Revista UB número 54

www.ub.edu

Juny de 2011 Any xv • 2,4 €

54

UNIVERSITAT DE BARCELONA

la Universitat

Núria de Gispert

presidenta del Parlament de Catalunya

«Potser ha arribat el moment que es plantegin com volen que Catalunya se senti còmoda dins de l’Estat espanyol» Reportatge: Despertar les vocacions científiques i Peter Wagner

Entrevistes en VO: Franklin R. Chang Díaz

Montserrat Caballé, doctora honoris causa

Primer Plenari del HUBc

EDITORIAL

Editorial Activitat universitària i bona gestió: respostes a la crisi

Aquest número de la revista la universitat coincideix amb la fi del curs 2010-2011, i això em permet fer balanç i transmetre el meu optimisme amb relació a la tasca que hem dut a terme i als resultats que n’hem obtingut, però també la meva preocupació per una conjuntura econòmica molt difícil, que obliga a fer ajustaments i genera tensions financeres que impliquen dificultats afegides.

Això comporta, temporalment, entre moltes altres mesures, que l’edició en paper d’aquesta revista s’ajusti i se’n potenciï la difusió en format electrònic, una acció estretament vinculada a la re­­ ducció de despesa, però també a l’objectiu de modernitat, ja que part de l’estalvi que suposa la reducció de l’edició en paper es destinarà a actualitzar la presència de la publicació al web.

Una entrevista a Núria de Gispert encapçala aquesta edició, que com sempre ens informa dels actes del darrer trimestre, com ara el balanç del primer any a la xarxa LERU o el Plenari del Campus d’Excel·lència Internacional HUBc. Són dues mostres del nostre compromís amb la docència, la recerca i la transferència. Una universitat intensiva en recerca que millora dia a dia mitjançant l’assoliment dels seus objectius.

Aquest curs pràcticament hem completat l’oferta de graus i màsters oficials adaptats a l’espai europeu d’educació superior (EEES); hem prioritzat majors inversions en TIC i obres de rehabilitació i manteniment; hem escalat posicions en rànquings com ara el THES o el QS; hem aconseguit una segona distinció de Campus d’Excel·lència Internacional amb la proposta temàtica en salut del HUBc, i continuem amb el creixement del nombre de sexennis, ingressos per projectes competitius en R+D+i o patents registrades. També hem millorat pel que fa als indicadors docents, com ara la demanda en primera preferència dels nostres ensenyaments, que pràcticament supera en un 50 % el nombre de places que oferim; creixem a una taxa del 10 % anual quant al nombre d’estudiants en màsters propis, i també ha augmentat la nostra taxa d’èxit (crèdits aprovats respecte als crèdits matriculats) dels nostres estudiants, que se situa per damunt del 72 %.

Resultats que en definitiva ens conviden a tots a enfrontar-nos amb optimisme a les dificultats d’una crisi que demana capacitat d’anàlisi i treball científic, formació i recerca, rigor pressupostari i bona gestió, respostes i compromís.

Dídac Ramírez Rector

la Universitat

Revista de la Universitat de Barcelona

ECOLÒG PER

IC

PA

Consell editorial: Dídac Ramírez, rector; Pere J. Quetglas, vicerector d’Informació i Comunicació.

Imprès en paper ecològic

Editada per la Universitat de Barcelona.

Direcció: Ester Colominas. Redacció: Marga Becerra, Bibiana Bonmatí, Marta Casellas, Jordi Homs, Patrícia Lainz, Judith Llop, Rosa Martínez i Núria Quintana. Assessoria lingüística: Serveis Lingüístics de la UB. Ad­­mi­nistració: Marta Balderas. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544.

Fax: 934 035 357. A/e: premsa@ub.edu.

Amb la col·laboració de: Serveis de Comu­ni­cació del Parc Científic de Bar­ce­lona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·labo­ració del fotògraf: J. M. Rué.

Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060.

Tiratge: 16.000 exemplars. Dis­tri­bu­ció: Servei de Carteria de la UB. Dipòsit legal: B-19682-97.

Versió digital: www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat

3

4

sumari

Sumari

6

Entrevista: Núria de Gispert

14

Reportatge: Despertar les

24 Montserrat Caballé, doctora honoris causa 28 Projecte pioner sobre l’educació superior càncer de pulmó 44 Publicacions 46 Agenda 48 Som UB Peter Wagner

Hauria pogut ser portada

A

M. Aurèlia Capmany (1918-1991) Montserrat Roig (1946-1991)

M. Aurèlia Capmany.

Aquesta tardor es commemorarà el 20è aniversari de la mort de les escriptores barcelonines M. Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, les quals van morir amb tan sols un mes de diferència. Ofici i data de traspàs no van ser els únics paral· lelismes entre elles; també les va unir una gran amistat, l’activisme polític des de l’esquerra, feminista i catalanista, i el fet d’haver passat per les aules de la Universitat de Barcelona, on Capmany es va llicenciar en Filosofia, i Roig, en Filosofia i Lletres.

M. Aurèlia Capmany és una de les figures catalanes més polifacètiques del segle passat.

Com a escriptora, la seva obra inclou narrativa, teatre i assaig, però també va treballar com a pedagoga i traductora, de Balzac, Proust, Si­­menon, Calvino, Pasolini i Pavese, entre d’altres.

Als anys vuitanta va ocupar la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

Montserrat Roig va compaginar amb èxit els diferents gèneres literaris i periodístics: narrativa, crònica, assaig, re­­portatge, entrevistes, i fins i tot una obra de teatre. Els eixos temàtics de la seva obra són la condició fe­menina i la ciutat de Barcelona, de la qual és una gran cronista de les últimes dècades del franquisme i del postfranquisme. Continuadora de la tradició narrativa catalana d’Oller, Sagarra i Rodoreda, va rebre nombrosos reconeixements: el premi Víctor Català, el Sant Jordi, el de la Crítica Serra d’Or i el Nacional de Literatura Catalana d’assaig, entre d’altres.

Montserrat Roig.

Si Capmany i Roig haguessin estat la nostra portada, els hauríem pogut preguntar què els sembla el moviment estu­ diantil actual i quines diferències i similituds hi troben amb els dels anys del franquisme, en què totes dues van participar.

També hauria estat interessant conèixer la seva opinió sobre l’evolució del paper de la dona en la vida pública al nostre país, els canvis experimentats per Barcelona en els darrers anys i, en especial, l’esclat d’indignació popular que s’està vivint a la ciutat i en altres punts de l’Estat.

Fotos cedides per l’Arxiu Històric de la UB.

M. Aurèlia Capmany i Montserrat Roig van participar l’any 1966 en la Caputxinada, nom amb què es coneix popularment el setge policial que durant més de 48 hores va retenir un grup de més de 450 persones entre estu­ diants, professorat universitari i destacats intel·lectuals, que es van erigir en assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la UB (SDEUB) al convent dels pares Caputxins de Sarrià.

sumari

vocacions científiques a la regió mediterrània

16 35

Entrevistes en VO a Juan Francisco Jimeno, Franklin R. Chang Díaz i L’IDIBELL liderarà un projecte europeu sobre teràpies personalitzades per al

propòsit de En commemoració del 45è aniversari de la Caputxinada, els dies 9, 10 i 11 del proppassat mes de març la UB va acollir les jornades «La Memòria del Futur. El moviment estudiantil ahir i avui», amb les quals va voler retre homenatge a aquells fets i, alhora, reivindicar la lluita estudiantil actual. La conferència inaugural va ser a càrrec de Josep Fontana, catedràtic d’Història de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i militant antifranquista durant els fets de la Ca­­

Una imatge

putxinada. Entre els participants a les jornades hi va haver antics dirigents de l’SDEUB i militants antifranquistes, com ara Francisco Fernández Buey, Quim Boix i Juan Ramón Capella, professors universitaris com ara el mateix Capella, Ricard Vinyes i Manuel Delgado (UB), Martí Marín i Anna Sallès (UAB), i estudiants que han participat activament en la lluita contra el procés de Bolonya, com ara Noura Aharchi, Eduard Calvo, Arnau Mallol i Manu Simarro.

Taula de suport al Japó, a l’Edifici Històric Del 21 al 25 de març, estudiants japonesos a la UB van instal·lar una taula de recollida de donacions al Pati de Lletres de l’Edifici Històric. Aquests estudiants van constituir l’organització Ànim Japó!, amb la finalitat d’ajudar les víctimes del terratrèmol, i fer arribar aquestes donacions a la Creu Roja del país nipó.

El Japó va patir l’11 de març un terratrèmol de 8,9 ° en l’escala de Richter.

El sisme, que va sacsejar la costa nord-est del país i va donar lloc a un tsunami que ha causat milers de víctimes i desapareguts, també va provocar danys en diverses centrals nuclears; per aquest fet el Govern nipó va decretar per primera vegada l’alarma nuclear.

Una de les imatges més conegudes de la Caputxinada.

Imatges extretes del blog: http://caputxinada45anys.wordpress.com/

5

6

entrevista: Núria de Gispert

Text:

Ester Colominas Fotografies:

J. M. Rué

Núria de Gispert presidenta del Parlament de Catalunya

«Potser ha arribat el moment que es plantegin com volen que Catalunya se senti còmoda dins de l’Estat espanyol»

entrevista: Núria de Gispert

Comencem, si li sembla, aquesta entrevista amb una de les frases amb què va iniciar el seu discurs en ser nomenada presidenta del Parlament de Catalunya: «Les dones, llevat d’alguns casos, no hem escrit la història, però volem escriure-la en el futur.» Quan va ser conscient per primer cop que, com a dona, volia escriure la història d’aquest país?

Doncs segurament aquell mateix moment, quan preparava el meu discurs de constitució del Parlament. Aleshores em vaig adonar que una part del discurs havia d’anar dirigit a les dones que havien lluitat per les nostres llibertats. Aquesta frase sempre m’ha agradat, perquè no sempre, de fet gairebé mai, hem escrit la història i potser a partir d’aquell moment hi hauria una dona que no sé si l’escriuria o no, però almenys hi sortiria.

En el mateix discurs remarcava la transcendència d’aquest càrrec. Quins són els trets que el fan especialment transcendent? Que per primer cop l’ocupa una dona, que sigui en una de les cambres més antigues d’Europa, que sigui en el Parlament d’una nació sense estat o dins de la situació actual de les institucions catalanes en el marc de l’Estat?

Vostè ja em contesta totes les respostes.

Però n’hi afegiré una que també vaig dir en el meu discurs i que tinc molt present: sóc presidenta, represento 135 diputats, cadascun dels quals representa al seu torn un tros de Catalunya i, per tant, la meva ambició, la meva il·lusió i la meva responsabilitat pretenen que aquesta representació que exerceixo sigui una realitat cada dia.

Vostè va acabar el seu discurs amb unes paraules del pensador Carles Cardó: «Que Catalunya sigui per enda-

vant reconeguda com una nació o que no ho sigui té poca importància. Essent intensament ho serà més que afirmantho entusiastament». Com valora la consulta ciutadana del 10 d’abril organit­ zada per Barcelona Decideix i els resultats obtinguts?

Crec que no hem de menystenir-ne els resultats i sobretot la participació, és important.

Considero que és un toc d’atenció als polítics, als ciutadans i a aquells polítics de fora de Catalunya, concretament als que governen o poden governar en el futur l’Estat. Això d’una banda. De l’altra, crec que aquesta consulta i l’èxit que ha tingut es deu també a un conjunt de circumstàncies que han provocat que molta gent que no sent independentista volgués anar a la consulta i dir «jo també voto», com a toc d’atenció als polítics, a la ciutadania, al país i a l’Estat espanyol en general. I per tant crec que és important, ho tindrem en compte. Valoro, doncs, en aquest sentit, positivament la consulta, així com la ma­­ nera en què s’ha dut a terme des de la socie­ tat civil. S’ha de dir que s’ha fet molt bé i amb molt pocs mitjans, i a partir d’aquí, que cadascú pensi el que hagi de pensar, però jo crec que és important tenir-ho en compte.

Filla de polític i advocat, la seva elecció va ser pensada o heretada?

Pel que fa a aquesta qüestió, sempre explico una anècdota del president Pujol, amb el qual vaig estar al Govern gairebé deu anys.

Ell va ser el meu president i el meu cap, i sempre em deia, en broma, que amb mi havia passat el que no passava amb els altres polítics, i és que jo havia heretat la Conselleria de Justícia. Sempre em feia aquesta broma. Jo diria que no l’he heretada sinó que l’he viscuda, ho he mamat tant de ben petita i de jove que per a mi és una cosa

natural. Per tant, quan vaig tenir la capacitat per pensar què era el que volia estudiar... Jo sempre havia viscut a casa les discussions sobre el dret, sobre la justícia. El meu pare era una persona que havia estat degà del Col·legi d’Advocats en temps complicats i difícils, en l’època de Franco, en les últimes etapes. Havia anat a treure molts advocats de la presó, n’havia acompanyat molts altres al jutjat de guàrdia: era un gran defensor de les llibertats. I això ho vaig viure quan tenia 17 anys, 19, 20, 21... Això em va portar a estudiar Dret perquè m’agradava pensar que si podia, amb la meva experiència, amb la meva feina, ajudar a assolir aquestes llibertats futures, seria una manera de posar-hi el meu gra de sorra.

Remarcava en accedir al càrrec de presidenta del Parlament que tenia «la sort del mestratge dels qui l’han precedit». Quin mestratge recorda especialment haver rebut durant els seus anys d’estudi?

Com a professors, com a catedràtics, jo recordo, amb molt afecte, el doctor Font i Rius —encara viu, té molts anys, però està molt bé— que és qui ens va ensenyar història; gràcies a ell jo vaig saber el que era en gran part la història del nostre país. Un altre catedràtic que m’agradava molt com explicava era el Dr. Octavio Pérez-Vitoria, de Dret Penal. Vaig tenir catedràtics molt bons, la veritat és que vaig tenir sort. També vaig assistir a les classes que impartia el Dr. Latorre, que ens va ensenyar Dret Romà, del qual prové el dret civil català, el nostre dret propi. Per tant, el Dr. Font i Rius i el Dr. Latorre, sense jo saber-ho aleshores, em van ensenyar part d’allò a què em dedicaria en el futur: la política. Perquè, de fet, jo vaig exercir com a advocada molt poc, dos anys o dos anys i mig; després vaig enfocar la meva vida cap a l’Administració i

Núria de Gispert Nascuda el 6 d’abril del 1949, Núria de Gispert és la primera dona que presideix el Parlament de Catalunya, en un moment en què la cambra registra també el rècord històric de paritat, un 44 % de dones, vuit vegades més que en la primera legislatura. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i amb el títol d’Interpretació Jurada del Ministeri d’Assumptes Exteriors, de Gispert és militant d’Unió Democràtica de Catalunya des del 1986 i forma part de la Federació de Convergència i Unió. A la Generalitat ha ocupat, entre altres càrrecs, el de consellera de Justícia (1995-2001), de Governació i Relacions Institucionals (2001-2002) i de Justícia i Interior (2002-2003). Al Parlament ha estat diputada de la VII a la VIII legislatura (2003-2010) i hi ha presidit la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana i la Comissió d’Afers Institucionals. Ara, a més de la cambra catalana, presideix la Diputació Permanent, la Comissió de Matèries Secretes o Reservades i la Comissió de Reglament.

«No hem de menystenir els resultats i la participació a la consulta del 10-A»

7

8

entrevista: Núria de Gispert

l’Administració em va portar a la política. Vaig fer oposicions i l’any 74 vaig entrar a la Diputació i més endavant, l’any 80, a la Generalitat, com el conjunt de funcionaris que haurien de reforçar-la.

Una persona que em va ensenyar molt sobre política i el nostre dret civil va ser Agustí Bassols, conseller de Justícia i de Governació durant molts anys, advocat en exercici, un gran advocat, un gran jurista, un gran defensor del nostre dret civil. Un altre mestre va ser el meu pare, amb el qual vaig poder treballar durant dos anys quan ell era conseller de Justícia i jo funcionària. I finalment, en política, Joan Rigol, que va ser president del Parlament. De fet, ell és qui tenia més present quan parlava del mestratge dels meus antecessors, entre altres coses perquè en edat més o menys ens assemblem, però és que a més, en aquests darrers trenta anys, l’he tingut molt a prop, molt sovint, i per a mi era i és un exemple de com ha de ser un president del Parlament de Catalunya.

Vostè que ha estat consellera de Justícia, veu ara com a objectiu del nou Govern de Catalunya millorar la tècnica legislativa i ha proposat simplificació legislativa i més participació ciutadana. Assolir aquestes fites farà més àgil i eficient l’Administració de justícia, sovint una mica criticada?

Molt criticada, no només una mica. Si fos només una mica jo ja m’acontentaria, perquè

Entrevistem Núria de Gispert el dia que el Govern de la Generalitat assisteix a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera estatal per defensar el seu pla d’equilibri i reclamar els 1.450 milions del fons de competitivitat que li deu el Govern de l’Estat; unes hores abans, també, que Barça i Madrid disputin la primera volta per a les semifinals de la Champions. De futbol, però, no en parlem fins al final de la trobada: «Haig de marxar corrents», s’excusa.

«Lliurem els Premis Sant Jordi més d’hora que de costum perquè hi ha partit. A veure què fem avui, perquè l’altre dia…» Malgrat les presses s’avé a passar per l’hemicicle per saludar un grup de visitants. És en el cara a cara quan la presidenta és més propera, i més d’un li ho diu.

tinc un gran afecte a tot el que envolta la justícia i l’Administració de justícia; per dir-ho d’alguna manera, m’hi sento molt unida i em sap greu quan rep crítiques. Però perquè la justícia sigui eficaç ha de ser àgil, i desgracia­ dament és lenta. I encara que en alguns moments hi ha molts juristes que diuen «una mica lenta ha de ser, perquè ha de ser justa», i hi estic d’acord, el que no pot ser és que ens trobem com ara, o com en els darrers anys, amb jurisdiccions que t’assenyalen una vista per d’aquí a tres anys. Això no és una justícia àgil, una justícia propera al ciutadà, i per tant hauríem de fer, tots, un esforç per millorar-la, per agilitzar-la. I jo diria que l’assignatura pendent en l’Administració de justícia no és en matèria de lleis perquè en definitiva, els que treballen en l’àmbit jurídic no les fan, sinó que les apliquen, sinó que és en matèria de noves tecnologies. Aquesta és l’assignatura pendent. S’han fet molts esforços econòmics, s’hi ha abocat molts recursos, però potser no s’ha fet un projecte o macroprojecte que realment aporti tot allò que necessita la justícia. Jo de vegades comparo i dic que la plaça de Letamendi, on es recapten els impostos, està al dia pel que fa a noves tecnologies, i ningú no dubta que pugui estar al dia, perquè en definitiva dels diners que recapta vivim tots els espanyols i es poden fer tots els projectes que són necessaris. A l’Administració de justícia no se l’ha tractat, ni ha estat mai tractada com

la plaça de Letamendi. Jo només demanaria que totes dues fossin tractades en igualtat de condicions, i així segurament la justícia a Catalunya funcionaria millor. En definitiva, un país en què la Justícia funciona és un país que va endavant. D’això, tots, els polítics, tots, n’hauríem de ser molt conscients En temps de crisi, la societat, les administracions, les empreses han de fer retallades, plantejar programes d’austeritat.

Vostè s’ha referit sovint a l’austeritat, però segons ha comentat, no es planteja retallar sinó més aviat ajornar o aturar, si escau, nous projectes de futur. Què és el que pot esperar a temps millors i què no?

Si ho miro des del Parlament i des de la meva responsabilitat com a presidenta del Parlament, aquesta institució ha fet en els darrers deu anys unes reformes importants que no s’havien dut a terme en els vint anys anteriors. L’any 1980, amb les eleccions democràtiques, es van fer un seguit de reformes en aquest palau per adequar-lo a les necessitats d’un nou Parlament, però a partir d’aquí ja no es va fer gaire cosa més enllà del manteniment. En canvi, de deu anys ençà, els dos últims presidents s’han preocupat molt de posar-lo al dia en tres sentits: primer, actualitzar les tecnologies, en el sentit d’aconseguir que sigui un dels parlaments en aquest aspecte més moderns i més actualitzats; segon, establir una seguit de ser-

entrevista: Núria de Gispert

veis, com ara els adreçats als mitjans de comunicació, més còmodes i flexibles, i amb possibilitats de treballar bé; i tercer —molt important—, dignificar els despatxos dels diputats (de fet, no en tenien, de despatxos).

