitari de Cata­lu­ nya (CIC). Hi van participar el conseller d’Innovació, Uni­­ versi­tats i Empresa, Josep Hu­­guet; la comissionada per a Univer­sitats i Recerca, Blan­ ca Pal­ma­da; el rector Màrius Rubiralta, i la secretària ge­­ neral del CIC, M. Àngels Ca­­ basés. També hi van assistir l’exrector de la UB, Antoni M. Badia i Margarit, i l’exrector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Julián Fernán­ dez Ferrer, com també els rectors de totes les universitats catalanes.

En el decurs de la sessió, el rector Màrius Rubiralta va destacar, en la seva inter­ venció, l’evolució positiva

aquests darrers trenta anys del sistema universitari català i va advocar per la creació d’una «marca» estratègica, que, segons la seva proposta, es podria anomenar Uni­­­ versitat de Catalunya, per tal d’assumir amb èxit els reptes d’innovació i competitivitat plantejats actualment. El Con­ sell Inter­uni­versitari de Cata­ lunya és l’òrgan de coordinació del sistema universitari de Ca­­ta­lunya i de consulta i asses­ sorament del Govern de la Ge­­ neralitat en matèria d’universitats. In­­tegra representants de totes les universitats pú­­ bliques ca­­talanes i de les privades reconegudes pel Par­la­ ment de Catalunya. L’ob­jectiu principal que es proposa és facilitar la coordinació entre la comunitat universitària i l’Administració educativa.

En marxa el Dipòsit Digital de la Universitat El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la In­­ves­ti­ gació (CRAI) de la UB ha posat en marxa el Dipòsit Digital de la UB informació a: www.bib. ub.edu/recursos-informacio/, un espai on es podran recollir totes les publicacions digitals en accés obert derivades de l’activitat docent, investigadora i institucional del professorat i altres membres de la co­­ munitat universitària de la UB. L’objectiu principal d’aquesta iniciativa és preservar i difondre tots els documents creats en el si de la Uni­versitat, ja que ofereix la possibilitat de capturar, indexar i emmagatzemar

qualsevol material digital creat per la UB. Pel que fa al programari, s’ha utilitzat DSpace, un programa de codi obert i d’ús molt ex­­ tens a escala internacional, elaborat per l’Institut de Tec­no­ logia de Massachussets (MIT) i l’empresa Hewlett Packard (HP), adaptant-lo a les necessitats específiques del projecte.

En el Dipòsit Digital de la UB els documents es publiquen en col·leccions organitzades, a hores d’ara, en tres grans comunitats: «Docència», «Ins­ti­ tu­cio­nal» i «Treballs dels alumnes». Tots els documents continguts al Dipòsit Digital de la

UB estan subjectes a les llicències d’ús Creative Com­mons.

El projecte és obert a tot el col·lectiu de personal de la UB i, entre altres beneficis, el dipòsit pot ser una solució a la necessitat del professorat de publicar material docent, i així mateix, pot facilitar l’accessibilitat a qualsevol tipus de ma­­terial institucional i públic.

En la mateixa línia d’incloure continguts d’accés lliure i gratuït a la xarxa, el CRAI de la UB participa també en el projecte RECERCAT –dipòsit institucional cooperatiu de documents digitals en matè-

ries de recerca de les universitats i centres d’investigació de Catalunya–, i en el Servei de Tesis Doctorals en Xarxa TDX. Totes dues iniciatives són projectes cooperatius del CBUC i CESCA.

35

notícies

Xavier Moret revela els secrets d’elBulli El 6 de juny es va presentar a la terrassa de l’Hotel Casa Fuster el llibre elBulli des de dins (RBA, també en versió en castellà), de Xavier Moret, guanyador del Premi Sent So­­ ví de Li­­te­ra­tura Gastro­nò­mica 2006 que atorguen Frei­xenet, la Uni­ver­sitat de Barce­lona i l’editorial RBA. La presentació va ser a càrrec de l’escriptor Narcís Comadira que va considerar que «Ferran Adrià ha convertit la cuina en una cosa mental, és a dir, en un art», i van participar-hi el mateix Adrià i el periodista i escriptor Xavier Moret.

A la presentació també hi van assistir el director d’RBA Oriol Castanys, el director general de Freixenet José Luis Bonet i el rector Màrius Rubiralta. Així mateix, també es va presentar Un dia a elBulli, de Juli So­ler, un llibre –escrit al llarg de dos anys de feina– que il·lustra, amb gran profusió

Juli Soler, Xavier Moret, Albert i Ferran Adrià a la presentació dels llibres.

d’imatges, les 24 hores d’un dia al restaurant.

En el seu parlament, el rector Màrius Rubiralta va celebrar la importància creixent del Premi Sent Soví, i va destacar la vinculació entre gastronomia i ciència assolida per la cuina de Ferran Adrià. També va remarcar la voluntat de la UB de constituir un campus universitari dedicat a l’alimentació.

El llibre, en paraules del seu autor, «explica per què elBulli

és el què és», tot narrant, sen­ se estalviar anècdotes, l’origen del restaurant, avui conegut arreu del món, des de l’inici a principi dels anys se­­ tanta a cala Montjoi (Alt Em­­ pordà) fins a l’actual boom mediàtic que comporta qualsevol actuació del cuiner Fer­ ran Adrià, com per exemple, la participació a la Docu­menta de Kassel d’enguany, una de les fires d’art més prestigioses del món.

Els Viena, premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística L’alumna Clara Mir i Maristany, estudiant de Filologia Ca­­ta­la­ na a la UB, ha estat la guanyadora del Premi de l’estudiant Carme Serrallonga d’enguany pel seu treball sobre el Mercat del Ninot. El Premi de l’entitat l’ha rebut Establiments Viena, S.A, per la seva contribució a la promoció del català en l’àmbit de la restauració. Així mateix, s’ha atorgat un premi secundari a l’estudiant Clara Mas i Solé, que ha estat qui

36

ha fet la proposta guanyadora. El guardó, or­­ganitzat per la Facultat de Filologia de la UB i amb el suport de la Ins­ti­tu­ ció de les Lletres Catalanes, premia la qualitat en l’ús de la llengua en algun organisme, entitat o establiment que faciliti al màxim els in­­ter­can­ vis de comunicació i de conei­­­ xement entre la ciutadania.

Les organitzacions que opten a la distinció són proposades per estudiants de les univer-

sitats públiques de l’àrea de Barcelona i s’atorga un premi a l’estudiant que hagi presentat la millor proposta. El guardó porta el nom de Carme Ser­rallonga (19091997), traductora de narrativa i de teatre i professora de literatura i de dicció a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que va mantenir una actitud de resistència activa a favor de la llengua i la cultura catalanes.

La UB rep el fons del periodista Xavier Vinader Un total de 3.000 documents sobre el franquisme, la transició, el crim organitzat i els moviments radicals integren el fons Xavier Vi­­nader, que acaba de rebre el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB. La biblioteca d’aquest fons consta de 150 caixes amb llibres, documents originals, fotocòpies, col·lecció de premsa, dossiers temàtics, fo­­ tografies i cintes d’àudio.

Ocupa gairebé 11 metres cúbics i s’ha anat constituint al llarg de la reconeguda trajectòria d’aquest periodista d’investigació.

A hores d’ara s’està catalogant el fons, i ja hi ha a disposició dels usuaris més de 500 títols de publicacions periòdiques i gairebé 200 títols de monografies. Xavier Vi­­ nader (Sa­­badell, 1947), periodista i membre de l’equip directiu del grup Zeta l’any 1978, ha estat president internacional de l’organització Re­­por­ ters sense Fronteres fins a l’any 1993. És un dels professionals que més ha investigat sobre el fenomen terrorista al nostre país. Com a reporter ha cobert, entre d’altres, la guerra de l’Af­ga­ nistan, la Revolució dels Clavells a Portugal i el fi­­ nal de la guerra entre Rússia i la Xina.

