Impuls Cal Mariasso

EDITORIAL, 3 CAL..., 3

1r trimestre 2019

QUÈ FEM?, 4

APERITIU I CONCURS DE NADAL

QUI SOM?, 6

DEPT. DE MANTENIMENT ENTREVISTA A JOAN BARÓ

20 ANYS DE L'IMPULS, 8 MIRADA RETROSPECTIVA REMEIS NATURALS, 10

PRIMAVERA, ÈPOCA D'AL·LÈRGIES

EMPRENEDORS, 12 MARTA ROIG AGRAMUNTINS PEL MÓN, 16

ANIVID PEDRÓS, BOULDER (EUA)

SALUT SÈNIOR, 20

PÈRDUA DE MEMÒRIA

ENTITATS, 24

ASSOCIACIÓ ESPAI INTERIOR

DIARI D'UN NÒMADA, 26

EGIPTE, ON TOT COMENÇA

VIATGES SOLIDARIS, 28

JOAN I BLANCA GARCÍA, NEPAL

MATERNITAT, 30

NO M'ESPERAVA QUE FOS AIXÍ...

L'ESPORT, 32

JJ.OO. DE LA GENT GRAN

PSICOEDUCA, 34

DEURES: SI O NO?

ON MENJAR, 38

1203 RESTAURANT

EL RACÓ DEL PORC, 40

Cal

Mariasso

2

La història de Cal Mariasso es remunta a l’any 1736, quan es va construir la casa. Aquesta informació la coneixem gràcies a la Pepita Camardons Valls, l’actual mestressa, ja que, després de més de 250 anys d'incertesa, la curiositat la va portar a descobrir en quin moment havia estat construïda la casa on havia viscut la seva família durant anys. Per fer-ho, va demanar a un conegut, que tenia accés a uns arxius que es guardaven a Barcelona, que busqués els documents d’edificació de l’habitatge, amb la intenció de reconstruir així una petita part del seu passat.

La Pepita recorda com la seva mare sempre li explicava la història de la casa, que és ben curiosa: un dels hereus, no es sap ben bé de quina generació, es va casar amb una noia que s'anomenava Maria, la qual tenia una complexió forta i alta. La gent del poble li deia: quina Maria, Mariassa teniu en aquesta casa! Amb el temps, a cop de repetir aquest renom a la noia, finalment a la casa li va quedar el nom de Cal Mariasso.

Dipòsit legal L-213-99

Anys més tard, durant la Guerra Civil, els pares de la Pepita van haver de marxar de la casa pairal, ja que el progenitor era perseguit per ser d’Esquerra Republicana. La família va haver de refugiar-se al domicili on la parella havia viscut abans de casar-se, a Artesa de Segre. En el seu retorn a Agramunt, es van trobar l'immoble buit.

A més, la casa estava molt malmesa, ja que durant els bombardejos havia esclatat una bomba a només dues cases de distància.

Actualment, La Pepita i el seu marit, en Joan Llenas, viuen en el domicili familiar, on anteriorment també hi havien viscut els seus pares, avis, besavis... No obstant això, tot i que l’interior de la casa ha patit diverses reconstruccions, la façana es conserva gairebé intacta.Amb tot, podem confirmar que el renom de Cal Mariasso encara és ben viu: el marit de la Pepita sovint la crida pel nom de Mariassa i ella n’està molt contenta i orgullosa!

Amb més de 340 articles publicats, arribem al 20è aniversari de l'Impuls, un moment històric que volem compartir amb tothom. En aquesta edició, realitzem un reconeixement al recorregut d'aquest projecte, des d'on s'han plasmat totes les històries dels agramuntins i agramuntines, sent la revista de més abast a la nostra vila.

Per festejar aquesta fita, recuperarem articles del fons de la publicació, i descobrirem què se n'ha fet dels nostres entrevistats i què els hi oferirà el futur.

Seguint la voluntat d'apropar al poble les novetats que ens presentarà aquest 2019, ens complau anunciar que a la nostra empresa hem apostat per ampliar la capacitat productiva, amb el projecte de construcció d'una nova nau de 5.000m2. D'altra banda, amb el repte de continuar apostant per la innovació, aquest últim mes ens vam desplaçar a Saragossa, on es va celebrar Figan, la fira de referència del mercat ramader nacional i en la qual vam presentar les nostres novetats. La presència de Rotecna dins d'aquesta cita va suposar un balanç molt positiu.

L’esforç conjunt de tots els treballadors i la figura de la marca dins els mercats nacional i internacional ha estat essencial en l’èxit que Rotecna reflecteix avui en dia.

Amb tot, el mateix neguit que ens va motivar a organitzar les primeres tirades d'aquesta revista, ens esperona ara més que mai a seguir la tasca començada fa 20 anys.

Gener Romeu Direcció: Gener Romeu.

Redacció, edició i maquetació: Noèlia Burgos i Mireia de la Vega.

Publicitat: Tamara Lombardo.

Preimpressió: Montse Guerrero.

Col·laboradors: Montse Serra, Gilbert Esteve, Marta Eroles, Anna Pujadó i Teresa Duran.

CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS tamara.lombardo@rotecna.com IMPULS DIGITAL issuu.com/rotecnapress BLOG impulsagramunt.blogspot.com.es XARXES IMPULS-d-Agramunt

Imatge actual de 'Cal Mariasso'.

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

2019, il·lusionats pels nous projectes

Gener Romeu durant el seu discurs de Nadal. Foto: RotecnaPress.

Un any més, Rotecna va acomiadar l’any 2018 compartint amb els treballadors la valoració de la trajectòria de l’empresa.

Aquests resultats es van anunciar durant el tradicional aperitiu de Nadal.

El creixement de la firma es va incrementar un 21% el passat any, amb la previsió d’augmentar un altre 12% la magnitud de Rotecna durant aquest nou curs. La presència de la marca als mercats nacional i internacional ha estat el punt clau en la facturació. Les zones amb més afluència comercial han estat Espanya, Àsia i Amèrica.

Entre les novetats de 2019, augmentem la línia TecnaPur, centrada a aportar solucions per extreure els sòlids en suspensió del purí sense emissions. Apostant per aquest producte i l’exitós Dositronic, el sistema d’alimentació electrònica, preveiem un gran èxit de vendes en el mercat estranger. Per altra banda, amb l’objectiu d’optimitzar els recursos logístics de l’empresa, Rotecna invertirà en la construcció d’una nova nau de 5.000m2, reflex de la seva aposta per l'augment de la capacitat productiva.

El treball en equip és el motor per aconseguir totes aquestes fites. L’esforç conjunt de tots els empleats ha estat essencial en l’èxit de Rotecna. Per aquest motiu, hem de seguir mantenint la il·lusió de prosperar junts amb el futur de l’empresa.

Els més populars de 2018 Com cada any, durant l’aperitiu nadalenc es va fer entrega dels premis als treballadors més populars de l’empresa, els quals els mateixos empleats voten per reconèixer aquells companys que contribueixen a generar un bon ambient de treball.

4

Tots els treballadors a punt per l'àpat nadalenc. Foto: RotecnaPress.

Els treballadors de Rotecna més populars del 2018 va ser: •

SECCIÓ DE MUNTATGE I MANTENIMENT: La treballadora més votada pels seus companys en aquesta secció, ha estat mereixedora d’aquest reconeixement en diverses ocasions.

Ella és la Núria Romeu. Fa 14 anys que treballa a Rotecna, és treballadora i sempre està disposada a ajudar.

•

SECCIÓ D'INJECCIÓ I MATRICERIA: La persona que ha rebut el premi al més popular d’aquestes seccions és l'Àngel Tàpia, tècnic d’injecció. Fa dos anys i mig que treballa a magatzem. És simpàtic, atent i responsable.

•

DEPARTAMENT DE LOGÍSTICA: D’entre el magatzem, la secció d’expedicions, la de PVC i la de panells, el més popular va estar l'Adrian Buzgar. Fa un total de 13 anys que treballa a Rotecna rebent el material i també va estar mereixedor d’aquest reconeixement el 2016. És discret, molt bon company i treballador.

•

SECCIÓ INSTAL·LADORS I OFICINES: La persona més popular entre aquestes seccions va ser la Mireia Ginés. Va començar a treballar a Rotecna fa dos anys i mig a la secció d’injecció; i, actualment, treballa a facturació. És una persona treballadora, simpàtica i sempre de bon humor.

A tots se'ls va obsequiar amb una nit d'hotel per a dues persones a Andorra i una estada al balneari de Caldea. Entre ells, també es va sortejar una nit en una de les exclusives suites de Margarita Bonita. L'afortunat d'aquest premi va ser l'Adrian Buzgar. Gaudiu tots d'aquest merescut premi!

III Concurs de Dibuix de Nadal

Tots els participants del tradicional Concurs de Dibuix nadalenc de Rotecna van resultar premiats.

El Daniel Moreno, la Júlia Trif, la Jana Clos, l'Aleix Baró, el Pau i el Mar Vidal durant l'entrega de premis del certamen. Foto: RotecnaPress

La tercera edició del tradicional Concurs de Dibuix de Nadal que cada any proposa Rotecna va concloure amb tots els participants premiats! Des del més petit, amb tres anys; fins al més gran, amb nou anys, van ser obsequiats amb un patinet mentre gaudien d'un berenar familiar.

Els premiats són en Daniel Moreno, de 9 anys, la Jana Clos, de 7 anys, la Júlia Trif, de 6 anys, l'Aleix Baró, de 5 anys, el Pau Vidal, de 5 anys i en Marc Vidal, de 3 anys.

Aquesta convocatòria està destinada als fills i filles dels treballadors de Rotecna. Durant la setmana de vacances de Nadal, els més petits de cada casa tenen l'oportunitat de crear un dibuix on la nostra empresa hi surti relacionada amb les festes nadalenques. El certamen es divideix en dues modalitats. La primera, recull a tots els participants de 3 a 6 anys, sent la categoria infantil. En segon lloc, trobem la categoria juvenil, que engloba els concursants des dels 7 als 11 anys.

Marc Vidal, 3 anys

Aleix Baró, 5 anys

Pau Vidal, 5 anys Júlia Trif, 6 anys

Un berenar familiar durant l'entrega de premis Enguany, com que estem molt contents i agraïts de tots els qui van participar en aquest concurs, vam decidir premiar a tots i cadascun dels participants amb un patinet personalitzat.

