Ischemas de limba sarda

Xavier FrĂ­as Conde

Ischemas de limba sarda (iscritura e paradigmas)

ISCHEMAS DE LIMBA SARDA (ISCRITURA E PARADIGMAS)

© Testu: Xavier Frías Conde, 2011 © Editzione: Romania Minor Ianua. Revista Philologica Romanica Suplemento 15 (2011) ISSN: 1616-413X www.romaniaminor.net/ianua/ info@romaniaminor.net Totu sos deretos reservados. Peruna parte de custu materiale podet èssere reproduidu chena s’acòrdiu prèviu iscritu de s’autore suo.

ISCRIIDURA

Reassuntu de grammàtica sarda

1. S’alfabetu sardu B’at una sèrie de règulas chi cumbennet a connòschere in antis de cumintzare a presentare s’alfabetu sardu. a. Sas dòpias esistint in tzertos atòbius ebbia: <bb>, <dd>, <gg>, <ll>, <mm>, <nn>, <ss>.

No si podent usare duncas: <pp>, <tt> e àteras, ca in fatu sunt simples in sardu. b. B’at fenòmenos medas chi non si riflentant in s’iscriidura de su sardu e chi amus a presentare a pustis (lenitzione, deletzione, vocale paragògica, etz.) c. Su sistema sardu est autònomu de s’italianu, custu signìficat chi tenet unu sistema de atzentuatzione pròpiu e chi no totu sas lìteras tenent su mantessi balore che in italianu.

Pro s’iscriidura de sa limba sarda s’impitant custas lìteras, cun custos balores <a> Representat su fonema /a/.

7

Xavier Frias Conde

Andamus Sas caras

<b> Custa lìtera podet tènere valores unu pagu divessos segundu su giassu suo in sa frase.

Cando bennet in su cumintzu de una frase, sonat /b/, forte, e a pustis /m/ puru: Bio gente meda Cun bois Cando s’agatat inter vocales, puru cun /r/ e /l/, su sonu suo passat a [β]. Νοn ti bio Subra.

Craba <bb> S’impitat sa forma dòpia inter vocales pro indicare /b/: Abba Babbu 8

Reassuntu de grammàtica sarda

<c> In dainanti de <a>, <o>, <u> o cun <r> e <l>, sonat /k/: Casteddu Corona Porcu Clima Crèere In sa LSC, non s’usant sas cumbinatziones <ce>, <ci>. In custu atobu s’impitant <tze> e <tzi>.

Tando, sas formas italianas o latinas cun cuddas lìteras si depent adatare gai: IT: Cinema > tzìnema IT: Accettare > atzetare In sardu non s’impreat sa secuèntzia <qu->, imbetzes s’usat semper <cu-> Cuadru Acuàriu Cuota Acuìferu

9

Xavier Frias Conde

<ch> S’usat che in italianu, pro representare su sonu de /k/ con le vocali /e/ e /i/: Chelu Chentu Tranchillu Chistione

<d> Custa lìtera podet tènere valores unu pagu divessos segundu su giassu suo in sa frase.

Cando bennet in su cumintzu de una frase, sonat /d/, forte, e a pustis /n/ puru: Duos annos Cun duos annos Cando s’agatat inter vocales, puru cun /r/ e /l/, su sonu suo passat a [δ].

Apo a drummire.

Cantadu.

In sa pronùntzia meridionale e in bàrias alas de s’est de sa Sardigna, custu /d/ de 10

Reassuntu de grammàtica sarda

sos partitzìpios non sonat.

Custu provocat chi cantadu sonet /kan’taw/.

In su sud, sa /d/ intervocàlica si pronùntziat in atòbios meda che /r/.

<dd> Custu dìgrafu tenet duos usos: Su prus normale est chi represent sa consonante cacuminale /d/, in positzione intervocàlica.

Caddu Siddadu Però in sas formas meridionales de sos clìticos de persona tertza podet apàrere in sa positzione initziale: Ddu, dda, ddos, ddas (restu lu, la, los, las) Ddi (restu li) Ddoi Su fonema /d/ s’agatat puru in sa pronùntzia de su grupu <nd> in dialetos medas, ma non si representat:

11

Xavier Frias Conde

Cando  /nd/ o /n/ Andare  /nd/ o /n/ S’àteru usu est s’unione de su prefissu ad– cun una raighina chi cumintzat cun /d/. No nde b’at atòbios medas, ma est possìbile a nd’agatare divessos. In carchi manera, sa pronùntzia sua est /d/.

Additzione Addùsere <e> Representat su sonu de sa vocale /e/. In sardu podet èssere aberta [ε] o serrada [e], ma est una diferèntzia che non si refletat in s’iscriidura.

B’at carchi esempru meridionale in ue sa diferèntzia inter singulare e plurale si marcat cun s’abertura de sa vocale, ma segundu su sistema de sa LSC, sigumente sas vocales finales sunt divessas, sa distintziones est crara: Sg. tempus vs. plur. tempos In sos dialetos tzentrales e setentrionales, sas formas suas sunt:

12

Reassuntu de grammàtica sarda

[´tempuz(u)] vs. [´tεmpoz(o)]  setentrionale e tzentrale [´tempuz(u)] vs. [´tεmpuz(u)]  meridionale Su fenòmenu de sa metafonia in sardu faghet chi sas vocales /e/ e /o/ siant abertas [è] e [ò] cando sa vocale finale est /a/, /e/, /o/; imbetzes, cun sas vocales /i/, /u/ finales, cuddas mantessi vocales sunt serradas.

In positzione finale si pronùntziat [–i] in gasi totu su sud de s’ìsula: Tzidade /tsi´dadi/ Regione /arre´džoni/ Sa beridade /saberi´dadi/

<f> Representat su fonema /f/ Fraigare Forma Ferru <g> Tenet balores divessos.

