Impuls Cal Selva

EDITORIAL, 3

3r trimestre 2018

CAL..., 3 QUI SOM?, 4

AURELI QUEROL, ALBOCÀSSER

QUI SOM?, 6

DEPT. INSTAL·LACIONS EXTERNES ENTREVISTA A FRANK REOLLO

QUADERN DE BITÀCOLA, 8 COM LA SANITAT D'AQUÍ, ENLLOC REMEIS NATURALS, 10

EL COL·LAGEN

EMPRENEDORS, 12 ASSESSORIA DEL SIÓ AGRAMUNTINS PEL MÓN, 16

ROGER ROMEU, DUBLÍN

SALUT SÈNIOR, 20

DIABETIS

SOLIDARIS, 24

ORIOL I MARTA, FAMÍLIA D'ACOLLIDA

DIARI D'UN NÒMADA, 28

SAFARI PEL KRUGER

ENTITATS, 30

CREU ROJA AGRAMUNT

MATERNITAT, 32

FILLS, LACTÀNCIA I PARELLA

L'ESPORT, 34

CLUB HANDBOL AGRAMUNT

PSICOEDUCA, 36

ANSIETAT PER SEPARACIÓ

EL RACÓ DEL PORC, 40

Cal Selva

2

L’origen de Cal Selva es remunta a l’any 1963, quan en Josep Selva va decidir que l’habitatge, ubicat a l’avinguda de Marià Jolonch, seria la seva llar familiar. Allà s’hi va traslladar amb la seva dona, la Lola Areny de la Masia d’Els Arquells, i les seves dues filles, la Mª Teresa i la Rosa. La part posterior de l’habitatge comptava amb un gran magatzem que havia estat dedicat al comerç de palla i alfals del pare de família, anomenat “Farratges Josep Selva”.

La construcció de la casa familiar va girar entorn la idea d’en Selva de fer una estructura simètrica de dues plantes perquè les filles heretessin un pis cadascuna. No obstant això, tal com ens relata la Mª Teresa Selva Areny, al pis de dalt mai no s’hi va arribar a edificar res: “El vàrem utilitzar de corral per les gallines”, assegura.

Malauradament, en Josep Selva va emmalaltir i morir amb 48 anys, conseqüència d’unes febres de la Batalla de l’Ebre que li havien curat, però que li van acabar afectant el fetge. D’aquesta manera, la casa va passar a ser propietat de la seva dona i de les dues filles, fins que va faltar la Lola, i la Rosa se’n va anar a viure a Manresa, deixant la Mª Teresa.

Amb el temps, l’any 2008, la Mª Teresa va decidir vendre l’habitatge, amb la finalitat de crear una nova edificació. L’única condició que va posar, va ser la de “mantenir viva la voluntat del seu pare”. D’aquesta manera, la filla gran de cal Selva va signar una permuta amb el constructor de l’edifici, en la qual acordava la construcció d’un bloc, reservant un pis per a cada germana. Sota aquest conveni neix “l’Edifici cal Selva”, renom que el constructor va voler conservar, i que encara perllonga fins al dia d’avui.

Actualment, ambdues germanes continuen posseint els immobles.

La Mª Teresa explica que viu en aquest pis amb el seu home, en Ventura Valls, i afegeix que sempre ha “mantingut viu el record del seu pare i de la seva infància”.

Amb la voluntat de continuar creixent i sent líders en el nostre sector, en els últims mesos hem invertit en una renovació i ampliació del parc de maquinària de l’empresa, el qual que ens permetrà agilitzar i optimitzar els nostres processos de producció. Les noves tendències del mercat ens han portat a la creació, a més, de nous productes; tremuges de grans dimensions per a engreixos i productes electrònics i automatitzats per a maternitats. Unes novetats que presentarem en la pròxima edició d’EuroTier 2018, que se celebrarà el pròxim mes de novembre a Hannover, Alemanya.

Per una altra banda, en la nostra voluntat de mostrar l’activitat diària dels diferents departaments de Rotecna, en aquesta ocasió us atansem la secció d’instal·lacions externes, aquella que s’ocupa de donar assessorament i servei tècnic als clients davant de dubtes i incidències referents a aquells productes més complexos del nostre catàleg. El ràpid i bon servei d’aquest departament ens ajuda a mantenir un bon nivell de satisfacció dels clients amb la nostra marca.

Gener Romeu Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: rotecna@rotecna.com Direcció: Gener Romeu.

Redacció: Tamara Lombardo. Auxiliar: Noèlia Burgos.

Maquetació i publicitat: Tamara Lombardo.

Preimpressió: David Mercado.

Col·laboradors: Montse Serra, Gilbert Esteve, Marta Eroles, Anna Pujadó i Teresa Duran.

Dipòsit legal L-213-99

CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS tamara.lombardo@rotecna.com IMPULS DIGITAL / issuu.com/rotecnapress BLOG / impulsagramunt.blogspot.com.es XARXES / IMPULS-d-Agramunt Imatge actual de l'edifici 'Cal Selva'. Foto: RotecnaPress.

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

Aureli Querol

Aureli Querol: “Intento adaptar-me a les peticions dels grangers i ser sincer amb els productes que venc. El que vull és oferir un servei de garantia”

Les sitges metàl·liques de fabricació pròpia. Font: Aureli Querol

Aureli Querol funda la seva pròpia empresa com autònom pels volts de l’any 1986, arran d'heretar una granja familiar. Les necessitats d'acomodament del recinte van dur al ramader a iniciar-se en la compra i les instal·lacions pròpies d'automatismes, fins que en Cèsar Comes, un dels seus proveïdors, el va empènyer a iniciar-se en l'aventura de l'equipament de naus ramaderes.

D'aquesta manera, s'especialitzen en el muntatge i manteniment de material per a granges, com per exemple sistemes automatitzats d'alimentació, sitges metàl·liques, muntatge de ventiladors per a granges avícoles, i calefacció per a granges, entre molts d'altres.

La seva línia de treball gira entorn de l'àmbit provincial, disposant de la seu empresarial a la província de Castelló, en la població d'Albocàsser. “Normalment em desplaço en un radi de 150 quilòmetres, perquè tots els productes que venc els instal·lo i em responsabilitzo del seu manteniment”, afirma Querol, que destaca que actualment ha incorporat a tres persones que l'ajuden a desenvolupar el seu negoci, sent el nombre total de treballadors de l'activitat empresarial d'Aureli Querol.

Un servei personal de primera mà L'assistència que ofereix Aureli Querol es caracteritza per ser molt propera als seus clients i personalitzada. “Intento per damunt de tot adaptar-me a les peticions dels grangers, i ser sincer amb els productes que venc. El que vull és oferir un servei de garantia i assegurar-me que he fet una bona instal·lació. La meva prioritat és vetllar pel bon funcionament de les naus ramaderes i resoldre les avaries dels meus clients”, explica l'Aureli.

4

La Grow Feeder de Rotecna, present a les instal·lacions d'Aureli Querol.

Amb una cartera de 800 clients facturats i el tracte continu amb un total de 250-300, un dels grans projectes que està desenvolupant Aureli Querol és l'equipament d'una instal·lació porcina. Aquesta es troba a les Coves de Vinromà, i acull tres naus amb 800 mares. Amb un magatzem de reposició, un de gestació i un altre de maternitat, el projecte es tancarà amb una sala de transició.

L'obra claus en mà, on l'empresa porta a terme des de la construcció de les naus fins a la instal·lació de tot l'equipament necessari per garantir el bon funcionament de la granja, és el servei més destacat de la firma, que també ofereix serveis de reforma d'explotacions velles, manteniment posterior de les instal·lacions i reparació de productes.

La relació amb la nostra empresa Els lligams empresarials d'Aureli Querol amb Rotecna es remunten a l'any 1991. “Recordo que en aquells temps necessitava productes, i aleshores va venir a la província un viatjant que ens va mostrar equipament per a instal·lacions porcines”, explica l'Aureli, que afegeix que el primer contacte que va tenir amb Rotecna va ser en un dels estands de l'empresa en una fira de Barcelona. “Sovint penso que el meu negoci s'assembla als inicis de Rotecna", afegeix. "De fet, tinc un bon record de quan l'empresa ens va convidar a tots els seus distribuïdors a la inauguració de la primera nau que va instal·lar al polígon industrial d'Agramunt, el lloc actual de la seu empresarial, on vam tornar uns anys després per tal de celebrar el vint-i-cinquè aniversari de Rotecna", conclou el ramader, festa de la qual té un bon record.

Albocàsser

Albocàsser, història i patrimoni arquitectònic

Vista de la vila d'Albocàsser

Situat a la comarca de l'Alt Maestrat, es troba el municipi d'Albocàsser. Està dolçament aposentat a la falda d’un turó, rodejat d’ametllers i olivers, entre la Rambla Carbonera i el Barranc de la Valltorta, en un domini de corredors i muntanyes que posen en contacte les terres altes del Baix Aragó i els Ports de Morella amb els espais litorals banyats pel Mediterrani, pel que constitueix un important nus de comunicacions al nord de la província de Castelló. La seva història es remunta a milions d’anys enrere; i en són una mostra les abundants pintures de l’Art Rupestre Llevantí al Parc Cultural Valltorta Gassulla, així com diferents objectes de l’edat de bronze, ibers, romans i musulmans, datant l'origen de la vila d'Albocàsser l'any 1239.

TURISME El principal patrimoni cultural i atractiu turístic d'Albocàsser és l'Església Parroquial de l'Assumpció, decorada amb el retaule gòtic de l’Esperança i peces d’orfebreria. En segon lloc trobem l'Ermita de Sant Miquel, la de Sant Pere Màrtir i la Capella del Calvari. Aquesta es troba al costat de les últimes cases del Raval Alt. La capella principal va ser derruïda durant la Guerra Civil

Façana de l'Ermita de Sant Pere Màrtir

Espanyola i reconstruïda anys més tard. Passejar pels carrers d'Albocàsser és també una manera de conèixer la història d’aquest municipi. A més, s’ha de donar importància a les restes de castells i muralles, així com Els Llevadors i les Torres de la Falçà i de la Fonteta.

FESTES El municipi d'Albocàsser compta amb cinc dates assenyalades en el calendari dels veïns. Els dies 16 i 17 de gener se celebra una processó amb animals i la lectura a la popular "publicata", una crítica satírica anual sobre la població, en honor a Sant Antoni Abad. D'altra banda, un dels costums autòctons del municipi és la "cantada de cartes" que es realitza cada 7 de desembre, el vespre anterior a la festivitat de la Immaculada Concepció.

