L'IMPULS Cal Peix

1er Trimestre de 2014 EDITORIAL,3 CAL ..., 3 D'ON SOM?, 4 QUÈ FEM?, 6 QUADERN DE BITÀCOLA, 8 INFORMATICÀLIA, 9 LA SEGURETAT AMB ELS MÒBILS EMPRENEDORS, 10 SANDRA NAVARRO. TOP DOLÇ EL RACÓ DEL PORC, 12 LA SALUT, 13 LA PRIMAVERA I LES AL·LÈRGIES POLIÈDRIC: SANITAT, 14 SERVEI D'ATENCIÓ PRIMÀRIA. CAP LO BROC DEL SILLÓ, 16 DIARI D'UN NÒMADA, 17 PETRA DEDICA'T A TU, 24 AQUEST ESTIU ELIMINA LA CEL·LULITIS VIVÈNCIES, 25 AHIR I AVUI, 26 RECTORIA L'ESPORT, 30 ON MENJAR?, 32 BRASERIA CAN PALOU NOTÍCIA CURIOSA, 34 ES RODA..., 36 I... QUÈ MÉS?, 37

C

al

P

eix

E

L

S

CAL...

R

E

N

O

M

S

El més jove de Cal Peix, l'Albert, em rep a les portes de casa seva. Ell ha estat el nostre contacte per trobar-nos amb el seu padrí Salvador Martí i Escudé, que ens espera al pis de dalt per explicar-nos la relació de la seva família amb el renom de la casa, a més d'innombrables anècdotes i vivències que ha acumulat al llarg de 87 anys.

Els orígens de Cal Peix es remunten a fa almenys 150 anys. No obstant això, es fa difícil posar una data concreta, ja que no hi ha cap document que hi faci referència, només les històries que han anat passant de pares a fills. Segons aquestes, l’actual casa de Cal Peix a la Raval de Sant Francesc la va construir un home de Miralpeix (Noguera), que va venir a viure a Agramunt a finals del segle XIX. Com era de fora, els veïns de la nostra vila el coneixien com ‘el de Miralpeix’, però amb el temps el renom va evolucionar fins a Cal Peix.

Fent memòria del que li explicaven a casa, el Salvador ens comenta que el vincle entre el renom i la família Martí va començar uns anys més tard, quan el seu padrí Joan Martí i Garriga es va casar amb la Consuelo Fortó, de Barcelona, que vivia a la casa de Cal Peix amb la seva mare.

Es desconeix, però, quina relació hi havia entre la besàvia i la padrina d’en Salvador amb l'home de Miralpeix. El cert és que, un cop casats, els seus padrins es van quedar a viure en aquesta casa i així, generació rere generació, el renom i la casa han perdurat durant més de 120 anys vinculats a la família Martí.

En un principi, a la casa hi havia uns baixos, un primer pis on vivia la família, i les golfes. El Salvador ens explica amb un somriure que, quan era petit, amb la seva germana gran jugaven a penjar unes cordes de les bigues de les golfes per gronxar-se, amb el perill que “si una de les cordes s'hagués trencat hauríem anat a parar directament al carrer”.

Amb els anys la casa es va ampliar amb dos pisos més, i s’han anat fent millores.

Cinc generacions més tard, el Salvador es mostra orgullós que el renom continuï viu: "Al meu pare quan era petit se’l coneixia com a peixet, jo recordo que també m'ho deien, i el mateix li va passar al meu fill i més tard al meu net. És un renom perpetu!".

G

E

EDITORIAL N

E

R

R

O

M

E

U

A les portes de Setmana Santa, algunes localitats com Cervera i Balaguer ja ho tenen tot a punt per fer les seves representacions de la Passió de Crist. A Agramunt, com a la majoria de pobles, aquests dies celebrem les tradicionals processons. El cert, però, és que la Setmana Santa, així com d'altres festes d'origen cristià, han anat perdent pes dins de la societat actual.

Fa només 40 anys, a mi mateix ni se m'hagués passat pel cap dir a casa que no anava a la processó!

La millora de la situació econòmica als països més avançats, una visió diferent del concepte de família i certs problemes dins del mateix Vaticà han propiciat, en part, aquest distanciament. Així ho han viscut creients, no creients i capellans, i així ho hem constat en l'entrevista a mossèn Llorenç que, després de 23 anys com a rector de la nostra vila, ha vist créixer diferents generacions d'agramuntins i agramuntines. Uns anys en què ha viscut en primera persona, des del nostre àmbit més local, aquesta desafecció cap a l'Església. Tot i això, als pobles la relació amb els capellans es viu diferent. A Agramunt ,creients, laics o ateus hem tingut al llarg d’aquests anys algun contacte amb Mossèn Llorenç, ja sigui en moments de celebració com un bateig, una comunió, un casament o a les festes del poble, o per qüestions més doloroses com un enterrament o la necessitat de recórrer a algú en busca d'ajuda.

El nostre reconeixement, doncs, a mossèn Llorenç, una persona que, més enllà de la coincidència o no amb les seves conviccions religioses, s'ha caracteritzat sempre per la seva proximitat i dedicació a tothom.

Gener Romeu

Dipòsit legal L-213-99

Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: marketing@rotecna.com

2

Direcció: Gener Romeu Edició, disseny i maquetació: Montserrat Guerrero Redacció i Publicitat: Tamara Lombardo Col·laboradors: Joan Pedrós, Josep Farreny L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

E

L

S

CAL...

R

E

N

O

M

S

El més jove de Cal Peix, l'Albert, em rep a les portes de casa seva. Ell ha estat el nostre contacte per trobar-nos amb el seu padrí Salvador Martí i Escudé, que ens espera al pis de dalt per explicar-nos la relació de la seva família amb el renom de la casa, a més d'innombrables anècdotes i vivències que ha acumulat al llarg de 87 anys.

Els orígens de Cal Peix es remunten a fa almenys 150 anys. No obstant això, es fa difícil posar una data concreta, ja que no hi ha cap document que hi faci referència, només les històries que han anat passant de pares a fills. Segons aquestes, l’actual casa de Cal Peix a la Raval de Sant Francesc la va construir un home de Miralpeix (Noguera), que va venir a viure a Agramunt a finals del segle XIX. Com era de fora, els veïns de la nostra vila el coneixien com ‘el de Miralpeix’, però amb el temps el renom va evolucionar fins a Cal Peix.

Fent memòria del que li explicaven a casa, el Salvador ens comenta que el vincle entre el renom i la família Martí va començar uns anys més tard, quan el seu padrí Joan Martí i Garriga es va casar amb la Consuelo Fortó, de Barcelona, que vivia a la casa de Cal Peix amb la seva mare.

Es desconeix, però, quina relació hi havia entre la besàvia i la padrina d’en Salvador amb l'home de Miralpeix. El cert és que, un cop casats, els seus padrins es van quedar a viure en aquesta casa i així, generació rere generació, el renom i la casa han perdurat durant més de 120 anys vinculats a la família Martí.

En un principi, a la casa hi havia uns baixos, un primer pis on vivia la família, i les golfes. El Salvador ens explica amb un somriure que, quan era petit, amb la seva germana gran jugaven a penjar unes cordes de les bigues de les golfes per gronxar-se, amb el perill que “si una de les cordes s'hagués trencat hauríem anat a parar directament al carrer”.

Amb els anys la casa es va ampliar amb dos pisos més, i s’han anat fent millores.

Cinc generacions més tard, el Salvador es mostra orgullós que el renom continuï viu: "Al meu pare quan era petit se’l coneixia com a peixet, jo recordo que també m'ho deien, i el mateix li va passar al meu fill i més tard al meu net. És un renom perpetu!".

G

E

EDITORIAL N

E

R

R

O

M

E

U

A les portes de Setmana Santa, algunes localitats com Cervera i Balaguer ja ho tenen tot a punt per fer les seves representacions de la Passió de Crist. A Agramunt, com a la majoria de pobles, aquests dies celebrem les tradicionals processons. El cert, però, és que la Setmana Santa, així com d'altres festes d'origen cristià, han anat perdent pes dins de la societat actual.

Fa només 40 anys, a mi mateix ni se m'hagués passat pel cap dir a casa que no anava a la processó!

La millora de la situació econòmica als països més avançats, una visió diferent del concepte de família i certs problemes dins del mateix Vaticà han propiciat, en part, aquest distanciament. Així ho han viscut creients, no creients i capellans, i així ho hem constat en l'entrevista a mossèn Llorenç que, després de 23 anys com a rector de la nostra vila, ha vist créixer diferents generacions d'agramuntins i agramuntines. Uns anys en què ha viscut en primera persona, des del nostre àmbit més local, aquesta desafecció cap a l'Església. Tot i això, als pobles la relació amb els capellans es viu diferent. A Agramunt ,creients, laics o ateus hem tingut al llarg d’aquests anys algun contacte amb Mossèn Llorenç, ja sigui en moments de celebració com un bateig, una comunió, un casament o a les festes del poble, o per qüestions més doloroses com un enterrament o la necessitat de recórrer a algú en busca d'ajuda.

El nostre reconeixement, doncs, a mossèn Llorenç, una persona que, més enllà de la coincidència o no amb les seves conviccions religioses, s'ha caracteritzat sempre per la seva proximitat i dedicació a tothom.

Gener Romeu

Dipòsit legal L-213-99

Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: marketing@rotecna.com

2

Direcció: Gener Romeu Edició, disseny i maquetació: Montserrat Guerrero Redacció i Publicitat: Tamara Lombardo Col·laboradors: Joan Pedrós, Josep Farreny L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

L

A

QUI SOM? N

O

S

T

R

A

G

E

N

T

PCMAT Materials Ramaders

L

A

D’ON SOM? N

O

S

T

R

A

G

E

N

T

Ribera del Sió: Terra de contrastos

El riu Sió va esdevenir un espai de frontera, a més d’una àrea de comunicació social, cultural i econòmica. Precisament la Ruta dels Castells del Sió discorre per aquestes línies defensives.

Els reptes de futur de PCMAT passen ara per mantenir la bona marxa de l'empresa. "Continuarem treballant per consolidar el que tenim i anar creixent a poc a poc”, coincideixen els dos fundadors.

Xavier Cluet i Jaume Pla a les oficines de PCMAT

Les instal·lacions de la firma al polígon d’Agramunt

PCMAT Materials Ramaders es va fundar l’any 1995, quan el Xavier Cluet i el Jaume Pla, amb una llarga experiència professional al sector i una herència familiar vinculada a les granges de porcs, van decidir muntar la seva pròpia empresa al servei dels sectors porcí i avícola. El Xavier Cluet explica que, abans de crear PCMAT, “el Jaume i jo treballàvem en una firma d’Agramunt on ja fèiem de comercials de material ramader, però aquesta va tancar la part de comercialització per especialitzar-se en d’altres àmbits. Va ser llavors quan ens va traspassar la seva cartera de clients i vam continuar amb el negoci”.

Des d’un principi el dos socis van tenir molt clar que la seva idea de negoci es basava en oferir al granger un bon servei d’assessorament, comercialització i muntatge de material ramader per als sectors porcí i avícola. En aquest sentit, el Xavier explica que durant els primers anys podrien haver esdevingut una firma més gran, “però vam decidir apostar per ser una empresa mitjana i propera als nostres clients, i la veritat és que creiem que la nostra decisió va ser la correcta, ja que no ens ha faltat la feina"”.

La relació empresarial entre PCMAT i Rotecna existeix des del primer dia de la firma. El Jaume explica que “la ubicació de Rotecna al mateix poble ens soluciona molts aspectes de gestió i disponibilitat de material”. Per la seva part, el Xavier destaca que “Rotecna és una empresa que constantment treu novetats al mercat, i això és bo per al granger. A més, ofereix un servei de molta qualitat, motiu pel qual portem tants anys treballant junts”. El primer producte que PCMAT va començar a distribuir va ser la tremuja d’engreix (ara Grow Feeder). La seva relació ha anat creixent amb els anys i, actualment, bona part dels productes que PCMAT distribueix per al sector porcí són de Rotecna.

Les primeres oficines de PCMAT estaven en un local de lloguer a l’avinguda Marià Jolonch d’Agramunt, on també tenien un petit magatzem. Amb el temps l’empresa va anar creixent, i “al 2001 vam comprar uns terrenys al polígon on vam construir la nau actual”, explica en Xavier Cluet.

4

Els fundadors de PCMAT miren al futur amb optimisme. En aquests anys, l’empresa ha sabut posicionar-se al mercat i això li ha permès mantenir una tendència positiva. És més, tot i l’actual situació de crisi, la necessitat dels grangers d’adaptar les seves instal·lacions a la nova normativa de Benestar Animal els ha generat un important volum de feina.

Amb 19 anys d’història, el saber fer de l’empresa i la seva experiència professional han permès a PCMAT consolidar una cartera de clients superior als 2.000 grangers, la majoria dels quals són de Catalunya, tot i que també han fet obres a València i a les Illes Balears. El Jaume assegura que “totes les feines que hem fet han sigut importants per al creixement de l’empresa”. No obstant això, tant el Xavier com en Jaume recorden l’encàrrec que l’any 1996 els va fer la firma Vall Companys, que acabava de construir un gran centre d’inseminació a Lleida. “En aquella època no era habitual que algú construís una nau amb més de 400 mascles, i nosaltres ens vam ocupar d’instal·lar tot l’equipament interior. Va ser un gran projecte i dels primers que vam fer, per això ens va marcar tant”, explica el Xavier.

La Ribera del Sió és una subcomarca, de la qual Agramunt és la capital. El seu nom es deu al riu Sió, que neix al nucli de Gàver, a la Segarra, i transcorre per l’Urgell i la Noguera per desembocar al riu Segre, a prop de Balaguer. Històricament, segons els testimonis que han perdurat fins als nostres dies, al llarg del recorregut del riu es van anar conreant petits horts i es van construir séquies per portar l’aigua fins a les zones de cultiu. També es poden veure algunes restes del que van ser molins de farina que donaven servei als pobles tot aprofitant la força del corrent del riu.

àrabs, i ben aviat hi van proliferar castells i esglésies per garantir la presència cristiana. Pensant en un turisme familiar, les diferents rutes que es proposen es poden fer a peu, en bici o en cotxe.

Aquesta comarca històrica, constituïda per una àmplia varietat de paisatges, podríem dividir-la en dues zones ben diferenciades: la part de secà, anomenada Alt Sió, que comprèn part de les comarques de la Segarra i l'Urgell, i la part de regadiu, que comprèn part de la comarca de la Noguera, que rep el nom de Baix Sió.

Entre els principals reclams turístics que es poden visitar hi ha l’Església de Santa Maria d’Agramunt, que data del segle XIIXIII i que va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1931. A més, a l’interior del temple també es pot visitar el refugi antiaeri de la Guerra Civil. Com a curiositat, destacar que ara fa 20 anys al sarcòfag de la façana es van descobrir les vestimentes civils més antigues de Catalunya, que han estat recuperades i ara s’exposen a la sala de plens de l’Ajuntament.

El clima i la gent La Ribera del Sió es caracteritza per un clima mediterrani de contrastos, amb hiverns molt freds, on la boira acostuma a ser el nostre company de viatge, i estius àrids i molt calorosos.

Només els mesos d'abril, maig i octubre registren un clima que podríem qualificar de temperat. Potser per aquest clima d'extrems, hi ha que considera que la gent de la Ribera del Sió tenim un caràcter tancat, tot i que alhora som gent acollidora, segurament per tots els moviments migratoris que aquesta terra ha viscut al llarg de la seva història.

Rutes Entre les diferents rutes que es proposen al turista per conèixer la riquesa paisatgística de la Ribera del Sió, destaca la Ruta dels Castells. A mitjan segle XI la riba del riu va ser reconquerida als

Agramunt Un dels llocs on s'ha d'aturar el turista que passa per la Ribera del Sió és la seva capital, Agramunt, el poble del torró i la xocolata a la pedra, que per ells materixos ja són un atractiu i una bona excusa per visitar la nostra vila.

Si seguim fent un recorregut pel municipi, al centre històric es conserven les porxades originals i es poden veure alguns dels trulls on les cases conservaven la collita. Altres punts on podem fer parada són la Plaça del Mercadal, els safarejos o el pont romànic. Si tenim temps, també podem fer una caminada fins al Pont de Ferro, o agafar el cotxe o la bici i fer una escapada fins al Pilar d’Almenara per gaudir d’unes magnífiques vistes de la plana de Lleida.

Finalment, si som uns apassionats de l’art també es recomana visitar els museus dels artistes locals Josep Guinovart i Guillem Viladot.

5

L

A

QUI SOM? N

O

S

T

R

A

G

E

N

T

PCMAT Materials Ramaders

L

A

D’ON SOM? N

O

S

T

R

A

G

E

N

T

Ribera del Sió: Terra de contrastos

El riu Sió va esdevenir un espai de frontera, a més d’una àrea de comunicació social, cultural i econòmica. Precisament la Ruta dels Castells del Sió discorre per aquestes línies defensives.

Els reptes de futur de PCMAT passen ara per mantenir la bona marxa de l'empresa. "Continuarem treballant per consolidar el que tenim i anar creixent a poc a poc”, coincideixen els dos fundadors.

Xavier Cluet i Jaume Pla a les oficines de PCMAT

Les instal·lacions de la firma al polígon d’Agramunt

PCMAT Materials Ramaders es va fundar l’any 1995, quan el Xavier Cluet i el Jaume Pla, amb una llarga experiència professional al sector i una herència familiar vinculada a les granges de porcs, van decidir muntar la seva pròpia empresa al servei dels sectors porcí i avícola. El Xavier Cluet explica que, abans de crear PCMAT, “el Jaume i jo treballàvem en una firma d’Agramunt on ja fèiem de comercials de material ramader, però aquesta va tancar la part de comercialització per especialitzar-se en d’altres àmbits. Va ser llavors quan ens va traspassar la seva cartera de clients i vam continuar amb el negoci”.

Des d’un principi el dos socis van tenir molt clar que la seva idea de negoci es basava en oferir al granger un bon servei d’assessorament, comercialització i muntatge de material ramader per als sectors porcí i avícola. En aquest sentit, el Xavier explica que durant els primers anys podrien haver esdevingut una firma més gran, “però vam decidir apostar per ser una empresa mitjana i propera als nostres clients, i la veritat és que creiem que la nostra decisió va ser la correcta, ja que no ens ha faltat la feina"”.

La relació empresarial entre PCMAT i Rotecna existeix des del primer dia de la firma. El Jaume explica que “la ubicació de Rotecna al mateix poble ens soluciona molts aspectes de gestió i disponibilitat de material”. Per la seva part, el Xavier destaca que “Rotecna és una empresa que constantment treu novetats al mercat, i això és bo per al granger. A més, ofereix un servei de molta qualitat, motiu pel qual portem tants anys treballant junts”. El primer producte que PCMAT va començar a distribuir va ser la tremuja d’engreix (ara Grow Feeder). La seva relació ha anat creixent amb els anys i, actualment, bona part dels productes que PCMAT distribueix per al sector porcí són de Rotecna.

Les primeres oficines de PCMAT estaven en un local de lloguer a l’avinguda Marià Jolonch d’Agramunt, on també tenien un petit magatzem. Amb el temps l’empresa va anar creixent, i “al 2001 vam comprar uns terrenys al polígon on vam construir la nau actual”, explica en Xavier Cluet.

4

Els fundadors de PCMAT miren al futur amb optimisme. En aquests anys, l’empresa ha sabut posicionar-se al mercat i això li ha permès mantenir una tendència positiva. És més, tot i l’actual situació de crisi, la necessitat dels grangers d’adaptar les seves instal·lacions a la nova normativa de Benestar Animal els ha generat un important volum de feina.

Amb 19 anys d’història, el saber fer de l’empresa i la seva experiència professional han permès a PCMAT consolidar una cartera de clients superior als 2.000 grangers, la majoria dels quals són de Catalunya, tot i que també han fet obres a València i a les Illes Balears. El Jaume assegura que “totes les feines que hem fet han sigut importants per al creixement de l’empresa”. No obstant això, tant el Xavier com en Jaume recorden l’encàrrec que l’any 1996 els va fer la firma Vall Companys, que acabava de construir un gran centre d’inseminació a Lleida. “En aquella època no era habitual que algú construís una nau amb més de 400 mascles, i nosaltres ens vam ocupar d’instal·lar tot l’equipament interior. Va ser un gran projecte i dels primers que vam fer, per això ens va marcar tant”, explica el Xavier.

La Ribera del Sió és una subcomarca, de la qual Agramunt és la capital. El seu nom es deu al riu Sió, que neix al nucli de Gàver, a la Segarra, i transcorre per l’Urgell i la Noguera per desembocar al riu Segre, a prop de Balaguer. Històricament, segons els testimonis que han perdurat fins als nostres dies, al llarg del recorregut del riu es van anar conreant petits horts i es van construir séquies per portar l’aigua fins a les zones de cultiu. També es poden veure algunes restes del que van ser molins de farina que donaven servei als pobles tot aprofitant la força del corrent del riu.

àrabs, i ben aviat hi van proliferar castells i esglésies per garantir la presència cristiana. Pensant en un turisme familiar, les diferents rutes que es proposen es poden fer a peu, en bici o en cotxe.

Aquesta comarca històrica, constituïda per una àmplia varietat de paisatges, podríem dividir-la en dues zones ben diferenciades: la part de secà, anomenada Alt Sió, que comprèn part de les comarques de la Segarra i l'Urgell, i la part de regadiu, que comprèn part de la comarca de la Noguera, que rep el nom de Baix Sió.

Entre els principals reclams turístics que es poden visitar hi ha l’Església de Santa Maria d’Agramunt, que data del segle XIIXIII i que va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1931. A més, a l’interior del temple també es pot visitar el refugi antiaeri de la Guerra Civil. Com a curiositat, destacar que ara fa 20 anys al sarcòfag de la façana es van descobrir les vestimentes civils més antigues de Catalunya, que han estat recuperades i ara s’exposen a la sala de plens de l’Ajuntament.

El clima i la gent La Ribera del Sió es caracteritza per un clima mediterrani de contrastos, amb hiverns molt freds, on la boira acostuma a ser el nostre company de viatge, i estius àrids i molt calorosos.