13

Xavier Frias Conde

Cun sas bocales <a>, <o>, <u> o cun <r> e <l> sonat /g/ (o puru [γ]): Ogru Globu Saga Giogos Giogu Cun sas vocales <e> e <i> tenet su sonu forte, chi podet bariare a intro de sos dialetos: *dz+, *dž+ Progetu Girafa <gi> Che in italianu, pro refletare sa cumbinatzione de /dž/ (*dz+) cun <a>, <o> e <u> si depet introdùsere custu dìgrafu: Giùighe Regione Giogare Giaponesu

14

Reassuntu de grammàtica sarda

<gh> Che in italianu, est sa cumbinatzione ci s’usat cun <e> e <i> pro refletare su sonu duru /g/ ([γ]) Praghere Aghina Amigheddos Ànghelu Ghennàrgiu Gherra <gn> Representat su sonu /ñ/, che in italianu, ma non est s’ùnica manera de l’iscrìere, ca <nni> representat puru custu fonema: Significadu Intrànnias Campànnia Magnìficu In sos atòbios anteriores, amus preferidu un’usu etimològicu de <gn>; custu non bennet marcadu in sas normas.

Ufitzialmente, su nòmene de s’ìsula in sardu est Sardigna.

15

Xavier Frias Conde

<h> Custa lìtera tenet unu balore ausiliare in sas cumbinatziones <ch> e <gh>. <i> Si correspondet cun sa vocale /i/, puru in positzione de ditongu: Die Biancu Fìgiu S’impreat puru semiconsonante:

in

positzione

initziale

che

Ierru <j> Custa consonante s’usat ebbia in positzione intevocàlica, ma non initziale: Iaju Maju Raju Ruju

16

Reassuntu de grammĂ tica sarda

Unâ&#x20AC;&#x2122;etzetzione de custu est JugoslĂ via. <l> Representat su fonema /l/.

Luna A palas <ll> Representat su fonema /l:/: Illusione Ballu Collega <m> Representat su fonema /m/.

Fama Moneda <mm> Representat su fonema /m:/: Mamma Summa 17

Xavier Frias Conde

<n> Representat su fonema /n/. In carchi variedade de su sud sonat che nasale in positzione intervocĂ lica.

Noe Nou Rana <nn> Representat su fonema /n:/: Annos Innovare

<nni> Si biat a segus <gn>. <o> Sonat /o/, chena representare sas formas abertas o serradas (cfr. <e> subra de sa metafonia).

Cosa Ou Oos 18

Reassuntu de grammàtica sarda

Pro sa distintzione de su singulare e su plurale de bàrias formas meridionales atraessu sa metafonia, non b’at bisòngiu de los marcare cun atzentos, ca sa diferèntzia est crara meda gràtzias a s’ortografìa divessa (custa est sa pronùntzia meridionale): Corpus *‘korpuz(u)+ vs corpos [´kòrpuz(u)] In positzione finale de paràula, si pronùntziat /u/ in totu sas bariedades meridionales, parallelamente a su chi sutzedit cun <-e> chi si pronùntziat /i/.

Artos /´artuz(u)/ Cando /’kandu/ <p> Representat su fonema /p/: Pira Isperare <r> Si pronùntziat sempre suave /r/: Arena Drummire 19

Xavier Frias Conde

Craba Dare In positzione initziale, sonat puru /r/ in sas bariedades tzentrales e setentrionales, ma sonat /rr/ forte in su sud, cun sa vocale /a-/ protètica tìpica. Mancari custa pronùntzia est curreta, non si depet representare in s’iscriidura: Resone [re´zone] o pure [arre´soni] Rùere [´ruere] o pure [a´rrui]

<rr> Representat su sonu forte inter vocales: Carru Terra Cuntierra

<s> In positzione intervocàlica sonat /z/: Rosa Resone

20

Reassuntu de grammàtica sarda

In antis de una consonante sonora podet sonare /z/ puru: Turismu In su restu de sas positziones sonat /s/: Isperare Mescamente <ss> Indicat su balore /s/ inter vocales: Cassa Cussièntzia Cussìgiu <t> Representat su fonema /t/: Terra Intèndere Pro s’impreu suo che desinèntzia de sos verbos, abbaidade giussu.

21

Xavier Frias Conde

<tz> Correspondet a su fonema /ts/, chi in italianu podet tènere sa forma <z> o pure <zz>. In sardu, si usat semper custu dìgrafu pro su balore /ts/: Putzu Pratza In carchi manera, custu dìgrafu podet tènere bàrias pronùntzias: In su sud est /tš/ e puru in gènere pro sos prèstitos de s’italianu: Tzèchia Atzentu Pronùntzia S’autènticu /ts/ podet sonare /t:/ e puru /θ/ in tzertos dialetos.

Pratza Pretzu Intuitzione <u> Representat su fonema /u/ e puru /w/:

22

Reassuntu de grammàtica sarda

Ua Duos Acuàriu Ecuivalente Luna Auto Nou Noa <v> Representa su sonu /v/: Navigare Guvernu Vostè <z> Representa solo su sonu /dz/, mai /ts/: Organizare Zero Zona

In custu puntu, in sardu sunt totu divessos sos fonemas /ts/ e /dz/ a pitzus de sa representatzione gràfica issoro, ca s’iscrient che <tz> e <z> respetivamente.

23

Xavier Frias Conde

Àteras lìteras, che <k>, <q>, <w>, <y> serbint petzi pro paràulas istràngias, ma non faghent parte de s’alfabetu sardu.

