Índex •
PRESENTACIÓ
2
• • • •
2 2 3 4
Què és el Racó del Professor? Com utilitzar el Racó del Professor Recursos i eines digitals Participar al blog i als canals 2.0 de Romanorum Vita
•
PER COMENÇAR
5
•
L’IMPERI ROMÀ: UNA XARXA DE CIUTATS
6
•
COM ERA HISPÀNIA?
7
•
QUÈ ENS QUEDA DELS ANTICS ROMANS?
9
•
TURISTES D’AHIR I D’AVUI
11
•
LA SOCIETAT: MOSAIC DE DESIGUALTATS
13
•
DIGUE’M COM VIUS I ET DIRÉ QUI ETS
16
•
LA HISTÒRIA NARRADA EN PRIMERA PERSONA
17
•
D’ASTÈRIX A GLADIATOR
19
•
ANNEX
21
2
Presentació Què és el Racó del Professor? És un espai que proposa un conjunt d’activitats a partir dels continguts i recursos digitals de Romanorum Vita en línia. El seu objectiu és convertir-se en una eina per al professor, amb informació i activitats per a ampliar els temes vinculats a l’exposició. Les propostes educatives incloses al dossier estan pensades per a preparar la visita presencial a l’exposició o ampliar coneixements després de visitar-la. No obstant, es tracta d’un material didàctic igualment vàlid encara que no es tingui previst visitar la mostra.
Com utilitzar el Racó del Professor? Per tal de facilitar la feina al professor, el document inclou recomanacions sobre el nivell escolar al qual es dirigeixen les diferents activitats, encara que serà el docent, en última instància, qui decideixi sobre la seva idoneïtat i adapti, si ho considera oportú, les estratègies per tal que les propostes connectin amb els alumnes. Amb aquest objectiu, cada activitat s’etiqueta amb les matèries des de les quals es pot abordar total o parcialment. El marc més habitual per a treballar aquestes propostes serà, en la majoria de casos, Coneixement del Medi Social i Cultural a primària, i Ciències Socials i Cultura Clàssica a ESO, encara que també es poden integrar des de la transversalitat curricular en matèries com Llengües, Llatí, Història de l’Art, Filosofia, Plàstica, Tecnologia, Matemàtiques o Ciutadania. Les etiquetes que es fan servir en el document són: Primària
Educació Secundària Obligatòria
Batxillerat
Aquestes etiquetes es combinen amb: Coneixement del Medi Social i Cultural
Llatí
Tecnologia
Ciències Socials
Història de l´Art
Matemàtiques
Cultura Clàssica
Filosofia
Ciutadania
Llengües
Plàstica
3
Recursos i Eines digitals Els recursos de Romanorum Vita en línia documenten i complementen l’exposició presencial. En la proposta educativa s’ ha realitzat una important tasca per a connectar els continguts desenvolupats ex profeso amb altres ja existents a Internet. No només es pretén oferir al docent una selecció de continguts digitals de qualitat, sinó també promoure l’ús de les eines digitals a l’aula. L’objectiu és aprofitar les seves funcionalitats per a compartir experiències, generar aprenentatge col·lectiu, actualitzar i visualitzar dades o reutilitzar els continguts disponibles. L’equip de Romanorum Vita continuarà treballant en la millora de tots els continguts, incorporant les aportacions de docents i visitants.
RECURSOS A DISPOSICIÓ DEL DOCENT Visita virtual a l’exposició Romanorum Vita. A més a més de poder-la visitar virtualment, l’exposició integra les veus de quatre personatges ficticis i algunes cites històriques per tal de facilitar la immersió en una ciutat romana de fa 2.000 anys. Catàleg en línia que documenta i aprofundeix en els continguts de l’exposició. Blog amb l’actualitat respecte a l’itinerari de l’exposició. Aquest és el punt de trobada de visitants, docents i escolars. Inclou les seccions “Racó del Professor”, “Organitza la teva visita”, “D’excursió” i “Propostes interactives”. Canals 2.0 de Romanorum Vita Amb una selecció d’enllaços a altres recursos de la xarxa que completen els propis de l’exposició. Amb les imatges de l’exposició i del catàleg, així com les aportades per visitants, docents i escolars. Amb les projeccions audiovisuals de l’exposició, els vídeos de com es va fer i altres clips enviats per visitants, docents i escolars.
