launiversitat48

Màrius Serra

www.ub.edu

juliol-setembre de 2009 Any xiii • 2,4 €

48

UNIVERSITAT DE BARCELONA

la Universitat

«Sóc un defensor de l’ús dels mecanismes del joc en tots els vessants del coneixement» Reportatge: Llengua i docència

Doctorat honoris causa per al medievalista Josep Perarnau

Tecnologia d’avantguarda per millorar l’assistència mèdica

A Aquaprojects sabem que escollir un bon sistema per tractar l’aigua de la teva llar pot ser una tasca difícil d’entendre.

Per això et parlarem clar des del començament. Truca’ns sense compromís i veuràs com, a més a més de transformar l’aigua de casa teva en aigua pura i saludable, no trobaràs lletra petita al contracte, pagaràs un preu just per la tecnologia més avançada i gaudiràs de grans garanties i del millor servei postvenda del mercat.

Aquaprojects, més clar que l’aigua

Per a més informació:

www.aquaprojects.es / 902 232 444 Estarem encantats d’atendre’t personalment.

EDITORIAL

Editorial Reptes, dificultats, satisfaccions i avenços

Arriba l’estiu i amb ell el final d’un curs que hem viscut intensament. La Universitat de Barcelona ha posat en evidència, com en altres ocasions, la força del nostre projecte, el tarannà decidit, exigent, però tranquil per fer front a les dificultats. La qualitat del personal de la UB per assumir tots els reptes (que no han estat pocs ni fàcils!) ha permès de superar dificultats concretes, presentar i seguir propostes de grau (avaluades favorablement gairebé en tots els casos per l’ANECA), millorar els ob­jectius fixats pel que fa a docència, recerca i transferència de coneixements en els diferents processos d’avaluació, del contracte

programa i de la política universitària... Tot això ens consolida com a primera universitat de l’Estat i és resultat de la feina de tots.

Fa uns dies vaig assistir a la II Trobada d’Antics UB, que va aplegar exalumnes que continuen vinculats a la nostra comunitat. A més de poder gaudir de serveis de formació complementària de qualitat (màsters, formació continuada, IL3, etc.), d’activitats de caràcter més so­cial i d’altres serveis com ara els que ofereixen les biblioteques, l’Escola d’Idiomes Moderns, els Serveis Lingüístics o el Servei d’Esports, ells són una part important de la nostra identitat i hem de comptar amb el seu interès i dinamisme per impulsar la projecció ciutadana de les nostres activitats. Els nostres estudiants, la seva vitalitat, el seu esforç i aprenentatge són, en definitiva, el que justifica i configura una universitat pública com la nostra. Mirant el que ha estat la nostra Universitat i les persones que s’hi han format, m’enorgulleixo del gran patrimoni personal, cultural i social que representen.

Aprofito, doncs, l’avinentesa per desitjar-vos un bon estiu i unes merescudes vacances amb la família i les amistats. Sóc molt conscient de quin és el nostre patrimoni: la vostra feina i dedicació, la vostra força dibuixant uns objectius i acompanyant un gran projecte. Aquesta és la grandesa de la Universitat de Barcelona. Gràcies de nou.

Dídac Ramírez Rector

ECOLÒG PER

IC

PA

la Universitat

Imprès en paper ecològic

Revista de la Universitat de Barcelona Consell Editorial: Dídac Ramírez, rector; Pere J. Quetglas, vicerector d’Informació i Comunicació; Ernest Trias, cap de Comunicació.

Editada pel Gabinet de Premsa.

Direcció: Ester Colominas. Sotsdirecció: Núria Quintana. Redacció: Jordi Homs, Rosa Martínez, Patrícia Lainz, Marta Casellas i Bibiana Bonmatí, amb la col·laboració de Marga Becerra (UCC+i). Assessoria lingüística: Serveis Lingüístics de la UB. Ad­­mi­nistració: Charo Echarri. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544. Fax: 934 035 357. A/e: premsa@ub.edu.

Amb la col·laboració de: Serveis de Comu­ni­cació del Parc Científic de Bar­ce­lona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·labo­ració del fotògraf: J. M. Rué.

Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060.

Tiratge: 17.000 exemplars. Dis­tri­bu­ció: Servei de Carteria de la UB. Dipòsit legal: B-19682-97.

Versió digital: www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat

3

4

sumari

Sumari l’assistència mèdica

20

6

Entrevista: Màrius Serra

12

Reportatge: Llengüa i docència

Joan Solà rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

28

Odón de Buen

Odón de Buen, catedràtic de Zoologia a la UB des del 1889 fins al 1911, va ser l’introductor de les teories evolucionistes en aquesta universitat, i en general a l’Estat espanyol, malgrat que això li costés crítiques i atacs de sectors conservadors i de l’Església. Les celebracions actuals de l’Any Darwin serien, per tant,

Apunts de ciència: Com

A prop

Hauria pogut ser portada tema de conversa amb aquest investigador.

Considerat l’impulsor de l’oceanografia moderna en el nostre país, parlaríem també amb ell de l’estat de la recerca a les nostres universitats. Odón de Buen encara és recordat com un dels investigadors espanyols més innovadors i pròxims a una nova manera de fer ciència —l’anomenada big science— que ja despuntava als països més desenvolupats en aquella època.

Com a docent, Odón de Buen va tenir un esperit innovador. Quan ell va accedir a la Càtedra, l’ensenyament universitari de matèries científiques tenia deficiències pedagògiques i les pràctiques de recerca gairebé no existien. Ell va introduir les pràctiques de laboratori i les sortides al camp amb alumnes.

Sens dubte seria interessant la seva visió dels canvis quant a metodologia i a organització que viuen actualment els ensenyaments universitaris d’acord amb el model de l’espai europeu d’educació superior.

16

Bill Viola a la UB

El proppassat dia 2 de juliol, Bill Viola va estar a l’Aula Magna d’aquesta universitat. Havia vingut a Barcelona a recollir el XXI Premi Internacional de millor artista de l’any concedit per la Generalitat de Catalunya. Malgrat els seus múltiples compromisos, Viola va accedir de seguida a venir a la nostra universitat, cosa que vull agrair-li profundament des d’aquestes pàgines.

L’Aula Magna estava abarrotada; professors, alumnes i persones interessades en l’art de Bill Viola van acudir a l’acte. Vaig pensar que seria adequat fer, en

primer lloc, una introducció a l’obra de l’artista, i després entrevistar-lo.

De manera breu vaig anar comentant les principals aportacions del gran videocreador, sobretot a partir de l’etapa que va començar el 1992 amb la seva obra The Passing, una reflexió sobre la vida i la mort. En especial, vaig posar l’èmfasi en la relació entre l’art del passat que configura la tradició occidental i l’art digital de Viola. Per fer-ho, vaig mostrar imatges en què s’observa clarament com parteix d’una iconografia tradicional, medieval o renaixentista, per de­­ senvolupar alguna de les seves creacions. Artistes com Giotto, Mantegna, El Bosco, Bouts o Dürer es troben entre els seus preferits, encara que també re­­ sulten evidents els seus contactes amb Pontormo a The Greeting, per exemple, o amb Masolino respecte a Emergence, obra que forma part del seu cicle The Passions.

sumari

Notícies: Doctorat honoris causa per al medievalista Josep Perarnau és el procés de formació de les estrelles massives?

44

pòsit de Després de la introducció vam començar l’entrevista, que va ser veritablement apassionant. Malgrat el gran nombre de persones congregades a la sala no se sentia cap mena de soroll.

La gent gairebé no gosava respirar. Estàvem tots hipnotitzats per la veu, els gestos i les paraules de Bill Viola.

L’entrevista es va estructurar en quatre blocs de qüestions. En el primer li vaig plantejar algunes referències als seus antecedents, als seus mestres, com havien estat John Cage o Nam June Paik. Per a Viola, els sons de les seves instal·lacions de vídeo són molt importants. Recordo que en parlar de Five angels for the millennium, va dir que l’espectador, abans de veure els àngels, en podia sentir el xiuxiueig.

El segon bloc de preguntes es va centrar en temes relatius a la tecnologia. L’artista considera que existeixen dos elements summament perillosos relacionats amb la tecnologia: la mateixa càmera de vídeo i el dit índex.

Va al·ludir al fet que amb un sol

17

Publicacions

Tecnologia d’avantguarda per millorar

46

Agenda

48

Som UB

Una imatge dit avui dia es pot prémer un botó que destruiria el món sencer, i això és justament gràcies al progrés tecnològic. S’ha de ser, per tant, molt cautelós.

La part tercera la vam dedicar a parlar de les diferències que hi ha entre les seves cre­ acions inicials, que es poden entendre com documentals, i les obres creades a partir de 1992 fins aquest moment, que són molt més teatrals. En aquestes darreres Viola actua com el director d’una obra de teatre: contracta actrius i actors; munta escenaris complexos on tot —il·lu­minació, decorats, vestuari maquillatges, gestos...— estan plenament estudiats i dirigits a obtenir uns resultats determinats.

L’últim bloc de preguntes van ser les relatives al misticisme i l’espiritualitat. A Viola li agrada de citar el poeta oriental Rumi (segle xii ) que va dir: «La ferida és el lloc per on entra la llum en el teu interior.» Efectivament, l’aportació essencial de Bill Viola al món actual és la de

Bill Viola i la vicerectora Lourdes Cirlot moments abans de l’acte a l’Edifici Històric de la Universitat.

concedir de nou gran importància a l’espiritualitat. L’artista és un estudiós de les religions i no solament s’interessa pels místics occidentals sinó també pels orientals. En diversos moments de l’entrevista va al·ludir a la seva experiència amb el dalai-lama.

Per a ell, la via del zen budisme és l’opció a seguir.

Per cloure l’acte va passar una de les seves últimes crea­

cions digitals, veritablement me­ra­ vellosa. Els assistents van agrair a Viola la seva sinceritat i sobretot que sigui un gran artista mancat per complet de qualsevol sentiment egòlatra.

Ens vam fondre en una abraçada profunda i l’acte va concloure.

Lourdes Cirlot Vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni

5

6

entrevista: màrius serra

Màrius Serra «Sóc un defensor de l’ús dels mecanismes del joc en tots els vessants del coneixement» Som a l’aulari Josep Carner, escriptor, del qual fa una setmana «van esquivar un text els que s’examinaven de selectivitat». No li va agradar gaire aquesta reacció, oi?

Jo no sóc gens apocalíptic; no sóc dels que diuen: «Oh, el jovent no sap res, són uns melons, nosaltres sí que érem savis!». Ara, el que és evident és que el to del que podríem dir cultura general ha baixat d’una manera estrepitosa. En qualsevol cultura, en països sobirans com ara França o Anglaterra, la gent de cultura mitjana té una relació amb els seus clàssics mínimament fluida. Aquí, amb el català, sempre hi ha aquesta tensió.

I, ja prescindint de la qüestió del català, el mer fet que els posin un poema, i que abans de llegir-se’l ja diguin: «Osti! És que és una poesia», que deia una de les noies. Coi, però llegeix-te-la!, perquè una poesia, com tu dius, pot ser d’una claredat infinita! A aquella noia tant li feia Foix com Carner! Això és el que vaig trobar una mica alarmant.

En el mateix article on es planyia de la tria de textos dels futurs universitaris

afirmava que les aules universitàries són l’avantsala d’una vida laboral discontínua i sense cap relació amb el que s’ha estudiat. Home, vostè va descobrir els palíndroms i l’enigmística entre aquestes parets!

Amb tota sinceritat i claredat: vaig descobrir la passió de la meva vida i vaig obrir la porta dels jocs de paraules aquí, a la Biblioteca General, i això em va portar a fer campana durant gairebé tres mesos seguits. Això és una confessió! Per tant, jo sí que vaig descobrir la meva vocació a la universitat, però per una via molt heterodoxa que no reivindico per a ningú. Quan dic que tota aquesta gent trobarà una vida laboral discontínua és perquè molts arriben a la universitat sense vocació, per pressió familiar. La meva experiència també va ser aquesta però, per fortuna, la vaig tòrcer. La meva família em va empènyer a iniciar Medicina, carrera que vaig abandonar per començar, ara sí, vocacionalment, Filologia.

Conyes a banda de la campana dels tres mesos, per a mi va ser la salvació, perquè jo hauria estat un metge infeliç, si mai hagués

arribat a ser metge. No tenia cap mena de vocació. Era una qüestió d’estatus social. Havia de ser metge, o advocat o economista, els oficis que la meva família, menestrals procedents de la immigració interior catalana, coneixia.

Vaig ser la primera persona de la meva família a entrar a la universitat, després n’hi ha hagut d’altres. També haig de dir que vaig matricularme a Filologia pensant que m’ensenyarien a escriure, i a Filologia no t’ensenyen a escriure, en tot cas a llegir, que ja és molt. És a dir, la meva motivació era literària, creativa. A mi el que m’agrada és escriure.

I per què tria Filologia Anglesa?

Recordo que ens van fer un test de llengua en el qual ens ho preguntaven, i jo hi vaig posar «per poder entendre el Finnegans Wake de James Joyce», i no era cap broma.

Estava absolutament fascinat per la música anglosaxona, però per la via literària havia caigut del cavall amb el Joyce. La gent diu de l’Ulisses, i l’Ulisses rai! Eren els jocs de paraules del Finnegans Wake que no entenia jo! Ho vaig fer per vocació i per sintonia amb

entrevista: màrius serra

7

Màrius Serra (Barcelona, 1963) Si hagués nascut als Estats Units, Màrius Serra hauria estat «el rei dels Spelling Championships», els populars concursos que es duen a terme arreu del país per trobar l’escolar que lletreja més ràpidament i sense errors les paraules més enrevessades del diccionari. «Segur que m’hi hauria apuntat! De fet, jo vaig conèixer l’scrabble que tant m’apassio­ na, de nen, a classe d’anglès. El

joc és una estratègia excel·lent».

Aquí, a Catalunya, exerceix de prestidigitador d’una llengua que, de tant que li ha deixat fer —mots encreuats, enigmes i palíndroms—, l’ha convertit en un dels escriptors amb més coneixement de causa. És una descripció que confirma fil per randa el nostre cate-

dràtic de Lingüística i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany Joan Solà, en una entrevista a La Vanguardia el mateix dia que entrevistem Serra: «És important jugar amb la llengua. (...) Tot el que ha fet Màrius Serra val molt més que allò que puguem fer els gramàtics. (...) La llengua hi és perquè aquells que siguin capaços la vulnerin. Ho van fer molt bé Carner o Sagarra».

la cultura anglosaxona, no per trobar feina amb més facilitat que si hagués fet, posem per cas, Filologia Francesa.

I és a la universitat on va aprendre lingüística que, segons ha defensat en alguna ocasió, és la base de la resta de coneixements…

No em referia tant a la disciplina anomenada lingüística, com als coneixements lingüístics.

El que crec que és molt greu, i no només en l’àmbit català, és la desverbalització de les noves generacions, la pèrdua de competència lingüística. És veritat que avui hi ha més poliglots que abans, però això és instrumental, propi de la cultura de l’eficàcia. S’ha perdut, o s’està perdent, el gaudi lingüístic. Fins i tot llegeixo articles sobre que el xinès, una de les llengües més parlades, utilitza programes informàtics de traducció per escriure amb teclats de l’alfabet occidental. El que està provocant això és una analfabetització general de gent que ja estava prèviament alfabetitzada.

Insisteixo, no sóc especialment apocalíptic, al contrari, penso que la saviesa té més a veure

Text:

Ester Colominas i Núria Quintana Fotografies:

Marta Casellas

8

entrevista: màrius serra

Màrius Serra ens concedeix aquesta entrevista pocs dies després del concert «Mou-te pels quiets» organitzat amb objectius benèfics arran del seu darrer llibre Quiet, on relata els set anys de la vida del seu fill Lluís, que té una encefalopatia greu.

Són moltes les sensacions que encara arrossega de la nit del concert: «La veritat és que em vaig sentir més novel·lista que mai. La novel·la aporta la capacitat d’imaginar mons, i jo aquella nit me l’havia imaginat tal com va succeir. Va ser com haver escrit una història i veure-la en tres dimensions».

amb la flexibilitat que amb la rigidesa, però sí que constato, i això és en darrer terme el que jo escrivia a l’article, que amb una pèrdua de competència lingüística l’accés al coneixement es dificulta enormement. Per a mi, és fonamental una relació fluida amb com més llengües millor, però, com a mínim, amb la teva en primer terme, dominant-ne tots els matisos i tenint-ne un control molt elevat per després pretendre penetrar en altres territoris del coneixement, i això no es dóna.

En l’article que esmentàvem a l’inici de la conversa es queixava que la universitat està massificada i que això no és símptoma d’un bon nivell cultural del país sinó tot al contrari. Què cal fer perquè el país assoleixi un bon nivell cultural?

Jo ja voldria viure en un país amb un percentatge d’universitaris molt elevat, però de vegades fa l’efecte que per aconseguir aquesta xifra el que es fa és reduir el nivell d’exigència, i amb l’entrada d’universitats privades i sistemes de mestratges, tens sovint la sensació que s’està venent un estatus universitari sense ser prou rigorosos a mantenir el nivell de dificultat, d’esforç. Sembla com si per a les generacions que ja són fills d’universitaris, la universitat fos l’única possibilitat, o una extensió de l’ensenyament

obligatori. I no és un problema únicament, o estrictament de la universitat. En el camp contrari també hi hauria el perill de fer una universitat elitista, absolutament allunyada d’aquesta línia de continuïtat. Tots els extrems em semblen preocupants, però jo diria que ara el pèndol està més aviat cap a l’altra banda. Recordo un anunci d’una universitat privada que, parlant de Ciències de la Comunicació, deia: «Vols dirigir un canal temàtic?», i es veia un tio assegut amb els peus damunt la taula. Quina demagògia! I un xaval amb setze anys diu: «Jo vull dirigir i tenir els peus damunt la taula», com aquell que diu: «Si et compres un Ferrari t’hi poso la rossa». Estem fent servir el mateix mecanisme.

Aquesta mena de discurs també s’ha fet des de la universitat. No diria que és un problema només de la universitat, ara bé, de l’educació sí que ho és. I l’educació només té sentit si lliga l’aula amb el carrer. I el carrer cada cop està més lluny de l’aula… Entenc que el món de l’empresa necessita uns tècnics i que la universitat és qui els ha de formar, però de vegades sembla com si el món de l’empresa tingués la universitat com a departament de formació. I això diu poc a favor del que ha de ser la universitat com a institució i que és ser el garant de la llibertat i del coneixement. En aquest sentit, ha de ser independent.

El catedràtic de la UB Joan Solà, recent Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va dir en el discurs d’acceptació d’aquest guardó que no podem «conformar-nos amb una llengua eternament híbrida, vergonyant respecte de les seves veïnes, feble socialment i pobra de capacitat expressiva. Els parlants d’una tal llengua irremissiblement han de sentir-se angoixats i humiliats, i tard o d’hora s’aniran desentenent de l’objecte que els provoca malestar». Què en pensa?

Estic plenament d’acord amb el que diu, però també haig de dir que em provoca una contradicció notable. A mi no m’interessa la importància social de la literatura, sinó la literatura per ella mateixa. Els darrers anys sí que he adquirit una certa sensació de compromís, però en tot cas és un compromís sobre el qual no m’agrada parlar gaire, perquè penso que tots els compromisos morals, quan s’expliciten, tendeixen a la hipocresia. Estic tip de sentir grans discursos, sobretot en l’àmbit polític, de defenses fèrries que després no es corresponen en absolut amb l’actitud. Jo aposto per l’actitud i prescindeixo una mica del discurs. I la meva actitud fa que els últims deu anys hagi recorregut tots els països catalans fent conferències sobre la llengua vista

entrevista: màrius serra

«La universitat ho té difícil si no té models d’èxit que no siguin subterranis i completament desconeguts»

Durant la conversa Màrius Serra desvetlla la seva manera d’entendre la universitat i, en definitiva, el coneixement: «El coneixement, a mi, m’interessa quan et permet d’atacar les certeses, quan obre interrogants més que quan els tanca. Vull avançar sense deixar de qüestionar-me les coses. Malament si tenim la certesa que ho sabem tot; serem fanàtics».

des d’un punt de vista lúdic, des del punt de vista des del qual jo m’hi relaciono. I estic disposat a admetre que em comprometo, com deia el Dr. Solà amb una llengua més rica.

Perquè jugar-hi vol dir enriquir-la, i perquè, fonamentalment, em sento i sóc un escriptor.

M’agraden altres llengües, el castellà, l’anglès, l’italià; no hi tinc cap conflicte, cap problema, però la meva llengua és el català i hi estic compromès d’una manera explícita. Ara bé, se’m fa difícil elaborar un discurs que no es fonamenti en una acció quotidiana. Jo exercito el bilingüisme passiu amb naturalitat amb tothom. I tota la meva activitat, per la seva intrínseca naturalesa, moltes vegades és intraduïble. I això em plau. Els mecanismes del joc verbal es poden traduir, però els exemples germinen en la mateixa llengua. I en aquest sentit és com em sento compromès a enriquir el català.

A la UB l’acreditació de català és requisit per accedir a places de professor titular o catedràtic. Precisament en aquest número de La Universitat recollim les impressions d’alguns d’aquests docents acreditats, un dels quals, d’origen romanès, ens deia que ha estat aprenent català des que va arribar bus-

cant les diferències que hi ha entre el castellà i el català quan llegia, veia la TV o escoltava la ràdio. Al català, el pot ajudar el que podríem dir el joc de la fa­ mília romànica? És evident que la nostra situació és molt diferent de l’èuscar, però la castellanització del gallec és notabilíssima. Sí que crec que el català s’està empobrint d’una manera radical, sobretot als mitjans de comunicació, dels quals formo part i els quals conec. Però això és un tabú, és intocable. D’això, en parlem quatre. Quan TV3 va fer Serrallonga, un telefilm amb el pressupost més alt que ha tingut mai una producció televisiva a Catalunya, van pagar un excel·lentíssim director i un excel·lentíssim equip de formadors en lluita; van buscar localitzacions a les Guilleries, i masies del segle xiv… De sobte, fan un càsting, amb criteris estètics… i parlaven tots xava! És intolerable. I per què es dóna això?

Fonamentalment perquè el director és xava i a ell no li sonava malament! En una producció on hi ha mitjans, partides pressupostàries perquè aprenguin a lluitar amb l’espasa i a caure bé, per a masies del segle xiv… i hi parlen xava? Ningú no s’adona que han de posar un coaching, com ho diuen ara, en anglès. Agafa un lingüista! Tanta pasta com

es gasten en disseny, perquè és imatge, però, i el so? És àudio, a més de visual!

Sembla que ja n’hi ha prou amb fer-ho en català. T’imagines un Quijote amb accent tipus Gran Wyoming, d’un Madrid d’ara? És impensable! L’ampolla no és tota buida ni tota plena, però hi ha un deteriorament.