APUNTS DE CIÈNCIA

Recerques sobre el cerebel Científics de l’Institut de Re­­ cerca Biomèdica (IRB Bar­ce­lo­ na) han identificat l’interruptor molecular que determina la diferenciació de les neurones del cerebel, que és la regió del cervell que regula els nostres moviments. L’es­tudi podria tenir una potencial aplicació futura en l’àrea de la medicina regenerativa i s’ha publicat a la revista Procee­dings of the Na­­tio­ nal Acade­my of Sciences of the United States of America.

En la recerca hi han participat investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Bar­ celona), del Departament de Biologia Cel·lular de la UB, de l’IMIM-Hospital del Mar, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat de Vanderbilt (Nashville, Ten­nes­ see, EUA). Els principals autors del treball han estat les doctores Marta Pascual (IRB Bar­ celona i UB) i Ibane Abasolo (IMIM-UPF).

Recentment, la Fundació la Caixa ha subvencionat un pro­ jecte de recerca que pretén explorar el potencial d’aquest gen per produir neurones de Purkinje en el laboratori. El projecte esmentat està codirigit pels investigadors i au­­

tors del treball Francisco Real (coordinador de la Unitat de Recerca en Biologia Cel·lular i Mole­cu­lar de l’IMIM-Hospital del Mar i professor de la UPF) i Eduar­do Soriano (investigador prin­cipal del Laboratori de Desen­volupament i Re­­ge­­ neració Neuronal de l’IRB Bar­ celona, i catedràtic de la UB).

Frenar la pèrdua de neurones Científics del Grup de Neu­ robiologia del Desenvolu­pa­ ment i Regeneració Cel·lular de l’Institut de Recerca Bio­mèdica (IRB Barcelona) i del Grup de Bases Cel·lulars i Mo­­leculars en Neuro­dege­ne­ra­ció i Neu­ro­re­ paració de la Universitat de Barcelona (UB), dirigits per José Antonio del Río, han aconseguit frenar la mort de neurones del cerebel en ratolins que sobreexpressaven una forma truncada de la proteïna priònica cel·lular (PrPc). L’estudi s’ha dut a ter­me amb la col·labo­ ració d’Adriano Aguzzi de l’Institut de Neu­ro­lopatologia de l’Hospital de Zuric, i els resultats s’han publicat a FASEB Journal, la revista oficial de la Societat Nord-americana de Biologia Experimental.

Objectiu: lluitar contra la ràbia als països del nord d’Àfrica La ràbia és una zoonosi emergent d’àmplia distribució mundial que afecta els mamífers. És una malaltia vírica mor­ tal i causa aproximadament 55.000 víctimes anuals a tot el món, sobretot en àrees rurals d’Àfrica i Àsia, on representa un problema de salut pública.

En aquests dos continents, la ma­­laltia genera un elevat cost econòmic, sobretot pels tractaments de postexposició i per les pèrdues en ramaderia.

Estudiar l’epidemiologia de la ràbia al nord d’Àfrica amb protocols de caràcter epidemiològic, ecològic i sociològic és l’objectiu de RAB­MED­CON­ TROL, un projecte de la Unió Europea en què participen els investigadors Jordi Serra Cobo i Jacint Nadal Puigde­fàbregas del Grup de Recerca Con­soli­ dat de Biologia de Vertebrats, del Departament de Biologia Animal de la UB i en el qual també col·labora el Parc Cien­ tífic de Barcelona. El projecte, iniciat el 2006 i liderat pels instituts Pasteur de Tunísia i de França, analitzarà l’epidemiolo-

gia de la ràbia al nord d’Àfrica, per aplicar els resultats en noves estratègies de vacunació, identificar els factors clau per a la gestió de la malaltia i obtenir informació sobre l’evolució dels virus ràbics.

«El projecte també estudiarà les possibles connexions amb l’epidemiologia de la ràbia als països del sud d’Europa.

També s’hi ha inclòs Egipte perquè pensem que la vall del Nil és un corredor biològic de connexió de la malaltia entre la zona de l’Àfrica sub­ sahariana i la ribera sud de la Me­­di­terrània», explica Serra Cobo. En algunes àrees habitades i rurals de l’Àfrica, el principal transmissor del virus ràbic a les persones és el gos, si bé els reservoris són en la fauna salvatge. Els ratpenats són un dels grups que més destaca com a reservori d’aquesta zoonosi. El projecte abordarà factors relacionats amb la fauna salvatge, l’etologia i la cura dels gossos, a més dels hàbits sociosanitaris i culturals de la població.

Noves investigacions sobre l’ús de la teràpia gènica per lluitar contra l’obesitat Potenciar la recerca en el camp de la teràpia gènica contra l’obesitat és l’objectiu d’un conveni signat el 2007 entre l’empresa Amsterdam Mole­ cular Therapeutics (AMT) i el Grup de Regulació Gènica de l’Oxidació d’Àcids Grassos i de la Cetogènesi, dirigit pel catedràtic Fausto García Hegardt del Departament de Bio­quí­

38

mica i Biologia Molecular adscrit a la Facultat de Farmàcia.

La companyia holandesa AMT investiga l’ús dels vectors vírics adenoassociats per aplicar-los en la teràpia gènica. Aquesta col·laboració permetrà, doncs, l’ús en exclusiva d’uns vectors vírics adenoassociats d’interès potencial per combatre l’obesitat, en el

marc d’un programa investigador finançat pel Programa CIBER (Centres d’Investigació Biomèdica en Xarxa) de Fisio­ patologia de l’Obesitat i Nutri­ ció de l’Institut de Salut Car­ les III de Madrid. Arran del conveni, els representants de l’empresa, Ronald H. W. Lorijn i Anthony J. Gringeri, van reunir-se a la Facultat de Farmà­

cia el passat 18 de maig amb els investigadors Fausto Gar­ cía Hegardt, Guillermina Asins i Dolors Serra.

En col·laboració amb hospitals dels Estats Units i del Ca­­ nadà, AMT està duent a terme les últimes proves clíniques d’uns adenovirus associats que contenen el cDNA de la lipoproteïna lipasa.

APUNTS DE CIÈNCIA

Com es van formar els cristalls gegants del jaciment de Naica?

A la cova de los Cristales, a Naica (Mèxic), a 290 metres de profunditat, hi ha els cristalls de guix més espectaculars del món, de fins a 11 metres de llargada. Ara, un equip on participa la professora Àngels Canals, de la Facultat de Geologia, ha publicat a la revista Geology (de la Geological Society of America) un model que explica com van formar-se.

La cova dels Cristalls es troba a la mina de Naica, un jaciment explotat per l’empresa Peñoles al desert mexicà de Chihuahua. És una cova de 30 metres de longitud per 10 d’amplada, descoberta per atzar l’any 2000. Les condicions geològiques han propiciat la formació de cristalls gegants de selenita (sulfat de calci dihidratat) de dimensions excepcionals. La cova arriba a temperatures d’uns 50 ºC i a més del 90 % d’humitat, i són les bombes d’ex-

tracció de la mina, que extreuen més de 55.000 litres d’aigua per minut de l’aqüífer, que n’eviten la inundació.

Segons l’article, els cristalls van créixer en un rang molt estret de temperatura i composició química gràcies a un mecanisme estable d’autoalimentació pel qual es dissolia part de l’anhidrita (sulfat de calci anhidre) que hi havia a la mina i es precipitava guix.

Els cristalls gegants van formar-se en una cova inundada d’aigua en unes condicions d’una lleugera saturació de guix i també subsaturació d’anhidrita. En un punt pròxim als 58 ºC, s’arriba a igualar la solubilitat dels dos minerals; a major temperatura l’anhidrita es dissol i precipita el guix (selenita), i poden originar-se els macrocristalls. Per iniciar aquest procés, calia salvar una barrera energètica molt alta, i per aquest motiu hi ha pocs punts de nucleació. Dirigeix la

La professora Àngels Canals a la cova dels Cristalls.

recerca Juan Manuel GarcíaRuiz, de l’Institut Andalús de Ciències de la Terra, a Granada, i hi participen també Fermín Otálora (de la institució es­­men­

tada), Carlos Ayora (de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, del CSIC) i Roberto Villasuso (de la companyia Peñoles, de Mèxic).

