launiversitat43

la Universitat

Teresa Compte

www.ub.edu

abril - juny de 2008 Any XII • 2,4 €

43

UNIVERSITAT DE BARCELONA

Fiscal superior de Catalunya

«El tracte a la víctima per part de la justícia és una assignatura pendent»

Diàleg: Parlant, la gent no s’entén?

Els sentits del cos humà, objecte de recerca

Rectors de més de 350 universitats participen en la Conferència de l’EUA a la UB

EDITORIAL

Editorial Catalunya seu de la tercera missió universitària

Les universitats catalanes són avui el centre d’atenció internacional de la revisió de la tercera missió de la universitat en aquest inici del segle XXI. Dos congressos que han aplegat unes 450 persones, respectivament, s’han dut a terme a Bar­celona organitzats per la Universitat de Bar­ce­ lona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Així, del 26 al 29 de març ha tingut lloc la trobada dels rectors europeus en el marc de la Conferència de Primavera de l’Associació d’Universitats Europees (EUA) sota el títol «La governança de les universitats europees més enllà del 2010» amb el punt de mira en el paper que assumeixen avui les universitats europees en la construcció de l’Europa basada en el coneixement. En definitiva, s’ha incidit en com,

des de la transferència i la difusió del coneixement acadèmic a la societat, es pot millorar el benestar i promoure la millora de la innovació i l’augment de la competitivitat econòmica. Una de les tendències exposades es basa en l’agregació, en l’àmbit regional, de les institucions universitàries sense perdre’n la identitat i l’especificitat, però millorant-ne la força, la projecció global i la pròpia sostenibilitat. És en definitiva una forma complexa que busca l’atracció del millor talent i creativitat.

D’altra banda, del 31 de març al 2 d’abril, el centre d’atenció s’ha desplaçat a la UPC en el marc de la IV Conferència Internacional de Barcelona sobre l’Educació Superior. Sota el títol «Educació superior: nous reptes i rols emergents per al desenvolupament humà i social» s’ha desgranat la responsabilitat actual de la universitat i del model de coneixement que s’hi genera. S’ha fet èmfasi, doncs, en una de les dues grans noves funcions de la tercera missió: la que incorpora la responsabilitat social institucional en el marc de l’eliminació de les desigualtats entre els dos mons: el desenvolupat i el que està en via de desenvolupament.

El futur de la nostra societat depèn també de l’atenció i el reconeixement que s’atorgui a les dues funcions, social i econòmica, de la tercera missió universitària. El finançament que els països hi dediquin serà sens dubte un termòmetre de la responsabilitat i de la visió de futur de cada societat. La Universitat de Catalunya que avui construïm, defensora del nou model d’universitat pública, s’encamina, doncs, amb decisió i responsablement cap a aquest nou contracte social.

Màrius Rubiralta Rector

ECOLÒG PER

IC

PA

la Universitat

Imprès en paper ecològic

Revista de la Universitat de Barcelona Consell Editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector d’Estudiants i Política Lingüística; Ernest Trias, cap de Comunicació.

Editada pel Gabinet de Premsa.

Direcció: Ester Colominas; Sotsdirecció: Núria Quintana; Redacció: Jordi Homs, Rosa Martínez, Patrícia Lainz, Marta Casellas i Bibiana Bonmatí. Assessoria lingüística: Serveis Lingüístics de la UB. Ad­­mi­ nistració: Montserrat Cenzano. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544.

Fax: 934 035 357. A/e: premsa@ub.edu Amb la col·laboració de: Serveis de Comu­ni­cació del Parc Científic de Bar­ce­lona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·labo­ració del fotògraf: J. M. Rué.

Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060.

Tiratge: 17.000 exemplars. Dis­tri­bu­ció: Interpàs, Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97.

Versió digital: www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat

sumari

Sumari

6

Teresa Compte «El tracte a la víctima per part de la justícia és una assignatura

i d’altres que sovint passen desapercebuts de medicaments a Catalunya

46

22

Publicacions

Hauria pogut ser portada Antoni Gaudí

Entre el 1869 i fins al 1873, abans de cursar els estudis d’Arquitectura, Antoni Gaudí es va formar a les aules de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. De l’estada a la UB, a l’arxiu històric encara s’hi conserven les peticions de certificació de les assignatures Complement d’Àlgebra, Trigonometria Rectilínia i Esfèrica, Geometria Analítica de Dos i Tres Dimensions, Geometria Descriptiva, i Càlcul Integral i Diferencial, que segurament Gaudí va demanar

de poder-les convalidar a l’Escola provincial d’Arquitectura, on va ingressar el 1873.

Ni ell mateix es podia imaginar que, un segle i mig després, la seva obra arquitectònica esdevindria una part important del patrimoni de la Universitat de Barcelona, com són els antics pavellons d’entrada de l’antiga Finca Güell, ubicats a l’avinguda de Pedralbes, darrere mateix dels jardins de la Facultat de Dret, i dos dels portals d’entrada a la mateixa propietat, situats a l’avinguda de Joan XIII, a l’entrada de la Facultat de Farmàcia, i darrere de la Facultat de Biologia respectivament. Tant els pavellons com els portals tenen la consideració de monument historicoartístic d’interès nacional des del 1969.

Tant de bo poguéssim preguntar ara a Gaudí si està satisfet amb el projecte d’ampliació de la Sagrada Família, si li agrada el nou aspecte que està adquirint l’edifici, i què n’opina de la polèmica generada arran del futur pas de l’AVE per sota de la construcció.

Diàleg: Parlant la gent no s’entén?

47

Agenda

48

30

Rectors de més de

Som UB

A prop L’ESCAC en els premis Goya

Rodatge de la pel·lícula El Orfanato. Imatge cedida per la productora Rodar y Rodar.

sumari

pendent»

14

Reportatge: En tots els sentits… Investigadors de diverses àrees parlen dels cinc sentits tradicionals

350 universitats participen en la Conferència de l’EUA a la UB

òsit de En la darrera gala dels premis Goya, entre els discursos d’agraïment va haver-n’hi un de no gaire comú: un d’adreçat a una escola de cinema. El va pronunciar Lluís Castells, premi als millors efectes especials per la pel·lícula El Orfanato, que en el seu parlament va voler destacar el centre on s’ha format: l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Ca­­talunya (ESCAC), adscrita a la UB. Això va ser simptomàtic de la important presència de persones vinculades a l’ESCAC entre els guanyadors dels darrers Goya. En total, han rebut els guardons sis estudiants i professors d’aquest centre, inclòs Juan Antonio Bayona, premiat també com a millor director no­­ vell per la taquillera pel·lícula El Orfanato, i que s’ha format a l’ESCAC com a cineasta. A més de Bayona i Castells, també han obtingut el Goya al millor so Oriol Tarragó, Xavi Mas i Marc Orts; Josep Rossell a la millor direcció artística; David Gallart al millor

36

Apunts de ciència: El perfil de consum

Una imatge

muntatge, i Javier Corcuera a la millor pel·lícula documental.

Cada any es graduen entre 50 i 60 professionals a l’ESCAC, repartits en les especialitats de guió, producció, direcció, direcció de fotografia, direcció artística, muntatge i documental. A més, el centre té la seva pròpia pro­ ductora, Escándalo Films, «una em­presa derivada (spin off) de l’ESCAC», en paraules de Josep Maixenchs, director de l’Escola.

Maixenchs explica que «quan un alumne o exalumne ens presenta un projecte, si aquest és realment bo, Escándalo li dóna suport, però només ho fa una vegada, per exemple, l´última producció apadrinada per la nostra productora és l´òpera prima de Roser Aguilar ‘Lo mejor de mi’, realitzada gairebé íntegrament per gent de l´ESCAC». La pel·lícula ja ha estat guardonada al festival de cine de Locarno (Suïssa) amb el Lleopard a la millor actriu i amb el Bocca­ lino d´or que atorga la crítica acreditada.

Els Goya també van ser presents a l’estand de l’ESCAC a «Estudia. Saló de l’Ensenyament», que es va dur a terme del 2 al 6 d’abril a la Fira de Barcelona i que va congregar prop de 70.000 visitants. A la imatge podem veure el rector de la UB, Màrius Rubiralta, acompanyat pel director de l’ESCAC, Josep Maixenchs (a la dreta de la imatge), i pel gerent, Carles Cereceda (a l’esquerra), mostrant l’estatueta original que va rebre Lluís Castells —graduat per aquesta escola de cinema— pels millors efectes especials a El Orfanato.

entrevista: Teresa Compte

Teresa Compte «El tracte a la víctima per part de la justícia és una assignatura pendent» Teresa Compte (Figueres, 1954)

Text:

Ester Colominas Núria Quintana Fotografies:

Marta Casellas

Entrevistem Teresa Compte, fiscal superior de Catalunya, el mateix dia que ha estat nomenat el fiscal provincial de Barcelona. «A partir d’ara podré començar a assumir realment la Fiscalia Superior, a concretar la tasca de coordinació», comenta. Durant la conversa, el seu tarannà desvetlla una bona combinació d’atenció, fermesa i proximitat, virtuts que, contràriament, no s’acostumen a atribuir a l’Administració de justícia. Compte, de qui s’han

destacat «arrelades conviccions progressistes», no rebutja cap pregunta, o no ho demostra; no dubta davant de cap resposta, o no ho sembla; no ens apressa, però tampoc perd el temps; de fet, utilitza en diverses ocasions l’expressió «matar els temps morts». És especialment contundent quan assegura no haver rebut mai pressions en l’exercici de les seves funcions i quan defineix la justícia, en democràcia, com la garantia de la convivència de la ciutadania.

entrevista: Teresa Compte

Teresa Compte va llicenciar-se en Dret i Econòmiques a la Universitat de Bar­ ce­lona. No hi va arribar per vocació ni tampoc per tradició familiar. De fet, recorda haver dubtat entre fer Biologia o Veterinària, dues carreres ben allunyades de la que ha estat la seva trajectòria professional. Finalment, van guanyar el Dret i l’Economia, principalment perquè li permetrien conèixer Barcelona i perquè tenia amics que s’hi havien matriculat. «De professors, en vaig tenir de molt bons», diu.

I té un record especial per a Manuel Sacristán i Jordi Solé Tura: «Les seves classes m’agradaven molt em feien pensar, descobrir noves formes d’entendre la ciència, les institucions, els moviments socials...».

El maig de 2007 va ser nomenada fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Al principi del 2008, a partir de la reforma de la Llei de l’Estatut orgà­ nic del Ministeri Fiscal, és nomenada fis­ cal superior de Catalunya. Què implica aquest canvi en les seves atribucions?

Com que és un model nou no es pot recórrer a precedents, ni a models ni a referències per dir com és. És una figura nova i, per tant, és començar un camí. La voluntat és canviar l’estructura territorial del ministeri fiscal. El fiscal superior ha de dirigir la política criminal a tot Catalunya. I la política criminal, què és?

Organitzar, establir prioritats, donar resposta als diferents fets delictius, reforçant aquelles àrees que s’estimen prioritàries, perquè la plantilla que tenim és limitada, donant ins-

truccions respecte als criteris... Tot això requereix uns mitjans que crec que el Govern de Catalunya posarà a la nostra disposició.

No es pot assumir una responsabilitat si no es tenen els mitjans adequats. I en aquesta fase estem esbrinant quins són els mitjans materials, d’ubicació, d’edifici, personals... Avui s’ha nomenat el fiscal provincial de Barcelona.

Crec que en aquests moments podré començar, realment, a assumir el que és la Fiscalia Superior. La Fiscalia de Bar­ce­lona és una de les més complexes de tot l’Estat perquè hi ha una població molt dispersa, amb molts municipis diferents, amb un nombre molt elevat d’habitants, i per tant de nombre de delictes.

Disposar d’un fiscal provincial permet que tota la tasca de coordinació pugui començar a concretar-se.

Què espera de la reforma de la Llei de l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal?

Aquesta és la reforma que constitueix el fiscal superior, una figura que ja s’incloïa a l’Estatut de Catalunya. És el que organitza de manera jeràrquica la inspecció de tota la Fiscalia de Catalunya i, per tant, el que deia abans, defineix les línies principals de política criminal. Jo, a hores d’ara, ja les he definit i ja hi ha determinades àrees que pretenc reforçar. Per la seva part, cada fiscal en cap definirà també quines són les seves línies de política criminal. D’altra banda, l’Estatut del Ministeri Fiscal estableix una innovació que considero que era necessària: reforça la imparcialitat de la Fiscalia en la investigació dels aforats [càrrecs electes, membres del govern]. Aquesta és una fita històrica molt important. Qualsevol investigació que afecti aforats ja no és només decisió del fiscal general, una figura

«Porto més de vint-i-cinc anys de carrera i no he rebut mai cap pressió»

nomenada pel Govern i que, tot i tenir l’obligació de ser imparcial, decidia, dintre d’uns paràmetres, si una investigació havia de tenir un fi o un altre, s’havia de procedir o s’havia d’arxivar. Ara s’ha establert un filtre, que és la junta de fiscals de sala, per reforçar aquesta imparcialitat de manera que la decisió final sobre la investigació no sigui una decisió unilateral, unívoca.

El de fiscal és un càrrec que sovint ima­ ginem sotmès a pressions. Els és difícil preservar l’autonomia?

Jo porto més de vint-i-cinc anys de carrera i no he rebut mai cap pressió. De la carrera fiscal —que és la mateixa que la de jutge: pots escollir exercir d’una cosa o altra segons el número que obtens en l’oposició— surts absolutament convençut que tens una obligació d’imparcialitat i no hi ha pressions que valguin. El que sí que és cert és que el fet que el nomenament del fiscal general fos per part del Govern podia donar lloc a sospita. I ara fins i tot s’ha...

S’ha pogut eliminar aquesta ombra de sospita.

Sí.

entrevista: Teresa Compte

Benvinguts al segle XXI

«La Fiscalia de Catalunya és capdavantera en la creació d’especialitats a tot Espanya»

Ja som al segle XXI i el món judicial ho ha d’entendre. Teresa Compte té la comesa de guiar la Fiscalia de Catalunya cap a aquests nous temps, i els reptes plantejats són molts, diversos i complicats.

Aquests en són alguns dels exemples, que ella mateixa s’ha encarregat de recordar en aparicions públiques: travar el ministeri públic en un nou model territorial, que té les fronteres marcades pels renovats estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes i pel nou Estatut del Ministeri Fiscal; perseguir la corrupció i el frau urbanístic; protegir el medi ambient; enfrontar-se al crim organitzat, defensar els drets civils; salvaguardar la independència del seu departament respecte del poder polític… De moment, damunt la seva taula ja hi ha diversos assumptes candents: la presumpta xarxa de clíniques que practicaven avortaments il·legals o el cas de les comissions il·legals per accedir a l’obra pública.

Formalment, la justícia no sembla haver arribat a aquest segle, més aviat sembla ancorada en el XIX: processos lents, dilacions, tecnificació escassa i manca de personal. Ben aviat tindrà lloc el trasllat a la Ciutat de la Justícia, que tampoc no aixeca passions. El repte és convertir la Fiscalia en un instrument que el ciutadà cregui que és útil en la societat en què vivim. Benvinguts al segle XXI.

«En delictes menors que només hi hagi la pena de multa és un incentiu per cometre una altra infracció»

Santiago Tarín Periodista

Quan parla de reforçar els mitjans de la Fiscalia, es refereix a augmentar el nombre de fiscals o també a dotar-los de més mitjans tècnics, de crear figu­ res de fiscal cada cop més especialit­ zades?

En determinades àrees ens hi hem de posar molt seriosament per donar una resposta molt efectiva, molt ràpida. És l’àrea de delinqüència organitzada. La gran i la petita.

La que afecta els que viuen en cases aïllades, que poden patir agressions per part de grups organitzats, i també la que afecta els comerciants o els usuaris del metro en determinades hores i a causa de determinats grups. Aquests serien delictes menors però que creen una inseguretat important i que exigeixen una resposta perquè no són ac­cions individuals. Crec que l’àrea de delinqüència organitzada mereix una atenció especial. La xifra que estem plantejant [entre 50 i 60 més, segons ha manifestat en declara­ cions anteriors, actualment n’hi ha uns 300] a tot Catalunya, no és una xifra gaire elevada i, al contrari, ens permetria donar una millor resposta, més especialitzada.

En un món globalitzat com el nostre la justícia ha de fer compatible l’atenció a la delinqüència internacional amb la persecució de delictes que es produei­ xen en els microcosmos, com ara la vi­ olència domèstica...

Aquesta Fiscalia és capdavantera en la creació d’especialitats a tot Espanya. D’aquí han sortit models que després s’han aplicat a la resta de l’Estat. El que hem comprovat, doncs, és que a mesura que es van produint noves formes de delinqüència la resposta és l’especialització. I és una resposta molt efectiva perquè, en definitiva, el que fa el fiscal és defensar el dret dels ciutadans, el dret de les víctimes, garantir que en un Estat democràtic quan algú comet una agressió sobre una altra persona l’Estat respongui, garantir les normes de convivència i la protecció de les víctimes. Aquest és el paper del fiscal, amb tota imparcialitat. La resposta a una agressió —tant si és en matèria de medi ambient, com si es tracta de casos de mobbing immobiliari a gent gran, maltractament a dones o a infants— la resposta passa per l’especialització. Cadascuna d’aquestes situacions s’em-

marca en jurisdiccions diferents, en un cosmos particular, i un fiscal és molt més eficaç quan coneix molt bé la matèria i tota la legislació relacionada, sovint complementària, administrativa, però necessària també en un procés de tipus penal. Posem-ne un exemple: si un fiscal es dedica al medi am­bient convé que tingui bona relació amb el Toxicològic, amb l’organisme competent d’aigües; convé que conegui bé tots aquests organismes a l’hora de demanar una resposta, de parlar, d’elaborar un dictamen. L’especialització possibilita «matar els temps morts» en les relacions institucionals i entre les administracions.

Un dels primers temes sobre els quals va fer declaracions quan va ser nomenada fiscal en cap va ser el tractament a de­ linqüents reincidents. Fins i tot s’ha cre­ at una comissió d’experts, presidida pel seu antecessor en el càrrec, José María Mena, que pretén evitar la reincidència en delictes greus. Què podem esperar d’aquesta comissió? Com es tracta aquesta qüestió en altres països?

entrevista: Teresa Compte

En altres llocs, quan una persona —estic parlant des de la perspectiva del dret comparat— ha comès dos o tres delictes, encara que siguin menors, pot anar a la presó durant un temps molt més limitat que si fos per un delicte greu, però sap que hi ha una resposta. Aquí què passa? Aquí el legislador, en el seu moment, ja va voler adequarho. Que si hi havia reiteració en delictes menors, estem parlant de furts sistemàtics, al metro, als comerciants, hi hagués una resposta que permetés l’ingrés a la presó.

Però, què passa? Que hi va haver una reforma processal que deia que totes les faltes de furts s’han de jutjar en un període de vuit dies, és a dir, per judici ràpid; que no hi pot haver acumulació, i com que no hi pot haver acumulació, la pena és la de multa. Pena de multa al que comet un, tres, trenta, cent, quatre-cents furts. Pena de multa. I jo sempre ho dic: això és un incentiu perquè tornin a furtar més! Amb això es genera un sentiment d’impunitat per part de les persones que s’hi dediquen «professionalment» i, alhora, un sentiment de «desprotecció» per part de les víctimes d’aquests robatoris, un

problema seriós per a l’estabilitat del teixit social i per a la confiança en l’Estat. Per tant, jo crec que si hi ha disfuncions, és responsabilitat de qui pertoqui, en aquest cas crec que del poder legislatiu, d’estudiar-les.

Una llei, en un moment determinat, pot haver servit, però el dret penal s’ha de reformar pràcticament a diari perquè la societat canvia i, com que el dret penal estableix les normes de convivència, de la convivència més elemental, és normal que també canviï.

En determinades situacions s’han de fer nous plantejaments, i la multireincidència en delictes menors és una d’aquestes situacions. En delictes majors no hi ha problema perquè hi ha una resposta, jo penso, adequada, proporcionada. Però en delictes menors que només hi hagi una pena de multa... crec que en realitat és un incentiu per tornar a cometre una altra infracció.

Ens pot avançar alguna cosa de les tas­ ques de la comissió?

El treball està pràcticament enllestit. Aleshores el remetrem a les institucions, als grups parlamentaris...

Vostè ha estat coordinadora dels judicis amb jurat. Com afecta a la feina del fis­ cal el fet de treballar amb un jurat?

El jurat, com a òrgan col·lectiu (són nou persones i dos suplents) funciona amb molt sentit comú. Quan les coses s’expliquen bé i, per tant, es presenten bé, la capacitat de raonament i de seriositat és extraordinària.

