Les nostres cartes a Pep Coll 1r d’ESO A Institut de Vallbona d’Anoia, desembre de 2018
Autors de les cartes: Ángela Rojas, Miquel Gutiérrez, Derek Castell, Nil Soteras, Lorena Cendrero, Pau Muelas, Elmer D Aboganem, Aitana Navarro, Núria Torrijos, Òscar Riera, Alessio Moreno, Nerea Vázquez
Benvolgut Pep Coll, Hola, em dic Ángela, sóc una alumna de l’institut Vallbona d’Anoia, però visc a la Pobla de Claramunt i et faig aquesta carta perquè m’he llegit el teu llibre i volia preguntar-te i donar-te la meva opinió sobre el llibre. Jo volia fer-te dues preguntes: 1. 2.
D’on vas treure la idea de fer aquest llibre? T’agradaria viure aquesta història tu mateix?
A mi aquest llibre m’ha agradat molt, sobretot la part quan la rentadora, amb el canut de minairons dins, va rodar pels carrers. Jo recomanaria aquest llibre a tothom, però sobretot a la gent que li agrada llegir i que té molta imaginació. Espero que algun dia ens coneguem, et desitjo molta sort en els teus següents llibres. Bon Nadal, Pep Coll!
Ángela
Benvolgut Pep Coll, Sóc un alumne de l’institut de Vallbona d’Anoia, em dic Miquel i visc a Vallbona. Soc una persona no molt alta i morena. Et voldria preguntar algunes coses perquè el teu llibre m’ha encantat. M'he divertit molt llegint-lo a classe. La part que em va agradar més va ser quan jugaven a bàsquet o la part final del llibre. Per què creus que agraden tant els minairons? Fins aviat! Miquel
Benvolgut Pep Coll, Sóc un alumne de l'institut Vallbona d’Anoia. Em dic Derek i visc a Tàrrega. Tinc una pregunta per a tu: com és que en el teu llibre parles d’un partit de bàsquet? T'agrada el bàsquet? A mi m'agrada més el bàdminton. Què t'agrada més? Fins aviat, Derek
Bona tarda senyor Pep Coll, Em dic Nil, li escric aquesta carta perquè he llegit el seu llibre. M’ha agradat molt, l’he trobat molt interessant. Li voldria fer una pregunta: com s’ha inspirat per fer aquesta novel·la? Espero que faci un altre llibre per llegir-me’l ben aviat! A reveure! Nil Soteras
Bon dia, Pep Coll! Em dic Lorena i aquesta carta és per donar la meva opinió sobre el teu llibre: Què farem, què direm? Personalment m’ha agradat perquè és divertit, però algunes parts m’ha costat una mica per culpa de com es parla a la muntanya: hi ha paraules molt estranyes! La part què més m’ha agradat és quan el canut dels minairons fan que el Barça guanyi el partit Bàsquet. Ara voldria fer-te unes preguntes: Perquè vas ficar aquest títol de llibre? Estàs orgullós d’aquest llibre? Creus que el podries millorar? Bé, això és tot. Moltes gràcies i adéu! Lorena
Hola, Pep Coll, Em dic Pau, soc un nen de l'institut de Vallbona d’Anoia i m'agraden molt les motos. Et volia fer una pregunta, només: Quan vas acabar d’escriure el llibre Què farem, què direm? què és el que més feliç et va fer? Gràcies i fins aviat! Pau
Benvolgut Pep Coll, Jo sóc l'Elmer, visc a un poble anomenat Vallbona d´Anoia i tinc tres germans i un gat. Sóc un alumne de INS Vallbona d´Anoia on m´han fet llegir el teu llibre: “Què farem, què direm?” sobre els minairons, la Bet i les seves aventures. A mi una de les parts que més em va agradar va ser quan els minairons ajuden a l´Iu en el partit de bàsquet i fan guanyar al Barça. (Jo sóc del Barça) Després de llegir-me el teu llibre encara em queda un dubte; i és que després que li robin el canut a la Bet i després que matessin un carter, què va passar amb els minairons? Van trobar un altre amo? M'agradaria molt saber la resposta. Moltes gràcies i adéu! Elmer D Aboganem C.
Benvolgut Pep Coll! Sóc una alumna de l’institut de Vallbona d’Anoia. Em dic Aitana, tinc 12 anys i visc a Vallbona d’Anoia. Et volia fer unes preguntes a veure si les pots respondre totes o unes quantes... Comencem: Què es va inspirar a fer el llibre? On estaves quan el vas escriure? Amb quant temps vas escriure el llibre “ Què farem, què direm”? Què vas sentir? Les preguntes són aquestes. La meva opinió del llibre és que m’agrada bastant i crec que és força interessant. Adéu, una abraçada! Aitana Navarro Montes
Benvolgut Pep Coll, El meu nom és Núria i visc a Vallbona d’Anoia. Sóc alumna de l’INS Vallbona. T’escric aquest correu per informar-te que a l’escola ens hem llegit un dels teus llibres, el titulat “Què farem, què direm?” i et volia expressar la meva opinió personal i ferte algunes preguntes per poder resoldre els meus dubtes. Per a mi el teu llibre sincerament és una mica avorrit però té els seus tocs de gràcia. Potser aquest llibre hauria agradat més a un públic una mica més gran, potser més per 2n o 3r d’ESO. Tot i així m’he quedat amb el dubte d’algunes coses com per exemple: • El Sayk aconsegueix fer-se sacerdot? • Qui es queda amb el canut finalment? • Com són els minairons físicament?
Gràcies per la teva atenció!
Núria Torrijos
Benvolgut Pep Coll, Sóc l’Òscar tinc 12 any no sóc ni alt ni baix tinc els ulls verds i m’agrada fer Agility (que és un esport que practiques amb els gossos). Vaig a 1r d’ESO A, visc a Vallbona d’Anoia tinc un germà, un pare i una mare i dos gossos. En què et vas inspirar per escriure aquest llibre ? Els personatges de la Bet, l’Iu, el guàrdia, la mestra de l’escola, la mare i el pare de la Bet són reals, és a dir el has tret de la vida real? Ah!, per cert, a meva escena preferida va ser quan el pare va torejar a la vaca. Quan la vam llegir a classe ens vam morir de riure! A reveure, Òscar
Benvolgut Pep Coll, Em dic Alessio, sóc un alumne de 1er A de l’institut de Vallbona d’Anoia. M'agradaria preguntar-te com et vas inspirar per escriure aquesta novel·la. Per què ets un gran escriptor i t’admiro molt, jo faig futbol però m’agradaria ser com tu de gran. Espero que rebis la meva carta perquè em faria molta il·lusió. A veure si t’agrada… F ins aviat! Alessio
Benvolgut Pep Coll! Em dic Nerea i he llegit el teu llibre “Què farem què direm” a classe. Només volia escriure’t aquesta carta per fer-te unes quantes preguntes. La primera pregunta és com et va sorgir la idea per fer el llibre? La segona és si vas tardar gaire a fer el llibre? La tercera i última pregunta és: quants anys tenies quan vas escriure aquest llibre; et sents identificat amb algun personatge? La meva opinió sobre el llibre és que no ha estat tan malament i avorrit com pensava al principi, la meva valoració és un 7’5 sobre 10. Adéu, fins aviat! Nerea Vázquez