Cal Cabana by Rotecna, s.a.

EDITORIAL, 3

3r trimestre 2017

CAL..., 3 QUI SOM?, 4 QUI SOM?, 6

SECCIÓ DE PRODUCCIÓ ENTREVISTA A JOSEP LLORENS

QUÈ FEM?, 8 REMEIS NATURALS, 9

TORNAR A LA RUTINA AMB ENERGIA

EMPRENEDORS, 12 AIDA RIBERA, NOVA ESTÈTICA AGRAMUNTINS PEL MÓN, 16

BERTA SESÉ, PARÍS

ENTITATS, 18

GRUP ESCÈNIC AGRAMUNTÍ

MÓN RURAL, 24

FESTA DE LA VEREMA DE VERDÚ

MATERNITAT, 28

QUAN LA LACTÀNCIA NO ÉS COM ESPERÀVEM

L'ESPORT, 30

SÍLVIA PUIGARNAU, TRAIL

PSICOEDUCA, 34

LA TORNADA A L'ESCOLA

ON MENJAR?, 36

L'ESTONETA

I... QUÈ MÉS?, 38 EL RACÓ DEL PORC, 40

Cal Cabana

Els orígens del renom de Cal Cabana es remunten fins poc després de la Guerra Civil, quan el matrimoni format per la Ramona Cases Balcells i el Mateu Balcells Mases torna a Agramunt després de refugiar-se a França durant la guerra i es troba la seva casa, situada al carrer Castell, totalment derruïda. “Va ser quan els meus padrins van arribar de França i es van trobar sense res, que van venir a viure aquí (carrer Batedors), llavors als afores del poble, on tenien un corral, l’era i una cabana petita”, ens explica la Montserrat Santacreu, amb qui quedem per conèixer la història del renom. Així, durant un o dos anys, aquella cabana propietat de la família va donar aixopluc al matrimoni fins que va poder refer-se una mica i arreglar-se un pis, amb una cuina, un menjador, dues habituacions i un bany. Va ser d’aquell temps vivint a la cabana, que al poble se’ls va començar a conèixer pel renom de Cal Cabana. Un renom que perdura fins a l’actualitat. La Montserrat ens assegura: “Jo si vull fer entendre ràpidament qui sóc, d’entrada dic que sóc de Cal Cabana, així de seguida agafen el fil”, tot i que reconeix: “Entre el jovent això, però, ja no passa, perquè els renoms s’estan perdent”. Al llarg dels anys, la casa familiar s’ha anat reformant. Després d’aquell primer pis, un temps més tard, quan els seus pares de la Montserrat, la Montserrat Balcells Cases i el Magí Santacreu Peralba, es van casar, es va fer una primera ampliació amb un segon pis al costat. I, finalment, l’any 1977, quan es va casar el seu germà, el Josep, van fer les últimes obres a la casa, agafant tot el terreny que ocupava el corral i ampliant els dos pisos. D’aquesta manera, cadascun dels dos germans es va quedar amb un pis. La Montserrat hi viu amb el seu marit, el Sergi Armengol Arriasol, i el seu germà Josep, amb la seva dona, la Mercè Prat Gomà. Tot i que cada cop és més difícil mantenir els renoms, la Montserrat assegura que els més joves de la família són els primers a qui els agrada identificar-se amb el renom de Cal Cabana.

En un moment històric per a Catalunya, amb incerteses sobre si es posaran o no les urnes i quins seran els pròxims moviments polítics, des de les empreses ens toca continuar treballant i assegurar la normalitat en la nostra activitat diària. No sóc endeví i, en un context únic com l’actual, és impossible preveure quines fitxes mouran els diferents governs amb unes posicions tan oposades. Tot i això, sí que puc garantir el meu compromís per continuar creixent com a empresa des d’Agramunt. Per una altra banda, després de l’inici del curs escolar i l’arribada de la tardor, ara és moment per gaudir de la nostra fira i fer d’amfitrions als milers de visitants que arribaran aquests dies atrets pel Torró d’Agramunt. Dies d’activitat i d’optimisme al nostre poble. Finalment, en l’àmbit empresarial, aquest està sent un any de canvis en el nostre procés de producció amb l’objectiu de ser cada cop més eficients. Com podreu descobrir en la secció que us donem a conèixer el dia a dia de Rotecna, hem millorat la traçabilitat, hem incorporat nous programes informàtics que ens aporten informació detallada... Avancem cap a la indústria 4.0. Gener Romeu Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: rotecna@rotecna.com Direcció: Gener Romeu. Redacció, maquetació i publicitat: Tamara Lombardo. Disseny, preimpressió i Producció: Montserrat Guerrero. Col·laboradors: Anna Pujadó, Montse Serra i Marta Eroles.

Dipòsit legal L-213-99

CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS tamara.lombardo@rotecna.com IMPULS DIGITAL / issuu.com/rotecnapress BLOG / impulsagramunt.blogspot.com.es XARXES / IMPULS-d-Agramunt Vista de la façana de Cal Cabana. Foto: RotecnaPress.

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals. 3

Rosber Roberto Díaz: “El que més valorem de Rotecna és la seva capacitat d’innovació en productes per al sector porcí”.

Vista exterior de les instal·lacions de Rosber a Sarria, Lugo. Foto: Rosber.

Rosber es va crear l’any 1984 amb l’objectiu de cobrir la necessitat que hi havia a la zona de Lugo (Galícia) d’una empresa que prestés diferents serveis al sector ramader. “El meu pare era granger i em comentava que trobava a faltar d’algú que li prestés certs serveis i que tingués una àmplia oferta de materials i equipament per al sector”, explica el fundador i gerent de Rosber, Roberto Díaz Rubianes, que amb 22 anys i arran de les paraules del seu pare va decidir muntar l’empresa i fer d’ella la seva aposta de futur. Així, Rosber ofereix als ramaders de Galícia una extensa gamma de productes per a l’equipament d’explotacions ramaderes de tot tipus; porcines, avícoles, cunícoles, de vacum i apícoles. “L’empresa es dedica, principalment, al muntatge i manteniment d’explotacions ramaderes, oferint un servei de clau en mà”, explica Roberto, que assegura que, amb 30 anys de trajectòria, Rosber s’ha guanyat la confiança de més de 2.500 clients.

El creixement de Rosber L’empresa, que va començar en un magatzem de 60 m2 a la localitat de Sarria, a Lugo, i amb dos treballadors, compta actualment amb una nau de 1.500 m2 ubicada en una superfície de 6.000 m2 de terreny i amb 7 treballadors. A més, subcontracta algunes feines a empreses del territori. Segons Roberto, l’èxit de Rosber es basa en el compromís, la serietat i la qualitat dels serveis que ofereixen als ramaders. Amb els anys, Rosber ha assumit obres de tot tipus. Tot i això a l’hora de destacar-ne alguna, Roberto fa referència a la reforma que van realitzar en l’explotació porcina dels seus pares. Una 4

explotació de 500 mares que, per les característiques del sector a Galícia, és de les més grans que hi ha a la zona. A més, al ser una granja de la família, van aprofitar per provar alguns dels sistemes que comercialitzen i, per tant, posteriorment, oferir un assessorament més acurat als seus clients.

Amb Rotecna des dels seus inicis La relació empresarial de Rosber i Rotecna es remunta als orígens de l’empresa agramuntina, quan aquesta es va desplaçar a la fira sectorial Expoaviga, a Barcelona, per exposar els seus productes. “Vaig conèixer Rotecna a Expoaviga i a partir de llavors vam començar a treballar plegats”, recorda Roberto. Rosber comercialitza i instal·la tot l’equipament necessari per a la posada en funcionament d’una explotació porcina. En aquest sentit, ofereix una àmplia varietat de productes Rotecna; dosificadors, abeuradors, plats, tremuges, nius, slats, panells... “Vam començar amb la tremuja d’engreix i els plats, i a mesura que Rotecna anava traient nous productes al mercat els anàvem oferint als nostres clients, i així fins al dia d’avui”, explica Roberto, que assegura que els ramaders amb què treballen, estan molt satisfets amb la qualitat dels productes Rotecna. Per la seva banda, destaca: “El que més valorem de Rotecna és la seva capacitat d’innovació en productes per al sector porcí”. Finalment, de cara al futur de Rosber, Roberto ens avança que estan ampliant l’empresa amb nous serveis en l’àmbit de la jardineria i, en el sector més estricament ramader, confien a mantenir la bona trajectòria assolida i la confiança dels seus clients.

Lugo, patrimoni i gastronomia La muralla de la ciutat de Lugo va ser declarada Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l’any 2000.

Vista general de la ciutat de Lugo.

La història, el patrimoni i la gastronomia són alguns dels principals atractius turístics de la ciutat de Lugo, una de les més importants de Galícia. Si fem un recorregut per la ciutat, el nostre punt de partida és la Catedral de Lugo del segle XII, amb una façana principal d’estil neoclàssic i una portalada romànica a la part nord, exemples de la gran varietat d’estils arquitectònics que acull aquesta construcció. Caminant pel centre històric de Lugo, els Banys Termals són la nostra pròxima parada, vestigis del passat romà de la ciutat. Aquest conjunt, únic a Galícia, va ser declarat Monument històric-artístic l’any 1921. Si els visitem, podem veure, per una banda, l’Apoditeryum o vestuaris i, per una altra banda, una segona sala, que seria el Caldarium o banys calents. Finalment, l’última parada destacada és la muralla de la ciutat, declarada Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de l’any 2000, ja que és considerada com la muralla més ben conservada de l’època romana.

