1r Quatrimestre 2010
EDITORIAL,3 CAL..., 3 D’ON SOM, 4 GUATEMALA: GRACOINSA
ON ANEM, 6 QUÈ FEM?, 7 CANÇONER, 8 L'ULL CRÍTIC, 9 MOVIMENT CREATIU, 10 ALBERT MALET MUMBRÚ
VENEDISSOS, 12 ARGENTINA: UN VIATGE SOLIDARI
VIVÈNCIES D’EN BESORA, 14 BENESTAR, 19 AHIR I AVUI, 20 ALCALDES
EL RACÓ DEL PORC, 23 EL DIJOUS LLARDER A VIC
ES RODA..., 25 ON MENJAR?, 27 I... QUÈ MÉS?, 29
C
T
al
r e l eu
E
L
S
CAL... R
E
N
O
M
S
Cal Teuler és una de les poques cases que són testimoni de més de 100 anys d'història a la nostra vila. Al 1907, al capdavall del carrer Firal, l'Esteve Soldevila (pare de la Sra Montserrat Soldevila, amb qui parlem) va construïr la casa pairal on continuaria l'ofici del seu pare: Teuler. Ca l'Esteve el Teuler i Cal Bepet el Teuler compartien ofici i parentiu, doncs eren cosins germans. Els seus pares (germans) eren teulers. Els fills de cadascun va continuar separadament amb la tradició familiar de fer teules. Teuleria La Colomina va estar funcionant fins passada la Guerra Civil. Baixaven a vendre teules a Barcelona, amb un carro. La familia Soldevila continua vivint a la gran casa fins els nostres dies. La Sra Montserrat ens comenta com anècdota que tot i ser una casa tant gran, en el moment de fer-la ningú va pensar a fer la cuina! (poc s'estaven als fogons els que van fer-la, oi?), circunstància que van haver d'inprovitzar i construïr com un afegit fora al terrat amb accès al menjador. L'ofici de teuler es va perdre però el renom va quedar per sempre en ferro forjat a la façana de la casa i en la memòria dels agramuntins. La Sra Montserrat la perruquera o de cal teuler és molt coneguda al poble i haig d'agraïr la seva amabilitat i simpatia en explicar-nos la seva història obrin-nos les portes de Cal Teuler.
G
E
EDITORIAL N
E
R
R
O
M
E
U
En plena primavera, gairebé a les portes de l’estiu ens retrobem de nou amb un Impuls carregat de noves experiències, històries, notícies,… D’aquesta edició m’agradaria destacar la vivència d’en Joan Garcia, conegut de tots per haver estat al desaparegut Banc Hispano. Retirat professionalment, ens explica a “Venedissos” la seva convivència i experiència a Argentina, com a voluntari en un projecte molt engrescador, que no us desvetllaré ja a la primera pàgina, clar. Sempre he admirat aquelles persones que saben trobar temps, ganes, il·lusió, sentiment, per ajudar als altres. Com diu el Joan, “hauríem de saber parar”, dir prou, de la vida atrafegada que portem i reflexionar i invertir el nostre temps en projectes com el que ell ha viscut. Però, diu també en Joan, “ens empenyen” i al final, creiem que només tenim temps per la feina, la família i poca cosa més. No us heu plantejat mai si val la pena dedicar tant temps a treballar, o millor dit, a fer diners per viure? Segur que sí, però segur que també heu continuat caminant pel mateix camí sense buscar una nova direcció a la vostra vida. I és que deixar-ho tot, encara que sigui temporalment, ens costa. Poca empenta, poc agosarats, molta incertesa o molta mandra? Potser tot o una mica de cada. També és una feina prou altruista (tot i que ara pagada i malgrat els escàndols recents) la de ser alcalde. No només gestiones un municipi, un pressupost, sinó que aquesta feina comporta tenir contents a la majoria de convilatans. Hem volgut saber com era i és actualment la feina del cap de poble, els canvis, els èxits, els fracassos,... Per això, hem reviscut l’alcaldia en temps de dictadura i en temps de democràcia. Llunyanes i properes a la vegada, encara que no ho sembli. Bé, espero que de nou pugueu trobar una història entre tantes pàgines que us frapi. Encara que només sigui una. Gener Romeu.
Edita ROTECNA,SA Polígon Industrial, nau 3, 25310 AGRAMUNT Tel.: 973391267 · Fax: 973391232
Col·laboradors
Disseny i Maquetació Montserrat Guerrero
Joan Pedrós Montse Serra Ramon Guixé Josep Farreny Montserrat Guerrero
Publicitat Núria Chana
Impressió i fotomecàmica Impremta Barnola Dipòsit legal L-213-99
E-mail: rotecna@rotecna.com Redacció Montse Palau
L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals. 3
CANÇONER
P O P U L A R
D ’ A G R A M U N T
EL MEU PROMÉS
Per Joan Pedrós
EL MEU PROMÉS El meu promés me’n darà un ram De violetes del seu camp Ell me’l darà, jo’l guardaré En un vas d’aigua el posaré La nit de núvia la passarem Sota d’un arbre la dormirem Los aucellets com passaran L’horeta bona ens daran Cançó de les anomenades “d’amoretes” que a diferència de l’estil “romanços” i “cançoneta nova” ho narra en primera persona. Aquesta cançó, és una de les que va recollir el folklorista Rossend Serra i
8
pagès de boca de la minyona d’Agramunt, Rosalia Comelles. Té un text genèric, sense personalitzar res concret. En d’altres cançons d’aquest estil ens podem trobar noms i llocs que ens situen al
personatge i el lloc. La música és una bonica melodia de ritme ternari. És una cançó de caire clarament popular, tot i que no se’n coneix cap més versió que l’agramuntina.
L
A
D’ON SOM? N
O
S
T
R
A
G
E
N
T
GUATEMALA: NATURA EN VIU Es diu que Guatemala és un país únic en el món, no només per la seva bellesa –bona prova d’això en són els seus impressionants paisatges, sinó també per l’ànima que vibra en el caràcter dels seus habitants. Guatemala té una privilegiada localització, just al centre del continent americà, el que la converteix en un important centre comercial i turístic. En poc més de 108.000 km2 es distribueixen 22 departaments i 12 milions d’habitants; una exquisida barreja cultural, ètnica i lingüística. L’idioma oficial és l’espanyol, però s’hi parlen 23 idiomes més, 21 d’ells d’origen maia, una garifuna i un xinca. Té un clima càlid a les costes i les valls i temperat a les terres més elevades. És un país de contrastos, emocions i aventura. La seva riquesa natural i cultural s’engrandeix amb la calidesa dels guatemalencs i els seus atractius turístics que es poden trobar a cada racó del país. L’ambaixada de Guatemala a Espanya enumera 4 raons per visitar el país: natura, cultura, esport i entreteniment.
Catedral antiga de Ciudad de Guatemala.
Natura Guatemala compta amb una gran riquesa biològica del món. Té el 10% de totes les espècies registrades del planeta. Amb 19 ecosistemes, 300 microclimes i 33 volcans, 3 d’ells en actiu. Es pot passar d’un bosc frondós, a un sec i càlid desert en un trajecte de pocs minuts. Té 93 àrees protegides i 25 de protecció especial, un àmplia zona de regions naturals, des de boscos de manglar, en ambdues costes, fins a bosques a les muntanyes, quasi 1.400.000 ha de reserva de Biosfera Maia. El país compta amb facilitats per fer turisme d’espeleologia (visita de cavernes i grutes); Canopo (explotació d’arbres); observació d’aus, ja que compta amb 738 espècies d’ocells, que d’organitzen en 20 ordres, 67 famílies i 388 gèneres. El país també compta amb nombrosos llacs d’origen volcànic amb el Llac Atitlán que està resguardat per 3 enormes volcans; el llac Amatitlán, un altre exemple amb els seus manantials d’aigua sulfúrica, també la Llacuna de Calderas i la d’Ipala. Al departament d’El Petén es triba el bell llac Peten Itza i la llacuna de Yaxhá. I a Izabal, el llac del mateix nom i el Río Dulce.
