Impuls Ca la Seca by Rotecna, s.a.

EDITORIAL, 3 CAL..., 3

2n trimestre 2019

QUÈ FEM?, 4

LES ETAPES DE ROTECNA ÉXIT DE ROTECNA A LES FIRES

QUI SOM?, 8

DEPT. FINANCER I D'ADMINISTRACIÓ ENTREVISTA A XAVIER MORALES

EMPRENEDORS, 10 CAL SERA REMEIS NATURALS, 12

ÉS NECESSARI EL MAGNESI?

AGRAMUNTINS PEL MÓN, 14

BETTINA COSTAFREDA, NOVA ZELANDA

SALUT SÈNIOR, 18

TRASTORNS DE LA SON: L'INSOMNI

ENTITATS, 22

AGRUPAMENT ESCOLTA I GUIA DIABLES L'ESPETEC

DIARI D'UN NÒMADA, 24

NOVA YORK, CIUTAT MÀGICA

SOLIDARIS, 26

SAMPAKA ENS NECESSITA

MATERNITAT, 28

QUÈ ESPERA EL TEU NADÓ DE TU?

L'ESPORT, 30

25 ANYS DE BÀSQUET A AGRAMUNT

PSICOEDUCA, 32

VACANCES D'ESTIU

ON MENJAR, 34

HOSTAL DEL CARME

EL RACÓ DEL PORC, 40

Ca la Seca

La cita més antiga que parla dels orígens de Ca la Seca fa referència a l'ofici de torronaire: "No volteu, quedeu-vos aquí, si voleu el torró fi, puig amb tota la seca i la meca no hi ha torrons com els de ca la Seca!"

Amb l'arribada del bon temps, ja comencem a pensar en què dedicarem els dies de les merescudes vacances. En aquest ambient estiuenc, no volem deixar d'apropar-vos tota l'actualitat.

En aquells temps, l'activitat torronaire a la vila era molt important, però les inquietuds dels antecedents d'aquest renom van fer que s'instruïssin en altres oficis. Paral·lelament, el torró va seguir la seva trajectòria.

Els últims dies, arran de la meva conferència a la Trobada Empresarial al Pirineu, hem rebut moltes trucades interessades en el meu proper propòsit, del quin també se n'ha fet ressò a alguns mitjans de comunicació. Concretament, vaig avançar la meva voluntat d'impulsar al meu poble un centre d’ajuda per a persones amb problemes físics i emocionals, amb habitacions per a persones amb problemes més greus. Si es donen les condicions adients, la idea és iniciar aquest projecte en un termini de 3 a 5 anys, amb una durada de construcció de mínim 2 anys. Des de fa temps tinc la il·lusió de tirar endavant aquesta iniciativa, la qual, arribat el moment, rebreu noves notícies.

En l'actualitat, la Conxa Vilella es reconeix en el renom de Ca la Seca i la seva familia encara conserva la casa pairal a l’avinguda de Marià Jolonch. El llinatge d’aquesta finca, on aleshores encara no passava la carretera i la casa abastava tot el terreny des del riu Sió fins al camí dels llops, està lligat a en Joan Vicens Valls. Va ser després de casar-se amb la Isabel Pla Gabernet de Ca la Mia l'any 1905, quan dóna peu a l'activitat ramadera. Més tard, els esforços de reconstrucció a causa del bombardeig i la pèrdua econòmica ocasionats per la Guerra Civil, a banda d'haver estat refugiat al Bosc de Siscar, la finca va continuar sent la seu de la família. Amb els anys, d'aquest matrimoni en nasqué la Carme i la Maria. Aquesta última es casà amb el Miquel, conegut temps després per "biciclista el Seco" en referència al seu negoci, els quins van donar a llum a la Conxa.

El pas del temps fa que ens adonem que el món es mou de pressa, fet que ens ha portat a assolir els 9,4 milions d'unitats injectades a l'any. La nostra evolució i la prestació del nostre servei han anat sempre juntes, aconseguint un equilibri amb la vila. A més, el 20è aniversari de l'IMPULS també va acompanyat del naixement de noves entitats i de fites d'unes altres, la història de les quines descobrireu al llarg d'aquestes pàgines. Una experiència que per a nosaltres és especialment emotiva, ja que des d'aquest mitjà sempre hem fet difusió de l'activitat del nostre entorn. Finalment, amb el desig que les vacances siguin molt profitoses, esperem que les pugueu gaudir rodejats de les persones que us estimen: bon estiu a tots els nostres lectors! Gener Romeu

L'evolució de la societat va comportar la creació de l'actual calçada, la quina connecta el poble amb la carretera de Tàrrega i la de Cervera, partint en dos el patrimoni de Ca la Seca. La voluntat del Joan Vicens havia estat de construir un immoble en el qual pogués viure tota la seva família, és per aquest motiu que avui en dia, cadascú dels seus successors conserva una part dels edificis.

Dipòsit legal L-213-99

La llarga nissaga de Ca la Seca, que es caracteritza pel seu tarannà artístic i emprenedor, omple d'orgull la Conxa, sent per a ella una gran complaença que encara avui en dia coneguin a la família amb aquest renom!

Imatge actual de 'Cal Mariasso'.

Direcció: Gener Romeu. Redacció, edició i maquetació: Noèlia Burgos. Publicitat: Tamara Lombardo. Preimpressió: Montse Guerrero. Col·laboradors: Montse Serra, Gilbert Esteve, Marta Eroles, Anna Pujadó i Teresa Duran. CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS tamara.lombardo@rotecna.com IMPULS DIGITAL issuu.com/rotecnapress BLOG impulsagramunt.blogspot.com.es XARXES IMPULS-d-Agramunt L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals. 3

Les etapes de Rotecna, líder al sector

1991

Neix Rotecna, dedicada a la fabricació i comercialització d'equipament per a explotacions porcines.

1996

Creem el departament d'enginyeria per a potenciar el llançament de nous productes.

2001

Les exportacions superen el mercat nacional. Actualment representen el 70%.

2013

Adquirim la primera màquina d'injecció superior a 2.000 Tn per al desenvolupament i fabricació de productes grans.

1994

Incorporem la secció d'injecció de plàstic per a la fabricació dels nostres productes.

1998

Ampliem les instal·lacions: 17.000 m2 de superfície, 7.000 dels quals dedicats a producció i oficines.

2003

Incorporem a la nostra gamma de productes l'alimentació electrònica.

2014

Nova ampliació de les instal·lacions: 53.000m2 de superfície, 18.000 m2 dels quals destinats a producció i oficines.

1994

Som els primers a fabricar la tremuja per a engreix amb injecció de plàstic.

1999

Rotecna va ser, al 1999, la primera empresa del sector per a l'equipament porcí a obtenir la certificació de qualitat ISO-9001.

2006

Implementem un nou sistema de gestió per a millorar l'eficiència dels processos de magatzematge i expedició.

2016

Posem en marxa la nova línia de productes centrada en el tractament de les dejeccions ramaderes: Tecnapur.

Desenvolupament d'una iniciativa emprenedora Des de la creació del primer producte, la tremuja d'engreix Grow Feeder, l'expansió de de Rotecna ha estat continua i molt estudiada, fet que ens ha permès créixer i afrontar les fluctuacions del sector.

L'any passat vam superar els 3 milions d'euros d'inversió productiva en un any.

Som una empresa líder i ens podem enorgullir de tenir la gamma més extensa de productes per al sector porcí. El nostre éxit es basa en la qualitat i en la innovació, en la nostra actitud emprenedora i en l'afany per estar presents en tots els mercats mundials. Actualment, l'exportació de la firma representa, aproximadament, el 70% de la nostra producció, i estem presents a més de 90 països, amb punts de distribució.

INVESTIGACIÓ Col·laborem amb ramaders i institucions de tot el món per a desenvolupar i testar els nostres productes i maximitzar la seva rendibilitat.

DISSENY

Les nostres fites 58.000 m2 de superfície. 25.000 m2 destinats a la fabricació i emmagatzematge de productes.

Màquines d'injecció amb la més recent tecnologia, aptes per a motlles de fins a 20 tones. 350 motlles, 15 màquines d'injecció, 4 robots i 3 centres automàtics de soldadura.

Ser el núm. 1 en innovació ens ha convertit en l'empresa més inspiradora i seguida. Aportem les millors solucions per a augmentar els beneficis del sector.

SOLUCIONS Augmentar el valor que lliurem als nostres clients implica una consultoria tècnica i comercial personalitzada dels nostres tècnics i experts.

8.160 hores de producció a l'any

FABRICACIÓ Més de 1,4 milions de productes acoblats a l'any.

15 màquines d'injecció de fins a 2.300 Tn, 9,4 milions d'unitats injectades/any, més de 7.000 Tn de diferents plàstics consumits/any.

Més de 1.500 camions i contenidors expedits a l'any.

DIVULGACIÓ Amb més de 40 patents, exportem a 90 països.

La nostra facturació internacional és del 70 %.

L'única empresa del sector que edita tres revistes per a informar els nostres clients de les últimes novetats i de l'actualitat sectorial: El 'Informativo Porcino', El 'Rotecna World' i l'IMPULS d'Agramunt. 5

Éxit de Rotecna a les fires sectorials

Rotecna va lluir un estand a FIGAN de 400 m 2. Foto: RotecnaPress.

