Número especial, Abril 2011

Ja has decidit on vols estudiar?

Et convidem a conèixer la UB

www.ub.edu

Març de 2011

Especial

UNIVERSITAT DE BARCELONA

la Universitat

Campus d’excel·lència internacional

Orienta’t i tria!

La UB

Els campus d’excel·lència

Serveis i recursos

Activitats

Accés i selectivitat

Notícies

Opinió

Graus i centres de la UB

Carta del rector

Benvolgut professor/benvolguda professora, La Universitat de Barcelona ja ha preparat l’oferta formativa per al curs 2011-2012. Hem pràcticament consolidat la nostra proposta de graus, que actualment són 64 més 6 itineraris dobles, que abasten totes les branques del saber: Ciències Experimentals, Ciències de la Salut, Ciències Humanes, Ciències Socials i Enginyeries. L’oferta, que ja s’ha validat acadèmicament, disposa d’itineraris dobles i ofereix la possibilitat d’obtenir mencions en alguns graus, amb perfils adaptats als nous requeriments professionals i a les demandes formatives de l’alumnat.

A més, la Universitat de Barcelona es manté com la primera universitat de l’Estat segons tots els rànquings internacionals –com ja deus saber gràcies a la premsa– i, alhora, és l’única universitat espanyola que coordina dos campus d’excel·lència internacional. L’any 2009 va ser el Barcelona Knowledge Campus (BKC), ubicat a l’avinguda Diagonal i que compartim amb la Universitat Politècnica de Catalunya; i, al 2010, el Health Universitat de Barcelona Campus (HUBc), dedicat a l’àrea de la salut, amb un agregat de facultats prestigioses, hospitals i centres de recerca reconeguts mundialment. Així mateix, em complau informar-te de la nostra participació en la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU), que aplega les principals universitats intensives en recerca d’Europa.

Tot i que estem en temps de crisi, aquests reconeixements demostren que la formació i la recerca són clau per retornar a la societat allò que ens reclama i finança com a servei públic i que, sens dubte, ens ha de permetre avançar com a país.

La Universitat de Barcelona aporta, un curs més, la seva experiència i la seva dedicació per tal que els estudiants trobin en nosaltres els estudis que volen cursar, així com un munt de serveis adreçats a cobrir totes les seves necessitats: Servei d’Atenció a l’Estudiant, Esports UB, Escola d’Idiomes Moderns, etc.

Hem desenvolupat l’eina Claus i eines de futur, que mantenim actualitzada a disposició de tots els centres de secundària. En aquest espai, en un llapis de memòria hi trobaràs des de la nostra història fins a la nostra oferta, passant pel detall de tots els serveis que oferim. El més important, però, és la qualitat del nostre equip humà, les persones que constitueixen la comunitat universitària més gran de Catalunya, les quals volem continuar treballant per mantenir la confiança de la societat que ens envolta i de la qual formem part.

Una universitat de qualitat i a prop teu!

Dídac Ramírez i Sarrió Rector de la Universitat de Barcelona

3

Carta de la vicerectora

Benvolgut/benvolguda estudiant, Quan aquesta revista t’arribi a les mans, és possible que ja hagis fet una elecció de futur: potser ja has triat quins estudis universitaris vols cursar. De fet, és molt probable que, mentre has anat superant els diferents cursos de l’educació secundària obligatòria, t’hagis anat plantejant el futur. La primera decisió la vas prendre quan vas decidir començar el batxillerat en comptes dels cicles formatius, i ara, de nou, has de triar. Quins estudis? A quina universitat?

Les meves paraules volen tranquil·litzar-te, i és que el sistema educatiu és cada cop més permeable i permet redreçar el camí sempre que alguna decisió mereixi ser reconsiderada. Ara bé, és molt probable que la Universitat de Barcelona et pugui oferir la titulació que més s’adapta al que vols estudiar. És una de les universitats més antigues de l’Estat espanyol, i té un futur molt prometedor. Durant els anys 2009 i 2010, ha estat mereixedora de molts reconeixements i, així, ja disposa de dos campus d’excel·lència internacional: el Barcelona Knowledge Campus (BKC), que agrupa les facultats de la UB i de la Universitat Politècnica de Catalunya de la Diagonal; i el Health Universitat de Barcelona Campus (HUBc), un campus temàtic dedicat a l’àrea de la salut, amb facultats prestigioses i hospitals i centres de recerca coneguts mundialment. El nostre bagatge és, doncs, a la teva disposició.

Així mateix, t’oferim molts altres recursos que et facilitaran la transició entre el batxillerat i la universitat, mitjançant el Servei d’Atenció a l’Estudiant, en què trobaràs informació i orientació. També podràs gaudir d’Esports UB, amb 100.000 m2 d’instal·lacions a l’avinguda Diagonal, i podràs aprendre idiomes i millorar-los a l’Escola d’Idiomes Moderns.

La Universitat de Barcelona és l’espai més gran d’educació superior a Catalunya. A més, disposa d’un equip humà preparat i entusiasta, que treballa per poder oferir-te la millor formació.

T’hi esperem!

Gemma Fonrodona Vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística de la Universitat de Barcelona

4

Sumari 5

La Universitat de Barcelona, la Universitat

8

Els campus d’excel·lència internacional

10

Accés i selectivitat

12

Opinió: diferents punts de vista

14

Alguns dels serveis i recursos que t’ofereix la UB

16

Recursos en línia

18

Activitats per a l’alumnat de secundària

25

La divulgació científica a la UB

27

Actualitat i notícies

30

Graus que s’imparteixen a la UB. Curs 2011-2012

35

Directori de centres de la UB

39

Plànol dels campus

la Universitat

Revista de la Universitat de Barcelona Número especial editat i coordinat per la Unitat de Comunicació.

Disseny original de la portada: Primer Segona serveis de Comunicació.

Producció gràfica, maquetació i impressió: El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 14001 i EMAS). Dipòsit legal: B-19682-97. Tiratge: 10.000 exemplars Versió digital: www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat/ Aquesta revista ha estat impresa sobre paper certificat FSC®.

La Universitat de Barcelona, la Universitat

Quan, al 1450, es va fundar la Universitat de Barcelona, molt probablement no es va preveure que la seva trajectòria, com a institució d’ensenyament, seria tan llarga i ininterrompuda. La Universitat de Barcelona ha mantingut i augmentat el seu prestigi malgrat les diferents vicissituds a les quals s’ha vist abocada al llarg d’aquests gairebé 560 anys d’història. Durant molt de temps, la Universitat va ser l’única universitat. Després, cap al final del segle xx, amb l’aparició d’altres universitats va esdevenir «la Central», nom amb què la coneixen els més grans. I ara, en ple segle xxi, és la Universitat de Barcelona.

La grandària i la diversitat de titulacions que la Universitat ofereix, que abasten tots els àmbits del saber, fan que avui sigui la primera de l’Estat espanyol en tots els rànquings internacionals. A escala mundial, si la comparem amb universitats d’una grandària i d’unes característiques similars se situaria al lloc 33 del món.

La UB gaudeix de reconeixement estatal gràcies al programa Campus d’Excel·lència Internacional, que promou agregacions territorials en què es concentren facultats, empreses i instituts de recerca, i que són un potencial focus d’atracció

92.415 estudiants el curs 2009-2010 4.995 professors 2.348 personal d’administració i serveis

superfície total construïda: 601.263 m2 pressupost de 2010: 379.341.000

de talent i de coneixement. Així, la UB, juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va aconseguir un primer reconeixement l’any 2009 amb el projecte Barcelona Knowledge Campus (BKC), i un segon, l’any 2010, en solitari, pel projecte Health Universitat de Barcelona Campus (HUBc), amb facultats prestigioses i hospitals i centres de recerca coneguts mundialment.

A escala internacional també cal destacar que la UB forma part de la xarxa de la Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU), a la 5

www.ub.edu carrers i barris impregnant-los del caràcter típic d’una ciutat universitària. La invasió de carpetes UB als carrers és la mostra més visible de la nostra presència a la ciutat.

qual pertanyen molt poques universitats d’Europa de prestigi en recerca intensiva; vint-i-dos per ser exactes. Només la Universitat de Milà i la Universitat de Barcelona són de l’Europa meridional.

El pensament anglosaxó vincula la universitat a un campus territorial més o menys tancat, però la nostra universitat trenca aquest

6

model integrant-se en el conjunt de la ciutat de Barcelona i estenent-se fins a municipis propers, com ara l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

Així, doncs, la UB no es configura en un campus tancat sinó obert, que alhora inclou cinc campus temàtics i territorials. Aquesta territorialitat i integració en el paisatge urbà revitalitza i modernitza

A més, la Universitat de Barcelona gaudeix d’un patrimoni excepcional: des de l’Edifici Històric de la plaça de la Universitat, a la qual dóna nom, de l’arquitecte Elies Rogent, fins a edificis singulars d’Antoni Gaudí, passant pel Pavelló de la República, el Palau de les Heures i els edificis de Torribera. Així mateix, disposa de col·leccions d’art, del Museu de la Farmàcia Catalana, de la Col·lecció Sabater Pi, i de les col·leccions de mineralogia i d’instrumentació científica. Tot això –i més!– es recull al Museu Virtual, el primer museu virtual d’una universitat.