L’entorn de Lugo El patrimoni dels pobles ubicats al voltant de Lugo també és rellevant. Així, els turistes poden visitar el Nimfeu de Santa Eulàlia de Bóveda, a la localitat de Bóveda de Mera, del qual encara no se sap ben bé quin és el seu origen. Ubicat sota terra i descobert el 1914, després de segles ocult, es creu que va ser un temple dedicat a alguna divinitat pagana, possiblement Cibeles, i que anys més tard va ser cristianitzat. Si avancem fins a Castronela, podem visitar la Fortalesa de Friol declarada Bé d’Interès Cultural l’any 1994.

La Muralla de Lugo, declarada Patrimoni de la Humanitat.

Per als amants de la natura i el descans, es pot fer parada a Penas de Rodas, un espai únic ubicat al municipi d’Outeiro de Rei, enmig d’un pinar. Es tracta d’una zona verda on es troben unes grans roques amb forma arrodonida. La peculiaritat d’aquest monument natural, ha generat moltes llegendes a la zona sobre què amaguen aquestes roques en el seu interior. Algunes històries parlen de grans quantitats de quitrà que inundarien la zona, altres, en canvi, asseguren que una de les pedres està plena d’or, el qual serà per a aquell que aconsegueixi trencar-la. Finalment, també podem fer una parada al Monestir de Ferreira de Pallares, a la localitat de Gutín, fundat l’any 909 pels comptes Ero i Laura, en el seu interior es troba el mausoleu dels Tabaoada, on es pot visitar un sepulcre del qual brolla aigua que es diu que té propietats curatives.

Gastronomia L’empanada gallega és un dels productes més típics de la zona, amb una gran varietat de farcits. Tot i això, el peix i el marisc, són els grans atractius de la gastronomia gallega. Així, podem tastar les sardines, siguin a la brasa, cuites o servides amb pebre vermell, el rèmol o els salmons d’Ulla. De marisc, destaquen la Llagosta de Burela, els musclos del Riu Miño i els crancs de riu. Pel que fa a la carn gallega, el porc és un producte destacat a localitats com Sarria, amb plats com el botelo de Fonsagrada, el laco trufat, els pernils cuits amb vi i la sopa de llar de porc. Finalment, entre els formatges més coneguts que s’elaboren a la província de Lugo hi ha els formatges de llet de vaca amb sabor fumat. 5

Departament de Producció L’equip de Producció es reuneix cada dijous per planificar i seqüenciar les ordres de fabricació i els recursos necessaris per assumir-les.

FITXA TÈCNICA: • Any creació: 2016 (anteriorment d'Operacions). • Treballadors: 3. • Dies de producció: 345 dies a l'any a tres torns. Departament de Producció (d’esquerra a dreta): Josep Llorens, Marc Buireu i Maribel González. Foto: RotecnaPress.

El departament de Producció de Rotecna, tal com està constituït actualment, neix a mitjans del 2016 després de dividir l’antic departament d’Operacions en dos departaments nous: Logística i Producció, amb l’objectiu de definir més curosament les seves tasques i millorar l’eficiència productiva. Així, la missió del departament de Producció és la de garantir la fabricació d’un producte per a un moment determinat, sent el més eficient i eficaços possibles i amb la màxima qualitat. Per tal d’aconseguir-ho, les tres persones que conformen aquest departament s’ocupen de planificar setmanalment la producció, controlar que es compleixen els temps i gestionar tots els recursos necessaris per portar-la a terme: humans, matèria primera i maquinària. Per complir els seus objectius, el departament de Producció gestiona, totalment o en part, el dia a dia de les principals seccions vinculades a la fabricació de productes, com són: injecció, muntatge, PVC i manteniment. Així, els responsables de cada secció i l’equip del departament de Producció, amb la figura de la planificadora, es reuneixen cada dijous per planificar i seqüenciar les ordres de fabricació i els recursos necessaris per assumir-les. Per una altra banda, també realitzen, setmanalment, una segona reunió per avaluar els possibles errors comesos durant la setmana anterior, buscar les causes i trobar solucions per evitar que en un futur es tornin a produir. Paral·lelament, Producció també gestiona tot allò que pot incidir en la fluïdesa de la producció com el manteniment de les màquines, a més de planificar i pressupostar la necessitat de nova maquinària i controlar qualsevol obra o actuació que s’hagi de fer dins de les instal·lacions de l’empresa. 6

Planificació viva Una de les peculiaritats del departament de Producció és que la planificació que realitza cada dijous, és una planificació viva. Encara que juntament amb els diferents responsables de les seccions implicades es procura que la planificació sigui perfecta, l’activitat diària i possibles imprevistos, fan que aquesta s’hagi d’anar modificant amb l’objectiu que la producció no pari en cap dels tres torns ni en els 345 dies de l’any en què hi ha activitat a fàbrica.

Control de la Producció Amb la posada en marxa de la nova secció de Producció, s’han anat introduint novetats amb l’objectiu de millorar l’eficiència productiva. Així, una de les primeres actuacions va ser la instal·lació d’un programa de control de producció, que aporta informació sobre les hores de treball d’una màquina, la peça que està injectant, el nombre de peces produïdes, etcètera. A més, un dels avantatges d’aquest programa és que les persones que hi tenen accés poden consultar aquesta informació des del qualsevol lloc a través del seu dispositiu mòbil. En un futur, el departament confia poder avançar cap a la indústria 4.0 i, fins i tot, poder modificar també paràmetres de les màquines a distància. Per una altra banda, des del departament de Producció, juntament amb els de Logística i Sistemes, s’ha treballat en la implantació del sistema per lots, un mètode de treball que millora la traçabilitat, ja que permet controlar tot el procés de producció d’un producte des de la matèria primera fins a la seva expedició. Un salt qualitatiu que millora la satisfacció del client.

Josep Llorens. Responsable de Producció "Veure com en el dia a dia estem traient productes d’èxit al mercat, fem proves per innovar, ampliem el nombre de màquines... és molt motivador". Un cop acabats els estudis, el Josep Llorens va començar a treballar a Rotecna, al setembre del 2015, com a adjunt d’Operacions. La seva empenta i ganes de tenir un futur professional a l’empresa el van portar al cap de sis mesos a ser responsable del departament de Producció. Què feies abans d’entrar a Rotecna? Estava finalitzant la llicenciatura d’Enginyeria en Organització Industrial a l’escola Universitària Salesiana de Sarrià, Barcelona. Rotecna va ser la meva primera experiència laboral després d’acabar la carrera. Em va sorgir l’oportunitat laboral, la qual estava relacionada directament amb els meus estudis i ho tenia a prop de casa (jo sóc de Santa Coloma de Queralt), així que vaig decidir acceptar el repte. Sempre has estat al departament de Producció? Diguem que sempre he estat vinculat a aquest departament, ja que quan vaig entrar a Rotecna ho vaig fer com a adjunt del director del departament d’Operacions, que és el departament que hi havia anteriorment al de Producció, i per on passaven tots els principals departaments vinculats a fàbrica. Com recordes les primeres setmanes a l’empresa? Estic molt content dels meus primers mesos a l’empresa. Considero que vaig ser molt afortunat, ja que a través del departament on era vaig poder interactuar amb pràcticament tots els departaments (injecció, muntatge, logística, matriceria, manteniment...) i això em va permetre tenir una visió molt transversal des de les “entranyes” de l’empresa. De fet, gràcies a aquest fet amb només 6 mesos vaig aconseguir tenir nocions importants de les principals activitats i funcions de Rotecna, així com els reptes a què s’enfrontava. El 2016, et poses al capdavant del departament de Producció. Com va sorgir la possibilitat? Va ser un temps després d’entrar el nou director general de Rotecna, qui em va parlar de la divisió del departament d’Operacions en dos: Logística i Producció, i em va proposar liderar aquest últim juntament amb el Marc Buireu i la Maribel González. En aquell moment, recordo que la notícia em va sobtar, però alhora estava content perquè era un repte, i el vaig agafar amb molta il·lusió. Sempre esperes tenir una oportunitat

Josep Llorens, responsable del departament de Producció. Foto: RotecnaPress.

com aquesta, així que no vaig tenir dubtes a l’hora d’acceptar la proposta. Què és el que més t’agrada de treballar a Rotecna? La innovació i els reptes als quals ens enfrontem dia a dia com per exemple la complexitat i la diversitat dels processos de producció que tenim. També la relació amb els diferents departaments, que em permet aprendre i millorar el dia a dia. Com és la teva relació amb els companys? Molt bona. Sempre hi ha gent amb qui tens més relació que amb altres, però intento tenir una relació amena i pròxima amb tothom. Com a treballador de l’empresa, com veus la capacitat d’innovació de Rotecna? Com el nostre eslògan diu som líders en innovació porcina. Som un referent a escala mundial de productes per a explotacions porcines, per tant, veure com en el dia a dia estem traient nous productes d’èxit al mercat, fem proves per innovar, ampliem el nombre de màquines... és molt motivador. Davant de les expectatives futures de l'empresa, quina creus que pot ser la teva aportació? Constància, ganes de créixer i una capacitat crítica per millorar en el dia a dia. 7

Visita d'empresaris a Rotecna Els empresaris van fer una visita per les instal·lacions de l’empresa per conèixer tot el procés de fabricació dels productes secció a secció.

Imatges dels empresaris durant la seva visita a Rotecna. Foto: RotecnaPress.

