Impuls Ca la Borda by Rotecna, s.a.

EDITORIAL,3

4t trimestre 2015

CAL ..., 3 QUI SOM?, 4 D'ON SOM?, 5 25è ANIVERSARI DE ROTECNA, 8

ENTREVISTA A GENER ROMEU

LA SALUT, 13

GIMNÀSTICA TERAPÈUTICA

SERVEIS MUNICIPALS, 14

LA DEIXALLERIA

DIARI D'UN NÒMADA, 17

DUBAI

AGRAMUNTINS PEL MÓN, 18

MIREIA PUIG. GLASGOW.

DEDICA'T A TU, 23

REJOVENIMENT FACIAL

ENTITATS, 24

EL CAU

LO BROC DEL SILLÓ, 29 ON MENJAR?, 33

ATÍPIC

EL RACÓ DEL PORC, 35 I... QUÈ MÉS?, 39 L'ESPORT, 40

GLOBUS AEROSTÀTIC

Ca la Borda

El renom de Ca la Borda ens porta en aquest número de l’IMPULS a parlar de la desaparició del Convent dels Franciscans d’Agramunt. Una construcció religiosa que, sense arribar a finalitzar-se, es va començar a enderrocar l’any 1835 com a conseqüència de la coneguda desamortització de Mendizábal: l’expropiació per part de l’Estat de tots els béns eclesiàstics desamortitzats, la seva nacionalització i posterior subhasta. Va ser així com el Convent dels Franciscans acaba abandonat i enderrocat, i les pedres es reutilitzen per construir diferents edificis de la vila, entre ells la Borda del Mas Vell, ubicada al Raval de Puigverd. Fent un salt en el temps, parlem amb en Genaro Romeu, que adquireix els terrenys de la Borda el 1973, després de viure-hi durant uns anys treballant com a mitger del Mas Vell (família que vivia on actualment hi ha la residència d’avis municipal, a la plaça del Mercadal). “El 1964 vam venir a viure a Agramunt per menar les terres del Mas Vell i ens vam instal·lar a la Borda, on hi havia una casa amb una vaqueria als baixos i uns corrals”, recorda el Genaro, que afegeix: “Uns anys més tard, el 1973, vam decidir comprar la Borda i construir-nos una casa als terrenys del costat per traslladar-nos a viure allà”. La casa original estava molt malmesa, però tot i així la van conservar dempeus fins al 1984, quan el fill petit del Genaro, el Joan, decideix enderrocar-la conservant, únicament, l’estructura del primer pis, que havia estat construïda amb les pedres del Convent dels Franciscans, les quals encara avui es poden veure. Tot i que la Borda la conformen actualment dues cases de nova construcció, el Genaro ens explica que aquestes estan connectades per la part interior “sense la necessitat d’haver de sortir al carrer”. És així com, amb els anys, els agramuntins identifiquen la família Romeu amb el renom de Ca la Borda, enllaçant el nom de l’antic mas que hi havia en aquest solar i els seus propietaris des de fa més de 50 anys.

25 anys després de la fundació de Rotecna, en aquest número de l’IMPULS faig una mirada enrere per analitzar com ha anat creixent l’empresa, i com hem aconseguit èxits sortejant els moments difícils que, al llarg d’aquests anys, també ens ha tocat viure. Encara recordo ara la il·lusió amb què vaig començar aquest projecte l’any 1991, i com, tot i que no va ser fàcil, la meva convicció per oferir al mercat ramader productes nous incorporant un material innovador per aquest sector com era el plàstic, en el seu moment va suposar un encert. Aquella aposta m'ha portat on sóc actualment. Rotecna és ara més gran que mai, i quan sembla que ha de ser més difícil mantenir-se, és quan potser tenim entre mans el projecte de creixement més ambiciós de l’empresa amb un pla estratègic per desenvolupar durant els propers 5 anys. Un creixement, a més, que hem apostat fer des d’Agramunt i que repercutirà sense dubte, d'una manera positiva al poble. Esperant poder celebrar tots junts els 25 anys de Rotecna durant aquest 2016, els desitjo unes bones festes. Bon Nadal i feliç Any Nou. Gener Romeu Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: rotecna@rotecna.com Direcció: Gener Romeu Redacció i Publicitat: Tamara Lombardo Edició, disseny i maquetació: Montserrat Guerrero Col·laboradors: Joan Pedrós

Dipòsit legal L-213-99

CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS tamara.lombardo@rotecna.com IMPULS DIGITAL / issuu.com/rotecnapress BLOG / impulsagramunt.blogspot.com.es XARXES / IMPULS-d-Agramunt Vista de ca la Borda al Raval de Puigverd. Foto: RotecnaPress

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals. 3

NUTRISERVICIOS

Daniel Domínguez, fundador de Nutriservicios. Fotos: Nutriservicios.

Daniel Domínguez: “La nostra relació amb Rotecna ens ha ajudat a guanyar competitivitat en el mercat mexicà”

Amb l’experiència familiar de tres generacions vinculades al sector agroramader, el 2001 Daniel Domínguez decideix fer un salt al món empresarial i fundar l’empresa Nutriservicios. Convençut de la importància d’oferir solucions integrals al mercat ramader mexicà, l’empresa inicia la seva activitat dedicant-se a la venda d’aliment per a explotacions porcines però, a poc a poc, va ampliant el seu àmbit d’actuació i inclou nous serveis com la comercialització d’equipament per a granges, serveis de genètica i de salut animal. Amb aquesta ambició d’expansió, Nutriservicios, que va començar amb 17 treballadors, és ara l’empresa líder del país en el sector porcí i compta amb més de 200 empleats. Les relacions comercials entre Nutriservicios i Rotecna comencen el 2011, quan l’empresa mexicana decideix ampliar la seva línia d’equipament per a explotacions porcines. “Vam iniciar la nostra relació amb Rotecna després de fer una recerca dels millors productes que hi havia al mercat per a granges amb l’objectiu d’oferir als nostres clients productes innovadors i de qualitat que maximitzessin els seus resultats productius”, explica Daniel Domínguez. Des d’un principi l’aposta de Nutriservicios pels productes Rotecna va ser màxima, oferint al mercat mexicà l’àmplia gamma de productes que l’empresa agramuntina fabrica, des de tremuges per a totes les fases, als terres, nius, dosifica4

Exposició d’alguns dels productes Rotecna que comercialitza Nutrservicios.

dors, dispensadors, sistemes de distribució d’alimentació, etc. “Gràcies a la capacitat d’innovació de Rotecna cada any tenim productes nous que milloren l’eficiència de la producció porcina i que són de gran interès per als nostres clients”, assegura el fundador de Nutriservicios. Segons el Daniel, els productes Rotecna que tenen més èxit entre els ramaders mexicans són les tremuges Swing R3, els slats per als terres i el Feeding Ball. “Els clients ens destaquen, especialment, els beneficis de la Swing R3 a l’hora d’obtenir millors índexs de conversió (quilos de pinso necessaris per produir quilo de carn), a més de la facilitat de maneig, durabilitat i neteja dels productes Rotecna”, explica. Després de 4 anys d’estreta relació comercial, Daniel assegura que se senten part de l’equip de Rotecna amb una bona relació d’amistat. En l’àmbit empresarial, destaca que la relació “ha sigut beneficiosa i ens ha ajudat a guanyar competitivitat en el mercat, enfortint els vincles amb els nostres clients que obtenen els resultats que esperen”, i afegeix: “La capacitat d’innovació de Rotecna ha estat una de les principals raons de la nostra bona relació comercial i el que ens ha ajudat, especialment, a ser altament competitius en el nostre mercat”. Amb la voluntat d’oferir un servei de qualitat, Daniel assegura que la filosofia de Nutriservicios és “donar la cara i complir sempre amb la nostra paraula, ja que el client és la nostra prioritat”, i afegeix: “Som una empresa positiva als canvis, que aposta per innovar en idees, productes i serveis, i que treballa per buscar l’excel·lència en la nostra feina i oferir el millor servei”, conclou.

Puebla, ciutat Patrimoni de la Humanitat La història de Puebla és el resultat de les múltiples influències culturals que ha rebut durant segles. recomanada per als turistes. La riquesa patrimonial però, està present en tots els racons de la ciutat, de manera que fent un passeig pels carrers del centre es pot contemplar l’arquitectura de les diferents construccions, les seves façanes, jardins i balcons.

Artesania Vista general de la ciutat de Puebla (Mèxic).

Situada al centre de Mèxic, en una vall envoltada de volcans i amb més de 2 milions d’habitants, la ciutat de Puebla va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1987. Gràcies a la seva ubicació estratègica entre la Ciutat de Mèxic i el port de Veracruz, durant l’època colonial Puebla va ser una ciutat de pas per a molts mercaders procedents d’Europa i Àsia, que van deixar-hi la seva empremta.