Rotecna va estar present en una nova edició de la Fira Internacional de Producció Animal, FIGAN, que es va celebrar a Saragossa els dies 19 al 22 de febrer. La cita va congregar a més de 70.000 persones, aconseguint un rècord tant en visitants com en empreses expositores i metres quadrats d'exhibició. La fira va aconseguir reunir les innovacions més capdavanteres i es va reafirmar com un referent del sector ramader del sud d'Europa, segons van afirmar les autoritats de la institució firal. Durant els quatre dies de la fira, Rotecna va exhibir les seves últimes novetats en un estand de 400 m2. Els productes més destacats van ser la fase II de Tecnapur; el sistema fisicoquímic de tractament de purins, i el Silometric; el sistema de control de capacitat de sitges, que van obtenir un reconeixement com a Millora Tècnica.

Vista frontal de l'estand. Foto: RotecnaPress. 6

La innovació que va presentar Rotecna en exclusiva va ser la gàbia de gestació per a maternitats i el Dositronic G, un conjunt que va obtenir un gran acolliment. El responsable comercial nacional de Rotecna, Gener Romeu, va valorar molt positivament la presència de l'empresa a l'esdeveniment. “Vam rebre la visita de tots els nostres distribuïdors i de les grans integradores de tot el món”. Gener assegura que les previsions en el mercat nacional per a aquest any són excel·lents, ja que s'estima que, a curt termini, es dispararan les exportacions, sobretot a la Xina. “Entre el sector existeix un sentiment d'eufòria col·lectiva”, afegeix el jove comercial, qui afirma que la tecnificació de les granges, un dels àmbits pel qual sempre aposta Rotecna, s'erigeix com un dels pilars fonamentals en el sector.

Comercials reunits durant la fira. Foto: RotecnaPress.

Departament Financer i d'Administració

FITXA TÈCNICA:

En Xavier Morales, la Neus Oliva, la Mireia Ginés, el Pol Morell, la Gemma Boldú, el Xavier Regué, la Carme Vidal i la Carme Gasull formen el Departament Financer i D'Administració de Rotecna. Foto: RotecnaPress.

La gestió de l'administració financera i comptable és un punt estratègic per al bon funcionament de l'empresa. Actualment, el Departament Financer i d'Administració de Rotecna està format per un qualificat grup de vuit persones expert en matèria.

• Any de creació del nou organigrama: 2017 • Nombre de treballadors: 8

l'adopta en Xavier Morales, amb una llarga experiència prèvia en la gestió financera d'empreses, que formant equip amb Xavier Regué, el cap d'administració i comptabilitat, coordina les diferents figures del departament.

L'objectiu principal de la secció és donar servei als altres departaments i empleats de Rotecna i al Consell de Direcció, l'òrgan per promoure el lideratge distribuït i de participació en la presa de decisions de la nostra companyia.

És en aquest moment quan es defineix una organització departamental amb una nova distribució de tasques, per tal de reforçar la secció. Així, la Carme Vidal, la Carme Gasull i la Gemma Boldú s'ocupen de les àrees de comptes a pagar, tresoreria i gestió bancaria i de comptes a cobrar.

A més de donar suport al "client intern", el Departament Financer i d'Administració també és el responsable de la gestió en l'àmbit econòmic i fiscal amb clients, proveïdors, d'altres col·laboradors externs i administracions públiques.

Per una altra banda, trobem al Pol Morell, el controller industrial i comercial de Rotecna. La seva posició està lligada al control i a la supervisió de costos i marges de productes, clients i mercats.

Organització i gestió de l'equip humà Des dels seus inicis, Rotecna ha disposat d'un departament d'administració encarregat de la gestió econòmica i financera. Amb els anys les responsabilitats fiscals i mercantils i els processos de gestió han esdevingut cada cop més complexos. A més, el creixement experimentat per Rotecna, ha provocat que aquest departament, que és un dels més veterans de l'empresa, s'anés especialitzant cada vegada més en la tasca que li és pròpia. L'any 2017, s'incorpora la figura del Director Financer amb l'objectiu de reforçar el departament, impulsar noves eines de reporting i millorar de l'eficiència de l'empresa. Aquest rol 8

A la recepció hi trobem la Mireia Ginés, encarregada de facturar als nostres clients. Al seu costat, la Neus Oliva s'ocupa de la gestió de visites i registre de clients. Ambdues gestionen també la correspondència de la firma. Són una part important de l'empresa, ja que són el primer contacte i la primera imatge de Rotecna per part dels clients i les persones que ens visiten. El departament també compta entre les seves funcions amb el compliment de les obligacions tant comptables com fiscals i la supervisió en l'elaboració dels comptes anuals de l'empresa, i el seguiment pressupostari, una tasca que, conjuntament amb els integrants de la secció, formen una peça important en l'èxit empresarial de Rotecna.

Xavier Morales

“La nostra aportació com a departament ha de ser acompanyar a Rotecna en el seu creixement”.

Amb una àmplia formació i experiència en l'àmbit econòmic i financer, en Xavier Morales arriba a Rotecna l'any 2017, després d'haver treballat empreses de serveis professionals i en posicions de responsabilitat financera. La seva trajectòria professional fa un gir amb el salt des del món de la consultoria de sistemes i organització cap a la funció de direcció financera en diferents sectors industrials, i fins que arriba l'oportunitat de treballar a Rotecna. A què et dedicaves professionalment abans d’entrar a Rotecna? Sortint de la facultat d’econòmiques vaig començar a treballar en l’àmbit de l’auditoria i la consultoria realitzant projectes arreu de l’Estat. Després d’aquesta intensa etapa, vaig ocupar posicions de responsabilitat financera en diferents empreses industrials catalanes de sectors com el paper o el tèxtil. Com sorgeix l’oportunitat de treballar a Rotecna? El que em va decidir va estar la solidesa de l'empresa, del projecte i la marca dins del sector. A més, un factor afegit va ser la relació amb el territori, ja que, tot i que visc a Sant Martí de Tous, un poble proper a Igualada, la meva mare és de Guissona, i mantinc els lligams personals amb aquesta demarcació. Com van ser els inicis? Recordo que em va impactar la potència comercial i la presència internacional de l'empresa, amb un volum d'exportació del 60% del total de la facturació i presència en més de 85 països. També em va cridar l'atenció l'activitat del Departament de Màrqueting i que s’editin tres revistes, fet que explica molt del projecte i dels valors de Rotecna i que reafirma la seva imatge corporativa. També em va impressionar la capacitat de l'equip humà i el seu tarannà familiar i proper.

En Xavier Morales, Director Financer. Foto: RotecnaPress.

Com comences a coordinar el departament? El primer pas va ser canviar el model organitzatiu per tal que cada persona focalitzés els seus esforços en una àrea funcional, sense perdre la polivalència. Així, hem aconseguit millorar la productivitat de la nostra feina i reduir els temps dels processos administratius i comptables. Una altra fita rellevant ha estat la migració a una nova versió de l'ERP Ross que ens ha aportat millores substancials en els procediments de treball i en l'obtenció d'informació econòmic-financera. Què és el que més t’agrada de treballar a Rotecna? El suport per part de la direcció i del consell per tirar endavant iniciatives i projectes de millora, així com la predisposició i flexibilitat de l'equip humà per assumir riscos i acompanyar el creixement de l'empresa. Com valores la capacitat d’innovació de Rotecna? La innovació forma part de l’ADN de Rotecna. El fet que l'empresa disposi del més ampli catàleg de productes i que siguem marca de referència i reconeguda al sector, evidència l’èxit d’aquest esperit innovador. Davant aquestes expectatives, quina pot ser la teva aportació? Ajudar a l’equip i als companys aportant els coneixements i experiències adquirits en consultoria, auditoria i en sectors industrials diversos. A nivell col·lectiu, la nostra aportació com a departament ha de ser acompanyar a Rotecna en el seu creixement. 9

Cal Sera

"No em podia permetre deixar als agramuntins i agramuntines sense la xarcuteria de tota la vida."

En Joaquim Sera, la tercera generació que actualment regenta la xarcuteria (1999). Foto: RotecnaPress.

Agramunt té un gran patrimoni creat per establiments comercials històrics, i una de les botigues que formen part de la identitat de la vila és Cal Sera. Tal com publicàvem a la primera edició de l'IMPULS (1999), en la qual aquest establiment va ser el primer emprenedor entrevistat, el negoci familiar es va iniciar amb els pares d'en Jordi Sera, en Ramon i la Magdalena, l'any 1951 amb 'Cal Puig', la botiga de queviures situada al Carrer Sant Joan. A més, un any abans que sortís a la llum el primer número de la nostra revista agramuntina, el 1998, tenia lloc l'obertura de la xarcuteria del supermercat del Camí de les Planes. Amb el pas del temps, en Jordi va heretar el negoci familiar fins que, a principis d'aquest any, el seu fill Joaquim Sera va prendre el relleu generacional de la botiga, originari de línia paterna des del seu avi. Les persones més grans del poble recorden des de sempre la xarcuteria i és per aquest motiu que el més jove dels Sera va accedir a regentar l'establiment del seu pare. Els productes que ofereix en Joaquim estan seleccionats pels seus alts criteris. Tenint en compte l’experiència acumulada de les darreres generacions, Cal Sera treballa amb de forma artesanal, amb budells naturals, sense conservants ni colorants, amb productors locals de la província de Lleida, escollits segons la temporada i aquest és el fet que marca la diferència. Destacar amb un bon producte de proximitat amb bon preu, és el lema del propietari d’aquesta botiga. Això és el que vol la seva clientela habitual, guanyada al llarg dels anys. 10

