El Diari 7 de l'Escola d'Estiu 2014 (dimarts 8 de juliol)

www.rosasensat.org

49A ESCOLA D’ESTIU 8 DE JULIOL DE 2014

Sumari

Diari7

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

Tema General

«Tots som fruit d’una trobada sexual Nolasc Acarín, neuròleg

«

Entrevista

Ramon Gener

Rosa Sensat

Les novetats editorials de Rosa Sensat

Història

CENT I MÉS, 100 anys d’Escoles d’Estiu.

Sintonia amb el govern

Recomanem

Museu Marítim

Xarxes socials

Al Twitter es parla de l’#EE2014

«Tots som fruit d’una trobada sexual» TEMA BENVINGUDA GENERAL ENTREVISTA ROSA SENSAT HISTÒRIA RECOMANEM XARXES SOCIALS

Diari7

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

www.rosasensat.org

49A ESCOLA D’ESTIU 8 DE juliol DE 2014

Per Acarín hi ha diferències biològiques i genètiques entre els cervells femení i masculí, així com entre els mascles i les femelles. Algunes d’aquestes diferències les trobem en la conducta, en el llenguatge, la sexualitat i l’envelliment, així com també en el tipus d’hormones predominants en cadascun dels sexes. Així, les dones tenen menys lateralització, disposen d’un millor llenguatge i una millor percepció, mentre que els homes tenen una millor capacitat viso-espacial i un raonament matemàtic més aprofundit.

Pel que fa a les diferències sexuals, Nolasc s’ha referit als sexes genètic, genital i cerebral, però sobretot ha parlat del sexe fenotípic, el que regula l’aparença externa de les persones, presentant un seguit d’imatges, tant de cultures antigues (de la prehistòria, l’antiga Grècia i Roma i el Renaixement) com d’actuals, per explicar algunes d’aquestes diferències sexuals fenotípiques entre els homes i les dones: les espatlles, els malucs, el bust, la cintura i la pilositat en el pubis, entre molts altres.

Nolasc Acarín ha acabat la seva intervenció explicant que els criteris de similitud són els principals pel que fa a la selecció sexual entre mascles i femelles, de tal manera que hi ha una tendència innata a reproduir-se entre similars, a buscar una imatge a partir de

INICI

Associa’t

Tots som fills del sexe i hem estat engendrats a partir d’una trobada sexual, va dir ahir al Tema General el doctor en medicina, neuròleg i psiquiatre barceloní, Nolasc Acarín, que va participar amb una conferència sobre “cervell i sexe: femení i masculí”.

També s’ha referit a dues “grans obsessions masculines”: pel penis gran i pel darrere femení, relativitzant-les ja “tots els penis són iguals en erecció” ha dit, i que l’obsessió pel darrere femení no és singular de l’espècie humana, sinó que la trobem en gairebé tots els animals.

Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament

Encara ets a temps d’aprofitar el nostre descompte especial d’escola d’estiu 2014!

30% de descompte en tots els llibres

passa’t pel quiosc, t’hi esperem!

<<

2

>>

«Tots som fruit d’una trobada sexual»

Diari7

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

www.rosasensat.org

49A ESCOLA D’ESTIU 8 DE juliol DE 2014

Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas

Associa’t

TEMA GENERAL ENTREVISTA ROSA SENSAT HISTÒRIA RECOMANEM XARXES SOCIALS

«L’educació sexual a les escoles i instituts s’ha d’iniciar abans dels 10 anys»

l’experiència de la infància, i a aparellar-se amb individus semblants als familiars, però no amb familiars. En concret, els criteris que es fan servir són, en primer lloc, el de l’ètnia, l’edat, i l’estatus socioeconòmic; en segon lloc la personalitat i la intel·ligència; i en tercer, els criteris antropomètrics i físics.

Finalitzada la conferència, i en el torn de preguntes, dues qüestions han quedat clares: la importància de l’educació sexual a les escoles i instituts –que per Nolasc s’ha d’iniciar abans dels 10 anys ja que “és l’única manera d’aconseguir que la població tingui les idees clares en aquest tema”–, i la necessitat de la coeducació.