L’altre dia a «La Contra» de La Vanguardia entrevistaven un coordinador de jocs «seriosos» reals i virtuals (joc seriós és el que serveix a l’adult per aprendre i resoldre conflictes). Amb una variant del Lego, el Lego Serious Play, l’entrevistat afirmava haver resolt problemes de grans companyies i governs, i afegia que a Barcelona ja fa un any que juga amb gent de l’Administració, pedagogs, professors, pares i alumnes per construir l’escola del futur!

El joc és una estratègia excel·lent. Jo vaig conèixer l’scrabble famós que tant m’apassiona a les classes d’anglès, de nen. En el sistema d’ensenyament de llengua anglesa, els crosswords, entre d’altres estratègies de joc verbal, són omnipresents.

En darrer terme, escriure és posar paraules en joc i aquest esperit de vegades es banalitza, i per tant es penalitza. El joc, en general, és una analogia perfecta de qualsevol intercan-

9

10

entrevista: màrius serra

«En el món de la cultura hi ha molt de talent, però també molta pretensiositat i molt poca capacitat comunicativa»

vi d’informació i de coneixement que tenim en el decurs de la nostra vida, com a estudiants, com a persones, com a ciutadans. El joc permet d’analitzar la realitat en funció d’unes regles determinades i això, lluny de reduir-la, la il·lumina. És com quan vas a un país que no coneixes i et diuen: «Aquí no facis petons quan entris a una casa, que ells no se’n fan». És un joc, hi ha unes regles de relació. Si tens la capacitat d’abstreure la teva vida quotidiana i aplicar-ho i veure-ho com un joc, és probable que t’ajudi a entendre més coses que et passen o incomoditats que senties. Sóc un defensor a ultrança de l’ús dels mecanismes del joc en tots els vessants del coneixement.

«El model de Josep Guardiola, en altres àmbits, faria molta falta»

Un dels bessons del seu llibre Ablana­ tanalba li deia a l’altre que el que cal al món són enginyers, no pas enginyosos. És cert que la societat actual reclama més enginyers, però quin és el lloc de l’enginy?

L’enginy és refulgent, és fulgurant, i alhora és moralment innocu. Vivim un moment en el qual els últims de la classe poden ser els triomfadors socials. Això li va molt en contra a la universitat. Tu digues-me quins són els teus herois i et diré quins són els teus somnis. És un problema de projecció i en això sí que és veritat que hi ha una responsabilitat clara, directa, no sabria dir si dels poders públics o dels mitjans de comunicació. Però és de mal fer, perquè moltes vegades es carrega els neulers també als mitjans de comunicació públics i es diu que s’ha de fer una tele de qualitat. Una tele que potser no tindria audiència. La pots fer de qualitat i que no se la miri ningú! És molt més complex que això… És molt barat fer el discurs del taxista emprenyat, que tothom és dolent, que tots els polítics són iguals, etc., però és veritat que la universitat ho té difícil si no té models d’èxit que no siguin subterranis i completament desconeguts. I els models d’èxit fulgurants gairebé sempre estan projectant l’antipedagogia. El tonto de la classe és el que triomfa, el gamberro. I això és molt fotut. D’aquí tot aquest entusiasme amb el triplet del Barça i el discurs del Guardiola.

Feia temps que no hi havia un model d’èxit

tan inqüestionable, del qual es podien extreure el valor de l’esforç, un cert criteri de dir «podem guanyar o no, l’únic que podem garantir és que treballarem per fer-ho possible», un talent indiscutible, i un tractament lingüístic impensable en altres èpoques i en altres llocs. No se li pot donar tota la responsabilitat ara al Guardiola, perquè durarà el que durarà, però aquest model, en altres àmbits, faria molta falta.

Com acostar les dues cares de la mateixa moneda, enginyers i enginyosos?

Un enginyer en realitat necessita l’enginy, de fet prové d’allà. El que passa és que l’enginy per ell mateix pot arribar a ser eixorc, no portar enlloc. Una altra cosa insofrible del món de la cultura, que n’ha apartat moltíssima gent, és l’extrema malaptesa per dir-ho amb una paraula que no s’usa, o en tot cas la poca traça, que té gent molt ben preparada i molt sàvia per comunicar allò que sap. És a dir, són absolutament indignants les conferències que adormirien un ramat d’ovelles i que fa molta gent, que d’altra banda sap moltes coses. No s’adonen que aquesta estratègia de comunicació és un fracàs absolut. El que falta és molta capacitat de comunicació i no l’ego desfermat de qui agafa un micròfon i no el deixa anar, sense cap noció de ritme… o els actes culturals en els quals volen participar divuit persones, etc.

En el món de la cultura hi ha molt de talent, però també molta pretensiositat i molt poca

entrevista: màrius serra

capacitat comunicativa. Aquesta mena de divorci entre la cultura i la comunicació comporta problemes greus.

Hi ha gent que això de fer mots encreuats, plantejar i resoldre enigmes lingüís­ tics, no ho troba una feina gaire seriosa.

Què és el que imprimeix seriositat, rellevància a la nostra feina de cada dia?

Quins aspectes o elements s’atribueixen al treball com a concepte per ser entès i valorat com a tal?

Són aspectes absolutament convencionals que depenen del que es valora socialment en cada moment. L’enginy verbal i el joc de paraules han estat molt seguits i són molt seductors perquè al meu entendre és a la base de la creació. Rabelais és el creador de la llengua francesa perquè hi juga i genera nou llenguatge; Ramon Llull és el pare de la llengua catalana perquè hi juga i genera mètodes fascinants de combinatòria, i crea.

Però també és veritat que això provoca un cert rebuig perquè està al límit entre el Carnaval i la Quaresma, perquè toca allò que és més sagrat del llenguatge. I allò que és més sagrat alhora està a un pas de ser blasfem i profà, tot i que el cas dels encreuats és molt defensable des d’un punt de vista cultural, lingüístic, d’estratègia, ni que sigui per la competència lingüística que et proporciona, perquè treballes sempre des de la sinonímia i la relació de pensament lateral. Els mots encreuats, però, es van importar dels Estats

Units i van començar a funcionar als anys vint en alguns diaris populars anglesos. El Times va trigar moltíssim perquè li semblava que era una cosa de molt baixa estofa. Primer perquè era un invent americà, que havia de ser xaró, etc. Fins que ja no van poder més. Hi ha documentada una polèmica a les cartes del Times a favor i en contra amb participació de gent molt il·lustre. L’arquebisbe de Canterbury hi estava en contra, per exemple. Finalment van publicar uns mots encreuats en llatí i en grec clàssic, fets per dos catedràtics d’Oxford i Cambridge, amb una noteta que deia: «Ens dignem a presentarlos aquest crossword en llatí fet pel Dr. Tal, per veure si s’aficionen a aquest joc tan banal que ens ha vingut dels Estats Units». I a la setmana següent, el mateix, en grec. Fins i tot els més papistes van baixar del burro i s’hi van llançar! Aquí, per exemple, recordo que un zoòleg eminent, un home important en el nostre sistema universitari, va venir a una de les presentacions que vaig fer del Verbàlia. Després de la presentació, que el va entusiasmar, em va dir: «Me n’ha passat una de molt grossa i és que vinc d’estar un any a la República de Sud-àfrica, concretament a Ciutat del Cap, estudiant uns fòssils d’uns éssers marins, els poliquets. El gènere es diu capensis, perquè són de Ciutat del Cap, però jo n’he descobert una nova variant, i ara tinc la potestat de batejar-la. I com que es diu capensis, havia pensat de posarli Nocal. Nocal capensis!». Jo plorava! Amb

11

una llàgrima a cada galta! Ja m’imaginava a Oxford, a Cambridge, en un congrés: «…because Nocal capensis…», i dos catalans rient per sota el nas. Ja l’anava a abraçar quan em va dir: «Però no he gosat, perquè, què pensarien els meus col·legues?». I jo vaig pensar: no anem bé... En aquest sentit em sento com el boig en una societat molt, molt, reprimida, que pot dir el que vol i de sobte tothom riu perquè no s’atreveix a fer el mateix. Fins i tot hauria estat una estratègia comunicativa que per a ell li hauria resultat una promoció. En canvi, què li podia portar en contra? Que fos titllat de què? De trivial? De què és símptoma això? Ho deixo en l’aire, no tinc resposta. Jo trobo malsana la dictadura de la seriositat. Com en el cas dels mots encreuats. Hi ha lingüistes que fins i tot han fet anàlisis perquè és fascinant el mecanisme, és una escriptura en doble sentit, t’apareixen paraules que tu desconeixies escrites en vertical perquè tu resols els horitzontals. Com a mecanisme té la sofistificació i la fortalesa dels grans invents. La simplicitat dels grans invents. Però en canvi sempre és qüestionat. L’important no era el descobriment que ha fet aquest zoòleg? Amb això, de vegades, els anglosaxons són més oberts que nosaltres. Aquí, com que probablement la gent és, en general, més trivial, cal demostrar la rigorositat. Els anglosaxons venint de la tradició del matemàtic Lewis Carroll…, això que en diem humor anglès: tot d’una tenen uns estirabots, que al·lucines!

Abans de marxar, Màrius Serra ens deixa aquest enigmàrius.

Solució: UNIVERSITAT. Institució on tot (univers) pot ser esmentat (citat)

12

reportatge: llengua i docència

Llengua i docència Ja en són més de mil els investigadors que han obtingut l’acreditació de llengua catalana per a la docència universitària que atorga la UB, un cop superada la prova corresponent. La UB, que demana aquesta acreditació lingüística (equivalent al nivell C) com a requisit per accedir a places de professor titular o de

catedràtic, ofereix als seus investigadors la possibilitat de seguir un curs de català, organitzat pels Serveis Lingüístics de la UB, especialment pensat per a ells i que els prepara per a la prova. En aquestes pàgines recollim alguns testimonis de persones que van fer aquest curs i van obtenir l’acreditació.

Josep M. Caparrós (Barcelona)

«Ens van fer atractives les classes» Encara que sóc d’origen andalús, habitualment parlo i escric en català a la Universitat. També he publicat llibres en aquesta llengua. Però com que durant la dictadura franquista no ens van ensenyar pas aquest idioma, vaig considerar que era important

conèixer bé la gramàtica catalana, a més del fet que ara el professorat de la UB necessiti l’acreditació oficial del nivell C. El curs va ser esplèndid! El professor, que havia es­tat lector de Llengua Catalana a la Universitat d’Oxford i que estimava força la llengua i el país, ens va impartir 40 hores de català du­rant dos mesos. Va fer-nos atractives les classes. L’examen no va ser gens fàcil, però ell va preparar molt bé

Dimitrios Vlachopoulos (Grècia) «El català m’ha ajudat molt a integrar-me d’una manera més suau, ja que quasi tots els meus companys utilitzen aquesta llengua»

Vaig arribar a Barcelona el novembre del 2006. Després d’un any de cursos intensius (4 hores diàries de dilluns a divendres) vaig aprovar l’examen d’acreditació i l’examen del nivell C. Just després d’aquest examen vaig fer un altre curs intensiu (curs d’estiu) per aprovar el nivell superior de llengua catalana (nivell D).

Tot aquest procés no m’ha estat gaire difícil perquè m’agrada molt l’estudi de les llengües estrangeres i perquè vaig treballar amb professors excel·lents; em van motivar molt i em van mostrar tècniques per aprendre la llengua catalana més fàcilment.

Per treballar com a professor universitari, l’acreditació de

coneixements de llengua catalana és obligatòria. A més, crec que m’ha ajudat molt a integrarme d’una manera més suau al meu àmbit laboral, ja que quasi tots els meus companys utilitzen el català per comunicar-se i per expressar-se.

Els alumnes estan molt contents quan un professor estranger imparteix la seva assignatura en català i valoren molt positivament el seu esforç.

Això ho vaig notar des del primer dia, encara que em faltava fluïdesa oral. Tots els meus alumnes estaven contents i em felicitaven. No tinc cap dubte que els meus coneixements de català han estat útils per millorar la meva comunicació amb l’alumnat.

reportatge: llengua i docència

Violeta Núñez (Argentina) Text:

Núria Quintana Fotos:

Josep M. Rué i Marta Casellas

els alumnes. Tots vam estar agraïts pel seu esforç i per la seva competència professional.

Sempre m’he comunicat en català, però hem d’estar oberts a les altres llengües d’arreu.

Enguany, han cursat la meva assignatura 17 alumnes nordamericans, i van dir-me que no ho entenien. Per això vaig passar al castellà i vaig dir-los que, si més no, podien fer alguns treballs en anglès. Penso que si volem que la UB sigui casa de tots —en aquests moments de ma­jor obertura al món— hem de ser receptius.

«A classe parlo en català, en castellà i alguna vegada en anglès» Sóc a Barcelona des del 1981.

Quan vaig arribar, vaig fer un curs d’immersió, intensiu, a la UB, per a estudiants estrangers (llavors, jo ho era). Després sempre he utilitzat la llengua catalana com a vincle tant social com laboral, malgrat que a la meva vida privada la llengua vehicular és el castellà. Potser per la bona acollida d’aquesta ciutat no m’ha costat gens aprendre el català i gaudeixo amb l’apropiació d’una llengua que considero (també) meva.

Per a mi ha estat un luxe: la possibilitat d’aprendre i de fer servir una altra llengua, la possibilitat d’apropiar-me d’una altra cosmovisió (ja que tota llengua conceptualitza un món propi).

A classe parlo en català, en castellà i alguna vegada fins

i tot en anglès (amb estudiants ERASMUS) segons la llengua en què em parli l’interlocutor. Les classes normalment les desenvolupo en castellà, ja que és la llengua en què penso amb més fluïdesa i que em permet mantenir un bon nivell de conceptua­ lització i d’expressió dels continguts de les assignatures. Em sembla que sí que és un valor afegit la concurrència de llengües i també el respecte a les persones que les parlen i, per tant, les fan viure. Penso que és un valor afegit la tolerància, el respecte i el donar lloc a l’altre i, també, que l’altre s’apropiï dels llocs, de la/ les llengües, que tingui el coratge i les oportunitats per fer-ho. Veig aquí un repte per a les universitats a Catalunya: contribuir a la formació de ciutadans per al país

Rumen Manolov (Bulgària) «Em sembla normal adaptar-me als alumnes que es volen comunicar en català» Vaig venir a Catalunya l’any 2002 i he estat aprenent català des del primer dia: em fixava en les diferències que hi ha entre el castellà i el català quan llegia, quan veia la televisió o escoltava la ràdio. Vaig començar els cursos de català el 2004 i això em va ajudar a estructurar el coneixement que estava construint. Si saps castellà no és gaire difícil aprendre el català, però de vegades hom pensa que són més semblants del que ho són en realitat, i això pot confondre.

El curs i l’examen del nivell C van ser un pas lògic després d’haver fet els cursos de nivells A i B, que vaig cursar perquè em sembla el més natural aprendre l’idioma del lloc on hom decideix viure. Estudiar

la llengua implica també aproparse a la cultura mitjançant la història, la literatura, els costums i ho veig d’allò més saludable per arribar a comprendre millor la gent. A més a més, crec que aprendre idiomes és un exercici perfecte per mantenir la ment en forma i alentir l’envelliment del cervell.

Crec que el curs per a do­cents de la UB té la meitat d’hores que el curs «normal» i que és molt positiu per estalviar temps (ja que no en tenim gaire) però també pot ser negatiu per cobrir tota la matèria.

A més, he tingut la percepció que el fet de ser professors i d’anar atabalats tot el temps va servir a algunes persones com a excusa per no esforçar-se a assistir-hi, fer

els deures, etc., però això depèn de «l’estudiant». Vam tenir l’avantatge que els temes que discutíem estaven relacionats amb la vida professional dels professors, és a dir, s’emprava una terminologia que ja coneixíem.

Parlar el mateix idioma (tant en sentit literal, com en sentit figurat) és fonamental perquè la gent s’entengui. Hi ha alumnes catalanoparlants que es dirigeixen a mi en castellà per adaptar-se al meu estat d’estranger, ja que suposen que per a mi seria més fàcil. Per tant, em sembla normal que jo també m’adapti als alumnes que es volen comunicar en català perquè se senten més còmodes en aquest idioma.

i per al món. Donar a conèixer la llengua catalana, donar oportunitats de gaudir-la i fer-la servir i també respectar l’exercici d’elecció de cadascú en allò tan personal i intransferible, tot i recordant que les imposicions a vegades promouen efectes contraris al que es pretenen... Per tot això, considero que els cursos oferts per al professorat han estat un encert i esperem que continuïn sent-ho: garantir l’oferta i la llibertat d’elecció.

13

14

reportatge: llengua i docència

Les accions de la Universitat pel que fa a la llengua de la docència van més enllà del català. S’han organitzat cursos per al professorat des de l’Escola d’Idiomes Moderns de la UB per ajudar-lo a impartir

classes en anglès, element clau amb vista a la internacionalització de l’oferta formativa. Així ma­­teix, investigadors que han seguit un d’aquests cursos ens expliquen també la seva experiència.

Emili Boix

Maria Mataró

«Els alumnes trien la classe en anglès per simples raons pragmàtiques»

«Encara que als alumnes no se’ls exigeix que intervinguin en anglès, veus que la majoria d’ells ho fan il·lusionats»

(Facultat de Filologia)

Estic fent docència en anglès com a assignatura de lliure elecció dins el Departament de Filologia Catalana. En el curs per a personal docent i investigador fonamentalment vaig adquirir habilitats expositives per a les presentacions a classe. L’avantatge d’aquests cursos és que són interdisciplinaris (hi assisteixen docents de facultats molt distintes, de lletres i de ciències) i s’hi aprenen diferents tècniques expositives, sempre en anglès.

No els ho he demanat, però em sembla que els alumnes trien la classe en anglès per simples raons pragmàtiques: saben més anglès que castellà i encara més que català. L’anglès acadèmic presenta pocs problemes; en canvi per a mi esdevé més envitricollat l’anglès col·loquial.

Si hi ha alumnes angloparlants,

però, ells es converteixen en professors d’anglès i ajuden tot el grup a compensar les possibles mancances en aquesta llengua (del professor o dels seus companys: italians, polonesos, catalans, alemanys...). La meva classe és multilingüe. La llengua de comunicació oral (la llengua franca) i dels programes i lectures comuns és l’anglès, però el treball de curs es pot escriure en qualsevol llengua que jo pugui llegir (català, castellà, alemany, francès, italià i portuguès).

Com que jo publico normalment en català (això pràcticament sols és possible en filologia catalana i en alguna àrea de coneixement educativa) haig d’esforçar-me a buscar equivalències en anglès, però afortunadament llegeixo sovint textos de la meva especialitat (sociolingüística) en aquesta llengua. La millor manera d’incentivar l’ús de l’anglès és facilitant cursos amb una ràtio professor/alumnes baixa i amb un bon disseny didàctic en què s’ensenyin les habilitats expositives orals. Pel que fa a la recerca, no cal incentivar més l’anglès del que ja ho està: n’hi ha prou amb dir que si no publiques en anglès, automàticament no es reconeix la publicació. Per tant, diria el contrari: cal limitar l’exigència indiscriminada de l’anglès: la seva dosi comença a ser excessiva. Encoratjaria, ben al contrari, classes multilingües d’una manera o altra que preservin la diversitat lingüística al màxim.

(Facultat de Psicologia)

Els dos últims cursos acadèmics he impartit docència en anglès en l’assignatura Neuropsicologia de les Funcions Frontals. És una matèria de l’especialitat de Neuropsicologia que pertany al màster de Psicologia Clínica i de la Salut.

Els alumnes tenen molt clar que, en el nostre àmbit, l’anglès és indispensable. La realitat actual demana una formació continuada als professionals i tota la literatura publicada i la majoria de congressos que es fan són en anglès. Crec que agraeixen l’esforç per propor­ cionar-los, ja des de l’inici de la seva formació especialitzada, aquest entrenament en l’anglès. D’altra banda, crec que el fet d’emprar l’anglès no ha ocasionat gaires dificultats a l’aula. És un anglès tècnic, senzill i tenen l’ajut del material visual. A més, encara que als alumnes no se’ls exigeix que intervinguin en anglès, veus que la majoria d’ells ho fan il· lusionats.

El fet d’impartir la classe en anglès és més cansat per a mi, no em permet ser tan fluida i flexible com en la nostra llengua, però crec que malgrat això és profitós.

Considero que l’ús de l’anglès a les aules hauria de ser una pràctica freqüent i no únicament en la docència de postgrau, sinó també al grau. Fa anys que altres universitats europees permeten que l’estudiant cursi una part dels estudis en anglès, cosa que n’incrementa la competència lingüís­ tica en una segona llengua i facilita realment la mobilitat d’estudiants internacionals.

Per aconseguir-ho cal que hi hagi professorat disposat a fer aquest esforç afegit, però al mateix temps cal que la Universitat ho faciliti. És necessari formar el professorat en l’ús de l’anglès, en el mateix centre del docent, tant per impartir la docència en anglès com per publicar, i que aquesta formació pugui ser continuada.

reportatge: llengua i docència

María José García (Facultat de Farmàcia)

«A més de practicar fent exposicions en anglès, també vam aprendre metodologia docent i vam compartir les nostres experiències a les aules»

Teresa Carbonell (Facultat de Biologia)

«Caldria anar pensant a introduir accions docents i d’aprenentatge on l’anglès hi tingués una presència normalitzada»

El primer semestre d’aquest curs vaig impartir una assignatura de 5 ECTS en anglès. Es tracta de l’assignatura troncal Pharmaceutical Nanotechnology, del màster oficial de Nano­ ciència i Nanotecnologia.

El curs d’anglès estava to­­ talment orientat a impartir do­­ cèn­­cia universitària en anglès.

Vam fer moltes presentacions individualment, davant els professors i els altres companys. El curs era eminentment pràctic des del primer dia. Els professors eren extraordinaris, amb una gran experiència i conei­ xement de la matèria. Es van adaptar els horaris a les nostres necessitats encara que al principi semblava impossible, atesa la quantitat d’hores del curs i la nostra elevada càrrega docent.

Crec que es van assolir plenament els objectius del curs, la qual cosa no hauria estat possible en una acadèmia d’idiomes.

El curs estava orientat a unes necessitats molt concretes,

com ara les de la docència universitària: a més de practicar fent exposicions en anglès, també vam aprendre metodologia docent i vam compartir les nostres experiències a les aules.

Més de la meitat dels alumnes que he tingut a l’assignatura impartida en anglès són estrangers: suïssos, francesos, nord-americans, austríacs, iranians, xinesos, algerians, etc.

Els alumnes catalans tenien nivell suficient per expressar-se en anglès correctament tant oralment com per escrit.

L’anglès és l’idioma científic per excel·lència, ens agradi o no. Per tant, la Universitat ho ha d’assumir i fer l’esforç ne­­ cessari perquè els professors ho tinguin una mica més fàcil per poder impartir docència en anglès. Amb el voluntarisme d’uns pocs no n’hi ha prou, perquè la càrrega docent és cada curs més elevada i continua estant mal repartida.

