Impuls Ca la Moderna by Rotecna, s.a.

EDITORIAL, 3

2n trimestre 2020

CAL..., 3 QUÈ FEM?, 4

GESTIÓ CORONAVIRUS

QUADERN DE BITÀCOLA, 5

CERTIFICAT DE VACUNES A PERÚ

QUI SOM?, 6

ALIRIO BARRIOS, MÚSIC POLIFACÈTIC

REMEIS NATURALS, 10

DEFENSES CONTRA LA COVID-19

EMPRENEDORS, 12

OBRADOR DE VIRGINIAS

AGRAMUNTINS PEL MÓN, 16 JUDIT CARRASCO, FRIBURG

SALUT SÈNIOR, 20

EXPOSICIÓ SOLAR

MOVIMENT CREATIU, 24 MIQUEL ROS, KATUMPA

DIARI D'UN NÒMADA, 26 ENS QUEDEM A CASA!

SOLIDARIS, 28

AGRAMUNT CONTRA LA COVID-19

MATERNITAT, 31

MATERNITAT I COVID-19

ESPORTS, 32

ARNAU SOLÉ, CICLISME

PSICOEDUCA, 34

CONFINAMENT I INFANTS

RACÓ DEL PORC, 40

Ca la Moderna

La sabateria de Ca la Moderna va ser durant molts anys un dels establiments comercials més coneguts i concorreguts d’Agramunt. Durant quasi 70 anys, la família Padullés va estar a càrrec d’aquest comerç, fins que va tancar el 2007. Per saber-ne més, parlem amb la Cèlia Padullés, que malgrat la situació viscuda durant aquests mesos, ens agafa el telèfon molt amablement. “El meu pare venia de família de sabaters, i quan es va casar amb la meva mare, van obrir una sabateria l’any 1939, i li van posar de nom “Ca la Moderna”, explica la Cèlia, i continua: “Aquest comerç es trobava al carrer Sant Joan, on actualment hi ha la xarcuteria de Cal Sera, tot i que al cap de poc temps, dos o tres anys, es va desplaçar fins a un edifici a la plaça del Mercadal, que era la casa de Cal Pipó. La botiga era als baixos, i nosaltres vivíem a dalt. Quan els meus pares es van jubilar, jo vaig continuar amb el negoci, i l’he portat fins fa ben bé 13 anys, quan jo també em vaig jubilar”. Al cap de poc temps d’obrir la sabateria, inevitablement, la família va passar a ser coneguda com els de Ca la Moderna, fet del qual la Cèlia se’n sent molt orgullosa. “Molta gent no ens coneix pel nostre nom, però quan els hi dius que som les de Ca la Moderna, ja saben qui som”, assegura. A més, explica que quan la seva germana, la Glòria, es va casar i va obrir el Bar Casa Vostra, l’any 1960, just al costat de la botiga, la gent es referia a ell com el Bar de la Moderna. Pel que fa a l’edifici, encara que exteriorment manté el mateix aspecte que quan el van comprar, el seu interior ha canviat molt. “Quan vam obrir la sabateria al Mercadal i hi vam anar a viure, al primer pis hi havia la cuina, el menjador i el lavabo, i la resta d’habitacions eren a la segona planta. Amb el temps vam arreglar les golfes i hi vam fer una terrassa. Ara al segon pis hi viu la Glòria, i al primer jo”, explica la Cèlia. Respecte al local, des del seu tancament s’hi han instal·lat diversos negocis, tot i que actualment està tancat i en lloguer. Tot i això, “totes les persones grans que passen per allà encara recorden que, durant molt temps, allà hi havien estat els sabaters de Ca la Moderna”, expressa contenta.

Aquest 2020 serà un any atípic. La crisi sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus està tenint efectes sobre tots els sectors d’activitat econòmica, inclòs el nostre. La nova realitat ha provocat canvis en la forma de relacionar-nos, de produir i de vendre. Les empreses hem reorganitzat la nostra forma de treballar per garantir la salut i seguretat dels treballadors i poder mantenir la producció. Les fires nacionals i internacionals han quedat suspeses, i les trobades virtuals i reunions telemàtiques s’han convertit en els nous espais de reunió i d’intercanvi d’opinions. A Rotecna, hem interromput els viatges comercials, les fires i hem modificat els hàbits laborals dels nostres treballadors, però com a indústria del sector primari seguim actius per donar servei als ramaders. La realitat ha superat de lluny a la ficció. La pandèmia ens ha mostrat la duresa de l’aïllament social, però alhora ha fet sorgir gestos de solidaritat entre veïns: donar sense rebre res a canvi. En les pròximes setmanes, veurem com serà aquesta “nova normalitat” amb la qual ens tocarà conviure un temps. No obstant això, del que sí que podem estar segurs és que de tot això ens en sortirem reforçats.

Gener Romeu

Direcció: Gener Romeu. Edició i maquetació: Tamara Lombardo. Redacció: Tamara Lombardo i Francisco García. Preimpressió: David Mercado. Col·laboradors: Montse Serra, Gilbert Esteve, Marta Eroles, Anna Pujadó i Teresa Duran. CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS marketing@rotecna.com

Dipòsit Dipòsit legal legal L-213-99 L-213-99

IMPULS DIGITAL BLOG XARXES

Imatge de la sabateria Ca la Moderna als anys 50. Foto: Cèlia Padullés.

issuu.com/rotecnapress

impulsagramunt.blogspot.com.es IMPULS-d-Agramunt

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals. 3

Com hem fet front al coronavirus?

Des de l'inici de la crisi sanitària de la Covid-19 Rotecna compta amb un Comitè de Seguiment i Actuació. A més, s'han realitzat testos d'anticossos a tots els treballadors. L'empresa ha pres diferents mesures de seguretat per als treballadors. Foto: Rotecna.

La crisi provocada per la COVID-19 ha trencat els nostres hàbits quotidians, ha alterat les nostres rutines i ens ha obligat a adaptar-nos a una realitat dins la qual s’ha implantat el distanciament social, fent-nos prescindir del contacte físic amb moltes de les persones amb les quals ens relacionàvem habitualment. Aquest distanciament, juntament amb totes les mesures imposades per evitar la propagació del coronavirus, ha obligat moltes empreses a prendre decisions sobre com encarar aquesta crisi i com preservar la salut dels seus treballadors. Actualment, Rotecna compta amb més de 220 treballadors, i en cap moment ha aturat la producció durant aquestes setmanes. Això ha estat possible gràcies a l’esforç conjunt de tot el personal de l’empresa que, dia a dia, s’ha adaptat a les mesures que s’han anat implantant tant des de la direcció de l’empresa, com des del govern. Per fer front a aquesta situació, el primer que va fer Rotecna va ser crear un Comitè de Seguiment i Actuació encapçalat per la direcció general de l’empresa, i amb els caps dels departaments de Recursos Humans, Comercial i Finances. Durant aquestes setmanes de confinament, aquest comitè s’ha reunit setmanalment per fer un control acurat de la situació, determinar quines mesures adoptar, i controlar que a Rotecna se seguissin correctament les mesures implantades (ús de mascareta, guants, altres EPI, distanciament entre treballadors, etc.). Entre les mesures adoptades per facilitar el distanciament, s’ha ofert al personal d’oficina l’opció de fer teletreball, facilitant així la conciliació de la vida laboral i familiar. Pel que fa al personal que treballa presencialment, se’ls ha facilitat, en tot moment, mascaretes, guants, i tots els equips de protecció necessaris, així 4

com gel desinfectant; s’ha habilitat una porta d’accés i una de sortida; s’han instal·lat mampares a recepció i s’ha reduït l’aforament d’aquest espai; s’ha substituït el sistema de control d’assistència, el qual es feia a través del reconeixement dactilar, per un sistema amb targetes individuals (el personal que fa teletreball ho fa a través d’una aplicació al telèfon mòbil); s’ha habilitat un control diari de temperatura; s’ha limitat l’accés a personal extern, s’han suprimit reunions o qualsevol altra trobada presencial per alternatives telemàtiques; i s’ha reforçat el servei de neteja en zones d’ús comú. Després de dos mesos amb aquestes mesures, s’ha pogut comprovar que han estat útils. Així ho han demostrat els resultats de les proves anticossos que s’ha realitzat a tot el personal de Rotecna, i els quals han de permetre al Comitè de Seguiment i Actuació saber quin és l’estat de salut de l’empresa pel que fa a la COVID-19. Superar aquesta crisi i assolir la “nova normalitat” és responsabilitat de tots i totes. Per tant, actuem amb prudència i responsabilitat. Junts ens en sortirem!

Es limita l'accés i es desinfecten regularment els espais comuns. Foto: Rotecna.

Certificat de vacunes exprés

Jordi Pelegrí Responsable comercial d'Amèrica Llatina

El tracte era fàcil i ràpid: un certificat original de vacunació amb el segell del govern de Perú en menys de 24 hores, a canvi de 100 dòlars.

El Jordi amb l'Alirio en el seu primer viatge amb Rotecna i el certificat de vacunes que va aconseguir per 100 dólars a Perú. Foto: Jordi Pelegrí.

