launiversitat42

www.ub.edu

gener - març de 2008 Any XII • 2,4 €

42

UNIVERSITAT DE BARCELONA

la Universitat

«No m’he dedicat a la política perquè m’impediria dir sempre el que penso»

Josep M. Bricall Calendaris. La cultura del temps Antoni M. Badia Margarit

Pequín 2008: La Xina entra en joc

Homenatge a

Nou progrés de la vacuna més avançada del món contra la malària

tractaments d’aigua Gaudiu de la tecnologia més avançada en el tractament d’aigua per a la vostra llar.

Protegiu de la calç la vostra caldera, calefacció i electrodomèstics a la vostra llar.

Osmosi inversa d’última generació

Descobriu un gran estalvi en energia i productes de neteja, amb aigua descalcificada.

Obteniu uns cabells sedosos i una pell molt més suau per a tota la vostra família.

Oblideu-vos de les ampolles d’aigua!

Beveu i cuineu amb aigua pura i saludable d’alta qualitat.

Descompte especial: Atenció al client: 902

10 %

232 444

www.aquaprojects.es

EDITORIAL

Editorial Barcelona, capital de l’Europa universitària

El proper 27 de març es reuniran a Barcelona representants d’unes 300 universitats europees i de les conferencies nacionals de rectors, en el marc de la Conferència de Primavera de Barcelona promoguda per l’Associació d’Universitats Europees (EUA). Serà, doncs, una bona oportunitat per situar el nostre sistema universitari en el mapa europeu de l’ensenyament superior i per mostrar alhora el paper prioritari que assumeix el coneixement en la construcció de la Catalunya del segle XXI. El Paranimf de la UB esdevindrà el centre de gravetat de la Conferència de l’EUA, i els es­­pais de l’Edifici Històric el marc d’acollida del major nombre de repre-

sentants universitaris que mai s’hi hagi aplegat. La Universitat de Barcelona, representant en aquesta ocasió totes les universitats catalanes, va ser escollida per la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE) en rebre aquest ens la invitació d’organitzar la reunió de primavera per part del president de l’EUA Georg Winckler.

Sota el títol genèric «La governança de les universitats europees més enllà del 2010» es parlarà de la necessitat de realçar al principi del segle XXI, en ple procés de globalització econòmica i del coneixement, la missió i les funcions de la universitat europea. Les universitats europees responen, així, amb voluntat d’adaptació i flexibilitat, als canvis de la societat i a les noves demandes de l’educació superior en la construcció europea del coneixement. Volen en aquesta ocasió avançar en el discurs de responsabilitat social a partir de l’optimització de l’eficàcia i l’eficiència de les institucions d’educació superior.

A més, es presentaran les millors pràctiques de connexió entre el paper local o regional de l’educació superior amb les prioritats na­cionals o europees.

Desitjant, atesa la seva importància, la màxima participació i implicació de les administracions i de la societat catalana i espanyola, convido tota la comunitat universitària a donar la benvinguda als que seran durant tres dies els nostres hostes.

Màrius Rubiralta Rector

ECOLÒG PER

IC

PA

la Universitat

Imprès en paper ecològic

Revista de la Universitat de Barcelona Consell Editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector de Rela­cions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística; Ernest Trias, cap de Comunicació.

Editada pel Gabinet de Premsa.

Direcció: Ester Colominas; Sotsdirecció: Núria Quintana; Redacció: Jordi Homs, Rosa Martínez, Patrícia Lainz, Marta Casellas i Bibiana Bonmatí. Assessoria lingüística: Serveis Lingüístics de la UB. Ad­­mi­ nistració: Montserrat Cenzano. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544.

Fax: 934 035 357. A/e: premsa@ub.edu Amb la col·laboració de: Serveis de Comu­ni­cació del Parc Científic de Bar­ce­lona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·labo­ració del fotògraf: J. M. Rué.

Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060.

Tiratge: 17.000 exemplars. Dis­tri­bu­ció: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97.

Versió digital: www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat

sumari

Sumari 32

6

Josep Maria Bricall: «No m’he dedicat a la política perquè m’impediria dir sempre

El microbiòleg Roland Benz, l’hebraista Eduard Feliu i el cuiner Ferran Adrià, honoris causa per la UB

món contra la malària

50

Publicacions

51

Agenda

52

Som UB

A prop

Hauria pogut ser portada Pompeu Fabra

Qualsevol moment seria bo per dedicar la portada al lingüista que va establir la normativa del català que avui parlem i escrivim.

Enguany, però, es tractaria d’una entrevista especialment oportuna: es compleix el 75è aniversari de l’aprovació del primer Estatut d’autonomia de la UB, que va esdevenir durant uns anys la Universitat Autònoma de Barcelona, i justament Pompeu Fabra va viure intensament aquella època a la Universitat. La modernització que va suposar per a la Universitat aquell període, també pel que fa a la política de professorat, va permetre que la UB contractés Fabra com a professor de llengua catalana que, de fet, havia estu­ diat Ciències a la UB i s’havia titulat com a enginyer industrial. L’insigne lingüista va ser, fins i tot, el president del Patronat de la Universitat Autònoma de Bar­ce­lona.

La victòria del bàndol franquista va acabar amb la Universitat Autònoma de Barcelona, que s’havia creat en el context de la Segona República, i també va estroncar la carrera acadèmica a la UB de Fabra, que va exiliar-se del país.

Bill Gates destaca la UB en la lluita contra la malària

ES CAT-AGHUB EP/FABRA i POCH, Pompeu.

Fotografia frontal inclosa a la fitxa de l’expedient professional de la Universitat de Barcelona, [193-?]. 1f.

Arxiu General i Històric de la Universitat de Barcelona.

És evident, però, que a Fa­­ bra no li preguntaríem només per l’etapa de la UB com a Universitat Autònoma de Bar­ce­lona.

També voldríem parlar amb ell sobre la situació del català i la convivència a Ca­talunya de llengües de diversos indrets, i també que opinés sobre el fet que la cultura catalana hagi estat la convidada d’honor en la darrera edició de la Fira del Llibre de Frank­furt o que l’ONU hagi proclamat el 2008 l’Any Interna­ cional de les Llengües.

«No hi ha amenaça més gran per al futur de la malària que l’energia i la intel·ligència de les persones que hi són avui aquí» va dir Bill Gates, fundador i president del gegant informàtic Microsoft, durant el fòrum internacional contra la malària que va tenir lloc a Seatlle (Estats Units) el darrer mes d’octubre.

Davant de més de 300 científics, polítics i empresaris, l’home més ric del planeta segons la revista Forbes parlava d’optimisme i de compromís internacional en la lluita contra la malària, que afecta entre 300 i 500 milions de persones al món.

«Mai a la història de la malària s’han fet servir tantes aproximacions científiques a la re­­cerca de noves vacunes,» ex­­pli­cava Gates a una audiència entre la qual hi havia la secretària d’Estat de Cooperació Internacional

d’Es­panya, Leire Pajín. Coincidint amb el fòrum, la revista The Lan­cet publicava els esperançadors resultats sobre l’efectivitat en nadons africans de la vacuna contra la malària de GlaxoSmithKline (RST, S/ASO2D). L’estudi de fase II va ser desenvolupat des del Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM) de Mo­­ çambic per científics de la UB i de l’Hospital Clínic de Barcelona i del Ministeri de Salut de Mo­­ çambic. «Melinda i jo mateix voldríem reconèixer els diferents grups que han treballat de ma­­ nera conjunta en aquest estudi: el govern i la població de Mo­­ çambic, l’Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona, l’Agència Espanyola de Cooperació In­­ter­ nacional, la PATH Malaria Vac­ cine Initiative i GlaxoSmithKline Biologicals», va destacar Bill Gates durant el discurs.

sumari

el que penso»

34

14

22 Diàleg: Pequín 2008: la Xina entra en joc 40 Nou progrés de la vacuna més avançada del

Calendaris. La cultura del temps

La UB homenatja Antoni Maria Badia Margarit

òsit de

Una imatge

Els rànquings universitaris És evident que en una societat que tendeix a simplificar els valors i a classificar les coses mitjançant uns pocs paràmetres, l’aparició dels rànquings universitaris és un fenomen inevitable, ens agradi o no. Davant d’aquest fet, les opinions poden anar des del rebuig total a la seva existència, per trobar-ho conceptualment erroni, fins a posicions més pragmàtiques que incideixen en la dificultat de comparar universitats de dimen­ sions, orientacions, recursos i fun­ cions socials molt diferents.

En aquest sentit, s’ha co­­ mençat a treballar amb classificacions multidimensionals en què es valoren diferents aspectes de les universitats, com una eina per ajudar l’estudiant a es­­ collir la universitat que millor s’adapti a les seves ne­­cessitats.

Aquest és el cas d’una iniciativa de la Conferència de Rectors d’Alemanya, per tal de valorar les universitats segons un conjunt

d’indicadors que el mateix estudiant pot per­sonalitzar per definir el perfil d’universitat que més s’adiu a les seves necessitats.

Tornant als rànquings numèrics, tot i ser una simplificació de tot el que representa la universitat, és cert que poden proporcionar indicis de quina és la percepció externa que té una institució en comparació amb institucions similars. Així, si observem el resultat global obtingut per les universitats italianes i franceses, segurament podrem extreure algunes conclusions de l’estat dels sistema universitari d’ambdós països. Per tant, malgrat el reduccio­nisme que presenten, els rànquings ens aporten informa­cions que no podem menystenir, atès l’efecte que tenen tant en l’entorn universitari mundial com en la nostra societat local.

Josep Samitier vicerector d’Innovació i Progra­ mes Internacionals de Recerca

Mig miler de persones van assistir a la Jornada d’acollida i exposició dels trets diferencials de la UB per a les famílies dels nous estudiants, que va tenir lloc el passat 23 d’octubre al Paranimf. La proposta ha pretès facilitar que l’entorn familiar del nou alumnat tingui la possibilitat de conèixer de prop la Universitat on es cursen els estudis superiors i s’apropi al món universitari. L’acte va incloure una visita a l’Edifici Històric i la projecció d’un vídeo institucional.

entrevista: JOSEP M. BRICALL

Josep M. Bricall «No m’he dedicat a la política perquè m’impediria dir sempre el que penso» Josep M. Bricall (Barcelona, 1936) «A mi parlar en públic no m’agrada gens, em poso molt nerviós». D’això, se’n va adonar el president Tarradellas: «En Bricall al principi és horrorós —deia—, passats dos minuts, comença a funcionar». No és horrorós, només es pren un cert temps per situar-se, per situar-nos. A poc a poc, tots, ell inclòs, estem prou còmodes.

La UB, de la qual ha estat docent fins fa ben poc i rector del 1986 al 1994; Catalunya, del Govern de la qual va ser secretari general de Pre-

sidència i conseller de Governació en temps de Tarradellas, i Europa, on ha presidit la Conferència de Rectors, centren la llarga conversa. Per acomiadar-nos també es pren un cert temps. Cadascun dels objectes que ens ensenya pel camí té la seva pròpia significació i Bricall ens l’explica amb profusió de detalls, com un pas educat cap a la porta. Al llindar hi ha un bastó, protagonista d’un episodi recent que rememora per a nosaltres al més pur estil Hitchcock.

Text:

Ester Colominas Jordi Homs Fotografies:

J. M. Rué

entrevista: JOSEP M. BRICALL

Vostè, que d’etapes universitàries n’ha viscudes unes quantes, quin record té de l’època d’estudiant?

El meu pare era agent de borsa, i també el meu avi, i el meu oncle, i jo havia de fer d’agent de borsa. En aquella època això no es discutia. La carrera d’Econòmiques es feia a Madrid, però el meu pare va saber que l’any següent es faria a Barcelona i em va dir que comencés fent Dret, per no perdre el temps. El meu pare va morir aquell curs. Jo feia primer de Dret, tenia 16 anys. Hi havia un parell de professors bastant durs, entre els quals, el de Dret Romà, Ángel Latorre. Un cop vaig aprovar primer de Dret em va saber greu deixar-ho i vaig continuar fent totes dues coses, Dret i Econòmiques. No vaig perdre cap curs, però no em vaig aclaparar estudiant. Els anys d’universitat per a mi van ser molt interessants. Van ser els anys del Paranimf, el gran canvi, quan ens pensàvem que la dictadura s’acabava perquè se li havien acabat els dòlars, i aquest és un element important perquè s’acabi una dictadura.

Però llavors va venir el govern de l’Opus, i la dictadura va durar encara uns anys més. A part del Dr. Sureda, amb qui després vaig continuar, tinc un gran record del Dr. Ballbé, de Dret Administratiu. D’Econòmiques, el Dr. Vicens Vives i les poques classes que ens va fer el Dr. Sardà. La resta passons, que dirien els francesos...

El Bricall docent ha estat com qualsevol altra persona o com qualsevol altre pro­ fessor universitari?

[Riu.] Això ho va dir un italià! Quan jo sortia del meu despatx després que haguéssim

«Penso si la universitat no es deu estar allunyant massa del que havia estat històricament»

redactat la Magna Charta Universitatum, el professor Romanzi, antic rector de Gènova i anteriorment president de la Conferència de Rectors d’Europa —el primer llatí que va exercir-ne la presidència, jo vaig ser-ne el segon— em va dir: «tu sai, caro Josep, el professor universitari és un home com els altres, però ell no ho sap». La vaig trobar molt bona, aquesta frase! Per a mi, és una feina com la d’altres ciutadans. He impartit classes a la Facultat de Dret a la UB, a la d’Econòmiques de l’Autònoma, i després, a Grenoble, un any; dos mesos a Itàlia, a París, un seminari, i em sembla que aviat hauré de tornar a Milà. Si expliques el que has d’explicar i t’ho prepares, els estudiants col·laboren. A mi m’agrada molt que els estudiants participin i de vegades això és difícil, els has de provocar una mica.

Quan rebia els participants a la Con­fe­ rència de Rectors Europeus l’any 1993 els va dir que no respondre adequadament a la demanda creixent de formació és el pit­ jor servei a la població i a l’economia. Hi afegiria alguna cosa ara que els represen­ tants de les universitats europees estan a punt de trobar-se novament a la UB? Això és veritat, però hi ha altres coses. Penso si la universitat no es deu estar allunyant massa del que havia estat històricament. Hi ha un aspecte de formació, professional, això que els estudiants que van cridant pel carrer en diuen la privatització i que bàsicament és trobar feina en acabar la carrera, que és molt diferent. La segona cosa és el fet que la universitat fa investigació, de la qual una part important és recerca aplicada, que té possibilitats de rendiments econòmics immediats.

I el tercer punt important és la funció que fa sobre l’ésser humà a partir de la mateixa racionalitat de la universitat i que pot definir la universitat d’Europa; aquesta és la proporció que pot estar en perill. I d’això tothom en té culpa, que quedi clar, no només els universitaris.

Per què costa tant la convergència amb Europa? Per què provoca rebuig entre l’alumnat?

No n’ha provocat gaire. A Europa es temia molt més i no, no n’ha provocat. Per exemple, a França, que és un país hiperexcitat, on no es poden fer les coses fàcilment, perquè a la que et despistes...

Hi ha una vaga…

Doncs sí, però ja fa dos anys que l’estan aplicant. Aquí tot es fa tard, i malament. No sé pas... Per exemple, això de començar amb els màsters abans de resoldre el problema dels graus. Començar la casa per la teulada està bé si hi ha la tècnica adequada; si no en tens cap, no pots fer-ho. Sí que hi ha hagut un rebuig de tant en tant i crec que no s’ha explicat prou bé, tot i que jo no hi crec gaire en les explicacions, perquè la gent mai no entén allò que no vol entendre. Una cosa és evident: en aquests moments no té cap sentit que els estudis es regulin des de cada territori concret. La idea fonamental del Pla de Bolonya és que els sistemes universitaris s’entenguin d’un país a un altre i per això hi ha d’haver una pauta comuna. Es va optar pel model anglosaxó perquè és pràctic i permet diferents graons del sistema universitari i escurçar el sistema de grau, cosa que no

entrevista: JOSEP M. BRICALL

s’ha fet a Espanya, on fins i tot alguns han augmentat. Això és Bolonya. La gent dirà que s’adapta a les necessitats de les empreses. Sí!, com abans! Té la mateixa llargada!

Que ara les coses es parcel·len? És cert, però en el sistema universitari anterior també ens feien coses rares. Cada canvi té un cost, evident, però l’important és el saldo. En aquests moments hi ha molta gent que va a la universitat i té tot el dret de, en acabar, tenir feina. I si no la té aquí, que la tingui a l’estranger.

Quan Jospin era ministre d’Educació —jo era rector—, va organitzar a França les États Généraux de l’Université, unes reunions que es feien pels diferents districtes universitaris.

El rector de Perpinyà, a qui coneixia per la Conferència de Rectors, no pas per dèries d’aquestes una mica fantasioses que tenen alguns en aquest país, em va convidar a una d’aquestes reunions a Montpeller. Finalment hi vaig, faig la meva intervenció i en el moment del diàleg s’aixeca un senyor i diu: «Per què ha vingut un estranger avui?». Naturalment, em vaig sentir al·ludit i li vaig dir: «Vostè creu que

«L’estudiant té tot el dret de, en acabar, tenir feina. Aquí o a l’estranger»

als estudiants de la seva Universitat no els interessa saber que poden tenir una oportunitat de treball a Barcelona, que els cau a la vora?». Tothom va aplaudir. Aquesta és la realitat. Per què hi van els de Barcelona allà? Països Catalans? Bajanades! I, els quatre milions d’habitants a l’entorn de Barcelona no li interessen a cap francès estudiant de química?

Per què és tan francòfil? Per allò que va dir un cop, que pobles amb sintaxis semblants s’assemblen?

Sí que vaig dir-ho a algú això de la sintaxi...

No sé, se’m va acudir... [Riu.] A veure...

França té moltes coses positives, entre d’altres, el menjar.

O sigui, que és una qüestió de sintaxi i de gastronomia...

No ho digui així, que el menjar és una cosa molt important! Miri aquests plats que fan ara: una cosa petita, esquitxen pel voltant i et fan pagar l’oro i el moro. En canvi, França té menjars de bistrot molt bons. A més, per

a la nostra generació el viatge a París era «respirar». I a França hi ha hagut molta immigració espanyola, molts exiliats catalans.

També és veritat que jo, normalment, en les relacions internacionals m’he fet molt amic de francesos, concrets i específics.

Fa cosa de tres o quatre anys em van no­­ menar al Comité National d’Évaluation de l’Enseignement Supérieur; el Comitè l’han dissolt i m’han demanat que continuï a l’AERES, l’Agence d’Évaluation de la Recherche et l’Enseignement Supérieur. A França m’hi sento molt ben acollit.

La seva trajectòria política des del 1977 fins que és escollit rector el 1986...

La meva trajectòria política va ser del 77 fins al 80.

Però després de les primeres eleccions va ser diputat al Parlament...

Un any i mig, independent, i de veritat perquè votava pel meu compte. «Va home —em deien quan havíem de votar— vés al lavabo.»

Les desconegudes memòries polítiques d’un període ignorat En aquest llibre (Rosa dels Vents, 2003) Bricall repassa les seves vivències com a integrant del Govern de la Generalitat restablerta de Josep Tarradellas, primer com a secretari general de la Presidència i després com a conseller de Governació. No es tracta només d’un llibre de memòries, sinó sobretot d’un assaig polític.

L’obra, que va ser publicada fa ben poc —i l’autor fa notar que ha passat ben desapercebuda, qui sap si intencionadament—, és una reflexió al voltant d’una acció de govern mal coneguda per la pràctica totalitat dels catalans i una defensa a ultrança de la figura i el pensament polític del president Tarradellas. Sobre aquest aspecte, l’autor defensa que els partits no van aprofitar les lliçons del vell polític republicà, «sobretot, la creació d’una escola d’alts funcionaris, a semblança de França, que hauria fornit la Generalitat de magnífics nego-

ciadors davant l’aparell estatal espanyol. Les conseqüències d’aquest fet, ara, les paga tot el país», conclou.

entrevista: JOSEP M. BRICALL

[Riu.] «No tinc ganes d’anar al lavabo!» els deia. Compti una mica abans del 77, des que el dictador va morir, jo em vaig implicar molt en el retorn del president...

Hi ha la sensació que després d’aquesta participació en primera línia, vostè es distancia. També dels seus informes, entre els més coneguts, l’Informe Uni­ versitat 2000, es diu que són molt lúcids, molt crítics, i que s’apliquen poc.

Forma part de la meva vida. Quan el PSUC va fer una moció de censura a Pujol, Gutiérrez Díaz em va demanar de convèncer en Raventós perquè anés amb nosaltres a la votació, «Sé que tu hi tens influència», em va dir. Li vaig respondre: «Hi tinc influència perquè no l’exerceixo». Li poso també l’exemple de l’informe del Consell de les Arts. Faig l’informe el millor que puc, que vol dir dedicar-hi hores, i el president Maragall em diu: «Hauries de fer de president d’aquest Consell». Li vaig dir que no. El distanciament hi és perquè conec les meves limitacions que en aquests moments

són molt clares: vull dedicar-me a fer algunes coses que al llarg de la meva vida no he pogut fer. Però la pregunta que em fa té més profun­ ditat, com diuen ara. Jo no m’he dedicat a la política perquè crec que m’impediria dir sempre el que penso i això, a partir de certa edat, no es pot canviar. Quan vaig tenir projecció política, amb el retorn de Tarradellas, jo tenia 38 o 39 anys. Quan vaig plegar de la Generalitat 41 o 42. Vaig tenir propostes per seguir de gairebé tothom, menys de qui després va sortir elegit. En aquella època vaig plantejarm’ho, li ho dic amb claredat. I el meu plantejament va ser el següent: si ara dic que sí, al cap de quatre anys, què? No puc tornar a les classes després d’anys de no fer-ne; per continuar, hauré d’estar en una llista i dir el que penso a un partit. Vaig agafar un bitllet i me’n vaig anar amb la dona a Londres uns mesos.

