Impuls Cal Falcer by Rotecna, s.a.

EDITORIAL,3

3r trimestre 2015

CAL ..., 3 QUI SOM?, 4 D'ON SOM?, 5 QUI SOM?, 6 EMPRENEDORS, 8 AGRAMUNT SOUVENIRS ARTESANS LA SALUT, 11 LESIONS MUSCULARS

SERVEIS MUNICIPALS, 12

BOMBERS VOLUNTARIS DIARI D'UN NÒMADA, 15 BANGKOK ENTITATS, 16 ASSOCIACIÓ TRADISIÓ DEDICA'T A TU, 19 LÍFTING AMB FILS

AGRAMUNTINS PEL MÓN, 20

CARLA FERNÀNDEZ. GINEBRA

EL RACÓ DEL PORC, 27 L'ESPORT, 30 CICLISME DE COMPETICIÓ ON MENJAR?, 35 ITZEL

I... QUÈ MÉS?, 39

Cal Falcer

Després del bullici de la Festa Major i amb la tranquil·litat d’un poble que ha tornat a la rutina, ens trobem amb la Lola Ginestà al número 10 de la plaça del Mercadal. La Lola és la cinquena generació de la família de Cal Falcer, que a principis del 1800 va traslladar-se a viure al nou eixample que s’estava construint en aquesta zona de la vila. “Aquests dies hem estat fent tot un exercici de memòria”, bromeja la Lola, que ens explica, que segons les històries que han anat passant de generació en generació: “El renom de Cal Falcer prové de l’ofici del meu rebesavi, Andreu Carné, que en traslladar-se al Mercadal va obrir una ferreria, on fabricava falçs i altres estris pel camp, als baixos del número 12, on originàriament estava Cal Falcer”. Actualment, però, Cal Falcer ocupa tres habitatges (10, 11 i 12) i quatre arcades de la part esquerra de la plaça del Mercadal. I és que al llarg dels anys el renom de Cal Falcer es creua amb el de Cal Guau, un renom que prové del Cafè Guau que durant uns anys va regentar l’àvia de la Lola als baixos dels números 10 i 11, i on després de la guerra civil es va reobrir la ferreria, un negoci familiar que sempre va estar ubicat en aquest costat de la plaça fins al 1977. Com a curiositat, la Lola ens diu que en aquest article escriguem el renom de la casa amb –c i acabat amb –r, és a dir; Cal Falcer, ja que tot i que molta gent segurament es refereix al renom escrivint Cal Falsé (amb –s), s’han adonat que ho escrivien malament i ho volen corregir. Ara, sis generacions després dels orígens de Cal Falcer, la família continua sent la propietària dels habitatges vinculats a aquest renom durant més 200 anys, tot i que només ocupa una de les cases. “Aquí vivim jo i el meu nebot, l’Òscar”, ens explica la Lola, que afegeix que, tot i que no sap si el renom perdurarà en el temps, “als més joves els agrada dir que són de Cal Falcer”.

A les portes de complir 25 anys des dels inicis de Rotecna, segueixo amb les mateixes ganes de sempre per continuar treballant i fer créixer aquest projecte empresarial. Així, després d’uns anys bons per l’empresa, aquest 2015 hem iniciat un pla estratègic de creixement que ens ha de permetre duplicar el nostre volum de negoci en un termini de 4-5 anys. Aquest creixement però, implica esforços, per això ja hem realitzat i continuarem realitzant grans inversions per renovar i augmentar el nostre parc de maquinària amb la tecnologia més puntera i ampliar les nostres instal·lacions. En aquest sentit, el passat mes de setembre vam firmar, després d’un llarg temps de negociacions, la compra d’uns terrenys al polígon industrial d’Agramunt, amb els quals sumarem 23.000 metres quadrats més a la nostra superfície de producció, fins ara de 35.000 metres quadrats. Les noves instal·lacions que construirem en el nou terreny ens permetran posar en marxa dues línies de negoci dins del sector porcí i augmentar la plantilla actual de Rotecna (de 170 treballadors) en un 40%-50%. Gener Romeu Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: rotecna@rotecna.com Direcció: Gener Romeu Redacció i Publicitat: Tamara Lombardo Edició, disseny i maquetació: Montserrat Guerrero Col·laboradors: Joan Pedrós CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS tamara.lombardo@rotecna.com IMPULS DIGITAL / issuu.com/rotecnapress

Dipòsit legal L-213-99

BLOG / impulsagramunt.blogspot.com.es XARXES / IMPULS-d-Agramunt Vista de cal Falcer a la plaça del Mercadal. Foto: RotecnaPress

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals. 3

INSTALTORT

Instal.lacions d'Instaltort a La Torre d'Oristà. Foto:Instaltort

Un bon servei de venda i instal·lació d’equipament per a explotacions porcines, i un eficient servei de reparacions, són la carta de presentació d’Instaltort. En un poble d'uns 250 habitants, Instaltort sorgeix de la necessitat que el seu impulsor, Alfons Tort, va detectar entre els ramaders i pagesos de la zona de comptar amb un taller de reparació de maquinària agrícola i equipament de tot tipus de granges. És així com, fa 27 anys, l’Alfons decideix ocupar l’antiga granja de porcs del seu pare a la Torre d’Oristà i reconvertir-la en un taller. Al cap dels anys, però, els seus dos fills, el Josep Maria i el Xavier, actuals gerents d’Instaltort, s’impliquen en el negoci i aposten per ampliar-lo i especialitzar-se en el sector porcí, sense deixar de banda serveis de sempre com la reparació de maquinària agrícola. “A casa teníem granges, així que coneixíem bé el sector porcí, el bestiar i les necessitats que tenien els ramaders. Per això, vam decidir especialitzar-nos i, a més de les reparacions, oferir un servei de venda i instal·lació d’equipament per a explotacions porcines”, explica el Xavier Tort.

Imatge del taller que tenen al polígon de La Torre. Foto: Instaltort.

prop de 575 clients. “A la gent li agrada trucar-te amb un problema i que en poc temps li puguis solucionar. Això fa que parlin bé de la teva feina i l’empresa creixi”, explica el Xavier, que creu que el valor afegit de l’empresa està, precisament, en aquest tracte eficient i proper amb els seus clients. Entre els grans projectes que Instaltort ha portat a terme en els últims anys, Xavier recorda una granja de 6.000 mares a Ulldecona: “És una obra que recordo especialment per la seva magnitud, perquè són obres que et serveixen per aprendre i donar a conèixer la teva empresa. D’altra banda, també recordo un Centre d’inseminació que vam fer a Cardona i que va quedar molt bé”. La relació empresarial d’Instaltort amb Rotecna es remunta a l’any 2000, quan l’empresa començava a tenir la necessitat de disposar de material per equipar els projectes d’explotacions porcines que li arribaven. “La veritat és que si treballes en el sector porcí i no estàs amb Rotecna, no té molt sentit, ja que és la principal empresa del sector en equipament”, comenta el Xavier, que afegeix: “Els productes de Rotecna són del millor que hi ha al mercat i tenen molt bona qualitat. Així que, per què anar a buscar res a fora, si el que tens al costat de casa és bo”.

A poc a poc, l’empresa va anar creixent i, el 2006, van decidir comprar una nau de 1.200 metres quadrats al polígon industrial de la població, on actualment treballen 16 persones, distribuïdes entre les oficines, el taller i els muntadors, i continuar utilitzant l’antic taller, ubicat al centre del poble, com a magatzem.

Entre els productes de la firma agramuntina que Instaltort comercialitza i instal·la a les explotacions dels seus clients hi ha l’àmplia gamma d’slats, els dosificadors, les tanques de PVC, les instal· lacions per al pinso,...

Amb un servei de reparacions molt ben valorat pels ramaders, Instaltort treballa principalment per les comarques del Berguedà, Osona, el Solsonès,... on ha aconseguit fer-se amb una cartera de

Entre els reptes de futur d’Instaltort, el Xavier assegura que en té suficient amb continuar en la mateixa línia que fins ara. "Tenim molta feina, no ens podem queixar", conclou.

La Torre d'Oristà: tranquil·litat en un entorn natural El paisatge és un dels principals atractius d’aquest poble on el turista busca relaxar-se i gaudir de la natura.

