launiversitat47 by Eloi de Tera

www.ub.edu

Abril-juny de 2009 Any xiii • 2,4 €

UNIVERSITAT DE BARCELONA

la Universitat

Ciril Rozman «Sense dimensió ètica, la professió mèdica perd l’essència»

La UB presenta els nous graus segons el model europeu de l’exili, a estudi

L’Any Darwin a la UB

Les conseqüències

Projecte MARGO: millorar la predicció del canvi climàtic en el futur

La nostra memòria d’un temps de silenci

el record acadèmic de les antigues alumnes de la Facultat de Formació del professorat de la universitat de Barcelona. 1950-1960

Organitza:

Exposició del 4 al 30 de juny de 2009. Universitat de Barcelona. Vestíbul de l’Edifici Històric, Gran Via de les corts catalanes, 585. Horari: de dilluns a divendres de 9 h a 21 h Entrada gratuïta

Amb el suport de:

EDITORIAL

Editorial Temps de canvis, temps de feina, temps d’oportunitats

La Universitat de Barcelona és una institució viva, potent, que camina pel temps actual de crisi amb les eines de la ciència i la recerca, la docència i l’estudi, l’anàlisi i la crítica, la responsabilitat i l’aportació de propostes noves. El curs acadèmic vinent desplegarem fins a 50 títols de grau nous i 130 màsters adaptats a l’espai europeu d’educació superior. En els salons de l’Ensenyament i Futura hem pogut constatar l’interès del futur alumnat de grau i màster per aquestes titulacions i els avantatges del marc educatiu nou. Atendrem les expectatives d’aquestes generacions noves a partir d’un gran esforç de tots els sectors univer-

sitaris per aplicar els ensenyaments nous, amb el suport institucional. Disposem de la força de l’anàlisi i del debat per escoltar el pols del dia a dia i respondre-hi amb responsabilitat i compromís, per impulsar les adaptacions que calguin i obtenir els recursos necessaris. Igualment, aquest any del bicentenari del naixement de Darwin, en aquest número de la revista de la UB constatem la qualitat de la seva recerca en biomedicina i altres ciències experimentals, sense oblidar el reconeixement internacional de la resta d’àmbits de la nostra Universitat generalista, de gran atracció estudiantil, com ara les ciències socials i les humanitats. La UB avança en tots els fronts, cosa que ens ha de portar a millorar i a encaminar-nos per situar-nos entre les cent primeres universitats del món. Tota aquesta dinàmica de la nostra Universitat té l’eix central en els estudiants, que són els qui donen a l’ensenyament superior el seu sentit final. Vull acabar reclamant la seva participació i la implicació crítica en el marc d’una UB oberta, transparent, flexible i participativa. Els moments de canvi requereixen una mirada tranquil·la: són temps de participació i de crítica, temps d’alternatives, temps d’oportunitats. El compromís amb uns objectius ferms, el treball i la implicació de tothom, són la meva clau per a l’optimisme. Dídac Ramírez Rector

ECOLÒG PER

la Universitat

Imprès en paper ecològic

Revista de la Universitat de Barcelona Consell Editorial: Dídac Ramírez, rector; Pere J. Quetglas, vicerector d’Informació i Comunicació; Ernest Trias, cap de Comunicació. Editada pel Gabinet de Premsa. Direcció: Ester Colominas. Sotsdirecció: Núria Quintana. Redacció: Jordi Homs, Rosa Martínez, Patrícia Lainz, Marta Casellas i Bibiana Bonmatí, amb la col·laboració de Marga Becerra (UCC+i). Assessoria lingüística: Serveis Lingüístics de la UB. Administració: Charo Echarri. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544. Fax: 934 035 357. A/e: premsa@ub.edu. Amb la col·laboració de: Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·laboració del fotògraf: J. M. Rué. Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060. Tiratge: 17.000 exemplars. Distribució: Servei de Carteria de la UB. Dipòsit legal: B-19682-97. Versió digital: www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat

sumari

Sumari adaptats a l’espai europeu

6 Entrevista: Ciril Rozman, professor emèrit de la UB 12 Reportatge: Darwin i 26 Laboratori d’imatges 28 Apunts de ciència: Projecte MARGO: millorar la

A prop

Hauria pogut ser portada Carmen Laforet la novel·la emblemàtica de la postguerra espanyola. «El coche dio la vuelta a la plaza de la Universidad y recuerdo que el bello edificio me conmovió como un grave saludo de bienvenida», diu en les primeres pàgines del llibre la protagonista, una jove que, com la mateixa Laforet, arriba a la Barcelona de postguerra i inicia els estudis a la UB. Amb Carmen Laforet podríem parlar també de molts altres temes, com Carmen Laforet just abans de traslladar-se a ara de l’actualitat literària Barcelona per ingressar a la Universitat. o del paper de la dona en el món de la cultura. Però voldríem conèixer, especialment, Si haguéssim entrevistat Carel seu parer sobre tota la tasca men Laforet en aquest número que alguns investigadors de la de la revista, l’hauríem interrogaUB estan duent a terme al volda, entre moltes altres qüestitant de la seva obra, com ara la ons, sobre el seu record persounitat d’Estudis Biogràfics, dirinal de l’Edifici Històric de la UB, gida per la professora Anna on va estudiar Filosofia i Lletres. Caballé, que està treballant Aquesta construcció de la plaça actualment en una biografia de la Universitat és l’escenari de d’aquesta escriptora. la seva obra Nada, considerada

El doctor Ciril Rozman i la lluita contra la leucèmia Ciril Rozman afirma en l’entrevista de portada d’aquesta revista que un fet del qual se sent especialment orgullós és «participar en la reforma del Clínic per convertir-lo en un hospital universitari i modern». Uns dies després d’haver-lo entrevistat, el 2 d’abril, el Palau de la Generalitat de Catalunya acollia l’acte de signatura de l’acord per crear l’Institut Internacional Josep Carreras de Recerca contra la Leucèmia, impulsat des de la Fundació Internacional Josep Carreras contra la Leucèmia (de la qual el doctor Rozman n’és vicepresident), amb el suport de la Generalitat de Catalunya. El campus del Clínic (ubicat a les dependències de l’Hospital Clínic de Barcelona, de la Facultat de Medicina de la UB i dels instituts de recerca IDIBPAS i CIBEK) serà un dels dos indrets on es materialitzarà el nou Institut, junta-

ment amb el campus Germans Trias i Pujol. L’acte institucional de signatura, encapçalat pel president José Montilla i pel tenor Josep Carreras, també va comptar amb l’assistència de la consellera de Salut, Marina Geli; el secretari general d’Innovació, Universitats i Empresa, Enric Aloy; el vicerector de Recerca de la UB, Jordi Alberch, i l’alcalde de Badalona, Jordi Serra, entre altres assistents. «La signatura de l’acord d’avui simbolitza la suma del compromís del Govern per la recerca biomèdica i la voluntat d’implicació social i de contribució solidària de la Fundació Josep Carreras», va explicar el president de la Generalitat, José Montilla. El projecte de l’Institut Internacional Josep Carreras de Recerca contra la Leucèmia es materialitzarà en dos campus amb una tasca coordinada: el

sumari

la UB

Reportatge: Trencar el silenci

predicció del canvi climàtic en el futur

Notícies: Oferta acadèmica per al curs vinent. Nous graus

Publicacions

pòsit de campus del Clínic, ubicat a les dependències de l’Hospital Clínic de Barcelona, de la Facultat de Medicina de la UB i dels instituts de recerca IDIBPAS i CIBEK, i el campus Germans Trias i Pujol, ubicat a l’entorn de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, de la Facultat de Medicina de la UAB i d’altres centres d’investigació. Aquest Institut serà el primer centre de l’Estat espanyol, i un dels únics arreu del món, focalitzat exclusivament a fomentar la recerca sobre les hemopaties malignes. En el campus Germans Trias i Pujol, la Fundació Internacional Josep Carreras construirà un edifici nou que tindrà al voltant de 4.000 metres quadrats. A més, dotarà els dos campus dels equipaments necessaris per a la recerca. La Generalitat de Catalunya farà una aportació anual suficient per garantir el funcionament de l’Institut Internacional Josep Carreras de Recerca contra la Leucèmia. Un cop assolit el desplegament total de vuit a deu equips de recerca, l’Institut estarà for-

Agenda

Som UB

Una imatge mat per cent col·laboradors, inclosos investigadors i personal auxiliar, i tindrà un pressupost de funcionament de cinc milions d’euros, sumant els recursos procedents de la Generalitat i els que s’obtinguin de beques, d’ajuts i de patrocinis. Per establir el campus Germans Trias i Pujol, l’Ajuntament de Badalona cedirà un terreny adjacent a aquest Hospital, on ja hi ha diferents centres de recerca promoguts per la Generalitat i vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els primers ajuts al projecte per la societat civil badalonina arriben del Rotary Club de Badalona i de la Fundació Badalona contra el Càncer. A més dels campus propis, l’Institut establirà acords de col· laboració amb altres centres de recerca, tant de Catalunya com d’àmbit estatal i internacional. La direcció científica de l’Institut Josep Carreras de Recerca contra la Leucèmia es convocarà a escala internacional a fi d’atreure els investigadors més destacats en el camp de l’hematologia.

El Parlament dóna suport a l’espai europeu d’educació superior El Parlament de Catalunya va aprovar el passat mes d’abril una resolució unitària a favor del desplegament de l’espai europeu d’educació superior. Aquesta decisió va ser fruit de la reunió que havia acollit dies abans la seu del Parlament de Catalunya entre els representants de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya. Hi eren presents els rectors de les universitats i els presidents dels consells socials; el conseller del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, juntament amb membres dels sis grups parlamentaris i el president del Parlament, Ernest Benach.

entrevista: ciril Rozman

Ciril Rozman Ciril Rozman (Ljubljana, 1929)

Text:

Rosa Martínez Fotografies:

J. M. Rué

«Sense dimensió ètica, la professió mèdica perd l’essència»

«Molta gent encara s’estranya que jo miri tant cap endavant.» Ciril Rozman, professor emèrit de la UB, té una mirada serena i plena de saviesa, la d’un gran mestre amb vocació universitària i hospitalària que ha creat escola. Nascut el 1929 a Ljubljana (Eslovènia), és un referent internacional en el món del trasplantament de medul·la òssia i de la lluita contra la leucèmia limfàtica crònica. Amb la seva biografia es podria escriure una gran novel·la sobre la història de l’Europa de la postguerra. Rozman tenia quinze anys quan va fugir del seu país, ocupat per les tropes soviètiques al final de la Segona Guerra Mundial, i del 1945 al 1948, als camps de refugiats d’Itàlia, va dedicar el temps a estudiar, fer teatre i fer esport. L’abril del 1948 va pujar a un tren cap a Hamburg per embarcar-se cap a l’Argentina. Però el destí, sempre atzarós, li va posar Barcelona al camí. «Les grans decisions de la vida

entrevista: ciril Rozman

Sempre diu que va estudiar Medicina per una raó pragmàtica… La idea de dedicar-me a la medicina ja la tenia des dels tretze anys, quan vivia a Eslovènia. Sempre havia mostrat una vocació clara per la medicina per altruisme, per poder ajudar els altres. Estudiar Medicina era, en sentit pràctic, molt més universal que fer Dret, per exemple. Però jo no sabia cap on em portaria la vida. I la vida va dur-me a un país, Espanya, i tot i viure molts anys a Barcelona, encara tenia dubtes sobre quedar-m’hi o no. Vaig ser un apàtrida, durant molts anys, fins que vaig obtenir la nacionalitat espanyola. Em feia empipar, la meva sogra, quan em deia allò de «mira-te’l, l’espanyol dels ulls negres...».

dues hores a Roma, de deu a dotze de la nit. Quan em vaig decidir a baixar del tren, amb tres companys més, faltaven deu minuts per a les dotze. La resta del grup va continuar el viatge per agafar un vaixell cap a l’Argentina. Un mes després jo ja era a Barcelona, i li asseguro que això no va ser una decisió programada...

El 1948, viatjant en un tren en direcció a Hamburg, a l’estació de Roma pren la decisió d’anar cap a Barcelona. Un tomb inesperat del destí… Les coses són així, a la vida, de vegades. En el meu cas, no vaig tenir temps ni de pensarm’ho, ni de reflexionar-hi. Viatjava en un tren, ho recordo perfectament, i vam aturar-nos

La tardor del 1948 inicia els estudis de Medicina a la UB. Com recorda els primers anys d’estudiant? L’estiu del 1950 era alumne intern a la Clínica Mèdica A. Recordo que era com una gran família, un petit hospital dins un gran hospital, el Clínic, i m’hi vaig integrar de seguida. Estava ple de metges, i veies com vivien la il·lusió d’assistir els malalts, de publicar i d’investigar. Era una recerca més aviat desestructurada; l’autèntica investigació la vam fer a partir del 1972, amb la gran reforma del Clínic, quan el degà era Cristóbal Pera. Malgrat tot, la vida era molt agradable, i vaig poder formar-me com a metge. Al matí visitava la sala plena de malalts, i a la tarda em dedicava a l’estudi. Era

no es poden programar», explica en un perfecte català d’accent políglota de qui ha tingut passaport iugoslau, apàtrida, espanyol i eslovè. De perfil actiu, té fins i tot un blog personal, i ara viu esperançat el suport del president Barack Obama a la recerca amb cèl·lules mare. Encuriosit, però, es pregunta qui és l’autor de l’expressió cèl·lules mare, una traducció lliure que ha fet fortuna al nostre país. «El ministre Bernat Sòria deia que podria venir d’un hematòleg, però jo dic que no!», diu convençut, rient. Deixeble de dos referents de la medicina catalana, el fundador de l’Escola Catalana de Medicina, Agustí Pedro Pons, i el creador de l’Escola d’Hematologia de Barcelona, Pere Farreras Valentí, Ciril Rozman va liderar el 1976 el primer trasplantament al·logènic de medul·la òssia a Espanya. Pre-

sident de la Comissió Assessora de Trasplantaments de Progenitors de l’Hemopoesi de la Generalitat de Catalunya (1994), Medalla Narcís Monturiol (1986), Medalla Josep Trueta (1997), Creu de Sant Jordi (1990), Premi Rei Jaume I de Medicina Clínica de la Generalitat Valenciana (1995), doctor honoris causa per les universitats de

«Participar en la reforma del Clínic per convertir-lo en un hospital universitari i modern em fa sentir especialment orgullós»

una època autoformativa, sempre sota la supervisió dels professors que passaven visita a la sala. En aquesta època vaig conèixer Pedro Pons, que era el catedràtic, i Farreras Valentí, l’adjunt. Continuar el mestratge d’Agustí Pedro Pons, fundador de l’Escola Catalana de Medicina, i de Farreras Valentí, creador

Granada (1997) i Salamanca (2004), i ambaixador de la República d’Eslovènia per a la Ciència (1996), ha donat projecció internacional a l’Escola d’Hematologia Farreras Valentí. Hi ha un fet que el fa sentir especialment orgullós, «participar en la reforma del Clínic per convertir-lo en un hospital universitari i modern».

entrevista: ciril Rozman

«En medicina, tenim tres funcions universitàries: docència, recerca i assistència»

El professor Rozman conversa amb joves estudiants al bar de Medicina.

de l’Escola d’Hematologia de Barcelona, va ser el seu primer gran repte científic? L’any 1954, amb la carrera acabada, jo era apàtrida i encara no sabia si quedar-m’hi, a Espanya. Vaig entrar a treballar al Clínic com a metge assistent, em vaig casar, vam tenir dues criatures… i encara era apàtrida. Dos companys del Clínic, aleshores, van fer oposicions a càtedra, però no van reeixir. El Dr. Farreras, que sovint deia les coses de manera indirecta, va comentar allò de «hi hauries d’haver anat tu». «Som-hi», vaig pensar, si és això el que pensa Farreras. Decidit, em quedo a Espanya. Aleshores, el primer pas important era nacionalitzar-me. Però això tenia el seu risc: un cop nacionalitzat, em tocaria fer el servei militar? Ningú en sabia res, d’això. Ja s’ho pot imaginar, en aquella època, casat i amb dues criatures, tot això era un gran problema per a mi. La normativa legal deia allò de «los reclutas seguirán la suerte de su quinta». Algú coneixia la sort de la meva quinta? Doncs no. I després de moltes preguntes i gestions, al final, tot depenia de la voluntat del sergent de la caixa de reclutes. El que em corresponia, per sort, ho va resoldre tot al meu favor, i així no vaig acabar fent el servei militar a Melilla... (riu) Però no ha perdut mai el temps. El 1967 guanya la càtedra de Patologia i Clínica Mèdiques de la Universitat de Salamanca i, el 1969, la de Barcelona.

Era el moment de fer oposicions a càtedra. En aquella època, les places bones de Madrid i Barcelona mai no sortien a concurs. L’entrada la fèiem per les universitats perifèriques: Cadis, Santiago de Compostel·la i Salamanca. Eren proves dures, exigents, amb molts opositors i sis exercicis presencials; t’havies d’estar un mes i mig a Madrid, o bé anar-hi cada cop que tenies convocatòria. El 1964, deu anys després d’acabar la carrera, vaig fer oposicions per primer cop. I el segon cop vaig guanyar la càtedra de la Universitat de Salamanca, cosa que va sorprendre molta gent. És clar, ja s’ho pot imaginar, un ajudant de classes pràctiques, que no passa per cap esglaó universitari, i és el nou catedràtic a Salamanca. Això ho va dir amb molta gràcia el Dr. Farreras: «Al Dr. Agustín Pedro Pons, le es posible afirmar, como Napoleón dijera a sus soldados, que cada uno llevaba en su mochila el bastón de general y, en nuestro caso, el birrete de catedrático». Encara es recorden de mi, a Salamanca... (torna a riure). L’horari de classes a les vuit del matí el vaig implantar jo. El degà em deia que allò era impossible, que estava prohibit. «Mire, Dr. Rozman, tenemos una normativa para proteger el buen nombre de las señoritas estudiantes, y no pueden salir a esa hora a la calle porque es peligroso». Doncs miri, senyor, jo tenia dos mil alumnes, i ho vaig fer canviar...! De tornada a Barcelona m’havien pres els espais que em corresponien per tradició i em tocava

traslladar-me. Ben pensat, tota la meva vida han estat trasllats, obres i més obres... A la vuitena planta de l’Hospital, aleshores, hi havia un convent. Cada dia veia les monges, tan velletes, pujant i baixant escales, i esforçant-se. Amb els primers diners del Ministeri d’Educació i Ciència vaig comprar un ascensor per al Clínic: la meva primera adquisició per a l’Hospital... Amb la reforma de l’Hospital Clínic, molt abans de la Llei de reforma universitària, es fa història... El Clínic és el millor hospital d’Espanya, i amb diferència. Si mirem els rànquings de publicacions de qualitat, és el primer en indicadors quantitatius i qualitatius. I el que li va al darrere està per sota de la meitat de publicacions. Nosaltres vam avançar-nos dotze anys a la creació dels departaments per llei. Vam passar dels minihospitals independents a convertirnos en una unitat, en una estructura eficient per fer una bona tasca universitària i una recerca clínica de qualitat. Volíem crear una correspondència entre l’estructura hospitalària i la universitària, i així va néixer una estructura departamental, amb molta cura que hi hagués professors de totes les parts. Després, però, va haver-hi una reforma, molt negativa al meu parer: el projecte PRISMA, que anava en contra de l’estructura departamental. L’estructura interna del Clínic ja no és la de la Universitat, i això crea moltes dissonàncies. Els de Medicina sempre hem estat diferents. No acabem d’en-

entrevista: ciril Rozman

Rozman, el gran repte de ser un mestre «Les seves circumstàncies vitals i científiques mereixerien ser motiu d’una tesi doctoral», diu el pròleg de l’obra El repte assumit, editada per la Fundació Medicina i Humanitats Mèdiques i coordinada per Juan Maldonado i Miquel Rutllant, en què més de setanta experts donen testimoni del llegat científic, acadèmic i personal del professor Rozman. En acabar la llicenciatura, Rozman va anar a la secretaria de la Facultat a sol· licitar un certificat de l’expedient acadèmic. El cap de la secretaria, que aleshores era el senyor Frías, l’hi va negar. La raó va ser: «No l’hi dono perquè vostè voldrà exercir, i com que és estranger no ho pot fer». Jacint Corbella, catedràtic del Departament de Salut Pública, Universitat de Barcelona, i president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

caixar bé en l’estructura típica universitària perquè no tenim dues funcions universitàries, sinó tres: docència, recerca i assistència, i això és ben complicat. Caldria un estatus especial per a les facultats de Medicina en el món universitari, que és el concepte que jo defenso des de fa anys: el de la Universitat de Ciències de la Salut, o alguna cosa similar, és a dir, una superestructura per unificar les direccions de les facultats i dels hospitals, i cobrir la triple funció universitària en biomedicina amb un model global d’assistència biopsicosocial. El problema de la duplicitat de dependència d’educació i de sanitat, a més, és difícil de resoldre. La gent que no té reconeixement de la Universitat no vol saber res de docència, i l’estructura hospitalària, de vegades, no reconeix altres mèrits. Penso que parlem d’una gran assignatura pendent de la universitat espanyola en general. Convindria posar fi a aquesta doble dependència dels universitaris en el camp de la salut del Ministeri d’Educació i Ciència, poc interessat en general per la medicina, i del de Sanitat, cada cop més important en el món sanitari. Els que porten la batuta són els sanitaris i aquesta duplicitat és ben complicada de gestionar. És director del text espanyol del Farreras-Rozman, Medicina interna, una referència obligada per als estudiants de Medicina. En l’època d’Internet, quin és el secret d’aquest èxit editorial?

