Impuls Cal Torreblanca by Rotecna, s.a.

EDITORIAL, 3

1r trimestre 2017

CAL..., 3 QUI SOM?, 4 ROTECNA PER DINS, 6

SECCIÓ DE MATRICERIA ENTREVISTA A ELOI MARTÍ

QUADERN DE BITÀCOLA, 8 QUÈ FEM?, 9 REMEIS NATURALS, 10

ARRÒS VERMELL PEL COLESTEROL

EMPRENEDORS, 12 FARMÀCIA GILBERT ESTEVE LO BROC DEL SILLÓ, 16 AGRAMUNTINS PEL MÓN, 18

GENER I NOEL ROMEU, EEUU

ENTITATS, 24

LA GARBA CULTURAL

MATERNITAT, 28

"COM SÉ SI ES QUEDA AMB GANA?"

L'ESPORT, 30

FUTBOL SALA FEMENÍ

PSICOEDUCA, 32

L'AVORRIMENT, NECESSARI

ON MENJAR?, 36

THE GARDEN BAR

I... QUÈ MÉS..., 38 EL RACÓ DEL PORC, 40

Cal Torreblanca

L’any 1947 la família Baró Boé deixava enrere una vida a Torreblanca (Ponts) per traslladar-se a Agramunt. La delicada salut de la seva filla, Bepeta Baró, requeria atenció mèdica pràcticament cada dia i les males comunicacions entre el nucli de Torreblanca i Ponts dificultaven la seva recuperació. “La meva mare estava molt malalta i anar al metge a Ponts, suposava un llarg i dificultós trajecte, ja que havien de travessar el riu Segre”, explica el Ramon Serentill Baró, actual propietari de Cal Torreblanca, que afegeix: “Davant d’aquella situació, els meus padrins van comprar a uns familiars uns terrenys que tenien a la carretera de Balaguer, es van vendre totes les terres i propietats de Torreblanca, i van traslladar-se a Agramunt”. La procedència de la família va donar lloc al renom de Cal Torreblanca. “Els veïns del poble preguntaven als meus padrins d’on eren i ells deien de Torreblanca, va ser així com se’ls va quedar aquest renom”.

Aquest 2017, amb diversos projectes en marxa, confio amb què sigui un bon any per a tots, amb el llançament de nous productes i la promoció de la nova marca TecnaPur, dedicada al tractament de residus ramaders.

Sortosament, al cap d’un temps la Bepeta es va recuperar, i va conèixer el pare del Ramon, el Leandre Serentill, veí de Montclar, amb qui es va casar i va formar una família. “Jo vaig néixer en aquesta casa l’any 1955”, explica el Ramon, que recorda: “Aquesta carretera era un camí pedregós sense llum, semblava que vivíem en una masia, quedàvem tan allunyats del poble que quan els meus pares i padrins sortien a comprar deien: ‘Anem a Agramunt’, com si no hi fóssim!”.

Per una altra banda, en el dia a dia de Rotecna, treballem per optimitzar els processos de producció, incrementar la nostra eficiència i oferir el millor servei als clients. Treballem per continuar liderant el nostre sector en innovació d’equipament per a explotacions porcines.

On ara hi ha Cal Torreblanca, inicialment només hi havia uns corrals, de manera que els padrins del Ramon van construir una casa de planta baixa, que després els seus pares ampliarien amb un segon pis. Actualment, a la casa hi viu el Ramon amb la seva dona, la Montse Pinós, i els seus dos fills, el Marc i el Xavier. Tot i que la gent gran del poble encara els relaciona amb Cal Torreblanca, el Ramon lamenta que entre els més joves el renom s’està perdent. És per això que té en projecte fer el renom amb ferro forjat i penjar-lo a la façana. “No volem que el renom es perdi, és la nostra història”, conclou.

En aquesta línia, ja hem començat l’any amb una important presència en fires internacionals a Rússia, Tailàndia i Els Estats Units, i en certàmens nacionals, de referència per al sector, com FIGAN Saragossa i la Fira de Sant Josep de Mollerussa. Precisament, m’agradaria destacar que a FIGAN hem estat premiats en el Concurs de novetats tecnològiques en la categoria d’Avenç Tecnològic, amb el nou Separador de Sòlids TP-01 de TecnaPur i el nou dosificador electrònic, Dositronic, que és la nostra aposta per l’automatització de l’alimentació en maternitats.

Gener Romeu

Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: rotecna@rotecna.com Direcció: Gener Romeu. Redacció, maquetació i publicitat: Tamara Lombardo. Disseny, preimpressió i Producció: Montserrat Guerrero. Col·laboradors: Anna Pujadó, Montse Serra, Joan Pedrós i Marta Eroles.

Dipòsit legal L-213-99

CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS tamara.lombardo@rotecna.com IMPULS DIGITAL / issuu.com/rotecnapress BLOG / impulsagramunt.blogspot.com.es XARXES / IMPULS-d-Agramunt Vista de la façana de Cal Torreblanca, a la carretera de Balaguer. Foto: RP.

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals. 3

Asia Pacific Loan Duong Thi Hong: “Els productes Rotecna són un dels nostres productes estratègics en el mercat vietnamita”.

Thanh Nguyen Phuong, president d’APC i Loan Duong Thi Hong, directora comercial. Foto: Cynthia Carbonell.

Els orígens d’Asia Pacific Company estan vinculats a la desapareguda seu de la firma American Feed Company, a Hanoi, des de la qual es desenvolupaven projectes ramaders a Vietnam i s’oferia representació al mercat local a companyies estrangeres. Precisament, va ser amb American Feed Company amb qui Rotecna va iniciar la seva activitat comercial al Vietnam l’any 1999. Tres anys després, el 2002, la seu d’American Feed Company va tancar les seves portes i va fundar Asia Pacific Company, que va decidir mantenir les relacions comercials ja establertes amb Rotecna.

“Actualment oferim tot tipus de productes de la marca Rotecna com slats, plats, la TR5, el Feeding Ball, els Ni-2, els nous panells per a separacions...”, enumera Loan. En aquesta línia, “els productes que més èxit tenen entre els nostres clients són els plats per a deslletament, el Tecna Pan, el Maxi Hopper Pan... i, en general, tots aquells productes pensats per a maternitats i deslletaments”, afegeix. Segons Loan, el que més valoren els ramaders vietnamites de Rotecna és “la qualitat i la durabilitat del seu equipament”.

Amb tres delegacions repartides pel país (dos a Hanoi i una a Ho Chi Minh) per donar servei a tot el territori, i una plantilla de 40 empleats, APC s’ha convertit en una de les principals empreses vietnamites en comerç d’animals i d’equipament per a tot tipus d’explotacions ramaderes. “Estem al mercat de la cria animal i inseminació, oferim equips per a veterinaris, material de desinfecció, equipament per a instal·lacions ramaderes (porcines, avícoles, bovines), etc.”, explica Loan Duong Thi Hong, directora comercial d’APC, que afegeix: “Som distribuïdors oficials de diferents firmes estrangeres, com per exemple Rotecna.”

En l’àmbit comercial, Loan assegura que els productes Rotecna “són un dels nostres productes estratègics a Vietnam, i esperem que l’equip de Rotecna ens ajudi a poder competir amb altres proveïdors que actuen en el nostre mercat”. En aquest sentit, des d’APC plantegen la possibilitat de cooperar amb altres empreses per poder oferir als ramaders de Vietnam projectes de granges porcines clau en mà amb productes Rotecna. Més enllà de l’àmbit comercial, Loan destaca la bona relació que manté amb l’equip comercial, del qual destaca l’ajuda que sempre li ofereixen. En l’àmbit d’empresa, valora especialment la capacitat de millora i innovació de la firma en el sector porcí.

L’any 1999 Rotecna obre mercat a Vietnam Així, de 1999 a 2002, la presència de Rotecna al mercat vietnamita es concreta a través d’American Feed Company, que principalment comercialitzava slats, tremuges, menjadores i plats de primera edat. A partir del 2002, Asia Pacific Company decideix continuar amb la comercialització de l’extensa gamma de productes Rotecna, i anar ampliant-la a mesura que la firma lleidatana ha anat creant nous productes. 4

Productes estratègics

El futur Loan es mostra convençuda que la relació entre ambdues empreses té per davant el desenvolupament d’importants projectes. “Els productes Rotecna encara tenen molt potencial en el mercat vietnamita, que cada vegada compta amb un major nombre de mares i porcs, i la participació de grans grups en la producció porcina”.

Vietnam, país de contrastos Una peculiaritat de Ho Chi Minh és la gran quantitat de motos que circulen pels seus carrers, es calcula que tot adult té una moto.

Ho Chi Minh, la ciutat més occidental del Vietnam.

Amb més de 90 milions d’habitants, Vietnam deixa enrere, a poc a poc, la imatge d’un país en guerra per posicionar-se com a destinació turística de moda, especialment entre aquells turistes a qui els agrada anar per lliure, amb una motxilla a les espatlles.