Cultura El país té molts atractius arqueològics, així com el contacte amb les cultures vives, tan les maies com la garifuna. El sincretisme religiós que pot observar el visitant entre la religió precolombina i la cristina es d’allò més interessant. Altres atractius en aquest camp poden ser la variada gastronomia guatemalenca, les artesanies populars, les visites a museus, així com les festes patronal, populars i folklòriques de les diferents poblacions.
Vista de la ciutat antiga de Guatemala.
Esport La pesca esportiva s’ha convertit en un dels esports més famosos de Guatemala, tant que es coneix com la capital mundial per a la pesa del Peix Vela. També es pot practicar el golf, surf, ràfting, ciclisme de muntanya, vela i passeig en cavall. Guatemala té una forta influència maia i dels colons espanyols. En ciutats, l’influència europea (sobretot alemanya) es nota molt. Al llarg de la costa del Carib, també hi ha influències africanes que s’entreveuen en les cançons, danses, gastronomia i cerimònies religioses. En la gastronomia, Guatemala es caracteritza per ser hereva de diferents generacions. Cada plata té un orígen i història pròpia. 5
C
O
N
QUÈ FEM? È
I
X
E
Sopar de Nadal 2009, festiu malgrat tot
R
R
O
T
E
C
N
A
Nova web Rotecna, actualitzada Rotecna està a punt de presentar la seva nova pàgina web. L’objectiu és aconseguir una site més dinàmica, d’accés més directe als continguts. Amb només 3 clics, l’usuari podrà visitar totes les seccions que hem inclòs al web. Rotecna s’ha plantejat aquest web com un lloc de trobada però sobretot de difusió i comunicació de tot el que pot ser interessant pel ramader. La site serà una plataforma on l’internauta podrà informar-se de las notícies més destacades del sector, els preus de llotja, …
Vista de l'aperitiu que es va fer el 24 de desembre a les instal·lacions de Rotecna.
Ja en fa uns quants mesos del sopar de Nadal de Rotecna, però val la pena recordar-lo per tenir present la trobada de tots els companys i les reflexions i balanços que s’hi van fer. Enguany, de nou, una part de la nau d’ensamblatge va servir per reunir-nos al voltant d’una taula per celebrar l’arribada del Nadal. Abans de l’àpat, en Gener Romeu va pronunciar un breu discurs per desitjar Bones Festes i fer balanç de l’any 2009. Immersos en una crisi econòmica i ramadera, el gerent de Rotecna va felicitar a tothom per tal com finalment es va tancar l’any amb una notícia destacada: l’ERO aprovat pel Departament de Treball no es va aplicar, en els termes previstos. Bona part de culpa d’aquesta trajectòria positiva, malgrat l’entorn econòmic, fou la bona acollida dels productes Rotecna en mercats emergents com els països de la zona russa.
Naturalment, el nou web inclourà tota la gamma de productes Rotecna, amb les seves corresponents fitxes tècniques. La site també oferirà la possibilitat de veure en format digital totes les publicacions de Rotecna, a més de poder rebre una newsletter que de manera periòdica informarà de les novetats de la web. Una altra part important del web de Rotecna serà la secció multimèdia, amb galeria de vídeos i imatges de productes, instal·lacions,… En conclusió, un web pràctic, amb continguts amens i interessants per al ramader, per a convertir-se en una site referent per un sector dinàmic i emprenedor.
En Gener Romeu també va avançar alguns dels productes que el Departament Tècnic desenvoluparà durant aquest 2010 per seguir amb el leit motiv de Rotecna: Número 1 en Innovació Porcina. Per la seva banda, Amable Izquierdo, director-general, també va intervenir breument durant la trobada nadalenca per destacar les grans dificultats per passar l’any 2009 i motivar als rotecnins i rotecnines a encarar el 2010 amb una mica més d'optimisme. L’àpat, celebrat al migdia, va consistir en un aperitiu complert per encetar les festes nadalenques on el menjar és un dels protagonistes destacats.
Properament... la nova web de Rotecna. 7
V
I
S
ULL CRÍTIC I
Ó
P
E
R
S
O
N
A
L
Per Ramon Guixé
PRESENT
dimonitum@hotmail.com
L’ésser humà porta lligat dins seu l’origen de generacions passades, ni que aquestes siguin del tot desconegudes per ell i alhora reconegudes en el més profund del ésser.
Present: Cranis més grans però Caderes més primes però Cares més cuidades però Cames més llargues però Veu més articulada però Sexualitat més crònica però Joventut més infantil però Morts més immortals però
Futur: més mandrosos. menys productives. menys expressives. més anorèxia. menys espontània. menys instintiva. menys innocents. menys recordats.
No entenc els postulats sobre els quals se sustenta l’ordre mundial. No entenc l’incongruent concepte de “propietat intel·lectual”. No entenc que visquem en un oceà universal de petroli. No entenc qui sobreviu sobre les ruïnes del pensament capitalista. No entenc les fronteres residuals de la justícia. No entenc la legalitat d’una guerra preventiva. No entenc els politics que parlen de transparència. No entenc la passivitat intel·lectual col·lectiva.
Voldria ser un ésser piròfan en tota la seva expressió. Voldria seguir en un núvol d’ignorància primitiva. Voldria desfer per tornar a refer per poder seguir fent. Voldria aconseguir una filigrana verbal per donar sentit a l’absurd. Voldria regalar la inquietud eterna del pensament positiu. Voldria un moment d’acceleració del món de les idees. Voldria un poc de pa i sal. Voldria devaluar la mediocritat erigida en dogma. Voldria poder ser ocell de foc. Si pots esperar i que l’espera no et cansi, Si pots somiar i que el somni no et desvetlli, Si pots pensar i que el pensament no et domini, Si pots triomfar i que el triomf no et cegui, Si pots fracassar i que el fracàs no t’enfonsi, Si pots volar i que el vol no sigui la fi. Seguirem buscant la veritat no com a fi, més aviat com a camí.
9
E
L
S
MOVIMENT CREATIU A
R
T
I
S
T
E
S
D
’
A
G
R
A
M
U
N
T
ALBERT MALET MUMBRÚ
L’Albert és la primera vegada que treballa en marxandatge.