Les Festes Patronals són una altra festa assenyalada, ja que s'organitzen al voltant del 15 d'agost en honor a la Verge de l'Assumpció i es perllonguen durant 10 dies. A més, l'últim diumenge d'abril se celebren els romiatges a Sant Pere Màrtir, Sant Miquel i Sant Pau. L'últim esdeveniment anual és la Festa de l'Ofrena, on els particulars fan una oferta de productes locals.

5

Departament d'instal·lacions externes FITXA TÈCNICA: • Any de creació: 1991.

• Nombre de treballadors: 3.

El Joan Fernández, el Frank Reollo i l'Eduard Areny formen l'equip d'instal·lacions externes. Foto: RotecnaPress.

La secció d’instal·lacions externes de Rotecna ofereix al client un complet servei de post venda en la posada en marxa, assessorament i resolució de possibles avaries en aquells productes més complexos, com podem ser els sistemes de distribució d’alimentació i els diferents sistemes d’alimentació electrònica que la marca comercialitza. Així, a través d’aquest servei, s’aporta un valor afegit als productes i s’incrementa la confiança i satisfacció dels clients en Rotecna, ja que se’ls dóna una resposta ràpida i eficaç davant de qualsevol dubte i/o incidència, conscients que a les granges es treballa amb animals vius i el temps és molt important.

De muntadors a servei tècnic En els inicis, el contacte de Rotecna amb el ramader era molt més directe, ja que l’empresa fabricava, comercialitzava directament al client final i instal·lava els productes a granja.

Amb el creixement de la firma a tot el territori nacional i la seva expansió internacional es produeix un canvi de sistema: actualment Rotecna fabrica i comercialitza els productes als nostres distribuïdors, que són els que venen directament al ramader i els instal·len. Tot i això, la voluntat de mantenir la satisfacció del client i que aquest continuï confiant amb la marca Rotecna, va fer reinventar el llavors servei de muntadors en un servei tècnic d’instal·lacions externes específic per a aquells productes més complexos tecnològicament, que inclouen electrònica i informàtica.

A banda del canvi de concepte que la secció ha viscut en paral·lel al creixement de Rotecna, l’evolució digital ha permès millorar el servei que la secció ofereix al client. Així, internet ha esdevingut 6

una eina bàsica que permet diagnosticar i resoldre problemes de manera 100% on line, sense necessitat de desplaçar-se físicament fins a la granja. Els sistemes desenvolupats per Rotecna estan dissenyats per poder-se configurar via internet des de qualsevol lloc del món, sempre que l’explotació tingui accés a la xarxa.

El dia a dia de la secció Els treballadors de la secció es reuneixen tots els dilluns al matí per enumerar aquelles tasques que es poden programar al calendari, com són les posades en marxa, assessoraments d’instal·lació... i ubicar-les en el mapa amb l’objectiu d’optimitzar les rutes a realitzar aquella setmana. A partir d’aquí, es compagina el servei ordinari de la secció amb les urgències que puguin sorgir i que requereixin una resposta immediata.

Instal·lacions externes és una de les seccions que funciona de manera més autònoma, sense tenir una dependència directa d’altres departaments. Tot i això, compta amb uns procediments molt automatitzats. Sí que tenen una relació més estreta amb el departament de Qualitat per poder traslladar les necessitats i possibles queixes dels clients, i donar una solució immediata, així com amb el departament Comercial, el qual els van indicant les vendes realitzades per poder organitzar i planificar amb el client la posada en marxa del producte.

A mitjà termini, la secció d’instal·lacions externes considera que el Dositronic (sistema integral d’alimentació electrònica) és el gran repte que tenen per la complexitat de la seva funcionalitat i el fet que el llançament del producte ha estat un èxit per les possibilitats i beneficis que aporta al ramader.

Frank Reollo

“M’agrada gaudir de la satisfacció de reparar una avaria, solucionar el problema que té el client i veure com t’ho agraeix”.

Amb una llarga experiència com a tècnic en electrònica, el Frank Reollo va arribar a Rotecna el 3 juliol del 2006 amb la voluntat de sumar-se i dirigir l’equip d’instal·lacions externes de l’empresa.

El seu objectiu és, sempre, resoldre de manera efectiva els dubtes i problemes que poden tenir els clients amb aquells productes més complexos per la seva configuració electrònica.

Què feies professionalment abans d’entrar a Rotecna?

Era encarregat i coordinador de manteniment, i formava part de l’equip de millores de processos i productes d’una empresa que fabricava bosses d’airbag per diferents models i marques d’automòbil. A més, a través d’aquesta multinacional, estava vinculat a altres empreses per temes tècnics i de manteniment.

Com va sorgir la possibilitat de treballar a Rotecna?

Després de 9 anys, l’empresa per la qual treballava va decidir, per un tema de costos, deslocalitzar-se a la República Txeca. Tot i que sabia que perdria la feina, l’empresa em va demanar col·laborar en el trasllat, vaig accedir-hi i, certament, va ser una gran experiència de la qual vaig aprendre molt. Pocs mesos després d’estar a l’atur, el gerent que, en aquell moment, hi havia a Rotecna, que em coneixia professionalment, va contactar amb mi per proposar-me una feina que creia que s’adaptava al meu perfil i em podria interessar. Vaig acceptar, i ja fa més de 12 anys que estic aquí!

Com recordes els teus inicis a l’empresa?

El primer any va ser dur, ja que vaig estar treballant com a tècnic i vivint a Terrassa, de manera que feia molts quilòmetres per venir a treballar. Matinava molt. És més, si feia ruta i havia de dormir fora, descansava més que anant a casa a dormir. Tot i això, vaig aprendre molt dels equips amb què treballàvem, dels companys, de la dinàmica de la feina, de la necessitat de ser molt autònom i gestionar moltes coses directament amb els clients.

Sempre has estat al capdavant de la secció?

L’oferta de feina era com a responsable del departament, però conscient que abans havia d’aprendre el funcionament de l’empresa, conèixer els companys i els equips tècnicament, vaig acceptar amb la condició d’estar el primer any com un tècnic més de l’equip i després afrontar el repte de dirigir el departament.

Frank Reollo, responsable del departament d'instal·lacions externes.

Què és el que més t’agrada de treballar a Rotecna?

El contacte directe amb el client i l’autonomia laboral que tenim per resoldre problemes segons la nostra experiència. M’agrada gaudir de la satisfacció de reparar una avaria, solucionar el problema que té el client i veure com t’ho agraeix. En molts moments he patit per la complexitat de la instal·lació, per la importància del client, per la falta de temps i recursos de forma puntual... però al final sempre et queda la satisfacció d’acabar solucionant qualsevol d’aquests problemes.

Com és el teu dia a dia a Rotecna? És agradable arribar a la feina i tenir bona sintonia amb tots els companys. Sempre que m’ho demanen, i puc, col·laboro i intento ajudar, i sé que quan sóc jo qui necessita l’ajuda, la rebo.

Hem de pensar que, a vegades, és qüestió de tenir paciència i flexibilitat per adaptar-se, i que no falti mai el bon humor!

Com valores la capacitat d’innovació de Rotecna?

El departament de I-D té un gran equip humà, preparat per donar les millors solucions als clients. Sempre estem alerta per intuir cap a on va el mercat i intentar oferir la millor solució al millor preu.

Davant de les expectatives futures de l'empresa, quina creus que pot ser la teva aportació?

Continuar oferint el millor servei tècnic, assessorar el client amb la millor voluntat, reparar una avaria, col·laborar en la venda d’un company comercial, participar en indicar com fer la instal·lació a un distribuïdor... i mantenir la satisfacció de les persones i empreses a les quals, des de Rotecna, puc ajudar.

7

Jordi Pelegrí Comercial als EUA i Amèrica Llatina

Com la sanitat d'aquí, enlloc!

"El noi estava fent-me les radiografies i continuava la partida del videojoc a l'ordinador!".

A d'alt, el Jordi Pelegrí amb l'Oscar Arboleda i, a la dreta, l'estat en què tenia el turmell esquinçat.

Estava de viatge a Colòmbia fent una visita al nostre distribuïdor al país, l’Oscar Arboleda, quan, l’últim dia, en arribar a l’hotel, just a la porta, vaig patinar i caure, amb tan mal peu que em vaig fer un esquinç de segon grau al turmell. L’endemà, havia d’agafar l’avió de tornada a Madrid. No obstant això, quan va venir l’Oscar a recollir-me per portar-me a l’aeroport, en veure l’estat en què estava el meu turmell, molt unflat, va proposar-me anar al metge. Tot i que jo no estava molt convençut, finalment, vaig cedir i em va acompanyar a un centre sanitari privat colombià.

Després de l’espera, em van passar a fer-me unes radiografies.

Només entrar a la sala, la persona responsable em va rebre asseguda davant de l’ordinador, sense aixecar la mirada de la pantalla. Llavors, em vaig adonar que la seva concentració es devia al fet que estava jugant a un videojoc! “Comencem bé”, vaig pensar per mi... M’atén, em col·loca darrere la pantalla, i entre radiografia i radiografia, veig que es va atansant a l’ordinador per teclejar alguna tecla. Estava fent-me les radiografies i continuava la partida del videojoc! La situació era surrealista. Jo, al·lucinava.

Un cop acabades les radiografies em va passar al metge, un home d’uns 60 anys que per la manera de gesticular i parlar era molt graciós. Em va fer el qüestionari pertinent de com m’havia lesionat, va consultar les radiografies, em va mirar el turmell...

Però el que estava sent una visita “normal”, va fer de nou un gir de 180 graus, quan el nostre distribuïdor al país, que m’havia acompanyat, li va proposar al ‘doctor’ fer-me fregues amb una ‘cremeta’ de marihuana. En veure que el metge no ho trobava del tot malament, vaig interrompre la conversa, per dir la meva; li vaig explicar que marxava cap a Espanya en avió i que havia 8

de fer escala a l’aeroport de Miami, on els controls són molt estrictes, i més si vens de Colòmbia. Llavors la seva resposta, en to bromista, va ser que en lloc de fer-me fregues, millor me la fumés!!! Des d’aquell dia va quedar batejat com a ‘doctor marihuana’.

Sense acabar de creure’m encara si es tractava d’una situació real, vaig optar per preguntar al metge, amb el turmell molt unflat i amb dolor, si em podia posar una vena o enguixar-me el turmell? I la resposta, entre rialles, van ser: “Si et deixo anar amb el peu enguixat a Miami, t’asseguro que no passes, i més venint de Medellín!”.

En definitiva, després de la visita més surrealista que he tingut mai, l’única solució viable que em va donar, va ser posar-me una turmellera, caminar amb ella els 5 quilòmetres de canvi de terminal de Miami i fer teatre per passar de pressa tots els controls.