Turisme El principal patrimoni cultural i atractiu turístic de La Torre d’Oristà és l’Església de Santa Maria de la Torre renovada al segle XVIII i ampliada al segle XIX, que compta amb un campanar d’estil neoclàssic. Tot i això, si el que us agrada és gaudir de rutes a peu o en bicicleta per entorns naturals, La Torre pot ser el vostre destí ideal. Així, des de la pàgina web de l’Ajuntament d’Oristà es poden consultar diferents rutes per fer a la zona, amb diferents distàncies i nivells de dificultat. A l’hora de descansar, La Torre compta amb tres allotjaments, tots ells rurals. D’una banda, dins del poble hi ha Cal Borrasca una casa de pagès amb allotjament, ideal per a famílies. Als afores del nucli trobem dues cases rurals més, La Caseta i el Mas Planoguera, que permeten als turistes gaudir de l’entorn.

Església de Santa Maria de La Torre. Foto: Festacatalunya.

La Torre d’Oristà és un petit nucli de 250 habitants que pertany al municipi d’Oristà, a la comarca d’Osona (Barcelona). Un indret que es caracteritza per la seva tranquil·litat i la diversitat del paisatge que l’envolta.

Festes locals El poble de La Torre d’Oristà celebra dues festes majors a l’any; la d’estiu i la d’hivern. La primera se celebra el primer cap de setmana de setembre, i la segona a mitjans de gener, coincidint amb Sant Antoni (el 17 de gener). Dues dates senyalades en el calendari dels veïns i les associacions, es bolquen per fer una gran festa.

Eduard Vila: 16 anys a Rotecna

Foto d'arxiu Ropecna. L'Eduard Vila a les instal·lacions de Rotecna Foto: RotecnaPress.

Quan vas començar a Rotecna: 17 de maig de 1999. Secció: Matriceria. Com definiries els teus anys a l'empresa: Intensos i positius. Després de 16 anys a la secció de matriceria, fent nous motlles per a una gamma de productes en constant creixement, l’Eduard Vila es va prejubilar el passat mes d’agost. A partir d’ara, ens comenta, es dedicarà a practicar esport, una de les seves aficions, i a fer de pagès a casa. Per què vas començar a treballar a Rotecna? Quan era jove, primer vaig començar a treballar a l’empresa Taurus d’Oliana, perquè volia estar a prop de casa (jo sóc d’Artesa de Segre) i per continuar practicant una de les meves aficions, el futbol, un esport que l’empresa promocionava amb un equip propi. Allà vaig estar treballant durant 27 anys fins que per temes personals vaig decidir canviar de feina i anar a treballar a una empresa de transvasament de carburants de Balaguer. Allà només hi vaig estar 4 anys fins que em va sortir la possibilitat de començar a treballar a Rotecna com a matricer. Ara després de 16 anys, crec que poder treballar a Rotecna és una sort.

Has viscut canvis importants en el teu lloc de treball? Al principi treballàvem amb pocs mitjans, però l’empresa va anar creixent, es van comprar màquines noves i vam començar a fer motlles més complexos, com el de la reixeta de 60x60, que ha estat, crec, un dels motlles estrella. Cada canvi era complicat i implicava noves dificultats, però, a poc a poc, ens anàvem adaptant i acabàvem superant tots els esculls. Amb els companys, has viscut algun moment que recordis especialment? Ara no en recordo cap, però sempre he tingut molt bona relació amb els meus companys de secció, sempre he procurat portar-me bé amb tothom i treballar amb la màxima col· laboració, perquè el més important és el treball en equip. Ara, des de fora, com valores el teu pas per l’empresa? Molt positiu. Em sento agraït a Rotecna per aquests anys, estic content d’haver passat per l’empresa i marxo satisfet de la feina feta. Tot i això, em sap greu haver sortit per qüestions de salut. Després de tants anys, què diries què has guanyat a Rotecna? Experiència i la satisfacció d’haver-me pogut guanyar bé la vida aquests anys. Crec que he guanyat molt.

Com recordes els teus primers dies? Una mica complicats, perquè t’has d’adaptar al nou lloc de feina i jo sóc una persona que necessita el seu temps.

Què has aprofitat per fer aquests primers dies com a jubilat? Bàsicament anar als metges i mirar de millorar el meu estat de salut. També he aprofitat per fer una mica d’esport que és una de les meves aficions.

Com ha estat el teu dia a dia a Rotecna? Molt intens, amb molta activitat i, sovint, estressant, ja que a la secció en què estava havíem de donar resposta a qualsevol problema que pogués haver-hi amb els motlles. Tot i això, sempre acabàvem trobant una solució.

Què faràs a partir d’ara? Procuraré fer alguns viatges que tenia pendents, anar amb bicicleta, si la salut m’ho permet, i portar les terres que tinc a casa, que no són moltes, però és una feina que m’oxigena i m’agrada molt poder fer.

Antonio Puig: 17 anys a Rotecna

Foto d'arxiu Ropecna. L'Antonio Puig a Rotecna. Foto: RotecnaPress

Quan vas començar a Rotecna: 15 de juny de 1998. Secció: Injecció, muntatge, control de qualitat i expedicions. Com definiries els teus anys a l'empresa: Satisfactoris. L’Antonio Puig ha treballat durant més de 17 anys a Rotecna, ha passat per diferents seccions i sempre ho ha fet amb el tarannà amable que el caracteritza. Ara, un cop jubilat, aprofita per viatjar i treballar les terres de casa. Per què vas començar a treballar a Rotecna? En el meu cas jo buscava feina i a Rotecna vaig trobar la possibilitat de començar a treballar amb un contracte temporal a la secció d’injecció. Al cap d’un temps, ja em van fer indefinit i així fins a aquest any. Com recordes els teus primers dies? Els recordo molt durs, perquè vaig començar a les màquines d’injecció i el ritme de producció era elevat, així que vaig tardar uns dies a agafar el ritme. Després recordo que l’encarregat del moment, em deia: “Veus semblava que no donaries mai a l’abast i ara ja ho domines i, fins i tot, et sobra temps!”. Com ha estat el teu dia a dia a Rotecna? Molt intens i distret, em passaven les hores volant. A més, he tingut la sort de trobar molt bona gent a Rotecna, i això t’ajuda en el dia a dia a la feina. Al llarg dels anys, has viscut canvis importants en el teu lloc de treball que han fet que t’haguessis d’anar adaptant? Jo vaig viure el començament de la informatització d’expedicions, amb l’arribada dels codis de barres, les pistoles per llegir-

los, la nova distribució del material per estanteries,... Uns canvis profunds que en un principi ens van complicar molt la feina i les coses no ens sortien com volíem, però després aquestes novetats ens facilitaven molt el dia a dia i suposaven una millora per a tots. La veritat és que, en general, l’empresa ha crescut moltíssim. Amb els companys, has viscut algun moment que recordis especialment? Quan treballes cada dia amb la mateixa gent sempre passen coses. Tot i això, potser destacaria aquests últims dies viscuts amb els companys abans de la jubilació. Ara, des de fora, com valores el teu pas per l’empresa? Molt positiu, perquè en el seu moment em van donar feina quan la necessitava i, en el dia a dia, sempre m’he sentit molt a gust treballant a Rotecna. Després de tants anys, què diries que has guanyat a Rotecna? Seguretat laboral i enriquiment personal, ja que el tracte amb la gent, tant amb els companys com amb els clients, sempre t’aporta coses. Què has aprofitat per fer aquests primers dies com a jubilat? Vacances. Aquests primers dies els he dedicat a estar amb la família, a marxar plegats de vacances i visitar el territori. També he aprofitat per sortir a ballar amb la dona, que m’agrada molt. Què faràs a partir d’ara? Començar a preparar les terres per sembrar, fer obres a casa i arreglar un Nissan Bluebird que tinc parat des de fa més d’un any. A més, també continuaré fent sortides i viatges amb la família. La veritat és que tinc una llista de coses a fer bastant llarga, però, a poc a poc, ja les aniré fent. 7

Agramunt Souvenirs Artesans. Anna Ribó

L’Anna Ribó crea des de fa 10 anys souvenirs artesans i únics amb elements simbòlics de la nostra vila com el torró i la xocolata.

L'Anna Ribó al taller que té a casa per fer les seves creacions. Foto: RotecnaPress.

Amb 30 anys, l'Anna Ribó ja acumula una dècada de trajectòria professional com artista. Tot i que la crisi fa difícil viure de l'art, l'Anna no ha renunciat mai a la seva gran passió i ha sabut compaginar-la amb la seva professió d'educadora infantil a la llar d’infants del Col·legi Mare de Déu del Socós. Un dels seus projectes artístics amb més continuïtat al llarg dels últims anys ha estat Agramunt Souvenirs Artesans, una original col·lecció de detalls de la nostra vila fets a mà. Com sorgeix la idea de crear souvenirs d’Agramunt? La idea em va sorgir ara fa 10 anys, després de fer la meva primera exposició de pintura durant la festa major d'Agramunt. Com que m'agrada treballar amb diferents tècniques artístiques, vaig pensar a fer alguna cosa diferent pel poble i fer-ho utilitzant un element tan simbòlic com és el torró d'Agramunt. A partir d'aquí vaig pensar a crear quelcom que la gent pogués comprar quan visités la nostra vila, a part dels torrons, i així va ser com vaig crear el primer souvenir d'Agramunt; un imant en forma de torró.