El primer viatge que vaig fer amb Rotecna va ser al Perú i anava acompanyat del meu company Alirio. Després de visitar el nostre distribuïdor al país, des d’allà havíem d’anar a Hondures. El vol sortia a les 8h del matí, així que vam arribar a l’aeroport de Lima unes dues hores abans per facturar. Un cop va ser el nostre torn, la noia del taulell ens va demanar el certificat de vacunes. Aquí, la nostra sorpresa. No sabíem que aquest era necessari i l’agència de viatges no ens havia informat. Casualment, l’Alirio portava el seu, però jo no, i sense ell no podia agafar el vol. La noia em va explicar que al Perú es considera un país de risc per la febre groga, així que per viatjar de Lima a Hondures necessitava portar un certificat de vacunes. Jo, desesperat, perquè en dues hores sortia el vol, vaig trucar a l’agència de viatges, al fill de l’Alirio per si ens podia ajudar fent un certificat... però tot eren intents fallits. Llavors, la noia em va informar que al mateix aeroport hi havia un centre de vacunació, on podia posar-me la vacuna, però havia de passar una quarantena de 10 dies abans d’agafar l’avió cap a Hondures. Allò no era una opció, ja que encara que me l’administrés no arribava a temps al congrés on havíem d’estar presents, i on l’Alirio donava una xerrada. Tot i això, vaig decidir anar al centre a informar-me. I en el trajecte del taulell al centre ens va parar un noi peruà per preguntar-nos si necessitàvem un certificat de vacunes. Casualitat? No crec! Allà hi havia un negoci ben muntat! Però, com que no tenia més remei, li vaig preguntar què m’oferia i a quin preu. El tracte era fàcil i ràpid: un certificat original de vacunació amb el segell del govern de Perú en menys de 24 hores, a canvi de 100 dòlars. Era car, però hi havia l’opció

de canviar el vol i sortir l’endemà al matí a primera hora i arribar a temps al congrés d’Hondures. No tenia cap altra alternativa, així que vaig acceptar. El noi ens va demanar que l’acompanyéssim fins al seu cotxe, a l’aparcament de fora de l’aeroport, per arreglar els papers. Amb desconfiança pel que pogués ser em vaig posar bé la motxilla, i amb l’Alirio anàvem preparats per a qualsevol cosa... No obstant això, vam arribar al cotxe i allà hi havia el seu company amb una oficina muntada. Com que tot estava en ordre, l’Alirio va marxar per agafar el vol i jo em vaig quedar tramitant els papers necessaris per disposar del certificat de vacunes. Un cop fet el tràmit, vam quedar a primera hora de l’endemà per donar-me el certificat. Eren les 5h del matí i allà estava ell, esperant-me amb el document. Com que només portava euros, vam anar a un punt de canvi per canviar-los a dòlars. La meva segona sorpresa del viatge va ser quan per 100 euros només em donaven 95 dòlars, amb l’excusa que primer havien de passar els euros a soles (moneda local) i després a dòlars, i que m’havien de cobrar comissió per cada canvi. Vaig trobar-ho injust, així que vaig oferir-li al noi els 100 euros que portava, i ell els va acceptar content, ja que li estava pagant més de 100 dòlars pel certificat. Sense cap problema, vaig poder facturar i agafar el vol a Hondures. És més, el certificat de vacunació de la febre groga amb què viatjo actualment encara és aquest! És un document original de l’estat peruà, 100% legal, segons ens va poder verificar el nostre distribuïdor al país. Allò va ser una mostra de l’economia submergida amb què ens trobem en molts d’aquests països i els governs permeten. 5

Alirio Barrios, músic polifacètic "El ressò dels corona-concerts va anar més enllà del meu veïnat, em seguien amics, família i clients de tot el món".

L'Alirio des del terrat de casa seva, a Saragossa, on ha organitzat 'corona-concerts' durant el confinament. Foto: Alirio Barrios.

L’Alirio Barrios fa 17 anys que treballa a Rotecna. Després de portar diferents mercats com l’espanyol, Amèrica del Nord i Amèrica Llatina, actualment s’ocupa del mercat àsia-pacífic. Nascut a Veneçuela, és enginyer agrònom i, potser per la seva procedència, assegura (rient) que la seva passió per la música va començar abans de néixer i que porta el ritme a la sang. Per llegat familiar, reconeix que no és d’una família de músics, “tot i que la meva àvia m’explicava que el meu besavi va ser el compositor de l’himne de l’estat veneçolà de Zulia, d’on jo sóc”. Per una altra banda, quan era jove, alguns cosins i amics tenien un grup de música i assajaven a prop de casa seva: “Sempre que podia els anava a veure. M’encantava. Fins i tot recordo l’olor d’aquells instruments”. Precisament, la seva oïda, ritme i passió innata per la música, més les vivències al local d’assaig d’aquells amics, el van portar a iniciar els estudis de solfeig al conservatori de Maracaibo. “Poc temps després, però, vaig començar la universitat i no podia compaginar ambdues coses, així que vaig decidir deixar els estudis musicals. No obstant això -afegeix l’Alirio-, com que ja tenia una base, vaig aprendre a tocar instruments de forma autodidàctica, el primer el quatre, un instrument tradicional veneçolà, també la bateria i molts altres instruments de percussió. Més endavant també he après algunes nocions de teclat... i així, a poc a poc, he anat ampliant la llista”. Actualment, a casa seva, a Saragossa, assegura que té un estudi ple d’instruments, on compagina la feina de Rotecna amb la seva afició. “En tinc un munt, no els he comptat: una guitarra, maraques, bongos, una bateria elèctrica, una caixa andalusa...”. 6

“ALIRIO EN CONCERT” Tot i que les circumstàncies no han portat mai a l’Alirio a dedicar-se professionalment a la música, sí que compta amb un calaix ple d’experiències i records inoblidables relacionades amb ella. “Aquells amics i cosins que tenien un grup de música, tocaven cada setmana en bodes, aniversaris, celebracions... i jo, que era un estudiant, em colava amb ells a les festes a veure si aconseguia ballar amb alguna noia”, i recorda: “En una d’aquelles festes, va passar una cosa genial. Era una boda, i un nen va pujar a l’escenari per cantar a la seva germana, que era la núvia, i, amb ell, un noi del grup que li feia l’acompanyament. Llavors el meu cosí em va animar a pujar. Jo, que portava alguna copa de més, no m’ho vaig pensar, vaig posar-me a la bateria i vaig començar a seguir el ritme. Per sort o no, em vaig emocionar i vaig acabar fent un solo. Com que la gent m’animava, i la veritat és que sonava bé, em vaig tornar boig tocant. No ho oblidaré mai, la gent m’aplaudia...! Sempre dic que va ser el dia d’Alirio en concert. Va ser una nit per emmarcar. Quan escrigui un llibre de la meva vida, aquest capítol hi serà segur”.

COMERCIAL I ‘SHOWMAN’ Certament, la música acompanya a l’Alirio en el seu dia a dia i en totes les seves facetes, també en la professional com a comercial de Rotecna, on s’ha fet famós entre molts dels seus clients per animar els dinars i sopars cantant i tocant instruments. “Tinc fotos cantant en diferents països del món, però on tinc més seguidors és al Japó”, reconeix rient. En aquest sentit, recorda especialment el seu primer viatge com a comercial a Nagoya: “Estàvem en el reservat d’un restaurant fent un sopar típic japonès, quan, al fons de la sala, apareix un karaoke i els

Alirio Barrios, músic polifacètic japonesos comencen a cantar. M’animen a participar i em posen ni més ni menys que ‘New York, New York’ de Fran Sinatra. No sóc molt fan dels karaokes, ja que és difícil aconseguir el to de veu dels cantants, però he de reconèixer que aquell dia la vaig clavar! Quan vaig acabar, aquell client japonès, que no tenia ni idea d’anglès, es va aixecar i em va abraçar cridant: “amigo, amigo”! Aquest és un altre dels grans moments que incloure en el meu llibre”. En aquest sentit, l’Alirio explica, de broma, que dubta de si l’increment de facturació en el mercat japonès es deu a Rotecna o als seus shows cada vegada que trepitja el país. “Cada cop que vaig al Japó he de cantar. Crec que volen més veure’m a mi que comprar, però sempre els hi dic el mateix; si voleu que continuï venint a cantar, heu de comprar, ja que si no, no em deixaran viatjar!”.

CORONA-CONCERTS A SARAGOSSA El vincle de l’Alirio amb la música és realment una forma de vida, d’expressar-se socialment. En aquest sentit, en les últimes setmanes, davant la realitat viscuda per la crisi del coronavirus, la música ha estat també una finestra, una forma de desconnectar del confinament. Però, encara més, el tarannà solidari de l’Alirio el van portar a compartir aquests moments amb el seu veïnat, a Saragossa. “Al cap de pocs dies de començar tot això, vaig veure que hi havia llocs on algunes persones animaven als seus veïns, i em vaig plantejar fer el mateix. Així, vaig treure l’equip de música al terrat, i un dia, després dels aplaudiments de les 20h, vaig posar algunes cançons i les acompanyava amb instruments de percussió. Ho vaig fer amb por i respecte per l’acollida que pogués tenir, volia que la gent desconnectés una estona de la realitat, especialment, els més petits, i la veritat és que va ser un èxit”. Tal va ser així que, a poc a poc, a través del seu compte d’Instagram @aliriomusic, els seus veïns van començar a interactuar i fer diàriament peticions musicals, dedicatòries a familiars, felicitacions d'aniversari... creant una gran família que es reunia a les 20h per passar una bona estona. “Fins i tot, el ressò d’aquests corona-concerts va anar més enllà del meu veïnat, em seguien amics, família i clients de tot el món, Estats Units, Guatemala, Veneçuela, Colòmbia, Perú, República Dominicana, Equador, Xile, Filipines, Japó... Era un show internacional!”. La bona acollida de la iniciativa, fins i tot, al principi, va superar una mica a l’Alirio: “Els primers dies em costava controlar tanta emoció, tristesa, alegria... mentre llegia tots els missatges que la gent m’enviava, de suport, d’ànims, d’agraïment... Tot plegat, em generava sentiments molt contradictoris”, explica emocionat i feliç, i afegeix: “Aquests moments, les paraules de la gent, veure els veïns ballar i cantar des dels seus balcons, m’omplien d’energia per continuar i, diria, ha estat el més gratificant d'aquesta experiència”.

L'Alirio cantant en un sopar amb clients. Foto: Alirio Barrios.

A casa disposa d'un estudi amb diferents instruments. Foto: Alirio Barrios.

PROJECTES MUSICALS De cara al futur, tot i que l’Alirio ens explica que no té cap projecte en ferm, sí que ens reconeix que li encantaria gravar alguna cosa, i comprar-se un petit equip de gravació per fer els seus muntatges. “Amb el meu fill vam gravar una cançó, on jo posava la veu i ell la base, però va ser una cosa molt casolana. En aquest sentit, ara tinc contacte amb un amic cubà, que també és veí meu i és músic, toca diferents instruments i disposa d’equip de gravació. Amb ell estem preparant un tema relacionat amb tota la situació actual i que sigui optimista, ell faria la música i jo compondria la lletra de la cançó”. Esperem doncs que l’Alirio aconsegueixi realitzar aquest projecte musical. 7

Montse Serra Especialista en herboristeria

Activa les defenses contra la Covid-19 La nutrició i l’estat emocional poden ajudar a millorar el nostre cos i crear una barrera més forta contra els virus.