En quin moment decideixes incorporar-te a la botiga? He estat darrere el taulell des de petit, fins que a l'adolescència em vaig decantar per estudiar la carrera de Fisioteràpia. Aleshores aprofitava les vacances d'estiu per estar pendent del mondongo, de la quina mai m'imaginava que passaria al capdavant. No obstant això, quan el meu pare em va transmetre la seva decisió de jubilar-se, va néixer en mi el desig de continuar amb aquest llegat, ja que no em podia permetre deixar als agramuntins i agramuntines sense la xarcuteria de tota la vida. Què suposa per a vosaltres ser per als vilatans d'Agramunt uns referents xarcuters des de 1951? Molta satisfacció. Aquesta és la raó que m'anima a seguir amb la tradició del negoci i fer que aquest pugui evolucionar. L'obertura dels grans supermercats ha provocat la decadència dels hàbits de compra de la gent en els petits comerços, a causa dels seus nous models de consum. Però ara, amb la tercera generació de la família implicada en la gestió de Cal Sera, el meu repte és mantenir viva l’essència de la botiga de carrer, propera i útil pels seus veïns, amb el compromís de seguir millorant cada dia en el nostre vincle de servei amb els clients i en la relació qualitat-preu dels nostres productes. Com està sent la teva adaptació? Molt divertida! Tot i que el meu dia comença ben d'hora, el tracte amb la gent fa que aquesta feina sigui fàcil. Continua la llonganissa sent el plat estrella? I tant! Aquest és un clàssic que no falla mai. També seguim fent el

Cal Sera

En Jordi Sera amb el seu pare, en Ramon, a la botiga del Camí de les Planes (1999). Foto: RotecnaPress.

mondongo tot i que ara, amb l'adaptació dels nous productes, matem entre 4 i 5 porcs depenent de la setmana. Quan van tancar l'escorxador agramuntí i vam passar a fer la matança a un escorxador particular a Tàrrega. Notes que ha canviat molt la demanda de la gent en els darrers anys? Ara hi ha molta més competència que abans, més llocs on anar a comprar. A més, els hàbits de les persones també han canviat bastant; sobretot entre les noves generacions, que ara demanen més productes preparats o precuinats. Aquest tipus de demanda les atén la carnisseria de la Fondandana, on ja fa molts anys es van introduir productes com les hamburgueses, els llibrets de llom, les croquetes, les mandonguilles o els San Jacobs. Aquí, a la botiga del carrer Sant Joan, s'hi apropa el client més tradicional, el que busca fer artesanalment el brou, vol una cansalada enrotllada, un pollastre sencer o una botifarra. Què motiva a la compra de carn tradicional? El nostre perfil de client és aquell que busca la qualitat dels productes, i a les nostres carnisseries el coneixem bé, ja que prescindim d'intermediaris per tal de poder oferir el millor servei i ser els carnissers de la vostra confiança. Tens present algun projecte de futur? La veritat és que no em preocupo en excés pel futur, tot i que m'agradaria introduir alguns productes per marcar la diferència. Actualment, dins la nostra oferta de productes amb inclòs les pizzes artesanals, les quines ofereixen múltiples combinacions,

La Magadalena, en Jordi i en Ramon, a la botiga del Carrer Sant Joan (1999). Foto: RotecnaPress.

com la pizza de manetes de porc. De fet, estan resultant molt exitoses entre els clients i sempre em quedo curt! D'altra banda, la meva intenció és crear un nou concepte que fusioni dos productes tradicionals tant de la cuina catalana com d'Agramunt, com per exemple un fuet de xocolata o de torró, que sortiria a la llum coincidint amb la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. A més, també m'agradaria implementar un projecte de vídeo receptes, en els quals pogués donar idees originals per cuinar segons els nostres productes de temporada. Afronto aquesta etapa molt positivament, amb la il·lusió de seguir amb la tradició de Cal Sera! 11

Montse Serra Especialista en herboristeria

El magnesi és un dels minerals més importants per tenir una bona salut. És un element químic essencial per a l'ésser humà; la major part del magnesi es troba als ossos i té una funció estabilitzadora de l'estructura de cadenes d'ADN i ARN. En funció del pes i l'alçada, la quantitat diària recomanada és de 300-350 mg, quantitat que es pot obtenir fàcilment perquè es troba en la majoria dels aliments. És un dels minerals imprescindibles per reforçar el sistema immunitari, la musculatura i els ossos, axí com per regular el sistema nerviós. A més a més, ens aporta energia i també ens protegeix el cor; evitant taquicàrdies i palpitacions. El podem trobar amb més qualitat i quantitat en les verdures de fulla verda com l'espinac, la carxofa o la col. També es pot trobar en cereals integrals, llegums, fruit secs, llavors, algues, germen de blat i sèsam entre altres. Per exemple, les persones que menys carència en tenen són les que fan una dieta vegana, per la qualitat de magnesi que contenen els aliments d'aquesta dieta. Una dieta amb molta carn, poques verdures i cereals refinats, a causa dels adobs químics de les terres, fan que puguem tenir carència d'aquest mineral. Alguns dels símptomes que es 12

És necessari el magnesi?

poden manifestar són: el cansament, l'insomni, les rampes, la cefalea o mal de cap i la fragilitat del cabell, les ungles i la pell. Cal tenir en compte que costa més d'assimilar-lo o en tenim més carència quan patim males digestions, si prenem medicaments, si prenem productes diürètics, si tenim problemes d'alcohol o si som diabètics. També podem prendre'l amb carbonat de magnesi si tenim problemes de restrenyiment. Per altra banda, les persones que fan molt esport o competeixen en esports d'alt rendiment en tenen més carència. Per tant el poden prendre com a complement alimentari a la seva dieta abans, durant o després de l'activitat física, així evitaran el cansament i la tensió muscular. A més a més, és bo combinar-lo amb col·lagen per persones adultes amb problemes d'artrosis, osteoporosis o amb una musculatura fràgil. Ja que a part d'augmentar la massa muscular ens ajudarà a evitar una fractura òssia. Avui en dia, el magnesi és un complement alimentari important per el nostre cos i cal assegurar-nos que no en patim una mancança a causa d'una mala alimentació. En cas de qualsevol dubte estem a la vostra disposició.

EXPOSICIONS A L'ESPAI El primer humà va ser un artista Guinovart 09 Febrer | 14 de Juliol 2019

La forma de la llibertat Pilar Rosado 18 Maig | 7 Setembre 2019

13 i 14 de Juliol 2019 Les 24 hores sòniques a l'Espai (12h dissabte fins a les 12h del diumenge) Tothom està convidat a intervenir-hi el temps que vulgui mostrant el seu art: música, poesia, dansa, dibuix, fotografia, cant, pintura… Vine i Participa! HORARI DIJOUS I DIVENDRES, DE 10H A 13H DISSABTE, D’11H A 14H I DE 17H A 19H DIUMENGE, D’11H A 14H

PLAÇA DEL MERCAT, S/N 25310 AGRAMUNT WWW.ESPAIGUINOVART.CAT TEL.973.39.09.04

Protectors Fundació:

Socis Fundació: Sr. Joan Uriach i Marsal

Bettina Costafreda – Nova Zelanda Complint el somni americà Una experiència enriquidora

“Quan més lluny ets de Catalunya, és quan te n'adones de tot el que hi tens."

El Tongariro Alpine Crossing, la muntanya on es va gravar el 'Senyor dels Anells'. Foto: Bettina Costafreda.

Canviar de continent és un contrast gran per passar en poques hores d'una cultura a una altra, però encara ho és més trencar amb la rutina diària i endinsar-se en la meditació. Sota aquesta idea, al gener la Bettina Costafreda emprèn el seu viatge cap a Nova Zelanda. "Sempre he estat una mica aventurera i feia temps que em rondava la idea de marxar. L'únic que tenia clar és que volia viatjar cap a la zona de l'Àsia... Tot i això, en el moment en què em plantejava fer el viatge, una sèrie de casualitats em van portar a descobrir la meditació vipassana i a fer una 'prova' d'inscripció a Nova Zelanda amb la idea que ho podria cancel·lar quan voldria. Quan vaig retre compte, el viatge en si havia començat a agafar forma, i com que necessitava un canvi, vaig decidir fer el pas", explica la Bettina, que afegeix que "al començament em van sorgir totes les pors, intentava relaxar-me i desfer-me de la incertesa, fins que després de la meditació vipassana, el viatge va començar a fluir per si sol i en dos mesos i deu dies, vaig aconseguir veure la major part del país!". Tot i això, per tal d'adaptar-se al territori i acabar una assignatura de la Universitat (UOC), la primera parada de la seva aventura va ser a Auckland, la ciutat de l'illa nord de Nova Zelanda més gran pel que fa a població. Després d'una setmana d'estudi i d'excursions en aquest indret, es desplaça a Makarau per començar el retir. "La meditació vipassana consisteix a observar el teu cos i la teva ment, alliberant-te a poc a poc de la inclinació i l'aversió que has anat acumulant al llarg del temps i que són els causants de la teva infelicitat. És un treball personal d'auto curació", indica la Bettina. Durant els 10 dies que va estar al centre, va haver de respectar alguns preceptes, els quals implicaven separar els homes de les dones i mantenir el Silenci Noble durant l'estada: evitar qualsevol 14

mena de relació amb els altres assistents, sigui personal, gestual o visual. "Els primers dies ho vaig portar millor del que m'esperava, no va ser fins al setè dia quan realment ho vaig passar malament, segurament per tota l'energia que es movia al meu cos", recorda l'agramuntina, que confessa que quan va arribar l'hora de trencar el silenci l'últim dia, ella hagués seguit meditant. En aquest punt, s'inicia l'odissea nova zelandesa, en la qual el següent destí va ser l'estada d'una setmana fent un voluntariat en una comunitat autosuficient a través de la plataforma 'Work Away'. Es tractava d'una comunitat on la propietària de la majoria d'edificis llogava els apartaments a persones que volien desconnectar de la ciutat o canviar de vida treballant en un ambient idíl·lic dins dels Waitakere Ranges a la costa oest d'Auckland amb unes vistes excepcionals a la platja de Karekare. "Les tasques que havia de realitzar eren merament de jardineria, però en l'àmbit econòmic em quedava una setmana coberta. Aquí em vaig proposar que durant el viatge volia qualitat, i no quantitat, que l'important no era veure el màxim de llocs possibles, sinó gaudir i aprendre del país que m'estava acollint". El resultat d'aquesta reflexió va ser un viatge que ho va acabar integrant tot, així com la substitució del transport públic per l'autoestop. "La naturalesa a Nova Zelanda és tan impressionant que no et deixa indiferent: quilòmetres de platges naturals, verges i salvatges no massificades, rius d'aigua calenta, volcans i aigües completament cristal·lines que són un reclam per a qualsevol viatger", afirma la Bettina, que destaca el respecte per la natura i l'entorn rural. Una de les altres destinacions de l'agramuntina va ser la casa d'una dona de Cambridge que havia conegut durant