Hanoi, capital de Vietnam Si viatgem a Vietnam, la nostra primera parada serà probablement Hanoi, capital del país i una de les ciutats vietnamites més antigues. Alguns dels seus punts d’interès més recomanats són: el Llac Hoan Kiem, ubicat al centre de la ciutat, on segons les llegendes locals habita una famosa tortuga; el Mausoleu de Ho Chi Minh, on es pot visitar la tomba del difunt líder vietnamita; el palau presidencial i la residència on va viure els seus últims anys; el Temple de la Literatura i la ciutadella de Hanoi.

El centre del país Després de l’estada a Hanoi podem iniciar un recorregut de 2.000 kilòmetres per la geografia d’aquest país de forma allargada fins a arribar a Ho Chi Minh, la segona ciutat més important del Vietnam. Abans però, al centre del país es recomana la visita de tres ciutats: Danang, Hue i Hoian. A Danang trobem el port de muntanya anomenat “el pas dels núvols”, des d’on es poden contemplar les muntanyes, la vall, la ciutat de Danang, el mar i la platja, a més d’algunes restes de la guerra de Vietnam. Si no tenim temps, és recomanable més fer una parada a la ciutat de Hue, l’antiga capital de l’Imperi vietnamita, ciutat amb centenars d’anys d’història on podem visitar ciutadelles, palaus i tombes imperials de les dinasties que van regnar Vietnam. La ciutat púrpura prohibida de Hue és una

Mercat tradicional a la localitat de Hue.

visita imprescindible. Finalment, a Hoian podem copsar el dia a dia d’una ciutat vietnamita de pescadors, artesans i comerciants, que també és famosa per les seves platges de sorra blanca i aigües cristal·lines. Un dels punts turístics més destacats de la ciutat és el pont cobert Japonès que comunica les dues parts de Hoian separades per un riu.

Ho Chi Minh Anterioment coneguda com a Saigón, Ho Chi Minh és la ciutat més moderna i occidental del país. Amb 8 milions d’habitants, hi trobem racons plens d’història, de la que va ser la capital del sud de Vietnam, així com gratacels i túnels utilitzats durant la guerra de Vietnam. Una peculiaritat de Ho Chi Minh és la gran quantitat de motos que circulen pels seus carrers, es calcula que tot adult té una moto. Entre els principals punts turístics de la ciutat hi ha el palau de la reunificació, el mercat de Ben Thanh, la catedral, els túnels de Cu Chi i el temple de Cao Dai de Tay Ninh.

La gastronomia vietnamita La cuina vietnamita compta amb una gran varietat de sopes de fideus elaborades amb brous de sabors molt intensos. Les salses de soja, de peix i la salsa de hoisin, estan també molt presents en els plats tradicionals vietnamites. Finalment, una altra peculiaritat, que sorprèn els turistes occidentals és el consum de carn de gos, especialment al nord del país, on es poden trobar restaurants dedicats exclusivament a cuinar aquest tipus de carn. 5

Secció de Matriceria En els últims 10 anys, Rotecna ha duplicat el seu parc de motlles per a la fabricació de nous productes.

FITXA TÈCNICA: • Any creació: 1994. • Treballadors: 5. • Nombre de motlles: 319.

Secció de matriceria (d’esquerra a dreta): Gerard Vidal, Josep Vilà, Sergi Torrabadella, Eloi Martí i Amadeu Balasch. Foto: RP.

Entre el departament Tècnic i Injecció, ens trobem amb la secció de Matriceria, encarregada de gestionar tots els motlles de Rotecna, que són la base per a la producció de l'àmplia gamma de productes de la marca. Des de la seva creació l’any 1994, el departament de Matriceria ha anat creixent al ritme que ho feia l’empresa, ampliant la seva oferta, i en funció de les necessitats i tendències del mercat, amb productes cada cop més complexos. Així, en els últims 10 anys, Rotecna ha duplicat el seu parc de motlles fins a arribar a la xifra de 319, aquest 2017. En un principi, aquesta secció s’ocupava tan sols del manteniment dels motlles, però, amb el temps, es va anar especialitzant amb l’objectiu de realitzar, in situ, la modificació de motlles existents, per tal que un mateix motlle pogués fabricar diferents peces, a més d’assumir la construcció de motlles de petites dimensions.

De motlles de 6.000 kg a motlles de fins a 25 tones Amb la incorporació, fa tres anys, de noves màquines d’injecció per produir peces de grans dimensions, el parc de motlles de Rotecna ha anat canviat, i s’ha passat de treballar amb motlles de fins a 6.000 kg. a fer-ho amb motlles que arriben a les 25 tones. El procés de fabricació d’un motlle parteix de l’Oficina Tècnica, responsable del disseny dels productes, amb qui matriceria es reuneix per determinar i acordar les característiques que haurà de complir el nou motlle. A partir d’aquí es busca el proveïdor més adequat i s’inicia el procés de construcció. Un cop el nou motlle arriba a Rotecna, Matriceria verifica que tot està correcte i sol·licita al departament de Qualitat la realització d’una prova d’injecció, en la qual estan presents tots els departaments implicats en la producció per validar el funcionament del motlle. 6

Després que, durant molts anys, el motlle de la reixeta de 60x60 fos el més utilitzat, en els últims anys, l’èxit de la nova família de panells separadors per a corrals, ha pres el relleu, sent el motlle dels panells el que registra grans produccions.

Nous protocols per ser més eficients Davant el repte d’afrontar la gestió d’una gran quantitat de motlles i d’unes dimensions cada cop més grans, Matriceria ha anat implementant nous protocols de treball per ser més eficients. L’objectiu de la secció és garantir que tots els motlles estiguin sempre en perfecte estat per produir. Amb aquesta finalitat, fa dos anys, es va procedir a informatitzar totes les tasques de la secció per portar un registre diari de les actuacions que es realitzen i controlar l’activitat dels motlles. Per una altra banda, s’han incrementat les accions de manteniment preventiu. Finalment, amb l’objectiu que els motlles fabricats a l’exterior (la majoria) arribin en les millors condicions, s’ha creat un quadern de càrregues amb totes les exigències que els proveïdors han de complir en el procés de fabricació, fet que ha permès reduir el temps de posada en funcionament dels nous motlles.

La secció Per poder assumir un volum de feina cada cop més gran, la secció de Matriceria està formada per cinc operaris, que diàriament es distribueixen la feina prioritzant les necessitats productives de la secció d’Injecció. Així, un cop garanteixen que la feina a producció no s’atura per culpa d’un motlle, es distribueixen la resta de tasques: reparació, modificació i adaptació de motlles, i manteniment preventiu del parc.

Eloi Martí. Responsable de Matriceria “Recordo que la precisió amb què es treballa i es requereix en aquest sector em van fascinar des d’un principi”.

Format com a tècnic en mecanització, l'Eloi Martí fa 11 anys que treballa a Rotecna. Anteriorment, estava en una serralleria. Així, tot i que ja treballava en el sector del metall la possibilitat d'especialitzar-se en el món dels motlles el va fer canviar de feina a l'octubre del 2006. Què feies, professionalment, abans d’entrar a Rotecna? Abans de treballar a Rotecna estava al sector de la serralleria, perquè no trobava feina en el meu àmbit. Així que, tot i que el que feia estava relacionat amb el món del metall, òbviament no requeria ni la precisió ni els processos complexos que requereix la mecanització i, encara menys, l’especialització en motlles. D’aquesta manera, quan em va sorgir la possibilitat de començar a treballar a Rotecna no m’ho vaig pensar, ja que era l’oportunitat de treballar del que havia estudiat i m’agradava fer. Com recordes els teus inicis a l’empresa? Els inicis els recordo molt bons, perquè tot i que venia del món del mecanitzat i havia sentit a parlar del món dels motlles, no l’havia experimentat ni viscut de prop. Recordo que la precisió amb què es treballa i es requereix en aquest sector em van fascinar des d’un principi, i va ser una de les coses que em van motivar a quedar-me i a aprendre de l’Eduard (anterior responsable de Matriceria), que va ser el meu mentor. Sempre has estat treballant a la secció de Matriceria? Sí, però com que és una feina en què no pares mai d’aprendre, per exemple, ara tenim assessors externs que ens ensenyen coses noves, sempre tens una motivació extra, vas ampliant coneixements, i això fa que et sentis més satisfet professionalment. L’any 2015, et poses al capdavant de la secció. Com va sorgir la possibilitat? Va ser un repte, a més d’una transició ràpida i inesperada, ja que la persona que estava al capdavant de la secció va haver de prejubilar-se per temes de salut. Així que, tot i que la responsabilitat em va caure de cop i sense temps per adaptar-me, vaig agafar el repte amb il·lusió, i gràcies a tot el que havia après de l’Eduard i els 9 anys d’experiència a la secció, juntament amb el suport dels meus companys, vaig assumir la nova posició. Què és el que més t’agrada de treballar a Rotecna?

Eloi Martí, responsable de la secció de Matriceria. Foto: RotecnaPress.