Estic preparant-me per impartir en anglès els cursos que em corresponguin del màster de Fisiologia Integrativa, que s’iniciarà el proper curs 2009-2010.

De moment, he impartit classes de doctorat en anglès només en aquells cursos en què hi havia alumnat estranger provinent sobretot d’altres països europeus. La meva valoració és molt positiva i penso que també ho és per a una part dels estudiants.

El curs d’anglès tenia com a objectius millorar les capa­ citats d’expressió i de comunicació oral en anglès. Si és important per al professorat universitari, conèixer aquestes tècniques, encara ho és més quan s’empra un idioma que no es domina completament.

Durant el curs vam aprendre no només anglès, sinó també a estructurar les xerrades, a utilitzar un llenguatge concís, tècnic però entenedor, clar...

La meva experiència és que s’accepta que la classe sigui en anglès quan hi ha

estudiants estrangers. Cal tenir en compte que tota la bibliografia que utilitzem és en anglès i que l’alumnat de postgrau sap que l’anglès és la llengua franca de la recerca científica actual, i que és també la llengua en què hauran de presentar les comunicacions en els congressos internacionals. Ara bé, quan l’alumnat fa preguntes costa mantenir-se en anglès; de manera reflexa passem al català!

Si es té la voluntat de fo­­ mentar l’ús de l’anglès caldria, d’una banda, oferir formació diversa quant a activitats en anglès al professorat (cursos, conferències, presentacions, seminaris...), i de l’altra, valorarho adequadament, tenint en compte que la preparació d’una classe en anglès requereix més dedicació que una en la teva llengua.

Pel que fa a l’alumnat, també caldria anar pensant a introduir accions docents i d’aprenentatge on l’anglès tingués una presència normalitzada.

15

16

notícies

Doctorat honoris causa per al medievalista Josep Perarnau El professor Josep Perarnau va rebre de mans del rector de la UB, Dídac Ramírez, el grau de doctor honoris causa, a proposta de la Facultat de Filologia, en un acte que va tenir lloc al Paranimf de la Universitat el passat 28 d’abril. Va actuar com a padrina la catedràtica del Departament de Filologia Catalana Lola Badia.

Josep Perarnau (Avinyó, Bages, 1928) és teòleg i historiador especialitzat en la història de la cultura catalana medieval, en particular, en la recerca en fonts primàries d’origen català i en l’es-

Perarnau ha donat a conèixer un gran nombre d’obres catalanes desconegudes o inèdites tudi de la producció intel·lectual vinculada als corrents teològics heterodoxos. Ha publicat el catàleg Els manuscrits lul·lians medi­

Llull i Perarnau Dimarts la Universitat de Barcelona va atorgar el doctorat honoris causa a mossèn Josep Perarnau, una de les persones vivents que més coneix, ha treballat i divulgat arreu del món la nostra cultura medieval. El va apadrinar l’erudita Lola Badia. La lliçó de Perarnau va ser sobre Llull.

Per desprestigiar el nostre colós, Nicolau Eimeric l’acusava d’heretge, de pretendre demostrar totes les veritats de la fe (per exemple, que Déu és u i tri), no pas només les que deia l’Església (l’existència de Déu, etc.). El que diu Llull és que l’enteniment

evals, que procedeixen de Barcelona i actualment es conserven a Munic. Ha donat a conèixer un gran nombre d’obres catalanes desconegudes o inèdites, molt particularment de Ramon Llull, d’Arnau de Vilanova, de Francesc Eiximenis, de sant Vicent Ferrer i d’altres autors menys estudiats o oblidats. Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, ha estudiat a les universitats de Salamanca, Gregoriana de Roma i de Munic. Es va doctorar amb una tesi sobre el Concili II del Vaticà a la Facultat de Teologia de Barcelona i es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la UB. És fundador de l’Associació de Teòlegs Catalans, del Centre Italià del Lul·lisme i de l’Aula Lul·liana de Barcelona. Ha estat president de l’Associació Catalana de Filosofia Medieval (1988-1990). És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i censor, nomenat pel Vaticà, encarregat d’examinar el conjunt de l’obra lul·liana enviada a Roma. Ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or (1993), el Premi Nacional de Pa-

humà té unes capacitats cognoscitives limitades: no podem penetrar en el misteri d’un gra de blat, d’una flor, d’una fulla, d’una voluntat, d’un pensament, de l’amor. I, en concret, l’enteniment no pot percebre la realitat sobrehumana. A qui s’obstina a ultrapassar aquests límits se li esmussa l’enginy i aleshores ni tan sols ateny el que té a l’abast. Llull diu que a tal persona se li «rebava l’enginy». I Perarnau conclou que «tota sola, la rebava refuta set segles d’antil·lulisme».

Així com un mirall «representa e demostra» les figures que té al davant, així «les coses sensuals són escala e demostració, per les quals puja hom a haver coneixença de les coses entel·

trimoni Cultural (1996), la Medalla Narcís Monturiol (1998) i el Premi als Estudis Filològics de València (2000).

Posteriorment a l’acte d’investidura, va tenir lloc el lliurament de títols de doctor per la Universitat de Barcelona 2007, com també del XIIè Premi Claustre de Doctors de la UB a Raquel Garcia Castellanos, amb la

lectuals», entre les quals hi ha la realitat sobrehumana; i així, «nosaltres apercebem per la granea [’grandesa’, en tots els sentits de la paraula] de les creatures la granea entel·lectual del creador»: albirem la infinitud del creador. I viceversa, el poder de Déu irradia sobre les criatures, els infon tot el que són: per tant, tot allò de positiu que hi ha en aquest món és obra de la corresponent realitat divina. Llull anomena ra­ ons necessàries aquestes relacions o lligams indiscutibles entre les realitat del món (perceptibles) i les sobrenaturals o divines (inassequibles). I parla també de demostracions, que són raons de congruència que volen posar d’acord el pensament amb la con-

tesi doctoral Estudio estructural y funcional del regulador trans­ cripcional de la resistencia a meticilina en Staphylococcus aureus, MecI, dirigida pel Dr. Xavier Gomis Rüth.

Per accedir als discursos de la padrina, Lola Badia, i de l’honoris causa Josep Perarnau, consulteu http://www.ub.edu/ gpre/honorisperarnau.pdf

cepció neoplatònica de la realitat vigent a l’Edat Mitjana a les tres cultures mediterrànies: la cristiana, la jueva i la musulmana.

Però la creativitat i originalitat de Llull i les dimensions descomunals de la seva obra es prestaven a tergiversació i a mala interpretació (jo mateix he necessitat un savi cop demà d’Albert Soler per poder fer aquest resum: gràcies). Conscient d’això, Llull va utilitzar tots els recursos que tenia a l’abast. El més decisiu fou l’ús del vernacle. Fins aleshores l’ús del llatí confinava els conflictes doctrinals a la franja privilegiada dels universitaris; amb el català, la franja s’eixamplava a tots els qui sabien llegir però no sabien llatí. Un canvi

notícies

Tecnologia d’avantguarda per millorar l’assistència mèdica Editen el facsímil de l’Ars brevis de Ramon Llull Publicacions i Edicions de la UB ha editat, dins la col· lecció Ex-libris que dirigeix el medievalista Prim Bertran, l’Ars brevis de Ramon Llull en edició facsímil, amb una presentació de l’estudiós Anthony Bonner. Aquesta edició de l’Ars brevis de Ramon Llull va ser impresa a Barcelona l’any 1481 per Pere Posa i Pere Bru, i forma part de la col·lecció d’incunables de la Biblioteca de Reserva de la UB, amb el número 695. És la primera obra lul·liana impresa de la península Ibèrica. Aquest incunable porta l’ex-libris i el segell del convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona.

d’època del qual el mateix Eimeric es queixarà amargament: «que metges e mercaders vinguen a reprovar mestres en theologia de theologia et de filosofia».

Estudiants de filologia: apreneu la lliçó de la importància de tenir els textos antics ben editats i ben interpretats; i de la importància de recórrer sempre als textos, com fa Perarnau, sense fer volar coloms.

Joan Solà Catedràtic de Filologia Catalana de la UB i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Article publicat en el suplement de cultura del diari AVUl, el 2 de maig

Millorar la pràctica mèdica dels estudiants de tercer cicle i ampliar la seva experiència assistencial davant el malalt crític és l’objectiu del nou Laboratori de Simulació Clínica de la Facultat de Medicina de la UB, un dels més avançats pel que fa a simulació mèdica en l’àmbit universitari a tot l’Estat espanyol.

El nou laboratori, que complementarà els espais d’habilitats tècniques, comunicatives i experimentals de la Facultat de Medicina, impulsarà la metodologia i la innovació docents en sintonia amb el marc europeu d’educació superior.

La simulació en medicina és bàsica per garantir una assis­ tència mèdica de qualitat i per aprendre a diagnosticar i encarar els problemes clínics sense risc per als malalts reals. El Laboratori de Simulació Clínica de la Facultat de Medicina reprodueix un entorn real de cures intensives. Construït amb la col·labo­ ració de l’Hospital Clínic de Barcelona, disposa, mitjançant un acord amb empreses d’electro-

medicina, d’un equipament de tecnologia d’avantguarda, per al diagnòstic, el monitoratge i el suport vital del malalt en situació crítica. El laboratori no és la mera rèplica d’un escenari, sinó que està dotat de la funcionalitat real d’una unitat de cures intensives.

La Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona és la primera a tot l’Estat que incorpora el SimMan 3G, un dels simuladors mèdics a escala humana més avançats de tot el mercat, dissenyat per l’empresa noruega Laerdal, líder en equipaments d’ensenyament mèdic i d’emergències.

El model és capaç de simular les respostes d’un malalt crític davant diferents quadres clínics de gravetat. Combina models fisiològics, té casos preprogramats i conté respostes farmacològiques per a més d’un centenar de fàrmacs, amb capacitat per mostrar diferents reaccions clíniques. El model permet d’integrar informació de quadres clínics reals —de caràcter anònim— per reproduir situacions que apareixen en la pràctica clínica quotidiana.

És un equipament dirigit tant als estudiants de postgrau i doctorat, en el marc del màster interuniversitari d’Atenció Integral al Malalt Crític i Emergències (UBUAB), com als professionals sanitaris (equips mèdics i d’infermeria) que duen a terme la seva tasca en l’àmbit de les cures intensives o les emergències. El professor Josep M. Nicolàs (Departament de Medicina, Hospital Clínic de Barcelona) i l’expert Miquel Sanz (Hospital Clínic de Barcelona) són els responsables de la direcció acadèmica i operativa, respectivament, d’aquest nou laboratori.

Tal com explica el professor Josep M. Nicolàs, «aquest és un laboratori de simulació per afavorir l’assoliment de competèn­ cies clíniques avançades, més que no pas d’habilitats tècniques en sentit estricte. La metodologia docent es basa en la reproducció d’un entorn realista en cures intensives, que permeti de facilitar la presa de decisions per millorar la qualitat i la seguretat en l’assistència dels malalts».

17

18

notícies

Aprovat el pressupost per al 2009 El Consell Social de la Universitat de Barcelona va aprovar el 24 d’abril el pressupost de la UB per al 2009, xifrat en 403 milions d’euros. El pressupost, un 3 % superior al de l’any passat, preveu reduir el dèficit de la Universitat de Barcelona un 30 % aproximadament respecte al pressupost del 2008 mitjançant el desplegament de polítiques de racionalització de la despesa i d’augment d’ingressos, entre les quals hi ha les següents: la contractació de personal a partir d’objectius; l’explotació de noves vies de finançament mitjançant la prestació de serveis, com ara instal·lacions per a l’esport o serveis de publicacions; l’aprofitament de sinergies dins el Grup UB; el foment del patrocini, i el consum sostenible i responsable que afavoreixi la reducció de la despesa energètica, i altres serveis bàsics.

El pressupost per al 2009 també preveu l’aplicació de mesures concretes destinades a millorar la gestió, com ara les orientades a simplificar i automatitzar l’organització i els processos de treball; la supervisió de la dedicació i de l’eficiència en la docència, la recerca i la gestió; l’adaptació i la definició de la plantilla; la gestió eficient dels espais i de l’ús que se’n fa, i el control selectiu i preventiu de l’execució del pressupost i de la despesa per fomentar guanys en el funcionament, millorar en seguretat jurídica i detectar ineficiències.

Jordi Damià, nou gerent de la UB Jordi Damià López (Barcelona, 1966) va prendre possessió del càrrec de gerent de la Universitat de Barcelona el passat 25 de maig. És enginyer de Telecomunicacions (UPC) i ha cursat màsters en gestió empresarial i de formació en diferents tecnologies. Ha ocupat, així mateix, diferents càrrecs de responsabilitat en l’àmbit de tecnologia, sistemes i organització en diverses empreses i entitats, com ara Renta Corporación, AXA, Winterthur i Fira Barcelona.

el que hem de fer és potenciarho per assolir els objectius que ens proposem.

Quins són els seus objectius com a gerent de la UB i quins criteris regiran la seva tasca?

Vull impulsar una gestió eficient, professional i orientada a assolir objectius. Uns objectius que assenyalaran el rector i el Con­ sell Social.

Els criteris que han de regir aquesta tasca són els de pragmatisme i eficàcia, i que cada responsable ho sigui dels objec-

tius que s’han d’assolir. La qüestió és treure el màxim partit del talent que ja tenim, i que és molt. En qualsevol organització el principal actiu és el talent de les persones. Podem tenir diners, infraestructures, edificis…, però el que realment fa que s’aconsegueixin els resultats és la gent. Som a la universitat, amb la qual cosa tenim tot el talent que volem i més, i per tant

Quina visió té del paper de la universitat com a agent social?

La universitat és, o hauria de ser, la principal font de talents i professionals que tenim a la nostra societat. Si el destí del nostre país, el destí dels professionals que han de fer-lo funcionar, té l’origen a la universitat, la importància d’aquesta institució és primordial. El talent està directament relacionat amb la formació que tinguin les persones i amb els objectius de millora que es proposin. La univer­ sitat ha de reflectir-ho, ha de donar una bona preparació, i a més ha d’orientar els professionals per construir un model de societat i un model econòmic que sigui al més beneficiós possible. El paper de la universitat, en conseqüència, esdevé absolutament cabdal.

Carme Verdaguer, directora en funcions de l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (AVCRI) Carme Verdaguer, directora ge­ neral de la Fundació Bosch i Gimpera, ha estat nomenada pel rector de la UB, Dídac Ramírez, directora en funcions de l’AVCRI en substitució de José M. Pala­ cios. Aquest nomenament és una aposta per agrupar la funció de transferència de coneixement i innovació sota una mateixa direcció i, d’aquesta manera, aprofitar les sinergies entre l’FBG i l’AVCRI

per agilitzar i potenciar el suport actiu als investigadors de la UB en totes les modalitats de transferència de coneixement i tecnologia.

La reorganització del sistema de transferència que això comporta significarà una millor articulació de la recerca col·la­ borativa, la recerca per contracte, la valorització i la llicència de patents i la creació d’empreses basades en el coneixement.

notícies

19

El curs vinent la Universitat de Barcelona impartirà per primer cop titulacions de grau segons el model de l’espai europeu d’educació superior, en total unes 50.

Al mateix temps, la UB presentarà el proper curs 2009-2010 una oferta de 130 màsters universi­ taris oficials i 67 programes de doctorat, tots adaptats al model europeu. És, doncs, el curs en què el sistema de Bolonya arriba a les diferents etapes de la formació a la UB. La Universitat de Barcelona ofereix una àmplia varietat de graus en cadascuna de les cinc branques de coneixement: Arts i Humanitats, Ciències, Ciències de la Salut, Ciències Socials i Jurídiques, i Enginyeria. Així, els estudiants que van iniciar els estudis en cursos previs al 2009-2010 podran completar la diplomatura, llicenciatura o enginyeria en què es van matricular o bé tindran l’opció, si ho prefereixen, de cursar a la titulació de grau que substitueixi l’anterior.

Algunes titulacions de grau no es començaran a implantar fins al curs 2010-2011, de manera que aquest pròxim curs encara

s’oferiran places en algunes titula­ cions de llicenciatura idi­plomatura.

Les noves titulacions de grau que es presenten per al curs vinent tindran una durada prevista de quatre cursos acadèmics (240 crèdits ECTS), amb algunes excepcions: Medicina (360 cr.), Farmàcia (300 cr.) i Odon­­tologia (300 cr.). La im­­plan­tació de les titulacions segons el model de l’EEES no significa que s’hagi de can­viar totalment la manera d’impartir les classes i d’estudiar. La diferència més important és que el sistema de crèdits nou permet més flexi­bilitat en la planificació de les as­­sig­na­tures, de manera que sigui possible revisar l’estratègia de treball, els recursos i el mètode d’avaluació per adaptar-los al màxim als objectius concrets de cada assignatura. Això permetrà, quan sigui necessari, una major diversitat d’activitats, a més de les classes magistrals, una participació més activa de l’alumnat i mètodes d’avaluació més continuats al llarg del curs, i no tan sols avaluacions finals. També s’han revisat algunes de les normatives internes de la UB per permetre, entre altres opcions que els estu-

Foto: Audiovisuals UB.

El nou model europeu, en totes les etapes de formació universitària

Gairebé 8.000 estudiants de secundària es van examinar el juny passat a la UB de les Proves d’accés a la universitat.

diants pu­­guin matricular-se com a estudiants a temps parcial, de manera que puguin fer compatibles els estudis amb una certa dedicació laboral. L’objectiu final de tots aquests canvis és millorar la qualitat de la formació rebuda i facilitar que els títols superiors siguin comparables a la resta de països i, per tant, reconeguts arreu d’Europa.

Pel que fa als màsters universitaris oficials, es tracta d’una formació avançada per assolir una especialització acadèmica o professional, o bé per iniciar-se en la recerca i accedir a un doctorat.

Cal recordar que són titulacions a preu públic.

En l’àmbit del doctorat, la UB es posiciona com una de les pri-

meres universitats de l’Estat que adequa tota l’oferta d’aquests estudis a la nova situació, marcada pels diferents canvis normatius que hi ha hagut els darrers anys.

L’estructura dels programes de doctorat consta d’un període de formació que, de manera general, es correspon amb un o amb diversos màsters oficials, i d’un període de recerca organitzat amb els propis objectius i requisits d’admissió, que finalitza amb la lectura i defensa de la tesi corresponent.

Podeu trobar més informació a: www.ub.edu/oce/ www.ub.edu/graus/ www.ub.edu/masteroficial www.ub.edu/acad/doctorat/

Els Juliols Creativity, novetat dels cursos d’estiu Des del 6 al 24 de juliol té lloc la 13a edició dels cursos d´estiu de la UB, Els Juliols, que enguany presenta un programa format per 43 cursos de temàtiques diverses. Una de les novetats d’aquesta edició són Els Juliols Creativity, que consisteixen en mòduls d’un dia de durada que formen part del programa de l’Escola d’Estiu sobre Gestió de la Creativitat en la Societat de la Innovació, i que estan organitzats entre la UB i la Universitat de Mont-real.

Aquest programa s’adreça especialment a persones vincu-

lades professionalment a temes de creativitat i d’innovació, i a estudiants de darrers cursos de carreres i postgraus.

Pel que fa a l’oferta regular de cursos d’Els Juliols, les temàtiques són variades i s’estructuren en cinc grans blocs: art i humanitats; ciència, natura i medi am­ bient; recursos i creixement personal; salut, i societat i política.

Entre els cursos que es porten a terme, n’hi ha que aborden temes com ara la relació del mític fotògraf Robert Capa i la Guerra Civil, la ciència en el cinema, els escenaris de futur de l’alimentació, la

meteorologia avui, la vida a l’oceà còsmic, la immigració i el món local, i les alternatives als trastorns comuns de la infància.

D’altra banda, participen en aquesta edició ponents de prestigi, com ara, la xef Carme Ruscalleda, que fa referència al rol del vi en l’àmbit de la restau­ració, en el curs Vi, patrimoni i desenvolupament territorial; el fotògraf i periodista Gervasio Sánchez, que parla d’«Els ulls de la guerra», en el marc del curs Robert Capa i la Guerra Civil: art, imatge i memòria, o l’escriptor Màrius Serra, que intervé en un curs so-

bre estratègies per a la comunicació oral.

Per segon any consecutiu, s’inclouen en el programa Els Juliols Sènior (www.ub.edu/ juliols/senior) i Els Juliols Linguae (www.ub.edu/juliols/linguae). Els primers s’adrecen específicament a persones de seixanta anys o més, i els segons tenen la finalitat d’arribar al públic procedent de l’Estat espanyol i de l’Amèrica Llatina, i també a totes les persones coneixedores de la llengua castellana.

Més informació a: www.ub.edu/estiu

20

notícies

Joan Solà rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes El catedràtic del Departament de Filologia Catalana de la UB Joan Solà ha rebut el premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural. En una cerimònia celebrada al Palau de la Música ple a vessar, el president d’Òmnium Jordi Porta li va lliurar el premi —dotat amb 30.000 €— atorgat per un jurat format per Laura Borràs, Vicenç Villatoro, Josep Roig Rosich, Salvador Alegret, Josep M. Domingo, Salvador Cardús, Pere Tió, Damià Pons i Pilar Garcia Sedàs.

Més recentment, l’1 de juliol, el lingüista va comparèixer davant el ple del Parlament de Catalunya. Era la primera vegada que la cambra feia ús de l’article 178 del Reglament, que permet convidar personalitats rellevants per la seva significació institucional, política, social, científica o cultural a intervenir davant el ple.

El professor Solà, sempre punyent i diàfan en les seves manifestacions, va expressar

Foto: Òmnium Cultural (Ramon Boadella).

En un sol mes, Solà ha estat elegit vicepresident de l’IEC; la Universitat de Lleida li ha conferit el doctorat honoris causa; ha publicat a La Magrana una selecció dels seus articles ( Plantem cara ); ha completat la part que faltava (la sintaxi, la seva especialitat, en què treballa des del 2001) per enllestir la primera gran gramàtica normativa de l’IEC, i ja té l’obra completa de Pompeu Fabra —de la qual s’ocupa— encarrilada.

Joan Solà a l’acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

durant el seu discurs, davant les primeres autoritats polítiques de Catalunya (el president José Montilla, el president del Parlament Ernest Benach, el vicepresident Josep Lluís Carod Rovira, els consellers Joan M. Tresserras i Montserrat Tura, i els líders de CiU Artur Mas i ERC Joan Puigcercós), que «si volem ser un poble normal hem de tenir un estat reconegut, una llengua referencial i una literatura i una història i... hem d’aspirar a la

igualtat amb els altres pobles que ens envolten. No en podem ser un apèndix subordinat».

Joan Solà i Cortassa va néixer a Bell-lloc d’Urgell l’any 1940. Va estudiar Magisteri a Lleida i el 1965 va obtenir el títol de Filologia Clàssica per la UB, on també va cursar el doctorat en Filologia Catalana (1970).