Bàsicament utilitzo el torró i la xocolata a la pedra, com a elements més simbòlics d'Agramunt, tot i que també faig detalls utilitzant la imatge de l’Església i altres indrets, que serien els principals atractius turístics de la vila. Un altre element amb el qual treballo són els caragols, ja que és un plat típic de les nostres terres i a casa sempre hem estat molt de caragols. Com a curiositat, val a dir que la closca dels caragols és autèntica. La idea se’m va acudir un dia mentre menjàvem caragols, pensant en quina utilitat podia donar a tantes closques. Així que, vaig començar a fer proves amb diferents materials fins a aconseguir el resultat actual; l’imant de caragol. Quins detalls podem adquirir a Agramunt Souvenirs Artesans? Doncs després de crear l'imant amb el Torró d'Agramunt, vaig crear l'imant amb la xocolata a la pedra i, a poc a poc, he anat ampliant l'oferta de detalls artesans fins a comptar amb més de 10 productes diferents entre imants, clauers, punts de llibre, llibretes, llapis, didals, agulles, arracades, postals,...

Quina va ser la resposta de la gent? Va ser molt positiva. Vaig aprofitar que a l'octubre era la Fira del Torró per muntar una parada on vendre els primers souvenirs i algunes de les meves creacions de bijuteria. La veritat és que va anar molt bé, ja que era una cosa que, fins al moment, Agramunt no oferia als turistes que ens visitaven i que volien emportar-se un record material de la nostra vila. A més, crec que un dels principals atractius dels records que ofereixo és que són detalls 100% artesans i, per tant, peces úniques.

Hi ha algun producte que tingui més èxit? Tenen molt èxit els imants de la teula i la cullera amb el torró i la xocolata a la pedra. També es venen molt els imants del torró i la xocolata, i els didals. En el cas de l’imant de la xocolata, s’assembla tant a una presa autèntica d'aquest dolç que, en una ocasió, durant la Fira del Torró dues senyores que passaven per davant de la parada van agafar l’imant pensant-se que era xocolata per tastar i una d’elles el va mossegar. Per sort no va passar res, però una mica més i es deixa el queixal!

Quins són els elements agramuntins que més utilitzes en les teves creacions?

Tot són productes artesans elaborats per tu, això implica moltes hores de dedicació?

Agramunt Souvenirs Artesans. Anna Ribó

El didal és una de les últimes creacions que està tenint molt èxit. Foto:RotecnaPress.

Sí, però com que m’agrada fer-ho miro de treure temps d'on puc. Hi ha dies que potser només faig 20 imants i altres que puc fer-ne un centenar. Cal tenir en compte que tot el procés és artesanal, ja que no treballo amb motlles, de manera que la feina és molt més lenta, però com a resultat totes les peces són úniques. Quins mitjans utilitzes per donar a conèixer i vendre les teves creacions? Actualment, els detalls es poden trobar a l’Oficina de Turisme i a la botiga de torrons de l'Anna Roig. Des d’aquí, també aprofito per dir que si alguna empresa, botiga, entitat, persona,... està interessada en tenir aquets souvenirs, no dubti a posar-se en contacte amb mi. D’altra banda, fa uns mesos vaig posar en marxa una pàgina de Facebook per donar a conèixer la feina que faig i crear un espai on la gent pogués contactar amb mi directament per fer comandes més grans. Així, he fet detalls per a particulars que fan un viatge per visitar als amics o a la família, per a parelles que volen un record d'Agramunt personalitzat per a la seva boda, etc. Quin és el teu repte per a Agramunt Souvenirs Artesans? Promocionar els souvenirs, que es coneguin a Agramunt i arreu, que la gent que visiti Agramunt sàpiga que poden adquirir aquest tipus de detalls artesans. Lamentablement, jo no tinc els recursos suficients per fer-ho i, com passa en molts pobles, sovint es valora més la feina de la gent quan aquesta ja no hi és. D'altra banda, sempre tendim a valorar més el que fan els de fora que els de casa. Promocionar els detalls d'Agramunt és ara el meu gran repte, per això vaig crear també la pàgina de Facebook. A Catalunya hi ha pocs pobles que disposin de souvenirs artesans de la seva localitat, en canvi Agramunt els té, però no sabem explotar-ho. Ja sé que potser queda malament que ho digui jo, però ja fa 10 anys que

Alguns dels souvenirs fets per l'Anna. Foto: RotecnaPress.

vaig començar a fer records d'Agramunt, la gent que ve a la Fira del Torró els compra, per això crec que amb una mica més de promoció funcionarien molt bé com una oferta més per oferir als turistes i donar a conèixer els nostres atractius. Agramunt Souvenirs és el teu projecte creatiu més visual, però treballes amb altres disciplines artístiques? Sí, al llarg dels anys he fet pintura, fotografia, petita escultura, disseny gràfic, i ara estic treballant molt amb la il·lustració. La veritat és que no m'agrada tancar-me amb una disciplina. Quan vaig començar la gent em deia que amb els anys m'especialitzaria, però ara, que han passat 10 anys des que m’hi dedico plenament, puc assegurar que en lloc d’especialitzar-me encara he anat ampliant més les diferents tècniques i disciplines amb què treballo. No puc tancar-me. Cada tècnica, cada disciplina, em dóna alguna cosa diferent. Fins i tot, m’agrada crear a la cuina! Em considero una persona polifacètica. Precisament, per la Festa Major vas presentar la teva última exposició. Sí, en aquesta ocasió va ser una exposició d'il·lustracions d'indrets d'Agramunt, on vaig mostrar la meva part més figurativa. L'exposició va ser conjunta amb el meu company Jordi Barris, ell és l'autor de les fotografies i jo de les il·lustracions. Per mi exposar per la festa major s’ha convertit en una cita, i quan no hi puc ser és com si em faltés alguna cosa. La primera exposició que vaig fer va ser per la festa major d’Agramunt, ara fa 10 anys, i sempre que he exposat ho he fet coincidint amb aquestes dates. Fins al moment sempre he exposat aquí, i la veritat és que no em plantejo exposar a fora, no sóc ambiciosa com artista ni em plantejo grans reptes, visc l'art com una forma d'expressió personal, que faig perquè m'agrada. 9

secció patrocinada per: Centre Mèdic Agramunt

Lesions musculars: Què cal saber?

Juan Carlos Escolà Valls Fisioterapeuta i llicenciat en Educació Física

Les lesions musculars són molt freqüents en el món de l'esport i del treball, i els estudis més recents mostren que suposen més del 30% del total de les lesions. L'índex de lesió es calcula pel nombre d'hores de pràctica d’una activitat. De manera que, com més hores es realitza una mateixa acció, més probabilitat hi ha de lesió.

laboral/esportiva,... per arribar al retorn de l’activitat en plenes condicions. En aquest sentit, s’ha de vigilar molt com es realitza el retorn a l’activitat, ja que un 20-30% dels pacients torna a tenir problemes quan es reincorpora, amb baixes posteriors no desitjades.

En aquest sentit, davant l’alta freqüència de les lesions musculars i l'interès per trobar solucions, volem transmetre un consens de protocol d'actuació. Així, en tots els casos, quan apareix el dolor brusc muscular el primer tractament és aplicar fred, repòs, pressió i elevació del membre afectat. D'aquesta manera, aconseguim baixar la fase inflamatòria i afavorim l’estabilització de la lesió. Després, al cap de 48 hores, cal fer una valoració per obtenir un diagnòstic clínic acurat i, a partir d'aquí, depenent de la gravetat de la lesió fem una prova d'imatge complementària (ecografia i/o ressonància magnètica).

• Contractura i/o DOMS-agulletes (grau 0); desapareixen al cap de 2-3 dies. • Lleus o benignes (grau I); tenen bon pronòstic i poden durar de 3 a 15 dies. • Moderades (grau II); més importants i cal realitzar tractament conservador i fisioteràpia. • Greus (grau III); tenen mal pronòstic i cal valorar la solució quirúrgica.