D’altra banda, la Universitat de Barcelona ofereix un ampli ventall de titulacions de grau i la possibilitat de cursar itineraris dobles entre algunes titulacions. Alhora, fa temps que ha incorporat

19 centres 5 centres adscrits 106 departaments

elements de millora per a l’activitat docent, com ara plans d’acció tutorial, destinats a orientar els estudiants mentre estudien a la universitat, i el campus virtual (Moodle), com a entorn d’aprenentatge en línia, que dóna suport a la docència presencial amb una dedicació especial al procés d’aprenentatge. Amb el temps, s’han anat implementant metodologies docents actives a fi d’anar convertint l’estudiant en el protagonista del seu aprenentatge.

L’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona participa activament en la

formació continuada del professorat. És l’Agència de Polítiques i de Qualitat qui gestiona els processos d’avaluació i acredita els ensenyaments oficials, elabora estudis per millorar els ensenyaments i promociona la cultura i la gestió de la qualitat. Per la seva banda, la UB promou programes de millora i innovació docent i contractes programa academicodocents que permeten col·laborar econòmicament amb grups i centres que vulguin dur a terme accions específiques en aquest àmbit.

Les nostres facultats, la Unitat de Divulgació Científica i el Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE), conscients de la necessitat d’apropar els estudiants de secundària i batxillerat als estudis universitaris, ofereixen activitats específiques i treballen per promoure l’interès dels més joves per la ciència, la cultura i la universitat.

La UB disposa d’un ampli ventall de serveis que podràs conèixer llegint aquesta revista.

L’èxit de la nostra Universitat es construeix des de l’esforç constant de la comunitat universitària, que s’esdevé clarament el motor que permet seguir en la línia de millora continuada per a la qualitat i l’excel·lència en què ens trobem. Són les persones, des de la seva posició de professor, personal d’administració i serveis, d’estudiant o d’exalumne, les que marquen el dia a dia de la institució.

Des del disseny d’una titulació fins a la seva implementació, des del professorat fins a l’alumnat, amb el suport del personal d’administració i serveis, la UB millora cada dia.

Així doncs, des de la Universitat de Barcelona, la Central, la Universitat, allà on tots els membres són importants, continuem treballant.

Segons els rànquings del Times Higher Education Supplement 2010 (THES), la UB ocupa el lloc 142è entre les dues-centes universitats millor valorades del món, la posició 49 entre les universitats europees i la posició 1 entre les universitats de l’Estat.

7

www.ub.edu

Els campus d’excel·lència internacional Què és un campus d’excel·lència internacional? És un projecte que promouen el Ministeri d’Educació i el Ministeri de Ciència i Innovació que pretén modernitzar les universitats espanyoles i posicionar-les en el panorama internacional. Es tracta d’una nova idea que integra universitats i centres de recerca, parcs científics, centres tecnològics, hospitals i entorn productiu. L’objectiu és crear un «ecosistema de coneixe8

ment» que potenciï la creació de llocs de treball, la cohesió social i el desenvolupament econòmic del territori.

Un campus d’excel·lència requereix, com a punts forts, especialitzar-se i tenir visibilitat internacional i capacitat de generar riquesa per transformar l’entorn en què s’ubica. Així mateix, ha d’excel·lir en la formació i la recerca i ha de tenir capacitat de respondre als problemes de la societat. Un dels grans

reptes continua sent millorar la qualitat de vida de la ciutadania.

La UB coordina dos campus d’excel·lència internacional: el Barcelona Knowledge Campus (BKC) i el Health Universitat de Barcelona Campus (HUBc).

El Barcelona Knowledge Campus (BKC) és un projecte comú de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que el 2009 va rebre el reconeixement com a millor Campus d’Excel·lència Internacional de l’Estat espanyol.

Aquesta proposta es basa en la vocació internacional de totes dues universitats –líders per separat en àmbits específics de formació– i en la cerca d’un canvi del model econòmic per transformar l’entorn. El BKC serà, doncs, un motor impulsor de l’activitat científica, social i empresarial de l’entorn territorial de Barcelona.

Aquest campus ocupa 227 hectàrees, en què s’ubiquen 16 centres docents, 90 departaments i 15 biblioteques que constitueixen una xarxa de coneixement en expansió. Les instal·lacions acolliran més de 42.000 estudiants que cursaran les 53 titulacions de grau i unes 6.700 persones hi duran a terme estudis de postgrau i doctorat. El campus acull ensenyaments de l’àmbit de les ciències de la vida, les ciències socials i la tecnologia.

BKC és un campus urbà, ubicat a la Diagonal de Barcelona, que s’integra a la ciutat per esdevenir un model de com la universitat pot contribuir a transformar-la.

El Health Universitat de Barcelona Campus (HUBc) és un projecte que el 2010 ha rebut el reconeixement com a Campus d’Excel·lència Internacional de l’Estat espanyol. Com a iniciativa de formació, recerca i transferència de coneixement, inclou totes les disciplines de les ciències de la salut. Aquesta suma té com a finalitat coordinar, dinamitzar i promoure la biomedicina, la biotecnologia i les tecnologies mèdiques amb l’objectiu de millorar la formació dels estudiants i l’assistència mèdica per augmentar la qualitat de vida de la població.

El programa preveu, entre altres propostes, construir un parc de recerca (BioPol Research Institutes) i crear dos centres: un que concentri tota l’oferta de màsters i postgraus en ciències de la salut (Health High School) i un altre, el Health Meeting Point, que permeti visibilitzar l’oferta conjunta del HUBc en materia d’innovació clínica i hospitalària, i pel que fa als avenços cientificotecnològics que han sorgit dels centres de recerca i dels hospitals, per donar-los a conèixer a institucions, empreses, universitats i centres de recerca.

El HUBc aplega quatre centres docents i sis hospitals, que en total aglutinen prop de 12.000 professionals dedicats a la salut entre investigadors, docents, personal sanitari i els 8.000 alumnes de les diferents titulacions (graus, postgraus i màsters) que s’estan formant en aquest sector.

La principal força del HUBc és l’elevat grau d’especialització en l’àmbit de la salut, que aportarà l’atracció de talent.

BKC: 515.000 m2 de superfície construïda 6.800 investigadors Més de 42.000 estudiants

HUBc: Més de 8.000 professionals sanitaris Gairebé 4.000 persones entre personal docent i investigador permanent Un total de quasi 22.000 persones implicades en el projecte 9

www.ub.edu

ACCÉS I SELECTIVITAT El curs passat hi va haver novetats importants en l’accés i l’admissió a la Universitat. El vinent (2011-2012) presenta també algunes novetats.

Les vies d’accés, segons els estudis que s’hagin cursat, són: • Accés a la universitat d’alumnat de batxillerat: cal haver superat el batxillerat i aprovar les proves d’accés a la universitat (PAU).

•A ccés a la universitat per a més grans de 25 anys (MG25): cal tenir 25 anys abans de l’1 d’octubre de l’any en què es dugui a terme la prova, i superar-la.

• Accés a la universitat per a més grans de 45 anys sense títol de batxillerat (MG45): cal superar una prova d’accés i obtenir la resolució d’apte en una entrevista personal.

•A ccés per a més grans de 40 anys mitjançant l’acreditació d’experiència laboral, sense títol de batxillerat (MG40): només cal acreditar experiència laboral o professional. En la convocatòria de l’any 2011, la UB ha ofert places per accedir per aquesta via a la majoria dels graus.

• Accés per a persones titulades de cicles formatius de grau superior (CFGS): poden obtenir plaça mitjançant una preinscripció universitària o també aquest curs presentant-se a la selectivitat.

• Accés per a persones que han iniciat estudis universitaris a l’Estat espanyol però que no els han finalitzat: poden obtenir plaça mitjançant una preinscripció universitària o bé sol·licitant que se’ls reconeguin els crèdits superats al centre on s’imparteix el grau.

10

El curs passat es va començar a aplicar un nou model de selectivitat, que va implicar un canvi en l’estructura que havia tingut la prova d’accés a la universitat (PAU) i també un nou procés per accedir-hi.

Ara les PAU s’estructuren en dues fases: una fase general i una fase específica.

•L a fase general és obligatòria i consta de cinc exàmens: quatre són sobre les matèries comunes i un és sobre una matèria de modalitat.

• La fase específica és voluntària i ofereix a l’estudiant, que pot examinar-se d’un màxim de tres matèries de modalitat de batxillerat que tria ell mateix, la possibilitat de pujar la nota. Per fer el càlcul, es parteix de les dues qualificacions de les matèries superades a la fase específica que, un cop ponderades, donin les notes més altes.

