launiversitat49

www.ub.edu

octubre-desembre de 2009 Any xiii • 2,4 €

49

UNIVERSITAT DE BARCELONA

la Universitat

Maite Ocaña «Jo posaria una mica més d’ordre en l’oferta museística del país» Reportatge: els efectes del tabaquisme d’educació superior

Comença el curs clau per a l’espai europeu

Avenç en el tractament de la malària en nadons

Préstec Hipotecari Cajastur

Aquestes són les claus de la seva nova casa

2,95

PRIMER ANY

RESTA ANYS: EURIBOR + 0,39 Mínimo 2,95% Complint tots els requisits (1)

Condicions especials per al COL-LECTIU UNIVERSITARI TAE:

2,99

(2)

Termini: fins a 40 anys

Compensació per desistiment: 0% en concepte d'amortització parcial i total.

0,50% primers 5 anys, 0,25% resta d'anys en concepte de subrogació a una altra entitat.

Condicions vàlides fins al 30 de setembre de 2009. Préstec per a adquisició de primer habitatge o habitatge habitual. Condicionada a avaladors i altres garanties addicionals, segons criteris del circuit habitual d’anàlisi de riscos de Cajastur. (1) Tipus d’interès per a operacions fins al 80% del valor de taxació i amb la següent vinculació dels tres Grups: Grup 1: nòmina domiciliada, targeta de crèdit (titular o beneficiari) de tots els titulars del préstec i amb un import mínim de 1.500 euros a l’any en compres, assegurança de llar (continent i contingut) contractades a Cajastur i servei de banca a distància Cajastur Directo. Grup 2: assegurança de vida contractada a Cajastur per un mínim del 75% de l’import del préstec. Grup 3: realització d’una aportació mínima de 600 euros a l’any a un pla de pensions individual de Cajastur. El tipus d’interès s’incrementarà en 0,20, 0,15 i/o 0,10 punts respectivament per a cada un d’aquests grups no contractats íntegrament. Si hi ha diferència entre el valor de taxació i el de compra, es considerarà el més baix. Si l’import del préstec supera el 80% del valor de taxació, es negociaran les condicions. (2) Per al càlcul de la TAE s'ha pres el tipus d'interès mínim del 2,95%, ja que la suma de la referència interbancaria a un any (Euribor) publicat el 01/06/09 al BOE (1,644%) més el diferencial, és inferior. Revisions semestrals. RBE nº 2279/09.

INFORMI’S A L’OFICINA CAJASTUR MÉS PROPERA: LOCALITAT

ADREÇA

C. POSTAL

TELÈFON

E-MAIL

BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA GRANOLLERS (Barcelona) MOLLET DEL VALLÈS (Barcelona) SABADELL (Barcelona) BARBERÀ DEL VALLÈS (Barcelona) TERRASSA (Barcelona) MATARÓ (Barcelona) MATARÓ (Barcelona) VILANOVA I LA GELTRÚ (Barcelona) VILADECANS (Barcelona) GAVÀ (Barcelona) CASTELLDEFELS (Barcelona) L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (Barcelona) BADALONA (Barcelona) BADALONA (Barcelona) SANT JUST DESVERN (Barcelona) GIRONA GIRONA TARRAGONA REUS (Tarragona) EL VENDRELL (Tarragona)

AV. DIAGONAL, 436 C. CONXITA SUPERVIA, 17 (LES CORTS) PS. BURRULL, 4-8 (RAMBLA POBLENOU,132) C. DOS DE MAIG, 286 C. JOAN PRIM,164 C. SANT RAMON, 62 RONDA PONENT, 179 PG. DOCTOR MORAGAS, 282 PG. VINT-I-DOS DE JULIOL, 333 C. MURALLA SAN LLORENÇ,30 AV. VIA EUROPA, 111 C. PELEGRÍ BALLESTER, 23 RAMBLA MODOLELL, 4 C. SANTA CREU DE CALAFELL, 82 AV. MANUEL GIRONA, 45 C. MESTRE CANDI, 3 C. FRANCESC MACIÁ,12 PL. VERDAGUER, 81-83 CTRA. REIAL, 9 C. RIU GÜELL, 52 C. MIGDIA, 120 RAMBLA VELLA, 6 C. DELS RECS, 10 AV. SANT VICENÇ, 7-9

08037 08028 08018 08025 08042 08100 08206 08210 08225 08302 08303 08800 08840 08850 08860 08901 08912 08915 08960 17005 17003 43003 43201 43700

934 15 38 09 934 09 02 05 933 20 83 08 934 50 89 81 938 46 82 41 935 44 01 43 937 15 65 98 937 29 93 87 937 34 33 42 937 55 61 31 937 98 26 70 938 10 07 31 936 47 06 96 936 38 89 07 936 36 12 00 932 60 06 64 934 60 64 39 933 97 26 53 934 80 30 88 972 41 71 79 972 41 36 27 977 24 70 23 977 33 40 13 977 18 13 94

ofi175@cajastur.es ofi228@cajastur.es ofi226@cajastur.es ofi278@cajastur.es ofi263@cajastur.es ofi252@cajastur.es ofi246@cajastur.es ofi316@cajastur.es ofi242@cajastur.es ofi241@cajastur.es ofi288@cajastur.es ofi279@cajastur.es ofi294@cajastur.es ofi305@cajastur.es ofi293@cajastur.es ofi244@cajastur.es ofi255@cajastur.es ofi306@cajastur.es ofi298@cajastur.es ofi233@cajastur.es ofi350@cajastur.es ofi234@cajastur.es ofi314@cajastur.es ofi315@cajastur.es

EDITORIAL

Editorial Nou curs, amb bon peu

Comença el curs 2009-2010 marcat pel desplegament de l’es­ ­pai europeu d’educació superior (EEES). Hem complert els compromisos amb una àm­plia oferta de 49 graus, 130 màsters i 76 doctorats adaptats, la qual ha tingut una bona acollida entre l’alumnat de nou ingrés amb una matrícula màxima en la majoria d’ensenyaments. Som cons­cients dels canvis pel que fa al model d’universitat i dels recursos i esforços que requereix l’EEES. Caldrà, doncs, continuar escoltant tots els sectors universitaris i ser sensibles i receptius a les seves visions perquè, en el futur, l’EEES sigui un referent de millora per a la docència i la recerca.

Pas a pas anem seguint el camí de projectes adreçats a

millorar la Universitat de Barcelona. Vull remarcar, en aquest sentit, que els estudiants que s’han format, es formen o es formaran a les nostres aules, tindran un clar protagonisme en moltes de les propostes i en molts dels projectes que tirarem endavant.

Enguany hem celebrat també el bicentenari del naixement de Charles Darwin i el cent cinquantè aniversari de la seva obra més emblemàtica L’origen de les espècies. Les seves aportacions van marcar sens dubte un canvi de paradigma en el pensament que vull reivindicar en temps de crisi i de reflexions profundes, a les quals la universitat ha de ser molt sensible. Temes que em fan recordar la mort recent d’un dels nostres investigadors més rellevants en aquestes matèries, el Dr. Sabaté i Pi, un exemple brillant de les funcions universitàries, docents, investigadores i de transferència a la societat dels avenços en el coneixement; ell estava orgullós de pertànyer a una universitat històrica i de qualitat com la nostra.

En resum, en el marc de l’EEES que potencia la nostra Universitat, vull reiterar el compromís de diàleg i de millora en un escenari de grans projectes i canvis profunds que afecten la Universitat, la qual cosa requereix la complicitat de tots i cadascun dels sectors universitaris. Tot això en el context d’un món que la ciència ens ajuda a entendre i a transformar i amb la força del treball de cada persona.

Aquest curs comença, doncs, amb bon peu.

Dídac Ramírez Rector

ECOLÒG PER

IC

PA

la Universitat

Imprès en paper ecològic

Revista de la Universitat de Barcelona Consell Editorial: Dídac Ramírez, rector; Pere J. Quetglas, vicerector d’Informació i Comunicació; Ernest Trias, cap de Comunicació.

Editada pel Gabinet de Premsa.

Direcció: Ester Colominas. Sotsdirecció: Núria Quintana. Redacció: Jordi Homs, Rosa Martínez, Patrícia Lainz, Marta Casellas i Bibiana Bonmatí, amb la col·laboració de Marga Becerra (UCC+i). Assessoria lingüística: Serveis Lingüístics de la UB. Ad­­mi­nistració: Marta Balderas. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544. Fax: 934 035 357. A/e: premsa@ub.edu.

Amb la col·laboració de: Serveis de Comu­ni­cació del Parc Científic de Bar­ce­lona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·labo­ració del fotògraf: J. M. Rué.

Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060.

Tiratge: 17.000 exemplars. Dis­tri­bu­ció: Servei de Carteria de la UB. Dipòsit legal: B-19682-97.

Versió digital: www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat

3

sumari

Sumari europeu d’educació superior

24

6

Entrevista: Maite Ocaña

12

Reportatge: Allò que el fum amaga

L’Arts Santa Mònica: nou espai per al pensament contemporani

mapa sobre la incidència i l’evolució de la tuberculosi en la regió europea de l’OMS

Jordi Sabater i Pi Jordi Sabater i Pi (1922-2009), catedràtic emèrit de la UB i un dels científics catalans amb més projecció internacional, va iniciar-se en l’etologia i l’antropologia per la via autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial, entre els anys 1940 i 1969. La seva recerca abasta tres punts de referència: la descripció de les àrees culturals dels ximpanzés a Guinea Equatorial, el descobriment de la granota gegant (Conraua goliath) i la captura del rar ocell de la cua de lira (Melich­ neutes robustus).

Popularment, era més conegut per haver descobert Floquet de Neu. El 1966 uns indígenes van portar-li al Centre d’Ikunde un petit goril·la albí en mal estat de salut. Un cop el va recuperar va enviar-lo al Parc Zoològic de Barcelona, adquisició que va donar la volta al món. Però per a ell, l’aportació més destacada en l’àmbit científic va ser el descobriment d’una protoindústria desenvolupada per ximpanzés, arran de la troballa d’uns bastons fabricats per obtenir tèrmits i un tipus de sorra amb propietats medicinals.

Amb ell podríem haver parlat sobre l’evolució amb motiu de l’Any Darwin que se celebra enguany. L’any 1976 es va incorporar com a professor del Departament de Psicologia de la UB, on va introduir per primer cop en una universitat espanyola l’assignatura d’Etologia. Pel que fa al vessant docent, podríem haver-hi parlat dels nous plans d’estudis i de les noves vocacions.

Un dels nombrosos llegats que ens resten de Sabater i Pi són els dibuixos, una de les principals eines en la seva tasca, donats personalment a la UB. Es troben dins la «Col·lecció Sabater Pi» catalogada pel Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB i ubicada al Parc Científic de Barcelona.

44

28

Apunts

Publicacions

A prop

Hauria pogut ser portada

© PCB

4

Al principi del passat mes de setembre el Ministeri de Ciència i Innovació publicava una notícia en què Carlos Martínez Alonso, secretari d’Estat de Recerca, apostava per la ciència i la universitat com els motors del canvi social i econòmic necessari per superar la situació de crisi actual. En canvi, la manca de vo­­ ca­cions científiques entre el jo­­ vent és cada cop més evident.

De fet, les ciències experimentals han perdut més del 30 % d’alumnes des de l’any 1997. Per tant, sembla que persisteix una certa desconnexió entre els interessos i les necessitats de la societat.

Però, quin és el paper que ha de tenir la universitat en aquesta situació? La Universitat de Barcelona ha decidit posar en marxa diverses activitats per apropar-se als més joves i fomentar les vocacions científiques.

Aprofitant la commemoració de l’Any Darwin la UB ha organitzat un cicle de visi-

tes teatralitzades a una exposició sobre l’evolució i un espectacle de titelles sobre l’origen de la vida a la Terra i l’evolució dels éssers vius adreçat als petits i que enceta una via poc habitual. Com a dada significativa, només un 7 % de les sol·licituds presentades a la convocatòria d’ajuts de cultura científica i innovació de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia

sumari

18

Reportatge: La participació ciutadana a Catalunya

22

Notícies: Comença el curs clau per a l’espai

de ciència: el tractament preventiu intermitent de la malària es demostra eficaç en menors d’un any

46

Agenda

49

30

Primer

Som UB

pòsit de 2009 s’adreçaven a públic infantil.

Per què aquesta manca d’esforços per fomentar l’interès per la ciència entre els més petits? Un possible argument seria la complexitat de determinades temàtiques, si bé el repte és precisament aquest: fer arribar als nens disciplines que fins ara semblen allunyades de la seva realitat i per als quals evidentment no tenen g a i re i nte rè s.

Potser el grau d’aprofitament d’aquest públic és inferior al d’altres grups de més edat, per exemple, els

Una imatge joves. Però, com diu Maria Teresa Ocaña i Go­­mà, directora del Museu d’Ar t de Catalunya (MNAC) a l’entrevista de portada: «Les visites escolars tenen més profunditat de la que pot semblar. Si dos o tres nens s’hi enganxen i veuen aquest descobriment que representa el museu, doncs ja està! Ja val la pena».

La Universitat de Barcelona amb activitats com aquestes es proposa ser present a la societat de manera constant. És a dir, vol atreure l’interès de la societat per la universitat, i no ens hem d’oblidar que els infants d’avui són la població adulta del futur. Si el foment de l’interès per la cultura, entesa com el conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que es té com a fruit de l’estudi, de lectures, d’expe­r iències, etc., no es comença des de l’edat infantil, potser ja s’hi arribarà massa tard.

La torre del rellotge i del campanar de l’Edifici Històric restaurats El deteriorament que el transcurs de 130 anys havia provocat en la torre del rellotge i el campanar de l’Edifici Històric, declarat monument historicoartístic nacional el 1970, va fer que la primavera passada es restauressin. Les tasques han consistit principalment en el sanejament de les brides de subjecció de la campana gran i en la restauració dels finestrals de la planta sota coberta de la torre, com també de les campanes de bronze, instal·lades l’any 1881 i que s’han traslladat a un taller especialitzat.

5

6

entrevista: maite ocaña

Maite Ocaña,

directora del MNAC

«Jo posaria una mica més d’ordre en l’oferta museística del país» Maria Teresa Ocaña és, des de fa tres anys, la directora del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), un dels grans equipaments culturals públics del país. Des de la responsabilitat que significa explicar la història de Catalu· nya a través de les seves obres d’art, Ocaña ironitza que la història mateixa del MNAC és també una bona metàfora del país. «La inauguració del Museu va coincidir amb els fets del sis d’octubre de 1934», ens explica. «Totes les col· leccions del romànic sobre les quals pivota el Museu s’hau· rien pogut perdre per sempre si no les haguessin salvat les missions arqueològiques de l’IEC al Pirineu.» El MNAC, definitivament consolidat aquests moments, s’apressa a celebrar el 75è aniversari amb la voluntat de consolidar-se com el gran museu de referència de Catalunya.

Text:

Jordi Homs Núria Quintana Fotografies:

J.M. Rué

entrevista: maite ocaña

Enguany s’ha impartit un curs d’Els Juliols de la UB al MNAC, i hi ha diversos convenis de restauració amb Belles Arts i un màster oficial. Creu que és aquest el model de relació que ha de mantenir el MNAC amb la universitat?

Quins projectes li agradaria engegar en aquest nivell?

Jo penso que és un bon començament, perquè aquesta és una col·laboració força recent.

Tant Els Juliols com el mòdul Estudi integral de l’obra d’art i dels processos creatius que el MNAC ha ofert a la UB i a la UAB han estat un pas endavant. Estic convençuda que els museus han de treballar amb absoluta sintonia amb la universitat. Per tant, potenciarem en el futur aquestes col·laboracions. Jo diria que per a molts estudiants que han fet el màster a la UB ha estat una descoberta. Tot i que algunes matèries eren temes bastant comuns, hi havia un vessant museogràfic força especialitzat, i això és altament enriquidor. És un dels aspectes en què els estudiants, si no hi ha aquestes col·laboracions, no hi poden tenir accés. Les obres d’art estan als museus i l’única manera de tractar-hi és acostant-se al museu. És essencial. I a partir d’ara, cada cop les relacions entre museus i universitat s’hauran de potenciar.

També estem oberts a col·laborar amb totes les altres universitats, sempre que es puguin coordinar els programes i els especialistes. D’altra banda, cada any el MNAC rep estudiants en pràctiques de la UB i al seu torn, el museu utilitza els Serveis Cientificotècnics de la UB en tasques de restauració.

Tenim tot un camí per endavant, i jo hi crec.

Vostè va estudiar Filosofia i Lletres a l’Edifici Històric. Com recorda la vida d’estudiant? De quins professors guarda millor record?

Vaig estudiar al maig del 68... això és la prehistòria! Jo em vaig especialitzar en Clàssiques. Que com recordo aquella vida?… Com una cosa realment efervescent, no tan sols des d’un punt de vista acadèmic, sinó evidentment, de la història del país, de la política, de reivindicacions. Van ser uns temps molt intensos. Recordo moltes manifestacions, corredisses al carrer, amb policies a cavall.

Recordo les entrades de la policia a la Universitat; això era un fet molt freqüent. Des del punt de vista dels professors, recordo, dins la meva especialitat de Clàssiques, el professor Alsina, que va ser un mestre magnífic; els professors Pericay, Pericot, Badia i Margarit, Valverde… Recordo sobretot la complicitat amb nosaltres. Eren moments en què no assistir a classe o fer una vaga comportava represàlies, i recordo de molts d’ells aquesta habilitat per deixar que les coses passessin, de no fer sang davant totes aquelles anomalies que es produïen a la vida acadèmica. Recordo, un dels cursos, examinar-me amb la Universitat tancada. Es feia classe a pisos…, i coses així.

Ara és una altra universitat, afortunadament.

Què pensa quan veu les manifestacions actuals d’estudiants? Creu que hi ha un fil conductor?

La situació històrica era molt diferent, no té res a veure. Sempre hi ha coses per reivindicar, però aquells moments al nostre país eren d’una repressió absoluta. No acampaves una temporada al Rectorat! La policia entrava al cap de cinc minuts! I estovava, i els cavalls encerclaven la Universitat. Però no es pot comparar un país amb democràcia a una dictadura. No tenen res a veure.

En la seva vida com a directora de museu tracta tant amb historiadors de l’art com amb restauradors. Creu que aques-

«El fet que en el MNAC hi participin tres administracions dificulta i al mateix temps facilita el treball. És un equilibri».

ta col·laboració professional es dóna en la mateixa mesura dins la universitat?

Diria que no. Jo tinc la visió des del museu, i concretament des del MNAC. Ara faré una digressió. Jo he treballat en museus des de l’octubre del 1972, ara farà 37 anys, una part molt important de la meva vida. Han canviat molt. Ara bé, hi ha museus que tenen, per la complexitat i la identitat de les seves col· leccions, una missió. I la missió, en aquests grans museus, és també de recerca, una dimensió que no poden tenir altres museus més petits. La col·laboració entre els restauradors i els conservadors en aquests museus es dóna amb tota normalitat. I això no vol dir només que els restauradors es dediquin a «intervenir» les obres, sinó que també fan recerca sobre els materials constitutius i les tècniques operatòries de les obres. Jo veig com els dos col·lectius professionals es nodreixen mútuament. Treballen en absoluta sintonia. A la universitat, d’entrada, estan separats, i no tenen aquest camp de cultiu in situ, que significa el museu, i que els fa

7

8

entrevista: maite ocaña

convergir. Aquesta cohabitació provoca uns resultats boníssims, pel bon coneixement de l’obra d’art tant des del punt de vista històric i cultural, com per a la conservació i l’estudi científic. Aquesta transversalitat és magnífica, apassionant. Jo defenso, i en el nostre país passa encara poc, que els estudis de museografia siguin interdisciplinaris, que els estudis que facin siguin tan interdisciplinaris com la feina que faran en acabar-los. És que si no, no té sentit. A banda que quan algú entra en el coneixement de l’obra d’art des d’un punt de vista més pragmàtic, no tan teòric, la passió es desborda. Hi ha conservadors que són professors d’universitat, i és una conversa que tenim normalment. El museu permet una interdisciplinarietat que és més difícil a la universitat. Tractar amb l’obra d’art directament no té preu. I és imprescindible.

Com veu el trasllat de la Facultat al Raval?

Creu que els centres històrics de les ciutats són l’entorn més adient per a les facultats d’humanitats?

Jo trobo bé que les facultats de Filosofia i de Geografia i Història hagin tornat al centre.

Tenen a l’abast un entorn que els és molt proper. Estar al centre de la ciutat on hi ha la

majoria dels museus, institucions culturals, biblioteques, el patrimoni arquitectònic de la ciutat, és un bon entorn per a un estudiant d’història de l’art. Les nostres universitats no estan enfocades de la mateixa manera que un campus a l’americana, amb grans espais, residències universitàries, etc. Són una altra cosa. En una època en què tot està a l’abast amb el simple clic d’un botó, un s’acostuma a la comoditat i no a la dificultat. Per tant, la comoditat que representa estar a prop de tot el centre històric, crec que és positiva.

Vostè va ser nomenada, de manera pionera, a través d’un concurs internacional.

Fins a quin punt hi ha criteris ideològics i polítics en la direcció d’un gran equipament cultural com aquest?