Cuidar el nostre sistema immunitari durant el confinament és molt important. Per començar hem de tenir en compte que el sistema immunitari s’encarrega de protegir l’organisme davant les invasions de gèrmens, òrgans, virus, cèl·lules i molècules estranyes, també anomenats antígens. Per aquest motiu, hem de reforçar el nostre organisme augmentant les defenses i també millorant els nostres hàbits diaris. És a dir, la nutrició i l’estat emocional són els punts que poden ajudar a millorar el nostre cos i crear una barrera més forta contra aquests antígens. Durant el confinament la nostra activitat física s’ha vist reduïda i, per tant, hem de seguir una dieta equilibrada. Per tal d’ajudar a l’organisme, podem prendre aliments rics en vitamina D, com per exemple el peix blau, marisc, làctics, germen de blat, llegums, fruits secs i alguns tipus de bolets. La font més important de vitamina D és el sol, però en el cas de no poder gaudir-ne tan sovint com estem acostumats, es pot prendre vitamina en comprimits. Aquesta, no només ens aporta una defensa pel sistema immunitari, sinó que també ens ajuda en el sistema ossi i, per tant, en la prevenció d’alteracions com l’osteomalàcia, l’osteoporosi o el raquitisme. Sense vitamina D l’organisme no seria capaç d’absorbir eficaçment el calci de la dieta, ja que n’afavoreix l’absorció als intestins. Altrament, per aportar defenses i antivirals al nostre organisme podem prendre suplements com són el pròpolis o les perles d’all i, també fongs com el xiitake, reishi i maitake; aquests últims els podem trobar frescos i es poden cuinar al vapor i al forn, però 10

també els podem trobar secs, o en pols, amb el mateix efecte positiu pel cos. A part de mantenir una bona dieta, l’actitud que tenim en aquests moments ens afecta al sistema defensiu. Així doncs, per poder tenir una actitud activa i millorar la nostra salut podem prendre infusions de timó, equinàcia, gingebre, anís verd i anís estrellat, o també ho podem prendre en forma de complements alimentaris. Tanmateix, hi ha molts productes naturals que ens poden ajudar, segons l’estat d’ànim que tinguem, a sentir-nos millor i a reforçar les nostres defenses com els probiòtics com la gelea reial, els oligoelements i la vitamina C. Respecte a l’estat emocional, podem ajudar-lo de diverses maneres i, segons l’estat en què ens trobem, la valeriana i la passiflora, per exemple, són plantes que ens poden anar molt bé per relaxar-nos si patim estrès durant aquests dies en què passem tantes hores a casa. Per altra banda, l’angoixa pot aparèixer en moments puntuals i la podem disminuir amb les Flors de Bach. Per últim, la melatonina (una hormona natural produïda per l’organisme) ens ajudarà a agafar el son més fàcilment. Recordem que, per la manca d’exercici físic, rutines diàries i de no poder gaudir de l’aire lliure, durant el confinament el nostre cos en surt perjudicat i l’hem de cuidar, encoratjar i protegir per tal de tenir un organisme immunitzat contra qualsevol enemic. Per qualsevol dubte estem a la vostra disposició.

EXPOSICIÓ A L'ESPAI Guinovart tràgic, satíric i grotesc 22 Desembre 2019 | 13 Setembre 2020

EXPOSICIÓ AL PETIT ESPAI CARLES GABARRÓ "Deriva" 08 Març 2020 | 11 Octubre 2020 HORARI DIJOUS I DIVENDRES, DE 10H A 13H ( només visites concertades) DISSABTE, D’11H A 14H I DE 17H A 19H PLAÇA DEL MERCAT, S/N DIUMENGE, D’11H A 14.30 H 25310 AGRAMUNT TEL.973.390.904 www.espaiguinovart.cat Protectors Fundació:

Sr. Joan Uriach i Marsal

El Taller de Virginias

"Amb el Taller de Virginias volíem oferir a Agramunt un centre experimental sobre el món del torró, un lloc on poder descobrir la seva història i evolució al llarg dels anys".

L'Àngel Jubete al Taller de Virginias a l'avinguda Agustí Ros. Foto. amm.

Atret pel món del torró des de sempre, l’Àngel Jubete decidia l’any 2018 prendre les regnes de Torrons Virginias i portar-los fins a Agramunt. Amb l’objectiu de donar-li un empenta a la marca i a l’economia del municipi, l’octubre de 2019 obria les portes del Taller de Virginas, un espai on es poden degustar tots els productes de la marca, i on es pot conèixer la història d’aquest dolç tan vinculat a la nostra població. Després d’anys dedicant-te al sector de la jardineria. En quin moment i com es desperta l’interès pel món del dolç i dels torrons? En realitat, el meu interès pel món del dolç i dels torrons ve de fa molts anys. De ben jove se’m va presentar l’oportunitat de comprar una marca de torrons, però aleshores estava treballant en una empresa de productes químics per la jardineria. Finalment vaig decidir continuar en aquest àmbit perquè tenia una floristeria i ja coneixia el món. Després vaig poder apropar-me de nou als torrons, primer com a president de la Unió de Botiguers d’Agramunt i, posteriorment, com a director de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Si a tot això li afegim el meu interès per tot el relacionat amb la història d’Agramunt, i pel món del torró, està clar que hi havia d’acabar. Com sorgeix la possibilitat d’obrir el Taller de Virginias a Agramunt? Uns coneguts, sabedors del meu interès pel món del torró, em van comentar la situació en què es trobava la societat Industrias Rodríguez, SA, fabricant dels torrons, xocolates, galetes i caramels Virginias, i, aleshores, va començar un llarg recorregut fins a poder-me fer càrrec de la marca Virginias. Ens vam quedar 12

com a propietaris de la marca i amb la fabricació dels torrons i xocolates. Així doncs, vam crear la societat Acrimont Foods, amb seu a Agramunt, i el següent pas ja va ser el muntatge i inauguració del Taller de Virginias. Quina acollida ha tingut aquest espai des de la seva obertura el passat octubre? La veritat és que ha estat molt positiva, tant per part de la gent d’Agramunt, que l’ha convertit en un lloc més de trobada, com per la gent de fora que ha descobert un lloc nou on poder gaudir d’una experiència plena al voltant del món del torró, on poder degustar aquest producte i emportar-se’l a casa. Amb el Taller de Virginias volíem oferir a Agramunt un centre experimental sobre el món del torró, un lloc on poder descobrir la seva història i evolució al llarg dels anys. Què pot trobar la gent al taller? L’oferta principal està formada per tota la col·lecció de torrons Virginias en les seves diferents varietats i formats. Tothom hi pot trobar el torró que li agrada i com li agrada. D’aquesta manera, els clients poden descobrir diferents possibilitats que probablement desconeixien. D’altra banda, també hem seleccionat una mostra d’altres articles gurmet, perquè l’experiència de compra pugui ser completa. Aquesta combinació permet que els nostres clients puguin fer degustacions i maridatges amb els torrons i els nostres productes més exquisits. En què es diferencien els productes de Virginias? Els torrons i xocolates Virginias són productes amb una llarga trajectòria al mercat. Hi són des del 1932, i sempre han destacat

El Taller de Virginias per la seva qualitat i innovació. Som experts en la xocolata i en la recerca de productes que mantinguin el seu gran sabor, però ajudin a aquelles persones que busquen productes amb menys sucres afegits. A Virginias també hem mantingut totes les varietats més tradicionals, però, alhora, hem volgut insuflar aquell esperit de les primeres Fires del Torró que vam organitzar, en les quals volíem connectar els torrons amb l’alta cuina. Per això hem treballat amb el Culinary Institute of Barcelona (CIB) i amb el reconegut xef Jordi Cruz. Fruit d’aquesta col·laboració, ha sortit la nostra línia Fusió, amb torrons que van més enllà dels sabors i textures tradicionals. A l’interior del Taller també hi ha un museu dedicat al torró d’Agramunt. Què s’hi pot veure en ell? En aquest espai s’hi poden trobar documents històrics, peces de col·leccionista, eines, i altres articles relacionats amb el torró d’Agramunt. També s’hi pot veure un vídeo molt instructiu sobre la història del torró al llarg dels segles, fins a arribar a Agramunt, com es va desenvolupar aquí, com va anar creixent, com es feia, qui era qui, etc. Aquest espai pretén ser un homenatge a totes les famílies que van fer gran el nom d’Agramunt gràcies a l’elaboració d’aquest aliment. En aquesta línia, a la inauguració de l’obrador vam voler homenatjar a una de les torronaires de més edat que tenim a Agramunt, la Pepita Vicens. Què suposa agafar les regnes d’una marca amb una llarga trajectòria com és Virginias? És un repte difícil, complicat, però molt engrescador. Agafar una marca i revifar-la per poder fer-la més gran no és fàcil, però amb la il·lusió i ganes que tenim estem segurs que ho aconseguirem. Aquests projectes no són a curt termini. T’hi fiques pensant a llarg termini, en els fills, en el poble, i sobretot en l’emoció d’una gran marca. Per això, nosaltres diem que de les emocions en fem torrons. Què heu fet per apropar-la a la gent d’Agramunt? Des del primer moment teníem clar que la seu de Virginias havia d’estar aquí i que la nostra botiga principal, l’obrador, s’havia de situar al bell mig d’Agramunt. Des del començament ens hem apropat a la ciutadania col·laborant amb algunes activitats, però sobretot ens hem donat a conèixer amb la nostra participació a la darrera Fira del Torró. L’actual crisi de la Covid-19 afectarà els espais de restauració. Què plantegeu per fer front a la situació? Ens trobem en un moment únic. No tenim models anteriors que ens puguin servir de guia sobre què cal o no cal fer. Sens dubte tots els negocis de cara al públic, com és la restauració, seran els

Al Taller es pot trobar tota la línia de torrons Virginias. Foto: amm.