Només els mesos d'abril, maig i octubre registren un clima que podríem qualificar de temperat. Potser per aquest clima d'extrems, hi ha que considera que la gent de la Ribera del Sió tenim un caràcter tancat, tot i que alhora som gent acollidora, segurament per tots els moviments migratoris que aquesta terra ha viscut al llarg de la seva història.

Rutes Entre les diferents rutes que es proposen al turista per conèixer la riquesa paisatgística de la Ribera del Sió, destaca la Ruta dels Castells. A mitjan segle XI la riba del riu va ser reconquerida als

Agramunt Un dels llocs on s'ha d'aturar el turista que passa per la Ribera del Sió és la seva capital, Agramunt, el poble del torró i la xocolata a la pedra, que per ells materixos ja són un atractiu i una bona excusa per visitar la nostra vila.

Si seguim fent un recorregut pel municipi, al centre històric es conserven les porxades originals i es poden veure alguns dels trulls on les cases conservaven la collita. Altres punts on podem fer parada són la Plaça del Mercadal, els safarejos o el pont romànic. Si tenim temps, també podem fer una caminada fins al Pont de Ferro, o agafar el cotxe o la bici i fer una escapada fins al Pilar d’Almenara per gaudir d’unes magnífiques vistes de la plana de Lleida.

Finalment, si som uns apassionats de l’art també es recomana visitar els museus dels artistes locals Josep Guinovart i Guillem Viladot.

5

L A

QUÈ FEM? N O S T R A

G E N T

Els més populars de 2013

L A

QUÈ FEM? N O S T R A

G E N T

Rotecna: projectes per aquest 2014

Ampliar les instal·lacions, continuar apostant per la innovació i la internacionalització, i estar present a les principals trobades sectorials són algunes de les pautes de treball de l'empresa per aquest 2014.

Els guanyadors dels més populars de l’any amb Gener Romeu.

Suite de Margarita Bonita

Com tots els anys Rotecna va acomiadar el 2013 amb el tradicional aperitiu de Nadal, que va reunir a totes les persones que treballen a l'empresa. Una trobada que serveix per fer valoració de l’any que queda enrere i plantejar els reptes del nou curs.

Tots ells van guanyar una nit d’hotel a Andorra amb entrada al Balneari de Caldea. El Jordi va ser l’afortunat que va guanyar una nit a l’exclusiva Suite Margarita Bonita. Haurem d’estar atents a la rialla del Jordi quan arribi els dilluns a la feina, així esbrinarem si ja ha gaudit d’aquesta romàntica experiència!

L’acomiadament de l’any és un bon moment per valorar la tasca feta pels empleats de Rotecna i que siguin ells mateixos els que reconeguin als seus companys pel seu saber fer, la seva solidaritat i l’habilitat de crear un bon ambient de treball.

Aquest 2013 els més populars de l’any van ser: SECCIÓ MUNTATGE: Aissata Dyallo. Fa 13 anys que treballa a Rotecna. És amable, treballadora i sempre té un gran somriure per als seus companys.

SECCIÓ INJECCIÓ: Albert Balagueró. Porta 1 any i mig a l’empresa. Sempre ajuda els seus companys i li agrada donar explicacions de tot.

SECCIÓ D’EXPEDICIONS: Jordi Hortet. Fa 7 anys que va començar a treballar a Rotecna. És un treballador entregat a l’empresa, preocupat per la feina i sempre se’l veu amunt i avall.

SECCIÓ MUNTADORS I OFICINES: Maribel González. Porta 8 anys i mig a l’empresa. És una cubana amb un accent molt característic, que s'ha sabut adaptar perfectament al clima emboirat de casa nostra. Sempre té una rialla per als seus companys.

6

La Suite Margarita Bonita És una habitació especialment pensada per fer escapades romàntiques. El premi especial, que es sorteja entre els més populars de l’any, consisteix en una estada en qualsevol de les suites que Margarita Bonita té en un total de set hotels repartits per la geografia espanyola i també a França. Entre ells, a España hi ha l’Hotel Risco del Gato a l’Illa de Fuerteventura (Illes Canàries), l’Hotel Beatriz Toledo Auditorium & Spa (Toledo), Sallés Hotel & Spa Cala del Pi a Platja d’Aro (Girona) i l’Hotel Llegendes de Girona. A França, Margarita Bonita compta amb suites a l’Hotel Imperator de Nimes, a Llenguadoc (Rosselló) i La Bastide du Bois Bréant a Maubec (Provença-Alps-Costa Blava). Així doncs hi ha una bona oferta per triar.

Nit a l’hotel París d’Encamp i Balneari de Caldea El premi que van rebre la resta dels guardonats com a més populars de l’any va ser una nit per a dues persones a l’hotel París, un petit i encantador allotjament de muntanya situat a la parròquia d’Encamp (Andorra). A més d’una estada al Balneari de Caldea per gaudir dels efectes beneficiosos de les aigües termals. Uns dies de descans que permeten als guardonats desconnectar de la rutina.

Ampliació de les instal·lacions Rotecna va tancar el 2013 com el seu millor any pel que fa a vendes. Una tendència positiva que es pretén mantenir al llarg d’aquest 2014. Per això, i amb la voluntat de continuar liderant el sector d’equipament per al porcí, Rotecna va acomiadar l’any amb importants inversions de futur. Entre aquestes, el passat mes de novembre l’empresa va formalitzar l’adquisició d’unes instal· lacions contigües a l’actual planta de producció. Aquests nous espais ja s’han començat a reformar i a adaptar per posar-los en funcionament aquest 2014 amb l’objectiu de concentrar el magatzem i les expedicions en una mateixa ubicació.

D’aquesta manera, Rotecna ha ampliat la seva superfície de terreny al polígon d’Agramunt en 15.000 metres quadrats més i ja supera els 35.000. A més, amb l’adquisició i adaptació de les noves naus també s’amplien els metres quadrats edificats destinats a la producció de l’empresa de 12.800 a 16.500, als que cal afegir els 2.000 més que s'estan construint actualment.

L’espai que s’ha guanyat amb l’adquisició de les noves instal·lacions implicarà una reorganització de l’empresa per donar resposta a les noves necessitats i optimitzar el funcionament productiu. D’aquesta manera, es concentrarà tota la producció a les instal·lacions principals de Rotecna i es destinaran les noves naus a emmagatzematge i expedicions, així com a zona de càrrega.

Producció Aquest 2014, i gràcies també a la inversió realitzada l’any passat en l’adquisició d’una nova màquina d’injecció de grans dimensions, Rotecna està assumint a la planta d’Agramunt el 100% de la fabricació de tots els seus productes de plàstic. Les noves

necessitats productives de la firma han suposat una ampliació significativa de la plantilla, que ja arriba als 130 treballadors.

Altres reptes que està previst enfront aquest 2014 són els nous productes i els nous dissenys en què el departament de R+D+I està treballant per continuar al capdavant de la innovació en equipament per al sector porcí que tant identifica a Rotecna.

L’exportació Es preveu que el mercat exterior continuï essent un dels punts forts de Rotecna, que és present a més de 80 països. Després d’un 2013 on el mercat interior va augmentar la seva demanda de manera important per l’entrada en vigor de la nova normativa de Benestar Animal, es preveu que aquest 2014 el mercat internacional torni a ser el principal client de Rotecna, amb un 70% de la facturació total. En aquest sentit, Rotecna treballa amb grangers de tot el món, amb una presència destacada a països d’Europa i Amèrica del Sud, tot i que també és important la quota de mercat que comença a consolidar en països com els Estats Units, la República de Sud-àfrica, Singapur o el Japó.

Presència a fires La presència a les fires internacionals més importants del sector continua formant part de la filosofia de l’empresa. Aquest passat mes de febrer, una representació de comerciants de Rotecna ja va estar present a Agrofarm Rússia amb l'objectiu d'incidir en un dels mercats amb més potencial en el sector porcí. El certament World Pork Expo dels Estats Units és una altra de les cites marcades al calendari, a més de la fira Eurotier de Hannover, a Alemanya, que és actualment la fira de referència per al sector porcí a nivell mundial.

7

L A

QUÈ FEM? N O S T R A

G E N T

Els més populars de 2013

L A

QUÈ FEM? N O S T R A

G E N T

Rotecna: projectes per aquest 2014

Ampliar les instal·lacions, continuar apostant per la innovació i la internacionalització, i estar present a les principals trobades sectorials són algunes de les pautes de treball de l'empresa per aquest 2014.

Els guanyadors dels més populars de l’any amb Gener Romeu.

Suite de Margarita Bonita

Com tots els anys Rotecna va acomiadar el 2013 amb el tradicional aperitiu de Nadal, que va reunir a totes les persones que treballen a l'empresa. Una trobada que serveix per fer valoració de l’any que queda enrere i plantejar els reptes del nou curs.

Tots ells van guanyar una nit d’hotel a Andorra amb entrada al Balneari de Caldea. El Jordi va ser l’afortunat que va guanyar una nit a l’exclusiva Suite Margarita Bonita. Haurem d’estar atents a la rialla del Jordi quan arribi els dilluns a la feina, així esbrinarem si ja ha gaudit d’aquesta romàntica experiència!

L’acomiadament de l’any és un bon moment per valorar la tasca feta pels empleats de Rotecna i que siguin ells mateixos els que reconeguin als seus companys pel seu saber fer, la seva solidaritat i l’habilitat de crear un bon ambient de treball.

Aquest 2013 els més populars de l’any van ser: SECCIÓ MUNTATGE: Aissata Dyallo. Fa 13 anys que treballa a Rotecna. És amable, treballadora i sempre té un gran somriure per als seus companys.

SECCIÓ INJECCIÓ: Albert Balagueró. Porta 1 any i mig a l’empresa. Sempre ajuda els seus companys i li agrada donar explicacions de tot.

SECCIÓ D’EXPEDICIONS: Jordi Hortet. Fa 7 anys que va començar a treballar a Rotecna. És un treballador entregat a l’empresa, preocupat per la feina i sempre se’l veu amunt i avall.

SECCIÓ MUNTADORS I OFICINES: Maribel González. Porta 8 anys i mig a l’empresa. És una cubana amb un accent molt característic, que s'ha sabut adaptar perfectament al clima emboirat de casa nostra. Sempre té una rialla per als seus companys.

6

La Suite Margarita Bonita És una habitació especialment pensada per fer escapades romàntiques. El premi especial, que es sorteja entre els més populars de l’any, consisteix en una estada en qualsevol de les suites que Margarita Bonita té en un total de set hotels repartits per la geografia espanyola i també a França. Entre ells, a España hi ha l’Hotel Risco del Gato a l’Illa de Fuerteventura (Illes Canàries), l’Hotel Beatriz Toledo Auditorium & Spa (Toledo), Sallés Hotel & Spa Cala del Pi a Platja d’Aro (Girona) i l’Hotel Llegendes de Girona. A França, Margarita Bonita compta amb suites a l’Hotel Imperator de Nimes, a Llenguadoc (Rosselló) i La Bastide du Bois Bréant a Maubec (Provença-Alps-Costa Blava). Així doncs hi ha una bona oferta per triar.

Nit a l’hotel París d’Encamp i Balneari de Caldea El premi que van rebre la resta dels guardonats com a més populars de l’any va ser una nit per a dues persones a l’hotel París, un petit i encantador allotjament de muntanya situat a la parròquia d’Encamp (Andorra). A més d’una estada al Balneari de Caldea per gaudir dels efectes beneficiosos de les aigües termals. Uns dies de descans que permeten als guardonats desconnectar de la rutina.

Ampliació de les instal·lacions Rotecna va tancar el 2013 com el seu millor any pel que fa a vendes. Una tendència positiva que es pretén mantenir al llarg d’aquest 2014. Per això, i amb la voluntat de continuar liderant el sector d’equipament per al porcí, Rotecna va acomiadar l’any amb importants inversions de futur. Entre aquestes, el passat mes de novembre l’empresa va formalitzar l’adquisició d’unes instal· lacions contigües a l’actual planta de producció. Aquests nous espais ja s’han començat a reformar i a adaptar per posar-los en funcionament aquest 2014 amb l’objectiu de concentrar el magatzem i les expedicions en una mateixa ubicació.

D’aquesta manera, Rotecna ha ampliat la seva superfície de terreny al polígon d’Agramunt en 15.000 metres quadrats més i ja supera els 35.000. A més, amb l’adquisició i adaptació de les noves naus també s’amplien els metres quadrats edificats destinats a la producció de l’empresa de 12.800 a 16.500, als que cal afegir els 2.000 més que s'estan construint actualment.

L’espai que s’ha guanyat amb l’adquisició de les noves instal·lacions implicarà una reorganització de l’empresa per donar resposta a les noves necessitats i optimitzar el funcionament productiu. D’aquesta manera, es concentrarà tota la producció a les instal·lacions principals de Rotecna i es destinaran les noves naus a emmagatzematge i expedicions, així com a zona de càrrega.

Producció Aquest 2014, i gràcies també a la inversió realitzada l’any passat en l’adquisició d’una nova màquina d’injecció de grans dimensions, Rotecna està assumint a la planta d’Agramunt el 100% de la fabricació de tots els seus productes de plàstic. Les noves

necessitats productives de la firma han suposat una ampliació significativa de la plantilla, que ja arriba als 130 treballadors.

Altres reptes que està previst enfront aquest 2014 són els nous productes i els nous dissenys en què el departament de R+D+I està treballant per continuar al capdavant de la innovació en equipament per al sector porcí que tant identifica a Rotecna.

L’exportació Es preveu que el mercat exterior continuï essent un dels punts forts de Rotecna, que és present a més de 80 països. Després d’un 2013 on el mercat interior va augmentar la seva demanda de manera important per l’entrada en vigor de la nova normativa de Benestar Animal, es preveu que aquest 2014 el mercat internacional torni a ser el principal client de Rotecna, amb un 70% de la facturació total. En aquest sentit, Rotecna treballa amb grangers de tot el món, amb una presència destacada a països d’Europa i Amèrica del Sud, tot i que també és important la quota de mercat que comença a consolidar en països com els Estats Units, la República de Sud-àfrica, Singapur o el Japó.

Presència a fires La presència a les fires internacionals més importants del sector continua formant part de la filosofia de l’empresa. Aquest passat mes de febrer, una representació de comerciants de Rotecna ja va estar present a Agrofarm Rússia amb l'objectiu d'incidir en un dels mercats amb més potencial en el sector porcí. El certament World Pork Expo dels Estats Units és una altra de les cites marcades al calendari, a més de la fira Eurotier de Hannover, a Alemanya, que és actualment la fira de referència per al sector porcí a nivell mundial.

7

QUADERN DE BITÀCOLA C

Per Oscar Toledano

O

M

E

R

C

I

A

L

S

A

L

M

Ó

N

Atrapat a les portes d’un hotel d’autopista

INFORMATICÀLIA L A

T E C N O L O G I A

A

L ' A B A S T

secció patrocinada per: INDEPENDENTSOFT

La seguretat als mòbils

L'Òscar Toledano és el responsable comercial d'Europa, sempre està de viatge pels nostres països veïns i són moltes les aventures que li succeeixen. Tot i això, no és habitual quedar-se atrapat a les portes d’un hotel a les dues de la matinada i en calçotets.

Som a mitjan setembre, al vespre, i surto amb uns clients de la Fira Space de Renes a França, per tornar cap a Agramunt. A mig camí decidim parar per passar la nit en un hotel d’autopista, descansar i reiniciar el viatge de tornada l’endemà al matí.

Entrem a l’hotel, fem les reserves i el recepcionista ens pregunta si pensem sortir a la nit. Quina pregunta! Amb el cansament que portem i l’hora que és no tenim cap intenció de sortir de l’hotel. Així doncs, pugem a les nostres habitacions. En la intimitat del meu dormitori em poso còmode, amb uns bòxers i una samarreta i, com acostumo a fer sempre que estic de viatge, engego l’ordinador per consultar el correu i avançar la feina que durant el dia no he pogut fer.

Al cap d’una estona miro el rellotge, ja són passades la una de la matinada i demà m’he d’aixecar aviat. És l’hora d’anar a dormir, però abans tinc ganes de fer una cigarreta. No sóc fumador, però és una bona excusa per sortir a prendre l’aire. És tard, no crec que hi hagi ningú pels passadissos de l’hotel, així que surto al carrer només amb els calçotets, una camiseta, el paquet de tabac i les claus de l’habitació.

Després de 10 minuts de tranquil·litat en la foscor de la nit, em disposo a tornar a la meva habitació, però la porta automàtica de l’hotel m’ho impedeix. Què està passant? Merda!

Me n’adono que el detector només funciona per sortir, per entrar he de posar un codi al teclat numèric de la porta, i jo no el tinc! Ara entenc la pregunta del recepcionista tan interessat en si pensàvem sortir a la nit. M'hauria d'haver donat el maleït número que obre aquesta porta!

Són les dues de la matinada, estic en roba interior davant les portes d’un hotel d’autopista i comença a fer fresqueta. Què 8

pensarà de mi la primera persona que arribi demà al matí i em trobi aquí amb aquestes pintes i arraconat pel fred? He de pensar la manera d’obrir aquesta porta. Una possibilitat seria emparrar-me per la façana per avisar els meus companys perquè baixin a obrir-me, però no recordo ni el seu número d’habitació ni sé quina podria ser la seva finestra. Primera opció descartada. I si provo sort amb el codi? Començo a teclejar números a l’atzar amb l’esperança de donar amb el que obri aquesta porta, però a mesura que els minuts passen sóc més conscient que he de canviar d’estratègia. Les possibilitats de trobar la combinació correcta entre els milers d’opcions que hi ha és pràcticament impossible!

Miro al meu voltant. Tinc una idea! Començo a recollir papers i cartells i els llenço amb molt de compte per l’espai que queda entre les portes, amb l’esperança que el sensor detecti el moviment i s’obri, però no ho aconsegueixo. Ja porto 45 minuts aquí fora, estic gelat de fred i les idees se m’acaben.

No obstant això, estic convençut que l’opció dels papers és bona, només he de perfeccionar-la. I si els ajunto per fer un pal que em permeti arribar al sensor? Ho provo. Munto de la millor manera que sé un bastó de paper, el faig passar entre l’espai de les portes i l’atanso tant com puc al sensor. Finalment la porta s’obra! Entro ràpid i me'n torno tremolant cap a la meva habitació. Quina situació més estranya...

L'evolució dels telèfons mòbils des de la seva aparició al mercat espanyol fins als actuals aparells intel·ligents o smartphones ha estat ha estat vertiginosa. En poc més de 20 anys s'han dissenyat i posat al mercat milers de dispositius que han anat ampliant les seves prestacions més enllà de les trucades i els sms. Estem connectats les 24 hores del dia. La nostra dependència d'aquets petits aparells és tant gran que perdre el telèfon esdevé una autèntica tragèdia! Aquí tens alguns consells per fer més segur el teu mòbil: Utilitza les contrasenyes En primer lloc, és important que fem ús de les funcions de seguretat que els mateixos telèfons ja porten instal·lades de fàbrica. Entre les principals opcions que tenim hi ha el codi numèric PIN per encendre el mòbil, la possibilitat d’activar una contrasenya per desbloquejar el dispositiu i configurar el mòbil perquè es bloquegi automàticament transcorregut un cert temps sense utilitzar-lo. Si tenim el mòbil bloquejat és més difícil que algú ens l’agafi i pugui fer-ne un mal ús.

Aplicacions per millorar la seguretat Actualment existeixen algunes aplicacions que ens podem descarregar al nostre telèfon de manera gratuïta o de pagament, i que serveixen per incrementar la seguretat del dispositiu davant de possibles intrusos. Amb aquestes aplicacions el que fem és bloquejar l'accés als programes que nosaltres vulguem del mòbil, com el correu electrònic, el Whatsapp, l'agenda... Entre les aplicacions més conegudes que fan aquesta funció hi ha l'AppLock per Androd i l’Applocker o Bioprotect per iOS.

Vigila què instal·les al mòbil!

D’entrada, cal tenir present que cap de les plataformes que utilitzen els smartphones són 100% segures i, per tant, no són invulnerables a possibles virus, spams, programes espia,... que poden afectar al nostre mòbil o accedir a la informació que conté. Una de les principals vies d'entrada d’aquests intrusos són les aplicacions que ens descarreguem al telèfon. Per aquest motiu, que ens hem d'informar sobre els programes que ens instal·lem al mòbil i confirmar que la procedència és segura.

D'altra banda, també hi ha aplicacions que ens permeten localitzar el mòbil en cas de pèrdua o de robatori, bloquejar el dispositiu per protegir-lo i, fins i tot, en alguns casos esborrar les nostres dades perquè ningú les vegi. En aquest sentit, algunes de les aplicacions que hi ha actualment al mercat són Where’s My Droid? o Android Lost per a Android i Find My Phone per a iOS. El més segur de tot, però, és tenir sempre controlat el nostre telèfon mòbil!

Després de descansar una mica, m’aixeco per emprendre el camí cap a casa. Però abans, mentre esmorzem, explico als clients la meva aventura. No poden parar de riure. Seré el tema del viatge de tornada! Jo el que tinc clar és que no torno a sortir d’un hotel de matinada sense els pantalons posats i ben cordats.

9

QUADERN DE BITÀCOLA C

Per Oscar Toledano

O

M

E

R

C

I

A

L

S

A

L

M

Ó

N

Atrapat a les portes d’un hotel d’autopista

INFORMATICÀLIA L A

T E C N O L O G I A

A

L ' A B A S T

secció patrocinada per: INDEPENDENTSOFT

La seguretat als mòbils

L'Òscar Toledano és el responsable comercial d'Europa, sempre està de viatge pels nostres països veïns i són moltes les aventures que li succeeixen. Tot i això, no és habitual quedar-se atrapat a les portes d’un hotel a les dues de la matinada i en calçotets.

Som a mitjan setembre, al vespre, i surto amb uns clients de la Fira Space de Renes a França, per tornar cap a Agramunt. A mig camí decidim parar per passar la nit en un hotel d’autopista, descansar i reiniciar el viatge de tornada l’endemà al matí.