Ja a l’avió, assegut al seient d’emergència, vaig decidir aprofitar la situació de lesionat per demanar a l’hostessa poder posar el peu en el seu seient. Després de concedir-m’ho, vaig viatjar, dins de les circumstàncies, en les millors condicions possibles.

Finalment, quan vaig arribar a casa, el primer que vaig fer, òbviament, va ser anar al metge, segur i convençut que era impossible trobar-me un panorama similar al viscut a Colòmbia!

Tot i que la visita va anar bé, el metge em va haver de repetir les radiografies, ja que, sorprès, em va assegurar que estaven totalment cremades, que era impossible veure res en elles! Em vaig recordar del noi que me les feia mentre jugava a l’ordinador.

9

Montse Serra Especialista en herboristeria

El col·lagen, un regenerador natural

Per estar en plena forma i combatre els efectes de l’edat, és important seguir una bona alimentació i fer exercici, els beneficis del qual podem potenciar amb algunes plantes i/o complements naturals.

Col·lagen.

Amb l’edat és habitual que apareguin problemes als ossos i a les articulacions, que comencem a tenir dolors i problemes com l’artrosi, l’artritis, l’osteoporosi i que la pell comenci a envellir amb l’aparició d’arrugues. Per poder estar en plena forma i combatre aquests efectes de l’edat, és important seguir una bona alimentació i fer exercici, els beneficis del qual podem complementar amb algunes plantes o complements naturals. És el cas del col·lagen, un complement regenerador bàsic pels ossos, cartílags, tendons... i també per la pell.

Cúrcuma.

El col·lagen El col·lagen és d’origen boví i marí, i el que millor assimilem és el col·lagen hidrogenat, que el podem trobar en diferents formats: en pols, xarop o comprimits. De manera natural, els aliments que més en porten són les carns de pollastre i gall d’indi. A més, hi ha aliments que estimulen el nostre cos perquè en produeixi com les fruites riques en Vitamina C com la taronja, el kiwi o la llimona, i verdures com les cols de Brussel·les, els espinacs, el pebrot vermell i la tomata. Per això, és important menjar una àmplia varietat d’aquestes fruites i verdures. Així, paral·lelament al consum de col·lagen, l’alimentació i l’exercici són fonamentals per tenir unes articulacions més flexibles.

En el cas de les persones que pateixen dolor, se’ls pot aconsellar prendre plantes per pal·liar-lo, com l’harpagòfit, una planta d’origen sud-africà molt eficaç, les arrels de la qual tenen un efecte analgèsic per reduir la inflamació i el dolor.

La cúrcuma Per una altra banda, també podríem aconsellar el consum de cúrcuma, ja que entre les seves propietats podem destacar que és un potent antiinflamatori i antioxidant. Precisament, és una de les plantes sobre les quals s’han realitzat més estudis i s’ha pogut demostrar la gran varietat de propietats que té en aquest sentit, arribant a comparar la seva efectivitat amb alguns medicaments.

En el cas de dolor, es recomana prendre la cúrcuma en 10

comprimits. També es pot prendre en pols per fer infusions, com a condiment a la cuina, i fresca per ratllar-la i posar-la a les amanides.

Altres complements Finalment, altres complements que també ens poden ajudar a millorar la salut dels ossos i les articulacions, són aquells que porten vitamina D, que ajuda a assimilar, mantenir i absorbir la calç; vitamina K, que potencia l’assimilació de la calç i evita que es fixi a les arteries; i la vitamina C, que augmenta la densitat mineral òssia.

11

Assessoria del Sió

“El que més m’agrada és poder aportar solucions a les empreses i professionals que venen a l’assessoria amb una necessitat o un problema””.

L'Esther Garcia a l'assessoria. Foto: RotecnaPress.

Amb anys d’experiència en l’empresa privada en àmbits com el medi ambient, la qualitat i la gestió de residus, i les ganes de buscar nous horitzons professionals, el 2016 l’Esther Garcia decideix emprendre un nou projecte i crea l’Assessoria del Sió. Amb la voluntat de resoldre problemes i aportar solucions, l’Assessoria del Sió ofereix una àmplia oferta de serveis de consultoria i gestió de tràmits.

Per què decideixes obrir l’Assessoria del Sió?

Va ser el 2015, llavors jo estava treballant com a tècnica al departament de Qualitat en una empresa del sector ramader realitzant tota la documentació referent al llançament al mercat de nous productes i formant al personal de l’empresa en la seva manipulació. Tot i això, amb el temps les funcions que portava a terme van anar variant, jo vivia a Agramunt i treballava a Lleida, de manera que passava moltes hores fora de casa, a més, feia poc havia tingut una nena... Van ser una suma de diversos factors que em van portar a replantejar-me el moment, canviar de feina i fer alguna cosa diferent. Jo sempre m’havia plantejat la possibilitat de crear un servei de consultoria a través del qual aportar solucions a professionals que venen a tu amb alguna necessitat. D’aquesta manera, després de madurar la idea durant un temps, veure que a Agramunt no hi havia cap assessoria amb serveis similars als que volia oferir i comptar amb el suport de la família, vaig decidir intentar-ho, i l’abril del 2016 obria les portes de l’assessoria.

Tenies experiència en aquest sector?

Totes les feines que he desenvolupat amb anterioritat han tingut relació directa amb els àmbits entorn dels quals ara faig 12

consultoria i assessoria: qualitat, medi ambient, seguretat alimentària i gestió de residus. Al llarg de la meva carrera professional he treballat per a empreses de sectors molt diversos dins de la meva especialitat en ciències mediambientals.

D’aquesta manera, la suma de l’experiència recollida en les diferents empreses i la realització d’un màster en enginyeria ambiental, m’han aportat els coneixements necessaris per poder oferir ara tots els serveis que tenim a l’assessoria. Pel que fa a la part de comptabilitat, amb serveis més similars als quals s’ofereixen en una gestoria, la porta el meu company de feina, el Jordi Muntané.

Qui treballa a l’assessoria?

Estic jo com a gerent, que gestiono la part de consultoria i assessoria, i el Jordi que porta la part de comptabilitat i de tràmits, com la classificació empresarial per poder treballar amb l’Administració Pública.

Quins serveis oferiu?

Tenim una cartera molt àmplia, que podem dividir en diverses branques: • Gestoria ambiental; realitzem tràmits amb l’Agència Catalana de l’Aigua i amb l’Agència de residus, que són tràmits que algunes empreses poden conèixer, però on especialment necessiten ajuda davant de canvis de normativa o certs requeriments més específics.

• Enginyeria; fem els tràmits necessaris per a l’inici d’una nova activitat o ampliació, registres i autoritzacions d’activitats i productes...

Assessoria del Sió

• Activitat agroramadera; redactem els plans de dejeccions ramaderes, tramitem granges noves i ampliacions, dissenyem plans de fertilització... i també hem fet algun projecte constructiu a través d’alguns col·laboradors.

• Assessoria i consultoria en normatives de Qualitat (ISO 9001) i de Medi Ambient (ISO 14001), a més d’assessorament en temes de seguretat alimentària.

• Serveis de gestoria: tenim la part de comptabilitat, les classificacions empresarials per treballar amb l’Administració Pública i la tramitació d’ajuts i subvencions.

Què ha estat el més difícil dels inicis?

Que et coneguin i que sàpiguen el que fas. Com assessoria, alguns dels serveis que oferim són molt puntuals i per a moments concrets, fet que ens obliga a intentar que les empreses i possibles clients ens tinguin presents en aquells moments que ens pugui necessitar. Per una altra banda, en el tema, per exemple, de les ISO, és un àmbit en el qual la majoria d’empreses confien sempre amb la mateixa gent i has de treballar perquè et donin la seva confiança. No obstant això, en el tema de les ISO 9001 i 14001, vam tenir sort, perquè el 2015 hi va haver uns canvis de versió que ens van afavorir, ja que alguns professionals van requerir el nostre servei de consultoria.

I el més fàcil?

Treballar, ja que fas una cosa que t’agrada. Sí que és cert que, en el dia a dia, sorgeixen dificultats, hi ha períodes amb més volum de feina i pressió pels terminis d’entrega, però fas el que t’agrada.

L'assessoria es troba al carrer Germandat de la Sang. Foto: RotecnaPress.

Quins són els serveis que més us sol·liciten en una zona com Agramunt?

La posada en marxa i modificacions d’activitats, plans de dejeccions ramaderes, consultories en temes de productes (químics, adobs...), registres, servei d’assessoria en el sector agroalimentari, auditories d’ISO... són diversos.

Per la vostra especificitat, el radi d’actuació va més enllà d’Agramunt, d’on són els clients de l’assessoria?

Que és el que més t’agrada d’estar al capdavant de l’assessoria?

Principalment, el fet de poder aportar solucions a les empreses i professionals que venen a l’assessoria amb una necessitat o un problema. Poder-los ajudar fa que et sentis útil. Per una altra banda, la falta de monotonia, ja que cada client i cada projecte és diferent. Cada empresa té les seves peculiaritats, treballem amb clients de sectors i activitats molt diverses... Cada dia és diferent.

Principalment de la província de Lleida i de Barcelona, pràcticament et diria que a parts iguals, i també tenim algun client a Tarragona. La veritat és que al principi ens va sorprendre que ens vinguessin a buscar empreses de Barcelona, però estem molt contents. Això ho hem aconseguit gràcies a establir col·laboracions amb altres consultories i enginyeries, les quals després ens han recomanat a empreses amb les quals treballen.

Personalment crec molt amb les col·laboracions, són molt importants per créixer i arribar a més gent.

Després de dos anys, quins projectes de futur teniu?

Mantenir-nos. Encara que sigui fàcil dir-ho, és complicat. En aquests dos anys hem tingut mesos de tot, encara que ara tenim més continuïtat amb alguns clients, necessitem que la gent recordi que estem aquí quan necessitin qualsevol dels nostres serveis. Pel que fa a la nostra oferta, ja és molt àmplia, però potser ens plantejaríem ampliar els serveis d’ISO amb la 22000, que és la referent a seguretat alimentària, ja que tenim diversos clients d’aquest sector.

Quin és el perfil de client que teniu?

Petites, mitjanes i grans empreses de diferents sectors, empresaris, professionals del sector agroramader... és un perfil molt ampli.

13

14

15

Roger Romeu – Dublín Dublín, bon ambient, pubs i música en directe "Només feia tres setmanes que era allà i ja vaig tenir clar que quan acabés les pràctiques em quedaria una temporada a Irlanda".

El Roger en un dels paisatges típics de la costa irlandesa. Foto: Roger Romeu.