(S’ho pensa abans de contestar.) A veure, jo diria que en el meu cas no n’hi ha. Ni ara ni abans. Tant aquest museu com el Picasso depenen de les administracions, i un es deu a aquestes administracions. De la mateixa manera que un es deu a l’empresa on treballa. Jo podria dir que les pressions que he experimentat al llarg de la meva trajectòria professional com a directora, no han estat excessivament intenses, ja sigui perquè jo no tinc adscripció política o pel que sigui; podria

dir que ho han respectat. Evidentment que sempre hi ha aspectes que en un moment donat un ha d’acceptar o considerar, de la mateixa manera que un pot dissentir o no estar d’acord amb determinades línies d’una empresa.

El fet que en el MNAC hi participin tres administracions dificulta i al mateix temps facilita el treball. És un equilibri.

Hi ha alguna d’aquestes tres potes que pesi més que l’altra?

La Generalitat. El MNAC té una participació més gran de la Generalitat que no pas del Ministeri de Cultura i de l’Ajuntament de Barcelona.

I aquesta pota de la Generalitat és del Govern de la Generalitat o del partit que governa la Generalitat?

No, de la Generalitat.

Com va ser el canvi de dirigir un museu monogràfic com el Picasso a un d’enciclopèdic com el MNAC? Ara fa tres anys que dirigeixo el MNAC. Jo diria que sense adonar-me’n dirigir un museu enciclopèdic com aquest m’ha obert una finestra molt gran. Jo estava encantada al Picasso. Hi vaig aprendre què era un museu,

© MNAC

Del romànic a les avantguardes, per celebrar 75 anys Dues exposicions al començament de desembre seran el tret de sortida dels actes de celebració del 75è aniversari de la creació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), al Palau Nacional de Montjuïc, que es desplegaran al llarg de tot el 2010. La primera mostra serà «Convidats d’honor. Exposició commemorativa del 75è aniversari del Museu Nacional d’Art de Catalunya», i reunirà unes 80 obres del patrimoni artístic català o estretament vinculat a Catalunya, que avui es troben disperses arreu del món. Jaume Huguet, Bernat Martorell, Damià Forment, Marià Fortuny, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joan Miró, Salvador Dalí o Pablo Picasso seran els convidats d’honor d’aquesta exposició que aplega pintures, escultures i obra gràfica procedents de diferents museus d’Europa i d’Amèrica.

L’altra exposició «La princesa sàvia. Les pintures de Santa Caterina de la Seu d’Urgell» inclou el conjunt complet de frescos que decoraven la capella dedicada a aquesta santa a la catedral de la Seu d’Urgell i que actualment es troben dispersos entre el Museu Episcopal de Vic, la Fundació Abegg, de Berna, i el mateix MNAC.

entrevista: maite ocaña

hi vaig créixer, vaig tenir-hi unes relacions nacionals i internacionals esplèndides.

Conec bé quin és el funcionament d’altres museus, especialment europeus. M’he adonat que hi ha encara diferències notables entre nosaltres i els museus europeus de referència. Nosaltres encara hem de treballar molt. El MNAC, que no té el nom Picasso, un nom que sol ja ven, té en canvi una gran transversalitat, que per a mi ha estat un gran estímul i un al·licient, no només des del punt de vista de la història de l’art sinó també des de la gestió, que té una gran complexitat i s’ha de cohesionar absolutament amb la vida de les col·leccions. Realment un museu, és museu si té col·lec­cions, si no, no és res. Concretament, aquest vessant de l’art català, que teixeix vincles amb l’entorn internacional, és una de les nostres fites. L’estudi i la recerca d’aquest art català es duu a terme en el MNAC amb un rigor molt important. Per tant, sintetitzar tota l’experiència de més de trenta anys en un museu mo­­nogràfic, com a conservadora i més tard com a directora, i ara dirigir aquest gran museu, és realment molt estimulant.

Quan va accedir al càrrec va reconèixer que el MNAC tenia certes llacunes en

«El MNAC és Catalunya i són les col·leccions d’art català»

les seves col·leccions. Ha aconseguit omplir-ne algunes? Quin pressupost i quina política segueixen a l’hora d’adquirir obres?

Hem fet diverses adquisicions al llarg d’aquests tres anys, des d’un Picasso, a una sèrie d’obres de les avantguardes catalanes, una pintura mural romànica, un relleu escultòric gòtic i un seguit d’obra gràfica i fotografies. Ara, quan em pregunta això, el que no anem és deslligats de la resta del món. Actualment els recursos per a adquisicions són molt més difícils d’aconseguir.

És més complicat. No vol dir que això no ho tinguem al cap (i les tres administracions també ho tenen). Ara bé, la situació és la que és en un moment en què hi ha una retallada de plantilles, un decreixement dels pressupostos… Penso que un museu que no adquireix és un museu mort. és una de les prioritats.

El MNAC és, a part d’un gran museu, un centre de recerca. Quina tasca fa en aquest sentit i com es dóna a conèixer? És que la gent no s’imagina el que hi ha al darrere d’unes pintures exposades. La recerca, l’estudi de les obres d’art, com els apuntava abans, pot venir des del vessant de l’historiador d’art únicament i exclusivament, o des d’aquesta interrelació entre l’historiador de l’art i el restaurador, per exemple. Aquesta recerca és profunda i rigorosa; al MNAC hi ha uns professionals realment rigorosos que treballen d’una manera molt sintonitzada i que aporten un gran coneixement sobre les obres, sobre les col·leccions del Museu. És una recerca destinada als estudiosos, als especialistes.

Però al mateix temps hi ha una divulgació de totes aquestes recerques que indubtablement tenen un abast molt més ampli. El gran públic —al qual també es deu el Museu, que quedi

9

10

entrevista: maite ocaña

«Un país és ric en tant que fa que les col·leccions dels seus museus siguin potents».

clar— espera veure el fil conductor, la història que li pugui fer el Museu més entenedor. Tot aquest públic ocupa una gran part del temps dels nostres conservadors, restauradors… I les activitats que fem: conferències, seminaris… Els Juliols de la UB, per exemple, van tenir una acollida tremenda amb el curs i també les exposicions sobre Robert Capa i Gerda Taro. Van generar polèmica, discussió, i això fa que el Museu s’acosti a la societat però no d’una manera banal, que és del que ha de fugir. I és en això, en el que crec.

Estem intentant reforçar que les activitats siguin molt complementàries de les col· leccions, que tot tingui una cohesió. Penso que cadascú ha d’extreure un coneixement, un plaer, tant com pugui, ja que no tothom és especialista. Les visites escolars, que el MNAC cuida especialment i a les quals dedica molts esforços, tenen més profunditat de la que pot semblar. Si dos o tres nens s’hi enganxen i veuen aquest descobriment que representa el museu, doncs ja està! Ja val la pena. I uns ho assoliran d’una manera immediata i d’altres després d’un filtre. Això és la dinàmica de la vida. No s’ha de perdre força en aquest sentit.

França és el Louvre, Espanya és el Prado, el Regne Unit és el British Mu­ seum. Rere un museu sempre hi ha un país. Creu que Catalunya és el MNAC? E n tot c a s , q u i n pa í s ex p l ic a el MNAC? El MNAC és Catalunya. Són les col·leccions d’art català; bàsicament és, amb algunes excepcions notables, la història de l’art català. Un dels eslògans de MNAC és: mil anys d’història, amb tota la grandesa i amb totes les mancances.

Per tant, quan algú es pregunti què és Catalunya se li pot respondre: visita el MNAC. Realment la història del MNAC reflecteix molt bé quins han estat els moments àlgids de l’art català, quines han estat les limitacions per la nostra idiosincràsia. Per tant, el MNAC és la història de l’art català i del patrimoni ca­talà. Amb uns moments esplèndids, com ara la pintura romànica, el gòtic i el modernisme, parts dels quals s’hauria pogut perdre. Fins i tot, la història del mateix museu que ara compleix 75 anys, és la història del nostre país.

Persisteix la polèmica entre petits museus sectorials i temàtics versus grans museus totalitzadors? Creu que la ciutat i el país tenen una oferta i una política museística ordenada i comprensible per al públic?

Jo potser hi posaria més ordre, potser demanaria una mica més d’ordre. S’està treballant en aquest sentit, la qual cosa no és senzilla, i els resultats no seran immediats. Les polèmiques entre els grans museus i els petits museus es donen arreu del món. És a dir, el Louvre és el Louvre, i és el poderós. També ho és l’Orsay, però el Louvre és el Louvre, i el Prado és el Prado. Per tant, davant d’aquestes col·leccions tan potents, i torno a referir-me a les col·leccions perquè són l’eix de tot el poder dels museus, notes la força dels grans museus! És evident. Però és una força, l’origen de la qual està en la riquesa de col·leccions; per tant, un país és ric en tant que fa que les col· leccions dels seus museus siguin potents. Per això jo incideixo tant en les adquisicions, a millorar les col·leccions. El Louvre és el Louvre per les seves col·leccions. Això és el que dóna el poder, un poder després referendat per les institucions, per les administracions. Perquè si a això no s’hi dóna suport, clar, arriba un

entrevista: maite ocaña

moment que no pots encendre els llums. Això vol dir que s’hagin de descuidar els petits museus? No, el MNAC els tutela, és la nostra obligació, el que passa és que els recursos no són il·limitats. Però el MNAC fa per a museus més petits col·laboracions diverses, com ara cursos de formació de restauració, de transport i embalatge, de conservació preventiva, de seguretat... també restaurem obres d’altres museus de Catalunya i posem les nostres instal·lacions científiques al seu servei. En la mesura desitjable? Probablement no, per manca de recursos. 45.000 metres quadrats són molts, i naturalment necessitem recursos per gestionar tot això. I al mateix temps, com que això és, diguem-ne, la bandera del país pel que fa a museus, és clar que tenim unes obligacions que intentem realment complir i assolir perquè són el nostre deure. No sempre podem donar el que s’espera de nosaltres.

Hi ha una competència o complementarietat entre els museus de la ciutat? El MACBA comença on acaba el MNAC? La competència entre museus no té sentit i més en un país en què els museus són públics. Això als Estats Units, on la majoria

són privats… però aquí pràcticament tots els museus són públics.

Interessa tot tipus de públic o és millor dirigir l’oferta a qui millor pot comprendre-la?

El públic turísta interessa? Sí. El que passa és que tot això s’ha de gestionar bé. Una altra cosa és que parlem del botellón, però aquest turisme que ve a fer el botellón no visita el Museu, ni aquest ni cap. Que la gent vingui als museus és bo; una altra cosa és com ho gestionem nosaltres. Has d’estar preparat per rebre el públic i li has de donar unes informacions adients, que se sentin realment motivats.

La política d’entrada gratuïta als museus s’orienta en aquest sentit?

Sí. Nosaltres obrim gratuïtament tots els primers diumenges de mes al matí. Fem unes nits d’obertura fins a les deu o fins a les dotze, depèn de l’època de l’any, de l’activitat. I després hi ha els dies de portes obertes. Al cap de l’any la gent té moltes ocasions de venir al museu gratuïtament. És diferent l’horari del matí o de tarda a l’horari de nit. Les

nits que es fan aquí al MNAC, en què jo acostumo a venir, hi ha un públic ciutadà, molt jove, per exemple universitaris. Pots prendre una copeta… És fantàstic… És un ambient molt distès… Aquest museu té una gran capacitat d’absorció; la Sala Oval és enorme, no sembla que el museu estigui tan ple. Hi ha resposta de la gent. I especialment de la gent jove. I el MNAC no està al centre de la ciutat, no és fàcil accedir-hi, és un dels problemes que tenim. Però aquestes nits, jo crec que molts estudiants de la UB i d’altres universitats vénen. I ho notes en l’ambient, xerren, passegen per una part de la col· lecció… És el que ha de ser. Han vingut al Museu i hi han passat una part de la nit del dissabte. Aquestes nits tenen molt bona acollida; si això es fes cada dia no en tindria tanta. I ara anem a l’altra banda, per fer tot això calen molts recursos. Que els museus haurien de ser gratuïts? Probablement sí.

Però els recursos no existeixen. Per tant, s’ha d’anar molt en compte perquè va en detriment del funcionament del Museu. Però penso que sí, que s’ha d’oferir la possibilitat d’una gratuïtat, d’una accessibilitat que no sigui exactament en horaris feiners.

11

12

reportatge: allò que el fum amaga

Allò que el fum Text:

Patrícia Lainz Rosa Martínez Fotos:

Marta Casellas

Tot i la constatació científica que el consum del tabac té efectes negatius molt importants en la salut de les persones i que fumar és la primera causa coneguda de mortalitat evitable, contràriament al que es podria pensar, el consum del tabac no disminueix a escala mundial. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), actualment hi ha uns 1.100 milions de fumadors, el tabac en matarà més de 175 milions d’aquí al 2030, i fins a 1.000 milions quan acabi el segle.

A aquestes xifres cal afegir-hi les que fan referència als perjudicis del tabac en els infants: uns 700 milions de nens —la meitat de la població infantil— respiren aire contaminat pel fum ambiental del tabac (FAT), un carcinogen reconegut per l’Agència Internacional de Recerca del Càncer (IARC) de l’OMS. Conscients d’aquesta realitat, els professors de la UB Josep M. Ramon i Torrell i Cristina Masuet Aumatell van coordinar el curs Fumar: un problema individual o social?, en el marc de la 13a edició d’Els Juliols. L’objectiu era oferir informació bàsica i actualitzada del problema que representa el tabaquisme en la societat d’avui en dia com també qüestionar si la lluita contra el consum del tabac és responsabilitat només dels fumadors o també de la resta de la societat. A les classes s’hi van matricular 52 alumnes de perfils molt diversos, tant de l’àmbit sanitari (Infermeria, Medicina i Farmàcia) com de Dret, Relacions Públiques, Filologia i Ciències Polítiques.

reportatge: allò que el fum amaga

13

m amaga Fumant-se la salut L’OMS alerta que el tabac mata prop de la meitat dels fumadors.

Càncer, malalties pulmonars i risc cardiovascular s’associen al tabaquisme, i és un factor de risc per a sis de les vuit principals causes de defunció al món.

Cada any moren uns 5,4 milions de malalts de càncer de pulmó, cardiopaties i altres malalties, per damunt de les víctimes de la sida, el paludisme i la tuberculosi. El consum se sol iniciar en adolescents i adults joves, però el perfil mitjà del fumador atès en consultes d’atenció primària i especialitzada de l’Estat espa-

nyol és baró, en la quarta dècada de vida, amb estudis postsecundaris, en actiu laboralment, amb més de dos intents de deshabituació, sobretot amb teràpies substitutives de la nicotina, i incapaç de deixar l’hàbit sense ajut extern, segons un estudi multicèntric publicat el 2008 a la Revista Clínica Es­­ pañola. Més de cinquanta anys després de l’evidència científica dels perills del tabac, l’impacte del fum representa també un perill per als fumadors passius, sobretot en llocs de treball, espais públics, a la llar o al cotxe.

«Estudis científics han demostrat

que la salut del fumador passiu també es veu afectada pel fum ambiental del tabac, i els causa les mateixes malalties que als fumadors. Estem parlant d’un augment important de malalties relacionades amb el tabac en no fumadors, com ara les cardiorespiratòries —l’infart de miocardi—, diferents tipus de càncers, com ara el de pulmó, o malalties pulmonars no canceroses com la bronquitis crònica o, fins i tot, l’asma en els nens», explica Sergio Morchón, professor del Departament de Ciències Clíniques de la UB i de la Unitat de Deshabituació Tabàquica de l’Hospital

«La nicotina és només un dels 2.500 productes químics que conté el tabac»

Colom descobrí Amèrica… i el tabac van assignar al fet de fumar un caràcter més social que religiós.

Al segle xvi fumar era moda en tots els cercles socials, però amb diferències: les classes més elevades fumaven amb pipa i les més baixes amb rotlle de fulles.

L’augment del consum de tabac va fer que els governs hi veiessin la possibilitat d’un gran negoci i es va haver de substituir l’elaboració artesanal per la industrial.

Així sorgia un comerç internacional que encara avui en dia té

una importància cabdal en l’economia mundial. Des de final del segle xix i fins ara, la cigarreta ocupa ja una primera posició en el mercat, i la producció massiva i la publicitat agressiva hi faciliten l’accés a totes les classes socials.

© Museu del Tabac - Antiga Fàbrica Reig / EAE Fotògrafs

Pel que se sap fins ara, dos mariners que acompanyaven Cristòfol Colom en el seu primer viatge a Amèrica van portar el tabac a Europa: Luis de Torres i Rodrigo de Jerez. Van descobrir la planta del tabac quan un grup de natius de l’illa de Cuba els van rebre a la vora del mar amb fruites i «fulles seques que desprenien una peculiar fra­ gància». El tabac és una de les moltes plantes provinents d’Amè­ ­rica —que actualment representen un 70 % del consum mundial— com ara les patates, els moniatos, el blat de moro, el cacau, la vainilla o la pinya tropical. Però l’home havia fumat des de molt abans que fos descobert pels colonitzadors es­panyols. Els primers que van fu­­­mar les fulles de tabac van ser els maies fa 1.500 anys, segons mostren les talles i els gravats conservats d’aquest poble centreamericà, que va conferir al fet de fumar un ca­­ ràcter religiós i cerimonial. Al final del segle xii els asteques

14

reportatge: allò que el fum amaga

Universitari de Bellvitge. «És difícil fer una estimació del nombre total de fumadors passius —diu Morchón— però es creu que cada any moren a Europa més de 80.000 persones no fumadores de malalties estretament relacionades amb el tabac, a causa de l’exposició al fum ambiental del tabac».

Tabac ric, tabac pobre La nicotina del tabac és una substància altament addictiva, i és només un dels 2.500 productes químics que conté el tabac. En el fum del tabac hi ha 4.000 compostos més, una barreja de gasos i partícules potencialment cancerígenes. La fórmula del còctel nicotínic té èxit: tres de cada quatre fumadors volen deixar el tabac però el 95 % dels fumadors no pot fer-ho sense ajut extern i són necessàries intervencions de tot tipus encaminades a convertir el fet de no fumar en el comportament habitual. Només el 5 % de la població mundial viu en països amb normatives de protecció contra el tabac. Entitats i organismes internacionals lideren des de fa temps iniciatives per desenvolupar polítiques i estratègies de control del tabaquisme. El 2003,

un total de 171 països membres de l’OMS signaven el Conveni marc per al control del tabac (CMCT), ratificat fins ara per 150 països, i dirigit a protegir el dret a la salut de la població i a formular estratègies i mobilitzar recursos polítics i financers contra el ta­baquisme. «El CMCT ofereix un model per reduir i controlar tant l’oferta com la demanda del tabac basada en sis mesures: controlarne el consum; protegir la ciutadania del fum del tabac; oferir ajuda per a l’abandonament del tabac; advertir dels perills del consum de tabac; fer complir les prohibicions en termes de publicitat, promoció i patrocini del tabac, i incrementar els impostos del tabac», explica Cristina Masuet, del Departament de Ciències Clíniques de la UB. Un 50 % dels futurs nous fumadors seran de països de renda mitjana o baixa.

Als països pobres, els més amenaçats pel tabaquisme, la informació sanitària escasseja i la indústria del tabac mostra la cara més agressiva, i hi desplega l’arsenal publicitari per ampliar el marge de beneficis. En alguns casos, els governs tenen un interès econòmic sobre el cultiu i la producció de tabac. «La produc-

ció del tabac els darrers 40 anys s’ha reduït a la meitat en països de renda alta —explica Cristina Masuet— mentre que s’ha triplicat en països de renda mitjana o baixa, i s’equipara en nombre d’hectàrees amb la producció de taronges o plàtans, on els infants són en molts casos treballadors, cosa que en dificulta l’educació.

El cost del tabac és més elevat que el de productes bàsics, com ara l’arròs, en països com l’Índia o Bangla Desh. Si es transformés el que es gasta en tabac en aliments es podrien salvar 350 vides a l’any i prevenir la malnutrició infantil de 10 milions d’infants». Dones i nenes tampoc no es lliuren de les estratègies tabaqueres, que barregen conceptes sexistes i culturals en països on tradicionalment les dones no són consumidores de tabac.

Treballar amb fums Cada any moren 200.000 treballadors per exposició al fum de tabac en el lloc de treball, segons l’Organització Internacional del Treball (OIT). No hi ha un nivell segur d’exposició al fum de tabac i l’única solució és no exposars’hi. En els països de renda elevada, la política de crear espais lliu-

res de fum en l’àmbit laboral ha reduït el consum de tabac un 29 % en els treballadors. A l’Estat espanyol, si es prohibís fumar en tots els locals, podrien evitar-se mil morts de treballadors del sector de l’hoteleria a l’any. Dos estudis de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), publicats el 2009 a l’Environmental Health Perspectives i al PLoS ONE, revisen els efectes de la llei del tabac en centres de treball: la normativa és útil en espais on s’ha prohibit fumar però les excepcions en l’hoteleria la fan ineficaç i discriminatòria per a la majoria de treballadors del sector, un col· lectiu professional molt exposat a elevats nivells de fum ambiental del tabac. Coordinen els estudis Es­teve Fernàndez (Departament de Ciències Clíniques, campus de Ciències de la Salut de Bellvitge, ICO), Manel Nebot i Carles Ariza (ASPB), arran d’un projecte del Grup d’Avaluació de la Llei Espanyola del Tabaquisme, desenvolupat en vuit comunitats autònomes, amb la col·laboració d’algunes conselleries de salut (Catalunya, Comunitat Valenciana, Cantàbria, Galícia, Extremadura, Illes Balears, La Rioja i Madrid).

reportatge: allò que el fum amaga

Josep M. Ramon i Torrell, director de la Unitat de Tractament del Tabaquisme de l’Hospital Universitari de Bellvitge

«L’addicció al tabac té components emocionals, psicològics i socials» Vull deixar de fumar, què cal fer?1 Quan algú es fa aquesta pregunta vol dir que està disposat a fer el primer pas, està motivat a deixar-ho. Però és més difícil del que sembla perquè el fumador no és sinó un pacient crònicament enganxat a la nicotina i moltes vegades ha de buscar assessorament professional que l’ajudi i el guiï durant tot aquest procés de deixar de fumar.

