Entrevista
Miquel Desclot
Diari5
DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT
www.rosasensat.org
49A ESCOLA D’ESTIU 4 DE juliol DE 2014
TEMA BENVINGUDA GENERAL ENTREVISTA ROSA SENSAT HISTÒRIA RECOMANEM XARXES SOCIALS
«La poesia no s’ha d’estudiar, s’ha d’usar»
INICI
Edició: Associació de Mestres Rosa Sensat Coordinació: Jordi Navarro Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré
No cal fer classe de poesia. La poesia ha de ser una presència a l’escola Miquel Desclot (Barcelona, 1952). Poeta, escriptor i traductor, ha rebut diversos premis literaris al llarg de la seva carrera, com el Premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral (1985), el Premi de la Generalitat a la millor traducció en vers (1988), el Premi Crítica Serra d’Or en memòries (1993), o el Premio Nacional de Literatura infantil (2002). Amb més de 40 llibres escrits per a infants i joves, aquest any està present a l’Escola d’Estiu amb un curs sobre la poesia a l’escola i l’any Vinyoli.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament
Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas
Associa’t Ets escriptor, poeta i traductor, però durant prop de 20 anys també vas ser professor universitari. Per què vas abandonar la docència? Jo em vaig dedicar a la docència perquè en l’època en que vaig començar a estudiar, els estudiants érem la força de xoc antifranquista, jo no era persona de partit, ni ho he volgut ser mai, però en canvi com que estava en contacte amb el món dels escoltes i d’aquests tipus de moviments aviat vaig trobar que m’oferien feina a les escoles on havia anat. Així, en el meu primer any de carrera vaig començar a fer classe de català en horari lectiu a l’escola on jo havia anat, els Jesuïtes del Clot. Per tant, vaig arrencar a l’hora la meva carrera i la meva carrera docent i aquest fet em va portar de seguida a conèixer Rosa Sensat. Jo per la meva banda ja estava escrivint i tenia clar que el que volia era escriure. Vaig anar mantenint la docència durant un temps fins que vaig veure que no podia, i arribats als 40 anys vaig deixar-la per dedicar-me plenament a l’escriptura. T’has penedit en algun moment d’haver deixat la docència? No, però ensenyar continua agradant-me. Segur, perquè enguany et tenim a l’Escola d’Estiu fent un curs sobre la poesia a l’escola i l’any Vinyoli. Què ha significat Joan Vinyoli per la poesia catalana? Una veu molt personal i una generació extraordinària. En Bartra, Màrius Torres, Salvador Espriu, Joan Teixidor, Palau i Fabre, Joana Raspall i Joan Vinyoli. No s’assemblen en res tots ells però tots tenen una veu molt marcada. És una constel·lació on cadascun té llum pròpia. I ja es coneixen prou aquests poetes avui? Suposo que no....
<<
4
>>