Posteriorment va ampliar els estudis en Lingüística General a les universitats de Reading i d’Exeter (Gran Bretanya). Tenint com a principals referents Pompeu Fabra, Joan Coromines i Noam Chomsky, Joan Solà s’ha convertit en un referent en el món acadèmic i en el panorama intel·lectual català. És autor d’una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística. És, a més, codirector amb, Jordi Mir, de l’edició de les Obres com­ pletes de Pompeu Fabra (primer volum aparegut el 2005), editor de L’obra de Joan Coromines: ci­ cle d’estudi i homenatge (1999) i director de la Gramàtica del ca­ talà contemporani, (2002).

Al marge de la seva activitat acadèmica, és col·laborador habitual de diferents mitjans de comunicació, entre els quals cal destacar TV3, Diari de Barcelo­ na, El Món i, preferentment, de la columna «Parlem-ne», del suplement Cultura del diari Avui.

L’any 2003 va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat al mèrit científic i tecnològic, i dos anys després, el Govern català li va concedir la Creu de Sant Jordi.

notícies

Premis i distincions >

M. Assumpció Català i Poch, professora emèrita de la UB, traspassada el passat 3 de juliol, va ser guardonada el passat abril amb la Creu de Sant Jordi 2009, un dels màxims reconeixements atorgats per la Generalitat de Catalunya per distingir persones físiques o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Ca­ talunya. M. Assumpció Català i Poch, que el 1971 va convertir-se en la primera dona que va ocupar un càrrec d’astrònoma professional a la uni­versitat espanyola, va rebre aquest guardó «per la seva tasca científica i la seva activitat acadè­mica com a professora universi­tària d’astronomia, de física i de matemàtiques». Es va dedicar a la docència del 1952 al 1991, any en què es va jubilar a la UB, i va compaginar l’activitat docent amb la recerca, la direcció de set tesis doctorals i d’onze tesis de llicenciatura, i l’observació astronò­ mica. En aquest àmbit d’inves­ tigació, cal remarcar que va dur a terme observacions sistemàtiques de taques solars durant més de trenta anys.

> El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, que per primera vegada concedeix els Premis Nacionals de Cultura, ha acordat concedir el Premi Nacional de Literatura al catedràtic de Filologia Grega Jaume Pòrtulas.

El jurat, integrat per vint-iquatre personalitats del món de la cultura catalana, ha premiat l’obra de Pòrtulas Introducció a la «Ilíada»: Homer, entre la histò­ ria i la llegenda, treball que precedeix La Ilíada, actualment en procés d’edició i publicació.

Consideren que «és una sàvia i competent explicació de tota la problemàtica del text homèric, tant des de la perspectiva filològica com històrica, i dels misteris que envolten la personalitat

de l’autor». Així mateix, han valorat el fet que el títol «situa l’hel·le­ nística catalana al mateix nivell que els estudis internacionals».

>

El dimecres 22 d’abril es va celebrar l’acte de lliurament dels Premis Sant Jordi 2009 de l’Institut d’Estudis catalans (IEC), que va estar presidit pel president de la institució, Salvador Giner, i pel rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez. Entre els professionals guardonats hi va haver el catedràtic de Bioquímica i Biologia Mo­ lecular de la UB i director de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB), Joan Josep Guinovart, que va rebre el Premi Prat de la Riba pel treball Mechanism suppressing glyco­ gen synthesis in neurons and its demise in progressive myo­ clonus epilepsy. També van ser guardonats Alexis Sancho Reinoso, del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la UB, amb el Premi Lluís Casassas i Simó de la Societat Catalana de Geografia, pel treball La Terreta (Ribagorça).

Síntesi territorial i transformació del paisatge; Carme Muntaner i Alsina, del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la UB, amb el Premi de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, pel seu treball El territori del castell de Sit­ ges entre els segles xiv i xv, se­ gons els capbreus de 1360, 1409 i 141; i finalment, Alba Pérez Perarnau, del Departament de Ciències Fisiològiques II de la UB, que va rebre el Premi de la Societat Catalana de Biologia per la seva recerca Kendines.

Inducció d’apoptosi en cèl·lules leucèmiques pels nous inhibi­ dors d’histones desacetilases.

>

Ciril Rozman, professor emèrit de la Facultat de Medicina

Ciril Rozman.

de la UB, ha estat distingit com a personalitat sanitària de l’any en la 22a edició dels Premis Mayo 2009, destinats a homenatjar les personalitats més destacades en l’àmbit de la medicina. En aquesta edició dels Premis Mayo, també ha estat guardonat Antonio M. de Lacy, professor del Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques de la Facultat de Medicina de la UB i cap del Servei de Cirurgia Gastrointestinal de l’Hospital Clínic de Barcelona, pel seu treball «The long-term results of a randomized clinical trial of laparoscopy-assisted versus open surgery for colon cancer» (Annals of Surgery, 2008) com a millor article espanyol publicat en la premsa mèdica estrangera.

Aquests guardons reconeixen cada any les iniciatives més rellevants en el món de la medicina.

> L’investigador del Centre Dona i Literatura Rodrigo Andrés ha guanyat el Premi d’Investigació Literària Javier Coy, que atorga l’Associació Espanyola d’Estudis Americans (SAAS) amb caràcter bianual, per la seva monografia Herman Melville: poder y amor en­ tre hombres (València, PUV, 2007).

El guardó li va lliurar el president de la SAAS Francisco Collado Rodríguez, en el marc del IX Congrés Internacional de l’Asso­ciació Espanyola d’Estudis Americans, que va tenir lloc a la UB.

> Anna May Masnou, titulada en Enginyeria Química per la UB, ha estat una de les guanyadores del I Premi Projecte de Fi de Carrera d’Enginyeria Química de la UPC, amb el projecte Micellar-Enhanced Ultrafiltration (MEUF) of surfac­ tants solutions: cross-flow ex­ periments and flux modelling.

El Premi Projecte de Fi de Carrera d’Enginyeria Química de la UPC té com a finalitat reconèixer els treballs que excel· leixin en qualsevol de les branques d’aquesta especialitat. En aquesta primera edició, s’hi podien presentar els projectes que haguessin estat defensats i aprovats en qualsevol de les universitats catalanes durant el 2007 i el 2008. > Premi extraordinari de la llicenciatura de Dret per la UB el 2002 i advocat del bufet Garrigues, Carlos Martínez Lizán ha rebut, de mans del ministre de Justícia, el Premi Joves Juristes 2009 en la categoria de professionals, adreçat a menors de 30 anys.

Aquest guardó s’atorga anualment al candidat que obté la millor qualificació en una prova que consisteix en l’elaboració d’un dictamen escrit i la defensa oral d’un cas relacionat amb el dret d’empresa.

21

notícies

Primera llum del telescopi MAGIC II L’acte de celebració de la «primera llum» del telescopi MAGIC II (de l’anglès, major atmospheric gamma imaging Cherenkov te­ lescope), que va tenir lloc el 25 d’abril, a l’Observatori del Roque de los Muchachos, a l’illa canària de La Palma, representa la posada en marxa de la combinació de telescopis de detecció de raigs gamma més gran del món. En el consorci internacional MAGIC, que involucra uns 150 científics de 24 instituts de recerca d’arreu del món, hi participa també la UB per mitjà d’un equip d’investi­ gadors del Departament d’As­ tronomia i Meteorologia i de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICC), liderat pel professor Josep Maria Paredes. Aquest equip ha tingut un paper destacat en la detecció de senyals nous provinents d’objectes astrofísics actius.

Els raigs gamma són un tipus de radiació electromagnètica. Els raigs provinents de l’espai exterior —un dels diferents tipus de raigs còsmics— es produeixen generalment en fenòmens astrofísics violents, com ara supernoves o nuclis galàctics actius. Ara, els telescopis MAGIC I i MAGIC II han estat concebuts per complementar-se i funcionar com a telescopis bessons. Quan tots dos observin simultàniament el mateix punt del firmament, la sensibilitat serà tres cops més gran que si només l’observés un individualment. Aquesta col·laboració entre telescopis permet, fent una comparació, l’observació de la radiació gamma en versió estèreo. En general, els raigs gamma no poden penetrar l’atmosfera i arribar a la superfície, però si són prou potents poden crear, per interacció amb les capes

superiors de l’atmosfera, una cascada de partícules que viatgen a una velocitat superior a la de la llum en l’aire mateix, ve­ locitat que és lleugerament inferior a la de la llum en el buit, límit infranquejable de la física.

Aquest núvol de partícules,

que dura prop d’un nanosegon, abans de ser absorbit emet un flaix de llum —conegut com a llum de Txerenkov— que és capturat pel MAGIC. Gràcies al seu enorme mirall, el telescopi concentra el flaix de llum en un detector ultrasensible.

Els nobels Sheldon L. Glashow i Robert Huber, a les facultats de Física i Biologia

Sheldon L. Glashow.

El 5 de juny a la Facultat de Física, el professor de la Universitat de Boston i Premi Nobel l’any 1979 Sheldon L. Glashow va impartir la conferència «Neutrinos, Very Special Rela­ tivity...». Sheldon L. Glashow (Nova York, 1932) va estudiar a les universitats de Cornell i Harvard, de la qual, més tard,

va ser-ne professor. Actualment imparteix docència a la Universitat de Boston, ha ensenyat, entre d’altres, a les universitats de Berkeley, Stanford, Houston, Texas A&M i al MIT. Va guanyar, així mateix, el Premi Nobel de Física l’any 1979 per la seva contribució a la formulació de la teoria de la interacció electrofeble que unifica l’eletromagnetisme amb la interacció feble.

Robert Huber, Premi Nobel de Química el 1988 i expert en la determinació de l’estructura tridimensional de les proteïnes, va impartir la conferència «Proteases and their regulation, from molecular structures to application», el passat 13 de maig a la Facultat de Biologia. Robert

Huber va obtenir el Premi Nobel de Química (juntament amb els professors Deisenhofer i Michel) per la recerca entorn de l’estructura tridimensional del centre de reacció fotosintètic del bacteri purpuri Rhodopseudomonas viridis. Aquest treball és ja un clàssic en bioquímica, perquè va constituir la primera estructura detallada de la part central de la maquinària fotosintètica essencial per a la vida i la primera estructura tridimensional d’una proteïna de membrana.

Aquests estudis van permetre d’elucidar les bases estructurals per a la transformació de l’energia lluminosa en energia química durant la fotosíntesi.

La conferència va ser una ini-

ciativa de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), amb seu al Parc Científic de Barcelona.

Robert Huber.

23

24

notícies

Les biblioteques a l’estiu: la Biblioteca de Lletres

Les biblioteques no descansen a l’estiu. Durant els mesos de calor, els prestatges on es troben les novel·les resten més buits i el tipus de públic canvia. L’any passat, durant els mesos de juliol i

agost es van prestar quasi 57.000 llibres a les 18 biblioteques del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB, i més de 8.600 eren de la Biblioteca de Lletres de l’Edifi-

La Biblioteca, protagonista també a la ficció La Biblioteca de Lletres de l’Edifici Històric, de final del segle xix, també ha estat l’escenari de pel·lícules i produccions audiovisuals, com ara un documental realitzat per una televisió japonesa en què un actor interpretava Gaudí estudiant en una de les sales d’aquesta biblioteca. D’altra banda, també s’hi han rodat escenes de la pel·lícula El Juego del ahorcado, del director Manuel Gómez Pereira, i fins i tot un anunci de la marca Coca-Cola, entre d’altres.

ci Històric, és a dir, un 15 % del total de llibres sol·licitats els mesos d’estiu a la UB. Com a exemple, a la Biblioteca de Lletres, es presta una mitjana més elevada de llibres i per més temps durant aquesta època de l’any, en comparació amb la resta de mesos. Investigadors estrangers que aprofiten l’estiu per cercar llibres per a les seves recerques i estudiants més relaxats són alguns dels perfils de públic que visita aquesta biblioteca. Així ho explica el cap Josep Turiel, que també apunta que a l’estiu potser hi ve menys gent, però s’hi està més temps.

Aquesta biblioteca també organitza mostres vinculades al fons bibliogràfic amb un vessant més lúdic, com ara jocs de paraules, petites joies de ciènciaficció i aventura; i enguany, s’ha

previst una mostra de fullets de teatre del segle xix.

«Tenint en compte que aquesta biblioteca s’ubica al centre de la ciutat, que és de les poques que resta oberta tot l’estiu, i que part del patrimoni de Barcelona figura entre aquests passadissos, és normal que la gent també ens visiti durant els mesos de vacances», explica Turiel.

La Biblioteca de Lletres, de 3.116 m2, combina en les quatre ubicacions actuals els fons de recerca i els especialitzats dels ensenyaments impartits a la Facultat de Filologia amb els fons posteriors a 1820 de l’antiga Biblioteca Provincial i Universitària. És a dir, és sobretot una biblioteca especialitzada que a més a més gestiona un gran fons enciclopèdic que és bàsic per a la història de la mateixa Universitat i de la ciutat de Barcelona.

notícies

Noves instal·lacions a Biologia La nova seu de la Biblioteca de la Facultat de Biologia, construïda entre l’edifici Margalef i l’edifici nou de la Facultat, es va inaugurar el passat mes de juny.

El nou espai ocupa dues plantes, amb una superfície de 2.455 m 2 distribuïts en cinc despatxos, cinc sales de treball en grup, una aula de lupes i microscopis, dues aules d’ordinadors (un total de 36), una sala de reserva i les sales de lectura, equipades amb 362 punts de lectura.

La Biblioteca combina els fons de recerca i els fons es­ pecialitzats dels ensenyaments que s’imparteixen a la Facultat de Biologia. Acull l’arxiu de Ramon Margalef López, primer catedràtic d’Ecologia del país, que inclou la seva obra científica i documents personals, a més dels fons personals d’altres ca-

tedràtics. Disposa també de les eines i els materials necessaris per a les pràctiques dels estudiants, com ara herbaris, preparacions histològiques animals i vegetals, lupes i microscopis.

A més, el fons abasta més de 30.000 monografies i 230 títols de revistes en paper, i ofereix també accés electrònic a les revistes publicades pels editors més rellevants de l’àmbit de les ciències, la biologia i la medicina. El fons es distribueix en 2.455 metres lineals de prestatgeries a la biblioteca i 2.400 al dipòsit.

Així mateix, des de l’any 2006, la Biblioteca acull també el Centre de Documentació de Medi Ambient del Departament de Medi Ambient i Habitatge, que està a disposició de tots els membres de la Universitat de Barcelona.

La UB participa en la definició dels usos dels nous espais públics del barri de Baró de Viver La UB, l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació de Veïns Pi i Margall han signat un acord que ha de permetre definir els continguts dels nous espais públics del barri de Baró de Viver.

Mitjançant la signatura d’aquest conveni, el Centre

de Recerca Polis de la UB assessorarà pel que fa al procés participatiu dels veïns, que haurà de concloure com s’organitzaran i ordenaran nous espais públics del barri previstos en el Pla d’acció municipal del districte de Sant Andreu.

Abacus guanya el Premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística La cooperativa Abacus ha estat distingida amb el Premi Car­me Serrallonga a la qualitat lingüística, per la seva tasca a favor de la difusió de l’ús i la correcció de la llengua catalana en el sector de la distribució de productes culturals i educatius en el domini lingüístic català. El Premi el va lliurar la professora del Departament de Filologia Romànica i secretària

de la Facultat de Filologia Meritxell Simó.

L’estudiant d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, Emma Ferrer Gómez, va resultar vencedora per la presentació exhaustiva i detallada de la seva proposta de premi a l’empresa guanyadora. El guardó està organitzat per la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Filologia.

Premi Literari Antoni Vilanova Els guanyadors del Premi Literari Antoni Vilanova han estat l’estu­ diant de Filologia Hispànica Raquel Sayas (1r premi de poesia), l’es­tudiant de Filologia Anglesa Pau Varela (2n premi de poesia),

l´estudiant de Filologia Anglesa Juan Miguel Marí (1r premi de prosa) i l´estudiant de doctorat de Filologia Clàssica Rafael Mammos.

Els premis els van atorgar els escriptors Ana M. Matute i

Josep Corredor Matheos el maig passat. Va assistir també a l’acte el degà de la Facultat de Filologia Adolfo Sotelo.

Aquest premi és una iniciativa del grup d’estudiants

de la Facultat de Filologia Cronopios i està dedicat al professor Antoni Vilanova, traspassat ara fa un any, en reconeixement a la seva tasca docent.

25

26

LABORATORI D’IMATGES

Joves talents a l’escena artística europea Diverses obres de l’alumnat de Belles Arts formen part de la mostra «Biennal de Jove Creació Europea, 2007-2009», una exposició itinerant d’art contemporani que es proposa donar a conèixer l’art més jove. Així, a partir de la selecció de cada un dels comissaris dels països participants, es mostren els interessos i les motivacions dels joves creadors dins la plàstica europea, les idees i els conceptes, i també la diversitat dels llenguatges emprats.

Títol de l’obra: De (+) volcans. © Albert Gusi.

Mestres en un temps de silenci L’exposició «La nostra memòria d’un temps de silenci 1950-60» es proposa recuperar l’experiència de l’alumnat de Magisteri dels anys cinquanta. La mostra, que és itinerant, il·lustra l’experiència vital de les dones que van formar-se en el franquisme. Alhora, pretén reivindicar l’esforç d’aquestes mateixes mestres per entroncar l’escola dels anys seixanta i setanta amb la tradició pedagògica anterior a la Guerra Civil. Antics UB promou aquesta exposició a partir de material conservat i catalogat per membres de l’Associació d’Antics Alumnes de la Facultat de Formació del Professorat i de l’Arxiu Històric de la UB. Podeu comprar el catàleg de l’exposició a: www.publicacions.ub.es

Figuig, memòries d’un oasi La Facultat d’Economia i Empresa va acollir la inauguració de l’exposició del fotoreporter Alfons Rodríguez «Figuig, memòries d’un oasi». En aquest indret del Marroc, la Fundació Solidaritat UB coopera amb l’ajuntament de la població en temes relacionats amb els residus sòlids i la gestió d’aigües. L’organització d’aquesta iniciativa va ser a càrrec de Solidaritat UB, la Fundació Món-3 i la Universitat de Barcelona. © Alfons Rodríguez.

LABORATORI D’IMATGES

27

28

apunts de ciència

Com és el procés de formació de les estrelles massives?

El procés de formació de les estrelles massives en les etapes més inicials està regulat pels camps magnètics interestel·lars, un procés similar al de la formació d’estrelles com ara el Sol, segons un article publicat a la revista Science, en què participa l’investigador Robert Estalella, del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB. Les estrelles massives de més de 8 masses solars representen únicament l’1 % de la nostra galàxia, però dominen l’aspecte i l’evolució del medi interestel·lar i, a més, són responsables de la producció dels elements pe-

núvol de gas i pols, molt dens i calent, que allotja estrelles massives molt joves. El núvol, situat a la constel·lació de la Serp, està situat a 23.000 anys llum de la Terra.

L’equip ha dut a terme observacions a longituds d’ona submil·limètrica que han permès detectar amb molt detall les propietats físiques del núvol molecular G31.41+0.31 i, en particular, del camp magnètic.

«A partir de l’emissió polaritzada de la pols detectada amb SMA, podem derivar la mor­ fologia del camp magnètic in­ terestel·lar que travessa el nú-

vol. El camp magnètic té forma de rellotge de sorra, similar a la que vam trobar fa tres anys en un embrió estel·lar (un futur Sol).

No obstant això, G31.41+0.31 és 20 vegades més gran, 200 vegades més massiva i 100.000 vegades més brillant», destaca l’investigador del CSIC. «A més, hem trobat que el camp magnètic és l’agent principal que controla el col·lapse del núvol.

De fet, vam trobar que és més important que la turbulència, contràriament al que es creia», explica l’experta Maria Teresa Beltrán, de l’Observatori d’Arcetri (Itàlia).

El camp magnètic, factor principal de control en la formació d’estrelles massives sants. Les estrelles es formen en núvols moleculars, però es desconeixia quin era el paper dels camps magnètics en el col· lapse d’aquests núvols; fins ara, la hipòtesi era que la turbulència regulava la formació de les estrelles massives.

L’equip científic, liderat per l’expert Josep Miquel Girart (CSIC-IEEC), ha fet servir el radiotelescopi Submillimeter Array (SMA), situat a 4.080 metres, prop del cim de Mauna Kea, a Hawaii, per analitzar un

Radiotelescopi Submillimeter Array (Mauna Kea, Hawaii).

Sobre l’evolució futura del núvol, Robert Estalella apunta que «encara queden molts in­ terrogants. Però creiem que és molt probable que a partir d’aquest núvol es formin centenars d’estrelles, la majoria amb característiques similars al Sol, tot i que algunes seran molt massives. El que no tenim del tot clar és com succeirà això».

L’equip d’investigadors catalans ha col·laborat en la recerca amb Qizhou Zhang, del Centre Harvard-Smithsonian d’Astrofísica, i Ramprasad Rao, de l’Institut d’Astronomia i Astrofísica de l’Acadèmia Sínica de Taiwan.

apunts de ciència

Com actuen les forces físiques durant la migració cel·lular?

Sense forces físiques no hi ha moviment, i sense moviment no hi ha vida. Si les cèl·lules fossin immòbils, no podrien formar òrgans o reparar ferides. Com es desplacen, però, els grups cel· lulars durant processos biològics tan diversos com ara el desenvolupament, la metàstasi o la regeneració de teixits? Tots els intents per respondre a aquesta pregunta han estat indirectes, fins ara. Un article publicat el mes de maig passat al Nature Physics, que té com a primer autor l’investigador Ramón y Cajal del Departament de Ciències Fisiològiques I Xavier Trepat, dóna una resposta experimental, per primer cop, a una qüestió que debat la ciència des del principi del segle xx.

En l’article, de títol «Physical forces during collective cell migration», hi han participat Michael R. Wasserman, Thomas E. Angelini, Emil Millet, David A. Weitz, James P. Butler i Jeffrey J. Fredberg de la Universitat de Harvard (Estats Units). El treball se centra en l’estudi de la motilitat cel·lular col· lectiva, és a dir, com es mouen les cèl·lules dins els teixits, que és la forma de moviment prevalent dins els organismes vius.

La investigació de les forces físiques que governen la motilitat col·lectiva és una àrea de la ciència molt recent. De fet, fins ara no hi ha hagut cap tecnologia que permetés d’estudiar-les. «La recerca en motilitat cel·lular col· lectiva és molt activa per les implicacions directes que té en camps tan importants com ara el desenvolupament embrionari, la regeneració d’òrgans i el càncer. Per exemple, si aconseguíssim de controlar la motilitat cel·lular durant la metàstasi, el càncer seria una patologia curable en la majoria de casos», comenta Xavier Trepat, que és també membre de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de la xarxa CIBER de malalties respiratòries.

Aquest estudi sobre la propagació de les forces físiques presenta, a més, com a primícia, uns resultats que difereixen del paradigma acceptat per la major part de la comunitat científica. Fins ara, els científics havien proposat diversos mecanismes per explicar la migració cel·lular col·lectiva.