Tot i saber els perjudicis del tabac, què ens porta a continuar fumant?

El tabaquisme té tots els components de qualsevol addicció. El consumidor perd el control del producte, sap que allò li està fent mal, que li pot provocar malalties que poden ser mortals, però no hi ha manera que deixi de consumir el producte. L’addicció al tabac té components emocio-

1 Josep M. Ramon i Torrell és coautor del llibre ¡Quiero dejar de fumar! (2006).

nals, psicològics i socials. Per això, parlo més d’una addicció al tabac que a la nicotina. Un fumador sap que hi ha vegades que fuma perquè troba a faltar la nicotina, però a vegades fuma perquè es troba en un entorn social que està molt acostumat a fumar, o perquè se li desencadena el desig de fumar (per exemple, després dels àpats).

Els medicaments són efectius per abandonar el tabaquisme?

Bé, no són antibiòtics… Estem acostumats a anar al metge quan tenim angines i curar-nos amb un antibiòtic. Però cada vegada curem menys i cronitzem més. Hi ha tres grans tipus de medicaments i no tenim el 100 % de certesa que funcionin.

D’una banda, el que coneixem com a nicotina, que seria el tractament substitutiu. Al fumador li substituïm la nicotina inhalada amb el fum del tabac per una nicotina farmacològica. Altres fàrmacs actuen directament

sobre el cervell perquè sabem que hi ha unes fases neuroquímiques de les addiccions. S’enganya el cervell per ajudar el fumador a desenganxar-se.

Com ens protegeix el marc legal al país contra el tabaquisme?

El nostre marc legal és un dels més permissius. Afortunadament, la Unió Europea té en projecte equiparar les legislacions el 2012. Hi ha països punters que ho han fet molt bé, concretament Irlanda, Escòcia, Anglaterra, Islàndia i Noruega. N’hi ha que ho fan prou bé, com ara Itàlia o França. I n’hi ha que no: Espanya, Portugal o Alemanya, que no han anat a la protecció total del no fumador i permeten, per exemple, fumar als recintes tancats. És cert que el Govern va rebre moltes pressions per part de l’hoteleria en relació amb les pèrdues econòmiques que suposaria la prohibició del tabac, però s’ha demostrat que no és així en la majoria de països.

Amb els impostos del tabac es cobreix el cost social sanitari que representen els fumadors?

No se sap on van a parar els diners d’aquests impostos, van al calaix i tothom hi posa la mà. No tenim constància que vagin a Salut, ni que dintre de Salut es destinin a les conseqüències derivades del tabaquisme… El fumador assegura que ja paga pel cost social que representa la cura, el diagnòstic i el tractament de les malalties que derivaran del seu tabaquisme. Però ha de quedar clar que amb el preu del tabac no es cobreix ni un 20 % del cost social i sanitari, que és de 18.000 milions d’euros l’any.

Il·legalitzar el tabac seria una solució?

No, perquè si s’il·legalitza es criminalitza. Quan es va il·legalitzar la marihuana als anys cinquanta es va criminalitzar i va acabar amb un negoci paral·lel il·legal molt pitjor que el problema inicial. S’ha de regular molt bé però no il·legalitzar, perquè no és la solució.

15

16

reportatge: allò que el fum amaga

El setge a la cigarreta audiovisual Ha plogut molt des del glamour que desprenia Humphrey Bogart fumant a Casablanca o la iconografia del cowboy valent encenent una cigarreta en plena posta de sol de l’oest americà. Les empreses tabaqueres van contribuir a «enganxar» a fumar una multitud d’actors i actrius de cinema i se sap que la companyia R. J. Reynolds els subministrava tabac gratuïtament per garantir que apareguessin fumant a les seves pel·lícules. Estava demostrat que les vendes augmentaven considerablement entre el públic que idolatrava i imitava les conductes dels seus «herois» a la

gran pantalla. Actualment, però, sabem que fumar mata i són moltes les iniciatives que es duen a terme per conscienciar la població mundial dels perjudicis que provoca. La Universitat de Califòrnia ha creat un web anomenat Smoke Free Movies que pretén alliberar el cinema de fums, en què s’expliciten els noms i cognoms dels actors, directors, productors, guionistes i estudis de Hollywood considerats responsables de promocionar el tabac en pel·lícules des del 1999 fins als nostres dies. En aquesta línia, un grup de metges de diverses societats científiques

espanyoles que s’ocupen del càncer, el pulmó i el cor, han demanat la col·laboració de famosos cineastes per rodar una pel·lícula sobre els mals del tabac fins i tot per a qui no en consumeix. El documental El análisis que cambiará la ley, dirigit per Álex de la Iglesia i Achero Mañas, es va estrenar a Madrid l’estiu i circularà pels cinemes de tot l’Estat i Internet. També el blog de Bellvitge, creat pel Centre de Re­­ cursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la UB, conté l’article «Tabac i publicitat: Una llarga relació que arriba a la seva fi».

Aquest text explica com, a mesu-

ra que ha anat creixent la informació referida al perill per a la salut que suposa el tabaquisme i les evidències científiques han esdevingut aclaparadores, s’han anat endurint les lleis que regulen la presència directa o indirecta del tabac en la publicitat i ha anat desapareixent dels mitjans de comunicació, de la majoria d’esports i del cinema. Ara seria impensable una campanya publicitària com la que als anys quaranta va fer la marca Camel utilitzant la imatge de metges que duia per eslògan «More doctors smoke Camels than any other cigarette».

Al llarg de la història, les diferents empreses tabaqueres han arribat a utilitzar la imatge de metges, infermeres i fins i tot de nadons, en les campanyes publicitàries amb l’objectiu de captar nous fumadors.

Oferta 2009 para la

Universitat de Barcelona Sanitas Multi Con

Sanitas Multi

Prima1 única:

44,31 emes

Suplemento* dental: 7,60€

saldrás

ganando

Nº de póliza: 81206939

Contratación mínima para dos personas: 44,31€/mes.

Contratación individual: 52,14€/mes.

Nº de póliza: 10 583 181

Las más amplias coberturas y servicios Con Sanitas Multi podrás elegir a tu

Disfrutarás de una asistencia de calidad en los centros más prestigiosos a nivel nacional.

médico de familia y a los

Cataluña podrás acceder a centros como el Hospital • En General de Cataluña, en el que dispones de una planta de

especialistas que más te convengan dentro de nuestro cuadro médico. individual con cama • Habitación para acompañante sin límites de estancia

Muy cerca de ti

(salvo hospitalización

psiquiátrica, UVI y UCI)

• Sanitas 24 horas: teléfono médico de atención permanente • Cobertura de urgencias en viajes al extranjero • Segunda opinión médica • Tratamientos y medios diagnósticos con la tecnología • más avanzada Cobertura de psicología incluida

uso exclusivo para clientes de Sanitas, y otros como el Institut Universitari Dexeus, la Clínica Quirón (Barcelona), la Clínica Girona (Girona), la Clínica Perpetuo Socorro (Lleida) o el Centro MQ Reus (Tarragona).

pone a tu disposición el Milenium Centre Mèdic • Sanitas Balmes, Milenium Centre Mèdic Robresa y Milenium Centre Mèdic Iradier, centro de uso exclusivo para clientes de Sanitas que te ofrece, en un mismo lugar, una amplia oferta de servicios médicos, un cuadro médico de expertos profesionales y los últimos avances tecnológicos.

preventiva: programas de salud infantil, prevención • Medicina cuentas con los Milenium • También de cáncer colorrectal, diagnóstico precoz de neoplasias de Dental Centre Balmes, Milenium Dental mamas, etc.

• y de infertilidad

Coberturas familiares: estudio de diagnóstico de esterilidad

Centre Santa Eulàlia y Milenium Dental Centre Iradier, que te ofrecen las últimas técnicas y tratamientos para el cuidado de tu salud dental.

* Primas por persona y mes válidas hasta el 31/12/09 sobre las que se aplicarán los impuestos legalmente repercutibles. Edad máxima de contratación 64 años.

Para información y contratación

Llama al 93 488 03 27

correduriabarcelona@marchunipsa.es

18

reportatge: La participació ciutadana a Catalunya

La participació ciuta Gairebé tots els ajuntaments catalans amb més de 10.000 habitants (concretament un 98,9 %) disposen d’òrgans destinats a la participació ciutadana. Es tracta d’una tendència en augment: només en un any, durant el 2007, es van crear el 10 % d’aquests òrgans, segons dades del Panell de Polítiques Públiques elaborat per la Fundació Carles Pi i Sunyer. La participació ciutadana no es limita, però, només als ajuntaments sinó que es pot trobar en els diferents nivells de l’Administració i prendre formes tan diferents com ara la gestió d’un equipament de barri, per exemple, d’un casal a càrrec dels veïns; les macroconsultes com la que actualment ens demana el parer sobre com reformar la Diagonal, o la presentació d’una iniciativa legislativa popular. En el curs d’Els Juliols La participació ciutadana: un procés d’aprenentatge i transformació social, que es va impartir aquest estiu a la UB, en col·la­ bo­ració amb la Diputació de Barcelona, es va analitzar de quina manera i fins a quin punt es dóna realment la participació ciutadana en un país on l’abstenció en les darreres eleccions, al Parlament europeu, va ser de més del 63 % i on és habitual parlar del desinterès per la política i d’una tendència creixent a l’individualisme.

Text:

Núria Quintana Marta Casellas Fotos:

Marta Casellas

És en l’Administració local on estan en marxa més processos de participació ciutadana i aquest va ser el principal àmbit d’anàlisi del curs d’Els Juliols. Així, en els ajuntaments catalans trobem consells sectorials, comissions de treball, de seguiment, consells territorials de barri o districte, etc. i, segons dades del Panell de Polítiques Públiques de la Fundació Carles Pi i Sunyer, s’utilitzen canals de participació diversos com ara enquestes, fòrums de discussió o qüestionaris de con-

sulta web. Una altra cosa és l’efectivitat de tots aquests mecanismes. «La mitjana d’òrgans de participació en els municipis majors de 10.000 habitants és de 9,7. La conclusió és que aquests òrgans no deuen ser funcionals, si no tot Catalunya hi participaria», va afirmar en el curs el professor de Ciència Política de la UB i director de la Fundació Carles Pi i Sunyer Jaume Magre. El que s’ha fet és «institucionalitzar la participació, s’ha burocratitzat», afegeix aquest investigador.

Un dels ponents del curs d’Els Juliols, Quim Brugué, professor de la UAB i subdirector de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), va afirmar que aconseguir la participació ciutadana «està costant molt, però és normal que sigui així; canviar les mentalitats organitzatives no és gens fàcil; hi ha dificultats de fons». Quim Brugué relaciona la participació ciutadana amb l’evolució dels models d’Administració pública: «A partir de la crisi del petroli de l’any 1973 l’economia

reportatge: La participació ciutadana a Catalunya

19

tadana a Catalunya

entra en recessió, i també cau l’estat del benestar que mantenia una mena de pacte de no-participació dels ciutadans, que esperaven a canvi que l’Estat en millorés els nivells de vida». Segons Brugué, a partir d’aleshores hi ha hagut tres períodes amb respostes diferents per mantenir l’estat del benestar: durant els anys setanta i vuitanta van haver-hi programes de reforma de l’Administració pública, en què prevalien l’eficiència i el fet de tractar tots els ciutadans igual per vetllar

per l’equitat. En una fase posterior, es parla de modernització i d’un nou paradigma, una nova gestió pública: l’Administració s’emmiralla en les empreses privades i s’emfasitzen les idees d’economia, eficiència i eficàcia.

Segons Quim Brugué, ara estaríem en una nova etapa en què el repte seria no tant ser més eficients sinó ser intel·ligents per afrontar la complexitat de les societats actuals. Aquesta complexitat requeriria establir relacions amb altres administracions i

amb l’exterior, amb la societat civil, i aquí és on entraria en joc la participació ciutadana. Un exemple concret seria com les administracions han menystingut històricament el coneixement sobre els equipaments públics que tenen els ciutadans que els utilitzen, segons apunta un altre ponent del curs, expert en temes de participació ciutadana, Jaume Gatell. Actualment es tractaria d’incorporar aquest coneixement dels usuaris, cosa que hauria de permetre millorar la gestió.

És en l’Administració local on estan en marxa més processos de participació ciutadana

20

reportatge: La participació ciutadana a Catalunya

El dret de participar Tant la Constitució espanyola com l’Estatut de Catalunya, aprovat el 2006, parlen del dret dels ciutadans a participar en els afers públics directament, i no només a través dels representants que elegeixin. L’Estatut afirma que «els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de

Ara bé, el mateix Brugué explica les dificultats per arribar a un «nou tipus d’Administració» que sigui participativa. «Culturalment implica que ha d’haver-hi un diàleg del qual no en surti un guanyador; políticament els grisos costen d’explicar i el que

En el curs es van assenyalar obstacles a la participació que povenen de la mateixa Administració

les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític». Si ens fixem en la Carta municipal de Barcelona, s’hi afirma que l’Ajuntament garanteix la participació i s’estableixen mecanismes com ara l’audiència pública i organismes com el Consell de Ciutat.

cedeix és vist com una mena de covard; a més entre tots hem creat una societat molt individualista i els ciutadans entenen la participació com una carta als Reis i si no aconsegueixen el que volen diuen que no serveix per a res.» Val a dir que la parti-

cipació tindria entre les conseqüències positives un vessant «educatiu» de manera que serviria per «posar límits» als diferents actors que hi intervenen, segons Brugué.

Durant el curs també es van assenyalar els obstacles a la par­ ­­ticipació que provenen de la ma­­ teixa Administració pública que l’hauria de promoure: «Moltes vegades no hi ha una claredat de raons de per què es vol la participació i es fa perquè hi ha una partida de diners amb aquesta finalitat o perquè està de moda», va dir Brugué. Jaume Magre, al seu torn, va afirmar que el fet que la participació sigui escassa es deu a la mateixa estructura de l’Administració.

Esmenta factors com ara que «el ciutadà no sap qui té la responsabilitat política de les diferents competències» quan s’enfronta a l’estructura de l’Administració, o que la informació que haurien de subministrar les administracions és «escadussera i difícil de tro-

bar». L’investigador assenyala també que el que és difícil és assolir una participació «real, aferrada al territori». En aquest sentit creu que «són els lligams i el capital social els que provoquen participació».

El camí que s’ha de recórrer entre la institució i el ciutadà també es va abordar durant el curs des del punt de vista del màrqueting. Xavier Fähndrich, professor associat de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, i de Periodisme, Publicitat i Relacions Públiques de la URV i consultor de l’empresa Mintsmind, afirma que «cal saber copsar quina o quines són les motivacions perquè els ciutadans decideixin participar-hi de manera espontània i s’hi impliquin, ja que sempre trobaran mil coses més interessants a fer amb el seu temps lliure. S’ha de ser conscient que es competeix amb el Corte Inglés i la platja». Segons Fähndrich, «el ciutadà ha d’estar

reportatge: La participació ciutadana a Catalunya

informat correctament, s’ha de sentir escoltat i respectat i ha de saber què es farà amb el seu temps i les seves opinions».

En una de les sessions del curs, la professora de la UAB Eva Anduiza apuntava alguns factors que expliquen les diferents actituds polítiques dels individus i les diverses cultures polítiques dels països. Així, en la participació d’una persona hi influeixen factors com ara els recursos socieconòmics, l’educació o les xarxes socials en què estigui integrat l’individu. Per exemple, a l’Estat espanyol hi ha una abstenció creixent entre joves de menys de 30 anys amb estudis obligatoris o menys. A més d’aquestes circumstàncies individuals, també hi hauria factors vinculats a les organitzacions i als contextos socials i polítics. En aquest darrer aspecte s’hi inclourien les reformes i mesures que emprengués la mateixa Administració per propiciar la participació ciutadana.

El cas de Nou Barris i la generació de confiança Els veïns del districte de Nou Barris de Barcelona van veure al final dels noranta com l’Ajuntament hi invertia per urbanitzar i connectar a la resta de la ciutat aquesta zona de la perifèria, que havia crescut a partir de grans dosis d’immigració i autoconstrucció, sovint sense infraestructures bàsiques com ara el clavegueram d’alguns carrers. Un cop solucionades aquestes deficiències elementals, es va plantejar com continuar avançant en aquest districte, segons explica Jaume Gatell, que va viure de primera mà aquella etapa a Nou Barris.

«La coordinadora d’associacions del districte s’havia muntat històricament per a la confrontació i el combat enfront de l’Ajuntament», afirma Gatell. Es

van organitzar unes jornades entre representants d’associacions, tècnics de l’Ajuntament i càrrecs electes durant les quals es va aprovar fomentar el teixit associatiu i desenvolupar una cultura amb característiques pròpies del districte. És així com s’inicia un procés del qual sorgeixen dos casos de gestió cívica d’equipaments, un concepte innovador a Barcelona, pel qual una entitat es fa càrrec d’un equipament o projecte de caire sociocultural de titularitat muncipal. Concretament són el Casal de Prosperitat, gestionat per La Peca (La Prosperitat Cultura en Acció), i l’Ateneu Popular de Nou Barris, un equipament que actualment existeix com a fruit de la pressió dels veïns que durant els anys setanta van or­­

ganitzar nombroses protestes per evitar que l’espai es convertís en una planta asfàltica, i que ara gestiona El bidó de Nou Barris.

De l’experiència en aquest districte barceloní, Gatell explica que va caldre deixar enrere la desconfiança entre les associacions de veïns i l’Ajuntament. Primer va haver-hi una fase de «reconeixement mutu» entre ambdues parts per passar després a «un segon es­­ glaó, que és el de la confiança». Com a conclusió, afirma que perquè funcioni la participació ciutadana cal no confondre els rols, és a dir, un càrrec electe, un tècnic municipal o el president d’una associació han d’actuar com a tals i no barrejar els papers.

A dalt: L’Ateneu Popular porta a terme una activitat anomenada Circ social: art i educació per a la transformació social.

A l’esquerra: Activitats infantils organitzades pel Casal de Prosperitat.

21

22

notícies

Comença el curs clau per a l’espai europeu d’educació superior La UB inicia els nous graus amb el 100 % de les propos· tes verificades Després d’uns cursos en què la novetat més important era la implantació progressiva dels màsters universitaris, la gran novetat d’aquest curs 20092010 és l’inici de les classes en 49 ensenyaments de grau, els quals han estat verificats pel Consell d’Universitats (és a dir, el 100 % de les propostes de grau presentades per la UB les ha verificat aquest òrgan estatal). Es tracta, en tot cas, d’un curs clau en el procés d’adaptació de la Universitat de Barcelona a les directrius de l’esp a i e u r o p e u d ’e d u c a c i ó superior (EEES).

Així, doncs, la Universitat de Barcelona imparteix el curs 2009-2010 una àmplia varietat

de graus en cadascuna de les cinc branques de coneixement: arts i humanitats; ciències; ciències de la salut; ciències socials i jurídiques, i enginyeria. Això significa que la Universitat de Barcelona, la més gran del sis-

tema universitari català, aquest curs ofereix la major part dels ensenyaments adaptats a les directrius de l’espai europeu d’educació superior (a més dels 49 graus, imparteix 130 màsters universitaris oficials i 67 progra-

mes de doctorat, tots adaptats al model europeu).

Des del Vicerectorat de Docència i Convergència Europea s’assenyala que «tot i les difi­ cultats derivades d’un procés d’adaptació complex com aquest

Les quatre titulacions amb més demanda a Catalunya són de la UB Enguany hi ha hagut 15.343 estudiants que han sol·licitat accedir a la Universitat de Barcelona, gairebé un 32 % de les quasi 48.500 persones del total de Catalunya. D’aquests estudiants que s’han preinscrit a la UB, un total d’11.595 han obtingut plaça, xifra que l’any passat va ser d’11.407 alumnes. Enguany, les quatre titulacions més sol·li­c i­ tades a Catalunya són de la UB: els graus de Medicina (amb 1.530

sol·licituds en primera preferència), d’Educació Primària (1.150 sol·licituds en primera preferència), de Psicologia (1.059) i d’Infermeria (882).

Entre les deu primeres titulacions amb més demanda, també trobem en el sisè lloc el grau d’Educació Infantil de la UB (847 sol·licituds) i en la novena po­ sició la llicenciatura d’Administració i Direcció d’Empreses (776).

Les altres titulacions de la UB

més demanades han estat Dret (724 sol·licituds) i Belles Arts (594).

