Impuls Cal Passapena by Rotecna, s.a.

EDITORIAL, 3

3r trimestre 2019

CAL..., 3 QUÈ FEM?, 4

TECNAPUR, L'APOSTA PER L'ECONOMIA CIRCULAR

QUI SOM?, 6

DEPARTAMENT DE COMPRES ENTREVISTA A JOSEP M SOLSONA

QUADERN DE BITÀCOLA, 8 PERSONA 'NO ADMESA' A RÚSSIA REMEIS NATURALS, 10

BOLETS MEDICINALS

EMPRENEDORS, 12 TORRONS FÈLIX AGRAMUNTINS PEL MÓN, 16

BERNAT CALVET, MÈXIC

SALUT SÈNIOR, 20

CIRCULACIÓ SANGUÍNIA

ENTITATS, 24

ASSEMBLEA FEMINISTA LA GUILLA

DIARI D'UN NÒMADA, 26

MONGÒLIA

SOLIDARIS, 28

SERGI LLOP, CAMBODJA

MATERNITAT, 30

FEINA I LACTÀNCIA, COMPATIBLES

MOVIMENT CREATIU, 32

SERGI LLOP, CAMBODJA

PSICOEDUCA, 34

TRICOTIL·LOMANIA

ON MENJAR, 36

RESTAURANT MALENA

Cal Passapena

El renom de Cal Passapena sorgeix arran d'un joc tradicional de nens. Quan l'Agidro Vilanou encara era un infant, no es feia estrany veure a la mainada jugar a la plaça Onze de Setembre, arronsant una bufanda llarga per on s'havia de passar molt de pressa per sota, ja que els nens que la subjectaven pels extrems fuetejaven als que passaven amb lentitud. Originari de Cal Pena, l'Agidro era més aviat de caràcter poruc i, quan li tocava jugar a aquest joc, tots els vailets el cridaven: "Va, passa, Pena!". D'aquesta manera va ser com la família Vilanou va començar a conèixer-se com els de Cal Passapena. Des dels inicis, la casa pairal de la família havia estat situada al carrer Castell, però els bombardejos de la Guerra Civil van fer que l'edifici quedés totalment enderrocat. La Núria Vilanou Sala, néta de l'Agidro, encara recorda quan va sentir esclatar la primera bomba a Agramunt, estava comprant amb la seva mare i tan sols tenia tres anys. Les destrosses van ocasionar que els Vilanou es refugiessin en una cabana que tenien als vinyars de la vila. Passat un temps, uns amics els van acollir a Cal Vaquer, al carrer Carabassa. Aviat es van traslladar a Cal Marianet, una família coneguda per la farinera Roca, fins que finalment es van instal·lar a Cal Balaguer, a la plaça del Pou. En aquesta casa, la Núria hi va viure fins als 18 anys, quan malauradament la seva mare va morir i les quatre germanes van anar a viure a Cal Vila, ja que l'Antonieta, una de les germanes, s'havia unit en matrimoni amb l'hereu d'aquesta família.

Passada la Festa Major d'Agramunt, ens trobem en aquell punt de l'any en què comença un nou curs escolar després del període de vacances, tot deixant enrere la platja, les migdiades i els dies de tranquil·litat. Encara que és el moment de recuperar els hàbits i les rutines del dia a dia, a Rotecna ens plantegem aquesta recta de finals d'any amb noves expectatives. Actualment, estem treballant amb un projecte de gran envergadura al mercat rus, on fa anys que estem consolidats i on treballem colze a colze amb una de les empreses agroalimentàries més potents d'aquest país, una oportunitat de negoci que ens anima a continuar creixent professionalment. D'altra banda, també volem anar més enllà amb la nostra aposta per l'economia circular i conscienciació mediambiental, la quina sempre ha anat lligada a la filosofia empresarial de Rotecna. Per aquest motiu, en aquest nou IMPULS trobareu un article dedicat a la marca TecnaPur, una línia de productes que vam idear per tal d'aportar solucions a la gestió del tractament de dejeccions ramaderes, un dels grans reptes que avui en dia afronta el sector. Gener Romeu

Amb el temps, l'any 1963 la Núria es va casar amb el Toni Figueres, i un any més tard complien la voluntat del seu pare, en Josep Vilanou: construir un edifici amb un pis per a cada germana on tenia un hort. Finalment, l'immoble situat al carrer dels Horts només va disposar de tres pisos, ja que una de les germanes vivia fora. En l'actualitat, el matrimoni és l'únic dels descendents que continua vivint a l'edifici. No obstant això, en Jordi Figueres, un dels tres fills del Toni i la Núria, va aprofitar el terreny restant per edificar una casa, on viu amb la seva dona i una de les seves dues filles. La llarga descendència de la família Vilanou enorgulleix la Núria, ja que tot i que avui en dia els seus successors són més coneguts pel cognom de Figueres que per ser de Cal Passapena, encara queda molta gent que els reconeix sota aquest renom!

Direcció: Gener Romeu. Edició, maquetació i publicitat: Tamara Lombardo. Redacció: Tamara Lombardo i Noèlia Burgos. Preimpressió: David Mercado. Col·laboradors: Montse Serra, Gilbert Esteve, Marta Eroles, Anna Pujadó i Teresa Duran. CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS tamara.lombardo@rotecna.com

Dipòsit Dipòsit legal legal L-213-99 L-213-99

IMPULS DIGITAL BLOG XARXES

Imatge actual de 'Cal Mariasso'. L'edificació més recent, realitzada darrere la casa familiar. Foto: RotecnaPress.

issuu.com/rotecnapress

impulsagramunt.blogspot.com.es IMPULS-d-Agramunt

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals. 3

TecnaPur, aposta per l'economia circular

L'any 2017 Rotecna crea una nova línia de productes destinats al tractament de les dejeccions ramaderes.

La nova marca disposa de logotip propi. Foto: Rotecna.

Cada cop que es recull una collita, s’extreuen del sòl grans quantitats de nutrients, fet pel qual els cultius han de ser adobats per garantir una correcta nutrició i mantenir el sòl amb uns nivells de fertilitat adequats. Per una altra banda, cada cop són més les organitzacions públiques i privades que aconsellen la utilització de purí com a fertilitzant orgànic, tant per la seva excel·lent capacitat de fertilització com pel fet de tancar el cicle dels nutrients i fomentar l’economia circular. Els cultius extreuen nutrients del sòl, aquests s’utilitzen per alimentar els animals que generen purins, els quals, a la vegada, s’apliquen al sòl per aportar nutrients a les plantes. D’aquesta manera, s’aconsegueix reduir l’ús de cars adobs minerals d’origen sintètic i s’aporta una alternativa natural i sostenible a la fertilització dels camps, tancant així el cercle.

SEPARADOR MECÀNIC DE SÒLIDS (FASE I) En aquest context, el primer producte dins de la marca TecnaPur que es va llençar al mercat l’any 2017 va ser el Separador Mecànic de Sòlids TP-01 (fase I), que realitza una separació mecànica de les fraccions sòlides i líquides del purins. Amb aquest sistema es retira fins a un 40% dels sòlids dels purins, deixant, a la part líquida, només les partícules més petites.

TECNAPUR En el marc de l’aposta continua de millora i de recerca de noves solucions eficients i sostenibles per als ramaders, l’any 2016 Rotecna va presentar la marca TecnaPur, sota el paraigua de la qual ha creat una nova línia de productes destinats al tractament de les dejeccions ramaderes. Aquesta nova oferta, a més d’ampliar el ventall de solucions de la firma, és una clara aposta per fomentar l’economia circular. El purí dels porcs conté tots els elements necessaris per a la nutrició de les plantes, de manera que, si es dosifica correctament, esdevé un excel·lent fertilitzant i pot arribar a substituir completament la fertilització mineral, per exemple, en el cultiu de cereals d’hivern en moltes zones de secà. 4

Separador de Sòlids. Foto: Rotecna.

Paral·lelament al separador, la firma també va treure al mercat un agitador submergible que s’instal·la a les basses de purí. Aquest, permet, per una banda, homogeneïtzar el purí per bombejar-lo al separador i garantir un cabal d’entrada uniforme per a una òptima separació i, per una altra banda, per aquells ramaders que aboquen directament el purí de les seves basses al

TecnaPur, aposta per l'economia circular

Imatge del Separador mecànic de sòlids en funcionament. Foto: Rotecna.

camp, evitar la formació de crostes a la superfície i aixecar els sòlids acumulats al fons, de manera que s’obté una correcta barreja de la fracció líquida i sòlida del purí abans de carregar-lo a la cisterna per abocar-lo al camp com a adob.

REACTOR FISICOQUÍMIC (FASE II) Més recentment, aquest 2019, la firma ha anat un pas més enllà i ha tret al mercat el Reactor Fisicoquímic (fase II). Com indicàvem anteriorment, en el procés de separació mecànica, a la part líquida continuen quedant petites partícules en suspensió. Per extreure la pràctica totalitat dels sòlids, Tecnapur ha ideat un revolucionari tractament de separació fisicoquímic de coagulaciófloculació en ambient àcid que, a més d’extreure pràcticament el 100% dels sòlids, redueix les emissions d’amoníac i altres gasos d’efecte hivernacle (GEI).

APLICACIONS PART LÍQUIDA • • • • •

Reg i fertirrigació. Depuració biològica. Filtració per membranes. Assecatge.

APLICACIONS PART SÒLIDA • Compostatge. • Fertilització directa al camp.

Amb la voluntat de continuar aprofitant els purins dels porcs, tant de la part sòlida com de la part líquida, per a diferents usos, el departament d’R+D+i de Rotecna continua treballant per trobar noves i eficients solucions que ampliïn l’oferta de la marca Tecnapur. Finalment, conscients de la importància d’exposar els avantatges d’una correcta gestió dels purins, Tecnapur disposa des del 2018 d’una pàgina web pròpia amb informació sobre tots els seus productes; www.tecnapur.com.

L'última novetat de TecnaPur; el Reactor Fisicoquímic. Foto: Rotecna. 5

Departament de Compres FITXA TÈCNICA: • Any de creació: 1991. • Nombre de treballadors: 3.