La primera època del trasplantament al·logènic va ser molt difícil. La majoria dels malalts no se’n sortien. En canvi, Rozman deia: «Endavant, hem de continuar lluitant per aconseguir curar-los». Joan Bladé, Servei d’Hematologia, Hospital Clínic Què no ha de dir un expacient de qui ha contribuït de manera tan directa i decisiva a salvar la seva vida? El sentiment d’agraïment és extraordinari. Josep Carreras, president de la Fundació Internacional Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucèmia Mai no he conegut una altra figura amb qualitats similars ni a qui se li reconegués

Fa 41 anys que el dirigeixo i és una gran satisfacció per a mi. He pogut impartir molta docència mitjançant aquest llibre, i l’han estudiat desenes de milers d’alumnes de facultats d’aquest país i de l’Amèrica Llatina. El 2004 es complia el 75è aniversari de la primera edició, i el setembre passat ja anàvem per la setzena. L’edició Premium, que té un accés en línia simultani a Internet, va sortir el febrer passat. Si em pregunta pel secret editorial, la resposta és més aviat una bouta-

tal prestigi en el seu àmbit, que és on és més difícil assolir-lo. Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona El proverbi hindú que diu que només són autèntics mestres els que perviuen amb respecte i estima en el pensament dels seus deixebles, és una realitat en la persona de Ciril Rozman. Federico Hawkins, Hospital 12 d’Octubre de Madrid. Vaig entendre que el Dr. Rozman, a part de molt bon clínic, era un bon mestre i un home capaç d’ordenar i de transmetre coneixements quan vaig adonar-me que el cèlebre «Farreras» havia estat substituït en l’ús habitual d’estudiants i de metges pel «Rozman». Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya Ha estat un gran defensor del multilingüisme funcional no bel·ligerant, i ens ha transmès, a molts de nosaltres, la seva obsessió per una escriptura impecable en llengua castellana, catalana o anglesa, fet que ens ha enriquit i ja forma part del nostre món interior. Moltes gràcies, profe. Evarist Feliu, president de l’Associació Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia La figura del professor Rozman és, per tant, un exemple a tenir molt en compte pels professionals de l’Hospital Clínic que vam voler seguir les seves passes. Joan Rodés, catedràtic del Departament de Medicina, Universitat de Barcelona, i director general de l’Hospital Clínic de Barcelona

de: «importa més l’extensió que el contingut». Vaig aprendre, ja fa temps, que en el mercat editorial no hi sobreviu cap llibre amb més de dos volums. Un expert a qui vaig demanar una col·laboració de deu pàgines, me’n va enviar cent. Què vol que li digui, aquí es va acabar la col·laboració. En aquests moments, encara elaboro un petit compendi de 800 pàgines, i ara estem molt ficats en el món digital, perquè jo no sé si tindrem llibres, en el futur... (riu)

entrevista: ciril Rozman

Parlem de la pràctica mèdica. L’acte mèdic és la base de qualsevol sistema sanitari? Sense el vessant ètic, la professió mèdica perd l’essència. Abans de Jesucrist, teníem només dues vocacions, la de religiós i la de metge. I la vocació mèdica, què és? Anteposar l’interès del malalt per davant dels propis interessos. Però això no implica que el metge no pugui guanyar-se la vida dignament. Als Estats Units, no sé si vostè ho sap, algunes mútues paguen els metges per no revelar als pacients quins són els protocols mèdics més cars. Èticament, és reprovable. Quan el metge actua així, s’oblida dels interessos del malalt. Diego Gracia, que és un gran expert en bioètica, diu que el metge ha de tenir els dos vessants: ser bon metge, és a dir, ser competent, i ser un metge bo. A la làpida de Nothnagel, un internista del segle xix, la inscripció diu: «Només un home bo pot ser un bon metge». Assistir un pacient, per vostè, és un procés global. Sempre ha defensat el valor de l’internista en la professió mèdica. En els darrers trenta anys la valoració del metge internista ha caigut. A les dues terceres parts del segle xx, el gran papa de la medicina era l’internista. Aleshores, tenia un enorme prestigi social, universitari, hospitalari, etc. Recordi les figures de Pedro Pons, Marañón, Jiménez Díaz... Tot aquest ideari venia de la

doctrina dominant dels Estats Units, però quan van arribar les especialitats, el prestigi social se’n va anar cap als especialistes. Si ho pensa, tot és com un cicle històric: després, els especialistes es van rebel·lar contra la medicina interna, potser després de temps de sentir-se maltractats. A Espanya, però, no es va copiar gaire bé el sistema de les especialitats, i ara parlem de recuperar la troncalitat. Penso que l’especialista del gran tronc de la medicina interna —cardiòleg, pneumòleg, etc.— no ha de veure malalts si no és capaç de diagnosticar un pacient prèviament no classificat. A més, ara hi ha el problema afegit dels malalts que s’autodiagnostiquen. Sembla que dirigeixin la seva pròpia assistència. «Tinc una cosa al fetge i vaig a l’hepatòleg.» Vejam, senyor, i a vostè qui li ha dit que té una malaltia del fetge? Això no és racional. Cal exercir la medicina de manera global, integrada, pensant en tot el cos com a conjunt, en la dimensió psicològica i social del malalt. Més de 3.500 trasplantats de medul·la òssia. Entre ells, un de conegut a tot el món, el tenor Josep Carreras. Ajuda, un personatge de carisma públic, a millorar la sensibilitat social davant una malaltia? Sens dubte, és l’altra cara de la moneda. Jo encara li faig de metge de capçalera, al senyor Carreras, i el fet que ell estigui al capdavant de les nostres iniciatives contra la

leucèmia ha tingut un efecte extraordinari. Tot plegat, ha beneficiat el nostre esforç per lluitar contra la malaltia. Com segurament sap, al cap d’un any de guarir-se, vam crear junts la Fundació Internacional Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucèmia; ell n’és el president vitalici i jo el vicepresident, i tenim molts projectes conjunts! Però el meu interès abraça altres malalties: fins i tot vaig presidir el patronat de la Fundació Espanyola per al Diagnòstic i l’Estudi de la Malaltia de Fabry, una malaltia absolutament minoritària, però amb tractament. El que passa és que els tractaments són cada cop més cars, i això no és sostenible. Aquest patronat, per cert, ara està en procés de dissolució, i no sap vostè com n’és, de complicat, aquest procés; més que el de creació... (riu) Té bona salut la relació entre la professió mèdica i els mitjans de comunicació? Els mitjans de comunicació no han fet gaire cas de la medicina durant anys. Ara, per sort, s’han creat uns bons canals, i les notícies mèdiques i científiques arriben als mitjans de comunicació. El problema és que pot haver-hi persones sense prou experiència ni coneixements, i de vegades donen cobertura a notícies exagerades, gens objectives. La sensibilitat social és molt important si es vol potenciar la recerca. Si comparem la fama d’un científic i la d’un futbolista, estem a mol-

Fundació Internacion contra la Leucèmia: a l’esperança A l’Estat espanyol es diagnostiquen 4.000 nous casos anuals de leucèmia, una malaltia greu causada per la proliferació desordenada de cèl·lules progenitores anòmales de la sang, que s’infiltren en la medul·la òssia i envaeixen la sang i altres òrgans. Només un de cada quatre pacients disposa de donant familiar compatible. Per a la resta, trobar un donant voluntari és sovint l’única oportunitat de curació. Fundada el 1988 per iniciativa del tenor Josep Carreras, la Fundació treballa per trobar una curació per a aquesta malaltia i proporcionar una millor qualitat de vida als pacients. El professor Rozman, introductor del trasplantament de medul·la òssia al país, n’és el vicepresident, i és també president del Comitè Científic Internacional. La Fundació ha destinat més de 7,5 milions d’euros a

entrevista: ciril Rozman

ta distància! Quan parlo de millorar la recerca a Espanya penso que cal dedicar-hi més recursos, perquè són encara insuficients. Però, en segon lloc, cal també aixecar el prestigi social de l’investigador i el del científic, i aquí els mitjans són molt importants. Quin model educatiu han de seguir les facultats de Medicina en l’espai europeu d’educació superior? El Pla de Bolonya no planteja cap problema per a les facultats de Medicina. La normativa és molt clara: explica que hi ha tants anys, tantes hores, tants objectius, etc., tot sota el control d’una universitat. Però a Espanya el procés s’ha complicat enormement. Pensi que s’ha publicat algun decret sobre el pla d’estudis no gaire encertat, complicadíssim. Els plans d’estudis són encara una assignatura pendent. En paral·lel, també tenim el procés de Ljubljana, que és l’espai europeu de recerca, i que rep el nom del comissari actual de Ciència i Recerca, que és eslovè. Per cert, sabia vostè que Eslovènia inverteix més en ciència que Espanya en percentatge del PIB? Amb la polèmica de les places de Medicina, ens convertirem en el país europeu amb més facultats? I amb més metges també...! (riu). Si mirem les estadístiques de l’OCDE, l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic, en

nal Josep Carreras una porta investigació, ha finançat més de 150 projectes científics, i atorga beques anuals a joves investigadors de l’àmbit nacional i internacional. El 1992 va crear el Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) per impulsar la donació de medul·la òssia a Espanya, país que encara no disposava d’un registre d’aquest tipus i no podia accedir a la xarxa internacional de donants de medul·la òssia. D’ençà d’aquell any, el REDMO ha proporcionat un donant compatible a més de 2.500 pacients, i el 2006 es va assolir la xifra de 1.000 trasplantaments de medul·la òssia procedents de donants no emparentats, a l’Estat espanyol. Per a més informació, podeu trucar a la Fundació, al 934 145 566, o enviar un missatge de correu electrònic a amics@ fcarreras.es (www.fcarreras.org).

què hi ha trenta estats, la mitjana és de tres metges per cada mil habitants. A Espanya, en tenim 3,8. En moltes especialitats, el nostre país està a dalt de tot en nombre d’especialistes. Miri, parlem d’un problema força complex. En primer lloc, caldria pagar millor els metges perquè no marxessin, perquè pensi que encara hi ha qui marxa. En segon lloc, s’ha de potenciar la troncalitat, és a dir, que el metge atengui el pacient de manera global, integral, i no per parts. Tenim un altre problema afegit, a Espanya, pel sistema de les autonomies: hi ha una certa rigidesa entre els disset sistemes sanitaris. Tampoc no ens oblidem que tenim poques infermeres i ATS i, de vegades, el metge ha de fer feines que podria fer un altre professional. Tenim prou metges al país, però calen moltes reformes al sistema nacional de salut. Per acabar, digui’m un llibre de la literatura universal per als seus alumnes de Medicina. No els recomanaria cap títol en particular. Durant la meva vida he llegit tota mena de llibres, sobretot en anglès, però a l’estudiant de Medicina no li cal cap llibre per refermar la seva vocació. Si ha triat la feina de manera vocacional, només amb la idea d’ajudar la gent, d’anteposar sempre l’interès del malalt, no necessita cap llibre en especial. Que llegeixi el que vulgui.

«El Pla de Bolonya no planteja cap problema per a les facultats de Medicina»

reportatge: darwin i la UB

Darwin i la UB «Por la radio se había difundido la noticia de mi prisión […]. Verdad es que estaba separado hacía veinte años de la política activa, […] que ya me había jubilado la ley y estaba fuera de las funciones universitarias. Pero ¿y la historia pasada?, ¿y el haber defendido —decían— que el hombre descendía del mono? ¡Con perdón de los monos sea dicho!» Aquest fragment de les memòries d’Odón de Buen en què el científic rememora l’empresonament que va patir durant la Guerra Civil, és una mostra de les dificultats per acceptar les teories darwinistes al nostre país. Odón de Buen va ser, precisament, qui va introduir l’evolucionisme a la Universitat de Barcelona, que igual que altres universitats no va ser una excepció pel que fa als entrebancs i a les reticències en la recepció de l’evolucionisme, durant la segona meitat del segle xix. Actualment, ja en ple segle xxi, nombroses recerques d’investigadors de la UB, en àmbits tan fructífers com ara la genètica, s’emmarquen en la teoria de l’evolució. En aquest context, la UB acull enguany nombrosos actes amb motiu dels 200 anys del naixement del naturalista anglès i del 150 aniversari de la publicació de L’origen de les espècies. Text:

Núria Quintana i Marta Casellas

Charles Darwin: amor per la ciència i paciència sense límits Charles Darwin, l’home que va revolucionar la història de les ciències naturals fa 150 anys, va escriure en la seva autobiografia: «El meu èxit com a home de ciència, en la mesura que n’hagi tingut, ha estat determinat, segons el meu criteri, per qualitats i condicions mentals complexes i diversificades. Les més importants han estat l’amor per la ciència, una paciència sense límits per reflexionar llargament sobre qualsevol tema, la dedicació a observar i recopilar fets, i una bona part d’inventiva i de seny». Aquest naturalista britànic de família acomodada, nascut el febrer de 1809, va començar estudis de Medicina,

però va acabar graduant-se en Teologia a la Universitat de Cambridge, tal com desitjava el seu pare, que pretenia que fos metge o clergue. La seva passió per la història natural el va portar a embarcar-se en un viatge al voltant del món a bord del vaixell Beagle l’any 1831, malgrat que va estar a punt de no formar part d’aquesta aventura perquè el comandant de la nau, Robert FitzRoy (deixeble del teòleg i fisonomista Johann Kaspar Lavater) dubtava de Darwin perquè el nas del naturalista no revelava prou energia ni determinació. Amb tan sols 22 anys, un Darwin jove i sensible desconei-

xia que aquest viatge representaria l’oportunitat de la seva vida, i el conduiria a assentar les bases de la teoria de l’evolució. L’investigador va anar elaborant un diari amb tot tipus de detalls i d’observacions, com ara la troballa de fòssils marins a les muntanyes andines, un dels punts destacats en els seus descobriments. Al cap de cinc anys, el Beagle va tornar a terres angleses i Darwin va començar a recopilar tot el material, però no va presentar cap esbós de les seves teories revolucionàries fins quasi dues dècades més tard. Alguns diuen que les possibles raons per no fer pública la

seva recerca eren, d’una banda, no perjudicar la seva família (era pare de deu fills), ja que la seva dona Emma era una ferma creient, com ho era també la societat d’aquell temps, que podria no haver acceptat les seves idees i, de l’altra, no posar en risc el seu paper de científic prestigiós. L’any 1858 va presentar a la Societat Linneana de Londres un resum de la seva teoria de l’evolució, encara que no va ser fins a un any més tard, amb la publicació del llibre L’origen de les espècies, que va causar el gran impacte en el món de la ciència i va crear tot tipus d’opinions a favor i en contra. La teo-

reportatge: darwin i la UB

ria de Darwin va introduir una idea revolucionària a la pregunta de com es produeix l’evolució de les espècies. Per al científic, la resposta era la selecció natural. Segons Darwin, els individus són diferents entre ells en qualsevol població i tenen uns caràcters sobre els quals entra en joc la selecció natural: els individus que s’adaptin més bé a l’ambient tindran més descendència, i aquells trets dels individus que s’han adequat amb més èxit a un medi es faran més freqüents a cada generació. D’aquesta manera, la natura selecciona les espècies més ben adaptades per sobreviure i reproduir-se.

«Odón de Buen, l’impulsor de l’oceanografia moderna al nostre país, va defensar el pensament darwinista a la UB» de recerca gairebé no existien. Durant la seva etapa a la Universitat, va introduir les pràctiques de laboratori i les sortides al camp. Odón de Buen va defensar el pensament darwinista a les aules, cosa que li va suposar enfrontaments amb l’Església catòlica, la qual va prohibir els seus llibres. El 1895 va ser apartat de la càtedra durant dos mesos. Després de patir diverses persecucions per motius ideològics i polítics, i ser fins i tot excomunicat, Odón de Buen va abandonar Barcelona i el 1911 va iniciar una nova etapa com a professor universitari a Madrid. Exiliat a Mèxic arran de la Guerra Civil, Odón de Buen va morir el 1967 i actualment és recordat com un dels investigadors espanyols més innovadors. «Cal destacar l’ideari positivista i lliure-

El científic Odón de Buen en la seva època de professor a la Universitat de Barcelona.

Jordi Sabater Pi ©

«La UB, igual que altres universitats, no va quedar al marge de la polèmica darwinista: molts professors eren contraris a les idees proposades pel naturalista anglès: el mateix Letamendi en el seu Discurso sobre la naturaleza y el origen del hombre (1867), Rubió i Ors en l’obra El hombre, origen, antigüedad y unidad de la especie humana según la revelación, la ciencia y la historia (1883), i el discurs inaugural del curs 1880-1881 de Plans i Pujol», evoca el professor del Departament de Microbiologia de la UB i investigador del CSIC Jaume Josa. En aquest discurs de 1880, es titllava, per exemple, el darwinisme de «demostración irrefragable del abuso de la deducción» i de «contrario […] a la ciencia, a la filosofía y a la libertad». En aquest context, va destacar l’important paper que va tenir Odón de Buen en la introducció de les teories darwinistes a la UB. Considerat l’impulsor de l’oceanografia moderna al nostre país, Odón de Buen va esdevenir titular de la càtedra de Zoologia de la UB el 1889, quan l’ensenyament universitari de matèries científiques tenia deficiències pedagògiques i les pràctiques

reportatge: darwin i la UB

Alfred Russel Wallace, el perdedor de la teoria de l’evolució? Alfred Russel Wallace és qualificat sovint com el gran perdedor en l’escenari de la teoria de la selecció natural. L’any 1858, dotze mesos abans de la publicació de L’origen de les espècies, Charles Darwin va rebre una carta del naturalista Russel Wallace que li escrivia des de l’arxipèlag malai per explicar-li la seva recerca, la qual per sorpresa de Darwin contenia idees evolucionistes molt semblants a les seves. Aconsellat per dos científics amics seus, Darwin va acceptar de presentar un resum de la seva teoria, juntament amb la de Wallace, davant la Societat Linneana de Lon-

dres. Però segons l’autobiografia del mateix Darwin, «aquestes publicacions conjuntes van despertar poc interès». La carta de Wallace també va provocar que Darwin s’afanyés a treure a la llum L’origen de les espècies, que va tenir un gran èxit. Tal com explica el professor d’Evolució del Pensament Biològic de la UB Jaume Josa, «Wallace va ser ben reconegut en el seu temps, però un cop es va publicar L’origen de les espècies, ‘darwinisme’ i ‘teoria de l’evolució’ ja es van considerar sinònims». A més, «Wallace no formava part del cercle privilegiat de Darwin, que tenia molt bones connexions amb els principals professors de les universitats angleses».

La importància d’Emma Darwin Hi ha una figura en la vida de Charles Darwin que és imprescindible per entendre la trajectòria del científic més destacat del segle xix: la seva esposa, Emma. Els arxius que contenen milers de cartes que Darwin va escriure i rebre, a més de les notes i els dietaris de la seva dona (començats quan ella tenia disset anys i continuats fins poc abans de morir), juntament amb l’autobiografia que el mateix Darwin va escriure per als seus fills, han permès de conèixer molts aspectes de la seva vida personal. Emma Darwin va ser pe r a l se u marit molt més que una esposa dedicada i mare dels seus fills; va ser una gran amiga i Retrat d’Emma Darwin, cuidadora (la dona del científic, cap a salut d’ell seml’any 1840.

pre va ser molt delicada) i també secretària. Tot i que no era científica, era una dona educada i culta (amb la cultura que s’esperava que podia tenir una dona de família benestant el segle xix ); llegia les proves de les seves obres i, quan Darwin no es trobava bé, ella escrivia en nom seu als seus amics científics. L’única discrepància sorgida en la parella tenia relació amb les creences religioses. Emma era creient i Darwin havia perdut la fe en adonar-se que els relats en què es basava el cristianisme eren contraris a un pensament racional i presentaven una història del món que no podia ser certa. Qui sap si el patiment que a Emma li causava l’agnosticisme d’ell no el van frenar durant algunes dècades de fer públiques les seves idees sobre l’evolució de les espècies en un món que podia explicar-se sense la necessitat d’un déu creador. Mercè Piqueras Presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica

«Avui dia els estudis evolutius no són propis de poques disciplines, sinó que els avenços tecnològics i els coneixements fan de l’evolució una ciència complexa i multidisciplinària», explica el catedràtic Jordi Garcia-Fernández

pensador d’Odón de Buen, la seva entrega a la càtedra i la gran dedicació als alumnes, als quals va introduir els treballs pràctics de laboratori i de camp», comenta Jaume Josa.

L’evolució en el segle xxi Actualment, ja en el segle xxi, les teories evolucionistes s’han mostrat tan útils «que no es pot concebre l’estudi de la biologia sense el fil conductor de les idees evolucionistes que lliga tots els éssers vius en una mateixa història comuna», explica el mateix Jaume Josa. Professor d’Evolució del Pensament Biològic i col· laborador en les activitats de commemoració de l’Any Darwin a la UB, Josa afirma sobre la polèmica que encara desperten avui les teories evolucionistes en alguns sectors que «el debat sobre l’evolucionisme ha de ser en el marc científic; és així com avança la ciència».

