La Universitat 51

www.ub.edu

Juny de 2010 Any xiv • 2,4 €

51

UNIVERSITAT DE BARCELONA

la Universitat

David Barrufet: «Estic fent el que feia quan tenia vuit anys, jugar, i m’encanta!»

Neix Alumni UB dels desafavorits

Reportatge: Ciència, una evolució constant Torribera estrena equipaments

ISGlobal per a la salut

Eyjafjalla: crònica des del volcà

EDITORIAL

Editorial Novetats i notícies en una ub més activa que mai

Amb aquest número, La Universitat enceta una nova etapa marcada per una modificació en la periodicitat, que a partir d’ara serà quadrimestral. Aquest canvi pretén ajustar el ritme de la nostra revista al cicle natural de la vida lectiva: inici del nou any, final de curs i nou curs acadèmic.

En aquest primer terç de l’any s’ha donat pas, entre d’altres, a la creació de l’Agència Alumni UB, que potencia i cohesiona l’ampli conjunt de persones que han fet créixer la nostra universitat generació rere generació. Així mateix, tenim un sentit record pel Dr. Miquel Siguan, recentment traspassat; ell, com el Dr. Sabater Pi i com molts d’altres, formen un estel de pensadors que donen força i sentit a la nostra excel·lència en do­­ cència i en recerca, un patrimo-

ECOLÒG PER

IC

PA

la Universitat

Imprès en paper ecològic

ni social i intel·lectual que engrandeix la nostra Universitat i que ens fa sentir orgullosos de pertànyer-hi.

Fa poques dècades la UB era l’única universitat de Catalunya; ara n’hi ha set de públiques i quatre de privades i, tanmateix, la UB continua sent el referent i lidera la projecció exterior i el pes als rànquings internacionals. Cal seguir impulsant la nostra força, que prové de la feina ben feta, de la capacitat de renovació i de modernització, de generacions que han deixat, deixen i deixaran, el seu talent, el seu altruisme, la seva entrega, la seva passió, a la Universitat de Barcelona.

En aquest número, en què també trobareu una petita part del nostre immens univers UB, vull aprofitar per agrair l’esforç a tots i cadascun dels que el fan possible: als estaments universitaris en el seu conjunt, amb la seva feina de cada dia, i especialment a tots els que han rebut premis, com ara el professor Javier Tejada, Premi Nacional de Recerca.

Aquest número, a més, inclou un interessant reportatge sobre el paper dels investigadors aprofitant l’atorgament del doctor honoris causa a Walter Gehring, una entrevista a David Barrufet i la crònica d’un grup especialitzat de recerca en el volcà islandès Eyjafjalla.

Llegiu amb calma tots els apartats; de ben segur que compartireu el meu optimisme i el meu orgull de ser i fer UB: la UB som i la farem entre tots.

Dídac Ramírez Rector

Revista de la Universitat de Barcelona Consell Editorial: Dídac Ramírez, rector; Pere J. Quetglas, vicerector d’Informació i Comunicació; Ernest Trias, cap de Comunicació.

Editada per la Universitat de Barcelona.

Direcció: Ester Colominas. Redacció: Marga Becerra, Bibiana Bonmatí, Marta Casellas, Jordi Homs, Patrícia Lainz, Rosa Martínez i Núria Quintana. Assessoria lingüística: Serveis Lingüístics de la UB. Ad­­mi­nistració: Marta Balderas. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544.

Fax: 934 035 357. A/e: premsa@ub.edu.

Amb la col·laboració de: Serveis de Comu­ni­cació del Parc Científic de Bar­ce­lona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·labo­ració del fotògraf: J. M. Rué.

Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060.

Tiratge: 17.000 exemplars. Dis­tri­bu­ció: Servei de Carteria de la UB. Dipòsit legal: B-19682-97.

Versió digital: www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat

3

4

sumari

Sumari 29 46

6

Entrevista: David Barrufet

12

Reportatge: Ciència, una evolució constant

El campus de l’Alimentació de Torribera acollirà prop de 400 estudiants el pròxim curs Agenda

48

A prop

Néstor Luján

© Fotografia cedida per la vídua de Néstor Luján

In Memoriam:

Som UB

Hauria pogut ser portada

El reconegut periodista i escriptor català (Mataró, 1922 - Barcelona, 1995), abans d’obtenir el títol de periodista es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, l’any 1943. Articulista polifacètic, d’estil àgil i amè, novel·lista especialment hàbil en la recreació d’ambients i personatges històrics, Luján és recordat també com a excel·lent gastrònom. Va ser autor de no­­ vel·les celebrades, com ara La Rambla fa baixada, que el va fer mereixedor del Premi Ramon Llull, o Els fantasmes del Trianon, amb què va guanyar el Premi Sant Jordi, i també del Diccionari Luján de gastronomia catalana i

31

d’El libro de la cocina española, amb Joan Perucho, amb qui va formar part del col·lectiu «Los puercos de la piara de Epicuro», una societat gastronòmica que es reunia per dinar un cop al mes a Barcelona i un cop l’any als millors restaurants de l’estranger.

Si hagués estat la nostra entrevista de portada, li hauríem pogut preguntar pel campus de l’Alimentació de Torribera, que comença a ser un referent en formació en l’àmbit de la nutrició i que el curs vinent acollirà prop de 400 estudiants. Néstor Luján hauria estat també, molt probablement, un dels convidats a la presentació del llibre del catedràtic Claudi Mans Sferificaciones y macarrones, on s’analitzen algunes de les tècniques més innovadores de l’alta cuina actual i de la cuina tradicional i, sens dubte, hauria rebut amb interès la convocatòria del Premi Ferran Adrià-UB, creat per promoure els treballs de recerca que tractin sobre l’alimentació i la nutrició com a temes centrals, i que relacionin les diverses ciències amb les realitats quotidianes.

L’ESCAC A propòsit d’«Una imatge», la de l’estand de la Universitat de Bar­ celona al Saló de l’Ensenyament, cal esmentar un dels cen-

tres de la UB que sempre hi és present, l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), que, enguany,

sumari

19

Notícies: Alumni UB obre les portes

Miquel Siguan

38

20

ISGlobal-Barcelona: preservar la salut dels més desafavorits

Crònica: El volcà Eyjafjalla: més enllà del núvol de cendres

pòsit de com en anys anteriors, ha rebut el reconeixement de les acadèmies catalana i espanyola de cinema.

L’opera prima de Mar Coll, Tres dies amb la família, pro­ duïda per Escándalo Films, ha guanyat tres premis Gaudí: a la millor pel·lícula en llengua catalana, a la millor directora i a la millor protagonista femenina per la inter­p retació de Nausicaa Bonnín. David Gallart, format també a l’ESCAC, ha rebut, al seu torn, el Premi Gaudí al millor muntatge per Rec 2, guardó que s’afegeix al premi que va obtenir en l’edició dels Goya del 2009. I l’opera prima Les dues vides d’Andrés Rabadán, de Ventura Durall, lli­c enciat també per aquesta escola, s’ha endut els tres premis del certamen als quals aspirava: millor actor se­cundari, millor actriu secundària i millor actor protagonista.

També ha destacat la collita de premis a la cerimònia dels Goya: novament Mar Coll ha

44

Publicacions

Una imatge

estat guardonada com a millor directora novella per Tres dies amb la família, i Xavi Giménez, també del planter de l’ESCAC, ha guanyat el Goya a la millor fotografia per la pel·lícula Ágora.

Precisament, dos dels ac­tors que protagonitzaran la propera pel·lícula d’Escándalo Films (associada a l’ESCAC) també han obtingut un Goya per la seva intervenció a la pel·lícula Celda 211: Marta Etura, a la millor interpretació femenina de repartiment, i Alberto Ammann, al millor actor revelació.

Cal fer esment també al re­­ coneixement que ha rebut el llicenciat en Història de l’Art i antic membre del Centre d’Investigacions Film-Història de la UB, Edmon Roch, que ha obtingut el Gaudí i el Goya a la millor pel· lícula documental per Garbo, l’home que va salvar el món, film que també va ser premiat amb un Gaudí al millor guió, atorgat a Edmon Roch, com a director, Isaki Lacuesta i Maria Hervera.

La UB al Saló de l’Ensenyament Els estands de la Universitat de Barcelona i el seu grup van congregar una destacada afluència de públic durant la darrera edició del Saló de l’Ensenyament, que va tenir lloc del 17 al 21 de març al recinte firal de Montjuïc. La 21a edició del Saló va acollir més de 175 expositors on els futurs estudiants universitaris i els professors dels centres de secundària van tenir accés directe a tota l’oferta formativa i a l’atenció i l’assessorament personalitzats. Del 19 al 20 de març, la UB i l’Institut de Formació Contínua (IL3) van ser presents també al Saló Futura 2010, dedicat als màsters i postgraus d’universitats, escoles de negoci i centres educatius amb plans d’estudis públics i privats adaptats al Pla de Bolonya.

5

6

entrevista: DAVID BARRUFET

David Barrufet: «Estic fent el que feia quan tenia vuit anys, jugar, i m’encanta!»

Text:

Jordi Homs i Ester Colominas Fotografies:

FC Barcelona i J.M. Rué

entrevista: DAVID BARRUFET

Vas començar a jugar a handbol a l’escola d’Horta i amb 14 anys ja et va fitxar el Barça. Què et va passar pel cap en rebre una oferta del Barça tan jove?

A la primera oferta que em van fer vaig dir que no. Jo volia jugar a l’escola, amb els amics. Això va ser al juny, i havia de passar una prova, però vaig dir que no, que moltes gràcies però no; no era la meva fita, jo volia estar al col·le amb els amics. Després, al setembre va venir en Valero Rivera i em va dir que hi havia d’anar, que no havia de passar cap prova. També van triar dos amics meus de l’escola i hi anàvem tots tres, o sigui que molt bé. Però en cap moment vaig entrar al Barça pensant que arribaria al primer equip. Jugava a l’escola, jugava al Barça, jugava dissabte al matí i dissabte a la tarda… jugava per passar-m’ho bé, per fer alguna cosa més que estudiar, que també m’agradava. A més vaig tenir la sort de poder jugar amb amics.

Què et va fer decidir per l’handbol?

Perquè per alçada hauries pogut jugar a bàsquet perfectament…

Sí, però el meu germà, cinc anys més gran que jo, jugava a handbol. Tots dos, per tradició familiar, vam jugar a handbol. Els entrenadors de bàsquet em deien que em passés al bàsquet, que amb l’handbol no faria mai res i que jugant a bàsquet seria una estrella. Afortunadament, no els vaig fer cas, perquè si hagués canviat hauria estat tot a l’inrevés.

Malgrat tot, continues estudiant i decideixes llicenciar-te en Dret. Això és perquè t’agradava estudiar o perquè pensaves que havies de tenir una vida fora de l’handbol?

Les dues coses. La veritat és que des de petit he tingut molt clar que volia estudiar Dret. Fins i tot, una vegada, quan fèiem classe de Mecànica a l’escola el professor va dir: «Imagineuvos que aquest motor és la vostra eina de treball». Tot seguit em va mirar i va dir: «A tu no et dic res; tu, al Barça». Però jo li vaig respondre: «No, jo vull ser advocat». Ningú no s’ho pensava, però la veritat és que sempre m’ha agradat. També sóc conscient que la vida d’esportista dura un cert temps, que s’acaba de molt jove, i que has de tenir alguna cosa més per fer després. I Dret era la carrera que m’agradava. A més, vaig tenir la sort de tenir uns companys a la universitat que em passaven els apunts, perquè, si no, no hauria aconseguit acabar la carrera. El que també tenia molt clar és que no l’acabaria en cinc anys, perquè jugava al Barça i amb la selecció.

Com has pogut compaginar la vida d’estudiant amb la d’esportista d’elit?

El que et deia: sabent en tot moment que no acabaria en cinc anys, que necessitaria més temps. No tenia temps de fer gaires exàmens, viatjava molt… però en aquella època no hi havia tantes distraccions com ara. Actualment la gent jove disposa d’Internet; en aquella època no en teníem, tampoc no teníem portàtils, ni PlayStation, ni PSP. A mi m’agrada

Nascut a Barcelona el juny de 1970, David Barrufet és valorat com un dels millors jugadors d’handbol del món. Capità de la secció d’handbol del FC Barcelona, es va iniciar en aquest esport a l’escola Sagrada Família d’Horta, amb tan sols 8 anys. Als 14 ja jugava al Barça i als 18 debutava en el primer equip. Durant la seva llarga trajectòria, ha guanyat 7 copes d’Europa, 2 recopes, 5 supercopes d’Europa, 12 supercopes d’Espanya, 10 lligues dels Pirineus, 6 copes ASOBAL, 7 lligues catalanes, 12 lligues, 11 copes del Rei i una Copa EHF. Ha estat internacional en 280 ocasions, que l’han situat al capdavant dels rànquings; va guanyar el Mundial de Tunísia del 2005, dues medalles de bronze als Jocs Olímpics (l’una a Sidney i l’altra a Pequín) i una Supercopa de Nacions. Ara, amb 40 anys, afronta una imminent retirada, a punt d’exercir d’allò que volia ser quan fos gran: advocat.

«En cap moment vaig entrar al Barça pensant que arribaria al primer equip»

llegir i m’enduia els apunts als viatges i, quan podia, estudiava i feia els exàmens.

Vas trobar comprensió per part del professorat per la teva situació especial?

Al principi, realment, no. Quan vaig començar la carrera, quan anava a parlar amb el professor perquè em canviés la data d’examen em deia: «O estudias, o juegas». I jo tenia molt clar quina era la meva prioritat en aquell moment. Però més endavant, a mesura que la gent s’anava sensibilitzant envers el tema de l’esport vaig trobar professors que em van ajudar moltíssim i als quals estic molt agraït.

7

8

entrevista: DAVID BARRUFET

Es pot dir que et va ajudar «l’efecte Urdangarín», el fet que l’handbol passés a ser un esport més conegut, que sortís als mitjans, i també la teva trajectòria imparable?

Tot hi ajuda una miqueta, sí. Però el moment clau va ser quan van donar les Olimpíades a Barcelona. Tothom se sensibilitza més envers l’esport i els esportistes, i arriben directrius perquè s’ajudi els esportistes d’elit que estudien a les facultats.

Aquí comença el canvi. Tot i així hi havia professors grans que no ho acceptaven, però eren minoria. Jo estic molt agraït al professorat que vaig tenir, i al Deganat, que em va tractar sempre molt bé.

Quina vida d’universitari fa un esportista? Perquè, tu, de vida de facultat com fan la resta, poca, no? Algun professor de qui tinguis un bon record? Algú que t’hagi fet un mestratge especial?

De vida universitària en vaig fer molt poca.

Tinc, això sí, un molt bon record del professor Fuster-Fabra. Hi vaig tenir molt contacte, i encara ara quan ens veiem parlem molt. És una persona que em va ajudar molt en la carrera, a preparar els exàmens, a conèixer els

professors, em va conduir una mica… I sobretot tinc records dels companys de classe que em deixaven els apunts, i que em deien: «Vine, que hi ha pràctica, i si no fas la pràctica no et pots presentar a l’examen». Encara hi tinc una bona relació. Sense tots ells, segurament, no hauria pogut acabar.

Què opines de l’esport universitari? El vas arribar a conèixer?

Sí, jo tinc la sort que l’encarregat de les pistes universitàries és molt amic meu. L’Ulpiano Roman és íntim amic meu.

El fill?

El fill i el pare. Jo he jugat amb el fill al Barça.

No vaig poder jugar en cap competició perquè no em deixava l’equip, però m’hi vaig apuntar a un parell a veure si podia. Jo crec que està molt bé, que s’està fomentant molt bé, que s’estan fent moltíssimes coses, i la gent que és esportista i que pot fer-ho està molt agraïda. Dins de la Facultat és una de les coses que funcionen millor.

Tots els teus companys del dream team s’han retirat ja fa temps. En canvi, tu has allargat la carrera fins als 40 anys,

Entrevistem Barrufet el dia que no va ser possible la remuntada del Barça de futbol en semifinals a la Champions. A quarts de sis, els voltants del Palau són plens de gent. Quan sortim, prop de les 7, l’ambient ja vessa. En David arriba acabat de dutxar, després de l’entrenament. El seu posat és seriós, correcte, afable en tot moment: no es queixa de res, no mira el rellotge, va a buscar la pilota per iniciativa pròpia, per a les fotos. No és fins que diu «estic fent el que feia quan tenia vuit anys, jugar, i m’encanta!» que somriu obertament. Les mans, grans com correspon a la seva envergadura, reposen gairebé tota l’estona amb els dits entrecreuats. No hi ha pilota, ni porteria, ni contrincant. La mirada, però, és directa, tant que en un moment donat el fotògraf li demana: «M’estàs desafiant?». Esportista d’una peça, en tots els sentits. Un home que fa la seva feina i que gaudeix de fer-la bé.

un fet no gaire habitual al nivell esportiu en què jugues. Què t’ha motivat a seguir? La posició de porter o senzillament tu que tens…

La posició hi ajuda. El porter sempre té una vida esportiva més llarga, però… És que jo estic fent el que feia quan tenia vuit anys!, estic jugant!; em llevo, arribo aquí i jugo, torno a casa i jugo amb els nens. Jo estic jugant, i m’encanta! Som uns privilegiats.

Tenim la sort de poder fer allò que de petits vam fer perquè ens agradava i encara ho continuem fent. I amb la il·lusió de fer-ho millor cada dia. L’esport és una de les coses en què cada dia pots millorar, encara que hi portis molts anys… Cada dia ho pots fer millor, i això és el que em motiva i m’agrada.

Encara que els companys de generació ho vagin deixant, el cuquet no desapareix, no?

En vénen d’altres! Bé, segur que ara quan em retiri ho trobaré a faltar, però ja són molts anys, ja és hora de retirar-se.

Xavi O’Callaghan és el gerent de la secció, l’Enric Masip treballa per a la Fundació FC Barcelona, i ara, segons el que he llegit,

entrevista: DAVID BARRUFET

t’enquadraràs als serveis jurídics del Club. Hi ha vida més enllà del Barça?

Sí, sí que n’hi ha, però porto aquí des dels 14 anys, tota una vida, i si t’ofereixen l’oportunitat de quedar-te a casa i de fer el que vols fer… Jo volia estudiar dret esportiu i ara estic cursant un màster de Dret Esportiu. Si tinc la sort de fer-ho aquí, d’aprendre aquí, doncs molt millor. En el futur segurament acabaré treballant per al Barça, però la formació que reps aquí és el més important per a mi.

El model poliesportiu del Barça obliga les seccions a ser competitives al màxim, seguint el model del primer equip de futbol, que ho ha de guanyar tot.

Aquesta pressió per guanyar perquè jugues al Barça, la sentiu a les seccions?

Sí, però és també la manera com entenem l’esport. Jo no entenc sortir al camp a perdre o a no guanyar…

No, home, a perdre no...

Sí, sí, vull dir que no entenc no sortir a guanyar.

I la pressió te la fas tu mateix: jugues al Barça, defenses la samarreta del Barça i has de sortir a guanyar-ho tot, sigui el partit tan amistós com sigui. La gent parla de la pressió externa, però

«Parlem de pressió externa, però més pressió que es fa un mateix no la fa ningú»

més pressió que la que es fa un mateix no la fa ningú. És una ideologia de feina.

I el fet que cada secció esportiva, sobretot el bàsquet, l’handbol i l’hoquei, siguin petits models del Barça de futbol pot tenir un efecte «destructor» d’aquests esports minoritaris a la resta de Catalunya?

Per exemple, en bàsquet o en handbol sou els reis a Catalunya, i en canvi hi havia el Granollers o la Penya, que en algunes èpoques havien estat potències i ara… Potser aquesta ideologia guanyadora, i totalitària, que té el Barça…

El que passa és que el Barça és molt Barça, aglutina tot l’esport català, en aquestes seccions segurament que sí. És el que disposa de més recursos econòmics per tenir grans equips, però també és el que té més massa social al darrere. Jo crec que és tot un conjunt. Si aquests equips que esmentaves tinguessin més massa social al darrere, tindrien més recursos econòmics i també més oportunitats de créixer. Nosaltres tenim la sort de tenir el futbol, que és la nostra vida; sense el futbol no tindríem la possibilitat de tenir els equips que tenim. I darrere del futbol hi ha una massa social immensa.

Catalunya, és evident, és un país esportiu perquè destaca en molts esports, però, en canvi, hi ha molts clubs que no poden accedir a competicions europees per manca de pressupost. Quina opinió en tens? Quina solució hi veus? Subvencions públiques o, per exemple, adoptar el model italià de patrocini?

Jo crec que el model italià seria bo. Aquí s’ha fet una llei de mecenatge, però no s’ha fet del tot com el model italià, que seria ideal, especialment ara, amb la crisi, quan hi ha molts equips no només a Catalunya sinó a la resta de l’Estat

9

10

entrevista: DAVID BARRUFET

«El Barça té al darrera una massa social inmensa»

que estant patint moltíssim, i hi ha molts jugadors, en el cas de l’handbol, que no cobren.

Amb el model italià, les empreses invertirien més i seria molt més rendible. El que no faria és aplicar el model italià al futbol, perquè si ho féssim estaríem igual, tot se n’aniria cap al futbol i els esports minoritaris com l’handbol, l’hoquei, el futbol sala —el bàsquet no, perquè és diferent— no veuríem res. Ningú no ho acceptarà, però seria positiu per als altres esports.

Portes tota la vida al Barça, has conegut tots els presidents de l’època moderna. Tens una relació especial amb el president Laporta?

Jo he tingut bona relació amb tots els presidents. Sóc una persona del Club, i sempre que m’han demanat opinió l’he donada i sempre que he necessitat alguna cosa m’han dit que sí. He d’estar molt agraït a tots els presidents que han passat, a totes les directives, perquè sempre ens han tractat molt bé.

Ara fa uns dies va morir Joan Antoni Samaranch, i tu vas ser un dels esportistes que van carregar el seu fèretre. Si observem la premsa, la valoració del seu llegat ha estat variable: aquí se l’ha lloat absolutament, mentre que mitjans de la premsa anglosaxona, per exemple, n’han

destacat casos de corrupció i el seu passat franquista. Quina valoració en fas tu?