Un cop sabem amb quin tipus de lesió treballem, cal efectuar un pla específic, donant un inici ràpid, però sostenible de mobilitat i millora de la funció i, més important encara, adequat a cada individu: amateur, professional, alta o baixa intensitat, baixa

Les lesions es divideixen segons la gravetat en:

Actualment, la fisioteràpia és l'eina que més bon resultat està donant per ajudar al pacient en els primers estadis del dolor i pèrdua de funció. En aquests moments, amb la Valoració Dinamomètrica es pot assegurar la readaptació i millora de la lesió fins a considerar-se apta per a la continuïtat de l’activitat habitual de l’individu.

Medicina Familia

Fisioterapia

Ginecologia

Osteopatia

Traumatologia

Ones Xoc

Oftalmologia

Revisions esport

Radiografies

Revisions Carnet

Bombers Voluntaris d'Agramunt

El Parc de Bombers Voluntaris d’Agramunt compta amb un equip de 19 bombers en actiu, format per veïns de la vila i de pobles del voltant.

Bombers voluntaris de guàrdia durant la campanya d’estiu. Foto: RotecnaPress.

El cos de Bombers Voluntaris d’Agramunt es constitueix l’any 1982 amb la creació dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, que funciona amb un model mixt: parcs professionals amb personal funcionari, i parcs de voluntaris que ajuden a cobrir tot el territori. Des d’un principi, a la nostra vila es va implantar un parc de bombers voluntaris que, inicialment, estava ubicat en un garatge, propietat de l’Ajuntament, a la plaça de la Germana Montserrat Pons, i es cobrien els serveis amb personal de la brigada municipal. Tot i això, a poc a poc, es van anar sumant voluntaris al cos. En pocs anys, la manca d’espai es va fer evident i, el 1986 el parc de bombers es va traslladar a la seva ubicació actual, al carrer Verge del Socors. “Primer només comptàvem amb una nau, on tancàvem els vehicles i teníem unes petites dependències, amb vestidors, cuina, etc. L’any 2000 es van ampliar les instal·lacions, amb una segona nau per als vehicles i, finalment, el 2004, es van començar les obres de les actuals dependències dels bombers, on tenim la sala de control, els vestidors, una sala d’estar, la cuina, habitacions per descansar i una sala de formació, entre d’altres”, explica el Ramon Escudé, cap del parc de Bombers Voluntaris d’Agramunt. En aquesta edició de l’IMPULS volem conèixer una mica més quin és el dia a dia dels bombers voluntaris que hi ha a la nostra vila, quins serveis presten, com treballen i quins són els seus reptes de futur. Per això, ens trobem al parc amb el Ramon Escudé, cap del parc d’Agramunt des de finals de 2013. 12

Els Bombers d’Agramunt El Parc de Bombers Voluntaris d’Agramunt compta amb un equip de 19 bombers en actiu, format per veïns de la població i dels pobles del voltant. “Lamentablement, d’aquests 19 acudeixen al parc i als serveis amb més o menys constància entre 8 i 10 persones”, afirma el Ramon Escudé, que afegeix que, “en l’últim any, he hagut de reduir la llista de bombers actius de 29 a 19, per disposar de places lliures pensant en la convocatòria de nou personal que s’espera que surti el pròxim mes d’octubre. Des del parc d’Agramunt volem demanar entre 7 i 8 places noves”. Segons Escudé, en els últims anys, la manca de convocatòries de places, l’envelliment dels membres del cos i qüestions internes del parc han fet baixar la disponibilitat de bombers en actiu, “un fet que ens dificulta la cobertura dels serveis d’emergència durant l’any, i les guàrdies de la campanya d’estiu, més complicada des del 2011 per la manca d’auxiliars forestals al parc”. És per això que el futur passa per la incorporació de gent jove. No obstant això, ser bomber voluntari no és fàcil, ja que requereix dedicació, i la seva funció no està suficientment reconeguda. “Tots els bombers voluntaris tenim la nostra feina fora del parc, la tasca que aquí realitzem la fem perquè volem, per una manera de ser i de voler ajudar els altres quan ho necessiten, ja que encara que rebem una compensació econòmica per les hores de servei, sovint no està suficientment compensat el fet de deixar la nostra feina apartada”, assegura el Ramon. En aquest sentit, amb la crisi un dels problemes per trobar voluntaris és la conciliació de la tasca de bomber voluntari amb la feina. “En moltes empreses està mal vist que un treballador deixi el seu lloc de treball per

Bombers Voluntaris d'Agramunt anar a cobrir una emergència”, assegura el Ramon, tot i que afegeix que “està en mans de l’Administració canviar aquesta percepció, amb una millora de la normativa actual, com la incorporació d’avantatges fiscals per a les empreses que contractin bombers voluntaris”.

Què fan? La raó de ser dels parcs de bombers voluntaris és donar cobertura en el seu àmbit territorial més immediat. Entre els serveis que ofereixen hi ha el de sufocar incendis forestals, agrícoles, focs en habitatges i indústries, atendre i rescatar ferits en accidents de trànsit, fer accions preventives en actes públics amb molta afluència de gent,... Des del parc de Bombers Voluntaris d’Agramunt es fa uns 250 serveis a l’any, la majoria incendis de vegetació, en habitatges, i atenció en accidents de trànsit.

Ramon Escudé, cap del parc de Bombers Voluntaris d’Agramunt. Foto: RotecnaPress.

“El nostre objectiu principal és cobrir tots els serveis que s’activen a la nostra zona”, assegura el Ramon: “I és que encara que com a bombers voluntaris no tenim l’obligació legal de cobrir tots els serveis, sí que tenim l’obligació moral. Quan hi ha qualsevol servei a Agramunt, o en una població del voltant, procurem sortir com més aviat millor i donar cobertura al servei, ja que si no podem sortir, encara que no passi res legalment, personalment et sents molt malament”, reconeix.

Com s’organitzen? En els últims anys, les noves tecnologies i la proliferació dels smartphones han deixat enrere les emissores de ràdio portàtils. Així, quan hi ha una emergència, en primer lloc la central es posa en contacte, via telefònica, amb el Ramon Escudé, com a cap del parc (i en la seva absència amb el sots-cap, el Lluís Guixé), i alhora s’envia un missatge al telèfon mòbil de tots els bombers en actiu del parc perquè es comencin a mobilitzar. “Paral· lelament a aquest procediment d’activació del servei, nosaltres disposem d’un grup de WhatsApp a través del qual consultem la disponibilitat de la gent, mentre ens adrecem al parc per cobrir el servei. Així, entre 2 i 5 minuts tots els bombers voluntaris disponibles estem al parc, confirmem la nostra sortida a la central, agafem els equips d’intervenció i el vehicle necessari, i acudim al servei”, explica el Ramon. Precisament, per la necessitat d’oferir immediatesa en l’atenció a les emergències és important que els membres d’un parc de bombers voluntaris siguin i treballin a la mateixa població.

El futur del parc “La continuïtat dels parcs de bombers voluntaris, entre ells el d’Agramunt, passa per la convocatòria de noves places, ja que a tot arreu falta gent”, assegura el Ramon.

Sala de control del parc de Bombers Voluntaris d’Agramunt. Foto: RotecnaPress.

En l’últim any, després de les sonades manifestacions dels bombers voluntaris per defensar els seus drets, s’han aconseguit millores en la prestació sanitària que rep aquest col·lectiu, així com una lleugera millora en la compensació econòmica que reben per hora de servei, “però encara queda per complir una de les reclamacions indispensables per garantir la continuïtat del model mixt: la convocatòria de places de bombers voluntaris”, remarca Escudé. “En un principi, se’ns va prometre que la convocatòria seria al setembre, però amb les eleccions s’ha posposat fins a l’octubre. La convocatòria de places és bàsica, falta gent per garantir el servei, així que si no es convoquen noves places, tornarem a sortir al carrer”, assegura el Ramon. Davant d’aquesta imminent convocatòria de places, des del parc d’Agramunt s’anima als joves interessats a fer-se bombers voluntaris a què s’atansin a les instal·lacions del parc per informar-se de què cal fer per ser voluntari. “Si tenen motivació i ganes que vinguin, dóna molta satisfacció poder ajudar a la gent. Fa uns anys, érem un parc de referència a Lleida i, ara, estem treballant per tornar a ser-ho, per això volem i necessitem que entri gent nova”, conclou el Ramon. 13

secció patrocinada per: BEAR TRAVEL

Bangkok una experiència sensorial

La Teresa al Gran Palau Reial de Bangkok. Foto: Teresa Duran.