Patrimoni La Catedral de Puebla, el Museu d’Alfeñique, el Palau Municipal, la Cholula o la Biblioteca Palafoxiana, són algunes de les construccions més emblemàtiques de la ciutat de Puebla i parada

Puebla és un dels bressols de la cultura nacional mexicana, i això es reflecteix en la seva gran varietat de peces artesanes i reconegudes obres d’art. En aquest sentit, és especialment famosa la ceràmica de Talavera, un estil que sorgeix entre els anys 1550 i 1570 quan un ceramista espanyol procedent de Talavera de la Reina va arribar a Puebla i va ensenyar als locals diferents tècniques europees per treballar la ceràmica i el vidre. Aquest fet, juntament amb una argila de bona qualitat i abundant a la zona, va afavorir l’expansió de l’ofici d’artesà. Si volem adquirir una d’aquestes peces, a la Plazuela de los Sapos se celebra tots els caps de setmana un mercat on els turistes poden comprar peces artesanes i diferents antiguitats. D’altra banda, també hi ha el mercat El Parián, que obre cada dia, i gran part de la seva superfície està coberta de ceràmica de Talavera.

Rotecna. Gener Romeu Una clara aposta per la innovació i la internacionalització han estat les claus de l’èxit de Rotecna que celebra el seu 25è aniversari en un moment de plena expansió.

Gener Romeu al seu despatx. Foto: RotecnaPress

Una tremuja d’engreix fabricada a partir d’un tub de PVC simbolitza les bases sobre les quals l’any 1991 l’empresari agramuntí Gener Romeu funda Rotecna. Dedicada a la fabricació i comercialització d’equipament de plàstic per a explotacions porcines, Rotecna és, en l’actualitat, líder mundial en la seva especialitat, amb presència en més de 80 països. En aquest número de l’IMPULS, en motiu del 25è aniversari de l’empresa, entrevistem al nostre president, Gener Romeu, per repassar com van ser els inicis, els bons moments i els no tant bons viscuts al llarg de 25 anys, així com els nous projectes de creixement en marxa. Què feia abans de fundar Rotecna? Un cop acabat el servei militar tenia molt clar que volia ser empresari. El primer que vaig fer va ser obrir un bar a Lleida, el Diplodocus, un local que va estar molt de moda i on, com a novetat, veníem patates fregides amb maionesa en bossetes. Cal tenir en compte que, en aquella època, empreses com Mc Donald’s encara

Vista panoràmica de les instal·lacions de Rotecna. Foto: RotecnaPress

no s’havien instal·lat a Espanya, així que aquí va ser una oferta diferent, que jo havia vist a Europa. Com a anècdota, recordo que em va costar molt trobar una empresa que em fes les bossetes. Durant uns anys vaig tenir negocis dins del sector de la restauració fins que vaig tornar a Agramunt i vaig iniciar-me com a empresari de la industria per al sector ramader, essent co-propietari de l'empresa Comercial Agra. Per què decideix crear Rotecna? Després de 4 anys dedicats a la compravenda de tota mena d'equipament ramader, vaig decidir fundar en solitari Rotecna i centrar-me en la fabricació pròpia de productes per a granges de porcs. Per començar a treballar en el desenvolupament de nous productes comptàvem amb una nau de 1.200 m2 al polígon industrial. En poc temps, la necessitat de més espai em va portar a adquirir una segona nau, i així, a poc a poc, hem anat ampliant l’empresa fins a arribar a la superfície que ocupem actualment, que consta de 56.000 m2, 25.000 dels quals edificats.

Rotecna. Gener Romeu

Vam ser pioners en la utilització del plàstic a la porcicultura.

tasques de neteja. Durabilitat i higiene han estat 2 factors claus en la tria del plàstic. Per una altra banda, la tècnica d'injecció per a la manipulació del plàstic, permet la versatilitat que necessiten els dissenys dels productes per tal de ser més apropiats i eficients per a la cria i engreix dels porcs. En aquest sentit, vam ser pioners en la utilització del plàstic a la porcicultura.

Vista d'una de les noves injectores i el producte injectat. Foto: RotecnaPress

Com recorda els inicis? Amb molta il·lusió, perquè sempre havia volgut crear nous productes i oferir-los al mercat, imaginant que aquests facilitarien al granger, en definitiva, una millor manera de fer i viure. Cal dir que no va ser fàcil, ja que arrancava d'una curta experiència de 4 anys al sector ramader, de menys experiència en la manipulació de plàstic, i poc coneixement en el disseny de nous productes. Tot i així, amb un objectiu clar com tenia, la il.lusió esmentada i treballar molt, a força d’anar a moltes fires per tot el món observant al sector vaig anar aprenent i professionalitzant-me. La meva feina ha estat i és una passió. La gran aportació de Rotecna al sector porcí va ser la fabricació d’equips en plàstic. Per què aquest material? Fa 25 anys tot l'equipament per a granges porcines estava fet amb ferro galvanitzat o amb formigó, materials que no soporten durant molt temps les condicions corrosives i de desgast que hi ha a les granges i a més, les seves propietats dificulten les

Quins van ser els primers productes de Rotecna i quina acollida van tenir en el sector? Vam començar a oferir les tremuges i algun plat de primera edat en PVC i els sistemes automàtics d'alimentació. Sobre l'acollida d'aquests nous productes de plàstic pels grangers cal aclarir primer que els porcs són animals que en el seu hàbitat natural tenen uns comportaments que a granja també reprodueixen. Un d'aquests és el de mossegar-ho tot amb el seu característic moviment de furgar. És així com mengen. Els grangers, per tant, no eren massa optimistes pel que fa a la durabilitat de les menjadores per aquest motiu (doncs el formigó ja patia el desgast per aquest tipus d'agressió). En aquest sentit, el disseny de tots els nostres productes ja tenia en compte aquest comportament i s'ideaven amb proteccions en acer inoxidable a les zones de desgast com són les cantonades o als angles vius.

FITXA TÈCNICA: • Empresa: Rotecna S.A. • Fundació: 1 de gener de 1991 • Activitat: Fabricació i comercialització d'equipament per a explotacions porcines. • Nombres de treballadors: 170 • Instal·lacions: 56.000 m2 • Nombres de màquines injectores: 14 • Motlles: Més de 350 motlles per produir la gamma de productes més àmplia del mercat. • Productes patentats: Més de 50. • Països amb presència: Més de 80. • Vendes: 30% Nacional - 70% internacional.

Rotecna. Gener Romeu

Visita de clients japonesos el 2003 guiats pel Gener Romeu . Foto: RotecnaPress.

El creixement en nombre d'empleats, instal·lacions, productes i facturació, són producte d'importants desicions al llarg de 25 anys. Quines han estat les més destacades? El primer gran pas va ser apostar per la internacionalització. Al principi treballàvem en el mercat espanyol, francès i portuguès, però l’any 1993 vaig rebre una invitació de l’ICEX (Institut Espanyol de Comerç Exterior) per assistir a una fira del sector agropecuari a Guadalajara, a Mèxic. Vaig anar-hi per veure que s’estava fent allà en el nostre sector, i al cap de 6 mesos, bingo!, ja tenia la primera comada. A partir de llavors va ser un no parar en l'expansió internacional de l’empresa. Un altre gran salt qualitatiu va ser la incorporació de la secció d’injecció pròpia el 1994, la qual, poc després, ens va obligar a incorporar una secció de matriceria. Recordo que en aquella època, tothom em deia que era una mala decisió, però aquell pas endavant és el que ens ha permès ser molt més eficients i ràpids en la fabricació, i fer-ho a un millor cost. Aquestes podríem dir que són les desicions més trascendents per Rotecna en els seus inicis i que van definir un model d'empresa sòlid per al posterior i progressiu creixement. A partir d’aquí, vam entrar en una constant voràgine d'expansió. En l'actualitat, el pla estratègic que estem arrencant, amb el qual volem duplicar l’empresa en 5 anys, és la desició més important de creixement en tota la història de Rotecna. En 25 anys, hi ha hagut també moments difícils per Rotecna? Sí, i en certs moments he patit per garantir la continuïtat de l'empresa. Ara, des de la perspectiva que em dóna el temps, valoro la part positiva d'aquells moments superats per la força, la imaginació i l'enginy que t'obligen a sortir-ne. El pitjor 10

La nostra especialització en plàstic ens fa líders mundials, tant en la gamma de productes que oferim com en les dimensions de l’empresa, un fet que ens ha portat a estar presents en més de 80 països.