L'entrega de premis va tenir lloc a la Sala de Reunions de Rotecna, un acte que va estar acompanyat d'un berenar complet per a totes les famílies que acompanyaven als guanyadors!

Jana Clos, 7 anys

Daniel Moreno, 9 anys

5

Departament de Manteniment FITXA TÈCNICA: • Any de creació: 2015 • Nombre de treballadors: 6

Jordi Vallverdú, Joan Baró, David Farragut, Javier de la Fuente, César Fernández i Ramon Fonoll formen l'quip de manteniment.

Foto: RotecnaPress.

El departament de manteniment de Rotecna es cuida que les nostres instal·lacions es mantinguin impecables i que tot funcioni correctament. L'equip humà treballa en mecanismes de prevenció de màquines i el manteniment d’aquestes, així com en la correcció d’avaries. El servei de resposta ràpid i àgil a qualsevol incidència dels treballadors que proporciona el departament fa que els problemes del dia a dia se solucionin en el mínim temps possible per no interrompre la producció de l'empresa. La secció de manteniment treballa conjuntament amb la resta de departaments, per això és una peça clau perquè Rotecna funcioni a la perfecció.

En els últims anys, les relacions interdepartamentals han millorat molt, ja que els treballadors han comprès que l'objectiu de la secció no és cridar l’atenció a ningú quan una cosa es trenca o s’espatlla, el que cerquen és poder solucionar els errors el més ràpid possible. L'oficina amb la qual tenen més contacte és amb la de producció, ja que prenen moltes decisions conjuntes a l'hora de parar una màquina o en la interrupció dels fluxos de treball. D'aquesta manera, la comunicació és gairebé instantània i es poden solucionar els problemes al moment.

Començar des de zero Antigament, el servei de manteniment de les instal·lacions de Rotecna s’externalitzava. Amb la creació del departament, l'empresa ha aconseguit reduir a la meitat les intervencions externes.

Actualment, les petites reparacions es realitzen internament.

Perquè això sigui possible, es va crear un magatzem amb un estoc de peces que permet actuar de seguida que hi ha algun 6

problema. També es va idear un històric d’avaries, on es recullen les màquines que poden donar més problemes. Aquest fet permet prendre decisions sobre la compra de noves peces o aparells, amb l'objectiu de cercar l'instrument més òptim pel funcionament i el rendiment de Rotecna.

Com s'organitzen la feina?

En els inicis, van crear un document d’Excel en el qual tothom podia modificar i exposar els problemes existents, així van aconseguir posar un cert ordre a la feina que havien de fer. Però, amb el temps, han millorat el seu funcionament creant una base de dades on tothom qui necessita els serveis de l’equip de manteniment pot crear una sol·licitud.

El dia a dia de la secció Per als treballadors de manteniment cada dia és imprevisible i diferent: tant pot ser que s’espatllin dues màquines a la vegada com que els robots es desprogramin o que hagin d’ajudar als tècnics en el desenvolupament d’algun nou projecte. Actualment estan treballant en la planificació de la compra de les noves màquines que ocuparan una nova nau a l'empresa, estudiant quines són les millors opcions per la funcionalitat d'aquesta. No existeix una rutina fixa: inclús si no hi ha feina a reparar alguna cosa, es dediquen a ordenar la seva secció, fan inventari de peces o tenen cura del magatzem. Amb el temps, han aconseguit tenir inventariat en un mateix lloc més del 90% de recanvis de peces.

A més, gràcies a la seva feina, Rotecna ha aconseguit el certificat de Qualitat ISO 9001, que controla i millora el rendiment per conduir-nos cap a l’eficiència i excel·lència en el nostre producte.

Joan Baró “El que més m’agrada de treballar a Rotecna és les ganes que té l’empresa de millorar dia a dia”.

Amb una llarga experiència prèvia en el manteniment d’empreses industrials, en Joan Baró va entrar a treballar a Rotecna el gener de 2014 amb la voluntat de posar-se al capdavant del conservament de l’empresa. La passió pel treball el va dur a crear l’organigrama del departament des de zero. La seva dèria és la de poder solucionar de manera efectiva qualsevol dels problemes que puguin sorgir.

A què et dedicaves professionalment abans d’entrar a Rotecna?

Em dedicava també al manteniment, però en una empresa del sector del vidre. Em cuidava de la maquinària, les instal·lacions, les automatitzacions... És una feina semblant a la que faig ara, amb la diferència que aquí es treballa amb plàstic.

Com sorgeix l’oportunitat de treballar a Rotecna?

L’empresa on estava treballant anteriorment tenia molts problemes econòmics i vaig decidir fer un canvi, perquè allà no tenia la feina assegurada i les meves expectatives de futur eren nul·les. L’oferta de Rotecna em va cridar molt l'atenció pel tipus de maquinària que tenen i les necessitats d’aquestes, ja que s’adeqüen molt al meu perfil. Des de llavors, fa cinc anys que treballo aquí i n’estic molt content.

Com recordes els inicis?

La inclusió de personal a Rotecna ha fet que l'empresa millorés molt d'ençà que vaig començar. Els inicis van ser molt complicats perquè el manteniment de l’empresa no estava gens organitzat, bàsicament només érem dues persones que ens encarregàvem de les incidències que hi havia. Va ser molt difícil començar a estructurar els equips, les zones, els mètodes de treball, els preventius de màquines, etc., ja que tot això no existia i ho vam crear de zero. Va ser un procès molt llarg, el quin encara avui en dia continuem perfeccionant.

Com comences a coordinar la secció de manteniment?

Primerament no hi havia cap model organitzatiu dins del departament per fer la feina, ens dedicàvem bàsicament a reparar les petites coses que s’anaven espatllant. Però a poc a poc vam anar enriquint els nostres coneixements i actualment ens ocupem també del manteniment de la maquinària. Ara, he aconseguit coordinar els dos equips de treball que hi ha a la

Joan Baró, cap de la secció de manteniment.

secció de manteniment. Disposem d'un torn de matí i un de tarda, per poder cobrir les 16 hores diürnes de feina que hi ha a Rotecna. D'aquesta manera, les incidències que poden passar al llarg de les 24 hores estan cobertes.

Què és el que més t’agrada de treballar a Rotecna?

Des de fa uns anys cap aquí, l’ambient de treball tan excel·lent que hi ha entre els companys, el quin abans no hi era i és el que et fa fer la feina molt més a gust. També les ganes que té l’empresa d’innovar i fer coses noves, crear prototips i productes, buscar maneres de millorar la producció, optimitzar els recursos...

Hi ha moltes empreses que això ho tenen en segon pla i aquí és una cosa que es prioritza molt.

Com valores aquesta capacitat d’innovació de Rotecna?

Molt positivament. A l’empresa tenim un grup de tècnics que s’ocupen de desenvolupar diversos projectes i productes nous. A més, a Rotecna estem constantment innovant en tots els sentits i som l’empresa núm. 1 en el sector porcí, tal com afirma el nostre eslògan. Actualment, és molt difícil trobar una empresa a la província de Lleida que tingui aquesta voluntat de ser pionera en el seu camp.

Davant aquestes expectatives, quina pot ser la teva aportació?

Continuar aprenent per solucionar tots els problemes del dia a dia de Rotecna i fer la meva feina el millor possible. Després de tots aquests anys treballant aquí, he après moltes coses que intento transmetre als meus companys. Aquesta és la meva major aportació.

7

Una mirada retrospectiva

L'any 1999 neix la revista l'IMPULS d'Agramunt, amb la voluntat de fer difusió de l'activitat econòmica (empresarial i comercial) i del teixit social del municipi, com un propòsit personal del president de Rotecna, Gener Romeu. Des del primer número, s'ha tingut la voluntat de mantenir la línia editorial de la publicació.

La revista ha estat un canal de comunicació directa entre l'empresa i Agramunt, tant és així que conté unes seccions fixes i altres dedicades al conjunt de persones que han fet i fan Rotecna (treballadors i clients de tot el món). Al llarg d'aquests 20 anys, l'IMPULS d'Agramunt ha estat testimoni de l'evolució de l'empresa i la seva/nostra gent.

Les xifres ens situen en: • Unes 150.000 revistes repartides gratuïtament a tots els domicilis de la Vila, • 75 edicions publicades, • Més de 340 articles...

Cal Sera El primer empresari a aparèixer a la revista va ser un dels establiments amb més tradició d’Agramunt: Cal Sera. Aquest negoci familiar va iniciar-se l’any 1951 en mans d'en Ramon i la Magdalena, pares del Jordi Sera, qui actualment s’ocupa del negoci.

Després de gairebé 70 anys, Cal Sera continua oferint productes elaborats artesanalment a tots els agramuntins i agramuntines.

8

Sens dubte, la revista ha contribuït a 'impulsar' un gran esforç divulgatiu i de suport als nous comerços i empreses de la vila, a les entitats, als esports, a la joventut, als artistes. En definitiva, a les persones.

L'eix de comunicació de la revista ha seguit dues idees conceptuals diferenciades: L'inici va ser l'alfabet, de la A a la Z: 28 lletres que encapçalaven un element lligat a Agramunt. Posteriorment, es van introduir els renoms de cases de la vila, que escriu número a número les històries transmeses oralment entre generacions familiars que l'IMPULS, fins avui, continua recopilant.

Es compleixen 20 anys des de la primera edició de la revista l’IMPULS d’Agramunt.

Grup d’havaneres “Vent Serè”

Corria l’any 1987 quan es van unir un conjunt d’amics per formar el grup d’havaneres ”Vent Serè”. Van amenitzar durant moltes Festes Majors els calorosos vespres de rom cremat al Passeig. Els membres que el conformaven eren: Josep Castro, Josep Mª Roig, Josep Guixé, Joan Ribes, Francesc Camats, Ramon Bobet, Ricard Bertran i Manuel Ginest, i van ser la primera entitat entrevistada a l’IMPULS.

Per festejar aquesta fita, l'IMPULS ha dissenyat un nou logotip en commemoració del seu 20è aniversari, el quin acompanyarà les publicacions durant tot l’any. En aquest curs, recuperarem articles del fons de la revista per tal de descobrir què se n'ha fet dels nostres entrevistats i què els hi oferirà el futur.