2. Sa vocale protètica Si ponnet una <i> in antis de <s-> in sa limba iscrita semper, mancari custa /i/ non sonat in sos dialetos meridionales, comente si faghet puru in sas limbas iberoromanzas: Iscola Isperare Ispigru isprigare Su mantessi fenòmenu càpitat cun <sc-> cun balore fònicu /š/ Isceverare Iscièntzia

24

Reassuntu de grammàtica sarda

3. Sa vocale paragògica Unu de sos fenòmenos prus interessantes de su sardu est sa vocale paragògica. Consistit in sa collocatzione de una vocale finale in sa fine de su perìodu faeddadu. De frecuèntzia, una frase podet tènere pàusas in su mesu. Cando in s’acabbu de sa pàusa b’at una consonante, su sardu no atzetat consonantes in sa positzione finale, tando bi ponnet una vocale.

Soe iscriende istorias noas | ca oe tèngio tempus [´noaza] [´tempuzu] M’aggradat meda comente cantat. [´kantada] Custos cantant | ma lu faghent bene semper. [´kantana] [´semp(e)re] [´kantanta] [´sempri] Apo a andare cun bois. [´bojzi] Tando, in antis de una pàusa, sa vocale paragògica b’est semper.

25

Xavier Frias Conde

Sa vocale paragògica est sa mantessi de sa vocale finale: Est unu film [´filmi] In carchi manera, sa vocale paragògica non s’iscriet mai.

4. Sa lenitzione Sa lenitzione est unu fenòmenu tìpicu de su sardu, ma chi est connòschidu puru in àteras limbas romanzas. Consistit in sa trasformatzione o mutatzione de una consonante initziale de paràula cando abbarrat intervocàlica, che in custos duos esempros: Sas paràulas  [saspa´rawlaz(a)] Sa paràula  [saβa´rawla] Sa lenitzione càpitat in totu sos casos, chena etzetzione, e s’agiustat a custas trasformatziones: /p/ > /b/ ([β]): programma > su programma. /t/ > /d/ ([δ]): terra > sa terra. /k/ > /g/ ([γ]): cane > su cane.

26

Reassuntu de grammàtica sarda

/f/ > /v/ /s/ > /z/

: ferru > su ferru : sole > su sole

B’at bàrios atòbios in ue sa lenitzione non funtzionat: A pustis sa cungiuntzione e: Cun tegus e sos àteros amigos. *e soz…+ A pustis sa prepositzione a: A sa note. [asa´nòte] A pustis sa congiuntzione o: Issos o tue [´isoz o´tue] [´isoz o´tuj] A pustis sa desinèntzia /t/ de sos verbos (cfr. giussu)

27

Xavier Frias Conde

5. Su /d/ intrusu In su sardu faeddadu est abituale a pònnere unu /d/ (puru []) in sas cumbinatzines de sas prepositziones cun e in cun s’artìculu. Mancari custu siat totu normale in sa pronùntzia, non si depet iscrìere mai: Cun un’amigu tuo  [kunun´amiγu δuo \ δuu ] In una tzidade  [inunatsi’δaδe \ inunatsi’δaδi]

6. Sa deletzione Aterunu fenòmenu tìpicu de su sardu est chi sa consonante initziale, chi est /b/, /d/ o /g/, in positzione intervocàlica, ruet, est a nàrrere, lassat unu giassu buidu.

Sa buca  [sa´uka] Sa domo  [sa´òmo] [sa´òmu] Est normale meda chi sa prepositzione de perdat sa consonante sua, fintzas a assòrbere sa vocale anteriore: Cadernu de notas  *ka’derne ´notaz(a)+ 28

Reassuntu de grammàtica sarda

Esistit sa traditzione de iscriere custa deletzione che ‘e. In carchi manera, sa deletzione non si refletat mai in s’iscriidura, totu sas consonantes s’iscrient semper, mancari non si pronuntzient.

Sa deletzione afetat a sas paràulas traditzionales sardas, ma no a sas paràulas intradas atraessu s’italianu o su latinu, paràulas noas in gènere, mancari sa lenitzione podet capitare imbetzes: Sa bibblioteca [sa´βiblio´teka]

7. Sas terminatziones verbales <–t> e <–nt> Custu est unu puntu chi già amus fatu referimentu.

Sas desinèntzias verbales de sa pessona de tres sunt <-t> pro su singulare e <-nt> pro su plurale.

Sa forma singulare non si pronùntziat cando non ba’at pàusa: Su piseddu cantat che un’ànghelu. [´kanta ke]

29

Xavier Frias Conde

Imbetzes, cando b’at pausa, leat sa vocale paragògica e su <t> sonat /d/: Su piseddu oe non cantat. [non´kantada] Cuddu no esistit. [noe´zistidi] Sa forma plurale si pronùntziat solo cun /n/ cando non b’at pàusa: Sοs minudos galu non andant bene. [àndan ‘bεne | ‘bεni] A pustis sa pàusa, leat una vocale paragògica, ma in prus, su /t/ si pronùntziat in su sud: Sos minudos galu non partint [´non ´partini | ´partinti]

Su mantessi serbit pro est. Cando est in sa cadena faeddada, su /t/ non sonat cando non b’at una vocale a pustis: Custu est berus  /´kust es ´beruz(u)/ Custu est una cosa istrana  /´kust estuna´γòza s´trana/ 30

Reassuntu de grammàtica sarda

Ite est?  /´ite ´este | èsti/

8. Su sistema de atzentuatzione Sas règulas de atzentuatzione de su sardu tratant de mustrare in una manera crara in ue ruet s’atzentu tònicu. Si tratat de unu sistem autònomu, ma cun bastantes simigiàntzias cun sos sistemas catalanu e portughesu, mancari non si marcat su gradu de abertura de sas vocales, proite custu non est netzessàriu in sardu.

Sas règulas de sardu dant s’atzentu agudu (`), ma in totu custu documentu amus imprigadu s’atzentu grave (´) pro motivos tipogràficos.