moment va ser el 2001 quan vaig haver d'acomiadar un grup de treballadors importants en l'estructura de l'empresa per, diguem..., faltar greument al compromís ètic empresarial. Aquell va ser un cop molt fort, doncs eren persones de confiança. Encara no havíem tornat a ocupar aquests buits quan, un any més tard, vaig patir un accident aeri on gairebé hi deixo la vida. Crec que la responsabilitat com a pare en l'àmbit familiar i com a president d'una empresa amb 100 treballadors em va ajudar a treure forces en el terreny emocional i mental per sortir-me'n. I la crisi econòmica, com ha afectat a Rotecna? La crisi també va ser un cop dur, només cal tenir en compte que en dos anys i mig, del 2008 al 2010, les nostres vendes van caure en més d’un 60%, una xifra molt preocupant. Afortunadament, érem una empresa sanejada econòmicament i crec que vam prendre la decisió encertada quan vam optar per fer una fugida endavant, apostar per continuar invertint i innovant en la creació de nous productes. Aquella decisió va donar els seus fruits i ens va permetre començar a recuperar-nos. Ara portem 4 anys batent rècords de facturació. Podem afirmar que vivim un bon moment. Quin lloc ocupa actualment l’empresa dins del sector porcí? Rotecna és una empresa especialitzada en plàstic i en aquest àmbit som líders mundials amb gran diferència sobre els nostres competidors. En el cas concret d’Espanya, si agafem els quatre productes en què estem més especialitzats que són els slats (terres), les tremuges, els plats i els dosificadors, tenim un 65% de la quota del mercat estatal. La internacionalització, per altra banda, ens dóna una gran dimensió empresarial, doncs ens ha portat a estar presents en més de 80 països. De fet, estem a tots els països del món on hi ha porcs.

Rotecna. Gener Romeu El canvi de vida que suposa haver esdevingut un empresari d’èxit, com incideix en les relacions d'amistat velles o noves? El meu nivell d’ocupació i viatges, fa que tingui amics a mig món. Un fet que, tot i que potser sí que ha fet que hagi desconnectat més del que voldria del meu entorn immediat, del poble, no tinc la sensació d’haver perdut amistats per ser empresari. En aquest aspecte, sempre dic que em sento afortunat i rebo mostres d’afecte de la gent que tinc al meu voltant. De cara al futur més immediat de l’empresa, Rotecna té en marxa un Pla Estratègic de Creixement. En què consisteix? Es tracta d’un pla amb el qual pretenem duplicar el volum de l’empresa i incrementar en un 50% el nombre actual de treballadors. Per aconseguir-ho estem desenvolupant, dins del nostre sector, quatre línies complementàries de negoci. La primera que hem arrencat aquest any és el desenvolupament d'un panell de plàstic per fer separacions, parets, etcètera. Estem treballant per oferir al mercat panells de grans dimensions, únics al món, segons les valoracions dels principals fabricants de maquinària del sector. Per una altra banda, com deia, tenim altres línies de negoci en marxa, però ara és massa aviat per anunciar-les. Paral·lelament, seguim amb la inèrcia de crear nous dissenys de productes per cobrir la demanda del mercat cada cop més exigent i tecnificat, motiu pel qual cada any estem en constant creixement. En aquest context de creixement, Rotecna ha adquirit recentment uns terrenys al polígon d’Agramunt. Què projecta fer en aquest espai? Aquesta adquisició forma part del pla estratègic de creixement de l’empresa i suposa un augment significatiu de superfície per cobrir les necessitats d'espai que la creació de les noves línies de productes, abans esmentades, requeriran. Ara estem limitats en aquest sentit. Per què aposta per fer aquest creixement des d’Agramunt? Tot i que en el seu dia hi va haver un projecte per traslladar-nos a Vilagrassa, finalment, la possibilitat d’ampliar l’empresa amb la compra d’uns terrenys contigus a Rotecna, em va fer prendre la desició d'ampliar les instal.lacions a Agramunt. A més, Agramunt és el meu poble i si puc fer créixer el meu negoci aquí, no marxaré. Avanço en aquest sentit, que durant el 2016 espero poder donar una bona notícia per Agramunt. En un marc més ampli, com veu el futur del sector porcí? El futur més immediat el veig complicat a tot Europa. Ens trobem en un moment de sobreproducció. Després de l'aplicació de la normativa de Benestar Animal, que s’hagi invertit molt a fer granges més eficients i millors sanitàriament, i una forta

aposta per genètiques de mares més productives que fa 10 anys, estem ens situa en un moment de més oferta que demanda, amb la consegüent caiguda de preus. De tota manera hem d'aprendre a viure en la incertesa com a filosofia de vida. Els nous temps ens posen en aquesta tessitura i hem de saber adaptar-nos al canvi, sigui quin sigui. Tindrà conseqüències aquest escenari sobre Rotecna? Rotecna pateix els cicles de crisi del sector, però a diferència d'altres empreses i gràcies a aquella primera gran desició empresarial d'internacionalització, fa que compensem els moments de crisi d'uns països amb el creixement d'altres que són deficitaris productivament i aposten per la construcció de noves granges porcines, com actualment passa en el continent asiàtic. En aquest sentit, a partir del 2016, un dels mercats a on destinarem més recursos per millorar la nostra penetració serà el mercat asiàtic. Nosaltres som una empresa global, per tant, hem d’anar allà on detectem que el mercat creixerà.

MÉS PERSONAL • Aficions:

Volar i viatjar.

• Esports: Nedar. • Un viatge:

Vietnam.

• Un llibre: La buena suerte d'Álex Rovira i Steve Jobs (biografia) de Walter Isaacson. El monje que vendió su Ferrari de Robin Sharma. • Una pel·lícula: Novecento, dirigida per Bernardo Bertolucci • Una cançó:

Propuesta indecente de Romeo Santos.

• El seu menjar preferit: Qualsevol menjar sempre que sigui de bona qualitat i el producte sigui tractat amb respecte. • Una experiència que mai oblidarà: El dia en què em vaig tornar a posar unes botes després de l'accident aeri. Va ser com començar de nou. • Què troba a faltar d'Agramunt quan està de viatge: La quotidianitat que per a mi representa i que m'encanta. • Què portaria a Agramunt de l'estranger? Ser més receptius a tot el que ens poden aportar altres cultures i maneres de fer. 11

secció patrocinada per: Centre Mèdic Agramunt Juan Carlos Escolà Valls Fisioterapeuta i llicenciat en Educació Física

Gimnàstica terapèutica

Com hem esmentat en anteriors articles els beneficis de la pràctica de gimnàstica són molts i variats. Com a centre de salut creiem que una pràctica continuada i adequada d'exercici físic aporta molts avantatges, per això en aquest número volem fer referència a dues activitats amb perfils diferenciats, però que en ambdós casos aporten múltiples beneficis per la salut i l'estat de qui les practica.

Gimnàstica tonificant En aquesta modalitat de gimnàstica es fa un treball específic que ens permet millorar la nostra força i flexibilitat muscular, i millorar el funcionament del sistema cardiorespiratori. D'altra banda, també es realitzen exercicis específics de pilates que ajuden a millorar el control postural i el sol pelvià.

Ioga En el ioga es fa un treball integral, a base de postures o assanes, que permet un alliberament de la tensió física, però alhora també i l'emocional. Com a resultat, el cos es torna més flexible i vital, i la ment més dòcil i relaxada. A més, el ioga incorpora tècniques específiques de respiració i de relaxació, que ajuden a ampliar les capacitats respiratòries i també aprofundir en estats més profunds de relaxació que permeten assolir estats més místics de pau i benestar interior. Un cop presentades aquestes dues modalitats es proposa que cadascú, d’acord a les seves afinitats, triï la pràctica d’una o l'altra. No obstant això, el que sí que és importat és planificar adequadament quina ens convé més i intentar incorporar-la a la nostra agenda setmanal. En aquest sentit, recomanem començar amb una sessió per setmana fins a arribar a fer-ne 2-3 setmanals per obtenir el màxim de beneficis.

Medicina Familia

Fisioterapia

Ginecologia

Osteopatia

Traumatologia

Ones Xoc

Oftalmologia

Revisions esport

Radiografies

Revisions Carnet

La deixalleria

La deixalleria d’Agramunt gestiona anualment entre 400 i 600 tones de residus municipals.

Ramon Boncompte, regidor de Medi Ambient a l’Ajuntament d’Agramunt. Foto: RotecnaPress.

La deixalleria d’Agramunt va obrir les seves portes a l’octubre del 2003, dins del Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2001-2006, amb l’objectiu de promoure la recollida selectiva de residus. Per a Agramunt, la seva obertura va suposar, a més, la posada en marxa d’un nou equipament i, per tant, d’un nou servei per a la població.