També fixarem la mirada en l'Agramunt de 1999, per tal de recuperar alguns successos. De ben segur seran articles que faran viatjar a les persones en el temps i que inclouran un

"remember when" en la història de tots, ja que són moltes les experiències que han donat vida a les pàgines de l’IMPULS durant aquests vint anys.

Cal dir que difícilment haguérem aconseguit arribar fins aquí sense el suport dels nostres lectors. Però, per damunt de tot, hem d'agrair l'esforç de tots els professionals i col·laboradors que han fet possible que avui en dia, aquesta publicació que tens a les mans compleixi 20 anys.

Gener Romeu, emprenedor de l’any

La notícia més destacada de la secció de Rotecna va ser el guardó otorgat a en Gener Romeu, president de l'empresa, com a emprenedor de l’any 1998. El premi suposava el reconeixement al seu afany per situar la firma en el lideratge empresarial i a la seva capacitat de superació personal.

El guardó, de caràcter internacional, estava instituït per la consultora-auditora Ernst & Young, amb el patrocini de La Caixa, IESE, Cinco Días i IBM, destacant el caràcter emprenedor de Catalunya. En l'acte de concessió del premi, també van ser guardonats Josep Domènech Giménez (president de Dogi), Juan Llongueras Arola (director general d'Eurocir), Francisco Martín Frías (director general de MRW) i Joaquín Sastre Crous (president del grup Fibosa), quins companyen Gener Romeu en la imatge.

9

Montse Serra Especialista en herboristeria

La primavera, època d'al·lèrgies Les plantes també poden ajudar a reduir, pal·liar i calmar aquests símptomes, que més enllà de prevenir-los, també els poden curar.

L'herba capçotera coneguda com 'Sol de oro'.

Amb l’arribada de la primavera comença l’època de l’any amb més problemes d’al·lèrgies a causa de la proliferació del pol·len.

Les persones més propenses amb aquest tipus al·lèrgies acostumen a patir símptomes com poden ser picor als ulls i al nas. Malgrat que durant aquest període s’incrementen les molèsties causades pel pol·len, cal recordar que les al·lèrgies ens afecten de diverses formes durant tot l’any amb símptomes com per exemple l’asma, rinitis, dermatitis, etc.

Començar una vida més saludable Des del mes de febrer fins al juny és quan hi ha més pol·len i per tant, són més les persones que pateixen aquest efecte. Cada vegada hi ha més predisposició a tenir al·lèrgies en l’adolescència.

El que podem fer per millorar i no deixar que ens ataqui és començar per una alimentació el més natural i sana possible; és a dir, evitar els embotits, farines, sucres refinats i aliments que continguin glutamat sòdic; una sal sòdica que s’utilitza com a additiu alimentari per potenciar el sabor, per tenir unes bones defenses. A més, és molt recomanable esquivar els llocs exteriors on hi pugui haver molta concentració de pol·len, com poden ser els camps, els parcs o els jardins.

Les plantes també poden ajudar a reduir, pal·liar i calmar aquests símptomes, que més enllà de prevenir-los, també els poden curar. Una de les plantes més conegudes per la seva eficàcia és el ‘Sol de oro’, una herba capçotera coneguda també com helicrysum italicum. Aquesta planta és silvestre i es troba per tot 10

el mediterrani, sobretot en terres seques i de molta pedra. La planta conté una flor molt petita de color groc què és la part que s’utilitza per fer infusions però també la trobem en xarops, comprimits o cremes.

A més, ajuda a frenar ràpidament els efectes gràcies a les seves propietats què ajuden a reforçar el sistema immunitari contra aquest tipus d’agressions. D’altra banda, també és una planta antiinflamatòria, expectorant i regeneradora.

Una altra opció molt recomanada i amb una alta eficàcia és la Perilla frutescens, una herba de la família de les lamiaceae molt utilitzada en la cuina coreana i japonesa, també coneguda com a albahaca japonesa. El seu cultiu és propi dels països asiàtics; principalment a la Xina, Índia i al Japó. Aquesta herba creix molt ràpidament i de les seves llavors se n’extreu un oli molt ric amb omega 3 el qual és molt eficaç per problemes d’asma. La podem trobar en comprimits i per fer infusions, encara que les seves fulles tenen un gust bastant fort i una mica amargant es pot combinar amb una mica d’anís verd i mel per tal d’obtenir un gust més bo. Per altra banda també és molt eficaç per reduir el dolor de les picades d’abelles o vespes.

Una bona dieta acompanyada d’alguna planta medicinal ajuda a pal·liar i combatre els símptomes d’aquestes al·lèrgies. En cas que tingueu algun dubte o busqueu informació sobre com tractar les al·lèrgies, ens teniu a la vostra disposició.

11

Clínica Marta Roig

"El que més m'agrada és l'agraïment que em mostren els pacients quan els hi ofereixo una solució al seu problema."

La Marta Roig a la seva clínica. Foto: RotecnaPress.

Fa dos anys i mig, un cop finalitzat el grau universitari en Podologia, la Marta Roig va decidir obrir la seva pròpia clínica a la plaça de l’Església. Va començar aquesta aventura amb moltes ganes i amb la il·lusió d’oferir els millors serveis pels seus clients.

Seguint aquesta voluntat, es continua formant en el seu camp.

D’on sorgeix la idea d’obrir la clínica?

En primer lloc, he de confessar que mai m’havia plantejat estudiar podologia i obrir la meva pròpia clínica. Vaig tardar uns quants anys a trobar la meva passió, tot i que he cursat diversos graus, com ara infermeria o veterinària, que m’han servit per descobrir que és el que realment volia. La decisió d’estudiar podologia, la vaig prendre en un moment en què em trobava una mica perduda. Quan anava a la Universitat, només érem vuit persones a classe i era com si tinguéssim classes particulars. A més, durant tot el grau, disposàvem d’una clínica on fèiem pràctiques i teníem una mitja de 16 pacients al dia. En finalitzar la universitat, els professors ens van comunicar que estàvem molt ben preparats per començar a treballar, i em van aconsellar obrir la meva pròpia clínica, ja que al final en aquest tipus d’estudis o ets autònom o treballes en un equip multidisciplinari.

Seguint els consells dels meus professors i tenint el suport de la meva família, finalment vaig emprendre el meu propi projecte i vaig decidir obrir la clínica a la meva vila.

Com va ser el procés d’obertura?

Va ser molt llarg, sobretot pel que fa a les obres del local i els papers que s’han de tramitar per poder obrir un establiment.

Normalment la gent es pensa que és molt senzill i la veritat és 12

que no ho és gens. Disposava d’un local propi, així que no vaig tenir cap problema en aquest sentit, però era un espai que s’havia de renovar. Tenia molt clar com volia que fos, però necessitava que algú m’ajudes a materialitzar la meva idea, així que vaig fer un projecte de disseny amb la Cristina i la Teresa que tenen un estudi d’interiorisme aquí a Agramunt. La veritat és que ens vam entendre molt bé i van saber captar la meva idea a la perfecció. Les obres de renovació van durar gairebé un any, va ser un procés cansat, ja que hi havia molta feina: fer les instal·lacions de llum i aigua, tirar parets i reconstruir-ho tot de nou. Durant aquell any, jo encara residia fora i no em vaig adonar gaire del problema. Però a la meva mare, que és la que va estar aquí durant tot el procés, se li va fer molt pesat. No obstant això, va valdre la pena quan ho vam veure acabat.

Finalitzada la reforma, era el torn d’obrir. Ho vaig fer sense avisar a ningú i sense fer cap mena d'inauguració. En aquell moment no disposava de cap cartera de clients, així que el procés de captació va ser molt lent. Però a poc a poc, si la gent confia en tu, acabes fidelitzant els pacients.

Tot i la gestió de la clínica, et continues formant?

Sí, i tant. Quan vaig acabar el grau, em vaig endinsar en l’aventura d’obrir la clínica, però paral·lelament vaig continuar estudiant. Durant aquest temps, he cursat un postgrau d’experta en peu diabètic, un màster en dermatologia podològica i un altre màster en cirurgia de l’avantpeu. M’agrada anar estudiant, ja que és la manera d’oferir els millors tractaments als pacients.

Com que aquí estic sola i no tinc ningú que em faci costat professionalment, m’agrada dominar tot allò que sigui possible.

Clínica podològica Marta Roig

Imatge exterior de la clínica al carrer de la baixada del Mercadal. Foto: RotecnaPress.

Ara m’estic prenent un any sabàtic, encara que sempre tinc un curs o altre pendent, perquè tinc moltes inquietuds.

Quins serveis ofereixes?

Tots els que estiguin relacionats amb el peu. Aquest l’hem de mirar com un conjunt corporal, no el podem mirar mai sol, ja que tot té relació. Quan vaig començar a estudiar podologia em vaig sorprendre què em fessin estudiar tot el cos humà. Però al final veus que un malestar al peu et pot desencadenar a un altre en distints punts del cos. Els tractaments que ofereixo són molt diversos, sempre depenen del pacient. Realitzo quiropòdies, que consisteix bàsicament a arreglar els peus: tallar les ungles i treure les durícies, realitzar silicones interdigitals, estudis biomecànics, plantilles personalitzades, tractament del peu diabètic, massatges relaxants, tractament de berrugues plantars i ortonixies, que són com uns brackets per les ungles i cirurgies. El més important és que ofereixo prevenció i educació als pacients perquè el problema no esdevingui encara més gran.

Quin és el perfil dels teus pacients?

La majoria de pacients són gent gran, però cada vegada ve més gent jove, sobretot esportistes amb plantilles i estudis biomecànics. A poc a poc s’està donant més importància al peu.

El problema amb el qual em trobo normalment és que la gent ve quan ja li fa mal o moltes vegades s’han atrevit a tocar-se el peu ells mateixos i se l'acaben destrossant més. Actualment, no existeix el costum d’anar al podòleg, encara ens costa molt. La gent gran ve perquè estan incapacitats d'arribar-se als peus, però la gent jove només acudeix quan té un problema greu. Al

podòleg si hi hauria d’anar des de petit, seria bo que hi anéssim un cop l’any, encara que no tinguem cap molèstia, per prevenir possibles problemes. Els podòlegs dediquem quatre anys a estudiar una part del cos: el peu és molt important, ja que és el que ens permet caminar i aguanta tot el pes del nostre cos.