L’equip que tinc, perquè tant la seva actitud com la seva implicació em transmeten la tranquil·litat de saber que la feina sortirà, tot i ser una secció en la qual sempre treballem sota pressió per la nostra vinculació amb producció. Un dels meus al·licients en el dia a dia i motiu per estar content és saber que compto amb un equip fort, que em dóna suport i m’ajuda en tot el possible. Som un equip molt unit. En aquests anys, ens podries explicar alguna anècdota viscuda? Recentment, i fent referència al repte que suposa per a la nostra secció treballar cada cop amb motlles més grans, recordo que quan ens va arribar el motlle dels panells, de gairebé 25 tones, la imatge de veure entrar per la porta un motlle d’aquelles dimensions va ser molt impactant. En aquell moment, ens va fer, fins i tot, una mica de por, perquè suposava un gran repte per a nosaltres. Ara com ara, treballar amb aquest motlle ja és el pa de cada dia! Com a treballador de l’empresa, com valores la capacitat d’innovació de Rotecna? Molt potent i competitiva, ja que crec que, precisament, és aquesta capacitat d’innovació la que fa que siguem número 1 en el nostre sector i que l’empresa estigui creixent. Davant de les expectatives futures de l'empresa, quina creus que pot ser la teva aportació? El que intento aportar és treballar per millorar l’eficiència del nostre departament, fet que implica millorar l’eficiència i la productivitat de l’empresa en general. 7

Per Cynthia Carbonell Resp. Comercial a Xina

De què és aquesta sopa?! "No sóc una persona maniàtica amb el menjar, m'agrada tastar coses noves. Però aquella sopa..."

L’Alirio i la Cynthia en el bar de carrer on van tastar una sopa típica vietnamita (a la dreta). Foto: C.C.

Era un dels meus primers viatges a Vietnam, amb el meu company Alirio, per trobar-nos amb el nostre distribuïdor al país, APC, i visitar algunes de les noves instal·lacions que estaven equipant amb productes Rotecna prop de Hanoi, capital de Vietnam. Així, durant la nostra estada, un dels dies vam desplaçar-nos fins a la localitat de Binh, un poble rural a tres hores en cotxe de Hanoi, per visitar una nova explotació de mares. Un treballador d’APC ens acompanyava en aquest trajecte per resoldre les consultes que poguessin tenir els grangers. Després de passar el dia en aquesta explotació, vam arribar a Hanoi ben entrada la nit, era tard i teníem poques alternatives per trobar un lloc on anar a sopar, així que el nostre amfitrió ens va proposar menjar alguna cosa en un dels típics bars de carrer vietnamites. Val a dir que els vietnamites són, en la seva majoria, petits, i els restaurants de carrer estan fets a la seva mida, és a dir, amb taules petites i tamborets petits, on, per a uns europeus, es fa difícil menjar còmodament. Tot i així, un cop asseguts va arribar el moment de demanar el sopar. El menjar estava exposat al carrer, cobert com podien, i ni a l’Alirio ni a mi hi havia res que ens convencés de tastar, ja que tampoc sabíem que era cada cosa. Estàvem molt perduts. Finalment, com que no sabíem que menjar, vam decidir confiar en el nostre acompanyant vietnamita i demanar el mateix que ell; una sopa típica del Vietnam. 8

He de dir que no sóc una persona maniàtica amb el menjar, és més, m’agrada tastar coses noves. Vaig estar vivint durant tres anys a la Xina i vaig menjar molts plats típics de la gastronomia asiàtica, una cuina molt diferent de l’Occidental. Però aquella sopa... No sabria com explicar-ho, tenia un ingredient estrany, semblaven anguiles o serps! No sabia què fer, ni cap a on mirar. Mentre el vietnamita gaudia del menjar i xarrupava la sopa, jo em mirava a l’Alirio amb cara de circumstància i anava remenant la sopa, però com més la remenava més anguiles o serps trobava. La meva cara era tan expressiva, que, fins i tot, vaig fer agafar angunia a l’Alirio. Finalment, em vaig decidir a fer el pas i tastar la sopa, intentant no respirar. Ho vaig passar molt malament, i només vaig ser capaç de menjar el caldo amb alguna verdureta, ja que vaig procurar no endur-me a la boca cap trosset d’aquell ingredient que semblaven serps. Durant la resta de dies que vam estar a Hanoi no vam repetir l’experiència i al nostre amfitrió li va quedar el renom de “Senyor Sopetes”! La veritat és que pensava que després de viure durant tres anys a la Xina, coneixia suficientment els costums, les tradicions i la gastronomia Oriental, però sempre hi ha coses noves que no t’esperes quan viatges a un lloc nou. Així, encara que em considerava, i em considero, una persona poc escrupolosa amb el menjar, està clar que tots tenim un límit i el meu el vaig descobrir amb aquella sopa vietnamita. De cara a futurs viatges al Vietnam, sé segur el que no tornaré a demanar!

2017, nous projectes

Gener Romeu durant el seu discurs de Nadal. Foto: RP.

Adrian Buzgar, Carme Gasull, Núria Romeu, Gener Romeu i Josep Maria Farran. Foto: RP.

Com és habitual, a Rotecna es va acomiadar l’any 2016 compartint amb els treballadors els resultats de l’últim exercici, valorant la situació de l’empresa i anunciant les previsions de creixement de cara al nou curs. Així, una de les notícies més destacades del 2016 va ser la incorporació a l’empresa de dos socis financers, Talde i Oquendo, per desenvolupar un ambiciós pla de creixement durant els pròxims 6 anys, el qual ja està en marxa. També es va fer un repàs de la presència de la marca als mercats nacional i internacional, que representen un 47% i un 53% de la facturació de l’empresa respectivament. Per una altra banda, també es va comunicar als treballadors alguns dels projectes previstos de cara al nou curs, i les novetats que l’empresa ha llançat recentment al mercat, com la nova línia de productes TecnaPur dedicada al tractament de residus ramaders. Amb el missatge de “Tots anem en la mateixa direcció”, es va motivar als treballadors a oferir el millor d’ells per al futur de Rotecna i de tots.

Els més populars del 2016 Finalment, com cada any, es va aprofitar el dinar de Nadal de l’empresa per fer entrega dels premis als treballadors més populars, els quals els mateixos empleats voten per tal de reconèixer a aquells companys que generen un bon ambient de feina.

Els treballadors de Rotecna més populars del 2016 van ser: • SECCIÓ DE MUNTATGE: Núria Romeu. Fa 12 anys que treballa a Rotecna, destaca per la seva capacitat i dedicació de treball, a més sempre està disposada a ajudar als altres. • SECCIÓ D’EXPEDICIONS, MAGATZEM, PCV I PANELLS: Adrian Buzgar. Fa 11 anys que treballa a Rotecna i és el responsable de la recepció de tot el material que arriba a l’empresa. Procedent de Romania, és discret, molt bon company i treballador. • SECCIÓ D’INJECCIÓ I MATRICERIA: Josep Maria Farran. Va començar a treballar a Rotecna l’any 2002. És una persona treballadora, simpàtica i sempre de bon humor, A més, és cap de torn de la secció d’Injecció. • SECCIÓ D’OFICINES I INSTAL·LADORS: Carme Gasull. Va començar a treballar a Rotecna l’any 2007. És una persona discreta i molt treballadora, a més de bona companya, sempre disposada a donar un cop de mà. A tots els premiats se’ls va obsequiar amb una nit d’hotel per a dues persones a Andorra i una estada al balneari de Caldea. Per una altra banda, entre els més populars es va sortejar una nit en una de les exclusives suites que Margarita Bonita té en una desena d’hotels per Espanya, Andorra i França. L’afortunada d’aquest any va ser la Núria Romeu. Gaudiu tots d’aquest merescut premi! 9

Montse Serra

L'arròs vermell i els nabius

Incloure a la nostra dieta aliments i complements naturals és una manera fàcil de gaudir d’una bona salut. En aquesta ocasió, vull parlar de dos complements que tenim al nostre abast i dels seus beneficis: l’arròs vermell i els nabius.

Arròs vermell per mantenir a ratlla el colesterol Molt habitual en la cuina oriental, l’arròs vermell té nombroses propietats beneficioses per la salut, i és especialment recomanable per a aquelles persones amb colesterol i problemes de circulació. A més, a banda de ser un aliment molt saludable, incloure’l als nostres menús farà que tinguem una dieta més variada.

Arròs vermell.

El color vermell característic d’aquesta varietat d’arròs es deu a un fong, conegut com a llevat d’arròs vermell o Monascus purpureus, el qual fermenta i li dóna, a més d’aquesta tonalitat, les seves propietats nutricionals i medicinals. És, precisament, durant la fermentació que es produeix una substància natural anomenada Monacolina, que és la que ajuda a reduir els nivells de colesterol. En el cas de les persones amb colesterol es recomana prendre l’arròs vermell en forma de comprimits (1 al dia), a més de seguir una dieta equilibrada.

Nabius per combatre les infeccions d’orina. Un altre aliment més habitual en la nostra cuina són els nabius. Aquest fruit, que pot ser vermell o negre i que podem consumir fresc, assecat, en xarop o en comprimits, té diferents propietats per a la salut. El nabiu, també conegut com a mirtil o raïm de pastor, és el fruit d’uns petits arbustos que trobem en llocs de muntanya i freds. Tot i que aquest fruit es pot consumir en fresc, és més habitual menjar-lo assecat en amanides o sol, com vingui més de gust.

períodes de temps com a mesura de prevenció en persones propenses a patir infecció d’orina.