El Josep M. Solsona, la Sandra Bernaus i la Mireia Oromí formen l'equip de Compres. Foto: Rotecna.

Totes les empreses necessiten per a la seva producció i per a les seves operacions diàries una sèrie de materials. Des dels seus inicis, Rotecna ha disposat d'un departament de compres encarregat d'assegurar que tot l'inventari, els béns i els serveis necessaris per al funcionament de l'empresa, es trobin a temps al magatzem. Actualment, el departament de compres està format per un equip de tres persones. D'una banda, en Josep M. Solsona, que ha vist créixer el departament i actualment és el coordinador, té un control sobre la producció de l'empresa i les existències dels productes més voluminosos que ja es troben a la venda en les zones internacionals. Per una altra banda, la Sandra Bernaus, que fa més de 20 anys que treballa a Rotecna, s’encarrega, juntament amb la Mireia Oromí, de la compra/venda i també de les línies de producció, per tal d’assegurar-se que els serveis de Rotecna siguin els suficients en funció dels requeriments de cada secció. El departament de compres també gestiona moviments de materials i relacions entre departaments dins de la seva empresa. Així, treballa amb diferents àrees com màrqueting, finances, producció i distribució per garantir que estiguin totes alineades.

Informació de l'estoc a temps real El sector de la logística és canviant i depèn molt de l'evolució i adopció de noves tecnologies per part de les empreses. El canvi 6

tecnològic va comportar un increment de les habilitats de control de l'estoc a Rotecna, ja que es va passar de manualment i tenir un inventari basat en mitjans obsolets de control d’estoc, a implantar nous programes informàtics que facilitaven aquesta tasca. "Avui en dia, podem tenir una fotografia molt exacta del nostre magatzem, fet que ens permet optimitzar l'aprovisionament", afirma en Josep Maria, que va passar de tenir el suport d’una persona que realitzava el control d’estoc personalment a controlar tots els productes informàticament Actualment, aquest procés es fa amb l'ajuda de diversos programes. Un d'ells és l'anomenat MRP, les sigles del qual en anglès són Material Requirements Planning, que en català significa "planificació de requisits de material". Així mateix, compres també és responsable de supervisar el cost dels béns adquirits, i ha de ser capaç de desenvolupar una bona negociació amb els proveïdors de la nostra firma. Un cop la planificació de producció ha determinat la quantitat de producte que vol fabricar i la data, l'aprovisionador ha de demanar als diferents proveïdors els materials necessaris. Comprar no només representa un risc important de pèrdua econòmica per a l'empresa, sinó que implica compartir els beneficis i traslladar el risc a un proveïdor. "El desafiament real és aconseguir que el proveïdor vulgui invertir en una relació a llarg termini amb Rotecna", explica en Josep Maria.

Josep Maria Solsona

“Del que més gaudeixo és del fet que la meva feina està sotmesa a moltes variables, com ara els imprevistos dels clients i les comandes a contrarellotge".

Amb la voluntat d'ampliar la seva experiència amb l'avaluació de la quantitat d'estocs existents i la determinació dels nivells idonis d'acord amb l'estratègia de producció de l'empresa, l'any 2000, en Josep M. Solsona s'incorpora a Rotecna, una feina que es pren com un repte personal.

Josep M. Solsona, coordinador del departament de Compres.

A què et dedicaves, professionalment, abans d'entrar a Rotecna? Havia treballat a les oficines de diverses companyies dedicades al control de cobraments i proveïdors. També m'havia dedicat a altres tasques com a l'ofici de ‘recanvista’ en la línia de producció de ‘El Castillo’.

Bernaus. Per l'equip de compres han anat passant moltes persones, fins que en l’actualitat continuem treballant nosaltres dos, amb la recent incorporació de la Mireia Oromí. Rotecna és un lloc on s'ha viscut l'evolució de la societat en el pas dels anys, uns canvis d'etapa que he viscut molt a prop i que, a força de transmetre la meva experiència als altres membres del departament, he passat a ser el cap de compres.

Com sorgeix l'oportunitat de treballar a Rotecna? Recordo que quan vaig veure l'oferta, de seguida em vaig interessar per treballar a Rotecna, ja que era una empresa que estava fent grans avenços i que encara avui en dia, es troba en constant evolució. Així, vaig considerar que l’oferta s'ajustava molt al meu perfil i era una bona oportunitat professional.

Què és el que més t'agrada de treballar a Rotecna? Del que més gaudeixo és del fet que la meva feina està sotmesa a moltes variables, com ara els imprevistos dels clients i les comandes a contrarellotge. Haver hagut d'aprendre a lidiar amb aquests inconvenients m'han fet créixer molt tant en l'àmbit personal com en el professional.

Com van ser els inicis? Els inicis sempre són durs. Em vaig trobar tot sol al capdavant d'un departament hiperactiu i caòtic al mateix temps, ple de peticions diàries que s'havien de complir constantment amb urgència. Tot i l'estrès que suposava aquesta feina, vaig decidir fer de tota aquest situació un repte personal, el qual vam superar amb èxit. Actualment, l'empresa ha assolit grans canvis tecnològics que han facilitat les tasques de tots els departaments, incloent el nostre.

Com valores la capacitat d'innovació de Rotecna? El caràcter innovador de Rotecna sempre ha anat lligat a la capacitat de superació personal d'en Gener Romeu. Des dels inicis, l'empresa ha demostrat tenir una gran visió de futur, sempre a la recerca de nous productes.

Com comences a coordinar el departament? A mesura que l'empresa anava creixent, hi va haver la necessitat de reforçar el departament, i aviat es va incorporar la Sandra

Davant aquesta afirmació, quina pot ser la teva aportació a l'empresa? Com a departament, donem tot el que podem de nosaltres i molt més. Personalment, crec que puc aportar la meva experiència professional acumulada i aprendre dels companys per conduir a l'equip a aconseguir els millors resultats possibles. 7

Òscar Toledano Coord. de Màrqueting i Business Intelligence

Persona 'no admesa' a Rússia "Em van fer baixar del tren a la següent estació i em van fer pujar a un altre per traslladar-me a un quarter militar".

Imatge de l'estació de tren de Minsk (Bielorússia) de nit.

Estava de viatge amb la Nadia, la meva companya comercial a la zona de Rússia i l’Europa de l’Est, a la ciutat bielorussa de Minsk, i havíem de traslladar-nos fins a la localitat russa de Velikie Luki, prop de la frontera entre ambdós països, per reunir-nos amb un client. Jo, disposo d’un visat tant per anar a Rússia com per a anar a Bielorússia, i com que entre ambdós països no hi ha una frontera interna, vam considerar que no hi hauria problema per fer el viatge amb tren. De fet, quan vam arribar a l’estació vam preguntar expressament sobre la meva situació, i ens van dir que no hi havia problema. Com que tot semblava estar correcte, vam agafar el tren amb la previsió d’arribar a la 1h de la matinada a Velikie Luki. Eren el punt de la mitjanit quan passàvem la suposada frontera entre Bielorússia i Rússia, i a la primera estació en territori rus, vam veure que pujaven al tren uns militars. Sense saber ben bé què passava, em vaig trobar entregant el meu passaport als militars i retingut per haver entrat irregularment al país! Segons em van explicar, el meu visat només es pot utilitzar en fronteres internacionals, i aquella no és considerada com a tal. Sense saber-ho havia comès una falta administrativa. Em van fer baixar del tren a la següent estació i em van fer pujar a un altre per traslladar-me a un quarter militar a la localitat de Nevel. En tot moment vaig estar acompanyat per la Nadia, i sort, ja que els militars no parlaven ni castellà ni anglès, només rus. En el trajecte, vaig trucar a l’ambaixada espanyola a Moscou i, tot i ser de matinada, vaig poder parlar amb un treballador que em va explicar que havia comès una falta administrativa, res greu, però que segurament em retindrien unes hores i em portarien a la frontera amb Bielorússia. 8

Un cop al quarter ens van deixar en unes dependències on hi havia tres persones més retingudes: dues noies lituanes i un noi ucraïnès. Devien ser les 2h de la matinada quan em van cridar per declarar davant de l’autoritat corresponent. Vaig ser l’últim en fer-ho, i li vaig explicar el que havia passat. En un principi em van insinuar que m’havien de traslladar fins a la frontera europea més propera, la de Lituània, a més de 350 kilòmetres, però quan van saber l’empresa amb la qual ens havíem de reunir, una de les més importants en aquella zona, la seva actitud va canviar. Fins i tot, em van plantejar la possibilitat de deixar-me lliure, sabent que estaria il·legalment al país. Vaig decidir no acceptar, així que, pagada la multa de 25 euros, vaig acomiadar-me de la Nadia que em va dir que l’endemà enviaria un taxi a primera hora del matí a la frontera per recollir-me i, un cop acabada la reunió ens trobaríem al primer poble fronterer amb Bielorússia. Eren les 3h de la matinada quan em tornaven a les dependències on estava retingut i, ara, estava sol. Allà em vaig quedar fins a 2/4 de 7h del matí, quan em van fer pujar a una camioneta militar i em van traslladar a la frontera amb Bielorússia, en un punt enmig del no-res, tan sols quedava una caseta del que devia haver estat en el seu dia una duana. Em van deixar allà, em van tornar el passaport i em van insistir amb què no m’havien expulsat del país, sinó que estava no admès a Rússia. Un cop allà, per sorpresa meva, em vaig retrobar amb les dues noies lituanes i el noi ucraïnès, tots tres drets al costat del taxi que m’estava esperant. Portaven allà des de les 4h de la matinada! Òbviament, els vaig proposar compartir el taxi fins al primer poble bielorús, on tenia previst descansar en un hotel fins que la Nadia tornés de la reunió. Tot plegat, no va ser una nit fàcil, però ara queda com una anècdota més de la qual no puc dir que m’han expulsat d’un país, però sí que he estat una persona no admesa.

Montse Serra Especialista en herboristeria

Bolets medicinals

Bolets com el Xiitake, l’Hericium erinaceus, el Reishi i el Maitake, tenen propietats que ens poden ajudar tant a prevenir com a curar diverses malalties.