Enguany, hi ha hagut un creixement del 10 % en el total de preinscripcions a tot Catalunya; en concret s’han preinscrit 4.408 persones més. Es tracta de l’increment més important des del 2001. Entre els preinscrits hi ha 2.857 estudiants més procedents de batxillerat, 936 més entre els que han estudiat FP,

405 universitaris més que han canviat de carrera i 254 titulats més. També han augmentat en 880 les sol·licituds d’estudiants de fora de Catalunya. Per branques de coneixement, un 41 % dels alumnes s’ha assignat a ensenyaments de ciències socials i jurídiques, seguit per l’àmbit d’enginyeria i arquitectura (21,74 %), ciències de la salut (19,23 %), arts i humanitats (11,53 %) i ciències (6,53 %).

notícies

en un període de temps molt breu, els graus es poden posar en marxa gràcies a l’esforç que ha fet bona part del professorat i del personal de la UB, que ha dedicat moltes hores a dissenyar els nous ensenyaments i a preparar tot allò que requereix la posada en marxa». En aquest sentit, es remarca que «s’estan fent esforços per garantir que els estudiants que inicien els estudis puguin aprofitar al màxim uns ensenyaments de qualitat».

D’altra banda, es fa tot el necessari perquè l’alumnat que va iniciar els estudis en cursos previs al 2009-2010 pugui completar la diplomatura, llicenciatura o enginyeria en què es va matricular, o bé que tingui l’opció, si ho prefereix, de cursar la titulació de grau que substitueixi les anteriors. No s’ha d’oblidar tampoc que algunes titulacions de grau no es començaran a implantar fins al curs 2010-2011.

Convé, així mateix, recordar que la implantació de les titulacions segons el nou model universitari no suposa canviar totalment la manera d’impartir les classes i d’estudiar. La diferència més important és que el sistema de crèdits nou permet més flexibilitat en la planificació de les assignatures, de manera que sigui possible revisar l’estratègia de treball, els recursos i el mèto-

El sistema de crèdits nou permet més flexibilitat en la planificació de les assignatures

de d’avaluació per adaptar-los al màxim als objectius concrets de cada assignatura. Això permetrà, quan calgui, una diversitat d’activitats més gran a més de les classes magistrals, una participació més activa de l’alumnat i mètodes d’avaluació més continuats al llarg del curs, no tan sols avaluacions finals. Per facilitar aquesta flexibilitat s’han revisat algunes de les normatives internes de la UB per permetre, entre altres opcions, que els estudiants puguin matricular-se com a estudiants a temps parcial, de manera que puguin fer compatibles els estudis amb una certa dedicació laboral. L’objectiu final de tots aquests canvis és millorar la qualitat de la formació rebuda i facilitar que els títols superiors siguin comparables a la resta de països i, per tant, reconeguts arreu d’Europa.

337 alumnes accedeixen a la UB amb una qualificació superior a la nota de tall més alta d’enguany La nota de tall més alta d’enguany ha estat la que s’ha demanat per cursar una de les 10 places del grau combinat de Física i Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i és un 8,88. Ara bé, més de 330 alumnes cursaran estudis a la Universitat de Barcelona (UB) amb una nota més elevada que aquesta, i fins a 5 titulacions de la UB superarien aquesta nota de tall si l’oferta de places es limités també a 10.

Així, doncs, la nota de tall, com a resultat únicament de l’oferta i la demanda, no s’estableix segons la dificultat dels estudis sinó segons el nombre de places i el nombre d’estudiants que demanin ma­­tricular-se d’una titulació, per la qual cosa varia anualment. Per exemple, en el cas concret del grau combinat de Física i Matemàtiques, la UAB ha ofert enguany 10 places i la UB n’ha ofert 20. La demanda i l’oferta en cada un dels casos ha determinat que per a la UAB la nota de tall sigui d’un 8,88, mentre que per a la UB és d’un 7,82. Tot i

així, l’alumne de la UB que ha accedit a aquesta titulació en desè lloc té una nota de 8,99, superior al 8,88 que es demana a la UAB. De la mateixa manera, 161 alumnes matriculats del total de 225 admesos en primera opció per la via del batxillerat per cursar el grau de Medicina a la UB tenen una nota que supera el 8,88. Si la UB hagués ofert 10 úniques places per cursar aquesta titulació, la nota de tall s’hauria fixat en un 9,61. I el mateix succeeix amb el grau de Bio­ tecnologia: si només hagués disposat de 10 places per a nous estudiants, la nota de tall hauria estat de 9,07, qualificació que va obtenir el desè matriculat en aquesta titulació. De la mateixa manera, la UB demanava una nota de tall de 6,59 per cursar el grau de Farmàcia (204 places) i de 5,63 per poderse matricular del grau de Física (149 places), però els alumnes que han entrat en desè lloc ho han fet amb una nota de tall de 9,02 i de 9,18, respectivament.

23

24

notícies

L’Arts Santa Mònica: nou espai per al pensament contemporani La signatura d’un conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, la UB i la UAB té una significació central per al desenvolupament del nou projecte d’Arts Santa Mònica (ASM), que neix amb l’objectiu de potenciar l’àrea de les arts mitjançant el diàleg amb altres dimensions de la cultura vinculades a la ciència, el pensament i la comunicació.

Text:

Bibiana Bonmatí

Arts Santa Mònica està concebut com un «lloc de llocs», un espai de trobada de caràcter interdisciplinari en el qual les arts entren en diàleg amb la ciència i la comunicació. En el nou escenari de la societat de la informació i el co-

neixement, la cultura humanística i la cultura científica són les dues cares d’una mateixa experiència de coneixement. La ciència és cultura i la comunicació ja és un element nuclear de l’economia, la política i la cultura. Les noves formes de producció, circulació i apropiació dels béns simbòlics estan fortament condicionades pel creixent protagonisme social

del progrés científic i les comunicacions electròniques.

Amb l’impuls d’aquesta iniciativa l’Arts Santa Mònica, a banda de potenciar els valors propis d’un centre d’arts contemporani, incorpora de manera directa els àmbits de la ciència i la comu­ nicació amb una perspectiva transversal. D’acord amb el que preveu el conveni, que gestiona

en l’àmbit de la UB la Fundació Bosch i Gimpera, el responsable de l’àrea de ciència de l’Arts Santa Mònica és el professor del Departament de Física Fonamental de la UB Josep Perelló, que comenta que «un dels objectius és que el públic adquireixi una certa cultura científica i tecnològica i una manera de raonar que estigui més d’acord

La realitat segons el color

La Roda de color és una instal·lació on es projecten un teixit d’imatges provinents de tots els registres visuals possibles sobre un sistema de pantalles giratòries que formen un compendi universal de l’experiència humana del color.

Seria possible ordenar la taula periòdica segons els colors? Per què no?, si tenim en compte que cada element té una empremta que ve donada pel seu espectre de color. Aquesta és una de les eines que utilitza Eugènia Balcells en l’exposició «Freqüències», la primera actuació dins el nou laboratori d’art i ciència de l’ASM que tindrà lloc del 22 de setembre al 28 de novembre de 2009.

Balcells, nascuda a Barcelona, té una llarga trajectòria artística. Va començar l’activitat en el món de les arts a mitjan anys setanta en el context de l’art conceptual, i va ser una de les pioneres del cinema experimental i de l’art audiovisual del país. Un gran nombre d’instal·la­ cions audiovisuals va configurant la seva obra en què algunes vegades reflexiona explícitament sobre la llum, un dels interessos que ha vertebrat tota la recerca creativa i docent de l’artista.

El projecte artístic Freqüències que presenta a l’ASM gira al vol-

tant del color com l’element que distingeix —permet i delimita al mateix temps— la percepció.

L’obra intenta crear imatges, properes a les hologràfiques, en les quals coexisteixen diferents plans per representar la realitat com un teixit de freqüències. El que hi ha de nou en aquest projecte, com explica Josep Perelló, «és que Balcells ha rebut el suport científic i, de totes les instal·lacions, aquesta és la que tindrà un vessant científic més explícit». De fet Balcells va anar un matí a la Facultat de Física de la UB per rebre una classe de física quàntica. Opina que «la relació amb els científics ha estat molt emocionant… Va ser un gran privilegi». Tot i això Balcells destaca que els temes relacionats amb la llum i el color, tema central d’aquesta obra, «no sols afecten les matèries com la física i l’art, sinó que afecten la vida. Segons com nosaltres entenguem la realitat i el món actuarem d’una manera o una altra».

notícies

amb els nous temps i això és el que des del vessant de la ciència es vol aportar, ja sigui facilitant aquests tipus de projectes multidisciplinaris o fent créixer el treball d’un artista sobre les coordenades d’una recerca científica o sobre interessos tecnològics».

Aquest àmbit de ciència preveu quatre línies principals. D’una banda, la creació de l’espai «Laboratori de ciència i art», entès com un espai expositiu i d’experimentació que fomenti pràctiques a mig camí entre la recerca artística i científica, en col·la­­bo­ ració amb centres de producció artística i grups de recerca científica. El punt de partida d’aquest espai és la multidisciplinarietat i la concepció d’una creativitat col· lectiva. Aquest espai neix amb l’esperit de ser una peça clau de la producció pròpia de l’ASM. Un

altre punt és l’organització d’àmbits de reflexió i debat entorn dels grans temes que travessen la contemporaneïtat des de l’òptica de la relació entre cultura i ciència. També es defineix un espai de trobada per als diferents grups de recerca de les universitats catalanes en l’àmbit de la ciència i la tecnologia amb l’objectiu de definir un programa d’aproximació a la societat amb la complicitat de la creació cultural i artística, el pensament i la comunicació. Finalment, es coordinarà un programa expositiu en els vessants de la ciència i les noves tecnologies. Per dur a terme aquesta nova línia d’art i ciència, «hi ha artistes amb interès però que encara no tenen visibilitat i aquest projecte pot ser una espurna d’ignició perquè puguin avançar i es tirin endavant aques-

tes iniciatives», comenta Perelló, que considera que «la idea és provocar aquests processos d’intercanvi de coneixement i aquestes pràctiques i que el públic hi tingui accés».

D’altra banda, el programa de treball de l’àmbit de comunicació de l’ASM que duu a terme el professor Enric Marín, vinculat a l’Institut de la Comunicació de la UAB i membre del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la mateixa universitat, es basa en la posada en marxa del centre de comunicació multimèdia (ràdio, televisió, Internet…) amb una programació regular, la planificació d’activitats, amb jornades de treball i experts convidats. En aquest camp també es preveu la programació en col·laboració amb l’àrea de ciència d’una sè-

«Aquest projecte pot ser una espurna d’ignició perquè els artistes puguin avançar»

rie de trobades de periodicitat trimestral centrades en els reptes de la comunicació de la ciència i la socialització i divulgació de la cultura científica.

També es crearà un espai de trobada transversal per als diferents grups de recerca de les universitats catalanes en l’àmbit de les ciències de la comunicació i, finalment, es participarà en la programació expositiva amb una exposició de gran format dedicada a Internet.

Aquesta exposició està especialment dirigida a les escoles i amb aquesta finalitat hi han participat alumnes de les universitats, entre els quals, alumnes de la UB, per crear unes fitxes didàctiques que serviran per poder treballar temes relacionats amb l’obra, com ara la dualitat ona-corpuscle de la llum, els espectres atòmics o els colors en la biologia. Paral·lelament també tindrà lloc el seminari Llum i color: una perspectiva multidisciplinària, organitzat en col·labo­ ració amb la UB. Per a més informació, consulteu el blog de l’exposició: http://frecuencias-eugeniabalcells.blogspot.com/2009/08/ roda-de-color.html

La instal·lació Freqüències és una proposta que ressegueix els espectres d’emissió i d’absorció de la llum per part dels elements químics.

Fotos: Eugènia Balcells

25

26

LABORATORI D’IMATGES

Exposició «Art <30_2009» a la Sala Parés La Sala Parés (Petritxol, 5) va acollir el mes de setembre diferents obres dels deu artistes guanyadors del concurs «Art < 30_2009», convocat per la Facultat de Belles Arts de la UB. En aquesta segona edició del concurs van participar-hi 73 artistes de menys de 30 anys de nou universitats de l’Estat espanyol. La iniciativa, en què col·la­boren la Fundació Banc Sabadell i la Sala Parés, s’adreça a afavorir la relació professional dels artistes emergents amb el món de les galeries d’art i de les entitats que promouen exposi­ cions, motiu pel qual el guardó del concurs és tenir l’oportunitat de participar en mostres centrades en la creació jove. © Carla Tramullas, © Joan Cabrer, © Maria José Ribas i © Mercè Hernandez.

Tempestes i risc natural a la Mediterrània Cada any hi ha prop de 14 milions de tempestes arreu del món; només a Catalunya, hi ha una mitjana de 130 dies de tempesta l’any, amb un impacte sovint catastròfic. Del 7 a l’11 de setembre, més de 200 experts de tot el món han debatut les noves fronteres del coneixement sobre inundacions i tempestes, risc natural i pronòstic meteorològic a la Mediterrània, en el marc de l’11a Conferència Plinius sobre Tempestes Mediterrànies, coordinada per la professora M. Carme Llasat, del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB i directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). © Josep Torrente, © Josep Pascual, © Jose Ramon Rodríguez, © CME CPIE, France i © Carme Llasat

El dibuix, l’eina indispensable de Sabater i Pi Al llarg de la trajectòria de recerca, Sabater i Pi ha utilitzat el dibuix com una eina imprescindible en la tasca científica: «Per dibuixar cal observar amb atenció; si observes, coneixes; si coneixes estimes, i per tant protegeixes», explicava. L’any 2000, va donar personalment el seu arxiu personal a la UB, que s’ha integrat al fons bibliogràfic d’aquest centre com a Col· lecció Sabater Pi. El conjunt de dibuixos, aquarel·les i apunts al natural que conté el formen prop de 2.000 documents, a més d’altres fonts documentals de gran interès científic, com ara llibres, revistes, un epistolari professional i objectes etnològics procedents d’Àfrica.

Jordi Sabater Pi ©

LABORATORI D’IMATGES

27

28

apunts de ciència

El tractament preventiu intermitent de la malària es demostra eficaç en menors d’un any

© CRESIB - Hospital Clínic de Barcelona

La malària comporta una de les majors càrregues de malaltia a l’Àfrica i, a la vegada, representa una causa important de subdesenvolupament econòmic. Durant l’any 2006, aquest continent va patir el 86 % dels 247 milions de casos de malària registrats a tot el món.

Aquesta malaltia afecta especialment els grups de població més vulnerables, com ara els nens menors d’un any, en què es concentren al voltant de 20 milions de casos de malària anualment. Aquest grup poblacional pateix, a més, les formes més greus de la malaltia. Cada 30 segons mor un nen de malària.

No obstant això, un terç dels casos que es produeixen en els menors d’un any es podria evitar utilitzant una eina segura, assequible i senzilla: el tractament preventiu intermitent de la malària en nens o IPTi, amb el fàrmac sulfadoxina-pirimetamina (SP) o IPTi amb SP. Aquest fet s’ha demostrat a través d’un estudi dut a terme per un organisme internacional, el Consorci IPTi, constituït per més de 20 institucions de l’Àfrica, Europa i els Estats Units, l’OMS i UNICEF, els resul-

tats del qual es van publicar el 17 de setembre a la revista The Lancet.

L’IPTi és una iniciativa desenvolupada per investigadors del Centre d’Investigació en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB, Hospital Clínic-Uni­ versitat de Barcelona, IDIBAPS), que en la fase inicial, i gràcies al finançament de la Fundació Banco Bilbao Vizcaya Argentaria BBVA, l’AECID i l’OMS, va dur a terme dos assaigs clínics a Tanzània i Moçambic. Posterior-

ment, per elaborar estudis similars a gran escala, es va constituir el Consorci IPTi, coordinat per investigadors del CRESIB, entre els quals figuren Pedro L. Alonso, Clara Menéndez i John Aponte.

L’estudi que publica The Lancet és una anàlisi global (metaanàlisi) de sis assaigs clínics fets en quatre països africans durant nou anys (entre 1999 i 2008), en què van participar prop de 8.000 infants.

Globalment, l’IPTi amb SP va reduir la malària clínica un 30 %, els ingressos hospitalaris, un 22 %, i l’anèmia, un 21 %. Segons Clara Menéndez, que lidera l’estudi, «els resultats d’aquesta investigació confirmen el potencial de l’IPTi utilitzant SP. Aquest mètode es pot implantar de manera fàcil i ràpida a través dels programes d’immunització de l’OMS, i salvar, així, desenes de milers de vides a l’Àfrica cada any». D’altra banda, Pedro L. Alonso, investigador principal,

«Els resultats confirmen el potencial de l’IPTi, que es pot implantar de manera fàcil i ràpida»

director del Secretariat de l’IPTi al CRESIB i catedràtic del Departament de Salut Pública de la UB, afirma que «l’IPTi proporciona una valuosa contribució als esforços per lluitar contra la malària i per això els responsables de la presa de decisions a escala política i els directors dels programes de control de la malària haurien de considerar-ne l’adopció immediata i la integració en els programes que ja hi ha».

apunts de ciència

Troben l’accelerador de partícules en la radiogalàxia M87 i telescopis de raigs gamma indiquen que Messier 87 accelera partícules a molt altes energies en les proximitats del forat negre que hi ha al centre. Els resultats es van obtenir a partir d’observacions radioastronòmiques i de radiació gamma de molt alta energia de Messier 87 l’any 2008. Durant la campanya M87 va experimentar dos episodis d’increment ràpid en l’emissió de raigs gamma.

Messier 87 és una radiogalàxia el·líptica gegant situada a tot just 55 milions d’anys llum de la Terra. En el centre hi ha un forat negre supermassiu, la massa del qual és uns 6.000 milions de vegades la del Sol. Del forat negre emana un doll de material en el qual partícules carregades (electrons i protons) s’acceleren a velocitats pròximes a les de la llum. En aquests processos d’acceleració es produeixen també raigs gamma de molt alta energia. La localització exacta de l’emissió de raigs gamma procedent de Messier 87 era, fins ara, desconeguda, a causa de la resolució angular limitada dels telescopis de raigs gamma.

© Equips VERITAS/MAGIC/HESS/M87-VLBA

Els tres equips capdavanters en el camp de l’astrofísica de raigs gamma de molt alta energia, MAGIC, HESS i VERITAS, en col·laboració amb un grup de radioastrònoms, han descobert la localització exacta de la regió d’acceleració de partícules en la veïna radiogalàxia gegant Messier 87 (M87), un nucli galàctic actiu situat a uns 55 milions d’anys llum de la Terra. La troballa, publicada per la revista Science, és la primera d’aquestes característiques que es produeix en una galàxia, i permetrà als investigadors conèixer millor el funcionament d’aquests nuclis galàctics actius i els fenòmens físics que es produeixen en les proximitats dels seus forats negres. En l’equip científic hi han participat els investigadors Josep M. Paredes, Marc Ribó, Javier Moldón, Valentí Bosch-Ramon, Pol Bordas i Víctor Zabalza, del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB. Les observacions simultànies que s’han dut a terme en els dos extrems de l’espectre electromagnètic amb radiotelescopis

Sèrie temporal d’imatges de Messier 87 on es mostra un augment de brillantor de la regió més interna durant la primavera de 2008 que coincideix amb el període d’augment d’emissió de raigs gamma de molt alta energia.

Un estudi científic presenta la diabetis com una malaltia immunològica Un equip científic ha descobert que un tipus de cèl·lu­ les del sistema immunològic —les cèl·lules T reguladores o Tregs— que abunden en el teixit adipós abdominal d’humans i ratolins amb pes normal, estan virtualment absents en el mateix teixit de persones i ratolins obesos i diabètics. Aquest treball, que descriu per primer cop la diabetis tipus II com una malaltia immunològica, s’ha publicat a Nature Medi­ cine, i hi participen, entre d’altres, la professora Laura Herrero del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Farmàcia de la UB. L’obesitat assoleix nivells rècord arreu del món juntament amb la diabetis tipus II i la resistència a la insulina, entre altres malalties me­ tabòliques, i és ara quan els científics comencen a trobar lligams entre l’obesitat i el sistema immunològic.

«Aquest treball referma clarament aquesta relació», explica Laura Herrero, membre del Grup de Recerca de Regulació Gènica de l’Oxidació d’Àcids Grassos i de la Cetogènesi, que dirigeix el catedràtic Fausto GarciaHegardt a la UB. «Per primer cop, ara som capaços de començar a pensar en la diabetis tipus II com una malaltia immunològica.» Dirigeixen el treball els experts de l’Escola de Medicina de Harvard del Joslin Diabetes Center (Boston, Estats Units) Diane Mathis, catedràtica de Patologia de l’Escola de Medicina de Harvard, i Steven E. Shoelson, endocrinòleg i catedràtic del centre esmentat.

Concretament, l’equip ha descobert que les cèl·lules T reguladores, que fins ara es pensava que només regulaven altres cèl·lules immunes, actuen com a unió entre el sistema metabòlic i el sistema immunològic mitjançant la inflamació en el teixit adipós. El teixit adipós no només conté adipòcits —cèl·lules que emmagatzemen el greix— sinó que també presenta una gran varietat de cèl·lules immunològiques. «En la recerca que hem dut a terme —comenta Laura Herrero— hem descobert que en el teixit adipós de ratolins i de persones obeses i diabètiques, hi ha una absència dramàtica de cèl·lules T regula­dores o Tregs, mentre que la presència d’aquestes cèl·lules en el teixit adipós dels individus més prims els protegeix contra la diabetis tipus II i la resistència a la insulina».

