especial 2006 by Eloi de Tera

UNIVERSITAT DE BARCELONA

Març 2006 Any X

Especial

Què en pensen els alumnes de secundària Suggeriments per decidir els teus estudis i integrar-te en el món universitari

p. 40

Activitats p. 46

La UB també serà a Estudia 2006 Saló de l’Ensenyament Del 22 al 26 de març De 10.00 a 19.00 hores Diumenge 26 de 10.00 a 14.00 h

A més de molta informació dels nostres ensenyaments, a l’estand de la UB podràs participar en diverses activitats i compartir experiències amb professors universitaris. Has participat mai en un debat filosòfic o en un experiment científic?

T’esperem a Estudia 2006

Sumari

Especial

Carta del rector Benvolguts i benvolgudes,

Suggeriments per decidir els teus estudis i integrar-te en el món universitari ....................

Transició batxillerat - universitat. Cinc condicions per intentar assegurar l’èxit ...............

El primer any a la universitat .......................................................

Accés a la universitat: una porta de futur .......................................

Què en pensen els alumnes de secundària ..........................................................

Activitats per a alumnes de secundària ..........................................................

Ensenyaments, centres i campus de la UB .................................................................................

Amb aquest número especial de la revista La Universitat que teniu a les mans, la Universitat de Barcelona llança una col·lecció de periodicitat anual per tal d’apropar la institució a l’alumnat de secundària en particular, però també a totes les persones i institucions relacionades amb el procés de transició del batxillerat a la Universitat. Conscients de la dificultat que comporta triar el vostre futur curricular, hem elaborat la revista de manera que disposeu d’un element informatiu addicional que us pugui ajudar quan properament hagueu de prendre aquesta important decisió. És per això que en aquest primer número trobareu, entre d’altres, informacions referents tant als serveis com als ensenyaments que ofereix la Universitat de Barcelona. A més, recull diversos consells sobre: • el que heu de tenir en compte a l’hora d’escollir els vostres estudis universitaris, com ara les vostres habilitats i competències; • la nova situació amb què us enfrontareu quan inicieu la vostra estada a la Universitat i les estratègies per fer-hi front, i • els principals elements que heu de considerar per integrar-vos amb èxit en el món universitari, com ara la figura del professor tutor com a suport i guiatge en el vostre procés d’aprenentatge. Amb el desig que les informacions que trobareu a la revista us siguin útils i en pugueu treure el màxim profit, i esperant que en el futur formeu part de la comunitat universitària amb més història i tradició d’entre les universitats públiques catalanes, rebeu una cordial salutació. Màrius Rubiralta, rector

la universitat Revista de la Universitat de Barcelona Imprès en paper ecològic

Número especial editat per la Unitat de Comunicació i per la Unitat d’Orientació i Atenció a Nous Estudiants. Col·laboració del fotògraf: J.M. Rué. Producció gràfica: El Tinter, SAL. Maquetació i impressió: El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 14001 i EMAS). Tiratge: 25.000 exemplars. Dipòsit legal: B-19682-97 Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

Passar del batxillerat a la universitat implica viure una etapa de transició. Ara estàs en un moment en què et planteges molts dubtes i et costa trobar respostes a molts interrogants, i tot això encara et provoca més confusió.

Com has de decidir-te

Decidir-te

Triar quina carrera universitària vols estudiar és una decisió important, de la qual pot dependre el teu futur professional. Aquesta elecció suposa un procés que et requerirà temps i dedicació.

Per començar, hauries de reflexionar sobre: n

Quines matèries creus que et van millor. Quines habilitats i capacitats tens. Quines professions t’agraden més. Quins estudis et motiven més. Quines preferències tens.

n n n n

JA HO VEUS: TU TRIES, però abans és recomanable que valoris alguns factors que incideixen en la teva elecció:

ABANS DE DECIDIR, HAS DE SER CAPAÇ DE DONAR RESPOSTA A TOTES AQUESTES QÜESTIONS. ÉS MOLT IMPORTANT SABER QUÈ VOLS ESTUDIAR I PER QUÈ.

n Informa’t de l’oferta formativa i de les Has de tenir en compte altres diferents universitats, ja que no tan n

n n

sols decidiràs què estudiar, sinó també on fer-ho. Saps a quines carreres pots optar? Has d’indagar quines opcions tens, ja que, segons la modalitat de batxillerat que hagis cursat, podràs accedir a unes titulacions o a unes altres. Quins coneixements previs necessaris et faran falta per cursar l’ense-nyament universitari que vols? Saps que, per accedir a algunes carreres, cal passar unes proves específiques (PAP)?

aspectes, com ara els següents:

n Conèixer en profunditat els estudis

i les seves característiques, l’oferta formativa existent i les particularitats d’aquesta, i la nota de tall de cada ensenyament, que no és res més que la qualificació mínima amb què s’hi pot accedir i que depèn del nombre de places ofertes i de les notes d’accés dels estudiants que s’hi han preinscrit. Conèixer el mercat laboral: has de parlar amb professionals dels dife-

Decidir-te

! 6

VINE A CONEIXE’NS!

rents sectors perquè t’expliquin la seva experiència i el seu dia a dia laboral. És la millor manera per descobrir com és la professió a la qual et voldries dedicar. Així podràs identificar i descartar altres alternatives. Coneix-te a tu mateix: compara les teves capacitats i interessos amb les ocupacions que vols fer; com més gran sigui la similitud, més grans són també les probabilitats de trobar una carrera que lligui amb la teva manera de ser.

Qui t’ajuda a decidir

n Tècnics d’orientació: els trobaràs als

punts d’informació juvenil del teu poble, als serveis de joventut o als serveis d’orientació de les universitats, i tots et podran assessorar perquè la teva decisió sigui la més encertada. Pedagogs i psicopedagogs: els trobaràs al teu centre de batxillerat i t’ajudaran a l’hora de fer l’elecció. De-

mana aquest suport als teus professors. Professionals en actiu: et donaran consells i recomanacions pràctiques sobre la seva tasca laboral. Després, fes les teves pròpies reflexions: hi veus reflectida la teva vocació? No dubtis a assessorar-te com més millor! Família: valora les seves recomanacions, però no oblidis que la carrera l’has de cursar tu i que passaràs uns quants anys de la teva vida estudiant. Has de saber potenciar els teus punts forts i les teves habilitats. En definitiva, ningú no et coneix millor que tu mateix! Estudiants universitaris: si tens amics que cursen estudis a la universitat, aprofita l’ocasió: són una bona font d’informació. Si tens la sort que són carreres del teu interès, millor; si no és així, també pots descobrir a través d’ells altres aspectes relacionats amb la vida universitària.

Decidir-te

Què pots fer

n REFLEXIONA seriosament sobre les capacitats i les habilitats que són necessàn n n n n

ries per cursar els estudis universitaris, per tal de potenciar-les. És l’única manera de tenir èxit en els teus estudis. És impossible saber ara quines carreres tindran més sortida laboral quan hagis acabat els estudis. Estaràs uns quants anys dedicant els teus esforços als estudis i, per tant, hi han de prevaler les teves MOTIVACIONS per fer-los. Són un factor clau per tirar-los endavant amb un bon rendiment. Un cop tens la informació necessària sobre les tasques professionals que faries en el futur, POSA’T A PROVA i fes-te una avaluació: t’hi veus, fent això? Creus que t’agradarà? Com més ben INFORMAT estiguis, menys dificultats tindràs a l’hora de fer la tria i reduiràs el risc d’equivocar-te. No es tracta d’estudiar qualsevol carrera, sinó d’encertar-la en la tria, de descobrir el que més t’agrada gràcies a la bona informació i l’assessorament que hagis rebut amb antelació. Potser la carrera que vols estudiar imparteix assignatures en les quals tens algunes mancances; indaga-ho! Potser no és la carrera òptima per a tu, però també hi ha mecanismes de reforç. ASSABENTA-TE’N. VISITA els diferents campus de la UB, assisteix a les jornades de portes obertes, a les sessions informatives que se celebren a les facultats i a altres activitats. Consulta les RECOMANACIONS per cursar els estudis que t’interessen a: www.ub.edu/csecundaria/recomanacions/

Quins coneixements has de tenir per començar estudis universitaris?

Quan accedeixis a la universitat, la teva situació canviarà força. A partir del moment en què siguis universitari gaudiràs de molta autonomia personal i seràs tu qui prendrà decisions importants sobre el teu futur acadèmic: com, quan i quant estudiar, fer la tria d’assignatures en funció dels teus interessos professionals, i planificar el teu temps d’estudi.

Començar

Per què és important que coneguis la distribució de la docència? Perquè el primer curs acadèmic passa molt ràpid: ni t’adonaràs que estàs acabant el semestre i ja t’estaràs examinant. Si comptes els dies festius: el Nadal, les vacances i les festes institucionals, comprova tu mateix quants dies tens per estudiar. Sorprenent, oi?: no et queden gaires dies. Per tant, això suposarà que a partir d’ara serà imprescindible per a tu planificar-te el temps d’estudi. A la universitat no és gens recomanable deixar-ho tot per al final. Hauràs d’acostumar-te a agafar un hàbit d’estudi

diari, ja que serà l’única manera d’adquirir un compromís amb tu mateix/a. Si t’hi acostumes, no se’t farà pesat posar-te a estudiar, no et costarà, sabràs que és el que et toca fer, ja que sabràs que això serà la teva nova feina a partir d’ara. La PLANIFICACIÓ és la millor estratègia per evitar nervis d’última hora, per evitar acumulacions d’hores d’estudi i de matèries. Encara no ho veus clar? Provaho: comença ja a fer el teu propi pla de treball. Saps com fer-ho? Segurament alguna vegada a l’institut algun profes-

COMENÇA JA A FER EL TEU PROPI PLA DE TREBALL

PENSA QUE HAURÀS D’APRENDRE A DISTRIBUIR EL TEU TEMPS I QUE, EN FUNCIÓ DE LES TEVES NECESSITATS, ANIRÀS MODIFICANT I DOSIFICANT ELS ESFORÇOS.

Començar

PREPARA JA EL TEU HORARI PERSONAL DE TREBALL, TOT PRIORITZANT LES TEVES ACTIVITATS; TU MATEIX HAURÀS DE CONTROLAR EL TEU PROPI RENDIMENT, EL TEU PROGRÉS.

PLANIFICAR-TE ÉS LA MILLOR MANERA D’ASSEGURARTE QUE PUGUIS AFRONTAR I SUPERAR AMB ÈXIT LES EXIGÈNCIES ACADÈMIQUES

sor o professora t’ha dit que t’aniria bé que et fessis un horari d’estudi. Doncs ara et toca fer-ho; pren-te aquesta idea seriosament. Primer de tot, hauràs de plasmar per escrit les teves hores de classe i les teves hores lliures. A la teva planificació no poden faltar les hores de descans, de menjar i de vida social. Un cop fet això, veuràs reflectida la teva realitat per saber exactament de quin temps disposes per estudiar, per repassar, per fer treballs, per anar a la biblioteca, per completar els apunts, per quedar amb els companys, per planificar les exposicions dels treballs, etc. La clau és que coneguis de bon principi quines són les hores en les quals rendei-

xes més, et concentres més: en quin moment del dia tens més energia, i a partir d’aquí planifica les hores d’estudi i les tasques que et requereixen més esforç, i reserva’t aquestes hores. T’has d’assegurar amb antelació de quin temps disposes per poder estudiar totes les assignatures. Per tant, dins de les teves tasques com a universitari no t’oblidis de: preguntar i aclarir tots els dubtes, ampliar els apunts amb la bibliografia que et recomanarà el professor/a, fer esquemes i resums i organitzar-los bé i estudiar, i repassar, repassar i repassar per tal de facilitar la memorització i la comprensió dels nous aprenentatges que aniràs fent.

Començar

Treballs Els tipus de treballs que hauràs de fer seran diferents dels que estaves acostumat a fer fins ara. Segons la carrera que facis, prioritzaran més una classe de treball o una altra. Però, a tall d’exemple, et demanaran:

sessorar-te molt bé del que et demanen, de quin és l’objectiu del treball i de quin grau d’aprofundiment se t’exigeix; en definitiva, has de saber què espera de tu el professor/a amb l’elaboració del treball en qüestió.

n Informe

n n n

de les pràctiques. Segurament ara desconeixes què és això de les pràctiques. Doncs has de saber que tindràs uns dies i unes hores concretes en què posaràs en pràctica els coneixements teòrics que has anat adquirint al llarg de la carrera. Començaràs a fer les primeres passes com a futur professional! Resums de llibres, d’articles i de revistes. Estudi de casos. Monogràfics.

IMAGINA’T EL SUPORT QUE LA UB ET PROPORCIONA!