Hi ha un espai dedicat a la història del torró. Foto: amm.

més perjudicats per totes les mesures de protecció necessàries que s’han pres en les darreres setmanes. En el nostre cas, estem a l’espera de què concretin al màxim quines són les mesures que hem de prendre. Per sort, nosaltres tenim l’avantatge que a la nostra botiga tenim força espai per poder assegurar la distància social exigida. Quins són els reptes de futur del Taller de Virginias? Els reptes són els de qualsevol negoci que comença: consolidar-se i anar creixent en la coneixença per part dels consumidors. Com a torronaires i com a agramuntins, també hem de lluitar perquè aquest excel·lent producte que tenim sigui apreciat i consumit al llarg de tot l’any. 13

Judit Carrasco – Friburg (Alemanya) Friburg; natura, senderisme i indrets encantadors “En investigació és gairebé un requeriment passar una o dues etapes laborals a l’estranger"

La Judit amb la ciutat de Friburg al darrere. Foto: Judit Carrasco.

A la seva arribada a la ciutat, la Judit va viure a la casa d’acollida de l’institut, situada als afores de Friburg. De les primeres setmanes, recorda la sensació d’anar a destemps: “anava de compres a les 18.00h de la tarda, i quan arribava a les botigues em trobava que estaven a punt de tancar”. No obstant això, al final s’ha acabat adaptant als horaris alemanys, i actualment assegura que no pot dinar passades les 12 del migdia.

D’altra banda, destaca que els alemanys són molt diferents de nosaltres, i sovint es troba amb situacions “que no pots entendre, perquè no coneixes suficientment la seva cultura”. En aquest sentit, la Judit explica que compleixen amb l’estereotip de rigorosos, ja que són extremadament puntuals, organitzats i respectuosos; també són molt esportistes i els encanta estar a l’aire lliure, sobretot aprofiten molt el diumenge per fer esport a la muntanya i preparar pícnics, i tenen molta consciència amb tot allò relacionat amb el reciclatge. A més, són molt reservats i costa accedir a ells, però amb el temps, la Judit ha après sobre el seu tarannà i ja sap com reaccionen enfront de diverses situacions, tot i que encara s’endú alguna sorpresa. Malgrat tot això, amb el temps i esforç, la Judit s’ha adaptat al dia a dia d’aquesta ciutat que, segons relata, està batejada com la Califòrnia d’Alemanya, ja que es considera que és la ciutat amb més hores de sol del país, tot i que a l’hivern hi fa molt fred i les temperatures poden caure fins als -20ºC. També és la ciutat més verda d’Alemanya, la bicicleta és el mitjà de transport oficial, i hi ha carrils bici per tot arreu.

Una altra dificultat a l’hora d’adaptar-se va ser l’idioma, i és que la Judit assegura que l’alemany “és un idioma extremadament difícil”. Encara que a la seva arribada va fer un curs de nivell bàsic, l’ha anat aprenent escoltant als altres, tot i que encara no el controla del tot: “entenc el que em diuen quan, per exemple, algú em parla pel carrer, i puc llegir textos senzills, però encara em costa mantenir converses”. Com a anècdota, recorda que al cap de poc temps d’arribar a Friburg, quan no entenia res d’alemany, va pujar a un tren equivocat perquè no comprenia res del que sortia a les pantalles de l’estació.

Actualment, la Judit viu sola en un pis al barri de Stühlinger, just al costat de l’estació central: “És un barri molt jove, ja que per la universitat de Friburg hi viuen molts universitaris, i ben comunicat, a menys de 10 minuts caminant del nucli antic de la ciutat”, explica. Del seu pis, diu que, a diferència dels d’aquí, els pisos alemanys són molt més lluminosos, amb grans finestrals, sense persianes, que ocupen quasi totes les parets exteriors per aprofitar al màxim la llum del sol. A més, pràcticament tots els apartaments tenen una petita terrassa, ja que als alemanys els encanta sortir a esmorzar fora quan fa calor.

Després de finalitzar els seus estudis en medicina molecular a Barcelona i cursar un màster en genètica a París, a la Judit Carrasco li arribava l’oportunitat de formar part d’un grup d’investigació sobre la formació i el funcionament de les neurones a l’Institut Max Planck, a Friburg (Alemanya). “En investigació és gairebé un requeriment passar una o dues etapes laborals a l’estranger, ja que es dona molt valor a la internacionalitat”, explica la Judit. Conscient d’aquest fet, durant un any va preparar-se a fons amb l’idioma, va buscar diversos programes de recerca i, finalment, el setembre de 2016, s’establia a Friburg.

Judit Carrasco - Friburg (Alemanya) En aquest temps, també ha format el seu grup d’amistats, molts d’ells companys de feina procedents de països com Mèxic, Polònia, Grècia, França, Canadà, etc., però també alemanys. “Som un grup molt internacional i quan quedem parlem en anglès, però és una barreja de cultures molt interessant”, confessa. D’altra banda, també ha tingut l’oportunitat de trobar gent de casa, per exemple, un dels seus companys és d’Alacant, i la seva veïna és una noia catalana casada amb un alemany, amb els quals acostuma a quedar sovint per prendre cafè. “A Friburg també hi ha una petita comunitat catalana i, a vegades, fem activitats per promoure la nostra cultura”, relata. Amb molts d’aquests amics i companys ha pogut descobrir la ciutat on viu i altres indrets d’Alemanya en el seu temps lliure. “Friburg es troba a la Selva Negra, famosa per les seves rutes de senderisme i esports de muntanya, amb indrets encantadors com Titisse o les diverses zones d’aigües termals”. Dins la ciutat, recomana visitar la Münsterplatz amb el seu mercat de productes regionals, i de les seves tradicions en destaca el carnaval. I és que aquesta festivitat se celebra d’una forma molt particular, explica la Judit: “Porten unes disfresses que es transmeten de generació en generació i representen ànimes demoníaques i bruixes. La veritat és que val la pena veure-ho”. D’altra banda, també destaca la vida cultural de Friburg, on durant l’estiu se celebren molts festivals, gairebé cada cap de setmana n’hi ha un. D’aquests, explica que són per a totes les edats, es fan en una plaça on hi ha música en directe i food trucks amb menjar. “El que més m’agrada d’aquests festivals és que s’hi ajunta tothom i la gent es diverteix en comunitat”, reconeix. Igual que al nostre territori, la Covid-19 també va arribar a Alemanya en els darrers mesos, tot i que la Judit assegura que allà es viu amb més tranquil·litat. “En general, el virus ha fet menys estralls que a Catalunya; s’han fet tests a moltíssima gent i, encara que el nombre d’infectats és semblant, la xifra de morts és molt inferior”, explica, i continua: “Sobre les restriccions aplicades pel govern, aquí se’ns permet anar a passejar i fer esport en grups de fins a dues persones. Pel rigor que caracteritza els alemanys, compleixen molt les restriccions i no és habitual veure molta gent pels carrers”. Tot i que la Judit intenta venir dues o tres vegades a l’any per visitar a la família i als amics, assegura que els troba molt a faltar. No obstant això, sap que Alemanya li ofereix moltes oportunitats en l’àmbit de la investigació. Així doncs, es planteja continuar a Friburg com a mínim dos anys més per després mudar-se a una altra ciutat, segurament als Estats Units, per fer un projecte postdoctoral de cinc anys. Després, li agradaria establir-se en algun país europeu per estar a prop del Mediterrani i de casa.

La Judit amb una amiga a l'Oktoberfest a Munic. Foto: Judit Carrasco.

MÉS PERSONAL Què és el que més t'agrada de Friburg? El nucli antic de la ciutat. Com definiries els alemanys? Honrats, solidaris i privats. El teu menjar alemany preferit: Flammkuchen (base de pizza amb crema de llet, daus de bacó i ceba). Hi ha algun indret de Friburg que et recordi a Agramunt? Cap, són molt diferents. Què és el que més trobes a faltar del poble? La gent i fer dos petons en saludar. Què t’emportes segur a la motxilla després d’uns dies a Agramunt? Oli d’oliva. Penses tornar a Catalunya o a Agramunt? M’encantaria, tot i que per qüestions laborals sembla poc probable.

R o n d a C o m t e s d â&#x20AC;&#x2122; U r g e l l , 37 / A g r a m u n t e s t u d i @ p l a b a l a g u e r . c o m / T. 9 7 3 3 9 2 4 8 6

R O I N È S T U SAL Gilbert Esteve Farmacèutic, Òptic i Tècnic en Ortopèdia

Com cada any quan arriba la primavera cal extremar les precaucions abans d’exposar-nos als primers rajos de sol, donat que la nostra pell no està preparada a causa dels mesos que fa que no ha rebut radiació, i més aquest any donada la situació de confinament a la qual hem estat sotmesos. Gaudir del sol és possible si ho fem amb moderació i seguim una sèrie de pautes, fet que ens proporcionarà importants beneficis per a la nostra salut. Tot i això, cal tenir molt present que una exposició excessiva als raigs ultraviolats, o una manca de protecció, comporten riscos i perills que poden tenir conseqüències per a l'organisme i són els principals causants del fotoenvelliment.

Riscs i perills d'una exposició excessiva al sol o sense protecció La pell està constantment exposada a agressions externes. Una de les més importants és la radiació solar, que provoca un dany acumulatiu. Les conseqüències més habituals d'una exposició excessiva o sense protecció al sol són: • Cremades: La conseqüència immediata d'una exposició al sol excessiva, sovint per manca de protecció adequada, és l'envermelliment de la pell. Això pot originar cremades de primer o, fins i tot, de segon grau, a vegades amb cicatrius, i a vegades associat a mareigs, mal de cap i, fins i tot, febre. • Insolacions: La insolació es produeix quan el cos ja no és capaç de seguir regulant la temperatura corporal i aquesta continua augmentant. Els símptomes més habituals són sudoració, set, fatiga i rampes musculars. • Lesions i patologies oculars: A diferència de la pell, els ulls són més sensibles al matí o la tarda, quan el sol és més baix i els seus raigs ens impacten de manera més directa. A curt termini, una exposició excessiva al sol pot provocar 20

Exposició solar sense risc queratoconjuntivitis i, a llarg termini, patologies com el pterigi, les cataractes o la pingüècula. • Taques i envelliment prematur de la pell (fotoenvelliment): L'exposició solar crònica debiliten a la nostra dermis i epidermis, essent així una de les principals causes de l'envelliment de la pell. Els efectes dels raigs ultraviolats depenen de la longitud d'ona. D'aquesta manera, mentre que els raigs UVA poden alterar l'estructura de les fibres de col·lagen i elastina i accelerar l'envelliment de la pell, són els raigs UVB els responsables de diversos tipus de càncer de pell. • Càncer cutani no melanoma: Són els tumors més freqüents en l'ésser humà i, en els darrers anys, s'està produint un augment alarmant dels casos, afectant especialment a les persones de més de 50 anys. Les persones amb fototips baixos (pell blanca) i ulls clars i exposades al sol de forma crònica, com en el cas dels treballadors a l'aire lliure, són les més afectades per aquests tumors, que es localitzen a zones freqüentment exposades com la cara, el coll i les mans. • Melanoma: Per sort, el melanoma és menys freqüent que els tipus de càncer cutani descrits anteriorment, però el seu potencial de produir metàstasis el converteix en un dels més temuts. En el seu desenvolupament hi poden intervenir factors genètics predisposants, a més de l'exposició solar excessiva, tant en forma aguda com crònica. Sabem de la importància de detectar-lo i tractar-lo a temps, ja que les possibilitats de curació són molt altes en estadis inicials.