Amb les idees molt clares, el Roger Romeu marxava a Irlanda per un període de dos mesos, però amb la predisposició d’allargar la seva estada si l’experiència anava bé. Finalment va ser així i, al llarg d’un any, el Roger ha passat d’estar com a becari de màrqueting en una petita immobiliària, a estudiar en una acadèmia per millorar l'anglès i, finalment, a treballar, en l’actualitat, per a una coneguda empresa de màrqueting digital.

La valoració no pot ser més positiva, i una mostra de la capacitat de superació dels joves quan no defalleixen en els seus objectius.

“Des d’un principi quan vaig començar a estudiar Comerç Internacional a la Salle de Mollerussa tenia clar que voldria fer les pràctiques a fora. Primer vaig fer l’intent d’anar a Alemanya, ja que havia estudiat alemany, però no va poder ser. Tot i això, no vaig desistir i, després d’acabar els estudis de Màrqueting, vaig aplicar per fer les pràctiques a Dublín i llavors sí que em van atorgar la beca”, recorda el Roger.

Amb tot organitzat des del centre (l’empresa on havia de fer les pràctiques i la família amb la qual conviuria), el Roger arribava a Irlanda el setembre de 2017, concretament a la localitat de Swords, a uns 17 kilòmetres de Dublín. El seu caràcter obert i amigable i les ganes de viure l’experiència, li van facilitar l’adaptació al país i a la nova rutina. “Només feia tres setmanes que era allà i ja vaig tenir clar que quan acabés les pràctiques em quedaria una temporada a Irlanda”, assegura.

Els dos mesos de pràctiques li van servir per aprendre professionalment, relacionar-se amb gent del país, fer nous amics i conèixer Dublín. “De 2/4 de 9 del matí a 17h de la tarda 16

estava a l’empresa, una petita immobiliària que gestionava equipament per a oficines amb 5 treballadors a l’oficina, tots irlandesos, i un cop sortia me n’anava amb altres companys, que també estaven d’Erasmus, a descobrir Dublín i passar les tardes als pubs”, recorda.

Al novembre, un cop acabades les pràctiques, el Roger va decidir quedar-se amb la família fins al Nadal, però amb la idea de tornar després de festes amb nous reptes. Així, amb l’objectiu de millorar l’anglès es va matricular en una acadèmia: “La meva idea inicial era estudiar i treballar, i poder-me pagar un pis a Dublín. Tot i això, la incompatibilitat d’horaris i els elevats preus dels pisos, fins a 900 euros per una habitació, em van fer centrar a aprendre anglès i continuar una temporada més amb la família d’acollida”, explica.

Swords és una ciutat d’uns 34.000 habitants al nord de Dublín, amb un paisatge típic irlandès. “La casa on he viscut tots aquests mesos, abans de traslladar-me a Dublín, és una casa típica anglesa, amb dos pisos i àtic, amb patí davant i darrere i sense pàrquing”, explica. “Una de les coses que em va sorprendre més va ser la seva obsessió per la seguretat. No tenen endolls al lavabo i a la resta de la casa cada endoll té el seu interruptor per activar-lo. Estan molt obsessionats en aquests aspectes per evitar incendis, en part, potser, perquè totes les cases tenen moqueta”, apunta el Roger. L’estada a la casa incloïa, a més d’una habitació individual, mitja pensió amb esmorzar i sopar.

La família d’acollida era un matrimoni amb dos fills, una noia de 22 anys i un nen de 8. “Tot i això, el pare treballava a Anglaterra

Roger Romeu - Dublín i només venia un cop al mes, i la filla, poc després d’arribar jo, va marxar a treballar al Canadà”.

Aquest mes de setembre, amb la nova feina a Dublín, el Roger viurà temporalment en un hostal mentre busca pis per viure amb la seva parella, una jove de Madrid que va conèixer a Irlanda, on ella estava fent d’au pair. “No hem volgut llogar el pis a distància durant les vacances d’estiu perquè a Dublín hi ha moltes estafes, ja que l’oferta és poca i la demanda és brutal per la gran oferta de feina que hi ha”, assegura.

En el seu dia a dia el Roger assegura que aprofita per fer molta vida social: “Dublín és una ciutat amb molt ambient, pots sortir un dia a les 15h de la tarda a la zona de Temple Bar, on hi ha tots els pubs amb música en directe, i sempre hi trobes gent”.

Precisament, l’ambient és un dels aspectes que més li agraden de Dublín. Pel que fa al temps, assegura que s’ha adaptat ràpidament al fet que plogui cada setmana. “Crec que la gent em va advertir tant sobre el mal temps, que no m’ha semblat tant greu com m’esperava”, assegura. El que sí que l’ha sorprès és el fet que la gent utilitza molt poc el paraigua: “Aquí la pluja és molt fina i és molt habitual veure a gent amb americana i sense paraigua anant a treballar plovent!”.

L’idioma i els horaris tampoc han estat un impediment en la seva adaptació al país, “la veritat és que compleixo amb els horaris d’esmorzar i dinar, per no segueixo el de sopar a les 17h o les 18h de la tarda. Sopo a la mateixa hora que ho feia a casa”.

A més de la família i els amics, el que el Roger sí que troba a faltar d’Agramunt és el menjar: “Allà no tenen cultura de menjar bé, tot és del congelador al microones o a la fregidora, no tenen peix bo, només fan fish and chips (peix arrebossat amb patates) i qualsevol plat porta patata d’acompanyament, la cuinen de cinquanta maneres diferents!”, exclama.

En el seu temps lliure, a més d’anar als pubs, també va al cinema, al parc i fa excursions per conèixer el país, com anar a la platja i visitar els penya-segats. “Fins ara he visitat la costa est, on hi ha paisatges de les sèries de Vikings i Joc de Trons. Vaig a tot arreu amb bus o tren, ja que la majoria de companyies de lloguer de vehicles marquen com a requisit ser major de 25 anys”, assegura.

Si tenim previst viatjar a Irlanda, el Roger ens recomana fer unes cerveses a la zona de Temple Bar, passejar pel Phoenix Park, que és el tercer parc dins d’una ciutat més gran d’Europa i visitar la Irlanda profunda, amb les seves carreteres estretes, grans prats verds amb animals, poblets amb encant, etcètera.

Amb els amics al Trinity College. Foto: Roger Romeu.

MÉS PERSONAL Què és el que més t'agrada de Dublín?

L’ambient de la ciutat i els pubs.

Quin és el teu racó preferit?

Qualsevol pub, ja que són molt acollidors, tenen els seus raconets especials, la llum, les olors, la música en directe...

Com definiries els irlandesos?

Gent molt oberta, amb esperit nòmada i molt respectuosos, tot el dia estan dient sorry (perdó).

El teu menjar irlandès preferit: Masch potato, que és patata xafada tipo estofat.

Alguna expressió típica del país?

Sláinte, que és el que es diu quan es fa un brindis, com nosaltres diem ‘salut’.

Hi ha algun indret que et recordi a casa?

A prop de la casa familiar hi ha un parc tranquil, allunyat de la ciutat que per la calma em recorda a Agramunt.

Què t'emportes després d’uns dies a casa?

Si vinc a Agramunt o ve gent a visitar-me té l’obligació de portar-me pernil i formatge.

Penses tornar a Agramunt?

Per ara no. Ara em veig fora, ja sigui a Irlanda o en un altre país. Ja hi haurà temps per tornar a Agramunt.

17

18

19

R O I N È S T U SAL Gilbert Esteve

Diabetis

Farmacèutic, Òptic i Tècnic en Ortopèdia

DIABETIS MELLITUS DE TIPUS 2 • •

• •

Acostuma a manifestar-se de forma progressiva a partir dels 40 anys.

Va lligada a un mal aprofitament de la insulina i associada, sovint, a l’obesitat, el sedentarisme, la hipertensió arterial o alteracions dels greixos a la sang.

Està condicionada pels antecedents familiars.

No acostuma a necessitar insulina en una primera fase.

Altres tipus de diabetis són:

DIABETIS SECUNDÀRIA • La diabetis o científicament anomenada Diabetis Mellitus És una malaltia crònica que es manifesta per uns nivells de glucosa en sang per sobre dels límits normals de forma mantinguda (hiperglucèmia).

•

DIABETIS GESTACIONAL •

La glucosa és un tipus de sucre que prové dels aliments que mengem, circula per la sang i és utilitzada per les cèl·lules de l’organisme com a font d’energia. Aquest sucre arriba a les cèl·lules transportat per una hormona anomenada Insulina, que es segregada al Pàncrees, i si aquest òrgan no funciona de manera correcta i no produeix insulina, la glucosa s’acumula a la sang, ja que no pot penetrar dins les cèl·lules, produint així una Hiperglucèmia i Glucosúria.

A qui afecta?

La Diabetis és una malaltia freqüent arreu del món i, sobretot, en els països industrialitzats. Afecta a ambdós sexes i totes les races, no respecta límits d'edat, classe social ni zones geogràfiques.

L’acumulació de glucosa en sang es produeix com a conseqüència d’una malaltia o un tractament medicamentós.

Un cop desapareguda la causa, es pot recuperar la normalitat.

Fa referència a les alteracions del nivell de glucosa a la sang que una dona pot patir pel fet d'estar embarassada.

Com podem saber si patim Diabetis?

Existeixen diferents símptomes que ens podrien indicar que patim la malaltia: • • • •

Producció excessiva d’orina (poliúria).

Sensació general de cansament (fatiga).

Set excessiva (polidípsia).

Augment de la necessitat de menjar (polifàgia).

Totes les diabetis són iguals?

Cal tenir en compte però, que patir aquests símptomes no vol dir que siguem diabètics. Cal confirmar-ho mitjançant un anàlisi dels nivells de glucosa en sang (glucèmia) i la posterior valoració del metge facultatiu.

No. Hi ha diferents tipus de diabetis, però principalment es classifica en dos grans grups, diabetis tipus I i tipus II. Les principals diferències entre elles són:

Consells bàsics per controlar els nivells de glucosa en sang:

DIABETIS MELLITUS DE TIPUS 1 •

• • 20

Pot aparèixer a la infància, l'adolescència i la joventut, d'una manera brusca, i cal tractar-la des del moment en què es diagnòstica.

Presenta una ràpida i progressiva pèrdua de la capacitat del pàncrees per produir insulina.

Requereix el tractament amb insulina; la diabetis de tipus 1 també s'anomena diabetis mellitus insulinodependent.

• •

• •

Seguir la dieta mediterrània rica en verdures, fruita, peix, llegums, oli d’oliva i fruits secs .

Evitar el consum de sucre i aliments ensucrats. Edulcorants com sacarina, aspartam, acesulfam, sucralosa, estèvia... es poden utilitzar com a substituts sense fer-ne un abús.

Controlar la quantitat dels aliments que contenen hidrats de carboni i vigilar el consum d’aquells d’absorció ràpida.