Entrem a l’hotel, fem les reserves i el recepcionista ens pregunta si pensem sortir a la nit. Quina pregunta! Amb el cansament que portem i l’hora que és no tenim cap intenció de sortir de l’hotel. Així doncs, pugem a les nostres habitacions. En la intimitat del meu dormitori em poso còmode, amb uns bòxers i una samarreta i, com acostumo a fer sempre que estic de viatge, engego l’ordinador per consultar el correu i avançar la feina que durant el dia no he pogut fer.

Al cap d’una estona miro el rellotge, ja són passades la una de la matinada i demà m’he d’aixecar aviat. És l’hora d’anar a dormir, però abans tinc ganes de fer una cigarreta. No sóc fumador, però és una bona excusa per sortir a prendre l’aire. És tard, no crec que hi hagi ningú pels passadissos de l’hotel, així que surto al carrer només amb els calçotets, una camiseta, el paquet de tabac i les claus de l’habitació.

Després de 10 minuts de tranquil·litat en la foscor de la nit, em disposo a tornar a la meva habitació, però la porta automàtica de l’hotel m’ho impedeix. Què està passant? Merda!

Me n’adono que el detector només funciona per sortir, per entrar he de posar un codi al teclat numèric de la porta, i jo no el tinc! Ara entenc la pregunta del recepcionista tan interessat en si pensàvem sortir a la nit. M'hauria d'haver donat el maleït número que obre aquesta porta!

Són les dues de la matinada, estic en roba interior davant les portes d’un hotel d’autopista i comença a fer fresqueta. Què 8

pensarà de mi la primera persona que arribi demà al matí i em trobi aquí amb aquestes pintes i arraconat pel fred? He de pensar la manera d’obrir aquesta porta. Una possibilitat seria emparrar-me per la façana per avisar els meus companys perquè baixin a obrir-me, però no recordo ni el seu número d’habitació ni sé quina podria ser la seva finestra. Primera opció descartada. I si provo sort amb el codi? Començo a teclejar números a l’atzar amb l’esperança de donar amb el que obri aquesta porta, però a mesura que els minuts passen sóc més conscient que he de canviar d’estratègia. Les possibilitats de trobar la combinació correcta entre els milers d’opcions que hi ha és pràcticament impossible!

Miro al meu voltant. Tinc una idea! Començo a recollir papers i cartells i els llenço amb molt de compte per l’espai que queda entre les portes, amb l’esperança que el sensor detecti el moviment i s’obri, però no ho aconsegueixo. Ja porto 45 minuts aquí fora, estic gelat de fred i les idees se m’acaben.

No obstant això, estic convençut que l’opció dels papers és bona, només he de perfeccionar-la. I si els ajunto per fer un pal que em permeti arribar al sensor? Ho provo. Munto de la millor manera que sé un bastó de paper, el faig passar entre l’espai de les portes i l’atanso tant com puc al sensor. Finalment la porta s’obra! Entro ràpid i me'n torno tremolant cap a la meva habitació. Quina situació més estranya...

L'evolució dels telèfons mòbils des de la seva aparició al mercat espanyol fins als actuals aparells intel·ligents o smartphones ha estat ha estat vertiginosa. En poc més de 20 anys s'han dissenyat i posat al mercat milers de dispositius que han anat ampliant les seves prestacions més enllà de les trucades i els sms. Estem connectats les 24 hores del dia. La nostra dependència d'aquets petits aparells és tant gran que perdre el telèfon esdevé una autèntica tragèdia! Aquí tens alguns consells per fer més segur el teu mòbil: Utilitza les contrasenyes En primer lloc, és important que fem ús de les funcions de seguretat que els mateixos telèfons ja porten instal·lades de fàbrica. Entre les principals opcions que tenim hi ha el codi numèric PIN per encendre el mòbil, la possibilitat d’activar una contrasenya per desbloquejar el dispositiu i configurar el mòbil perquè es bloquegi automàticament transcorregut un cert temps sense utilitzar-lo. Si tenim el mòbil bloquejat és més difícil que algú ens l’agafi i pugui fer-ne un mal ús.

Aplicacions per millorar la seguretat Actualment existeixen algunes aplicacions que ens podem descarregar al nostre telèfon de manera gratuïta o de pagament, i que serveixen per incrementar la seguretat del dispositiu davant de possibles intrusos. Amb aquestes aplicacions el que fem és bloquejar l'accés als programes que nosaltres vulguem del mòbil, com el correu electrònic, el Whatsapp, l'agenda... Entre les aplicacions més conegudes que fan aquesta funció hi ha l'AppLock per Androd i l’Applocker o Bioprotect per iOS.

Vigila què instal·les al mòbil!

D’entrada, cal tenir present que cap de les plataformes que utilitzen els smartphones són 100% segures i, per tant, no són invulnerables a possibles virus, spams, programes espia,... que poden afectar al nostre mòbil o accedir a la informació que conté. Una de les principals vies d'entrada d’aquests intrusos són les aplicacions que ens descarreguem al telèfon. Per aquest motiu, que ens hem d'informar sobre els programes que ens instal·lem al mòbil i confirmar que la procedència és segura.

D'altra banda, també hi ha aplicacions que ens permeten localitzar el mòbil en cas de pèrdua o de robatori, bloquejar el dispositiu per protegir-lo i, fins i tot, en alguns casos esborrar les nostres dades perquè ningú les vegi. En aquest sentit, algunes de les aplicacions que hi ha actualment al mercat són Where’s My Droid? o Android Lost per a Android i Find My Phone per a iOS. El més segur de tot, però, és tenir sempre controlat el nostre telèfon mòbil!

Després de descansar una mica, m’aixeco per emprendre el camí cap a casa. Però abans, mentre esmorzem, explico als clients la meva aventura. No poden parar de riure. Seré el tema del viatge de tornada! Jo el que tinc clar és que no torno a sortir d’un hotel de matinada sense els pantalons posats i ben cordats.

9

Q U E

EMPRENEDORS A P O S T E N

P E L

F U T U R

Sandra Navarro. Top Dolç

Q U E

EMPRENEDORS A P O S T E N

P E L

F U T U R

Sandra Navarro. Top Dolç competitius, en general són molt cars. A més, a part de comprar per a l’elaboració pròpia de la pastisseria, he creat un espai a la botiga pensat per aquells clients que són aficionats a fer proves a casa i necessiten un lloc on poder comprar fondant, colorants, retoladors amb tinta comestible, motlles, etc.

“Si una cosa bona té la pastisseria creativa és que et permet jugar entre un món de possibilitats. El client pot personalitzar fins al mínim detall del seu pastís."

La Sandra Navarro a la botiga que va obrir a l’avinguda Jaume Mestres

La Sandra Navarro és una jove egarenca de 35 anys que en fa més de set que viu a Agramunt amb la seva família.

Al 2012 va descobrir la pastisseria creativa. L’èxit dels seus dissenys i l’atreviment suficient per apostar per nous reptes la van portar tan sols un any més tard a obrir el seu propi negoci: Top Dolç.

D’on et ve aquesta afició per la pastisseria creativa?

Va ser una mica per casualitat farà ara un parell d’anys. Jo ja estava vivint a Agramunt quan un excompany de feina de Terrassa va començar a penjar fotos a internet dels pastissos que feia a casa. Ho vaig trobar molt original i vaig començar a fer proves. Al principi algun ingredient com la fondant, una espècie de plastilina comestible, se’m resistia. No era capaç d’estendre la massa per cobrir el pastís, però a poc a poc vaig anar millorant la tècnica i vaig començar a fer creacions molt divertides. Més endavant vaig fer algun curs de pastisseria creativa a Barcelona.

Com decideixes obrir Top Dolç a Agramunt?

Tot va anar molt ràpid, en un principi només era una afició que compartia amb els de casa, però amb el temps vaig començar a fer pastissos per alguns coneguts i els penjava al Facebook.

Això va fer que al cap d’uns mesos tot anés a més, llavors em vaig plantejar muntar el meu propi negoci. Així que vaig buscar un local i el 27 d’abril de 2013 inauguràvem la botiga.

Com han respost els agramuntins a una oferta tan diferent de pastisseria?

10

Estic molt contenta perquè des d’un principi la resposta de la gent ha estat molt bona. És més, els primers dies la novetat d’una botiga que feia cupcakes a Agramunt va ser tot un boom, i no donava l’abast. A poc a poc la situació es va anar normalitzant, però tot i l’actual situació econòmica la feina és constant, amb clients tan del poble com de fora, així que no em puc queixar. A més, hi ha dies en què hi ha relament molta feina. En aquest primer any de la botiga, recordo especialment la vigília de Nadal, les creacions que vaig fer van agradar molt i tot el dia va ser un continu de gent que venia a comprar. Va ser un èxit, ho vam vendre tot!

Què pot trobar exactament la gent a Top Dolç?

En primer lloc, cal tenir en compte que Top Dolç no deixa de ser una pastisseria, amb això vull dir que tot i la creativitat dels nostres productes, al final el que el client compra és el pastís de tota la vida amb els gustos que ell hagi triat. Això sí, tenim fins a 40 gustos diferents. A més dels pastissos, també fem cupcakes, cakepops, galetes decorades, pastissos i galetes amb fotos,... I tot pot estar personalitzat pel client al 100%.

Podem fer el que ell vulgui, si una cosa bona té la pastisseria creativa és que et permet jugar entre un món de possibilitats.

El client pot personalitzar fins al mínim detall del seu pastís, des del sabor del pa de pessic fins als colors que vol combinar, i tot el disseny exterior.

On compres el material i els ingredients que necessites?

Ho compro tot a Holanda. A Espanya encara hi ha poques empreses que ofereixin aquest tipus de ingredients a uns preus

Hi ha alguna temàtica que et demanin molt sovint?

Entre els més petits la Hello Kitty i el Mickey Mouse són els personatges més demanats. Entre els grans, les temàtiques ja són molt més variades. Normalment s’acostumen a demanar pastissos que estiguin relacionats amb la feina o amb alguna afició de la persona a qui es vol sorprendre.

Quant trigues a fer un pastís totalment personalitzat?

La mitjana de temps que dedico a fer un pastís és d’entre tres i quatre hores. No obstant això, cal tenir en compte que en el cas de les figuretes, que són el que porten més feina, una vegada fetes tarden com a mínim 24 hores a assecar-se completament. No són pastissos que es puguin fer d’avui per demà. Per això, jo sempre recomano a la gent fer la comanda amb una setmana d’antelació més o menys.

Algun pastís que t’hagi suposat tot un repte per la dificultat de la seva elaboració?

Recordo especialment un client que em va demanar un fiscorn.

La dificultat, però, estava en què no volia la figura de l’instrument col·locada a sobre del pastís, sinó que el pastís fos en forma de fiscorn. Va ser tot un repte. En tot moment patia perquè no se’m trenqués. Va ser una odissea, però finalment ho vaig aconseguir. També recordo l’elaboració d’un pastís en forma de xalet que em va portar tot un dia de feina. Tot i això, el rècord de temps que he dedicat a fer un pastís el tinc en dos dies. En aquell cas, havia d’aconseguir representar el que apareixia en una fotografia que m’havia facilitat la clienta i que estava plena de detalls, va ser molt laboriós. La veritat és que hi ha encàrrecs de tot tipus, però al final els acabes traient.

Penges totes les teves creacions a internet?

Sí. Tinc una pàgina al Facebook on acostumo a ser molt activa. Penjo fotos dels diferents productes que tinc i dels pastissos que vaig fent. Crec que és una eina molt útil perquè em permet mostrar la meva feina i alhora estar en contacte amb els clients. Molta gent ho veu i moltes persones m’han fet encàrrecs després de descobrir-me a través del Facebook. És una eina que funciona molt bé; per exemple aquest any vaig decidir provar de fer el sorteig d’un pastís pel Dia dels Enamorats i la veritat és que va tenir molt èxit, en dues

La Sandra al taller on elabora les seves creacions

setmanes hi van participar més de 200 persones. Segurament al llarg de l’any faré més campanyes com aquesta, és una manera diferent, fàcil i eficaç de promocionar el que faig.

Quins són els reptes de futur per a Top Dolç?

La veritat és que són moltes les idees i els projectes que vull posar en pràctica aquest 2014. D’entrada, juntament amb el FarréSerrano, acabem de posar en marxa un servei de càtering per a festes tant de petits com de grans. La idea és oferir un servei complet on nosaltres ho muntaríem tot i, a més, posaríem el menjar amb entrepans, dolços, les postres, el beure,.... D’altra banda, fa poques setmanes també he posat en marxa un servei d’esmorzars a domicili, de manera que si algú vol sorprendre a la seva parella o família a primera hora del matí no s’ha de preocupar de res, nosaltres li preparem un esmorzar complet i creatiu per emportar! I finalment estic treballant per començar a fer en un o dos mesos els primers tallers de galetes i cupcakes.

MOLT PERSONAL • Un pastisser: Alan Dunn • Les teves postres preferides: Qualsevol que porti xocolata!

• Xocolata blanca o negra? Negra • Crema o nata? Crema • Un bon dinar o unes bones postres?

Unes bones postres. Els menús haurien de començar per les postres.

• Recomana un dels teus dolços: Els alfajores (dolç argentí) 11

Q U E

EMPRENEDORS A P O S T E N

P E L

F U T U R

Sandra Navarro. Top Dolç

Q U E

EMPRENEDORS A P O S T E N

P E L

F U T U R

Sandra Navarro. Top Dolç competitius, en general són molt cars. A més, a part de comprar per a l’elaboració pròpia de la pastisseria, he creat un espai a la botiga pensat per aquells clients que són aficionats a fer proves a casa i necessiten un lloc on poder comprar fondant, colorants, retoladors amb tinta comestible, motlles, etc.

“Si una cosa bona té la pastisseria creativa és que et permet jugar entre un món de possibilitats. El client pot personalitzar fins al mínim detall del seu pastís."

La Sandra Navarro a la botiga que va obrir a l’avinguda Jaume Mestres

La Sandra Navarro és una jove egarenca de 35 anys que en fa més de set que viu a Agramunt amb la seva família.

Al 2012 va descobrir la pastisseria creativa. L’èxit dels seus dissenys i l’atreviment suficient per apostar per nous reptes la van portar tan sols un any més tard a obrir el seu propi negoci: Top Dolç.

D’on et ve aquesta afició per la pastisseria creativa?

Va ser una mica per casualitat farà ara un parell d’anys. Jo ja estava vivint a Agramunt quan un excompany de feina de Terrassa va començar a penjar fotos a internet dels pastissos que feia a casa. Ho vaig trobar molt original i vaig començar a fer proves. Al principi algun ingredient com la fondant, una espècie de plastilina comestible, se’m resistia. No era capaç d’estendre la massa per cobrir el pastís, però a poc a poc vaig anar millorant la tècnica i vaig començar a fer creacions molt divertides. Més endavant vaig fer algun curs de pastisseria creativa a Barcelona.

Com decideixes obrir Top Dolç a Agramunt?

Tot va anar molt ràpid, en un principi només era una afició que compartia amb els de casa, però amb el temps vaig començar a fer pastissos per alguns coneguts i els penjava al Facebook.

Això va fer que al cap d’uns mesos tot anés a més, llavors em vaig plantejar muntar el meu propi negoci. Així que vaig buscar un local i el 27 d’abril de 2013 inauguràvem la botiga.

Com han respost els agramuntins a una oferta tan diferent de pastisseria?

10

Estic molt contenta perquè des d’un principi la resposta de la gent ha estat molt bona. És més, els primers dies la novetat d’una botiga que feia cupcakes a Agramunt va ser tot un boom, i no donava l’abast. A poc a poc la situació es va anar normalitzant, però tot i l’actual situació econòmica la feina és constant, amb clients tan del poble com de fora, així que no em puc queixar. A més, hi ha dies en què hi ha relament molta feina. En aquest primer any de la botiga, recordo especialment la vigília de Nadal, les creacions que vaig fer van agradar molt i tot el dia va ser un continu de gent que venia a comprar. Va ser un èxit, ho vam vendre tot!

Què pot trobar exactament la gent a Top Dolç?

En primer lloc, cal tenir en compte que Top Dolç no deixa de ser una pastisseria, amb això vull dir que tot i la creativitat dels nostres productes, al final el que el client compra és el pastís de tota la vida amb els gustos que ell hagi triat. Això sí, tenim fins a 40 gustos diferents. A més dels pastissos, també fem cupcakes, cakepops, galetes decorades, pastissos i galetes amb fotos,... I tot pot estar personalitzat pel client al 100%.

Podem fer el que ell vulgui, si una cosa bona té la pastisseria creativa és que et permet jugar entre un món de possibilitats.

El client pot personalitzar fins al mínim detall del seu pastís, des del sabor del pa de pessic fins als colors que vol combinar, i tot el disseny exterior.

On compres el material i els ingredients que necessites?

Ho compro tot a Holanda. A Espanya encara hi ha poques empreses que ofereixin aquest tipus de ingredients a uns preus

Hi ha alguna temàtica que et demanin molt sovint?

Entre els més petits la Hello Kitty i el Mickey Mouse són els personatges més demanats. Entre els grans, les temàtiques ja són molt més variades. Normalment s’acostumen a demanar pastissos que estiguin relacionats amb la feina o amb alguna afició de la persona a qui es vol sorprendre.

Quant trigues a fer un pastís totalment personalitzat?

La mitjana de temps que dedico a fer un pastís és d’entre tres i quatre hores. No obstant això, cal tenir en compte que en el cas de les figuretes, que són el que porten més feina, una vegada fetes tarden com a mínim 24 hores a assecar-se completament. No són pastissos que es puguin fer d’avui per demà. Per això, jo sempre recomano a la gent fer la comanda amb una setmana d’antelació més o menys.

Algun pastís que t’hagi suposat tot un repte per la dificultat de la seva elaboració?

Recordo especialment un client que em va demanar un fiscorn.

La dificultat, però, estava en què no volia la figura de l’instrument col·locada a sobre del pastís, sinó que el pastís fos en forma de fiscorn. Va ser tot un repte. En tot moment patia perquè no se’m trenqués. Va ser una odissea, però finalment ho vaig aconseguir. També recordo l’elaboració d’un pastís en forma de xalet que em va portar tot un dia de feina. Tot i això, el rècord de temps que he dedicat a fer un pastís el tinc en dos dies. En aquell cas, havia d’aconseguir representar el que apareixia en una fotografia que m’havia facilitat la clienta i que estava plena de detalls, va ser molt laboriós. La veritat és que hi ha encàrrecs de tot tipus, però al final els acabes traient.

Penges totes les teves creacions a internet?

Sí. Tinc una pàgina al Facebook on acostumo a ser molt activa. Penjo fotos dels diferents productes que tinc i dels pastissos que vaig fent. Crec que és una eina molt útil perquè em permet mostrar la meva feina i alhora estar en contacte amb els clients. Molta gent ho veu i moltes persones m’han fet encàrrecs després de descobrir-me a través del Facebook. És una eina que funciona molt bé; per exemple aquest any vaig decidir provar de fer el sorteig d’un pastís pel Dia dels Enamorats i la veritat és que va tenir molt èxit, en dues

La Sandra al taller on elabora les seves creacions

setmanes hi van participar més de 200 persones. Segurament al llarg de l’any faré més campanyes com aquesta, és una manera diferent, fàcil i eficaç de promocionar el que faig.

Quins són els reptes de futur per a Top Dolç?

La veritat és que són moltes les idees i els projectes que vull posar en pràctica aquest 2014. D’entrada, juntament amb el FarréSerrano, acabem de posar en marxa un servei de càtering per a festes tant de petits com de grans. La idea és oferir un servei complet on nosaltres ho muntaríem tot i, a més, posaríem el menjar amb entrepans, dolços, les postres, el beure,.... D’altra banda, fa poques setmanes també he posat en marxa un servei d’esmorzars a domicili, de manera que si algú vol sorprendre a la seva parella o família a primera hora del matí no s’ha de preocupar de res, nosaltres li preparem un esmorzar complet i creatiu per emportar! I finalment estic treballant per començar a fer en un o dos mesos els primers tallers de galetes i cupcakes.

MOLT PERSONAL • Un pastisser: Alan Dunn • Les teves postres preferides: Qualsevol que porti xocolata!

• Xocolata blanca o negra? Negra • Crema o nata? Crema • Un bon dinar o unes bones postres?

Unes bones postres. Els menús haurien de començar per les postres.

• Recomana un dels teus dolços: Els alfajores (dolç argentí) 11

D

E

EL RACÓ L

P

O

R

LA

C

C

Pig Island, l’illa dels porcs

O

S

A

Dels centenars d’illes que conformen les Bahames tan sols 24 estan habitades, la resta són illes amb platges paradisíaques pràcticament verges. I enmig d’aquest paratge hi ha una illa on no hi trobarem presència humana, però tampoc podem dir que es tracta d’una zona deshabitada, sinó tot el contrari, en ella, enmig del paradís, hi viuen porcs.

Els orígens de Beach Pig o Pig Island No hi ha moltes referències sobre com van arribar els porcs a habitar aquesta illa, tot i que de teories n’hi ha moltes.

Una d’elles explica que un grup de mariners va deixar els animals allà com a reserva, amb l’esperança de tornar i poder-se’ls menjar, però aquests no van arribar mai i els porcs, lluny de morir, van aconseguir sobreviure amb els aliments que deixaven els vaixells que feien parada en aquella illa. Una altra llegenda diu que els porcs van ser els supervivents d’un naufragi, i van aconseguir nedar fins a la costa. Altres expliquen que els porcs es van escapar d’una illa propera. Finalment, i en busca d’una explicació més racional, hi ha qui també pensa que tot forma part d’un pla de màrqueting per atreure més turistes a les Bahames. Sigui com sigui, una vintena de porcs habita actualment aquesta illa, i el que encara és més curiós és que amb el pas del 12

E

T

O

T

S

Toni Garcia Bernaus. Metge de Família

Amb l’arribada de la primavera la gran varietat de plantes del nostre entorn floreix d’una manera explosiva. Això provoca que l’aire concentri una elevada quantitat de pol·len de diferents flors.

Es calcula que fins a un 25% de la població pot tenir símptomes secundaris per aquest fet. Tot i això, tan sols un 2% consulta al seu metge, ja que la intensitat dels símptomes és molt variable.

Si vostè té picor ocular, esternuts, mocs, ofec, inflamació de la pell o símptomes similars, segurament és al·lèrgic. Les molèsties són temporals i d’intensitat variable, ja que depenen de la quantitat de pol·len que hi ha a l’ambient, de la zona de residència i de les condicions meteorològiques.

