QUADERN DE BITÀCOLA

Guanyar-se els clients a la cuina Per Alirio Barrios Responsable comercial a l'Àsia

Cuinant arepas a casa d'un client a Austràlia. Foto: Alirio.

Hi ha països, sobretot a la zona d’Oceania, on la relació que tenim amb els clients és tan estreta que, fins i tot, quan anem allà, ens obren les portes de casa seva i ens donen allotjament. Davant la seva hospitalitat, una manera de mostrar-los el meu agraïment ha estat cuinar per a ells. La veritat és que no sóc un gran cuiner, però tinc un parell d’especialitats, que són les arepas, un plat típic de la meva Veneçuela natal, i les barbacoes. Com que quan parlo de Veneçuela als clients els hi sona sempre molt més llunyà que Espanya, la majoria de vegades he apostat per atansar-los una mica la gastronomia del meu país amb un plat tan representatiu com són les arepas veneçolanes. Així doncs, sempre amb les instruccions de la meva dona, he sortit triomfant dels àpats servits.

En aquest sentit, recordo especialment un dels meus viatges a Austràlia, a casa del nostre distribuïdor al país, on vaig decidir cuinar per agrair el tracte rebut. David, el nostre client allà, té una filla molt jove, a la qual, mentre jo cuinava, es notava que no li estava fent gens el pes el meu plat, i li deia als seus pares que ella no pensava menjar-se allò!

Als pares se’ls notava incòmodes per l’actitud de la noia, i jo, que sempre busco fer broma, els deia que no es preocupessin, però que si després la noia volia tastar les arepas, no li deixaríem. Dit això, vaig fer les arepas farcides amb carn a la barbacoa i una salsa especial, recepta familiar de la meva dona (a Veneçuela sempre es diu que el secret d’una bona arepa és la salsa), i els amfitrions van començar a menjar i a expressar que estaven molt bones. Allò va despertar la curiositat de la jove, que en tastar-les va quedar encantada i va trucar tot seguit a la seva parella per tal que anés a casa seva a tastar-les. Va ser genial!

Per una altra banda, també recordo l’èxit que aquest plat va tenir amb un client a Nova Zelanda, a qui li va agradar especialment la salsa de la meva dona, una recepta a la qual només tenen accés aquelles persones que passen a formar part de la nostra família. Doncs bé, al cap de dos dies d’arribar a casa, a Saragossa, aquest client em va enviar un correu dient-me que volia fer les arepas, però no sabia com fer la salsa. No sabia com dir-li que allò era un secret de família, així que vam tenir un encreuament de correus molt graciosos, on primer li deia que si li donava la recepta, l’hauria de matar.

Finalment, quan després de demanar permís a la meva dona, li vaig enviar la recepta, li vaig incloure alguns comentaris com: “Sal, en funció de l’edat dels comensals, en el teu cas no posis sal i, el toc final de la salsa és posar-li el dit i llepar-lo i, si no em creus, revisa les càmeres de seguretat de casa teva del dia que vaig cuinar allà!”. Seguint la broma ell em va contestar que després de llegir sol la recepta, l’havia retallat, incinerat i guardat en un racó de casa seva vigilat les 24 hores del dia, perquè ni les cendres poguessin desaparèixer”.

El cert és que l’hospitalitat de la majoria dels nostres clients i aquests intercanvis culinaris durant les nostres visites, fan més lleugers els llargs viatges que fem com a comercials, i també consoliden les nostres relacions amb els clients, perquè veuen en nosaltres més que un comercial.

Fent arepas i carn a la barbacoa a Nova Zelanda. Foto: Alirio.