Quan vam tornar, tot això ja havia passat. A mi m’agrada anar per lliure i amb el president Tarradellas ho podia fer, perquè també era molt independent i respectava les opinions. A més, la vida política té unes servituds que jo

no vull pagar, com la manca de privacitat. No m’agrada que m’assenyalin amb el dit pel carrer, ni m’agrada veure’m retratat, em posa molt nerviós. És diferent quan trobes un estudiant que encara recorda les teves classes, això sí que em satisfà. [S’atura i respira fons.] A mi m’ha agradat sempre aïllar-me, prendre distància. Els jesuïtes em van ensenyar a vèncer temptacions, però si aquesta la vencés, estic segur que no en sortiria sencer. El meu sistema psíquic esclataria. Hi ha qui té problemes seriosos amb la soledat. Jo les depressions les tinc quan tinc massa gent al davant. No és que tingui opinions negatives sobre el gènere humà. Tots plegats, em sembla, que som com som [Silenci absolut] escolti, això sembla al psiquiatre, oi?

En finalitzar el seu mandat com a rector va manifestar que havia estat un home­ natge al govern Tarradellas. Creu que els principals partits del país han valo­ rat prou el llegat polític del president Tarradellas?

«Tot ciutadà d’aquest país té els mateixos drets, perquè és un ciutadà, no un súbdit»

10

entrevista: JOSEP M. BRICALL

Josep Maria Bricall, company, mestre i amic Josep Maria Bricall és, primer de tot, un amic que sempre he tingut a prop quan ha fet falta. En ell conflueixen el rigor intel·lectual i l’exigència, d’una banda, i el pragmatisme i la capacitat per generar consensos, de l’altra. És evident que de Josep M. Bricall cal destacar el seu magisteri en el terreny de l’economia i la seva contribució al pensament econòmic d’aquest país. Però no puc deixar de subratllar també aquells aspectes del seu magisteri que transcendeixen l’àmbit estrictament econòmic i que consisteixen en allò que podríem anomenar “lliçons de conducta” Josep M. Bricall ens ha ensenyat a pensar per nosaltres mateixos, és a dir, a no témer tenir idees pròpies, i també a obrir la nostra ment i no conformar-nos amb els camins fàcils i trillats de la como­ ditat que ens ofereix l’experiència coneguda. Amb ell, també hem

après a actuar amb rigor i pro­ fessiona­litat. No n’hi ha prou amb tenir bones intencions, tot i que són molt necessàries, sinó que cal fer les coses «d’una certa manera»: subjecte, verb i predicat, com ha recordat ell tantes vegades. I ens ha ensenyat també una certa idea de Catalunya i de la importància de les institu­cions, que són la garantia última de la continuïtat del país. Aquesta idea, sempre subjacent, que el que és important és «allò que queda», sobretot quan ens referim a les institucions.

Aquest és el llegat, que molts compartim, de Josep M. Bricall.

Hem de donar-li les gràcies per tot el que ens ha donat i per tot el que ens donarà.

Antoni Castells Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya (*) Text elaborat a partir de la intervenció realitzada en l’acte d’homenatge a Josep M. Bricall, organitzat per la UB el dia 19 de juny de 2007.

Jo crec que el senyor Pujol, el president Pujol, tenia un problema amb el president Tarradellas —que no sé ben bé quin era— i, per tant, el va ignorar una mica. No és el cas del president Maragall, i menys encara del president Montilla perquè s’hi ha referit en tres o quatre ocasions. El president Tarradellas tenia una idea molt clara de Catalunya. Primer, que tot ciutadà d’aquest país té els mateixos drets, perquè no és un súbdit, és un ciutadà, i com a ciutadà, vostè, encara que es digui Puigdellívol i Rafeques, és el mateix que un senyor que es digui Garcia no sé què i de no sé on, i perquè en aquella època encara no hi havia Abduls... El que forma la nació són els ciutadans. La segona idea de Tarradellas és que els països es realitzen governant-se i, per tant, l’element decisiu és fer una estructura de l’Estat d’acord amb les lleis. «Quan tinguem l’autonomia —deia— el primer problema serà disposar de

500 funcionaris bons. On els trobem a Ca­talunya?». Aquest era el problema! Què s’ha fet durant aquest temps? Aquest nacionalisme tronat, que li vaig sentir dir al Dr. Margalef una vegada. En un dels discursos d’aquests dies deien «la Catalunya plena». Què vol dir la Catalunya plena? Com la lluna plena? Miri vostè com era Catalunya l’any vuitanta i miri-la ara, culturalment, econòmicament i socialment.

Barcelona era una ciutat de referència a tot Espanya en temes culturals. On han anat les discogràfiques?, on han anat les televisions?

Tot això era aquí! I amb l’economia, què ha passat? De què ens planyem? Del que no s’ha fet durant 25 anys? Per què no hi ha trens?

Perquè en comptes d’anar a veure al senyor Aznar i preguntar-li per què no hi havia trens, li explicava què era Catalunya. Però si ja ho sabia el senyor Aznar què era Catalunya! Tots els espanyols saben perfectament què és

Catalunya, som nosaltres els que no sabem què és Espanya! I encara anem pel món dient que volem l’Estat federal. Però, és que no ho sabem que ells no el volen? Vostè ha vist mai cap anglès que pregoni la seva identitat?

Ara potser amb la independència d’Es­ còcia s’ho comencin a plantejar...

Perdoni, no! Perquè no estan plantejant-ho com si fos un problema de pèsols i de sucre. L’altre dia parlava amb un anglès que ja fa temps que viu aquí sobre el País Basc i em recordava que el problema d’Irlanda al final s’ha resolt per la intervenció americana. Si hi ha un problema, s’ha de resoldre, i si vostè no el vol o no el sap resoldre, busqui algú altre que li resolgui. Això del País Basc és la bogeria organitzada. Al president del Govern el volen portar a la presó perquè s’ha entrevistat amb un senyor que es passeja pel carrer! És realment espectacular!

entrevista: JOSEP M. BRICALL

Horitzó 2020 El projecte Horitzó 2020 té com a objectiu convertir la UB en una universitat de referència global i una de les institucions més reconegudes en l’àmbit europeu, tant pel nivell científic com pel caràcter innovador. Els seus objectius estratègics, a llarg termini, se centren en l’ensenyament, la re­­cerca, els recursos humans i l’organització, i el finançament, la governança i el retiment de comptes.

Josep M. Bricall s’hi va incorporar el març de 2007 per tal de facilitar la transversalització i la redacció del document marc.

«Em dóna feina —manifesta—.

Vaig revisar el text intermedi de dalt a baix. Hi havia tres o quatre treballs parcel·lats, de molt bon nivell, però que calia lligar. Tots els meus suggeriments van ser acceptats i és un treball que pot quedar força bé. He intentat que no es veiés gaire la meva mà.»

Un país d’insensats! En aquest món el que mana no és el que té dret a manar sinó el que sap manar, que és ben diferent.

Vostè no creu gaire en les fórmules es­ tatutàries. No va estar d’acord amb l’Es­ tatut del 79 ni tampoc amb l’actual...

En l’Estatut del 79 vam perdre uns quants llençols, que diem en català, i en aquest n’hem perdut uns quants més.

Què opina vostè de l’encaix CatalunyaEspanya?

Veu, això mateix de l’encaix no ho entenc. El que encaixa les coses és la vida. Jo he viscut molts anys amb la meva dona, i no hem seguit cap norma. Ens hem anat adaptant.

També he fumat en pipa fins fa poc. Al principi se m’apagava a cada moment. Al cap d’uns anys l’agafava, la deixava, la tornava a

agafar i no se m’apagava mai! No sé com es fa. Es fa! Doncs això és semblant. Si ens dediquéssim a fer les coses d’una certa manera, és a dir raonant-les i no fent bestieses, ja estaríem encaixats! No sé si m’explico... És el destí de Catalunya estar «encaixa­ da» amb Espanya?

En les condicions actuals, sí. Sap què vol dir ser independent? Miri els països que ho han aconseguit: quan al país d’origen hi ha hagut una gran crisi ―n’hi ha hagut cap aquí?, s’ha perdut una guerra? o creant una guerrilla.

Quina de les dues maneres està disposada a utilitzar Catalunya? Em dirà: «I Eslovàquia i la República Txeca?». Els txecs són molt diferents! Una vegada a Praga, un vicerector em comentava: «Ha sentit avui a la televisió, els eslovacs?, tornen a plantejar no sé què. Que ens deixin tranquils! Que siguin independents

d’una vegada!». Així són els txecs. Quants en trobarà d’aquests de l’Ebre cap avall? Diran «prou!», i aquí tots callats. Fa cosa de dos anys van dir que no consumirien productes catalans. Quina reacció va haver-hi aquí? Cap. Tots callats. Si això és així, i em sembla molt correcte, hem de ser conseqüents. Vostè es pensa que ser independent és beure un vas d’aigua? El vas d’aigua aquest no hi és! I si no hi és, com se’l vol beure! Siguem realistes! Em dirà: «Què se sent més, català o espanyol?».

Suposo que ja ho sap, no cal que m’ho pregunti. Com entre una palmera i una col, la diferència. Per tant, poca broma; ser catalanista no vol dir ser burro.

Ara es parla de crisi del catalanisme i de refundacions…

Aquestes coses són una pèrdua de temps.

Els francesos diuen «de dues coses una», o

11

12

entrevista: JOSEP M. BRICALL

La feina feta

«Dir que a Catalunya no hi ha llibertat és un disbarat»

bé es vol perdre el temps, o bé no se sap que s’està perdent el temps, que no sé que és pitjor. Prat de la Riba no tenia Estatut i vostè en aquests moments encara viu en gran part per Prat de la Riba: l’Escola Industrial, l’Institut del Teatre, la Biblioteca de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Escola del Treball... Quina altra cosa hi ha a Catalunya que no sigui això? El catalanisme està en crisi? Catalunya està en crisi? No està en crisi, és que l’han fotuda a la nevera, és normal que esternudi!

Aquest és el meu plantejament, com vostè comprendrà, inútil, a ningú no li interessa. Ja veurem dintre d’unes quantes generacions què passarà... Potser no hem sabut fer-ho, potser no n’estem prou convençuts. Tampoc no ens adonem del que ha representat la dictadura per a aquest país. Amb la creació de l’Institut Nacional d’Indústria va destruir una part molt important de les tendències incipients de l’economia catalana cap a sectors que no eren el tèxtil. Hauríem pogut fer alguna cosa per rectificar-ho. Quan discutíem l’Estatut, per què no vam pensar la part que podia correspondre a Catalunya de les empreses públiques? Jo en aquell moment sí que ho pensava això, i vaig dir que no era partidari del concert, però d’això, sí. Però com que es va

El proper mes de gener es compliran deu anys de la signatura, a París, de l’acord entre França, Itàlia, Alemanya i la Gran Bretanya per a la creació d’un espai universitari comú de la UE, preàmbul de Bolonya. Quan li van demanar al ministre Claude Allègre per què no s’hi havia convidat cap representant espanyol va respondre: «No és cert, aquí hi ha el president dels rectors, que a més parla català». Es referia a Josep M. Bricall, que feia quatre anys que havia deixat el Rectorat de la UB i quasi els mateixos que presidia la Conferència de Rectors Europeus (CRE).

Aquell mateix any 1998, els rectors espanyols li van encomanar la redacció d’un informe sobre la universitat, a l’estil del que Ron Dearing havia fet a la Gran Bretanya. Però aquí, la manca de consens va enterrar la iniciativa. Ni la Generalitat ni el Ministeri van voler debatre l’Informe Bricall i el van desar en un calaix.

Si les recomanacions teòriques de Bricall sobre el futur universitari no van prosperar, les intervencions pràctiques, les que va dur a ter-

fer sense consultar amb la Generalitat, va sortir el bunyol que va sortir.

Durant els anys vuitanta va funcionar el club d’opinió Emprius. Es va desfer per­ què no va aconseguir llançar-lo a la pre­ sidència de la Generalitat?

Jo? Vostè em veu a mi de president de la Generalitat? Va molt errat. Es va dissoldre, li diré clarament, perquè va morir en Romà Planas, que n’era l’ànima. Que hi hagués algú que volgués fer-ho? Això és una altra història, però s’ha de comptar amb mi, no? I jo mai no m’hi vaig presentar. El grup es va formar perquè consideràvem que l’elecció de Pujol no era el que en aquell moment convenia, però va fallar la deliqüescència de l’oposició, i que la gent no s’adona que dedicar-se a la política és una cosa molt forta. El club d’opinió de referència va ser el Jean Moulin, que a França va propiciar —sobretot en el període Mitterrand— que molta gent ocupés llocs rellevants. A l’Emprius potser hi havia algú que pensava així, però la immensa majoria el que feia era establir uns criteris.

Entre els seus membres hi havia l’actu­ al conseller d’Economia Antoni Castells

me com a rector de la UB, van marcar una època. En el moment del seu comiat, vaig escriure sobre les quatre claus del bricallis­ me: l’expansió de la Fundació Bosch i Gimpera (la connexió amb l’empresa, la formació continuada); la projecció internacional (el creixement del nombre d’erasmus, els acords amb centres estrangers); la consolidació de les infraestructures (el campus de la Vall d’Hebron, l’aulari Josep Carner, les Heures, les primeres passes al Raval), i la promoció de la recerca. No sempre va rebre el suport de la Generalitat i alguns projectes es van haver de dur a terme amb crèdits a través de la discutida Fundació Bosch i Gimpera, amb imaginació i amb algun cop de puny damunt la taula. Però va demostrar que hi havia també «una certa manera de fer política universitària».

Josep Playà Periodista

i Albert Boadella, autor del llibre Adiós Cataluña, dos homes ben distants ara.

El que ells diuen [es refereix a Boadella i al Partit dels Ciutadans] que a Catalunya no hi ha llibertat, és un disbarat. La gent que afirma més del que cal, fa un flac servei a la raó.

El que sí que poden dir és que el país ha estat sectàriament dirigit. I això es manifesta encara a la premsa i a l’opinió pública. La frase del president Tarradellas «Catalunya té una dictadura blanca», és molt bona, perquè hi havia coses que no apareixien. Ara a la televisió surten manifestacions i vagues, i en aquella època no sortien, era una bassa d’oli això. Cada dia s’inauguraven crisantems! I escolti, això es paga. La crítica, en les societats modernes, és fonamental. La crítica intel·ligent, s’entén. Perquè si la crítica són només totes aquestes bestieses que ha fet el PP sobre l’11-M... Això no és crítica, això és d’idiotes, perillosos, per cert. La crítica raonable, discutir «això no és així per això i per això...», s’ha perdut. Catalunya també tenia una tradició humorística brutal abans de la guerra. Ja m’explicarà quin humor hi troba ara. Bé, aquests del Polònia… tot es concentra allà! I no pot ser, hauria d’estar a la vida quotidiana, l’humor, oi?

14

reportatge: Calendaris. La cultura del temps

Calendaris. La c

Text:

Bibiana Bonmatí Marta Casellas Patrícia Lainz

Ficció fotogràfica amb imatges de: BB / SOHO (ESA-NASA) / Luc Viatour.

L’any 2008 és alhora també el 5768, o el 1429, i encara podríem trobar-ne algun més. De fet, arreu del món han existit tants calendaris com cultures. Tot i això, el calendari gregorià és el que s’ha establert com a norma internacional per a les activitats civils. La construcció d’un calendari es basa en els moviments dels astres, però també està ple de convencions que depenen de les diferents cultures i està molt influïda per les creences de cadascuna d’aquestes. La història dels calendaris aplega un munt d’anècdotes i curiositats, i el tema ha despertat l’interès d’emperadors, papes, astrònoms i escriptors.

Els calendaris són construccions culturals que reflecteixen l’esforç dels homes al llarg de la història per controlar el temps. Això obeeix a diferents motivacions i necessitats, la primera seria la d’entendre els cicles i els ritmes de la natura assenyalats principalment pels moviments dels astres i el pas de les estacions.

reportatge: Calendaris. La cultura del temps

cultura del temps

La base dels calendaris rau en els moviments principalment del Sol i la Lluna, però també el moviment nocturn de les estrelles ha estat decisiu en el disseny.

El més evident és el recorregut diari del Sol en el cel, a causa de la rotació de la Terra sobre si mateixa. La divisió del dia en 24 hores té a veure, d’una banda, amb el moviment nocturn dels estels que els babilonis van dividir en 12 grups i que, per analogia, van fer també amb el dia.

D’altra banda, la divisió horària que ha arribat fins als nostres

dies té els orígens en el sistema sexagesimal utilitzat pels babilonis i, de fet, encara el fem servir en la mesura dels angles en graus, minuts i segons. El que determina l’inici del dia és una convenció que dependrà de les diferents cultures i, així, mentre que en el calendari estàndard el dia comença a mitjanit, en el musulmà, per exemple, s’inicia a l’ocàs. Seguint amb els astres, la divisió setmanal en set dies té l’origen en la divisió del mes lunar en intervals entre les seves quatre fases.

La major part dels calendaris es poden classificar en un d’aquests tres tipus: lunar, solar i lunisolar. Els solars, com el nostre, estan construïts de manera que s’han d’ajustar a l’any tròpic o solar que té una durada de 365,24 dies (aquests 0,24 dies de més de l’any solar són els que donen lloc als anys bixestos). L’any 1582 el papa Gregori XIII va instaurar aquest calendari, en substitució del calendari anterior, el julià, que va elaborar l’astrònom So­sí­gens d’Alexandria i que i va introduir

Els calendaris reflecteixen l’esforç dels homes al llarg de la història per controlar el temps

15

16

reportatge: Calendaris. La cultura del temps

L’any zero i els càlculs de Dionís Dionís l’Exigu (anomenat així per la seva petita alçada) va rebre el 525 dC l’encàrrec de confeccionar unes taules per calcular la data de Pasqua. Per fer-ho, el monjo i astrònom originari d’Escítia —l’actual Ucraïna— va calcular la data del naixement de Crist i va establir-la l’any 754 a.u.c. (ab urbe condita, l’any de la fundació de Roma). D’aquesta manera s’establia que aquell era el primer any del senyor (Anno Domini) com a punt de partença de l’origen de temps per calcular els anys. No va ser fins més tard que es va introduir la nomenclatura d’abans i de després de Crist. En aquest càlcul cap enrere es va passar directament de l’any 1 dC a l’1 aC obviant el que hauria d’haver estat l’any zero. Així, els segles comencen l’any 1 i finalitzen el 100 (i no del 0 al 99 com hauria d’haver estat).

Dones de la minoria ètnica Miao amb el vestit tradicional del dia de l´Any Nou xinès.

Juli Cèsar cap al 46 aC. En aquest calendari l’any tenia 365 dies i cada quatre anys s’hi afegia un dia, cosa que donava lloc als anys bixests, o de traspàs (tots els que són divisibles per quatre) de 366 dies. Amb aquest calendari es pro­duïa una diferència entre l’any civil i l’any tròpic de 0,0078 dies. Aquesta petita diferència amb el pas dels segles va provocar un desfasament de deu dies que va afectar la data de la Pasqua. Per aquesta raó Gregori XIII va iniciar la reforma del calendari i per ferho va crear una comissió que finalment va determinar que el dia 5 d’octubre passés a ser el 15 d’octubre; d’aquesta manera

Foto: AP Photo / Xinhua, Yang Junjiang.

l’any següent l’equinocci de primavera va tornar a coincidir el 21 de març com en els primers anys del calendari julià. En la reforma gregoriana, per evitar el desfa­sament es va determinar que pel que fa als anys finalitzats en dos zeros, en la nova reforma només fossin bixests aquells divisibles per quatrecents, per exemple, el 1600 i el 2000 han estat bisexts, però no el 1800 o el 1900. Amb aquest canvi es va aconseguir reduir la diferència entre els anys tròpics i els anys civils en 0,0003 dies, per tant, només s’acumulava un dia de diferència cada 3.300 anys. Així va quedar configurat el calendari gregorià, també

17

reportatge: Calendaris. La cultura del temps

conegut com a calendari occi­ dental.

Un altre tipus de calendari és el lunar que es basa en el mes lunar o sinòdic, que té una durada de 29,5 dies. «Parlar d’un any lunar no té sentit, com tampoc no en té un mes solar, perquè no es corresponen a res», comenta el professor Juli Samsó, del Departament de Fi­­ lologia Semítica, «d’altra banda, —conti­nua l’investigador— els calendaris solars tenen sentit en cultures agrícoles en què el cicle estacional és de gran impor­ tància; en canvi, els calendaris lunars estan vinculats a cultures ramaderes, en què les estacions no són tan importants». Un bon

Els calendaris solars tenen sentit en cultures agrícoles i els lunars estan vinculats a cultures ramaderes

exemple de ca­­lendari lunar és el musulmà format per anys de 6 mesos de 30 dies i 6 de 29.

L’inici del mes el marca el co­­ mençament de la lluna creixent, després de la fase de lluna nova.