Una illa paradisíaca habitada per porcs que han desenvolupat l’habilitat de nedar. Aquesta és la curiositat que els turistes es troben quan arriben a una de les 360 illes que conformen l’arxipèlag de Cayo Exuma, a les Bahames. Es tracta de l’illa Big Major Cay, més coneguda, com a Beach Pig o Pig Island (Illa dels porcs).

D

secció patrocinada per: Centre Mèdic Agramunt

La primavera i les al·lèrgies Una platja paradisíaca, una vintena de porcs que han après a nedar i turistes que s’atansen per veure de prop l’espectacle. Benvinguts a Pig Island!

SALUT

temps aquests porcs s’han adaptat a la vida de la platja i, davant la necessitat d'alimentar-se, han desenvolupat l’habilitat de nedar. És per això que també se’ls coneix com a ‘porcs nedadors’.

Una atracció turística Amb el temps, aquests porcs s’han acostumat a esdevenir un atractiu turístic més de l’illa i un espectacle per als visitants que s’atansen fins aquesta platja de les Bahames només per veure tota una curiositat i un espectacle de la naturalesa. És més, quan els turistes arriben amb les seves embarcacions els porcs es llancen a l’aigua per mostrar les seves habilitats nedadores en busca d’alguna recompensa en forma de menjar. Es calcula que hi ha un total de 24 porcs habitant aquesta illa, on també s’hi poden veure gats i cabres, encara que aquests animals tenen menys destresa per nedar.

A internet es poden trobar moltes fotografies i fins i tot videos sobre aquesta illa i els seus peculiars habitants. A més, els porcs s’han habituat tant a la presència dels turistes que són molts els que es banyen amb els porcs nedadors i es fotografien per tenir així un record més del seu viatge.

Uns porcs molt nets Amb l’existència d’aquesta peculiar illa es trenquen també molts tòpics que ens fan veure i pensar en els porcs com uns animals bruts que viuen enmig del fang i trepitjant els seus propis excrements. Ben al contrari, els porcs que viuen enmig del paradís de Pig Island fan cada dia, com a mínim, una capbussada a les cristal·lines aigües de les Bahames.

Què causa l’al·lèrgia?

Una elevada concentració de pol·len estimula les defenses del cos de forma exagerada (la immunoglobulina, els mastòcits i els basòfils), provocant així una un alliberament de substàncies com la histamina o els leucotriens que desencadenen una reacció inflamatòria, una al·lèrgia.

Manifestacions i símptomes Les reaccions al pol·len poden ser diverses: Conjuntivitis al·lèrgica: La persona pateix una picor molt intensa als ulls, genera poca lleganya, llagrimeig, i té les parpelles inflamades.

Rinitis al·lèrgica: El símptoma principal és una inflamació de les fosses nasals, que es presenta amb esternuts, picor, mucositat transparent i sensació d’obstrucció nasal. Pot associar-se amb picor ocular i faringi, i també pot desencadenar una sinusitis.

Medicina Familia Ginecologia Traumatologia Oftalmologia Radiografies

Asma al·lèrgica: És un tipus d’asma que provoca una inflamació de les vies respiratòries quan la persona s’exposa al pol·len. El pacient presenta tos i sensació d’ofec.

Urticària o dermatitis: És una reacció cutània a les zones que han estat en contacte amb l’element al·lèrgic, fet que provoca lesions vermelles que acostumen a anar acompanyades d’una picor intensa.

Quin tractament cal seguir?

La millor mesura contra les al·lèrgies és la prevenció, és a dir, evitar el contacte amb l’al·lergen sempre que sigui possible. Principalment es recomana evitar sortir a les hores de més producció de pol·len, durant el matí i al vespre. També es proposa seguir uns consells higiènics, com no fregar-se els ulls, rentar-se les mans abans de tocar res, etc.

Finalment, també es recomana al pacient fer una valoració in situ i un test d’al·lèrgies cutànies per adaptar la medicació a la resposta pròpia de cada individu, ja que aquesta pot variar en funció de la persona i dels símptomes. Una valoració acurada per part del metge de família afavoreix l’eficàcia i dosificació del tractament, i permet descartar altres malalties o complicacions més greus.

Fisioterapia Osteopatia Ones Xoc Revisions esport Revisions Carnet

13

D

E

EL RACÓ L

P

O

R

LA

C

C

Pig Island, l’illa dels porcs

O

S

A

Dels centenars d’illes que conformen les Bahames tan sols 24 estan habitades, la resta són illes amb platges paradisíaques pràcticament verges. I enmig d’aquest paratge hi ha una illa on no hi trobarem presència humana, però tampoc podem dir que es tracta d’una zona deshabitada, sinó tot el contrari, en ella, enmig del paradís, hi viuen porcs.

Els orígens de Beach Pig o Pig Island No hi ha moltes referències sobre com van arribar els porcs a habitar aquesta illa, tot i que de teories n’hi ha moltes.

Una d’elles explica que un grup de mariners va deixar els animals allà com a reserva, amb l’esperança de tornar i poder-se’ls menjar, però aquests no van arribar mai i els porcs, lluny de morir, van aconseguir sobreviure amb els aliments que deixaven els vaixells que feien parada en aquella illa. Una altra llegenda diu que els porcs van ser els supervivents d’un naufragi, i van aconseguir nedar fins a la costa. Altres expliquen que els porcs es van escapar d’una illa propera. Finalment, i en busca d’una explicació més racional, hi ha qui també pensa que tot forma part d’un pla de màrqueting per atreure més turistes a les Bahames. Sigui com sigui, una vintena de porcs habita actualment aquesta illa, i el que encara és més curiós és que amb el pas del 12

E

T

O

T

S

Toni Garcia Bernaus. Metge de Família

Amb l’arribada de la primavera la gran varietat de plantes del nostre entorn floreix d’una manera explosiva. Això provoca que l’aire concentri una elevada quantitat de pol·len de diferents flors.

Es calcula que fins a un 25% de la població pot tenir símptomes secundaris per aquest fet. Tot i això, tan sols un 2% consulta al seu metge, ja que la intensitat dels símptomes és molt variable.

Si vostè té picor ocular, esternuts, mocs, ofec, inflamació de la pell o símptomes similars, segurament és al·lèrgic. Les molèsties són temporals i d’intensitat variable, ja que depenen de la quantitat de pol·len que hi ha a l’ambient, de la zona de residència i de les condicions meteorològiques.

Una illa paradisíaca habitada per porcs que han desenvolupat l’habilitat de nedar. Aquesta és la curiositat que els turistes es troben quan arriben a una de les 360 illes que conformen l’arxipèlag de Cayo Exuma, a les Bahames. Es tracta de l’illa Big Major Cay, més coneguda, com a Beach Pig o Pig Island (Illa dels porcs).

D

secció patrocinada per: Centre Mèdic Agramunt

La primavera i les al·lèrgies Una platja paradisíaca, una vintena de porcs que han après a nedar i turistes que s’atansen per veure de prop l’espectacle. Benvinguts a Pig Island!

SALUT

temps aquests porcs s’han adaptat a la vida de la platja i, davant la necessitat d'alimentar-se, han desenvolupat l’habilitat de nedar. És per això que també se’ls coneix com a ‘porcs nedadors’.

Una atracció turística Amb el temps, aquests porcs s’han acostumat a esdevenir un atractiu turístic més de l’illa i un espectacle per als visitants que s’atansen fins aquesta platja de les Bahames només per veure tota una curiositat i un espectacle de la naturalesa. És més, quan els turistes arriben amb les seves embarcacions els porcs es llancen a l’aigua per mostrar les seves habilitats nedadores en busca d’alguna recompensa en forma de menjar. Es calcula que hi ha un total de 24 porcs habitant aquesta illa, on també s’hi poden veure gats i cabres, encara que aquests animals tenen menys destresa per nedar.

A internet es poden trobar moltes fotografies i fins i tot videos sobre aquesta illa i els seus peculiars habitants. A més, els porcs s’han habituat tant a la presència dels turistes que són molts els que es banyen amb els porcs nedadors i es fotografien per tenir així un record més del seu viatge.

Uns porcs molt nets Amb l’existència d’aquesta peculiar illa es trenquen també molts tòpics que ens fan veure i pensar en els porcs com uns animals bruts que viuen enmig del fang i trepitjant els seus propis excrements. Ben al contrari, els porcs que viuen enmig del paradís de Pig Island fan cada dia, com a mínim, una capbussada a les cristal·lines aigües de les Bahames.

Què causa l’al·lèrgia?

Una elevada concentració de pol·len estimula les defenses del cos de forma exagerada (la immunoglobulina, els mastòcits i els basòfils), provocant així una un alliberament de substàncies com la histamina o els leucotriens que desencadenen una reacció inflamatòria, una al·lèrgia.

Manifestacions i símptomes Les reaccions al pol·len poden ser diverses: Conjuntivitis al·lèrgica: La persona pateix una picor molt intensa als ulls, genera poca lleganya, llagrimeig, i té les parpelles inflamades.

Rinitis al·lèrgica: El símptoma principal és una inflamació de les fosses nasals, que es presenta amb esternuts, picor, mucositat transparent i sensació d’obstrucció nasal. Pot associar-se amb picor ocular i faringi, i també pot desencadenar una sinusitis.

Medicina Familia Ginecologia Traumatologia Oftalmologia Radiografies

Asma al·lèrgica: És un tipus d’asma que provoca una inflamació de les vies respiratòries quan la persona s’exposa al pol·len. El pacient presenta tos i sensació d’ofec.

Urticària o dermatitis: És una reacció cutània a les zones que han estat en contacte amb l’element al·lèrgic, fet que provoca lesions vermelles que acostumen a anar acompanyades d’una picor intensa.

Quin tractament cal seguir?

La millor mesura contra les al·lèrgies és la prevenció, és a dir, evitar el contacte amb l’al·lergen sempre que sigui possible. Principalment es recomana evitar sortir a les hores de més producció de pol·len, durant el matí i al vespre. També es proposa seguir uns consells higiènics, com no fregar-se els ulls, rentar-se les mans abans de tocar res, etc.

Finalment, també es recomana al pacient fer una valoració in situ i un test d’al·lèrgies cutànies per adaptar la medicació a la resposta pròpia de cada individu, ja que aquesta pot variar en funció de la persona i dels símptomes. Una valoració acurada per part del metge de família afavoreix l’eficàcia i dosificació del tractament, i permet descartar altres malalties o complicacions més greus.

Fisioterapia Osteopatia Ones Xoc Revisions esport Revisions Carnet

13

U

N

À

POLIÈDRIC: SANITAT M

B

I

T

-

T

O

T

E

S

L

E

S

V

I

S

I

O

N

S

EL SERVEI D'ATENCIÓ PRIMÀRIA, EL CAP

U

N

À

POLIÈDRIC: SANITAT M

B

I

T

-

T

O

T

E

S

L

E

S

V

I

S

I

O

N

S

EL SERVEI D'ATENCIÓ PRIMÀRIA, EL CAP

21 anys després de la inauguració del CAP d'Agramunt les valoracions sobre la seva posada en funcionament són més que positives.

Sala d’espera del CAP d’Agramunt.

Vista exterior del centre de salut inaugurat el 1993.

L’atenció primària a nivell estatal va viure un abans i un després amb la reforma sanitària de 1984, gràcies a la qual es va començar a donar resposta a part de les demandes dels professionals i a obrir la porta a la creació dels centres de salut.

A Agramunt fa poc més de 20 anys l’assistència sanitària que hi havia era únicament la consulta del metge del poble. Alguns dels facultatius que van passar per la nostra vila, i que encara molts recordaran, van ser el doctor Felip, el doctor Suárez i, més recentment, el doctor Giménez, que encara exerceix la medicina a Agramunt, tot i que en unes instal·lacions ben diferents a les que tenia quan va començar. “Vaig arribar el 19 de març de 1981. En el meu cas, no em pertocava infermera i, per tant, ho havia de fer tot jo”, explica en Jesús Giménez, que també recorda que les visites no estaven programades com ara sinó que “l’últim en arribar agafava tanda i esperava el seu torn”.

14

El doctor Jesús Giménez i l’adjunta a direcció Magda Mitjavila.

però amb el temps em vaig acostumar i ara tot és molt més fàcil”, assegura.

sinó que es valora amb més detall el benefici que després traurem de cada prova."

L’arribada de la crisi i les retallades L’inici de la crisi econòmica va suposar una important davallada d’ingressos per a les administracions, un fet que de retruc va acabar afectant a serveis bàsics com l’educació i la sanitat.

Finalment, i enmig de les retallades, el Govern espanyol va aprovar negar l’atenció als immigrants sense papers, una política que a Catalunya no s’ha aplicat. El doctor Loscos explica que al CAP d’Agramunt mai s’ha deixat d’atendre a ningú.

“Quan un pacient es presenta a la meva consulta jo estic moralment obligat a intentar resoldre el seu problema, m’és igual si té papers o no."

En el cas d’Agramunt, el doctor Loscos explica que “al principi les retallades eren més evidents, amb llistes d’espera més llargues, dificultats per accedir a algunes intervencions,... Però amb el temps crec que els professionals hem après a gestionar millor la situació i el pacient ja no nota tant aquesta manca de recursos”.

Amb la reforma de l’atenció primària es va anar implantant un nou sistema de salut pública que a Agramunt va culminar amb la inauguració del Centre d’Atenció Primària (CAP) al març de 1993. El doctor Giménez va viure en primera persona aquell canvi: “En primer lloc, ja no estava sol per fer-ho tot. Al CAP disposàvem de més serveis i també de més personal."

Per la seva banda, els professionals també han patit els efectes de les retallades. L’adjunta a direcció del CAP d’Agramunt i infermera, Magda Mitjavila, explica que “hem patit una reducció de sou, ens han tret dies personals i ja no hi ha substitucions”. En aquest sentit, el doctor Giménez afegeix que “si un metge falta l’hem de cobrir entre la resta. Això d’una banda implica més feina per a nosaltres, però també afecta a l’usuari, ja que el temps d’espera s’incrementa”.

Amb el nou centre de salut van arribar nous professionals.

Aquest va ser el cas del doctor Joan Loscos, al setembre de 1993. “Jo venia de les Planes d’Hostoles, un petit poble de la Garrotxa on estava sol i treballava les 24 hores del dia. Per a mi el principal benefici de venir al CAP d’Agramunt va ser començar a treballar com una persona normal amb una jornada laboral”, explica. Un altre gran canvi va ser haver de treballar en equip. “Després de tants anys sol va ser complicat,

Aprofitant l’actual context econòmic, l’Administració també insisteix més en la necessitat de racionalitzar els recursos. Així, a principis del 2011 i amb la bona implantació de la recepta electrònica, es va decidir incloure en aquesta el cost real dels medicaments per al sistema sanitari. El mateix es fa amb els professionals,els quals reben a l'ordinador la informació del cost de les diferents proves que sol·liciten. Mitjavila explica que “això no vol dir que es facin menys proves per estalviar costos,

La salut i les noves tecnologies Tot i la situació de crisi, el CAP d’Agramunt ha continuat ampliant la seva cartera de serveis. Ara es controlen més malalties que abans, com la diabetis, alguns tipus de tiroides i patologies bronquials, es fa cirurgia menor i es controlen els pacients amb tractament anticoagulant oral, entre altres.

D’altra banda, també s’han anat esprement les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. El treball en xarxa ha permès als professionals disposar més aviat dels resultats de certes proves i intercanviar informació sobre els pacients. No obstant això, el doctor Giménez lamenta que a nivell de comunicació encara hi ha problemes a resoldre, especialment entre centres que pertanyen a empreses diferents, ja siguin públiques o privades. “Com que no compartim un mateix programa informàtic, ens trobem que de vegades no podem accedir a l’historial complet d’un pacient, i això és un problema”. Per la seva part, el doctor Loscos assegura que tot i que per als professionals les noves tecnologies han suposat una millora important, “ens hem convertit en esclaus de la informàtica. Hi ha dies que tens la sensació que que només mires a la pantalla, i això el pacient també ho nota”.

El doctor Joan Loscos.

Reptes de futur Si parlem de projectes pendents a Agramunt en relació amb la salut pública, l’ampliació del CAP ocupa el primer lloc.

“Tenim una deficiència important amb l’espai”, assegura el doctor Joan Loscos, que quan va ser director va treballar per l’ampliació de les instal·lacions. En el seu moment es va aconseguir una partida pressupostària que ha servit per fer una part de les obres, però ara el projecte està aturat. “20 anys després tenim més serveis, hi ha més professionals, però el CAP continua tenint la mateixa estructura”, conclou.

Finalment, amb l’objectiu de millorar el funcionament dels centres d’atenció primària, recentment s’han creat les Unitats de Gestió Assistencial. Agramunt juntament amb Tàrrega, Cervera, Guissona i Ponts, forma part d’una d’aquestes noves unitats. L’adjunta a direcció, Magda Mitjavila, destaca que “el principal benefici d’aquesta nova proposta de gestió és que serem els professionals els que prendrem bona part de les decisions. Tot i que encara hi ha dubtes, confiem en poder millorar la comunicació i la coordinació entre els centres d’una mateix àrea i millorar així l’atenció al pacient”.

Amb tot, 21 anys després totes les valoracions sobre la posada en funcionament del CAP d’Agramunt són més que positives.

L’equip humà està format per tres metges amb tres infermeres, un pediatra amb infermera, el dentista, una llevadora, un treballador social i personal administratiu. La cartera de serveis a disposició dels usuaris no ha parat de créixer i els professionals estan segurs que continuarà augmentant amb l’objectiu que la majoria de problemes de salut es puguin resoldre en aquest primer nivell d’atenció al pacient.

15

U

N

À

POLIÈDRIC: SANITAT M

B

I

T

-

T

O

T

E

S

L

E

S

V

I

S

I

O

N

S

EL SERVEI D'ATENCIÓ PRIMÀRIA, EL CAP

U

N

À

POLIÈDRIC: SANITAT M

B

I

T

-

T

O

T

E

S

L

E

S

V

I

S

I

O

N

S

EL SERVEI D'ATENCIÓ PRIMÀRIA, EL CAP

21 anys després de la inauguració del CAP d'Agramunt les valoracions sobre la seva posada en funcionament són més que positives.

Sala d’espera del CAP d’Agramunt.

Vista exterior del centre de salut inaugurat el 1993.

L’atenció primària a nivell estatal va viure un abans i un després amb la reforma sanitària de 1984, gràcies a la qual es va començar a donar resposta a part de les demandes dels professionals i a obrir la porta a la creació dels centres de salut.

A Agramunt fa poc més de 20 anys l’assistència sanitària que hi havia era únicament la consulta del metge del poble. Alguns dels facultatius que van passar per la nostra vila, i que encara molts recordaran, van ser el doctor Felip, el doctor Suárez i, més recentment, el doctor Giménez, que encara exerceix la medicina a Agramunt, tot i que en unes instal·lacions ben diferents a les que tenia quan va començar. “Vaig arribar el 19 de març de 1981. En el meu cas, no em pertocava infermera i, per tant, ho havia de fer tot jo”, explica en Jesús Giménez, que també recorda que les visites no estaven programades com ara sinó que “l’últim en arribar agafava tanda i esperava el seu torn”.

14

El doctor Jesús Giménez i l’adjunta a direcció Magda Mitjavila.

però amb el temps em vaig acostumar i ara tot és molt més fàcil”, assegura.

sinó que es valora amb més detall el benefici que després traurem de cada prova."

L’arribada de la crisi i les retallades L’inici de la crisi econòmica va suposar una important davallada d’ingressos per a les administracions, un fet que de retruc va acabar afectant a serveis bàsics com l’educació i la sanitat.

Finalment, i enmig de les retallades, el Govern espanyol va aprovar negar l’atenció als immigrants sense papers, una política que a Catalunya no s’ha aplicat. El doctor Loscos explica que al CAP d’Agramunt mai s’ha deixat d’atendre a ningú.

“Quan un pacient es presenta a la meva consulta jo estic moralment obligat a intentar resoldre el seu problema, m’és igual si té papers o no."

En el cas d’Agramunt, el doctor Loscos explica que “al principi les retallades eren més evidents, amb llistes d’espera més llargues, dificultats per accedir a algunes intervencions,... Però amb el temps crec que els professionals hem après a gestionar millor la situació i el pacient ja no nota tant aquesta manca de recursos”.

Amb la reforma de l’atenció primària es va anar implantant un nou sistema de salut pública que a Agramunt va culminar amb la inauguració del Centre d’Atenció Primària (CAP) al març de 1993. El doctor Giménez va viure en primera persona aquell canvi: “En primer lloc, ja no estava sol per fer-ho tot. Al CAP disposàvem de més serveis i també de més personal."

Per la seva banda, els professionals també han patit els efectes de les retallades. L’adjunta a direcció del CAP d’Agramunt i infermera, Magda Mitjavila, explica que “hem patit una reducció de sou, ens han tret dies personals i ja no hi ha substitucions”. En aquest sentit, el doctor Giménez afegeix que “si un metge falta l’hem de cobrir entre la resta. Això d’una banda implica més feina per a nosaltres, però també afecta a l’usuari, ja que el temps d’espera s’incrementa”.

Amb el nou centre de salut van arribar nous professionals.

Aquest va ser el cas del doctor Joan Loscos, al setembre de 1993. “Jo venia de les Planes d’Hostoles, un petit poble de la Garrotxa on estava sol i treballava les 24 hores del dia. Per a mi el principal benefici de venir al CAP d’Agramunt va ser començar a treballar com una persona normal amb una jornada laboral”, explica. Un altre gran canvi va ser haver de treballar en equip. “Després de tants anys sol va ser complicat,

Aprofitant l’actual context econòmic, l’Administració també insisteix més en la necessitat de racionalitzar els recursos. Així, a principis del 2011 i amb la bona implantació de la recepta electrònica, es va decidir incloure en aquesta el cost real dels medicaments per al sistema sanitari. El mateix es fa amb els professionals,els quals reben a l'ordinador la informació del cost de les diferents proves que sol·liciten. Mitjavila explica que “això no vol dir que es facin menys proves per estalviar costos,

La salut i les noves tecnologies Tot i la situació de crisi, el CAP d’Agramunt ha continuat ampliant la seva cartera de serveis. Ara es controlen més malalties que abans, com la diabetis, alguns tipus de tiroides i patologies bronquials, es fa cirurgia menor i es controlen els pacients amb tractament anticoagulant oral, entre altres.