Els nadons poden distingir dues llengües pels gestos facials dels parlants

Investigadors del Grup de Recerca en Neurociència Cog­ nitiva (GRNC) de la UB, adscrit al Parc Científic de Bar­ celona, han observat que els nadons són capaços de distingir dos idiomes diferents tan sols observant els gestos

facials que fan les persones quan els parlen. Aquesta habilitat es manté amb el temps només en els nens que creixen en entorns bilingües, cosa que demostra que el bilingüisme afavoreix la retenció d’algunes capacitats

perceptives innates. El treball, que han dut a terme Núria Sebastián Gallés, Sal­va­ dor Soto-Faraco i Jordi Na­­var­ ra en col·laboració amb inves­ tigadors de la Universitat de la Colúmbia Britànica (el Ca­­ nadà) es va publicar a la revista Science el dia 25 de maig.

Per arribar a aquestes conclusions, es va dur a terme un estudi al Canadà que consistia a mostrar als nadons una sèrie de videoclips muts, en els quals

diversos interlocutors recitaven frases extretes del conte El petit príncep en francès o en anglès. A Bar­ce­lona es va fer un estudi similar per comprovar la capacitat de discriminació visual del llenguatge en individus adults monolingües i bilingües i fent servir en els tests el català i el castellà. Els resultats d’aquest primer estudi es van publicar el passat mes d’abril a la revista Perception and Psychophysics.

39

APUNTS DE CIÈNCIA

La UB participa en l’Any Polar Internacional El passat mes de març es va inaugurar a París el IV Any Po­lar Internacional (IPY, en anglès), un programa de re­­ cerca a escala internacional que potenciarà, fins al 2009, l’estudi de les àrees polars del planeta, l’Àrtic i l’Antàrtida. Té com a precedents històrics les edicions anteriors de l’Any Polar Internacional (1882 i 1932) i de l’Any Geofísic In­­ter­ nacional (1957). L’Estat espanyol participa per primer cop en la campanya, impulsada pel Consell Internacional per

a la Ciència (ICSU) i per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

El geòleg Angelo Camer­len­ghi és coordinador de SVAIS, un dels cinc projectes científics impulsats per l’IPY des de Catalunya. Camerlenghi és professor d’investigació ICREA i pertany al Grup de Recerca de Geociències Marines de la UB, dirigit per Miquel Canals a la Facultat de Geologia i al Parc Científic de Barcelona, i és, a més, expert en oceanografia geològica, geologia i

geofísica dels marges continentals. A bord del vaixell BIO Hespèrides, entre els propers mesos de juliol i agost, estudiarà el marge continental de les illes de Svalbard, a l’estret de Fram de l’oceà Àrtic, en el marc del projecte SVAIS. Les illes de Svalbard, situades a l’oceà Àrtic, gaudeixen d’una posició estratègica. Separades de Groenlàndia per l’estret de Fram, són la principal via d’intercanvi d’aigües oceàniques fredes de l’Àrtic i les de l’Atlàntic. SVAIS estudiarà els canvis

Roger Urgelés i Angelo Camerlenghi, coordinador del projecte SVAIS.

climàtics i ambientals naturals als fons marins del sud-oest de les illes de Svalbard, a Noruega, des de fa uns tres milions d’anys fins a la desglaciació més recent, entre 20.000 i 10.000 anys. Els ex­­perts elaboraran cartes batimètriques per conèixer la to­­pografia del fons marí i s’aplicaran els criteris per localitzar dipòsits glacials.

A SVAIS hi participa un equip de científics internacional i multidisciplinari format per geòlegs de la UB (Antoni Ca­­ lafat, Roger Urgelés, Isabel Ca­cho, etc.), la Universitat de Salamanca, l’Institut d’Investigacions Quí­mi­ques i Am­­bien­ tals de Barcelona (IIQAB), el CSIC,l’Institut Nacional d’Ocea­ ­­­­­nografia i Geofísica Ex­­pe­ri­ mental (OGS) de Trieste, i les universitats de Svalbard i Tromsø (Noruega).

A més del projecte SVAIS, altres investigadors de la UB col·laboren en els projectes SEDCLIM (Roger Urgelés), CLIMANT (Francesc Sabater) i EPPASOC (Emma Suriñach, Juan José Ledo, Pilar Queralt, Àlex Marcuello i Anna Martín), dirigits respectivament per Carlota Escutia, Enrique Isla i Jesús Galindo.

Primer article científic basat en microxips de DNA dissenyats a la UB Uns microxips d’expressió de DNA (DNA microarrays) per als estudis genòmics de la mosca D. melanogaster, dissenyats pel Grup de Bio­logia del Desenvo­ lupa­ment liderat per Mont­ serrat Co­­rominas i Florenci Serras del Depar­ta­ment de Genè­tica, són la base d’un article re­­centment publicat a la re­­

40

vis­ta Genome Bio­logy. El treball explora com saben les cèl·lules d’un organisme els des­tins i les decisions durant el desenvolupament embrionari, i està signat per Sergi Beltran, Mireia Angulo, Mi­­guel Pignatelli, Florenci Serras i Montserrat Coro­mi­nas del Departament de Genètica.

La Plataforma Mixta de Trans­­ criptòmica (UB-PCB-IDIBAPS) ofereix dues de les metodologies més acceptades i actuals per fer anàlisis de microxips de DNA. La Unitat de Genòmica de l’IDIBAPS disposa de la tecnologia comercialitzada per l’em­presa Affymetrix, i la Unitat de Transcriptòmica dels

SCT-UB, ubicada al campus de Diagonal, està dotada d’equipaments per fabricar microxips a la carta. És precisament en aquesta unitat on s’han fabricat els microxips d’expressió citats a l’article de la revista Ge­­nome Biology, ara a disposició de tot el col·lectiu investigador.

notícies

Estudiants dissenyen la carpeta UB per al nou curs La carpeta UB per al curs 20072008 tindrà el disseny creat per les estudiants de Belles Arts Anna Aragonés, Teresa Cris­ tóbal, Diana Hernández i Mar Montobbio. És la proposta guanyadora del concurs que s’ha convocat enguany per primer cop per decidir el disseny de la carpeta de la UB i al qual s’hi podia presentar l’alumnat de la UB matriculat en estudis de 1r cicle, 2n cicle, doctorat i

màsters oficials en centres propis.

El jurat, format per membres de la UB i professionals de l’àmbit de la imatge i la comunicació, va seleccionar quatre propostes finalistes. D’entre aquests quatre dissenys seleccionats, el guanyador s’ha decidit per votació electrònica.

Podien votar tant l’alumnat, com el professorat dels centres i el personal d’administració i

Ramon Llull i el món musulmà Tot coincidint amb l’estada –ara fa 700 anys– del filòsof Ramon Llull a la ciutat algeriana de Bugia, l’Institut Eu­­ro­ peu de la Mediterrània (IEMed) ha organitzat l’exposició «Rai­ mundus, christianys arabicus.

Ramon Llull i l’encontre entre cultures», comissariada pel Centre de Documentació Ramon Llull de la Facultat de Filologia de la UB. La mostra va inaugurar-se a Algèria el passat mes de març en un acte en què va ser-hi present la reina d’Espanya. Pos­te­rior­ ment l’exposició es va poder a veure a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a la Llotja de Palma de Mallorca.

La mostra, a més de presentar una introducció al personatge i d’explicar les seves rela­

serveis. La proposta guanyadora, que portava per títol «El que ens uneix», s’ha endut 1.409 vots dels 2.565 que van rebre entre els quatre finalistes. La resta de propostes finalistes van ser: «Fem créixer la UB» de Mireia Mas i Gibert (Belles Arts) amb 453 vots, «Fem la UB» de Luciano Ángel Torres (Belles Arts) amb 419 vots i Dies Irae de Judit Crosas Casalprim (Farmàcia) amb 284 vots.