Tot això ja s’ha aconseguit, ja s’ha fet, i el que hem de fer ara en aquests quatre anys és mantenir-ho. Què hi havia més que hem aturat, que vaig considerar que s’havia d’aturar? Doncs unes obres molt importants que no només dignificaven el que és aquest palau, sinó que incloïen la construcció d’un nou edifici annex al palau que permetés millorar encara més la funció dels diputats, la seva feina, els seus despatxos... Ara dos diputats o tres diputats comparteixen despatx; la idea era que poguessin tenir-ne un cadascun i que hi hagués més serveis. Els mateixos funcionaris d’aquesta casa estan situats més o menys dignament, però podrien estar bastant millor. Respecte a aquesta proposta, que era un projecte en què d’alguna manera ja s’hi estava treballant, i que ja hi havia uns diners per poder fer un concurs d’idees amb vista a construir aquest nou edifici, amb la Mesa del Parlament vam decidir finalment que no era el moment de grans despeses, no era el moment de noves inversions, i per tant, potser, el que podíem fer era acordar de no gastar aquests diners durant aquests quatre anys. La idea era: «No hem de pensar en més recursos per a aquesta nova inversió i aquests recursos que tenim a

l’abast, doncs els posem en un xec i els lliurem a la Generalitat perquè en pugui fer ús per a altres necessitats». I pel que fa al pla d’austeritat que va aprovar aquest Parlament, hi ha un element que considero que és important, sobretot amb vista a la ciutadania: si som representants del poble de Catalunya hem de ser capaços de posar-nos al seu costat i d’entendre la seva situació i de viure d’alguna manera el que cada família catalana està vivint. Jo diria que no hi ha cap família que no estigui patint algun problema, ja sigui de reducció de sou o que algun membre estigui a l’atur; o bé que no trobi feina, que tingui una malaltia que li acaben de diagnosticar... sigui el que sigui, estan patint una situació que fa deu anys no es patia. Per tant, hem de ser capaços de dir: «Nosaltres també ens posem al vostre costat i en la mesura que aquest Parlament pot, estableix una sèrie de mesures per viure d’una manera més senzilla, d’una manera més austera».

Si no recordo malament, també s’ha mostrat contrària a la retallada del sou als funcionaris…

Sí. Sempre he dit que la retallada del sou als funcionaris es va plantejar després d’una reunió amb els ministres d’Economia de la Unió Europea, en què el president Zapatero va canviar el seu discurs respecte a la situació de la crisi econòmica que patia el país —i dic que va canviar el discurs perquè dues setmanes abans

semblava que amb els plantejaments que s’havien fet ja havíem superat la crisi—. De cop i volta, i de tornada d’aquests viatges, va prendre unes decisions molts dràstiques, probablement perquè en aquell moment no hi havia cap altra solució, però que si s’haguessin pres sis mesos abans, o vuit mesos abans, no hauria calgut reduir el sou dels funcionaris. Jo sempre he defensat la funció pública, i l’he defensat perquè crec realment que fa un bon paper, que fa una bona funció. En aquest sentit vull dir una cosa: mai a la vida s’havia plantejat una reducció dels sous del funcionaris, mai, ni en l’etapa franquista, mai, en cap de les crisis que hem patit. També és cert que aquesta és potser la més greu que hem patit en els darrers quaranta anys, però estic convençuda que si el Govern hagués proposat altres solucions un any abans, una d’aquestes solucions no hauria estat la reducció del sou dels funcionaris.

Tampoc no li ha agradat que es critiqui la despesa que suposa l’ús del català al Senat…

Tampoc, tampoc. A més recordo que l’endemà de fer-se públic m’estaven entrevistant en una ràdio catalana i em van demanar si n’estava satisfeta, i jo vaig dir: «Home, si vostè això m’ho hagués preguntat fa vint anys li hauria dit que era per treure cava i brindar, però passats trenta anys, què vol que li digui, ja és hora!». I sincerament, no és per llançar coets. Ara, val més que passi que no pas

«Si s’haguessin plantejat solucions mesos abans, no hauria calgut retallar el sou dels funcionaris»

9

10

entrevista: Núria de Gispert

«Des que hem començat legislatura no hi ha plenari que no hagi tractat la crisi econòmica»

que no passi... però no és per aplaudir i dir «que contents podem estar!».

Precisament el seu homòleg al Congrés dels Diputats, si no m’equivoco, va ser la primera persona que li va desitjar l’enhorabona pel seu nomenament…

El senyor Bono, sí…

No és gaire procliu a aquesta aprovació.

Han tingut l’oportunitat de tractar aquesta qüestió?

No. Hem parlat un parell de vegades i sempre hem dit que quan jo anés a Madrid o ell vingués a Catalunya ens hauríem de saludar —ens coneixem, però no com a president i com a presidenta— i que hauríem de parlar de moltes coses, però la veritat és que no n’hem tingut l’ocasió.

Diu que no es veu al Twitter, però sí que creu que cal acostar el Parlament a tota la societat civil. Quins mecanismes creu que hi ha per fer-ho possible més enllà de l’ús de les xarxes socials?

Jo crec que les xarxes socials són un producte del segle xxi, un producte, sobretot, que utilitza molt la gent més jove i considero que això és positiu, que hem d’ajudar que es mantingui perquè és una manera de tractar qualsevol tema d’interès. Ara, això que jo hi pugui estar molt ficada... la veritat, haig de dir-li que a mi m’ha arribat una mica tard, i

que no sóc una persona que tingui gaire facilitat per a tot això, i per tant ho valoro, mai no diré que s’ha de frenar perquè crec que realment hi hem de col·laborar, però d’això al fet que jo directament m’hi impliqui...

En qualsevol cas, són grans generadores d’opinió i han tingut un paper destacat en les mobilitzacions als països àrabs, per exemple.

Sí, sí, i des de fa temps, no és un fenomen d’ara mateix. Fa dos i tres anys que l’ús de les noves tecnologies provoca situacions molt diferents i no previstes; per tant crec que és important tenir-les en compte. Fins i tot parlant, per exemple, de possibles campanyes electorals, l’ús de les xarxes socials fa que es plantegin canvis importants, que pugui haverhi canvis importants. Tots hem d’estar molt amatents en aquestes situacions. Ara bé, una cosa és ser diputada, com jo he estat durant set anys, aleshores podia, des del meu punt de vista, fer un ús de les xarxes socials diferent del que puc fer actualment, com a presidenta del Parlament; perquè també haig de dir que amb la responsabilitat que tinc tant dins del Parlament com fora, —perquè la meva funció també és de presència institucional—, no disposo de gaire temps per dedicar-m’hi. Probablement, però, si hi tingués més facilitat i tingués més temps, ho veuria d’una altra manera.

Així i tot jo crec, sincerament, que roba molt temps i, per tant, has de tenir aquest

temps i jo no el tinc. La meva manera d’aproximar-me? De ser més propera? Doncs obrir el Parlament com ho estem fent. Si vostè vingués aquí cada dia veuria dos i tres escoles, de nens i adolescents, que vénen, i cada vegada que puc m’aturo, els pregunto d’on són, parlo amb ells i crec que és una manera d’obrir als ciutadans el Parlament i que sàpiguen què és el Parlament de Catalunya, ja des de l’escola. També el visiten moltes entitats associatives, de gent gran, de professionals... i això és una manera que vegin directament com és el Parlament i no només des de la televisió el dia que hi ha ple i que el telenotícies diu «han discutit sobre no sé què», i aquell dia potser hem discutit sobre un munt de temes, i de vegades surt el que té menys importància, la qual cosa projecta una visió del Parlament que no és la que jo voldria.

Considero que la feina que es fa en aquesta casa és molt important, que majoritàriament es pensa en el ciutadà, en les necessitats dels ciutadans. Des que hem començat aquesta novena legislatura no hi ha hagut plenari en què no s’hagi tractat algun tema de fons sobre la crisi econòmica: l’atur, la sanitat, l’educació..., sempre al voltant de la crisi econòmica, temes que de vegades són fàcils de traslladar a la ciutadania. Així i tot, amb el Canal Parlament, amb el 3/24... tot això és més fàcil, i és una manera molt clara d’apropar-nos a la gent. No han de ser necessàriament només la xarxes socials, sinó aque-

entrevista: Núria de Gispert

«He estat sempre partidària de tenir una bona relació amb l’Estat, però de tu a tu»

lles altres formes en què molta de la nostra ciutadania ens veu o ens pot veure.

Vincular-se amb la societat que ens sosté és una fita per a moltes institu­ cions. També la Universitat ho pretén, entre altres accions, amb la creació d’Alumni. Vostè, que forma part del Consell de Notables d’Alumni UB, què hi veu d’atractiu en aquesta proposta?

Jo crec que el projecte és important, entre altres coses, per la proximitat que pretén transmetre entre la universitat i els seus antics alumnes. La creació d’aquests clubs o associacions —o com en vulguem dir—, per sectors o per territoris permet que hi hagi un responsable més o menys conegut que dedica part del seu temps a ajudar els alumnes i exalumnes a buscar solucions, a discutir, a debatre, a parlar de temes concrets. Jo crec que és positiu, i és una manera d’apropar la universitat al ciutadà, i en aquest cas al ciutadà que ha estat universitari, ha estat antic alumne i que es pot trobar en un moment àlgid de la seva carrera o en un moment molt baix, i amb aquesta eina se’l pot ajudar.

Acostar posicions és també un objectiu prioritari entre les administracions catalana i espanyola? Com veu la situació actual?

Si hem de fer cas del que diuen els mitjans de comunicació, avui precisament [el 27

d’abril va tenir lloc la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera on el Govern de la Generalitat tornava a defensar les xifres del seu pla de reequilibri financer, desestimat pel Ministeri d’Economia al mes de febrer, i exigia el pagament dels 1.450 milions del fons de competitivitat que li deu el Govern central], els auguris no són gaire positius, almenys pel que ha sortit... Jo crec que el Govern de Catalunya està fent els deures i el Parlament de Catalunya li està donant suport, en part d’aquest deures, i més encara pel que fa al fons de competitivitat, del qual se’n parla encara més. Precisament avui al Senat s’ha aprovat una moció en què es reclama que el Govern de l’Estat posi damunt la taula aquests 1.450 milions del fons de competitivitat que, en definitiva, la Generalitat vol per eixugar part del dèficit que té. Per tant, no és allò de dir «cantem i toquem les campanes».Aquesta reclamació és per intentar reduir el pressupost d’enguany d’un 10 % a un 8 % o a un 6 %, per no haver d’ajustar massa algunes polítiques.

Però les notícies no són gaire positives.

De totes maneres jo sempre tendeixo a ser realista i una mica optimista, i penso que al final s’haurà d’arribar a un acord. Al final, aquí, en aquesta casa, s’haurà d’aprovar el pressupost al juliol. El Govern haurà de negociar amb un grup parlamentari o amb un altre, però tindrem pressupost, perquè si no en tenim anirem a pitjor.

De la mateixa manera que fins ara el pla econòmic i financer presentat per la Generalitat no ha estat acceptat pel Ministeri d’Economia, m’imagino que de la reunió d’avui no en sortirà un no taxatiu, sinó que n’haurà de sortir un parlem-ne, perquè se n’ha de parlar.

I espero que aquest parlem-ne no ens porti a un final de túnel tancat, sinó obert.

Sembla, però, que no ho veu gaire fàcil…

He estat sempre molt partidària de mantenir una bona relació amb l’Estat, però una bona relació de tu a tu, i en part, el nostre Estatut del 2006 marcava un camí diferent, en el sentit de dir: «Ens hem de tractar i ens hem de relacionar d’Estat a Estat». Què ha passat?

Crec que en aquests darrers anys han passat moltes coses, hi ha hagut notícies molt difícils d’assumir per part dels catalans i de Catalunya. Per exemple, es va aprovar un Estatut que havia reduït bastant el plantejament inicial i la sentència final no va agradar a ningú. I la sensació que et queda és que aquests trenta anys han estat una mica perduts: des del pacte constitucional del 78, en el qual molts, molts, vam fer el gran esforç d’intentar entendre’ns i vam creure que ens podíem entendre, hi ha la sensació que alguna de les dues parts no ha jugat prou net. Per això ja no he parlat de conllevancia ni de bona relació, i potser ha arribat el moment que l’Estat es plantegi com vol que Catalunya se senti còmoda dins de l’Estat espanyol.

11

12

entrevista: Núria de Gispert

«Sóc la presidenta de tots i per tant vigilaré molt la meva manera d’actuar»

Al principi de l’entrevista vostè em preguntava per les consultes sobiranistes, doncs que s’apuntin la dada i que pensin que hi ha molta gent descontenta. I pel fet d’anar a votar no vol dir que siguin independentistes, però tenen un sentiment, no se senten a gust, i això no pot ser. Catalunya ha aportat molt a l’Estat espanyol, i continua fent-ho. Per tant, que ens tornin d’alguna manera aquesta solidaritat. No pot ser que només nosaltres siguem solidaris i que només rebem bufetades o clatellots.

Un polític de partit, al qual se li atribueixen profundes conviccions ideològiques, pot mantenir-se neutre per exigències del càrrec? Com s’exerceix la neutralitat a la cambra?

Doncs miri, fent cada dia un esforç, perquè no és fàcil. Haig de dir que al principi em costava més perquè jo havia estat diputada de l’oposició, i per tant era molt dura en els meus plantejaments, actitud que no vaig tenir quan havia estat al Govern. En canvi, com a consellera del Govern mai no em vaig sentir gaire contrària als altres grups parlamentaris perquè el paper del Govern també comporta tenir una relació més de negociació, més de tracte amigable. D’altra banda, com a diputada de l’oposició durant set anys vaig aprendre a fer massa d’oposició, diria jo, i de cop i volta, d’un dia per l’altre, com si diguéssim, després d’una batalla important en les eleccions jo mateixa pensava: «Vigila el que dius, vigila

el que fas...» i potser la primera decisió que vaig prendre, que em va ajudar a assumir aquest paper neutre que vostè diu, és que jo, que tenia càrrecs de govern dins del meu partit i vaig renunciar-hi a tots, perquè vaig considerar que d’entrada era una manera clara de dir: «Jo formo part d’un partit, fa 25 anys que estic a Unió Democràtica, fa molts anys que estic a la Federació de Convergència i Unió, he format part d’una coalició, claríssimament, des del punt de vista ideològic, nacionalista, però ara faig un pas diferent, molt diferent dels que he fet fins ara i he d’intentar de totes totes que aquest pas, sense perjudici lògicament de la meva ideologia —cadascú té la seva manera de fer i de pensar—, pugui traslladar aquesta sensibilitat als diputats. Sóc la presidenta de tots i, per tant, vigilaré molt quines són les meves expressions o la meva manera d’actuar.

En alguna ocasió ha comentat que veu en el càrrec que ara ocupa el final perfecte de la seva carrera política. Si mira enrere, què creu que ha guanyat i que ha perdut durant aquesta llarga trajectòria professional?

Vol dir durant els vint-i-cinc o trenta anys que fa que em dedico a la política?

Des d’allà on vulgui…

D’entrada he de dir que per a mi arribar a ser presidenta del Parlament és el final en positiu d’una carrera política. Jo estic molt...,

com li diria, satisfeta; no és potser l’expressió, molt agraïda, per entendre’ns, al meu partit i a la meva coalició, i també als grups parlamentaris, per haver-me escollit presidenta del Parlament. I per a mi, com a final d’una carrera política és el millor que em podia passar. Per tant, aquí arribaria el meu final. Ara vostè em diu, què he guanyat i què he perdut? Doncs, he guanyat molt, molt. En la balança sempre pesarien més les coses positives que les negatives, que sempre hi són, les unes i les altres. Potser he perdut o no he tingut tant com voldria aquella llibertat que tens quan ets una persona normal i corrent i no et dediques a la política, aquella llibertat de passar els caps de setmana amb la teva família, i a mi que en sóc una gran defensora i tinc família nombrosa.. Però no m’haig de justificar, ho he fet perquè he volgut.

M’ha agradat molt dedicar-me a la política, i també em va agradar molt treballar a l’Administració. L’Administració em va portar a la política i m’hi he sentit molt bé, tot i que hi ha hagut moments molt durs, però els hem anat superant i jo crec que això és important.

Per tant, què he perdut i què he guanyat? Jo diria que sobretot he guanyat. He guanyat en experiència, he guanyat en coneixements, he guanyat en amplitud del cercle de persones amigues i conegudes, però grans amics, i aquella visió que et dóna la política, en positiu, molt àmplia i molt a llarg termini, com un llarg recorregut, i per a mi ha estat —no li puc dir altra cosa, la veritat—, molt enriquidor.

Edifici Històric Plaça Universitat

Segueix-nos:

14

reportatge: despertar vocacions científiques

Despertar vocacions científiques

Els Campus Científics d’Estiu Del 3 al 30 de juliol 30 estudiants de quart d’ESO (la primera quinzena) i 30 de primer de batxillerat (la segona) entraran en contacte amb el món de la recerca científica a la UB i parti-

ciparan en projectes que professors universitaris i d’ensenyament secundari han dissenyat especialment per a ells. Serà en el marc de la segona edició dels Campus Científics d’Estiu, una iniciativa impulsada per la Fundació Espanyola per a la Ciència

Els estudiants participants a la primera edició dels Campus Científics d’Estiu de la UB, a les escales del Col·legi Major Penyafort-Montserrat.

La complicada situació econòmica actual, tot i ser un obstacle a l’hora de dur a terme accions de divulgació, ha fet també palesa la necessitat de millorar la imatge que té la nostra societat de la ciència, una societat que necessita més que mai estendre el coneixement i fomentar les vocacions científiques per progressar. Amb algunes activitats que ja porten uns quants anys de rodatge, i d’altres de convocatòria recent, la UB ’s’esforça any rere any per acostar-se a la societat, donar a conèixer la seva realitat docent i de recerca, i obrir les portes als més joves, de manera que puguin visualitzar el que pot arribar a ser el seu futur professional.

i la Tecnologia i el Ministeri d’Educació, amb la col·la­bo­ra­ ció de vint campus d’excel·lèn­ cia internacional i regional, i el suport de l’Obra Social “la Caixa”, i de la qual es beneficiaran un total de 1.200 estudiants de secundària a tot l’Estat.

L’objectiu dels Campus Científics d’Estiu és promoure les vocacions científiques dels participants —seleccionats pels seus mèrits acadèmics— mitjançant una sèrie d’activitats que hauran de dur a terme al llarg dels quinze dies de participació, en diferents centres i sobre diferents temes.

La Universitat de Barcelona, membre del campus d’excel·lència internacional Barcelona Knowledge Campus (BKC), aporta al programa quatre propostes coordinades pel Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística, amb el suport de la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comunicació Digital i Promoció. «Nous medicaments i més eficaços.

Com combatre les malalties

actuals» serà l’activitat que es durà a terme a la Facultat de Farmàcia, amb l’objectiu de donar a conèixer el procés de desenvolupament de medicaments, des de la fisiologia vinculada a la malaltia, fins a les formulacions, sense oblidar l’aplicació de la biologia molecular en les estratègies terapèutiques. A la Facultat de Física, els alumnes participants intentaran «Comprendre la física que ens envolta», una proposta per descobrir el món de la recerca física, amb experiments innovadors i suggestius relacionats amb l’astrofísica, les fonts d’energia alternatives i les noves tecnologies i materials. «L’home i la Terra, impacte i interacció» és l’activitat que es durà a terme a la Facultat de Geologia, una invitació a analitzar l’impacte de l’activitat humana, en especial, dels processos que generen contaminants, en els cicles naturals del planeta. I, finalment, la Facultat de Matemàtiques proposa als participants «Viatges celestes bàsics» o, el que és el mateix, descobrir que les

reportatge: despertar vocacions científiques

còniques (el·lipses, paràboles i hipèrboles) són models bàsics per entendre el moviment dels objectes astronòmics i per aprofundir en els fenòmens del sistema solar i el disseny de missions espacials.

L’elaboració dels projectes de recerca es complementa amb activitats i visites d’oci científic i cultural, conferències i trobades.

Un curs intens Però les activitats de divulgació i foment de les vocacions cientí­ fiques que organitzen els diferents centres de la UB, no no­­més durant l’estiu, sinó al llarg de tot el curs acadèmic, són cer­­­tament nombroses i es convoquen en els formats més di­­versos (classes pràctiques, xerrades, visites de camp, conferències, etc.).

Com a exemple, ens referirem a algunes de les més consolidades en l’àmbit de les ciències experimentals: Les jornades Fem Química al laboratori, que es van convocar per primer cop el gener del 2002, i que enguany s’han

dut a terme de l’11 de gener al 2 de febrer, han arribat a acollir en deu anys prop de 12.000 alumnes. S’adrecen a alumnes de batxillerat de les modalitats de tecnologia i de ciències de la naturalesa i de la salut que cursin Química com a assignatura obligatòria o optativa. L’objectiu prioritari: despertar l’interès per la matèria, familiaritzar els participants amb el coneixement pràctic, i introduir-los en les normes més elementals de seguretat i en el tractament dels residus que generaran en el decurs de la seva tasca experimental.