Què és la nota d’accés?

La nota d’accés és la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en la fase general, sempre que sigui igual o superior a 4 punts, ponderada amb

El curs passat, més de 16.000 estudiants van escollir la UB en primera opció.

El 78,5 % dels estudiants que han accedit aquest curs a la UB l’havien triat en primera preferència.

Medicina, Educació Primària, Infermeria i Psicologia de la UB són els ensenyaments que tenen més demanda en primera preferència a tot el sistema universitari català.

La UB ofereix 10.804 places per als ensenyaments de grau, el 28,6 % del sistema universitari públic català (curs 2009-2010). l’expedient del batxillerat de l’estudiant. La nota d’accés està compresa entre 5 i 10 punts i té una validesa indefinida.

Nota d’accés = 0,6 x qualificació de la mitjana de batxillerat + 0,4 x qualificació de la fase general Què és la nota d’admissió?

La nota d’admissió, que pot arribar fins als 14 punts, incorpora les qualificacions corresponents a les matèries de les quals l’estudiant s’hagi examinat voluntària-

ment en la fase específica, sempre que es compleixin dos requisits: s’ha d’haver obtingut una qualificació igual o superior a 5 punts, i ha de correspondre a una matèria de modalitat de batxillerat vinculada a la branca de coneixement del grau al qual es vol accedir.

Nota d’admissió = nota fase general + a*M1 + b*M2, (M1 i M2 són les dues millors qualificacions de les matèries superades en la fase específica,

i a i b els factors de ponderació (0,1 o 0,2) associats a les matèries examinades).

En el cas d’estudiants de CFGS que facin la selectivitat, la nota d’admissió es calcula de la manera següent: nota mitjana del cicle formatiu + a*M1 + b*M2.

Ara la selectivitat permet obtenir una nota d’admissió específica per a cada títol de grau i universitat on es vulguin cursar els estudis.

Podeu consultar tota la informació per a l’accés i l’admissió als ensenyaments de grau a: http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/index.html i a www.ub.edu/admissions/graus 11

www.ub.edu

DIFERENTS PUNTS DE VISTA Com s’ha valorat el model de selectivitat i el procés per accedir a la universitat que es va estrenar el curs passat?

Jenifer Ansio Daza Facultat d’Economia i Empresa Va accedir a l’ensenyament d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE), per la via dels cicles formatius de grau superior (CFGS)

Quina ha estat la teva via d’accés a la universitat?

Vaig accedir a la universitat després d’haver finalitzat el cicle formatiu de grau superior d’Administració i Finances.

Naila Alba Martínez Escola Universitària d’Infermeria Va cursar batxillerat i va fer les proves d’accés a la universitat (PAU) per accedir a l’ensenyament d’Infermeria

12

Per què vas decidir estudiar a la universitat?

D’entrada no m’havia plantejat anar a la universitat un cop finalitzat el curs. Tot i així, atesa la situació econòmica en què ens trobem, com més estudis i més preparació puguem tenir, millor.

Pensava acabar el cicle superior per poder accedir al món laboral en l’àmbit relacionat amb el que havia estudiat, però com que ara mateix és gairebé impossible, vaig decidir continuar estudiant.

Creus que t’ha beneficiat el nou procés per accedir a la universitat?

Personalment a mi sí que m’ha

Et va condicionar saber que hi havia un nou model de selectivitat a l’hora de preparar-te per als exàmens?

La veritat és que em vaig dedicar a estudiar totes les matèries, òbviament, aquelles assignatures que trobava més difícils les vaig preparar més a fons. Crec que cal tenir molt en compte les assignatures que s’han de triar en la fase específica i saber les ponderacions de les matèries dels graus als quals vols accedir, i triar en la fase específica les assignatures que millor se’t donen.

beneficiat perquè tenia una nota alta del mòdul que no hauria pogut aconseguir a través de la selectivitat.

Quines expectatives s’han vist acomplertes i quines no de la idea que tenies del que era anar a la universitat?

D’una banda sabia que anar a la universitat era un pas important, no té res a veure amb anar a l’institut i la relació professor-alumne és totalment diferent.

Després d’haver finalitzat el primer semestre, m’ha semblat tot més difícil del que m’imaginava.

Vas presentar-te a la fase específica? Per què?

Sí, perquè realment era un avantatge per accedir al grau i perquè no només tu estàs intentant pujar nota, tothom ho intenta.

A mi, personalment, la selectivitat em va ajudar a pujar la nota d’admissió, atès que jo sabia molt bé quines eren les assignatures que volia que em comptessin més per poderme’n beneficiar. Aquest és, per a mi, l’aspecte més positiu de la selectivitat.

OPINIÓ

cosa és equivalent a una bona preparació per superar les proves.

Rosa Giralt Donato INS El Palau (Sant Andreu de la Barca) Correctora de les proves d’accés a la universitat (PAU) des de l’any 2008

Penses que l’actual selectivitat pot haver modificat la manera de preparar-se per a aquestes proves?

No especialment. Tot i que la prova és un condicionant important al llarg dels dos cursos, especialment en el segon curs, cal no oblidar que l’objectiu principal és la superació amb èxit del batxillerat, la qual

Vas accedir a l’ensenyament que havies demanat en primera opció?

No. La meva primera opció era Medicina, però no vaig obtenir la nota suficient per accedir-hi, i vaig renunciar a la plaça; finalment vaig matricular-me a Infermeria. Tot i això, estic molt contenta amb aquest grau, i en cap cas no canviaria d’estudis.

Creus que t’ha beneficiat la nova selectivitat?

Crec que sí. Com he dit abans,

Com a correctora d’exàmens, has notat alguna diferència en l’actitud o en els resultats dels estudiants?

No ha canviat excessivament. Sí que es pot percebre un cert cansament, fins i tot atabalament, per la durada i la quantitat de proves. En qualsevol cas, ja he comentat en la pregunta anterior que l’èxit en la superació de les dificultats és directament proporcional a fer un bon batxillerat.

Com valores l’elevada participació dels estudiants en la fase específica? És positiu i, en certa manera, és reflex de l’interès per obtenir la màxima puntuació per poder ser

amb la selectivitat vaig pujar la nota d’admissió i no sé si hauria estat així amb l’antiga selectivitat, perquè totes les assignatures m’haurien comptat el mateix.

Quines expectatives s’han acomplert i quines no de la idea que tenies del que era anar a la universitat?

La veritat és que de la idea que tenia d’anar a la universitat al que hi he trobat, realment hi ha una gran diferència, sobretot pel que fa al professorat. Des del primer dia el

admesos als estudis que volen cursar.

Quins aspectes consideres positius i quins negatius de les PAU i del nou procés per accedir a la universitat? És cert que per a molts alumnes haver de fer moltes proves en pocs dies és costós, però no hem d’oblidar la importància de fer unes proves úniques i iguals per a tothom en un sistema educatiu tan divers com l’actual.

Pots donar algun consell a l’alumnat que es prepara per a les PAU d’aquest curs?

Potser cal començar a pensar que la preparació ja comença durant el primer curs i, de fet, tenir clar que un bon treball durant el batxillerat és clau per superar aquestes proves.

professor és més proper a l’alumnat del que m’havia imaginat: ens fan participar, pots demanar tutories perquè et resolguin els dubtes, pots fer-los consultes i demanar-los dubtes al final de la classe si es tracta d’una qüestió puntual i t’ho expliquen tot, tot i que no sé si això és així a totes les facultats.

Aquest aspecte és el que més m’ha sorprès, i de moment no hi ha cap expectativa que no s’hagi acomplert perquè estic molt contenta amb el que he triat i amb la Universitat que he triat.

13

www.ub.edu

ALGUNS DELS SERVEIS I RECURSOS QUE T’OFEREIX LA UB

Col·legis majors (propis i adscrits): 1.774 places.

1.649.786 fons de monografies.

Fins a 16 llengües estrangeres impartides a l’EIM.

14

SERVEI D’ATENCIÓ A L’ESTUDIANT Unitat especialitzada que atén de manera personalitzada els futurs estudiants, l’alumnat que està cursant estudis, l’alumnat amb necessitats educatives especials, temporals i interculturals, i l’alumnat estranger de programes d’intercanvi que fan estada a la UB temporalment, per facilitar-los la informació, l’assessorament i el suport necessaris durant tot el període d’aprenentatge i el procés d’orientació professional.

Per a més informació, accediu a www.ub.edu/sae.

BIBLIOTECA La UB, amb els serveis de suport a la docència, s’integra al Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI), una xarxa que abasta 19 biblioteques que es distribueixen en els diversos campus i centres de la UB. Ofereix sales i llocs habilitats per a l’estudi, servei de préstec, aules amb ordinadors, zona Wi-Fi UB disponible a gairebé totes les biblioteques, servei de préstec d’ordinadors portàtils, horaris d’obertura durant la setmana, 6.300 punts de lectura, sessions de formació d’usuaris i el servei Pregunteu al bibliotecari, disponible les 24 hores, els 7 dies de la setmana.