Aquest fet determina un fort

Calendari republicà Un dels canvis que es van introduir a França després de la Revolució va ser la introducció d’un nou calendari, el 1792, anomenat calendari de la República Francesa i que va ser oficial durant tretze anys. Els mesos es van batejar amb noms referents a la meteorologia corresponent a l’estació; així, per exemple, els mesos d’hivern eren: nuvolós, plujós i ventós.

component local en aquest tipus de calendari. En aquest sentit, el professor Samsó recorda un breu conte àrab se­­gons el qual a una persona li demanen: «Perdoni en quin dia del mes estem?», i contesta: «No ho sé, no sóc

d’aquest poble». Per decidir quan començava el mes es disposava d’observadors que verificaven l’aparició de la lluna. Per aquest motiu no sempre es podia observar aquesta aparició simultàniament arreu del món. Actualment

El dia universal

Diari àrab on apareixen les dates segons el calendari occidental i el calendari musulmà.

El 1884 va tenir lloc una conferència internacional a Washington «amb el propòsit de fixar el meridià principal i el dia universal». En el decurs de la trobada es va determinar que aquest meridià principal seria el que passés per Greenwich i que el dia universal hauria de començar a la mitjanit de Green­ wich. D’altra banda, es va definir l’anomenada línia del dia universal, una línia imaginària que va des del pol Nord fins al pol Sud i dista 180º del meridià de Greenwich. És a dir, que els habitants d’aquesta línia comencen un nou dia just 12 hores abans que el dia universal comenci a Greenwich ofi­cialment. De fet, l’existència d’aquesta línia és el recurs que va utilitzar Jules Verne en la seva obra La volta al món en vuitanta dies, per fer que el protagonista arribés a temps de guanyar la juguesca.

75º

Alaska Sibèria

60º Mar de Bering

45º Oceà Pacífic

Illes Hawai

0º Tuvalu Samoa

Mar de Corall

Fiji

Foto: AP Photo / Emilio Morenatti.

15º

30º Sidney

Nova Zelanda

Jueus ultraortodoxos al carrer del barri Mea Shearim de Jerusalem el dia de la celebració del Purim. Aquest dia es commemora el miracle relatat en el Llibre d´Ester, que explica el moment en què es van salvar de ser aniquilats sota el mandat del rei persa Asuero.

15º

Illes Marshall

Illes Solomon

30º

45º

18

reportatge: Calendaris. La cultura del temps

Eliseu Carbonell És llicenciat en Geografia i Història i doctor en Antropologia a la Universitat de Barcelona. Ha escrit les obres Debates acerca de la antropología del tiempo, editat per Publicacions i Edicions de la UB, i Josep Pla: el temps, la gent i el paisatge, publicat per Edicions de 1984. Actualment és consultor d’etnografia a la UOC i professor tutor a la UNED.

els astrònoms continuen estu­ diant el problema de la visibilitat i el calendari és encara motiu de congressos.

El tercer tipus de calendari és el lunisolar emprat en la cultura jueva i en la xinesa. És una adaptació del calendari lunar a l’any solar. Tal com explica la professora de la Universitat de Bar­ ce­lona M. Josep Estanyol, en el seu llibre Judaisme a Catalunya, avui, un any comú consta de 12 mesos, cinc dels quals tenen 29 dies i els altres cinc, 30 dies.

A banda hi ha dos mesos que

tenen 29 o 30 dies. És a dir, que els anys poden tenir 353, 354 o 355 dies. Per arribar a l’any solar, periòdicament s’ha d’afegir un mes extra de 29 dies. L’any de tretze mesos rep el nom d’em­ bolismal. La data de referència d’aquest calendari és la festivitat de la Pasqua (Pésakh en hebreu), que se celebra sempre el 15 de nissan (el primer mes del calendari hebreu), que coincideix entre els mesos de març i abril, i que marca l’inici de l’any religiós.

Com hem vist fins ara, plas­ mar el moviment dels astres en

«Hi ha calendaris que no mesuren la quantitat del temps, sinó la qualitat» Existeix alguna cultura sen­ se calendari?

No, totes les cultures tenen calendari. No podem pensar només en el nostre calendari, de caràcter més matemàtic. El concepte d’abans i de després, de la unitat: el dia, és en totes les cultures del món.

Així, no hi ha cap calendari que no mesuri el pas dels temps?

No. El que pot haver-hi és un calendari que no serveixi per mesurar el pas del temps, sinó la característica del moment: podríem dir que hi ha calendaris que no mesuren la quantitat del temps, sinó la qualitat. Això sí, actualment aquests tipus de calendaris conviurien amb altres que indiquen en quin moment ens trobem, perquè tots el pobles tenen activitats que cal coordinar.

Un exemple...

El calendari balinès està molt estudiat perquè és un calendari de permutació, que no segueix una línia temporal de menys a més. És molt complex en sentit matemàtic, perquè està fet de cicles de dies.

Consisteix en deu cicles que es van repetint, encara que els més

comuns són els de cinc, sis i set dies, que es van combinant i, per tant, hi ha dies que tenen dos noms o tres, ja que coincideix l’inici de cadascun d’aquests cicles. El dies binominals o trinominals tenen unes característiques especials per als balinesos per les seves qualitats místiques o religioses. El calendari de permutació envaeix la vida diària pel que fa a les combinacions de noms dels dies, ja que hi ha dies dolents o bons per construir una casa o començar un viatge, per exemple. No indica l’edat d’una persona però sí determina si aquella persona viurà molt, si serà feliç, pobra, rica o desafortunada... Abans del casament, s’estudia si la conjunció dels dies de naixement de la parella és favorable, si no, no hi haurà boda. Així, amb aquest calendari no es poden planificar cites, però no es viu en el caos, perquè també tenen el calendari lunisolar i estan dintre d’un Estat modern (Indonèsia) on predomina el calendari gregorià.

El temps, doncs, segueix el ritme dels països més rics?

Tot el món es regeix pel mateix sistema horari que permet la navegació aèria i on hi ha el meridià de

Greenwich, al qual s’han adaptat tots els països. El calendari occidental és el que predomina a les agendes de tot el món, però no per una qüestió d’imposició dels països rics sobre la resta, sinó per un motiu de coordinació, de necessitat humana. No pots viure fora del món amb el teu propi i únic calendari, perquè vulguem o no, estem tots interconnectats. Aquest calendari no n’ha extingit d’altres que conviuen amb ell, però en ocasions ha produït situacions molt absurdes, com ara que en països de l’hemisferi sud se celebri el Nadal amb el banyador posat. I també ha per­judicat algunes comunitats, com, per exemple, quan els missioners van arribar a poblacions esquimals i van imposar el nostre calendari, segons el qual diumenge no es treballa. Això va ser perjudicial per a aquesta comunitat perquè vivien de la caça i si el diumenge passava per allà una balena i no la podien capturar potser no en tornaria a passar cap més durant molts dies.

Quin paper té la intuïció hu­ mana en tot això?

En algunes cultures més primitives predominen els calendaris

d’impressió sensible, que es ba­­ sen en la percepció del nostre cos, en els nostres sentits: «estem en un moment o en un altre perquè el gel està més o menys glaçat, migren determinades aus o ha canviat la direcció del vent». En alguns pobles també es tenen en compte elements vegetals per establir durades: «això dura tant com el tros que triga una canya a fer un nus» o «el temps que triga una font a regar un camp».

L’obsessió pel pas del temps és cosa nostra?

A Cabília (Argèlia), al rellotge li deien «el molí del dimoni», perquè creava obsessió. En aquella cultura quedar a una hora exacta és de mala educació; preveure el futur és ostentós i dir que unes gallines pondran tants ous és desafiar l’esdevenir. L’obsessió pel temps està lligada a la historia del desenvolupament del capitalisme industrial, que va provocar la domesticació del temps. Quan neixen les fàbriques, amb la necessitat de fer torns per tal que s’aturin les màquines, es quan es comença a imposar el rellotge i es domestica el temps. No guanyes per treball fet, sinó per hores treballades.

reportatge: Calendaris. La cultura del temps

un calendari no és una tasca fàcil. D’altra banda, com dèiem, els calendaris són propis de cada cultura, la qual cosa de­­ termina tot un seguit de paràmetres, com ara, en quin mo­­ ment es comen­cen a comptar els anys. En aquest sentit, el calendari gregorià comença l’any del naixement de Crist, el musulmà s’ini­cia a partir de l’hègira, és a dir, l’emigració de Mahoma des de la Meca, fins a l’actual Medina (fet que va tenir lloc l’any 622 del calendari julià).

Per al calendari jueu, en l’anti-

El calendari jueu té en compte totes les generacions dels patriarques bíblics per calcular l’any d’inici del món

guitat es va calcular la data de la creació del món per determinar en quin any estaven. Per fer-ho, es van tenir en compte totes les generacions dels patriLa processó de Setmana Santa és una de les celebracions més tradicionals del nostre calendari. Foto: Marta Casellas.

Conversions Per convertir un any d’un calendari a un altre, s’ha de tenir en compte que si tots dos són solars, només cal fer una suma. Però per passar d’un calendari solar a un de lunar (o viceversa) la fórmula és molt més complexa.

Any jueu = any gregorià + 3.760 any gregorià – 622 Any musulmà = any gregorià – 622 + 32

Plaça Jmna El Fna a Marràqueix quan el sol ja ha desaparegut. Durant el mes de dejuni o ramadà, els musulmans han d’abstenir-se de menjar, beure, fumar i tenir rela­ cions sexuals, entre altres coses, durant les hores diürnes, fins que el sol es pon. Foto: Marta Casellas.

19

20

reportatge: Calendaris. La cultura del temps

Mosaic del calendari jueu en una sinagoga a Beit Alfa, Israel.

Els signes del zodíac rodegen la carrossa del sol, que està en el centre.

La data d’inici d’any, no té la mateixa importància en tots els calendaris

El jesuïta, matemàtic i astrònom Christopher Clavius (1538-1612) va ser un dels membres més destacats de la comissió del calendari, que va promoure l´elaboració del calendari gregorià.

arques bíblics. Un altre cas és el calendari xinès que es regeix amb cicles de 60 anys formats per cinc cicles de 12 anys que es cor­respo­nen a diferents cons­­­­tel­ la­cions xineses. Segons aquest calendari, el 2008 s’inicia un dels cicles de cinc anys i és l’any de la rata.

Una altra convenció és la data d’inici d’any, pel que fa a la qual, cal tenir en compte que no té la mateixa importància en tots els calendaris. Com explica el

Mosaic romà de les quatre estacions de l´antiga ciutat romana de Complutum, on avui dia se situa la localitat madrilenya d´Alcalá de Henares.

professor Samsó «atès que en els calendaris lunars el concepte d’any no té sentit, en el calendari musulmà no té gaire importància celebrar el principi d’any, però, per contra, sí que en té el començament del ramadà, una de les dues grans festes o la festa del sacrifici, que se celebra quan els peregrins arriben a la Meca».

L’any xinès celebra l’any nou en la segona lluna nova després del solstici d’hivern, en el calendari hebreu l’any s’inicia el mes de

«La pela és la pela» El comerç internacional no té en compte l’existència de diferents calendaris de les diverses cultures o religions. Totes les transaccions econòmiques a escala mundial es fan utilitzant únicament el calendari occidental com a referència. És una norma no escrita. «Fins i tot en operacions entre països que tenen altres calendaris, com per exemple els països musulmans, s’utilitza el calendari cristià», assegura Joaquín Turmo, professor del Departament de Teoria Econòmica, expert en comerç internacional, integració econòmica i Organització Mundial del Comerç (OMC). Com explica Turmo, «quan se signa un contracte i es fixa el termini de lliurament i de pagament d’una mercaderia es té

tixrí, entre els mesos de setembre i octubre.

També podríem trobar altres diferències, com ara, en relació amb els dies festius de la setmana, el divendres en el calendari musulmà, el sàbat (‘dissabte’) en l’hebreu o el diumenge en el gregorià. En definitiva, podríem trobar per a cada dia i per a ca­­ da cultura una història diferent que marca les tradicions que s’han forjat amb el pas dels dies, dels anys i dels segles.

Bibliografia en compte només el calendari occidental. Probablement, això té l’origen en el pas de les transaccions basades en el compromís oral a les transaccions basades en contractes escrits, quan ja eren hegemòniques les economies occidentals». En relació amb els festius, ni tan sols compta el calendari occidental. Quan s’ha de lliurar una mercaderia en una data concreta, no es té en compte si en el país de destí aquell dia és laboral o festiu. Tant hi fa que sigui diumenge o sàbat —setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès—. Aquestes dates perden tot el sentit quan entren en joc les relacions econòmiques a escala mundial.

CARBONELL CAMÓS, E. Debates acerca de l’antropo­ logía del tiempo. Barcelona: Publicacions i Edicions UB, 2005.

ESTANYOL I FUENTES, M.J. Judaisme a Catalunya, avui.

Barcelona: Editorial Pòrtic, 2002.

LIPPINCOTT, K. El tiempo a través del Tiempo. Barcelona: Grijalbo Mondadori S.A., 2000.

PALAU, M. La pintoresca his­ tòria del calendari. Barcelona: Editorial Millà, 1973.

���� �����

�� ��������� ��� �������� �� � � � � � � ����

������������ ������������������ ������������������������� ������������������������ �������������������������������� �������������������������������������� �������������������� �������������������������������������� ����������

��������������������� �������������������������������������� ������������������������������� ����������������������� ������������� ����������������

���������������� ��������������������������������������� �������������

��������������������� �������������������� �������������������� ������������������������

22

diàlegs: Pequín 2008: la Xina entra en joc

Pequín 2008: la Xina

Manel Ollé, Tomàs Mol Text:

Núria Quintana Fotografies:

Marta Casellas

Emblema oficial dels Jocs Olímpics de Pequín 2008.

Foto: AP Photo / Ng Han Guan.

Els Jocs Olímpics que començaran el proper agost (el 8, del 8, de 2008) faran que la Xina sigui protagonista destacada aquest any en els mitjans de comunicació. Però entre la remor de les moltes notícies que sentirem no ens serà fàcil copsar la realitat complexa del país més poblat del món (més de 1.300 milions d’habitants). Els majors contrastos i paradoxes entren en joc en els més de 9.300 km2 del territori xinès: una proverbial cultura mil·lenària que alhora va viure l’intent de fer tabula rassa de la tradició amb la revolució cultural; unes zones costaneres cada cop més modernitzades, al costat d’un interior amb greus problemes socials; un règim comunista però amb sanitat de pagament; el conegut creixement de l’economia (que posseeix la major reserva mundial de dòlars en el planeta) junt amb un sistema polític seguit de prop per Amnistia Internacional a causa de les nombroses violacions dels drets humans de què se l’acusa.

El politòleg Cesáreo Rodríguez-Aguilera, l’economista Tomàs Moltó i el sinòleg Manel Ollé, ens apropen en aquest diàleg a totes aquestes qüestions.

Manel Ollé És investigador de l’Institut Universi­tari d’Història Jaume Vicens i Vives i professor d’història de la Xina i de cinema i literatura xinesa contemporània en el màster d’Història del Món i en la llicenciatura d’Estudis d’Àsia Oriental de la Universitat Pompeu Fabra. Exerceix com a professor també en el màster d’Estudis Àsia i Pacífic i en el màster d’Història de les Religions de la Universitat de Barcelona. És autor de les obres La empresa de China: de la Armada Invencible al Galeón de Manila (Acantilado, 2002) i Made in China: despertar político, social y cultural de China (Destino, 2005). Ha publicat dos llibres de poesia: De bandera Liberiana (Columna, 1994) i Mirall negre (Proa, 2002, Premi Ciutat de Palma), i practica la critica literària en diferents mitjans de comunicació. Ha traduït del xinès Pu Songling i Gao Xingjiang.

Tomàs Moltó És catedràtic del Departament d’Economia Política i Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona.

Va cursar els estudis de Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona, i va ampliar-los posteriorment a París en temes de planificació i recursos humans. A banda de la docència, en l’activitat de recerca s’ha centrat especialment en aspectes econòmics de l’educació i el treball. En relació amb la Xina, a partir d’un interès des dels primers inicis professionals que el va a portar, entre altres coses, a cursar estudis de llengua xinesa, durant els últims anys ha pogut dedicar-se amb més intensitat a l’estudi i la difusió del procés de desenvolupament d’aquest país, amb publicacions, cursos i conferències sobre aquests aspectes.

diàlegs: Pequín 2008: la Xina entra en joc

entra en joc

ltó i Cesáreo Rodríguez-Aguilera Els Jocs Olímpics Manel Ollé (MO): Els Jocs Olímpics que tindran lloc a Pequín l’any vinent crec que per a la Xina són sobretot una operació de projecció internacional: donar la imatge de país modern, capaç d’organitzar un gran esde­ veniment internacional. L’impacte sobre la ciutat, però, és petit si tenim en compte les grans dimensions de Pequín. Ha representat la urbanització d’una zona perifèrica, però no ha estat substancial per a la ciutat.

Tomàs Moltó (TM): La incidència de l’actuació feta a Pequín per als Jocs Olímpics no té comparació possible amb la incidència que va tenir a Barcelona perquè el dinamisme de les obres d’infraestructura és enorme i ve de lluny.

MO: Les Olimpíades sí que seran substancials des del punt de vista d’imatge del país. I en aquest sentit, els mitjans de comunicació internacionals seran els que furgaran en temes que no seran plaents per als governants impli-

cats. Amb vista als Jocs, no hi ha una perspectiva de dissidència interna, però sí que hi ha moviments que ja han emprat algun cop mitjans mediàtics per fer lesseves denúncies.

L’èxit del creixement econòmic

cions i el que anomenem globalització. Aquest model potser ha esgotat una mica els seus límits. A més hi ha el problema dels recursos: hi ha aqüífers totalment esgotats, els rius estan molt contaminats… El que passa és que d’això, ja en són conscients, i, de fet, un dels trets que marquen el lideratge de Hu Jintao és prendre consciència d’aquests temes. L’alternativa és recentrar una mica el model sobre la demanda interna. Això no és fàcil. Es tracta de crear una capacitat adquisitiva, unes condi­ cions que ara no existeixen.

Nosaltres veiem sobretot la cara positiva del creixement: l’europeïtzació de la costa, però també hi ha la persistència de situacions «africanes» a l’interior. La sanitat és molt precària, l’ensenyament també… L’Estat s’ha retirat molt d’aquests serveis. Ara bé, jo crec que hi ha precedents que permenten sostenir la visió que la Xina té recursos per sortir-se’n, d’aquests problemes, almenys potencialment.

TM: Tot el model de creixement xinès es basa en la demanda externa: en les exporta-

CRA: Sobre la qüestió sanitària, una cosa que em sobta moltíssim és que en

Cesáreo Rodríguez Aguilera (CRA): Amb els mitjans d’avui, amb els mòbils dotats de càmeres fotogràfiques, amb Internet, és dificilíssim que el règim controli tot al cent per cent. Ara bé, és evident que enfortiran la vigilància al màxim, i en principi, jo crec que gairebé no es produiran incidents; no són totalment descartables però ho trobo francament difícil. La imatge que el règim intentarà donar és la d’estabilitat, de progrés, de cohesió social, mostrar els Jocs com un gran aparador del que s’ha fet i del que encara es farà.

Cesáreo Rodríguez-Aguilera Cesáreo Rodríguez-Aguilera de Prat és catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, doctor en Dret i llicenciat en Història Contemporània.

Entre els seus llibres principals destaquen: Gramsci y la vía nacional al socialismo. Madrid: Akal, 1984. Temas de ciencia política. Barcelona: PPU, 1987. Nacionalismos y autonomías. Barcelona: PPU, 1993. La crisis del Estado socialista. China y la Unión Soviética durante los años ochenta. Barcelona: PPU, 1994. El cambio político en Italia y la Liga Norte. Madrid: CIS, 1999. Sistemas de gobierno, partidos y territorio.

Madrid: Tecnos, 2000. Problemas políticos y conflictos mundiales de los años noventa. Barcelona: ANUE, 2000. Partidos y estrategias nacionalistas en Cataluña, Escocia y Flandes. València: Tirant lo Blanch, 2002. La teoría bolchevique del Estado socialista. Madrid: Tecnos, 2005. El proceso electoral federal mexicano de 2 de julio de 2006. Barcelona: CIDOB, 2007. També és autor de capítols específics sobre qüestions diverses de ciència política inclosos en 18 obres col·lectives publicades.

Cartell amb el símbol del Partit Comunista de la Xina.

Foto: AP Photo / Eugene Hoshiko.

23

24

diàlegs: Pequín 2008: la Xina entra en joc

Cesáreo Rodríguez-Aguilera:

«Crec que el règim experimentarà políticament, però més endavant»

l’època maoista hi havia una assistència sanitària mínima gratuïta. Ara resulta que la sanitat és de pagament, fins i tot a les zones pobres. Per a les famílies pobres això és una ruïna o gairebé inaccessible.

Per a un país que teòricament s’anomena socialista, és la cosa més antisocialista del món. Això, de quan arrenca?

MO: De la reforma de Deng Xiao Ping, als anys vuitanta.

TM: Abans, al camp hi havia personal sanitari que sabia posar vacunes, derivar la gent als hospitals i això es traduïa en unes xifres sanitàries excel·lents.

CRA: I era gratuït.

TM: Era gratuït perquè, per exemple, aquests «metges descalços» cobraven en punts de treball, en el marc dels equips de producció i els hospitals comunals es finançaven col·lectivament. A les ciutats cada unitat de producció o empresa, creava o tenia accés a un conjunt d’institucions pròpies de l’Estat del benestar. Això s’ha anat privatitzant. Una de les errades grosses que han fet a la Xina ha estat copiar el sistema americà, basat en el pagament per l’usuari. Curiosament a Taiwan, no: allà fa aproximadament quinze anys que van

establir un sistema similar a l’europeu universal, que funciona perfectament.