El més antic dels programes adreçats a alumnes de batxillerat (enguany arriba a la XV edició), I tu? Jo Bioquímica, combina xerrades sobre els temes cap­ davanters de la bioquímica i la biologia molecular i pràctiques de laboratori. Els alumnes, que enguany hi han participat del 20 al 23 de juny, fan experiments que es valoren en petits grups de treball. A banda de donar a conèixer el món de la recerca en ciències de la vida als estudiants

amb millor predisposició per a aquesta aventura i introduir-los en els diferents camps de treball i aplicació de la bioquímica, aquestes jornades també pretenen orientar-los sobre les possibilitats que tenen, en acabar el batxillerat, de prosseguir estudis que conflueixin en el camp de la bioquímica i biologia molecular i cel·lular.

Visites, conferències i trobades complementen les classes pràctiques

Viu la Geologia!

Per a estudiants de Secundària

20 a 22 de juny de 2011 Facultat de Geologia - UB

Més informació: http://www.ub.edu/futursinousestudiants/geologia/viu_geologia.htm

15

16

reportatge: despertar vocacions científiques

Una vintena d’estudiants del darrer curs d’ESO i de batxillerat poden conèixer cada any a la UB les tasques pròpies del geòlegs o dels enginyers geòlegs, al curs Viu la Geologia, que enguany s’ha convocat del 20 al 22 de juny. L’activitat proposa una sortida de camp d’un dia per obtenir dades que es treballaran posteriorment als laboratoris de la Facultat de Geologia, on podran familiaritzar-se amb minerals, roques i fòssils, conèixer com es pot estudiar el subsòl sense foradar-lo, com s’explora el fons del mar des d’un vaixell de recerca, com ha evolucionat la Terra, etc.

Des del 2004, cada any, 700 alumnes tenen accés, gràcies al curs Experiments de Física, a experiments innovadors relacionats amb les noves tecnologies i els materials que, malgrat l’interès que tenen, són difícilment assequibles als centres d’ensenyament (materials nous, llum invisible, làser i holografia, sol i influència en el clima, tecnologia i sostenibilitat energètica). Distribuïts en grups reduïts, els participants als cursos poden mani-

pular directament els materials seguint les indicacions dels professors monitors. Enguany l’activitat s’ha dut a terme del 24 de gener al 4 de febrer. conferències i experiències pràctiques al laboratori amb l’objectiu de despertar l’interès de l’alumnat per aquesta matèria. Physis, el primer campus d’estiu de física, adreçat a alumnat de primer de batxillerat, es va iniciar el 2008 i des d’aleshores programa activitats entorn de la meteorologia i de la climatologia, de l’astrofísica i la cosmologia, de les partícules elementals, de la nanociència, dels nous materials, de la superconductivitat, de les tecnologies de la informació i de les energies renovables.

La Facultat de Matemàtiques organitza també cada any, des de en fa nou, les Xerrades Taller de Matemàtiques adreçades a l’alumnat de secundària o batxillerat amb l’objectiu que adquireixi un coneixement pràctic dels diferents ensenyaments que s’imparteixen al centre.

Durant el curs 2010-2011 les xerrades s’han convocat en dues ocasions, al novembre i al

gener. Aquesta Facultat programa també des del 2003, la Matefest, la festa anual de la Facultat que organitza l’alumnat d’aquest centre i que té per objectiu apropar el món de les matemàtiques i de la informàtica als estudiants universitaris, als estudiants de secundària, al professorat i als aficionats en general, a partir d’estands sobre temes diferents, com ara criptografia, programari lliure i jocs de

lògica, de probabilitat i matemàtiques que es poden visitar durant tot un matí al Pati de Ciències de l’Edifici Històric. La Matefest d’enguany, que va tenir lloc el passat 13 d’abril, també va incloure una gimcana de càlcul matemàtic i una competició final de robots construïts per estudiants de secundària que han participat en els Tallers d’Intel·ligència Artificial que organitza també la Facultat.

© Foto de Santiago Vallmitjana Rico.

La distribució en grups reduïts afavoreix la participació dels alumnes

Ipod és una marca comercial d' Apple, Inc., registrada als EUA i a altres països. Apple no participa o patrocina aquesta promoció.

A QUI VOLS EMBOLICAR?

Aconsegueix gratis el NOU iPod NANO DE 8Gb subscrivint qui tu triïs amb la millor oferta possible: un any de subscripció per només 399€.

Si ho prefereixes t’ho deixem a meitat de preu, a 21€ al mes*

Per a més informació: www.elpaisdelsuscriptor.com o 902 87 67 10

del suscriptor * Només per a lliurament a domicili. Per bons mínim pagament trimestral

www.elpaisdelsuscriptor.com

VO: entrevistes en versió original

versió en català completa a: www.ub.edu/web/ub/ca/ versió original en anglès completa a: www.ub.edu/web/ub/en/ versió original en castellà completa a: www.ub.edu/web/ub/es/

VO

18

El astronauta Franklin R. Chang Díaz: «La exploración espacial es una tarea de toda la humanidad y debe estar abierta a todos»

E

l astronauta y físico costarricense Franklin R. Chang Díaz ha presentado en el Parque Científico de Barcelona (PCB) un nuevo sistema de propulsión que abre un mercado de nuevas aplicaciones en el ámbito del transporte espacial, para facilitar la eliminación de la basura ubicada en órbitas cercanas a la Tierra o reducir el coste y la duración de los vuelos interplane­ tarios en un futuro. Esta nueva tecnología utiliza menos combustible y resulta más económica que los sistemas convencionales, por lo que se perfila como una alternativa sostenible para el transporte espacial. La tecnología, desarrollada por Ad Astra Rocket Company en colaboración con el centro espacial Lyndon B. Johnson de la NASA y otras universidades y centros de investigación públicos, se en­­ cuen­­tra en fase de pruebas para su futura comercialización. El objetivo es demostrar la operatividad del sistema a finales del 2014 a bordo de la Estación Espacial Internacional (ISS). ¿Cuáles son los retos actuales para mejorar la tecnología que se utiliza en el transporte espacial?

Hay dos tipos de retos: los de carácter técnico y los de financiación. Personalmente, no creo que ninguno de ellos sea insalvable. El problema de los siste-

mas de propulsión que se utilizan actualmente es que resultan muy caros y requieren una gran cantidad de combustible. Por este motivo, he estado investigando una nueva tecnología basada en el uso de plasma, que resulta más económica y sostenible. Los motores que hemos desarrollado han llegado a una etapa de madurez que se considera suficiente para probar esta tecnología antes de comercializarla. Esto, sin embargo, no significa que sea definitiva o que no pueda mejorarse. El plasma es un gas calentado a temperaturas muy elevadas y es necesario conseguir que la administración de calor en el motor esté bien regulada. En cuanto a la financiación, es fundamental que la industria privada invierta en la investigación en este ámbito. Esto permitirá agilizar su desarrollo y abaratar su coste.

Ha llegado la hora de que el sector público se dedique a la exploración espacial más allá de nuestras fronteras y ceda al sector privado la explotación del transporte espacial, la gestión de la basura y el negocio de los vuelos comerciales y el turismo espacial en la órbita terrestre. ¿Cómo se beneficia la sociedad del avance en la investigación espacial?

La investigación espacial ya ha aportado muchos beneficios.

«Es fundamental que la industria privada invierta en investigación en este ámbito» Ha conseguido que las naciones se acerquen y ha hecho posible la creación de sistemas de co­­ mu­­nicación globales. De hecho, ha sido un factor clave para la reordenación geopolítica que se ha producido en nuestro planeta en los últimos treinta o cuarenta años. ¿Qué áreas de conocimiento cree que son fundamentales para un astronauta, tanto en ciencia como en otras disciplinas?

Los astronautas actuales proceden de todos los ámbitos del conocimiento y cada vez hay más diversidad en este aspecto. Antes todos eran pilotos que tenían la carrera militar, pero actualmente hay personas con formación muy diversa: sobre todo ingenieros y médicos, pero también profesores y sociólogos. Es importante contar con una serie de conocimientos especializados, pero no deben ser sólo en un área específica. La exploración espacial es una tarea de toda la humanidad y debe estar abierta a todos.

VO: entrevistes en versió original

Peter Wagner: «Other societies may teach Europeans that more effort and more creativity are necessary to address the new global situation»

P

eter Wagner has chosen the University of Barcelona as the setting in which to continue his research, where he will be based in the Department of Sociological Theory, Philo­s ophy of Law and Methodology of the Social Sciences, part of the Faculty of Economics and Business. Wagner is an ICREA researcher and director of the TRAMOD project at the UB, for which he has received a prestigious Advan­ced Grant from the European Re­­ search Council. His work focu­ ses on comparative historical and political sociology, social and political theory and the sociology of the social sciences, areas in which he has achieved broad international recognition. In social and political theory, his approach to modernity —which is his most cited work— combines institutional analysis with an interpretative focus on the self-understanding of modern societies. In recent work he has analysed the process of European integration through the study of institutional transformations in European societies over the last two hundred years and changes in European selfawareness. A synthesis of this work has been published as «Modernity as experience and interpretation: a new sociology of modernity» (Cambridge, Polity, 2008).

Much of your project is concerned with the study of South Africa and Brazil. Why these two societies in particular?

The basic question I’m interested in is whether, under our current, global conditions, societies still have the possibility to develop their own way of living together, or whether everything becomes more similar, whether we all live in market-based and democratic societies which are all very similar, as many of my colleagues think. Personally I think that this is not the case. I believe that we still have different societies and we make different decisions about how to live together. To investigate this in earlier work, I have looked at European societies and the US in comparison, but I wanted to broaden beyond the West, so to speak, and I wanted in particular to look at those societies where one can see ongoing work and debate about what is specific to them, what their own experiences are and how they can develop their own understanding of this. This is the case of post-apartheid South Africa: the idea of a new way of living together, between the white —and the black— African population, and the forming of a new society after the oppression of apartheid. And Brazil is somewhat similar in the sense that it is a society which has long been ruled by a small elite of

industrialists and land owners, yet in recent years public parti­ cipation has broadened very quickly, there is a very lively concept of citizenship and citizenship practices are emerging, and there is also something particular in the self-understanding of Brazilians about their society. These are two cases linked to the idea that there is a plurality of ways of organizing modern society.

In your research you discuss the concept of “collective creativity”. How would you apply this in the case of Europe? Do you think we have the “collective creativity” to meet the challenges we are facing, and how do we compare with societies on other continents?

I will start by commenting on this specific term, which is important for my work for reasons of contrast. In many of the social sciences one now tends to think more of individuals rather than collectivities, and more in terms of rationality than creativity; rational choice in economics, but also in sociology and other sciences. I think that this is a very limited view of the social world and of the human being, so even though we may have become more individual, and maybe —or maybe not— more rational as well, creative imagination and the desire to do things collectively remain important.

That’s why this term in general is important, and that’s why I want to look at collectivities, like some large societies, and the creative development of their own solutions to their own problems. In Europe, I think that na­­tions have generally always been the most important collectivity, but the past century has seen the building of Europe in the new global context; in the post-Second World War context, first of all, and now in the context of socialism and globalization, which Europeans have tried to develop creatively, finding collective solutions to their problems. This is a process I have studied before, which has many shortcomings, but which in many respects has been interesting and relevant in the global context. It may be true that the relative success of this process in Europe has only been achieved because European societies overall are relatively rich in the world context and also relatively well established as democracies, and that they can only carry out this deve­lopment because of these general conditions. However, I do not believe that this is entirely the case. First of all —and I think that Brazil and South Africa are perhaps good examples— these are perhaps not the most important conditions for developing one’s own self-understanding; it is possible that other elements are more important, in particular the context of historical problems and the strong collective will to address these problems, which may be stronger at the moment in Brazil or South Africa than it is in Europe. Secondly, it may also be true that Europe and Euro­peans are currently too convinced by their own institutions and their historical solutions, so they think that they can just continue to live in the same way and perhaps adapt them a bit. This may be too little in the current global context, and other societies may also teach Europeans that more effort and more creativity are necessary to address the new global situation.

19

20

notícies

Presentació del Pla de Cooperació Universitària per al Desenvolupament 2011-2015 de l’ACUP

El Pla de Cooperació Universitària per al Desenvolupament 20112015 (Pla CUD) es va presentar públicament el 20 de gener a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. En l’acte van intervenir Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya; Goolam Mohamedbhai, exsecretari general de l’Associació Africana d’Universitats (AAU) i de l’Associació Internacional d’Uni-

versitats (IAU), i Josep Ribera, fundador i exdirector de la Fundació del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona (CIDOB).

El Pla CUD, que impulsa l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, es basa en la importància de l’educació superior per al desenvolupament, així com en la responsabilitat de les universitats a l’hora de contribuir a l’educació d’una ciuta-

dania responsable. L’objectiu principal és augmentar l’eficàcia, la qualitat i l’impacte de les ac­ cions de cooperació universitària per al desenvolupament a través de la col·laboració i coordinació de les activitats a escala catalana. Representa una aposta clara de les universitats catalanes pel desenvolupament humà i sostenible global. Les universitats públiques catalanes que formen l’ACUP expressen amb aquest pla la voluntat de concebre l’educació i la recerca des d’una perspectiva global, tenint en compte les desigualtats existents al món, i fomentar unes universitats internacionals i alhora compromeses.

En l’elaboració del pla hi han col·laborat experts de diverses entitats nacionals i internacionals, com ara el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), la Global University Net­work for Innovation (GUNI), l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), la Federació Cata-

lana d’ONGD, el Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (DAAD), l’Organització dels Països Baixos per a la Cooperació Internacional en Educació Superior (NUFFIC), el Centre Noruec per a la Cooperació Internacional en Educació Superior (SIU), i experts d’administracions públiques com ara la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.

D’acord amb les directrius del document, l’ACUP ja té en marxa activitats com ara el Programa de cooperació univer­ sitària amb Àfrica, que té com a objectius establir relacions estables amb les universitats africanes, reforçar la capacitat institucional de les universitats participants a través de la formació i la mobilitat de directius i gestors, intercanviar experièn­ cies i bones pràctiques, i crear una xarxa de coneixement entre els participants.

Les universitats catalanes creen una xarxa per fomentar l’emprenedoria La Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida i la Universitat de Vic han posat en marxa la Xarxa d’Emprenedoria Universitària. Es tracta d’una iniciativa per dur a terme, de manera coordinada, accions de foment de l’emprenedoria, i per contribuir a la detecció de talent emprenedor i a la creació de vocacions empresarials en la comunitat uni-

versitària. La presentació, a càrrec del director de la Càtedra d’Emprenedòria de la UB, Dr. Jaume Valls, va tenir lloc el 15 de febrer a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB. Va ser presidida pel rector de la UB, Dídac Ramírez i van participar-hi el rector de la UPC, Dr. Antoni Giró; el rector de la URV, Dr. Francesc Xavier Grau; el rector de la UdL, Dr. Joan Viñas; la rectora de la UdG, Dra. Anna Maria Geli; el rector de la Universitat de Vic, Dr. Jordi Montaña; la delegada de la rectora per a la Formació Permanent de la UAB, Dra. Judith Pa-

nadés; el vicerector d’Economia, Recursos d’Informació i Relacions Institucionals de la UPF, Dr. Daniel Serra; el vicerector de Tecnologia de la UOC, Llorenç Valverde; la secretària d’Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya, Sra. Esther Sánchez, i el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Sr. Antoni Castellà.

La Xarxa d’Emprenedoria Universitària, liderada per la Universitat de Barcelona a través de la Fundació Bosch i Gimpera, té quatre línies estratègiques

© Xarxa d’Emprenedoria Universitària (XEU).

(motivar i fomentar l’esperit emprenedor, donar suport a idees innovadores, promoure la consolidació d’iniciatives empresarials i generar coneixement), a partir de les quals es desenvoluparan cinc blocs d’activitats: Tallers i seminaris, Activitats en línia, un Campus d’Estiu, un Fòrum i publicacions de recerca i divulgació.

notícies

El ministre d’Educació visita el Parc Científic de la Universitat de Barcelona El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, va visitar el passat febrer el Parc Científic de Barcelona (PCB) de la Universitat de Barcelona (UB), acompanyat pel Dr. Dídac Ramírez, rector de la UB i president del PCB; el secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, i Fernando Albericio, director general del PCB, entre d’altres. El ministre va conèixer de prop les iniciatives que s’estan duent a terme des d’aquesta institució per apropar l’entorn de la recerca als estudiants universitaris de segon i tercer cicle.

El ministre d’Educació va fer un recorregut per les instal· lacions de les plataformes, grups de recerca i empreses en què s’estan desenvolupant aquests projectes, entre els quals destaca el programa anual de pràctiques «Passa l’Estiu al Parc!», que aquest any complirà el desè aniversari, en què han participat més de 250 estudiants.

El programa es duu a terme durant els mesos de juliol i setembre, i s’adreça a estudiants universitaris de segon cicle de totes les nacionalitats (la major part són espanyols, un 75 %) que vulguin col·laborar en els projectes que s’estan portant a terme al Parc Científic de Barcelona.

Així mateix, Ángel Gabilondo va intercanviar impressions amb els responsables d’altres programes de formació per a universitaris que promou el PCB, com ara la Summer School on Medicines, una escola d’estiu que organitzen conjuntament el Parc Científic Barcelona i Oncopôle (França), per tal d’apropar els estudiants que estiguin cursant el doctorat i postdoctorat als diferents aspectes del procés de desenvolupament d’un medicament.

Entre altres programes de formació que ofereix el Parc Cien­­ tífic de Barcelona, destaquen els que s’emmarquen en els diversos convenis que manté amb

El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, i el rector de la UB i president del PCB, Dídac Ramírez.

universitats i centres d’ensenyament superior internacionals per acollir estudiants universitaris dins dels programes Unipharma i Erasmus.

El primer parc científic de l’Estat espanyol El Parc Científic de Barcelona va ser el primer parc científic creat a Espanya. Es va constituir a la Universitat de Barcelona l’any

1997 amb la finalitat de poten­ ciar el seu paper de servei públic i dotar-se d’un instrument que facilités el retorn a la societat de les capacitats científiques i tecnològiques dels estudiants.

El PCB ha enllestit aquest any 2011 el projecte d’ampliació, que comporta un increment de la superfície dels 25.000 m2 inicials a prop de 60.000 m2.

Campus d’Excel·lència Internacional El projecte Barcelona Knowledge Campus (BKC), en què participa el Parc Científic de Barcelona, va ser seleccionat el 2009 Campus d’Excel·lència Internacional.

El Campus d’Excel·lència Internacional és un programa que s’emmarca en l’Estratègia Universitat 2015 per a la modernització de la universitat espanyola. Promou agregacions estratègiques entre universitats i altres institu­ cions ubicades en els campus amb l’objectiu de crear «ecosistemes de coneixement» que afavoreixin l’ocupació, la cohesió social i el desenvolupament.

El ministre ha conegut de prop les iniciatives que s’estan duent a terme des del PCB per apropar l’entorn de la recerca als estudiants universitaris de segon i tercer cicle.

21

22

notícies

Primer plenari del HUBc, el Campus de la salut de la UB El 9 de març va tenir lloc a la Universitat de Barcelona la constitució del Plenari del HUBc, el campus de la salut de la Universitat de Barcelona, que a l’octubre va obtenir el reconeixement com a campus d’excel·lència internacional que atorguen el Ministeri de Ciència i Innovació i el Ministeri d’Educació.

El Plenari, presidit pel rector de la UB, Dídac Ramírez, es va dur a terme per primera vegada un cop rebuda la distinció de campus d’excel·lència internacional. El HUB c gestionarà en

Durant el plenari es va exposar el pla estratègic del HUBc total 13,5 milions d’euros entre subvencions i crèdit. Concretament, els fons concedits en la convocatòria 2010 del Programa Campus d’Excel·lència Internacional del Ministeri d’Educació

pugen a mig milió d’euros en subvencions. Així mateix, dins el Programa INNOCAMPUS del Ministeri de Ciència i Innovació, s’han concedit 10 milions d’euros a crèdit. També el Ministeri d’Educació ha atorgat 3 milions d’euros en crèdits que es presten a través de la Generalitat de Catalunya.

Van assistir a l’acte representants de les trenta entitats que formen part del HUBc, entre els quals l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín; l’alcalde de Sant Boi, Jaume Bosch; el delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca, Manuel Royes; el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Claudi Alsina; el director general de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris, Joaquim Esperalba; el conseller director general de Laboratoris Ferrer, Jordi Ramentol, i el conseller delegat de l’Hospital Universitari Clínic de Barcelona, Josep M. Piqué.

A més de la constitució del Plenari, que va servir per expo-

El HUBc gestionarà en total 13,5 milions d’euros entre subvencions i crèdit.