El que és important a l’hora de realitzar els treballs que et proposi el professorat, és que tinguis clar el procés d’elaboració d’aquests abans de començar a fer-los, per tal d’assegurar-te que la feina que faràs estarà ben feta. Has d’as-

Quines fonts d’informació tens al teu abast per realitzar els treballs universitaris Avui dia, les noves tecnologies estan a la teva disposició. Coneixes programes informàtics i, sobretot, domines Internet, oi? Això serà una eina més que t’ajudarà a cercar la informació, però has de tenir molta cura i posar un bon filtre a la informació que trobis, ja que no serveix tot el que trobis: pots caure en molts errors si et fies i dónes per vàlida tota la informació que hagis cercat. Sobretot, fixa’t en l’actualitat dels continguts, si estan vigents o no les informacions que hi figuren. Això és tan fàcil com comprovar la data i l’última actualització de la pàgina web consultada, conèixer la serietat del que s’hi explica, saber si el que s’hi exposa té rigor científic i qui n’és l’autor i quina formació té, etc. Pensa que a la universitat t’exigiran aquesta serietat i justificació de tots els treballs que vagis fent. No val tot!

Començar

De fer treballs, se n’aprèn fent-los, i a mesura que vagis avançant, aniràs adquirint més pràctica. L’objectiu és aconseguir que el teu treball motivi a la lectura, que tinguis un estil propi, que siguis creatiu, original, que no hi reprodueixis el que hagis llegit als llibres, que hi afegeixis sempre la bibliografia que hagis fet servir per a l’elaboració del treball, i que la presentació sigui acurada i estigui ben estructurada.

Però, sobretot, recorda: NO T’OBLIDIS MAI DE LA BIBLIOTECA DE LA UB! Hi trobaràs llibres que poden ajudar-te a refermar el contingut del treball, revistes especialitzades que et donaran una visió actualitzada del tema que vulguis tractar, revistes electròniques, manuals, material en suport audiovisual (vídeos i pel·lícules), llibres electrònics i arxiu d’imatges.

INVESTIGA I CONEIX LES POSSIBILITATS QUE TENS PER ARRODONIR LES TEVES APORTACIONS, ELS TEUS TREBALLS I LES TEVES PRESENTACIONS.

Lectura Una de les tècniques d’estudi a la qual potser no hi dónes la importància que es mereix i de vegades la tens més oblidada, és la lectura. A aquestes alçades, ja has fet un camí ben llarg llegint-te llibres que potser no han estat els que t’hauria agradat llegir, però en determinats casos t’hi has vist “obligat” per poder superar algunes de les assignatures del batxillerat, a llegir els que han estat obligatoris per superar la teva etapa escolar. Ara continuaràs llegint no només llibres, sinó també manuals, articles i revistes relacionades amb la disciplina que hagis triat. Per tant, has de ser conscient que molts dels textos que llegiràs seran del teu interès, i n’hi haurà algun que potser se’t resistirà més. El que és evident és que llegiràs molt, a la universitat, i que la lectura és un dels eixos fonamentals en el teu procés d’aprenentatge. Perquè l’estudi sigui eficaç, necessitaràs saber llegir. Segurament penses que ja ho fas

LA COMPRENSIÓ D’UN TEXT NO SURT DEL TEXT, VE DONADA PER LA INTENCIÓ QUE TU TENS A L’HORA DE LLEGIR-LO, EL SENTIT QUE LI VOLS DONAR. ELS MOTIUS PELS QUALS LLEGEIXES SERAN LA BASE PER INICIAR-TE COM A BON LECTOR.

bé, però el teu objectiu futur, com a estudiant universitari, ha de ser aconseguir fer una lectura comprensiva. I què vol dir, això? Doncs que entenguis tot el que has llegit i que estableixis el màxim de connexions i relacions possibles amb els coneixements previs que ja tinguis, que és la millor manera d’assimilar els nous coneixements, de conservar-los a la teva memòria i de recuperar-los quan els necessitis. Es tracta que entenguis el tot i les parts, que sàpigues distingir, tot identificant les idees principals de les secundàries del text, apunts o articles que hagis de llegir.

Quines estratègies has de fer servir? n AMPLIAR EL TEU VOCABULARI, n SUBRATLLAR t’ajudarà molt a l’hola riquesa del qual farà que puguis comprendre millor el que llegeixes. Has d’integrar les noves paraules de cada una de les assignatures. Pensa que el domini d’una assignatura comença pel domini del seu vocabulari, i això és clau per al teu aprenentatge. Acostuma’t a estudiar amb un diccionari ben a prop, per tal de cercar la nova terminologia i fer-ne ús en el teu dia a dia com a estudiant, en els exàmens escrits, en els exàmens orals, en la presentació dels treballs: és la millor estratègia per adquirir un bon bagatge lector.

ra de posar-te a estudiar. És un bon recurs, si el saps utilitzar correctament. Has de diferenciar les idees bàsiques del text tot destacant-les amb diferents tipus de subratllat. La primera lectura ha de ser ràpida, àgil, i no convé subratllar; ja que primer de tot t’has de fer una composició del text sencer, has d’agafar la idea general. El subratllat feslo quan tornis a llegir el text a la segona lectura, i serà llavors que hauràs de començar a diferenciar el més important del més superflu.

n PRENDRE NOTES als marges del text: et serà molt útil manifestar per

escrit les teves reflexions, els teus dubtes. Has d’anotar el que et suscita la lectura, què et provoca, què et fa pensar, si et desperta curiositat, si notes que et falten coneixements i la lectura se’t fa lenta davant de la dificultat d’entendre els conceptes, si et motiva, si comparteixes opinions amb l’autor/a, etc. Comença a fer-te preguntes. Si la teva actitud és activa i dinàmica, t’engrescaràs i voldràs obtenir respostes a tot el que has anotat, i aquesta serà la millor manera d’entendre el que llegeixes. Per això és tan important ajudar-te de l’escriptura: el saber escriure t’ajudarà a elaborar i treballar la informació.

Com podrĂ s integrar-te amb Ă¨xit a la UB? Coneix el teu centre

Integrar-te

Primer de tot hauràs de conèixer el teu centre, les aules on es fan les classes, les sales d’estudi, les aules d’informàtica, els menjadors universitaris, els serveis de fotocòpies que tindràs a la teva disposició, la biblioteca, la web de la Universitat i l’espai propi dels estudiants (Món UB), la web de la Facultat, etc. Has d’ubicar-te bé en el teu entorn, ja que passaràs moltes hores al teu centre. Elements bàsics per començar: ASSISTÈNCIA A CLASSE És la millor estratègia per familiaritzarte amb els continguts de les assignatures. El professorat et remarcarà els temes més importants de les matèries, i et recomanarà bibliografia bàsica i complementària per seguir les classes; faràs

exercicis pràctics que t’aniran molt bé per entendre millor la teoria, i estaràs al dia de qualsevol canvi que es faci en relació amb l’assignatura.

INICIA AMB IL·LUSIÓ I MOTIVACIÓ LA TEVA VIDA COM A UNIVERSITARI!

APUNTS Amb els apunts afavoriràs la comprensió de la matèria, però mai no són suficients.

Integrar-te

T’hauràs d’acostumar a complementarlos llegint articles, llibres i revistes especialitzades i fent ús de les noves tecnologies.

CONSULTA LES HORES DE VISITA DEL PROFESSORAT I FES-LOS PREGUNTES!

ASSIGNATURES Les assignatures que et trobaràs a primer potser seran més teòriques del que t’imaginaves, però és fonamental tenir una base sòlida per aprofundir posteriorment en el vessant més pràctic dels teus estudis. No vegis les assignatures com a apartats estancs: busca la relació entre elles, troba-hi els vincles. La major part de les assignatures tenen una durada semestral: les classes del primer semestre van del setembre al desembre, i després, entre el gener i el febrer, tindràs els primers exàmens. Al febrer començaràs el segon semestre, és a dir, noves assignatures la docència de les quals acaba al maig, i tornaràs a fer exàmens entre el juny i el juliol.

És important que... HI PARTICIPIS ACTIVAMENT: que a les classes aclareixis tots els dubtes. Segurament també els teus companys i companyes tindran els mateixos interrogants que tu o altres de semblants. Ara gaudiràs de molta AUTONOMIA, i es fa imprescindible per a tu planificar-te l’estudi: hauràs de dosificar les teves energies al llarg de tot el curs acadèmic. SIGUES CONSTANT A L’HORA DE POSAR-TE A ESTUDIAR.

Integrar-te

Qui m’ajudarà? PROFESSORS i PROFESSORES Dóna’t un temps per conèixer-los i perquè et coneguin. El professorat a vegades dóna per sabuts coneixements que encara no domines. Els teus professors i les teves professores estan disposats a assessorar-te acadèmicament en el que et calgui: per aclarir-te dubtes sobre la matèria i per donar-te pautes sobre els treballs. Ara coneixeràs companys nous i de mica en mica aniràs trobant els que seran més afins a tu, amb els quals t’avindràs més i amb els quals acabaràs compartint moltes hores d’estudi i hi realitzaràs treballs conjuntament.

TUTORIES A la Universitat de Barcelona, a més de rebre una formació universitària de qualitat, podràs disposar d’un

suport personalitzat, a través de la tutoria universitària, que es concreta en un pla d’acció tutorial (PAT) específic per a cada ensenyament. Els estudis universitaris suposen un pas més en la teva vida acadèmica. Ara t’hauràs de preocupar de cercar informació d’interès per als teus estudis, hauràs de treballar-la, fer-te-la teva i, si tens dubtes, podràs consultar-la amb el tutor o tutora que se t’assignarà cada curs. Pensa que cada any tindràs un tutor o tutora que t’assessorarà en totes les necessitats acadèmiques que et vagin sorgint al llarg del pas per la universitat. Aquesta persona serà qui t’ajudarà a reflexionar i a analitzar allò que no et queda prou clar de les assignatures o de la vida acadèmica en general, serà qui et guiarà en la teva trajectòria universitària.

VÉS-HI, I VEURÀS ELS AVANTATGES D’ANAR-HI!

Quins recursos trobarĂ s a la Universitat de Barcelona?

Recursos

Biblioteca Cursar uns estudis superiors implica conèixer en profunditat els diferents espais que t’envoltaran, i un dels més importants per a la teva trajectòria universitària serà la biblioteca. N’hauràs de fer ús tant com puguis, ja que, a banda de la teva assistència a classe, de la planificació de les teves hores d’estudi, de la presa que faràs d’apunts, etc., l’estatus d’universitari suposa anar més enllà, avançar, i això implica que hauràs de completar els apunts de classe, el material que et faciliti el professorat, amb bibliografia complementària i recomanada perquè puguis ampliar els teus coneixements de les diferents assignatures cercant informació. No en dubtis: a partir d’ara la Biblioteca serà teva, serà un recurs bàsic per afrontar el teu dia a dia en els estudis. Si vols aprofitar al màxim la teva estada a la universitat, gaudeix de la Biblioteca, fes-te’n “usuari habitual”: hi sortiràs guanyant!

INDAGA: CERCA LLIBRES I REVISTES ESPECIALITZADES EN LES MATÈRIES QUE ESTUDIES! AQUESTA ÉS, ENTRE D’ALTRES, LA GRAN DIFERÈNCIA ENTRE ELS ESTUDIS SECUNDARIS I LA UNIVERSITAT: LA CAPACITAT D’APROFUNDIR EN LES MATÈRIES, LA CAPACITAT DE TREBALL I DE RECERCA D’INFORMACIÓ.

Els dossiers electrònics Ara has anat avançant, i serà molt important per a tu fer ús d’una eina que complementarà cada una de les assignatures que cursis. Un universitari ha de tenir habilitats per fer ús de les noves tecnologies, i per tant a partir d’ara t’hauràs d’acostumar a utilitzar els anomenats dossier electrònics. A més d’assistir a classe, podràs fer ús dels anomenats dossiers electrònics, que són un complement per als teus estudis: trobaràs una prestatgeria virtual, organitzada per ensenyaments i assignatures, on el teu professor publicarà la informació d’interès de la seva assignatura, revistes, bases de dades, llibres electrònics i col·leccions digitals, que podràs consultar a través de qualsevol ordinador i que et podràs descarregar còmodament. Ara el teu professor/a es comunicarà amb tu a través del correu electrònic, i tu, pel mateix sistema, podràs enviar-li els treballs, fer-li consultes, etc. Dins d’aquest espai virtual que utilitzaràs sovint per poder seguir les assignatures, també podràs compartir amb els teus companys de curs d’un espai comú de participació lliure: un fòrum on s’establiran debats, grups de discussió, etc.

A PARTIR D’ARA LA BIBLIOTECA SERÀ TEVA, SERÀ UN RECURS BÀSIC PER AFRONTAR EL TEU DIA A DIA EN ELS ESTUDIS

! 19

Recursos

Què t’ofereix la UB?

FES-TE’N “USUARI HABITUAL”: HI SORTIRÀS GUANYANT!