Les propietats dels bolets són conegudes per tot el món des de fa segles, sobretot en els països asiàtics on hi ha una gran varietat de fongs que han estat investigats i estudiats. En aquest sentit, a l’hora de destacar-ne alguns tenim el Xiitake, l’Hericium erinaceus, el Reishi i el Maitake, les propietats dels quals ens poden ajudar tant a prevenir com a curar algunes malalties. Precisament, als països asiàtics el seu consum és habitual a la dieta diària per netejar i depurar el fetge i els ronyons.

Hericium erinaceus.

Xiitake.

Reishi.

Maitake.

Actualment, es coneixen unes 270 espècies de bolets amb diferents propietats terapèutiques. Avui en dia els utilitzem per a moltes patologies i les seves propietats són molt diferents. En un principi, tenim l’Hericium erinaceus o “barbeta de cabra”, què és un fong comestible molt preuat. Aquest és regenerador del sistema nerviós i millora la capacitat cognitiva prevenint l’Alzheimer. També s’utilitza per eliminar les males digestions i les gastritis, i destaca per la seva ràpida eficàcia com a antiinflamatori i antioxidant.

que té un gran valor medicinal. Aquest bolet conté unes propietats que són de gran eficàcia contra les migranyes, les al·lèrgies, l’estrès, l’insomni, l’ansietat i, fins i tot, la depressió. També ens ajuda a equilibrar el nostre sistema immunitari. Però, sobretot, és un gran antiinflamatori i un dels antioxidants naturals més potents de la medicina natural. Cal recordar que hi ha moltes varietats d’aquest bolet, però el vermell és el que més propietats aporta i es pot prendre en pols, càpsules o en infusions.

Un altre bolet molt conegut en la gastronomia asiàtica i, actualment, el segon més conegut després del xampinyó, és el Xiitake, el qual és originari de la Xina i el solem trobar al sud-est d’Àsia. Les propietats medicinals d’aquest fong són moltes, però sobretot ens ajuda a prevenir i curar refredats, grips i a augmentar les defenses. A més, és un drenador dels ronyons i del fetge que permet que tinguem més energia i, per tant, sempre és un bon moment per començar a prendre’l. Per una altra banda, cal mencionar que en la medicina occidental s'han investigat algunes substàncies químiques del xiitake, que semblen tenir propietats medicinals anticanceroses i antimicrobianes.

Per últim, tenim el Maitake, què és el rei de tots, ha estat molt estudiat per la medicina xinesa i japonesa per les seves excel·lents qualitats nutritives i curatives, ja que fa que augmenti la resistència immunològica i que, per tant, no ens trobem tan cansats. També activa el metabolisme i per conseqüència ens ajuda a controlar el nostre pes. A més, protegeix el sistema cardiovascular, ajudant a tenir una bona salut pel nostre cor i artèries. És un fong molt ric en vitamines i minerals, si el prenem durant un temps seguit, ens ajudarà a regular els nivells de sucre i a prevenir problemes cardiovasculars.

El Reishi o “bolet dels deu mil anys” era, antigament, d’ús exclusiu per la família de l’emperador, per tant en podem deduir 10

Tot i que els bolets són un complement alimentari molt utilitzat en la medicina oriental, cal recordar que n’hem de fer un ús correcte i, per tant, incorporar-los a una dieta sana i equilibrada. En cas que tingueu qualsevol dubte estem a la vostra disposició.

Torrons Fèlix

"Quan vaig tenir el títol d’advocada, vaig pensar: “d’acord, ara vaig a treballar del que m’agrada” i vaig dir als meus pares que volia seguir a l’empresa".

El Fèlix i la Zoe a la botiga de Torrons Fèlix. Foto: Rotecna.

Tradició, passió per la feina, un producte molt treballat i una clara aposta per la qualitat, són alguns dels trets que defineixen a Torrons Fèlix i a les persones que hi ha darrere d’aquesta empresa familiar. L’any 1999, el Fèlix i la Pilar ens obrien les portes de casa seva per donar a conèixer els seus torrons. Ara, 20 anys després, és la Zoe Valero qui, al costat del seu pare, ens parla de Torrons Fèlix, de la seva essència i dels seus reptes de futur. L’admiració i reconeixement per la feina feta pels seus pares i una clara vocació per ser torronaire, garanteixen el futur d’aquesta marca de torrons amb més de 30 anys d’història. L’any 1999 es va publicar a l’IMPULS una entrevista amb Torrons Fèlix. Han canviat molt les coses en aquests 20 anys? Fèlix: A part de continuar fent el típic Torró d’Agramunt i els torrons més clàssics, hem creat i ampliat la nostra oferta de torrons d’autor, i ja en tenim un total de 10. Són torrons, principalment de xocolata, d’alta qualitat i molt elaborats. El primer de tots va ser ‘El Capritx’, que va sorgir perquè jo, que vinc del món de la pastisseria, tenia ganes de fer un producte més elaborat. Ara, la Zoe, és, principalment, qui cada any aporta alguna novetat. Zoe: Jo afegiria que l’essència de Torrons Fèlix és la mateixa ara que fa 20 anys, és a dir, elaborem de manera artesanal des del primer dia, com ho feien antigament els torronaires, però sobre aquesta tradició hem anat innovant amb la creació de la línia de torrons d’autor que, més recentment, hem vinculat amb l’art. En aquest sentit, el primer va ser el torró de Mousse d’Avellana, pel qual vam demanar a una poeta que proves el torró i convertís en poesia tot allò que li transmetés; en el següent, vam demanar a la Serafina Balasch que ens fes un dibuix de l’Església d’Agramunt 12

i el vam plasmar amb xocolata blanca sobre un mil-fulls d’ametlla, i l’any passat, la novetat va ser un lingot de pistatxo i mandarina, que vam relacionar amb la música. En aquest cas, li vaig demanar a una gran amiga meva, la Laura López, que expliqués la història de Torrons Fèlix en una cançó, i ho va fer amb la melodia de Yesterday dels Beatles (la cançó preferida del meu pare). En definitiva, diria que els nostres productes són el que som nosaltres: tradició i innovació. Quins són els torrons més venuts? F: El Torró d’Agramunt és l’estrella. A partir d’aquí, les vendes no són les mateixes ara que fa 20 anys, ja que els gustos van canviant. Sí que podem dir que, per exemple, els clients més grans prefereixen els clàssics i els més joves demanen més les novetats i xocolates fortes, com a mínim d’un 70% de cacau. Z: Ara agrada molt més el món de la xocolata. La veritat és que molts torrons d’autor són realment bombons en forma de barra de torró, i això fa que es pugui gaudir d’ells tot l’any i no només per Nadal. Zoe, ets advocada de formació, com és que decideixes incorporar-te a l’empresa familiar i fer-te torronaire? Z: És com que la vida m’ha portat aquí. Tenim l’obrador sota de casa, jo he crescut aquí i he passat totes les tardes fent torrons. Fins i tot, quan estudiava a Barcelona venia tots els caps de setmana, no per imposició, sinó per decisió pròpia, perquè a mi m’agradava estar aquí i gaudeixo estant aquí. Quan vaig acabar els estudis i vaig tenir el títol d’advocada, vaig pensar: “d’acord, ara vaig a treballar del que m’agrada” i vaig dir als meus pares que tenia clar que volia seguir a l’empresa i que volia estar a

Torrons Fèlix

La Zoe i el Fèlix a l'obrador, en l'actualitat. Foto: Rotecna.

l’obrador (tot i que en una petita empresa tots fem de tot). Això sí, els vaig deixar clar que jo entrava a l’empresa per revolucionar-la! Fèlix, com vau rebre la notícia? F: A mi em va fer molta il·lusió, perquè em pensava que Torrons Fèlix s’acabaria amb mi, la Zoe tenia els estudis d’advocada i pensava que s’hi dedicaria. A més, no ens havia dit mai que tingués intenció de continuar a l’empresa familiar, així que va ser tota una sorpresa. Em va encantar la notícia! Z: Ell diu que no s’ho pensaven. Resulta que tothom tenia claríssim que continuaria, menys els meus pares! Sí que és cert que mai els havia dit “seguiré”, però jo estava tots els caps de setmana aquí, a totes hores... era evident! Has fet alguna formació en aquest àmbit? Z: He fet diferents cursos i he anat a demostracions de xocolata, de pastisseria... El cert és que m’he anat especialitzant molt en el món de la xocolata. Busco aprendre les noves tècniques que van sortint, noves maneres de treballar la xocolata, els productes... per poder fer coses noves, buscar la inspiració. Què va ser el primer que vas fer un cop dins de l’empresa? Z: El primer que vaig dir al meu pare va ser: “Tu has fet les coses molt bé, però no has ensenyat al món què és el que hi ha darrere de Torrons Fèlix”, i aquesta va ser la meva obsessió. El meu primer objectiu no era crear producte, sinó ensenyar què hi havia darrere de cada torró. Creia que el més important que tenia Torrons Fèlix, que és la forma com es treballa el producte i les persones que hi ha darrere dels torrons, els meus pares no ho havien ensenyat. La gent no sabia com fèiem els torrons ni de

En Fèlix a l'obrador l'any 1999. Foto: Arxiu Rotecna.

quina manera treballàvem, que la massa del torró d’Agramunt està cinc hores remenant, que les avellanes es torren en un forn, que es pelen i es trien durant una hora, que la nostra campanya no comença fins que arriba el fruit sec de temporada, que en tenir una elaboració tan artesanal el producte és limitat, però alhora això afavoreix que sempre sigui un producte acabat de fer... Una sèrie de coses que és molt important que la gent conegui i que fa que el producte sigui excepcional. Per una altra banda, pel que fa a producte, la meva aportació va ser començar a relacionar els torrons d’autor amb l’art, treure novetats com detalls per a bodes, comunions i batejos, taules dolces, reconvertir els torrons en postres, etcètera. Què és el que més t’agrada de la feina? Z: Sempre dic que el que més em recompensa i em fa posar la bata per crear producte és la resposta de la gent. Veure cares conegudes, que any rere any la gent torna a confiar amb tu, que t’escriuen o et truquen per felicitar-te, és el que més m’agrada, perquè vol dir que estem fent les coses bé. En el futur com et veus, com a torronaire o advocada? Z: Tinc claríssim que seguiré com a torronaire. Quan vaig entrar a l’empresa, al principi em sentia com si mai a la vida hagués fet torrons, ho veia tot d’una altra manera, no sabia si havia fet bé o no, però després de la primera campanya vaig tenir clar que era la millor decisió que havia pogut prendre. A més, la formació d’advocada em servirà per portar la gestió de l’empresa. Per una altra banda, m’he pogut treure l’espineta del dret ficant-me de Jutgessa de Pau a Agramunt, on podré aportar part dels meus coneixements legals. 13

Bernat Calvet – Mèxic Mèxic, l'as a la màniga d'en Bernat

"És un territori fascinant. A més, la gent és més conformista i són feliços amb menys”.