Jo haig de fer una valoració molt positiva, perquè per a nosaltres ha estat molt important.

Ell va modernitzar l’esport a l’Estat, va ser el pioner del canvi esportiu que ha evolucionat fins ara. Sense ell no hauríem viscut el que hem viscut, ni nosaltres ni els anglosaxons, perquè les Olimpíades no serien el que són sense Joan Antoni Samaranch. Per als països anglosaxons tot el que no sigui propi s’ha de menysprear; nosaltres també coneixem els casos de corrupció que tenen ells… Jo no donaria cap mena d’importància a les declaracions, sinó que em quedaria amb el més important de la vida de Samaranch, no només en l’àmbit esportiu sinó en el social i polític, ja que va fer molta tasca en els països de l’Est, se li han d’agrair les negociacions que va fer per sota mà durant la Guerra Freda.

Era una persona molt completa.

Quina és la teva posició respecte a les seleccions catalanes?

Ara mateix és una utopia, sincerament. S’ha de treballar moltíssim, però ha de treballar qui ha de treballar. No trobo correcte que els polítics demanin als esportistes, en actiu sobretot, que es mullin i que diguin públicament que s’estimarien més jugar a la selec-

ció catalana que no pas a l’espanyola. Jo crec que és una feina que han de fer ells, però també penso: si no ens accepten l’Estatut, ens acceptaran les seleccions catalanes? Crec que hem d’anar pas a pas. És una cosa que ni tu ni jo veurem, ni els nostres fills tampoc, perquè és molt complicat. S’ha d’anar avançant a poc a poc, però qui ho ha de fer, i qui ho ha de fer no ho fa.

Ara has parlat de l’Estatut, i és la darrera pregunta que et volia fer. Després de 30 anys de la restauració democràtica sembla que estem arribant a un límit que no esperàvem. Com veus el futur del país?

Complicat, complicat. Tampoc no ens posem d’acord ni aquí mateix! Avui no sé si al final han aprovat la resolució conjunta del Parlament sobre l’Estatut; quan venia cap aquí he sentit que Esquerra no volia… Crec que hem de seure tots, o han de seure tots, per fer un plantejament únic i unitari, oblidar-se de si són d’un partit o d’un altre i treballar tots per Catalunya.

Quan aconseguim això, avançarem. Perquè des de fora de Catalunya no ens donaran res, al contrari, ens ho trauran tot. I si no defensem nosaltres allò que és nostre, no vindrà ningú de fora a defensar-nos-ho. Entenc que hem de fer un plantejament molt seriós de treball per a nosaltres i reclamar el que és nostre.

12

reportatge: ciència, una evolució constant

Ciència,

una evolució constant Text:

Bibiana Bonmatí Fotografies:

Walter Gehring i Marta Casellas Traducció:

Serveis Lingüístics UB

Els treballs de Walter Gehring han impulsat un dels grans salts qualitatius més notables en genètica molecular de final del segle xx, i són una referència obligada per comprendre els me­­ canismes evolutius en els éssers vius i, més concretament, la base genètica que regula el pla arquitectònic dels organismes.

Gehring es va doctorar el 1965 amb un treball sobre fenò-

Fer-se la pregunta correcta, replantejar-se les hipòtesis de treball, no descartar les interpretacions més escabellades, són algunes de les afirmacions sobre els treballs de recerca científica que vam poder extreure d’una conversa amb el biòleg molecular Walter Gehring, amb motiu de la seva investidura com a doctor honoris causa d’aquesta universitat. Recollim en aquestes pàgines el relat que ens fa de les seves investigacions, del paper dels científics, i de l’acceptació i l’aplicació de nous descobriments en la societat actual.

mens de transdeterminació en els discs imaginals de la mosca Drosophila, pel qual va descobrir una mutació que transforma les antenes del cap de la mosca en un parell de potes mitjanes. El 1983, l’equip de Gehring i un altre laboratori de la Universitat d’Indiana dels Estats Units van descobrir de manera independent la seqüència homeòtica (homeobox), un conjunt de gens

similars i altament preservats durant el procés evolutiu que controlen el procés de desenvolupament del patró corporal en artròpodes i també en vertebrats com l’home. Pel que fa a aquesta descoberta, Gehring explica que «sabia que proporcionava la clau per conèixer les decisions sobre el destí d’una cèl·lula».

En la dècada dels noranta, Walter Gehring va dur a terme

una altra descoberta fonamental per comprendre la fisiologia de la visió, mitjançant la identificació i la caracterització del gen Pax6 i la xarxa gènica associada, responsable de la determinació de la fotorecepció. Amb aquesta troballa s’obria una nova visió científica sobre l’evolució dels ulls, i en aquest sentit, segons Gehring, «les nostres dades sobre l’origen monofilètic

reportatge: ciència, una evolució constant

13

«Els científics han d’intentar l’impossible, coses que ningú abans no ha intentat»

Walter Gehring

dels ulls corroboren completament l’opinió de Darwin».

Pregunta correcta, accident afortunat «El descobriment de la mutació en les mosques, que produeix potes en comptes d’antenes, va ser del tot acci­dental. Em va semblar una cosa tan fascinant, que vaig voler entendre el mecanisme pel qual una antena es converteix en pota i per què les potes surten aquí i no allà. I em vaig dedicar a investigar-ho.

Tenia el somni que algun dia entendria com podia funcionar un mecanisme així de complex.

Em semblava impossible. Però els científics han d’intentar l’impossible, coses que ningú abans no ha intentat. Els saltadors d’alçada han de posar la barra una

mica més amunt cada vegada, però els científics han de trobar noves vies, noves direccions. I jo tenia aquest somni, que un dia entendria com podia funcionar aquesta mutació. Ningú no es creia que ho aconseguiria, però, ja ho veieu, s’ha d’intentar l’impossible.»

Qüestionar-se la ciència «De fet, la meva teoria sobre els ulls encara té detractors, gent que pensa en termes obsolets, de manera arcaica. De vegades, és necessari desfer-se dels dog­ mes. En el cas dels ulls, el dog­ma es basava en la idea que els ulls s’originaven diverses vegades al llarg de la genealogia dels animals en tots els grups, i jo he demostrat que només ha evolucionat un sol cop. Els mateixos

gens poden produir tipus d’ulls diferents, és a dir, es pot utilitzar la mateixa caixa d’eines per fer diversos tipus d’ulls. Amb això vaig desmuntar aquest dogma i, tot i que encara hi ha qui hi creu, penso que al final la veritat s’acabarà imposant. De tant en tant, hem d’ampliar mires. En la defensa de la meva tesi doctoral, vaig dir que els ulls evolucionaven moltes vegades en les diverses genealogies; trenta anys més tard, m’he demostrat que anava errat. Però la ciència és així, i s’ha d’acceptar: hi ha una hipòtesi que se sosté fins que algú se la qüestiona i en troba una de millor, de manera que al final ens apropem cada vegada més a la veritat. El problema és quan sorgeix alguna cosa que posa damunt la taula

noves preguntes. I per això no em jubilo! Sempre hi ha coses noves per resoldre.»

La natura es renova «La natura no dissenya, selecciona els que han de sobreviure. Una altra qüestió sobre l’evolució és que sempre ha de funcionar, perquè si no mor. Per tant, si volem instal·lar-hi una cosa nova, per exemple, un ull, hem d’utilitzar un gen. En general, es fa per duplicació genètica: el gen número 1, l’antic, reté el funcionament antic i el gen número 2, el duplicat, té la llibertat de fer una cosa nova. Es tracta més de renovació que d’innovació. La casa sempre ha d’aguantar: no es pot enderrocar i tornar a edificar de cap i de nou; això no és possible;

14

reportatge: ciència, una evolució constant

s’ha de construir d’acord amb el disseny de la casa vella, renovar-la una vegada i una altra, afegir-hi una xemeneia, per exemple. Així és com funciona l’evolució.»

La caixa d’eines del desenvolupament «Hi ha un grup de tretze gens homeòtics en els mamífers i, en el cas de les mosques, només n’hi ha nou. Això, d’entrada, ja és prou interessant. A més, estan distribuïts al llarg del cromosoma en el mateix ordre en què s’expressen, és a dir, al principi hi ha els gens del cap i al final, els de la cua, i els gens intermedis formen el tòrax, per exemple. Però es pot treure un gen i transformar el cap en un tòrax amb un parell de potes i un parell d’ales, o es pot posar un ull a l’abdomen. La informació la tenim; hi ha un programa per als ulls, un programa per a les potes, un programa per a les ales, i aquests gens són interruptors generals que posen en marxa tots aquests programes diferents. Ara bé, es necessiten mil o dos mil gens per fer un ull.

Aquests gens són semblants en altres espècies, tot i que no són exactament iguals. Estan menys preservats. Un 65 % de la retina de la mosca coincideix amb la retina del ratolí. Per tant, una gran majoria dels gens són els mateixos, i amb la mateixa caixa d’eines es poden fer diversos tipus d’ulls. Així, doncs, podem jugar-hi. Amb la mateixa caixa d’eines podem fer un ull de calamar preciós o un ull humà; són molt semblants. Tenen el mateix gen de control principal, perquè es va inventar només una vegada i, quan es té un bon gen, es guarda per sempre.»

Fusió de la ciència «Hi ha una dita famosa —crec que és de Theodosius Dobzhansky— que diu que res no té sentit en biologia tret que estigui amb relació a l’evolució.

Com que els organismes neixen per l’evolució, són un producte històric i la història continua escrita en els seus gens. Per tant, hem d’entendre els organismes vius amb relació a la seva evolució. Això és espectacular en el cas de la biologia del

desenvolupament, ja que un ésser humà es desenvolupa d’una manera molt diferent de l’embrió d’una mosca o, fins i tot, d’un peix. Tot i així, compartim una part important del repertori genètic i, en conseqüència, hem d’entendre el desenvolupament en termes d’evolució. Els primers embriòlegs no creien que els gens fossin tan importants. Pensaven que només podien canviar el color dels ulls i coses semblants. Però el meu mentor, Ernst Hadorn, estava del tot convençut que els gens controlaven el desenvolupament. I com ho podia demostrar? Doncs va utilitzar el primer mutant letal que no va aconseguir desenvoluparse, detectat en els gens de la Drosophila. S’anomena larva gegant letal; amb un únic gen es bloqueja del tot el desenvolupament. Això ha de voler dir que els gens són essencials per al desenvolupament i, per tant, els primers embriòlegs s’equivocaven del tot en suposar que els gens no hi tenien res a veure. En l’actualitat, els articles sobre biologia del desenvolupament només parlen de gens. Així,

«Amb la mateixa caixa d’eines podem fer un ull de calamar o un ull humà»

doncs, la genètica i la biologia del desenvolupament es fusionen i, a més, s’uneixen amb la biologia cel·lular, perquè cal entendre el desenvolupament en termes de cèl·lules. I ara, en aquest segle, vivim la fusió amb l’evolució. Avui dia, s’ha d’integrar tot. La ciència és, bàsicament, analítica, de manera que la subdividim en genètica, biologia del desenvolupament, biologia cel·lular, etc., però, al final, per entendre-ho tot

Imatges de microscòpia electrònica de rastreig: a l’esquerra es pot veure un ull de mosca Drosophila en primer pla; a la dreta, es veu la punta d’una antena amb un ull ectòpic creat a partir del gen Pax6 de ratolí.

reportatge: ciència, una evolució constant

cal tenir en compte l’aspecte de l’evolució i una integració de tots aquests camps.»

Successor de Darwin «El meu treball defensa amb convicció el de Charles Darwin. Darwin tenia un problema important amb relació a l’evolució dels ulls, perquè ni la seva dona el creia. Ella deia que era absurd creure que l’ull d’una àguila evolucionaria simplement per variació i selecció. En la darrera versió del seu llibre L’origen de les espècies destina tot un capítol a les dificultats de la teoria. És un llibre molt honest.

Coneixeu cap altre llibre que dediqui un capítol sencer a parlar dels contres? Darwin els va descartant més o menys un a un, com també descarta les preocupacions de la seva dona.

Considera que hi ha d’haver un ull prototípic, un tipus d’estructura molt simple, que només consisteix en una cèl·lula fotoreceptora capaç de percebre la llum i una cèl·lula pigmentària capaç de protegir-se’n. I, cinquanta anys després, aquest prototip es detecta en la planària

Ciència i serendipitat: més enllà de l’atzar Es parla de serendipitat quan es produeix un descobriment casual o imprevist, habitualment quan l’investigador duu a terme una recerca sobre un tema diferent del que descobreix. A la història de la ciència hi ha nombrosos casos de serendipitat, alguns de força coneguts, com ara el d’Alexander Fleming, que arran d’unes plaques amb bacteris descuidades al seu laboratori, va descobrir un fong al voltant del qual els bacteris havien desaparegut; era la penicil·lina.

Un altre descobriment mar­cat per l’atzar va ser la radio­activitat, quan el 1896 Becquerel, que investigava els fenòmens de fluorescència i fosforescència, va deixar en un calaix una sal d’urani embolicada en una placa fotogràfica.

En obrir el calaix va observar com la placa estava impresa, a causa de la radioactivitat de l’urani. Un altre exemple el trobem l’any 1967, quan els astrò-

noms Jocelyn Bell i Antony Hewish van trobar un pols molt regular que provenia d’un punt de l’espai; en un primer moment el van batejar com a Little Green Man (petit home verd) pensant que eren senyals extraterrestres.

Finalment van descobrir que es tractava d’un nou tipus d’objecte astronòmic anomenat púlsar, una estrella de neutrons que gira a gran velocitat emetent radiació de manera similar com fan els fars.

Totes aquestes històries de serendipitat tenen en comú,

d’una banda, l’atzar en trobar un nou fenomen, però per determinar que es tracta d’algun fet nou cal que hi hagi algú preparat per entendre que allò ho és. En qualsevol cas l’atzar en ciència ha d’anar acompanyat d’una interpretació científica que té poc a veure amb la serendipitat i molt amb el fet de trobar-se amb ments obertes a nous descobriments, tal com explica Walter Gehring amb relació a la seva troballa dels gens homeòtics.

15

16

reportatge: ciència, una evolució constant

«La vida només es crea amb èxit una vegada»

—els platihelmints que s’estudien al laboratori. Tenen múltiples ulls d’aquest tipus, formats només per dues cèl·lules: una cèl·lula pigmentària i una cèl· lula fotoreceptora. S’ajunten uns quants ulls, i obtenim múltiples fotoreceptors i múltiples cèl· lules pigmentàries, algunes amb estructures desenvolu­pa­ des semblants a una lent. I així és com comencem amb un pro­totip d’ull que, per selecció, millora fins a arribar a l’ull de l’àguila, per exemple. Però Darwin torna a ser honest: afirma que no pot explicar el prototip per selecció, perquè la selecció només pot millorar una cosa que mínimament funciona. Si ens hi veiem una mica, la selecció pot millorar aquesta visió.

Però si la cèl·lula pigmentària és en una banda i la cèl·lula fotoreceptora, a l’altra, no hi pot haver selecció. I, en conseqüència, la formació d’aquest prototip ha de ser un esdeveniment estocàstic molt estrany. I aquí és on els neodarwinistes s’equivoquen profundament. Creien que aquests esdeveniments podien ocórrer entre quaranta i seixanta vegades. I això és erroni. Darwin ho hauria sabut i ho hauria dit:

un esdeveniment estocàstic tan estrany només succeeix una vegada. Però quan funciona, t’hi aferres, i acabes utilitzant tantes variables com calgui per produir tipus d’ulls diferents.» «És com el codi genètic. Tots compartim el mateix codi genètic, des dels bacteris fins als humans; això deu voler dir que estem relacionats els uns amb els altres. És la idea de Darwin d’un ascendent comú: tots provenim d’un ancestre original. Això no significa que la vida només es crea una vegada, però sí que només es crea una vegada amb èxit. L’organisme amb més èxit tenia el seu codi genètic particular, que ara tothom ha heretat.

No hi ha cap necessitat funcional que el codi genètic sigui tal com és. Podem canviar determinades paraules del codi.»

«Ara el que m’agradaria és intentar reconstruir l’evolució de l’ull a partir dels organismes cel·lulars individuals més primitius. Probablement, ens podem remuntar als cianobacteris.

Aquests són els primers fòssils coneguts de la Terra. Van sobreviure 3.500 milions d’anys, i la Terra en té uns 4.200. Confio a poder reconstruir la visió, dels

humans als cianobacteris. Encara hi ha alguns punts clau que he de completar, ho he d’admetre.»

Estudis escabellats amb aplicacions sorprenents «La gent pensa que no té sentit posar ulls a les potes o a les ales d’una mosca. Ho vam fer per demostrar que teníem els gens de control principal per al desenvolupament de l’ull. És relativament senzill destrossar un ull, però no és tan fàcil fer-ne un. I de què serveix això?, es pregunta la gent del carrer. La meva mare pateix degeneració macular, una degeneració de la màcula rela­ cionada amb l’edat. Hi va veure molt bé durant setanta anys i, passat aquest temps, la retina se li va començar a degenerar a la màcula, que és el punt de més agudesa visual, de manera que s’està quedant cega a poc a poc. Així, doncs, em vaig plan­ tejar si, ara que sabem tantes coses sobre el desenvolupament dels ulls, aquesta informació es podria utilitzar per a aplicacions mèdiques. Per a un metge, el manteniment és més important. Per a un biòleg del desenvolupament, l’important

és la formació de l’ull, i res més. I jo havia de pensar si es podia aplicar algun tipus de producte genètic als pacients amb una degeneració macular incipient, abans que no s’hi pogués fer res; si es podia ampliar el límit de vuitanta o noranta anys perquè la gent gran hi pogués veure bé durant més temps, deu anys més, per exemple. En l’actualitat, s’estan fent els primers experiments en aquest sentit. La tecnologia genètica va prometre moltes coses i la gent va pensar que es podrien curar moltes malalties. Per mi també va ser molt decebedor. Ara, però, s’estan fent els primers experiments centrats, especialment, en els gens dels ulls; podem aconseguir que una persona cega hi torni a veure. Es va aconseguir en gossos —les proves prèvies sempre es fan en aquests sistemes model— i ara s’estan tractant els primers pacients amb els gens que els falten o amb els gens que tenen parcialment defectuosos.

Avui dia, la gent s’ha adonat de la importància que poden tenir en l’àmbit mèdic aquests gens de control prin­cipal. Les especula­ cions més escabellades podrien tornar-se certes.».

Una coproducció de:

Mitjà patrocinador:

CCCB Montalegre, 5. 08001 Barcelona Tel. 933 064 100 / www.cccb.org

18

notícies

S’ha constituït el nou Claustre de la Universitat de Barcelona El 19 de maig es va constituir el Claustre de la UB resultant de les eleccions celebrades el passat 15 d’abril. En l’acte de constitució es va elegir la mesa del Claustre i els representants del Claustre al Consell de Govern que, segons el Reglament, han de ser 10 membres del personal docent funcionari doctor, 2 membres del personal docent no funcionari, 2 membres del personal d’administració i serveis (PAS) i 6 estudiants. En la mateixa sessió es va aprovar la modificació del Reglament del Claustre Universitari.

La renovació dels representants al Claustre té lloc cada quatre anys, excepte la dels estudiants, que es convoca cada dos anys. S’elegeixen fins a 153 membres representants del personal acadèmic (xifra que no

inclou vicerectors, degans i directors de centre), 30 representants del PAS i 90 estudiants.

En les darreres eleccions dels dos primers col·lectius, i

amb relació a l’anterior convocatòria del 2006, es va registrar un notable increment de participació: un 7,9 % més pel que fa al personal acadèmic

Aprovat l’informe del rector Prèviament a la renovació dels membres del Claustre, aquest òrgan va aprovar el 10 de març l’Informe anual del rector que recull la valoració de les activitats docents i de recerca que s’han dut a terme a la UB, com també les línies generals del pressupost, la programació pluriennal i la memòria econòmica.

En l’Informe, el rector Ramírez va manifestar que el 2009 «ha estat un any intens en esdeveniments» quant a la tancada d’estudiants a l’Edifici Històric i en altres espais de la Universitat, i també pel «transce nde ntal Claustre sobre l’aplicació de l’espai europeu d’educació superior». En con­ trapartida, el rector va destacar els mèrits reconeguts en l’àmbit científic, la millora en els rànquings internacionals, i la projecció assolida, reflectida en la qualificació de campus d’excel·lència internacional per

la proposta Barcelona Knowledge Campus (BKC), en la imminent ubicació al PCB de la seu espanyola del Laboratori de Seqüenciació Genòmica o en la participació en la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU).

Dídac Ramírez es va mostrar també satisfet perquè tot i la conjuntura actual de crisi econòmica, la UB ha aconseguit l’equilibri pressupostari.

No va amagar, però, els riscos econòmics que aquesta institució assumeix, per exemple, amb la incertesa en el finançament de les obres que preveu el Pla d’inversions universitàries actual i el Pla de modernització del programari i sistemes de gestió, com també l’aval de 60 M d’euros del crèdit sindicat, signat l’any 2005, del Parc Científic de Barcelona, tot i mostrar-se confiat en l’assoliment de fórmules per negociar i cercar cobertures.

El rector també es va referir al Pla director, en el marc del qual s’han dut a terme actuacions i mesures «per tal de potenciar polítiques per liderar la millora i la innovació docent, potenciar la internacionalització, modernitzar l’organització i els sistemes de gestió i funcionament, i augmentar la projecció ciutadana».

L’informe es va aprovar per 61 vots a favor, 50 en contra i 22 en blanc.

En la mateixa sessió va tenir lloc la lectura de la Memòria anual de la Sindicatura de Greuges 2008-2009 i la reelecció del síndic Antoni Mirambell. Altres punts que es van tractar en l’ordre del dia van ser el debat sobre la problemàtica del PAS i l’aprovació de la declaració sobre finançament i democràcia universitària, proposada per representants del col · lectiu d’estudiants i del PAS.

funcionari doctor; un 0,31 % pel que fa al personal acadèmic no funcionari i/o no doctor, i un 3,05 % pel que fa al PAS.