La Biblioteca de la Universitat de Barcelona (BUB) és una de les primeres biblioteques de Catalunya i de l’Estat espanyol, i serà per a tu un instrument fonamental per a l’estudi. Has de gaudir-ne perquè et donarà suport i satisfarà les teves necessitats d’informació, d’aprenentatge i de recerca, aspectes que hauràs d’anar adquirint per formar-te com a estudiant universitari. Gaudiràs d’una sèrie de serveis i recursos, com ara els següents: Podràs estudiar, planificar-te la feina o passar els teus apunts en sales i llocs habilitats per a l’estudi, com també gaudir dels serveis informàtics, ja que hi tindràs ordinadors connectats a Internet. Si tens ordinador portàtil, porta’l i connecta’t... i treballa tranquil·lament des de la biblioteca! Horaris d’obertura durant la setmana ampliats quan tu més ho ne-

n n

cessites, o sigui, en època d’exàmens! Podràs accedir a: informació electrònica i digital (podràs gaudir d’un banc d’imatges), revistes especialitzades, articles, llibres, audiovisuals, bases de dades, etc. Podràs accedir a tota la informació que necessitis des de qualsevol lloc: aules de la teva facultat, departaments, i també des de casa teva! Podràs apuntar-te a les sessions que es faran perquè coneguis els diferents serveis específics relacionats amb la teva carrera. Pregunta-ho i apunta-t’hi! Una vegada siguis estudiant de la UB, podràs gaudir del servei de préstec de la BUB i tindràs accés lliure a qualsevol dels més de 6.600 punts de lectura, alguns dels quals estan equipats per poder treballar amb ordinador. Aprofita-ho!

Si vols saber-ne més, entra a: www.bib.ub.es/bub/bub.htm

Recursos

Idiomes

SAPS QUÈ ES NECESSITA A LA NOSTRA SOCIETAT? DONCS GENT JOVE, PREPARADA ACADÈMICAMENT, AMB BONS CONEIXEMENTS TEORICOPRÀCTICS I QUE ESTIGUI FORMADA EN IDIOMES.

Ja saps que en aquest moment els estudis universitaris estan en procés de canvi, bo i adaptant-se a l’Espai Europeu d’Educació Superior, i això repercutirà en la teva formació universitària, ja que el coneixement d’alguna llengua estrangera et beneficiarà en molts aspectes. Has de ser conscient que el domini de les llengües és un requisit que en la nostra societat s’ha tornat bàsic i imprescindible. Avui dia les empreses, a l’hora de contractar titulats universitaris, bus-

quen perfils que siguin al més complets possible, i per tant has de saber què s’està buscant, què es demana als titulats universitaris. Aprenent idiomes tindràs més facilitat per trobar feina. Pensa que trobaràs molta competència entre els graduats, ja que tothom es preocupa pel seu futur professional. Per tant, per tal d’inserir-te al mercat laboral, comença ja a omplir el teu currículum vitae amb formació complementària.

ARA QUE HO SAPS, ACTUA AMB TEMPS: ESTÀS EN EL MILLOR MOMENT PER OMPLIR LA TEVA “MOTXILLA” ACADÈMICA!

! 21

Recursos

L’APRENENTATGE DELS IDIOMES ÉS UN VALOR AFEGIT TANT EN EL TERRENY PROFESSIONAL COM EN EL PERSONAL.

PREPARA’T BÉ PER INCORPORARTE AL MERCAT LABORAL

COMPLETA EL TEU CURRÍCULUM VITAE PER TAL D’AUGMENTAR LES TEVES POSSIBILITATS DE TREBALL TANT A ESPANYA COM A L’ESTRANGER. ÉS LA MANERA DE MILLORAR LES TEVES EXPECTATIVES!

ANIMA’T A ENRIQUIR LA TEVA FORMACIÓ LINGÜÍSTICA!

Què t’ofereix la UB? Si t’apuntes a l’Escola d’Idiomes Moderns, podràs fer cursos en quinze llengües! L’EIM ofereix cursos d’una gran varietat de tipus i nivells, en tots els campus de la UB, en diferents moments de l’any i amb un gran ventall d’horaris. A més d’aprendre idiomes, t’acceptaran el reconeixement d’aquesta formació com a crèdits de lliure elecció. També l’EIM et pot reconèixer com a crèdits els idiomes cursats en altres centres quan siguis universitari. La UB també posa al teu servei els centres d’autoaprenentatge de llengües per tal que complementis l’ensenyament de la classe.

Per a més informació, consulta: www.eim.ub.es/

Recursos

Mobilitat acadèmica Has sentit a parlar de la mobilitat a la universitat? Saps què és? És una oportunitat que et dóna la Universitat si ho desitges, si et ve de gust, si et fa il·lusió, estudiar en una altra universitat espanyola o europea durant uns quants mesos. La mobilitat és un element de canvi per a tu, és un suport a la teva formació universitària. T’ho deixaràs perdre?

Què hi guanyes, fent una part dels teus estudis fora de la UB? Doncs que coneixeràs altres models d’ensenyament, enriquiràs la teva for-

mació acadèmica, faràs amics nous d’altres universitats, d’altres països. Engrandiràs la visió del món, que t’aportarà un creixement personal i et farà sentir una persona més independent. Tu seràs el qui decidiràs, i augmentaràs el sentit de responsabilitat, ja que hauràs de desenvolupar habilitats per resoldre situacions noves per a tu. A més a més, si decideixes viatjar a una universitat estrangera, conviuràs amb companys d’altres cultures. Tot és positiu per a tu! Encara dubtes? Millora la teva formació, ja que així t’enriquiràs personalment i professionalment. Aprofita’t i gaudeix d’aquesta

MOU-TE, ARA POTS!

HAS SENTIT A PARLAR DE LA MOBILITAT A LA UNIVERSITAT? SAPS QUÈ ÉS?

Recursos

AMPLIA EL TEU CURRÍCULUM AMB UNA EXPERIÈNCIA ACADÈMICA DIFERENT

possibilitat. Pot ser una nova meta per a tu i per al teu futur professional. És una alternativa a la teva formació. Ara que ets jove, has d’aprofitar totes les oportunitats que tens al teu abast! Tens l’excusa ideal per viatjar, per conèixer altres països, conèixer estudiants d’arreu del món que tenen les mateixes inquietuds intel·lectuals que tu. No hi ha res com conèixer de primera mà la realitat sociolingüística de cada país. A més d’enriquir-te com a persona, com a futur professional, és una oportunitat per diferenciar-te de la resta de titulats: milloraràs el teu currículum vitae. Per tant, recorda que hauràs de conèixer una llengua (i, si és possible, dominar-la), que serà un valor afegit entre tots els que tingueu la mateixa titulació. No te n’oblidis! Ara ja ho saps: si ets estudiant de la UB, podràs fer part dels

n ÉS UNA MOLT BONA INVERSIÓ! n ENRIQUIRÀS EL TEU ESTUDI n INTERCANVIARÀS EXPERIÈNCIES n CONEIXERÀS LES TEVES CAPACIn

TATS D’ADAPTAR-TE A UN NOU ENTORN AMPLIA ELS TEUS OBJECTIUS, BUSCA NOUS HORITZONS

Recursos

teus estudis o assignatures, o el teu projecte de fi de carrera, en qualsevol de les universitats en les quals el teu centre

ofereixi places, amb la garantia de reconeixement acadèmic a la universitat d’origen.

Què t’ofereix la UB? T’ajuda a la integració als programes d’intercanvi i mobilitat tant d’àmbit estatal com europeu.

En l’àmbit estatal: Sistema d’Intercanvi en Centres Universitaris Espanyols (SICUE): per tal de millorar la teva formació, podràs estudiar en qualsevol de les universitats espanyoles que han signat un acord bilateral amb la UB. La teva estada a la universitat de destí que triïs, podrà ser d’un mínim de tres mesos i un màxim de nou. DRAC: podràs aconseguir ajuts per assistir a cursos, seminaris o congressos, per visitar un servei d’una altra universitat espanyola, per iniciar una investigació o un projecte, per cursar una o diverses assignatures en una altra universitat; o bé per organitzar altres activitats culturals. Tot això s’emmarca dins la xarxa d’universitats signatàries de l’acord i pressuposa sempre un reconeixement mutu de l’activitat duta a terme.

En l’àmbit europeu: Programa SÒCRATES-ERASMUS: quan ja hagis realitzat un curs acadèmic, si t’interessa estudiar en alguna universitat europea, podràs fer-ho un o dos semestres, com desitgis! Només hauràs d’estar matriculat a la UB en l’ensenyament i en el mateix curs acadèmic relacionat amb l’intercanvi. La Comissió Europea concedeix un ajut econòmic mensual per cobrir les diverses despeses, com per exemple el desplaçament.

ARA QUE ETS JOVE HAS D’APROFITAR TOTES LES OPORTUNITATS QUE TENS AL TEU ABAST!

Ara ho tens més clar? De segur que sí, que estudiar en una altra universitat t’aportarà moltes coses: Perquè participis i experimentis sistemes docents diferents. Perquè coneguis aspectes socials i culturals d’altres comunitats autònomes i altres països. Perquè puguis ampliar el teu currículum amb una experiència acadèmica diferent.

n n n

Si vols saber-ne més, entra a: www.ub.edu/acad/intercanvis

Recursos

Beques i ajuts

QUINA BECA ET POT INTERESSAR I MOLT?

Hi ha ajuts per fer estudis de qualsevol nivell universitari, fer recerca, participar en cursos d’estiu, sortir a l’estranger a fer una ampliació d’estudis o una recerca, estudiar la llengua i la cultura d’un país, treballar de lector o d’auxiliar de conversa, participar en un programa d’intercanvi, fer pràctiques de treball a l’estranger, etc. La qüestió és saber on trobar aquesta informació, decidir quines són les convocatòries en les quals pots participar i, finalment, preparar correctament la documentació necessària.

Hi ha una convocatòria de beques per a primer curs d’estudis universitaris destinada a tu, que inicies estudis universitaris per primera vegada. La finalitat d’aquesta convocatòria és que coneguis, abans de formalitzar la matrícula per primera vegada a la Universitat, si compleixes les condicions econòmiques i patrimonials imprescindibles per obtenir la beca. Si compleixes aquests requisits econòmics, només et restarà complir els requisits acadèmics per a la concessió total de la beca.

SAPS QUE HI HA MOLTES CONVOCATÒRIES DE BEQUES, SUBVENCIONS I PREMIS QUE ET PODEN AJUDAR A COSTEJAR LES DESPESES DELS TEUS ESTUDIS UNIVERSITARIS?

Què t’ofereix la UB? La UB t’ofereix la possibilitat de consultar tota la informació per a la sol·licitud i tramitació d’aquesta beca a l’adreça www.ub.edu/acad/beques/1r2ncicle/anticipada/ Visita també el portal de beques per informar-te d’altres beques i ajuts: www.ub.edu/acad/beques/welcome.html

Recursos

Esports La pràctica d’algun esport feta amb regularitat t’ajudarà a millorar la teva salut física i la teva salut psicològica. L’objectiu és trobar la relaxació de l’estrès generat en l’activitat acadèmica, per tal d’evitar tensions i pressions. L’esport t’ajudarà a alliberar-te de les preocupacions habituals que pots tenir quan siguis estudiant universitari, com ara els nervis típics davant dels exàmens, l’ansietat per aprovar, les dificultats de concentració, etc. Si fas esport, veuràs com millores la qualitat

LA REALITZACIÓ D’ESPORT CONTRIBUEIX A LA FORMACIÓ INTEGRAL DE LA PERSONA, I EN L’AMBIENT ACADÈMIC ENTENEM L’ACTIVITAT ESPORTIVA COM UN FACTOR DE DESENVOLUPAMENT TRANSVERSAL.

recursos

L’ESPORT TÉ EFECTES POSITIUS PER A LA SALUT! I TU T’HAS DE CUIDAR PER PODER OBTENIR UNS RESULTATS ÒPTIMS EN ELS TEUS ESTUDIS

de vida i controlaràs aquests aspectes que poden influir negativament en el teu rendiment acadèmic. Si l’esport et pot ajudar, per què no proves de fer-ne? L’efecte és immediat, tindràs una sensació de benestar personal, la teva autoestima creixerà perquè saps que contribueixes a la teva formació com a persona, i a més fomentaràs les relacions amb nous companys.

Què t’ofereix la UB? Podràs fer activitats dirigides en les nostres instal·lacions esportives, podràs participar en competicions universitàries, i tot això se’t reconeixerà, si vols, com a crèdits de lliure elecció! Ara ja ho saps: a la Universitat de Barcelona la pràctica de l’esport i el coneixement teòric d’aquest passa a formar part del teu itinerari curricular. Si vols saber-ne més, entra a www.ub.edu/esports/

recursos

Feina UB És lògic que això et preocupi, és normal que una vegada avancis en els teus estudis et facis aquestes preguntes, i potser també una vegada t’hagis graduat, però creus que t’has d’esperar a acabar la carrera per plantejar-te aquestes qüestions? Ja saps que la nostra societat no para d’evolucionar i que els canvis econòmics i socials fan que t’hagis d’adaptar constantment perquè puguis afrontar

els nous reptes laborals amb què et trobaràs quan acabaràs els teus estudis universitaris. I és per això que t’has d’anticipar i actuar abans de ser llicenciat o diplomat. És interessant per a tu que complementis la teva formació acadèmica amb una formació que millori les competències professionals que et demanaran (i de vegades exigiran) en el mercat laboral.

ÉS LA MILLOR MANERA D’AFRONTAR LA TEVA FUTURA CERCA DE FEINA!