Rotecna va rebre, a finals de juny, la visita d’un grup de 16 empresaris procedents de diverses empreses espanyoles associades a AGRAGEX (Associació Espanyola de FabricantsExportadors de Maquinària Agrícola, Equipament Ramader, Salut i Nutrició Animal, Maquinària Forestal i de Biomassa), que anualment organitza un Road Show per diferents empreses de tot l’estat amb l’objectiu de conèixer l’opinió dels seus socis, debatre sobre la situació del mercat i establir accions de col·laboració futures en mercats exteriors.

En el marc de la seva visita, els empresaris també van passar per l’anomenada Show Room, on estan exposats tots els productes de la firma, i pel Museu de Rotecna, on s’explica la història de l’empresa.

Durant la seva estada a Rotecna, els empresaris van fer una visita per les instal·lacions de l’empresa per conèixer tot el procés de fabricació dels nostres productes secció a secció, veure en funcionament les màquines d’injecció d’última generació amb què compta l’empresa i conèixer el producte final destinat a l’equipament d’explotacions porcines.

L’associació AGRAGEX, de la qual Rotecna en forma part des de l’any 1993, és una entitat sense ànim de lucre creada l’any 1978, amb l’objectiu d’ajudar el sector agropecuari en les seves accions de promoció en mercats exteriors. AGRAGEX compta actualment amb 116 empreses associades, que concentren prop del 60% de les exportacions del sector.

El fundador de Rotecna, Gener Romeu, i el director comercial, Bartomeu Morera, van acompanyar el grup de 16 empresaris al llarg de tot el recorregut. Finalment, van acabar la visita amb un dinar, on van poder conversar i analitzar l’actualitat del sector.

Montse Serra

Tornar a la rutina amb energia! El consum diari de certs complements juntament amb una dieta saludable, ajuda a superar millor la tornada a la rutina i els canvis de temps.

Després d’unes merescudes vacances, d’un estiu amb moltes hores de sol, piscina i platja, arriba el setembre amb la tornada al ‘cole’, els dies són més curts i el clima més fresc. Són dies en què les necessitats energètiques del cos augmenten, especialment entre els més petits, i hem de procurar tenir unes bones defenses. Per afrontar tots aquests canvis i fer-ho amb energia, podem ajudar-nos d’alguns complements naturals com la gelea reial, el pròpoli, el pol·len i les omegues 3 i 6, els quals ens ajudaran a tenir les piles ben carregades.

Gelea reial.

El consum diari d’aquests complements juntament amb una dieta saludable ens ajudarà a superar millor la tornada a la rutina i els canvis de temperatura que ens porta l’inici de la tardor. • La gelea reial ens ajuda a reforçar les defenses i estimula el creixement en els més joves. Les seves propietats són moltes, ja que el seu consum ens aporta zinc, seleni, ferro, potassi, coure, fòsfor i vitamines C i E, que són les del grup B, entre altres. Aquesta aportació natural fa que augmenti la capacitat d’absorció del nostre intestí i millorin les defenses del sistema immunitari.

Pol·len.

Un altre component molt beneficiós per aquesta època de l’any és el pròpoli, un antibiòtic natural que ens ajuda a recuperar-nos quan estem refredats o engripats. • El pol·len, de la mateixa manera que la gelea reial, és un concentrat amb molts principis actius que ens dóna energia tant física com mental, molt important en aquestes primeres setmanes de tornada a l’escola per afrontar la necessitat dels nens de tornar-se a concentrar en els llibres i els estudis. Per una altra banda, en el cas dels més petits de la casa també és un bon complement per fer venir la gana als nens més inapetents. • Finalment, també us volem parlar de les omegues 3 i 6, que són molt bones per als més joves. Es tracta de dos greixos essencials que el nostre cos no pot fabricar per ell mateix, però, en canvi, necessita per realitzar moltes de les seves funcions rutinàries i vitals. Per exemple, les omegues 3

Omegues en càpsules.

i 6 són imprescindibles per nodrir i desenvolupar el cervell, ja que entre altres beneficis ajuda a millorar la concentració i augmentar la capacitat mental. Com sempre diem, els complements naturals s’han de prendre paral·lelament a una dieta sana i variada per garantir el correcte funcionament del nostre sistema en el present i en el futur. La bona salut de les persones grans està estretament vinculada a l’alimentació que aquestes han tingut al llarg de la seva vida i, molt especialment, en la seva infància. Som el que mengem. 9

Aida Ribera, Nova Estètica

"Quan algun client marxa sentint-se bé amb ell mateix, a mi em carrega les piles al 100%".

L’Aida Ribera al centre Nova Estètica. Foto: RotecnaPress.

Amb experiència en el sector, il·lusió i ganes de construir un futur millor amb la seva família, amb 26 anys l’Aida Ribera va decidir obrir el seu propi centre d’estètica, un espai pensat per al benestar i la bellesa. Sempre havies tingut clar que et dedicaries al món de l’estètica? Sí, sabia que em volia dedicar a alguna cosa relacionada amb el món de la bellesa, i l’estètica era el que més em cridava l’atenció. Tot i això, en acabar el batxillerat vaig decidir estudiar Empresarials però, de seguida, vaig adonar-me que no m’agradava. Va ser així com, el curs següent, vaig fer el Grau Superior d’Estètica Integral.

on estic ara (Av. Ángel Guimerà). Realment, quan el vaig veure, vaig tenir clar que si no era aquest local, no seria cap altre, perquè m’agradava, està molt ben ubicat, al centre, etcètera. És més, hi ha una anècdota al respecte, i és que després de decidir-me per aquest local, la immobiliària em va dir que no, perquè ja l’havien llogat. Llavors, la meva decisió va ser la de no obrir, ja que sóc una mica supersticiosa, i vaig creure que no havia de ser. Finalment, però, em va trucar la noia de l’agència i em va dir que hi havia hagut canvis i, si volia, podia llogar el local. Així que em vaig dir: “Aquesta és la meva!”. I així vaig començar a fer números i, juntament amb la Xènia Pons (qui va tenir molta paciència!), vàrem dissenyar el nou centre.

Per què decideixes obrir el teu centre? Abans d’obrir-lo, jo estava treballant en un establiment de perfumeria com a encarregada i, anteriorment, havia treballat en diferents centres d’estètica, però, per desgràcia, aquest és un sector molt mal remunerat. A partir d’aquí, sí que és cert que sempre havia imaginat tenir el meu propi centre, però a més de l’experiència, em faltava algú que em donés l’empenta que necessitava, i aquesta persona va ser la meva parella, el Diego. A més, quan vaig prendre la decisió d’obrir el centre, jo estava de baixa per maternitat, i el fet de ser mare i de voler tenir un horari més flexible, em va acabar d’ajudar a fer el pas.

Quins serveis ofereixes? Els pròpiament d’estètica, que els realitzo jo, que són les depilacions, tractaments facials i corporals, neteges de cutis, manicures i pedicures, massatges i maquillatges. Després, compto amb professionals externs. Així, els dimarts a la tarda venen una nutricionista i un fisioterapeuta, els dimecres ve un entrenador personal a fer bodytec (entrenament amb electroestimulació), que a Agramunt som els únics que ho fem i, finalment, segons demanda, ve una noia que és infermera i tècnica en làser que fa la depilació amb làser mèdic de díode, foto-rejoveniment facial i làser metabòlic per eliminar el greix corporal, sempre amb un pla d’exercicis i dieta.

Com va ser el procés d’obertura del centre Nova Estètica? Tenia clar que volia obrir el centre a Agramunt, així que vaig estar mirant diferents locals al poble fins que vaig trobar aquest

Què ofereixes de diferent respecte a la competència? A part del servei de bodytec, que som pioners a Agramunt, he creat un club de socis, en el qual els clients paguen una quota

Aida Ribera, Nova Estètica mensual de 50 euros i, a canvi, poden fer tres tractaments d’estètica al mes, tenen descomptes en la compra de productes de cosmètica i maquillatge, i un regal per al seu aniversari. Per una altra banda, mensualment fem cursos i xerrades gratuïtes obertes a tothom, sobre diferents temes, no únicament d’estètica. Per exemple, he fet cursos de maquillatge, alguna xerrada sobre nutrició i una sobre els trastorns de comportament dels adolescents, coincidint amb l’inici del curs escolar. Creus que hi ha molta competència a Agramunt? Sí, i molt bona, però sempre he pensat que el sol surt per tothom i de feina, si tot va bé, en tindrem totes. Amb quines instal·lacions disposes al centre? A banda de la recepció i la sala d’espera, el centre compta amb tres sales per realitzar els diferents tractaments, les quals des d’un principi vaig considerar imprescindibles si volia oferir serveis de professionals externs. La primera sala és la que més utilitzo per als serveis de depilació i de neteges facials, a la segona tinc instal·lat l’equip de pressoteràpia i és on faig els tractaments corporals, i la tercera sala, que és la més gran, és la polivalent, on a més de fer les manicures, és la que utilitzen els professionals externs que venen al centre. Respecte a la sala d’espera, tenia clar que la volia posar al final, amb l’objectiu de fer un espai íntim, on la gent pogués fer un té o un cafè mentre s’espera. Aviat farà un any que vas obrir, quina ha estat la resposta per part de la gent? Tot i que al principi tens por per si la gent vindrà, li agradarà... Passat aquest temps, he de dir que estic molt contenta, de com està anant i de la gent que està venint, i espero que en vingui més,... A conèixer el centre i a mi! Què va ser el més difícil com a emprenedora a l’hora d’obrir el centre? El més difícil va ser fer el pas, prendre la decisió de tirar endavant, quan ja tenia una feina estable. A més, estava a punt de ser mare, una nova responsabilitat, però, al cap i a la fi, com diuen: “És de valents seguir el camí que marca el cor”. Tot i això, també he de dir que, en tot moment, he sigut molt conscient que si el dia de demà el centre no funciona, no passa res... perquè sé que jo hauré posat tota la il·lusió i les meves ganes per complir el meu somni! I que va ser el més fàcil? Comprar! Això va ser, és i serà el més fàcil. Sort que tenia un pressupost marcat per començar a funcionar...