Amb un fons de gairebé dos milions de llibres i revistes especialitzades, és una de les primeres biblioteques de Catalunya i de l’Estat espanyol.

Per a més informació, accediu a www.bib.ub.edu

IDIOMES A l’Escola d’Idiomes Moderns (EIM) de la UB tindràs la possibilitat d’estudiar molts idiomes: cursos des del nivell bàsic fins al nivell superior en tots els campus de la UB, en diferents períodes de l’any i amb un gran ventall d’horaris.

També ofereix cursos de capacitació per a l’alumnat que participa en un programa de mobilitat internacional i posa a l’abast dels estudiants centres d’autoaprenentatge de llengües per reforçar i complementar el que s’aprèn a classe.

Per a més informació, accediu a www.eim.ub.es.

MOBILITAT ACADÈMICA La UB té una llarga tradició de relació i col· laboració amb universitats de l’Estat espanyol i d’altres països, i ofereix als estudiants la possibilitat de fer intercanvis nacionals i internacionals amb gairebé 500 universitats.

Els programes en què participen més estudiants són el SICUE, pel que fa a la mobilitat nacional, i l’ERASMUS, pel que fa a la internacional, però també hi ha convenis generals i específics de condicions molt similars a les del programa ERASMUS, i beques que donen suport a la mobilitat dels estudiants.

Per a més informació, accediu a www.ub.edu/mobilitat.

ESPORTS En els gairebé 100.000 m2 d’equipaments esportius d’Esports UB, podràs gaudir dels avantatges següents: + Una àmplia oferta d’activitats dirigides. + Tot un conjunt d’instal·lacions, com ara piscina, pistes de tennis i de pàdel, sales d’activitats dirigides i de condicionament físic, camps de futbol i de rugbi, pavelló poliesportiu i pista d’atletisme, entre d’altres. + La possibilitat de participar en competicions universitàries.

Per a més informació, accediu a www.ub.edu/esports.

BEQUES I AJUTS Tens a l’abast beques i ajuts en qualsevol etapa universitària: per a recerca, cursos d’estiu, per ampliar estudis o investigar a l’estranger, per estudiar la llengua i la cultura d’un país, per treballar de lector o d’auxiliar de conversa, per participar en un programa d’intercanvi, per fer pràctiques de treball a l’estranger, etc.

Consulteu les beques i ajuts a què l’alumnat pot optar al llarg dels estudis universitaris a www.ub.edu/bequesiajuts.

ACTIVITATS CULTURALS Les activitats culturals ocupen un lloc molt important en el món universitari.

La UB disposa de grups de teatre, agrupacions musicals i una orquestra simfònica amateur de qualitat. La majoria de membres són estudiants universitaris que provenen dels múltiples ensenyaments que s’imparteixen a la Universitat.

Per a més informació, accediu a www.ub.edu/aclt.

SOLIDARITAT A la UB podràs participar en accions de cooperació per al desenvolupament i per a la defensa dels drets humans.

Solidaritat UB, com a organització de la UB, participa en projectes de cooperació que contribueixen a enfortir la societat civil i les organitzacions populars dels països de l’anomenat Tercer Món.

Desenvolupa i fomenta els teus valors solidaris!

Per a més informació, accediu a www.solidaritat.ub.edu.

1.660 estudiants estrangers acollits en el marc de programes d’intercanvi.

180 medalles obtingudes en els campionats universitaris

488 beques de col·laboració en serveis i unitats

Cicle de música amb 19 concerts

1.500 joguines recollides a la UB en la campanya de Nadal

15

www.ub.edu

UNIVERSITAT DE BARCELONA El web de la Universitat de Barcelona encaixa amb la filosofia Web 2.0, que possibilita la comunicació entre els autors i els usuaris de la pàgina.

Els continguts s’ordenen en tres grans apartats temàtics (Estudis i docència; Recerca i innovació; i La Universitat) i els textos apareixen en tres idiomes: català, castellà i anglès. El web de la UB inclou vídeos sobre diversos temes i està preparat per integrar noves eines tecnològiques que permetin la participació i la col·laboració dels usuaris.

CRAI biblioteca Facilita l’accés i la difusió dels recursos d’informació, col·labora en els processos de creació del coneixement i contribueix a la consecució dels objectius de la Universitat.

Estudis i docència Tots els estudis que oferim i, entre d’altres, la informació per accedir-hi, les beques, la mobilitat, etc.

Campus virtual de la UB És un entorn d’aprenentatge en línia que dóna suport a la docència presencial i semipresencial i també a l’estudi. Permet de disposar d’un espai comú que facilita el contacte entre els companys, utilitzar llistes de distribució, participar en fòrums i xats i fer servir la missatgeria interna.

16

RECURSOS EN LÍNIA

UBTV És el canal de televisió de la Universitat de Barcelona, en què es retransmeten en directe, a través d’Internet, continguts i vídeos a la carta.

La Universitat Coneix la nostra Universitat, com som, la història, l’organització i els serveis.

Recerca i innovació Les dades més rellevants pel que fa a recerca, innovació i transferència del coneixement.

mónUB És el portal dels estudiants i disposa d’una zona oberta per consultar informació acadèmica, de caràcter cultural i de participació de l’alumnat. Hi trobaràs una intranet per consultar l’expedient acadèmic, fer tràmits en línia o rebre notícies personalitzades.

Centres i ICE Accés directe als centres de la UB.

Xarxes socials La UB també té perfils a Facebook i Twitter, en què es recullen les activitats i les notícies adreçades als futurs i actuals estudiants. El Youtube institucional i el blog del rector completen la xarxa de canals de la institució a l’anomenada Web 2.0.

17

www.ub.edu

Activitats per a l’alumnat de secundària L’alumnat de secundària pot col·laborar amb la UB en diferents activitats dissenyades específicament per tractar temes com ara: • L’accés al món universitari.

• El coneixement pràctic dels diferents ensenyaments que s’hi imparteixen.

• Els recursos que faciliten la transició del batxillerat o dels cicles formatius de grau superior (CFGS) a la universitat.

18

LES ENGINYERIES Taller d’Enginyeria Electrònica i Tecnologia de la Informació (TEeTI) T’apropa de manera pràctica al coneixement de l’electrònica en el desenvolupament tecnològic de la societat actual mitjançant diverses activitats amb un component interactiu orientades a fomentar l’interès per la ciència i la tecnologia. Consta de tres blocs: Tecnologia i sostenibilitat energètica; El món del mòbil, i Els sentits de l’automòbil.

Taller d’Enginyeria de Materials (TEMA) És una activitat pràctica que t’apropa al paper clau que tenen els materials en el desenvolupament tecnològic de la nostra societat. Així mateix, et presenta la figura de l’enginyer de materials com un professional que té una formació interdisciplinà-

ria amb un vessant científic i un altre de tecnològic, i que és capaç de resoldre problemes relacionats amb el disseny, la creació, l’obtenció, el processament, la selecció i el reciclatge de materials. El taller consta de dos blocs, que es duen a terme al llarg del matí: De què estan fetes les coses? i Materials funcionals.

INFOFEST - MATEFEST Vols saber com és un ordinador per dins i muntar-ne i desmuntar-ne un? T’agradaria conèixer més coses del programari lliure? Aprendràs això, i molt més, jugant! No faltis a la INFOFEST. És la teva festa!

A la festa de mates podràs gaudir de jocs i visions, proves i qüestions matemàtiques, rostres de matemàtics cèlebres… Tot, sota un envelat matemàtic. Així doncs, la teva és la MATEFEST!

LES EXCURSIONS Sortides geològiques La Facultat de Geologia organitza, al llarg de tot el curs, un seguit d’excursions geològiques que dirigeix professorat de la Facultat.

Podràs visitar, entre d’altres, llocs com ara la serra de Collserola, l’aqüífer del Garraf, la muntanya de sal de Cardona, les empremtes de les antigues glaceres del massís del Carlit o la geologia a prop del teu centre de secundària.

CAMPUS D’ESTIU Campus Científics d’Estiu La UB acollirà, durant el mes de juliol, estudiants de quart d’ESO i de primer de batxillerat de tot l’Estat, que han estat seleccionats pels seus mèrits acadèmics, per participar en els Campus Científics d’Estiu que organitzen la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia - Ministeri de Ciència i Innovació, i el Ministeri d’Educació.

L’objectiu d’aquest campus d’estiu és promoure i incentivar les vocacions científiques de l’alumnat de secundària mitjançant una sèrie d’activitats que ells mateixos han de dur a terme al llarg de quinze dies, en diferents centres i sobre diferents temes vinculats a la ciència.