L’IL3 formarà cuidadors de persones en procés de dependència

cions amb el món musulmà, permet de veure una col· lecció de manuscrits i impresos lul·lians antics, a la qual ha contribuït significativament el fons de reserva de la Biblioteca de la UB amb di­­ versos impresos antics i dos manuscrits. Reuneix per primer cop una col·lecció de quinze manuscrits lul·lians dels segles xiii - xv , un dels quals és molt probable que fos propietat del filòsof. L’ex­­ posició té com a comissari Albert Soler, professor de la UB i membre del Centre de Documentació Ramon Llull, que dirigeix la catedràtica de Filologia Catalana Lola Badia.

La Fundació Viure i Con­viure de Caixa Catalunya i l’Institut de Formació Con­tínua, IL3-UB han elaborat el projecte «Capacitació per a vetlladors i cuidadors no professionals de persones en procés de dependència».

El projecte esmentat té com a finalitat la formació adreçada al col·lectiu de cuidadors no professionals de persones que tenen al seu càrrec la cura de persones en situació de dependència per tal d’obtenir les eines necessàries per portar en­­da­ vant la seva tasca diària. El projecte inclou, d’una ban­ da, la formació a formadors en aspectes de docència i didàctica per tal que pu­­ guin impartir els cursos de manera homogènia i amb la màxima qualitat. Després tindrà lloc el disseny i l’elaboració dels cursos de for-

mació per a cuidadors, es dissenyaran els materials per a la implantació del curs i s’elaborarà un pla d’implementació territorial que arribi al màxim nombre possible de cuidadors. Du­­ rant l’any 2007 es duran a terme un total de 40 cursos a Catalunya, amb què s’assolirà la formació de 800 cuidadors i en un període de tres anys, es calcula arribar a 10.000 cuidadors formats que rebran un certificat acadèmic.

41

notícies

SEMBLANCES

Foto: FCRI

Oriol de Bolòs, un referent per a generacions de botànics

El botànic Oriol de Bolòs, autor d’una obra científica de referència en els estudis de botànica a Catalunya i mestre de moltes generacions de botànics al país, va morir a Barcelona el passat 22 de març. Professor emèrit del Departament de Biologia Vegetal a la Facultat de Bio­ logia de la Universitat de Barcelona, Bolòs va desenvolupar la seva tasca científica durant anys a la nostra Uni­ versitat i a l’Institut Botà­nic de Barcelona, i va esdevenir un actiu defensor del patrimoni natural i de la gestió ra­­ cional i sostenible dels recursos biològics.

PREMIS  La Creu de Sant Jordi ha estat atorgada enguany a diversos professors de la UB: el catedràtic d’Història del Dret, Dret Romà i Dret Ecle­siàstic de l’Estat, Eduard Bajet; la professora de Di­­ dàctica de l’Educació Visual i Plàstica, Teresa Duran; el ca­tedràtic de Dret Cons­ti­tu­ cional i professor emèrit de la

42

El Dr. de Bolòs era expert en estudis de florística i geobotànica dels Països Catalans i de bona part de la d’Europa meridional, de la regió macaronèsica i també del Brasil, i va desenvolupar la seva recerca en una època marcada per les agressions al medi natural a causa de l’expansió demogràfica, l’especulació immobiliària i els hàbits de la societat de consum. Molt crític amb la relació de l’home amb el medi natural, el científic va mostrar sempre una actitud militant i de denúncia davant la degradació de l’entorn na­­ tural. En el discurs «La conservació de la natura i els seus fo­­ naments», que va pronunciar l’abril del 1973 a la Delegació del Consell Superior d’Investigació Científica de Bar­ce­ lona, Bolòs va afirmar que «els conflictes més difícils de resoldre són els que oposen els interessos immediats als de les generacions venidores, i els que enfronten motivacions econòmiques amb altres de caràcter cultural. L’home,

dilapidant irracionalment les riqueses que la terra li ofereix, està po­­sant en perill la seva su­­per­vivència o, si més no, la perdurabilitat de la societat pròspera que s’ha establert a les parts més afavorides del món.»

La trajectòria científica i personal del professor Bolòs es recull en llibres com ara Doctor Oriol de Bolòs: pioner en l’estudi de la vegetació, de Pu­­bli­ cacions i Edicions UB (1998), o també Oriol de Bo­­lòs: una vida dedicada a l’estudi de la botànica, de Miquel Pairolí, editat en el marc de la col­·lec­ció Biografies de la Fundació Catalana per a la Recerca (2001).

En el discurs d’acceptació del premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (un dels nombrosos guardons que va rebre) Oriol de Bolòs va insistir en el fet que «la humanitat s’ha d’adaptar a les regles de vida que imposa la realitat objec­ tiva, però és probable que només ho faci després de dures crisis que ho imposaran per força.»

UB, Jordi Solé Tura, el professor de Física Fonamental, Jorge Wagen­s­berg, i la professora jubilada de Psicologia Diferen­cial Vic­tòria Sau.

1819), un escultor d’entresegles, di­­ rigida pel professor del Depar­ta­ ment d’Història de l’Art de la UB Joan Ramon Triadó.

 La historiadora Ma­­rio­na Fernández ha obtingut el premi Josep Pijoan d’Història de les Arts, concedit per l’Institut d’Estudis Catalans, per la seva tesi doctoral Sal­va­ dor Gurri i Coromines (1748-

 L’article «El canvi climàtic i la precipitació als Països Catalans», del doctorand de la UB Joan Al­­ bert López Bustins, ha guanyat el Premi de Co­­mu­ni­ca­ció Cien­tífica Joan Lluís Vives 2006 en la mo­­ dalitat de ciències bàsiques, de la sa­­lut, enginyeries i arquitectures.

Josep M. Puig Salellas, primer president del Consell Social de la UB El jurista i notari Josep M. Puig Salellas va morir el passat 26 de maig. Ple­nament convençut del paper crucial de la universitat en la construcció de la so­cietat, va ser el primer president del Consell Social de la UB, càrrec que va començar a exercir al final del rectorat d’Antoni M. Badia i Margarit el desembre de 1985 i que va deixar durant el mandat d’Antoni Caparrós el 1999.

Especialista en dret civil i mercantil, era membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència de Catalunya i de la de Cièn­cies Eco­nò­ miques i Finan­ceres, com també de la Comissió Jurídica Assessora de la Gene­ralitat, i del Consell Social de la Llengua Catalana.

En un article publicat al web de la UB, el també notari i antic president del Consell Social de la UB, Juan-José López Burniol, afirmava: «Aquest va

 La catedràtica Rosa M. Miró, del Departament d’Àlgebra i Geo­me­ tria, és la guanyadora de l’edició de 2007 del Premi Ferran Sunyer i Balaguer, concedit per la Fundació amb aquest nom, per la memòria Lec­tures on Deter­minantal Ideals.  M. Teresa Galceran, catedràtica del Departament de Química Analítica, ha estat distingida amb el Premi de Química Analítica 2004 de la Reial Societat Es­­pa­

notícies

Lluís Argemí d’Abadal (1945-2007): tot recordant un somriure (Text dels catedràtics Enric Tello i Carles Sudrià)

ser, doncs, l’esperit Puig Salellas: importància cabdal de la universitat per al futur de Catalunya i transcendència decisiva de la voluntat dels universitaris per assumir els reptes del canvi inevitable, més enllà de les polítiques universitàries que es fan i es desfan en ministeris i conselleries.» I hi afegia: «S’ha de fer referència a quelcom que és tan important com l’esperit: el tarannà amb què va començar a treballar. S’ha de dir, d’entrada, que Puig Salellas va estimar la universitat i, en concret, la Universitat de Barcelona. Tant l’estimació com el respecte que sentia per aquesta institució el van donar a conèixer lentament, i van dotar de contingut un càrrec que podia despertar incomprensions, sinó animadversions, en un àmbit potencialment tan tancat com pot ser l’acadèmic. Es va guanyar el respecte dels universitaris dia rere dia.»

nyola de Química (RSEQ) –patrocinat per l’empresa Go­­men­soro– en reconeixement «a les seves aportacions en el desenvolupament i aplicacions de metodologia analítica, fonamentalment en l’àrea de cromatologia.»  Els premis Pensa d’assaig filosòfic han distingit enguany el treball La influència de Kojève en el desenvolupament intel·lectual de Jean-Paul Sartre, de Roger Pérez,

El passat 14 de març va morir el nostre company i amic Lluís Argemí, catedràtic del De­­ partament d’Història i Ins­ti­tu­ cions Econòmiques de la Uni­ versitat de Barcelona, un dels màxims especialistes de la història del pensament econòmic a les universitats catalanes i espanyoles.