Imatge del centre Nova Estètica. Foto: RotecnaPress.

Què és el que més t’agrada de la teva feina? Són dues coses que es complementen. M’agrada molt maquillar, podria estar tot el dia maquillant. M’encanta! I la segona cosa que més m’agrada, és el tracte amb la gent, escoltar-la, conversar i fer que els clients se sentin bé. Tots tenim alguna cosa maca, i jo intento ressaltar la bellesa de cadascú, ja que si et veus bé per fora, et sents bé per dins. Quan algun client marxa sentint-se bé amb ell mateix, a mi em carrega les piles al 100%. Estàs present a les xarxes socials, quin ús en fas? Tinc perfils a Facebook i Instagram, i la veritat és que els utilitzo molt, ja que van molt bé per donar a conèixer les novetats que trec, imatges del que faig, anunciar les xerrades, etcètera. A més, per aquelles persones que no tenen xarxes socials, he instal·lat a fora del centre un panell informatiu, amb les últimes novetats, de manera que la gent es pot assabentar del que faig de moltes maneres. Tens nous projectes en ment? En tinc molts. Crec que el meu cap algun dia dirà prou, ja que vull fer moltes coses! Sóc una mica ambiciosa, però sempre amb el cap fred, sabent que allò que vull aconseguir ho podré assolir amb determinació, esforç i dedicació. En aquest sentit, treballo per tal que el centre, a poc a poc, vagi relacionant-se amb tot el que és la bellesa. Si tot va bé, de cara a festes tinc una novetat, però encara no la puc avançar. Estigueu atents! 13

Berta Sesé – PARÍS “Vaig tenir dues propostes: anar a Galícia a treballar per Zara o anar a París a treballar per John Galliano. La decisió va ser ràpida, tot i que no sabia ni una paraula de francès".

París, moda, art i cultura

La Berta Sesé, amb unes vistes de París de fons. Foto: Berta Sesé.

El món de la moda, l’ambient bohemi i la barreja de cultures que conviuen en una mateixa ciutat, són alguns dels trets de París que van captivar a la Berta Sesé i la van portar a quedar-se a viure. Segons ens explica, tot i que va marxar per cinc mesos, ja fa 15 anys que viu a la capital francesa: “Devia ser la primavera del 2002, jo vivia a Barcelona, on estava acabant la tesi de final de carrera, havia muntat una marca de samarretes amb dues amigues i treballava al taller de costura de Manuel Albarrán, quan una de les meves sòcies va decidir marxar a Londres. Aquest fet, juntament amb què la feina al taller de costura no era gaire estable, em va portar a pensar què fer després d’acabar l’escola de Moda”, recorda la Berta, que afegeix: “Vaig tenir dues propostes: anar a Galícia a treballar per Zara o anar a París a treballar per John Galliano. La decisió va ser ràpida, i tot i que no sabia ni una paraula de francès, vaig acceptar la proposta de John Galliano i, a finals d’agost del 2002, feia cap a París.” Un cop a França, la Berta va dedicar-se plenament a la seva carrera com a dissenyadora, treballant per diferents marques de costura i joves creadors, a més de fer les seves pròpies creacions. Tot i això, 12 anys després, “el sistema industrial de la moda i la seva manca d’ètica em van saturar”-assegura-, “així que vaig fer una pausa i em vaig inscriure en una escola de Belles Arts de París”. Així, des de fa tres anys, la Berta és artista plàstica i té el seu propi taller de pintura i fotografia. És més, ja ha fet unes quantes exposicions a França i des de fa dos anys també exposa en una galeria japonesa, prop de Kyoto. Pels curiosos, podeu veure les seves obres a la pàgina web: www.bsese-art.com. Tot i la seva nova faceta professional, la Berta no s’ha desvinculat del tot del món de la moda, i també treballa en un taller de costura. 16

Després de 15 anys, al posar-nos en contacte amb la Berta, pràcticament l’hem obligat a fer un exercici de memòria sobre com va ser la seva arribada a París. En aquest sentit, ens destaca que la recerca de pis va ser el més complicat: “Al principi, una amiga m’havia trobat un pis a la zona de Saint Denis, però abans de marxar, vaig conèixer la Lina Grau, una cosina de la Dolors Grau d’Agramunt resident a París, que em va dir que aquella zona era una mica perillosa i, juntament amb el seu fill, em van ajudar a trobar un altre pis. Ara són com la meva família aquí.” Dels primers mesos a París, la Berta recorda que arribava a casa traient “fum pel cap”. “A la feina tot era molt interessant i hi havia gent de tot arreu, de manera que havia de parlar tot el dia en anglès i alhora llegia i escoltava francès per aprendre. Al final del dia, ho barrejava tot!”. En tots els anys que porta vivint a França, tan sols en una ocasió, ara fa 7 anys, la Berta es va plantejar tornar a Barcelona, des d’on va rebre una oferta de feina. “Finalment, però, el que em proposaven no em convencia i, a més, em vaig enamorar d’un parisenc, així que la idea de tornar em va marxar del cap”. Actualment, la Berta viu al barri 11, a l’est de París i a la riba nord del riu Sena, una zona plena de gent jove i molt activa, on hi ha molts bars, clubs i restaurants, a més de moltes botigues de joves creadors i tallers d’artesans. L’edifici on viu, és una construcció típica parisenca, amb 5 pisos i les típiques chambre de bonnes, a sota de la teulada, on la Berta té el seu taller. “El nostre pis és petitet, però molt ben organitzat. Tinc la sort que el meu company és arquitecte i està tot dissenyat per optimitzar

Berta Sesé – PARÍS l’espai. A més, hem dissenyat i fet els mobles a mida nosaltres mateixos”, explica. A París, la Berta assegura que “cada dia és diferent, i això és el que fa interessant l’endemà”. Així, hi ha dies que els passa a l’estudi, altres en què dedica un temps a la pintura i unes hores al taller de costura, etcètera. En el seu temps lliure, li agrada passejar pels carrers de París, sempre amb una càmera de fotos i un bloc per dibuixar. “Quan ets artista no desconnectes mai, la inspiració et pot arribar en qualsevol moment!”, assegura. També l’apassiona descobrir noves galeries per veure les tendències artístiques i, quan fa bon temps, surt amb els amics a fer un pícnic. “Amb el meu grup d’amics tenim un punt secret sota la Torre Eiffel, lluny dels turistes, que és preciós. Un petit luxe”, afirma. La seva relació amb la gent del país és total, i defineix als francesos com a molt complicats a l’hora d’escriure papers oficials i cortesos: “El fet de tractar de vostè a la gent, a la feina ho entenc, però estar de festa i que un noi se t’acosti per lligar tractant-te de vostè... Encara avui se’m fa estrany”, manifesta. Immersa en la vida parisenca, la Berta recorda perfectament que estava fent la nit dels atemptats terroristes a París: “Amb el meu company els vam viure en primera línia, perquè vivim al mateix carrer de la sala de concerts Bataclan, i vam estar a punt d’anar a sopar a un restaurant al costat del bar on hi va haver la resta d’atemptats. Finalment, però, vam decidir no sortir i veure una sèrie d’acció. No va ser fins que vam apagar la tele, que vàrem adonar-nos que el soroll de les sirenes provenia del carrer. A més, en activar els mòbils, vam rebre una pluja de missatges i trucades de tothom per veure on estàvem”, recorda. “Des de llavors, la ciutat està en estat d’alerta, i pots veure pel carrer militars armats vigilant. Al principi la gent anava amb una mica de por, però la vida continua”, afegeix. Finalment, d’Agramunt, la Berta enyora les festes tradicionals i l’ambient de gresca, “els correfocs, Sant Joan, les festes majors, el carnaval... i celebrar-ho amb els amics i la família. A més del bon temps del país, és clar!”. Un o dos cops a l’any viatja a Catalunya, i es programa totes les visites que ha de fer a Agramunt i a Barcelona. Si tenim previst fer un viatge a París, la Berta ens recomana visitar la Sainte Chapelle, pels seus vitralls increïbles, els jardins de Luxemburg i els del Palais Royal amb les galeries cobertes de la zona, a més de pujar a les torres de Nôtre Dame, que ofereixen una vista preciosa de tot el centre històric.

La Berta amb la Roser Martorell, en una visita, fent un pícnic davant de Nôtre Dame. Foto: Berta Sesé.

MÉS PERSONAL Quin és el teu racó preferit de París? La Sala de les Nimfees de Monet, al museu de l’Orangerie. M’hi puc passar hores, perduda en la màgia dels colors. Com definiries els francesos? Elegants i molt complicats, administrativament parlant, els encanta la paperassa. El teu menjar francès preferit: Difícil triar! Un bon “croissant beurre” per esmorzar, un “confit de canard” per dinar, una mica de “foie gras” per l’aperitiu del vespre i un formatge “Mont d’Or” ben tou. Alguna expressió típica del país: 'Faire du lèche-vitrines', literalment vol dir “fer de llepaaparadors”, que significa anar a mirar els aparadors. Hi ha algun indret que et recordi a Agramut? La botiga de Torrons Vicens al costat del Sena! Què és el que més trobes a faltar del poble? Els amics i la família, i arribar a tot arreu a peu en 5 minuts. Què t'emportes després d’uns dies a casa? Un parell de llonganisses del Sera i llaunes d’escopinyes. Penses tornar a Agramunt/Catalunya? Mai sé sap, la vida dóna molts tombs! 17

Grup Escènic Agramuntí (GEA) “Després de 14 anys donàvem continuïtat al Grup Escènic Agramuntí i ho fèiem amb el mateix objectiu del grup originari, fer arribar el teatre de text i amateur a la gent".