4
Participar al blog i als canals 2.0 de Romanorum Vita El blog de Romanorum Vita és un magnífic espai per a recollir i compartir els diferents usos i experiències dels alumnes i els docents: Què ha agradat o sorprès més? Quines altres activitats s’han ideat? També es pot participar al canal Delicious de Romanorum Vita, i recomanar altres recursos disponibles a la xarxa, i a Flickr, i aportar tot el material gràfic elaborat a les propostes educatives.
5
Per començar SI ENCARA NO CONEIXEU L’EXPOSICIÓ… Proposem començar fent un passeig digital per Romanorum Vita per tal d’imaginar com va ser una ciutat romana. Com eren els edificis? Qui transitava pels carrers? Quina olor feia? Quins sorolls se sentien?
I SI JA HEU VISITAT ROMANORUM VITA... Gràcies a la visita virtual podeu tornar-ne a recórrer els carrers i sentir les veus dels habitants de la ciutat.
Visita virtual
6
L’imperi romà: una xarxa de ciutats Quin és l’abast del que anomenem Roma? L’objectiu d’aquesta activitat és contextualitzar l’imperi romà i les ciutats en les quals s’inspira l’exposició.
La reconstrucció que proposa la mostra es basa en l’estudi de les restes arqueològiques del segle I d.C. de Pompeia, Herculà i Òstia, i en documents històrics de l’època. Això no obstant, Roma va ser una civilització de diversos segles, que es va expandir per gran part d’Europa, el nord d’Àfrica i Orient Mitjà.
Amfiteatre de Pompeia. Autor: Pepo Segura © Obra Social “la Caixa”
RECURSOS • • • • • • •
Vídeo d’introducció a l’exposició Documental sobre Pompeia i Herculà Reconstrucció 3D de Pompeia Web sobre Òstia (inclou reconstrucció 3D) Les ruïnes de Pompeia a Google Maps Història senzilla de Roma Mapa animat de l’expansió de l’imperi romà
PROPOSTES Elaborar en grup una línia cronològica i un mapa en els quals es vegi reflectida aquesta complexa civilització. Situar Pompeia, Herculà i Òstia al mapa. Debatre sobre les seves característiques: com eren el clima, l’orografia, el paisatge i l’accessibilitat? Quina distància hi havia entre elles i la capital de l’imperi? Quines activitats econòmiques s’hi duien a terme?
7
Com era Hispània? L’objectiu és comparar Pompeia, Herculà i Òstia amb les ciutats d’origen romà més properes a l’entorn de l’alumne. La vida era igual a totes les ciutats de l’antiga Roma? I a Hispània? En què s’assemblava i en què es diferenciava? Analitzem com devia ser la nostra ciutat en aquella època, la mida, la sostenibilitat (agricultura, aigua, comerç), el clima i altres condicionants geogràfics.
Autor: Wikieducativos. CC
RECURSOS • • •
Mapa d’Hispània Vídeo sobre Hispània Google Maps
8
PROPOSTES Situar en el mapa d’Hispània les ciutats d’origen romà que per la seva importància resulten més properes als alumnes. Traçar les vies romanes que les unien. Completar el mapa amb més informació sobre cada ciutat: fotografies de restes arqueològiques, dades demogràfiques o altres informacions que els alumnes puguin trobar. El mapa es pot elaborar de manera col·lectiva o individual. Cada alumne o grup d’alumnes pot aportar informació sobre una ciutat determinada o un eix temàtic determinat (imatges de restes arqueològiques, detalls demogràfics o detalls de les seves característiques geogràfiques que permetin comparar-les amb la ciutat de Romanorum Vita). Es recomana la creació del mapa sobre la plataforma Google Maps per a enriquir-lo posteriorment, afegir-hi enllaços, fotografies, vídeos, etc. El mapa elaborat es pot compartir amb la comunitat de Romanorum Vita publicant l’enllaç al blog (mitjançant un post o entrada) o enviant-ho per correu electrònic.