Què és el que més t’agrada d’aquesta feina?

El que més m’agrada sense dubte és l’agraïment que em mostren els pacients quan els hi ofereixo una solució al seu problema. Em sento molt satisfeta quan sóc capaç de solucionar les molèsties de les persones que em visiten. D'altra banda, també m’agrada treballar per a mi mateixa, no haver de dependre de ningú i poder fer les coses a la meva manera.

Quina és la resposta de la gent d’Agramunt?

La veritat és que estic molt contenta perquè la resposta ha estat molt positiva. Al llarg dels dos anys i mig el creixement de clients ha estat exponencial. La gent de mica en mica va confiant més en mi. Sobretot ha ajudat molt el boca a boca, molta gent acudeix a la clínica perquè li ha recomanat algú altre. Tinc paciència pel que fa a l’augment de pacients, sé que és difícil i que amb el temps anirà creixent. Ara, principalment, el meu objectiu és transmetre confiança als clients dels quals disposo.

Quins són els teus reptes de futur?

Intento no pensar-hi massa. M’agrada que vagi passant tot el que ha de passar. Espero que el meu negoci vagi millorant i que la gent continuï confiant en mi, i això es reflecteix en l'augment constant dels meus pacients.

13

14

15

Anivid Pedrós – Boulder (Colorado, EUA) Complint el somni americà

“Quan més lluny ets de Catalunya, és quan te n'adones de tot el que hi tens."

D'ençà que estudiava a l'institut, ha estat fascinada per l’exploració espacial i somiava en poder contribuir-hi d’alguna manera. Tot va començar amb una plaça de mobilitat que oferia la universitat on estava estudiant. Li van concedir una beca Balsells, enfocada a estudiants catalans que cursen estudis en enginyeria, la qual li va permetre acabar els seus estudis en una universitat estrangera.

L’Anivid entre neu en una excursió a Royal Arch.

Foto: Anivid Pedrós.

Una beca va ser el bitllet de sortida que a començament d'any va portar l’Anivid Pedrós cap a Colorado. Després de molts tràmits, entrevistes, viatges i, sobretot, molts nervis, l'agramuntina va poder dedicar-se a la investigació del que més l’apassiona: l’espai. Va decidir continuar els seus estudis fora de Catalunya, ja que volia viure una experiència diferent, per poder créixer tant en l'àmbit personal com en el professional.

Abans de marxar a l'estranger, l’Anivid residia els cap de setmana a Agramunt i entre setmana a Terrassa, on va haver de traslladar-se per realitzar el Grau en Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials a la Universitat Politècnica de Catalunya. Ens explica que Agramunt sempre serà casa seva i és el poble on s’ha criat, però ella volia seguir els seus somnis i aquests no es podien complir aquí. Sempre ha estat plenament conscient que pel seu àmbit d’estudis, la vila no podria ser el lloc on quedar-se.

16

Realitzar una estada d’investigació a la Universitat de Boulder era una oportunitat única, ja que és un centre líder en aquest camp.

Però el procés abans de marxar va ser una mica llarg i feixuc, ja que l'agramuntina va haver de fer moltes gestions, demanar permisos, documents... Aquests tràmits requerien temps i de molts viatges a diferents punts del territori. “Vaig haver d’anar fins a Madrid per poder aconseguir el meu visat, que em permet estudiar i residir en els Estats Units”, explica l’Anivid.

Paral·lelament, també va haver de realitzar diverses entrevistes per trobar el seu tutor de la facultat, qui l’assessora durant la seva estada a la Universitat.

Tampoc va resultar fàcil trobar un lloc de residència a Boulder, però finalment va poder contactar amb quatre noies americanes a qui els faltava una companya. “La casa està situada a prop del campus, així que no m’ho vaig pensar dues vegades, és el típic immoble de fusta americana i es troba en una zona força tranquil·la i segura. A més, la convivència per ara està sent molt agradable!”, afirma l'agramuntina.

Recorda que els primers dies van ser molt freds, perquè just es va trobar amb una setmana de fortes nevades i temperatures baixes, les quines no són tan usuals a la zona. Tot va ser una mica estrany, ja que no va tenir temps de processar tots els canvis que implicava la seva estada a l'estranger fins que va arribar allà. Els principis sempre costen una mica, però recorda sentir-se molt sostinguda pel seu tutor, els seus companys de laboratori i de classe, a més dels amics catalans que també estan estudiant allà.

L'adaptació al nou país se li està fent una mica difícil en alguns aspectes, però alhora molt satisfactòria. “Les distàncies són molt

Anivid Pedrós - Boulder (Colorado- EUA) grans aquí i a vegades es fa pesat quan ho compares amb la proximitat que es té a casa o el bon transport públic, ja que aquí és gaire bé inexistent”, assegura l'Anivid, que afegeix que li costa una mica acostumar-se a la diferència horària, ja que sobretot és complicat comunicar-se amb les persones amb qui manté contacte a Agramunt. Però la voluntat de centrar-se en l'astrodinàmica i la ciència planetària un cop hagi acabat el grau és la seva principal motivació contra les adversitats.

El seu dia a dia a Boulder consisteix en la familiarització amb el campus de la Universitat i la zona on viu. Ara mateix disposa de molta flexibilitat d’horaris, ja que no fa classes obligatòries, sinó només investigació. Aproximadament, dedica set hores diàries a estar al laboratori, però se li fa molt amè, ja que està adquirint molts coneixements i els seus companys del laboratori, amb els qui sempre comparteix nous conceptes i projectes, són extremadament amables.

Durant les tardes, aprofita per sortir per la zona a conèixer indrets nous i descobrir nous restaurants. En canvi, els caps de setmana intenta anar a la muntanya o fer activitats diferents, com diversos viatges arreu dels Estats Units. Boulder és una ciutat amb un clima molt variant i també amb grans contrastos entre estacions. La seva localització fa que sigui un indret únic, amb unes vistes espectaculars des de qualsevol escenari.

El que més enyora l’Anivid és la família, la proximitat de les coses i escoltar la llengua catalana. A la seva tornada, té planejat fer algun viatge per Europa però sobretot estar amb les persones més properes, la família, els amics i la seva parella.

Una de les primeres coses que farà, serà anar a La Casa de la Xocolata per recuperar els seus esmorzars clàssics amb dues de les seves millors amigues. Ens explica que té moltes ganes de menjar un bon pa amb tomàquet, però, sobretot, d'aprofitar els racons de la regió catalana per fer escapades i desconnectar.

“Quan més lluny ets de Catalunya és quan te n'adones de tot el que hi tens” afirma amb enyorança l’Anivid.

Si visitem Colorado, l’agramuntina ens recomana sens dubte anar a esquiar. Aquest estat és famós per tenir els cims més alts de les muntanyes rocalloses (Rocky Mountains) amb grans pistes d'esquí. D'aquesta manera, esquiar seria una de les seves recomanacions. Tampoc ens podem perdre visitar un preciós parc nacional anomenat Great Sand Dunes, on es pot practicar el sandboarding, que consisteix a esquiar sobre les dunes. "Està sent una experiència molt profitosa", se n'orgulleix l'Anivid.

Al laboratori amb un dels seus companys. Foto: Anivid Pedrós.

MÉS PERSONAL Què és el que més t'agrada de Colorado?

La natura i els paisatges increïbles, l'amabilitat de la gent i tots els animals que em trobo anant al campus.

Quin és el teu racó preferit?

Un dels ponts que hi ha al campus, hi ha unes vistes espectaculars de les muntanyes i un llac que l'envolta.

Com definiries els coloranins?

Són gent molt sana, fan molt esport i són extremadament integradors i amables.

El teu menjar americà preferit: Els pretzels (galeta) i les poptarts (pastisset) són la meva debilitat.

Alguna expressió típica del país?

"Have a good one!", per desitjar-se un bon dia.

Hi ha algun indret que et recordi a casa?

Vaig descobrir una xocolateria que es diu Rocky Mountain Chocolate Factory, que em recorda les estones que passava a la Xocolateria d’Agramunt.

Què t'emportes després d’uns dies a casa?

Torrons, i sobretot moltes abraçades dels que estimo.

Penses tornar a Agramunt?

Hi tornaré de visita, però ara mateix no entra en els meus plans tornar a viure aquí durant un llarg període de temps.

17

18

19

R O I N È S T U SAL Gilbert Esteve

Pèrdua de memòria

Farmacèutic, Òptic i Tècnic en Ortopèdia

Què és la pèrdua de memòria?

Podríem definir la pèrdua de memòria com un oblit patològic que es caracteritza per l'aparició de petits oblits o "despistes", excessius problemes per aprendre coses noves, dificultat per recordar successos del passat, repetir preguntes, desorientar-se en llocs coneguts, oblidar noms de persones properes, etc.

Distingirem entre dos tipus de pèrdues de memòria: •

Temporal o transitòria: Relacionada amb la memòria a curt termini. Consisteix en l'oblit de certa informació de manera temporal, és a dir, aquella que després d'un temps (minuts, hores, dies) torna a la nostra ment.

A mesura que ens anem fent grans, podem patir pèrdua de memòria progressiva, dèficit en l'atenció i empobriment en la fluïdesa a l'hora de la parla.

•

Permanent: és aquella informació que perdem en una etapa de la nostra vida i ja no recuperarem mai més.

Aquests són alguns dels principals símptomes associats al deteriorament cognitiu produït per la degeneració i envelliment de l'organisme, tot i que també hi influeixen altres factors com el desgast psicològic (estrès, depressió, etc.) i la medicació, així com altres malalties i relacions socials poc actives.

L'envelliment del cervell associat a l'edat és el principal responsable de la pèrdua de memòria, però també influeixen altres factors, com el desgast psicològic i emocional (estrès, ansietat, etc.), el desgast associat a problemes de salut (medicació, dèficit de vitamines B, quimioteràpia, etc.), el deteriorament cognitiu del cervell (indicador de possible futur Alzheimer), i malalties com la demència i l'Alzheimer, esmentat anteriorment.

Què és la memòria?

La memòria és un factor molt important per a l'ésser humà. És la identitat del jo, de la consciència d'existir, de qui som, del que hem viscut i dels records. El cervell utilitza diferents estructures per treballar els distints tipus de memòria.