La UB aconsegueix eliminar el dèficit El Consell de Govern de la UB va aprovar per unanimitat el 25 de maig el tancament de l’exercici 2009, amb un resultat aproximat de 0,2 milions d’euros de superàvit, xifra que suposa una millora de 10 milions d’euros en relació amb l’exercici anterior. Aquesta dada representa una variació positiva de 14,8 milions d’euros respecte al que s’esperava, atès que el pressupost inicial per al 2009 preveia un dèficit de 14,6 milions d’euros.

Aquest bon resultat ha estat possible gràcies al control del creixement de la despesa i l’increment d’inscripcions per cursar graus i màsters, sense que s’hagin hagut de rebaixar les aportacions a facultats, depar­ taments, recerca i docència i tot i que no s’han rebut les quantitats compromeses per la Generalitat.

notícies

Alumni UB obre les portes El 21 d’abril va tenir lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric l’acte d’inauguració de l’Agència Alum­ ni de la Universitat de Barce­ lona, al qual van assistir el rector Dídac Ramírez, el vicerector d’Economia Gonzalo Bernardos, la vicerectora d’Estudiants Gemma Fonrodona, el president de l’Agència Alumni UB Jordi Garcia i el vicepresident de l’Associació del Claustre de Doctors Joan Bosch.

El rector va voler destacar durant la presentació que «Alumni UB és un projecte capdavanter i pioner, que no té cap altra universitat pública espanyola. Ara, de ben segur, algunes ens intentaran imitar perquè la UB és i ha estat sempre un referent per a la resta, pel seu afany de modernitat que combina a la perfecció amb la seva llarga història». Al seu torn, el president de l’Agència, Jordi Garcia, va apuntar que «amb la

creació d’Alumni UB volem proporcionar més eines perquè l’exalumne pugui servir millor a la societat». Per a Gemma Fonrodona, «els exalumnes són la riquesa de la Universitat de Barcelona i hem de fer que hi hagi feedback entre la Universitat i la societat a través dels qui han estudiat a la UB». «Pertànyer a la UB ha de ser un sentiment que es vagi enfortint al llarg de la vida i Alumni UB hi contribuirà activament», va afegir Gonzalo Bernardos. Durant l’acte, Joan Bosch també va fer referència a l’Associació del Claustre de Doctors i a quina serà la relació amb Alumni UB. Els principals objectius que es proposa l’Agència Alumni UB són fer créixer el sentiment de pertinença a la comunitat de la Universitat de Barcelona; fomentar el contacte i les xarxes professionals entre els exalumnes; ser un agent generador de

recursos a favor de la Universitat; comunicar a la societat els avenços i les millores dels exalumnes; dur a terme activitats formatives, informatives i de divulgació de la UB d’interès per a aquest col·lectiu; arribar a acords amb institucions i empreses que ofereixin els seus serveis als exalumnes amb condicions especials, i gestionar els serveis, especialment el de borsa de treball i carreres professionals adreçats als exalumnes de la UB. Aquesta entitat està cons­

tituïda per cinc agrupacions que comparteixen interessos: el Cercle d’Humanitats, el Club d’Emprenedors, el Club de Finances, el Fòrum d’Esports i el Club de Ciències Sanitàries.

El 23 d’abril, diada de Sant Jordi, la seu de l’Agència Alumni (Diputació, 250) va organitzar una jornada de portes obertes amb la finalitat de donar a conèixer les noves instal·lacions i propiciar el contacte amb la fundació de les persones que hi estiguin interessades.

Noves incorporacions a l’equip rectoral El passat 9 d’abril, Sílvia Atrian i Carme Panchón van prendre possessió respectivament del càrrec de vicerectora d’Innovació i Transferència del Coneixement i de vicerectora d’Administració. Amb el nomenament d’aquestes dues noves vicerectores es completa l’equip de govern de la UB. Sílvia Atrian

Carme Panchón

(Barcelona, 1957)

(Barcelona, 1953)

És catedràtica del Departament de Genètica a la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Biomedicina de la UB, on exerceix com a cap de grup i és membre del Consell Directiu. Amb un extens currículum investigador, ha centrat la seva recerca en l’evolució molecular de la funció proteica, en l’àmbit de la biotecnologia molecular. Actualment dirigeix un grup de recerca per a la investigació bàsica i aplicada de diferents qüestions concernents a les relacions moleculars entre metalls i organismes.

És professora titular de Pedagogia de la Inadaptació Social del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació (MIDE) amb seu a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Panchón ha estat vicedegana de la Facultat de Pedagogia (1991-1995) i degana de la mateixa facultat (1996-2002). Actualment, ocupa el càrrec de subdirectora del Consorci Institut d’Infància i Món Urbà (CIMU), és membre de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i mediadora familiar habilitada pel Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya.

19

20

notícies

ISGlobal-Barcelona: preservar la salut dels més desafavorits Al final de febrer es va presentar a Barcelona, a escala internacional, l’Institut de Salut Global, una iniciativa que pretén enfortir la salut global a través de la generació i la transmissió de coneixement de qualitat en aquest àmbit fent èmfasi en les poblacions més desfavorides. Van presidir l’acte el president de la Generalitat, José Montilla; el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez; el catedràtic de Salut Pública de la UB i director del Centre d’Investigació en Salut Internacional de Barcelona, Pedro Alonso; el president de “la Caixa” i de la Fundació “la Caixa”, Isidre Fainé; la directora de l’Àrea Internacional de la Fundació “la Caixa”, la infanta Cristina, i la secretaria d’Estat de Cooperació, Soraya Rodríguez.

En l’acte també hi van ser presents la consellera de Salut, Marina Geli; el director general de la Fundació “la Caixa”, Jaume Lanaspa, i Javier Solana, exalt representant per a la Política Exterior i de Seguretat de la Unió Europea.

El nou Institut de Salut Global és fruit de la col·laboració entre institucions públiques i privades, la qual cosa es reflecteix en la composició del Patronat, en què hi ha representades diferents administracions, funda­

cions i la societat civil: la Universitat de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació, l’Hospital Clínic i la Fundació “la Caixa”.

Així mateix, en l’ISGlobal participaran activament la Fundació Inbursa de Mèxic, la Nelson Mandela Children’s Fund i personalitats de rellevància internacional, com ara Javier Solana i Graça Machel, premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional 1998 i doctora ho-

noris causa per la UB (2008).

Altres institucions, com ara la Fundació Bill i Melinda Gates, han manifestat el desig de col· laborar en el projecte.

La salut global posa el focus sobre les patologies que tenen més incidència al món i que avui, en l’era de la globalització, afecten tant els països en via de desenvolupament com els països industrialitzats.

L’any 2000, l’ONU va fixar entre els objectius de desenvo-

lupament del mil·lenni (ODM) tres metes relacionades directament amb la salut global: la reducció de la mortalitat infantil, la millora de la salut maternal i la lluita contra el VIH, la malària, la tuberculosi i altres malalties que suposen un llast per al desenvolupament dels països més pobres.

El nou Institut, en concordança amb aquests objectius, pretén esdevenir un referent internacional en la recerca d’aques-

notícies

tes malalties. El centre es crea amb la finalitat de millorar la salut de les poblacions més vulnerables en un context global i de trencar, d’aquesta manera, el cercle viciós de malaltia i pobresa en què es troben immerses.

Com va destacar l’investigador Pedro Alonso: «La salut pública internacional ha de garantir que els estrats socials, les regions senceres i els continents, especialment, l’Àfrica, es beneficiïn de la globalització de la salut i no quedin al marge».

Les malalties oblidades L’Institut de Salut Global combatrà les malalties oblidades, és a dir, les que afecten en especial els països més pobres i que, per l’impacte de la globalització i els fluxos migratoris, afecten també tot el món. El nou centre afrontarà aquesta problemàtica amb un enfocament innovador a partir de quatre àrees d’actuació: recerca, laboratori d’idees, formació i assessoria.

La recerca es durà a terme en xarxa amb altres centres in-

ternacionals de referència, i se centrarà en la biomedicina amb l’objectiu d’estudiar els grans reptes de la salut global i aportar-hi solucions, especialment, els relacionats amb la pobresa i el subdesenvolupament. Aquesta tasca es durà a terme des del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), impulsat per la Generalitat de Catalunya, l’Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona.

Un altre dels objectius d’ISGlobal-Barcelona serà disposar d’un laboratori d’idees, anàlisi i prospectiva a partir de la ge­ neració, l’avaluació i la disseminació d’idees i la realització d’anàlisis rigoroses o independents. Mitjançant aquestes propostes es promourà el debat en l’àmbit de la salut global i es proporcionarà informació rellevant als responsables polítics, tècnics i de gestió, tant als països desenvolupats com als que estan en via de desenvolupament.

Promoure i difondre el coneixement, a escala nacional i internacional, és la tercera gran prioritat del nou centre. Es vol liderar i coordinar la formació en

salut global, amb la Universitat de Barcelona com a marc, i en col·laboració amb altres centres acadèmics i científics de l’Estat espanyol, d’Europa i de la resta del món. La formació es destinarà a investigadors i a professionals interessats en l’àmbit de la salut arreu del món, especialment als que provenen de països més desafavorits, amb la finalitat de promoure la transferència de coneixement i la creació d’oportunitats en l’àmbit local. «L’accés al coneixement, als avenços científics o la difusió de la diversitat cultural i de solucions són resultats que ens vinculen a la resposta que demana la societat davant les dificultats i els problemes», ha declarat Dídac Ramírez durant l’acte de presentació. La UB és pionera a l’Estat espanyol en la recerca i la formació en medicina tropical i salut internacional mitjançant principalment el màster que imparteix de Medicina Tropical i Salut Internacional, que aviat arribarà a la 40a edició.

El projecte també inclou el desenvolupament d’activitat en l’àrea d’assessoria, un element

Promoure i difondre el coneixement és prioritat per a l’Institut.

clau dins del procés d’enfortiment i consolidació del centre.

L’objectiu principal que tindrà serà proporcionar serveis d’assessoria interdisciplinaris i innovadors a tots els actors en el camp de la salut global i promoure polítiques i pràctiques adequades per facilitar millores necessàries en aquest camp.

L’Institut de Salut Global tindrà com a seu oficial el Palau Macaya (passeig de Sant Joan, 108), joia del modernisme, construït l’any 1898 per l’arquitecte català Josep Puig i Cadafalch per encàrrec de l’industrial Romà Macaya Gibert.

La visita de Bill Gates a Barcelona el passat 4 de juny va formar part del primer esdeveniment públic que ha organitzat l’ISGlobal Barcelona, constituït formalment el 26 de maig.

21

22

notícies

Un centre capdavanter en el continent africà El rector Dídac Ramírez es va desplaçar el passat mes de febrer a Moçambic per visitar el Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM), una de les institucions guardonades amb el Premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional 2008 per la lluita contra la malària a l’Àfrica, guardó que van recollir el catedràtic Pedro L. Alonso, del Departament de Salut Pública de la UB i cap del Servei de Medicina Tropical i Salut Internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS, i la investigadora Clara Menéndez de l’Hospital Clínic. A Moçambic es van desplaçar també Raimon Belenes, vicepresident de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica i conseller delegat de l’Hospital Clínic de Barcelona (HCB); Josep Brugada, director mèdic de l’HCB, i Ramon Gomis, director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

En el decurs de l’estada a Moçambic, el rector Ramírez va prendre part en la reunió del

Consell de Patrons de la Fundació Manhiça, en què van intervenir Pascoal Mocumbi, president de la Fundació Manhiça; Aida Libombo, vicepresidenta de la Fundació Manhiça; Eduardo López Busquets, ambaixador es­ panyol a Moçambic; Ilesh Jani, director de l’Institut Nacional de Salut, i Raimon Belenes. Com a convidats, també van assistir-hi Felipe Couto, rector de la Universitat Eduardo Mondlane; Graça Machel, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament de la Comunitat i investida doctora honoris causa per la UB l’any 2008; Orlando Quilambo, president del Consell Científic Extern de la Fundació Manhiça; Dalmazia Cossa, secretària del Patronat de la Fundació; el catedràtic Pedro L. Alonso de la UB, i Eusébio V. Macete, director del Centre d’Investigació en Salut de Manhiça. Val a dir que tant Felipe Couto com Graça Machel s’han incorporat com a nous patrons de la Fundació Manhiça.

La Fundació Manhiça, que es va crear el 2008, es proposa

com a objectiu potenciar les iniciatives en relació amb la salut per millorar la qualitat assistencial i sanitària de la població a Moçambic. Com a fundadors d’aquesta institució, destaquen l’estat de Moçambic (representat pel Ministeri de Salut), l’Estat espanyol (representat pel Ministeri d’Afers Exteriors - Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament), l’Institut Nacional de Salut de Moçambic, la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica (Hospital Clínic de Barcelona - UB) i l’exprimer ministre de Moçambic, Pascoal Mocumbi.

Lluita contra la malària Durant l’estada a Moçambic, el rector Ramírez va assistir a la conferència sobre salut global de la Fundació Manhiça que va impartir Graça Machel a l’amfiteatre de la Facultat de Medicina, i va visitar les instal·lacions del CISM i de l’Hospital del Districte de Manhiça. El CISM és un referent en la tasca de recerca, millora assistencial, forma-

ció del capital humà i suport a estructures districtuals sanitàries de Manhiça i de la província de Maputo. Aquest centre, capdavanter en iniciatives per impulsar la recerca en malalties vinculades a la pobresa, com ara la malària, duu a terme tasques importants pel que fa als problemes prioritaris de salut que pateix el país i és actualment un dels centres de recerca més avançats de l’Àfrica.

La lluita contra la malària és un dels objectius del CSIM, un centre dirigit actualment per Eusébio V. Macete. Entre altres línies d’actuació, el centre destaca a escala internacional per la recerca que duu a terme en relació amb la caracterització epidemio­ lògica i clínica de la malària; el desenvolupament clínic de fàrmacs, vacunes i altres eines de control, en especial, el de la vacuna RTS,S, el candidat més esperançador en la lluita contra la malària; la immunitat contra la malària, mitjançant estudis sobre l’exposició al P. falciparum i el desenvolupament d’immunitat contra la malària en nadons menors d’un any; la bio­logia molecular (caracterització fenotípica, marcadors moleculars de resistència), i altres àrees afins.

D’altra banda, l’estudi de l’HIV/SIDA i la tuberculosi també formen part de l’agenda científica del CSIM, que desplega línies de recerca biomèdica sobre aquestes patologies, que inclouen el tractament, la prevenció i el desenvolupament de possibles vacunes i d’estratè­g ies terapèutiques.

Diarrees, pneumònies i patologies bacterianes invasives, salut materna i reproductiva, antropologia mèdica i demografia són, finalment, altres aspectes de la biomedicina i la salut assistencial que també cobreix el CSIM a Moçambic.

notícies

Acaba la rehabilitació del Pavelló de la República de Barcelona El conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), Joaquim Nadal, juntament amb l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i del rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, van visitar el passat 8 de febrer les obres de rehabilitació del Pavelló de la República. Els treballs, amb un pressupost de més de 435.000 euros, ja han finalitzat i han permès remodelar l’edifici per arxivar amb millors condicions el fons documental del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB. També van assistir a la visita institucional Josep M. Bricall i Pasqual Maragall, que en les etapes respectives com a rector de la UB i alcalde de Barcelona van signar la cessió del Pavelló de l’Ajuntament a la UB. L’edifici del Pavelló de la República és una rèplica idèntica de l’edifici que la República espanyola va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per tal de representar-la, en plena Guerra Civil espanyola, a l’Exposició Internacional de París del 1937 i que l’estudi dels arquitectes Espinet-Ubac va projectar per ubicar-hi la Sala de Premsa de l’Àrea de la Vall d’Hebron dels Jocs Olímpics de 1992.

L’any 1993, l’Ajuntament de Barcelona va cedir a la UB per un període de 25 anys l’ús del Pavelló de la República, on es van ubicar el CEHI, fundat l’any 1949 per Jaume Vicens Vives, i els fons documentals de la Fundació Centre d’Estudis d’Història Contemporània - Biblioteca Josep M. Figueras. La reunió d’ambdós fons va donar lloc a la formació d’una de les biblioteques més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició a Espanya i, especialment, a Catalunya, amb més de 100.000 monografies, 14.500

Projecte E-xiliad@s

revistes i diaris i aproximadament 10.000 cartells.

Obres de millora Un parell d’anys després de rebre el dret d’ús de l’edifici, la UB va dur-hi a terme obres de rehabilitació i condicionament d’espais per valor de gairebé 400.000 euros, amb l’objectiu de habilitar el Pavelló per rebre el fons bibliogràfic.

No obstant això, quedava pendent una segona tanda de reformes interiors i exteriors, generals i d’estructura per un valor de 435.440 euros. Per tal de durles a terme, el 2006 es va signar un conveni entre la UB, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i l’Ajuntament de Barcelona. Segons aquest acord, el Departament de PTOP, mitjançant INCASÒL, aportava 240.000 euros; l’Ajuntament de Barcelona, 160.000 euros més, i la UB, 35.440 euros.

La Universitat, al seu torn, es comprometia a contractar el projecte i executar les obres.

Les obres han permès la rehabilitació d’elements estructurals i revestiments exteriors, la restauració de la pintura dels espais interiors i de les façanes, com també del paviment de fusta de l’escenari. Així mateix, s’ha

substituït parcialment una forja situada en la planta soterrani.

Finalment, s’ha instal·lat un nou sistema d’aire condicionat a la segona planta, s’han reparat elements de manyeria i envidraments i s’han remodelat parcialment les instal·lacions elèctriques, d’enllumenat i contra incendis. En tots els casos s’ha respectat el disseny de l’edifici reparant els elements existents o substituintlos per d’altres de similars.

La reproducció del Gernika El Pavelló de la República original va tenir un ús bàsicament cultural i de propaganda, per donar a conèixer la situació que s’estava vivint a Espanya. Al seu pati obert, Picasso va exposar el famós Gernika (on avui podem veure’n una reproducció), i al costat mateix s’hi van exhibir obres d’artistes com ara Joan Miró, Alexander Calder, Alberto Sán­ chez i Juli González.

El rector Ramírez va considerar que per comprendre l’obra de Picasso és fonamental veure l’espai per al qual va ser concebuda, i va apostar per la creació d’un circuit de la UB que exploti «tota la potencialitat cultural de l’edifici».

La Biblioteca del Pavelló de la República ha col· laborat activament en la posada en marxa d’Exiliad@s, un projecte interactiu de recerca sobre l’exili republicà espanyol que ha impulsat el Ministeri de Treball i Immigració a través de la Direcció General de la Ciutadania Espanyola a l’Exterior.

L’objectiu d’E-xiliad@s és recollir informació sobre l’exili republicà espanyol que va tenir lloc entre el 1936 i el primer franquisme, principalment pel que fa a la història social i, en especial, a la història de gènere i contemporània. Amb aquesta finalitat, l’organització posa a disposició de les persones que desitgin col·laborar amb la memòria de l’exili un formulari en línia en què poden descriure el seu testimoni.

La Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit nombroses imatges del seu fons gràfic, que es poden veure reproduïdes al web, especialment a l’apartat «Retrato del exilio: galeria de imágenes».

Aquestes imatges pertanyen principalment als fons d’arxiu següents: Arxiu Gràfic del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) i Arxiu Gràfic del CEHI (sèrie Mèxic), fons DO, fons personal de Maluquer, fons personal de Trias Peitx, fons personal de Serra i Moret, entre d’altres.

23

24

notícies

La UB investeix doctor honoris causa el biòleg molecular Walter Gehring i el químic Rafael Foguet

Walter J. Gehring

El biòleg molecular Walter J. Gehring (Zuric, 1939), actual director del laboratori de biologia cel·lular al Biozentrum de la Universitat de Basilea (Suïssa), va ser investit doctor honoris causa al Paranimf de la UB el passat 26 de gener. Emili Saló, catedràtic del Departament de Genètica i cap del Grup de Recerca de Bio­ logia i Genètica del Desenvolupament de la UB, va ser el padrí de la cerimònia. Durant l’acte es

van lliurar també els premis extraordinaris de doctorat corresponents al curs 2007-2008.

Gehring és un científic de referència en l’estudi de les bases genètiques del desenvolupament del patró corporal en metazous i, com va destacar Emili Saló, el caracteritza «el lideratge en el descobriment i l’anàlisi de nous conceptes que han modificat la genètica.»

Gehring és membre de l’Acadèmia Nacional de les Ciències i de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Estats Units, de la Royal Society de Londres, de l’Acadèmia de Ciències de França, de la Reial Acadèmia de Ciències Sueca, de l’Acadèmia Alemanya de Ciències Naturals Leopoldina i de l’Aca­ dèmia Europea, i és autor de més de 250 publicacions citades prop de 22.000 vegades, amb treballs sobre la majoria d’organismes representatius de l’arbre filogenètic dels metazous.

El 19 de març la UB investia també doctor honoris causa el químic Rafael Foguet Ambrós, en un acte presidit, com és tradició, pel rector i en el qual José Costa, catedràtic emèrit de la UB i degà del Col·legi Oficial de Químics de Catalunya, va actuar com a padrí.

En el seu discurs, José Costa va destacar els nombrosos i importants càrrecs de gestió integral que ha ocupat Foguet en empreses i institu­cions, com també la llarga relació personal que ha mantingut amb la Universitat de Barcelona, de la qual és membre del Consell Social i patró de la Fundació Bosch i Gimpera.

La qualitat en la docència i l’adaptació a les necessitats de la societat van ser aspectes destacats en el discurs de Foguet. En aquest sentit, Foguet va fer esment de la situació capdavantera de la Universitat de Barcelona en els rànquings internacionals i del fet que és una

Rafael Foguet Ambrós

de les 22 que formen la Lliga Universitària de Recerca Europa. A més, va afegir que «cal una reafirmació de la política industrial i un redisseny de la política científica», principalment dels plans i els programes de recerca.