Han assistit a l’acte representants de les trenta entitats que formen part del HUBc.

sar el Pla estratègic, també es va presentar el Pla de treball del 2011 i es va constituir la Comissió de Govern. El HUBc disposarà d’un model de governança «inèdit», com va destacar el rector, en el qual es trobaran les administracions públiques, les empreses i la universitat prenent decisions a la mateixa taula.

La Universitat de Barcelona i prop de trenta entitats formen el projecte Campus d’Excel·lència Internacional Health Universitat de Barcelona Campus (HUBc), una agregació que pretén esdevenir un motor impulsor de l’activitat docent, científica, social i empresarial en l’àmbit de les ciències de la salut i en un entorn multiterritorial.

L’alcaldesa de l’Hospitalet, Núria Marín, i el rector de la UB.

notícies

La UB fa balanç del primer any com a membre de la LERU A finals de febrer va tenir lloc la reunió de balanç del primer any de la Universitat de Barcelona com a membre de la Lliga Europea de Recerca Universitària (LERU) en el marc de la qual els integrants de la xarxa van reclamar, mitjançant la publicació de l’article «Com afrontar el repte de la competitivitat», una inversió adequada a llarg termini en recerca bàsica. La UB es va incorporar a la Lliga el gener del 2010, moment en què va esdevenir l’única universitat de tot l’Estat espanyol que n’és membre, fet que en reforça l’excel·lència en recerca i el lideratge, que es reflecteix en tots els rànquings internacionals. Alguns dels 22 centres que constitueixen la LERU són la Universitat de Cambridge, la Universitat d’Oxford, l’Imperial College de Londres, la Universitat d’Amsterdam, la Universitat d’Edimburg, la Universitat de Milà, la Universitat de Gènova, la Universitat d’Hèlsinki, la Universitat de Leuven, la Universitat de París XI (París-Sud) i la Universitat de Zuric.

L’objectiu principal de la LERU, fundada el 2002 i constituïda en una xarxa d’universitats

europees de recerca intensiva, és compartir i promoure els valors de l’ensenyament d’alt nivell en un entorn de recerca competitiva a escala internacional. Així, treballa per promoure la recerca,

La LERU pretén canvis al govern, direcció i subvenció de la recerca a Europa influir en la política científica a escala europea i desenvolupar bones pràctiques mitjançant l’intercanvi d’experiències entre els seus membres. Pretén, doncs, canviar radicalment la manera de governar, dirigir i subvencionar la recerca a Europa.

Durant la jornada de treball, la delegada del rector per a Accions Especials de Recerca i agent sènior de la LERU, Conxita Ávila, va informar els assistents de les activitats que la Lliga ha dut a terme durant aquests primers dotze mesos, i les diferents comunitats reuni-

des van fer breus presentacions de les tasques que han desenvolupat. D’aquesta manera, la delegada del rector per a Planificació i Prospectiva del Doctorat, Gemma Rauret, va explicar el programa de doctorat a la LERU, i el professor Albert Tauler, del Departament de Bioquí­ mica i Biologia Molecular, de la Facultat de Farmàcia, va parlar dels Joint PhDs programmes.

El responsable de l’OPIR, Iñaki Sánchez, i Lluïsa Baltrons, del mateix departament, van expli-

car els avenços de la unitat en aquest tema. Ignasi Labastida, responsable de l’Oficina de Difusió del Coneixement, per la seva banda, va presentar l’Open Access, un dels temes d’interès de la LERU durant aquest 2010, i, finalment, la directora de la Fundació Bosch i Gimpera, Carme Verdaguer, va exposar els projectes entorn de la transferència de tecnologia, i Jordi Garcia, director d’Alumni UB, va explicar les funcions d’aquesta entitat.

Durant els dies 10 i 11 de febrer, la UB també va acollir la reunió del grup de treball de la LERU sobre plans estratègics i recerca institucional.

El Dr. Gaspar Rosselló, nomenat vicerector de Política Acadèmica i Qualitat

El Dr. Gaspar Rosselló va ser nomenat a primers d’any vicerector de Política Acadèmica i Qualitat. El nou vicerectorat permetrà desenvolupar part de les competències que fins ara as-

sumia el Vicerectorat de Política Docent i Científica, al capdavant del qual continua la Dra. M. Teresa Anguera.

El Dr. Rosselló, fins ara director de l’Agència de Polítiques i de Qualitat de la UB, ha ocupat, entre d’altres, els càrrecs de director tècnic de Gestió Docent, director d’Assumptes Acadèmics, director de l’Escola d’Ho-

teleria i Turisme CETT, adscrita a la UB, director de la Càtedra Sent-Soví, director de l’Agència de Qualitat de la Universitat de Barcelona, director de programes de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i secretari del Consell Assessor d’aquesta entitat. Així mateix, ha estat assessor del rector per a la conver-

gència europea, coordinador del Grup de treball per a l’espai europeu d’educació superior de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), coordinador del Programa de convergència europea de l’ANECA, i membre del grup d’experts en el procés de Bolonya del Ministeri d’Educació, anomenat Bologna Experts Team (BET).

23

24

notícies

Montserrat Caballé, doctora honoris causa El passat 8 de febrer, la UB va conferir el grau d’honoris causa a la cantant Montserrat Caballé, un acte amb què se li va retre un reconeixement públic pels mèrits artístics que ha recollit al llarg de la seva trajectòria artística com a cantant lírica de primer ordre internacional. El nomenament es va fer a instàncies del Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història i en va ser el padrí el catedràtic d’Història de la Música Xosé Aviñoa.

Durant l’acte, el rector Dídac Ramírez va destacar que Montserrat Caballé «representa l’esperit d’esforç, dedicació i superació que marquen els valors universitaris basats en el reconeixement dels mèrits i del compromís amb el saber i el mètode científic» i va recordar també que la UB ha endegat tota una sèrie d’iniciatives dedicades a la «potenciació de la recerca i de la innovació en ciències socials i humanitats, com el futur parc sociohumanístic de la Zona Franca, que suposen una aposta per la cultura i el coneixement artístic».

En la seva intervenció, Xosé Aviñoa va fer un repàs de la vida de Caballé i va remarcar que la seva activitat pràctica «ha contribuït en les activitats de recerca dels departaments de música de les universitats».

Per la seva banda, Montserrat Caballé es va referir a la necessitat de drets humans i de foment de la cultura de la pau, fent menció especial als joves, als qui va reclamar una cultura més solidària perquè «unint esforços es pugui conduir la raó fins a l’ètica». I va concloure les seves paraules amb aquest

agraïment: «Des del més profund del meu cor, a la Universitat de la ciutat que m’ha vist néixer i en la qual espero morir».

Montserrat Caballé Folch (Barcelona, 1933), cantant d’òpera formada a Barcelona, destaca per la seva veu de soprano lírica, amb un bell pianissimo. És especialista en el repertori del bel can-

to i una de les primeres veus del món per la seva qualitat vocal, inspiració i perfecte domini de la tècnica. Apadrinada per Manuel Bertrand, va iniciar els estudis musicals amb Eugenia Kemmeny al Conservatori del Liceu de Barcelona, on va guanyar la Medalla d’or l’any 1954. També va seguir els ensenyaments de la soprano

Primers honoris causa de la UB El 8 de març de 1931, el Claustre de la Universitat de Barcelona, amb el rector Enric Soler i Batlle al capdavant, va aprovar la proposta de la Facultat de Medicina de nomenar doctor honoris causa els professors Emmanuel Hédon i Emile Forgue, catedràtics de la Facultat de Medicina de Montpeller, de Fisiologia i de Cirurgia, respectivament. L’acte va tenir lloc pocs dies després, el dijous 19 de març.

Fins aleshores, la llei restringia la concessió del títol de doctor honoris causa a la Universitat Central de Madrid i ho prohibia a les altres, entre les quals, la Universitat

de Barcelona. Per tant, l’acte del 19 de març de 1931 va ser la primera investidura com a doctor honoris causa de la Universitat de Barcelona, acte que ha esdevingut una de les cerimònies amb més tradició a la Universitat.

L’acte va tenir lloc al Paranimf de la Facultat de Medicina, i es va iniciar a les onze del matí amb l’entrada de la comitiva, precedida pels macers i els bidells amb l’uniforme de gran gala. Formaven la presidència onze persones: el rector de la Universitat de Barcelona, Dr. Soler i Batlle; el capità general, Ignasi Despujol; el prefecte du Gard; el

degà de la Facultat de Medicina de Montpeller, professor Euzieres; el cònsol general de França, M. Moraviescki; el secretari general de la Universitat, Dr. Soria i Escudero; el rector honorari de la Universitat, Dr. Eusebio Díaz; el canonge Dr. Faura; l’inspector provincial de Sanitat, Dr. Bercial; el general de Sanitat Militar de Montpeller, M. Dufrandis, i el secretari de la Facultat de Medicina, Dr. Saforcada. En un lloc preferent es van situar el degà de la Facultat de Medicina, Dr. Ferrer Cagigal, i els professors de Montpeller i de la Facultat de Medicina de Barcelona.

Durant l’acte, el rector de la Universitat de Barcelona va llegir un telegrama en el qual S. M. el Rei anunciava que havia nomenat comendador de l’Orde Civil d’Alfons XII el degà de Medicina de Montpeller i cavallers del mateix orde els professors Rimbaud i Desfours, de la mateixa Facultat occitana.

D’aleshores ençà, han estat 133 les personalitats que han rebut el nomenament de doctor honoris causa a la Universitat de Barcelona, sent el col·lectiu més nombrós el dels especialistes en Medicina, seguit de filòlegs i geògrafs i/o historiadors.

notícies

notable per la puresa, el control precís i la potència.

Ha estat objecte d’homenatges continuats i ha rebut nombrosos premis, entre els quals, el Grammy el 1968, la Medalla d’or de la Generalitat de Catalunya el 1982, el Premi Príncep d’Astúries de les Arts el 1991 o el Premi Nacional de Música de la Generalitat el 2005. El gran públic la recordarà sempre

Educació sense Fronteres, trobada internacional a Dubai i Abu Dhabi

Caballé va remarcar la necessitat de fomentar la cultura de la pau i la solidaritat

© Foto d’Aleix Roig.

catalana Conxita Badia i del director operístic Napoleone Annovazzi. Va debutar oficialment el 1956 amb la representació de La flauta màgica de Mozart. Aquell mateix any va cantar La Bohème i va obtenir un gran èxit, fet que va significar l’inici de la seva carrera internacional. Va ingressar al Teatre Municipal de Basilea, on durant tres anys va acabar de formar-se i, alhora, intervenia en representacions operístiques de gran repertori, com ara Salomé de Strauss, que li va suposar l’obtenció de la Medalla del teatre el 1959. Després d’una estada al teatre de Bremen, on es va especialitzar en papers de bel canto, el 1962 va tornar a Barcelona i va debutar al Liceu amb Arabella.

L’èxit internacional li va arribar amb Lucrezia Borgia al Carnegie Hall de Nova York. La representació va causar sensació i el New York Times la va considerar posseïdora d’una veu entre la de Maria Callas i la de Renata Tebaldi.

Ha cantat més de vuitanta papers operístics, els més grans del repertori operístic dels darrers tres segles, des de l’òpera barroca fins a Verdi, Wagner i Puccini, incloent-hi obres de Richard Strauss. La seva veu és

Estudiants participants en la trobada.

compartint escenari amb el solista de Queen, Freddie Mercury, amb el tema Barcelona en la inauguració dels Jocs Olímpics de 1992. El 1998 va rebre el guardó Èxits d’una vida en els Cannes Classical Awards.

Des que es va retirar, Caballé s’ha dedicat a diverses activitats benèfiques. És ambaixadora de la UNESCO i ha creat una fundació per a nens necessitats a Barcelona.

25

El rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, juntament amb el catedràtic de la Facultat de Dret Ramon Torrent, van ser els únics representants d’universitats espanyoles convidats especialment a participar en la sisena edició de la trobada internacional Educació sense Fronteres, l’EWB, que va tenir lloc a Dubai i Abu Dhabi el passat mes de març. La trobada va congregar alumnes universitaris i personalitats d’arreu del món per tal de debatre i intercanviar opinions i, finalment, emprendre iniciatives per promoure canvis en la societat.

El rector de la UB va intervenir concretament en la sessió titulada «Education: Region Specific Challenges», en el marc de les ponències programades i inau­ gurades per l’exprimer ministre britànic Tony Blair. El Dr. Dídac Ramírez va analitzar els reptes interns i externs de les universitats europees i va exposar les seves reflexions sobre la governança de les universitats i la necessitat de fer confiança als investigadors, a l’alumnat i als treballadors d’aquestes institucions. Entre els reptes interns que han d’afrontar les universitats europees, el rector de la UB va destacar, entre d’altres, el manteniment i la millora de la qualitat de l’educació i el lideratge en els avenços en recerca, així

com el fet de continuar sent un dels millors generadors d’externalitats i tenir una població creixent d’estudiants sense disminuir la qualitat i el rigor acadèmics. Davant d’aquests reptes, el rector es va referir al paper que hi assumeix l’espai europeu d’educació superior (EEES) i a la necessitat que les universitats els afrontin amb un sistema de governança adient. D’altra banda, pel que fa als reptes externs que tenen les universitats europees, el Dr. Dídac Ramírez va analitzar aspectes com ara la pèrdua de pes d’Europa en tots els àmbits, les polítiques pressupostàries restrictives dels estats i la demanda de la societat en conjunt de tenir més bons professionals, més adaptables i versàtils.

Entre els organitzadors de la trobada de l’EWB hi havia l’estudiant de la UB Aleix Roig, que ha qualificat l’experiència d’intensa i amb moments especialment memorables. Els estudiants que participen en la trobada són seleccionats d’acord amb dos criteris principals: la presentació per escrit d’un resum sobre un dels temes de la trobada i la vinculació amb el món acadèmic del seu país. Aquest any s’hi han presentat més de 700 resums, escollits entre més de 3.600 sol· licituds de 129 nacionalitats.

26

LABORATORI D’IMATGES

Planeta Dona al vestíbul de l’Edifici Històric Del 14 de febrer al 10 de març es va exhibir al vestíbul de l’Edifici Històric de la UB l’exposició «Planeta Dona. Els objectius de desenvolupament del mil· lenni des de la perspectiva de gènere», una iniciativa de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) del Ministeri d’Afers Exteriors, el Ministeri d’Educació, la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIPM) i la UB, a través del Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni.

La mostra, obra del fotògraf i periodista santanderí Javier Rodríguez, s’organitzava a partir de passadissos multimèdia, on es projectaven vuit audiovisuals que pretenien despertar la sensibilitat ciutadana i el pensament crític.

Narració i pintura, elements per a la divulgació científica A partir d’un conte inèdit i mitjançant la il·lustració en directe de la narració, la Universitat de Barcelona va organitzar del 26 d’abril al 13 de maig l’activitat Pinta’m un conte, un cicle de narracions de contes científics adreçat a infants entre 5 i 6 anys amb l’objectiu de familiaritzar-los amb l’entorn i conscienciar-los de la necessitat de respectar la natura. L’activitat, gratuïta i oberta a escoles i famílies, es va dur a terme al jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric. Aquest cicle de contes ha rebut el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, la Generalitat de Catalunya, i la Xarxa d’Unitats de Cultura Científica.

Apropa’t a la Dona i la Ciència Més de 900 estudiants de secundària van participar del febrer a l’abril en l’activitat organitzada pel Servei d’Atenció a l’Estudiant «Apropa’t a la UB», una visita guiada que pretén donar a conèixer la Universitat de Barcelona a diversos grups d’alumnes de secundària.

Aquesta edició incloïa una teatralització, coordinada per la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de la UB, amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació –Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, adreçada a mostrar l’evolució i la situació actual de la dona en el món de la ciència.

LABORATORI D’IMATGES

27

28

notícies

Projecte pioner sobre l’educació superior a la regió mediterrània La inauguració del Seminari Internacional sobre l’Estat de l’Educació Superior a l’Espai Euromediterrani, que va tenir lloc a la UB el passat gener, va servir de llançament del Pro­jecte d’Innovació Conjunta i Sinergies – Regió Mediterrània (JISER-MED), una iniciativa capdavantera que lidera la Universitat de Barcelona amb el propòsit de bastir ponts entre Europa i els estats veïns de l’àrea mediterrània en l’àmbit de l’educació superior i la recerca.

El rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, amb la secretària d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Sra. Roser Clavell, i el vicerector de Relacions Internacionals i adjunt al rector de la UB, Dr. Carles Carreras.

El Projecte JISER-MED, finançat per la Comissió Europea, en el marc del programa europeu ERASMUS Mundus Acció 3 de promoció del sistema educatiu de la Unió Europea, aplega universitats i institucions de França, Itàlia, el Marroc, Jordània, Tunísia, Turquia, els Emirats Àrabs Units i Espanya. També hi estan associades altres institucions i, en particular, l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).

El Seminari, organitzat per la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració destacada de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i el Fòrum Permanent d’Univer-

sitats Euromediterrànies (Eu ­ romed Permanent University Forum, EPUF), amb seu a la Universitat Rovira i Virgili (URV),

L’objectiu principal de la trobada va ser crear un espai per al debat tenia com a objectiu principal crear un espai de debat entre les diferents institucions implicades en el JISER-MED per posar en comú les polítiques i els projectes dels països de l’àrea mediterrània en matèria educativa i de recerca.

La UB ha participat en la II Trobada de Rectors d’Universitats Russes i Iberoamericanes Sota el lema «El reforç de la cooperació entre institucions d’ensenyament superior de Rússia i Iberoamèrica», els dies 28 i 29 de març va tenir lloc a Moscou la II Trobada de Rectors d’Universitats Russes i Iberoamericanes.

L’organització de la trobada va ser a càrrec dels ministeris d’Educació i de les Conferències de Rectors de les Universitats d’Espanya i Rússia, i era la continuació de la primera trobada que es va dur a terme a Madrid l’any 2009, en què també va participar

la Universitat de Barcelona. S’ha previst, així mateix, que la III Trobada tingui lloc a Mèxic.

Aquestes jornades van aplegar una nombrosa delegació de rectors i responsables d’institucions russes, representants dels sistemes d’educació superior de països llatinoamericans i 23 rectors d’universitats espanyoles encapçalats pel president de la CRUE, Dr. Federico Gutiérrez-Solana. Així mateix, en representació de la UB, hi va assistir el vicerector de Re-

lacions Internacionals i adjunt al rector, Dr. Carles Carreras, i el delegat del rector per a la Direcció de les Activitats d’Estiu i els Projectes Internacionals, Dr. Sergi Martínez.

En el decurs de les quatre sessions de treball, es va abordar la definició de les àrees prioritàries de cooperació i la identificació de programes potencials; la cooperació lingüística; la innovació i la transferència del coneixement, i la col·laboració entre la universitat i l’empresa. En el marc

d’aquest espai de cooperació entre institucions d’ensenyament superior russes i iberoamericanes, la Universitat de Barcelona ha signat acords amb la Universitat Estatal M. V. Lomonosov de Moscou, la Universitat Estatal Lingüística de Moscou i la Universitat Estatal de Sant Petersburg. Aquests acords reforçaran la mobilitat del professorat i l’alumnat que ja, des de fa temps, s’impulsa des de la secció de Filologia Eslava de la Facultat de Filologia i

notícies

La Càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori, en marxa La Càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori, que rep el patrocini de Banc Santander, a través de la Divisió Global Santander Universitats, es va presentar el 13 de gener a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. A l’acte de presentació hi va assistir Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya, i hi van intervenir també el rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, el director de la Càtedra, Dr. Germà Bel, el vicerector d’Econo-

mia de la UB, Dr. Gonzalo Bernardos, i el director general de Banc Santander i director de la Divisió Global Santander Universitats de l’entitat bancària, José Antonio Villasante.

La Càtedra, amb seu a l’aulari Florensa, al campus de la Diagonal Portal del Coneixement, Barcelona Knowledge Campus, té com a objectiu impulsar, finançar i promoure la docència i la recerca sobre economia i territori, un àmbit que, cada cop més, és objecte d’in-

terès dels acadèmics. Així mateix, la Càtedra vol contribuir a potenciar nous camps d’estudi amb el suport a recerques que vinculin l’economia i la política mitjançant l’anàlisi de la «governança» del territori.

Germà Bel, director de la Càtedra

Els primers ajuts a la recerca La Càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori, que ha iniciat enguany les activitats, ha convocat dos ajuts a la recerca, un per a projectes en l’àmbit de l’economia i un altre per als projectes de política pública, especialment pel que fa a la interacció entre governs i mercats. Han pogut optar-hi els investigadors que han obtingut el títol de doctor posteriorment al 31 de gener del 2005, en qualsevol de les disciplines següents: Economia, Administració i Direcció d’Empreses, Ciències Polítiques, Geografia i Història Econòmica. També han pogut accedir-hi els estudiants de qualsevol d’aquests doctorats que han superat l’etapa de màster.