Els nostres records s'emmagatzemen en dos blocs segons les prioritats de cadascú, els quals classificaríem dins la memòria a curt o a llarg termini.

•

La Memòria a Curt Termini (MCT) reté informació limitada durant un petit espai de temps.

•

La Memòria a Llarg Termini (MLT) emmagatzema durant molt temps una gran quantitat d'informació complexa.

Aquesta és la que popularment definim com a "memòria".

Dins d'aquesta última, podríem diferenciar dos tipus: la No Declarativa o Implícita (muntar en bicicleta, conduir) i la Declarativa o Explícita, utilitzada per recordar experiències personals o el nostre coneixement sobre el món (com es diu un familiar, la capital del nostre país, on hem deixat les claus, què hem dinat avui, on vam anar de vacances a l'estiu, etc.).

20

Causes de la pèrdua de memòria

Com podem prevenir aquesta pèrdua de memòria?

Els factors que s'han mostrat més eficaços per prevenir o alentir l'evolució de l'Alzheimer i altres problemes associats a la pèrdua de memòria són: un descans adequat i una bona rutina del son, una alimentació equilibrada, exercici físic, vida social activa i activitats cognitives (mitjançant l'Estimulació Cognitiva el que es busca és estimular, entrenar i reforçar les diferents capacitats cognitives de les persones, com per exemple l'atenció, la percepció, la memòria, el llenguatge, la mobilitat, etc.).

A més, els suplements de fitoteràpia com Ginkgo Biloba (el qual augmenta el reg sanguini que alimenta les neurones), Antioxidants (vitamines, resveratrol, etc.), rhodiola i eleuterococ (serveixen per reduir l'estrès), augmenten la pèrdua de memòria.

Però, sobretot, el més important és el DHA (un tipus d'omega 3 d'origen marí). Un 60% del cervell està format per greixos, dels quals entre un 30 i un 40% és DHA. En conclusió, el cervell actua de forma similar a qualsevol múscul, de manera que, com més l'exercitem, més en forma estarà. Per això, portar una vida activa i saludable serà molt beneficiós per la salut de la nostra memòria.

21

22

23

Associació Espai Interior "El Ioga és una filosofia que t'ajuda a enfrontar la vida d'una manera diferent".

Rita Macías, Beatriu Folgera, Laia Sera, Janira Villalta, Chari Pérez i Jesús Hoyo són els membres l’Associació.

Foto: Espai Interior.

Ens desplacem al local de l'Associació Espai Interior, situat al carrer del Firal, i sembla que hàgim entrat en un espai on es para el temps: una sensació de pau interior s'apodera de nosaltres. La Laia i la Rita, la presidenta i la secretaria de l'associació, ens donen la benvinguda. Espai Interior és un centre de salut i benestar a Agramunt. Aquesta entitat neix amb la voluntat de difondre eines per a un major coneixement i gestió de l’interior de la pròpia persona, i d’aquesta manera, assolir un millor estat de salut físic, mental i emocional.

L’associació està conformada per sis membres: la Laia Sera i la Rita Macías, les especialistes en Ioga; la Janira Villalta, qui imparteix els tallers d’Art Teràpia; la Beatriu Folgera, qui és experta en educació emocional i psicologia; la Chari Pérez, qui s’ocupa de la branca de gimnàstica conscient i en Jesús Hoyo, qui domina l’Art del Reiki i del tapping. Anteriorment, tots ocupaven disciplines diferents, però en un moment donat de la vida van decidir dedicar-se a allò que realment els feia sentir plens.

La passió pel ioga: l'origen de l'associació La idea de crear un espai per al creixement personal ve de lluny.

Anys enrere, la passió pel ioga va unir la Laia i la Rita, a més de les ganes de transmetre a la gent tots els seus coneixements.

Durant el camí, van anar coneixent els altres membres de l’associació, amb els qui compartien les mateixes inquietuds. Va ser l’any 2015 quan van crear l’associació. Al principi tots ells 24

impartien classes en altres indrets, però tenien la voluntat de crear un espai on poder unir les sessions i dur a terme altres activitats, com ara tallers de creixement personal. “Volíem que fos una associació perquè la idea de negoci no lligava massa amb nosaltres. El que volíem era treballar amb altra gent, així que va sortir la idea de crear l’Associació” ens explica la Laia.

El desig de les fundadores era el de crear un espai propi on poder difondre les eines en què s’havien instruït al llarg del temps. “Vam pensar que fer un centre neuràlgic de Ioga i altres disciplines de creixement personal a Agramunt estaria molt bé”, afirma la Laia. Finalment, el setembre de l’any passat es van donar tots els factors per què el que només era una idea que havia estat madurant durant molt de temps, prengués cos d’un gran projecte. Van trobar un local que, amb el mínim pressupost que tenien, es podien permetre. Aquest, antigament havia estat un taller mecànic; després un garatge d'emmagatzematge fins que, actualement, és la seu de l’Associació Espai Interior. Els mateixos membres, amb l’ajuda de les seves famílies i amics, van aconseguir remodelar l’espai sense tenir gaire despeses i finalment van poder inaugurar el centre.

Un ventall molt ampli d'activitats per a tothom Per treballar el cos i també el nostre interior, podem acudir a les diferents sessions de Ioga que ofereix Espai Interior. N’hi ha per a nens, adolescents, per a mares i nadons, per a adults, etc.

Associació Espai Interior Aquestes sessions ens permetran treballar el nostre cos com a conjunt i millorar no només el nostre aspecte físic, sinó que també milloraran la nostra qualitat de vida. Per corregir la nostra postura i alleujar dolors, podem assistir a les sessions de consciència corporal que ens permetran treballar el cos de manera conscient i de manera global. També proposen tallers de Reiki, tallers on la teràpia es fa mitjançant l’art i diferents expressions artístiques, meditació i tallers de diverses temàtiques sempre relacionades amb el benestar de les persones.

Els membres de l’associació asseguren que a les seves activitats hi pot assistir tothom qui vulgui, ja que disposen d’una oferta variada d’activitats que s’emmotllen a qualsevol necessitat i persona. El que intenten és donar atenció a diferents grups d’edat. El Ioga, per exemple, permet que una mateixa classe es pugui adaptar individualment a cada persona. Les postures tenen variants i es poden integrar a la condició de cadascú. Els professors ens expliquen que en les seves classes no hi ha nivells, sinó que el què busquen és adaptar la sessió a cada persona.

Aquells qui hi estiguin interessats, ho poden anar a provar sense cap compromís.

De moment, el Ioga és l’activitat que té més pes, ja que és la disciplina que va originar la necessitat de crear un espai propi on poder dur a terme les seves activitats. Les classes de Ioga i els tallers són la forma de finançament de l’associació, el que els permet seguir endavant, contribuir en accions solidàries i poder arrencar nous projectes.

A part de les activitats que organitzen al centre, també col·laboren amb les escoles bressol i de primària d’Agramunt i dels pobles del voltant; a més d'amb altres institucions públiques i associacions sense ànim de lucre. Per a la Laia i la Rita, es tracta de donar a conèixer els seus coneixements. Creuen que avui en dia, costa conèixer el fons veritable d’aquestes pràctiques, ja que la gent està una mica desinformada. L'objectiu és que la gent ho conegui i pugui arribar a adoptar-ho en la seva rutina.

Font de benestar i salut El Ioga s'ha convertit en un estil de vida per a la Laia i la Rita. És una manera de viure, una filosofia que t’ajuda a enfrontar la vida d’una manera diferent. El Ioga té cura i enforteix el cos, la ment i l'esperit, mitjançant les postures físiques, la respiració i la meditació. En aquesta harmonia i en la unió del cos i la ment, rau el desenvolupament espiritual de la persona. D'aquesta manera, el Ioga resulta perfecte per aquelles persones que pateixen estrès, ansietat, tenen problemes de son o depressió; i

Interior del local d'Espai Interior. Foto: Rotecna Press.

per als que volen desenvolupar la seva part més espiritual i intentar canviar els seus hàbits de vida. La Laia ens confessa que a ella li va agradar tant aquesta disciplina perquè trobava resposta a moltes coses que li passaven, tan físiques, emocionals, mentals o espirituals. "Hi ha diferents branques. Cadascuna tracta la persona des de diferents perspectives i ajuden a viure d‘una altra manera. És molt transformador", afirma.

Així, Espai Interior és un centre on poder expressar-se i obrir el teu món interior. “L’important és trobar un lloc on puguis ser tu i mostrar realment qui ets sense por a ser jutjat i sobretot dedicar-te temps a tu, a estar amb tu mateix; perquè si un està bé amb ell mateix, està bé amb la resta del món” assegura la Rita.

Reptes de futur Actualment, a l'assocaició tenen molts projectes en ment, però la manca de temps els impedeix desenvolupar-los tots. El que els hi agradaria a la Laia i a la Rita és poder desenvolupar projectes per col·laborar amb les institucions públiques del poble. L'objectiu és poder compartir els coneixements de les seves disciplines amb altres professionals i formar part d’equips multidisciplinaris. Per tant, la voluntat dels membres d'Espai Interior és crear projectes per poder millorar la societat en què vivim i que aquests puguin tenir cabuda dins la vila d’Agramunt.

Podeu consultar totes les activitats, tallers i horaris de l'Associació Espai Interior al seu web: www.espaiinterior.cat.

25

Teresa Duran Agent de viatges

Davant les tres piràmides de Giza. Foto: Teresa Duran.

Encara avui, després de milers i milers d'anys estudiant la cultura dels faraons, queden moltíssims misteris sense resoldre. És una cultura què, des de sempre, ha cridat molt l'atenció. Les Piràmides, les estructures més recognoscibles del planeta, al costat dels jeroglífics, la momificació dels faraons, les seves riqueses, els tresors amagats i el significat dels seus temples... Tot junt ens fa experimentar els temps més antics de la història. Una terra plena de religió, arquitectura, monuments i riquesa tant visual com espiritual.

Egipte és un país veritablement increïble per visitar, un museu a l'aire lliure que no us podeu perdre i on tots els que tingueu el menor interès en el desenvolupament de la civilització hauríeu d’afegir a la vostra llista de prioritats.

La primera vegada que em vaig trobar davant de les tres piràmides ubicades a Giza, va ser impossible evitar fer un crit de sorpresa! Estava contemplant la Gran Piràmide, una de les set meravelles del món antic, l'única que encara es conserva.