Segons els experts, potenciar les propietats antiinflamatòries de les cèl·lules Tregs podria tenir una aplicació terapèutica contra les malalties metabòliques, com ara la diabetis tipus II i la resistència a la insulina. «Ara estem veient que les cèl·lules Tregs poden ser necessàries també per prevenir la diabetis», comenta Laura Herrero, que va fer una estada postdoctoral en el Joslin Diabetes Center sota la direcció del catedràtic Steven E. Shoelson, i que ha dut a terme tots els experiments in vivo en la recerca amb ratolins prims i obesos (obtinguts genèticament o bé mitjançant una dieta rica en greixos), i s’ha centrat en l’estudi del fenotip metabòlic.

29

30

apunts de ciència

Primer mapa sobre la incidència i l’evolució de la tuberculosi en la regió europea de l’OMS L’antiga Unió Soviètica, l’ex-Iugoslàvia, Turquia, Portugal i alguns països de l’antic bloc de l’Est són les zones amb més incidència de tuberculosi en la regió europea de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), mentre que els països nòrdics, l’est del Mediterrani i Groenlàndia són els menys afectats per aquesta malaltia. Aquestes són algunes conclusions de l’article publicat pels professors Martín Ríos i Toni Monleón-Getino, del Departament d’Estadística de la UB, a l’European Journal of Epi­ demiology, una de les revistes científiques amb més impacte en epidemiologia.

Cada any es publiquen informes sobre la incidència de la tuberculosi a Europa però aquest és el primer estudi que mostra gràficament les diferències pel que fa a la incidència i

l’evolució de la malaltia en 52 països i zones de la regió europea de l’OMS, des del 1980 fins al 2006. Per fer l’estudi els autors analitzen un total de 23 variables per a cada país declarant, d’acord amb el registre del WHO Statistical Information System (WHOSIS), una base de dades mundials dels 193 estats membres de l’OMS. «Aquest és l’estudi estadístic més resumit i amb menys pèrdua d’informació que hi ha sobre la incidència i l’evolució de la tuberculosi en aquests països», explica el professor Martín Ríos.

«A l’estudi —afegeix— fem servir, entre altres metodologies, l’anàlisi de components principals, una tècnica multivariant clàssica en estadística però no gaire emprada en epidemiologia.

Això ens aporta una visió de conjunt per resumir gràficament

en un mapa l’evolució de la malaltia en 52 països al llarg de 27 anys. Treballem, a més, amb les taxes d’incidència relativa de la tuberculosi per 10.000 habitants, és a dir, en relació amb la població total, i això ens permet comparar poblacions entre si d’una manera més homogènia».

L’anàlisi de components principals, una tècnica estadística de síntesi de la informació, permet reduir el nombre de variables del sistema perdent el mínim d’informació possible.

Segons Toni Monleón-Getino, «la tuberculosi és una malaltia social que reflecteix les bosses de pobresa i marginació, els moviments migratoris i l’efecte de les guerres. Amb la crisi econòmica, a partir d’ara és d’esperar que la tuberculosi augmenti per l’associació de la malaltia amb les drogues, sobretot l’he-

roïna i el VIH, el flux migratori, i, finalment, l’aparició de soques de bacteris multiresistents». «El nivell econòmic no és el factor determinant. Els estats més rics no són els que estan més ben situats en el mapa: les taxes d’incidència relativa de tuberculosi són bons índexs indicadors de la cobertura sanitària i de la marginalitat d’un país, més que no pas de la seva riquesa.»

Pel que fa a l’Estat espanyol, el país no està gaire ben situat en aquest mapa europeu de la tuberculosi: en concret, la situació real és pitjor del que es podria esperar, atesa la cobertura sanitària actual. Segons el Centre Nacional d’Epidemiologia, el 2007 van produir-se a l’Estat 5.795 casos de tuberculosi, només 56 casos menys que el 2006. A més, tot i ser una malaltia de declaració obligatòria, es

Les taxes d’incidència relativa de tuberculosi són bons índexs indicadors de la cobertura sanitària i de la marginalitat d’un país

< 10 50 - < 100

10 - < 25  100

25 - < 50

Mapa dels 52 països inclosos en la regió europea que cobreix l’estudi amb el nombre de casos de tuberculosi per cada 100.000 habitants el 2006.

considera que un 30 % dels casos de tuberculosi no es diagnostica mai. La incidència de la tuberculosi a l’Estat, segons Ríos i Monleón-Getino, va augmentar durant la segona meitat dels vuitanta i principi dels noranta, i s’ha observat una lleugera disminució els últims anys arran dels canvis socials en els perfils de consum de drogues, en especial, pel descens de consum d’heroïna.

apunts de ciència

Per què la ment crea falsos records?

Sovint podem crear falsos records de situacions que, tot i que són reals, acabem recordant-les perquè se’ns han explicat molts cops. La creació de falsos records és una àrea d’estudi ben coneguda i caracteritzada, especialment des de l’àmbit judicial per l’impacte que suposa sobre declaracions de testimonis i víctimes en els judicis. Un estudi publicat al Journal of Neuroscien­ ce apunta que l’origen dels records falsos i verdaders depèn de diferències estructurals en vies de connexió entre diferents zones del cervell que processen aquestes funcions cognitives. L’estudi el lidera Antoni Rodríguez-Fornells, professor de recerca de l’ICREA al Departament de Ciències Fisiològiques II (campus de Ciències de la Salut de Bellvitge - IDIBELL), i hi participen Luis Fuentemilla i Estela Camara, dels grups de recerca Cognition and Brain Plasticity i Neurodinàmica Cognitiva i dels Trastorns Mentals (NECOM)

de la UB i l’IDIBELL, entre altres autors.

L’objectiu de l’estudi era relacionar diferències individuals en la manera de crear els nostres records amb la microestructura del cervell. Per aconseguir-ho, l’equip científic va escanejar 48 voluntaris amb ressonància magnètica estructural (MRI). Concretament, utilitzant una nova tècnica, Difusi­ on Tensor Imaging, van estudiar l’estructura de la substància blanca d’aquests voluntaris.

A cada participant, abans d’entrar a l’escàner, li feien una prova de memòria consistent a recordar llistes de paraules per les quals se li preguntava posteriorment. Per exemple, una llista podia consistir en sofà, taula, as­ seure’s, pupitre, balancí, cames, etc. Immediatament després d’escoltar la llista d’aquestes paraules, el participant havia d’escriure totes les que recordava.

Després d’escoltar totes les llistes, hi havia un qüestionari de

reconeixement en què es presentaven les paraules que s’havien escoltat en les llistes anteriors, juntament amb paraules totalment noves, i també amb paraules que no s’havien presentat però que estaven relacionades semànticament amb el contingut de la llista (per exemple, cadira).

La tasca del participant era dir si la paraula havia aparegut o no durant l’experiment, com també el grau del seu record. Curiosament, en el 75 % dels casos els participants deien que paraules del tipus cadira (falsa memòria) havien aparegut a la llista.

Segons l’estudi, la tendència a generar records verdaders i falsos està relacionada amb les diferències individuals pel que fa a la substància blanca cerebral. És a dir, la tendència a tenir records autèntics està associada a un feix de substància blanca que connecta les zones de l’hipocamp i el parahipocamp. En canvi, la tendència a generar falsos records està rela­cionada amb un altre feix de substància blanca (el fascicle longitudinal superior), que connecta estructures frontoparietals, que, en altres estudis, s’han relacionat amb les falses memòries.

Troben la clau de l’èxit d’alguns dels bacteris més virulents L’augment d’infeccions causades per bacteris multiresistents és un problema creixent de salut pública, sobretot en entorns hospi­ talaris, on la situació és greu. Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), de l’Institut de Bio­enginyeria de Catalunya (IBEC) i de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han descobert l’estratègia que han adoptat els enterobacteris per facilitar la incorporació i la regulació de gens que els atorguen resistència i virulència. El treball, publicat a PLoS Genetics, obre la porta a la generació de nous fàrmacs que, en el futur, permeti tractar infeccions causades per variants multiresistents de patògens com ara Escherichia coli, Salmonella o

Shigella. Participen en l’estudi els catedràtics Antonio Juárez, del Departament de Microbiologia i de l’IBEC, i Miquel Pons, del Departament de Química Orgànica i de l’IRB, entre altres experts.

Els bacteris que pertanyen al grup dels enterobacteris causen infeccions intestinals com ara disenteria i tifus, i extraintestinals com ara infeccions urinàries, meningitis i sèpsies. Molts dels gens relacionats amb la patogenicitat dels bacteris tenen la propietat de ser gens de transmissió horitzontal (HGT), que significa que es poden transferir d’una cèl·lula bacteriana a una altra, fins i tot a un individu d’una espècie diferent, dins de la mateixa generació. «És com si el teu veí et pogués passar

gens que et fossin favorables en un determinat ambient», explica l’investigador Miquel Pons. L’adquisició de DNA per transmissió horitzontal pot implicar l’assoliment de noves propietats i, per tant, la capacitat d’adaptació a nous entorns. D’entre aquestes propietats, destaquen la resistència a antibiòtics i a altres substàncies antimicrobianes, i factors de virulència, és a dir, els gens que possibiliten als bacteris causar malalties infeccioses.

«Malgrat la importància reconeguda de l’HGT en la variabilitat dels genomes bacterians, es coneixen poc els mecanismes que fan possible que els nous fragments de DNA adquirits representin un benefici per a

la cèl·lula receptora», diu el coordinador del treball, Antonio Juárez. El nou treball evidencia que els enterobacteris han des­ envolupat un mecanisme per facilitar l’adquisició de DNA de transmissió horitzontal que consisteix en la producció de dues proteïnes, H-NS i Hha, que, en interaccionar entre si i amb el DNA del bacteri, faciliten la integració en la cèl·lula receptora del nou material genètic i el regulen específicament. Els investigadors proposen que alterant la funció d’aquestes dues proteïnes, es podria interferir en l’expressió de la virulència i de la resistència a antibiòtics, funcions que sovint rauen en aquest tipus de material genètic.

31

32

apunts de ciència

Darrere la pista de la baldriga cendrosa mitjançant marcadors biogeoquímics

Les grans migracions d’aus marines a l’oceà Atlàntic poden seguir-se mitjançant l’anàlisi quí­ mica de les plomes, segons un nou estudi publicat a PloS ONE. Aquest treball, signat pels experts Jacob Gonzàlez-Solís, Raül Ramos i Xavier Ruiz del Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia UB; Daniel Oro (CSIC-UIB), i John P. Croxall (British Antarctic Survey), obre una perspectiva inèdita en l’estudi i la conservació

d’aus marines en diferents àrees oceàniques.

En la recerca, els autors combinen tècniques de geolocalització amb l’ús dels traçadors biogeoquímics per estudiar els moviments migratoris de la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), una au marina de vida pelàgica que passa la major part del temps a alta mar i només va a terra durant l’època de cria. Els autors, en concret, analitzen l’empremta biogeoquímica de les masses oceàniques mitjançant l’estudi de la proporció de diferents isòtops (C, N, H, O i S) i de la concentració d’elements pesants (Hg, Pb, Se) en les plomes.

«A diferència dels hàbitats terrestres, en el medi oceànic és molt més difícil estudiar les mi-

gracions dels grans predadors», explica Jacob Gonzàlez-Solís.

«Per primer cop, l’estudi revela que és possible seguir el moviment dels organismes que fan grans migracions en els oceans, com ara les tonyines, els taurons, les tortugues o els dofins, i només analitzant els isòtops d’una petita mostra dels seus teixits.»

Les baldrigues cendroses es van seguir amb geolocalitzadors, uns petits aparells que es col·loquen a la pota de l’ocell i indiquen la seva posició durant tot l’any. Ara, gràcies a la combinació de les anàlisis químiques de les plomes amb el seguiment migratori mitjançant geolocalitzadors, és possible relacionar les diferents masses d’aigua amb determinades composicions de les plomes.

Conèixer la dinàmica migratòria de les aus marines és vital per detectar les amenaces potencials i per proposar mesures de protecció per als grans migradors en el medi oceànic. «Si no sabem on crien, on passen els hiverns, ni els riscos que afronten en aquests grans viatges oceànics, no tindrem prou eines ni per entendre les amenaces que encaren en cada àrea d’hivernada ni per poder corregir-les i millorar la viabilitat de la població. Aquesta línia de recerca, finalment, ens proporciona elements per entendre l’impacte del canvi global i climàtic sobre les espècies migradores a l’oceà, i els efectes en cadena que tenen lloc en el medi oceànic», clou Gonzàlez-Solís.

devia ser la peça central del conjunt. L’agrupació permet reconstruir el que podria ser un collar de 13.500 anys d’antiguitat —nivell en què es fa l’excavació— corresponent al moment del pa­ leolític superior conegut com a magdaleniense (16.000-11.000 aC). La presència d’aquests petits cargols, procedents del Mediterrani, a més de cent quilòmetres del jaciment (com també la troballa en altres punts de la costa i del Cantàbric) ens indica que devien ser objectes d’intercanvi i ens donen una idea dels encontres que hi devia haver entre els grups familiars de nòmades caçadors i recol·lectors que ocupaven la Península.

Aquesta no és l’única troballa del jaciment de la cova del Parco. En l’excavació, que es duu a terme des de fa 23 anys, s’hi han trobat un conjunt d’agulles de cosir d’os i altres components d’indústria òssia, com també nombrosos útils de sílex i restes de la fabricació d’aquests elements.

Una altra aportació important d’aquest jaciment ha estat el conjunt d’estudis sedimentaris, de fauna i de vegetals, que han permès reconstruir el clima del Prepirineu català de fa 15.000 i 10.000 anys, una mica més fred que el d’ara, semblant a l’actual del nord d’Alemanya.

Un collar de més de 13.000 anys El jaciment arqueològic de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, Lleida) ha estat l’indret on l’equip de recerca del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la UB (SERP), dirigit pels professors Josep M. Fullola, Xavier Mangado, M. Àngels Petit, José M. Tejero i el tècnic de patrimoni Raül Bartrolí, ha trobat una concentració excepcional de petits cargols d’origen marí mediterrani (Homalopoma sanguineum) que devien formar un collar ornamental prehistòric, un dels més antics trobats en un jaciment arqueològic. Fins ara n’havien trobat en quantitats molt petites en altres jaciments de

la costa de Llevant i del Cantàbric, i ara l’excepcionalitat de la troballa permet reconstruir, per primer cop, un ornament de tanta antiguitat.

En dues campanyes anteriors de la mateixa excavació s’havien descobert fragments d’aquests petits cargols, les perforacions dels quals ja feien pensar que formaven part d’algun tipus d’element ornamental personal. Enguany s’han trobat, molt agrupats, un conjunt de fragments i peces senceres que devien formar tretze petits cargols marins, un parell de Theo­ doxus fluviatilis, procedents del veí riu Segre, i un ullal atrofiat de cèrvola (Cervus elaphus), que

apunts de ciència

© Octavi Planells

Els arbres adapten el creixement al canvi climàtic

Un estudi de la Universitat de Barcelona publicat a la revista Climatic Change posa de manifest una clara adaptació fisiològica dels arbres al canvi climàtic.

El treball, elaborat per Octavi Planells i Emilia Gutiérrez, directora del Grup de Dendroecologia del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, juntament amb investigadors del Deutsches GeoForschungszentrum Potsdam, apunta al fet que unes condicions ambientals limitadores poden forçar la sincronització del creixement dels arbres amb el clima i entre aquests.

Les conclusions d’aquest estudi no només tenen implicacions ecològiques sinó que, a més, evidencien una possible font d’error que cal tenir en compte en treballs de reconstrucció de la història del clima, basats en la informació continguda en els anells dels troncs dels arbres.

Els anells de creixement dels arbres tenen la capacitat d’enregistrar informació climàtica del seu entorn. Així, l’estudi, conegut amb el nom de dendroclimatolo­ gia, permet datar i analitzar la freqüència de determinats esdeveniments ambientals, com ara els focs, les tempestes, les plagues, etc. amb una resolució aproximada d’un any. La dendroclimatologia també aporta infor-

mació sobre períodes climàtics, canvis ambientals i sobre processos més complexos i tan difícils de mesurar com ara l’evolució del clima. Octavi Planells, investigador del Departament d’Ecologia de la Facultat de Biologia, primer signant del treball, explica que una de les conclusions principals de l’estudi «desmenteix un dels principis bàsics de la dendroclimatologia, ja que el treball demostra que l’estabilitat en el temps de la relació entre el clima i el creixement dels arbres reflectit als anells no és sempre certa». Atès que les variables ambientals que determinen el creixement dels arbres poden canviar amb el temps, les reconstruccions del clima que es puguin fer a partir d’aquesta suposada relació constant poden ser esbiaixades.

Alguns factors climàtics que van ser limitadors del creixement dels arbres a principi del segle xx s’han substituït per d’altres de diferents al llarg de les últimes dècades, quan les condicions de creixement han estat més restrictives, especialment a causa del canvi climàtic. Aquest fet ha provocat que els arbres sincronitzessin els seus patrons de creixement, tant pel que fa a l’amplada dels anells com a la composició química.

Noves eines per a la predicció de riscos naturals A la conferència Plinius (vegeu les pàgines 26 i 27 d’aquesta revista) que va tenir lloc del 7 a l’11 de setembre a la UB van participar-hi uns 250 experts procedents de més d’una vintena de països. La conferència es va desenvolupar en un entorn multidisciplinari, i va ser un punt de trobada dels experts en el coneixement i la gestió dels riscos naturals procedents de les més diverses àrees, com ara la protecció civil, el dret, la climatologia, la meteorologia, les ciències socials, l’oceanografia, la hidrologia o la geologia. Per primer cop, es va concloure amb una taula rodona on es van presentar les conclusions de cadascuna de les sessions i on es va insistir en la necessitat de més col·laboració interdisciplinària, i també amb la so­ cietat civil. En aquest sentit, uns punts clau són la col·la­bo­ ració de les asseguradores, la delimitació de responsabilitats i la millor formació dels ciutadans per mitigar els riscos naturals i adaptar-s’hi.

Es va constatar, així mateix, un augment dels danys produïts pels riscos hidrometeorològics al Mediterrani, a conseqüència de l’increment dels béns exposats, de la major urbanització en zones de risc i de l’alteració del territori. En alguns casos també es va detectar un augment de la freqüència, que podria estar vinculat a una major percepció i afectació a la població, com també a una millora de les tècniques de detecció. Atenent a aquestes consideracions, es va concloure que quan es tracta de riscos naturals cal analitzar l’impacte del canvi global, i no només del canvi climàtic. Pel que fa a aquest últim, les investigacions apunten a una disminució del nombre de depressions medi-

terrànies moderades i fortes, i atès que la pluja en aquesta regió està associada majoritàriament a les depressions esmentades, implicaria una disminució del nombre d’episodis de pluja, fet que no hauria de provocar una disminució de la pluja total anual. Ara bé, es podrien produir més ratxes sense pluja i episodis de pluja més intensos. En l’àmbit de la predicció, es va debatre sobre com comunicar d’una manera comprensible les «incerteses» en les prediccions, sense que això resti vàlua a les predic­ cions en si mateixes o al problema amb què es tracta.

En el decurs de la conferència també es van exposar els avenços més recents en el diagnòstic i la predicció de tempestes mediterrànies. Es va presentar la primera base de dades sistemàtica sobre tornados a Catalunya, els estudis més recents sobre medi­ canes (una mena de petits huracans que es produeixen al Mediterrani) i l’anàlisi en detall d’episodis catastròfics, com ara les inundacions de setembre del 2006 o el temporal de gener del 2009. Es va fer un èmfasi especial en les noves eines per predir el moviment de les tempestes les properes hores, tenint en compte els llamps que s’estan detectant en el moment present, la informació radar i els models meteorològics, com també l’obtenció de nous indicadors per determinar les zones que en un moment determinat poden ser més favorables al desenvolupament de tempestes. En aquesta línia es van anunciar les conclusions principals del projecte europeu FLASH, en el qual participa la UB, i que va ser l’eix d’una sessió oberta al públic en general, a l’inici de la conferència.

33

34

notícies

Conveni amb la Zona Franca El rector Dídac Ramírez i el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona Manuel Royes han subscrit un acord marc de col·laboració entre ambdues institucions per desenvolupar un projecte d’innovació als terrenys de l’antiga fàbrica SEAT. Aquest projecte s’articularà al voltant de tres grans eixos o plataformes: alimentari, tecnològic i cultural o humanístic.

L’objectiu del conveni és fomentar la transformació de la indústria convencional en una altra de nova basada conceptualment en el coneixement, la innovació i la tecnologia, compatible amb l’entorn urbà.

Plataforma cultural Així, doncs, en el marc de l’acord, la UB i el Consorci es comprometen a elaborar un projecte de desenvolupament de la Plataforma Cultural en el termini de sis mesos a partir de la signatura. La durada del conveni és de deu anys, prorrogables per acord escrit, exprés i mutu. Prèviament a la signatura d’aq u e st c o nve n i, e l diven­d res 17 de juliol, el Consorci de la Zona Franca i un important grup de productors culturals van signar un conveni de col· laboració per desenvolupar un parc audiovisual a la Plataforma Cultural de la Zona Franca.