Rafael Foguet Ambrós es va llicenciar en Ciències Químiques el 1957, a la UB, amb premi extraordinari. El mateix any, va iniciar un equip de recerca en el

El catedràtic Javier Tejada rep el Premi Nacional de recerca 2009

Els investigadors de la UB Maria Ermitas Alcalde, Pedro L. Alonso i Fausto García-Hegardt van rebre el passat 14 d’abril la Medalla Narcís Monturiol per la contribució al progrés científic i tecnològic de Catalunya. A l’acte, que va tenir lloc al Palau de la Generalitat de Catalunya, hi van assistir el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet; el comissionat per a Universitats i Recerca, Joan Majó, i el director general de Recerca, Joan Roca.

Els guardons, instaurats per la Generalitat el 1982, han reconegut enguany un total de tretze investigadors i tres entitats de tot l’àmbit català.

«Encara ens falta un tram a plena carrera per poder fer el triple salt, que comprèn l’educació, el descobriment i la innovació tecnològica amb la immersió en el mercat.» Aquestes són algunes paraules del discurs pronunciat per Javier Tejada, catedràtic del Departament de Física Fonamental de la UB, en l’acte de lliurament dels Premis Nacionals de recerca 2009 que l’11 de febrer van presidir, al Palau Reial de

Madrid, els reis d’Espanya i la ministra de Ciència i Innovació Cristina Garmendia, i al qual també va assistir el rector Dídac Ramírez.

Quant al compromís entre ciència i innovació, Tejada va insistir en el fet que «cal fer la innovació en un escenari en què els actors principals siguin els sempre valents i aventurers propietaris de capital inversor, juntament amb audaços emprenedors nascuts del treball científic de caràcter bà-

notícies

grup empresarial CROS, del qual va ser nomenat director tècnic el 1968. Com a cap del Laboratori de Control i Anàlisi Orgànica, va introduir noves tècniques analítiques avançades, com ara la cromatografia de gasos, l’espectrometria, la nefe­ lometria, etc. Posteriorment, el 1970, va ser nomenat director general de Producció i Vendes de CROS, SA, i fins al 1974 va ocupar diversos càrrecs en consells d’administració.

El 1974 va ser nomenat conseller delegat del Grup Ferrer, on, entre altres accions, va impulsar la formació d’un equip d’enginyeria de procés propi. El 1982 es va constituir, dins el Grup, un nou equip de recerca de química fina destinat a nous productes i processos, i Foguet va formar un grup de químics per desenvolupar la recerca en extractes ve­ getals, residus cítrics i síntesi i fermentació, que va aconseguir en la dècada dels noranta una sèrie de nous productes i aplicacions de gran interès. També va crear un grup farmacèutic de recerca a Alemanya i dos centres de recerca química aquí. Així mateix, el 1991 va posar en marxa el

laboratori d’R+D Alimentària, per desenvolupar productes a mida. La recerca concertada amb universitats i centres del CSIC, com ara l’Instituto de la Grasa de Sevilla, el Departament de Catàlisi del CSIC de Madrid o la mateixa Universitat de Barcelona, ha estat una constant de la seva carrera.

A més de les activitats empresarials, Foguet ha desenvolupat funcions de difusió i d’impuls de la recerca en general i, especialment, en els àmbits de la química, la farmàcia i la biomedicina, a través de diferents institucions en què ha participat activament. És autor de nombrosos articles, conferències i publicacions tècniques (fins a 152), i també de 120 patents, de ressò científic i empresarial en el sector químic.

Foguet és actualment president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, fundada l’any 1764, president d’Expoquimia (Saló Internacional de la Química de Fira de Barcelona) i vicepresident de la Societat Espanyola de Química Industrial i d’Enginyeria Química. És membre també, entre altres

Lliurat el XIII Premi Claustre de Doctors Durant l’acte d’investidura de Foguet com a doctor honoris causa de la UB es van lliurar els títols de doctor de l’any 2008 i el XIII Premi Claustre de Doctors de la UB, atorgat a Vanessa Soto, per la tesi doctoral Caracterización del efecto anticanceroso e identificación de dianas moleculares de principios activos procedentes de Serratia marcescens, dirigida per Ricardo Pérez, del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la Facultat de Medicina (Bellvitge).

Els accèssits del Premi Claustre de Doctors van ser atorgats a Javier Pamparacuatro Martín, per la tesi La teoría del lenguaje en Port-Royal, dirigida per Salvi Turró, del Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura, i a Pau Figueras Barnera, per la tesi Aspectes clàssics i quàntics de forats negres en diverses dimensions, dirigida per Roberto Emparan, del Departament de Física Fonamental de la Facultat de Física. També es van atorgar dues mencions especials a Ruth Serra Moreno, amb la tesi Estudio de la lisogenia doble de fagos-Stx, dirigida per Joan Jofre i Maite Muniesa, del Departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia, i a Daniel James Marcelino, amb la tesi Interacciones entre receptores de membrana del sistema nervioso central, dirigida per Rafael Franco i Enric Canela, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia.

entitats, del Fòrum Permanent Química i Societat i del Consell Assessor d’Instal·lacions Científiques Singulars. Així mateix, ha estat guardonat amb la Creu de

Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2002) i la Medalla d’Or de l’Associació Nacional de Químics d’Espanya (2008), entre altres distincions.

L’Institut Confuci de Barcelona es posa en marxa amb la col·laboració de la UB

sic i aplicat. En altres paraules: ciència? Sí; més finançament? Per descomptat, però ens hem d’arriscar més: hem d’apuntar alt liderant iniciatives adreçades a obrir fronteres, hem d’aprendre a reconèixer el que ha de ser objecte de protecció de la propietat intel· lectual, i hem d’idear incentius perquè cada vegada més joves investigadors segueixin aquest camí».

La seu de Casa Àsia va acollir el 15 d’abril la inauguració oficial de l’Institut Confuci de Barcelona (ICB), que entrarà en funcionament amb el nou curs acadèmic 2010-2011. La posada en marxa de l’ICB, que té com a objectiu principal la difusió de l’ensenyament de la llengua i de la cultura xineses a Catalunya, és el resultat de l’acord entre la seu central de l’Institut Confuci (Hanban) a la Xina, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Casa Àsia.

D’ençà de la signatura del conveni per crear l’ICB (2008), les institucions implicades han elaborat i consensuat els estatuts de

la Fundació Institut Confuci de Barcelona perque a través del seu Patronat, serà l’ens que gestionarà les activitats de l’ICB. Igualment, Hanban ha designat la Universitat d’Estudis Estrangers de Pequín (BFSU) com a universitat associada a l’ICB. La BFSU hi aportarà tres professors, un per a cadascuna de les tres seus de l’ICB, i un subdirector general.

Hanban també ha fet una donació de 3.000 llibres i de material didàctic divers per equipar la Biblioteca Confuci.

L’Institut Confuci de Barcelona és el quart que s’inaugura a Espanya després dels centres que hi ha a Madrid, Granada i Va-

lència, i durà a terme activitats acadèmiques i culturals a Casa Àsia, a la Universitat de Barce­ lona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Se centrarà en l’ensenyament de la llengua xinesa, preparació per fer estudis a la Xina, cursos traducció i d’interpretació, cursos de programes acadèmics xinesos oficials i de formació de professorat, i exàmens oficials de nivell i de capacitació de l’ensenyament d’aquest idioma com a llengua estrangera. També s’ha previst la creació d’una pàgina web, la visita d’escriptors i cineastes, l’organització de cursos d’estiu i un programa de beques.

25

26

LABORATORI D’IMATGES

El Museu Virtual de la UB El Museu Virtual de la Universitat de Barcelona recull la gran riquesa d’aquesta institució en obres d’art, objectes i exemplars del món científic, i alguns llibres antics extraordinaris. Actualment, s’hi poden consultar les col·leccions següents: Art, Col·lecció del Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA), Col·lecció de la Biblioteca del Pavelló de la República, Col·lecció Sabater Pi, Fons de Reserva de la Biblioteca, Herbari BCN (CeDocBiV), Instruments Científics, Litoteca de la Facultat de Geologia i Museu de la Farmàcia Catalana.

El Museu també ofereix visites guiades pels espais més emblemàtics de l’Edifici Històric i permet coneixer-ne aspectes històrics, arquitectònics i artístics.

Espectacle d’arts tradicionals xineses al Paranimf La Delegació d’Art de la Universitat Normal del Nord-est de la Xina (Changchun) va oferir a la UB el passat mes de març un espectacle organitzat per l’Institut Confuci que incloïa dansa, música folklòrica, arts marcials i cal·ligrafia.

L’Institut Confuci té com a objectiu enfortir les relacions entre la Xina i Espanya, i incrementar la comprensió recíproca entre les societats d’ambdós països, com també donar suport i promoure el desenvolupament de l’ensenyament del xinès. Aquest organisme, sense ànim de lucre, distribuirà l’oficina a Barcelona entre les aules de la UB, la UAB i Casa Àsia, i durà a terme activitats formatives i de divulgació.

La festa de les matemàtiques Per onzè any consecutiu, la Facultat de Matemàtiques ha organitzat a l’Edifici Històric la Matefest, una activitat destinada a donar a conèixer el món de les matemàtiques i de la informàtica d’una manera lúdica, amena i entenedora a l’alumnat universitari i de secundària i al públic en general aficionat a aquesta matèria. La festa s’articula a partir d’estands, on es plantegen jocs i enginys. La mostra d’enguany presentava un braç mecànic controlat a través de pantalla tàctil, i acollia espais dedicats als nusos, les probabilitats i la topologia, un programa que recomana grups musicals, el món dels mapes i quatre conferències.

Jordi Sabater Pi ©

LABORATORI D’IMATGES

27

28

notícies

El llibre Sferificaciones y macarrones de Claudi Mans dóna pas a la convocatòria del Premi Ferran Adrià - UB El 12 d’abril es va presentar a l’Aula Magna de l’Edifici Històric el llibre Sferificaciones y macarrones. La ciencia en la cocina tradicional y moderna, de Claudi Mans, catedràtic del Departament d’Enginyeria Química. En la presentació, a càrrec de Ferran Adrià, cuiner i doctor honoris causa per la UB, hi van inter­ venir el rector de la UB, Dídac Ramírez, i el director editorial d’Edicions Ariel, Francisco Martínez. Hi va ser present també la vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, Gemma Fonrodona. La presentació del llibre de Mans va servir de marc per a la convocatòria de la primera edició del Premi Ferran Adrià UB als millors treballs de recerca de batxillerat en l’àmbit de les ciències de l’alimentació, la nutrició, la cuina i la gastronomia.

L’objectiu del Premi Ferran Adrià - UB és promoure els treballs de recerca que tractin sobre l’alimentació i la nutrició com a temes centrals i que relacionin les diverses ciències amb les realitats quotidianes. Es tracta, doncs, d’aprofundir en un dels àmbits de coneixement de la Universitat de Barcelona que és objecte d’estudi de diversos

grups de recerca i que s’imparteix en dues titulacions de grau que s’implanten al nou campus de Torribera (Nutrició Humana i Dietètica, i Ciència i Tecnologia dels Aliments), com també en diversos màsters i cursos de postgrau.

Ferran Adrià es va mostrar agraït pel fet que un guardó porti el seu nom i va remarcar que «s’ha d’apostar més per la recerca i la creativitat, i no solament per la cuina d’avantguarda, sinó per la del dia a dia». Al seu torn, Claudi Mans va destacar alguns dels motius d’haver convocat aquest premi: «poder treballar concretament el camp alimenta-

ri, la promoció d’aquests ensenyaments i la necessitat de donar a conèixer les recerques dels fets quotidians».

En aquesta primera edició de 2010 poden optar al premi els treballs de recerca de batxillerat presentats a Catalunya durant el curs 2009-2010 que tinguin com a àmbit temàtic les ciències i tecnologies de l’alimentació, la nutrició, la cuina i la gastronomia, incloent-hi els aspectes antropològics, sociològics, humanístics, econòmics o de qualsevol altra temàtica relacionats. El termini de presentació dels treballs acaba l’1 de juny.

Mans, divulgador interactiu El llibre de Claudi Mans, publicat per l’editorial Ariel, és una «emulsió» entre ciència i cuina on Mans analitza algunes de les tècniques més innovadores de l’alta cuina actual i també de la cuina tradicional. L’autor explica, de manera divulgativa i mitjançant el diàleg amb un lector fictici, conceptes relacionats amb els aliments, com ara les textures o els additius, i alhora desmitifica falses llegendes al voltant de la cuina. També inclou més d’una trentena de receptes, moltes de les quals del mateix Ferran Adrià, i altres experiments culinaris.

Claudi Mans és catedràtic emèrit del Departament d’Enginyeria Química de la UB i va ser distingit amb el Premi Eduard Fontserè (1978) de la Fundació Salvador Vives i Casajuana per l’obra Manual de Química Industrial, i amb el Premi Divulga (1983) del Museu de la Ciència de l’Obra Social “la Caixa”. Destaca també com a divulgador social del món de la ciència, i col·laborador de les principals societats de química del país i assessor de diverses entitats públiques i privades.

La UB i Danone creen una càtedra de Salut Infantil a l’Hospital Sant Joan de Déu L’Hospital Sant Joan de Déu tindrà una càtedra de Salut Infantil gràcies a un acord signat per l’Hospital amb la firma Danone i la Universitat de Barcelona (UB). La càtedra té com a objectius fomentar la recerca sobre hàbits alimentaris i ambientals i el seu impacte en la salut infantil. La seu s’instal·larà a l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat, un centre de referència en atenció

infantil, adscrit a la Universitat de Barcelona, per a activitats de recerca i docència, on treballa un equip multidisciplinari d’atenció al sobrepès i l’obesitat infantil, molt actiu en la difusió d’hàbits alimentaris saludables.

Sota la direcció del catedràtic de la UB Rafael Jiménez, la càtedra Danone tindrà un Consell Científic integrat per professionals de prestigi. Entre les activitats previstes hi ha la

convocatòria d’una reunió de científics experts en salut infantil i hàbits de vida saludables a escala internacional, l’elaboració d’informes de consens sobre diferents aspectes relacionats amb la nutrició infantil, la impartició de cursos de postgrau d’especialització i actualització dels professionals de la medicina, i diverses activitats de divulgació entre la població.

La nova càtedra patrocinada per l’empresa Danone estarà dotada amb un pressupost total de 100.000 euros anuals que inclouen la posada en marxa dels projectes des de l’Hospital Sant Joan de Déu. El conveni el van signar el passat 19 de gener el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez; el director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu, Manel del Castillo, i el president de Danone, Javier Robles.

notícies

El campus de l’Alimentació de Torribera acollirà prop de 400 estudiants el pròxim curs A partir del mes de setembre, els nous equipaments del campus de l’Alimentació de la UB de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet, acolliran prop de 400 estudiants, que arribaran a 800 quan les diferents titulacions estiguin totalment implantades. El curs 2010-2011, la titulació de Nutrició Humana i Dietètica s’estableix com a grau i augmenta la durada de tres a quatre anys. El curs vinent també s’incorporarà al campus el nou grau de Ciència i Tecnologia dels Aliments, un ensenyament que fins ara era de segon cicle i que s’impartia a la Facultat de Farmàcia. Aquesta nova carrera, d’una durada de quatre anys, té com a objectiu formar experts que coneguin la naturalesa i les possibles causes del deteriorament dels aliments, com també les mesures per allargar-ne la vida útil i per millorar-ne la seguretat sense perjudicarne el valor nutritiu i sensorial.

Docència, recerca i transferència tecnològica El campus de l’Alimentació de Torribera disposa de tres edificis: Verdaguer, Gaudí i Marina.

L’edifici Verdaguer, amb una superfície de 2.200 m², està orien-

tat a l’activitat docent i disposa, entre altres instal·lacions, d’aules d’informàtica, seminaris, des­ patxos per al professorat i per al personal d’administració, bi­ blioteca i centre de documentació. Al seu torn, l’edifici Gaudí, de 2.178 m², s’adreça a l’activitat de recerca, per la qual cosa disposa de laboratoris especialitzats i d’espais per a grups de recerca.

Finalment, l’edifici Marina dedicarà els seus 3.468 m² a activitats de recerca i de transferència de tecnologia. Estarà destinat al Parc Científic de Barcelona i, temporalment, se n’ocuparà una part per a l’activitat acadèmica.

Els tres nous edificis, jun­ tament amb els de la Torre i la Masia, ofereixen en conjunt 12.000 m² d’aules, laboratoris, despatxos i biblioteca, en què s’haurà invertit, al final de la primera fase i un cop s’hagi construït un nou edifici docent, al voltant de 15 milions d’euros.

Durant la visita als edificis recentment rehabilitats, que va tenir lloc al final del mes de maig, els representants de les tres institucions implicades van destacar el paper estratègic del nou campus. El rector de la UB, Dídac Ramírez, va emfasitzar la capacitat del projecte de «vincu-

lar la Universitat amb l’entorn local, social, sanitari i empresarial», com també «la voluntat de plantejar un campus potent que pugui ser referent i punt d’atracció de talent en el camp de l’alimentació».

L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, va destacar que «el campus de l’Alimentació de Torribera és un projecte estratègic de ciutat en clau metropolitana, que contri­ buirà a la dinamització de la ciutat», i va voler recordar que «s’està desenvolupant gràcies a la complicitat de la Diputació, la UB i l’Ajuntament de Santa Coloma».

El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, va voler destacar el paper d’aquest tipus de projectes en el context econòmic actual, «que permeten garantir un futur millor després de la crisi».

El recinte de Torribera és propietat de la Diputació de Barcelona, que el 1995 va signar un conveni amb l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i amb la UB que va permetre, per primer cop, iniciar estudis superiors a la ciutat.

El recinte s’ha cedit a la UB per un període de 75 anys.

L’accessibilitat al campus El nou campus de l’Alimentació de Torribera disposa de bones connexions viàries, que s’incrementaran amb l’arribada del tramvia, que transcorrerà paral· lelament al riu Besòs i que tindrà com a destinació final el recinte de Torribera. En l’actualitat, destaca l’accés amb el metro de la nova L9, amb les parades de Singuerlin i Església Major, properes al campus. A més, des de l’estació de Santa Coloma (L1 del metro) hi ha connexió amb les línies d’autobusos B30 i B21, que arriben fins a la porta del recinte.

Amb la plena incorporació de la Universitat de Barcelona al recinte, Torribera esdevé seu del campus de l’Alimentació, i Santa Coloma de Gramenet es converteix en ciutat universitària i s’incorpora, d’aquesta manera, a un dels eixos de coneixement més importants del país en ensenyament i recerca, que s’estén des del campus del Besòs fins al Sincrotró del Vallès, passant per l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Can Ruti) i l’Hospital de l’Esperit Sant.

29

notícies

Els sentits, aliats del talent i innovació El catedràtic de Lingüística Sebastià Serrano va presentar a l’Aula Magna de l’Edifici Històric durant la diada de Sant Jordi el seu últim llibre La festa dels sentits (Ara Llibres, 2010). L’acte es va desenvolupar sota el guiatge dels coneguts comunicadors Albert Om i Joaquim M. Puyal, del qual el professor Serrano ha dirigit la tesi que va presentar a la UB el passat 25 de febrer (requadre adjunt).

A través d’un imaginari lleu tel argumental en què dos alts executius visiten el professor Serrano al seu despatx de la Universitat per demanar-li una intervenció a la seva empresa per parlar de talent, d’innovació, creativitat i lideratge, és a dir, tot el que cal per afrontar la crisi, l’autor ens guia en un viatge on els sentits de la vista, el tacte, l’olfacte, l’oïda i el gust no només són font de plaer, sinó també eines i aliats per estimular la creativitat, el talent i la innovació. Serrano ens mostra les potencialitats de la comunicació no verbal en un llibre molt variat que vol despertar els sentits com a eina per afrontar la vida en la societat de la informació. Segueix l’empremta de les seves publicacions ante­ riors, que han estat grans èxits de vendes: El regal de la comunicació amb més de 31.000 exemplars, L’instint de la seducció amb 40.000 i Els secrets de la felicitat amb 52.000.

Ara, a més, per primer cop, l’editorial publica alhora el volum en català i castellà.

Tesi cum laude El passat 25 de febrer, el conegut comunicador Joaquim M. Puyal va defensar la seva tesi doctoral Elements per a l’anàlisi del discurs de la televisió. Organització, fiabilitat, producció, a la Facultat de Filologia. El treball va ser qualificat cum laude pel tribunal.

Aquesta tesi s’organitza en dues parts: la primera caracteritza les variables que conformen el discurs televisiu i s’ocupa de la manera com s’articulen aquestes variables; una segona part analitza els elements que constitueixen la producció d’aquest discurs televisiu i s’acompanya d’un DVD (una novetat formal en la presentació de tesis) amb una quarantena d’exemples on s’analitzen els diferents recursos que constitueixen el llenguatge de la televisió. Al final de cada un d’aquests capítols s’ofereixen les conclusions que se’n deriven. El treball s’inicia amb un «exordi autocrític de la praxi mediàtica», com ell mateix defineix. I les conclusions no són pas falagueres: per Puyal, la televisió s’ha equivocat en creure que hi ha programes d’entreteniment, atès que, en realitat, la televisió sencera

és entreteniment. Si en el man­ dat televisiu actual preval per damunt de tot l’entreteniment com a forma de retenir l’audiència, perd tot interès i la inversió en comunicació esdevé molt poc rendible. Així mateix, Puyal és força crític amb les televisions privades, les quals —segons la llei— són un servei que no és exclusiu de les televisions de titularitat pública. L’observança gairebé nul·la d’aquest mandat ha propiciat la implantació d’un model televisiu que es mou per paràmetres d’audiència i per resultats quantificables, fet que perverteix la realitat i que genera una percepció que s’escampa arreu i que ningú no qüestiona.

L’autor té el projecte de publicar el seu treball en format de llibre i actualment estudia com donar a cada part de la tesi el tractament editorial corresponent.

El Parc Astronòmic del Montsec, espai docent per als estudiants de Física La UB i el Consorci del Montsec han signat un conveni pel qual, cada any, prop de 140 alumnes de l’ensenyament de Física de la UB duran a terme les pràctiques al Centre d’Observació de l’Univers, a Àger, que reuneix unes condicions i uns equipaments òptims per a l’observació astronòmica.