Leant atzentu totu sas paràulas osìtonas chi acabant cun vocale (e puru in su plurale cun /s/) Cafè e cafès Tribù e tribùs Leant atzentu totu sas paràulas proparosìtonas. In custu puntu, tocat a isprigare chi sa separatzione sillabica si faghet segundu s’ortografia, non segundu sa fonètica. Pro custa resone, si cunsiderant paràulas proparosìtonas: Pàusa  pà-u-sa 31

Xavier Frias Conde

Paràula  pa-rà-u-la Tèula  tè-u-la Faulàrgiu  fau-làr-gi-u Pronùntziat  pro-nùn-tzi-at Istòria  is-tò-ri-a Sas paràulas parosìtonas non s’atzentuant mai: Cosa Cantat Cantant Cantamus istracu

9. S’apòstrofu S’apòstrofu s’impreat in custos atòbios ebbia: Cun sas formas de s’artìculu definidu singulare in antis de una vocale S’ora S’amigu Cun sas formas de s’articulu indefinidu in antis de una vocale Un’elementu 32

Reassuntu de grammàtica sarda

Un’idea Cun sos clìticos cando su verbu cumintzant cun una vocale T’apo a nàrrere L’ant agatadu / Dd’ant agatadu M’imàgino comente est istadu Non b’at àteros atòbios de apostrofatzione, nemancu cun sa prepositzione de.

10. Separatzione de sos cùmulos In s’ortografia sarda atuale s’iscrient isceverados totu sos elementos chi formant unu cùmulu, pruscatotu cando sos elementos podent apàrere individualmente: In presse A lestru A su mancu A dolu mannu In ue In antis In fatu

33

Xavier Frias Conde

11. Su puntu artu (·) Custu signu s’impreat in duos atòbios: Pro isceverare sos clìticos de su verbu: Na·mi sa beridade Faghende·lu / faghende·ddu In unas cantas locutziones averbiales, in ue sos elementos sunt repètidos: Laris·laris Rue·rue Cua·cua

34

              Xavier Frias Conde

36

PARADIGMAS

Reassuntu de grammàtica sarda

12. Determinantes 12.1. Deìticos 12.1.1. Artìculos definidos

SINGULARE + CONSONANTE SINGULARE + VOCALE

MASCHILE su

FEMINILE sa s’

sos

PLURALE

sas is

Sa bidda manna S’amiga mea Su tempus S’amigu meu Sos piseddos / is piseddos Sas piseddas / is piseddas Sa forma is si podet usare imbetzes de sos/sas.

12.1.2. Artìculos indefinidos

SINGULARE + CONSONANTE SINGULARE + VOCALE PLURALE

MASCHILE unu

FEMINILE una un’

unos 39

unas

Xavier Frias Conde

Unu frore Un’òmine Una die Un’istòria Unos pantalones Unas baranta berbeghes (> aprossimatzione) Nota: unos, unas s’usat solo cun nùmenes in plurale.

12.1.3. Demostrativos SING. I II III

MASC. custu cussu cuddu

PLUR. FEM. custa cussa cudda

Custu mangianu.

Cuddas computadoras noas.

Custu e cussu sunt noos.

40

MASC. custos cussos cuddos

FEM. custas cussas cuddas

Reassuntu de grammàtica sarda

12.2. Cuantificadores 12.2.1. Cuantificadores nominales MASC. SG FEM. SG pagu paga meda

MASC. PL. FEM. PL pagos pagas medas cada onzi / onni tropu bastante bastantes totu totu cantu totu canta totu cantos totu cantas bàrios bàrias ambos sos ambas sas carchi calincunu calincuna calincunos calincunas nemos nudda carchi cosa perunu peruna perunos perunas àteru àtera àteros àteras aterunu ateruna aterunos aterunas ne unu ne una ne unos ne unas paritzu paritza paritzos paritzas matessi ite siat cale si siat chi si siat

Tenemus pagu tempus.

A cada die traballamus de prus.

41

PREDICAT + + + + + + + + (ebbia) + (ebbia) + + (ebbia) + + + + + + + (ebbia) + + (ebbia)

Xavier Frias Conde

Tèngio bàrios libros noos pro a tie.

Ischìrria cale si siat film.

Nos amus a bìere ateruna die.

Non isco nudda.

Nos ant dadu sos mantessi pratos.

12.2.2. Cuantificadores averbiales e adietivales So istracu meda So bastante istracu So unu pagu istracu So pagu istracu So prus istracu So prus pagu istracu 12.3. Possessivos

1PS 2PS 3PS 1PP 2PP 3PP

MASC. SG meu~miu tuo suo nostru bostru

FEM. SG mea ~ mia

MASC. PL. mios ~meos tua tuos sua suos nostra nostros bostra bostros issoro

42

FEM. PL meas ~mias tuas suas nostras bostras

Reassuntu de grammàtica sarda

Cun s’usu atributivu, su possessivu s’impriat cun unu determinante deìticu e semper a pustis de su nùmene: Sa bidda mea Custu amigu bostru Un’idea issoro Francu cando si referit a : a. Nùmenes de famìlia Babbu tuo est simpàticu meda Maridu suo traballat in su continente b. Cun sa paràula domo Como so in domo mea c. In sas custrutziones esclamativas Amigu meu!

12.4. Interrogativos e esclamativos MASC. SG

FEM. SG

MASC. PL. FEM. PL chie ite cale cales cantu canta cantos cantas

AVERBIU

ue cando comente 43

Xavier Frias Conde

Chie est cuddu òmine cun mustatzos?

Ite ses pensende?

Ue istadis como?

Comente si narat nebode tuo?