Consells per evitar riscs És important que abans de sortir de casa (20-30 minuts) ens apliquem protecció solar tòpica, tant a la cara com al cos. Recomanem també intentar evitar l’exposició 12h a 16h. Segons les característiques de la nostra pell triarem una crema solar o una altra, aconsellant un SPF 30 per gent de pell morena i cabell castany i SPF 50 o 50+ per gent amb pell més blanca i cabells i ulls clars. La renovació de la protecció solar no hauria de passar mai de les dues hores, ja que a partir de llavors perd un 80% d'efectivitat. Els més petits tenen la pell més sensible, fet pel qual necessiten una protecció especial i, sobretot, que tingui un SPF de 50. Per gaudir d’una fotoprotecció íntegra us recomanem complementar la protecció tòpica amb ulleres de sol homologades.

Què són els fotoprotectors orals? Aquests últims són preparats nutricosmètics a base de carotens, vitamines, polifenols, minerals… es recomana prendre’ls 15 dies abans dels períodes llargs d’exposició forta al sol, ja que preparen la nostra pell afavorint la producció de melanina, donant protecció antioxidant a les cèl·lules i estimulant el sistema immunitari, evitant així futures complicacions a la pell.

200515 OPTICA ESTEVE 175x126 film.pdf

15/5/20

16:38

CMY

VIC19008_rotecna_2020.pdf

15/1/20

15:35

Des de 1775...Guardem l’Autèntica Tradició del Torró d’Agramunt

CMY

TORRONS

AGRAMUNT

MUSEU del TORRÓ i la XOCOLATA

OBRADOR, BOTIGA I MUSEU Ctra. de Tàrrega, 1 · Agramunt · Lleida T. +34 973 39 06 07 · torrons@vicens.com www.vicens.com

HORARI MUSEU Dilluns a Dissabte: 10:30h - 18:00h | Diumenges i festius: 10:00h - 14:30h T. +34 973 39 06 07 · museu@vicens.com

XOCOLATA JOLONCH

FÀBRICA, BOTIGA I XOCOLATERIA Plaça del Pou, 8 · 25310 Agramunt · Lleida Tel. 973 39 21 05 · www.xocolatajolonch.com

IU T A E T R N C E M I V MO

Miquel Ros, Katumpa

"No hi ha molt material musical relacionat amb les tradicions catalanes, i calia omplir aquesta mancança".

Miquel Ros ha realitzat diferents projectes musicals, un d'ells de música infantil. Foto: Rotecna.

La inquietud per explorar nous camps en l’àmbit de la música i per crear coses noves ha portat al músic agramuntí Miquel Ros a impulsar Katumpa, un projecte que, a través de la música, pretén transmetre els valors de les festes i tradicions catalanes. Ros treballa com a mestre en una escola rural, i juntament amb una companya de professió, la Raquel Sanchiz, han llençat al mercat tres temes, i continuen treballant en noves produccions. Com comences en el món de la música? El meu interès per la música va començar quan tenia 14 anys i vaig conèixer al Joan Pedrós, el meu referent en aquest món. Aleshores vaig començar a l’Escola de Música d’Agramunt, vaig passar pel conservatori i escoles de música de Lleida, alhora que vaig formar part de diversos grups de música tradicional. Després vaig estudiar magisteri musical i musicologia, i mentre estudiava també anava agafant coneixements en allò que he acabat dedicant més temps: la producció, la composició i l’àmbit audiovisual, fet pel qual també vaig decidir formar-me en aquest camp. En tot aquest temps, he participat en diversos projectes (cinematogràfics, televisius i musicals) i, tot i que he fet més música comercial, he explorat diversos gèneres. El teu darrer projecte, Katumpa, està dedicat a la música infantil. Com neix? Amb la Raquel Sanchiz, que és qui m’acompanya en aquest projecte, vam comentar que, en moltes ocasions, com a docents, trobàvem a faltar varietat musical en l’educació primària, ja que els continguts existents es mouen dins del mateix estil i estan 24

més aviat pensats per a nens i nenes d’infantil. A més, vam detectar que no hi ha molt material relacionat amb les tradicions i festivitats catalanes, i calia omplir aquesta mancança. Així doncs, després de diverses recerques, vam iniciar aquest projecte amb una doble intencionalitat: en primer lloc, donar a conèixer cançons populars de tradició catalana i, en segon lloc, oferir material pedagògic per als professionals de la comunitat educativa. Com definiries Katumpa? És un projecte molt vocacional, humanitari, curricular, amb força projecció de futur, i vinculat a les nostres ganes d’aportar coses noves als infants, a les seves famílies, i als professionals de l’ensenyament. Què vol dir Katumpa? És l'onomatopeia del so que es produeix en tocar la caixa (KA), el bombo (TUM) i el plat (PA) de la bateria. Buscàvem un nom fàcil de memoritzar i que els més petits poguessin vocalitzar les síl·labes, i que, alhora, els hi fos divertit. Per quin motiu decidiu fer música per a nens? Com a professionals de l’àmbit educatiu, volem aportar als més menuts tot el que estigui a les nostres mans per ajudar-los en el seu desenvolupament, i el nostre canal de comunicació amb ells és la música. És un canal molt efectiu per expressar sentiments en els nens i nenes, ja que l’entenen a la perfecció i, contràriament al que tothom pensa, són els crítics constructius més bons de la

MOVIME NT

CREATIU

Miquel Ros, Katumpa

Imatge de dos dels senzills produïts per Katumpa. Foto: Katumpa.

societat. Ells i elles perceben ràpidament la qualitat, l’expressió i la bellesa de la música. Què aporten les cançons infantils com a eina educativa? La música pels infants és molt beneficiosa i poderosa per millorar les capacitats de memòria, estimular la intel·ligència, per expressar-se, per introduir el so i la paraula, per socialitzar-se uns amb els altres, per desenvolupar la creativitat, per estimular l’equilibri, el ball, estimular els sentits, etc. Fins ara heu produït tres cançons, com ha estat el procés creatiu? El passat mes d’octubre, coincidint amb la castanyada, vam llençar el primer senzill que porta per títol “La castanyada (Marrameu i Castanyera)”. Seguidament, vam publicar una cançó de l’estació més gèlida de l’any, l’hivern, la qual es titula “Somia l’hivern (Cançó de Nadal)”. L’última que hem publicat està vinculada al dolç més característic de la setmana santa “La mona (Dolç de Pasqua)”. La següent que traurem estarà relacionada amb l’estiu, l’època més esperada per als infants. Atès que crear una cançó del no-res no és fàcil, cal plasmar totes aquelles idees que volem transmetre. Vetllem per fer creacions que agradin, i això significa ser molt primmirat a l’hora de saber què pot agradar al públic i què no. Per tant, el primer que fem és decidir el tema què volem treballar. La Raquel fa una recerca en fonts històriques culturals catalanes per elaborar una lletra adaptada als infants. D’altra banda, jo m’encarrego de la composició musical: d’adaptar la lletra al ritme, la melodia i

l’harmonia. Un cop tenim la cançó, dissenyem la portada seguint una sèrie de directrius respecte a l’edició i selecció de dibuixos, per tal que aquests plasmin exactament allò que volem dir. Per últim, elaborem el vídeo amb dibuixos animats i el distribuïm a través de la nostra pàgina web (http://wwww.katumpa.cat) i plataformes digitals com Spotify, Deezer, iTunes, Youtube i Amazon, entre altres. Quina acollida han tingut les cançons que ja heu publicat? Els nens i nenes han respost amb un feedback molt positiu, cosa que ens indica que no estem fent mala feina. Als infants els agrada molt la música, cantar i ballar, i amb les nostres produccions se’ls veu engrescats. El projecte també ha tingut una bona acollida entre les famílies, ens comenten que posen les cançons a casa, i alguns també les comparteixen a les seves xarxes socials. Quin és el futur de Katumpa? Volem i esperem que sigui un futur molt enriquidor per a tots. La nostra idea és treballar constantment per treure nous senzills, i que en aquests quedin plasmats tots els conceptes que es treballen a les aules i l’entorn que envolta als més petits. En definitiva, volem que els nens i nenes coneguin, mitjançant les cançons, el territori on viuen i tot el patrimoni cultural que tenen a l’abast.

Teresa Duran

Ens quedem a casa!

Agent de viatges

Ens toca apostar per l’entorn, on sempre hi queda aquell racó amagat per sorprendre’ns.

Imatge del poble de Burg (Pallars Sobirà). Foto: Teresa Duran.

Estem desitjant viatjar, escapar-nos, oblidar el que ens ha passat, però tenim moltes preguntes sense resposta. Quan ho podrem tornar a fer? On podrem anar? Com podrem viatjar? Només el temps ens ho dirà. El que està clar és que, ara per ara, la prioritat serà la prudència i vetllar per la seguretat de la nostra salut. Sembla que el turisme en la “nova normalitat” que s’acosta, apostarà per destinacions molt pròximes, gairebé sempre a l'interior, indrets sense massificar, viatjant amb el nostre propi cotxe, en cases rurals, apartaments, o en hotels petits més tecnificats. Els entorns naturals i els petits nuclis rurals amb encant guanyaran aquesta primera partida, segons els experts del sector. I si una cosa tenim en el nostre territori, són tots aquests valors, que ara hem d’aprofitar per descobrir. Aquesta és la nostra oportunitat de fer turisme de proximitat. Ara, ens toca apostar per l’entorn, que de ben segur molts coneixeu perfectament, però sempre hi queda aquest racó amagat per sorprendre’ns. Coneixeu Rivert? Un poble de 50 habitants, situat al Pallars Jussà, amb les seves cases enclavades a les roques. Un preciós entramat de carrers empedrats i una petita cascada li confereixen un encant inigualable. Mura, és un altre d’aquests pobles acollidors i pintorescs, on el temps sembla aturar-se. Amagat entre el parc natural de Sant 26

La Teresa en una sortida fent turisme de proximitat. Foto: Teresa Duran.