9
Què ens queda dels antics romans? Però…, encara som romans? L’objectiu és investigar el llegat romà en diferents àmbits.
El passeig pels carrers que proposa l’exposició ens resulta quotidià. Tot i això, el llegat romà no es redueix a les pedres i els edificis. A la nostra vida quotidiana podem trobar molts exemples del llegat que l’antiga civilització romana va deixar al nostre país: lleis, llengües, urbanisme, calendari, expressions, etc.
Autor: Calafellvalo. CC
RECURSOS • • • • • • •
Visita virtual a Romanorum Vita Article: “Què tenim de romans?” Locucions llatines Història de l’arquitectura romana Gestos de l’antiga Roma Calendari romà Wikispaces
10
PROPOSTES Debatre sobre el conjunt del llegat romà: llengua, lleis, arquitectura, calendari, gestos. A classe de llengua, explicar la relació del castellà, el català, el gallec o l’eusquera amb el llatí. Plantejar també un debat sobre frases com: “Tots els camins porten a Roma”, “Parlant del rei de Roma” o “Preguntant es va a Roma.” Quan les utilitzem? Investigar sobre els orígens del nostre calendari o d’alguns gestos. Indagar sobre l’arquitectura romana i veure què ens en queda. Els alumnes poden compartir els seus exemples o reflexions en una wiki. S’hi poden recopilar paraules, locucions, gestos, etc. La wiki permet participar en un projecte de construcció col·laborativa de coneixement. També es poden pujar imatges de gestos d’origen romà al Flickr de l’exposició.
11
Turistes d’ahir i d’avui L’objectiu és identificar l’herència romana de les nostres ciutats.
Després de la visita a Romanorum Vita resulta fàcil identificar a les nostres ciutats i pobles els espais o elements actuals amb aspectes i usos iguals o similars als que tenien aquests o altres elements a les antigues ciutats romanes. On trobar avui dia el fòrum, les termes o les insulae?
© Ajuntament de Saragossa
Autor: Toprural. CC
RECURSOS • • • • • •
Visita virtual a Romanorum Vita Vídeo d’introducció a l’exposició Catàleg en línia Història de l’arquitectura: arquitectura romana Les ruïnes de Pompeia a Google Maps Flickr
PROPOSTES Per a alumnes de primària Realitzar una sortida fotogràfica per la ciutat. Prendre imatges de restes arqueològiques i d’espais d’origen romà (en cas que n’hi hagi), així com d’espais moderns que ens recordin la ciutat romana que hem vist a l’exposició: la plaça, la disposició dels carrers, els comerços, etc.
12
Seleccionar les millors imatges i publicar-les al Flickr de Romanorum Vita. Enriquir aquestes imatges indicant on es va fer la fotografia, així com el seu origen/semblança romana. Buscar a Flickr més imatges de la nostra ciutat o d’altres ciutats que hagin incorporat altres visitants. Podem establir relacions amb les nostres o senzillament realitzar comentaris. Per a alumnes de secundària Realitzar una sortida fotogràfica. A partir de les imatges que s’han agafat o treballant amb mapes, reflexionar sobre les ciutats mediterrànies hereves del model de ciutat romana. Comparar l’estructura d’algunes ciutats espanyoles (la de residència dels alumnes i d’altres importants) amb el model de ciutat romana. Per fer-ho podem consultar el vídeo d’introducció a l’exposició, la visita virtual, el catàleg en línia o les ruïnes de Pompeia. Debatre sobre: •
La funció de la plaça major com a centre neuràlgic de l’activitat social i comercial de la ciutat.