El Bernat a casa seva a Mèxic, a Playa del Carmen. Foto: Bernat Calvet.

Anar-se’n a viure a Mèxic ha estat una de les majors apostes que el Bernat Calvet ha fet en el seu estil de vida lligat al pòquer. “Prendre la decisió d’anar-me’n a viure fora va ser molt difícil, però el suport dels meus pares i sobretot de la meva germana, la Júlia, em van animar a fer el pas endavant”. L’aventura comença el febrer del 2018, quan l’agramuntí decideix anar més enllà en el negoci de les probabilitats que presenta el mall de 52 cartes. Concretament, la regulació del pòquer online a Europa va ser un dels motius de la seva marxa. “En alguns països europeus es va començar a obligar a les plataformes de pòquer online a què només permetessin competir entre jugadors d’una mateixa regió”, explica el Bernat. “Una restricció que a Espanya ja s’aplicava des del 2012 amb la nova llei de regulació del joc, la qual va provocar que desenes de jugadors espanyols optéssim per exiliar de forma voluntària”. Per una altra banda, a Espanya els operadors del joc paguen un 25% d'impostos sobre ingressos nets i els beneficis del joc tributen com a guany patrimonial en l'IRPF. En aquest sentit, el Bernat explica que “a altres països com Mèxic la regulació és més favorable, ja que els guanys dels jugadors estan exemptes de tributació”, i afegeix: “Aquesta era la meva manera d’obrir-me al món. A més, molts amics meus, que es dediquen professionalment al pòquer, ja estaven vivint en aquest país pel mateix tema”. D’aquesta manera, disposat a dibuixar un nou camí immers en l’univers de les apostes, un amic en comú va fer d’enllaç entre el 16

Bernat, dos joves espanyols i un noi portuguès, que després de llargues converses per Skype, van prendre la decisió de marxar junts cap a Mèxic i compartir pis. Playa del Carmen va ser el destí escollit pels emprenedors, que van començar a viure en un pis per a quatre persones que s’ajustava als seus pressupostos. Tot i això, a causa d’un tema logístic, al cap d’uns mesos van decidir canviar el seu lloc de residència i anar a viure per parelles en dos pisos d’un mateix bloc, amb l’objectiu de romandre junts.

Aprendre a combinar el temps Sona l'alarma. La rutina d’en Bernat Calvet s’inicia amb una sessió de gimnàs, uns minuts de desconnexió a la platja i un bon esmorzar que l’ajuda a mantenir la seva energia durant tot el dia. És aleshores quan comença la seva jornada laboral, que pot allargar-se des de les 10 del matí fins a les 8 de la tarda. “La primera tanda de pòquer comença després d'haver fet un bon escalfament. Normalment dedico una hora a l'estudi del joc, que utilitza eines matemàtiques, especialment aquelles que analitzen probabilitats per a aprofitar qüestions estadístiques a l’hora d’apostar”, explica l’agramuntí. La vida social és fonamental pel Bernat, ja que passa la major part del dia davant d'una pantalla: “Entre una sessió i l'altra hi ha d'haver un moment de distracció, per buidar el cap, i als vespres, aprofito el temps per sortir. Almenys, ara puc tenir un horari decent a causa de la diferència horària de vuit hores, ja que quan jugava a Agramunt em passava les nits despert, perquè la majoria dels tornejos comencen a partir de les set del vespre”.

Bernat Calvet - Mèxic

Captivat per Mèxic i els seus encants Encara que el país centreamericà està caracteritzat per ser perillós i en Bernat ja ha viscut algun episodi impetuós, assegura que “la qualitat de vida és bona i, encara que últimament Mèxic ha estat entre els països amb majors índexs de violència, no és un problema generalitzat en tot el territori nacional”. L’agramuntí assegura que viu feliç a Mèxic i que li agrada l'hospitalitat de la gent, la cultura i la riquesa paisatgística. “Quintana Roo, Cancun, Playa del Carmen, Tulum, Majagual, la laguna Bacalar (o de los Siete Colores), Isla Mujeres… és un territori fascinant. Allà la gent és més conformista i són feliços amb menys”. En aquesta línia, en Bernat afirma que el país és un extens calidoscopi de gent, paisatges, climes, aromes i sabors dispars que, plegats, conformen un poble ric en diversitat i orgullós de la seva agitada història. “És el lloc on més a gust m’he sentit d’entre tots els que he viatjat i que mai m’ha fet plantejar que em trobés fora de lloc, ja que fins i tot he conegut a la meva actual parella, la Karen”. La noia, originària de Guadalajara (Mèxic), estava de vacances a Playa del Carmen quan va coincidir amb el Bernat i, a poc a poc, es van enamorar. Després de gairebé dos anys, la parella té una relació molt consolidada amb molts plans de futur. Durant aquest període, la Karen ja ha estat dues vegades a Agramunt, on, a banda de rebre un gran afecte per part de la seva família política, s’emporta un gran grup d’amics. “L’experiència més màgica que he viscut a Mèxic ha estat conèixer la Karen i començar una aventura junts”, afirma en Bernat que, després d’haver estat des dels inicis d’aquest any amb ella a Agramunt visitant a la família, la parella torna al país centreamericà per iniciar un nou projecte anant a viure junts.

A Playa del Carmen. Foto: Bernat Calvet.

MÉS PERSONAL Què és el que més t'agrada de Mèxic? L’actitud i la proximitat de la gent. Els mexicans són persones senzilles, alegres i apassionades. Alguna expressió típica del país? "No mames wey!", quan els hi sorprèn alguna cosa o es pensen que estàs bromejant. El teu menjar mexicà preferit: La cuina mexicana t’enganxa. Els tacos em tenen enamorat, sobretot, els tacos de cabeza! Estan elaborats amb les despulles del cap de vedella; cervell, llengua... Hi ha alguna cosa que et recordi a casa? Les sortides que fem amb la família de la Karen em fan sentir com a casa: em transmeten el record del caliu de la meva família. Què t'emportes després d’uns dies a casa? Els moments viscuts amb els amics i la família. També aprofito per endur-me fuet i pernil salat, ja que es troba molt a faltar!. Penses tornar a Agramunt? De moment només tinc pensat a tornar de visita com he fet fins ara, ja que la meva idea és quedar-me a viure a Mèxic a llarg termini o, almenys, un any més!

El Bernat amb la seva parella, la Karen, a la platja. Foto: Bernat Calvet. 17

R O I N È S T U SAL Gilbert Esteve Farmacèutic, Òptic i Tècnic en Ortopèdia

Problemes de circulació sanguínia A qui afecta? Principalment a les dones, que per motius hormonals i relacionats amb l’embaràs són les més predisposades a patir algun tipus d’Insuficiència Venosa Crònica al llarg de la seva vida. També l’edat és un factor de risc important, ja que passats els 50 anys, aproximadament, la meitat de la població patirà algun tipus de problema de circulació. Altres factors podrien ser la presa d’anticonceptius, factors genètics, gent propensa als blaus o morats, gent que sovint té les extremitats (mans i peus) fredes, persones molt altes, persones amb sobrepès, gent amb problemes d’estrenyiment, ús abusiu de talons...

Els trastorns circulatoris a les cames afecten cada vegada més a un sector de la població més ampli. Prop d’un 80% de la població adulta patirà al llarg de la seva vida algun problema de cames cansades, edemes, cames inflades, rampes musculars o varius, degudes a una insuficiència venosa que apareix quan les venes sanguínies no són capaces de transportar de forma correcta la sang fins al cor.

Per què apareixen les varius? Les venes són les encarregades de recollir la sang del cos i dirigir-la al cor, on aquest l’enviarà cap als pulmons per realitzar l’intercanvi de gasos i carregar-se d’oxigen. En aquest cas, les venes de les cames que porten la sang cap al cor tenen unes vàlvules que s’obren a mesura que hi passa la sang i es tanquen per impedir-ne el retrocés, aconseguint així un impuls de la sang cap a dalt juntament amb l’ajuda de la musculatura de les cames.

Símptomes i diferents graus d’IVC Els principals símptomes dels trastorns vasculars són: sensació de cames cansades o adormides; edema o inflor en les parts inferiors de les cames (empitjoren a l’estiu amb la calor i tant si som sedentaris com si estem massa hores a peu dret), aranyes vasculars, sensació de dolor, picor o formigueig, rampes musculars nocturnes, etcètera.

Com podem evitar/millorar la nostra circulació? Reforçar la musculatura de les cames (nadar i caminar), tenir un pes saludable i uns nivells de colesterol controlats i mantenir un bon trànsit intestinal… són alguns dels factors que ajuden a prevenir futurs problemes circulatoris.

Per efecte de la gravetat, la sang té tendència a acumular-se a les venes de les cames, exercint així una pressió que impedeix el correcte funcionament d’aquestes vàlvules, provocant un alentiment en el retorn venós. Tot això, provoca que els arribi menys oxigen, i juntament amb l’acumulació de la sang, les venes van dilatant-se i deformant-se, donant lloc a les típiques varius, també anomenades Insuficiència Venosa Crònica (IVC).

*Consells per millorar la circulació: • Posar les cames en alt (per sobre del nivell del cor) 30 minuts un parell de cops al dia i dormir amb els peus lleugerament aixecats. • No encreuar les cames en seure. • Evitar exposicions llargues a fonts de calor. • Utilitzar calçat còmode i roba més ampla. • Fer exercici i una dieta equilibrada amb menys sal, fruites i verdures, i molta fibra.