Foto de grup dels actors després d’una representació del 'Menjar Celestial' a Sant Martí de Tous. Any 2015. Foto: GEA.

L’any 1970, amb la representació de l’obra El Patufet, naixia a Agramunt un projecte teatral il·lusionador: el Grup Escènic Agramuntí, format per un grup de joves amb ganes de fer teatre, passar-s’ho bé i fer-ho passar bé al públic. Després d’un total de 44 representacions, un grup de components va voler canviar la tipologia de teatre, deixar de fer teatre de text, passar a crear els seus propis muntatges i semi-professionalitzar-se amb la creació d’una nova entitat. A partir d’aquell moment, el grup es va trencar, alguns membres van continuar amb el nou projecte i altres van plegar. Tot i això, l’esperit d’aquells agramuntins aficionats al teatre de text es va mantenir intacte i el 2004 va ressorgir amb més ganes. “L’Amadeu Padullés, que havia estat director durant la primera etapa del grup, va parlar amb alguns dels actors d’aquells anys i ens va proposar reprendre l’activitat”, explica la Carme Vicens, actual directora del grup. Va ser així com, amb actors i actrius de la primera etapa i noves incorporacions, el Grup Escènic Agramuntí va començar a actuar de nou. El diari d’Anna Frank va ser l’obra escollida per tornar a posar-se davant del públic el Nadal del 2004, amb una molt bona acollida. “Després de 14 anys donàvem continuïtat al Grup Escènic Agramuntí i ho fèiem amb el mateix objectiu del grup originari, fer arribar el teatre de text i amateur a la gent, i fer-ho amb la responsabilitat i l’exigència que el públic paga per veure’ns”, afegeix la Carme, que va entrar a formar part del grup l’any 1977, i no va dubtar a estar present en aquesta nova etapa. 18

40 representacions en 13 anys Amb una trentena de membres, entre actors, encarregats d’escenografia, vestuari, apuntadores i so, el Grup Escènic Agramuntí ha realitzat un total de 40 representacions (muntatges teatrals, ambientacions de carnaval, col·laboracions amb entitats...), en els 13 anys d’aquesta segona etapa. El president del grup, Joan Ribalta, ens explica que entre les obres que més recorda hi ha la de Catalans a la Romana: “Va ser una obra molt divertida, ja que havíem de cantar i actuàvem amb una orquestra de música en directe. Va ser curiós”. La llista, però, és llarga: El diari d’Anna Frank, La gàbia de les boges, Arsènic i puntes de coixí, Pedra de tartera... Per una altra banda, el Grup Escènic Agramuntí també ha participat en espectacles més amplis com el Menjar Celestial (dins dels actes de Fira Nit), Recordansa i les representacions en commemoració del 75è aniversari dels primers bombardejos a la nostra vila, que van suposar un repte pel grup, ja que era el primer espectacle que muntaven al carrer. “Jo recordo especialment el Menjar Celestial, era un projecte molt gran i integrador, on participaven diferents entitats del poble i molts agramuntins”, recorda la Carme, que lamenta que després de tres anys (2008-2010), no se li donés la continuïtat que es mereixia i quedés en l’oblit.

Les obres Un dels objectius dels membres d’aquesta segona etapa del Grup Escènic Agramuntí era anar més enllà del teatre de

Grup Escènic Agramuntí (GEA) comèdia, així, al llarg d’aquests anys, també han representat drames, obres d’humor negre, espectacles amb diferents ritmes, etcètera. Amb una representació bianual per Nadal, l’any passat el grup va decidir posar en marxa una nova representació per la primavera amb caire solidari. “Fer una obra, any sí, any no, suposava no fer res durant un any i mig, i ens avorríem, volíem fer més teatre, així que vam decidir fer una representació solidària a la primavera”, explica el Joan, que concreta que encara no han decidit si aquesta representació serà anual o bianual. De moment, el 2016 van representar Bala perduda i van destinar els diners recaptats a l’Associació de Voluntaris contra el Càncer d’Agramunt, i aquest 2017 van fer l’obra Un barret de palla d’Itàlia per col·laborar amb el projecte Stargardt Go.

Imatge de l’espectacle Terra baixa. Any 1981. (Primera etapa del GEA 1970- 1990). Foto: GEA

Entre bambolines El funcionament intern del grup abans de representar una obra comença amb la directora, la Carme Vicens, que és la persona responsable de decidir quina obra representaran en la següent cita prevista al calendari. “A l’hora de triar una obra em guio perquè aquesta pugui agradar, primer als actors que l’han de representar i se l’han de fer seva i, després al públic, que al final és per qui treballem”, explica la Carme, que també reparteix els papers entre els actors. Dos mesos i mig abans de l’actuació, inicien els assajos, tres cops per setmana, tot i que, a mesura que s’atansa l’estrena, els assajos s’allarguen i, si és necessari, queden més dies. “Ens adaptem una mica als diferents horaris laborals. La clau és la bona voluntat de tots, així que intentem ser molt respectuosos amb les hores d’assaig establertes”, explica la Carme. El Casal és el lloc habitual d’assaig del grup, tot i que si aquest no està disponible, assagen al Col·legi Macià-Companys i, en alguna ocasió, també a la casa d’algú. Per la preparació de l’escenografia, el grup compta amb una persona que dissenya els decorats, segons les necessitats de cada obra, i aquesta compta amb un equip de gent amb la qual realitza el muntatge. El mateix amb el vestuari, “si l’obra és actual, es diu als actors el què han de buscar-se, i si és una vestimenta antiga o diferent, una noia del grup és modista. En alguna ocasió, també hem llogat vestits”, comenta la Carme. Amb tot a punt, arriba el dia de l’estrena, els nervis s’apoderen dels actors, que necessiten els seus minuts de concentració

abans de sortir a escena. “La sensació abans de cada actuació, sempre és una mica de neguit, ja que hi ha una responsabilitat i moltes hores de treball i estudi darrere. A més, en el moment de representar l’obra, no només depens de tu, sinó també del grup, per tal que tot surti bé”, explica la Carme. Un cop es tanca el teló, el Joan ens explica: “Després de cada representació fem un sopar amb totes les persones que han participat en l’obra per comentar-la. Tens l’adrenalina pels núvols i és el moment de parlar i parlar sobre com ha anat”.

Com us financeu? Actualment, el preu de les entrades per als espectacles del Grup Escènic Agramuntí és de 10 euros, uns diners que els permet assumir les despeses generades per cada representació i poder fer un dinar anual de germanor. “No demanem ajudes, perquè amb les actuacions generem els diners suficients per cobrir les despeses del grup”, apunta la Carme. Per una altra banda, cada mes de gener celebren una assemblea general amb tots els membres. La junta també es reuneix, com a mínim un cop a l’any, per tractar els temes burocràtics de l’entitat. A punt de complir els 13 anys de la segona etapa del Grup Escènic Agramuntí, tant la Carme com el Joan, es mostren amb forces per continuar fent teatre i, com han fet al llarg de tots aquests anys, estar oberts a participar amb totes aquelles entitats del poble que els demanin la seva col·laboració. 19

Festa de la Verema i el Vi de Verdú Després d’uns anys en què la festa estava perdent afluència, fa tres anys es van introduir diverses novetats, com una Mostra de Vins al Castell i una representació teatral nocturna.

Imatge de l’espectacle teatral nocturn. Una de les novetats de la festa. Foto: Ajuntament de Verdú.

En aquest 'Impuls' donem continuïtat a la secció "Món Rural" iniciada en l'última edició, amb l'objectiu de donar veu a les activitats culturals i lúdiques que s'organitzen en el nostre entorn més proper. En aquesta ocasió, volem atansar-nos a la cultura vitivinícola de la població urgellenca de Verdú. Amb cinc cellers en un poble de menys de 1.000 habitants, Verdú compta amb una llarga tradició vitivinícola que, en l’actualitat, està vivint un dels seus moments més esplendorosos. En els darrers anys, s’han obert nous cellers al municipi i el sector del vi s’està consolidant com la principal activitat econòmica de la població. En aquest context, el que va començar com una festa per la gent del poble, en què se celebrava el final de la verema, ha esdevingut un cap de setmana ple d’activitats amb visitants procedents d’arreu de Catalunya. Així, la Festa de la Verema i el Vi de Verdú, també coneguda com a Bacus, celebra enguany la seva 28a edició del 30 de setembre a l’1 d’octubre.