Durant una colla d’anys va compatibilitzar la do­­cència com a professor in­­terí a la Universitat de Barcelona amb les classes d’Economia a l’Ame­­rican College of Bar­ce­ lona de la Drake University, l’Institut Catòlic de Ciències Socials de Barcelona (ICESB), la Universitat de París IV (ParísSorbona) i ESADE, fins que el 1984 va guanyar la plaça de professor titular de l’Àrea de Pensament Econòmic i s’integrà al De­­par­tament d’Història i Insti­tu­cions Eco­nò­mi­ques de la Universitat de Barcelona dirigit per Jordi Nadal. Després de ser secretari i vicedegà de la Facultat de Ciències Eco­

nò­miques i Empresarials durant el curs 1980-1981, el 1984 fou escollit degà amb un equip de professorat progressista agrupat entorn de l’anomenat Mo­­viment d’Alternativa Univer­­sitària (MAU), que va administrar la dita Facultat d’una manera col·legiada ben poc usual fins a l’any 1988.

Algunes de les seves innovacions, com ara la creació de la cooperativa que gestiona la llibreria l’Economista, encara perduren avui. El 1997 guanyà la plaça de catedràtic d’universitat i es­­de­­vingué, juntament amb Er­­nest Lluch, l’especialista en Història del Pensament Eco­ nòmic més significat de la Universitat de Barcelona.

El seus coneixements d’agronomia i economia van orientar la seva recerca cap a les doctrines fisiocràtiques. L’obra escrita i la docència viscuda de Lluís Argemí ens han ensenyat a entendre millor els economistes llegint-los en el context històric del seu temps, i a

que ha obtingut el primer premi en la categoria de doctorat, i La demagògia, essència de l’acte lingüístic, de Marta Vidal, que ha rebut un accèssit en la categoria de llicen­ ciatura. Durant l’acte, el filòsof i director del CCCB Josep Ramoneda va impartir la conferència «Filosofia i ciutadania», inaugurant, així, un fòrum sobre aquest mateix tema, organitzat per la Facul­tat de Fi­­ losofia. La segona jornada d’aquest fòrum va consistir en una conferèn-

cia del Conseller d’Economia i Finances Antoni Castells.

del CSIC, a Madrid, el passat mes de març i l’altre, a la Facultat de Física, el mes d’abril.

HOMENATGES

 El professor emèrit José Costa López, fundador del Depar­ta­ ment d’Enginyeria Química de la UB i un dels introductors de la ciència i tecnologia forenses a l’Estat espanyol, va ser homenatjat en un acte institucional el passat mes de maig a la Facultat de Química.

 El catedràtic emèrit del De­­ par­tament d’Estructura i Consti­tuents de la Matèria Pere Pascual (Sevilla, 1934Barcelona, 2006) ha estat objecte de dos homenatges, un, a la Residència d’Estudiants

Quadre a la Facultat d’Econòmiques de Lluís Argemí quan era degà amb el seu equip.

copsar mi­­llor la història econòmica llegint-la amb els ulls dels seus economistes. Totes les persones que hem tingut la sort de tenir-lo a prop sempre recordarem que abans que res, ell oferia un somriure.

Allò que més apreciava era sentir-se bé en companyia d’altres, i per això ajudava els altres a sentir-se millor al seu voltant. Potser això tenia alguna cosa a veure amb la seva opció cívica i política en favor dels més desafavorits.

43

notícies

‘El doctor Miracle’ al Pati de Lletres de l’Edifici Històric L’opereta El doctor Miracle de Georges Bizet, representada per la Jove Companyia d’Òpera del Conservatori del Liceu, en el marc del XX Cicle de Música a la Universitat, va om­­ plir el Pati de Lletres de l’Edifici Històric els passats 27 i 28 de juny.

Carmen Bustamante es va en­­ carregar de la direcció artística, Daniel Mestre, de la direcció musical i Isabel Franco n’era la directora d’escena.

Bizet va compondre aquesta opereta humorística quan

tenia 18 anys i el 1857, un any més tard, la va estrenar al Théâtre des Bouffes de París.

L’obra narra com un podestat, un ma­­gistrat (baríton), casat en segones núpcies amb Veronique (so­­prano), desitja protegir la seva filla Laurette (soprano) de les atencions del capità Silvio (tenor).

La Delegació d’Activitats i Patrimoni Culturals de la UB organitza, en el marc del Cicle de Música a la Universitat, un seguit de concerts repartits durant el curs acadèmic.

La UB i la Fundació Carulla impulsen el Diccionari del català antic digitalitzat La UB i la Fundació Lluís Carulla han signat un conveni per desenvolupar el Dic­ cio­nari del català antic en format digital. D’una banda, la Uni­versitat de Bar­ce­lona, a través del projecte del Ser­ vei de Tractament Infor­ma­ titzat de Textos Catalans, de­­

senvolupat al llarg de molts anys pel catedràtic Joaquim Rafel, que va culminar el 2004 amb el Diccionari de textos antics di­­gitalitzat i, de l’altra, la Fun­dació Lluís Carulla, com a propietària de l’Editorial Barcino, que ha reunit durant els darrers

anys un nombre important de versions digitals, publicades en el marc de la col· lecció Els Nos­tres Clàssics, són les dues institucions ca­­ talanes que custodien el fons més ampli de textos catalans antics digitalitzats.

L’objectiu, doncs, d’aquesta

col·la­bo­ra­ció, que té una durada inicial de cinc anys, és el creixement del corpus que alimenta l’actual Dic­cio­ nari de textos antics de la UB, perquè esdevingui un veritable Diccionari del català antic, consultable en línia i d’accés lliure i gratuït.

Pedro Pons, la finca va ser cedida a la Uni­versitat i actualment acull l’administració de la Fun­dació Universitària

Pedro Pons el Cen­tre d’Estudis Inter­na­cio­nals, el Claustre de Doctors i la Sin­di­catura de Greuges de la UB.

Radiografies del segle passat Una màquina de raigs X, trobada a la Finca Pedro Pons i datada dels anys vint del segle passat, ha estat res­ taurada i instal·lada al campus de Bell­vitge. Actualment, es conserven poques màquines de les característiques d’aquest aparell que, en canvi, era un mo­­del força habitual a l’època. Es poden diferenciar dues parts de la màquina: un generador i una taula que es podia col·locar de manera vertical o horitzontal, segons

44

les necessitats del pacient que es feia la radiografia. Ara se n’estan en­­llestint els darrers treballs de restauració i es preveu que a la tardor se n’inauguri oficialment l’exhibició al públic.

La Finca Pedro Pons, situada a l’avinguda de Vallvidrera, ha­­ via de destinar-se a consultori del doctor Agustí Pedro Pons.

Per aquest motiu, s’hi han trobat diversos aparells antics per a la pràctica de la medicina. Des­prés de la mort del Dr.

notícies

Sabíeu que...?

Un llibre recull les 76 pel·lícules més representatives de la història de la cinematografia espanyola.