Els vasos sanguinis sotmesos a la pressió de la sang es fan més porosos (com un colador) i deixen passar líquids de la sang a les cames, provocant l’aparició d’edemes, inflor en turmells i cames i una sensació de cames pesades. Amb el pas del temps això acaba derivant en un enfosquiment de la pell i, fins i tot, en úlceres. Es tracta d’un procés degeneratiu, on la debilitat de la paret vascular que ocasiona les varius pot estendre’s simultàniament a altres parts del cos, cuperosis facial o vermellor a les galtes, aparició d’hemorroides, etc.

*Tractaments per millorar els símptomes: • Gel de massatge fred a base de fitofàrmacs: aplicar-los sempre en forma de massatge ascendent de turmells cap a genoll. • Mitges de compressió: milloren el nostre retorn venós i eviten la progressiva debilitat vascular. • Hidroteràpia: dutxes i massatges amb aigua freda o alternada amb tíbia per estimular el to venós. • Fitofàrmacs per via oral: si volem una acció més contundent i global és imprescindible prendre’ls durant tot l’any.

Assemblea Feminista "La Guilla" "Volem viure tranquil·les, sense haver-nos de justificar i, sobretot, sense haver d’esforçarnos més per tenir el que mereixem".

L’acte de presentació de La Guilla va ser el 25N, Dia Internacional contra les Violències Masclistes. Foto: La Guilla.

La sentència de “la manada” va ser l’estímul que va encoratjar la convocatòria d’una crida mitjançant les xarxes socials, a la qual van acudir persones no només d’Agramunt, sinó de diversos pobles ponentins com Artesa de Segre, Preixens, Bellcaire o Tudela, així com membres de diferents col·lectius de la vila. En aquest acte, que va tenir lloc el dimecres 18 de juliol de 2018 a la plaça del Mercadal, es va veure reflectida la necessitat de crear un espai per a les dones. D’aquesta manera, ara fa un any naixia l’Assemblea Feminista La Guilla d’Agramunt, un nou col·lectiu que, amb la llibertat per bandera, pretén avançar cap a una societat més justa i equitativa, i alhora, trencar el marc binari de gènere i vincular aquest concepte al marc opressor de l’heteropatriarcat. “És aleshores quan comencem a tirar endavant, a crear uns objectius i a dibuixar unes línies de treball. Vam posar damunt la taula quines són les necessitats reals de les dones i ens vam marcar com a meta la creació d’un espai de reflexió, d’empoderament tant individual com col·lectiu i d’acció des d’una perspectiva feminista, perquè no es reflexiona només en els altres sinó en nosaltres mateixes: des que naixem, portem darrere una motxilla que hem d’anar desconstruint”, explica l’Arantxa Luque Cortés, una de les portaveus de l’entitat. “La gent es posa les mans al cap quan surt, per exemple, la sentència de “la manada”, que ha sigut un clar exemple de la justícia patriarcal que tenim, i que ens ha donat un doble missatge: la impunitat que tenen els agressors, i la indefensió i la culpabilització que se’n pot fer de les víctimes. Això només és una mostra més de violència constitucional contra les dones que ens deixa indefenses davant qualsevol escenari i que sustenta un sistema 24

masclista de dominació. Volem viure tranquil·les, sense havernos de justificar i, sobretot, sense haver d’esforçar-nos més per tenir el que mereixem”.

La Guilla: el començament d’una lluita col·lectiva Tot i que la primera convocatòria d’aquest moviment només va reunir una quinzena de dones, actualment el col·lectiu està format per 44 sòcies que s’emmarquen en un rang d’edat d’entre 15 i 70 anys. “Hi ha persones que tenen experiència prèvia en moviments socials i d’altres que és la primera vegada que es mobilitzen. En ser una assemblea molt heterogènia, hi ha dones de diferents edats i tenim uns objectius molt genèrics, però molt clars i necessaris. No estem constituïdes com associació. És un grup totalment horitzontal, hi ha portaveus, però no hi ha càrrecs. Ens anem enriquint totes de totes, aprenem del dia a dia i estem obertes a totes les dones que tinguin una inquietud sobre aquest tema. El públic que assisteix a les nostres reunions, que són obertes a tothom, varia depenent de la disponibilitat de la gent i del tema que es tracta”, afirma l’Arantxa. Per ara, un dels temes que hi ha a debat en l’assemblea és que aquesta sigui no mixta, encara que hi ha hagut molts homes que han acudit a les reunions de La Guilla. Segons la perspectiva de l’Arantxa, “són les dones les que han de decidir sobre les línies de treball de la nostra problemàtica encara que sigui de tots. Els homes han de col·laborar en la nostra lluita, però nosaltres hem de ser les protagonistes”. De cara a la vaga del 8 de març d’enguany, ja van editar un tríptic dirigit als homes sobre quines accions podien prendre aquests. El primer divendres de cada mes és el dia marcat en el calendari per a la celebració de les

Assemblea Feminista "La Guilla" assemblees feministes. Fins ara, aquests comitès s’organitzaven a la sala polivalent del pavelló municipal, però a hores d’ara, s’ha fet una instància per demanar una zona on realitzar aquestes reunions. El 25 de novembre de 2018, coincidint amb el Dia Internacional contra les Violències Masclistes, l’organització va celebrar un acte reivindicatiu on va realitzar una performance per posar nom a les víctimes de la violència vers les dones, es va llegir un manifest i l’assemblea es va presentar obertament a la societat sota el nom de ‘La Guilla’. “Amb aquest nom es pretén reflexionar sobre com es percep el món a través del llenguatge, dominat pel capitalisme, l’heteropatriarcat i ple de connotacions masclistes, i com la imatge estereotipada i negativa de la dona es trasllada a moltes paraules i expressions de la llengua”, explica l’Arantxa, que afegeix que “la guilla és un nom femení, és un animal lliure i salvatge, dos adjectius que ens representen o que ens agradaria que ens representessin com a dones, perquè sovint se’ns jutja i no som ni lliures ni salvatges. La guilla és astuta i intel·ligent, té una gran bellesa i és un nom positiu, en contraposició al pejoratiu zorra que s’ha adaptat en castellà”.

Prendre partit Actualment, la Guilla està treballant en la confecció de diferents tallers i xerrades per presentar als instituts, així com en altres activitats de conscienciació com la composició d’un mural reivindicatiu, que s’ubicarà al Pàrquing del Pont Romànic i s’efectuarà durant una jornada matinal que encara no està datada. “No només hem de tenir representació en dies puntuals com el 25N o el 8 de març, sinó que la nostra activitat ha de ser constant, no es tracta d’una lluita de quatre dies, sinó que és quelcom que tenim pendent a solucionar dins d’aquesta societat i pel que s’ha de treballar dia a dia”, assegura l’Arantxa. Per aquest motiu, a curt termini tenen previst la programació d’actes expressius enfocats en dinàmiques participatives. En aquest marc, el col·lectiu munta diverses parades en què es pot comprar samarretes i xapes amb el logotip de l’assemblea, ja que la seva font de finançament és l’autogestió. A més, també van organitzar un vermut i un dinar popular. L’últim, que va tenir lloc el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones, va aconseguir reunir una setantena de dones, una participació que no s’havia aconseguit mai en una diada d’aquest àmbit a Agramunt.

La feina no està feta, la lluita continua “El fet que hagin sortit a la llum moltes violacions, ha fet obrir els ulls a molta gent, ja que hi havia moltes coses que no es qüestionaven. És una llàstima que hagin de passar aquestes

La Guilla recull diners amb la venda de samarretes i xapes. Foto: La Guilla.

coses i només es parli d’això i no dels micromasclismes que tenim instaurats en el nostre dia a dia dels quins no en som conscients. Potser sí que hi ha hagut un avenç en la societat, però molt petit, perquè falta molta feina a fer. El feminisme es tracta com una cosa a banda i hauria de ser un tema transversal que estigui implícit en totes les polítiques, tant en l’àmbit educatiu com social”, assegura l’Arantxa. Per a ella, “tot i que hi ha dones que han arribat a alts càrrecs que fins ara només estaven ocupats per homes, encara existeixen desigualtats de sous, les joguines estereotipades o les polítiques de conciliació, com el permís de maternitat, el qual les dones fa molts anys que demanem que s’allargui i ara se'ls ha allargat als homes”.

L’acte més valent per a una dona és pensar per si mateixa La motivació personal de l’Arantxa per impulsar l’assemblea feminista passa per un passat personal revolucionari. “Jo fa molts anys que em vaig plantejar quin era el paper de les dones a la nostra societat. Sóc una persona bastant crítica i no em puc quedar parada davant les injustícies. Des de llavors vaig emprendre una lluita per al nostre propi alliberament. Jo vaig créixer a les Terres de l’Ebre sota el crit “Lo riu és vida” i porto la lluita a la sang. Des de petites ens trobem situacions de violència en el nostre dia a dia, en siguem conscients o no. Sovint pensem que nosaltres no hem patit cap episodi d’aquest tipus, però per exemple, el fet d’entrar en una discoteca on no hagis de pagar per ser dona i els homes sí, t’està venent com a producte. Jo lluito per aconseguir un món més equitatiu, respectuós i on dones i homes puguem desenvolupar la nostra personalitat sense construccions de gènere, de classe o de nació”. 25

Teresa Duran Agent de viatges

Mongòlia, viatge al passat d'un gran Imperi

Foto: Teresa Duran.