D’altra banda, també s’han anat esprement les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. El treball en xarxa ha permès als professionals disposar més aviat dels resultats de certes proves i intercanviar informació sobre els pacients. No obstant això, el doctor Giménez lamenta que a nivell de comunicació encara hi ha problemes a resoldre, especialment entre centres que pertanyen a empreses diferents, ja siguin públiques o privades. “Com que no compartim un mateix programa informàtic, ens trobem que de vegades no podem accedir a l’historial complet d’un pacient, i això és un problema”. Per la seva part, el doctor Loscos assegura que tot i que per als professionals les noves tecnologies han suposat una millora important, “ens hem convertit en esclaus de la informàtica. Hi ha dies que tens la sensació que que només mires a la pantalla, i això el pacient també ho nota”.

El doctor Joan Loscos.

Reptes de futur Si parlem de projectes pendents a Agramunt en relació amb la salut pública, l’ampliació del CAP ocupa el primer lloc.

“Tenim una deficiència important amb l’espai”, assegura el doctor Joan Loscos, que quan va ser director va treballar per l’ampliació de les instal·lacions. En el seu moment es va aconseguir una partida pressupostària que ha servit per fer una part de les obres, però ara el projecte està aturat. “20 anys després tenim més serveis, hi ha més professionals, però el CAP continua tenint la mateixa estructura”, conclou.

Finalment, amb l’objectiu de millorar el funcionament dels centres d’atenció primària, recentment s’han creat les Unitats de Gestió Assistencial. Agramunt juntament amb Tàrrega, Cervera, Guissona i Ponts, forma part d’una d’aquestes noves unitats. L’adjunta a direcció, Magda Mitjavila, destaca que “el principal benefici d’aquesta nova proposta de gestió és que serem els professionals els que prendrem bona part de les decisions. Tot i que encara hi ha dubtes, confiem en poder millorar la comunicació i la coordinació entre els centres d’una mateix àrea i millorar així l’atenció al pacient”.

Amb tot, 21 anys després totes les valoracions sobre la posada en funcionament del CAP d’Agramunt són més que positives.

L’equip humà està format per tres metges amb tres infermeres, un pediatra amb infermera, el dentista, una llevadora, un treballador social i personal administratiu. La cartera de serveis a disposició dels usuaris no ha parat de créixer i els professionals estan segurs que continuarà augmentant amb l’objectiu que la majoria de problemes de salut es puguin resoldre en aquest primer nivell d’atenció al pacient.

15

LO BROC DEL SILLÓ

Associació Cultural Tradi-Sió El pas del temps provoca molts sentiments, és un símptoma inequívoc de que tot passa i, en aquest sentit, preservar qualsevol patrimoni esdevé, si més no, interessant. La imatgeria festiva no és aliena a aquest fenomen, i en el cas d’Agramunt, a banda dels capgrossos, la gegantona i l’àliga, cal destacar la parella de gegants que ja compta amb 57 anys d’existència.

C U L T U R A L

DIARI D'UN NÒMADA

T R A D I - S I Ó

El rei i la reina

Amb aquesta informació, podem dir que aquests gegants comercialitzats com el rei i la reina van tenir dues procedències diferents, però tenien una fisonomia semblant. En el cas dels gegants d’Agramunt sembla que corresponen a l’empresa saragossana. En aquest sentit, però, cal tenir en compte que l’empresa Aragonesa de Fiestas no existia com a tal quan es van comprar els gegants l’any 1957, sinó que llavors existia com a Industria Juguetera Recacha de Saragossa, que és la que nosaltres donem com a procedència exacta dels nostres gegants.

E

R

C

O

N

È

I

X

E

R

M

Ó

N

secció patrocinada per: OVER BEAR TRAVEL

Petra, la joia de Jordània

Moià (1945), alguns dels quals són molt semblants de cara, però no tots, i no sempre coincideix la parella.

A més, les corones acostumen a ser diferents.

Una de les incògnites sobre els gegants d’Agramunt gira entorn de la seva procedència, de la qual en trobem alguna referència al llibre Els gegants de Lleida i les seves comarques (1991) de l’historiador Jordi Curcó i Pueyo, on aquest indica que el constructor va ser l’empresa Aragonesa de Fiestas de Saragossa. No obstant això, La curiositat de tot plegat i que durant la segona reparació dels dóna resposta a tot aquest enigma gegants feta a Solsona l’any rau en una particularitat de les 1992 pel gran mestre Casserras, dues empreses que van construir i aquest va negar l’origen vendre aquestes figures de reis i esmentat, i el va situar a la casa reines.

El Ingenio de Barcelona. Aquestes dues empreses encara existeixen Foto 1: Anunci de l’empresa on es van comprar els gegants d'Agramunt. Cedida per: Revista Aragón.

L’empresa més emblemàtica en el actualment, però no tenen cap Foto 2: Gegants d'Agramunt. Cedida per: Joan Pedrós disseny i construcció de gegants arxiu que pugui certificar la proceés sens dubte el taller El Ingenio de dència dels gegants de la nostra Barcelona (1838) amb una llarga tradició familiar escultòrica i vila. L’actual propietària de l’empresa barcelonina, però, assede imatgeria, que encara avui en dia està en actiu. Segons gura a nivell personal que el motlle dels gegants agramuntins alguns seguidors i estudiosos del món geganter, d’aquí són va sortir de casa seva. tots els motlles originals que corresponen al rei i la reina. Això donaria la raó al mestre Casserras i a la seva actual propietària.

Fruit d’aquestes contradiccions decidim investigar sobre la procedència d’altres gegants amb la mateixa fisonomia que En tot aquest entramat és té constància que el motlle dels reis els agramuntins. El resultat és que, entre els gegants amb que comercialitzava Recacha va ser comprat al taller El ingenio procedència de la firma Aragonesa de Fiestas, trobem els aproximadament l’any 1954. La conclusió de tot plegat és gegants de Balaguer (1970), Alcarràs (1955) i Alguaire que els gegants d’Agramunt, coneguts com el rei i la reina, (1960). Aquests tenen una fisonomia idèntica a la dels agravan ser construïts per Industria Juguetera Recacha de Saramuntins (1957). D’altra banda, si mirem quins gegants gossa, posteriorment Aragonesa de Fiestas, a partir d'un motlle consten com a comercialitzats per la casa El Ingenio, ens original del taller El Ingenio de Barcelona. trobem els gegants de Tàrrega (1950), Mollerussa (1945) i 16

P

Foto scedida per Teresa Duran

A S S O C I A C I Ó

La Teresa Duran al desert, camí de Petra.

Vista de la façana del Monestir de Petra

No estic segura de quina va ser la primera vegada que vaig sentir parlar de Petra. Potser una fotografia en algun llibre, el professor d'història fent-ne referència quan parlava dels nabateus, o en algun documental sobre la Ruta de la Seda. Fos com fos, visitar Petra era un dels meus somnis i estava a punt de fer-se realitat.

A més, ho faria acompanyada d’una gran amiga i el seu company palestí Iyad. Ells van ser els meus guies per Jordània.

Tota la màgia del viatge, tots els somnis, les sensacions acumulades pel Siq arriben al seu punt més àlgid, de sobte tots ens aturem, estem davant del Tresor de Petra, la majestuosa i famosa façana excavada a la roca. A partir d'aquí comencem a deambular per una ciutat perduda, aixecada en una vall farcida de temples, palaus, tombes i coves modelades dins de les muntanyes. Una enorme ciutat on cada racó sorprèn més que l'anterior.

Des que vaig arribar a Amman no veia l’hora de sortir cap a Petra, la ciutat rosada. Un viatge de 3 hores cap al sud em portava a un territori que desperta emocions i sensacions contraposades, amb una cultura molt pròpia, on vaig entendre els vincles de Lawrence d'Aràbia amb Jordània.

Vàrem arribar a Wadi Moussa al capvespre. La vista panoràmica de la vall és desoladora, un desert de roques on res fa preveure el que s’amaga a dins.

Un amfiteatre romà, una avinguda amb columnes, una calçada de roca, són el testimoni d’unes ruïnes que ens atansen al que va ser l’antiga ciutat de Petra. Fundada a finals del segle VII aC va ser el centre d'una important civilització finançada per les taxes i els impostos d’una desmesurada activitat comercial en un oasi perdut enmig d'una zona àrida.

A primera hora del matí enfilem camí per un congost que, en menys de dos quilòmetres, ens endinsa en un món misteriós per un sender estret de poc més de tres metres d’amplada, protegit per grans roques de fins a 180 metres d'alçada. Es tracta del Siq, una meravella de la natura de formes sinuoses a escala desproporcionada on la llum del sol penetra i tenyeix tot l’ambient d'un color vermellós vibrant.

Després de caminar sense parar durant hores enmig d’aquests paratges farcits de penya-segats i després de pujar més de vuit-centes escales, ens trobem davant de l’altre gran monument: el Monestir, amb una estructura superba i imponent. És en aquest punt on l’encertada ubicació d'una magnífica terrassa ens permet gaudir d’un te gelat mentre admirem com la natura i les persones s'han donat la mà a Petra per fer meravelles que les paraules no poden descriure i les imatges no tenen la capacitat de dimensionar.

17

LO BROC DEL SILLÓ

Associació Cultural Tradi-Sió El pas del temps provoca molts sentiments, és un símptoma inequívoc de que tot passa i, en aquest sentit, preservar qualsevol patrimoni esdevé, si més no, interessant. La imatgeria festiva no és aliena a aquest fenomen, i en el cas d’Agramunt, a banda dels capgrossos, la gegantona i l’àliga, cal destacar la parella de gegants que ja compta amb 57 anys d’existència.

C U L T U R A L

DIARI D'UN NÒMADA

T R A D I - S I Ó

El rei i la reina

Amb aquesta informació, podem dir que aquests gegants comercialitzats com el rei i la reina van tenir dues procedències diferents, però tenien una fisonomia semblant. En el cas dels gegants d’Agramunt sembla que corresponen a l’empresa saragossana. En aquest sentit, però, cal tenir en compte que l’empresa Aragonesa de Fiestas no existia com a tal quan es van comprar els gegants l’any 1957, sinó que llavors existia com a Industria Juguetera Recacha de Saragossa, que és la que nosaltres donem com a procedència exacta dels nostres gegants.

E

R

C

O

N

È

I

X

E

R

M

Ó

N

secció patrocinada per: OVER BEAR TRAVEL

Petra, la joia de Jordània

Moià (1945), alguns dels quals són molt semblants de cara, però no tots, i no sempre coincideix la parella.

A més, les corones acostumen a ser diferents.

Una de les incògnites sobre els gegants d’Agramunt gira entorn de la seva procedència, de la qual en trobem alguna referència al llibre Els gegants de Lleida i les seves comarques (1991) de l’historiador Jordi Curcó i Pueyo, on aquest indica que el constructor va ser l’empresa Aragonesa de Fiestas de Saragossa. No obstant això, La curiositat de tot plegat i que durant la segona reparació dels dóna resposta a tot aquest enigma gegants feta a Solsona l’any rau en una particularitat de les 1992 pel gran mestre Casserras, dues empreses que van construir i aquest va negar l’origen vendre aquestes figures de reis i esmentat, i el va situar a la casa reines.

El Ingenio de Barcelona. Aquestes dues empreses encara existeixen Foto 1: Anunci de l’empresa on es van comprar els gegants d'Agramunt. Cedida per: Revista Aragón.

L’empresa més emblemàtica en el actualment, però no tenen cap Foto 2: Gegants d'Agramunt. Cedida per: Joan Pedrós disseny i construcció de gegants arxiu que pugui certificar la proceés sens dubte el taller El Ingenio de dència dels gegants de la nostra Barcelona (1838) amb una llarga tradició familiar escultòrica i vila. L’actual propietària de l’empresa barcelonina, però, assede imatgeria, que encara avui en dia està en actiu. Segons gura a nivell personal que el motlle dels gegants agramuntins alguns seguidors i estudiosos del món geganter, d’aquí són va sortir de casa seva. tots els motlles originals que corresponen al rei i la reina. Això donaria la raó al mestre Casserras i a la seva actual propietària.

Fruit d’aquestes contradiccions decidim investigar sobre la procedència d’altres gegants amb la mateixa fisonomia que En tot aquest entramat és té constància que el motlle dels reis els agramuntins. El resultat és que, entre els gegants amb que comercialitzava Recacha va ser comprat al taller El ingenio procedència de la firma Aragonesa de Fiestas, trobem els aproximadament l’any 1954. La conclusió de tot plegat és gegants de Balaguer (1970), Alcarràs (1955) i Alguaire que els gegants d’Agramunt, coneguts com el rei i la reina, (1960). Aquests tenen una fisonomia idèntica a la dels agravan ser construïts per Industria Juguetera Recacha de Saramuntins (1957). D’altra banda, si mirem quins gegants gossa, posteriorment Aragonesa de Fiestas, a partir d'un motlle consten com a comercialitzats per la casa El Ingenio, ens original del taller El Ingenio de Barcelona. trobem els gegants de Tàrrega (1950), Mollerussa (1945) i 16

P

Foto scedida per Teresa Duran

A S S O C I A C I Ó

La Teresa Duran al desert, camí de Petra.

Vista de la façana del Monestir de Petra

No estic segura de quina va ser la primera vegada que vaig sentir parlar de Petra. Potser una fotografia en algun llibre, el professor d'història fent-ne referència quan parlava dels nabateus, o en algun documental sobre la Ruta de la Seda. Fos com fos, visitar Petra era un dels meus somnis i estava a punt de fer-se realitat.

A més, ho faria acompanyada d’una gran amiga i el seu company palestí Iyad. Ells van ser els meus guies per Jordània.

Tota la màgia del viatge, tots els somnis, les sensacions acumulades pel Siq arriben al seu punt més àlgid, de sobte tots ens aturem, estem davant del Tresor de Petra, la majestuosa i famosa façana excavada a la roca. A partir d'aquí comencem a deambular per una ciutat perduda, aixecada en una vall farcida de temples, palaus, tombes i coves modelades dins de les muntanyes. Una enorme ciutat on cada racó sorprèn més que l'anterior.

Des que vaig arribar a Amman no veia l’hora de sortir cap a Petra, la ciutat rosada. Un viatge de 3 hores cap al sud em portava a un territori que desperta emocions i sensacions contraposades, amb una cultura molt pròpia, on vaig entendre els vincles de Lawrence d'Aràbia amb Jordània.

Vàrem arribar a Wadi Moussa al capvespre. La vista panoràmica de la vall és desoladora, un desert de roques on res fa preveure el que s’amaga a dins.

Un amfiteatre romà, una avinguda amb columnes, una calçada de roca, són el testimoni d’unes ruïnes que ens atansen al que va ser l’antiga ciutat de Petra. Fundada a finals del segle VII aC va ser el centre d'una important civilització finançada per les taxes i els impostos d’una desmesurada activitat comercial en un oasi perdut enmig d'una zona àrida.

A primera hora del matí enfilem camí per un congost que, en menys de dos quilòmetres, ens endinsa en un món misteriós per un sender estret de poc més de tres metres d’amplada, protegit per grans roques de fins a 180 metres d'alçada. Es tracta del Siq, una meravella de la natura de formes sinuoses a escala desproporcionada on la llum del sol penetra i tenyeix tot l’ambient d'un color vermellós vibrant.

Després de caminar sense parar durant hores enmig d’aquests paratges farcits de penya-segats i després de pujar més de vuit-centes escales, ens trobem davant de l’altre gran monument: el Monestir, amb una estructura superba i imponent. És en aquest punt on l’encertada ubicació d'una magnífica terrassa ens permet gaudir d’un te gelat mentre admirem com la natura i les persones s'han donat la mà a Petra per fer meravelles que les paraules no poden descriure i les imatges no tenen la capacitat de dimensionar.

17

DEDICA'T A TU B

E

L

L

E

S

A

I

S

A

L

U

T

secció patrocinada per: ESTÉTICA JUDITH

D

’

VIVÈNCIES

E

N

A Guillem Viladot

B

E

S

O

R

A

Per Josep Farreny

Aquest estiu elimina la cel·lulitis Radiofreqüència + Criolipòlisi + Presoteràpia L’acumulació de greix i la cel·lulitis són dues de les principals preocupacions estètiques, i més amb l’arribada del bon temps. Per això, oferim als nostres clients una alternativa definitiva per al cúmul del greix i les adipositats:

Recordant aquells temps en què els mestres Guillem Viladot i Lluís Pons eren combatents demòcrates, inflexibles i intransigents.

La radiofreqüència L’èxit d’aquest tractament conegut com a lífting sense cirurgia rau en la possibilitat d’incidir en les capes més profundes de la pell. Mitjançant l’aplicació de calor sobre l’àrea a tractar provoquem l’estimulació del col·lagen i l’elastina, produint elastosi en el teixit i una disminució de la pell de taronja. Els resultats de la radiofreqüència són visibles a partir de la primera sessió.

Es recomana fer un total de 10 sessions, 1 per setmana.

La presoteràpia Per optimitzar els efectes de la radiofreqüència amb l’objectiu d’eliminar la cel·lulitis, es recomana al pacient combinar aquest tractament amb la presoteràpia, que facilita l’eliminació de líquids de manera natural.

La Criolipòlisi Consisteix en cristal·litzar i destruir el greix a 8 graus sota zero durant 70 minuts. Posteriorment, el greix és eliminat pel propi organisme per via limfàtica. Tot i que es requereix un equip d’ús exclusivament mèdic, la criolipòlisi és un tractament no invasiu i indolor, fet que permet al pacient incorporar-se de manera immediata a la seva vida quotidiana sense haver de fer cap procés de recuperació. És un tractament mèdic de 3 sessions que es realitza un cop al mes.

La presoteràpia és un tractament que incorpora els últims avenços tecnològics per acabar amb els problemes de retenció de líquids sense necessitat de intervencions ni fàrmacs, utilitzant únicament la pressió d'aire per realitzar un drenatge limfàtic. Es recomana fer 1 sessió per setmana després de la radiofreqüència durant 10 sessions.

Resultats definitius La criolipòlisi permet destruir el greix acumulat de manera definitiva, tot reduint entre 6 i 8 centímetres per zona i sessió.

Els resultats són visibles a partir dels 15 dies posteriors a cada sessió. Els seus beneficis són més eficaços si es combina amb la radiofreqüència i la presoteràpia.

Avantatges · Reduir la cel·lulitis · Refermar el rostre

· Refermar la pell · Remodelar el cos sense cirurgia

No tenia més de 14 anys quan vaig fer una conferència al Foment Parroquial d'Agramunt per parlar de cinema, literatura i música. En aquella època jo estava subscrit a la revista Fotogramas, la qual tenia una secció de consultori sobre cinema on jo havia fet diverses consultes sota el nom Cin. Lit. Mus. (Agramunt).

Al llarg dels anys, i ja en tinc uns quants més que llavors, m'he adonat que no es pot anar pel món intentant convèncer a ningú. Goso a dir, pecant un mica d'immodèstia, que amb els anys he aconseguit tenir allò que tothom ha estat d'acord a definir com: el sentit comú és el menys comú de tots els sentits.

Aquella conferència, que vaig haver de dividir en dues xerrades, perquè si no hauria estat massa llarga, la vaig titular "Juanes". Llavors tot s’escrivia en castellà, ara l'hauria anomenat "Joans".

Tornant a la conferència que vaig fer quan tenia 14 anys al Foment Parroquial, vull afegir que allà va ser quan vaig tenir el gran goig i el privilegi de ser saludat pel nostre polifacètic i amic malaguanyat Guillem Viladot. Em va convidar a casa seva i vam començar una llarga amistat.

El fil conductor de les xerrades eren dos nois joves, un dels quals era materialista i l'altre més espiritualista, i els dos discutien sobre diverses qüestions relacionades amb la música, el cinema i la literatura. En la primera xerrada que vaig preparar, els joves parlaven sobre cinema, en concret, sobre dues pel· lícules: Miracle a Milà de Vittorio de Sica i El riu de Jean Renoir.

En la segona xerrada, representava que els joves discutien sobre literatura, més concretament sobre les novel·les Dimonis de Fiódor Dostoievsky i Així parlà Zaratustra de Friedrich Nietzsche.

En certa manera he de reconèixer que parlava de coses que llavors no interessaven als joves d’Agramunt. Recordo que quan es va fer la pel·lícula Miracle a Milà em vaig quedar sol al cinema i, quan vaig sortir a la sala cafè, vaig ser la riota de tots els amics. Ja estic acostumat a parlar de coses que interessen a les minories. Encara em passa ara, tinc 80 anys i no he canviat gens ni mica. Admeto que sóc un cas molt atípic.

24

En aquest punt, no em puc resistir a parlar d’un fet d’ara com és l'extraordinària, extensa i variada exposició de pintures i escultures que s'ha fet en homenatge al gran i també bona persona Josep Mora, l’arquitecte de Les Pallargues. El dia de la inauguració a Lo Pardal 3 no s'hi cabia, però hi vaig anar el diumenge següent i estava jo sol. Què passa? Amics i amigues, perdoneu perquè ja em torna a sortir l'ego, però de sentit comú hom, res de res.

La vida es tracta, fonamentalment, de que les persones siguem el màxim de feliços, un ho serà jugant a cartes, l'altre parlant de futbol, potser un altre llegint, i el de més enllà fent viatges. Amb això vull dir que hem de respectar-nos els uns als altres per viure en pau.

Benvolgudes amigues i amics, gràcies per llegir-me i que sigueu tots molt feliços.

25

DEDICA'T A TU B

E

L

L

E

S

A

I

S

A

L

U

T

secció patrocinada per: ESTÉTICA JUDITH

D

’

VIVÈNCIES

E

N

A Guillem Viladot

B

E

S

O

R

A

Per Josep Farreny

Aquest estiu elimina la cel·lulitis Radiofreqüència + Criolipòlisi + Presoteràpia L’acumulació de greix i la cel·lulitis són dues de les principals preocupacions estètiques, i més amb l’arribada del bon temps. Per això, oferim als nostres clients una alternativa definitiva per al cúmul del greix i les adipositats:

Recordant aquells temps en què els mestres Guillem Viladot i Lluís Pons eren combatents demòcrates, inflexibles i intransigents.