Bettina Costafreda - Nova Zelanda el curs de meditació. "Les persones locals, els 'kiwis', tal com se'ls anomena al país, són molt oberts, t'ofereixen sense demanar res a canvi, tot el contrari d'aquí", explica, reafirmant que "marxava sola però en cap moment em vaig sentir sola". Des d'aquell indret es desplaçava a altres paratges, descobrint les coves de Waitomo que tenen com a particularitat l'existència d'un cuc lluminós anomenat 'Glowworm'. "Va ser un moment molt impressionant: estava dins d'una cova però semblava que estigués veient l'Univers!", recorda la Bettina. Hobbiton va ser una de les altres parades obligatòries, l'escenari de les novel·les de J.R.R. Tolkien, 'El Senyor dels Anells' i 'El Hobbit'. "Anava en contra de la meva filosofia en aquest viatge, perquè són tours molt cars on se n'aprofiten de la gent, però estant allà, ho havia de visitar", remarca l'agramuntina. Decidint els destins sobre la marxa, un risc en ple estiu, passa per Tauranga i Mount Maunganui, fins que arriba a Rotoura, un dels llocs que la va sorprendre més. Es tracta d'una zona molt coneguda per la seva activitat geotèrmica i la seva olor a sofre, produïda pels diversos guèisers que envolten la zona que formen piscines i llacs naturals d'aigua calenta. D'altra banda, la Bettina destaca el Tongariro Alpine Crossing, la ruta d'un dia més popular de la zona per la seva aparició al 'Senyor dels Anells'. Com diu ella "una espectacular travessia volcànica". Els 20 dies restants del viatge els va passar a l'illa sud. Des de l'Abel Tasman National Park a Kaikoura, l'indret on va celebrar el seu aniversari amb una vivència única: nedar amb dofins. "L'experiència començava a les cinc del matí, vaig veure sortir el sol des del mar (Nova Zelanda és el primer país de la terra que veu sortir el sol), em vaig banyar i jugar amb dofins, també vaig veure una reserva de foques i lleons marins en el seu estat natural", explica la Bettina. Direcció Queenstown, just després d'haver visitat Christchurch, mirant el mòbil veu una notícia als mitjans espanyols del dia anterior sobre l'atemptat contra les mesquites Al Noor i Linwood. "No vam relacionar el canvi d'hora i tant jo com el conductor pensàvem que eren "fake news", perquè acabàvem d'estar a la ciutat, però al posar la ràdio del cotxe, ens vam adonar que estava passant en aquell moment i ens va impactar molt", comenta la Bettina. No obstant això, en la seva etapa final a l'illa sud pel llac Tekapo, el Mount Cook, Wanaka i Queenstown, els paisatges idíl·lics de Nova Zelanda van enamorar la Bettina, que confessa: "A tot arreu on trobava un llac amb aigua, m'hi banyava! I és que no t'acabes els paisatges! Ha estat una experiència màgica!".

La zona geotèrmica de Rotorua. Foto: Bettina Costafreda.

MÉS PERSONAL Què és el que més t'agrada de Nova Zelanda? La riquesa paisatgística. Quin és el teu racó preferit? L'àrea geotèrmica de Rotorua. Com definiries els nova zelandesos? "Easy-going", oberts de ment, integradors i respectuosos. Alguna expressió típica del país? "Take it easy!", ho diuen i també ho apliquen. Hi ha algun indret que et recordi a casa? La família de Cambridge em va fer sentir com a casa, com si hagués trobat novament a la meva família. Quin record especial t'emportes? La pràctica de la meditació vipassana.

Un cop a casa, penses tornar a Nova Zelanda? Tot i que m'agradaria, de moment no tinc pensat tornar a marxar a curt termini, perquè he començat a treballar dins el projecte GarGar a Penelles i estic molt il·lusionada!

Les vistes des de Wanaka. Foto: Bettina Costafreda. 15

R O I N È S T U SAL Gilbert Esteve Farmacèutic, Òptic i Tècnic en Ortopèdia

Trastorns de la son: l'insomni Amb l’envelliment de l’organisme es produeixen alteracions del ritme circadiari: es produeix un avançament de les fases de la son i s’observa que apareix la somnolència al vespre, pel que se’n van a dormir d’hora provocant un despertar més matí amb la dificultat que això comporta a l’hora de tornar a agafar el son. També se solen produir trastorns respiratoris (Síndrome d’Apnea-Hipopnea del son). Sol ser més freqüent en dones després de la menopausa. Normalment va associada a problemes respiratoris, tiroïdisme, resposta inapropiada de l’organisme a les concentracions d’Oxigen i CO2 en sang, debilitat de la musculatura, ...

Algunes mesures per estimular el descans: • Un 40% de la gent més gran de 65 anys pateix insomni. Per combatre'l, en molts casos serà suficient amb portar una vida i uns horaris ordenats. En d’altres, serà necessària la intervenció del metge i la instauració d’un tractament adequat. La majoria de persones coincideixen que el procés d’envelliment els condueix a tindre més dificultats en la conciliació de la son, acompanyat de despertars durant la nit (una mitjana de 3 a 4 cops) i de llevar-se més d’hora al matí. En edats avançades, la transició entre la son i el despertar es produeix habitualment de forma abrupta, el que provoca la sensació en persones grans que el seu son és més lleuger que quan eren més joves. Això també es deu al fet que es passen menys temps en fases de son profund i somiant. A més de l’edat, altres factors fisiològics també ajuden a aquest son discontinu: la nictúria (ganes d’orinar a la nit), ansietat, medicació, incomoditat associada a malalties cròniques, etc. Tot i passar més hores al llit, la mitjana d’hores que dormen sol ser la mateixa que quan eren més joves, però en tractar-se d’un son més fràgil, tenen la sensació de cansament.

Causes de l’insomni en la gent gran L’insomni és el motiu de queixa més freqüent dins els trastorns de la son. La seva freqüència augmenta amb l’edat, especialment el de forma crònica, i sovint sol ser un efecte secundari dels moments de depressió o de nerviosisme (problemes familiars, jubilació, ...), trastorns respiratoris (apnees), sensació subjectiva de mala salut, etc. Podríem classificar l’insomni entre: un trastorn transitori (quan dura menys d’una setmana), de curta duració (d’una a quatre setmanes) o crònic (quan va més enllà de les quatre setmanes). 18

•

• •

Una infusió o beguda lleugera calenta com la llet sol augmentar la somnolència, ja que conté un aminoàcid natural similar a un sedant. Evitar estimulants com la cafeïna (cafè, té, coca cola, Red Bull, xocolata) durant almenys 3 o 4 hores abans d’acostarse. Evitar també productes com el tabac o l’alcohol (tot i que aquest últim pot provocar son instantània). Evitar migdiades durant el dia. Evitar l’estimulació excessiva, la llum de les pantalles de televisió, ordinadors, tauletes electròniques i telèfons mòbils, ja que no ajuden a relaxar-nos abans de dormir. És molt millor llegir amb una llum tènue.

Tractament de l’insomni Las persones d’edat avançada responen d’una manera diferent als medicaments en comparació amb els joves i adults. L’ús de medicaments per dormir (anomenats principalment benzodiazepines) solen crear dependència en tractaments llargs o cronificats. A més té altres efectes secundaris que poden ocasionar confusió, deliri i caigudes. És per això que és molt important no prendre somnífers sense una consulta prèvia a l’especialista. L’ús de preparats de plantes a base de Valeriana, Passiflora o Espino Albar ajudaran a tranquil·litzar-nos i estar més relaxats, ajudant així a una millor conciliació de la son. També la Melatonina pot ser útil a l’hora de dormir, tot i que s’enfoca més a persones amb rutines horàries flexibles (canvis de torn, jet-lag, etc.) pot ser útil en altres casos d’insomni. La Melatonina és una hormona natural que el nostre organisme fabrica en situacions de foscor (no mirant la TV o llums obertes) i que ens ajuda a regular el ritme circadiari de la son. Amb el pas dels anys l’organisme la produeix en menor quantitat.

Agrupament Escolta i Guia "Més de 40 anys transmetent valors"

Els escoltes al Cau. Curs 2017-2018. Foto: AEiG Agramunt.