SAPS COM ENCARAR EL PAS DEL MÓN UNIVERSITARI AL MÓN LABORAL? ET PREOCUPA EL TEU FUTUR PROFESSIONAL? VOLS SABER DE QUÈ TREBALLARÀS?

recursos

Què t’ofereix la UB? Tens a la teva disposició un servei d’inserció i orientació laboral, Feina UB, que t’ofereix un seguit de serveis i accions adreçades a la teva inserció professional:

n Pràctiques en empreses: podràs ac-

cedir al mercat laboral mitjançant les pràctiques, és a dir, que tindràs l’oportunitat d’adquirir l’experiència professional dels estudis que estiguis cursant, coneixeràs de prop a què es dedica un professional com tu, i seràs tu qui posarà en pràctica els coneixements teòrics que has anat adquirint al llarg de la carrera. Borsa de treball: hi ha empreses que necessiten cobrir determinats llocs de feina i tu podràs veure les seves ofertes de treball publicades a la web. T’hauràs d’inscriure a la borsa de treball i podràs posar-hi el teu currículum vitae, i en el cas que hi ha hagi alguna oferta que t’interessi, t’hi podràs presentar i optar a la feina! Curs de tècniques de cerca de feina: podràs participar de manera virtual en un curs relacionat amb la recerca de fei-

na, coneixeràs quina és la millor estratègia per incorporar-te al món laboral, coneixeràs també les eines bàsiques de recerca de feina, i et prepararàs per superar amb èxit les entrevistes de selecció de personal. Jornades d’orientació: a la teva facultat, al llarg d’un dia, s’organitzaran unes sessions d’introducció als instruments bàsics de la recerca de feina, com ara: l’elaboració del currículum vitae o el disseny de la carta de presentació, i coneixeràs els diferents tipus de tests psicotècnics i proves de selecció que es fan habitualment.

També podràs conèixer de prop exalumnes de la UB que t’explicaran com ha estat la seva experiència una vegada acabats els estudis universitaris, i sabràs com els ha anat la vida com a professionals en el mercat de treball: com van passar la seva primera entrevista de feina, quines dificultats van trobar per incorporar-se al mercat de treball, satisfaccions d’haver passat per la universitat, etc.

Si vols saber-ne més, entra a www.ub.edu/feinaub

Has sentit a parlar de l’Espai Europeu d’Educació Superior?

Anem cap a Europa!

Espai Europeu

QUÈ SÓN ELS CRÈDITS? SÓN LA UNITAT DE VALORACIÓ, QUE COMPRÈN LA TEÒRICA I LA PRÀCTICA. I ARA, UN COP IMMERSOS EN L’ESPAI EUROPEU, S’HI AFEGIRAN LES HORES D’ESTUDI I DE TREBALL PERSONAL QUE TU HAURÀS DE DEDICAR PER ACONSEGUIR SUPERAR AMB ÈXIT LES EXIGÈNCIES ACA DÈMIQUES. ES VALORARÀ LA QUANTITAT DE FEINA QUE FAS, EXPRESSADA EN HORES, QUE INCLOURÀ: TEÒRICA, PRÀCTICA, ESFORÇ DEDICAT A L’ESTUDI I PREPARACIÓ I REALITZACIÓ D’EXÀMENS.

L’OBJECTIU ÉS ADOPTAR UN SISTEMA DE TITULACIONS FLEXIBLE, QUE PROMOGUI LES TEVES OPORTUNITATS FUTURES DE TREBALL, LA QUAL COSA SIGNIFICA QUE ES POTENCIARÀ LA MOBILITAT INTERNACIONAL

En la Declaració de Bolonya del 1999 s’estableix un Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), que no és més que un sistema de confiança mútua entre països per tal de garantir i assegurar la qualitat de l’ensenyament universitari. En aquest moment, la UB s’està adaptant a aquest Espai; és una de les prioritats en la política de l’actual equip de govern. Com a experiència pilot vers el procés de convergència europea, es porten a terme deu ensenyaments: Biblioteconomia i Documentació, Estadística, Gestió i Administració Pública, Tu-

risme i Mestre (sis ensenyaments). Són titulacions oficials actuals a les quals s’associarà un títol propi de grau adaptat a l’EEES. T’has d’anar acostumant a la nova terminologia que es farà servir, com ara la dels crèdits acadèmics, que s’anomenaran ECTS (European Credit Transfer System). Per tant, la nova concepció del crèdit acadèmic serà que passarem a un sistema basat en l’aprenentatge de l’alumne. Perquè te’n facis una idea, amb aquest nou sistema de crèdits l’equivalència, a títol orientatiu, serà la següent:

1 ECTS

25-30 hores de treball d’un estudiant

1 curs acadèmic

60 crèdits, aproximadament, que equivaldran a unes 1.5001800 hores cada curs

1 semestre

30 crèdits Si vols saber-ne més, entra a www.ub.edu/ub/europa/

Tota la informació al teu abast, a la pàgina de la UB

www.ub.edu

Què oferim als futurs estudiants de grau

www.ub.edu/queoferim/grau/

Les activitats que organitzem per acostar els estudiants i els centres de secundària a la nostra Universitat

www.ub.edu/csecundaria/espaiub/

La informació i els serveis personalitzats dels quals gaudeixen els nostres estudiants, a MonUB, el portal dels estudiants

http://monub.ub.edu/

Opinió

Transició batxillerat - universitat. Cinc condicions per intentar assegurar l’èxit

Àngel Forner Catedràtic del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació (MIDE), Facultat de Formació del Professorat, Universitat de Barcelona

Per a molts estudiants, el pas del batxillerat a la universitat és un dels canvis que més incerteses creen i, alhora, més oportunitats ofereixen. Fa temps que sabem que les condicions de l’accés als estudis universitaris i les primeres experiències a la universitat tenen influència en l’èxit més o menys gran que s’assoleix en els estudis superiors. En la mesura que el procés d’accés sigui satisfactori, i que sapiguem afrontar les primeres experiències acadèmiques i adequar-nos a la vida universitària, augmentaran les nostres possibilitats d’èxit i de satisfacció. En aquest breu escrit revisaré les cinc condicions que es consideren desitjables per resoldre la transició a la universitat i encarrilar els estudis universitaris.

La motivació. És molt important estar convençut del que es vol fer, sentir-se motivat i atret pels estudis escollits, i, fins i tot, imaginar-se els possibles escenaris professionals. La motivació no ha d’estar lligada a la dificultat més o menys gran que puguin tenir uns estudis, sinó a un desig personal intens de dedicar temps i esforços per aconseguir un objectiu previst.

La preparació prèvia. Després de superar el batxillerat, pot semblar que poques coses hi deu haver més difícils de fer. Afortunadament encara queden moltes més coses per aprendre i superar. La trajectòria dels estudis al batxillerat és un bon indicador per a la trajectòria a la universitat. La preparació prèvia no es limita als coneixements, sinó també a les competències relacionades amb l’estudi, com ara: saber-se organitzar, gestionar amb eficàcia el temps,

dominar tècniques d’estudi, ser responsable, tenir capacitat d’autogestió, etc. Malgrat això, tots aquests indicadors no són ni decisius ni determinants del resultat final. Moltes trajectòries personals i acadèmiques prèvies dels estudiants es poden reconduir, i d’altres, millorar.

El suport social. El suport emocional és una altra necessitat dels joves que accedeixen als estudis universitaris. El suport emocional el proporciona el grup social més pròxim a l’estudiant. El més habitual és que procedeixi de la família, sobretot dels pares i els germans, i del grup d’amics, el qual acostuma a tenir una forta influència per ajudar a mantenir les expectatives i afrontar les dificultats inicials. Sovint es produeixen canvis no desitjats en les relacions amb els amics i les amigues de l’institut que poden afectar l’estat d’ànim. Les distàncies, els horaris, etc. modifiquen el mapa de relacions que durant anys han sigut importants i necessàries. Moltes d’aquestes relacions es podran continuar mantenint, tot i que potser amb menys intensitat. Ens trobarem, doncs, davant l’oportunitat d’ampliar el cercle d’amistats. Aquestes situacions de canvi en les relacions personals, per a alguns joves no els són fàcils. Els nous entorns, els nous professors, les noves assignatures i els nous companys s’han de saber veure com a noves oportunitats de creixement personal. Tot plegat (el pas de l’institut a la universitat, el pas dels amics de sempre a “més amics per sempre”, el pas de la rigidesa horària a la flexibilitat i autonomia en la universitat, de la dependència a la independència, la majoria d’edat, etc.) conforma un

Opinió

incomparable marc d’oportunitats de creixement personal, la qual cosa és més fàcil si es disposa d’un bon suport social.

El desig d’aprofitament. Una actitud clau davant els estudis universitaris és estar disposat a aprofitar-los tant com sigui possible. El pitjor plantejament és decidir-se per optar al rendiment mínim a canvi de l’esforç mínim. Aquest plantejament, que en part és irresponsable i en part una estafa social, qüestiona totes les condicions que aquí exposo: falta de motivació, poc estímul, escassa valoració del capital humà, renúncia a les oportunitats que s’ofereixen, conformisme de cara al futur, etc., i fa fàcil l’aparició de desenganys, dubtes i desitjos d’abandonament. La vida universitària acostuma a ser molt estimulant, sobretot per als qui estan disposats a aprofitar les ocasions que es presenten i a buscar amb criteri aquelles altres que els interessen. La vida universitària sol constituir una font intensa d’aprenentatges i també de realitzacions, ja que no només s’aprèn de les assignatures i dels professors, sinó també de les pràctiques, de les activitats organitzades per la universitat, les facultats o els col·lectius d’estu-

ACTIVITATS CULTURALS

que ocupen un lloc molt important en el món universitari Els membres de la nostra comunitat poden col·laborar en les diferents agrupacions musicals, com ara el Cor i l’Orquestra de la Universitat de Barcelona, i grups de teatre

diants; i de tot el que se’n deriva: congressos, seminaris, investigacions, intercanvis a l’estranger, etc. Vull deixar ben clar que les enormes potencialitats que té la universitat per a la formació de les noves generacions, necessiten que els estudiants vulguin aprofitar-les al màxim buscant l’excel·lència i estiguin disposats a participar activament en la vida universitària.

La xarxa de relacions. Part de l’èxit en la formació universitària (èxit personal, èxit acadèmic i èxit professional) està relacionat amb l’establiment d’una bona xarxa de relacions. Relacions amb els professors, els tutors, etc., i relacions amb companys decidits, estimulants i capaços, amb els quals sigui fàcil de col·laborar i es pugui treballar de forma cooperativa. Molts d’aquests companys probablement en el futur seran col·legues de professió.

ÉS MOLT IMPORTANT ESTAR CONVENÇUT DEL QUE ES VOL FER, SENTIR-SE MOTIVAT I ATRET PELS ESTUDIS ESCOLLITS, I, FINS I TOT, IMAGINAR-SE ELS POSSIBLES ESCENARIS PROFESSIONALS

De manera molt resumida, he revisat les condicions que més i millor poden ajudar els estudiants de nou ingrés a la universitat a enfocar la trajectòria dels estudis superiors. Espero que us pugui ser d’alguna utilitat. Benvinguts i molta sort.

Cicles de música, representacions d’òpera, exposicions, representacions teatrals, etc.

www.ub.edu/aclt/ I consulta també la programació d’activitats a l’agenda

www.ub.edu/comint/agenda/

Opinió

El primer any a la Universitat

Miquel Martínez Catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació, Facultat de Pedagogia, i director de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UB

El primer any a la universitat és un any de canvi. Suposa accedir a un nou espai d’aprenentatge i de convivència diferent al del batxillerat. No és ni més difícil ni tampoc més fàcil; és, en una paraula, diferent. Com el pas d’un estadi a un altre de la vida, es tracta d’una transició que requereix adaptar-se a noves situacions i nous reptes. Així doncs, els que accediu per primer cop als estudis universitaris comprovareu, i experimentareu, nous estils de treballar i una altra manera de sentir-vos estudiants. Però no us confongueu. No és un pas que us hagi de fer sentir-vos indefensos ni incompetents per aprendre continguts que ara no sabeu gaire bé com seran ni quins seran. És un pas que heu de viure —com segurament viureu molts altres moments a la vida— com un avenç i una superació. El món de l’estudi a la universitat i el món laboral, que alguns ja deveu conèixer i que tots i totes coneixereu al llarg de la vida, és un món on la persona ha d’obrir-se camí. No ha d’esperar que li diguin el que ha de fer. Ha de construir la seva via i ha de saber demanar ajut, observar i escoltar quan algú li digui com pot abordar els problemes i com superar les dificultats. S’ha acabat aquell temps en què el professorat universitari estava lluny dels estudiants. Avui les facultats i les escoles de la universitat són conscients d’aquests moments de transició entre el món del batxillerat i els primers anys dels estudis universitaris que viviu estudiants com els que ara voleu iniciar les vostres carreres. Hi trobareu ajut i orientació si us cal, tutors i tutores il·lusionats amb la seva feina i amb la voluntat d’ajudar-vos en l’accés a la universitat. Per tant, el primer missatge és el següent: no ho vulgueu fer tots sols; demaneu ajut, als companys, per descomptat, però

també al professorat i en particular als tutors i tutores i al personal d’atenció als estudiants que treballa a les secretaries dels centres. Això no vol dir que tot seran flors i violes. Haureu de cercar la informació i posar-hi molt d’interès, però la trobareu, i amb més facilitats que no us penseu. Però cal que sigueu conscients que qui ha d’aprendre sou vosaltres i que a la universitat cal ser autònom en l’aprenentatge i saber organitzar-se un mateix. Això no pot fer-ho ningú per vosaltres. La societat en què vivim —vosaltres ja hi viviu i ara ho notareu més que abans— és complexa, i la persona ha d’aprendre a superar-hi dificultats, a esforçar-s’hi estudiant o bé treballant, com potser molts dels vostres companys de batxillerat faran quan vosaltres comenceu els estudis universitaris, el proper setembre. És una societat que cal fer més justa i més equitativa i que necessita persones amb empenta, amb esperit emprenedor i amb constància. Aquest és, doncs, el segon missatge: tot és possible, però tot comporta esforç personal i compromís. Convé que analitzeu amb serietat i responsabilitat si esteu disposats a assumir aquest esforç i a ser responsables amb el que vosaltres mateixos, les vostres famílies i la societat fa per tal que pugueu estudiar i finalitzar amb èxit la carrera que escollireu. No es tracta d’una qüestió menor. És una qüestió important. Els estudis universitaris tenen un cost que cal aprofitar, atès que molts ciutadans i ciutadanes, mitjançant els seus impostos, ajuden a sufragar-lo i fan possible que joves com vosaltres puguin formar-se a la universitat. No feu dels vostres estudis universitaris l’única opció de realització personal en els propers quatre anys. En la majoria de casos són anys que ho són també de for-