Una hipòtesi, per exemple, planteja que les cèl·lules es mouen col·lectivament gràcies a l’existència de cèl·lules líder, que estiren la resta del grup, tal com una loco-

motora estira els vagons del tren.

Segons altres hipòtesis, cada cèl· lula es mou independentment de les veïnes, per exemple, els cotxes en una autopista durant un embús o els soldats en una desfilada militar. «Nosaltres hem refutat aquestes dues possibilitats», apunta Trepat.

Per què és tan complicat, tècnicament parlant, l’estudi experimental de les forces físiques en aquest entorn biològic? «Perquè són forces molt petites, en el rang del nano-Newton», comenta Trepat. «Això vol dir que aquestes forces són més de mil milions de vegades més petites que la força que guia la caiguda de la poma que va inspirar el científic Isaac Newton per proposar les lleis fonamentals de la mecànica clàssica. Desenvolupar un sensor mecànic biocompatible per me-

surar forces tan petites és una tasca complicada que vam haver de resoldre en aquest treball».

Els resultats que s’anuncien ara al Nature Physics, obtinguts pels experts sobre un model epitelial específic, poden obrir camins de col·laboració nous entre el camp de la física i el de les ciències de la vida. Actualment, la recerca en el desenvolupament d’òrgans, el càncer, o la regeneració de teixits, per exemple, es basa principalment en mesures bioquímiques (gens, proteïnes, etc). «Creiem que la interacció física de les cèl·lules amb el seu entorn té un paper fonamental en la fisiologia i patofisiologia. Ara que ja tenim les eines per estudiar aquesta interacció, les volem aplicar als problemes més rellevants en biomedicina», apunta Xavier Trepat.

El Pacífic equatorial durant l’últim període glacial: una font o un reservori de carboni?

El paper dels oceans en el cicle del carboni a tot el planeta és fonamental. De la capacitat d’emmagatzematge de CO2 a l’oceà Pacífic equatorial durant el darrer període glacial en parla un article signat a la revista Na­ ture on participen els geòlegs Isabel Cacho i Leo Pena, del GRC Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la UB. L’oceà és un gran reservori de CO2, i el volum de carboni a l’oceà supera més de 50 vegades les

concentracions de CO2 a l’atmosfera. Als oceans hi ha dos grans mecanismes motors d’intercanvi de CO2: la bomba física (la circulació de les masses oceàniques) i la bomba biològica (el transport de carboni a través dels ecosistemes biològics), controlada pels cicles dels nutrients (silici, ferro, etc.) L’article revisa el paper d’aquests elements com a limitants de la captació de CO2 a l’oceà Pacífic equatorial, segons dades de la sonda de perforació

IODP-1240, una columna de sediments dels fons oceànics recuperada davant de les costes de les illes Galápagos. Com a primícia, amb l’ús dels isòtops de sílice, l’equip ha descrit com era aquest escenari oceanogràfic del passat tot detectant un canvi en el patró de nutrients captats per les algues diatomees. «El context climàtic i oceanogràfic era diferent, les algues van reajustar la seva dieta: l’abundància de ferro va afavorir una major eficiència utilitzant el

Isabel Cacho.

silici. A més, proposem com a idea nova que el nutrient limitant de la productivitat biològica era el fòsfor, ben al contrari de la situació dels oceans avui dia», explica Isabel Cacho, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geo­ ciències Marines de la UB.

29

30

apunts de ciència

Desenvolupen un mètode per observar in vivo el creixement cel·lular Un grup d’investigadors de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC (IBMB-CSIC), ubicat al Parc Científic de Bar­ celona, ha desenvolupat una metodologia que permet observar i manipular el creixement i la divisió cel·lular en un organisme viu, la mos­ca Drosophila, durant una etapa del seu procés de desenvolupament. Gràcies a aquesta metodologia, han aconseguit identificar diverses rutes de senyalització que controlen la coordinació d’ambdós processos. El treball, que aporta informació sobre la lògica interna que segueixen aquests mecanismes, pot contribuir a entendre millor com actuen en moltes altres situacions de desenvolupament normals i anòmales, com passa en el cas del càncer. Els autors de l’estudi, que es va publicar el dimarts 7 d’abril a la revista PLoS Biology (doi: 10.1371/journal.pbio.1000 079), són Enrique Martín Blanco, Nikolay Ninov i Cristina Manjon.

Els investigadors de l’IBMBCSIC han desenvolupat una metodologia per poder observar i manipular la divisió i el creixement cel·lular de la mosca Dro­ sophila durant la formació del seu epiteli abdominal. Gràcies a aquesta metodologia, basada en l’ús de la combinació de la microscòpia no invasiva d’alta resolució i la recombinació ge-

nètica, han aconseguit identificar diverses rutes de senyalització que controlen la coordinació d’ambdós processos: l’enzima PI-3-quinasa, l’ecdisona (hormona de la muda dels insectes) i el factor de creixement EGF. Tal com han pogut observar els investigadors, l’activació de la PI-3-quinasa desencadena el creixement de les cèl·lules. Quan les cèl·lules arriben a tenir una mida determinada, s’activa l’ecdisona i les cèl·lules deixen de créixer per començar a dividir-se.

En dividir-se les cèl·lules, explica Martín Blanco, les dimensions es redueixen progressivament fins que arriba un moment en què la divisió es va reduint i, sense deixar de dividir-se, les cèl·lules tornen a augmentar de mida. En aquest moment dues cascades són necessàries simultàniament, la PI-3-quinasa i el factor de creixement EGF. La incorporació de cèl·lules mutants, a les quals se’ls havia anul·lat el receptor d’alguna de les tres vies de senyalització (factor EGF, PI-3-quinasa o de l’ecdisona), ha permès observar que són aquestes rutes les que senyalitzen i desencadenen cada una de les fases del procés. Així, els investigadors han pogut veure que les cèl·lules en què el receptor de l’ecdisona no funciona, no es divideixen quan han de fer-ho.

El descobriment té rellevància per conèixer millor els mecanismes bàsics de creixement i divisió cel·lular, tant en condicions normals com en situacions anòmales, com el càncer. Se sap, per exemple, que en múltiples casos la proliferació de cè· lules cancerígenes està relacionada amb respostes hormonals o amb l’activació permanent de les rutes PI-3-quinasa o EGF, que tal com s’ha vist en aquest treball, assenyalen l’inici i la progressió de la divisió cel·lular durant el desenvolupament.

El trencament de simetria en física: nous resultats en sistemes quàntics El trencament de simetria té un paper destacat en molts fenòmens de la natura. En la mecànica quàntica i en la clàssica, les simetries impliquen lleis de conservació i la ruptura d’una simetria significa que algun paràmetre conservat que caracteritza el sistema deixa d’estar-ho. Un estudi publicat ara en l’edició en línia de Nature Physics analitza el trencament de simetria en el procés de nucleació de vòrtexs, en un sistema format per àtoms neutres, que interaccionen de manera repulsiva i a curtes distàncies. El treball, liderat pels investigadors Daniel Dagnino i Nuria Barberán del Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria de la Facultat de Física de la UB, ha descrit per primer cop l’estat superfluid a la transició (una superposició d’estat amb vòrtexs i sense).

«El trencament de simetria pot observar-se en qualsevol sistema en què l’estat de mínima energia estigui degenerat» comenta Daniel Dagnino, estudiant de doctorat i primer autor de l’estudi. «Els fenòmens que els provoquen poden ser diversos. Quan es produeixen en

El concepte de simetria és un dels més rellevants en el món de la física

sistemes degenerats són trencaments espontanis de simetria. És el cas dels ferromagnets, que són sistemes invariants sota rotacions de tots els spins. Per sota de la temperatura de Curie, aquest sistema trenca la simetria i escull una direcció en què s’orienten els spins, i és aquest trencament el que dóna lloc a la magnetització.

En altres sistemes, però, el trencament és el resultat de petites per torbacions del sistema: és el trencament de simetria provocat». En aquest article, l’equip científic ha estudiat aquest procés en la nucleació de vòrtexs, o moment d’inici d’un canvi d’estat a una regió petita però estable.

Des de la descoberta de la superfluïdesa, l’estudi de la nucleació de vòrtexs ha cridat l’atenció de la comunitat científica internacional. «En la recerca publicada ara a Nature Physics, el nostre objectiu era estudiar trencaments de simetria i un d’aquests es produeix durant el procés de nucleació», comenta Daniel Dagnino.

«El model amb què treballem proporciona un instrument teòric per mesurar les característiques del nostre sistema. A més, els resultats són aplicables a un ampli ventall de sistemes quàntics feblement interactuants. El fet que hi hagi una regió en què el sistema es troba altament correlacionat fa que la teoria de camp mitjà, que és la manera habitual d’estudiar els sistemes condensats, no sigui aplicable. La teoria de camp mitjà prediu inestabilitats dinàmiques que no reflecteixen la realitat del fenomen».

apunts de ciència

Noves dades sobre la degradació de la proteïna KRas KRas és un dels sospitosos habituals en càncer. Es tracta d’una proteïna mutada en el 30 % dels tumors humans que està implicada en la regulació de moltes vies de senyalització cel·lular. Per això és un dels principals focus d’atenció de la recerca bàsica internacional i resulta complicat publicar novetats relacionades amb la seva biologia molecular.

Investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i la Universitat de Bar­celona han descobert una nova via de degradació d’aquesta proteïna. Els resultats, que podrien significar una nova forma de senyalització protagonitzada per KRas, s’han publicat al darrer exemplar de la revista Journal of Cell Biology (184(6):863-79), on han merescut l’aparició a la por-

tada de la revista i un comentari editorial. Aquest treball forma part de la tesi doctoral d’Albert Lu, i hi participen, entre d’altres, Oriol Bachs, Carles Enrich, Neus Agell i Francesc Tebar, investigadors de l’IDIBAPS i del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. També hi han participat investigadors de la Universitat de Kyoto.

L’article descriu com la proteïna KRas es transporta de forma activa des de la membrana cel· lular, on desenvolupa la major part de l’activitat coneguda, cap als lisosomes. Els lisosomes són orgànuls cel·lulars encarregats de la degradació de proteïnes, i en el cas de KRas es desconeixia aquesta via de destrucció.

Gràcies a tècniques de videomicroscòpia amb el microscopi confocal i la tècnica FRET (fluo­ rescence resonance energy transfer), els investigadors han observat com la proteïna s’internalitza a la cèl·lula i és transportada cap als lisosomes. Mentre fa aquest trajecte per l’interior de la cèl·lula es manté activa, cosa que fa sospitar que segueix exercint la seva influència sobre vies de senyalització relacionades amb la proliferació cel·lular i l’aparició de càncers.

Les vies de senyalització activades per KRas són molt complexes. Amb les noves dades caldrà investigar si els senyals emesos de camí cap als lisosomes tenen un significat diferent per a la cèl·lula que els generats des de la membrana, el lloc ha-

bitual d’acció de la proteïna.

Aquests resultats donen pistes sobre com estimular l’eliminació de KRas, una línia de recerca que podria traduir-se en noves estratègies terapèutiques contra el càncer i malalties en les quals la formació de lisosomes està alterada, com la malaltia de Niemann Pick. Actualment KRas ja es fa servir en el diagnòstic de malalties com el càncer de còlon, el de pulmó o el de mama. Com millor en coneguem la biologia més coses sabrem sobre com apareixen i com es poden combatre aquestes malalties i d’altres.

Avançar l’administració del tractament antiretroviral pot millorar la supervivència Un treball que publica en línia The Lancet estableix que avançar l’administració del tractament antiretroviral redueix en un 28 % la taxa de desenvo­lu­ pament de SIDA i mort dels pa­ ­cients amb el VIH. Aquest estudi, dut a terme en el marc de l’Antiretroviral Therapy Cohort Collaboration, ha analitzat informació de més de 45.000 pacients d’Europa i Amèrica del Nord, i ha combinat dades de 15 cohorts internacionals. Una d’aquestes és la cohort catalana i balear PISCIS, coordinada per Jordi Casabona, del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i la Sida de Catalunya (CEEISCAT) - Institut Català d’On­

cologia (ICO), i per Josep Maria Miró, del Departament de Medicina de la UB i del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, Universitat de Barcelona. Josep Maria Miró és l’únic espanyol dins del consorci internacional When to Start Consortium, que ha participat en la redacció i signat l’article. El professor Jonathan Sterne, de la Universitat de Bristol (UK), n’és el primer signant.

El recompte de cèl·lules CD4 del sistema immunològic, que disminueix a mesura que progressa la infecció pel VIH, és una de les principals eines per establir un punt de tall orientatiu. Les guies clíniques actuals recomanen que en pacients

asimptomàtics s’esperi fins que el recompte de les cèl·lules CD4 estigui per sota de les 350 cèl· lules per microlitre (μl). Tot i que s’intuïa que iniciar abans el tractament podria millorar-ne el rendiment, s’ha mantingut aquesta recomanació pels efectes secundaris associats amb els fàrmacs i les dificultats que això comporta en el correcte seguiment del tractament. Amb les noves famílies de fàrmacs disponibles, i les noves combinacions menys tòxiques, ara es pot plantejar la possibilitat d’avançar el tractament sense que això tingui un gran efecte sobre la qualitat de vida del pacient.

Esperar a donar la teràpia combinada fins que els nivells

de CD4 estaven entre 251-350 CD4/μl s’associava a una taxa de desenvolupament de SIDA i mort un 28 % més gran que començar entre 351-450 CD4/μl.

Els efectes adversos de retardar la teràpia estaven directament relacionats amb la disminució de CD4. Esperar a tractar per sota d’aquests nivells també s’associava a una taxa de mortalitat més elevada (13 %), encara que l’efecte sobre mortalitat era menor que el combinat entre desenvolupar criteris clínics de SIDA i mort. La conclusió de l’estudi és que el nivell més baix per iniciar la teràpia antiretroviral són les 350 CD4/μl. Això es reflectirà en breu a les guies clíniques i en la pràctica assistencial.

31

32

apunts de ciència

Més dades sobre rellotges biològics i ritmes circadiaris Les fluctuacions en la intensitat de la llum permeten recuperar la regularitat dels ritmes circadiaris.

Aquesta és la principal conclusió d’un treball dut a terme per Javier Buceta, líder del Grup de Modelització Teòrica i in Silico de Sistemes Biològics (The.Si.M.Bio.Sys. Group) del centre Co.S.Mo Lab —ubicat al PCB— i Antoni DíezNoguera, degà de la Facultat de Farmàcia de la UB i líder del Grup de Cronobiologia del Depar­ tament de Fisiologia d’aquesta Facultat. En la recerca han col· laborat Ekkehard Ullner i J. García Ojalvo, de la UPC. L’estudi, que es va publicar el 6 de maig a Biophy­ sical Journal, sota el títol Noiseinduced coherence in multicellular

circadian clocks (doi:10.1016/j. bpj.2009. 02.031), protagonitza la portada de la revista.

En organismes superiors, com ara els mamífers, els ritmes circadiaris estan generats per un re­llotge genètic multicel·lular, situat en dues regions de l’hipotàlem connectades entre sí —ano­me­ nades nuclis supraquias­màtics (NSQ)—, amb unes 10.000 neurones cadascuna. Per generar i regular els ritmes circadiaris, el nostre rellotge biològic se serveix del comportament cel·lular «cooperatiu» de les neurones de l‘NSQ. Aquestes neurones generen oscil·lacions autosostingudes i coherents, e interactuen de forma acoblada —a traves d’un

Com influeix la manera de cuinar sobre la contaminació química dels aliments?

Un equip científic de la UB i la URV ha avaluat aquests efectes en aliments d’ampli consum a Catalunya i les conseqüències d’aquesta exposició a través de la dieta. Com a conclusió, els autors apunten que la influència de la cocció sobre els nivells dels con­ taminants analitzats no pot generalitzarse, ja que varien, no sols segons el mètode de cocció, sinó especialment segons l’aliment de què es tracti. Els resultats, en tot cas, no corroboren la hipòtesi que la cocció dels aliments redueixi significativament el contingut de contaminants químics.

L’estudi, dirigit pels catedràtics Joan Llobet Mallafré, de la Unitat de Toxicologia, GRETCERETOX, de la Facultat de Farmàcia de la UB, i Josep Lluís Domingo Roig, del Laborato-

ri de Toxicologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, s’ha dut a terme durant els anys 2007 i 2008.

L a recerca l’ha finançada l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Segons els autors, des d’un punt de vista de riscos per a la salut per exposició die­tè­ tica a contaminants químics, no s’estableix cap re­ comanació sobre l’ús, per beneficiós o perjudicial per a la salut, d’un determinat procés de cocció. En tot cas, cal tenir també en com­pte que la re­ducció dependrà també de les condi­ cions en què es produeixi el mètode de cocció, és a dir, temps, tem­peratura i medi de cocció.

En qualsevol cas, reduir els greixos és bàsic.

complex circuit genètic— formant un ritme únic (ritme circadiari), modulat molt eficientment pel cicle d’alternança llum–foscor de les 24 hores del dia.

Diversos estudis havien demostrat que l’arítmia estava relacionada amb la manca de coordinació entre les expressions periòdiques de proteïnes de les neurones de l’NSQ: quan un animal es torna arítmic, aquestes estan desincronitzades. També se sabia que la llum constant és una de les causes de l’arítmia.

Les neurones només són capaces de generar oscil·lacions autosostingudes i coherents si la il·luminació és suficientment baixa. Però quan s’incrementa la

intensitat, el comportament coherent es perd i el ritme biològic es distorsiona: els animals es tornen arítmics.

Els investigadors de l’estudi es van plantejar la possibilitat de recuperar la ritmicitat d’un animal en aquestes condicions, mitjançant fluctuacions en la intensitat de la llum. En el treball els científics també van investigar com la interacció entre les fluctuacions de la llum i l’acoblament intercel·lular afectava la dinàmica del ritme col·lectiu.

Per avalar les hipòtesis d’aquest estudi in silico, els autors estan duent a terme assaigs in vivo amb ratolins, liderats per Antoni Díez-Noguera.

Bioessays dedica la portada a la recerca sobre l’amfiox L’amfiox, el model biològic més estudiat per reconstruir el camí evolutiu entre inver­ tebrats i vertebrats, ha estat portada recent de la revista científica Bioessays, que pu­ blica l’article, avaluat per experts, «It’s a long way from amphioxus: descendants of the earliest chordate», escrit pel catedràtic Jordi García Fernàndez, del Departament de Genètica i l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), i Èlia Benito Gutiérrez, doctorada en Genètica a la UB sota la direcció de García Fernàndez i actualment al Laboratori Europeu de Biologia Molecular a Heidelberg (Alemanya).

L’amfiox o llanceta (Bran­ chiostoma lanceolatum), un organisme clau per entendre l’origen i evolució genètics dels vertebrats, és el supervivent modern d’un antic llinatge de cordats amb registre fòssil des del període cambrià. Dotat d’un genoma i un patró corporal primitius, l’amfiox mos­tra

qualitats intermèdies entre invertebrats i vertebrats. L’amfiox, el model favorit de molts genetistes, ha permès de seguir la pista del genoma dels vertebrats després de 500 milions d’anys d’evolució biològica, i ha estat clau per explicar l’origen del genoma dels vertebrats —també dels humans— a partir de dues duplicacions genòmiques ancestrals (la hipòtesi 2R).

Aquest genoma, seqüenciat per un equip internacional en què participaven García Fernàndez i Benito Gutiérrez i publicat en portada al Nature el 2008, ha preservat la majoria de gens dels cordats ancestrals, i ha fet d’aquest organisme un model clau per comprendre millor els mecanismes bàsics de l’evolució genètica en vertebrats i invertebrats, i l’aparició d’algunes innovacions evolutives importants (cervell, extremitats, etc.) en el patró corporal dels vertebrats.

apunts de ciència

Nous resultats sobre la percepció de la parla en nadons Quan neixen, els nadons tenen la capacitat d’aprendre qualsevol llengua del món i poden distingir tots els sons que les formen (diferències fonètiques).

Però cap al final del primer any de vida, comencen a establir categories dels sons percebuts creant un espai cognitiu i perceptiu més concret i, alhora, es va reduint l’habilitat d’aprendre altres coses. Aquesta és una de les idees centrals en què es basa l’estudi publicat recentment al Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) i que té com a primer autor l’investigador Ferran Pons, del Departament de Psicologia Bàsica de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.

En l’estudi, que duu per títol «Narrrowing of intersensory speech perception in infancy» hi han participat David J. Lewkowicz (Universitat de l’Atlàntic de Florida, Estats Units), Núria Sebastián i Salvador Soto-Faraco (Universitat Pompeu Fabra) i els

laboratoris de l’Hospital de Sant Joan de Déu. La recerca s’emmarca en el projecte BrainglotCONSOLIDER sobre neurociència cognitiva, i s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració de pares que han facilitat la participació dels seus fills en l’estudi: en concret, una mostra de nadons d’ambient monolingüe de Barcelona (24 nadons de sis mesos i 24 d’onze mesos), i altres 24 nadons de sis mesos i 16 d’onze mesos de Florida (Estats Units). «Aquest estudi és pioner perquè incorpora per primer cop tot el conjunt d’estímuls reals que rep un nadó del seu entorn quotidià.

Volíem explorar el món real on estan els nadons, perquè el món no és únicament visual o acústic, sinó una combinació d’estímuls, i fins ara els estudis havien explorat una única modalitat sensorial» explica Ferran Pons. En el protocol experimental, tots els nadons eren exposats a estímuls visuals i auditius

(en concret, fonemes en llengua anglesa) per estudiar-ne la percepció en cada grup.

Segons les conclusions de l’estudi, amb sis mesos, la resposta dels nadons és «universal», independentment de la llen­ gua d’origen. Tots els nadons van ser capaços d’integrar audiovisualment els fonemes de l’anglès (eren capaços de percebre la correspondència o l’equivalència entre el so de la parla i el corresponent gest de la cara en produir-lo). Amb onze mesos,

però, el procés de percepció multisensorial d’estímuls ja és diferent, és més selectiu, més semblant al dels adults. «Les diferències enfront dels fonemes s’aprecien en el grup dels onze mesos, concretament, en els de Barcelona. Els nadons, que ja tenen més experiència amb la seva llengua, ja no són capaços de percebre la correspondència auditiva i visual dels fonemes de l’anglès: ja ha començat el procés de reorganització perceptiva o narrowing.

Augmenta la taxa de nounats amb Chagas en la població immigrant La malaltia de Chagas s’ha globalitzat. Els fluxos migratoris i la creixent incidència de la malaltia de Chagas obliguen països com el nostre, amb una llarga tradició d’acollida de població llatinoamericana, a lluitar contra aquesta patologia, abans exclusiva de països de Llatinoamèrica. El 3,4 % de les dones llatinoamericanes que donen a llum a Barcelona estan infectades, mentre que la taxa de transmissió als nadons és del 7,3 %. Un treball publicat a Clinical Infecti­ ous Diseases, encapçalat per

especialistes de la Facultat de Medicina, l’Hospital Clínic de Barcelona i investigadors del Centre de Recerca de Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), evidencia l’augment de la taxa de nounats amb la malaltia de Chagas en la població immigrant. Els programes de cribratge en dones embarassades ajuden a detectar de manera precoç els nens infectats i permetran l’administració del tractament adequat.