Mongòlia és un extens país, sense accés al mar, situat a la regió d'Àsia Oriental i Àsia Central, limita amb Rússia al nord i la Xina al sud. És el romanent de l'antic Imperi Mongol que va ocupar gran part d'Àsia durant el segle XIII sota el domini del gran heroi nacional, Gengis Khan. Mongòlia és un dels països més deshabitats, remots i especials del món. Viatjar per aquest país asiàtic és endinsar-se en una aventura inoblidable d’estepes infinites, llacs immensos, muntanyes inexplorades, deserts infinits i naturalesa pura, que conformen un territori d’una bellesa salvatge i aclaparadora. Descobrir llocs tan emblemàtics com la seva capital, Ulan Bator, on es concentra un terç de la població del país, és parada obligada abans d’endinsar-se en les estepes mongoles. Una ciutat peculiar que acaba agradant. Si la visita la fem durant el mes de juliol, podrem gaudir del Naadam Festival, quan tothom s’uneix per mostrar les seves habilitats i competir en diferents esdeveniments: lluita, curses de cavalls i tir amb arc. Aquest festival és com el Nadal per als mongols. És l’època de l’any que més esperen. Tots els pobles tenen un festival de Naadam i tothom es vesteix amb el seu millor vestit tradicional mongol, preparen grans àpats i passen els dies amb amics i familiars. 26

Llar tradicional; la Iurta de feltre o Ger. Foto: Teresa Duran.

La ruta cap al desert del Gobi, ens porta per la Vall de l’Orjón, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco, fins a Karakorum, l’antiga capital de l'Imperi mongol. Serà en aquests llocs on podrem conèixer de primera mà la història d'una cultura tan fascinant com desconeguda. El Gobi destaca per ser una de les zones desèrtiques més grans del món i per la localització de diverses ciutats importants al llarg de la Ruta de la Seda. Abasta capritxoses muntanyes, dunes arenoses, vastes altiplans, estepes amb les seves herbes aromàtiques i, per descomptat, un món animal molt variat. Tota aquesta ruta la fem allotjats en una llar tradicional utilitzada pels nòmades, la Iurta de feltre o Ger. Existeixen des de fa més de 2000 anys, i eren cases familiars on podien conviure diverses generacions. Són tendes mòbils, protegides per una gruixuda coberta, fàcil de transportar i perfecta per suportar les habituals inclemències del temps. En l'actualitat, el major atractiu de Mongòlia com a destinació és que ha arribat al segle XXI pràcticament intacta, gairebé sense contacte amb el món exterior. No obstant això, si voleu descobrir-la, convé visitar-la com més aviat millor, perquè el xoc cultural i la transformació del país s'està produint a un ritme trepidant. Malgrat tot, continua sent un dels racons més autèntics que queden sobre el mapa.

SOLIDARIS Sergi Llop, Cambodja

“És colpidor veure-ho en directe, i adonar-te que vivim en mons tan diferents”.

Fent de professor d'anglès al poblat de Lolei. Foto: Sergi Llop.

Fa sis mesos, el passat 11 de març, el Sergi iniciava la seva aventura asiàtica. “Recordo perfectament aquell dia, el meu germà em va acompanyar a l’aeroport per agafar un avió amb direcció a Bangkok amb destinació final Koh Phangan, una illa situada al sud del país, al Golf de Tailàndia”. Aquesta va ser la primera i última parada del Sergi, després de realitzar diferents viatges per Indonèsia, Cambodja i Malàisia. “La necessitat de desconnectar una mica de la meva rutina i fer un break en la meva vida, van ser els principals motius que em van empènyer a fer aquest viatge”, explica, i afegeix: “A més, sempre he tingut inquietud per descobrir nous països, altres cultures i estils de vida diferents”.

Voluntariat a Lolei, Cambodja En un dels seus viatges a Cambodja, concretament a la ciutat de Siem Reap, el Sergi va assabentar-se d’un projecte solidari engegat en un poblat rural proper, Lolei, per ajudar a nens i nenes a complementar les seves hores d’escola. “Feia temps que tenia al cap fer un voluntariat, així que em vaig posar en contacte amb el Sr. Sovannatih, que portava el projecte, i ràpidament ens vam entendre”, explica. Un cop acordada la seva funció, el Sergi es va traslladar a Lolei per fer, durant dues setmanes, de professor d’anglès a nens i nenes de 5 a 12 anys. “Les classes les fèiem a l’Angkor Legacy Academy, unes instal·lacions molt humils, que disposen de dues classes petites on, a més d’anglès, s’imparteixen classes de matemàtiques, història i informàtica (amb 4 ordinadors)”. 28

El dia a dia del Sergi, començava a 1/4 de 8h del matí, quan s’aixecava i esmorzava per començar les classes a les 8h. A les 13h feia una pausa per dinar i reprenia les lliçons de 16h a 18h de la tarda. Quan acabava aprofitava per donar un tomb pel poblat i fer una Coca-Cola. “Aquest era el luxe més gran que tenia cada dia, beure una Coca-Cola cortesia del meu amfitrió, el Sr. Sovannatih”, recorda. “No vaig poder sortir cap dia a fer una cervesa, perquè no n’hi havia en tot el poblat”, explica rient. En els dies que va estar fent de professor, una de les coses que més el van sorprendre va ser la manca de disciplina a les aules. “Els nens s’aixecaven de la cadira i sortien de classe constantment, menjaven a l’aula... Amb el pas dels dies, va anar a millor, però no va ser fàcil”. Per una altra banda, la manca de consciència pel medi ambient, va ser una altra de les sorpreses durant la seva estada. “Ningú ensenya als més petits temes tan bàsics com llençar els embolcalls de plàstic o les botelles a les escombraries. En més d’una ocasió em vaig trobar amb nens que, a més d’estar menjant o bevent a classe, en acabar tiraven l’embolcall o la botella per la finestra! No m’ho podia creure!”, assegura. En aquest sentit, explica que Cambodja té un greu problema amb la gestió dels residus, “no hi ha pràcticament papereres ni contenidors enlloc”.

Pobresa extrema El poblat rural de Lolei té uns 3.000 habitants i es troba a una hora amb cotxe de Siem Reap. “El primer dia, en arribar em vaig quedar sense paraules”, recorda. “Era una zona extremadament pobra, de fet Cambodja és un país amb pocs recursos, però a les

SOLID ARIS Sergi Llop, Cambodja ciutats la pobresa queda més dissimulada, en canvi quan arribes a les zones rurals veus quina és la realitat”, lamenta. El Sergi descriu un poblat amb serveis molt bàsics: “Els carrers no estan asfaltats, les cases són cabanes molt senzilles, serveis com la llum o l’aigua fa pocs anys que han arribat al poblat i després d’una tempesta poden estar dies sense electricitat, hi ha poques botigues on es venen productes molt bàsics, i no hi ha espais de joc per als nens i nenes com un camp de futbol o una pista de bàsquet”. En aquest sentit, el Sergi se sentia un afortunat, ja que la casa del Sr. Sovannatih va ser la seva residència durant el voluntariat. Una casa que, assegura,“estava força bé en comparació amb la resta”, i on gaudia de comoditats bàsiques, com un llit o una dutxa. A més, era l’única casa del poble que tenia internet. La forma de vida de la majoria de les famílies és la subsistència, viuen del que generen, per això tenen, principalment, hort i gallines. “Durant les dues setmanes que vaig estar allà, vaig aprendre a valorar com de bé vivim als països occidentals i a Catalunya, en particular”, afirma. És més, el Sergi explica que viuen allunyats i aïllats de tot el que passa a Occident: “La majoria de gent mai ha sortit del país i coneixen molt poques coses fora del seu entorn. Recordo un dia que els parlava de Barcelona, del Barça i de Messi, i no coneixien res de tot això. En aquell moment, em vaig adonar que estava molt lluny de casa!”.

El Sergi es va implicar en el dia a dia de la gent del poblat. Foto: Sergi Llop.

La felicitat dels més petits No obstant viure amb pocs recursos i en un entorn molt pobre, el Sergi destaca especialment la simpatia i la felicitat dels nens i nenes, així com la curiositat que els desperta veure una persona occidental i tot el que els pugui ensenyar. “Els nens són feliços!”, exclama. “La primera sensació que vaig tenir en arribar va ser: ‘pobres nens’. Però amb el pas dels dies t’adones que són feliços i que s’ho passen bé en el seu dia a dia tot i no tenir moltes coses amb què jugar. Tenen bicis, juguen amb pedres, salten a corda... són feliços amb el que tenen”. “És colpidor veure-ho en directe, i adonar-te que vivim en mons tan diferents”, afegeix. “Per sort, el fet d’acabar les classes i veure els més petits contents és una sensació molt bonica”.

Una experiència per repetir El fet d’haver de continuar el viatge, va fer que l’experiència fos més curta del que hagués desitjat. La marxa va ser dura. “Vaig tenir sentiments trobats. Per una banda, una immensa felicitat per haver pogut gaudir d’aquesta experiència única, tan diferent de tot el viscut fins a aquell moment i, per una altra banda,

Destaca la felicitat dels nens, tot i la pobresa del territori. Foto: Sergi Llop.

tristesa per marxar i no poder quedar-me més dies”. Ara, amb la distància i la perspectiva del temps, el Sergi valora molt positivament la seva estada com a voluntari. “Ha estat una de les experiències més gratificants i boniques que he fet mai, i tot i que els primers dies no van ser fàcils, especialment per la dieta, basada en arròs i verdures, m'agradaria repetir en un futur”. És més, conclou que l’experiència li ha servit per veure que no es necessita gaire per ser feliç i que “el somriure és un llenguatge universal”. 29

Anna Pujadó Grau

Llevadora, consultora de lactàcncia IBCLC i assessora de son infantil

Feina i lactància, són compatibles?

La producció de llet materna s’adapta a la demanda, és a dir, si el nadó fa menys preses perquè la mare treballa, la producció s’adaptarà a la nova situació.