Quins residus gestiona? La deixalleria d’Agramunt gestiona anualment entre 400 i 600 tones de residus municipals. Els residus que podem portar-hi, perquè siguin correctament gestionats, són, principalment, aquells que no podem dipositar als contenidors de la via pública com els residus voluminosos, on els més habituals són els electrodomèstics i els mobles; els especials com els fluorescents, els pneumàtics, les pintures, les bateries de cotxe, els tòners o els olis; i altres com la ferralla, la runa, la fusta o els envasos de productes fitosanitaris. Tot i això, a la deixalleria també hi podem dipositar els residus municipals ordinaris (el paper i el cartó, el vidre, els plàstics o la roba). “La deixalleria d’Agramunt ofereix un servei molt complet, ja que, pràcticament, podem gestionar tots els residus que es generen a la nostra vila”, assegura el Ramon Boncompte, actual regidor de Medi Ambient i Agricultura a l’Ajuntament d’Agramunt, que afegeix: “A més, des del 2014 també gestionem els envasos dels medicaments de les granges, un servei que facilita la feina als ramaders i els suposa un important estalvi econòmic”. Per oferir aquest servei, la deixalleria facilita als ramaders uns contenidors on han de dipositar els envasos dels medicaments, els quals, cada 6 mesos, han de portar a la deixalleria i una 14

empresa especialitzada els passa a recollir. Segons dades de l’Ajuntament, aquest nou servei suposa per als ramaders un estalvi d’entre un 30 % i un 50 % respecte als costos que abans els suposava la gestió d’aquests residus des de les mateixes explotacions. La deixalleria és un servei gratuït per a la població, ja que la seva funció és la de facilitar la gestió de residus. No obstant això, hi ha certs materials pels quals l’usuari ha de pagar si els vol dipositar a la deixalleria. Aquest és el cas dels pneumàtics i de les runes. En aquest sentit, el cost que estableix la deixalleria d’Agramunt és de 0,32 cèntims el quilo de pneumàtics, 16 euros la tona de runa neta i 46 euros la tona de runa bruta. Tot i això, per volum, la runa és, amb diferència, el residu que més es recull a la deixalleria municipal. Segons dades facilitades per l’Ajuntament, de les 373 tones recollides durant el 2014, prop de 289 eren runes, xifra que representa el 77% del total. A molta distància, destaca també el volum que es gestiona de paper i cartó (37,3 tomes) i de ferralla (16,95 tones). Finalment, pel que fa als usuaris, podem diferenciar entre empreses i particulars, i, tot i que podem dir que les empreses són les principals usuàries de l’equipament, cada vegada hi ha més particulars que en fan ús. Així, segons dades del 2014, durant l’any passat van portar residus a la deixalleria un total de 1.380 empreses i 1.052 particulars.

Aprofitament de residus Un dels aspectes més diferenciadors de la deixalleria d’Agramunt és que no funciona com un simple punt de recollida de residus, sinó que s’ha apostat per una optimització del servei “amb l’ob-

La deixalleria

jectiu de facilitar l’aprofitament de residus i reduir la despesa que l’equipament suposa per a l’Ajuntament”, assegura el Ramon. “Aquesta és una feina que va treballar molt l’anterior regidor de Medi Ambient, el Francesc Xavier Gené, que va buscar diferents empreses dedicades al reciclatge de residus per tal que aquestes vinguessin a recollir certs materials i paguessin per emportar-se’ls o no ens cobressin. Aquest canvi de política ha permès que alguns residus hagin passat de ser una despesa a ser un benefici o a no suposar cap cost per a l’Ajuntament”, concreta el Ramon. A més, aquest canvi en la gestió també ha permès reduir el volum de residus que acaben al contenidor del rebuig de la deixalleria i que després van a parar a l’abocador, els quals suposen un important cost per al consistori. En aquest sentit, segons dades facilitades per l’Ajuntament, en l’últim exercici 2014, tot i que la deixalleria continua sent un servei deficitari, el cost que suposa el seu manteniment es va reduir en un 50 %, gràcies a l’aplicació de la nova política d’aprofitament de residus. Així, el servei de la deixalleria ha passat de registrar un dèficit de 14.527 euros el 2013, a registrar-ne un de 7.760 el 2014.

El dia a dia a la deixalleria La deixalleria municipal està oberta de dilluns a divendres de 9h a 14h, i els dissabtes de 9h a 13h, horari durant el qual treballa el Manuel García, la persona responsable de la seva gestió. Després de més de 30 anys treballant en una empresa de fabricació d’accessoris per a motocicletes, el trasllat de la família del Manuel a Agramunt va fer que s’hagués de replantejar buscar una feina més a prop de casa i, així, li va sorgir la possibilitat de gestionar la deixalleria d’Agramunt: “Jo mai havia treballat de res semblant, però era una oportunitat per treballar al poble i em veia amb ganes de fer el canvi, així que vaig acceptar la feina”, recorda. Des de llavors, ja han passat més de 8 anys, assegura el Manuel, que ens explica amb tot detall com estan distribuïts els diferents espais de la deixalleria i quin és el seu dia a dia: “La meva feina consisteix a tenir la deixalleria neta i ordenada, atendre als usuaris a dipositar els residus en els contenidors corresponents, controlar les entrades de material que es fan i, quan un contenidor està ple, fer les gestions perquè el vinguin a recollir i en deixin un de buit”, resumeix. D’altra banda, dos o tres dies a la setmana el Manuel també fa una ruta pel poble i pels nuclis agregats per recollir aquells residus voluminosos que la gent deixa al costat dels contenidors. Respecte a l’ús que els agramuntins fan d’aquest equipament, el Manuel assegura que “la gent coneix la deixalleria i, en general, en fa un bon ús”. Tot i això, reconeix que tot i oferir un horari

Manuel García, encarregat de la deixalleria municipal. Foto: RotecnaPress.

molt complet de dilluns a dissabte hi ha gent que deixa material a les portes de la deixalleria durant el cap de setmana i, sovint, això provoca que altres persones vinguin a remoure el material buscant quelcom aprofitable i ho deixin tot escampat. Per això, el Manuel comenta que “el millor és que la gent vingui a deixar les coses durant l’horari d’obertura”.

Projectes de millora El futur de la deixalleria d’Agramunt passa, segons el Ramon Boncompte, per continuar augmentant la quantitat de residus que es destinen al reciclatge i reduir al mínim el volum de residus que van a parar al rebuig i que suposen una despesa per a l’Ajuntament. Pel que fa a les instal·lacions, des del consistori s’ha demanat una subvenció per cobrir la part on es dipositen els electrodomèstics i les pintures. “Es tracta d’una zona que ara està al descobert i crèiem que cal cobrir. Així que, si se’ns concedeix la subvenció, aquesta és la primera inversió que tenim previst fer a curt termini, ja que la resta de la deixalleria està bé i l’espai és suficient per al volum de residus que es gestiona”, conclou el Ramon. 15

secció patrocinada per: OVER BEAR TRAVEL

Dubai, un destí de rècords En tan sols 50 anys Dubai ha passat de ser un petit port comercial i de pescadors en el Golf Pèrsic a convertir-se en la ciutat més superlativa del món. Hedonista, extravagant, multicultural, materialista i excessiva, tots els qualificatius són pocs davant de la ciutat que batega a cop d’excentricitats i talonaris, i on estan disposats a batre tots els rècords del món. El vol des de Barcelona és amb l’ Airbus A380, per ara, l’avió comercial més gran del món, que ens porta directament fins a la T3 de Dubai, la terminal aèria amb més capacitat de passatgers. A la planta 124 de la Torre Burj Khalifa (828 metres d’altura i 163 pisos), l’edifici més alt del món, hi trobem un mirador de 360 graus des d’on podem admirar una ciutat de ciència-ficció plena de gratacels que desafien la llei de la gravetat. Si es fa coincidir la visita amb la posta de sol, podrem gaudir de l’espectacle de les fonts d’aigua més grans del món, amb 300 metres de llarg i sortidors d’aigua que arriben als 150 metres d’alçada. Al centre comercial més gran construït, el Dubai Mall, amb 1.200 botigues ambientades a l’estil dels antics zocos àrabs, hi podem compartir compres amb la població del país. A la planta baixa hi trobem l’aquari més gran del món, un gran recipient de cristall acrílic que conté 10 milions de litres d’aigua per on es mouen més de 33.000 espècies marines, les quals podem contemplar a través d’un túnel de vidre. L’Hotel Burj Al Arab, considerat com el set estrelles, promet una experiència única. Aquest té la forma de la vela típica dels vaixells del Golf, els dhow i està edificant en una illa triangular dins del mar. És l’hotel més alt del món, tot i que l’accés és exclusiu per als clients, val la pena reservar taula al Skyview Bar i anar a prendre el té o fer una copa al vespre per gaudir de l’hotel, dels serveis i de les vistes.

automatitzat. Tal com anem entrant a Palm Jumeira, la palmera està plena de residències de luxe i, al fons, trobem el majestuós hotel Atlantis the Palm amb més de 2.000 habitacions i tots els rècords que us pugueu imaginar en hoteleria.