19

www.ub.edu

OLIMPÍADES II Olimpíades de Geologia La UB col·labora, juntament amb altres universitats catalanes i institucions, en les Segones Olimpíades de Geologia, una iniciativa que vol estimular i implicar els estudiants de batxillerat en el coneixement d’aquesta ciència remarcant la importància que té en el món actual i promocionantne el progrés i el desenvolupament.

PRÀCTIQUES EN LABORATORIS Fem química al laboratori Descobreix si la teva vocació és la química. La Facultat de Química ofereix unes sessions en què podràs participar en experiments de laboratori ben interessants, com ara Reaccions a petita escala, El racó del fred, Identificant analgèsics, i les noves pràctiques que s’han incorporat a aquesta sèrie: El detectiu químic, Destil·la que destil·laràs, Caiguda lliure en medis viscosos o Posa’t les piles!, entre d’altres.

20

Experiments de física

I tu? Jo, bioquímica

Aquesta activitat s’ha organitzat amb l’objectiu que l’alumnat dugui a terme un seguit d’experiments innovadors i suggeridors que estiguin relacionats amb les noves tecnologies i materials, que tot i l’interès que presenten són difícilment assequibles en els centres d’ensenyament. Es distribueix l’alumnat en grups reduïts, en què podran manipular directament els materials tot seguint les indicacions del professorat o dels monitors.

En aquest curs es combinen xerrades sobre els temes capdavanters de la bioquímica i la biologia molecular, d’interès en la nostra societat, amb pràctiques de laboratori en què l’alumnat duu a terme experiments en petits grups de treball.

LES XERRADES Apropa’t a la UB Xerrades a càrrec d’un professor de la UB adreçades a l’alumnat de secundària, en què es tracten temes centrals com ara l’accés al món universitari. S’acompanyen d’una visita a l’Edifici Històric de la UB, amb la companyia d’un personatge històric rellevant per a la història de la ciència.

Jornada de portes obertes Cada centre de la UB organitza xerrades adreçades a l’alumnat de secundària, en què s’ofereix a l’estudiant tota la informació necessària per orientar-lo en la transició del batxillerat a la universitat i perquè pugui decidir quin ensenyament cursarà.

La UB s’apropa

Xerrades-taller

Xerrada d’un professor de la UB als centres de secundària de Catalunya per col·laborar amb els responsables dels centres en les tasques d’informar i proporcionar eines i recursos per facilitar la transició i, sobretot, l’adaptació dels futurs estudiants a la Universitat.

Dins del programa Ubica’t a Mates, la Facultat de Matemàtiques ofereix xerrades-taller adreçades a l’alumnat de batxillerat de la branca cientificotècnica.

Aquest curs s’han dut a terme aquestes xerrades: • 1+1>2: programant formigues • Nusos, enllaços i trenes 21

www.ub.edu

SUPORT A LA RECERCA Activitats que ofereixen suport, des de les diverses facultats, als tutors que vulguin dirigir treballs de recerca i a l’alumnat que estigui interessat a elaborar-los.

Alehoop És un recull de recursos en línia útil per elaborar el treball de recerca. Dóna accés a moltes fonts d’informació i ofereix, de cada recurs, un breu comentari que en descriu l’abast temàtic i cronològic, així com altres característiques particulars. La Facultat de Biblioteconomia i Documentació proposa un seguit de tallers pràctics que consisteixen en una presentació de l’Alehoop i en una explicació complementària a l’aula d’informàtica de la Facultat.

22

gia, que tutoritza el professorat de la Facultat per facilitar consultes, aclariments i demostracions, si cal.

Facultat de Matemàtiques Per vuitè any consecutiu, la Facultat de Matemàtiques ofereix un programa de suport als tutors i alumnes que estiguin interessats a dirigir i dur a terme, respectivament, treballs de recerca en l’àmbit de les matemàtiques, tant amb propostes de treball com amb l’ajut d’alumnat de la Facultat.

Facultat de Biologia

Facultat de Geologia

Ofereix al professorat de secundària diverses propostes de treballs de recerca en l’àmbit de la biolo-

Ofereix l’assessorament del professorat de la Facultat, amb la possibilitat d’utilitzar els laboratoris

del centre per a les propostes de treballs de recerca en l’àmbit de la geologia. El Col·legi de Geòlegs atorga anualment un premi al millor d’aquests treballs.

Parc Científic de Barcelona (PCB) El programa Recerca a Secundària, adreçat especialment a la comunitat educativa, acull alumnat de primer de batxillerat que hagi d’iniciar el projecte de recerca.

Ofereix la possibilitat de disposar de l’ajut d’un tutor del Parc Científic de Barcelona, el qual, durant un any aproximadament, proporciona assessorament bibliogràfic i també sessions pràctiques als laboratoris del Parc.

TALLERS Viu la geologia Vols conèixer la feina del geòleg?

La Facultat de Geologia organitza un curs adreçat a l’alumnat de ciències de secundària perquè durant uns dies dugui a terme les tasques pròpies del geòleg i conegui els diversos aspectes conceptuals, tècnics i aplicats que inclou. L’alumnat que hi estigui interessat tindrà la possibilitat de compartir tres dies amb estudiants i professorat de la Facultat.

Psicòlegs al laboratori La Facultat de Psicologia organitza un taller en què pots conèixer un altre vessant del món de la psicologia i la recerca, que es duu a terme al laboratori.

El taller s’organitza en quatre activitats participatives: Aplicacions psicològiques de la realitat virtual; Descobreix com funciona un laboratori d’electroencefalografia i com ens ajuda a estudiar el cervell; La recerca amb animals de laboratori en l’àmbit de la psicologia, i El que l’estudi dels patrons de moviments oculars ens pot revelar.

Taller d’intel·ligència artificial Dins del programa Ubica’t a Mates, la Facultat de Matemàtiques ofereix a l’alumnat de secundària

el Taller d’Intel·ligència Artificial, que vol apropar una tecnologia d’alt impacte de manera didàctica i divertida. Dins el programa hi ha sessions informatives i pràctiques relacionades amb la confecció d’un robot, i una competició entre tots els centres participants amb un premi al millor treball.

El sarró del geòleg Préstec de col·leccions de roques de la litoteca de la Facultat de Geologia.

Per facilitar la utilització d’aquestes col·leccions, les fitxes i els textos complementaris s’han integrat en una aplicació informàtica anomenada El sarró del geòleg. A més, hi trobareu un mapa amb la localització dels diferents tipus de roques.

La Facultat de Geologia posa a disposició dels centres de secundària, en règim de préstec, aquestes col·leccions, i ofereix a l’alumnat la possibilitat de dur a terme tallers sobre roques i minerals, posant un èmfasi especial en les seves aplicacions per obtenir materials i objectes bàsics en la vida quotidiana.

Així mateix, l’alumnat de secundària, assessorat pel professorat, pot utilitzar les instal·lacions i les mostres de la litoteca en l’elaboració de treballs de recerca.

Activitats per al professorat de secundària Per implicar el professorat de secundària en les diferents activitats que poden dur a terme els seus estudiants, la UB organitza activitats com ara:

Tallers Alehoop Adreçat al professorat de secundària encarregat de tutorar els treballs de recerca del batxillerat.

23

www.ub.edu

PREMIS Els enigmes congelats Després de la bona acollida de l’edició anterior, la UB ha decidit convocar una segona edició del concurs «Els enigmes congelats» per al curs 2010-2011.

L’activitat consisteix en un concurs de projectes per fomentar la recerca de solucions originals a reptes actuals de la ciència, adreçat a estudiants de secundària i a joves entre 15 i 17 anys. Els participants proposen solucions creatives a reptes que la ciència actual encara no ha pogut solucionar.

Per què hi ha més matèria que antimatèria? És possible una vacuna contra el VIH? Quant es pot allargar la vida dels humans? Estem sols a l’Univers? són les propostes guanyadores d’aquest any.

Premi Ferran Adrià La UB convoca la segona edició del Premi Ferran Adrià per a treballs de recerca de batxillerat que

tractin les ciències i tecnologies de l’alimentació, la nutrició, la cuina i la gastronomia.

II concurs literari de ressenyes de pel·lícules i llibres: tu tries, llibre o pel·li

El jurat de la primera edició va atorgar el premi al treball «Maridatge ciència/cuina, una simbiosi per al paladar». Se’n va valorar especialment l’excel·lent treball de síntesi personal i sistemàtica sobre la relació entre la ciència i la cuina que l’autora va dur a terme.

La Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació convoca aquest concurs per promoure l’ús del català en textos que ens acostin a la visió que, des del món del cinema i la literatura, es té dels arxius, les biblioteques, els centres de documentació i, en general, de tot allò relacionat amb la gestió, el tractament i la difusió de la informació.

Premi Recerca per a la Pau La UB convoca la sisena edició del Premi Recerca per a la Pau per a treballs de recerca de batxillerat, amb l’objectiu de promoure l’educació per a la pau en totes les modalitats del batxillerat i enfortir la cultura de pau des de la recerca.