Penso, però, que hi ha delictes que no haurien d’anar a jurat perquè exigeixen un sobreesforç per part de tothom, tant pel que fa a la despesa, com pel que afecta la vida quotidiana i laboral de cadascun dels membres convocats, perquè el judici que menys triga, triga tres, quatre o cinc dies. Pensem que hi ha delictes, per exemple, la violació de domicili o determinades amenaces, que podrien jutjar-se perfectament en la jurisdicció ordinària i reservar el jurat per als casos greus, de penes greus, que aleshores sí que compensen la posada en escena de tot el judici amb jurat, cosa que implica fer un desplegament de proves absolutament exhaustiu i un judici oral que s’allarga, perquè precisament, com que els integrants del jurat no són juristes, l’exposició de les proves és molt més

10

entrevista: Teresa Compte

exhaustiva, l’explicació dels perits, dels forenses, explicacions a les quals hi estan molt acostumats fiscals i jutges, però que pot no entendre una persona del carrer. El jurat és un bon sistema, però per a delictes greus. Pel que fa la Llei del jurat, penso que convindria fer-hi unes correccions tècniques, però és un tema «nostre», diguem-ne, dels que hi treballem.

Quan hi ha casos de corrupció immobili­ ària es posa damunt la taula la necessitat de reforçar la lluita de la justícia contra aquests delictes, de la mateixa manera que quan es publiquen en els mitjans ca­ sos de xenofòbia s’obre el debat sobre si la justícia funciona en aquests àmbits.

Periòdicament també, es posen damunt la taula temes amb un important vessant ètic com ara l’avortament o l’eutanàsia.

Si, com diuen, la societat va per davant del legislador, en el cas de la justícia, que aplica la llei ja sancionada, encara es deu anar més endarrerit...

La fiscal propera Després de més de vint anys de coneixença, Pasqual Ortuño, director general de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat, destaca de Teresa Compte l’eficàcia i la «gran sensibilitat envers els temes més humans de la pràctica del dret».

Ortuño qualifica Compte de «molt responsable i reflexiva», com també de persona rigorosa en el seu treball que és «molt respectada per tots els seus companys, pels jutges i pels professionals del dret en general». A aquest vessant d’eficàcia, Ortuño hi afegeix en el cas de Compte el fet de ser una jurista «molt propera als interessos de les persones més desprotegides, dels menors i de les víctimes».

Pasqual Ortuño Director general de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat

Bé, jo penso que en el tema dels avortaments [es refereix al cas dels imputats el desembre de 2007 per haver practicat avortaments il·legals en diferents clíniques de Barcelona] tant el jutge com el fiscal han estat molt correctes. Han tingut claríssim, des del primer dia, que calia protegir la intimitat de les dones que havien practicat la interrupció voluntària de l’embaràs o l’avortament, excepte en el cas que s’hagi comès, realment, un delicte. Bar­ celona, una vegada més ha estat capdavantera en la defensa de la intimitat de possibles imputades. En els casos de mobbing, crec que el legislador moltes vegades va per darrere dels esdeveniments. Els sociòlegs sempre diuen que el primer requisit per solucionar un problema és reconèixer que hi ha un problema, la visualització d’aquest problema. Aleshores, és normal que el Parlament, que en definitiva és el nostre òrgan de representació, adopti una decisió, que en matèria penal, és una decisió amb conseqüències greus. Tant els jutjats com les fiscalies les constitueixen persones, amb perfils diferents, amb sensibilitats diferents. Per

això crec que és tan important complir amb el principi de legalitat. La tasca d’un fiscal en cap és «em­­pènyer» per dinamitzar determinades qüestions i per disposar de fiscals preparats que aconsegueixin sentències. En matèria de medi ambient, per exemple, la Fiscalia de Bar­ce­lona va aconseguir, fa uns vint-i-tres anys, la primera sentència a tot l’Estat, la de la central de Cercs, com també ha aconseguit la primera sentència en matèria de protecció de fauna i la primera sentència en matèria penal de contaminació acústica. Si un fiscal és apassionat de la seva feina, i és treballador i té prou recursos tècnics, pot obrir molt camí.

Quines mesures concretes es poden emprendre per aconseguir una «major sensibilitat» de la justícia respecte a les diferents nacions de l’Estat?

La justícia té una assignatura pendent, claríssima, que és l’atenció deguda a la víctima.

Durant tots aquests anys hem garantit els drets de l’imputat però, potser per l’efecte

entrevista: Teresa Compte

pèndol, ens hem oblidat de la víctima. El tracte a la víctima per part de la justícia és una assignatura pendent. És el moment de començar a parlar de temps judicials, em refereixo al fet d’anar al jutjat, de la informació, de la possible coincidència amb els denunciants als passadissos... Són temes que hauríem de començar a treballar i molt seriosament... És una qüestió que sempre m’ha preocupat, des de fa molts anys, i espero que es facin les reformes necessàries perquè les víctimes dels delictes no hagin de patir una segona victimització a l’hora de passar pel procediment judicial, a l’hora de tenir la informació adequada, de rebre el tractament adequat en el moment de la denúncia, el dia del judici... Cal també aconseguir els mitjans tècnics necessaris per oferir una justícia més eficaç, en definitiva. Em refereixo als mitjans telemàtics necessaris per acabar amb els temps morts, amb la dilació excessiva de la investigació de les causes o de l’enjudiciament de les causes. Tornem al que dèiem, més mitjans.

Ens referíem també a l’atenció de la jus­ tícia en les diferents llengües de l’Estat... És a dir, a si la justícia només «parla» en castellà.

Depèn de les àrees. Si ens referim a les àrees civil o mercantil, jo penso que s’hi parla més català. També és cert que en l’àrea criminal moltes vegades l’imputat no entén el català. Quan demanes una pena important de presó per a una persona, quan estàs exercint l’acusació, em sembla també sensible fer-ho en la seva llengua materna, si no entén gaire el català, perquè la qüestió principal és que en un judici els termes són molt precisos. No és el mateix un robatori que un furt, no és el mateix una intimidació que una coacció. L’obligatorietat d’utilitzar els termes precisos per definir les situacions i, per tant, aplicar el dret penal, a vegades sí que fa que ens dirigim a l’acusat en els termes que saps que pot entendre, amb exactitud. La precisió en el transcurs d’un judici és molt important. L’espontaneïtat del testimoni, de la persona que declara, és

La Fiscalia és una de les institucions que s’allotjarà en la futura Ciutat de la Justícia que s’inaugura a Barcelona aquest any i que ja ha rebut crítiques.

Per a Teresa Compte, el principal avantatge de la Ciutat Judicial és la unificació de molts serveis.

«El que em preocupa — diu— és que l’Audiència Provincial estigui lluny dels jutjats. I també, i molt, el tema de la mobilitat». S’explica: «Plaça Espanya, que és per on s’arriba a la Ciutat Judicial, és un nucli de trànsit molt difícil, amb tota la qüestió de les fires i la línia 9 del metro que encara no està feta. Si aquesta Ciutat Judicial estigués en un centre més ben comunicat... En aquests moments vull ser molt prudent, però em preocupa profundament el tema de la mobilitat. Vull ser prudent, ja veurem. Confio que d’aquí al moment de la inauguració aquesta incògnita d’ara ja no ens preocupi».

«És el moment de parlar de temps judicials»

vital per a nosaltres. El fet de poder expressar-se en la llengua materna, aquí i a fora, és vital perquè «captes» exactament què vol dir. Ja sabeu que sempre es diu quin percentatge del que una persona parla és verbal, no? Doncs un 5 %. El percentatge restant correspon no només a gestos corporals, sinó també d’entonació i d’implicació personal, perquè les paraules no són neutres. Si us poso un missatge, en tres línies, una frase, encara que jo no ho vulgui podreu captar perfectament el meu estat d’ànim.

En l’àmbit criminal és cert que hi ha més utilització de la llengua castellana, però també és cert que és la llengua de molta de la gent que hi arriba, molts d’ells estrangers.

Si un testimoni s’expressa millor en català no tinc cap inconvenient a fer-ho en català, però quan veig que un acusat s’expressa en castellà tampoc no tinc cap inconvenient a dirigir-m’hi en castellà, francament.

Què en pensa de les promeses electo­ rals que afecten l’àmbit de la justícia?

11

12

entrevista: Teresa Compte

Ja que hi som...

Dues imatges: la que tenim al cap d’una justícia de sales ve­ lles i màquines d’escriure, i la de les pel·lícules americanes en què el protagonista és un fiscal que persegueix el crim a ritme trepidant. Quina és la més propera a la realitat?

Cap de les dues. Aquí ja treballem amb ordinadors i la figura del fiscal nord-americà no es correspon amb la nostra. El fiscal en cap americà és un càrrec electe que, al seu torn, escull els seus ajudants. Aquí, a fiscal s’hi arriba per oposició i, per tant, hi ha garantia d’estabilitat i autonomia en l’exercici. La garantia d’estabilitat fa que no depenguis del districte territorial que t’ha escollit, cosa que et dóna la tranquil·litat de no rebre pressions de ningú, ni temp-

La seguretat pública és un tema molt seriós i crec que és interessant que els partits es defineixin, sempre que ho facin amb rigor.

Perquè els ciutadans volen saber si la política que proposen serà una política de laxitud o una política de donar respostes a determinats temes. Crec que és una qüestió de la qual convé parlar i és interessant que la ciutadania pugui exigir als seus governants una resposta, sigui quina sigui, la que tingui cadascun d’ells. És un tema que afecta la vida quotidiana dels ciutadans. Segurament, tu mateixa si te’n vas al carrer de Robadors a les 12 de la nit no hi aniràs sola. Per tant, afecta la teva vida quotidiana. I si ets una persona gran que viu en un determinat barri i no pots sortir per si et prenen la cartera... O si vius sola, cada vegada hi ha més gent que viu sola, i has de posar a la porta un cadenat, tancar el pany amb clau... Al final sempre t’acaba afectant. No és una qüestió de dir: «Oh, és que les coses són així, hi ha bons i dolents!». No. És un tema de què cal parlar. Fins on estem disposats a arribar i fins on no estem disposats a arribar. Parlem-ne.

Parlem-ne amb tot el sentit comú i amb tota la tranquil·litat, amb les diferents opcions, i amb allò què comporta una opció o una altra... No parlar-ne no soluciona res. A la gent que viu en urbanitzacions, perquè viu

tacions de pressions de ningú. Jo crec que aquí ningú no està temptat de pressionar-nos perquè no hi ha cap element que ho faciliti.

La justícia és representada per una dona a la qual no se li tiren precisament floretes.

Diuen que és cega, antiquada i lenta. Alguna cosa bona a dir? És la garantia de la convivència dels ciutadans.

Diu la dita: «Qui plet vol armar, ha de menester tres sacs: sac de paciència, sac de papers i sac de doblers» i també que «La Quaresma i la justícia són fetes per als pobres».

La primera segurament és una dita bastant antiga. No sé si ja hi

en urbanitzacions; a la gent que està a la vora d’un riu i no pot prendre’n l’aigua, o a la gent que ha de beure aigua amb un nivell de nitrats altíssim i ha d’acabar cuinant amb aigua embotellada. A tothom li acaba afectant. Les «senyores Maries» de molts pobles de l’Empordà han de cuinar amb aigua embotellada perquè el nivell de nitrats passa de cinquanta, passa de cent... En aquests moments no ens podem permetre allò de «jo m’aïllo perquè la societat no m’interessa».

Ara com ara ni tan sols això és possible perquè te n’aniràs a viure a dalt de la muntanya i potser vindran i te’n faran alguna. Al capdavall, encara que no sigui directament, t’estan condicionant. Si l’Estat no hi intervé, s’acaba imposant la llei del més fort, sigui el més fort un grup de quatre del barri, al qual tothom té por d’enfrontar-s’hi, o sigui un grup de vuit o vint de fora. Al final s’acaba imposant una altra llei, que no és l’escollida democràticament per tots.

Catalunya està pendent de la sentència que pugui emetre el Tribunal Constitu­ cional sobre l’Estatut d’autonomia. Creu que la sentència que ja ha emès sobre l’Estatut del País Valencià dóna alguna pista de per on pot anar el cas català?

Mireu, en les condicions actuals del Tribunal

havia hagut divisió de poders a l’Estat: poder legislatiu, governatiu i judicial. Però si deien això, per alguna cosa havia de ser.

Una de les conquestes de l’Estat democràtic és garantir un poder judicial que no designen els poderosos. Una cosa és que la justícia es pugui equivocar en determinats casos i una altra de ben diferent és que sigui nomenada pels poderosos.

La segona ve a ser el mateix.

Crec que una de les conquestes de la justícia és haver-se atrevit amb els poderosos. I en aquesta línia hem de continuar. La justícia val per a tothom, pobres i poderosos, en definitiva, és per a la gent que no respecta les normes de convivència i causa perjudicis als altres, no?

Constitucional, no m’atreveixo a fer cap previsió perquè hi ha una divisió interna molt important i hi ha factors que, a vegades, podem endevinar i d’altres que no podem preveure. Aquesta divisió interna s’ha manifestat no només en l’Estatut, sinó també en altres casos i, per tant, en el moment en què s’acabi resolent, en aquell moment... què és el que tindran en compte si considerem aquesta fractura interna del Constitucional?

No puc fer-ne cap previsió.

En tot cas, sigui quina sigui finalment la sentència, es fa difícil creure en la im­ parcialitat de la institució. És clar. Sí. És una qüestió que s’haurà de replantejar en el sentit de valorar si els mecanismes actuals de designació de magistrats al Constitucional són intocables, o si han donat els fruits esperats o si n’hi ha d’altres de més bons. O si simplement, amb un canvi de composició del Tribunal, amb un altre tarannà, pot haver-hi una altra situació. Si canviem, que sigui per millorar. A veure què passa. És una qüestió que és damunt la taula i, no ho sé, imagino que en la propera legislatura es tindrà en compte si realment existeix un mecanisme millor o no, si es tenen les majories necessàries al Congrés per fer alguna una modificació o no.

14

reportatge: en tots els sentits...

En tots els sen Text:

Bibiana Bonmatí Patrícia Lainz Marta Casellas Fotografies:

Marta Casellas

El cos humà és un gran laboratori capaç d’obtenir dades de tota mena, des de temperatura i pressió, fins a anàlisis químiques o intensitat de la llum.

Amb el processament de tots aquests estímuls aconseguim obtenir una interpretació del nostre entorn i de nosaltres mateixos que és el que ens permet construir una realitat. El reportatge mostra cadascun dels cinc sentits tradicionals, d’altres sentits que sovint passen desapercebuts i la interacció necessària entre aquests.

Olfacte Aquest és el primer sentit a aparèixer en l’escala evolutiva i, per tant, el més primitiu. En la part posterior del nas, anomenada mucosa olfactiva, hi ha prop de 340 tipus diferents de receptors. L’any 2004 els investigadors Richard Axel i Linda B. Bucks van rebre el Premi Nobel de Medicina pel descobriment d’aquests receptors.

L’olfacte és també el sentit dels records ja que ens permet evocar moments i persones únicament per mitjà de l’olor.

Oïda L’oïda humana pot captar sons entre els 20 i els 20.000 hertzs. Un cop el so arriba a l’oïda fa vibrar la membrana timpànica que, al seu torn, el transmet a la cadena de petits ossos per finalment arribar a la còclea, un tub en forma d’espiral on els sons se separen segons les freqüències i es transformen en senyals elèctrics, que avancen fins l’escorça auditiva.

reportatge: en tots els sentits...

15

ntits...

Vista Els ulls són veritables càmeres fotogràfiques capaços d’enfocar (cristal·lí) o de graduar la intensitat de la llum (pupil·la). La imatge es forma en la part posterior de l’ull, a la retina on es troben dos tipus de fotoreceptors: els cons, responsables de la recepció d’estímuls de llum cromàtica, i, per tant, responsables que puguem veure el color, i els bastons, que permeten veure amb menys llum en blanc i negre. D’altra banda, el fet de tenir dos ulls és el que ens ajuda a determinar la distància a què es troben els objectes.

Gust Fa 400 milions d’anys que aquest sentit es va separar de l’olfacte, tot i això, treballen a l’uníson, de manera que el sabor es produeix com a resultat de l’acció d’ambdós. L’òrgan sensorial del gust està format per les papil·les gustatives, uns receptors químics situats a la llengua. Les substàncies que poden produir gust han de ser necessàriament hidrosolubles, per poder-se diluir en la saliva.

Tacte És el sentit més extens. Hi ha múltiples receptors de temperatura i de pressió repartits per tot el nostre cos que s’estimulen davant d’una deformació mecànica de la pell i transporten les sensacions cap al cervell a través de fibres nervioses. Les pressions i deformacions de la pell les detecten terminals nerviosos especialitzats mentre que altres fibres nervioses amb terminals simples són sensibles al fred i a la calor.

16

reportatge: en tots els sentits...

Recompte de decibels Un xiuxiueig té una intensitat de 10 decibels (dB), les onades del mar a la costa uns 40 dB, una conversa estaria prop dels 50 dB i dintre una discoteca es pot arribar fins als 100 dB. Els decibels són una mesura del so segons la resposta de l’oïda humana a la pressió acústica, és a dir, la força que fa l’ona sonora sobre el timpà i que depèn de la seva intensitat. Així, el mínim audible correspon als 0 dB i en l’altre extrem es considera el llindar del dolor quan s’arriba als 120 dB. Un increment significatiu del soroll en un entorn es pot considerar contaminació acústica i forma part dels paràmetres que es tenen en compte per definir la qualitat mediambiental. Hi ha lleis tant d’àmbit europeu, com estatal i autonòmic per tal de controlar les fonts de soroll ambiental que en excés po­­ den arribar a provocar des d’un augment del nerviosisme o la irritabilitat de les persones, fins a una disminució temporal o permanent de la capacitat auditiva.

Oïda

Marcant el ritme Si comparéssim el nostre sistema auditiu amb un instrument, aquest seria el piano. Quan un so complex arriba a l’oïda, es genera un codi que es descompon de manera similar a un piano tocat a quatre mans. Però, més enllà de la part sensorial o mecànica, quan el so s’ha convertit en un senyal elèctric, comença la tasca del cervell per identificar-lo.

Aquest és el camp de treball de Carles Escera, professor del De­­ partament de Psiquiatria i Psi­ cobiologia Clínica de la UB. El seu objectiu bàsic és provocar estímuls que tenen algun tipus de regularitat implícita i esbrinar com el cervell és capaç de reconèixer aquestes seqüències.

La percepció auditiva es construeix de manera dinàmica en el temps. A priori, necessitem sentir tots els fonemes d’una paraula per donar-li sentit. Això implica que per al procés de cognició sigui necessari mantenir la representació del que s’està sentint i decidir quan es talla

un so, com un fonema o una síl· laba. En el llenguatge, a més, trobem pistes acústiques, com els silencis, que ajuden a separar les paraules.

El treball del professor Escera se centra en un nivell encara més bàsic que el llenguatge, com ell mateix explica, «volem conèixer quins són els mecanismes que fem servir per construir aquestes percepcions auditives per dir “això és un objecte perceptiu”». Per fer l’estudi mesuren l’activitat elèctrica cerebral mentre produeixen en l’individu sons molt senzills i repetitius durant molta estona, per tal de poder extreure el senyal relatiu a aquests estímuls auditius, de l’activitat espontània del cervell.

D’altra banda, aquesta resposta elèctrica és molt petita, prop dels microvolts, un milió de vegades més petita que la d’una pila.

El que s’ha pogut comprovar és que el cervell és capaç de fer una representació d’aquesta regularitat en el temps, i davant d’un estímul diferent la resposta

difereix. Un exemple d’això es produeix en seqüències de parelles de sons on el segon sempre és un to més agut que el primer.

Si després d’un temps es presenta una parella de sons on canvia aquesta relació, es pot observar com el cervell respon de manera diferent a aquest canvi. Segons Escera, «això indica que existeix una petjada neuronal d’aquesta regularitat i el cervell és capaç de discriminar-la d’un so distint.

Aquest mecanisme bàsic de modelació de la regu­laritat d’un so i la detecció del canvi, serveix per identificar què fa que un so es converteixi en un objecte perceptiu i, és un me­canisme bàsic de captura de l’atenció». El seu equip ha treballat amb diversos grups clínics. Un d’aquests és el dels tartamuts, en què es va detectar que presenten problemes en el mecanisme de la regularitat dels sons del llenguatge i un altre és els esquizofrènics, en què s’han trobat anomalies en la resposta de l’atenció.

reportatge: en tots els sentits...