A bord del Beagle El viatge de Charles Darwin com a naturalista a bord del vaixell Beagle va durar cinc anys (del 1831 al 1836) i, en paraules del científic, va representar «la seva primera veritable educació i el seu entrenament». Sota les ordres del capità, Robert Fitz-Roy, el vaixell va sortir de Gran Bretanya en direcció a l’Amèrica del Sud amb la missió de fer-hi estudis topogràfics, i va recórrer les costes d’arreu del planeta. El llarg viatge va permetre a Darwin d’estudiar les característiques geològiques de diferents territoris i d’observar una enorme varietat de fòssils i d’espècies animals i vegetals d’arreu del món. També va recollir nombroses mostres que, quan va tornar a Anglaterra, va ordenar i classificar minuciosament.

reportatge: darwin i la UB

El catedràtic de Genètica Jordi Garcia-Fernández defensa l’anomenada evolució del segle xxi. «Avui dia els estudis evolutius no són propis d’una disciplina, o de poques, com ara la genètica de poblacions o la zoologia comparada, per posar un exemple, sinó que els avenços tecnològics i els coneixements de com es formen, funcionen i s’interrelacionen els organismes fan de l’evolució una ciència complexa i multidisciplinària», explica Jordi Garcia-Fernández. Afegeix que, amb la teoria de l’evolució, passa una cosa semblant que amb la teoria de la gravitació universal o la de tectònica de plaques, «ningú no les posa en dubte, i de fet dir llei o teoria és una qüestió ja d’ús i de semàntica». En el seu àmbit concret, la genètica, Jordi Garcia-Fernández apunta que «els avenços actuals, sobretot en la genètica

del desenvolupament, i en l’embriologia i la genòmica comparades (o genòmica funcional comparada), han impulsat la nova branca anomenada EvoDevo, una de les àrees científiques destacades per la revista científica Nature l’any 2000 que s’espera que produeixi un alt impacte en el coneixement i la societat del segle xxi». A l’hora d’explicar en què consisteix aquesta branca científica, el catedràtic apunta: «Podríem dir que tots els éssers vius funcionem amb poques xarxes gèniques molt semblants, i que l’evolució va consistir bàsicament a aprofitar el “bricolatge” d’aquestes xarxes». Entre les fites de la recerca de Jordi Garcia-Fernández, figura el lideratge del grup que va seqüenciar el genoma de l’amfiox o la llanceta, un organisme clau per entendre l’origen i l’evolució genètica dels vertebrats.

Jordi Sabater Pi ©

«En el nostre grup intentem estudiar els detalls genètics de com han tingut lloc certs esdeveniments clau en l’evolució animal», explica. Val a dir que en el transcurs d’aquesta recerca, s’han obert noves vies a la investigació en àmbits com ara

la salut, per exemple respecte a la diabetis o certes malalties neurodegeneratives. «A mi m’agrada dir que treballar en evolució ens permet de mirar des de fora, i veure coses que des de molt a prop no es veuen», conclou l’investigador.

La UB commemora l’Any Darwin Exposicions, conferències, simposis i múltiples activitats, coordinades per la professora Montserrat Papaceit, commemoraran a la Universitat de Barcelona l’Any Darwin. Més informació: www.ub.edu/biologia/any_ darwin/index.htm

De viatge amb Darwin El director d’HOMINID Grup d’Orígens Humans (PCB-UB), Jordi Serrallonga, organitza, des de Ciencia y Aventura, viatges com ara l’expedició Galápagos, edició especial Any Darwin 2009; Darwin i els orígens de la humanitat (safari urbà a Londres, Oxford i Down), i A la recerca dels nostres orígens (safari urbà darwinià per Barcelona). Més informació: www.cienciayaventura.com

Itinerari del viatge de cinc anys que va fer el vaixell Beagle, en el qual Darwin va recórrer el món.

reportatge: trencar el silenci

Trencar el silenci

Exiliats, represaliats i experts reflexionen sobre les conseqüències de l’exili Patrícia Lainz Coincidint amb els setanta anys de l’exili republicà, el mes de febrer passat, l’Aula Magna de la Universitat va acollir una de les sessions de les jornades itinerants Identitat i Exili (1939-2009), organitzades per la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, la Fundació Congrés Català de Salut Mental i el Museu Memorial de l’Exili. La

trobada va servir per donar veu a les persones silenciades d’una generació o diverses —a més de personalitats i d’experts de diverses disciplines— i per testimoniar aquells fenòmens col· lectius que van violentar la vida dels ciutadans, obligant-los a abandonar, en molts casos, el país, la família, la llengua i els ideals. Es tractava d’explicar les

Camí del camp de concentració d’Argelers (Banyuls de la Marenda), febrer de 1939. © Fons A. Chauvin, Archives Départementales des Pyrénées Orientales, Perpinyà.

causes i les conseqüències de l’exili del 1939 a partir d’episodis com ara els bombardejos, la retirada, la solidaritat als camps d’internament i els sistemes de control social. Tal com expliquen Cristina Rimbau, cap d’estudis de l’ensenyament de Treball Social de la UB, i Anna Miñarro, psicòloga clínica i membre de la Fundació

Congrés Català de Salut Mental, les jornades tenien l’objectiu de fer visibles, des del punt de vista de les vivències personals, els efectes que l’exili va tenir en la construcció de la identitat de les persones que el van patir. Un exili que podia ser extern (el de molts homes i moltes dones que van haver de marxar físicament cap a altres indrets) o intern (el

reportatge: trencar el silenci

que van patir aquells que van quedar-se al país però van haver d’abandonar la seva pròpia identitat). «Tant en l’exili intern com en l’extern, si es trenca la xarxa social es pateix moltíssim. Hi ha gent que ha estat molt acompanyada però, malauradament, n’hi ha d’altra, per exemple, tots els nens robats del franquisme, que han tingut moltes més dificultats a la vida perquè, en perdre la seva identitat, no s’han pogut constituir com a subjectes saludables. Com que vivíem en un país en què no es podia parlar, ni tampoc no es podia fer política, moltes d’aquestes persones van callar per sempre. Hi ha hagut un dol congelat i una clausura de la paraula. En canvi, la cura és per mitjà de la paraula. Una manera de fer que el dolor tingui un lloc determinat és tes-

timoniar, dir en veu alta tot allò que t’ha passat, explicar i ser escoltat», explica Anna Miñarro. «L’escolta és fonamental, sobretot si qui t’escolta és una institució tan important i emblemàtica com la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona o un grup d’ajuntaments, tant per a les persones que testimonien com per als qui escolten. No és veritat que el silenci faci que les coses no se sàpiguen, perquè el silenci també es transmet», afegeix Cristina Rimbau. Per aquest motiu, prop d’una desena d’exiliats van testimoniar en les jornades les seves experiències durant l’exili i la repressió franquista. Es tractava d’abordar el tema des de punts de vista diferents i de manera pluridisciplinària, i per això durant els tres dies que van durar les jornades es

La cruesa de l’exili a través del traç de Bartolí i els versos de Molins i Fàbrega L’any 1944 es publicava a Mèxic el llibre Campos de concentración 1939-194... L’obra combina il·lustracions del dibuixant Josep Bartolí amb poemes del periodista Narcís Molins i Fàbrega, i esdevé testimoni gràfic de l’experiència de l’exili i l’estada a diferents camps de concentració de tots dos. La contraportada anuncia: «No pretende ser un ensayo más, de literatura o de arte. Sino un documento vivo, doloroso y brutal». Per aquest motiu, els dibuixos, que representen tant els opressors com les víctimes, descriuen minuciosament la cruesa de la situació, i els textos estan escrits en tres llengües: castellà, francès i anglès.

van dur a terme diverses taules rodones. D’una banda, els professors de Filosofia Fina Birulés i d’Història Contemporània Ricard Vinyes, tots dos de la UB, l’exmagistrat i escriptor Ponç Feliu i la professora de Dret Internacional de la UIB Margalida Capellà, van debatre sobre l’exili, la memòria i el control social, moderats pel professor de la Universitat de Girona Genís Barnosell. D’altra banda, per analitzar les conseqüències de l’exili pel que fa a la identitat i la salut mental, la jornada va reunir especialistes en el camp de la psicologia clínica i la psiquiatria, com ara Anna Miñarro, Charles Alezrah, Víctor Korman, Teresa Morandi i Cecília Lewintal. A més, la periodista de T V3 Montserrat Armengou, el secretari general de la Federació de Sindicats de Periodistes, Enric

«Hi ha hagut un dol congelat i una clausura de la paraula, en canvi, la cura és per mitjà de la paraula»

Bastardes, i l’historiador Jordi Planes van debatre sobre l’exili, l’oblit i els mitjans de comunicació. Per acabar, els alcaldes de Granollers (Josep Mayoral), d’Argelers ( Pierre Aylagas), d’Elna ( Nicolas Garcia), de Figueres (Santi Vila) i de Petra (Joan Font) van participar en la taula de debat «Retirada, exili i immigració».

reportatge: trencar el silenci

Joan F. Mira: «Des de l’expulsió del paradís, som exiliats i fratricides» del grup que controla el territori. Aquestes ideologies de l’homogeneïtat poden tenir com a conseqüència expulsions.

«Des de l’expulsió del paradís, som exiliats i fratricides». Aquesta frase impactant va cloure la ponència de l’antropòleg i escriptor Joan F. Mira, en la jornada dedicada a identitat i exili. En preguntar-li sobre el sentit de la frase, l’autor somriu i afegeix: «És una frase al·legòrica». Però suggereix que la guerra, i les seves conseqüències, l’exili i la deportació, són autèntics motors històrics... No diria que és un motor, diria que és un fet. Es troba tant en societats primitives com en la construcció de grans imperis. A banda d’això, l’espècie humana té una gran tendència al control territorial i a certa homogeneïtat

En aquest sentit, vostè creu que la identitat espanyola ha estat construïda sobre la base de l’expulsió? Espanya és un país que, vist en el context europeu, té una característica peculiar. L’edat mitjana espanyola no és la mateixa que la de França, Alemanya o Anglaterra, per la invasió àrab. Encara que la majoria de població del territori controlat pels musulmans era d’origen autòcton, va ser islamitzada. A aquesta gent se’ls va desplaçant, però quan arriben a zones com ara la part baixa de l’Ebre o al País Valencià, es troben amb nuclis ben poblats i els problemes ja són diferents. Una part d’aquella població s’hi queda com a minoria dominada, i una altra part és expulsada. L’última expulsió de les restes musulmanes que quedaven es produeix a principi del segle xvii. Es tracta d’un dels primers casos de neteja ètnica d’Europa, pensat estrictament com a neteja ètnica. Hauria estat molt diferent la història d’Espanya si no haguessin marxat?

Segur. Segurament més aprofitada. Els jueus, que eren minories urbanes, a diferència dels moros, que vivien a pagès, eren un nucli econòmicament molt positiu i, per tant, la continuïtat dels jueus hagués tingut uns efectes molt beneficiosos per al conjunt del país, a banda que una continuïtat hauria representat un altre tipus de mentalitat. No s’hagués desenvolupat tant aquesta mentalitat espanyola tan tancada i catòlica, aquesta identificació tan típica entre catolicisme i nació, tan pròpia d’Espanya. L’obsessió per l’homogeneïtat i la puresa és la que provoca el conflicte intern, i finalment les expulsions. Parlem de polítiques de memòria que han portat a terme els governs tant d’Espanya com de Catalunya. Uns es queixen que es fa poc i els altres que es fa massa. És impossible trobar un relat que unifiqui les dues posicions? Si les polítiques de memòria es fan només des d’un punt de vista ideològic, trobo que això és reductiu. No s’hauria de fer. S’hauria d’haver posat la condició humana comuna per davant de la segregació ideològica. L’excusa que una part dels morts ja

va rebre homenatges durant el franquisme, el que fa és reconèixer que amb la memòria privilegiada dels franquistes cap a la gent del seu bàndol ja n’hi ha prou, i que nosaltres només hem de retre homenatge a les víctimes del nostre bàndol, amb la qual cosa continuem dividint les víctimes. I això no ho puc suportar, ser insensible a les víctimes que no són del meu bàndol. Per què no es va fer això, durant la Transició? Hi havia moltes coses que no sé si s’haurien pogut fer, però jo preferiria que s’haguessin fet. Espanya és l’únic país d’Europa que ha tingut una dictadura llarga i forta, i que no ha fet cap tipus d’autoreconeixement col· lectiu, d’anul·lació simbòlica de tot això. Mai no s’ha fet un judici moral, ni s’han publicat llistes per saber quins han estat els responsables de totes aquelles morts, de tota aquella repressió, dels consells de guerra. Tampoc no s’ha sabut el nom dels anarquistes que anaven assassinant gent, dels comunistes que dirigien txeques, en què es torturava i es matava gent. Tot això s’hauria de saber. Jordi Homs

La maternitat d’Elna Moltes dones i molts nadons van sobreviure a l’exili gràcies a la maternitat d’Elna, que va veure néixer gairebé 600 infants entre 1939 i 1944, la majoria fills d’exiliades procedents de Catalunya que havien estat internades en camps de concentració. La fundadora de la institució va ser Elisabeth Eidenbenz, una infermera suïssa que va arribar a Madrid l’any 1937 com a voluntària de l’Associació d’Ajuda als

Nens de la Guerra per ajudar mares i nens durant la Guerra Civil Espanyola. Quan es va produir la caiguda de la República, Eidenbenz es va desplaçar amb els refugiats cap al Rosselló i es va dedicar a buscar i recollir les embarassades dels camps d’internament habilitats pels francesos. Va gestionar amb les autoritats franceses els permisos necessaris i va organitzar la maternitat en una residència campestre abandonada d’Elna.

Amb

ho veuràs clar

Perquè, des de la primera visita, t’explicarem de forma fàcil i senzilla tot el que necessites saber per tractar l’aigua de la teva llar. Truca’ns sense compromís i veuràs com, a més a més de transformar l’aigua de casa teva en aigua pura i saludable, no trobaràs lletra petita al contracte, pagaràs un preu just per la tecnologia més avançada i gaudiràs de grans garanties i del millor servei postvenda del mercat.

Aquaprojects, més clar que l’aigua

Per a més informació:

www.aquaprojects.es / 902 232 444 Estarem encantats d’atendre’t personalment.

notícies

Oferta acadèmica per al curs vinent: nous graus adaptats a l’espai europeu La Universitat de Barcelona va presentar l’oferta acadèmica del curs vinent 2009-2010 al Saló de l’Ensenyament que es va celebrar el passat mes de març, amb la novetat de les cinquanta titulacions de grau adaptades a l’espai europeu d’educació superior que està previst iniciar a partir del curs 2009-2010

Alguns dels graus substitueixen les llicenciatures i diplomatures actuals, mentre que d’altres són nous. La resta de titulacions de grau es començaran a implantar el curs 2010-2011, de manera que aquest pròxim curs encara s’ofereixen places en algunes titulacions de llicenciatura i diplomatura. «Preparar aquestes titulacions de grau ha estat una tasca molt important en la qual ha col·laborat bona part de la comunitat universitària, de manera que la Universitat de Barcelona inicia amb molta il·lusió aquesta etapa nova. Il· lusió, però també certesa que seran els futurs universitaris i universitàries, els que hauran de valorar la qualitat de la nova oferta formativa», afirma la vice-

rectora de Docència i Convergència Europea, Amelia Díaz. En aquest sentit, la Universitat de Barcelona, com a espai universitari més gran de Catalunya, assumeix el repte de donar resposta a la demanda social de funcionar com a universitat pública, plural i de qualitat. Les noves titulacions de grau que es presenten per al curs vinent tindran una durada prevista de quatre cursos acadèmics (240 crèdits ECTS), amb algunes excepcions: Medicina (360 cr.), Farmàcia (300 cr.) i Odontologia (300 cr.). La Universitat de Barcelona ofereix una àmplia varietat de graus en cadascuna de les cinc branques de coneixement: Arts i Humanitats, Ciències, Ciències

de la Salut, Ciències Socials i Jurídiques, i Enginyeria. La UB, que fa anys que duu a terme una tasca d’adaptació a l’EEES, suma aquests 50 graus a tota l’oferta que ja existeix en màsters oficials (aquest curs se n’imparteixen 115) i en doctorats (el curs 2008-2009, dels 68 programes de doctorat que ofereix la UB, 57 estan adaptats a l’EEES). Els estudiants de la UB que van iniciar els estudis en cursos previs al 2009-2010 podran completar la diplomatura, llicenciatura o enginyeria en què es van matricular o bé tindran l’opció, si ho prefereixen, de passar-se a la titulació de grau que substitueixi l’anterior. Per facilitar el procés de transició, s’ha

dissenyat un conjunt d’eines que permetran d’informar els estudiants sobre el calendari d’implantació de les titulacions noves i el calendari d’extinció de les titulacions actuals. També s’ha dissenyat un simulador que permetrà als estudiants de conèixer ràpidament el resultat que tindria per al seu expedient acadèmic el fet d’adaptar-se al grau, i així valorar millor quina opció prefereixen. La implantació de les titulacions segons el model de l’EEES no significa que s’hagi de canviar totalment la manera d’impartir les classes i d’estudiar. La diferència més important és que el sistema de crèdits nou permet més flexibilitat en la planificació de les assignatures, de manera que sigui possible revisar l’estratègia de treball, els recursos i el mètode d’avaluació per adaptarho al màxim als objectius concrets de cada assignatura. Això permetrà, quan sigui necessari, una major diversitat d’activitats, a més de les classes magistrals, una participació més activa de l’alumnat i mètodes d’avaluació més continuats al llarg del curs, i no tan sols avaluacions finals. També s’han revisat algunes de les normatives internes de la UB per permetre, entre d’altres, que els estudiants puguin matricularse com a estudiants a temps parcial i així ajudar a fer compatibles els estudis amb una certa dedicació laboral. L’objectiu final de tots aquests canvis és millorar la qualitat de la formació rebuda i facilitar que els títols superiors siguin comparables a la resta de països i, per tant, reconeguts arreu d’Europa.

Més informació: www.ub.edu/oce/ Podeu consultar l’oferta acadèmica de la UB a: www.ub.edu/graus

notícies

Comencen les obres al campus de l’Alimentació Situat al recinte de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet, aglutinarà activitats de generació de coneixement relacionades amb l’alimentació, la nutrició i la seguretat alimentària

Han començat les obres per desenvolupar el campus de l’Alimentació de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet, fins que esdevingui un nucli que aglutini en 50.000 metres quadrats múltiples activitats de generació de coneixement relacionades amb l’alimentació, la nutrició i la seguretat alimentària. Les obres, iniciades el desembre passat, consisteixen en la restauració dels edificis Ver-

daguer, Gaudí i Marina. En una fase posterior, està previst construir-hi tres edificis nous. La Diputació de Barcelona ha cedit en usdefruit un conjunt d’edificis i ha atorgat la possibilitat de construir 40.000 metres quadrats més d’edificis nous a la Universitat de Barcelona per tirar endavant el projecte del campus de l’Alimentació, amb una aportació de 12.000.000 d’euros per a la construcció o rehabilitació d’edifi-

cis. La UB ja està duent a terme diverses activitats acadèmiques a Torribera. La previsió és que, a l’inici de 2010, estiguin acabats els treballs de restauració i que el 2012 estigui enllestida la primera fase del nou edifici docent dedicat a aulari i a laboratoris per a la docència, i una planta tecnològica que ha de donar suport a l’ensenyament de Ciència i Tecnologia dels Aliments. En una fase posterior, es preveu aixecar un tercer edifici que aculli institucions i empreses del sector. El projecte té també el suport de l’Obra Social “la Caixa”, que destina a la rehabilitació de l’edifici Verdaguer 1.360.000 euros en els propers tres anys dins el marc del conveni de col·laboració que aquesta entitat manté amb la Universitat. L’edifici Verdaguer es destinarà a activitats docents, i les seves instal·lacions han de permetre que

el campus de l’Alimentació aculli, a més de l’ensenyament de Nutrició Humana i Dietètica que ja s’hi imparteix, el de Ciència i Tecnologia dels Aliments, com també el màster en Seguretat Alimentària i altres titulacions de postgrau i de formació continuada. Per la seva banda, els edificis Gaudí i Marina s’habilitaran per a activitats de recerca i transferència de tecnologia. El campus de l’Alimentació ha d’acollir l’Institut de Recerca en Nutrició Humana i Seguretat Alimentària, i molts dels grups vinculats, a més d’altres unitats i grups de recerca, com també serveis científics i tècnics relacionats. També s’ubicaran a Torribera serveis per a la recerca i la transferència de tecnologia, amb l’Àrea de Ciències de l’Alimentació del PCB, una clínica dietètica i altres unitats. El campus ha d’acollir igualment un centre d’empreses vinculades a l’alimentació i la nutrició. El campus de l’Alimentació està ubicat dins l’anomenat recinte de Torribera, un espai multidisciplinari de 34 hectàrees que acull també els centres assistencials Emili Mira i López, una seu de la UNED, els serveis esportius de l’Institut Municipal d’Esports, una zona forestal i jardins comunitaris.

Nous espais d’estabulari a la Facultat de Medicina La unitat d’Experimentació Animal, ubicada a la Facultat de Medicina, disposa d’uns espais nous d’aproximadament 800 m² que formen, amb les instal· lacions ja existents, una extensió total de treball d’uns 1.600 m². Els espais nous, inaugurats el desembre passat, estan formats per sales d’estabulació, laboratoris generals, un laboratori de comportament i un laboratori de criopreservació. Així mateix, hi ha una sala de rentatge altament equipada i una sala de quarantena que disposa d’un laboratori annex per posar a

punt les tècniques de transferència embrionària. L’aspecte més significatiu d’aquesta inversió és el fet que, a partir d’ara, la unitat d’Experimentació Animal esdevé un espai d’estabulació SPF (specific pathogen free). Per aquest motiu, els nous espais permetran de donar cabuda a noves colònies d’animals transgènics, genoanul·lats i immunodeprimits, i tot això en condicions de garantia sanitària elevada. Amb les tècniques de criopreservació i de transferència embrionària que es posaran a punt en els nous laboratoris, es

podran conservar colònies de ratolins que, si bé en un principi no són d’interès en la recerca, més endavant podran revitalitzarse i crear de nou aquestes línies genèticament modificades per fer-ne créixer les colònies corresponents. Això comportarà un estalvi d’espai d’estabulació de les colònies que no siguin necessàries però que, pel seu valor econòmic i científic, no poden perdre’s. A més, en disminuir el nombre d’animals estabulats innecessàriament, es reduiran els riscos d’infeccions de conseqüències greus, i s’alliberaran espais per a noves línies de re-

cerca d’interès. Amb el nou laboratori de comportament es podrà fer ús de ratolins modificats genèticament —transgènics o genoanul·lats— per establir nous models animals d’interès per a l’estudi i el desenvolupament de teràpies contra diferents malalties. Finalment, en aquests nous espais, hi haurà també un laboratori veterinari equipat per dur a terme les tècniques bàsiques d’histologia i de detecció de possibles patògens per obtenir resultats analítics dels animals i resoldre, en el mínim marge de temps, els problemes plantejats de manera rutinària.

notícies

Acord per promoure la innovació i l’atracció de talent a Barcelona Un estudi finançat per la UE, del qual donàvem notícia en el número anterior d’aquesta revista, assenyala que Barcelona atreu el talent per factors considerats softs, com ara la qualitat de vida o l’ambient cultural, i que en canvi presenta insuficiències pel que fa a infraestructures o productivitat. La recerca, amb participació d’investigadors de la UB i inclosa en el projecte europeu ACRE, conclou que la capital catalana té una gran capacitat per atreure talent, però que cal instruments nous per retenirlo. Donar resposta a aquest tipus de qüestions i reptes és un objectiu del pacte que ara han firmat cinc universitats (la UB, la UAB, la UPC, la UPF i la URL), l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. L’acord fixa un marc de col·laboració estable en la difusió, la posada en valor i la promoció de la recerca i la innovació, com també en la transferència de coneixement com a instrument de suport a la innovació empresarial, la promoció de l’esperit emprenedor i l’atracció de talent.