Nascut a Barcelona i tècnic en imatge i so, fa un any l’Albert Malet va decidir emprendre el seu propi camí professional. Fa uns mesos ens va sorprendre quan va inaugurar la primera galeria d’art privada a Agramunt. Risc o oportunitat? El temps dirà, si l’un o l’altre, o ambdós. De moment, ha apostat per artistes locals amb la perspectiva que per la petita galeria d’amm Comunicació&Imatge hi passi el bo i millor de l’art contemporani, local o forani. Però amm és molt més que una galeria d’art. L’Albert ofereix altres vessants creatives, totes elles encaminades a la imatge i comunicació: produccions de vídeo, fotografia, disseny gràfic, webs,... Un negoci variat, perquè com diu l’Albert: “la imatge és important”. Parlem amb ell d’aquesta aventura professional. Quan decideixes muntar un negoci propi? Fa un any. Treballava a Fotografia Calafell, a Tàrrega, i la crisi també els va afectar. Llavors vaig muntar el negoci a casa, però finalment vaig decidir muntar-ho aquí, al cor d’Agramunt. Vaig obrir al desembre. A més de la part de disseny i imatge que tens al negoci, sorprèn el fet que també tinguis una part del local com a galeria d’art. Com sorgeix la idea? Hi havia espai de sobres i parlant amb els familiars ens va sorgir la idea de fer-hi una galeria. La idea és programar artistes durant l’any, sobretot encarat a l’art contemporani. De 10
moment, la programació de 2010 ja la tinc tancada, ara ja estic treballant per la de 2011. Tant pot ser que hi exposi gent coneguda, artistes novells, d’Agramunt o fora. De moment, has començat amb artistes locals i bons amics. Sí, vam començar amb la Serafina Balasch, per amistat i perquè és una persona molt estimada. I la veritat és que va anar molt bé, la seva obra va ser un èxit. Va exposar 14 obres, sota el títol “Paper”, que anaven acompanyades amb un petit poema, que combinat amb la seva il·lustració va configurar l’èxit. I ara exposa la Cristina Cuñat. Amb ella farem dues exposicions: la primera, de març a maig, amb obra antiga, peces de ceràmica, ferro; i la segona, de maig a juny, amb obra nova. I la resta de l’any, quines seran les pròximes exposicions? Al juliol exposarà el Ramon Guixé fins a l’octubre i després, jo mateix. Faré una exposició de fotografies en blanc i negre, tot i que encara no sé si serà obra nova o alguna cosa que ja tingui feta. La galeria també t’ha obert un nou camí: el marxandatge. És la primera vegada que t’hi dediques? Sí, en aquest camp no tenia cap experiència. És la primera vegada que em dedico a vendre art. Com en qualsevol galeria, un tant per cent de l’obra venuda és per al galerista. És un risc més que corres, perquè depèn molt dels artistes que hi programes, i quan fas la tria també cal tenir en compte aquesta part més comercial.
E
L
S
MOVIMENT CREATIU A
R
T
I
S
T
E
S
D
’
A
G
R
A
M
U
N
T
ALBERT MALET MUMBRÚ A més de l’exposició de les obres a la galeria, l’obra continua viva a la teva pàgina web. Sí, de fet, és simultani. És a dir, mentre hi ha l’exposició a la galeria penjo les fotos de les obres al web. D’aquesta manera la difusió de les peces és molt més gran. Avui en dia amb l’internet no hi ha limitacions, pots promocionar les obres per tot arreu. Què et van dir la Serafina, la Cristina o el Ramon quan els vas explicar el projecte de la galeria? Encantats de la vida i a més, al centre d’Agramunt. Com diu la Serafina, “és un bombonet”. És un lloc petit, però acollidor. En el cas de la Serafina, com que eren quadres més aviat de dimensions petites, l’espai fou perfecte. En el cas de la Cristina, hi ha menys obra, perquè és més gran, però hem trobat la solució de fer-ho amb dues parts. El teu negoci es dedica a la fotografia, al muntatge de vídeos, disseny gràfic, interiorisme, webs,… Deus treballar amb més gent amb tantes disciplines, no? Sí. De fet, la meva especialitat és el vídeo. Vaig estudiar Imatge i So i fins al 1994 vaig treballar fent vídeos industrials, en programes de televisió com “L’escola a casa”, “Juego de niños” o “Zona ACB” etc... Els reportatges de celebracions familiars són una bona sortida, tot i que he muntat el negoci també per fer vídeos més de caire industrial. Per la resta de serveis tinc gent que col·labora amb mi, especialitzats en cada tema. Crec que la imatge és molt important, i en qualsevol aspecte, així que el meu negoci aglutina tot el que tingui a veure amb la imatge. Segurament, les empreses agramuntines –o de fora- poden ser bon clients. I els particulars, què poden demanar-te? Doncs des de vídeos per a celebracions familiars, reportatge fotogràfic, retoc fotogràfic, passar cintes de vídeo a DVD, música de cassette a CD,... En el cas de les empreses, el ventall és més ampli perquè els podem fer des d’un disseny de web a vídeos promocionals, disseny d’estands, disseny de productes, retolació,... En el cas del vídeos, la teva especialitat, com ha evolucionat el sector? Moltíssim, no només tècnicament, sinó també a nivell d’infraestructura. El pas cap al món digital ha estat un gran pas. Ara, per exemple, la post-producció és molt important, ha ajudat molt a tenir un producte final de més qualitat. I tots aquests canvis signifiquen que has d’estar molt al dia perquè el
La Cristina Cuñat ha estat la segona artista en exposar a AMM.
canvi va a un ritme molt ràpid. Per exemple, en el cas dels DVD's ara ja es parla d’una altra tècnica més avançada: el Blueray, un disc òptic d’alta definició i de gran capacitat per emmagatzemar dades. Quin balanç en fas del negoci? Estic content. La llista de contactes que he fet al llarg d’aquests anys i el boca-orella funciona molt bé. Ara em dono 3 anys per veure si definitivament el projecte funciona. Agramunt és un bon lloc per fer-hi negocis? Sí, segur. A més, com ja t’he comentat amb internet et pot conèixer molta gent. Estar a Agramunt no té cap limitació geogràfica. Qualsevol empresa o persona em pot conèixer i saber què faig encara que no sigui d’Agramunt. Naturalment, en el cas de la galeria, el fet que Agramunt culturalment sigui actiu, amb l’Espai o Lo Pardal, entre altres, ajuda, oi? Sí, clar. Va bé estar en un lloc on ja hi ha la cultura de les exposicions. S’amplia l'oferta. I a més, la gent que visita Agramunt té una opció més. De fet, moltes vegades des del mateix Espai recomanen passar per aquí. Hi ha alguna mancança cultural a Agramunt? Crec que caldria fer més promoció de les possibilitats culturals que tenim. I després crec que també falta una mica més de senyalització dels llocs dins Agramunt. 11
A
VENEDISSOS
L
'
E
S
T
R
A
N
G
E
R
ARGENTINA: un viatge solidari
En Joan en una de les aules que va arreglar posant el "machimbre".
