launiversitat41

2,4 € • www.ub.edu

setembre de 2007 • Any XI

41

UNIVERSITAT DE BARCELONA

la Universitat

«Una societat desinformada no és capaç de defensar llibertats, principis i valors»

Rosa Maria Calaf Barcelona fora de camp: la ciutat com a objecte de recerca matemàtiques

Quan la UB va ser l’Autònoma

La incògnita de les

Crònica des de l’Àrtic

tractaments d’aigua Gaudiu de la tecnologia més avançada en el tractament d’aigua per a la vostra llar Protegiu de la calç la vostra caldera, calefacció i electrodomèstics a la vostra llar

Osmosi inversa d’última generació

Descobriu un gran estalvi en energia i productes de neteja, amb aigua descalcificada

Obteniu uns cabells sedosos i una pell molt més suau per a tota la vostra família

Oblideu-vos de les ampolles d’aigua!

Beveu i cuineu amb aigua pura i saludable d’alta qualitat

Descompte especial: Atenció al client: 902

10 %

232 444

www.aquaprojects.es

EDITORIAL

Editorial La nova Universitat de Catalunya

El conjunt del sistema universitari de Catalunya inicia el nou curs acadèmic 2007-2008 amb el repte de desenvolupar l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials en el marc del procés de convergència europea. Fer que aquest procés sigui una vertadera aposta de modernització dels nostres ensenyaments requereix una implicació decidida, no només dels membres dels col·lectius de la Universitat, sinó també dels responsables polítics i de la societat en general.

La millora desitjada dels ensenyaments universitaris a Catalunya, que apropi els continguts de les matèries i el conjunt de competències dels

futurs graduats al dinamisme dels sectors professionals i als canvis de la globalització, no hauria de fer perdre de vista el model d’universitat que volem per al nostre país. La Universitat catalana ha volgut sempre créixer sobre la base de la Universitat humboldtiana i dels valors que aquesta, posteriorment, va consolidar, i que es recullen en la Magna Charta Universitatum; uns valors humanístics, culturals i democràtics que actuen com a pilar de la societat europea del benestar i la solidaritat.

El model d’universitat a Catalunya no pot oblidar tampoc la iniciativa de modernització que va tenir lloc l’any 1933 i que es va materialitzar en l’Estatut d’autonomia de la Universitat de Barcelona, aprovat el 13 de setembre d’aquell mateix any.

Amb la inauguració d’aquest curs 2007-2008 iniciem, doncs, la commemoració d’aquells fets i valors que, durant un temps limitat, van projectar una llum d’esperança i que fins a la inauguració del proper curs 2008-2009 ens proposem difondre. La UB, com tot el sistema universitari català, vol implicar-se de manera decidida en el progrés del nostre país i en la construcció d’una societat més justa basada en l’educació i el coneixement. Coneixement generat, no per la suma de les institucions universitàries, sinó per un model que conformi la nova Universitat de Catalunya.

Màrius Rubiralta Rector

ECOLÒG PER

IC

PA

la Universitat

Imprès en paper ecològic

Revista de la Universitat de Barcelona Consell Editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector de Rela­cions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística; Ernest Trias, cap de Comunicació.

Editada pel Gabinet de Premsa.

Direcció: Ester Colominas; Sotsdirecció: Núria Quintana; Redacció: Jordi Homs, Rosa Martínez, Patrícia Lainz, Marta Casellas i Bibiana Bonmatí. Assessoria lingüística: Serveis Lingüístics de la UB. Ad­­mi­ nistració: Montserrat Cenzano. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544.

Fax: 934 035 357. A/e: premsa@ub.edu Amb la col·laboració de: Serveis de Comu­ni­cació del Parc Científic de Bar­ce­lona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·labo­ració del fotògraf: J. M. Rué.

Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060.

Tiratge: 17.000 exemplars. Dis­tri­bu­ció: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97.

Versió digital: www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat

En record de la nostra companya Rosa Maria Bermejo

sumari

Sumari

6

Entrevista a Rosa Maria Calaf: «Una societat desinformada no és capaç de defensar

pel gran públic, són objecte de recerca

22

La incògnita de les matemàtiques: tres matemàtics reflexionen

la Universitat de Barcelona celebra el 75è aniversari del seu primer Estatut d’autonomia

Santiago Ramón y Cajal estat possible entrevistar-lo, la dificultat de fer recerca a Espanya hauria centrat bona part de la conversa. En aquest sentit, la catedràtica de la Facultat de Biologia, Mercè Durfort, ens hauria pogut aportar nombroses dades sobre l’investigador, recollides en el fons documental que ha anat elaborant al llarg dels anys.

Crònica des de l’Àrtic

A prop

Hauria pogut ser portada Fa poc més d’un segle, va esdevenir el primer –i fins ara l’únic– professor de la UB guardonat amb el Premi Nobel de Medicina (1896). Ramón y Cajal va treballar a la UB des del 1887 fins al 1892 com a catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica, en un període fructífer per a les seves recerques sobre els mecanismes que controlen la morfologia i els processos connectors de les neurones.

El seu pas per la Universitat de Barcelona es recorda actualment amb dues sales que porten el seu nom, ubicades, respectivament, al Pati de Ciències de l’Edifici Històric i a la Facultat de Medicina, al carrer de Casanovas. Així mateix, porta també el seu nom la lliçó que s’imparteix esporàdicament en aquesta Facultat sempre a càrrec d’un premi Nobel.

Amb la seva estada a Bar­ celona Ramón y Cajal pretenia obtenir els mitjans necessaris per donar impuls a les seves recerques, cosa que no va aconseguir plenament i que el va portar a traslladar-se a Madrid. Si hagués

42

La dificultat de ser geòloga Com a degà de la Facultat de Geologia, vaig parar especial atenció a l’entrevista entre les geòlogues Carmina Virgili i Isabel Cacho inclosa en el reportatge «Dona i Universitat» publicat en l’últim número d’aquesta revista.

Ser geòleg pot ser dur, encara que tingui moltes recompenses, com entendre millor l’entorn, conèixer gent i cultures, etc. En la major part dels casos significa que el laboratori principal és el camp. Alguns cops no gaire lluny de casa, sovint a hores o dies de distància; en la mateixa comarca, en el mateix país, o a l’altra punta del planeta. Faci un sol enlluernador, plogui o nevi.

Tant se val si s’és solter, casat, amb fills petits o grans. No costa gaire d’entendre que no és fàcil compaginar aquesta professió amb la vida personal i familiar. Però si el geòleg és una dona, les coses encara són molt més complicades. Estaria bé

pensar que cada cop menys, però no podem ser ingenus. És clar que les coses han canviat amb el temps. Una professora meva, originària d’un poble petit, ens deia que ella s’havia d’amagar de dir a què es dedicava i que sortia a la muntanya sola o acompanyada tan sols d’homes.

Potser ja no són aquells temps, però moltes situacions encara perduren, sobretot en determinats llocs. Es constata que el nombre de geòlogues augmenta i continuarà augmentant amb l’increment de dones que estudien Geologia o Enginyeria Geo­ lògica. I això és un fet positiu. La participació de les dones en els equips de treball aporta en termes generals una millora veritablement significativa. Ara cal que cada cop assoleixin més llocs de responsabilitat.

Miquel Àngel Cuevas Degà de la Facultat de Geologia

sumari

llibertats, principis i valors»

14

Barcelona fora de camp: diversos aspectes de la ciutat, sovint desconeguts

sobre l’aprenentage i la importància d’aquesta disciplina

46

Publicacions

47

Agenda

48

32

Notícies: Quan la UB va ser l’Autònoma:

Som UB

òsit de

Una imatge

Sobre l’homenatge a Josep Maria Bricall Finals dels anys vuitanta. Semblava que la Universitat de Bar­ celona s’estrenava…

I el que feia, només, era de­ sempallegar-se d’un llast antic i rovellat i resorgir de l’ostracisme que l’havia mantingut sotmesa a voluntats i interessos, precisament no gens universitaris ni acadèmics.

A poc a poc però amb ritme accelerat, canviaren les lleis i els reglaments, el decurs dels expedients i les diligències, les capçaleres dels impresos, el seu llenguatge i el to dels continguts i, el més important, la mentalitat i el tarannà de les persones que regien una nova administració universitària de la qual tots, treballadors i administrats, començàvem a ser partícips. Quallava ja la convicció que, efectivament, encetàvem una universitat més nostra, propera, més clara i senzilla que la que havíem heretat.

Afloraren les primeres estructures administratives serioses i els organigrames que identificaven competències i responsa­bilitats; ca­lia regularitzar situa­cions, encaixar circumstàncies molt particulars, encetar la formació de futur de funcionaris i laborals, identificar i dotar conceptes pressupostaris, centres, campus; enraigar el concepte de justificació i, sobretot, aprendre a gestionar amb coneixement i eficàcia.

Aquesta és la universitat que em venia al cap quan el Dr. Josep M. Bricall rememorava la seva tasca al capdavant de la Universitat durant el seu homenatge. Feina feta i encetada, sí, i eternament inacabada, com comentava l’homenatjat exrector.

Cristina Madrenas i Tomàs Personal d’Administració i Serveis

El poeta i arquitecte Joan Margarit va inaugurar la passada edició d’Els Juliols, els cursos d’estiu de la UB, al jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric amb un recital de poesia. Un total de 2.579 alumnes i 481 professors van participar en els 47 cursos que es van organitzar enguany del 2 al 20 de juliol, principalment al campus d’Humanitats de la UB, però també en altres indrets de Barcelona i a municipis propers a la ciutat.

entrevista: ROSA MARIA CALAF

«Una societat desinformada no és capaç de defensar llibertats, principis i valors»

Rosa Maria Calaf Text:

Ester Colominas Núria Quintana Fotografies:

Marta Casellas

entrevista: ROSA MARIA CALAF

Rosa Maria Calaf (Barcelona, 1945) La seva imatge, metxa blanca sobre cabell vermell, la identifica arreu; com la seva veu, un pèl ronca: «M’han operat dos cops de nòduls, però sempre els aviso que l’afonia, ni tocar-la!» La televisió és imatge i una veu pròpia, en tots dos sentits de la paraula, la millor carta de presentació. Xerra pels descosits, però mai del que no sap.

Quan la conviden a la televisió o a la ràdio a «parlar per parlar» sempre diu que no: «Els estranya molt i em sembla que pensen que vaig de pija, d’elitista, o de no sé què.»

Com molts dels seus companys corresponsals de RTVE, va acceptar l’expedient de regulació que prejubila més de 4.000 treballadors de més de cinquanta anys. Però l’ens s’ho ha rumiat i l’ha rescatada per als Jocs Olímpics de Pequín: «Jo d’esports, no en sé res. Ja hi ha especialistes en aquest tema, gent superpreparadíssima.» I és la preparació el que més valora la corresponsal més veterana de TVE i una de les fundadores de Televisió de Catalunya. «A Pequín vaig a fer un altre tipus de coses, perquè, evidentment, a la Xina passaran més coses, hi haurà molta visita política...»

Per què va estudiar Dret? L’ha ajudat en la tasca de periodista?

Jo volia fer carrera diplomàtica i, aleshores, pràcticament tothom que arribava a la carrera diplomàtica procedia de Dret. Efectivament m’ha servit, perquè la carrera de Dret et dóna estructura mental, capacitat de conclusió, lògica. En aquest sentit, tinc una mica de deformació professional, perquè sóc molt estricta quan es tracta de temes jurídics. A l’hora de muntar corresponsalies, per exemple, s’han de fer molts papers, molta gestió.

Altres periodistes ho pateixen més, però jo, per la meva formació jurídica, ho tinc més fàcil. Sempre he estat molt contenta d’haver estudiat Dret, malgrat que, tot i haver fet pràctiques, no he pensat mai a exercir.

Els seus primers contactes amb mitjans de comunicació van ser durant l’etapa universitària?

Sí, mentre estudiava a la Facultat, a Radio Barcelona van fer un programa que es deia Antena Universitària, fet per estudiants, en un moment en què es vivia una gran problemàtica estudiantil, al final de l’època franquista. Quan participava en aquest programa vaig adonar-me que m’agradava la «cosa periodística». Just aleshores em començava

a preparar per a la carrera diplomàtica, però aquella estructura jeràrquica no m’agradava gens. Quan es va obrir l’Escola de Periodisme a Barcelona –crec que feia quart de Dret– em vaig presentar a l’examen d’ingrés, juntament amb alguns dels companys que, com jo, sempre estaven ficats en temes de comunicació, com ara la Magda Oranich o el Marc Palmés.

Situem-nos al present. Després de tots aquests anys com a corresponsal a la zona d’Àsia-Pacífic, diu que la Xina «s’ha posat de moda» que ens afecta en «coses molt més greus de les que es parla» i que no veu «tan clar» que sigui la potència del futur. És evident que és un país emergent, amb una gran potencialitat. Un amic meu diu sovint aquella frase, crec que de De Gaulle, referida al Brasil, però que pot ser aplicable a la Xina: «Té unes grans possibilitats d’arribar a ser una gran potència, i sempre les tindrà.» [Riu]. És cert que està avançant moltíssim, que hi ha un creixement extraordinari, però parteix de zero. Un nen fins als deu anys, creix molt; dels quinze als vint-icinc ja canvia menys. Vull dir que s’ha de ser prudent i pensar que no serà tan fàcil. A

la Xina hi ha extraordinàries diferències entre la costa i l’interior, i no cal anar a l’interior perquè a només cinquanta kilòmetres de Xangai la gent no té aigua ni llum. El règim xinès ha canviat molt en l’aspecte econòmic, però en l’àmbit polític no canvia a la mateixa velocitat. De fet, tota la seva insistència en el canvi econòmic és perquè sap que l’economia és l’única legitimació que té en aquests moments. Ara, els xinesos ja no es mouen per la ideologia, per consignes maoistes, sinó per fer diners i perquè l’economia va millor. Sí que és cert que ara més de dos-cents milions de persones –això re-

«M’agradaria saber quants universitaris llegeixen el diari cada dia!»

entrevista: ROSA MARIA CALAF

«Els informatius cada vegada estan més plens d’informacions que no els són pròpies, que no són importants»

presenta molta gent– han millorat la seva qualitat de vida, però en queden més de mil que encara es troben amb dificultats per sobreviure. A més, abans els xinesos eren mà d’obra barata però ara ja no només són això. Cada vegada hi ha més enginyers i gent tècnicament preparada. Ara produeixen, però aviat començaran a crear. Tot això ens afectarà. Per això dic que no s’ha de ser optimista a cegues, que l’evolució har­ mònica, com diuen ells, i en pau no és tan fàcil. El que passi allà ens influirà, en algunes coses positivament, però en d’altres, no tant, si no som capaços d’anar-nos-hi adaptant. En fi, la història de la humanitat...

I com veu l’evolució del terrorisme reli­ giós en els països islàmics?

En els vuit anys que fa que sóc a l’Àsia hi ha hagut una radicalització absoluta, no només

al Pakistan, que sempre ha estat un lloc complex i de gran conflicte entre el sector més moderat i el més extremista. A Indonèsia, per exemple, que és el país musulmà més gran del món, hi ha hagut també una radicalització. Quan vaig arribar es practicava un islamisme molt modern, i ara també, la majoria, però hi ha una part considerable absolutament hostatge dels fonamentalismes, que són molt virulents. La gent moderada està actuant d’una altra manera per por.

El problema del Pakistan és que té una història molt complexa i els polítics han utilitzat sempre els grups islàmics més extremistes segons la seva conveniència. Ho van fer els presidents Zia i Bhutto, i ara també Musharaff. En aquesta situació influeix, doncs, la utilització política per part del govern de torn, en aquest cas del de Musharaff, i la radicalització general de l’islam al final de les cam-

panyes de l’Afganistan i de l’Iraq. I hi influeix també la «globalització dels mitjans». Abans la gent dels pobles del Pakistan o d’Indonèsia no sabia què passava a la resta del món.

Ara tothom veu la televisió i sap què passa a Palestina, per exemple. Tenen més accés a una informació moltes vegades esbiaixada, la qual cosa provoca que aquesta gent, que té una educació molt bàsica –per no dir que no en té cap– sigui fàcilment manipulable. En el cas del Pakistan, a més, hem de pensar que Musharaff fins fa res era un dictador, estava exclòs de la Commonwealth, ningú no volia parlar amb ell, i, des que es va fer amic dels americans, per conveniència, ha fet un doble joc. I els dobles jocs sempre són molt perillosos.

Li falten pocs països per conèixer i ha es­ tat guardonada amb el Women Together

entrevista: ROSA MARIA CALAF

Per un tall de cinquanta segons Tinc un record precís de Rosa Maria Calaf en una situació que en els nostres paràmetres de vida quotidiana anomenaríem extra­ vagant, però que allà i llavors era la nostra normalitat diària. Jo era el responsable de l’Oficina Jurídica de l’Administració de la Unió Europea a Mostar (Bòsnia-Herzegovina), el 1996, i ens tocava organitzar les primeres eleccions des de l’immediat final de les hostilitats, poques setmanes abans. Les darreres havien estat les de 1990!, i entremig hi havia hagut diverses guerres. No cal dir que l’expectativa era enorme, la tensió, també. Aleshores va desembarcar la «tribu» habitual de corresponsals. Entre els espanyols hi havia alguns joves molt «coronel Tapioca» i alguns veterans com el vell amic Juan G. Yuste, ja desaparegut, i la Rosa Maria Calaf; els veterans, els bons, els que no parlen d’ells mateixos, sinó del que passa, del que veuen. Vam parlar molt, el tema era complicat, i els escenaris del dia electoral podien anar del «mes o menys bé» al «nou esclat generalitzat». Teníem el suport militar de l’IFOR (tropes de la coalició internacional), i poca cosa més. La Rosa m’explicava al vespre com es va barallar amb la seu de TVE a Madrid perquè ella havia preparat diversos reportatges, tot havia anat molt bé, cap incident, participació molt alta, s’havia evitat el

Award de les Nacions Unides. Creu que pot arribar a haver-hi una autèntica co­ munitat internacional que faci complir la legalitat i estableixi mecanismes de soli­ daritat eficaços?

La veritat és que sóc molt escèptica, i ho sóc perquè hi ha dos pilars que fallen. Un és l’educació. Cada vegada estem menys educats com a ciutadans –no parlo de l’anomenat Ter­ cer Món, sinó de les nostres societats–, i més educats com a consumidors, i això és perillosíssim. D’altra banda, també fallen els mitjans de comunicació, que tampoc no transmeten el missatge que caldria. La Universitat de Sonoma, als Estats Units publica cada any l’informe Censored que recull els vint-i-cinc temes més importants per a la persona, per a l’ésser humà, per al benestar de la societat i el ciutadà, dels quals no se n’ha parlat, en absolut, a la premsa. Això fa posar els pèls de

punta! L’agenda mediàtica no és l’agenda d’allò més important, i això té una repercussió social greu perquè una societat desinformada no és una societat de ciutadans, capaç de defensar llibertats, principis i valors. Avui no triomfa l’excel·lència, ni l’esforç, sinó l’èxit sense cap base. Jo sóc optimista, perquè sóc així per naturalesa i crec que l’ésser humà sempre tira endavant i és capaç de sortir-se’n.

El que em sap greu és que els mitjans que tenim, totes les eines que hem aconseguit, amb les quals podríem fer una societat més ben preparada, es malbaratin i s’utilitzin per crear societats descerebrades.

Això es deu reflectir en casos concrets, com ara el tsunami del 2004. Com ens vam comportar els occidentals?

La gent és bàsicament bona, solidària. Va haver-hi un moviment de solidaritat extraor-

pitjor, però el seu redactor en cap li deia: «Però, ha pasado algo?», i ella explicava que sí, que era extraordinari, tot havia anat bé. I l’altre: «Però, no ha pasado nada?» El paio volia sang i fetge. Només. Al final li van donar menys d’un minut en el telediari del vespre.

Diversos dies de feina, per un tall de cinquanta segons. Però les estones que vam passar, no tenen preu.