Cadascun dels ajuts està dotat amb 5.000 euros.

Un comitè de selecció de la Càtedra valorarà l’adequació dels diferents projectes als objectius de la convocatòria, així com la contribució científica. El comitè valorarà especialment els projectes que, més enllà de les aportacions científiques, presentin una clara contribució a la política pública. La resolució de la convocatòria del 2011 es publicarà durant el mes de juliol d’enguany.

alhora s’obren cap a l’ampliació d’altres disciplines dins les línies estratègiques dels campus d’excel·lència internacional de la Universitat de Barcelona.

En aquest sentit, i amb la coordinació del Dr. Marc Ruiz-Zorrilla, es va treballar activament per impulsar la proposta d’Acció 2 d’Erasmus Mundus, en què participen diverses universitats europees i de la Federació Russa. D’altra banda, la delegació de la Universitat de Barcelona va assistir a la inauguració del Centre d’Estudis Iberoromànics de la Universitat Estatal M. V. Lomonosov de Moscou, el principal centre de catalanística de la Federació Russa.

Aquestes activitats van tenir lloc amb motiu de l’Any Dual Espanya-Rússia, sota la presidència del ministre d’Educació del Govern espanyol, Dr. Ángel Gabilondo, i alts càrrecs del seu ministeri, entre els quals, el secretari general d’Universitats, Dr. Màrius Rubiralta. En el marc de les activitats programades en l’Any Dual, i en coordinació amb l’Ajuntament de Barcelona, que aquest any ha convidat la ciutat agermanada de Sant Petersburg a participar de la seva Festa Major, la Universitat de Barcelona, al seu torn, ha invitat també el rector de la Universitat Estatal de Sant Petersburg.

La II Trobada de Rectors d’Universitats Russes i Iberoamericanes va tenir lloc els dies 28 i 29 de març, a Moscou.

29

apunts de ciència

Ronc i trastorns respiratoris durant el son: un enfocament odontològic a un problema de salut pública

Els experts Maribel Pascual, Lluís Nogués i Eva Willaert de la Unitat de Diagnòstic i Tractament del Ronc i Apnees del Son.

Més de set milions de persones a Espanya podrien desenvolupar la síndrome d’apnees i hipopnees del son (SAHS), una patologia causada per l’obstrucció de l’entrada de l’aire a les vies aèries durant el son. La síndrome afecta la qualitat de vida dels pacients i pot provocar hipertensió arterial, malalties cardiovasculars i neurològiques, a més d’afavorir els accidents de trànsit, laborals i domèstics, amb un alt cost personal, econòmic i també sanitari.

Prop de dos milions de persones a l’Estat mostren un qua-

dre de SAHS que requeriria tractament, però els casos diagnosticats no arriben al 5 %.

Després de quasi deu anys de recerca, el 2009 neix la Unitat de Diagnòstic i Tractament del Ronc i Apnees del Son, ubicada a la Clínica Odontològica – Fundació Josep Finestres de la UB, al campus Ciències de la Salut de Bellvitge, on s’estudien i es tracten els trastorns respiratoris del son des d’una òptica innovadora, que posa en relleu el paper de l’odontòleg en la recerca, el diagnòstic i el tractament d’aquestes patologies.

La unitat està formada per Maribel Pascual, llicenciada en Medicina i Cirurgia i especialista en Estomatologia, i els doctors en Odontologia Eva Willaert i Lluís Nogués, tots tres professors del Departament d’Odontostomatologia, a la Facultat d’Odontologia, i experts en les matèries de pròtesi dental i disfunció craniomandibular, incloses en el màster universitari d’Oclusió i Rehabilitació Oral, que dirigeixen els doctors Joan Salsench, Maria Peraire i Jordi Samsó de la UB. L’equip científic, forjat a partir de l’any 2000 arran de la col·laboració inicial entre les expertes Maribel Pascual i Carme Monasterio (responsable de la Unitat del Son del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge), és pioner a Espanya per haver introduït l’estudi de les roncopaties i apnees del son, així com el seu tractament amb dispositius d’avançament mandibular (DAM), en la docència del màster universitari en Ciències Odontològiques.

El paper de l’odontòleg és bàsic per detectar patologies lligades a la salut bucodental i per facilitar un tractament precoç i

més econòmic del ronc i de la SAHS. Tal com explica la professora Maribel Pascual, «el diagnòstic i tractament de la SAHS està generant una gran demanda sanitària, social i econòmica.

Com a sanitaris, la nostra obligació és estimular i animar a corregir els hàbits perjudicials per millorar la higiene del son i la qualitat de vida dels afectats i aplicar els nostres coneixements perquè el pacient tingui un tractament mèdic efectiu». Segons la professora Eva Willaert, «en el cas del ronc, el paradigma ha variat completament: abans es creia que era un indicador d’un bon descans, però el ronc podria ser un primer indici de dificultats respiratòries durant el son». En opinió del professor Lluís Nogués, «la medicina oral del son és una àrea d’estudi molt especialitzada i exigeix una formació específica de postgrau. L’odontologia s’està implicant cada cop més en el camp de les patologies respiratòries però les unitats del son hospitalàries no solen incloure odontòlegs. Quan es requereixen aquests serveis, busquen col· laboracions externes per oferir més bon servei al pacient».

La vacuna terapèutica de la sida dissenyada per l’HIVACAT redueix la càrrega viral en la majoria de pacients L’equip de recerca Malalties infeccioses i Sida, de l’IDIBAPS (UB-Hospital Clínic de Barcelona), encapçalat pel professor del Departament de Medicina de la UB Josep Maria Gatell, ha desenvolupat, en el marc del Projecte de Recerca de la Vacuna de la Sida (HIVACAT), un model de vacuna terapèutica basada en les cèl·lules dendrítiques

dels mateixos pacients que permet reduir la càrrega viral en la majoria d’ells. Tot i que la disminució en la càrrega viral continua sent insuficient, aquesta vacuna és la primera que aconsegueix una resposta significativa en la major part dels pacients. Aquesta nova teràpia cel·lular rep el suport del Programa de teràpia cel· lular de la UB.

L’equip de recerca està encapçalat pel professor del Departament de Medicina de la UB Josep Maria Gatell.

© Francesc Àvia. Direcció Comunicació Corporativa Hospital Clínic.

30

apunts de ciència

Noves descobertes sobre el control dels patrons de simetria corporal dorsiventral en l’evolució animal Un equip científic del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia ha descobert en les planàries un nou factor —la proteïna noggin-like— amb un paper clau en la via que controla el patró de simetria corporal dorsiventral en la filogènia animal. La troballa s’ha publicat en un article de la revista Current Biology, signat pels experts M. Dolores Molina, Ignacio Maeso, Emili Saló i Francesc Cebrià, del Departament de Genètica i de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), i per Ana Neto i José Luis Gómez-Skarmeta, del Centre Andalús de Biologia del Desenvolupament, CSIC. La planària (Schmidtea mediterranea), un invertebrat basal amb simetria bilateral, és un model clàssic d’estudi en regeneració cel·lular, organogènesi, patrons de simetria corporal i regulació de cèl·lules mare. L’article descriu un nou factor en les planàries, la proteïna noggin-like, que té una funció agonista en la proteïna morfogènica òssia (BMP), un factor clau en l’establiment de l’eix dorsiventral en els animals. «Hem descrit per primer cop els gens noggin-like, uns factors que no havien estat mai caracteritzats en cap model i que tenen una funció sorprenent: promoure l’activitat de les BMP, a diferència de la funció dels gens noggin, que inhibeixen les BMP», explica Francesc Cebrià, investigador Ramón y Cajal. El treball científic també mostra per primer cop com els gens noggin inhibeixen la via de les BMP en les planàries.

El treball publicat a Current Biology aporta nous elements per entendre els mecanismes de control dels models d’organització tridimensionals en la filogènia animal. «Amb la descoberta dels noggin-like les planàries tornen a tenir protagonisme com a model clàssic

Emili Saló, M. Dolores Molina i Francesc Cebrià al Departament de Genètica.

d’estudi que ha preservat mecanismes biològics ancestrals al llarg del procés evolutiu dels éssers vius», explica el catedràtic Emili Saló, director del Grup de Recerca Consolidat de Biologia i Genètica del Desenvolupament de la UB. Aquest és el primer treball científic que identifica la proteïna morfogènica antidorsal (ADMP) en invertebrats amb una funció equivalent a la dels vertebrats, la qual cosa confirma l’elevat grau de conservació d’aquests mecanismes moleculars en l’evolució biològica. El fet de trobar en les planàries aquesta via compartida amb els vertebrats dóna arguments a favor de l’origen ancestral del control de l’orga-

nitzador BMP/ADMP. Tal com explica M. Dolores Molina, doctoranda del Departament de Genètica i primera autora de l’estudi, «en Xenopus i planàries,

El treball ha estat publicat a Current Biology aquest organitzador BMP/ ADMP té la mateixa funció biològica. Ara bé, en invertebrats i vertebrats hi ha una inversió en l’eix dorsiventral: és a dir, BMP i ADMP indueixen la ventralització en Xenopus i la dorsalització en planàries».

Les planàries mantenen els mecanismes de morfogènesi i formació del patró corporal permanentment actius durant tota la vida.

Aquest organisme és un model clàssic d’estudi de la regeneració cel·lular, l’organogènesi, els patrons de simetria corporal i la regulació de les cèl·lules mare.

Primera síntesi total de l’anominina, un producte natural d’interès farmacològic Un article científic sobre la primera síntesi total de l’anominina —un producte natural aïllat del fong Aspergillus nomius—, del Grup de Síntesi d’Azapolicicles Naturals (GSAN) del Laboratori de Química Orgànica de la Facultat de Farmàcia, que dirigeix el catedràtic Josep Bonjoch, és un dels deu treballs més descarregats durant l’any 2010 a la revista Journal of the American Chemical Society, la més citada en l’àmbit de la química.

L’anominina és un diterpè fúngic que s’obté de l’escleroci del fong Aspergillus nomius i que mostra diverses aplicacions de potencial interès en l’àmbit terapèutic (carcinomes, virus herpes simple, etc.). L’article, signat pels experts Ben Brad­ shaw, del Departament de Farmacologia i Química Terapèutica, i Gorka Etxebarria, doctorat a la UB el 2010, explica l’ús de l’organocatàlisi de manera altament eficient (1 % de catalitzador) i posa en relleu la gran potencialitat d’aquest procés a l’escala requerida per a una síntesi total.

Segons assenyala el catedràtic Josep Bonjoch, «aquesta és la primera síntesi total de l’anominina, fet que comporta obrir la porta a una sèrie de productes naturals que hi estan relacionats biogenèticament (aspernomina, tubingensina, etc.) que s’aïllen d’aquests fongs».

31

32

apunts de ciència

Producció de gotes nanomètriques de manera controlada

Quan una gota cau sobre una flor de lotus, resta damunt la superfície sense arribar a mullar-la.

Això es deu, d’una banda, als components químics de les fulles d’aquesta planta, que repel·lei­ xen l’aigua, és a dir, són hidrofòbics, i de l’altra, a la nanoestructura de la superfície, que ajuda encara més a repel·lir l’aigua.

Utilitzant aquestes propietats nanoestructurades de les superfícies, investigadors de la

Facultat de Física de la Universitat de Barcelona han dut a terme un estudi que publica la revista Nature Materials, en què es mostra quines són les condicions físiques necessàries per a la formació controlada de gotes de proporcions entre la micro i la nanoescala.

En el treball s’han determinat les diferents condicions físiques perquè un fluid es desestabilitzi per produir gotes tenint en comp-

te les característiques de mullada de la superfície. Tal com explica Ignasi Pagonabarraga, professor del Departament de Física Fonamental de la UB i un dels autors de l’article, «la interacció del fluid amb la superfície es pot utilitzar per controlar de manera precisa la mida i el període en què apareixen les gotes. Tot i que hi ha altres mètodes per crear gotes micromètriques, l’afinitat dels líquids amb les superfícies sòlides obre un escenari més versàtil per produir gotes i controlar-les fins a la nanoescala».

Segons la professora del Departament d’Estructura i Constituents de Matèria de la UB i coautora del treball, Aurora Hernández-Machado, «la miniaturització en els líquids és important per millorar l’eficiència i optimitzar la despesa de substàncies, com ara els fàrmacs, els cosmètics o la tinta, la qual cosa permetria abaratir els processos associats a la producció i el control d’aquests productes. D’altra banda, el model físic, que es podria definir com el d’un dispensa-

dor microfluídic de les diverses substàncies esmentades, permet, d’una banda, superar les limitacions associades als processos actuals de formació de gotes i, de l’altra, arribar a escales nanomètriques».

Un dels camps amb més aplicacions per a aquest tipus de processos són els dispositius anomenats lab-on-a-chip (LOC), que integren diverses funcions d’anàlisis de laboratori en poques micres i que requereixen volums molt petits de líquid per dur a terme les anàlisis corresponents. Les dinàmiques per formar gotes submicromètriques tenen aplicacions tecnològiques en altres camps, com ara en el control de l’administració de fàrmacs o en la formació d’emul­ sions com les que es fan servir en les cremes cosmètiques anomenades de caviar, formades per petites gotes de substàncies amb determinades propietats dins d’un altre fluid. També és aplicable en altres tecnologies, com per exemple, en la distribució de tinta en una impressora.

ques, incloent-hi les que són causades per traumatismes dentals o per pròtesis dentals. La Unitat genera una activitat assistencial i docent que integra totes

les espe­cialitats, i aporta una formació es­­pecífica als professionals que la integren. L’horari d’atenció és de dilluns a divendres, de 9 a 13 h, i de 16 a 20 h.

La Unitat d’Urgències de la Clínica Odontològica Universitària de la UB arriba als mil pacients El passat 14 de març, la Unitat d’Urgències de la Clínica Odontològica Universitària (UB) va arribar a la visita número 1.000.

La Clínica Odontològica s’ubica al campus Ciències de la Salut de Bellvitge, que forma part del campus de la Salut de la Universitat de Barcelona (HUB c ), campus d’excel·lència internacional.

D’ençà que es va inaugurar, el 2009, la Unitat d’Urgències ha prestat servei als pacients propis de la Clínica Odontològica Univer-

sitària, i també ha admès un nombre creixent de primeres visites.

Tal com explica el coordinador de la Unitat, el professor David Bagán, del Departament d’Odontoestomatologia de la Facultat d’Odontologia, «els pacients han valorat molt positivament l’atenció rebuda, amb un índex de satisfacció de 9 sobre 10».

Pionera a Espanya i en tot l’àmbit universitari, la Unitat d’Urgències de la Clínica Odonto­ lògica Universitària cobreix tota mena d’urgències odontològi-

apunts de ciència

Un equip científic reconstrueix una de les palmeres més antigues del món

Les fulles més completes es van trobar al Berguedà i a l’Alt Urgell Villalba-Breva, del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB; Josep Marmi, de l’Institut Català de Paleontologia, i Bernard Gómez, de la Universitat Claude Bernard, de Lió.

Les fulles més completes de l’espècie Sabalites longirhachis van ser descobertes als jaci-

ments de Fumanya (el Berguedà) i Pinyes, de Coll de Nargó (Alt Urgell) el 2008, unes àrees de gran riquesa paleontològica. «Un dels elements de més interès científic del treball ha estat la possibilitat d’incloure diferents parts de la planta (soca amb arrels, tronc, fulles marcescents, fulles joves, etc.) associades en un mateix ambient sedimentari. Les fulles, en concret, són les restes fòssils amb més informació taxonòmica», explica el professor Carles Martín-Closas, que és membre del Grup de Recerca Consolidat de Geologia Sedimentària de la UB. «Aquesta palmera fòssil —continua l’expert— és similar a algunes palmeres actuals, com ara les del gènere Sabal, pel que fa a algunes característiques morfològiques generals.

No obstant això, presenta certes particularitats relacionades amb el seu primitivisme». L’estudi apunta que el paleoambient de

Imatge de la fulla de la palmera fòssil a la localitat de Mina Esquirol.

la palmera, datada en el cretaci superior (fa uns 70 milions d’anys), era un hàbitat pantanós al voltant de llacs d’aigua dolça litorals, que devien estar connectats lateralment amb pantans salabrosos. El context paleogeo-

L’empresa ImmunNovative Developments, a la Bioincubadora del PCB L’empresa ImmunNovative Developments (IND), centrada en el desenvolupament de noves teràpies biològiques per al tractament de la sèpsia i d’altres processos inflamatoris de base immunitària, s’ha incorporat a la Bioincubadora PCB-Santander, ubicada al Parc Científic de Barcelona. Aquesta empresa derivada (spin-off) va ser creada el 2010 per Francisco Lozano, professor del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la Facultat de Medicina de la UB i consultor sènior del Servei d’Immunologia de l’Hospital Clínic de Barcelo-

na, arran del descobriment de dues molècules que podrien convertir-se en la primera resposta efectiva contra el xoc sèptic d’origen bacterià i fúngic.

La sèpsia és una necessitat mèdica clarament no coberta i hi ha serioses dificultats per diagnosticar-la correctament a temps. Farmacològicament, l’arsenal terapèutic actual contra la sèpsia inclou antibiòtics, mesures convencionals de suport i proteïna C reactiva (Xigris ® ); malgrat això, la seva eficàcia és limitada, per la qual cosa cal trobar una teràpia que pugui combatre aquest tipus d’infeccions.

En un acord negociat enguany, a través de la Fundació Bosch i Gimpera, entre la UB, l’Hospital Clínic de Barcelona i la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, es va signar un contracte de llicència amb ImmunNovative Developments de dues sol·licituds de patent relacionades amb l’ús de proteïnes recombinants humanes per al tractament de malalties infeccioses i processos inflamatoris de base immunitària. Com a contraprestació a aquestes patents, la UB, a través de la societat Cultura Innovadora i Científica Universitat de Barcelona

gràfic estava constituït per una conca sedimentària de terres baixes que separava la península Ibèrica i el sud de la placa europea (l’actual França) abans del procés d’elevació dels actuals relleus pirinencs.

© Web de ImmunNovative Developments

Un equip científic ha reconstruït una de les palmeres més antigues que es coneixen, l’espècie Sabalites longirhachis, molt propera a l’origen del grup de les palmeres en el cretaci superior.

El treball, publicat a Review of Palaeobotany and Palynology, està signat pels investigadors Carles Martín-Closas i Sheila

(CICUB), es va incorporar a l’accionariat d’IND. ImmunNovative Developments forma part de la cartera tecnològica de Genoma España i recentment ha quedat com a primera finalista del premi BioEmprendedor XXI. El professor Lozano, al seu torn, és coinventor de les dues sol·licituds de patent, de les quals s’ha concedit ara la llicència.

33

34

apunts de ciència

L’amfiteatre de la Barcelona romana La investigadora Jordina Sales, del Grup de Recerca en Antiguitat Tardana (GRAT), que dirigeix el professor Josep Vilella, publica en el número 21 de la Revista d’Arqueologia de Ponent, que edita la Universitat de Lleida, un article en què aventura la hipòtesi que l’arena de la Barcelona romana es trobava just a l’espai que avui ocupa l’església de Santa Maria del Mar. La Dra. Sales basa la seva hipòtesi en els arguments següents: en època tardoromana aquest espai va albergar una necròpolis, sobre la qual més tard es va edificar l’església de Santa Eulàlia, ja que la tradició creia que la màrtir havia estat enterrada en aquell cementiri. Més tard, l’església va passar a anomenar-se Santa Maria de les Arenes, un nom que bé podria estar relacionat

amb l’arena o l’amfiteatre de l’època imperial, tal com passa en altres ciutats, com ara Nimes, amb Saint-Martin-des-Arenes, i Pàdua, amb la Cappella degli Scrovegni nell’Arena. Així mateix, en les excavacions que l’arqueòleg Marià Ribas va dur a terme a Santa Maria del Mar al final dels anys setanta del segle passat, es van trobar arenes planes i uniformes en el subsòl de l’església. A més, si s’observa la trama urbana en una vista aèria es percep una el·lipsi al voltant de Santa Maria del Mar (tal com passa a les ciutats de Lucca i Florència, a Itàlia, on s’ha documentat l’existència d’amfiteatres), fet que suggereix que un possible espai preexistent es va adaptar urbanísticament en un moment posterior.

La hipòtesi de Sales és que l’arena de Barcelona devia estar

L’arqueòloga Jordina Sales, autora de l’estudi.

situada fora del recinte emmurallat, ja que les dimensions de la ciutat no eren gaire grans, i el vial que comunicava l’arena amb el portal nord de Barcino era el carrer de l’Argenteria, del qual ja es té notícia en època d’August. Un altre argument de pes és no haver trobat restes altoimperials a la

necròpolis, la qual cosa indica que, en aquella època, aquest espai no tenia usos funeraris.