12.5. Numerales 12.5.1. Cardinales 1. unu, una 2. duos, duas 3. tres 4. bator 5. chimbe 6. ses 7. sete 8. oto 9. noe 10. deghe 11. ùndighe 12. dòighi 13. trèighi 14. batòrdighi 15. bìndighi 16. sèighi 17. deghesete

18. degheoto 19. deghenoe 20. binti 21. bintiunu/-a 22. bintiduos/duas 30. trinta 40. baranta 50. chimbanta 60. sessanta 70. setanta 80. otanta 90. noranta 100. chentu 200. dughentos 300. treghentos 400. batorchentos 500. chimbeghentos 44

Reassuntu de grammàtica sarda

1000. mìgia 1000.000. millione Dughentos caddos e dughentas bacas Chimbemìgia euros 12.5.2. Ordinales Comente cardinales adietivales s’impreant sos tres primos ebbia: primu, segundu, tertzu.

Su restu de sas formas sunt analìticas: 4º. su de bator 5º. su de chimbe 6º. su de ses Etz. Sos bighinos nostros sunt sos de ses in sa fila Nois istamus in su pranu de sete de cuddu edifìtziu.

45

Xavier Frias Conde

13. Nùmenes e adietivos 13.1. Cuadru generale de sas flessiones de gèneru e nùmeru MASC. SG FEM. SG bellu bella interesante artista libru domo coro camareri camarera mastru mastra professore professora panaderi panadera poeta re reìna prìntzipe printzesa bue baca òmine fèmina maridu mugere lunis

MASC. PL. FEM. PL bellos bellas interesantes artistas libros domos coros camareris camarera mastros mastras professores professoras panaderis panaderas poetas res reìnas prìntzipes printzesa bue baca òmine fèmina maridu mugere lunis pantalones bodas corpos tempos taxìs tribùs cafès metròs

corpus tempus taxì tribù cafè metrò

46

Reassuntu de grammàtica sarda

13.2. Cumparatzione 13.2.1. Superioridade prus Antoni est prus Custas revistas sunt prus

simpàticu interessantes

che* de che (a) mie che / de sas àteras

* Preferidu cun pronùmenes e nùmenes pròpios.

13.2.2. Chepure

Custas revistas sunt

interessantes

che comente che sas àteras

13.3.3. Inferioridade prus pagu Antoni est prus pagu Custas revistas sunt prus pagu

simpàticu interessantes

de che che (a) mie de/che sas àteras

13.3.4. Cuantificatzione Est mègius a lu fàghere cun carma (> avèrbiu)

47

Xavier Frias Conde

Fiat lestru meda a mi respòndere (cuantificadore posteriore) FÏgiu tuo est bonu bonu (adietivu dopiadu)

48

Reassuntu de grammàtica sarda

14. Pronùmenes 14.1. Pronùmenes pessonales

1PS 2PS 3PSM 3PSF 1PP 2PP 3PPM 3PPF

SUBIETU deo tue

OBIETU mie mene tie tene isse ~issu issa nois bois issos issas

ISTRUMENT. cumegus cuntegus

Sa forma de cortesia est vustè (plur. vustès) chi sighit sa pessona de 3 pro sa cungiugatzione. In carchi manera, sa forma de plurale bois si podet usare che forma de cortesia puru, che in frantzesu.

Sa forma reflessiva de 3P est sese

49

Xavier Frias Conde

14.2. Clìticos AC. 1PS 2PS 3PSM 3PSF 1PP 2PP 3PPM 3PPF PART. GEN. LOC.

DAT. mi ti li ~ ddi li ~ ddi nos bos lis ~ ddis lis ~ ddis nde nche bi

lu ~ddu la ~dda

los ~ ddos las ~ ddas

REF.

si si

si si

Positzione: a. Normalmente, pròclise: Mi mancat una chida pro sas fèrias Non mi nche faeddes.

Già bi l’apo isprigadu duas bortas (> li + lo/la > bi lo/la) b. Sa ènclise solo pro sos imperativos e sos gerùndios Faeddende·mi galu non m’as a cumbìnchere Nara·mi sa beridade.

Mustra·lis su chi as fatu.

Sos clìticos enclìticos si unent inter issos e cun su verbu cun unu puntu artu (·) 50

Reassuntu de grammàtica sarda

Sos clìticos si cumbinant: Ando a mi nche corcare.

Nche nos andamus già.

Comporade·bos·nde.

Torra·mi·lu /torra·mi·ddu.

14.3. Cumbinatziones de sos clìticos persona casu 1 2 3 3 3 3 3 4 5 6 6 6 6 6

dativu acusativu acusativu riflessivo dat. etico

dativo acusativu acusativu reflessivu dat. èticu

acusativu lu la mi mi·lu mi· la ti ti·lu ti·la li bi·lu bi·la lu la si si·lu si·la si si·lu si·la nos nos·lu nos·la bos bos·lu bos·la lis bi·lu bi·la los las si si·lu si·la si si·lu si·la

nde mi·nde ti·nde nde·li nde·lu nde·la si·nde si·nde nos·nde bos·nde nde· lis nde·los nde·las si·nde si·nde

avèrbiu nche mi·nche ti·nche nche·li nche·lu nche·la si·nche si·nche nos·nche bos·nche nch· lis nche·los nche·las si·nche si·nche

In s’usu proclìticu, su puntu artu non s’impitat; imbetzes, sos duos clìticos no andant in paris.

51

Xavier Frias Conde

14.4. Relativos Sa forma generale est chi Non s’impreat cun prepositziones, ma eja cun artìculos: Su chi ses nende est interessante meda.

Sos chi benint dae Germània tenent un’atzentu forte meda.

Sos interrogativos si podent usare che relativos Chie at fatu custu est unu cretinu.

Non cumprendo ite cheres.

No isco in ue sunt (> in ue) Sa forma su cale (cun flessione) s’impreat che esplicativa: Custu est un’esperimentu nou, cun su cale semus traballende.

52

Reassuntu de grammàtica sarda

15. Verbos 15.1. Caraterìsticas generales  Tempos: presente, passadu, futuru, cunditzionale  Modos: indicativu, congiuntivu, imperativu  Aspetu: perfetu, imperfetu  Boghes: ativa, mèdia impessonale e mèdia ergativa, e passiva  Formas non-pessonales: infinitu, gerùndiu, partitzìpiu Sos verbos ausiliares sunt àere e èssere, chi s’usant che in italianu.