Pere Vilanova Catedràtic de Ciència Política de la UB

dinari. Però, què va aportar-hi? Diners. I en aquestes crisis el que hi ha és un transvasament dels diners dels pobres dels països rics, als rics dels països pobres. Molts diners no arriben, en part es desvien; hi ha algunes ONG que treballen molt bé, però n’hi ha massa, fas un cop de peu i en surten 400.000, no hi ha la coordinació que caldria i, a més, sembla que els problemes desapareguin. Del tsunami ja no en parla ningú. Vol dir que ha desaparegut el problema per a la gent afectada? En absolut. Continuen estant molt malament. D’una banda, no hi ha un seguiment: es donen diners i la consciència queda tranquil·la. De l’altra, es diu: «Aquesta gent ho ha perdut tot per culpa d’una catàstrofe natural», i no és així. Aquesta gent estava malament abans, i si l’onada gegant hagués succeït al Japó potser haurien mort 1.500 persones, però no 350.000, perquè

10

entrevista: ROSA MARIA CALAF

els japonesos estan ben preparats. El que passa és que els seus governants no se’n preocupen i Occident està molt pendent de les seves coses i molt poc de millorar la vida dels altres.

A l’hora de cobrir la catàstrofe del tsu­ nami, en quins errors van incórrer els enviats especials dels mitjans?

En la majoria de casos hi ha una manca de coneixement del lloc. Es parla de la pobresa com si fos inevitable, fruit de la catàstrofe natural, o del conflicte en altres casos.

Aquesta no n’és la causa; agreuja la situació, però no n’és la causa. La informació s’elabora molt ràpid i, sobretot les televisions, juguen amb l’impacte. De fet, nosaltres, en l’especial que es va fer de dues o dues hores i mitja, al cap d’un mes, vam proposar dedicar-ne una part, uns quinze minuts, precisament als conflictes que viu la zona. Doncs bé, aquests quinze minuts es van anar reduint, reduint, i al final en l’especial de dues hores i mitja, només es van dedicar dos mi-

nuts a aquesta part. I es van emetre perquè el cap d’Internacional d’aleshores, Juan Antonio Sacaluga, i jo mateixa ens vam barallar perquè sortissin! No té sentit parlar a tothora dels orfes, i de no sé què... Hauríem d’aprofundir més en el tema. I això era la televisió pública...

Potser els corresponsals sou l’últim re­ ducte de periodistes amb quota asse­ gurada de credibilitat, si més no, davant de l’espectador...

Els corresponsals no parlem avui de «l’operació sortida» i demà som a la guerra. Aquest fet es percep com un signe de fiabilitat. Però això també s’està perdent perquè ara els corresponsals som una espècie en extinció, per no dir ja extingida. En el sentit tradicional de la paraula corresponsal, som quatre gats.

I això és un fenomen mundial. Ara, per exemple, el Boston Globe, que als Estats Units –un país poc interessat en el que passa a fora i no té a veure amb ells– era dels pocs diaris juntament amb el New York Times i

Los Angeles Times que tenia corresponsals a tot arreu, tanca totes les oficines exteriors, totes! És al·lucinant. Vaig rebre una carta des de Bangkog de la corresponsal a l’Àsia en què m’ho explicava. Què faran ara? Doncs cobrirà les notícies l’enviat especial. I, és clar, un no pot saber de tot. I la gent cada vegada és més jove i té menys experiència, menys bagatge. I avui és aquí i demà és allà... És la «cultura del Google».

I tot per agència, tot filtrat...

Exacte. Si cliques sobre Google i hi escrius Iraq t’apareixen deu notícies. I per què t’apareixen aquestes deu, i per aquest ordre?

Algú les hi ha posat! Això no és casual, i s’ha de valorar. Si no saps què hi ha al darrere, i cada dia parles d’una cosa diferent... Ara es treballa molt de pressa perquè la tecnologia ho permet i hi ha menys temps per confirmar, contrastar... Has de córrer. Quan fa molt de temps que treballes, tens un background que t’ajuda molt. Ara, però, estan suprimint tots els corresponsals «vells», en detriment,

Caçadora d’atmosferes Ni he trepitjat els carrers de Santiago ni conec personalment la Rosa Maria Calaf, més enllà de la familiaritat que susciten tots els periodistes habituals en els telediaris.

Què hi faig jo aquí? Convidar-los a un fet excepcional: el corresponsal d’un mitjà en una zona del món que elogia el company que li ha «usurpat» el tron. Vaig ser corresponsal de La Vanguardia a l’Extrem Orient amb base a Hong Kong entre el 1987 i el 1993 i Rosa María Calaf és a la regió –amb el Pacífic de propina– en la darrera dècada, continuació d’una carrera molt envejable –Moscou, Nova York, Amèrica Llatina per a la generació que vam créixer en el món de la Guerra Freda, l’aura del Kremlin, les dictadures militars i el desig ocult de preguntar a la Casa Blanca.

El corresponsal té quelcom d’au aristocràtica i solitària –la llunyania de la redacció i les seves tiranies és el regal més gran– que acaba fent-se seva la terra de jurisdicció.

Quan Rosa Maria Calaf va aterrar a Hong Kong, jo estava disposat a posar com un drap brut la seva feina, assegut còmodament enfront del televisor. I esperava veurela patir –com ens havia passat a tots– per poder enviar les cròniques des de Birmània, Camboia, els racons de la Xina o alguna illa

filipina. Ben aviat, Rosa Maria Calaf es va anar apropiant «la meva» Àsia amb unes cròniques televisives plenes de nervi, intenció –Àsia es presta als tòpics facilets– i un intuïtiu poder per captar les atmosferes locals. De manera que la meva enemiga natural es va convertir en una referència admirable. Gràcies a les seves cròniques, revivia el desordre simpàtic de Manila, el trànsit de Bangkok i els dies pluges a Hong Kong. La suor agra, les estampes de misèria, les cares dels nens… Un viatge joiós al passat. I no recordo la Calaf amb un mal dia, tret d’algun desordre sintàctic.

He llegit que Rosa Maria Calaf deixarà Hong Kong després dels Jocs de Pequín 2008.

Quin error! Ni una sola televisió d’EUA –no diguem ja la BBC– cometria una equivocació semblant. Només li desitjo que el seu successor li faci passar tantes bones estones recordant Àsia. com ella va fer amb mi.

Joaquín Luna Redactor en cap d’Internacional de La Vanguardia

entrevista: ROSA MARIA CALAF

evidentment, de la qualitat de la informació. És clar que hi ha coses ben fetes, però, en general, avui dia no es busca el coneixement. Aquest és el problema. M’agradaria saber quants universitaris llegeixen el diari cada dia! Per conèixer s’ha de fer un esforç i ara l’esforç es dedica a treballar com una fera i competir com una fera per tenir dos cotxes i canviar-los cada any. És dramàtic, quan parlo amb molta gent jove, comprovar el desconeixement que tenen de gairebé tot.

També hi ha gent estupenda. El càmera amb qui treballo ara a Hong Kong té vint-i-quatre anys i és una persona extraordinàriament ben preparada. Me’l van recomanar perquè ho llegeix tot, està al dia de tot, des que va entrar a la Facultat. Però la majoria no són així, tendeixen més a «la cultura de l’impacte». Una de les meves batalles quan vaig començar als Estats Units, amb vint-i-quatre anys, era fer temes de societat. Aleshores se’n feien pocs. Semblava que només s’havia de fer política, economia. I jo deia: «Hem de saber com viu la gent per arribar a enten-

«Ara es treballa molt de pressa perquè la tecnologia ho permet i hi ha menys temps per confirmar, contrastar...»

dre la política exterior.» Ara és tot al contrari, només es parla de coses anecdòtiques perquè és més divertit. La informació no ha de ser especialment divertida; es pot fer entretinguda, però intentant que hi hagi un substrat d’importància en allò que s’explica. Estic parlant del telediari, no dels programes d’entreteniment, que tenen un altre tractament.

Els telediaris, si us hi fixeu, cada vegada estan més plens d’informacions que no els són pròpies, perquè no són importants. Són curioses, entretingudes, però no són informacions pròpiament de telediari.

Fins a quin punt l’ús de la terminologia i les actituds «políticament correctes» aporten un plus de dificultat a l’hora d’informar i de ser informat?

Molt, perquè preval la pressa, i la terminologia i els esteorotips sorgeixen sense volerho. D’altra banda, l’espectador –perquè això passa sobretot a la televisió– també espera l’estereotip. Quan vaig obrir l’oficina de Televisió Espanyola a Moscou, la Unió

Soviètica per a la gent d’esquerres, la gent progressista, era una mica el mite. Vaig arribar i allò era un desastre absolut. Un «gegant amb peus de fang». Per les primeres cròniques que vaig fer, molta gent em va dir de tot. S’esperaven una altra cosa. En el moment en què tens una certa credibilitat, diuen: «Si ho diu, deu ser que és així.» La credibilitat és una qüestió de temps. Per això és tan terrible que la televisió prescindeixi de tota la gent amb experiència. És clar que s’ha de comptar amb la gent jove, però ningú no neix ensenyat i s’aprèn fent camí. Per resoldre el problema de la sanitat, que pot estar mal gestionada, no faries fora tots els metges i infermers de més de cinquanta anys, oi? La informació és una cosa tan seriosa com pot ser-ho la sanitat. I tan sensible. Si tens més experiència és més difícil que caiguis en l’estereotipació del coneixement, perquè tens aquell resort que et diu «compte!». Fa poc va haver-hi una exposició sobre grans obres de Dalí a Hong Kong, promocionada per una galeria. Eren

11

12

entrevista: ROSA MARIA CALAF

Ja que hi som...

Quan crea la seva xarxa de fonts i in­ formadors en un país al qual acaba d’arribar, disposa d’acadèmics, d’in­ vestigadors universitaris?

Sí, d’universitats i d’aquests grups que n’hi ha molts en els països angloxasons, els think tanks, grups d’anàlisi i estudi.

No li preguntarem què és un periodista objectiu, perquè sabem que no exis­ teix, però, què és un periodista honest?

El que treballa i s’esforça. El que sap que no és independent al cent per cent, perquè tots estem subjectes a un seguit de paràmetres culturals i empresarials, però que intenta que aquests límits interfereixin al mínim possible en la veritat.

Si hagués d’enviar una crònica des de Barcelona a un mitjà estranger quin tema de l’actualitat catalana triaria?

Potser aquesta distància cada cop més accentuada entre els polítics i la gent del carrer, entre l’agenda dels polítics i les necessitats del ciutadà.

escultures de més de dos metres, algunes al carrer. Quaranta escultures de dos metres? De Dalí? Vaig trucar a la Fundació, a Figueres i, efectivament em van dir: «Amb això, compte!» Em sembla que va ser l’agència EFE que ho va transmetre. Què passava? Que tot era inspirat en l’obra de no sé què, la reproducció d’un dibuix de no sé qui... Francament tenia ben poc a veure amb Dalí. Si al cap tens un fons documental, tires de fons; quan no tens fons, no pots tirar de res.

Ara que les tanquen, com es crea una corresponsalia?

Com passa en totes les professions, siguis metge o xofer, primer has de tenir un perfil, en aquest cas, capacitat d’adaptació, curiositat, interès i, el que és fonamental, una preparació exhaustiva. Els joves es queden bocabadats quan els dius que durant molts anys, quan no hi havia Internet, tot t’ho havies de fer tu. Això que ara cerques per In-

ternet tan sols clicant, abans havies d’anar a l’hemeroteca per trobar-ho, havies de parlar amb molta gent i en una època en què no hi havia mòbil. El contacte personal era vital. Buscar les fonts, demanar suport als col·legues que feia més temps que hi eren, les universitats, els analistes, els informadors, aquelles xerrades d’hores i hores a la terrassa del club de corresponsals, o en un baret a la cantonada. Ara, com que tot s’ha de fer més de pressa, aprofitem lògicament la tecnologia, però sempre contrastant, insisteixo. Quan muntes una corresponsalia primerament tens una part estrictament logística, tecnològica. Per exemple, a Pequín hem de potenciar l’oficina que hi ha amb vista als Jocs Olímpics. Hem de demanar permisos per rebre imatges, perquè a la Xina no és tan fàcil. Però també s’han de fer contactes, saber, si passa alguna cosa, a qui has de preguntar. I aquesta és la clau, en un periodista de redacció local i en un corresponsal. Problema afegit a les corres-

ponsalies? La llengua, perquè evidentment no les parlem totes i trobar un bon traductor és molt difícil perquè no necessites només que et tradueixin el que et diuen, sinó el que no et diuen, els silencis, els matisos, el que han estat parlant aquí mentre paraves orella allà. Ha d’entendre el que tu vols i això és molt complicat entre cultures diferents. No és complicat a Alemanya, però sí a Laos.

Un exemple: a Filipines, estàvem fent un reportatge sobre la gent que es crucifica durant la Setmana Santa. Hi havia un home que anava amb un raspall de pues de ferro fregant-se l’esquena, el mateix raspall de ferro que feia anar tothom, en un lloc que està infestat de sida. Jo li deia al càmera que tenia en aquell moment, que era filipí: «Segueix el raspall, que va passant d’una esquena a l’altra.» I ell anava fent primer l’un, després l’altre. I jo li deia: «No, no, que s’ha de veure que es freguen amb el mateix raspall.» I ell insistia: «Però, per què?» I jo li deia: «Per la sida.»; i ell: «I?».

14

reportatge: Barcelona fora de camp

Barcelona fo 3

Viatjar és un art Intervencions artístiques a parades del tramvia volen produir un moment de sorpresa i reflexió en els viatgers

5

2 La ciutat verda Barcelona és una de les ciutats europees amb els carrers més poblats d’arbres

La romanitat de l’Eixample Ildefons Cerdà va dibuixar –sense saber-ho– la quadrícula sobre eixos que havien configurat els agrimensors romans dinou segles abans

reportatge: Barcelona fora de camp

15

ora de camp Tròpic a Collserola

1

6

Espècies vegetals exòtiques competeixen amb les autòctones en aquest indret

Testimonis d’un passat remot Un talús de roca viva, deixat al descobert arran d’unes obres d’urbanització, mostra l’evolució del subsòl barceloní durant el paleozoic, fa 500 milions d’anys

La salut del gòtic 4

Text:

Jordi Homs Bibiana Bonmatí Fotografies:

Marta Casellas

Recerques universitàries desvelen l’estat de conservació de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi

La Barcelona literària, la ciutat industrial, la gastronòmica, l’olímpica, la turística, la sempre insatisfeta capital de Catalunya… De quantes maneres ens podem apropar a la inabastable Barcelona? Lluny de fer un recorregut monotemàtic, avui us proposem que contempleu la ciutat des d’un altre punt de vista: Barcelona com a objecte de recerca i investigació. Sis investigadors de la UB –vinculats a àmbits que abasten des de l’arqueologia fins a la biologia vegetal– han fet de diversos aspectes de la ciutat objecte de la seva mirada científica.

Aquest és, per tant, un relat multifocal, un retrat d’allò que sovint queda amagat, als marges. Fora de camp, malgrat que ens fa l’efecte que potser n’hem copsat alguna essència.

reportatge: Barcelona fora de camp

Foto: J. C. Guix

16

Espècies de plantes al·lòctones disseminades per aus a la serra de Collserola.

Foto: M. Martín

A la dreta: Palmera excelsa (Trachycarpus fortunei). Família Arecaceae.

Origen: Àsia (Índia, Xina, Japó) A l’esquerra: Troana (Ligustrum lucidum). Família Oleaceae.

Origen: Àsia (Xina i Japó)

Tròpic a Collserola L’home ha antropitzat el paisatge des que va aparèixer a la Terra.

Això, ja sigui fruit d’una voluntat expressa o fet de manera inconscient, ha estat, és, i sembla que continuarà sent així. Per bé o per mal. Un exemple, certament poc conegut, el trobem ben a prop de la ciutat, a la serra de Coll­ serola. Les investigacions i els treballs de Joan Carles Guix i Xavier Ruiz, del Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia, dutes a terme l’any 2000, així ho demostren.

Parcs i Jardins de Barcelona (aquesta investigació es va fer conjuntament i en paral·lel a Barcelona i a Lisboa, i es va arribar a les mateixes conclusions) acostumen a plantar a la ciutat espècies vegetals exòtiques,

procedents sovint de països tropicals, que presenten característiques d’adaptació, resistència i atractiu visual superiors a les espècies autòctones. Es tracta, fonamentalment, de palmeres, llorer asiàtic i encens d’Austràlia.

El problema esdevé quan les aus que nien en medis naturals propers a aquestes zones urbanes acudeixen a alimentar-se dels fruits d’aquestes espècies vegetals, ja que a la ciutat no pateixen l’encalç dels depredadors que els empaiten en el medi natural, i poden alimentar-se lliurement sense pressions. I quan aquestes aus tornen als seus nius i regurgiten o defequen les llavors d’aquests fruits, es converteixen en involuntaris exportadors d’aquestes espèci-

es vegetals exòtiques, que a partir d’aleshores comencen a envair un medi natural que no és el seu. En paraules de Xavier Ruiz, «això produeix una “banalització” de l’entorn natural, ja que sovint aquestes espècies foranes tenen una elevada capacitat invasora.»

Les plantes exòtiques i les nadiues competeixen entre si, no només pels seus potencials disseminadors de llavors –les aus–, sinó per l’espai, l’aigua, la llum i els nutrients. Aquesta «competència ecològica» acaba produint canvis en la fauna local, i provocant l’aparició de nous paràsits.

«Per tant –conclou Ruiz– seria fonamental, per una banda, gestionar els boscos nadius eliminant o controlant les poblacions de

plantes exòtiques, i, per l’altra, convèncer els responsables de Parcs i Jardins de les ciutats perquè plantessin espècies autòctones, com ara el llorer, l’alzina, l’olivera, el roure, el boix, etc.».

D’altra banda, assenyala categòricament Xavier Ruiz, «estem abocats a un canvi ecològic.»

«Les aus que nien en medis naturals propers a zones urbanes es converteixen en involuntaris exportadors d’espècies vegetals exòtiques»

reportatge: Barcelona fora de camp

Platanus hispanica. Més conegut com a plàtan, el trobem a les principals vies de la ciutat, com ara a les Rambles.

Ginkgo biloba. Un fòssil vivent amb fulles en forma de ventall que es pot trobar a la Via Augusta, entre els carrers Bosch i La Granada del Penedès.

Chorisia speciosa. En destaca el tronc en forma de gerro, i es pot veure a l’avinguda del Paral·lel, entre els carrers Santa Madrona i Nou de la Rambla.

La ciutat verda

Als carrers barcelonins hi ha més de 150.000 arbres, nombre que converteix Barcelona en una de les ciutats europees amb els carrers més poblats d’arbres.

En un hipotètic rànquing per barris, Sant Martí és el que en té un nombre més alt als vials, con­ cretament el 20,4 % dels de la ciutat. Pel que fa a les espècies, la que trobem més sovint en el conjunt de Barcelona és el Pla­ tanus hispanica, més conegut com a plàtan: l’adaptació al clima i la gran resistència a la contaminació i als cops són les raons per les quals n’hi ha més de 50.000 exemplars.

Per fer la descoberta d’aquesta ciutat verda, disposem del llibre Els arbres dels carrers de

Barcelona (Edicions UB, 2007), que inclou il·lustracions de les 81 espècies més freqüents de les 120 que hi ha als carrers de Barcelona: entre elles l’arbre de foc (Grevillea robusta), nom que fa referència al color ataronjat que adquireix en florir durant els mesos de maig i juny; el podem trobar al carrer de les Corts entre els carrers d’Eugeni d’Ors i de Taquígraf Martí. Un altre arbre curiós és la Chorisia spe­ ciosa, originària d’Amèrica del Sud, amb un tronc peculiar en forma de gerro i recobert de punxes; també rep el nom d’ar­ bre de la llana, pel borrissol que acompanya les granes quan s’alliberen. Una altra espècie particular és el Gingko biloba,

que els botànics defineixen com a fòssil vivent, ja que és l’única espècie supervivent d’una família que va existir fa més 200 milions d’anys.