A més, el sistema de la Xina té perversions importants. Una anècdota: el govern xinès va proporcionar gratuïtament medicació contra la sida i els hospitals l’havien d’administrar. Què van fer alguns hospitals? La medicina és gratuïta, però primer has de fer unes proves.

CRA: Que es paguen.

TM: I d’això, se’n poden explicar històries i històries. Respecte a la sanitat, a la Xina han de fer un canvi radical. El sistema americà té problemes seriosos tot i ser un país molt ric i a la Xina ha provocat situacions desastroses.

MO: Un dels factors d’insostenibilitat del model actual de creixement, a banda del tema dels recursos, seria també el de la tensió social que la polarització progressiva de la societat està provocant i de la qual en són conscients els dirigents. Per això han fet, de moment en un pla més retòric que real, el discurs de l’harmonia social. En general, més de la meitat de la població ha perdut prerrogatives socials, pel que fa a sanitat, educació… però també quant a l’aparició de taxes de tota mena. Això esclata en conflictes locals, aïllats, que el manteniment d’un règim de control de la informació fa que no es ve-

diàlegs: Pequín 2008: la Xina entra en joc

Tomàs Moltó:

«La Xina té les reserves més grans de dòlars del món: un bilió i mig»

Un treballador xinès comptant bitllets de dòlar americans i de iuan xinesos en un banc de Xangai. Foto: Associated Press.

hiculin, però que preocupen realment el poder. És un factor d’incertesa.

Obertura política?

CRA: La Xina ha iniciat, des de l’any 1978, un procés de doble reforma: la reforma econòmica i l’obertura internacional. Això ni s’ha tocat ni es tocarà. Aquesta transició ha donat pas a un sistema híbrid: és un sistema de socialisme real clàssic, sense espais de pluralisme veritable. I, en canvi, en l’àmbit socioeconòmic l’obertura ha estat espectacular de manera que l’antiga economia estatalitzada ha canviat de soca-rel.

El partit el que necessitava era una institucionalització de les successions. Les successions a la Xina havien estat normalment bastant traumàtiques. Jo crec que ha estat la quarta generació, com ells l’anomenen, la que ha arribat al poder amb Hu Jintao, la que finalment ha arribat a un acord institucional intern. Tinc la intuïció que a mitjà i a llarg termini el partit comunista xinès podria esdevenir quelcom semblant a l’antic PRI mexicà. És a dir, un partit amb una ideologia baixa, que ho arreplega tot, nacional, patriòtic, popular… que pot tolerar una oposició domesticada. Això el

règim ho té bastant fàcil, perquè sobre el paper ja hi ha els anomenats vuit partits patriòtics. Les eleccions no són competitives però hi ha una minúscula fracció a l’Assemblea Nacional Popular en la qual són presents aquests partits que procedeixen de la resistència antijaponesa i són quelcom absolutament simbòlic. Si el règim volgués, podria donar una mica més d’espai a aquests «micropartits». Això més endavant podria preparar fins i tot el terreny cap a una evolució més democràtica. Hu Jintao ja ha insinuat alguna cosa en aquesta línia. Ja hi ha una experiència, que és Hong Kong. I per apropar-se a Taiwan de manera pacífica, no té més remei que modificar les estructures tan rígides del sistema polític. Crec que el règim experimentarà políticament però més endavant.

MO: En l’últim Congrés, de fet es parla de dues tendències, dues faccions dins el partit: una és la populista, o socialdemòcrata, i l’altra l’elitista o neoliberal. El procés de successió no queda clar, no està del tot tancat.

Sembla que Jiang Zemin, que era representant del clan de Xangai, del sector proper al model basat en el creixement com a prioritat, no ha perdut del tot el Congrés. Ens trobem en aquesta situació típicament xinesa d’un cert equilibri de forces. Pel que fa a les pers-

pectives, el que sembla és que en les últimes dècades quan s’ha parlat de reforma s’ha buscat sempre dotar de contingut polític les institucions, i sobretot crear un «sistema legal». Per mi això seria un prerequisit perquè s’anés cap a un altre escenari.

TM: Els xinesos són molt conscients del que passa al seu entorn i jo crec que han canviat la perspectiva. Un dels punts de reflexió és el que ha passat a Rússia, i una de les coses que tenen clara, jo crec, és que la unió entre Estat i partit que hi havia a Rússia era un element que impedia que poguessin evolucionar de manera viable. El que estan fent és avançar cap a la separació entre partit i Estat, i entre l’acció política i la gestió. Per exemple, ara les empreses públiques depenen d’una organització específica que les gestiona i que respon al Consell d’Estat, però que no és el Consell d’Estat.

CRA: La legalitat de la qual parlava Manel Ollé és fonamental. Perquè si no els inversors estrangers no se’n refien. I la corrupció. Són dos elements catastròfics per al desenvolupament de la Xina.

MO: Per mi el tema de la corrupció és el que podria provocar una tensió social forta. És el que més desprestigia el govern.

25

26

diàlegs: Pequín 2008: la Xina entra en joc

La UB a la Xina El govern xinès està prioritzant de manera molt significativa el desenvolupament de l’educació superior, un àmbit al qual està destinant importants inversions. És en aquest context que la Universitat de Barcelona va participar l’octubre passat a l’European Higher Education Fair Beijing-China (EHEF) 2007, que va tenir lloc a Pequín, i al II Fòrum de Rectors Hispanoxinès, a Xangai.

L’educació superior s’ofereix a la Xina a través de les gairebé 4.500 institucions públiques i privades d’educació superior existents, i l’accés a les universitats públiques —aproximadament, 2.000 — és altament competitiu. L’any 2005, el nombre total d’estudiants matriculats a les universitats i als colleges públics va ser de 15.617.000 d’estudiants, cinc milions dels quals es van matricular per primera vegada als cursos de grau, mentre que 364.831 ho van fer als cursos de postgrau.D’aquests, 54.794 s’adreçaven a l’obtenció d’una titulació de doctorat i la resta s’incorporava als màsters. El 2006, el nombre d’estudiants xinesos que feien un període d’estudis a l’estranger era de 134.000, un 12 % més que l’any anterior. De fet, el govern xinès està adoptant importants mesures per promoure la internacionalització a l’educació superior, i actualment es comptabilitzen prop de 100.000 estudiants xinesos que estan cursant períodes d’estudis a l’estranger cada any, 75.000 dels quals opten per les universitats europees.

A l’EHEF 2007, organitzada per la Comissió Europea per tal de promoure els sistemes d’educació europeus en aquest país, van participar-hi més de 200 universitats (entre les quals, 17 d’espanyoles) dels 27 estats membres de la Unió Europea. La UB hi va ser present, per primera vegada, amb un estand.

Aquesta fira tenia lloc en el marc més ampli de la China Education Expo 2007 que cada any organitzen el Ministeri d’Educació xinès i la China Education Association for International Exchange (CEAIE). Al Fòrum de Rectors Hispanoxinès a la Universitat d’Estudis Internacionals de Xangai, es van debatre temes com ara l’educació superior a la Xina i a Espanya, la influència del reconeixement mutu dels títols, i les polítiques de captació d’estudiants estrangers a tots dos estats. Paral· lelament a la celebració d’aquests actes, la Universitat de Barcelona va dur a terme diverses visites i reunions amb algunes de les universitats més prestigioses de la Xina amb l’objectiu d’analitzar les possibilitats de cooperació en els àmbits, principalment, d’intercanvi d’estudiants i de col·laboració en els postgraus i la recerca.

La Xina al món CRA: La Xina és un Estat absolutament obert pel que fa a la relació amb altres països. El tancament absolut que es va produir en l’època maoista està totalment superat. L’obertura social és molt més limitada, tot i que ja comença a haver-hi una classe mitjana. Crec que uns 200, 300 milions d’habitants del país ja tenen un estàndard de vida relativament bo, i uns trenta milions ja viuen bastant bé. És un embrió d’una classe mitjana que ja comença a obrir-se al món.

La Xina té relacions diplomàtiques amb tothom, i comercials amb gairebé tot el món. Els dirigents xinesos el que fan és diversificar, per exemple, des del punt de vista econòmic, les relacions. La Xina és un gran consumidor energètic i compra petroli a molts països, des de l’Iran a Nigèria, a Veneçuela. Influència de la Xina a altres països del món? I tant. La Xina ja està fent algunes inversions en alguns països africans i, fins i tot, llatinoamericans. Influència política? És més limitada, només en alguns països de l’entorn, però existeix. La Xina és ja una potència re­gional asiàtica.

TM: La Xina ha promogut el grup de Xangai, que és un element important, que li confereix un estatus de potència regional. Hi ha un aspecte que és molt important. La Xina té les reserves més grans de dòlars del món, té un bilió i mig de dòlars. Amb això poden fer inversions a tot

arreu, i ja ho estan fent. Les inversions de Xina són molt fortes i estan creixent, perquè de problemes de liquiditat, no en tenen.

MO: D’altra banda, tot i que no viatgin gaire, la recepció de cultures i formes interna­ cionals de vida han estat importantíssimes des dels vuitanta: hi ha l’impacte intel·lectual de totes les traduccions que es comencen a fer als anys vuitanta en totes les branques del saber. L’aparició d’Internet, malgrat tots els controls que es vulguin fer, ha estat una revolució informativa. Entre el país real i el país oficial hi ha una certa distància. I en les elits urbanes, sobretot entre la gent jove, hi ha un coneixement del món i dels referents culturals. No és un lloc tancat. A la Xina un dels discursos dominants els últims temps és el nacionalisme, el patriotisme. Però això no impedeix que alhora en l’escena internacional sigui un país que tendeix a jugar en les institucions, i a fer, fins i tot, un ús relativament responsable de la seva presència en el Consell de Seguretat de l’ONU. No és un país que jugui constantment amb el veto.

TM: De fet la Xina té forces pacificadores a Haití, i al Líban.

MO: I en l’àmbit asiàtic està assumint un paper de lideratge però sempre intentant no fer el paper de prepotent. Per tant, penso que mantenir la Xina en el joc internacional és necessari i alhora promoure una dinàmica, que paral·lelament a aquest nacionalis-

Continua a la pàgina 31 >>

U

5

12

19

26

4

11

18

25

dl

11

18

25

10

17

24

31

4

3

març

dl

dm

29

28

dm

22

21

dc

30

23

16

9

2

dj

3

dj

dc

26

19

12

5

27

20

13

6

dj

27

20

13

6

28

21

14

7

31

24

17

10

2: acaba el 1r semestre del curs 2OO7-2OO8

15

14

febrer

8

7

dc

dv

4

ds

5

dv

ds

26

19

12

dv

28

21

14

7

29

22

15

8

1

ds

29

22

15

8

1

23

16

9

2

dg

dg

6

30

23

16

9

2

24

17

10

3

27

20

13

Del 4 al 15: comença el 2n semestre del curs 2OO7-2OO8

25

18

11

dg

7

dl

5

30

23

16

9

2

26

19

12

juny

dl

maig

28

21

dm

dm

dm

24

17

10

3

27

20

13

6

29

22

15

8

1

dc

dc

dc

25

18

11

4

28

21

14

7

30

23

16

9

2

dj

dj

dj

Del 2 al 6: Estudia. Saló de l’Ensenyament

26

19

12

5

29

22

15

8

1

24

17

10

3

dv

dv

dv

27

20

13

6

30

23

16

9

2

25

18

11

4

ds

ds

ds

28

21

14

7

31

24

17

10

3

26

19

12

5

dg

dg

dg

29

22

15

8

1

25

18

11

4

27

20

13

6

24: Primavera de la llengua. Hi ha activitats altres dies al voltant d’aquesta data

L’Atri Solar a les facultats de Física i Química ha estat objecte d’anàlisi recentment en publicacions com ara On diseño (núm. 284) i La nueva sensibilidad ambiental en la arquitectura española 2000-06. Aquest equipament universitari produeix 58.110 kilowatts per hora, cada any, gràcies a l’energia solar.

14

dl

1

dl

dm

abril

gener

El rellotge de l’Edifici Històric de la UB marca les hores a la plaça Universitat.

B

UNIVERSITAT DE BARCELONA

2008

22

29

21

28

12

19

26

11

18

25

dl

9

16

23

30

8

15

22

29

1

dm

2

5

4

setembre

dl

dm

15

14

1

8

dm

7

agost

dl

juliol

dc

dc

dc

24

17

10

3

27

20

13

6

30

23

16

9

2

dj

dj

dj

25

18

11

4

28

21

14

7

31

24

17

10

3

29

22

15

8

1

25

18

11

4

ds

ds

30

23

16

9

2

26

19

12

5

dg

dg

dv

26

19

12

5

ds

27

20

13

6

dg

6

28

21

14

7

31

24

17

10

3

27

20

13

Comença el curs 2OO8-2OO9

dv

dv

Del 3O de juny al 25 de juliol: Els Juliols de la UB

Un registre com el de la imatge, que es conserva a la Facultat de Física, deixa testimoni dels canvis en la pressió atmosfèrica.

Registres com aquest estan esdevenint estris del passat i ara són substituïts pels ordinadors.

14 21 28

20 27

11 18 25

10 17 24

dl

23 30

29

16

15 22

9

dm

8

1

2

4

3

dm

desembre

dl

7

13

6

dm

novembre

dl

octubre

dc

dc

dc

31

24

17

10

3

26

19

12

5

29

22

15

8

1

dj

dj

dj

25

18

11

4

27

20

13

6

30

23

16

9

2

dv

dv

dv

26

19

12

5

28

21

14

7

31

24

17

10

3

25

18

11

4

dg

ds

ds

27

20

13

6

29

22

15

8

1

dg

dg

Setmana de la Ciència

ds

28

21

14

7

30

23

16

9

2

26

19

12

5

Una part dels 555 anys d’història de la UB han transcorregut a l’Edifici Històric, inaugurat fa més d’un segle, i on el pas del temps ha deixat l’empremta en les llambordes del vestíbul.

diàlegs: Pequín 2008: la Xina entra en joc

<< Ve de la pàgina 26

me xinès, ha estat d’internacionalització, universalització, d’aparició de la modernitat a la Xina.

CRA: S’ha de dir que la Xina és un país molt gelós de la seva sobirania nacional, que té una concepció, diguem-ne, molt clàssica de la sobirania nacional. Qualsevol cosa que pugui ser percebuda com a ingerència serà automàticament rebutjada. Històricament la Xina ha sofert molt la presència de l’imperialisme occidental.

Occident ha d’evitar la imatge de prepotència, d’imperialisme, donar lliçons de democràcia. Hi ha mitjans més subtils: diplomàtics i d’intercanvis culturals, de viatges (molts estudiants xinesos van a països occidentals…). Aquesta és una opció magnífica: és molt interessant que molts xinesos viatgin fora, especialment a països occidentals, per veure quins sistemes polítics tenim, amb tots els nostres defectes, però Occident té el valor del pluralisme públic molt arrelat i això és sorprenent per a la gent que viu allà.

Ara, també és veritat que en alguns casos s’ha de protestar. La Xina és el país que més afusella al món, però amb diferència. És el que més aplica la pena de mort. El 65 % crec, segons les dades d’Amnistia

Interncional, de penes de mort que s’apliquen al món corresponen a la Xina.

Cultura mil·lenària/societat moderna TM: Hi ha una voluntat de promoció de la cultura xinesa, del que és un exemple l’institut Confuci. S’ha establert un examen a escala mundial de coneixement de xinès, el HSK que és un element de projecció internacional.

CRA: Serà la primera llengua a Internet en menys d’una dècada.

MO: Prèviament a l’occidentalització va haver-hi una mena de tabula rassa que va ser la revolució cultural en què es va intentar esborrar tot rastre de tradició. La reaparició de la tradició és una mica confusa i fantasmal. A vegades s’ha parlat de l’anòmia, és a dir, una societat sense valors, sense referents clars. També hi ha una mena de fol­klorització de les minories «integrades». És complex, perquè és una tradició interrompuda o reinventada. És una societat amb moltes «lògiques» paral·leles. En els casos com ara Taiwan o Hong Kong, on no hi ha hagut aquesta fractura de la continuïtat de la tra­ dició, és més evident la pervivència de les religions, dels costums…

31

TM: La Xina és una societat molt antiga.

Un d’aquests llibres dels quals se’n parla molt però que es llegeix poc: La riqueza de las naciones, d’Adam Smith, en parla molt, molt de la Xina, perquè Adam Smith era conscient que era una societat mercantil molt abans que nosaltres.

La Xina i la societat del coneixement TM: La Xina té una massa universitària enorme, el que passa és que és encara una porció molt petita de la població. Un dels programes de l’onzè Pla era estendre l’ensenyament gratuït fins a nou anys d’escolarització, cosa que encara no s’ha completat.

MO: El que busca la universitat xinesa des dels vuitanta és internacionalitzar-se, enviar el màxim nombre d’estudiants a l’estranger, molts dels quals tornen al país: hi ha un índex de retorn bastant alt. Un dels mecanismes per començar a superar el model de producció de mà d’obra barata és començar a generar valor afegit, disseny. No només estan copiant.

TM: Fan recerca bàsica, però més aplicada.

MO: A més això lliga amb la seva tradició de pragmàtics, d’aplicació de coneixement, i tecnologia.

Manel Ollé:

«Cal promoure una dinàmica, que paral·lelament al nacionalisme xinès, sigui d’internaciona­ lització, d’aparició de la modernitat a la Xina.»

Dues dones camí dels camps d´arròs a un poble a la província xinesa de Guangxi.

Foto: AP Photo / Greg Baker.

32

notícies

El microbiòleg Roland Benz i l’hebraista Eduard Feliu, investits doctors honoris causa

L’hebraista Eduard Feliu i el microbiòleg Roland Benz van ser investits doctors honoris causa el 6 de novembre en un acte presidit pel rector Màrius Rubiralta al Paranimf de la UB. El catedràtic Miquel Viñas del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de les facultats d’Odontologia i de Medicina, i Tessa Calders i Artís, professora del Departament de Filologia Semítica de la Facultat de Filologia, van ser, respectivament, els padrins en la cerimònia.

Eduard Feliu i Mabres (Sant Feliu de Llobregat, 1938) és expert en l’estudi de la vida i la cultura hebrees de la Catalunya medieval i va estudiar pel seu compte hebreu i llengua i literatura catalanes de l’edat mitjana i moderna.

Va ingressar al monestir de Montserrat on va residir durant dos anys (196466) perfeccionant els seus estudis i orientant-los cap a les llengües clàssiques. L’any 1967, després de la Guerra dels Sis Dies, va traslladar-se a Israel on va cursar estudis a la Universitat Hebrea de Jerusalem amb els reconeguts lingüistes Hayim Rabin, Zeev Ben-Hayim i Hayim Rosén, amb els quals va estudiar, respectivament, hebreu bíblic, hebreu mixnaic i lingüística general. Quan va tornar a Catalunya el 1971, va prendre el relleu de la generació estroncada pel franquisme, i va iniciar un rigorós estudi de la llengua hebrea i de la història medieval. L’any 1985 va participar, a Tàrrega, en la fundació de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català (ADEJUC). L’any 1995 va participar en la creació d’una comissió consti­ tuent —amb el professorat d’hebreu de la UB i els hebraistes principals de Catalunya— que va aconseguir que l’Institut d’Estudis Catalans acceptés la fundació de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics (SCEHB).

Roland Benz (Singen [Hohentwiel], 1943), catedràtic de Biotecnologia a la Universitat Bavaresa Julius Maximilian de Würzburg (Alemanya) des del 1986, és expert en el camp d’estudi de les porines bacterianes i els canals de penetració dels antibiòtics. Reconegut amb el Premi Gay-Lussac/Humboldt concedit pels ministeris de Ciència de França i d’Alemanya, Roland Benz va dirigir la seva trajectòria científica a l’estudi dels fenòmens relacionats amb la fisiologia de les membranes aportant una visió integradora fisicoquímica i biològica fins a desenvolupar un seguit de tècniques que s’han estès a la majoria dels laboratoris de microbiologia del món. Destaquen els estudis dedicats a les proteïnes porines, l’aplicació en el camp de les neurociències de mètodes inicialment pensats per estudiar proteïnes bacterianes, l’estructura de membrana dels micobacteris, i la patogènia i resistència als antimicrobians. Els estudis sobre formació de canals també han tingut efectes sobre la definició de polítiques antibiòtiques i la diagnosi de malalties relacionades amb el teixit muscular.

notícies

Ferran Adrià, doctor honoris causa per la UB Ferran Adrià, un dels restauradors de més prestigi internacional, va ser investit doctor honoris causa el 17 de desembre al Paranimf de l’Edifici Històric. Les seves aportacions a la ciència i a la química dels aliments i la projecció del seu treball a escala mundial, entre altres raons, han estat determinants a l’hora de concedir a Adrià aquesta distinció. El padrí de la cerimònia, presidida pel rector Màrius Rubiralta, va ser el catedràtic del Departament d’Enginyeria Química de la UB, Claudi Mans.

Tal com va dir Claudi Mans durant el seu parlament, «Ferran Adrià és vist com a artista científic, ja que utilitza la ciència com a font d’idees i de creacions artístiques». La creativitat, la ciència, la raó, la passió i la cuina són termes que figuren en el discurs que va pronunciar Mans, que ha destacat «la notable coherència d’Adrià en l’enfocament de la seva tasca, la metodologia rigorosa basada en la documentació prèvia, la investigació sistèmatica, la innovació constant, el treball en equip i la publicació de resultats».