Jordina Sales es va doctorar cum laude el passat mes de febrer amb la tesi Edilícia cristiana hispana de l’antiguitat tardana: la Tarraconensis, que van dirigir els professors Francesc Tuset i Josep Vilella. El tribunal en va destacar la tasca ingent, minuciosa i acurada, i el valor personal a l’hora d’afrontar la recerca. El treball presenta els resultats d’anys d’investigació, que se sumen a excavacions i publicacions, i proposa la identificació i l’estudi de l’edilícia cristiana dels segles ivviii, una recerca exhaustiva que abasta no només la província de la Tarraconense sinó el conjunt d’Hispània. A partir d’aquestes investigacions, la Dra. Sales ha ampliat el catàleg monumental de la Tarraconense fins a un total de 252 exemplars, dels quals 87 s’han qualificat com a segurs, 81 com a molt probables, 35 com a probables i 49 com a possibles.

L’evidència de noves dades a l’espai de Santa Maria del Mar li ha permès d’elaborar aquesta nova hipòtesi de la ubicació de l’amfiteatre en la Barcelona romana de l’època altoimperial.

Plaça de Santa Maria, on es devia emplaçar l’amfiteatre romà de Barcelona.

apunts de ciència

L’IDIBELL liderarà un projecte europeu sobre teràpies personalitzades per al càncer de pulmó El projecte CURELUNG, creat per la Unió Europea dins el 7è Programa marc per a la recerca i en què prenen part onze institucions de set països europeus, estarà liderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), en el qual participa la Universitat de Barcelona. El projecte, amb un finançament de 3,8 milions d’euros per als propers tres anys, té com a objectiu arribar a conèixer a fons el patró genètic i molecular de cada tumor per trobar-ne les alteracions genètiques i convertir-les en dianes de nous tractaments específics adequats per a cada pacient.

Entre els experts que col· laboren en el projecte hi ha el professor Manel Esteller, investigador ICREA del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Facultat de Medicina de la UB i de l’IDI-

BELL, que, d’altra banda, ha rebut una advanced grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) pel projecte Epigenetic Disruption of Non-coding RNAs in Human Cancer. Hi participen, així mateix, les investigadores Montse Sánchez-Céspedes i Verónica Padial, també de l’IDIBELL, a més d’experts de la Universitat de Liverpool (Regne Unit), la Universitat Joseph Fourier (França), l’Institut Max Planck (Alemanya), FIMA Madrid (Espanya), la Universitat de Torí (Itàlia) i BioVectis (Polònia).

Cada un d’ells disposa de tecnologia d’última generació amb diferents models experimentals i té també col·leccions de mostres de càncer de pulmó humà. Aquesta col·laboració internacional permetrà contribuir de manera significativa en l’avenç d’estratègies terapèutiques del pacient amb

càncer de pulmó, de manera que, en un futur, cada pacient pugui tenir un tractament específic per al seu tipus de tumor.

El càncer de pulmó és actualment el càncer més letal del món. Això es deu en part a la manca de teràpies realment efec­ tives. La majoria de pacients són tractats amb quimioteràpia, un tractament que només millora la supervivència del pacient en alguns casos. De fet, a Europa es diagnostiquen més de 150.000 casos d’aquest tipus de càncer cada any, i d’aquests, només entre un 10 i un 15 % sobreviuen cinc anys després del diagnòstic. L’avenç més significatiu ha estat identificar el consum de tabac com a principal responsable d’aquesta malaltia. Més

emissió gamma d’alta energia, fins a deu mil milions de vegades més energètica que la llum visible. Els resultats, publicats a la revista Astrophysical Journal Letters, mostren per primera vegada l’efecte del xoc de vents estel·lars i consoliden els models teòrics existents sobre les

emissions de radiació produïdes per aquest tipus de sistemes binaris d’altes energies.

Les imatges han estat obtingudes un i vint-i-un dies després del periastre del púlsar PSR B1259-63 al voltant de l’estrella massiva LS 2883 amb l’interferòmetre ràdio LBA. La

© Web de CURELUNG.

del 90 % d’aquests tumors es deuen al tabac.

Per això, s’estan fent esforços importants per desenvolupar i validar l’efectivitat de nous fàrmacs dirigits a alteracions genètiques concretes. D’aquesta manera, es pretén generar uns compostos més eficaços i específics contra les cèl·lules tumorals, anomenats tractaments a la carta, i evitar els efectes secundaris de la quimioteràpia.

Emissió de ràdio d’un sistema format per un púlsar i una estrella massiva Els investigadors del Departament d’Astronomia i Meteorologia i de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB, Josep M. Paredes, Marc Ribó i Javier Moldón, han determinat per primer cop la morfologia d’una font de ràdio estesa provinent d’un sistema binari format per un púlsar i una estrella massiva.

En un nombre reduït d’aquests sistemes, la forta interacció dels vents estel·lars produeix una

gradació de color representa la densitat de radiació detectada.

L’el·lipse petita, en color verd, és la projecció de l’òrbita del sistema binari i la línia negra mostra el model de la trajectòria que segueixen les partícules que emeten la radiació de sincrotró.

35

36

notícies

Magda Polo: «Les grans aportacions artístiques i els principis estètics s’han donat en èpoques conflictives, complexes» Al principi de l’any s’inaugurava al Paranimf de l’Edifici Històric el I Cicle de Dansa Contemporània de la UB, sota el títol «Les narratives del cos», organitzat pel Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni i coordinat per la professora d’Història de la Música Magda Polo. El cicle incloïa tres espectacles: Scriptum (24 de febrer), creat i dirigit per Magda Polo i interpretat per Babilònia, amb coreografia i dansa d’Olga Álvarez i Vanesa Mingorance, i música en directe a càrrec d’Ophélie Derieux (flautes i percussió), Carme Garrigó i Aitziber Olabarri (percussió) i Míriam Fèlix (violoncel); Solo para dos (31 de març), amb coreografia i dansa d’Isabel Ollé, i Concau II i The lizard’s skin (14 d’abril), ambdós amb coreografia i dansa de Roser López Espinosa.

El passat mes de febrer la UB encetava el I Cicle de Dansa a la Universitat, que es duu a terme al Paranimf —lloc solemne i emblemàtic de la institució—, obert al públic i gratuït. Què pot aportar un cicle d’aquestes característiques a la Universitat i a la societat en general?

En primer lloc, cal reconèixer els esforços que s’estan dedicant des del Vicerectorat de Cultura, Patrimoni i Art, amb la Dra. Lour-

La UB posa en marxa els seus perfils oficials a Facebook i a Twitter

des Cirlot al capdavant, a consolidar cicles de música simfònica, coral, òpera, cinema, etc. Crec que calia omplir el buit que quedava pendent, el de la dansa, per dur a terme un projecte cultural totalment compacte i en sintonia amb els temps que estem vivint en el món del consum cultural, i més en el del consum artístic. Em refereixo a la interdisciplinarietat artística cada vegada més palesa, a la relació entre les diferents arts i a la ne-

cessitat d’abastar també l’art del moviment com una manifestació més, que no sempre ha pogut gaudir d’un lloc per exhibir-se.

El cicle de dansa contemporània neix, doncs, amb aquest esperit: atorgar a la dansa el seu espai i manifestar la unió íntima entre música, dansa i altres arts, la primera reconeguda fins a la segona meitat del segle xx com a art temporal i la segona, com a art de l’espai.

Actualment, aquestes coorde-

nades espaciotemporals ja no serveixen per classificar l’art perquè hi ha una fusió de llenguatges i una as­similació de materials que s’intercanvien constantment. L’objectiu, doncs, és mostrar la vinculació de diverses arts a través del llenguatge gestual. I aquesta aportació no només s’adreça a la Universitat, sinó que pretén com­p lementar l’escena de la dansa contemporània a Barcelona des d’una institució que es dedica a la teoria

La Universitat de Barcelona va fer pública a primers d’any la seva presència a la xarxa social a través de Facebook i Twitter. Això, sumat a l’existència prèvia del blog del rector i el YouTube institucional, completa la xarxa de canals de la institució a l’anomenada web 2.0.

Pel que fa als continguts, la pàgina de Facebook (http:// www.facebook.com/pages/Uni­ versitat-de-Barcelona-Perfil-oficial/124038361034) recull les activitats i les notícies dirigides als futurs i actuals estudiants de la UB. A més, presenta un recull fotogràfic de diferents moments

del dia a dia a la Universitat.

Com és habitual a Facebook, els usuaris poden fer-se seguidors de la UB a Facebook, i opinar i valorar els continguts que s’hi dipositen.

A Twitter s’han creat tres perfils, català (http://twitter. com /ub_endirecte), castellà

notícies

de l’art en les seves diferents manifestacions i que ara té l’oportunitat d’incidir-hi amb iniciatives de creadors i coreògrafs que estan elaborant un discurs molt actual i suggeridor.

Quin paper i lloc ocupen les disciplines artístiques en una universitat cada cop més centrada en la formació per a la inserció laboral i en el desenvolupament de la recerca?

El paper que ocupa l’art, en el sentit més ampli, és primordial, i més en èpoques de crisi. Només hem de referir-nos al passat per adonar-nos que moltes de les grans aportacions artístiques i dels principis estètics s’han donat en èpoques conflictives, complexes, en un moment de canvi de paradigma. Schopenhauer, en referir-se a la música, deia que ens podia evadir, per uns instants, de la realitat, del món de les coses; i un dels seus deixebles, Nietzsche, ho reafirma en l’obra El naixement de la tra-

(http://twitter.com/ub_endirecto) i anglès (http://twitter.com/ub_live), que s’actualitzen diàriament amb notícies i esdeveniments de la UB i el seu Grup.

Facebook, una xarxa social que es va llançar el febrer de 2004, aplega més de 600 milions d’usuaris actius que poden

gèdia i, certament, crec que és així. L’art és catàrtic. I aquesta catarsi o purificació implica un retrobament de l’individu amb la seva essència i amb la seva societat. L’art permet, simultàniament, una catarsi individual, sub­ jectiva i intransferible, i una altra d’universal, col·lectiva i trans­ ferible. I aquesta transferència és possible només si és fruit de la reflexió teòrica i de la praxi; de la consciència del context i de la manifestació de la creativitat del jo. Cal que els teòrics de l’art i els artistes dialoguin entre ells i facin projectes conjunts per materialitzar la recerca i per incloure nous professionals en el circuit professional de l’art.

han empès l’evolució de les manifestacions artístiques?

No sempre ha estat l’art el que s’ha avançat; de vegades han estat el pensament artístic o la filosofia de l’art els que han posat una llavor que més tard ha germinat. El que sí és cert és que les noves tecnologies, en un primer moment, si ens centrem en els principis de l’art en xarxa, s’han avançat creant una multiplicitat de possibilitats creatives a partir d’un ventall de recursos inimaginables. Actualment, però, les noves tecnologies corren una cursa en paral·lel amb la capacitat que tenen els artistes de crear, segons el meu punt de vista, i nosaltres, els teòrics, de reflexionar-hi.

Fins ara l’art, en el sentit més ampli de la paraula, acostumava a evolucionar amb més rapidesa que la societat que l’havia de gaudir i valorar.

Això continua sent així o en la societat actual han estat les noves tecnologies les que

Quines són les previsions de futur del cicle? En mantindrà la direcció?

La previsió de futur d’un cicle és que evolucioni i tingui continuïtat. Aquest cicle ha tingut molt bona acollida, en primer lloc,

crear un perfil personal, afegir-hi altres usuaris com a amics i intercanviar missatges. A més, des d’aquesta plataforma poden unir-se a grups d’usuaris d’interès comú, organitzats pel lloc de treball, l’escola o la universitat.

Així mateix Twitter, des que es va crear el març del 2006, ha gua-

nyat popularitat arreu del món amb 190 milions d’usuaris, 65.000.000 tweets i més de 800.000 consultes per dia.

L’actualitat de la Universitat es pot seguir mitjançant aquests canals, a través dels enllaços disponibles a la pàgina principal de la UB www.ub.edu.

per la quantitat de públic que hi ha participat i perquè aquest ha estat principalment l’estudiant universitari i l’especialista en arts escèniques. I, en segon lloc, perquè, com que és un cicle modest —han estat només tres espectacles—, ha permès elaborar un eix conductor cohesionat i ferm, sota narratives diverses, amb un denominador comú: l’alt nivell dels espectacles programats.

Si el Vicerectorat creu que així ha de ser i que respon positivament a les expectatives de crear un nou públic de dansa contemporània capaç, d’aquí a un temps, de tenir les eines bàsiques per ser-ne crític i per valorar-ne les principals aporta­ cions, sí que em faria il·lusió mantenir-ne la direcció, afeginthi, per a l’any vinent, unes xerrades prèvies que facin la dansa més comprensible. Ja que he creat la criatura, m’agradaria que se’m brindés la possibilitat de poder-la educar un temps.

37

38

notícies

Homenatges Miquel Siguan El 6 d’abril, i novament al Paranimf de l’Edifici Històric, va tenir lloc un homenatge al professor Miquel Siguan, traspassat el maig del 2010. Hi van intervenir el rector de la Universitat, Dídac Ramírez; l’exrector de la UB, Antoni M. Badia i Margarit; el president de la Fundació Cultura de Pau, Federico Mayor Zaragoza; el professor emèrit de Psicologia Evolutiva i de l’Educació Joaquim Arnau; el catedràtic de Psicologia Bàsica de la Universitat de València, de la Complutense i de la Universitat a Distància de Madrid Helio Carpintero, i Marisa Siguan, filla de l’homenatjat i catedràtica de Literatura Alemanya.

Miquel Siguan i Soler (1918-2010), psicòleg i escriptor nascut al barri de Gràcia de Barcelona, va ser un dels introductors de la psicologia a Espanya i l’impulsor de la Facultat de Psicologia de la UB i de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE). Com a defensor decidit del bilingüisme, va destacar pel seu tarannà curiós, obert i plural, pel seu pensament independent i el seu catalanisme antidogmàtic.

La filla del Dr. Siguan i catedràtica de Literatura Alemanya Marisa Siguan, en un moment del parlament en homenatge al seu pare.

Gabriel Cardona L’Aula Gran de la Facultat de Geografia i Història va acollir el 24 de febrer l’homenatge al professor Gabriel Cardona, recentment traspassat, amb la presentació de la seva obra pòstuma, Las torres del honor. Un capitán del ejército en la Transición y el golpe de Estado del 23-F (Ed. Destino, 2011), a càrrec del professor Ángel Viñas, de la Universitat Complutense. Van organitzar l’acte el Departament d’Història Contemporània i el Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB. El llibre és el relat d’un membre de la clandestina Unión Militar Democrática (UMD), que va viure des de les sales de banderes de les casernes militars espanyoles el cop d’estat del 23 de febrer del 1981. També dóna testimoni de la Transició en l’exèrcit, una institució entrenada i educada per garantir la supervivència del franquisme sense Franco.

Joaquim Montoriol El 14 d’abril l’Aula Magna de la Facultat de Biologia va acollir l’acte d’homenatge in memoriam al professor Joaquim Montoriol i Pous, catedràtic jubilat del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals des del 1989. Joaquim Montoriol i Pous (1924-2011), gran viatger i divulgador científic, va ser vicerector d’Extensió Universitària (1978-1985) i vicedirector de l’Escola de Gemologia de la UB i un dels impulsors del primer equip especialitzat en espeleologia a l’Estat espanyol l’any 1948, conegut amb el nom de Grup d’Exploracions Subterrànies (GES).

L’acte va ser presentat per Mercè Durfort, catedràtica del Departament de Biologia Cel·lular, i hi van participar l’exdegà de la Facultat de Geologia, Miquel Àngel Cuevas, i el professor Carles Ribera del Departament de Biologia Animal. Durant la sessió també es va projectar un reportatge elaborat per les biòlogues Eulàlia Velasco, Désirée Grima, Patricia Gómez i Mireia Bes, amb fragments de la darrera conferència pronunciada pel Dr. Montoriol a la Facultat de Biologia l’abril del 2010 sobre les illes Feroer.

Joan Solà Des del dilluns 11 i fins al dissabte 16 d’abril, la Universitat de Lleida (UdL) i Bell-lloc d’Urgell, van acollir l’homenatge al catedràtic de Llengua Catalana de la UB Joan Solà, traspassat el 27 d’octubre. El Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la UdL i l’Ajuntament del poble on va néixer, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), el Departament de Cultura de la Generalitat, el Consell Social de la UdL, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Obra Social la ‘’Caixa’’ van organitzar una setmana plena d’actes al voltant de la seva persona i la seva obra, sota el títol «El llegat, l’estela i l’obrador de Joan Solà (1940-2010)».

Entre els actes d’homenatge, cal destacar la inauguració de la nova biblioteca de la localitat urgellenca, que s’anomenarà Biblioteca pública Joan Solà en homenatge al catedràtic.

Ramona Bernat i Bernat L’acte d’homenatge a la professora Ramona Bernat i Bernat del Departament d’Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica, traspassada el 2010, va tenir lloc l’1 d’abril al Paranimf. Va presidir l’acte el rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, i hi van intervenir la directora de l’Escola Universitària d’Infermeria (EUI), Anna M. Pulpón; la vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, Dra. Gemma Fonrodona, i les professores del mateix Departament Teodòsia Bardají i Victòria Sanfeliu, a més de l’exalumna Eulàlia Juvé.

Ramona Bernat (Preixana, 1953-2010) va impartir docència a l’Escola Universitària d’Infermeria Prínceps d’Espanya des del 1982 i, posteriorment, l’any 1992, es va incorporar com a professora a l’EUI de la UB. Bernat també va ser infermera assistencial a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i a l’Hospital de Bellvitge i va fer recerca en el marc del projecte Creences i opinions sobre el tractament no farmacològic de la hipertensió arterial en usuaris de l’atenció primària de salut.

40

notícies

Premis i distincions > La Comissió d’Ensenyament del Consell Superior de la Universitat de Buenos Aires (UBA), a l’Argentina, ha atorgat el títol de doctor honoris causa al director general del Parc Científic de Barcelona (PCB) i catedràtic de Química Orgànica de la UB,

Fernando Albericio, en reconeixement a la tasca docent i de recerca que ha desenvolupat al llarg de la seva àmplia trajectòria professional. > El professor Manel Esteller, investigador ICREA del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Facultat de Medicina de la UB i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), s’uneix al grup de científics que participen en la xarxa

Faculty of 1000 (F1000), que inclou cinc guanyadors del Premi Nobel, dotze guardonats amb el Premi Lasker i 136 membres de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.

Esteller ha estat també guardonat amb el Premi Càtedra de l’Associació Europea per a la Recerca del Càncer (EACR). Aquest premi reconeix la trajectòria destacada d’un investigador europeu en la recerca del càncer. > El Centre d’Informació Cervesa i Salut (CICS) ha atorgat els dos ajuts per a la recerca de l’onzena convocatòria de les Beques Manuel de Oya a Gemma Chiva Blanch, llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments i diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la UB, i a Paola Quifer Rada, llicencia­ da en Ciència i Tecnologia dels Aliments de la UB, que faran les recerques L’estudi de les bases científiques dels efectes beneficiosos del consum moderat de cervesa sobre el sistema cardiovascular: efectes antiin-

Paola Quifer i Gemma Chiva.

flamatoris del contingut en alcohol i polifenols de la cervesa i Els prenilflavanoides del llúpol com a biomarcador nutricional del consum de cervesa, respectivament. > Dos graduats de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), adscrita a la UB, han estat guardonats als Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català, que es van lliurar el 17 de gener, al teatre Artèria Paral·lel de Barcelona.

Es tracta de Marc Riba i Anna Solanas, que han rebut el Premi Gaudí al Millor curtmetratge per Les bessones del carrer de Ponent, produït per Innovació Més Gestió Empresarial, SL.

Novament, l’ESCAC ha tingut un paper destacat en aquest certamen del cinema català, en tenir nominacions en pràcticament totes les categories: Eduard Grau, Òscar Faura i Julian Eli­ zalde, a la millor fotografia; Oriol Tarragó, Marc Orts i Ferran Mengod, com a tècnics de so; David Gallart i Jaume Martí, pel que fa al muntatge; Pau Freixas, en les categories de millor direcció i millor guió; Guillem Morales, a la millor pel·lícula en llengua no catalana; Pablo Larcuen, pel seu curtmetratge, i, una vegada més, Lluís Castells, pels efectes especials. > Per a un graduat de l’Escola Superior de Cinema i Audiovi­ suals de Catalunya (ESCAC), adscrita a la UB, ha estat també una de les preuades estatuetes dels Premis Goya de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, que es van lliurar el 13 de febrer. Es tracta de Marc Orts, que va guanyar el Goya al millor so per la pel·lícula Buried (Enterrado).