En l’estudi van participar un total de 1.350 dones embaras-

sades de Llatinoamèrica residents a Barcelona amb els seus fills nadons. En els nadons el tractament és molt eficaç —a prop del 100 %—, i és possible evitar que els nens infectats desenvolupin complicacions en l’edat adulta. Per aquest motiu, grups de recerca liderats per Joaquim Gascón, cap de secció del Servei de Medicina Tropical i Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona i investigador principal del CRESIB, juntament amb Oriol Coll, cap de secció de Salut Materna

i Fetal del mateix hospital, i adscrit a la Facultat de Medicina de la UB (Departament d’Obste­ trícia i Ginecologia, Pediatria, Ra­diologia i Anatomia); el Grup de Pa­rasitologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Bar­ ­c elona, dirigit per Montserrat Portús, i investigadors de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, representats per Vicky Fumadó, han sumat esforços per encapçalar aquest estudi, que suposa un pas més en la lluita per la malaltia en països no endèmics.

33

34

notícies

Comença l’excavació arqueològica de la batalla de Prats de Rei El Grup de Recerca Didàctica del Patrimoni, Noves Tecnologies i Museografia Comprensiva (GRC-DIDPATRI) de la UB, que dirigeix el catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials Francesc X. Hernández Cardona, amb la col∙laboració del Museu d’Història de Catalunya i l’Ajuntament de Prats de Rei, ha ini­ ciat la recerca arqueològica de la batalla de Prats de Rei (1711).

Aquest combat va ser, pel nombre d’efectius i la durada, el més important de la Guerra de Successió Espanyola a la península Ibèrica. Hi van combatre 60.000 soldats durant quatre mesos, la batalla més important en terres catalanes abans de la batalla de l’Ebre (1938).

Es tracta de la iniciativa més ambiciosa desenvolupada a l’Estat espanyol pel que fa a la re­ cerca d’un camp de batalla. Hi participaran una vintena d’investigadors i especialistes en arqueo-

logia, sistemes d’informació geogràfica, anàlisi espacial, història militar, iconografia didàctica i museografia. Els treballs arqueològics s’iniciaran a la zona de les posicions austriacistes, i s’ha previst que en els propers tres anys es vagi completant l’exploració del conjunt de l’àrea de combats.

El finançament de la recerca anirà a càrrec dels recursos propis del Grup de Recerca, i se situarà al voltant dels 50.000 € anuals.

El Grup de Recerca DIDPATRI ha treballat en els camps de batalla d’Almenar (1710), Cardedeu (1808), Talamanca (1714), Oravais (Finlàndia, 1808) i Ciudad Universitaria de Madrid (1936-1939), com també en diversos camps d’aviació republicans situats en territori català (1938).

Mapa coetani de la batalla de Prats de Rei.

Es comença a seqüenciar el genoma de la leucèmia Científics de vuit països, inclòs l’Estat Espanyol, s’han posat d’acord per constituir el major projecte internacional d’estudi de genòmica del càncer creat fins ara: el Consorci Internacional del Genoma del Càncer.

Es tracta d’una plataforma mundial que té per objectiu generar un catàleg complet de totes les alteracions del genoma de 50 tipus de tumors d’alt impacte. En el marc d’aquesta plataforma de cooperació internacional, el catedràtic Elías Campo, director clínic del Centre de Diagnòstic Biomèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona, catedràtic del Departament

d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbologia de la Facultat de Medicina de la UB i coordinador espanyol del Consorci Internacional, ha presentat les primeres línies de treball per desenvolupar el projecte.

Gràcies a aquesta iniciativa, anunciada el novembre del 2008 pel Ministeri de Ciència i Innovació, investigadors espanyols ja han començat aquest mes de maig a estudiar les alteracions genètiques en dos pacients seleccionats. L’objectiu al nostre país és desxifrar el genoma de la leucèmia limfàtica crònica, un dels tumors

més freqüents al món occidental i sobre la qual Espanya té un ampli reconeixement internacional per les seves recerques.

El projecte, finançat amb 10 milions d’euros pel Minis­teri de Ciència i Innovació a través de l’Institut de Salut Carlos III, constitueix un important desafiament per a la ciència espanyola. Diversos grups de recerca de vuit institucions de diferents punts de l’Estat Espanyol treballaran des d’ara i durant cinc anys de manera multidisciplinària sota la coordinació del Dr. Campo. El propòsit és obtenir informació genòmica que per-

meti millorar el diagnòstic de la malaltia i desenvolupar nous fàrmacs. L’inici de les activitats es va consolidar després d’una reunió el passat 13 de maig a Barcelona, on per primera vegada van coincidir 35 representants de les institucions implicades: la Universitat de Bar­ celona, l’Hospital Clínic de Bar­ce­ lona, la Universitat d’Oviedo, el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, l’Institut Català d’Oncologia, el Centre d’Investigació del Càncer de Salamanca, la Universitat de Deusto, el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques i el Banc Nacional de l’ADN.

notícies

Homenatge al químic Santiago Olivella a la 25a reunió de química teòrica i computacional La Facultat de Química va acollir, el passat 29 de juny, la inau­ guració de la 25a reunió de la Xarxa de Referència en Química Teòrica i Computacional de Catalunya (XRQTC), dirigida pel catedràtic Francesc Illas del Departament de Química Física, i l’única a tot Catalunya que coordina els centres públics que treballen en química teòrica i computacional, amb més de 200

experts de diferents grups investigadors de la UB, el PCB, la UAB, la UdG, la URV, la UdL, el CSIC, l’ICIQ, la UPC i la UPF. El vicerector de Recerca, Jordi Alberch, presidia l’acte d’inauguració, amb l’assistència de la secretària general del Consell de Coordinació Universitària del Ministeri d’Educació, Carmen Fenoll; Joaquim Ibáñez, de la direcció general de Recerca

Projecte europeu de recerca per al tractament del càncer i de malalties neurodegeneratives amb compostos vegetals Identificar i produir compostos vegetals per als tractaments contra el càncer i les malalties neurodegeneratives és l’objectiu del projecte Plant terpenoids for hu­ man health: a chemical and ge­ nomic approach to identify and produce bioactive compounds (TERPMED), finançat per la Comissió Europea dins del VIIè Programa marc. El projecte està coordinat pel Grup de Recerca de Biologia Molecular i Biotecnologia dels Isoprenoides de la UB, liderat pels catedràtics Albert Ferrer i Albert Boronat, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular amb seu a les facultats de Farmàcia i Biologia.

Les plantes produeixen una gran diversitat de metabòlits secundaris, que són la font de noves molècules amb activitat farmacològica, però l’explo­t ació intensiva d’aquests re­c ursos pot posar en risc les poblacions naturals de les espècies productores. En aquest projecte es combinaran aproximacions experimentals de genòmica i metabolòmica comparativa i de biotecnologia vegetal, amb l’objectiu d’elucidar i reconstruir, en sistemes vegetals heteròlegs, rutes metabòliques que perme-

tin produir de manera eficient terpens de dues famílies: lactones sesquiterpèniques i diterpens fenòlics.

Els compostos d’interès s’hauran identificat i aïllat prèviament a partir de diverses espècies de plantes que els produeixen en quantitats limitades. Els productes que mostrin activitat farmacològica antitumoral i neuroprotectora es produiran a escala semiindustrial utilitzant plataformes biotecnològiques desenvolupades dins el projecte. Amb aquest sistema es produiran els compostos actius d’interès farmacològic sense posar en perill les espècies naturals. A més, el procés permetrà una producció òptima dels metabòlits actius.

El consorci del projecte TERPMED, d’una durada de quatre anys, està constituït per la Universitat de Barcelona, la Universitat de Wageningen (Holanda), el Plant Research International de Wageningen (Holanda), l’Institut de Recerca Biològica «Sinisa Stankovic» de Belgrad (Sèrbia), la Universitat Aristotèlica de Tessalònica (Grècia), la Universitat de Wisconsin (EUA) i el consorci d’empreses PRISNA B. V. (Holanda).

de la Generalitat de Catalunya, i Josep M. Anglada, membre del comitè organitzador, entre altres personalitats.

Del 29 de juny al 3 de juliol, la reunió de la XRQTC va ser el marc de l’homenatge a Santiago Olivella, professor de recerca a l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona (IIQAB-CSIC), amb motiu del seu 65è aniversari. Olivella, in-

vestigador clau en la creació i el desenvolupament de la XRQTC, va estar en comissió de serveis del 1981 al 2000 al Departament de Química Orgànica de la UB, i va ser el primer director del Centre Especial de Recerca de Quí­ mica Teòrica de la UB (CeRQT), que és el nucli generador de l’Institut de Química Teòrica i Computacional (IQTCUB) dirigit pel catedràtic Francesc Illas.

Consorci per trobar prefàrmacs contra la diabetis i l’obesitat L’investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la UB, Antonio Zorzano, lidera el Consorci Europeu DIOMED per trobar nous compostos per al tractament de la diabetis i l’obesitat. DIOMED, acrònim de diabetis, obesitat i medicina, s’emmarca dins el programa SUDOE, de la Unió Europea, per potenciar el desenvolupament tecnològic de les regions del sud. En el nou Consorci hi participen dos clústers tecnològics amb vocació de transferència tecnològica a: el Parc Científic de Barcelona (PCB), on s’ubica l’IRB Barcelona, i l’Associação Beira Atlântico Parque (BIOCANT Park) de Portugal, i quatre grups de recerca bàsica. DIOMED durarà tres anys, fins al 2011, amb un pressupost global de més d’un milió d’euros, dels quals la Unió Europea en finança 800.000.

L’aspecte més innovador del projecte rau en la constitució d’un equip transnacional on entitats i equips complementaris treballaran conjuntament per millorar el procés de desenvolupament de fàrmacs per a

diabetis i obesitat. Això suposa integrar la feina de biòlegs, químics, experts en es­tructures de proteïnes i en mi­­niaturització de tecnologies de cribratge.

L’objectiu principal de DIOMED és trobar molècules que tinguin un efecte farmacològic en tres proteïnes diana vinculades a diabetis i obesitat identificades prèviament en els laboratoris de l’IRB Barcelona i de l’INSERM (Institut National de la Santé et de la Recher­che Scientifique). Els científics analitzaran una llibreria de mil dues-centes molècules (quimioteca) per identificar aquelles que afectin l’acció de les proteïnes relacionades amb les patologies. Posteriorment, amb tècniques de química combinatòria, es milloraran els compostos vàlids i se’n comprovarà la funció en animals in vivo, principalment, en ratolins. Paral·lelament a la recerca en quimioteques de molècules, el Consorci obtindrà informació estructural de les proteïnes diana. Un cop obtinguda la informació tridimensional amb cristal·lografia de raigs X, s’usaran sistemes com­p utacionals per cercar molècules que encaixin amb l’estructura.

35

notícies

Col·laboració amb Projecte Home La UB col·labora amb les ONG i altres entitats, d’acord amb la voluntat de la Universitat de respondre a la seva responsabilitat so­ cial. Aquesta cooperació serveix, al mateix temps, per a un enriquiment de la tasca de la Universitat.

El millor exemple en són els investigadors i els estudiants que duen a terme algun tipus de voluntariat o tasca social. Un cas de col· laboració és la que funciona arran d’un acord entre la UB i l’ONG Projecte Home per impulsar la sensibilització, la recerca, la formació i l’atenció en l’àmbit de les drogodepenències.

Les dues entitats apleguen esforços en els àmbits de sensibilització, recerca, formació i atenció personal. Així, fruit d’aquesta cooperació es va organitzar, el mes de maig la jornada «Per saber-ne més: una mirada integradora de les drogodependències» a l’Edifici Històric de la UB. La jornada, en la qual van participar professionals de diverses institucions, s’adreçava principalment als universitaris amb l’objectiu de sensibilitzar i donar a conèixer la situació actual de les drogodependències i altres addiccions a Catalunya.

La professora Ana Adan del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica, i directora del màster de Drogodependències de l’IL3-UB, explica que la col·la­ bo­ració entre la Universitat i Projecte Home enriqueix la tasca docent i apunta, per exemple, que ha con­vidat persones de l’ONG a impartir conferències als seus alumnes. «La col·la­bo­ració amb l’ONG ens permetrà iniciar en breu un estudi sobre factors de risc i pronòstics de recaiguda en drogodependències considerant una àmplia bateria de mesures biològiques i conductuals», afegeix la professora Adán, que dirigirà aquest estudi en el marc del màster oficial de Psicologia Clínica i de la Salut, de la Facultat de Psicologia.

Jesús Sánchez: «El fet d’estar a Projecte Home aquest any ha fet que em decidís a estudiar el curs vinent Intervenció Psicosocial» Vaig fer Sociologia a la UB i ara mateix estic cursant el Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP) a l’Institut de Ciències de l’Educa-

Natàlia Pérez: «Destacaria la grandiositat del treball amb persones»

Tatiana Berutti: Fotografies: Pau Esculies. Projecte Home.

36

«La col·laboració amb Projecte Home és una via de doble sentit, es beneficien les dues parts»

ció de la UB. L’any vinent m’agradaria cursar el màster d’Intervenció Psicosocial, també a la UB. La tasca que duc a terme a Projecte Home és dinamitzar un curs d’informàtica en la comunitat terapèutica, a més d’algun acompanyament temporal en alguna excursió durant el cap de setmana (Parc Güell, Ciutadella, etc.).

Vaig trobar a Internet el web de la Federació Catalana de Voluntariat Social i hi vaig veure el Projecte Home. Aleshores, com que ja em sonava i m’interessa la

Estudio el màster de Teràpia Cognitivosocial a la UB i a Projecte Home treballo com a tècnica de prevenció. Apliquem programes de prevenció de drogodependències i d’altres conductes de risc en adolescents, pares i educadors.

Ja havia sentit a parlar de Projecte Home, i vaig conèixer aquesta ONG buscant a Internet entitats per fer voluntariat. Desta-

Vaig estudiar la carrera de Psicologia a Brasil. A la UB estudio un màster de Psicologia Clínica de la Salut, i a Projecte Home acompanyo els terapeutes en les activitats diàries, en el Projecte Jove a Montgat, en el període de vacances del màster.

Vaig conèixer Projecte Home en una classe de drogodependència del màster. Aleshores vaig decidir col·la­borar-hi perquè em va agradar molt la feina que fan

notícies

Les relacions entre docència i recerca a anàlisi problemàtica, i, a més, comparteixo valors amb l’entitat, vaig decidir finalment enviar-hi un correu electrònic. Personalment crec que estar col·laborant amb Projecte Home et fa ser millor persona; estàs aprenent contínuament i et qüestiones determinats prejudicis. A més, arran de participar a Projecte Home aquest any, he decidit estudiar el curs vinent Intervenció Psicosocial, ja que he pogut apreciar la importància de la intervenció comunitària.

caria la grandiositat del treball amb persones, des dels alumnes, professors, familiars i usuaris de programes fins als meus companys de batalla. M’aporta satisfacció, reconeixement i creixement personal. Els meus estudis estan relacionats amb l’àmbit en què treballo a l’ONG. L’un m’aporta experiència, bagatge i coneixements respecte a l’altre, i viceversa.

per la qualitat i pel ventall d’op­ cions de tractaments, no només als pacients sinó també als familiars i a les parelles. La meva formació com a psicòloga m’ajuda en la tasca de col·la­boració perquè puc veure les teràpies i tractaments amb una base teòrica sòlida. D’altra banda, la col· laboració amb Projecte Home m’aporta a part de nous coneixements pràctics, una gran satisfacció i creixement personal.

V Simposi Internacional organitzat pel CIDUI «Docència, recerca i aprenen­ tatge són tres categories que no estan allunyades les unes de les altres, que s’impliquen mútuament i que tenen una connexió en la qual l’aprenentatge té una funció mediadora.» Amb afirmacions d’aquest tipus inauguraven les autoritats acadè­ miques presents el V Simposi organitzat pel Comitè Organitzador del Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI).

El programa de l’acte, al qual van assistir prop de 200 professors de totes les universitats públiques catalanes, incloïa la participació de tres experts: Ronald Barnett, professor emèrit d’Educació Superior de l’Institut d’Educació de la Universitat de Londres; Belén Estébanez, doctora en Ciències Biològiques de la Universitat Autònoma de Madrid, i Cristóbal Mezquita, professor del Departament de Ciències Fisiològiques I de la Facultat de Medicina de la UB. Sota el títol «Investigació i docència: una aliança sagrada o infernal?», Barnett va analitzar els aspectes sociològics, filosòfics i històrics que ajuden a entendre la relació entre recerca, docència i aprenentatge. La doctora Estébanez, al seu torn, va fer una anàlisi d’una iniciativa estudiantil de recerca sorgida en Criptogàmia, una assignatura optativa de segon cicle de Biologia. Finalment, Mezquita formulava la pregunta següent: Com es pot millorar el raonament analític formal i la motivació científica en la formació intel·lectual dels estudiants de Medicina?

Salvador Carrasco, membre de la Secció de Formació de Pro-

Ronald Barnett i Miquel Martínez durant l’acte.

fessorat Universitari de l’ICE i representant de la UB en el CIDUI, resumeix per a nosaltres les conclusions principals de la jornada:

> «La relació entre docència i recerca es planteja en diferents espais: el pedagògic i curricular; el del saber; i el de del discurs social adreçat al gran públic. Cal pensar la universitat com una estructura complexa de grans espais, immersos en una relació dinàmica que obre noves perspectives. El futur, en aquest sentit, resta obert a nous compromisos i noves implicacions amb la societat.» >

«Cal crear espais híbrids i dinàmics en els quals docència i recerca es relacionin amb la mediació de l’aprenentatge; potenciar identitats professionals múltiples i complexes; contextualitzar disciplinàriament la relació entre docència i recerca, atès que els àmbits científics són també, diversos i diferents entre si.»

> «Sense equips docents estables, que integrin professorat novell i sènior, que tinguin un

La trobada va tenir lloc el passat mes de maig a la Facultat de Biologia marc estratègic que els doni suport i els doti del mínim de recursos (per a la seva formació i per impulsar les iniciatives) és impensable avançar en la direcció correcta.»

>

«Més enllà dels problemes que plantegen els models universitaris sobre l’avaluació de la docència, cal tenir clar que és en el treball de cada dia on es fa i es viu el canvi i la renovació. Les reticències a trencar les rutines diàries acostumen a ser el primer obstacle que cal vèncer.»

> «La indagació implica un tipus d’aprenentatge que demana moltes hores de dedicació i un fort protagonisme de l’alumnat.

Cal fonamentar el raonament científic i fomentar la responsabilitat dels estudiants en el camp professional i científic en què comencen a moure’s.»

37

38

notícies

Cicle de ciència-ficció en clau de present Des del febrer i fins al desembre té lloc cada darrer dimecres del mes, a les 19 h, a l’Aula Magna, el cicle «El cinema de ciència-ficció com a expressió de la problemàtica existencial contemporània», que exhibeix títols tan coneguts com ara Metrópolis (1927) de Fritz Lang, Blade Runner (1982) de Ridley Scott, La mosca (1986) de David Cronenberg o Matrix (1999) de Larry i Andy Wachowski. Després de cada projecció un especialista ofereix una ponència il·lustrativa, seguida d’un col·loqui amb el públic assistent.

El cicle està organitzat pel Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni, i el coordina la professora Anna Casanovas, del Grup de Recerca Art, Arquitectura i Societat Digital. Abasta tant films de culte com de sèrie B, amb la voluntat de mostrar com la imaginació relacionada amb la ciència pot donar resultats molt suggeridors. Al llarg de més d’un segle, el cinema de ciència-ficció ha mostrat les utopies o les distòpies d’una societat marcada per un progrés accelerat. Aquestes pel·lícules, que són el fidel reflex de la societat que les ha creades, s’han convertit en una eina útil per ajudar-nos a comprendre les preocupacions i els desitjos de la societat contemporània.

Parlem amb Anna Casanovas sobre les claus del cicle: Per què la ciència-ficció és el gènere cinematogràfic que millor expressa la problemàtica

existencial contemporània?

No sembla un contrasentit?

El gènere de ciència-ficció va ser un dels primers a aparèixer en els inicis del cinema. El cinematògraf, producte de la ciència, l’òptica i la tecnologia —alhora que joc de llums i art de màgia— va ser, des dels orígens, l’eina perfecta per crear escenaris imaginaris i situacions desconegudes. La unió de dos conceptes antagònics —ciència i ficció— origina una nova idea en què allò imaginari queda sustentat pel món concret i precís de la ciència. Per això, en crear una atmosfera de credibilitat científica, la ciència-ficció desenvolupa unes especulacions imaginatives sobre els avenços de la ciència, el concepte de temps i d’espai, la societat, la política, la filosofia, etc. Aquest altre es­ cenari lliure de les convencions, lleis i normes del nostre món, es converteix en el marc idoni per

Deu titulats de la UB reben ajuts del Programa de Beques de «la Caixa» per cursar estudis de postgrau a l’estranger

mostrar i reflexionar sobre les preocupacions existencials contemporànies.

L’evolució del gènere ha anat de bracet amb la història del segle?

Amb desconfiança, fascinació o escepticisme el cinema de ciència-ficció ens ha mostrat al llarg de més d’un segle les utopies i distòpies d’una societat marcada per un progrés accelerat. Cada societat i cada època té les seves inquietuds i el cine les ha recollides puntualment. En aquest cicle hem intentat mostrar l’evolució dels temes que han suscitat inseguretat o por a la societat. El factor tecnològic ha esta decisiu per a l’evolució del gènere. Per recrear els mons fantasmagòrics i les situacions diferents de les conegudes el cinema de ciènciaficció ha recorregut sempre als trucatges i als efectes especials.

Actualment les tecnologies di­

Deu titulats de la Universitat de Barcelona han rebut les beques del Programa de Beques de «la Caixa» per cursar estudis de postgrau a l’estranger, que en la 27a edició ha seleccionat un total de 136 universitaris espanyols. L’acte de lliurament dels ajuts va tenir lloc el dimecres 3 de juny a la seu de «la Caixa» a Barcelona i el van presidir els reis d’Espanya.

Cada societat i cada època té les seves inquietuds i el cine les ha recollides puntualment gitals han facilitat la creació de l’atmosfera tecnocientífica necessària per aconseguir la credibilitat de l’espectador.

Cap a on creu que poden evolucionar les temàtiques i la filosofia del gènere?

En posar en contacte el passat amb el present i el futur, s’estableix un nou espai de reflexió sobre les preocupacions i desitjos d’una societat cada cop més conscient de ser l’origen de la seva destrucció. La unió de la ficció, la ciència i el futur continuarà prefigurant un món inquietant que avui som conscients de viure en present.

Els becats han estat: • F erran Elias: doctorat en Economia a la Universitat de Colúmbia (Estats Units).