En el cas dels nabius vermells, són un dels millors remeis per controlar i curar les infeccions d’orina. Concretament, en el cas de les persones que pateixen aquesta infecció es recomana el consum de nabius en xarop o en comprimits, ja que el nivell de concentració és més elevat. A més, es pot prendre durant llargs

Per una altra banda, el consum de nabius negres és molt beneficiós per a la circulació sanguínia, i més concretament per a la vista. Els podem prendre en xarop, en comprimits o també assecat per fer infusions. Ambdues varietats de nabius les podem consumir durant llargues temporades.

Nabius.

Farmàcia Gilbert Esteve

"A través del WhatsApp els clients ens avisen d’allò què necessiten i nosaltres els hi preparem, perquè quan vinguin només hagin de pagar i recollir la comanda".

Gilbert Esteve, farmacèutic titular de la farmàcia. Foto: RotecanPress.

Un cop finalitzats els seus estudis com a farmacèutic, amb 23 anys, el Gilbert Esteve va obrir la seva primera farmàcia a L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) i va compaginar els seus inicis com a empresari amb la carrera d’Òptica. El 2015, amb l’experiència recollida pel camí, llicenciat en Farmàcia, diplomat en Òptica i Optometria, i format com a tècnic ortopèdic, l’oportunitat d’obrir la tercera farmàcia d’Agramunt, el va animar a tornar al poble i iniciar un nou repte professional. Recentment, a més, ha estat nomenat president de Farmactiva, un grup de compres format per més de 200 farmàcies, i és vocal al Col·legi de Farmacèutics de Lleida. Sempre havies tingut clar que series farmacèutic? En ser una professió que em venia de família, vaig créixer amb la idea que la farmàcia algun dia podia arribar a ser meva, així que, la veritat, mai em vaig plantejar fer una altra cosa. Sí que m’agradaven molt les matemàtiques, però no ho veia com una sortida professional. A més, a casa sempre em van aconsellar fer farmàcia i, després, si volia, sempre podia estudiar una altra cosa. Dit això, no puc afirmar que la meva vocació fos ser farmacèutic, però sí que puc dir que és una feina que m’agrada, ja que sempre m’ha atret tot el relacionat amb el ram de la sanitat i les ciències. Amb 23 anys, vas obrir la teva primera farmàcia a L’Hospitalet de Llobregat. Com va ser? M’acabava de llicenciar com a farmacèutic i començava a estudiar Òptica quan ens va sorgir la possibilitat de comprar una farmàcia molt a prop del pis que tenim a Barcelona. Cal tenir en compte que el sector farmacèutic és un sector molt regulat, al qual costa molt accedir, ja que les llicències d’obertura estan 12

limitades per zones i nombre d’habitants. Així, tot i que vam dubtar molt sobre què fer, perquè no era el millor moment, les oportunitats passen quan passen i vam decidir aprofitar-la. Així que, durant tres anys vaig estar estudiant i portant la farmàcia. Com recordes aquells inicis? Al principi bastant dur, sobretot perquè passes de ser un estudiant, amb l’única preocupació d’aprovar els exàmens a final de quadrimestre, a haver de dirigir una petita empresa. D’aquells anys, vaig treure la conclusió que estudiar i treballar, portant el teu propi negoci, és molt dur. Van ser uns anys estressants, però alhora molt positius des del punt de vista professional, ja que madures a marxes forçades i aprens a organitzar-te per poder-ho portar tot al dia. Va ser un canvi radical en la meva vida. L’any 2015, inaugures la farmàcia Gilbert Esteve a Agramunt. Com sorgeix aquesta possibilitat? Tot i que vam obrir al setembre del 2015, la sol·licitud de la farmàcia ve de l’any 2007, quan, pel nombre d’habitants de l’ABS d’Agramunt, es calculava que pertocava una tercera farmàcia. Precisament va coincidir amb què jo havia acabat la carrera i que ens estàvem plantejant comprar la farmàcia de L’Hospitalet. Com que no sabíem si els tràmits s’allargarien, vam decidir comprar la farmàcia de Barcelona i esperar la resolució de la d’Agramunt. Si, finalment, aquesta se’ns adjudicava, l’agafaríem i deixaríem la de Barcelona. I així va ser, tot i que la resolució va tardar 8 anys. Quina ha estat la resposta per part de la gent del poble? Certament molt bona. Recordo que, al principi, vèiem arriscat obrir la farmàcia en aquesta zona, ja que marxàvem del centre,

Farmàcia Gilbert Esteve

La Carla (adjunta farmacèutica) i la Marta (auxiliar) dispensant a la farmàcia. Foto: RotecnaPress.

on, fins ara, hi havia la majoria de comerços. Crèiem que havíem de buscar un tipus de client diferent, aquell que va amb cotxe tot el dia: joves, gent dels pobles de la vora, etc. Per una altra banda, una de les coses que també em feia por, era el fet que, en una farmàcia, la relació que s’estableix amb la gent és molt estreta, i quan tens confiança amb algú és molt difícil canviar-la. Sí que és veritat que sóc del poble, que la gent, poc o molt, em coneix, però t’has de guanyar la seva confiança, i no és fàcil. Ara, un any després, estic molt content de com ha anat tot. Què ofereixes de diferent? Estem en un sector on cada cop hem de ser més proactius, no podem obrir una farmàcia i ser només un establiment de venda, hem d’aproximar-nos al ciutadà. En aquesta línia, des de la farmàcia organitzem tallers de nutrició infantil i dermo-cosmètica. Personalment, sempre m’havia agradat la idea de fer tallers, però a L’Hospitalet no tenia espai, aquí, en canvi, disposem d’una zona habilitada, així que vaig decidir fer allò del que m’havia hagut de reprimir. Per una altra banda, també oferim servei de dietista (quinzenal), de diagnòstic capil·lar (mensual), de detecció de glucosa, colesterol i triglicèrids, control de la tensió arterial i fem testos d’intolerància dels aliments. En aquest darrer cas, som els únics d’Agramunt que ho fem. També esteu presents a les xarxes socials. Quin ús en feu? Facebook és una plataforma en la qual avui en dia s’hi ha d’estar. No esperem que gràcies a aquesta xarxa social tinguem més clients, però sí que és una eina útil i gratuïta per tal que la gent et tingui present, disposar d’un espai on informar dels tallers què fem, dels nostres serveis i anunciar promocions.

També disposeu d’un mòbil per tal que els clients puguin fer comandes via WhatsApp. D’on vas treure la idea? El servei de WhatsApp ha estat una iniciativa innovadora. A Barcelona, jo havia sentit que alguna farmàcia feia quelcom semblant i volia provar-ho a Agramunt, tot i que les farmàcies estem molt limitades legalment a l’hora d’oferir certs serveis, per exemple, el servei a domicili està prohibit. Precisament, amb el tema del WhatsApp recordo que, abans d’obrir, quan va venir la inspectora i ho va veure retolat, em va dir que no sabia si allò era legal. Jo li vaig comentar que ho havia vist a Barcelona, però tot i així vam quedar que em diria alguna cosa. Finalment, em va dir que no hi havia problema sempre i quan fos només un punt d’informació i contacte amb els clients. Quin ús féu d’aquest servei? És una via de comunicació directa amb el client, adreçada a aquelles persones que van amb presses. A través del WhatsApp els clients ens avisen d’allò què necessiten i nosaltres els hi preparem, perquè quan vinguin només hagin de pagar i recollir la comanda. L’objectiu és optimitzar el temps i agilitzar el servei. Per una altra banda, és una eina molt útil per encomanar coses molt específiques, ja que lògicament no podem tenir de tot. És una via de comunicació molt efectiva. De cara al futur, tens nous projectes per a la farmàcia? Sempre estem treballant en noves idees, ens agrada ser proactius i innovar oferint coses diferents. El sector de la farmàcia evoluciona molt a poc a poc, tot i això, qualsevol cosa nova que surti la portarem a Agramunt, això ho tenim clar. No per viure en un poble hem d’estar més endarrerits que a la ciutat. 13

Associació TradiSió

Tonades del llibre d'Orgue d'Agramunt (II) Les transmissions d'aquests quaderns de músiques populars de l'organista agramuntí, configuren un petit tresor. Per tenir una idea sobre les llibertats d'orgue de l'agramuntí Francesc Casades, quan, en l’anterior Impuls, ens referíem a les tonades del llibre d’orgue d’Agramunt, us fem constar algunes de les melodies que es van transcriure els mesos de novembre i desembre de 1929. En el plec número 1, trobem 65 melodies totes numerades:

La melodia número 48 és la que duu el títol "Xurripampi", i és la que va donar peu a la introducció d'un ball per la Festa Major, tenint en compte que surt també al diccionari de la dansa de 1936, basant-se en la referència d'origen del llibre de llicències de l'organista agramuntí. Allà, és on ens dóna la hipòtesi d'un ball de carnaval. Potser amb la implantació i consolidació de la seva imatge com a figura carnavalesca, seria interessant transportar el ball en honor seu i al seu amic rei Carnestoltes. La melodia número 46, duu el títol de “Ball de Cascavells”, i ja veurem que es relaciona també en el segon plec. En el plec número 2, tenim 111 melodies numerades: Sobre les més populars, en podem destacar algunes:

La numerada amb el 3, duu el títol força conegut de "Quan el pare no té pa", la qual de les múltiples variants i diversos títols que ha anat agafant, és un autèntic paradigma de les tonades populars catalanes que ha tingut múltiples funcions, tant en cançons com en balls populars. Segons alguns erudits, la melodia tenia el títol original de "El Villano", i al segle XVII ja se 16

n’han recollit melodies, tot i que fan recular-ne l’origen a l’etapa del Renaixement.