Bangkok és la porta d entrada per començar a descobrir el sudest asiàtic, una ciutat vibrant amb inesgotables manifestacions de vida i cultura amalgama de colors, llums, sabors i aromes. Una mixtió perfecta de tradició amb modernitat. En arribar, tot i el cansament del llarg viatge, no vàrem poder resistir la temptació de pujar en un tuk-tuk i anar a donar un tomb per alguns dels barris més emblemàtics de la ciutat. Totalment recomanable fer-ho de nit, de dia el tràfic és caòtic i circular en una bicicleta motoritzada de 3 rodes esquivant milers de cotxe resulta, com a mínim, temerari. La ciutat et demana deixar-te emportar per la vida urbana mentre gaudim d’algunes de les visites que no es perd cap turista. Passejar pel barri Xino, i la tumultuosa KhaoSan Road, visitar l’impressionant Palau Reial i la veïna Wat Pho, la llar del famós Buda reclinat, navegar pel riu Chao Phraya, i acabar en Wat Arun (Temple de l'Alba) per obtenir unes vistes estel·lars de la ciutat des de la part alta del temple. També s’ha de dedicar un dia a anar a visitar algun dels famosos mercats flotants que es troben aproximadament a una hora de Bangkok. El mercat de

Cúpula del Sirocco Bar de Bangkok.

Damnoen Saduak és el més turístic i visitat pels occidentals. Molt més autèntic i recomanable és el d Amphawa, obert de divendres a diumenges a partir de migdia, i freqüentat majoritàriament per tailandesos. Però si us agraden les emocions fortes, no us podeu perdre el mercat sobre les vies del tren de Mae Klong, instal·lat literalment sobre els rails, cada cop que passa el tren retiren els tendals i el material, per tornar-ho a posar immediatament i continuar amb la rutina com si fos el carrer Major. L'ambient de nit és sorprenent i amb una gran oferta per acontentar tots els gustos i necessitats. Us recomano gaudir de la posta de sol prenent una copa en les elegants i sofisticades terrasses dels gratacels, com Vertigo Bar o el Skybar del restaurant Sirocco, el Above Eleven o el Heaven Bangkok. Si voleu gaudir de la nit les discoteques, bar i club es concentren en Khao San Road, RCA i Sukhumvit, molta gent jove amb molta marxa, però el referent d'ambient amb toc decadent el donen els barris rojos de Patpong i el seu carrer més emblemàtic Silom Road i la zona de Soi Cowboy, compensa el passeig nocturn per contemplar l’espectacle. Tradicional, moderna, dolça, picant, religiosa, lliberal, amable, bulliciosa, senzilla, luxosa,... Bangkok és una experiència sensorial en tots els sentits.

Associació TradiSió

Encara amb l’èxit dels caparrons, l’Associació TradiSió treballa ara en la recuperació del Ball de Faixes i els gegants d’Agramunt de 1908.

Els dos caparrons amb els descendents i l’alcalde d’Agramunt el dia de la presentació. Foto: © www.amm.cat.

Després de 13 anys de celebració ininterrompuda del seguici popular Tradi-Sió, l’any passat algunes de les persones vinculades a aquest projecte van decidir crear l’Associació TradiSió. Una nova entitat que neix amb la voluntat d’aglutinar i impulsar els balls de la nostra vila i la imatgeria popular, que al llarg dels anys s’ha anat recuperant com a resultat d’una feina constant encapçalada pel Joan Pedrós, president de la nova associació i col· laborador d'aquesta publicació. En aquest número de l’IMPULS, entrevistem al Joan per intentar resumir tota una feina realitzada al llarg de 26 anys, així com per conèixer els nous projectes de la nova associació. Amb quina voluntat es crea l’Associació TradiSió? L’associació es crea a partir de la feina que en l’últim any anàvem realitzant els pares del grup de Nous Grallers d’Agramunt. En un principi, ens vam animar a anar a trobades de gegants, on anem amb els gegants d’Ossó, ja que els d’Agramunt són difícils de portar. Llavors, vam començar a implicar-nos més en tot allò que tenia relació amb els balls del poble i la imatgeria popular, i a pensar en nous projectes, com el dels caparrons. D’aquesta manera, vam creure que per potenciar tot el que volíem fer i aglutinar tota la feina de recuperació de balls i danses que ja s’havia fet, necessitàvem crear una entitat amb una estructura sòlida sobre la qual continuar treballant. Si donem un cop d’ull enrere, quan comença la feina de recuperació del folklore local que ara assumeix l’Associació TradiSió? L’embrió de tot es troba en l’Associació Cultural Grallers d’Agramunt, que l’any 1989 es constitueix com a entitat pròpia després 16

d’uns anys vinculada al Grup de Diables l’Espetec. A partir d’aquell moment, decidim fer un recull de peces pròpies de la zona i consultem el Costumari d’Agramunt, on trobem la melodia de la Dansa de Canuts i en fem l’arranjament. Més endavant, trobem la dansa, la recuperem i la presentem als agramuntins durant la Festa Major de 1993. Podríem dir, per tant, que amb la Dansa de Canuts comença tota una feina de recuperació de balls populars que viu un moment essencial durant la Festa Major del 2001 amb la posada en marxa del projecte Tradi-Sió, un seguici popular amb els balls recuperats. En aquest punt, també cal senyalar que des del 1996 hem tingut la sort de col·laborar amb la Colla Estol-Espígol, que interpreta molts dels balls. Quants balls heu recuperat? Després de presentar el projecte Tradi-Sió l’any 2001, gairebé cada any hem recuperat un ball fins a arribar al punt que ara tenim 9 balls locals. Una llista que l’any que ve ampliarem a 10 amb la presentació de la Dansa dels Caparrons i, de cara al 2017 a 11, amb la recuperació del Ball de Faixes. De fet, aquest serà l’últim ball recuperat, si no trobem res més. A partir d’aquí, s’obre la possibilitat de fer balls nous. D’on traieu tota la informació per recuperar la música i els passos? Tot ho hem trobat en arxius antics. Per exemple, les melodies dels balls les vam trobar al llibre d’orgue de l’església d’Agramunt del segle XIX, d’en Francesc Casades, que era l’organista de l’època. També hem trobat informació a l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular, a l’arxiu de Montserrat amb més de 200.000 músiques populars, a l’arxiu de la Seu d’Urgell, així com a les hemeroteques dels diaris de l’època, alguns d’ells de

Associació TradiSió Madrid, que tenien corresponsals per la zona que feien cròniques de les festes. Un cop recollida la informació, quin és el següent pas? En aquest punt és imprescindible contactar amb els experts en folklore del país. Així, en funció del ball a recuperar contactem amb la persona que creiem que és la més idònia, li presentem el projecte i comencem a col·laborar. Per exemple, en el cas del Ball de Faixes, ja hem contactat amb la Montserrat Garrich, de l’Esbart Català de Dansaires i professora d’universitat, que ha realitzat un complet treball sobre els balls de faixes. I com us financeu? Depèn del projecte. En el cas dels balls del poble no vam haver de fer cap inversió, ja que hem treballat sempre en col·laboració amb la Colla Estol-Espígol. L’única despesa que hi havia era el vestuari, però com que ells es dediquen a fer balls populars i fan exhibicions, van assumir el cost dels vestits per poder-los utilitzar també en les seves actuacions. En el cas de l’àliga, que vam reintroduir el 1995, la va pagar l’Associació Cultural de Grallers, de la qual en som els hereus. La Gegantona la van comprar les Dones de l’Esbarjo, i els gegants i els capgrossos són propietat de l’Ajuntament. Finalment, en el cas dels caparrons, l’Associació TradiSió ha comptat amb una subvenció de la Diputació de Lleida que ens ha permès pagar-los. Precisament, la creació dels caparrons ha estat el primer projecte engegat per l’Associació TradiSió. Com sorgeix la iniciativa? En un principi, quan ens vam plantejar el projecte dels caparrons, la idea era substituir els capgrossos, però finalment vam creure que podien coexistir, ja que tindrien dos espais diferenciats dins de la imatgeria local. A partir d’aquí, vam decidir fer uns caparrons propis i únics, i la millor manera de fer-ho és que aquests fossin persones populars de la vila. Així, durant la Festa Major de 2014 vam posar les primeres urnes i d’allà vam treure els quatre primers noms: La Bepeta Figuera i el Victorino Puebla, que s’han presentat aquest any, i el Jaume Brils i l’Angelina San Agustín, que es presentaran l’any que ve, juntament amb la Dansa dels Caparrons, que volem que ballin els descendents de les persones populars. Hi haurà més caparrons després d'aquests quatre? Sí, creiem que com a mínim n’hem de fer 8. Així, per la festa major de l’any que ve, continuant amb la implicació al projecte de l’Ajuntament, tornarem a ficar una urna, perquè la gent faci propostes. A més, com que ara ja sabem com ho volem fer, demanarem que se suggereixin personatges que tinguin familiars disposats a col·laborar en el projecte, ja que hem vist que els familiars són la clau perquè aquest funcioni.