Prioritzar el consum d’aliments rics en fibra i moderar el consum de sal i greixos saturats.

21

22

23

SOLIDARIS Oriol i Marta, família d'acollida de la Fatma "Tenim molt present l'arribada, teníem una barreja de nerviosisme i alegria, no sabíem com comunicar-nos amb ella, com aniria l'adaptació...”.

La Marta i l'Oriol en una sortida amb la Fatma a la muntanya, a Llavorsí. Foto: Marta Eroles.

Sensibles a la dura realitat i patiment d’altres pobles, així com a la necessitat d’oferir oportunitats als més petits, la Marta Eroles i l’Oriol Puebla tenien clar que volien ser família d’acollida. Després d’intentar-ho en diverses ocasions, finalment, aquest any, ha estat possible i durant dos mesos han acollit a casa seva la Fatma, una nena sahrauí de 10 anys, que en poc temps ha descobert un món nou, noves maneres de viure, i ha fet moltes amistats, que podrà retrobar l’estiu que ve.

Per què decidiu ser una família d’acollida?

Fa anys que coneixem l’existència del Projecte “Vacances en Pau”. De fet, ja havíem fet peticions amb anterioritat, però per diversos motius no havíem pogut fer realitat l’experiència fins ara. Teníem clar que havíem de poder conciliar l'acollida amb la feina, disposar d’un espai per al nen/a dins de la llar i temps per dedicar-li, i enguany ens ha estat possible. Creiem que és una responsabilitat de totes i tots aportar el que estigui a les nostres mans per fer un món millor. Ser família acollidora estava al nostre abast; així doncs, per què no?

Quins tràmits heu hagut de realitzar per aconseguir-ho?

La gestió del projecte es duu a terme a través de diferents associacions repartides pel territori català i espanyol que es coordinen amb el Front Polisari, el moviment d’alliberament nacional del Sàhara Occidental. En el nostre cas, l’associació de recent creació i de la qual formem part, és l’Associació Melhfa, amb seu a Guissona, que gestiona les comarques de la Segarra, l’Urgell i el Solsonès. Els tràmits són senzills: les famílies fan la sol·licitud i l’associació s’encarrega d’assignar els infants aleatòriament. Des del país d’origen, per la informació que 24

nosaltres tenim, sabem que l’assignació es fa en funció de les notes escolars dels nens i nenes, i el nombre de famílies d'acollida que hi ha.

En el vostre cas, la Fatma és sahrauí, teníeu clar que volíeu ajudar a un nen d’aquesta zona?

Teníem clar que, d’acord amb les nostres possibilitats, volíem aportar el nostre granet de sorra en algun projecte d’aquestes característiques. Els sahrauís viuen des de fa més de quaranta anys en campaments de refugiats, les dificultats sanitàries i les seves condicions de vida al desert són dures. Oferir-los la possibilitat d'assistència mèdica i gaudir d’aquesta experiència durant els dos mesos més calorosos de l'any, és una manera d'evitar-los la duresa de l'estiu, amb temperatures que al Sàhara sobrepassen els 50 ºC. Seguim el conflicte del Sàhara de prop des de fa temps, creiem que té certes similituds amb el de Catalunya i entenem més que ningú la seva lluita com a poble desplaçat. No obstant això, també tenim en ment la col·laboració amb un projecte similar, però amb infants residents a la zona de Txernòbil, devastada per una explosió nuclear.

Quina és la realitat del poble sahrauí?

El Sàhara Occidental era una colònia espanyola. Marroc va ocupar el seu territori i Espanya no va fer res per impedir-ho. Els sahrauís van haver de marxar de casa seva i establir-se en camps de refugiats a Algèria. Viuen així des de fa més de 40 anys, no tenen nacionalitat i no poden tornar a casa seva perquè encara, avui dia, la situació continua igual.

Suposa una gran inversió ser família d’acollida?

SOLID ARIS Oriol i Marta, família d'acollida de la Fatma En principi no. Evidentment que les famílies ens hem de fer càrrec de la manutenció de l'infant, del vestir i de tots els aspectes que cobreixin les seves necessitats, però reben assistència sanitària pública (tenen targeta sanitària per dos mesos), i pel que fa a l'atenció mèdica especialitzada, hi ha dentistes i altres especialistes privats que es presten a oferir el servei gratuïtament mitjançant convenis amb l'Associació. El finançament per als bitllets d'avió ve d'algunes administracions, de les activitats que organitzem com a associació i l'aportació que fem els socis.

Com va ser el procés d’arribada de la Fatma a casa vostra?

La Fatma va arribar a Guissona amb el cotxe dels coordinadors de zona. Tenim molt present aquell moment, teníem una barreja de nerviosisme i alegria, no sabíem com comunicar-nos amb ella, com aniria l'adaptació... Feia cara d'espantada i de seguida ens va fer el gest de trucar per telèfon. Li vàrem dir que en arribar a casa podria trucar a la seva família per dir que ja havia arribat i de seguida se'n va anar a dormir.

Què duia la Fatma quan va arribar a Catalunya?

Una motxilla petita que no tenia ni tan sols cremallera i que la seva mare havia cosit perquè quedés tancada. Vam haver de tallar els fils per poder-la obrir. A dins, hi duia dos collarets i dues polseres per a nosaltres, que avui lluïm molt agraïts. També una carta escrita en castellà de la seva tieta, que de nena havia vingut com ella uns quants estius a Extremadura i havia après la llengua castellana. A la carta hi deia que la Fatma no sabia nedar, i que tenia molta por dels gats i dels gossos. També mostrava l'agraïment de la família per haver-li donat l'oportunitat de passar l'estiu amb nosaltres.

Com va ser l’adaptació?

La veritat és que molt fàcil. El caràcter afable de la Fatma i les seves ganes d'aprendre han facilitat molt l'adaptació. És una nena observadora i respectuosa, i s'ha esforçat moltíssim per aprendre el català i participar dels nostres costums. La primera setmana la vàrem dedicar a fer visites mèdiques, comprar-li roba, ensenyar-li el poble, conèixer la resta de la família... La segona setmana ja va començar a anar al casal d'estiu i a la piscina. Els primers dies ens enteníem amb senyes, però de seguida va començar a dir les primeres paraules. Ara ja ho entén gairebé tot i pot fer-se entendre amb català.

Què heu fet al llarg d’aquests mesos?

L'estiu ha estat molt intens! Les revisions mèdiques són obligatòries i ens han pres molt temps. En dos mesos se li han fet totes les proves que han estat necessàries, vacunes, etc. També

La Fatma ha participat en els cursets de natació. Foto: Marta Eroles.

Al llarg de l'estiu a la Fatma se li han fet diverses revisions mèdiques i intervencions dentals gratuïtes al dentista Juan Elías Pérez. Foto: Marta Eroles.

hem hagut d'anar en moltes ocasions al dentista, que gratuïtament s'ha ofert a arreglar-li tots els queixals. L'aigua als campaments té excés de fluor i els fa malbé les dents, tenia risc de perdre'ls i els ha pogut salvar. A banda, la Fatma ha participat en les activitats de lleure d'Agramunt, també ha assistit als cursets de natació i ha conegut la platja i la muntanya. Ha après i ha gaudit de les nostres festes, en especial de la Festa Major.

Al llarg d’aquest temps, heu mantingut algun contacte amb la família de la Fatma?

Sí, hem mantingut un contacte periòdic. La Fatma duia el número de telèfon de casa seva escrit en bolígraf al jersei que portava el dia de la seva arribada. A través de trucades de WhatsApp ha pogut parlar amb la seva família regularment.

Amb quines dificultats us heu trobat pel que fa a la diferència de cultures?

La Fatma ha descobert un món nou al nostre país. Ha vist per primera vegada una piscina, les muntanyes, el mar... Ha assaborit aliments que no sabia ni que existien! No menja porc perquè és 25

SOLIDARIS Oriol i Marta, família d'acollida de la Fatma

"Tenim previst anar-la a veure als campaments sarhauís i conviure amb la seva família uns dies".

La Fatma amb tota la família en una trobada amb altres famílies acollidores a Guissona. Foto: Marta Eroles.

musulmana, però això no ha suposat cap problema, li hem respectat, així com els moments de resar. Ha entès noves maneres de viure i d'establir relacions humanes, li va cridar molt l'atenció saber que en la nostra societat dues persones del mateix gènere poden estimar-se i ser parella. Un altre fet que denota la diferència és que la roba que vàrem comprar-li, ja ens va advertir que no la podia posar a la maleta, perquè les dones sahrauís no poden anar amb pantalons curts i samarretes de tirants.

El passat 7 de setembre, la Fatma va tornar a casa, quin equipatge es va poder emportar?

Va marxar amb una maleta de fins a 30 quilos, amb coses que considerem més necessàries per ella i per la seva comunitat.

A partir d’ara, quina relació podreu mantenir amb ella?

La Fatma ja forma part de la nostra família. Podem trucar-la quan vulguem, hem establert un vincle molt especial amb la seva

26

família, és com si ens coneguéssim de sempre. Tenim previst també anar-la a veure als campaments i conviure amb la seva família uns dies per aprendre més de les seves tradicions i viure més de prop el conflicte del Sàhara Occidental.

Quina valoració féu de l’experiència?

Per nosaltres ha estat molt positiva i la recomanaríem sense cap mena de dubte. A banda, l'experiència és bona per a totes les persones, sobretot les nenes i els nens, que han pogut conèixer la Fatma, ja que és una lliçó constant conèixer de la seva mà la realitat del seu poble.

Tornarà l’any que ve?

El projecte preveu que els infants puguin venir a Catalunya dels 10 als 14 anys, així que si ella ho desitja, nosaltres encantats! A banda, té dues germanes petites que, si ho desitgen, quan siguin més grans, seran també benvingudes a casa nostra.

27

Teresa Duran Agent de viatges

De Safari pel Parc Kruger a Sud-àfrica

La Teresa al Parc Kruger. Foto: Teresa Duran.

Imatges d'alguns dels animals que la Teresa va veure al safari.

Àfrica és terra de safaris, i Sud-àfrica és la combinació perfecta entre natura a flor de pell i serveis turístics de primer nivell per assegurar-nos unes vacances inoblidables. Visitar la Ciutat del Cap resulta essencial com a primer contacte amb la vida sud-africana, així com gaudir dels excel·lents vins de Stellenbosch, però l’experiència de fer un safari em va captivar. L'agermanament amb la naturalesa, veure els animals tant de prop i captar la seva absència de maldat és una gran manera d'adonar-te de la noblesa d’aquests éssers.

d'un cocodril prenent el sol en una gran roca. Totes les aus dels arbres comencen a cridar-se en veu alta a mesura que una tropa de babuïns pren l'escenari com una colla d’adolescents buscant fer entremaliadures pel barri.