Es tracta d’una obra editada pels membres del Centre d’Investigacions Film-Història del Parc Científic de la UB Josep M. Caparrós Lera, Magí Crusells i Rafael de España, amb el títol Las grandes películas del cine español (Ediciones JC Clementine).

L’anàlisi filmogràfica recull pel·lícules com ara La aldea maldita (1930), de Florián Rey, o Volver (2006), de Pedro Almodóvar, entre d’altres. Luis García Berlanga és l’autor del pròleg del llibre, que conté nombroses il·lustracions i les filmografies completes de tots els directors esmentats.

Ja arriba a 2.000 el conjunt de dibuixos que conté la Col·lecció Sabater Pi, a més d’altres fonts documentals de gran interès científic, com ara llibres, revistes, fotografies, un epistolari professional i objectes etnològics procedents de l’Àfrica. La col· lecció, que aplega un fons documental de l’obra de l’etòleg i catedràtic emèrit de la UB Jordi Sabater Pi i s’ubica al Parc Científic de Barcelona, s’ha ampliat recentment gràcies a una nova donació de material del Dr. Sabater. Una part d’aquest nou llegat, com també del fons de la col·lec­ ció, s’ha mostrat al públic a la Bi­­blio­teca Museu Víctor Ba­­la­ guer de Vilanova, que durant el mes de maig ha acollit l’exposició «L’ull de la natura.

Jordi Sabater Pi». La mostra l’han visitada més de 1.300 persones.

Rastres efímers de la naturalesa, com ara la petjada d’un animal a la muntanya o la fulla caiguda d’un arbre, poden quedar fixats en paviments gràcies a una tècnica pionera de motlles de la quasiempresa OUROBOROS. Alguns treballs elaborats amb aquesta tècnica es van exposar, a través de la Fundació Bosch i Gimpera, a Construmat, on es va presentar la recerca i els estudis de la UB en el sector de la construcció. A la fira es va mostrar la diversitat d’aquesta recerca, dividida en tres grans àrees: els projectes tècnics, com ara la domòtica, els nous materials i recobriments superficials resistents a medis agressius, la restauració del patrimoni monumental, el medi ambient i els estudis del subsòl; els estudis socioecònomics, i els diversos equipaments tecnològics relacionats amb el món de la construcció, com ara radars de subsòl, sismògrafs, microscòpics òptics, termobalances, etc.

El papir de Derveni, datat al segle V aC i que conté un comentari d’un poema òrfic, és considerat el llibre més antic d’Europa. Aquest papir, que va ser objecte el mes de març d’un seminari a la Facultat de Filologia de la UB, va ser descobert el 1962 prop de Salònica. Es van trobar 226 petits fragments de papir cremat a l’interior d’una gerra de bronze que també contenia una corona d’or i altres objectes funeraris.

Tres parades de la línia del TRAMbesòs acullen diverses intervencions artístiques amb la intenció de sorprendre i donar als usuaris d’aquest transport la possibilitat d’uns instants de reflexió o d’interrogació de caràcter personal. Els treballs es poden veure a les parades d’Espronceda, Sant Martí de Provençals i Besós, i estan realitzats pels professors de Belles Arts de la UB Lluís Doñate, Albert Valera i l’antiga alumna del centre, Maria Josep Forcadell. Els artistes, que ja havien fet una intervenció escultòrica el 2005 a la parada del TRAMbaix de Cornellà Centre, han elaborat ara un treball amb què es pretén dotar d’identitat i caràcter propi els espais mitjançant la retolació de les parades, l’ús d’imatges i un text amb tipografies de gran format. El projecte és fruit d’un acord entre la Fundació Bosch i Gimpera, la Universitat de Barcelona i Tramvia Metropolità.

45

publicacions

Òrgans a la carta. Cèl·lules mare, clonatge terapèutic i medicina regenerativa David Bueno El llibre dóna respostes a qüestions com ara quines són les aplicacions mèdi­ ques reals del clonatge, si es poden crear òrgans de manera personalitzada per substituir-ne de malmesos, o què

El festí global.

Petjada ecològica i tensions psicològiques derivades del sistema alimentari industrial Jordi Pich En aquesta obra s’analitzen les característi­ ques de l’alimentació en l’actual món glo­ bal. S’hi tracten temes com ara l’espai agra­ ri i l’ecosistema (inclòs l’ús del territori i el consum de recursos o la transformació del paisatge), la resposta psicològica a l’alimen­ tació industrial, les actituds alimentàries de la població o les estratègies per promoure hàbits alimentaris sostenibles.

Los retos de la seguridad y la defensa en el nuevo contexto internacional Diversos autors.

Helena Torroja (direcció), Sònia Güell (coordinació) El llibre té com a objectiu facilitar el conei­ xement d’alguns dels problemes amb què es troba la gestió de la seguretat i defensa en l’àmbit internacional. S’hi analitzen la política, la pràctica i el dret contemporanis al voltant d’aquest tema. Els treballs dels diferents autors es basen en les opinions expressades en dues jornades que es van dur a terme a la Facultat de Dret de la UB

els anys 2004 i 2005 amb la col·laboració de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics del Ministeri de Defensa.

Arte, Arquitectura y Sociedad Digital (Llibre + CD-ROM) Lourdes Cirlot, Maria Jesús Buxó, Anna Casanovas, Alberto-Tomás Estévez La publicació aplega un conjunt d’articles en què els autors es proposen impulsar la reflexió sobre les relacions complexes que uneixen l’art amb les noves tecnologies en l’àmbit de la ciutat. Els textos s’han elabo­ rat a partir de les conferències i discussi­ ons que van tenir lloc en les jornades «Art i arquitectura en la societat digital: ciutat actual, ciutat genètica», mentre que la major part d’estudis i resultats s’emmar­ quen en el Projecte de recerca art, arqui­ tectura i societat digital.

Tiempo de política.

Perspectivas historiográficas sobre la Europa moderna Xavier Gil

El volum reuneix deu assajos de l’autor sobre diverses transformacions de l’Euro­

són les cèl·lules mare. En l’obra s’ex­ posen els continguts de forma amena i entenedora, amb dibuixos explicatius i un llenguatge planer i proper al lector no especialitzat.

pa de l’edat moderna. S’analitzen temes clàssics com ara l’Estat modern, l’abso­ lutisme o la Revolució i es fa un repàs exhaustiu de diverses perspectives analí­ tiques i conceptes. Es tracta d’una obra útil tant per conèixer l’estat actual de la disciplina d’història, com per posar-se al dia pel que fa als debats en aquest àmbit i orientar noves recerques.

Tot recordant Miquel Porter i Moix Palmira González (coordinadora)

Catàleg de l’exposició amb el mateix nom, en què es proposa un recorregut sumari pels diferents aspectes de l’activi­ tat pública del catedràtic de la Universitat de Barcelona Miquel Porter i Moix. L’ex­ posició pretén ser un testimoni d’admi­ ració i reconeixement, gairebé un acte familiar, en el recinte universitari que ell considerava la seva segona casa. Miquel Porter i Moix va aconseguir el primer doctorat en Cinematografia de l’Es­ tat espanyol l’any 1975. Professor de la UB des de l’any 1969 i catedràtic des del 1992, va ser membre destacat dels Setze Jutges i impulsor del cineclubisme, i va dur a terme una àmplia tasca d’investiga­ ció en el terreny del cinema català.

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

46

Agenda Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre l’octubre i el desembre, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d'Agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a: www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 934 035 357.

Acte d’inici de curs 2007-2008 L’acte d’inici del nou curs 2007-2008 tindrà lloc el 3 d’octubre a les 12 h al Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585).