Sos tempos futuru e conditzionale sunt analìticos.

Non esistit in sardu s’usu de andare a + INF pro espressare su futuru che in àteras limbas romanzas.

Sa boghe passiva est rara meda e s’agatat in testos iscritos.

Sa boghe mèdia impessonale si format cun si: Si bendent bonos apartamentos in custa zona Si aisetat pruja pro sas dies bennidoras Sa boghe mèdia ergativa si format cun si puru: Su motore s’est rotu.

Sos amigos nostros si sunt cujados.

53

Xavier Frias Conde

Sa forma de imperativu negativu est su presente congiuntivu: Non cantes

54

Reassuntu de grammàtica sarda

15.2. Cuadru de congiugatzione verbale regulare (tempus, modu e aspetu) 1º congiugatzione

PRES. –o –as –at –amus –adis –ant FUT. apo a –are as a –are at a –are amus a –are ais a –are ant a –are PRES. –e –es –et –emus –eis –ent IMPERAT. –a –ade

INDICATIVU REALE PASS. COMP. IMPERF. IMP. COMP. apo –adu –aio aia –adu as –adu –aias aias –adu at –adu –aiat aiat –adu amus –adu –aìamus aìamus –adu ais –adu –taìades aìadis –adu ant –adu –taiant aiant –adu INDICATIVU IPOTÈTICU FUT. COMP. COND. COND. COMP apo a àere –adu dia –are dia àere –adu as a àere –adu dias –are dias àere –adu at a àere –adu diat –are diat àere –adu amus a àere –adu diamus –are diamus àere –adu ais a àere –adu diadis –are diadis àere –adu ant a àere –adu diant –are diant àere –adu CONGUNTIVU PASS. COMP. IMP. IMP. COMP apa –adu –are aère –adu apas –adu –ares aères –adu apat –adu –aret aèret –adu apamus –adu –aremus aèremus –adu apadis –adu –aredis aèredis –adu apant –adu –arent aèrent –adu FORMAS IMPESSONALES INF. GER. PART. –are

–ende

55

–adu

Xavier Frias Conde 2º Congiugatzione

PRES. –o –es –et –emus –edis –ent FUT. apo a –ere as a –ere at a –ere amus a –ere ais a –ere ant a –ere PRES. –a –as –at –amus –ais –ant IMPERAT. –i –ide

INDICATIVU REALE PASS. COMP. IMPERF. IMP. COMP. apo –idu –io aia –idu as –idu –ias aias –idu at –idu –iat aiat –idu amus –idu –ìamus aìamus –idu ais –idu –ìades aìadis –idu ant –idu –iant aiant –idu INDICATIVU IPOTÈTICU FUT. COMP. COND. COND. COMP apo a àere –idu dia –ere dia àere –idu as a àere –idu dias –ere dias àere –idu at a àere –idu diat –ere diat àere –idu amus a àere –idu diamus –ere diamus àere –idu ais a àere –idu diadis –ere diadis àere –idu ant a àere –idu diant –ere diant àere –idu CONGUNTIVU PASS. COMP. IMP. IMP. COMP apa –idu –ere aère –idu apas –idu –eres aères –idu apat –idu –eret aèret –idu apamus –idu –eremus aèremus –idu apadis –idu –eredis aèredis –idu apant –idu –erent aèrent –idu FORMAS IMPESSONALES INF. GER. PART. –ere*

–ende

–idu*

* S’infinitu tenet s’atzentu foras de sa terminatzione: bèndere, giùghere, tènere, istèndere, custrìnghere, etz. Su mantessi càpitat cun su partitzìpiu, sighende a s’infinitu, chi tenet s’atzentu foras de sa terminatzione puru: bèndidu, chèridu, etz.

56

Reassuntu de grammàtica sarda 3º Congiugatzione

PRES. –o –is –it –imus –idis –int FUT. apo a –ire as a –ire at a –ire amus a –ire ais a –ire ant a –ire PRES. –a –as –at –amus –ais –ant IMPERAT. –i –ide

INDICATIVU REALE PASS. COMP. IMPERF. IMP. COMP. apo –idu –io aia –idu as –idu –ias aias –idu at –idu –iat aiat –idu amus –idu –ìamus aìamus –idu ais –idu –ìades aìadis –idu ant –idu –iant aiant –idu INDICATIVU IPOTÈTICU FUT. COMP. COND. COND. COMP apo a àere –idu dia –ire dia àere –idu as a àere –idu dias –ire dias àere –idu at a àere –idu diat –ire diat àere –idu amus a àere –idu diamus –ire diamus àere –idu ais a àere –idu diadis –ire diadis àere –idu ant a àere –idu diant –ire diant àere –idu CONGUNTIVU PASS. COMP. IMP. IMP. COMP apa –idu –ire aère –idu apas –idu –ires aères –idu apat –idu –iret aèret –idu apamus –idu –iremus aèremus –idu apadis –idu –iredis aèredis –idu apant –idu –irent aèrent –idu FORMAS IMPESSONALES INF. GER. PART. –ire*

–ende

–idu*

* S’infinitu e su partitzìpiu tenet s’atzentu in sa terminatzione: partire -partidu, essire - essidu, etz.