El test de l’olfacte de Barcelona

Aquest xip de poc més d’un mil·límetre de costat és un dels tipus de sensors de gasos utilitzats en els sistemes d’olfac­ ció artificial. Concretament aquest (MSGS3000 de Microsens SA) no és es-pecífic per a cap gas concret i per això s’utilitza en aquest camp on la se­­lectivitat s’asso­ leix per la combinació de diferents tipus de sensors, tal i com passa en el sentit de l’olfacte biològic.

Olfacte

Bioinspiració electrònica Es diu que els humans podem reconèixer prop de 10.000 olors.

Aquesta dada ja fan intuir la sofisticació del sistema olfactiu. D’altra banda, cada olor pot estar formada per un gran nombre de compostos. De fet, al voltant nostre hi ha prop de 100.000 molècules que poden provocar olor, però també hem de tenir en compte cadascuna de les diverses configuracions d’aquestes molècules.

Així, per exemple, dos enantiòmers (dues molècules iguals però simètriques) poden provocar dues olors diferents. A tot això cal afegir-hi el fet que per identificar una olor no és possible descompondre-la en d’altres de més bàsiques, tal com succeeix amb els colors bàsics en la vista. El que obtenim per a cada olor és un patró d’una combinació concreta de la resposta dels receptors olfactius.

El reconeixement d’aquest patró de manera artificial és la base dels «nassos electrònics» en els quals treballa, des de fa més de deu anys, el grup de

17

Santiago Marco, professor del Departament d’Electrònica de la Facultat de Física de la UB. Aquests dispositius, formats per una xarxa de sensors químics, treballen per entrenament, és a dir, en un principi es presenta l’olor que s’ha de determinar en diferents condicions ambientals. Posteriorment, es presenten altres olors i, sobre aquesta base, el sistema construeix un model estadístic capaç de perfilar l’olor de referència. Les aplicacions amb què s’està treballant actualment estan molt vinculades a l’alimentació, com ara la determinació de la frescor dels aliments o la detecció del punt de maduració dels vegetals. Un dels projectes que s’estan duent a terme dins el 7è Programa marc de la Unió Europea i que lidera el professor Marco, és la creació d’un nas electrònic que s’acosti al màxim possible a la biologia.

Amb aquest objectiu treballen nou grups interdis­ciplinaris de cinc països diferents.

El futur «bionàs» pretén emular els circuits neuronals del sistema olfactiu Aquest futur «bionàs» pretén emular els circuits neuronals, tant des de l’epiteli olfactiu, passant pel bulb olfactiu, fins a arribar a l’escorça piriforme, la zona del cervell que s’encarrega dels estímuls olfactius en els vertebrats. Per a cadascun d’aquests sistemes hi treballa un grup especialitzat en el camp de la neurociència computacional, una disciplina que utilitza supercomputadors per fer simula­cions del fun­cionament de milions de neurones. El repte del projecte és fer una matriu de 65.000 sensors —habitualment es treballa només amb poques desenes— que reprodueixi, de manera simplificada, el procés biològic de l’olfacció.

L’olfacte té un component molt cultural, la qual cosa fa que, per exemple, olors a les quals estan habituats a l’Índia resultin molt estranyes a algú d’aquí. Per aquesta raó, els tests olfactius, utilitzats per avaluar el nivell olfactiu de les persones i per dur a terme estudis d’olfacció, es dissenyen i validen per a un tipus de població concreta que se sap que és capaç de reconèixer les olors model.

Els tests inclouen dos grups bàsics d’olors, totes relacionades amb la vida quotidiana, unes de més olfactives, com ara menjars, aromes florals, espècies, i d’altres d’anomenades irritants, com ara benzina o mostassa, que tenen un efecte de picor, a causa d’una sensació tàctil i no d’olfacte. Tot i això, no hi ha olors purament olfactives, ja que sempre van acompanyades d’algun efecte tàctil, com ara la temperatura.

Un d’aquest tests és el Bar­ celona Smell Test, desenvolupat per Josep de Haro de l’Hospital Municipal de Bada­lona, i validat en població de la zona mediterrània, per l’equip de Joaquim Mullol, investigador de l’IDIBAPS i cap de la Unitat de Rinologia i Clínica de l’Olfacte de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Les causes de pèrdua d’olfacte en un 90 % estan relacionades amb malalties nasosinusals o accidents de trànsit. Altres causes estan rela­ cionades amb malalties vinculades a un trastorn de la memòria com ara l’Alzheimer o el Parkinson. En un futur, aquests tests, juntament amb altres proves, podrien servir per fer una detecció precoç d’aquest tipus de malalties. Concretament el grup de l’investigador Mullol ha previst iniciar un estudi amb relació a l’olfactometria i el Parkinson.

18

reportatge: en tots els sentits...

Pintura de René Magritte, sota el títol La condición humana, on l’artista atrapa un tros de realitat.

Ulls en moviment Un dels moviments més ca­­ racterístics que fa l’ull per explorar el nostre entorn s’anomena sacàdic. En examinar una escena es porten a terme girs ràpids i intermitents dels globus oculars amb la finalitat de fixar un objecte en la fòvea —zona de l’ull amb millor agudesa visual—. Quan una persona està llegint, mirant un quadre o veient una pel·lícula, els ulls efectuen tres moviments d’aquest tipus per segon per inspeccionar la pàgina o la pantalla. En aquesta fase, els ulls no extreuen informació de l’estímul i a cadascun d’aquests moviments el segueix una fixació ocular.

Durant l’acció sacàdica, la recollida d’informació queda interrompuda i per comprovar aquest fenomen amb els nostres propis ulls, ens podem posar davant d’un mirall i trac­ tar d’observar el moviment dels nostres globus oculars.

Segurament l’únic que po­­ drem percebre serà una imatge estàtica dels nostres ulls i no els seus girs.

Vista

Mirada subjectiva Gran part del que veiem està darrere de la nostra mirada, segons apunten alguns experts en la matèria. El professor del Departament de Psicologia Bàsica J. Antonio Aznar explica que «la percepció és sempre subjectiva i no podem confondre la realitat física amb la representació que té cada persona sobre el món. Una de les eternes qüestions al llarg de la història és la concordança entre la informació que proporciona l’energia física de l’estímul —és a dir, la llum— i l’experiència psicològica.

A primera vista és un recorregut fàcil: captem la llum, la interpretem i construïm una imatge pròpia d’allò que estem veient. Hi ha casos en què el procés falla en algun punt del camí. El neuròleg Oliver Sacks explica en el seu llibre L’home que va confondre la seva dona amb un barret, que va entrevistar un home que «visualment estava perdut en el món de les abstraccions sense vida […] podia parlar de coses, però no les

veia directament». Fins i tot un dia va agafar la seva dona pel cap pensant que era el seu barret.

Aquest pacient patia agnòsia visual, incapacitat de reconèixer visualment els objectes, i construïa el món com ho fa un ordinador, mitjançant trets distintius i rela­ cions esquemàtiques. Segons opina Sacks en el llibre, els processos mentals no són mecànics, no consisteixen només a classificar i establir categories, sinó que incorporen sentiments i judicis continus.

En tot aquest procés de percepció i interpretació del que veiem, s’ha de tenir en compte l’educació de la mirada, la cultura i el valor de les imatges al llarg de la història. Com apunta Fernando Hernández, professor en matèries d’art i cultura visuals a la Facultat de Belles Arts, «sempre ha existit el valor simbòlic de les imatges, com a representacions i vinculacions a idees transcendents, com ara la religió, que les va utilitzar en un temps en què la

De vegades, no veiem el que mirem, sinó el que hem après a veure majoria de la gent no sabia ni llegir ni escriure. De vegades, no veiem el que mirem, sinó el que hem après a veure. Hi ha una mediació entre l’ull i la realitat, la cognició». «Ara hem incorporat el “jo” a les imatges —explica—.

Les imatges ens atrauen pel que veiem de nosaltres en elles, són reflexos de nosaltres mateixos i connecten sempre amb dues nocions bàsiques: la fantasia i el desig.» Part de la investigació d’aquests professor se centra en la relació entre el que es llegeix i el que es veu, en com dialoguen aquests dos mons. També treballa el tema de com es construeixen les mirades culturals, quin efecte tenen, i quins podrien ser els discursos visuals alternatius als que imperen actualment en la nostra societat.

reportatge: en tots els sentits...

La tecnologia alimentària ha introduït altres maneres d’afegir gust als aliments artificialment

Gust

Amb el temps a favor En la indústria alimentària el gust és un dels elements bàsics per aconseguir un bon producte, com comenta Carmen Vidal, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la UB, «un iogurt de sabor de maduixa en si mateix no és més que llet fermentada, la diferència rau en aspectes sensorials com ara, si el sabor o el color, són prou reals».

La tecnologia dels aliments és una de les disciplines que té més en compte els aspectes sensorials.

«En les diferents fases del processament dels aliments po­­ dem trobar en general una contraposició entre nutrició i gust», afirma C. Vidal, cap d’estudis de Ciència i Tecnologia dels Aliments i membre del consell directiu de l’Institut de Nutrició i Salut Alimentària de la UB. I afegeix: «Això és degut en general al fet que el temps corre a favor del gust i en algun cas pot anar en contra del valor nutritiu. Per exemple, les fruites que fan tot el procés natural de maduració, tenen millor gust que les que s’han madurat

acceleradament. Està demostrat que entre aquests dos productes amb diferents temps de maduració tenen diferències des del punt de vista nutritiu.»

Això mateix també passa en el cas del pa. Quantes vegades no ens hem lamentat de com era de bo el pa d’abans? Part d’aquesta percepció està relacionada amb el fet que el temps de fermentació del pa ha disminuït, i amb aquest també el gust. En aquest mateix sentit, el clàssic xup-xup a la cuina fa guanyar sabor als plats però, per contra, fa que es perdin propietats nutricionals, com ara algunes vitamines.

Però la tecnologia alimentària ha introduït altres maneres d’afegir gust als aliments artificialment.

Un dels més clàssics és l’ús de deshidratats, com ara els cubs de concentrat de brou; l’altra més generalitzada són els additius. Aquestes substàncies estan regulades per llei i és obligat esmentar-les en l’etiquetatge dels aliments amb una nomenclatura

Campus de l’Alimentació Un dels projectes actuals de la UB és el Campus de l’Alimentació de Torribera, ubicat a Santa Coloma de Gramenet, que com­ parteix amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que aplegarà tot un ventall de disciplines de l’àmbit de les ciències de l’alimentació, com ara Nutrició i Tecnologia dels Aliments, i agruparà també els vessants de consum, restauració, economia i legislació, entre d’altres.

En el Campus s’impartiran titulacions adaptades a l’espai europeu d’educació superior, concretament els graus de Nutrició Humana i Dietètica, que ara són diplomatura, i el de Ciència i Tecnologia dels Ali-

que comença per E seguit d’un codi numèric. En relació amb el gust, els dos grups principals són els edulcorants (E-9**), per aportar-hi el sabor dolç, i els potenciadors del sabor (E-6**), que actuen estimulant els receptors de la llengua per fer augmentar el sabor dels aliments. El

ments, que ara és una llicen­ ciatura de segon cicle. També s’hi impartiran estudis de postgrau relacionats, com ara un màster específic sobre seguretat alimentària, que s’ha aprovat recentment i començarà a impartir-se el curs vinent, i que es coordina des de la UB, però amb una gran implicació de la UAB i de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.

més conegut d’aquests darrers és el glutamat monosòdic (E621). Aquest compost, descobert pel químic japonès Kikunae Ikeda el 1908, és la sal sòdica de l’àcid glutàmic, i contribueix al gust anomenat umami que és el cinquè gust bàsic, juntament amb el dolç, salat, amarg i àcid.

19

20

reportatge: en tots els sentits...

La necessitat del contacte

Tacte

Fusió sensorial «Hi ha qui opina que el tacte no és un únic sentit sinó que en són dos o tres perquè pot rebre múltiples i diverses dades mitjançant els receptors de temperatura, de pressió i de dolor. En qualsevol cas, el que sí que és cert és que el tacte està estretament integrat en dos sentits més: el de la visió i el de la percepció del propi cos o propiocepció», comenta Salvador Soto, professor d’investigació ICREA al Departament de Psicologia Bàsica i del PCB. Aquesta qüestió i d’altres s’estudien des del Grup de Recerca Neurociència Cognitiva (GRNC), ubicat al PCB, que adreça les investiga­ cions a entendre la base neural i cognitiva dels processos de percepció i atenció humans en en­­ torns multisensorials, i a investigar com el nostre cervell organitza, representa i selecciona la informació que arriba de les diferents modalitats sensorials.

D’una banda, Elena Azañón, estudiant de doctorat, treballa en una investigació que estudia com

interaccionen els diversos sentits a l’hora de localitzar un tacte al cos. Parteixen de la base que el tacte és un sentit extremament proximal, el notem quan ja el tenim tant a la vora que és necessari reaccionar de pressa perquè podria ser quelcom perillós i, per tant, és crucial conèixer d’on prové. «Es tracta d’utilitzar el tacte com a variable de mesura per tal de contraposar el sentit de la visió i el sentit de la propiocepció i determinar la importància de cadascun d’ells. Mitjançant una pròtesi d’una mà col·locada de manera que sembli la pròpia mà, i amagant fora del camp de visió la mà vertadera de la persona que se sotmet a l’experiment, demostrem que després d’una estona d’adaptació, la persona pot arribar a confondre la seva mà amb la pròtesi», explica Azañón. A l’efecte d’una aplicació pràctica, la recerca podria ser molt útil per augmentar el nivell de realisme en la manipulació remota, com ara les opera­ cions quirúrgiques que es fan a

distància (metge i pacient són en llocs diferents). «En aquestes operacions cal tenir un control acuradíssim i trobar situacions amb la màxima sensació de realisme possible. Això, probablement, seria així si en comptes d’operar mitjançant uns comandaments, els metges poguessin fer l’operació amb les seves mans al mateix temps que veuen en la pantalla unes mans artificials que reprodueixen aquests mateixos moviments.»

D’altra banda, Krista Overvliet, també del GRNC, treballa en un projecte europeu que té per objectiu saber quins aspectes sensorials determinen la nostra sensació d’autenticitat o naturalitat dels materials. Què fa que percebis un material com a natural o artificial. En un primer nivell, s’ha de determinar a través de la visió i el tacte si trenta mostres de fusta (algunes de reals, i d’altres d’artificials) són naturals o no. El pas següent serà relacionar aquests resultats amb les propietats físiques (òptiques i materials) de les

Tenim la necessitat de ser tocats des d’abans de néixer.

La professora d’infermeria ma­­ ternoinfantil M. Rosa Rozas explica que els professionals de la salut cada vegada donen més importància al tacte i als estímuls sensorials produïts a través del contacte físic: «Amb una edat avançada de gestació, el fetus respon amb freqüència al tacte de la mare movent braços i cames. Està demostrat que el contacte de pell a pell amb el nadó repercuteix eficaçment en el control de la temperatura, la lactància materna, al marge del seu entorn, pes, edat gestacional i situació clínica.» La professora Mercè Arqué, de l’Escola d’Infermeria de la UB, cons­ cient que les mans són l’eina principal dels professionals que forma, imparteix dues assignatures en aquesta línia: Introducció al Quiromassatge i Reflexologia Podal. «S’ha perdut molt el tacte i per això es plantegen activitats que potencien el contacte físic entre les persones. El massatge ajuda a relaxar-se i a alliberar tensions. Un malalt se’t pot quedar adormit amb un massatge als peus. No és millor això que un vàlium?»

Foto: © Sònia Carmona

mostres amb la sensació d’autenticitat i classificar-les. Ja s’ha constatat que en fustes, el tacte té un pes de dos terços i la visió, el terç restant. Això pot canviar per altres materials.

reportatge: en tots els sentits...

21

Els altres sentits per a la calor. Si apliquem escalfor en un dit, el sistema tàctil de la calor provocarà una resposta però, en arribar als 41 graus, aquest receptor se satura i ja no continua «mesurant». En el seu lloc, s’activa un altre tipus de receptor, anomenat nociceptor, que ens produirà dolor i ens alertarà del perill. Uns altres tipus de sensors són els que mesuren les variables fisiològiques com ara la pressió arterial.

També són sistemes sensorials que funcionen constantment de manera inconscient.

El professor Jordi Llorens, del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Facultat d’Odontologia, treballa en el sentit de l’equilibri, que com ell explica, «conceptualment té un funcionament similar al d’un nivell, com un sistema que respon de manera directa a la gravetat». En una situació poc natural, com ara els astronautes quan es troben en estat d’ingravidesa o quan patim els efectes

de l’acceleració al Dragon Can, és quan aquest sentit es manifesta. L’equilibri està localitzat a l’oïda interna i funciona gràcies al sistema vestibular situat darrere del timpà.

Concretament el treball del grup de J. Llorens se centra en l’estudi de les bases de la toxi-

citat d’un grup de compostos, els nitrils, que causen degeneració de les cèl·lules ciliades del sistema de l’equilibri, que també estan a l’oïda. Els nitrils es poden trobar en productes industrials o ser presents, en petites quantitats, en aliments vegetals.

Foto: J. Llorens

Tradicionalment sempre es parla dels cinc sentits clàssics, però amb aquests no tindríem prou informació per comprendre el que ens envolta. Conèixer la posició del nostre cap o si estem sentint dolor, són alguns dels processos sensorials que queden fora d’aquests cinc clàssics.

Un d’aquests altres sentits és la percepció d’un mateix o propiocepció. Aquest sentit ens permet saber si tenim un braç aixecat —encara que no el vegem— con­ trolar l’estirament dels músculs o simplement ens permet saber que una cama és nostra. Per tant, la manca de propiocepció ens faria incapaços de controlar el nostre cos.

Un altre és el cas del dolor, que sovint s’inclou en el sentit del tacte, però que de fet utilitza un conjunt de receptors diferents.

Un exemple d’aquesta diferència entre aquests dos sentits el tenim per a la temperatura. En el tacte tenim dos tipus de receptors diferents, un per al fred i un altre

El sistema vestibular està basat en el funcionament d’unes cèl·lules ciliades com les de la imatge, de les quals només es veuen els cilis, que quan s’activen estimulen una via neuronal. Al voltant de les cèl·lules hi ha un líquid que es mou amb el moviment del cap i fa moure els cilis, que alhora activen les cèl· lules i aquestes informen les neurones. Aquest procés és el que, per exemple, ens permet llegir al tren, ja que permanentment informa del moviment del cap i fa rectificar la posició dels ulls per seguir la lectura. Una altra part d’aquest sistema respon a l’acceleració i la desacceleració.

22

diàleg: parlant, la gent no s’entén?

Parlant, la gent n Text:

Jordi Homs Patrícia Lainz

Eva Pons,

Fotografies:

J. M. Rué

Les Nacions Unides han proclamat el 2008 com l’Any Internacional de les Llengües, «entenent el multilingüisme com un valor de la coexistència pacífica i la comprensió mútua», en un intent de preservar i fomentar la diversitat lingüística del planeta, on les grans llengües, anglès, xinès, espanyol, amenacen cada vegada més de fagocitar l’enorme patrimoni lingüístic de la humanitat. Però, més enllà d’aquesta inciativa: què hi ha al darrere d’un conflicte de llengües?

Per què algunes llengües esdevenen lingua franca i d’altres malden per sobreviure? La llengua, aquesta insuperable eina comunicativa que hem creat els humans, és, en si, innòcua, però alhora és portadora indefugible de totes les nostres tensions i conflictes. En parlem amb la constitucionalista Eva Pons, el sociolingüista Albert Bastardas i l’escriptor Matthew Tree.

Albert Bastardas (Vilafranca del Penedès, 1951) És catedràtic de Lingüística General de la UB i director del Centre Universitari de So­ ciolingüística i Comunicació (CUSC). És membre de l’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC) i dels consells de redacció de Treballs de sociolingüística Catalana, Revista de llengua i dret i Diverscité langues (Montreal). Ha publicat nombrosos textos sobre sociolingüística, ecologia de les llengües i política lingüística. El seu darrer llibre, del 2007, és Les polítiques de la llengua i la identitat a l’era ‘glocal’ (Institut d’Estudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya).

Matthew Tree (Londres, 1958) És un escriptor català d’origen anglès. Va aprendre català el 1980 i des del 1984 viu a Bar­ celona. Escriptor i defensor de la llengua catalana, ha col·laborat en diverses publicacions, emissores de ràdio i televisió tant angleses com catalanes, i ha publicat articles a El Punt, Diari de Barce­ lona, La Rosa dels Vents, Ca­ talonia Today (diari català en anglès), i ha col·laborat amb emissores de ràdio com ara RAC1 o Ràdio Contrabanda. En televisió ha col·laborat en el programa La Cosa Nostra d’Andreu Buenafuente, i ha tingut un programa propi sobre Catalunya, Passatgers. És autor, entre altres llibres, d’Ella ve quan vol (1999), premi Octubre; Privilegiat (2001), premi Columna; Contra la monarquia (2004), i La puta feina (2006).

diàleg: parlant, la gent no s’entén?

no s’entén?