La radiofreqüència L’èxit d’aquest tractament conegut com a lífting sense cirurgia rau en la possibilitat d’incidir en les capes més profundes de la pell. Mitjançant l’aplicació de calor sobre l’àrea a tractar provoquem l’estimulació del col·lagen i l’elastina, produint elastosi en el teixit i una disminució de la pell de taronja. Els resultats de la radiofreqüència són visibles a partir de la primera sessió.

Es recomana fer un total de 10 sessions, 1 per setmana.

La presoteràpia Per optimitzar els efectes de la radiofreqüència amb l’objectiu d’eliminar la cel·lulitis, es recomana al pacient combinar aquest tractament amb la presoteràpia, que facilita l’eliminació de líquids de manera natural.

La Criolipòlisi Consisteix en cristal·litzar i destruir el greix a 8 graus sota zero durant 70 minuts. Posteriorment, el greix és eliminat pel propi organisme per via limfàtica. Tot i que es requereix un equip d’ús exclusivament mèdic, la criolipòlisi és un tractament no invasiu i indolor, fet que permet al pacient incorporar-se de manera immediata a la seva vida quotidiana sense haver de fer cap procés de recuperació. És un tractament mèdic de 3 sessions que es realitza un cop al mes.

La presoteràpia és un tractament que incorpora els últims avenços tecnològics per acabar amb els problemes de retenció de líquids sense necessitat de intervencions ni fàrmacs, utilitzant únicament la pressió d'aire per realitzar un drenatge limfàtic. Es recomana fer 1 sessió per setmana després de la radiofreqüència durant 10 sessions.

Resultats definitius La criolipòlisi permet destruir el greix acumulat de manera definitiva, tot reduint entre 6 i 8 centímetres per zona i sessió.

Els resultats són visibles a partir dels 15 dies posteriors a cada sessió. Els seus beneficis són més eficaços si es combina amb la radiofreqüència i la presoteràpia.

Avantatges · Reduir la cel·lulitis · Refermar el rostre

· Refermar la pell · Remodelar el cos sense cirurgia

No tenia més de 14 anys quan vaig fer una conferència al Foment Parroquial d'Agramunt per parlar de cinema, literatura i música. En aquella època jo estava subscrit a la revista Fotogramas, la qual tenia una secció de consultori sobre cinema on jo havia fet diverses consultes sota el nom Cin. Lit. Mus. (Agramunt).

Al llarg dels anys, i ja en tinc uns quants més que llavors, m'he adonat que no es pot anar pel món intentant convèncer a ningú. Goso a dir, pecant un mica d'immodèstia, que amb els anys he aconseguit tenir allò que tothom ha estat d'acord a definir com: el sentit comú és el menys comú de tots els sentits.

Aquella conferència, que vaig haver de dividir en dues xerrades, perquè si no hauria estat massa llarga, la vaig titular "Juanes". Llavors tot s’escrivia en castellà, ara l'hauria anomenat "Joans".

Tornant a la conferència que vaig fer quan tenia 14 anys al Foment Parroquial, vull afegir que allà va ser quan vaig tenir el gran goig i el privilegi de ser saludat pel nostre polifacètic i amic malaguanyat Guillem Viladot. Em va convidar a casa seva i vam començar una llarga amistat.

El fil conductor de les xerrades eren dos nois joves, un dels quals era materialista i l'altre més espiritualista, i els dos discutien sobre diverses qüestions relacionades amb la música, el cinema i la literatura. En la primera xerrada que vaig preparar, els joves parlaven sobre cinema, en concret, sobre dues pel· lícules: Miracle a Milà de Vittorio de Sica i El riu de Jean Renoir.

En la segona xerrada, representava que els joves discutien sobre literatura, més concretament sobre les novel·les Dimonis de Fiódor Dostoievsky i Així parlà Zaratustra de Friedrich Nietzsche.

En certa manera he de reconèixer que parlava de coses que llavors no interessaven als joves d’Agramunt. Recordo que quan es va fer la pel·lícula Miracle a Milà em vaig quedar sol al cinema i, quan vaig sortir a la sala cafè, vaig ser la riota de tots els amics. Ja estic acostumat a parlar de coses que interessen a les minories. Encara em passa ara, tinc 80 anys i no he canviat gens ni mica. Admeto que sóc un cas molt atípic.

24

En aquest punt, no em puc resistir a parlar d’un fet d’ara com és l'extraordinària, extensa i variada exposició de pintures i escultures que s'ha fet en homenatge al gran i també bona persona Josep Mora, l’arquitecte de Les Pallargues. El dia de la inauguració a Lo Pardal 3 no s'hi cabia, però hi vaig anar el diumenge següent i estava jo sol. Què passa? Amics i amigues, perdoneu perquè ja em torna a sortir l'ego, però de sentit comú hom, res de res.

La vida es tracta, fonamentalment, de que les persones siguem el màxim de feliços, un ho serà jugant a cartes, l'altre parlant de futbol, potser un altre llegint, i el de més enllà fent viatges. Amb això vull dir que hem de respectar-nos els uns als altres per viure en pau.

Benvolgudes amigues i amics, gràcies per llegir-me i que sigueu tots molt feliços.

25

AHIR I AVUI

O F I C I S

I

AHIR I AVUI

P R O F E S S I O N S

O F I C I S

Mossèn Llorenç: 23 anys a la Rectoria d’Agramunt

I

P R O F E S S I O N S

Mossèn Llorenç: 23 anys a la Rectoria d’Agramunt

Encara recordo les primeres paraules que vaig pronunciar per a la gent d’Agramunt: "Us estimo sense conèixer-vos, no sé qui sou, però espero que a mesura que ens anem coneixent ens estimarem encara molt més. I així va ser. "

El Foment Parroquial és un espai amb activitats durant tot l’any on hi viu el rector de la vila.

Mossèn Llorenç viu ara a la casa familiar de Castellserà.

Viure un passat per tenir un present, aprendre dels errors per continuar creixent i acceptar que tot té un final, que cal deixar la porta oberta a l’arribada de noves generacions que recullin el testimoni dels que marxen, tot això és la vida.

quan vaig poder anar a estudiar al seminari de la Seu d’Urgell.

La meva àvia, sempre atenta, em va dir que no em preocupés, que si volia anar al seminari hi aniria. Així que es va posar a vendre ous i va anar guardant part dels diners que guanyava perquè jo pogués anar a la Seu d’Urgell.

El passat mes d’octubre la rectoria d’Agramunt va viure el seu relleu natural. Així, amb la jubilació de mossèn Llorenç va arribar a la vila el nou rector, mossèn Josep Uriel. En aquest número de l'Impuls d'Agramunt analitzem en aquest número l’ahir i l’avui de la Rectoria amb els seus protagonistes.

Com va reaccionar el seu entorn?

Amb molta alegria. Cal tenir en compte que els temps han canviat i el que ara pot semblar estrany abans no ho era. En aquella època tothom acceptava a tothom, de manera que ningú es va estranyar que volgués ser mossèn. A més en el meu cas tot ajudava, jo vinc d’una família senzilla, de pagesos, creient i practicant.

Mossèn Llorenç Utgés i Ginestà va néixer a Castellserà el 7 de juny de 1936; amb 12 anys va marxar a estudiar al seminari de la Seu d’Urgell i el 29 de juny de 1962 va ser ordenat sacerdot. Després d’exercir de vicari i de rector en diferents parròquies, al setembre de 1990, amb 54 anys, va ser nomenat rector d’Agramunt, i el passat mes d’octubre va jubilar-se. Han estat 23 anys de dedicació a la parròquia de la vila i molts els records i les vivències que ha anat recollint. Ara, des de Castellserà, el seu poble natal, mossèn Llorenç fa una mirada enrere per repassar amb nosaltres tot aquest temps en què ha vist créixer diferents generacions d’agramuntins i agramuntines.

Quan va decidir que volia ser mossèn?

Ho vaig decidir quan tenia tan sols 11 anys, però per qüestions econòmiques no va ser fins a l’any següent, el 1949, 26

Com recorda la seva arribada a Agramunt?

Va ser el 16 de setembre de 1990, tenia 54 anys i estava una mica tremolós; portava molts anys a Puigcerdà i havia d’iniciar una nova etapa.

Quina ha estat la seva feina com a rector?

A més de fer missa, m’he dedicat principalment a l’atenció diària de la gent d’Agramunt i dels pobles del voltant, volia estar ben a prop de les persones sense fer cap tipus de distinció. També he participat en les activitats del poble, que són moltes gràcies a les associacions que hi ha, m’he ocupat de les catequesis i he treballat amb els diferents equips de govern que hi ha hagut a l’Ajuntament per avançar en la restauració del nostre temple.

Quan va ser ordenat sacerdot?

Després de 13 anys al seminari, el 29 de juny de 1962 vaig ser ordenat sacerdot a la basílica de Tremp amb dos companys més. Va ser un dia molt emocionant. Dues setmanes més tard vaig celebrar a Castellserà la meva primera missa solemne, encara no s’havien produït els canvis en la celebració de la missa, així que la vaig fer en llatí i d’esquena a la gent.

Hi ha moments que recordi especialment d’aquests 23 anys a Agramunt?

Recordo en especial el poder acompanyar a les persones en moments durs com l’enterrament d’algun familiar mort en un accident. També destacaria la satisfacció d’inaugurar obres de millora al foment parroquial i a l’església, celebrar casaments i les primeres comunions que vaig fer a Agramunt.

Quina ha estat la seva trajectòria com a capellà?

La meva primera destinació va ser Artesa de Segre, després vaig estar molt poc temps a Planoles i em van enviar dos anys i mig a Puigcerdà. Durant 6 anys vaig ser el rector de Taüll i, finalment, vaig tornar a Puigcerdà com a vicari i professor d’institut durant 18 anys.

Algun moment que hagués preferit no haver de passar?

Se’m fa difícil recordar-los perquè vaig patir moltíssim. Un d’aquests moments va ser un petit conflicte que hi va haver amb una família quan, per una mala interpretació de les meves paraules, es pensava que no volia a un noi d’aquesta

casa a l’església. Un altre moment complicat va ser el cas del mossèn Salvador, el vicari a qui van trobar documents amb pornografia infantil. Encara recordo que el vaig haver de treure amb el cotxe per la porta del darrera de la rectoria.

Ara que s’ha retirat a Castellserà, manté algun contacte amb la gent d’Agramunt?

Voldria mantenir un vincle més proper, però em va semblar més prudent distanciar-me una mica per no afectar a la feina del nou rector. Tot i això, en aquests mesos he baixat a Agramunt, hi ha gent que m’ha trucat i d’altra que m’ha vingut a veure. Per a mi també és difícil desarrelar-me després de tants anys, com més hi penso més enyorança tinc.

Com ha estat el relleu amb el nou rector Mn. Josep Uriel?

Ens vam trobar tres o quatre vegades abans del canvi i després ens hem vist en alguna ocasió i ens hem trucat per telèfon per resoldre dubtes. A més, també hem hagut de parlar per tirar endavant el projecte dels nous vitralls del temple que no em va donar temps d’acabar.

Què fa ara fora de la rectoria d’Agramunt?

Ara a Castellserà torno a renéixer, he tornat al meu poble, amb la família, amb els amics de la infantesa, i estic redescobrint un poble que amb els anys ha canviat. Continuo fent de mossèn amb la celebració de la missa diària, vaig a visitar els malalts, jugo a bitllets, vaig a veure el futbol i com que el meu germà és pagès quan puc l’ajudo.

27

AHIR I AVUI

O F I C I S

I

AHIR I AVUI

P R O F E S S I O N S

O F I C I S

Mossèn Llorenç: 23 anys a la Rectoria d’Agramunt

I

P R O F E S S I O N S

Mossèn Llorenç: 23 anys a la Rectoria d’Agramunt

Encara recordo les primeres paraules que vaig pronunciar per a la gent d’Agramunt: "Us estimo sense conèixer-vos, no sé qui sou, però espero que a mesura que ens anem coneixent ens estimarem encara molt més. I així va ser. "

El Foment Parroquial és un espai amb activitats durant tot l’any on hi viu el rector de la vila.

Mossèn Llorenç viu ara a la casa familiar de Castellserà.

Viure un passat per tenir un present, aprendre dels errors per continuar creixent i acceptar que tot té un final, que cal deixar la porta oberta a l’arribada de noves generacions que recullin el testimoni dels que marxen, tot això és la vida.

quan vaig poder anar a estudiar al seminari de la Seu d’Urgell.

La meva àvia, sempre atenta, em va dir que no em preocupés, que si volia anar al seminari hi aniria. Així que es va posar a vendre ous i va anar guardant part dels diners que guanyava perquè jo pogués anar a la Seu d’Urgell.

El passat mes d’octubre la rectoria d’Agramunt va viure el seu relleu natural. Així, amb la jubilació de mossèn Llorenç va arribar a la vila el nou rector, mossèn Josep Uriel. En aquest número de l'Impuls d'Agramunt analitzem en aquest número l’ahir i l’avui de la Rectoria amb els seus protagonistes.

Com va reaccionar el seu entorn?

Amb molta alegria. Cal tenir en compte que els temps han canviat i el que ara pot semblar estrany abans no ho era. En aquella època tothom acceptava a tothom, de manera que ningú es va estranyar que volgués ser mossèn. A més en el meu cas tot ajudava, jo vinc d’una família senzilla, de pagesos, creient i practicant.

Mossèn Llorenç Utgés i Ginestà va néixer a Castellserà el 7 de juny de 1936; amb 12 anys va marxar a estudiar al seminari de la Seu d’Urgell i el 29 de juny de 1962 va ser ordenat sacerdot. Després d’exercir de vicari i de rector en diferents parròquies, al setembre de 1990, amb 54 anys, va ser nomenat rector d’Agramunt, i el passat mes d’octubre va jubilar-se. Han estat 23 anys de dedicació a la parròquia de la vila i molts els records i les vivències que ha anat recollint. Ara, des de Castellserà, el seu poble natal, mossèn Llorenç fa una mirada enrere per repassar amb nosaltres tot aquest temps en què ha vist créixer diferents generacions d’agramuntins i agramuntines.

Quan va decidir que volia ser mossèn?

Ho vaig decidir quan tenia tan sols 11 anys, però per qüestions econòmiques no va ser fins a l’any següent, el 1949, 26

Com recorda la seva arribada a Agramunt?

Va ser el 16 de setembre de 1990, tenia 54 anys i estava una mica tremolós; portava molts anys a Puigcerdà i havia d’iniciar una nova etapa.

Quina ha estat la seva feina com a rector?

A més de fer missa, m’he dedicat principalment a l’atenció diària de la gent d’Agramunt i dels pobles del voltant, volia estar ben a prop de les persones sense fer cap tipus de distinció. També he participat en les activitats del poble, que són moltes gràcies a les associacions que hi ha, m’he ocupat de les catequesis i he treballat amb els diferents equips de govern que hi ha hagut a l’Ajuntament per avançar en la restauració del nostre temple.

Quan va ser ordenat sacerdot?

Després de 13 anys al seminari, el 29 de juny de 1962 vaig ser ordenat sacerdot a la basílica de Tremp amb dos companys més. Va ser un dia molt emocionant. Dues setmanes més tard vaig celebrar a Castellserà la meva primera missa solemne, encara no s’havien produït els canvis en la celebració de la missa, així que la vaig fer en llatí i d’esquena a la gent.

Hi ha moments que recordi especialment d’aquests 23 anys a Agramunt?

Recordo en especial el poder acompanyar a les persones en moments durs com l’enterrament d’algun familiar mort en un accident. També destacaria la satisfacció d’inaugurar obres de millora al foment parroquial i a l’església, celebrar casaments i les primeres comunions que vaig fer a Agramunt.

Quina ha estat la seva trajectòria com a capellà?

La meva primera destinació va ser Artesa de Segre, després vaig estar molt poc temps a Planoles i em van enviar dos anys i mig a Puigcerdà. Durant 6 anys vaig ser el rector de Taüll i, finalment, vaig tornar a Puigcerdà com a vicari i professor d’institut durant 18 anys.

Algun moment que hagués preferit no haver de passar?

Se’m fa difícil recordar-los perquè vaig patir moltíssim. Un d’aquests moments va ser un petit conflicte que hi va haver amb una família quan, per una mala interpretació de les meves paraules, es pensava que no volia a un noi d’aquesta

casa a l’església. Un altre moment complicat va ser el cas del mossèn Salvador, el vicari a qui van trobar documents amb pornografia infantil. Encara recordo que el vaig haver de treure amb el cotxe per la porta del darrera de la rectoria.

Ara que s’ha retirat a Castellserà, manté algun contacte amb la gent d’Agramunt?

Voldria mantenir un vincle més proper, però em va semblar més prudent distanciar-me una mica per no afectar a la feina del nou rector. Tot i això, en aquests mesos he baixat a Agramunt, hi ha gent que m’ha trucat i d’altra que m’ha vingut a veure. Per a mi també és difícil desarrelar-me després de tants anys, com més hi penso més enyorança tinc.

Com ha estat el relleu amb el nou rector Mn. Josep Uriel?

Ens vam trobar tres o quatre vegades abans del canvi i després ens hem vist en alguna ocasió i ens hem trucat per telèfon per resoldre dubtes. A més, també hem hagut de parlar per tirar endavant el projecte dels nous vitralls del temple que no em va donar temps d’acabar.

Què fa ara fora de la rectoria d’Agramunt?

Ara a Castellserà torno a renéixer, he tornat al meu poble, amb la família, amb els amics de la infantesa, i estic redescobrint un poble que amb els anys ha canviat. Continuo fent de mossèn amb la celebració de la missa diària, vaig a visitar els malalts, jugo a bitllets, vaig a veure el futbol i com que el meu germà és pagès quan puc l’ajudo.

27

AHIR I AVUI

O F I C I S

I

P R O F E S S I O N S

Mossèn Llorenç: 23 anys a la Rectoria d’Agramunt MOSSÈN LLORENÇ, QUÈ OPINA DE...?

L’Església de Santa Maria d’Agramunt va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1931.

Poblacions en les que la Rectoria dóna servei als feligresos: 1. Agramunt 2. Preixens 3. Mafet 4. La Donzell 5. Montclar 6. Les Puelles 7. Coscó 8. Claravalls 9. Santa Maria de Montmagastrell 10. Figuerosa 11. Puigverd d’Agramunt 12. Montfalcó d’ossó 13. Castellnou d’ossó 14. Bellver de Sió 15. Ossó de Sió 16. Marcovau

28

Com valora la pèrdua de fidels que viu l’Església?

Som conscients que les esglésies estan cada dia més buides, però és difícil trobar una resposta concreta.

Crec que un dels factors que més ha influït ha estat la millora de la situació econòmica als països avançats. Tot i que ara estem en un parèntesi, disposar de diners fa que l’home se senti autosuficient i pensi que no necessita l’ajuda de Déu. D’altra banda, estem vivint una crisi de valors dins de la família i, finalment, també caldria afegir els problemes sorgits dins del Vaticà i els casos de pederàstia. No obstant això, crec que amb el papa Francesc, amb el seu llenguatge, el seu testimoni d’una vida senzilla i la renovació que vol fer de l’Església viurem un retorn dels fidels.

En l’àmbit polític, quin creu que ha de ser el paper de l’Església en el procés sobiranista?

Crec que l’Església s’ha de posicionar. Des de Catalunya alguns bisbes han defensat el dret a decidir i això ens ha suposat rebre més d’un cop de la Conferència Episcopal Espanyola. Crec que l’Església ha de tenir una opinió sobre la consulta, però no ha de liderar el procés, això li pertoca a la ciutadania.

Què pensa sobre qüestions en què s’ha polemitzat amb l’església com els matrimonis homosexuals?

No estic en contra de ningú, tots són fills de Déu, però no estic d’acord amb què s’hagi canviat el significat del matrimoni. Fins ara si buscàvem aquesta paraula al diccionari es parlava de la unió entre un i una, ara hi ha una nova definició i es parla de la unió entre dues persones. Respecto la realitat de tothom, però no trobo bé que s’hagi canviat el significat de la paraula matrimoni.

I sobre el debat obert entorn de l’avortament, quina és la seva opinió?

Quan parlem de casos greus com el d’una malformació o un cas de violació cal entendre-ho, però amb el fet d’avortar perquè sí no hi estic d’acord, ja que s’està trencant una vida. En aquest sentit, crec que l’important seria que abans d’arribar a aquesta situació es treballés més en la direcció dels anticonceptius.

AHIR I AVUI

O F I C I S

I

P R O F E S S I O N S

Mossèn Josep Uriel: El present de la rectoria d’Agramunt Mossèn Llorenç em deia: “És un poble molt mogut amb moltes activitats”, i és cert, així que procuro estar present a totes les que puc, encara que no sempre és possible. molt ben organitzada a nivell de grups i de tot el treball que es fa amb les catequesis, la gestió de la parròquia, les activitats al foment parroquial, la restauració de l’església on precisament ara estem treballant per col·locar els nous vitralls, etc.

Li va donar algun consell el mossèn Llorenç?

Em va parlar de la importància d’estar en tot el que es fa al poble, en allò que correspon a la parròquia, però també en totes les activitats que es fan des de les diferents associacions.

Mossèn Josep Uriel Álvarez Bedoya va néixer l’1 de maig de 1961 a Manizales, Colòmbia, va arribar a Catalunya el 1994 i va ser ordenat sacerdot l’any següent. Des del passat 20 d’octubre és el nou rector d’Agramunt.

Com arriba a Catalunya per exercir de sacerdot?

A Colòmbia jo ja estava vinculat a la vida pastoral de les parròquies, quan farà uns 40 anys van arribar el mossèn Sebastià Bonjorn i més endavant el llavors bisbe d’Urgell Joan Martí i Alanis per proposar als nois més joves venir a ajudar a l’Església catalana perquè no hi havia suficients mossens. En un principi jo vaig dir que no, però més endavant, quan ens ho van tornar a proposar m’ho vaig tornar a pensar i, finalment, vaig arribar a Catalunya el 31 de gener de 1994.