Opinió

mació cultural, d’incorporació a la vida social, de consolidació de la vida afectiva i emocional de la persona i de compromís amb accions de voluntariat que no seran fàcils de desenvolupar amb la mateixa llibertat d’acció en moments posteriors. Els estudiants teniu temps lliure per gaudir de la vida, de la cultura i dels altres. Cal aprendre, doncs, a aprofitar aquest temps. Només així sereu capaços d’aprendre a fer-ho com una cosa natural en acabar els estudis i al llarg de la vida. El tercer missatge és el següent: apreneu a gaudir i a organitzar bé el temps de què disposeu fent altres coses i no només estudiant. Això no és fàcil que algú us ho ensenyi. Aprendre a organitzar-se el temps és clau en la societat actual. És important que combineu i us esbargiu amb activitats diverses: d’estudi, d’oci, d’altruisme i en les relacions amb els vostres companys i amics. Actualment, tan sols qui sap organitzar-se el temps de treball, familiar i de lleure és capaç de dur una vida sostenible, satisfactòria i feliç. I això és molt important. Un bon professional, cal que sigui alhora una persona feliç i un bon ciutadà o ciutadana. Ara pertocaria dir que cal que sigueu uns bons estudiants. Convé, però, que aprofiteu també aquests anys de la vostra vida

per aprendre i viure com a persones en tots els vessants que comporta ser persona. No oblideu, tanmateix, que sou a la universitat per aprendre, i que se us ha de demanar i exigir que el temps que dediqueu a estudiar sigui profitós. I que això significa esforç personal, superació de moments de dificultat i exigència per tal que la qualitat de la docència a la universitat sigui com cal. La participació dels estudiants en l’assoliment d’aquest darrer objectiu és, també, clau. Finalment —i no gens menys important—, no s’ha de perdre de vista que el món no s’acaba al nostre poble o ciutat, o a Catalunya. Cal que viatgeu tant com pugueu i les vostres obligacions com a estudiants us ho permetin. I, per poder aprofitar-ho bé, heu d’aprendre llengües estrangeres. Pel que fa a coneixements de llengües, som a la cua d’Europa. Així doncs, hem de millorar. Conèixer altres cultures i visitar o viure en altres llocs, fent intercanvis com a estudiants o bé treballant en els períodes de vacances, és el millor sistema per conèixer altres mons i tenir una visió de la nostra societat, global i diversa, més real. Us desitjo una bona entrada a la universitat i que hi tingueu un primer any profitós i ple de bones experiències.

HI TROBAREU AJUT I ORIENTACIÓ SI US CAL, TUTORS I TUTORES IL·LUSIONATS AMB LA SEVA FEINA I AMB LA VOLUNTAT D’AJUDARVOS EN L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

La solidaritat i la cooperació a la UB daritat i l o S i r rvato • Obse l carrer a nal • La UB ció Internacio era • Coop ó ci ació • Forma Paula d’educ te • Projec pau per a la

FUNDACIÓ SOLIDARITAT UB té la finalitat de fomentar valors de solidaritat, promoure la participació social i canalitzar accions de cooperació per al desenvolupament i per la defensa dels drets humans des de la Universitat

www.ub.es/solidaritat/

Opinió

Accés a la Universitat: una porta de futur

Pilar Gómez i Cardó Professora Titular del Departament de Filologia Grega – Facultat de Filologia, i coordinadora de les PAU de Catalunya

Una part important de l’alumnat que cursa actualment segon de batxillerat, d’aquí a un quant temps, tal vegada no recordarà l’any 2006 per les diverses efemèrides que s’hi commemoren, sigui el 250è aniversari del naixement de Mozart, el 400 de Rembrandt o el 2.500 de Pèricles, sinó més aviat perquè la fi de la primavera i l’inici de l’estiu d’aquest any hauran estat, sens dubte, per a aquestes noies i aquests nois que enguany compleixen divuit anys —d’acord amb el sistema educatiu del nostre país— un període de presa de decisions importants i d’una gran activitat. En efecte, entre el final de maig i mitjans de juliol, els estudiants de batxillerat que volen seguir estudis universitaris han de fer front, en un interval de temps relativament curt, a un seguit d’esdeveniments que marquen de forma significativa el seu futur, acadèmic, professional i personal. En primer lloc, han d’acabar bé el batxillerat, després vénen les PAU (i, en alguns casos, també les PAP); hauran de formalitzar la preinscripció universitària, esperar l’assignació de plaça i, finalment, matricular-se. Aquesta seqüència inclou fets de natura distinta: els uns són estrictament acadèmics, i els altres, de caire administratiu, però una bona realització en el conjunt de tots dos aspectes garanteix i facilita la fita última, que és l’accés a la universitat. Comencem per les PAU. Superar les proves d’accés a la universitat —la “sele”, per dirho en termes col·loquials— és una condició necessària per accedir a la universitat, però preparar bé les PAU és, simplement, fer bé el batxillerat. Els exàmens de què consten les PAU —les proves són anònimes, simultànies i idèntiques per garantir al màxim la igualtat d’oportunitats— ava-

luen els coneixements, les competències bàsiques i la formació adquirida tant en les matèries comunes com en les de la modalitat de batxillerat cursada. Res, doncs, no es demana en aquestes proves que no formi part del currículum i el nivell de batxillerat: els enunciats dels exàmens no poden sorprendre; només cal llegir-los amb atenció. Igualment, l’estructura de cadascun dels exàmens, com també els criteris d’avaluació, són de sobres coneguts pels examinands i pel professorat de batxillerat. A més, de l’abril al setembre funciona l’aplicació interactiva d’autoavaluació “Posa’t a prova”, la finalitat de la qual és ajudar a fer el repàs final abans dels exàmens. En resum, això vol dir que l’èxit en les PAU —concebudes com un instrument per determinar l’accés a la universitat sobre els principis d’igualtat, mèrit i capacitat— s’assegura no deixant la feina per al darrer dia, i potser és bo recordar ara que la nota definitiva per a l’accés es calcula ponderant en un 60% la qualificació final del batxillerat i en un 40% la qualificació global de les PAU. D’altra banda, cal tenir present que els exàmens s’avaluen en funció del que es deixa escrit, i aquí, cal mostrar-hi el saber i també el saber fer. Per tant, a l’hora de realitzar les proves és aconsellable dedicar un temps específic a revisar les respostes, i en la redacció d’aquestes cal tenir cura d’aspectes com ara la claredat conceptual i el rigor expositiu, l’argumentació correcta, els plantejaments i els desenvolupaments de les qüestions, l’ús adequat de la terminologia específica de cada matèria i, en general, d’un vocabulari adient, juntament amb una presentació clara i pulcra, que és sempre un valor afegit. Aquests components són bà-

Tota la informació sobre l’accés a la Universitat es troba en el web http://www.gencat.net/dursi/accesalauniversitat; i el portal per a totes les gestions d’accés (matrícula de les proves, preinscripció, consulta d’assignació de places, etc.) és http://accesnet.gencat.net

Opinió

sics per a totes les proves en les quals el professorat d’universitat i el de batxillerat avaluen i valoren tots els aspectes de les respostes o resolucions d’acord amb les pautes establertes per a tots els correctors. La preinscripció universitària és el procediment mitjançant el qual se sol·licita i s’assigna una plaça per accedir al primer curs de qualsevol ensenyament homologat o propi de les set universitats públiques catalanes, i també de la Universitat de Vic. El període per realitzar la preinscripció és enguany entre el 24 de maig i el 10 de juliol, i fins a aquest darrer dia és possible introduir modificacions en la sol·licitud. En formalitzar aquesta preinscricpió, es poden triar fins a vuit opcions d’estudi (és a dir, d’ensenyament o de centre on s’imparteix un ensenyament), que cal posar en estricte ordre de preferència. I aquesta és la qüestió fonamental, ja que l’assignació de plaça es fa en funció de les sol·licituds de primera preferència, ordenades per opció de PAU i nota d’accés, el nombre total de les quals determina cada juliol la nota de tall de cada ensenyament i cada centre. Per tant, la temuda nota de tall no s’estableix a priori ni

al marge del procés de preinscripció: és només la raó entre el nombre de places ofertes en un ensenyament i un centre, i el nombre de sol·licituds de primera preferència. La nota de tall no és, acadèmicament, cap indicador ni de la dificultat d’uns determinats estudis, ni de l’èxit o fracàs en aquests. És cert, però, que, com més alta sigui la nota d’accés, més probabilitats hi ha de poder cursar els estudis triats en primera preferència, o més gran és el ventall de la tria. L’assignació de plaça es farà pública el dia 19 de juliol, i la matrícula dels alumnes assignats en primera preferència serà entre el 21 i el 27 de juliol. En la resta de casos, només és possible matricular-se al juliol si explícitament un renuncia a seguir participant en el procés i accepta com a plaça definitiva la que li hagi estat assignada (de les demanades entre la segona opció i la vuitena); si no és així, cal esperar la segona assignació, el 3 d’agost, i anar seguint els terminis marcats en el calendari de preinscripció. El detall del procés aquí assenyalat no té altra finalitat que destacar ara, en aquestes breus línies, la importància d’establir la preferència d’opcions amb el màxim d’adequació i d’ajust possi-

ble des del punt de vista tècnic i formal, i administratiu també —és a dir, correspondència entre la modalitat de batxillerat, la via d’accés de PAU i la titulació triada, o saber quines altres vies d’accés hi ha com a possibles—, però igualment amb responsabilitat des del punt de vista acadèmic —és a dir, amb coneixement dels continguts obligatoris del primer curs o del primer cicle, dels requisits específics i de les habilitats que exigeix de manera especial cada titulació. La tria d’estudis superiors sovint no és fàcil, perquè hi incideixen diversos factors (vocació, sortides professionals, amplitud de l’oferta, prestigi d’uns determinats estudis, etc.) i diferents actors (els mateixos interessats, l’entorn familiar i social, els professors de secundària, els amics, etc.), cadascun dels quals té, en cada cas, un pes específic. És imprescindible avaluar prèviament tots i cadascun dels elements en joc a l’hora de decidir. L’accés a la universitat no tan sols compromet el futur de les noies i els nois nascuts el 1988, sinó també, en part, el futur de tots. I, per tant, és responsabilitat de tots els agents implicats estar al seu costat i ajudar-los facilitant-los aquest camí.

A l’estiu organitzem cursos en àrees molt diverses que acosten la Universitat a nous públics, nous temes i nous escenaris. Els Juliols Cursos multidisciplinaris i oberts a tothom que vulgui ampliar els seus coneixements, i també a estudiants d’últims cursos de batxillerat que volen conèixer la Universitat. Es consoliden com una de les activitats acadèmiques d’estiu de més envergadura a Catalunya i en l’àmbit de l’Institut Joan Lluís Vives Per conèixer totes les activitats d’estiu, visita Estiu UB www.ub.edu/estiu/

Què en pensen els alu Adrià Mendoza Marín 2n de batxillerat científic. IES Frederic Martí, Palafrugell

Què et preocupa de la transició del batxillerat a la universitat? Primerament, jo opino que l’estudiant que arriba al segon de batxillerat es troba amb el curs més difícil que ha cursat des de l’inici de la seva formació acadèmica. És un curs on hi ha molta matèria, molt treball, i la principal preocupació és aprovar el batxillerat amb la màxima nota. Si l’estudiant ja té molt clars els seus estudis posteriors, crec que una de les coses que el preocupen més és saber si arribarà a la nota de tall, per així poder cursar la carrera que té intenció estudiar l’any vinent. A part d’això, una de les preocupacions que s’afegeixen a aquest curs és decidir què fer l’any que ve, amb quins estudis seguir. El batxillerat és un curs difícil on l’estudiant ha de prendre unes decisions clau, unes decisions de les quals dependrà el seu futur acadèmic i professional. Aquesta important decisió et fa que et plantegis moltes preguntes: quina carrera segueixo?, de veritat que vull estudiar?, etc. I en totes aquestes qüestions hi ha una gran por, la por de caure en l’error.