Del dilluns 15 al divendres 19 • Congrés «International Con­­­­ ference on Quantum Information Processing and Communication» a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia (Dia­ gonal, 645). Podeu consultar els organitzadors i més informació a: www.icfo.es

Divendres 19 • Diversitat i educació. Or­­ga­nit­ zat pel Grup d’Estudi de Llen­ gües Amenaçades de la UB. Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric

Dijous 25

Setembre Del dimecres 5 al divendres 7 • I Congrés Internacional «Noves Tendències en la Formació Per­ manent del Professorat». Orga­ nitzat per l’Institut de Cièn­­cies de l’Educació (ICE) i Grup de Recerca de Formació Docent i Innovació Pedagògica (FODIP) de la UB. Lloc: campus de Mundet.

• Conferència d’Edgar Morín al Paranimf, el dia 6 amb motiu d’aquest congrés. (http://ice.ub.es/congresformacio)

Del dijous 13 al dissabte 15 • IX Congrés Espanyol de So­cio­­ logia: «Poder, Cultura i Ci­­v i­lit­ zació». Organitzat per les uni­­­ ver­­sitats pú­­bliques catalanes, la Federació Es­­panyola de Sociologia i l’Ins­ti­tut d’Estudis Catalans.

Lloc: Paranimf, Aula Magna i l’aula Ramón y Cajal de l’Edifici Històric (Gran Via, 585) (www.fescongres.org)

Del dimarts 18 al divendres 21 • Open Office Conference. Tro­ bada internacional amb motiu de l’alternativa lliure i gratuïta de l’Office de Microsoft.

Lloc: Paranimf, Aula Magna i aula Ramón y Cajal de l’Edifici Històric. (www.openoffice.org)

• A les 20 h. Concert de piano i poesia. Dins el XXI Cicle de Música a la Universitat organitzat per la Delegació d’Activitats i Patrimoni Culturals de la UB.. Oksana Norko: recitadora; Anna Ca­­bre­ra: piano. Obres: Les estacions, de P. L. Tchaikovsky.

Lloc: Paranimf de l’Edifici His­tò­ric

Divendres 26 • Diversitat i convivència. Or­­ ganitzat pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la UB. Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric

Del dimarts 30 al dissabte 3 • Waterbird Society Annual Me­­ eting 2008 (www.wbs2007.org).

Octubre

La societat dels ocells aquàtics tracta l’hàbitat d’aquests animals arreu del món.

Lloc: Aula Magna, Paranimf, aula Ramón y Cajal i jardí Fer­ ran Sol­de­vila, ubicat a l’Edifici Històric

Novembre Dimarts 6 • A les 20 h. Concert dins el XXI Cicle de Música a la Universitat, Joves Intèrprets.

Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric

Del dijous 8 al dissabte 10 • II Congrés d’Educació de les Arts Visuals: «Creativitat en temps de canvis».

Lloc: Edifici Històric.

Més informació i organitzadors a: www.colbacat.cat/congres.html

Dijous 15 • A les 20 h. Concert de tango Camerata XXI. Enrique Te­­llería.

Dins el XXI Cicle de Música a la Uni­versitat.

Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric

Del dimecres 10 al dimecres 24 • Segona quinzena de la solidaritat. Organitzada per la Fundació Solidaritat UB. Diverses activitats, entre les quals, l’exposició «Imatges per la dignitat».

Lloc: vestíbul de l’Edifici Històric

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

Dijous 29 • A les 20 h. Concert de Piano.

J. En­­rique Bagaria. Obres de D. Scarlatti, J. Cervelló, R. Schumann, M. de Falla, E. Granados i M. Ravel.

Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric

47

SOM ub

Campanya de difusió La Universitat de Barcelona ha dut a terme durant els mesos de maig i juny una campanya institucional de difusió de l’oferta de màsters oficials per al curs 2007-2008 que, sota l’eslògan «Amb la UB, tria la teva destinació», es proposa comunicar la diversitat i l’àmplia oferta de màsters, professionalitzadors i de recerca, de la UB. La campanya es va posar en marxa el passat mes de maig, coincidint amb l’inici del període de preinscripció dels màsters, i ha estat àmpliament difosa en mitjans escrits, ràdio, suports exteriors i Internet. En el cas de les publicacions escrites s’han inserit diversos anuncis en mitjans col·laboradors de la UB: La Vanguardia, ADN, Metro News, L’Hiperbòlic, Món Empresarial, Club Màster i Revista Salir. També s’ha programat una campanya de falques radio­ fòniques en emissores de ràdio, concretament, RAC1, RAC 105, 40 Principales i Flaixbac.

La difusió es completa amb una campanya de cartelleria en suports externs (autobu­

Solidaritat UB, més a prop La Fundació Solidaritat UB ha iniciat una xarxa de col· laboradors amb cadascun dels centres de la UB per tal d’acostar els projectes de la fundació al conjunt del professorat i del PAS. Properament rebreu més informació de les seves activitats des dels portals InfoPAS i EspaiPDI.

48

sos, metro de Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) i interns (cartells en centres de la UB) i, a Internet, amb la inclusió d’un bàner en el portal universitari Estudia.cat de Vilaweb i amb l’enviament als estudiants de darrer curs d’un correu electrònic amb informació de l’esmentada oferta.

Paral·lelament, s’han produït diversos models de postals publicitàries, amb informació genèrica de l’oferta de màsters, i específica del contingut dels cursos, que s’han distribuït tant en circuits interns de la UB com externs (cinemes, teatres, biblioteques, gimnasos, etc.).

Finalment, s’ha editat un suplement que conté informació de l’oferta de màsters oficials i dels programes de doctorat de la institució en el setmanari universitari Gaceta Universitaria. Aquest especial de vuit pàgines, editat en el marc d’un conveni de col·laboració amb Recoletos Grupo de Comunicación, pro-

porciona informació d’utilitat als estudiants sobre els 88 màsters oficials de la UB (objectius, nombre de crèdits, places ofertes, etc.) i va ser publicat el dia 18 de juny, a l’edició Catalunya de la publicació.

L’oferta d’estiu de la UB també s’ha difós a través d’una campanya publicitària en els mitjans col·laboradors de la UB, per tal de donar a conèixer les diverses activitats que la UB organitza durant el període estival.

El PAS i el professorat elegeixen els seus representants Recentment han tingut lloc els processos electorals per renovar els membres dels òrgans de representació sindical del PAS funcionari i laboral i del professorat funcionari. En total, s’han escollit 23 membres de la Junta de PDI en les eleccions que es van dur a terme el 26 d’abril, 21 membres de la Junta de PAS en les eleccions del 24 de maig i 23 del Comitè d’Empresa, el dia 13 de juny.

A les tres eleccions, les candi-

datures que han obtingut un major nombre de representats han estat les presentades per CCOO. Així, a la Junta de PDI, CCOO ha obtingut el 50,7 % dels vots i 13 representants, CSI-CSIF ha obtingut 4 representants i UGT i CSC, 3 cadascuna.

A la Junta de PAS funcionari, CCOO, amb un 44,6 % dels vots, ha obtingut 10 representants; UGT n’ha obtingut 6, CAU, 3 i CGT, 2.

Finalment, al Comitè d’Empresa de PAS laboral, CCOO ha obtingut 11 representants; CAU, 6, i UGT i CGT, 3, respectivament.

La participació en aquestes eleccions s’ha situat al voltant d’un 32 % a les eleccions a la Junta de PDI, d’un 64 % a les de la Junta de PAS i d’un 55 % a les del Comitè d’Empresa.

Podeu ampliar la informació des dels portals InfoPAS i EspaiPDI (apartats «Treballar a la UB - Representació sindical»).

Pla d’avantatges

Som UB

El carnet Som UB permet accedir a un interessant Pla d'avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i Som UB de Societat.

Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB.