Ho teníem tot a punt per viure l’experiència de fer un safari pel Parc Nacional de Kruger, amb la motxilla carregada d'il·lusió, una mica de roba i la meva càmera fotogràfica. Aquest parc es considera la reserva de caça més gran d’Àfrica. Per fer-vos una idea, la seva superfície i forma és similar a la que ens queda si ajuntem les províncies de Girona, Barcelona i Tarragona, aproximadament 350 quilòmetres de llarg i uns 60 quilòmetres d’ample.

L’espectacle es magnifica a primera hora del matí amb la sortida del sol i al capvespre quan les tonalitats de llum són més suaus i els animals surten dels seus amagatalls. Tal com es recomana, en trencar l’alba, ja estem a punt per marxar, per anar a trobar alguns dels 150 mamífers que poblen el parc i entre ells els Big 5, amb aquesta denominació es coneixen els 5 grans animals del Kruger: els elefants, els rinoceronts, els lleons, els lleopards i els búfals. Els vam veure tots, això sí, amb una gran dosi de paciència. El silenci i l'assossec són indispensables per gaudir de la fauna.

Ens allotgem en un lodge (una casa del parc) amb vistes al riu Crocodile, just a l'entrada sud del parc. La natura desbordant al nostre entorn ens transmet una calma inquietant.

Els escoltem abans de veure'ls. Un so atrompetat, seguit d'un grunyit profund. Poc després apareix una mare d'elefant amb el seu petit a uns 50 metres del nostre balcó. Des del riu podem escoltar un fort ‘xof’, i un hipopòtam desapareix a l'aigua, a prop

28

Els animals venen al riu per beure aigua i converteixen el nostre balcó en un espectacular safari per si sol. Sense moure’ns, en poc més d’una hora, ja hem vist una bona part dels animals més famosos de l’Àfrica.

Veure animals en llibertat és una cosa que no té preu. Que t'omple per dins i per fora. Observar-los en la distància, mentre realitzen accions quotidianes com menjar, dormir o tenir cura de les seves cries, és una cosa magnífica. Una experiència tan meravellosa que recomanaria fer amb els ulls tancats i que tornaré a fer alguna vegada a la vida.

29

Creu Roja Agramunt Els voluntaris són la figura essencial en el dia a dia de Creu Roja, una organització de voluntariat que actua desinteressadament.

Bona part de l'equip de voluntaris que formen Creu Roja Agramunt. Foto: Creu Roja Agramunt.

L’Assemblea local de Creu Roja Agramunt es crea l’any 1974 de la inquietud d’un grup d’agramuntins i agramuntines per fer obra social i ajudar als altres. Tot i això, al llarg de 44 anys, el funcionament de l’entitat i els serveis que presta a la nostra vila han anat variant, sempre adaptant-se a les necessitats de la població. “Als inicis, l’acció de l’oficina local estava més centrada en el servei d’ambulàncies i ajuts tècnics. Ara, en canvi, la realitat de la immigració fa que hàgim centrat part dels nostres esforços en facilitar a aquest col·lectiu la seva integració”, ens explica l’Eduardo López, actual president de Creu Roja Agramunt, amb qui ens trobem a la seu de l’entitat per conèixer el dia a dia d’aquesta organització solidària a casa nostra. D’aquesta manera, la història de Creu Roja Agramunt es pot resumir en tres grans períodes: •

•

•

30

Des dels inicis a la dècada dels 90’: L’activitat inicial de Creu Roja Agramunt estava molt centrada a fer sortides de prevenció i oferir el servei d’ambulàncies.

Dels anys 90’ al 2000: Amb l’aplicació a l’estat espanyol de l’objecció de consciència, amb la qual els joves que no volien fer la mili podien eludir-la a canvi de serveis a la societat, l’activitat de Creu Roja va augmentar considerablement. A Agramunt molts dels joves que es van acollir a l’objecció de consciència van ser assignats a la Creu Roja, un fet que va propiciar, durant uns anys, un augment de l’activitat de l’oficina local i que es pogués oferir un servei més complet de dilluns a diumenge.

Del 2000 a l’actualitat: Amb la privatització del servei d’ambulàncies l’any 2000, l’actuació de la Creu Roja en aquest àmbit es va reduir considerablement a preventius en

festes majors, concerts, actes esportius... i l’activitat es va adaptar a les noves necessitats que estaven sorgint a la població, especialment amb l’arribada d’un important volum d’immigració, amb accions de caràcter social, d’ajuda a la pobresa, etcètera.

Els socis i els voluntaris Creu Roja Agramunt compta actualment amb més de 500 socis i uns 60 voluntaris. Els socis col·laboren fent una aportació econòmica a l’entitat, la quantitat de la qual és voluntària i cadascú estableix la seva periodicitat; mensual, trimestral, semestral o anual. Pel que fa als voluntaris, aquesta és una figura essencial en el dia a dia de l’entitat, ja que sense la seva dedicació altruista difícilment es podrien oferir tots els serveis que presta Creu Roja. En aquest sentit, per ser voluntari es requereix una edat mínima de 16 anys i passar una formació bàsica institucional de l’organització. A partir d’aquí, en funció del servei de voluntari que es presta es requereix una formació o una altra. Així, per exemple, les persones que treballen amb menors han de tenir el certificat de monitor de lleure i el certificat d’estar exempt de delictes sexuals, i, en el cas del personal que fa preventius, han de superar els cursos d’Assistència Sanitària Immediata Nivell II i de l’ús de Desfibril·lador Extern Automàtic (DEA), que es renoven periòdicament.

Tot i que, aquest 2018 s’han incorporat 4 nous voluntaris, l’Eduardo assegura que la majoria dels voluntaris joves marxen a estudiar a fora i venen només els caps de setmana, per això la seva participació és més esporàdica”. En canvi, destaca la dedicació de les persones jubilades: “Una part dels voluntaris

Creu Roja Agramunt que tenim són persones grans, jubilades, que decideixen dedicar part del seu temps a Creu Roja. Precisament, gràcies al fet que disposen de més temps lliure, aquest és el perfil de voluntaris que ara estem intentant captar”.

Respecte al grup de voluntaris de Creu Roja Agramunt, l’Eduardo assegura que hi ha persones que fa molts anys que dediquen el seu temps a l’entitat fent preventius, i en destaca i valora la seva implicació.

Finalment, a part dels socis i els voluntaris, l’oficina local compta amb una junta, que es reuneix dos cops a l’any i que és l’encarregada d’organitzar i controlar les diferents activitats, els serveis i el compliment dels objectius de l’entitat... A més, també hi ha una part administrativa, que realitza el control de totes les activitats i les despeses. “Tot el que fem queda comptabilitzat, justificat i controlat”, assegura l’Eduardo.

L’activitat de Creu Roja Agramunt Gràcies a les aportacions econòmiques dels socis agramuntins, la dedicació altruista dels voluntaris i els ingressos que l’entitat rep d’altres fonts, es poden desenvolupar tots els serveis i activitats que actualment ofereix Creu Roja: • • •

•

•

•

Els serveis preventius en concerts, festes majors i actes esportius a Agramunt i poblacions veïnes.

Ajuts tècnics, en què faciliten gratuïtament material com cadires de rodes, crosses... a famílies que ho necessiten.

Servei de teleassistència: Aquest és un servei de pagament al qual estan acollides diverses persones a Agramunt.

L’usuari disposa d’un penjoll amb un botó, que si prem, el comunica directament amb la central de Creu Roja, des d’on la persona que l’atén té accés a tota la seva informació: qui és, malalties, medicació... per tal d’oferir una resposta ràpida davant d’una emergència.

Classes de castellà per a immigrants, amb un gran èxit de participació, i que es desenvolupa de manera complementària a les classes de català que ofereix l’Ajuntament.

Repàs per a nens i nenes, amb la voluntat de superar les limitacions d’idioma o de formació que poden tenir a casa.

Se’ls ajuda a fer els deures, a comprendre les matèries, a crear uns hàbits d’estudi i a relacionar-se entre ells.

També es realitzen classes d’informàtica, hi ha un servei de puericultura i, al Nadal, es realitza la campanya de joguines per a famílies en situació desafavorida.

L’Eduardo assegura que tot el que implica ajudes i donacions per part de Creu Roja es fa de manera coordinada amb els serveis

Els nens i nenes de repàs en una classe. Foto: Creu Roja Agramunt.

socials del Consell Comarcal i de l’Ajuntament d’Agramunt: “Se’ns deriven les famílies que més ho necessiten. Existeix un control de tots els recursos que es donen”.

Com es finança Creu Roja Agramunt?

A més de les aportacions econòmiques dels socis, Creu Roja Agramunt també rep ingressos procedents de donacions de particulars, herències, accions concretes com, aquest any, la paella solidària, alguna ajuda o subvenció, i els diners que es recapten d’accions com la loteria de Nadal i el Sorteig d’Or. Així, totes les despeses es realitzen en funció dels ingressos que té l’oficina local. Gran part dels diners es destinen als serveis que ofereixen, projectes, activitats... i una altra part a les despeses corrents del local, el qual Creu Roja Agramunt va comprar l’any 1998.

Projectes de futur A mitjà termini, a més de mantenir l’activitat actual, que ja és molta, l’equip de la Creu Roja Agramunt té diverses iniciatives que voldria posar en marxa. Entre elles, l’Eduardo ens avança que els agradaria poder oferir des de l’oficina local un servei complementari al de teleassistència, que consistiria a realitzar visites a les persones que tenen contractat aquest servei per fer una atenció més propera. Per una altra banda, també estan estudiant la possibilitat de disposar d’un vehicle i dels voluntaris necessaris per oferir un servei d’acompanyament de malalts al CAP. Finalment, s’han marcat l’objectiu de trobar 3 o 4 voluntaris, que estiguin jubilats i disposin de temps per ajudar en diferents projectes.

31

Anna Pujadó Grau Llevadora i assessora de lactàcncia IBCLC

Fills, lactància i parella

Tenir fills és un canvi d’etapa, és iniciar un nou cicle, potser l’error estar a esperar fer el mateix que abans de tenir-lo.

Es diu que un cop tens fills tot canvia, que la vida que tenies ja no torna, que ja no tens temps per la parella i que si dónes el pit als teus fills, la parella encara queda més abandonada. Però, què hi ha de veritat en tot això? Realment les dones se senten tan pressionades per la societat, la parella i la família que els fan creure que “això de donar la popa” és un caprici? Que total, els infants creixen igual amb llet de fórmula? És veritat que ser mare i pare et canvia la vida en el sentit més ampli de la paraula. Passes de ser dues persones adultes, amb relatives preocupacions, anant amunt i avall, planificant vacances, trobades, viatges, nous reptes professionals... quan un dia sents el tic-tac del rellotge biològic, et planteges ser mare i pare, creus que estàs en un bon moment i, després, el test d’embaràs és positiu i comença el compte enrere. Projectes, imagines, planifiques com serà la nova vida amb la teva parella i el teu fill.