Els treballs poden ser individuals o col·lectius, i s’han de presentar abans del 15 d’abril del 2011.

Hi poden participar, en categories diferenciades, alumnat matriculat en qualsevol ensenyament de la UB, alumnat de batxillerat o CFGS i alumnat de la Universitat de l’Experiència. El termini de presentació d’escrits finalitzarà l’11 d’abril del 2011.

Per a més informació de totes aquestes activitats, consulteu www.ub.edu/futursinousestudiants/activitats.htm 24

www.ub.edu

LA DIVULGACIÓ CIENTÍFICA A LA UB La Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comunicació Digital i Promoció té com a objectiu apropar la recerca a la societat facilitant a la ciutadania l’accés al coneixement que es genera a la Universitat.

Durant aquest curs, s’han organitzat diverses activitats i també s’ha treballat amb altres institucions i unitats per oferir propostes ben engrescadores: LA UB DIVULGA Programa d’activitats de divulgació científica que coordina la UCC+i amb la col·laboració del Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE).

Pinta’m un conte Activitat adreçada a infants de 5 i 6 anys, en què un narrador i un il· lustrador, que dibuixa en directe les diferents històries, expliquen tres contes.

• Com es va formar la muntanya de Montserrat? Fa molts anys, el paisatge català era totalment diferent de l’actual: hi havia un mar al pla de Lleida i el Mediterrani no tenia aigua.

• Praderies de posidònia, la planta mediterrània per excel·lència, que actualment està greument amenaçada.

•F enòmens meteorològics ex­trems: com una gota d’aigua no fa el cicle habitual sinó que es veu immersa en una inundació que la transporta a llocs insospitats.

25

www.ub.edu

Tardes de ciència i xocolata Aquesta activitat consisteix en una sèrie de conferències científiques al Museu de la Xocolata durant els mesos de març i abril. Les xerrades s’adrecen a estudiants de secundària i al públic en general.

El tema central és la xocolata i la seva relació amb els diferents àmbits del coneixement cientí-

LA DIVULGACIÓ CIENTÍFICA A LA UB fic. D’aquesta manera, les conferències les impartiran experts de diverses facultats de la UB com ara Física, Química, Odontologia, Geologia, Medicina, Farmàcia i Matemàtiques.

Alguns dels temes dels quals parlaran els ponents són la salut bucodental, la planta del cacau o els beneficis de la xocolata en el sistema cardiovascular.

La veu dels arbres

La Universitat dels nens i les nenes

Espectacle que uneix el clown amb projeccions audiovisuals per donar a conèixer la dendrologia, la ciència que estudia la història dels arbres examinant-ne els anells de creixement, i la importància que tenen els arbres dins l’ecosistema.

Durant aquest curs 2010-2011, en el marc del programa la Universitat dels Nens i les Nenes de Catalunya, la UB acull alumnat de cinquè de primària perquè conegui de primera mà la Universitat i la tasca dels científics.

L’espectacle està pensat com a mitjà per atreure el públic cap a la ciència i despertar el seu interès per aquest àmbit del coneixement.

Espectacle de titelles sobre l’origen de la vida i l’evolució dels éssers vius Espectacle infantil que té com a objectiu fomentar l’interès dels infants per la ciència. Sota el guiatge de Charles Darwin, pare de la teoria de l’evolució, i de Susanna i Emma, dues girafes de 150 anys que no saben per què tenen el coll més curt que les girafes actuals, s’explica quins són els diversos mecanismes implicats en el procés evolutiu.

La finalitat de la iniciativa, pionera al sud d’Europa i en què participen les vuit universitats públiques catalanes, és apropar la ciència, la cultura i la universitat als més joves i, alhora, fomentar l’excel·lència i les vocacions científiques.

El tema per a les diferents activitats organitzades a la UB és «Com serà la Terra del futur? Aproximació al present i passat del nostre planeta», i s’ha tractat des de l’òptica de la biologia, la geologia i la física.

Aquestes jornades, que tenen lloc durant dos dies del curs, les impulsa l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), amb el suport de diverses entitats.

Us convidem a visitar el portal de divulgació científica UB-Ciència a www.ub.edu/infociencia/ 26

Actualitat i notícies Expominer

La Facultat de Geologia de la UB i l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA), del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), van presentar conjuntament el passat mes de novembre un estand a l’Expominer, el saló de minerals, fòssils i joieria de la Fira de Barcelona. L’objectiu era apropar el públic al món de la geologia i de l’enginyeria geològica. Així, doncs, es van organit-

zar diverses activitats divulgatives en què van col·laborar professors, estudiants i doctorands. «Què fa un geòleg o un enginyer geòleg?», per exemple, va ser una de les propostes per donar a conèixer aquesta apassionant professió a estudiants de secundària i batxillerat. També s’hi van fer xerrades curtes i s’hi van projectar documentals divulgatius sobre el món de la geologia.

Projecte Home

ExpAliments

La Universitat de Barcelona fomenta la responsabilitat social envers causes humanitàries i socials que impliquen l’alumnat, els familiars i el personal de la Universitat. Per aquesta raó, en el marc d’un conveni de col·laboració amb l’ONG Projecte Home Catalunya, treballa pel tractament i la prevenció de les drogodependències. Ambdues institucions parteixen de les premisses següents: – El consum de drogues minva el rendiment acadèmic.

– La Universitat ha de ser un entorn lliure de drogues.

– La societat ha d’esmerçar esforços per resoldre el problema de les drogues a Catalunya, des d’una visió integral.

ExpAliments és una iniciativa per donar a conèixer els camps de coneixement dels ensenyaments que s’imparteixen al campus de l’Alimentació de Torribera: Nutrició Humana i Dietètica, i Ciència i Tecnologia dels Aliments. L’organització de la jornada va ser a càrrec de les facultats de Farmàcia i de Química de la UB. Hi van participar investigadors de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA·UB). S’hi van programar, així mateix, diverses activitats i tallers sobre l’alimentació i les seves bases científiques, nutrició i dietètica, i la recerca més actual en aquests camps. El públic assistent va aprendre a fer plastilina amb ingredients de cuina, va tastar un pa de pessic al microones i va poder participar en un taller sobre esferificacions i cucs comestibles.

27

www.ub.edu

Vine a conèixer la universitat dels teus fills

Carpeta UB Un any més, la UB ha convocat el concurs per elegir el disseny de la carpeta del curs vinent. Hi pot participar l’alumnat de grau, llicenciatures, diplomatures, doctorat i màsters universitaris matriculat durant el curs 2010-2011.

El passat mes de novembre va tenir lloc, al Paranimf de la UB, la jornada d’acollida «Vine a conèixer la universitat dels teus fills», adreçada als familiars dels nous estudiants universitaris. L’organització de l’acte va ser a càrrec del Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística.

A l’acte es va oferir la xerrada «Estudiar a la UB» i es va presentar el Pla d’acció tutorial.

L’acte va finalitzar amb un concert del Cor de la Universitat de Barcelona.

La proposta guanyadora l’escolliran els membres de la comunitat universitària de la UB, entre els dissenys que hagi preseleccionat, prèviament, un jurat d’experts.

ENTREVISTA

EL NOU ESTATUT DE L’ESTUDIANT

Miquel Martínez Catedràtic de Teoria de l’Educació Ha col·laborat, com a assessor de la Secretaria General d’Universitats del Ministeri d’Educació, en l’elaboració de l’Estatut de l’Estudiant Universitari.

28

L’Estatut de l’Estudiant Universitari (EEU), publicat el passat mes de desembre i que ha impulsat el Ministeri d’Educació, té com un dels objectius fonamentals augmentar la implicació i la participació dels estudiants en la vida universitària.

Aquest nou Estatut recull els drets i els deures dels estudiants i preveu crear un consell d’estudiants universitaris de l’Estat.

El Dr. Miquel Martínez, catedràtic de Teoria de l’Educació de la UB, que ha participat en l’elaboració d’aquesta normativa, ens respon algunes preguntes perquè en coneguem les novetats.

– Quins aspectes regula aquest nou Estatut de l’Estudiant, que fins ara no estaven regulats?

Estableix un marc que regula els drets i els deures dels estudiants, que ara són vigents en algunes universitats però no en d’altres. Amb l’aprovació d’aquest Estatut, són d’aplicació per a totes les universitats. També crea el Consell d’Estudiants, que treballa a escala estatal.

A més, l’EEU suposa un important pas endavant en la consolidació d’una universitat que, en el seu vessant docent, cal que estigui centrada en l’activitat d’aprenentatge de l’estudiant i en l’atenció i orientació que aquest necessita per assolir nivells òptims d’aprenentatge.

– Què aporta la creació del Consell d’Estudiants Universitaris de l’Estat?