Tornes a treballar després de les 16 setmanes de baixa, 3 mesos i 20 dies, estàs alletant al teu fill, t’han dit que cal que el deslletis, és realment necessari? Quines opcions tenen avui dia les famílies? Aquestes són preguntes recurrents, mares que s’han d’incorporar a la feina després de les 16 setmanes de baixa de maternitat, i la resposta és: feina i lactància SÓN COMPATIBLES!! Es pot continuar amb la lactància materna ni que ja estiguem treballant i no passem les 24h del dia al costat del nostre fill. Un cop la mare ja torna a treballar, hi ha diverses possibilitats i cada família escollirà aquella que s’adapti millor a les seves necessitats: La primera opció seria fer un banc de llet materna, aproximadament un mes i mig abans de començar a treballar la mare es pot treure llet amb un tirallet i congelar-la amb bosses o pots de vidre, de manera que quan ella no hi sigui la persona que tingui cura del nadó o la llar d’infants li poden donar la seva llet amb un biberó. En aquest cas, s’aconsella fer bossetes d’uns 50cc de llet materna i congelar-la. Si la mare no vol o no es pot treure llet materna per fer un banc, la segona opció seria oferir al nadó llet artificial quan la mare no hi fos, i lactància materna quan la mare hi sigui. En tots els casos quan la mare i el nadó estan junts, després de la jornada laboral, la lactància continuarà sent a demanda, és temps per recuperar tant les preses perdudes com el temps que han estat separats i retrobar-se amb una dosi extra de mimos, petonets i abraçades. 30

Una altra pregunta habitual és: Hauré de treure’m llet a la feina? I si faig una infecció al pit, mastitis, per estar tantes hores sense alletar el meu fill? Si a la feina es tenen facilitats per poder extreure’s llet i la mare ho desitja, aquesta es podria treure llet aproximadament a la meitat del seu torn, i així continuar fent banc de llet. Si no hi ha la possibilitat o la mare no vol, els primers dies de feina pot ser que es noti els pits adolorits, llavors simplement fent massatge i una mica de buidat manual seria suficient, i quan arribi a casa lactància “barra lliure”. La producció de llet materna s’adapta a la demanda, és a dir, si el nadó fa menys preses perquè la mare treballa, la producció s’adaptarà a la nova situació. Per tant, no és necessari en cap cas que s’abandoni la lactància si mare i nadó volen continuar.

I si el nadó rebutja el biberó ni que sigui amb llet materna? De vegades hi ha nadons que rebutgen el biberó, se’n poden provar de diferents per veure si n’hi ha algun que li agrada, si no altres possibilitats seria donar-li amb el mètode dit-xeringa o amb cullera. Tot i això, la tendència dels nadons és esperar el màxim possible l’arribada de la seva mare, i molts mengen el mínim per després compensar el temps perdut. Recordem que el què s’aconsella és lactància materna exclusiva fins als 6 mesos i alletar com a mínim fins als 2 anys. Si tens dubtes i no saps com fer-ho, busca una consultora de lactància certificada que t’ajudi i t’assessori des del respecte i amb informació actualitzada.

IU T A E T R N C E M I V MO

Maria del Pilar Villaverde

"Vaig entrar a la xocolateria i em vaig quedar enganxada en aquest espai. Cada dia he de venir sí o sí. És aquí on m’he sentit identificada com a artista".

La Maria del Pilar Villaverde mostrant els embolcalls que ha il·lustrat per Jolonch. Foto: Rotecna.

Nascuda a Ourense, la Maria del Pilar Villaverde va arribar a Agramunt l’agost de 2016. Casualitat o no, la vida la va portar fins a la nostra vila on ha trobat la necessitat d’expressar-se com a artista. Apassionada per la xocolata i amb una actitud positiva davant la vida, la Maria del Pilar ens rep amb els braços oberts a la que s’ha convertit en la seva segona casa, la Xocolateria Jolonch. Com t’inicies en l’art de la pintura? Sóc una artista autodidacta. Des de petita em tancava a la meva habitació a dibuixar, i a l’escola em feien fer els murals de les obres de teatre. Al llarg de la vida he anat dibuixant sempre que he tingut la sensació que havia de transmetre alguna cosa. Sempre dibuixo per inspiració. I on trobes la inspiració? Abans de crear l’exposició Complicat Món sempre m’havia inspirat en el meu estat d’ànim, en diferents moments del dia, ja que no sempre estem igual, l’entorn ens influeix. Això es pot veure molt bé a l’exposició permanent que tinc al restaurant Blanc i Negre; Crear és vida. Tot i això, en aquesta mostra, ja hi ha dues obres que són el preludi de l’exposició Complicat Món que hi ha a la Xocolateria Jolonch, i on la inspiració ha estat la necessitat de transmetre missatges, valors a la humanitat. A l’hora de dibuixar no penso en res, el que faig és plasmar el que m’arriba, és una veu que em parla des de dins. Amb quina tècnica treballes? Quan era petita dibuixava amb llapis, i quan considerava que alguna cosa no em sortia bé, estripava el dibuix i començava de nou. És una exigència que m’he imposat sempre. Ja cap a 32

l’adolescència vaig agafar la tinta xinesa i ja no l’he deixat. Treballar amb tinta xinesa crec que m’identifica com artista. L’octubre del 2017 fas la teva primera exposició, concretament al Blanc i Negre. Com se’t presenta aquesta possibilitat? Feia poc temps que vivia a Agramunt i pràcticament no coneixia ningú. De fet, tot va sorgir perquè vaig trucar a l’Espai Guinovart per presentar-me i preguntar si sabien d’algun lloc per treballar. Va ser en aquest primer contacte que em van convidar a trobarnos per veure les meves obres. La veritat és que els van agradar molt i em van animar a exposar-les per donar-me a conèixer. Una mica de broma vaig proposar de fer-ho en un restaurant, i així va sortir la idea! Vaig anar al Blanc i Negre i després d’explicarlos la meva proposta em van oferir el menjador per exposar les meves obres. Jo mateixa les vaig penjar un dia a la nit! L’any següent, al setembre, fas una segona exposició a la Xocolateria Jolonch. En aquest cas, com sorgeix? Després de l’exposició al Blanc i Negre, que va agradar molt, el febrer del 2018 comença a néixer Complicat Món, un total de 24 obres dibuixades davant de la gent en una taula de la xocolateria. Precisament, tinc una foto que em va fer una amiga, la Rosa Amorós, que vaig conèixer mentre estava dibuixant la primera obra. Des del primer dia vam fer una gran amistat. No crec en les coincidències, ella va aparèixer en la meva vida just en un instant molt important. Ara és una amiga meravellosa. Per què la Xocolateria Jolonch? Tot comença fa tres anys, quan al poc de viure a Agramunt vaig entrar a la xocolateria i em vaig quedar enganxada en aquest

MOVIME NT

CREATIU

Maria del Pilar Villaverde espai. Cada dia he de venir sí o sí. És aquí on m’he sentit identificada com a artista. Hi ha alguna cosa que no em deixa marxar i a mesura que passa el temps aquest lligam es reforça. No sé la història de la família Jolonch, però hi ha alguna cosa que em connecta amb ells i amb aquest edifici. Què representa aquesta exposició per a tu? És una exposició que ha marcat un abans i un després en la meva vida, i la gent que ha visitat la mostra del Blanc i Negre ho pot veure. Són dues exposicions totalment diferents. En una expressava estats d’ànim i en aquesta he volgut transmetre missatges per a la humanitat, cada obra és un missatge, valors que sabem que existeixen, però no es posen en pràctica. Algun quadre t’ha marcat especialment? D’alguna manera tots. La veritat és que cada vegada que em plantejava començar una obra no sabia què dibuixar, però en el moment en què posava la tinta sobre el paper era com si una veu em digués què havia de fer. Si he de parlar d’alguna obra, una d’elles és La bomba atòmica, vaig haver de parar diverses vegades plorant. Sentia que tota aquella gent que va morir en l’explosió em pressionava, però no de forma negativa, sinó en positiu, donant-me les gràcies per transmetre el seu crit a través de l’art. Una altra obra, més simpàtica, és la de Bonjour (bon dia), que ens convida a començar el dia amb bona actitud. Encara que tinguis problemes saluda, diguis bon dia, perquè no saps si quan vas a comprar aquella persona amb qui estàs parlant està pitjor que tu. Per tant, encara que a la vida hi hagi dies grisos, s’ha de somriure. També recordo especialment el dia que vaig fer l’obra Dura i tendra vida. La vaig fer d’un sol traç, boig i descontrolat, però al final va quedar un bon resultat. En acabar-la em va quedar una sensació estranya, però alhora de descans. A l’exposició hi ha una rosa que t’acompanya pràcticament des del primer dia. Per què? Es diu Gran Petita, i després de 9 mesos continua traient noves arrels. Tot va començar el dia que m’havia de trobar amb el Jaume Solé, que és qui em va emmarcar les obres, estava molt nerviosa i vaig sentir com la meva veu interior em deia que anés a comprar una rosa per rebre Complicat Món. Després, de tornada a la Xocolateria, una altra vegada em va parlar per dir-me: “Mentre duri l’exposició has de mantenir la rosa viva”. Al principi, cada tres o quatre dies havia de canviar la rosa, fins que finalment es va manifestar la que avui encara m’acompanya. Quan ja tenia tres setmanes de vida, la seva vitalitat la vaig interpretar com que aquest 2019 passarien coses bones, i així està sent. Ara les arrels pugen cap a dalt, i això és un canvi en el seu procés, interpreto que em vol dir alguna cosa.

'La bomba atòmica' és una de les obres de l'exposició. Foto: Rotecna.

L'exposició està a la 2a planta de la Xocolateria Jolonch. Foto: Rotecna.