La número 40, sota el títol "Adobar fogons", i que també trobem en altres llocs, és molt coneguda per la relació amb la cançoneta aplicada al Gegant del Pi. La segona part, molt més bonica musicalment, ha quedat més oblidada en l'àmbit popular.

La número 80, sota el títol de "Teixidor", és molt coneguda amb variants com "La cançó dels borratxos", "El senyor Ramon" o altres.

La número 98, duu el curiós títol d’"Estrella", tenint en compte que es tracta d'un compendi de dues melodies que són clarament usades al ball de l'àliga de Berga. La primera és gairebé exacta a l'entrada de la part viva d'aquest conegut ball de la Patum, i la segona és la seva continuació, però amb alguna variant no massa destacable. També ens trobem el “Ball de Cascavells” amb el número 84, que de fet és el mateix que està transcrit al primer plec. Només hi ha una diferència pel fet que en el segon plec ens marca una introducció, que és la primera part repetida 3 vegades, amb la curiositat que hi ha un error de transmissió, doncs hi manca un compàs. Aquesta primera part també la trobem en el llibre d'orgue de Calaf, sota el nom de “ball de bastons”. Les transmissions d'aquests quaderns de músiques populars de l'organista agramuntí, configuren un petit tresor per al coneixement i l’estudi d’aquestes tonades.

Gener i Noel Romeu – SIRACUSA (EEUU) Siracusa, ciutat d'univeritaris

"Al campus de Siracusa hi ha més de 20.000 estudiants, així que la vida universitària és molt activa".

El Gener i el Noel amb la seva mare Neus en una visita a Siracusa. Foto: Gener Romeu.

Els estudis van portar al Gener i al Noel Romeu, ara fa 4 i 3 anys respectivament, a traslladar-se a viure als Estats Units. “Sempre havia somiat en estudiar la carrera en una universitat americana per tot el que veia a les pel·lícules”, explica el Gener, que amb 19 anys, un cop finalitzat el batxillerat i després d’un any treballant a l’empresa familiar, va decidir emprendre aquest aventura, va presentar sol·licitud a les cinc universitats nordamericanes amb més prestigi en Entrepreneurship (Emprenedoria) i va posar-se a fer un intensiu d’anglès. “El meu anglès no era prou bo per entrar en una universitat com la de Siracusa, que és la ‘top 3’ dels Estats Units en Entrepreneurship, així que l’estiu del 2013 vaig estar estudiant anglès de dilluns a dissabte!”, recorda. Actualment, els dos germans estudien a la Universitat de Siracusa: el Gener està en l’últim curs de Màrqueting i Entrepreneurship, i el Noel està en el seu primer any d’Entrepreneurship, després d’haver estat, en els dos últims anys, vivint i fent el batxillerat en un internat a New Hampshire, al nord de Boston. “La veritat és que el meu somni sempre havia estat estudiar a Barcelona, i recordo que quan el Gener va marxar als Estats Units, la família em deia que jo seguiria els seus passos i jo m’hi negava totalment”, recorda el Noel, que afegeix: “Al cap d’un any, però, em va començar a agradar la idea de marxar a estudiar fora, fins al punt que vaig decidir no esperar a la universitat i fer el batxillerat allà”. Els Estats Units és un país molt diferent del nostre en tots els aspectes: llengua, horaris, costums... El Gener explica que més enllà del que tothom sap, com el fet que dinen i sopen molt aviat, “vaig trobar curiós que quan van a un restaurant mai fan 18

sobretaula, acaben de menjar i marxen”. Per una altra banda, li va copsar especialment la forma de ser dels americans: “Conèixerlos és molt fàcil, però guanyar-se la seva confiança costa temps. Aquí, a més, tothom té molta passió per triomfar en la vida”. Començar de zero en un lloc nou sempre genera dubtes. En aquest sentit, el Gener reconeix que els primers dies estava nerviós, tot i que es tranquil·litzava pensant que tots els estudiants estarien igual. A més, “al principi, per comoditat, només em feia amb gent que parlava espanyol, però al cap de dues setmanes ja vaig començar a fer amics americans. Actualment, tinc un grup d’amics hispans, però els meus millors amics són, la majoria, americans o d’altres països del món”. Per la seva banda, el Noel, que va marxar als Estats Units amb 16 anys, recorda que la primera setmana va ser bastant dura: “Vaig fer la pretemporada de futbol amb l’equip de l’institut i ningú parlava espanyol, no entenia ni la meitat del que em deien”. Finalment, amb l’inici del curs, va conèixer alguns companys mexicans i espanyols, que el van ajudar en el procés d’adaptació. “Els primers dies em preguntava contínuament si havia pres la decisió correcta venint aquí, però en un parell de setmanes vaig trobar la resposta: Sí, aquesta era la millor decisió que havia pres mai”, recorda. Ara, a la universitat, pràcticament tots els seus amics són americans, tot i que la seva millor amiga és una noia espanyola del País Basc.

Les universitats nord-americanes i les fraternitats Més enllà de les diferències culturals i l’idioma, el sistema educatiu nord-americà és totalment diferent de l’espanyol. “Tant

Gener i Noel Romeu – SIRACUSA (EEUU)

El Gener amb uns amics en un partit de futbol americà a Siracusa.

a l’institut com a la universitat hi ha moltes assignatures optatives, fet que et permet explorar temàtiques molt diferents i veure què és el que realment t’agrada i vols fer en un futur”, destaca el Noel, que després de dos anys estudiant en un institut amb grups reduïts de 14 alumnes, “amb un professor sempre a la teva disposició”, aquest any ha començat la universitat. Per la seva banda, el Gener reconeix que la seva adaptació a la universitat va ser més complicada: “Algunes classes són molt grans, amb grups de 200 estudiants, i professors amb poca disponibilitat per ajudar-te, de manera que t’has d’espavilar tot sol, i això, al principi, et fa les coses bastant difícils”. Tot i això, el Gener elogia el sistema universitari nord-americà amb moltes assignatures optatives: “No has de decidir la teva carrera fins al tercer any, fet que té importants avantatges, com estar segur de què és el que t’agrada abans de decidir la teva especialització”. Una de les peculiaritats del món universitari nord-americà és la vida al campus i les fraternitats. Concretament, a Siracusa hi ha un total de 18 fraternitats (masculines) i 14 sororitats (femenines), amb un important nombre d’estudiants que formen part d’elles. El Gener és, des de primer curs, brother (germà) de la fraternitat Sigma Chi, de la qual formen part 95 estudiants, i el Noel està en procés d’iniciació. “Ara estic en un procés de vuit setmanes amb 25 pledge brothers (germans en procés d’iniciació) per convertir-nos en germans de la fraternitat”, explica el Noel. Per formar part d’una germandat, els estudiants primer visiten totes les fraternitats del campus i després presenten sol·licitud en

El Noel, amb uns companys, a la cerimònia de final de curs a New Hampshire.

aquelles de les quals volen formar part. “A la meva fraternitat cada any es presenten més de 300 sol·licituds i tan sols poden entrar unes 25 persones”, explica el Gener. Un cop la fraternitat accepta la sol·licitud d’un estudiant, aquest entra en un procés d’iniciació de vuit setmanes, durant les quals passa per diferents ‘novatades’ i rituals fins a convertir-se en brother. “Totes les ‘novatades’ es fan per una raó i amb l’objectiu final que tots els membres que aspiren a ser brothers acabin sent un grup d’amics molt unit”, explica el Gener, que afegeix que no poden explicar en què consisteixen les ‘novatades’ i rituals: “El que passa a la fraternitat es queda a la fraternitat, i encara que és un procés molt dur val la pena”, afirma. El Noel, que està de ple en el procés per entrar a la Sigma Chi, assegura que està vivint unes setmanes molt dures: “No tinc temps lliure, el just per fer els deures i dormir unes 4 hores al dia”.