L'experiència d’accedir al seu interior per una petita entrada perforada en les roques, em va fer sentir una mica com Indiana Jones. Els passadissos que s'han de recórrer són empinats, tènues i polsosos; i al final d'aquests hi trobem unes tombes buides, havent estat robades segles abans... Però em va emocionar. No em podia creure que estava trepitjant part de la Història, amb majúscules. Tota una experiència no apta per a claustrofòbics.

26

Egipte, on tot comença

Imatge de l'antic Egipte. Foto: Teresa Duran.

Cal remarcar que un viatge a Egipte està incomplet si no es realitza el meravellós creuer pel riu Nil, un recorregut que va de Luxor a Aswan o a l'inrevés. Un oasis de pau i tranquil·litat que sempre ens manca a El Caire.

Durant el recorregut podràs descobrir els temples més importants que es troben al costat del Nil, a més de gaudir del paisatge, en el qual podem veure la vida quotidiana dels habitants de les zones fèrtils i contemplar les meravelloses postes de sol mentre degustem un te en la coberta del vaixell. Sens dubte, una experiència única que no podrà faltar en el teu viatge.

L'interessant és que l'itinerari inclogui els imprescindibles, Assuan, Philae, Edfu, Edna, Kom Ombo, Luxor, Karnak, Dar El-Bahir, La Vall dels Reis, Colossos i la visita a Abu Simbel. Uns indrets màgics que contemplen el pas dels temps i el pas dels viatgers curiosos a la recerca d’algun misteri que avui en dia encara està per descobrir.

Egipte em va sorprendre de moltes maneres, però el més impressionant va ser que vaig gaudir d'aquest país al màxim.

Com amant de la història, sabia que els llocs antics m’emocionarien, però mai no esperava enamorar-me també de l'Egipte modern. Les vistes, els aromes, els sons i, per descomptat, la gent, s'uneixen per fer una de les millors experiències de viatges que ens podem trobar a tot el món!

27

SOLIDARIS Joan i Blanca García, Nepal "Quan viatges, encara que sigui poc diferent del que veus normalment, tot t'impacta".

En Joan i la Blanca García gaudint de la riquesa paisatgística del Nepal. Foto: Joan i Blanca García.

Quedem amb el Joan García i la seva filla, la Blanca. En un principi, a tots dos els costa entrar en els records del seu viatge al Nepal. No obstant això, a mesura que anem conversant, els van aflorant moments, vivències i sentiments.

Fa uns quants anys que en Joan García realitza viatges solidaris a aquelles regions del món que tenen menys recursos. La idea de realitzar aquests viatges li rondava pel cap des de feia temps i, quan es va prejubilar, va creure que era el moment adient per endinsar-se en aquestes aventures. El seu primer viatge va ser l’any 2010 a l’Argentina, on va anar per realitzar tasques en un camp de treball.

L'experiència li va agradar tant que l’any següent hi va tornar.

Més tard, després de sis anys sense viatjar, l’any 2017 va desplaçar-se fins a Nicaragua, on va conviure en Comunitats amb quatre famílies diferents. Allà hi va conèixer la família de l’Alfredo, de qui ja n’havíem explicat la història en edicions anteriors. Posteriorment, l’estiu del 2018 va decidir visitar el Nepal, a través de l'ONG 'Nepal Sonríe'. Quan la seva filla se'n va assabentar, no va dubtar ni un moment en acompanyar-lo en el seu pròxim viatge, ja que ella sempre havia sentit una curiositat immensa per saber com era la cultura del poble nepalès i el seu territori.

Perseguint somnis distints Tots dos encaraven el viatge al Nepal de dues maneres totalment diferents. En Joan esperava reviure les vivències que havia experimentat en els anteriors viatges, ja que la seva principal motivació era la solidaritat. En canvi, el motiu de pes de la Blanca per realitzar aquest viatge era espiritual i personal. Tenia curiositat per conèixer una religió totalment diferent de la nostra i veure amb els seus propis ulls com vivia la gent d'allà tots aquests conceptes culturals.

28

Un viatge diferent El Joan i la Blanca van passar 15 dies al Nepal, però en aquesta ocasió, es tractava d’un viatge diferent dels que el Joan havia fet anteriorment. Aquesta vegada, no farien estada en un camp de treball ni conviurien amb famílies, sinó que era un viatge turístic i solidari; el qual els permetria explorar el territori, visitar les grans ciutats del país i conèixer d’aprop el poble nepalès. Una part dels dies els van passar a les escoles de Bastipur, una població a l’area rural d’Hetauda, on hi col·labora 'Nepal Sonríe'.

Allà, ajudaven a fer diferents tasques. El Joan alegrava als nens amb els seus trucs de màgia i la Blanca col·laborava en un projecte de creació d’un jardí i d'un hort a l’escola. La resta dels dies van visitar diferents indrets, gaudint de la riquesa paisatgística.

Ens expliquen que una part dels diners que van pagar pel viatge van ser un donatiu perquè l’ONG pogués tirar endavant aquests projectes. El seu objectiu és arribar a les famílies d’extrema pobresa, que viuen en zones rurals on no tenen accés a les escoles infantils de les poblacions grans. 'Nepal Sonríe' té diferents projectes en algunes escoles de la zona. Les seves tasques són complementar les hores d’abans i després de l’escola amb activitats extraescolars per als nens. La Blanca ens explica que l'ONG no pot involucrar-se en l’ensenyament, ja que la docència la marca l’Estat. Únicament intenten ajudar sobre el que ja hi ha establert: els hi ensenyen al professorat noves maneres d’explicar els conceptes que estudien els nens, els ajuden a fer els deures, els ensenyen jocs nous, etc.

El Joan i la Blanca no viatjaven pas tots dos sols, sinó que ho van fer juntament amb una vintena de persones, amb qui van establir relacions d’amistat molt fortes. El guia que els va acompanyar durant tot el viatge era un nadiu del Nepal que

SOLID ARIS Joan i Blanca García, Nepal havia après la parla espanyola. Aquest els hi va dir que mai havia estat amb un grup de persones que s’entengués tan bé i fessin pinya tots junts. Sobretot recorden l’amistat que van fer amb dues noies, la Marta de Barcelona i la Saioa de Bilbao. “Sempre crees afecció amb tothom, però hi ha persones amb qui connectes més. Es va generar un bon ambient entre els quatre”, diu el Joan.

Les mil i una aventures del Nepal Durant els quinze dies que van estar al país, els hi va passar gairebé de tot. El Joan recorda especialment un viatge en Jeep, el quin van haver de fer el tercer dia per poder desplaçar-se des de Katmandú a Hetauda. En aquella zona, les carreteres són molt dolentes: no estan asfaltades, sinó que són camins bastant perillosos, ja que hi ha grans precipicis. El viatge que havien de realitzar consistia en uns 120 kilòmetres i van tardar aproximadament 8 hores a realitzar-lo. El Joan ens explica que ell anava de copilot i que ho va passar realment malament.

A més, allà la conducció és molt temerària, i el conductor semblava no ser conscient del perill que realment hi havia.

La Blanca anava a la part de darrera del vehicle i no va tenir la mateixa percepció de perill que el seu pare. “Tot forma part de l’aventura!” afirma. Però, per si amb un conductor imprudent i les llargues carreteres plenes de precipicis no n’haguessin tingut prou, a mig camí es van trobar una esllavissada causada per la pluja. Davant d'aquesta situació, ambdós van haver d’empescarse-les per poder arribar al seu destí. Recorden que aquesta vivència va ser molt tensa. La Blanca ens explica que tot i tardar tanta estona per fer un trajecte relativament curt, com que ja sabien amb què es trobarien, intentaven sempre buscar-hi la part positiva. “Els paisatges són impressionants. El Nepal té per un costat l’Himàlaia, els pics més alts del món; i l’altra banda està anivellada al mar, que és on hi ha la selva. Entremig de tot això, hi ha paisatges molt canviants: es tracta del tercer país del món més ric en aigua i, per aquest motiu, hi ha una immensa vegetació”, ens assegura la Blanca.

Deixant de banda l'experiència en Jeep, en Joan i la Blanca van poder viure moltes més aventures meravelloses: excursions per la selva, muntar en elefant i banyar-se amb ells en el riu, observar els meravellosos temples de les ciutats, assistir a un ritual funerari hinduista, volar amb avioneta voltejant l’Everest vist des de la cabina de la tripulació (molt espectacular i emocionant), visitar l’indret on va néixer Buda o experimentar en primera persona l’extrema amabilitat i cordialitat dels nepalesos. El Nepal els va captivar molt, sobretot a la Blanca, que es quedava fascinada amb tot el que veia. “Quan viatges, encara que sigui poc diferent

Sota la mirada de Boudhanath Stupa a Katmandú. Foto: Joan i Blanca García.

En Joan alegra als nens nepalesos amb trucs de màgia. Foto: Joan García.

del que veus normalment, tot t’impacta, tot ho trobes sorprenent i diferent”, ens confessa la Blanca.

Pròxima destinació: Perú En Joan ens revela que ja té tancat el seu pròxim viatge solidari.

Aquesta vegada tampoc hi anirà sol: ell i la seva dona Georgina al juliol viatjaran al Perú, a la zona de Cuzco durant el mes de juliol, on treballaran en un projecte amb nens entre 3 i 15 anys.

Aquests són de famílies d’origen quítxua, que mantenen els costums i tradicions dels Inques, molt arrelades a les Comunitats, i en risc d’exclusió a causa de les dificultats socials i econòmiques que han trobat al migrar a la ciutat. La Georgina, que va ser professora d’escola, col·laborarà amb les tasques educatives de l’escola, i el Joan oferirà les seves sessions de màgia i tallers per treure un somriure a tots els presents.

29

Anna Pujadó Grau Llevadora i assessora de lactàcncia IBCLC

No m’esperava que fos així...

A totes les mares que sentiu que ja no podeu més: busqueu ajuda, no esteu soles.

Quan neix un nadó, neix una nova família. Durant 9 mesos ho hem preparat tot per la seva arribada: la roba, el llitet, el cotxet, els llençols, la manteta... No obstant això, molt sovint, quan arriba el gran dia, tornem a casa amb el nostre fill i ens sentim atabalats, desbordats, qüestionats per tothom i molt cansats.