•
La diversitat d’usos dels edificis en una mateixa zona de la ciutat: comerç, habitatge, escoles.
•
Els usos dels edificis en relació amb la mobilitat, la vida social, els sorolls, el confort, etc.
•
Com rebien aigua, materials de la construcció i queviures les ciutats romanes? I les nostres?
•
Quin paper va jugar la potent xarxa de calçades romanes en el creixement d’aquestes ciutats per tot l’Imperi? Comparar-la amb les complexes xarxes de mobilitat actuals: carreteres, xarxes ferroviàries i tràfic aeri.
Participar al Flickr de Romanorum Vita i publicar imatges de construccions romanes típiques (aqüeductes, termes, carrers, etc.), i vincular-les als seus referents a les ciutats actuals a partir de les imatges agafades durant la sortida fotogràfica.
13
La societat: mosaic de desigualtats Quin personatge romà vols ser? L’objectiu és reflexionar sobre com s’organitzava la societat romana.
La democràtica societat romana era també una societat molt estratificada, amb grans diferències socials. La visita virtual a Romanorum Vita ens presenta alguns dels seus habitants: una dona i el seu fill, un esclau i un pelegrí. Podem analitzar els diferents rols socials posant-nos a la pell d’un romà.
Autor: Calafellvalo. CC
RECURSOS • • • • • • • • • •
Visita virtual a Romanorum Vita La dona a l’antiguitat clàssica Història de Roma (anglès) Les classes socials a Roma (anglès) Ordre social a Roma (anglès) Estructura social a Roma Woices Youtube Flickr Delicious
14
PROPOSTES Per a alumnes de primària i secundària Després de recordar els continguts de les veus del nen, la dona, el pelegrí i l’esclau recollits a la visita virtual, proposeu als alumnes que es posin al paper de diferents personatges de la vida a l’antiga Roma. Els personatges escollits pels alumnes en el seu conjunt hauran de ser representatius de l’estructura piramidal de la societat romana. Poden ser alguns dels que es proposen a l’exposició: un sastre, un cavaller, un senador, un magistrat, un sacerdot, un bugader, un obrer, un hostaler, un esclau de la fleca i les seves dones i fills. Reflexionar des de la perspectiva actual sobre els avantatges i inconvenients de ser un o altre personatge. Un cop analitzada aquesta qüestió, cada alumne pot crear un monòleg de presentació del seu personatge, similar al que ha sentit a la visita virtual i utilitzant com a referència els recursos que recull el Delicious de Romanorum Vita.
El monòleg: explicar qui és el personatge escollit, quin és el seu rol i estatus en la classista societat romana. Reflectir els avantatges i desavantatges del personatge.
Segons els personatges representats, agrupar els alumnes per crear escenes teatralitzades que es localitzin imaginàriament en algun dels espais de l’exposició. Els monòlegs i escenes es poden gravar en format àudio a través de la plataforma Woices de Romanorum Vita. En cas de disposar d’una càmera de vídeo a l’escola, també es poden gravar en forma de petits clips i enviar-los al blog.Després es publicaran al canal de Youtube de l’exposició. Des d’aquestes plataformes (Woices i Youtube) també es poden recuperar els monòlegs i escenes gravats per altres escoles, i contrastar els seus continguts amb els continguts treballats a l’aula.
15
Per a alumnes de la classe de Ciutadania En el context de la matèria de Ciutadania, aprofundir en la societat romana. Començar situant els diferents personatges escollits pels alumnes en una piràmide social que evidenciï l’estratificació social de Roma. Debatre sobre el rol de la família i de la dona en aquesta societat. Aquesta reflexió es pot enfocar des d’altres matèries en una anàlisi més interdisciplinària. A partir de la reflexió, crear un mural de síntesi sobre la societat romana.