Albert Bastardas i Matthew Tree Llengües en guerra?

Eva Pons (EP): L’ONU fa temps que busca uns criteris per celebrar anys internacionals, amb temes que puguin afectar el màxim nombre d’estats, i que siguin temes directament relacionats amb els seus objectius, com ara la cultura, promoure la pau o els drets humans. El que passa és que l’ONU també declara altres anys en aquest 2008: l’any de la patata, del sanejament i del planeta terra, i costa que les propostes de l’ONU acabin arribant. (Sobre la qüestió de si hi ha guerra entre les llengües…)

Albert Bastardas (AB): Fa bé l’ONU de començar a preocupar-se’n, perquè fins ara no ho ha fet gaire. Quan els humans s’organitzen en institucions polítiques comunes, això porta el problema de la tria, és a dir: quines llengües faran quines funcions? Això com-

porta enfrontaments etnicolingüístics, el fet que els poders polítics triïn una llengua o una altra pot fer que la gent se senti infeliç amb aquesta situació i tinguem tensions intergrupals. La gran pregunta és com organitzar una humanitat lingüísticament diversa.

Matthew Tree (MT): Durant el segle xxi, el 75-80 % dels idiomes que existeixen, desapareixeran del planeta. Si això s’hagués dit d’espècies d’animals o plantes, ja hi hauria mobilitzacions globals. El problema és aquest. La gent no entén per què cal protegir les llengües, acostumen a sortir amb tòpics del tipus «les llengües són per comunicar i prou». Això és d’un simplisme tan greu… No entenen que els idiomes són un punt de vista cultural, que l’expressió i la comunicació van lligades, que si no parles un idioma no pots entrar en aquell món.

Eva Pons (Barcelona, 1968) És professora de Dret Constitucional de la UB i està especialitzada en dret lingüístic.

Membre de l’Observatori de la Llengua Catalana i de la Comissió de Política Lingüística de la UB, és coautora, del primer manual universitari sobre el règim jurídic de les llengües Dret lingüístic (2003). Col·la­ bora amb la revista Llengua i dret, concretament en la crònica de jurisprudència. Així mateix, ha escrit articles sobre el règim jurídic de les llengües tant en l’àmbit estatal («Estatuto jurídico de las lenguas en Cataluña», 2006), europeu («El principi de respecte de la diversitat lingüística i la seva projecció sobre les institucions de la Unió Europea», 2007) i a l’Amèrica Llatina («La Llei de drets lingüístics dels pobles indígenas de Mèxic», 2005).

Eva Pons:

«L’ONU celebra anys internacionals que puguin afectar el màxim nombre d’estats»

23

24

diàleg: parlant, la gent no s’entén?

Albert Bastardas:

«Les llengües s’abandonen quan deixen de tenir funcions»

La diversitat amenaçada EP: Un dels objectius és que l’ONU endreci casa seva, i que els seus webs i els seus serveis siguin veritablement multilingües (anglès, francès, rus, espanyol, àrab i xinès). L’anglès cada vegada més és llengua franca, i això té efectes greus, ja que la gent que no el parla, no se sent reconeguda per la institució. És molt complicat trobar un model per aplicar aquesta coexistència, primer de tot hauríem de veure en quins àmbits…

AB: Una de les claus seria que hi hagués reconeixement des dels poders polítics de la diversitat lingüística i, sobretot, distribució de funcions. Les llengües poden continuar vives a condició que se les doti de funcions. Potser no cal que les tinguin totes, però sí un nucli dur, permanent. El problema no és tant la poliglotització, com l’abandonament de les llengües pròpies. I s’abandonen quan deixen de tenir funcions.

MT: Perquè se les priva de funcions per la força…

AB: Sí, és clar. Quan un grup humà decideix abandonar el codi propi? Normalment en situacions de subordinació política, quan

el grup humà no té l’autocontrol de la política social i és controlat per un altre grup exterior que no reconeix el codi d’aquest grup i comença un procés de pèrdua d’imatge positiva quant a aquest codi. Fa anys es deia al País Valencià que «parlar valencià és anar amb espardenyes i parlar castellà és anar amb sabates»... L’abandonen perquè pensen que és un estigma social.

EP: El no-reconeixement politicojurídic és essencial, afecta la consciència dels parlants.

MT: Els francesos i els anglesos ho van fer d’una manera molt senzilla. Si tu parlaves gaèlic, bretó, occità o català, senzillament no podies accedir a cap lloc de l’Administració. Tot s’havia de fer en francès o en anglès.

AB: A l’escola els penjaven un esquellot si sentien parlar bretó o català. No parlar francès era brutícia, una qüestió denigratòria. Qui vol viure en un context social on et titllen de brut i pobre? Els pares volen evitar aquest estigma i no els volen parlar més la llengua pròpia.

El poder polític el que tem és la fragmentació nacional de les poblacions. Tenen poblacions de llengua distinta i tenen por que

diàleg: parlant, la gent no s’entén?

El cas suís AB: Suïssa és un cas excepcional. No van passar pel nacionalisme del final del xviii i xix, en el qual idioma-estat-nació era un tot.

MT: Un altre cas seria Sud-àfrica.

Nelson Mandela va crear el Rainbow nation, i aquest arc de Sant Martí garantia el respecte i l’ensenyament dels 18 idiomes que s’hi parlen. Crec que si hi hagués molta sort hi hauria d’haver una mena de moviment popular a molts països, una mica com el feminisme als anys setanta, que va començar com un fenomen angloamericà i es va estendre a poc a poc per la resta del món, pressionant els països on el feminisme era inexistent perquè respectessin els drets de la dona. Això mateix es podria fer amb els idiomes.

EP: Fins avui l’ONU no s’hi havia implicat directament. No existeix tampoc un tractat internacional. Es va fer una declaració l’any

1992 sobre les minories lingüístiques i culturals, però no hi ha un reconeixement clar. I la UNESCO, que és qui té la competència en el marc de l’ONU, sí que va fer un tractat sobre la diversitat cultural, inspirat en l’excepció cultural francesa, però no hi ha aquest reconeixement. En l’àmbit europeu, la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat que sí que té la seva eficàcia, perquè els estats han de donar compte a la Unió cada dos anys sobre què estant fent per promoure i protegir les llengües minoritàries. El que passa és que després, els estats fan una mica el que els convé i, per exemple, França es nega a signar la Carta.

principis que són distints a cada comunitat autònoma, però on hi ha pocs principis, és a escala federal o central. Aquí és on caldria avançar d’una manera important. Ara que comencem una nova legislatura, és hora que l’Estat faci un pas endavant i assumeixi la protecció i el desenvolupament de la resta de llengües.

MT: Hi ha una cosa que es podria fer molt fàcilment: fer que a tot l’Estat es pogués accedir a totes les televisions autonòmiques públiques o privades que tenen un idioma no castellà. Això canviaria en un moment el xip de tota la població espanyola.

MT: I Espanya?

EP: Espanya l’ha ratificada i ha de donar explicacions periòdicament. El que acostuma a fer Espanya és dir que aquest tema correspon a les comunitats autònomes, que són les que tiren endavant les polítiques de promoció de les llengües, però en els informes demostra poca implicació de l’Estat per reconèixer aquesta diversitat lingüística.

AB: L’horitzó hauria de ser acostar-nos, des de l’àmbit federal, al reconeixement suís, sí. En el marc espanyol, hi ha uns

Reconeixement, i alguna cosa més…

AB: El pla polític és clarament diferent del pla social. El comportament lingüístic és una decisió autònoma dels individus, influïts pel context on viuen, però finalment cap llei no pot obligar ningú directament a seguir un comportament lingüístic del tipus inte­r­individual. Els costums els són difícils de canviar per influència política. La demografia no és l’únic factor. Pot existir un grup

Foto: Marta Casellas

aquesta llengua doni pas a una consciència nacional diferent que impugni el poder polític de l’Estat. Eliminar la diversitat ha estat sempre un objectiu principal.

25

26

diàleg: parlant, la gent no s’entén?

Duane Rumbaugh en un moment de la seva intervenció sobre les habilitats lingüistiques dels grans simis.

Matthew Tree:

«L’international english representa un empobriment de l’anglès de debò»

reduït, però si és compacte i té totes les funcions pot mantenir la seva llengua: els islandesos, els luxemburguesos. Han de tenir poder polític, això sí.

MT: Aquesta qüestió és clau. Quan una persona arriba a l’adolescència, la llengua de la diversió ja deixa de ser la llengua de casa i l’escola. No hi ha oferta cultural disponible, i això passa perquè no hi ha Estat propi i les multinacionals no fan cas d’idiomes com ara el català, però també és causat per certs sectors puristes de la societat catalana. Tot el que s’ha de fer en català ha de ser «bonic».

EP: L’àmbit català és prou ampli per ferho, però la divisió administrativa ho ha dificultat, a banda dels prejudicis socials o polítics. És l’oferta el que genera el públic. No pots dir que no hi ha públic si la pel·lícula de Harry Potter només es pot trobar en català en una sola sala…

Llengües fortes, llengües franques AB: L’anglès ocupava la posició de llengua franca, mentre que el xinès, que té molts parlants, en canvi, no té aquesta funció. Es pot tenir un grup lingüístic molt nombrós, però concentrat geogràficament i no fa la funció internacional d’intercomunicació. L’anglès, primerament amb l’Imperi britànic i després amb l’hegemonia nord-americana, estava disponible quan s’ha produït la internacionalització. Si no hagués estat l’anglès, segurament que s’hauria adoptat alguna altra solució, perquè el que vol la gent és entendre’s a escala planetària.

MT: L’anglès és l’idioma més parlat del món no pel nombre d’angloparlants nadius, però si hi afegeixes els que tenen l’anglès com a segon idioma o tercer, estem parlant d’un bilió i mig de persones, i això és més que el xinès. Últimament als països anglo-

diàleg: parlant, la gent no s’entén?

El VII Congrés Internacional d’Evolució del Llenguatge (Evolang 2008) té lloc a Barcelona El VII Congrés Internacional d’Evolució del Llenguatge (Evolang 2008) va reunir, de l’11 al 15 de març, experts d’arreu del món en l’àmbit de la comunicació i el llenguatge. Científics de prestigi internacional van presentar els darrers avenços en investigacions sobre els orígens i l’evolució del llenguatge des de vessants tan diversos com la lingüística, la neuropsicologia, el comportament animal, la paleontologia, la simulació per ordinador o el modelatge matemàtic. En total, unes tres-centes persones van assistir als diversos actes organitzats pel Grup de Biolingüística del Departament de Lingüística General de la UB conjuntament amb CosmoCaixa i coordinats pel professor lector del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la UPC Ramon Ferrer.

Durant el Congrés, es van analitzar els orígens de la facultat del llenguatge, «probablement la més important de l’ésser humà», en paraules de Ramon Ferrer, i que ha estat objecte de debats polèmics des de fa segles. Segons Ferrer, el Congrés «va suposar la consolidació de diferents visions modernes de l’evolució del llenguatge, malauradament no prou conegudes». Una d’elles, per exemple, apunta que el llenguatge evolucionaria per ser après fàcilment i qüestiona el mite de la relació entre gens i estructura lingüística, d’acord amb el paradigma de l’evolució cultural. L’Escola d’Edimburg, promotora del Congrés, és un dels màxim exponents d’aquesta

saxons hi ha una campanya contra l’international english, perquè representa un empobriment de l’anglès de debò.

AB: Però a nosaltres ens va bé! Necessitem una llengua per comunicar-nos. Com que ni l’ONU ni la UNESCO han debatut quina havia de ser la llengua de comunicació mundial, s’ha fet acèntricament, i com que les propostes d’idiomes com l’esperanto no han reeixit, doncs mira, tenim l’anglès. Si ens entenem, ja ens funciona. Jo crec que es quedarà en aquest nivell. Però en el futur… Potser hi haurà persones atretes per estudiar el xinès, i de fet ha augmentat a la costa oest dels EUA i a la Colúmbia Britànica del Canadà, però no sé si mai arribarà a reemplaçar l’anglès.

EP: També ara a escala de la UE s’estudia que el monolingüisme anglòfon, per exemple, en l’àmbit d’empreses comporta perdre certes oportunitats de negoci. S’ho estan plantejant els països que tenen l’an-

visió. D’altra banda, hi ha la recerca sistemàtica en primats dels darrers anys que, com explica Ramon Ferrer, «trenca el mite que la lateralització (la preferència en l’ús d’una de les mans) i l’asimetria cerebral (d’acord amb darrers avenços en neuroimatge) són exclusius dels humans». Així, aquests fets qüestionen el fonament d’algunes teories sobre els orígens del llenguatge.

També hi va tenir lloc el taller Quaranta anys de comunicació dels grans simis. Què hem après sobre l’evolució del llenguatge?, en què es va explorar el que se sap i el que resta per saber sobre les habilitats comunicatives dels grans simis, com també el que aquestes dades ens poden aportar sobre l’evolució del llenguatge. Així mateix, s’hi va fer una activitat adreçada al gran públic, el Vespre Museu Enigmes al voltant dels orígens del llenguatge, on es van donar cita tres autoritats en la temàtica dels orígens i l’evolució del llenguatge humà: Francesco d’Errico, Friedmann Pulvermüller i Gary Marcus.

D’acord amb Ferrer, «el Congrés va oferir als participants la possibilitat de trencar els límits d’estudis universitaris, basats en una divisió en àrees de coneixement antiquada, reduccionista i, per tant, insuficient per afrontar els reptes científics del segle xxi» i «va demostrar la necessitat de la multidisciplinarietat per a la construcció d’una visió moderna de llenguatge i de la seva evolució en el marc d’una comunitat creixent d’investigadors».

glès com a llengua, que són als que normalment no els cal aprendre altres llengües, ja que que per fer negoci internacionalment és important incorporar altres llengües i criteris de multilingüisme intern. I això és una tendència bastant clara, per exemple, en el marc de la Unió Europea, en què hi ha un comissari del multilingüisme i és un dels temes que està tractant.

AB: Els parlants de les grans llengües, per dir-ho així, sempre tendiran més al monolingüisme que no pas els de les llengües mitjanes o menors. Tots els grups diguem-ne europeus de la talla nostra o holandesos, suecs, noruecs, finesos, tots aquests països estan caracteritzats per ser poliglots.

L’anglès pot fer d’interllengua general però, per sota d’aquesta interllengua, en un segon nivell, hi haurà altres grans llengües regionals en el sentit planetari. I el castellà en serà clarament una, com podrà ser-ho també l’àrab o el xinès. Tots els estudis diuen

que, de fet, els hispanoparlants dels EUA ineluctablement segueixen l’esquema de la substitució lingüística intergeneracional. L’espanyol el van deixant.

Llengües i emocions AB: S’usa una llengua i no una altra segons la configuració de l’entorn, quin significat dóna a aquella llengua, amb qui vius, tu mateix, quina identitat dónes a aquesta llengua, o si t’agrada. Bàsicament és una codecisió, és una autocodecisió. Tu, però tu amb els altres.

MT: Efectivament, és absolutament subjectiu. Una vegada vaig anar a sis instituts de secundària a Mataró i els vaig fer la pregunta de si el català era un idioma tou en comparació amb el castellà, sobretot a l’hora de dir paraulotes, insultar, etc. I era molt curiós perquè tant els catalanoparlants com els castellanoparlants d’origen

27

28

diàleg: parlant, la gent no s’entén?

deien que sí, que el català era tou i que no servia per dir «fill de puta» però, en canvi, els estrangers i fills d’estrangers no hi veien absolutament cap diferència. Per a ells, un «hijo de puta» era un «fill de puta», exactament igual, perquè ells no havien viscut aquesta mena de poder afegit que sembla que té el castellà.

A Catalunya, una de les coses més interessants i més importants que està passant és que hi ha centenars de milers d’estrangers de tot el planeta que estan fent uns esforços enormes per entendre el català i això és vital. Mireu qui ha guanyat sinó, el Premi Ramon Llull?

AB: Aquí hi ha un matís que cal afegir i és que la força adaptativa de l’anglès a Anglaterra no és la mateixa que la del català a Catalunya per la competència del castellà. Aquí tenim un problema i és que les migracions vénen a una societat amb doble presència lingüística.

EP: Però les excepcions són importants.

Jo també penso com en Matthew, que són molt significatius els sectors de la població nouvinguda que accepten la importància d’aprendre català.

AB: Són optimistes aquests dos, eh? [Riu.] La segona generació serà diferent. Els hispanòfons a Alemanya, per exemple, quan arribaven a un nivell d’alemany suficient per poder anar fent les seves feines, més aviat manuals,

El diàleg va tenir lloc a la sala Josep M. Puig Salellas a l’Edifici Històric.

ja augmentaven poc la seva competència emissora. Encara que hi portessin trenta anys, no passaven d’aquest nivell. Ara bé, la segona generació era perfectament competent, més en alemany que no pas en castellà.

Evolució o emprobriment?

AB: Pensem per un moment, no en llengües, sinó en «llenguar»; cal no anomenar en termes estàtics allò que, en canvi, en la realitat és processual i dinàmic. La llengua és una acció, fonamentalment és una acció humana, és un «llenguar». I un «llenguar» humà sempre respon a les necessitats comunicatives que té. Aleshores, empobriment què vol dir? Que s’han abandonat moltes paraules, formes de dir i frases fetes d’abans? Sí, però és que alhora hem enriquit exponencialment, diguem, el lèxic per anomenar tots els fets nous de la vida humana. Per tant, això de l’empobriment és una opinió que existeix en els que pateixen per aquesta qüestió de la llengua. La llengua canvia? Sí. L’empobriment és un judici de valor. El que sí que hi ha és un canvi lingüístic.

MT: Personalment he notat —i els anglesos no en tenen ni idea—, l’americanització de l’anglès allà, però fins a un punt absolutament brutal.

EP: Quan es parla dels empobriments s’està pensant en una altra cosa, és més

aviat la preocupació general pel nivell cultural de la població, no? Si més no del vinculat a certes habilitats lectores.

MT: El que està passant aquí és el mal coneixement passiu de la llengua. Perquè a Anglaterra, com a tot arreu, la gent fa servir em sembla que són les 500 o 600 paraules que són les que tots necessitem per anar fent, tothom fa igual, però poden llegir Dickens i entendre’l perquè tenen tot aquell coneixement passiu d’aquelles paraules difícils.

AB: És que això és una característica justament del país. La tradició de la lectura escrita és molt més alta que no pas aquí. És que hem tingut un país desvertebrat culturalment i ara ja ens ha agafat l’etapa mediàtica, audiovisual i és clar jo no sé si…

MT: Als nens els encanta saber paraules noves, o sigui saber que un manifasser és una persona d’aquelles que es fica on no el demanen, «ah! Es diu així!». Això els fa gràcia.

AB: És interessant això que dius, perquè la tendència que tenim aquí és a emprar el llenguatge planer, acostar-nos al llenguatge d’ells i, en canvi, veus? Aquesta òptica teva és bona i potser millor, és clar, no s’ha provat tampoc; els hem de donar el lèxic perquè després no el tindran! Està ben pensat això…

30

notícies

Els rectors europeus es reuneixen a la UB L’ Edifici Històric acull la Conferència de Primavera de l’Associació Europea d’Universitats (EUA) La UB ha estat, del 27 al 29 de març, l’escenari de la Conferència de Primavera de l’Associació Europea d’Universitats, en la qual van participar més de 350 dels seus representants. A l’Edifici Històric els màxims responsables del sistema universitari europeu van analitzar qüestions clau, com ara la millora en la comprensió de les polítiques de govern, la importància de connectar els focus locals i regionals amb les prioritats nacionals i europees, així com la investigació d’estratègies institucionals per tal de fer una posada al dia de les universitats, i finalment, la descoberta de noves vies per

millorar la posició estratègica de les universitats.

Així, en la inauguració de la Conferència, sota el títol «El govern de les universitats europees més enllà del 2010: millora dels objectius i de les identitats institucionals», van intervenir-hi el president de la Generalitat, José Montilla; la ministra en funcions d’Educació i Ciència, Mercedes Cabrera; l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el rector de la Universitat de Bar­ celona, Màrius Rubiralta (amfitrió de la trobada), i el president de l’EUA i rector de la Universitat de Viena, Georg Winckler.

La segona jornada de la Conferència, es va centrar en

Moment de l’acte inaugural (a l’esquerra).