En Joan Garcia havia somiat en aquell 9 de gener de 2010 des de l’agost de l’any anterior, quan havia comprar el bitllet que el duria a viure una de les millors experiències de la seva vida. Prejubilat des de fa 5 anys, en Joan ja feia temps que tenia posat al cap de fer algun viatge solidari. Primer va pensar en l’India, però no sabia anglès; després en Llatinoamèrica a través de l’organització Setem, però només podia anar-hi al juliol o agost, i havia de sacrificar les vacances familiars. La tercera, però, fou la vençuda. Destinació: Comandante Fontana, Argentina. La seva dona, la Georgina, li va comentar que un company seu de Vilanova i la Geltrú, el Ramon, anava a Argentina a posar en marxa un projecte de nova gestió a una escola molt envellida de la Congregació de les Missioneres de la Immaculada Concepció. “Ja tenia ganes de fer alguna cosa així”, ens comenta el Joan. A l’Argentina la seva feina poc tindria a veure amb la seva carrera professional d’anys a la banca. A la segona província més pobra d’Argentina, el Joan tenia el repte de col·laborar en les obres de millora i reforma de l'escola: pintant, fent parets, tasques de manteniment,... per a què els més de 600 nens i nenes de l’escola –que fa 40 anys que funcionapoguessin estudiar en millors condicions. Dels 4 graus sota zero d’Agramunt, en Joan va passar als 37 calurosos de Buenos Aires. Un cop aterrat a la capital calia fer un viatge de 1.400 km per arribar a la destinació final, Comandante Fontana. El Flechabus l'havia de dur fins a aquesta província en 17 hores, tot i que al final en van ser 20 i mitja per 12
un contratemps. En Joan va agrair que el trajecte es fes en un autocar còmode (seients reclinables i força parades) i “em va sorprendre que la carretera fos gairebé tota recta”, comenta. Arribat a Fontana, en Joan percep el primer impacte, “sabia que eren humils, però no m’imaginava tant”, recorda. Carrers sense asfaltar, sense clavegueres, la gent descalça,... “Són pobres, però també són molt agraïts, t’ho donarien tot”, explica. Instal·lat amb la comunitat, en Joan va poder gaudir de dos mesos i mig d’una certa comoditat on el bé més preuat era l’electricitat, que se n’anava tot sovint. Instal·lat i acompanyat del Ramon, la Susana i els seus tres fill, en Joan ja començava a sentir més a prop aquella aventura. La jornada laboral s’iniciava a les 7 del matí i s’aturava a les 12 del migdia, deixant tres hores de descans perquè la calor apretava molt. “Vam arribar als 43ºC, tot el dia teníem la gota de calor lliscant”, recorda en Joan. A la tarda, la jornada es reprenia a les tres fins al vespre, quarts de vuit, tot i que no hi havia horari fix. “En aquests dos mesos hem reformat dues aules d'informàtica, hem fet una nova aula d'audiovisuals, un nou cobert i hem millorat la instal·lació elèctrica,...", explica. Prou temps per arreglar el més urgent de l’escola. “Però encara hi queda feina”, diu en Joan. Mentre en Joan va treballar a l’escola era conscient de la gran feina que estava fent “i això em motivava molt. He viscut una situació diferent que m'ha fet replantejar la meva escala de
A
VENEDISSOS
L
'
E
S
T
R
A
N
G
E
R
ARGENTINA: un viatge solidari valor. M’ha enriquit moltíssim, fins i tot a la meva edat”, explica. “Però no sé fins quan em durarà”, reconeix. Nosaltres l’hem entrevistat 15 dies després de la seva tornada i és evident que encara té molt present tot el que hi va viure. “Aquí, voldries parar una mica el ritme de vida, penses si ens cal tant, però un empeny a l’altre i ... no ho acabes fent”, comenta. “Ells són molt generosos, humils i molt alegres, i això em va cridar l’atenció”, afegeix. “Potser és perquè no han vist res més”, conclou, “però són feliços”. Naturalment, no cal dir que en Joan es va pagar el viatge. Els pocs recursos de què disposava per les obres realitzades a’escola eren fruit de les donacions econòmiques que en Ramon va aconseguir a Vilanova i la Geltrú. Els nens i les nenes que van a l’escola han de pagar una una quota de 30 pesos al mes (6 euros), però, òbviament, no totes les famílies es poden fer càrrec d’aquesta despesa i acaben per no pagar, el que dificulta la sostenibilitat econòmica del centre. La zona on estava era agrícola, per bé que no hi havia grans extensions de conreus com en altres llocs. “Em van explicar que a canvi d’un televisor o una nevera donen el seu vot, o que el govern els dóna 700 pesos –cada 5 pesos és 1 euro”, explica. “Així que porten la vida que aquests diners els permeten i no tenen més ambició”. Durant uns dies, en Joan va estar ajudant a una comunitat aborígen encara més pobres a 10 km de Fontana, on va poder comprovar un estil de vida encara més auster. La majoria viuen en cabanes de fang i troncs i el Joan va col·laborar en un projecte de la parròquia per construir-los habitatges de 5x4 m amb totxos, que com en altres indrets, només s’usen per aixoplugar-se de la pluja o bé per dormir. La resta de la vida la fan al carrer. L’estada li va permetre al Joan conviure amb els argentins de Fontana, anant a menjar amb els seus convilatans. Va tenir la sort de provar l’autèntic “asado argentino”, que sobretot preparen en dies de festa. De totes maneres, la carn és l’estrella de la seva cuina: vaca, corder, cabrit, porc,... , “i ho condimenten molt bé”, diu el Joan. També les empanades de tot tipus de farcit són típiques de la zona i entre els costums més arrelats, el tereré, una infusió d'herbes amb aigua molt freda que beuen amb la "bombilla", una mena de pipa. “Vaig menjar molt bé, però el pa amb tomàquet sempre es troba a faltar”, diu somrient. L’última setmana de la seva estada, va coincidir que l’època de vacances escolars estiuenques dels nens havien acabat i va
El Ramon i el Joan agafant un xai per preparar-lo a l'estil "asado" argentí.
poder compartir amb ells uns dies. L’uniforme, l’aixecada i baixada de bandera amb l’himne, els “Sí, señorita” tots junts, la disciplina,..., les classes de mates, la llengua o la història i geografia, el van fer recordar la seva infància. Va tenir l’experiència de poder estar una estona en algunes de les classes. Aficionat a la màgia, va emocionar-se quan els nens, amb petits trucs, el miraven bocabadats. I es va sobtar quan a l’escola hi va veure una petita “Cantina”, on els nens poden comprar-se un refresc o un caramel. “Sembla contradictori, oi?, algunes famílies no poden pagar l’escola, però els donen 3 pesos al dia per gastar a la Cantina”. En Joan no es va acomiadar oficialment d’ells, perquè té clar que l’any vinent hi vol tornar. “Encara hi ha feina a fer”, diu. Per això està pensant en fer alguna cosa per quan hi torni, que encara està gestant: aportacions econòmiques,... “Per mi va ser gratificant, però per ells encara més”, conclou. La gent de Fontana va sorprendre’s que una persona de banca com ell hagués deixat casa seva i els seus durant un parell de mesos i mig per fer aquesta tasca. Ara, fins que es trobi amb ells de nou, repassa les vivències viscudes a través de les 1800 fotos i el diari que va escriure durant la seva estada. I pot llistar tot allò que encara resta per fer: una teulada, més manteniment,... Potser durant la ruta que està fent hores d’ara pel místic Camí de Santiago amb bicicleta, podrà pensar en tot allò que pot aportar de nou a l’Argentina el proper any. 13
D
Per Josep Farreny
VIVÈNCIES
’
E
N
B
E
S
O
R
A
SOM EL QUE PENSEM I SENTIM, DES DEL COR Avui al 2010, no hem aconseguit avançar ni uns mínims previsibles, davant d’una deteriorament manifest, de corrupció, sobretot del sector polític, i també en emblemàtiques institucions culturals catalanes. I en encara no hem pogut trobar cap sistema per a substituir aquesta anomenada “democràcia”, de la que gosem dir que “és el sistema menys dolent dels coneguts”. Han cregut necessari, no poques persones del nostre país, amb les que m'identifico, de fer una consulta per saber si volem la independència o no.
En Farreny amb Alfons López Tena, quan va venir a Agramunt.