Els arbres dels carrers de Barcelona recull reproduccions a mida real, amb qualitat fotogràfica i gran profunditat de camp, de les diferents espècies. A més, també permet d’observar en una sola imatge elements de l’arbre que de forma natural es veuen en èpoques de l’any molt diferents. És el cas del pollancre (Populus nigra), que floreix quan encara no té fulles. De pollancres, a Barcelona n’hi ha prop de 5.000 exemplars i en podem trobar, per exemple, al carrer de Bilbao entre Ramon Turró i Llull.

El llibre és obra de Jaume Llistosella, professor del Departament de Biologia Vegetal de la UB i Antoni Sànchez-Cuxart, conservador de l’Herbari del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la UB. Té l’origen en l’obra L’herbari: ar­ bres, arbusts i lianes (Edicions UB, 2004) dels mateixos autors.

Un herbari es basa en la re­ col·lecció de mostres de plantes per a la conservació i l’estudi, el sistema clàssic, però, té l’inconvenient que les mostres es deterioren amb el pas del temps i no se’n poden fer còpies. Amb la tècnica utilitzada en aquestes publica­cions es reinventa aquesta eina bàsica del botànic i es posa a l’abast del gran públic.

17

18

reportatge: Barcelona fora de camp

Viatjar és un art Sovint s’associa la idea del viatge a llargs recorreguts per països llunyans, i entre totes les formes de viatge, el tren sempre ha mantingut un poderós i suggerent atractiu. Viatjar mirant per la finestra com transcorre el paisatge ha captivat la ment de milions de viatgers des de la invenció del ferrocarril. Agafar l’Orient Express o el Transiberià no és el mateix que muntar al Trambesòs, però la idea del grup d’art públic En plural, format pels professors de Belles Arts Albert Valera i Lluís Doñate, i de la professora de l’Escola del Treball Maria Josep Forcadell, era –si fa no fa– semblantment ambiciosa: «la creació d’un moment diferent», en paraules de Valera, «de provocar una reflexió quotidiana.»

Ells han remodelat les parades d’Espronceda, Sant Martí de Provençals i Besòs de la xarxa Trambesòs, que coincideixen

Andana de l’estació del Besós.

amb el tram cobert de la Gran Via, sota el títol genèric En línia.

Els artistes han dut a terme les seves intervencions –mitjançant textos, disseny, tipografies, dibuixos i mobiliari– destinades a un únic objectiu en cada espai.

Segons Valera, «esperem sorprendre i donar als usuaris la possibilitat d’uns instants de pensament o d’interrogació de caràcter general.» Una frase curta en cada estació, com a fil conductor que convida a la reflexió del passatger, i una retolació vinculada a l’arquitectura. Al seu torn, els colors de les imatges i les tipografies de gran format caracteritzen les tres renovades estacions.

A Espronceda, el text diu: «Allò que és imaginari és una realitat.» Escrit en grans dimensions al mur de l’estació, i amb la finalitat d’associar una imatge a aquesta idea, es va aprofitar

«Es vol sorprendre i donar a l’usuari del tramvia uns instants de pensament o d’interrogació»

l’impacte visual que produïa la llum en penetrar per l’obertura ovalada del sostre que marcava sobre el paviment els solsticis d’hivern i d’estiu. Valera considera aquest fet com una manera d’entrar en «el món misteriós i

màgic de l’acció còsmica i l’efecte que històricament ha tingut sobre l’imaginari humà.»

Seguint l’itinerari, a la parada de Sant Martí es va optar per la frase «El canvi és permanent», una altra paradoxa, que es va tractar a través d’imatges que giren al voltant del desenvolupament del tramvia.

I a la parada de Besòs, unes siluetes de persones de dimensions reals identifiquen una nova paradoxa, amb la frase «Els silencis parlen.»

El grup En plural té una àmplia experiència en intervencions artístiques en espais públics, atès que l’any 2005 ja va dur a terme un treball similar a la parada del Trambaix a Cornellà Centre, i estan treballant des de l’any 1999 en el disseny d’un gran parc a Parets del Vallès. A hores d’ara elaboren un projecte relacionat amb el riu Besòs.

reportatge: Barcelona fora de camp

19

La salut del gòtic Els visitants de Santa Maria del Mar no saben que una esquerda al sostre de la nau esquerra recorre la nau de punta a punta i que en algun punt arriba a tenir un desnivell de set centímetres.

D’altra banda, a Santa Maria del Pi s’hi han detectat desarranjaments en la coberta i en la volta.

Barcelona té un important patrimoni gòtic, de l’anomenat estil meridional, que cal preservar i que és objecte d’estudis per determinar quin és l’estat dels monuments i poder fer una diagnosi de les actuacions que caldrà dur a terme en el futur.

El grup Patrimoni UB, que dirigeix Màrius Vendrell, professor del Departament de Cris­ tal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la UB, coordina un projecte sobre Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi. Les fissures que s’observen a Santa Maria del Mar es podrien haver

produït durant la construcció. A la fi del 1379, el dia de Sant Esteve, un incendi va cremar els cindris i les bastides d’aquesta església. Tal com indica Vendrell, possiblement aquest fet va fer bellugar una de les voltes, i va deixar aquesta empremta en forma d’esquerda. En tot cas, els primers resultats d’aquest projecte són més aviat tran­ quil·litzadors sobre la salut d’aquestes edificacions gòtiques. A Santa Maria del Pi, s’hi han detectat més problemes estructurals, encara que en aparença són menys evidents. Una de les curiositats sobre aquesta església té a veure amb la façana. Si l’observem des del carrer de Cardenal Casañas, situat a la dreta mirant l’entrada principal, podrem veure que està lleugerament inclinada cap endavant.

Aquesta inclinació, per sort, no suposa cap perill.

Mirant l’església de Santa Maria del Pi des del carrer Cardenal Casañas s’observa la façana lleugerament inclinada cap endavant. Aquest defecte no comporta cap perill.

En principi, tret d’algunes zones puntuals, tot fa pensar que les dues gaudeixen d’una salut relativament bona, tenint en compte l’antiguitat, totes dues del segle xiv. Un dels secrets per a una bona conservació rau en la pedra utilitzada en la construcció que prové de l’antiga pedrera de Montjuïc que, com comenta Vendrell, ha salvat gran part del gòtic barceloní i molta part del modernisme gràcies a l’elevada resistència a la intempèrie.

El grup Patrimoni UB pot fer el diagnòstic d’una part d’aquestes joies gòtiques aplicant la tecnologia més avançada. L’objectiu és fer un estudi estructural complet dels edificis i conèixer quin va ser el procés constructiu per, així, determinar quin és l’estat d’aquests monuments i poder fer una diagnosi que determini les futures actuacions. En el projecte

hi participen professionals de diversos camps, enginyers (UPC), historiadors (Veclus, s.l.), tècnics en electrònica (Elicsa), geotècnia (Batlle i Mascarreñas geoprojectes), etc.

La detecció d’una esquerda que recorre de banda a banda la nau esquerra de Santa Maria del Mar va ser una de les raons per iniciar un estudi sobre l’estat de l’església.

20

reportatge: Barcelona fora de camp

A la dreta, reconstrucció d’alguns dels eixos del cadastre romà. Observem que alguns es corresponen amb vies i carrers actuals, com ara la travessera de Gràcia i la travessera de les Corts (1), Torrent de l’Olla (2) o Major de Sarrià (3).

3 2

A baix, vista aèria de la trama actual de l’Eixample.

1

La romanitat de l’Eixample El geni racional d’Ildefons Cerdà a l’hora de dissenyar l’Eixample va tenir un desconegut precedent clàssic: Roma. Efectivament, Cerdà va dibuixar –sense saber-ho– la seva coneguda quadrícula sobre els eixos del parcel·lari rural que havien configurat els eficaços agrimensors romans dinou segles abans. Carrers com ara el del Torrent de l’Olla, les dues travesseres (de les Corts i de Gràcia), el passeig de Gràcia, el carrer Major de Sarrià, el carrer de Sants o la Gran Via es van construir, moltíssims anys després, sobre les línies de demarcació del cadastre romà.

Aquesta desconeguda pervivència va ser estudiada per l’arqueòleg Josep M. Palet en la seva tesi Estudi territorial del Pla de Barcelona, dirigida pel catedràtic Josep M. Gurt.

Segons aquestes investigacions, Barcino es va fundar just

després que August finalitzés la campanya contra els càntabres (19 aC), segurament per les mateixes legions que van fundar Cesaraugusta (Saragossa): la legió III Macedonica, la legió VI Victrix i la legió X Gemina, les mateixes que construeixen el conegut Pont del Diable a Martorell, punt clau en la configuració de la xarxa viària (la Via Augusta) que, venint de Roma, unia les dues ciutats i vertebrava tot el territori.

Gurt sosté aquesta teoria basant-se en les similituds de planificació entre ambdues ciutats, fetes –segons ell– pels mateixos enginyers i agrimensors de l’exèrcit romà. «Les modulacions de la planificació són les mateixes –afirma– i reflecteixen una mentalitat clarament imperial: organitzen tot el territori. Planifiquen tant la ciutat com el camp, hectàrees senceres destinades a la producció agrícola.»

La parcel·lació romana a Barcelona es fa seguint la topografia del terreny (els recs, els camins i els accidents naturals), i Cerdà, com a bon enginyer, abans de planificar el seu Eixample, també duu a terme una exhaustiva topografia, i reflecteix –inconscientment; cal insistir que Cerdà això no va saber-ho mai, ja que si ho hagués sabut, és possible que hagués projectat de manera condicionada– pervivències de l’època romana. Gurt parla d’elements fòssils, que –a mitjan segle xix– encara funcionen a la ciutat. Per exemple, la carretera de Ribes (avui un curt passatge al carrer d’Alí Bei, entre els carrers de Roger de Flor i de Nàpols), era en realitat una resta de l’antiga Via Augusta que provenia del nord i entrava a Barcino, i que en l’època de Cerdà era el camí que unia la ciutat amb la vila d’Horta. Cerdà

es veu obligat a integrar aquesta via diagonal, aleshores en ple funcionament, en la trama ortogonal que projecta.

Una altra coincidència que mereix ser destacada és la mesura de les illes de cases, molt semblants als mòduls agraris romans, les iuguera. Iuguerum (jovada) és un rectangle format per 1 x 2 ac­ tus, és a dir, la superfície que es considerava que podia llaurar un home amb un bou en un dia. Això equival actualment a unes dimensions de 70 × 35,5 m.

Tot i que encara no es coneix amb exactitud quins van ser els primers pobladors de la Barcino romana, Gurt sospita que no pot haver estat gaire diferent que Cesaraugusta, la ciutat germana. És a dir, colons i veterans de les legions. Però fins que no es trobi una evidència, això romandrà en el terreny de les hipòtesis.

reportatge: Barcelona fora de camp

21

A l’esquerra, talús de roca viva al carrer de la Farigola. A la dreta, plafó explicatiu al talús de l’avinguda de la República Argentina.

Testimonis d’un passat remot L’equip del Departament de Geodinàmica i Geofísica de la Facultat de Geologia que coordina el professor Francesc Sàbat va rebre l’encàrrec de dur a terme un estudi geològic dels turons de Barcelona per part de l’empresa encarregada de construir la línia 12 del metro. Van poder elaborar un mapa complet gràcies a la gran quantitat de dades recollides durant més de cinquanta anys en un gran nombre d’afloraments geològics (fruit d’estudis d’enginyeria previs, de la construcció d’edificis, etc.).

En aquest context, la primavera de 2006 va quedar al descobert un talús a l’avinguda de la República Argentina (baixant des de Vallcarca, a mà dreta) arran d’unes obres d’urbanització.

Aquest aflorament va ser estudiat per l’equip del professor Sàbat i, posteriorment –en col·laboració

amb l’Ajuntament– divulgat mitjançant uns plafons didàctics.

Aquest talús de roca viva –tot i que n’hi ha d’altres a la ciutat, cap presenta unes característiques com les d’aquest– fa uns deu metres d’amplada i quatre d’altura, mostra l’evolució del subsòl barceloní durant l’època paleozoica, és a dir, en el període de fa entre 500 i 300 milions d’anys, i ha permès conèixer l’evolució del subsòl de la ciutat.

En l’aflorament es poden observar, essencialment, substrats antics, característics de la part més alta de la ciutat, com ara el turó del Putxet i la serra de Collserola, i roques paleozoiques: calcàries ocres devonianes a l’oest, és a dir, a la dreta del talús (400 milions d’anys d’antiguitat), en contacte amb pissarres fosques del silurià, a l’esquerra (440 milions d’anys

d’antiguitat). Aquests materials estan separats per una zona de fractura, en què afloren materials deformats de colors vermells i grisencs. També hi ha una representació de roques joves, del terciari (25 milions d’anys), pròpies de l’època en què es va formar el pla barceloní.

El talús s’inserirà en una zona verda que forma part d’una millora inclosa al Pla municipal d’habitatge. Aquest programa inclou la promoció de 42 habitatges.

L’objectiu de l’equip del profes­ sor Sàbat és, d’una banda, vetllar per la preservació d’aquest patrimoni geològic per part de les administracions i, de l’altra, la divulgació d’aquest patrimoni entre la ciutadania, tot integrant els afloraments geològics en el paisatge urbà i explicant-ne el significat.

«Els talussos de roca viva han permès de conèixer l’evolució del subsòl de la ciutat»

22

diàlegs: La incògnita de les matemàtiques

La incògnita de les Pilar Bayer Isant, Josep

Text:

Rosa Martínez Fotografies:

Josep Maria Rué

Els alumnes que han fet enguany les proves d’accés a la universitat han obtingut una mitjana de 4,7 en l’examen de matemàtiques, la nota més baixa comparada amb la resta d’assignatures de les quals s’examinaven. Aquest suspens reforça la idea comuna que les matemàtiques són la bête noire de molts estudiants. Però també representen una disciplina atractiva que desperta vocacions i crea espais de creativitat i llibertat intel·lectuals. «Les matemàtiques no només tenen la veritat, sinó la bellesa suprema» deia el filòsof Bertrand Russell. Són la base de la gran societat tecnològica en què vivim, i tenen un llenguatge propi i diferent que és part de la ciència i la cultura des de l’origen de les societats humanes. Però, són realment tan difícils, les matemàtiques? Quina és la imatge social del matemàtic? Ens ensenyen bé les matemàtiques a l’escola? Totes aquestes preguntes afloren de tant en tant en els mitjans de comunicació. Més enllà de l’actualitat més immediata, en aquest diàleg, tres matemàtics reflexionen sobre el món d’aquesta disciplina i el paper que assumeix en la cultura i en la vida quotidianes.

Pilar Bayer Isant (Barcelona, 1946) Catedràtica d’Àlgebra de la UB des del 1982. Especialista en teoria de nombres, les seves publicacions versen sobre funcions zeta, la teoria de Galois, les equacions diofàntiques, corbes el·líptiques i corbes de Shimura. Ha dirigit deu tesis doctorals i ha estat investigadora principal de nombrosos projectes de recerca. És acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Medalla Narcís Monturiol (1998) al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya, va ser nomenada Professora Emmy-Noether per la Universitat Georg August de Gotinga (2004).

Josep Pla Carrera (Sant Feliu de Guíxols, 1942) Professor emèrit del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística, centra l’activitat investigadora en l’estudi, l’ensenyament i la recerca en lògica algebraica i història de la matemàtica. Membre numerari de la Reial Acadèmia de Doctors de Barcelona, del Centre d’Estudis d’Història de les Ciències (CEHIC) i professor honoris causa de la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC. És autor de diverses publicacions de caràcter divulgatiu sobre el món de les matemàtiques, com ara els títols Axiomes alterna­ tius de la teoria axiomàtica de con­ junt (Premi Ferran Sunyer i Balaguer, 1992) o la novel·la Damunt les es­ patlles dels gegants (Premi de Literatura Científica FCRI, 1998).

diàlegs: La incògnita de les matemàtiques

matemàtiques Pla Carrera i Anton Aubanell Pou Són difícils, les matemàtiques?

Pilar Bayer: Les matemàtiques són difícils, certament, però jo no tinc la percepció que l’aprenentatge presenti dificultats insuperables perquè treballo amb estudiants de la Facultat de Matemàtiques i a ells els agraden. Sovint em pregunto: «Per què la societat en té aquesta percepció tan negativa?» El professorat de matemàtiques de secundària està fent molt bona feina, però, per tal que l’ensenyament de les matemàtiques millori a casa nostra cal, també, augmentar-ne l’apreciació social i afavorir-ne les condicions d’estudi.

Per aprendre matemàtiques no n’hi ha prou amb les hores de docència, ja que l’experiència matemàtica no s’adquireix a través d’una altra persona. Quan els alumnes tornen a casa seva després de les classes, necessiten temps i silenci per estudiar. Sovint, però, és difícil que treballin en ambients escaients

que els permetin madurar uns coneixements mig adquirits. Les matemàtiques que s’ensenyen a l’escola, a l’institut o a la universitat s’han d’acompanyar d’un treball individual.

Josep Pla: Jo distingiria entre les dificultats de les matemàtiques, i el fet que molts estudiants que són bons en matemàtiques no acabin fent la llicenciatura. Al final, trien altres ensenyaments (Periodisme, Enginyeria, etc.).

De fet, no sé si és que les matemàtiques són difícils d’entendre, o és que no sabem «vendre» als alumnes més motivats que les matemàtiques són una professió digna. Potser no tenen un perfil laboral tan rellevant com altres professions, ni sous elevats, però sí que val la pena estudiar-les. I això és el que no sabem fer arribar a l’alumnat, a la societat. Els pares amb fills amb capacitat per a les matemàtiques demanen preocupats: «I no seria millor que fes alguna enginyeria?». Sembla que un

Anton Aubanell Pou (Malgrat de Mar, 1954) Professor associat de Didàctica de les Matemàtiques a la Facultat de Matemàtiques de la UB i catedràtic de Matemàtiques a l’IES Sa Palomera de Blanes. Del 1977 al 1982, després de llicenciar-se a la UB, va impartir classes d’equacions diferencials i de càlcul numèric a la Facultat de Matemàtiques. És expert en materials manipulatius i activitats experimentals aplicades a l’educació matemàtica, coautor del llibre Eines bàsiques de càlcul numèric, editat pel Servei de Publicacions de la UAB i premiat amb un dels guardons de l’European Science Teaching Awards 2003 en el marc de la Setmana Europea de la Ciència per l’experiència didàctica Geometria amb bombolles de sabó.

Anton Aubanell:

«Cal disposar de temps per fer problemes assaborint-ne tot l’encant»

23

24

diàlegs: La incògnita de les matemàtiques

La UB inaugura el curs amb matemàtiques La catedràtica Pilar Bayer impartirà el 3 d’octubre la lliçó inaugural durant l’acte oficial d’inici de curs de la UB. El tema de la lliçó precisament serà la ciència matemàtica, sota el títol «Ensenyar matemàtiques, aprendre matemàtiques: variacions sobre un tema de Felix Klein.»

enginyer és algú a la societat, però en canvi, en la percepció de l’imaginari col·lectiu, un matemàtic és com si fos fum. No fa ponts, no escriu obres literàries, no pinta quadres. Quina és realment la feina d’un matemàtic?

Anton Aubanell: És cert que les matemàtiques tenen fama de difícils entre l’alumnat. Quan s’inicia el curs i els mitjans de comunicació pregunten als nois i noies per l’assignatura que més els costa, la resposta sol ser «matemàtiques!». Però l’experiència real de les aules és ben diferent: els alumnes poden divertir-se molt fent matemàtiques! És una matèria que requereix abstracció i a la qual cal dedicar-hi temps, paciència, sensibilitat. Igual que, per exemple, tocar el piano. Cal disposar de temps per fer problemes assaborint-ne tot l’encant. Sense temps, de vegades, responem a preguntes que l’alumne encara no s’ha plantejat o caiem en esquemes repetitius i mecànics, i aquesta no és la millor recepta perquè les matemàtiques agradin als estudiants de secundària. Pot fer-se un bon servei a l’educació matemàtica escolar des de fora de l’escola, des de la societat i els mitjans de comunicació mostrant una imatge diferent de les matemàtiques. I aquest ajut extern no sempre el tenim.