El públic assistent va poder accedir a dos discursos de Ferran Adrià: el del llibret pro­ tocol·lari tradicional en aquests actes i el que va improvisar el xef des del púlpit. Pel que fa al se-

gon, Adrià va agrair «el gest valent de la UB, no per haver-me escollit a mi, sinó per haver triat un cuiner». Durant el seu parla-

ment, el cuiner va afirmar: «he lluitat tota la meva carrera perquè la cuina sigui cultura». D’altra banda, va explicar que el

món de la ciència i la química és apassionant i creatiu. En paraules d’Adrià: «Tot és química, la vida és química, i arribarem a veure la cuina a la universitat com una disciplina més».

En el seu discurs, el rector Màrius Rubiralta va destacar l’impacte econòmic del món de la gastronomia i l’alimentació i va explicar que la UB ha apostat des de fa temps pels àmbits vinculats amb aquest sector, amb els centres adscrits CESNID i CETT i amb estudis relacionats amb les facultats de Medicina, Química i Farmàcia. Va destacar, a més, que investigadors de la UB han col·laborat en el projecte Fundació Alícia, i que des de la UB s’ha engegat també el projecte dels Campus de l’Alimentació a Torribera.

El Comitè de l’Associació d’Universitats Europees encarregat d’avaluar la UB presenta les seves conclusions El Comitè d’experts de l’Associació d’Universitats Europees (EUA) encarregat d’avaluar la Universitat de Barcelona va presentar públicament les conclusions d’aquesta avaluació, que es va dur a terme durant un any, en un acte públic que va tenir lloc a l’Edifici Històric el passat mes d’octubre.

L’argumentació de les conclusions del Comitè es va dividir en quatre parts: una descripció de les riqueses de la UB; una identificació de les causes que han conduït la UB a ser on és; una descripció d’un conjunt de situacions negatives observades en el transcurs de la visita, i finalment, un conjunt de recomanacions.

Entre les recomanacions, es va fer esment de l’oportunitat de la Universitat de Bar­ce­lona de mantenir un esperit ambiciós, deixant de banda una certa posició acomplexada i una passivitat en les reaccions. Es va remarcar, així mateix, la importància de conservar l’esperit de defensa de l’autonomia universitària com un dels valors sobre el qual s’ha de construir la nova universitat, actuar com a institució de referència influint sobre les idees, i assumir la funció de força tractora dels canvis universitaris. A més, el Comitè es va referir a bastament al paper del triangle governança-organitza-

ció-participació com un dels reptes de l’organització per millorar-ne la gestió i augmentar-ne l’eficàcia i l’eficiència.

El Comitè dels EUA està presidit per la professora Hélène Lamicq, exrectora de la Universitat de París XII, i en formen part Julio Pedrosa, exrector por­ tuguès i antic ministre d’Edu­ cació de Portugal; Winfried Müller, ex­rector de la Universitat de Klagenfurt (Àustria); Bastian Bauman, en representació dels estudiants i que actua com a secretari, i Lewis Purser, responsable de la gestió de programes de l’EUA i cap d’oficina dels EUA a Ginebra.

La UB acull la conferència de l’EUA La UB acollirà el proper mes de març la conferència de l’Associació d’Universitats Europees (EUA), que en cada edició té lloc en una ciutat europea diferent. Sota el títol «El govern de les universitats europees post 2010: incrementar les missions i els perfils institucionals», la trobada se centrarà en la millora de les missions i els perfils institucionals i en la concepció d’uniformitat o de diversitat com a tret distintiu d’un sistema universitari com l’europeu.

33

34

notícies

Homenatge a Antoni Maria Badia Margarit La UB va homenatjar Antoni Maria Badia Margarit, el primer rector de la Universitat de Bar­ celona en l’etapa democràtica, amb un acte que va tenir lloc el dijous 13 de desembre a l’Edifici Històric, presidit pel rector Màrius Rubiralta i en el qual va intervenir el ministre d’Interior Alfredo Pérez Rubalcaba, i hi va assistir el director general de Recerca de la Generalitat Ra­mon Moreno.

Així mateix, els catedràtics de la UB Ramon Torrent, Joan Veny i Car­les Miralles van glossar la trajectòria de l’homenatjat i, respec­ tivament, van parlar de Badia Margarit com a rector, lingüista i en el seu vessant més personal.

Paral·lelament a aquest acte, el

vestíbul de l’Edifici Històric va acollir la mostra «El rectorat Badia i la transició a la Universitat de Barcelona», en què es recorden les lluites i reivindicacions que van fer possible la democratització de la universitat i el paper rellevant que va assumir en aquest procés la figura de Badia Margarit.

Antoni Maria Badia i Margarit va exercir com a catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola i de Llengua Catalana.

Va ser rector de la UB del 1978 al 1986. Ha fet recerca en lingüística històrica i dialectologia. Així mateix, és autor, entre altres obres, de Gramática histórica catalana (1951, traduïda al català el 1981),

Jornades sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya En les Jornades sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya organitzades per la Universitat de Barcelona, la Universitat Pom­ peu Fabra, l’Institut d’Estudis Autonòmics i el Centre d’Estudis Po­lítics i Constitucionals de Ma­drid durant el passat mes de novembre, es van analitzar les qüestions que han suscitat més polèmica d’aquesta norma

institucional bàsica, referendada per la ciutadania catalana el juny del 2006.

En la fotografia, un moment de la inauguració, a la qual van assistir la ministra d’Administra­ cions Públiques Elena Salgado, la consellera de Justícia Mont­ serrat Tura, i els rectors de la UB i la UPF Màrius Rubiralta i Josep Joan Moreso, respectivament.

Alfredo Pérez Rubalcaba, que treballava en el Ministeri d’Educació quan Antoni Maria Badia Margarit era rector de la UB, va voler ser a l’acte d’homenatge.

Gramática catalana (1962), Llen­ gua i cultura als Països Catalans (1964), La llengua dels barcelo­ nins (1969), Gramàtica de la llen­ gua catalana (1994) i Les regles d’esquivar vocables i la «qüestió de la llengua» (1999). Ha rebut els

premis d’honor de la Fundació Jaume I (1995) i de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996), la Medalla al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Bar­ce­lona (1999) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003).

El Claustre dóna suport unànime al rector per negociar un Pla de viabilitat per a la UB Els 155 membres del Claustre de la Universitat de Barcelona presents en la reunió de dimarts 11 de desembre en sessió ordinària, van donar suport unànime al rector Màrius Rubiralta amb vista a la negociació d’un pla de viabilitat per a la Universitat i en la defensa del model d’universitat pública que el mateix rector va proposar durant la seva intervenció. El Claustre també va aprovar l’Informe d’activitats i de gestió de l’any 2007 amb 84 vots a favor, 18 en contra i 21 en blanc.

El rector Rubiralta va iniciar la seva intervenció amb l’exposició d’un conjunt de valoracions sobre l’actual model de finançament que considera «esgotat» i sobre «la manca d’una definició clara del paper que actualment ha de tenir una universitat de les dimensions de la UB com a universitat pública». Màrius Rubiralta va demanar el suport de la comunitat universitària, represen­ tada pels claustrals, amb vista a

la propera negociació d’un pla de viabilitat «just per a la UB».

Així mateix va demanar aquest suport per defensar el model d’universitat pública amb voluntat social que adopti un model d’educació superior modern i de qualitat, i que actuï com a institució de caràcter fortament intensiu en recerca, amb un clar compromís en la transferència i la difusió de coneixement a la societat.

Pel que fa al Pla de viabilitat de la UB 2008-2013, el rector va anunciar que els elements principals ja estan a punt de ser presentats oficialment. Després de comentar l’actual situació desequilibrada entre ingressos i despeses i les mesures de contenció de la despesa per tal d’aconseguir un major equilibri, el rector Rubiralta va assenyalar que la UB té avui un fort dèficit acumulat. Rubiralta va assenyalar que la UB té avui un fort dèficit acumulat que només es pot resoldre amb accions de correcció externes i internes.

notícies

Premis del Consell Social Ruth de Diego i Manuel Alejandro Fernández han estat els guanyadors de la tercera edició dels Premis del Consell Social.

D’una banda, Ruth de Diego, investigadora del Laboratori de Neuropsicologia Intervencionista de la Facultat de Medicina de la Universitat de París XII (Créteil, França), ha aconseguit el Premi José Manuel Blecua, que destaca el millor article publicat en una revista reconeguda en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, per l’article «Mor­ phological processing in early bilinguals: an ERP study of regular and irregular verb processing», publicat a la revista Cog­ nitive Brain Research. D’altra banda, el Premi Ramon Mar­ga­ lef, amb què es distingeix el millor article publicat en una revista reconeguda en l’àmbit de les ciències experimentals i de la salut, l’ha guanyat Manuel Alejandro Fernández Rojo, investigador de l’Institut de Biociència

Molecular de la Universitat de Queensland (Austràlia), per l’article «Caveolin-1 is essential for liver regeneration», publicat a la revista Science.

Ruth de Diego ha guanyat el premi amb una recerca centrada en les diferències en la forma en què el cervell humà emmagatzema, d’una banda, les paraules, i de l’altra, les regles gramaticals que permeten combinar i modificar aquestes paraules. Concretament, el treball guardonat estudia aquest procés en persones bilingües que han adquirit les dues llengües des de la infància. La investigadora afirma que per a ella el premi ha estat un reconeixement i «un cop d’energia per continuar treballant». Actualment s’acaba d’incorporar com a investigadora ICREA júnior al Departament de Psicologia Bàsica de la UB. La seva línia de recerca actual tracta de la interacció entre altres fun­

Geografia i Història acull el primer col·loqui sobre memòria democràtica Donar a conèixer i comparar experiències sobre polítiques públiques destinades a la recuperació de la memòria històrica en països que han patit dictadures, guerres o perse­ cucions va ser l’objectiu del I Col·loqui Internacional Memorial Democràtic: Polítiques Públiques de la Memòria, organitzat per la Ge­­neralitat de Catalunya i que va tenir lloc el passat mes d’octubre a la Facultat de Geografia i Història de la UB. En la sessió inaugural hi van intervenir el president de la Generalitat José

Montilla; el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Joan Saura; Isabel Allende Bussi, filla de Salvador Allende, i l’historiador Josep Fontana.

Durant la sessió de clausura, a càrrec de la periodista i directora del Museu de la Memòria del govern de Xile, Marcia Scantlebury; del vicerector de Rela­ cions Institucionals, Comuni­ cació i Política Lingüís­tica de la UB Jordi Matas, i del conseller Joan Saura, es va emetre un missatge del director del Museu de l’Holocaust de Jeru­sa­lem, Avner Shalev.

Manuel Alejandro Fernández i Ruth de Diego en l’acte de lliurament dels Premis.

cions cognitives com ara la memòria i l’atenció en l’adquisició de regles del llenguatge.

Manuel Alejandro Fernández ha descobert en l’article premiat el paper essencial de la proteïna caveolina-1 en un procés fonamental per a la cura del fetge després d’una lessió o un trasplantament. Els resultats també revelen que existeixen mecanismes cel·lulars a través del quals l’acumulació excessiva de greix al fetge representa un factor de risc per a l’aparició de tumors hepàtics. L’investigador afirma que el Premi Ramon Margalef ha

tingut per a ell un «valor espe­ cial» atès que no és de Bar­ce­lo­ na i el premi el referma en la idea que els vuit anys que va estar formant-se i investigant en aquesta ciutat van ser «com estar a casa».

De moment continuarà a Aus­trà­ lia «intentant descobrir quines altres funcions té la caveolina-1».

Entre els seus plans de futur hi ha el de tornar a Espanya d’aquí a uns anys. «La situació laboral i la valoració dels investigadors a Espanya, malgrat que ha millorat molt en els darrers anys, encara té un llarg camí per recórrer», assegura.

Premi Claustre de Doctors a la millor tesi doctoral David Pineda Tomàs ha guanyat l’onzena edició del Premi Claustre de Doctors amb la tesi doctoral Aïllament i carac­ terització funcional dels ele­ ments Paxo i sineoculis com a component de la xarxa gènica implicada en la regeneració dels ulls a planàries, dirigida per Emili Saló Boix. El jurat del Claustre de Doctors ha decidit, així mateix, atorgar un accèssit a la tesi El poblament del pri­ mer ferro a les terres del riu Sènia. Els assentaments de la Moleta del Remei, Sant Jaume, la Ferradura i la Cogula durant els segles VI i VII de David

García i Rubert, que ha dirigit Francesc Gràcia Alonso.

Dins el marc de les activitats del Claustre de Doctors, el Premi, creat l’any 1997, ha pretès donar a conèixer i potenciar els treballs dels joves doctorats per la Universitat de Barcelona i col·laborar, així, en la difusió del valor social del títols de doctor, màxim grau acadèmic que pot assolir l’alumnat format en el si de la institució universitària.

Podeu trobar més informació a: www.ub.es/cdub/premis.htm

35

36

notícies

Antoni Mirambell, síndic de greuges de la UB:

«La funció del defensor comporta exigència, col·laboració i mediació» La figura de defensor universitari ja funciona en 53 centres d’educació superior de l’Estat espanyol públics i privats. Actualment assumeix el càrrec de síndic de greuges de la UB el catedràtic de Dret Civil Antoni Mirambell, que vetlla pel respecte als drets i les llibertats del professorat, l’alumnat i el personal d’administració i serveis davant de les actuacions dels diferents òrgans i serveis universitaris, de manera que la seva ac­tuació s’adreça a millorar la qualitat universitària en tots els àmbits. Així, d’una banda, ha de comprovar la legalitat de totes les decisions i propiciar bones pràctiques personals i professionals, basades en els principis fonamentals de l’ètica, la bona fe i l’equitat, i de l’altra, ha d’exercir una activitat informativa global sobre el funcionament de la Universitat, a mane-

ra d’auditoria permanent. En paraules de Mirambell, «resulta difícil establir quines són les principals qualitats o habilitats que s’han de tenir per ser un bon defensor, a part d’una molt bona predisposició. Alguna vegada s’ha dit que tot defensor ha d’exercir el càrrec amb paciència, cordialitat i bon humor, però, evidentment, des d’un punt de vista més objectiu, la funció del defensor comporta també exigència, col·laboració i mediació».

En la desena trobada de defensors de les universitats espanyoles, que va tenir lloc els dies 24, 25 i 26 d’octubre, hi van participar més de cent síndics i exsíndics de greuges universitaris. En la reunió es va acordar la creació de la Conferència Estatal de Defensors Universitaris (CEDU) com a canal de comunicació àgil entre

els defensors, l’Administració i la comunitat universitària. La CEDU substitueix, doncs, la Comissió Permanent existent fins ara i ja se n’han redactat els esborranys de l’acta fundacio-

Espai web sobre igualtat de gènere

El rector de la UB, vicepresident primer de la CRUE L’Assemblea General de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) ha elegit com a nou president el rector de la Universitat Autònoma de Madrid, Ángel Gabilondo, en substitució del fins ara president Juan Vázquez, rector de la Universitat d’Oviedo. Gabilondo va ser l’únic candidat que es va presentar a les eleccions i va rebre el suport de 58 vots dels 62 assistents. El nou equip directiu de la CRUE l’integren també dos vicepresidents, el rector de la UB, Màrius Rubiralta, i el de la Universitat de

Cantàbria, Federico GutiérrezSolana.

Així mateix, han estat elegits vocals els rectors Senén Barro, de la Universitat de Santiago de Compostel·la; Adelai­ da de la Calle, de la Universitat de Màlaga; Montserrat Casas, de la Universitat de les Illes Balears, i Esther Giménez-Salinas, de la Universitat Ramon Llull. La CRUE està integrada per les universitats espanyoles públiques i privades. Tal com s’especifica en el preàmbul dels seus Estatuts, es proposa de promoure la reflexió sobre

nal i dels Estatuts. El síndic de greuges de la URV, Francisco Za­pater, ha estat nomenat vocal de la Comissió Executiva, que consta de deu membres i té un mandat de dos anys.

les finalitats i els problemes universitaris, amb criteris que van més enllà dels interessos de sectors o grups particulars, respectant al màxim l’autonomia universitària, en el marc dels principis que emanen de la Constitució espanyola, i d’acord amb els continguts de la Carta Magna de la Universitat. Es pretén que sigui un procés àgil, efectiu i representatiu de les institucions espanyoles i que, alhora, faciliti la cooperació mútua i amb altres conferències de rectors europees.

La Universitat de Barcelona ha posat en funcionament un espai web d’igualtat de gènere, que neix amb la voluntat d’adoptar polítiques adreçades a eradicar la discriminació en aquest àmbit. Aquest espai virtual vol apropar a la comunitat universitària materials i recursos, i alhora esdevenir un catàleg d’activitats i estudis. Així, a través dels apartats del web, es poden consultar diverses informacions en l’àmbit de gènere: Indicadors i estadístiques de la UB; Activitats de docència, de recerca i de difusió que es duen a terme a la UB, i Materials i enllaços.

notícies

Primera escola de negocis en línia en llengua espanyola L’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona IL3-UB i el Grup Planeta han creat l’Online Business School, la primera escola de negocis en línia en llengua espanyola.

La iniciativa és el resultat d’un acord entre ambdues institu­ cions subscrit el passat mes de novembre pel rector de la UB, Màrius Rubiralta, i el president del Grupo Planeta, José Manuel Lara.

L’Online Business School es proposa, com a objectiu principal, formar directius i professionals i ofereix programes de formació de postgrau en l’àrea de gestió empresarial (Executive MBA, programes en direcció general i màsters especialitzats en diversos àmbits de la direcció funcional), dissenyats d’acord amb les directrius del nou espai europeu d’educació superior.

àster de primer nivell sobre M dret i relacions econòmiques internacionals Barcelona serà la seu d’un màster en Dret i Relacions Econòmiques Internacionals que se situarà, entre els primers en aquesta matèria, al nivell de màsters com ara el del World Trade Institute (Suïssa) o el de la Universitat de Georgetown (Estats Units). Hi participaran docents de diversos països, procedents d’universitats tan presti­gioses com ara Harvard, Stanford, Colúmbia, Adelaide i la London School of Economics, entre d’altres.

El màster, dirigit pel catedràtic de la UB Ramon Torrent (director de la Càtedra Internacional OMC - Integració Regional), serà una titulació de la Universitat de Barcelona en el marc de l’Institut de Formació Contínua IL3-UB. El màster s’inscriu en el projecte de la UB Barcelona - Dret i Relacions Econòmiques Internacionals - International Economic Law and Policy (BCN-DREI/IELPO), amb l’objectiu d’enfortir aquesta àrea de coneixement dins el Grup UB.

ormació pionera en lideratge F i gestió de la ciència Les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona i Pom­peu Fabra promouran conjuntament la formació dels professionals que han de liderar i gestionar les institucions d’on sorgiran els avenços científics i tecnològics que transformaran la nostra societat al segle XXI. Fruit d’aquesta iniciativa conjunta és el màster en Lideratge i Gestió de la Ciència, una proposta acadèmica interuniversitària en què col·labora l’Obra Social de Caixa Catalunya.

37

38

notícies

Facultat de Biologia: 25 anys al Campus de la Diagonal Portal del Coneixement La Facultat de Biologia commemora aquest curs el 25è aniversari de la construcció de la seu actual, que va edificar-se el 1982 coincidint amb el centenari de la mort del naturalista Charles Darwin.

Per celebrar aquest aniversari, el passat mes de novembre va tenir lloc un programa d’actes que es va iniciar amb la conferència «El impacto de la biología molecular en el siglo XXI» a càrrec de Ginés Morata, professor de recerca del Centre de Biologia Mo­lecular del CSICUAM i Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica 2007 per la seva contribució en l’àmbit de la biologia i la genètica del desenvolupament.

També es van dur a terme diverses conferències i un acte commemoratiu, en el marc del qual es va presentar el llibre Experimentació i coneixement de Ramon Parés, catedràtic emèrit de la UB. La Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona va crear-se el 1974 de manera pionera a l’Estat espanyol, arran de la divisió de la llicenciatura de Ciències Naturals en dues noves carreres, Biologia i Geologia (1952). Des del 1982, les fun­cions bàsiques de la Facultat —docència, recerca i re­­ lacions amb la societat— es

duen a terme als espais ubicats al Campus de Diagonal Portal del Coneixement. El projecte de la seu de la Facultat de Biologia —l’edifici Ramon Mar­ga­ lef— és dels arquitectes J. Ballesteros, J. C. Carde­nal i F. de la Guàrdia. Tot l’exterior de l’edifici és obra vista de maó i presenta una singular solució de volums, tant en els prismàtics reculats que corresponen als depar­taments i permeten una bona il·lu­mi­na­ció, com en els cossos corbats en quart de cercle a la façana, que allotgen les aules. A la Facultat, s’hi va adoptar una solució de planta concentrada i un desenrotllament del complex programa en una altura de cinc plantes. La planta baixa queda definida per un gran pati central, bàsicament quadrat, que es perllonga cap amunt i està cobert per una claraboia. La primera planta adopta una disposició que es repetirà, gairebé sense variació, fins a la cinquena. Les aules presenten la solució d’amfiteatre desenrotllat segons un quart de cercle, amb

doble accés, per la part alta i baixa. Les necessitats de la Facultat van obligar a construir-hi un primer pavelló annex, de planta rectangular (arquitecte J. M. Gar­cíaValdecasas Salgado), que segueix el mateix criteri en la construcció i els acabats. A més, el

1997 van iniciar-se els treballs d’ampliació de la Facultat de Biologia, amb un edifici de 19.000 m2 (arquitecte Víctor Rahola) destinat a ubicar-hi espais departamentals i una biblioteca, un cop enllestides les obres encara en procés de construcció.