En una de les primeres edicions de l'IMPULS l'any 1999, el grup escolta explicava que la seva intenció era la d'aconseguir que la seva casa de reunions formés part d'Agramunt, les obres de la quina iniciarien el juliol de l'any següent, moment en què van aconseguir fer possible el somni d'un nou Cau, local que avui en dia tots coneixem. Els dissabtes a la tarda no es fa estrany veure nens i joves amb el mocador blau i blanc penjat al coll, buscant alguna pista amagada o asseguts en rotllana en alguna plaça del poble. I és que amb més de 40 anys d’història, l’Agrupament Escolta i Guia d’Agramunt segueix arrelat i vinculat al seu poble i no entendria la seva manera de ser sense el contacte amb el seu entorn. Havent estat una de les primeres associacions entrevistades a la nostra revista, des del seu naixement l'any 1975, l’entitat ha anat evolucionat i s’ha adaptat a la societat actual, però malgrat els canvis, ha mantingut sempre un dels seus principals eixos, una educació vivencial que permet aprendre i conèixer moltes coses. "La quinzena de monitors que actualment formem part del Cau fem que dissabte rere dissabte els escoltes, més de 70 en aquests moments, siguin actius i participatius, aprenguin a partir de l’experiència, el joc i el treball en equip, i els transmetem valors positius que els ajudin en el seu creixement personal", explica la Montse Canes, que afegeix que "un dels nostres objectius és formar persones implicades de forma activa amb el seu poble, i exemple d’això és que conjuntament amb l’Esplai Sió som els 22

encarregats de muntar la gimcana de la Festa Major o la caminada solidària de la Marató". Amb tot, la finalitat de l’equip de caps és que la vida al Cau sigui una experiència positiva i engrescadora per a tots els que formen part de l’agrupament: els nens i les seves famílies.

Imatge publicada a l'IMPULS de 1999. Foto: AEiG Agramunt.

Rotllana de l'agrupament l'any 2004. Foto: AEiG Agramunt.

Diables l'Espetec "Seguim amb la mateixa il·lusió que amb la primera espurna"

L'entitat al complet, amb els diables, els tabalers i la colla infantil. Any 2019. Foto: Diables l'Espetec.

Espectacle de carnaval l'any 1998. Foto: Diables l'Espetec.

"Cau la nit i apareixen, d'entremig de la foscor, tota mena de bèsties...". Així porten presentant-se, des de la seva creació l'any 1984, els integrants de l'Espetec, una de les altres primeres entitats que vam entrevistar a l'IMPULS. En el reportatge de l'any 1999, el grup arribava a la celebració del seu 15è aniversari; avui, ja sumen 35 anys d'història. Petards, vestuari, percussió, carretilles i botafocs han format fins al dia d'avui part de l'Espetec. Des dels seus orígens, el grup ha actuat ininterrompudament amb nombroses sortides per tot Catalunya. Aquesta presència encara perdura avui en dia, amb diverses invitacions i contractacions de la colla arreu del territori. A més, des d'exhibicions a Wai-Kiki fins a col·laboracions amb els Comediants, una de les atraccions principals de l'entitat sempre havien estat les seves actuacions teatrals. Actualment, aquestes

Presentació de la colla infantil. Any 2019. Foto: Diables l'Espetec.

representacions són exclusives, una disminució causada per l'augment de correfocs del grup. Tot i això, la voluntat de l'entitat és recuperar la realització d'espectacles en un futur pròxim. La colla infantil, l'organització de dues edicions de la Trobada Provincial de Diables, el drac Agremont i els titelles Ukobac i Mateula són alguns dels projectes que ha assolit l'Espetec. "Això ha estat possible gràcies a les ganes i l'esforç de tota la gent que ha passat per l'entitat, que han fet que avui arribem a on estem. I sembla que això no s'atura, perquè volem anar més enllà, lluitarem per fer més coses per al poble i engrandir aquesta tradició, que després de tants anys segueix ben viva!", explica en Sergi Hernández, membre de l'Espetec des de l'any 2000, que afegeix que "seguim amb la mateixa il·lusió que amb la primera espurna que vam fer esclatar, i des de llavors, hem aconseguit arrelar la nostra activitat en una cultura familiar i per a totes les edats!" 23

Teresa Duran Agent de viatges

Nova York, ciutat màgica en evolució

La Teresa a l'idíl·lic entorn de la High Line. Foto: Teresa Duran.

Si hi ha una ciutat que està en constant transformació i que té la capacitat de sorprendre'm cada cop que la trepitjo, és Nova York. Ja fa quatre anys em vaig trobar amb l'evolució del Meatpacking District, el quin va passar de ser un barri marginal i perillós a convertir-se en un punt de trobada del més "trendy". La High Line, un original parc lineal construït sobre les vies d'un antic ferrocarril, creua tot el districte. El seu agradable entorn verd d'arbres, plantes i flors, ens porta cap al meravellós Chelsea Market, un punt de visita obligada. Construït dins d'una antiga fàbrica de galetes, l'edifici data l'any 1890 i aporta al mercat un aire màgic i especial. Manté tota l'estructura original: podeu creuar-vos amb antigues estàtues de granit mentre veieu als forners preparar les seves delícies, al mateix temps que podeu gaudir d'un bon àpat en qualsevol dels molts restaurants o trobar els objectes d'artesania més originals de Nova York. Però, en el meu últim viatge, quan em semblava que a la ciutat ja no hi quedava ni un pam més per edificar, en una zona aparentment abandonada a l'oest de Manhattan, entre els carrers 30 i 34 i les avingudes 10 i 11, just on acaba la High Line, apareix el nou barri de Hudson Yards. Aquest avantguardista projecte immobiliari ha omplert (i omplirà, ja que segueix en construcció) la zona de gratacels amb habitatges de luxe, oficines, una escola, centres comercials, restaurants i un macro centre cultural anomenat The Shed, construït sobre una gegantesca estructura mòbil que es desplaça fins a 80 metres 24

The Vessel, la nova estructura turística. Foto: Teresa Duran.

sobre uns raïls de tren. Al cor del barri, entre jardins i gratacels, s'alça The Vessel, una escultura gegant que recorda un rusc d'abelles, la qual és accessible i si et col·loques just a sota, pots veure el teu reflex, una visió que recorda al Cloud Gate de Chicago. The Vessel està formada per 154 escales connectades entre si que ascendeixen en forma de ziga-zaga a 80 plataformes d'observació. Un cop dins, s'inicia l'aventura. Al teu voltant apareixen desenes d'escales disposades simètricament, i has d'escollir per quina començaràs. Totes arriben al cim, però l'encant de The Vessel és que cada visitant construeix la seva pròpia ruta i contempla l'escultura des de diferents angles i perspectives. Per a mi, el més espectacular de l'escultura es troba a l'interior. I és que, a mesura que guanyes alçada, la imatge del laberint d'escales és cada vegada més hipnòtica. Els visitants que la recorren recorden formiguetes dins un formiguer, i les vistes cap a terra són de vertigen. Amb tot, en baixar encara m'esperava una altra sorpresa: a peu de carrer ens trobem amb el mercat Little Spain, creat pel xef José Andrés i els germans Albert i Ferran Adrià. Un recinte inspirat en el concepte dels nostres mercats, amb parades de fruita i verdura, botigues de queviures, restaurants, una xurreria i una pastisseria on no hi falta el torró d'Agramunt. Tota una descoberta en aquesta ciutat amb ànima que sempre et fa sentir com a casa!

SOLIDARIS "Sampaka ens necessita" "Els alumnes han d'aprendre a ser competents per viure i conviure d'acord amb uns valors fonamentals".

Imatge del Dia de la Pau Escolar i la No Violència del Col·legi Mare de Déu del Socós. Foto: Col·legi Mare de Déu del Socós.

Coincidint amb la celebració de la Setmana de les Missions, el Col·legi Mare de Déu del Socós se suma a una campanya a favor de dotació de mobiliari escolar en la reconstrucció de les àrees d'infantil i primària del Col·legi Alfonsa Cavin de Sampaka, Guinea Equatorial, destruïdes per un incendi. Cada any, tots els centres de la congregació i la base social de la Fundació Signes Solidaris (l'ONG de les missioneres de la Immaculada Concepció), uneixen forces per a sensibilitzar i recaptar fons per a un mateix projecte. Aquest any, s'organitza la quarta acció conjunta, una campanya que té per nom "Sampaka ens necessita" i tracta d'explicar el succeït en el Col·legi Alfonsa Cavin de Sampaka, localitat de Guinea Equatorial, al costat de la capital nacional, Malabo. Aquest centre, dirigit per les Missioneres de la Immaculada Concepció (amb presència al país des de 1885), va sofrir un devastador incendi el passat estiu.

Signes Solidaris La Fundació Signes Solidaris és una ONG pertanyent a la Congregació de la Missioneres de la Immaculada Concepció. Estan presents en diversos països d'Àfrica (Togo, Ghana, Guinea Equatorial, Camerun, Libèria, R.D Congo) i Amèrica Llatina (Veneçuela, Mèxic, Bolívia, Colòmbia, l'Argentina, Paraguai), on fa dècades que realitzen projectes de cooperació al desenvolupament, abans com FAC, i des de 2010 com a 26

Fundació. La seva seu està a Madrid, però tenen delegacions per tota Espanya, i en la Comunitat de Madrid està, a més de a la capital, a Majadahonda, Pozuelo i Torrelodones. Els seus projectes són fonamentalment de promoció social, especialment de la dona, i educatius (col·legis i centres formatius), però també de salut i altres sectors com a seguretat alimentària. Cada any realitzen una campanya anual a favor d'un dels diversos projectes que executem anualment, amb finançament intern i extern.