57

Xavier Frias Conde

15.3. Modellos de congiugatzione de verbos irregulares 15.3.1. Verbos ausiliares Èssere

PRES. so ses est semus seis sunt FUT. apo a èssere as a èssere at a èssere amus a èssere ais a èssere ant a èssere PRES. sia sias siat siamus siais siant IMPERAT. ista istade

INDICATIVU REALE PASS. COMP. IMPERF. IMP. COMP. so istadu fio fio istadu ses istadu fias fias istadu est istadu fiat fiat istadu semus istados fìamus fìamus istados seis istados fìais fìais istados sunt istados fiant fiant istados INDICATIVU IPOTÈTICU FUT. COMP. COND. COND. COMP apo a àere istadu dia èssere dia àere istadu as a àere istadu dias èssere dias àere istadu at a àere istadu diat èssere diat àere istadu amus a àere istados diamus èssere diamus àere istados ais a àere istados diadis èssere diadis àere istados ant a àere istados diant èssere diant àere istados CONGUNTIVU PASS. COMP. IMP. IMP. COMP sia istadu èssere èssere istadu sias istadu èsseres èsseres istadu siat istadu èsseret èsseret istadu siamus istados èsseremus èsseremus istados siais istados èsseredis èsseredis istados siant istados èsserent èsserent istados FORMAS IMPESSONALES INF. GER. PART. èssere

essende

58

istadu

Reassuntu de grammàtica sarda Àere

PRES. apo as at amus ais ant FUT. apo a àere as a àere at a àere amus a àere ais a àere ant a àere PRES. apa apas apat apamus apais apant IMPERAT.

INDICATIVU REALE PASS. COMP. IMPERF. IMP. COMP. apo àpidu aio aia àpidu as àpidu aias aias àpidu at àpidu aiat aiat àpidu amus àpidu aìamus aìamus àpidu ais àpidu aìades aìadis àpidu ant àpidu aiant aiant àpidu INDICATIVU IPOTÈTICU FUT. COMP. COND. COND. COMP apo a àere àpidu dia àere dia àere àpidu as a àere àpidu dias àere dias àere àpidu at a àere àpidu diat àere diat àere àpidu amus a àere àpidu diamus àere diamus àere àpidu ais a àere àpidu diadis àere diadis àere àpidu ant a àere àpidu diant àere diant àere àpidu CONGUNTIVU PASS. COMP. IMP. IMP. COMP apa àpidu àere aère àpidu apas àpidu àeres aères àpidu apat àpidu àeret aèret àpidu apamus àpidu àeremus aèremus àpidu apadis àpidu àeredis aèredis àpidu apant àpidu àerent aèrent àpidu FORMAS IMPESSONALES INF. GER. PART. àere aende àpidu

59

Xavier Frias Conde

15.3.2. Àteros verbos Amus a signalare sos tempos irregulares ebbia.

Abèrrere (e puru cobèrrere) Pres. Ind. abèrgio, aberis, aberit, aberimus, aberides, aberint Imp. aberia, aberias, aberiat, aberìamus, aberìais, aberiant Pres. Cong. abèrgia, abèrgias, abèrgiat, etz.

Part. abertu Andare Imp.

bae, bade

Bàlere Pres. Ind. Pres. Cong.

bàgio, bales, balet, balimus, balides, balent bàgia, bàgias, bàgiat, bagiamus, bagiais, bàgiant

Bènnere Pres. Ind. Imp. Pres. Cong.

bèngio, benis, benit, benimus, benides, benint benia, benias, beniat, beniamus, beniais, beniant bèngia, bèngias, bèngiat, etz.

Chèrrere Pres. Ind. Imp. Pres. Cong.

Part.

chèrgio, cheres, cheret, cherimus, cherides, cherent cheria, cherias, cheriat, cherìamus, cherìais, cheriant chèrgia, chèrgias, chèrgiat, etz. chèridu (e chèrfidu)

60

Reassuntu de grammàtica sarda

Dare Pres. Ind. Pres. Cong.

Imp.

dao, das, dat, damus, dais, dant dia, dias, diat, diamus, diais,diant dae, dage

Fàghere Pres. Ind. Pres. Cong.

Part.

fatzo, faghes, faghet, faghimus, faghides, faghent fatza, fatzas, fatzat, fatzamus, fatzais, fatzant fatu

Nàrrere Pres. Ind. Pres. Cong.

Imper.

Part.

nàrgio/naro, naras, narat, naramus, naradis, narant nàrgia, nàrgias, nàrgiat, nargiamus, etz. na/nara naradu e nadu

Pòdere Pres. Ind. Pres. Cong.

potzo, podes, podet, podimus, podides, podent potza, potzas, potzat, potzamus, potzais, potzant

Pònnere Pres. Ind. Imp. Pres. Cong.

Part.

pòngio, pones, ponet, ponimus, ponides, ponent ponia, ponias, poniat, ponìamus, ponìais, poniant pòngia, pòngias, pòngiat, etz. postu

61

Xavier Frias Conde

15.3.3. Partitzìpios irregulares Sos prus frecuentes sunt:

INFINITU abèrrere beneìghere cobèrrere còghere connòschere cumprèndere custrìnghere èssere fàghere intèndere iscrìere mòrrere pònnere rùere tènnere tìnghere traìghere

PARTITZÌPIU abertu beneitu cobertu cotu connotu cumpressu custrintu istadu fatu intesos iscritu mortu postu rutu tentu tintu tratu

62

Reassuntu de grammàtica sarda

16. Sos averbios 16.1. Logu Ue, in ue, a ue; in cue; a largu; atesu; segus, in segus; giussu; sussu; foras, a foras; in ghìriu; in antis, in dae in antis; intro, a intro; a cuddae, in cuddae; addae; subra, a subra, in subra; suta, in suta, a suta, dae suta; palas, a palas, dae palas; a curtzu, dae curtzu; in totue; cara a cara.

16.2. Tempus A de die; a s’arbèchere; a mangianu; a mesudie, a merie; pustiprantzu; a s’impuddile; a de note; a su sero; a s’interighinada; in su mentris, in s’ìnteris; eris, gianteris; oe, oe in die; cras, pusticràs; luego(s); deretu; totu in una; de repente; ocannu; semper; mai; como; imoe; chitzo; torra; fitianu; fatu·fatu; galu; a pustis; in antis; già; cando.