Quaranta anys de Geografia a la UB El darrer 29 de novembre es va celebrar a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història el 40è aniversari de la creació del primer Departament de Geografia a la Universitat de Bar­ celona. L’acte va ser inaugurat per la degana de la Facultat M. Ángeles del Rincón, i presentat per les directores dels departaments de Geografia Física i Anàlisi Física Regional, Mont­ serrat Jardí i de Geografia Humana, M. Àngels Alió. Posteriorment, el catedràtic emèrit de Geografia Joan Vidal i Valentí va impartir la conferència «Els

inicis del primer Departament de Geografia a la Universitat de Barcelona». Tot seguit va tenir lloc la ponència a càrrec de la catedràtica emèrita Maria de Bolòs i el catedràtic Tomàs Vidal «Visions des de les primeres experiències docents».

També van intervenir-hi Pere Salvà i Joana Petrus de la UIB; Josep Oliveras i Santiago Roquer de la URV, i Joan Ganau de la UdL, que van tractar les aportacions des de les antigues delegacions de la UB. Va cloure l’acte la vicerectora de Professorat Victòria Girona.

notícies

Josep A. Pujante:

«No hem vingut al món a perdre el temps» El metge, aventurer i diplomàtic Josep A. Pujante va guanyar la tercera edició del Premi Eurostars Hotels de Narrativa de Viatges, que organitzen el Grup Hotusa, RBA Libros i la UB, amb el conjunt de relats Rumbo a las siete islas. És la narració d’un repte personal que l’autor es va proposar després de coronar les set muntanyes més elevades dels cinc continents i les dues zones polars: l’escalada als cims de les set illes més grans del món. El llibre se centra en tres de les seves ascensions més emocionants, dutes a terme a Madagascar, Nova Guinea i Groenlàndia.

En la seva trajectòria professional com a metge, Pujante ha ocupat el càrrec de secretari general de l’Institut Català de la

Salut, la direcció de l’Hospital Vall d’Hebron i, des de fa poc, la direcció general de la Cooperació Sanitària Internacional. A més, des del 1997 és diputat del Parlament Internacional, en qualitat d’ambaixador per a l’Orient Mitjà Vam entrevistar-lo just després que tornés d’una expedició a les fonts del Nil Blau, al mont Gishe, a Etiòpia.

D’on sorgeix l’impuls humà per pujar muntanyes? És una crida ancestral. La majoria de les cultures i religions tenen interès a descobrir si les divinitats vivien als cims de les muntanyes.

L’Olimp, on moraven els déus dels grecs, el Sinaí, on Moisès va recollir les taules de la llei, són muntanyes. L’home sempre s’ha sentit atret per l’enigma, pel mis-

teri que representen els cims de les muntanyes.

Llegint el seu currículum fa la impressió de ser hiperac­ tiu. Què busca?

El coneixement. Vivim en aquest planeta una temporada. Molts pocs anys, malauradament. Hi ha qui arriba a vell i pot acumular coneixements i experiències. Jo crec que no es pot desaprofitar el temps que se’ns ha donat.

Ens hem d’enriquir moralment, culturalment, intel·lectualment.

Potser podem fer moltes coses, però una d’aquestes de ben segur que no és perdre el temps. És clar, aquesta és una opció de vida, estar en constant moviment. Però hi ha gent que fa vida contemplativa i també viu intensament...

Segurament, segurament. És molt saludable. Dins els meus viatges també hi ha moments dedicats a la meditació. Conec de molt a prop la cultura oriental. He estat a l’Himàlaia, i la meva vida no està exempta de temps per a la meditació.

Aquest propotipus d’home aventurer que vostè represen­ ta pertany a un model molt occidental. Hi ha algun equi­ valent en la cultura oriental?

Potser no és tan habitual. La curiositat és universal, però des de Marco Polo, és veritat que Occident ho ha publicitat molt més. Però no és menys cert que a l’antiga Xina o al Japó també va haver-hi grans navegants. Es diu que van descobrir Amèrica molt abans que Colom, per exemple.

Carmen i Gervasio Posadas guanyen el premi Sent Soví Els germans Posadas —Gervasio i, la més coneguda, Carmen— van guanyar el passat mes d’octubre el premi Sent Soví 2007 de Literatura Gastronòmica que ator­ ­guen cada any la UB, Freixenet i RBA. El jurat, constituït per Ra­ fael Aracil (portaveu); Narcís Comadira; Oriol Castanys; Carmen Alborch; Carme Casas; Jordi Teixidor de Ventós, i Rosa Regàs, va decidir atorgar el premi al manuscrit que duia per títol La vida es como un suflé presen­tada sota el pseudònim d’Hermanos Martín, la plica del qual correspo-

nia als germans Carmen i Ger­va­ sio Posadas.

RBA Libros serà l’editorial encarregada de publicar l’obra guanyadora. Oriol Castanys, conseller delegat d’RBA Libros i membre del jurat Sent Soví, va anunciar, a més, el compromís per part de l’editorial de publicar l’obra finalista d’aquesta convocatòria, atesa la gran qualitat literària que presenta Mazapanes amargos, de Sylvia Lagarda-Mata.

Així mateix, el jurat del premi Juan Mari Arzak, que atorguen Freixenet i la UB, format per Gon­

zalo Sol (portaveu); Cristino Álvarez; Joan Tàpia (secretari); Concha García Campoy; Jesús Contreras; Je­sús Ruiz Mantilla, i Màrius Carol, un cop estudiats els millors 43 treballs de premsa i cinc de ràdio, va acordar unànimement concedir el premi al periodista Pau Arenós per la sèrie de quatre articles titulats «La Cuina Tecnoemocional», publicada entre el juliol i l’agost passats al diari El Periódico de Catalunya. En aquests escrits, a través de les converses amb quatre grans «caps» espanyols

de la cuina actual, Arenós aconsegueix transmetre de manera intel·ligent el que aquesta culinària és i representa.

39

40

apunts de ciència

Nou progrés de la vacuna més avançada del món contra la malària El primer estudi per testar l’efectivitat i tolerància de la vacuna contra la malària de GlaxoSmithKline (RST, S/ASO2D) en nadons africans ha demostrat que té una bona tolerabilitat i seguretat. La vacuna redueix en un 65 % les noves infeccions en nadons provocades pel paràsit causant de la malària, el Plasmodium fal­ ciparum, i en un 35 % els casos de malària clínica, d’acord amb un article publicat a la revista The Lancet l’octubre últim.

«Hem demostrat per primera vegada que la vacuna pot reduir els riscos d’infecció per malària en nadons africans exposats a una transmissió intensa de Plasmodium falciparum», explica

Pedro Alonso, professor del Departament de Salut Pública de la UB i director del Centre d’Investigació en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), capdavanter a tot l’Estat espanyol i que té com a nucli principal l’equip del Centre de Salut Internacional de la UB-Hospital Clínic de Bar­ce­ lona. «Aquests resultats sense precedents enforteixen la visió que la vacuna podria contribuir a reduir el pes intolerable de la malaltia i de les morts per malària», afirma Pedro Alonso, investigador principal i autor sènior de l’estudi.

L’eficàcia observada és coherent amb el que es va observar en un estudi en nens de Moçam-

bic d’1 a 4 anys, en els quals les noves infeccions van reduir-se en un 45 % (dades del 2004), i les complicacions clíniques en un 58 % (dades del 2005). L’objectiu principal de la investigació era valorar si l’RTS, S podria ser administrada amb seguretat a individus del grup d’edat més vulnerable enfront de complicacions greus i mort per malària.

Aquest estudi de fase II, en el qual van participar 214 nadons, d’entre 10 i 18 setmanes d’edat, ha estat desenvolupat des del Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM) de Moçambic per científics de la Universitat de Barcelona i l’Hospital Clínic de Barcelona i del Ministeri de Salut

de Moçambic. Així mateix, la PATH Malaria Vaccine Initiative, que ha liderat les aportacions tecnològiques i econòmiques en el desenvolupament clínic de l’RTS, S, va finançar l’estudi mitjançant un donatiu de la Fundació Bill & Melinda Gates. L’RTS, S la van inventar i desenvolupar inicialment científics de la farmacèutica GlaxoSmithKline (GSK) l’any 1987. Si els resultats continuen sent esperançadors, l’assaig s’orientarà cap a un estudi de fase III, que es duria a terme la segona meitat del 2008. Un assaig de fase III reeixit podria significar la presentació de la vacuna a les autoritats competents l’any 2011.

L’Institut Catalunya Àfrica es proposa potenciar la formació en aquest continent

Atenció sanitària al Centre d´Investigació en Salut de Manhiça (CISM) a Moçambic.

Fotografies: Àrea de Comunicació Cooperació Sanitària Clínic IDIBAPS.

L’Institut Catalunya Àfrica, que té com a objectiu potenciar activitats vinculades principalment a la docència i la formació a l’Àfrica per mitjà del treball de col·la­bo­ració entre universitats europees i africanes, va presentar-se públicament en un acte a la UB l’octubre passat.

En el decurs de l’acte va tenir lloc la conferència «Avenços en la lluita contra la malària» a càrrec de Pedro Luis Alonso, professor del Departament de Salut Pública de la UB, director del Centre de Recerca en Salut Interna­cional de Barcelona (CRESIB) de la UB i l’Hospital Clínic de Barcelona, i membre del Comitè d’Honor de l’Institut Catalunya Àfrica.

L’Institut es proposa reforçar la tasca de cooperació universitària que s’ha emprès entre centres catalans i africans, i crear una plataforma social de debat i d’anàlisi sobre l’Àfrica i Catalunya per tal de socialitzar els diferents estudis i experièn-

cies que s’han dut a terme en la comunitat universitària. Amb aquest objectiu, per una banda, es prom­ ouran convenis, primerament entre universitats catalanes i, posteriorment, espanyoles i europees, amb universitats africanes per completar estudis i impartir postgraus. Així mateix, s’aportaran equips humans i materials. D’altra banda, també es crearan beques per tal que universitaris africans puguin cursar estudis de postgrau en universitats europees. Mitjançant la tasca interuniver­ sitària, l’Institut també fomentarà els grups mixtos de recerca entre equips catalans i africans.

L´investigador Pedro Alonso.

apunts de ciència

Campament d’Escipió Africà a l’Ebre El campament del mític procònsul Publi Corneli Escipió Africà, conqueridor de Cartago Nova (Cartagena) durant la Segona Guerra Púnica, ha esta trobat en una terrassa del riu Ebre, dins el terme municipal de l’Aldea, a la comarca el Baix Ebre. Es tracta de les restes més antigues d’un campament romà descobertes a la península Ibèrica. L’artífex de la troballa ha estat el professor associat del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, i membre del Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia (GRACPE) Jaume Noguera.

El campament, que va ser descobert al principi del 2006 i en el qual ja s’han dut a terme dues intervencions arqueològiques, pertany a la Segona Guerra Púnica (218-202 aC), data d’entre el 217 aC i el 209 aC, i segons el professor Noguera «es tracta sens dubte d’un dels campaments de Publi Corneli Escipió Africà, però que segurament havia estat aixecat pel seu pare i el seu oncle, derrotats i morts pels cartaginesos el 211 aC». L’espai acotat d’excavació ocupa a hores d’ara aproximadament 7 ha, però el campament arribava segurament a les 30 ha. «Es tracta d’un campament de grans dimensions, on Escipió va aplegar l’any 209 aC un potent exèrcit de 25.000 homes (quatre legions) amb les quals, en un ràpid cop de mà, va conquerir Cartago Nova (Cartagena).» Estava situat en un

enclavament d’alt valor estratègic, als peus de l’antiga Via Hera­ klea (que més tard es va transformar en la Via Augusta, que recorria des de temps protohistòrics el corredor mediterrani) i vigilant el trànsit fluvial.

Tal com indica el professor Noguera «es tracta d’un campament de campanya relacionat amb un conflicte, segurament defensat amb un fossat i una palissada de troncs sobre un talús. És a dir, materials peribles. Lògicament, després de més de dos mil anys ni s’han trobat ni és probable que es trobin restes de l’estructura del campament. El que sí que s’hi ha trobat són tots els atuells i pertinences dels militars que l’habitaven: àmfores, monedes, restes d’armament, etc.»

Les diferents fases del projecte han estat finançades gràcies a l’Ajuntament de Tarragona; l’Agència d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR); l’Institut Ramon Muntaner; l’Ajuntament de Tivissa; el Departament de Cultura de la Generalitat de Ca­ talunya, i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE).

Jaume Noguera (Barcelona, 1966) és professor associat del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB. Va doctorar-se amb una tesi sobre el poblament ibèric al curs inferior de l’Ebre i s’ha especialitzat en arqueologia ibèrica i el món militar romanorepublicà.

Relleu al jaciment de Wadi as-Saba.

S’han trobat al Líban relleus únics al món amb la imatge de Nabucodonosor La investigadora del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia Rocío Da Riva va trobar al principi de setembre a la localitat de Shir asSanam, situada al nord del Líban, un relleu amb la imatge del rei Nabucodonosor II (605562 aC), el mític constructor d’una de les meravelles de l’antiguitat, els jardins penjants de Babilònia. Es tracta de les úniques representacions iconogràfiques conegudes de l’emperador neobabilònic i, tot i que arqueòlegs alemanys ja havien descobert imatges semblants al final del segle XIX (a Nahr elKalb, Wadi Brissa i Wadi as-Saba, també al Líban), no havien estat traduïdes totalment, i havien caigut en oblit des de feia cent anys. A més, la descoberta de la professora Da Riva a Shir as-Sanam, desenvolupada dins un projecte de col·laboració entre el Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la

UB i la Direcció General d’Antiguitats de la República del Líban, és totalment inèdita.

El relleu, que es troba a 1.600 metres d’altitud, en una escarpada paret de roca, presenta un perfil retallat de l’emperador al costat d’unes inscripcions en escriptura cuneïforme, formades per deu columnes de 70 línies cadascuna, escrites en babiloni literari del primer mil·lenni, en què s’exalta la figura de Nabucodonosor com a constructor de Babilònia i com a pacificador del país i protector dels seus habitants enfront d’Egipte, el gran enemic de Babilònia. El text també explica el propòsit del rei: la fusta dels cedres, tan necessària per a la seva política constructora de palaus i temples a Babilònia. I és que, tal com explica Da Riva «el Líban és, des de temps molt remots, un subministrador cabdal de fusta de cedre, un material molt apreciat i necessari per a la construcció».

Rocío Da Riva (Madrid, 1972) va estudiar Orientalística Antiga a la

Tedracma, moneda de plata encunyada a Egipte per Ptolomeu I Soter a principi del segle III aC.

Universitat de Würzburg (Baviera, Alemanya) i actualment és investigadora Ramón y Cajal a la UB des del 2003. A hores d’ara està preparant una trilogia sobre els tres reis neobabilònics (Nabopolassar, Nabucodonosor II i Neriglissar), de la qual ja ha aparegut un primer volum introductori The Neo-Babylonian Royal Inscriptions. An Introduction, publicat en anglès per l’editorial alemanya Ugarit-Verlag.

41

42

apunts de ciència

Un estudi analitza l’evolució del genoma de la mosca Drosophila durant prop de 100 milions d’anys Més de cent institucions d’arreu del món han participat en una anàlisi exhaustiva, publicada a la revista Nature, del genoma complet de dotze espècies de mosca Drosophila. Aquest estudi és fonamental per establir de manera aprofundida els patrons i els processos que han governat l’evolució biològica d’aquest grup d’insectes al llarg de quasi 100 milions d’anys.

Així doncs, l’anàlisi comparativa d’aquestes dotze seqüències genòmiques ha permès de començar a conèixer les característiques dels gens i genomes implicats en la diversificació de les espècies, així com en l’adaptació a nous hàbitats mitjançant modificacions en el comportament, la fisiologia o morfologia dels individus.

La contribució de la UB, liderada pels professors del Depar­

tament de Genètica Montserrat Aguadé, Montserrat Papaceit, Julio Rozas i Carmen Segarra, ha estat tant la realització d’experiments que han conduït a l’acoblament de la seqüència genòmica d’algunes espècies, com l’anàlisi de l’impacte de la se­lecció natural adaptativa en l’evolució de les diferents espè­ cies, i l’estudi comparatiu d’una família de gens del sistema olfactiu de Drosophila.

D’altra banda, en la investigació també hi han intervingut grups de la Universitat Pompeu Fabra, del Centre de Regulació Genòmica; de la Universitat Autònoma de Barcelona; del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i de la Universitat Autònoma de Madrid.

L’erupció del cometa Holmes vista des de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM)

El 24 d’octubre, el cometa 17/ P Holmes, situat a Perseu, va augmentar la brillantor 60.000 vegades. L’esdeveniment va ser obser vat a travé s de l telescopi Joan Oró de l’OAdM

per David Fernández, col·labo­ rador del Departament d’As­ tronomia i Meteorologia de la UB. En les imatges obtingudes s’hi aprecia una doble es­truc­ tura de la coma, el núvol de

gas i pols que expel·leix el n u c l i d’u n c o m e t a i q u e l’envolta. Mentre la feble regió externa estava centrada en el nucli del cometa, la part int­ erna de la coma presentava

una asimetria que en des­pla­ çava el centre del nucli, en direcció sud-oest.

http://www.montsec.info/pam

apunts de ciència

Una de les localitats de cria de l’espècie.

Un estudi científic publicat a la revista Proceedings of the Natio­ nal Academy of Sciences (PNAS) descriu un nou cas de generació de noves espècies sense cap barrera física que separi les poblacions (especiació simpàtrica) en el petrell de tempesta de Madeira (Oceanodroma castro) per un nou mecanisme d’aïllament reproductiu de poblacions: la separació temporal de l’època de cria o alocronia.

En l’estudi internacional, dut a terme per equips del Canadà, el Regne Unit, Portugal i Espanya, hi han participat Jacob González-Solís i Elena Gòmez del Departament de Biologia Animal de la UB. El primer pas per originar noves espècies és l’aïllament reproductiu entre poblacions per barreres geogràfiques (especiació al·lopàtrica) o bé sense cap procés de separació geogràfica (especiació simpàtrica). L’article del PNAS té un interès especial en el món de la biologia animal «perquè l’especiació simpàtrica és molt difícil de demostrar, i de fet només hi ha dos casos descrits entre els tetràpodes (amfibis, rèptils, mamífers i aus), i tots dos són

força controvertits», explica Ja­ cob González-Solís, investigador Ramón y Cajal a la UB i responsable al nostre país d’aquesta investigació.

El petrell de tempesta de Madeira és una petita au marina que nidifica als arxipèlags del nord-oest de l’Atlàntic, des de Cap Verd fins a les Açores, i també a les Galápagos i al Japó.

En aquestes localitats, aquesta és l’única espècie que cria tant a l’hivern com a l’estiu, a dife­ rència d’altres aus. Tot i així, les anàlisis genètiques de micro­sa­ tèl·lits i d’ADN mitocondrial de les diferents poblacions de petrell de tempesta de Madeira d’estiu i hivern demostren que s’està produint un procés de diferenciació genètica entre les poblacions d’estiu i d’hivern en cinc arxipèlags i de manera simultània. A les illes Açores, aquest procés sembla haver originat diferències prou importants pel que fa a genètica, morfologia, ecologia, comportament i fenologia, com per con­ siderar la població d’estiu i la d’hivern com dues espècies diferents de petrells de tempesta de Madeira.

Un excés de sucre a les neurones podria ser l’origen d’algunes malalties neurodegeneratives Un estudi revela que l’excés de cadenes de glucosa (glicogen) en els teixits indueix la mort neuronal i és la causa de la malaltia de Lafora, un tipus d’epilèpsia mortal que afecta els adolescents. Aquest mecanisme, desconegut fins ara i que podria ser clau per entendre altres patologies neurodegeneratives, ha es­tat la conclusió d’un estudi liderat per Joan J. Guinovart, director de d’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i catedràtic de la Universitat de Bar­celona (UB), i Santiago Rodrí­guez de Córdoba, professor de recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). També hi ha participat l’equip d’Eduardo Soriano, catedràtic de la UB i investigador de l‘IRB Barcelona.

Per dur a terme aquest treball, publicat a la revista Nature Neuroscience, s’ha estudiat la malaltia de Lafora, una patologia poc freqüent que provoca una neurodegeneració irreversible en adolescents, generalment d’entre 10 i 17 anys, que es manifesta en forma de crisis epilèptiques

i que evoluciona amb una degeneració progressiva del sistema nerviós. La seva transmissió, hereditària, està relacionada amb els gens laforina i malina, que també s’estudien en aquest treball. Aquesta malaltia es caracteritza per l’acumulació a les neurones d’uns dipòsits anormals, que han estat anomenats cossos de Lafora, l’origen dels quals s’ha descrit en la investigació, en què també s’ha identificat l’origen del procés neurodegeneratiu de la malaltia.

Segons l’estudi, els dos gens actuen de manera conjunta com a guardians del nivell de glicogen a les neurones, per estimular així la degradació de les proteïnes responsables de l’acumulació de glucosa. Quan falla qualsevol dels dos gens, el glicogen s’acumula i les neurones es deterioren i indueixen el mecanisme d’apoptosi (mort cel·lular). En qualsevol cas, els resultats de l’estudi obren noves expectatives per trobar una estratègia per al tractament de la malaltia de Lafora.

Foto: IRB Barcelona.

Nou cas d’especiació en el petrell de tempesta de Madeira

43

Imatge obtinguda per microscòpia confocal en la qual s’observa l’acumulació de glicogen (groc i vermell) a les neurones, que provoca que es deteriorin i indueixin el mecanisme de mort cel·lular.

