LES NOSTRES CARTES A PEP COLL 1R D’ESO B VALLBONA D’ANOIA, DESEMBRE DE 2018
Autors de les cartes: Eric Martínez, Guillem Hervàs, Aitor Cea, Pol Díaz, Erika Marín, Karine Ahanyan, Carlos Blanco, Marta González, Aitana Martil i Carla Ramos.
Benvolgut Pep Coll, Em dic Eric i soc un alumne de l'institut Vallbona de Anoia. Soc amable, simpàtic, normalment tranquil i a més soc molt molt graciós i rialler. M’agrada el bàsquet , anar en patinet i fer salts amb rampes i el futbolí. Ara m’agradaria fer-te algunes preguntes sobre el teu llibre “Què direm, què farem?”: -Quina és la part que més t'agrada del llibre? -Si tinguessis l’oportunitat de tenir els minairons, què els faires fer? -A l’hora de fer un llibre, tens com una pauta -per dir-ho així- per inspirar-te? -Sobre quin tema t'agrada més escriure llibres? -Quants llibres has fet? Gràcies i fins aviat! Eric
Hola Pep Coll, Estic m olt content de poder-te enviar aquesta carta. Em dic Guillem , tinc 12 anys i estic estudiant a l’institut de Vallbona d’Anoia. A classe de català ens hem llegit un dels teus llibres (Què farem ? Què direm ?) i personalm ent m ’ha agradat m olt. Però tinc un dubte, en el m om ent que s’explica la història del propietari del m useu (expropietari del canut dels m inairons), que una vegada va intentar obrir el canut am b la boca i els m inairons li van trencar les dents, tam bé diu que per un traum a infantil no li agradaven les dentadures postisses. Quin és aquest traum a infantil? Gràcies, adéu!!! Guillem
Per a: Pep Coll De: Aitor Cea Alastuey Estim at Pep Coll, Em dic Aitor Cea Alastuey i sóc un alum ne de l’institut de Vallbona d’Anoia. Vaig a 1rB i tinc 12 anys. M’agrada el futbol i tam bé escoltar m úsica. Soc m olt energètic, tam bé tinc la flam a ràpid, o sigui que m ’enfado m olt ràpid, com els m inairons. Tinc una pregunta per a tu: no creus que la rapidesa dels m inairons és m és pròpia de la gent de Barcelona i no de la vida de m untanya? I que, per tant, a Barcelona en podrien fer m és de les seves? Salutacions, Aitor
Estimat Pep Coll, Em dic Pol Diaz, tinc 12 anys, sóc de Vallbona d’Anoia, un poble a prop d’Igualada, la capital de l’Anoia. T’envio aquesta carta per comentar el llibre: “Què farem, què direm?”. M’ha agradat molt aquest llibre perquè passa en un poble de muntanya, (a mi m’agrada molt la muntanya) I perquè és molt divertit, entretingut. També m’agrada el bàsquet. Et faré només una pregunta: Què et va inspirar a escriure aquest llibre? Una salutació,
Pol
Estimat Pep Coll, Em dic Erika, sóc una alumna de 1r d’ESO de l’institut de Vallbona d’Anoia, fa uns dies que els meus companys i jo ens vam acabar la teva novel·la que es titula: Què farem, què direm? Aquest llibre és interessant per la gent que li agrada llegir, a mi la veritat és que m’ha agradat perquè explica un argument simple, però també té la seva part de comèdia i ciència-ficció que està bé. A mi la part que més em va agradar va ser quan la Bet va posar d’excusa que havia de presentar un treball a l’escola sobre el museu per poder entrar gratis, pero el vigilant no la va deixar entrar gratis. Bé, desitjo que estiguis bé. Ah, i bon Nadal!! De Erika per a Pep Coll.
QUÈ FAREM, QUÈ DIREM? Estimat Pep Coll, Em dic Karine i tinc 12 anys. Sóc una alumna de 1 ESO i visc a Vallbona d’Anoia, un poble molt bonic. A mi m’agrada molt fer manualitats i també esport. A classe, en algunes hores de llengua catalana, hem estat llegint el teu llibre “Què farem, què direm?”. La veritat és que m’ha semblat molt divertit aquest llibre i cada cop es feia més interessant! També, m’ha agradat en el moment que els minairons havien de reaccionar. La meva pregunta és: En què t’has inspirat per escriure aquest llibre? Espero la teva resposta. Fins aviat!
Karine
CARTA PER A PEP COLL Hola, em dic Carlos, i estic fent primer d’ ESO, durant aquest primer trimestre hem estat llegint a la classe de català, un dels teus llibres, Què farem, Què direm?. El llibre m’ha agradat perquè és divertit i barreja aventures i misteri, també explica com ha transcorregut la vida al llarg dels anys. És amè. Preguntes: · Sempre has volgut escriure? · T'agradava llegir de petit? · Qui et va parlar per primer cop sobre els Minairons? · Creus en la màgia? Penses que tots hauríem de tenir històries boniques per no pensar en altres coses o problemes? · Dels llibres que has escrit, és aquest el teu preferit? Gràcies, Carlos
Estimat Pep Coll, Em dic Marta Gonzalez, tinc 12 anys, vaig a l’institut de Vallbona d’Anoia i et faig aquesta carta perquè els teus llibres em fan pensar profundament, sobretot el de Què farem, què direm? Quan vaig llegir aquest llibre, em vaig quedar sorpresa, per què hi havia paraules, emocions, sentiments… molt bonics, però també hi havia alguns trossos als quals no trobava sentit. La professora ens va dir que podíem preguntar-te el que volguéssim, i aquí va la meva: D’on vas treure els noms dels personatges? Gràcies per llegir la meva carta i fins una altra! Marta
Benvolgut Pep Coll, Et faig aquesta carta per comunicar-te que el teu llibre Què farem, què direm? m’ha agradat molt. Els minairons, la Bet, l’Iu, i tots els personatges en general són molt originals i molt propis. És a dir, que cadascun d’aquests, tenen la seva propia personalitat i caràcter que els fa únics. Li volia fer un parell de preguntes: • De veritat que els minairons van existir? • Quin és el trauma infantil del guarda de seguretat del museu, és a dir d’en Quim? Espero que em puguis respondre les meves preguntes. Fins aviat! AITANA MARTIL
Estimat Pep Coll, Em dic Carla i tinc dotze anys. Al començar el teu llibre, no l’entenia gaire, perquè tenia paraules molt estranyes, però em vaig informar i de seguida em va agradar el fet que utilitzessis paraules de l’entorn en què et vas criar. M’agrada aquesta idea, perquè segur que quan escrivies aquest llibre, recordaves la teva infància i joventut… LES MEVES PREGUNTES SOBRE EL LLIBRE: -Tu creus que els minairons són reals? -Creus que poden estar voltant pel món avui en dia? -Per què vas voler escriure els relats de la “Bet” de la mateixa manera que parlem? Bé, Pep Coll, espero que t’agradi la meva carta, perquè l’he fet amb molta estima… Carla