Moltes mares es senten frustrades, amb sentiments contraposats.

Quan tenim el nostre fill en braços també connectem amb les nostres emocions de quan érem infants. De vegades són agradables i d’altres no, i això també pot dificultar el camí per connectar i vincular-nos amb el nostre fill.

Durant l’embaràs preparem un munt de coses, però, som realment conscients de què necessita i espera de nosaltres com pares i/o mares un nadó? Tenim la paternitat/maternitat idealitzada? Mares perfectes, capaces de tot i més; nadons dormint tranquils al cotxet sense queixar-se per res; els quins tan sols mengen i dormen; vides que continuen pràcticament igual que abans de tenir el nadó; una vida social adulta sense cap canvi... És així la realitat? En la major part dels casos, el canvi d’etapa és més que evident, són canvis tan intensos que ens fan créixer i madurar com a persones.

D’altra banda, les mares, a part sentir-se cansades i desbordades, també se senten soles. De vegades el suport que esperaven de la parella no és el que han tingut, i es troben amb frases com “dóna-li un biberó que així callarà”, o “deixa’l que plori, ja se’n cansarà”, o “és que jo he treballat tot el dia i estic cansat, ara vull descansar al sofà..." Si a més li sumem els opinòlegs de la família o no, que et bombardegen amb frases sublims com: “no l’agafis tant en braços que s’acostuma”, “tanta teta es viciarà”, “l’has d’ensenyar a dormir sol...”, etc. Doncs llavors, a part de sentir-te cansada, també et sents culpable de fer el què la societat no espera de tu i la pressió encara es fa més gran.

Què espera un nadó quan surt del ventre de la seva mare?

Els nadons humans quan neixen són matricials. Això vol dir que són molt i molt immadurs, que serien incapaços de sobreviure sols, i ells ho saben. Per a ells, el medi extrauterí és un estrès continu al qual s’han d’adaptar, i com en qualsevol procés d’adaptació, requereix temps, paciència i maduració. Per tant, el recent nascut espera ser contínuament abraçat com l’abraçava l’úter de la mare; espera ser bressolat i passejat com quan estava a dins la bossa de líquid amniòtic que l’esmorteïa de tots els moviments; espera escoltar el cor i l’escalfor de la seva mare quasi de manera contínua, perquè això el relaxa i li dóna seguretat; espera ser alletat i desitja “enamorar” als seus pares, les persones de qui en dependrà la seva supervivència. Tot això ho espera tant de dia com de nit.

30

A totes les mares que sentiu que ja no podeu més: busqueu ajuda, no esteu soles. Milions de mares cada dia estan com vosaltres, busqueu una llevadora que us doni suport i l’apoderament que necessiteu com a mares i com a dones, en la maternitat, la lactància i la criança. El vostre fill/a anirà creixent i les seves necessitats aniran canviant a mesura que pugui fer més coses per si mateix. Noves etapes arribaran, la intensitat disminuirà, el vostre petit creixerà i un dia es deixarà anar de la vostra mà perquè serà capaç de caminar sol. Hem de tenir paciència i temps, dos imprescindibles que la nostra societat quasi mai té i menys pels infants. La paternitat/maternitat és un oceà immens el qual requereix endinsar-se sense por i amb molt coratge, seguint el nostre instint, per tal de viure la intensitat del moment amb la tranquil·litat que mereix.

31

Jocs Olímpics de la Gent Gran L'objectiu és promoure l’activitat física i les relacions socials entre les persones més grans del nostre voltant.

Imatge dels participants, les escoles i la mascota Lik dels Jocs Olímpics. Foto: Residència Mas Vell.

Ja fa dos anys que la directora de la Residencia Geriàtrica Municipal Mas Vell d’Agramunt, Marta Pérez, va impulsar la proposta de dur a terme els Jocs Olímpics per a la Gent Gran.

Enguany, arriben a la seva tercera edició, que se celebrarà el pròxim dijous 16 de maig al Pavelló Municipal d’Agramunt, consolidant-se així com una cita ineludible de l’esport a la vila.

La residència de Cal Mas Vell té com a objectiu tirar endavant projectes que beneficiïn l’estat físic i emocional de les persones grans, i els JJ.OO. és un d’aquests propòsits. Amb aquesta jornada, el que es pretén és que els avis i àvies es diverteixin, que es distreguin i que gaudeixin de l’ambient. Més concretament, té la intenció de promoure l’activitat física i les relacions socials entre les persones més grans del nostre voltant.

Els Jocs Olímpics a Agramunt Els mesos previs a la celebració de l’esdeveniment, molts dels participants ja entrenen per afrontar les diferents proves, ens explica la Laura Reñé, fisioterapeuta de la Residència Mas Vell.

"Pels avis i àvies no només compta la jornada de celebració, sinó que per a ells també són importants els dies anteriors a l’esdeveniment. El fet de participar en els Jocs Olímpics fa que estiguin més actius i predisposats a practicar esport. Es mostren amb moltes ganes a l’hora d’entrenar, i això fa que el dia de la competició encara estiguin més motivats per competir", afegeix la Laura, afirmant que tots són molt competitius i volen endur-se algun trofeu el dia de les Olimpíades.

32

La primera edició d'aquesta trobada esportiva es van celebrar el maig del 2017, on es van aplegar més de 250 persones entre participants, voluntaris, cuidadors i escolars. La convocatòria va aplegar vuit residències de l'Urgell. Enguany, unes nou residències d'arreu de la comarca participaran en la tercera edició d'aquest certamen, entre les quals hi trobem la Residència Maldà, Llar Avis del Carme de Tàrrega, Residència St. Antoni de Tàrrega, Residència Sant Pere Claver de Verdú, Residència Bellpuig, Residència Ribera del Sió d’Agramunt, Residència Mas Vell d’Agramunt i Residència Alba de Tàrrega. En total, hi participaran més d’un centenar d’avis i àvies, que competiran per guanyar el seu trofeu en les quatre proves.

Com funciona?

La mecànica del concurs està ideada perquè totes les persones hi puguin participar. Per aquest motiu, les proves estan adaptades a tota mena de mobilitat. En els Jocs Olímpics hi ha tres categories en què es pot competir: •

Categoria de mobilitat reduïda: Enfocada a totes aquelles persones que van amb cadira de rodes.

•

Categoria semi-autònoma: Hi poden competir totes aquelles persones que, per exemple, vagin amb crosses o bastó.

•

Categoria autònoma: En aquesta última, hi competeixen tots aquells que gaudeixen de total independència.

Jocs Olímpics de la Gent Gran

Alguns dels participants en la prova d'Estira-Arronsa. Foto: Residència Mas Vell.

En cadascuna de les proves hi tenen cabuda les tres categories, això significa que hi ha diversos guanyadors de cada prova.

Aquest fet incentiva encara més la participació de les residències.

Les competicions estan distribuïdes entre el pavelló firal i el pavelló esportiu, amb un total de quatre proves. La primera és la diana amb anelles, la qual consisteix a fer encertar un cercle en un con. En segon lloc, trobem una cursa on els participants ressegueixen un itinerari en forma de 'S'. El famós joc de les bitlles és la tercera prova, i finalment, la quarta és l'EstiraArronsa, que rau a estirar d’un cordill que va lligat a un cotxe de cartó. Aleshores, el moviment dels canells per enrotllar el fil en una barra fa que aquest sigui un exercici òptim per aquelles persones que tenen mobilitat reduïda.

La celebració de les Olimpíades El dia dels Jocs Olímpics començarà ben d’hora. Els participants, els voluntaris i acompanyants arribaran a les instal·lacions del pavelló poliesportiu on s'oferirà un esmorzar de coca de sucre amb xocolata. A continuació, es durà a terme l'encesa del peveter amb la torxa olímpica i s’inauguraran els Jocs. A partir d’aquí, es donarà pas a l’inici de les competicions, que s’allargaran fins al migdia, quan s’aturarà l’activitat per fer un dinar de germanor. Acabat l'àpat, s’entregaran els diplomes i trofeus als participants. Per tant, els avis i àvies podran gaudir d’un dia diferent, on podran practicar esport, gaudir d’un bon dinar i sobretot relacionar-se amb persones d’altres residències.

Per una altra banda, la Laura ens explica que l'any passat es va fer un concurs a les escoles per crear una mascota pels Jocs Olímpics. D'entre totes les propostes dels més petits, la guanyadora va estar el Lik, un mussol de color verd amb les anelles de les Olimpíades que va esdevenir el símbol d'aquesta trobada esportiva. Durant aquesta segona edició del certamen també es va estrenar un himne propi, creat per en Josep M. Porté i interpretat per l'Escola Municipal de Música d'Agramunt.

Gran reconeixement L’esdeveniment ha tingut un gran reconeixement per part de les autoritats, i és que després de l’èxit obtingut en les anteriors edicions, la iniciativa impulsada ara fa tres anys va estar guardonada l’any passat dins la categoria del foment i la difusió dels hàbits esportius dels Guardons de l’Esport. En aquesta categoria es valoren els projectes que promouen els hàbits esportius i la formació de persones actives entre els col·lectius de la tercera edat. "La idea és que aquesta cita contribueixi a millorar la qualitat de vida dels ciutadans", expressa la Laura.

L’acte aplegarà persones de totes les edats, ja que comptarà amb la col·laboració de prop d’una cinquantena de voluntaris que es poden apuntar a les oficines de l’Ajuntament, a més dels nens i nenes de les escoles d’Agramunt que cada any participen en la inauguració de l’esdeveniment. "Els participants de les residències s’estan preparant per a aquesta cita amb l’esport, que esperen amb gran entusiasme!", conclou la Laura.

33

Marta Eroles i Fiñana

Deures: sí o no?

Psicòloga, treballadora social i mestra

La combinació d’extraescolars i deures acaba sent el detonant de mala maror a moltes llars i va en detriment de l’únic temps de què disposa la família per reunir-se i gaudir en tranquil·litat.

Els deures sempre han estat presents al llarg de la història de l’ensenyament, però recentment s’ha encetat el debat dels beneficis o desavantatges d’aquestes tasques. Escoles i associacions de pares es qüestionen la validesa d’aquest tipus d’obligació perquè manifesten tenir dubtes dels seus beneficis.