44

apunts de ciència

Es desen­volupa una placa electrònica centimètrica capaç de controlar un microrobot L’equip de Manel Puig, del Departament d’Electrònica de la UB, ha desenvolupat una placa d’un centímetre cúbic amb la informació electrònica necessària per controlar microrobots capaços de manipular «objectes», fins i tot cèl·lules, amb precisió nanomètrica (és a dir, d’una milionèsima part d’un mil· límetre). Aquest mòdul s’ha desenvolupat en el marc del projecte MICRON, finançat per la UE i en el qual col·labora el professor Puig i que s’havia proposat com a objectiu el desenvolupament d’una nanofactoria que permetés de dur a terme tasques automàtiques d’acoblament i manipulació a escala de micròmetres i nanò-

metres. Es tracta d’un sistema multirobot basat en un grup de robots autònoms, cadascun dels quals ha d’anar equipat amb els sistemes electrònics i mecànics de control i comunicació de mida mínima. Aquest mòdul electrònic, que és el que s’ha desenvolupat des de la UB, ha estat inclòs en el Tech­ nology Market Place, un servei de la UE on es poden trobar resultats de recerca i desenvolupament tecnològic com també oportunitats de negoci en l’àmbit de les tecnologies emergents.

Per ampliar-ne la informació, consulteu: http://cordis.europa.eu/ marketplace/es/home.html

El cervell és capaç d’aprendre regles en un llenguatge desconegut En l’aprenentatge de noves llengües, el cervell memoritza ràpidament les paraules i extreu regles que les paraules tenen en comú de manera diferenciada. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi publicat a la revista PLoS ONE, dut a terme pels investigadors Ruth de Diego Balaguer, in­ ves­tigadora ICREA Júnior del Dept. de Psicologia Bàsica de la UB i de l’INSERM U841 a la Univer­ sitat de París XII; Antoni Rodrí­ guez Fornells, investigador ICREA del Dept. de Psicologia Bàsica de la UB; Juan Manuel Toro, de la Scuola Internazionale Superiore di Studi Avanzati (Itàlia), i Anne-Catherine Bachoud-Lévi, de l’Hospital Henri Mondor a Créteil (França).

En l’estudi s’han mesurat directament les modulacions de l’activitat elèctrica cerebral durant el procés d’aprenentatge d’una nova llengua. A partir d’aquestes

dades s’ha pogut comprovar que hi ha respostes cerebrals ben diferenciades que es relacionen, d’una banda, amb la memorització progressiva de les paraules noves i, de l’altra, amb l’extracció de les regles que aquestes paraules tenen en comú.

Tanmateix, la resposta obtinguda per l’aprenentatge de regles suggereix que l’atenció pot tenir un paper important per poder passar d’un tipus d’aprenentatge de paraules a un altre que permet descobrir què tenen en comú les diferents paraules d’un llenguatge. Aquest resultat és especialment rellevant per entendre el procés d’adquisició del llenguatge en els infants i les persones bilingües, i com les patologies relacionades amb l’atenció en el desenvolupament poden afectar l’aprenentatge d’aspectes gramaticals del llenguatge.

La Unió Europea accepta una pauta de treball per a plantes incineradores desenvolupada pel Centre de Projecció Tèrmica La xarxa Performance, Reliability and Emissions Reduction in Waste Incinerators (PREWIN) de la Unió Europea ha acceptat una proposta de treball en el sector de les plantes incineradores desenvolupada pel Centre de Projecció Tèrmica (CPT), ubicat a la Facultat de Química. L’àmbit

d’aplicació d’aquesta directriu, iniciada durant el 2007, són les instal·lacions de les plantes incineradores de residus sòlids urbans. L’objectiu del treball, encapçalat pels investigadors del CPT, Joan-Ramon Miguel i Jo­ sep M. Guilemany, és ajudar els operadors de planta i les empre-

Pols abans de ser sotmesa al procés de projecció tèrmica.

Imatge del feix de pols.

ses dedicades a la projecció tèrmica en l’obtenció de capes que protegeixin adequadament els components de la caldera incineradora per tal d’evitar la corrosió i l’erosió. La proposta de treball defineix les condicions per a la preparació de superfí­ cies i estableix criteris i procedi-

ments d’aplicació i manteniment del recobriment al llarg de la seva durada.

Per ampliar-ne la informació, consulteu els webs següents: Centre de Projecció Tèrmica (CPT): www.cptub.com Xarxa PREWIN: prewin.jrc.nl

Recobriment fet amb aquesta tècnica.

notícies

45

Recerca sobre el canvi climàtic Dos doctorands de la UB participen a l’Escola d’Estiu del Grup de Coïmbra a Bergen (Noruega)

Com va ser la vostra experi­ ència a Bergen?

Interactiva, sobretot. Comuni­ cativa, profitosa, vam aprendre un munt de coses. El curs va reunir un seguit molt competent d’especialistes multidisciplinaris sobre canvi climàtic. Hi havia climatòlegs, oceanògrafs, economistes i, fins i tot, filòsofs. Tots tenien prohibit utilitzar vocabula-

ri tècnic. Havíem de fer un esforç per comunicar-nos i entendre’ns tots. L’objectiu era crear sinergies entre especialistes, sense tecnicismes, comprensible.

Quin és el vostre àmbit de recerca a la UB? Joan Ballester: El canvi climàtic sobre extrems de temperatura, i la millora de la predictibilitat climàtica (no s’ha confondre amb la meteorològica) al Mediterrani.

Anna Font: Les mesures de detecció del diòxid de carboni a l’Ebre. El CO2 és el principal factor del canvi climàtic i hi ha regions que n’absorbeixen més que d’altres.

Quina és la vostra opinió so­ bre l’impacte mediàtic que té el canvi climàtic?

Quan un tema es popularitza, es perd. La gent no sap diferenciar el temps (meteorologia) del clima. Per exemple, la pel·lícula d’Al Gore no és exacta científicament. Tenim les nostres reserves que pugui constituir-se en un referent educatiu, és més una opció política per a l’actual govern.

Foto: Marta Casellas

Els doctorands Joan Ballester i Anna Font van assistir el darrer mes de juliol, a la Bergen Summer School, al curs Transferable and professional challenges in cross-scientific global climate research. Tots dos formen part del grup de recerca que dirigeix l’investigador Xavier Rodó al Laboratori de Recerca del Clima (LRC) del Parc Científic de Barcelona. Rodó és un dels vuit autors espanyols i l’únic català que ha participat en l’elaboració de l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Exper ts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, en anglès), l’organisme internacional que, de manera conjunta amb l’exvicepresident dels EUA Al Gore, ha estat guardonat aquest any amb el Premi Nobel de la Pau.

La inexorabilitat del canvi L’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) conclou que l’escalfament global de la Terra és un fet «inequívoc», que pot atribuir-se —amb un grau de certesa superior al 90 %— a l’acció de l’ésser humà. Els autors, uns 1.200 en total, són experts proposats pels governs i per organitzacions internacionals, o bé investigadors seleccionats pel reconegut prestigi en la seva especialitat. A més dels autors, centenars d’experts d’arreu del món participen en el procés de revisió. Xavier Rodó ha centrat la seva aportació en l’estudi de l’impacte del canvi climàtic en la incidència de malalties infeccioses transmeses a través de l’aigua i els aliments. Pel que fa a l’àmbit català, hi ha també deu revisors, tres dels quals són de la UB: Ileana Bladé (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Facultat de Física), Javier Martín Vide (Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Facultat de Geografia i Història) i M. del Carmen Llasat (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Facultat de Física).

Nova seu a Física de la Fundació LACE La nova ubicació de la Fundació LACE, un laboratori d’anàlisi de components electrònics, és a la Facultat de Física. Aquest nou emplaçament és fruit d’un acord de col·laboració entre la UB, la Fundació Bosch i Gimpera i la Fundació LACE, que ha permès d’establir un laboratori mixt FUNLACE-UB, com a

element clau que possibilitarà una millor connexió entre el sector empresarial i la universitat. D’altra banda, aquesta nova ubicació constituirà una plataforma per al desenvolupament i la innovació que unirà coneixement i mitjans tècnics.

L ACE é s u n l a b o rato r i d’anàlisi de components elec-

trònics que reuneix l’equip humà i instrumental necessari per dur a terme una àmplia gamma d’assajos, i es proposa principalment cobrir la necessitat específica d’un servei confidencial i eficaç de supor t tecnològic als membres associats, especialment en l’àmbit de la certificació i

la precertificació. L’entitat rep e l s u p o r t d e l a Fu n d a c i ó Bosch i Gimpera i la Universitat de Barcelona, i també del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, del Depar tament d’Innovació, Uni ve r sitats i Empresa, com també d’empreses rellevants del sector electrònic.

46

notícies

Jornada Crea!

Empresa La UB té una trajectòria reconeguda en la creació d’empreses derivades (spin-off) creades al voltant del coneixement i la tecnologia desenvolupada a la universitat, com ara Thera, Meteosim, Advancell, Enantia o Oryzon Genomics. Per aquesta raó, la Fundació Bosch i Gimpera, amb la col·laboració de la Càtedra d’Emprenedoria de la UB, han organitzat la Jornada Crea! Empresa, amb l’objectiu d’ensenyar com transferir els resultats de la recerca a la societat mitjançant la creació d’empreses de base tecnològica. La primera edició d’aquesta trobada s’organitza per primer cop el primer trimestre de 2008.

Sobre aquesta jornada, el vicerector d’Innovació i Programes Internacionals de Recerca, Josep Samitier, destaca que «la Universitat ha d’afavorir la possibilitat que sorgeixin aquestes noves empreses, a partir d’un servei d’orientació i també amb la possibilitat de situar-les en espais protegits (incubació) en l’entorn dels campus universitaris, com per exemple, el PCB». D’altra banda, Manuel Reina, professor de biologia i soci cofundador d’Advancell, comenta que «crear una empresa no es fàcil, però té diverses satisfaccions, una de les quals és veure com les teves idees prenen cos en un projecte en el qual creuen la societat, els inversors, les institucions i els professionals que són membres del teu equip». Carme Verdaguer, directora de la Fundació Bosch i Gimpera apunta que «la Fundació té com a objectius principals promoure la cultura emprenedora en els diferents àmbits de la comunitat universitària i la Jornada Crea!

Empresa concorda plenament amb aquest objectiu».

‘Metges catalans a l’exili’ L’exposició «Metges catalans a l’exili», que es va poder visitar el mes de desembre a la Facultat de Medicina, és una mirada a un període fonamental de la medicina catalana contemporània: el primer terç del segle xx, i sobre el significat de la fi de la Guerra Civil per a un conjunt de professionals que es van veure forçats a l’exili. L’exposició és el resultat d’un treball de recerca d’informació dut a terme pel Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb el suport del Col·legi Oficial de Metges de Bar­ce­lona i de la

Facultat de Medicina de la UB, com també del Memorial Democràtic del Departament de Relacions Institu­cionals de la Generalitat. En la imatge es pot veure el pati de la casa del Dr. Camille Soula a Tolosa de Llenguadoc a la primavera de 1939, tot just abans de la marxa dels Pi i Sunyer cap a Veneçuela. Drets, a l’esquerra, el Dr. Camille Soula i el Dr. August Pi i Sunyer, catedràtics de Fisiologia. Al seu costat,

el jove Joan Casanovas. A continuació Louis Bugnard, professor de Farmacologia a Tolosa; un per­ sonatge desconegut; i, a la dreta, Pere Pi-Sunyer i Bayo. Asseguda, la primera per l’esquerra, Carme Bayo, dona del Dr. August Pi i Sunyer; la dona del Dr. Soula; un nen; Maria, la dona de Joan Casanovas i Maristany, aleshores expresident del Parlament de Catalunya per ERC, i la dona de Louis Bugnard.

Presentació de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya El novembre passat es va presentar oficialment l’Institut de Bio­­ enginyeria de Catalunya (IBEC), un centre de recerca interdisciplinària que té com a objectiu dur a terme investigació de qualitat en l’àmbit de la bioenginyeria i la nanomedicina al més alt nivell internacional per tal de millorar la salut i la qualitat de vida de les persones i contribuir alhora a la ge­ neració de riquesa del país mitjançant la generació de coneixe-

ment. La presentació es va emmarcar dins del Bioengineering and Nanomedicine Symposium 2007, el primer simposi científic internacional organitzat per l’IBEC, que va tenir lloc al Parc Científic de Barcelona (PCB).

Aquest centre de recerca va ser constituït al final de l’any 2005 per l’antic Departament d’Universitats, Recerca i So­cietat de la Informació (DURSI); el Departament de Salut de la Generalitat de Ca­ta­

lunya; la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Ca­talunya (UPC), i s’ubica al Parc Científic de Bar­celona. El nucli inicial d’aquesta entitat va ser el Centre de Referència de Bioenginyeria de Ca­ta­lunya (CREBEC), un organisme impulsat per la Generalitat de Ca­ta­lunya, que va néixer l’any 2003 amb l’objectiu de coordinar les activitats de recerca multidisciplinària en enginyeria biomèdica a Catalunya.

Una nova empresa assessorada per la UB guanya el premi Emprenedors de Caixa Manresa Endor Nanotechnologies, una nova empresa dedicada al desenvolupament de projectes en nanomedicina, ha guanyat el premi Emprenedors de Caixa Manresa 2007. L’activitat d’aquesta nova empresa consisteix a millorar propietats decisives de fàrmacs i teràpies existents o desenvolupar noves teràpies.

Actualment estan duent a terme projectes de recerca en les àrees de sistema nerviós central, nous nanomaterials i medicina cosmètica. Els productes desenvolupats es troben en fase de sol·licitud de patent i s’ha previst començar a comercialitzar-los l’any 2008. La Fundació Bosch Gimpera ha

assessorat aquesta entitat en l’elaboració del pla d’empresa i en la sol·licitud dels primers ajuts per a empreses de base tecnològica de nova creació que atorga el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) i el Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI).

48

notícies

Guia de conversa universitària en les cinc llengües de l’Estat

El testimoni del genocidi de Rwanda a la UB Aquesta va ser una de les múltiples activitats de la Tardor Solidària El rwandès Safari Aimé Kayinamura va impartir, en el marc de la Tardor Solidària de la UB, la conferència «Visites del Sud. Drets en situació de crisi». Kayinamura és assessor per a la governabilitat local i els drets humans a les regions est i sud d’Àfrica. Durant la conferència, va exposar la situació actual a Rwanda, que en

Fòrum de l’aigua a la població marroquina de Figuig La gestió de l’aigua a l’oasi de Figuig i la possibilitat de crear una comunitat d’usuaris d’aigua van ser els dos temes més destacats del Fòrum de l’aigua, coorganitzat per Solidaritat UB que es va dur a terme a la població marroquina de Figuig, en què experts de la UB participen des de fa aproximadament vuit anys per millorarne el sistema hidrològic. A més, es va signar un conveni de col·la­bo­ració entre la Fundació Solida­ritat UB, la Fundació Món-3, el Consell Municipal de Fi­guig i la Comunitat d’Usuaris d’Aigües del Delta del Riu Llobregat amb la finalitat de contribuir a preservar el medi ambient de l’oasi.

paraules tex­tuals «està vivint uns moments d’esperança perquè s’estan duent a terme moltes iniciatives positives, tant per part del Go­­vern com de la societat civil».

També va analitzar les seqüeles que han de superar els supervivents de genocidi: famílies que han perdut la casa, dones violades i amb fills no desitjats, nens orfes que s’han convertit en caps de família, etc.

Durant la Tardor Solidària, entre el 8 d’octubre i el 5 de de­­ sembre, Solidaritat UB va programar moltes altres activitats: la participació de la Universitat a la Setmana d’acció global contra el deute extern i les institucions financeres internacionals; expo­ sicions com ara «Gentrificació», que fa un recorregut als canvis socials del Raval; «Walata: la ciutat de les caravanes», sobre la riquesa i la complexitat de les tradicions culturals d’aquesta població de Mauritània, i «Drets en crisis humanitàries», que recull el testimoni esfereïdor de persones que viuen en zones de conflicte armat. Finalment, la presentació dels llibres El futuro imposible del capitalismo. Ensayos en memoria de José María Vidal Villa i Cuba: ¿Hacia dónde? Transformación política, económica y social en los noventa. Escenarios de futuro, i la sortida de la Caravana Solidària a l’Àfrica Occidental també han format part de la Tardor Solidària.

S’ha editat la Guia de conversa universitària català-castellanoaranés-euskara-galego, elaborada pels Serveis Lingüístics de la UB. L’objectiu de l’obra és proporcionar recursos per a la comunicació universitària i afavorir la mobilitat d’estudiants en l’àmbit estatal. Així, al llarg de 21 capítols es presenten les frases i els mots més habituals de situacions comunicatives o es­­pais concrets universitaris, com ara la matriculació, l’allotjament, la biblioteca, el servei d’esports o l’aula d’informàtica. A més, l’obra inclou un vocabulari en les cinc llengües amb els mots més necessaris per sobreviure als campus. El llibre, que vol ser un reconeixement del plurilingüisme de l’Estat espanyol, forma part de la col·lecció de guies de conversa universitària, al cos­

tat de les versions publicades en alemany, amazic, anglès, àrab, castellà, francès, italià, neerlandès, polonès, portuguès i rus. A banda de la versió electrònica d’aquestes pu­­bli­cacions, que es pot consultar en línia (http://intercat.cesca.es/guia), els exemplars en paper es distribueixen gratuï­ tament entre l’alumnat de mobilitat internacional, amb el suport del Comissionat per a Universitats i Recerca.

Centenars d’estudiants universitaris participen en la Festa means party 2007 Prop de 500 estudiants han participat en la campanya d’acollida Festa means party, adreçada a l’alumnat universitari d’altres països que fa una estada a Ca­talunya. Així mateix, gairebé 1.500 persones van assistir a l’acte festiu que va esdevenir l’eix central de la campanya. La Plataforma per la Llengua impulsa cada octubre la Festa means party, que enguany han coorganitzat també nou universitats del Principat.

La campanya Festa means party va incloure representacions teatrals, xerrades d’escriptors, i diferents visites culturals.

La festa central va aplegar actuacions musicals d’estils molt diversos, com també exhibi­ cions de folklore popular català.

Festa means party es proposa, entre altres objectius, que els universitaris d’arreu del món que estudien a les nostres universitats coneguin la realitat social, cultural i lingüística del país que els acollirà durant uns mesos, i els ofereix informació útil sobre la nostra societat. Alhora, també es pretén treballar per una universitat catalana que faci compatible l’arribada d’un nombre important d’estudiants nouvinguts amb un ús majoritari de la llengua pròpia del país.

Per ampliar-ne la informació, visiteu: www.plataforma-llengua.cat/ festameansparty2007

sabíeu que...?

Sabíeu que...? >

Les universitats de la Xarxa Vives, que van exhibir les seves millors publicacions en la Fira del Llibre de Frankfurt, han decidit que aquestes obres romanguessin a la ciutat alemanya i n’han fet donació a l’Institut de Llengües i Literatura Romàniques de la Universitat de Frankfurt. Es tracta d’una donació de més d’una quarantena de llibres feta a petició de l’Institut i que ha significat l’inici d’una relació de col·laboració amb aquesta universitat alemanya. La Xarxa Vives està integrada per institucions universitàries de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord i Andorra.

>

S’ha enregistrat el so emès per un pop en perill. Les imatges mostren com un pop que està sent assetjat per un nero, s’escapa i es refugia en un camp de posidònia. Tot seguit, deixa anar un so, similar a un tret de pistola, acompanyat de l’emissió d’una llum blanca i vermella.

Un grup d’investigadors, entre els quals, Jordi Martinell, professor del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geocièn­cies Marines de la UB, han determinat que físicament aquests dos fenòmens es podrien explicar per cavitació, un fenomen hidrodinàmic segons el qual un canvi brusc de pressió fa que es produeixin petites bombolles d’aire que, en tornar a la pressió habitual, generen una pertorbació en forma de so.

Una altra de les conclusions és que el so podria ser un mecanisme de defensa del pop en casos extrems. Fins ara només hi havia constància de dos casos de la família dels cefalòpodes que haguessin emès algun tipus de so, però estaven rela­cionats amb calamars, i aquesta és el primer cop que s’enregistra el so produït per un pop.

> Tot indica que els neandertals podrien tenir el cabell entre ros i pèl-roig i la pell clara, segons un article publicat a Science.

Les conclusions es basen en la recuperació en neandertals d’un gen —l’MC1R o receptor 1 de la melanocortina— que és un element clau en la determinació del color del cabell i de la pell. Els autors principals de l’estudi són Carles Lalueza Fox (Departament de Biologia Animal UB) i Holger Römpler (Universitat de Leipzig) i hi han participat també Javier Fortea i Marco de la Rasilla (Universitat d’Oviedo), Antonio Rosas (Museu Nacional de Ciències Naturals [MNCN-CSIC]), Jaume Bertranpetit de la Unitat de Biologia Evolutiva (CEXS-UPF), i altres experts de l’Institut Max Planck de Leipzig i de les universitats de Siena i de Florència, entre d’altres.

> En el web Polemos (www.polemos.org/), dedicat a l’estudi i la difusió del patrimoni bèl·lic, podeu trobar informació sobre camps de batalla, i elements tecnològics i maquinaris vinculats amb la guerra, com també l’anàlisi de batalles concretes de totes les èpoques, entre d’altres, la batalla d’Ilerda que va lliurar Juli Cèsar durant la guerra civil romana, la batalla d’Almenar durant la Guerra de Successió, o la batalla de Muret.