El mural: debatre primer col·lectivament els aspectes que es volen reflectir en el mural, que descriguin una ciutat tipus: model de família, relacions home-dona, classes socials, treballs i oficis, dades demogràfiques (nombre d’habitants, immigració, etc.).
El mural es pot crear individualment, o en grup per tal que cada alumne busqui la informació relativa a un dels temes i llavors es construeixi el mural col·lectivament. Publicar els murals en format imatge al Flickr de Romanorum Vita o enviar-los per correu electrònic al blog de l’exposició.
16
Digue’m com vius i et diré qui ets L’objectiu és reflexionar sobre com el tipus d’habitatge romà reflectia l’estatus social dels seus habitants.
La domus que es reconstrueix a l’exposició és la casa d’una important família romana. Com devia ser la casa d’una família amb molts fills? I si l’amo fóra un general romà, o un comerciant?
RECURSOS • • • • • • •
Catàleg en línia Les ruïnes de Pompeia Simulació virtual d’una insula Simulació virtual d’una domus Vídeo 3D d’una domus Manual del candidat Flickr
PROPOSTES Dissenyar una casa (domus) o bloc de pisos (insula) on podrien viure els personatges que es van treballar a l’activitat anterior. Per exemple: un comerciant amb família nombrosa, un soldat, un general, la dona de la bugaderia (fullonica), un candidat electoral, un escriptor, una prostituta, un constructor, un sacerdot o un pontífex. Reflexionar sobre detalls com la mida, l’estructura i l’ús de les dependències, els materials, la decoració, el mobiliari i la il·luminació. En l’exercici, cal tenir en compte aspectes com la localització de la ciutat: clima, recursos hídrics, materials constructius disponibles, etc. Publicar els dissenys de les diferents cases en format imatge al Flickr de Romanorum Vita, comentant les imatges amb la descripció de la família per a la qual es van dissenyar.
17
La història narrada en primera persona Què ens expliquen els mateixos romans? L’objectiu és conèixer els aspectes de la societat romana a partir de les fonts clàssiques.
La nombrosa documentació que ha arribat fins als nostres dies, ens aporta un ampli coneixement sobre Roma, els seus costums, les seves ciutats i el seu context històric. Des de grafits populars fins a escrits polítics, filosòfics o literaris, aquests textos mostren la complexitat de la vida a la ciutat romana i els seus problemes urbanístics i d’índole social.
Grafit de Pompeia. Autor: Pepo Segura © Obra Social ”la Caixa”
RECURSOS • • • • • • • • •
Visita virtual Catàleg en línia Els grafits de Pompeia en llatí i anglès Frases d’Ulpià i Sèneca Llibre: El Satiricón de Petroni Cites de personatges romans La paret dels grafits (proposta interactiva) La publicitat a Roma Blogspot
18
PROPOSTES Proposar la cerca i selecció d’altres grafits i cites que reflecteixin aspectes de la vida quotidiana de la ciutat i que completin els recollits a la visita virtual i al catàleg de l’exposició. Per a realitzar la cerca, els alumnes poden consultar els grafits trobats a Pompeia, les frases de personatges cèlebres com Ulpià o Sèneca, els passatges del llibre El Satiricón, o els escrits d’altres autors i obres disponibles a Internet. Pintar els grafits seleccionats o inventats pels mateixos alumnes a través de l’aplicació de dibuix en línia de la proposta interactiva “La paret dels grafits” recollida al blog. Si es treballa aquesta proposta a la classe de llatí, la selecció de grafits pot realitzar-la prèviament el docent a partir de fonts originals en llatí. Abans de debatre sobre el punt de l’exposició en el qual podríem afegir la cita, es pot realitzar un exercici de traducció. En paral·lel a l’exercici anterior, investigar sobre els diferents formats o tipus de comunicació a l’antiga Roma. Proposar als alumnes la redacció i el disseny per grups de l’Acta Diürna (noticiari diari sobre l’ actualitat de la ciutat), inspirada en els continguts de l’ exposició. A l’acta s’hi poden tractar els temes següents: • • • •
Informació sobre el terratrèmol que ha destruït Pompeia i Herculà Un anunci d’un espectacle de circ o teatre Una notícia sobre la inauguració d’un nou comerç Un comentari sobre l’última llei discutida al fòrum
Si es recorre de nou l’exposició virtual, es poden dissenyar noticiaris molt variats, en suport paper o digital. Per a crear la versió digital es pot utilitzar una aplicació de creació de blogs, on es podran maquetar tots els continguts. Compartir els noticiaris elaborats amb la comunitat de Romanorum Vita i enviar-los a través del blog o per correu electrònic.