Llorenç del Munt i l'Obac, és el responsable de l’espectacular paisatge i de l'aïllament d’aquest entorn. Des del centre d'interpretació hi parteixen interessants rutes per fer a peu. La Vall i els estanys de Gerber, situat en la perifèria del Parc Nacional d'Aigüestortes, és una zona d’origen glacial. Les rutes que ens porten a recórrer els llacs amb aigües d’un blau intens envoltat de muntanyes de granit i avets, conformen unes imatges de postal al peu del Port de la Bonaigua. Les Coves del Salnitre de Collbató són d’aquells llocs que s’haurien de definir com a màgics. Potser és fruit de la imaginació humana, però aquest recorregut per les entranyes de la muntanya sagrada et porten a reviure l'arquitectura de Gaudí, tubs d'orgues, o fins i tot la talla de la Moreneta, i et deixen embadalit. I l’altre gran tresor natural que no puc deixar de recomanar-vos, és el Congost de Mont-rebei. Caminant per l'espectacular sender que hi ha excavat a la roca, sentirem la màgia d'aquest bast i apassionant territori prepirinenc, fet, alhora, de mil i un contrastos: des del frondós alzinar muntanyenc de la cara nord fins al paisatge semiàrid, mediterrani, que s'estén pel cantó sud. Algunes tendències ens avancen que abandonarem l’anomenat "postureo” i viurem les experiències de degustar sense presses les vivències... Això s'aconsegueix en bona part en aquest retrobament amb la natura, un procés que ja es percebia, però que s’ha avançat a conseqüència de la pandèmia, segons indiquen molts experts turístics.

SOLIDARIS L'Agramunt solidari contra el coronavirus A Agramunt hem pogut veure una allau de solidaritat d'empreses i persones que s'han agrupat en una gran xarxa de voluntaris.

Una de les primeres accions dels voluntaris va ser repartir entre la població mascaretes confeccionades per cosidores de la vila. Foto: Ràdio Sió.

En aquesta ocasió dediquem el Solidaris de l’IMPULS a tota la gent d’Agramunt que, en els darrers mesos, s’ha bolcat de manera desinteressada en ajudar a afrontar la crisi sanitària del coronavirus a la nostra vila. I, també, a totes aquelles persones que, a títol particular, han complert amb totes les recomanacions de seguretat per frenar el virus. Cada gest ha estat un acte de solidaritat en benefici de la comunitat. Certament, en els moments més difícils és quan es visualitza la part més amable de la societat. Així, a Agramunt, en els darrers mesos de confinament, hem pogut veure una allau de solidaritat d’empreses i de persones que s’han agrupat en una gran xarxa de voluntariat per aportar el seu granet de sorra en aquesta lluita contra la Covid-19. El 13 de març començàvem un confinament que, en un principi, només havia d’allargar-se durant dues setmanes, però que ha acabat superant els dos mesos, sense arribar encara a l’anomenada “nova normalitat”. En pocs dies, la pandèmia del coronavirus mostrava la seva cara més dura i començaven a sorgir necessitats. Les primeres, al Centre d’Atenció Primària d’Agramunt: “En el moment inicial de la pandèmia teníem pocs equips de protecció individual EPI. Ens feia patir la manca de material de protecció, tant per als sanitaris com per a la població, així que des del CAP vam fer una crida a gent que sàpigues cosir i ens pogués confeccionar mascaretes i bates a partir d’uns patrons que nosaltres facilitàvem”, explica la Patrícia Lerín, tècnica en cures d’infermeria al CAP d’Agramunt, i una de les persones que ha 28

coordinat el grup de més de 30 cosidores voluntàries. “Gràcies a la seva ajuda hem pogut pal·liar la mancança de bates impermeables per al personal sanitari i mascaretes per als usuaris del CAP i la població en general. Així, hem aconseguit prop de 2.000 bates i més de 2.000 mascaretes d’adult i pediàtriques”.

XARXA DE VOLUNTARIAT Paral·lelament a la confecció de les mascaretes, la poca disponibilitat inicial d’aquests equips de protecció a les farmàcies feia necessari trobar la manera de fer arribar aquest material a la població sense posar en risc la seguretat de les persones. En aquest punt, apareix la xarxa de voluntariat sorgida a Agramunt arran de la crisi del coronavirus. “La xarxa neix del neguit d'una sèrie de persones que som molt actives i participem en diferents espais i organitzacions de la Ribera del Sió. En aquell moment, just al començament de la crisi, estaven sorgint iniciatives similars arreu del territori i això ens va animar a tirar endavant”, expliquen des de la xarxa de voluntariat, la qual arriba a tots els pobles de la Ribera del Sió, tot i que, principalment, han actuat a Agramunt i a Preixens. D’aquesta manera, coordinats amb l’Ajuntament i el CAP d’Agramunt van establir diferents punts de repartiment de mascaretes, garantint que tota la població hi tingués accés. “Calculem que es van repartir al voltant d'unes 1.000 mascaretes d'adults i d'infants confeccionades per les cosidores voluntàries”, expliquen, i afegeixen: “També vam repartir, en col·laboració

SOLIDAR IS L'Agramunt solidari contra el coronavirus amb l'ajuntament de Preixens, un altre paquet d’unes 200 mascaretes més”. L’alcaldessa en funcions i regidora de serveis socials a l’Ajuntament d’Agramunt, Sílvia Fernàndez, destaca: “Comptar amb la col·laboració d’aquests voluntaris ha suposat poder atendre més ràpidament totes aquelles necessitats i tasques que han anat sorgint, segons la situació, l’evolució de la pandèmia i l'estat d'alarma. Realitzar diferents tasques amb voluntariat, ha fet que la població prengués més consciència i pogués aportar el seu saber fer i la seva visió davant d’aquesta situació, fet que ha ajudat a afrontar millor la crisi”. Precisament, una altra de les accions de la xarxa de voluntariat ha estat ajudar a l’equip de serveis municipals a desinfectar els accessos als comerços i establiments de la nostra vila de cara a la seva reobertura al públic. Des de la xarxa ens asseguren que continuaran ajudant mentre se’ls pugui necessitar: “Estarem actius mentre sigui necessària la solidaritat i l'ajuda mútua entre les persones de la Ribera del Sió per fer més suportable l'emergència sanitària i social que estem patint. La idea és donar cobertura a les preocupacions que la gent pugui tenir durant el confinament”. I afegeix: “Seguim oferint la nostra ajuda per a la realització de les compres de queviures i medicaments a les persones de risc; en l'organització de serveis de cura d'infants per ajudar a les famílies en la conciliació de la vida laboral i familiar, o en l'atenció a les persones de risc”. Actualment, la xarxa de voluntariat la conformen 25 persones que es comuniquen a través d’un canal de Telegram creat amb aquesta finalitat: https://t.me/xarxasuportriberasio, i al qual conviden a la gent que vulgui col·laborar a sumar-s’hi. Des de la xarxa de voluntariat apunten: “Tot i el confinament, volem transmetre a la població que no estem sols i que, especialment en una situació de crisi, hem de tenir cura dels més vulnerables”. En aquest sentit, la Sílvia Fernàndez valora positivament la solidaritat i predisposició de tots els voluntaris i voluntàries, i afegeix que “és imprescindible la col·laboració i la implicació de tothom per tal d'afrontar amb garanties situacions com aquesta que afecten a tota la ciutadania”.

DONACIONS D’EMPRESES Per una altra banda, a més de l’ajuda individual d’agramuntins i agramuntines, aquesta crisi també ha posat de manifest la solidaritat de les empreses de la vila. Així, des de l’inici de la pandèmia, prop d’una trentena d’empreses han fet tota mena de donacions al CAP. Uns gestos de solidaritat que va sorprendre

La xarxa de voluntaris ha ajudat en la desinfecció dels carrers. Foto: Voluntaris.

positivament a tots els professionals sanitaris. “Diferents empreses es van preocupar de fer-nos arribar material, que ells utilitzaven, per a la nostra protecció de forma completament altruista i espontània. Des de mascaretes FFP2 a ulleres de protecció, gorres, elements per confeccionar pantalles facials de protecció, bates, peücs, productes de neteja, guants, polipropilè (que és el material provinent d’estovalles de bar apte per a confeccionar mascaretes), així com altre tipus de donacions com begudes, torrons, flors, fruita, caramels...” enumera el director del CAP d’Agramunt, Toni Garcia, agraït per la gent i empreses que des del primer moment es van bolcar per tal que poguessin fer la feina amb seguretat. Precisament, el CAP d’Agramunt ha treballat constantment en coordinació amb l’Ajuntament i els voluntaris, i ha estat supervisant totes les accions que es feien. “La gent s’ha mostrat molt participativa en poder fer activitats per ajudar en la confecció de material, en la desinfecció d’espais, en el repartiment de mascaretes per la població, fins i tot, en la necessitat de fer la compra o donar servei a gent confinada o gent gran. Tot i això, sense oblidar que ens trobàvem en un confinament i calia vetllar i limitar un excés de gent al carrer fent aquestes tasques”. Amb unes mesures de confinament més lleugeres a mesura que avancem en les diferents fases, des del CAP, el Toni insisteix que “cal ser molt conscients del moment en què ens trobem, ja que tot i la feina feta i les mesures preses, això no ha acabat”, i conclou: “Cal recordar i seguir les mesures de protecció durant el procés de desconfinament”. 29

Anna Pujadó Grau

Llevadora, consultora de lactàcncia IBCLC i assessora de son infantil

Maternitat i Covid-19

Ens hem adonat que els infants necessiten la nostra mirada, la nostra presència i atenció al 100%.