Un dels projectes més agosarats són les 3 illes artificials; Palm Island, dissenyades en forma de palmera. Ens hi atansem amb el metro que circula per rails elevats, sense conductor i totalment

Si volem saber que queda d’aquell passat recent de Dubai ens hem d’endinsar al barri d’Al Bastakiya. Carrers estrets, cases amb patis tradicionals, torres de vent i els populars mercats de l’or i de les espècies, que ens aporten la nostàlgia de les olors, els colors i els sabors que es resisteixen a morir.

La Teresa en el seu últim viatge a Dubai. Foto: Teresa Duran.

Mireia Puig. GLASGOW Aquí les beques són molt completes i es disposa del suficient suport econòmic per centrar-te plenament en la recerca. En el meu cas, he dedicat aquests últims tres anys a investigar l’ús de nanopartícules per al tractament del càncer de pulmó”.

Glasgow, una gran ciutat a prop de la natura La Mireia i el Martin (la seva parella) al castell d’Eilean Donan. Foto: M.P.

Mentre fa les maletes per marxar a viure a Anglaterra, la Mireia repassa amb nosaltres com han estat els seus últims 4 anys a Glasgow, Escòcia. “Quan estava a Agramunt tenia moltes ganes d’anar a viure a Barcelona, i quan estava estudiant farmàcia a Barcelona, dedicava temps a aprendre idiomes amb la idea de marxar algun dia a l’estranger”, explica la Mireia com una petita mostra de la inquietud que sempre ha tingut per descobrir altres països. Amb aquesta mentalitat, no era d’estranyar que en acabar els seus estudis a l’estiu del 2011, la idea de posar-se a treballar en una farmàcia no entrés dins dels seus plans. “Tenia ganes de viatjar, d’experimentar una nova cultura, així que vaig buscar diferents universitats al Regne Unit on poder cursar un màster. Així, al setembre arribava a Glasgow per estudiar a la Universitat de Strathclyde”, recorda. Tan sols un any més tard, en acabar el màster, la Mireia va rebre una oferta per continuar a la universitat i fer un doctorat en nano medicina, motiu pel qual va decidir continuar amb la seva aventura escocesa: “La veritat és que he estat molt afortunada. Aquí les beques són molt completes i es disposa del suficient suport econòmic per centrar-te plenament en la recerca. En el meu cas, he dedicat aquests últims tres anys a investigar l’ús de nanopartícules per al tractament del càncer de pulmó”. Tot i que el balanç, després de 4 anys, és més que positiu, la Mireia reconeix que no tot ha estat fàcil. “Vaig marxar cap a Glasgow amb la matrícula del màster arreglada i una reserva per a una setmana en un alberg, però tot i així les primeres setmanes van ser molt dures. Trobar pis a Glasgow és gairebé un miracle, perquè hi ha més demanda que oferta, i de l’altra banda, per 18

molt anglès que hagués estudiat, jo no venia preparada per enfrontar-me al fort accent escocès!”, recorda. No obstant això, amb optimisme i una mentalitat oberta a noves experiències, la Mireia va aconseguir, en poc temps, trobar-se a gust a Glasgow. “Sí que és cert que la llengua és diferent, sobretot al carrer, però amb el temps t’acostumes i ara, fins i tot, sóc capaç de parlar una mica amb accent de Glasgow”, bromeja. “Per altra banda, tot i que al principi els horaris són un xoc, ja que a les 17 h de la tarda totes les botigues estan tancades, ara m’encanta perquè amb aquests horaris tinc més temps lliure per fer coses”. Instal·lada a la zona de ‘Merchant City’, al centre de la ciutat de Glasgow, la Mireia explica que tot i que els edificis escocesos són semblants als d’aquí, els habitatges tenen certes peculiaritats: “Posen moqueta a tot arreu, els encanta, fins i tot he vist algun pis amb moqueta al bany!”, i afegeix: “D’altra banda, moltes aixetes encara funcionen amb clau d’aigua freda i d’aigua calenta, així que quan et vols dutxar has de passar-te una bona estona calibrant la temperatura de l’aigua. Finalment, sense sortir del bany, una altra curiositat que em va sorprendre és que en aquests no hi ha endolls per qüestions de seguretat”. La seva relació amb la gent del país és bona. “Els escocesos són molt sociables i amables. La veritat és que tinc molts amics internacionals, segurament pel fet de treballar a la Universitat”, explica la Mireia, que també destaca l’elevat consum d’alcohol dels escocesos: “Aquí hi ha molta tradició d’anar al pub després de treballar i fer una pinta (un vas molt gran de cervesa)”. Pel que fa a l’àmbit laboral, assegura que els sous són més alts que a Catalunya i es treballa menys hores, però “el nivell de

Mireia Puig. GLASGOW

vida al Regne Unit també és més car”. Tot i això, puntualitza que si per a un català o un espanyol “és fàcil trobar feina en bars i restaurants, és més complicat trobar-ne en un àmbit més especialitzat”. A punt de deixar enrere la seva rutina a Glasgow, el dia a dia de la Mireia durant els últims anys ha girat entorn del món universitari, on de 9 h del matí a 17 h de la tarda ha compaginat la seva investigació al laboratori amb donar classes a estudiants de farmàcia. En el seu temps lliure, la pràctica d’esport ocupa un part important d’aquest temps. “Mai em perdo un parell de classes a la setmana de CrossFit, un mètode que combina aixecament de pes amb moviments gimnàstics i activitat cardiovascular, i els caps de setmana faig caminades, acampades a l’aire lliure i activitats en caiac. Finalment, reconec que sóc una fanàtica del ioga i el practico regularment”. En aquest sentit, la Mireia assegura que tot i que molta gent es queixa del clima d’Escòcia, en aquest temps ha après a ignorar-lo: “Si fas plans tenint en compte el temps, aquí no faries mai res. Jo sóc del parer que a Escòcia només fa mal temps si no portes la roba adequada”. Al tancament d’aquesta edició de l’Impuls, la Mireia estava fent les maletes per traslladar-se a viure a Chippenham, una petita localitat de 20.000 habitants a l’oest d’Anglaterra, on treballarà per a una farmacèutica especialitzada en el desenvolupament d’inhaladors per a l’asma i altres malalties pulmonars. “He trobat una petita caseta amb jardí per viure. En certa manera, instal· lar-me en un poble petit després de tant temps vivint en grans ciutats em recorda a Agramunt”. Encara que aquest nou repte professional allunya un possible retorn de la Mireia a casa, d’on assegura enyora “la família i els sopars a la fresca a l’estiu”, procura baixar tres o quatre vegades a l’any, i aprofitar per fer turisme amb la seva parella, el Martin, un britànic nascut a Sud-àfrica. A més, la seva mare també viatja sovint per veure-la. Pel que fa al menjar, durant aquests anys ha après a valorar la qualitat de la fruita i la verdura: “Aquí tot arriba envasat, i la fruita no té res a veure amb la de Lleida. Els préssecs i la síndria són dues de les peces que més trobo a faltar”. Finalment, si un dia visitem Escòcia, la Mireia ens recomana fer dues parades ràpides a Glasgow i Edimburg i aprofitar el temps per gaudir de la natura: “Jo recomanaria perdre’s a les Highlands. Un dels meus llocs preferits és la Vall de Glencoe, on pots arribar en cotxe o fer una ruta de 3 dies a peu des de Glasgow”. Si es disposa de temps suficient, visitar alguna de les illes de l’oest d’Escòcia és, segons la Mireia, una altra bona opció per gaudir dels entorns naturals d’aquest territori.

Jo sóc del parer que a Escòcia només fa mal temps si no portes la roba adequada”.

La Mireia a l’illa escocesa d’Islay. Foto: M.P.

MÉS PERSONAL • Què és el que més t'agrada de Glasgow? Poder compaginar la vida en una gran ciutat i estar a prop de la natura. • Com definiries els escocesos: Amigables. • El teu menjar típic escocès preferit: Chicken tikka masal o pollastre masala. • Alguna expressió típica del país: Pure dead brilliant, que significa: “És genial”, encara que la traducció literal seria: “És brillant com la mort pura”. És una expressió molt típica de Glasgow. • Un indret de Glasgow que et recordi a Agramunt: La “Merchant city square”, un edifici molt gran al centre de Glasgow, on es celebrava el mercat i ara està ple de bars i restaurants. Em recorda molt al museu Guinovart. • Què és el que més trobes a faltar d’Agramunt? Que pots anar caminant a tot arreu • Què t’emportes segur a la motxilla després d’uns dies a casa? Fuet. • Penses en tornar a Agramunt en un futur? Qui sap... 19

DEDICA'T A TU secció patrocinada per: ESTÉTICA JUDITH

Rejoveniment facial Amb els anys, la nostra pell va perdent aquelles substàncies que li aporten volum i van apareixent expressions i arrugues, com a signes més visibles de l’envelliment. Per revitalitzar la nostra pell i millorar la seva imatge existeixen diferents tractaments que es poden ajustar a les nostres necessitats combinant salut amb les últimes innovacions en tecnologia. En aquest cas, us volem presentar el Dermae Revital, un innovador tractament de rejoveniment.