El Parc Astrònomic del Montsec (PAM), ubicat entre

les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà, consta de dos elements principals: el Centre d’Obser vació de l’Univers (COU) i l’Observatori Astronòmic del Montsec. Integrat dins el Projecte Montsec Soste­ nible, el Parc Astronòmic del Montsec és una iniciativa gestionada pel Consorci del Montsec, i l’assessoren científicament i tècnicament experts del

Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB, l’Institut d’Estudis Espacials de Cata­ lunya (IEEC), la UPC, el CSIC, la Fundació Joan Oró (FJO) i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

El COU, situat a 840 m d’altura, és un espai obert al públic, destinat a la divulgació i la docència de les ciències, en particular de l’astronomia. Està equi-

© Bibiana Bonmatí

30

notícies

In memoriam: Miquel Siguan Soler Miquel Siguan, catedràtic jubilat de Psicologia, va morir el passat 8 de maig a Barcelona després d’una llarga vida dedicada a la psicologia i, molt especialment, a la psicolingüística. Va ser l’impulsor de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona i de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE), i un decidit defensor del bilingüisme. Va destacar pel seu tarannà curiós, obert i plural, pel seu pensament independent i pel seu catalanisme antidogmàtic.

Siguan va néixer a Barcelona, al barri de Gràcia, el 1918, i va començar a estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona abans de la guerra. Durant la guerra va lluitar en una companyia anarquista al front de València, una experiència que va narrar molts anys després en un dels seus llibres més coneguts, La guerra als vint anys (La Campana, 2002).

L’any 1941 va acabar la carrera i es va dedicar a l’ensenyament a Barcelona. Quan va tenir l’oportunitat de marxar a fora la va aprofitar, i el 1947 va poder estudiar Psicologia a la London School of Economics. Estava decidit a dedicar-se a la psicologia i, ja amb trenta anys, va tornar a Barcelona per acabar la

tesi doctoral, que va titular La Psicología del amor en la mística del siglo xii. Va aconseguir entrar al Departament de Psicologia Experimental del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que dirigia José Germain, i es va integrar en un grup heterodox —el formaven, entre d’altres, José Luis Pinillos, excombatent de la División Azul; Mariano Yela, republicà madrileny, i ell mateix, soldat català en una companyia anarquista durant la guerra— que va posar les bases perquè la psicologia s’establís com a ciència i com a ensenyament universitari a l’Estat espanyol.

Inicialment li interessava la psicologia del treball, i va elaborar un treball pioner i malauradament gens difós i menys conegut titulat Del campo al suburbio (1960), que va guanyar el Premio Nacional de Literatura en la categoria social, un estudi de camp sobre la integració dels immigrants a la vida a les ciutats durant el desenvolupisme franquista. El 1961, en guanyar la cà­ tedra de Psicologia, va tornar a Bar­celona i es va dedicar en cos i ànima a crear una facultat de psicologia. Al mateix temps, va començar a ocupar-se de tota mena de qüestions relacionades

pat amb un telescopi catadiòptic de 40 cm, un telescopi refractor de 15 cm, un celòstat per a l’observació del sol, i amb un conjunt de telescopis portàtils. Des que es va obrir al públic l’abril de 2009 ha rebut prop de 28.000 visitants.

D’altra banda, l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), situat a 1.570 m d’altura, té com a finalitat la recerca en diversos camps de l’astronomia i l’astrofísica, i disposarà d’un telescopi robòtic de 80 cm de diàmetre, que actualment està en fase de posada a punt. Les tasques les duu a

amb el llenguatge. L’any 1974, des de l’ICE, va organitzar un seminari sobre la llengua i l’escola, des d’on es van començar a difondre les idees sobre normalització lingüística que més tard articularien l’actual sistema d’immersió en l’ensenyament primari.

El seu caràcter jovial no amagava mai el seu pensament crític sobre la realitat que l’envoltava.

Quant a la deriva actual de l’ensenyament superior, opinava que «bàsicament ofereix preparacions professionals especia­ litzades de nivell alt i mitjà i no m’agrada gens. A la universitat no s’hauria d’estar preocupat per adquirir un títol, sinó pel desig d’aprendre».

Siguan és autor de 27 llibres, alguns d’imprescindibles, com La España plurilingüe (Alianza, 1992) i Bilingüisme i educació (amb Ignasi Vila, Pòrtic, 1998), i també va ser un prolífic articulista. Les seves últimes publica­ cions han estat La flecha en el blanco: una reflexión sobre nuestro tiempo (Horsori, 2009), en què va recollir els articles publicats a La Vanguardia i La Codorniz, i El projecte català. Del passat al futur (Aresta, 2009), en què recorre els episodis històrics del catalanisme des del prisma de la pròpia vivència personal.

terme un equip científic de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), en què participa l’investigador de la UB Jordi Torra.

Des de l’inici del projecte, un equip d’experts del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB, dirigit per Josep M. Paredes, va col·laborar en la definició de l’equipament astronòmic i informàtic de l’Observatori i en el programa científic. Les anàlisis de dades meteorològiques, de contaminació lumínica i de qualitat astronòmica del cel i la terra del Montsec van ser elements

Va ser degà honorari de la Facultat de Psicologia que va crear i va dirigir l’Anuario de Psicología, que ell mateix havia fundat el 1969. Va ser director científic del projecte Linguapax de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), que recentment li ha atorgat un guardó a títol pòstum; membre de l’Acadèmia Europea, i doctor honoris causa per les universitats de Ginebra, Sevilla, el País Basc i la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser guardonat amb la Creu Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona. La seva filla, Marisa Siguan, és professora de Literatura Alemanya a la Facultat de Filologia.

clau per determinar la ubicació definitiva de l’Observatori i garantir les millors condicions d’observació del cel nocturn.

El conveni de col·laboració signat entre la UB i el Consorci del Montsec, que dirigeix Salvador J. Ribas, estableix que la UB pugui utilitzar amb caràcter docent les instal·lacions i l’instrumental del Parc Astronòmic del Montsec. Així mateix, els investigadors de la UB assumiran l’assessorament científic i tècnic en les activitats divulgatives que s’hi duguin a terme.

31

32

apunts de ciència

La UB participa en la seqüenciació del genoma del pugó El genoma del pugó (Acyrthosiphon pisum), un paràsit de plantes lleguminoses que causa greus plagues agrícoles, ha estat seqüenciat per l’International Aphid Genomics Consortium (IAGC), un consorci internacional creat el 2003 que agrupa científics d’arreu del món en què participen els investigadors Julio Rozas i Filipe G. Vieira, del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB. El resultat s'ha publicat a la revista PLoS Biology.

L’A. pisum és el primer pugó que s’ha emprat en estudis genètics, atesa la ràpida reproducció i la fàcil manipulació, i és el primer cas d’insecte hemípter amb metamorfosi incompleta que té un genoma seqüenciat. El cicle de vida del pugó és complex, alterna

cicles de reproducció sexual i asexual, i és un exemple d’alta plasticitat fenotípica com a resposta a les condicions ambientals (polifenisme). El pugó té la particularitat, a més, de ser un insecte que conté un organisme simbiont —el bacteri Buchnera aphidi­ cola— amb el qual ha coevolu­ cionat, i que el converteix en un excel·lent model per estudiar interaccions amb microorganismes.

«El pugó és un agent causant de plagues que provoquen greus pèrdues econòmiques en l’agricultura», comenta el catedràtic Julio Rozas, membre del Grup de Recerca de Genètica Molecular Evolutiva de la UB. «Des del punt de vista filogenètic, és molt proper a altres espècies de pugons molt nocius per als cultius, com ara el pugó verd del presseguer i el pugó rus del

blat. Conèixer el seu genoma ens pot ajudar a dissenyar mecanismes per evitar aquestes plagues i per explorar models de resistència als insecticides.»

Genètica del sistema que capta els senyals olfactius L’A.pisum, en concret, té un genoma haploide de dimensions petites (464 Mb), tot i que més gran que el d’altres insectes seqüenciats, i amb quatre cromosomes holocèntrics. L’equip científic de la UB, que també va participar en la seqüenciació del genoma de la mosca Drosophila, ha analitzat amb tècniques bioinformàtiques els gens relacionats amb el sistema de quimiorecepció de l’insecte, en particular, amb les famílies multigèniques de les proteïnes d’unió a odorants (OBP) i de les quimiosensorials (CSP). «El sistema quimioreceptor de l’insecte —afirma Rozas— és bàsic per reconèixer l’entorn i reaccionar als senyals químics de l’entorn ambiental, trobar aliment, reproduir-se, nodrir-se, etc.». La família de les OBP tenen un paper essencial en el procés de la captació dels senyals olfactius: són el primer punt de contacte

entre l’insecte i el medi extern, i modulen la relació de l’insecte amb el seu entorn ambiental.

L’equip de la UB, que estudia la dinàmica evolutiva d’aquesta família de gens en diversos organismes, ha descobert que el pugó té menys gens codificadors de les OBP en comparació amb altres espècies d’insectes.

El treball de recerca també revela que l’evolució d’aquestes famílies de gens s’ajusta al model denominat de naixement i de mort, un procés evolutiu molt dinàmic de generació i de pèrdua contínua de gens. «Una de les grans descobertes del treball és aquest important recanvi de gens, que podria tenir una gran importància biològica per a l’adaptació de les espècies», explica Rozas.

«El model de naixement i mort, amb gens que neixen per duplicació i que es perden per delecció del genoma, podria ser un fenomen molt més important del que es pensava fa pocs anys.» En opinió dels experts, conèixer el genoma del pugó pot ajudar al desenvolupament d'insecticides específics i a definir estratègies per evitar la infecció del pugó en cultius, i obrirà noves portes a altres estudis en espècies afins des del punt de vista evolutiu.

Identificats factors d’immunitat natural amb pacients seropositius La infecció pel VIH/SIDA continua sent un dels problemes més greus de salut pública, especialment en els països en via de des­ envolupament. En un estudi que s’ha publicat a la revista PLoS ONE, en què s’ha detectat un mecanisme que fa que alguns pacients tinguin una progressió més lenta de la malaltia, hi han participat Josep M. Gatell, professor del Departament de Medicina de la UB i cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic;

Marta Rodríguez-García, investigadora postdoctoral al Ragon Institute, de l’Hospital General de Massachussets, i Teresa Gallart, del Servei d’Immunologia de l’Hospital Clínic i l’equip IDIBAPS de Malalties Infeccioses i SIDA. Les defensines són pèptids de síntesi endògena amb un ampli espectre antimicrobià i efectes immunomoduladors. Tenen una potent activitat anti-VIH i actuen directament sobre el virus i les cèl·lules diana. Segons la seva es-

tructura, les defensines en humans es classifiquen en dos subfamílies: α-defensines i β-defensines, ambdues amb activitat anti-VIH. Les α-defensines, s’emmagatzemen en els neutròfils i en menor mesura en d’altres tipus de leucòcits. Encara que l’activitat anti-VIH de les α-defensines 1-3 s’ha demostrat clarament in vitro, la seva possible funció protectora durant la infecció pel VIH in vivo encara no ha estat determinada. En aquest estudi es van analitzar les cèl·lules den­

drítiques immadures derivades de monòcits (CDDM), un model de cèl·lules dendrítiques mieloides generades in vitro. Aquest tipus de cèl·lules demostrarien ser fo­ namentals en la infecció per VIH primerenca i, per tant, la seva ca­ pacitat per produir i alliberar α-defensines 1-3. Les troballes de l’estudi demostren que les α-defensines 1-3 poden ser potencials agents profilàctics i obren una nova línia de recerca per tractar la infecció per VIH/SIDA.

apunts de ciència

Descobrint la història dels casquets polars del passat La relació entre els corrents de gel i el canvi climàtic del planeta en el passat són l’eix de l’article «Stemming the flow of climate change», publicat a la revista International Innovation i signat per Angelo Camerlenghi, professor d’investigació ICREA del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB, i Michele Rebesco, de l’Institut Nacional d’Oceanografia i de Geofísica Experimental de Trieste. El treball té l’origen en el projecte Corrents de Gel del Neogen i Processos Sedimentaris en Marges Continentals d’Alta Latitud (Neogene Ice-Streams and Sedimentary Processes on High-Latitude Continental Margins, NICE-STREAMS), de l’Any Polar Internacional (IPY).

La publicació International Innovation, que dedica la seva nova edició a recerques científiques d’avantguarda internacional sobre canvi climàtic a escala global, inclou també una entrevista a Connie Hedegaard, comissionada d’Acció Climàtica de la Comissió Europea; a Ghassem Asrar, director del Programa Mundial de Recerca Climà­ tica, i a Jacqueline McGlade,

secretària executiva de l’Agència Europea de Medi Ambient, entre altres experts internacionals.

Els corrents de gel són un dels components més dinàmics de les grans masses de gel, i durant milers d’anys han modelat els fons marins polars. Localitzats als marges de les grans masses de gel, els corrents de gel actuen com a principals vies de descàrrega i de drenatge de gel des de l’interior del continent, i deixen una petjada profunda en la topografia submarina. Per als científics, estudiar els corrents de gel del passat dels casquets polars és clau per entendre les interaccions entre l’oceà i el clima, l’estabilitat de les grans masses de gel avui dia, i també per millorar els elements de predicció i de modelització davant les pertorbacions climàtiques del futur. Tal com afirma Angelo Camerlenghi, coordinador del projecte NICESTREAMS i membre del GRC Geociències Marines, «conèixer els corrents de gel del passat és bàsic per entendre la dinàmica del gel i les connexions amb el canvi climàtic».

El GRC Geociències Marines, del qual és membre el professor

Camerlenghi i que a la UB dirigeix el catedràtic Miquel Canals, està format per un equip científic que ha seguit una trajectòria destacada en l’estudi dels corrents de gel ràpids de l’Antàrtida, amb treballs cien­ tífics pioners sobre les traces geològiques dels grans corrents glacials dels fons marins de la península Antàrtica. Per la seva banda, el projecte NICE-STREAMS, que rep la col·laboració de la Universitat de Tromsø, a Noruega, té per objectiu dissenyar nous models de corrents de gel ràpids basats en el registre geològic del passat, i comprèn àrees d’estudi dels dos hemisferis. Fins ara, el projecte ha cobert més de 30.000 quilòmetres quadrats de fons marins amb batimetria d’alta resolució i prop de 2.000 quilòmetres de perfils de sísmica de reflexió.

Segons els experts, un dels aspectes més complexos en estudis sobre canvi climàtic és diferenciar l’origen antropogènic o natural de les pertorbacions que

Els corrents de gel han modelat els fons marins. © International Innovation i Research Media Ltd.

són objecte d’estudi. «Cal tenir ben present que el canvi climàtic natural és part de la fisiologia de la Terra. Discriminar entre l’origen natural o antropogènic del canvi és un dels reptes més difícils que hem de resoldre», recorda Michele Rebesco. Camerlenghi, al seu torn, afegeix: «Amb les reconstruccions geològiques del canvi natural del passat és evident que el clima està canviant més ràpidament que mai. Els models de predicció entren sovint en contradicció amb les observacions, i en els últims anys això ens mostra que la resposta és molt més ràpida que els models de què disposem. Amb els nostres estudis sobre el passat més recent esperem aportar dades del màxim interès per millorar els models de predicció».

Un nou gen de l’autofàgia, el programa de reciclatge de les cèl·lules La cèl·lula disposa d’un programa de reciclatge per recollir i eliminar del seu interior components innecessaris. Per la via de l’autofàgia, segresta i digereix orgànuls envellits, proteïnes danyades i altres components que si no desintegrés i reciclés posarien en perill la seva vida. Investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) liderats per Antonio Zorzano, cap del programa de Medicina Mole-

cular i catedràtic de la UB, han identificat un nou gen que afavoreix l’autofàgia cel·lular. L’article s’ha publicat a EMBO Reports, que el destaca a la secció «Hot off the press».

Cada dia hi ha més evidèn­ cies de la relació de l’autofàgia amb l’aparició i la progressió del càncer, les patologies neurodegeneratives, les infeccions i l’envelliment. Per exemple, hi ha estudis publicats que demostren

que algunes malalties neurodegeneratives causades per l’acumulació anormal de proteïnes, com ara el Hungtinton, estan associades a una reducció de l’autofàgia. La inducció farmacolò­ gica podria ajudar a netejar els agregats de proteïnes que causen la malaltia en les cèl·lules i alleugerir-ne els símptomes.

Caroline Mauvezin, estudiant de doctorat de Zorzano i primera autora de l’article, diu que «és

possible imaginar en un futur teràpies basades en la modulació de l’autofàgia». Però encara cal aprofundir molt més en el coneixement d’aquesta via i els seus components, i entendre exactament quin paper té en cadascuna de les patologies per poder manipular-la amb finalitats terapèutiques. «De moment, hem identificat un nou jugador i ara cal que l’estudiem a fons», diu Mauvezin.

33

34

apunts de ciència

Un model teòric unifica els diferents escenaris sobre el comportament de l’aigua a baixes temperatures Un estudi teòric sobre el comportament de l’aigua a temperatures properes als −100 ºC permet concloure que els quatre escenaris que es coneixien fins ara són casos particulars d’un model teòric més general. El treball, que s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), l’han codirigit Giancarlo Franzese, professor del Departament de Física Fonamental de la Facultat de Física de la UB, i H. Eugene Stanley, director del Center for Polymer Studies de la Universitat de Boston.

L’aigua pot mantenir-se en estat líquid fins i tot a −92 ºC (a 2 kbar de pressió). Fins ara, per explicar el comportament a aques-

tes temperatures s’havien proposat quatre escenaris. Segons s’observa en el model, hi ha dues quantitats físiques clau que determinen quin dels quatre escenaris descriu millor l’estat de l’aigua. D’una banda, el valor del component direccional del pont d’hidrogen i, de l’altra, el valor del component cooperatiu del pont d’hidrogen. Els resultats d’aquest treball s’apliquen en disciplines més concretes, com ara la criogènia, la criobiologia, la crioteràpia o la criopreservació de material orgànic, per exemple, de cèl·lules mare, òvuls o espermatozous, com també d’aliments a baixes temperatures.

Nous avenços per millorar les estratègies terapèutiques contra l’hepatitis A Un treball científic publicat a la revista PLoS Pathogens podria obrir noves perspectives per millorar l’eficàcia i abaratir costos en la producció de vacunes de l’hepatitis A, la patologia vírica del fetge de més incidència en tota la població. L’estudi l’han elaborat experts del Grup de Recerca de Virus Entèrics, capdavanter en estudis genòmics del virus de l’hepatitis A, dirigits per Rosa M. Pintó i Albert Bosch, professors del Departament de Microbiologia i membres de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB).

El treball analitza el mecanisme de la traducció del missatge genètic i la síntesi de les proteïnes en el VHA: una maquinària bio­ lògica complicada en què par­ ticipen els ribosomes, el tRNA (RNA de transferència), l’mRNA (RNA missatger) i els aminoàcids que formaran les cadenes peptídiques. La informació genètica, en concret, es transmet en forma de codons de l’mRNA, que són els triplets de bases nitrogenades que codifiquen informació per cada aminoàcid. Els tRNA, que

tenen l’anticodó o fragment complementari a l’mRNA, són les molècules que adapten la informació química de l’mRNA a la seqüència dels aminoàcids que formaran les proteïnes.

«Cada organisme —explica la professora Rosa M. Pintó— té una determinada signatura d’ús per als codons. En el cas dels virus, que són paràsits intracel· lulars estrictes, l’ús dels codons se sol adaptar al que fa la cèl·lula hoste. Aquesta utilització dels codons està lligada als tRNA que emprarà el virus durant el seu cicle vital, i que seran produïts per la maquinària cel·lular».

Aquest mecanisme pot respondre a la selecció traduccional, un procés d’alta eficiència biològica amb màxima sincronització entre l’ús dels codons i els tRNA que més s’expressen en la cèl·lula. Però en el cas del virus de l’hepatitis A, el procés no sempre és així: un altre mecanisme biològic —la selecció per a una cinètica de traducció òptima— determina que hi hagi codons que s’aparellin amb tRNA abundants i d’altres que ho facin

amb tRNA més rars. El VHA, a més, és un virus molt particular; utilitza codons molt diferents dels de la cèl·lula hoste, és a dir, té un ús de codons desoptimitzat. «Trobar un tRNA poc abundant és molt més difícil, depèn de l’atzar. En aquest punt, la traducció al ribosoma s’alenteix, i el plegament de les proteïnes en via de síntesi està més ben controlat», apunta Rosa M. Pintó.

Per esbrinar si és possible optimitzar l’estratègia del virus, els experts van dissenyar un protocol amb el fàrmac actinomicina D, que inhibeix la traducció cel· lular sense afectar la ví­rica, per afavorir que el virus utilitzi els recursos biològics. Sorprenentment, en condicions òptimes de disponibilitat de tRNA, la resposta del virus va ser modificar l’ús dels codons en la línia de tornar a utilitzar els tRNA menys abundants i, per tant, de donar prioritat a la via biològica més lenta. El virus va poder fer aquesta adaptació a les noves condicions, a través d’un canvi en l’ús dels codons, gràcies a la dinàmica de replicació en quasiespècies que

presenten els virus RNA. L’evolució que va presentar la població vírica sembla adaptar-se a la famosa paradoxa evolutiva de la Reina de Cors, de Leigh van Valen (1973), inspirada en els relats de Lewis Carroll: els éssers vius evolucionen constantment per mantenir-se en la seva posició dins d’un ambient sempre canviant. L’ús estratègic dels codons menys freqüents, segons els experts, afavoriria la supervivència del virus en millorar el procés de plegament de les proteïnes de la càpsida, la coberta proteica del virus que és altament estable en el medi extern.