Siracusa L’ambient universitari de Siracusa és el més destacat d’aquesta ciutat a mig camí entre Nova York i Canadà. La zona coneguda com a Downtown i un dels centres comercials més gran dels Estats Units, són els principals atractius de Siracusa fora del campus. El dia a dia del Gener i el Noel gira entorn del món universitari; de dilluns a divendres van a classe i al gimnàs, i el cap de setmana, aprofiten per fer activitats a la fraternitat. Els diumenges, a més, dinen plegats per posar-se al dia. “Fins ara entre setmana pràcticament no ens vèiem, ara, en canvi, cada cop coincidim més, ja que el Noel està fent el procés per entrar a la meva fraternitat”, apunta el Gener. 19

Gener i Noel Romeu – SIRACUSA (EEUU) Precisament, el que més els agrada de viure a Siracusa és l’ambient universitari. “Tothom que ve a Siracusa prové de diferents parts dels Estats Units o d’altres països, i la majoria viu al campus. Hi ha més de 20.000 estudiants, així que la vida universitària és molt activa”, explica el Gener, que després de viure els primers dos anys en una residència i durant un semestre a la fraternitat, actualment viu en un apartament amb dos amics. “És molt més tranquil i et dóna molta independència”, assegura. Per la seva banda, el Noel viu en una residència dormitori del campus: “La meva habitació està a la planta número 20 d’un edifici on viuen uns 550 estudiants. La nostra residència és famosa perquè sovint l’alarma d’incendis salta quan a algú se li cremen les crispetes. De manera que em toca pujar i baixar les escales de 20 pisos, ja que els ascensors deixen de funcionar. Aquest curs l’alarma d’incendis ja ha saltat en 30 ocasions!”. Per una altra banda, el que menys els agrada de Siracusa és el seu clima extrem, especialment a l’hivern: “Durant l’estiu tot és perfecte, però quan arriba l’hivern, les temperatures baixen a més de 20 graus negatius i neva molt. De fet, és una de les zones dels Estats Units on més neva”, assegura el Gener, que afegeix: “Per nosaltres, que no estem acostumats, al principi va ser un xoc bastant gran”.

Viure a més de 7.000 kilòmetres de casa Tot i que tant el Gener com el Noel compten amb grans amics i es tenen l’un a l’altre, viure lluny de casa sempre genera nostàlgia. “S’enyoren els petits detalls, com un dinar familiar en diumenge, anar a donar un tomb amb els amics de sempre o, fins i tot, poder menjar un plat de pernil”, assegura el Noel. Precisament, pel que fa al menjar, els dos apunten que troben a faltar molts aliments, a més de la cuina de casa; “la sopa de la iaia o un plat de macarrons de la mama. Aquí res té el mateix gust”, lamenten. Per això baixen sempre que tenen vacances. Finalment, si tenim en la nostra agenda viatjar als Estats Units, el Gener ens aconsella no visitar Siracusa si no tenim intenció d’anar-hi a estudiar, i recomana, especialment, visitar Nova York, “és la meva ciutat preferida”, apunta. També recomanen visitar les cascades del Niàgara, prop de Siracusa, i Boston. Després de 4 anys vivint als Estats Units, el Gener confia amb tornar a Catalunya el pròxim mes de maig, un cop finalitzats els seus estudis universitaris. En canvi, al Noel encara li queden per davant uns quants anys a la universitat i després no descarta viure en diferents parts del món abans de decidir tornar a Catalunya. 20

El Gener i el Noel amb la seva mare a Nova York. Foto: G.R.

MÉS PERSONAL Què és el que més us agrada de Siracusa? L’ambient universitari. Com definiríeu els americans? Superficials i ambiciosos. El vostre menjar americà preferit: Costelles de porc amb salsa barbacoa. Alguna expressió típica del país: Moltes vegades diuen Peace (pau) quan s’acomiaden. Algun indret que us agradi especialment? Les cascades del Niàgara. Què és el que més trobeu a faltar del poble? La família, els amics i el menjar. Què us emporteu a la motxilla després d’uns dies a casa? Pernil. Penseu amb tornar a Catalunya en un futur? GENER: Sí, després de graduar-me. NOEL: En uns anys, potser sí.

La Garba Cultural

En els últims cinc anys, la Garba ha organitzat 19 conferències amb l’objectiu de donar a conèixer iniciatives d’interès, prioritzant les relacionades amb el territori. Imatge de grup de la Garba Cultural en l’acte del 5è aniversari l’estiu passat. Foto: Josep Bertran.

Una conversa de carrer entre dues amigues, l’Anna Martín i la Margaret Creus, va ser l’inici del que, al cap d’uns mesos, esdevindria la Garba Cultural. “Un dia ens vam trobar amb l’Anna al Raval de Puigverd i comentant la polèmica que hi havia entorn de la vacuna del papil·loma, vam acabar parlant del doctor Josep Maria Laïlla”, recorda la Margaret Creus, que afegeix: “Va ser així com va sorgir la idea de convidar-lo a fer una xerrada a l’estiu del 2011. Aquesta va tenir tant èxit, que ens vam plantejar organitzar més conferències”. Així, després d’aquella primera prova, l’Anna i la Margaret van buscar amistats i coneguts amb interessos culturals similars i van acabar constituint la Garba, actualment, formada per 12 dones i 2 homes procedents d’àmbits professionals molt diferents, però amb un objectiu comú: passar-s’ho bé aprenent. “Penso que una de les coses que ens distingeix és, precisament, el fet que sent tan heterogenis, cadascú aporta el que millor sap fer, i funcionem molt bé com a col·lectiu”, destaca la Lluïsa Arnau, membre del grup. A més, després de l’èxit de la primera conferència del doctor Laïlla, aquest es va convertir en el padrí de la Garba i, fins al moment, ha sigut l’únic conferenciant que ha repetit. Pel que fa al logotip de l’entitat, es tracta d’una Garba (feix d’espigues) tallada per la meitat, obra de l’agramuntí Jaume Figuera. L’Anna Martín destaca: “És una imatge que ens identifica, i és molt representativa de la nostra entitat, ja que la gent ràpidament la relaciona amb nosaltres”.

19 conferències en 5 anys En els últims cinc anys, la Garba ha organitzat un total de 19 conferències, sempre cercant temes atractius per als agramuntins 24

amb l’objectiu de donar a conèixer i difondre iniciatives interessants, prioritzant aquelles relacionades amb el nostre territori. Així, han estat convidats des de caricaturistes a escriptors, polítics, metges, periodistes, dissenyadors de moda... “Cal destacar que la resposta de la gent a les conferències és molt bona, pràcticament sempre omplim l’Espai Guinovart, on celebrem la majoria de xerrades”, assegura l’Esmeralda Moreno. Aquest curs, la Garba ja ha organitzat dues conferències: una al novembre de l’any passat amb el sommelier Ferran Centelles, i la segona el passat mes de gener, amb l’agramuntí Josep Maria Font, que dirigeix el Grup de Recerca en Enginyeria Biomecànica de la UPC i que lidera projectes com el disseny d’un exoesquelet robòtic d’extremitat inferior per a lesionats medul·lars. De cara als pròxims mesos, ja tenen el programa tancat fins abans de l’aturada d’estiu. Així, el 28 d’abril, el poeta i crític d’art José Corredor Matheos visitarà l’Espai Guinovart per parlar d’un dels seus llibres sobre art contemporani, juntament amb les crítiques d’art Conxita Oliver i Lourdes Cirlot. El 26 de maig, serà el torn del jesuïta Jaume Flaquer, de la Fundació Cristianisme i Justícia, que farà una conferència sobre el conflicte en el món àrab. Finalment, el 30 de juny, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, tancarà el curs.

Com us organitzeu? Una de les peculiaritats de la Garba Cultural és que, oficialment, no està constituïda com a entitat ni compta amb un organigrama intern definit, sinó que són un grup de persones amb interessos

La Garba Cultural culturals i lúdics comuns que es posen d’acord en organitzar xerrades variades. “No ens definim per cap temàtica en concret, totes les propostes són bones i tothom és benvingut”, assegura la Sara Miñarro, que afegeix: “Quan algú del col·lectiu té una proposta que creiem interessant, treballem per localitzar al conferenciant i convidar-lo. Pel que fa al tema de la xerrada, el conferenciant és qui el tria”. Per una altra banda, tampoc tenen un calendari i un nombre de conferències a l’any definit. “Funcionem d’una manera una mica anàrquica, així a l’hora d’organitzar les xerrades no som molt estrictes, no tenim una pauta ni un calendari amb una periodicitat marcada. Quan algú té una proposta sobre un conferenciant, ens organitzem i la tirem endavant. De manera que potser hi ha un any que només hem fet dues conferències i altres en què n’hem fet quatre o cinc”, explica la Margaret. L’Espai Guinovart, amb una capacitat per a 80 persones, és l’escenari que la Garba utilitza habitualment per realitzar les seves xerrades. Tot i això, en alguna ocasió, han traslladat la conferència al Casal Agramuntí, davant la previsió d’un major nombre d’assistents. “L’Espai Guinovart ens cedeix aquest espai gratuïtament per fer les xerrades. És un entorn idoni per fer actes culturals”, assegura l’Esmeralda, que explica que les membres de la Garba es responsabilitzen de preparar-ho tot per a la realització de la conferència i després s’ocupen de què tot torni a quedar de nou al seu lloc.