Aquell vellet deia: “Noi, primer i essencialment som persones, que no individus. Després som del nostre carrer, a continuació d’Agramunt, Lleida i, de Catalunya després. Tenim la nostra cultura, identitat i història. Això tenim i som en definitiva, catalans". Aquest vellet em deia això fa molts anys. Ara jo sóc. Tinc més anys que aquell vellet del qui us parlo. Quan em deia això estàvem en plena dictadura. Aquelles frases de “ESPAÑA, UNA, GRANDE Y LIBRE" i "UNA LENGUA, UNA CULTURA Y UNA HISTORIA”, que encara cuetegen. La cosa no es va acabar ni amb l’entrada suposada a l’aigualida democràcia que tenim, ni tampoc en l’entrada a la Comunitat Europea. Aquell verset que ens ensenyaven a col·legi que deia: “España se nos moria a golpes de hoz y martillo y Dios mandó a salvarla a Franco nuestro Caudillo”; aquella mala llavor sembrada llavors en l’ensenyament, i sempre en castellà, va tenir la complicitat del clero de llavors. Amb l’excepcionalitat de digníssimes personalitats, així com de persones que estimaven la nostre cultura i la llengua en primer lloc. Doncs sí , se’ns deia també com una idea de principi que a tot superior nostre teníem l’obligació de creure’l. Tant als nostres pares, com els nostres mestres, com el nostre batlle, fins a arribar a l’amo de l’estat. I pel que fa a la qüestió religiosa, havíem de creure plenament tot allò que el capellà del poble deia, segons determini del Bisbe, que havia decidit el San Pare de Roma. Per la senzilla raó que, l’autoritat venia del mateix Déu. Això i així s’ensenyava als col·legis quant érem petits. 14
Hom creu que sí, que ens convé, però que el poble determini a consciència el que voldria. Hi ha persones que pregunten: i després, què? “No vulguem córrer”, se’ls pot contestar. Reflexionem, que sí, que després de ser durant tants anys dirigits, manats, no és fàcil ser lliures, i si m’apureu fins i tot diré que sí, és difícil. Mai però hem d’oblidar que no hi ha res de bo en la vida que arribi sense esforç. I un altra cosa: com expliqueu que, sense excepció de cap mena sempre, es trobi individus a l’hora de formar una candidatura? A molts ens costa entendreho. Però no serà que hom s’oblida que en manar també s'ha de servir a la societat? Vigilem a no caure en abusos de poder, i no em refereixo només als polítics, sinó també a l’abús que pot exercir un pare al seu fill, o d’un home a una dona, o a l’inrevés, d’un empresari cap a un treballador... I és que no només som individus, sinó éssers humans amb drets i deures, tots, sense excepció. No pot entrar el clau per la cabota. Com podem aconseguir arreglar la situació del nostre país? Només ho aconseguirem implicant-nos a consciència, amb paciència, humilitat i solidaritat de part de tots però, treballant de valent, sense violència, amb confiança, segurs de nosaltres mateixos. Pensant que no hi ha perill de cap revolució, sembla que encara hi ha gent que a rel d’aquesta consulta pensa que, és pot esdevenir un altre cop d’estat provocant un altra guerra civil. Per Déu! el que no pot ser és que diguem que l’actual crisi s’esdevingui pel fet de no haver-hi feina, llocs de treball. El que sí que pot ser és, que hem arribat a un nivell de materialització tan gran que pensem allò de “El que no són pessetes (euros) són punyetes” No, però per aquest motiu potser ens hàgim adonat que, ja comença a ser hora que a CATALUNYA aspirem a ser un PAÍS, NACIÓ amb tota naturalitat, sense por de cap mena, cal que ens creguem que això és possible. Estimades i estimats amics, gràcies per llegir-me.
E lectricitat F ontaneria I l·luminació C limatització Antenes C alefacció I nst. contra incendis Alarmes
instal.lacions, s.l.
Pol. Ind. Navesmas · C/ Tarascó, 5 25310 Agramunt (Lleida)
Tel./Fax: 973 39 17 52 cedel@cedel.es
I
BENESTAR S
A
L
U
T
ELS CEREALS I LES AL·LÈRGIES
Per Montse Serra
eliminat la fibra, i això fa que tinguin més quantitat de vitamines i minerals. Prendre’n per esmorzar, és una manera de començar el dia amb un àpat energètic i amb pocs greixos.
Al·lèrgies
Els cereals és un dels aliments més sans per a totes les edats i especialment, per la gent gran, perquè és quan hi ha més problemes de colesterol, diabetis i obesitat. Els podem anar introduint a la nostra dieta gradualment: els flocs d’avena, el blat, la civada, el blat de moro, la quinoa, el mijo, el centeno, ... Són aliments amb molta energia i fibra, com també amb hidrats de carboni, com ho són l’arròs, la pasta, l’espelta. Ens ajuden a tenir unes bones defenses ja que ens aporten vitamines, minerals i oligoelements. El seu efecte és molt beneficiós i encara més si són integrals. La diferència entre els refinats i els integrals és que en aquests últims no s’ha
Per moltes persones, la primavera és el canvi d’estació al que més costa d’adaptar-se per la varietat de temps que tenim. El despertar de la natura i que cada vegada hi ha més substàncies químiques al nostre entorn i amb les que estem en contacte, fa possible que les al·lèrgies es multipliquin. No hi ha un sol origen per a les al·lèrgies, poden ser degudes a qualsevol substància present en el llocs on vivim. Poden ser naturals (plantes, pol·len) o químics o es poden manifestar a la pell, amb picors, èczemes, ... Les al·lèrgies poden provocar problemes de rinitis, mucositat, conjuntivitis,... Abans de tenir algun d’aquests símptomes podem protegir-nos amb una alimentació més vegetariana i amb productes crus. Hem d’evitar els lactis i els greixos, i prendre complements de magnesi, sofre, i també sol d’or, amb plantes com l’onagra, la fumaria, la dent de lleó,... Això sí, hem de saber quin és el causant de l’al·lèrgia.
S’acosta l’estiu D’aquí a unes setmanes entrarem de ple a l’estiu. Com sempre us faig un recordatori per aquesta època de l’any, sobretot per als que teniu problemes de circulació. Intenteu no passar molt temps en la mateixa posició (ja sigui dempeus o asseguts), anar canviant si podem. Si tenim molta retenció de líquids caldrà prendre un diürètic com la cua de cavall, la grama o l’arenaria. Així evitarem que ens surtin varius i tindrem les cames més descansades. Pel cansament estival, quan ens sentim decaiguts, podem prendre infusions de elenterococo, romer, gingseng o guaranà. Aquestes herbes ajuden a pujar la pressió. Bon estiu a tots! 19
AHIR I AVUI
O F I C I S
I
P R O F E S S I O N S
DE PROFESSIÓ, ALCALDE Ser alcalde no sempre ha estat fruit de la voluntat del poble o del qui acaba sent alcalde. Però, tan abans com des-
El trajecte Agramunt-Madrid, al Ministeri d’Educació de llavors, es fa fer comú. “Fins i tot havia sortit plorant”, recorda. Perquè no hi havia manera que el concedissin: amb instituts a Tàrrega, Cervera, Balaguer i Lleida, les autoritats del moment no veien Agramunt com un emplaçament adequat. Però la convicció del Sr. Inglès va concloure amb un pla d’obres, un projecte, la compra dels terrenys i finalment, l’execució i la posada en funcionament. Les primeres classes es van iniciar l’octubre de 1973.