Acord entre la UB i l’Institut de Microcirurgia Ocular Potenciar la recerca i la transferència de coneixements en recerca biomèdica sobre patolo­ gies de la visió i impulsar les col·la­boracions de caràcter científic i professional són els objectius principals del nou Conveni marc de col·laboració entre la UB i l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO), un institut oftalmològic dedicat al tractament de les malalties oculars i a la protecció i conservació de la visió, amb un cos facultatiu que destaca per l’experiència en el diagnòstic clínic i en l’ús de tecnologies innovadores per a l’exploració del pacient i en tractaments terapèutics i quirúrgics pioners.

Dins el Conveni marc amb l’IMO se n’ha signat un d’específic, a través de la Fundació Bosch i Gimpera, per tirar endavant la recerca que duu a terme Roser Gonzàlez, catedràtica del Departament de Genètica de la UB i directora del Grup de Recerca de Genètica Molecular. L’estudi se centra en les bases genètiques i moleculars de les malalties oculars, en especial, el diagnòstic

Dídac Ramírez, rector de la UB; Borja Corcóstegui, director mèdic de l’IMO, i Roser Gonzàlez, catedràtica del Departament de Genètica de la UB.

molecular de les distròfies de retina i altres patologies oculars amb base genètica, com ara la retinitis pigmentosa (RP), una malaltia heterogènia des del punt de vista genètic i clínic, que és la causa més freqüent de ceguesa progressiva hereditària en l’adult.

Mitjançant el Conveni, la UB i l’IMO potenciaran les iniciatives de col·laboració en recerca biomèdica i les sinergies entre el vessant genètic i clínic de les patologies de la visió. Aquesta

multidisciplinarietat té com a objectiu ampliar els coneixements de les bases moleculars de les patologies i aplicar aquests avenços en benefici del pacient.

En aquesta línia de col·laboració, el Conveni esdevindrà una plataforma per impulsar noves línies de recerca per identificar les causes genètiques i moleculars de les distròfies de la retina, per identificar nous gens i per obrir noves vies en la teràpia de les malalties de la visió.

La recerca de la UB destaca al rànquing sobre l’índex h i la productivitat científica al país S’han citat més de vuitanta científics vinculats a la UB en un rànquing que publica la llista dels millors investigadors de diverses províncies espanyoles en funció de l’índex h.

Es tracta d’un mètode innovador per avaluar l’impacte de les investigacions científiques en diverses àrees del coneixement. L’estudi ofereix la llista dels investigadors més importants de diverses províncies espanyoles en les àrees de

coneixement següents: biologia, informàtica, farmacologia i farmàcia, ciència i tecnologia dels aliments —nutrició i dietètica—, ciència de materials, física, neurociències, neurologia clínica, oncologia, psico­ logia i química.

En concret, el factor h assigna a cada expert el nombre d’articles dels quals és autor amb tantes citacions o més que aquest índex. És a dir, si un científic té un factor h = 30,

vol dir que té trenta articles que, com a mínim, s’han citat trenta vegades en la literatura cien­tífica. Segons els promotors del portal web, el rànquing d’experts ordenats pel factor h està dissenyat d’acord amb les dades de l’ISI Web of Science i s’actualitza de manera periòdica per diferents àrees de coneixement.

Més informació: http://es.geocities.com/ indice_h

notĂ­cies

35

36

notícies

Premis i distincions > El Grup d’Innovació Docent de Botànica Aplicada a les Ciències Farmacèutiques (GIBAF) i el Grup d’Innovació Docent COMBELL (COMpetència BELL­ vitge) han rebut dos dels premis Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària, en l’apartat col·lectiu, que concedeix el Govern de la Generalitat de Catalunya.

El grup COMBELL, format per professors del Departament de Ciències Clíniques de la Facultat de Medicina de la UB, ha rebut el guardó per les seves aportacions en la introducció de les avaluacions clíniques estructurades i estandarditzades de l’alumnat de Medicina.

D’altra banda, el grup GIBAF, adscrit a la Facultat de Farmàcia de la UB i integrat per professorat de l’Àrea de Botànica, ha estat premiat pels resultats obtinguts en la millora i la innovació de la qualitat docent en

l’àmbit de la introducció de noves plataformes tecnològiques de suport a la docència, en què destaquen les de treball col·laboratiu entre alumnat i professorat mitjançant espais virtuals compartits.

> Sergi Grau, doctor en Filologia Clàssica per la UB, és el guanyador de la segona edició del Premi Cum Laude, con-

Ferran Palero

vocat per l’Institut Món Juïc, amb la col·la­b o­ració de la Xarxa Vives, amb la tesi La imatge del filòsof i de l’activitat filosò­ fica a la Grècia antiga. Anàlisi dels tòpics biogràfics pre­ sents a les vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres de Diògenes Laerci. La tesi, dirigida pel doctor Jaume Pòrtulas, va obtenir la màxima qualificació cum laude. Eulàlia Vernet i Pons, doctora en Filologia Semítica, també de la UB, ha resultat finalista del Premi amb la tesi Formació i estructura de les arrels verbals en semític.

> Ferran Palero, doctorand de la UB, ha guanyat la desena edició del Premi de comunicació científica Joan Lluís Vives 2008, convocat per la Xarxa Vives, en la modalitat B (ciències bàsiques, de la salut, enginyeries i arquitectures) amb l’article «Per molts anys, Mr. Darwin! So-

bre l’origen de les espècies (de llagosta)». Pilar Alfonso, de la Universitat de València, ha obtingut el guardó en la modalitat A (ciències socials i de l’educació i humanitats) amb l’article «Fam i publicitat. La comunicació publicitària de les ONGD».

Els dos articles han estat premiats amb 1.500 € i s’han publicat a les revistes El Temps, L’Espill i Mètode.

Primera tesi doctoral a l’Escola d’Infermeria El juny es va defensar la primera tesi doctoral duta a terme a l’Escola d’Infermeria de la UB, en el marc del programa de doctorat de Ciències Infermeres. La tesi, llegida per la professora Inmaculada Úbeda, del Departament d’Infermeria, Salut Pública, Mental i Maternoinfantil, duu per títol Calidad de vida de los cuidadores familia­ res: evaluación mediante un cuestionario, i va rebre la qualificació de cum laude.

L’aprovació i la posada en marxa el 2007 del programa de doctorat de Ciències Infermeres ha permès que els diplomats infermers, com tam-

bé altres titulats universitaris, puguin accedir a tots els nivells acadèmics i doctorar-se en l’àrea de coneixement d’infermeria, la qual cosa no era possible fins ara. Segons explica Úbeda, «aquest programa permet d’aprofundir en l’àrea de coneixements d’infermeria i contribueix a incrementar la re­­cerca en aquest camp».

La tesi se centra, d’una ban­da, en l’estudi de la qualitat de vida dels cuidadors familiars de persones dependents i, de l’altra, en la re­duc­ ció i validació posterior d’un qüestionari per avaluar la qua-

litat de vida d’aquests cui­ dadors. Algunes de les conclusions de la tesi són les se­­güents: els cuidadors familiars duen a terme cures instrumentals, cures personals relacionades amb les activitats bàsiques de la vida diària i cures de tipus psicosocial; els cuidadors familiars manifesten que cuidar un familiar durant un temps prolongat els provoca problemes físics, manifesta­cions psicològiques negatives, difi­c ul­t ats en la gestió del temps, menys relacions socials, alteracions familiars, a més de veure la seva economia reduïda. D’altra

banda, s’ha constatat que les dones cuiden més que els homes i tenen pitjor qualitat de vida que ells. També és més intens l’impacte quan es té cura d’un familiar que pateix una malaltia neurodegenerativa, quan no es disposa de suport per cuidar-lo, quan les relacions amb el malalt són difícils i quan la quantitat de cures és elevada.

notícies

Cinquantè aniversari de la primera promoció d’economistes de Catalunya Fa 50 anys, Josep Maria Bricall, Joaquim Muns, Jacint Ros Hombravella, i prop de 40 alumnes més, acabaven els estudis a la UB com a llicenciats de la primera promoció de la Facultat d’Eco-

nòmiques, quan les classes s’impartien a l’Edifici Històric de la plaça de la Universitat. Aquest fet es va celebrar el 2 de juliol amb una placa commemorativa al Pati de Lletres de l’Edifici Històric.

No va ser fins al 1967 en què aquest ensenyament es va traslladar a l’actual campus Portal del Coneixement, a l’avinguda Diagonal, on, des d’aleshores, s’imparteix. Així mateix el juliol

del 2008 es va crear la Facultat d’Economia i Empresa, com a re­ ­sultat de la fusió de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials.

Conveni entre la UB i el Banc de Sabadell que permetrà al personal d’aquesta entitat accedir a diferents titulacions A través de l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB), el Banc Sabadell rebrà de la UB l’acreditació de la formació interna amb titulacions acadèmiques.

L’IL3-UB és l’aposta de la UB per a la formació continuada dels professionals en què participen més de 35.000 alumnes, amb una oferta de prop de 500 programes de formació presencial, semipresencial i en línia.

Els itineraris formatius adreçats al personal del Banc de Sabadell són les claus per a l’acompanyament i el desenvo-

lupament dels professionals d’aquesta l’entitat. Es perceben com un procés d’aprenentatge dinàmic que s’estén des de l’accés fins a la consolidació en una funció professional. Per obtenir la titulació, els empleats hauran de superar un projecte d’aplicació pràctica dels coneixements adquirits tutoritzat per experts de la UB. Per poder acreditar els itineraris formatius, l’IL3-UB ha revisat tant acadèmicament com pedagògicament la formació interna de l’entitat, i ha elaborat i desenvolupat alguns

dels programes que completen els iti­neraris formatius adreçats al personal de l’entitat. En aquesta mateixa línia, es considera que pot ser un bon estímul per al treballador, ja que suposa el reconeixement de l’esforç i de la dedicació invertida per millorar les seves competències laborals.

Per completar la titulació, caldrà superar un projecte final d’aplicació pràctica que tutoritzaran experts de la UB. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del procés de convergència a l’espai europeu

d’educació superior (EEES), en què s’aposta per un model formatiu més centrat en el participant i en el seu aprenentatge, amb un disseny curricular dels itineraris per competències professionals. Alhora, es promou una formació progressiva a través de la qual els empleats podran obtenir, segons quina sigui la seva carrera professional, tres tipus de títols de manera progressiva: diploma de Banca Comercial, diploma de postgrau en Gestió Bancària i màster en Direcció d’Oficina Bancària.

37

38

notícies

El periodista Paco Nadal guanya el V Premi Eurostars Hotels de narrativa de viatges amb un recorregut per Mèxic Pedro Páramo ya no vive aquí, del periodista i escriptor especialitzat en viatges Paco Nadal, és l’obra guanyadora de la cinquena edició del Premi Eurostars Hotels de Narrativa de Viatges, certamen organitzat pel Grup Hotusa en col·laboració amb l’editorial RBA Libros i la Universitat de Barcelona.

L’obra guanyadora s’adjudica un premi en metàl·lic de 18.000 euros. A més serà distribuïda, gratuïtament, a totes les habitacions dels més de 52 establiments que la cadena Eurostars Hotels té en diversos països d’Europa i Amèrica. Així mateix, RBA Libros editarà la novel·la perquè es comercialitzi en llibreries i sortirà a la venda durant els primers mesos de 2010.

Pedro Páramo ya no vive aquí és alhora un llibre de viatges i un assaig sobre la història, les formes de vida, les ciutats i els personatges de Mèxic, un

Pedro Páramo ya no vive aquí és alhora un llibre de viatges i un assaig sobre la història país considerat violent per moltes persones però que ofereix al viatger que sàpiga buscar més enllà dels tòpics mil i una experiències positives.

El jurat d’aquesta cinquena convocatòria, a la qual s’han presentat més de 20 originals a concurs, estava constituït pels escriptors Ángela Vallvey i Alfredo Conde; la directora d’Hotusa Hotels, Ana Sanjurjo; Adolfo Sotelo Vázquez, degà de la Facultat de Filologia de la UB, i Joaquim Palau, director general d’RBA

Libros S.A., a més d’un secretari amb veu i sense vot.

Mèxic: un país que és gairebé un continent. Una manera de viatjar pausada que a més és l’única opció de transport públic terrestre en aquesta gegantesca nació: l’autobús. A Pedro Pára­ mo ya no vive aquí el periodista i escriptor Paco Nadal ens deixa un relat apassionat i molt personal sobre els seus nombrosos viatges per Mèxic, el país del superlatiu, la nació en la qual tot —la vida, l’amor, la mort— es consumeix amb intensitat i passió. Des de les seves vivències amb els zapatistes el gener de 1994 fins a un recorregut per Comala a la recerca d’un tal Pedro Páramo.

Pedro Páramo ya no vive aquí consta de sis capítols que es poden llegir com un tot, com un viatge convencional amb un principi i un final, o bé cada un separadament, ja que cada un inicia i tanca el cicle sobre un deter­minat aspecte i sobre una determinada regió de Mèxic: Chiapas durant la sublevació zapatista; el gran Districte Federal —la megàpolis de les megàpolis— amb totes les glòries i les misèries d’una ciutat de 20 milions d’habitants; els inmensos canyons de la serra Tarahumara, tallats pel riu Urique i els seus afluents; Chihuahua i les desolades prades del nord; la deliciosa Comala, i les solitàries platges del Pacífic.

Tot amb autobús, que l’autor

considera un dels millors mitjans de transport públic d’Amèrica.

Al llibre de Nadal hi tenen cabuda Pancho Villa i el peiot; el metro del DF, el barri de Tepito i el tren dels barrancs del Cobre; Real de Catorce i Juan Rulfo... tot això reunit en un relat trepidant, com el mateix Mèxic, amb una prosa lírica i dura alhora, impregnada d’un gran sentit de l’humor.

Paco Nadal, llicenciat en Ciències Químiques i màster en Periodisme per la Fundació El País - Universitat Autònoma de Madrid, és un autèntic apassionat dels viatges, fins al punt que assegura que «pot emmalaltir» quan no està recorrent qualsevol racó del planeta. Escriptor, periodista, fotògraf, director i guionista de documentals, és col· laborador habitual del suplement «El Viajero», d’El País, i del programa Hoy por hoy, de la Cade-

na Ser. A més col·labora assíduament amb diverses revistes de viatge com ara Altair, Lonely Planet o National Geographic.

Edicions anteriors La passada edició es va adjudicar el premi al periodista mexicà Témoris Grecko per l’obra Asante África, un desmitificador recorregut per Sud-àfrica, Kenya i Tanzània, en el qual retrata les infinites realitats d’aquest continent i de la gent que l’habita.

El barbero de Antananarivo, obra del metge, diplomàtic i alpinista Josep Antoni Pujante va ser la vencedora de la tercera edició del certamen. Es tracta de la història d’un repte personal que l’autor es va marcar després de coronar les set muntanyes més elevades dels cinc continents i les dues zones polars:

notícies

l’escalada als cims de les set illes més grans del món. L’edició distribuïda als establiments d’Eurostars Hotels se centra en

Paco Nadal és un autèntic apassionat dels viatges, fins al punt que assegura que «pot emmalaltir» quan no està recorrent qualsevol racó del planeta tres de les seves ascensions més emocionants, escrites en primera persona i seguint el gènere del relat d’aventures. RBA Libros va llançar una versió ampliada de l’obra que afegeix altres expedicions que Pujante ha dut a terme pel món al llarg de la seva vida, sota el títol Rumbo a las siete islas.

La segona edició del certamen va ser premiat el llibre Crónicas de ida y vuelta del jove periodista català, Héctor Oliva. A mig camí entre la biografia i el llibre de viatges, aquesta peça ens descobreix les vides de dos catalans que, a la seva manera, van descobrir Amèrica: l’home de negocis Facundo Bacardí, que va fundar una de les destil·leries de rom més famoses del món, i l’explorador Félix Cardona, que entre altres mèrits presumeix de ser el descobridor del Salto Ángel, a Veneçuela. RBA Libros va editar una reeixida versió íntegra de l’obra sota el títol Pasajes a América.

Finalment, l’obra guanyadora de la primera edició del Premi va ser Crónicas de Selva, de l’escriptor colombià Eladio de Val­denebro. Situada a la selva del Chocó, a Colòmbia, la zona més impenetrable i tropical de la Terra, aquesta narració presenta la crònica dels vint-i-cinc dies d’expedició, aparentment científica, de tres joves colombians a la recerca de plantes desconegudes.

Ruta literària a Filologia Catalana Els lectors tenen sovint curiositat per conèixer els indrets on transcorren les històries creades pels novel·listes. Això succeeix en el cas de best-sellers internacionals; han estat recentment notícia, per exemple, les rutes que organitza el museu de la ciutat d’Estocolm pels escenaris de les famoses novel·les de Stieg Larsson. Però també pot donar peu a experiències d’àmbit més reduït en el món acadèmic, entre estudiosos de la literatura. És el cas del grup d’alumnes de Filologia Catalana que, amb el professor Llorenç Soldevilla, van fer la ruta literària de la novel·la Les veus del Panamo, de Jaume Cabré, ambientada al Pallars Sobirà i en la qual es reviuen episodis foscos de la Guerra Civil i l’ocupació franquista de la comarca.

En total va seguir la ruta un grup de disset alumnes de l’assignatura Literatura Catalana Contemporània, Segle xx. Gèneres i Estètiques, durant la qual havien aprofundit en Jaume Cabré i concretament en la novel·la Les veus del Panamo. «Va ser com ficar-nos del tot dins de la novel·la, veient i sentint els personatges i copsant-ne els pensaments i capteniments més íntims», explica l’estudiant Vicenç Mach.

Mach comenta com van iniciar la ruta a Sort, on els va rebre l’alcalde de la població i es va fer una primera lectura del llibre a la plaça de l’Església. Altres lectures van tenir lloc davant l’antiga escola de Pujalt, que ara allotja el Museu de les Papallones de Catalunya i en altres indrets. La lectura al cementeri de Llesuí va ser «espe-

cialment emotiva i escruixidora, ja que en el llibre de Jaume Cabré s’hi ambienta i narra l’assassinat d’una criatura a mans d’un falangista», comenta Vicenç Mach. Altres parades de la ruta van ser a tocar del telecadira avui en desús que conduïa a l’estació d’esquí de la Tuca, i a la riba del riu Panamo, que dóna nom a la novel·la.

39

40

notícies

S’acorda el postgrau d’Execució de Mesures Penals a la Comunitat Els darrers anys han augmentat els casos de l’anomenada exe­ cució penal a la comunitat, un sistema alternatiu a l’internament en què la persona que ha comès un delicte duu a terme una activitat en benefici de la co­ munitat en el marc de plans, programes comunitaris o asso­ ciacions. Es tracta de posar l’èmfasi en la finalitat preventiva i rehabilitadora, des de la perspectiva educativa i integradora, exercint alhora un bon control del compliment judicial. L’increment de l’aplicació d’aquest sistema ha fet augmentar la importància de la figura dels delegats d’execució penal.

Pe r promoure la for mació d’aquests professionals, la Universitat de Barcelona, el Departament de Justícia de la Generalitat i la Fundació IReS

han signat un conveni que permetrà impartir, a partir d’aquest curs 2009-2010, un postgrau especialitzat en aquesta temàtica a la seu del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

El postgrau vol respondre a la generació de nous llocs de treball per a professionals de l’àmbit social en el camp de l’execució penal a la comunitat. Tot i que l’execució penal a la comunitat comença al segle xix a Europa, i que a Catalunya en trobem els primers antecedents el 1908, és en les darreres dues dècades que s’han ampliat les possibilitats d’aplicació d’aquest sistema alternatiu a l’internament. Concretament, s’ha facilitat amb l’aplicació de la Llei de responsabilitat penal del menor de l’any 2000 i el Codi

La consellera Montserrat Tura, el rector de la UB Dídac Ramírez i la directora de la Fundació IReS, Montserrat Tohà.

penal de 1995. Segons els organitzadors del postgrau, els jutges imposen cada cop més aquest tipus de mesures i l’Administració catalana ha manifestat la voluntat de donar res-

posta a aquesta tendència.

L’objectiu és que les persones que hagin vulnerat la llei tinguin més oportunitats de formar part de la societat i facilitar així la convivència.

Un tractament de la caquèxia patentat a la UB es comença a provar en pacients Un tractament contra el desgast muscular o caquèxia, associat al càncer, es troba en la fase II de desenvolupament farmacològic gràcies a la col·la­ boració establerta l’any 2008 entre la UB, mitjançant la Fundació Bosch i Gimpera i l’Agència de Valorització i Comercialització dels Resultats de la Investigació (FBG-AVCRI), i l’empresa Acacia Pharma Ltd. Aquest pas representa un èxit en el procés de transferència del coneixement generat a la Universitat cap a la societat, atès que un tractament que ha sorgit de la recerca de la UB es provarà ara en pacients.

La caquèxia és un estat metabòlic complex que implica

pèrdua de pes progressiu i disminució de les reserves del teixit adipós i muscular. Es tracta d’una de les manifestacions més comunes del càncer, i és la causa de mort de més del 20 % d’aquests pacients. En canvi, pel que fa a la caquèxia tumoral, ara com ara no hi ha cap tractament eficaç per tractar-la.