Ofereix un espai de reflexió, debat i intervenció en la política universi-

Suport a malalts La UB i l’Hospital Clínic han signat un acord de col·laboració per dur a terme un programa d’activitats de suport acadèmic a estudiants de la UB que, per qüestions de salut, han de fer llargues estades a l’Hospital Clínic i, en conseqüència, es veuen obligats a interrompre els estudis.

El programa té com a objectiu mantenir actius intel·lectualment els estudiants entre 18 i 30 anys que, per motius de salut, han de deixar els estudis universitaris.

D’aquesta manera, es pretén afavorir la possibilitat que aquests joves continuïn vinculats al món acadèmic durant l’estada a l’hospital. Dins el programa, s’organitzaran activitats de suport

tària a escala estatal. És un òrgan clau en la governança del sistema universitari, que, juntament amb el Consell d’Universitats estatal –de què formen part els rectors– i la Conferència General de Política Universitària –constituït pels consellers responsables de les comunitats autònomes– configuren els tres espais de decisió i regulació de la política de l’Estat en matèria d’universitats. Però, de tota manera, és un òrgan en construcció.

L’Estatut defineix el marc, però cal exercir la funció, que depèn dels seus membres: aproximadament 88 estudiants –un per universitat–, representants d’associacions, el ministre, dos representants del Ministeri i cinc persones més que designa el ministre. És un òrgan que fins ara no existia i que actua com a interlocutor directe entre els estudiants universitaris i el Ministeri.

acadèmic, com ara seminaris sobre diferents matèries culturals i científiques. Es calcula que

es podran beneficiar d’aquesta iniciativa aproximadament 15 alumnes cada any.

– En què consisteix la formació integral de l’estudiant que propugna aquest Estatut?

L’Estatut es refereix a la formació de l’estudiant no només en el vessant professional, creador i científic, sinó també com a persona que, al llarg d’uns anys, forma part d’una comunitat en la qual cal que trobi eines i condicions per poder desenvolupar-se tant en l’àmbit personal com artístic i esportiu de manera adient. En aquest sentit, es fa una referència especial a la necessitat que els contextos de vida i aprenentatge universitaris contenen els valors propis de les societats democràtiques i plurals, i que sovint els estatuts de les universitats proclamen entre les fites de la formació universitària.

– Quin paper han tingut els estudiants en l’elaboració d’aquest Estatut?

Les associacions i col·lectius d’estudiants que, des de fa anys, reclamen la necessitat d’un estatut, han participat de manera molt activa en tot el procés. També el Consell de la Joventut i les associacions d’estudiants amb discapacitat. Certament, no tots els estudiants han estat igualment sensibles a aquesta necessitat, i per això durant els mesos de desembre i gener es van dur a terme unes jornades de presentació en què representants de totes les universitats van debatre les possibilitats i els límits de l’Estatut, així com els punts forts i també els febles. Ara comença de veritat la posada en marxa de l’Estatut, i la implicació dels estudiants de totes les universitats és una condició necessària.

29

www.ub.edu

GRAUS QUE S’IMPARTEIXEN A LA UB CURS 2011-2012

65 ensenyaments de grau

ARTS I HUMANITATS Arqueologia Belles Arts Cinema i Mitjans Audiovisuals Conservació i Restauració de Béns Culturals Disseny Estudis Anglesos Estudis Àrabs i Hebreus Estudis Francesos (*) UAB-UB Estudis Literaris Filologia Catalana Filologia Clàssica Filologia Hispànica Filologia Romànica Filosofia Història Història de l’Art Lingüística Llengües i Literatures Modernes * Grau interuniversitari 30

Facultat de Geografia i Història Facultat de Belles Arts Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) – centre adscrit

www.ub.edu/graus/arqueologia www.ub.edu/graus/bellesarts

Facultat de Belles Arts

www.ub.edu/graus/conservacio

Facultat de Belles Arts Facultat de Filologia Facultat de Filologia Facultat de Filologia Facultat de Filologia Facultat de Filologia Facultat de Filologia Facultat de Filologia Facultat de Filologia Facultat de Filosofia Facultat de Geografia i Història Facultat de Geografia i Història Facultat de Filologia

www.ub.edu/graus/disseny www.ub.edu/graus/estudisanglesos www.ub.edu/graus/estudisarabshebreus www.ub.edu/graus/estudisfrancesos www.ub.edu/graus/estudisliteraris www.ub.edu/graus/filcatalana www.ub.edu/graus/filclassica www.ub.edu/graus/filhispanica www.ub.edu/graus/filromanica www.ub.edu/graus/filosofia www.ub.edu/graus/historia www.ub.edu/graus/historiadelart www.ub.edu/graus/linguistica

Facultat de Filologia

www.ub.edu/graus/llenguesmodernes

www.ub.edu/graus/cinema

CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES Administració i Direcció d’Empreses Antropologia Social i Cultural Ciències Polítiques i de l’Administració Comunicació Audiovisual Comunicació i Indústries Culturals (en procés d’aprovació) Criminologia Dret Economia

Facultat d’Economia i Empresa www.ub.edu/graus/ade Facultat de Geografia i Història www.ub.edu/graus/antropologia Facultat de Dret

www.ub.edu/graus/politiques

Facultat de Formació del Professorat

www.ub.edu/graus/comunicacioaudiovisual

Facultat de Filologia

www.ub.edu/graus/cic

Facultat de Dret Facultat de Dret Facultat d’Economia i Empresa Facultat de Formació del Educació Infantil Professorat Facultat de Formació del Educació Primària Professorat Educació Social Facultat de Pedagogia Estadística (*) (UB-UPC) Facultat d’Economia i Empresa Geografia Facultat de Geografia i Història Gestió i Administració Pública Facultat de Dret Facultat de Biblioteconomia i Informació i Documentació Documentació Pedagogia Facultat de Pedagogia Escola Superior de Relacions Publicitat i Relacions Públiques Públiques – centre adscrit Relacions Laborals Facultat de Dret Sociologia Facultat d’Economia i Empresa Treball Social Facultat de Pedagogia Escola Universitària Turisme d’Hoteleria i Turisme (CETT) – centre adscrit

www.ub.edu/graus/criminologia www.ub.edu/graus/dret www.ub.edu/graus/economia www.ub.edu/graus/educacioinfantil www.ub.edu/graus/educacioprimaria www.ub.edu/graus/educaciosocial www.ub.edu/graus/estadistica www.ub.edu/graus/geografia www.ub.edu/graus/gap www.ub.edu/graus/informaciodocumentacio www.ub.edu/graus/pedagogia www.ub.edu/graus/publicitat www.ub.edu/graus/relacionslaborals www.ub.edu/graus/sociologia www.ub.edu/graus/treballsocial www.ub.edu/graus/turisme

* Grau interuniversitari

5 itineraris simultanis

31

www.ub.edu

El 86,5 % dels titulats tornaria a escollir la Universitat de Barcelona per cursar estudis.

CIÈNCIES Biologia Bioquímica Biotecnologia Ciències Ambientals Ciències Biomèdiques Física Geologia Matemàtiques Química

Facultat de Biologia Facultat de Biologia Facultat de Biologia Facultat de Biologia Facultat de Biologia Facultat de Física Facultat de Geologia Facultat de Matemàtiques Facultat de Química

www.ub.edu/graus/biologia www.ub.edu/graus/bioquimica www.ub.edu/graus/biotecnologia www.ub.edu/graus/ambientals www.ub.edu/graus/biomediques www.ub.edu/graus/fisica www.ub.edu/graus/geologia www.ub.edu/graus/matematiques www.ub.edu/graus/quimica

Facultat de Medicina Facultat de Química

www.ub.edu/graus/engbiomedica www.ub.edu/graus/engmaterials

Facultat de Física

www.ub.edu/graus/engelectronica

Facultat de Geologia Facultat de Matemàtiques Facultat de Química

www.ub.edu/graus/enggeologica www.ub.edu/graus/enginformatica www.ub.edu/graus/engquimica

ENGINYERIES Enginyeria Biomèdica Enginyeria de Materials Enginyeria Electrònica de Telecomunicació Enginyeria Geològica (*) (UPC-UB) Enginyeria Informàtica Enginyeria Química * Grau interuniversitari

32

CIÈNCIES DE LA SALUT Ciència i Tecnologia dels Aliments Facultat de Farmàcia Institut Nacional d’Educació Ciències de l’Activitat Física i Física de Catalunya (INEFC) – l’Esport centre adscrit Ciències Mèdiques Bàsiques Facultat de Medicina Farmàcia Facultat de Farmàcia Escola Universitària d’Infermeria i Escola Universitària Infermeria d’Infermeria Sant Joan de Déu – centre adscrit Medicina Facultat de Medicina Nutrició Humana i Dietètica Facultat de Farmàcia Odontologia Facultat d’Odontologia Podologia Escola Universitària d’Infermeria Psicologia Facultat de Psicologia

www.ub.edu/graus/cta www.ub.edu/graus/activitatfisica www.ub.edu/graus/mediquesbasiques www.ub.edu/graus/farmacia www.ub.edu/graus/infermeria www.ub.edu/graus/infermeriasjd www.ub.edu/graus/medicina www.ub.edu/graus/nutricio www.ub.edu/graus/odontologia www.ub.edu/graus/podologia www.ub.edu/graus/psicologia

La inserció laboral dels nostres titulats se situa en un 92,4 %.