La festa Entre els principals atractius de la festa destaca la Mostra de Vins, que se celebra des de fa tres anys al Castell de Verdú, amb la participació d’una desena de cellers de la DO Costers del Segre, dins de la qual es troba Verdú. En aquesta mostra, els visitants poden degustar els vins que presenten els diferents cellers, així com diverses tapes de menjar. “Després d’uns anys en què la festa estava perdent afluència, des de l’Ajuntament vam optar per introduir diverses novetats, 24

entre elles una Mostra de Vins al Castell i una representació teatral nocturna sobre la verema i el vi”, explica la Georgina Procter, regidora de Joventut, Turisme i Festes de l’Ajuntament de Verdú, que afegeix: “Aquestes novetats, introduïdes ara fa tres anys, i que apareguéssim en un programa de TV3, ens han ajudat a impulsar la festa i incrementar el nombre de visitants any rere any”. Pel que fa a la representació teatral nocturna, aquesta es va crear amb l’objectiu de tornar a implicar els veïns de Verdú en una festa que és seva i oferir un atractiu més per al públic de fora. Cada any, l’obra representa quelcom relacionat amb el vi. Així, el primer any es va representar la feina de la verema a Verdú en l’època dels ibers, el segon any es va celebrar la recuperació de la figura del Déu Bacus al poble i enguany l’espectacle estarà centrat en el vi com a producte final. Per una altra banda, el canvi climàtic, que obliga a avançar cada vegada més la verema, també ha portat a avançar la festa, per fer-la coincidir amb el final de la collita. Altres de les activitats destacades en el programa són el nomenament del Piador de l’Any, un premi que reconeix a un veí o una entitat del poble, la piada infantil per als més petits, tasts de vins i concerts de música. La Georgina explica que la implicació del municipi en la festa és molt gran: “Totes les persones que participen en la representació teatral són veïns de Verdú que hi col·laboren gratuïtament, els

Festa de la Verema i el Vi de Verdú

El castell acull la mostra de vins. Foto: Ajuntament de Verdú.

cellers hi aporten raïm tant per l’espectacle com per la piada infantil... La gran implicació que hi ha de tot el poble és la que dóna continuïtat a la festa, a més del compromís i l’esforç econòmic que es fa des de l’Ajuntament”. La celebració de la Festa de la Verema i el Vi de Verdú implica, a més, una gran activitat en el poble durant tot un cap de setmana, amb un impacte molt positiu per als bars i comerços de la zona. Per una altra banda, per als cellers és un espai on donar a conèixer els seus productes.

Els cellers La meitat dels cellers que estaran presents en la Mostra de Vins, que se celebra en el marc de la Festa de la Verema, són de Verdú. El seu compromís amb la festa és del 100%, col·laborant en activitats, facilitant raïm, ampolles de vins, amb un estand a la mostra, etcètera. “És una festa que fa molts anys que es fa, és com una tradició del poble i una manera de valorar i reconèixer el nostre treball durant l’any”, comenta un dels responsables del celler Cercavins, el més gran de Verdú amb una producció de 140.000 ampolles a l’any. Amb tres vins blancs, un rosat, quatre negres i un escumós, el celler Cercavins estarà present a la Mostra de Vins i també oferirà als visitants la possibilitat de visitar el celler. La co-responsable de Casa Pardet, un celler petit que promou una agricultura sostenible, Maria Salas, destaca que amb les novetats incorporades en els darrers anys “la festa ha millorat

Imatge de quan es trepitja el raïm. Foto: Ajuntament de Verdú.

molt i l’afluència de gent ha anat en augment”. Amb la seva participació en la festa, Casa Pardet dóna a conèixer els seus vins i les últimes novetats als visitants. Amb una producció d’entre 8.000 i 10.000 ampolles, el celler ofereix vins escumosos, d’àmfora, vermut i vi blanc. Respecte a la verema d’aquest any, la Maria afirma: “Serà un any de menys qualitat, perquè ha plogut poc, però de molta qualitat”, i afegeix: “Per cellers petits com el nostre, que apostem per la qualitat, preveiem que aquest sigui un molt bon any”. De la mateixa manera que la resta de viticultors del poble, Joan Boldú, responsable del Celler Boldú Viticultors destaca: “Més que el retorn econòmic, l’important de la festa és que ens ajuda a donar-nos a conèixer, ja que és una festa consolidada, amb molts visitants, on la gent pot tastar els nostres vins”. El celler Boldú és un projecte jove, que compta amb una producció de 10.000 ampolles a l’any, amb dos vins blancs i un de negre, i ara treballa per treure al mercat el seu primer vi de criança. Finalment, Xavier Ramell, un dels socis del celler Mas de Móra, un petit celler ecològic amb 7.000-8.000 ampolles a l’any, destaca: “La festa és una oportunitat per donar-nos a conèixer i sempre ens permet fer nous contactes amb restaurants i possibles clients. Sempre ens va molt bé”. Amb l’objectiu de consolidar les novetats impulsades en els darrers anys, Ajuntament i veïns col·laboren per donar continuïtat a la festa i fer que aquesta tingui cada cop més ressò. 25

Anna Pujadó Grau. Llevadora i consultora de lactància IBCLC.

Quan la lactància materna no és com esperàvem...

És important estar informat per saber amb quines dificultats ens podem trobar, com solucionar-les i a qui cal consultar.

Sovint durant l’embaràs ens informem sobre la lactància materna. La major part de vegades la informació que rebem és que la llet materna és la millor llet que poden prendre els nostres fills, que és el més natural, que porta moltes defenses i, final de la història. Totes aquestes afirmacions són completament certes, però caldria profunditzar una mica més, ja que moltes famílies esperen que la lactància sigui un procés fàcil i sense complicacions, i no sempre és així. El correcte establiment de la lactància materna depèn de diversos factors i és important estar informat per saber amb quines dificultats ens podem trobar, com solucionar-les i a qui o a on, cal consultar. L’instint de succió és innat i la funció principal dels pits en qualsevol mamífer és la d’alletar les seves cries, però l’establiment de la lactància és un procés d’aprenentatge de la mare i del nadó, on el pare també té un paper importantíssim per aconseguir-ho amb èxit. És important que els dos membres de la parella estiguin informats i tinguin les idees clares, per tal “d’anar a una” en la lactància del seu fill. Les primeres setmanes postpart són dures; es dorm poc, s’està cansat, costa trobar 5 minuts per dutxar-se i quan estàs menjant el nadó vol pit, i encara no ho domines el suficient per fer tres coses alhora! A més, si a tot això hi sumem que, quan ens fa mal donar el pit, la teva parella et diu “dóna-li un biberó i ja està”, llavors és el caos... És com estar fent una marató i al quilòmetre 36 algú et digui: “Saps què, fas mala cara, deixa-ho estar i anem a fer un cafè”, en lloc d’animar-te a continuar i lluitar per arribar al final. 28

Durant el postpart ho dónes tot, et sents esgotat i, a sobre, en lloc de donar-te un cop de mà, animar-te i buscar solucions, et diuen que “no hi ha per tant, que hi ha molts nens que han crescut amb biberó”, i sí que és veritat que els nadons també creixen amb biberó, però si una mare vol alletar el seu nadó, cal ajudar-la i facilitar-li el camí al màxim, proporcionar-li informació certa i actualitzada perquè pugui decidir què és el millor per a ella i el seu nadó. D’altra banda també és primordial, sempre que el nadó no requereixi cures intensives, que no el separin de la seva mare, i que just després de néixer facin pell a pell com a mínim dues hores, i així el nadó es pugui agafar al pit de forma espontània. També és de vital importància, no oferir xumet o suplements de llet artificial amb tetines convencionals, fins que la lactància no estigui establerta, ja que el mecanisme pel qual surt la llet d’un biberó o del pit, és completament diferent. Per això, si cal suplementar amb llet un nadó, ho podem fer amb altres mètodes que facilitaran que aquest continuï alletant-se sense més dificultats. És important estar ben informat de les diferents maneres de suplementar que són: mètode dit-xeringa, mètode kassing, vaset o relactador. Quan hi ha dificultats amb la lactància és important estar ben assessorat per personal actualitzat, competent i habituat en el maneig de la lactància. La llet materna és or i salut a curt i a llarg termini per als infants d’avui i, per tant, per als adults del futur. Informa’t!

Sílvia Puigarnau. Trail L’any passat a la Copa Catalana, al Taga, vaig fer els últims quilòmetres de la cursa amb un genoll obert a 15 punts. M’havia col·locat segona i pel cap no em passava res més que continuar corrent.

La Sílvia Puigarnau fa 4 anys que participa en competicions de trail. Foto: RotecnaPress.

A dos dies per agafar un vol cap a Suïssa per competir en una prova de la Copa del Món de Trail, quedem amb la Sílvia Puigarnau, probablement l’agramuntina amb més quilòmetres recorreguts a les seves cames. Provisionalment, primera a la Copa Catalana i tercera a la d’Espanya, la Sílvia va traslladar, ara fa 4 anys, la seva passió per la muntanya al terreny de la competició, un fet que l’ha portat a participar en proves de trail cada cop més exigents. Ara, a més, està immersa en l’organització de la primera Ultra Trail de les Terres de Lleida, de la qual Rotecna és empresa col·laboradora. Quan comences a practicar trail? Amb la meva família sempre hem tingut molt vincle amb la muntanya i, especialment amb el meu pare, ens dedicàvem a fer excursions, sortíem a caminar, fèiem cims, travesses, etcètera. Així, va arribar un moment que vaig començar a fer excursions a un ritme més ràpid i, per amistats, em vaig posar al Centre Excursionista de Guissona per tenir una assegurança. Al cap d’un temps, em van proposar participar amb ells en el campionat de Catalunya per equips. Després de fer-ho bastant bé en competició, vaig decidir deixar l’handbol, que era l’esport que llavors practicava, i endinsar-me en el món del trail de competició. Ara ja fa 4 anys. Professionalment, el teu dia a dia també està vinculat a l’esport. Què fas actualment? Actualment treballo de professora, a mitja jornada, a Inefc i estic en un gimnàs de Torrefarrera com a coordinadora. Sempre he viscut molt el món de l’esport, i a l’hora de decidir què estudiar, 30

tenia molt clar que faria Inefc (Llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, en l’especialitat de Salut). Van ser dels millors anys de la meva vida. A més, vaig fer un màster en secundària per ser professora i un màster en direcció esportiva. Recentment, he fet un doctorat en motivació. Com definiries què és el trail? És una cursa en la qual més del 80% del recorregut transcorre per senders i pistes de muntanya, amb zones tècniques, i sempre hi ha d’haver un desnivell, positiu i negatiu. En l’àmbit de la competició, com recordes les teves primeres participacions en curses de trail? Me les plantejava com fer una excursió, però a un ritme més ràpid. A més, al principi, feia proves que es fessin per aquí a prop i anava amb una colla d’amics. Era molt divertit. Recordo que potser no pujava a un bon ritme, però baixava molt bé. Així, vaig començar a fer podis en aquestes curses més petites i em vaig posar a fer el circuit català amb bons resultats, el que va fer que em truquessin de la selecció catalana per competir amb ells. Tot i que era el meu primer any, vaig acceptar. La competició es feia a Navarra i recordo que vaig patir molt, ja que jo era totalment nova en aquest món! Crec que vaig perdre almenys cinc quilos en aquella competició! Què t’aporta el trail que no trobes en un altre esport? Una emoció diferent. A part que sempre m’ha agradat molt la muntanya i la natura, fer trail et desperta unes emocions molt diferents. Sempre dic que quan corres una cursa en pla és com