Què és Dermae Revital? És l’aplicació sinèrgica de dues tecnologies en una mateixa sessió de tractament per a la tonificació de la pell, reducció de les arrugues, rejoveniment cutani i remodelació corporal.

Com funciona? Consisteix en la realització de dues fases de tractament en una mateixa sessió. En la primera fase s’aplica calor volumètrica específica de manera continuada o polsada amb la finalitat de provocar la contracció del col·lagen de la pell i l’estimulació dels fibroblasts, encarregats de la síntesi de noves fibres de col·lagen i elastina. La segona fase consisteix en la injecció dèrmica d’àcid hialurònic, aminoàcids essencials, vitamines i oligoelements, que junts afavoreixen l’activitat restauradora dels fibroblasts i, per tant, la regeneració de la matriu proteica de la pell.

Per què s’apliquen aquestes dues tecnologies en una mateixa sessió?

Quines altres aplicacions té Dermae Revital?

L’aplicació simultània d’aquestes dues tecnologies ens permet obtenir resultats superiors respecte a si les apliquéssim de manera individual.

Aquest és un procediment molt versàtil que ens permet tractar també la cel·lulitis, reduir els cúmuls de greix i fer un remodelat corporal.

El Cau

L’educació i la transmissió de valors a partir del joc són la raó del ser del Cau d’Agramunt, en actiu des de fa més de 40 anys.

Part de l’equip de monitors del Cau d’Agramunt. Foto: RotecnaPress.

Prop de 500 agramuntins i agramuntines han format part del Cau al llarg dels seus 40 anys d’història a la nostra població. Amb la voluntat d’educar des del lleure, els orígens del Cau d’Agramunt estan estretament vinculats a un moviment parroquial i de lleure que als anys 70 es gestionava des del Col·legi Mare de Déu del Socors. Uns anys més tard, el 1975, en un moment d’auge de l’escoltisme, un grup d’agramuntins vinculats a aquell projecte inicial, s’anima a posar en pràctica el moviment escolta a la nostra vila i entrar a formar part de l’entitat Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. És així com es crea oficialment l’Agrupament Escolta i Guia d’Agramunt, més conegut com el Cau. La raó de ser d’aquesta entitat, present en moltes poblacions catalanes, és la d’oferir una continuïtat en la formació dels nens i nenes fora de l’àmbit escolar. “Aquí els nens aprenen a partir del joc i ho fan seguint la Llei Escolta, que recull valors com el respecte a la natura, la importància de compartir, la igualtat, etc.”, explica la Montse Canes, cap de l’Agrupament d’Agramunt.

Com s’organitza? Una de les característiques del Cau és que es treballa amb una estructura interna molt clara, amb els nens distribuïts per grups d’edat, que anomenen branques. Així, podem parlar de fins a sis branques: els castors (de 5 a 8 anys), els llops i les daines (de 9 a 11 anys), els ràngers i les guies (de 12 a 14 anys), els pioners i les caravel·les (de 15 a 17 anys), els trucs (de 17 a 19 anys) i els caps. “En el cas d’Agramunt, com que som un Cau petit, no tenim branca de trucs, de manera que els pioners que volen continuar al Cau salten directament a la branca de caps i passen a ser els nous monitors que transmetran als més petits els valors que ells han après durant els seus anys al Cau”, explica la 24

Montse. Precisament, el pas de branca és tota una festa que se celebra cada any i marca l’inici del curs. “En aquesta hi participen tots els nens i nenes del Cau, però els protagonistes principals són aquells que fan el canvi de branca”, afegeix. Per poder identificar-se com a membres d’un agrupament, cada Cau disposa del seu propi fulard. El d’Agramunt és de color blanc i blau, i porta la senyera. En principi, aquest fulard el tenen tots els membres, però no se’ls dóna tan sols entrar a formar part de l’entitat. “Nosaltres, a diferència d’altres agrupaments, donem el fulard als nens quan se’l mereixen, quan creiem que han après els valors que durant el curs els hem transmès. Per això, fem l’entrega de fulard en un acte que anomenem Promesa i que celebrem l’última nit de campaments”, explica l’Ainhoa Mulet, una de les monitores. Tot i això, l’entitat compta amb l’anomenat fulard de joc, que és igual que l’oficial, però només l’utilitzen per identificar-se quan fan sortides. Finalment, un esglaó més amunt en l’organització, ens trobem l’equip Pedal, format per caps dels diferents Caus d’una mateixa demarcació, els quals es reuneixen mensualment per tractar qüestions d’interès comú com el calendari del curs, activitats conjuntes, possibles intercanvis, la gestió econòmica dels agrupaments, etcètera. El Cau d’Agramunt es troba a la demarcació nord-occidental, formada per un total de 16 agrupaments.

El Cau a Agramunt Després de 40 anys i amb un total de 76 nens i nenes inscrits, el Cau d’Agramunt viu actualment un dels millors moments de la seva història més recent. “Fa dos o tres anys vèiem bastant difícil poder continuar amb el Cau, ja que comptàvem amb pocs nens

Agrupament Escoltes i Guies d'Agramunt

La branca dels castors fent activitats a la casa del Cau. Foto: RotecnaPress.

i ens era molt difícil atreure’n de nous”, explica la Marta Canes, monitora del Cau, que afegeix: “El principal problema que hi ha en l’actualitat és que els nens estan a tot arreu, de manera que han de prioritzar entre les activitats que els agrada fer i compaginar els horaris de les que fan. Tot i així, sí que és cert que ara fa uns dos anys que estem bé pel que fa al nombre de nens apuntats”.

mar activitats conjuntes en les quals participen totes les branques del Cau. “Amb aquestes activitats el que pretenem és que tots els nens i nenes de l’agrupament es coneguin i s’ajudin uns als altres, principalment, perquè a final de curs anem tots junts de campaments i haurem de conviure durant una setmana”, concreta.

D’altra banda, la figura dels caps és un dels pilars bàsics del Cau, sense la seva dedicació altruista a l’entitat el futur seria inviable. Tot i això, de la mateixa manera que passa amb els més petits, “un dels problemes que ens trobem a la branca de caps és la disponibilitat de la gent”, reconeix la Marta. “Ens trobem que tots els monitors no poden venir cada dissabte ni implicar-se al 100% amb l’entitat com voldrien, ja que alguns treballen, altres estudien i molts estan en més d’una entitat”, assegura, de manera que l’objectiu principal és crear un equip suficient de persones i organitzar-se entre elles per poder tirar endavant el curs. Actualment al Cau d’Agramunt hi ha un equip de 18 monitors que cobreixen amb garanties totes les hores de Cau els dissabtes de 15.30 h a 17.30 h.

Tots els dissabtes els nens es retroben al Cau amb els monitors per aprendre alhora que es diverteixen. “Cada setmana fem activitats diferents, tot i que hi ha algunes que són fixes com és el cas del pas de branca, una sortida conjunta que fem per Nadal o per Setmana Santa, el dia de l’Amic al Cau, on cada nen porta un amic perquè conegui el Cau i s’animi a apuntar-se, i els campaments de final de curs”, enumera l’Ainhoa que, per una altra banda, destaca una de les activitats de caràcter social que realitzen mensualment amb la branca dels llops al Casal d’Avis Municipal: “Es tracta d’una activitat molt gratificant i molt enriquidora tant pels nens com pels avis, ja que aprenen uns dels altres”.

A l’hora de preparar les diferents activitats que realitzen setmanalment, els caps es distribueixen per equips. “Abans de l’inici del curs, ens reunim i ens organitzem per equips, cadascun dels quals es responsabilitza d’una branca, gestiona la disponibilitat dels seus membres, estableix quan es reuneixen i treballa les activitats que portarà a terme cada dissabte amb la seva branca, ja que no és el mateix treballar amb nens de 5 anys que amb nens de 12”, explica la Montse. D’altra banda, una vegada al mes o cada tres mesos es reuneix tot l’equip de monitors per progra-

Què es fa al Cau?

Per la seva banda, la branca dels pioners, els més grans, també fa els anomenats extrajobs per recaptar diners i finançar-se els seus campaments. Així, entre altres, ofereixen un servei de cuidar nens a bodes i comunions, netejar vidres, rentar cotxes, fan tallers per les festes de Nadal,... Finalment, juntament amb l’Esplai Sió, el Cau també participa en activitats obertes al poble com són l’organització d’una caminada per La Marató de TV3 i una gimcana per la Festa Major. 25

El Cau

Foto de grup dels nens i nenes que aquest curs 2015-2016 van al Cau. Foto: RotecnaPress.