L’embaràs és una completa metamorfosi per les dones, tan físicament com emocional. Parir, és l’altre gran esdeveniment.

De vegades és curt, d’altres és llarg, potser com havíem imaginat o pot ser no. I per acabar de rematar, la lactància, l’altre gran pilar; que si fa mal, que si s’agafa bé, potser massa o potser poc... i un llarg etcètera.

Però en tot això, tan propi de la dona, on queda la parella?

Doncs la resposta és lliure, ja que la parella queda on vulgui estar. La biologia és políticament incorrecta, i gestar, parir i alletar només podem fer-ho les dones. Però la realitat és que una 32

dona embarassada és important que se senti cuidada i estimada, que a l’hora de parir tingui el suport i l’acompanyament de la seva parella, que li doni alè quan ella senti que ja no pot, que l’empoderi quan senti que li fallen les forces; i durant la lactància la parella serà el seu suport, el pilar que fa que tot funcioni. Ja que la mare el què ha de fer és alletar, cuidar i fer créixer el seu “cadell” una tasca molt important per la nova família que acaba de néixer. Massa sovint se sent a dir: “Com que li dóna el pit jo no puc fer res”, els nadons necessiten que els bressolin, els cantin, els passegin, els estimin, els banyin, els hi diguin l’important que són... i tot això ho pot fer la parella, però és qüestió de voler dedicar temps, paciència i amor, uns ingredients que la nostra societat no acostuma a tenir.

Tenir fills és un canvi d’etapa, és iniciar un nou cicle, potser l’error estar a esperar fer el mateix que abans de tenir-lo, esperar portar el mateix ritme, el mateix bon humor i dormir 8 hores seguides, potser si esperem això, sí que serà un daltabaix. És important saber què esperar d’una etapa tan important com aquesta.

Quan ens comprem un cotxe tenim molt clar què fa i què no fa, ens ho mirem, ens ho estudiem, comparem preus i funcions, i quan ens decidim a comprar sabem què esperar d’aquell cotxe.

Quan decidim ser pares no podem esperar fer i ser els mateixos que quan no ho érem. Hi ha moments difícils i intensos, però l’amor incondicional que sentim cap als nostres fills compensa, fa que avancem i gaudim dels dolços moments amb ells al costat, perquè un dia volaran del niu i una nova etapa com a parella començarà.

33

Club Handbol Agramunt “Agramunt és un poble d’handbol.

Pràcticament a cada casa hi ha hagut algun familiar que ha jugat a handbol”.

Foto dels jugadors que van estar a la temporada 2017-2018. Foto: Club Handbol Agramunt.

Si hi ha un club amb una llarga trajectòria a Agramunt i una forta petjada a la nostra vila, aquest és probablement el Club Handbol Agramunt. Amb 47 anys d’història, com destaca l’actual president del club, l’Antonio Figuera: “Agramunt és un poble d’handbol” i afegeix: “pràcticament a cada casa hi ha hagut algun familiar que ha jugat a handbol”.

La història d’aquest club esportiu comença a escriure’s l’any 1971, quan un grup de joves agramuntins que estaven estudiant a Lleida descobreixen una creixent afició per aquest esport i decideixen traslladar-la a la nostra vila. Engresquen els seus amics, organitzen un partit amistós i acaben creant un equip de competició que va ser la llavor del Club Handbol Agramunt.

Entre els joves d’aquell primer equip, hi havia l'Antonio Figuera que recorda: “Al principi, érem un grup d’amics que ens ho anàvem a passar bé. Quedàvem per entrenar un parell de dies a la setmana i els diumenges al matí teníem partit. Un dia que aprofitàvem per després fer el vermut, esmorzar abans del partit, o les dues coses. Era un hobby, fins i tot quedàvem amb els jugadors de l’equip contra el qual jugàvem. No hi havia tanta competitivitat com ara”.

Després d’aquell primer equip, l’any 1974 el club comença a créixer i incorpora dos equips més. “Volíem que aquell projecte que havíem iniciat, tingués continuïtat, així que vàrem crear un equip de cadet i un juvenil, ambdós masculins, i amb molts bons resultats en les primeres temporades”. En tan sols dos anys, el juvenil masculí va participar en la fase sector del Campionat d’Espanya que es va celebrar a Pamplona.

34

L’equip femení i les bases El club va anar creixent i a la dècada dels 80, quan estava més assentat, es decideix crear la secció femenina del club. L’any 1983 es crea l’equip sènior femení, que després de disputar una temporada a la província de Lleida va fer el salt al campionat de Tarragona on hi havia més equips, quedant campiones provincials i representant a Tarragona en la fase sector del Campionat de Catalunya.

Amb els equips sèniors, cadet i juvenil a un bon nivell, el club s’adona que necessita créixer per les bases, que l’handbol també atrapi als més petits. Així, a finals dels 80, es decideix promocionar l’handbol base i crear equips de benjamí, aleví i infantil.

L’handbol agramuntí viu els anys 90 l’època de major afició per aquest esport, amb equips masculins i femenins pràcticament en totes les categories.

L’handbol L’handbol és un esport d’equip en el qual es juga amb un porter i sis jugadors de camp. Els partits estan dividits en dues parts de trenta minuts amb un descans de deu. L’Antonio destaca d’aquest esport l’agilitat mental que requereix: “És un esport en què has de fer anar el cap i pensar de pressa, ja que has de prendre decisions en mil·lèsimes de segon. Per això, sempre volem jugadors i jugadores que siguin bons estudiants”.

El present del CHA El club compta actualment amb 8 equips en actiu; el benjamí masculí, l’aleví mixt, l’infantil masculí i femení, el cadet masculí,

Club Handbol Agramunt el juvenil masculí i els sèniors masculí i femení. “La temporada passada teníem un juvenil femení, però vam decidir promocionar aquestes noies al sènior, on estem convençuts que aprendran molt”.

Mentre els equips més joves competeixen en els campionats provincials, el sènior masculí està actualment a tercera catalana, treballant per mantenir la categoria i aspirar a anar a les fases d’ascens. Per la seva banda, les sènior femení competiran aquest any a segona catalana. “L’any passat estaven a primera, però aquest any hi ha molts equips en aquesta categoria i els tocarà competir a segona i lluitar per recuperar la categoria”, explica l’Antonio.

Agramunt, capital catalana de l’handbol La temporada 2017/2018 Agramunt va ser capital catalana de l’handbol, sent la primera població de Lleida en acollir l’Handbolicat.

Imatge de l'equip sènior masculí en un partit. Foto: CHA.

“Aquesta és una celebració que et donen pels anys de trajectòria del club, per impulsar l’handbol base i perquè suposi una empenta per fer créixer el club”, explica l’Antonio, que es mostra satisfet i content dels resultats obtinguts, especialment en un moment en què el club estava treballant per superar unes temporades complicades amb pocs equips en competició.

entrenador té la seva llibreta amb el pla d’entrenament i una fitxa completa dels jugadors que dirigeix amb l’objectiu de controlar la seva evolució. “En aquestes fitxes es controla des del pes i l’alçada del jugador, a qüestions tècniques que cal treballar i les notes escolars que, com he comentat, per nosaltres són molt importants”, insisteix l’Antonio.

“Abans de l’handbolicat teníem 70 jugadors en actiu i 7 entrenadors titulats, unes xifres que, després de ser capital catalana de l’handbol, han augmentat a 103 jugadors en actiu i 13 entrenadors titulats”, concreta orgullós l’Antonio, que assegura: “Personalment, crec que encara seguirem veient els fruits de l’handbolicat aquest any i el que ve”.

Per tal de poder jugar a l’handbol, tots els jugadors han de passar una revisió mèdica i pagar la quota anual, que oscil·la dels 100 als 240 euros, en funció de la categoria.

Com es gestiona el club?

Per tal de gestionar un club que es troba en creixement, el Club Handbol Agramunt està dirigit per una junta de 8 membres (president, vicepresident, secretari, tresorer, administratiu, responsable de logística, responsable de material esportiu i responsable de màrqueting). Després hi ha un segon nivell tècnic, on compten amb dos coordinadors de club (Marta Pérez i Jesús Villanueva) i, aquest any, amb un assessor extern (Gerard Lasierra), que s’ha sumat al projecte del club agramuntí amb l’objectiu d’ajudar-los a créixer i a consolidar-se. Finalment, el club compta amb 13 entrenadors titulats per dirigir els diferents equips.

El personal tècnic i els entrenadors són els que programen els 80 entrenaments que es realitzaran durant la temporada, cada

“Les quotes ens ajuden a cobrir les despeses bàsiques dels jugadors, després comptem amb ingressos procedents de les pancartes publicitàries que hi ha al pavelló, de les ajudes que ens atorga la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Agramunt i del nostre patrocinador que és la IGP Torró d’Agramunt (els quatre torronaires)”.

Reptes Amb les bones sensacions del club després de la celebració de l’handbolicat, el futur de l’handbol a Agramunt és engrescador.

“Aprofitant l’optimisme del moment i les ganes de fer dels que estem al club, els reptes que ens hem marcat són tornar a tenir tota la línia completa, des del prebenjamí al sènior i, a partir d’aquí, lluitar per estar a les lligues catalanes amb les bases del club”, avança l’Antonio, que afirma: “D’Agramunt han sortit jugadors i jugadores de molt nivell, que han jugat en divisió d’honor i en lligues nacionals, així que podem marcar-nos aquests propòsits”.

35

Marta Eroles i Fiñana Psicòloga, treballadora social i mestra

No em deixis, vull estar amb tu!

A mesura que els nens creixen, han d'afrontar-se a situacions que requereixen separar-se dels pares i adquirir una autonomia segura.

Durant l'etapa de la infantesa tant nadons com nens passen per etapes que són pròpies de l'evolució i, inevitablement, s'han d'afrontar. Una d'elles, és la separació de les persones més properes i que tenen com a referents, com poden ser el pare o la mare. És lògic que un nadó, quan se'l treu dels braços dels progenitors, plori davant la presència d'un desconegut, no per por a la persona que no coneix, sinó per temor a no tornar a veure les persones que li proporcionen el que necessita per sobreviure i amb les quals ha construït un vincle emocional i de seguretat. Quan un nadó veu que la mare desapareix del seu camp de visió, no és capaç d'entendre que tornarà, i la seva resposta és el plor, el temor a no tornar a retrobar-se amb qui li ofereix la cobertura de les seves necessitats primàries.