Tens un fort lligam amb la xocolateria, primer vas fer l’exposició i més recentment has il·lustrat l’embolcall de la xocolata a la pedra. Com ha estat aquest procés? La idea d’il·lustrar els embolcalls ha estat una lluita personal des del principi. Finalment, després d’insistir-hi, em van proposar fer les quatre il·lustracions que hi ha: la Sagrada Família, la Pedrera, el mercat de la Boqueria, i una dedicada a Madrid, amb tinta xinesa i a color, afegint la meva inspiració. La veritat és que s’estan venent molt, sobretot a Barcelona, i no em sorprèn. És una xocolata molt bona i a més li poses un embolcall bonic, que és art. Agrada segur! Ara puc dir que el dia que em mori menjaré xocolata, perquè m’emporto les tauletes que he il·lustrat. Estàs treballant en algun projecte nou? De moment la idea no és fer més exposicions, tot i que si em ve la inspiració de Complicat Món 2, ho faré! Amb aquestes mostres volia donar-me a conèixer per trobar feina com a il·lustradora i això és el que vull aconseguir. En aquest sentit, ara estic treballant en un nou projecte, del qual no puc donar més detalls. 33

Marta Eroles i Fiñana Psicòloga, treballadora social i mestra

Tricotil·lomania; arrencar-se els cabells

L’acció d’arrencar-se el cabell suposa un alleujament per a la persona i la situació de benestar momentani que li provoca fa que s’acabi convertint en un acte impulsiu. Sovint sentir anomenar la paraula tricotil·lomania sona estrany i desconegut. La tricotil·lomania és un trastorn del control dels impulsos que es caracteritza per l’arrencada recurrent de cabells, principalment del cap, però també d’altres zones del cos, com celles o pestanyes. Darrere aquest nom d’aparença complicada s’hi amaga un hàbit que pot iniciar-se ja en edats primerenques i perdurar en l’edat adulta ocasionant greus dificultats a la persona que el pateix. El trastorn sol iniciar-se en la infància o als inicis de l’etapa adolescent. La franja d’edat més habitual de desenvolupament del trastorn és dels 8 als 13 anys, aproximadament, tot i que la realitat ens mostra que existeixen casos de nens i nenes que ja manifesten la conducta d’arrencar-se els cabells durant la primera infància, cap als 2 o 3 anys.

Símptomes d’alerta Quan es detecta que un nen o nena s’arrenca el cabell de manera recurrent i això comença a tenir conseqüències físiques visibles (clapes al cap, per exemple), és moment d’observar amb atenció si aquest fet es combina amb altres característiques, com ara si existeix una situació de tensió abans de l’arrencada, o un moment de calma després de la mateixa. A banda, una simptomatologia relacionada amb baixa autoestima, malestar emocional o nerviosisme és també un indicador més que pot mantenir relació amb el trastorn. És freqüent que aquest estigui relacionat també amb la vivència d’un fet vital estressant per part de l’infant, com ara la mort d’un familiar, un canvi d’escola, etcètera.

Tractament

No hi ha unes causes específiques que determinin l’inici del trastorn. En alguns casos es relaciona amb situacions fortuïtes, de calma, en les quals el nen o nena inicia l’acció com a distracció i aquesta li resulta plaent. En altres, que són les més freqüents, s’origina com una resposta a una situació d’estrès o ansietat.

Existeix un tractament eficaç per la tricotil·lomania que compta amb bons pronòstics i que s’ajusta a cada cas. D’una banda, és imprescindible el tractament psicològic, que permet revertir la situació cíclica en què es troba i evitar repetir la conducta que li ocasiona dany físic i emocional, aprenent a identificar i manejar els símptomes per tal de millorar en qualitat de vida i oferint tècniques que permeten millorar el control dels impulsos i l’ansietat. A banda, i en casos més greus, és recomanable també el tractament farmacològic, tot i que el més ideal és la combinació d’ambdues teràpies.

L’acció d’arrencar-se el cabell suposa un alleujament per a la persona i la situació de benestar momentani que li provoca fa que torni a repetir l’acció en properes ocasions, buscant de nou la mateixa sensació de calma, fent que s’acabi convertint en un acte impulsiu i incontrolable.

Ja des de la manifestació dels primers símptomes d’alerta cal acudir a un especialista per valorar la situació i iniciar el tractament en cas necessari. Malgrat que el trastorn pot arribar a esdevenir crònic, les possibilitats de revertir la situació són elevades amb el tractament adequat i el suport necessari.

Per què es produeix?

Malena

Crta. de Sucs (Complex la Vaqueria) · Gimenells (Lleida) · 973 748 523

Torbiscal amb albergínia i mel GRAU DE DIFICULTAT: Ingredients per a 4 persones El Xixo Castaño davant del restaurant. Foto: Rotecna.

Al bell mig dels camps de cereals i els vinyars de la carretera secundària de Gimenells, trobem el Complex la Vaqueria, on se situa en un conjunt arquitectònic rústic de grans dimensions: el Restaurant Malena. Amb Xixo Castaño al capdavant, la seva cuina es basa en la combinació de tradició i noves tecnologies, un nou projecte apartat de la ciutat que ha portat al xef a recuperar l'estrella Michelin, que en el seu moment ja va fer que se situés entre els millors cuiners del país.

4 galtes de porc · 250 g de bressa de verdura · 1 albergínia gran · 100 g de mel · 25 g de vinagre de mel · curri

Elaboració: Primerament, salpebrem i envasem al buit les galtes de porc amb la bressa de verdures, ho coíem al vapor a 67 graus durant 20 hores i reservem al frigorífic fins a 24 hores. En segon lloc, escalfem les galtes envasades i separem el suc de la carn. Després, posem la mel i el vinagre en un cassó al foc i reduïm a la meitat. Llavors afegim el suc de la cocció de les galtes amb 25 g de mantega, ho deixem reduir fins que agafi la textura de la salsa i ho col·loquem. Seguidament pelem l'albergínia tallant-la a daus petits i la saltegem amb oli d'oliva en una paella a foc viu afegint una mica de curri. Per últim, posem l'albergínia de base al plat incorporant la salsa de mel. Al damunt, posem la galta passada per la brasa i tallada a làmines grosses, i ja tindrem llest el nostre plat!

Els orígens d'aquesta aventura gastronòmica es remunten a la infantesa del cuiner, qui des de ben petit ja trastejava per la cuina de casa seva. Quan va tenir edat suficient, es va posar a estudiar hostaleria i l'any 1991 ja va guanyar el seu primer concurs culinari en l'àmbit estatal. Va ser llavors quan va decidir obrir el seu propi restaurant, també anomenat Malena, però que se situava a la ciutat de Lleida. L'any 2000, aconsegueix la seva primera estrella Michelin, conservant-la fins quatre anys després, quan el restaurant va tancar per qüestions alienes a ell. El 2008 va obrir l'actual Malena, al poble de Gimenells, i, després de cinc anys de dur treball per tornar a estar entre els millors, l'any 2013 va recuperar l’estrella Michelin.

L'establiment compta amb una sala amb capacitat per a 18 persones i amb un saló privat per a 25 comensals. A part dels plats de la carta, pots escollir altres opcions, com el Menú Pissarra o el Menú Q, que tenen com a objectiu la valoració dels productes autòctons catalans. El preu mitjà per comensal gira entorn els 45 euros.

Només entrar al restaurant, trobem una vidriera des d'on s'observa la cuina, on es troba un dels elements que diferencien al Malena de tota l'oferta gastronòmica que hi ha al seu voltant. Es tracta del forn amb el qual ha desenvolupat una tècnica pròpia de cocció al vapor dels aliments amb les aromes tradicionals de la brasa. "D'aquesta manera es mantenen les propietats organolèptiques dels productes i s'aconsegueix una òptima cocció", comenta en Xixo.

La qualitat dels productes està lligada amb el recinte en el qual es troba el Malena, propietat de l'IRTA (Institut d'Investigació i Tecnologies Agroalimentàries de Catalunya), on en Xixo Castaño desenvolupa tallers de cuina experimental amb els tècnics sensorials de l'institut. L'objectiu, explica, "és promocionar els productes autòctons aplicant noves tècniques per descobrir sabors, textures i sensacions, sense oblidar les característiques pròpies del producte amb el qual s'està treballant".

TRIVIAL

SUDOKU

1. Com es diu la institució supranacional que estableix les normes del comerç entre els diferents països??

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

A. Banc Mundial.

B. Organització Mundial del Comerç. C. Fons Monetari Internacional. D. Organització Mundial de Duanes.

4 1 9

4 5

5 4

2 6

B. Yegor Gaidar.

6 2

C. Vladimir Putin.

2 3

7 9

3. Com es diu la declaració que l’any 1948 es va firmar a les Nacions Unides i que tractar de recollir els drets de tots els habitants del planeta? A. Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. B. Declaració Universal dels Drets Humans. C. Declaració dels Drets de la Ciutadania. D. Declaració dels Drets i Deures de l’Home.

2 1

La tieta Ernestina viu a la Bretanya amb el seu gos, els seus quatre gats, les seves set gallines i els seus cinc peixos vermells. Hi ha més ulls que potes o més potes que ulls?

És bo fer esport?

Amagada:

- Sé moltes coses!

L'ENIGMA MATEMÀTIC

JEROGLÍFICS

A. Boris Yeltsin.

2. Qui va ser el president de la Federació Russa després del Govern de Gorbachov que havia posat fi a l’URSS?

D. Dmitri Medvédev.

La interacció home-animal Llenguatge corporal Els porcs comuniquen el seu nivell de por amb el cap, els ulls, les orelles i el moviment del seu cos. Per entendre’ls és molt important saber interpretar aquest llenguatge corporal.

Foto: Rotecna.

Per comprendre per què els porcs tenen por, s’ha de saber com se senten. Els porcs són animals intel·ligents, que tenen la capacitat d’aprendre i recordar esdeveniments aversius com els procediments dolorosos. Són animals extremadament sensibles a tot el que passa al seu voltant, perquè són curiosos i investigadors per naturalesa.

Un porc mostra que té por i està en actitud defensiva quan: • La seva atenció està centrada en el cuidador. • El cuidador està massa a prop i utilitza massa pressió. • No avança, es para i intenta girar-se o fer marxa enrere. • Es mostra disposat a passar per sota, per sobre o pel mig dels cuidadors o d’altres obstacles. • Té el cap i les orelles alçades. • S’agrupa amb els seus companys i és difícil separar-lo. • Hi ha un canvi de nivell en la superfície, de llum o de ventilació. Davant d’aquestes situacions el cuidador ha de: • Separar-se de l’animal. Fer un pas enrere, per tal que aquest no se senti pressionat o agredit. • Suavitzar el llenguatge corporal i deixar de fer soroll. • En ocasions, reduir la mida del grup d’animals o incrementar-lo. • Aconseguir que l’animal concentri la seva atenció en el moviment d’altres porcs i no en la pressió del cuidador.

TRIVIAL

SUDOKU 3

Oculta (o culta). És sa (essa).

L'ENIGMA MATEMÀTIC

1-B; 2-A; 3-B.

JEROGLÍFICS

Hi ha més ulls que potes. 36 ulls i 34 potes.

7 41