16.3. Modu A fura, a s’ascuse; ebbia (semper in s’acabu), solo; puru (normalmente in s’acabu); nemancu; gai, gosi, aitzi; de badas; a beru; a lestru; a lentu; a bellu a bellu; a pagu a pagu; mescamente; bene; male; mègius; peus; in fatu, difatis; comente; a gherra; a mala gana; a mala bògia; a s’imbresse; 63

Xavier Frias Conde

in presse; a sa revessa; petzi, isceti; a caddu; a sa ritza; a sa grussera; a s’ispessada; curre·curre; laris·laris; rue·rue; faghe·faghe; cua·cua; in curtzu, a curtzu; a malu.

16.4. Cantidade A su nessi, a su mancu; pagu; unu pagu; bastante; tropu; sufitziente; nudda; meda; agiomai; prus.

16.5. Afirmatzione Eja, emmo; de seguru; a beru; senda duda; in totu; in fatu; già.

16.6. Negatzione No, nono; in nudda.

16.7. Duda Forsis, baddu, chissai; s’in casu.

16.8. Interrogatzione A (partìcula interrogativa); ello, ellus.

64

Reassuntu de grammàtica sarda

17. Prepositziones 17.1. Prepositziones pròpias A, atraessu, contra, cun, cunforme, dae, de, durante, francu, in, inter, mediante, segundu, suta, subra, peri, pro, rasente, sena.

17.2. Prepositziones impròpias A pitzu de; a pustis de; imbetzes de; in antis de; foras de; intro de; cara a; conca a; chirru a; in ghìriu a; fintzas a; pari cun; pro mèdiu de; etz.

65

Xavier Frias Conde

18. Congiuntziones 18.1. Copulativas E, ne(n) Sa forma nen s’impreat cando sa paràula bennidora cumintzat cun consonante; chi cumintzat cun vocale, s’impreat ne.

18.2. Averstativas Ma, però, ma però, antis, de su restu, imbetzes, cando chi; in càmbiu.

18.3. Conclusivas Duncas, (e) tando, pro custu/cussu.

18.4. Declarativas In fatu, difatis, pro nàrrere, unu paragone, pro esempru 18.5. Alternativas O, o pure

66

Reassuntu de grammĂ tica sarda

18.6. Finales Chi, pro chi.

18.7. Temporales Mentris, cando, in antis chi, a pustis chi, fintzas a cando, onni bia chi, in sâ&#x20AC;&#x2122;ĂŹnteri.

18.8. Cumpletivas Chi 18.9. Cunditzionales Chi / si, bastis/bastat chi, si no est chi.

18.10. Causales e cuntzessivas Ca, pro ite, deadu chi, sigumente, sende chi, mancari

67

Ìnditze ISCRIIDURA 1. S’alfabetu sardu 2. Sa vocale protética 3. Sa vocale paragógica 4. Sa lenitzione 5. Su /d/ intrusu 6. Sa deletzione 7. Sas terminatziones verbales <–t> e <–nt> 8. Su sistema de atzentuatzione 9. S’apóstrofu 10. Separatzione de sos cúmulos 11. Su puntu artu (·) PARADIGMAS 12. Determinantes 12.1. Deìticos 12.1.1. Artìculos definidos 12.1.2. Artìculos indefinidos 12.1.3. Demostrativos 12.2. Cuantificadores 12.2.1. Cuantificadores nominales 12.2.2. Cuantificadores averbiales e adietivales 12.3. Possessivos 12.4. Interrogativos e esclamativos 12.5. Numerales 12.5.1. Cardinales 12.5.2. Ordinales 13. Nùmenes e adietivos 13.1. Cuadru generale de sas flessiones de gèneru e nùmeru 13.2. Cumparatzione

3 5 22 23 24 26 26 27 29 30 31 32 35 37 37 37 37 38 39 39 40 40 41 42 42 43 44 44 45

Xavier Frias Conde 13.2.1. Superioridade 45 13.2.2. Chepure 45 13.3.3. Inferioridade 45 13.3.4. Cuantificatzione 45 14. Pronùmenes 47 14.1. Pronùmenes pessonales 47 14.2. Clìticos 48 14.3. Cumbinatziones de sos clìticos 49 14.4. Relativos 50 15. Verbos 51 15.1. Caraterìsticas generales 51 15.2. Cuadru de congiugatzione verbale regulare (tempus, modu e aspetu) 53 15.3. Modellos de congiugatzione de verbos irregulares 56 15.3.1. Verbos ausiliares 56 15.3.2. Àteros verbos 58 15.3.3. Partitzìpios irregulares 60 16. Sos averbios 61 16.1. Logu 61 16.2. Tempus 61 16.3. Modu 61 16.4. Cantidade 62 16.5. Afirmatzione 62 16.6. Negatzione 62 16.7. Duda 62 16.8. Interrogatzione 62 17. Prepositziones 63 17.1. Prepositziones pròpias 63 17.2. Prepositziones impròpias 63 18. Congiuntziones 64 18.1. Copulativas 64 18.10. Causales e cuntzessivas 65

70

Reassuntu de grammĂ tica sarda 18.2. Averstativas 18.3. Conclusivas 18.4. Declarativas 18.5. Alternativas 18.6. Finales 18.7. Temporales 18.8. Cumpletivas 18.9. Cunditzionales

64 64 64 64 65 65 65 65

71

Su sardu istàndard cumintzat a si manifestare in sa sotziedade e b’at bisòngiu de mustrare cales sunt sas règulas suas pro s’iscriidura e sos paradigmas. Esistit puru una netzessidade pedagògica de insegnare custas formas, ca su sardu est benende puru limba ogetu de insignamentu.

Xavier Frías Conde est professore de limbas galitziana e portughesa in s’UNED (Ispagna). Est ispetzialista in Linguìstica Iberoromanza, in prus de tradutore e iscritore .