El Joan Pedrós amb l’àliga d’Agramunt, que guarda als baixos de casa seva. Foto: Rotecna Press.

Qui pot entrar a formar part de l’Associació TradiSió? Ara som unes 25 persones, principalment, els nens i els pares del grup de Nous Grallers d’Agramunt, i els portadors de l’àliga i capgrossos, però necessitem gent i estem oberts a l’entrada de totes aquelles persones que vulguin formar part de l’Associació. Ens agradaria disposar de molta gent per crear grups estables que s’encarreguin de portar la imatgeria local, així com ampliar el grup de grallers. També hem d’agrair l’esforç de totes les persones que ens ajuden, sigui fent música, ballant els capgrossos, l’àliga, els gegants, la gegantona, i els balls populars, que tan bé executa la colla Estol-Espígol. Enguany, també l’enhorabona per l’estrena amb el Ball de Bastons de la colla Estelats. Quins projectes de futur teniu? A més de donar continuïtat a la iniciativa dels caparrons, ja estem treballant per poder presentar, el 2017, el Ball de Faixes. D’altra banda, un altre projecte que hem començat a parlar amb l’Ajuntament és la reintroducció dels gegants de 1908, el Tremecen i la Delfina, que apareixen al Costumari Català. Ell és un moro amb un garrot i ella una cristiana. A més, ens va perfecte perquè tenim la llegenda de la Delfina sobre aquests dos personatges. En aquest sentit, la idea és fer els gegants amb fibra de vidre i que pesin uns 35 quilos, perquè siguin còmodes de portar. 17

DEDICA'T A TU secció patrocinada per: ESTÉTICA JUDITH

Lífting amb fils Amb el pas dels anys i l’exposició al sol, la pell perd la seva vitalitat natural. Per recuperar la imatge d'una pell jove i saludable un dels tractaments mèdics més innovadors és el lífting amb fils.

Per què és tan innovador? • • • • • • •

Efecte lífting natural immediat. Restabliment progressiu del col·lagen perdut. Component completament re-absorbible. Procediment en 30 minuts. Sense incisions. Efecte de llarga durada. Fins a 18 mesos. Tractament a mida contra la flaccidesa de diverses zones: celles, pòmuls, mandíbula i coll.

Com es fa el tractament? - Amb una mica d’anestèsia local, els fills s’introdueixen sota la pell, gràcies a una microagulla. El procediment es realitza en 30 minuts i podrà tornar a la seva vida social ràpidament.

Com funciona?

- És un tractament a mida, de manera que s’adapta a les seves necessitats i desitjos. El lífting amb fils pot utilitzar-se com un tractament únic o combinat amb Botox, radiofreqüència, etc.

El tractament aporta: Un efecte lífting immediat i discret: els resultats es veuen instantàniament quan el metge modela l’àrea tractada, segons els desitjos i necessitats de la persona.

- El procediment només el pot realitzar un metge degudament format en aquesta tècnica.

Una acció regeneradora per obtenir resultats graduals i naturals: Durant l’absorció, es restableix el col·lagen perdut per donar més definició a les línies d’expressió, mentre es manté el volum amb el temps.

Quines àrees poden tractar-se? El lífting amb fils és una solució exclusiva amb efectes de llarga durada, que pot realitzar-se en diferents àrees: • • • •

Línia mandibular Galtes i pòmuls Coll Celles

Quina és la composició del tractament? El seu component és un àcid poli-làctic, és completament re-absorbible i s’utilitza des de fa molts anys en diferents camps de la medicina com la neurologia i cirurgia cardiovascular. És una tecnologia desenvolupada als Estats Units.

Carla Fernàndez. GINEBRA Paisatges i diversitat cultural

Amb 27 anys, la Carla fa 8 que viu a l’estranger. Primer va ser Utrecht (Holanda), després Manchester i ara acaba d’aterrar a Ginebra.

La Carla durant un concert a Birmingham. Foto: Carla Fernàndez.

Tot i la seva joventut, la Carla és l’agramuntina amb qui parlem que ha viscut en més ciutats estrangeres. La seva passió pel piano l’ha portat a viure en diferents països europeus per formar-se i adquirir experiència. “Tot i que des que tinc memòria sempre he volgut ser pianista, mai m’havia imaginat que viuria fora d’Agramunt”, reconeix la Carla. Tot i això, assegura que davant la necessitat de marxar per avançar professionalment, no va dubtar en fer el pas. Després de fer el batxillerat musical i preparar-se durant un any a Barcelona fent classes de piano i d’idiomes, la Carla va emprendre la seva primera aventura a l’estranger i es va instal·lar a Utrecht (Holanda) per cursar un grau superior de música. “En acabar el grau, després de 3 anys, la motivació per fer un màster al Royal Northern College of Music i una professora amb qui tenia moltes ganes d’estudiar per la seva metodologia i visió artística, em van portar rumb a Manchester”, recorda. Una ciutat on, després d’acabar el màster, va trobar les seves primeres oportunitats laborals com a pianista i professora de piano. “Un cop vaig acabar els estudis, em vaig plantejar la possibilitat de tornar a casa, ja que tenia diferents ofertes de feina, tant a Manchester com a Catalunya, però vaig pensar que l’oportunitat de treballar a l’estranger no la tornaria a tenir, així que vaig decidir quedar-me”, explica. La darrera parada de la Carla per ciutats europees ha estat Ginebra, on va arribar el passat mes d’agost juntament amb la seva parella, un jove anglès físic nuclear. Tot i que viuen en un petit poble francès a la frontera amb Suïssa, el dia a dia de la Carla es desenvolupa a Ginebra, on espera conèixer com s’estudia la 20

música a les escoles suïsses i fer un màster de pedagogia. “La vida a Manchester m'agradava, però no m'hi veia a llarg termini, així que vaig pensar que un nou repte m'aniria bé. Un país nou, un idioma nou, una nova feina i nous reptes”, enumera la Carla, com algunes de les raons que la van fer decidir a emprendre aquesta nova aventura. Després de viure l’experiència de ser una nouvinguda a ciutats com Utrecht o Manchester, la Carla té una certa experiència en començar de zero en llocs nous. No obstant això, reconeix que “cada país i cada ciutat, té les seves pròpies normes”. En el cas de França i Suïssa, el principal repte al qual s’ha hagut d’afrontar, en aquests primers mesos, ha estat l’idioma: “Tot i que la zona on vivim està plena de gent de parla anglesa, aprendre francès és la meva prioritat per poder fer contactes i donar classes en algun centre”, explica. Com a primer pas, en poc temps ha aconseguit el vistiplau d'un restaurador i afinador de pianos que li permet fer concerts en el seu taller, “un lloc enorme amb més pianos dels que mai hauria imaginat!”. La intenció de la Carla és “fer recitals informals, per escapar de la tensió que moltes vegades rodeja un recital de música clàssica, que és el meu terreny”. Tot i que fer-se un lloc en un país nou sempre és dur, “quan t’hi trobes és realment quan les idees que tenies sobre què fer i com actuar es fiquen a prova i, sovint, poques coses són el que semblen i surten com les havies planejat”. Sigui com sigui, a la Carla li agrada mirar la part positiva de les coses, així que quan es qüestiona per què es fica en aquestes situacions, sempre s’anima pensant que “en el pitjor dels casos hauré après un idioma nou i conegut a gent interessant”.