Una de les sessions de la Conferència, també al Paranimf de l’Edifici Històric (a la dreta).

l’anàlisi de les possibles respostes a les necessitats de la societat del coneixement i la definició d’estratègies per identificar objectius, implicar la comunitat acadèmica, propiciar la governança i definir incentius. A la tarda, les sessions de treball es van concentrar en l’eficàcia i l’eficiència institucional i es va fer un èmfasi especial en qüestions referents al lideratge i la gestió. Val a dir que en alguns moments el desenvolupament de les diferents activitats de la Conferència es va veure amenaçat per l’acció d’un reduït però actiu grup d’estudiants contraris a la implantació de l’EEES. Davant d’aquesta situació, es

van haver de prendre decisions que van afectar l’activitat acadèmica habitual a l’Edifici Històric.

El dissabte 29 de març, la Conferència es va cloure amb una cerimònia presidida pel rector Màrius Rubiralta, acompanyat pel conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet; el secretari d’Estat d’Uni­­versitats i Recerca, Miguel Ángel Quintanilla; el president de l’Associació Europea d’Universitats (EUA), Georg Winckler; i el president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i rector de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), Ángel Gabilondo.

notícies

31

La propera conferència de l’EUA tindrà lloc del 23 al 25 d’octubre a la Universitat Erasme de Rotterdam

El president de l’EUA, Georg Winckler va destacar com a objectiu assolit de les jornades la identificació de les vies per millorar l’eficiència de les universitats, atenent alhora la demanda social i la competitivitat. També va remarcar que la trobada ha permès d’examinar el rol de les institucions d’educació superior en el context europeu actual. Ángel Gabilondo, president de la CRUE i rector de la UAM va destacar, al seu torn, que l’Europa del coneixement ha de ser «una Europa homogènia, no uniforme, diversa però no desigual» i ha recordat que sense qualitat les universitats no són rendibles socialment, ad-

vocant per la universitat «de l’excel·lència, no de l’elitisme», i reclamant models de finançament adequats: «un finançament suficient, equitatiu i eficient».

El rector Màrius Rubiralta va declarar que els assistents a les jornades entenen ara amb més profunditat la importància de la governabilitat de les universitats i va agrair als participants la col· laboració i l’interès en el progrés de la construcció de la universitat europea. També van intervenir-hi el conseller Huguet i el secretari d’Estat Miguel Ángel Quintanilla.

El conseller va recordar que estem en un moment clau per a la construcció de l’espai europeu

Obres de millora al Paranimf Prèviament a la reunió de l’EUA, s’ha dut a terme una remodelació del Paranimf de la UB mitjançant un seguit d’obres relacionades amb la il·luminació, el so, la distribució de senyals de vídeo, les projeccions, la informàtica i la traducció simultània. En aquesta sala, on tradicionalment es duen a terme els actes més solemnes de l’Edifici Històric, (investidures de doctors honoris causa, inauguracions de cursos, etc.), també s’hi ha instal·lat una cabina de control per a dispositius audiovisuals i de comunicació.

A més, s’ha aprofitat part de l’espai de darrere del Paranimf, ocupat ara per la sala de recerca de la Biblioteca, per crear-hi una antesala.

d’educació superior i va remarcar la rellevància de les complicitats de tots els agents implicats per tal de superar les pors i les reticències. Miguel Ángel Quintanilla, al seu torn, va traslladar a l’auditori el missatge d’alè, la felicitació i l’agraïment del Govern espanyol i va reconèixer els membres de l’EUA com a inspiradors de les polítiques de transformació del sistema universitari espanyol. Va afirmar també que cal un esforç important per millorar el finançament, incrementar els recursos i també la gestió que se’n fa, i va insistir en el compromís electoral del proper govern de duplicar en els propers quatre anys el finançament per a ajuts als estudiants, recerca i excel·lència universitària. L’ acte va concloure amb la presentació de la propera conferència de l’EUA que tindrà lloc del 23 al 25 d’octubre a la Universitat Erasme de Rotterdam.

Magna Charta Universitatum La UB ha estat també recentment escenari de la reunió preparatòria dels actes de commemoració del vintè aniversari de la Magna Charta Universitatum, que tindrà lloc el proper mes de setembre a la ciutat de Bolonya. Segons el vicerector de Rela­cions Interna­ cionals de la Universitat de Bolonya, Roberto Grandi, assistent a la reunió, «els principis de la Mag­ na Charta continuen sent vàlids».

«Ha estat —afegeix— en primer lloc, la reafirmació de les capacitats de les universitats d’afrontar de manera positiva les pròpies obligacions socials com a motor de canvi, fins i tot quan es troba en la situació de ser una universitat de masses».

El febrer de 1988 es redactava al Rectorat de la UB la Magna Charta Universitatum que el setembre del mateix any se signaria a la ciutat de Bolonya. El document pretenia conscienciar els pobles i estats d’Europa del paper de les universitats en una societat en contínua transformació i internacionalització. «L’any 2000 —recorda Grandi— la Universitat de Bolonya i l’Associació d’Universitats Europees (aleshores CRE, avui EUA) van crear l’Observatori de la Magna Charta (www.mag­ nacharta.org/magna.html) amb l’objectiu de recollir informació, expressar opinions i preparar documents relacionats amb el respecte, amb la protecció dels valors i els drets fonamentals de les uni­ ver­sitats expressats a la Magna Charta» i afegeix: «Respecte a les qüestions problemàtiques, l’Observatori podria arribar a esdevenir l’organització de referència de tots els sistemes universitaris».

32

notícies

Fundació Manhiça: nou impuls de la salut a Moçambic El febrer de 2008 es va constituir la Fundació Manhiça destinada a potenciar les activitats de desenvolupament cientificotècnic en el camp de la salut per tal de millorar la qualitat assistencial i sanitària de la població, i fomentar la formació del personal tècnic bàsic, mitjà i superior, i les capacitats i una millor qualitat assistencial a Moçambic.

La Fundació Manhiça té com a fundadors l’Estat de Moçambic (representat pel Ministeri de Salut); el regne d’Espanya (representat pel Ministeri d’Afers Exteriors-Agència Espanyola de

La Fundació està destinada a potenciar les activitats de desenvolupament cientificotècnic en el camp de la salut Cooperació Internacional per al Desenvolupament [AECID ]), l’Institut Nacional de Salut de Moçambic, la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica (Hospital Clínic de Barcelona -

Universitat de Bar­ce­lona) i l’exprimer ministre de Moçambic Pascoal Mocumbi.

A l’acte de constitució de la Fundació, que va tenir lloc a Maputo, va assistir-hi el rector Màrius Rubiralta, que també va visitar el Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM), on va poder conèixer de primera mà els projectes de recerca i desenvolupament que els investigadors i metges del centre hi estan duent a terme actualment. Aquest centre està dirigit per Pedro L. Alonso, professor del Departament de Salut Pública de la UB, cap del Servei de Medicina Tropical i Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona i director del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB).

El Patronat de la Fundació Manhiça està constituït per Pascoal Mocumbi, membre fundador honorari; la viceministra de Salut de Moçambic, Aida Libombo; el director de l’Institut Nacional de Salut, Joâo Fumane; l’ambaixador d’Espanya a Moçambic, Juan Manuel Molina, i el rector de la UB, Màrius

Màrius Rubiralta, rector de la UB, durant la seva visita a Moçambic.

L’investigador Pedro L. Alonso al Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM).

Rubiralta, com a president de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica. En el marc de la seva estada a Moçambic, el rector Rubiralta també va visitar la Universitat Eduardo Mondla-

ne i la Fundació per al Desenvolupament Comunitari (FDC), i va impartir una conferència al Ministeri de Ciència i Tecnologia i va ser rebut pel ministre corresponent.

S’ha publicat el document Pla marc UB Horitzó 2020 La Universitat de Barcelona ha publicat al web el Pla marc UB Horitzó 2020, el document base proposat el passat mes de febrer per la Comissió del Pla UB Horitzó 2020. Aquest projecte rep l’impuls directe del rector i té com a objectiu principal oferir una reflexió i una visió de la UB per tal que esdevingui una universitat de referència global i una de les institucions més reconegudes en l’àmbit europeu.

El projecte UB Horitzó 2020 pretén, doncs, fer un esforç de reflexió, a llarg termini i amb un doble abast: emprendre una veritable reforma interna que permeti que la UB es consolidi com una universitat de referència a escala europea, i influir, alhora, en el procés de presa de decisions i en les polítiques de govern pel que fa al futur del sistema universitari. Els seus objectius estratègics se

centren en l’ensenyament; la recerca; els recursos humans i l’organització, i el finançament, la governança i el retiment de comptes.

Els treballs preparatoris per elaborar aquest document es van iniciar el setembre del 2005 amb la configuració d’un disseny metodològic amb quatre grups de treball d’experts interns i externs, que van començar a treballar-hi el maig del

2006. Posteriorment, el març del 2007, es va incorporar al projecte el catedràtic i antic rector de la UB Josep M. Bricall, per tal de facilitar la transversalització dels documents elaborats i la redacció del document de base del Pla marc que ara s’ha presentat.

Podeu consultar el document a: http://www.ub.edu/horit­ zo2020/ca/documents.html

notícies

L’Hospital Clínic passa a titularitat de la Generalitat de Catalunya El 9 de gener l’Hospital Clínic de Barcelona va passar a titularitat de la Generalitat de Ca­ta­ lunya. Joan Rangel, delegat del Govern a Catalunya, i la consellera de Salut Marina Geli van segellar-ne el traspàs que es materialitza com una de les primeres fites de les negociacions de l’Estatut de Catalunya, en un acte en què va participar el rector de la Universitat de Bar­ce­ lona, Màrius Rubiralta. El nou Patronat, que té com a missió principal la gestió de la constitució del Consorci que ha de regir l’hospital, es crearà abans de l’estiu 2008 i estarà presidit per la consellera de Salut, Marina Geli. A aquest nou Consorci, s’hi incorporarà l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona, l’Administració central de l’Estat (ministeris d’Educació i Ciència, i de Sanitat i Consum) i la Generalitat de Catalunya. El Consell de Govern d’aquest Consorci estarà constituït per 21 membres: 14 a proposta de la Generalitat de Ca­ta­ lunya; 3 del Govern central; 2 de la Universitat de Barcelona, i altres 2 de l’Ajuntament de Bar­ celona. Són membres nats del Consell de Govern la consellera de Salut, el rector de la Univer-

sitat de Barcelona i el delegat del Govern a Catalunya.

Una de les primeres conseqüències de la transferència és la incorporació de Raimon Belenes com a conseller delegat de l’hospital. Dins les seves competències hi haurà la direcció estratègica de la institució, la presidència de la Comissió Permanent i la tutela del Ple del Consorci que es reunirà tres vegades l’any. El Patronat del Clínic ha ratificat també Joan Rodés, catedràtic del Departament de Medicina de la UB, com a director general de l’Hospital. El pressupost de 2007 del centre és d’uns 360 milions d’euros, i disposa, així mateix, d’un pla d’inversions de 325 milions per als pròxims quatre anys que preveu un conjunt d’accions, entre les quals destaca l’habilitació del Parc de Bombers de Barcelona proper al centre com a nou recinte d’urgències de l’hospital.

Com és sabut, durant el 2007 van tenir lloc els actes de commemoració del centenari de la Facultat de Medicina de la UB i l’Hospital Clínic de Barce­ lona, dues institucions emblemàtiques i punteres al país en l’àmbit de la docència, la recerca i l’assistència sanitària.

La façana de Medicina, renovada El centenari edifici de la Facultat de Medicina, obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà i catalogat com a bé cultural d’interès local per l’Ajuntament de Bar­ce­lona, ha estat remodelat recentment en la part exterior i el claustre. Amb aquest motiu, el 22 de gener, es va dur a terme un acte en el qual el catedràtic del Departament de Salut Pública, Jacint Corbella, va impartir la conferència «Alguns canvis en la Medicina.

Cap a on anem?».

La façana del carrer de Casanova, que ha estat total-

ment remodelada, està constituïda per un pòrtic de grans columnes que sosté un frontó amb relleus al·legòrics i és un exemple de l’eclecticisme classicitzant. Entre altres intervencions, s’ha tractat la pedra, s’han recuperat totalment els estucs i s’han restaurat els elements escultòrics del fris. D’altra banda, també s’ha renovat el claustre de la Facultat ubicat al Campus de Medicina-Clínic August Pi i Sunyer i alguns dels elements originals s’han substituït per reproduccions fidels.

Relleu en el Vicerectorat d’Estudiants El rector va acceptar el gener passat la renúncia presentada per Antoni Vallès com a vicerector d’Estudiants. D’altra banda, el rector va cessar també, a petició pròpia, la professora Esperanza Ballesteros Pérez, fins ara adjunta per a Accés i Atenció als Estudiants, que passa a integrar-se al nou equip de direcció de l’Escola Universitària d’Infermeria. Així

mateix, es va acordar una reestructuració de competències de l’equip de govern que afecten l’actual Vicerectorat d’Estudiants i el Vicerectorat de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística.

D’aquesta manera, doncs, algunes d’aquestes competèn­ cies s’integren en el mateix Rectorat, en la Secretaria General i en les àrees gerencials

corresponents. Com a resultat d’aquests canvis, el rector ha nomenat Jordi Matas, fins ara vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística, titular del nou Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística.

En acordar el cessament d’Antoni Vallès a petició pròpia, el rector li va voler agrair expressament la intensa dedicació amb

què ha exercit el càrrec de vicerector, des de l’any 2005 i, de manera especial, la interacció i el diàleg constant mantingut amb les associacions d’estudiants, com també la posada en marxa del nou Servei d’Atenció a l’Estudiant. En aquest sentit, el febrer passat va tenir lloc l’obertura dels espais d’aquest nou servei ubicat al Campus de la Diagonal Portal del Coneixement.

33

34

notícies

El Parc Científic de Barcelona amplia l’espai El Parc Científic de Bar­ce­lona (PCB) ha presentat el pla d’ampliació fins al 2011, que li permetrà pràcticament quadruplicar la superfície, en passar dels 25.000 m2 que ocupa actualment als 90.000 m2. L’ ampliació, que ja estava prevista en el projecte inicial de creació del PCB l’any 1997, possibilitarà el creixement de les entitats ja ubicades al Parc i suposarà també un increment de les empreses, els centres i instituts de recerca, les plataformes tecnològiques i els serveis científics i de suport a la innovació que actualment acull, com també un augment important del nombre de professionals que treballen en R+D+i, que, segons les previsions, arribarà als 4.000 el 2011.

Aquest creixement comporta la creació i l’adequació de nous espais, com també la reestructuració dels actuals, ja que inclou l’ampliació de l’anomenat edifici Modular —on fins ara s’han ubicat els laboratoris i l’oferta tecnològica del PCB—, la rehabilitació integral de l’edifici d’Administració —que ja ha finalitzat—, la

construcció d’un nou edifici de laboratoris anomenat Hèlix —que va entrar en funcionament just a final d’any— i la remodelació de les torres existents a l’illa de cases compresa entre els carrers de Josep Samitier, Baldiri i Reixac i l’avinguda del Dr. Gregorio Marañón, una actuació que s’ha previst que finalitzi cap al desembre d’enguany.

El projecte tindrà també una repercussió urbanística, ja que preveu habilitar una nova pas­ sarel·la oberta al públic que comunicarà de manera directa el carrer Baldiri i Reixac amb l’avinguda del Dr. Gregorio Marañón.

Nova Bioincubadora PCB-Santander L’Hèlix, que ocupa 6.500 m2 i va ser inaugurat el passat 30 de gener, acull més de trenta grups i centres de recerca públics i d’empreses, entre els quals s’hi inclouen les onze noves empreses derivades (spin-offs) que formen part de la nova Bioincubadora PCB-Santander. Totes aquestes empreses centren l’activitat en àrees emergents de les

ciències de la vida i la majoria han sorgit de l’entorn UB. La creació d’aquesta bioincubadora d’empreses és una iniciativa que ha impulsat la Universitat de Barcelona a través del Parc Científic de Bar­ce­lona i la Fundació Bosch i Gimpera, amb el suport del Banc San­tan­der. Amb aquest projecte es vol potenciar el desenvolupament de noves empreses de base tecnològica que han sorgit en l’entorn públic de recerca, per tal de fomentar la transferència del coneixement a la societat. A més, se’ls propor­ ciona infraestructures cientificotecnològiques, assessorament en gestió empresarial i suport financer, i se’ls facilita la interacció amb instituts de recerca, amb les més de 45 empreses ubicades al PCB i amb xarxes internacionals.

Amb l’ampliació dels laboratoris i la creació de la Bioincubadora PCB-Santander, el PCB vol contribuir a l’enfortiment a llarg termini del teixit d’empreses de base tecnològica en el sector de la biotecnologia a Catalunya, per aconseguir que la riquesa es fonamenti en el coneixement.

Un nou programa d’ajuts per impulsar la innovació El supor t econòmic del Banc Santander a la Bioincubadora PCB-Santander forma part de l’acord de col·la­bo­ració que manté amb la Universitat de Bar­­ce­ lona des del 1997 per promoure el desenvolupament d’iniciatives que fomentin l’esperit emprenedor i la transferència dels resultats de la investigació a la so­ cietat. Dins d’aquest acord, s’hi inclou també un programa d’ajuts —el Programa Projectes de Valorització (PPV) — destinat especialment a finançar projectes d’investigació innovadors i amb interès directe per al mercat que desenvolupin científics del Grup UB, tot i que no està tancat a altres investigadors i institucions.

Recentment, el Banc San­ tander ha fet una aportació d’1,2 milions d’euros al PPV, que coordina l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació de la UB (AVCRI), que es destinarà a finançar un total de sis projectes, que s’han escollit d’entre 46 propostes.

Entitats instal·lades al nou edifici Hèlix

Maqueta del futur PCB l’any 2011.

Les empreses que constitueixen la Bioincubadora PCB-Santander són: Aromics, BarnaGen, Neuroscience Technologies, Biocontrol Technologies, Genmedica Therapeutics, Omnia Molecular, Uban Research, Infinitec Activos, Bioingenium, Agrasys i Intelligent Pharma. Totes s’han instal·lat a l’Hèlix, llevat de les dues últimes, que es troben a l’edifici d’Administració.

A més d’empreses, l’Hèlix acull laboratoris de prop de vint grups de recerca que pertanyen a diversos centres públics, com ara l’Institut d’Investigació Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), com també altres entitats que s’han incorporat recentment al PCB, com ara la Unitat de Recerca en Reumatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, dirigida per la investigadora Sara Marsal, i la Unitat de Recerca de la SIDA, que dirigeix Josep M. Gatell, cap de l’Àrea de Malalties Infeccioses i SIDA de l’IDIBAPS - Hospital Clínic.

notícies

Premis Ciutat de Barcelona María Casado, 2007 per a investigadors de la UB al Comitè de Bioètica d’Espanya

El catedràtic Jordi Llovet en l’acte de lliurament.

Les investigacions de Carles Lalueza sobre el genoma dels neandertals, la traducció de Jor­ di Llovet de Les flors del mal de Charles Baudelaire i el llibre Els Mitjavila: una família de merca­ ders a la Barcelona del s. xiv, obra de Víctor Hurtado, van ser els guanyadors dels Premis Ciutat de Bar­ce­lona 2007.

Lalueza és professor del De­ partament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia i Llovet és catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Com­parada de la Facultat de Filologia. D’altra banda, Víctor Hurtado ha guanyat el guardó pel llibre fruit de la seva tesi doctoral defensada

l’any 2004 al Departament d’Història Medieval de la Facultat de Geografia i Història de la UB.

central i els governs de les comunitats autònomes en qüestions relacionades amb les implicacions ètiques i socials de la biomedicina i les ciències de la salut.

El catedràtic Santiago Álvarez, nomenat membre de l’Acadèmia Europea de la Ciència

El professor Carles Lalueza rep el guardó de mans de l’alcalde.

El rector Màrius Rubiralta, conseller del CSIC El rector de la Universitat de Barcelona Màrius Rubiralta ha estat nomenat per la ministra d’Educació i Ciència conseller del Consell Rector de l’Agència Estatal Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a proposta del Consell d’Universitats del qual formen part tots els rectors de les universitats espanyoles.

El CSIC és una agència estatal d’investigació multidisciplinaria organitzada en vuit àrees cientificotècniques que

María Casado, directora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (UB), ubicat al Parc Científic de Bar­celona, ha estat escollida com un dels dotze experts que constituiran el Comitè de Bio­ ètica d’Espanya. Aquest nou òrgan, adscrit al Ministeri de Sanitat i Consum, serà independent i de caràcter consultiu, i s’encarregarà d’emetre informes i assessorar el Govern

inclouen des de la investigació bàsica fins a la tecnologia més avançada. En el Consell Rector d’aquesta entitat hi estan representats els departaments ministerials amb com­ petències en investigació, les organitzacions empresarials, els sindicats, vuit científics i els titulars dels organismes públics d’investigació (OPI ), que integren el Comitè de Coordinació Funcional d’Organismes d’Investigació i Experimentació.