Sílvia Puigarnau. Trail si anessis amb un ganxo, ja que has de mantenir un ritme, i això no m’atreu per competir. Amb les trails, en canvi, sí que no alces molt el cap, però pots gaudir molt de la natura i descobrir l’entorn. Per una altra banda, el fet d’estar fins a 9 hores corrent sense parar, és una manera de conèixer-te a tu mateix, escoltar el cos i dosificar les teves forces. Quines han estat les grans fites aconseguides fins al moment en aquest esport? El primer any vaig ser campiona del Circuit Català i amb la selecció catalana vam quedar terceres d’Espanya. El segon any, vaig quedar quarta a la Copa Catalana, on el nivell era més exigent. L’any passat, que era el meu tercer any, vaig quedar subcampiona a la Copa Catalana i vaig aconseguir bons resultats en algunes competicions de la Copa del Món. Finalment, aquest any estic corrent la Copa del Món amb l’equip de Matxacuca, he competit amb la Selecció Catalana i hem quedat primeres d’Espanya, i vaig, provisionalment, tercera a la Copa d’Espanya i primera a la Copa Catalana. La competició, viatjar,... implica unes despeses, com les assumeixes? Aquest és un món en el qual és molt difícil guanyar-te la vida. Tot i això, sempre pots comptar amb algun patrocini que t’ajuda a cobrir les teves despeses. Per exemple, en el meu cas, l’equip de Matxacuca és qui assumeix totes les meves despeses en les proves de la Copa del Món. En canvi, la meva participació en les copes catalana i d’Espanya les estic finançant jo. És molt car, i ara mateix he de tenir dues feines per poder-m’ho pagar tot, encara que tinc alguna ajuda, material esportiu gratuït i compto amb molts professionals al meu voltant que no em cobren o em cobren menys del que pertocaria. Si tingués un espònsor darrere, segurament podria tenir només una feina i, per tant, tindria més temps per entrenar i millorar. Hi ha alguna cursa que recordis especialment? En recordo moltes. Per exemple, l’any passat a la Copa Catalana, al Taga, vaig fer els últims 15 quilòmetres de la cursa amb un genoll obert a 15 punts. M’havia col·locat segona, el genoll no em feia mal, podia córrer i pel cap no em passava res més que continuar corrent. La gent em mirava, i com que no em paraven, jo seguia. Així que vaig arribar a la meta amb una cama plena de sang i em van portar directe a l’hospital. No vaig poder pujar al podi, això que vaig acabar segona i gairebé atrapo a la primera! La pràctica del trail en l’àmbit competitiu requereix una molt bona preparació física. Com t’entrenes?

La Sílvia a la cursa Dolomites Skyrates de Canazei, a Itàlia. Foto: Ian Corless.

Els entrenaments me’ls porta el Rafa Flores. Cada setmana m’envia el meu pla d’entrenament, que inclou córrer, bicicleta, esquí de muntanya a l’hivern i treball de força. A la setmana, entreno sis dies i en descanso un. En hores, entreno entre 15 i 20 hores setmanals. Pel que fa a l’alimentació, també segueixes algunes pautes nutricionals? Sí. Em porta el Jonatan Sánchez, que em controla les quantitats dels aliments al gram, que crec que és el que m’ha permès millorar molt aquest any. En aquest sentit, segueixo una dieta sense gluten (perquè no el tolero), molt equilibrada en totes les menjades i que varia en funció dels meus entrenaments i del que necessito en cada moment. A més, també faig entrenaments en dejú. Finalment, com a aliments prohibits, no puc prendre res de sucre ni d’alcohol. Quins diries que són els teus punts forts en competició? La baixada, i com més tècnica millor, és a dir, com més roca hi hagi, que no siguin camins nets, millor. Per una altra banda, cada vegada se’m donen millor les distàncies llargues. 31

Ultra Trail Terres de Lleida

patrocinat per ROTECNA

La primera Ultra Trail de les Terres de Lleida se celebrarà els dies 28 i 29 d'octubre i serà solidària. A la cursa de la Cameta Coixa a Miravet (Tarragona). Foto: Ramon Ferrer.

Per una altra banda, ara estàs immersa en la preparació de la primera Ultra Trail Terres de Lleida que se celebrarà el 28 i 29 d’octubre. Com sorgeix la idea de fer aquesta prova? Mai m’havia posat en l’organització d’una prova, però el Xavi Thai em va comentar que tenia la idea de muntar una Ultra Trail solidària per descobrir el nostre entorn i donar a conèixer el Trastorn Límit de Personalitat (malaltia a la qual es destinaran els diners recaptats), i com que tant ell com jo tenim persones al nostre entorn amb aquesta malaltia, vaig decidir sumar-me al projecte, que compta amb el suport de l’IRB Lleida. A més, la prova es farà per la Noguera, un entorn que conec molt i on em sento com a casa. Quines són les característiques dels recorreguts que heu preparat? Hi haurà dos recorreguts una ultra trail llarga de 92 quilòmetres amb 5.100 metres de desnivell positiu, validada per puntuar per anar a l’ultra trail de Montblanc, i un segon recorregut de 50 quilòmetres amb gairebé 3.000 metres de desnivell. Quina participació preveieu? Ens agradaria arribar als 150 inscrits per a cada recorregut. Esperem arribar-hi, seria un èxit! Una de les peculiaritats de la prova, és que es tracta d’un esdeveniment solidari. A què es destinaran els diners que recapteu? Es dedicaran a la investigació del Trastorn Límit de Personalitat. D’entrada, 5 euros de cada inscripció van directes a aquesta 32

causa, i tot el que puguem recaptar de més, benvingut serà. Per això, necessitem patrocinadors i molts voluntaris per cobrir les despeses de la cursa i que hi hagi superàvit per destinar-ho a la investigació. Aprofito per dir que necessitem molts voluntaris, així que, qui vulgui apuntar-se ho pot fer a la nostra pàgina web: www.ultratrailterresdelleida.com. En l’àmbit personal, quins reptes de futur t’has marcat en la pràctica de trail? Seguir millorant dia a dia, acabar aquesta temporada amb podi a la Copa Espanya i a la Copa Catalana i que la lesió, de la qual acabo de sortir, em respecti. De cara a l’any que ve, espero fer la Copa del Món combinada individualment i en equip, amb Matxacuca.

Marta Eroles i Fiñana. Psicòloga, treballadora social i mestra.

Com afrontar la tornada a l'escola? La tornada a l'escola s'ha de planificar; de no ser així, crea en els nens neguit i un cert desconcert que no saben ben bé com gestionar.

Arriba setembre i amb ell la fi del llarg període estiuenc que per la majoria de nens ha suposat un canvi d'horaris, hàbits i rutines. Tornar-les a adquirir no és fàcil, ja que això suposa pels més menuts una adaptació que requereix un temps i una dedicació de la qual sovint no disposen. La tornada a l'escola també s'ha de planificar; de no ser així, crea en els nens neguit i un cert desconcert que no saben ben bé com gestionar. Durant les vacances es relaxa la rigidesa horària i els més menuts s'hi acullen encantats. Probablement la majoria finalitzen un període en què han anat a dormir tard, no han hagut de matinar i les estones d'oci superaven les de treball. Però què passa quan, d'avui per demà, ens tornem a trobar a les portes d'un nou curs escolar? Què cal fer davant la dificultat que presenten els nens a adaptar-se als canvis que exigeix l'entrada al nou curs? És obvi que aquesta tasca, per senzilla que pugui semblar, resulta desconcertant per ells i requereix, per tant, un procés de transició que s'ha de treballar. Per aquest motiu, és necessari donar unes pautes facilitadores per aquells infants que necessitin suport per combatre-les i, un cop més, la psicologia ens ajuda a afrontar aquests canvis amb una sèrie de consells que ens serveixen per encarar el nou curs positivament.

1. Mentalització i anticipació per prendre consciència La preparació mental és fonamental a l'hora d'afrontar-se a noves situacions. Si aquestes vénen per sorpresa, no seran ben acceptades pels nens, doncs els infants necessiten fer-se'n a la idea de manera progressiva. Cal parlar-los unes setmanes abans del temps que falta per la tornada a l'escola, ajudar-los amb un calendari i marcar diàriament els dies que manquen per tal de 34

fer-los conscients i partícips del compte enrere.