La casa del Cau Una de les peculiaritats del Cau d’Agramunt i de la qual els seus membres i impulsors estan orgullosos, és el fet de disposar d’una casa on trobar-se tots els dissabtes. I és que al llarg de la seva història, el Cau d’Agramunt no ha disposat sempre d’un local fix, ja que l’actual casa data del 2000. “Durant molts anys el Cau va anar passant de local en local sense tenir un lloc adequat on realitzar les seves activitats. Més endavant, vam estar durant una llarga temporada a l’edifici de l’escorxador però, tot i això, aquest no s’adequava a les necessitats de l’entitat, així que, l’any 1990 es crea l’Associació dels Amics del Cau amb l’objectiu de construir una casa on desenvolupar el projecte de futur del Cau d’Agramunt”, explica la Montse. Aquesta entitat la formaven, principalment, els pares dels nens que llavors estaven al Cau, els quals van començar a fer activitats per recaptar fons, com barres de festa major, tómboles,... Per la seva banda, l’Ajuntament d’Agramunt va cedir els terrenys de la casa i es van poder iniciar les obres de construcció de l’edifici que es va inaugurar l’any 2000. Precisament, la Montse destaca el paper dels pares en el funcionament del Cau: “Els pares són en realitat una branca més, són l’última branca, aquella imprescindible per tal que tot funcioni”, afirma. Així, a més dels esforços de totes les parts implicades al Cau, per tal que tot rutlli correctament, tots els membres del Cau, a més dels de l’Associació dels Amics del Cau, paguen una quota anual de 100 euros. “La meitat d’aquests diners es destinen a pagar les despeses de manteniment de la casa i el material per a les diferents activitats, i l’altra part es destina a sufragar l’assegurança 26

que han de tenir tots els nens i nenes que formen part del Cau”, detalla la Montse. Finalment, després d’una llarga xerrada amb alguns dels actuals monitors del Cau, els quals coincideixen amb què “el Cau és un sentiment difícil d’explicar”, ens insisteixen amb què les seves portes estan obertes a tots els agramuntins. Així, els nens i nenes que vulguin apuntar-se ho poden fer a partir dels 5 anys complerts i créixer amb els valors de la Llei Escolta fins a convertir-se un dia en caps. Aquest és el cas del Roger Clotet: “Jo vaig començar al Cau amb 6 anys i, ara, en tinc 21 i estic fent de cap. Ser del Cau és un sentiment que portem amb nosaltres, ja que ho hem viscut durant molts anys”. Per a més informació, els pares poden posar-se en contacte amb els monitors a través del Facebook, el correu electrònic o fent-los una visita a la casa del Cau qualsevol dissabte a la tarda.

Lo Pal del Picantó La Cucanya es coneix a Agramunt amb el nom de 'Lo Pal del Picantó', quan per la vigília de la Festa Major plantem un pal a la plaça de l'església. El fet d’anomenar-lo així és una simple futilesa popular, i és pel fet que s’havia acostumat a posar un pollastre petit (un picantó) com a premi important.

La Cucanya és un pal plantat i ensabonat pel qual un es pot enfilar amb l’objectiu d’agafar un premi lligat en el seu extrem. A Agramunt ens hi referim quan per la vigília de la Festa Major plantem un pal amb la denominació de Lo Pal del Picantó. El fet d’anomenar-lo així és una simple futilesa popular, i és pel fet que s’havia acostumat a posar un pollastre petit (picantó) com a premi important. Amb el temps, ha quedat aquest nom que ja és típic de la nostra festa gran. La Cucanya és un nom genèric, a Catalunya, per exemple, se l’acostuma a dir Pal Enseuat amb algunes variants com és el cas d'Agramunt. És una activitat típica de Festa Major i encara hi ha diversos llocs on es fa. S'ha de dir que en algun cas hi ha la tradició de fer-ho amb un pal horitzontal.

pública, com a símbol del Vesuvi, i a dalt del cràter hi havia tot de regals que es podien agafar pujant-t'hi. Després es va canviar la muntanya per un pal. Si atenem a què el mot cucanya prové de l'italià cuccagna, sinònim de xauxa, és fàcil decantar-se per l'origen napolità, i de fet a Itàlia és una tradició ben arrelada. Allà, encara es conserva l'essència d'aquest suposat origen, ja que dalt del pal es col·loca una gran diversitat de regals, donant, així, més sentit a la definició del nom.

Sigui com sigui, la cosa ve de lluny. Només cal constatar el gravat que surt a “Auca Jochs d’infantesa” de l’any 1674, i el gravat que aporta Amades al seu Costumari. Parlem doncs d'una tradició molt arrelada, que a Agramunt es va reintroduir en el seu moment, seguraDibuix del tradicional joc de la cuccagna a Italià. Font: Joan Pedrós Sobre el seu origen, algun ment a partir del conjunt de erudit parla d'un costum més jocs que es feien amb la denoarrelat en temps reculats, i que prové de la plantada d'un arbre minació de Cucanyes, on a més del pal del Picantó trencàvem a la plaça on la gent s'intentava enfilar. Formava part dels jocs l'olla, agafàvem pomes amb la boca d’un cossi d’aigua, fèiem les propis de la celebració de la collita, amb la creença que com curses de sacs,... més alt fos l'arbre i més costés d'enfilar-s'hi, més grossa seria la collita vinent. L'acceptació més comuna però, és una altra: L'oriPer a les noves generacions, Lo Pal del Picantó és un referent de la vigília de la Festa Major d'Agramunt. Conservar-lo i fer-lo gen se situaria a Nàpols, al segle XVI, on a les festes populars atractiu, ja és un deure. es col·locava una petita muntanya artificial al mig d'una plaça

Atípic

Plaça del Mercat, s/n - Agramunt - 973 391 086

Daus de garrí amb camagrocs i textures de figa

La Irina i el Manel, responsables de l'Atípic. Foto: RotecnaPress.

Amb la voluntat d’aportar una oferta gastronòmica totalment diferent del que hi havia a Agramunt, a l’octubre del 2013 l’Atípic obre les seves portes per oferir una cuina creativa i de mercat. “Quan ens vam plantejar obrir el restaurant teníem molt clar que no volíem fer el que feia tothom, perquè sinó el més probable és que ens haguéssim quedat en l’intent i no haguéssim arribat fins a on estem ara”, explica el Manel Ginestà, que juntament amb la Irina Penella porten la gestió de l’Atípic. Dos anys més tard, ambdós coincideixen amb què van encertar en la seva aposta. “Amb el pas del temps, la veritat és que estem contents de com ens està anant”, afirma la Irina, que des de fa un any i mig s’ha convertit en la responsable de cuina. “Vaig començar a treballar a la cuina una mica per necessitat, tot i que també perquè tenia ganes d’aprendre i viure la restauració des d’un punt de vista diferent”, explica, i afegeix: “Jo sempre havia pensat que mai estaria a la cuina però, passat aquest temps, he de dir que he descobert que aquesta era la meva vocació amagada, m’agrada molt la feina que faig i, ara, no la canviaria”. L’aposta per una cuina creativa elaborada amb productes de proximitat i de temporada fa que la carta de l’Atípic vagi variant sovint. Entre les especialitats de la casa, la Irina ens destaca l’ou fregit amb crema de formatges i oli de tòfona que, des d’un principi, és un plat que ha tingut molt bona acollida entre els clients. Pel que fa a la carta de vins, l’Atípic aposta clarament pels vins catalans. “Tots els vins que tenim al celler són vins del país. Intentem anar variant la nostra oferta i sempre treballem amb cellers petits i poc coneguts”, concreta el Manel. Amb una capacitat per a 44 comensals, de dilluns a divendres l’Atípic ofereix un menú diari per 13,5 euros. Si decidim sopar o dinar un dia a la carta ho podem fer per uns 20-25 euros per

Ingredients: PEL GARRÍ: Un garrí· 2 cebes · 3 alls · 150 g. de camagrocs · llorer · timó · 1 vas de conyac · oli. PER LES FIGUES: 1 kg. de figues · 400 g. de sucre · El suc d'una llimona · Un trosset de branca de canyella.