Ara el Grup de Recerca de Virus Entèrics de la UB, un equip pioner a escala internacional en recerca sobre l’ús de codons picornavirus, afronta el repte d’esbrinar si aquest és un mecanisme únic en el cas del virus de l’hepatitis A i de dissenyar estratègies genòmiques per optimitzar l’ús dels codons i el procés de replicació del virus, obtenir-ne soques més eficients i abaratir costos de producció de la vacuna contra aquesta malaltia hepàtica.

apunts de ciència

Darrere la pista de les poblacions humanes del nord i el sud de la Mediterrània El Mediterrani, bressol de cultures i pobles mil·lenaris, és un pont o una barrera en la història genètica de les poblacions del nord i del sud? Estudiar el flux gènic i l’estructuració de poblacions entre les ribes nord i sud de la Mediterrània és l’objectiu dels treballs que duu a terme el Grup de Recerca de Biologia de les Poblacions Humanes, dirigit pel professor Pedro Moral, del Departament de Biologia Animal de la UB. «La història genètica de les poblacions s’entendrà del tot quan hi hagi un coneixement complet de l’arquitectura i la variació del genoma humà. La Mediterrània, en especial, és una àrea d’una gran complexitat, i estudiar la variabilitat genètica de les seves poblacions és tot un desafiament científic», explica el professor Pedro Moral, director de les recerques. L’article publicat a la revista BMC Evolutionary Biology descobreix noves dades sobre l’estructuració genètica de les poblacions humanes a les dues ribes mediterrànies i el flux gènic a través del Sàhara. En la recerca, l’equip ha seguit la petjada genètica dels polimorfismes en les regions genòmiques dels factors de coa-

gulació sanguínia VII i XII, lligats a la predicció de factors de risc de malalties cardiovasculars. La mostra poblacional, ben tipificada, era de 687 individus de països de la conca mediterrània.

Encara hi ha moltes incògnites per resoldre sobre el paper del Mediterrani en l’evolució genètica de les poblacions, i les dues ribes, poblades originàriament en temps paleolítics, mostren una història genètica amb trets diferencials entre el nord i el sud. «Cada marcador genètic ens explica una història diferent sobre les poblacions humanes, i sovint el debat científic també se centra en el tipus de marcador que cal emprar. El Mediterrani, des del punt de vista experimental, és un bon escenari per validar l’aplicació de noves metodologies en estudis poblacionals», explica Georgios Athanasiadis, primer signant de l’article.

El nou treball confirma els resultats d’estudis previs amb altres marcadors genètics, i perfila un escenari amb diferències discretes però significatives en l’estructuració genètica de poblacions entre les ribes nord i sud. El flux genètic subsaharià, que és més intens al nord d’Àfrica que al sud

L’equip del professor Pedro Moral a la Facultat de Biologia.

d’Europa, podria ser un dels factors que explicaria en part la diferenciació entre nord i sud.

Reconstruir la història comuna a les ribes del mare nostrum i el flux gènic entre les poblacions de la regió és també l’objectiu de l’article publicat a l’American Journal of Physical Anthropology. Aquest treball, emmarcat en un context poblacional i geogràfic encara més extens, analitza el rastre genètic de les poblacions mitjançant marcadors genètics de diferent naturalesa mutacional (Alu, STR, i combinacions Alu/STR), en una mostra de 1.831 individus de països del Mediterrani i d’altres països de referència.

Per Emili González-Pérez, primer signant de l’article, «a l’àrea mediterrània, cada episodi ha deixat una empremta en el genoma que podem llegir a través de diferents tipus de marcadors genètics». De manera innovadora, els sistemes combinats Alu/STR (haplotips) han estat clau per detectar combinacions genètiques característiques dels grups humans mediterranis que podrien obrir noves perspectives en els estudis poblacionals de la regió.

Segons González-Pérez, «els resultats confirmen la diferenciació genètica entre les dues ribes però també evidencien els trets diferencials de la zona mediterrània com un conjunt poblacional amb una història pròpia i comuna.

Un bacteri del delta de l’Ebre permet caracteritzar un enzim amb aplicacions industrials En un treball, publicat a la revista The Journal of Biological Chemistry, els investigadors del Grup d’Enzims Microbians de la Facultat de Biologia, Óscar Gallardo, F. Javier Pastor i Pilar Diaz, han caracteritzat un enzim degradador del xilà (un component dels vegetals), que prové del bacteri Paenibacillus barcinonensis, un microorganisme aïllat al delta de l’Ebre.

Un objectiu dels processos industrials actuals és utilitzar menys energia, generar menys residus i millorar la qualitat dels productes mitjançant l’aplicació

de tecnologies sostenibles. En aquest sentit, en el procés de blanqueig del paper, tradicionalment molt contaminant a causa de la producció de residus tòxics derivats de la lignina, s’utilitzen un tipus d’enzims anomenats xilanases. Les xilanases actuen degradant el xilà que atrapa la lignina residual responsable de la coloració fosca de la pasta de paper.

L’aplicació d’aquests enzims permet disminuir entre un 20-25 % la quantitat de clor necessària per al blanqueig, amb la disminució consegüent pel que fa a la generació de contaminants organo-

clorats. Segons F. Javier Pastor, professor del Departament de Microbiologia, «l’enzim caracteritzat i millorat per enginyeria de proteïnes en aquest treball (Xyn10B) destaca, d’una banda, per les característiques termostables, que el fan més resistent en el procés de blanqueig, i, de l’altra, per la millora de l’eficiència catalítica sobre el xilà».

L’any 1993, aquest grup de recerca va aïllar un bacteri en un arrossar del delta de l’Ebre amb bones propietats degradadores de polisacàrids i lípids. En el treball publicat ara, s’ha pogut

definir un nou tipus d’enzim degradador del xilà, amb unes característiques molt particulars, mitjançant la purificació i l’estudi cristal·logràfic de la seva estructura. En una segona part s’han combinat dues mutacions que han permès obtenir un enzim molt estable tèrmicament i més actiu. La tecnologia enzimàtica en l’actualitat s’orienta en la línia de les biorefineries, en què el que es vol és crear un procés integrat que permeti aprofitar els residus vegetals, i en general, tots els components de la biomassa, per a noves aplicacions.

35

36

apunts de ciència

Cell Metabolism dedica la portada a una nova hormona antiobesitat L’FGF21, una hormona que redueix els nivells de glucosa, és també un activador del metabolisme del teixit adipós marró, segons la recerca que ha publicat en portada la revista Cell Metabolism, dirigida pel professor Francesc Villarroya, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Biomedicina de la UB i del CIBER Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició.

L’estudi s’ha dut a terme amb ratolins nounats i podria obrir noves dianes terapèutiques per lluitar contra l’obesitat mitjançant el factor de creixement de fibroblasts 21 (FGF21), que allibera el fetge en resposta als lípids de la dieta. En l’article, l’equip descriu com a primícia una nova acció de l’FGF21 sobre el teixit adipós marró, responsable de la despesa energètica i de la generació de calor a l’organisme.

«El nostre treball revela, per primer cop, que l’FGF21 provoca termogènesi en el teixit adipós marró, és a dir, pèrdua de calories per alliberar calor —explica Francesc Villarroya—. Aquest procés actua com un gran dissipador d’energia, i tot agent que promou i activa el metabolisme del teixit adipós marró és, per definició, un agent antiobesitat».

La recerca se centra en l’activitat biològica de l’FGF21 amb un nou model biològic: els animals nounats. «Sabem que les alteracions metabòliques en l’etapa fetal i neonatal tenen un impacte en el metabolisme de l’adult. Els ratolins, durant l’etapa fetal s’alimenten de glucosa a través de la placenta. Després de néixer, es nodreixen amb llet materna, molt rica en greixos i, per primer cop, han de començar a metabolitzarlos. El ratolí nounat és, per tant, un model animal excel·lent per

L’equip investigador que ha dut a terme la recerca.

estudiar pautes d’adaptació a noves exigències metabòliques.»

Estudis recents amb tècniques de tomografia d’emissió de positrons (PET) confirmen l’alta activitat metabòlica del teixit adipós marró en adults, un aspecte molt discutit per la comunitat científica fins ara. Ara, els experts de la UB treballen en nous protocols experimentals per aprofundir en la relació de l’FGF21 i el metabolisme lipídic i el possible ús d’estratègies farmacològiques o nutricionals per al control del sobrepès.

«Sabem que el fetge produeix aquest factor en resposta als àcids grassos de la dieta —diu Villarroya— però no tots

els àcids grassos produeixen la mateixa resposta. Podríem modular aquests senyals amb estratègies dietètiques? Això voldria dir adaptar les dietes de manera que poguessin induir una millor producció de l’FGF21 i, així, accelerar el metabolisme». Quant als estudis amb humans, un dels principals reptes científics del futur serà estudiar com funciona aquest sistema en pacients obesos o diabètics, ja que «curiosament —diu Villarroya— sembla que els pacients obesos tenen més quantitat d’FGF21, cosa que demostra que hi ha un problema de factors de resistència».

S’ha desenvolupat un nou material amb aplicacions amb refrigeració La recerca de materials amb propietats calòriques a temperatura ambient és un dels camins que s’estan explorant per desenvolupar nous sistemes de refrigeració per a aquestes temperatures. Fins ara, els materials més prometedors en el camp de la refrigeració eren els anomenats magnetocalòrics, aquells que canvien de temperatura amb l’aplicació d’un camp magnètic extern. En un treball, publicat a la revista Nature Materials, liderat per un grup del Departament d’Estructura i Cons­ tituents de la Matèria (TECM) de la UB, s’ha desenvolupat un nou material sòlid que presenta efecte calòric quan s’hi aplica una pressió hidrostàtica (efecte barocalòric en estat sòlid).

El treball té com a objectiu renovar els sistemes actuals de refrigeració basats en la compressió de gasos nocius per a l’atmosfera. L’estudi mostra que l’aplicació d’una pressió hidrostàtica moderada sobre un aliatge de níquel, manganès i indi provoca uns resultats comparables als obtinguts per a materials magnetocalòrics. Segons Lluís Mañosa, catedràtic del TECM i investigador principal de l’estudi, «l’objectiu d’aquest camp de recerca és trobar materials eficients, econòmics i respectuosos amb el medi ambient, i l’avantatge de l’aliatge utilitzat en aquest treball és que tots els materials que el formen compleixen aquestes característiques».

D’altra banda, tal com apunta Antoni Planes, catedràtic del mateix Departament, «amb aquest tipus de material es poden assolir canvis de temperatura prou grans mitjançant canvis de pressió moderats, cosa que permetria una bona implementació en sistemes de refrigeració domèstica». Quan sobre aquests aliatges s’aplica un camp extern, tant si és magnètic com de pressió, s’aconsegueix que el material presenti una transició de fase en estat sòlid. Aquest canvi de fase comporta un intercanvi de calor latent important. El principi físic és el mateix que es produeix quan es fon un glaçó de gel en un got d’aigua. El gel absorbeix

calor del líquid i per això el refreda.

Els anys noranta es van trobar materials que tenien un efecte magnetocalòric molt gran a temperatura ambient (efecte magnetocalòric gegant).

L’any 2005, en un article publicat a la revista Nature Materials, es presentava l’efecte magnetocalòric invers, pel qual quan s’aplicava un camp magnètic sobre el material es refredava, en lloc d’escalfar-se com fan la majoria de materials magnètics.

Aquest treball, fruit de la tesi doctoral de Xavier Moya, dirigida pel catedràtic Lluís Mañosa, va ser reconegut amb el Premi Ramon Margalef 2009 del Consell Social de la UB.

38

CRÒNICA

El volcà Eyjafjalla: més enllà del núvol de cendres

Tot indica que l’activitat del volcà Eyjafjalla es mantindrà durant les properes setmanes o mesos. El vulcanòleg Domingo Gimeno, professor del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica i membre de l’expedició científica EyjASH’10 al volcà islandès, ens relata per què ha despertat tant interès científic aquest fenomen geològic que ha causat el caos aeri en els principals aeroports europeus.

Text i fotografies:

Domingo Gimeno, Facultat de Geologia UB

El 20 de març de 2010 s’iniciava una erupció al mig de les glaceres que cobreixen els volcans Eyjafjalla i Katla a Islàndia. En aquell moment, semblava que es tractava senzillament d’una petita erupció en una fissura del terreny amb fonts de lava i una limitada emissió de colades làviques, del tipus anomenat hawaiià. Posteriorment, va passar gradualment a la construcció d’un petit con piroclàstic sobre la fissura, del tipus estrombolià, semblant, per exemple, als volcans de la Garrotxa. En poques setmanes, el focus eruptiu

va desplaçar-se cap al centre del volcà, fins que el proppassat 14 d’abril va produir-se una erupció hidromagmàtica, dopada per l’aigua fosa de la glacera, que és la que ha generat una columna eruptiva superior als 10 quilòmetres d’alçada i els coneguts problemes a l’espai aeri europeu. En el moment d’escriure aquestes línies, l’erupció continua alternant períodes purament magmàtics amb els hidromagmàtics (encara queda gel per fondre a la glacera), amb columnes eruptives variables entre uns 3 i 8-9 quilòmetres d’al-

çada. A més una colada làvica s’obre pas al mig d’una glacera en direcció cap al nord. L’Eyjafjalla és un volcà del tipus anomenat a Islàndia com a central, és a dir, que té un sistema de cambres magmàtiques superficials (una mena de magatzems de magma, a profunditats d’entre 2 i 6 km) i a més rep amb una certa recurrència magma del mantell terrestre, des d’uns 23 quilòmetres de profunditat. Totes aquestes característiques i la seva història eruptiva fan pensar que l’erupció tindrà encara una durada de mesos o un any.

De l’1 al 8 de maig passat, un equip d’investigadors de tot l’Estat vam participar en l’expedició científica EyjASH’10 per fer un seguiment de l’erupció en curs al volcà Eyjafjalla. En l’expedició, vam participar-hi els experts Domingo Gimeno Torrente i Sebastian Wiesmaier, del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia de la UB; Juan Carlos Carracedo (IPNA, CSIC); José Luis Fernández Turiel (ICTJACSIC); Francisco Pérez Torrado, i Alejandro Rodríguez González

Les 10 preguntes del gran públic sobre l’erupció

1

L’Eyjafjallajökull és un volcà important?

NO, és un volcà «petitet»; en comparació, el Teide seria un volcà mitjà-gran i el Croscat, «un microbi».

2

Una erupció d’aquestes característiques és extraordinària?

NO, és quelcom rutinari a la vida del planeta, i a Islàndia cada 5 anys o menys (res, en termes geològics) tenen una erupció semblant o més important. El que ha variat en aquest cas és la situació atmosfèrica i la presència d’una glacera (també «petitona») de 200

m de gruix de gel sobre el volcà, que ha dopat amb la seva aigua l’explosivitat del volcà.

3

Calia que estudiéssim aquesta erupció?

SÍ. Els investigadors islandesos que estan duent a terme un seguiment excel·lent de l’erupció, ho estan fent amb transparència total (és probablement la primera erupció que pot seguir-se en viu al web) i, fins i tot, diríem que amb un sentit patriòtic admirable, conscients del servei que presten a la seva comunitat. Ara bé, hi ha feina per a equips de treball de tot el món i de fet hem coincidit amb

diferents equips internacionals.

L’escomesa ara és poder oferir una contribució vàlida a l’estudi internacional d’aquesta erupció, cosa que la vulcanologia espanyola tradicionalment no ha pogut fer amb els darrers precedents (Pinatubo, illa de Montserrat, Mount Saint Helens, etc.). I que ningú ho dubti, aquest és un cas evident del fet que la recerca en ciència bàsica té conseqüències econòmiques, com ara l’optimització de la gestió dels tancaments dels espais aeris.

4

L’erupció del volcà «té corda» per estona?

Molt probablement SÍ, mesos o fins i tot un any, pel tipus de volcà, la situació geogràfica i geològica, la història recent, i tenint en compte totes les dades geològiques i geofísiques de què disposem a hores d’ara.

5

Pot entrar en erupció a continuació un volcà molt més gran i perillós com és el Katla?

SÍ, són molt propers. Histò­ ricament ha succeït que anessin associades en el temps algunes erupcions del Katla amb les de l’Eyjafjalla; els dos sistemes d’alimentació de magma semblen tenir una certa interacció, i en

CRÒNICA

L’equip ha fet un mostreig exhaustiu de les cendres caigudes al voltant del volcà.

(Universitat de Las Palmas de Gran Canaria). L’EyjASH’10 va disposar del suport immediat no només de la institució —a través del Vicerectorat de Recerca de la UB— sinó també de molts dels membres de suport a la recerca dels Serveis Cientificotècnics de la UB, que amb el seu esforç van permetre que marxéssim a Islàndia tot disposant de les primeres dades analítiques pròpies obtingudes sobre les laves i cendres del volcà.

L’expedició científica EyjASH’10 ha tingut com a objectiu

No hi ha dades que indiquin el final de l’erupció

el reconeixement i la filmació de l’erupció, per tal d’estudiar-ne la dinàmica eruptiva i el mostreig exhaustiu de les cendres caigudes al voltant del volcà. Les mostres seran objecte de diferents investigacions geològiques i mediambientals als laboratoris dels centres implicats. També s’ha seguit l’avanç lent del front de lava per la llengua de la glacera Gígjökull ( jökull vol dir glacera en is­ landès), a la cara nord del volcà, s’han mostrejat les aigües i s’han estudiat els dipòsits sedimentaris de material volcànic (epiclàstics)

originats per l’aiguat produït per la fusió de la glacera relacionada amb l’activitat paroxismal explosiva dels dies 14-16 d’abril.

Finalment, i amb la finalitat de desenvolupar futures col·la­ boracions en l’estudi d’aquesta erupció, l’equip expedicionari també va contactar amb els investigadors de l’Institut de Ciències de la Terra de la Universitat d’Islàndia, dirigits per l’experta Rikke Pedersen, coordinadora de l’equip científic de seguiment de l’erupció del volcà, i de l’Oficina Meteorològica Islandesa.

aquest cas tenim indicis que el Katla ha pogut desencadenar l’erupció de l’Eyjafjalla. Fins ara, però, la situació al Katla és extraordinàriament tranquil·la i no cal generar alarmes injustificades.

SÍ. En l’estat actual del coneixement d’aquests fenòmens ha prevalgut la seguretat dels passatgers.

molt curts (d’unes 12 hores a 3-4 dies). Tot indica que l’activitat del volcà pot continuar els propers mesos, amb variacions del volum de magma emès i puntes d’aixecament de la columna eruptiva. Per tant, no cal patir a l’hora de fer reserves de vols; això sí, qui hagi de viatjar que les faci i estigui preparat per a qualsevol contingència.

la del Croscat, que va estudiar el nostre grup, va ser comparable o tan important com la de l’Eyjafjalla) perdríem tota la nostra credibilitat com a científics. Només entre el 14 i el 18 d’abril el volum de magma de l’Eyjafjalla va ser més de deu vegades superior al total de l’erupció del Croscat, i com que aquest volcà català no té un «barret» de gel a sobre per dopar les erupcions, i està gairebé 1.000 metres per sota de l’alçada de l’Eyjafjalla, la columna eruptiva mai no hauria pogut pujar tant i provocar els problemes a la navegació aèria que està generant l’Eyjafjalla. No cal fer volar coloms, les cendres ja volen soles.

6

Poden entrar en erupció volcans a Espanya?

SÍ, principalment a les illes Canàries, i molt probablement a l’illa de La Palma (on va produir-se la darrera al Teneguía el 1971) i a Tenerife però fora de l’àmbit del Teide (com la darrera, Chinyero el 1909), i probablement serien d’una baixa explosivitat i de curta durada.

7

S’han fet bé els tancaments d’aeroports?

8

Es poden millorar els protocols de tancament d’aeroports?

SÍ. Aquesta erupció ha posat de manifest les mancances d’in­ formació pel que fa a la detecció precisa dels núvols de cendra i a la quantitat i tipus de cendra «tolerable» per un motor d’avió.

9

Es pot preveure el tancament dels aeroports?

SÍ, combinant dades volcanològiques i previsions meteorològiques, però només amb terminis

10

S’inverteix prou al nostre país en l’estudi dels volcans?

NO, però si per disposar de més fons de recerca exageréssim el perill que presenten els nostres volcans (per exemple, dient que una erupció de la Garrotxa com

39

40

notícies

Premis i distincions >

En el marc de la celebració del Dia de la Universitat Na­ cional d’Educació a Distància (UNED), el passat 23 de març el reconegut lingüista i exrector de la UB Antoni M. Badia i Margarit va ser investit doctor honoris causa per aquesta universitat. Així mateix, el 10 de maig la catedràtica d’Història Contemporània Mary Nash va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Granada.

> Rafael Llorach, investigador del Fons d’Investigació Sanitària (FIS) de l’Institut de Salut Carles III (ISCIII) al Departament de Nutrició i Bromatologia de la Fa­­cul­ tat de Farmàcia, ha estat guardonat amb un dels ajuts Merck Serono d’Investigació 2010, en la modalitat de recerca clínica en cardiometabolisme. >

Fèlix Campelo ha guanyat l’Award for Outstanding Doctoral Thesis Research in Biological Physics (Premi a la millor tesi doctoral de Recerca en Física Biològica) que atorga la Societat Americana de Física, amb una tesi doctoral que estudia els mecanismes físics implicats a donar forma a les cèl·lules i als seus orgànuls interns, i que ha dirigit la professora Aurora Her-

nández-Machado, del Departament d’Estructura i Constituents de Matèria.

>

Jorge Calero ha estat nomenat nou president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, òrgan responsable d’analitzar el sistema educatiu no universitari de Catalunya.

> La catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques Pilar Bayer Isant va prendre possessió, el 25 de febrer, de la plaça com a acadèmica, amb la medalla núm. 48, de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. >

Els doctors Oriol Riba i Arderiu i Ferran Colombo i Pinyol han rebut una menció especial en l’edició d’enguany dels Premis Ciutat de Barcelona, que es van atorgar el passat 14 de febrer, pel seu treball Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana (2009).

>

L’estudi «What local policy makers should know about urban road charging: lessons from worlwide experience» (Què haurien de saber els responsables polítics locals sobre els peatges

urbans: experiència internacional), publicat pels professors de la Universitat de Barcelona Daniel Albalate i Germà Bel a la Public Administration Review en el número de setembre/octubre de 2009, ha estat guardonat amb el premi William E. and Frederick C. Mosher que concedeix la Societat Americana d’Administració Pública, als Estats Units.

>

El catedràtic Eduardo L. Mariño, del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica de la UB, va ingressar el 12 d’abril a l’Acadèmia Iberoamericana de Farmàcia, amb seu compartida a Granada i Sevilla.