Quins entrebancs et penses que trobaràs en arribar a la universitat? Els principals entrebancs que em puc trobar, penso que poden venir pel gran canvi de l’estil de vida. El canvi de viure en un poble petit a viure en una ciutat gran, on al principi tot serà desconegut. Adaptarse a un nou ritme acadèmic i a un nou estil de vida són dues de les tasques que tots els estudiants hem de proposar-nos amb l’arribada a la universitat. Vols anar a la universitat? Sí, la meva intenció és treure la màxima nota possible de batxillerat i poder entrar a fer la carrera de medicina. Tens clar el teu futur acadèmic? Crec que podria dir que sí. Però, com he dit abans, sempre hi ha una gran por, que és la de caure en l’error. No obstant això, cada vegada tinc més clar els estudis que vull cursar i penso que no em puc estar platejant si cauré en l’error o no, sinó que penso que jo haig de fer el que vertaderament vull fer, i caure en l’error o

no, és una cosa que ara no puc saber, sinó que el temps ho decidirà. Com faràs la tria d’estudis universitaris? Com decidiràs quina carrera estudiar? Pots explicar els passos que fas per fer la millor elecció? Primerament tenint en compte les meves preferències: quines són les coses que em motiven, quines són les coses que m’agraden. En el meu cas, que vull estudiar medicina i especialitzar-me en pediatria, sempre m’han agradat els nens. A més a més, des que vaig començar a treballar amb nens amb treballs d’estiu com animació infantil i monitor d’extraescolar en col·legis i en un gimnàs de ball, cada vegada tinc més clar que treballar amb nens és el que vertaderament vull fer. A més a més, parlo amb persones que conec que han cursat la mateixa carrera que vull fer, per tal d’assabentar-me en què consistirà la meva feina si aconsegueixo tenir la carrera. Finalment busco informació per Internet de quines matèries són les que apareixen en els meus estudis posteriors, per tal de saber si són aquestes les assignatu-

Què en pensen?

umnes de secundària Nicole Noriega Vargas 4t d’ESO. Escola Jesús i Maria, Badalona

res que m’agraden i que porto al dia. Saps quins professionals et poden orientar i assessorar en la teva elecció? Crec que en l’orientació de l’estudiant poden ajudar-hi els mestres, que et poden aconsellar i informar sobre les diferents carreres i altres estudis posteriors al batxillerat. Després, persones que tinguin la mateixa carrera que tu vols estudiar, els quals et podrien aconsellar des de la seva experiència viscuda, i, finalment, les diferents universitats. La UB es va apropar al teu centre. Vas aclarir els teus dubtes després d’assistir a la xerrada que et van fer? Sí, tot i que hi havia molts conceptes que ja havíem aclarit al centre. Un aspecte del qual sí que em va informar, va ser el dels diferents tipus d’estudis que es poden realitzar a la universitat: el que eren els títols homologats, els títols propis, la classificació de les carreres en carreres curtes de primer cicle, les carreres llargues amb primer i segon cicles, les carreres de segon cicle, etc.

Què et preocupa de la transició del batxillerat a la universitat? Òbviament , la universitat és més difícil que el batxillerat, i hi haurà moltes coses noves; però, si estàs segur que vols tenir un futur, només t’hi has d’adaptar i veure-ho com un pas més. Quins entrebancs et penses que trobaràs en arribar a la universitat? Jo crec que cap. M’adapto ràpidament a les coses i estic segura que m’hi trobaré a gust. És qüestió d’estudiar i, si ho faig, tindré un bon futur.

sones que em puguin orientar en tot això. Saps que cada titulació et requerirà uns coneixements previs per poder cursar-la sense dificultats. De les carreres que t’interessen, ja tens informació sobre quins són aquests coneixements previs? Sí, estic segura que són necessaris alguns coneixements previs, per saber realment el que vols fer. No tinc encara massa informació, però m’agradaria que publiquessin una revista on et donessin tots els coneixements previs.

Vols anar a la universitat? Sí. Tens clar el teu futur acadèmic? Sí. Com faràs la tria d’estudis universitaris? Com decidiràs quina carrera estudiar? Pots explicar els passos que fas per fer la millor elecció? Jo penso que, quan faci el batxillerat, estaré més segura del que vull fer a la universitat. Estic buscant una carrera que m’agradi, per poder aprofitar els estudis i estar contenta. Estic indagant i preguntant a per-

Saps quins professionals et poden orientar i assessorar en la teva elecció? Persones que hagin administrat empreses, que tinguin coneixements de tot el que s’ha de fer per poder organitzar empreses. La UB es va apropar al teu centre. Vas aclarir els teus dubtes després d’assistir a la xerrada que et van fer? M’ha aclarit alguns dubtes i m’ha agradat assistir a la xerrada.

Què en pensen?

Sandra Jiménez Cerdà 2n de batxillerat d’humanitats i ciències socials. Col·legi Sagrada Família, Gavà

Què et preocupa de la transició del batxillerat a la universitat? El que més em preocupa d’aquest període de transició és decidir quins estudis i quin centre universitari triaré en acabar el batxillerat. És una decisió que marcarà el meu futur i ha de ser encertada. També em preocupa la famosa nota de tall que facilitarà la meva entrada, o no, a la universitat. Quins entrebancs et penses que trobaràs en arribar a la universitat? El primer any d’universitat serà el més difícil. Penso que els entrebancs que trobaré seran de caire adaptatiu: el ritme de les classes, l’organització dels exàmens i treballs, i les relacions

amb nous companys i professors. Una altra dificultat serà anar a estudiar lluny de casa, ja que el col·legi on he anat sempre és molt a prop de casa meva. De tota manera, com a qualsevol estudiant, l’entrebanc més gran serà, si es donés el cas, suspendre. Vols anar a la universitat? Sempre he pensat anar a la universitat per formarme correctament. Després d’aquests anys al col·legi, veig que aquest objectiu es pot aconseguir amb esforç i dedicació. D’aquesta manera es podran complir els desitjos que des de fa tant de temps compartim la meva família i jo.

Tens clar el teu futur acadèmic? Tinc clar quines són les meves capacitats i sé que puc estudiar una carrera universitària, però no tinc clar quina. Quan vaig començar el batxillerat d’humanitats i ciències socials ja dubtava. Doncs bé, ara sóc als últims mesos del batxillerat i encara dubto. A la selectivitat m’examinaré de les dues vies, la qual cosa m’eixamplarà la tria definitiva. Com faràs la tria d’estudis universitaris? Com decidiràs quina carrera estudiar? Pots explicar els passos que fas per fer la millor elecció? L’eina que més utilitzo és Internet. Em proporciona informació de totes les

Neus Barceló Mercader 4t d’ESO. Escola Jesús i Maria, Badalona

Què et preocupa de la transició del batxillerat a la universitat? La gent, el canvi d’ambient, la manera d’estudiar i el nivell d’estudis. Quins entrebancs et penses que trobaràs en arribar a la universitat? El fet que, al principi, estaré perduda: no sabré què he de fer. Hauré de prendre apunts i jugar-m’ho tot a un examen, i això m’espanta. Vols anar a la universitat? Sí, hi vull anar i treure una llicenciatura. Tens clar el teu futur acadèmic? De moment sí que tinc clar què vull fer, però potser més endavant dubto.

Com faràs la tria d’estudis universitaris? Com decidiràs quina carrera estudiar? Pots explicar els passos que fas per fer la millor elecció? Tindré en compte el que a mi m’agrada, el que em va bé i si, una vegada acabada la universitat, té sortides i tindré un bon treball. De moment, el que faig per aconseguir-ho és estudiar i esforçarme. Procuro reforçar el que més necessitaré, que són les matemàtiques i coses d’economia. Saps que cada titulació et requerirà uns coneixements previs per poder cursar-la sense dificultats. De les carreres que t’interessen, ja tens informació sobre quins són aquests conei-

xements previs? Els coneixements previs són: un bon nivell de matemàtiques i saber una llengua estrangera quan surti de la universitat. Saps quins professionals et poden orientar i assessorar en la teva elecció? Tots els comptables o economistes de les empreses, la gent que estudia o ha estudiat la mateixa carrera que vull estudiar jo, i, en general, la gent relacionada amb les empreses i la comptabilitat. La UB es va apropar al teu centre. Vas aclarir els teus dubtes després d’assistir a la xerrada que et van fer? Sí, els vaig aclarir.

Què en pensen?

carreres, i així vaig seleccionant les que m’atreuen més. Una vegada feta aquesta tria, comença el meu “treball de recerca” personal. Demano consell a persones properes a mi, com els professors del col·legi o familiars, i esbrino quines són les sortides professionals de la carrera. Saps que cada titulació et requerirà uns coneixements previs per poder cursar-la sense dificultats. De les carreres que t’interessen, ja tens informació sobre quins són aquests coneixements previs? Malgrat que els coneixements previs són importants per cursar uns estudis universitaris, no crec que el fet de no tenir-ne ho impossibiliti. No obstant això, abans de fer la tria definitiva, consultaré quin és el programa d’estudis de cada carrera que m’interessi per tal de reforçar els continguts que més necessiti. Saps quins professionals et poden orientar i assessorar en la teva elecció? Els professionals que estan més a prop són els professors del col·legi. Però també m’interessa conèixer l’opinió de gent que hagi estudiat i/o treballi en el mateix. L’assessorament de l’equip psicopedagògic del centre pot servir-me. La UB es va apropar al teu centre. Vas aclarir els teus dubtes després d’assistir a la xerrada que et van fer? Molts dels dubtes que tenia, sí. Però sempre queden aspectes més personals que no pots aclarir en una xerrada per a tothom ni en un torn de preguntes de caire general.

Jordi Soler 2n de batxillerat científic. IES-SEP La Garrotxa d’Olot

Què et preocupa de la transició del batxillerat a la universitat? Moltes coses. Però principalment la forma d’estudiar i la dificultat d’enllaçar els conceptes apresos aquest any amb el curs universitari. Quins entrebancs et penses que trobaràs en arribar a la universitat? Crec que, en primer lloc, tardaré uns quants dies a acostumar-me al recinte universitari i al fet de canviar de residència. Vols anar a la universitat? Sí, penso que avui dia és molt important tenir una carrera universitària. Com faràs la tria d’estudis universitaris? Com decidiràs quina carrera estudiar? Pots explicar els passos que fas per fer la millor elecció? L’elecció dels estudis universitaris és molt difícil, i sense dubte és la decisió més important que he pres fins ara. Crec que el més important és escollir la carrera universitària en funció dels teus gustos. Tot i així, també he tingut en compte les sortides professionals que tenen les carreres que m’interessen i, finalment, després de sospesar tots aquests aspectes, he escollit els estudis més adients per a mi. Saps que cada titulació et requerirà

uns coneixements previs per poder cursar-la sense dificultats. De les carreres que t’interessen, ja tens informació sobre quins són aquests coneixements previs? Sí, i crec que és un dels aspectes més importants que cal tenir en compte per a l’elecció dels estudis universitaris. Penso que també és rellevant, a banda dels coneixements previs, tenir clar quin tipus d’assignatures es cursaran al llarg de la carrera i determinar si és realment el que vols fer. Saps quins professionals et poden orientar i assessorar en la teva elecció? Sí, sobretot el professorat, pel fet de que és molt proper a mi. També, evidentment, aquells professionals que han fet els mateixos estudis universitaris que vols escollir. La UB es va apropar al teu centre. Vas aclarir els teus dubtes després d’assistir a la xerrada que et van fer? Aclarir tots els dubtes sobre aquest tema és difícil, però trobo molt bé que la universitat faci una xerrada informativa. En el meu cas, em va quedar més clar el sistema d’estudis que segueixen a la UB, així com el complex sistema acadèmic actual (vies d’accés, assignatures optatives, assignatures de lliure elecció, quines coses cal fer, etc.).