Ajudar a la comunitat educativa "Encara que des de llavors la Fundació s'està encarregant de canalitzar la solidaritat que està arribant per a ajudar aquesta emergència, la magnitud del desastre i l'envergadura de les reparacions a escometre fan pertinent que realitzem una campanya entorn d'aquest projecte de reconstrucció", explica en Josep Mª Porté, director del Col·legi Mare de Déu del Socós, qui afegeix que el centre agramuntí "forma part activa de la institució solidària, amb la quina col·laboren anualment en tots els projectes solidaris". Així, "Sampaka ens necessita" neix d'aquesta gran necessitat d'ajuda que la comunitat educativa, i especialment els alumnes del col·legi, estan tenint en aquests difícils moments. "La campanya recaptarà fons per a poder dotar als edificis reconstruïts de cadires, taules, pupitres, armaris, pissarres, ordinadors i tot el

SOLID ARIS Col·legi Mare de Déu del Socós necessari per a la seva adequada funcionalitat, al mateix temps que es pretén donar a conèixer la realitat d'aquest país, amb forta vinculació a Espanya i en el qual la Fundació desenvolupa nombrosos projectes", afirma en Josep Mª.

Un espectacle solidari Sota aquest objectiu, el 23 de febrer l'escola va organitzar un espectacle obert a tots els públics al Foment Parroquial. Aquest esdeveniment va comptar amb el clown internacional Ivan Alcoba, de la Cia Fadunito, qui va oferir l'espectacle d'humor gestual "Music Box". "Vam escollir un espectacle d'aquest tipus perquè estigués a l'abast de tothom: el que volíem era que les famílies poguessin gaudir d'una tarda divertida en companyia", expressa el director. El preu de l'entrada va ser de 6 euros, tot i que els menors de 12 anys tenien l'entrada gratuïta i hi havia reservada una fila zero. En total, unes 160 persones van omplir la sala. La recaptació obtinguda de la representació teatral se sumarà a les donacions de la campanya, la quina estarà oberta fins a novembre de 2019, o fins a la consecució dels objectius.

El clown internacional Ivan Alcoba. Foto: Col·legi Mare de Déu del Socós.

Educar amb valors En el marc de la Setmana de les Missions, que busca promoure aquests valors solidaris entre els més petits, el Col·legi Mare de Déu del Socós va organitzar diverses activitats adaptades a cada cicle, com la lectura de manifestos o la creació de murals. "A l’escola és imprescindible treballar actituds i valors que contribueixin a la convivència, cal donar elements als infants perquè siguin capaços de viure plenament i de manera feliç", indica en Josep Mª, que afegeix que "els alumnes han d’aprendre a ser competents per viure i conviure d’acord amb uns valors fonamentals: la llibertat i la responsabilitat personal, la solidaritat, el respecte, la igualtat, l’equitat, etc.". Per tant, aquesta competència dins de l'aula indueix als alumnes a la reflexió, a més de fer que aquests comprenguin la realitat social en què es viu, aprenguin a cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a la seva millora. "A vegades alguns dels alumnes m'han vingut a preguntar si ells tenien alguna cosa que els hi poguessin donar als nens de Sampaka. Això és clarament un indicador de corresponsabilització, conscienciació i aprenentatge", manifesta en Josep Mª. En aquest sentit, en Josep Mª explica que sovint intenten portar a l'escola, durant la Setmana de les Missions, el testimoni real

L'acte solidari al Foment agramuntí. Foto: Col·legi Mare de Déu del Socós.

d'algunes religioses o de supervivents dels conflictes mundials. D'aquesta manera, el Col·legi Mare de Déu del Socós busca realitzar un aprenentatge que va més enllà de l’adquisició de coneixements: les pràctiques que es realitzen estimulen el pensament crític, la participació i l’assimilació dels valors fonamentals de la societat democràtica, amb l’objectiu de formar una ciutadania responsable i participativa, però també empàtica i solidària. 27

Anna Pujadó Grau

Llevadora, consultora de lactàcncia IBCLC i assessora de son infantil

Què espera el teu nadó de tu? semblant a l'únic que coneixen, el ventre matern, i aquest lloc a l'exterior és els braços de la mare. Necessiten temps per adaptar-se a la vida extrauterina. A comparació ens podríem fixar amb un vedell, que poques hores després de néixer ja és capaç de seguir a la seva mare, perquè un infant pugui fer això han de passar tres anys aproximadament. Ells saben que, malgrat néixer, a primer terme són molt immadurs i necessitaran durant molt de temps les cures d'un adult per poder sobreviure. La seva immaduresa en néixer fa que quan senten que se separen de la seva mare, per exemple quan els posem al llitet, moltes vegades plorin al cap de 10 segons, ja que per ells "ser-hi" vol dir sentir l'escalfor, l'olor, els braços que abracen amb amor i paciència, i els llitets, hamaques, etc. no disposen de res de tot això. Un nadó o un infant és impossible que dormi com un adult, perquè les seves necessitats tant en l'àmbit físic com emocional i etapa de desenvolupament són totalment diferents de les d'un adult. Tenim tanta pressa perquè els infants creixin que de vegades voldríem que se saltessin etapes per les quals han de passar. La major part d'infants necessiten els pares per adormir-se, per dormir i també per tornar a agafar el son durant els despertars nocturns.

Sovint es parla de les expectatives de les futures mares i pares quan estan esperant el seu nadó. "Espero que sigui bonet, que ens deixi dormir a la nit, que no sigui brut, que s'ho mengi tot, que s'adapti bé als canvis, que li agradi anar amb cotxe, que li rigui les gràcies a la gent que li diu coses, que vulgui anar amb tothom, que no ens necessiti gaire, que ens deixi anar a fer un beuret amb els amics i dormi al cotxet ...." I un llarg etc. Durant l'embaràs, somiem i planifiquem com serà o no serà el nostre fill i de vegades topem amb una realitat que no té res a veure amb tot allò que havíem pensat o somiat que seria. Pot ser, que com a persones adultes esperem molt dels nostres fills? Ens hem plantejat en algun moment què esperen ells de nosaltres? Què necessiten de la seva mare o del seu pare? Tenen les mateixes necessitats que un adult? En general vivim en una època "adult-centrista", pensem en què necessitem nosaltres com a adults, però, quantes vegades ens posem al lloc dels nadons i infants pensants quines són les seves necessitats reals? Quan els nadons neixen, esperen en primer lloc ser estimats i continguts, sentir l'escalfor i l'olor de la seva mare els relaxa i genera una sensació de seguretat infinita. Això ho necessiten tant de dia com de nit. Per a ells la tranquil·litat és el lloc més 28

Per a ells, els braços són font d'alimentació emocional. Quan estan a la popa o els donem un biberó en braços, senten que són abraçats de forma constant i generen un munt d'hormones que contribueixen al desenvolupament neurològic i emocional. Aquí ja es comença a construir la salut emocional i mental del que serà un futur adult. Un nadó no només "menja i dorm", sinó que necessita molt més que alimentar-se i dormir. Necessita la seva mare i el seu pare, la seva presència incondicional, la paciència, el temps i el respecte per les seves necessitats. De mica en mica van creixent i madurant: els seus cinc sentits es desenvolupen ràpidament i comencen a descobrir el món que els envolta, primer des dels braços dels seus pares; després quan ja caminen i es desplacen de forma autònoma. És durant els primers 3-4 anys quan la criança és més intensa i després canvien d'etapa, transformant també les seves necessitats. Acompanyar-los en cada etapa, des d'una mirada respectuosa, sense comparacions ni mites, de forma empàtica i entenent les seves necessitats és extraordinàriament important per establir un vincle segur amb els nostres fills i així cuidar la seva salut actual, futura i també la de família.

25 anys de Bàsquet a Agramunt "El bàsquet és una manera d'entendre la vida".

Presentació dels equips del club. Foto: BAC.

Des de l'any 1984 fins a l'actualitat, el Bàsquet Agramunt Club (BAC) ha estat l'hereu de la tradició, del desenvolupament i de la pràctica d'aquest esport al nostre poble. En aquells temps, ningú s'hauria d'imaginar que l'aventura que tot just encetaven un grup d'apassionats arribaria tan lluny: la creació d'un equip de categoria cadet sota les sigles del Patronat Municipal d'Esports, que els van portar des de la celebració de partits amistosos a una competició regulada, fins a disposar actualment, en la celebració del seu 25è aniversari, de 211 socis de ple dret a més de l'Escola de Bàsquet LludriBAC.

Esperit de superació Des de llavors, el club ha anat obrint i tancant temporades una darrere de l'altra, donant pas fins a quatre presidents diferents: en Ramon Solé, en Ramon Boncompte, en Jordi Salat i l'actual, en Rubén Añé, que està al capdavant del bàsquet agramuntí des de l'any 2008, amb més de vint anys de dedicació a l’Entitat. Elaborar els estatuts del club, organitzar la direcció esportiva i la gestió administrativa van estar les principals dificultats, pròpies de tots els començaments, així com la derrota del primer partit, que es va saldar amb una derrota molt clara per 104-25, quan encara no existia la regla del tancament del tempteig a 50 punts de diferència. L'any 1995, el club va patir una davallada important, fins al punt què, amb un únic equip sènior masculí, va estar a punt d'extingir-se. Però l'afany de superació dels membres va portar al fet que l'any 2004 l'entitat comptés amb 12 equips, i avui en dia, amb 6 equips federats, 2 de masculins, 3 femenins i 1 mixt. 30

"Tots els inicis són durs", reconeix en Rubén Añé, qui afegeix que "avui en dia podem afirmar que gaudim de bona salut esportiva. Després d'haver tramitat un centenar de llicències federatives i mantenir un nivell molt elevat en els darrers tres anys, el nostre objectiu és encarrilar totes les línies de categories esportives dels equips masculins dins d'un període de dos a tres anys". Segons afirma el president, aquesta temporada continuen amb la seva línia de dedicació, esforç i treball, procurant que els jugadors i les jugadores tinguin les majors possibilitats per a formar-se humanament i esportivament. Gran part dels equips tenen un entrenador titulat, que juntament amb la dedicació dels esportistes aconsegueixen entrenaments complets.