Ha estat en altres parròquies abans que a Agramunt?

Sí. Vaig ser ordenat sacerdot el 1995 i llavors em van enviar a Puigcerdà, on vaig estar durant 14 anys. Més tard em van enviar a Ivars d’Urgell, on he estat els últims sis anys.

Com se li proposa ser el rector d’Agramunt?

Estava a Lourdes fent el pelegrinatge quan em va trucar el senyor bisbe per plantejar-me la possibilitat de venir a Agramunt. Llavors em va enviar un mes a estudiar a Roma i després ja vaig venir cap aquí. En un principi estava previst que vingués amb un vicari, però finalment em van comunicar que estaria sol per ocupar-me d’Agramunt i dels pobles de rodalies.

Com ha estat la rebuda per part dels agramuntins?

Molt bé. M’he sentit molt ben acollit per tota la gent en general, per tots els grups que hi ha de catequistes i pel consell pastoral.

El cert és que és una parròquia que el mossèn Llorenç va deixar

Dóna molta feina una rectoria com la d’Agramunt? És cert que hi ha feina, però crec que si el treball està ben organitzat es pot arribar a gairebé tot i, fins i tot, si tingués aquí a un vicari podria fer més. Ara estic sol i he d’atendre Agramunt i 15 pobles més, de manera que he de prioritzar la vida pastoral i la meva feina com a rector per davant de la resta.

Amb quina voluntat ha iniciat aquesta nova etapa?

Afronto aquesta etapa amb disponibilitat, ja que crec que la rectoria és un servei més que es presta a la comunitat. També amb molta alegria perquè al final tot són reptes que se’ns proposen i que hem d’assumir.

Té previst fer canvis?

L’arribada d’un nou rector ja suposa un canvi. La meva voluntat és mantenir una certa continuïtat, tot i que a l’estar sol he hagut de canviar algunes coses per fer més pràctica la meva feina. En aquest sentit, de dilluns a divendres he tret la missa del matí i els diumenges la de les vuit del vespre. Vaig prendre aquesta decisió perquè si vull estar molt temps aquí i rendir, he de descansar.

Té idees per mirar d’atansar els fidels a l’església?

La veritat és que jo no crec que estiguem patint una pèrdua de fidels com es diu, sinó més aviat una nova realitat en què la gent viu la fe fora de l’església i només va a missa per la celebració de sagraments com són batejos, comunions o bodes.

Tot i això, val a dir que a Agramunt encara hi ha força gent que va a missa els dissabtes i diumenges. Crec que la nostra feina com a mossens passa per aconseguir que la gent s’impliqui més en la comunitat parroquial i en els nostres projectes.

29

AHIR I AVUI

O F I C I S

I

P R O F E S S I O N S

Mossèn Llorenç: 23 anys a la Rectoria d’Agramunt MOSSÈN LLORENÇ, QUÈ OPINA DE...?

L’Església de Santa Maria d’Agramunt va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1931.

Poblacions en les que la Rectoria dóna servei als feligresos: 1. Agramunt 2. Preixens 3. Mafet 4. La Donzell 5. Montclar 6. Les Puelles 7. Coscó 8. Claravalls 9. Santa Maria de Montmagastrell 10. Figuerosa 11. Puigverd d’Agramunt 12. Montfalcó d’ossó 13. Castellnou d’ossó 14. Bellver de Sió 15. Ossó de Sió 16. Marcovau

28

Com valora la pèrdua de fidels que viu l’Església?

Som conscients que les esglésies estan cada dia més buides, però és difícil trobar una resposta concreta.

Crec que un dels factors que més ha influït ha estat la millora de la situació econòmica als països avançats. Tot i que ara estem en un parèntesi, disposar de diners fa que l’home se senti autosuficient i pensi que no necessita l’ajuda de Déu. D’altra banda, estem vivint una crisi de valors dins de la família i, finalment, també caldria afegir els problemes sorgits dins del Vaticà i els casos de pederàstia. No obstant això, crec que amb el papa Francesc, amb el seu llenguatge, el seu testimoni d’una vida senzilla i la renovació que vol fer de l’Església viurem un retorn dels fidels.

En l’àmbit polític, quin creu que ha de ser el paper de l’Església en el procés sobiranista?

Crec que l’Església s’ha de posicionar. Des de Catalunya alguns bisbes han defensat el dret a decidir i això ens ha suposat rebre més d’un cop de la Conferència Episcopal Espanyola. Crec que l’Església ha de tenir una opinió sobre la consulta, però no ha de liderar el procés, això li pertoca a la ciutadania.

Què pensa sobre qüestions en què s’ha polemitzat amb l’església com els matrimonis homosexuals?

No estic en contra de ningú, tots són fills de Déu, però no estic d’acord amb què s’hagi canviat el significat del matrimoni. Fins ara si buscàvem aquesta paraula al diccionari es parlava de la unió entre un i una, ara hi ha una nova definició i es parla de la unió entre dues persones. Respecto la realitat de tothom, però no trobo bé que s’hagi canviat el significat de la paraula matrimoni.

I sobre el debat obert entorn de l’avortament, quina és la seva opinió?

Quan parlem de casos greus com el d’una malformació o un cas de violació cal entendre-ho, però amb el fet d’avortar perquè sí no hi estic d’acord, ja que s’està trencant una vida. En aquest sentit, crec que l’important seria que abans d’arribar a aquesta situació es treballés més en la direcció dels anticonceptius.

AHIR I AVUI

O F I C I S

I

P R O F E S S I O N S

Mossèn Josep Uriel: El present de la rectoria d’Agramunt Mossèn Llorenç em deia: “És un poble molt mogut amb moltes activitats”, i és cert, així que procuro estar present a totes les que puc, encara que no sempre és possible. molt ben organitzada a nivell de grups i de tot el treball que es fa amb les catequesis, la gestió de la parròquia, les activitats al foment parroquial, la restauració de l’església on precisament ara estem treballant per col·locar els nous vitralls, etc.

Li va donar algun consell el mossèn Llorenç?

Em va parlar de la importància d’estar en tot el que es fa al poble, en allò que correspon a la parròquia, però també en totes les activitats que es fan des de les diferents associacions.

Mossèn Josep Uriel Álvarez Bedoya va néixer l’1 de maig de 1961 a Manizales, Colòmbia, va arribar a Catalunya el 1994 i va ser ordenat sacerdot l’any següent. Des del passat 20 d’octubre és el nou rector d’Agramunt.

Com arriba a Catalunya per exercir de sacerdot?

A Colòmbia jo ja estava vinculat a la vida pastoral de les parròquies, quan farà uns 40 anys van arribar el mossèn Sebastià Bonjorn i més endavant el llavors bisbe d’Urgell Joan Martí i Alanis per proposar als nois més joves venir a ajudar a l’Església catalana perquè no hi havia suficients mossens. En un principi jo vaig dir que no, però més endavant, quan ens ho van tornar a proposar m’ho vaig tornar a pensar i, finalment, vaig arribar a Catalunya el 31 de gener de 1994.

Ha estat en altres parròquies abans que a Agramunt?

Sí. Vaig ser ordenat sacerdot el 1995 i llavors em van enviar a Puigcerdà, on vaig estar durant 14 anys. Més tard em van enviar a Ivars d’Urgell, on he estat els últims sis anys.

Com se li proposa ser el rector d’Agramunt?

Estava a Lourdes fent el pelegrinatge quan em va trucar el senyor bisbe per plantejar-me la possibilitat de venir a Agramunt. Llavors em va enviar un mes a estudiar a Roma i després ja vaig venir cap aquí. En un principi estava previst que vingués amb un vicari, però finalment em van comunicar que estaria sol per ocupar-me d’Agramunt i dels pobles de rodalies.

Com ha estat la rebuda per part dels agramuntins?

Molt bé. M’he sentit molt ben acollit per tota la gent en general, per tots els grups que hi ha de catequistes i pel consell pastoral.

El cert és que és una parròquia que el mossèn Llorenç va deixar

Dóna molta feina una rectoria com la d’Agramunt? És cert que hi ha feina, però crec que si el treball està ben organitzat es pot arribar a gairebé tot i, fins i tot, si tingués aquí a un vicari podria fer més. Ara estic sol i he d’atendre Agramunt i 15 pobles més, de manera que he de prioritzar la vida pastoral i la meva feina com a rector per davant de la resta.

Amb quina voluntat ha iniciat aquesta nova etapa?

Afronto aquesta etapa amb disponibilitat, ja que crec que la rectoria és un servei més que es presta a la comunitat. També amb molta alegria perquè al final tot són reptes que se’ns proposen i que hem d’assumir.

Té previst fer canvis?

L’arribada d’un nou rector ja suposa un canvi. La meva voluntat és mantenir una certa continuïtat, tot i que a l’estar sol he hagut de canviar algunes coses per fer més pràctica la meva feina. En aquest sentit, de dilluns a divendres he tret la missa del matí i els diumenges la de les vuit del vespre. Vaig prendre aquesta decisió perquè si vull estar molt temps aquí i rendir, he de descansar.

Té idees per mirar d’atansar els fidels a l’església?

La veritat és que jo no crec que estiguem patint una pèrdua de fidels com es diu, sinó més aviat una nova realitat en què la gent viu la fe fora de l’església i només va a missa per la celebració de sagraments com són batejos, comunions o bodes.

Tot i això, val a dir que a Agramunt encara hi ha força gent que va a missa els dissabtes i diumenges. Crec que la nostra feina com a mossens passa per aconseguir que la gent s’impliqui més en la comunitat parroquial i en els nostres projectes.

29

A

L

L'ESPORT A

P

R

À

C

T

I

C

A

El pàdel, un esport de moda

A l’estat espanyol el pàdel va tenir una especial presència mediàtica a la dècada dels 90, quan el llavors president José María Aznar practicava habitualment aquest esport.

Servei Postal Nacional

El pàdel ha esdevingut en els darrers anys un dels esports més de moda i ara continua augmentant els seguidors. Tot i que al principi es considerava un esport propi de les classes més adinerades, la seva pràctica s’ha anat estenent cada vegada més i aquest prejudici s'ha deixar enrere. Precisament, l’afició creixent pel pàdel fa que a molts pobles hi hagi una pista d'aquest esport.

El pàdel a Agramunt A la nostra vila el Jordi Puebla i el Julián Bonillo van decidir posar en marxa el passat mes d’octubre una pista de pàdel.

“Crèiem que era una proposta atractiva i innovadora per al poble. A més, estem parlant d’un esport en alça i, tot i que qualsevol negoci implica una inversió, no es tracta d’una quantitat desorbitada”, explica el Julián.

La pista de pàdel d’Agramunt funciona amb reserva prèvia, és a dir, els interessats en practicar aquest esport han de reservar dia i hora a través de la pàgina web padelagramunt.com. El Julián explica que “el fet de disposar d’una instal·lació automàtica fa que aquesta no requereixi la nostra dedicació a temps complet i ens dediquem més a qüestions de manteniment i de gestió”.

En aquests primers mesos de funcionament la resposta dels agramuntins ha estat molt bona i ja hi ha registrats més de 120 usuaris. Amb l’objectiu d’anar incrementant aquesta xifra, el passat mes de febrer van començar a fer classes de pàdel i de cara als propers mesos, amb l’arribada del bon temps, tenen previst organitzar algun torneig.

Com es juga?

El pàdel és un esport de pilota en què s'enfronten dues parelles de jugadors. El joc consisteix en colpejar la pilota amb una pala 30

per fer-la passar per damunt de la xarxa central, i el punt acaba quan un dels jugadors no aconsegueix tornar la pilota correctament. Un partit de pàdel està dividit en sets i cada set el guanya el primer equip en arribar al 7 punts amb una diferència mínima de dos. El guanyador de sis sets és el vencedor.

Agramunt - Guissona - Artesa de Segre Servei de gestió integral de correspondència i enviaments publicitaris C/ Jaume Mestres, 9 Tel. 973.39.02.11 - Mòbil: 605.78.19.47 agramunt@unipost.es - www.unipost.es

Segueix-nos a Unipost Agramunt

El joc es desenvolupa en una pista rectangular de 10 metres d'amplada per 20 metres de llargada, dividida transversalment per una xarxa i envoltada per quatre parets, a més d’una reixa metàl·lica al llarg de tot el perímetre.

El pàdel, esport olímpic?

A Espanya es calcula que hi ha més de 40.000 jugadors de pàdel federats, segons dades de la Federació Espanyola. Actualment, els seguidors del pàdel estan fent pressió perquè aquest esport sigui considerat olímpic. Per aconseguir-ho, cal complir tot un seguit de requisits: que l’esport es practiqui àmpliament en un mínim de 74 països d'almenys quatre continents, tenir un codi antidopatge i ser admesos set anys abans d'entrar a formar part d’uns Jocs. Al pàdel es compleixen gairebé tots aquests requisits, però el seu principal problema és que el COI estableix un límit de disciplines i, per tant, es fa molt difícil la incorporació de nous esports si no és que algun es dóna de baixa.

Una activitat molt saludable La pràctica del pàdel, com molts esports, millora el sistema cardiorespiratori i la condició física de les persones que el practiquen, ja que ajuda a cremar calories i a estar en forma. A més, també millora la coordinació dels moviments, l’agilitat i els reflexos. A banda dels beneficis físics, no es poden oblidar els seus beneficis psicològics i emocionals, ja que es tracta d’un esport en equip, i això afavoreix les relacions socials.

31

A

L

L'ESPORT A

P

R

À

C

T

I

C

A

El pàdel, un esport de moda

A l’estat espanyol el pàdel va tenir una especial presència mediàtica a la dècada dels 90, quan el llavors president José María Aznar practicava habitualment aquest esport.

Servei Postal Nacional

El pàdel ha esdevingut en els darrers anys un dels esports més de moda i ara continua augmentant els seguidors. Tot i que al principi es considerava un esport propi de les classes més adinerades, la seva pràctica s’ha anat estenent cada vegada més i aquest prejudici s'ha deixar enrere. Precisament, l’afició creixent pel pàdel fa que a molts pobles hi hagi una pista d'aquest esport.

El pàdel a Agramunt A la nostra vila el Jordi Puebla i el Julián Bonillo van decidir posar en marxa el passat mes d’octubre una pista de pàdel.

“Crèiem que era una proposta atractiva i innovadora per al poble. A més, estem parlant d’un esport en alça i, tot i que qualsevol negoci implica una inversió, no es tracta d’una quantitat desorbitada”, explica el Julián.

La pista de pàdel d’Agramunt funciona amb reserva prèvia, és a dir, els interessats en practicar aquest esport han de reservar dia i hora a través de la pàgina web padelagramunt.com. El Julián explica que “el fet de disposar d’una instal·lació automàtica fa que aquesta no requereixi la nostra dedicació a temps complet i ens dediquem més a qüestions de manteniment i de gestió”.

En aquests primers mesos de funcionament la resposta dels agramuntins ha estat molt bona i ja hi ha registrats més de 120 usuaris. Amb l’objectiu d’anar incrementant aquesta xifra, el passat mes de febrer van començar a fer classes de pàdel i de cara als propers mesos, amb l’arribada del bon temps, tenen previst organitzar algun torneig.

Com es juga?

El pàdel és un esport de pilota en què s'enfronten dues parelles de jugadors. El joc consisteix en colpejar la pilota amb una pala 30

per fer-la passar per damunt de la xarxa central, i el punt acaba quan un dels jugadors no aconsegueix tornar la pilota correctament. Un partit de pàdel està dividit en sets i cada set el guanya el primer equip en arribar al 7 punts amb una diferència mínima de dos. El guanyador de sis sets és el vencedor.

Agramunt - Guissona - Artesa de Segre Servei de gestió integral de correspondència i enviaments publicitaris C/ Jaume Mestres, 9 Tel. 973.39.02.11 - Mòbil: 605.78.19.47 agramunt@unipost.es - www.unipost.es

Segueix-nos a Unipost Agramunt

El joc es desenvolupa en una pista rectangular de 10 metres d'amplada per 20 metres de llargada, dividida transversalment per una xarxa i envoltada per quatre parets, a més d’una reixa metàl·lica al llarg de tot el perímetre.

El pàdel, esport olímpic?

A Espanya es calcula que hi ha més de 40.000 jugadors de pàdel federats, segons dades de la Federació Espanyola. Actualment, els seguidors del pàdel estan fent pressió perquè aquest esport sigui considerat olímpic. Per aconseguir-ho, cal complir tot un seguit de requisits: que l’esport es practiqui àmpliament en un mínim de 74 països d'almenys quatre continents, tenir un codi antidopatge i ser admesos set anys abans d'entrar a formar part d’uns Jocs. Al pàdel es compleixen gairebé tots aquests requisits, però el seu principal problema és que el COI estableix un límit de disciplines i, per tant, es fa molt difícil la incorporació de nous esports si no és que algun es dóna de baixa.

Una activitat molt saludable La pràctica del pàdel, com molts esports, millora el sistema cardiorespiratori i la condició física de les persones que el practiquen, ja que ajuda a cremar calories i a estar en forma. A més, també millora la coordinació dels moviments, l’agilitat i els reflexos. A banda dels beneficis físics, no es poden oblidar els seus beneficis psicològics i emocionals, ja que es tracta d’un esport en equip, i això afavoreix les relacions socials.

31

R

Braseria Can Palou

E

ON MENJAR? S

T

A

U

R

A

N

T

Av. Jaume Mestres, 22 – Agramunt - 973 39 20 28

PEUS DE PORC A LA BRASA AMB ESCALIVADA, PATATA AL CALIU I PEBROTS DE PADRÓN

Amb 40 anys d’experiència al món de la restauració, el Xavier Santamaria ens parla de la seva passió per la cuina i, en especial, per la brasa, com aquell cuiner que comença amb la il·lusió del primer dia. Segurament aquesta personalitat com a restaurador i la qualitat dels seus plats han estat alguns dels motius pels quals la Braseria Can Palou va ser considerada al 2013 com el millor restaurant de la nostra vila per TripAdvisor, un portal de referència en el sector de l’oci i els viatges. Tot i que ara Can Palou és conegut per la seva cuina casolana i a la brasa, els orígens del restaurant es troben al carrer Sió, en un local on hi havia un dels bars més antics d’Agramunt, que ja abans de la guerra es coneixia amb el nom de Can Palou. Allà, a la segona meitat de la dècada dels 70, el Xavier va obrir en un primer moment un bar-cafeteria que acabaria esdevenint una pizzeria d’èxit on es van arribar a obrar més de 25.000 pizzes artesanes. Tot i això, l’aparició de les pizzes industrials que es podien adquirir en qualsevol supermercat a preus molt baixos i una tendència creixent de la cuina a la brasa, van animar al Xavier a obrir la Braseria Can Palou l’any 1997, en un local acollidor, amb foc a terra i amb un encant especial, a l’avinguda Jaume Mestres. Al cap d’un parell d’anys va tancar la pizzeria per dedicar tot el seu temps al nou establiment. “Hi ha qui pensa que fer carn a la brasa és fàcil, però fa falta molta paciència i saber fer si es vol aconseguir el punt òptim perquè el client descobreixi els sabors reals de la carn i gaudeixi de l’aroma i el gust que només dóna la brasa”, ens explica el Xavier Santamaria.

Amb 24 comensals en un únic menjador distribuït en dos nivells, els clients poden menjar de dilluns a divendres de menú per 12,75 euros, o dinar o sopar a la carta per uns 20 euros per persona amb tot inclòs. El plat estrella de la Braseria Can Palou són sens dubte els peus de porc, encara que com assegura el Xavier “qualsevol carn a la brasa, si se sap fer, està boníssima”.

32

Ingredients (4 persones): 1 patata Peus de porc pebrots de Padrón Pebrot vermell Sal i oli Albergínia - TEMPS D'ELABORACIÓ: Uns 30 minuts si tenim els peus bullits

84 x 60 mm.pdf

1

28/11/13

12:46

- GRAU DE DIFICULTAT:

Elaboració: Agafem els peus de porc i els fiquem a bullir durant, aproximadament, dues hores, perquè quedin ben cuits. És important que els peus estiguin ben fets, ja que un cop cuits els ficarem a la brasa i els anirem controlant perquè la pell quedi cruixent per fora i per dins s’acabin de fer amb els aromes de la brasa. Mentre es fan els peus, només els afegirem una mica d’oli i sal.

Per fer l’escalivada posarem l'albergínia i el pebrot vermell a la brasa durant uns 20 minuts i ja els podrem pelar. És molt important que l'escalivada estigui feta a la brasa, on també farem la patata al caliu. Finalment, passarem els pebrots del Padrón per la paella i ja ho tindrem tot llest per servir.

Després de 16 anys al capdavant de Can Palou, el Xavier es jubila a finals d’aquest any. Ell mateix reconeix que si fos jove “segurament continuaria amb el negoci”, ja que li agrada la seva feina i funciona bé, però “amb l’edat arriba un punt en què tot és més difícil”. Gràcies a la seva dedicació diària a la Braseria, el Xavier ha aconseguit el reconeixement i l’estima de molts clients. Per aquest motiu, ens explica, li agradaria “poder trobar algú que continués amb el restaurant, a qui donaria tot el suport i tota l’ajuda que li fes falta."

33

R

Braseria Can Palou

E

ON MENJAR? S

T

A

U

R

A

N

T

Av. Jaume Mestres, 22 – Agramunt - 973 39 20 28

PEUS DE PORC A LA BRASA AMB ESCALIVADA, PATATA AL CALIU I PEBROTS DE PADRÓN

Amb 40 anys d’experiència al món de la restauració, el Xavier Santamaria ens parla de la seva passió per la cuina i, en especial, per la brasa, com aquell cuiner que comença amb la il·lusió del primer dia. Segurament aquesta personalitat com a restaurador i la qualitat dels seus plats han estat alguns dels motius pels quals la Braseria Can Palou va ser considerada al 2013 com el millor restaurant de la nostra vila per TripAdvisor, un portal de referència en el sector de l’oci i els viatges. Tot i que ara Can Palou és conegut per la seva cuina casolana i a la brasa, els orígens del restaurant es troben al carrer Sió, en un local on hi havia un dels bars més antics d’Agramunt, que ja abans de la guerra es coneixia amb el nom de Can Palou. Allà, a la segona meitat de la dècada dels 70, el Xavier va obrir en un primer moment un bar-cafeteria que acabaria esdevenint una pizzeria d’èxit on es van arribar a obrar més de 25.000 pizzes artesanes. Tot i això, l’aparició de les pizzes industrials que es podien adquirir en qualsevol supermercat a preus molt baixos i una tendència creixent de la cuina a la brasa, van animar al Xavier a obrir la Braseria Can Palou l’any 1997, en un local acollidor, amb foc a terra i amb un encant especial, a l’avinguda Jaume Mestres. Al cap d’un parell d’anys va tancar la pizzeria per dedicar tot el seu temps al nou establiment. “Hi ha qui pensa que fer carn a la brasa és fàcil, però fa falta molta paciència i saber fer si es vol aconseguir el punt òptim perquè el client descobreixi els sabors reals de la carn i gaudeixi de l’aroma i el gust que només dóna la brasa”, ens explica el Xavier Santamaria.