•J osep Soler Carbonell : projecte de recerca postdoctoral de Lingüística a la Universitat de Ca­lifòrnia a San Diego (Estats Units).

notícies

Conveni amb la Universitat de Lió II per desenvolupar el programa Minerve Els rectors Dídac Ramírez, de la UB, i Olivier Christin, de la Universitat Lumière (Universitat de Lió II) han signat un conveni de col·la­boració per desenvolupar entre ambdues institucions el programa MINERVE (Mobilitat de les Institucions Docents i d’Investigació per a la Creació d’un Espai Docent Europeu), de cooperació d’ensenyament i recerca en les àrees d’economia espanyola i dret.

El programa MINERVE representa un concepte innovador

dins els programes europeus de cooperació interuniversitària, que suma a la mobilitat ERASMUS dels estudiants, la mobilitat del personal docent de les universitats col·laboradores.

Es va crear l’any 1991 prefigurant alguns aspectes del futur

programa europeu Sòcrates.

El 1993 va ser premiat com a projecte pilot per la UE, i el 2007 va rebre un nou impuls mitjançant l’adopció d’uns procediments més adequats de gestió acadèmica i administrativa. MINERVE reuneix en un

mateix itinerari de formació aca­ dèmica i de llengua estrangera estudiants de diferents departaments i facultats, i, alhora, es proposa formar els estudiants des de la perspectiva de la mobilitat i l’obtenció d’una doble titulació.

La UB signa dos contractes de llicència amb la companyia CEERAM La Universitat de Barcelona, a través de l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Recerca (AVCRI) i la Fundació Bosch i Gimpera, ha signat dos contractes de llicència exclusiva amb la companyia francesa CEERAM. Aquests acords suposen la cessió dels drets d’explotació d’ambdues patents, a canvi de la qual la UB

rebrà una contraprestació econòmica. Ambdues patents són fruit de la recerca dels investigadors Albert Bosch i Rosa M. Pintó del Departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia, i donen resposta a les dificultats actuals en la detecció de patògens a mostres alimentàries, biològiques i ambientals.

Els investigadors han desenvo-

• J usto Serrano: màster de Ciències Polítiques a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt.

cola de Ciències Polítiques de París.

• Paloma Bengoechea: doctorat de Matemàtiques a la Universitat Pierre i Marie Curie de París.

• Violeta Moya: màster de Relacions Internacionals a l’Es-

• Mònica Arso: màster d’Investigació de Mamífers Marins a la Universitat de Saint Andrews (Regne Unit).

• Anna Fons: màster de Gestió Cultural a la Universitat City de Londres.

lupat, d’una banda, un nou mètode de quantificació del virus de l’hepatitis A en aliments, aigua i altres mostres biològiques com la sang. D’altra banda, s’ha desenvolupat un nou mètode de detecció quantitativa aplicable a qualsevol virus nu amb RNA què inclou l’addició d’un virus no patogènic com a control del procés d’extracció per

• Cristina Moreno: màster de Literatura Àrab a la School of Oriental Studies de la Universitat de Londres.

• Júlia Francino: màster d’Animació 3D i Efectes Visuals a la Vancouver Film School (Canadà).

• Irene Amengual: màster de Museologia a la Universitat de Londres.

assegurar-ne la validació i l’estandarització.

Amb la signatura dels dos contractes de llicència exclusiva, i un cop desenvolupades i protegides aquestes dues tecnologies, la UB ha finalitzat el procés de transferència del projecte, i per tant la millora tecnològica que han suposat les dues patents ja està a punt d’arribar a la societat.

39

40

notícies

Les claus per entendre el genocidi de Rwanda El professor del Departament d’Història Contemporània Jaume Suau ha publicat el llibre Rwan­ da, guerra i pau. Les claus per entendre un conflicte (Publica­ cions i Edicions UB, 2009), en què s’aborda, de manera entenedora, un dels episodis històrics més sagnants i colpidors de finals del segle xx : l’assassinat de gairebé 800.000 persones l’any 1994 en aquest país centreafricà. El llibre vol fer com­ prensible el llarg procés històric que va de la colonització alemanya i belga, al genocidi i a les lluites actuals de la regió del Kivu, a la República Democràtica del Congo. També ofereix un recull de testimoniatges de protagonistes directes que ajuden a entendre aspectes com ara la responsabilitat de les massacres, les vivències dels que van perpetrar-les i dels que hi van sobreviure. Finalment, també tracta les possibilitats de recuperar la pau i la convivència al país.

Aquest llibre és un autèntic viatge a l’Horror i el Mal, en majúscules. Per què Occi­ dent sembla entestat a vincular sempre aquestes categories al continent africà?

Els occidentals tenim mala memòria. Ens oblidem que durant

bona part de la història contemporània és a Europa on s’han generat la major part de conflictes armats i guerres: les dues guerres mundials, l’holocaust jueu, les neteges ètniques a l’antiga Iugoslàvia, la repressió franquista, etc., per no parlar de les dictadures llatinoamericanes, tots estats controlats per «blancs». Els africans subsaharians no són ni millors ni pitjors que nosaltres.

La responsabilitat de l’holocaust rwandès sembla repartida entre africans salvatges i occidentals cínics. És així?

De cap manera! En primer terme, la responsabilitat la comparteixen les autoritats rwandeses, pel desig d’anihilar els adversaris polítics hutu i el que consideraven la cinquena columna tutsi de l’interior del país. En segon terme, Bèlgica i França, que els van donar suport, tot defensant els seus interessos econòmics i geopolítics a la regió; les Nacions Unides, que van mirar cap a una altra banda i no van prevenir el genocidi i no el van aturar quan ja havia començat. I, finalment, els Estats Units, que van impedir la intervenció de les Nacions Unides obstaculitzant en el Consell de Seguretat (amb l’aliança de França) el reconeixement com a «genocidi» de les

massacres que portaven a terme les autoritats rwandeses.

El final del segle xx va viure dues neteges ètniques que van merèixer una àmplia cobertura mediàtica, quan tothom pensava que mai no es tornarien a produir fets com aquests: els Balcans i els Grans Llacs.

Quina explicació hi troba com a histo­­­riador dels conflictes?

En ambdós casos, l’explicació ha de preveure factors estructurals, conjunturals, desencadenants i catalitzadors. Però, en el fons i en darrera instància, la causa essencial és política. En el cas dels Balcans trobem un enfrontament entre nacionalismes defensius (croat i eslovè, fonamentalment) i agressius (Sèrbia). Milosevic i els nacionalistes serbis més radicals i agressius intenten refer la Federació en benefici de la «Gran Sèrbia», és a dir, volen que Sèrbia controli l’Estat federal iugoslau.

La lògica dels genocidis no és privativa de cap «cultura», religió o població. Els turcs van intentar exterminar els armenis; els alemanys, la tribu dels Herreros, l’any 1904, a l’Àfrica sud-occidental, i el règim nazi, els jueus; els xinesos, els tibetans; els russos, els txetxens; Colòmbia, Paraguai, i Brasil, l’Amazònia.

Quina situació es viu actualment a Ruanda?

Les notícies són contradictòries.

El cert és que el país ha canviat força des de la victòria tutsi, l’estiu del 1994. La societat i el país ja no són els mateixos que abans del genocidi. Què passa actualment a Rwanda? Quina deriva podem preveure els propers anys? L’anàlisi de la situació actual permet tant de mantenir una escletxa d’esperança amb vista al futur com ser força escèptics sobre les possibilitats reals d’aconseguir la pau els propers anys. Hi ha símptomes de fets violents que ens fan pensar que el camí estarà ple d’obstacles.

I també...

El treball Ruanda: del genocidi a la construcció de l’esperança, de Pau Miquel i Diego (IES Antoni Martí i Franquès, Tarragona) ha estat el guanyador en l’edició d’enguany del Premi de Recerca per a la Pau, en què participen estudiants de batxillerat amb estudis de recerca entorn de la cultura de la pau. Aquest guardó està organitzat per Solidaritat UB i l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB, en el marc del projecte PAULA d’educació per a la pau.

Les recerques que han merescut una menció especial són: Blanes: Municipi acollidor de per­ sones estrangeres, presentat per Natàlia Sequera Martin (IES S’Agulla de Blanes); Bullying: La desigualtat de poder entre esco­ lars, de Marina Pérez Estrada (IES Cavall Bernat, Terrassa); Els efec­ tes del Teatre de l’Oprimit: Pro­ jecte de creació d’una peça de Teatre Fòrum, de Marta Moya Casanovas (Escola Pia, Terrassa); Els sense sostre: la seva situ­ ació general, les causes que els

duen a aquesta situació i les pos­ sibilitats de reinserció que tenen, de Gemma Sirera Santanach (IES Jaume Vicens Vives, Girona); Les dones i la Guerra Civil a la Colònia Güell, d’Aida Sanahuja i Castellà (Centre Sagrat Cor, Barcelona) i finalment, Vida i memòria d’An­ tonio Farnós Viñet, de Mireia Abellí Deulofeu (IES Palamós). En aquesta edició es van presentar 35 treballs elaborats per estudiants provinents de 31 centres d’ensenyament de 20 municipis d’arreu de Catalunya.

notícies

Col·laboració amb l’abadia de Montserrat

La UB i la Fundació Abadia de Montserrat 2025 han firmat un conveni per iniciar intercanvis científics, acadèmics i tècnics, especialment en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials. Entre les activitats que s’impulsaran fruit d’aquest conveni, n’hi ha d’acadèmiques, com ara cursos, conferències o seminaris en l’àmbit de les humanitats o al voltant d’estudis sociològics relatius al turisme cultural i religiós. Aquests cursos s’impartiran en espais de l’abadia de Montserrat i hi participarà professorat tant de la UB com d’altres institucions. El conveni, que en substitueix un d’anterior

signat el 2003, també recull la col·laboració en recerca. En aquest sentit, es promourà l’intercanvi d’especialistes i la creació de grups de recerca, i també es facilitarà l’accés a espais i documents al professorat i especialistes de les dues institucions. L’acord també preveu la col·laboració en les activitats de restauració de documents i d’obres d’art propietat de l’abadia de Montserrat.

En el futur, es podran constituir grups de treball en què podrien participar estudiants en pràctiques de Belles Arts o de Biblioteconomia i Documentació, per exemple.

Homenatge a Ricard Salvat Un festival de teatre universitari a l’Edifici Històric i a la Facultat de Geografia i Història va homenatjar el passat mes de maig el catedràtic i director teatral Ricard Salvat, mort el darrer abril. Amb el títol «Clàssics al jardí», el programa va incloure representacions teatrals, tallers i un acte en record de Ricard Salvat a càrrec

de l’actor Enric Majó. El festival va ser una iniciativa estudiantil organitzada per Carla Stinus, Toni Galmés, Carmen Salinas i Maria G. Rovelló, amb el suport de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, de les facultats de Filologia i de Geografia i Història, i del Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni.

La vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni, Lurdes Cirlot, a l’acte de presentació del Festival «Clàssics al Jardí» en record de Ricard Salvat.

En record de Pere Farrés El 14 de maig a la Facultat de Filologia va tenir lloc la Jornada en Memòria de Pere Farrés, professor del Departament de Filologia Catalana, que va morir el mes de novembre de 2008. Pere Farrés (1948-2008) es va especialitzar en l’estudi de la literatura, la poesia i el teatre del segle xix , especialment de Jacint Verdaguer i, més tard, de Mi-

quel Martí i Pol. Va ser un dels fundadors tant de la Societat Verdaguer com de l’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol. Va formar part del comitè d’edició de la col·lec­ ció Obra Completa Eumo Societat Verdaguer (OCESV) sobre Jacint Verdaguer, a més de l’Anuari Verdaguer.

Revista d’estudis literaris del segle xix. Va tenir cura de les

edicions crítiques de L’Atlàn­ tida, de Jacint Verdaguer (Vic: Eumo; Societat Verdaguer, 2002) i del drama romàntic, inèdit fins ara, Cor de roure, de Ramon Picó i Campamar ( Barcelona : PAM, 20 0 6 ) .

També va encarregar-se de l’edició del volum Tragèdies, de Víctor Balaguer (Tarragona: Arola Editors, 2001). Va coordinar la Xarxa Temàtica

«La Renaixença», amb participació de professors i investigadors de set universitats del domini lingüístic català.

Pel que fa a la literatura del segle xx, va publicar diversos treballs, especialment sobre poesia, i va fer-se càrrec de l’edició de diverses antologies i de l’Obra poètica, de Miquel Martí i Pol (Barcelona: Edicions 62, 4 volums).

41

42

notícies

Sabíeu que...? > Es pot consultar a la base de dades TDX, de domini públic, la tesi doctoral de Dolors Aleu i Riera (1857-1913) la primera dona de tot l’Estat espanyol que va aconseguir llicenciar-se en Medicina i doctorar-se en aquesta disciplina. La Biblioteca de Medicina del CRAI de la UB s’ha encarregat d’introduir a la base de dades TDX la tesi, titulada De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer. És la primera tesi publicada que es troba al domini públic, és a dir, qualsevol persona pot utilitzar aquesta obra lliurement sense cap mena de restriccions sempre que es mantingui el reconeixement d’autoria i la integritat de l’obra, drets morals de l’autora que no s’extingeixen. Aquesta llibertat d’ús és possible perquè ha finalitzat el termini de vigència dels drets d’explotació de l’obra, que en aquest cas era de vuitanta anys després de la mort de l’autora. > Existeixen més de 1.100 espècies de ratpenats repartides per tot el món: deserts, selves tropicals, serralades, les illes més aïllades, i les regions temperades i boreals.

Aquesta informació, entre altres dades, apareix en el llibre Ratpenats.

Ciència i mite, de Publicacions i Edicions de la UB, obra dels investigadors Jordi Serra, Marc López, Xavier Bayer, Blanca Amengual i Cisco Guasch, que es proposa descobrir la part de ciència i de mite que hi ha darrere els ratpenats.

A més de cecs i caçadors nocturns, els ratpenats són els únics mamífers capaços de volar. Actius voladors en horari nocturn, solen emetre crits ultrasònics per orientar-se i caçar preses en la foscor de la nit. Els vampirs, o ratpenats hematòfags, són els únics mamífers que es nodreixen de sang. N’hi ha tres espècies (Desmodus rotun­ dus, Diphylla ecaudata i Diaemus youngi) i només es troben a les regions tropicals i subtropicals del continent americà. Per alimentarse, el vampir ha de xuclar, cada nit, quasi la meitat del seu pes corporal en sang de les seves preses (cavalls, vaques, aus, etc.). > Les peripècies d’un historiador que segueix la pista del llegendari vi de les mítiques noces de Canà serveixen de trama argumental de la novel·la històrica El vino de Canà, del catedràtic del Departament d’Estadística de la UB Carles M. Quadras.

El llibre, editat per Promocions i Publicacions Universitàries (PPU), presenta un ambiciós entramat històric on el passat s’alterna amb el pre-

sent en diversos escenaris d’arreu del món (Galilea, Roma, Constança, Viena, Ciutat del Vaticà, Barcelona, Figueres, etc.). La pista del misteriós vi, cobdiciat pel Vaticà i pel poder mundial, és el denominador comú d’un relat que abasta més de vint segles de lluites pel poder amb personatges històrics (Alfons V el Magnànim, Felip II i Gaspar Sala, catedràtic de la Universitat de Barcelona) i figures del món de la música, l’art i la cultura universals, com ara Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven, Lorenzo Da Ponte i Salvador Dalí.

> L’equip de rugbi a 7 femení i l’equip de rugbi masculí de la UB han guanyat el Campionat d’Espanya Universitari que va tenir lloc a la Universitat de Valladolid del 20 a 24 d’abril (femení), i a Santander del 26 al 30 d’abril (masculí).

La competició femenina va agrupar 17 equips procedents de diverses universitats espanyoles, i l’equip de la UB va sortir com a favorit, ja que ha guanyat tots els títols d’ençà que es juga en la modalitat a 7 (2001). En la final va superar la Universitat de Lleó per 40-5.

La competició masculina agrupava les vuit millors universitats estatals, i la UB va quedar agrupada amb les universitats del País Basc, la Complutense i la Politècnica de València. El resultat de la final, entre la UB i la Universitat Politècnica de Madrid, va ser de 20-7. Aquests dos equips són els que es reparteixen el campionat des del 2001, i el balanç fins ara és de 2 finals guanyades pels catalans i 6 pels madrilenys.

> El grup PaisatgesonorUB del Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts, conjuntament amb la cooperativa La Maixerina, ha enregistrat els sons de la Patum de Berga d’enguany. La gravació, feta per un equip de cinc persones, es proposa descriure la Patum amb tots els elements d’entorn: històrics, espa­ cials i de vivència individual i col·lectiva, i també a partir de peticions fetes pels mateixos berguedans mitjançant un blog. El material sonor del projecte està geolocalitzat amb mapes acústics de situació, amb fitxes de contingut, en què consten la descripció, el lloc amb latitud/ longitud, el dia i l’hora i les circumstancies ambientals en què s’han enregistrat els sons. El resultat final es publicarà en format web en un espai específic dins el portal www.escoltar.cat. Els sons es podran reproduir directament o descarregar per ser escoltats en altres suports MP3. També es farà una publicació en format DVD de la totalitat dels sons en format WAV. Trobareu més informació sobre el paisatge sonor de la Patum de Berga a l’enllaç següent: http://sonsdepatum.wordpress.com/

publicacions

PUBLICACIONS

44

A principis del segle x x el doctor Mikao Usui va desenvolupar un mètode de sanació que cap als anys quaranta s’estendria cap a Occident, el reiki.

República, Universitat i Autonomia 1931-1939 Catàleg de l’exposició amb el mateix títol comissariada pel professor Francisco Gracia i el catedràtic Josep M. Fullola, del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, juntament amb el catedràtic Jordi Casassas, del Departament d’Història Contemporània.

El catàleg, com l’exposició, editat amb gran profusió de material gràfic i de documents originals, està dividit en cinc àmbits diferents: El llarg camí cap a la universitat catalana, científica i democràtica, en què s’analitza el debat sobre la reforma de les velles estructures universitàries; La primavera republicana i la gènesi de la Universitat Autònoma, on es mostren els processos de proclamació de la Segona República, l’Estatut d’autonomia de 1932, l’autonomia de la Facultat de Filosofia i Lletres (1931), l’Estatut d’autonomia de la UB (1933) i la creació del Patronat de la Universitat; Una universitat nova: la Universitat Autònoma de Barcelona, on es presenta la nova universitat, catalana, democràtica, moderna i científica, però també dividida en lluites internes i grups de pressió, i plena de figures de gran excel·lència acadèmica i intel·lectual. La Universitat en guerra, en què s’analitza la institució des del període previ a l’enfrontament fins a la caiguda de Barcelona el gener de 1939, i La Universitat sotmesa: l’hivern franquista.

Universidad, revolución e imperio, últim àmbit de l’exposició, on es fan palesos l’exili i la repressió.

Estatut de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1933: 75è aniversari

Reiki: Què és i com funciona Díez, Anna Maria

Com fer un programa per a televisió: l’elaboració del projecte, de la idea a l’emissió

Aquest llibre n’inclou les tècniques i els principals símbols, annexos útils per als practicants de reiki, com ara taules senzilles d’anatomia, algunes generalitats de medicina xinesa i referències a obres d’altres autors.

Però el que especialment distingeix aquesta obra de les ja existents és que l’autora relaciona alguns dels coneixements acceptats en diverses àrees científiques amb el reiki i n’exposa una possible explicació.

Segons Jaume Figueras, que signa el pròleg, aquest llibre «és un dels instruments més útils que s’han escrit entorn de la creació televisiva». A l’obra el lector hi trobarà les eines bàsiques per canalitzar les seves idees a l’hora de proposar un projecte per al mitjà televisiu. S’adreça, per tant, a tots els professionals de la televisió que a vegades per la seva feina específica no tenen accés a aquesta informació, però també a persones inquietes, creatives, emprenedores, de qualsevol àmbit, amb ganes de tirar endavant un projecte televisiu.

Violan, Enric

El format de l’obra està pensat perquè la lectura sigui amena i ràpida, i s’estructura en tretze apartats que analitzen minuciosament tot el procés: des de les primeres etapes de la idea fins a la presentació del projecte.

El llibre inclou un estudi detallat d’aquest estatut i de les circumstàncies acadèmiques i polítiques en què es va gestar i va sobreviure, a càrrec del catedràtic de la Facultat de Dret i exsecretari de la UB Xavier Pons.

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal

S’ha publicat l’últim premi Sent Soví L’obra és un homenatge a l’escriptora Mercè Rodoreda S’ha publicat Els dissabtes, mercat. Memòries d’Armanda (RBA, 2009), la novel·la guanyadora del Premi Sent Soví 2008, dels autors Montserrat Casals i Octavi Martí. L’obra és un homenatge a Mercè Rodoreda, de qui l’any passat es va celebrar el centenari del seu naixement.

El narrador d’Els dissabtes, mercat és un cineasta a qui han encarregat un documental biogràfic sobre Rodoreda, que fa una troballa casual a la Biblioteca de Girona, on es conserven els llibres de l’escriptora. Amagat

entre la col·lecció de receptaris de l’autora, troba un plec de fulls esgrogueïts, aparentment escrits per l’Armanda, la criada de la novel·la Mirall trencat, neboda de la cuinera Anselma.

Partint del recurs del manuscrit trobat, els autors barregen realitat i ficció, novel·la i assaig, en un relat estructurat en tres plans alterns: les vicissituds de la narradora investigadora; les etapes de la vida de l’Armanda, serventa de la mítica casa de Sant Gervasi de Teresa Goday, i un dels

publicacions

Tragicomedia de Calisto i Melibea

Diccionari UB. Anglès-català

Microcosmos.

Quatre mil milions d’anys d’evolució des dels nostres ancestres microbians Sagan, Dorion Margulis, Lynn

45

La col·lecció Ex-libris pretén oferir en format facsímil algunes de les obres del Fons Antic de la Biblioteca de la UB, que procedeix dels rics fons conventuals de Barcelona. La difusió del complex i extens patrimoni bibliogràfic conservat en aquesta biblioteca pretén ser una eina útil per a l’aprenentatge, la docència i la recerca. En aquest cas es tracta del facsímil (de 7 cm per 13,5 cm) de l’edició de La Celestina impresa a Alcalá per Juan Íñiguez de Lequerica l’any 1575, de la qual es conserven molt pocs exemplars. El de la UB presenta a la portada l’ex-libris del convent de Santa Caterina de Barcelona.

Microcosmos és la història de la vida a la Terra. Quatre mil anys d’evolució des que els primers éssers vius més simples van aparèixer fins a la diversitat de formes i espècies de l’actualitat. La primera meitat d’aquesta història la protagonitzen exclusivament bacteris, els autèntics artífexs de tots els éssers vius que existeixen. La segona meitat fins als nostres dies, encara que la majoria de nosaltres no en siguem conscients, continua depenent fonamentalment d’aquests éssers microscòpics. Ells van inventar totes les vies metabòliques que es produeixen al nostre interior, van dotar d’oxigen la nostra atmosfera i van crear les nostres cèl·lules.