Un bon coneixement de la llengua et donarà un plus de qualitat; no t’ho deixis perdre: t’oferim una base de dades terminològica

universitària,

cursos de redacció científica, d’aprenentatge simultani de llengües romàniques i de tecnologies de la informació i comunicació, però també participaràs en revistes, premis i jocs lingüístics, una gimcana per la llengua, etc. Vés a

www.ub.edu/xdl

I, si ets de fora de Catalunya i no entens el català, no et preocupis i participa en el

PROGRAMA D’ACOLLIMENT LINGÜÍSTIC Aprofita tots els recursos que t’oferim perquè el català no sigui un problema: cursos de català intensius i gratuïts abans de començar les classes,

sessions

informatives,

tutories de suport lingüístic, borsa d’intercanvi de conversa, guies de conversa universitària multilingües, vocabularis bàsics d’especialitat i moltes altres coses que pots consultar a

www.ub.edu/slc

Jornades

Jornades de Portes Obertes 2006 Les Jornades de Portes Obertes són una activitat informativa que organitzen molts dels centres de la nostra Universitat per apropar-se als estudiants de secundària. La finalitat d’aquestes Jornades és proporcionar als futurs estudiants una visió global dels ensenyaments que s’imparteixen al centre, de les sortides professionals i dels serveis i instal·lacions dels quals gaudeixen els seus estudiants. Aquí tens les dates ja confirmades:

n FACULTAT DE BELLES ARTS: n n n n n n n n n n n

4 d’abril, 12.00 h, sala d’actes FACULTAT DE BIBLIOTECONOMIA I DOCUMENTACIÓ: 19 d’abril, 12.00-13.30 h i 17.00-18.00 h, aula 309 FACULTAT DE BIOLOGIA: 21 d’abril, pendents de confirmar hora i sala FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS: 5 d’abril, 12.00-13.45 h EU D’ESTUDIS EMPRESARIALS: 4 d’abril, 11.00 h, Aula Magna FACULTAT DE DRET: 20 d’abril, 10.00-14.00 h, Saló de Graus FACULTAT DE FILOLOGIA: 27 d’abril, 9.30-12.30 h, Aula Capella FACULTAT DE FILOSOFIA: 19 d’abril, 12.00 h i 19.00 h, Saló de Graus FACULTAT DE FÍSICA: 7 de febrer FACULTAT DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT: 26 d’abril, 10.00-12.30 h, Sala de Graus FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA: 26 d’abril, 11.00 h, Saló de Graus EU D’INFERMERIA: Ens. d’Infermeria: 30 de març, 13.00 h, aula 208 Ens. de Podologia: 25 d’abril, 10.00 h, aula 013

n FACULTAT DE MATEMÀTIQUES: n n n n

27 d’abril, 10.15-13.00 h, Aula Magna FACULTAT DE MEDICINA: 21 d’abril, 9.00-14.00 h, aula 1, Edifici Casanova FACULTAT D’ODONTOLOGIA: 25 d’abril, 11.00 h, aula 208 FACULTAT DE PEDAGOGIA: 4 de maig, 11.00 h i 18.00 h, Edifici Teatre FACULTAT DE PSICOLOGIA: 20 d’abril, 9.30-14.00 h, Aula Antoni Caparrós

CENTRES ADSCRITS CES DE NUTRICIÓ I DIETÈTICA: 19 d’abril i 23 de maig, 12.00 i 16.30 h (seu del CESNID) ES DE CINEMA I AUDIOVISUALS: 21 d’abril, 17.00 h, Aula Néstor Almendros ES DE RELACIONS PÚBLIQUES: 19 d’abril, 11.30 h, i 20 d’abril, 17.30 h EU D’HOTELERIA I TURISME - CETT: 1 d’abril, 9.30-14.00 h EU D’INFERMERIA SANT JOAN DE DÉU: 24 i 26 d’abril, 10.00 h i 15.00 h, Edifici Docent EU D’INFERMERIA SANTA MADRONA: 18 d’abril, 16.00 h, aula B INEFC: 26 d’abril, 11.00 h, sala d’actes

n n n n n n n

CONSULTA LA INFORMACIÓ ACTUALITZADA A: www.ub.edu/csecundaria/espaiub

Activitats per a l’alumnat de secundària A LA FACULTAT DE GEOLOGIA

INFLEM UN GLOBUS SONDA.

A LA FACULTAT DE FÍSICA ELS EXPERIMENTS DE FÍSICA: Més de quatre-cents alumnes dels centres de batxillerat han realitzat una sèrie d’experiments innovadors relacionats amb les noves tecnologies i materials en l’edició d’aquest any. Els alumnes, distribuïts en grups reduïts, han manipulat directament els materials seguint les indicacions dels professors monitors. Durant més de tres hores, es fan un seguit d’activitats, que estan dividides en quatre experiències. Aquest any han estat les següents:

LES EXCURSIONS GEOLÒGIQUES: La Facultat de Geologia organitza un conjunt d’excursions geològiques que sempre han tingut molt d’èxit i que es reparteixen durant tot el curs. Les excursions es fan amb els professors de batxillerat i els seus alumnes, i es visiten llocs com ara els següents:

n Serra de Collserola n L’aqüífer del Garraf n Muntanya de sal de Cardona n Delta de l’Ebre n Les empremtes de les antigues glaceres del massís del Carlit

n La mineria a les comarques tarragon n n n n

nines Els conglomerats de Gandesa - Horta de Sant Joan Estany de Banyoles Les esllavissades a l’àrea de la Coma La depressió del Vallès-Penedès La geologia a prop del teu centre

n Nous materials n Llum invisible n Làser i holografia n Observem el Sol i la seva influència en el clima A la pàgina web www.ub.edu/csecundaria/espaiub/Alumnes/fisica_exp.php, podeu trobar-hi la informació i les imatges d’aquesta edició. Penseu que les places són limitades!

LA MUNTANYA DE SAL DE CARDONA

Activitats

LA FACULTAT DE MATEMÀTIQUES

A LA FACULTAT DE MATEMÀTIQUES Sota el lema UBICA’T a Mates, la Facultat de Matemàtiques proposa un seguit d’activitats adreçades als estudiants dels centres de batxillerat. MATEFEST , INFOFEST Cada any, els alumnes dels ensenyaments de Matemàtiques i d’ETIS (Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes) organitzen la Matefest, una festa en què el més important no és la música, sinó els jocs, les proves i les qüestions matemàtiques. I també les interioritats de la informàtica, dels aparells i dels programes... Hi esteu tots convidats!

A LA FACULTAT DE QUÍMICA FEM QUÍMICA AL LABORATORI: Aquest any 2006, són més de mil alumnes els que s’han inscrit a l’activitat “Fem química al laboratori”. Les jornades van adreçades als alumnes de 1r i 2n de batxillerat (modalitats de Tecnologia i de Ciències de la Naturalesa i de la Salut) que cursin química. L’activitat s’estructura en sessions molt participatives i experiments en laboratori, com ara les següents:

n Fem reaccions a petita escala n El racó del fred n Aigua dura, aigua blana n Destil·la que destil·laràs n Identifiquem analgèsics n L’experiència de l’any

ANIMEU-VOS I ENGRESQUEU ELS VOSTRES PROFESSORS!

XERRADES-TALLER Dirigides als alumnes de batxillerat de la via cientificotècnica, les xerrades han aplegat aquest any grups d’alumnes amb dos temes com: “Estadístiques curioses” i “Teoria de jocs no cooperatius.” TREBALLS DE RECERCA Els professors de la Facultat de Matemàtiques ofereixen la seva ajuda i els seus coneixements per donar suport als treball de recerca de batxillerat, tant a tutors com a alumnes que vulguin realitzar un treball en l’àmbit de les matemàtiques. Per a qualsevol dubte o suggeriment, o si voleu més informació sobre les activitats de Matemàtiques, podeu consultar www.ub.edu/csecundaria/ubicat/

UB Recerca La UB és la universitat líder en productivitat científica a tot l’Estat espanyol La UB és l’única universitat catalana que figura en un rànquing amb les dues-centes millors universitats de tot el món i les cent millors de l’àmbit europeu*

* Dades de l’informe Academic Ranking of World Universities 2005, publicat per l’Institute of Higher Education de la Xangai Jiao Tong University

Algunes dades de l’any 2004 d’activitat de recerca: • Més del 50% del professorat integrat en projectes d’R+D competitius • 193 grups de recerca consolidats • Setanta-una xarxes temàtiques • Trenta centres de recerca • Cinc instituts universitaris • Més de mil becaris • 2.324 publicacions científiques • Ingressos per recerca: 53.156 milers d’euros

Ensenyaments

Ensenyaments que s’imparteixen a la UB Àrea de Ciències Humanes i Socials Nota de tall juliol 2005

Ensenyament Antropologia Social i Cultural Arqueologia Belles Arts Filologia Alemanya Filologia Anglesa Filologia Àrab Filologia Catalana Filologia Clàssica Filologia Eslava Filologia Francesa Filologia Gallega Filologia Hebrea Filologia Hispànica Filologia Italiana Filologia Portuguesa Filologia Romànica Filosofia Geografia Història Història de l’Art Lingüística Teoria de la Literatura i Literatura Comparada

Cicle 2n cicle 2n cicle 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 2n cicle 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 2n cicle 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 2n cicle 2n cicle

Titulació Llicenciatura Graduat superior Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura

Tipus de títol Homologat Propi Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat

PAU

CFGS

5,89 5 5

7,2 5 5

5 5 5

5 5 5 5,29

5 5

PAU

Àrea de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials Nota de tall juliol 2005

Ensenyament Administració i Direcció d’Empreses Ciències Actuarials i Financeres Ciències del Treball Ciències Empresarials Ciències Polítiques i de l’Administració Criminologia Criminologia i Política Criminal Dret Economia Estadística

Cicle

Titulació

Tipus de títol

1r i 2n cicles 2n cicle 2n cicle 1r cicle

Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Diplomatura

Homologat Homologat Homologat Homologat

6,32/5 (febrer)

1r i 2n cicles 2n cicle 1r cicle 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 1r cicle

Llicenciatura Llicenciatura Graduat Llicenciatura Llicenciatura Diplomatura

Homologat Homologat Propi Homologat Homologat Homologat

5,38

5,23

5,52 5 5,34 5

CFGS

6,73

6,08

Ensenyaments

Nota de tall juliol 2005

Ensenyament Cicle Estudis Immobiliaris i de la Construcció 1r cicle Gestió i Administració Pública 1r cicle Investigació i Tècniques de Mercat 2n cicle Investigació Privada 1r cicle Relacions Laborals 1r cicle Sociologia 1r i 2n cicles Tributari i Comptable 1r cicle

Titulació

Tipus de títol

Graduat Diplomatura Llicenciatura Graduat Diplomatura Llicenciatura Graduat

Propi Homologat Homologat Propi Homologat Homologat Propi

PAU

CFGS

5 5

5 5 5,4 5

5 5 5 5

Àrea de Ciències Experimentals i Matemàtiques Nota de tall juliol 2005

Ensenyament Biologia Bioquímica Ciències Ambientals Enginyeria de Materials Enginyeria Electrònica Enginyeria Geològica Enginyeria Química Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes Física Geologia Matemàtiques Química

Cicle 1r i 2n cicles 2n cicle 1r i 2n cicles 2n cicle 2n cicle 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles

Titulació Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Enginyeria Superior Enginyeria Superior Enginyeria Superior Enginyeria Superior

Tipus de títol Homologat Homologat Homologat Compartit homol. Homologat Compartit homol. Compartit homol.

PAU 6,33

CFGS

1r cicle 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 1r i 2n cicles

Enginyeria Tècnica Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura Llicenciatura

Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat

5,76 5 5 5 5,17

Titulació Diplomatura Llicenciatura Llicenciatura Diplomatura Graduat superior Diplomatura Diplomatura Diplomatura Diplomatura Diplomatura Diplomatura Llicenciatura Graduat superior Llicenciatura Diplomatura

Tipus de títol Homologat Homologat Homologat Homologat Propi Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Homologat Propi Homologat Homologat

PAU 5

CFGS 5

6,22

6,99

6,28 6,26 6,62 5,75 6,32 6,12 5,57

8,01 7,97 8,51 6,48 8,07 7,21 7,19

5,74

7,64

6,68

5 5,73 7,04 5

Àrea de Ciències de l’Educació Nota de tall juliol 2005

Ensenyament Cicle Biblioteconomia i Documentació 1r cicle Comunicació Audiovisual 2n cicle Documentació 2n cicle Educació Social 1r cicle Formació a les Organitzacions 2n cicle Mestre - Educació Especial 1r cicle Mestre - Educació Física 1r cicle Mestre - Educació Infantil 1r cicle Mestre - Educació Musical 1r cicle Mestre - Educació Primària 1r cicle Mestre - Llengua Estrangera 1r cicle Pedagogia 1r i 2n cicles Pedagogia Social 2n cicle Psicopedagogia 2n cicle Treball Social 1r cicle

Ensenyaments

Àrea de Ciències de la Salut Nota de tall juliol 2005

Ensenyament Ciència i Tecnologia dels Aliments Farmàcia Infermeria

Cicle

Titulació

Tipus de títol

PAU

CFGS

2n cicle 1r i 2n cicles 1r cicle

Llicenciatura Llicenciatura Diplomatura

Medicina Odontologia Podologia Psicologia

1r i 2n cicles 1r i 2n cicles 1r cicle 1r i 2n cicles

Llicenciatura Llicenciatura Diplomatura Llicenciatura

Compartit homol. Homologat 6,58 Homologat 6,53 8,5 5,55 (febrer) 7,82 (febrer) Homologat 8,14 5 Homologat 7,36 Homologat 5,85 7,67 Homologat 6,13 7,15

Titulació

Tipus de títol

PAU

CFGS

Llicenciatura Graduat superior

Homologat Propi

6,3 5

8,33 6,85

Diplomatura

Homologat

5,22

7,2

Diplomatura

Homologat

5,52

7,17

Diplomatura Graduat superior

Homologat Compartit propi

5,66

6,59

Llicenciatura

Homologat

6,93

7,13

Diplomatura

Homologat

Centres adscrits Nota de tall juliol 2005

Ensenyament Cicle Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (INEFC) 1r i 2n cicles Cinema i Audiovisuals (ESCAC) 1r i 2n cicles Infermeria (EU d’Infermeria Sant Joan de Déu) 1r cicle Infermeria (EU d’Infermeria Santa Madrona) 1r cicle Nutrició Humana i Dietètica (CESNID) 1r cicle Prevenció de Riscos Laborals 2n cicle Publicitat i Relacions Públiques (ES de Relacions Públiques) 1r i 2n cicles Turisme (EU d’Hoteleria i Turisme - CETT) 1r cicle

Consulta tota la informació dels ensenyaments de la UB a: www.ub.edu/acad/primerisegon.htm

La formació continuada, una necessitat

MÀSTERS I POSTGRAUS DEL GRUP UB www.ub.edu Penses que la formació és important?... Nosaltres, sí. I després, què? Completar la formació amb un màster o un postgrau és avui una necessitat, tant per especialitzar-se en acabar els estudis, com per reciclar els coneixements professionals. La Universitat de Barcelona i les entitats del Grup UB ofereixen, en conjunt, el ventall més ampli i flexible de màsters i postgraus, en programes presencials i a distància.