El llenguatge formal PB: Valdria la pena que la població conegués el llenguatge matemàtic elemental. És una qüestió d’orientació de l’aprenentatge.

També seria interessant conèixer el llenguatge de la música: ser capaços de llegir partitures. Els llibres de divulgació científica i alguns articles de premsa serien molt més entenedors si s’acompanyessin de fórmules matemàtiques (la qual cosa, ara com ara, està gairebé prohibida en el món editorial).

La gent formada hauria de ser capaç de llegir i comprendre fórmules senzilles. L’avenç de les matemàtiques es deu en bona part a intents de resolució de problemes concrets, del dia a dia. El seu llenguatge no és aliè al món que ens envolta. Trobem fàcilment exemples en la vida quotidiana que condueixen a la noció de límit, d’integral, de deriva­ da, etc.

JP: Si un nen vol cantar, li ensenyen el mínim de solfeig. I si vol pintar, fa classes per perfeccionar la tècnica. La matemàtica no és gaire diferent de tot això. Pots tenir dots naturals, una certa predisposició, però si no vas a l’escola, l’esforç és inútil. Has de fer «dits» amb les matemàtiques, «anar a estudi», una expressió que s’ha perdut. Tant és

que estudiïs molt a classe si finalment tu mateix no arribes a assolir aquest coneixement com a cosa individual. Això és el que passa amb els esportistes, però els matemàtics no som mediàtics. I un noi o una noia, amb una mica d’aptitud per a les matemàtiques, si dediqués a fer matemàtiques les hores que Fernando Alonso dedica a entrenar-se, arribaria a ser un bon matemàtic. La geometria és un bon camí intuïtiu per apropar-se al formalisme matemàtic, però l’hem foragitada dels plans d’estudis. És bo veure un teorema, un resultat, abans de demostrar-lo, i la geometria dóna un suport físic formal abans de l’abstracció de l’àlgebra.

AA: El llenguatge formal avui té menys presència en l’educació secundària que temps enrere. En pro de la funcionalitat, de vegades, hem sacrificat aspectes importants. A secundària, sovint s’ha dit que «el que fem a classe ha d’estar contextualitzat o ser d’aplicació immediata». Això és veritat però no hauria d’excloure altres aspectes genuïns de la matemàtica. És com fixar-nos tan sols en el prêt-à-porter i oblidar-nos de l’alta costura. Podem anar «picotejant» aplicacions en vols curts però no hem d’oblidar que les matemàtiques són una àliga que vola alt i que té una amplíssima visió de camp

diàlegs: La incògnita de les matemàtiques

a través del seu poder per construir models generals, per bastir raonaments i per expressar-se amb precisió i rigor.

Com estructuren la ment PB: D’entrada, una persona que es dedica a les matemàtiques no està més preparada que la resta de persones per fer front als problemes de la vida quotidiana. Els problemes de la vida i, sovint, els de les altres ciències, són més difícils de resoldre que els problemes matemàtics. Es pot dir que les matemàtiques només tracten la resolució de les qüestions més senzilles. Per estudiar un problema pràctic des d’un punt de vista matemàtic cal fer-ne un model que el simplifiqui.

Cal diferenciar entre el que és important i el que és secundari. Cal prioritzar i assignar un pes a cadascuna de les moltes variables que hi intervenen. Cal aprendre que les solucions no solen ser úniques, que pot fins i tot no haver-n’hi, però que es poden optimitzar, o aproximar, segons el cas. Les matemàtiques són molt formatives perquè ens mostren les nostres limitacions i fan palesos els nostres errors. Els matemàtics aprenen a equivocarse: l’elecció d’un model pot no ser encertada, pot no aplicar-se bé, es poden haver fet

errors de càlcul. Però les matemàtiques ensenyen, també, que tots els errors a la llarga es corregeixen si s’hi treballa prou. Quan veig persones que actuen com si no s’equivoquessin mai, penso que els hauria anat bé fer una mica de matemàtiques.

JP: El meu pare volia que jo fes Física, per a ell era la ciència més completa. Però jo volia fer Matemàtiques. Em va dir: «Bé, però no et serviran per resoldre cap problema de la vida». Per al pare, quan calia resoldre problemes complexos amb moltes variables, la lògica matemàtica no era la resposta més idònia. La realitat de la vida no la pots modelitzar, i potser la física et donava una visió més àmplia dels fenòmens que provenen de situacions externes, però les matemàtiques estructuren el cervell d’una manera fantàstica, i t’ajuden a resoldre situacions de la vida real amb una clarividència que trobes a faltar en altres coneixements.

AA: Les matemàtiques aporten molts elements en la formació del pensament: ordre, cura per l’argumentació, gust pel rigor, enteniment amb la representació simbòlica, capacitat d’aprendre de situacions d’errors. Poques disciplines eduquen tan bé l’atenció i la tenacitat de

l’alumnat. Si eliminéssim les matemàtiques del currículum dels estudiants, es perdria un espai importantíssim en la seva formació, i valors que no poden aportar altres disciplines. Ens mancaria una eina imprescindible per a altres ciències. No són cap espai rígid, tancat. Representen un lloc de creativitat, invenció, imaginació, un espai de llibertat: mai no s’és tan lliure com quan s’està resolent un problema i es pot provar-ho tot. I això és ben bonic.”

Sense matemàtiques no hi ha ciència PB: Les matemàtiques proporcionen unes ulleres per mirar la natura. El seu paper és indiscutible en el progrés de la ciència. Però els seus èxits només són apreciables per una part de la societat quan es tradueixen en avenços tècnics. El que hi ha primerament és un raonament abstracte, després es passa a la comprensió de fenòmens i, finalment, a un resultat aplicable. Però quan gaudim d’un avenç tècnic, aleshores ja ens tornem a oblidar de l’aportació inicial de les matemàtiques. Donem per fet que ens podem comunicar per mòbil de manera segura, per exemple, però no reflexionem sobre les bases científiques i tecnològiques que

25

26

diàlegs: La incògnita de les matemàtiques

ho fan possible. Quan els estris funcionen, les matemàtiques es tornen invisibles. En el millor dels casos, els usuaris es fixen en la part informàtica. Qui es podria imaginar un dia sense matemàtiques? No funcionaria res!

JP: Com deia la Pilar: «Per què volen els avions?» Res no funcionaria sense les matemàtiques. Els avions no volarien pas, però un cop ho fan, ens oblidem del paper de les matemàtiques. I si algú mira d’explicar-nos-ho, el que fa és parlar-nos de la part mecànica i no pas de la part matemàtica. Jo proposaria dos minuts diaris de reflexió sobre el valor de les matemàtiques. L’altre dia, per exemple, en una llibreria vaig fullejar un llibre força voluminós que tractava de la civilització occidental. No hi havia cap referència a les matemàtiques. Ni Gauss, ni Fermat, ni cap matemàtic rellevant. Qui llegeixi aquest llibre, pensarà que la civilització occidental no ha passat pel món de les matemàtiques? El vaig deixar a la botiga, el llibre.

AA: Sense les matemàtiques, el mètode científic probablement no passaria de la mera observació a la construcció de teories, ni de les teories a les aplicacions.

Podria haver-hi observació de fenòmens i certa inducció, però difícilment hi hauria ciència. Per fer ciència, cal aplicar tècni-

ques quantitatives, processos de càlcul i control d’errors, tècniques estadístiques, etc. La ciència no podria abordar determinats conceptes sense usar models matemàtics i el seu llenguatge simbòlic. Fins i tot, als instituts de secundària, a vegades, els professors de física ens avisen: «Els alumnes no saben fer tal cosa perquè els falten les eines matemàtiques!». El rigor lògic també ajuda a fer volar altres matèries sobre les ales de les matemàtiques.

A la vida quotidiana PB: Hi ha un àmbit en especial que ha conegut darrerament avenços espectaculars amb base matemàtica: la biomedicina. Mètodes de diagnosi, de tractament i d’intervencions quirúrgiques han experimentat un canvi espectacular els darrers anys, i tot això és un reflex de la integració de descobertes científiques i tecnològiques. Avui, es fan intervencions quirúrgiques en què s’utilitzen sistemes de visió per ordinador, amb projeccions en 3D, que permeten veure la textura del teixits.

Gràcies a molts anys d’estudis geomètrics podem tenir aquestes imatges tan nítides.

Tota la tècnica digital es basa en processos numèrics de codificació i descodificació. Els

ordinadors només treballen amb codis numèrics. Un partit de futbol o una òpera transmesa per televisió digital és una successió de zeros i uns, convenientment tractada.

JP: Les matemàtiques es troben fins i tot de manera inesperada. Pensem en la geometria projectiva. Al principi, era un model d’interpretació de la realitat que van descobrir els pintors i no pas els matemàtics. Va sorgir de la necessitat de representar una realitat de tres dimensions en un pla. Però aquest canvi en la tècnica pictòrica té, de fet, un llenguatge matemàtic. És a dir, per poder expressar el canvi, hem de passar pel camí de les matemàtiques. Nosaltres som discursius, no intuïtius. El cervell no coneix les coses de cop i volta, sinó de manera progressiva. Avancem amb l’error, després d’equivocar-nos, i aquest procés discursiu pel qual avancem també té una part de llenguatge matemàtic.

AA: Les matemàtiques són tan fonamentals que sovint es fan invisibles. És la paradoxa de la rellevància. Les coses més importants no les veu l’usuari. Els fonaments de les cases estan ocults sota terra. Una feina important dels matemàtics i de la societat seria intentar fer emergir les matemàtiques que hi ha a l’arrel de

diàlegs: La incògnita de les matemàtiques

tot. Si poséssim de manifest aquest fet, animaríem més els joves a treballar amb la matemàtica i faríem apostes de futur més ambicioses.

Jocs i càlculs PB: Quan entres a reflexionar dins el món matemàtic, és un goig. Pensem-ho: les matemàtiques són difícils, no estan ben considerades i no tenen prestigi social, però a la Facultat sempre tenim alumnes! Els matemàtics formen part dels professionals més feliços que conec. Sempre intenten estudiar, treballar en la seva feina, comprendre, treure hores d’on sigui. Poder treballar és la satisfacció màxima. L’alumnat s’ho passa bé, però d’una manera reflexiva. El perill de les matemàtiques, si es prenen seriosament, és que són extremadament divertides. T’hi quedes atrapada i tens la sensació que estàs en un altre món. Són difícils perquè les matemàtiques s’han de fer en aquest món, que és un món on, precisament, la majoria de la gent es dedica a una altra cosa.

JP: Per a qui no li agraden les matemàtiques, fer càlculs és un turment. Però si t’atrapen, les matemàtiques no et deixen es-

Foto cedida per la Facultat de Matemàtiques.

capar. És com fer una feina que t’agrada, sempre hi trobes el sentit de la gratificació.

Quan resols un problema, assoleixes una gran satisfacció personal. Però a la vida docent, si el professor no és prou hàbil per plantejar problemes i situacions atractives, l’alumnat es perd. És una disciplina que té una part solitària però la dimensió col·lectiva la veus en els grups d’estudiants que treballen en equip per resoldre problemes.

AA: El joc pot ser molt seriós en matemàtiques. Les fronteres entre joc i raonament lògic o resolució de problemes són difoses en segons quins nivells. En el joc hi ha repte, lògica, intuïció i satisfacció pels objectius assolits. Aquests ingredients també hi són en el treball matemàtic. Les matemàtiques poden fer gaudir del repte i del goig intel· lectual d’aprendre, d’entendre, de resoldre.

Si aconseguíssim que l’alumnat de secundària tingués el seu moment de glòria matemàtica, resolent un problema, un trencaclosques, un enigma geomètric, un quadrat màgic, etc., la visió que tindria de les matemàtiques canviaria per a tota la vida. Aquí rau el problema de la imatge social de les matemàtiques. Moltes persones mai no han gaudit d’aquest minut de glòria i del goig de dir: «Ho he entès, ho he resolt!»

Josep Pla:

«Les matemàtiques estructuren el cervell d’una manera fantàstica i t’ajuden a resoldre situacions de la vida real»

27

28

diàlegs: La incògnita de les matemàtiques

De l’art i la bellesa PB: La recerca de la bellesa en matemàtiques és una constant en el decurs de la seva història. Certes veritats matemàtiques han estat intuïdes per qüestions estètiques.

La recerca de la bellesa afecta no solament les descobertes matemàtiques sinó també les demostracions. Les demostracions d’un teorema, o una teoria, poden ser substituïdes per altres únicament i exclusivament per raons estètiques.

JP: La matemàtica té una part estètica i artística. És una expressió de bellesa. «Fins que no la veus bonica, no és certa», deia Poincaré. Quan allò et convenç que has trobat la solució, és quan t’adones que és bonica. Una fórmula pot tenir un valor estètic, i això fa que de vegades, quan estàs treballant, pensis: «La solució no és bonica, no vaig pel bon camí.»

AA: «Àlgebra és poesia», deia Novalis.

Paul Valéry, el poeta, va deixar durant un temps la poesia per dedicar-se a les matemàtiques. Hi ha grans dosis de mate-

màtiques a l’arquitectura, l’escultura, la música, totes les arts. Cada cultura genera els propis objectes matemàtics que l’ajuden a configurar el seu art. Pensem en la proporció àuria, la raó cordovesa, els mosaics de l’Alhambra…

El futur

Pilar Bayer:

«El perill de les matemàtiques, si es prenen seriosament, és que són extremadament divertides»

PB: En el futur, les ciències estaran encara més connectades entre si. Voldria viure aquest moment de diàleg profund, entenedor i enriquidor de les matemàtiques amb la resta de les ciències. Tenir, per exemple, una visió matemàtica del funcionament de la vida.

JP: Som el que som perquè podem interrogar-nos, conèixer, avançar en el que sabem, millorar com a persones. No cal saberho tot, ni de tot, però les matemàtiques ens exigeixen una concentració quasi monàstica, un espai de reflexió, i ens proporcionen una sèrie de valors que caldria conservar.

AA: L’educació escolar en matemàtiques hauria de reforçar-se per poder-se

portar a terme de manera més serena, genuïna i contextualitzada. Si les matemàtiques són un motor de la ciència, hem de procurar que sigui un motor potent, conegut i estimat pels ciutadans. Hem d’intentar que la imatge social de les matemàtiques sigui l’adequada. Ens hi juguem coses molt importants.

30

notícies

Medicina i Psicologia, les titulacions amb més demanda Més de 14.000 estu­ diants han sol·licitat ac­­cedir a la UB, l’única universitat que es manté estable pel que fa al nombre de preinscripcions, fins i tot amb un lleuger increment.

Els futurs universitaris han optat per les titulacions de Medicina i Psicologia en primer lloc.

Text i fotografia:

Marta Casellas Estudiants universitàries a la biblioteca de la Facultat de Medicina

Enguany hi ha hagut més de 14.000 estudiants que han sol· licitat accedir a la Universitat de Barcelona, però únicament han estat assignats 11.227, a diferencia del darrer any, en què van ingressar-hi 10.972 alumnes. La UB és l’única universitat catalana que es manté estable pel que fa al nombre de preinscripcions, fins i tot presenta un lleuger increment. El total d’estudiants preinscrits en aquest curs 20072008 a les universitats d’arreu de Catalunya ha estat de 42.679.

Aquest és el primer any en què alumnes que han cursat el batxillerat en marcs acadèmics

Aquest és el primer any en què alumnes que han cursat el batxillerat en els marcs acadèmics europeus no han hagut de fer les PAU

europeus no han hagut de fer les proves d’accés a la universitat (PAU), d’acord amb una Llei orgànica del Ministeri d’Educació i Ciència publicada el passat mes de maig. Els dos estudiants que han arribat a la UB a través d’aquest sistema, amb millor nota –9,99–, han triat en primera opció els estudis de Medicina. D’altra banda, els dos alumnes que han accedit segons el sistema ordinari vigent a l’Estat espanyol han accedit a Filologia Hispànica, amb un 9,67, i a Medicina, amb un 9,64. En canvi, l’any passat, els dos estudiants que van ingressar a la UB amb la nota més alta (també superior a 9) van triar ensenyaments de Filologia Catalana i Llengua i Cultura Romànica. Pel que fa a l’any 2006, 72 notes de tall de PAU han disminuït, 115 han augmentat i 200 s’han mantingut.

D’acord amb les xifres, la titulació de Medicina ha estat la que ha presentat més demanda, amb un total de 1.588 estudiants que van sol·licitar-la en primera preferència, tot i que finalment hi ha

hagut 260 assignacions totals (nombre que inclou els que havien demanat aquesta titulació en primera o segona opció). En el cas de Psicologia, la segona titulació que ha tingut més demanda, 935 estudiants sol·licitaven accedir-hi i les assignacions han estat 622.

El món de l’em­presa també ha despertat gran interès i així ho reflecteixen les dades: Administració i Direcció d’Empreses ha estat la tercera titulació que ha presentat més demanda (659 sol·licitants i 563 alumnes assignats), seguida de Ciències Empresarials (654 sol·licitants en primera opció i 898 alumnes assignats).

Els estudiants que han arribat a la UB amb millor nota han triat els estudis de Medicina

D’altra banda, Mestre d’Edu­ ­ ació Infantil ha ocupat el cinc què lloc de la llista, amb 619 estudiants que optaven per aquesta diplomatura i 146 estudiants que finalment han pogut accedir-hi.

Més de 3.500 preinscrits als 88 màsters oficials de la UB Aquest curs s’ofereixen 88 màsters oficials, en què, a hores d’ara, ja hi ha més de 3.000 estudiants preinscrits. Es tracta de màsters que ja segueixen els nous models de Bolonya i que poden ser professionalitzadors, de recerca avançada i/o mixtos.

Notícies

31

Farmàcia: 50 anys d’història a la zona universitària El mes d’octubre es commemora el cinquantè aniversari de l’inici de l’activitat docent a l’actual Facultat de Farmàcia, el primer edifici universitari construït a la zona universitària del campus de Diagonal. La Facultat de Farmàcia de la UB –l’únic centre universitari de Catalunya on s’estudia la llicenciatura– va iniciar les primeres classes a la UB el 1845, a l’edifici universitari de l’antic convent del Carme. Durant el curs 1874-1875, la Facultat s’instal·la a l’ala dreta del Pati de Ciències, a l’Edifici Històric de Plaça Universitat. Durant la postguerra, hi ha una profunda reorganització de la universitat espanyola promoguda per la nova Llei d’ordenació de la universitat espanyola (1943), amb la creació del concepte de ciutat o zona universitària, i en particular, amb el Decret sobre ordenació de la Facultat de Farmàcia (1944). El paper dels col·legis majors universitaris, amb funcions educatives paral·leles als estudis a la Facultat, començarà a ser cabdal en l’organització de la vida universitària al país.

Edifici propi, nou campus El nombre creixent d’alumnes i les exigències de la docència i les pràctiques obliguen a buscar un edifici propi per a la Facultat.

La història d’aquest edifici, que s’ubicarà en un solar de 8.224 m2 de l’antiga Riera Blanca a Pedralbes, marca els orígens de la zona universitària de Bar­ celona com a gran projecte urbanístic de la ciutat. El Pla d’ordenació urbanística de l’actual avinguda Diagonal, força controvertit per a molts tècnics, transformarà la part alta d’aquesta artèria del traçat urbanístic de la ciutat en un entorn universitari.

Inicialment, en l’espai de Riera

El programa de l’acte acadèmic commemoratiu de l’aniversari tindrà lloc a començament de l’any vinent i se centrarà en una conferència sobre l’evolució de la Facultat de Farmàcia en els darrers cinquanta anys i en els reptes de futur. Serà el marc de presentació tant de la nova Guia de l’estudiant i els programes de les assignatures, amb un disseny que recrea la porta de Gaudí, com del llibre L’edifici de la Facultat de Farmàcia de Barcelona a la Zona Universitària de Pedralbes. El cinquantenari, escrit per la professora Maria Dolors Gaspar García del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i editat per Edicions i Publicacions UB.