Josep Ma. Inglès, alcalde per nomenament Després d’uns anys com a regidor de l’Ajuntament d’Agramunt –durant el mandat de Manuel Mazón, el Josep Ma. Inglès (de la Fonda Crich) va ser nomenat alcalde d’Agramunt. Era l’any 1969, encara en dictadura, quan enlloc d’eleccions es designaven els alcaldes. I si t’hi nomenaven, el càrrec era obligatori; dir que no era buscar-se problemes. Després de saber el seu nomenament, el senyor Inglès va anar al Govern Civil de Lleida per mirar de deslliurar-se’n. “Vaig rebre el càrrec amb il·lusió, però no tenia pensat ser alcalde”, comenta. Davant del governador de l’època, en José María Martínez del Val, el senyor Inglès li diu: “¿De verdad quieres que sea yo? Me lo pensaré”. “No”, contesta, “no hace falta”. No el va convèncer. Fins i tot, el governador veient el posat dubitatiu del senyor Inglès va trucar a Madrid –això ja són paraules majors- per convenç-se’l definitivament. I des de Madrid van dir-li: “El señor Gobernador le guiará. ¿Cuándo le viene bien ser alcalde?”. Era el 18 de juliol de 1969 quan oficialment Josep Ma. Inglès es va convertir en alcalde. La primera tasca fou la de formar equip, així que va buscar veïns i amics que poguessin fer una bona feina. Durant els quasi 6 anys al capdavant del Consistori va haver de combinar la seva feina a la Fonda amb l’alcaldia. Entre els objectius que es va fixar: la concessió de l’institut per Agramunt. Ja en l’anterior alcaldia fou una batalla, i en Josep Ma. Inglès s’ho va fixar com a prioritari. 20
Eren anys difícils també per l’economia local: faltava indústria, l’empresa Triginer va ser suspensió de pagaments, l’empresa de la família Roca ja havia marxat d’Agramunt, l’economia era eminentment agrícola, ... Calia pensar en el néts. Inglès va aconseguir una indemnització pels treballadors de Triginer (500.000 pessetes) perquè el declivi fos menor; una fàbrica de camises es va instal·lar a Agramunt oferint 100 llocs de treball i es va crear una cooperativa. Però les noves propostes industrials no van durar tot el temps esperat pel Josep Ma. L’alcaldia sempre comporta la possibilitat de conèixer autoritats del moment, com explica el sr. Inglès quan va conèixer el llavors alcalde de Jerez de la Frontera, Miguel Primo de Rivera (nét del general del cop d'estat de 1923). O anècdotes per recordar, com la vegada que una senyora li va demanar que l’ajudés perquè el seu home deixés de beure. I decisions potser poc populars, com la de fer pubilles d’uns Jocs Florals a les filles dels nouvinguts andalusos per afavorir la integració. També es queden temes per assolir, com una residència per a gent gran que volia construir. I alguna funció poc ortodoxa, com la convèncer a un pare de família que deixés la beguda per petició de la seva dona. “La política local és preciosa”, explica el sr. Inglès, “on cal mesurar les coses amb serenor amb la finalitat de fer un bé social”. Quan en va tenir ocasió, li va aconsellar a l’actual alcalde, Amadeu Padullés, que no mirés “per un interès partidari, sinó per l’interés comú”. Encara que sigui difícil ferho bé per tothom, “perquè 5.000 habitants significa 5.000 pensaments”, conclou. Es reconeix no catalanista, però ja des dels seus temps d’alcalde sortia del pas –per un costat o un altre- dient: “Fins que em mori seré Inglès”.
AHIR I AVUI
O F I C I S
I
P R O F E S S I O N S
DE PROFESSIÓ, ALCALDE prés de la democràcia, l’alcaldia parteix d’un compromís personal.
El nomenament de l’Amadeu Padullés fou més plural, fruit de la democràcia que va celebrar les primeres eleccions municipals l’any 1979. Convençut de voler ser alcalde per contribuir a la millora Agramunt, l’Amadeu compagina l’empresa familiar i l’alcaldia a la que dedica el 85% del seu temps, en paraules seves. Era al juny de 2007 quan fou nomenat alcalde i sense majoria absoluta en el consistori, després de 3 anys de legislatura, fa autocrítica dient que “encara no he arribat als mínims que desitjo”. L’actual alcalde s’ha trobat en una situació econòmica global força complicada, on ara mateix l’atur i el desconcert econòmic futur són les principals preocupacions dels convilatans. Per bé que reconeix que el Consistori financerament no està en un moment crític, sí que continua sent un cavall de batalla. Un dels objectius de l’equip de govern, explica l’Amadeu, “veient com evolucionaria l’economia, fou preparar l’Ajuntament pels moments difícils”. Avui en dia, el principal escull és el retard en què les Administracions paguen al Consistori, el que retarda el pagament a proveïdors. “L’engranatge no ha canviat en els darrers anys”, reconeix l’alcalde, “però ara la gent té més necessitat de cobrar abans, enlloc dels 4-5 mesos de sempre”. El Consistori ha volgut frenar l’endeutament excessiu, buscar nous ingressos (un d’ells amb la impopular plusvàlua) i contenir les despeses ordinàries. De moment, malgrat la disminució dels ingressos, no s’ha prescindit de cap servei municipal, “però no descarto que ho hàgim de fer”, comenta l’Amadeu Padullés. “Potser ens haurem de plantejar compartir despeses amb la gent en serveis com les festes, els esports, la llar d’infants,...”. Un altre objectiu de la legislatura és les inversions. Per bé que durant anys els alcaldes han invertit, entre altres raons per la bona publicitat que dóna, Amadeu Padullés explica que, ara com ara, “caldrà analitzar bé les inversions i sobretot prescindir de les que suposin despeses ordinàries futures”. Per això, totes les obres pressupostades per aquest 2010 (nou CAP, obres a l’Ajuntament, remodelació del casc antic, llar d’infants, il·luminació, arreglar Mas Vell,...), per un valor de 4,5 milions d’euros, no suposen despeses ordinàries futures. De tot el projectat, diu l’Amadeu, “només em preocupa que haurem de buscar una manera financera per no fer esperar en els pagaments”.