Aquesta és una història d’evolució on la simbiosi té un paper fonamental. Els éssers vius no només competeixen per la supervivència; en ocasions la unió d’alguns d’ells pot donar lloc a nous éssers, molt més complexos i preparats per fer front al seu ambient.

La Imagen del judío en la España medieval.

El conflicto entre cristianismo y judaísmo en las artes visuales góticas.

Rodríguez, Paulino

Agustí Pujol: La culminació de l’escultura renaixentista a Catalunya.

Bosch, Joan

Paral·lelament a la progressiva ruptura de l’equilibri en la convivència entre les comunitats cristiana i jueva, la baixa edat mitjana desenvolupa un repertori iconogràfic que, a més de representar un vehicle de propaganda antijueva, constitueix alhora un reflex de l’imaginari cristià referent al judaisme.

Aquest llibre tracta d’aquesta iconografia a partir de l’anàlisi de la projecció en el visual d’una sèrie de motius temàtics relacionats amb la imatge del judaisme en els seus aspectes més negatius: la ceguera espiritual, l’acusació de deïcidi, etc.

De la mateixa col·lecció, Memoria artium, és el llibre sobre l’escultor del Renaixement català Agustí Pujol, qualificat com un dels artistes més interessants i moderns del seu temps.

La col·lecció és una coedició entre la UB, la UAB, la UdG, la UdL, la URV, la UPC i el MNAC.

de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Presentació de l’atles del turisme de Catalunya

personatges més sòlids de l’autora catalana, que pren la paraula i ens dóna, des dels fogons, una altra versió del que s’ha pogut llegir com la lenta decadència d’una certa burgesia catalana, i finalment les reflexions d’un misteriós erudit sobre l’univers rodoredià.

Cal destacar que l’obra de Mercè Rodoreda és avui de màxima actualitat, amb la recent edició de l’epistolari amb el seu editor, Joan Sales, i la publicació de la seva obra completa.

El dimecres 10 de juny va tenir lloc al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa la presentació de l’Atles del turisme a Catalunya (Mapa nacional de l’oferta i els productes turístics), obra del catedràtic del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la UB Francesc López Palomeque. Van intervenir en l’acte el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa Josep Huguet, el director general de Turisme Joan Carles Vilalta, i hi va assistir el vicerector de Relacions Internacionals i Activitats Institucionals de la Universitat de Barcelona Carles Carreras.

Fruit del desplegament del Pla estratègic de turisme de Catalunya 2005-2010, es va signar l’estiu de 2007 un conveni de col·laboració entre el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i la UB. L’objecte d’aquest conveni va ser l’elaboració del Mapa nacional de l’oferta i els productes turístics de Catalunya. La UB ha disposat dels mitjans personals i tècnics i la capacitat d’organització i coordinació per garantir la bona consecució de l’objecte d’aquest conveni, que s’ha dut a terme com a obra col·lectiva. Els autors procedeixen de vuit universitats catalanes, dues d’estrangeres i d’altres sis organismes universitaris o empresarials.

46

agenda

AGENDA Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre novembre i gener, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d’agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l’activitat, les dates, l’hora, el lloc i el vostre contacte, a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o bé per fax al 934 035 357.

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

setembre Dijous 3, divendres 4 i dissabte 5 III Congrés d’Educació de les Arts Visuals «Per un diàleg entre les arts». La trobada es proposa establir un diàleg entre les arts de manera que es creïn evidències i es generin inèrcies sobre l’encreuament disciplinari en totes les variants i dins de l’àmbit de les arts visuals, musicals i escèniques. Durant el Congrés s’intercanviaran experiències de producció i recerca que, des de la relació entre art i educació, aporten perspectives i visions innovadores en la manera d’entendre l’educació en la nostra societat.

Lloc: Facultat de Geografia i Història (Montalegre, 6)

discussió en relació amb les tempestes del Mediterrani. S’hi analitzaran els riscos i efectes d’aquest fenomen meteorològic, capaç de produir corriments de terres bruscos, pluges intenses o vents forts.

La coordinadora de la conferència, que rep el suport del Ministeri de Ciència i Innovació i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, és la professora del Departament d’Astronomia i Meteorologia Maria Carme Llasat.

Lloc: Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585)

Dimecres 30 de setembre i dimecres 28 d’octubre En el marc del cicle «El cinema de ciència-ficció com a expressió de la problemàtica existencial contemporània» el 30 de setembre tindrà lloc la projecció del film Ma­ trix, de Larry i Andi Wachowski.

Del dilluns 7 al divendres 11 11th Plinius Conference on Mediterranean Storms. L’objectiu de la trobada és esdevenir un fòrum interdisciplinari de debat i Posteriorment Marisa Gómez impartirà la conferència «El món com a emmirallament global». D’altra banda, el 28 d’octubre es projecta Blade Runner (Ridley Scott) i Alexis Raconera intervindrà amb la conferència «Quan l’“altre” es converteix en replicant».

L’entrada és lliure, però l’aforament és limitat. El cicle, organitzat pel Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni, abraça tant films de culte com de sèrie B, amb la voluntat de mostrar com la imaginació relacionada amb la ciència pot donar resultats molt suggeridors. Les sessions tindran lloc el darrer di-

mecres de cada mes fins a final d’any, excepte a l’agost.

Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) Hora: 19 h Més informació: www.ub.edu/aclt/ docs/cinema_ciencia_ficcio_2009. pdf

octubre Divendres 2 Sisè seminari de la Xarxa Temàtica Europea Communia, amb el títol «Public Domain and Memory Institutions». La Xarxa Communia (http://www.communiaproject.eu/) té com a objectiu esdevenir un punt europeu de referència per a l’anàlisi teòrica i la discussió de l’estratègia política en qüestions relatives al domini públic en l’entorn digital, així com en temes relacionats, per exemple, formes alterna­ tives de llicència per a material creatiu, accés obert a publicacions científiques i resultats de recerca, o gestió de treballs, els autors dels quals siguin desconeguts. Aquest seminari està organitzat pels dos membres catalans de la xarxa, la UPC i la UB i l’accés és lliure.

Lloc: Edifici Històric

Del dilluns 19 d’octubre al divendres 13 de novembre Del 19 d’octubre al 13 de novembre, el vestíbul principal de l’Edifici Històric acollirà l’exposició «Aigua», organitzada per la Fundació Solidaritat UB. La mostra tractarà el tema de l’aigua al món i analitzarà com l’escassetat i la manca d’accés a aquest recurs de milers de persones afecta el desenvolupament social i econòmic.

A més, l’exposició posarà de manifest el dret humà a l’accés a l’aigua i al sanejament. Així mateix,

s’hi analitzaran les conques internacionals (conca del Jordà, conca de Paranà-La Plata, conca de Mekong, conca del Nil i conca del Senegal) compartides per diferents països com a fonts de conflicte o de cooperació.

Lloc: vestíbul principal de l’Edifici Històric

Del dimecres 21 al divendres 23 II Colloque luso-espagnol d’études francophones: au seuil d’un ordre nouveau. Langue et culture françaises en domaine ibérique.

L’Associació Portuguesa d’Estudis Francesos i l’Associació de Professors de Francès de la Universitat Espanyola organitzen aquesta iniciativa científica que es proposa principalment la difusió del francès i els estudis francòfons a l’Estat espanyol i Portugal, com també l’establiment de vies de col·la­bo­ra­ ció entre les universitats espanyoles i portu­gueses en aquest àmbit. En el marc general del congrés, s’han establert diversos eixos de treball, amb la intenció d’afavorir la discussió en el context de les novetats, i fins i tot dels reptes que apareixen en els diversos camps de la llengua, la literatura i la cultura, i d’intercanviar experiències, identificar problemes i trobar solucions.

Lloc: Facultat de Filologia (Gran Via de les Corts Catalanes, 585)

Préstec Hipotecari Cajastur

Aquestes són les claus de la seva nova casa

2,95

PRIMER ANY

RESTA ANYS: EURIBOR + 0,39 Mínimo 2,95% Complint tots els requisits (1)

Condicions especials per al COL-LECTIU UNIVERSITARI TAE:

2,99

(2)

Termini: fins a 40 anys

Compensació per desistiment: 0% en concepte d'amortització parcial i total.

0,50% primers 5 anys, 0,25% resta d'anys en concepte de subrogació a una altra entitat.

Condicions vàlides fins al 30 de setembre de 2009. Préstec per a adquisició de primer habitatge o habitatge habitual. Condicionada a avaladors i altres garanties addicionals, segons criteris del circuit habitual d’anàlisi de riscos de Cajastur. (1) Tipus d’interès per a operacions fins al 80% del valor de taxació i amb la següent vinculació dels tres Grups: Grup 1: nòmina domiciliada, targeta de crèdit (titular o beneficiari) de tots els titulars del préstec i amb un import mínim de 1.500 euros a l’any en compres, assegurança de llar (continent i contingut) contractades a Cajastur i servei de banca a distància Cajastur Directo. Grup 2: assegurança de vida contractada a Cajastur per un mínim del 75% de l’import del préstec. Grup 3: realització d’una aportació mínima de 600 euros a l’any a un pla de pensions individual de Cajastur. El tipus d’interès s’incrementarà en 0,20, 0,15 i/o 0,10 punts respectivament per a cada un d’aquests grups no contractats íntegrament. Si hi ha diferència entre el valor de taxació i el de compra, es considerarà el més baix. Si l’import del préstec supera el 80% del valor de taxació, es negociaran les condicions. (2) Per al càlcul de la TAE s'ha pres el tipus d'interès mínim del 2,95%, ja que la suma de la referència interbancaria a un any (Euribor) publicat el 01/06/09 al BOE (1,644%) més el diferencial, és inferior. Revisions semestrals. RBE nº 2279/09.

INFORMI’S A L’OFICINA CAJASTUR MÉS PROPERA: LOCALITAT

ADREÇA

C. POSTAL

TELÈFON

E-MAIL

BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA GRANOLLERS (Barcelona) MOLLET DEL VALLÈS (Barcelona) SABADELL (Barcelona) BARBERÀ DEL VALLÈS (Barcelona) TERRASSA (Barcelona) MATARÓ (Barcelona) MATARÓ (Barcelona) VILANOVA I LA GELTRÚ (Barcelona) VILADECANS (Barcelona) GAVÀ (Barcelona) CASTELLDEFELS (Barcelona) L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (Barcelona) BADALONA (Barcelona) BADALONA (Barcelona) SANT JUST DESVERN (Barcelona) GIRONA GIRONA TARRAGONA REUS (Tarragona) EL VENDRELL (Tarragona)

AV. DIAGONAL, 436 C. CONXITA SUPERVIA, 17 (LES CORTS) PS. BURRULL, 4-8 (RAMBLA POBLENOU,132) C. DOS DE MAIG, 286 C. JOAN PRIM,164 C. SANT RAMON, 62 RONDA PONENT, 179 PG. DOCTOR MORAGAS, 282 PG. VINT-I-DOS DE JULIOL, 333 C. MURALLA SAN LLORENÇ,30 AV. VIA EUROPA, 111 C. PELEGRÍ BALLESTER, 23 RAMBLA MODOLELL, 4 C. SANTA CREU DE CALAFELL, 82 AV. MANUEL GIRONA, 45 C. MESTRE CANDI, 3 C. FRANCESC MACIÁ,12 PL. VERDAGUER, 81-83 CTRA. REIAL, 9 C. RIU GÜELL, 52 C. MIGDIA, 120 RAMBLA VELLA, 6 C. DELS RECS, 10 AV. SANT VICENÇ, 7-9

08037 08028 08018 08025 08042 08100 08206 08210 08225 08302 08303 08800 08840 08850 08860 08901 08912 08915 08960 17005 17003 43003 43201 43700

934 15 38 09 934 09 02 05 933 20 83 08 934 50 89 81 938 46 82 41 935 44 01 43 937 15 65 98 937 29 93 87 937 34 33 42 937 55 61 31 937 98 26 70 938 10 07 31 936 47 06 96 936 38 89 07 936 36 12 00 932 60 06 64 934 60 64 39 933 97 26 53 934 80 30 88 972 41 71 79 972 41 36 27 977 24 70 23 977 33 40 13 977 18 13 94

ofi175@cajastur.es ofi228@cajastur.es ofi226@cajastur.es ofi278@cajastur.es ofi263@cajastur.es ofi252@cajastur.es ofi246@cajastur.es ofi316@cajastur.es ofi242@cajastur.es ofi241@cajastur.es ofi288@cajastur.es ofi279@cajastur.es ofi294@cajastur.es ofi305@cajastur.es ofi293@cajastur.es ofi244@cajastur.es ofi255@cajastur.es ofi306@cajastur.es ofi298@cajastur.es ofi233@cajastur.es ofi350@cajastur.es ofi234@cajastur.es ofi314@cajastur.es ofi315@cajastur.es

48

som UB

Notícies Som UB Formació per al PAS als laboratoris La Universitat organitza per a aquest col·lectiu cursos sobre gestió de recursos, microscòpia o el procés d’electroforesi, entre d’altres.

Oferir una formació específica al PAS i que aquest col·lectiu conegui de primera mà un espai tan important per a la docència i la recerca com són els laboratoris de la Universitat.

Aquests són els objectius d’un conjunt de cursos que la UB està organitzant des de l’any passat sobre temes com ara gestió de recursos, microscòpia o el procés d’electroforesi, entre d’altres. Els professors són normalment investigadors de la Universitat que en aquesta ocasió no imparteixen classe a estudiants, sinó que fan una docència adaptada al PAS. Així, els membres del PAS que van seguir, per exemple, el curs «Què es fa als laboratoris de la UB? Visió general als diferents laboratoris» van manifestar en un qüestionari posterior que els va ser útil per conèixer l’organització del treball d’altres

tècnics. També apuntaven que els hauria agradat haver estat més temps en alguns departaments, i també tenir més demostracions pràctiques. Alguns dels matriculats afirmaven que no hi havia prou hores per tractar tot el contingut i suggerien ampliar-ho amb un segon curs que fos una mena de continuació. «En general, les persones que van seguir el curs tenien ganes de conèixer aspectes de la tecnologia actual del món ci-

entífic i manifestaven una gran curiositat pels aparells», explica el vicedegà de la Facultat de Física Santiago Vallmitjana, coordinador del curs. Apunta, així mateix, que els alumnes van rebre una formació laboral que alhora els va ser útil «com a increment de la cultura en ciència i tecnologia».

Aquests cursos als labora­ toris, dins del Pla de formació del PAS, estan organitzats per Formació Corporativa, i a l’hora

de dissenyar-los es va fer una anàlisi de necessitats de formació entre tot el personal implicat i es va crear un grup de treball mixt professorat-PAS. La Universitat continuarà oferint els propers mesos aquesta formació adreçada al PAS amb noves matèries.

Més informació a: www.ub.edu/ofor/ofor.htm

II Trobada d’Antics UB El 4 de juny, al vestíbul principal de l’Edifici Històric, va tenir lloc la II Trobada d’Antics UB coincidint amb la inauguració de l’exposició «La nostra memòria d’un temps de silenci». La Trobada, amb l’assistència del rector Dídac Ramírez, va aplegar uns 300 antics alumnes de diferents ensenyaments i llicenciats de totes les Foto: Audiovisuals UB.

èpoques que van poder intercanviar impressions i recordar el seu pas per les aules.

Antics UB, que el juliol de 2008 va organitzar la I Trobada d’Antics UB, programa aquesta activitat anualment amb l’objectiu de promoure els lligams amb l’alumnat que ha passat per les aules de la Universitat.

som ub

L’alumnat ja pot accedir des de les instal·lacions del SAE als serveis de Barcelona Activa d’orientació professional i recerca de feina Des del 2 de juny, FeinaUB-SAE ha posat a l’abast de l’alumnat l’ús de l’antena de Porta22 en l’espai d’autoconsulta del Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) per aconseguir informació i recursos per cercar feina. Es tracta de la primera antena que s’instal·la fora de l’Espai de Noves Ocupa­c ions de Barcelona Activa, amb l’objectiu d’apropar una eina que faciliti a l’alumnat de la ciutat l’orientació professional i l’assessorament en la recerca de feina.

L’Espai de Noves Ocupa­ cions de Barcelona Activa posa, doncs, a disposició de la UB els seus continguts i la seva me­ todologia per oferir un servei d’orientació professional individual i personalitzada adreçat als estudiants i titulats de la UB. Així, doncs, cedeix el dispositiu Espai de Noves Ocupacions,

que es pot consultar des dels ordinadors ubicats a les instal· lacions del SAE, com una aposta clara per contribuir al desenvolupament del capital humà de Barcelona i complementar l’ori-

Es preveu l’organització de cursos de millora competencial que abordaran habilitats i competències clau entació professional de l’alumnat mitjançant un coneixement exhaustiu de les sortides professionals del mercat laboral de la ciutat.

Aquesta iniciativa té lloc en el marc d’una addenda al conveni que ja existeix entre la UB i

aquesta entitat, i que ha de permetre millorar i potenciar els serveis d’orientació professional que la UB ja ofereix actualment a l’alumnat. De manera complementària a la instal·lació de l’antena portàtil, el conveni també preveu l’organització de cursos de millora competencial que abordaran les habilitats i competències clau més valorades en el mercat laboral, com ara la capacitat de treballar en equip, la comunicació o les eines per negociar amb eficiència, entre d’altres.

Paral·lelament també s’ha previst la visita de grups d’estudiants a les instal·lacions de Barcelona Activa per fer-hi iti­neraris d’orientació a mida. D’aquesta manera, cada alumne disposarà d’un ordinador per treballar individualment i, alhora, podrà explorar les sortides professionals que ofereix el mercat laboral.

Universitat urbana, d’Andrea Sorigué, és la proposta guanyadora del Concurs de la carpeta UB La proposta guanyadora del Concurs carpeta UB d’enguany ha estat la presentada per Andrea Sorigué, que porta per títol Universitat ur­ bana i s’ha endut el 77 % dels vots: 3.674 d’un total de 4.743. Sorigué, que cursa tercer de Psicologia, volia que el disseny reflectís que «la UB és una universitat moderna, oberta i cosmopolita».

Per aquest motiu, la carpeta inclou imatges dels edificis i monuments més emblemàtics de Barcelona. Les altres propostes finalistes, del total de cent que es van presentar al Concurs, han estat: I sense tu?, de Laura Oliveras Martín; Projectem l’es­perit de la UB, de Clara Matabosch Oliveras, i UB. La teva ciutat, d’Erica Berenguer Morón.

Al concurs s’hi podia presentar l’alumnat de la UB matriculat en estudis de primer o segon cicles, doctorat i màsters oficials en centres propis durant el curs 20072008. El jurat estava format per membres de la UB i professionals de l’àmbit de la imatge i la comunicació, i podien votar les propostes finalistes tant l’alumnat esmentat, com el professorat dels centres i el personal d’administració i serveis.

49

50

som UB

Pla d’avantatges Som UB El carnet Som UB permet accedir a un interessant pla d’avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS i Antics Alumnes. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB. Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web: www.ub.edu/somub

CAIXA I ASSEGURANCES Caixa Catalunya Caixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix avantatges en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el carnet a un compte de l’entitat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multiplà de Pensions Total, etc.). Col·lectius: estudiants i personal UB

Santander Central Hispano Com a protector Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments in­ formàtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb as­ sessorament personalitzat.

Col·lectius: estudiants i personal UB

La Caixa Ofereix múltiples productes financers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etc. Recentment ha renovat l’oferta de productes de finançament adreçats a l’alumnat. Col·lectius: estudiants i personal UB

GDS Estudiants IN / OUT Corredoria d’assegurances vinculada a Caixa de Pensions, que comercialitza productes asseguradors estàndard. Assegurança d’assistència en viatge dirigida tant a estudiants estrangers que arriben aquí com als espanyols que viatgen fora per dur a terme els estudis.

Entre altres garanties, la pòlissa té una cobertura de despeses mèdi-

ques (inclosa la despesa de quiròfan i farmàcia), trasllat al país d’origen en cas de malaltia o accident, repatria­ció en cas de defunció de l’assegurat, responsabilitat civil, despesa d’anul·lació del viatge i indemnització per pèrdua de classes en cas de malaltia o accident.

LLEURE I VIATGES SK Kayak SK Kayak és un centre de caiac ubicat al cap de Creus. Ofereix excursions en caiac de mar per gaudir des del mar, amb amics i família, del paisatge del Parc Natural del Cap de Creus.

• E xcursió amb caiacs de mar dobles SK2. Ideal per fer amb grup d’amics. Inclou pícnic. Recorreguts: Portbou a Cer­ve­ra o Llançà al Port de la Selva o Port de la Selva al cap de Creus.

Temporada: Tot l’any. Durada: 4 hores. Preu: 45 euros.

La Roca Village La Roca Village és un outlet shopping on podeu trobar 100 bo­t igues de moda, com­p le­ ments i d’altres, amb uns preus reduïts fins a un 60 % de des­ compte, per ser productes de tem­po­rades anteriors. Pre­sen­ tant el carnet Som UB a les oficines de La Roca Village i deixant les dades es lliurarà al portador del carnet Som UB la llibreta VIP de des­comptes addi­ ­cionals per a les 100 botigues del centre.

Teatre Poliorama Tres per 3 està formada per Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa.

Des del 1986 gestiona i programa els teatres Poliorama i Victòria de Barcelona. També és productora de molts espectacles teatrals. L’empresa ofereix un descompte en algunes funcions del teatre Poliorama.

Demaneu el vostre carnet Antics UB Feu-nos arribar aquest formulari per correu, fax o bé personalment. Rebreu en el vostre domicili el carnet d’antic alumne, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual: 30 euros. Inclou la subscripció a la revista La Universitat.

Dades PERSONALS Cognoms: . ...................................................................... Nom: ........................................................................................ Data de naixement (dd/mm/aaaa): ...................................................................

Adreça: ................................................................................................................................................. Població: ..................................................................................... CP: . ..................................................................

Província: ........................................................................ Telèfon: . ............................................ Fax: ........................................................... Adreça electrònica: ...................................................................

DNI: . .................................................................................... Sexe (H/D): ..................................... Estudis UB: .............................................................................. Any: . .................................................................

Dades BANCÀRIES Entitat: ........................................................................................ Sucursal: ............................................... DC: ...................................... CC: ...................................................................................................................

Voleu que us incloguem en el directori d’antics alumnes per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu? [ ] Sí

[ ] No

Com us heu assabentat de com fer-vos el carnet d’antic alumne? [ ] Per la revista La Universitat [ ] Per la premsa

[ ] Per Internet [ ] Per un amic

[ ] Per un Antic

SAE - Antics UB Adolf Florensa, 8 • 08028 Barcelona Tel. 934 024 290 • Fax 934 035 917 anticsub@ub.edu www.ub.edu/anticsub

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió a Antics UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·la­ció i oposició de dades.