Actualment, la majoria de centres manen deures fora de l’horari lectiu, bé sigui perquè així ho estableixen els seus protocols interns, perquè alguns alumnes no han acabat les tasques a l’aula i les han de complementar a casa, o bé perquè es creu que els deures serveixen per practicar allò que s’ha après a l’escola. Però, què hi ha de cert en tot això? Fer els deures diàriament té beneficis pels alumnes? Possibilita un major aprenentatge?

La disponibilitat horària dels alumnes en sortir de l’escola és pràcticament nul·la si tenim en compte que l’oferta d’activitats extraescolars ha augmentat vertiginosament. Els nens i nenes tenen les tardes pleníssimes. L’exagerada ocupabilitat del seu temps provoca situacions d’excessiva pressió a l’hora de complir amb les tasques, que s’acaben fent a la nit, quan el cervell ja no està receptiu per als aprenentatges i entorpint la dinàmica familiar. La combinació d’extraescolars i deures acaba sent el detonant de mala maror a moltes llars i va en detriment de l’únic temps de què disposa la família per reunir-se i gaudir en tranquil·litat. Des d’aquest punt de vista, és inqüestionable que els deures no suposen una font d’aprenentatge, de responsabilitat i molt menys de motivació.

Quina és la fòrmula màgica per combinar el temps? És cert que, ben gestionats amb objectius clars, són una manera de potenciar l’autonomia i la responsabilitat del menor, alhora que es treballa també amb la capacitat d’organització i planificació i la gestió del temps. Però la realitat ens mostra que molts alumnes, per més deures que tinguin, no augmenten 34

aquestes capacitats, sinó que requereixen l’ajuda de l’adult per poder tenir la tasca feta el dia que toca, i lluny de ser autònoms, depenen d’ajuda externa. S’acaba convertint, doncs, en una mera obligació.

Sovint ens oblidem que els alumnes, quan surten de l’escola, són nenes i nens que han de gaudir del seu temps de lleure amb família i amics. El joc i les relacions humanes són indispensables per tal que el seu cervell creï, indagui, explori i aprengui. El descans i el gaudi són imprescindibles per al seu benestar emocional. Relacionem erròniament major rendiment acadèmic amb major quantitat d’hores de treball, i n’hi ha prou en convertir les hores escolars en productives.

•

DEURES SÍ, si són tasques dinàmiques, motivadores, que ajuden a crear hàbits, si són en dies concrets i pactats de la setmana i amb un objectiu específic que els nens han de conèixer; sí suposen un gaudi pel menor i no entorpeixen les relacions familiars ni el temps de lleure diari necessari i indispensable per a cada alumne.

•

DEURES NO, si són encomanats diàriament, si suposen una angoixa, si són usats com a càstig, si es tracta de tasques mecàniques gens motivadores, afavoreixen les desigualtats com és el cas d’alumnes en situació desfavorida, entorpeixen la relació familiar i suposen una pressió excessiva per al menor.

Cal un replantejament d’aquesta qüestió, buscant termes que s’adaptin al temps real de què disposen les famílies, fórmules que potser no precisen eliminar-los però sí delimitar-los i fer-los productius; la salut mental i emocional dels nostres nens i nenes està en joc.

35

36

37

1203 Restaurant

Turó de la Seu Vella, 25002 Lleida - 973 19 58 40

El secret del 1203 15 min

GRAU DE DIFICULTAT:

Ingredients: Secret ibèric · Patates · Pebre negre · Mantega · Espàrrecs

Elaboració: Mª Pilar Zejalvo, cap de sala, amb la cuinera, Samia Ouazine, amb vistes a la Seu Vella des del Resaturant 1203 Foto: RotecnaPress.

El conjunt monumental del Turó de la Seu Vella, atractiu turístic de la capital del Segrià, permet gaudir d'unes magnífiques vistes de la ciutat i alhora del testimoni històric del temple. En un racó d'aquest indret, a la Contraguàrdia de la Reina, trobem la terrassa del Restaurant 1203, la quina cobra encara més protagonisme amb l'arribada del bon temps. Reunions amb amics, sopars familiars o en parella, celebracions a l'aire lliure... El local obra tots els dies de l'any, potenciant la zona exterior a l'estiu i la interior a l'hivern, amb una capacitat per a 120 persones. La temporada més alta és de maig a setembre, sent el mes de maig el més atractiu amb motiu de les Festes de Lleida.

Aquest espai va ser adjudicat l'any 2016 a través d'una concessió a l'empresa Tu Tries Gastronomia. Així, substituint l'establiment de la Sibil·la, es crea el 1203, amb el nom de l'any en el qual va ser col·locada la primera pedra de la catedral.

La persona a la qual se li va oferir passar al capdavant va ser a en Noé Bosch. "La meva intenció era donar-li una volta al negoci.

La filosofia de la nostra empresa és tenir les millors terrasses de Lleida i ser un referent", ens explica, ja que els antics concessionaris només oferien servei de bar. Amb aquest objectiu, introdueixen l'opció dels àpats i la convivència de la gastronomia amb la cocteleria. "Busquem una carta equilibrada, en la que hi trobem des de tapes i vermuts a un steak tartar, els típics caragols de Lleida o un tataki de tonyina. És molt completa", afirma.

38

En primer lloc, marcarem el secret ibèric a la planxa amb una mica de sal i pebre, i el barregem un ou. Seguidament, precalentem el forn a 180º C. Introduïm la carn i la deixem durant set minuts, fins que quedi cruixent. Tallem una patata per la meitat i la posem al forn, juntament amb uns espàrrecs, fins que quedinben dauradets.

Per una altra banda, bullim més patates i fonem la mantega en una paella. Un cop estiguin bullides, les triturem i fem una mescla amb la mantega fosa, per tal d'aconseguir una salsa. Finalment, procedim a servir el plat. Fem una base amb la salsa i hi posem el secret ibèric al damunt, amb les patates i els espàrrec en un costat. Per últim, decorem el plat amb una mica de romaní.

Amb una trajectòria cada vegada més exitosa, aposten per la cuina de proximitat. "Intentem treballar amb productes lleidatans i de la terra, sobretot en l'àmbit de la cocteleria. Els nostres mojitos no són succedanis: si en la temporada de fruita és el moment del préssec paraguayo, ens inventem el mojito de préssec paraguayo", assegura, i afegeix que "aquest estiu farem que la gent vegi com el mateix cambrer agafa la fruita de la capsa i elabora els còctels a l'instant". A més, la terrassa compta amb un escenari que acull diversos esdeveniments i actuacions musicals en directe, donant oportunitats als més joves i creant un ambient molt càlid.

El projecte ha estat molt ben acollit pels clients. Un 80% dels comensals són lleidatans, encara que els turistes també freqüenten molt el lloc. El rang d'edat d'aquests oscil·la entre els 25 i els 45 anys. Segons en Noé, "delerar de la tranquil·litat i del temps és el que busquen els nostres clients, a més de gaudir d'una bona experiència culinària".

39

Control de l’agressivitat amb visió artificial "La visió artificial capta imatges preses amb càmeres 3D a les quals s'aplica una sèrie d'algoritmes matemàtics que donen com a resultat la predicció del comportament".

L'agressivitat dels porcs genera que es mosseguin les cues entre si, produint fins a un 30% de pèrdues per als criadors. Davant d'això, alguns grangers d'Escòcia han recorregut a la visió artificial amb sensors per resoldre aquest problema. Els criadors escocesos estan utilitzant la tecnologia per augmentar els seus guanys i combatre la caudofàgia. Aquests van prendre partit en l'assumpte per crear una solució definitiva perquè els animals no s’ataquin a les granges.

Quin és el motiu de la caudofàgia?

Les mossegades de cues són un fenomen que ocorre sovint en les granges porcines i té greus afectacions econòmiques per als empresaris ramaders. Una de les solucions aplicades en molts centres és la mutilació de les cues dels garrins. No obstant això, aquesta pràctica està prohibida en molts països de la Unió Europea, ja que es considera traumàtica per als animals i a més aquesta solució no suprimeix completament les agressions. Tot i que s'han estudiat les diverses causes de les agressions entre els porcs, encara no s'ha determinat un patró únic. La predisposició genètica, el que consumeixen, les característiques del lloc on es crien, possibles patologies, l’estrès i fins a l'estació de l'any, són només algunes de les variables que podrien influir.

Previsió de l'agressivitat: una solució alternativa La solució alterna desenvolupada pels escocesos està basada en la visió artificial per alimentar un mòdul central amb imatges preses per càmeres 3D, a les quals se'ls aplica una sèrie d'algoritmes matemàtics d'Intel·ligència Artificial que donen com a resultat la predicció, segons els moviments dels porcs, del moment en què podrien estar a punt d’atacar. L'experiment es 40

va dur a terme en una granja porcina del país per part d'investigadors d'una institució científica d'Escòcia i va girar entorn del monitoratge d'una mostra sobre un total de 667 porcs amb cua. Els instruments utilitzats van ser dos tipus de càmeres de vídeo: regulars i de temps de vol. El temps d'enregistrament va ser de 52 dies consecutius i la revisió dels animals es realitzava dues vegades al dia amb la finalitat de determinar alguna prova d'agressivitat.

Les càmeres de temps de vol emeten polsos de llum infrarojos tipus LED, fins a 25 vegades per segon, registrant el lapse requerit per a determinar els moviments reflexos dels porcs.

Aquesta informació permet seguir la ubicació i l’actitud de cadascun dels animals. Els resultats de l'experiment van ser molt encoratjadors: els investigadors van aconseguir determinar algunes actituds específiques en els porcs just abans d'agredir altres animals. Un exemple és l'arronsament repetitiu de les seves pròpies cues contra els seus cossos. El percentatge de detecció d'aquests canvis que va tenir el software abans d'una mossegada va ser del 73.9%.

La idea és que una vegada s'hagi predit el comportament agressiu dels porcs, es pugui desplegar un conjunt de distractors pels animals com ara farratge, sogues amb nusos o cartó picat; de tal manera que els porcs instintivament els mosseguin i no facin mal als altres animals. Altres alternatives a la caudofàgia són les joguines, com les cadenes antiestrès, una gamma de productes de la que disposa Rotecna, la qual permetria millorar el benestar dels animals, així com suavitzar la seva agressivitat.

41

42

43