Jordi Navarro

INICI

Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament

TEMA GENERAL DE DEMÀ Programa Tema General Horari: de 12.45 a 13.45 h (obert a tothom)

dimecres 9 de juliol Com aprendre a pensar, a comprometre’s i a actuar Ada Colau, activista social

<<

3

>>

Entrevista

ramon gener TEMA BENVINGUDA GENERAL ENTREVISTA ROSA SENSAT HISTÒRIA RECOMANEM XARXES SOCIALS

«Jo no ensenyo, em nego a ensenyar»

INICI

Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

Diari7

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

www.rosasensat.org

49A ESCOLA D’ESTIU 8 DE juliol DE 2014

Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas

Associa’t

la gent no escolta música, la gent sent música Ramon Gener (Barcelona) és conegut per ser el presentador del programa Òpera en texans del Canal 33 de Televisió de Catalunya. Llicenciat en Humanitats i en Ciències Empresarials, des de ben petit va començar a estudiar solfeig i piano, i ja de més gran bel canto sota la batuta de Victòria dels Àngels.

Què va representar per a tu la tutoria de la Victòria dels Àngels?

La Victòria era brutal, va ser la persona que va fer un click a la meva vida. Jo tenia una personalitat molt forta i em vaig adonar que era incapaç de fer una cosa que no m’agradava. Potser és que els professors habitualment són molt rutinaris i en canvi la Victòria va fer una cosa que ningú fins aleshores havia fet amb mi a la vida: em va donar la possibilitat d’escollir, i és així com vaig entendre que volia ser lliure. Ella em va preguntar què volia fer amb la meva vida, em va donar aquesta oportunitat que ningú fins aleshores m’havia donat. Era la seva manera de fer. Va ser la millor professora, en el sentit de no donar mai la resposta de les coses. Amb ella vaig entendre que la gràcia està en les preguntes més que en les respostes. Senzillament, cada tarda anava a casa seva, tocava, cantàvem, parlàvem..., venia a ser com un professor assegut a l’àgora i que simplement es dedica a xerrar, discutir i escoltar.

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament

<<

4

>>

Entrevista

ramon gener

Diari7

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

www.rosasensat.org

49A ESCOLA D’ESTIU 8 DE juliol DE 2014

TEMA GENERAL ENTREVISTA ROSA SENSAT HISTÒRIA RECOMANEM XARXES SOCIALS

«Escoltar música és aturar-se i deixar que la música et digui el que et vol dir» INICI

Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

Què vols transmetre amb els teus progra¬mes?

Jo he intentat transmetre allò que a mi em fa gaudir molt, transmetre-ho i fer-ho passar bé, que el programa et faci viure, apassionar, plorar, riure... A continuació vénen els altres temes relacionats amb la música: el cultural, l’històric, l’intel·lectual, però sempre després de l’emocional. Vull transmetre que la música, la cultura no són avorrides, que igual que jo puc gaudirhi, vull que els altres també s’ho passin tan bé. A continuació l’espectador pot decidir escoltar Andrea Chénier i quedar-se com a simple oient o començar a tibar el fil..., i aleshores s’obre un món inabastable i t’adones que en teoria saps més però que en realitat cada vegada saps menys..., i aquesta és una aventura tan fascinant..., i jo m’ho prenc com si fos l’Indiana Jones.

Ensenyes?

No, mai. Jo no ensenyo, em nego a ense¬nyar. La gràcia de poder fer una derivada no és que t’ho expliquin, sinó que el professor t’ha de fer descobrir que la derivada ja és dins de l’alumne, com en Miquel Àngel i el seu David a dins d’un bloc de marbre. I a més, has de fer que una derivada sigui essencial per a la teva vida, perquè si no, no aprendràs a fer-la. I és aquest camí de descobriment el que fa que tot sigui excitant, i si és excitant és divertit.

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament

Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas

Associa’t Com hem de percebre l’òpera?

Cada òpera és diferent, perquè cada recep¬tor la veu diferent, segons el seu moment, i aquest receptor, a més, demà la veurà diferent d’avui, i tot plegat embolicat en un discurs teatral brutal. És així com cal afrontar l’òpera, com una ensenyança per a la vida. I si no, per què Madama Butterfly és tan potent? Doncs perquè és una òpera que afronta el tema del colonialisme i els seus abusos, és a dir, del McDonalds a la plaça de Catalunya de Barcelona. Així què?, toca o no toca Madama Butterfly avui?

De l’ensenyament de la música a les escoles, què n’opines?

No en tinc ni idea. A casa érem tres ger¬mans: dues germanes i jo. Elles van acabar la carrera de piano, i jo no; tots tres vam tenir la mateixa educació i jo, que no vaig acabar, sóc el que em guanyo la vida amb la música. No ho sé..., de debò.