En els últims mesos les vides de moltes persones s'han vist capgirades. La Covid-19, entre moltes d'altres coses, ens ha obligat a posar fre a les nostres vides d'alta velocitat, a quedarnos a casa. Ens ha permès 'maternar' . La major part de persones s'ha adonat, en aquestes setmanes, de la feina que fa qualsevol mare tot el dia amb els seus fills a casa: preparar àpats, jugar, inventar-se activitats diferents, cantar, ballar, acompanyar el plor, el riure , intentar posar i treure una rentadora, pensar que menjarem el dia següent, banyar els nens, posar-los el pijama, ajudar-los a conciliar i a mantenir el son,... i un llarg etcètera. És possible que tardem en sentir: “no sé que fa tot el dia a casa amb els nens”, com si les mares que opten per cuidar i criar els seus fills, és passessin el dia fent-se les ungles.... Ens hem adonat que els infants necessiten la nostra mirada, la nostra presència i atenció al 100%, que és difícil estar fent tres coses alhora, que malgrat estar tot el dia a casa, és complicat

trobar temps per posar ordre i passar per la dutxa amb més d'un minut de temps. I, per tant, que la criança requereix de temps i grans dosis de paciència, dues coses que la societat en què vivíem no tenia en gran mesura. Hem après a gaudir de coses senzilles, d’estar en família, d’estar a casa sense tenir previstes mil activitats durant el cap de setmana... Malgrat el virus, la vida s'ha continuat obrint pas, i els nadons han continuat naixent. S'han substituït els postparts plens de visites i gent, per postparts amb les visites justes i la tranquil·litat i el temps necessari perquè els pares i les mares connectin amb els seus nadons. Els infants han continuat sent alletats, i els braços de les seves mares han continuat sent el lloc més segur del món. No tot el què ha portat la Covid-19 és dolent. Sabrem canviar la nostra manera de viure després d'aquesta crisi? Potser la Covid19 acabarà salvant el planeta i els humans?

D V L E G A L B

Assesorament jurídic - Particulars i empreses Civil · Penal · Fiscal · Administratiu · Mercantil · Immobiliari · Sucessions · Matrimonial Col. Icab 37.030

Fernando M. Díaz Vélez

Sistemes informàtics

ADVOCAT fmdiaz@icab.cat 609 68 39 16

Distribuïdor

Networking

Seguretat

Venda

Telefonia

servei integral

Serveis

Internet

IT EXPERTS

72dpi :: C/Clos, 21- 25310 - Agramunt - Lleida :: Tel.: 973 390 660 :: Email: info@72dpi.cat 31

Arnau Solé, ciclisme “El ciclisme per mi ha estat una forma de fer turisme i poder conèixer llocs nous als quals m’he hagut de desplaçar”

L'Arnau competint amb la selecció catalana. Foto: Armau Solé.

Quan tenia 13 anys, l’Arnau Solé, veí de Montclar, trobava en el ciclisme la seva passió. A força d’entrenaments i perseverança, aquest esport s’ha convertit en la seva professió. Des que s’iniciés en el ciclisme de carretera, aquest jove de 28 anys ha format part de les seleccions catalana i espanyola de ciclisme, ha competit per a diversos clubs professionals, i ha aconseguit títols com el de Campió de Catalunya.

Què destacaries d’aquella etapa? Amb Caja Rural vaig aprendre realment a córrer. Vaig aprendre més sobre la tàctica d’equips i dosificar forces en les competicions. Tot i que el ciclisme de carretera pot semblar un esport només físic i tècnic, també és tàctic, principalment perquè s’ha d’aprendre a combatre la força de l’aire, o saber quines són les posicions que menys fatiguen al ciclista.

Com t’inicies en el món del ciclisme? Va ser l’any 2006 quan em vaig començar a sentir atret per aquest esport. Amb un amic de Sabadell que venia a passar els caps de setmana a Montclar acostumàvem a agafar la bicicleta, aleshores BTT (bicicleta tot terreny), i fèiem sortides als pobles del voltant per descobrir el territori. Aquell mateix any, animat pels amics, vaig fer la Transiscar i em vaig apuntar al Club Ciclista d’Agramunt (CCA), compaginant-ho amb el futbol. Poc després, l’any 2008, vaig deixar definitivament el futbol i em vaig iniciar en el ciclisme de carretera.

Què va seguir a aquella etapa? Durant l'any 2015 vaig tenir un rendiment molt alt, en part perquè la sort em va respectar. Aleshores, estava a l’equip Burgos BH i amb aquest esperava fer, durant el 2016, un salt qualitatiu important. Així, a principis de temporada vaig poder assolir aquest salt i vaig participar en curses competint fins al final amb grans ciclistes com, per exemple, Alejandro Valverde. Tot i això, va ser un any amb bastants accidents en carretera, per sort cap d'ells de gravetat, però em van deixar una mica tocat, impedint-me agafar una bona dinàmica per tenir un rendiment competitiu òptim.

I els inicis professionals com van ser? La primera cursa que vaig fer competint amb altres professionals va ser a França, l’any 2013. Només un any després, vaig començar a córrer amb el Caja Rural, un equip de Navarra, amb el qual vaig fer una molt bona temporada, ja que a la majoria de les curses estava al davant o bé ajudant als companys d’equip. Amb aquest equip vaig fer diverses curses importants a Itàlia i a França. Al cap i a la fi va ser complir un objectiu i una molt bona experiència. 32

L’any 2017 et proclames campió de Catalunya en categoria elit amb un equip català. Com va ser aquella competició? El Campionat de Catalunya es va celebrar a principis del mes de juny, el seu trajecte era de 105 quilòmetres, i pels primers classificats va durar al voltant de dues hores i mitja. Es va disputar a la zona de Tarragona, entre els peus de la muntanya de Prades i el Priorat, amb la meta a la Canonja. Vaig fer la feina en el moment adequat, els últims minuts van ser esgotadors,

Arnau Solé, ciclisme

però finalment vaig poder arribar a la meta juntament amb un company d’equip. I l’última temporada? Com ha estat? Aquest 2019 he format part de l’equip Controlpack, de la Sénia (Tarragona). Amb ells he estat molt a gust, hem tingut molt bona relació amb els companys, i aquest any continuo amb ells. La darrera temporada no l’encarava amb una finalitat purament competitiva, sinó que volia gaudir de l’esport i assolir un bon rendiment. Tot i els bons resultats obtinguts en les primeres proves, una lesió em va apartar de la competició durant tres mesos. En reincorporar-me vaig poder aconseguir el rendiment desitjat, i algunes posicions de pòdium en competicions catalanes. Durant la teva trajectòria has competit amb ciclistes com Alberto Contador. Què suposa competir amb ells? Tot i que ara és un orgull, aleshores suposava molta pressió. Sempre m’havia agradat tenir cert protagonisme en les competicions, i quan havia de competir amb els “top mundials” era complicat destacar entre ells. Per aconseguir-ho m’exigia molt i acabava esgotat. Patia força en aquelles competicions, i el ritme de la cursa era molt exigent.

Arribant a la línia de meta a Gorla. Foto: Arnau Solé.

Com valores poder-te dedicar a aquest esport de forma professional? He gaudit molt de l’experiència. El ciclisme per mi ha estat una forma de fer turisme i poder conèixer llocs nous als quals m’he hagut de desplaçar, tant pels entrenaments com per les competicions. També m’ha permès viure una experiència exigent com és l’alt rendiment, on s’ha de tenir molta cura perquè cada detall compta a l’hora d’obtenir un bon resultat. De totes les experiències se n’aprèn, però aquesta ha canviat el meu estil de vida, fins al punt d’anar sempre acompanyat d’una bicicleta. D’altra banda, ha resultat molt gratificant rebre el reconeixement de la Generalitat de Catalunya en la Gala de l’Esport Català 2018, i per part de la Federació Catalana de Ciclisme, de forma anual des de 2014, pel rendiment assolit. Quins són els teus reptes de futur? Actualment estic molt bé amb el meu equip, el Controlpack i, no tinc expectatives de tornar a la primera línia, però si tinc moltes ganes d’assolir un bon rendiment en l’àmbit català i espanyol que em permeti gaudir de les curses. La nova temporada havia de començar el passat mes de març, però amb l’inici de l’estat d’alarma es va aturar tot. De moment no sabem quan podrem

Participant a la volta de Burgos. Foto: Arnau Solé.

tornar a competir, perquè no hi ha dates fixades, però les ganes hi són. Continuo amb la preparació, intentant millorar aspectes que no treballava abans com la força en la musculatura. Vull millorar l’aptitud de l’esprint, ja que sempre se m’han donat bé les pujades. 33

Marta Eroles i Fiñana Psicòloga, treballadora social i mestra

Infants i confinament: com gestionar-ho?

Cal evitar frases com "no passa res" i donar-los tota la informació, amb tranquil·litat i serenor, no mantenir-los al marge i oferir un espai de diàleg, perquè preguntin i resolguin dubtes.