Els rectors de la UB, Dídac Ramírez; de la UAB, Ana Ripoll; de la UPC, Antoni Giró; de la UPF, Josep Joan Moreso; de la URL, Esther Giménez-Salinas; l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, van ser els signants de l’acord en un acte, el gener passat, al Parc Científic de Barcelona. En el seu parlament, el rector Dídac Ramírez va destacar la importància de l’acord i la forta «càrrega simbòlica» de l’acte. També va voler manifestar que es tracta d’un conveni que «abraça tot el saber, i també les ciències humanes i socials». Per la seva banda, l’alcalde Hereu va asse-

Es pretén valoritzar el coneixement i posar-lo al servei de la societat

nyalar que l’objectiu és convertir en economia i ocupació el que s’està desenvolupant a les universitats, i que aquest «triangle d’espais de generació de coneixement» permetrà d’impulsar la innovació de manera més decidida. Miquel Valls va destacar la importància d’un acord com aquest en una conjuntura de crisi econòmica. «Estem signant per al futur, amb optimisme», va declarar. En el seu torn, el rector de la UPC, Antoni Giró, que va parlar en representació de les universitats signants, va recordar que ja hi ha projectes en la línia de l’acord ara firmat, i va manifestar la importància que Barcelona no sigui només una ciutat per visitar, sinó un punt d’atracció de talent. Tot i que el conveni de col· laboració s’ha signat ara, ja fa temps que les diverses institucions de Barcelona treballen en aquesta línia en el marc del programa BCN, Recerca i Innovació. Aquest programa inclou la iniciativa del Mapa de la recerca i la innovació de Barcelona, un mapa interactiu de l’àrea metro-

politana que mostra a través del web els principals centres de recerca de base tecnològica i casos d’èxit d’innovació aplicada. La Fundació KIM-BCN ha desenvolupat també, al llarg del 2008, un total de 93 projectes de promoció de la innovació i la transferència tecnològica a Catalunya. A partir de la sinergia entre les institucions que firmen l’acord, es pretén valoritzar el coneixement, posar-lo al servei de la societat i contribuir, d’aquesta manera, al canvi de l’estructura productiva de la ciutat, per impulsar activitats econòmiques d’alt valor afegit. Entre els objectius per assolir, cal destacar la reducció de les barreres que professionals i emprenedors troben encara avui dia quan opten per residir a Barcelona i desenvolupar-hi la seva tasca, sigui com a investigadors, professionals o empresaris. Un altre objectiu és impulsar una transformació més gran i més efectiva en innovació i desenvolupament econòmic dels resultats de la recerca i el nou coneixement generat.

notícies

El Programa ICREA Acadèmia premia deu professors de la UB Els investigadors distingits de la Universitat de Barcelona són: > José Remesal, del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia

> Rocío Da Riva, del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia

> Manuel GarcíaCarpintero, del Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Ciència

> Paloma Fernández, del Departament d’Història i Institucions Econòmiques S’han atorgat per primer cop enguany els premis del Programa ICREA Acadèmia a un total de quaranta investigadors d’universitats públiques, deu dels quals pertanyien a la UB. A l’acte de lliurament, que va celebrar-se al Palau de la Generalitat el passat 18 de febrer, van assistir-hi el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet; la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada; el director de l’ICREA, Jaume Bertranpetit, i el vicerector de Recerca de la UB, Jordi Alberch, entre altres personalitats. Les dotacions, que es pagaran anualment, comporten un premi de 25.000 euros anuals per a cadascun dels candidats seleccionats. A més, el Programa atorga 20.000 euros anuals a la universitat de l’investigador seleccionat. Aquests diners es destinaran a finançar preferentment la contractació de personal que

permeti de rebaixar la tasca docent del premiat o les activitats de recerca de l’investigador. La universitat també percebrà un cànon de 5.000 euros anuals per a la gestió del Programa. La Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra tenen cadascuna el 25 % dels premiats. L’altre 25 % ha quedat repartit entre les altres universitats. La distribució per àrees de coneixement ha estat

Els diners dels premis es destinaran preferentment a la contractació de personal que permeti de rebaixar la tasca docent del premiat o les activitats de recerca de l’investigador

força equilibrada, al voltant del 20 % cadascuna. No obstant això, l’àrea de Matemàtiques i Ciències Experimentals i la de Tecnologies, amb nou investigadors premiats cadascuna, són les que han obtingut més guardons. El reconeixement com a investigador ICREA Acadèmia implica la dedicació prioritària a activitats de recerca en una universitat pública de Catalunya durant els cinc anys de durada del Programa. La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha iniciat el Programa ICREA Acadèmia amb l’objectiu de motivar i retenir els professors universitaris amb una carrera investigadora excel·lent. Va destinat exclusivament al professorat universitari que fa recerca a la universitat (en departaments o en instituts propis) i, especialment, al que es troba en fase plenament activa i d’expansió de l’activitat investigadora.

> Albert Solé, del Departament d’Economia Política i Hisenda Pública

> Guillem Aromi, del Departament de Química Inorgànica

> Fèlix Ritort, del Departament de Física Fonamental

> Javier Tejada, del Departament de Física Fonamental

> Miquel Arnedo, del Departament de Biologia Animal

> Sergi Munné-Bosch, del Departament de Biologia Vegetal

notícies

Neix el Centre d’Observació de l’Univers a la serra del Montsec El Centre d’Observació de l’Univers (COU) és un nou espai que centralitzarà les activitats de docència i divulgació, els tallers i les exposicions del Parc Astronòmic del Montsec. El COU neix com a nexe d’unió entre el públic i el coneixement científic, i és un centre educatiu i divulgatiu de la riquesa astronòmica i geològica del Montsec, un lloc únic pel que fa a la qualitat del cel per a l’observació de l’Univers. Els nous equipaments, ubicats a la localitat d’Àger, impulsaran un ampli programa d’activitats astronòmiques i geològiques per integrar el Centre en el seu entorn. El COU està format per un edifici central, que allotjarà la recepció, l’administració, les aules i les exposicions; l’Ull del Montsec, que conté un planetari digital multimèdia i una plataforma per a

l’observació del cel en directe, i, finalment, el Parc de Telescopis, un espai reservat a l’observació del firmament. Integrat dins el projecte Montsec Sostenible, el Parc Astronòmic del Montsec és una iniciativa gestionada pel Consorci del Montsec, assessorat científicament i tècnicament per experts del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), la UPC, el CSIC, la Fundació Joan Oró (FJO) i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). Des de l’inici del projecte, un equip d’experts del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB ha col· laborat en la definició de l’equipament astronòmic i informàtic del COU, i del programa científic. Les anàlisis de dades meteorològiques, l’absència de contaminació lumínica i la qualitat astronòmica del cel a la serra del Montsec han

estat clau per determinar la ubicació definitiva del COU i garantir les millors condicions d’observació del cel nocturn. Els investigadors Jordi Torra, David Fernández-Barba i Salvador Ribas són l’equip responsable de l’anàlisi de les dades meteorològiques a la serra del Montsec, una zona protegida dels fronts atlàntics pels Pirineus,

amb un règim de vents favorables. També Jordi Torra, David Fernández-Barba, Lola Balaguer i Ignasi Ribas, i els investigadors Ricard Asiain, Pep Colomé, David Galadí i Salvador Ribas, van dur a terme els estudis sobre la qualitat astronòmica del cel, de característiques excepcionals a la zona.

L’Any Internacional de l’Astronomia a la UB Coincidint amb els 400 anys de la primera observació galileana —una revolució sobre la visió científica de l’Univers—, l’ONU ha declarat el 2009 Any Internacional de l’Astronomia (AIA 2009), una iniciativa impulsada per la Unió Astronòmica Internacional i la UNESCO, a la qual ja s’han adherit més de 130 països. La UB també se suma a aquesta crida internacional i, a Catalunya, col·labora amb altres universitats, centres de recerca, museus, etc., per integrar una xarxa de foment de la divulgació de l’astronomia, coordinada pels investigadors Jordi Torra i Marc Ribó (Institut de Ciències del Cosmos i Departament d’As-

tronomia i Meteorologia, UB), Josep M. Torrelles (Institut de Ciències de l’Espai, CSIC-UB), Pere Closas (ASTER) i Rosa M. Ros (UPC). En l’àmbit estatal, l’Any de l’Astronomia és fruit de la col·laboració de totes les institucions relacionades amb aquest camp de la ciència, incloses la Societat Espanyola d’Astronomia (SEA), la Reial Societat Espanyola de Física (RSEF), i el Ministeri de Ciència i Innovació, sota la coordinació general de la Comissió Nacional d’Astronomia (CNA). El públic interessat en el món de l’astronomia està convidat a participar de manera activa en l’ampli programa d’activi-

tats impulsades amb el suport de la UB. Entre els actes, s’han previst iniciatives com ara les jornades divulgatives al Parc Astronòmic del Montsec; el seguiment astronòmic de l’eclipsi total de sol el 22 de juliol; el diccionari d’astronomia per a estudiants i professors de secundària; l’exposició i el calendari sobre dones en l’astronomia; el cicle de cinema De Galileu a Hal, a la Filmoteca de Catalunya; la ruta astronòmica per Barcelona; xerrades sobre investigació d’alt impacte e n astronomia a Catalunya; la campanya «Saps on vius?», que inclou una pancarta de grans dimensions a la façana de les facultats de Física

i de Química, a l’avinguda Diagonal, i diversos cicles de conferències; els manuals didàctics per a centres de primària i secundària; una guia per dur a terme observacions durant les cent hores d’astronomia; les pàgines web; les activitats adreçades a persones discapacitades; les exposicions a la Biblioteca de Física i Química; l’espot promocional de l’AIA 2009, que s’ha projectat en diverses televisions locals i al Camp Nou, o els vídeos promocionals amb el suport de la unitat d’Audiovisuals, entre altres propostes per a tots els públics. Més informació: www.astronomia2009.cat

LABORATORI D’IMATGES

FotoNat UB Imatges premiades en la darrera edició del concurs fotoNat UB, convocat pel Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA) de la Facultat de Biologia. En aquesta edició es van presentar 331 fotografies a concurs: 161 en la categoria de zoologia i 170 en la categoria de natura. D’esquerra a dreta: NATURA 1r premi – Antonio Abellan, estudiant de Doctorat, Departament de Geodinàmica i Geofísica, Fac. Geologia. Títol: Nostàlgia. Landmannalaugar, Islàndia, agost de 2008 NATURA 2n premi – Cristina Peligero Cruz, estudiant de Biologia, Fac. Biologia. Títol: Anys d’erosió. Fiord de Geiranger, Noruega, 4 d’agost de 2008 ZOOLOGIA 1r premi – Oriol Lapiedra, exalumne del CRBA. Títol: Barbut. Parc Nacional de Bako, Sarawak, Borneo (Malàisia), març de 2006 ZOOLOGIA 2n premi – Oriol Massana Valeriano, estudiant de Biologia. Títol: Tinta damunt l’aigua. Illa de Mull, Escòcia, 8 de juliol de 2008

Les darreres comunitats nòmades tibetanes Imatges capturades durant una expedició científica a les zones més remotes del Tibet. Josep Lluís Alay, director de l’Observatori del Tibet i Àsia Central de la UB, va recórrer la regió de Txhangtang, situada a 1.000 quilòmetres de la capital, Lhasa, i a 4.500 metres d’altura, on viuen les darreres comunitats nòmades tibetanes que acompanyen els ramats de iacs i cabres, enmig d’un altiplà on encara es passegen les gaseles i els antílops.

Walata, la recuperació del patrimoni cultural El reporter gràfic Alfons Rodríguez va presentar a la Facultat de Belles Arts de la UB el seu treball, en llenguatge fotogràfic, sobre Walata, una ciutat del Sàhara que formava part de les antigues rutes caravaneres. Solidaritat UB, que participa en projectes de cooperació que contribueixen a enfortir la societat civil i les organitzacions populars dels països del denominat Tercer Món, porta a terme un projecte de recuperació i promoció del patrimoni històric i cultural d’aquesta ciutat sahariana.

LABORATORI D’IMATGES

apunts de ciència

Projecte MARGO: millorar la predicció del canvi climàtic en el futur Millorar els models de predicció climàtica en el futur i reduir la incertesa sobre l’impacte cada cop més preocupant dels gasos d’efecte hivernacle al planeta són alguns dels objectius de MARGO, una base de dades global sobre climatologia publicada en la nova edició de Nature Geoscience per un equip internacional on par ticipa la investigadora Isabel Cacho, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB. MARGO es presenta en l’article «Constraints on the magnitude and patterns of ocean coling at the Last Glacial Maximum», una recopilació de treballs internacionals d’experts en micropaleontologia, biologia, química, oceanografia, tecnologia de la informació, gestió de dades, modelitzadors, etc., entre els quals també destaquen Antoni Rosell-Melé, investigador

de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB i membre del grup de coordinació i promoció del projecte MARGO; C. Waelbroeck, del CNRS (França); M. Kucera, de la Universitat de Bremen (Alemanya); R. Schneider de la Universitat de Kiel (Alemanya), i A. C. Mix, de la Universitat Estatal d’Oregon (els Estats Units). MARGO (Multiproxy Approach for the Reconstruction of the Glacial Ocean Surface) és una base de dades paleoclimàtica que revisa i avalua les variacions de temperatura de la superfície marina per a l’últim màxim glacial (19.000-23.000 anys), i aporta així una eina fonamental, contrastada i actualitzada, per reduir les incerteses en simulacions climàtiques. Entendre el com i el perquè dels canvis climàtics en el passat és clau per entendre el sistema climàtic actual i fer modelitzaci-

ons de canvi en el futur. «Els models són l’única eina que tenim avui dia per predir el que passarà al futur», comenta Isabel Cacho, que és membre del Grup de Geociències Marines dirigit pel catedràtic Miquel Canals a la UB, i també amb seu al Parc Científic de Barcelona. «Disposar d’eines per posar a prova aquests models —continua— i saber si funcionen és bàsic en estudis de climatologia. L’única manera de fer-ho és fent assajos en períodes del passat on hi ha certesa que el clima era diferent. Si aquests models poden reproduir els canvis reals que van passar al clima global, sabem que seran capaços de reproduir els canvis en el sistema climàtic.» L’últim màxim glacial és un laboratori climatològic de referència perquè en aquest període el clima era molt diferent, abunden les dades paleoclimatològiques i les datacions poden es-

tablir-se amb certa precisió. En modelització climatològica, el precedent científic de MARGO és CLIMAP, un projecte creat en els anys setanta per la Fundació Nacional per a la Ciència (els Estats Units) per reconstruir els models climàtics globals durant l’últim màxim glacial i estudiar l’impacte climàtic de les glaciacions en el clima global. MARGO es basa en 696 reconstruccions de temperatura marina superficial de l’últim màxim glacial (en especial, en aigües de l’Atlàntic nord, l’oceà glacial Antàrtic i les latituds tropicals). «La nova base de dades, més extensa que l’anterior CLIMAP, incorpora com a gran innovació les anàlisis geoquímiques, a més de registres paleotermomètrics i anàlisis de microfòssils, i pot actualitzar-se amb l’entrada de noves dades», comenta Isabel Cacho, que en el marc del treball s’ha centrat en l’ús de marcadors geoquímics (composició química de microfòssils i molècules orgàniques) per reconstruir la temperatura d’aigües superficials. Amb el projecte MARGO, l’àrea mediterrània és ara una de les àrees més ben estudiades climatològicament. El Mediterrani, segons les evidències, va refredar-se de forma intensa, i aquesta resposta va amplificarse al llarg de tota la conca, en especial l’oriental. Aquest fet confirma la hipòtesi de treball que una conca petita, com la del Mediterrani, és capaç d’amplificar un canvi climàtic. És a dir, si tenim un escalfament o refredament a escala global, el Mediterrani respondrà de manera més intensa que la conca de l’Atlàntic o la del Pacífic. MARGO destaca que part de les àrees de l’Atlàntic nord, en altes latituds, no sempre estaven recobertes de gel oceànic. La nova base de dades, que reconstrueix amb canvis d’estacionalitat, confirma que van haver-hi estius sense gel, períodes més càlids en què l’oceà va desgelar-se, tot i que els continents estiguessin gelats.

apunts de ciència

Nou mecanisme regulador de la patogenicitat en el bacteri Escherichia coli Un equip dirigit per l’investigador Ramón y Cajal Carles Balsalobre, del Departament de Microbiologia, descriu una nova via reguladora de la patogenicitat del bacteri Escherichia coli en infeccions urinàries, una patologia d’impacte en salut global i d’alta dependència als antibiòtics. En la recerca, publicada en un article al PloS (Public Library of Science ), hi par ticipen C. M. Müller, A. Aberg, J. Straseviçiene i B. E. Uhlin (Universitat d’Umeå, Suècia) i L. Emody (Universitat de Pécs, Hongria). Escherichia coli causa el 80 % de les infeccions del tracte urinari fora de l’àmbit hospitalari. Les fímbries, unes estructures filamentoses de la membrana

externa, són factors determinants de la seva capacitat colonitzadora, ja que són les estructures encarregades de reconèixer i unirse a receptors específics de les cèl·lules dels diferents teixits. L’expressió de fímbries adequades pel bacteri permet la colonització dels diferents teixits del tracte urinari i que es desencadeni un procés infecciós. «Els Escherichia coli uropatògens són models d’estudi en microbiologia perquè són capaços d’expressar diferents tipus de fímbries», explica Carles Balsalobre, que és membre del Grup de Genètica i Biologia Molecular dels Factors de Virulència Bacterians a la UB. «El nostre estudi, en concret, està basat en les fím-

bries de tipus 1, que participen en els primers passos de l’establiment d’una infecció del tracte urinari en ser requerides per la colonització inicial de la bufeta urinària. Aquest és el primer estudi científic que descriu com la formació d’aquestes fímbries és inhibida pel complex regulador CRP-cAMP, un sensor metabòlic ben descrit en la literatura científica, i que impedeix el pas de bacteris no fimbriats a fimbriats, però no la via inversa.» El CRP-cAMP és un dels primers reguladors descrit en bacteris i un dels més estudiats en microbiologia. «Sorprèn que aquest mecanisme de control del CRP-cAMP sobre el procés de fimbriació de tipus 1 no s’ha-

gi descrit fins ara», apunta Bals a lobre. El de sc obr ime nt d’aquesta nova via reguladora de la patogenicitat bacteriana via CRP-cAMP obre el camí per desenvolupar estratègies contra infecciones bacterianes i millorar l’eficàcia dels protocols actuals.

Com processa el cervell la informació en situacions de perill? Quan vivim una situació d’amenaça o de por, reaccionem més intensament als estímuls inesperats. En estat d’alerta, el nostre cervell ha d’amplificar la nova informació sensorial i processar-la de manera prioritària per a la supervivència. Un article publicat al Cerebral Cortex explica com processa el cervell els efectes de l’emoció sobre l’atenció cognitiva, segons la recerca dirigida pel professor Carles Escera del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Facultat de Psicologia, i amb la professora Judith Domínguez-Borràs com a primera autora. El nou treball, fet amb un grup de 17 dones, entre 19 i 30 anys, estudia com processa el cervell les emocions en situacions de tensió emocional. La recerca està basada en tècniques de ressonància magnètica funcional (RMF) i estudia la resposta a diferents estímuls

visuals i auditius. Cada estímul visual, en concret, correspon a fotografies —cares amb expressions neutres, d’amenaça o de por— que el subjecte classifica segons els colors del marc que les envolta. Un so, que és monòton en el 90 % dels casos, precedeix cada estímul visual. Però, de vegades,

un so totalment inesperat i diferent de l’habitual irromp al protocol experimental, i n’altera significativament la resposta atencional. L’estudi detecta com la gent s’acostuma a prescindir del so monòton però quan el canvien, la gent el capta i es distreu. L’individu desatén la seva tasca de detecció

de l’estímul visual i dirigeix l’interès al nou estímul sensorial. El cervell té zones específiques que detecten les novetats auditives. Quan hi ha un so distractor, s’activa la zona que detecta la novetat sensorial i, en processar les emocions, s’activen les àrees de les emocions. Quan un so no encaixa en la regularitat acústica, s’activen unes neurones localitzades al còrtex supratemporal (superior temporal gyrus, STG), prefrontal i parietal, i a la unió tempoparietal. «L’estudi indica que l’activació de les àrees que processen l’estímul inesperat —un so distractor— s’amplifica si el context emocional és negatiu. Aquesta interacció, en un context emocional negatiu, entre estímuls inesperats i una major distracció conductual, és també una de les troballes més rellevants», explica Escera, que és director del Grup de Recerca Consolidat de Neurociència Cognitiva de la UB.

apunts de ciència

Una nova perspectiva sobre l’evolució del crani humà El crani és una font d’informació clau per fer estudis genètics i evolutius de l’espècie humana. Desxifrar l’arquitectura genètica del crani humà i ajudar a reconstruir l’arbre evolutiu dels homínids és l’objectiu d’un treball publicat al Journal of Anatomy, dirigit per Miquel Hernández de la unitat d’Antropologia del Departament de Biologia Animal, i amb Neus Martínez-Abadías i Mireia Esparza, del Departament esmentat; Mauro Santos (Dept. Genètica i Microbiologia, UAB); Rolando Gonzàlez-José (CONICET, Argentina), i Torstein Sjovold (Universitat d’Estocolm, Suècia). Per què s’assemblen els membres d’un llinatge familiar? «La pregunta és ben senzilla però la resposta no ho és tant», comenta Neus Martínez-Abadías, primera signant de l’article.