Com us financeu? Les despeses derivades de l’organització de les conferències són mínimes, ja que tots els conferenciants convidats participen gratuïtament. A més, la Garba compta amb la col·laboració d’empreses locals i agramuntins a títol individual perquè cada xerrada sigui un èxit.

L’agramuntí Josep Maria Font a la conferència que va impartir el passat mes de gener. Foto: Josep Bertran.

Per una altra banda, com que no està constituïda com a entitat no pot accedir a ajudes públiques. Tot i això, sí que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament que els cedeix l’equip de so i assumeix la impressió dels cartells i dels tríptics informatius. D’aquesta manera, des de la Garba tan sols han de pagar el dinar o sopar del conferenciant i la seva estada al poble, si es dóna el cas. En aquest sentit, la Margaret afegeix que si el conferenciant és de fora “el convidem a fer una ruta pel poble”. De cara al futur, tots els membres de la Garba es mostren il·lusionats de continuar com fins ara i organitzar conferències d’interès a la nostra vila. “Sense adonar-nos han passat cinc anys des que vam començar”, destaca la Lluïsa, que confia amb què aquest projecte continuï sumant anys.

Anna Pujadó Grau. Llevadora i consultora de lactància IBCLC.

"Com sé si es queda amb gana?"

De què ens serveix saber si el nadó ha pres 120 cl o 150 cl de llet? De res. Ja que el què valorarem serà l’evolució del seu pes i del seu estat general.

"Com sé si es queda amb gana?" Aquesta és, sovint, la pregunta estrella quan es parla de lactància materna. Però jo em pregunto: Quan li dónes un biberó, com saps si no es queda amb gana? El biberó té un indicador de “complet”? Potser hauríem d’aprendre a confiar en els nostres nadons, en el nostre instint i en la seva capacitat de fer-se entendre, i utilitzar l’oblidat “sentit comú”. En circumstàncies normals, en nadons i mares sanes, de què ens serveix saber si el nadó ha pres 120 cl o 150 cl de llet? De res! Ja que el què valorarem serà l’evolució del seu pes i del seu estat de salut general.

Observa el teu nadó Així, com podem saber que tot funciona bé? D’entrada, veurem que el pes del nadó evoluciona correctament i, per una altra banda, hem d’observar la seva conducta: que el nadó s’agafi sovint al pit, que s’empassi la llet activament, que la mare no tingui dolor als pits i que el nadó faci deposicions i pipis cada dia, seguint el seu patró habitual. És molt important que el nadó tingui “barra lliure”, és a dir, que s’agafi al pit quan vulgui i l’estona que vulgui, tant de dia com de nit. Fugiu de tot el personal sanitari, o no, que us digui: “Cada 3 hores, 10 minuts a cada pit”, ja que això és una teoria de fa 40 anys, fruit d’un gran desconeixement i sense cap tipus de fonament. 28

Sovint, subestimem els nadons i les seves capacitats de comunicació i autoconeixement. Els més petits, igual que els adults, saben quan necessiten menjar, perquè tenen gana. Els nadons també tenen la sensació de gana i d’estar satisfets. Tot i això, com els adults, hi ha dies que tenen més gana i d’altres menys, i així ens ho fan saber.

Les crisis de creixement Per una altra banda, els nadons passen per pics de creixement, així, hi ha dies en què demanen molt, podríem dir que pràcticament es passen tot el dia al pit, moment en què la mare pensa que no té suficient llet perquè el fill demana contínuament, està més irritable, els pits estan tous i la mare té la sensació que no té prou llet. Això és el que anomenem ‘crisis de creixement o de lactància’. L’element principal per superar-les és la paciència i el coneixement de què ens passa. En aquests dies és important no escoltar els “opinòlegs” que volen fer creure a la mare que no té prou llet o que aquesta és aigualida. Una crisi de lactància pot durar entre 3 i 6 dies, transcorregut aquest temps tot torna a la normalitat. Si tot i així tens dubtes o necessites suport, és molt important consultar a personal format i actualitzat en lactància materna, o també és molt positiu assistir a grups de suport a la lactància i la criança.

Futbol Sala Femení L’equip de futbol sala Sènior Femení d’Agramunt debuta a la lliga amb bons resultats i es col·loca tercer a la classificació provisional.

La plantilla de l’equip femení del Club Futbol Sala Agramunt. Foto: CFSA.

Cada cop són més les noies aficionades al futbol, i més els clubs que compten amb equips femenins en les seves files. Aquest és el cas del Club Futbol Sala Agramunt, que quatre anys després de la seva creació, davant l’interès creixent que percebien per part d’algunes agramuntines, van decidir treballar per formar un equip femení. “Des que vam crear el club, sempre hi ha hagut noies que ens han demanat fer un equip i la veritat és que era un repte per a nosaltres”, assegura l’Eduard Balagueró, membre de la junta i entrenador de l’equip femení, que afegeix: “Els primers anys estàvem molt centrats a establir les bases del nou club i no ens vèiem capacitats per crear l’equip femení amb totes les garanties. Finament, però, l’any passat vam decidir tirar endavant aquest projecte i vam començar la temporada amb un equip de 14 jugadores d’entre 15 i 30 anys”. La capitana del sènior femení, la Lara Giménez, va ser una de les impulsores del nou equip: “Tot i que de petita jugava a handbol, sempre havia tingut molt clar que l’esport que a mi m’agradava era el futbol. M’agrada córrer amb una pilota als peus” – afirma-, “així que quan vaig tenir l’oportunitat de canviar d’esport no m’ho vaig pensar”. Durant tres anys, la Lara va jugar a futbol amb el Tàrrega fins que va aconseguir que es creés aquest equip a Agramunt. Ara, pot jugar a l’esport que li agrada a casa.

Terceres en la classificació provisional De les 14 jugadores que formen l’equip de futbol sala femení d’Agramunt, gairebé la meitat ja tenien certa experiència en aquest esport en equips de fora de la vila. Tot i això, l’Eduard explica que com a grup han començat de zero i això suposa tot un repte, ja que “has de trobar l’equilibri i la bona entesa entre 30

totes les jugadores i mirar de compensar l’experiència d’unes amb la il·lusió i unes ganes espectaculars d’aprendre de les altres”. De moment, sembla que la feina que realitzen als entrenaments dóna els seus fruits, i les agramuntines s’han col·locat terceres en la classificació provisional de Primera Catalana de la Lliga Femenina de Lleida. “No ens esperàvem aquests bons resultats”, reconeix la Lara.

Un equip més dins del Club Igual que la resta d’equips del Club Futbol Sala Agramunt, les jugadores del sènior femení paguen una quota anual de 60 euros per cobrir el cost de la seva fitxa i l’assegurança. A partir d’aquí, l’equipament esportiu l’assumeix el patrocinador i la resta ho cobreix el club a partir dels ingressos que obté de patrocinis privats i subvencions. A banda de l’equip sènior femení, el club compta amb tres nenes en les seves categories inferiors, dos a l’equip infantil i una a l’equip de ‘babies’. Segons explica l’Eduard: “Fins als 14 anys les nenes juguen juntament amb els nens en equips mixts”, i és a partir d’aquesta edat que se separen. En el cas dels equips femenins, com que, de moment, hi ha menys jugadores poden jugar totes juntes en un mateix equip que agrupa les diferents categories de juvenil a sènior.

Reptes En el seu primer any, el repte del sènior femení és aprendre i divertir-se entrenant i jugant. “A tots ens agradaria quedar primers, però ni ens obsessionem ni busquem quedar primers. L’objectiu és que els dos dies a la setmana que entrenem hi puguin ser totes, que s’ho passin bé i que hi hagi bon ambient a l’equip. Si després els resultats surten millor”, conclou l’Eduard.

Marta Eroles i Fiñana. Psicòloga, treballadora social i mestra.

L'avorriment, necessari per créixer

Reservar una estona diària per a l'avorriment té un efecte comprovat en la capacitat de raonament mental i en la presa de decisions.

Els infants d'avui, fills de la societat de la informació i la comunicació, creixen immersos en un món de canvis constants i d'innovació permanent. El que avui és, demà ja està obsolet. I aquests canvis que imperen a ritme frenètic afecten, i molt, el desenvolupament dels més menuts. Avui en dia es fa difícil contemplar imatges d'infants que cerquin entreteniments sorgits de les coses més senzilles. La societat actual no deixa als nens temps per pensar. Les noves tecnologies i els canvis socials han substituït els jocs de comptar núvols des del seient del darrere del cotxe durant un llarg viatge per carretera, per una tablet amb desenes de pel·lícules per escollir. I tot, per combatre l'enemic que tant neguiteja els pares i educadors: l'avorriment.