Carla Fernàndez. GINEBRA Juntament amb l’idioma, la recerca de feina és l’altre gran repte de la Carla per als pròxims mesos. “Ara mateix busco feina i, tot i que tinc sort que la part interpretativa de la meva professió em permet treballar en diferents llocs, independentment de la llengua, Suïssa no és el país més tolerant amb els nouvinguts que volen un contracte de treball. En moltes feines, fins i tot, has d’haver residit 5 anys al país per poder accedir-hi”. Mentrestant, la Carla aprofita per treballar a casa, preparar futurs concerts i concursos, i estudiar francès. En les seves estones lliures, fer turisme per Ginebra per descobrir la ciutat i el seu entorn és el principal entreteniment. Així, en el poc temps que porta a Ginebra, la Carla ha pogut descobrir ja alguns dels racons més emblemàtics de la ciutat i del seu entorn. “El llac, les vistes, la diversitat cultural,... fan de Ginebra una ciutat molt maca que, a més, disposa d’un sistema de transport públic increïble per moure’t i un servei de bicicletes gratuït. Tot i això, el que realment m’enamora és el seu paisatge, viure entre els Alps i les muntanyes Jura és gratificant!”, assegura. D’altra banda, com a pianista, un dels aspectes que més valora de la capital suïssa és la seva elevada activitat cultural “a uns preus totalment assequibles”. Tot i el seu tarannà emprenedor i aventurer, la Carla ens reconeix que sempre és dur viure lluny de casa: “Quan hi penso, m’agradaria tenir-ho tot amb mi, els amics, la família, el menjar de la mare,... no sé si algun dia es deixa de ser estranger en una terra que no és la teva”. Per combatre la nostàlgia, la Carla viatja a terres catalanes tres vegades a l’any, uns dies que aprofita per estar amb la família i “visitar a tothom que em dóna temps”. Si algun dia fem una parada a Ginebra, una de les excursions que la Carla ens recomana és “pujar a la muntanya Salève, a peu o amb telefèric (depenent de les ganes i energia), ja que hi ha unes vistes espectaculars de la ciutat”

La Carla al Parc des Bastions, al centre de Ginebra. Foto: C.F.

MÉS PERSONAL • Què és el que més t'agrada de Ginebra? La diversitat, el paisatge i la seva oferta cultural. • Com definiries els suïssos: Ordenats i poc amants de la improvisació. • El teu menjar típic suís preferit: M'encanta el formatge, no diria mai que no a una founde. • Alguna expressió típica del país: Espero tenir una llista ben aviat! Ara encara estic estudiant francès. • Hi ha algun indret de Ginebra que et recordi a Agramunt: No particularment a Agramunt, però hi ha alguns racons del nucli antic de Ginebra que et donen la sensació d'estar en un poble i et sembla increïble pensar que estàs on estàs! • Què és el que més trobes a faltar d’Agramunt? La gent. • Què t’emportes segur a la motxilla després d’uns dies a casa? Un llibre en català.

Amb la seva parella al CERN, amb el Salève al fons, a Ginebra. Foto: C.F.

• Penses en tornar a Agramunt en un futur? No ho descarto.

El Porco Celta

Davant l’imminent perill d’extinció del porco celta, l’any 1999 neix l’associació Asoporcel amb l’objectiu de recuperar aquesta espècie i promoure la qualitat de la seva carn.

El porco celta pasturant pels camps gallecs. Foto: Asoporcel.

El porco celta va ser la raça porcina més important de Galicia fins a principis del segle XX. A partir de llavors, el sector comença a viure un període de decadència que s’agreuja entre els anys 1950 i 1980 amb l’entrada de races foranies que ofereixen als ramaders més rendiment en menys temps. És així com el porco celta entra a la dècada dels 90 com a espècie en perill d’extinció i, el 1999, neix Asoporcel amb l’objectiu de capgirar la situació. Actualment, Galicia compta amb 130 explotacions de porco celta i sacrifica una mitjana de 4.000 exemplars d’aquesta espècie a l’any. Unes xifres que, en 15 anys, han suposat una important millora de la situació del sector productor d’aquesta raça i una posada en valor de l’espècie al mercat, que es caracteritza per oferir una carn d’alta qualitat. Amb tot, el projecte de recuperació continua avançant amb ajudes públiques de la Consellería do Medi Rural e do Mar de la Xunta de Galicia, per això des d’Asoporcel es treballa amb l’objectiu d’arribar als 10.000 sacrificis en tres anys i que el mercat permeti autofinançar la producció del porco celta.

Sistema de producció El porco celta es cria en sistemes de producció extensius, on l’animal viu i pastura en llibertat, sense necessitat de disposar de granges on resguardar-se de la climatologia. El gran inconvenient és el seu cost de producció, més elevat que el d’altres races,

ja que el seu període de cria i engreix s’allarga uns 15 mesos davant dels 7 d’altres espècies. La producció del porco celta està distribuïda per tot el territori gallec, amb un volum especialment destacat a la província d’Ourense, al sud de Lugo i a les comarques centrals i del nord-oest de La Corunya.

El porco celta Aquesta espècie es caracteritza per agrupar animals grans i rústics, que s’adapten perfectament al medi, on viuen i pasturen alimentant-se dels recursos naturals estacionals, com poden ser glans, castanyes i brots de vegetació autòctona de la zona. Alguns dels trets físics més definitoris del porco celta és el seu cap de grans dimensions, amb una cara ampla i allargada, i unes orelles caigudes que cobreixen els seus ulls petits. La seva espatlla és llarga, estreta i arquejada, i pel que fa a les extremitats, té les potes llargues, amb una massa muscular molt desenvolupada. Finalment, segons el color de la pell es poden diferenciar fins a tres tipus diferents de porco celta: el Carballino, que es caracteritza per tenir taques negres brillants i vermelloses; el Santiagués, de capa blanca; i el Barcina, amb taques de color pissarra. 27

Ciclisme de competició. Josep Térmens “Vull arribar als 40 anys i poder mirar enrere sabent que vaig fer tot el que vaig poder per arribar al meu nivell més alt”. apuntar-me a algunes carreres. Al principi era difícil, ja que era un món nou per a mi, però, a poc a poc, els resultats van començar a arribar i em vaig anar marcant nous objectius fins a arribar al nivell actual. Quin tipus de proves fas durant l’any? Les proves que més s’adapten a les meves característiques com a ciclista, i que més m’agraden, són les proves de llarga distància i més dures, ja que un dels meus punts forts és que tinc molta resistència psicològica. Així que, com més llarga és una prova millor per a mi, ja que hi ha ciclistes que estan molt forts, però que psicològicament van decaient.

El Josep competint a la Titan Desert, al Marroc. Foto: Josep Térmens.

El Josep Térmens de 22 anys treballa a la secció de matriceria de Rotecna i una de les seves grans aficions és la bici. Un esport que l’ha portat a competir en reconegudes proves internacionals com la Titan Desert, al Marroc, on per segon any consecutiu, al maig, va proclamar-se campió sub-23. Quan comença la teva afició pel món del ciclisme? Al principi, jo feia motocròs, però quan tenia 14 anys vaig caure i em vaig trencar el radi i el cúbit. Llavors, em van dir que m’aniria molt bé anar en bicicleta per fer recuperació. D’aquesta manera, vaig començar a agafar la bici per necessitat, però amb el temps em vaig enganxar fins al punt que em vaig vendre les motos que tenia i les vaig substituir per bicicletes. Tot i això, també pràctiques running, natació,… Sí, la bici és el que més m’agrada, però de vegades sigui pel clima o per la manca de temps no puc sortir a fer bons entrenaments, llavors surto a córrer una estona o vaig a nadar. Quan decideixes començar a participar en competicions? Crec que va ser fa 4 o 5 anys. Jo sempre he sigut molt competitiu, així que en veure que començava a tenir un bon nivell vaig 30

Aquest any has fet per segona vegada una de les proves més dures en bici; la Titan Desert, al Marroc, revalidant el títol de campió sub-23. Què té d’especial aquesta prova? És una prova molt completa, on cada detall importa per obtenir bons resultats: l’estat físic i mental del ciclista, l’alimentació, la mecànica de la bici,... És una de les competicions més completes. D’altra banda, és una prova extrema en tots els sentits, ja que, la competició s’allarga durant set dies pel desert, amb molta calor durant el dia i fred a la nit, dormim en tendes de campanya, sense temps per recuperar-te d’un dia per l’altre, de manera que has de ser fort per continuar i no defallir cap dia. Hi ha molta gent que em pregunta si val la pena anar a la Titan Desert a patir tant, però quan estàs allà i l’acabes tens una sensació de satisfacció que no es pot explicar. Per mi, aquesta carrera és una forma de mantenir-me motivat durant tot l’any per sortir cada dia a entrenar i millorar. Què vas sentir en tornat a guanyar el títol de campió sub-23? La veritat és que no em vaig adonar que havia guanyat fins que em van venir a buscar de l’organització i em van dir que havia d’anar a passar el control antidopatge perquè havia quedat campió de la meva categoria. Entre el cansament i que no m’ho esperava, crec que fins que no vaig arribar a casa no vaig ser conscient que havia guanyat. Repetiràs l’any que ve? Sí, segur. Tot i que m’hauré de plantejar nous objectius, ja que l’any que ve competiré en la categoria d’elit i el nivell és molt alt. En aquest sentit, arribar entre els 40 primers és molt bon resultat. Ara t’estàs preparant per a alguna prova?