Què és escoltar música?

Personalment tinc la sensació que la gent no escolta música, la gent sent música: mentre passeja, mentre cuina, mentre fa una altra cosa..., però escoltar música és aturar-se i deixar que la música et digui el que et vol dir, i això especialment en l’anomenada música clàssica, sigui la que sigui i del tipus que sigui.

Per acabar, què ens aconsellaries escoltar?

Deixa’t sorprendre! Sóc partidari de no escollir la música. Quan l’esculls, la prostitueixes, ja no l’escoltes..., sóc partidari de descobrir la música que mai pensaries que escoltaries, i que et penetri. I és que la música parla a tothom.

Extracte de l’entrevista publicada a Perspectiva Escolar 372 (novembre-desembre 2014)

<<

5

>>

Les novetats editorials de Rosa Sensat

Diari7

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

www.rosasensat.org

49A ESCOLA D’ESTIU 8 DE juliol DE 2014

ENTREVISTA ROSA SENSAT HISTÒRIA

XARXES SOCIALS

Premis i Referents, dues col•leccions per millorar en la formació permanent de mestres i professors La formació permanent de mestres i professors, afortunadament, es pot dur a terme de diverses maneres. És evident que l’Escola d’Estiu, tant pel moment en què es realitza com per la possibilitat de compartir-la en primera persona, té una potencialitat especial i difícilment substituïble... Però n’hi ha moltes d’altres, tot i que avui, en aquesta petita peça, volem referir-nos només a la lectura com a acte privat, gairebé íntim, que permet una apropiació lenta, progressiva, multilateral i encarnada, de nous coneixements

INICI

Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

Associa’t i propostes, i que obre un espai insospitat a la creativitat, a la imaginació, a la intuïció, a la recreació, encara que també a l’adaptació, a la imitació o al desig de nous projectes, nous recursos, noves activitats, noves maneres, noves actituds, nous objectius...

TEMA GENERAL

RECOMANEM

Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament

A Rosa Sensat ho hem tingut sempre present i, per això, tant les revistes com els llibres han format part, des de fa molts anys, de l’essència de l’Associació, al costat dels grups de treball, de les escoles i cursos, de les jornades i dels debats... A punt ja de fer els 50 anys, el catàleg de les nostres publicacions parla per si sol.

Avui us volem parlar de dues col·leccions. La primera, els Premis, que s’alimenta dels Premis Marta Mata de Pedagogia, que ja van per la seva XXXIV edició. El darrer que podeu trobar, acabat tot just de sortir, és el que correspon a l’any 2013 i que es va endur María Pilar Menoyo, professora de l’institut J.M. Zafra de Barcelona, i que porta per títol Fer recerca a secundària: Un repte per a l’alumnat i per al professorat.

La segona, la col·lecció Referents, que voldríem que esdevingués una aportació necessària, insubstituïble, en aquests temps de sotsobra i incertesa tant pedagògica com social. Fa molt pocs mesos hem publicat L’obediència ja no és una virtut, un complement obligat de la “Carta a una mestra” de Lorenzo Milani, el mestre de Barbiana, un autèntic tractat d’educació per a la ciutadania.

Xavier Besalú Responsable de Publicacions de Rosa Sensat

<<

6

>>

CENT I MÉS,

100 anys d’Escoles d’Estiu

Diari7

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

www.rosasensat.org

49A ESCOLA D’ESTIU 8 DE juliol DE 2014

Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas

Associa’t TEMA BENVINGUDA GENERAL ENTREVISTA

sintonia amb el govern

ROSA SENSAT HISTÒRIA RECOMANEM XARXES SOCIALS

Promoció

de CosmoCaixa per a totes les persones que participen a i

l’Escola d’Estiu, les seves famílies

Si vols gaudir de l’oferta

baixa’t l’entrada.

INICI

Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

Sota els auspicis de la Mancomunitat, Prat de la Riba (19141917) crea noves institucions i modernitza l’educació. Durant el seu govern es va fundar i potenciar l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l’Escola de Bibliotecàries, l’escola Superior d’Agricultura, i d’altres institucions culturals i educatives i pedagògiques.

També posteriorment en el període Puig i Cadafalch (1917-1923) es consolida un impuls al coneixement científic, cultural i educatiu i a la reforma educativa.