2 hores. GRAU DE DIFICULTAT:

Elaboració: Primer de tot, farem un sofregit amb les cebes, els alls i els camagrocs, i quan estigui daurat hi afegirem un vas de cigaló de conyac, deixarem reduir l’alcohol i ho reservarem. Per una altra banda, rentarem el garrí i el tallarem a trossos, el salpebrarem i el ficarem en bosses al buit, dins de les quals hi afegirem el sofregit, una fulla de llorer i timó. Ficarem el garrí al forn a 65ºC durant 24 hores i passat aquest temps retirarem de la bossa el suc de la cocció i els camagrocs. Pel que fa al garrí, li traurem la pell, el desossarem i el posarem en una safata ben premsat. Passades sis hores el desemmotllarem i farem racions en forma de daus. Finalment, colarem el suc de la cocció i el deixarem reduir, i tallarem la pell a trossos i la fregirem fins que quedi ben cruixent. Pel que fa a les figues, les partirem amb quatre trossos i les posarem en una olla amb sucre, el suc d’una llimona i el trosset d’una branca de canyella. Deixarem macerar unes dures hores i ho courem a foc baix. Al cap de mitja hora traurem la canyella, ho triturarem tot i ho deixarem coure uns 30-40 minuts més. Finalment, agafarem uns pots, els omplirem amb aquesta melmelada, els taparem i els posarem drets en una olla amb aigua bullint durant 10 minuts. Per servir, primer marcarem els daus de garrí a la planxa, els afegirem el suc de la cocció reduït per damunt i ho acompanyarem amb els camagrocs, la pell cruixent, uns germinats d’alfàbrega morada i trossos de figa.

persona. Finalment, des de fa poc més d’un any, a l’Atípic podem trobar un espai diferenciat del restaurant anomenat Guau, que a més d’oferir un servei de cafeteria, està pensat perquè els clients puguin fer una copa després de sopar en un ambient més distès o fer el vermut el cap de setmana en un entorn històric de la vila. 33

Euskal txerria, el porc basc

Una raça de baixa prolificitat, amb llargs períodes de cria, però amb una carn d’alta qualitat.

Exemplars de porc basc pasturant en llibertat. Foto: Maskarada.

L’euskal txerria és l’única raça autòctona del País Basc que encara perdura. Catalogada com a raça porcina en perill d’extinció, l’empenta de diversos ramaders ha evitat la seva desaparició. L’euskal txerria o porc basc, també conegut com a porc pio negre, està definit com a raça porcina des del 1921. Tot i això, algunes de les seves peculiaritats com són la baixa prolificitat de les truges, amb camades de 7 garrins, i uns períodes de cria llargs, de fins a 13 mesos, van portar als ramaders bascos a buscar races més rendibles davant d’un mercat cada cop més exigent i competitiu en xifres de producció. D’aquesta manera, a partir de la dècada dels 50 les explotacions de porc basc van anar transformant-se, fins al punt que el 1981 tan sols quedaven una cinquantena d’exemplars d’euskal txerria. Davant d’aquesta situació, es van començar a posar en marxa diferents iniciatives des del sector amb l’objectiu d’evitar l’extinció del porc pio negre. Aquestes, juntament amb l’esforç i el compromís de diversos ramaders del territori, són les que han permès que el dia d’avui hi hagi censades unes 300 mares d’aquesta varietat repartides entre explotacions del nord del País Basc i Navarra.

Producció a l’aire lliure El porc basc es caracteritza per ser una raça rústica, que es cria a l’aire lliure. Els porcs viuen en llibertat i s’alimenten dels recursos naturals del territori, principalment de glans de faig i roure, castanyes, avellanes i diferents herbes del bosc, i només durant

els dos mesos anteriors al sacrifici es regula la seva dieta amb pinso, faves i cereals. Les camades de les mares d’euskal txerria són petites, d’uns 7 garrins, la meitat de les d’una truja de capa blanca, i el període complet de cria és superior a l’any per arribar a un pes d’uns 120 quilos, mentre que el cicle de producció del porc blanc és de 5 mesos. Tot i això, l’alta qualitat de la carn que s’obté és un bon al·licient per als productors de porcí d’aquesta raça.

Euskal Txerria o Pio Negre Alguns dels trets físics més característics de l’euskal txerria o porc pio negre són les seves grans orelles caigudes, que pràcticament li tapen els ulls, i unes grans taques negres al cap i a la part posterior del cos fins als genolls. Amb un coll curt, té la zona lumbar corbada i les extremitats curtes.

La carn Els productes carnis que s’obtenen de l’euskal txerria o porc basc es caracteritzen per ser talls de carn tendres, amb aroma i un gust excepcional. A més, destaquen per la seva alta qualitat, resultat de l’elevat contingut amb greix tant subcutani com intramuscular. A partir d’aquesta raça porcina s’obté una àmplia varietat de productes tradicionals bascos, especialment embotits, alguns dels quals pràcticament havien desaparegut però que, a poc a poc, es van recuperant. Entre altres destaca el xoriç denominat Txorizoa, la xistorra de Navarra i Guipúscoa, la botifarra d’arròs o de porro, i el salsitxó. 35

JEROGLÍFICS

SUDOKU

És bo fer esport?

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

Arbre de clima atlàntic:

7 2

Realitzo TRIVIAL 1/ Quin mineral és el més utilitzat per l’ésser humà i dóna nom a una Edat de la història? A- Alumini B- Ferro C- Coure D- Un tipus de bolet

2/ Quina és la font d’energia més utilitzada en l’actualitat? A- Petroli B- Biomassa C- Carbó D- Energia nuclear

2 7

5 3

8 1

9 7

6 6

9 8

L'ENIGMA MATEMÀTIC En una bossa hi ha 49 caramels. Hi ha quatre caramels de menta més que de maduixa i 5 caramels més de llimona que de menta. Quants caramels hi ha de cada sabor a la bossa?

3/A partir de quin altre tipus d’energia es genera electricitat a les centrals eòliques? A- Gravitacional B- Potencial C- Cinètica D- Tèrmica

Globus aerostàtic

Les competicions de globus aerostàtics s’han convertit en un autèntic espectacle que el públic busca immortalitzar en la millor imatge.

Campionat de Catalunya de Globus celebrat el passat setembre a Agramunt. Foto: Montse Guerrero.

La impossibilitat de l’home per volar ha fet que al llarg de la història s’hagin inventat diferents aparells voladors que permeten gaudir de la sensació d’elevar-nos des de la superfície de la terra i desplaçar-nos pel cel gaudint de les magnífiques vistes que ens ofereixen les alçades. Per això, el globus aerostàtic va ser, en el seu moment, un dels invents més revolucionaris.

Les primeres experiències en globus Segons les investigacions més recents, el primer enlairament en globus aerostàtic no tripulat es va fer l’any 1709 a Lisboa, obra d’un sacerdot brasiler, Bartolomeu de Gusmao. Tot i això, la primera experiència amb més ressò va ser la demostració pública feta pels germans Joseph i Jacques Montgolfier a França l’any 1782. Segons ha quedat constància, els dos germans comencen a gestar la idea del globus aerostàtic un dia mentre estaven asseguts davant d’una foguera i van observar que el fum s’elevava. A partir d’aquí, van començar a pensar en com podien aprofitar aquell fenomen, i després de diferents experiments van comprendre que l’aire calent és més lleuger que el fred, de manera que el primer tendeix a pujar. A partir d’aquí van crear un aparell que aprofités aquest principi per enlairar-se, i van dissenyar el primer model de globus aerostàtic, que van presentar el 1872. Tot i això, abans de fer proves amb humans, els primers tripulants d’un globus van ser animals, concretament, un gall, una ovella i un ànec, durant una demostració que es va fer a Versalles davant de 130.000 espectadors, el setembre de 1783. El mateix any, a l’octubre, Jean François Pilâtre de Roizer va passar a la història com el primer humà a volar amb globus aerostàtic. 40

Competicions d’aerostació Amb els anys, tot i que el principi bàsic de funcionament dels globus aerostàtics es manté, el sistema de navegació s’ha anat perfeccionant amb l’objectiu de fer-lo més controlable per l’home, tot i les dificultats que generen els corrents d’aire en el control d’aquests aparells. Amb l’objectiu d’aconseguir el vol més precís en diferents aspectes, sorgeix l’aerostació com un esport d’equip, on esdevé tan important el paper dels que volen com dels que donen suport i fan el seguiment del globus des de terra. La Federació Aèria Catalana és l’entitat responsable d’organitzar aquest tipus de competicions, que també suposen un gran espectacle per al públic i que el passat mes de setembre vam poder veure a Agramunt. En aquesta prova, que es va realitzar en el marc del Campionat de Catalunya d’Aerostació, hi van participar un total de 15 globus aerostàtics, que van generar una gran expectació entre els agramuntins i van permetre la captura d’imatges per emmarcar amb el cel d’Agramunt ple de globus.

Què es puntua? Durant la competició els pilots han de superar proves d’habilitat en la conducció del globus i de precisió a l’hora de deixar caure un testimoni sobre un punt marcat a terra. En aquest cas, hi ha un globus que fa de llebre, s’enlaira, i la resta de globus el persegueixen fins al punt on hi ha una marca a terra i han de llençar un testimoni amb la màxima precisió perquè aquest caigui al centre de la marca o el més a prop del centre. Aquest tipus de competicions requereixen un gran domini en la interpretació i ús dels vents a diferents altures.

SUDOKU JEROGLÍFICS

L'ENIGMA MATEMÀTIC

És sa (essa)

Solució: 12 caramels de maduixa, 16 caramels de menta i 21 caramels de llimona.

Faig (faig)

TRIVIAL 1-B, 2-A, 3-C.