Directori

Directori de centres de la UB: ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Ciències Empresarials

Escola Universitària d’Estudis Empresarials

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Infermeria Podologia

Escola Universitària d’Infermeria

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Belles Arts

Facultat de Belles Arts

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Biblioteconomia i Documentació Documentació

Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Av. Diagonal, 696. 08034 Barcelona Tel.: 934 024 464- Fax: 934 024 473 A/e: secretaria.emp@ub.edu URL: http://www.ub.edu/empresarials/

Feixa Llarga, s/n, Pavelló de Govern. 08907 l’Hospitalet de Llobregat Tel.: 934 024 292 - Fax: 934 024 216 A/e: secretariabellvitge@ub.edu URL: http://www.ub.edu/infermeria

Pau Gargallo, 4. 08028 Barcelona Tel.: 934 034 055 - Fax: 934 034 056 A/e: sec.ba@ub.edu URL: http://www.ub.edu/bbaasec/index.htm

Melcior del Palau, 140. 08014 Barcelona Tel.: 934 035 770 - Fax: 934 035 772 A/e: bibdoc@ub.edu URL: http://www.ub.edu/biblio/

Facultat de Biologia

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Biologia Bioquímica Ciències Ambientals

Av. Diagonal, 645 08028 Barcelona Tel.: 934 021 086 - Fax: 933 307 157 A/e: secretaria-biologia@ub.edu URL: http://www.ub.edu/biologia/

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Administració i Direcció d’Empreses Ciències Actuarials i Financeres Economia Estadística Estudis Immobiliaris i de la Construcció Investigació i Tècniques de Mercat Sociologia Tributari i Comptable

Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Av. Diagonal, 690 08034 Barcelona Tel.: 934 024 301- Fax: 934 021 989 A/e: secretaria.eco@ub.edu URL: http://www.ub.edu/economiq/

Directori

Facultat de Dret Av. Diagonal, 684 08034 Barcelona Tel.: 934 024 346 - Fax: 934 024 354 A/e: sec.dret@ub.edu URL: http://www.ub.edu/facdt/

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Ciències Polítiques i de l’Administració Criminologia Criminologia i Política Criminal Dret Gestió i Administració Pública Investigació Privada

Facultat de Dret - Relacions Laborals Ortigosa, 2 08003 Barcelona Tel.: 934 039 310 - Fax: 934 039 312 A/e: secretaria.rlaborals@ub.edu URL: http://www.ub.edu/facdt/

Ciències del Treball Relacions Laborals

Facultat de Farmàcia

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Ciència i Tecnologia dels Aliments Farmàcia

Av. Joan XXIII, s/n 08028 Barcelona Tel.: 934 021 314 - Fax: 934 035 884 A/e: secretaria-estudiants-farmacia@ub.edu URL: http://www.farmacia.ub.es

Facultat de Filologia Gran Via de les Corts Catalanes, 585 08007 Barcelona Tel.: 934 035 583 - Fax: 934 035 596 A/e: fil-secretaria@ub.edu URL: http://www.ub.edu/facfil/

Facultat de Filosofia Baldiri Reixac, s/n. 08028Barcelona Tel.: 934 409 200 - Fax: 934 498 510 A/e: secretariafilosofia@ub.edu URL: http://www.ub.es/filosof/

Facultat de Física Av. Diagonal, 647. 08028Barcelona Tel.: 934 021 116 - Fax:934 021 118 A/e: sec-estudiants-fisica@ub.edu URL: http://www.ub.edu/fisica/

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Filologia Hebrea Filologia Alemanya Filologia Hispànica Filologia Anglesa Filologia Italiana Filologia Àrab Filologia Portuguesa Filologia Catalana Filologia Romànica Filologia Clàssica Lingüística Filologia Eslava Filologia Francesa Teoria de la Literatura i Filologia Gallega Literatura Comparada ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Filosofia

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Enginyeria Electrònica Física

Directori

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Comunicació AudioviMestre - Edu. Musical sual Mestre - Edu. Primària Mestre - Edu. Especial Mestre - Llengua Mestre - Edu. Física Estrangera Mestre - Edu. Infantil

Facultat de Formació del Professorat

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Antropologia Social i Geografia Cultural Història Arqueologia Història de l’Art

Facultat de Geografia i Història

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Enginyeria Geològica Geologia

Facultat de Geologia

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes Matemàtiques

Facultat de Matemàtiques

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Medicina

Facultat de Medicina

Passeig Vall d’Hebron, Edifici Migdia 08035 Barcelona Tel.: 934 035 120 - Fax: 934 035 121 A/e: secretaria_ffpro@ub.edu URL: http://www.ub.edu/ffpro/

Baldiri Reixac, s/n. 08028Barcelona Tel.: 933 333 466 - Fax:933 330 614 A/e: secretariagih@ub.edu URL: http://www.ub.edu/facgh/gh.htm

Martí i Franquès, s/n 08028 Barcelona Tel.: 934 021 336 - Fax: 934 021 340 A/e: secretaria-geologia@ub.edu URL: http://www.ub.edu/geologia/

Gran Via de les Corts Catalanes, 585 08007 Barcelona Tel.: 934 021 598 - Fax: 934 021 601 A/e: sec-mat@ub.edu URL: http://www.mat.ub.edu/

Campus Casanova Casanova, 143 08036 Barcelona Tel.: 934 035 251 - Fax: 934 035 254 A/e: secretariamedicina@ub.edu URL: http://www.ub.edu/medicina Campus Bellvitge C/ Feixa Llarga, s/n 08907 l’Hospitalet de Llobregat Tel.: 934 034 752 - Fax: 934 034 777 A/e: secretariabellvitge@ub.edu URL: http://www.ub.es/medicina/

Directori

Facultat d’Odontologia Feixa Llarga, s/n, Pavelló de Govern 08907 l’Hospitalet de Llobregat Tel.: 934 024 256 - Fax: 934 034 777 A/e: secretariabellvitge@ub.edu URL: http://www.ub.edu/odontologia

Facultat de Pedagogia Passeig Vall d’Hebron, Edifici Migdia 08035 Barcelona Tel.: 934 035 199 - Fax: 934 035 201 A/e: secretaria_pedagogia@ub.edu URL: http://www.ub.edu/facpd/

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Odontologia

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Educació Social Formació a les Organitzacions Pedagogia Pedagogia Social Psicopedagogia

Facultat de Pedagogia - Treball Social Còrsega, 409. 08037 Barcelona Tel.: 934 034 922 - Fax: 934 587 854 A/e: secretaria_treballsocial@ub.edu URL: http://www.ub.edu/facpd/

Treball Social

Facultat de Psicologia

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Psicologia

Pg. Vall d’Hebron, 171, Edifici Ponent 08035 Barcelona Tel.: 933 125 009 - Fax: 934 021 427 A/e: secretaria_psico@ub.edu URL: http://www.ub.edu/psicologia

Facultat de Química Martí i Franquès, 1-11. 08028 Barcelona Tel.: 934 021 200 - Fax: 934 111 492 A/e: secretaria.quimica@ub.edu URL: http://www.ub.edu/quimica/

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Enginyeria de Materials Enginyeria Química Química

Centres adscrits Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica (CESNID)

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Nutrició Humana i Dietètica

Recinte Torribera, av. Prat de la Riba, 171 08921 Santa Coloma de Gramanet Tel.: 934 680 721 - Fax: 934 680 690 A/e: info@cesnid.es URL: http://www.cesnid.es/

Directori

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Cinema i Audiovisuals

Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) Colom, 84-90 - 08222 Terrassa Tel.: 937 361 555 - Fax: 937 361 556 A/e: escac@escac.es URL: http://www.escac.es

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Prevenció de Riscos Laborals

Escola Superior de Prevenció de Riscos Laborals Dulcet, 2-10. 08034 Barcelona Tel.: 932 804 542 - Fax: 932 803 642 A/e: info.esprl@fundacio.upc.edu URL: http://www.escuela-prevencion.com

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Publicitat i Relacions Públiques

Escola Superior de Relacions Públiques

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Turisme

Escola Universitària d’Hostaleria i Turisme - CETT

Urgell, 187, recinte de la Universitat Industrial 08036 Barcelona Tel.: 933 215 462 - Fax: 934 100 402 A/e: esrp@esrp.net URL: http://www.esrp.net

Av. Can Marcet, 36-38 - 08035 Barcelona Tel.: 934 280 777 - Fax: 934 286 777 A/e: cett@cett.es URL: http://www.cett.es ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Infermeria

Escola Universitària d’Infermeria Sant Joan de Déu Santa Rosa, 39-57. 08950 Esplugues de Llobregat Tel.: 932 800 949 - Fax: 936 006 112 A/e: eui@eui.hsjdbcn.org URL: http://eui.hsjdbcn.org

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Infermeria

Escola Universitària d’Infermeria Santa Madrona Escorial, 177. 08024 Barcelona Tel.: 932 544 200 - Fax: 932 544 201 A/e: santamadrona.fundacio@lacaixa.es URL: http://www.fundacio.lacaixa.es/santamadrona

ENSENYAMENTS QUE IMPARTEIX EL CENTRE: Ciències de l’Activitat Física i l’Esport

Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) Av. de l’Estadi, s/n (Anella Olímpica) 08038 Barcelona Tel.: 934 255 445 - Fax: 934 263 617 A/e: nesinefc@gencat.net URL: http://www.inefc.net

Xifres

La UB en xifres El curs 2004-2005

Dades bàsiques Estudiants (1r i 2n cicles, doctorat i postgrau) Personal docent i investigador Personal d’administració i serveis Pressupost 2005 (milers ‘) Ingressos per recerca (milers ‘) Superfície construïda (m2) Campus Centres (facultats i escoles) Ensenyaments (homologats i propis) Departaments Programes de doctorat Dels quals, amb menció de qualitat del MEC Programes de postgrau Cursos de formació continuada (les Heures) Cursos de formació a distància (UB Virtual) 2003-04) Tesis doctorals (2 2003-04) Titulats de 1r i 2n cicles i doctorat (2 Centres Adscrits Fundacions Instituts de recerca Altres centres de recerca Estudiants Estudiants nous Estudiants de primer i segon cicles Estudiants equivalents temps complet (ETC) Estudiants de doctorat Estudiants de postgrau Estudiants de centres adscrits Estudiants de formació continuada (les Heures) Estudiants d’UB Virtual Estudiants estrangers en programes d’intercanvi Estudiants de l’Escola d’Idiomes Moderns Estudiants d’Estudis Hispànics Estudiants del Servei de Llengua Catalana Estudiants dels cursos d’estiu (els Juliols UB) Estudiants de l’Institut de Ciències de l’Educació

62.304 4.517 2.025 310.751 53.156 547.332 4 20 77 105 98 48 327 338 273 485 8.339 9 8 5 30

11.813 52.238 38.765 3.148 8.933 4.820 6.171 21.890 1.726 4.885 4.105 2.260 1.933 19.508

Campus UB

1. Campus Plaça Universitat n Rectorat, Gerència i Serveis Generals n Facultat de Filologia n Facultat de Matemàtiques 2. Facultat de Medicina (Casanova) 3. Edifici Sants n Facultat de Biblioteconomia i Documentació 4. Campus de Bellvitge n EU d'Infermeria n Facultat de Medicina (Bellvitge) n Facultat d’Odontologia

5. Campus de la Diagonal n EU d'Estudis Empresarials n Facultat de Dret n Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials 6. Campus de la Diagonal

n Facultat de Belles Arts n Facultat de Biologia n Facultat de Farmàcia n Facultat de Filosofia n Facultat de Física n Facultat de Geografia i Història n Facultat de Geologia n Facultat de Química

Campus UB

7 Instal·lacions esportives universitàries 8. Campus Mundet n Facultat de Formació del Professorat n Facultat de Pedagogia n Facultat de Psicologia

Centres adscrits A. ES de Prevenció de Riscos Laborals B. ES de Relacions Públiques C. EU d’Infermeria Santa Madrona D. EU d’Hoteleria i Turisme CETT E. Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) F. Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica CESNID -Sta. Coloma de Gramenet G. ES de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) - Terrassa H. EU d’Infermeria Sant Joan de Déu - Esplugues de Llobregat