La situació insòlita que estem vivint ens obliga a afrontar una realitat sense precedents. Estem vivint setmanes d’incertesa que poden generar inquietud i estrès, tant en infants com en adults. De ben segur que durant aquests dies se us han plantejat molts dubtes: com explicar als vostres fills i filles què és el coronavirus, com gestionar el dia a dia a casa durant el confinament o com ajudar a vèncer les seves pors i angoixes. El tancament de les escoles, les mesures de seguretat, els canvis de feina en algunes famílies i el mateix confinament fan evident als nens una situació d'anormalitat. Perceben que alguna cosa no va bé i, si no reben la informació adequada, poden configurar-se les seves pròpies idees al voltant del que està passant, que poden ser errònies, exagerades o bé equivocades. Alhora, senten una sèrie de conceptes nous, com ara virus, contagi, malaltia o mort, que han d'anar interioritzant a marxes forçades i sense temps per digerir, fet que pot generar por i angoixa. D'altra banda, el fet de no poder mantenir les activitats i els vincles socials habituals durant tant temps els pot provocar també la normalització d'estar-se a casa i certa reticència a tornar a veure els amics, tancar-se en si mateixos, tenir comportaments més infantils o mostrar-se rabiosos, rebels o inestables, i fins i tot negar-se a sortir al carrer. Se'ls exigeix una readaptació contínua a noves situacions, i això els provoca estrès, inestabilitat i inseguretat. Davant de tot això, què podem fer per minimitzar el risc de patir les conseqüències del confinament? En primer lloc, cal evitar frases com "no passa res" i donar-los tota la informació, amb tranquil·litat i serenor, no mantenir-los al marge i oferir un espai 34

de diàleg perquè preguntin i resolguin dubtes i no es creïn tabús o falses idees. La gestió del temps a la llar es pot gestionar a través de l'establiment de rutines diàries per tal de mantenir els hàbits a casa, i pactar les tasques de cada dia deixant-les escrites en paper, compartides i consensuades amb la família, i penjades en un lloc visible de la casa perquè les puguin consultar quan ho necessitin. Això els ofereix estabilitat, seguretat i evita discussions familiars. En l’àmbit social, és important que segueixin tenint contacte virtual amb família i amics per mantenir el vincle, que s’estiguin als espais oberts de la casa, mirin per la finestra i conversin sobre què desitgen fer quan surtin, quines mesures caldrà prendre i què enyoren del carrer. No han de veure el fet de tornar a sortir com un risc ni ho han d'afrontar amb por, per això és important transmetre calma i anticipar-los la situació que viuran perquè quan s'hi trobin ja sàpiguen què han de fer i se sentin segurs. Si un nen no vol sortir al carrer, cal escoltar-lo, respectar la seva decisió i acompanyar-lo en el procés de preparació per a la nova situació, preguntant-li tot sovint com se sent perquè s'expressi i es redueixi l’ansietat. Com a adults, hem d’entendre que la manifestació de qualsevol d'aquests símptomes és un indicador que mostra que necessiten temps per preparar-se per a la nova realitat, readaptar-se i afrontar-la.

Bar Centro

C/ Sant Pere, 5 · Maldà (Lleida) · 973 33 11 14

Caragols amb sobrassada GRAU DE DIFICULTAT: La Nadia i el Sebastià al Bar Centro. Foto: Rotecna.

Durant més de 100 anys han estat moltes les persones que han passat al capdavant del Bar Centro de Maldà, probablement, l’establiment més reconegut d’aquesta petita població de la Vall del Corb (Urgell). Des de fa cinc anys, la Nadia Tolsà, juntament amb el seu marit Sebastià Mata, i la seva mare Ariadna Montedoro, estan a càrrec d’aquest bar, ja que van veure en aquest espai una gran oportunitat per treballar a prop de casa. Decidits a aprofitar-la, aquest equip va apostar per reinventar el local i crear una oferta gastronòmica que combina la cuina catalana amb l’argentina. “Quan vam agafar el bar, cap de nosaltres tenia experiència en hostaleria, però sempre ens ha agradat cuinar i aquest gust per la cuina és el que hem aprofitat al màxim per seguir endavant amb l’establiment”, reconeix la Nadia, i afegeix: “Ens agrada treballar a fons els nostres plats i oferir àpats completament elaborats”. Així doncs, a la carta del Bar Centro poden trobar-se plats com els caragols amb sobrassada, les mandonguilles amb carn de porc i de vedella o els callos, una de les receptes que més agrada als clients. Respecte a aquests plats, la Nadia també destaca que, per a la seva elaboració, utilitzen principalment productes de proximitat, cosa que també queda de manifest a la carta de vins, on dominen els de la Vall del Corb, o fins i tot en les cerveses artesanes, procedents de Belianes. Gaudir d'aquests plats i begudes val uns 10 euros de dilluns a divendres i 18 els caps de setmana. L’oferta gastronòmica es complementa amb una interessant oferta cultural: “Per donar-li vida al poble, cada mes oferim dos concerts, que acostumen a ser els dissabtes a la nit; fem exposicions mensuals, presentacions de llibres i, també tenim un espai dedicat a la dona escriptora”, explica la Nadia. 36

Ingredients: 1 kg de caragols · 200 g de sobrassada · 100 g de bacó · 1 fulla de llorer · 1 ceba · 1 got de conyac Per fer la picada: 2 llesques de pa torrat · 4 dents d’all · 1 grapat d’avellanes · 1 grapat d’ametlles · Julivert · 4 vitets

Elaboració: En primer lloc, netejarem i courem els caragols amb poca aigua i una fulla de llorer. Mentre couen, sofregirem la ceba i, a continuació, afegirem el bacó i la sobrassada. Quan els caragols estiguin cuits, retirarem un mica de caldo i afegirem el sofregit. D’altra banda, per preparar la picada, posarem en un morter el pa torrat, les dents d’all, les avellanes, les ametlles, el julivert i els vitets, i ho picarem bé. Ho afegirem als caragols juntament amb una mica de caldo amb què s’han cuit i el conyac, i ho deixarem evaporar durant unes hores, fins que estiguin llestos per servir.

L’interior del Bar Centro dona cabuda a unes cinquanta persones, i el seu aspecte no passa desapercebut. Com assegura la Nadia, “tot el mobiliari l’hem fabricat nosaltres mateixos amb fusta reciclada; ens agrada aprofitar coses antigues per crear-ne de noves”. A més, la seva afició per les plantes l’ha portat a crear al llarg d’aquest temps el què ella mateixa denomina un “microclima amazònic”. L’aparició del Bar Centro al programa de televisió “Joc de Cartes” li ha donat a l’establiment una gran popularitat, i ha animat a persones de diversos llocs de Catalunya a visitar-lo i gaudir dels seus plats. Això ha obligat a l’equip a incorporar a més persones, i actualment bar hi treballen nou persones. Encara que, per ara, els responsables de l’establiment asseguren que volen gaudir d’aquest dolç moment, sí que plantegen renovar part de la carta per oferir nous sabors a tothom que passi pel Bar Centro.

TRIVIAL 1. Quina de les següents raons no va ser una causa de l’important creixement econòmic i demogràfic a Europa el segle XIX? A. Forta immigració d’Àfrica.

SUDOKU Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

B. Millores sanitàries. C. Dràstica reducció de la mortalitat infantil.

4 9

2 5

2 7

4 1

C. Esclaus. D. Burgesia.

A. Noblesa. B. Obrera.

D. Augment de la producció d’aliments.

2. Quina classe social va sorgir amb força i va ser la base del triomf de la Revolució Industrial?

3. Segons Marx, quina és la raó principal per la qual la classe obrera va patir un procés d’alienació? A. No era propietària del seu treball. B. No podia participar en la vida política. C. Es trobava dominada per un comunisme involuntari.

L'ENIGMA MATEMÀTIC Quantes vegades pots restar 5 de 25?

D. Estava supeditada a idees religioses.

JEROGLÍFICS Per què sempre s’embruta tant?

PpPpP

Com t’agrada el cafè?

p p P pP ppP

El porc, una opció per a la medicina humana Tot i que els trasplantaments encara no són una realitat, sí que ho és l’ús del porc per a la producció d’alguns medicaments.

La medicina humana ha intentat superar totes aquelles disfuncions orgàniques que afecten negativament a la salut, i amb molt d’esforç ha aconseguit allargar l’esperança de vida de les persones considerablement. Amb les darreres investigacions, el porc ha esdevingut una gran opció per a la medicina, ja que per la seva similitud amb les persones, diverses parts de l’organisme d’aquests animals poden utilitzar-se actualment en aquest àmbit.

Trasplantament d’òrgans de porc per a les persones En els darrers anys del segle XX, la demanda de trasplantaments va créixer fins a superar amb escreix l’oferta d’òrgans. Això va portar a la comunitat científica a buscar alternatives com el xenotrasplantament (trasplantaments entre dues espècies diferents) amb espècies com el porc, ja que aquest animal reuneix una sèrie de característiques (alta prolificitat, un ràpid creixement, o la semblança en la mida i la fisiologia dels seus òrgans amb els de l’espècia humana) que fan que la seva utilització estigui acceptada per l’experimentació, tot i no ser una espècie genèticament propera als humans, com els primats. L’any 1992, a la Universitat de Pàdua (Itàlia), una dona de 53 anys va rebre el primer trasplantament d’un fetge artificial, produït a partir de cèl·lules modificades de porc. La dona estava afectada per una hepatitis, i amb el xenotrasplantament va aconseguir sobreviure durant quatre dies, fins que se li va trobar un fetge humà per al trasplantament definitiu. Tot i els avenços que s’han fet en els darrers anys en aquest àmbit, el xenotrasplantament encara es troba en fases experimentals. Per una altra banda, el porc també ha resultat una bona opció per a trasplantaments de pell (la pell de porc ha esdevingut una 40

bona solució temporal, però no definitiva, per a trasplantaments de pell a causa de cremades) o per proporcionar vàlvules cardíaques.

El porc com a font de medicaments Tot i que els trasplantaments encara no són una realitat, sí que ho és l’ús del porc per a la producció d’alguns medicaments, com per exemple: • •

•

Insulina: El pàncrees del porc és un òrgan del qual s’obté la insulina, una hormona essencial per als diabètics. ACTH: De la glàndula pituïtària del porc es pot obtenir l’ACTH que és una hormona que s’utilitza en la medicina humana per al tractament de l’artritis i de malalties inflamatòries. Els tiroides del porc també s’utilitzen per obtenir medicaments que s’usaran per a persones amb glàndules tiroidals poc actives. Heparina: De la mucosa intestinal del porc s’obté l’heparina, la qual té propietats anticoagulants i s’aplica a la medicina humana en casos de trombosis. Hemoglobina: Porcs modificats genèticament poden produir hemoglobina humana, un pigment de la sang que porta oxigen a les cèl·lules del cos. Surfactant: Pot ser retirat del pulmó del porc. Aquesta substància és indispensable per al tractament de nadons nascuts amb immaduresa pulmonar.

D’altra banda, també s’han dut a terme diversos estudis i assajos amb cèl·lules d’aquest animal per combatre diferents malalties com són el Parkinson, l’epilèpsia, o per reconstruir teixits malmesos.

SUDOKU

TRIVIAL 1-A; 2-B; 3-A.

JEROGLÍFICS

No usa sabates (Nou, sabates). Molt espès (moltes pes)

L'ENIGMA MATEMÀTIC

Una vegada, després ja no són 25, sinó 20.