Precisament, mitjançant la invenció patentada per la UB s’espera donar resposta a aquesta necessitat terapèutica donant un nou ús a un producte farmacèutic que ja s’està comercialitzant per a una altra indicació. El treball, dut a terme pels investigadors Josep Maria Argilés, Sílvia Busquets i Francesc López, del Departament

de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia, centrat en els estudis moleculars d’aquest procés, es proposa, doncs, millorar i optimitzar el tractament de la caquèxia oncològica.

D’altra banda, el fet que la patent de la Universitat de Barcelona es trobi en la fase II de desenvolupament farmacològic, és a dir, que es comenci a testar en pacients, és un èxit, atès el nivell d’exigència d’aquest procés. Un cop superats els estudis en cèl·lules i en animals, és a dir, un cop superada la fase preclínica, comencen els assaigs clínics. La primera etapa, fase I, es duu a terme amb voluntaris sans i pretén obtenir in-

formació sobre la dosificació i la seguretat del fàrmac. Durant la fase II de desenvolupament s’administra el fàrmac per primer cop a pacients per comprovar-ne l’efectivitat, els efectes secundaris i la dosi adient. L’exigència i la dificultat per superar cada una d’aquestes fases és cada cop superior, fins al punt que aproximadament només un de cada 5.000 medicaments estudiats al laboratori arriba a comercialitzar-se.

Actualment el producte patentat per la UB es continua desenvolupant en aquesta empresa farmacèutica especialitzada en el desenvolupament de productes de suport terapèutic del càncer.

notícies

L’activitat acadèmica de l’estiu a la UB va atraure prop de 2.500 estudiants Del 6 al 24 de juliol del 2009 va tenir lloc la tretzena edició d’Els Juliols de la UB, que incloïen un programa especial per a sèniors (majors de 60 anys) i la Universitat d’Estiu de les Dones de Cornellà. En conjunt s’hi van matricular 2.495 alumnes i hi van participar 478 professors. Per àrees temàtiques, els 49 cursos es van distribuir en les tradicionals d’Art i Humanitats; Ciència, Natura i Medi Ambient; Recursos i Creixement Personal; Salut, i Societat i Política. A més, durant aquests dies d’estiu també es va iniciar la primera UB International Summer School (UBISS). Així mateix, en aquesta edició es van impartir cursos fora del municipi de Barcelona, concretament a Alella, Badalona, Berga, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans i Vilafranca del Penedès, i en altres institucions, com ara l’Escola d’Hoteleria i TurismeCETT de la UB, CosmoCaixa i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). D’altra banda, per quart any consecutiu es van programar Els Vespres d’Els Juliols, concerts de petit format i oberts a tothom, que tenen lloc al jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona durant les tres setmanes que duren els cursos. Enguany s’han programat sis concerts als quals han assistit una mitjana de 400 persones. Els grups participants van ser Espaldamaceta, Triando, Malasson, La Più Belle, Funking Chaos i Bedroom.

La primera UB Interna­tional Summer School En Els Juliols d’aquest darrer estiu es van iniciar formalment els cursos en llengües internacionals que formaven aquesta primera edició de la UB International Summer School, que incloïa diverses seccions: en primer lloc,

la segona edició d’Els Juliols Linguae, un programa format per dos cursos (un de dedicat a les cèl·lules mare i un altre a la protecció de dades a Internet) impartits íntegrament en llengua castellana; en segon lloc, en el marc de la primera Summer School on Management of Creativity in an Innovation Society, organitzada conjuntament entre l’HEC Montréal i la Universitat de Barcelona, van tenir lloc Els Juliols Creativity, cursos impartits en llengua anglesa i adreçats a persones vinculades professionalment a temes de creativitat i innovació i a estudiants de darrers cursos de carrera i de postgrau; i en tercer lloc, finalment, en el marc del Grup de Treball ACP (Àfrica, Carib i Pacífic) de la xarxa universitària europea Grup de Coïmbra, va tenir lloc la 2nd Summer School on Development: «Migration: Analyses, Practices and Policies».

Aquesta escola d’estiu s’adre­ çava exclusivament a alumnes graduats dels esmentats països ACP matriculats en universitats europees, preferentment del Grup de Coïmbra, per confrontar els seus punts de vista amb els dels professors europeus, i per estimular el debat entre els membres de l’àrea ACP de la diàspora. En total hi van participar 37 alumnes (24 dones —64,86 %— i 13 homes —35,14 %—) pro­ cedents de quinze països, i 24

Enguany es van iniciar els cursos en llengües internacionals que formaven la primera edició de la UB International Summer School professors. Aquest curs es va impartir en llengua francesa i anglesa, i es van dur a terme tres visites: al Museu de la Història de la Immigració de Catalunya de Sant Adrià de Besòs i a dues institucions: Ibn Batuta i SAPPIR, dedicades, des de diversos àmbits, al món de la immigració.

14a edició de la UIMIR Del 14 al 18 de setembre va tenir lloc a l’Illa del Rei, situada al bell mig del port de Maó, la catorzena edició de la Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei, els cursos d’estiu de Menorca, organitzada conjuntament per la Universitat de Barcelona, la Universitat de les Illes Balears i la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. En total s’hi van programar 10 cursos en els quals van participar més d’una cinquantena de professors. A l’acte d’inauguració hi va assisitir el catedràtic de Zoologia de la Universitat de Salamanca, Valentín Pérez Mellado, que va impartir la lliçó inaugural «Darwin i les illes».

Nou laboratori ChemBioBank El Parc Científic de Barcelona va acollir el juliol passat l’acte de presentació del nou laboratori de Chem­ BioBank, una iniciativa d’àmbit espanyol que té com a objectiu la generació d’una biblioteca ordenada de compostos químics, principalment d’origen acadèmic, i la caracterització per mitjà de mètodes de cribatge virtuals i experimentals. La finalitat d’aquesta iniciativa és generar una base de dades quimicobiològica anotada, que estarà a disposició de la comunitat científica i a la qual es podrà accedir a distància.

Per dur a terme aquest projecte, el laboratori de ChemBioBank al PCB, situat dins la plataforma de Drug Discovery, disposa d’una cambra freda que té una capacitat suficient per als 50.000 compostos que s’hi vol emmagatzemar.

Aquest laboratori també està equipat amb un aparell de Liquid Chroma­ tography/Mass Spectro­ metry (LC/MS), per al control analític dels compostos de la biblioteca, i un robot aliquotador, que ha de permetre la distribució dels compostos en solucions i plaques per als processos de cribatge experimental.

La iniciativa pretén caracteritzar els compostos en uns 1.000 assajos virtuals i uns 100 assajos experimentals, que es duran a terme en centres de cribatge a l’Estat espanyol i a Europa. La plataforma de Drug Discovery té la missió d’impulsar i donar valor afegit a la recerca que es desenvolupa al PCB —i, per extensió, al Grup UB— en les àrees associades al descobriment de nous fàrmacs.

41

42

notícies

Mèxic recorda Pere Bosch Gimpera El Museu Nacional d’Antropologia i Història de Mèxic DF va homenatgar la figura de qui va ser rector de la UB Pere Bosch Gimpera durant el període 1933-1939, amb dues taules rodones organitzades per la Feria del Libro de Antropología e Historia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).

Aquesta fira està considerada com l’esdeveniment més important d’Amèrica Llatina en l’àmbit de l’antropologia i la història. En aquesta ocasió, la fira té Catalunya com a convidada especial.

En el decurs de la primera taula rodona, dedicada a la tasca de Bosch Gimpera a la UB i a la UNAM, el catedràtic de Prehistòria Josep M. Fullola va presentar el llibre La Universitat de Barcelona. Libertas Perfun­ det Omina Luce. 1450, del qual en són coautors Jordi Casassas i Francisco Gracia. La segona taula rodona es va dedicar a la vida del professor Bosch Gimpera a Barcelona i a Mèxic.

En les activitats de la fira també hi van participar els professors de la Facultat de Geografia i Història Joan Sanmartí, Xavier Nieto i Ferran Iniesta; el catedràtic de la Facultat de Filosofia Norbert Bilbeny, i la professora de la Facultat de Psicologia Montserrat Cortés.

Pere Bosch Gimpera (Barcelona, 1891 — Mèxic, 1974) va ser catedràtic d’Història Antiga i Medieval de la UB (1916) i l’introductor de la ciència prehistòrica al nostre país. Autor, entre d’altres, de Prehistòria catalana (1919) i Etnologia de la península Ibèrica (1934), Bosch va ser rector de la UB durant la República i la Guerra Civil i, en l’exili, es va establir a Mèxic.

Una part del patrimoni bibliogràfic de la UB a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes La UB disposarà d’un portal propi institucional anomenat Universitat de Barcelona. Fons de Reserva dins de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, gràcies a un conveni de col·laboració signat entre amb­ ­dues institucions. Els objectius principals del projecte són difondre el patrimoni bibliogràfic de la UB mitjançant la reproducció digital dels originals i la difusió pública a través de la Xarxa; contribuir a la creació de la biblioteca virtual mundial amb l’aportació de fons bibliogràfics de la UB, seleccionats per l’interès i el valor especial i diferencial prioritzant els recursos que tenen escassa presència o nul·la en altres biblioteques digitals existents, i concebre i integrar aquest projecte com una part de tots els recursos digitals de la UB. Dins aquest patrimoni bibliogràfic hi podem trobar

manuscrits, pergamins, incunables, primeres edicions, llibres dels segles xvi, xvii i xviii, en definitiva, obres representatives de la història de la UB i de la mateixa història de la impremta tant local com estrangera, a més d’obres destacades pel valor intel·lectual, especialment en el marc cultural català o per la riquesa ornamental i la perfecció tècnica. Aquest portal pretén ser el punt d’accés a tots els do-

cuments del patrimoni bibliogràfic de la UB que tenen un interès i un valor especials o diferencials, i que actualment tenen poca presència o nul·la en altres biblioteques virtuals existents en la Xarxa. A hores d’ara, el portal institucional de la UB a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes incorpora uns 48 títols i, periòdicament, com a col·lecció viva que és, s’hi van introduint noves obres.

Trobada d’universitats hispanoxineses a Pequín

El vicerector d’Activitats Internacionals i Institucionals Carles Carreras va assistir, del 13 al 17 de juny a Pequín (Xina), al Sino-

Spanish University President Forum, en què van participar un total de dotze universitats xineses de clar perfil tecnològic i

cinc universitats espanyoles (UB, UPC, UPV, UAM i UPM).

El fòrum es va estructurar en quatre grans sessions plenàries: «Cooperació internacional entre indústria i formació superior», «Internacionalització de la formació superior a Xina i Espanya», «Atracció d’estudiants en el procés d’internacionalització universitari», i «Recerca de cooperació entre les universitats espanyoles i xineses». En aquesta última sessió plenària, el vicerector Carles Carreras va participar en la ponència «De­ velop­ment of energy power and university’s opportunity», conjuntament amb el professor Li Xengrong, de la Universitat de l’Energia Elèctrica del Nord de la Xina.

notícies

Sabíeu que...? > Convertir el castell de Sant Martí de Centelles, un dels exemples més importants de fortificació medieval i moderna a Catalunya, en un recurs cultural i turístic que contribueixi al desenvolupament del municipi i de l’entorn és l’objectiu d’un projecte en què participa la UB. El castell va ser un baluard fronterer en l’època de la repoblació, ha estat residència reial, va esdevenir un enclavament decisiu durant les guerres dels Segadors i de Successió, es va utilitzar durant la Guerra del Francès, i es va convertir en cau de partides carlines durant el segle xix. El professor del Departament d’Història Moderna, Àngel Casals, ha coordinat una campanya d’excavació arqueològica del recinte militar en el marc d’un projecte científic promogut per l’Ajuntament de Sant Martí de Centelles i coordinat, per part de l’Ajuntament, per l’historiador Jaume Oliver, mentre que l’excavació arqueològica la dirigeixen Anna Chávez i Isidre Pastor.

> Ja es pot consultar a la Xarxa l’Atles eòlic d’Espanya (atlaseolico.idae.es/), una eina d’accés lliure i navegable mitjançant un sistema d’informació geogràfica, amb un detall sense precedents, que permetrà a l’usuari avaluar el potencial eòlic disponible a tot el territori nacional i al litoral marítim. El Ministeri d’Indústria Turisme i Comerç, mitjançant l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), ha posat a disposició pública aquesta eina, que ha desenvolupat Meteosim Truewind, una empresa derivada de la Universitat de Barcelona ubicada al Parc Científic de Barcelona. L’Atles s’ha creat amb un doble objectiu: servir de suport per a totes les administracions públiques en l’elaboració de planificacions relacionades amb l’àrea eòlica, i dotar els agents del sector, i el públic en general, d’una eina que permeti identificar i fer una avaluació inicial del recurs eòlic existent a qualsevol àrea del territori nacional.

> Pot seguir-se un itinerari museïtzat pel camp d’aviació de Rosanes, al pla de Llerona (Vallès Oriental). Aquesta primera museïtzació d’un aeròdrom militar de l’època de la Guerra Civil és una iniciativa dels ajuntaments de la Garriga, l’Ametlla i les Franqueses, i hi ha participat el Grup de Recerca Consolidat de Didàctica del Patrimoni (DIDPATRI) que dirigeix el catedràtic Francesc X. Hernández.

A principi dels anys trenta del segle xx, un empresari argentí establert a Barcelona i apassionat per l’aviació es va construir a Rosanes, entre la Garriga i l’Ametlla, un camp d’aviació particular. L’any 1937 les necessitats del conflicte bèl·lic van convertir-lo en un aeròdrom de guerra, i entre 1937 i 1938 es va adequar el nou aeròdrom, que va tenir un paper molt important als fronts del Segre i de l’Ebre i,

posteriorment, en la defensa aèria de Barcelona. El camp d’aviació de Rosanes conserva l’espai i les infraestructures dels refugis, la torre de control, els edificis dels comandaments, el menjador, la garita de vigilància, l’hangar i el xalet d’estil racionalista. Més informació: www.aviacioiguerra.cat/

> Ha nascut una nova revista de museologia, Hermes, nom que fa referència al déu missatger del panteó grec, amb l’objectiu de fidelitzar la comunitat d’investigadors i museòlegs interessats en la renovació del llenguatge i les formes museístiques. La revista l’edita el Grup de Recerca Consolidat de Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies (GRC-DIDPATRI) de la Facultat de Formació del Professorat.

Sota la direcció dels professors del Departament de Didàctica de les Ciències Socials Joan Santacana i Francesc Xavier Hernández, aquest primer número es dedica a museografies emergents. Tal com assenyala el professor Santacana, actualment assistim a l’emergència de nous sistemes de comunicació i transmissió que estan canviant radicalment les formes de l’exposició museística.

Aquesta revista té l’objectiu de donar compte d’aquestes noves museologies emergents que en aquest primer número estan dedicades, entre d’altres, a Sant Benet del Bages, les reconstruccions arqueològiques i la museïtzació de la guerra, de la selva i de la vida quotidiana.

> El 76 % de l’alumnat considera que l’ús del català és predominant com a llengua de docència respecte a l’ús del castellà, però només un 56 % creu que aquesta situació es mantindrà en el futur. Pel que fa a l’anglès, un 75 % opina que aquesta llengua és poc present o gens a la Universitat actual i un 44 % li atorga un paper important en el futur.

Aquestes són algunes dades de l’estudi finançat pel Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa amb el títol Usos, actituds i identitats lingüístics entre l’estudiantat universitari. L’estudi va ser elaborat durant el curs 2008-2009 pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya, de la Universitat Pompeu Fabra, de la Universitat de Lleida, de la Universitat de Girona, de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universitat Oberta de Catalunya.

43

publicacions

PUBLICACIONS

44

Conflictes bèl·lics, espoliacions, col·leccions Querido amigo, estimado maestro.

Cartas a Guillermo Díaz-Plaja (1929-1984)

Socias Batet, M. Inmaculada (editora)

Amat Fusté, Jordi; Bravo Cela, Blanca; Díaz-Plaja Taboada, Ana (editors)

És el segon volum de la col·lecció «Vides escrites» que dirigeix la professora de Literatura Espanyola Anna Caballé. Es tracta d’una selecció de la correspondència de Díaz-Plaja, rebuda al llarg de 55 anys d’intensa vida literària. Els fills del professor Díaz-Plaja van llegar fa uns anys a la Unitat d’Estudis Biogràfics de la UB (UEB) tot el corpus epistolar del seu pare, constituït per més de 2.500 cartes, dirigides i rebudes per les personalitats més reconegudes de l’època (Azorín, Dámaso Alonso, Eugeni d’Ors, Alfonsina Storni, i un llarg etcètera) entre 1929 i 1984.

Guillermo Díaz-Plaja i Contestí (Manresa, 1909 — Barcelona, 1984), polígraf, germà de Fernando Díaz-Plaja i d’Aurora Díaz-Plaja, es va llicenciar en Dret a la UB i va ser catedràtic de Literatura Castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona, professor a l’Institut Escola i director de l’Institut del Teatre de Barcelona. Va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona d’assaig. Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, director de l’Institut Nacional del Llibre Espanyol (1966-1970) i catedràtic de la Universitat de San Marcos de Lima. Va escriure nombrosos assaigs sobre el romanticisme, el barroc, el modernisme, la Generació del 98 i l’avantguardisme, i va editar també obres completes d’autors com ara Gustavo Adolfo Bécquer.

El día a día en español 1.

Nivel principiante Español Giralt, Mireia (coordinadora)

La Unión Europea y la Federación Rusa: Continuidad y cambios Virgili Bonet, M. Teresa (editora)

El llibre reflexiona sobre la història del col·leccionisme d’objectes d’art, un punt de mira que cada cop atreu més l’atenció de l’opinió pública. Sota el títol Conflictes bèl·lics, espoliacions, col·leccions es plantegen fenòmens que afecten directament el món de les col·leccions d’art com ara les guerres, els pillatges, la itinerància d’objectes cap a Europa i Amèrica, esdeveniments que s’emmarquen dins d’un ampli arc cronològic que arrenca de principis del segle xviii fins a la primera meitat del segle xx. Les guerres i els pillatges són els pilars fonamentals a través dels quals es poden explicar la dispersió i la destrucció de col·leccions als segles xix i xx.

El llibre consta d’un conjunt de materials amb il·lustracions dirigit a estudiants d’espanyol com a llengua estrangera que volen iniciar l’aprenentatge de la llengua espanyola (nivell inicial). Es fa un èmfasi especial en el vocabulari bàsic específic de la vida quotidiana a fi que l’estudiant pugui comunicar-se al més ràpid possible a través de breus intercanvis conversacionals, els fonamentals en l’aprenentatge de qualsevol llengua.

L’objectiu del llibre és ajudar a comprendre i utilitzar expressions quotidianes i frases molt bàsiques per saludar, sol·licitar i donar dades personals, parlar de persones i objectes, expressar gustos…, tot potenciant a l’aula la participació activa de l’alumnat.

El conjunt de treballs d’aquest llibre representa una contribució important per avançar en el coneixement d’aspectes rellevants en els àmbits socials, econòmics i polítics d’Espanya i Rússia. L’obra està basada en el VI Simposi Rus-Espanyol organitzat pel Grup d’Anàlisi de la Transició Econòmica (GATE) a la Facultat d’Econòmiques de la UB l’any 2008. Les polítiques socials, el sistema de partits, la competitivitat econòmica, els efectes de les inversions estrangeres directes, la immigració i el sistema d’innovació a l’Estat espanyol i a Rússia són només alguns dels temes que es tracten al llarg dels treballs recollits en aquesta publicació. Segons l’editora de l’obra, es tracta d’una contribució per avançar en l’entesa mútua entre els dos països.

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal

publicacions

El medi natural del Solsonès Guixé Coromines, David (coordinador)

Campus de la Diagonal. Un projecte urbà: praxi docent i professional Roca Blanch, Estalisnau; Lezcano Hoyos, Andrés; Fayos Molet, Ricard

Aquest llibre es pot considerar l’estudi més complet i extens que s’ha fet fins al moment del medi natural de la comarca del Solsonès. És una obra de referència, tant en l’àmbit local, com en el conjunt de Catalunya, que aporta moltíssimes dades, gràfics, mapes i xifres sobre la fauna i flora comarcal, la vegetació, els hàbitats i els espais d’interès natural. Contribueix a conèixer millor el medi i facilita la informació necessària per gestionar i conservar els hàbitats i les espècies, que conjuntament amb la divulgació, és l’objectiu final d’aquesta obra. Hi trobareu dades sobre la geologia, la climatologia, l’agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca de la comarca, informació d’unes 1.400 espècies de plantes, 55 comunitats vegetals presents i 352 espècies de vertebrats.

Aquesta obra reflexiona acadèmicament i professionalment sobre el campus de la Diagonal mostrant un ampli ventall d’idees urbanístiques que permeten establir un nou escenari universitari i millorarne la relació amb la ciutat. Durant els anys seixanta i setanta del segle passat es van projectar diversos edificis i recintes universitaris de gran interès (de Carlo, Candilis, Sert).

