Laboratòri de projectes professionals 1
Ricard Delgado García Grau en Disseny Curs 2013-2014 Lab. de projectes professionals 1 Eugeni Boldú
Anàlisi: referents. El disseny d’una barana per a les escales d’una part de la Facultat de Belles arts és el punt central de l’exercici primer de l’assignatura “Laboratori de Projectes Professionals 1” (de la branca de disseny industrial). Així, el primer pas a dur a terme a l’hora de pensar la elaboració de la dita barana és l’anàlisi de referents que poguem veure al voltant nostre al dia a dia. El coneixement de materials, juntes i tècniques per les quals es salven les distàncies que solventen les escales és el punt clau per començar a idear una nova solució per la part central de l’exercici, entenent com es poden utilitzar les baranes, i quins són els materials que es solen utilitzar.
#01. Aquesta barana, formada en part per fusta però generalment per acer/alumini, és creada mitjançant dos punts de referència on comença i on acaba l’escala els quals són els únics que s’uneixen a l’escala. Per altra banda, entre aquests dos punts de recolzament hi ha una sèrie de cilindres disposats a una mateixa distància l’un de l’altre per tal de fer més forta la estructura.
Aquesta estructura, així queda a l’aire aguantada per dos suports als que són soldats els cilindres i la qual sustenta finalment la part de la barana que és agafada per l’usuari, feta d’una part massissa de fusta (un llistó que va de punta a punta de la barana. Finalment, els suports a banda i banda, serveixen per solventar l’entreplà i creen una estructura que uneix una barana amb la següent.
#02 Més senzilla que la barana anterior, aquesta és feta únicament per un cilindre que, modelat amb diferents angles solventen la distància i l’angle que produeix l’escala. Cal veure, no obstant que el material és acer probablement i que les unions entre les diferents parts de la barana són fetes mitjançant la soldadura convencional. En aquest cas, la barana no té suports entre punta i punta, només els té al començament del desnivell clavats al terra amb ciment, on hi ha un canvi d’angle, ja que el material és lo suficientment resistent.
#03 Molt semblant a la barana descrita anteriorment, aquesta es basa pràcticament amb la mateixa tècnica i materials. No obstant, aquesta barana és important pel tipus d’unió que hi ha entre la part amb la que l’usuari entra en contacte i els pilars. A diferència de la barana anterior, en aquest cas no és un únic cilindre que, modelat fa alhora de barana i de pilar, sinó que són cilindres diferents que són soldats uns ambl altres. Finalment, un punt important d’aquest tipus de barana és la unió de la base dels diferents pilars amb l’escala que, com es veu a la fotografia de la dreta, es crea mitjançant una unió amb cargols i famelles a una base quadrada que agafa la cantonada exterior dels esglaons, per tal de fixar bé la estructura.
#04 En aquest cas, l’escala compta amb desnivells alternats amb replans, no obstant, interessa veure la tècnica que utilitza per salvar el desnivell i la distància que solventa l’escala a banda del material que s’utilitza, que és pràcticament el mateix que el de les anteriors baranes mostrades (acer). Així, l’important d’aquesta barana és la tècnica utilitzada. Per una banda trobem un prisma que, amb l’angle del desnivell és la barana, és aguantat al començament i al final de l’escala pels pilars que, en forma d’”L” aguanten la barana soldada i impedeixen que pugui moure’s més del compte.
#05 Probablement una de les baranes més senzilles de les analitzades com a referents per l’exercici, aquesta cinquena proposta trobada és l’exemple més bàsic de disseny d’una barana. Utilitzant com a suports (pilars) uns prismes d’acer clavats a la paret que l’escala forma, sustenten a partir de dos cargols amb famelles una barana de fusta, una part massissa que va de punta a punta de l’escala en forma de prisma.
#06 Dins de l’anàlisi de referents, aquesta barana és, probablement una de les més interessants, no només a nivell tècnic i estructural, sinó també pels materials. Combinant un acabat d’acer molt semblant al “cortén”, mig ataronjat i que dona la sensació d’oxidat amb unes cordes de ferro que tensen l’estructura, aquesta barana per una banda crea un resultat visual molt especial. Per altra banda, tot I no tractar-se d’una barana que solventa el desnivell que crea una escala, la estructura d’aquesta és extrapolable fàcilment a la situació que presentaria una escala. Uns pilars d’acer, disposats amb una distància igual entre ells, són soldats a la paret que crea el desnivell de l’escala a partir d’una segona placa d’acer que cobreix dita paret.
Per altra banda, els prismes que són aquests pilars, són units formant una “T” amb un prisma igual d’ample que els pilars que s’allarga tota la barana horitzontalment. finalment, la estructura és reforçada amb tres cordes d’acer que passen pel mig dels pilars per uns forats i que s’allarguen per fragments de la barana, units finalment amb un ganxo a un pilar creant una estructura més ferma.
#07 Aquesta barana, tornant a les que salven distàncies d’escales, és molt semblant a la #03 i a la #06, ja que combina elements de les dues. Per una banda, el material, acer, però per altra banda, la barana en sí (el que entra en contacte amb l’usuari) és una única forma cilíndrica que solventa l’angle quan ve recte fins quan comença l’escala en si. Per altra banda, els diferents pilars estan creats a partir del creuament de dos plans amb forma de “T”
que es solden amb el cilindre a la part superior i amb un prisma quadrat a la base, acollada amb cargols i famelles als diferents esglaons. Finalment, tres cilindres paral·lels al cilindre superior creuen la barana pel mig dels pilars I creen una estructura més ferma, com a l’anterior barana.
#08 Aquest exemple és molt senzill, tant per l’ús dels materials com per la tècnica constructiva. Per una banda, el material, acer a mig oxidar, s’utilitza al llarg de tota la barana ja sigui pels llistons verticals com per l’únic llistó horitzontal de la barana, així com als suports que sustenten l’estructura a la paret que forma la pròpia escala. Per altra banda, així, l’estructura de la es basa en la successió de llistons (prismes) verticals col·locats a distàncies iguals que cada dotzena en deixen col·locar un de més llarg que, amb una base vertical quadrada, s’acolla a la paret formada per l’escala per tal de sustentar-la.
#09 Molt semblant a la barana #03, la diferència primordial entre una i altra és la tècnica constructiva. Mentre una solda directament els cilindres verticals amb la barana horitzontal, en aquest cas els cilindres s’allarguen per un annex fet per un cilindre més petit que ajunta els cilindres verticals amb l’horitzontal. Per altra banda, com es veu a la fotografia de la dreta, l’escala dona directament a una paret, a diferència de l’altre, que no en tenia i es sustentava, acollada en part als esglaons i a la paret formada per la pròpia escala. Així, en aquest cas, els cilindres verticals (un al principi i l’altre al finaltenen una base quadrada que s’acolla de forma paral·lela al terra amb quatre cargols i quatre famellles.
TĂtol.
#10 Un dels dissenys més comuns a l’hora de crear una barana és aquest darrer exemple trobat als carrers de Badalona. Es tracta d’una barana feta a partir de soldadures entre plans i cilindres d’acer brillants sustentats per uns cargols que, a punta i punta de la barana són l’annex d’uns plans allargats i són cargolats a l’escala. Així, l’estructura sustentada d’aquesta forma, és feta a partir de dos plans a punta I punta de l’escala
als quals hi són soldats uns cilindres d’igual diàmetre col·locats horitzontalment a diferents alçades que ajuden a fer més robusta la estructura. Finalment, el cilindre més alt de tots és el que conforma la barana amb la que hi intervindrà l’usuari.
Anàlisi: localització i l’ús. Per la duta a terme de l’exercici, s’ha donat com a lloc de creació de la barana unes escales de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona que comuniquen la zona del bar I gravat amb la planta baixa de l’edifici. Així, aquestes escales estan conformades per dos trams ajuntats per un replà al qual s’hi ubiquen unes màquines de servei (menjar i beguda) amb les quals els usuaris de les escales hi passen algunes estones a l’hora dels aperitius. Aquest fet doncs, és important tenir-lo en compte ja que marcarà molt l’ús que tindrà la barana en si mateixa fora de l’ús més convencional de subjecció a l’hora d’utilitzar les escales. Així doncs, aquesta dada pot permetre obrir de mires més la possible solució que presentarà la barana per crear-ne una de molt més ambivalent i innovadora partint de les que solem veure arreu, com s’ha vist amb els anteriors referents. La barana, doncs, ha de presentar una solució al desnivell causat per les escales a partir del material que es vulgui, però no vidre, aportant una solució que s’ajudaria dels referents buscats als carrers per tal de ser duta a terme. Això no només serà amb l’aspecte constructiu, sinó també triant bé materials emprats i el coneixement de la resistència d’aquests a grans llargades.