Amadeu Padullés, alcalde en temps de crisi L’economia ha estat, i continuarà sent, un camp de batalla pel Consistori. Però aquest també es va fixar com a objectiu per la legislatura el “d’acabar amb una època d’una certa confrontació entre els grups polítics que no afavoria a la vida social agramuntina”, diu l’alcalde. L’objectiu sembla que s’ha assolit, “ho estem aconseguint”, explica, “malgrat les controvèrsies, aquestes no impedeixen que el diàleg es reprengui”. Entre la legislatura del Josep Ma. Inglès i la de l’Amadeu Padullés hi ha diferències significatives, com el fet que els pressupostos actuals (5,2 milions d’euros) signifiquen que “es necessita un alcalde amb més dedicació”, comenta l’Amadeu. “Però hi ha una cosa que en tots els alcaldes he vist: estimació per Agramunt”, conclou. Els seus reptes personals al capdavant de l’Ajuntament és tenir temps per parlar amb la gent i passejar per Agramunt, “com sempre he fet”, afirma. De cara al futur, l’Amadeu Padullés encara no té clar si serà candidat en els pròxims comicis. “A final d’any valoraré la feina feta, l’opinió dels agramuntins i la meva situació professional”, explica. “No sé si hi haurà una segona candidatura com a cap de llista, però sé segur que no hi haurà una tercera”. Malgrat la situació econòmica complicada amb la que ha de fer malabars, l’Amadeu reconeix que ser alcalde també té moments de satisfacció i recorda entre un somriure quan un nen se li acostà per preguntarli: “I tu, què fas com a alcalde?”. L’espontaneïtat difícil d’aturar. 21
D
EL DIJOUS LLARDER A VIC
E
EL RACÓ L
P
O
R
C
Informació: ACN (Agència Catalana de Notícies)
Vic va celebrar el Dijous Llarder (enguany l’11 de febrer) amb una gran festa. El tret de sortida de la Setmana del Porc el dóna el prestigiós col·lectiu Osona Cuina, que amb la cocció de tres porcs sencers enmig de la plaça, durant la diada del Dijous Llarder ofereix un espectacle per a tots els sentits. A banda del caràcter festiu, la celebració, que ja fa set anys que omple d’activitat la plaça Major, té com a finalitat reivindicar la indústria porcina de Vic i Osona. 1.800 ous, 2.000 panets, 350 kg de botifarra, 100 kg de botifarra d’ou, 175 kg de botifarra negra, 100 kg de llardons, 160 kg de costelles de porc, 150 kg de cansalada i les canals de 100 kg cadascuna dels porcs ecològics de Salgot es van utilitzar al llarg d’aquesta setena edició del Dijous Llarder a Vic, una festa que segons el president de l’Institut de Promoció i Economia de Vic (ImpeVic), Josep Burgaya, és alhora una ‘festa i una reivindicació’ d’un sector d’activitat que és ‘fonamental’ a la comarca d’Osona. Segons Burgaya, la celebració permet ‘posar en valor el porc i els seus derivats’ i fer pedagogia a les escoles d’aquest producte. Una de les novetats d’aquesta edició fou el consum, per primer cop, de porcs criats segons els criteris de la ramaderia ecològica. Els aportà l’empresa Embotits Salgot, que ha iniciat la cria de porc ecològic en una granja del Montseny. El propietari de l’empresa, Valeri Salgot, va explicar que són porcs que s’han criat a l’aire lliure, dins de naus amb façanes obertes, alimentats amb cereals procedents d’agricultura ecològica i en unes instal·lacions que utilitzen bàsicament energies renovables. Segons Salgot, són porcs creuats amb la raça de porc negre mallorquí, una raça tradicional al Mediterrani que actualment no es cria a la península ibèrica. La intenció de Salgot és intentar
recuperar-lo aprofitant que el clima del Montseny és molt similar al de la serralada de Tramuntana de Mallorca. Pel que fa al sabor, explica, es tracta d’un porc que té els gustos ‘més nets’ i que recorden la carn de la ‘clàssica matança feta a les masies’. El Dijous Llarder se celebra en dues carpes que omplen la superfície de la plaça Major de Vic. Una de les carpes està destinada als àpats i l’altra, a les activitats. A l’exterior, els cuiners del col·lectiu Osona Cuina, que integren restaurants de qualitat de la comarca, s’encarreguen de rostir els porcs ecològics, així com tots els productes que se serviran en els àpats i que es corresponen amb els plats tradicionals que es consumien el Dijous Llarder: la botifarra d’ou, la blanca i la negra, la truita de botifarra i la coca de llardons. A la carpa petita s’hi va instal·lar l’exposició de dibuixos de porquets que han fet els alumnes de les escoles de Vic. També va fer un taller d’elaboració de pilotilles i es presentà la campanya ‘Per esmorzar i per berenar, fes-me un entrepà de Llonganissa de Vic’. Aquesta campanya tenia com a finalitat donar a conèixer entre els infants els valors nutricionals d’aquest producte d’Indicació Geogràfica Protegida. També es va programar l’espectacle infantil ‘Festuc, el cuc drapaire’ i un taller de menús saludables elaborats amb carn de porc. És en el marc de la festa que la IGP Llonganissa de Vic i ImpeVic lliuren el guardó ‘Llonganissa d’Or’ a aquelles persones que han promogut i difós la gastronomia osonenca fora de Catalunya. Aquest guardó aquest any es va lliurar al cuiner Nandu Jubany. Apunteu-vos l’acte per al proper Dijous Llarder, el febrer de 2011. Us en llepareu els dits. 23
24
L
A
ES RODA... C
A
R
T
E
L
L
E
R
A
PROPERAMENT Robin Hood Dir: Ridley Scott
Estrena: 15 maig 2010 Russell Crowe interpreta al llegendari heroi conegut amb el sobrenom de “Robin Hood, a qui acompanya Cate Blanchett, que interpreta Lady Marian. Aquesta aventura de Robin Hood narra la història d’un magnífic arquer preocupat per salvar la seva vida, que està al Server del rei Ricard i lluita contra les tropes franceses. Quan Ricard mor, Ricard es trasllada a Nottingham, una ciutat dirigida per un “sheriff” corrupte que exigeix impostos desorbitats. Allí s’enamora de Lady Marian, una vídua amb caràcter que no s’acaba de creure la motivació d’aquest heroi dels boscos. Amb l’esperança de guanyar-se el cor de la dama, Robin reuneix a un grup de mercenaris. Junts comencen a corregir les injustícies sota el comandament del “sheriff”. Una nova versió d’un clàssic, vist des del punt de vista d’un director reconegut com el Ridley Scott.
Crossing over Dir: Wayne Kramer
Estrena: 28 maig 2010 Un agent nord-americà (Harrison Ford) ha de detectar i detenir als immigrants il·legals que des de la frontera de Mèxic miren d’entrar als Estats Units. Un jutge (Ray Liotta) del districte està assignat per a barallar-se amb aquests casos tan complexos. “Crossing over” pren una estructura d’històries encreuades per explicar-nos com totes aquelles persones que arriben cada dia Los Ángeles des de diferents parts del món buscant una vida millor es troben que tenen que pagar un preu molt alt per legalitzar la seva situació. Problemes que comencen en el mateix moment que intenten creuar la frontera i que passen pel frau dels documents, asil, el control de terrorisme, l’explotació laboral o el xoc cultural. Les
seves desesperades perspectives posaran a proba la humanitat dels agents d’immigració dels Estats Units.
Sexo en Nueva York 2 Dir: Michael Patrick King
Estrena: 4 juny 2010 Segona part de l’adaptació cinematogràfica de la sèrie de televisió “Sexo en Nueva York”. Com la primera, la pel·lícula és per als fans de la sèrie o, en tot cas, pels que volen reviure a la gran pantalla el seu viatge a la ciutat que no dorm mai. La història està ambientada als anys 80, quan Carrie arriba a la ciutat. A destacar la participació de l’actriu espanyola Penélope Cruz, a més d’altres convidades com Barbra Streisand, Liza Minelli o Miley Cirus.
Mother and Child Dir: Rodrigo García
Estrena: 24 juny 2010 Mother and Child és la història de tres dones i les seves principals relacions amoroses: amb els seus homes, filles i mares. Davant la insistència de la seva mare, Karen (Annette Bening) va abandonar la nena que va tenir amb 14 anys. Ara, 36 anys després, mentre encara lamenta la pèrdua, es troba a un home que està diposat a donar-li una família i aportar una mica d’alegria a la seva vida. Elisabet (Naomi Watts) és aquella nena que ara lluita contra els seus propis problemes de família, sexualitat i poder. Ella també té la capacitat d’estimar, però serà necessari que es quedi embarassada perquè aprengui a estimar a una altra persona. Lucy creu està preparada per ser mare. La seva mare serà important quan aprengui a cuidar la filla que sempre ha volgut tenir. Mother and Child parla de les decisions que prenem, les oportunitats que perdem i el poder el llaç que no es pot trencar entre mare i fill. 25
26
R
E
ON MENJAR? S
T
A
U
R
A
N
T
EL CELLER DE L’ARNAU GARRI CONFITAT AMB BOUQUET FRESC I PEBROTS DE PADRON Ingredients:
C/ Major, 1 25737 Montsonís (Lleida) Tel. 973 40 11 18 1 Garrí de 4 a 5kg. 5l. Oli d’Oliva.
Pebrots de Padron. Escarola.