Polemos és una iniciativa del Grup de Recerca Consolidat de Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies (GRC-DIDPATRI) dirigit pel catedràtic Francesc Xavier Hernández Cardona i el professor Joan Santacana, del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Facultat de Formació del Professorat de la UB. El web neix de la necessitat d’impulsar la recerca en l’entorn patrimonial de la història de la guerra, amb la voluntat de dissenyar instruments que incorporin les darreres tecnologies i metodologies a l’abast de l’investigador (arqueologia, arxivística, didàctica del patrimoni, etc.), tant pel que fa als processos de recerca com als de difusió i comunicació dels treballs duts a terme.

Foto: X. Martinell

> Consultar la producció científica de

>

Els joves associen la felicitat en primer lloc amb la satisfacció per la situació econòmica, i en segon, amb les relacions de parella, seguit de la feina, i en menor grau, amb el físic. Aquestes són algunes conclusions de l’estudi monogràfic Benestar i Felicitat de la Joventut Espanyola coordinat per Federico Javaloy, catedràtic de Psicologia Social de la UB, i publicat per l’Institut de la Joventut (INJUVE). En el treball s’elabora un barem per mesurar la felicitat i per dur-lo a terme s’han aplicat diferents escales, acceptades interna­ cionalment, i s’han inclòs altres qüestions de tipus personal sobre relacions socials, temps de lleure o els valors. El treball també recull una comparació amb la joventut d’altres països. En l’informe també hi han participat els investigadors de la UB José Manuel Cornejo, Álvaro Rodríguez, Sergi Valera, Esteve Espelt, Darío Páez i Nekane Besabe de la Universitat del País Basc.

Santiago Ramón y Cajal és més fàcil després de la nova col·lecció especial dedicada a aquest premi Nobel que es pot trobar al Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la UB (CRAI). La col·lecció aplega materials de gran interès, com ara la col·lecció completa (1901-1987) de la revista que va editar Ramón y Cajal amb el títol Trabajos del Laboratorio de Investigaciones Biológicas de la Universidad de Madrid (1901-1942), o bé Histologie du système nerveux de l’homme et des vertébrés, la seva obra magna. El fons ha estat impulsat per Mercè Durfort, catedràtica del Departament de Biologia Cel·lular, amb la col·laboració de la biblioteca de la Facultat de Biologia, i s’ha constituït amb la integració de les obres donades per la catedràtica Durfort a la resta d’obres ja existents a la UB sobre Ramón y Cajal, en especial, les que es trobaven a les biblioteques de les facultats de Biologia i Medicina. La col·lecció inclou també documents que fan referència a l’investigador i la seva obra científica.

49

publicacions

PUBLICACIONS

50

El reportero en acción.

Noticia, reportaje y documental en televisión Jaume Vilalta i Casas

El reporter Jaume Vilalta explica en aquest llibre tots els trucs i recursos per crear notícies i documentals per a televisió, des de la selecció del material fins a la nota de premsa final.

En l’obra, l’autor planteja i dóna resposta a qüestions com aquestes: què fer per no quedar-se en blanc quan un pe­ riodista ha de presentar una notícia?, què s’ha d’enregistrar i què no?, com s’ha de reaccionar davant un imprevist?, com escriure de manera clara i atractiva per a la televisió? Si l’anterior títol d’aquesta col·lecció, El espíritu del reportaje, també signat per Vilalta, era eminentment teòric, aquest és un llibre pràctic. L’obra, a més, reflexiona sobre qüestions ètiques que sorgeixen en el dia a dia del periodista.

Les concòrdies dels apotecaris de Barcelona del segle XVI (3 facsímils + 1 annex) Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

Anatomía quirúrgica del plexo braquial y nervios periféricos/Surgical anatomy of brachial plexus and peripheral nerves (Llibre+DVD) Manuel Llusá Pérez / Santos Palazzi Coll / Anna Carrera Burgaya / Pau Forcada Calvet

Les tres concòrdies barcelonines conegudes, publicades el segle XVI, formen un corpus de gran valor farmacèutic, que es troba en els orígens del saber de l’art de curar a casa nostra i aporta una base sòlida sobre la qual es basa el prestigi de l’apotecari, que rebia una formació acurada per mitjà de l’organització gremial, i del farmacèutic format a les aules de la nostra Universitat, d’on ha sorgit un nombre considerable de persones que han liderat la difusió de tot allò que la farmàcia ha donat i està donant a la nostra societat fins a aquest nou segle.

Aquesta obra permet un apropament dinàmic a l’estudi i el coneixement dels fonaments anatòmics per a la cirurgia del plexe braquial i els nervis perifèrics. En l’obra apareixen les principals referències morfològiques, les vies d’accés i les tècniques de dissecció anatomicoquirúrgiques per explorar el plexe braquial, supra i infraclavicular i els nervis perifèrics de les extremitats superior i inferior en les zones anatòmiques de major interès clínic.

Europa Unida.

Orígenes de un malentendido consciente Víctor Gavín Munté

Col·leccionistes, col·leccions i museus.

Episodis de la història del patrimoni artístic de Catalunya Bonaventura Bassegoda Hugas

Mira què dic: Diccionari interactiu multimèdia (Llibre + DVD) Montserrat Quijo i Cortada / Pilar Viana Gorriz

Davant d’aquells que opinen que actualment s’ha perdut l’esperit europeista dels orígens del projecte d’una Europa unida, aquesta obra demostra que l’inici no va ser tal. Un treball exhaustiu en diferents arxius europeus i nord-americans demostra que els objectius del projecte europeu que arriba fins als nostres dies es van establir durant els primers quatre anys d’existència i que no coincideixen amb els conceptes que es van expressar aleshores en públic i, en canvi, sí que concorden amb els que pronuncien alguns dirigents actuals. Tal com s’analitza en el llibre, sorprenentment només els Estats Units defensaven una genuïna unió del continent europeu que supera les fronteres estatals.

Tot i que la història del col·leccionisme d’art a Catalunya i dels museus encara no s’ha escrit d’una manera sistemàtica i completa, aquest llibre suposa un exercici de reflexió sobre alguns dels problemes i dels episodis singulars d’aquesta trajectòria, en què les valuoses iniciatives individuals han hagut de resoldre, sovint precàriament, les mancances i indefinicions de les institucions polítiques, entre les quals destaca el govern de l’Estat.

Diccionari multimèdia que treballa amb el llenguatge de signes de sords a Catalunya i sorgeix, en l’àmbit de l’educació especial, com a suport per a l’alumnat que presenta dificultats importants de parla i comunicació. Els sistemes augmentatius de comunicació (com ara els sistemes de signes manuals que utilitzen les persones sordes i altres sistemes pictogràfics) són una eina imprescindible per treballar amb aquests alumnes amb l’objectiu que puguin comunicar-se i que, alhora, es vagi estructurant el seu pensament.

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

agenda

AGENDA Saló de l’Ensenyament

Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre abril i juny, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d’agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l’activitat, les dates, l’hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 934 035 357.

Del 2 al 6 d’abril, a la Fira de Barcelona, al recinte de Montjuïc tindrà lloc Estudia. Saló de l’Ensenyament. La Universitat de Bar­ce­ lona i les institucions del Grup UB hi presentaran l’oferta educativa.

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

GENER Divendres 25 i dissabte 26 Fòrum Social Català. A l’Edifici Històric. Més informació a: www.forumsocialcatala.cat

FEBRER

MARÇ

ABRIL

Divendres 29 i dissabte 1 de març

Del dilluns 3 al dijous 6

Dijous 24

ELSA Moot Court Competi­ tion. Competició universitària de debat sobre dret a l’OMC1. Aula Magna de l’Edifici Històric.

Reunió del comitè de plani­ ficació anual del projecte in­ ternacional Integrated Ocean Drilling.

Més informació a: www.ecord.org

Primavera de la llengua. S’organitzen un gran nombre d’activitats en diversos centres de la UB a més de la celebració de Sant Jordi

Del dimarts 25 al dissabte 29 de març Conferència de l’Associació d’Universitats Europea (més informació a la pàgina 33 d’aquesta revista)

Durant tot el curs 2007-2008: Exposició «L’ordre dels elements abans i després de Mendeléiev», a la Biblioteca de Física i Química (Diagonal, 647)

51

52

som UB

Notícies Som UB Acords amb mitjans de comunicació L’alumnat de la UB pot accedir des dels seus centres a la revista gratuïta Oxígeno, gràcies a l’acord signat entre la UB, Acción Media i Indoor Media Comunicación.

Oxígeno és un magazín especialitzat en informacions d’oci i tendències.

En aquesta mateixa línia, ha estat renovat l’acord amb Metro News per a la distribució del diari en els expositors dels centres de la UB. Mitjançant la signatura d’aquests convenis, la Universitat disposarà d’espais publicitaris sense cost a les dues publicacions per difondre els seus serveis i activitats.

Col·laboració amb La Vanguardia La UB i La Vanguardia han renovat l’acord de col·laboració per difondre les activitats i els serveis de la UB en aquest mitjà.

que s’encartarà en l’edició de Catalunya. Mitjançant aquest acord, La Vanguardia continua sent mecenes de la UB.

D’acord amb aquest conveni signat pel rector de la UB, Màrius Rubiralta, i el director general de La Vanguardia, Pere Caba, La Vanguardia cedirà espais publi­citaris en el diari, finançarà la publicació dels tríptics d’Antics UB i edi­­tarà un suplement amb l’oferta formativa, els serveis i les activitats de la UB

El conveni entre les dues entitats s’ampliarà amb possibles noves vies de col·laboració en projectes que puguin ser d’interès comú.

Més de 3.500 carnets d’Antics UB

Avisos per mòbil

El nombre de carnets d’antics alumnes de la UB supera ja els 3.500. En el gràfic d’aquesta pàgina podem veure com la xifra s’ha triplicat amb escreix en set anys.

Antics UB estrenarà enguany un sistema d’avís per telèfon mòbil adreçat als titulars d’aquest carnet. Al començament del 2008 es començarà a posar en funcionament aquest sistema, amb el qual, per exemple, a través d’SMS es podrà avisar els nous socis quan estigui a punt el seu carnet d’Antic UB. Progressivament s’aniran ampliant les aplicacions d’aquesta forma d’avís.

La major part dels titulars del carnet, un 38 %, tenen entre 25 i 35 anys; seguits d’un 30 % que tenen més de 45 anys; un 29 % que es troben entre els 36 i 45 anys, i finalment un 3 % que tenen menys de 25 anys. Pel que fa al gènere, la major part de titulars del carnet són dones (un 65 %).

Evolució dels carnets d’Antics UB 4.000 3.582

3.500 3.000 2.500 2.022

2.000

2.268

2.382

2003

2004

2.965

3.166

2005

2006

1.539

1.500 1.000

878

500 0

2000

2001

2002

2007

La UB s’adhereix a un pla de pensions La UB, juntament amb les altres universitats públiques de Cata­ lunya, s’ha adherit recentment al Pla de pensions d’ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Mitjançant aquest Pla, la Universitat efectua una aportació

anual en el Pla de pensions a favor de cada membre tant del PDI a temps complet com del PAS que hi participi.

D’aquesta manera, el personal de la UB disposa, a partir d’ara, d’un nou benefici social amb què com-

Tauler virtual de permutes del PAS funcionari El Reglament de permutes, acordat entre la Gerència i la Junta del PAS, ha obert la possibilitat al PAS funcionari d’obtenir una destinació nova dins la UB per permuta entre dos llocs de treball. Com a eina per tal de facilitar que el personal funcionari interessat a permutar els llocs de treball es posi en contacte, s’ha habilitat la pàgina web de Per-

mutes que, a més de la informació, la normativa i el procediment relacionats, també disposa d’un tauler virtual que permet de consultar les ofertes efectuades i d’incorporarne de noves mitjançant un formulari.

Podeu accedir-hi des d’InfoPAS > Treballar a la UB > Permutes

plementa la pensió de jubilació i que, alhora, li proporciona una protecció complementària enfront d’una incapacitat o defunció. El Pla també permet de fer-hi aportacions voluntàries amb els mateixos avantatges fiscals del Pla i de

disposar de productes financers amb condicions preferents per als partícips i els beneficiaris.

Per a més informació: InfoPAS/EspaiPDI > Treballar a la UB > Pla de pensions

Bicicletes en préstec gratuït Des del passat 16 d’octubre, els estudiants de la UB poden sol·li­ citar una de les 200 bicicletes en préstec gratuït que s’ofereixen en el marc de la campanya BiciCampus. La sol·licitud s’ha de fer a través d’un formulari habilitat a la pàgina web www. bicicampus.cat.

Per poder accedir a aquest servei cal estar matriculat com a mínim de 15 crèdits (10 crèdits en el cas de doctorat) du-

rant el segon semestre del curs 2007-2008 en qualsevol diplomatura, llicenciatura, enginyeria, màster o doctorat de la UB o la UPC que s’imparteixi a Barcelona. Aquesta iniciativa s’impulsa des de l’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient de la UB (ossma) i s’emmarca en la campanya BiciCampus organitzada pel Bicicleta Club de Catalunya (bacc).

som ub

Membres del PAS aprenen anglès a la Universitat de Bristol Una quinzena de membres del PAS van fer una estada de quatre setmanes aquest estiu a la Universitat de Bristol, convocada per la UB per a l’aprenentatge de l’anglès.

Durant el matí assistien a clas­ses i a la tarda continuaven estudiant o bé, segons el grup d’alumnes, participaven en activitats com ara cinema en anglès, turisme guiat o xerrades en un pub.

Gemma Marta Mar­tínez, dels Serveis Cien­tificotècnics de la UB, afirma que va treballar intensament, «sobretot en el projecte que havíem de fer durant el curs i que consistia en una exposició oral al final».

«No és que passés de cop a dominar l’anglès, però sí que vaig perdre la vergonya a l’hora de parlar-lo, i vaig començar a interioritzar algunes expressions», continua. «Les classes tenien molt de contingut; potenciar l’oralitat era l’objectiu principal», explica Esther Acereda, de la Biblioteca de Lletres de la UB, que considera molt positiu que la Universitat prengui consciència de la importància del coneixement de l’anglès entre el PAS «tenint en com­­pte tots els canvis que s’estan produint en el món de l’ensenyament universitari europeu».

En el seu lloc de treball a la Biblioteca de Lletres, atén nombrosos estu­diants d’altres països i que utilitzen l’anglès; d’altra banda, l’anglès és la llengua més emprada en bases de dades, revistes especialitzades i llibres de crítica literària. Gemma Marta Mar­tí­nez coincideix que necessita l’anglès en el lloc de treball, per exemple, perquè la bibliografia que usa és en anglès i també empra aquesta llengua a l’hora d’aten­­dre alguns usuaris.

Pla d’avantatges Som UB El carnet Som UB permet d’accedir a un interessant Pla d’avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i Som UB de Societat. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB. Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web: www.ub.edu/somub

CAIXA I ASSEGURANCES Caixa Catalunya Caixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix avantatges en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l’entitat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.). Col·lectius: estudiants i personal UB

Santander Central Hispano Protector Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments informàtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb assessorament personalitzat. Col·lectius: estu­ diants i personal UB

La Caixa Ofereix múltiples productes financers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella

Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etc.

Col·lectius: estudiants i per­ sonal UB

Regal Auto Regal Auto, mitjançant Liberty Seguros, ofereix un 10 % de descompte, a més d’un regal molt especial: un joc d’accessoris USB. Col·lectius: personal UB i Grup UB, estudiants UB i Grup UB i Antics UB

LLEURE I VIATGES CosmoCaixa Descompte del 30 % en la visita general al museu, com també en les activitats de divulgació científica que ofereix: conferències, cursos itineraris, tallers, etc., i en exposi­cions temporals o permanents (amb visita guiada gratuïta inclosa). Col·lectiu: estudiants

tuïtes a les exposicions i a l’edi­ fici modernista de Josep Puig i Cadafalch (divendres, de 16 a 17 h, amb inscripció prèvia).

Col­lec­tius: personal UB, estu­ diants UB i Grup UB

3XTRES Teatre Poliorama: 50 % de descompte en funcions programades de dimarts a dijous que no coincideixin amb el dia de l’espectador. Teatre Victòria: 25 % de descompte en funcions programades de dimarts a dijous que no coincideixin amb el dia de l’espectador. Col·lectius: personal UB i Grup UB, estu­ diants UB i Grup UB

Caixa Fòrum 50 % de descompte en les seves activitats (cicles de conferències, jornades, tallers educatius infan­ tils, etc.) i visites guiades gra­

Meridià Viatges

Futbol Club Barcelona

El Club Català de Viatges ofereix viatges a diferents destinacions europees, i ara, també d’arreu del món, amb un 7 % de descompte en la programació del Club Català de Viatges i un 5 % en programació de majoristes. Col·lectius: personal UB i Grup, estudiants UB, Antics UB i Societat

El FCB ofereix diferents promocions i descomptes en partits de bàsquet, hoquei, handbol i futbol sala per a la temporada vinent.

Consulteu la pàgina web per veure de quin tipus de descompte podeu gaudir. També teniu preu reduït a la pista de gel del FCB. Col·lectius: estudiants UB

Grup Balañá Preu del dia de l’espectador en qualsevol sessió de dilluns a divendres a les sales de cinema del

Grup Balañá. Consulteu les sales a www.grupbalana.com. Col· lectius: personal UB i Grup, estudiants UB i Grup UB, An­ tics UB

Boí Taüll Resort Ofereix a l’esquiador la cota més alta del Pirineu (2.751 m) i tot el necessari per gaudir d’unes instal·lacions d’alt nivell. Descomptes especials entre setmana als hotels del Resort. Col·lec­ tiu: estudiants, PAS/PDI, i Antics

53

54

som UB

Suma’t a Som UB Totes aquelles persones, em­ preses i institucions que vulguin com­partir els objectius comuns de millora del co­nei­ xement, con­servació del patrimoni pú­blic i enriquiment de la qualitat de vida de la societat poden sumar-se al projecte Som UB de cinc maneres diferents: atrocini d’algun dels proP jectes amb causa. En funció de la quantia anual aportada, es determinen les categories de col·la­ boradors i les diferents contraprestacions asso­ ciades.

Serveis de màrqueting UB. Ca­nals per dur a terme les seves accions de màrqueting: pro­mo­cions i publicitat als centres, mitjans de comunicació in­terns, presentacions a estudiants i borsa de treball, etc.

Mitjançant la quota cor­po­ra­ tiva: — Oferta per fer membre de Som UB tot el personal de l’em­presa, com a benefici extraordinari, per tal que gaudeixi del Pla d’avantatges associat i participi en el projecte de causa que decideixi.

L’empresa passarà a formar

part de les em­preses patrocinadores de Som UB.

porten la desgravació fiscal corresponent.

— Oferir al personal de l’empresa la possibilitat de formar part del col·lectiu Som UB i gaudir dels avantatges associats. L’empresa passarà a formar part del col·lectiu d’em­ preses ciuta­danes.

l Pla d’avantatges permet a E les em­preses d’oferir avantatges als col·lectius identificats de la UB i el seu Grup: estudiants, docents i investigadors, personal d’administració i serveis, antics alumnes, societat, etcètera.

onacions: les empreses, D persones i institucions interessades a col·laborar amb els projectes Som UB també es poden afegir a la iniciativa fent una donació en línia, mitjançant la pàgina web de Som UB (w w w.ub.edu /somub).

Aquestes aporta­cions com-

l programa de sinergies E possibilita fer intercanvis en espècies —de recursos— en­tre la UB i les organitzacions, sense un cost extra­ ordinari.

Demaneu el vostre carnet Antics UB Fes-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o bé personalment. Rebràs en el teu domicili el carnet Antics UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual: 27 euros. Inclou la subscripció a la revista La Universitat.

Dades PERSONALS Cognoms: ............................................................................... ...............................................................................................................................................................

DNI: ............................................................................................... Data de naixement (dd/mm/aaaa): .................................................................

Adreça: ...................................................................................... Població: ...................................................................................................................................

Província: ................................................................................ Adreça electrònica: ........................................................................................................

Estudis: ..................................................................................... Any: ....................

Nom: .........................................................................

Sexe (h/d): ...........................................................

CP: ..............................................................................

Telèfon: ...................................................................

Dades LABORALS Nom de l’empresa: .......................................................................................................................................................................................................... Càrrec: ..................................................................................

Adreça: ............................................................................................................................... CP: ............................................................................................ Població: ............................................................................

Província: ......................................................................................................................... Telèfon: . ................................................................................ Fax: ..........................................................................................

Adreça electrònica: ................................................................................................

Dades BANCÀRIES Entitat: .............................................................................................................................. Oficina: ..................................................................................... Dígit de control: ..........................................................

Núm. de compte corrent: ..............................................................................

Com t’has assabentat de com fer-te soci d’Antics UB? Revista

Web

Un amic

Un soci

Diari

D’altres

Marca si vols aparèixer al directori electrònic d’Antics UB

Antics UB Universitat de Barcelona Fidelització - Antics UB Balmes, 21, principal - 08007 Barcelona Tel. 934 024 290 - Fax 934 035 917 anticsub@ub.edu - www.ub.edu/anticsub

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

La

U B

serà el centre

La UB serà l’escenari de la propera edició de les conferències de l’Associació Europea d’Universitats.

Durant tres dies, les persones encarregades de gestionar el dia a dia i el futur de 791 universitats de 46 països del nostre continent, reflexionaran plegats a Barcelona sobre com han de ser aquestes institucions i quin model han de tenir, per superar els reptes de la societat del coneixement.

Del 27 al 29 de març, representants de l’Associació Europea d’Universitats es trobaran a Barcelona Amb el suport de:

U UNIVERSITAT DE BARCELONA

B