Blanca es pretén construir-hi el Col·legi Major Universitari Sant Raimon de Penyafort i cobrir la demanda d’estudiants, però una sèrie de decisions ministerials canvien el seu destí: finalment, esdevindrà la seu de la Facultat de Farmàcia. El paper de la Junta d’Obres de la UB (JOUB), creada el 1950, va ser clau en tot el procés de transformació de l’àrea de Pedralbes.

Al final de l’any 1957, després d’un llarg procés, l’edifici de la Facultat estava pràcticament enllestit. L’obra tenia una superfície en planta de 2.298 m 2 i destacava l’entrada porticada del disseny del Col·legi Major.

Posteriorment, al davant de la Facultat s’hi van edificar dos

col·legis majors masculins: Fra Junípero Serra i Sant Raimon de Penyafort, que van impedir la sortida directa de Farmàcia a l’avinguda Diagonal, tot un cas excepcional en la nova zona universitària.

La Facultat, avui Farmàcia té com a logo identificatiu «la porta de Gaudí» –porta de l’antiga finca Güell–, tot un símbol de l’obertura de la Facultat cap al conjunt de la societat.

A la Facultat s’imparteixen els ensenyaments de Farmàcia, Nutrició Humana i Dietètica, i Ciència i Tecnologia dels Aliments, que va ser un ensenyament pioner el curs 2001-2002 en el procés d’adaptació a l’espai europeu

d’educació superior. L’oferta formativa es completa amb els estudis de doctorat (sis programes, quatre dels quals tenen la menció de qualitat del MEC), la titulació d’especialista en Farmàcia Industrial i Galènica, els màsters propis i la implantació dels nous programes oficials de postgrau amb els màsters ofi­cials corresponents. Tal com explica el degà Antoni DíezNoguera: «Ara tenim el repte d’adaptar les noves titulacions al mapa de l’espai europeu d’educació superior per apropar els continguts de la llicenciatura a la realitat del món professional del farmacèutic.» En la línia d’adequar-se al perfil d’exigències de la societat als nous llicenciats, la Facultat ha impulsat diversos canvis en els plans d’estudis.

Una altra novetat és la creació el 2004 de les unitats de coordinació docent (UCD) d’estades en pràctiques tutelades, que coincideixen bàsicament amb les regions sanitàries catalanes. Les estades es consideren una activitat pràctica per aplicar els coneixements adquirits pels estudiants i assolir la màxima competència professional en l’àmbit farmacèutic. El 1998 també va crear-se la Unitat de Laboratoris Docents (ULD) per tal de centralitzar i potenciar l’aplicació de criteris de qualitat en el funcionament dels laboratoris docents de la Facultat. En clau de futur, el pla més ambiciós de la Facultat de Farmàcia és el trasllat a un nou edifici en uns espais situats davant del Parc Científic de Barcelona. «El nou edifici –comenta el degà Antoni DíezNoguera– haurà de donar resposta a les exigències de la docència i la recerca del futur, i estarà ubicat en un entorn estratègic que permetrà aprofitar les sinergies amb el PCB i el món de la indústria farmacèutica.»

32

notícies

Quan la UB va ser l’Autònoma L’any 1933, ara fa just setanta-cinc anys, el govern de la República va aprovar l’Estatut d’autonomia de la Universitat de Barcelona, l’única que hi havia a Catalunya aleshores (el Districte universitari agrupava també les Illes Balears). Arran d’aquest Estatut, pioner en el sistema universitari espanyol, la UB va passar llavors a anomenar-se Uni­ versitat Autònoma de Barcelona. El procés d’implantació de l’Estatut va ser molt complex i no pas exempt de polèmica, i a més a més, va tenir una curta vida per causa de la victòria franquista, que va anorrear-lo tot iniciant un dels períodes més foscos en la història de la institució. Tanmateix, aquest breu període de llibertat i democràcia, juntament amb la voluntat de renovació, d’exigència i excel·lència acadèmiques que comportava, constitueix la realitat on avui cal emmirallar-se per assolir els reptes que la universitat s’ha proposat en la societat actual.

Què és l’autonomia universitària?

Tal com ens defineix el catedràtic Josep M Fullola, autonomia univer­ sitària és «la possibilitat de crear i reformar plans d’estudis i nomenar professors sense haver de passar pel Ministeri, així com crear les normatives i reglaments universitaris que es creguin convenients sense que hagin d’aparèixer publicats al BOE». I afegeix: «Fer això a l’Espanya i a la Catalunya de 1933 va ser un pas enorme.» De fet, la Universitat de Barcelona va ser l’única de l’Estat espanyol a dotar-se d’un estatut d’autonomia durant la II República, un model que va generar moltes expectatives entre les classes il·lustrades espanyoles, tal com va reconèixer Gregorio Marañón, membre del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona: «[...] pienso que si lo miran bien todas las universidades han de interesarse por este ensayo. Si la Universidad Autónoma de Cataluña obtiene el éxito que nosotros espera-

mos, Madrid en primer término y después las otras universidades, podrán tener un régimen parecido.

Después todas querrán la autonomía. Ahora una autonomía uniformada habría sido un fracaso posiblemente, o por lo menos habría inspirado temores.»

El tema de l’autonomia universitària cal inscriure’l, en termes generals, en el substrat ideològic del regeneracionisme espanyol i de la Institución Libre de Enseñanza, creada el 1876; i particularment, a la UB, aquest tema s’arrossegava des del II Congrés

Universitari Català de 1919, en què el mateix Claustre de la UB va votar en contra de dotar-se d’un estatut. Segons ens explica el professor Francesc Gracia, aquest Congrés «va ser un intent per unificar les postures entre aquells que creien en la regeneració de la universitat de l’Estat (la Universitat de Bar­celona) i els que van apostar per la creació dels Estudis Universitaris Catalans depenents de la Mancomunitat.» En aquell moment de la lluita entre «els sectors conservadors i renovadors del professorat,

la força estava en mans del grup conservador encapçalat per Daurella i Carulla.»

Amb l’arribada de la II República, l’Estatut d’autonomia de Cata­ lunya de 1932 preveia les dues possibilitats: o crear una universitat nova a Catalunya, o bé dotar la UB amb un estatut d’autonomia.

El controvertit Patronat D’una banda, per tant, hi havia les tensions en el si de la mateixa institució entre els renovadors i els conservadors, «els catedràtics de “forca i ganivet”», tal com els qua-

notícies

lifica Gracia; i per l’altra, les tensions polítiques entre el govern de la República i la Generalitat, vell, constant i irresolt tema, com podrem comprovar més endavant. La fórmula de consens a la qual es va arribar va ser la creació d’un Patronat, format per deu membres, cinc nomenats pel govern de la República i cinc per la Generalitat –a banda del rector, que n’era membre nat–, que seria l’encarregat d’elaborar l’Estatut d’autonomia de la Universitat, i que tindria àmplies atribucions decisòries i executives, per damunt dels que fins aleshores havien estat els òrgans clau de la vida universitària: el Claustre i la Junta Universitària. Aquest fet va portar cua.

Els cinc patrons nomenats pel govern de la República van ser: Gregorio Marañón, Américo Castro, Antonio García Banús, Cándido Bolívar i Antonio Trias Pujol; i per la Generalitat: Pompeu Fabra ( president), Domènec Barnés, August Pi i Sunyer, Joaquim Balcells i Josep Xirau. Tots ells eren persones d’una gran rellevància acadèmica i científica, fet que les dotava –en principi– d’un cert ascendent sobre el professorat. Malgrat això, tal com assenyala el professor de la UPF Jaume Claret, «això va suposar establir un vincle molt estret amb la situació política i, per tant, l’autonomia universitària va quedar molt lligada al dia a dia polític i a les

sotragades que van caracteritzar el període de la II República.»

L’autonomia, vista de s d’aquest punt de vista, va ser una «revolució des de dalt», exercida pel Patronwat davant l’immobilisme del «mandarinat de les càtedres i el seu sistema ancestral de poder», en paraules de Fullola. A més, el fet que l’autoritat del Patronat quedés per damunt de la del Claustre, va suposar a l’hora de la veritat que «molts professors honestos ho veiessin com una imposició.

S’haurien estimat més que l’Estatut, una vegada elaborat pel Patronat, hagués estat aprovat pel Claustre, principal òrgan de representació i debat de la vida universitària.»

Tot i això, cal concloure, tal com assenyala la professora de Dret Constitucional Eva Pons que «la gestió del Patronat va respondre primordialment a la idea d’afavorir l’obertura social de la universitat i la participació dels estudiants en la vida de la universitat. En aquest sentit, l’experiència de la Universitat Autònoma de Bar­celona va suposar la introducció d’una forma innovadora d’entendre l’autonomia, distant d’una concepció patrimonialista de la universitat per part dels catedràtics.»

Docència i recerca modernes L’autonomia va suposar un gir radical en la concepció del mo-

Libertas, un exemple paradigmàtic La Universitat Autònoma va tenir realitzacions físiques que exemplaritzaven aquest canvi de tarannà, com ara la possibilitat d’accedir als jardins, la instal·lació d’un bar, l’endreçament de la biblioteca, la instal·lació de vidres a les portes de l’entrada principal per tal de facilitar l’entrada de la gent a l’edifici, «[...] qüestions de pur manteniment que ja marcaven un abans i un després en la institució», tal com assenyala Claret.

En un ordre més simbòlic però no menys important, en la recepció al Rectorat, el 15 de maig de 1934, el rector Bosch va dir que el lema de la Universitat Autònoma de Barcelona hauria de ser Libertas perfundet omnia luce («La llibertat ho omple tot de llum»), afegint libertas al ja existent i tradici-

La senyera cobreix l’escut d’Espanya a la façana de la Universitat l’agost de 1936.

Foto: AHCB-AF

Inauguració del curs 1931-1932.

Els convidats a l’acte a la sala de juntes del Rectorat. Al centre, el president de la Generalitat, Francesc Macià, el rector Jaume Serra Húnter, i el capità general Domènec Batet.

Foto: Arxiu Nacional de Catalunya.

onal. A Gregorio Marañón, però, no li va fer cap gràcia: «Hemos de evitar el herir la susceptibilidad de nadie y sobre todo utilizando la Universidad para pequeñas actitudes políticas», va manifestar-li.

Durant l’ocupació franquista, l’escut de la UB va passar a estar presidit per la Immaculada Concepció, i el libertas va desaparèixer.

Com manifesta Claret «atès que s’havia eliminat el substantiu, podria entendre’s que la Verge era “qui ho omplia tot de llum”.»

Posteriorment, durant el rectorat de Fabià Estapé, l’escut universitari va secularitzar-se i, per tant, es feia evident, per als que sabien llatí, que hi mancava el substantiu.

Lògicament, hi havia la hipòtesi dels que imaginaven que la universitat, el coneixe-

ment, la sapiència o la recerca «ho omplirien tot de llum [...]» però no se’n tenia la certesa.

Finalment, el curs 1986-1987 la UB va recuperar el substantiu gràcies a José M. Valverde. Tal com assenyala el professor Jaume Claret «la història d’aquest lema penso que exemplifica plenament què va significar el franquisme per a la universitat espanyola en general i la barcelonina en particular.»

33

34

notícies

del universitari. Francesc Gracia ho dibuixa clarament: «creació de seminaris, reforma dels plans d’estudis i de l’avaluació dels alumnes, nova regulació del sistema de contractació del professorat, racionalització de la despesa, modernització de la universitat, en una paraula.»

Pel que fa a la docència, peça fonamental de qualsevol universitat, el canvi va ser total. Es va abandonar el sistema d’arrel francesa de classes magistrals i exàmens constants, a favor d’un sistema més anglosaxó i alemany, importat pel rector Bosch i Gimpera, que es va formar com a prehistoriador a Berlín, en què la docència es feia a les classes, i la recerca als seminaris, de manera que els exàmens disminuïen a favor d’un control continuat. En el cas concret de l’arqueologia, Fullola exemplifica: «Bosch feia les classes a l’edifici històric, però tota la recerca la va traslladar al Museu Arqueològic, a Montjuïc. El fet que era un bon sistema queda demostrat perquè quan arriba el falangista Martín Almagro a fer-se càrrec de la càtedra d’arqueologia, segueix utilitzant el mateix sistema», sentencia.

L’altra gran aportació va ser la possibilitat de contractar profes-

sors sense haver de passar pel feixuc sistema burocràtic anterior.

Això va suposar, per una banda, un alè modernitzador, i per l’altra, l’acabament de sistema de poder dels catedràtics. D’aquesta manera, per exemple, es va poder contractar Pompeu Fabra –que era enginyer de formació– com a professor de llengua catalana.

Una universitat catalana La lluita pel català venia de lluny i era una de les aspiracions prioritàries dels renovadors: poder estudiar normalment en la llengua del país. Avui pot semblar un fet anecdòtic, però en aquells moments no ho va ser gens. Les incomprensions per part, tant dels sectors progressistes com dels habituals reaccionaris de la capital espanyola, no van trigar a fer-se sentir. Finalment, va ser la decisió del mateix president Azaña el que va posar les coses a lloc: «Nosotros estimamos que la Universidad única i bilingüe es el foro donde puedan concurrir unos y otros; en vez de separarlos hay que asimilarlos, juntarlos y hacerlos aprender a estudiar y a estimarse en común, ése es el carácter que tiene la cultura española en Cataluña: doble, pero

común [...]» va defensar a les Corts el 27 de maig de 1933. El català, postergat de la vida intel· lectual del país des del Decret de Nova Planta de 1715, tornava a la Universitat. En aquest sentit, Fullola lamenta que «pel que fa a la qüestió de la llengua catalana, malauradament, sembla que avui estem igual que fa setanta cinc anys. Efectivament, des d’alguns sectors de Madrid segueix sense entendre’s. La percepció és la mateixa, amb l’agreujant que avui hi ha molta més informació i elements de judici a l’abast que abans per a qui vulgui entendre el tema.»

Jaume Claret és d’un parer semblant: «Hi ha qüestions que tendeixen a repetir-se, certament. Per a l’espanyolisme més intransigent, el catalanisme personificava les seves pitjors pors.

Per una banda, assumia el paper d’enemic intern que soscava la unitat de la pàtria espanyola.

Per l’altra, el catalanisme majoritari de l’època s’associa amb els corrents ideològics més progressistes i republicans. Per tant, trobem un “enemic” on s’apleguen totes les pors de certs sectors de la societat espanyola i catalana. Però cal recordar que, tot i que amb traves,

el Parlament espanyol va aprovar l’Estatut d’autonomia i l’autonomia universitària catalanes.»

Un balanç positiu El Patronat i l’autonomia van ser suprimits pel govern de la CEDA arran dels fets d’octubre de 1934, i no es van tornar a restaurar fins a la victòria del Front Popular al febrer de 1936. Van estar vigents, tot i les contingències pròpies d’un conflicte bèl·lic, fins que Catalunya va ser ocupada per les tropes franquistes al principi de 1939. Tot i la seva brevetat, Pons conclou que «les realitzacions de la Universitat Autònoma de Barcelona resultaren, en molts aspectes, exemplars i avançades pel que fa a la concepció del servei educatiu i científic. No obstant això, aquesta experiència autonòmica hagué de desenvoluparse enmig d’una gran conflictivitat, no només en el vessant intern, sinó també en l’extern, que projectava sobre la vida universitària la pugna política al voltant de la catalanització de l’ensenyament i el grau d’autonomia cultural admissible dins l’Estat regional.»

Jordi Homs

Josep M. Fullola i Francesc Grà­ cia són autors de 58 anys i 7 dies.

Correspondència de Pere Bosch Gimpera a Lluís Pericot (1919-1974).

Publicacions i Edicions de la UB, 2003, i El sueño de una generación.

El crucero universitario por el Mediter­ ráneo de 1933. Publicacions i Edi­ cions de la UB, 2006. Actualment, estan a punt d’editar, amb Jordi Casassas, el llibre institucional La Universitat de Barcelona.

Eva Pons és autora de la tesi L’auto­ nomia universitària. Publicacions i Edicions de la UB, 2001.

Visita del ministre d’Instrucción Pública y Bellas Artes, Marcelino Domingo, a la Universitat de Barcelona (1936). Al costat del ministre, el president del Patronat, Pompeu Fabra, el conseller Ventura Gassol, i el rector Bosch i Gimpera. Foto: Arxiu Centelles.

Jaume Claret és autor de l’obra El atroz desmoche. La destrucción de la universidad española por el franquis­ mo (Editorial Crítica, 2006).

36

notícies

L’Espai Movistar s’instal·la al campus Sud

L’Espai Movistar, que s’ubicava al Fòrum, s’instal·larà a partir del mes de novembre a la plaça de Bederrida, entre els carrers Pau Gargallo, Martí i Franquès, Baldiri i Reixach, i Pascual Vila, en virtut d’un acord signat entre la UB i l’Ajuntament de Bar­celona. Hi romandrà per un període de dos anys, termini establert entre la UB i l’Ajuntament per tal d’elaborar el projecte urbanístic definitiu per a aquesta zona.

L’Espai s’allotja en una carpa diàfana de dos pisos amb un total de 2.500 m2 dotada amb les últi-

mes tecnologies de la comunicació. Es dividideix en diversos espais i consta de bar i lunch corner, zona de jocs, sales per a exposi­ cions, concerts, conferències, estudi de ràdio i una àmplia àrea d’Internet. L’espai contigu de la carpa, de 8.000 m2, s’adequarà i es destinarà a aparcament per a la comunitat universitària, de manera que millorarà la delimitació, els accessos, la capacitat i la vigilància.

L’objectiu és oferir una programació contínua, del dilluns al dissabte, des de les 10 del matí fins a les 12 de la nit, que aplegui

tant activitats de caràcter cultural, tecnològic, com divulgatives i lúdiques, adreçades a la comunitat universitària i als veïns de barri de les Corts. Amb aquesta finalitat, es crearà una comissió formada per una representació dels degans de les nou facultats de la UB que conformen el Portal de Coneixement; els directors de les escoles d’Enginyeria i Arquitectura i de la Facultat de Matemàtiques de la UPC; els vicerectors d’Estudiants d’ambdues universitats; representants del Parc Científic, de les associacions de veïns

i de l’empresa Movistar, que s’encarregaran d’idear productes per a la difusió del coneixement i la recerca universitaris.

L’Espai, a més, oferirà a partir del setembre un conjunt de serveis adreçats als estudiants, com ara una àrea de treball amb ordinadors d’última generació i connexió gratuïta, i també tallers i cursos especialitzats en les noves tecnologies de la comunicació. A més col·laborarà amb l’Escola Superior de Cinema de Catalunya, i serà la seu de festivals cinematogràfics, com també de concerts i d’esdeveniments relacionats directament amb les tecnologies de la informació i la comunicació. Els imports de la cessió de l’espai es destinaran en un 50 % a la millora de l’entorn urbanístic i d’infraestructures del barri de les Corts, i l’altre 50 % es dedicarà als estudiants. L’aplicació d’aquestes actuacions es decidirà des d’una comissió formada per representants de les institucions i de les associacions de veïns.

Acord de col·laboració entre la UB i Caixa Catalunya El rector de la UB, Màrius Rubiralta, i el director general de Caixa Catalunya, Josep Maria Loza, han signat el 6 de setembre un conveni que actualitza i amplia la col·laboració entre ambdues entitats en molts àmbits. L’acord dóna continuïtat a projectes com ara la participació de Caixa Catalunya en el Parc Científic de Barcelona i en l’Institut de Formació Contínua IL3-UB, o en la realització del carnet Som UB d’estudiants, PAS i PDI. Al mateix temps, s’estableixen noves col·labo­ racions en temes, com ara la rehabilitació de l’edifici CACI situat a Ba­dalona, d’alguns espais de l’Edifici Històric de la UB, i de l’Aula Magna de la Facultat de Medicina.