L'esportivitat, eina de convivència "L'esport a Agramunt està més viu que mai", afirma en Rubén, encara que destaca que la part menys positiva d'aquesta afirmació és que les activitats a la nostra vila són sobreabundants. Per tant, la demanada dels nens i nenes per a formar equips tant a l'Handbol, el Futbol Sala o altres entitats culturals provoca que el Pavelló Municipal i l'annex Firal estiguin en ple rendiment durant tots els caps de setmana. No obstant això, la convivència entre tots els clubs és molt positiva. Aquest 25è aniversari és testimoni de molts fets i moments decisius en la trajectòria d'aquest club. "Una de les anècdotes que recordo va passar quan l'infantil femení va guanyar el títol de campió territorial de la temporada 2017-2018. Es tractava d'un equip que no vam poder tancar fins al dia 31 d'agost. A les 22.00 hores de la nit d'aquell mateix dia teníem només 7

Bàsquet Agramunt Club

Els participants en la Macro-Trobada d'escoles de bàsquet. Foto: BAC.

jugadores i en un esprint final, vam aconseguir fitxar-ne 3 més. I vet aquí que aquest grup de noies a força d'entrenar fort i dur, guanyar partits i creure-s'ho, van guanyar-se el dret de jugar una final a quatre a Agramunt i es van endur el títol: el primer de la història de la nostra entitat", recorda en Rubén. Amb la voluntat de comptar amb una imatge única, representativa i que ajudi a consolidar la marca BAC, el club compta amb una mascota, la llúdriga (LludriBAC), una petició d'un home gran aficionat a aquest esport, que equiparava als jugadors agramuntins amb aquest animal, per la seva persistència, el seu treball i l'esperit de superació.

Reconeixement a la trajectòria del club Al llarg del recorregut del club, trobem la consolidació d'algunes fites que s'han consolidat en el calendari de l'equip, com són el Summer Basketball, el campus d'estiu que es va iniciar la temporada passada i que va reunir a una cinquantena de nens i nenes, o el 3x3 de la Festa Major d'Agramunt, una cita ineludible en aquestes dates. A més, aquest any, la Fundació de Bàsquet Català ha fet un reconeixement a en Francesc 'Sisco' Farràs, impulsor del bàsquet a Artesa de Segre i a Agramunt, com a Històric del Bàsquet. "La seva trajectòria ha deixat una forta empremta en aquest esport, afirma Rubén, que afegeix que "també hem d'agrair el paper imprescindible dels nostres patrocinadors, a tots ells, gràcies per la confiança dipositada en aquest projecte esportiu". Per tal de retre homenatge a l'aniversari del club, s'han organitzat diverses activitats.

La primera va ser la Macro-Trobada d'hivern d'escoles de bàsquet, que va aconseguir reunir unes 2.000 persones al mes de gener a Agramunt, la qual exemplifica també el treball que s'està realitzant any rere any en el vessant formatiu i de participació dels més menuts en el món del bàsquet. Després, la Fase Final de la Copa Federació Sènior Masculí i, aquest últim mes, l'esdeveniment de celebració del 25è aniversari i la Festa Final de Temporada. D'altra banda, la presentació dels equips és una de les activitats que des de la junta s'ha volgut recuperar enguany, ja que, segons el president, "És molt positiu per reforçar el sentiment de pertinença a la nostra entitat". No obstant això, no tot han estat moments d'eufòria, sinó que el club també ha passat processos de dol, concretament per la pèrdua de l'Ahmed Alkatabi ("Marc") i de l'Andrés Castillo ("abuelo"). "Mai oblidaré tot el que ambdós van aportar al bàsquet", afirma Rubén. Per aquest motiu, el seu objectiu és el de transmetre els passos dels membres que ja no hi són i seguir inculcant els valors en la formació dels jugadors i jugadores. "Entenem que l'esport en general, i particularment l'esport en equip, fomenta uns valors molt desitjables en la nostra societat. La constància, la superació, la feina conjunta per aconseguir un objectiu comú i els hàbits saludables són uns valors propis de la pràctica de l'esport, si bé van més enllà i són aplicables a la resta de les facetes dins la quotidianitat d'una persona. I és que el bàsquet és això, és una manera d'entendre la vida". 31

Marta Eroles i Fiñana Psicòloga, treballadora social i mestra

Vacances d’estiu: com gestionar-les?

No preguntar als fills/es què els hi agradaria fer implica establir una barrera comunicativa i, a banda, es corre el risc que hagin d’acudir a disgust a activitats que no els motiven, fent que l’estiu deixi de ser una època de gaudi.

Cada any, quan arriba el mes de juny, les nenes i nens esperen amb ànsia el període de vacances per poder gaudir de temps lliure. No obstant això, l’arribada de l’estiu suposa per a moltes famílies un estrès difícil de gestionar, ja que, per molt que les escoles hagin tancat les seves portes, les mares i pares continuen treballant i han de buscar alternatives que supleixin l’horari escolar dels més petits. Casals, colònies i repassos escolars són activitats que sovint poden fer més la funció d’ocupar el temps que de ser productives per als infants.

Què és realment recomanable des de la psicologia per als nens i nenes durant l’estiu? Pel que fa a l’organització del temps, cada família comptarà amb unes necessitats diferents, però està clar que cal pactar-ho amb els fills i filles i plasmar-ho en paper o qualsevol altre material consultable. Les famílies han de dedicar un temps a planificar com serà l’estiu, exposar les necessitats dels uns i dels altres, i arribar a acords que quedaran reflectits en l’horari i seran sempre consultables en cas de discussió. Es recomana que uns dies posteriors a la finalització del curs escolar els alumnes facin un descans absolut de tasques acadèmiques i activitats lúdiques per tal d’acabar de tancar amb l’eufòria que suposa l’acabament del curs, i s’anticipin a les rutines de l’estiu. Cal incentivar les activitats a l’aire lliure, de moviment, que fomentin la coneixença de noves amistats. És necessari també restringir l’ús d’aparells electrònics i acordar amb ells el límit, per evitar llargues estones davant la pantalla. Una bona recomanació és planificar les vacances per setmanes. En segon lloc, cal tenir en compte les preferències de l’infant. No preguntar als fills/es què els hi agradaria fer implica 32

establir una barrera comunicativa i, a banda, es corre el risc que hagin d’acudir a disgust a activitats que no els motiven, fent que l’estiu deixi de ser una època de gaudi. És important conèixer les seves necessitats perquè poden experimentar la sensació de sentir-se abandonats si fan massa activitats. Com a adults, hem d’escoltar, proposar i acordar amb ells/es certes coses, deixant clar que tenim en compte les seves motivacions però que l’última decisió sempre recau en nosaltres. Per últim, és essencial no deixar de banda les obligacions, ja que són necessàries per al desenvolupament de l’infant i cal viure-les de manera positiva i no com veure-les com a imposicions. Aquí hi entren tant tasques de col·laboració domèstica com acadèmiques. Durant els dies de descans absolut, no han d’oblidar fer les tasques mínimes que ja tenien encomanades durant el curs o d’altres que en podem afegir; això els ensenya a responsabilitzar-se i els aporta seguretat i autonomia. Pel que fa a les tasques acadèmiques, dependrà de l’edat del nen, les recomanacions de les mestres i els resultats obtinguts al llarg del curs, però caldria establir un horari per a fer les tasques encomanades, sempre el mateix i amb la mateixa temporalitat. Si ha de ser diari, no es recomana més d’una hora, tot i que l’ideal seria dos o tres dies a la setmana, una hora cada dia, per mantenir la sensació de vacances. Durant les estades familiars, és imprescindible deixar de banda els deures i gaudir plenament de la desconnexió. També és altament recomanable experimentar i fer que les possibles estones d’avorriment segueixin el seu curs, per tal d’incentivar la seva creativitat i buscar mecanismes per combatre’l.

Per què ens surten cabells blancs?

Darrere del misteri dels cabells blancs s'oculta tot un procés fisiològic que només pot desentranyar-se si anem a la constitució del cuir cabellut.

El mecanisme per quin ens surten cabells blancs no es coneix del tot bé. És molt probable, encara que no està demostrat absolutament, que es degui a una oxidació de la melanina per l'envelliment de les cèl·lules del fol·licle pilós. Una teoria recent apunta que els fol·licles envelleixen i comencen a produir un oxidant que fa malbé la melanina i va descolorint els cabells. Aleshores, el pèl va perdent color i eixint blanc a causa d'una pèrdua d'aquesta propietat.

Disfunció de la melanina Darrere del misteri dels cabells blancs s'oculta tot un procés fisiològic que només pot desentranyar-se si anem a la constitució del cuir cabellut. A sota d'aquesta superfície es troben una infinitat de tubs anomenats fol·licles pilosos que contenen l'arrel de cada cabell. Cada un d'aquests tubets conté cèl·lules pigmentàries que produeixen melanina, però, si per alguna raó, el cos deixa de generar aquesta substància, hi haurà poc pigment per pintar els cabells i aquest adquirirà a poc a poc una tonalitat blanca o platejada. En el fol·licle de l'arrel del cabell hi ha una espècie "rellotge biològic" que pot frenar completament l'activitat dels melanòcits que fabriquen pigment per al nostre cabell, el que fa que aquest es torni gris o blanc. Les canes que sorgeixen als nostres cabells, normalment s'associen amb l'envelliment. Després dels 30 anys, les persones comencen a notar que entre els seus cabells apareix aleatòriament algun cabell blanc, i això s'incrementa amb l'edat fins que arribada la vellesa el nostre cap està cobert totalment d'elles. Les causes per les quals es deixa de produir melanina són variades, siguin o naturals o per problemes de salut. El normal és que com més vella sigui una persona, més es redueixi la producció 34

d'aquesta substància. És per això que les persones grans no només encanudeixen, sinó que el seu cabell llueix sense brillantor i sense frescor.