No obstant això, a mesura que els nens creixen, han d'afrontar-se a situacions que requereixen separar-se dels pares i adquirir una autonomia segura, sabent que la separació és momentània i els tornaran a veure. A mode orientatiu, això passa a partir dels 8 mesos. Experimentar malestar per la separació dels referents és normal, és la manera que tenen els nens d'aprendre a autogestionar-se. Ara bé, el problema rau quan aquestes situacions de separació són viscudes de manera ansiosa i frustrant, i produeixen una angoixa excessiva i inapropiada al seu nivell de desenvolupament; en aquest cas, hi ha símptomes evidents d'estar patint un trastorn d'ansietat de separació.

desprotegit i el reclama. Durant la primera infància té lloc el procés d'iniciació de l'autonomia del nen/a i les habilitats d'afrontament; quan aquest desaferrament de l'adult no s'ha establert de manera sana, es manifesten alguns signes d'alerta que cal tractar.

Signes d'alerta No vol separar-se dels pares, té por de dormir sol, té malsons, manifesta rebequeries quan se'l deixa a l'escola, o bé té queixes de mals corporals (de cap, de panxa...).

Què cal fer?

Davant una situació de pànic irracional, cal buscar ajuda professional per tal d'establir un procés de vincle sa. Els professionals de la psicologia realitzem un treball individual amb el menor i donem pautes a la família per tal de millorar la seva conducta i abandonar progressivament les situacions de malestar.

Alguns consells

Per què es produeix el trastorn d'ansietat per separació?

Donat que el problema rau en la separació, cal que el nen en el moment de separar-se dels pares tingui cobertes les necessitats primàries (que no tingui gana, que hagi dormit...). Si s'ha de deixar el nen amb altres persones, cal primer que les conegui en presència dels pares i hi interactuï. Les separacions també poden practicar-se a casa, deixant els infants en una habitació i efectuant jocs d'amagar-se, de manera que experimenti progressivament la sensació de quedar-se sol, sense que això li suposi patiment.

Bàsicament, per supervivència. El nadó intenta evitar la separació de l'adult de referència plorant, aferrant-s'hi, amb el contacte ocular... perquè associa la persona amb la satisfacció de les seves necessitats. Quan l'adult s'allunya, el nadó percep que es queda

Cal crear un clima de confiança i seguretat per tal que el menor sàpiga superar l'ansietat i adquireixi estratègies d'afrontament que li permetin desenvolupar-se de manera sana.

36

37

La Boscana

Ctra. De Bellvís a Bell-lloch, LV-3311, Km. 4 - Bellvís (Lleida) - 973 56 55 75

Costella de porc amb ratafia

Ingredients: Joel Castanyé, xef de la Boscana. Foto: La Boscana.

En un entorn idíl·lic i exclusiu, i amb una oferta diferent, ens trobem amb La Boscana, un espai gastronòmic inaugurat el novembre de 2014 pels germans Castanyé, a Bellvís (Lleida).

Aquest restaurant, de vuit taules, fusiona la cuina de base tradicional amb les tècniques més avantguardistes, sota la batuta del xef Joel Castanyé. La seva proposta culinària els va fer mereixedors de la primera estrella Michelin tan sols dos anys després de la seva obertura.

Amb unes arrels lligades al món de la restauració (la família Castanyé-Daniel regenta des de fa més de 30 anys El Resquitx de Mollerussa), Joel Castanyé va començar a desenvolupar les seves creacions a la cuina de l’establiment familiar, alhora que estudiava a l’Escola Universitària de Sant Pol de Mar (Barcelona) i feia pràctiques en alguns dels restaurants més exclusius del país, com el Neichel, a Barcelona. Abans d’obrir La Boscana, la seva admiració per Ferran Adrià el va portar a treballar durant 5 anys com a segon de cuina d’elBullicatering.

El 2007, li sorgeix la possibilitat de comprar la finca de La Boscana, un espai del qual s’havia enamorat uns anys enrere, quan va realitzar un càtering pel llavors propietari. “El 2007 deixo elBullicatering i em dedico a les obres de La Boscana, per desplegar la meva il·lusió i passió per aquest ofici en un escenari idíl·lic”, explica Joel. Així, el maig de 2009, els germans Castanyé obren la zona de banquets de La Boscana, que va ser un èxit des del principi i, el novembre de 2014, obren el restaurant.

L’oferta gastronòmica de La Boscana és una cuina d’arrel tradicional amb tocs d’avantguarda. “La nostra raó de ser són els 38

Costella de porc, pastanaga, ceba, all, tomata, mantega de porc, oli d'oliva, brou de pollastre, sal i pebre negre Guarnició: pera, bròquil i ratafia Salsa per a la costella: pota de vaca trossejada, aigua i ossos costella

2 hores

GRAU DE DIFICULTAT:

Elaboració:

Posem la mantega de porc a escalfar en un cassó o paella, amb una mica d’oli; salpebrem la costella de porc i l’afegim. A continuació, en una safata de forn, posem la costella amb les verdures trossejades, una fulla de llorer i oli, i ho deixen al forn durant 30 minuts a 180 ºC. Després li afegim la ratafia, el brou de pollastre i les peres, i ho deixem 30 minuts més. Quan la costella estigui ben cuita, trèiem les peres i la pastanaga per a la guarnició i el líquid sobrant el passem per un colador xino per obtenir la salsa.

Pel lacat de les costelles, tornem a posar-les al forn a 160 ºC durant 30 minuts, i cada 7 minuts les anem pintant amb el seu propi suc.

Per a la guarnició deixem macerar la fruita amb la ratafia durant 24 hores i, per una altra banda, tallem el bròquil com si fos cuscús i el saltegem en una paella.

Finalment, servim la costella sencera o per racions i l’acompanyem amb la guarnició.

plats autèntics, tradicionals, en què pots sucar pa”, explica el xef.

Per una altra banda, amb una clara aposta pel territori, Castanyé assegura que intenten abastir-se, en la mesura del possible, de proveïdors de la zona, impulsant i promovent els productes del territori, com el porc i la fruita. “Una expressió que sempre ha definit la forma de fer de la nostra família és: ‘Compra a casa i faràs casa’, i així ho fem a La Boscana”, afirma Castanyé.

Amb un equip de 20 persones per a serveis de 35 comensals, La Boscana ofereix diferents menús degustació. El més complet brinda al comensal l’oportunitat de tastar més de 30 ‘platets’.

TRIVIAL

SUDOKU

1. On es troba la Serra de Gredos?

A. Àvila.

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

B. Segovia.

C. Salamanca.

5

D. Valladolid.

2

1

4

6

1

B. Abraham Lincoln.

C. George Washington.

D. John Adams.

3. Quadrimestre és l’agrupació de: A. Sis mesos.

8 5

7

4

9

8

2

8 5

2 3

9

2

6

7

1 9

8 7

7 6

B. Quatre mesos.

7

4

3

2. Qui va ser el primer president dels Estats Units?

A. Barack Obama.

3

6 5

4

5

7

1

3

C. Tres mesos.

L'ENIGMA MATEMÀTIC

D. Dos mesos.

JEROGLÍFICS Què hi ha de segon plat?

BA

—Ep! Jo no dic res, eh?

Dues mares i tres filles surten a passejar diàriament amb tres barrets.

Cada una porta barret i cap se’n queda sense.

Com és possible?

Si la vol tenir...

P 39

Specipig, un porc nan per a la recerca Aquests porcs tenen els mateixos avantatges per a la recerca que els porcs convencionals, però el seu pes s’estabilitza en uns 35 quilos en edat adulta.

Imatge dels porcs nans que es crien a Catalunya. Foto: RotecnaPress.

El porc convencional té un gran valor com a model experimental per la seva similitud fisiològica, física i de comportament amb l’espècie humana, però un dels handicaps amb què històricament s’han trobat els científics són les seves grans dimensions i el seu pes, d’uns 200 quilos en edat adulta, fet que dificulta el seu maneig en un laboratori.

Així, de la necessitat dels investigadors de disposar de porcs específics per a la investigació, als anys 60 un grup d’alemanys va desenvolupar un primer model de porc nan. Aquest, té els mateixos avantatges per a la recerca que el porc convencional, però el seu pes s’estabilitza en uns 35 quilos en edat adulta.

A casa nostra, aquest model de porc es comença a desenvolupar molt més recentment, l’any 2010, quan en Jaume Amat, CEO de l’empresa Specific Pig, veient la demanda del mercat i la manca d’oferta va començar a profunditzar en aquesta qüestió: “En el cas concret dels porcs nans, a Europa només hi havia una empresa, a Dinamarca, que es dedicava a la cria i comercialització de minipigs (porcs nans), així que, en detectar que l’oferta era molt limitada, vaig decidir explorar aquest camp”.

D’aquesta manera, dos anys després, en Jaume Amat va desenvolupar una línia genètica pròpia de porcs nans catalans que va registrar amb el nom d’Specipig. “A més del principal avantatge del pes, aquests porcs també destaquen per tenir un estatus sanitari molt alt, que es denomina SPF (lliures de patògens), d’aquí el nom de l’empresa Specific Pig i del nostre porc nan, Specipig”, explica.

40

Les peculiaritats d’aquesta espècie de porcs nans fa que la seva producció sigui molt curosa i més cara, ja que per crear l’Specipig s’ha de realitzar una manipulació del nucli genètic del porc. A més són animals lliures de patògens, fet pel qual el treball en aquests centres és molt més curós en els procediments a seguir, amb el material que s’utilitza, l’estat de les instal·lacions, etcètera.

L’objectiu d’aquest centre de cria és arribar a una producció mitjana de 2.000 porcs nans a l’any i comercialitzar-los a un preu més competitiu que els més de 1.300 euros, a què es venien els porcs nans danesos quan eren els únics al mercat europeu. Amb aquest objectiu el centre confia a universalitzar el porc nan i que els investigadors que treballen amb porcs convencionals passin a utilitzar aquesta espècie.

SUDOKU TRIVIAL

1-A, 2-C, 3-B.

JEROGLÍFICS

Bacallà (Ba, calla) Pagui-la (P, àguila)

L'ENIGMA MATEMÀTIC

Només hi ha 3 persones: una mare, amb la seva filla i l'àvia.

8

7

2

1

9

3

6

4

5

9

4

6

3

1

5

6

7

2

8

3

1

4

5

8

7

9

2

1

2

9

8

4

5

3

6

7

3

5

8

7

2

6

9

1

4

7

4

6

3

1

9

2

5

8

9

8

5

2

3

1

4

7

6

2

1

7

9

6

4

5

8

3

4

6

3

5

8

7

1

2

9

41

42

43