2. Canvis conductuals És necessària l'adaptació progressiva als hàbits conductuals, com anar a dormir més d'hora i matinar en horari similar a l'escolar, unes setmanes abans, així com mantenir durant l'estiu unes mínimes obligacions per no perdre l'hàbit, com fer una estona de deures periòdicament.

3. Transmetre missatges de positivitat envers l'escola i els avantatges d'iniciar un nou curs Sovint els missatges «t'hauràs d'aixecar més d'hora» o «no tindràs tant temps per jugar» afavoreixen que el nen relacioni l'escola amb negativitat. És important evitar frases d'aquest tipus i canviar-les per oracions en positiu com ara «per fi podràs reunir-te amb els teus amics», «podràs aprendre més coses» i preguntar per aspectes positius que el mateix nen pugui aportar, sobre per què li agrada acudir-hi i quines coses ha trobat a faltar.

4. Fer de la preparació del material i planificació escolar una activitat familiar i lúdica Quan organitzem una excursió ho fem amb il·lusió i presentant l'activitat com a divertida i emocionant. En canvi, no solem fer-ho quan es tracta de folrar llibres, fer horaris o comprar els colors per emplenar l'estoig. Cal que convertim aquesta tasca en un espai de gaudir en família, que hi dediquem estones, i que en fem protagonistes els alumnes, per tal que ells puguin decidir en aquest procés.

5. Acompanyament i expectatives per al nou curs És necessari que durant les primeres setmanes acompanyem els fills a l'escola, compartim amb ells les novetats del nou curs i ens puguin ensenyar tot allò que ha canviat del centre durant l'estiu.

L'Estoneta

C/ Pau Casals, 20 – Agramunt 973 39 04 68

Morro de porc amb bolets

Ingredients:

Part de l'equip de l'Estoneta: la Judith, el Quico i la Diana. Foto: RotecnaPress.

Amb una cuina casolana i un tracte familiar, l’Estoneta ofereix menús de dilluns a diumenge, plats per emportar, servei de càtering i sopars per encàrrec, una àmplia oferta de serveis que ha anat ampliant al llarg dels seus 9 anys d’activitat. “El negoci familiar va començar l’any 2003, quan la meva mare va obrir ‘Ca la Rosa’, un supermercat de barri”, recorda la Judith Esteban, actual propietària del negoci, que afegeix: “A partir d’aquí, i al cap d’uns pocs mesos, els meus pares van decidir fer pollastres a l’ast per emportar i, més endavant, ampliar l’oferta amb diferents plats”. “L’any 2008, davant la creixent demanda, vam obrir el Bar-Restaurant L’Estoneta amb una cuina més gran i una zona de bar que, després, vam ampliar amb una zona de menjador. Hem anat fent sobre la marxa, sempre en funció de la demanda”, explica. Des del 2014, la Judith està al capdavant del negoci familiar. Entre les especialitats de la casa, destaquen els pollastres a l’ast, que tenen molt èxit des dels inicis, les paelles, els peus de porc, els callos i els caragols a la llauna. La principal oferta de L’Estoneta són els esmorzars de forquilla amb una àmplia varietat de plats, com els callos, les sardines, els ous trencats i diferents tipus de truites, a més d’entrepans freds i calents. Per una altra banda, de dilluns a diumenge ofereixen menú diari, amb cinc plats de primer per escollir i cinc de segon. “Sempre hi ha uns plats fixos, com l’amanida, la sopa o els macarrons de primer, però a partir d’aquí, anem variant. El preu del menú és de 9,5 euros de dilluns a divendres, i de 15 euros els caps de setmana. Finalment, a més dels plats per emportar que és un servei diari, també fan sopars per encàrrec i càterings per festes majors, batejos i comunions. “El servei més gran que hem fet és el de la 36

• • • •

Morro de porc. Pèsols. Brou de verdures. Bolets.

20 min.

• • • •

Sal. Tomata. Oli d'Oliva. Medalló de foie

GRAU DE DIFICULTAT:

Elaboració: Agafem el morro, el qual recomanem comprar-lo prèviament bullit, i el fiquem a bullir juntament amb els pèsols durant uns 10 minuts en un brou de verdures. A part, en una paella, fiquem oli d’oliva, prèviament macerat amb bitxo per tal que sigui una mica picant, i afegim una tomata ratllada. Paral·lelament, fregim els bolets, els afegim a la tomata i ho saltegem tot junt. Tot seguit, un cop escorreguts el morro i els pèsols, els afegim a la paella i ho saltegem. Si veiem que ens queda massa sec, anem incorporant una mica del brou amb el qual hem bullit el morro, aproximadament unes dues o quatre cullerades, en funció del gust. Finalment, només ens queda servir-ho al plat. Des de l’Estoneta, proposen rematar-ho amb un medalló de foie i acompanyar-ho amb un vi negre amb cos.

Festa Major d’Àger, per a unes 300 persones, el qual fa tres anys que fem”, explica la Judith. L’Estoneta compta amb tres espais diferenciats, una zona de bar amb capacitat per a 10 persones, un menjador per a 40 comensals i l’espai de la terrassa. En el dia a dia, la Judith compta amb l’ajuda de dues treballadores i el suport de la família. Després de 9 anys d’activitat, “la proximitat amb la gent, el tracte familiar i la cuina casolana”, els ha permès, segons la Judith, comptar amb “uns clients molt fidels”. De cara al futur, continuar com fins ara i treballar per oferir sempre el millor servei, són els principals reptes de l’equip de L’Estoneta.

TRIVIAL 1. Quin nom rep la narració que explica la vida d'una persona, normalment algú de rellevància? A/ Entrevista. B/ Cronografia. C/ Biografia. D/ Hagiografia. 2. Quan els fets s'exposen de manera cronològica, quin tipus d'ordenació té? A/ Retroactiu. B/ Atemporal. C/ Lineal. D/ Discontinu. 3. Quin nom rep el personatge principal sobre el qual recau la major part de l'acció narrada? A/ Narrador. B/ Secundari. C/ Antagonista. D/ Protagonista. 4. Com es denomina el tipus de narrador que participa de forma directa en la història? A/ En primera persona. B/ Protagonista. C/ En tercera persona. D/ En segona persona. Animal hervíbor.

SUDOKU Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

2 1

L'ENIGMA MATEMÀTIC Un ànec es troba a la vora d’un llac. Al costat hi ha un cartell que hi diu: PROHIBIT BANYAR-SE! Què farà per ficar-se a l’aigua?

JEROGLÍFICS Vols un bistec per sopar?

99 38

"Del porc, s'aprofita tot!"

El porc és un dels animals més presents en el nostre dia a dia i sovint no en som conscients. Vivim en un entorn agrari, on la producció porcina és un ofici més, consumim una mitja de 10,68 quilos de carn de porc per persona i any, el porc és una carn molt present en la nostra cuina: peus de porc, llonganissa, botifarra,… també en les nostres tradicions com la matança del porc i, finalment, en la nostra llengua. En aquest Impuls, volem repassar algunes de les dites i refranys que fan ús del porc per descriure i fer referència a diverses situacions quotidianes. 1. El dimarts duu mala sort, ni casis filles ni matis porc: Expressió sorgida de la creença popular que el dimarts és un dia de poca fortuna, una creença derivada de la mitologia grega on “Mart” és el déu de la guerra i de la destrucció. 2. Agost arribat, els porcs tancats: Són més de cent les dites i refranys populars catalans que podem trobar referides a l’agost i als porcs, un mes en què els dies són molt calorosos, però les nits comencen a ser més fresques. Fruit d’aquesta calor diürna, neix aquesta i altres dites referents a la feina agrícola, com a sàvies recomanacions que cal tenir en compte. 3. A l'estiuet de Sant Martí, mata el porc i encuba el vi: Refrany que fa referència a aquells dies al voltant de l’11 de novembre en què les temperatures pugen i tenim 40

sensació d’estar de nou a l’estiu. Per una altra banda, la matança del porc és una cerimònia que tradicionalment comença a celebrar-se a partir de la festivitat de Sant Martí amb l'objectiu d'emmagatzemar carn per passar l'hivern. 4. Del porc, s'aprofita tot: Una de les dites més populars referides al porc, ja que certament aquest és un animal del qual se n’aprofiten gairebé totes les parts per fer diferents productes frescos i elaborats: pernil, llom, embotit, galtes, peus, morro, orella,... 5. Any acabat, porc engreixat: Dita per expressar que tota la inversió realitzada al llarg de l’any està a punt per a la matança el dia de Sant Antoni, al gener. 6. A cada porc li arriba el seu Sant Martí: Aquest refrany s’utilitza molt per expressar que a tothom li arriba la seva tongada de desgràcies o li arriba el moment d'haver de compensar allò que no ha fet bé. 7. Dir [a algú] el nom del porc: En sentit figurat, aquesta expressió que s’utilitza com un insult, per parlar clar a algú, sense embuts i dir-li la veritat del que un creu encara que li pugui saber greu. *Altres dites molt conegudes: 'El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella'; 'd'un porc, per més que faràs, més de quatre pernils no en trauràs'; a qui té nou porcs a la salera, bon Nadal li espera; 'el porc mort pel febrer, no sala bé'...

JEROGLÍFICS

L'ENIGMA MATEMÀTIC

TRIVIAL

Ovella (o, vella)

Solució: L'ànec es banyarà, perquè no sap llegir.

1-C, 2-C, 3-D, 4-A.

No, un ou (nou, nou)

SUDOKU 9