Caixa Catalunya donarà suport econòmic a la remodelació

de l’edifici CACI a Badalona, que esdevindrà la seu de la formació corporativa de la Universitat i la Residència Internacional de la UB. La col·laboració de Caixa Catalunya en la rehabilitació de l’Edifici Històric (declarat monument nacional historicoartístic) es concretarà, per exemple, en tasques de millora de les instal· lacions del Paranimf i donarà suport a les obres de rehabilitació de l’Aula Magna de la Facultat de Medicina, situada a l’edifici del carrer de Casanova.

Caixa Catalunya, membre fundador i actiu del Patronat del Parc Científic de Barcelona, continuarà col·laborant amb aquesta entitat. Concretament, donarà suport al projecte de construcció de la segona fase de les instal· lacions del Parc Científic de Barcelona. Així mateix, Caixa Ca­

talunya forma part del Patronat de l’Institut de Formació Contínua IL3-UB i participarà en el projecte actual d’ampliació de la seu de l’IL3, al carrer Ciutat de Granada.

Caixa Catalunya aposta pels joves universitaris mitjançant l’emissió del carnet d’estudiant de

la UB. Aquest programa, en el qual Caixa Catalunya participa des de fa més de deu anys, ofereix prestacions financeres i avantatges culturals i d’oci als titulars del carnet. La signatura d’aquest acord suposa donar continuïtat a la relació iniciada l’any 1995.

notícies

Premi Gruber de Cosmologia 2007 per a M. Pilar Ruiz Lapuente Els equips que van detectar l’acceleració de l’expansió de l’Univers, als anys 90, han estat guardonats amb el Premi Gruber de Cosmologia 2007, dotat amb 500.000 dòlars. Un dels dos equips internacionals premiats és el Supernova Cosmology Project, del qual és membre M. Pilar Ruiz Lapuente, professora del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB. L’altre és el High-Z Supernova Search Team.

La professora Ruiz Lapuente, l’única científica espanyola guardonada, és coautora de l’article en què es va publicar el descobriment de l’expansió accelerada de l’univers i de l’existència d’un nou component anomenat energia fosca, causant d’aquesta acceleració.

Primera convocatòria del Programa Projectes de Valorització Àrees de negoci Activitats sanitàries / 30

65 %

Tecnologies / 10

22 %

El Programa Projectes de Valorització (PPV), que la UB va engegar el passat mes de gener a través de l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI), ha rebut un total de 46 propostes.

Els projectes s’han sotmès a un procés de selecció per avaluarne el seu potencial comercial, l’interès cientificotecnològic i les perspectives de generació de propietat intel·lectual. La segona fase d’avaluació ja ha començat i conclourà aquesta tardor.

El finançament sol·licitat, en conjunt, per als 46 projectes, ascendeix a prop dels 10.000.000 €, i la mitjana per ajut és de 215.000 €. Dues terceres parts de les propostes fan referència a activitats sanitàries, i la tercera restant a tecnologies –en especial aplicacions informàtiques en diverses àrees– i, a parts iguals, alimentació (piscicultura) i medi

Alimentari / Medi Ambient / 6

13 % ambient (contaminació i gestió de residus). Dins l’àmbit sanitari, un 43 % dels projectes que s’han presentat tenen com a objectiu el desenvolupament de productes per millorar el tractament de malalties com ara el càncer, l’Alzheimer o la sida; un 17 % se centren en el diagnòstic (diabetis, obesitat, trasplantament d’òrgans), i un 7 % en la profilaxi.

L’objectiu d’aquesta convocatòria és donar suport a la gestió i el finançament de projectes de recerca que tinguin un elevat grau d’innovació i un clar potencial d’aplicabilitat, amb la finalitat d’obtenir una prova de concepte o prototipus derivat del nou coneixement o tecnologia. El Programa rep el suport de l’entitat financera Santander.

Més informació: www.ub.edu/ portaltransferencia/PPV

Declaració de Barcelona sobre Parcs Científics i Tecnològics En el decurs del sopar de gala de la xxiv Conferència Mundial de l’Associació Internacional de Parcs Científics i Tecnològics (IASP), que va tenir lloc a les Reials Drassanes de Bar­ce­lona el passat mes de juliol, es va fer pública la Declaració de Bar­ce­ lona sobre Parcs Científics i Tecnològics, signada per més de 800 representants de 67 països.

El document va ser presentat pel conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, davant de destacades personalitats vinculades a la gestió dels parcs científics i tecnològics.

La Declaració de Barcelona sobre Parcs Científics i Tecnològics subratlla la necessitat de polítiques públiques de suport, destaca el sistema de funcio­nament dels parcs en xarxes locals i internacionals, que, segons consta en el document, ha permès «un sistema d’aprenentatge compartit per a la gestió de la complexitat de tots els elements del sistema d’innovació i desenvolupament que s’integren dins els parcs», i la contribució d’aquests centres al desenvolupament del territori, al trencament de fronteres del coneixement, a la creació de llocs de

treball especialitzats i a la mobilitat internacional de personal expert i professional en molts àmbits del coneixement i la tecnologia.

Acord entre el PCB i la Cité de la Biotech del Quebec El Parc Científic de Bar­ce­lona (PCB) i la Cité de la Biotech ubicada al Quebec (Canadà) han signat un projecte de col·laboració per tal d’impulsar de manera conjunta els projectes de recerca i les activitats empresarials que es duen a terme en l’àmbit de la biotecnologia en les respectives àrees d’influència. L’acord de cooperació es va signar en el marc de la xxiv Conferència Mundial de l’Asso­ ciació Internacional de Parcs Científics i Tecnològics.

Aquest projecte de cooperació reforça la relació que ja existia entre el PCB i la Cité de la Biotech des que, l’any 2003, la Univer­ sitat de Barcelona (UB), el Cen­tre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) i el Quebec Biotechnology Innovation Center (QBIC) van signar un acord de col·la­bo­ració per potenciar els vincles entre la Bioincubadora CIDEM-PCB del Parc i el QBIC.

L’Agència per a la Qualitat enllesteix les propostes d’actuació L’Agència per a la Qualitat de la UB, de la qual es va constituir el Consell de Direcció el passat mes de juliol, ha previst presentar en la propera reunió, que tindrà lloc el proper mes d’octubre, la proposta d’actuacions per al curs 2007-2008.

L’Agència, aprovada pel Consell de Govern del passat 27 de març i dirigida pel professor Gaspar Rosselló, es proposa com a objectiu principal donar suport als òrgans de govern, als centres, instituts, departaments, i també a les

unitats administratives i a altres ens de la Universitat, en tots els processos de planificació i avaluació destinats a la presa de decisions de la seva activitat. Així mateix, altres funcions encomanades són contribuir a preparar la UB per a les avaluacions, certifica­ cions i acreditacions a les quals haurà de sotmetre’s per part de diferents organismes na­cionals i internacionals, i crear mecanismes d’avaluació, qualitat i sistemes d’infor­mació en tots els àmbits d’ac­tuació de la UB.

37

38

apunts de ciència

Claus de la resposta genètica a la SIDA Un estudi internacional identifica les principals variants genètiques im­­ plicades en la resposta al virus VIH

El treball, publicat l’agost en la revista Science, revela noves dades sobre el mecanisme pel qual algunes persones mantenen de manera natural el virus de la SIDA (VIH) a nivells gairebé indetectables, mentre que en d’altres se’n perd el control ràpidament. L’article és el resultat de la col·la­bo­ració internacional entre investi­gadors d’Europa, Austràlia i els Estats Units, i es basa en un es­tudi a gran escala de diferències genètiques entre pacients infectats pel VIH. Aquest és el primer treball investigador d’aquest tipus publicat en el camp de les malalties infeccioses.

En l’estudi han participat els investigadors Josep M. Miró del Departament de Medicina, consultor del Servei de Malaties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS, i Javier Martínez-Picado, profes-

sor d’investigació ICREA a la Fundació irsiCaixa de l’Hospital Germans Trias i Pujol. La recerca, en què ha col·laborat també l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Hospital Mútua de Terrassa, s’ha dut a terme mitjançant les tecnologies més actuals en genòmica i bioinformàtica, amb les quals s’han analitzat 550.000 variacions del genoma humà complet en 486 pacients majoritàriament europeus i preseleccionats d’entre 30.000 candidats potencials. Aquestes variacions, anomenades polimor fismes simples de nucleòtids –Single Nucleotide Polymorphisms (SNP), en anglès–, són diferències existents en els genomes de les persones però que només afecten un nucleòtid o base. Conèixer quines són aquestes variacions és essencial per a la determinació de la progressió de la malaltia.

En el decurs de la investigació es va fer un estudi d’associació per determinar quines són les principals variacions genètiques que assumeixen el rol més important en el control de la infecció viral. Els resultats apunten a dues variants ge­nètiques relacionades amb el sistema immu-

nitari. Aquestes variacions es troben en una regió genètica responsable de determinar la capacitat de la resposta immunitària contra nombroses ma­ lalties infec­cioses, com ara la SIDA, que s’allotja en el braç curt del cromosoma 6 en gens que controlen uns sistemes moleculars anomenats HLA-B i HLA-C. Aquests sistemes són els responsables d’activar el sistema immunitari per localitzar i destruir les cèl·lules del cos que han estat infectades pel VIH. L’estudi també ha identificat una tercera variant genètica involucrada en el deteriorament immunitari dels pacients i ubicada també en el cromosoma 6.

Les variants genètiques relacionades amb els gens que codifiquen per als sistemes moleculars HLA-B i C podrien explicar fins a un 15 % de la variació en la quantitat de virus que hi ha entre pacients –la correlació més alta amb la resposta immunitària descrita fins ara– mentre que la tercera variant genètica explicaria fins a un 5,8 %. No obstant això, caldrà estudiar també quina és la contribució d’altres regions genètiques també involucrades en aquest procés.

L’article revela dades que seran de gran utilitat en la via cap al desenvolupament d’una futura vacuna contra la malaltia. A més, representa un pas endavant en l’àmbit de recerca de la medicina personalitzada, dirigida a determinar els fàrmacs més adients per a cada individu segons les característiques genètiques. La recerca ha estat coordinada per Amalio Telenti, codirector de l’Institut of Microbiology de la Universitat de Lausana (Suïssa), i per David Goldstein, director del Center for Population Genomics and Pharmacogenetics del Duke Institute for Genome Sciences & Policy ( Estats Units). El projecte s’integra en el context del consorci internacional Center for HIV-AIDS Vaccine Immunology (CHAVI), que va emprendre l’activitat el juliol de 2005 per tal d’impulsar la recerca sobre noves estratègies de vacunació contra el virus VIH. Al projecte s’hi han afegit altres grups de recerca europeus i un d’australià sota el nom d’EuroCHAVI, que han donat lloc a aquest estudi en coordinació amb el Duke Institute.

L’Atlàntic marca el camí migratori de la baldriga Els patrons migratoris i les zones d’hivernada de la baldriga cendrosa estan associats, segons un estudi dut a terme en tres poblacions d’aquesta espècie, a zones molt productives de l’oceà, anomenades afloraments, que estan molt relacionats amb les característiques oceanogràfiques de l’Atlàntic. La ruta més rellevant mostra com en l’hemisferi nord els ocells es mouen en el sentit de les agulles del rellotge i en el sud, en sentit contrari, seguint en cada cas la direcció predominant dels vents i traçant un recorregut en forma de número vuit.

L’estudi ha estat dirigit per Jacob González-Solís, investigador Ramón y Cajal del Departament de Biologia Animal de la UB i hi ha participat, entre d’altres, Xavier Ruiz catedràtic de Zoologia de la UB.

apunts de ciència

Un model teòric explica la reacció bàsica de la respiració

Nova línia d’investigació sobre la malària al CRESIB El Centre de Recerca en Salut Internacional (CRESIB) va presentar un nou programa d’investigació sobre la malària per Plasmodium vivax que es desenvoluparà en el marc d’un consorci coordinat pel director del CRESIB, Pedro Alonso, professor del Departament de Salut Pública de la UB i director del Centre de Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona, i dirigit per Hernando del Portillo, especialista en biologia molecular i desenvolupament de vacunes contra la malària.

Així mateix, el CRESIB ha posat en marxa el nou portal web des d’on es dóna a conèixer la tasca científica que es duu a terme al centre i on també apareixen les ofertes adreçades als investigadors per participar en l’equip de recerca multidisciplinari i els seminaris i activitats. La nova línia, que s’inicia gràcies a una donació de la fundació privada Cellex, té com a objectiu millorar el coneixement de la malària per P. vivax, i accelerar el desenvolupament de les vacunes.

Els centres col·laboradors en la recerca són el Papua New Guinea Institute of Medical Research (Nova Guinea), l’International Center for Genetic Engineering and Biotechnology (Índia), la Tropical Medicine Foundation of Amazonas (Brasil) i el Centro Internacional de Vacunas (Colòmbia).

Portal web del CRESIB: www.cresib.cat

Representació informàtica de l’orbital més important en la formació de l’enllaç entre l’oxigen i el ferro del grup hemo, que forma part de les hemoglobines.

Una de les reaccions fonamentals dels processos respiratoris de molts organismes és la unió de l’oxigen amb les hemoglobines.

Fins ara, aquesta reacció és coneixia molt bé experimentalment, però, no s’havia desenvolupat un model teòric que s’ajustés a les dades. Els investigadors Juan J. Novoa i Jordi Ribas-Ariño del Departament de Química Física de la UB i del Centre de Recerca en Química Teòrica de la UB (CeRQT), amb seu al Parc Científic de Bar­ celona, han dissenyat un nou model teòric per explicar aquesta reacció i que concorda amb els resultats experimentals.

Les hemoglobines són les proteïnes responsables del trans­ port i l’emmagatzematge d’oxigen en gran part de les espècies animals. L’estructura està formada per quatre cadenes polipeptídiques que s’uneixen a grups hemo (un anell orgànic de porfirina amb un àtom central de ferro). La unió de l’oxigen molecular amb el grup hemo és una reacció reversible, és a dir, l’hemoproteïna s’uneix i s’allibera de l’oxigen.

El mecanisme descrit en aquest treball explica de manera senzilla, i des del punt de vista atòmic, les causes de la reversibilitat del procés d’addició de l’oxigen al centre actiu de les hemoproteïnes, el ferro. Segons Novoa «aquest model teòric pot servir de guia per a aquells investigadors que treballen en fisiologia respiratòria, ja que ara disposen d’un mapa sòlid i consistent amb els fets coneguts experimentalment, per entendre una de les seves etapes fonamentals: l’addició d’oxigen al grup hemo.» El model també pot aportar idees sobre com intervenir en aquest mecanisme.

Per fer l’estudi, els investigadors han utilitzat un sistema de càlcul teòric anomenat CASPT2, amb el qual han fet una recerca sistemàtica de tots els camins de reacció de més baixa energia sense fer aproximacions prèvies.

L’estudi va aparèixer publicat a la revista Chemical Communicati­ ons de la Royal Society of Chemestry. http://www.rsc.org/ Publishing/Journals/CC/

Explorada una zona del cosmos fins ara desconeguda

En una regió del cel on fins ara no s’havia trobat cap cos celeste, s’han detectat fins a 153 objectes astronòmics que emeten en ràdio.

La imatge de gran sensibilitat d’una zona situada a la constel·lació del Cigne, va ser portada de la revista Astronomy & Astrophysics al setembre. En l’estudi participen els professors Josep M. Paredes, del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB, i Josep Martí, del Departament de Física de la Universitat de Jaén, entre d’altres.

En la zona estudiada s’havia detectat, feia cinc anys, la primera font extensa de raigs gamma de molt alta energia. A partir de les observacions dutes a terme en ràdio, s’han pogut detectar fins a 153 objectes astronòmics, tres dels quals semblen bons candidats per explicar aquesta emissió gamma.

Fins ara no s’havia pogut detectar cap objecte en altres freqüències que pogués explicarne l’origen.

39

40

apunts de ciència

Desvetllades noves lleis del desenvolupament embrionari Els resultats s’han obtingut arran d’una investigació sobre la formació de les ales de la mosca de la fruita

Estudi in silico i in vivo del procés biològic que indueix la generació de l’ala de Drosophila. Per estudiar l’estabilitat del sistema es van dur a terme al voltant de 45.000 experiments in silico diferents introduint variacions en uns 20 paràmetres. Els resultats van confirmar que aquest sistema mantenia la seva funcionalitat en un 91 % dels casos analitzats.

Un treball liderat pels investigadors Marco Milán, de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Bar­ celona), i Javier Buceta, del Centre es­pecial de Recerca en Química Teòrica (CeRQT), ubicats al Parc Científic de Bar­ce­lona (PCB), ha permès de descobrir una nova funció genètica que intervé en el procés de formació de l’ala en la mosca Drosophila melanogaster i millorar la comprensió de les lleis internes que el regulen. L’article es va publicar a la revista PLoS ONE el mes de juliol.

Les ales es generen a partir d’un conjunt de cèl·lules agrupades en diferents segments o compartiments que mai no es barregen i que fan possible la construcció simètrica de les parts dorsal i ventral a partir d’una àrea fronterera. Aquest procés de subdivisió en compartiments també té lloc en la formació del sistema nerviós central en els vertebrats, i els gens i les vies de senyalització involucrades es conserven tant en Dro­ sophila com en vertebrats.

Fins ara els biòlegs intuïen com es generava la frontera entre aquests compartiments, però encara no s’havia fet un estudi sistemàtic que tingués en compte tots els elements descrits amb relació a això. Per aquest motiu es va crear una modelització matemàtica, per tal de comprendre millor els mecanismes interns que el regulaven.

D’aquesta manera van detectar algunes interaccions en les vies de senyalització que van posar de manifest contradiccions i van demostrar que hi faltava un element clau en el model. A través d’aquesta simulació s’ha descobert una nova funció genètica que assegura l’estabilitat del sistema i que ha permès també de comprovar-ne la robustesa. L’estudi revela que la modelització és una eina molt útil per descobrir in silico, és a dir, mitjançant la simulació informàtica, noves propietats d’un sistema biològic i poderles corroborar in vivo.

Una nova visió dels gens en el genoma humà a Nature El mateix any en què s’anunciava la seqüenciació del genoma humà, es va iniciar un nou projecte anomenat Enciclopèdia d’Ele­ ments de DNA (ENCODE) amb l’objectiu de catalogar els elements del genoma que tenen una funció biològica. Les primeres dades d’aquesta recerca, que van ser publicades aquest estiu a la revista Nature i a la revista Genome Research, es basen en l’estudi dut a terme durant quatre anys sobre els elements amb funció biològica en l’1 % del genoma humà. En l’estudi hi ha participat, entre d’altres, l’investigador Josep F. Abril del Departament de Genètica de la UB.

L’estudi, que s’ha centrat en 44 regions, que cobreixen un 1 % de la seqüència del genoma humà, revela que el genoma conté molt poques seqüències que no s’usen i que té una estructura semblant a una xarxa complexa.

Els gens, dins d’aquesta xarxa, representen només un dels molts tipus de seqüències de DNA amb un impacte funcional. A més, els autors han descobert altres aspectes que varien l’estat de coneixement sobre l’evolució dels genomes, en especial, en el cas dels mamífers.

Segons es pensava, la majoria de seqüències de DNA de rellevància per a la funció biològica es

localitzaven en àrees del genoma sotmeses a restriccions evolutives (és a dir, àrees on és més probable que la seqüència es conservi durant el procés evolutiu). No obstant això, les dades revelen ara que prop de la meitat dels elements funcionals en el genoma humà sembla que no han estat sotmesos a restriccions evolutives.

El professor Abril s’ha centrat a correlacionar gràficament les dades de transcripció genòmica, a escala de transcrits primaris i madurs, extretes a partir d’experiments amb xips de DNA, amb les anotacions gèniques disponibles per a cadascuna de les 44 regions del genoma humà selec-

cionades per ENCODE, un consorci coordinat per l’Institut d’Investigació Nacional del Genoma Humà (NHGRI), que forma part dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) dels Estats Units. Els autors dels articles d’aquest projecte provenen d’universitats, centres de recerca i empreses d’Espanya, Austràlia, Àustria, Canadà, Alemanya, Japó, Singapur, Suècia, Suïssa, Regne Unit i Estats Units. Pel que fa a l’Estat espanyol, la participació d’experts en l’estudi ha estat representada per investigadors de la UB i del Centre de Regulació Genòmica, de l’Institut d’Investigació MèdicaHospital del Mar i de la UPF.

notícies

Alumnes de les universitats més prestigioses d’Estats Units estudien a Barcelona La Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Bar­ce­ lona i la Universitat Pompeu Fabra acullen, des del passat 3 de setembre, la primera promoció d’estudiants que participa en l’Advanced Studies in Barcelona, un programa de mobilitat internacional a mida per a estudiants de sis de les universitats de més prestigi dels Estats Units. El programa d’estudis, en el qual prendran part els 37 matriculats, durarà un semestre.