Recerques de la UB reben ajuts del Programa RecerCaixa Diverses recerques de la Universitat de Barcelona, pertanyents als àmbits de les ciències socials i les humanitats, l’educació i els sistemes educatius, i les ciències de la salut, han estat seleccionades per rebre els ajuts de la primera convocatòria del Programa RecerCaixa, que promouen l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i l’Obra Social “la Caixa”. L’objectiu és impulsar els millors projectes de recerca de grups i investigadors que treballen a Catalunya, procedents tant d’universitats públiques i privades com de centres de recerca.

En l’àmbit de les ciències socials i les humanitats, s’ha seleccionat el projecte Avaluació de polítiques d’accés universal a serveis essencials, del professor Joan-Ramon Borrell, del Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial, l’objectiu del qual és contribuir a millorar el coneixement que es té de les polítiques públiques de garantia d’equilibri territorial en l’accés a serveis essencials.

Un altre projecte destacat de la UB és Aprenentatge, servei i educació en valors, del professor Josep Maria Puig, del

Departament de Teoria i Història de l’Educació. Pretén descriure, fonamentar teòricament i promoure experiències d’aprenentatge servei (APS), una activitat d’educació civicomoral que combina el servei a la comunitat amb els aprenentatges curriculars.

Així mateix, s’ha escollit Projectes oberts per a l’aprenentatge mòbil, del professor Antonio Bartolomé, del Departament de Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica, que es proposa unir empreses, institucions, desenvolupadors i investigadors per iniciar i

avaluar tres iniciatives pilot d’aprenentatge mòbil en tres camps específics: l’aprenentatge formal, l’aprenentatge informal en projectes socials i la formació corporativa sobre col·lectius necessitats i exclosos dels sistemes formatius tradicionals.

Pel que fa a l’àmbit de les ciències de la salut, s’ha seleccionat un projecte del professor Tomàs Pumarola, del Departament d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia de la UB, que es durà a terme des de la Fundació Clínic amb el títol Control de les noves variants del

Cerimònia d’entrega del premi, el 3 de febrer a l’Albert Franks Memorial Lecture de Londres

el marc del màster universitari de Nanociència i Nanotecnologia, coordinat per la UB mitjançant l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia d’aquesta Universitat.

> Anna Palacios Padrós, estudiant del màster universitari de Nanociència i Nanotecnologia de la UB, ha rebut l’IoN Student Award 2010-2011, que atorga l’Institut de Nanotecnologia del Regne Unit (IoN) a la millor tesi de màster.

La tesi guanyadora, titula­ da Pulsed electrodeposition of CuInSe 2 films for photovoltaic applications, s’ha dut a terme en

> «De San Vito a les cèl·lules mare», una obra sobre la malaltia de Huntington realitzada en vídeo per Empar Crespo, Albert Giralt, Mar Puigdellívol i Laura Rué, del Grup de Recerca Consolidat de Fisiopatologia de Malalties Neurodegeneratives (Facultat de Medicina-Hospital Clínic-IDIBAPS), és el treball guanyador en la modalitat multimèdia de la setena edició del Premi Joan Oró a la divulgació de la recerca científica, que convoca l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) per incentivar en els joves investi-

virus de la grip que circulen a Catalunya durant dues temporades de grip consecutives (20102011/2011-2012) per mitjà d’un mètode de piroseqüenciació. La finalitat d’aquest estudi és identificar la barreja de poblacions virals, les noves variants genètiques i recombinants possibles de virus d’influença A en mostres obtingudes de pacients infectats per seqüenciació d’alt rendiment.

Ha estat també escollit el projecte Paper de la fusió mitocondrial hipotalàmica en el control de l’apetit i el pes corporal: potencial diana terapèutica per al tractament de l’obesitat, de

l’investigador Marc Claret, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). La hipòtesi d’aquesta proposta és que la fusió mitocondrial pot estar estretament implicada en la regulació de les funcions clau de determinats circuits neuronals hipotalàmics involucrats en la ingestió d’aliment i en el control del pes corporal.

Un tercer projecte seleccionat ha estat Desenvolupament de la llum modulada en lligands al·lostèrics de mGluR4 per a la regulació no invasiva a distància del dolor neuropàtic, de Pau Gorostiza, professor de la

gadors la capacitat per comunicar el contingut i el valor de la seva recerca.

L’obra «El recorregut atípic d’un microcontaminant», un relat escrit pel doctorand Bruno Domenjoud, membre del Grup de Recerca Enginyeria de Processos d’Oxidació Avançada, del Departament d’Enginyeria Química de la UB, també ha guanyat el primer accèssit de la convocatòria en la modalitat escrita. > El documental Universo extremo, produït pel Centre de Ciències de Benasc Pedro Pascual, que dirigeix el catedràtic de Física Teòrica de la UB José Ignacio Latorre, ha estat guardonat pel Centre Nacional de Física de Partícules, Astropartícules i Nuclear (CPAN) en la categoria de mate­ rials audiovisuals de divulgació. > El 26 de febrer l’Auditori de Barcelona va acollir l’acte de lliurament de la catorzena edició dels Ajuts Universitaris que CatalunyaCaixa impulsa amb la col·laboració del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, l’AGAUR, i les universitats catalanes, amb la voluntat de

41

donar suport a l’excel·lència en els projectes educatius.

Entre els 286 estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) que van presentar la sol·licitud d’ajut universitari, 148 han estat guardonats, entre els quals, Aina Regàs Scatti, estudiant de Medicina a la UB, que enguany ha obtingut la millor nota d’accés a la Universitat: un 9,80.

> Ja s’han donat a conèixer els projectes guanyadors de les Beques per a la creació artística corresponents al curs 20102011, que atorga anualment la Fundació Guasch Coranty a estudiants de la Facultat de Belles Arts. Els guanyadors han estat: Xavier Martin Llavaneras, amb La infància de l’encontre, un projecte que gira al voltant de la idea «Què passaria si estant penjat d’un penya-segat per una corda, aquesta corda es tallés?»; Gerard Ortín Castellví, amb Parangón, un projecte en què s’apropia del l’storyboard d’un fragment del film El raïm de la ira, de John Ford, i l’utilitza per recrear una adaptació en què els protagonistes són senglars i veïns propers; Daniela Ortiz de Zevallos, amb el projecte Habitaci-

© Obra Social ‘la Caixa’.

D’altra banda, Eduard Grau i Àlex Villagrasa, també del planter de l’ESCAC, estaven nominats a la millor fotografia i als millors efectes especials, respectivament, per Buried (Enterrado). Eduard Grau treballa actualment en el film Animals, la propera pel·lícula en anglès d’Escándalo Films, productora associada a l’ESCAC.

> Joan Mateo Andrés ha estat nomenat president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, òrgan respon­s able d’analitzar el sistema educatiu català. Joan Mateo és catedràtic de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació, en l’especialitat Medició i Avaluació Educativa, de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

© ION.

notícies

Els investigadors que rebran els ajuts i els representants de les universitats, de l'Obra Social "la Caixa" i de l'Administració.

UB i investigador de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), centre que impulsen la UB i la UPC. Aquest projecte pretén validar un nou concepte

farmacològic: els fàrmacs modulables amb llum, i com es pot regular la potència, l’afinitat i la distribució espacial i temporal dels seus efectes fisiològics.

42

notícies

ón de servicio, que proposa una lectura de la reproducció de la vida domèstica en l’arquitectura i una anàlisi de l’estructura social basada en la jerarquització, la proporció i la divisió de l’espai domèstic; i, finalment, Ingrid Skovgaard, amb Leaving/Dejando, en què el tema general del projecte és el camí, el procés de caminar en un paisatge, fent el viatge, passant per diferents etapes i deixant enrere la distància del camí recorregut, com a acte físic i com a significat metafòric. > El catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia José Remesal

> El professor de la UB Néstor Duch és el nou director de la Càtedra de Mercats i Política Industrial, en substitució de Martí Parellada, catedràtic de la Universitat de Barcelona i director de l’IEB, com a director de la Càtedra.

Rodríguez va ser escollit el passat 13 de març, per unanimitat, nou membre de la Reial Acadèmia de la Història, per cobrir la vacant de Julio Valdeón, que havia mort el juny. > El 10 de març va tenir lloc el lliurament dels premis de l’edició 2010-2011 del concurs Els Enigmes Congelats corresponents a l’edició 2010-2011. El primer premi va ser per al treball «Per què hi ha més matèria que antimatèria?», de Lydia Villanueva Rourera, estudiant de l’Anunciata-Dominiques de Lleida. El segon premi va ser atorgat al treball «L’envelliment i la mort: quant es pot allargar la vida

dels humans?», de l’estudiant Laura Márquez, de l’IES Celestí Bellera, i el tercer premi va recaure en M. Teresa Santos i Silva Caldeira Marques, de l’Escola Pia de Nostra Senyora (Barcelona), pel treball «És possible una vacuna contra el VIH?», i també pel treball «Estem sols a l’Univers?», d’ Omar Pila Valero, de l’Escola Virolai, també amb seu a Barcelona.

> Josep Antoni Bombí, catedràtic del Departament d’Anatomia Patològica, Farmacologia i Microbiologia de la UB, ha estat nomenat president del consorci Biopol’H. Josep Antoni Bombí és consultor sènior d’Anatomia Patològica de l’Hospital Clínic, expert en gestió universitària i en formació continuada.

La UB, la universitat amb més premiats pel Programa ICREA Acadèmia 2010 La UB és la universitat amb més guardonats pel Programa ICREA Acadèmia 2010, que vol incentivar l’excel·lència investigadora del personal docent i investigador doctor de les universitats públiques de Catalunya. En concret, el programa ha distingit 14 investigadors de la UB, en el marc d’una convocatòria que ha premiat un total de 25 investigadors d’universitats catalanes.

Els premiats de la Universitat de Barcelona són:

> Albert Bastardas, catedràtic del Departament de Lingüística General i coordinador del Grup de Recerca Consolidat de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística.

> Germà Bel, catedràtic del Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial i director del Grup de Recerca Consolidat de Governs i Mercats.

> Marian Boguñà, professor associat del Departament de Física Fonamental des del 2008.

> Marta Cascante, catedràtica del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, és la investigadora principal del Grup de Recerca Consolidat de Bioquímica Integrativa. > Albert Cirera, professor agre­­ gat del Departament d’Elec­trò­ nica, desenvolupa la seva activitat científica en el Grup de Recerca Consolidat de Micronanotecnologies i Nanoscòpies per a Dispositius Electrònics i Fotònics (MIND) i a l’Institut IN2UB.

> Francisco Ciruela-Alférez, professor del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental i director del Grup de Recerca Consolidat de Neurofarmacologia del Dolor.

> Luis Víctor Dieulefait, professor del Departament d’Àlgebra i Geometria i membre del Grup de Recerca Consolidat de Teoria de Nombres. > Carles Escera, catedràtic del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica, director de

l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C) de la UB i coordinador del Grup de Recerca Consolidat en Neurociència Cognitiva.

> Alberto Maydeu, catedràtic del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic i investigador principal del Grup de Recerca Consolidat de Models d’Equacions Estructurals i de Teoria de Resposta als Ítems.

> Carme Muñoz, catedràtica del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya i coordinadora del Grup de Recerca en Adquisició de Llengües (GRAL).

> Susana Narotzky, catedràtica del Departament d’Antropolo-

gia Cultural i d’Història d’Amèrica i Àfrica, i cap del Grup d’Estudi sobre la Reciprocitat de la UB.

> Josep Maria Paredes, catedràtic i director del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la UB, on lidera el Grup d’Astrofísica d’Altes Energies. > Julio Rozas, catedràtic del Departament de Genètica. Forma part del Grup de Recerca Consolidat de Genètica Molecular Evolutiva i del comitè executiu de l’Institut de Recerca de la Bio­ diversitat (IRBio-UB).

> Miquel Rubí, catedràtic del Departament de Física Fonamental consolidat de Física Estadística.

notícies

Sabíeu que...?

© Blog fembarodeviver.

> L’ 11 de febrer s’inaugurava el Mural de la Memòria de Baró de Viver, un projecte coordinat pel professor de la Facultat de Belles Arts i responsable del Centre de Recerca Polis – GRC Art, Ciutat, Societat, Antoni Remesar. El mural, que narra la memòria de Baró de Viver i ocupa un total de 524 m2, sobre la barrera acústica del Passeig de Santa Coloma, sorgeix d’un procés col·laboratiu, que es va iniciar el 2004, centrat en la millora dels espais públics del barri en el context dels diversos processos de regeneració urbana desenvolupats a instàncies dels veïns i veïnes per l’Ajuntament de Barcelona (PAM 2008-2011) i la Generalitat de Catalunya (Llei de barris).

El projecte ha estat possible gràcies a les imatges cedides pels veïns i a les propostes que han presentat les escoles del barri.

> El Parlament Europeu ha signat un acord amb el Grup de Recerca Anàlisi Quantitativa Regional (AQR-IREA) de l’Institut de Recerca d’Economia Aplicada (IREA) de la UB, l’Institut Alemany de Recerca Econòmica, amb seu a Berlín i l’Institut Universitari Europeu, amb seu a Florència, per dur a terme estudis en temes concrets en els àmbits econòmic i monetari.

Els tres grups de recerca assessoraran el Parlament Europeu en temes relacionats amb la política econòmica general a la Unió Europea; la política monetària i el funcionament de la Unió Econòmica Monetària, així com amb la política del Banc Central Europeu i les seves relacions, la política fiscal, la governança econòmica de la UE i de l’eurozona; i el sistema monetari i financer internacional.

Concretament en aquest àmbit es tractaran aspectes com ara els tipus de canvi, els desequilibris a les balances de comptes corrents, incloent-hi les relacions amb les institucions financeres i monetàries, i també altres organitzacions, com ara el Fons Monetari Internacional (FMI).

> La Xarxa de Referència en Biotecnologia (XRB) de la Generalitat de Catalunya, gestionada per la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), ha publicat la guia «Què fa la biotecnologia per a mi?» amb l’objectiu d’apropar aquest àmbit a la societat.

La guia «Què fa la biotecnologia per a mi?» és el resultat de la voluntat de la XRB de posar a l’abast de tothom les capacitats que té la biotecnologia per millorar la nostra qualitat de vida. Aquesta guia conté un seguit de respostes concretes que defineixen què és la biotecnologia per a ells. Així, de la pregunta «Què fa la biotecnologia per a mi?» es desprenen multiples respostes: elimina els mals olors, facilita els trasplantaments, em cura la grip, transforma els bacteris en fàbriques de medicaments, em neteja la platja, utilitza les plantes per millorar la meva qualitat de vida i respon a la meva

pregunta sobre com fem plantes transgèniques. La informació detallada de cadascuna d’aquestes respostes ha estat elaborada per investigadors de la XRB.

> La relaxació a l’aula treballada d’una manera programada millora el benestar subjectiu, l’atenció i el clima que es crea entre l’alumnat. Així mateix, pot desenvolupar la competència emocional dels estudiants per millorar-ne el rendiment acadèmic. Aquestes són algunes de les conclusions de la tesi doctoral que va llegir a la UB Luis López, en la qual s’analitzen l’aplicació i els resultats del Programa TREVA (tècniques de relaxació vivencial aplicada a l’aula), coordinat pel mateix doctorand, i en el qual professors de secundària van aplicar tècniques de relaxació durant les classes que imparteixen.

La tesi, que ha obtingut la qualificació cum laude, es titula Disseny i desenvolupament d’un programa de relaxació vivencial aplicada a l’aula i ha estat dirigida pels professors de la UB Rafel Bisquerra i Manuel Álvarez, del Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica.

> El Museu Virtual de la Universitat de Barcelona amplia la secció «Visites virtuals» amb la primera part d’un recorregut pels Pavellons Gaudí, projectats per l’arquitecte Antoni Gaudí (18521926) i situats a la finca Güell, la residència d’estiueig d’aquesta família de la burgesia catalana.

La secció «Visites virtuals» es va inaugurar el març del 2010 amb la primera part del recorregut a l’Edifici Històric de la UB. Actualment s’està treballant en la creació dels itineraris virtuals d’ambdós espais i, en breu, també s’espera incrementar el nombre de visites virtuals a altres emplaçaments de la UB que posin de manifest el valor patrimonial de la institució.

43

publicacions

PUBLICACIONS

44

Art i devoció a l’edat mitjana Rosa Alcoy Pedrós (Editora) / Pere Beseran i Ramon (Editor)

El primer títol de la col·lecció Imatges indiscretes és fruit del primer seminari internacional d’una sèrie dirigida per la professora Rosa Alcoy i endegada des del grup de recerca EMAC del Departament d’Història de l’Art de la UB. Les protagonistes són les obres d’art, tangibles, fictícies i suggeridores, i els seus múltiples contextos. La creació artística modifica la realitat immediata i alhora crea veritats relatives o representacions que s’analitzen en el llibre a partir d’un seguit de casos interessants referits a l’art medieval. La riquesa inventiva i l’enginy visual de l’art medieval es valoren en aquestes pàgines que han de tenir continuïtat en la publicació dels cicles posteriors dedicats als grans mestres medievals i moderns (2009) i a l’art de l’època de Jaume II (2011).

Y, ahora, la gramática 6. Nivel medio Mar Garachana Camarero (Coordinadora)

Y, ahora, la gramática 6 està adreçada a estudiants d’espanyol de nivell intermedi-alt (NIVELL B2). Concebuda com a manual que permet el treball a classe i l’estudi autònom, proporciona per a cada tema explicacions detallades, presentades des d’un enfocament cognitiu i pedagògic.

Els gràfics i les il·lustracions que s’hi inclouen són una part fonamental d’aquesta aproximació cognitiva a l’ensenyament de la gramàtica de l’ELE.

El Tibet, el país de la neu en flames Josep Lluís Alay Rodríguez

Un primer curs d’estadística Olga Julià de Ferran / David Márquez Carreras

Amb sis dècades de durada, el conflicte del Tibet és un dels més antics que arrossega el continent asiàtic.

Aquest llibre recull una anàlisi dels darrers deu anys d’història del conflicte i el situa en el seu context polític i social. Cerca les causes de la revolta del 2008 i les conseqüències que ha tingut en la vida dels tibetans amb l’establiment d’una llei marcial encoberta no exempta d’un grau de repressió elevat, amb l’ajut d’entrevistes inèdites, testimonis anònims i declaracions tant de les autoritats xineses com de dissidents tibetans.

Després d’un recorregut breu per la història de l’estadística, els autors d’Un primer curs d’estadística plantegen els aspectes fonamentals de l’estadística descriptiva, el model estadístic, la teoria de la decisió, l’estimació puntual, les regions de confiança, la teoria dels tests d’hipòtesi, la distribució empírica, el teorema Glivenko-Cantelli, l’estadística no paramètrica, els tests coneguts no paramètrics, i també les variables i els vectors aleatoris més usuals. Pensada per a estudiants d’enginyeries o graus en Matemàtiques i Estadística, l’obra s’enriqueix amb un recull de resultats de probabilitats que faciliten l’aprenentatge dels coneixements.

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal

Adéu a la Universitat El títol del darrer llibre del catedràtic de Literatura Comparada Jordi Llovet, Adéu a la Universitat.

L’eclipsi de les humanitats (Galàxia Gutemberg /Cercle de Lectors, 2011) fa referència al seu adéu com a professor en actiu i al possible final del crèdit de les Humanitats en el si tant de la universitat com de la mateixa societat.

L’autor hi narra les experiències viscudes al llarg d’una vida universitària de quaranta-tres anys i acompanya cada situació amb una reflexió pedagògica, política i moral, per tal que el llibre serveixi de guia útil a les generacions tant presents com futures de professors, estudiants i directors de centres de secundària i universitaris.

Universitat de Barcelona, història dels ensenyaments El 16 de març va tenir lloc la presentació del llibre La Universitat de Barcelona.

Libertas Perfundet Omnia Luce.

Història dels ensenyaments (1450-2010) (Publicacions i Edicions de la UB, 2010), obra coordinada pels professors de la Facultat de Geografia i Història Dr. Josep Maria Fullola, Dr. Francisco Gracia i Dr. Jordi Casassas. La publicació, amb pròleg del rector de la Universitat, Dr. Dídac Ramírez, presenta, monogràficament, cada un dels estudis que s’han impartit a la UB al llarg de la història i és la continuació del volum ja publicat Universitat de Barcelona. Libertas Perfundet Omnia Luce. 1450 (Publicacions i Edicions de la UB, 2008).

publicacions

Sistemas jurídicos comparados: lecciones y materiales Gianmaria Ajani / Miriam Anderson / Esther Arroyo i Amayuelas / Barbara Pasa

L’edició castellana de Sistemi giuridici comparati ofereix una ampliació i actualització de l’obra original de Gianmaria Ajani. S’hi expliquen els trets bàsics dels diferents sistemes jurídics, la tradició codificadora i l’europeïtzació del dret. És el manual més adequat als nous estudis de grau i el més actual; el seu objectiu és proporcionar una visió general dels principals sistemes jurídics de common law i civil law en un llenguatge senzill i concís.