El crani humà, autèntica «caixa negra» per als antropòlegs, té una estructura mor fològica complexa que resulta de la forta integració entre components (ossos, sobretot, però també músculs, cervell, etc.). Hallstatt, un petit poble dels Alps austríacs, ha donat les respostes a l’equip d’antropòlegs per estimar

la capacitat evolutiva del crani humà. Una col·lecció de cranis que hi ha en una cripta de l’església catòlica de Hallstatt, d’acord amb una tradició del segle xviii per honorar els avantpassats que ha perdurat fins fa uns 25 anys, ha permès de conservar més de 700 exemplars fins avui. Amb aquests cranis,

excepcionalment, els experts han tingut accés a dues fonts d’informació: la morfològica i la demogràfica. El disseny arquitectònic del crani humà té una base genètica que cal conèixer millor per comprendre l’evolució de la nostra espècie. Per això, la recerca integra anàlisis geneticoquantitatives de 335 cranis d’adults i analitza 58 caràcters del neurocrani, la cara i la base del crani. L’estudi apunta que el crani té un cert potencial evolutiu: prop d’un 30 % de la variació total de la forma del crani és d’origen genètic. Els resultats apunten que en els humans moderns, el potencial està reduït per certs obstacles al canvi evolutiu. A més, el crani també seria una estructura fortament integrada, amb altes correlacions genètiques entre els diferents trets. Les tres regions principals del crani (base, volta i cara) no són independents sinó que es mostren fortament integrades. El crani no evolucionaria lliurement: està limitat per la integració per mantenir una morfologia operativa i viable arquitectònicament.

Noves fronteres en la investigació sobre sincronització en xarxes complexes La sincronització, descrita per primer cop el 1673 per Christian Juygens, és un fenomen habitual en el context de la química, la física, la tecnologia, la sociologia, etc., i és també el denominador comú d’un article de revisió publicat al Physics Reports, i signat per Albert Díaz-Guilera (Universitat de Barcelona), Àlex Arenas (Universitat Rovira i Virgili) i Yamir Moreno (Universitat de Saragossa), entre altres experts. La sincronització és un fenomen cooperatiu que s’estén tant a sistemes naturals com a artificials. L’anàlisi dels proces-

sos de sincronització, impulsat pel progrés en el coneixement sobre topologia de les xarxes complexes, ha facilitat una millor comprensió de les propietats emergents dels sistemes connectats en xarxa. El nou article presenta una revisió inèdita dels aspectes bàsics i teòrics de la literatura científica més actual sobre sincronització i complexitat en la connectivitat, sense oblidar el component d’aplicació dels conceptes i les metodologies en altres àmbits del coneixement (biologia, neurociència, enginyeria, computació, economia, ciències socials, etc.).

El treball obre nous escenaris d’interpretació de sistemes en el marc de la sincronització fenomenològica i aporta eines noves per entendre el comportament de poblacions d’oscil·ladors amb connectivitats no trivials, estudiar l’estabilitat de poblacions sincronitzades i discutir les aplicacions recents en camps en principi allunyats del món de la física (economia, biomedicina, epidemiologia, etc.). «En el camp de la sincronització en xarxes complexes, cada problema té una resposta diferent però el marc conceptual és general», apunta Albert Díaz-Guilera, que

és el cap del Grup de Física i Computació en Sistemes Complexos de la UB. La teoria de les xarxes complexes pretén entendre el comportament i les característiques de les xarxes de la natura, interpretar els resultats de simulacions per ordinador, i proposar mecanismes que expliquin les dades observades, entre altres objectius. Tal com apunten els autors en l’article, explorar nous models matemàtics es perfila també com l’objecte d’una intensa activitat investigadora per bastir una teoria general dels processos de sincronització en xarxes complexes.

apunts de ciència

Nens enterrats a Menorca fa 3.000 anys En l’època de la mítica guerra de Troia, fa 3.000 anys, els primers menorquins enterraven els morts amb sudaris de cuir i lliteres de fusta d’aladern, pi blanc o bruc. Els dipositaven en posició fetal amb els membres lligats amb cordes de ginesta o espart i acompanyats d’herbes aromàtiques com el romaní. Aquestes i altres dades es desprenen del treball científic sobre l’excavació de la necròpolis de la cova des Pas (Ferreries). El catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia Josep M. Fullola, codirector de l’excavació, qualifica el jaciment de «capital de la prehistòria a les Balears». S’han trobat un total de 66 cossos a la cova que pertanyen a l’edat del bronze. El carboni ca-

torze els situa entre el 1200 i el 650 aC, i un d’ells pot ser molt anterior, del 1740 aC. Les anàlisis efectuades han permès d’esbrinar que gairebé la meitat dels 66 individus trobats eren nens, la qual cosa prova l’alta mortalitat infantil, especialment entre els 0 i els 14 anys, i els més vells no passaven dels 60 anys. 25 pertanyien a homes i 22 a dones, i 19 no s’han pogut identificar. L’excepcionalitat europea és la conservació de restes orgàniques, fustes, cabells, cordes, pells d’animals, teixits vegetals i, sobretot, teixits tous humans momificats, adherits encara als ossos, al crani o a les costelles, com ara teixit pulmonar, massa cerebral i restes fecals. La conservació en el gel dels Alps de l’Ötzi o la troballa més recent

dels individus semimomificats de Galera (Granada) són els únics exemples que s’acosten a les restes de la cova des Pas. Segons els investigadors, això ha estat possible per causa de les altes concentracions de nitrat de sodi a l’interior de la cova (ja sigui per causes naturals, o a través d’alguna tècnica d’embalsamament). La cova des Pas la van descobrir dos espeleòlegs l’abril de 2005 i el setembre d’aquell mateix any es va iniciar una excavació que va durar uns sis me-

sos. La UB i la UIB es van responsabilitzar del treball científic, amb la col·laboració del Consell Insular de Menorca i la Fundació Caixa de Catalunya, com també la UAB, la URV, l’IPHES, l’ICREA i el Royal Institute for Cultural Heritage. Segons el professor Fullola, el treball d’investigació continuarà al llarg de tot l’any 2009 i preveu publicar un informe científic complet el 2010, i un de més divulgatiu que hauria d’adreçarse al gran públic, juntament amb una exposició itinerant.

Portada del Journal of Materials Chemistry a un treball sobre nanofils semiconductors La revista Journal of Materials Chemistry publica en portada un treball que impulsarà el disseny de nous dispositius basats en nanofils semiconductors d’aplicació en tecnologia microelectrònica. El treball, editat en un volum especial sobre nanotubs i nanofils, el signen, entre altres experts, Joan R. Morante, catedràtic del Depar tament d’Electrònica, i els membres del mateix Departament Jordi Arbiol —que és també tècnic de suport a la recerca adscrit als Serveis Cientificotècnics de la UB—, Josep M. Rebled, Sònia Conesa-Boj i Francesca

Peiró, a més de Matthias Heigoldt i Anna Fontcuberta i Morral, del Walter Schottky Institut de Munic i l’Escola Politècnica Federal de Lausana, respectivament. L’equip ha alternat la presència de diversos pous quàntics en un mateix nanofil, i així ha modulat i controlat les propietats òptiques d’emissió d’aquestes estructures. En un treball anterior (publicat a Small i destacat a Nature Materials), els experts presentaven una metodologia per assolir el creixement d’uns primers nanofils amb un sol pou quàntic, a més d’un pri-

mer mètode efectiu d’observació d’aquestes estructures per validar els paràmetres tecnològics i els models físics. Amb aquests treballs, la UB ha contribuït a l’elaboració dels models físics que expliquen els fenòmens nous, un fet que impulsarà el disseny d’una nova família de dispositius optoelectrònics que combinen les propietats dels nanofils i dels pous quàntics. Els autors principals dels treballs a la UB són dos experts vinculats també a l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB): Jordi Arbiol, membre també de la unitat de Microscò-

pia Electrònica de Transmissió Aplicada a Materials, dels Serveis Cientificotècnics, i del Grup de Recerca Micronanotecnologies i Nanoscòpies per a Dispositius Electrònics i Fotònics (MIND), i el catedràtic Joan R. Morante, investigador responsable del Grup de Recerca Materials Electrònics i Energia (M2E) i cap del Departament de Materials de l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC). Tots els treballs han tingut el suport dels Serveis Cientificotècnics de la UB, pioners en l’àmbit dels equipaments de suport a la recerca a escala estatal.

apunts de ciència

La molècula CD5 serveix per combatre el xoc sèptic causat per fongs El xoc sèptic és una patologia severa causada per una infecció que s’estén sense control per tot el cos a través del torrent circulatori. Provoca un quadre inflamatori sever amb col·lapse cardiocirculatori induït per la presència en sang de toxines especialment virulentes de bacteris o fongs. Es tracta de la principal causa de mort a les unitats de cures intensives, amb una taxa de mortalitat al voltant del 30-50 % dels pacients que el pateixen. Això es deu al fet que un cop detectat el xoc sèptic la teràpia habitual amb antibiòtics i altres mesures de suport resulta insuficient per corregir els canvis fisiopatològics associats al xoc. L’equip que dirigeix el Dr. Francisco Lozano publica un estudi a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) on descriuen l’eficàcia de la proteïna CD5 enfront del xoc sèptic provocat per fongs. El Dr. Lozano és metge del Servei d’Immunologia de l’Hospital Clínic i del Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia Patològica a la Facultat de Medicina de la UB, com també cap de l’equip de l’IDIBAPS Immunoreceptors del Sistema Innat i Adaptatiu. Els doctors Jorge Vera i Rafael Fenutria són els primers signants del treball, en què també participen membres de l’Hospital del Mar de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat Estatal de l’Est de Tennessee (EUA). Aquest estudi es complementa amb investigacions anteriors de l’equip que podrien convertir-se en la primera resposta efectiva contra el xoc sèptic d’origen fúngic i bacterià. Les possibles aplicacions terapèutiques s’han patentat i miraran

de traspassar-se a la pràctica clínica. La molècula CD5 és un receptor que es troba a la membrana de determinades cèl·lules del sistema immunitari (limfòcits, macròfags, cèl· lules dendrítiques). És coneguda per la seva funció en la modulació fina dels senyals d’activació i de diferenciació limfocitàries. Aquesta proteïna té la capacitat de detectar la presència de polisacàrids de la membrana cel·lular dels fongs i d’unir-s’hi contribuint a l’inici d’una resposta immunitària protectora. Els investigadors de l’IDIBAPS, mitjançant tècniques de biologia molecular, han produït prou quantitat d’una forma soluble d’aquesta proteïna per portar a terme experiments en ratolins als quals s’indueix un xoc sèptic d’origen fúngic. En els estudis in vivo s’ha vist que el pretractament amb CD5 injectada n’augmenta la supervivència, fet també observat quan l’administració de la proteïna es fa poques hores després de la inducció del xoc. A més, s’ha comprovat que té un efecte protector enfront de la resposta inflamatòria desencadenada per la infecció, una de les causes de mortalitat principals. A diferència dels resultats obtinguts amb CD5, els tractaments convencionals amb antibiòtics no eliminen les toxines que provoquen la inflamació. La CD5 soluble, a més d’unir-se als fongs i les seves toxines, forma agregats que eviten la disseminació dels patògens i faciliten que els fagòcits els eliminin. D’altra banda, també interfereix en l’activació limfocitària i redueix el component inflamatori a causa d’aquest fenomen.

Els fronts oceànics són barreres naturals per a larves i peixos Oceà Atlàntic

França

BL Espanya

MA A

Mar Mediterrània

Els fronts oceànics, que s’originen per la barreja d’aigües de diferent densitat, són obstacles naturals que aïllen genèticament les poblacions de larves i peixos adults. Aquesta conclusió s’apunta en un article publicat en el Proceedings of the National Academy of Sciences, en el qual participa Marta Pascual del Departament de Genètica de la UB, membre del Grup de Genètica Evolutiva i experta en estudis genètics de les poblacions d’organismes marins (filogeografia, filogènia i conservació). El treball, que té un impacte directe per a la demarcació d’àrees marines protegides, s’ha dut a terme sobre set espècies de peixos litorals de la Mediterrània, en els fronts oceànics del mar d’Alboran i del nord de les illes Balears. En concret, les espècies estudiades són el moll de roca (Mullus surmuletus), la variada (Diplodus vulgaris), l’oblada (Oblada melanura), el serrà (Serranus cabrilla), el moll reial (Apogon imberbis), el llavió (Symphodus tinca) i la moma groga (Tripterygion delaisi). A escala oceanogràfica, en el Mediterrani occidental, hi ha dos fronts molt marcats per l’entrada d’aigua atlàntica per l’es-

tret de Gibraltar. Aquestes masses d’aigua, de menor densitat, es barregen amb l’aigua mediterrània, més densa, i donen lloc a un front entre Almeria i Orà, i a un altre al nord de les Balears. Tot i ser de dimensions diferents, els dos fronts són capaços d’impedir el desplaçament de les larves dels peixos estudiats, fet que provoca l’aïllament genètic de les poblacions. «Un dels elements més destacats de l’estudi —comenta Marta Pascual— és posar en relleu la importància del front balear, no gaire estudiat fins ara, però que mostra unes característiques de temperatura i salinitat ben diferenciades i d’interès en el marc de la nostra investigació.» Tot apunta que aquest fenomen és més comú del que es pensava fins ara, i l’aïllament genètic de poblacions de moltes espècies marines seria superior a l’esperat. L’estudi està coordinat per l’investigador Ciro Rico, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC). També en formen part més experts de l’Estació Biològica de Doñana (CSIC) i està finançat per la Conselleria de Medi Ambient de la Junta d’Andalusia i el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.

apunts de ciència

Ciència a l’abast La UB ha posat en funcionament un nou portal de divulgació científica, UB-Ciència, a fi d’unificar i de mostrar a la societat totes les activitats de divulgació de la Universitat. Aquesta eina ha nascut gràcies a la creació de la Unitat de Cultura Científica de la UB dins la unitat de Comunicació, i finançada per la FECYT.

Cal millorar qüestions com ara la manca de vocacions científiques i els resultats decebedors dels estudis de percepció pública de la ciència

Amb la frase «Al carro de la cultura espanyola li falta la roda de la ciència», Santiago Ramón y Cajal (1852-1934) manifestava la manca de coneixements científics de la societat espanyola. Malauradament, aquesta preocupació del Nobel espanyol continua vigent amb dades com ara la manca de vocacions científiques entre els més joves i els resultats decebedors dels estudis de percepció pública de la ciència. Aquest context posa de manifest la necessitat d’iniciatives adreçades a millorar la cultura científica de la societat. Es podria pensar que simplement als ciutadans en general no els interessa la ciència, però en canvi les enquestes demostren el contrari. Segons les dades de l’últim Eurobaròmetre, enquesta realitzada per la Unió Europea a 25.000 joves dels 27 estats membres, el 67 % dels enquestats va afirmar estar interessat en les notícies de ciència i tecnologia. En canvi, tot i l’interès dels joves per la ciència, només el 13 % va declarar estar disposat a estudiar Biologia, i la xifra disminuïa fins a un 8 % en el cas de les Matemàtiques. Les dades de l’enquesta de percepció social de la ciència de 2008 de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) no són més optimistes. Només el 15,4 % dels joves de 15 a 24 anys es mostrava interessat en temes cientificotècnics, i aquesta proporció disminuïa fins a un 4,6 % en els majors de 64 anys.

La importància social de la cultura científica Per altra banda, el debat social que es genera fora de l’àmbit acadèmic entorn de diversos te-

Marga Becerra

mes de recerca més o menys controvertits també fa necessari l’apropament de la ciència als ciutadans. Aquest és el cas, per exemple, de la recerca amb cèl· lules mare o el canvi climàtic, o fins i tot temes no tan nous com són les vacunes. Aquests debats es basen en els coneixements personals dels interlocutors, que de fet són sovint força limitats. La manca de cultura científica necessària per participar en discussions d’aquesta mena, i fins i tot per dur a terme una presa de decisions personals com podria ser la tria del calendari de vacunació d’un fill, és un altre motiu que justifica el foment de la ciència. El món de la recerca i la universitat no es pot quedar de

braços plegats davant d’aquesta situació. En el cas de la UB, aquesta Universitat sempre ha intentat apropar-se a l’entorn i fomentar l’interès per la recerca amb nombrosos tallers, conferències, jornades de portes obertes, etc. Ara, s’ha fet un pas més enllà, i la UB ha volgut unificar totes les activitats i els recursos científics per posar-los a l’abast de tothom de manera més accessible. S’ha creat una eina nova adaptada a les noves tecnologies que pretén mostrar a la societat totes les activitats de divulgació científica per mitjà d’una única finestra, el portal de divulgació científica UB-Ciència (www.ub.edu/infociencia). La importància d’oferir un portal

d’informació científica fiable, especialment per als sectors més joves de la societat, queda reflectida també en l’enquesta de percepció social de la ciència de 2008, segons la qual el 61,6 % dels joves de 15 a 24 anys declara que la seva font principal d’informació cientificotecnològica és Internet. Aquesta iniciativa de la Universitat té lloc en un marc més ampli; el mateix Ministeri de Ciència i Innovació ha anunciat, per a aquest any, una inversió de tretze milions d’euros per al Programa de cultura científica. De fet, UB-Ciència ha nascut gràcies a la creació de la Unitat de Cultura Científica (UCC) de la UB, finançada per la FECYT, i dins la unitat de Comunicació, en el marc de la convocatòria d’ajuts per al foment de la cultura científica de 2008. A més, el repte de difondre les activitats i els resultats de la recerca de la UB entre els ciutadans no s’atura aquí. En aquest camp, la Universitat també vol esdevenir una institució de referència i innovar en la seva agenda divulgativa. Ja no només es tracta d’obrir les portes dels centres a la societat; la ciència ha de sortir al carrer, trencar barreres i oferir activitats noves i atractives que serveixin de vehicle per fomentar l’interès per la recerca.

notícies

Dret, cinquanta anys a la Diagonal Prestigiosos representants del món acadèmic i de l’arquitectura es van trobar en un acte el desembre passat per celebrar el cinquantè aniversari de la construcció de la seu de la Facultat de Dret a la Diagonal. La importància que va tenir aquesta fita, tant des del punt de vista acadèmic com per a la història de l’arquitectura de la ciutat, i els reptes de futur que té avui dia aquest centre, van ser els eixos de les intervencions. Hi van participar el rector de la UB, Dídac Ramírez; l’antic degà de la Facultat d’ara fa cinquanta anys i degà honorari del centre, Josep Maria Font Rius; el degà actual, Enoch Albertí; l’alumne de la promoció 1958-1963 i actual catedràtic de la Facultat, Ricardo Panero, i els dos arquitectes que van projectar l’edifici, Guillem Giráldez i Xavier Subias, els quals van obtenir per aquest projecte el primer premi FAD de la història. El dos arquitectes autors de l’edifici —juntament amb el di-

Enoch Albertí, degà de la Facultat: «Estem empesos cap a la modernització; l’espai europeu d’educació superior és només l’excusa per a aquest esforç de modernització»

L’edifici de la Facultat va ser objecte d’una intervenció lumínica en la iniciativa Lumo, dins la Setmana de l’Arqutectura. Foto. Xavi Padrós/Arquinfad

funt Pedro López Íñigo—, van coincidir a dir que les persones al capdavant de la Facultat i del conjunt de la Universitat ara fa cinquanta anys els van permetre de tirar endavant una obra moderna i diferent de l’arquitectura

que imperava en aquell moment. En la seva intervenció, Josep Maria Font Rius, jurista i historiador del dret català, que ha rebut distincions com ara el Premi Nacional d’Història; la Creu de Sant Jordi; la Medalla Narcís

Monturiol; la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona i el Premi Fundació Catalana per a la Recerca, va assenyalar que si bé en un principi el trasllat de l’Edifici Històric a la Diagonal es va veure com una mena de càstig del règim per tal d’evitar que les protestes dels estudiants es concentressin al centre de la ciutat, ben aviat es van veure «els avantatges del nou emplaçament». «Per als que l’estrenàvem tenia un valor extraordinari: possibilitats de fer-hi actes pú-

Advocades a les dues ribes de l’Atlàntic La Facultat de Dret de la UB és l’única de l’Estat que ofereix a l’alumnat la possibilitat de seguir programes de doble titulació amb centres dels Estats Units. Marta Plana va ser la primera estudiant que va aconseguir la llicenciatura de Dret a la UB i, al mateix temps, el títol de Juris Doctor, vàlid als EUA, mitjançant un programa de doble titulació entre la Facultat i el Centre de Dret Shepard Broad de la Universitat Nova Southeastern de Florida. Un cop acabats els estudis, va fer pràctiques amb el fiscal de Florida, a la secció de menors, i després va ser contractada per Microsoft, Corp., on va exercir d’advocada especialitzada en l’àrea de llicències

i serveis en tot el mercat llatinoamericà. Elena Marín va seguir també un programa de doble titulació, en aquest cas amb la Universitat de Puerto Rico, on va accedir a una altra cultura jurídica i acadèmica. «Les classes són molt més interactives; s’exigeix que les preparis pel teu compte, que llegeixis, de manera que el valor afegit d’assistir-hi és aprendre de l’experiència del professor; des del primer dia hi ha una actitud molt professional, i alhora de complicitat i confiança entre professor i alumne», explica Elena Marín sobre la seva experiència acadèmica americana. «De l’estada a Puerto Rico, a part dels molts coneixements de

dret positiu de l’altre costat del charco, el millor és haver interioritzat una altra manera de raonar i d’argumentar jurídicament els casos, més pragmàtica i menys doctrinal», continua. L’Elena creu que, quan la van seleccionar per a la seva ocupació actual al departament de mercantil de Garrigues Barcelona, se li va valorar l’experiència americana. Actualment, compagina aquesta feina amb la preparació de l’examen anomenat Bar, que l’habilitaria per exercir d’advocada davant de tribunals federals dels Estats Units. Per la seva banda, la Marta coincideix a dir que la seva experiència a Florida li va permetre de conèixer dos sistemes legals diferents i tenir «l’oportu-

Elena Marín

nitat d’exercir a tots dos països, com també de formar part d’una altra cultura». Tot això li és útil ara que treballa com a responsable del Departament de Noves Tecnologies d’Osborne Clarke a Madrid i Barcelona, amb oficines a Silicon Valley, entre altres indrets. La Facultat de Dret de la UB és l’única de l’Estat que ofereix a l’alumnat la possibilitat de participar en programes de doble

notícies

blics de gran abast; teníem una Aula Magna, una Sala de Graus, una sala de professors, seminaris, la biblioteca...» L’actual degà, Enoch Albertí, va assenyalar en la seva intervenció com, encara que fos a causa d’uns «motius espuris» (evitar les protestes estudiantils del centre de la ciutat), es va construir fa cinquanta anys «una obra esplèndida que encara és capaç perfectament de complir la missió per a la qual va ser dissenyada». Albertí va afirmar que la Facultat es mou entre «la modernitat i la tradició». «Tenim unes arrels molt profundes», va explicar tot recordant alguns dels catedràtics il·lustres que ha tingut el centre. Així mateix va dir que és el bagatge d’aquesta tradició allò que els permet d’adaptar-se als nous temps: «Estem empesos cap a la modernització; l’espai europeu d’educació superior és només l’excusa per a aquest esforç de modernització». Durant el parlament, el degà va remarcar també com a repte de futur que la Facultat fa anys que espera una ampliació.