També es van publicar notables estudis sobre la relació entre la ciutat i la universitat. No obstant això, feia força anys que aquestes qüestions no ocupaven l’agenda d’arquitectes, urbanistes i responsables universitaris. Aquesta obra recull en poc més de 200 pàgines tot un seguit de reflexions i projectes, tant els que responen a encàrrecs concrets de la UB i de la UPC, com els que han fet un conjunt d’estudiants per recosir i fer ciutat a partir d’una munió d’edificis, sovint de caràcter abstret i poc permeable, tallats per una avinguda de grans dimensions i disposats sense cap visió de conjunt.

de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Resistencia y territorialidad: culturas indígenas y afroamericanas Laviña Gómez, F. Javier; Orobitg Canal, Gemma (coordinadors)

Des de la dècada dels vuitanta nombroses organitzacions i moviments indígenes i afrodescendents han articulat les reclamacions identitàries i polítiques entorn del concepte de territori. Aquest concepte, que s’ha reconegut pel Conveni de l’OIT sobre pobles indígenes i tribals (Conveni núm. 169 de 1989), sobrepassa les demandes sobre la terra ja que el concepte territori engloba no només el sòl sinó el subsòl, la massa forestal, els recursos hídrics i, a la vegada, reconeix uns drets col·lectius —inalienables i indivisibles— com també l’autonomia ètnica. Aquest llibre, basat en una trobada d’estudiosos a Barcelona duta a terme pel Grup de Recerca de Cultures Indígenes i Afroamericanes (CINAF), analitza aquest concepte de territorialitat i el de resistència.

Estudios universitarios, proyecto profesional y mundo del trabajo.

Cómo tender puentes entre la Universidad y la vida activa Rodríguez Moreno, M. Luisa (coordinadora); Álvarez González, Manuel; Figuera Gazo, Pilar; Rodríguez Espinar, Sebastian

Aquest breu manual d’orientació i sensibilització envers el món del treball ofereix quatre àmbits de reflexió: el valor dels estudis a l’hora de preparar-se per a la transició cap a la universitat, els reptes que el món del treball planteja als graduats i postgraduats universitaris, les bases per construirse un mateix un projecte professional i les eines necessàries per fer el balanç de les pròpies competències. El llibre es proposa ajudar els lectors a respondre qüestions com ara la manera d’iniciar amb seguretat la transició cap al món universitari, com conèixer el futur professional quan s’acaben els estudis universitaris, com gestionar les pròpies sortides laborals o com construir el projecte vital i professional adient amb els propis interessos i aspiracions. L’obra també inclou un conjunt d’exercicis d’autoanàlisi.

45

46

agenda

AGENDA Inauguració del curs

Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre gener i març, feunos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d’agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l’activitat, les dates, l’hora, el lloc i el vostre contacte, a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o bé per fax al 934 035 357.

L’acte oficial d’inauguració de curs tindrà lloc enguany el dimecres 7 d’octubre a les 12 h al Paranimf, a l’Edifici Històric. El discurs inaugural serà a càrrec de Carles Miralles catedràtic de Filologia Grega de la UB amb el títol «Carles Riba i la Universitat». En el decurs de l’acte es lliurarà la Medalla de la Universitat a títol pòstum a l’escriptor Baltasar Porcel.

OCTUBRE Dijous 15 Inauguració de l’exposició «1609-2009: una nova manera de mirar el cel» Aquesta mostra del fons històric de Física i Química s’inaugurarà

Més informació: http://www.bib.ub. edu/biblioteques/fisica-quimica/ Concert a càrrec de la coral Núria de la UEC. Direcció i violoncel: Gheorghe Motatu, piano: José Antonio Mur. S’interpretaran obres de J. S. Bach, G. Motatu, F. Mendelssohn i S. Rakhmàninov.

Hora: 20 h Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric

Del dilluns 19 d’octubre al divendres 13 de novembre

amb la conferència «La revolució galileana: telescopis i llibres», a càrrec de Manuel Sanromà, director de la Càtedra Ciència i Humanisme de la Universitat Rovira i Virgili. L’acte es durà a terme a l’Aula Magna Enric Casassas de les facultats de Física i Química.

L’exposició tindrà dues seus, fins al 15 de novembre, a la Biblioteca de Lletres (a l’Edifici Històric, Gran Via, 585) on s’exposaran llibres d’astronomia dels segles xvi i xvii i durant tot el curs 2009-2010, a la Biblioteca de Física i Química (Diagonal, 647) on s’exposaran obres relacionades amb el naixement de l’astronomia moderna.

Aquesta exposició s’emmarca dins l’Any Internacional de l’Astronomia.

El vestíbul principal de l’Edifici Històric acollirà l’exposició «Aigua», organitzada per la Fundació Solidaritat UB. La mostra tracta el tema de l’aigua al món i analitza com l’escassetat i la manca d’accés a aquest recurs de milers de persones afecta el desenvolupament social i econòmic.

A més, l’exposició posa de manifest el dret humà a l’accés a l’aigua i al sanejament. S’hi analitzen, així mateix, les conques internacionals (conca del Jordà, conca de ParanáLa Plata, conca del Mekong, conca del Nil i conca del Senegal) compartides per diferents països com a fonts de conflicte o de cooperació.

Lloc: vestíbul principal de l’Edifici Històric

A partir del dimarts 20 Espectacle infantil de titelles «L’origen de la vida a la Terra i l’evolució dels éssers vius». L’espectacle s’inicia amb l’origen de la

vida a la Terra i n’explica breument la història. Mostra, també, amb una visió general, els diversos mecanismes implicats en el procés evolutiu.

Es tracta d’un espectacle amb un gran component visual, que té com a objectiu principal fomentar l’interès dels infants per la ciència. Públic: grups d’infants de 6 a 9 anys.

Més informació: www.ub.edu/infociencia / ucc@ub.edu Representacions limitades. Cal inscriure-s’hi prèviament.

Dijous 22 Concert Corearte a càrrec de diverses corals de Mèxic, Colòmbia i Veneçuela.

Hora: 19.30 h Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric

Del 19 d’octubre al 27 de novembre Mostra de panells i visites guiades i teatralitzades amb motiu de l’Any Darwin. El contingut de l’activitat se centrarà en la figura de Charles Darwin i els seus descobriments, i en l’estat actual de les teories que va plantejar. Amb aquesta activitat es vol posar de manifest la vigència dels conceptes evolutius que va proposar. A més, durant la sessió, hi haurà la visita d’un personatge sorpresa que introduirà el debat entorn del creacionisme i l’evolucionisme amb la participació del públic assistent.

Lloc: Facultat de Biologia de la UB (av. Diagonal, 645)

Més informació: www.ub.edu/infociencia / ucc@ub.edu Cal inscriure-s’hi prèviament.

Del dimecres 21 al divendres 23 II Colloque luso-espagnol d’études francophones: au seuil d’un ordre nouveau. Langue et culture françaises en domaine ibérique. L’Associació Portuguesa d’Estudis Francesos i l’Associació de Professors de Francès de la Universitat Espanyola organitzen aquesta iniciativa científica que es proposa principalment la difusió de la llengua francesa i els estudis francòfons a l’Estat espanyol i Portugal, com també l’establiment de vies de col·laboració entre les universitats espanyoles i portugueses en aquest àmbit. En el marc general del congrés, s’han establert diversos eixos

agenda

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

de treball, amb la intenció d’afavorir la discussió en el context de les novetats, i fins i tot dels reptes que apareixen en els diferents camps de la llengua, la literatura i la cultura, i d’intercanviar experiències, identificar problemes i trobar solucions.

Lloc: Facultat de Filologia (Gran Via de les Corts Catalanes, 585)

Dimecres 28 d’octubre, dimecres 25 de novembre i dimecres 16 de desembre En el marc del cicle «El cinema de ciència-ficció com a expressió de la problemàtica existencial contemporània» el 28 d’octubre tindrà lloc la projecció del film Blade Runner, de Ridley Scott. Posteriorment, Alexis Raconera impartirà la conferència «Quan l’altre es converteix en replicant». D’altra banda, el 25 de novembre es projectarà La cosa (John Carpenter) i Herman Bashiron hi intervindrà amb la conferència «La colonització ideològica i l’anul·lació de la identitat». Finalment, el 16 de desembre s’emetrà la pel·lícula Mars Attacks! (Tim Burton) i Michela Rosso impartirà la conferència «Remake hilarant de la societat multicultural i consumista nordamericana».

L’entrada és lliure, però l’aforament és limitat. El cicle, organitzat pel Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni, abasta tant films de culte com de sèrie B, amb la voluntat de mostrar com la imaginació relacionada amb la ciència pot donar resultats molt suggeridors. Les sessions tindran lloc el darrer dimecres de cada mes fins a final d’any.

Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric Hora: 19 h Més informació: www.ub.edu/aclt/ docs/cinema_ciencia_ficcio_2009.pdf

NOVEMBRE Dijous 5 Col·loqui amb el periodista i escriptor Quim Monzó. Contista, novel·lista i articulista, Quim Monzó (Barcelona, 1952) ha treballat

com a dissenyador gràfic, traductor, cronista de guerra i col·la­bo­ rador a la ràdio i a la televisió. Ha guanyat el Premi Nacional de Literatura, el de narrativa Ciutat de Barcelona, el de novel·la Prudenci Bertrana, el de novel·la El Temps, el Lletra d’Or, el dels Escriptors Catalans, el Maria Àngels Anglada, el Trajectòria i, quatre vegades, el Premi de la Crítica, que atorga Serra d’Or. Hora: 12 h Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric

Dijous 5 Recital de piano a càrrec d’Andrea Krzemnicki, solista de piano amb motiu del centenari de la mort d’Isaac Albéniz.

Hora: 20 h Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric

Dimarts 10 Tercera edició de la Jornada CREA! Empresa. La Fundació Bosch i Gimpera amb la col· laboració de la Càtedra d’Emprenedoria de la UB organitza aquest simposi adreçat a grups de recerca, investigadors, professorat, estudiants de postgrau i estudiants de darrers cursos de llicenciatures, interessats a saber com transferir els resultats de la recerca a la societat mitjançant la creació d’empreses de base tecnològica.

Lloc: sala Fèlix Serratosa del Parc Científic de Barcelona Més informació: w w w.fbg.ub.es / creaempresa09

Del divendres 13 al dimarts 24 La 14a Setmana de la Ciència a Catalunya (SC’09), coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), tindrà com a eixos temàtics centrals, encara que no excloents, els conceptes d’evolució, creativitat i innovació, amb motiu de les celebracions de l’Any Internacional de l’Astronomia, l’Any Darwin, l’Any Europeu de la Creativitat i la Innovació i l’Any Monturiol. Hi haurà activitats en diversos centres de la UB.

ve Control», organitzat per la Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia de la UB i la Societat Catalana de Farmàcia Clínica. Tindrà lloc a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears (Major de Can Caralleu, Barcelona)

Divendres 27 Concert del Trio Concordiae.

S’hi interpretaran obres de J. Haydn, D. Xostakòvitx i F. Mendelssohn.

Hora: 20 h Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric

Dijous 12 III Espais Terminològics del TERMCAT. És un punt de trobada sobre aspectes clau de l’àmbit terminològic per a professionals de l’assessorament lingüístic, la traducció, la comunicació, la gestió de la informació, la terminologia, la recerca i la ciència, i en general per a tots els agents socials que fan ús de la terminologia com a vehicle comunicatiu en la vida professional. En aquesta edició, en concret, es vol fer atenció a la variació geolingüística en terminologia.

Hora: tot el dia Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric

Dijous 26 i divendres 27 III Jornades de Modelització i Simulació en Biomedicina. En aquestes jornades es tractaran, entre altres temes, els aspectes referents al desenvolupament de models matemàtics per explicar el comportament del fàrmac o de la resposta farmacològica i predir resultats en noves situacions clíniques. Aquests models són de gran utilitat tant en el desenvolupament de nous fàrmacs com en l’optimització de les pautes clíniques establertes a fi de racionalitzar l’ús dels medicaments.

Lloc: Edifici Històric Més informació: www.ub.edu/bcnsimod/ El dimecres 25 s’ha programat un taller previ a les Jornades sota el títol «Maximally Precise Individualized Drug Therapy: Nonparametric (NP) Population Modeling and Multiple Model (MM) Bayesian Adapti-

DESEMBRE Del 14 de desembre fins al 12 de gener Exposició «Una ullada al sànscrit» organitzada pels professors Maria Elena Sierra i Fernando Giménez des dels Cursos de Llengua i Literatura Sànscrites. A l’Índia hi ha un proverbi que diu: «Tastant un sol gra d’arròs, una persona pot assaborir-ne tota la preparació». De la mateixa manera, aquesta mostra esdevé una petita representació d’alguns dels aspectes principals relacionats amb la cultura del sànscrit i la filosofia de la vida de l’Índia antiga, com ara el respecte a la natura, el ioga i la meditació.

Lloc: Vestíbul de l’Edifici Històric

Dijous 17 i divendres 18 Concert de Nadal a càrrec de l’Orquestra Universitat de Barcelona (OUB), dirigida per Carles Gumí. Interpretaran La Petite mes­ se solennelle, de Rossini.

Hora: 20.30 h Lloc: Paranimf de l’Edifici Històric

Divendres 18 Conferència «Tradició i actualitat del sànscrit a l’Índia i arreu del món», a càrrec de la professora dels Cursos de Llengua i Literatura Sànscrites de la UB Maria Elena Sierra.

Hora: 18 h Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric

47

màsters, postgraus i cursos d’especialització

El referent en formació www.guiamasters.com

som ub

Notícies Som UB La UB, compromesa amb el benestar del seu personal Des de final de juliol està en funcionament la Unitat d’Atenció Social, integrada a l’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient (OSSMA). Aquesta unitat ofereix assessorament i ajut professional d’una manera personalitzada i confidencial al professorat i al personal d’administració i serveis de la Universitat de Barcelona davant les possibles problemàtiques personals, laborals i sociofamiliars en què es puguin trobar.

Els àmbits en què la nova unitat actuarà abasten, d’una banda, una intervenció social, que ofereix ajut i assessorament pel que

fa a possibles problemàtiques personals o sociofamiliars, relacionades amb qüestions familiars, tercera edat, discapacitats o violència de gènere, alcohol i drogues, etc., i de l’altra, una intervenció laboral, en col·labo­ ració transversal amb les diferents unitats de l’OSSMA quan es plantegi una problemàtica dins l’entorn laboral. Finalment treballa també en l’atenció als treballadors amb discapacitat i als treballadors que presentin una problemàtica relacionada amb l’alcohol o les drogues.

Així, doncs, una vegada el treballador s’adreci a la Unitat

per rebre ajut, la Unitat portarà a terme l’estudi i l’anàlisi de la situació per dissenyar, si escau, un pla d’intervenció i la derivació al servei més adient.

Si voleu contactar amb la Unitat d’Atenció Social podeu fer-ho trucant al 934 029 023 o bé enviant una correu a l’adreça eperez@ub.edu

onat per un model ideològic i polític vinculat a la Falange i l’Església. Així mateix pretén reivindicar l’esforç d’aquestes mestres per entroncar l’escola dels anys seixanta i setanta amb la tradició pedagògica anterior a la Guerra Civil. Antics UB promou l’exposició a partir de material conservat

i catalogat per membres de l’Associació d’Antics Alumnes de la Facultat de Formació del Professorat i de l’Arxiu Històric de la UB, en un projecte que rep el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya i del Vicerectorat d’Estudiants de la UB.

Més informació: InfoPAS/EspaiPDI > Treballar a la UB > Seguretat i salut

L’exposició «La nostra memòria d’un temps de silenci», a la Facultat de Formació de Professorat Del 15 al 30 de setembre s’ha pogut visitar a la Facultat de Formació del Professorat l’exposició «La nostra memòria d’un temps de silenci 1950-60». Durant els mesos d’octubre, novembre i desembre, la mostra s’exposarà a les universitats de Tarragona, Lleida i Girona. L’exposició, que es va exhibir el mes de juny a l’Edifici Històric, es proposa recuperar l’experiència de l’alumnat de Magisteri dels anys cinquanta, il·lustra l’experiència vital de les dones que van formar-se aquell temps condici-

Facilitar la transició al mercat laboral El Servei d’Atenció als Estudiants (SAE) a través de FeinaUB – Inserció i Orientació Laboral presenta, com fa habitualment cada any, una àmplia oferta de cursos i tallers en competències transversals i habilitats personals que complementa la formació tècnica dels plans d’estudis dels ensenyaments oficials de la UB. Aquesta formació, com ja és sabut, facilita als estudiants la transició al mercat de treball i els aporta noves capacitats per a la inserció laboral.

El curs passat el nombre total d’inscrits va sobrepassar els 2.700, la qual cosa referma l’evolució i la política del Vicerectorat d’Estudiants d’apostar per una orientació professional qualitativa.

L’oferta està dividida en dos blocs temàtics: la recerca de feina i les competències per al treball.

Per primera vegada, entra a formar part de l’oferta el curs Parlar en públic. Es tracta d’un taller molt pràctic per aprendre tècniques d’expressió oral que permetrà a l’alumnat expressar-se eficaçment en públic, en entorns laborals, acadèmics i en situacions socials. Una altra novetat per a aquest curs acadèmic és la col·laboració de Porta22 en quatre dels tallers de formació en competències.

49

50

som UB

Pla d’avantatges Som UB El carnet Som UB permet accedir a un interessant pla d’avantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI, PAS i Antics Alumnes. Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema, assegurances, compres, productes financers, etc. A continuació teniu una selecció dels beneficis del Pla d’avantatges Som UB. Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web: www.ub.edu/somub

CAIXA I ASSEGURANCES Caixa Catalunya Caixa Catalunya, entitat protectora Som UB, ofereix avantatges en condicions preferents als membres Som UB que vinculin el carnet a un compte de l’entitat (Llibreta Total, Crèdit Estudis, Préstec Ordinador, Multipla de Pensions Total, etc.). Col·lectius: estudiants i personal UB

Santander Central Hispano Com a protector Som UB, ofereix a la comunitat universitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula i per a la compra d’equipaments in­ formàtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions, etc.) en condicions preferents i amb as­ sessorament personalitzat.

Col·lectius: estudiants i personal UB

La Caixa Ofereix múltiples productes financers als membres Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Préstec Universitari de Màsters i Postgraus, etc. Recentment ha renovat l’oferta de productes de finançament adreçats a l’alumnat. Col·lectius: estudiants i personal UB

GDS Estudiants IN / OUT Corredoria d’assegurances vinculada a Caixa de Pensions, que comercialitza productes asseguradors estàndard. Assegurança d’assistència en viatge dirigida tant a estudiants estrangers que arriben aquí com als espanyols que viatgen fora per dur a terme estudis.

Entre altres garanties, la pòlissa té una cobertura de despeses mèdi-

ques (inclosa la despesa de quiròfan i farmàcia), trasllat al país d’origen en cas de malaltia o accident, repatria­ció en cas de defunció de l’assegurat, responsabilitat civil, despesa d’anul·lació del viatge i indemnització per pèrdua de classes en cas de malaltia o accident.

LLEURE I VIATGES SK Kayak SK Kayak és un centre de caiac ubicat al cap de Creus.

Ofereix excursions en caiac de mar per gaudir, amb amics i família, del paisatge del Parc Natural del Cap de Creus.

• E xcursió amb caiacs de mar dobles SK2. Ideal per fer amb grup d’amics. Inclou pícnic. Recorreguts: Portbou a Cer­ve­ra o Llançà a Port de la Selva o Port de la Selva al cap de Creus.

Temporada: Tot l’any. Durada: 4 hores. Preu: 45 euros.

La Roca Village La Roca Village és un outlet shopping on podeu trobar 100 bo­t igues de moda, com­p le­ ments i d’altres, amb uns preus reduïts fins a un 60 % de des­ compte, per ser productes de tem­po­rades anteriors. Pre­sen­ tant el carnet Som UB a les oficines de La Roca Village i deixant les dades es lliurarà al portador del carnet Som UB la llibreta VIP de des­comptes addi­ ­cionals per a les 100 botigues del centre.

Teatre Poliorama Tres per 3 està formada per Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa.

Des del 1986 gestiona i programa els teatres Poliorama i Victòria de Barcelona. També és productora de molts espectacles teatrals. L’empresa ofereix un descompte en algunes funcions del teatre Poliorama.

Demaneu el vostre carnet Antics UB Feu-nos arribar aquest formulari per correu, fax o bé personalment. Rebreu en el vostre domicili el carnet d’antic alumne, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual: 30 euros. Inclou la subscripció a la revista La Universitat.

Dades PERSONALS Cognoms: . ...................................................................... Nom: ........................................................................................ Data de naixement (dd/mm/aaaa): ...................................................................

Adreça: ................................................................................................................................................. Població: ..................................................................................... CP: . ..................................................................

Província: ........................................................................ Telèfon: . ............................................ Fax: ........................................................... Adreça electrònica: ...................................................................

DNI: . .................................................................................... Sexe (H/D): ..................................... Estudis UB: .............................................................................. Any: . .................................................................

Dades BANCÀRIES Entitat: ........................................................................................ Sucursal: ............................................... DC: ...................................... CC: ...................................................................................................................

Voleu que us incloguem en el directori d’Antics Alumnes per a ús exclusiu d’aquest col·lectiu? [ ] Sí

[ ] No

Com us heu assabentat de com fer-vos el carnet d’antic alumne? [ ] Per la revista La Universitat [ ] Per la premsa

[ ] Per Internet [ ] Per un amic

[ ] Per un Antic

SAE - Antics UB Adolf Florensa, 8 • 08028 Barcelona Tel. 934 024 290 • Fax 934 035 917 anticsub@ub.edu www.ub.edu/anticsub

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió a Antics UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·la­ció i oposició de dades.