El catedràtic del Depar tament de Química Inorgànica Santiago Álvarez ha estat nomenat membre de l’Acadèmia Europea de la Ciència (EURASC), una organització nascuda el 1999, que té com a objectiu establir la unió entre universitats, centres de recerca, indústries i entitats

governamentals per tal de donar suport a les economies afeblides d’arreu d’Eu­ ropa. El professor Álvarez, expert en el camp de la química teòrica, és un dels mil químics més citats del món durant els darrers deu anys, segons l’Institut d’Informació Científica (ISI).

La Lliçó del Premi Nobel Louis J. Ignarro El professor nord-americà Louis J. Ignarro, Premi Nobel de Medicina el 1998, va impartir la Lliçó Santiago Ramón y Cajal 2008 sota el títol «Nitric oxide as a unique signaling molecule in Biology», el passat mes de febrer, a la Facultat de Medicina.

Louis J. Ignarro (Nova York, 1941) va compartir el Premi Nobel de Medicina amb els investigadors Robert F. Furchgott i Ferid Murad pels descobriments

«sobre l’òxid nítric com a molècula de senyalització en el sistema cardiovascular».

35

36

apunts de ciència

El perfil de consum de medicaments a Catalunya Analgèsics, antiinflamatoris no esteroïdals, medicaments antiulcerosos, ansiolítics, expectorants i mucolítics són els me­ dicaments més consumits a Ca­talunya. Aquesta informació forma part d’un article sobre consum de medicaments prescrits en centres d’atenció primària i dispensats a les farmàcies a Catalunya que va ser publicat el mes de març a la revista anglesa British Journal of Clinical Pharma­ cology.

Prop del 75 % de la població de Catalunya consumeix medicaments prescrits en centres d’atenció primària. En qualsevol franja d’edat, excepte en nens de 0-14 anys, el consum de medicaments prescrits en dones és superior que en homes, i el cost mitjà anual de medicaments prescrits per usuari

és, l’any 2002, de 180,45 euros.

De l’anàlisi es desprèn també que les dones mostren una tendència significativa a la prescripció un 23 % més elevada que els homes, i com a valor mitjà, cada pacient consumeix una mitjana de 15 envasos de medicament per any, amb un cost de 12 euros per unitat.

L’estudi està dirigit per Eduardo L. Mariño, catedràtic i director de la Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia de la UB, i també el signen Pilar Modamio i Cecilia F. Lastra del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica de la UB; Eladio Fernández-Liz i Arantxa Catalán, de l’Institut Català de la Salut (ICS), i Teresa Rodríguez de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAP).

L’estudi està basat en l’anàlisi de 5.474.274 registres d’usuaris que van adquirir a les farmàcies medicaments prescrits en els centres d’atenció primària de l’ICS durant el 2002, i a partir de les dades aportades per l’ICS i el Servei Català de la Salut (CatSalut). Es tracta d’un estudi pioner que relaciona el perfil de pacient amb la medicació dispensada i el cost econòmic que representa, i s’ha dut a terme gràcies a la introducció el 2001 de la targeta sanitària individual (TSI) com a requisit necessari per identificar i acreditar l’usuari com a assegurat del sistema sanitari públic, a l’hora de retirar medicaments a les farmàcies a càrrec de CatSalut.

L’estudi aporta noves dades sobre patrons de consum de medicaments prescrits pel met-

ge en funció de l’edat i el gènere del pacient. Així, la franja de menors de 5 anys i la de més de 54 són les que presenten la taxa més gran de consum de medicaments. La despesa econòmica en medicaments prescrits a majors de 64 anys és 6,5 cops més elevada que la d’edats inferiors, però la franja d’edat de 75-84 anys representa el major cost i consum.

Les conclusions suggereixen intervencions específiques en determinats grups de pacients i també sobre l’ús adequat de certs grups de fàrmacs, com per exemple, analgèsics, antiinflamatoris no esteroïdals, antiulcerosos, i ansiolítics. L’estudi, que apunta cap a un perfil de societat força medicalitzada, pot ser una eina clau per als professionals sanitaris.

Com es comporta l’aigua a baixa temperatura?

L’aigua pot mantenir-se en estat líquid fins a temperatures properes als –100 ºC en certes condicions, en què s’ha observat que presenta dues configuracions amb diferents densitats. Encara, però, no s’ha pogut determinar si aquestes dues densitats es poden considerar com dues fases diferents de l’aigua, com ara el gel i el gas. En aquest context, la revista Physical Review Letters ha publicat un estudi teòric en el qual s’ha trobat una variable que pot ser mesurada experimentalment per determinar si realment es pot parlar de dues fases de l’aigua líquida a aquestes temperatures. Aquest fet podria servir per explicar el comportament de determinades proteïnes a baixes temperatures.

El treball, dut a terme pels investigadors Giancarlo Franzese, del Departament de Física Fonamental de la Facultat de Fí-

sica de la UB, i H. Eugene Stanley i Pradeep Kumar, del Center for Polymer Studies i del Departament de Física de la Universitat de Boston, estudia com varia la dinàmica de l’aigua líquida a molt baixa temperatura i a diferents pressions mitjançant simulacions numèriques i càlculs teòrics.

L’aigua és un fluid essencial per a la vida, tot i que el seu comportament sovint divergeix del que es podria considerar un fluid «normal». Destaca com a fenomen peculiar el fet que l’aigua, sense impureses, pugui arribar a temperatures extremament baixes en estat líquid i sense congelar-se. Així, en una planta pot mantenir-se en estat líquid fins als –47 ºC, i en el labo­ ratori pot assolir fins als –92 ºC. A aquestes temperatures arriba un punt en què el líquid no és homogeni i hi ha regions de densitat més alta i d’altres de

Giancarlo Franzese, professor del Departament de Física Fonamental de la Facul­ tat de Física de la UB.

densitat més baixa. Per poder explicar aquest fenomen s’han proposat dues hipòtesis que aporten les mateixes predic­ cions teòriques i que, experimentalment, fins ara, no s’han pogut provar. La importància del resultat d’aquest treball és que proposa una variable que pot ser mesurada experimentalment i que té una resposta clarament

diferenciada per a cadascuna de les dues hipòtesis.

Recentment s’ha observat que algunes proteïnes experimenten un canvi en la dinàmica quan arriben a temperatures molt baixes. Aquest fet fa pensar que hi podria haver alguna relació entre el comportament de l’aigua i el de les proteïnes a baixa temperatura.

apunts de ciència

Un nou codi en el genoma Un estudi, publicat a la revista Genome Biology, revela l’existència d’un codi en el genoma, desconegut fins avui, que té un paper clau en la regulació de l’expressió gènica, és a dir, en el mecanisme que dicta quan i en quin teixit s’han d’expressar els gens. Aquest treball ha estat liderat pels investigadors Modesto Orozco i David Torrents, del programa conjunt IRB Barcelona Barcelona Supercomputing Center, en col·laboració amb l’equip de Fco. Javier Luque, del Departament de Fisicoquímica de la UB. En l’estudi també hi han participat membres de l’Institut Nacional de Bioinformàtica (INB).

En el treball, els científics han pogut localitzar les regions en el genoma, denominades promotores, encarregades de controlar l’expressió dels gens. La lo­ calització d’aquestes regions promotores és una tasca molt difícil perquè presenten pocs senyals de seqüència definits i el codi que utilitza la natura per a detectar-los és molt complex. Aquesta troballa és d’importància capital per a diferents camps de la biologia: molecular, evolutiva i biomèdica, i és un primer pas per començar a entendre millor l’estructura de l’ADN i per conèixer les bases moleculars de certes malalties, com ara el càncer.

Per determinar les propietats físiques de l’ADN a escala genòmica els científics han fet càlculs de dinàmica molecular, que són possibles gràcies a la potència computacional del super­ordi­na­ dor MareNostrum, instal·lat a Barcelona.

El paisatge dels primers homínids a Tanzània Olduvai és un jaciment clau des que, el 1959, es van descobrir els fòssils d’Australopithecus boisei. Rosa M. Albert, directora del Grup de Recerca Emergent d’Estudis Paleoecològics i Geoarqueològics de la UB (GEPEG) i professora d’investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), coordina des del 2000 els estudis dedicats a reconstruir la vegetació i el paisatge en

aquesta zona. El projecte s’integra dins de l’Olduvai Landscape Paleoanthropology Project (OLAPP) i està format per investigadors procedents de diferents països i disciplines.

L’objectiu és reconstruir la vegetació i el paisatge, com també l’ús dels recursos vegetals per part de dues espècies d’ho­ mínids que van coincidir fa dos milions d’anys: l’Australopithe­ cus boisei i l’Homo habilis. Per

fer-ho, els investigadors utilitzen els Estudis Actualístics de Paisatge, és a dir, l’estudi de paisat­ ges moderns anàlegs al que es creu que existia a Olduvai durant el període d’estudi, i la contrastació amb l’evidència arqueològica. L’equip paleobotànic ha previst dur a terme dues campanyes el 2008: una el mes d’abril, durant l’estació de les pluges, i una altra a l’estiu, durant l’època seca.

La UB a la Ruta de la Seda El gran filòsof i escriptor català de l’edat mitjana Ramon Llull va escriure el llibre Els cent noms de Déu el segle xiii, inspirat —possiblement sense saberho— en l’obra del místic sufí Hakim Termidi, que havia viscut quatre-cents anys abans a la ciutat de Termez, a l’Àsia Central. Aquesta és una de les troballes que ha fet un equip d’arqueòlegs de la UB que excava en aquesta ciutat, un important enclavament geoes­tratègic, comercial i religiós a la Ruta de la Seda, situada actualment a la frontera de l’Uzbekistan amb l’Afganistan. L’equip, coordinat pel catedràtic Josep M. Gurt i per l’investigador Sebastian Stride, ha dut a terme ja dues campanyes arqueològiques a Termez en el

marc del Programa Excava que patrocina la Generalitat de Ca­ta­ lunya i en el qual hi col·labora l’Institut d’Arqueologia de l’Uzbekistan. En la primera prospecció, utilitzant la tècnica del georadar, es van excavar els nivells grecs de la ciutat, es van compro-

var els sistemes d’urbanisme i es van extreure nombroses restes de ceràmica. En aquesta segona missió s’ha descobert un nou monestir budista i s’hi ha trobat una inscripció, actualment en fase de traducció, en grec bactrià, segurament del segle ii dC.

Restes de la muralla de Txinguiz Tepe, un dels recintes interiors de la ciutat d’època Kushan, feta de tovot. Un dels millors exemples conservats a tota l’Àsia Central. La muralla i l’espai interior estan en fase de definició i datació per la Missió Uzbekoca­ta­lana amb mètodes tant arqueològics com arqueomètrics. Al fons el riu Amu Darya.

Antics regnes del Tibet occidental al descobert

Cova de meditació del monestir de Guru Gyam.

L’Observatori del Tibet i Àsia Central (OTAC) de la UB i amb seu al PCB, ha seguit les pistes de l’antic regne centreasiàtic de Zhang Zhung, que estava ubicat a les regions més occidentals del Tibet actual fins a la darreria del segle vii. Part de la recerca s’ha centrat en les runes dels dos indrets on se suposa que va existir la ciutat perduda de Khyunglung Ngulkar, capital de Zhang Zhung,

i en antigues fortaleses, monestirs i coves on encara mediten ancians lames als quals s’atribueixen poders sobrenaturals.

Com va constatar l’investigador i director de L’OTAC Josep Lluís Alay, l’oest del Tibet, actualment sota la sobirania xinesa, és avui dia una regió remota, prohibida i pràcticament inexplorada, més enllà del mont Kailash, fronterera amb l’Índia i el Nepal.

37

38

apunts de ciència

Més dades sobre l’evolució de l’Alzheimer

En la malaltia d’Alzheimer, la pèrdua del coneixement dels éssers i objectes que ens envolten no es produeix de manera homogènia, sinó que afecta de manera diferent conceptes referents a éssers vius i objectes inanimats, per la qual cosa els primers semblen mostrar-se més resistents al dany cerebral produït per aquesta patologia.

Aquesta és la conclusió d’un estudi, publicat el febrer de 2008 a la revista Neuropsycho­ logia, que han elaborat conjuntament els investigadors del Grup de Recerca Consolidat en Neurociència Cognitiva (GRNC) del Departament de Psicologia Bàsica de la UB i adscrit al PCB, Albert Costa, Mireia Hernández i Núria Sebastián Ga-

llés, i Montserrat Juncadella i Ramón Reñé, de la Unitat de Diagnòstic i Tractament de Demències de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Fins ara, en la comunitat científica s’ha generat controvèrsia sobre la possibilitat que el deteriorament de la memòria que pateixen els malalts d’Alzheimer presentés patrons diferents per a conceptes referents a éssers vius i a objectes. L’objectiu principal d’aquest nou estudi era demostrar la presència de dèficits específics de categoria conceptual en la memòria d’aquests malalts en funció de la seva capacitat per recordar el significat de paraules que pertanyen a diferents categories semàntiques, com ara eines o mitjans de transport i éssers animats.

Un dels resultats és que, en els malalts que ja havien perdut força informació semàntica, aquesta pèrdua s’havia produït principalment en aquells conceptes referents a objectes, mentre que s’havia mantingut el record dels referents a éssers vius. Segons els autors, aquesta informació pot resultar valuosa per al disseny de nous programes d’estimulació de la memòria per a aquest col·lectiu.

Evidències genètiques en el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) provoca en infants dificultats per mantenir l’atenció i repercuteix habitualment en el rendiment escolar, mentre que en adults, si persisteix, pot condicionar l’ordre laboral i social de l’individu.

El trastorn afecta prop d’un 8 % dels infants en edat escolar, i entre un 60 % i un 70 % d’aquests continuen patint-lo durant l’edat adulta. En un estudi publicat recentment a la revista Biological Psychiatry s’ha confirmat que el TDAH té una base genètica, tant en nens com en adults.

En l’estudi hi ha intervingut Bru Cormand, professor del Departament de Genètica i investigador de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER) de l’Instituto de Salud Carlos III. Cormand ha participat en el disseny genètic de l’estudi i en l’anàlisi estadística dels resultats, juntament amb els genetistes Marta Ribasés, de l’Hospital Vall d’Hebron, i Mònica Bayés i Xavier Estivill, del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

La part clínica de l’estudi l’han dut a terme dos equips, un dels quals està dirigit per Miquel Casas a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’altre, per Amaia Hervàs a l’Hospital Mútua de Terrassa. L’estudi inclou 546 pacients, 216 d’adults i 330 d’infants, avaluats entre els anys 2004 i 2007; la mostra més gran per a un estudi del TDAH a l’Estat espanyol.

En la recerca, s’han identificat els gens CNTFR, NTF3 i NTRK2 relacionats amb el TDAH i implicats en el desenvolupament del sistema nerviós central al llarg del creixement de l’individu. També intervenen en l’eficiència de les connexions sinàptiques entre les neurones del cervell i en fenòmens de plasticitat neuronal. Tanmateix, els resultats suggereixen diferències genètiques entre la població de pacients la simptomatologia dels quals remet a l’etapa adulta i la població en la qual el trastorn persisteix més enllà de la infantesa. Aquest resultat enforteix la hipòtesi de l’origen genètic del trastorn, que ja s’apuntava a l’article publicat pel mateix equip, el 2007, a la revista Molecular Psychiatry.

Novetats del metabolisme energètic Hi ha tres tipus d’enzims del grup de les carnitina palmitoiltransferasa 1 (CPT1), que s’encarrega del control del metabolisme dels greixos en el cos humà. Un d’aquests, descobert l’any 2002, està situat al cervell (CPT1c) i fins ara se’n desconeixia l’activitat i on estava localitzat. Un estudi, publicat en línia al Journal of Biological Chemistry, ha permès de constatar, d’una banda, que el CPT1c es troba al reticle endoplasmàtic de les neurones i, de l’altra, que utilitza l’àcid palmític com a únic substrat gras en el metabolisme d’aquestes cèl·lules. En el treball hi han participat el catedràtic Fausto G. Hegardt i les professores Dolors Serra i Guillermina Asins, del Departament de Biologia Molecular de la Facultat de Farmàcia de la UB; Jesús Ureña, professor del Departament de Biologia Cel·lular de la UB, i un grup de la Universitat Internacional de Catalunya liderat per Núria Casals.

notícies

Diàleg de reis al voltant de Jaume I La UB té el rar privilegi de tenir dos dels millors especialistes mundials en la figura de Jaume I: el catedràtic d’Història Moderna Ernest Belenguer i el professor de Filologia Clàssica Ernest Marcos. Ambdós han publicat recentment dues obres de referència: Jaume i el seu regnat (Pagès Editors. En castellà, publicat per Editorial Milenio) i La croada catalana (L’Esfera dels Llibres), respectivament. Aprofitant que enguany se celebren els 800 anys del naixement del rei, hem parlat amb ells.

Text:

Jordi Homs Àpat de Tarragona. Llibre dels feits. Biblioteca de la Universitat de Barcelona. © AISA. Jaume I i el seu Regnat d’Ernest Belenguer.

El mite templer. Jaume I tenia

França, que és un rosegaaltars.

La influència dels templers la té sempre, però va diluint-se enmig d’altres influències, a mesura que avança el regnat».

Les croades. Belenguer defensa a ultrança el rei: «No combrego amb la versió de Cingolani, que en el seu darrer llibre qualifica la croada a Terra Santa de Jaume I de fantasmada. Aquesta croada és la culminació de la seva obra!». Marcos assenteix: «Els reis medievals hispànics miraven cap a Europa. El què passava és que tenien la seva croada particular a la península i, a més, la croada del rei Jaume va fracassar per culpa d’un gran temporal que va desfer el seu estol, i per això, en les historiografies espa-

Foto: Marta Casellas

cinc anys quan va morir el seu pare, i va romandre un any com a hostatge de Simó de Monfort fins que el va lliurar als templers, que van educar-lo al castell de Montsó. Ernest Marcos afirma que «Robert Burns ja esmenta aquesta idea de la influència templària en la visió del món de Jaume I. De ben segur que li van parlar de Terra Santa perquè era el paisatge ideal dels templers. Però arreu tenia influències que el conduïen cap a en aquesta direcció, i el mirall de Lluís IX era també molt poderós». Belenguer és també del mateix parer: «Sí, pot ser perfectament, però és que a més, hi ha un aspecte de comparança constant amb Lluís IX de

nyola i catalana no els ha interessat gaire estudiar-ho». I afegeix: «A més, un cop hagués arribat allà, s’hauria trobat amb el desinterès o la franca oposició dels barons del regne de Jerusalem, que temien l’aliança amb el sobirà mongol i tampoc no els agradava gens la presència de l’emperador bizantí. Era una situació molt complicada i es fa difícil preveure com se les hauria arreglat Jaume I».

Conqueridor.

Per a Belenguer, l’element militar pesa molt en la caracterització del rei: «És guerrer, però si pot evitar la confrontació, ho fa. Assetja, talla l’avituallament, i demana i pacta la rendició. A Mallorca, el seu Consell Reial li va jugar una mala passada quan tenia vint anys, ja que l’emir mallorquí es va oferir a marxar, però el Consell s’hi va negar i van entrar a sang i foc. A València, deu anys després, Jaume va aprendre la lliçó i va rendir la ciutat. No volia que València es convertís en una Andalusia d’Aragó, latifundista i repartida en quatre nobles. Gràcies al suport ciutadà de Barcelona, el rei va poder, almenys, parar l’assalt aragonès a València».

Güelfs i gibel·lins. Segons BelenEls professors Marcos i Belenguer s’intercanvien els llibres.

guer, «després del Tractat de

Corbeil el 1258, Jaume I fa un gir molt important en la seva política internacional, casant el seu fill gran amb Constanza, la filla de Manfred, rei de Sicília i fill bastard de l’emperador Frederic II. Passa de ser güelf a gibel·lí, es canvia de jaqueta«. Marcos ho explica: «Els güelfs i els gibel·lins són els dos bàndols que defineixen tota la política de l’Imperi, del papat i d’Itàlia durant segles: Els güelfs o welfen estan identificats amb el papat, mentre que els gibel·lins estan identificats amb la dinastia dels Hohenstaufen, veritables emperadors. Jaume I fa un gir defensiu davant França, que estava guanyant absolutament en tots els terrenys: els papes són francesos, amenaçava la Mediterrània, havia acabat amb Occitània. D’altra banda, Castella pressionava». Belenguer lloa el pragmatisme del rei: «Primer de tot, cal tenir en compte la reduïda demografia de la Corona d’Aragó, amb un milió escàs d’habitants, comparada amb els cinc milions de Castella, per exemple. Ja és un autèntic miracle que, amb aquesta debilitat congènita, tingui el potencial que té, amb Sicília, Sardenya i fins i tot Nàpols, al segle xv.»