Marta Plana

titulació com aquests. Els alumnes que els volen seguir han de superar un procés de selecció, i estudien a la universitat americana durant un període que pot anar d’un any a dos. Els alumnes de la Universitat de Puerto Rico o de la Universitat Nova Southeastern de Florida també tenen la possibilitat de venir a la UB i fer-hi part de la seva formació en el marc del mateix programa de doble titulació.

La Facultat de Psicologia celebra el 25è aniversari «La millora en aquests 25 anys en instal·lacions i equipaments, en plantilla de professorat i de personal de serveis, en recerca, en oferta de programes formatius, etc., ha estat espectacular» Així resumia el degà de la Facultat de Psicologia, Manel Viader, la trajectòria i les fites assolides pel centre, que enguany compleix 25 anys com a Facultat. Durant l’acte de commemoració del 25è aniversari, que va tenir lloc el mes de gener passat, Viader també va assenyalar que «en aquest moment, Psicologia és el tercer ensenyament de la UB pel que fa al nombre de places ofertes i, de manera regular, està entre els tres o quatre primers en demandes de primera preferència». Per la seva banda, la professora Carme Triadó, que va començar els estudis de l’especialitat de Psicologia (aleshores inclosa

en la llicenciatura de Filosofia i Lletres) el curs 1969-1970, va subratllar que «és important saber quin va ser el punt de partida i què és el que ha fet possible que avui siguem una Facultat». Triadó ha estat tota la vida vinculada a la Facultat ja que, un cop llicenciada, va acceptar la proposta del doctor Siguan per treballar al Departament amb ell, i des d’aleshores ha participat en els múltiples trasllats d’aquests es-

tudis: del Consell Superior d’Investigacions Científiques a l’Edifici Històric, de la plaça de la Universitat a l’Escola d’Estudis Mercantils al campus de Pedralbes, i des d’aquest recinte a les torres on ara s’ubica el Parc Científic. «Quan érem en aquest espai, el Ministeri va aprovar la Facultat de Psicologia i el 1996 es va dur a terme el darrer trasllat, i definitiu, al campus de Mundet.» Triadó tancava la seva intervenció dient que «es va començar amb una sabata i una espardenya, però de qualitat. Avui anem ben calçats, amb dues sabates que ens permetran de fer un llarg camí cap a un futur que tenim a les mans». Durant l’acte, que va presidir el rector, Dídac Ramírez, també hi van intervenir el catedràtic emèrit de la UB Miquel Siguan i el primer degà de la Facultat, Jaume Arnau.

Quaranta anys de trajectòria del CETT L’any 1969 Gaspar Espuña va fundar el CETT i, al cap de quaranta anys, l’Escola s’ha consolidat com un referent pel que fa a la docència i a la formació en el sector del turisme i de l’hoteleria. Per commemorar l’aniversari, la direcció de l’Escola ha previst fer durant el 2009 tot tipus d’activitats, com ara una jornada dedicada als recursos humans des d’una dimensió internacional, que va tenir lloc durant la Trobada Escola+Universitat+Empresa del març passat, o la Trobada Gastronòmica, amb motiu dels quaranta anys, que es farà de l’11 al 15 de maig, com també els ja tradicionals concursos de cuina i restauració, i de cocteleria. Segons explica la directora general de l’Escola, Maria Abellanet Meya, «l’adscripció a la UB es va fer el març de 1997, i la creació de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT i de la nova diplomatura de Turisme

va suposar el reconeixement de la universitat als estudis de Turisme, al sector i al CETT». El proper curs 2009-2010, l’Escola té previst començar a impartir el nou grau en Direcció Turística i Hotelera. Aquesta formació, dissenyada amb el suport de tots els agents del sector, no només s’equipararà amb la resta de titulacions universitàries pel que fa al reconeixement oficial segons els nous requeriments de l’espai europeu d’educació superior, sinó que mitjançant l’especialització permetrà que es desenvolupin perfils professionals nous amb les competències i la projecció internacional necessàries per garantir un futur d’èxit als graduats. Una de les característiques del nou grau —dissenyat amb l’estreta col· laboració del sector turístic, dels professionals i del professorat del CETT— és l’especialització, a fi de crear perfils professionals

nous que donin resposta a les demandes i exigències noves del sector turístic. Així, l’alumnat pot triar entre dos itineraris: l’especialitat de Direcció Turística i l’especialitat de Direcció Hotelera. Tal com apunta Abellanet, «aquesta fita comporta la consolidació del CETT en l’àmbit de la formació universitària en turisme, amb una forta orientació internacional tant pel que fa als graus com als màsters. El reconeixement de la formació entre països, la mobilitat d’alumnat i de professorat, i les dinàmiques d’aprenentatge participatiu que actualment ja desenvolupem segons el sistema europeu, són alguns dels trets significatius, juntament amb el desenvolupament de coneixement especialitzat en hoteleria i turisme, i amb la recerca aplicada». Més informació: www.cett.es/40anys

Diumenges espectaculars per només 1 €.

notícies

Una col·lecció única, una oportunitat irrepetible. PROPERS LLIURAMENTS:

www.lavanguardia.es

Promoció vàlida a Catalunya

Llibertat d’opinió

és om

enges per n m u

Els di

Notícies

Rumb al mar d’Alboran a bord del vaixell oceanogràfic Cornide de Saavedra Fer pràctiques de mar a bord del Cornide de Saavedra, nau de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), el primer vaixell oceanogràfic modern i amb capacitat oceànica de tot l’Estat. Aquest era l’objectiu de la campanya oceanogràfica al mar d’Alboran el març últim on han participat un grup d’alumnes, professors i investigadors de la UB i la UPC. L’activitat formativa en aquest vaixell oceanogràfic és una iniciativa que s’emmarca en el programa de doctorat de Ciències del Mar, que inclou el màster de Ciències del Mar: Oceanografia i Gestió del Medi Marí, coordinats respectivament pel catedràtic Miquel Canals del Departament d’Estatigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, i la professora Montserrat Vidal, del Departament d’Ecologia de la UB. La UB, la UPC i el CSIC impulsen aquest màster universitari, de perfil multidisciplinari, i adreçat a oferir una formació avançada, teòrica i pràctica, en oceanografia i gestió del medi marí. L’objectiu és formar experts en ciències del mar amb

capacitat de dur a terme una recerca científica d’alt nivell i d’assumir responsabilitats en el món empresarial, tal com ja fa el programa de doctorat de la UB i la UPC de Ciències del Mar, de llarga tradició en el panorama universitari espanyol, coordinat a la UB pel catedràtic Miquel Canals, cap del Grup de Recerca en Geociències Marines, i a la UPC pel catedràtic Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima. El vaixell oceanogràfic Cornide de Saavedra, amb 66,7 metres d’eslora i en servei des del 1971, és propietat de l’IEO, organisme públic de referència en investigació oceanogràfica al país. El vaixell fa unes 12 campanyes a l’any, amb una durada de 15 a 40 dies, i té una operativitat de 330 dies a l’any. Gràcies a la col· laboració amb l’IEO, els estudiants embarcats a bord del Cornide de Saavedra han tingut accés directe als equipaments científics i les metodologies de recerca en ciències del mar (oceanografia, biologia marina, sedimentologia, etc.) durant la campanya al mar

Els alumnes van fer servir equipaments científics de recerca en ciències del mar.

d’Alboran, «una àrea de gran interès científic per a l’oceanografia, la geologia marina i els ecosistemes marins», segons explica Miquel Canals, coordinador científic de l’expedició. Pel que fa a la recerca, la UB és la Universitat líder en productivitat i impacte científics en cièn-

cies del mar en tot l’Estat, segons l’informe Las ciencias y tecnologías marinas en España, editat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i basat en l’anàlisi de l’activitat científica dels investigadors espanyols en ciències i tecnologia marines entre el 1994 i el 2004.

Col·laboració amb el Centre d’Art Santa Mònica Arran d’un conveni amb la UB, el Centre d’Art Santa Mònica obrirà els espais dels laboratoris de recerca a tot tipus de creativitat artística que busqui nous continguts i temàtiques, eines de creació o llenguatges vinculats al món de la ciència. Josep Perelló, professor del Departament de Física Fonamental de la UB i assessor de l’àrea de ciència al Centre d’Art Santa Mònica, en el marc del nou equip dirigit per Vicenç Altaió, explica que «el nou conveni amb la UB, gestionat per la Fun-

dació Bosch i Gimpera, contribuirà a perfilar la perspectiva cultural i tecnològica de les línies d’actuació del Centre i del programa d’exposicions del 2009 en el seu conjunt, i molt especialment, de l’espai Laboratori, un territori d’experimentació fronterer entre el món de la recerca científica i artística». Durant el 2009, s’hi mostrarà el projecte «Freqüències», d’Eugènia Balcells, que explora la llum i una semàntica i toponímia del color utilitzant, entre d’altres, els espectres atòmics

dels elements de la taula periòdica. L’any acabarà amb una exposició taller de caràcter internacional i col·lectiu que reflexioni sobre les cultures del canvi que obliga a assumir el món contemporani. L’exposició, de base tecnològica, combinarà àrees de coneixement de la física, la matemàtica, la sociologia, l’economia, etc., i serà paral·lela a un congrés internacional en el marc d’un projecte europeu en què participen més de vint universitats. A més, els nous espais acolli-

ran exposicions sobre les interrelacions entre ciència i art; la nova edició de l’encontre Noves Fronteres de la Ciència, l’Art i el Pensament; una trobada entre diverses disciplines creatives i les ciències de l’espai en el marc de la Setmana Aeronàutica i de l’Espai, i una mostra del Premi Professor Jordi Sabater, en col·laboració amb la Càtedra del Cervell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Científic de Barcelona i el Parc Zoològic de Barcelona.

notícies

Premis i distincions > El científic Joan Massagué i Solé ha estat guardonat amb el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de biomedicina. Massagué, director adjunt de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), ubicat al PCB, i director del Programa de Genètica i Biologia del Càncer del Centre Sloan-Kettering de Nova York, ha revelat en els seus estudis processos fonamentals per al control de la divisió cel·lular i ha descobert gens clau en la generació del càncer i la metàstasi. Es tracta de treballs «amb un gran potencial per a l’aplicació clínica», ha destacat el jurat, presidit pel Premi Nobel de Medicina, Torsten Wiesel. La dotació econòmica del premi és de 400.000 euros. > També en l’àmbit de l’oncologia, Manel Esteller, professor associat del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Facultat de Medicina al campus de Ciències

com a casa». Amb aquesta iniciativa, que ha estat coordinada des de l’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient (OSSMA), la UB ha aconseguit de reduir en un 22 % la quantitat de rebuig generat i millorar significativament la recuperació de residus de les fraccions paper i cartró (35 %), envasos lleugers (188 %) i vidre (73 %).

Joan Massagué Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement

de la Salut de Bellvitge, ha estat distingit amb el Premi Comte de Cartagena de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina i amb el Premi Dulcinea de dones afectades pel càncer de mama. Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) - Institut Català d’Oncologia (ICO), i investigador ICREA, actualment és un

dels referents internacionals en la recerca oncològica.

> La UB ha rebut un dels premis Acció 21 del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona. En concret, s’ha guardonat el projecte d’implantació de la recollida selectiva de residus a tots els centres universitaris: «A la Universitat

> Un total de 119 estudiants de la Universitat de Barcelona han estat premiats enguany amb els ajuts universitaris de Caixa Manresa. Aquesta convocatòria d’ajuts universitaris ha estat impulsada per Caixa Manresa, en col·laboració amb el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), i de les universitats catalanes. En total s’han concedit ajuts a 500 estudiants que han acreditat les millors notes d’accés a la universitat, entre les 1.328 sol·licituds que es van rebre.

Els investigadors de la UB Pilar Ruiz-Lapuente i Julio Rozas destaquen entre els científics de Catalunya amb més impacte internacional Pilar Ruiz-Lapuente, del Departament d’Astronomia i Meteorologia, i Julio Rozas, del Departament de Genètica, són dos dels investigadors de Catalunya citats en el rànquing dels deu treballs científics amb més impacte internacional durant el 19962006, segons dades del National Citation Reports que són analitzades ara en l’informe Caracterització bibliomètrica de la producció científica a Catalunya, 1996-2006. La UB és la institució que signa més articles científics a Catalunya en el període estudiat (en concret, 19.801 articles,

amb 218.838 citacions), i és el centre més productiu en valors absoluts en el sector universitari. L’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, que és un hospital universitari adscrit a la UB, és líder en productivitat científica, amb 6.495 documents i 88.096 citacions, seguit de l’Hospital Vall d’Hebron, el de la Santa Creu i Sant Pau, i l’IDIBELL Hospital Universitari de Bellvitge (un centre també adscrit a la UB). Quant a centres públics de recerca, la posició líder en producció científica és per a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDI-

BAPS), una entitat constituïda per la UB, l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, el CSIC i la Generalitat de Catalunya. Entre els deu documents més citats al món, en el marc d e l s e c to r u n i ve r s i t a r i a Catalunya, hi ha dos treballs de l’entorn investigador de la UB. L’article «Measurements of Omega and Lambda from 42 highredshift supernovae» (Astrophysical Journal, 1999) és el segon amb més impacte científic, amb 2.318 citacions, i del qual és coautora Pilar Ruiz-Lapuente, experta del Grup de Recerca d’Astronomia i Astrofísica de la UB.

Amb 3.798 citacions, en primera posició, hi figura un article sobre el genoma humà signat per Roderic Guigó (IMIM-UPF). La vuitena posició, amb 950 citacions, l’ocupa l’article «DnaSP version: an integrated programme for molecular population genetics and molecular evolution analysis» (Bioinformatics, 1999), signat per Julio Rozas, membre del Grup de Recerca de Genètica Molecular Evolutiva. Altres experts de la UB també són destacats al rànquing general per l’impacte dels seus treballs investigadors, com és el cas de Ramon Gomis, del De-

notícies

> Els investigadors de la UB Marian Boguñà, José M. Sancho i M. Àngels Serrano, són citats ara en la classificació dels experts revisors més destacats en publicacions de física arreu del món, segons la Socie-tat Americana de Física (APS). Aquesta entitat, que publica les revistes de més impacte en el món de la física, com ara el Physical Review, el Physical Review Letters i el Review of Modern Physics, va iniciar el 2008 un programa de reconeixement entre els seus revisors, més de 55.000 arreu del món, per distingir les millors contribucions a la revisió d’articles que publica. La selecció dels revisors més destacats per l’APS comprèn el període 2008-2009 i fa referència a més de 800 experts de tot el món, dels quals 14 són d’àmbit estatal, inclosos els 3 experts de la UB. A més de distingir la tasca com a revisors, l’APS reconeix així també el servei prestat per aquests experts a la comunitat internacional de físics.

partament de Medicina - Hospital Clínic de Barcelona (855 citacions); Javier Tejada, del Departament de Física Fonamental (745); Josep M. Gatell, del Departament de Medicina - Hospital Clínic de Barcelona (683); Pilar Ruiz-Lapuente, del Departament d’Astronomia i Meteorologia (622); Elias Campo, del Departament d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia - Hospital Clínic de Barcelona (583), i Josep Brugada, del Departament de Medicina - Hospital Clínic de Barcelona (512), entre d’altres. L’informe està disponible a: http://bibliometria.prbb.org/ ncrcat06

Ricard Salvat, una vida a la Universitat Malgrat que s’han fet molts escrits amb motiu de la mort de Ricard Salvat i Ferré (19342009), pràcticament no s’ha fet esment de la seva tasca com a professor de la Universitat de Barcelona. Aquesta dimensió de la seva carrera és absolutament fonamental per comprendre la seva dimensió humana, artística i intel·lectual. Ricard Salvat ha estat vinculat a la UB durant més de cinquanta anys. Salvat va començar els estudis de Filosofia i Lletres a l’Edifici Històric el 1952 i es va llicenciar en la branca de Filosofia el 1957. Durant aquests cinc anys de llicenciatura, va iniciar la seva tasca al capdavant del teatre universitari i va fundar, a final de 1953, juntament amb Miquel Porter, Feliu Formosa, Joaquim Marco, Marcel Plans, Narcís Ribas, Maria A. Burzón, Montserrat Alterachs i altres companys, l’Agrupació de Teatre Experimental (ATE), un teatre universitari que pretenia esdevenir l’alternativa del Teatro Español Universitario (TEU), vinculat a les estructures polítiques i acadèmiques de l’època. Durant aquell any, amb els mateixos companys, als quals cal afegir futures personalitats de la nostra cultura, com ara Josep Maria Carandell, Francesc Rodón, Salvador Giner, Antoni Sala Cornadó, Jordi Solé Tura o Rafael Bertran Montserrat, entre d’altres, va impulsar la revista universitària Hidra, en què molts d’ells van iniciar les respectives carreres com a poetes i assagistes. Aquesta va ser l’anomenada generació del Paranimf, ja que el febrer de 1957 es van tancar en aquesta sala noble de l’Edifici Històric per proclamar la primera Assemblea Lliure d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. En aquells anys va ser fonamental el suport d’Alexandre Cirici i Pellicer i de José María Valverde,

que va arribar a la Universitat de Barcelona el 1955 per ocupar la càtedra d’Estètica. A partir de 1956, Ricard Salvat va començar els estudis a la República Federal d’Alemanya, on va conèixer de primera mà l’aportació de Bertolt Brecht al teatre contemporani. El 1973 es va doctorar amb una tesi dirigida pel Dr. Antoni Vilanova, dedicada als grans corrents teatrals del segle xix, molt especialment el naturalisme d’Émile Zola. Uns anys abans havia iniciat la tasca com a docent vinculat al Departament de Llengua i Literatura Catalanes, en col· laboració amb el Dr. Antoni Comas, amb qui el va unir una gran amistat. Ja a l’inici dels anys setanta, va tractar de consolidar la presència del teatre a la Universitat de Barcelona, amb la creació del Departament d’Estudis Teatrals i la producció de diversos espectacles, com ara un homenatge a Joan Salvat-Papasseit, que va prohibir la censura de l’època. Juntament amb Miquel Porter, Oriol Martorell, Alexandre

Cirici i Pellicer, Santiago Alcolea i altres professors destacats, va fundar el Departament d’Història de l’Art, on va desenvolupar la seva tasca fins a la jubilació, i així va passar a ser catedràtic emèrit. El 1984 va guanyar la primer càtedra a l’Estat dedicada a la Història de les Arts Escèniques. Ja des del Departament d’Història de l’Art, va seguir impulsant el teatre universitari, primer des de l’Institut d’Experimentació Teatral (IET) i, a partir de 1993, des de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET). És impossible, en aquest petit espai, fer una valoració i una anàlisi acurada de l’aportació del Dr. Salvat, tant en el vessant docent com investigador, a la nostra Universitat. Caldrà, doncs, una reflexió més acurada en una altra ocasió. Enric Ciurans Professor del Departament d’Història de l’Art Facultat de Geografia i Història de la UB

notícies

Pedro Voltes Bou

Pedro Voltes, catedràtic jubilat d’Història i Institucions Econòmiques, va morir a Barcelona l’onze de març passat. Va néixer a Reus el 1926 i ben aviat es va traslladar a Barcelona. Era llicenciat en Filosofia i Lletres, Dret, Ciències Econòmiques, Ciències Polítiques i Ciències de la Informació; tenia també estudis de matemàtiques; era conseller superior de Direcció i Administració d’Empreses, i traductor i intèrpret judicial. Durant anys va conjuminar l’exercici del periodisme, primer a Ràdio Barcelona, però sobretot a La Vanguardia, amb el de la docència, que va desenvolupar des de 1948 a la Facultat de Filosofia i Lletres i també a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona. Des de 1954 va treballar també a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona (casa de l’Ardiaca), que va dirigir de 1959 a 1982. El 1968 va obtenir la càtedra d’Història Econòmica de la

Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, i la va ocupar fins que es va jubilar el 1991. Va impartir també docència a la Universitat Helmut Schmidt d’Hamburg, a la Universitat Internacional de Catalunya i al Centre d’Estudis Universitaris Ramon Areces de Madrid. Va iniciar la faceta investigadora amb la tesi doctoral Barcelona durante el gobierno de Carlos de Austria, dirigida per Jaume Vicens Vives, que es va publicar el 1963. La Guerra de Successió i el seu entorn van continuar sent objecte dels seus treballs, sobretot com a conseqüència de diverses estades als arxius de Viena. Va publicar també estudis sobre la Barcelona dels segles xviii i xix, entre els quals destaquen Pau Ignasi de Dalmases i el seu temps (1962), La banca barcelonesa de 1840 a 1920 (1963) i

Barcelona i la seva premsa en el segle xix (1977). Pedro Voltes va dedicar sempre una atenció especial a la difusió del coneixement històric en tots els àmbits. Es va fer càrrec de les emissions radiofòniques Barcelona, divulgació històrica, iniciades per Duran i Sanpere, i va dirigir la publicació dels deu darrers volums del Manual de Novells Ardits, del Consell de Cent, obra que s’havia interromput durant molts anys. Va publicar també manuals universitaris i moltes biografies, com ara les de Carles d’Àustria, Carles III o Ferran VII d’Espanya. Va dirigir també la revista Cuadernos de Historia Económica de Cataluña. Era membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid des de 1960 i membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres de Barcelona des de 1966. Havia estat guardonat amb els premis AEDOS de biografia, Fermín Caballero, Virgen del Carmen, Juan Sebastián Elcano i Pedro Prat Gaballí. A més de les creus del Mèrit Civil, Militar i Naval, i la d’Isabel la Catòlica del Govern espanyol, tenia les Palmes Acadèmiques de França, el títol de cavaller de l’Ordre del Mèrit d’Itàlia i la Creu d’Honor de primera classe a la ciència i l’art de la República d’Àustria. Gaspar Feliu Departament d’Història i Institucions Econòmiques

Filologia recorda l’escriptor Francisco Casavella Un acte a l’Aula Magna de l’Edifici Històric va recordar el 4 de març l’escriptor i antic alumne de Filologia Francisco Casavella, mort el desembre passat. Organitzat pel Departament de Filologia Hispànica hi van participar el degà de la Facultat de Filologia, Adolfo Sotelo; el catedràtic de Literatura Espanyola Lluís Izquierdo; l’escriptor Ignacio Vidal-Folch, i les professores de Literatura Espanyola Ana Rodríguez i M. José Sánchez-Cascado.