El mes de març, Correo Farmacéutico va atorgar un dels premis a les millors iniciatives de la farmàcia de l’Any, dins l’apartat de formació, a l’aula de simulació d’oficina de farmàcia de la Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia, que dirigeix aquest mateix catedràtic.

> El catedràtic de Filologia Grega Carles Miralles ha estat guardonat amb el Premi de la Crítica Literària en la categoria de llengua catalana pel poemari L’ombra dels dies roja (Edicions 62, 2009), una reflexió sobre la mort i la guerra en els temps actuals.

> El catedràtic d’Història Medieval de la UB i delegat del rector per a les Activitats i Patrimoni Cultural, Salvador Claramunt, ha estat reelegit president de la Societat Espanyola d’Estudis Medievals.

> Una mujer en fuga. Biografía de Carmen Laforet, de la professora de Literatura Espanyola i directora de la Unitat d’Estudis Biogràfics de la UB Anna Caballé i l’investigador Israel Rolón, ha resultat guanyadora del premi Gaziel de Biografies i Memòries 2009 que atorguen la Fundació Comte de Barcelona i l’editorial RBA.

> Ricard Guerrero, catedràtic del Departament de Microbiologia, ha rebut la Medalla Fernando González Bernáldez en reconeixement a la seva contribució al desenvolupament de l’ecologia a tot el país.

> Un total de quinze estudiants de la UB han estat distingits en la convocatòria dels Premis Nacionals a l’excel·lència en el rendiment acadèmic universitari del curs acadèmic 2007-2008. Els estudiants guardonats a la UB en l’àrea de Ciències són: Eduard Sabidó Aguadé (segon premi) i

Creu de Sant Jordi per a l’antropòloga M. Dolores Juliano i el catedràtic emèrit de Física Josep M. Codina L’antropòloga M. Dolores Juliano i el catedràtic emèrit Josep M. Codina han estat dos dels guardonats enguany amb la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.

L’acte de lliurament a les 32 personalitats i 13 entitats guardonades enguany va tenir lloc el 21 d’abril al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

M. Dolores Juliano ha estat reconeguda per la seva trajectòria acadèmica i els valuosos resultats de recerques en els camps de l’antropologia de l’educació, els moviments migratoris, les minories ètniques, els estudis de gènere i l’exclusió social i perquè la seva àmplia producció ha anat sempre acompanyada d’un compromís social i feminista rellevant.

Al seu torn, Josep M. Codina ha estat guardonat per l’activitat acadèmica que ha dut a terme a la Universitat de Barcelona i la rellevància de la tasca de direcció a l’Observatori Fabra. Gràcies al seu concurs i al del seu equip, aquesta institució científica s’ha anat renovant i ha estat present en els registres internacionals més prestigiosos de da-

des astronòmiques, meteorològiques i sísmiques.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat. El guardó es va crear l’any 1981 per distingir les persones naturals i jurídiques en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en l’àmbit cívic i cultural.

notícies

Arnau Sebé Pedrós (tercer premi) en Biologia; Francesc Salvat Pujol (menció especial) en Física, i Olga Margalef Marrasé (menció especial) en Geologia. En l’àrea de Ciències de la Salut, en la llicenciatura de Farmàcia, destaca Laia Simó Riudalbas (menció especial). En l’àrea d’Enginyeria i Arquitectura, en el camp de l’Enginyeria Química, Anna May Masnou ha obtingut un tercer premi. En l’àrea de Ciències Socials i Jurídiques, en la llicenciatura de Dret, ha obtingut menció espe­ cial Elena Marín Gámez. En les diplomatures de Biblioteconomia i Documentació, i de Gestió i Administració Pública, el primer premiat és Ernesto Cabrero Blázquez, mentre que Anabel Díaz Pineda ha rebut el tercer premi. En Ciències Actuarials i Financeres, Investigació i Tècniques de Mercat, i Criminologia i Documentació, Albert de Paz Monfort obté també el primer premi, i Núria Palomar Baget el segon. En l’àrea d’Arts i Humanitats, en la llicenciatura de Filosofia, Sergi Oms Sardans obté el tercer premi, mentre que Pol Huguet Estrada és el segon distingit en Geografia. En Filologia Àrab, Filologia Romànica, Filologia Clàssica i Filologia Catalana, Meritxell Talavera Muntané guanya el segon premi. Finalment, en Història i Ciències de la Música, Lingüística, Estudis

d’Àsia Oriental, Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, el segon premi és per a José Antonio Morales de la Fuente.

> El 30 d’abril va tenir lloc la final de la VI Lliga de Debat Universitari de la Xarxa Vives, en què l’estudiant de Medicina de la UB Marc Grifell Guàrdia va rebre de mans del jurat el guardó al millor orador de la competició, mentre que la Universitat de Barcelona va obtenir el premi al millor equip per votació dels mateixos participants. En aquesta sisena edició de la Lliga va resultar guanyador l’equip de la Universitat d’Alacant, que es va imposar al de la Universitat de Lleida. > El Programa ICREA Acadèmia ha distingit vuit professors de la UB: Josep Lluís Carrión Silvestre, professor del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola de la Facultat d’Economia i Empresa, expert del Grup de Recerca d’Anàlisi Quantitativa Regional (AQR), i que ha desenvolupat diverses línies de treball en el camp de la descentralització fiscal, el creixement econòmic i la convergència regional, entre d’altres; Albert Escuer Fité, catedràtic del Departament de Química Inorgànica de la Facultat de Química, que ha centrat l’activitat investigadora en el magnetisme

Professors distingits pel Programa ICREA.

molecular; Raúl Estévez Povedano, professor del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Facultat de Medicina, expert en el camp de les malalties genètiques i rares relacionades amb el transport a través de membranes; el catedràtic Jordi Garcia-Fernàndez, que dirigeix el Laboratori Amfiox/Evo-Devo del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia, un grup de recerca sobre l’amfiox (cefalocordat) que centra l’activitat en línies de recerca sobre la biologia evolutiva del desenvolupament per via experimental (evodevo) i que destaca el paper clau dels gens del desenvolupament per comprendre l’evolució biològica, Francesc Illas, catedràtic del Departament de Química Física, que fa recerca sobre l’estructura electrònica de superfícies i materials utilitzant mètodes computacionals del camp de la química quàntica; José Ignacio Latorre Sentís, catedràtic del

Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria de la Facultat de Física i investigador responsable del Grup d’Informació Quàntica de la UB, que també dirigeix el Centre de Ciències de Benasc Pedro Pascual, que promou activitats científiques de projecció internacional; Joan Sanmartí Grego, catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia i membre de la Comissió Assessora d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i del Comitè Tècnic per a la Recuperació i la Identificació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura franquista, i Marta Segarra Montaner, catedràtica de Literatura Francesa, Teoria Feminista i Estudis de Gènere al Departament de Filologia Romànica de la Facultat de Filologia i directora del Centre Dona i Literatura i de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultu­ res a la UB.

41

42

notícies

Primers premis d’Internacionalització UB

Joaquim Gutiérrez, Mònica Margarit, Xavier Fernández Pons i Cristina Madrenas.

El rector Dídac Ramírez i el vicerector de Relacions Internacionals i adjunt al rector, Carles Carreras, van lliurar els primers Premis d’Internacionalització de la UB, en el marc de la cloenda del I Seminari d’Internacionalització de la Universitat de Barcelona, que va tenir lloc del 20 al 22 d’abril. Aquests guardons tenien com a objectiu reconèixer les persones que, en l’àmbit de la internacionalització, han dut a terme accions que han afavorit que la Universitat de Barcelona avanci en aquesta línia estratègica.

Les persones que van rebre aquesta distinció van ser el degà de la Facultat de Biologia Joaquim Gutiérrez i la responsable de Projectes del Gabinet del Rectorat Cristina Madrenas per la seva tasca en el desenvo­­ lupament i la coordinació del Bar­celona Knowledge Campus; l’exresponsable de l’Oficina de Relacions Internacionals de la UB i actual directora de la Fundación Universidad.es, Mònica Margarit, i Xavier Fernández Pons, professor de Dret Internacional Públic de la UB, assessor jurídic i entrenador de l’equip de la Universitat que va guanyar la Ronda Europea en la setena edició de la reconeguda competició que organitza l’Associació Europea d’Estudiants de Dret (ELSA), dedicada a la simulació de judicis

en l’Organització Mundial del Comerç, coneguda com a ELSA Moot Court Competition.

El Seminari, l’organització del qual ha estat a càrrec del Vicerectorat i de la Comissió de Relacions Internacionals de la UB, tenia com a objectiu recollir les primeres experiències del Pla director de la Universitat i que tots els estaments implicats debatessin alguns temes fonamentals a partir de les aporta­ cions d’especialistes destacats de l’exterior. Els seminaris anuals d’internacionalització pretenen fer visibles els avenços del Pla i les necessitats que tots i cadascun dels membres de la comunitat universitària han de cobrir.

El programa estava dividit en tres àrees temàtiques. En la primera, Internationalization at home, Josep M. Vilalta, secretari general de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), va impartir la conferència «El pla d’internacionalització de les universitats públiques catalanes»; en la segona, La cap­­tació de talent i les fires internacionals, Mònica Margarit va explicar les estratègies de la Fun­dación Universidad.es, i, fi­nalment, a Els rànquings i l’ex­cel·lència universitària, va intervenir-hi Joaquim Prats, president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).

Un concurs per desfer enigmes Un article de la prestigiosa revista científica Science enumerava el 2005, amb motiu del 150 aniversari de la publicació, les 150 preguntes que la ciència actual encara no ha pogut respondre. El 2009, any dedicat a la creativitat i la innovació, la Universitat de Barcelona, amb l’objectiu de fomentar l’interès per la recerca científica i la creativitat entre els més joves, recull el testimoni i planteja algunes d’aquestes preguntes a estudiants de secundària i joves d’entre 15 i 19 anys.

Laura Márquez, estudiant de 4t d’ESO a l’IES Celestí Bellera, de Granollers, va ser la guanyadora del concurs amb la seva resposta a la qüestió «Com s’emmagatzema la memòria i com es recupera?». La Laura va dissenyar diferents experiments per demostrar de quina manera es fixa la memòria, analitzant quins processos es produeixen a les neurones, en pensar que simulant situacions específiques del procés de la sinapsi es podria resoldre l’enigma. El jurat, format per Gemma Fonrodona, vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística; Joan Àngel Padró, degà de la Facultat de Física; Joaquim Gutiérrez, degà de Biologia; Ernest Trias, cap de l’Àrea de Comunicació Digital i Promoció, i Margarita Becerra, de la Unitat de Cultura Científica i Innovació, va decidir premiar aquest treball per la gran capacitat imaginativa i creativa de l’estudiant en el plantejament de les qüestions, les hipòtesis i la metodologia.

El segon premi va ser per a Mariona Badenas Agustí i Celia Franch López, d’Aula Escola Europea. Ambdues es­ tudiants, també de 4t d’ESO, van afrontar amb una anàlisi molt exhaustiva la qüestió «Quina és la natura dels forats negres», i la seva conclusió ha estat fer un viatge a l’interior d’un d’aquests forats. Àlex Formentí, estudiant de 4t d’ESO del col·legi l’Anun­ ciata-Dominiques, de Lleida, va rebre el tercer premi per la seva resposta a l’eterna qüestió: «Estem sols a l’Univers?». Per esbrinar-ho, l’Àlex plantejava enviar una nau espacial d’exploració per tal d’apropar-se als planetes que es considerin interessants per ser estudiats i, alhora, projectar un raig de llum a una freqüència constant a l’espai perquè les altres formes possibles de vida la puguin veure i es comuniquin amb nosaltres.

El concurs l’ha coordinat el Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística i la Direcció de Comunicació de la UB, a través de la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i), i ha tingut el suport de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Els premis han estat un ordinador portàtil (primer premi), una càmera digital (segon premi) i un reproductor MP4 (tercer premi), a més d’una invitació doble a CosmoCaixa amb una sessió al Planetari digital per a tots els participants.

Laura Márquez, Àlex Formentí, Celia Franch i Mariona Badenas.

notícies

43

Sabíeu que...? > El professor del Departament de Dret i Economia Internacionals de la Universitat de Barcelona, Xavier Ferrer, ha creat una nova pàgina web (www.birdstrike.es) per donar a conèixer la casuística dels birdstrikes (xocs d’aus contra avions). Aquesta pàgina web, en què ha col·laborat la Fundació Bosch i Gimpera, ofereix assessoria i serveis per a empreses, societats de gestió aeroportuària i administracions públiques i particulars en tres fronts: identificació fina d’espècies a partir de restes orgàniques, assessoria en seguretat aeroportuària i plans de prevenció.

ció Oceànica Barcelona, mitjançant la Fundació Bosch i Gimpera i el Consorci el Far, és el llibre Navegación tradicional: estándares de Enseñanza, de Jordi Renom, professor del Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament de la UB. Aquest manual s’adreça a totes les persones interessades en la vela de formació en vaixells escola tradicionals i respon a l’interès creixent per la conservació del patrimoni marítim i les activitats de desenvolupament personal.

> La Unitat d’Odontologia Integrada d’Adults de la Facultat d’Odontologia de la UB, en col·laboració amb la fundació privada Josep Finestres, ha posat en funcionament una unitat d’urgències odontològiques. S’ubica a la Clínica Odontològica Universitària del campus de Ciències de la Salut de Bellvitge, és oberta als pacients de la Clínica Universitària i a la resta de la població, a més de generar activitat docent, fet que incrementa la formació clínica especialitzada en situacions d’urgència dels futurs odontòlegs. En les enquestes de valoració, els pacients l’han qualificada amb un 8,9 sobre 10. > El diccionari personalitzat que els Serveis Lingüístics de la UB van elaborar fa un parell d’anys està d’estrena. Aquesta llista de paraules que complementa el diccionari del Word ja està disponible també per a l’OpenOffice.org. Amb això, no només es dóna resposta a tots els usuaris de l’OpenOffice.org que feia temps que demanaven una versió compatible d’aquesta eina, sinó que també se satisfan les necessitats dels usuaris de sistemes operatius lliures.

Així mateix, s’han fet canvis menors que optimitzen l’eina i, sobretot, ajuden els usuaris a accedir-hi amb més facilitat. > Per potenciar la preservació del medi ambient i dels recursos ecològics, les Nacions Unides van declarar l’any 2010 Any Internacional de la Diversitat Biològica, una iniciativa d’abast mundial per crear més consciència sobre la importància de frenar la pèrdua de la riquesa biològica al món. En el marc d’aquesta commemoració, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i la Facultat de Biologia de la UB han organitzat el cicle de conferències Mediterrània i Biodiversitat, una proposta amb què es vol aportar una visió globalitzadora dels recursos naturals i ecològics a la Mediterrània, tant pel que fa als principals grups d’organismes de la

© IRBio

> Fruit de diversos convenis entre la UB i la Fundació Navegaregió i d’ecosistemes terrestres i aquàtics, com pel que fa als reptes que planteja la conservació.

De xerrades, obertes a tothom, se’n farà una al mes fins a final d’any, a excepció dels mesos d’estiu, a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia, a les 12 h. El programa de conferències es pot consultar a l’adreça www.ub.edu/irbio/CAactivitat.php?id=38.

> L’Institut de Formació Contínua (IL3) de la Universitat de Barcelona va iniciar al mes d’abril, amb la col·laboració del Grup 62, el màster de Literatura en l’Era Digital, un curs que exemplifica la relació universitat-empresa en el sector de les indústries culturals. Els objectius del màster són conèixer, llegir, analitzar i dotar-se d’eines teòriques i crítiques per poder interpretar les creacions literàries més recents, l’alfabetització digital que cal per treballar en el camp de l’ensenyament o l’evolució del mercat editorial i les noves necessitats de les indústries culturals en la societat xarxa.

També ofereix eines de reflexió crítica que permetin la mirada transversal de la cultura i les seves noves formes de producció, difusió i con­ sum, en especial, l’entorn digital i l’anàlisi comparativa de llenguatges artístics (cinema, teatre, música, escultura, pintura, etc.). > La Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units ha avaluat positivament els Serveis Cientificotècnics (SCT-UB) com a laboratori de contracte per dur a terme assaigs de medicaments fabricats per un dels clients dels Serveis. Una avaluació positiva per part de l’FDA és un requisit imprescindible per a qualsevol laboratori que vulgui assajar productes farmacèutics que s’hagin de comercialitzar als Estats Units, i permet als SCT oferir als usuaris un altre element de confiança sobre els elevats estàndards de qualitat dels assaigs de productes farmacèutics duts a terme.

publicacions

PUBLICACIONS

44

Cos antic, entorn modern: el nostre cos està preparat per a la vida moderna?

Sobreviurem al canvi climàtic?

Martínez Pérez-Pérez, Alejandro

El canvi climàtic és cada cop més evident. A banda de les alteracions del temps meteorològic local, aquest canvi està provocant modificacions a altres escales més grans.

Cada any augmenta el nombre d’espècies d’éssers vius amenaçades per aquesta causa. Serà la nostra una d’elles? Estem preparats per afrontar aquest desafiament? És el primer cop que els éssers humans ens trobem davant d’una situació com aquesta? Som «independents» respecte del clima? Aquest llibre constitueix un viatge per la història dels nostres avantpassats des d’un punt de vista gens habitual: l’observació de les diferents espècies d’homínids associada a les alteracions climàtiques que s’han anat succeint al llarg de tota la història del nostre planeta.

Des dels orígens de la nostra branca evolutiva fins a l’aparició de la nostra pròpia espècie i, més enllà, endinsant-se en les pàgines de la història escrita, el llibre presenta les relacions establertes entre els homínids i el clima, relacions que no sempre han estat igual d’intenses ni sempre s’han donat en el mateix sentit.

Casado Merediz, Francisco Javier; Llobera Sande, Miquel; López Soriano, Francisco Javier; Ramírez Sunyer, Ignasi, i Soley i Farrés, Maria

Nodrint les nostres defenses Pérez Cano, Francisco José

El metabolisme dels nostres avantpassats prehistòrics és el que hem heretat nosaltres. Malgrat això, el nostre entorn i els nostres hàbits han canviat molt.

Avui, als països desenvolupats hem solucionat bona part dels problemes dels nostres avantpassats prehistòrics. Però, en contrapartida, patim els problemes de l’excés, per molt o per massa poc. Què ens passa quan ens engreixem? Per què l’obesitat ens predisposa a tenir diabetis? Per què hem de vigilar tant el colesterol? Per què el sedentarisme és dolent? O per què l’estrès crònic accelera el nostre deteriorament? I quins són els problemes associats a menjar poc? Tots aquests temes són els que es desenvolupen en aquest llibre de manera amena i entenedora. A través d’un repàs de l’evolució del nostre metabolisme entendrem per què patim algunes de les malalties més freqüents de la vida moderna, com l’obesitat i l’anorèxia. Entendre el metabolisme ens ajudarà a saber què hem de fer per gaudir d’una bona salut.

Cada vegada hi ha més evidències científiques del fet que els aliments influeixen en la funcionalitat de les nostres defenses i, per tant, que poden incidir en el nostre estat de salut i fins i tot ajudar a prevenir l’aparició de deteminades malalties.

En aquest llibre es presenta un recull dels aliments que contribueixen a la millora de les nostres defenses i s’explica de quina manera poden influir en el nostre sistema defensor: el sistema immunitari.

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal

Apaga la luz, compromís actiu amb el medi ambient Apaga la luz (Davinci, 2010) és el nou llibre del catedràtic de Geografia Física Javier Martín Vide i del periodista mediambiental José Luis Gallego. Es tracta d’un treball de caràcter divulgatiu que es proposa explicar els aspectes fonamentals d’allò que s’anomena canvi climàtic i l’abast de la seva màxima expressió: l’escalfament global.

La primera part del llibre es dedica a la ciència

del canvi climàtic i comprèn una selecció de tot allò que cal saber sobre aquest tema, els evidents senyals d’aquesta nova realitat tant a escala planetària com estatal i els escenaris climàtics futurs. La segona part fa un exercici introspectiu sobre el compromís personal i, alhora, sobre el compromís actiu a favor del medi ambient, i proposa un seguit d’accions quotidianes i bons hàbits per lluitar contra l’escalfament global.

Javier Martín Vide és catedràtic de Geografia Física de la Facultat de Geografia i Història.

La seva activitat de recerca se centra en l’anàlisi climàtica de la precipitació i en la variabilitat i el canvi climàtic. És autor de 25 llibres i de més de 300 articles.

José Luis Gallego, col·labora habitualment en la premsa escrita, la ràdio i la televisió.

Pere J. Quetglas prologa el Cançoner de Ripoll El catedràtic de Filologia Llatina i vicerector d’Informació i Comunicació Pere J. Quetglas és l’autor de la introducció del Cançoner de Ripoll (adesiara, 2009), el recull poètic escrit en llatí més important del patrimoni literari del nostre país. Inclou vint composicions de tema eròtic i mètrica variable, datades al darrer terç del segle xii, que l’agermanen indiscutiblement amb els Carmina Burana, el corpus de poesia més preuat de les lletres llatines medievals.

El Carmina Riuipullensia —com el coneixen els especialistes— es va trobar amagat dins un còdex miscel∙lani en

publicacions

Guia de l’escultor per a escultors novells (Llibre+CD-Rom).

Serra Subirà, Eduard

Geekonomía: un radar para producir en el postdigitalismo Pardo Kuklinski, Hugo

«La falta d’informació tècnica pel que fa a la materialització de l’escultura m’ha impulsat a escriure aquest llibre, que aspira a servir de guia pràctica per a estudiants i als professionals, escrit amb el propòsit de donar a conèixer els principals materials des d’un punt de vista tècnic, i amb la intenció de fa­cilitar la comprensió de llibres més específics i complexos de temàtica similar.»

La idea d’aquesta guia és conèixer tan bé com sigui possible els materials, sense entrar en els procediments de la seva aplicació, i tenir present que no es poden separar dos conceptes fonamentals a l’hora de materialitzar una obra escultòrica: la idea i els materials. És, si fa no fa, com la via del tren, en la qual tenim dos rails units per travesses: un rail que faria referència a la idea (concepte) i l’altre que faria referència als materials amb els quals es vol fer l’obra. La forma de relacionar tots dos conceptes, disposats de manera paral· lela, són les travesses que uneixen transversalment els rails i que representen la tècnica, que en permet la materialització.