Podeu tenir accés al diàleg sencer a: www.ub.edu

39

40

notícies

Tercera edició del Premi Comunica’t La tercera edició del Premi Comunica’t ha tingut com a guanyador Javier Cantero, estudiant de l’IES Sa Palomera de Blanes, que es va presentar al concurs amb el treball «Un univers de perquès», que gira al voltant de la temàtica proposada a les bases del Premi «Anar a la Universitat, per què?». El premi per al guardonat consisteix en un ordinador portàtil i la publicació del seu text en el número especial adreçat a estudiants de secundària de la revista La Universitat.

Les dues finalistes del Premi Alba Planella i Carla García han estat guardonades amb sengles lots de llibres. Podien optar al premi els estudiants de batxillerat i de cicles formatius de grau superior matriculats en qualsevol centre de Catalunya durant el curs acadèmic 2007-2008 i els treballs no podien tenir una extensió superior a dues pàgines.

La Cervantes ofereix accés lliure al fons bibliogràfic antic de la Universitat de Barcelona La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes posa a disposició dels usuaris la reproducció digital d’una selecció d’obres originals del fons de reserva de la Universitat de Barcelona, que inclou manuscrits, llibres incunables i primeres edicions i llibres dels segles xvi, xvii i xviii. Aquesta secció forma part d’un ambiciós projecte, l’objectiu del qual és incorporar al catàleg del nou portal cervantesvirtual.com els fons antics de les diverses universitats espanyoles i hispanoamericanes. Es tracta d’un fons especialment valuós, ja que, a mitjan segle xix, la UB va rebre el llegat de les principals biblioteques dels convents de la ciutat comtal, per la qual cosa va esdevenir una de les primeres a atresorar fons antic i rar a tot l’Estat espanyol.

Alumnes de les universitats més prestigioses d’Estats Units estudien a Barcelona Estudiants de grau de les universitats Brown, de Chicago i Northwestern, en associació amb les universitats Cornell, Harvard i de Princeton, duen a terme estades d’entre un semestre i un any al Grup d’Uni­ versitats de Barcelona (BG), integrat per la Universitat de Barcelona, la Universi­tat Au­tònoma de Barcelona i la Universitat Pom­ peu Fabra.

Gràcies a aquest programa de mobilitat internacional, una quarantena d’estudiants nord-americans d’Humanitats, Arquitectura, Història de l’Art, Lingüística, Matemàtiques i Biologia assisteixen a classe en aquestes tres universitats catalanes, després d’haver fet un curs introductori de llengua i cultura catalanes de tres setmanes de durada. Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies al conveni entre el Grup d’Universitats de Barcelona (BG) i el Consorci d’Estudis Avançats de Barcelona (CASB).

R+D+i en l’àrea de digestió anaeròbia de residus orgànics El mes de gener, el Grup de Recerca Consolidat de Biotecnologia Ambiental de la UB i l’empresa Ros Roca IMA (Enginyeria del Medi Ambient) SL van signar un conveni de col· laboració a través de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG) per desenvolupar temes d’R+D+i en l’àrea de digestió anaeròbia de residus orgànics i les operacions que envolten aquesta tecnologia.

Amb aquest conveni signat inicialment per tres anys, la UB, i concretament el GRC Biotecnologia Ambiental, posa a disposició de l’empresa Ros Roca IMA l’equip investigador, com també les instal·lacions i l’equipament científic.

L’empresa Ros Roca IMA es dedica al disseny, la construcció i la posada en marxa de plantes de metanització, de compostatge, de tractament de purins i d’incineració, entre d’altres. Ros Roca IMA ja disposa de moltes instal·lacions de referència a Europa i, actualment, s’està expandint a altres continents, com ara Amèrica.

Una metàfora arquitectònica per a la ciència La ciència és comparable a un temple amb un disseny arquitectònic complex que els científics —convertits en exploradors— intenten descobrir. Aquesta és la base del llibre El templo de la ciencia. Los científicos y sus creencias, en què el catedràtic del Departament de Física Fonamental de la UB Javier Tejada, el professor de la Universitat City de Nova York Eugene Chudnovsky i el comunicador científic Eduard Punset descriuen el coneixement científic més actual en un llenguatge apte per al públic en general i ple d’exemples quotidians. El llibre, editat per Destino, inclou un DVD amb les entrevistes dutes a terme per Punset als professors Tejada i Chudnovsky en el programa de divulgació Redes.

L’objectiu del llibre és que tothom pugui conèixer de prop les idees i els conceptes més importants que mouen la ciència actual.

notícies

La UB acull la biblioteca d’Antoni Vilanova

La Biblioteca de la Universitat de Barcelona ha rebut la biblioteca del professor Antoni Vilanova, traspassat recentment. El fons consta de més 22.000 volums i va ser cedit pel propietari a la UB per mitjà d’un conveni l’any 2005. Durant aquest temps, diversos becaris de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, dirigits pel professor Ernest Abadal, han dut a terme un inventari exhaustiu del llegat.

La biblioteca consta de tres estadis cronològics: els llibres de

l’oncle-avi del professor Vilanova, l’escriptor Emili Vilanova (18401905); els del seu pare, i els del mateix Dr. Antoni Vilanova.

Segons la consideració del catedràtic de Literatura Espanyola Adolfo Sotelo, el fons conté llibres força valuosos, com ara primeres o úniques edicions de llibres espanyols del barroc; un feix important de primeres edicions del segle xviii espanyol i francès; una col·lecció extensa de llibres de literatura catalana, espanyola i francesa del segle xix, i un bon nombre d’obres de l’Edat de plata de la literatura espanyola i del modernisme i noucentisme catalans.

Així mateix, a causa de la seva tasca com a docent, molts corresponen a l’àmbit de la his-

tòria de la literatura espanyola i a la teoria de la literatura i la literatura comparada. D’altra banda, pel fet que des del 1950 va exercir com a crític literari, la biblioteca de Vilanova reuneix les col·leccions Áncora y Delfín, de Destino; Biblioteca Breve, de Seix Barral, i Palabra en el Tiempo, de Lumen, que ell mateix va dirigir.

Segons Sotelo, «es tracta d’una biblioteca polièdrica, que parla de la riquesa i la personalitat intel·lectual del professor Vilanova.

Segurament, poques biblioteques privades barcelonines reflecteixen amb tanta varietat i intensitat els gustos d’un humanista del segle xx. Per aquesta raó, el professor Vilanova no volia que la seva biblioteca es disgregués i n’ha fet donació a la UB».

II Premi Literari Antoni Vilanova Els escriptors Chantal Maillard i Javier Cercas van lliurar el març passat els premis Antoni Vilanova en les categories de poesia i prosa, respectivament, en un acte presidit per la degana de la Facultat de Filologia, Montserrat Camps.

El primer premi de poesia va ser per a Oriol Prat Altamira i el segon premi, per a Iván Legrán Bizarro.

En prosa, el guanyador va ser Héctor Sánchez Minguillán i el segon premi va recaure en Ester Jordana Lluch. El certamen, que rep el nom del professor Antoni Vilanova, en reconeixement a la seva tasca docent exercida en aquesta Universitat, és una iniciativa d’un grup d’estudiants de la Facultat de Filologia de la UB.

41

42

notícies

S’obre el termini de presentació als Premis del Consell Social En col·laboració amb la Fundació Bosch i Gimpera, també s’atorgaran el Premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora i el Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement

Fins al 30 de maig està obert el termini de presentació als Premis del Consell Social, que enguany tenen quatre modalitats.

D’una banda, es convoquen els premis José Manuel Blecua i Ramon Margalef, destinats als millors articles publicats en una revista reconeguda en els àm-

bits d’Humanitats i Ciències Socials, i de les Ciències Experimentals i de la Salut, respectivament. De l’altra, en col·la­ boració amb la Fundació Bosch i Gimpera, es convoquen el Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement o tecnologia, així com la primera edició del Premi Senén Vilaró, amb el qual es vol premiar la millor empresa innovadora desenvolupada per un titulat de la UB o vinculada al Grup UB. El Premi José Manuel Blecua i el Premi Ramon Margalef es convoquen anualment amb l’objectiu d’impulsar els estudis de doctorat, destacar el doble vessant d’R+D+i de qualitat originada a partir dels programes de doctorat de la UB i conèixer aquesta R+D+i generada, com també aconseguir mantenir un

Caparrós Lera, Medalla a la Millor Labor Literària i Periodística Especialitzada El professor del Departament d’Història Contemporània de la UB, Josep Maria Caparrós Lera, ha estat guardonat pel Círculo de Escritores Cinematográficos (CEC) amb la Medalla a la Millor Labor Literària i Periodística Especialitzada del 2007. El CEC, presidit pel crític Jerónimo José Martí, va ser fundat el 1945 per pio­ners de la crítica cinematogràfica espanyola i atorga anualment premis en tretze categories. Caparrós, crític experimentat de cinema, va començar a publicar ressenyes l’any 1965, ha col·laborat en diaris com ara El Periódico de Catalunya, La Van­ guardia i l’ABC, i edita des del 1991 la revista Film-Historia.

contacte més fluid amb els do­c­ tors de la UB. El Premi Senén Vilaró i el Premi Antoni Caparrós, que ha patit algunes modificacions pel que fa a les bases respecte de les altres edicions, els promouen conjuntament la FBG i el Consell Social de la UB per tal d’impulsar el retorn a la societat dels coneixements adquirits al llarg dels estudis i la recerca, valorar la importància dels projectes de transferència de tecnologia, potenciar la creació d’empreses innovadores i fomentar la cultura emprenedora en l’àmbit del Grup UB.

Les bases de la convocatòria i els impresos de sol·licitud es poden consultar a: www.fbg.ub.es/premis08 i a www.ub.edu/cs/premis/ premis2008

IV Premi Eurostars Hotels de Narrativa de viatges El Grup Hotusa convoca la quarta edició del Premi Eurostars Hotels de Narrativa de viatges en col·laboració amb la Universitat de Bar­­celona i RBA Libros S.A. S’atorgarà un únic guardó de 18.000 euros a la narració que, a criteri del jurat, constitueixi el millor relat o conjunt de relats presentats a concurs. L’obra guanyadora es distribueix, de manera gratuïta, en les més de 4.000 habitacions dels 46 establiments de la cadena Eurostars Hotels d’Espanya, de diversos països europeus i d’Hispanoamèrica.

El termini de lliurament finalitza el proper 31 de maig de 2008. Es poden consultar les bases a: http://www2.ub.edu/comunica­ cions/docs/bases_hotusa_2008.pdf

Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona El Claustre de Doctors de la UB ha convocat el XII Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona a les tesis doctorals presentades durant l’any 2006. El Premi pretén distingir una tesi doctoral que representi una aportació rellevant en el camp del coneixement humà i per al progrés de la ciència. Podran ser candidats a aquest premi els autors de tesis doctorals llegides i defensades públicament des de l’1 de gener fins al 31 de desembre de 2006 a la Universitat de Barcelona i que hagin obtingut la màxima qualificació del tribunal (excel·lent cum laude). El termini de presentació està obert fins a les 13 h del dia 2 de juny.

El jurat encarregat d’atorgar el Premi estarà format pel rector de la Universitat de Barcelona, que actuarà com a president, així com per diversos membres del Claustre de Doctors de la UB: el vicepresident, el secre­tari, i de quatre a vuit socis, depenent del nombre de candidats que es presentin a la convocatòria, i la resolució del jurat es farà pública abans del 15 de desembre de 2008.

Per a més informació, consulteu: www.ub.edu/cdub

notícies

Art per a les facultats del Raval Una pintura mural inspirada en l’obra El sueño de la razón pro­ duce monstruos de Goya, de l’artista Marcel·lí Antúnez (fundador de La Fura dels Baus) i una escultura de cent peus en bronze, de l’autor Rufino Mesa, s’exposen de manera permanent a les facultats de Filosofia i de Geografia i Història, i passen a formar part del patrimoni artístic de la UB.

El Dibuix Mural Dinàmic (DMD) de Marcel·lí Antúnez consisteix en un gran mural de dibuix-pintura, que es troba en un mur del cinquè pis de la Facultat de Geografia i Història.

D’altra banda, l’obra de Rufino Mesa, Camí: Petjades d’Alè, consta de cent peus realitzats mitjançant la presa del motlle a diversos estudiants i la poste-

L’artista Marcel·lí Antúnez va realitzar aquesta pintura mural al cinquè pis de les facultats.

rior fosa en bronze, a més d’un tub del mateix material ple d’aire. Els peus estan instal·lats sota el pont del jardí de les facultats i són, de fet, les petjades dels estudiants que hi passen pel damunt. El tema de l’obra és la presentació d’una metàfora: el camí i el fer-se en el trajecte, en el viatge, segons paraules de l’autor.

La realització d’aquestes dues obres artístiques es va incloure en la programació de l’assignatura Pensament Estètic, Pensament Ar tístic — i m p a r ti d a p e l p rofe s s o r Pere Salaber t— del màster oficial en Estudis Avançats en Història de l’Art —coordinat per la professora Milagros Guardia.

Cent peus en bronze, de l’autor Rufino Mesa, instal·lats al jardí de les facultats de Filosofia i Geografia i Història.

Un llibre analitza amb vocació divulgativa la situació a l’Orient Mitjà Solidaritat UB i la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO han editat Iran, Iraq, Afganistan, Pakis­tan.

Preguntes i respostes amb l’objectiu d’oferir elements d’anà­lisi crítica al voltant de la situació a l’Orient Mitjà i el món islàmic. El llibre, en edició bilingüe catalàcastellà, respon de manera clara i entenedora a moltes de les qüestions d’actualitat que són clau pel que fa a la geopolítica internacional. Els autors de l’obra són Toni Jiménez Luque i Michela Albarello, i la seva tasca ha consistit a recopilar articles referents a l’Iran, l’Iraq, l’Afganistan i el Pa­kistan publicats en premsa durant els últims cinc anys i, després d’analitzar-los, classificar-los per temàtiques. «A partir d’aquí,

Foto: Marta Casellas

Neus Català en un homenatge als deportats

vam formular les preguntes que guiarien cada apartat i vam buscar aquells articles que podien oferir una perspectiva millor i més esclaridora», explica Jiménez Luque.

Neus Català (Guiamets, 1915), supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück, va assistir el passat mes de febrer a l’acte «Homenatge a les dones, nens i homes deportats», a la Facultat de Geografia i Història. Durant la trobada, organitzada pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), es va projectar el documental Els camps d’extermini: Mai més!, que va realitzar el CEHI a partir del fons personal de Neus Català dipositat a l’Arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República.

43

sabíeu que...?

45

Sabíeu que...? ha estat guardonat per Yahoo! Iberia amb el Premi Web Revelació 2007 en la categoria de viatges. El web, que ja rep més de 500 visites diàries, pretén apropar l’arqueologia al públic donant a conèixer els jaciments visitables, els museus amb col·leccions arqueològiques, les rutes que es poden fer, les festes i els espectacles de recreació històrica i l’oferta de serveis de les empreses especialitzades del sector. Es tracta d’un projecte dirigit pels investigadors Jordi Tresserras i Pepa Villalba, i gestionat íntegrament des de la UB —amb la participació de la Fundació Bosch i Gimpera i la Xarxa Ibertur de Patrimoni, Turisme i Desenvolupament Sostenible.

aquesta professora del St. Anne’s College ja havia escrit abans assaigs sobre filosofia, un dels quals és la seva tesi doctoral Sartre, romantic rationalist.

Foto: Marta Casellas

> El web www.arqueotur.org, dedicat al turisme arqueològic,

> Una guia recull les peces egípcies que s’exposen a les vitrines del Museu de Montserrat, des de materials de sílex del neolític fins a teixits coptes del segle vi dC. El llibre, que va presentar l’abat de Montserrat a l’Edifici Històric de la UB, recull aportacions d’espe­ cialistes en la matèria, com ara el pare Pius-Ramon Tragan, monjo de Montserrat i director de l’Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat, i el catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB Josep Padró. L’obra, coordinada per Javier Uriach i Jaume Vivó, ofereix una semblança de la tasca del pare Bonaventura Ubach i el desenvolupament de l’egiptologia a Catalunya, i fa un recorregut per la història d’aquesta civilització. En la segona part del volum, escrit en català però amb traduccions al castellà i l’anglès, es mostren 134 peces exposades al centre, descrites i contextualitzades.

L’obra, amb el títol Col·lecció Egípcia del Museu de Montserrat, a cura de la Societat Catalana d’Egiptologia i del Museu de Montserrat, ha estat publicada per la Fundació Abadia de Mont­serrat 2025 i la Fundació Uriach 1838.

D´esquerra a dreta, Josep Padró, president de la Societat Catalana d’Egiptologia; l’empre­ sari Javier Uriach, l’abat de Montserrat, Josep M. Soler; Salvador Claramunt, delegat del rector per a les Activitats i Patrimoni Culturals, i el pare Josep de C. Laplana.

> Articles i entrevistes de la vida i l’obra de l’escriptora Iris Murdoch, publicats a revistes com ara Times i Vogue, formen part de la recopilació que ha dut a terme un seminari de la Facultat de Filosofia. Aquest seminari, coordinat per la professora Margarita Mauri i que s’interessa pel vessant filosòfic de l’autora, ha reunit còpies de les intervencions de l’escriptora escrites arreu del món. La recopilació es troba en format digital a la biblioteca de les facultats de Filosofia i de Geografia i Història i és especial, ja que cap universitat de la resta de l’Estat té aquesta informació en un mateix espai.

Iris Murdoch (Dublín, 1919 - Oxford, 1999) va estudiar els clàssics, la història antiga i filosofia en el Somerville College d’Oxford.

La seva primera novel·la, Bajo la red, es va publicar l’any 1955, però

El seminari d’Iris Murdoch de la UB va crear un despatx a l’estil del St. Anne College d’Oxford —on va treballar Murdoch— en una exposició, a la Biblioteca de la Facultat de Filosofia i de Geografia i Història de la UB.

> A l’època hel·lènica, els nois jo­­ ves oferien la seva primera barba a Apol·lo i sacrificaven la seva cabellera als déus com a succedani de la seva pròpia vida. Aquesta anècdota s’inclou en el capítol dedicat als mites i llegendes sobre el cabell del llibre Cui­ demos de nuestro pelo, coordinat pel professor Ramon Grimalt del Departament de Medicina de la UB i editat per Farmalia Comunicación. Es tracta d’una publicació que, entre altres coses, ana- Edgar Degas va realitzar litza de manera didàctica quines són les aquesta pintura, titulada «Mujer peinándose», cap a l’any 1892. causes més freqüents de consulta per caiguda del cabell i ajuda a entendre-les i a diagnosticar-les millor, ja que segons el professor Grimalt, «l’alopècia és un dels motius de consulta més freqüents en medicina i, especialment, en dermatologia».

> El cascading és un fenomen de cascades submarines d’aigües costaneres denses que s’enfonsen a causa dels canyons i els talussos submarins. L’impacte d’aquestes cascades és important en l’estudi del canvi climàtic. En aquest sentit, les recerques liderades pel GRC de Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la UB sobre l’impacte del cascading del Mediterrani nord-occidental, destaquen en l’informe In dead water, del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), presentat el febrer de 2008. L’informe subratlla el paper de les cascades en aspectes relacionats amb el segrestament de carboni, la injecció d’aliment altament nutritiu en l’ecosistema profund, la influència sobre pesqueres, el transport de sediment groller i el modelatge de formacions erosives en canyons submarins. El treball sobre cascades submarines (Nature 2006), està encapçalat pels investigadors de la UB Miquel Canals i Joan Fabres i participen l’ICM-CSIC i el CEFREM (Perpinyà).

publicacions

PUBLICACIONS

46

UB-Brain v2.0 (Llibre + CD-ROM) Alberto Prats Galino, Juan Antonio Juanes Méndez

UB-Brain és una aplicació informàtica per a plataformes de Windows que permet visualitzar i interactuar, en temps real, amb imatges anatòmiques cerebrals en els tres plans de l’espai, obtingudes a partir de talls seriats procedents del Projecte Visible Human. Aquesta obra, mitjançant la representació simultània de models en 3D d’estructures cerebrals, facilita la comprensió i interpretació de les tècniques d’imatgeria del cervell.