S’introdueixen les idees de l’Escola Nova i l’Escola de Mestres de Joan Bardina i amb el recolzament i impuls de la Diputació de Barcelona i dels Ajuntaments, al 1913 la Mancomunitat crea el Consell de Pedagogia amb el repte de la renovació pedagògica sota la direcció d’Eladi Homs com a secretari i més tard Alexandre Galí es recolza i s’organitza la primera Escola d’Estiu de 1914.

Molts esforços conjunts per donar cobertura a tot el cicle formatiu des dels estudis bàsics fins els estudis superiors. Molts esforços per formar tota una generació de tècnics i per dotar la indústria catalana amb professionals de qualitat (Escola del Treball i Escola Industrial). Es creen a més: L’Escola d’Indústries tèxtils, l’Escola de Blanqueig i de tintoreria, Estampació i Acabats i l’Institut de Química Aplicada.

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament

Tot això es fa sota els auspicis del govern de la Mancomunitat i de l’ideari Noucentista i de renovació.

Els polítics de l’època, molts d’ells persones sàvies i vinculades al món de les lletres o de les ciències creien fermament en tota aquesta renovació de l’escola i la recolzaren des de dins, també, des del punt de vista ideològic. Algunes idees eren claus: Presència, vincle i confiança per canviar el país.

Recordem les paraules del President Macià l’any 1931 en l’acte inaugural de l’escola d’estiu: “ En el nou estat polític de Catalunya, els Mestres seran considerats com els primers ciutadans” Teresa Font

<<

7

>>

Recomanem

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

Museu Marítim TEMA GENERAL ENTREVISTA ROSA SENSAT HISTÒRIA RECOMANEM XARXES SOCIALS

Diari7 www.rosasensat.org

49A ESCOLA D’ESTIU 8 DE juliol DE 2014

Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas

Associa’t

Els Víkings al Museu Marítim Fins el 28 de setembre pots visitar al Museu Marítim de Barcelona l’exposició Víkings, produïda conjuntament per l’Statens Historiska Museet d’Estocolm i el Museumspartner. La mostra Víkings vol desmuntar els tòpics al voltant d’aquesta civilització.

La mostra s’estructura en vuit àmbits que giren al voltant de la seva vida quotidiana, els seus rituals i creences, la seva mitologia, l’artesania i el seu significat, les seves embarcacions, i s’articula a partir de 400 objectes originals procedents de l’Statens Historiska Museet d’Estocolm que han estat exposats en ocasions excepcionals fora del territori escandinau.

Així, es poden veure les eines i els estris amb què llauraven la terra i menjaven, joies, els signes que utilitzaven com a alfabet i les armes de guerra són alguns dels elements que s’hi poden admirar, així com una reproducció a escala real del vaixell funerari Gokstad, que prové de la drassana del Viking Ship Museum de Roskilde (Dinamarca).

«Cabdello mots: quin fil més llarg, la vida!»

Joan Vinyoli

INICI

Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

Per completar l’experiència, el Museu Marítim ha organitzat diverses activitats al voltant de l’exposició, que van des d’un sopar amb un menú viking al restaurant del museu i un taller de joieria, fins a la possibilitat de viatjar a Dinamarca per conèixer la cultura escandinava de més a prop. (informació extreta del diari ARA)

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament

<<

8

>>

Al Twitter es parla de l’#EE2014 TEMA GENERAL ENTREVISTA ROSA SENSAT

Diari7

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT

www.rosasensat.org

49A ESCOLA D’ESTIU 8 DE juliol DE 2014

Diuen a:

Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas

Associa’t @

Eva Sargatal Danés EvaSargatal No sé què tenen els dies de Jornada de @RosaSensat que arribes al vespre esgotada però feliç feliç! I emocionada de retrobar tants amics!

@

vicencmm Vicenç “@RosaSensat: La Jornada #educacioinfantil d’avui volem fer un homenatge a Loris Malaguzzi pic.twitter. com/iYBQpVhOm6” @martafvalls

HISTÒRIA RECOMANEM XARXES SOCIALS

@

LaiaObrador Laia Obrador Jornades d’educació Infantil al @CosmoCaixa_CAT @ RosaSensat. una gentada

@

Daniel Cassany dancassany Conferència: “L’escola i el núvol: reptes, riscos i reflexions” Escola d’estiu @RosaSensat http://vimeo.com/99885876

@

Núria Bolet NBolet @RosaSensat @DiariEducacio @FundMata Felicitats per l’oportunitat de #formacioncontinua Escola Estiu!!

INICI

Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament

<<

9

>>