Les tres universitats barcelonines van signar, el passat mes de juny, un acord de cooperació per gestionar conjuntament aquest programa acadèmic i cultural que es duu a terme de manera conjunta amb el Consortium for Advanced Studies in Barcelona, els membres del qual

són les universitats de Brown, Chicago i Northwestern, en associació amb les universitats de Cornell, Harvard i Princeton.

Quatres d’aquestes universitats –Brown, Cornell, Harvard i Princeton– pertanyen a l’Ivy League, l’associació de les vuit universitats privades de la costa est dels EUA amb més excel·lència acadèmica i científica.

Les activitats del programa d’estudis es duran a terme a les seus de les tres universitats de Bar­ce­lona. Els estudiants seguiran un curs introductori sobre llengua i cultura catalanes, de tres setmanes de durada. En acabar, els estudiants s’incorporaran als cursos reglats de grau de les tres universitats que prèviament hagin triat i han de seguir, obligatòriament, les classes

Les noves generacions tendeixen a l’individualisme econòmic, segons un estudi «S’està produint un ‘‘canvi estructural’’ en la població espanyola més jove en termes d‘‘’individualisme econòmic’’, ja que s’observa una major predisposició a transformar en diners l’habitatge en cas de necessitat, i a convertirlo posteriorment en una forma d’autofinançament», segons un estudi elaborat pels investigadors Joan Costa, Joan Gil i Òscar Mascarilla, del Centre d’Anàlisi Econòmica i de Polítiques Socials (CAEPS) de la UB. L’estudi Capacidad de la vivienda en pro­ piedad como instrumento de financiación de las personas mayores en España, ha constatat que «el 90 % dels enquestats que superen els 50 anys es plantegen deixar herència.» Pel que fa a les pensions de jubilació, s’extreu que «en l’actualitat constitueixen el 30 % de la renda familiar neta, complementada per estalvis privats en forma de rendes, fons privats de pensions i actius immobiliaris en general, i en molts pocs casos, s’utilitza l’habitatge en propietat per finançar la vellesa.»

en castellà o en català, en cap cas en anglès. Els requisits per als estudiants són haver cursat, com a mínim, dos anys de castellà o de català i tenir un currículum acadèmic brillant.

Els estudiants nord-americans estan cursant el tercer any de la seva carrera i el seu Pla d’estudis preveu una estada d’un semestre en una universitat de l’estranger per rebre formació interdisciplinària. La majoria són estudiants de

La UB acull l’única beca de tot l’Estat del programa ACSBI Fellows El grup de Regulació dels Sistemes de Transport de la UB, coordinat pels professors Marçal Pastor-Anglada i Javier Casado del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular (Biologia), és l’únic equip científic de tot l’Estat que acollirà un científic becat pel programa ACSBI Fellows de la Interna­tional Union Against Cancer (UICC).

Arran d’aquest programa d’ajuts postdoctorals, s’ha incorporat a l’equip de la UB esmentat la biòloga Paula Fernández-Calotti, experta en el camp de la immunologia del Laboratori d’Immunologia Oncològica de l’Institut d’Investigacions Hematològiques Mariano Castex de l’Acadèmia Nacional de Buenos Aires (Argentina).

A hores d’ara, la UB és l’única institució de recerca de tot l’Estat que participa en el programa ACSBI Fellows des del 1999. En concret, l’American Cancer Society International Fellowships for Beginning Investigators (ACSBI Fellows) és un competitiu programa d’ajuts postdoctorals finançat per l’American Cancer Society, i té per objectiu facilitar la formació científica d’un nombre reduït de joves investigadors mitjançant estades amb grups de recerca d’alt nivell científic.

ciències socials i humanitats, però també n’hi ha d’Arquitectura, Matemàtiques i Biologia. El programa del curs que segueixen a Barcelona ha estat dissenyat amb gran rigor acadèmic i el coneixement de la cultura i llengua catalanes són una de les parts centrals del programa. No és només un programa d’aprenentatge de llengües, es tracta d’un programa acadèmic de desenvolupament i formació.

Debat sobre el Llibre Blanc de les Universitats Catalanes El dimarts 17 de juliol, organitzada per l’Associació Catalana d’Universitats publiques, va tenir lloc al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra la Jornada de Debat del Llibre Blanc de les Universitats Catalanes. El Llibre Blanc és una iniciativa de l’ACUP i pretén ser un estudi rigorós sobre la realitat actual de les universitats catalanes amb propostes i recomanacions pràctiques a curt i a mitjà termini, que puguin ser aplicades tant des de les mateixes universitats com des de les administracions i dels governs responsables. S’emmarca en l’aposta i la visió estratègica de l’ACUP d’estendre el concepte de Universitat de Catalunya Per a més informació: www.ub.edu/gpre/ Rodapremsafinal.pdf

41

42

crònica des de l’àrtic

Expedició a l’Àrtic:

Coincidint amb el 125è aniversari del I Any Polar Internacional, la UB dirigeix una campanya científica al nord del cercle polar àrtic per estu­ diar el canvi climàtic natural i conèixer l’evolució del marge continental polar Text i fotografies:

Rosa Martínez

Rumb 75º de lat

Més de 8.600 km² de fons marins cartografiats, 31 metres de se­diments oceànics i prop de 3.345 milles nàutiques de navegació per l’oceà Àrtic són algunes dades del quadern de bitàcola de l’expedició SVAIS de l’Any Polar Internacional (IPY), finançada pel Ministeri d’Educació i Ciència. A bord del BIO Hespèrides, l’expedició ha estudiat durant l’estiu boreal el registre del canvi climàtic natural i el relleu submarí a l’estret de Fram –zona de contacte de l’aigua freda de l’oceà Àrtic amb la més càlida de l’Atlàntic– des de fa uns 3 milions d’anys fins a la desglaciació més recent, entre 20.000 i 10.000 anys.

L’expedició partia el 29 de juliol de l’illa de Spitzberg a l’arxipèlag Svalbard (Noruega), un territori de llarga tradició balenera a només 1.338 quilòmetres del pol

Nord. En plena època del sol de mitjanit, el vaixell enfilava proa rumb al marge sud-oest de les illes Svalbard, al solc glacial de Stor­ fjiorden, una àrea poc coneguda i dominada en el passat per grans corrents de gel (ice streams), modeladors dels fons marins polars.

Les regions polars, en perill «L’Àrtic és l’àrea polar que tenim més a prop, i amb l’excepció de la península Antàrtica, és molt més sensible que l’Antàrtida als canvis climàtics», comenta el cap científic de l’expedició SVAIS, Angelo Camerlenghi, geòleg del GRC Geociències Marines de la UB i professor d’investigació ICREA. Els pols són el motor de la circulació oceànica a es­ cala planetària, reflecteixen la ra­diació solar i disminueixen les temperatures del planeta. Les

regions polars, a més, propor­ cionen una informació única sobre el passat del nostre planeta i són els grans arxius climàtics de la Terra. L’Àrtic és també un delicat sensor mediambiental que alerta dels efectes del canvi climàtic. Per al geòleg Roger Urgelés, «als pols el canvi climàtic es fa palès d’una manera més dramàtica. Les glaceres van retrocedint i comencem a intuir que els canvis climàtics en el passat han tingut altres efectes molt importants sobre el nostre planeta.»

Els cartògrafs de les profunditats Només el 10 % dels fons marins del planeta s’ha cartografiat amb detall. «Encara hi ha moltes regions marines per cartografiar a tot el món», comenta Miquel Canals, cap del GRC Geociències Marines de la UB. «Amb les ecoson-

La campanya geològica més septentrional A l’expedició SVAIS hi han participat 21 científics –amb 7 estudiants predoctorals–, 4 periodistes, 2 professores d’institut, 5 tècnics de la Unitat de Tecnologia Marina– CSIC i una dotació militar de 55 membres dirigida pel comandant Pedro Luis de la Puente a bord del BIO Hespèrides de l’Armada espanyola, i com a institucions, la UB, l’ICREA, l’IQAB-CSIC, la Universitat de Salamanca, l’Institut Nacional d’Oceanografia i Geofísica Experimental (OGS) de Trieste i les universitats de Svalbard i Tromsø (Noruega).

crònica des de l’àrtic

43

titud nord a l’oceà Àrtic des multifeix i TOPAS, transformem les ones acústiques reflectides pel fons marí en informació batimètrica.» A més de la batimetria multifeix, per elaborar mapes topogràfics dels fons àrtics també s’aplica la sísmica de reflexió: uns canons d’aire comprimit (airguns) envien ones sísmiques al fons marí que són reflectides i recollides a superfície per hidròfons dins d’un cable (streamer). Després d’un control de qualitat a les dades, un programari especial –el KINGDOM Suite– transforma la informació en mapes 3D de les profunditats. Envoltat per la boira, el vaixell navega per àrees on podria haver-hi petroli o hidrats de gas, unes trampes cristal·lines de molècules d’aigua i gasos (metà, etc.), considerats la gran reserva energètica del futur. «Tot i que es van descobrir fa molts anys, encara no hi ha cap tecnologia d’ex-

tracció dels hidrats de gas», apunta el geòleg Ben De Mol des del laboratori de sondes.

Un fang oceànic de fa 10.000 anys El 4 d’agost té lloc un dels moments més esperats: en una jornada emocionant, les primeres mostres de sediments oceànics arriben a la coberta de popa amb el Piston Corer, un nou equipament d’extracció de sediments marins dissenyat pel grup de la Universitat Estatal d’Oregon i la Unitat de Tecnologia Marina (CSIC). Al llarg de la campanya, el Piston Corer recupera sis testimonis de sediments oceànics: en total, 31 metres de la història geològica de les èpoques glacials i interglacials del quaternari a l’estret de Fram. Un cop al laboratori d’estribord, el grup de Geocièn­ cies Oceàniques de la Universitat

de Salamanca fa un primer estudi de les mostres sedimentàries arrencades a l’oceà polar. «Identifiquem els microfòssils –foraminífers i cocolitofòrids– per donar una primera referència temporal dels estrats sedimentaris que faciliti la reconstrucció paleoambiental de l’Àrtic», explica el paleontòleg José-Abel Flores. Després de vint dies de navegació per àrees lliures de gel, el BIO Hespèri­ des arriba a port a Longyearbyen el 17 d’agost. El viatge polar s’acaba, però la feina de l’equip científic continuarà durant mesos.

Amb tot el material obtingut, hi treballaran per extreure dades d’interès científic en diferents camps d’estudi (bioestratigrafia, sedimentologia, paleoclimatologia, geomagnetisme ambiental, etc.) i reconstruir la història geològica i climàtica de la regió àrtica que ens ha acollit aquest estiu.

Cicatrius en els fons marins

A bord del vaixell, el ritme de treball no s’atura mai mentre naveguem pel mar de Barentsz. Per cobrir les 24 hores d’activitat, es treballa per torns en grups coordinats pels geòlegs Galderic Lastras, Ben De Mol i Roger Urgelés, sota la supervisió científica d’Angelo Camerlenghi i Miquel Canals. L’objectiu és clar: conèixer l’evolució dels marges continentals polars en aquesta regió de l’Àrtic i estudiar la topografia submarina.

«Volem estudiar els sediments transportats pels grans corrents de gel que existien a l’Àrtic fa 20.000 anys, a l’Últim Màxim Glacial –comenta el professor Antoni Calafat– per conèixer la intensitat i durada dels processos climàtics d’origen polar.» Dia a dia, les pantalles del sonar van revelant la petjada dels icebergs erràtics, les antigues glaceres i les cicatrius dels esllavissaments submarins que van trencar la calma dels fons marins. A coberta, el gris del cel es confon amb l’aigua i la llum solar del cel àrtic continua desorientant els viatgers de latituds meridionals.

sabíeu que...?

Sabíeu que...? > Alumnat de cursos de formació continuada utilitza l’espai virtu-

d’aigües Les causes d’escassetat d’aigua al monestir són diverses, com ara l’increment de l’activitat turística i l’ús públic de la seva biblioteca, a més de les sequeres que patim avui dia. Els recursos existents, bàsicament aigües subterrànies, cobreixen la demanda actual, però no garanteixen que en un futur el monestir no pateixi manca d’aigua. Aquesta previsió, i la voluntat de l’abadia de gestionar de manera adient i sostenible el problema de l’aigua, van fer que s’encarregués a un grup de l’Institut de l’Aigua de la UB l’estudi, que inclourà una proposta de millora de la gestió, i en què s’avaluaran les possibilitats de reutilitzar l’aigua residual i gestionar l’aigua de la pluja com a recursos bàsics. El treball tindrà un caràcter multidisciplinari i estarà dirigit per la catedràtica de Dret Administratiu de la Facultat de Dret, M. Jesús Montoro; el professor d’Hidrologia de la Facultat de Farmàcia, Miquel Salgot, i el catedràtic de Prospecció Geològica i Geofísica de la Facultat de Geologia, Albert Casas.

al Second Life com a part integrant de la seva formació en línia en el curs Second Life i noves tendències en aprenentatge. Participen en classes virtuals, entrenaments amb jocs de simulació (role playing) i visualització mitjançant models 3D de conceptes complexos.

El curs, que s’imparteix alhora a la plataforma virtual de l’IL3-UB i a Second Life, tindrà noves edicions durant la tardor, una d’aquestes adreçada a professors d’ensenyament reglat. L’IL3-UB, pioner a inaugurar una nova seu a Second Life, està oferint el curs dins les iniciatives que duu a terme l’IL3 Serious Games Lab, grup de treball dedicat a adaptar les metodologies de formació a noves generacions d’alumnes i que utilitza els jocs i els simuladors com a eina efectiva i eficaç d’aprenentatge.

Foto: Eva Rajadell

> El monestir de Poblet fa front a problemes d’abastament

> Una completa cartografia del territori andorrà servirà per posar en marxa mesures de protecció del paisatge en zones d’interès turístic i cultural. El projecte, a càrrec del Servei de Gestió i Evolució del Paisatge de la Facultat de Geografia i Història, consta de dues fases i actualment ja es troba en la segona i darrera etapa, de verificació, comprovació i correcció de les unitats per mitjà del treball de camp, la digitalització, la creació d’una base de dades i la redacció d’una memòria explicativa.

La primera etapa del projecte ha consistit en la recopilació del material cartogràfic i bibliogràfic existent, l’estudi del territori i la definició dels principals tipus d’unitats, i també la definició d’unitats per assolir-ne una primera delimitació. Sota el títol «Mapa de les unitats de paisatge d’Andorra», el projecte està dirigit per la investigadora del Servei de Gestió i Evolució del Paisatge Maria de Bolòs, amb la col·laboració del director del Servei esmentat, Antonio Gómez i de Maria Tura Bovet, i és un encàrrec del Ministeri de Turisme i Medi Ambient del Govern d’Andorra.

> S’ha seqüenciat el primer genoma humà d’un individu, concretament el de J. Craig Venter, un dels científics que va liderar el primer esborrany del genoma humà presentat el 2001. En el projecte hi ha participat l’investigador Josep F. Abril del Departament de Genètica de la UB. L’anterior versió del genoma es va obtenir com a mitjana d’un conjunt de mostres de diferents individus. En aquest cas, i per primera vegada, s’ha seqüenciat el genoma sencer d’un individu de la nostra espècie. Aquest fet obre les portes a la genòmica individualitzada i a la medicina personalitzada. En el futur, per exemple, es podran detectar aquells canvis en el genoma que es poden associar a una malaltia abans que es manifestin els primers símptomes. Dels resultats s’extreu que la variació genètica entre dos individus pot arribar a ser cinc vegades més gran del que s’havia estimat fins ara.

> Un procediment per caracteritzar gravats artístics a partir de la

Un dels esborranys de les primeres proves de la cartografia andorrana.

composició química dels materials constitutius, i que també serveix per detectar bitllets d’euro falsos, va ser el tema d’una tesi doctoral llegida aquest setembre a la UB davant un tribunal integrat per R. Companyó (UB), R. Vives (UB), M. T. Domenech (UPV) i també G. Rauret (directora de l’ANECA) i M. Leona cap de recerca del Metropolitan Museum of Art de Nova York. La investigadora Anna Vila és l’autora de la tesi que duu per títol La caracterització físicoquímica com a eina per a la conservació discrimi­ nació d’obra gràfica. La metodologia posada a punt i aplicada a la tesi complementa la informació que s’obté de l’estudi estilístic i formal, i permet diferenciar els gravats fets amb els materials de la sèrie original d’altres que s’hagin imprès posteriorment (fraus i falsificacions). Aplicada als bitllets d’euro, permet detectar-ne els falsos de manera ràpida i no destructiva. La recerca s’ha portat a terme al Departament de Química Analítica. Concretament, a més d’Anna Vila, hi han intervingut José F. García, professor de la UB, i Núria Ferrer, dels Serveis Cientificotècnics de la UB.

45

publicacions

PUBLICACIONS

46

Brumas del franquismo.

El auge del cine negro español (1950-1965)

De la Mancha a la pantalla.

Aventuras cinematográficas del ingenioso hidalgo

Empezaré contando el final. Cine en blanco y negro del siglo XX

Francesc Sánchez

Rafael de España

José Ángel Garrido

Augusto y las aves. Las aves en la Roma del Principado: prodigio, exibición y consumo Santiago Montero

Aquestes tres obres pertanyen a la col·lecció de llibres del Centre d’Investigacions Film-Història, un centre de recerca que utilitza el cinema com a eina d’investigació per aprofundir en l’humanisme i les ciències socials, atès que el considera un testimoni directe de la societat. Brumas del franquismo. El auge del cine negro español (19501965) analitza com, malgrat les dificultats imposades pel règim totalitari franquista, algunes temptatives, com ara la del cinema negre espanyol, van donar aire, des del 1950 a una indústria cinematogràfica poc consolidada. Empezaré contando el final.

Cine en blanco y negro del siglo xx pretén motivar els espectadors actuals a aproparse al cinema en blanc i negre. De la Mancha a la pantalla. Aventuras cinematográficas del ingenioso hidalgo repassa la filmografia existent sobre el Quixot i planteja, així mateix, la qüestió de quina imatge ha aportat el cinema d’aquest personatge literari.

La utilització de les aus en l’auguració gaudia d’un enorme prestigi en la Roma clàssica. En aquest llibre es repassa el fenomen en diferents episodis històrics del segle i aC. L’obra analitza, a més de l’exhibició d’aus a la ciutat i al camp, els aspectes religiosos vinculats a les aus en la Roma d’August: el problema que representava el consum i el sacrifici de les aus i la seva inclusió en les pràctiques màgiques.

Joan Descarga / Àlex Nogué

L’obra fa una exploració metafòrica de la pintura a partir d’una coincidència: la trementina, un producte derivat de la destil·lació de la resina de pi, i que és una matèria comuna en el procés de la pintura a l’oli i en la fabricació d’essències i ungüents medicinals. El llibre recull una reflexió sobre la pintura amb un record a les trementinaires, dones de la vall de la Vansa i Tuixén, que van idear a mitjan segle xix l’ofici de recórrer diferents poblacions per guarir malalties amb herbes i olis.

Astronomía esférica y mecánica ce­ leste és un text d’astronomia fonamental dirigit tant a estudiants universitaris que els calgui un manual per als estudis bàsics o avançats d’astronomia, com a professors universitaris o investigadors, que l’empraran tant en la docència com en la recerca. Gràcies a aquesta publicació es cobreix un espai en la literatura docent en castellà, ja que inclou nombrosos temes sobre astronomia fonamental no desenvolupats en cap altre text en aquesta llengua.

Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània

En aquest volum s’estudia la presència dels mites en l’obra de diversos escriptors tant de l’època moderna com contemporanis, com ara Francesc Fontanella, Vicenç Albertí, Antoni Febrer i Cardona, Apel·les Mestres, Joan Maragall, Josep Carner, Llorenç Villalonga, Salvador Espriu, Josep Palau i Fabre, Mercè Rodoreda, Jaume Vidal Alcover, Montserrat Roig i Jordi Coca, entre d’altres.

Trementina.

Una metàfora de la pintura

Jordi Malé

Astronomía esférica y mecánica celeste Juan José de Orús / M. Asunción Català / Jorge Núñez

Guia de conversa universitària rus-català Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona

Amb la col·lecció Guies de conversa, la Universitat de Barcelona posa a l’abast dels que hi arriben per primera vegada una recopilació de frases i vocabulari per ajudar-los en els primers contactes i per facilitar-los les relacions personals, per tal que la seva estada i la seva convivència en els diferents àmbits i situacions comunicatives pròpies de l’entorn universitari els siguin en un sentit comunicatiu còmodes i senzilles des del primer moment.

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

agenda

AGENDA Quinzena de Solidaritat a la UB

Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre gener i març, feunos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d’agenda.

Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l’activitat, les dates, l’hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 934 035 357.

La Quinzena de Solidaritat a la UB tindrà lloc des del dimecres 10 fins al dimecres 24 d’octubre, organitzada per la Fundació Solidaritat UB. Inclourà actes com ara taules rodones, xerrades, exposicions o projeccions de pel·lícules, en les diverses facultats de la Universitat de Barcelona. Així mateix, el vestíbul de l’Edifici Històric de la UB acollirà l’exposició «Imatges per la dignitat».

SEBASTIÂO SALGADO. Sergipe, 1996

Movimient de Treballadors Rurals sense Terra. Escola per a nens del campament de Santa Clara (650 famílies, 2.500 persones). Els professors són els camperols. Un d’ells va ser assassinat per sicaris al servei del propietari de la terra (4.530 hectàrees).

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

octubre

Música a la Universitat.

Lloc: Paranimf, a les 20 h Diversitat i educació. Or­­ga­nit­ zat pel Grup d’Estudi de Llen­gües Amenaçades de la UB. Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric

Dijous 25 Dimecres 3 Acte d’inici de curs 2007-2008.

Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), a les 12 h

Dimecres 10 Finalitza el termini per presentar-se a les beques de creació artística Guasch Coranty. Més informació: fguasch@ub.edu Concert de la Coral Allegro de Barcelona. Dins el XXI Cicle de Música a la Universitat, organitzat per la Delegació del Rectorat per a Activitats i Patrimoni Culturals.

Lloc: Paranimf, a les 20 h

Dijous 11 Inauguració del curs 20072008 de les Aules de la Gent Gran. Lloc: Paranimf, a les 17 h

Concert de piano i poesia a càrrec d’Oksana Norko, recita­ dora i Anna Cabrera, piano. Dins el XXI Cicle de Música a la Universitat. Lloc: Paranimf, a les 20 h

Divendres 26 Diversitat i convivència. Or­­ ganitzat pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la UB. Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric

Del dimarts 30 al dissabte 3 Waterbird Society Annual Me­ ­ ting 2008 (www.wbs2007.org). e La societat dels ocells aquàtics tracta l’hàbitat d’aquests animals arreu del món. Lloc: Aula Magna, Paranimf, aula Ramón y Cajal i jardí Fer­ran Sol­de­vila, ubicat a l’Edifici Històric

Del dilluns 15 al divendres 19 Congrés «International Con­­­­ ference on Quantum Information Processing and Communicati­ on». Lloc: Aula Magna de la Facultat de Biologia (Dia­gonal, 645). Podeu consultar-ne els organitzadors i més informació a: www.icfo.es

Divendres 19 Concert extraordinari de Cant Coral. Dins el XXI Cicle de

Del dijous 8 al dissabte 10

Divendres 30

II Congrés d’Educació de les Arts Visuals: «Creativitat en temps de canvis». Lloc: Edifici Històric. Més informació i organitzadors a: www.colbacat.cat/ congres.html

Finalitza el termini per presentar la documentació al Premi Inter­ nacional de Pintura de la Fun­ dació Guasch Coranty.

Més informació: fguasch@ub.edu

Del divendres 9 al diumenge 18 setmana de la Ciència

Del dijous 15 al dissabte 17 Exposició de bolets. Lloc: vestíbul principal de l’Edifici Històric.

Aquesta és una de les diverses activitats a la UB dins la Setmana de la Ciència.

Dijous 15 Concert de Tango-Camerata XXI. Dins el XXI Cicle de Música a la Universitat.

Lloc: Paranimf a les 20 h

Dilluns 19 Col·loqui Lingüístic Club-15 El Club d’enguany, el quinzè de la sèrie, porta per títol «De les paraules als fets. Les actituds i les ideologies en els canvis en els comportaments lingüístics». Organitzat pel Departament de Filologia Catalana.

Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric

Dijous 22

novembre

Final d’Estudis de l’ESCAC Lloc: Paranimf, a les 18.30 h

Dilluns 5

Dijous 29

Concert de l’Orquestra de Jo­ ves Intèrprets dels Països Cata­ lans. Dins el XXI Cicle de Música a la Univeritat Lloc: Paranimf, a les 20 h

Concert de piano a càrrec de J. Enrique Bagaria. Dins el XXI Cicle de Música a la Universitat. Lloc: Paranimf, a les 20 h

desembre Del dilluns 3 al dimecres 19 Exposició sobre transició política i Universitat. Homenatge al Dr. Antoni M. Badia i Margarit. Lloc: vestíbul principal de l’Edifici Històric

Del dilluns 3 al divendres 21 Exposició del Cinquantenari d’Esports UB, promoguda pel Servei d’Esports de la UB. Lloc: Edifici Històric

Dijous 13 Homenatge al Dr. A. M. Badia i Margarit. Lloc: Edifici Històric

Divendres 14 i dissabte 15 Reunió dels Centres d’In­ vestigacions Biomèdiques en Xarxa (CIBER) de malalties neurodegeneratives, organitzada pel Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina.

Lloc: Aula Magna (Edifici Històric, Gran Via, 585)

Dimecres 19 i dijous 20 Concert de Nadal, amb l’Orquestra de la Universitat de Bar­ celona (OUB). Dins el XXI Cicle de Música a la Universitat.

Lloc: Paranimf, a les 20 h

47

48

som UB

Notícies Som UB Continua el procés d’elaboració de la Relació de llocs de treball de PAS Les fases de l’elaboració de la Relació de llocs de treball (RLT) del personal d’administració i serveis estan avançant dins un procés en què destaquen com a novetats més significatives una participació més gran de tots els col·lectius universitaris i la constitució d’una Comissió Assessora i de grups de treball distribuïts per àmbits funcionals.

Una vegada ha finalitzat la fase d’anàlisi dels llocs de treball, actualment s’està duent a terme la descripció de llocs de treball. Així, s’han publicat recentment les descripcions funcionals de llocs de treball dels àmbits següents: administracions de centre; Àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació; Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació; Obres i Manteniment; Òrgans

de Govern i Gerència; Serveis Lingüístics i Suport a la Recerca i la Docència. Durant el mes de setembre es publicaran les propostes de descripció funcional de la resta de llocs de treball de PAS. Les descripcions han estat elaborades per grups de treball constituïts per representants dels diferents àmbits funcionals; per un membre de l’equip de govern, de l’equip deganal o de la Gerència, i pels representants designats pels òrgans de representació dels treballadors. Posteriorment, la Comissió Assessora ha analitzat i validat les propostes i també hi ha introduït modificacions.

Més informació sobre el procés d’elaboració de la RLT des d’InfoPAS (www.ub.edu/ infopas> Treballar a la UB > Relació de llocs de treball)

Difusió de l’oferta de postgrau de la UB El Periódico de Catalunya va incloure en l’edició del passat 7 de juliol una postal publicitària de l’oferta de programes de postgrau 2007-2008 de la Universitat de Barcelona.

Aquesta postal, de la qual es van difondre 200.000 unitats, incloïa informació sobre el nombre de programes de postgrau en cada un dels àmbits de coneixement, com també una breu descripció dels objectius generals i el públic al qual s’adrecen els ensenyaments esmentats.

L’encartament s’emmarca dins l’acord que, des de l’any 2001, mantenen el Grupo Zeta i la UB amb l’objectiu de fomentar la transmissió de la cultura i de donar publicitat als projectes i a les activitats que organitza la Universitat.

Cursos de formació per a la inserció laboral FeinaUB, dins la seva oferta de serveis d’inserció i orientació laboral, presenta els nous cursos de formació per a la inserció laboral corresponents al primer semestre del curs 2007-2008. Aquesta oferta, destinada a l’alumnat i a les persones titulades de la UB, complementa la formació específica de les titulacions universitàries amb l’objectiu de facilitar una incorporació òptima al mercat laboral i de millorar les habilitats dins l’entorn de treball.

Es tracta de set cursos i tallers (presencials i virtuals) amb una tipologia variada, impartits per especialistes, amb una orientació molt pràctica i susceptibles de ser reconeguts com a crèdits de lliure elecció. La formació s’adreça a diversos col·lectius: estudiants que vulguin conèixer on podran treballar quan acabin els estudis o interessats en els processos de selecció de les empreses, titulats que vulguin situar-se o reubicar-se professionalment, etc.

Als cursos hi col·labora Porta 22 –Espai de Noves Ocupacions–, que ofereix informació sobre les noves tendències del món laboral, a més de la possibilitat d’utilitzar aplicatius sobre autoconeixement i entrevistes de selecció de personal.

• Tècniques de recerca de feina.

Curs introductori a les diferents estratègies que cal seguir i als instruments que s’empren per buscar feina (en línia).

• Com accedir a la millor feina. El mercat de treball actual, sectors professionals emergents i amb més demanda.

• Com conèixer-te millor: anàlisi de competències per al treball.

Punts forts i punts febles del perfil personal i professional de cadascú a l’hora de presentarse a processos de selecció de personal.

• Com afrontar tests psicotècnics.

Tipus de proves i sistema per afrontar-les.

• Com superar entrevistes de selecció de personal. Tipus i parts de les entrevistes de selecció.

• Relacions interculturals: competències per treballar amb persones de diferents cultures. Equips de treball multiculturals i perfils professionals necessaris.

• Apreneu a comunicar-vos millor.

Formació per desenvolupar habilitats que afavoreixin com entendre’s millor entre els companys de feina.

Per a més informació, consulteu el web: www.ub.edu/feinaub.

Les inscripcions es poden fer des d’aquesta mateixa pàgina web del 6 de setembre a l’11 d’octubre (excepte el curs de Tècniques de recerca de Feina, les inscripcions del qual es fan del 12 al 19 de setembre; www.complementaria.ub.virtual.com).

Benvinguda a l’alumnat del curs 2007-2008 La UB ha donat la benvinguda a prop de 8.000 estudiants que han triat aquesta institució per fer els seus estudis el proper curs. Els estudiants han rebut una carta de benvinguda signada pel rector, com també un llibret amb recomanacions útils per a la nova etapa (com planificar el temps, conèixer el centre d’estudis…). En aquest llibret, els alumnes han pogut consultar les dates de les sessions informatives que els diferents centres han programat per als alumnes de nou accés, com també altres activitats, com ara les jornades d’acollida, els cursos zero o introductoris i la realització de tests d’orientació.

La Unitat d’Atenció a l’Estudiant coordina la benvinguda a nous estudiants, en què s’inclouen els majors de 25 anys i estudiants de fora de Catalunya, tant de la resta de l’Estat com estrangers.

Nova plataforma virtual UBICA’T AL WEB DE LA UB La pàgina web de la UB (www.ub.edu/ubicat) disposa d’una nova plataforma virtual que, sota la denominació UBICA’T, permet fer la cerca, d’una manera àgil i visual, de totes les facultats, ensenyaments i serveis de la UB, i simultàniament els situa a Barcelona, mitjançant una imatge per satèl· lit o un mapa de la ciutat.

Aquesta aplicació ofereix informació dels centres de la UB (adreça, telèfon, pàgina web, ensenyaments i serveis oferts, etc.) i en alguns casos es pot visualitzar també un vídeo de difusió del centre.

som ub

49

Pla d’avantatges Som UB El carnet Som UB permet accedir a un interessant Pla d’avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i Som UB de Societat. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB. Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web: www.ub.edu/somub

CAIXA I ASSEGURANCES Caixa Catalunya Caixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix avantatges en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l’entitat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.). Col·lectius: estudiants i personal UB

Santander Central Hispano Protector Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments informàtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb assessorament personalitzat. Col·lectius: estu­ diants i personal UB

La Caixa Ofereix múltiples productes financers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etc.

Col·lectius: estudiants i per­ sonal UB

Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) Estiu al MNAC 2007! A l’estiu, podeu gaudir, a preu reduït, de visites guiades, música en directe i visites nocturnes a l’exposició «El cartell modern a les col· leccions del MNAC».

Col·lectiu: estudiants UB

SANITAT

Regal Auto Regal Auto, mitjançant Liberty Seguros, ofereix un 10 % de descompte, a més d’un regal molt especial: un joc d’accessoris USB. Col·lectius: personal UB i Grup UB, estudiants UB i Grup UB, i Antics UB

LLEURE I VIATGES CosmoCaixa Descompte del 30 % en la visita general al museu, com també en les activitats que ofereix: conferències, cursos, itineraris, tallers, etc., i en exposi­cions temporals o permanents (amb visita guiada gratuïta inclosa). Preus especials per al programa Ciència-Barra Lliure. Col·lectiu: estudiants

Clínica dental Davos 3XTRES Teatre Poliorama: 50 % de descompte en funcions programades de dimarts a dijous que no coincideixin amb el dia de l’espectador. Teatre Victòria: 25 % de descompte en funcions programades de dimarts a dijous que no coincideixin amb el dia de l’espectador. Col·lectius: personal UB i Grup UB, estu­ diants UB i Grup UB

Aquesta clínica, amb més de vint anys d’experiència, ofereix gratuïtat en la primera visita, 50 % de descompte en neteges bucals i 20 % en la resta de tractaments (ortodòncia, endodòncia, ponts, etc.).

Col·lectius: estudiants i per­ sonal UB i Grup UB–Antics UB–Societat

Instituts Odontològics Associats

Descompte del 7 % en paquets turístics de majoristes propis (TravelPlan i Costa Creuers) i del 5 % en paquets de la resta de majoristes preferents, tant de catàlegs com d’ofertes. Col·lectiu: personal UB

Aquest grup, amb vint clíniques pròpies, ofereix serveis gratuïts (consultes i revisions, fluoritzacions, radiografies intrabucals, etc.), un preu fix de 20 euros en extraccions simples i el 20 % de descompte en la resta de tractaments.

Col·lectiu: Antics UB

Koan

Meridià Viatges

Sanitas Unisalut

Koan, un centre amb totes les disciplines relacionades amb el ioga i la meditació. Ofereixen també dansa, massatges, cursos, cinema i conferències, 20 % de descompte als titulars de la targeta. Col·lectius: personal UB i Grup UB, estudiants UB i Grup UB

El Club Català de Viatges ofereix viatges a diferents destinacions europees i, ara, també d’arreu del món, amb un 7 % de descompte en la programació del Club Català de Viatges i un 5 % en programa­ cions de majoristes. Col·lectiu: personal UB i Grup, estudiants UB, Antics i Societat

Mitjançant UNIPSA, Sanitas Multi posa a la vostra disposició una oferta exclusiva: 41 euros per persona i mes, amb una atenció completa arreu del territori nacional. Oferta vàlida fins al 31/12/2007. Col·lectius: PASPDI UB i Grup UB i els cònju­ ges i fills respectius

Futbol Club Barcelona

Col·lectius: estudiants UB i personal UB

El FCB ofereix diferents promocions i descomptes en partits de bàsquet, hoquei, handbol i futbol sala durant la temporada vinent.

Consulteu la pàgina web per veure els tipus de descompte de què podeu gaudir. També teniu preu reduït a la pista de gel del FCB.

Viatges Barceló

Illa Fantasia La Nova Illa Fantasia és l’oferta ideal per passar una jornada inoblidable. Situada a 18 km de Barcelona, en un lloc fàcilment accessible, ofereix un 25 % de descompte en la quota d’adult,

per a tot un dia, els dies feiners.

Col·lectius: personal UB i Grup UB, estudiants UB i Grup UB, Antics UB i Societat

50

som UB

Suma’t a Som UB Totes aquelles persones, em­ preses i institucions que vulguin com­partir els objectius comuns de millora del co­nei­ xement, con­servació del patrimoni pú­blic i enriquiment de la qualitat de vida de la societat poden sumar-se al projecte Som UB de cinc maneres diferents: atrocini d’algun dels proP jectes amb causa. En funció de la quantia anual aportada, es determinen les categories de col· laboradors i les diferents contraprestacions associades.

Serveis de màrqueting UB. Ca­ nals per dur a terme les seves accions de màrqueting: pro­ mo­cions i publicitat als centres, mitjans de comunicació in­terns, presentacions a estudiants i borsa de treball, etcètera.

Mitjançant la quota cor­po­ra­ tiva: – Oferta per fer membre de Som UB tot el personal de l’em­ presa, com a benefici extraordinari, per tal que gaudeixi del Pla d’avantatges associat i participi en el projecte de causa que decideixi. L’empresa passarà a formar part

de les em­preses patrocinadores de Som UB.

porten la desgravació fiscal corresponent.

– Oferir al personal de l’empresa la possibilitat de formar part del col·lectiu Som UB i gaudir dels avantatges associats.L’empresa passarà a formar part del col·lectiu d’empreses ciuta­ danes.

l Pla d’avantatges permet a E les em­preses oferir avantatges als col·lectius identificats de la UB i el seu Grup: estudiants, docents i investigadors, personal d’administració i serveis, antics alumnes, societat, etcètera.

onacions: les empreses, D persones i institucions interessades a col·laborar amb els projectes Som UB també es poden afegir a la iniciativa fent una donació en línia, mitjançant la pàgina web de Som UB (w w w.ub.edu /somub).

Aquestes aporta­cions com-

l programa de sinergies E possibilita fer intercanvis en espècies –de recursos– en­ tre la UB i les organitzacions, sense un cost extra­ ordinari.

Demaneu el vostre carnet Antics UB Fes-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o bé personalment. Rebràs en el teu domicili el carnet Antics UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual: 27 euros. Inclou la subscripció a la revista La Universitat.

Dades PERSONALS Cognoms: ............................................................................... ...............................................................................................................................................................

DNI: ............................................................................................... Data de naixement (dd/mm/aaaa): .................................................................

Adreça: ...................................................................................... Població: ...................................................................................................................................

Província: ................................................................................ Adreça electrònica: ........................................................................................................

Estudis: ..................................................................................... Any: ....................

Nom: .........................................................................

Sexe (h/d): ...........................................................

CP: ..............................................................................

Telèfon: ...................................................................

Dades LABORALS Nom de l’empresa: .......................................................................................................................................................................................................... Càrrec: ..................................................................................

Adreça: ............................................................................................................................... CP: ............................................................................................ Població: ............................................................................

Província: ......................................................................................................................... Telèfon: . ................................................................................ Fax: ..........................................................................................

Adreça electrònica: ................................................................................................

Dades BANCÀRIES Entitat: .............................................................................................................................. Oficina: ..................................................................................... Dígit de control: ..........................................................

Núm. de Compte corrent: .............................................................................

Com t’has assabentat de com fer-te soci d’Antics UB? Revista

Web

Un amic

Un soci

Diari

D’altres

Marca si vols aparèixer al directori electrònic d’Antics UB

Antics UB Universitat de Barcelona Fidelització - Antics UB Balmes, 21, principal - 08007 Barcelona Tel. 934 024 290 - Fax 934 035 917 anticsub@ub.edu - www.ub.edu/anticsub

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.