Canes prematures Els cabells blancs poden aparèixer en qualsevol moment de la vida d'una persona, tot i que encanudir és un procés natural, té un fort component genètic que determina l'edat a la qual aquest començarà. El més probable és que ens passi igual que amb els nostres pares o avis. Així doncs, si ets jove i en la teva família algú va començar a tenir els seus primers cabells blancs als 20 anys, no t’has de sorprendre si un bon dia en el teu cabell apareixen algunes cintes platejades. L’aparició de canes prematura també guarda relació amb el gènere, els experts han comprovat que en els homes el procés comença més d'hora que en les dones, la mitjana mundial és de 30 anys per als homes i 35 per a les dones. Encanudir abans d'hora també pot ser conseqüència d’hàbits poc saludables, com per exemple fumar o l’estrès que altera el funcionament del metabolisme i les hormones, reduint la producció de melanina. Sens dubte, es pot encanudir als 20 anys, si els nostres gens així ho determinen, no obstant això, hem de mantenir hàbits sans i una bona alimentació que garanteixin que els nostres cabells es tornin blancs de manera natural i no conseqüència de malalties. De moment, no s’ha pogut provar la possibilitat que els cabells no es tornin blancs amb alguna crema antioxidant, això és degut al fet que el producte hauria d’aplicar-se durant tota la vida, ja que una vegada perden el color, les cèl·lules ja no tornen a tenir melanina mai més.

Hostal del Carme

Crta Na-II km 504 · Vilagrassa 25330 · Lleida · 973 311 000

Peus de porc amb caragols 90 min

GRAU DE DIFICULTAT:

Ingredients per bullir els peus:

El Pere i la Marta a la cuina del seu restaurant. Foto: Hostal del Carme.

Quatre generacions han passat pels fogons de l'Hostal del Carme des de 1961, l'any que van decidir construir aquest establiment a Vilagrassa. En aquells temps, era una parada obligada de Lleida a Barcelona, a causa de la seva ubicació: la nacional N-II, carretera que connectava les dues províncies catalanes d’est a oest abans de construir-se l’autovia A-2. Els orígens d'aquesta aventura gastronòmica es remunten a l’any 1914 amb l’Antònia, qui juntament amb la seva filla Maria van decidir traslladar-se a Tàrrega, on van obrir l’Hotel Espanya. Uns anys després, amb l'Anna Maria, la tercera generació, neix l'Hostal del Carme, fruit de l'afany de la família d'apropar el sector turístic a les terres de Ponent i donar a conèixer les seves receptes tradicionals més destacades. Actualment en Pere, en Josep Mª i la Marta Pinos regenten el negoci i renoven la cuina amb tocs moderns, sense perdre els mètodes culinaris tradicionals catalans i conservant els clients. "Li hem tret les hombreres a l'americana", confessa la Marta. Els germans van apostar per aquest negoci i van voler anar més enllà, amb l'obertura del restaurant La Granja i l’Hotel Pintor Marsà l’any 1994 i dels apartaments turístics La Granja l’any 2004. Amb una trajectòria cada vegada més professional, l'oferta de l'Hostal del Carme és diferent per a cada estació de l'any, adaptant-se als productes de temporada. A la seva carta destaquen els rostits, l'espatlla i els peus de porc amb caragols, per un mòdic preu que gira entorn dels 29 euros. Però si hi ha una cosa per la qual destaca aquest establiment, és per l'organització d'esdeveniments. Compta amb tres espais diferenciats: una zona 36

4 peus de porc · 1 ceba · 1 cap d'all · 1 pastanaga · 1 porró · 1 farcellet d'herbes aromàtiques · 1/2 branquilló de canyella · Pebre negre en gra · Sal · Aigua.

Ingredients per al sofregit:

2 o 3 cebes · 2 grans d'all · 1 pastanaga · 1 tomàquet pelat i sense llavors · Farina · 1 copa de vi ranci · Oli d'oliva verge extra · Trossets de pernil.

Ingredients per al sofregit:

1 gra d'all · Ametlles i avellanes torrades · 1 carquinyoli · Julivert.

Elaboració: En primer lloc, posem en una olla tots els ingredients per fer la cocció dels peus i ho fem bullir durant 90 minuts. Els peus no han de quedar massa fets, ja que completarem la cocció després. Colem i reservem. Seguidament rentem els caragols (purgats amb anterioritat), els posem en una paella amb oli d’oliva, a foc lent perquè vagin sortint, i a continuació, els salpebrem i afegim una mica de brou. Els bullim durant uns 5 minuts afegint-hi sal i pebre. A continuació fem un sofregit i quan el tinguem ben confitat, hi posem una culleradeta de farina i la coíem una mica sense deixar de remenar. Afegim la copeta de vi ranci i el deixem reduir. A continuació hi afegim els trossets de pernil, remenem i hi posem els peus amb una mica de brou de la seva cocció. Ho deixem fent "xup-xup" una estoneta i a continuació hi posem els caragols. Ho escalfem a foc baix i seguidament hi tirem la picada, que deixem durant 5 minuts. Finalment, tot i que ja tenim el plat acabat, s'ha de deixar reposar fins a l'endemà!

de bar, una sala amb capacitat per a 250 comensals amb uns divans reguladors per adaptar-se als grups i, finalment, d'uns grans jardins, amb capacitat per a 1.000 persones, pensats per a diferents celebracions. "Ens agrada cuidar tots els detalls: personalitzem des de les estovalles fins a les palletes de cada esdeveniment perquè sigui únic i especial", afirma la Marta. Aquest ambient càlid i familiar han portat al fet que el restaurant compleixi més de 50 anys d'història fent que cada visitant pugui gaudir de la cuina casolana en un ambient tranquil i acollidor.

TRIVIAL

SUDOKU

1. Qui va ordenar construir l'Arc de Triomf de París? A. Felip II.

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

B. Napoleó Bonaparte.

C. Lluís XVII. D. Carles III.

2. Un anticicló és una zona de: A. Pressió..

4 8

3 7

B. Baixa pressió. C. Borrasca.

D. Alta pressió.

3. Quins són els aiguamolls més importants de Catalunya? A. Els aiguamolls de Granollers de Segarra.

6 2

B. Els aiguamolls del Llobregat. C. Els aiguamolls de l'Empordà. D. Els aiguamolls de Rufea.

L'ENIGMA MATEMÀTIC Una senyora li diu a la seva amiga: "fa dos dies el meu fill tania set anys, però l'any vinent farà nou". Com és això possible?

JEROGLÍFICS Heu visitat alguns pisos avui?

111111 38

Instrument musical:

Lluminós i polit

Valoració del benestar animal porcí

La sensibilització sobre els temes de benestar animal sorgeix a Europa als anys 60, i des de llavors ha augmentat notablement en tota la Unió Europea.

Actualment, els consumidors ja no consideren la cria d'animals de proveïment com un simple mitjà per a produir menjar, sinó que exigeixen altres requisits com la seguretat i la qualitat dels aliments, la protecció del medi ambient i la garantia que els animals reben un tracte adequat. En aquest context, la Comissió Europea va finançar entre els anys 2004 a 2009 el projecte europeu conegut com a Welfare Quality®.

Quins són els seus objectius? El projecte Welfare Quality®, el títol complet del quin era “Integració del benestar dels animals en la cadena de la qualitat alimentària: de les preocupacions del públic a un millor benestar i una qualitat transparent”, va suposar el projecte de recerca més ambiciós dut a terme mai en el camp del benestar animal. Amb un pressupost total de 17 milions d'euros, 17 països involucrats, més de 40 institucions i prop de 500 persones treballant en el projecte, va significar un abans i un després en la forma d'entendre i avaluar el benestar animal a la Unió Europea. Un dels objectius principals del projecte era desenvolupar un

TRIVIAL

1-B, 2-B, 3-B.

Amb la finalitat de complir amb aquests objectius, es va establir un sistema de principis i criteris per a definir el benestar animal, es van validar durant cinc anys les mesures que havien de formar part d'aquests protocols i es van combinar de la forma més eficient possible per a poder obtenir una avaluació d'una granja o escorxador en una jornada. A més, es va generar el material d'entrenament necessari i es va crear el procediment per a formar als responsables d'aplicar aquests protocols en països de tot el món. El resultat són uns protocols que gaudeixen de gran reconeixement internacional per l'impacte que han tingut en els últims anys, amb prop d'un centenar de publicacions científiques relacionades i un procés de millora contínua que va començar en 2004 i que continua en el si del Welfare Quality® Network, la xarxa de centres de recerca que vetlla pel bon ús d'aquests.

JEROGLÍFICS

Uns entresols (Uns entre sols) Clarinet (Clar i net)

L'ENIGMA MATEMÀTIC És el seu aniversari.

sistema estandarditzat del benestar animal per a tota Europa, que servís, a més, per a transmetre al consumidor informació clara sobre les característiques dels aliments en aquest àmbit.

SUDOKU