Francisco Casavella (19632008) es va donar a conèixer amb El triunfo (1990), que va guanyar el Premi Tigre Juan, a la qual van seguir Quédate (1993), Un enano español se suicida en Las Vegas (1997), la novel·la juvenil El secreto de las fiestas (1997) i la trilogia El día del Watusi, formada per Los juegos feroces (2002), Viento y joyas (2002) i El idioma imposible (2003), un fresc de la Barcelona de l’últim

quart de segle xx que va del tardofranquisme als Jocs Olímpics de 1992. El 2008 va guanyar el Premi Nadal amb Lo que sé de los vampiros. Va ser guionista de la pel·lícula Antártida (1995), de Manuel Huerga, i col·laborador de diversos mitjans de comunicació, com ara El País. El director Antonio Chavarrías va adaptar per al cinema Un enano español en la pel·lícula Volverás (2002) i Mireia Ros, El triunfo (2006).

Irene Rocas i mossèn Alcover S’han publicat Esplais de la meva llarga vida, els dietaris d’Irene Rocas (1861-1947), que malgrat que eren coneguts pels erudits, eren inèdits fins avui, i l’epistolari Alcover-Rocas (1911-1926). L’obra, editada en format CD-ROM per l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Palafrugell, ha anat a cura del filòleg Jordi Curbet i la professora del Departament de Filologia Catalana de la UB M. Pilar Perea. En paraules de les professores Caballé i Perea, es tracta d’un autèntic «calaix de sastre», comparable al del baró de Maldà per les dimensions del corpus textual: divuit volums, que apleguen més de cinc mil pàgines que retraten la vida a la Catalunya de final del segle xix i principi del xx. El fons de la família Bassa-Rocas ha estat cedit a l’Ajuntament de Palafrugell, en diferents lliuraments, pels descendents de la família de l’Argentina. Irene Rocas, una petita propietària rural amb un gran afany per autoeducarse, va col·laborar amb mossèn Alcover en el Diccionari català-valencià-balear. L’edició dels divuit volums de memòries (del fons Bassa-Rocas) i l’epistolari ha comptat amb la col· laboració de diferents entitats: la Diputació de Girona, l’Associació de Veïns i Amics de Llofriu, la Universitat de Barcelona, la Xarxa d’Arxius i Investigadors de l’Escriptura Popular, la Institució Pública Antoni M. Alcover i l’Editorial Moll.

notícies

Programa Gestió de la Innovació Els sis alumnes del programa de formació Gestió de la Innovació estan fent, fins al mes de juliol, el període de pràctiques a les empreses AntibodyBcn, El Tinter, DNC, Telmicom, SIARQ i Deneb Latinoamericana. Així s’inicia la segona etapa del programa de dinamització de la innovació a l’empresa que la Fundació Bosch i Gimpera ha impulsat juntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona i ACC1Ó, de la Generalitat de Catalunya. Els titulats, que van a les empreses com a dinamitzadors, tenen l’objectiu d’impulsar el procés d’innovació, i amb aquest objectiu han d’introduir la cultura d’aquest procés, facilitar la gestió del canvi estratègic, potenciar la creativitat per a la recerca de solucions innovadores, i identificar i presentar projectes nous a l’empresa. En acabar aquesta etapa, l’empresa farà un informe final de diagnosi i proposta d’innovació en què es destacaran els projectes i procediments impulsats, i els resultats obtinguts, i un informe de propostes per a projectes nous per desenvolupar. Els dinamitzadors, d’altra banda, obtindran un diploma de postgrau de la UB.

L’intercanvi d’estudiants i professors alemanys a la UB La UB va rebre durant el curs passat 218 alemanys dins el programa Erasmus, a més de 31 que provenien de sol·licituds individuals i 2 en el marc del Grup de Coïmbra d’universitats; d’altra banda, 51 alumnes de la UB van anar a centres alemanys dins el programa Erasmus i 3 dins el Grup de Coïmbra. És per fomentar aquesta mena d’intercanvis que hi ha un conveni entre la UB i el DAAD, la institució que gestiona i administra el sistema d’intercanvi de professorat i alumnat entre Alemanya i la resta del món. «No és una institució governamental, sinó típicament alemanya», en paraules de la professora visitant del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Facultat de Formació del Professorat Christine Arndt, que dirigeix el Centre d’Informació del Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (DAAD) situat a l’Institut Goethe de Barcelona. A més, la professora visitant del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya Linda Maeding, també dins el conveni UB-DAAD, assessora sobre les beques DAAD i les possibilitats d’estudiar i investigar a Alemanya. A banda de l’oficina a la UB, el DAAD té deu representants més repartits per altres universitats espanyoles. Concretament, a la UB hi ha una llarga tradició de professors i estudis de llengua i literatura alemanyes a la Facultat de Filologia, i l’existència d’una seu de l’Institut Goethe a la ciutat també ha estat un argument a favor de

Acord amb FITEC per participar en certàmens firals La UB, mitjançant la Fundació Bosch i Gimpera, i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació han signat un conveni de col·laboració per

establir el marc de participació dels grups i centres de recerca de la UB a FITEC, un espai que mostra l’oferta de grups de recerca i centres tecnològics en

situar aquí un servei d’informació de l’agència. Val a dir que malgrat que el conveni actual entre el DAAD i la UB data del 2004, la col·laboració entre les dues institucions es remunta als anys noranta. «Les beques DAAD per a la UE complementen l’Erasmus, però no en són competència», afirma la professora Arndt. «L’agència sempre escull el millor terç de les sol · licituds presentades, i Catalunya és el lloc d’Espanya amb més presència del DAAD. Hi conflueixen diverses circumstàncies: la Caixa, que és un aliat important, perquè les beques anuals de màster i doctorat es fan en col· laboració amb la seva Fundació, i un bon nombre de professors universitaris a la ciutat han estat becats pel DAAD i també el programa de la Fundació Alexander von Humboldt», afirma. Les beques poden ser a títol individual per fer estudis de doctorat o postdoctorat, però també hi ha cursos de llengua per a estudiants, seminaris i viatges d’estudis per a grups d’alumnat amb professor, i programes de doble titulació entre universitats. Arndt reconeix que «gran part de les beques concedides són d’humanitats (filologia, traducció, filosofia, dret, etc.)». Per compensar aquesta tendència, el DAAD busca la col· laboració en països on hi hagi un bon potencial en ciència per desenvolupar. «I Espanya i Catalunya encaixen clarament amb aquest perfil, tot esdevenint socis en molts programes científics alemanys», afirma.

els certàmens firals més prestigiosos. El calendari previst de participació en certàmens firals és el següent: BTA (de l’11 al 15 de maig de 2009), ECOCITY (del 27 al 29 de maig de 2009) i TECNIEXPO (del 21 al 23 d’octubre de 2009).

El professor Siguan s’acomiada de l’ensenyament El catedràtic emèrit de la UB Miquel Siguan va oferir, a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, un curset de cinc lliçons sobre El futur del llenguatge i de les llengües, que ell mateix va qualificar com a comiat de gairebé 75 anys dedicats a l’activitat docent. Miquel Siguan, psicolingüista, està considerat l’introductor a l’Estat espanyol de la psicologia social moderna. És professor emèrit de la UB i degà honorari de la Facultat de Psicologia, on continua dirigint l’Anuari de Psicologia, que va fundar el 1969. És director científic del projecte Linguapax de la UNESCO, membre de l’Acadèmia Europea, i doctor honoris causa per les universitats de Ginebra, Sevilla, el País Basc i l’Autònoma de Barcelona. L’any 1961 va obtenir la càtedra de Psicologia a la UB, i va dirigir el primer Departament de Psicologia fins que es va crear la Facultat. Un cop jubilat, l’any 1986, va continuar en actiu com a catedràtic emèrit fins a l’any 1993. Actualment, acaba de publicar La flecha en el blanco (editorial Horsori), una selecció d’articles periodístics sobre temes d’actualitat, i ben aviat apareixerà Balanç d’un segle, un repàs de la política catalana tal com l’ha viscuda al llarg de la seva vida.

sabíeu que...?

Sabíeu que...? > Les persones que vulguin aprendre català totes soles, de manera autònoma, poden usar el nou espai web Els sons del català (www.ub.edu/sonscatala), que aplega una sèrie de materials per a l’aprenentatge de la fonètica tant en l’ensenyament secundari com en l’ensenyament superior, però també en l’aprenentatge del català com a llengua estrangera. A més a més, també és útil per als professionals de l’assessorament lingüístic o la logopèdia. Entre els diversos elements del web figuren un quadre de sons animats, un diagrama articulatori que representa la trajectòria de l’aire i els moviments dels articuladors en la producció dels sons, i un espectrograma i un oscil·lograma acompanyats d’un fitxer de so que corresponen a diverses paraules pronunciades per parlants nadius. Els responsables del projecte han estat els professors Joan Solà, Josefina Carrera i Clàudia Pons, amb l’assessorament de diferents professors de fonètica de les universitats catalanes. A més, hi han participat diferents tècnics per a la representació acústica, els dibuixos i les animacions en Flash, el disseny i l’estructura de l’espai web, i els enregistraments de so i d’imatge. Aquest projecte ha tingut el finançament de la UB, l’Institut Ramon Llull i la Casa de les Llengües.

> La Llei del tabac és útil en aquells espais on s’ha prohibit fumar. No obstant això, les excepcions en l’hoteleria la fan ineficaç i discriminatòria per a la majoria de treballadors del sector. Això es desprèn dels articles científics presentats per un equip investigador en què participa, entre altres autors, el professor Esteve Fernàndez, del Departament de Ciències Clíniques de la Facultat de Medicina al campus de Ciències de la Salut de Bellvitge i del programa de prevenció de l’Institut Català d’Oncologia. Segons els articles, publicats en les revistes Environmental Health Perspectives i PLoS ONE, si la Llei prohibís fumar en tots els locals, es podrien evitar mil morts de treballadors del sector de l’hoteleria. Els estudis són fruit d’un projecte col·laboratiu del Grup d’Avaluació de la Llei Espanyola del Tabaquisme, una iniciativa coordinada per l’Agència de Salut Pública de Barcelona i l’Institut Català d’Oncologia, que s’ha desenvolupat en els darrers tres anys en vuit comunitats autònomes, amb la col·laboració de les conselleries de salut de Catalunya, de la Comunitat Valenciana, de Cantàbria, de Galícia, d’Extremadura, de les Illes Balears, de la Rioja i de Madrid.

> La qüestió de si la Viquipèdia és una font d’informació fiable va ser el tema a debat en la III Lliga de Debat de la UB, que va guanyar el grup Innova, format per Hèctor Jiménez, d’Administració i Direcció d’Empreses, i Maria Coma, d’Antropologia; mentre que el grup Inti,

format pels estudiants de Dret Jesús Flores i Ivert Maldonado, va quedar subcampió. Per la seva banda, el premi a millor orador va recaure sobre Jesús Flores i el de segon millor orador va ser per a Hèctor Jiménez. La competició va tenir lloc al febrer a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, sota la coordinació del professor del Departament de Lingüística de la Facultat de Filologia Xavier Laborda. Alguns dels participants van competir al mes de març a la Universitat d’Alacant en la V Lliga de Debat Universitari, que enguany debatia si «La globalització aporta millores substancials en la qualitat de vida de les persones?».

> Ara és possible baixar-se eines web per accedir més fàcilment als catàlegs de les biblioteques de la UB i altres recursos bibliogràfics (com les bases de dades o els REFWorks). Amb el nom de BiblioEines, el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) ha creat per exemple una barra de cerca que es pot instal·lar en navegadors, com ara el Firefox o l’Internet Explorer, i que permet l’accés directe a una selecció d’eines de cerca, o bé un giny per al compte personal iGoogle que també permet de consultar directament els recursos del CRAI. Podeu accedir a les BiblioEines des de l’adreça www.bib.ub.edu/ajuda/biblioeines.

> A l’Edifici Històric de la UB es pot veure la taula periòdica de l’antiga aula Garcia Banús, un mural a l’oli pintat directament sobre la paret el 1934 i que ha estat restaurat recentment. Es tracta d’un dels darrers vestigis de l’estada de la Secció de Química de l’antiga Facultat de Ciències. La taula periòdica mural, una obra de valor històric i científic, segueix el model del químic Andreas von Antropoff (Universitat de Bonn). L’acte de presentació va ser presidit pel rector Dídac Ramírez i el conseller delegat de BASF, Gerhard W. Schwarz. En el disseny de von Antropoff, cada grup s’hi identifica amb diferents colors relacionats amb algunes propietats dels elements corresponents. La restauració, feta entre setembre i novembre del 2008, l’ha impulsada el professor emèrit Claudi Mans, del Departament d’Enginyeria Química, i l’ha patrocinada l’empresa BASF Española SL. El procés de restauració, l’ha dirigit la professora M. Antònia Heredero, de la unitat de Restauració del Departament de Pintura de la Facultat de Belles Arts, i el treball d’obra ha anat a càrrec de les becàries Sara López, Marta Sánchez i Mar Rodríguez.

publicacions

PUBLICACIONS

Llengua i identitat

Els futurs del català. Un estat de la qüestió i una qüestió d’estat

Massip Bonet, M. Àngels

L’herbari. Mates, herbes i falgueres Llistosella Vidal, Jaume / Sànchez-Cuxart, Antoni

Boix-Fuster, Emili (coordinador)

Els futurs del català recull els treballs de nou professors sobre la realitat actual de la llengua catalana en tots els territoris on es parla, i en fa una anàlisi recent i comparativa. Tal com defensa el professor Boix en la introducció, «els autors comparteixen l’objectiu d’assegurar la continuïtat i creativitat en la llengua pròpia dels territoris que analitzen (...). El repte és aconseguir que aquesta poliglotització no sigui una màquina terriblement glotofàgica, que afavoreixi l’abandó de les llengües petites i mitjanes. (...) cal avançar cap a una ètica de la sostenibilitat lingüística, des de la qual es pot defensar el català». Llengua i identitat recull les conferències que van impartir-se durant el cicle d’aquest nom organitzat pel Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC). Al llarg de les intervencions es dóna compte de la situació sociolingüística en territoris de parla catalana i en territoris d’altres llengües de l’Estat espanyol i dels estats francès i italià.

Genètica mèdica Oliva Virgili, Rafael / Ballesta Martínez, Francisca / Oriola Ambrós, Josep / Clària Enrich, Joan

L’obra, que també conté informació sobre confecció i conservació d’herbaris, recull la reproducció de 305 espècies de plantes de 241 gèneres diferents, repartits en 74 famílies que corresponen a les mates, herbes i falgueres més representatives del nostre país. Els autors han seleccionat mostres de cada planta i la reproducció s’ha fet en color, amb alta qualitat fotogràfica i definició, i respectant la mida original de cada planta. Els sistemes digitals han permès també d’ampliar a escala, en alguns casos, els elements més característics i distintius i reunir en un sola làmina diferents elements (flors, fruits, etc.) que sovint només es poden observar en diferents estacions de l’any. El llibre s’adreça al públic en general i aporta un nou recurs pedagògic per a l’ensenyament de la botànica i la diversitat vegetal. L’edició és a càrrec de Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona i de Publicacions de la Universitat de València.

El llibre s’adreça tant a estudiants com a professionals de disciplines vinculades a la genètica, i s’estructura al voltant de vint temes centrals (genoma humà, alteracions cromosòmiques, exploració en genètica clínica, malalties relacionades amb el cromosoma X, càncer, etc.). A més, el volum inclou també deu pràctiques, basades en casos reals (diagnòstic molecular, consulta genètica, etc.) per aportar agilitat en la interpretació de diversos resultats d’anàlisis genètiques i reforçar conceptes elementals. Editat per primer cop el 2002 en castellà, el volum es publica ara en versió actualitzada en català i també en castellà (edició en col·laboració amb Díaz de Santos Ediciones).

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal

Els Clàssics de la Bernat Metge

L’atles universal més complet i actual del món

Ha començat a editarse la col·lecció Els Clàssics de la Bernat Metge, la biblioteca imprescindible d’autors clàssics grecs i llatins. Amb aquesta col·lecció, que es va presentar a la Facultat de Filologia el febrer passat, la Fundació Bernat Metge ha posat a l’abast el material més essencial de la seva col·lecció, amb una tria de cinquanta volums cabdals del llegat de Grècia i Roma, que es poden adquirir cada setmana als quioscos a preus assequibles per al gran públic.

El catedràtic de Geografia Humana Carles Carreras és el director científic del nou Atles universal que acaba d’editar Enciclopèdia Catalana, amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i del Departament de Geografia Humana de la UB. Enciclopèdia Catalana va publicar l’Atles universal el 1999 i ja aleshores va ser guardonat per l’Associació Cartogràfica Internacional com el millor del món d’aquell moment. L’edició actual s’ha renovat, tant pel que fa a alguns aspectes de la presentació com pels canvis ocorreguts al planeta: geogràfics,

Aquests 50 volums representen més de 700 anys de cultura, des del segle v aC fins al segle ii dC. S’hi troben tots els gèneres importants de la literatura clàssica: tragèdia, comèdia, historiografia, filosofia, faula, novel·la, oratòria, poesia bucòlica, didàctica, èpica, lírica i ciència. Aplega autors com ara Heròdot, Tucídides, Tàcit, Ciceró, Virgili, Aristòtil, Plató, Sèneca, Èsquil i Sòfocles, entre molts d’altres. Més informació: www.classicsbernatmetge.cat

polítics i fruit de la intervenció humana. Es tracta d’una obra monumental, de gran format, amb 268.000 topònims i més de 500 pàgines. Pel que fa als mapes, s’hi recull la totalitat de la superfície terrestre a escala uniforme, 1:4 milions —la mateixa uniformitat que també es dóna en l’àmbit de

publicacions

AGENDA

Histologia. Atles fotogràfic Martín Satué, Mireia (coordinadora)

Diccionari UB. Anglès-català

L’obra és un recull de microfotografies originals i en color obtingudes mitjançant el microscopi òptic a partir de l’observació de seccions histològiques de teixits de mamífers. Aquest manual dóna una resposta pedagògica a les necessitats curriculars dels estudiants de Medicina, Veterinària, Farmàcia, Biologia i Odontologia i, en general, de ciències de la salut, amb dos capítols dedicats íntegrament a les estructures orals (mucosa oral, dents i maxil·lars).

Historia(s), teorías y cine. 23 entrevistas Alegre Calero, Sergio et al.

Directores de cine en Cataluña. De la A a la Z. Crusells Valeta, Magí

Aquesta publicació vol contribuir a incrementar l’oferta de diccionaris bilingües entre aquests dos idiomes. L’obra, que consta de 22.500 entrades amb 40.500 accepcions, es caracteritza per la seva voluntat de recollir la llengua viva i d’explicar mitjançant nombrosos exemples el sentit de les paraules en diversos contextos, tot incloent-hi un gran nombre de construccions gramaticals (1.000), frases fetes (5.000) i phrasal verbs (1.500). Sobre l’oportunitat de

publicar una obra d’aquest tipus, en el pròleg del diccionari s’afirma que «si bé al mercat no hi manquen ofertes de diccionaris bilingües anglèscastellà, en canvi, per al català i l’anglès la situació no és aquesta: no hi ha hagut mai una representació gaire abundosa ni variada de diccionaris anglèscatalà i la manca d’alternatives ha portat molts usuaris a sentirse insatisfets, i a optar pel castellà com a llengua d’accés a l’anglès i a altres llengües foranes».