CAIXA I ASSEGURANCES

SANITAT

Caixa Catalunya Caixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix avantatges financers en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l’entitat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.). Col·lectius: estudiants i personal UB

Clínica dental Davos Aquesta clínica, amb més de vint anys d’experiència, ofereix la primera visita gratuïta, 50 % de descompte en neteges bucals i 20 % en la resta de tractaments (ortodòncia, endodòncia, fundes, ponts, etc.). Col· lectius: estudiants i personal UB i Grup UB – Antics UB – Societat

Santander Central Hispano Protector Som UB ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments informàtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb assessorament personalitzat. Col·lectius: estudiants i personal UB La Caixa Ofereix múltiples productes financers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etcètera. Col·lectius: estudiants i personal UB SELF TRADE BANK Banc del Grup Société Générale especialitzat en inversions, amb operativa en línia. Fent un ingrés de 3.000 euros o un traspàs de cartera de valors per aquest import, regal de 300 euros en comissions gratis durant tres mesos.

Col·lectiu: Antics UB REGAL AUTO Regal auto, mitjançant Liberty Seguros, ofereix un 10 % de descompte, a més d’un regal molt especial: un joc d’accessoris USB. Col·lectius: personal UB i Grup UB, Estudiants UB i Grup UB i Antics UB

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS Aquest grup, amb vint clíniques pròpies, ofereix serveis gratuïts (consultes i revisions, fluoritzacions, radiografies intrabucals, etc.), un preu fix de 20 euros en extraccions simples i el 20 % de descompte en la resta de tractaments. Col·lectiu: Antics UB

COSMOCAIXA Descompte del 30 % en la visita general al museu, com també en les activitats que ofereix: conferències, cursos, itineraris, tallers, etc., i en exposi­cions temporals o permanents (amb visita guiada gratuïta inclosa). Preus especials per al programa Ciència-Barra Lliure. Col·lectiu: estudiants KOAN Koan, un centre amb totes les disciplines relacionades amb el ioga i la meditació. Ofereixen també dansa, massatges, cursos, cinema i conferències, 20 % de descompte als titulars de la targeta. Col·lectius: personal UB i Grup UB, estudiants UB i Grup UB 3XTRES Teatre Poliorama: 50 % de descompte en funcions programades de dimarts a dijous que no coincideixin amb el dia de l’espectador. Teatre Victòria: 25 % de descompte en funcions programades de dimarts a dijous que no coincideixin amb el dia de l’espectador. Col·lectius: personal UB i Grup UB, estudiants UB i Grup UB

LLEURE I VIATGES CENTRE MUNICIPAL DE VELA La Federació Catalana de Vela, que gestiona el Centre Municipal de Vela de Barcelona, ofereix descomptes en cursos sèniors de vela lleugera, windsurfing, catamarà i creuer, com també en cursos de titulacions nàutiques per al govern d’embarcacions i en la quota de l’abonament (sèniors i juvenils) al centre.

Col·lectius: estudiants i personal UB i Grup UB - Antics UB CAIXA FÒRUM 50 % de descompte en les seves activitats (cicles de conferències, jornades socials, lectures de poesia, jornades d’art multimèdia, tallers educatius infantils, etc.) i visites guiades gratuïtes a les exposicions i a l’edifici modernista de Josep Puig i Cadalfalch (divendres de 16 a 17 h, amb inscripció prèvia).

Col·lectius: estudiants i personal UB - Antics UB

ILLA FANTASIA La Nova Illa Fantasia és l’oferta ideal per passar una jornada lúdica inoblidable. Situada a 18 km de Barcelona, en un lloc fàcilment accessible. Ofereix un 25 % de descompte en la quota d’adult, per a un dia sencer, els dies feiners. Col·lectius: personal UB i Grup, Estudiants UB i Grup UB, Antics UB i Societat

VIATGES BARCELÓ Descompte del 7 % en paquets turístics de majoristes propis (TravelPlan i Costa Creuers) i del 5 % en paquets de la resta de majoristes preferents, tant catàlegs com ofertes. Col·lectiu: personal UB MERIDIÀ VIATGES EL Club Català de Viatges ofereix viatges a diferents destinacions europees i, ara, també d’arreu del món, amb un

7 % de descompte en la programació del Club Català de Viatges i un 5 % en programacions de majoristes.

Col·lectiu: personal UB i Grup, Estu­ diants UB, Antics i Societat FUTBOL CLUB BARCELONA A partir de l’1 de juliol ofereix un 16 % de descompte en l’entrada a la pista de gel del FCB (preu sense descompte: 10,50 €). Col·lectiu: estudiants UB i Grup UB

Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web www.ub.edu/somub

49

SOM ub

Suma’t a Som UB Totes aquelles persones, em­preses i institucions que vulguin com­partir els objectius comuns de millora del co­nei­xement, con­servació del patrimoni pú­blic i enriquiment de la qualitat de vida de la societat poden sumar-se al projecte Som UB de cinc maneres diferents: • Patrocini d’algun dels projectes amb causa. Segons la quantia anual aportada, es determinaran les categories de col·laboradors i les diferents contraprestacions associades.

• Serveis de màrqueting UB. Ca­nals per dur a terme les vos­

tres accions de màrqueting: pro­mo­cions i publicitat als centres, mitjans de comuni­ cació in­terns, presentacions a estudiants i borsa de treball, etcètera.

• Mitjançant la quota cor­po­ ra­tiva: – Oferta per fer membre de Som UB tot el personal de l’em­­presa, com a benefici ex­ traordinari, per tal que gau­­ deixi del Pla d’avantatges associat i participi en el pro­ jecte de causa que decideixi.

L’empresa passarà a formar

part de les em­preses patroci­ nadores de Som UB. – Oferir al personal de l’empresa la possibilitat de formar part del col·lectiu Som UB i gau­ dir dels avantatges associats.

L’empresa passarà a formar part del col·lectiu d’empreses ciuta­danes.

• Donacions: les empreses, per­ sones i institucions interessades a col·laborar amb els projectes Som UB també es poden afegir a la iniciativa fent una donació en línia, mitjançant la pàgina web de Som UB (www.ub.edu/

somub). Aquestes aporta­cions comporten la desgravació fis­ cal corresponent.

• El Pla d’avantatges permet a les em­preses oferir avantat­ ges als col·lectius identificats de la UB i el seu Grup: estu­ diants, docents i investiga­ dors, personal d’administra­ ció i serveis, antics alumnes, societat, etcètera.

• E l Programa de sinergies possibilita fer intercanvis en espècies –de recursos– en­tre la UB i les organitzacions, sense un cost extra­ordinari.



...........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Demaneu el vostre carnet Antics UB Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o bé personalment. Rebreu en el vostre domicili el carnet Antics UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual: 27 euros. Inclou la subscripció a la revista La Universitat.

Dades PERSONALS Cognoms: .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Nom: .............................................................................................

DNI: .................................................................................................................................................................... Data de naixement (dd/mm/aaaa): ................................................. Sexe (h/d): ............................................................................

Adreça: . ........................................................................................................................................................ Població: .................................................................................................................................. CP: ....................................................................................................

Província: . ................................................................................................................................................. Adreça electrònica: .................................................................................................. Telèfon: . ....................................................................................

Estudis: ......................................................................................................................................................... Any: .................................................................................................................................................

Dades LABORALS Nom de l’empresa: ........................................................................................................................................................................................................................................................................................ Càrrec: .........................................................................................

Adreça: . ........................................................................................................................................................ CP: . .................................................................................................................................................... Població: .................................................................................

Província: . ................................................................................................................................................. Telèfon: ....................................................................................................................................... Fax: ...................................................................................................

Adreça electrònica: ....................................................................................................................

Dades BANCÀRIES Entitat: .......................................................................................................................................................... Oficina: ....................................................................................................................................... Dígit control: .....................................................................

Núm. de compte corrent: ................................................................................................

Com us heu assabentat de com fer-vos soci d’Antics UB? Revista

Web

Un amic

Un soci

Diari

Altres

Marqueu si voleu aparèixer al directori electrònic d’Antics UB

Antics UB Universitat de Barcelona Fidelització - Antics UB Balmes, 21, principal - 08007 Barcelona Tel. 934 024 290 - Fax 934 035 917 anticsub@ub.edu - www.ub.edu/anticsub

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

50

.