Ciclisme de competició. JOSEP TÉRMENS nats que s’ho paguen tot, els ciclistes que no paguen, però tampoc cobren i, finalment, els ciclistes professionals que cobren. En el meu cas, jo estic al nivell entremig, on no cobro res, però tampoc he de pagar res, fet que és una sort, ja que aquest és un esport molt car. Per exemple, una bona bici per competir pot costar 6.000 euros i només la utilitzes durant un any. Quins reptes de futur et marques com a ciclista? Cap en concret, però sí que tinc clar que vull donar el màxim de mi en els entrenaments i en les competicions, ja que en un futur no vull penedir-me de res. Vull arribar als 40 anys i poder mirar enrere sabent que vaig fer tot el que vaig poder per arribar al meu nivell més alt. Em fa molta ràbia aquella sensació que potser podries haver fet més per aconseguir una cosa. El Josep a la Titan Desert. Foto: Josep Térmens.

Sí, ara queden les últimes proves de l’any. Concretament, el 20 de setembre tinc una prova del Campionat d’Espanya de Mountain Bike, a Biescas (Osca), el 3 d’octubre la Copa Catalana Internacional d’Ultramarató, a Gósol i, finalment, l’11 d’octubre la prova del Campionat d’Espanya de Mountain Bike d’Ultramarató, a Múrcia. De cara a l’any que ve hi ha alguna prova important que vulguis fer, a banda de la Titan Desert? M’agradaria fer la Mongòlia Bike Challenge, que se celebra a l’agost. És una altra de les proves de ciclisme més dures, molt semblant a la Titan Desert, ja que són 7 dies d’etapes per Mongòlia, amb moltes pujades i descensos. Quantes hores dediques a entrenar? Entreno una mitja de 14 hores a la setmana, traient hores d’on puc. Per això i per poder treure el màxim profit del temps, compto amb l’ajuda d’un entrenador personal i d’una nutricionista que cada setmana m’envien la planificació, pel que fa a entrenaments i alimentació. Així, cada dilluns ja sé tot el que faré aquella setmana, i em gestiono el temps per complir-ho. Com ho compagines amb la feina a Rotecna? És complicat, ja que hi ha dies que quan plegues a les sis de la tarda de treballar no trobes la motivació necessària per sortir a entrenar 2 o 3 hores. Per sort, tinc companys que m’ajuden, quedo amb ells i llavors els entrenaments se’m fan més fàcils. Compaginar aquesta afició amb la feina és complicat, però al final mires de treure les hores d’on pots. Creus que es pot arribar a viure del ciclisme? Per viure d’aquest esport has de ser professional i jo ja no hi sóc a temps. En aquest món podríem dir que hi ha 3 nivells: els aficio-

El Josep a la secció de matriceria de Rotecna. Foto: RotecnaPress.

MÉS PERSONAL • Un referent en el món del ciclisme: El lleidatà Sergi Escobar, que va ser medallista olímpic. • Tens alguna prova preferida: No. A més, crec que no hi ha cap prova que s'adapti 100% a cap ciclista, totes tenen una part més bona i una més dolenta i t'has d'adaptar a les condicions. • Alguna prova que somiïs poder fer algun dia: Cape Epic, a Sud-àfrica. És una prova impressionant, en la qual no tothom pot competir, les places van per sorteig i és molt cara. • Bici de muntanya i de carretera: Carretera. • Una cançó que et motivi: Cap en especial, tot i que m'agrada entrenar escoltant la ràdio. • Alguna mania abans de començar una prova: Semrpre em prenc un cafè abans de sortir a competir i quan es dóna el tret de sortida tinc els ulls tancats. 31

Itzel

Ctra. de Tàrrega, 19 - Agramunt - 672 459 062

Filet de porc ibèric amb salsa espanyola i terra de cacau

El Sergi i l'Antonio Aritzeta a l'interior de l'Itzel. Foto: RotecnaPress.

Després de cinc anys des de la seva obertura, pocs són els agramuntins que en aquest temps no han passat per l’Itzel a fer un beure, unes braves o un sopar amb la colla. L’ambient familiar i proper del personal, una bona relació qualitat-preu i una carta amb una oferta molt variada, són part de l’èxit d’aquesta sandvitxeria, on podem menjar des d’amanides a torrades, passant per entrepans, plats combinats, pizzes i tapes. “Jo ja feia anys que tenia un pub a Agramunt i tenia ganes de muntar un negoci diferent. A partir d’aquí, vaig pensar què podia oferir al poble i, finalment, vaig obrir l’Itzel”, explica l’Antonio Aritzeta, responsable de l’establiment, que afegeix: “Estem molt agraïts de la resposta de la gent. Des que vam obrir ens ha anat bé i tot i la crisi la gent ha continuat venint. Òbviament sempre es cometen errors, però treballem per millorar i oferir sempre un bon servei”. Amb l’objectiu d’animar les nits d’hivern a Agramunt, l’any passat l’Itzel va posar en marxa la iniciativa de les tapes d’autor que se celebra tots els dijous i en la qual participa directament el fill de l’Antonio, el Sergi, que aquest any finalitza els seus estudis a l’Escola d’Hoteleria de Lleida. “El que proposem és una cuina totalment diferent de la que la gent pot trobar la resta de dies a l’Itzel. Com el seu nom indica el que faig són tapes d’autor, on treballo amb productes de proximitat (Km.0) per elaborar plats tradicionals, com poden ser unes patates braves, però presentats d’una manera totalment diferent”, explica el Sergi, que es mostra content de la bona acollida de la proposta, que tornarà a posar-se en marxa al novembre. Amb una capacitat per a 90 comensals a l’interior i 84 a la terrassa, a l’Itzel podem sopar per uns 12 euros per persona.

Ingredients: Filet de porc ibèric · cacau · arrels de ceba · flors comestibles SALSA: Vi negre · brou de carn · farina · oli d'oliva CREMÓS DE PATATA: Patata · tòfona · sal · oli d'oliva

TEMPS D'ELABORACIÓ: 1 hora i 30 minuts. GRAU DE DIFICULTAT:

Elaboració: Per una banda, preparem una salsa espanyola, que es fa, principalment, amb brou de carn, vi i una mica de farina, i ho deixem reduir fins a aconseguir una salsa ben cremosa. Paral·lelament preparem un cremós de patata, a on afegirem una mica de tòfona, sal i oli de tòfona. També farem una base de terra feta amb cacau, que li dóna un punt de dolçor que ajuda a ressaltar el gust de la carn. I per completar el plat agafem unes arrels de ceba, les rentem i les torrem, i així aportem al plat un punt cruixent. Finalment, agafem el filet de porc ibèric i el segellem a la planxa. A l’hora de servir, col·loquem el filet de porc ibèric al plat, el napem amb la salsa, l’acompanyem amb el cremós de patata i el terra de cacau i l’acabem de presentar amb les arrels de ceba cruixents i unes flors comestibles, que donen una mica de frescor al plat.

Els callos, les costelles de conill i les torrades, són algunes de les especialitats de la carta. Tot i això, la tapa que mai falta a les taules són les patates braves, que darrerament han reinventat amb els ‘gallons’, unes patates més primes, amb la textura esponjosa de les patates per dins i el toc cruixent de les xip per fora. Amb l’objectiu de “continuar treballant en la mateixa línia i millorar dia a dia”, l’Itzel obre de dimecres a diumenges a partir de les 18h de la tarda. 35

JEROGLÍFICS Què es van endur els lladres?

Com es diu el teu pare?

(LES) 2 TRIVIAL 1. Com es diu la persona que en un procés comunicatiu rep la informació? A) Canal B) Receptor C) Emissor D) Oient 2. Quin nom rep la persona o objecte que, en una comunicació, és la responsable de transmetre la informació? A) Emissor B) Receptor C) Informant D) Locutor 3. Com es diu el mitjà físic a través del qual es transmet la informació en un procés de comunicació? A) Canal B) Ambient C) Context D) Codi

Brillés SUDOKU Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

6 9

8 5

9 1

7 7

9 9

1 4

5 5

3 2

9 6

2 3

L'ENIGMA MATEMÀTIC Tinc un munt de pomes i unes quantes caixes. Si poso 7 pomes a cada caixa, em sobren 10 pomes, però si poso 9 pomes a cada caixa, sobren dues caixes. Quantes pomes i caixes tinc?

SUDOKU JEROGLÍFICS

L'ENIGMA MATEMÀTIC

TRIVIAL

Les perles (Les per Les)

Solució: Tinc 14 caixes i 108 pomes

1-B, 2-A, 3-A.

Lluís (Lluís)