Llibres impresos a Espanya durant el segle xvi: Biblioteca de la Universitat de Barcelona Montserrat Lamarca

El romànic i el gòtic desplaçats Rosa Alcoy Pedrós i Pere Beseran i Ramon

Aquesta publicació és una guia abreujada, complement del catàleg informatitzat, que inclou la relació dels prop de 1.950 llibres conservats a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona que es van imprimir a Espanya durant el segle xvi. Aquestes publicacions provenen de la desamortització de les biblioteques dels convents de Barcelona, molt riques i valorades, ja que aquests van ser la seu de moltes de les càtedres de l’Estudi General de Barcelona des de la seva creació.

L’art català medieval desplaçat és l’objecte d’anàlisi del Grup Emac.

Romànic i gòtic de la UB, que es dedica a l’estudi de l’exportació i les migracions de l’art català medieval.

Aquest llibre aplega un seguit d’estudis sobre obres romàniques i gòtiques, ja siguin pintures murals i sobre taula, manuscrits il·lustrats o escultures. El gran nombre d’obres d’art catalogades han dut el Grup Emac a definir tres grans blocs en funció de la tècnica artística emprada: il·lustració de manuscrits, pintura mural i pintura sobre taula, i escultura. Aquestes temàtiques o especialitats artístiques podrien complementar-se en un futur amb les recerques en altres camps, com per exemple l’orfebreria.

Garabatos y Zarpazos (Libro para colorear) Carlos Manuel Pazos Moya, Montserrat Cuchillo Foix

Aproximació a la filosofia del llenguatge Manuel Pérez Otero

Introducción a la simulación de los ensayos clínicos Toni Monleón Getino

En aquesta segona edició ampliada, Garabatos y Zarpazos (Libro para colorear) recull una selecció de les notes que el premi nacional d’Arts Plàstiques Carlos Pazos ha col·leccionat al llarg del temps i que actuen com a rerefons en la seva reconeguda trajectòria en la creació visual.

L’obra inclou una sèrie de notes escrites entre l’agost del 2004 i l’agost del 2007, just després de la seva exposició retrospectiva «No me digas nada» al Museu d’Art Contemporani de Barcelona i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, en la qual insisteix en la gran necessitat que té de continuar dibuixant.

El llenguatge és un dels fenòmens més estudiats al llarg del segle xx.

D’una banda, des del punt de vista antropològic, perquè se’l considera un tret distintiu de l’ésser humà. La constatació d’aquesta relació entre els fenòmens lingüístics i l’home i no és nova. D’altra banda, des del segle xix, el llenguatge ha assolit un especial protagonisme en l’àmbit de la filosofia, sobretot a partir de l’obra de Frege i d’altres filòsofs cabdals en l’evolució del pensament contemporani en relació amb el llenguatge.

Amb la simulació d’assaigs clínics en el desenvolupament de medicaments es poden dur a terme rèpliques virtuals d’assaigs clínics reals. Com s’explica en aquest llibre, també es pot disposar de diferents escenaris o estudiar possibles resultats que tinguin en compte variables causades pels efectes dels tractaments, les situacions adverses, el temps de supervivència, etc. Així, queda cada vegada més clar que aquesta tecnologia contribuirà a poder accedir a les intervencions terapèutiques de manera més ràpida, segura i eficient, i que en un futur, la simulació d’assaigs clínics tindrà un paper clau.

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

agenda

AGENDA Els Juliols Del 30 de juny al 25 de juliol tindran lloc els cursos d’estiu de la UB Els Juliols. Es tracta de cursos oberts a tothom, estudiants universitaris i de secundària, professionals que volen formar-se o simplement ampliar els seus coneixements. Enguany per primer cop també tindran lloc Els Juliols Sènior, cursos adreçats exclusivament a persones majors de 60 anys, i Els Juliols Linguae, tres cursos en castellà que tenen per objectiu obrir Els Juliols a públic procedent de la resta de l’Estat espanyol i Llatinoamèrica, així com en general a persones coneixedores de la llengua castellana.

Podeu trobar més infomació sobre Els Juliols i les altres activitats d’estiu de la UB a: www.ub.edu/juliols/

Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre juliol i octubre, feunos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d’agenda.

Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l’activitat, les dates, l’hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 934 035 357.

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

abril Dimecres 23 Investidura com a doctora honoris causa de la política i activista de Moçambic Graça Machel.

Lloc: Paranimf, Edifici Històric (Gran Via, 585), a les 12 h.

Del dimecres 14 al divendres 23

Dissabte 24

Exposició en homenatge a Joan Hernández Pijoan, al vestíbul de l’Edifici Històric. El dimarts 20, acte d’homenatge a Joan Hernández Pijoan, al Paranimf, a les 19 h.

Durant tot el dia es podrà visitar a la sala Ramón y Cajal de l’Edifici Històric una mostra d’obres de l’autor.

Concurs bíblic i concert de corals. Lloc: Edifici Històric.

Dijous 15

Dijous 24 Celebracio de la Primavera de la Llengua. Lloc: Campus Mundet, a partir de les 13 h)

Concert de música religiosa i tradicional de tot el món a càrrec del Cor de la UB, al Paranimf de l’Edifici Històric, a les 20 h, dins el XXI Cicle de Música a la Universitat, organitzat per la Delegació del Rectorat per a Activitats i Patrimoni Culturals.

Conferència de la professora d’Economia de la Universitat de Saragossa M. Jesús Man­cebón «Conciertos educativos y segre­ gación socioeconómica», dins el Cicle de Conferències Economia de l’Educació. Lloc: Sala de Graus de la Facultat de Pedagogia (Passeig de la Vall d’Hebron, 171)

Dimecres 30

Dilluns 19

maig Del dijous 8 al dissabte 10 II Congrés Català de la Mú­ sica, organitzat pel Consell Català de la Música, a l’Edifici Històric.

I Congrés Família i Valors, organitzat per la Fundació Claret, la Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya i l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB. Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric.

Jornades Poesia i Mestissat­ ge, organitzades per l’Aula de Poesia de Barcelona.

Dijous 22 Concert commemoratiu del 5è Aniversari de l’Orquestra de la Universitat de Barcelona (OUB), dins el XXI Cicle de Música a la Universitat. Lloc: Paranimf, a les 20 h.

Dimecres 2 i dijous 3 Òpera a la Universitat: El Gi­ ravolt de maig d’Eduard Toldrà, a càrrec de l’Orquestra de Cambra del Conservatori Jove i la companyia d’òpera del Conservatori del Liceu, en el marc del XXI Cicle de Música a la Universitat, al Pati de Lletres de l’Edifici Històric. Entrada gratuïta i aforament limitat.

Divendres 11 Recepció dels assistents al VIII Congrés Internacional so­ bre el Tercer Sector promoguda per l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials, que tindrà lloc al Paranimf.

Divendres 16 Investidura com a doctora honoris causa d’Elaine Jaffe, directora del Laboratory of Pathology del National Cancer Ins­ titute dels Estats Units. Lloc: Paranimf de la UB, a les 12 h.

Matefest-Infofest. Lloc: Facultat de Matemàtiques (Gran Via, 585)

Del dimarts 27 al dijous 29

Juliol

juny Dimarts 3 Cloenda del curs 2007-2008 de les Aules de la Gent Gran.

Lloc: Paranimf.

Diumenge 15 Recepció dels congressistes del 7th. International Laser In­ terferometer Space Antenna (LISA), que aplegarà un seguit de conferències al voltant de les ones gravitacionals, en diferents espais de l’Edifici Històric.

Del dimecres 25 al dissabte 28 Congrés European Assotia­ tion of Research Managers and Administrators 2008 (EARMA), que es durà terme en diferents espais de l’Edifici Històric.

Del diumenge 20 al divendres 25 XV Congrés Internacional de Criminologia, a la Facultat de Dret (Diagonal, 684) i al Paranimf, de l’Edifici Històric. En el marc d’aquestes jornades, hi haurà l’exposició d’art «Materiales Zurdos», que es podrà visitar al vestíbul principal de l’Edifici Històric.

Durant tot l’any 2008. A la Facultat de Biologia (Diagonal, 645) es poden veure dues mostres bibliogràfiques sobre les figures d’Oriol de Bolòs, referent de moltes genera­ cions de botànics del país, i del pare jesuïta Jaume Pujiula, fundador de l’Institut Biològic de Sarrià.

47

48

som UB

Notícies Som UB El PAS millora el nivell d’anglès

Jornades d’Orientació Professional i cursos d’inserció laboral Feina UB organitza, fins al mes de maig, les Jornades d’Orientació Professional, en col·laboració amb la majoria dels centres de la UB (n’hi participen uns disset en total). La finalitat d’aquestes jornades és aportar a l’alumnat de la UB recursos en la recerca de feina i orientar-lo en habilitats que complementin la seva formació per tal que es puguin incorporar òptimament al mercat laboral. Al llarg d’aquesta jornada, s’analitzen els perfils professionals que més es demanen al mercat de treball de cada ensenyament, les sortides professionals més clàssiques i els nous jaciments de treball —amb la participació de Porta22—, com també una introducció sobre com començar a buscar feina i consells sobre instruments de recerca de feina.

Durant el mes de febrer ja van participar-hi 340 alumnes i

al llarg dels mesos d’abril i maig la iniciativa es durà a terme a les facultats de Farmàcia, Geografia i Història, Pedagogia, Belles Arts, Biblioteconomia i Documentació, Física, Química, i Biologia i per a l’alumnat de l’ensenyament de Podologia.

Una altra iniciativa de Feina UB, tant per a l’alumnat com per a persones titulades, són els cursos per a la inserció laboral. Durant el segon semestre del curs acadèmic ja s’han dut a terme cursos d’aquest tipus, amb una oferta agrupada en dos blocs relacionats amb la recerca de feina i la millora de les competències laborals. El professorat és especialista en recursos humans i inserció laboral. Els cursos, que són susceptibles de ser reconeguts com a crèdits de lliure elecció,

han estat els següents: Com podeu accedir a la millor feina; Com conèixer-te millor: anàlisi de competències per al treball; Com afrontar tests psicotècnics; Com afrontar entrevistes de selecció de personal; Com buscar feina a l’estranger; Tècniques de recerca de feina; Apreneu a comunicar-vos millor; Relacions interculturals: competències per treballar amb persones de diferents cultures; Com negociar amb eficàcia; Com afrontar l’estrès a la feina, i Com organitzar-se la feina.

Quinze membres del personal d’administració i serveis (PAS) podran gaudir dels ajuts que la Universitat de Barcelona els ha atorgat per tal de fer una estada a l’estranger amb l’objectiu d’adquirir una fluïdesa en la llengua anglesa que millori la qualitat de la gestió administrativa i l’atenció als usuaris.

Les estades tenen una durada de quatre setmanes i es duran a terme a la Universitat de Bristol, entre els mesos de juny i de setembre de 2008.

La Gerència de la UB ha convocat aquests ajuts amb l’objectiu d’adaptar el perfil professional del PAS a les noves necessitats sorgides de la integració de l’espai europeu d’educació superior (EEES), que implica l’aprenentatge d’una tercera llengua i la mobilitat com a part important d’un sistema de formació. www.ub.edu/ofor/ofor.htm

Antics UB coorganitza la IV Jornada Formativa d’Associacions d’Antics Alumnes i Amics de les Universitats Espanyoles

Nova edició del Pla de formació de PAS

Antics UB i l’Associació d’Amics de la UPC van organitzar la IV Jornada Formativa d’Associacions d’Antics Alumnes i Amics de les Universitats Espanyoles, el passat 1 de febrer, en què van participar representants d’associacions de disset universitats espanyoles. El programa de la jornada formativa incloïa el desenvolupament de dues ponències: «Les TIC en les nostres activitats: xarxes professionals, fòrum vital, RSS» i «Les revistes institu­cionals: un altre canal de comu­nicació amb l’associat», com

La convocatòria d’activitats formatives adreçades al personal d’administració i serveis de la UB ofereix per al 2008 un total de 151 cursos organitzats en dues convocatòries. Aquesta xifra representa un fort increment respecte dels 130 cursos que es van proposar el 2007 i que van rebre un total de 2.543 sol·licituds.

El Pla s’organitza en diverses àrees temàtiques amb cursos adreçats, d’una banda, a millorar habilitats comunes a diferents col·lec­tius, i, de l’altra, amb cursos que tracten temes més específics. També s’ofereix formació en l’àmbit de desenvolupament personal.

Com a novetats de l’oferta formativa, cal destacar les conferències sobre la normativa de l’espai europeu d’educació superior, la formació per a la sensibilització de l’administració electrònica i el disseny de cursos adreçats al PAS que treballa als laboratoris.

En alguns cursos s’utilitzarà la plataforma del Campus Virtual.

també l’avançament de les activitats que es duran a terme a la XII Trobada Nacional d’Associacions d’Antics Alumnes i Amics de les Universitats Espanyoles.

Durant la jornada es va anun­ciar la celebració, els propers dies 24 i 25 d’abril, de la I Trobada Iberoamericana d’Associacions d’Antics Alumnes, on assistiran representants d’universitats d’Uruguai, Argentina, de Perú i d’altres països, amb l’objectiu d’establir les bases per a la creació d’una xarxa llatinoamericana d’antics alumnes.

som ub

Més de 1.300 alumnes de secundària visiten aquest curs la UB amb Apropa’t a la UB Apropa’t a la UB és una activitat dissenyada especialment per als centres de secundària que volen visitar la Universitat de Barcelona. La iniciativa, que pretén facilitar a aquest col·lectiu d’estudiants l’accés al món univer­ sitari, ha fet possible que 1.300 alumnes de 26 centres de secundària visitin aquest curs l’Edifici Històric de la UB. D’aquesta manera, la UB comparteix amb alumnes de secundària un dels espais més emblemàtics per tractar conjuntament temes amb tanta incidència com ara la transició del batxillerat o els cicles formatius de grau superior a la universitat. Durant aquesta activitat, que ha estat dissenyada pel Servei d’Atenció a l’Estudiant, professorat de la UB s’encarrega d’oferir informació i orientació sobre els ensenyaments que s’imparteixen a la UB i, com a objectiu principal, proporciona una orientació especifica per triar carrera i donar suggeriments per assolir una bona integració a la universitat i una adaptació amb èxit. A més, des de la Facultat de Biblioteconomia se’ls ofereix també una presentació de l’ALEHOOP, una selecció de recursos en línia per elaborar treballs de recerca al batxillerat.

A causa de la demanda que ha rebut l’Apropa’t, s’està estudiant la possibilitat d’ampliar el nombre de sessions i així poder atendre més sol·licituds.

Podeu trobar més informació a: www.ub.edu/futursinouses­ tudiants/apropat_ub.htm

Pla d’avantatges Som UB El carnet Som UB permet d’accedir a un interessant Pla d’avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS i antics alumnes. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB. Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web: www.ub.edu/somub

CAIXA I ASSEGURANCES Caixa Catalunya Caixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix avantatges en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l’entitat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.). Col·lectius: estudiants i personal UB

Santander Central Hispano Protector Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments informàtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb assessorament personalitzat. Col·lectius: estu­ diants i personal UB

La Caixa Ofereix múltiples productes financers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etc.

Col·lectius: estudiants i per­ sonal UB

quiròfan i farmàcia), trasllat al país d’origen en cas de malaltia o accident, repatriació en cas de defunció de l’assegurat, responsabilitat civil, despesa d’anul· lació del viatge i indemnització per pèrdua de classes en cas de malaltia o accident.

LLEURE I VIATGES SK Kayak SK Kayak és un centre de caiac ubicat al cap de Creus. Oferim excursions en caiac de mar per gaudir des del mar, amb amics i família, del paisatge del Parc Natural del Cap de Creus.

• E xcursions amb caiacs autobuidables dobles K2. Ideal per fer amb grup d’amics o família. Inclou visita a la Cova del Castellar i als esculls de la platja de la Gola. Sortida: Port de Llançà. Temporada: 1 de març al 31 d’octubre. Durada: 2 hores. Preu: 25 euros.

• E xcursió amb caiacs de mar dobles SK2. Ideal per fer amb grup d’amics. Inclou pícnic. Recorreguts: Portbou a Cer­ve­ra o Llançà a Port de la Selva o Port de la Selva a Cap de Creus.

Temporada: Tot l’any. Durada: 4 hores. Preu: 45 euros.

GDS Estudiants IN / OUT Corredoria d’assegurances vinculada a Caixa de Pensions, que comercialitza productes asseguradors estàndard. Assegurança d’assistència en viatge dirigida tant a estudiants estrangers que arriben aquí com als espanyols que viatgen fora per realitzar els seus estudis.

Entre altres garanties, la pòlissa te una cobertura de despeses mèdiques (inclosa la despesa de

La Roca Village La Roca Village és un outlet shopping on pots trobar 100 bo­ tigues de moda, complements i d’altres, amb uns preus reduïts

fins a un 60 % de descompte, per ser un producte de tem­po­rades anteriors. Presentant el carnet Som UB a les oficines de La Roca Village i deixant les dades es lliurarà al portador del carnet Som UB la llibreta VIP de des­comptes addicionals per a les 100 botigues del centre. Vàlid de l’1 de març fins al 15 de juny de 2008.

Teatre Poliorama Tres per 3 està formada per Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa. Des del 1986 gestiona i programa els teatres Poliorama i Victòria de Barcelona. També és productora de molts espectacles teatrals.

L’empresa ofereix un descompte del 50 % per a les funcions dels dijous i divendres (21.30) de l’obra El Llibertí. Oferta vàlida fins al 31 de desembre de 2008.

49

50

som UB

Suma’t a Som UB Totes aquelles persones, em­ preses i institucions que vulguin com­partir els objectius comuns de millora del co­nei­ xement, con­servació del patrimoni pú­blic i enriquiment de la qualitat de vida de la societat poden sumar-se al projecte Som UB de cinc maneres diferents: atrocini d’algun dels proP jectes amb causa. En funció de la quantia anual aportada, es determinen les categories de col·la­ boradors i les diferents contraprestacions asso­ ciades.

Serveis de màrqueting UB. Ca­nals per dur a terme les seves accions de màrqueting: pro­mo­cions i publicitat als centres, mitjans de comunicació in­terns, presentacions a estudiants i borsa de treball, etc.

Mitjançant la quota cor­po­ra­ tiva: — Oferta per fer membre de Som UB tot el personal de l’em­presa, com a benefici extraordinari, per tal que gaudeixi del Pla d’avantatges associat i participi en el projecte de causa que decideixi.

L’empresa passarà a formar

part de les em­preses patrocinadores de Som UB.

porten la desgravació fiscal corresponent.

— Oferir al personal de l’empresa la possibilitat de formar part del col·lectiu Som UB i gaudir dels avantatges associats. L’empresa passarà a formar part del col·lectiu d’em­ preses ciuta­danes.

l Pla d’avantatges permet a E les em­preses d’oferir avantatges als col·lectius identificats de la UB i el seu Grup: estudiants, docents i investigadors, personal d’administració i serveis, antics alumnes, societat, etcètera.

onacions: les empreses, D persones i institucions interessades a col·laborar amb els projectes Som UB també es poden afegir a la iniciativa fent una donació en línia, mitjançant la pàgina web de Som UB (w w w.ub.edu /somub).

Aquestes aporta­cions com-

l programa de sinergies E possibilita fer intercanvis en espècies —de recursos— en­tre la UB i les organitzacions, sense un cost extra­ ordinari.

Demaneu el vostre carnet Antics UB Fes-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o bé personalment. Rebràs en el teu domicili el carnet Antics UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual: 27 euros. Inclou la subscripció a la revista La Universitat.

Dades PERSONALS Cognoms: ............................................................................... ...............................................................................................................................................................

DNI: ............................................................................................... Data de naixement (dd/mm/aaaa): .................................................................

Adreça: ...................................................................................... Població: ...................................................................................................................................

Província: ................................................................................ Adreça electrònica: ........................................................................................................

Estudis: ..................................................................................... Any: ....................

Nom: .........................................................................

Sexe (h/d): ...........................................................

CP: ..............................................................................

Telèfon: ...................................................................

Dades LABORALS Nom de l’empresa: .......................................................................................................................................................................................................... Càrrec: ..................................................................................

Adreça: ............................................................................................................................... CP: ............................................................................................ Població: ............................................................................

Província: ......................................................................................................................... Telèfon: . ................................................................................ Fax: ..........................................................................................

Adreça electrònica: ................................................................................................

Dades BANCÀRIES Entitat: .............................................................................................................................. Oficina: ..................................................................................... Dígit de control: ..........................................................

Núm. de compte corrent: ..............................................................................

Com t’has assabentat de com fer-te soci d’Antics UB? Revista

Web

Un amic

Un soci

Diari

D’altres

Marca si vols aparèixer al directori electrònic d’Antics UB

Antics UB Universitat de Barcelona Atenció i Orientació Adolf Florensa, 8 - 08028 Barcelona Tel. 934 024 290 - Fax 934 035 917 anticsub@ub.edu - www.ub.edu/anticsub

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.