Són els geeks els que a la seva manera redissenyen l’economia transformant-la en geekonomia. Des de la irrupció d’Internet i la computació personal, són els nous escribes del món, capaços de crear els instruments que utilitzen, o d’apropiar-se dels ja creats. Ells configuren i la societat consumeix. Com un early observant, la principal vocació d’aquest llibre és donar pistes i incitar el lector a iniciar noves lectures o a repensar algunes nocions de l’economia d’Internet en aquesta dècada que comença.

45

Chiapas, l’emergència de la pagesia indígena Vives Riera, Antoni

L’aixecament armat de l’Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) a l’estat mexicà de Chiapas l’any 1994 va significar l’aparició a l’escena pública de la primera guerrilla llatinoamericana després de la Guerra Freda. En un moment d’eufòria neoliberal, l’EZLN va esdevenir un clar precursor dels moviments antiglobalització. Hi va ajudar l’oportunisme polític i la forta presència del zapatisme a la xarxa Internet, que van fer que el conflicte de Chiapas tingués una gran repercussió mediàtica en els anys immediatament posteriors a l’aixecament.

Els esdeveniments van fer sortir a la llum pública mundial un conflicte que vint anys enrere ja es trobava clarament configurat; un episodi històric encara vigent, fruit d’un procés complex amb arrels històriques profundes, en el marc del qual la pagesia indígena ha après a fer-se escoltar en la vida política mexicana i mundial. L’objectiu d’aquest llibre és oferir una explicació sintètica i completa del conflicte, des dels antecedents històrics més llunyans fins al moment actual, en el qual les comunitats indígenes rebels s’han vist progressivament abandonades per l’opinió pública internacional. El llibre ofereix també un recull de textos i testimoniatges que de ben segur ens ajudaran a entendre’n millor els aspectes clau.

de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

pergamí dedicat a glosses i etimologies, fet que fa pensar en la voluntat expressa d’ocultació de l’autor. Es va conservar miraculosament de la crema de l’arxiu monàstic arran de la desamortització de l’any 1835 gràcies al bibliotecari de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Pròsper de Bofarull (1777-1859), el qual va retenir a Barcelona alguns còdexs ripollesos amb l’excusa que volia fer-ne un inventari i relligar-los. El Cançoner el va «redescobrir» el polític i intel·lectual Lluís Nicolau d’Olwer entre els textos miscel·lanis del manuscrit 74 del fons del monestir, i els va editar l’any 1923 sense gaire ressò. No ha estat fins al final del xx i principi del xxi en què han sovintejat edicions castellanes, franceses i catalanes del text llatí.

Una biografia rescata de l’oblit la religiosa obrera María José Sirera Oliag El passat mes de maig es va presentar a la UB el llibre El riesgo de la utopía. Memoria de María José Sirera Oliag (1934-1982) (Publicacions i Edicions UB, 2010), de les autores M. Julia de Eguillor, llicenciada en Història Contemporània, i Mercedes Vilanova, catedràtica emèrita de la UB. El llibre és un retaule de materials diversos que projecten una imatge completa de Sirera Oliag. S’inicia amb una semblança biogràfica, traçant un retrat de les seves vicissituds enmig de la complexa i canviant realitat espanyola del tardofranquisme i la Transició. Continua amb una antologia de textos de la biografiada i amb

la correspondència més significativa, i inclou també el seu diari personal, que abasta del 1976 al 1982, com també les seves poesies.

Clou aquesta part un informe sobre els escrits de l’autora a càrrec del jesuïta i professor de Dret Canònic de la Universitat Pontifícia de Comillas José M. Díaz Moreno. Aquest és el tercer volum de la col·lecció Vides Escrites, que dirigeix la professora de Literatura Espanyola i directora de la Unitat d’Estudis Biogràfics Anna Caballé, i que neix amb la voluntat de fomentar la dinamització dels estudis sobre (auto)biografia mitjançant la publicació de llibres que contribueixin a millorar el coneixement del nostre patrimoni biogràfic.

46

agenda

AGENDA Els Juliols Del 5 al 23 de juliol tindran lloc els cursos d’estiu de la UB, Els Juliols. S’ofereixen 53 cursos oberts a tothom: estudiants universitaris, alumnat de secundària, treballadors que busquin formació i persones que es proposin ampliar coneixements.

El programa dels cursos d’Els Juliols també inclou quatre cursos de la Universitat d’Estiu de les Dones (UED), que la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat organitzen conjuntament.

En les activitats d’estiu a la Universitat, aquest any destaca l’oferta de la UB International Summer School (UBISS), amb cursos en anglès i en castellà sobre diferents temes, i la segona Summer School on Management of Creativity in an Innovation Society, que organitzen l’escola de negocis HEC Montréal (École des Hautes Études Commerciales de Montréal) i la UB. Així mateix, la Universitat ofereix cursos i activitats d’estiu a l’Escola d’Idiomes Moderns, als

Serveis Lingüístics, a l’Institut d’Estudis Hispànics i al Servei d’Esports.

Podeu ampliar-ne la informació a: www.ub.edu/juliols/ www.ub.edu/ubiss/ www.ub.edu/web/ub/ca/estudis/oferta_formativa/altra_ oferta/estiu/estiu.html

Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre octubre i gener, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d’agenda.

Env ieu-nos - en les dades, com ara la descripció de l’activitat, les dates, l’hora, el lloc i el vostre contacte, a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/ agenda o bé per fax al 934 035 357.

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

juny Dia 16 Mar Coll presenta la pel· lícula Tres dies amb la família, dins del cicle La mirada captivada, que coordina la professora del Departament d’Història de l’Art Anna Casanovas en el marc del programa d’activitats del Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni.

Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric (Gran Via, 585) Hora: 18.30 h

Dia 17 Darrera lliçó del catedràtic de Filologia Catalana Joan Solà, sota el títol «Construcció d’una sintaxi normativa. Criteris. Exemples», en el marc del màster d’Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes (UB i UAB).

Lloc: Aula Magna de l’Edifici Històric (Gran Via, 585) Hora: 18 h

Dia 21 Conferència «La gran tríada del cinema japonès: Mizoguchi, Ozu i Kurosawa», a càrrec d’Antonio Santos. La promouen el Centre d’Investigacions Film-Història de la UB, el Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni, la Casa Àsia i la productora Cultural Affairs, dins dels actes de l’Any Kurosawa.

Lloc: Aula Magna a l’Edifici Històric (Gran Via, 585) Hora: 19 h

Dia 28

AÑO

KUROSAWA 2010

Conferència de Sílvia Rins, «La presència de Shakespeare a l’obra d’Akira Kurosawa».

La promouen el Cen- La mirada del samurái: los dibujos de Akira Kurosawa tre d’Investihttp://www.ub.edu/anykurosawa/ gacions Film-Història de la UB, el Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni, la Casa Àsia i la productora Cultural Affairs, dins dels actes de l’Any Kurosawa.

Lloc: Aula Magna a l’Edifici Històric (Gran Via, 585) Hora: 19 h

CICLE DE CINEMA A LA UNIVERSITAT

LA MIRADA CAPTIVADA U

UNIVERSITAT DE BARCELONA

B

Dies 30 de juny i 1 de juliol Òpera a la Universitat. Gianni Schicchi, de Puccini. Jove Companyia d’Òpera del Conservatori del Liceu. Direcció artística: Carmen Bustamante. Direcció musical: Daniel Mestre. Direcció escènica: Miquel Gorriz Lloc: Pati de Lletres de l’Edifici Històric (Gran Via, 585) Hora: 22 h

© Kurosawa Production Inc. Bajo licencia exclusiva de HoriPro Inc.

Alhóndiga Bilbao, noviembre 2010 - febrero 2011

juliol Del 15 al 17 Congrés International Modelling and Simulation in Engineering, Economics and Management Trobareu més informació a: www.amse-modeling.com/ms10/.

Lloc: les sessions tindran lloc a l’Edifici Històric (Gran Via, 585), a

Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Edifici Històric Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 BCN

Més informació a: www.ub.edu/aclt/

la Facultat d’Economia i Empresa (Diagonal, 690) i a la seu del Parlament de Catalunya (Parc de la Ciutadella).

Del 26 al 30 56è Congrés d’Assiriologia.

Time and History in the Ancient Near East.

Trobareu més informació a: www.rai-barcelona.org/.

Lloc: Facultat de Filologia (Gran Via, 585)

setembre Del 8 al 10 VI Congrés Internacional d’Adquisició del Llenguatge Trobareu més informació a: http://stel.ub.edu/cial2010/ca Lloc: Facultat de Filologia

48

som UB

ATENEA, un projecte per renovar la gestió economicofinancera La Universitat de Barcelona està portant a terme un pla integral de reforma dels sistemes d’informació, l’execució del qual es preveu que es perllongui més enllà de l’any 2012. Aquest procés, a més de la implantació del nou sistema SAP, farà una revisió global en tots els nivells de l’organització, amb l’objectiu d’assolir millores en tots els àmbits.

Un dels primers sistemes que es renovarà serà la funció de gestió econòmica i financera, amb la consegüent transformació organitzativa. Aquest projecte rep el nom d’ATENEA-

ECOFIN i està liderat per Joan Her­nández Basora, director de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions; Teresa Garcia, directora de l’Àrea de Finances, i Núria Font, que ha estat nomenada cap de Projecte.

El punt de partida per a la implantació d’aquest nou sistema econòmicofinancer a la UB és l’experiència acumulada en la utilització de les eines informàtiques actuals, basades en programaris de funcionalitat limitada, a hores d’ara ben amortitzats. Els treballs en curs permetran la renovació i ampliació de les prestacions ac-

tuals, com també l’adequació a les normatives vigents.

Beneficis «Amb aquest projecte —explica Teresa Garcia— volem implantar un model de gestió econòmica modern i eficaç, que millori la qualitat i fiabilitat de les dades econòmiques disponibles, que potenciï la capacitat d’anàlisi i faciliti la presa de decisions per part de la direcció de la UB.» «A més —concreta Núria Font— pretenem simplificar els processos administratius, amb el disseny de processos senzills i el foment de la desaparició del paper, afavorint d’aquesta manera la usabilitat.»

Impacte

En la imatge, els principals responsables del projecte.

«El que pretenem és estandarditzar i homogeneïtzar els processos i el model de gestió per racionalitzar els recursos i millorar l’eficiència», diu Garcia.

«Hauríem de focalitzar els esforços i recursos en aquelles

tasques de més alt valor afegit; per això, plantegem la simplificació i automatització dels processos de menor valor o de tipus purament administratiu», afegeix Font.

Per què ATENEA? «Perquè ATENEA és la deessa de la saviesa i l’estratègia, valors de referència per al nostre projecte», explica Font.

SAP vs. SICUB «SAP es una plataforma tecnològica —exposa Joan Hernández— basada en un nucli de programari estàndard, alineada amb les últimes tecnologies, habitual en institucions dinàmiques i de dimensió com la nostra». «És una eina d’alta usabilitat —afegeix—, flexible, que permetrà disposar d’un sistema d’informació d’altes prestacions integrat amb altres sistemes d’informació propis com són personal o projectes de recerca, on la informació estarà disponible en temps real».

Conveni amb La Vanguardia per promocionar els projectes i les activitats de la UB El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, i el director general de La Vanguardia, Pere Guardiola, van signar el passat 19 de febrer el conveni en què s’emmarcarà la col·la­boració d’ambdues entitats pel que fa a la promoció de projectes i activitats de la UB a la socie­tat catalana i espanyola.

L’acord estableix que La Vanguardia posarà espais publicitaris a disposició de la Universitat i prestarà una atenció especial a les informacions i als actes que dugui a terme, com ara els cursos d’estiu Els Juliols

i altres activitats d’interès. Per la seva banda, la Universitat oferirà al rotatiu la possibilitat de difondre la seva marca entre la comunitat universitària.

Durant l’acte de signatura, el rector Ramírez va destacar que la Universitat i els mitjans de comunicació comparteixen el deure d’esdevenir un servei per a la societat. «Tot i que els camins per arribar-hi són diferents, és cert que la Universitat necessita treballar conjuntament amb la premsa per comunicar molts dels projectes que duu a terme», va dir. A més, va posar en relleu

que «els dos tenen una història lligada a la ciutat; de fet la història de Barcelona no s’entén sense aquest diari i sense la UB; les dues són urbanes, cosmopolites i obertes al món».

Per la seva banda, Guardiola es va mostrar satisfet per l’acord signat amb la Universitat, «una institució —va dir— que duu més de 500 anys al capdavant de l’ensenyament a Catalunya, una tasca que no és gens fàcil». Així mateix, va posar de manifest que avui dia La Vanguardia té més lectors joves que mai, sobretot de la versió en lí-

nia del diari: «la major part dels 2.000.000 de lectors a Internet que tenim cada dia tenen entre 18 i 22 anys».

som ub

49

La UB posa en marxa el Gabinet d’Atenció i Mediació, pioner a les universitats catalanes El Consell de Govern del 8 de febrer va aprovar la creació del Gabinet d’Atenció i Mediació de la UB, una iniciativa destinada a establir mecanismes de comunicació fluids i permanents per al professorat i personal d’administració i serveis que visquin un conflicte interpersonal que afecti el desenvolupament de les seves activitats i a la pròpia in­ tegritat personal. El Gabinet d’Atenció i Mediació es configura com un espai on els afectats poden exterioritzar inquietuds i problemes i trobar suport per analitzar la situació i cercar solucions. Amb l’objectiu de facilitar la gestió dels conflictes individuals i arribar al consens, es regeix pels principis de voluntarietat de les parts en conflicte, la confidencialitat de les consultes i procediments, i la imparcialitat dels assessors que hi intervenen. L’accés al servei és directe,

Altres acords La Universitat de Barcelona ha signat també acords recentment amb l’Editorial Ecoprensa, editora d’El Economista; Ediciones El Jueves, editora de la publicació mensual TeatreBcn; Catmèdia Global, que produeix les pàgines web directe.cat i racocatala.cat, i Editorial de Periodistes, editora d’El Triangle i Week Alternativa Media, responsable de BCN Week. Les empreses signants col·labo­ raran en la difusió i la promoció de les activitats i serveis de la UB i, alhora, la Universitat de Barcelona reforçarà la presència d’aquests mitjans de comunicació en l’àmbit universitari.

per escrit, en línia o telefònicament (w w w.ub.edu /comint / atencio/funcionament.html).

«Es tracta d’una finestreta única per als conflictes interpersonals —especifica la responsable del nou servei, la comissionada de Societat i Envelliment Misericòrdia Garcia— que ofereix un espai reservat, absoluta confidencialitat, i total respecte a la voluntat dels qui s’hi adrecen».

«Intentem facilitar el diàleg entre les parts involucrades i arribar a la resolució aplicant el que entenem com a mediació informal.

En aquells casos en què la solució del conflicte ho requereix —concreta—, el Gabinet possibilita una mediació formal, posant en contacte les parts enfrontades amb persones mediadores de la Universitat o externes».

Depenent de la naturalesa i l’evolució del cas, el Gabinet d’Atenció i Mediació es coordina

La comissionada Misericòrdia Garcia flanquejada per Cristina Boix i M. Pilar Bonet, membres del seu equip.

amb el Vicerectorat d’Administració, la Secretaria General, la Gerència, la direcció de Recursos Humans, el Síndic de Greuges, l’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient (OSSMA) o els serveis mèdics.

Aquesta iniciativa és pionera en l’àmbit universitari i, remarca la comissionada, «es tracta d’un

projecte gestat en el programa electoral de l’equip de govern actual». «L’objectiu primer del Gabinet d’Atenció i Mediació és el tractament del conflicte —puntualitza— però finalment pretén el foment de noves solidaritats i la implantació d’una cultura de respecte i tolerància dins la institució».

Col·laboració entre la UB i El Periódico de Catalunya

El Mundo Deportivo promou l’esport universitari

El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, i el director general d’Ediciones Primera Plana SA, empresa editora d’El Periódico de Catalunya, Enrique Simarro, també van signar el passat mes de febrer un acord per promoure projectes i activitats de la UB adreçats a la societat catalana i espanyola.

Mentre que El Periódico posarà espais publicitaris a disposició de la Universitat i prestarà una atenció especial a les informacions i activitats que generi, la Universitat facilitarà que el rotatiu difongui la seva marca entre la comunitat universitària.

Fruit del conveni signat el passat 15 de març, i amb l’objectiu de desenvolupar la vinculació de la Universitat de Barcelona amb la societat, Mundo Deportivo col·laborarà en la promoció de l’esport universitari. L’acord recull, entre altres accions, el compromís del rotatiu de difondre l’esport universitari i les activitats esportives de la UB mitjançant pàgines de publicitat, espais redaccionals i publireportatges. Al seu torn, la UB col·laborarà en la promoció d’aquesta publicació entre els col·lectius universitaris i facilitarà espais publicitaris perquè es difongui.

«L’acord neix de la voluntat conjunta de comunicar» —va assenyalar el rector durant la signatura.

I va remarcar que «la Universitat no és només un agent acadèmic formador i capacitador de professionals i investigadors; també és un notori agent social i econòmic integrat en l’entorn urbà i regional amb clars i reconeguts efectes».

som UB

Alumni UB ÉS EL SERVEI DE LA UNIVERSITAT D E BA R C E L O N A D I R I G I T A L C O L · L E C T IU D’EXALUMNES Orientació professional

Organització d’activitats

Serveis als socis amb condicions especials

Networking

Clubs

Pla d’avantatges ALUMNI UB Els membres d’Alumni UB gaudeixen dels preus especials que ofereixen empreses de diferents sectors pel que fa a un conjunt de serveis. Només cal presentar el carnet de soci Alumni UB (o Antics UB).

APALAN, S.L.-TOSHIBA S.L. Descompte: fins a un 15 % en productes informàtics.

KOAN CENTRE DE IOGA I MEDITACIÓ Descompte: 10 % a les seves activitats.

AVANCAR CARSHARING COTXES PER HORES I DIES Descompte: alta gratuïta a la modalitat «Start» més regal de 20 € en bons de consum. Regal de 80 € en bons de consum per a la modalitat «Business».

Períodes de validesa: del 15‑04‑2010 al 15‑07‑2010

ILLA FANTASIA Descompte: 25 % presentant la targeta d’Antics o d’Alumni UB.

BATALLATA Descompte: 15 % en tots els productes Batallata. ÒPTICA BASSOL Descompte: d’un 40 % en muntures, ulleres de sol i vidres graduats, i d’un 20 % en productes BX (Bassol Xclusiv).

CEDIPTE PSICOLOGIA Descompte: 50 % en la primera visita i 20 % les visites d’atenció psicològica següents.

DEKAP Descompte: 10 % en totes les compres.

DELISHOP Descompte: 10 % en tots els productes d’alimentació (inclosa la gamma Delishop «Take Away») i celler.

EL JOU HOTEL Descompte: d’un 10 % en allotjament, d’un 50 % en sales i equipament, i d’un 5 % en activitats.

ESPAI ESCÈNIC JOAN BROSSA Descompte: d’un 25 % sobre el preu de 16 €.

Loring Art Descompte: 5 % en la compra de llibres (pagament en metàl·lic).

LA ROCA VILLAGE Descompte: 10 % addicional als socis.

Els descomptes són vàlids de l’1-09 al 05-01, i de l’1-03 al 12-06.

LÀSER OFTÀLMIC CORACHAN Descompte: servei de cirurgia refractiva per a socis d’Alumni UB a un preu de 690 € per cada ull operat.

SK KAYAK-ESCOLA DE PIRAGÜISME Descompte: d’un 15 % (o 3x2) en activitats amb caiac, i d’un 5 % per la compra d’un caiac.

VIRGOLA MILANO Descompte: 30 % en perruqueria i estètica.

AUTOESCUELA FREEDOM Descompte: xec regal de 150 € a bescanviar per classes pràctiques, i premi a la motivació amb un xec regal de 100 € a bescanviar per classes pràctiques sempre que la part teòrica s’aprovi abans de 3 mesos a partir de la data d’inscripció. El total suposa 250 € d’estalvi.

Nota: l’oferta no és acumulable i els xecs regal es bescanvien per classes pràctiques tan bon punt s’ha aprovat la teoria.

*Els descomptes no tindran validesa durant els períodes de rebaixes o en productes ja rebaixats.

Quota de 0 € el primer any DADES PERSONALS oP m

omc ioóc

ro

Adreça.................................................. Població............................................ CP.......................

Pr

Nom.......................................................Cognoms........................ Data de naixement...............

Per a estudiants acabats de graduar.

1100 .

50

2200

ivóà ddee vliàdl nnyy iadafi n eej uJu fisnsa le3 00dd l3

Província............................................. Telèfon................................ Adreça electrònica..........................................

DNI (amb lletra)................................................ SEXE (H/D) ......... Estudis UB............................................ Any.......................

Si vols formar part dels Clubs Alumni UB, marca els que t’interessin Cercle d’Humanitats

Fòrum d’Esports

Club de Finances

Club d’Emprenedors

Club de Franquícies

Club de Ciències de la Salut

Club de Dret

DADES BANCÀRIES Entitat...................... Sucursal . .............. DC ...................CC.....................................................................................

Les dades de caràcter personal facilitades seran incorporades a un fitxer titularitat de la Universitat de Barcelona, les finalitats del qual són: mantenir una vinculació permanent amb la Universitat i gaudir de tota la seva oferta de serveis. L’òrgan responsable del fitxer és la Secretaria General. Tanmateix, les vostres dades seran utilitzades per remetre-us informació sobre l’oferta de serveis. En qualsevol cas, podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, adjuntant la fotocòpia del DNI o un altre document identificatiu, dirigida a la Secretaria General de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes 585, 08007 Barcelona, o mitjançant correu electrònic a la següent adreça: secretaria.general@ub.edu.

Diputació, 250 · Casa Garriga i Nogués · www.alumni.ub.edu · alumniub@ub.edu · Tel. 933 015 560