Per què als adults ens fa tanta por l'avorriment dels nens? Tenim la necessitat constant d'haver d'estar fent activitats sense aturador i transmetre aquesta dinàmica als més menuts, de marcar-los jornades maratonianes i tardes repletes d'extraescolars; així, ens sembla que propiciem que els infants se sentin més actius i relacionem erròniament aquest alt nivell d'estimulació amb un suposat benefici que, en la majoria de casos, fa l'efecte contrari. És cert que el cervell dels nens és un òrgan plàstic que cal que sigui estimulat per l'entorn. Així, propiciar al menor sistemes d'estimulació que ajudin a establir connexions neurals és no 32

només necessari per al seu òptim desenvolupament, sinó imprescindible per tal d'ampliar els coneixements necessaris per desenvolupar-se amb garanties a l'entorn. No obstant això, els avenços tecnològics i els canvis en els models socials fan que l'estimulació necessària que comporta beneficis cerebrals es converteixi en una sobreestimulació gens desitjable. Això implica que els nens reben un excés d'inputs que mantenen ocupada la seva ment i no la deixen evolucionar. El funcionament del cervell en aquests casos és molt senzill: quan els nens necessiten mantenir l'atenció en una acció determinada, s'activen només les àrees cerebrals implicades en aquella funció, mentre que la resta queden inutilitzades. Quan s'avorreixen, en canvi, la ciència demostra que tenen totes les àrees del cervell activades i que s'estableixen connexions entre zones que d'altra manera no s'esdevindrien. L'avorriment permet a l'infant fer associacions d'idees, crear, imaginar i estimular el pensament lliure. Què vol dir això? Doncs aquest fet implica que una hora sense saber què fer, fa treballar molt més el cervell de l'infant que el doble de temps executant activitats intenses. Cal, doncs, reservar una estona diària per a l'avorriment, perquè és una font espontània d'esforç altament eficaç i té un efecte comprovat en la capacitat de raonament mental i en la presa de decisions. No fer res és, en la mesura adequada i en combinació amb altres activitats, la manera més eficaç d'estimular els nostres petits.

The Garden Bar

Avda. Agustí Ros, 10 – Agramunt 973 39 10 61

'Callos' de porc

Ingredients: El Xavier i l'Andrei al The Garden Bar. Foto: Xavier Esteban.

El The Garden Bar és una de les darreres obertures que hi ha hagut a Agramunt en el sector de la restauració. Amb dos joves al capdavant, el Xavier Esteban de 28 anys i l’Andrei Nasalean de 32, el The Garden ofereix un espai que combina la modernitat amb tocs rústics i on trobem un ambient amigable, on anar a fer unes tapes i un beure per passar una bona estona. Després d’anys treballant en el món de la restauració com a empleats, el Xavier i l’Andrei decideixen aprofitar la seva experiència per obrir el seu propi negoci. “Els dos estàvem treballant quan se’ns va plantejar la possibilitat de llogar un local al centre d’Agramunt”, recorda el Xavier, que afegeix: “Coneixem bé aquest sector, així que vam decidir provar sort. Vam reformar el local i al maig del 2016 obríem les portes del The Garden Bar”. Un gran assortit de tapes és la principal oferta gastronòmica del local, entre les quals destaquen els ‘callos’, el pop a la cassola i les croquetes casolanes, tot d’elaboració pròpia. Per una altra banda, la carta també inclou plats combinats i entrepans, a més del plat de la casa: l’hamburguesa The Garden. “Des d’un principi vam voler incloure un entrepà diferent, amb el qual ens sentíssim identificats, així que vam fer algunes proves fins que va sortir l’hamburguesa The Garden, que, per cert, té molt èxit entre els nostres clients”, assegura el Xavier. Amb diferents espais distribuïts en una mateixa sala amb capacitat per a 60 persones, sopar al The Garden ens pot costar uns 12 euros, amb tot inclòs. Les festes temàtiques és una altra de les ofertes del bar, on ja han celebrat una festa de Halloween 36

• 'Callos' de porc • Brou de carn • Alls • Llorer • Pebre vermell dolç

2 hores

• Pebrot verd i vermenll • Xoriço picant • Bitxo • Vi blanc • Oli d'oliva

GRAU DE DIFICULTAT:

Elaboració: Piquem els alls i els posem al foc amb oli d’oliva fins que es daurin, i hi afegim el pebrot verd i vermell. Quan les verdures estiguin fetes, hi afegim la resta d’ingredients: els ‘callos’ de porc, el xoriço picant, un parell de bitxos, unes fulles de llorer i una mica de pebre vermell dolç, juntament amb el brou de carn i un got de vi blanc. Ho deixem fer, a foc lent, entre una hora i mitja i dues hores. Finalment, ho servim en una cassoleta de fang.

i una altra dels anys 80. A més, ofereixen la possibilitat de tancar el local per a festes privades. A les portes de celebrar el seu primer aniversari, el Xavier i l’Andrei estan molt contents amb la bona acollida que ha tingut la seva oferta: “Estem impressionats, la resposta de la gent està sent molt bona. Al bar sempre es respira bon ambient, això als clients els agrada i a nosaltres ens anima a continuar en la mateixa línia”, explica el Xavier. Amb moltes ganes i il·lusió, el Xavier i l’Andrei obren cada dia el bar, de dilluns a diumenge, amb l’objectiu que els seus clients marxin satisfets amb el servei i el tracte rebut.

TRIVIAL 1. Quines dues mesures formen part de les coordenades geogràfiques que permeten ubicar un lloc sobre la superfície terrestre? A/ Altitud i longitud. B/ Longitud i latitud. C/ Nord i sud. D/ Paral·lels i meridians. 2. Com es denominen les línies que tallen perpendicularment l'eix de rotació de la terra? A/ Meridians. B/ Hemisferis. C/ Latitud. D/ Paral·lels. 3. Com es diu la ciència que s'encarrega de l'elaboració de mapes? A/ Geografia. B/ Orografia. C/ Topografia. D/ Cartografia. 4. Quan dura el moviment de rotació de la Terra? A/ 365 dies. B/ 24 hores. C/ 1 setmana. D/ 1 mes. Han suspès moltes persones?

2001 - 2010 10 38

SUDOKU Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

9 2

4 7

5 7

4 6

2 5

4 9

L'ENIGMA MATEMÀTIC Un problema d'edats molt fàcil... En Joan és més vell que en Juli. En Juli és més joves que la Roser i la Roser més joves que en Joan. - Quin dels tres és el més vell? - Quin dels tres és el més jove?

JEROGLÍFICS De què és aquesta melmelada?

RETARD

El porc, un animal intel·ligent

Els porcs són capaços d’utilitzar un comandament per moure un cursor en una pantalla.

Diferents estudis realitzats amb porcs coincideixen en la intel·ligència d'aquest animal. Foto: Arxiu RotecnaPress.

Reconèixer-se en un mirall, aprendre a realitzar certes conductes i resoldre problemes amb més rapidesa que altres animals, són algunes de les habilitats dels porcs, considerats com una de les espècies més intel·ligents. Més, fins i tot, que els ximpanzés, els gossos o els dofins. Per demostrar-ho un grup de científics de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) va realitzar, l’any 2015, un estudi per comprovar que els porcs són animals sensibles i intel·ligents, que arriben a ser conscients de la seva pròpia existència. A més, tenen la capacitat de desenvolupar certes habilitats que els permeten obtenir coneixements per resoldre problemes complexos. Així, aquest estudi mostrava que els porcs són capaços de reconèixer-se en un mirall i comprendre que certs objectes que veien eren només un reflex, i que no estaven darrere del mirall. Alhora van demostrar que els porcs són capaços de resoldre problemes amb més rapidesa que altres animals com els gats, gossos o ximpanzés, fet pel qual se’ls considera una de les espècies més intel·ligents. Precisament, en aquest sentit, l’escriptor George Orwell, en el seu llibre La rebel·lió dels animals (1945), situa els porcs com els líders d’una revolta per fer fora de la seva granja als humans i crear un sistema de govern propi. 40

Sensibles, curiosos i sociables Per una altra banda, altres estudis realitzats sobre els porcs, conclouen que aquests són animals sociables, especialment quan viuen en llibertat, a més, són curiosos i formen grups d’afinitats. Pel que fa a les truges, conclouen que són protectores i curoses amb les seves cries. Finalment, un estudi realitzat amb porcs per la neurocientífica de la Universitat d’Emory (Atlanta, Els Estats Units), Lori Marino, conclou que els porcs tenen una excel·lent memòria a llarg termini, són hàbils ubicant objectes en espais difícils, tenen un bon sentit de l’orientació, aprenen combinacions de símbols i tenen estructures socials complexes. A més, en diferents proves van demostrar que poden aprendre a utilitzar un comandament per manipular un cursor en una pantalla, una prova que tan sols havien aconseguit realitzar els ximpanzés, que es considera l’espècie animal més pròxima als humans.

Empàtics com els gossos Amb aquests resultats, els diferents estudis insisteixen en la visió errònia i generalitzada que tenim sobre el fet que els porcs són menys intel·ligents que altres animals amb els quals convivim, com són els gossos i els gats, i conclou que en un entorn similar els porcs poden arribar a ser tan empàtics com les nostres mascotes preferides.

JEROGLÍFICS

L'ENIGMA MATEMÀTIC

TRIVIAL

Una de cada deu (Una dècada. Deu.)

Solució: En Joan és el més vell, després ve la Roser i el més petit és en Juli.

1-B, 2-D, 3-D, 4-B.

De móra (Demora)

SUDOKU 6