Llorer. Sal Maldon.
Elaboració: Tallaré el garrí per la meitat i el ficarem en una safata que sigui fonda. A continuació el salarem, ficarem el llorer, el Pebrot de Padron i el cobrirem completament amb l’Oli d’Oliva. Seguidament tanquem hermèticament la safata i el posarem al forn 6h a 90º. Passat aquest temps, es retira del forn i es deixa refreda una estona. A continuació tallarem les racions, amb molta cura perquè estarà molt tendre de la cocció. El reservem i preparem el Bouquet d’escarola. Fregim els Pebrots de Padron amb molt poc foc i els salem. Muntem el plat: posarem dos talls de garrí al mig del plat, el bouquet d’escarola i els Pebrots del Padron, per últim afegirem una mica de sal maldon.
Cada vegada és menys difícil trobar bons restaurants en petits pobles que semblen ideals per degustar, en pau, plats exquisits. Un bon exemple és El Celler de l’Arnau, situat a Montsonís, on les places de turisme rural (62) superen la seva població censada que hi pernocta (50). Ramon Moreno, propietari del Celler, va decidir agafar les regnes del restaurant al 2005 per donar-li un tomb de 360º. Natural, fresca, de qualitat,…, són alguns dels adjectius que el Ramon va repetint quan parla de la cuina del restaurant. “No emmascarem la matèria prima”, explica. La seva és una cuina d’escola, “la d’abans, però transformada”, comenta el Ramon. I no els falta escola: ell fou deixeble del reconegut Josep M. Morell de Balaguer, mentre que la cap de cuina, Carina Buisan, s’ha format amb en Carles Gaig. Ramon Moreno tenia clar que per donar un gir al Celler havia de confiar en una mestra dels fogons enlloc de continuar-ne ell al capdavant, com fins llavors. El resultat ha estat un tàndem que s’entén a la perfecció. En Ramon gestiona i proposa a la Carina els productes més frescos i de qualitat, i ella elabora les suculentes receptes. A la carta de El Celler de l’Arnau, els peixos van del mar a la taula, titulen literalment, com el lluç, l’orada, el rap, el llenguado o el rei de l’interior, el bacallà. En carns, l’establiment aposta per peces de qualitat com el foie-gras, el tounedo de bou, el magret d’ànec, el cérvol o el garrí. Últimament, en Ramon ha apostat, entre les suggerències, per la carn de conill d’un productor local i ecològic que transforma la carn d’aquest animal en pernil, xoriço,…
El restaurant forma part del conjunt d’establiments que amb receptes promocionen “La cuina de la mel”. Per això, entre els acompanyants hi trobem aquest regal natural: amanida de formatge amb mel, espatlla de xai amb mel de taronger, tronc de lluç amb mel d’acàcia, tataky de salmó amb reducció de mel o mascarpone lligat amb mel. Ramon Moreno ens aconsella acostar-nos al Celler per reconfortarnos amb la sensació de pau de l’entorn i amb la qualitat dels seus plats. Per això, ens aconsella començar amb un arròs cremós amb ceps (sempre disponible), seguir amb un bacallà o garrí confitat o el bou, i acabar amb un dels sorbets naturals de pinya o taronja, per exemple, o un bocí dels seus pastissos. Per acompanyar aquests suculents plats, El Celler de l’Arnau, a la seva carta de vins, aposta pels locals, la Denominació d’Origen Costers del Segre, que complementa con algun Rioja, Penedès o fins i tot, Mòdena. Això sí, tots Denominacions d’Origen. El restaurant, des de fa poc, ha apostat per introduir una carta d’aigües on podem trobar marques com Voss, Iskilde i procedències llunyanes com les Antípodes o la Pluja de Tasmània. Les creacions d’El Celler de l’Arnau, que només tanca els dilluns, poden saborejar-se els migdies de dimarts a diumenge, o les nits del divendres i dissabte. Mentre els àpats entre setmana es pot optar pel menú de 15 euros o la carta, el cap de setmana la carta és l’única possibilitat, juntament amb les suggerència, amb un cost al voltant dels 40-45 euros. 27
E
N
I... QUE MÉS? T
R
E
T
E
N
I
M
E
N
T
JEROGLIFIC PARAULES Completa la graella amb les paraules de la llista que fan referència als mitjans de transport.
Dos rius de Catalunya.
FES-
F
TIVA
09
JEROGLIFIC Una part externa del cos.
Q 50
28
E
N
I... QUE MÉS? T
R
E
T
E
N
I
M
E
N
T
SUDOKU
PROBLEMA NUMÈRIC
Completar el taulell utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap linea, columna obloc.
Les lletres de la P a la Z representen els números del 0 al 9, encara que no necessàriament en aquest ordre. Sumant els números que representen cada lletra s'han d'obtenir els resultats de les sumes. Adivina quin valor numèric té cada lletra.
1
4
3
5
9
3
6
2
1
6
8
2
7 9 5
7
4
1
3
9 6
CLAU: T=2, X=4
4
7
5
1 8
3
X Q T R S 19
S X Y P T 16
Z R T P Q Y S X Q T S X X P Z 21 23 22
= = = = = =
22 23 15 20 21 101
IMATGES DEL MÓN Culé fins a la mort!!... i més enllà, si cal. Guatemala.
29
Telèfons d’interès d’Agramunt EMERGÈNCIES
112
EMERGÈNCIES MÈDIQUES 061 MOSSOS D'ESQUADRA 088 BOMBERS 085 Ajuntament 973 390 057 Policia Local 973 390 843 CAP 973 390 635 CAP (Urgències) 973 392 020
Correus Autobusos Alsina-graells Pavelló poliesportiu Farmàcia Esteve Farmàcia Viladot Funerària J.Torné Parròquia
973 390 081 973 390 602 973 392 272 973 390 428 973 390 087 973 390 862 973 390 239
Ambulància Bombers Agramunt
973 711 335 973 391 080
Llar d'Infants "Nins" 973 391 682 Col·legi Ntra. Sra. Socors 973 390 083
Creu Roja Jutjat de Pau Serveis Socials Oficina de Turisme Casal d’Avis Residència “Mas Vell” Casal Agramuntí
973 390 880 973 392 465 973 390 193 973 391 089 973 391 112 973 391 692 973 390 064
CEIP Macià Companys IES Ribera del Sió Biblioteca Municipal Servei Mun. Català Escola Mun. Música Radio Sió Servei Inf. per empreses
973 390 668 973 390 803 973 392 583 973 390 632 973 390 536 973 390 421 973 391 700
SOLUCIONS PARAULES F U R G O N E T B A I H X C O T X E C A M I I R L O C A V I O T L M C A V I O N E V O T I P A A U T O C A R A V E U E R T L O M E B R C R E U E R S
30
A
O
E T A R E A N A U T T R O C A R
PROBLEMA NUMÈRIC
JEROGLIFIC
1S, 2T, 3Y, 4X, 5Q, 6P, 7R, 8Z, 9V, 0U.
SOLUCIÓ: CUL (QU-L) SOLUCIÓ: 1. GAIÀ 2. FOIX: F-O-IX (9 en núm romans)
SUDOKU 1
4
2
3
5
6
7
8
9
5
7
3
4
8
9
1
2
6
9
8
6
1
2
7
3
4
5
4
2
1
8
6
3
9
5
7
6
3
8
7
9
5
2
1
4
7
5
9
2
1
4
6
3
8
8
9
5
6
3
1
4
7
2
3
6
4
5
7
2
8
9
1
2
1
7
9
4
8
5
6
3