Historia(s), teorías y cine. 23 entrevistas és el resultat d’una recopilació d’entrevistes publicades en la revista del Centre d’Investigacions Film-Història de la Universitat a final del segle xx i principi del xxi. En aquesta obra, cineastes i reconeguts teòrics del setè art, com ara Ken Loach, Fred Zinnemann, Pierre Sorlin, Bertrand Tavernier, José Luis Guerín, Mario Camus, Montxo Armendáriz i Javier Coma, entre d’altres, responen a preguntes relacionades amb la història fílmica i el món que els envolta. A Directores de cine en Cataluña. De la A a la Z el lector hi trobarà 375 entrades per ordre alfabètic de persones que han dirigit pel·lícules a Catalunya, amb la filmografia de cadascuna d’elles.

El diccionari (editat per Publicacions i Edicions de la UB) és fruit d’un treball conjunt entre diversos col·lectius del Grup UB. Així, hi han col·laborat Thera, una empresa derivada de la UB especialitzada en tecnologia lingüística, i que ha participat en l’obra amb la seva infraestructura tecnològica; els Serveis Lingüístics de la UB, que han aportat el seu fons lèxic i terminològic, i el Grup de Recerca CLiC (Centre de Llenguatge i Computació), que hi ha contribuït amb els resultats de la recerca bàsica que duu a terme en lexicografia computacional.

de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Publicada l’obra guanyadora del Premi Eurostars Hotels de narrativa de viatges l’Europa occidental (1:1 milió) i dels Països Catalans (1:250.000). Consta també de mapes temàtics, que representen variables físiques, econòmiques i socials del territori. La renovació més important s’ha produït en la part dels mapes temàtics, amb la modificació de gairebé totes les dades que reflecteixen la distribució de la població, les migracions, les edats, els recursos i la despesa energètica, el turisme, la indústria, el comerç, el transport, les finances, etc. Aquests mapes temàtics permeten, amb un cop d’ull, fer-se una idea sintètica de la realitat mundial en cada camp d’anàlisi.

Ja s’ha publicat el darrer Premi Eurostars Hotels de narrativa de viatges, l’obra de l’escriptor i viatger mexicà Témoris Grecko titulada Asante, África. Crónica de un encuentro con los pueblos de Sudáfrica, Swazilandia, Tanzania y Kenia (RBA Libros). «Vaig parlar amb tot tipus de persones, de tots els colors», explica Grecko sobre el viatge que relata en el llibre. L’autor destaca com l’amabilitat i la violència van tot sovint plegades en aquell continent: «És molt difícil entendre com un tipus agradable, afable, pugui també suggerir que eventualment ell mateix podria posar bombes contra gent innocent». No obstant els problemes que pateix la població africana, l’escriptor explica que conserva una

imatge optimista del continent. «Malgrat que si ens informem amb les notes de dos minuts dels telenotícies obtenim la impressió contrària, la veritat és que l’Àfrica ha canviat molt, hi ha hagut molts avenços.» Témoris Grecko s’autodefineix com un periodista de professió i viatger de vocació. De fet, el viatge que relata a Asante, África. Crónica de un encuentro con los pueblos de Sudáfrica, Swazilandia, Tanzania y Kenia forma part d’una volta al món que va fer. El Premi Eurostars Hotels està organitzat pel Grup Hotusa en col·laboració amb la UB i l’editorial RBA Libros. L’obra guanyadora s’adjudica un premi en metàl·lic de 18.000 euros i es distribueix gratuïtament a totes les habitacions dels més de 51 establiments de la cadena Eurostars Hotels, en diversos països d’Europa i Amèrica. Ja està obert fins al 31 de maig el termini per presentar-se a la nova convocatòria del Premi.

agenda

AGENDA Els Juliols Del dilluns 6 al divendres 24 de juliol La tretzena edició dels cursos d’estiu de la UB, Els Juliols, ofereix 43 cursos de temàtiques diverses sobre qüestions d’actualitat i d’interès social, tractades des de la multidisciplinarietat i des del rigor universitari. No en va, cada curs l’imparteix un equip de vuit experts o més en la matèria. Els

ABRIL Dijous 30 Concert a càrrec del Cor de la UB, dirigit per Jordi-Lluís Rigol i amb acompanyaments a l’orgue d’Arnau Farré. S’interpretaran obres de V. Williams, J. L. Rigol, C. Taltabull, F. Liszt, J. Prenafeta i F. Mompou. L’entrada és gratuïta però l’aforament limitat. Lloc: Paranimf de la UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) Hora: 20 h

Maig Dimecres 6 Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) Hora: de 9 h a 14.30 h

Dijous 7 L’Schola Cantorum, dirigida per Carles Gumí, oferirà el concert «Música del Renaixement» amb obres de C. Vasquez, J. Guerrero, C. de Morales, H. Flecha, R. Ceballos i H. Schütz, en el marc del XXII Cicle de Música a la Universitat. L’entrada és gratuïta però l’aforament limitat. Lloc: Paranimf de la UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) Hora: 20 h

Divendres 8 En el marc del cicle de conferències Transferències: la Manifestació dels Processos Extralingüístics en les Llengües del Món, tindrà lloc la xerrada «Dinàmica de les llengües I: Àsia», amb intervencions dels sinòlegs Joakim Enwall (Universitat d’Estocolm) i Michael Prosser (Universitat Politècnica de València). Tal com apunta la professora de Lingüística Carme Junyent, «la Constitució xinesa protegeix el dret de minories ètniques d’emprar i de desenvolupar les seves llengües i escriptures, però volem aprofundir en la implementació d’aquesta protecció i analitzar quina ha estat la realitat des de l’any 1950 per a desenes de milions de parlants de llengües minoritàries que habiten des dels deserts i les estepes del nord, fins a les muntanyes i selves del sud-oest de la Xina». Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) Hora: de 10 h a 13 h Més informació: www.gela.cat

Divendres 8 Fruit de la col·laboració entre el Servei d’Atenció a l’Estudiant de la UB i l’ONG Projecte Home, s’organitza la sessió «Per saberne més: una mirada integradora de les drogodependències», amb la finalitat d’apropar als alumnes de la UB la realitat de les drogodependències i d’altres addiccions, des d’un punt de vista global. Inaugurarà la

Juliols estan oberts a tothom: estudiants universitaris i de secundària, professionals que es volen formar o, simplement, volen ampliar coneixements, etc. Continuen els programes Sènior i Linguae iniciats l’edició passada, com també la participació en la Universitat d’Estiu de les Dones a Cornellà. Cal destacar, a més, la col·laboració de la Universitat pel que fa a activitats d’estiu

organitzades per altres institucions i universitats, com ara la Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei (UIMIR), la Segona Escola d’Estiu del Grup de Coïmbra o el programa Gestió de la Creativitat en la Societat de la Innovació, que es farà a Mont-real i Barcelona. El dilluns 6 de maig comença la matriculació. Més informació: www.ub.edu/juliols

jornada la vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, Gemma Fonrodona, i hi participaran diversos experts, com ara la directora del màster de Drogodependències de l’IL3-UB, Ana Adan, o el director de Programes de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya, Joan Colom. Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) Hora: de 15.30 h a 21.30 h Més informació: www.ub.edu/futursinousestudiants/ ambtumesub.htm

mosca (1986), de David Cronenberg, i Modesta di Paola impartirà una xerrada en relació amb les mutacions genètiques i la pèrdua de la integritat. En els dos casos, l’entrada és lliure, però l’aforament és limitat. El cicle, organitzat pel vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni, abraça tant films de culte com de sèrie B, amb la voluntat de mostrar com la imaginació relacionada amb la ciència pot donar resultats molt suggeridors. Les sessions tindran lloc el darrer dimecres de cada mes fins a final d’any, excepte a l’agost.

Dijous 21 Concert «Música per a ballet» a càrrec de l’Orquestra de la Universitat de Barcelona amb obres de Schubert i Delibes. L’entrada és gratuïta però l’aforament limitat. Lloc: Paranimf de la UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) Hora: 20 h

Dimecres 27 de maig i dimecres 1 de juliol En el marc del cicle «El cinema de ciència-ficció com a expressió de la problemàtica existencial contemporània» tindrà lloc, d’una banda, el 27 de maig, la projecció del film La tienda de los horrores (1960), de Roger Corman, i la conferència posterior de Virgínia Ruisánchez «La paròdia de la societat nord-americana dels seixanta». D’altra banda, el dimecres 1 de juliol, es projectarà la pel·lícula La

Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) Hora: 19 h Més informació: www.ub.edu/ aclt/docs/cinema_ciencia_ ficcio_2009.pdf

Dijous 28 Inauguració de la vintena edició del Congrés Europeu de Cirurgia Plàstica de l’Associació Europea de Cirurgians Plàstics (EURAPS), que té lloc del 28 al 30 de maig. Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) Hora: 19.30 h Més informació: www.euraps.org

agenda

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

Una de les imatges que formen part de l’exposició «La nostra memòria d’un temps de silenci» d’Antics UB.

juny Del dilluns 1 de juny al divendres 10 de juliol

Diumenge 31 de maig Fins al 31 de maig està obert el termini de presentació als Premis del Consell Social, que tenen quatre modalitats. D’una banda, es convoquen els premis José Manuel Blecua i Ramon Margalef, destinats als millors articles publicats en una revista reconeguda en els àmbits de les humanitats i les ciències socials, i de les ciències experimentals i de la salut, respectivament. De l’altra, en col·laboració amb la Fundació Bosch i Gimpera, es convoquen el Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement o tecnologia, així com la segona edició del Premi Senén Vilaró, amb el qual es vol premiar la millor empresa innovadora desenvolupada per un titulat de la UB o vinculada al Grup UB. Tots els treballs es poden presentar fins al proper 31 de maig. Les bases de la convocatòria i els impresos de sol·licitud es poden consultar a www.ub.edu/cs/premis/premis2009/index09.htm.

Antics UB promou l’exposició «La nostra memòria d’un temps de silenci», a partir de material conservat i catalogat per membres de l’Associació d’Antics Alumnes de la Facultat de Formació del Professorat. El projecte vol il·lustrar l’experiència vital de les dones que es van formar com a mestres en un temps condicionat per un model ideològic i polític vinculat a la Falange i l’Església. També es vol mostrar l’esforç d’aquestes mestres per entroncar l’escola dels anys seixanta i setanta amb la tradició pedagògica anterior a la nostra Guerra Civil. La mostra s’inaugurarà el dijous 4 de juny, a les 19 h. Lloc: vestíbul principal de l’Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585)

els autors de tesis doctorals llegides i defensades públicament des de l’1 de gener fins al 31 de desembre de 2007 a la Universitat de Barcelona i que hagin obtingut la màxima qualificació al tribunal (excel·lent cum laude).

Si esteu organitzant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre juliol i octubre, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d’agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l’activitat, les dates, l’hora, el lloc i el vostre contacte, a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/ comint/agenda o bé per fax al 934 035 357.

Dijous 25 i divendres 26 Cloenda del XXII Cicle de Música a la Universitat amb una òpera al Claustre de la Facultat de Filologia. Enguany, la peça escollida és Rita, de G. Donizetti. L’entrada és gratuïta però l’aforament limitat. Lloc: Pati de la Facultat de Filologia (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) Hora: 20 h

juliol Del dimecres 1 al dissabte 4 Podeu ampliar la informació a www.ub.edu/cdub.

Dijous 4 II Trobada d’Antics UB. L’acte inclou l’inauguració de l’exposició “La nostra memòria d’un temps de silenci: 1950-60”. Lloc: Vestíbul de l’Edifici Historic (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) Hora: 19 h

Dimarts 2

Del dilluns 15 al divendres 19

Fins a les 13 h està obert el termini de presentació al XIII Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona per a les tesis doctorals presentades durant l’any 2007. Aquest Premi pretén distingir una tesi doctoral que representi una aportació rellevant en el camp del coneixement humà i per al progrés de la ciència. Poden optar al Premi

Congrés MEGA (Mètodes Efectius en Geometria Algebraica). Conferències sobre aspectes computacionals i d’aplicació de geometria algebraica. També es col·locaran un seguit de pòsters a la galeria del Paranimf. Lloc: Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) Més informació: www.imub.ub.es/mega09

XVI Conferència Internacional d’Aprenentatge. Congrés que reuneix persones interessades en l’educació i l’ensenyament en tots els nivells. Els valors educacionals i aprendre com comunicar els coneixements són alguns dels temes que es tractaran. Lloc: Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) i Facultat de Geografia i Història (Montalegre, 6) Més informació: http://l09.cg-conference.com

Del diumenge 12 al divendres 17 Simposi Oxford de Suport a les Famílies des de les Escoles. Diferents professionals es reuneixen per analitzar com promoure l’èxit acadèmic i el creixement personal entre els joves estudiants i les seves famílies. Lloc: Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585)

som UB

Notícies Som UB Difusió de l’oferta acadèmica

A fi de presentar l’oferta dels graus nous adaptats al model europeu, la UB va distribuir al Saló de l’Ensenyament uns llibrets amb fitxes explicatives d’aquestes titulacions. Aquesta mateixa informació també s’ha publicat en versió digital al web de la UB i també s’ha editat un llibret dedicat al postgrau en què es recullen els més de 500 diplomes i màsters que ofereix la Universitat. Enguany la UB ha creat igualment amb motiu del Saló

un vídeo protagonitzat per dos actors en el qual es mostra tot el ventall de serveis que la Universitat de Barcelona ofereix als estudiants. El vídeo, elaborat per l’Àrea de Comunicació de la UB, és el primer que es fa per ser publicat posteriorment en la futura versió de la UB Web 2.0. Els serveis que trobaran els estudiants que es matriculin a la

UB també es recullen en un número especial de la revista La Universitat, en el qual s’expliquen igualment alguns trets de les noves titulacions de grau. Aquestes accions de comunicació de l’oferta acadèmica de la UB es van complementar amb una campanya publicitària a diversos mitjans de comunicació preuniversitaris i universitaris, amb l’eslògan «Espai UB, l’espai d’educació superior més gran de Catalunya».

Jornada d’Orientació Professional de la Xarxa Universitària d’Assumptes Estudiantils L’Edifici Històric de la UB va acollir el 30 de gener una Jornada d’Orientació Professional del subgrup de treball d’Orientació Laboral i Competències Professionals de la Xarxa Universitària d’Assumptes Estudiantils (RUNAE), coordinat pel Vicerectorat d’Estudiants de la Universitat de Cantàbria. El Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE), a través dels serveis d’inserció i orientació professional de FeinaUB, va organitzar aquesta Jornada juntament amb els serveis corresponents de les universitats de Granada i Múrcia. La presentació de la Jornada va anar a càrrec de la vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, Gemma Fonrodona, i hi van participar 27 universitats espanyoles que integren el grup de treball de la RUNAE.

Nova pàgina web de l’Oficina de Programes d’Integració Una nova pàgina web (www. ub.edu/integracio) posa a l’abast de l’alumnat la informació sobre la tasca que duu a terme l’Oficina de Programes d’Integració del Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) per garantir un tracte equitatiu i una igualtat d’oportunitats efectiva per a tot l’alumnat durant la vida universitària. Entre les línies d’actuació establertes, hi ha el programa Fem Via, res-

ponsable de l’atenció directa de les necessitats especials dels estudiants que pateixen algun tipus de discapacitat. El Programa d’atenció temporal actua en aquells aspectes circumstancials que repercuteixen negativament en el procés de formació de l’alumnat, i el Programa d’atenció a la diversitat pretén facilitar la incorporació i la integració socials i educatives de tot l’alumnat; afavorir un cli-

ma de convivència i de respecte, i potenciar els valors que la interculturalitat aporta a tota la comunitat universitària. Amb l’objectiu d’apropar a l’alumnat les accions que es duen a terme i els serveis que miren de donar resposta a les seves necessitats, l’Oficina de Programes d’Integració ha confeccionat la pàgina web www.ub.edu/integracio, que conté informació sobre totes les

línies d’actuació de caràcter assistencial i de suport, i també altres recursos i serveis complementaris, com ara fons bibliogràfic, normativa específica, recull d’ajudes tècniques, notícies, enllaços d’institucions especialitzades, etc. El web procura assolir el grau d’accessibilitat més elevat per mitjà de diverses adaptacions com ara l’ampliació de la lletra, el canvi de contrast i certs continguts en arxius de so, entre d’altres.

som ub

Antics UB recull les activitats de l’any 2008 en una memòria L’any 2008 el nombre d’agrupats a Antics UB va augmentar en 756 altes, i va arribar a un total de més de 3.700 associats. L’organització va donar-se d’alta al Facebook i va posar en marxar el servei d’avisos via SMS. Tote s aquestes informacions, entre d’altres, es recullen en la me-

mòria d’Antics UB de 2008, que acaba de publicar-se. Entre les activitats en què ha participat aquest any Antics UB hi ha actes i congressos relacionats amb la formació, i trobades d’associacions d’exalumnes de les universitats espanyoles. S’ha iniciat el projecte «La nostra memòria

d’un temps de silenci», exposició que s’inaugurarà el proper juny i que està basada en el record acadèmic de les antigues alumnes de la Facultat del Professorat dels anys cinquanta. Des de l’any 2000 la Universitat de Barcelona promou, a través d’Antics UB, les relaci-

ons dels antics alumnes entre ells i amb la Universitat, per afavorir així els lligams i la comunicació entre tots els membres de la comunitat università r i a. D’aqu e sta ma n e ra s’estableix un pont de comunicació i un vincle més estret entre el món universitari i el professional.

Pla d’avantatges Som UB El carnet Som UB permet d’accedir a un interessant pla d’avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS i antics alumnes. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional, i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB.

Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com s’hi accedeix, consulteu la pàgina web www.ub.edu/somub.

CAIXA I ASSEGURANCES Caixa Catalunya Caixa Catalunya, entitat prote ctora Som UB, ofe reix ava nt atg e s e n c o n d i c i o n s preferents als membres Som UB que vinculin el carnet a un compte de l’entitat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.). Col· lectius: estudiants i personal UB

Santander Central Hispano Com a protector Som UB, ofereix a la comunitat università-

ria una àmplia gamma de prod u c te s i s e r ve i s f i n a n c e r s (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments informàtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb assessorament personalit zat. Col· lectius: estudiants i personal UB

GDS Estudiants IN / OUT

La Caixa

Entre altres garanties, la pòlissa té una cobertura de despeses mèdiques (inclosa la despesa de quiròfan i farmàcia), trasllat al país d’origen en cas d e m a l a l t i a o d ’a c c i d e n t, repatriació en cas de defunció de l’assegurat, responsabilitat

Ofereix múltiples productes financers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etc. Col·lectius: estudiants i personal UB

Corredoria d’assegurances vinculada a La Caixa, que comercialitza productes asseguradors estàndard, com ara assegurança d’assistència de viatge dirigida tant a estudiants estrangers que arriben aquí com als espanyols que viatgen fora per dur a terme els estudis.

civil, despesa d’anul·lació del viatge i indemnització per pèrdua de classes en cas de malaltia o d’accident.

LLEURE I VIATGES SK Kayak SK Kayak és un centre de caiac ubicat al cap de Creus. Ofereix excursions en caiac per gaudir des del mar, amb amics i família, del paisatge del parc natural del cap de Creus. •E xcursió amb caiacs de mar dobles SK2. Ideal per fer amb grup d’amics. Inclou pícnic. Recorreguts: Portbou a Cer vera o Llançà al Port de la

som UB

Selva o Port de la Selva al cap de Creus.

Imatge extreta del web de SK Kayak.

Temporada: tot l’any. Durada: 4 hores. Preu: 45 euros.

comptes addi c ionals per a les 100 botigues del centre.

La Roca Village

Teatre Poliorama

La Roca Village és un outlet shopping on podeu trobar 100 botigues de moda, comple ments i d’altres, amb uns preus reduïts fins a un 60 %, per ser productes de temporades anteriors. Presentant el carnet Som UB a les oficines de La Roca Village i deixant les dades es lliurarà al portador del carnet Som UB la llibreta VIP de des

Tres per 3 està formada per Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa. Des del 1986 gestiona i programa els teatres Poliorama i Victòria de Barcelona. També és productora de molts espectacles teatrals. L’empre-

sa ofereix un descompte en algunes funcions del teatre Poliorama.

Demaneu el vostre carnet Antics UB Fes-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o bé personalment. Rebràs en el teu domicili el carnet Antics UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual: 27 euros. Inclou la subscripció a la revista La Universitat.

Dades PERSONALS Cognoms: ............................................................................... ............................................................................................................................................................... DNI: ............................................................................................... Data de naixement (dd/mm/aaaa): ................................................................. Adreça: ...................................................................................... Població: ................................................................................................................................... Província: ................................................................................ Adreça electrònica: ........................................................................................................ Estudis: ..................................................................................... Any: ....................

Nom: ......................................................................... Sexe (h/d): ........................................................... CP: .............................................................................. Telèfon: ...................................................................

Dades LABORALS Nom de l’empresa: .......................................................................................................................................................................................................... Càrrec: .................................................................................. Adreça: ............................................................................................................................... CP: ............................................................................................ Població: ............................................................................ Província: ......................................................................................................................... Telèfon: . ................................................................................ Fax: .......................................................................................... Adreça electrònica: ................................................................................................

Dades BANCÀRIES Entitat: .............................................................................................................................. Oficina: ..................................................................................... Dígit de control: .......................................................... Núm. de compte corrent: ..............................................................................

Com t’has assabentat de com fer-te soci d’Antics UB? Revista

Web

Un amic

Un soci

Diari

D’altres

Marca si vols aparèixer al directori electrònic d’Antics UB

Antics UB Universitat de Barcelona Atenció i Orientació Adolf Florensa, 8 - 08028 Barcelona Tel. 934 024 290 - Fax 934 035 917 anticsub@ub.edu - www.ub.edu/anticsub

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Antics UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, de rectificació, de cancel·lació i d’oposició.