19
D’Astèrix a Gladiator Els nostres referents del món romà L’ objectiu és relacionar coneixements adquirits sobre l’antiga Roma amb referents actuals de la cultura popular: cine, còmic, novel·la, etc.
La nostra imatge de Roma no sempre es basa en els resultats de les investigacions històriques i arqueològiques. Sovint està condicionada per pel·lícules, novel·les o còmics. Gràcies a Romanorum Vita i a les activitats realitzades, podem descobrir quins personatges, escenes o edificis d’aquests referents podrien haver estat reals i quins no.
RECURSOS • • • • •
Crítica històrica de la pel·lícula Gladiator Crítica històrica de la serie Hispania Filmografia sobre l’antiga Roma Vídeo sobre com es va fer la pel·lícula Gladiator Els personatges d’Astèrix
PROPOSTES Visionar a l’aula, total o parcialment, la pel·lícula Gladiator o algun dels capítols de la sèrie Roma (BBC). Es poden escollir altres pel·lícules o sèries, com Ben-Hur o la sèrie Hispania (Antena3). També es pot realitzar la feina a partir de còmics o novel·les. Debatre a l’aula sobre l’obra seleccionada a partir de preguntes com: Com es reconeix l’època en la qual està passant la història? Encara que a l’obra s’indiqui de forma explícita, buscar altres indicis: es parla d’un emperador, s’esmenta algun fet històric que puguem contrastar, etc. Quins personatges podem identificar que siguin representatius de l’estructura de la societat romana? Els podríem situar a la piràmide social que hem construït a la proposta “La societat: mosaic de desigualtats”? Per a cadascun, comentar fins a quin punt la seva caracterització és rigorosa (vestuari, relacions familiars i socials, educació, etc.).
20
Sobre els escenaris: els podem identificar? Són bones les reproduccions? Per a cada escenari, comentar els indicis que ens ajuden a localitzar-lo. Realitzar una crítica breu sobre el rigor històric de la reproducció basant-nos en el disseny, els materials, la decoració, etc. A partir de la reflexió, elaborar una crítica històrica i compartir-la amb la comunitat de Romanorum Vita a través del blog. També es poden comentar les crítiques d’altres usuaris ja existents al blog de Romanorum Vita o a la xarxa. Plantejar una discussió sobre la importància del rigor històric a les pel·lícules, novel· les o còmics, malgrat ser continguts de ficció. Com s’aconsegueix, això? Visionar el vídeo sobre com es va fer l’exposició de Romanorum Vita i analitzar l’equip de professionals implicat, així com les investigacions i fonts primàries de les quals s’ha partit. Comparar-lo amb la preparació duna pel·lícula com Gladiador o imaginar el procés que cal seguir per a escriure un còmic o una novel·la històrica. Què cal cercar, investigar i consultar per a aconseguir una bona contextualització i escenografia? Revisar els crèdits de la pel·lícula, identificar els elements que aporten qualitat als continguts i rigor als decorats, el vestuari i altres elements escènics.
21
Annex Principals aplicacions digitals utilitzades en el document • • • • • • •
Flickr.com Youtube.es Delicious.com Google Maps Woices.com Wikispaces.com Blogspot.com