Manual de ortodoncia Josep Maria Ustrell Torrent

L’ortodòncia es considera una especialitat de l’odontologia que requereix un llarg període d’aprenentatge i de dedicació exclusiva.

Aquest manual conté les bases necessàries per complir aquests requisits. Els capítols es deuen a les persones que han col·laborat amb el coordinador, Josep Maria Ustrell, en diferents centres universitaris de diferents països i pretenen ser una bona eina per als alumnes de pregrau i postgrau.

Sobre la providencia de Dios Pseudo-Próspero de Aquitania / Raúl Villegas Marín

Imatges d’atac.

Art i conflicte als segles xvi i xvii Cristina Fontcuberta Famadas

Aquest llibre tracta de la funció crítica de les arts visuals a l’època moderna, de les obres que contenen una polèmica oberta en contra d’un personatge, una institució o un fet concret. El llibre recull l’existència d’un art combatiu en dates anteriors al segle xviii i estudia les condicions de producció, difusió i recepció d’aquestes imatges. En quin context van sorgir, què n’explica l’aparició, qui les va encarregar, qui les va elaborar i amb quin grau de compromís, amb quins mitjans artístics es van difondre i quines estratègies es van utilitzar, i, finalment, qui les rebia i quin efecte podien produir, són qüestions que faciliten l’explicació del funcionament d’un episodi de la història de l’art fins ara mai plantejat de manera global des d’una perspectiva europea.

Sovint citat però molt poc llegit, el poema Sobre la providencia de Dios és un testimoni fonamental dels convulsos darrers anys de la Gàl·lia romana. Aquesta obra ofereix al lector la primera traducció del poema a l’espanyol, juntament amb el text llatí, una introducció en què s’analitzen el context històric i la personalitat de l’autor, i un comentari detallat dels versos.

La ficció cinematogràfica, avui Jaume Duran Castells (coordinador)

La ficció ha estat, i continua sent-ho, l’element bàsic del qual es nodreix la majoria de les produccions cinematogràfiques. Ara bé, aquest sector ha experimentat grans canvis en els darrers anys, i sembla necessari atendre’ls, com es fa des d’aquesta obra, des d’una perspectiva teòrica, epistemològica i professional.

de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Joaquim M. Puyal, de la tesi al llibre Aicnàlubma (ambulància a l’inrevés) (Columna, 2011), del conegut comunicador Joaquim M. Puyal, és la primera obra d’una sèrie de tres que l’autor té la intenció de publicar, basades en la seva tesi doctoral Elements per a l’anàlisi del discurs de la televisió. Organització, fiabilitat, producció, que va defensar a la Facultat de Filologia de la UB el febrer del 2010 i que va dirigir el catedràtic de Lingüística Sebastià Serrano.

Puyal ha escrit una obra ambiciosa i amb voluntat didàctica, però densa, amb vocació de manual i una gran profusió de notes a peu de pàgina i de referències bibliogràfiques.

Presentació del llibre Alexandre Cirici Pellicer.

Pionero en la dirección de arte Recuperar l’obra d’Alexandre Cirici (1914-1983) com a dissenyador gràfic i empresari de publicitat és la tasca que ha dut a terme Teresa Martínez, doctora per la UB, en el marc d’una tesi doctoral, dirigida per la professora de Disseny de la Facultat de Belles Arts Anna Calvera.

La recerca ha donat lloc a la publicació del llibre Alexandre Cirici Pellicer. Pionero en la dirección de arte, que ha estat editat per Campgràfic amb la col·laboració del Bau, Escola Superior de Disseny. L’aportació intel·lectual d’Alexandre Cirici és indestriable del seu compromís cívic i cultural i d’una marca intervenció pública. Va ser dels primers a reconèixer i promoure l’art més actual i a incorporar mètodes i models d’anàlisi nous.

45

46

agenda

AGENDA Els Juliols Del 4 al 22 de juliol tindran lloc Els Juliols, els cursos d’estiu de la UB. Se n’ofereixen 54 i estan oberts a tothom: alumnat universitari i de secundària, persones que treballen i que es volen reciclar professionalment o que es proposen ampliar coneixements. El programa, a més, inclou quatre cursos de la Universitat d’Estiu

de les Dones (UED), que organitzen conjuntament la UB i l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

Així mateix, en les activitats d’estiu aquest any destaca l’oferta de l’Escola d’Estiu Internacional de la UB (UBISS), amb cursos en anglès i castellà sobre diversos temes, i l’escola d’estiu Management of Creati-

vity in an Innovation Society, que organitzen l’École des Hautes Études Commerciales de Montréal (HEC Montréal) i la Càtedra d’Emprenedoria de la UB. La Universitat també ofereix cursos i activitats d’estiu a l’Escola d’Idiomes Moderns, als Serveis Lingüístics, a l’Institut d’Estudis Hispànics i al Servei d’Esports.

Si esteu organitzant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre octubre i desembre, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d’agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l’activitat, les dates, l’hora, el lloc i el vostre contacte, a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o bé per fax al 934 035 357.

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora. Consulteu www.ub.edu

JULIOL Del 4 al 28 Exposició «Cinema en temps de guerra, exili i repressió.

1936-1975».

Lloc: galeria del Paranimf

Dia 5 Concert de María Rodés dins Els Vespres de la UB, un cicle d’actuacions gratuïtes que permeten gaudir de les propostes musicals més personals de l’escena actual.

Lloc: jardí Ferran Soldevila, Edifici Històric (Gran Via, 585) Hora: 21 h

Dia 7 Concert de Le Petit Ramon dins el cicle Els Vespres de la UB. Lloc: jardí Ferran Soldevila, Edifici Històric (Gran Via, 585) Hora: 21 h

De l’11 al 16 «Logic Colloquium 2011». Organització a càrrec de l’Associació de Lògica Simbòlica, el Grup de Lògica i l’Institut de Matemàtica de la UB. Per a més informació, consulteu: http:// logic2011. org/?cmd=conferencevenue Lloc: Facultat de Filosofia (Montalegre, 6)

Dia 12 Concert d’Inspira dins el cicle Els Vespres de la UB. Lloc: jardí Ferran Soldevila, Edifici Històric (Gran Via, 585) Hora: 21 h

Del 16 al 22 «International Joint Conference on Artificial Intelligence».

Una part de les activitats d’aquest congrés internacional té lloc a la Facultat de Matemàtiques (Gran Via, 585).

Per a més informació, consulteu: http:// ijcai-11.iiia.csic.es/

Dia 19 Concert d’Erm dins el cicle Els Vespres de la UB. Lloc: jardí Ferran Soldevila, Edifici Històric (Gran Via, 585) Hora: 21 h

Dia 21 Concert de Le Pianc dins el cicle Els Vespres de la UB. Lloc: jardí Ferran Soldevila, Edifici Històric (Gran Via, 585) Hora: 21 h

Dia 26 Concert de Dotore dins el cicle Els Vespres de la UB. Lloc: jardí Ferran Soldevila, Edifici Històric (Gran Via, 585) Hora: 21 h

AGOST Del 30 d’agost al 3 de setembre 51è Congrés de l’Associació Europea de Ciència Regional.

Economistes, geògrafs i gestors de l’Administració analitzaran el tema «Nous desafiaments per a les àrees urbanes i les regions europees en un món globalitzat».

Lloc: Facultat d’Economia i Empresa (Diagonal, 690)

SETEMBRE Del 4 al 6 Congrés Nacional de l’Associació Científica d’Economia i Direcció de l’Empresa (ACEDE).

Per a més informació, consulteu: www. acede.org/ Lloc: Facultat d’Economia i Empresa

lona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra convoquen el I Congrés Internacional Joan Maragall. Conviden els especialistes i els estudiosos a reflexionar sobre el valor, la dimensió i el sentit de l’obra de Maragall, i a situar la projecció de la seva figura en l’actualitat.

Per a més informació, consulteu: http:// www.joanmaragall.cat Lloc: Edifici Històric

OCTUBRE Del 13 d’octubre al 16 de desembre Exposició «Concòrdia i patrimoni: tresors de la farmàcia catalana». Organització a càrrec del Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni.

Lloc: Vestíbul de l’Edifici Històric

Del 5 al 9 XXIV Congrés Internacional sobre Ciències Onomàstiques.

L’organització és a càrrec de la UB, la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans.

Lloc: Facultat de Filologia (Gran Via, 585) I Congrés Internacional Joan Maragall. La Universitat de Barce-

NOVEMBRE Dia 26 II Festa ExpAliments Lloc: Campus de l’Alimentació de Torribera, Santa Coloma de Gramenet.

Web: http://expaliments.wordpress. com

48

som UB

PAS de diverses universitats europees visiten la UB en el marc de l’Erasmus Staff Week Membres del personal d’administració i serveis de diverses universitats van fer una estada a la Universitat de Barcelona la setmana del 14 de març, per tal de conèixer de prop aquesta institució i el seu funcionament.

Es tracta de la primera Erasmus Staff Week que organitza la Universitat de Barcelona, que ha dedicat una atenció especial a donar a conèixer els seus dos campus d’excel·lència internacional, el Barcelona Knowledge

Campus (BKC) i el HUB c, el campus de la salut de la Universitat de Barcelona.

L’Erasmus Staff Week és una iniciativa que s’emmarca en el programa ERASMUS de la Unió Europea, que no tan sols promou l’intercanvi d’estudiants sinó també de PDI i PAS. De fet, són habituals les estades de membres del PAS de diverses universitats a serveis i departaments de la UB en el marc d’aquest programa. La Staff

Week és una iniciativa que estan començant a posar en pràctica diverses universitats, consistent a aplegar en una sola setmana bona part d’aquestes estades i preparar un programa específic d’activitats.

En total, van participat en l’Erasmus Staff Week de la UB vint-i-dues persones provinents d’Alemanya, Estònia, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Polònia, el Regne Unit, Romania, Suècia i Turquia. Entre les

activitats que es van dur a terme hi va haver l’acte de benvinguda i una visita a l’Edifici Històric, una visita al campus de Mundet on se’ls va explicar com funciona la gestió de les relacions internacionals a la UB, la presentació del BKC i el HUB c (els dos campus d’ex­ cel·lència de la Universitat de Barcelona), i les visites al Servei d’Esports, al Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) i a la seu d’Alumni.

Imatges de l'acte de benvinguda que va presidir el vicerector de Relacions Internacionals i adjunt al rector, Dr. Carles Carreras, el passat dilluns 14 de març.

Els Vespres de la UB es consoliden Els Vespres de la UB, proposta cultural per a les nits d’estiu, presenten en la seva sisena edició un programa de sis concerts de petit format als jardins de l’Edifici Històric de la universitat.

El patrocini de Moritz s’afegeix enguany al de La Vanguardia com a suport per a aquesta iniciativa cultural que ha esdevingut una plataforma de promoció de noves formacions avui prou consolidades com ara Manel, Mishima o Las Migas.

Enguany les actuacions de Maria Rodés (www.myspace. com/mariarodes), Le petit Ramon (www.myspace.com/lepetitramon), Inspira (myspace.com/inspirabcn), Erm (www. myspace.com/ermdavid), Le Pianc (www.myspace.com/lepianc), i Dotore (myspce.com/dotoremusica), tenen lloc els dies 5, 7, 12, 19, 21 i 26 de juliol a les 21 h. L’entrada és gratuïta i l’aforament és limitat. Durant Els Vespres s’instal·la una barra amb servei de begudes als jardins de la Universitat i una carpa en un espai annex des d’on es pot escoltar el concert. Fins ara han passat pels Vespres 125 músics i s’han organitzat 30 concerts, amb uns 12.000 assistents.

Acord amb GoMio.com per oferir avantatges a l’alumnat de la UB quant a reserves d’allotjament La Universitat de Barcelona i la web de reserves d’allotjament Gomio.com han arribat a un acord de col·laboració amb l’objectiu d’oferir als estudiants de la UB un descompte especial en més de 5.000 allotjaments econòmics a 135 països d’arreu del món.

Arran de l’acord amb aquesta web de reserves d’allotjaments econòmics, tots els estudiants de la Universitat de Barcelona es podran beneficiar de preus avan-

tatjosos en hostals, albergs, Bed and Breakfast (B&B), etc.

Per poder fer una reserva cal accedir a Món UB, a la secció d’avantatges o anar directament a www.ub.edu/monub/albergs. Des d’aquesta adreça es pot seleccionar la destinació (país i ciutat), les dates i el nombre de persones i fer la reserva en l’allotjament triat. Un cop feta la reserva, l’estudiant podrà contactar a través de Facebook amb altres viatgers que es trobin

som ub

Aprenentatge de llengües a distància a la UB En el marc del Pla de llengües de la Universitat de Barcelona, el Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística, amb el suport dels Serveis Lingüístics, va adquirir 500 llicències del programa Rosetta Stone, un programa d’autoaprenentatge per Internet que permet aprendre 23 llengües: anglès americà, anglès britànic, alemany, francès, italià, àrab, coreà, grec, filipí (tagal), hebreu, hindi, irlandès, japonès, llatí, neerlandès, persa, polonès, portuguès (Brasil), rus, suec, turc, vietnamita i xinès.

Amb el programa Rosetta Stone es poden assolir uns coneixements bàsics de la llengua, equivalents al nivell A2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR). Pel que fa l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià, els nivells d’aprenentatge arriben fins al B1 del MECR,

un dels objectius dels programes d’acompanyament lingüístic del Pla de llengües.

Les llicències tenen validesa durant un any, de març de 2011 a març de 2012. La gestió i administració del programa i el seguiment de les llicències es fa des dels centres d’autoaprenentatge de llengües (CAL). Per facilitar l’organització i aprofitament dels cursos, s’han establert tres períodes de formació: de març a juny, de juny a agost i de setembre a desembre. El proper període d’inscripcions per als alumnes serà al setembre.

Durant aquests períodes, els usuaris han de completar un nivell de Rosetta Stone. Aquest és un requeriment per mantenir la plaça. Pel que fa a l’acreditació, els usuaris rebran, si és el cas, un certificat d’aprofitament dels Serveis Lingüístics i, en cas de

completar una sèrie de nivells específics, tindran la possibilitat de fer una prova d’acreditació de nivell de l’EIM. Del col·lectiu d’alumnes es van rebre 1.772 sol·licituds a l’espai creat al Campus Virtual per gestionar el procés d’inscripcions. La llengua més sol·licitada va ser l’anglès britànic, amb 669 preinscrits, i la que menys, el viet­ namita, amb una única sol· licitud. Es va fer un sorteig per assignar les places disponibles per als alumnes i es va donar preferència als alumnes de grau i de llicenciatura. El PAS i el PDI es van inscriure mitjançant la unitat de Formació Corporativa i l’ICE, respectivament.

Els usuaris disposen d’un espai al Campus Virtual on poden consultar documentació, resoldre problemes tècnics, escoltar tots els àudios del programa i accedir a altres recursos d’aprenentatge de llengües. Hi destaquen els fòrums, que s’han organitzat per llengües, que permeten compartir dubtes, suggerir recursos i conèixer altres aprenents de la llengua que han triat.

El programa Rosetta Stone també està disponible als centres d’autoaprenentatge de llengües (CAL). Qualsevol membre de la UB (tingui o no llicència) pot utilitzar lliurement el programa als ordinadors dels CAL en l’horari d’obertura dels centres.

L’IL3-UB treu al mercat la primera App de la UB, Game@UB

S’ofereix als estudiants de la UB un descompte especial en més de 5.000 allotjaments econòmics a 135 països d’arreu del món

en la mateixa ciutat i en les mateixes dates de la reserva. A més, periòdicament, s’oferiran promocions exclusives per a estudiants de la UB, amb descomptes i nits de franc.

L’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3UB) ha publicat la primera App que desenvolupa la UB. Es diu Game@UB —en anglès GameAtUB— i s’ha creat amb finalitats pedagògiques perquè l’alumnat de postgrau aprengui mitjançant el joc. La nova App ja està disponible per a iPad a l’AppStore.

Game@UB s’adreça a estudiants de postgrau i consisteix a crear, a partir de lletres en moviment, paraules relacionades amb un concepte disparador que es mostra en una pantalla prèvia. La finalitat és posar en joc les expressions clau principals dels cursos.

El nivell de complexitat és creixent i aconsegueix la màxima puntuació la persona que descobreixi més paraules correctes, en menys temps i amb menys pistes sol· licitades. El rànquing es pot fer públic a través del GameCenter.

El desenvolupament d’aquesta primera App s’emmarca dins del projecte Aprendre amb iPads, del Pla d’innovació metodològica de l’IL3-UB. Per aquest motiu, ara com ara només inclou continguts sobre art contemporani i gestió de comunitats en línia (Community Manager), els cursos pilot del projecte.

S’ha previst el llançament d’una nova versió amb continguts

culturals, que oferirà una altra opció de joc no adscrita a cap curs, perquè tothom que descarregui l’aplicació hi pugui jugar.

La descàrrega es pot fer des de: http://itunes.apple.com/es/app/ game-ub/id427619928?mt=8.

Game@UB és la primera App que desenvolupa la UB.

49

Alumni UB és el servei de la Universitat de Barcelona dirigit al col·lectiu d’exalumnes i amics de la UB. Des de la comunitat d’Alumni UB et convidem a gaudir dels serveis de la Universitat de Barcelona, com ara l’accés a les biblioteques, i a participar de les noves activitats i dels nous avantatges que Alumni UB posa al teu abast:

, ACTIVITATS Borsa de treball i orientació professional

Conferències

Cursos sobre eines de recerca de feina

Tallers

Orientació en formació continuada

Trobades de promoció

Assessorament a l’emprenedor

Sortides lúdiques

Pots formar part dels clubs Alumni UB per compartir els teus interessos professionals i ampliar la teva xarxa de contactes.

Cercle d’Humanitats Fòrum d’Esports Club d’Emprenedors Club de Dret Club de Finances Club de Relacions Laborals i Recursos Humans Club de Ciències de la Salut Club Immobiliari Club de Franquícies

Club de Psicologia Club de Biologia i Biotecnologia Club de Borsa Club de Periodisme Club de Banca Club de París Club de Tarragona Club de Portugal Club de l’Havana

Preus especials per als socis en productes i serveis:

Universitat de Barcelona Esports UB, Escola d’Idiomes Moderns (EIM), IL3 (màsters i postgraus), etc.

Empreses privades Fiact, Viatges Iberia, Promentrada, Hotels Catalonia, Ateneu Barcelonès i molts més.

ALUMNI UB, LA TEVA COMUNITAT PER SEMPRE MARCA AQUESTA CASELLA SI FORMES PART DEL PAS/PDI DE LA UB, I GAUDIRÀS D’UNA QUOTA DE 0 € EL PRIMER ANY I D’UN 20 % DE DESCOMPTE EN LES QUOTES SUCCESSIVES.

Promoció vàlida per a estudiants acabats de graduar

DADES PERSONALS Nom................................................................................... Cognoms....................................... Data de naixement...............................

Adreça..............................................................................Població.......................................................................CP....................................

Província........................................................................ Telèfon.................................................... Adreça electrònica.......................................................................

DNI (amb lletra)............................................................ SEXE (H/D) ............. Estudis UB....................................................................... Any....................................

Si vols formar part dels Clubs Alumni UB, marca els que t’interessin Cercle d’Humanitats Club de Dret Club de Psicologia

Club de Banca Club de Portugal

Fòrum d’Esports Club de Finances Club de Ciències de la Salut Club de Franquícies Club d’Emprenedors Club Immobiliari Club de Relacions Laborals Club de Borsa Club de Periodisme i Recursos Humans / RH Club de Biologia i Biotecnologia Club de París Club de L’Havana Club de Tarragona

DADES BANCÀRIES Entitat.................................... Sucursal ............................DC ..............................CC................................................................................................................................

Les dades de caràcter personal facilitades seran incorporades en un fitxer titularitat de la Universitat de Barcelona, les finalitats del qual són: mantenir una vinculació permanent amb la Universitat i gaudir de tota la seva oferta de serveis. L’òrgan responsable del fitxer és la Secretaria General. Així mateix, les vostres dades seran utilitzades per remetre-us informació sobre l’oferta de serveis. En qualsevol cas, podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, adjuntant-hi una fotocòpia del DNI o altre document identificatiu, dirigida a la Secretaria General de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes 585, 08007 Barcelona, o mitjançant un correu electrònic a l’adreça següent: secretaria.general@ub.edu.

Diputació, 250 · Casa Garriga i Nogués · www.alumni.ub.edu · alumniub@ub.edu · Tel. 933 015 560

MÀSTERS I POSTGRAUS UB www.ub.edu/masters

UNIVERSITAT DE BARCELONA

*Segons els principals rànquings internacionals d’universitats: THE, ARWU i QS.

Segueix-nos: