U DE
UTOPIA
ART MIX 2009
DEL 10 DE DESEMBRE DE 2009 AL 29 DE GENER DE 2010 - CAN SISTERÉ, CENTRE D’ART CONTEMPORANI
M’és molt grat presentar el catàleg d’una nova edició de la biennal «Art Mix», un projecte de ciutat que reafirma la seva solidesa i projecció en el terreny de les arts plàstiques i que compta amb una elevada participació d’artistes de Santa Coloma. L’«Art Mix» s’ha convertit, des de l’any 2003, en un punt de referència i trobada per als creadors de la nostra ciutat que desenvolupen un projecte divers i col·lectiu entorn d’una idea. La biennal vol ser també una referència en els circuits més avantguardistes de les arts visuals del nostre entorn metropolità i aporta la visió dels artistes de Santa Coloma al món de l’art contemporani. Amb aquesta «U d’Utopia» el Centre d’Art Contemporani Can Sisteré tanca un cicle d’exposicions utòpiques a les quals s’han convidat joves creadors i artistes amb un històric compromís social. La cloenda es fa, ara, amb el col·lectiu d’artistes locals que participen a l’«Art Mix». Convido tothom a visitar la mostra i felicito els i les artistes participants per la seva aportació. Estic convençuda que «Art Mix 2009», per la seva qualitat i innovació, transcendirà el marc de Can Sisteré i de la nostra ciutat. Núria Parlon Gil Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet
Utopies del tercer mil·lenni L’impuls utòpic, com l’identitari, és un dels gèrmens cardinals de la creació artística. Ella, la utopia, és l’avaladora del canvi, de l’experimentació, de la transformació única que el creador espera imprimir a la seva obra i que l’espectador espera rebre quan es troba davant seu. La utopia expressa la necessitat de l’home d’iniciar un viatge cap a la terra d’enlloc (utopia: del grec ou: no i topos: lloc), un espai fictici creat com a cant de futur i com a plany de present, que implica una renúncia a tot allò recognoscible i mundà o una rebel·lió contra una realitat caduca, opressora, contaminada. L’aristocràcia, la monarquia, l’Església, el capitalisme, l’acadèmia: el viatge utòpic ha reaccionat, des del Renaixement, contra les lleis impertèrrites que, amb la seva devoció, asseguraven l’eternitat a unes elits però que condemnaven la realitat del poble ras a una immundícia i a un tedi igualment eterns. Va fer falta que el burgès es rebel·lés contra l’aristòcrata, el filòsof contra el clergue, el polític contra el monarca, el creador contra l’artista acadèmic, perquè l’esperit utòpic alliberés l’home de les cadenes feudals i li tornés la dignitat. D’aleshores ençà no poc s’ha aconseguit a força de clamar utòpicament al desert: els drets humans, la democràcia, la societat del benestar… i l’obra d’art moderna, amb el seu culte utòpic a la novetat i a l’experimentació, és a dir, a la llibertat de creació. Dins la història, aquells que han dirigit la seva mirada cap al passat en lloc de cap al futur són els que més barbaritats han perpetrat. Per això, Hitler, Franco, Stalin i Mussolini titllaven l’art d’avantguarda, l’art innovador i experimental, de “degenerat” i es delectaven amb el culte a l’acadèmia i l’obra d’art clàssica. En canvi, els períodes construïts a toc d’art modern –la Itàlia de la postguerra mundial, la Rússia de Lenin, la Barcelona dels Jocs Olímpics, la França de Pompidou– han estat sempre un cant a la llibertat i a la dignitat humana. Però en la difícil realitat que ens envolta, la pròpia realitat del tercer mil·lenni, hi ha diverses veus que ja fa temps que diagnostiquen l’esgotament de la pulsió utòpica. Alguns han constatat que estem immersos en l’era de la fi de les utopies, com a conseqüència d’un desencís o del naufragi dels darrers moviments utòpics, com el comunisme o el somni del maig del 68. Hi ha qui creu que en el terreny artístic aquest fet ha quedat evidenciat amb la desaparició dels moviments d’avantguarda: des de fa decennis no irrompen a l’escena grups homogenis, compromesos amb una idea innovadora que tingui per objecte transformar la societat, com en el passat el constructivisme rus, el surrealisme francès, el dadaisme alemany o el futurisme italià. Els més pessimistes clamen que no només s’ha
acabat la utopia, sinó que aquesta s’ha transformat artísticament en distopia, és a dir, en una utopia negativa en què la realitat transcorre en termes oposats a la societat ideal: una societat fictícia, opressiva, totalitària, freqüentement emplaçada a un futur proper, on les tendències socials es porten a extrems apocalíptics. Exemples de distopia els trobem des del Brave New World d’Aldous Huxley o el 1984 d’Orwell fins al manga japonès actual; o en el camp del cinema, des de Metropolis, de Fritz Lang, fins a les darreres producions de ciència ficció. En canvi, hi ha hagut artistes en els nostres temps que creuen en la possibilitat d’una utopia positiva. En primer lloc, en el camp de les reivindicacions ecollibertàries. Des dels anys seixanta, l’art de denúncia cap a la destrucció de la naturalesa en la realitat tecnocràtica s’ha multiplicat, en particular a partir dels diferents corrents que sorgiren del Land Art: creacions artístiques sovint efímeres fetes en l’àmbit natural i que reclamen no només el respecte per l’entorn, sinó tornar al vincle sagrat primigeni amb el món natural. En el pla més estrictament contemporani, alguns dels museus de referència internacional han abanderat recentment la causa ecollibertària amb exposicions d’art dedicades a combatre l’escalfament del planeta. En aquesta direcció, el PS1 de Nova York, el braç dedicat a l’art emergent del MOMA situat al barri de Queens, ha presentat aquest estiu una enorme estructura futurista a l’entrada del museu destinada a acollir un hort urbà autosuficient, abastit amb aigua reciclada de la pluja i energia solar. N’hi ha que pensen que la creació és la darrera reserva utòpica de l’ésser humà. Hi ha raons per creure que amb l’avenç de les noves tecnologies, les illes somniades per l’artista tenen ara més vigència i avenir que mai. Noves formes, nous móns possibles, per redimir l’home de la seva inèrcia i regalar-li, al mateix temps, una íntima i humil esperança de futur. Intentar afrontar artísticament aquests dubtes o reptes és la proposta de l’«Art Mix 2009». Com en cada convocatòria, el certamen té l’ànim de confrontar, si és possible, la creativitat contemporània amb temes candents tant en la història de l’art com en la més rigorosa actualitat. Com es materialitza la novetat i l’experimentació i, per tant, la consciència utòpica en les arts contemporànies? Com crear noves illes de futur amb els recursos de l’era tecnocràtica? I si no hi creiem, quin format té el present distòpic? Com es materialitzen les utopies artístiques del tercer mil·lenni? Albert Mercadé Historiador i crític d’art Comissari de l’«Art Mix 2009»
11 REVOLUCIONS DE LA UTOPIA A L’ANTROTOPIA 2009 Tècnica mixta Instal·lació amb mides variables Artur Muñoz
UTOPIA INVERSA 2009 T猫cnica mixta Instal路laci贸 amb mides variables Jairo R铆os
YO HABRÉ SIDO TU CUERPO 2009 20 min Vídeo digital HDV Raimundo Morte
SEED’S 2009 14 x 39 x 15 cm Tècnica mixta Jaime Cuellar
UTOPIA DINS LA DISTﾃ単IA 2009 100 x 60 x 60 cm Fusta, fang, aigua i cristall Daniel Salinas
PETIT SOMNI UTÒPIC D’UN CROISSANT 2009 90 x 65 cm Fotografia en color en paper texturat Albert López Rovira
LA QUEUE QUI MANGE LE POISSON 2009 100 x 200 cm Fotografia digital en dibond d’alumini raspallat Núria Martínez Seguer
SÓC UTÒPIC, CAL INSEMINAR NOUS DÉUS! 2009 15 x 10,5 cm Llapis de color i grafit sobre paper reciclat Miquel Grau
TOMBER DE SOMMEIL 2009 181 x 78 x 31 cm Somier de ferro rovellat i trama de diversos teixits Laura Arag贸 i Crehuet
ANARJÉ 2009 Tècnica mixta Instal·lació amb mides variables José María Moreno Hita
L’HOME-NÚVOL 2009 196 x 220 cm Tècnica mixta sobre tela Miquel Àngel Para
LA QUADRATURA DEL CERCLE 2009 Tècnica mixta 40 x 30 x 20 cm Rafael Juan
VENTANILLA PARA RECLAMAR SUEﾃ前S IMPOSIBLES 2009 70 x 90 x 20 cm Marbre blanc de Saint Beat Emiliano Lorenzo
LA FUENTE DEL NUEVO HUMANISMO UTร PICO 2009 130 x 120 cm Oli sobre tela Ivรกn Bolancer
ON POSES LA U? 2009 T猫cnica mixta Instal路laci贸 amb mides variables Mihoko Ono
NI GOTA 2009 84 x 52 x 34 cm Coure i fusta Francisco Javier Sim贸n Molina
UN INICI, UN TEMPS I UN PASSAT 2009 166 x 36 x 28 cm Tècnica mixta Jaume Capsada
PECES DESCONEGUDES 2009 100 x 160 cm Acr铆lic, cola amb pigments i collage sobre tela Ignacio Tej贸n
Can Sisteré. Centre d’Art Contemporani Carrer de Sant Carles, s/n 08921 Santa Coloma de Gramenet Tel. 93 385 13 12 www.gramenet.cat Horari: De dimarts a divendres de 17 a 21 h Dissabtes d’11 a 13.30 i de 17 a 21 h Diumenges d’11 a 13.30 h Dilluns i festius, tancat
Títol “U de Utopia, Art Mix 2009” Període Del 10 de desembre de 2009 al 29 de gener de 2010 Tinenta d’alcalde, ponent de cultura Montserrat Olivés Coordinació Joan González Comissariat i text Albert Mercadé Direcció d’art Artur Muñoz Disseny gràfic Júlia García i Manuel Reyes Fotografies Artur Muñoz, excepte obres de Jairo Ríos, Raimundo Morte i Núria Martínez Edició i impressió Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet DL: B-46738-2009