ITINERARIS SIMULTANIS La UB ofereix la possibilitat de cursar itineraris dobles que permeten d’assolir dues titulacions de manera simultània, com ara: • Dret – ADE • Dret – Ciències Polítiques i de l’Administració • Matemàtiques – ADE • Matemàtiques – Enginyeria Informàtica • Matemàtiques – Física

Trobareu tota la informació dels graus de la UB a: www.ub.edu/graus 33

www.ub.edu

MÀSTERS UNIVERSITARIS DE LA UB

QUÈ SÓN ELS MÀSTERS UNIVERSITARIS? Són estudis adreçats a alumnat universitari titulat que estigui interessat en una formació avançada que li permeti d’assolir una especialització acadèmica o professional, o bé que vulgui iniciar-se en el camp de la recerca i accedir a un doctorat.

La Universitat de Barcelona ofereix per al curs 2011-2012 més de 150 màsters universitaris en àmbits tan variats com: • Arts i Humanitats • Educació • Experimentals i Enginyeries • Salut • Socials Consulta’n l’oferta específica i tota la informació a: www.ub.edu/masteruniversitari 34

DIRECTORI DE CENTRES DE LA UB

Facultat de Biblioteconomia i Documentació Melcior de Palau, 140 08014 Barcelona Tel. 934 035 770 Fax: 934 035 772 bibdoc@ub.edu www.ub.edu/biblio/

n

Informació i Documentació

Facultat de Biologia Avinguda de la Diagonal, 645 08028 Barcelona Tel. 934 021 086 Fax: 933 307 157 secretaria-biologia@ub.edu www.ub.edu/biologia/

Biologia n Bioquímica n Biotecnologia n Ciències Ambientals n Ciències Biomèdiques n

Facultat d’Economia i Empresa Escola Universitària d’Infermeria Feixa Llarga, s/n, Pavelló de Govern 08907 l’Hospitalet de Llobregat Tel. 934 024 292 Fax: 934 029 011 secretariabellvitge@ub.edu www.ub.edu/infermeria

Facultat de Belles Arts Pau Gargallo, 4 08028 Barcelona Tel. 934 034 060 Fax: 934 021 782 sec.ba@ub.edu www.ub.edu/bellesarts/

Infermeria n Podologia

dministració i Direcció A d’Empreses n Economia n Estadística n Sociologia n

Belles Arts n Conservació i Restauració de Béns Culturals n Disseny n

n

Avinguda de la Diagonal, 690696 08034 Barcelona Tel. 934 024 300 – 934 024 468 Fax: 934 021 989 economia.empresa@ub.edu www.ub.edu/economiaempresa/

35

www.ub.edu

Facultat de Farmàcia Avinguda de Joan XXIII, s/n 08028 Barcelona Tel. 934 021 314 Fax: 934 035 884

Campus de l’Alimentació de Torribera Avinguda de Prat de la Riba, 171 08921 Santa Coloma de Gramenet Tel. 933 928 002 secretaria-estudiants-farmacia@ ub.edu www.ub.edu/farmacia iència i Tecnologia C dels Aliments n Farmàcia n Nutrició Humana i Dietètica n

Facultat de Dret Avinguda de la Diagonal, 684 08034 Barcelona Tel. 934 024 346 Fax: 934 024 354 sec.dret@ub.edu www.ub.edu/dret/

Facultat de Dret.

Relacions Laborals Còrsega, 409 08037 Barcelona Tel. 934 039 310 Fax: 934 039 312 secretaria.rlaborals@ub.edu www.ub.edu/dret/

iències Polítiques i de C l’Administració n Criminologia n Dret n Gestió i Administració Pública n Relacions Laborals n

36

Facultat de Filologia Gran Via de les Corts Catalanes, 585 08007 Barcelona Tel. 934 035 583 Fax: 934 035 596 fil-secretaria@ub.edu www.ub.edu/filologia n

omunicació i Indústries C Culturals (en procés d’aprovació)

studis Anglesos E n Estudis Àrabs i Hebreus n Estudis Francesos n Estudis Literaris n Filologia Catalana n Filologia Clàssica n Filologia Hispànica n Filologia Romànica n Lingüística n Llengües i Literatures Modernes n

Facultat de Filosofia Montalegre, 6 08001 Barcelona Tel. 934 037 722 Fax: 934 037 726 secretariafilosofia@ub.edu www.ub.edu/filosofia

n

Filosofia

Facultat de Física Avinguda de la Diagonal, 647 08028 Barcelona Tel. 934 021 116 Fax: 934 021 118 sec.facultat.fisica@ub.edu www.ub.edu/fisica/

n n

Física Enginyeria Electrònica de Telecomunicació

Facultat de Formació del Professorat Passeig de la Vall d’Hebron, 171, edifici de Migdia, campus de Mundet 08035 Barcelona Tel. 934 035 118 Fax: 934 035 121 secretaria_ffpro@ub.edu www.ub.edu/fprofessorat

Comunicació Audiovisual n Educació Infantil n Educació Primària n

Facultat de Geografia i Història Montalegre, 6 08001 Barcelona Tel. 934 021 090 Fax: 934 037 733 secretariagih@ub.edu www.ub.edu/facgh/gh.htm

Facultat de Pedagogia Facultat de Medicina Campus de Medicina - Clínic August Pi i Sunyer

ntropologia Social A i Cultural n Arqueologia n Geografia n Història n Història de l’Art

Casanova, 143 08036 Barcelona Tel. 934 035 258 Fax: 934 035 254 secretariamedicina@ub.edu www.ub.edu/medicina

Facultat de Geologia

Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge

Martí i Franquès, s/n 08028 Barcelona Tel. 934 021 336 Fax: 934 021 340 secretaria-geologia@ub.edu www.ub.edu/geologia/

Feixa Llarga, s/n 08907 l’Hospitalet de Llobregat Tel. 934 034 752 Fax: 934 034 777 secretariabellvitge@ub.edu www.ub.edu/medicina/

n

Geologia n Enginyeria Geològica n

Facultat de Matemàtiques Gran Via de les Corts Catalanes, 585 08007 Barcelona Tel. 934 021 598 Fax: 934 021 601 sec-matematiques@ub.edu www.mat.ub.edu/

Medicina iències Mèdiques C Bàsiques n Enginyeria Biomèdica

Passeig de la Vall d’Hebron, 171, edifici de Migdia, campus de Mundet 08035 Barcelona Tel. 934 035 199 Fax: 934 035 201 secretaria_pedagogia@ub.edu www.ub.edu/pedagogia Educació Social n Pedagogia n Treball Social n

Facultat de Psicologia Passeig de la Vall d’Hebron, 171, edifici de Ponent, campus de Mundet 08035 Barcelona Tel. 933 125 009 Fax: 934 021 427 secretaria_psico@ub.edu www.ub.edu/psicologia

n n

Facultat d’Odontologia Feixa Llarga, s/n, Pavelló de Govern 08907 l’Hospitalet de Llobregat Tel. 934 024 256 Fax: 934 029 011 secretariabellvitge@ub.edu www.ub.edu/odontologia

n

Psicologia

Facultat de Química Martí i Franquès, 1-11 08028 Barcelona Tel. 934 021 201 Fax: 934 111 492 secretaria.quimica@ub.edu www.ub.edu/quimica/ Química Enginyeria de Materials n Enginyeria Química n

Matemàtiques n Enginyeria Informàtica n

n n

Odontologia

37

www.ub.edu

CENTRES ADSCRITS

Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) Colom, 84-90 08222 Terrassa Tel. 937 361 555 escac@escac.es www.escac.es

n

inema i Mitjans C Audiovisuals

Escola Superior de Relacions Públiques Urgell, 187 Recinte de la Universitat Industrial 08036 Barcelona Tel. 933 215 462 Fax: 934 100 402 esrp@esrp.net www.esrp.net

n

ublicitat i Relacions P Públiques

Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme (CETT) Avinguda de Can Marcet, 36-38 08035 Barcelona Tel. 934 280 777 Fax: 934 286 777 cett@cett.es www.cett.es

n 38

Turisme

Escola Universitària d’Infermeria Sant Joan de Déu Santa Rosa, 39-57 08950 Esplugues de Llobregat Tel. 932 800 949 eui@eui.hsjdbcn.org www.santjoandedeu.edu.es/

n

Infermeria

Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) Avinguda de l’Estadi, s/n (Anella Olímpica) 08038 Barcelona Tel. 934 255 445 Fax: 934 263 617 info@inefc.net www.inefc.net

n

iències de l’Activitat C Física i l’Esport

On estudiarĂ s?

39