Amb 24 comensals en un únic menjador distribuït en dos nivells, els clients poden menjar de dilluns a divendres de menú per 12,75 euros, o dinar o sopar a la carta per uns 20 euros per persona amb tot inclòs. El plat estrella de la Braseria Can Palou són sens dubte els peus de porc, encara que com assegura el Xavier “qualsevol carn a la brasa, si se sap fer, està boníssima”.

32

Ingredients (4 persones): 1 patata Peus de porc pebrots de Padrón Pebrot vermell Sal i oli Albergínia - TEMPS D'ELABORACIÓ: Uns 30 minuts si tenim els peus bullits

84 x 60 mm.pdf

1

28/11/13

12:46

- GRAU DE DIFICULTAT:

Elaboració: Agafem els peus de porc i els fiquem a bullir durant, aproximadament, dues hores, perquè quedin ben cuits. És important que els peus estiguin ben fets, ja que un cop cuits els ficarem a la brasa i els anirem controlant perquè la pell quedi cruixent per fora i per dins s’acabin de fer amb els aromes de la brasa. Mentre es fan els peus, només els afegirem una mica d’oli i sal.

Per fer l’escalivada posarem l'albergínia i el pebrot vermell a la brasa durant uns 20 minuts i ja els podrem pelar. És molt important que l'escalivada estigui feta a la brasa, on també farem la patata al caliu. Finalment, passarem els pebrots del Padrón per la paella i ja ho tindrem tot llest per servir.

Després de 16 anys al capdavant de Can Palou, el Xavier es jubila a finals d’aquest any. Ell mateix reconeix que si fos jove “segurament continuaria amb el negoci”, ja que li agrada la seva feina i funciona bé, però “amb l’edat arriba un punt en què tot és més difícil”. Gràcies a la seva dedicació diària a la Braseria, el Xavier ha aconseguit el reconeixement i l’estima de molts clients. Per aquest motiu, ens explica, li agradaria “poder trobar algú que continués amb el restaurant, a qui donaria tot el suport i tota l’ajuda que li fes falta."

33

C

U

NOTÍCIA R

I

O

S

A

L’or. Un valor refugi en temps de crisi?

Les veus més pessimistes i més crítiques parlen, fins i tot, de l’existència d’una “bombolla de l’or” que s’està desinflant.

En anys de crisi, amb la caiguda dels preus, de les accions en borsa i la volatilitat dels mercats internacionals, hi ha un valor que acostuma a seguir el seu propi camí lluny de les tendències macroeconòmiques. Es tracta de l’or, un metall preuat que es presenta com una inversió segura on els inversors dipositen els seus diners per mantenir aquella agradable sensació de tranquil·litat en un entorn ple de dubtes i incerteses. Al cap i a la fi, l’or ha estat al llarg de la història un valor estable, fàcil de reconèixer i difícil de falsificar, aspectes que l’han convertit en l'anomenat "valor refugi" per excel·lència.

No obstant això, en plena crisi econòmica, després d’aconseguir cotitzacions històriques al 2012, el preu de l’or va patir l’any passat una caiguda de gairebé el 30%, la més important dels últims 32 anys i la primera caiguda després de 13 anys consecutius de pujades. Les previsions per aquest 2014 no eren molt millors, però finalment, tot i algunes vacil·lacions inicials que semblaven complir els pitjors pronòstics, la tensió creixent entre Ucraïna i Rússia per la República Autònoma de Crimea, un dels principals productors de petroli i gas, ha tornat a donar força al mercat de l’or.

En l’actual context, la visió més optimista està en creure en l’or com un mercat estable, una inversió a llarg termini, un valor segur. Tot i això, ja hi ha veus que dubten sobre aquesta seguretat de l’or com a valor refugi. Els més crítics creuen que la bombolla de l'or va començar al 2008 amb l’inici de la crisi a nivell mundial, que un any més tard veia com es disparava el seu preu, però que al 2013 va començar a desinflar-se. Ara, però, amb la crisi de Crimea aquest metall ha revaloritzat de nou les seves cotitzacions. Bombolla o no, en temps de crisi i 34

d’incerteses els inversors continuen apostant per aquest actiu com un valor refugi com ho han fet històricament.

L’altra cara: Compro or Vinculat al mercat de l’or i com a conseqüència de les necessitats socials de la població, l’inici de la crisi va facilitar també l’aparició i la ràpida proliferació dels establiments anomenats “Compro Or”. Molts experts troben paral·lelismes entre el boom de les botigues de compravenda d’or amb el que va viure el sector immobiliari entre els anys 2004 i 2008. En ambdós casos, la mercaderia amb què es treballa, or o pisos, adquireix cada dia més valor, fins que la tendència s’inverteix i fa inviables els negocis. Sigui com sigui, durant els primers anys de la crisi, aquests establiments van viure de l’elevat preu a què es pagava l’or i de la necessitat de moltes famílies que es desprenien de les seves joies per aconseguir diner ràpid. La caiguda de la demanda en aquests comerços, en bona part per la caiguda del preu de l’or, va fer que molts d’aquests establiments anessin tancant al llarg del 2013.

Amb la proliferació de les botigues de compravenda d’or també van augmentar les denúncies per estafa i frau en contra d’aquests establiments. Segons alguns dels casos que han acabat en judici, el propietari del negoci manipulava les balances per pesar a la baixa les peces, i d’aquesta manera pagava l’or per sota del seu valor real.

Entre les principals recomanacions que es fan per evitar ser víctima d’una d’aquestes estafes, s’aconsella vendre les joies a establiments que inspirin confiança, pesar les peces abans i comparar el preu que ofereixen diferents establiments.

35

C

U

NOTÍCIA R

I

O

S

A

L’or. Un valor refugi en temps de crisi?

Les veus més pessimistes i més crítiques parlen, fins i tot, de l’existència d’una “bombolla de l’or” que s’està desinflant.

En anys de crisi, amb la caiguda dels preus, de les accions en borsa i la volatilitat dels mercats internacionals, hi ha un valor que acostuma a seguir el seu propi camí lluny de les tendències macroeconòmiques. Es tracta de l’or, un metall preuat que es presenta com una inversió segura on els inversors dipositen els seus diners per mantenir aquella agradable sensació de tranquil·litat en un entorn ple de dubtes i incerteses. Al cap i a la fi, l’or ha estat al llarg de la història un valor estable, fàcil de reconèixer i difícil de falsificar, aspectes que l’han convertit en l'anomenat "valor refugi" per excel·lència.

No obstant això, en plena crisi econòmica, després d’aconseguir cotitzacions històriques al 2012, el preu de l’or va patir l’any passat una caiguda de gairebé el 30%, la més important dels últims 32 anys i la primera caiguda després de 13 anys consecutius de pujades. Les previsions per aquest 2014 no eren molt millors, però finalment, tot i algunes vacil·lacions inicials que semblaven complir els pitjors pronòstics, la tensió creixent entre Ucraïna i Rússia per la República Autònoma de Crimea, un dels principals productors de petroli i gas, ha tornat a donar força al mercat de l’or.

En l’actual context, la visió més optimista està en creure en l’or com un mercat estable, una inversió a llarg termini, un valor segur. Tot i això, ja hi ha veus que dubten sobre aquesta seguretat de l’or com a valor refugi. Els més crítics creuen que la bombolla de l'or va començar al 2008 amb l’inici de la crisi a nivell mundial, que un any més tard veia com es disparava el seu preu, però que al 2013 va començar a desinflar-se. Ara, però, amb la crisi de Crimea aquest metall ha revaloritzat de nou les seves cotitzacions. Bombolla o no, en temps de crisi i 34

d’incerteses els inversors continuen apostant per aquest actiu com un valor refugi com ho han fet històricament.

L’altra cara: Compro or Vinculat al mercat de l’or i com a conseqüència de les necessitats socials de la població, l’inici de la crisi va facilitar també l’aparició i la ràpida proliferació dels establiments anomenats “Compro Or”. Molts experts troben paral·lelismes entre el boom de les botigues de compravenda d’or amb el que va viure el sector immobiliari entre els anys 2004 i 2008. En ambdós casos, la mercaderia amb què es treballa, or o pisos, adquireix cada dia més valor, fins que la tendència s’inverteix i fa inviables els negocis. Sigui com sigui, durant els primers anys de la crisi, aquests establiments van viure de l’elevat preu a què es pagava l’or i de la necessitat de moltes famílies que es desprenien de les seves joies per aconseguir diner ràpid. La caiguda de la demanda en aquests comerços, en bona part per la caiguda del preu de l’or, va fer que molts d’aquests establiments anessin tancant al llarg del 2013.

Amb la proliferació de les botigues de compravenda d’or també van augmentar les denúncies per estafa i frau en contra d’aquests establiments. Segons alguns dels casos que han acabat en judici, el propietari del negoci manipulava les balances per pesar a la baixa les peces, i d’aquesta manera pagava l’or per sota del seu valor real.

Entre les principals recomanacions que es fan per evitar ser víctima d’una d’aquestes estafes, s’aconsella vendre les joies a establiments que inspirin confiança, pesar les peces abans i comparar el preu que ofereixen diferents establiments.

35

L

A

ES RODA...

C

A

R

T

E

L

L

E

R

A

E

N

I... QUE MÉS? T

R

E

T

E

N

I

M

E

N

T

Properament THE AMAZING SPIDER-MAN: EL PODER DE ELECTRO

EL TOUR DE LOS MUPPETS

Director: Marc Webb 16 d’abril de 2014

Director: James Bobin

Peter Parker (Andrew Garfield) porta una vida molt ocupada, ja que mira de compaginar el seu temps com a Spider-Man lluitant contra els dolents i la seva vida a l'institut amb la persona de qui està enamorat, la Gwen (Emma Stone).

Peter no veu el moment de graduar-se. A més, no ha oblidat la promesa que li va fer al pare de la Gwen de protegir-la mantenint-se allunyat d'ella, però es tracta d'una promesa que no pot complir. Les coses canviaran per a Peter quan apareix un nou malvat, Electro (Jamie Foxx), i un vell amic, Harry Osborn, torna, alhora que descobrirà noves pistes sobre el seu passat.

En aquesta nova entrega de “The Muppets... Again” de Disney, la banda dels Muppets se'n va de gira per tot el món omplint les millors sales d'algunes de les capitals més vibrants d'Europa com Berlín, Madrid o Londres.

Però el caos no abandona als Muppets, ni tan sols a l'estranger, ja que sense voler es veuen atrapats en una trama internacional que encapçala Constantine, el delinqüent Número U del món i la viva imatge de Gustavo i, Dominic, el seu vil còmplice, alies el Número Dos. La pel· lícula compta amb l'actriu i guionista Tina Fey al paper de Nadya, una enèrgica guardiana de presons, i Ty Burrell que encarna a Jean Pierre Napoleó, un agent de la Interpol.

GODZILLA

X-MEN: DÍAS DEL FUTURO PASADO

Director: Gareth Edwards

16 de maig de 2014 Aquesta espectacular aventura, que arriba de la mà de Warner Bros Pictures i Legendary Pictures, és un renaixement de les emblemàtiques pel· lícules de la productora japonesa Toho.

En ella, el monstre més famós del món s'enfronta a les malvades criatures que, animades per l'arrogància científica de la humanitat,

amenacen la nostra pròpia existència.

36

18 d’abril de 2014

Director: Bryan Singer

23 de maig de 2014 Els X-Men lliuren una batalla per la supervivència de l'espècie en dos períodes de temps diferents. A la pel·lícula X-Men: Días del Futuro Pasado els personatges originals de la trilogia "X-Men" uneixen les seves forces amb ells mateixos, però uns anys enrere ("X-Men Generación"). Lluitaran en una batalla èpica que haurà de

TRIVIAL

SUDOKU

1.Quin dels següents aliments té un origen mineral?

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

a/ Sal b/ Sucre c/ Salmó d/ Patata

2

6

2.Quin és l'àpat més important del dia? a/ Esmorzar b/ Dinar c/ Berenar d/ Sopar

4.Quin dels següents nutrients aporta energia al cos? a/ Sals minerals b/ Vitamines c/ Glúcids d/ Proteïnes

7 3

9

1 6

4 7

2

3 8 1

8 9

2

8

3.Quan es recomana raspallar les dents? a/ Només després de menjar dolços b/ Després de cada àpat c/ Una vegada al dia, al matí d/ Una vegada al dia, a la nit

1

5 3

9 4

2

2

4

5 5

6

5

1 2

7 9

7

1 3

5

L'ENIGMA MATEMÀTIC El Pau té la grip. El metge li ha receptat una pastilla cada mitja hora. Quant temps necessitarà per prendre's tres pastilles?

JEROGLÍFICS De què és aquest viver?

2 3

Com van quedar a la classificació?

NNNNNN

canviar el passat per salvar el futur.

37

L

A

ES RODA...

C

A

R

T

E

L

L

E

R

A

E

N

I... QUE MÉS? T

R

E

T

E

N

I

M

E

N

T

Properament THE AMAZING SPIDER-MAN: EL PODER DE ELECTRO

EL TOUR DE LOS MUPPETS

Director: Marc Webb 16 d’abril de 2014

Director: James Bobin

Peter Parker (Andrew Garfield) porta una vida molt ocupada, ja que mira de compaginar el seu temps com a Spider-Man lluitant contra els dolents i la seva vida a l'institut amb la persona de qui està enamorat, la Gwen (Emma Stone).

Peter no veu el moment de graduar-se. A més, no ha oblidat la promesa que li va fer al pare de la Gwen de protegir-la mantenint-se allunyat d'ella, però es tracta d'una promesa que no pot complir. Les coses canviaran per a Peter quan apareix un nou malvat, Electro (Jamie Foxx), i un vell amic, Harry Osborn, torna, alhora que descobrirà noves pistes sobre el seu passat.

En aquesta nova entrega de “The Muppets... Again” de Disney, la banda dels Muppets se'n va de gira per tot el món omplint les millors sales d'algunes de les capitals més vibrants d'Europa com Berlín, Madrid o Londres.

Però el caos no abandona als Muppets, ni tan sols a l'estranger, ja que sense voler es veuen atrapats en una trama internacional que encapçala Constantine, el delinqüent Número U del món i la viva imatge de Gustavo i, Dominic, el seu vil còmplice, alies el Número Dos. La pel· lícula compta amb l'actriu i guionista Tina Fey al paper de Nadya, una enèrgica guardiana de presons, i Ty Burrell que encarna a Jean Pierre Napoleó, un agent de la Interpol.

GODZILLA

X-MEN: DÍAS DEL FUTURO PASADO

Director: Gareth Edwards

16 de maig de 2014 Aquesta espectacular aventura, que arriba de la mà de Warner Bros Pictures i Legendary Pictures, és un renaixement de les emblemàtiques pel· lícules de la productora japonesa Toho.

En ella, el monstre més famós del món s'enfronta a les malvades criatures que, animades per l'arrogància científica de la humanitat,

amenacen la nostra pròpia existència.

36

18 d’abril de 2014

Director: Bryan Singer

23 de maig de 2014 Els X-Men lliuren una batalla per la supervivència de l'espècie en dos períodes de temps diferents. A la pel·lícula X-Men: Días del Futuro Pasado els personatges originals de la trilogia "X-Men" uneixen les seves forces amb ells mateixos, però uns anys enrere ("X-Men Generación"). Lluitaran en una batalla èpica que haurà de

TRIVIAL

SUDOKU

1.Quin dels següents aliments té un origen mineral?

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

a/ Sal b/ Sucre c/ Salmó d/ Patata

2

6

2.Quin és l'àpat més important del dia? a/ Esmorzar b/ Dinar c/ Berenar d/ Sopar

4.Quin dels següents nutrients aporta energia al cos? a/ Sals minerals b/ Vitamines c/ Glúcids d/ Proteïnes

7 3

9

1 6

4 7

2

3 8 1

8 9

2

8

3.Quan es recomana raspallar les dents? a/ Només després de menjar dolços b/ Després de cada àpat c/ Una vegada al dia, al matí d/ Una vegada al dia, a la nit

1

5 3

9 4

2

2

4

5 5

6

5

1 2

7 9

7

1 3

5

L'ENIGMA MATEMÀTIC El Pau té la grip. El metge li ha receptat una pastilla cada mitja hora. Quant temps necessitarà per prendre's tres pastilles?

JEROGLÍFICS De què és aquest viver?

2 3

Com van quedar a la classificació?

NNNNNN

canviar el passat per salvar el futur.

37

Telèfons d’interès d’Agramunt EMERGÈNCIES 112 Farmàcia Esteve 973 390 428 EMERGÈNCIES MÈDIQUES (SEM) 061 Farmàcia Viladot 973 390 087 MOSSOS D'ESQUADRA 088 Funerària J.Torné 973 390 862 BOMBERS 085 Foment Parroquial 973 390 239

Llar d'Infants "Nins" 973 391 682 Ajuntament 973 390 057 Col·legi Ntra. Sra. Socors 973 390 083

e-mail: ajuntament@agramunt.cat CEIP Macià Companys 973 390 668 Policia Local 973 390 843 IES Ribera del Sió 973 390 803 Policia Local (Emergència) 670 234 394 Biblioteca Municipal 973 392 583 CAP 973 390 635 e-mail: bibagramunt@svt.es CAP (Urgències) 973 392 020 Servei Mun. Català 973 390 632 902 111 444 Escola Mun. Música CAP (Visites) 973 390 536 Creu Roja 973 390 880 Radio Sió 973 390 421 Jutjat de Pau 973 392 465 e-mail: radiosio@radiosio.com Serveis Socials 973 390 193 Servei Inf. per empreses 973 391 700 Oficina de Turisme 973 391 089 Unió de botiguers i industrials 973 390 428

e-mail: turisme@agramunt.cat Museu etnològic 973 390 442 Casal d’Avis 973 392 332 Fundació Guillem Viladot 973 390 718 Residència “Mas Vell” 973 391 692 e-mail: lopardal@hotmail.com Casal Agramuntí 973 391 220 Fundació Espai Guinovart 973 390 904 Correus 973 390 081 e-mail: info@espai.guinovart.es Autobusos Alsina-graells 973 390 602 IGP Indicació geogràfica protegida 973 391 732 Pavelló poliesportiu 973 392 272 e-mail: info@igp-torrodagramunt.com

SOLUCIONS JEROGLÍFICS D’ostres (dos, tres) Sisenes (sis enes)

L'ENIGMA MATEMÀTIC Necessitarà 1 hora.

TRIVIAL 1 – a, 2 - a, 3 - b, 4 - c

38

SUDOKU 2

1

5

3

4

9

7

6

8

7

6

3

1

5

8

4

9

2

9

4

8

6

2

7

1

5

3

5

9

1

8

7

3

2

4

6

3

8

4

2

9

6

5

7

1

6

7

2

4

1

5

3

8

9

4

3

9

5

6

1

8

2

7

8

5

6

7

3

2

9

1

4

1

2

7

9

8

4

6

3

5

39

Telèfons d’interès d’Agramunt EMERGÈNCIES 112 Farmàcia Esteve 973 390 428 EMERGÈNCIES MÈDIQUES (SEM) 061 Farmàcia Viladot 973 390 087 MOSSOS D'ESQUADRA 088 Funerària J.Torné 973 390 862 BOMBERS 085 Foment Parroquial 973 390 239

Llar d'Infants "Nins" 973 391 682 Ajuntament 973 390 057 Col·legi Ntra. Sra. Socors 973 390 083

e-mail: ajuntament@agramunt.cat CEIP Macià Companys 973 390 668 Policia Local 973 390 843 IES Ribera del Sió 973 390 803 Policia Local (Emergència) 670 234 394 Biblioteca Municipal 973 392 583 CAP 973 390 635 e-mail: bibagramunt@svt.es CAP (Urgències) 973 392 020 Servei Mun. Català 973 390 632 902 111 444 Escola Mun. Música CAP (Visites) 973 390 536 Creu Roja 973 390 880 Radio Sió 973 390 421 Jutjat de Pau 973 392 465 e-mail: radiosio@radiosio.com Serveis Socials 973 390 193 Servei Inf. per empreses 973 391 700 Oficina de Turisme 973 391 089 Unió de botiguers i industrials 973 390 428

e-mail: turisme@agramunt.cat Museu etnològic 973 390 442 Casal d’Avis 973 392 332 Fundació Guillem Viladot 973 390 718 Residència “Mas Vell” 973 391 692 e-mail: lopardal@hotmail.com Casal Agramuntí 973 391 220 Fundació Espai Guinovart 973 390 904 Correus 973 390 081 e-mail: info@espai.guinovart.es Autobusos Alsina-graells 973 390 602 IGP Indicació geogràfica protegida 973 391 732 Pavelló poliesportiu 973 392 272 e-mail: info@igp-torrodagramunt.com

SOLUCIONS JEROGLÍFICS D’ostres (dos, tres) Sisenes (sis enes)

L'ENIGMA MATEMÀTIC Necessitarà 1 hora.

TRIVIAL 1 – a, 2 - a, 3 - b, 4 - c

38

SUDOKU 2

1

5

3

4

9

7

6

8

7

6

3

1

5

8

4

9

2

9

4

8

6

2

7

1

5

3

5

9

1

8

7

3

2

4

6

3

8

4

2

9

6

5

7

1

6

7

2

4

1

5

3

8

9

4

3

9

5

6

1

8

2

7

8

5

6

7

3

2

9

1

4

1

2

7

9

8

4

6

3

5

39